Termcat woodwork

https://termini.gov.lv/tbx.xcs

Materials > Fusta > Fusta massissa utile sipo abebai n m Fusta de sipo, tropical, dura i de color vermellós. sipo Original termEntry ID: 1 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines coupling accouplement acoblament n m Dispositiu utilitzat per a acoblar dos òrgans mecànics, generalment dos arbres, o segments d'arbre, a fi de transmetre la rotació de l'un a l'altre. acoplamiento Original termEntry ID: 2 Construccions > Unions joint assemblage acoblament n m Unió de dues o més peces de fusta pel cantell, encaixades o no, perquè quedin fixes. unión Original termEntry ID: 3 Construccions > Unions tongue-and-groove joint assemblage à rainure et languette acoblament de cadell i ànima n m Acoblament en què els dos cantells de les peces de fusta que s'uneixen tenen cadascun un cadell que coincideix amb l'altre, dins dels quals s'encola una ànima. unión de ranura y lengüeta Original termEntry ID: 4 Construccions > Unions tongue-and-groove joint assemblage à rainure et languette acoblament encadellat n m Acoblament en què la unió de les dues peces es fa entre cadells i ànima o entre cadell i mascle. junta machihembrada Original termEntry ID: 5 Construccions > Unions rabbet joint assemblage à feuillure acoblament galzat n m Acoblament en què un dels cantells d'una de les peces de fusta té un galze que encaixa en el galze invertit de l'altra. unión por rebajo Original termEntry ID: 6 Construccions > Unions square joint assemblage à plat joint acoblament pla n m Acoblament en què els cantells de les peces de fusta són plans i s'uneixen només amb cola. unión a tope Original termEntry ID: 7 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers join, to coupler acoblar v tr Unir dues o més peces de fusta per mitjà d'un acoblament. acoplar Original termEntry ID: 8 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller spray gun aérographe aerògraf n m Polvoritzador d'aire comprimit per a projectar líquids o sòlids en pols. aerógrafo Original termEntry ID: 9 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra work, to ouvrer afaiçonar v tr Treballar la fusta per donar-li una forma determinada o per fer-ne objectes. obrar Original termEntry ID: 10 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge stropping affinement afinament n m Acció d'afinar. afinamiento Original termEntry ID: 11 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge strop, to affiner afinar v tr Fer més fi el tall de les eines eliminant la rebava que apareix amb l'esmolada i polir les ratlles del gra de la mola en el toix. afinar Original termEntry ID: 12 Materials > Fusta > Elements de la fusta wood grain grain du bois aigües n f pl Conjunt de dibuixos que fan les vetes d'una peça de fusta, que prenen formes variades segons la direcció del tall que s'ha seguit en serrar la peça. aguas Original termEntry ID: 13 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir adze herminette aixa n f Eina de tall constituïda per una fulla tallant de ferro acerat o acer d'uns 10 o 12 cm d'amplada, unida a un mànec, que serveix per a desgruixar o desbastar generalment bigues de fusta. azuela Original termEntry ID: 14 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers bevel, to chanfreiner aixamfranar v tr Obrar els caires d'una peça de fusta o d'un forat en forma de xamfrà. achaflanar Original termEntry ID: 15 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir adze herminette aixola n f Aixa petita i corbada. azuela Original termEntry ID: 16 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller veneer-jointing machine jointeuse de placage ajuntadora de fulloles n f Màquina que, mitjançant un fil de fibra de vidre untat amb cola i escalfat, ressegueix en ziga-zaga la juntura de dues fulloles per tal d'ajuntar-les i enganxar-les vora amb vora i obtenir un revestiment d'una dimensió determinada. cosedora de chapa Original termEntry ID: 17 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge set réglage afinament n m Acció de trempar. ajuste Original termEntry ID: 18 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta hinge plate pelle ala n f Cadascuna de les dues plaques metàl·liques unides mitjançant un passador que queden fixades als elements que giren a l'entorn de l'eix d'una frontissa. pala Original termEntry ID: 19 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments rebate feuillure alambor n m Biaix que es fa en el cantell exterior del muntant de tancar d'una porta o una finestra perquè en tancar-se el batent no fregui amb el bastiment o amb l'altre batent. falseo Original termEntry ID: 20 Materials > Fusta > Elements de la fusta sapwood aubier albeca n f Capa de la fusta dels arbres, de color clar i poc dura, situada immediatament dessota l'escorça. alburno Original termEntry ID: 21 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar pliers pinces alicates n f pl Eina formada per unes tenalles d'acer amb mordassa troncopiramidal, troncocònica o d'altres formes, que serveix per a subjectar, manipular o tallar materials metàl·lics, com ara claus o filferro. alicates Original termEntry ID: 22 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller feeder alimentateur alimentador n m Màquina elèctrica, amb uns rodets que giren a una velocitat regulable, que s'acobla a una altra màquina de treballar la fusta, com ara una tupí, una serra cinta, una serra circular o, sobretot, una regruixadora o una fregadora, i que serveix per a arrossegar automàticament la peça de fusta contra el tall de l'eina. alimentador Original termEntry ID: 23 Materials > Fusta > Fusta massissa ilex chêne vert alzina n f Fusta d'alzina, forta, compacta i dura, resistent a l'atac dels insectes i al fregament, de color marronós i amb vetes generalment fosques. encina Original termEntry ID: 24 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques measurement mesure amidament n m Acció d'amidar. medida Original termEntry ID: 25 Materials > Fusta > Elements de la fusta growth ring cerne anell de creixement n m Cadascun dels cercles que es formen durant la fase de creixement dels arbres de les zones de clima temperat, constituït per la fusta de primavera i la fusta d'estiu i que és visible en la secció transversal del tronc. anillo de crecimiento Original termEntry ID: 26 Materials > Fusta > Elements de la fusta seasonal ring cercle saisonnier anell estacional n m Cadascun dels cercles que es formen durant la fase de creixement dels arbres de les zones de clima tropical, constituït per la fusta que s'ha format durant les estacions plujoses i que és visible en la secció transversal del tronc. anillo estacional Original termEntry ID: 27 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta eccentric core cercle de croissance excentrique anell excèntric n m Anell de creixement que no té la medul·la al centre. corazón excéntrico Original termEntry ID: 28 Característiques estructurals d'eines i màquines rake angle angle d'attaque angle d'atac n m Angle perpendicular a la direcció del tall que formen la cara del tall i el pla radial que passa pel caire de l'eina, en les eines de tall de revolució. ángulo de desprendimiento Original termEntry ID: 29 Característiques estructurals d'eines i màquines relief angle passage angle de despulla n m Angle que formen la cara lateral d'una dent i el pla perpendicular al tall de la dent, en les fulles de dents postisses. ángulo de incidencia Original termEntry ID: 30 Característiques estructurals d'eines i màquines relief angle angle d'incidence angle de destalonament n m Angle que formen la cara destalonada i el pla tangencial que passa pel caire de l'eina segons la direcció de tall, en les eines de tall de revolució. ángulo de incidencia Original termEntry ID: 31 Característiques estructurals d'eines i màquines cutting angle angle de coupe angle de fil n m Angle que formen la cara destalonada i la cara del tall, en les eines de tall de revolució. ángulo de corte Original termEntry ID: 32 Característiques estructurals d'eines i màquines cutting angle angle de coupe angle de tall n m Angle que formen el pla del toix i el pla de la fulla, en les eines de tall de fulla lliure i de fulla guiada. ángulo de corte Original termEntry ID: 33 Característiques estructurals d'eines i màquines working angle obliquité angle de treball n m Angle que formen el pla de la fulla i el pla de la superfície que s'està treballant, en les eines de tall de fulla guiada. ángulo de trabajo Original termEntry ID: 34 Construccions > Unions spline fausse languette ànima postissa n f Llistó que es col·loca encolat dins els cadells coincidents fets en dues peces de fusta per unir-les. lengüeta postiza Original termEntry ID: 35 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments levelling nivellement anivellament n m Acció d'anivellar. nivelación Original termEntry ID: 36 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments level, to niveler anivellar v tr Posar una construcció de fusta en posició horitzontal perfecta. nivelar Original termEntry ID: 37 Aparells, estris, eines i instruments machine appareil aparell n m Instrument complex format per un conjunt de peces o d'òrgans reunits en un tot per executar un treball, la utilització del qual comporta la posada en funcionament d'un mecanisme. aparato Original termEntry ID: 38 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques matching assemblage aparellament n m Acció d'aparellar. preparativo Original termEntry ID: 39 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers match, to assembler aparellar v tr Disposar les peces de fusta, un cop obrades i regruixades, tal com aniran distribuïdes definitivament en la construcció, de manera que en ressaltin les qualitats i se n'amaguin els defectes o es puguin suprimir en el procés de mecanització posterior. preparar Original termEntry ID: 40 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat join, to apparier apariar v tr Ajuntar dos elements que es complementen, com ara mascle i cadell o trau i metxa. aparear Original termEntry ID: 41 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de premsar i aplacar edge bander plaqueuse de chant aplacadora de cantells n f Màquina constituïda per un o dos bastidors longitudinals sobre els quals hi ha muntats diferents òrgans d'arrossegament així com grups d'encolatge amb cola termoadhesiva, grups de pressió i d'acabat, que s'utilitza per a aplacar els cantells d'un tauler. chapeadora de cantos Original termEntry ID: 42 Construccions > Revestiments i paviments veneering placage aplacat n m Revestiment fet amb plaques de fusta. chapeado Original termEntry ID: 43 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta veneer placage xapa n f Revestiment constituït per una làmina de fusta que se sol aplacar a un tauler o a una fusta no tan parençosa i que s'utilitza generalment en els treballs d'ebenisteria. chapa Original termEntry ID: 44 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments plumb, to aplomber aplomar v tr Assegurar la verticalitat d'una construcció de fusta valent-se d'una plomada. aplomar Original termEntry ID: 45 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer valet de chantier aprenent de fusta n m Estri consistent en una peça de fusta en forma de paral·lelepípede amb una mossa en el centre, on es fixa una finestra, una porta o una peça de fusta amb l'ajuda d'una falca per a mantenir-la de cantell i poder-hi treballar. sirviente Original termEntry ID: 46 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines shaft arbre arbre n m Òrgan a la manera d'eix, generalment en forma de barra, que en un mecanisme transmet a una altra peça el moviment que li és aplicat. árbol Original termEntry ID: 47 Materials > Fusta > Fusta massissa poplar peuplier arbre blanc n m Fusta d'àlber, lleugera i tova, molt regular, d'albeca blanca i cor groguenc, i poc durable, ja que només es conserva bé en ambients secs. álamo Original termEntry ID: 48 Construccions > Arcs arch arc arc n m Element estructural de directriu generalment corba, format per una o més peces, que cobreix un buit en una construcció. arco Original termEntry ID: 49 Construccions > Arcs arc aigu arc agut n m Arc format per quatre segments d'arc de circumferència, dos amb un radi igual a una tercera part de la llum de l'obertura i situats a cada extrem de la línia d'arrencada, i dos amb un radi més gran que formen un angle curvilini agut a la clau. arco agudo Original termEntry ID: 50 Construccions > Arcs ogee arch arc en accolade arc d'esquena d'ase n m Arc format per quatre quarts de circumferència, còncaus a la línia d'arrencada i convexos a la part superior, tots ells amb un radi igual a la quarta part de la llum de l'obertura. arco conopial Original termEntry ID: 51 Construccions > Arcs three-centred arch arc en anse de panier arc de nansa de cistell n m Arc format per tres, cinc o més segments d'arc de circumferència tangents entre ells, els quals tots junts sumen 180°. arco carpanel Original termEntry ID: 52 Construccions > Arcs Moorish arch arc outrepassé arc de ferradura n m Arc de circumferència de més de 180° amb el centre situat per sobre de la línia d'arrencada. arco de herradura Original termEntry ID: 53 Construccions > Arcs binding arch arc ogival outrepassé arc de ferradura apuntat n m Arc de ferradura format per dos arcs de circumferència que es tallen a la clau, els centres dels quals són situats dins la llum de l'arc i per sobre de la línia d'arrencada. arco apuntado de herradura Original termEntry ID: 54 Construccions > Arcs arc rodó n m Arc semicircular que té el centre a la línia d'arrencada. arco redondo arc semi-circulaire semicircular arch arco a tutto sesto Original termEntry ID: 55 Construccions > Arcs pointed arch arc en ogive arc gòtic n m Arc format per dos arcs de circumferència, traçats des de punts situats a la línia d'arrencada i equidistants de la meitat de la seva llum, que es tallen a la clau formant un angle curvilini. arco ojival Original termEntry ID: 56 Construccions > Arcs lancet arch arc ogival aigu arc ogival agut n m Arc ogival que té els centres de compàs a la prolongació de la línia d'arrencada, traçat amb una obertura de compàs superior a la seva llum. arco alancetado Original termEntry ID: 57 Construccions > Arcs arc en ogive arc ogival perfecte n m Arc ogival que té els centres de compàs en els mateixos punts de la línia d'arrencada. arco de todo punto Original termEntry ID: 58 Construccions > Arcs elliptical arch arc elliptique arc el·líptic n m Arc format per mitja el·lipse de la mateixa llargada que la llum que ha de tenir l'arc, que es traça, mitjançant un moviment continuat, tibant un cordill subjectat pels extrems a uns punts fixos i equidistants del centre, situats a la línia d'arrencada. arco parabólico Original termEntry ID: 59 Construccions > Arcs depressed arch arc déprimé arc deprimit n m Arc format per dos petits quadrants, còncaus o convexos, situats un a cada costat de la línia d'arrencada, i una llinda feta de dovelles radials al mig. arco deprimido Original termEntry ID: 60 Construccions > Arcs stilted arch arc surbaissé arc escarser n m Arc circular rebaixat, traçat amb una obertura de compàs major que la meitat de la seva llum, el centre del qual està situat per sota de la línia d'arrencada. arco escarzano Original termEntry ID: 61 Construccions > Arcs doucine arch arc en doucine arc escocès n m Arc format per quatre arcs de circumferència, dos de convexos a la línia d'arrencada i dos de còncaus a la part superior, que formen dues goles que es tallen al centre de la clau. arco escocés Original termEntry ID: 62 Construccions > Arcs ogival arch arc flamboyant arc flamíger n m Arc conopial format per quatre segments d'arc, convexos a la línia d'arrencada i còncaus a la part superior, els radis dels quals són superiors a la meitat de la llum de l'obertura. arco flamígero Original termEntry ID: 63 Construccions > Arcs drop arch arc ogival surbaissé arc ogival rebaixat n m Arc ogival que té els punts de compàs a la línia d'arrencada, traçat amb una obertura de compàs inferior a la seva llum. arco ojival rebajado Original termEntry ID: 64 Construccions > Arcs triangular arch arc brisé arc ogival trencat n m Arc ogival, els dos arcs del qual no són tangents a les línies verticals dels muntants, i que té els punts de compàs per dessota de la línia d'arrencada, a una distància igual a la meitat de la seva llum. arco ojival quebrado Original termEntry ID: 65 Construccions > Arcs Tudor arch arc Tudor arc Tudor n m Arc semblant a un arc agut però amb l'angle agut del vèrtex format per dues rectes i no per dos segments d'arc de circumferència. arco Tudor Original termEntry ID: 66 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge chest coffre arca n f Moble contenidor en forma de paral·lelepípede la cara superior del qual sol ser-ne la tapa, generalment plana i un xic volada. arcón Original termEntry ID: 67 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat frame, to monter armar v tr Ajuntar, durant el procés constructiu, les diferents peces de què es compon un moble o una construcció de fusta. armar Original termEntry ID: 68 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge wardrobe armoire armari n m Moble generalment alt amb petges i, a dins, prestatges, penjadors, calaixos o escambells, destinat a guardar-hi objectes. armario Original termEntry ID: 69 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta bolt shaft bague armella n f Peça metàl·lica cilíndrica o semicilíndrica que pot servir de tancador o pot abraçar la barra d'una barralleva o el passador d'una frontissa. armella Original termEntry ID: 70 Materials > Ferramenta > Visos i cargols screw ring piton armella n f Cargol que, en lloc de cabota, té la tija en forma d'anella i que gairebé sempre té la rosca acabada en punta. cáncamo Original termEntry ID: 71 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta bolt clasp bague d'espagnolette armella mestra n f Armella que es col·loca immediatament a sobre i a sota de la balda d'una barralleva per a evitar que la barra es pugui desplaçar verticalment. armella maestra Original termEntry ID: 72 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge bench with drawers coffre à siège arquibanc n m Banc amb respatller o sense i amb dos o més caixons, les tapes dels quals serveixen de seient. arquibanco Original termEntry ID: 73 Construccions > Arcs springing line ligne de naissance línia d'arrencament n f Línia horitzontal des d'on comença la corba d'un arc. línea de arranque Original termEntry ID: 74 Construccions > Revestiments i paviments dado rail antébois arrimador n m Revestiment de fusta o d'altres materials, en forma de faixa, que es posa a la part baixa d'una paret, a una distància d'entre 60 i 80 cm de terra, per a protegir-la del fregament dels mobles. guardasilla Original termEntry ID: 75 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller portable sawdust collector aspirateur aspiradora n f Màquina portàtil elèctrica que, connectada a les màquines portàtils de treballar la fusta, aspira la pols i els encenalls que se'n desprenen. aspiradora Original termEntry ID: 76 Oficis i instal·lacions kiln séchoir assecador n m Instal·lació que serveix per a assecar la fusta. secador Original termEntry ID: 77 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra season, to sécher assecar v tr Llevar aigua i saba a la fusta a fi de deixar-hi la proporció d'humitat necessària perquè estigui en condicions de ser treballada. secar Original termEntry ID: 78 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra seasoning séchage assecatge n m Conjunt d'operacions per a assecar la fusta. secado Original termEntry ID: 79 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra kiln drying séchage artificiel assecatge artificial n m Assecatge de la fusta que es fa en assecadors tancats mitjançant el vaporatge i l'acció d'aire calent. secado artificial Original termEntry ID: 80 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra air drying séchage naturel assecatge natural n m Assecatge de la fusta que es fa a l'aire lliure. secado natural Original termEntry ID: 81 Construccions > Unions shoulder ravancement avançament n m Extrem d'una de les cares d'una peça que, en una metxa amb avançament, sobresurt respecte a l'altra cara. saliente Original termEntry ID: 82 Materials > Fusta > Fusta massissa spruce sapin blanc avet n m Fusta de l'avet, lleugera i resistent a la flexió, de color blanc i amb anells de creixement molt amples. pinabete Original termEntry ID: 83 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall mortise chisel bédane badaina n f Enformador de fulla estreta, més gruixuda que ampla, utilitzat per a fer mosses, forats, traus per a les metxes i, els més estrets, per a la col·locació de fixes tot picant sobre el mànec amb una maça. escoplo Original termEntry ID: 84 Materials > Fusta > Residus del treball de la fusta stack of firewood réserve de déchets de bois badiguer n m Pila de trossos de fusta per a ser utilitzats com a llenya. tinada Original termEntry ID: 85 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra stack empilage badiguer n m Pila de llates o de taulons feta perquè s'assequin. rimero Original termEntry ID: 86 Materials > Ferramenta > Visos i cargols screw hook piton ouvert baga oberta n f Baga que té l'anella sense tancar. cáncamo abierto Original termEntry ID: 87 Materials > Ferramenta > Visos i cargols screw ring piton fermé baga tancada n f Baga que té l'anella completament closa, formant circumferència. cáncamo cerrado Original termEntry ID: 88 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge trunk malle bagul n m Caixa de fusta recoberta sovint d'altres materials, com ara pell o llauna, generalment amb tapa de volta, amb pany i que serveix per a guardar-hi objectes, generalment roba. mundo Original termEntry ID: 89 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge rocking chair fauteuil à bascule balancí n m Cadira, generalment de braços, amb potes acabades en forma arquejada o amb les potes de davant unides a les de darrere per dos arcs, que pot oscil·lar endavant i endarrere. mecedora Original termEntry ID: 90 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra warp, to voiler, se balcar-se v intr pron Deformar-se, una peça de fusta, especialment en el procés d'assecatge, de tal manera que es corba transversalment i una de les seves cares fa bot i l'altra fa bassa. curvarse Original termEntry ID: 91 Construccions > Tancaments > Portes French window porte-fenêtre porta balconera n f Porta que dona accés a un balcó, el bastiment de la qual té escopidor. puerta de balcón Original termEntry ID: 92 Materials > Ferramenta > Ferramenta complementària per a portes door knocker heurtoir balda n f Peça, generalment de ferro, penjada en una porta per la part superior, que, en alçar-la i deixar-la caure, serveix per a trucar. picaporte Original termEntry ID: 93 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar loqueteau balda de tapaboques n f Balda que té el nas més obert per a poder tancar un batent amb tapaboques. pestillo tapabocas Original termEntry ID: 94 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar short latch loqueteau baldelló n m Balda petita, especialment la que va fixada pel mig. tarabilla Original termEntry ID: 95 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar latch loqueteau baldeta n f Balda petita, especialment la que va fixada per una banda. pestillo Original termEntry ID: 96 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar turn buckle baldaquin baldufell n m Tancadura constituïda per un peça de fusta, o d'un altre material, subjectada pel mig per un clau al voltant del qual pot girar. tarabilla Original termEntry ID: 97 Materials > Fusta > Fusta massissa balsa balsa balsa n f Fusta de balsa, tropical, la més lleugera de totes i força resistent, de color molt clar. balsa Original termEntry ID: 98 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge bench banc banc n m Moble amb un seient horitzontal estret i llarg, amb respatller o sense, sostingut generalment per quatre petges, dos a cada extrem del seient, que serveix perquè hi seguin diverses persones. banco Original termEntry ID: 99 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer workbench établi banc de fuster n m Taula sòlida de fusta, horitzontal, proveïda dels dispositius necessaris per a efectuar-hi diversos treballs de fuster. banco de carpintero Original termEntry ID: 100 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines body bâti bancada n f Bastidor d'algunes màquines, especialment de les no portàtils, que en constitueix el suport, alhora que l'element d'ancoratge a terra. bancada Original termEntry ID: 101 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge rail traverse de lit bancada n f Cadascuna de les posts o barres de ferro laterals que uneixen la capçalera i els peus d'un llit. larguero Original termEntry ID: 102 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge coffre bancal n m Banc en què el seient és la tapa d'una caixa destinada a guardar-hi objectes. arquibanco Original termEntry ID: 103 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Utillatge divers sanding belt courroie de ponçage banda n f Cinta de tela llarga d'una fregadora de banda, d'una certa amplària, unida pels extrems i amb una de les cares recoberta de material abrasiu. banda de lija Original termEntry ID: 104 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge bench banquette banqueta n f Moble de seient allargassat, normalment amb quatre petges, sense braços ni respatller, que serveix perquè hi seguin una o dues persones. banqueta Original termEntry ID: 105 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat stain teinture bany n m Líquid colorant amb què s'impregna una peça de fusta abans d'envernissar-la. baño Original termEntry ID: 106 Construccions > Elements de bastiments i tancaments horn corne naissante banyot n m Part terminal d'un travesser o d'un muntant que sobresurt d'un bastigi o d'un bastiment. cogote Original termEntry ID: 107 Construccions > Escales i baranes railing lisse barana n f Construcció que voreja un terrat, una plataforma qualsevol, un pont, un pou, una escala, un balcó, etc., la qual s'eleva del sòl fins a una alçària tal que la seva vora superior pot servir de passamà o d'ampit. barandilla Original termEntry ID: 108 Construccions > Escales i baranes banister rampe d'escalier barana d'escala n f Construcció composta per un passamà, paral·lel al pla inclinat d'una escala, i uns barrots que l'uneixen directament a l'esglaó, a l'obra, a l'entornpeu o a una altra barra inferior paral·lela al passamà, i que serveix per a evitar que caiguin les persones que transiten per l'escala. barandilla de escalera Original termEntry ID: 109 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer hold fast valet d'établi barlet n m Estri, generalment de ferro forjat i en forma de set, utilitzat per a fixar sobre el banc de fuster la peça que es treballa. barrilete Original termEntry ID: 110 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar right-handed espagnolette espagnolette à droite barralleva de dreta n f Barralleva que es col·loca en un batent que, en obrir, gira cap a l'esquerra, en balconeres, finestres, persianes de llibret i porticons d'un sol batent. falleba de derecha Original termEntry ID: 111 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar left-handed espagnolette espagnolette à gauche barralleva d'esquerra n f Barralleva que es col·loca en un batent que, en obrir, gira cap a la dreta, en balconeres, finestres, persianes de llibret i porticons d'un sol batent. falleba de izquierda Original termEntry ID: 112 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar espagnolette espagnolette barralleva mestra n f Barralleva que es col·loca en balconeres, finestres, persianes de llibret i porticons de dos batents, la qual va fixada en el muntant de tancar del batent que, en obrir, gira cap a la dreta. falleba Original termEntry ID: 113 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge top dessus barret n m Cloenda que tanca la part superior d'un moble. sobre Original termEntry ID: 114 Construccions > Elements de bastiments i tancaments glazing bar petit-bois barreta n f Llistó, generalment motllurat i amb dos galzes, que divideix verticalment o horitzontal la part vidrada d'una porta o una finestra. baqueta Original termEntry ID: 115 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de foradar auger tarière barrobí n m Barrina grossa que s'utilitza per a fer forats a peces gruixudes. barreno Original termEntry ID: 116 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge rail traverse barró n m Barra de fusta que serveix per a relligar els petges d'una cadira o d'una taula. barrote Original termEntry ID: 117 Construccions > Escales i baranes rung échelon barrot n m Travesser d'una escala de mà que fa de graó. barrote Original termEntry ID: 118 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers bar, to consolider avec de barres barrotar v tr Posar barrots per unir, reforçar o redreçar una peça o un conjunt de peces de fusta. embarrotar Original termEntry ID: 119 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta camber courbe bassa n f Deformació d'una peça de fusta blegada o balcada vista per la seva cara còncava. curvatura al ancho Original termEntry ID: 120 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines frame monture bastidor n m Armadura formada per dos llistons de fusta, units en els seus punts mitjans per un altre llistó més llarg, que en un dels seus extrems lliures tenen lligada una corda amb la torsió de la qual s'aconsegueix de tensar la fulla d'una serra de bastidor, que se subjecta en els altres dos extrems. bastidor Original termEntry ID: 121 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines chassis châssis bastidor n m Estructura metàl·lica que suporta la caixa d'una màquina. bastidor Original termEntry ID: 122 Construccions > Elements de bastiments i tancaments frame châssis bastigi n m Armadura feta de muntans i travessers que emmarca un o més plafons o que serveix de suport als taulers contraplacats o aglomerats que s'encolen a banda i banda per a realitzar diverses construccions, com ara portes llises o el costat d'un moble. bastidor Original termEntry ID: 123 Construccions > Bastiments frame cadre bastiment d'envà n m Bastiment que té el mateix gruix que l'envà on va fixat, de tal manera que li queden tres cares vistes. marco de tabique Original termEntry ID: 124 Construccions > Bastiments bastiment de doella n m Bastiment d'una porta o una finestra exteriors que va encastat en un queixal fet a l'aresta del cantell d'una paret gruixuda, de tal manera que li queden dues cares vistes. marco de mocheta Original termEntry ID: 125 Construccions > Bastiments cadre de feuillure en pierre bastiment de doella amb tapajunts n m Bastiment de doella que té un galze de pedra que tapa el junt entre el bastiment i la pedra o l'obra vista de la doella de l'obertura. marco de pestaña Original termEntry ID: 126 Construccions > Bastiments bastiment de frontis n m Bastiment d'un armari encastat. Original termEntry ID: 127 Construccions > Bastiments cadre de 15 cm bastiment de paret de quinze n m Bastiment de 15 cm de gruix que coincideix amb el gruix de la paret de l'obertura que emmarca. marco de 15 cm Original termEntry ID: 128 Construccions > Bastiments cadre sans feuillure bastiment de pas n m Bastiment sense galze, generalment del gruix d'un envà, que emmarca un pas sense porta. marco de paso Original termEntry ID: 129 Construccions > Bastiments bastiment de pitxolí n m Bastiment de 10 cm de gruix que coincideix amb el gruix de la paret de l'obertura que emmarca. marco de picholí Original termEntry ID: 130 Construccions > Elements de bastiments i tancaments leaf vantail fulla n f Cadascuna de les parts mòbils que obren o tanquen en una porta, una finestra o una balconera. hoja Original termEntry ID: 131 Construccions > Elements de bastiments i tancaments feuillure de cadre batent n m Galze que es fa a la part interior dels muntants i travessers d'un bastiment perquè hi encaixi el batent d'una porta, una finestra o una balconera. renvalso del marco Original termEntry ID: 132 Construccions > Elements de bastiments i tancaments drop-sash abattant batent abatible n m Batent que s'obre a partir d'un eix horitzontal situat al travesser de baix del batent. hoja de fuelle Original termEntry ID: 133 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a estirar latch heurtoir baula n f Peça circular, generalment metàl·lica, que s'agafa per a obrir o tancar un calaix o una porta, en la qual pot servir també de picaporta. aldaba Original termEntry ID: 134 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar latch loquet bauló n m Tancadura constituïda per una peça plana i llarga fixada al batent d'un tancament, que es fa encaixar en un nas fixat al bastiment o a l'altre batent. pestillo Original termEntry ID: 135 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de foradar wheel brace vilebrequin belaberquí n m Aparell que consisteix en una maneta giratòria, semicircular o de doble colze, amb una broca subjectada en un dels extrems i amb un pom a l'altre, que serveix per a foradar. berbiquí Original termEntry ID: 136 Materials > Fusta > Elements dels arbres bough branche bessa n f Cadascuna de les branques principals en què es divideix la soca d'un arbre. brazo Original termEntry ID: 137 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines rod bielle biela n f Barra metàl·lica i d'una gran resistència que en molts mecanismes i dispositius transforma el moviment alternatiu en circular o viceversa. vástago Original termEntry ID: 138 Construccions > Cobertes dragon beam poutre enchevêtrée biga enjovada n f Biga un extrem de la qual descansa sobre un jou. viga embrochalada Original termEntry ID: 139 Construccions > Cobertes laminated beam poutre lamellée biga laminada n f Biga de grans dimensions feta de fusta laminada. viga laminada Original termEntry ID: 140 Construccions > Cobertes main beam poutre maîtresse biga mestra n f Biga grossa que sol sostenir altres bigues més petites. viga maestra Original termEntry ID: 141 Construccions > Cobertes head rail poutre maîtresse biga paredera n f Biga de fusta disposada al llarg d'una paret i sobre permòdols per a sostenir un embigat. carrera Original termEntry ID: 142 Construccions > Cobertes biga tremujal n f Cadascuna de les dues jàsseres que va de racó a racó de paret en el cavall d'una teulada feta a quatre vessants. cabio de lima tesa Original termEntry ID: 143 Construccions > Cloendes bevel biseau bisell n m Vora d'un vidre tallada al biaix. bisel Original termEntry ID: 144 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers bevel, to biseauter bisellar v tr Fer bisells en un vidre. biselar Original termEntry ID: 145 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers bevelling biseautage bisellatge n m Acció de bisellar. biselado Original termEntry ID: 146 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta blue rot bleu blau n m Taca de la fusta produïda per la podridura blava. azul Original termEntry ID: 147 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra prone to warp blegadís -issa adj Que es blega amb facilitat. voilable Original termEntry ID: 148 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra warp, to voiler, se blegar-se v intr pron Deformar-se, una peça de fusta, especialment en el procés d'assecatge, de tal manera que es corba longitudinalment. alabearse Original termEntry ID: 149 Construccions > Elements de bastiments i tancaments rebate feuillure boca n f Encaix entre els dos muntants de tancar d'una porta, una finestra o una balconera. boca Original termEntry ID: 150 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines throat bouche boca n f Obertura que hi ha a la sola de les eines de tall de fulla guiada per la qual entren els encenalls que lleva l'eina en rebaixar la fusta. boca Original termEntry ID: 151 Construccions > Elements de bastiments i tancaments rabbet ledge fermeture à feuillure boca de galze n f Boca en la qual els dos muntants de tancar encaixen perquè tenen un galze. boca con rebajo Original termEntry ID: 152 Construccions > Elements de bastiments i tancaments gueule-de-loup boca de gorja n f Boca en la qual un muntant de tancar té un bordó que encaixa a la gorja de l'altre muntant. boca con borja Original termEntry ID: 153 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall matching plane bouvet boet n m Ribot que obra els cantells en forma de mascle i de cadell per a acoblar-los. cepillo de machihembrar Original termEntry ID: 154 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines handle bouton bolleta n f Pom petit. empuñadura Original termEntry ID: 155 Materials > Fusta > Fusta massissa tali tali tali n m Fusta de bolondo, tropical, de densitat alta i de color marró vermellós. tali Original termEntry ID: 156 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta cylinder barrilet bombí n m Mecanisme dels panys de clau de serreta, generalment cilíndric, interior i recanviable, que conté el joc de pius i molles que s'adapten a les dents de la clau que hi correspon i que permeten que la clau giri i mogui el pestell. bombín Original termEntry ID: 157 Construccions > Motllures bead baguette bordó n m Motllura convexa de secció més o menys semicircular. baquetón Original termEntry ID: 158 Construccions > Motllures bead baguette bordó pla n m Bordó fet en una cara plana d'una peça de fusta. junquillo Original termEntry ID: 159 Construccions > Motllures moulding mouchette bossell n m Motllura convexa semicircular que es fa als caires interiors d'un bastiment, una porta o un plafó. verdugo Original termEntry ID: 160 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall moulding plane mouchette bossell n m Ribot estret amb la sola i el tall de la fulla còncaus, de secció semicircular, que serveix per a perfilar bordons a les motllures de fusta. bocel Original termEntry ID: 161 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers make mouldings, to tailler en tore bossellar v tr Donar forma de bossell. bocelar Original termEntry ID: 162 Construccions > Motllures moulding taillé en tore bossellat n m Perfil dels caires interiors d'un bastiment, una porta o un plafó de fusta. bocelado Original termEntry ID: 163 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta bot n m Deformació d'una peça de fusta blegada o balcada vista des de la seva cara convexa. curvatura al ancho Original termEntry ID: 164 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta hinge knuckle noeud de charnière botó n m Conjunt format per les armelles i el passador d'una frontissa. botón de bisagra Original termEntry ID: 165 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge arm rest bras braç n m Part d'una cadira, d'un escon o d'una butaca, constituïda per barrots o per la prolongació del costat, on es pot recolzar el braç en seure-hi. brazo Original termEntry ID: 166 Materials > Fusta > Elements dels arbres twig rameau branca n f Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o la tija d'un arbre. rama Original termEntry ID: 167 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta batten liteau brèndola n f Llistó prim. listón Original termEntry ID: 168 Construccions > Escales i baranes rail post barreau brèndola n f Peça de fusta o de metall de diverses formes que uneix la barra que fa de passamà d'una barana directament a l'obra, a l'entornpeu o a una altra barra inferior paral·lela al passamà. barrote Original termEntry ID: 169 Materials > Fusta > Elements de la fusta wood fibre fibre de bois bri n m Fibra de la fusta. hebra de madera Original termEntry ID: 170 ['Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines', 'Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Broques'] drill bit mèche broca n f Eina constituïda per una barra recta d'acer al carboni o d'acer ràpid, que en un extrem té generalment espires que acaben en punta, i que se subjecta a una eina, un aparell o una màquina per un mànec, que serveix per a realitzar diverses operacions, com ara perforar o passar dins una obertura petita. taladro Original termEntry ID: 171 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Broques countersink bit fraise conique broca de cap de frare n f Broca l'extrem tallant de la qual és cònic i amb estries convergents a la punta, que serveix per a aixamfranar forats cilíndrics. broca de avellanar Original termEntry ID: 172 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Broques twist drill bit foret de fer broca de ferro n f Broca helicoidal acabada en dos talls que en formen la punta, apta sobretot per a foradar el ferro tot i que també pot foradar altres materials més flonjos, com la fusta. broca para metal Original termEntry ID: 173 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Broques screw auger foret de vilebrequin broca de filaberquí n f Broca que té una espira acabada en una punta cònica i en forma de cargol, que la guia, que s'utilitza per a fer forats amb el filaberquí. broca de berbiquí Original termEntry ID: 174 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Broques centre bit mèche à trois pointes broca de fusta n f Broca helicoidal de pas més llarg que la de ferro, amb una punta de guia per a centrar el forat, que és especialment útil per a fer forats cilíndrics, ben centrats i d'un diàmetre molt precís, a la fusta o a altres materials flonjos. broca para madera Original termEntry ID: 175 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Broques cylinder bit mèche de tonnelier broca de tambor n f Broca l'extrem tallant de la qual és constituït per un cilindre proveït de dos o quatre talls i una punta de guia per a centrar el forat, que és especialment útil per a fer forats cilíndrics grossos i d'un diàmetre molt precís en una peça de fusta. broca de tambor Original termEntry ID: 176 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Broques mortise bit mèche à mortaiser broca de trau n f Broca amb dos talls inclinats i sense punta de guia, que serveix per a fer forats cilíndrics i traus i que només es pot utilitzar amb una traucadora de broca. broca de escoplear Original termEntry ID: 177 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Broques tungsten tip drill bit mèche au carbure de tungstène broca de vídia n f Broca helicoidal que té soldades a la punta dues plaquetes de vídia, que en constitueixen el tall, i que s'utilitza per a fer forats en una paret. broca de widia Original termEntry ID: 178 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Broques twist drill bit foret hélicoïdal broca salomònica n f Broca que té generalment dues ranures helicoidals obtingudes per fresatge, que faciliten l'expulsió dels encenalls, i una vora acabada en punta cònica, on hi ha el tall. broca salomónica Original termEntry ID: 179 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'encolar brush broche brotxa n f Estri format per un feix de pèls o fibres igualats per les puntes i subjectats entorn d'un nucli cilíndric acabat en un mànec. brocha Original termEntry ID: 180 Aparells, estris, eines i instruments > Estris i instruments d'esmolar i afinar hone brunissoir brunyidor n m Estri consistent en una barra cilíndrica d'acer, semblant a la d'una llima rodona però sense estries tallants, amb la superfície completament llisa, encastada a un mànec, que s'utilitza per a donar fil a les ganivetes. bruñidor Original termEntry ID: 181 Materials > Fusta > Fusta massissa bubinga kevazingo bubinga n f Fusta de diversos arbres tropicals del mateix gènere, d'origen africà, molt dura, força pesant, de poc moviment, difícil d'obrar, de color vermell bru i amb vetes molt vistoses. bubinga Original termEntry ID: 182 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge frame châssis buc n m Carcassa parcial, que pot contenir calaixos, o carcassa total d'un moble. caja Original termEntry ID: 183 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge sideboard buffet bufet n m Moble amb calaixos i portes, i prestatges a l'interior, destinat a desar-hi el parament de taula. bufete Original termEntry ID: 184 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers rebate, to entailler buidar v tr Obrar encastos o rebaixos en una peça de fusta com a decoració o per allotjar-hi una altra peça. vaciar Original termEntry ID: 185 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall chant gouge burin burenc n m Gúbia la secció transversal de la qual fa angle agut en lloc de corba. gubia triangular Original termEntry ID: 186 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge bureau desk bureau buró n m Taula per a oficina o despatx, normalment proveïda de dos bucs amb calaixos i un calaix entre els dos bucs o, més petita, amb un buc i un calaix. buró Original termEntry ID: 187 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge armchair fauteuil butaca n f Cadira de braços molt còmoda, de dimensions considerables, amb el seient baix i el respatller inclinat endarrere, generalment encoixinada i entapissada. sillón Original termEntry ID: 188 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge wing chair fauteuil à oreilles butaca d'orelles n f Butaca que presenta a banda i banda del respatller vores amples encoixinades que permeten de recolzar-hi el cap. sillón de orejas Original termEntry ID: 189 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta scantling chevron cabiró n m Peça de fusta de secció quadrada, d'una escairada aproximada de 15 cm. vigueta Original termEntry ID: 190 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines hammer head tête de marteau cabota de martell n f Part del martell allargada i metàl·lica que travessa el mànec per l'ull, formant-hi una T, i que té a una banda el cap i, a l'altra, la pena o les orelles. cabeza de martillo Original termEntry ID: 191 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall router bouvet cadell n m Ribot amb agafador, la fulla del qual pot tenir diverses amplades, utilitzat per a fer cadells. cepillo acanalador Original termEntry ID: 192 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Freses milling cutter fraise à rainer cadell n m Fresa amb forat al centre, generalment de vuit talls rectes i poc gruixuts, utilitzada per a fer cadells. fresa para ranurar Original termEntry ID: 193 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines chain chaîne cadena n f Successió d'elements metàl·lics d'una gran resistència i d'una gran flexibilitat enllaçats entre ells l'un després de l'altre. cadena Original termEntry ID: 194 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Utillatge divers chain mortiser chaîne à mortaiseur cadena de foradar n f Cadena sense fi amb les baules tallants que forma part d'algunes màquines que s'utilitzen per a fer traus o serrar una peça de fusta. cadena de escoplear Original termEntry ID: 195 Materials > Ferramenta > Ferramenta complementària per a portes security chain chaîne de sécurité cadena de seguretat n f Dispositiu consistent en una cadena fixada al bastiment que té un extrem que es pot introduir en un tancador fixat al muntant de tancar d'una porta, de manera que el batent de la porta només es pot entreobrir. cadena de seguridad Original termEntry ID: 196 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar padlock cadenas cadenat n m Tancadura mòbil consistent en una mitja anella que s'introdueix dins les bagues d'una caixa, una porta o un armari, i que se subjecta i s'amolla per l'acció del pestell d'un pany que s'obre i es tanca generalment amb una clau. candado Original termEntry ID: 197 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge chair chaise cadira n f Moble constituït per un seient horitzontal sostingut generalment per quatre petges, amb respatller i que serveix perquè hi segui una persona. silla Original termEntry ID: 198 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge armchair fauteuil cadira de braços n f Cadira amb braços, més còmoda que una cadira ordinària. silla de brazos Original termEntry ID: 199 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta squared beam chevron cairat n m Biga de fusta massissa escairada. viga escuadrada Original termEntry ID: 200 Materials > Fusta > Elements d'una peça de fusta arris arête caire n m Vèrtex de l'angle que formen els costats d'una peça de fusta. arista Original termEntry ID: 201 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra square, to équarrir cairejar v tr Fer caires a un tronc o a una peça de fusta que no en tingui o que no els tingui ben fets. cuadrar Original termEntry ID: 202 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta lock boîtier caixa n f Conjunt format pels mecanismes d'accionament i els pestells d'un pany, que és cobert pel sobrepany. caja Original termEntry ID: 203 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines plane bottom fût caixa n f Prisma de fusta massissa que, en les eines de tall de fulla guiada, sosté la fulla i els seus complements i té una boca a la sola i un forat d'encenalls a la part superior. caja Original termEntry ID: 204 Construccions > Elements de bastiments i tancaments box window frame caisson de persienne caixa de persiana n f Receptacle que hi ha al damunt de les finestres o les balconeres que tenen una persiana enrotllable, en el qual hi ha el corró de persiana i part dels mecanismes que permeten d'enrotllar-la. caja de persiana Original termEntry ID: 205 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge drawer tiroir calaix n m Receptacle corredís d'un moble. cajón Original termEntry ID: 206 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge chest of drawers commode calaixera n f Moble proveït d'un cos de quatre o més calaixos sobreposats, destinat a desar-hi objectes, generalment roba blanca, vestits, etc. cómoda Original termEntry ID: 207 Característiques estructurals d'eines i màquines pitch passage camí n m Amplària del solc que obren les dents d'una serra o d'un xerrac sobre la fusta. paso Original termEntry ID: 208 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer canal canal n f Solc longitudinal d'un banc de fuster que serveix per a posar-hi les eines que s'estan fent servir. canal Original termEntry ID: 209 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines throat canal canal n f Solc longitudinal de la fulla d'algunes eines, com ara d'un burenc o una gúbia, que comença en el tall i serveix perquè hi facin via els encenalls de la fusta que s'obra. canal Original termEntry ID: 210 Construccions > Elements de bastiments i tancaments drip gorge de jet d'eau canal de l'escopidor n f Solc longitudinal en forma de mitja canya que es fa en el galze de l'escopidor d'un bastiment per recollir l'aigua que hi pugui penetrar, la qual sortirà a l'exterior pel forat de desguàs. vierteaguas del marco Original termEntry ID: 211 Materials > Fusta > Elements d'una peça de fusta edge rive cantell n m Cadascun dels dos costats més estrets d'una peça de fusta de secció rectangular. canto Original termEntry ID: 212 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra list, to tailler arêtes cantellejar v tr Treballar els cantells d'una peça de fusta per tal de realitzar diverses operacions, com ara deixar-los a escaire o suprimir la sema. cantear Original termEntry ID: 213 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge secretaire secrétaire canterano n m Calaixera amb la part superior proveïda d'una tapa inclinada que, oberta, serveix de pupitre i que conté a l'interior petits calaixos i apartats. canterano Original termEntry ID: 214 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta shank canon canya n f Part de la clau que s'introdueix en el forat del pany. vástago Original termEntry ID: 215 Materials > Fusta > Fusta massissa mahogany acajou caoba n f Fusta de diversos arbres tropicals de la mateixa família, d'origen americà, de gra homogeni, fàcil d'obrar, susceptible d'immillorable poliment i de color bru vermellós. caoba Original termEntry ID: 216 Materials > Fusta > Fusta massissa African mahogany acajou d'Afrique caoba africana n f Fusta de diversos arbres tropicals de la mateixa família, d'origen africà, de bon obrar, fàcil de polir i de cor de color rosa pàl·lid que s'enfosqueix amb l'aire fins a un bru daurat. caoba africana Original termEntry ID: 217 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines head tête cap n m Part de la cabota del martell oposada a la pena, que és gruixuda i té una superfície plana, paral·lela al mànec, que serveix per a picar. mocheta Original termEntry ID: 218 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta bow tête cap n m Part d'una clau, de forma arrodonida, que serveix per a agafar-la i fer-la girar en el pany. cabeza Original termEntry ID: 219 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines head tête cap n m Element més gruixut d'un clau, d'un cargol o d'una eina. cabeza Original termEntry ID: 220 Materials > Fusta > Elements dels arbres crown houppier capçada n f Conjunt de branques d'un arbre, des de l'enforcadura fins al cimall, amb fullatge o sense. copa Original termEntry ID: 221 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines chuck poupée capçal n m Part d'una màquina que transmet el moviment principal i sosté una peça o una eina. cabezal Original termEntry ID: 222 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge headboard tête de lit capçalera n f Barana o post que es posa al cap d'un llit, normalment amb dos petges, que s'uneix als peus amb les bancades. cabecera Original termEntry ID: 223 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer capçalet n m Estri que consisteix en una fusta proveïda de dos topalls, l'un disposat a un extrem de la part superior, on pren suport la peça que es treballa, i l'altre a l'extrem oposat de la part inferior que es recolza en el banc, i que serveix per a escapçar fustes amb la serra o bé testejar-les amb el ribot. cortador Original termEntry ID: 224 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta shim sifflet de bois capiample n m Peça de fusta més ampla d'un cap que de l'altre. nesga Original termEntry ID: 225 Materials > Fusta > Elements d'una peça de fusta face face cara n f Cadascun dels costats d'una peça de fusta de secció quadrada. cara Original termEntry ID: 226 Materials > Fusta > Elements d'una peça de fusta face face cara n f Cadascun dels dos costats més amples d'una peça de fusta de secció rectangular. cara Original termEntry ID: 227 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines front face travaillante cara d'atac n f Cara d'una eina de tall de revolució per on es desprèn la llimalla en esmolar-la. cara del corte Original termEntry ID: 228 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines front relief face détalonnée cara destalonada n f Cara del tall o d'una dent d'una eina de tall de revolució per on no es desprèn llimalla i que s'ha rebaixat per evitar el fregament entre la dent o el tall de l'eina i la superfície treballada d'una peça. cara destalonada Original termEntry ID: 229 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines side face face latérale cara lateral n f Cadascun dels dos costats perpendiculars a la cara de tall i a la cara destalonada d'una eina de tall de revolució. cara lateral Original termEntry ID: 230 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques best face face meilleure cara senyalada n f Cara d'una peça de fusta que, pel fet de tenir menys defectes, ocupa un lloc vistent en la construcció final. paramento Original termEntry ID: 231 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers screwing vissage caragolament n m Acció de cargolar. atornillamiento Original termEntry ID: 232 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers screw, to visser caragolar v tr Introduir un cargol en una femella tot imprimint en un o en l'altra un moviment de rotació al voltant del seu eix amb una eina, com ara una clau o un tornavís. atornillar Original termEntry ID: 233 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers screw, to visser caragolar v tr Endinsar un vis en un forat, o directament en la fusta o en un altre material, prement-lo i imprimint-li alhora un moviment de rotació al voltant del seu eix, generalment amb un tornavís. atornillar Original termEntry ID: 234 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir wire brush carde carda n f Raspall proveït de pues d'acer curtes i atapeïdes que s'utilitza per a netejar les llimes i les raspes. carda Original termEntry ID: 235 Construccions > Cobertes ridge beam rive carener n m Biga col·locada horitzontalment entre els punts més alts de dos cavalls, o entre el punt més alt d'un cavall i una paret, que forma l'aresta d'unió dels dos vessants d'una teulada. viga cumbrera Original termEntry ID: 236 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer bench vice étau de menuiser cargol de fuster n m Instrument format per dues mandíbules de fusta, l'una fixa, la pota del banc, i l'altra desplaçable per l'acció d'un vis sens fi, que serveix per a immobilitzar una peça en un banc de fuster. tornillo de banco Original termEntry ID: 237 Materials > Ferramenta > Visos i cargols Allen screw vis creuse cargol Allen n m Cargol de cabota buida, amb un forat hexagonal on s'introdueix una clau Allen i amb la tija cilíndrica i roscada, que s'utilitza generalment per a taulers aglomerats o de fibres. tornillo Allen Original termEntry ID: 238 Materials > Ferramenta > Visos i cargols self-tapping screw vis autotaraudeuse cargol autoroscant n m Cargol que té la punta en forma de broca o les vores de la rosca afilades i dentades de tal manera que s'obre forat en cargolar-lo. tornillo autorroscante Original termEntry ID: 239 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer joiner's vice étau cargol d'estoc n m Cargol de banc integrat a la taula del banc de fuster de tal manera que, entre la mateixa taula i la mandíbula de fusta desplaçable per l'acció d'un vis sens fi, es pot immobilitzar una peça de fusta per treballar-la. tornillo de ebanista Original termEntry ID: 240 Materials > Ferramenta > Visos i cargols socket head screw vis à tête creuse cargol de cabota buida n m Cargol de cabota plana en la qual hi ha un forat quadrat o hexagonal on es pot introduir una clau de barra de secció quadrada o hexagonal. tornillo de cabeza hueca Original termEntry ID: 241 Materials > Ferramenta > Visos i cargols cheese head screw vis à tête cylindrique cargol de cabota cilíndrica n m Cargol la cabota del qual té forma de cilindre. tornillo de cabeza cilíndrica Original termEntry ID: 242 Materials > Ferramenta > Visos i cargols countersunk head screw vis à tête conique cargol de cabota cònica n m Cargol la cabota del qual té forma de con truncat invertit. tornillo de cabeza cónica Original termEntry ID: 243 Materials > Ferramenta > Visos i cargols Philips screw vis à tête cruciforme cargol de cabota d'estrella n m Cargol de cabota plana en la qual hi ha dos solcs, més profunds a la part central, que formen una creu on es pot introduir un tornavís d'estrella. tornillo de cabeza cruciforme Original termEntry ID: 244 Materials > Ferramenta > Visos i cargols truss head screw vis à tête goutte de suif cargol de cabota de gota de cera n m Cargol de cabota cilíndrica la part superior de la qual és arrodonida en forma de casquet. tornillo de cabeza de gota de sebo Original termEntry ID: 245 Materials > Ferramenta > Visos i cargols slotted head screw vis à tête fendue cargol de cabota de tall recte n m Cargol de cabota plana en la qual hi ha un solc, tan llarg com el seu diàmetre, on es pot introduir un tornavís de tall recte. tornillo de cabeza ranurada Original termEntry ID: 246 Materials > Ferramenta > Visos i cargols flat head screw vis à tête plate cargol de cabota plana n m Cargol la cabota del qual té la cara superior plana. tornillo de cabeza plana Original termEntry ID: 247 Materials > Ferramenta > Visos i cargols square head screw vis à tête carrée cargol de cabota quadrada n m Cargol la cabota del qual té forma de prisma quadrat amb les arestes rebaixades. tornillo de cabeza cuadrada Original termEntry ID: 248 Materials > Ferramenta > Visos i cargols round head screw vis à tête ronde cargol de cabota rodona n m Cargol la cabota del qual té forma de casquet. tornillo de cabeza redonda Original termEntry ID: 249 Materials > Ferramenta > Visos i cargols hexagon head screw vis à tête hexagonale cargol de cabota sisavada n m Cargol la cabota del qual té forma de prisma hexagonal. tornillo de cabeza hexagonal Original termEntry ID: 250 Materials > Ferramenta > Visos i cargols return screw vis de rappel cargol de llit n m Cargol de tija cilíndrica, amb una volandera fixa al coll i la cabota esfèrica amb dos forats que la travessen per poder cargolar-lo a la femella amb un rèbol o un objecte semblant, que s'utilitza generalment per al muntatge de mobles, sobretot armaris i llits. tornillo de cabeza romana Original termEntry ID: 251 Materials > Ferramenta > Visos i cargols coach bolt boulon cargol de cap negre n m Cargol de cabota rodona, amb el coll quadrat i la tija cilíndrica, roscada i sense acabar en punta, que es cargola a una femella i s'utilitza per a fixar ferramenta sobre la fusta o per a collar dues peces. tornillo de carruaje Original termEntry ID: 252 Materials > Ferramenta > Visos i cargols hook screw vis à crochet cargol de ganxo n m Cargol doblegat en angle recte que té una rosca acabada en punta. tornillo de gancho Original termEntry ID: 253 Materials > Ferramenta > Visos i cargols metal screw vis à tôle cargol de planxa n m Cargol amb la rosca pràcticament horitzontal i acabat amb poca punta, que s'utilitza per a fixar una planxa al ferro que la suporta. tornillo para chapa Original termEntry ID: 254 Materials > Ferramenta > Visos i cargols pressure screw vis de pression cargol de pressió n m Cargol de planxa que sota la cabota forma una volandera amb uns secs que permet de cargolar-lo fortament sense que s'afluixi. tornillo de presión Original termEntry ID: 255 Materials > Ferramenta > Visos i cargols cargol de rosca de llima n m Tirafons primitiu roscat a mà amb la llima triangular. tornillo de rosca golosa Original termEntry ID: 256 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir pillar file lime barrette carleta n f Llima plana de cares i cantells paral·lels. carleta Original termEntry ID: 257 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines ratch cliquet adaptateur carraca n f Mecanisme inclòs en certes eines, com ara tornavisos i filaberquins, que fa girar la peça que enrosca en un sentit i no la fa girar en sentit contrari per evitar d'haver-la de treure i de col·locar cada vegada que, amb la mà, s'ha fet girar en un sentit determinat. trinquete Original termEntry ID: 258 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge pitch passage carrera n f Amplària de tall d'una serra, resultat d'entrescar alternativament les dents a una banda i a l'altra. paso Original termEntry ID: 259 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines carriage chariot carro n m Element d'una màquina dotat de moviment de translació, destinat a transportar una eina o un element d'un lloc a un altre de la màquina. carro Original termEntry ID: 260 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar triangle équerre cartabó n m Estri de fusta, de metall o de plàstic, en forma de triangle isòsceles, que serveix per a marcar i comprovar angles rectes o línies paral·leles, etc. escuadra Original termEntry ID: 261 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar sauterelle cartabó de biaix n m Estri de fusta que consisteix en dues peces triangulars, l'una en forma de triangle rectangle isòsceles i l'altra en forma de triangle escalè, el costat més llarg del qual és perpendicular a la hipotenusa del primer, i que s'utilitza per a traçar i comprovar angles. escuadra de uña Original termEntry ID: 262 Materials > Fusta > Fusta massissa chestnut châtaignier castanyer n m Fusta de castanyer, amb poca albeca i molt cor, poc dura i resistent als efectes de l'aigua i de l'aire, i de color marronós. castaño Original termEntry ID: 263 Construccions > Cobertes truss ferme encavallada n f Construcció de fusta formada per un tirant, dues monteies, un monjo i diversos tornapuntes que sostenen els dos vessants d'una coberta. cuchillo Original termEntry ID: 264 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer trestle tréteau cavallet n m Estri constituït per una peça horitzontal proveïda de quatre petges divergents sobre la qual es col·loquen posts o un tauler per formar una taula o un banc. caballete Original termEntry ID: 265 Materials > Fusta > Fusta massissa cedar cèdre cedre n m Fusta de cedre, flonja, olorosa, de colors que van del rosat blanquinós al rosat fort. cedro Original termEntry ID: 266 Construccions > Motllures cyma cymaise cimaci n m Motllura de secció transversal en forma de S, composta per dos segments de cercle, un de còncau i un altre de convex. cimacio Original termEntry ID: 267 Materials > Fusta > Elements dels arbres top cime cimall n m Part alta de la brancada o tanyada d'un arbre. copa Original termEntry ID: 268 Construccions > Motlles centering cintre cindri n m Motlle de fusta o d'un altre material, de curvatura adequada, disposat per a sostenir una volta durant la seva construcció o les dovelles d'un arc fins després de col·locada la clau. cintra Original termEntry ID: 269 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines saw blade lame de scie cinta n f Fulla de serra flexible, molt més llarga que ampla, amb una vora dentada. cinta Original termEntry ID: 270 Construccions > Elements de bastiments i tancaments ladder-tape ruban de persienne cinta de persiana n f Tira de fibra tèxtil resistent que serveix per a abaixar o apujar una persiana enrotllable, segons si s'enrotlla o es desenrotlla del corró de persiana. cinta de persiana Original termEntry ID: 271 Materials > Taulers melamine edge strip ruban à rive mélaminée cinta melaminada n f Tira de melamina de diversos colors i amplades, generalment amb una cara termoadhesiva, que serveix per a aplacar els cantells dels taulers. cinta de canto melaminada Original termEntry ID: 272 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar tape measure mètre à ruban cinta mètrica n f Estri constituït per una tira generalment d'acer o de roba dividida en metres, decímetres, centímetres i mil·límetres que serveix per a amidar longituds. cinta métrica Original termEntry ID: 273 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Fulles de serra band saw ruban sans fin cinta sense fi n f Fulla de serra constituïda per una cinta flexible d'acer amb dents a una de les seves vores i amb els extrems soldats. cinta sin fin Original termEntry ID: 274 Característiques estructurals d'eines i màquines tour circumferència de volt n f Cercle que descriu el tall d'una eina de revolució. circunferencia de vuelta Original termEntry ID: 275 Materials > Fusta > Fusta massissa cherry cerisier cirerer n m Fusta de cirerer, noble, lleugerament dura, de bon obrar i de color vermellós. cerezo Original termEntry ID: 276 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller guillotine guillotine cisalla de guillotina n f Màquina constituïda per una bancada proveïda de guies per les quals es mouen, accionades pneumàticament o manualment mitjançant una palanca, dues ganivetes de tall inclinat disposades a cartabó, de manera que en efectuar-se progressivament el tall, disminueix el considerable esforç que fora necessari si tallés de cop. cizalla de guillotina Original termEntry ID: 277 Materials > Fusta > Propietats de la fusta shearing cisaillement cisallament n m Esforç a què és sotmesa una peça de fusta per l'acció de dues forces que tendeixen a tallar-la descohesionant-ne les fibres en un punt determinat. cortadura Original termEntry ID: 278 Materials > Ferramenta > Claus i puntes nail pointe clau n m Tija metàl·lica punxeguda per un cap i amb cabota a l'altre, que en limita la penetració, que, feta entrar a cops, serveix per a unir dues peces de fusta, per a penjar objectes o com a ornamentació. clavo Original termEntry ID: 279 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar spanner clef clau n f Eina d'acer dur, fixa o ajustable, consistent en un mànec rígid de forma variable, acabat per un o per tots dos extrems en una obertura de forma i dimensions adequades als cargols o femelles que es vol collar o afluixar. llave Original termEntry ID: 280 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar key clef clau n f Peça de metall constituïda per una anella i una canya que, introduïda al forat d'un pany, s'utilitza per a accionar els mecanismes que mouen el pestell i permeten obrir o tancar una porta, un armari o una caixa. llave Original termEntry ID: 281 Construccions > Arcs key stone clef clau n f Dovella central d'un arc, que es col·loca sempre l'última i que, una vegada posada, el tanca, li dona estabilitat i permet de treure la cintra sobre la qual havia estat muntat. clave Original termEntry ID: 282 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar Allen key clé hexagonale clau Allen n f Clau de barra de secció hexagonal. llave Allen Original termEntry ID: 283 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar adjustable wrench clau anglesa n f Clau consistent en un mànec solidari amb una tija roscada que, guiada per dos espàrrecs, acosta o allunya una mandíbula mòbil i una altra de fixa que formen mordassa per cargolar, descargolar o subjectar una peça. llave inglesa Original termEntry ID: 284 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar shifting spanner clé anglaise clau anglesa n f Clau consistent en un mànec generalment pla, acabat en un extrem per dues mandíbules que formen mordassa, una de fixa i l'altra mòbil mitjançant un vis sens fi, que serveix per a cargolar, descargolar o subjectar una peça. llave inglesa Original termEntry ID: 285 Materials > Ferramenta > Claus i puntes pin tenon fita n f Clau que té punta a cada cap de la tija i que serveix per a unir peces de fusta. espiga Original termEntry ID: 286 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar clau de barra n f Clau constituïda per una barra, generalment de secció hexagonal o quadrada, doblegada en forma de L, que és apta per a cargolar i descargolar un cargol de cabota buida tot introduint-la en el forat del cargol, també hexagonal o quadrat. Original termEntry ID: 287 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar clau de dent n f Clau que té una dent sense gorges a la canya que permet l'accionament d'un pany. llave de cifra Original termEntry ID: 288 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar clau de doble serreta n f Clau de serreta que té dents semblants a les d'una serra a tots dos costats de la canya. Original termEntry ID: 289 Materials > Ferramenta > Claus i puntes staple crampillon clau de galliner n m Clau sense cabota, en forma de U i amb punta a cada extrem, que s'utilitza bàsicament per a fixar teles metàl·liques i mosquiteres. horquilla Original termEntry ID: 290 Materials > Ferramenta > Claus i puntes wall hook piton escàrpia n f Clau sense cabota i amb la tija doblegada en angle recte, que serveix per a penjar-hi objectes. escarpia Original termEntry ID: 291 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar house key clé à gorges clau de gorges n f Clau que té una dent amb gorges a la canya que permet l'accionament del pestell d'un pany de gorges. llave de guardas Original termEntry ID: 292 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar clau de got n f Clau de tub que s'acobla a un mànec que permet fer força sobre el cargol. llave de vaso Original termEntry ID: 293 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar clé à boulon massif clau de metxó n f Clau de dent o de gorges que té el metxó sense foradar. llave de vástago macizo Original termEntry ID: 294 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar security key clé de sécurité clau de seguretat n f Clau la canya de la qual pot tenir formes i rebaixos diferents que permeten l'accionament dels pestells d'un pany de seguretat. llave de seguridad Original termEntry ID: 295 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar latch key clé de serrure à cylindre clau de serreta n f Clau plana que té a un o a tots dos costats de la canya unes dents similars a les d'una serra que permeten l'accionament del bombí d'un pany de clau de serreta. llavín Original termEntry ID: 296 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar clau de serreta estriada n f Clau de serreta que té la canya estriada longitudinalment. Original termEntry ID: 297 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar clau de serreta plana n f Clau de serreta que no té la canya estriada. Original termEntry ID: 298 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar socket wrench clé à tube clau de tub n f Clau constituïda per un tub metàl·lic recte o en forma de L, amb un o tots dos extrems de forma hexagonal, que és apta per a cargolar i descargolar, tot abraçant-lo, un cargol sisavat de la seva mida. llave de tubo Original termEntry ID: 299 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar clau femella n f Clau de dent o de gorges que té el metxó foradat. llave de vástago hueco Original termEntry ID: 300 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar ring spanner clé fixe clau fixa n f Clau formada per una peça plana i de poc gruix acabada, en un o en tots dos extrems, per un eixamplament circular amb una mossa d'un calibre determinat que s'adapta a un diàmetre de cabota de cargol o de peça concret, i que serveix per a cargolar-lo, descargolar-lo o subjectar-lo. llave fija Original termEntry ID: 301 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar master key passe-partout clau mestra n f Clau que permet obrir panys diferents d'un mateix tipus de mecanisme. llave maestra Original termEntry ID: 302 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar electric nail gun cloueuse électrique clavadora elèctrica n f Clavadora accionada elèctricament. clavadora eléctrica Original termEntry ID: 303 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar pneumatic nail gun cloueuse pneumatique clavadora pneumàtica n f Clavadora accionada pneumàticament. clavadora neumática Original termEntry ID: 304 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers nailing clouage clavament n m Acció de clavar. clavado Original termEntry ID: 305 Materials > Ferramenta > Claus i puntes nailing clous clavaó n f Conjunt de claus clavats en alguna cosa. clavazón Original termEntry ID: 306 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers nail, to clouer clavar v tr Unir dues peces de fusta per mitjà d'un o més claus. clavar Original termEntry ID: 307 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers nail, to clouer clavar v tr Fer entrar a cops de martell o amb una clavadora un clau dins un cos sòlid. clavar Original termEntry ID: 308 ['Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta', 'Construccions > Elements de bastiments i tancaments'] dowel cheville claveta n f Peça petita de fusta massissa cilíndrica, lleugerament cònica o d'altres formes, que es clava en un forat per unir dos elements o reforçar un encaix de trau i metxa. clavija Original termEntry ID: 309 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers nail, to clouter clavetejar v tr Guarnir de claus. clavetear Original termEntry ID: 310 ['Materials > Ferramenta > Claus i puntes', 'Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar'] latch key clavó n m Clau de canya foradada, sense dents, que s'adapta al piu que es fa girar per a obrir i tancar alguns panys. llavín Original termEntry ID: 311 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta crack fente clivella n f Fissura que es produeix a la fusta quan, en assecar-se o per altres causes, s'encongeix. resquebrajadura Original termEntry ID: 312 Construccions > Cloendes cloenda n f Tauler destinat a tapar els espais buits d'un bastigi. tablero Original termEntry ID: 313 Construccions > Cloendes cloenda sobresortida n f Cloenda consistent en un plafó encadellat que sobresurt del pla d'una de les cares del bastigi. Original termEntry ID: 314 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge coffer coffre cofre n m Bagul petit per a guardar objectes de valor. cofre Original termEntry ID: 315 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines bearing coussinet coixinet n m Peça metàl·lica en forma d'anell o de dolla que fa de suport a un arbre, també metàl·lic, el qual gira a l'interior seu. cojinete Original termEntry ID: 316 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines rolling bearing roulement coixinet de rodolament n m Coixinet proveït d'un conjunt de rodets, boles o agulles que rodolen entre dos anells, un dels quals va unit al suport i l'altre, a l'òrgan mòbil. rodamiento Original termEntry ID: 317 Materials > Altres materials > Coles glue colle cola n f Substància adhesiva, pastosa o líquida, utilitzada per a enganxar dues superfícies en contacte. cola Original termEntry ID: 318 Materials > Altres materials > Coles wood glue colle polyvinylique cola de fuster n f Cola constituïda per una emulsió d'acetat de polivinil en aigua. cola de carpintero Original termEntry ID: 319 Materials > Altres materials > Coles casein glue colle de caséine cola de caseïna n f Cola que s'obté barrejant aigua i caseïna en pols extreta de la llet. cola de caseína Original termEntry ID: 320 Materials > Altres materials > Coles impact adhesive colle de contact cola de contacte n f Cola que adhereix fortament per simple contacte, constituïda per macromolècules sintètiques o naturals i caracteritzada per la seva elasticitat, que s'aplica i es deixa fins que és seca al tacte sobre les superfícies que s'han d'enganxar. cola de impacto Original termEntry ID: 321 Materials > Altres materials > Coles gelatine glue colle de gélatine cola de gelatina n f Cola feta a base de gelatina impura que s'obté dels unglots, els ossos i la pell dels animals. cola de gelatina Original termEntry ID: 322 Materials > Altres materials > Coles synthetic resin glue colle de résine synthétique cola de resina sintètica n f Cola constituïda per una resina epoxídica i un enduridor que actua com a activador del procés d'adhesió. cola de resina sintética Original termEntry ID: 323 Materials > Altres materials > Coles hot melt glue colle thermofusible cola termofusible n f Cola obtinguda a partir de resines sintètiques sòlides, caracteritzada perquè la seva adhesivitat disminueix quan puja la temperatura i perquè té el màxim grau d'adhesió en fred. cola termofusible Original termEntry ID: 324 Construccions > Unions colís -issa adj Dit d'un forat o una ranura en forma de trau. Original termEntry ID: 325 Oficis i instal·lacions fitter poseur col·locador n m, f col·locadora n m, f Persona que per ofici col·loca fusteria d'obra. montador Original termEntry ID: 326 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments install, to monter col·locar v tr Posar la fusteria d'obra en el lloc que li pertoca. colocar Original termEntry ID: 327 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments plumb, to mettre à plomb col·locar a plom v tr Posar verticalment. aplomar Original termEntry ID: 328 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge commode bahut còmoda n f Moble semblant a la calaixera però amb portes i amb prestatges a l'interior, destinat a guardar-hi objectes. cómoda Original termEntry ID: 329 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge bedside table table de nuit comodí n m Moble petit generalment amb algun calaix i, de vegades, amb una porta a la manera d'un armariet, que es col·loca al costat de la capçalera del llit per deixar-hi coses que es poden necessitar durant la nit o en llevar-se. mesita de noche Original termEntry ID: 330 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar compass compas compàs n m Estri que consisteix essencialment en dues cames unides per un cap que serveix per a traçar arcs de circumferència i prendre distàncies. compás Original termEntry ID: 331 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar inside caliper compas d'intérieur compàs d'interiors n m Compàs amb els extrems de les cames divergents que serveix per a prendre mides de forats o entre les superfícies interiors d'una peça. compás de interiores Original termEntry ID: 332 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar outside caliper compas d'extérieur compàs d'exteriors n m Compàs amb les cames corbades i convergents que serveix per a amidar el gruix de les peces. compás de gruesos Original termEntry ID: 333 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar joint caliper compas à pointe compàs de puntes n m Compàs amb les dues cames acabades en punta fixa que serveix generalment per a prendre mides, marcar arcs i cercles de radis reduïts, o repartir les cudornelles d'un encaix. compás de puntas Original termEntry ID: 334 Materials > Ferramenta > Ferramenta complementària per a portes compas de sécurité compàs de seguretat n m Dispositiu constituït per dues peces metàl·liques, l'una fixada al bastiment i l'altra al muntant de tancar d'una porta, que quan encaixen permeten només d'entreobrir la porta. compás de seguridad Original termEntry ID: 335 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar trammel compas à verge compàs de vara n m Compàs amb les cames paral·leles, una de les quals és desplaçable al llarg de la vara que les uneix, que serveix per a traçar arcs o cercles de gran radi. compás de vástago Original termEntry ID: 336 Materials > Fusta > Propietats de la fusta compression compression compressió n f Esforç a què és sotmesa una peça de fusta per l'acció de dues forces aplicades en la mateixa direcció, però en sentit oposat i tendint a ajuntar-ne les partícules. compresión Original termEntry ID: 337 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller air compressor compresseur d'air compressor d'aire n m Màquina per a comprimir aire i emmagatzemar-lo, que s'utilitza per a l'accionament d'algunes màquines o per a la manipulació de peces de fusta. compresor de aire Original termEntry ID: 338 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines con de transmissió n m Mecanisme format per dos conjunts de diverses politges de diferents diàmetres, solidàries entre si i col·locades, en un dels conjunts amb els diàmetres decreixent cap a un costat i, en l'altre, amb els diàmetres decreixent cap al costat contrari. cono de transmisión Original termEntry ID: 339 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines transmission pulley poulie de transmission con de transmissió n m Òrgan de transmissió de moviment constituït per dues politges planes, molt amples i de forma cònica, col·locades amb la conicitat invertida, de manera que fent córrer una corretja cap a un extrem o un altre varien els diàmetres de les politges i, per tant, augmenta o disminueix la velocitat de gir de la politja conduïda. cono de transmisión Original termEntry ID: 340 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer clamp serre-joint congreny n m Estri format per dues llates amb forats coincidents per posar i treure llistons, que formen un bastigi de dimensió variable, i que serveix per a prémer, amb l'ajut de falques, les diverses posts que han de formar una cloenda. cárcel Original termEntry ID: 341 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge console console consola n f Taula de parament adossada a una paret sota un mirall. consola Original termEntry ID: 342 Materials > Fusta > Propietats de la fusta contraction contraction contracció n f Minva de volum que experimenta una fusta quan s'evapora l'aigua d'impregnació que contenen les cèl·lules. contracción Original termEntry ID: 343 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa locknut contre-écrou contrafemella n f Femella que cargolada damunt d'una altra evita que aquella s'afluixi. contratuerca Original termEntry ID: 344 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines contrefeuille contrafulla n f Peça de ferro d'algunes eines de tall, com ara d'un ribot de polir o una garlopa, de dimensions menors que la fulla a la qual s'aplica i amb un lleuger corbament a la part propera al tall, que serveix per a reforçar-lo i per a facilitar la sortida dels encenalls. contrahoja Original termEntry ID: 345 Construccions > Elements de bastiments i tancaments rebate contrefeuillure contragalze n m Galze que, en posició invertida respecte a un altre galze, encaixa amb aquest. encaje Original termEntry ID: 346 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments casement châssis contramarc n m Segon marc que es col·loca en un bastiment fixat a la paret per posar-hi vidrieres. contramarco Original termEntry ID: 347 Construccions > Bastiments contrecadre contramarc n m Bastiment previ al qual es fixa un bastiment definitiu o sobre el qual s'aplica un revestiment de fusta noble. premarco Original termEntry ID: 348 Construccions > Unions countermoulding contremoulure contramotllura n f Motllura feta exactament a la inversa d'una altra de manera que, en unir-les, les parts sortints d'una encaixen exactament en les parts entrants de l'altra. contramoldura Original termEntry ID: 349 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers cross-banding contre-placage xapatge n m Acció de contraplacar. contrachapeado Original termEntry ID: 350 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall grooving plane gorget copada n f Ribot amb la sola i el tall de forma convexa que serveix per a fer motllures còncaves de secció semicircular o de quadrant de cercle. copada Original termEntry ID: 351 Construccions > Motllures beading moulure demi-rond copada n f Motllura còncava de secció semicircular. troquilo Original termEntry ID: 352 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra bowing courbement corbament n m Defecte d'una peça de fusta que s'ha blegat o balcat, consistent a tenir forma corbada longitudinalment o transversalment. curvatura Original termEntry ID: 353 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta wood worm vrillette corc n m Coleòpter de diversos gèneres que viu a la fusta o en altres productes vegetals, dels quals s'alimenta. carcoma Original termEntry ID: 354 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta vermouler, se corcar-se v intr pron Ser atacada, una peça de fusta, pels corcs. carcomerse Original termEntry ID: 355 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta vermoulure corcat n m Part d'una fusta atacada per corcs. carcomido Original termEntry ID: 356 Construccions > Cobertes purlin panne corretja n f Biga horitzontal que descansa sobre dues monteies i que serveix alhora de suport als materials de coberta. correa Original termEntry ID: 357 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines transmission belt courroie de transmission corretja de transmissió n f Òrgan de transmissió de la potència entre dos eixos allunyats que proporciona un acoblament flexible i econòmic. correa de transmisión Original termEntry ID: 358 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'encolar glue roller rouleau à encoller corró d'encolar n m Estri constituït per un recipient metàl·lic proveït d'un mànec i en forma de tremuja, on es posa la cola, que té una tapa a la banda superior i a la banda inferior, obstruint el pas de la cola, un cilindre estriat longitudinalment que fa rodar un altre cilindre més gran amb la superfície tova, situat a sota del primer, que s'utilitza per a distribuir la cola sobre una fusta o un tauler fent-lo córrer endavant i endarrere. rulo de encolar Original termEntry ID: 359 Construccions > Elements de bastiments i tancaments arbre de volet roulant corró de persiana n m Cilindre de fusta o de metall que serveix per a enrotllar els llistons o les cintes d'una persiana enrotllable i que porta solidaris els mecanismes que serveixen per a enrotllar la cinta quan la persiana és abaixada. rulo de persiana Original termEntry ID: 360 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge side côté costat n m Cloenda que tanca la part lateral d'un moble. lado Original termEntry ID: 361 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta off-centre pith croissance excentrée creixement excèntric n m Defecte de la fusta consistent a tenir els anells de creixement més estrets en els radis curts i més amples en els llargs, perquè el tronc de l'arbre del qual ha estat extreta tenia la medul·la desplaçada cap a un costat. crecimiento excéntrico Original termEntry ID: 362 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar sash fastener crémone cremona n f Tancadura que es fixa en el muntant de tancar d'un batent constituïda per un joc de cremalleres engranades en un pinyó dentat que, accionat amb una maneta, fa moure verticalment, l'una cap amunt i l'altra cap avall, dues barres de ferro que encaixen dins dels tancadors que hi ha en els travessers del bastiment d'una balconera o una finestra. cremona Original termEntry ID: 363 Construccions > Unions tongue languette crestall n m Cantell d'una peça de fusta rebaixat amb dos galzes, un terç per cada cara, de forma rectangular, que encaixa en el cadell d'una altra peça amb la qual s'acobla. macho Original termEntry ID: 364 Materials > Altres materials > Vidres plate glass glace polie lluna polida n f Vidre pla que pot tenir 5, 6, 8, 10 o 15 mm de gruix. luna pulida Original termEntry ID: 365 Materials > Altres materials > Vidres verre triple cristallina n f Vidre pla que pot tenir de 4 a 5 mm o de 5 a 6 mm de gruix. media luna Original termEntry ID: 366 Construccions > Unions swallow tail queue d'hironde encaix de cudornella n m Unió de dues peces de fusta en què una té un o diversos elements trapezials que s'encasten en l'encaix o encaixos de l'altra de manera que pot resistir esforços de tracció. ensamble de cola de milano Original termEntry ID: 367 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir rat-tail file queue-de-rat cua de rata n f Llima petita amb la barra d'acer de secció circular i afuada. lima de cola de rata Original termEntry ID: 368 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques scaling cubage cubicació n f Acció de cubicar. cubicación Original termEntry ID: 369 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques scale, to cuber cubicar v tr Determinar el volum d'una peça de fusta o d'una quantitat de fusta determinada. cubicar Original termEntry ID: 370 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge drawer bottom fond de tiroir cul n m Fonadura d'un calaix. culo Original termEntry ID: 371 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta through shake fente cullerot n m Clivella que es forma entre les fibres de la fusta descohesionades seguint la trajectòria d'un anell de creixement. colaina Original termEntry ID: 372 Materials > Fusta > Fusta massissa jatoba jatoba curbaril n m Fusta de jatoba, tropical, dura, resistent a la humitat i de color vermellós. jatobá Original termEntry ID: 373 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir iron plane cutxef n m Eina amb fulla d'acer i dos mànecs, un a cada costat de la fulla, utilitzada per a rebaixar superfícies, especialment les còncaves. cuchilla Original termEntry ID: 374 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge back plate derrière darrere n m Cloenda que tanca la part posterior d'un moble o d'una de les seves parts. tablero de fondo Original termEntry ID: 375 Construccions > Escales i baranes riser contremarche davant n m Pla vertical, constituït o no per una post o un altre material, que limita l'estesa d'un graó. contrahuella Original termEntry ID: 376 Materials > Fusta > Propietats de la fusta density densité densitat n f Relació entre el pes d'una fusta i el seu volum. densidad Original termEntry ID: 377 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta step dent dent n f Peça, amb gorges o sense, que soldada a la canya d'una clau acciona el mecanisme que mou el pestell. diente Original termEntry ID: 378 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines tooth dent dent n f Cadascuna de les puntetes que formen el tall de les serres, xerracs i altres eines dentades semblants. diente Original termEntry ID: 379 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers unscrew, to dévisser descaragolar v tr Fer sortir un cargol d'una femella tot imprimint, en l'un o en l'altra, un moviment de rotació al voltant del seu eix amb una eina, com ara una clau o un tornavís. desatornillar Original termEntry ID: 380 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers unscrew, to dévisser descaragolar v tr Fer sortir un vis d'on és cargolat tot imprimint-li un moviment de rotació al voltant del seu eix, generalment amb un tornavís. desatornillar Original termEntry ID: 381 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers pull, to déclouer desclavar v tr Fer sortir un clau de dins d'un cos sòlid, generalment amb una eina. desclavar Original termEntry ID: 382 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers déclouer, se desclavar-se v intr pron Desunir-se, dues peces de fusta que estaven clavades. desclavarse Original termEntry ID: 383 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers dismantle, to démonter desemmetxar-se v intr pron Desconjuntar-se, una porta, una finestra, una balconera o un bastiment, com a conseqüència d'haver sortit les metxes dels traus. desensamblarse Original termEntry ID: 384 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers disassemble, to désassembler desencadellar v tr Separar dues fustes encadellades. desencajar Original termEntry ID: 385 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra trimming dégraissement desgruixament n m Acció de desgruixar. adelgazamiento Original termEntry ID: 386 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra trim, to dégraisser desgruixar v tr Rebaixar el gruix d'una peça de fusta. adelgazar Original termEntry ID: 387 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers crop, to épointer despuntar v tr Trencar o esmussar la punta d'un clau. despuntar Original termEntry ID: 388 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge clearance détalonnage destalonament n m Rebaix que es fa a la cara d'una eina de tall més pròxima a la superfície de la peça mecanitzada perquè no taloni en girar durant el procés de mecanització de la peça. desprendimiento Original termEntry ID: 389 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge relieve, to détalonner destalonar v tr Donar prou despulla a una eina de tall per tal d'evitar que taloni durant el procés de mecanització. destalonar Original termEntry ID: 390 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge distemper détrempe destemprament n m Acció de destrempar. destemple Original termEntry ID: 391 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge distemper détrempe destemprament n m Acció de destrempar-se. destemple Original termEntry ID: 392 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge distemper, to détremper destemprar v tr Fer perdre el tremp a una eina. destemplar Original termEntry ID: 393 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge distemper, to détremper destemprar-se v intr pron Perdre, una eina, el tremp. destemplarse Original termEntry ID: 394 Materials > Fusta > Propietats de la fusta dilatation dilatation dilatació n f Augment de volum que experimenta una fusta quan a través dels seus porus absorbeix humitat ambiental. dilatación Original termEntry ID: 395 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa washer rondelle dineret n m Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d'un pern o d'un cargol, evita el fregament directe de la femella amb la peça que subjecta, en reparteix la pressió, evita que s'enfonsi en la fusta i ajuda a assegurar-ne la immobilitat. arandela Original termEntry ID: 396 Materials > Taulers MDF panneau MDF DM n m Tauler de fibres d'una densitat que oscil·la entre 720 i 770 kg/m3, apte per a la construcció de mobles. DM Original termEntry ID: 397 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar T-square équerre double doble escaire n m Estri de fusta o de metall constituït per dos regles perpendiculars formant una T, que s'utilitza per a traçar perpendiculars, angles rectes o línies paral·leles. doble escuadra Original termEntry ID: 398 Construccions > Bastiments doella n f Part del gruix de la paret, en un portal o una finestra, compresa entre el bastiment de l'obertura i la cara exterior de la paret amb la qual està a escaire. telar Original termEntry ID: 399 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat wax, to cirer donar cera v prep Recobrir d'una capa de cera les superfícies vistents d'un parquet o d'un moble. encerar Original termEntry ID: 400 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments bevel, to donner de l'entrée donar despulla v prep Esbiaixar el muntant de tancar d'una porta o una finestra perquè el batent no fregui amb el bastiment o amb l'altre batent. falsear Original termEntry ID: 401 Construccions > Unions give clearance, to donar franquícia v intr Deixar una separació entre dos elements que han d'encaixar, com ara una porta i el bastiment, perquè l'element que es mou no fregui l'element fix. Original termEntry ID: 402 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge adjust the blade, to donar fulla v intr Fer que la fulla d'una eina de tall de fulla guiada, com ara d'un ribot o una garlopa, surti més de la boca de la caixa perquè, en treballar, llevi la fusta que interessa. graduar el filo Original termEntry ID: 403 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge set the teeth of a saw, to donner de la voie trescar v tr Tòrcer lleugerament cap a una banda i cap a l'altra, alternativament, les dents d'una serra o una altra eina dentada a fi que s'obri pas fàcilment quan se serra. triscar Original termEntry ID: 404 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat putty, to mastiquer donar pastes v prep Tapar amb màstic o pasta de fustes un foradet o una esquerda. enmasillar Original termEntry ID: 405 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat varnish, to vernisser donar vernís v prep Revestir una peça de fusta d'una capa de vernís. barnizar Original termEntry ID: 406 Materials > Fusta > Elements de la fusta heartwood duramen duramen n m Part central del tronc d'un arbre, on hi ha la fusta de més bona qualitat, especialment la més dura i més compacta. duramen Original termEntry ID: 407 Materials > Fusta > Propietats de la fusta hardness dureté duresa n f Resistència que oposa una fusta a ser penetrada per altres cossos, com ara puntes o visos, o a ser treballada amb eines de tall, com ara amb un ribot, un enformador o una serra. dureza Original termEntry ID: 408 Materials > Fusta > Fusta massissa ebony ébène eben n m Fusta de diversos arbres tropicals de la mateixa família, dura i pesant, inatacable pels insectes, durable, poc higroscòpica, de textura compacta i de color negre intens. ébano Original termEntry ID: 409 Oficis i instal·lacions joiner ébéniste ebenista n m, f Persona que per ofici treballa fustes de qualitat, especialment per fer-ne mobles. ebanista Original termEntry ID: 410 Oficis i instal·lacions joinery ébénisterie ebenisteria n f Ofici d'ebenista. ebanistería Original termEntry ID: 411 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge cabinetworks ébénisterie ebenisteria n f Conjunt de mobles i altres obres d'ebenista. ebanistería Original termEntry ID: 412 Oficis i instal·lacions joinery shop atelier d'ébénisterie ebenisteria n f Taller d'ebenista. ebanistería Original termEntry ID: 413 Aparells, estris, eines i instruments tool outil eina n f Instrument utilitzat amb la mà que actua sobre la matèria directament o mitjançant una altra eina o objecte per modificar-ne la forma o les dimensions, o clavar-hi o cargolar-hi quelcom, sense que el seu ús comporti la posada en funcionament d'un mecanisme. herramienta Original termEntry ID: 414 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall cutting tool outil de coupe eina de tall n f Eina que modifica la forma o les dimensions d'una peça de fusta, o d'un altre material, mitjançant l'acció del tall de la fulla de què disposa. herramienta de corte Original termEntry ID: 415 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall guided cutting tool outil de coupe à lame guidée eina de tall de fulla guiada n f Eina de tall en què la fulla treballa sempre amb el mateix angle de tall perquè està fixada dins una caixa per diversos elements, com ara una contrafulla o un tascó. herramienta de corte de hoja guiada Original termEntry ID: 416 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall hand-held cutting tool outil de coupe à lame libre eina de tall de fulla lliure n f Eina de tall en què la fulla pot treballar amb diversos angles de tall ja que és manejada directament amb la mà. herramienta de corte de hoja libre Original termEntry ID: 417 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines shaft essieu eix n m Peça cilíndrica al voltant de la qual giravolta una roda, o que ho fa ensems amb la roda. eje Original termEntry ID: 418 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers reinforce, to renforcer embarrotar v tr Posar llates travesseres a un tauler de posts encadellades o emboetades perquè sigui rígid. embarrotar Original termEntry ID: 419 Materials > Fusta > Fusta massissa dibetou dibetou embero n m Fusta de diversos arbres tropicals de l'Àfrica equatorial de cor castany marronós i de bon treballar, i d'albeca de color més clar que no s'aprofita perquè es corca. embero Original termEntry ID: 420 Construccions > Cobertes beams and rafters poutrage embigat n m Conjunt de bigues que formen un sostre. envigado Original termEntry ID: 421 Construccions > Unions tongue-and-groove joint bouvetage acoblament emboetat n m Acoblament en què un dels cantells d'una de les peces de fusta té un mascle que s'introdueix en el cadell de l'altra. unión machihembrada Original termEntry ID: 422 Construccions > Revestiments i paviments boarding bouveté emboetat n m Conjunt de posts encadellades que s'utilitza generalment per a fer revestiments. machihembrado Original termEntry ID: 423 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers chasing enchâssement embotiment n m Acció d'encastar. engaste Original termEntry ID: 424 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers chase in, to enchâsser embotir v tr Fixar una cosa en una altra fent-la entrar totalment o parcialment en un entrant o buit d'aquesta. engastar Original termEntry ID: 425 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers inlay embotit n m Conjunt de peces encastades en un moble. taracea Original termEntry ID: 426 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines clutch embrayage embragatge n m Aparell que permet d'assegurar l'enllaç o la separació de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d'efectuar o d'interrompre la transmissió del moviment i del parell de forces de l'un a l'altre. embrague Original termEntry ID: 427 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de foradar i emmetxar double tenoner tennoneuse double emmetxadora doble n f Emmetxadora d'alimentació automàtica o semiautomàtica, constituïda per dues màquines simples muntades sobre una base comuna, la separació entre les quals es pot regular, que permet la realització simultània de dues metxes, una a cada extrem d'una peça de fusta. ensambladora doble Original termEntry ID: 428 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers mortise-and-tenon, to assembler emmetxar v tr Unir dues peces de fusta per mitjà d'un encaix de trau i metxa. ensamblar Original termEntry ID: 429 Construccions > Unions mortise-and-tenon joint assemblage à tenon et mortaise emmetxat n m Encaix de dues peces de fusta una de les quals té una metxa que encaixa en el trau de l'altra. ensamble de caja y espiga Original termEntry ID: 430 Construccions > Unions dowel joint chevillage empalmament d'espiga n m Empalmament de compressió amb unió d'espiga i forat cilíndric. empalme de espiga Original termEntry ID: 431 Construccions > Unions compression joint assemblage de compression empalmament de compressió n m Empalmament resistent a un esforç de compressió. empalme de compresión Original termEntry ID: 432 Construccions > Unions dovetail joint assemblage à queue d'hironde empalmament de cudornella n m Empalmament de tracció amb unió de cudornella. empalme de cola de milano Original termEntry ID: 433 Construccions > Unions flexion joint assemblage de flexion empalmament de flexió n m Empalmament resistent a un esforç de flexió. empalme de flexión Original termEntry ID: 434 Construccions > Unions open tenon joint enfourchement à tenon ouvert empalmament de metxa oberta n m Empalmament de compressió amb unió de forquilla. empalme de horquilla Original termEntry ID: 435 Construccions > Unions oblique-tabled scarf joint trait de Jupiter junt de jou n m Empalmament de compressió, de tracció i de flexió en què hi ha dues mosses obliqües que encaixen, entre les quals es col·loquen dues falques que les mantenen fortament travades. junta a rayo de Júpiter Original termEntry ID: 436 Construccions > Unions scarfing enfourchement à demi-entaille empalmament de mitjamossa n m Empalmament de compressió amb unió de mitjamossa. empalme a media madera Original termEntry ID: 437 Construccions > Unions traction joint assemblage de traction empalmament de tracció n m Empalmament resistent a un esforç de tracció. empalme de tracción Original termEntry ID: 438 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments bolt, to boulonner empernar v tr Clavar o fixar per mitjà de perns. empernar Original termEntry ID: 439 Construccions > Unions lengthening joint aboutement empiulament n m Unió de dues peces de fusta per la testa. empalme Original termEntry ID: 440 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers joint, to abouter empiular v tr Unir dues peces de fusta per mitjà d'un empalmament. empalmar Original termEntry ID: 441 Construccions > Revestiments i paviments floor boards empostissada n f Conjunt de posts, generalment acoblades, que formen un paviment, un cobert, un envà o un cadafal. entarimado Original termEntry ID: 442 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers boarding planchéiage empostissament n m Acció d'empostissar. entabladura Original termEntry ID: 443 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers board, to planchéier empostar v tr Cobrir amb posts. entarimar Original termEntry ID: 444 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers tongue and groove rainure et languette encadellament n m Acció d'encadellar. machihembrado Original termEntry ID: 445 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers tongue-and-groove, to bouveter encadellar v tr Acoblar dues peces de fusta fent que el mascle d'una encaixi en el cadell de l'altra o bé per mitjà d'una ànima que encaixa en tots dos cadells. machihembrar Original termEntry ID: 446 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers tongue-and-groove, to bouveter encadellar a mascle i femella v tr Obrar els cantells de les posts amb un boet, fent en un cantell el mascle i en l'altre el cadell. ensamblar Original termEntry ID: 447 Construccions > Unions housing emboîtement encaix n m Forat o entrant fet en una peça de fusta per poder-la unir a una altra proveïda d'una metxa o d'una espiga que hi encaixa. encaje Original termEntry ID: 448 Construccions > Unions joint assemblage encaix n m Unió de dues peces de fusta que encaixen entre si formant angle. ensamble Original termEntry ID: 449 Construccions > Unions mitre joint assemblage à onglet encaix d'estesa n m Encaix de trau i metxa amb estesa a la motllura. ensamble a boquilla Original termEntry ID: 450 Construccions > Unions loose-tongued joint bouveté encaix de cadell i ànima n m Encaix en què les dues peces de fusta que s'uneixen tenen cadascuna un cadell que coincideix amb l'altre, dins els quals s'encola una ànima. ensamble con lengüeta y ranura Original termEntry ID: 451 Construccions > Unions countermoulding joint assemblage de contre-profil encaix de contramotllura n m Encaix de trau i metxa en el qual s'ha fet una contramotllura a la peça on hi ha la metxa que encaixa amb la motllura de la peça on hi ha el trau. ensamble con contramoldura Original termEntry ID: 452 Construccions > Unions open-ended tenon enfourchement encaix de metxa oberta n m Encaix en què una de les peces de fusta té una metxa, o més d'una, que s'uneix al trau obert de l'altra. ensamble de horquilla Original termEntry ID: 453 Construccions > Unions scarfing joint joint à mi-bois encaix de mitjamossa n m Unió en què la part sobrera d'un rebaix fet en una peça de fusta encaixa en el rebaix de l'altra peça de tal manera que enrasen. ensamble de media madera Original termEntry ID: 454 Construccions > Unions shouldered tenon assemblage à épaulement encaix de retaló n m Encaix de trau i metxa amb un retaló al trau i un altre a la metxa, que s'utilitza per a unir els muntants i travessers dels tancaments per tal que, en serrar els banyots dels muntants una vegada encolats, no quedi el trau obert. ensamble con retalón Original termEntry ID: 455 Construccions > Unions feather-tongued joint assemblage à tenon et mortaise artificielle encaix de trau i metxa postissa n m Encaix de dues peces de fusta cadascuna de les quals té un trau, que coincideix amb l'altre, dins els quals s'encola una metxa postissa. ensamble de caja y espiga postiza Original termEntry ID: 456 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers house, to emboîter encaixar v tr Unir dues peces de fusta de manera que una entri dins l'altra ajustadament. ensamblar Original termEntry ID: 457 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers encast n m Element encastat o embotit. engaste Original termEntry ID: 458 Construccions > Elements de bastiments i tancaments chasing enchâssure encastament n m Rebaix, trau o forat fet en una peça de fusta per introduir-n'hi una altra o per fixar-hi un objecte, com ara una frontissa, un pany o un tancador. engaste Original termEntry ID: 459 Construccions > Cobertes truss ferme encavallada n f Conjunt de cavalls que sostenen els vessants d'una coberta. armadura de cubierta Original termEntry ID: 460 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat waxing cirage encerada n f Acció d'encerar. enceramiento Original termEntry ID: 461 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers dowel, to cheviller enclavillar v tr Unir dues peces de fusta amb clavilles. enclavijar Original termEntry ID: 462 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers dowel, to cheviller enclavillar v tr Posar clavilles. enclavijar Original termEntry ID: 463 Construccions > Motlles formwork coffrage encofrat n m Motlle fet de fusta o format amb peces especials de ferro que, en la fabricació d'una biga, un pilar, una placa o un mur de formigó, serveix per a contenir-lo fins que s'ha endurit a bastament. encofrado Original termEntry ID: 464 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat sizing encollage encolada n f Conjunt de peces de fusta untades de l'adhesiu adient i posades a prémer en una mateixa tongada. encolado Original termEntry ID: 465 Màquines i equipament auxiliar > Instruments i màquines d'encolar double-roller gluing machine encolleuse à deux rouleaux encoladora de dos corrons n f Encoladora constituïda per dos corrons aplicadors estriats, un de fix i l'altre regulable en alçada, davant dels quals hi ha els dosificadors de cola fixats sobre un bastidor. encoladora de dos rodillos Original termEntry ID: 466 Màquines i equipament auxiliar > Instruments i màquines d'encolar four-roller gluing machine encolleuse à quatre rouleaux encoladora de quatre corrons n f Encoladora constituïda per dos corrons aplicadors i dos corrons dosificadors cromats que s'utilitza per a aplicar cola sobre una o dues superfícies alhora. encoladora de cuatro rodillos Original termEntry ID: 467 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat spread glue, to encoller donar cola v prep Escampar cola per la superfície que es vol enganxar, per tal d'apariar peces de fusta o aplacar fulloles. encolar Original termEntry ID: 468 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat gluing encollage encolatge n m Acció d'encolar. encoladura Original termEntry ID: 469 Materials > Fusta > Elements dels arbres tree fork fourche enforcadura n f Punt d'on arrenquen les besses d'un arbre. horcadura Original termEntry ID: 470 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall chisel ciseau enformador n m Eina de tall de fulla lliure constituïda per una fulla d'acer allargada i plana, més ampla que gruixuda, amb toix per una cara, encastada per un dels seus extrems a un mànec i amb tall a l'altre extrem, que serveix per a entallar la fusta. formón Original termEntry ID: 471 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall turner's chisel ciseau de tourneur enformador de torner n m Enformador de fulla gruixuda i llarga amb toix a totes dues cares. formón para tornear Original termEntry ID: 472 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall bevelled chisel ciseau à bords biseautés enformador de vores aixamfranades n m Enformador que té la fulla amb els cantells aixamfranats i amb el tall al caire més llarg del trapezi que forma el toix. formón de bordes biselados Original termEntry ID: 473 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers woodwork boiserie enfustament n m Acció d'enfustar. enmaderamiento Original termEntry ID: 474 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers board, to boiser enfustar v tr Revestir de fusta. enmaderar Original termEntry ID: 475 Construccions > Revestiments i paviments planking boiserie enfustat n m Conjunt de fustes amb què és revestida alguna cosa. tablazón Original termEntry ID: 476 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers join, to emboîter engalzar v tr Ajustar dins un galze. ensamblar Original termEntry ID: 477 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines gear engrenage engranatge n m Sistema de rodes dentades que engranen les unes amb les altres de manera que el moviment de l'una es transmet a l'altra. engranaje Original termEntry ID: 478 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers staple, to cramponner engrapar v tr Unir per mitjà de grapes. engrapar Original termEntry ID: 479 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers enllistonar v tr Fer forta una cosa amb llistons. Original termEntry ID: 480 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers batten, to latter enllistonar v tr Posar llistons. listonar Original termEntry ID: 481 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra flush, to araser enrasar v tr Fer que dos elements, com ara dues peces de fusta o un batent de porta i un bastiment, estiguin en un mateix pla, sense que un sobresurti respecte a l'altre. enrasar Original termEntry ID: 482 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra flush, to araser enrasar v intr Estar en un mateix pla, un element com ara una peça de fusta, un batent de porta o un bastiment, sense que sobresurti respecte a un altre. enrasar Original termEntry ID: 483 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra wedge coin entalla n f Tros de fusta en forma de falca. entalladura Original termEntry ID: 484 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra notch entaille entalla n f Tall pregon fet en una peça de fusta. entalla Original termEntry ID: 485 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers carving image sculptée en bois entalladura n f Figura entallada. entalladura Original termEntry ID: 486 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers carving entaillage entallament n m Operació d'entallar. entallamiento Original termEntry ID: 487 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers carve, to entailler entallar v tr Treure trossos d'un bloc de fusta amb una eina de tall de fulla lliure com ara un enformador o una gúbia, especialment amb finalitats decoratives. entallar Original termEntry ID: 488 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers coffer, to lambrisser enteixinar v tr Cobrir amb un teginat. artesonar Original termEntry ID: 489 Construccions > Revestiments i paviments panelling lambris enteixinat n m Estructura inferior d'un sostre pla o en volta constituïda per l'encreuament de bigues i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals. artesonado Original termEntry ID: 490 Construccions > Escales i baranes stringer limon entornpeu n m Peça generalment de fusta que, a la part inferior de les baranes d'algunes escales, limita l'amplada del graó i pot fer de suport de la barana. zanquín Original termEntry ID: 491 Construccions > Revestiments i paviments framework colombage entramat n m Conjunt de bigues de fusta, de ferro o de formigó que serveix per a construir un sostre o una paret omplint els buits d'entre les bigues, generalment amb obra de fàbrica o amb un empostissat. entramado Original termEntry ID: 492 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques entreguard n m Acció d'entreguardar. borneo Original termEntry ID: 493 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar straight edge entreguard n m Joc de dos llistons, a vegades ajuntats per peces corredisses, col·locats perpendicularment als extrems d'una peça de fusta per entreguardar-la. regla de bornear Original termEntry ID: 494 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra bornoyer entreguardar v tr Observar amb l'entreguard o a cop d'ull si una peça de fusta té guerxesa. bornear Original termEntry ID: 495 Aparells, estris, eines i instruments > Estris i instruments d'esmolar i afinar saw-set tourne-à-gauche entrescador n m Estri consistent en una peça plana de ferro, amb mosses a les vores i unida a un mànec, que serveix per a entrescar les dents d'una serra o d'un xerrac. triscador Original termEntry ID: 496 Aparells, estris, eines i instruments > Estris i instruments d'esmolar i afinar adjustable saw-set tourne-à-gauche réglable entrescador graduable n m Entrescador proveït d'un mecanisme que permet regular l'angle de torcement de les dents. triscador regulable Original termEntry ID: 497 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller saw-setter avoyeuse entrescadora n f Màquina que serveix per a entrescar les dents d'una fulla de serra. triscador Original termEntry ID: 498 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat varnishing vernissage envernissament n m Acció d'envernissar. barnizado Original termEntry ID: 499 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat varnish envernissat n m Capa de vernís aplicada a la superfície d'una peça de fusta. barnizado Original termEntry ID: 500 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra hygroscopic balance équilibre hygroscopique equilibri higroscòpic n m Estat en què la fusta, condicionada per la temperatura i la humitat de l'aire que l'envolta en l'assecatge, ja no pot rebaixar més el grau d'humitat. equilibrio higroscópico Original termEntry ID: 501 Materials > Fusta > Elements d'una peça de fusta timber sizes escairada n f Mida de les dues dimensions de la secció transversal de llistons, llates, quadrons, posts, taulons, cabirons i bigues normalitzada en el comerç de la fusta. escuadría Original termEntry ID: 502 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de serrar trimmer saw équarrisseuse escairadora n f Serra elèctrica dotada d'una taula, de la qual sobresurt de manera regulable una serra circular, d'una guia lateral i d'un carro sobre el qual es col·loca el tauler o la peça que s'ha de serrar o escairar. escuadradora Original termEntry ID: 503 Materials > Fusta > Residus del treball de la fusta offcut déchet escairadura n f Tros que es treu d'una peça de fusta en escairar-la. costero Original termEntry ID: 504 ['Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra', 'Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat'] square facing escairament n m Acció d'escairar. mise en équerre Original termEntry ID: 505 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat square up, to mettre d'équerre escairar v tr Disposar els elements d'una construcció de fusta de manera que formin angle recte. escuadrar Original termEntry ID: 506 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra square all round, to mettre en équerre escairar v tr Tallar una peça de fusta de manera que els cantells, les testes i les cares formin angle recte. escuadrar Original termEntry ID: 507 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa bracket équerre escaire n m Peça de metall plana, de forma triangular o de L, que es fixa amb visos en els extrems d'un marc o d'un moble per a mantenir-los a escaire o penjar-los. escuadra Original termEntry ID: 508 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa bracket équerre escaire n m Peça generalment de fusta o de metall en forma de L que serveix, fixada a la paret, per a sostenir damunt del seu pla horitzontal un prestatge. escuadra Original termEntry ID: 509 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar square équerre escaire n m Estri de fusta o de metall en forma de triangle rectangle, constituït per dos regles perpendiculars que formen una L, que s'utilitza per a traçar perpendiculars, angles rectes, línies paral·leles i, alguns models, ratlles a cartabó. cartabón Original termEntry ID: 510 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa bracket équerre escaire n m Peça petita generalment de metall i en forma de L, que normalment serveix per a unir dues peces de fusta en angle recte o per a fixar un moble a la paret. escuadra Original termEntry ID: 511 Construccions > Elements de bastiments i tancaments door frame châssis escala n f Bastigi d'una porta catalana formada per dos muntants i més de dos travessers. bastidor Original termEntry ID: 512 Construccions > Escales i baranes stairs escalier escala n f Pla inclinat que serveix per a passar d'un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en graons adaptats a la mida de les passes. escalera Original termEntry ID: 513 Construccions > Escales i baranes spiral staircase escalier en spirale escala de cargol n f Escala amb graons trapezials, muntats de forma helicoidal, la part estreta dels quals s'insereix en un monjo, que n'és el suport. escalera de caracol Original termEntry ID: 514 Construccions > Escales i baranes ladder escabeau escala de mà n f Escala transportable, de poc pes, constituïda per dos muntants i diversos barrots que fan de graó. escalera de mano Original termEntry ID: 515 Construccions > Escales i baranes step ladder escabeau escala de peu n f Escala de mà proveïda de dues barres articulades que li serveixen de suport. escalera de pie Original termEntry ID: 516 Construccions > Escales i baranes painter's ladder échelle double escala de tisora n f Escala de mà composta per dues escales unides amb frontisses per la part superior. escalera doble Original termEntry ID: 517 Construccions > Escales i baranes telescopic ladder échelle à coulisse escala extensible n f Escala de mà composta per diverses peces que, quan no s'utilitza, van sobreposades per a ocupar el mínim espai, però que per al servei es poden col·locar l'una a continuació de l'altra formant una escala unes quantes vegades més llarga. escalera extensible Original termEntry ID: 518 Materials > Fusta > Fusta massissa flitch ébauche escalaborn n m Tros de fusta escalabornat, preparat per a afaiçonar-lo. pieza desbastada Original termEntry ID: 519 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra rough cutting dégrossissage escalaborn n m Acció de desbastar. desbaste Original termEntry ID: 520 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra rough cut, to dégrossir escalabornar v tr Treure amb una eina tallant les parts més bastes i extenses d'una peça de fusta que s'ha de treballar. desbastar Original termEntry ID: 521 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge drawer unit escambell n m Buc petit, penjat o recolzat a la part baixa de l'interior d'un armari, que conté calaixos. módulo de cajones Original termEntry ID: 522 Materials > Fusta > Residus del treball de la fusta offcut chute escapçall n m Trosset de fusta que resta d'una peça en serrar-la. desmocho Original termEntry ID: 523 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra trim, to étêter escapçar v tr Tallar les testes d'una peça de fusta. descabezar Original termEntry ID: 524 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer bench hook griffe escarabat n m Peça formada per dues falques generalment de fusta que, un cop fixada en un forat del banc de fuster, serveix de topall perquè la peça que s'afaiçona no es mogui. corchete Original termEntry ID: 525 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge settle bench banc à dossier escó n m Banc amb respatller alt i ample, generalment amb braços. escaño Original termEntry ID: 526 Construccions > Elements de bastiments i tancaments weatherboard jet d'eau escopidor n m Travesser de baix d'un bastiment de finestra o de porta exterior o de balconera, la part superior del qual és inclinada cap enfora perquè escupi l'aigua de la pluja i no la deixi entrar dins la construcció. vierteaguas Original termEntry ID: 527 Construccions > Elements de bastiments i tancaments weatherboard jet d'eau escopidor n m Llistó motllurat de manera especial que es col·loca a la cara exterior, o que forma part del travesser de baix d'una finestra o una porta exterior o d'una balconera, de tal manera que impedeix que l'aigua entri dins la construcció. vierteaguas Original termEntry ID: 528 Materials > Fusta > Elements de la fusta bark écorce escorça n f Part externa de l'arrel, la tija i les branques de les plantes llenyoses que actua de capa protectora. corteza Original termEntry ID: 529 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra ross, to écorcer escorçar v tr Llevar l'escorça d'un arbre. descortezar Original termEntry ID: 530 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa keyhole escutcheon entrée de serrure escut n m Placa de metall fos o estampat, amb un orifici, que es col·loca a la part exterior del forat del pany de portes i calaixos perquè, tot fent d'ornament, protegeixi la fusta dels efectes de la furgada repetida de la clau i en guiï la introducció. escudo de cerradura Original termEntry ID: 531 Construccions > Escales i baranes step marche esglaó n m Pla en què es descompon un tram d'escala i que és constituït per l'estesa i la contrapetja. peldaño Original termEntry ID: 532 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller universal tool sharpener affûteuse universelle esmoladora universal n f Màquina d'esmolar polivalent constituïda per un capçal esmolador, que s'ajusta a diverses posicions d'alçada i inclinació, i per un carro portaeines, que serveix per al manteniment de l'utillatge utilitzat en les indústries de la fusta, com ara freses, serres circulars o broques. afiladora universal Original termEntry ID: 533 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge sharpening émoulage esmolament n m Acció d'esmolar. amolado Original termEntry ID: 534 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge sharpen, to émoudre esmolar v tr Refer el tall d'una eina amb una mola o un altre cos abrasiu, tot rebaixant-ne el toix si es tracta d'una fresa o d'una eina de fulla lliure o guiada, o tot llimant-ne les dents si es tracta d'una serra. amolar Original termEntry ID: 535 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge dulling émoussement esmussament n m Acció d'esmussar. embotamiento Original termEntry ID: 536 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge dull, to émousser esmussar v tr Llevar agudesa al tall d'una eina. embotar Original termEntry ID: 537 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge émousser, s' esmussar-se v intr pron Perdre, una eina, l'agudesa del tall. embotarse Original termEntry ID: 538 Materials > Ferramenta > Visos i cargols stud bolt goujon espàrrec n m Pern sense cabota i roscat pels dos extrems que serveix per a unir dues peces o per a fixar una peça a una altra. espárrago Original termEntry ID: 539 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines espasa n f Placa d'acer llarga, prima, relativament estreta i amb l'extrem arrodonit, al voltant de la qual gira la cadena d'una serra de cadena o d'una traucadora de cadena. Original termEntry ID: 540 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'encolar putty knife spatule espàtula n f Estri en forma de pala petita, prima, sovint flexible, utilitzat per a emplastrar, mesclar o estendre substàncies semilíquides. espátula Original termEntry ID: 541 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'encolar glue spreader spatule à colle espàtula dentada n f Espàtula amb la vora inferior dentada que serveix per a repartir la cola en forma de fils sobre una superfície. espátula dentada Original termEntry ID: 542 Materials > Ferramenta > Ferramenta complementària per a portes peephole judas espiell n m Forat fet en una porta on generalment s'acobla un joc de lents que permet augmentar l'angle de visió i guaitar des de dintre el que passa a fora sense ser vist. mirilla Original termEntry ID: 543 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines tenon tenon espiga n f Part terminal d'un objecte, aprimada perquè pugui entrar i subjectar-se dins un forat o un encaix d'un altre objecte. espiga Original termEntry ID: 544 Construccions > Unions round tenon tourillon espiga n f Metxa de forma cilíndrica. espiga Original termEntry ID: 545 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines shank tenon espiga n f Peça cilíndrica guarnida de rosques que va ficada dins unes altres peces i serveix per a fer moure, estrènyer o eixamplar algun element d'un mecanisme. espiga Original termEntry ID: 546 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge bed rails côté du lit espona n f Cadascun dels dos costats d'un llit. costado de una cama Original termEntry ID: 547 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge shelving étagère estanteria n f Moble amb peus o fixat a la paret, eventualment tancat amb portes vidrieres, proveït de prestatges. estantería Original termEntry ID: 548 Materials > Fusta > Residus del treball de la fusta splinter copeau estella n f Fragment de fusta que es desprèn en desbastar-la amb alguna eina de tall com ara un enformador. astilla Original termEntry ID: 549 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar pincers tenailles estenalles n f pl Eina formada per dues peces metàl·liques articulades simètricament mitjançant un passador que, agafades amb una mà per un dels seus extrems, serveixen per a subjectar fortament alguna cosa, arrencar-la o tallar-la amb l'altre extrem, que té forma de mordassa. tenazas Original termEntry ID: 550 Construccions > Escales i baranes tread giron estesa n f Solera d'un graó, on descansen els peus en pujar-hi o baixar-ne. huella Original termEntry ID: 551 Construccions > Unions mitre coupe à onglet estesa n f Biaix efectuat a les motllures que guarneixen un bastiment o una porta. boquilla Original termEntry ID: 552 Materials > Taulers laminated panel stratifié tauler estratificat n m Làmina constituïda per tres estrats, un full de suport de paper kraft impregnat de resines sintètiques, un full decoratiu fet de paper que imita la fusta o la pedra i una capa transparent impregnada de resines melamíniques, que se sotmeten a altes temperatures i a fortes pressions fins que formen una capa homogènia. tablero estratificado Original termEntry ID: 553 Aparells, estris, eines i instruments tool outil estri n m Instrument senzill, generalment d'una sola peça, que si convé es pot portar a sobre, la utilització del qual no comporta la posada en funcionament de cap mecanisme ni cap tipus de modificació de la matèria. utensilio Original termEntry ID: 554 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines eccentric excentrique excèntrica n f Peça l'eix de la qual no passa pel seu centre. excéntrica Original termEntry ID: 555 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines eccentric mechanism mécanisme d'excentrique excèntrica n f Mecanisme de transmissió de moviment entre dos elements rígids en el qual l'element conductor transmet al conduït un moviment alternatiu de translació o de rotació segons una llei determinada. mecanismo de excéntrica Original termEntry ID: 556 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller sawdust collector aspirateur extractor n m Instal·lació constituïda per una turbina potent que aspira a través de tubs les serradures i els encenalls des del forat d'encenalls de les màquines de treballar la fusta fins a un filtre que té un dipòsit a sota, instal·lat normalment a l'exterior del taller. aspirador Original termEntry ID: 557 Materials > Fusta > Fusta massissa beech hêtre faig n m Fusta de faig, densa, de porus disseminats, de duresa mitjana i de color clar, les tonalitats del qual van des del groguenc fins a un vermellós fosc. haya Original termEntry ID: 558 Construccions > Elements de bastiments i tancaments middle rail traverse médiane faixa n f Travesser del mig, generalment més ample que els altres, col·locat a l'altura del pany o de la maneta d'una porta. peinazo Original termEntry ID: 559 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat wedge, to caler falcar v tr Introduir una o més falques en l'espai que deixen dues o més coses, o parts d'una cosa, per fer fort el conjunt, per evitar que una vagi baldera o per fixar la posició de l'una respecte a l'altra. calzar Original termEntry ID: 560 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar espagnolette espagnolette lleva n f Tancadura constituïda per una barra de ferro de secció rodona, proveïda d'un colze en forma de ganxo a cada cap, que es fixa verticalment en el muntant de tancar d'un batent de balconera, de finestra, de persiana de llibret o de porticó i que, en fer-la girar sobre el seu eix amb una balda que porta soldada, encaixa aquests ganxos en unes bagues fixades al bastiment. falleba Original termEntry ID: 561 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers false panel faux plafond fals plafó n m Rebaix fet en una peça de fusta massissa o en una taula simulant un plafó. falso plafón Original termEntry ID: 562 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa screw nut écrou femella n f Peça generalment de metall amb un forat normalment roscat en el qual s'introdueix un cargol, fent girar o l'una o l'altre. tuerca Original termEntry ID: 563 Construccions > Unions rebate feuillure femella n f Ranura llarga i estreta feta en una peça de fusta. ranura Original termEntry ID: 564 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa self-locking nut écrou autoblocant femella autoblocadora n f Femella amb una part de la rosca de niló que fa que, un cop collada, no s'afluixi. tuerca autobloqueadora Original termEntry ID: 565 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa blind nut écrou borgne femella cega n f Femella amb el forat tancat per un extrem. tuerca ciega Original termEntry ID: 566 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa round nut écrou cylindrique femella cilíndrica n f Femella en forma de cilindre i amb un tall a la cara superior per a posar-hi el tornavís. tuerca cilíndrica Original termEntry ID: 567 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa wing nut écrou papillon femella d'orelles n f Femella proveïda de dos apèndixs en forma d'orelles que en faciliten el cargolament amb els dits. tuerca mariposa Original termEntry ID: 568 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa lock nut écrou de serrure femella de pany n f Femella de forma paral·lelepipèdica amb el forat al centre. tuerca de cerradura Original termEntry ID: 569 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa security nut écrou de sécurité femella de seguretat n f Femella constituïda per una femella i una contrafemella que fan que, un cop collada, sigui molt difícil que s'afluixi. tuerca de seguridad Original termEntry ID: 570 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa square nut écrou carré femella quadrada n f Femella en forma de prisma quadrat. tuerca cuadrada Original termEntry ID: 571 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa hexagonal nut écrou hexagonal femella sisavada n f Femella en forma de prisma hexagonal. tuerca hexagonal Original termEntry ID: 572 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments fit, to ajuster fer avenir v tr Donar a una peça o a una construcció de fusta la forma i les dimensions exactes perquè s'adapti i encaixi al lloc on ha d'anar col·locada. ajustar Original termEntry ID: 573 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra fer fils cantell v intr Serrar al llarg un tauló que recolza per un dels cantells. Original termEntry ID: 574 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra fer fils pla v intr Serrar al llarg un tauló que recolza per una de les cares. Original termEntry ID: 575 Materials > Altres materials > Pastes fer pastes v intr Barrejar els diversos components de la pasta de fustes. Original termEntry ID: 576 Materials > Ferramenta fitting ferronnerie ferramenta n f Conjunt d'elements metàl·lics, com ara barralleves, tiradors, panys i frontisses, que formen part d'una construcció. herraje Original termEntry ID: 577 Oficis i instal·lacions ironmonger quincaillier ferreter n m, f ferretera n m, f Persona que té una ferreteria o que hi treballa. ferretero Original termEntry ID: 578 Oficis i instal·lacions hardware store quincaillerie ferreteria n f Botiga on es venen objectes de ferro i altres metalls, com ara claus, eines, etc. ferretería Original termEntry ID: 579 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines cutting edge tranchant fil n m Vora tallant de la fulla d'una eina. filo Original termEntry ID: 580 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de foradar ratchet brace vilebrequin à cliquet filaberquí de carraca n m Filaberquí que té una carraca en el portabroques que permet de fer forats sense donar tota la volta a la maneta, per això s'utilitza en racons i angles de difícil accés. berbiquí de trinquete Original termEntry ID: 581 Construccions > Motllures fillet filet filet n m Motllura molt prima de secció quadrangular. filete Original termEntry ID: 582 Construccions > Motllures strip filet filet n m Tira prima i estreta, generalment de boix, que s'utilitza per a adornar mobles de caoba o noguera. tenia Original termEntry ID: 583 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers garnir de filets filetejar v tr Adornar amb filets. filetear Original termEntry ID: 584 Construccions > Tancaments > Finestres i targes window fenêtre finestra n f Tancament format per un o més batents, generalment constituïts per un bastigi vidrat, que s'adapta a una obertura d'un mur o una paret, es fixa normalment a un bastiment, generalment amb fixes, i permet donar pas a la llum i l'aire. ventana Original termEntry ID: 585 Construccions > Tancaments > Finestres i targes casement window fenêtre à vantaux finestra abatible n f Finestra que té l'eix de rotació horitzontal situat a la part de baix del batent. ventana abatible Original termEntry ID: 586 Construccions > Tancaments > Finestres i targes sliding window fenêtre coulissante finestra corredissa n f Finestra que s'obre i es tanca desplaçant-se per dues guies horitzontals fixades als travessers del bastiment. ventana corredera Original termEntry ID: 587 Construccions > Tancaments > Finestres i targes sash window fenêtre à guillotine finestra de guillotina n f Finestra que s'obre i es tanca desplaçant-se per dues guies verticals fixades als muntants del bastiment. ventana de guillotina Original termEntry ID: 588 Construccions > Tancaments > Finestres i targes lattice window fenêtre accordéon en verre finestra de llibret de vidre n f Finestra constituïda per un seguit de peces de vidre orientables, més llargues que amples i fixades al bastiment. ventana de librillo de cristal Original termEntry ID: 589 Construccions > Tancaments > Finestres i targes nonopening window fenêtre fixe finestra fixa n f Finestra el bastigi de la qual és el bastiment, de manera que no té batent i no es pot obrir. ventana fija Original termEntry ID: 590 Construccions > Tancaments > Finestres i targes pivoted window fenêtre oscillante finestra basculant n f Finestra que s'obre i es tanca girant a l'entorn d'un eix horitzontal que passa per la part central del batent. ventana oscilante Original termEntry ID: 591 Construccions > Tancaments > Finestres i targes oscillating window fenêtre oscillo-battante finestra oscil·lobatent n f Finestra un dels batents de la qual pot abatre's per l'acció d'unes frontisses que tenen un mecanisme que les allibera del bastiment i converteix la frontissa superior en un compàs que en limita l'obertura, mentre un pivot del travesser de baix s'introdueix en una mossa del batent inferior del bastiment i fa d'eix juntament amb l'altra frontissa. ventana oscilobatiente Original termEntry ID: 592 Construccions > Tancaments > Finestres i targes horizontal-folding window fenêtre pliante finestra plegable n f Finestra constituïda per diversos batents que es poden plegar en un costat tot desplaçant-se per unes guies situades als travessers del bastiment. ventana plegable Original termEntry ID: 593 Construccions > Tancaments > Finestres i targes large window fenêtre panoramique finestral n m Finestra grossa. ventanal Original termEntry ID: 594 Construccions > Tancaments > Persianes i finestrons blind volet porticó n m Batent, generalment de fusta, que serveix per a tapar la part vidrada d'una balconera, una finestra o una porta i privar el pas de la llum. postigo Original termEntry ID: 595 Construccions > Tancaments > Persianes i finestrons shutter contrevent finestró d'exterior n m Porteta exterior d'una finestra, que no deixa passar la llum i protegeix del fred i del vent, constituïda per un o dos batents que es pengen a la paret, generalment amb golfos. postigo Original termEntry ID: 596 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres hinge strap fiche fixa n f Frontissa de llevadís les dues pales de la qual s'emboteixen pel cantell en un trau fet en el bastiment i en el muntant de penjar d'un batent, especialment de balconera o de finestra, on queden fixades amb visos o cargols travessers. gozne Original termEntry ID: 597 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres fixa de dreta n f Fixa que sosté un batent que, en obrir, gira en el sentit contrari a les agulles del rellotge. fija de mano derecha Original termEntry ID: 598 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres fixa d'esquerra n f Fixa que sosté un batent que, en obrir, gira en el mateix sentit que les agulles del rellotge. fija de mano izquierda Original termEntry ID: 599 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres bladeless hinge hook fiche sans lames fixa sense pales n f Fixa que se subjecta mitjançant visos o cargols en comptes de pales. fija sin alas Original termEntry ID: 600 Construccions > Arcs rise flèche fletxa n f Distància que hi ha entre la línia d'arrencada i el vèrtex. sagita Original termEntry ID: 601 Materials > Fusta > Propietats de la fusta flexibility flexibilité flexibilitat n f Propietat que tenen algunes fustes de ser corbades en el sentit longitudinal de les fibres, sense trencar-se. flexibilidad Original termEntry ID: 602 Materials > Fusta > Propietats de la fusta flexion flexion flexió n f Esforç a què és sotmesa una peça de fusta que es corba per efecte del propi pes o de càrregues externes. flexión Original termEntry ID: 603 Materials > Fusta > Residus del treball de la fusta wood shaving copeau tafetà n m Cadascun dels trossos prims de fusta que es fan en treballar-la amb un ribot o una altra eina semblant i que surten enrotllats en espiral. viruta Original termEntry ID: 604 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta mould moisissure floridura n f Capa de vegetació fúngica que es forma a la superfície de la fusta quan és en llocs molt humits i la perjudica. moho Original termEntry ID: 605 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta mould, to moisir florir-se v intr pron Cobrir-se, una fusta, de floridura. florecerse Original termEntry ID: 606 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge base fond fonadura n f Cloenda que encaixa en el cadell d'un bastigi i que tanca el sota d'un calaix o el darrere d'un moble. fondo Original termEntry ID: 607 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat fit the base, to mettre de fond fonar v tr Posar una fonadura. colocar fondos Original termEntry ID: 608 Construccions > Escales i baranes tread depth giron fondària de graó n f Mesura de la profunditat de la solera d'un graó. profundidad de peldaño Original termEntry ID: 609 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers drilling percement foradament n m Acció de foradar. taladrado Original termEntry ID: 610 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers drill, to percer foradar v tr Fer un forat. taladrar Original termEntry ID: 611 Construccions > Elements de bastiments i tancaments drain hole trou d'écoulement forat de desguàs n m Forat transversal que es fa en el galze de l'escopidor d'un bastigi que permet que l'aigua que recull la canal de l'escopidor s'escoli cap a l'exterior. agujero de desagüe Original termEntry ID: 612 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta keyhole trou de serrure forat del pany n m Obertura per on entra la clau en un pany. ojo de la cerradura Original termEntry ID: 613 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines plane hole forat dels flocs n m Forat que hi ha a la cara superior de la caixa d'una eina de tall de fulla guiada, davant mateix d'on són col·locades la fulla i els seus complements, pel qual surten els encenalls que l'eina lleva en treballar la fusta. lumbrera Original termEntry ID: 614 Materials > Taulers bright Formica formica brillant fòrmica brillant n f Fòrmica que ha rebut un acabat brillant. formica brillante Original termEntry ID: 615 Materials > Taulers fòrmica de compensació n f Fòrmica de més baixa qualitat i gruix que la normal, que s'utilitza per a aplacar la cara no visible d'un tauler per tal que compensi l'acció de la cola amb què s'ha aplacat l'altra cara i eviti que el tauler es blegui. formica de compensación Original termEntry ID: 616 Materials > Taulers satin Formica formica satiné fòrmica setinada n f Fòrmica que ha rebut un acabat amb un xic de lluentor però sense que arribi a brillar. formica satinada Original termEntry ID: 617 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques tolerance jeu d'entrée franquícia n f Separació que es deixa entre dos elements que han d'encaixar, un dels quals s'ha de poder moure en relació amb l'altre per a facilitar-ne el muntatge i evitar el fregament. tolerancia Original termEntry ID: 618 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines brake frein fre n m Dispositiu capaç d'absorbir l'energia cinètica d'una màquina en moviment per tal de disminuir-ne la velocitat fins a provocar-ne l'aturada completa. freno Original termEntry ID: 619 Materials > Ferramenta > Ferramenta complementària per a portes pneumatic door closer ferme-porte pneumatique fre retenidor n m Tancaportes constituït per un mecanisme fixat al travesser de dalt d'una porta que consta d'un èmbol que acaba amb una rodeta de cautxú que, en tancar-se la porta, encaixa en una peça fixada al travesser de dalt del bastiment, en frena l'embranzida i la tanca suaument. retenedor hidráulico Original termEntry ID: 620 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat sanding ponçage fregada n f Acció de fregar. rozamiento Original termEntry ID: 621 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir sanding pad cale de ponçage fregador n m Estri constituït per una petita peça rectangular de fusta que té una maneta en una de les cares i a l'altra, coberta generalment per una capa de suro, un revestiment de paper de vidre, que serveix per a polir la fusta tot fregant-la. calzo para papel de lija Original termEntry ID: 622 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir sander ponceuse fregadora n f Màquina elèctrica proveïda de bandes, discs o cilindres abrasius que s'utilitza per a fregar i donar un acabat millor a la superfície d'una peça de fusta. lijadora Original termEntry ID: 623 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir calibrated sander ponceuse-calibreuse fregadora calibradora n f Fregadora de banda ampla capaç de fer alhora les funcions de calibratge i de poliment. lijadora calibradora Original termEntry ID: 624 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir ponceuse de parquet fregadora d'olla n f Fregadora de disc portàtil, encara que pesant, el qual s'uneix a l'eix d'un motor elèctric que està situat a la part superior i té una cobertura metàl·lica en forma d'olla amb dues anses que serveixen per a moure-la sobre la superfície de la peça de fusta que es vol polir. lijadora de olla Original termEntry ID: 625 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir belt sander ponceuse à bande fregadora de banda n f Fregadora proveïda d'una banda de tela sense fi amb una cara abrasiva que gira enrotllada a dues politges, una de les quals està acoblada a l'eix d'un motor elèctric que li proporciona el moviment. lijadora de banda Original termEntry ID: 626 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir wide belt sander ponceuse à bande large fregadora de banda ampla n f Fregadora de banda, muntada dins un xassís situat sobre una taula que disposa d'una cinta transportadora de cautxú estriada per on es fa entrar la peça de fusta la superfície de la qual es vol polir, proveïda d'una banda que fa més de 30 cm i gira enrotllada a tres cilindres, dos de situats horitzontalment en un mateix pla i un altre que tensa la banda, damunt dels anteriors. lijadora de tambor Original termEntry ID: 627 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir belt and disc sander ponceuse à bande et disque fregadora de banda i disc n f Fregadora combinada constituïda per una fregadora de banda i una fregadora de disc, mogudes per un mateix motor. lijadora de banda y disco Original termEntry ID: 628 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir long-belt sander ponceuse à bande longue fregadora de banda llarga n f Fregadora de banda amb una banda molt llarga i estreta que gira tensada per dues politges situades a una distància aproximada de dos metres, una de les quals és motriu, està acoblada a l'eix del motor i té sota seu una taula ajustable en alçada dotada d'un moviment de translació, manual o automàtic, perpendicular a la banda, on se situa la peça de fusta la superfície de la qual es vol polir. lijadora de correa Original termEntry ID: 629 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir portable belt sander ponceuse à bande portative fregadora de banda portàtil n f Fregadora portàtil elèctrica proveïda d'una maneta i un pom i una petita banda de tela sense fi amb una cara abrasiva tensada per dos cilindres. lijadora de banda portátil Original termEntry ID: 630 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir feather-edge sander ponceuse à chants fregadora de cantells n f Fregadora proveïda d'una banda abrasiva que gira entre dues politges que tenen l'eix vertical, o d'un cilindre abrasiu amb l'eix també vertical, o d'ambdues coses alhora, que serveix per a polir els cantells rectes, còncaus o convexos d'una peça de fusta. lijadora de cantos Original termEntry ID: 631 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir disc sander ponceuse à disque fregadora de disc n f Fregadora constituïda per un motor i un plat acoblat al seu arbre, sobre el qual es munta un disc amb una de les seves cares recoberta de paper o tela abrasiu. lijadora de disco Original termEntry ID: 632 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir portable disc sander ponceuse à disque portative fregadora de disc portàtil n f Fregadora portàtil proveïda d'una maneta i un motor elèctric l'eix del qual té acoblat un disc, amb una de les seves cares cobertes per una tela abrasiva, que serveix per a enrasar els encaixos i, en general, per a rebaixar o repassar les superfícies d'una peça de fusta. lijadora de disco portátil Original termEntry ID: 633 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir double-deck sander ponceuse double face fregadora de dues cares n f Fregadora de banda ampla, equipada amb dues superfícies d'abrasió sobreposades, cadascuna de les quals és dotada d'un capçal abrasiu de corretja vertical, que permet polir al mateix temps les dues cares d'una peça de fusta. lijadora de dos caras Original termEntry ID: 634 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir moulding sander ponceuse de moulures fregadora de motllures n f Fregadora constituïda per una mola que té la forma de la contramotllura de la motllura que es vol polir. lijadora de molduras Original termEntry ID: 635 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir orbital sander ponceuse-polisseuse orbitale fregadora polidora orbital n f Fregadora portàtil proveïda d'una maneta, un pom i una sola rectangular, coberta d'un material tou que es revesteix d'un full de paper de vidre més o menys fi, i a la qual un motor dota de moviment orbital i vibratori. lijadora pulidora orbital Original termEntry ID: 636 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat sand, to poncer fregar v tr Sotmetre una peça de fusta a l'acció d'un material abrasiu que es fa moure per sobre la seva superfície, per a allisar-la, polir-la o rebaixar-la. lijar Original termEntry ID: 637 Materials > Altres materials > Pastes fregar pastes v intr Polir amb paper de vidre la superfície d'una peça de fusta a la qual s'ha donat pastes, quan aquestes ja són seques. Original termEntry ID: 638 Materials > Fusta > Fusta massissa ash frêne freixe n m Fusta de freixe, de duresa mitjana, resistent, flexible i de color blanc grogós. fresno Original termEntry ID: 639 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Freses cutter fraise fresa n f Eina de tall de revolució proveïda de dos o més talls afilats, que pot tenir un forat al centre per a collar-la a l'arbre d'una màquina o bé una espiga per a collar-la a un capçal, que s'utilitza per a rebaixar plafons i fer galzes, cadells i motllures. fresa Original termEntry ID: 640 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Freses finger-joint cutter fraise à dents fresa d'unir cantells a ziga-zaga n f Fresa que té el tall de forma trencada de tal manera que obra els cantells en ziga-zaga per augmentar la superfície encolable. fresa para unir microensambles Original termEntry ID: 641 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Freses dovetail cutter fraise à queue d'aronde fresa de cudornella n f Fresa petita de forma cònica invertida, amb espiga, generalment de quatre talls, utilitzada per a fer cudornelles. fresa para ensambles de cola de milano Original termEntry ID: 642 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Freses fraise à platebande fresa de plafó n f Fresa amb forat al centre, de dos a quatre talls llargs i planers perfilats amb una contramotllura, utilitzada per a rebaixar les vores dels plafons. fresa para paneles Original termEntry ID: 643 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Freses inserted-teeth cutter fraise à plaquettes fresa de vídia n f Fresa que té el suport fabricat amb un acer de duresa relativa, pràcticament irrompible, i els talls formats per plaquetes d'acer superràpid o de vídia soldades al suport. fresa de plaquitas Original termEntry ID: 644 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Freses solid-tooth cutter fraise monobloc fresa monobloc n f Fresa feta d'una sola peça i, per tant, d'un mateix material. fresa monobloque Original termEntry ID: 645 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Freses profile cutter fraise profilée fresa perfilada n f Fresa amb forat al centre, generalment de quatre talls perfilats amb una contramotllura, utilitzada per a motllurar la fusta. fresa perfilada Original termEntry ID: 646 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar moulding machine fraiseuse fresadora n f Màquina elèctrica proveïda d'un arbre a un extrem del qual es fixen freses per a fer galzes, cadells i motllures. fresadora Original termEntry ID: 647 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar copying miller fraiseuse à copier fresadora copiadora n f Fresadora utilitzada per a fer rebaixos motllurats, falsos plafons o baixos relleus per mitjà d'una fresa guiada automàticament per una punta que recorre el perfil d'una plantilla fixada al bastidor de la màquina. fresadora copiadora Original termEntry ID: 648 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar portable moulding machine fraiseuse portative fresadora portàtil n f Fresadora elèctrica, que pot ser transportada fàcilment, l'eix del motor de la qual gira a moltes revolucions per minut i porta acoblades diverses freses, que s'utilitza sobretot per a enrasar i adreçar els cantells dels taulers aplacats de fòrmica i també per a aixamfranar, fer ranures i motllures. fresadora portátil Original termEntry ID: 649 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers mill, to fraiser fresar v tr Treballar una peça de fusta amb una fresa. fresar Original termEntry ID: 650 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Freses tonguing cutter fraises à bouveter freses d'emboetar n f pl Conjunt de tres freses amb forat al centre, dues de les quals serveixen per a fer la metxa d'un emboetat i l'altra, per a fer-ne els cadells. fresas de machihembrar Original termEntry ID: 651 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge front devant frontis n m Part davantera d'un moble. delantera Original termEntry ID: 652 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres hinge charnière xarnera n f Conjunt de dues pales disposades a banda i banda d'un eix comú, que permet de fer girar els dos elements als quals es fixen aquestes pales o un element respecte a l'altre. bisagra Original termEntry ID: 653 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres concealed hinge charnière invisible frontissa de caixa n f Frontissa constituïda per un element de forma cilíndrica, encastat i fixat amb visos dins un forat fet a la cara interior d'una porta d'armari, que s'uneix, mitjançant un passador i una làmina que fa de molla i manté el batent tancat, a un altre element fixat sense encastar en el buc de l'armari. bisagra invisible Original termEntry ID: 654 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres offset hinge charnière à recouvrement coudée frontissa de colze n f Frontissa les dues pales de la qual són en dos plans diferents en relació amb l'eix comú i que s'utilitza per a unir dos elements que, en tancar, no enrasen. bisagra de codo Original termEntry ID: 655 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres double-acting hinge charnière de va-et-vient frontissa de doble acció n f Frontissa de tres pales i dos eixos que permet moure un batent cap enfora i cap endins. bisagra de doble acción Original termEntry ID: 656 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres loose-pin butt hinge charnière débrochable frontissa de llevadís n f Frontissa les dues pales de la qual s'uneixen entre elles amb un passador soldat només a una de les pales de tal manera que l'altra se'n pot llevar i es poden separar els elements fixats a les pales. bisagra desmontable Original termEntry ID: 657 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres piano hinge charnière piano frontissa de piano n f Frontissa flexible constituïda per dues tires metàl·liques primes, amb forats per a ser fixades amb visos o cargols i unides entre elles per un passador molt prim i flexible. bisagra de piano Original termEntry ID: 658 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres loose-pin butt charnière à goujon amovible frontissa desmuntable n f Frontissa plana el passador de la qual pot ser llevat per a separar els elements fixats a les pales. bisagra de pasador suelto Original termEntry ID: 659 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres butt hinge charnière plate frontissa plana n f Frontissa les dues pales de la qual són en un mateix pla en relació amb l'eix comú i que s'utilitza per a unir dos elements que, en tancar, enrasen. bisagra plana Original termEntry ID: 660 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines blade lame fulla n f Làmina prima d'acer d'una eina tallant, com ara una serra, un xerrac, un enformador o un ribot. hoja Original termEntry ID: 661 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Ganivetes blade lame fulla n f Fulla d'acer poc gruixuda, però rígida, de forma rectangular, molt més llarga que ampla, amb tall en un dels costats més llargs, que es colla dins un portaganivetes per a obrar i adreçar la fusta. cuchilla Original termEntry ID: 662 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines cutting blade ciseau fulla d'eina de tall n f Fulla d'acer de les eines de tall, generalment allargada, on hi ha el tall i el toix. hoja de herramienta de corte Original termEntry ID: 663 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Fulles de serra inserted-teeth blade lame de scie circulaire à dents rapportées fulla de dents postisses n f Fulla de disc d'acer que té soldades unes plaquetes de material més dur a les dents. hoja de sierra con plaquitas soldadas Original termEntry ID: 664 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Fulles de serra circular saw blade lame de scie circulaire fulla de disc n f Fulla de serra de forma circular dotada de dents a la perifèria. hoja de sierra circular Original termEntry ID: 665 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines saw blade lame de scie fulla de serra n f Fulla de metall de forma circular, rectangular o de cinta que generalment té una vora dentada. hoja de sierra Original termEntry ID: 666 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Fulles de serra oscillating blade lame de scie oscillante fulla de serra boja n f Fulla de disc muntada sobre un arbre amb una inclinació regulable respecte al pla normal de rotació, que en rodar té un moviment oscil·lant que li permet de fer talls de camí d'amplada regulable. hoja de sierra oscilante Original termEntry ID: 667 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Fulles de serra tungsten-tipped circular sawblade lame de scie au carbure fulla de vídia n f Fulla de dents postisses de vídia. hoja de sierra circular de metal duro Original termEntry ID: 668 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Fulles de serra jigsaw blade lame de scie à chantourner fulla de vogir n f Fulla de serra de mà o mecànica, estreta i gruixuda, amb una entrescada molt pronunciada que facilita la serrada de corbes. hoja de sierra de calar Original termEntry ID: 669 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta plywood placage fullola n f Tauler contraplacat de 3 o 4 mm de gruix. tablero Original termEntry ID: 670 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta structural veneer placage de contre-plaquer fullola de contraplacar n f Fullola, generalment de fustes senzilles, que s'obté normalment per desenrotllament i que s'utilitza per a la fabricació dels taulers contraplacats i dels taulers enllistonats. chapa de aplacar Original termEntry ID: 671 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta sliced veneer placage tranché fullola de ganiveta n f Fullola d'entre 0,3 i 1,5 mm de gruix, extreta d'un semitronc mitjançant un tall de ganiveta perpendicular a les fibres. chapa de cuchilla Original termEntry ID: 672 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta placage de revêtement fullola de revestiment n f Fullola, generalment de ganiveta o de serra i de fusta noble, utilitzada en ebenisteria per a aplacar taulers o peces de fusta de menor qualitat. chapa de revestimiento Original termEntry ID: 673 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta sawed veneer placage scié fullola de serra n f Fullola de més de 2 o 3 mm de gruix, extreta d'un semitronc tot serrant-lo seguint la direcció de les fibres. chapa de sierra Original termEntry ID: 674 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta rotary-cut veneer placage déroulé fullola desenrotllada n f Fullola d'entre 0,3 i 0,5 mm de gruix, extreta d'un tronc que gira mitjançant un tall de ganiveta que segueix la direcció circular dels anells de creixement. chapa desenrollada Original termEntry ID: 675 ['Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta', 'Construccions > Cobertes'] beam poutre fust n m Peça de fusta llarga d'una escairada aproximada de 20 cm de gruix i 30 cm d'amplada. viga Original termEntry ID: 676 Materials > Fusta timber pièce de bois fusta n f Cadascuna de les peces serrades de la part llenyosa d'un arbre. madero Original termEntry ID: 677 Materials > Fusta wood bois fusta n f Matèria llenyosa d'un arbre. madera Original termEntry ID: 678 Materials > Fusta knot-free wood bois sans noeud fusta abrinada n f Fusta neta de grops, per la qual cosa és molt fàcil d'obrar. madera sin nudos Original termEntry ID: 679 Materials > Fusta particle board bois aggloméré fusta aglomerada n f Fusta resultant d'un procés consistent a ajuntar partícules o fibres de fusta per convertir-les en taulers. madera aglomerada Original termEntry ID: 680 Materials > Fusta warped wood bois courbé fusta balcada n f Fusta que ha sofert una deformació durant el procés d'assecatge de tal manera que s'ha corbat transversalment i una de les seves cares fa bot i l'altra fa bassa. madera con curvatura al ancho Original termEntry ID: 681 Materials > Fusta low-density wood bois tendre fusta blanca n f Fusta de poc pes, poc dura, generalment d'un color clar, fàcil d'obrar i poc durable respecte a les fustes fortes. madera ligera Original termEntry ID: 682 Materials > Fusta bent wood bois déformé fusta blegada n f Fusta que ha sofert una deformació durant el procés d'assecatge de tal manera que s'ha corbat longitudinalment i una de les seves cares fa bot i l'altra fa bassa. madera con curvatura de plano Original termEntry ID: 683 Materials > Fusta core bois latté fusta de suport n f Conjunt de llistons, encolats o no, que forma el nucli d'un tauler enllistonat. alma Original termEntry ID: 684 Materials > Fusta veneer plywood bois contre-plaqué fusta contraplacada n f Fusta a la qual s'ha adherit un revestiment de fullola de fusta més noble amb la finalitat d'evitar-ne el moviment o, de vegades, amb una finalitat exclusivament decorativa. madera contrachapada Original termEntry ID: 685 Materials > Fusta wormy wood bois vermoulu fusta corcada n f Fusta atacada pels corcs, les larves dels quals la roseguen i la foraden, sobretot l'albeca. madera picada Original termEntry ID: 686 Materials > Fusta joinery wood bois d'ébénisterie fusta d'ebenisteria n f Fusta generalment de qualitat que es destina a la construcció de mobles. madera de ebanistería Original termEntry ID: 687 Materials > Fusta wrack timber bois pour emballages fusta d'embalatge n f Fusta de baixa qualitat que es destina a l'embalatge i a la construcció de caixes. madera para embalajes Original termEntry ID: 688 Materials > Fusta summer wood bois d'été fusta d'estiu n f Fusta que s'ha format durant l'estiu, que està constituïda per matèria més sòlida i per menys vasos que la fusta de primavera, i que és més dura i resistent i d'un color més fosc. madera de verano Original termEntry ID: 689 Materials > Fusta industrial grade timber bois d'industrie fusta d'indústria n f Fusta poc apreciada que es destina a la fabricació de paper, derivats i productes de la indústria química, i a l'elaboració de taulers, després de ser sotmesa a diverses transformacions. madera industrial Original termEntry ID: 690 Materials > Fusta softwood bois résineux fusta resinosa n f Fusta provinent dels arbres de la classe de les coníferes, que generalment contenen resina i són de fulla perenne, caracteritzada per la gran homogeneïtat dels seus elements estructurals. madera resinosa Original termEntry ID: 691 Materials > Fusta structural timber bois de construction fusta d'obra n f Fusta que es destina a la construcció d'encavallades de coberta, embigats, bastiments, portes i finestres. madera de construcción Original termEntry ID: 692 Materials > Fusta veneer timber feuille de placage fusta de fullola n f Fusta homogènia, de qualitat, que es destina a l'obtenció de fulloles, per desenrotllament o per llescament. madera para chapa Original termEntry ID: 693 Materials > Fusta firewood bois de chauffage fusta de combustió n f Fusta, com ara llenya, escapcies i encenalls, que es destina a la combustió. madera de combustión Original termEntry ID: 694 Materials > Fusta hardwood bois de feuillus fusta de planifoli n f Fusta provinent dels arbres de la classe de les angiospermes, que tenen fulles de limbe ample. madera de frondosas Original termEntry ID: 695 Materials > Fusta early wood bois de printemps fusta de primavera n f Fusta que s'ha format durant la primavera i que està constituïda per una gran quantitat de vasos de gran diàmetre i parets primes, i que té un color més clar que la fusta d'estiu. madera de primavera Original termEntry ID: 696 Materials > Fusta square timber bois débité fusta de serra n f Fusta que s'ha escairat amb la serra i que té, per tant, les arestes vives. madera de sierra Original termEntry ID: 697 Materials > Fusta pulp timber bois de trituration fusta de trituració n f Fusta d'indústria de tota mena de dimensions que es destina generalment a la fabricació de pasta de paper, taulers de partícules i de fibres o estelles combustibles. madera de trituración Original termEntry ID: 698 Materials > Fusta plain wood bois du pays fusta del país n f Fusta originària dels països de zona temperada. madera del país Original termEntry ID: 699 Materials > Fusta high-density wood bois franc fusta dura n f Fusta que té un pes específic elevat i que per la cohesió de les seves fibres i per la seva pròpia estructura és molt resistent a ser penetrada i tallada. madera dura Original termEntry ID: 700 Materials > Fusta tongue-jointed timber bois assemblé fusta encadellada n f Fusta resultant d'un procés d'encadellament. madera machihembrada Original termEntry ID: 701 Materials > Fusta fine wood bois précieux fusta fina n f Fusta caracteritzada per la seva bellesa i utilitzada sobretot en la construcció de mobles de gran qualitat. madera noble Original termEntry ID: 702 Materials > Fusta moldy timber bois moisi fusta florida n f Fusta atacada per la floridura. madera enmohecida Original termEntry ID: 703 Materials > Fusta hardwood bois dur fusta forta n f Fusta molt densa, elàstica, dura i molt resistent a pressions externes, traccions o al desgast. madera fuerte Original termEntry ID: 704 Materials > Fusta glulam bois lamellé-collé fusta laminada encolada n f Fusta estructural formada per posts d'un gruix i una amplada uniformes i de llargada variable, que s'encolen per formar peces de gran dimensió. madera laminada encolada Original termEntry ID: 705 Materials > Fusta solid wood bois massif fusta massissa n f Fusta natural, treballada, utilitzada per a construir objectes generalment consistents, com ara portes o mobles, dels quals no és un mer revestiment. madera maciza Original termEntry ID: 706 Materials > Fusta plain unvarnished wood bois naturel fusta natural n f Fusta que conserva el seu color original, que no ha estat tenyida. madera natural Original termEntry ID: 707 Materials > Fusta bois du nord fusta nord n f Fusta de la cara nord d'un tronc, que té un creixement menys ràpid que la que està orientada cap al sud, cosa que fa que els anells anuals siguin més estrets i la fusta més dura, compacta i estable. madera norte Original termEntry ID: 708 Materials > Fusta planed wood bois raboté fusta obrada n f Fusta allisada o adreçada amb la màquina d'obrar o la garlopa. madera alisada Original termEntry ID: 709 Materials > Fusta decayed wood bois pourri fusta podrida n f Fusta que ha estat atacada per alguna mena de podridura, com ara la blanca o la blava. madera pasmada Original termEntry ID: 710 Materials > Fusta rough wood bois à contrefil fusta repelosa n f Fusta que té repels. madera repelosa Original termEntry ID: 711 Materials > Fusta veined wood bois madré fusta revessa n f Fusta les fibres de la qual canvien constantment de direcció, cosa que fa difícil d'obrar-la amb eines de tall. madera bronca Original termEntry ID: 712 Materials > Fusta seasoned timber bois sec fusta seca n f Fusta la proporció d'humitat de la qual és de menys d'un 18%. madera seca Original termEntry ID: 713 Materials > Fusta bois du sud fusta sud n f Fusta de la cara sud d'un tronc, que té un creixement més ràpid que la que està orientada cap al nord, cosa que fa que els anells anuals siguin més dilatats i la fusta menys compacta i menys estable. madera sur Original termEntry ID: 714 Materials > Fusta tropical timber bois tropical fusta tropical n f Fusta que s'extreu dels boscos tropicals. madera tropical Original termEntry ID: 715 Materials > Fusta vaporized timber bois étuvé fusta vaporada n f Fusta resultant d'un procés de vaporatge. madera vaporizada Original termEntry ID: 716 Materials > Fusta green wood bois vert fusta verda n f Fusta la proporció d'humitat de la qual és de més d'un 20%, perquè l'arbre del qual prové ha estat tallat fa massa poc temps. madera verde Original termEntry ID: 717 Materials > Fusta green wood bois vert fusta verdosenca n f Fusta que conté una proporció d'humitat que oscil·la entre un 18% i un 20%. madera verde Original termEntry ID: 718 Materials > Fusta red wood bois rouge fusta vermella n f Fusta de diferents arbres tropicals que es caracteritza pel seu color vermellós, i que s'utilitza per a ebenisteria i fusteria fina, de qualitat, d'exterior i d'interior. madera rojiza Original termEntry ID: 719 Oficis i instal·lacions lumber dealer négociant en bois fustaire n m, f Comerciant o magatzemista de fusta. maderista Original termEntry ID: 720 ['Construccions', "Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge"] woodwork menuiserie fustam n m Conjunt de peces de fusta d'una obra de construcció o d'un mobiliari. maderamen Original termEntry ID: 721 Materials > Fusta > Residus del treball de la fusta wastewood déchets de bois fustegassa n f Tros de fusta sense valor. trozo de madera Original termEntry ID: 722 Oficis i instal·lacions carpenter menuisier fuster n m, f fustera n m, f Persona que per ofici treballa la fusta i en fa objectes. carpintero Original termEntry ID: 723 Oficis i instal·lacions woody du bois fuster -a adj Relatiu o pertanyent a la indústria de la fusta. maderero Original termEntry ID: 724 Oficis i instal·lacions wood work, to menuiser fustejar v intr Treballar la fusta. carpintear Original termEntry ID: 725 Oficis i instal·lacions carpenter shop menuiserie fusteria n f Taller de fuster. carpintería Original termEntry ID: 726 Oficis i instal·lacions carpentry menuiserie fusteria n f Ofici de fuster. carpintería Original termEntry ID: 727 Construccions framing charpente fusteria d'estructura n f Fusteria que comprèn les construccions utilitzades en l'estructura d'una obra, com ara encavallades de coberta i carcasses de fusta. carpintería de armar Original termEntry ID: 728 Construccions carpentry menuiserie de bâtiment fusteria d'obra n f Fusteria que comprèn les construccions de tancament més comunes d'una obra, com ara portes, finestres, bastiments i persianes. carpintería de taller Original termEntry ID: 729 Construccions fine woodwork menuiserie fine fusteria fina n f Fusteria de qualitat feta amb fustes fines. carpintería noble Original termEntry ID: 730 Oficis i instal·lacions menuiserie industrielle fusteria industrial n f Taller on els processos de treball s'han mecanitzat. carpintería industrial Original termEntry ID: 731 Materials > Ferramenta > Claus i puntes pin patte gafa n f Peça de ferro que serveix generalment per a ajuntar una construcció de fusta, com ara un bastiment, a l'obra. presilla Original termEntry ID: 732 Materials > Ferramenta > Claus i puntes patte à pointe gafa de pla n f Gafa proveïda d'una pala amb forats per a fixar-la amb cargols a la fusta. patilla de empotramiento Original termEntry ID: 733 Materials > Ferramenta > Claus i puntes patte à cadre gafa de punta n f Gafa un extrem de la qual acaba en punta i es clava en el cantell exterior d'un bastiment, i l'altre, ample, pla i doblegat en angle recte, es fixa a la paret a mesura que s'aixeca amb el bastiment situat. patilla de clavo Original termEntry ID: 734 Materials > Ferramenta > Claus i puntes clout nail caboche gafarrot n m Tatxa de cap pla i ample que s'utilitza principalment per a entapissar. tacha Original termEntry ID: 735 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar gauge jauge galga n f Estri constituït per una planxa de fusta d'un gruix determinat, a vegades proveït d'un rebaix o llistonet que marca una mida determinada, que s'utilitza per a ajustar una peça de fusta a una paret que no és ben plana o per a marcar el lloc on s'han de clavar els tapajunts en els bastiments. galga Original termEntry ID: 736 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques gauge, to jauger galgar v tr Marcar o traslladar una mida amb la galga. galgar Original termEntry ID: 737 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques gauging jaugeage galgatge n m Operació de galgar. galgado Original termEntry ID: 738 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge wedging sabot galotxa n f Topall de fusta o metàl·lic que es fixa en una peça de moble per a recolzar-hi una peça transversal. soporte Original termEntry ID: 739 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge glue block tasseau galotxa n f Tac de fusta triangular, d'uns 3 o 4 cm de gruix, que es fixa a l'interior de l'angle que formen travessers i peus de cadires, tamborets, sofàs, etc., per a mantenir inamovible l'obertura de l'angle. cuña Original termEntry ID: 740 Construccions > Unions haunching galta n f Tros que s'extreu d'un extrem d'una peça de fusta en fer-hi una metxa amb la serra. Original termEntry ID: 741 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall fillister plane guillaume galzador n m Ribot o guilleume proveït d'agafador i dues guies, que s'utilitza per a fer galzes. acanalador Original termEntry ID: 742 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Freses rebate cutter fraise à feuillure galzador n m Fresa amb forat al centre, generalment de quatre talls rectes i gruixuts, utilitzada per a fer galzes. fresa para renvalso Original termEntry ID: 743 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers rebate, to feuillurer galzar v tr Fer galzes o regalzes en una peça de fusta, com ara en els batents d'una vidriera o en una porta. renvalsar Original termEntry ID: 744 Construccions > Elements de bastiments i tancaments rebate feuillure galze n m Rebaix fet en una peça de fusta perquè n'hi encaixi una altra. renvalso Original termEntry ID: 745 Construccions > Elements de bastiments i tancaments feuillure en pierre galze de pedra n m Galze que es fa a la cara exterior dels muntants i del travesser de dalt d'un bastiment de doella, de tal manera que no deixa que el bastiment enrasi i fa de tapajunts. renvalso para piedra Original termEntry ID: 746 Construccions > Elements de bastiments i tancaments glass rebate feuillure à verre galze de vidre n m Galze que es fa a les barretes i al cantell interior de muntants, travessers, vidrieres, balconeres o finestres, per a allotjar-hi els vidres. renvalso para cristal Original termEntry ID: 747 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir iron couperet ganiveta n f Eina constituïda per una fulla d'acer, afaiçonada de manera que fa rebava a cada banda d'ambdós cantells, que serveix per a polir les superfícies ja ribotades, abans de fregar-les amb paper de vidre. cuchilla Original termEntry ID: 748 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Ganivetes moulding iron fer de toupie ganiveta perfilada n f Ganiveta petita amb el tall perfilat que es colla directament a l'arbre d'una tupí o a un portafulles per a fer motllures. cuchilla perfilada Original termEntry ID: 749 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall jointer plane varlope garlopa n f Ribot allargassat, amb una maneta i proveït de fulla i de contrafulla, utilitzat per a adreçar i obrar principalment peces de fusta llargues. juntera Original termEntry ID: 750 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar electric jack plane varlope électrique garlopa elèctrica n f Garlopa portàtil proveïda de motor i d'un portaeines amb ganivetes, utilitzada per a adreçar la fusta i treure'n gruix. garlopa eléctrica Original termEntry ID: 751 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra plane down, to varloper garlopar v tr Treballar la fusta amb una garlopa. garlopear Original termEntry ID: 752 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall jack plane riflard garlopí n m Garlopa petita. garlopín Original termEntry ID: 753 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer cramp serre-joint gat d'escaleta n m Estri de fusta o de ferro compost per un regle amb una branca en angle recte en un extrem i recorregut per una altra branca, paral·lela a la primera, amb un cargol amb mànec, que serveix, per exemple, per a mantenir premudes l'una contra l'altra dues peces de fusta encolades fins que s'hagin enganxat, o per a subjectar al banc de fuster la peça que s'ha de treballar. tornillo Original termEntry ID: 754 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres hinge gond gaufó n m Frontissa formada per dues pales, una de les quals va ficada al brancal i té una espiga que s'introdueix dins l'ull de l'altra pala, la qual es fixa a un batent mitjançant visos o cargols, i que serveix per a sostenir el batent i permetre que pugui obrir-se i tancar-se. gozne Original termEntry ID: 755 Construccions > Cloendes lattice jalousie gelosia n f Cloenda feta de llistons encreuats que permet la ventilació i deixa entreveure el que hi ha al darrere. celosía Original termEntry ID: 756 Construccions > Motllures reversed ogee talon renversé gola n f Cimaci amb la part superior còncava i la inferior convexa. gola Original termEntry ID: 757 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres bent hinge gond à angle golfo de colze n m Golfo que té la pala que es fixa al batent en forma d'angle recte. gozne acodado Original termEntry ID: 758 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres straight hinge gond à scellement golfo pla n m Golfo que té la pala que es fixa al batent completament recta, sense formar angle. gozne de empotramiento Original termEntry ID: 759 Construccions > Elements de bastiments i tancaments half-round groove gueule-de-loup gorja n f Boca que tenen les finestres i les balconeres de dos batents a tota la llargada dels muntants, en forma de canal semicircular el muntant d'una fulla i de mig bordó el muntant de l'altra. boca de lobo Original termEntry ID: 760 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta tumbler gorge gorja n f Cadascuna de les peces mòbils del mecanisme d'un pany que ha de col·locar-se en una posició determinada per permetre el moviment del pestell. garganta Original termEntry ID: 761 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar key shaft entaille gorja n f Cadascun dels rebaixos que hi ha a la dent d'una clau, que s'adapta a la gorja del pany i permet moure els mecanismes que fan córrer el pestell. rodaplancha Original termEntry ID: 762 Materials > Ferramenta > Claus i puntes staple agrafe grapa n f Peça de ferro o altre metall doblegada pels extrems amb què es mantenen unides dues peces de fusta o bé un element, com ara una tela, a una fusta. grapón Original termEntry ID: 763 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar electric staple gun agrafeuse électrique grapadora elèctrica n f Grapadora accionada elèctricament. grapadora eléctrica Original termEntry ID: 764 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar pneumatic staple gun agrafeuse pneumatique grapadora pneumàtica n f Grapadora accionada pneumàticament. grapadora neumática Original termEntry ID: 765 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge oil, to graisser greixar v tr Untar amb greix una eina de tall o una peça d'una màquina per tal de protegir-la i lubricar-la. engrasar Original termEntry ID: 766 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge oiling graissage greixatge n m Operació de greixar. engrase Original termEntry ID: 767 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar espagnolette entaillée grisan n m Cremona que té les barres de ferro i el mecanisme que les mou encastats en el muntant d'un batent. grisan Original termEntry ID: 768 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta dead knot noeud mort grop mort n m Grop cobert d'escorça i, en certa manera, dissociat dels teixits de la fusta que l'envolta, de manera que pot desprendre-se'n amb facilitat. nudo suelto Original termEntry ID: 769 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall gouge gouge gúbia n f Enformador amb el tall en forma de mitja canya. gubia Original termEntry ID: 770 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall turning tool gouge de tourneur gúbia de torner n f Gúbia de fulla gruixuda i llarga. gubia para tornear Original termEntry ID: 771 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra twisting gauchissement guerxament n m Acció de guerxar-se. alabeo Original termEntry ID: 772 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta twisting gauchissement guerxament n m Deformació d'una peça de fusta o una construcció, com ara una porta, una finestra o un prestatge, produïda durant el procés d'assecatge, que li fa adquirir una forma helicoidal. alabeo Original termEntry ID: 773 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra twist, to gauchir guerxar-se v intr pron Deformar-se, una peça de fusta o una construcció, com ara una porta, una finestra o un prestatge, especialment en el procés d'assecatge, de manera que pren una forma helicoidal. alabearse Original termEntry ID: 774 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra twist, to gauchir guerxejar v intr Tenir guerxesa, una peça de fusta o una construcció, com ara una porta, una finestra o un prestatge. alabear Original termEntry ID: 775 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall rebate plane guillaume guilleume n m Ribot estret, proveït d'una fulla de la mateixa amplada que la caixa, utilitzat per a fer, rebaixar i polir galzes. guillame Original termEntry ID: 776 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller veneer cutter massicot à placage guillotina de fulloles n f Guillotina de fulla grossa d'acer i de tall fi que, accionada manualment o mitjançant un motor, s'utilitza per a escapçar fulloles o tallar-les a una mida determinada. guillotina de chapas Original termEntry ID: 777 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall routing plane guimbarde guimbarda n f Eina de tall de fulla guiada, a vegades amb dos mànecs laterals, constituïda per un tac de fusta quadrat o rectangular d'un gruix màxim de 4 cm, amb un quadrat al mig per a allotjar-hi, fixat amb un tascó, un enformador o una fulla d'acer esmolada i afinada, que serveix per a igualar o polir superfícies més o menys enfonsades. guimbarda Original termEntry ID: 778 Materials > Fusta > Propietats de la fusta hygroscopicity hygroscopicité higroscopicitat n f Capacitat que té la fusta d'absorbir o de desprendre la humitat segons el medi on està situada. higroscopicidad Original termEntry ID: 779 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra minimum moisture content humidité limite humitat límit n f Contingut mínim d'aigua que pot arribar a tenir la fusta en l'assecatge mentre no es variïn la temperatura i el grau d'humitat de l'aire que l'envolta. humedad límite Original termEntry ID: 780 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar magnetic catch fermeture magnétique imant n m Tancadura constituïda per un imant fixat en el buc o el bastiment d'un armari i per una peça metàl·lica fixada al batent de manera que, en tancar-se, les dues peces coincideixen i el batent es manté tancat per l'acció de l'imant sobre la peça metàl·lica. imán Original termEntry ID: 781 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat impregnate, to imprégner impregnar v tr Introduir a la fusta una substància química per fer-la més resistent als atacs dels insectes, els fongs i la humitat. impregnar Original termEntry ID: 782 Aparells, estris, eines i instruments tool instrument instrument n m Objecte que s'utilitza per a fer una operació o produir un efecte. instrumento Original termEntry ID: 783 Construccions > Cobertes trimmer chevêtre jou n m Biga curta que descansa entre dues bigues que li són perpendiculars i que serveix per a sostenir una altra biga que no arriba a una paret, o bé per a sostenir una paret. brochal Original termEntry ID: 784 Construccions > Unions joint joint junt n m Unió de dues peces de fusta pel cantell o per la testa, encaixades o no. junta Original termEntry ID: 785 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat lacquer, to laquer lacar v tr Revestir una peça de fusta amb una capa de laca. laquear Original termEntry ID: 786 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat lacquering laquage lacatge n m Operació de lacar. laqueado Original termEntry ID: 787 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta laminate feuille làmina n f Element de fusta o d'un altre material, pla i molt prim. lámina Original termEntry ID: 788 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar pencil crayon llapis n m Estri constituït per una barreta de grafit o d'alguna altra substància mineral suau al tacte, generalment ficada dins un cilindre o prisma de fusta, utilitzat per a fer ratlles fines i precises. lápiz Original termEntry ID: 789 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar lumber crayon crayon de charpentier llapis de fuster n m Llapis amb la barreta de grafit més gruixuda i amb una cobertura de fusta de secció ovalada utilitzat, bàsicament, per a senyalar les cares bones de les peces. lápiz de carpintero Original termEntry ID: 790 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta sleeper lambourde llata n f Peça de fusta d'una escairada aproximada de 3 a 5 cm de gruix i de 6 a 10 cm d'amplada. lata Original termEntry ID: 791 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge shelf tablette lleixa n f Post disposada horitzontalment, que pot formar part d'un moble, i que serveix per a posar-hi coses al damunt. estante Original termEntry ID: 792 Materials > Fusta > Residus del treball de la fusta lumber liteau llepassa n f Tros de fusta que s'utilitza per a clavar i subjectar dues peces de fusta o per a completar el gruix d'una peça de fusta. madero Original termEntry ID: 793 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines eccentric cam lleva n f Disc proveït d'una prominència a la perifèria i que pot girar a l'entorn del seu eix, que forma part d'un mecanisme d'excèntrica. leva Original termEntry ID: 794 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge bookcase bibliothèque biblioteca n f Moble destinat a guardar-hi llibres. librería Original termEntry ID: 795 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge dressing table poudreuse lligador n m Moble en forma de taula, amb calaixos i amb un mirall al damunt, per a pentinar-se i arreglar-se. tocador Original termEntry ID: 796 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir file lime llima n f Eina constituïda per una barra d'acer trempat emmanegada, amb solcs, dents o estries de vores tallants i en disposició geomètrica regular, que s'utilitza manualment per a polir o desbastar fusta. lima Original termEntry ID: 797 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir crossing file lime biconvexe llima biconvexa n f Llima amb la barra d'acer convexa de totes dues cares. lima biconvexa Original termEntry ID: 798 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir half-round file lime demi-ronde llima de mitja canya n f Llima amb la barra d'acer de secció semicircular i un xic afuada. lima de media caña Original termEntry ID: 799 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir flat file lime plate llima plana n f Llima amb la barra d'acer de secció rectangular i de poc gruix. lima plana Original termEntry ID: 800 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir round file lime ronde llima rodona n f Llima amb la barra d'acer de secció circular i lleugerament afuada. lima redonda Original termEntry ID: 801 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir triangular file tiers-point triangle n m Llima amb la barra d'acer de secció triangular i afuada utilitzada per a esmolar les dents de serres i xerracs. lima triangular Original termEntry ID: 802 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers filing limage llimada n f Acció de llimar. limado Original termEntry ID: 803 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers filings limaille llimadures n f pl Conjunt de partícules de material que són arrencades per una llima. limaduras Original termEntry ID: 804 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers file, to limer llimar v tr Treballar amb una llima. limar Original termEntry ID: 805 Materials > Fusta > Fusta massissa citron wood citronnier de Ceylan llimoner de Ceilan n m Fusta de diversos arbres tropicals, d'origen asiàtic, compacta, molt dura i resistent, de color groc daurat i amb vetes regulars i vistoses, clares i obscures. limoncillo de Ceylan Original termEntry ID: 806 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar latch verrou horizontal llisquet horitzontal n m Llisquet que es fixa horitzontalment en el muntant de tancar d'un batent. pestillo horizontal Original termEntry ID: 807 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar bolt verrou vertical llisquet vertical n m Llisquet que es fixa verticalment a la part superior, a la inferior, o a totes dues, del muntant de tancar d'un batent. pestillo vertical Original termEntry ID: 808 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta batten liteau llistó n m Peça de fusta d'una escairada màxima de 2 cm de gruix per 4 cm d'amplada, aproximadament. listón Original termEntry ID: 809 Construccions > Elements de bastiments i tancaments cover strip baguette de recouvrement llistó de boca n m Llistó que tapa la part exterior de la boca entre els dos batents d'una finestra o d'una porta. cubrejuntas Original termEntry ID: 810 Construccions > Elements de bastiments i tancaments stop baguette de feuillure llistó de galze n m Llistó que forma el galze d'un bastiment. listón de renvalso Original termEntry ID: 811 Construccions > Elements de bastiments i tancaments joint strip couvre-joint tapajuntes n m Llistó sobreposat que tapa la junta entre el bastiment i la paret. tapajuntas Original termEntry ID: 812 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta moulding moulure llistó motllurat n m Llistó dues o tres cares del qual són obrades amb un perfil uniforme, que s'utilitza com a tapajunts i, en general, com a element decoratiu. moldura Original termEntry ID: 813 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge bed lit llit n m Moble generalment constituït per una estructura de fusta o de metall on es col·loca un somier i el conjunt format per un matalàs, coixins i roba de llit, que serveix per a dormir-hi. cama Original termEntry ID: 814 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge bunk bed lit superposé llitera n f Conjunt de dos llits, o de vegades més, construïts expressament l'un damunt de l'altre. litera Original termEntry ID: 815 Materials > Fusta > Elements de la fusta reflet lluentó n m Veta que apareix en els talls radials d'algunes fustes, com ara el roure, que brilla segons com s'hi reflecteix la llum. espejuelo Original termEntry ID: 816 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques span jour llum n f Espai buit que hi ha entre diferents elements constructius o entre les peces de fusta que componen els elements que ocupen aquest espai, com ara les portes, les finestres o els bastiments. luz Original termEntry ID: 817 Construccions > Arcs span portée llum n f Distància horitzontal entre dos suports d'un arc. luz Original termEntry ID: 818 Característiques estructurals d'eines i màquines stroke length longueur de coupe longitud de cop n f Distància, en el treball que realitzen les eines de tall de revolució, entre el cop d'un tall de l'eina sobre la peça treballada i el cop de tall següent. longitud de golpe Original termEntry ID: 819 Construccions > Tancaments hand mà n f Sentit en què giren els batents de portes, finestres o balconeres. mano Original termEntry ID: 820 Materials > Ferramenta hand mà n f Sentit en què giren en obrir els panys i les frontisses de llevadís, com ara fixes i perns, pel fet de formar part d'un batent de porta, finestra o balconera. mano Original termEntry ID: 821 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar mallet maillet maça n f Eina composta d'una peça de fusta massissa i relativament voluminosa, generalment cilíndrica o prismàtica, i un mànec que la travessa o s'hi encasta, que serveix per a percudir, especialment el mànec dels enformadors i, en general, de totes les eines amb fulla de tall lliure. mazo Original termEntry ID: 822 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge mullion meneau mainell n m Llistó o barra que separa un calaix d'un altre en un armari, una calaixera o un buc. mainel Original termEntry ID: 823 Construccions > Elements de bastiments i tancaments paper honeycomb nid d'abeille malla de cartó n f Reixat format per tires de cartó encolat entre els dos taulers d'una porta llisa per a donar-li consistència. láminas premoldeadas Original termEntry ID: 824 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines taper mandrel mandrin mandrí de torn n m Eina cilíndrica o cònica que s'introdueix en el forat d'una peça que es vol tornejar per a subjectar-la. mandril Original termEntry ID: 825 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines shank poignée mànec n m Part generalment estreta i llarga d'una eina, un estri, un instrument o una màquina, per on cal agafar-lo per servir-se'n. mango Original termEntry ID: 826 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines knob maneton maneta n f Peça o part d'una màquina portàtil o d'una eina, que s'acciona amb la mà per a imprimir-li un moviment, manejar-la o dirigir-la. puño Original termEntry ID: 827 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines handle manette maneta n f Mànec d'algunes eines generalment format per una peça de fusta o de plàstic amb un forat adaptat a la mà. empuñadura Original termEntry ID: 828 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a estirar knob poignée maneta n f Peça de forma allargada que en una porta o una finestra serveix d'agafador per a obrir-la i tancar-la i, a vegades, per a accionar els mecanismes del pany. pomo Original termEntry ID: 829 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines crank handle manivelle manovella n f Element d'un mecanisme de transmissió de moviment consistent en una barra o una peça allargada, un extrem de la qual es fixa perpendicularment a un eix, i que és accionada per l'altre extrem per a imprimir a l'eix un moviment de rotació. manivela Original termEntry ID: 830 Màquines i equipament auxiliar machine machine màquina n f Conjunt més o menys complex de peces, no portàtil i amb motor, generalment elèctric, que actua sobre la matèria modificant-ne la forma o les dimensions, clavant-hi o cargolant-hi quelcom o aplicant-hi un producte. máquina Original termEntry ID: 831 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar universal machine machine combinée màquina combinada n f Màquina que consta d'una màquina d'obrar, una serra circular i una traucadora de broca, les eines de tall, ganivetes, serra de disc i broca de la qual es fixen a un mateix arbre accionat, gairebé sempre indirectament a través de politges i corretges trapezials, per un sol motor elèctric. máquina combinada Original termEntry ID: 832 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar stapler agrafeuse màquina de grapar n f Instrument que serveix per a clavar grapes. grapadora Original termEntry ID: 833 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller grinding machine affûteuse màquina d'esmolar n f Màquina elèctrica que esmola l'acer, utilitzada per a fer o refer el tall de l'utillatge de treballar la fusta. máquina de amolar Original termEntry ID: 834 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar nail gun cloueuse màquina de clavar n f Instrument que s'utilitza per a clavar claus. clavadora Original termEntry ID: 835 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar dovetailing machine machine à queue d'aronde màquina de cudornelles n f Màquina proveïda d'una plantilla, on es collen dues peces de fusta, i d'una fresadora amb una fresa de cudornella que es pot desplaçar damunt la plantilla, que serveix per a fer les cudornelles d'un encaix a l'extrem d'una peça i, a la testa de l'altra, els rebaixos on han d'encaixar. máquina de cola de milano Original termEntry ID: 836 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de foradar i emmetxar tenoner tennoneuse màquina de fer metxes n f Màquina elèctrica proveïda de diferents arbres amb portaeines, cadascun amb un motor que pot funcionar independentment, utilitzada per a escapçar les testes d'una peça de fusta i fer-hi metxes i contramotllures. ensambladora Original termEntry ID: 837 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de foradar i emmetxar màquina de fixes n f Traucadora elèctrica portàtil proveïda d'una fulla de tall molt prima i relativament ampla que té la vora inferior dentada i dotada d'un moviment oscil·lant i d'un moviment de penetració, que s'utilitza per a fer traus profunds i estrets per encastar-hi l'ala d'una fixa. escopleadora para fijas Original termEntry ID: 838 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar màquina de frontisses n f Màquina portàtil elèctrica amb una fresa acoblada al seu eix, utilitzada per a fer els encaixos en els batents per encastar-hi frontisses de caixa. abisagradora Original termEntry ID: 839 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar moulding machine moulurière màquina de motllurar n f Màquina elèctrica dotada d'una taula, per on avança automàticament una peça de fusta, i de diversos arbres de treball acoblats a motors diferents, cadascun dels quals porta una fresa o un portaeines amb ganivetes que aplanen i redrecen les superfícies de la peça de fusta o hi perfilen diferents motllures. moldurera Original termEntry ID: 840 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar router entailleuse màquina de perns n f Màquina portàtil elèctrica amb una fresa acoblada al seu eix, utilitzada per a fer els rebaixos on s'han d'encastar perns i altra ferramenta. fresadora para pernios Original termEntry ID: 841 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar thicknessing planer raboteuse màquina de regruixar n f Màquina elèctrica constituïda per un arbre on hi ha fixat un portafulles generalment de quatre ganivetes, contra el tall de les quals un rodet estriat fa avançar una peça de fusta que llisca sobre una taula, ajustable en alçada al gruix de la peça, per tal d'aplanar-ne la cara oposada a la que prèviament ha estat obrada. regruesadora Original termEntry ID: 842 Màquines i equipament auxiliar > Instruments i màquines d'encolar gluing machine encolleuse màquina encoladora n f Màquina que, mitjançant corrons, una pistola o bé amb l'ajuda de dispositius de polvorització o d'extrusió, s'utilitza per a aplicar cola de manera uniforme sobre una superfície. encoladora Original termEntry ID: 843 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir polishing machine polisseuse màquina polidora n f Màquina elèctrica proveïda de bandes, discs o cilindres abrasius de gra fi, que s'utilitza per a afinar la superfície d'una peça de fusta abans i després de revestir-la d'una capa de vernís o de pintura. pulidora Original termEntry ID: 844 Màquines i equipament auxiliar portable machine machine portable màquina portàtil n f Màquina que, per les seves dimensions i pes, pot ser portada d'un lloc a un altre amb facilitat i que és manejada, generalment, per una sola persona. máquina portátil Original termEntry ID: 845 ['Aparells, estris, eines i instruments > Eines de foradar', 'Màquines i equipament auxiliar > Màquines de foradar i emmetxar'] drilling machine perceuse trepant de broca n m Màquina consistent en un mecanisme accionat manualment, elèctricament o pneumàticament al qual s'acobla una broca que gira a gran velocitat i que serveix per a fer forats cilíndrics. taladradora Original termEntry ID: 846 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar universal woodworker machine universelle màquina universal n f Màquina combinada que, a més d'una màquina d'obrar, una serra circular i una traucadora de broca, té també una regruixadora. máquina universal Original termEntry ID: 847 Construccions > Elements de bastiments i tancaments frame cadre marc n m Armadura dins la qual es pot col·locar un mirall, un quadre, una fotografia, etc. marco Original termEntry ID: 848 Construccions > Bastiments frame cadre marc n m Armadura de fusta, formada per travessers i muntants, collada a l'obra, a la qual resten subjectes amb frontisses els batents d'una porta, una finestra o una balconera. marco Original termEntry ID: 849 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques set out, to tracer marcar v tr Fer marques en una peça de fusta, generalment amb el llapis, per tal d'indicar-hi una mida o senyalar-hi l'espai on s'hauran de fer els traus i les metxes i les dimensions que tindran. marcar Original termEntry ID: 850 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar hammer marteau martell n m Eina que consisteix en una cabota, generalment de ferro o d'acer, de forma allargada i fixada formant una T a un mànec que la travessa per l'ull, que serveix per a percudir. martillo Original termEntry ID: 851 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar veneering hammer marteau à plaquer martell d'aplacar n m Martell que té la pena molt més ampla que el cap i en forma d'espàtula, que serveix per a aplacar taulers amb fulloles. martillo de chapear Original termEntry ID: 852 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar nail hammer marteau d'ébéniste martell d'ebenista n m Martell que té la pena molt rebaixada de gruix a partir de l'ull i que serveix per a clavar puntes i fer altres treballs de fusteria i ebenisteria. martillo de ebanista Original termEntry ID: 853 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar claw hammer marteau de charpentier martell de fuster n m Martell que té una part de la cabota, a partir de l'ull, en forma de dos apèndixs un xic doblegats cap al mànec que deixen entre si una obertura en forma de V que serveix per a arrencar puntes o claus agafant-los per la cabota i fent alçaprem. martillo de orejas Original termEntry ID: 854 Construccions > Escales i baranes marxa n f Llata de fusta que, en les escales d'obra, termina l'estesa i la contrapetja que formen cada graó. marche Original termEntry ID: 855 Materials > Ferramenta > Visos i cargols screw vis mascle n m Tija cilíndrica o cònica, proveïda generalment de cabota, que té una rosca que permet d'introduir-la, en fer-la voltar, en un material menys dur o en una femella proveïda d'un filet exacte però en sentit contrari. tornillo Original termEntry ID: 856 Materials > Altres materials > Pastes putty mastic massilla n f Màstic compost per blanc d'Espanya i oli de llinosa. mástique Original termEntry ID: 857 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers trim, to adoucir matar v tr Arrodonir suaument un cantell, una punta o una aresta per evitar que sigui tan agut. matar Original termEntry ID: 858 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines slider-crank mechanism mécanisme bielle-manivelle mecanisme de biela-manovella n m Mecanisme format per una biela i una manovella que transforma el moviment de rectilini alternatiu en circular continu o viceversa. mecanismo biela-manivela Original termEntry ID: 859 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra tooling usinage mecanització n f Acció de mecanitzar. mecanización Original termEntry ID: 860 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra tool, to usiner mecanitzar v tr Donar la forma i les dimensions adequades a una peça de fusta mitjançant màquines o eines de tall. mecanizar Original termEntry ID: 861 Materials > Fusta > Elements de la fusta pith moelle medul·la n f Part més interna de l'arrel, la tija i les branques d'un arbre. médula Original termEntry ID: 862 Materials > Fusta > Fusta massissa yellow pine pin rouge du Canada melis n m Fusta de diverses espècies de pi, rica en resina, lleugerament dura, hidròfuga i resistent als atacs dels insectes, amb anells estrets molt marcats i que agafen un to vermellós. pino melis Original termEntry ID: 863 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar folding rule mètre pliant metre n m Estri de fusta o d'altra matèria dura, articulat i plegable, d'un o més metres de llargària, amb la divisió en decímetres, centímetres i mil·límetres marcada, que serveix per a prendre mides. metro plegable Original termEntry ID: 864 Construccions > Unions tenon tenon metxa n f Extrem d'una peça de fusta rebaixat per les dues cares de manera que encaixa amb precisió dins un trau fet en una altra peça. espiga Original termEntry ID: 865 Construccions > Unions tenon à contre-moulure metxa amb contramotllura n f Metxa en una o en totes dues cares de la qual s'ha fet una contramotllura que encaixa en la motllura feta en un o en dos caires de la peça que té el trau. espiga con contramoldura Original termEntry ID: 866 Construccions > Unions shouldered tenon tenon épaulé metxa amb retaló n f Metxa en la qual s'ha fet un retaló a la part més propera al cantell exterior de la peça per a evitar l'esberlament dels caps dels muntants, en cas que les metxes entrin massa fortes. espiga con retalón Original termEntry ID: 867 Construccions > Unions tenon avec ravancement metxa avançada n f Metxa amb el rebaix en una de les seves cares no tan llarg com el rebaix de l'altra. espiga saliente Original termEntry ID: 868 Construccions > Unions stub tenon tenon arrêté metxa cega n f Metxa que encaixa dins un trau que no travessa la peça de fusta de banda a banda. espiga ciega Original termEntry ID: 869 Construccions > Unions through tenon tenon passant metxa passada n f Metxa que encaixa dins un trau que travessa la peça de fusta de banda a banda. espiga pasante Original termEntry ID: 870 Construccions > Unions inserted tenon pigeon metxa postissa n f Peça petita de fusta rectangular i estreta que es col·loca encolada dins dos traus coincidents fets en dues peces de fusta per unir-les. espiga postiza Original termEntry ID: 871 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta metxó n m Part terminal de la canya d'una clau, més enllà de la dent. Original termEntry ID: 872 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques size mesure mida n f Dimensió que ha de tenir una cosa per a l'ús a què és destinada. medida Original termEntry ID: 873 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques tenon depth mida d'avançament n f Mida de l'avançament d'una metxa. medida de avance Original termEntry ID: 874 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques mesure de jour mida de llum n f Distància que hi ha entre els cantells interiors de dos travessers o de dos muntants d'un bastigi. medida de luz Original termEntry ID: 875 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques mesure de jour du jet d'eau mida de llum a sota tapallosanes n f Distància que hi ha entre el cantell interior del travesser de dalt i el costat inferior de l'escopidor d'un bastiment de finestra o de balconera. medida de luz bajo vierteaguas Original termEntry ID: 876 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques door span mesure du jour d'un cadre mida de llum a tota fusta n f Distància que hi ha entre el cantell interior del travesser de dalt d'un bastiment de porta i el terra. medida de luz Original termEntry ID: 877 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques span between rebates mesure de feuillure à feuillure mida de llum de galzes n f Distància que hi ha entre els galzes de dos muntants o de dos travessers, entre el galze del travesser de dalt i el terra d'un bastiment o entre els galzes de vidre oposats d'una vidriera. medida de rebajo Original termEntry ID: 878 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques mesure tout bois mida de tota fusta n f Distància que hi ha entre els cantells exteriors de dos travessers o de dos muntants d'un bastigi. medida total Original termEntry ID: 879 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge moblam n m Conjunt de mobles, especialment vells. Original termEntry ID: 880 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge furnishing ameublement moblament n m Acció de moblar. amueblamiento Original termEntry ID: 881 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge furnish, to meubler moblar v tr Guarnir de mobles. amueblar Original termEntry ID: 882 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge furniture mobilier moblatge n m Conjunt de mobles d'una casa, una cambra, una oficina, etc. moblaje Original termEntry ID: 883 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge piece of furniture meuble moble n m Objecte mòbil, pràctic o de guarniment, generalment construït de fusta, que forma part de l'equipament interior d'edificis i habitatges. mueble Original termEntry ID: 884 Oficis i instal·lacions furniture maker and dealer fabricant et marchand de meubles moblista n m, f Persona que per ofici fa o ven mobles. mueblista Original termEntry ID: 885 Aparells, estris, eines i instruments > Estris i instruments d'esmolar i afinar grinder meule mola n f Instrument en forma de cos sòlid de revolució, generalment cilíndric, constituït per un material abrasiu natural o artificial, que es fa girar al voltant del seu eix i que s'utilitza per a esmolar, polir, rectificar i perfilar eines de tall. muela Original termEntry ID: 886 Aparells, estris, eines i instruments > Estris i instruments d'esmolar i afinar wet grinder meule à eau mola d'aigua n f Mola muntada sobre un eix horitzontal i col·locada sobre una espècie de caixó amb aigua a dins perquè la pedra es vagi mullant en fer-la voltar per esmolar eines de tall. muela de agua Original termEntry ID: 887 Materials > Ferramenta > Ferramenta complementària per a portes helical spring ressort à boudin molla n f Tancaportes constituït per una peça metàl·lica elàstica en forma d'espiral, fixada al muntant de penjar d'una porta i al seu bastiment, que es deforma quan la porta s'obre i torna a la seva forma inicial quan cessa la força que la deformava, de manera que la porta es tanca. anillo de presión Original termEntry ID: 888 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer pressure ring anneau de pression molla n f Estri consistent en una anella d'acer amb un tall on es col·loquen dues peces petites encolades sobre les quals exerceix pressió de manera que es mantenen subjectes. anillo de presión Original termEntry ID: 889 Materials > Ferramenta > Ferramenta complementària per a portes hydraulic door closer ferme-porte hydraulique molla hidràulica n f Tancaportes fixat al travesser de dalt d'una porta i al bastiment, constituït per un èmbol que comprimeix una massa d'aire o d'oli quan el batent és obert i que, quan cessa la força que comprimeix l'aire o l'oli, retorna a la seva posició inicial i la porta es tanca. cierrapuertas hidráulico Original termEntry ID: 890 Construccions > Escales i baranes newel noyau monjo n m Pilar en què s'insereixen els graons d'una escala de cargol. nabo Original termEntry ID: 891 Construccions > Cobertes principal rafter arbalétrier monteia n f Cadascuna de les dues bigues inclinades d'un cavall que defineixen els dos pendents i sostenen les bigues més petites, damunt de les quals és constituïda la teulada. par Original termEntry ID: 892 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer mossa n f Suport metàl·lic o de fusta d'alçada regulable, constituït per un peu i un braç vertical amb guia telescòpica, que té un corró o una filera de boles a la part superior perquè la peça de fusta que s´hi recolza s'hi desplaci amb facilitat. trébedes Original termEntry ID: 893 Construccions > Unions notch entaille mossa n f Buit que es fa en una peça de fusta. muesca Original termEntry ID: 894 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge nick brèche mossa n f Escantell que es produeix en el tall de la fulla d'una eina, com ara un enformador o un ribot, quan el fil topa amb un material molt més dur que l'acer del fil tallant. mella Original termEntry ID: 895 Construccions > Motllures moulding moulure motllura n f Element decoratiu, de relleu i de perfil uniforme, que es pot fer o col·locar en mobles, portes, finestres o bastiments. moldura Original termEntry ID: 896 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall moulding plane rabot à moulurer motllurador n m Ribot el tall de la fulla i la sola del qual formen la contramotllura de la motllura que es vol aconseguir en utilitzar-lo. cepillo de moldurar Original termEntry ID: 897 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers mould, to moulurer motllurar v tr Posar motllures com a adorn. moldurar Original termEntry ID: 898 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers mould, to moulurer motllurar v tr Fer motllures. moldurar Original termEntry ID: 899 Construccions > Motllures mouldings moulurage motlluratge n m Conjunt de motllures que adornen un edifici, un portal, una habitació o un moble. molduraje Original termEntry ID: 900 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra move, to mouvoir moure's v intr pron Modificar, una peça de fusta, la seva forma o les seves dimensions, especialment en el procés d'assecatge, per efecte de la humitat ambiental. hacer movimiento Original termEntry ID: 901 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta movement mouvement moviment n m Canvi de dimensió, generalment en amplada, que s'esdevé en una peça de fusta a causa de la humitat ambiental. movimiento Original termEntry ID: 902 Oficis i instal·lacions fitter monteur muntador n m, f muntadora n m, f Persona que per ofici munta mobles. montador Original termEntry ID: 903 Construccions > Elements de bastiments i tancaments stile montant muntant n m Cadascuna de les peces verticals, travades amb els travessers, que formen els costats del bastigi o del bastiment d'una porta, una finestra o una balconera. montante Original termEntry ID: 904 Construccions > Escales i baranes stringer montant d'échelle muntant d'escala n m Cadascun dels dos muntants de fusta que units pels barrots que fan de graó formen una escala de mà. zanca Original termEntry ID: 905 Construccions > Elements de bastiments i tancaments lock stile montant de battant muntant de boca n m Muntant on generalment hi ha la tancadura. montante de batiente Original termEntry ID: 906 Construccions > Elements de bastiments i tancaments hinge stile montant de rive muntant de penjar n m Muntant on van disposades les frontisses. montante quicial Original termEntry ID: 907 Construccions > Elements de bastiments i tancaments mullion meneau muntant mitger n m Muntant del mig d'una porta, una finestra o un bastiment, travat entre travessers. parteluz Original termEntry ID: 908 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments install, to monter muntar v tr Posar una construcció de fusta en disposició de ser utilitzada. montar Original termEntry ID: 909 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments installation montage muntatge n m Operació de muntar. montaje Original termEntry ID: 910 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta bolt eye gâche nas n m Peça metàl·lica en la qual encaixa una balda, que es fixa al bastiment o al batent contrari que la balda. sujetador Original termEntry ID: 911 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar spirit level niveau à bulle d'air nivell d'aire n m Estri compost d'una peça metàl·lica en forma de regle amb dues cares perfectament planes i galgades, que porta encastat en una cavitat feta a la cara superior un tub de vidre o de plàstic gairebé ple d'un líquid en el qual es belluga una bombolla d'aire que assenyala la posició horitzontal o la vertical, quan queda aturada entre les dues ratlles que hi ha pintades. nivel de burbuja Original termEntry ID: 912 Materials > Fusta > Fusta massissa walnut noyer noguer n m Fusta de la noguera, noble, de bon treballar, lleugerament dura, de cor de color marronós i d'albeca variable, generalment d'un color gris marronós. nogal Original termEntry ID: 913 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta noueta n f Peça cilíndrica petita d'un pany de cop que acciona el pestell en girar i que té un forat longitudinal de secció quadrada pel qual passa el quadrat que s'introdueix a les manetes o poms que hi ha a banda i banda d'una porta. foliote Original termEntry ID: 914 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers obrir boques v intr Fer una boca en els muntants de tancar d'una porta o una finestra. Original termEntry ID: 915 Materials > Fusta > Fusta massissa gaboon okoumé ocumé n m Fusta tropical de l'ocumé, flonja, lleugera, de bon treballar i de cor de color rosa salmó i albeca reduïda de color gris pàl·lid. okumé Original termEntry ID: 916 Materials > Fusta > Fusta massissa Oregon pine pin d'Oregon oregon n m Fusta d'avet de Douglas, rica en resina, lleugerament dura i resistent, amb molt cor, de color vermellós fosc, i poca albeca, de color clar que amb el temps agafa també un to vermellós. pino Oregón Original termEntry ID: 917 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines hammer claw dent orella n f Cadascun dels dos apèndixs d'un martell oposats al cap, un xic doblegats cap al mànec, que deixen entre si una obertura en forma de V i que serveixen per a arrencar puntes o claus agafant-los per la cabota i fent alçaprem. oreja Original termEntry ID: 918 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge oscadís -issa adj Que s'osca amb facilitat. Original termEntry ID: 919 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge notch, to ebrécher oscar v tr Fer que una eina s'osqui. mellar Original termEntry ID: 920 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge notch, to oscar-se v intr pron Rebre, una eina, una o més osques en el seu tall. mellarse Original termEntry ID: 921 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta rod tringle pal rodó n m Peça llarga i dreta de fusta massissa de secció circular i de diàmetre variable, utilitzada generalment per a fer clavilles o barres de cortina. varilla Original termEntry ID: 922 Materials > Fusta > Fusta massissa palisander palissandre palissandre n m Fusta de diversos arbres tropicals del mateix gènere, fina, dura, de bon treballar i de tons negrosos i vermellosos foscos. palisandro Original termEntry ID: 923 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar lock serrure pany n m Tancadura constituïda per una clau, un tancador i una caixa que conté, coberts per un sobrepany, un o més pestells i els mecanismes que els accionen i que fan que entrin o surtin del tancador. cerradura Original termEntry ID: 924 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar roll-shutter lock serrure pour persienne pany d'armari de persiana n m Pany que s'encasta en el travesser o en el muntant de tancar d'una porta d'armari de persiana i que, quan és clos, priva mitjançant uns pestells especials que la porta es desplaci sobre les guies. cerradura para persiana Original termEntry ID: 925 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar spring lock serrure à bec de cane pany de cop n m Pany d'un sol pestell que es tanca d'un cop, sense necessitat de clau, i que es pot accionar mitjançant una maneta. cerradura de resbalón Original termEntry ID: 926 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar serrure à bec de cane et clé pany de cop i clau n m Pany de dos pestells, l'un que es tanca d'un cop i es pot obrir de dins estant sense clau i de fora estant amb clau, i l'altre que només es pot obrir amb clau, tant de dins com de fora estant. cerradura de vuelta y resbalón Original termEntry ID: 927 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar serrure à béquille pany de cop i clau amb maneta n m Pany de dos pestells, l'un que es tanca d'un cop i es pot obrir de dins i de fora estant amb una maneta, i l'altre que pot ser obert i tancat només amb la clau, tant de dins com de fora estant. cerradura de llave y golpete Original termEntry ID: 928 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar tumbler lock serrure à gorges pany de gorges n m Pany que té un mecanisme de gorges per a moure el pestell. cerradura Original termEntry ID: 929 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar right-hand lock serrure à droite pany de dreta n m Pany preparat per a ser col·locat en aquells batents que, quan obren, giren en el mateix sentit que les agulles del rellotge. cerradura de mano derecha Original termEntry ID: 930 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar left-hand lock serrure à gauche pany d'esquerra n m Pany preparat per a ser col·locat en aquells batents que, quan obren, giren en el sentit contrari de les agulles del rellotge. cerradura de mano izquierda Original termEntry ID: 931 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar safety lock serrure de sécurité pany de seguretat n m Pany proveït de diversos pestells en forma de barra arrodonida que poden tancar en els dos muntants, al travesser de dalt i a terra, de manera que la porta quedi travada i sigui molt difícil d'obrir. cerradura de seguridad Original termEntry ID: 932 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar bolt key lock serrure à cylindre pany de serreta n m Pany que té un mecanisme per a moure el pestell que s'acciona amb una clau de serreta. cerradura de llavín Original termEntry ID: 933 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar serrure électronique pany electrònic n m Pany de cop que s'acciona en prémer un botó connectat a un circuit elèctric. cerradura electrónica Original termEntry ID: 934 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar inlaid lock serrure entaillée pany embotit n m Pany que té la caixa i el tancador encastats. cerradura empotrada Original termEntry ID: 935 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar box lock serrure plaquée pany sobreposat n m Pany que té la caixa i el tancador sobreposats. cerradura tabicada Original termEntry ID: 936 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Utillatge divers sandpaper papier verré paper de vidre n m Full de paper resistent proveït d'una capa de pols de vidre o d'arena de quars en una de les cares que, utilitzat en el fregador, la fregadora polidora orbital o bé directament amb la mà, serveix per a donar un acabat millor a la superfície d'una peça de fusta o per a polir-la i afinar-la, tot fregant-la. papel de lija Original termEntry ID: 937 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge umbrella stand porte-parapluies paraigüer n m Moble de vestíbul o rebedor amb penjador, mirall i recipient on deixar el paraigua o el bastó. paragüero Original termEntry ID: 938 Construccions > Revestiments i paviments parquet parquet parquet n m Paviment interior fet de trossos de llistó de fusta polida, acoblats, envernissats i disposats regularment en diferents composicions geomètriques. parqué Original termEntry ID: 939 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta pin goupille passador n m Barreta cilíndrica que serveix d'eix de gir d'una peça en relació amb una altra. pasador Original termEntry ID: 940 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar latch targette passador n m Tancadura constituïda per un pestell fixat o encastat en un batent, que es fa moure amb la mà, directament o mitjançant un mecanisme, perquè s'introdueixi en un tancador, que pot ser una armella o un forat fet en el bastiment o en el batent contrari. pestillo Original termEntry ID: 941 Construccions > Escales i baranes handrail main courante passamà n m Barra llarga d'una barana o una escala, paral·lela al seu pla, per la qual es pot passar la mà per recolzar-s'hi o agafar-s'hi en pujar o baixar. pasamanos Original termEntry ID: 942 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra square up, to passar cara i cantell v intr Posar a escaire una cara i un cantell d'una post o un tauló, tot adreçant-lo i obrant-lo, mitjançant una garlopa o una màquina d'obrar. Original termEntry ID: 943 Materials > Altres materials > Pastes wood putty mastic d'ébéniste pasta d'ebenista n f Pasta preparada a base d'aigua, cola d'acetat de polivinil i serradures molt fines de la mateixa fusta que es treballa, amb la qual es dissimulen petits defectes que pugui tenir aquesta fusta. pasta a la cola Original termEntry ID: 944 Materials > Altres materials > Pastes touch-up wax mastic à cire pasta de cera n f Pasta preparada en calent a base de cera i colorants en pols de diversa tonalitat que s'aplica sobre fusta ja envernissada per a dissimular-ne petits defectes, com ara els forats de les puntes embotides, els grops i les petites esquerdes. pasta de cera Original termEntry ID: 945 Materials > Altres materials > Pastes wood putty pâte de bois massilla de fustes n f Pasta preparada a base de guix de pintor, aigua, cola i colorants que serveix per a dissimular petits defectes de la fusta, com ara els forats de les puntes embotides, els grops i les petites esquerdes. pasta a la cola Original termEntry ID: 946 Materials > Altres materials > Pastes putty mastic pasta de vidre n f Substància plàstica que s'endureix amb el temps, constituïda per argila, litargiri i oli de llinosa, i que serveix per a subjectar els vidres en obertures exteriors i impermeabilitzar-ne les juntures. masilla Original termEntry ID: 947 Màquines i equipament auxiliar piece pièce peça n f Cadascun dels elements d'una estructura, una màquina, un dispositiu, un mecanisme o una eina. pieza Original termEntry ID: 948 Materials > Fusta > Elements d'una peça de fusta piece pièce peça n f Element de fusta de forma i dimensions definides. pieza Original termEntry ID: 949 Aparells, estris, eines i instruments > Estris i instruments d'esmolar i afinar whetstone pierre à huile pedra d'oli n f Pedra natural o artificial de gra més fi que la d'esmolar que serveix per a afinar el tall de les eines i per a llevar la rebava que ha quedat en el tall després de ser esmolada. piedra de afinar Original termEntry ID: 950 Aparells, estris, eines i instruments > Estris i instruments d'esmolar i afinar sharpening stone affiloir pedra esmoladora n f Pedra natural o artificial utilitzada per a esmolar el tall de les eines. piedra de amolar Original termEntry ID: 951 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines peen panne pena n f Part de la cabota del martell oposada al cap, generalment molt rebaixada de gruix a partir de l'ull o en forma de bola. pena Original termEntry ID: 952 Construccions > Cobertes king post poinçon pendeló n m Barra vertical que des del vèrtex d'un cavall, on es troben els dos vessants, suporta el tirant amb una brida. pendolón Original termEntry ID: 953 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge coat rack portemanteau penja-robes n m Moble destinat a penjar-hi peces de roba. perchero Original termEntry ID: 954 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments hang, to ferrer penjar v tr Col·locar els batents d'un tancament generalment per mitjà de frontisses. colgar Original termEntry ID: 955 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa bracket modillon permòdol n m Peça de fusta, de plàstic o metàl·lica que, fixada a la paret o al costat d'un moble, sosté damunt el seu pla horitzontal el cap d'una biga, un prestatge o qualsevol altre element. canecillo Original termEntry ID: 956 Materials > Ferramenta > Visos i cargols bolt boulon pern n m Cargol de tija cilíndrica en la qual es colla una femella. perno Original termEntry ID: 957 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres pin hinge paumelle pern n m Frontissa de llevadís les dues pales de la qual, generalment rectangulars, són molt estretes amb relació a la seva llargada. pernio Original termEntry ID: 958 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta knuckle noeud pern n m Eix de la frontissa on les armelles de les pales queden unides pel passador. nudo Original termEntry ID: 959 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres paumelle de chant pern de cantell n m Pern les dues pales del qual s'encasten per la cara, l'una en un rebaix fet en el cantell del bastiment i l'altra en un rebaix fet en el cantell del batent, de tal manera que, en tancar, enrasen el batent i el bastiment. pernio por el canto Original termEntry ID: 960 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres offset hinge paumelle à lame coudée pern de colze n m Pern pla una pala del qual té una prolongació flexible que l'uneix a la part superior de l'eix i que permet d'adaptar-lo al tapaboques d'un tancament. pernio con codo Original termEntry ID: 961 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres right-handed hinge paumelle droite pern de dreta n m Pern que sosté el batent d'una porta que, en obrir, gira en el sentit de les agulles del rellotge. pernio de mano derecha Original termEntry ID: 962 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres left-handed hinge paumelle gauche pern d'esquerra n m Pern que sosté el batent d'una porta que, en obrir, gira en el sentit contrari al de les agulles del rellotge. pernio de mano izquierda Original termEntry ID: 963 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres paumelle à olive pern de pinyol d'oliva n m Pern el botó del qual és petit i de forma el·líptica, semblant a un pinyol d'oliva. charnela Original termEntry ID: 964 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres offset hinge paumelle à recouvrement pern de tapaboques n m Pern de cantell adaptable a un batent amb tapaboques. pernio quebrado Original termEntry ID: 965 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres butt hinge pern pla n m Pern les dues pales del qual són en un mateix pla en relació amb l'eix comú i es fixen, generalment sense encastar, a la cara de dos elements de fusta que, en tancar, enrasen. pernio plano Original termEntry ID: 966 Materials > Ferramenta > Visos i cargols pern roscat n m Pern el botó del qual és petit i cilíndric i en lloc de pales té dos espàrrecs que es rosquen l'un al bastiment i l'altre al batent, generalment de finestres i balconeres. pernio con rosca Original termEntry ID: 967 Construccions > Tancaments > Persianes i finestrons shutter persienne persiana n f Tancament constituït per un conjunt de llistons, tires o làmines que, a la manera d'un finestró o d'una cortina, protegeix una obertura o un altre tancament sobretot contra la radiació directa del sol, alhora que permet de regular la il·luminació natural i impedeix la vista des de l'exterior. persiana Original termEntry ID: 968 Construccions > Tancaments > Persianes i finestrons contrevent à projection persiana abatible n f Persiana que es pot obrir cap a l'exterior a partir d'un eix horitzontal situat a la part superior. persiana abatible Original termEntry ID: 969 Construccions > Tancaments > Persianes i finestrons blind jalousie persiana cega n f Persiana de llibret de llistons fixos. persiana ciega Original termEntry ID: 970 Construccions > Tancaments > Persianes i finestrons sliding shutter persienne coulissante persiana corredissa n f Persiana d'exterior que es desplaça per una guia horitzontal situada a la part superior de l'obertura. persiana corredera Original termEntry ID: 971 Construccions > Tancaments > Persianes i finestrons outside shutter volet extérieur persiana d'exterior n f Persiana que va col·locada a la banda exterior d'una obertura i que pot tenir un o dos batents. persiana de exterior Original termEntry ID: 972 Construccions > Tancaments > Persianes i finestrons adjustable louver shutter persienne vénitienne persiana de llibret n f Persiana d'exterior d'un o dos batents constituïts per un bastigi que conté un seguit de llistons horitzontals, més o menys inclinats, generalment de fusta, de PVC o d'alumini, i que poden ser fixos o mòbils. persiana de librillo Original termEntry ID: 973 Construccions > Tancaments > Persianes i finestrons roller blind volet roulant persiana enrotllable n f Persiana constituïda per una mena de cortina feta de llistons generalment de fusta, o de tires de PVC o d'alumini, horitzontals i articulats, que puja i baixa lliscant per unes guies laterals que hi ha en el bastiment, i que s'enrotlla en un corró situat a la caixa de persiana. persiana enrollable Original termEntry ID: 974 Construccions > Tancaments > Persianes i finestrons Venetian blind persienne enroulable persiana de corda n f Persiana enrotllable d'exterior constituïda per llistonets de fusta, articulats de manera que els junts queden molt a tocar, que s'apuja i s'abaixa per mitjà d'una cordeta que alhora serveix per a mantenir-la enrotllada. persiana valenciana Original termEntry ID: 975 Construccions > Tancaments > Persianes i finestrons movable Venetian blind persienne vénitienne persiana veneciana n f Persiana extensible constituïda per un enfilall de làmines estretes i lleugeres, que es poden orientar per mitjà d'una barreta i es poden desplegar i recollir mitjançant un cordó, i que es penja a la cara interior d'una obertura. persiana veneciana Original termEntry ID: 976 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta bolt pêne pestell n m Cadascuna de les peces metàl·liques corredores d'un pany que s'introdueixen en el tancador o en surten en accionar-les amb la clau. pestillo Original termEntry ID: 977 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar claw bar pied de biche peu de porc n m Barra metàl·lica de 50 a 100 cm amb orelles en un extrem, que serveix per a extreure claus de grans dimensions i per a fer alçaprem. sacaclavos Original termEntry ID: 978 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar sliding caliper pied à coulisse peu de rei n m Estri compost d'un regle metàl·lic marcat amb centímetres i mil·límetres, amb una branca en angle recte en un extrem i recorregut per una altra branca paral·lela a la primera, que s'utilitza per a amidar amb precisió diàmetres, gruixos i fondàries. pie de rey Original termEntry ID: 979 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge footboard pied de lit peus n m pl Barana o post que es posa als peus d'un llit, normalment proveïda de dos petges, que s'uneix a la capçalera amb les bancades. pies Original termEntry ID: 980 Materials > Fusta > Fusta massissa pine pin pi n m Fusta de diversos arbres de la família de les pinàcies. pino Original termEntry ID: 981 Materials > Fusta > Fusta massissa Valsain pine pin de Valsain pi de Valsaín n m Fusta de pi silvestre de la península Ibèrica, lleugerament dura, de color blanc i a vegades vermellós. pino de Valsaín Original termEntry ID: 982 Materials > Fusta > Fusta massissa Galician pine pin galicien pi gallec n m Fusta de pi negre, molt resinosa, de creixement ràpid i de color blanc. pino gallego Original termEntry ID: 983 Materials > Fusta > Fusta massissa Monterey pine pin de Monterrey pi insigne n m Fusta del pi insigne, molt resinosa, flonja, de creixement ràpid i de color blanc. pino insigne Original termEntry ID: 984 Materials > Fusta > Fusta massissa pin du Nord pi roig de Suècia n m Fusta de les pícees del nord d'Europa, d'anells anuals molt marcats, flonja i de color clar amb les vetes d'un color ocre. pino de Flandes Original termEntry ID: 985 Construccions > Escales i baranes pilaster pilastre pilastró n m Peça de fusta massissa de secció quadrada o rectangular que es posa al començament i en diversos punts espaiats d'una barana per reforçar-la. pilastra Original termEntry ID: 986 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat painting peinture pintada n f Acció de pintar. pintado Original termEntry ID: 987 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat paint, to peindre pintar v tr Revestir una peça de fusta d'una capa de color. pintar Original termEntry ID: 988 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines pinion pignon pinyó n m Roda dentada petita que engrana amb una roda dentada més grossa o bé amb una cadena. piñón Original termEntry ID: 989 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'encolar brush pinceau pinzell n m Estri format per un feix de pèls o de fibres fixat a un extrem d'un mànec mitjançant una virolla metàl·lica. pincel Original termEntry ID: 990 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines piston piston pistó n m Òrgan de certes màquines, de forma cilíndrica, que es pot moure amb moviment alternatiu a l'interior d'un cilindre. émbolo Original termEntry ID: 991 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller gun pistolet pistola n f Instrument pneumàtic manejable amb una sola mà, proveït d'una clau de tub o d'una punta de tornavís, que s'utilitza per a cargolar i descargolar cargols o femelles, especialment en la fabricació en sèrie. pistola Original termEntry ID: 992 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller blow gun pistolet à air comprimé pistola d'aire comprimit n f Instrument pneumàtic constituït per una pistola que deixa anar aire a pressió en prémer el gallet, que s'utilitza per a llevar la pols i els encenalls de les construccions de fusta o per a netejar les màquines. pistola de aire comprimido Original termEntry ID: 993 Màquines i equipament auxiliar > Instruments i màquines d'encolar glue gun pistolet-colleur pistola d'encolar n f Instrument pneumàtic constituït per una pistola amb un petit orifici a la punta del canó, amb un tub flexible connectat a un recipient tancat ple de cola i un obturador connectat a un gallet que, en accionar-se, permet el pas de la cola pel canó per a encolar ràpidament els forats de les clavilles, els traus de les metxes o les ranures. pistola de encolar Original termEntry ID: 994 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller spray gun pistolet à peinture pistola de pintar n f Aerògraf per a pintar, envernissar o lacar, proveït d'un dipòsit per a la pintura, el vernís o la laca i que disposa d'un cilindre d'aire comprimit o bé es connecta a un compressor. pistola para pintar Original termEntry ID: 995 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta pivot téton piu n m Peça petita sortint que serveix per a fer de suport d'un cos giratori. tetón Original termEntry ID: 996 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar spring latch téton piu n m Tancadura constituïda per una petita peça fixada en un batent, de la qual sobresurt, per l'acció d'una molla, un element semiesfèric que encaixa en un tancador en forma de forat fet en el bastiment o en el batent contrari. pestillo Original termEntry ID: 997 Construccions > Cloendes panel panneau clavenda n f Cloenda, motllurada o no, que té les vores rebaixades, per una o per totes dues cares, perquè encaixin en el cadell o el galze d'un bastigi. panel Original termEntry ID: 998 Construccions > Cloendes fielded panel panneau assemblé plafó encadellat n m Plafó que encaixa en els cadells fets en els cantells interiors d'un bastigi. panel machihembrado Original termEntry ID: 999 Construccions > Cloendes panneau à feuillure plafó engalzat n m Plafó que encaixa en els galzes fets en els cantells interiors d'un bastigi i que es fixa mitjançant llistons. panel renvalsado Original termEntry ID: 1000 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers panel, to plafonner plafonar v tr Posar plafons entre els muntants i els travessers d'una porta o una finestra. panelar Original termEntry ID: 1001 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall plane rabot plana n f Eina de tall de fulla guiada consistent, generalment, en una caixa travessada de dalt a baix i obliquament per una fulla d'acer, una contrafulla i un tascó que les subjecta, i amb una boca al davant, molt estreta a la sola i més ampla a sobre, per on entren i surten els encenalls, que s'utilitza per a obrar peces de fusta. limpiadora Original termEntry ID: 1002 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar planing machine raboteuse planejadora n f Màquina elèctrica constituïda per un portafulles, generalment amb quatre ganivetes, disposat horitzontalment i fixat a un arbre per una guia i per dues platines, l'una situada darrere i l'altra davant del portafulles, per on es fa avançar una peça de fusta contra el tall de les ganivetes per aplanar o adreçar-ne una de les cares o un dels cantells. cepilladora Original termEntry ID: 1003 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra plane, to raboter planejar v tr Allisar o adreçar una cara o un cantell d'una peça de fusta amb una garlopa o una màquina d'obrar. cepillar Original termEntry ID: 1004 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta plate tôle planxa n f Element metàl·lic o d'altres materials, més gruixut que la làmina. plancha Original termEntry ID: 1005 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines chuck plateau plat n m Element d'una màquina, especialment d'un torn, que suporta la matèria o peça que es vol treballar en direcció axial. plato Original termEntry ID: 1006 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines plate plateau plat n m Cadascun dels elements plans d'una premsa entre els quals es col·loca la peça que es vol premsar. plato Original termEntry ID: 1007 Materials > Fusta > Fusta massissa plane platane plàtan n m Fusta de plàtan, dura i de color blanc, que pot esdevenir marronós amb el temps. plátano Original termEntry ID: 1008 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines plate platine platina n f Peça o part d'una peça, plana i llisa, que pot formar part de diverses màquines o instruments. platina Original termEntry ID: 1009 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar bob plumb fil à plomb plomada n f Estri que consisteix en un tros de material pesant, generalment un cilindre de ferro, disposat a l'extrem d'un cordill i utilitzat per a comprovar la verticalitat d'algun element. plomada Original termEntry ID: 1010 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta rot pourriture podridura n f Descomposició dels elements químics de la saba i de les cèl·lules de la fusta per l'acció dels fongs. pudrición Original termEntry ID: 1011 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta white rot pourriture blanche podridura seca n f Podridura que es caracteritza perquè la fusta que la pateix es transforma en una massa clara, tova i farinosa. pudrición blanca Original termEntry ID: 1012 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta blue rot pourriture bleue podridura blava n f Podridura que apareix en els troncs dels arbres tallats que romanen força temps sense que se'ls tregui l'escorça, i que es caracteritza perquè l'albeca agafa un color blavós. pudrición azul Original termEntry ID: 1013 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de polir orbital sander ponceuse vibrante vibradora n f Polidora portàtil proveïda d'una sola que vibra, on es col·loca un full de paper de vidre de gra molt fi. pulidora orbital Original termEntry ID: 1014 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat polishing polissage poliment n m Acció de polir. pulido Original termEntry ID: 1015 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat polish, to polir polir v tr Fer llisa i lluent una peça de fusta. pulir Original termEntry ID: 1016 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines pulley poulie politja n f Roda solidària amb un arbre, l'eix del qual és l'eix geomètric de la roda, que permet de transmetre un moviment a un arbre, o de rebre el moviment d'un altre arbre, mitjançant corretges. polea Original termEntry ID: 1017 Materials > Fusta > Fusta massissa black poplar peuplier noir pollancre n m Fusta del pollancre, molt flonja, d'albeca blanca i de cor tirant a gris o marró clar. chopo Original termEntry ID: 1018 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a accionar portes i finestres strap hinge penture polleguera n f Peça constituïda per un ull o un clot pel qual passa i gira un piu que fa d'eix de rotació d'un batent. quicio Original termEntry ID: 1019 Construccions > Tancaments > Finestres i targes polsera n f Tancament vidrat rectangular, fix o amb batent, practicat a un costat d'una porta o a tots dos. Original termEntry ID: 1020 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines knob pommeau pom n m Peça esfèrica o arrodonida que en una màquina o una eina serveix d'agafador i en una porta o un calaix, a més, per a obrir i tancar i, a vegades, per a accionar els mecanismes del pany. pomo Original termEntry ID: 1021 Construccions > Tancaments > Portes door porte porta n f Tancament format per un o més batents, generalment constituïts per un bastigi, i una o diverses cloendes, que normalment es fixa a un bastiment amb frontisses, s'adapta a l'obertura d'una paret i impedeix o permet de passar-hi, o bé tanca una obertura d'un moble. puerta Original termEntry ID: 1022 Construccions > Tancaments > Portes rabbeted door porte fermant à feuillure porta amb galze n f Porta que té un galze a la part exterior dels muntants i del travesser de dalt que encaixa amb un contragalze fet al bastiment. puerta renvalsada Original termEntry ID: 1023 Construccions > Tancaments > Portes lap door porte à recouvrement porta cavalcada n f Porta que té un tapaboques als dos muntants i al travesser de dalt que no deixa veure el junt entre el bastiment i el batent de la porta. puerta solapada Original termEntry ID: 1024 Construccions > Tancaments > Portes sliding door porte coulissante porta corredissa n f Porta que s'obre i es tanca desplaçant-se lateralment sobre una guia horitzontal. puerta corredera Original termEntry ID: 1025 Construccions > Tancaments > Portes double-swing door porte va-et-vient porta de doble acció n f Porta que s'obre i es tanca cap endins i cap enfora gràcies a unes frontisses de vaivé. puerta de vaivén Original termEntry ID: 1026 Construccions > Tancaments > Portes accordion door porte accordéon porta de llibret n f Porta les cloendes de la qual estan formades per un conjunt de llistons plans, o tires, col·locats horitzontalment. puerta de librillo Original termEntry ID: 1027 Construccions > Tancaments > Portes panelled door porte à panneaux porta de plafons n f Porta les cloendes de la qual són plafons. puerta de cuarterones Original termEntry ID: 1028 Construccions > Tancaments > Portes batten door porte à lames sur barres porta empostissada n f Porta formada per una escala, una cara de la qual es cobreix completament amb posts encadellades. puerta rústica Original termEntry ID: 1029 Construccions > Tancaments > Portes revolving door porte-tambour porta giratòria n f Porta de quatre batents col·locats en forma de creu que giren entorn d'un eix vertical situat en l'encreuament dels batents. puerta giratoria Original termEntry ID: 1030 Construccions > Tancaments > Portes flush door porte plane porta llisa n f Porta formada per un bastigi amb un tauler contraplacat encolat a banda i banda. puerta lisa Original termEntry ID: 1031 Construccions > Tancaments > Portes drop-door porte basculante porta basculant n f Porta que s'obre i es tanca girant a l'entorn d'un eix horitzontal que passa per la part central del batent. puerta basculante Original termEntry ID: 1032 Construccions > Tancaments > Portes hanging door porta penjada n f Porta que s'obre i es tanca girant a l'entorn d'un eix vertical situat en un caire exterior del seu muntant de penjar. puerta de eje normal Original termEntry ID: 1033 Construccions > Tancaments > Portes folding door porte pliante porta plegable n f Porta constituïda per diversos batents units per frontisses que es poden plegar en un costat tot desplaçant-se per unes guies situades a dalt i a baix. puerta plegable Original termEntry ID: 1034 Construccions > Tancaments > Portes flush door porte fermant à fleur porta sense galze n f Porta que en tancar-se enrasa amb el bastiment per la part interior. puerta enrasada Original termEntry ID: 1035 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines drill holder porte-foret portabroques n m Portaeines que subjecta una broca. portabrocas Original termEntry ID: 1036 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines tool holder porte-outil portaeines n m Dispositiu d'un aparell o una màquina que serveix per a fixar i mantenir fixa l'eina que ha de treballar la peça. portaherramientas Original termEntry ID: 1037 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines mill holder porte-fraise portafreses n m Portaeines que subjecta una fresa. portafresas Original termEntry ID: 1038 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines blade holder porte-lame portafulles n m Portaeines que subjecta una fulla. portacuchillas Original termEntry ID: 1039 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines blade holder porte-lame portaganivetes n m Portaeines que subjecta una ganiveta. portacuchillas Original termEntry ID: 1040 Construccions > Tancaments > Portes wicket guichet portella n f Porta petita practicada al batent d'una altra de més gran o d'una finestra. portillo Original termEntry ID: 1041 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge tuning mise au point posada a punt n f Acció de posar a punt. puesta a punto Original termEntry ID: 1042 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge tune, to mettre au point posar a punt v tr Fer que una eina o una màquina estigui en condicions de ser utilitzada o de funcionar correctament. poner a punto Original termEntry ID: 1043 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta matchboard planche bouvetée post emboetada n f Post que en un dels cantells té un cadell i a l'altre un mascle, cosa que permet d'acoblar-la amb altres peces formant un encadellat. tabla machihembrada Original termEntry ID: 1044 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta square-edged board planche équarrie post escairada n f Post de la qual s'ha llevat la sema. tabla escuadrada Original termEntry ID: 1045 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta rough board planche sans équarrir post sense escairar n f Post de la qual no s'ha llevat la sema. tabla sin escuadrar Original termEntry ID: 1046 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge leg pied pota n f Cadascuna de les barres amb què recolzen al paviment alguns mobles i altres objectes. pie Original termEntry ID: 1047 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de premsar i aplacar press presse premsa n f Màquina constituïda bàsicament per dos plats, generalment l'un fix i l'altre mòbil, disposats de tal manera que per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic poden agafar entre tots dos alguna cosa per subjectar-la, esclafar-la o prémer-la. prensa Original termEntry ID: 1048 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de premsar i aplacar hydraulic clamp premsa de bastir n f Premsa formada per un bastidor en el qual es desplacen verticalment i horitzontalment diversos topalls, alguns d'ells equipats amb pistons de pressió, generalment pneumàtics, que s'utilitza per a muntar els diferents elements encolats d'un bastigi, com ara el d'una porta, una finestra o un buc. máquina encuadradora neumática Original termEntry ID: 1049 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de premsar i aplacar screw press presse à vis premsa de cargol n f Premsa el plat mòbil de la qual és fixat a l'extrem inferior d'un cargol disposat verticalment i accionat manualment per una palanca. prensa de husillo Original termEntry ID: 1050 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de premsar i aplacar hot press presse à chaud premsa de plats calents n f Premsa generalment hidràulica els dos plats de la qual es poden escalfar a una temperatura regulable, cosa que permet reduir el temps d'assecatge de la cola utilitzada per a aplacar. prensa de platos calientes Original termEntry ID: 1051 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de premsar i aplacar hydraulic press presse hydraulique premsa hidràulica n f Premsa constituïda bàsicament per dos plats i dos cilindres, l'un de gran diàmetre, l'èmbol del qual arrossega el plat mòbil, i l'altre de petit diàmetre, en l'èmbol del qual s'aplica la força manualment o bé mitjançant un motor o amb aire comprimit. prensa hidráulica Original termEntry ID: 1052 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers press, to presser premsar v tr Sotmetre una o més peces de fusta a l'acció d'una premsa per tal d'encolar-les o aplacar-les. prensar Original termEntry ID: 1053 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers pressing pressage premsatge n m Acció de premsar. prensado Original termEntry ID: 1054 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques measure, to mesurer amidar v tr Determinar la mida de longituds i superfícies. medir Original termEntry ID: 1055 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments spot check, to présenter presentar v tr Posar provisionalment una construcció o una peça de fusta al lloc on ha d'anar per veure si hi va bé o cal modificar-la abans de col·locar-la definitivament. presentar Original termEntry ID: 1056 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra moisture content proportion d'humidité proporció d'humitat n f Contingut d'aigua que té la fusta massissa, expressat en tant per cent. proporción de humedad Original termEntry ID: 1057 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines centre pointeau punt n m Cadascuna de les peces de ferro que sostenen la peça que es vol treballar en un torn. punto Original termEntry ID: 1058 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines pike point d'étoile punt d'estrella n m Punt solidari a l'arbre motor d'un capçal, en un torn. punto de estrella Original termEntry ID: 1059 Materials > Ferramenta > Claus i puntes nail pointe punta de París n f Clau fabricat mecànicament i amb la tija cilíndrica. punta de París Original termEntry ID: 1060 Materials > Ferramenta > Claus i puntes lath nail clou à latte punta d'enllatar n f Punta grossa utilitzada per a clavar llates. clavo de chilla Original termEntry ID: 1061 Materials > Ferramenta > Claus i puntes casing nail clou à tête conique punta cònica n f Punta amb la cabota en forma de con truncat invertit que es pot encastar fàcilment. punta cónica Original termEntry ID: 1062 Materials > Ferramenta > Claus i puntes flat nail clou à tête plate punta plana n f Punta amb la cabota de forma circular plana i més aviat grossa, de manera que no pot ser encastada. punta de cabeza plana Original termEntry ID: 1063 Materials > Ferramenta > Claus i puntes clou à tête ronde punta rodona n f Punta amb la cabota en forma de casquet que s'utilitza per a col·locar ferramenta i per a clavar fullola metàl·lica. clavo de cabeza semiesférica Original termEntry ID: 1064 Materials > Ferramenta > Claus i puntes sprig clou à tête perdue punta de cap tallat n f Punta sense cabota que serveix per a col·locar les fixes en finestres i balconeres. hita Original termEntry ID: 1065 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall gouge bédane creux puntacorrent n m Enformador que té el tall oblic, sense formar angle recte amb la línia de la fulla i el mànec, i que té toix per totes dues cares. puntacorriente Original termEntry ID: 1066 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar punch pointeau punxó n m Estri de punta cònica i cap pla, o amb mànec, sobre el qual es percut per a foradar o marcar punts. punzón Original termEntry ID: 1067 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar square bar carré quadrat n m Barreta metàl·lica de secció quadrada que travessa la noueta i s'introdueix a les manetes o poms que hi ha a banda i banda d'una porta. cuadrado Original termEntry ID: 1068 Materials > Fusta > Residus del treball de la fusta slab dosse quadrejadura n f Cadascuna de les llenques de fusta de secció planoconvexa que es treuen d'un tronc en quadrejar-lo. costero Original termEntry ID: 1069 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra square, to équarrir quadrejar v tr Serrar al llarg un tronc de manera que presenti quatre caires. cuadrar Original termEntry ID: 1070 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta chevron quadró n m Peça de fusta de secció quadrada d'una escairada que va de 7 a 10 cm. contrapar Original termEntry ID: 1071 Construccions > Motllures quarter-round quart-de-rond quarta de bordó n f Motllura el perfil de la qual és la quarta part d'una circumferència. cuarto bocel Original termEntry ID: 1072 Materials > Fusta > Elements dels arbres stump souche rabassa n f Part de la soca d'un arbre o un arbust engruixida i mig colgada de terra, que constitueix la base del tronc i de la qual arrenquen les arrels. cepa Original termEntry ID: 1073 Materials > Fusta > Elements de la fusta pith ray rayon médullaire radi medul·lar n m Banda radial de teixit parenquimàtic de l'arrel i la tija de les plantes situada entre els feixos conductors. radio medular Original termEntry ID: 1074 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir rasp râpe raspa n f Llima de dents piramidals o còniques especialment sortints que serveix per a rebaixar, allisar o modelar la fusta. escofina Original termEntry ID: 1075 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir rat-tail rasp râpe queue-de-rat raspa de cua de rata n f Raspa petita amb la barra d'acer de secció circular i afuada. escofina de cola de rata Original termEntry ID: 1076 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir half-round rasp râpe demi-ronde raspa de mitja canya n f Raspa amb la barra d'acer de secció semicircular i lleugerament afuada. escofina de media caña Original termEntry ID: 1077 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de desbastar, raspar, rebaixar, allisar i polir round rasp râpe ronde raspa rodona n f Raspa amb la barra d'acer de secció circular i lleugerament afuada. escofina redonda Original termEntry ID: 1078 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers rasp, to râper raspar v tr Treballar una peça de fusta amb una raspa per tal de rebaixar-la. escofinar Original termEntry ID: 1079 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'encolar scraper raclette rasqueta n f Eina que consisteix en una planxa de ferro o d'acer, generalment de forma troncopiramidal, proveïda de mànec i que serveix per a netejar la fusta o rascar pintura. rasqueta Original termEntry ID: 1080 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall Formica scriber ratllador n m Eina proveïda d'un mànec de fusta o de plàstic i d'una petita fulla d'acer acabada en punta, utilitzada per a ratllar la fòrmica fins a partir-la. cortador Original termEntry ID: 1081 Construccions > Elements de bastiments i tancaments recess démaigrissement rebaix n m Part d'una fusta, o d'altres materials, en què s'ha disminuït el gruix. rebajo Original termEntry ID: 1082 Construccions > Elements de bastiments i tancaments rebaix de tapallosanes n m Rebaix que es fa, en forma de galze, a la part inferior d'un escopidor perquè hi encaixi la llosana de l'ampit. Original termEntry ID: 1083 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall fillister plane feuilleret rebaixador n m Eina de fulla guiada, de forma i llargada semblant al garlopí, amb agafador, la fulla de la qual ocupa un costat de l'ample de la caixa, que disposa de guies graduables per a fixar l'amplada i el gruix del rebaix. juntera Original termEntry ID: 1084 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra plane down, to démaigrir rebaixar v tr Disminuir les dimensions d'una construcció o d'una peça de fusta, normalment amb una garlopa, un ribot o una màquina. rebajar Original termEntry ID: 1085 Construccions > Elements de bastiments i tancaments rebate feuillure rebat n m Galze fet en un bastiment o en un marc on ha de venir a ajustar-se el batent d'una porta o una finestra, o on ha d'ajustar un quadre, una fotografia, etc. renvalso Original termEntry ID: 1086 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge burr bavure rebava n f Filaments de ferro molt fins que sobresurten del tall d'una eina en esmolar-la i que s'eliminen amb l'afinament. rebaba Original termEntry ID: 1087 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra rough edge sciure rebava n f Filaments de fusta que surten als caires d'una peça en serrar-la. rebaba Original termEntry ID: 1088 Materials > Ferramenta > Claus i puntes clinch rivet rebladura n f Punta doblegada d'un clau reblat. roblón Original termEntry ID: 1089 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers clinch rivure rebladura n f Acció de reblar. remacho Original termEntry ID: 1090 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers clinch, to river reblar v tr Doblegar i tornar a clavar la punta d'un clau ja clavat que sobresurt, perquè estigui més fortament fixat i perquè la punta no pugui fer mal. roblonar Original termEntry ID: 1091 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar nail set chasse-clou rèbol n m Estri constituït per una tija afuada de ferro que aplicada damunt un clau permet, en picar-la, encastar-lo completament. botador Original termEntry ID: 1092 Construccions > Elements de bastiments i tancaments enrouleur recollidor de persiana n m Cilindre petit, generalment encastat, situat a la part baixa d'una finestra o una balconera, que disposa d'un mecanisme de molla que recull la cinta d'una persiana enrotllable quan aquesta és apujada. recogedor de persiana Original termEntry ID: 1093 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer stay appui recolzador n m Peça de fusta petita proveïda d'un espàrrec o una clavilla, que s'introdueix en els forats de la pota d'un banc de fuster, i que serveix per a recolzar-hi les peces llargues collades en el cargol de banc. apoyo Original termEntry ID: 1094 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers rectify, to rectifier rectificar v tr Corregir les petites imperfeccions que han quedat en una peça de fusta després d'haver-la treballada amb una eina de tall. rectificar Original termEntry ID: 1095 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers rectify, to affleurer refondre v tr Suprimir, allisar o obrar les parts sobreres resultants de tota mena d'encolades o d'aplacats. rectificar Original termEntry ID: 1096 Construccions > Elements de bastiments i tancaments rebate feuillure regalze n m Galze petit fet en els cantells exteriors dels muntants i travessers del bastigi d'una porta o una finestra perquè encaixi amb el galze del bastiment. renvalso Original termEntry ID: 1097 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar rule règle regle n m Estri llarg i dret, de secció rectangular i generalment de poc gruix, que pot dur gravada una escala lineal amb decímetres, centímetres i mil·límetres, utilitzat per a marcar línies rectes, generalment amb un llapis. regla Original termEntry ID: 1098 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta volige regruix n m Làmina de fusta massissa més gruixuda que la fullola de serra. regrueso Original termEntry ID: 1099 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra plane, to raboter regruixar v tr Posar a una amplada i a un gruix determinats una peça de fusta amb una regruixadora o una garlopa, tot fent que la cara i el cantell quedin paral·lels a la cara i el cantell oposats, que prèviament han estat obrats a escaire. regruesar Original termEntry ID: 1100 Materials > Fusta > Elements dels arbres root racine rel n f Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles i proveït d'elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l'absorció d'aigua i de les substàncies químiques que hi són dissoltes. raíz Original termEntry ID: 1101 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta fibre repel n m Fibra despresa en part de la superfície d'una fusta. repelo Original termEntry ID: 1102 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge back dossier respatller n m Part d'una cadira o un banc que serveix per a recolzar-hi l'esquena. respaldo Original termEntry ID: 1103 Construccions > Unions shoulder épaulement retaló n m Part d'una metxa, de menys llargada que la mateixa metxa, resultant de fer-hi una mossa rectangular. retalón Original termEntry ID: 1104 Construccions > Unions shoulder épaulement retaló n m Part d'un trau, de menys profunditat que el mateix trau, on encaixa el retaló d'una metxa. retalón Original termEntry ID: 1105 Materials > Ferramenta > Ferramenta complementària per a portes door holder arrêt de porte retenidor de peu n m Dispositiu metàl·lic fixat a la part inferior del muntant de tancar d'una porta, que es desplaça verticalment pitjant-lo amb el peu, fa pressió sobre el terra i immobilitza la porta. retenedor de puerta Original termEntry ID: 1106 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers lining revêtement revestiment n m Acció de revestir. recubrimiento Original termEntry ID: 1107 Construccions > Revestiments i paviments lining revêtement revestiment n m Material, com ara una làmina, un tauler o una post de fusta, que cobreix una construcció de fusta o una paret. revestimiento Original termEntry ID: 1108 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers line, to revêtir revestir v tr Cobrir alguna cosa amb una capa, una làmina, etc., per tal de protegir-la o adornar-la. revestir Original termEntry ID: 1109 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines head poupée revòlver n m Peça giratòria que permet d'utilitzar alternativament i optativament algun o alguns dels dispositius o les eines que suporta o allotja. cabezal Original termEntry ID: 1110 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers cross-band, to contre-plaquer rexapar v tr Encolar, sempre en nombre senar, les fulloles necessàries per a obtenir un tauler contraplacat, fent que el sentit de les fibres d'una fullola sigui perpendicular al de les fibres de la fullola adjacent. contrachapar Original termEntry ID: 1111 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall hollow plane rabot cintré ribot voltat n m Ribot que té la sola corbada longitudinalment, però el tall recte, i que serveix per a rebaixar i aplanar una superfície corba. cepillo para curvas Original termEntry ID: 1112 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall edge plane rabot de formica ribot de fòrmica n m Ribot metàl·lic petit proveït només de fulla i amb un sol agafador situat darrere de la fulla, que serveix per a refondre o adreçar les vores de la fòrmica. cepillo de fórmica Original termEntry ID: 1113 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall smoothing plane rabot de finition ribot de polir n m Ribot proveït de contrafulla i fulla de tall molt fi que serveix per a polir. cepillo de pulir Original termEntry ID: 1114 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall toothing plane rabot à dents ribot de dents n m Ribot que té el tall dentat i la fulla amb un angle de treball gairebé de 90º, que serveix per a treure els repels i per a fer estries sobre una superfície on s'ha d'encolar fullola o fòrmica. cepillo de dientes Original termEntry ID: 1115 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar electric plane rabot électrique ribot elèctric n m Màquina portàtil semblant a la garlopa elèctrica, però més petita. cepillo eléctrico Original termEntry ID: 1116 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall metal smoothing plane rabot métallique ribot metàl·lic n m Ribot proveït de fulla i contrafulla, o només de fulla, que en lloc de caixa de fusta disposa d'un suport metàl·lic amb dos agafadors, un davant i l'altre darrere de la fulla. cepillo metálico Original termEntry ID: 1117 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra plane, to raboter ribotejar v tr Treballar una peça de fusta amb un ribot per tal de rebaixar-la o polir-la. cepillar Original termEntry ID: 1118 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra roll reconstruït n m Roll serrat en taulons o posts, que es torna a reconstruir posant uns llistonets entre cada peça per a facilitar-ne l'assecatge. rollo reconstruido Original termEntry ID: 1119 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar marking gauge trusquin rosset n m Estri que consisteix en una post petita travessada per una o dues barres cairejades i proveïdes d'una punta de ferro, que serveix per a marcar, en una peça de fusta, una línia paral·lela a una de les seves vores. gramil Original termEntry ID: 1120 Materials > Fusta > Fusta massissa oak chêne roure n m Fusta de roure, forta, compacta, dura, resistent als atacs dels insectes i als efectes de l'aigua i de l'aire, i de color que pot oscil·lar entre el marronós i el rosat, segons la procedència. roble Original termEntry ID: 1121 Materials > Fusta log rondin rull n m Tronc d'un arbre del qual s'han separat la brancada i les arrels, i del qual es poden treure peces de fusta, com ara bigues o posts. rollo Original termEntry ID: 1122 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines sabata n f Cadascun dels dos topalls metàl·lics de què disposa un serjant de biga, l'un dels quals queda fixat a la biga mentre que l'altre es pot moure mitjançant l'acció d'un cargol. zapata Original termEntry ID: 1123 Materials > Fusta > Fusta massissa wawa samba samba n f Fusta de l'aiús, tropical, tova, de fibra longitudinal i grogosa. samba Original termEntry ID: 1124 Aparells, estris, eines i instruments > Estris d'amidar, marcar i comprovar sliding bevel sauterelle santanell n m Estri que consisteix en dos regles articulats que s'utilitza per a traçar o comprovar angles de diferents obertures. saltarregla Original termEntry ID: 1125 Materials > Fusta > Fusta massissa sapeli sapelli sapel·li n m Fusta de sapel·li, tropical, dura, de bon obrar i de color vermellós, el cor de la qual no es corca mai. sapelly Original termEntry ID: 1126 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge writing desk bureau secreter n m Moble compost que consta d'un tauler per a escriure i una sèrie de calaixos i departaments per a guardar-hi generalment papers. secreter Original termEntry ID: 1127 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge seat fond cul n m Part d'una cadira, un banc o un tamboret constituïda per una superfície horitzontal, o gairebé, on es recolza el cul en seure-hi. asiento Original termEntry ID: 1128 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge seat siège seient n m Lloc o moble, com ara una cadira, un banc, un sofà o una gandula, que serveix per a seure-hi. asiento Original termEntry ID: 1129 Materials > Fusta > Elements de la fusta sema n f Part d'una biga o d'una post mal escairada, en la qual ha restat adherit un tros d'escorça. gema Original termEntry ID: 1130 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques set out, to marquer senyalar v tr Fer uns signes convencionals a les peces de fusta amb un llapis per tal d'indicar-ne les cares bones o la disposició en una construcció. señalar Original termEntry ID: 1131 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer bar clamp serre-joint à coulisse serjant de bastir n m Serjant constituït per una biga de ferro amb dues sabates que serveix per a prémer muntants i travessers d'un bastigi, com ara un bastiment, una porta o una finestra. prensa de bastidor Original termEntry ID: 1132 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer edge clamp serre-joint de bords serjant de cantells n m Serjant al qual s'adapta un segon cargol amb mànec, perpendicular al primer, que serveix, per exemple, per a mantenir premuts els cantells encolats d'un tauler. prensa de cantos Original termEntry ID: 1133 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer strap clamp serjant de cingla n m Estri constituït per un fleix de longitud graduable que, per mitjà de l'acció d'un cargol, serveix per a mantenir premut el cos que envolta, generalment un marc. prensa para cuadros Original termEntry ID: 1134 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar saw scie serra n f Eina constituïda per una fulla d'acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores o per un disc proveït de dents a la perifèria o per una cadena sense fi de baules tallants, que s'utilitza per a tallar fusta. sierra Original termEntry ID: 1135 Oficis i instal·lacions sawmilling industry industrie du sciage serra n f Indústria de transformació dels troncs en peces de fusta normalitzades, com ara taulons, cairats o cabirons. industria del aserrado Original termEntry ID: 1136 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de serrar saw scie serra n f Màquina l'eina de la qual és una serra, que s'utilitza per a tallar fusta. sierra Original termEntry ID: 1137 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar reciprocating saw scie alternative serra alternativa n f Serra elèctrica grossa, de moviment alternatiu, apta per a treballar troncs grossos i que pot fer diversos talls a la vegada. sierra alternativa Original termEntry ID: 1138 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar two-handed saw scie passe-partout serra de trencar n f Eina constituïda per una fulla de grans dimensions a cada extrem de la qual hi ha un mànec i que, manejada per dues persones, s'utilitza per a dividir grans fustes sobre cavallets. tronzador Original termEntry ID: 1139 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de serrar swing saw scie pendulaire serra basculant n f Serra elèctrica proveïda d'una fulla de disc muntada sobre un braç que permet abaixar-la i, d'aquesta manera, balancejar-la cap a la peça de fusta que s'ha de serrar de través, per fer-hi biaixos de cartabó o biaixos buscats per a alguna necessitat especial. sierra de péndulo Original termEntry ID: 1140 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de serrar circular saw scie circulaire serra de disc n f Serra elèctrica proveïda d'una fulla de disc fixada a un arbre per dues anelles laterals que l'emmordassen, i que sobresurt més o menys, a voluntat, del pla de la taula damunt la qual es fa desplaçar la peça que es vol serrar. sierra de disco Original termEntry ID: 1141 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de serrar multiple circular saw scie circulaire multiple serra múltiple n f Serra elèctrica proveïda de diverses fulles de disc col·locades en un mateix arbre a una distància entre si regulable, contra les quals es fa avançar, generalment d'una manera automàtica i a una velocitat d'avançament predeterminada, un tauló o una altra peça de fusta, del qual s'obtenen diferents peces escairades d'una amplada preestablerta. sierra múltiple Original termEntry ID: 1142 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar scroll saw scie à marqueterie serra de ballesta n f Serra constituïda per un bastidor fix de fusta amb unes guies verticals per les quals en corre un altre de mòbil, més petit, que té una cinta dentada vertical que vogeix per l'acció alternativa d'una ballesta unida al travesser superior del primer bastidor i d'un pedal lligat al travesser de sota del bastidor mòbil. sierra de marquetería normal Original termEntry ID: 1143 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de serrar electric mitre saw scie à onglets serra de biaixos n f Serra elèctrica portàtil, que es col·loca sobre una taula o un banc de fuster, proveïda d'una fulla de disc acoblada directament a l'eix del motor, muntada sobre un braç que permet apujar-la i abaixar-la mitjançant una maneta, i que serveix per a serrar a escaire, a cartabó o amb qualsevol altre biaix la testa d'una peça de fusta col·locada a la guia. sierra ingleteadora Original termEntry ID: 1144 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar mitre saw scie à onglets manuelle serra de biaixos manual n f Serra de mà que es col·loca damunt el banc de fuster, constituïda per una serra de bastidor metàl·lic col·locada perpendicularment sobre una guia en relació amb la qual es pot graduar l'orientació de la serra, generalment a 90º o a 45º, i que s'utilitza fent-la moure amb una mà cap endavant i cap endarrere per a serrar llistons a escaire, a cartabó o amb qualsevol altre biaix. sierra de ingletear manual Original termEntry ID: 1145 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de serrar chain saw scie à chaîne motoserra n f Serra portàtil elèctrica o de motor d'explosió, els elements tallants de la qual són les baules d'una cadena que gira al voltant d'una espasa d'acer i que s'utilitza en alguns tallers per a partir taulons que es treballaran posteriorment. sierra de cadena Original termEntry ID: 1146 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de serrar portable circular saw scie circulaire portative serra de disc portàtil n f Serra elèctrica portàtil constituïda per una fulla de disc acoblada directament a l'eix del motor, per una maneta que permet maniobrar la serra amb una mà i per una guia que dirigeix els talls de serra rectes que es fan sobre la fusta. sierra de disco portátil Original termEntry ID: 1147 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar hand saw scie à main serra manera n f Serra que es fa servir amb la mà. sierra de mano Original termEntry ID: 1148 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar frame saw scie à monture serra de sant Josep n f Serra de mà constituïda per una fulla de serra que se subjecta a un bastidor. sierra de bastidor Original termEntry ID: 1149 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de serrar panel saw scie à panneaux serra de taulers n f Serra elèctrica proveïda d'una taula suport gairebé vertical amb una guia de biga al costat superior, sobre la qual es desplaça horitzontalment un carro de la mateixa alçada que la taula suport, en el qual hi ha muntada i s'hi desplaça verticalment una fulla de disc guiada per un sistema automàtic d'avançament i de retrocés, en sentit horitzontal i vertical, i equipada d'un dispositiu de traçament que permet serrar els taulers sense fer estelles. sierra mural Original termEntry ID: 1150 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar pit saw scie en long serra de trepar n f Serra constituïda per un bastidor format per dues llates unides per dues altres de més llargues, entre les quals se situa una fulla, que s'utilitza per a serrar longitudinalment bigues per fer-ne posts i taulons. sierra de aserrador Original termEntry ID: 1151 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar scroll saw scie à découper serra de marqueteria n f Serra de bastidor de fulla estreta, generalment d'una amplada inferior a 20 mm, utilitzada per a vogir. sierra de marquetería Original termEntry ID: 1152 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de serrar saber saw scie sauteuse serra de vogir portàtil n f Serra elèctrica portàtil constituïda per una fulla de serra prima i allargada amb dents a la vora de davant en el sentit del treball, dotada d'un moviment alternatiu vertical molt ràpid i amb una maneta que permet utilitzar-la amb una sola mà per a vogir. sierra de calar portátil Original termEntry ID: 1153 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de serrar band saw scie à ruban serra sense fi n f Serra elèctrica proveïda d'una cinta sense fi mantinguda tibant per dos volants que la fan voltar sempre en la mateixa direcció, i d'una taula sobre la qual es fan desplaçar contra les dents de la cinta els taulons o altres peces de fusta que es volen serrar. sierra sinfín Original termEntry ID: 1154 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta serradís n m Cabiró escairat a serra. Original termEntry ID: 1155 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta serradís n m Tauló sense treballar. tablón sin trabajar Original termEntry ID: 1156 Tècniques i processos > Mides, càlculs, senyals i marques serradís n m Senyal que deixa el pas de la serra a les cares de la fusta en ser serrada. Original termEntry ID: 1157 Materials > Fusta > Propietats de la fusta cuttable sciable serradís -issa adj Que és bo de serrar. aserradizo Original termEntry ID: 1158 Aparells, estris, eines i instruments > Estris de sostenir i prémer mitre box boîte d'onglet serrador n m Estri que consisteix en una canal de fusta de secció rectangular amb talls de diferent inclinació a les parets laterals que serveixen de guia a la serra per a tallar, per exemple, al biaix de cartabó, llistons, motllures i altres peces de fusta que es posen dins la canal. escuadra de ingletear Original termEntry ID: 1159 Oficis i instal·lacions sawer scieur serrador n m, f serradora n m, f Persona que té per ofici serrar. aserrador Original termEntry ID: 1160 Oficis i instal·lacions sawmill scierie serradora n f Taller de serrar fusta. serrería Original termEntry ID: 1161 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra cutting sciage serradura n f Tall que fa la serra. aserradura Original termEntry ID: 1162 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra sawing sciage serradura n f Acció de serrar. aserrado Original termEntry ID: 1163 Materials > Fusta > Residus del treball de la fusta sawdust sciure serradís n m Conjunt de partícules despreses de la fusta en serrar-la. serrín Original termEntry ID: 1164 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra saw, to scier serrar v tr Tallar fusta amb una serra. serrar Original termEntry ID: 1165 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra bevel cut, to serrar a fil biaix v tr Serrar al llarg una peça de fusta fent que el tall tingui un biaix respecte a la cara de la peça. Original termEntry ID: 1166 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra serrar a la francesa v tr Serrar accionant la serra amb totes dues mans i verticalment després d'haver fixat sòlidament la peça de fusta. serrar a la francesa Original termEntry ID: 1167 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra bevel cut, to scier en biais serrar al biaix v tr Serrar sense seguir la direcció de les fibres de la fusta ni la seva perpendicular. serrar al sesgo Original termEntry ID: 1168 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra serrar al biaix de cartabó v tr Serrar seguint un biaix de 45° respecte a la direcció de les fibres de la fusta. serrar al cartabón inglete Original termEntry ID: 1169 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra rip, to refendre serrar a fil v tr Serrar seguint la direcció de les fibres de la fusta. serrar al hilo Original termEntry ID: 1170 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra cross-cut, to tronçonner serrar de través v tr Serrar perpendicularment a la direcció de les fibres de la fusta. serrar al través Original termEntry ID: 1171 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar veneer saw scie à placage serreta de fulloles n f Xerrac constituït per una fulla amb els costats més llargs convexos i les vores dentades i per un mànec fixat un xic inclinadament sobre la superfície plana d'una de les cares de la fulla, que serveix per a tallar fulloles. serrucho para chapa Original termEntry ID: 1172 Materials > Altres materials > Pastes silicone silicone silicona n f Substància de natura polimèrica que quan s'endureix en contacte amb l'aire conserva una certa elasticitat, que té la propietat de ser inerta, resistent a l'aigua i a la calor i de ser aïllant elèctric, i que s'aplica bàsicament en les obertures exteriors, entre el vidre i el llistó que el subjecta, per a impermeabilitzar-ne les juntures. silicona Original termEntry ID: 1173 Màquines i equipament auxiliar > Equipament auxiliar d'un taller silo trémie sitja n f Dipòsit cilíndric de planxa d'acer, amb la base en forma d'embut, amb una alçada de quatre a vuit vegades el diàmetre, destinat a l'emmagatzematge dels encenalls produïts per les màquines de treballar la fusta, que són carregats per la part superior del dipòsit i descarregats per la part inferior. silo Original termEntry ID: 1174 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge table top dessus de table sobre de taula n m Tauler horitzontal d'una taula sostingut pels petges. sobre de mesa Original termEntry ID: 1175 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge sobrecòs n m Part superior d'un armari, un bufet, una llibreria, un canterano o un altre moble semblant. altillo Original termEntry ID: 1176 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta forend têtière sobrepany n m Planxa metàl·lica que tanca o cobreix la caixa del pany i li serveix de reforç. cerradero Original termEntry ID: 1177 Materials > Fusta > Elements dels arbres stump souche soca n f Part del tronc d'un arbre o un arbust pròxima a les arrels. tocón Original termEntry ID: 1178 Construccions > Revestiments i paviments skirting board plinthe sòcol n m Conjunt de posts de fusta o peces d'un altre material que es col·loca al peu d'una paret per a protegir-la i embellir-la. zócalo Original termEntry ID: 1179 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge sofa sofa sofà n m Butaca per a dues o més persones. sofá Original termEntry ID: 1180 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines heel semelle sola n f Superfície plana inferior de les eines de tall de fulla guiada que entra en contacte amb la fusta que es treballa i que té una boca per on sobresurt el tall de la fulla. sufridera Original termEntry ID: 1181 Materials > Taulers hardboard panneau aggloméré tàblex n m Tauler de fibres de poc gruix. táblex Original termEntry ID: 1182 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra felling abattage tala n f Acció de talar. tala Original termEntry ID: 1183 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra hand felling abattage manuel tala manual n f Tala feta amb serres manuals o destrals. tala manual Original termEntry ID: 1184 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra mechanical felling abattage mécanique tala mecànica n f Tala feta amb serres accionades per un motor. tala mecánica Original termEntry ID: 1185 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra fell, to abattre talar v tr Tallar arran de terra un arbre o abatre'l amb altres procediments. talar Original termEntry ID: 1186 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers wood carving sculpture sur bois talla n f Obra d'escultura, especialment de fusta. talla Original termEntry ID: 1187 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra sawing pattern débitage tallament n m Conjunt d'operacions que consisteix a dividir longitudinalment un roll serrant-lo i treballant-ne les peces obtingudes fins a aconseguir taulons o posts de dimensions determinades d'acord amb les mides utilitzades comercialment i les necessitats industrials. despiece Original termEntry ID: 1188 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra through-and-through sawing débit en plot tallament de llesques n m Tallament que consisteix a serrar un roll fent talls paral·lels. corte paralelo Original termEntry ID: 1189 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra fully quartersawing débit sur quartier tallament radial n m Tallament que consisteix a serrar un roll fent talls que segueixen la direcció dels radis medul·lars. corte radial Original termEntry ID: 1190 Oficis i instal·lacions workshop atelier taller n m Obrador on es fan les feines de fuster. taller Original termEntry ID: 1191 Oficis i instal·lacions wood carver sculpteur sur bois tallista n m, f Persona que per ofici fa obres de talla. tallista Original termEntry ID: 1192 Construccions > Motllures talon talon taló n m Cimaci amb la part superior convexa i la inferior còncava. talón Original termEntry ID: 1193 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge talonar v tr Tocar, una eina de tall de perfil circular com ara la fresa, la superfície mecanitzada d'una peça amb una part que no és el caire de tall. Original termEntry ID: 1194 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge stool tabouret tamboret n m Moble constituït per un seient horitzontal, generalment sense respatller i sense braços, sostingut per petges, que serveix perquè hi segui una persona. taburete Original termEntry ID: 1195 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar lock fermeture tanca n f Dispositiu que serveix per a mantenir tancat un bagul, un calaix, una porta, una caixa, etc. cierre Original termEntry ID: 1196 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar lock for swing door serrure pour porte va-et-vient tanca de doble acció n f Tancadura constituïda per una peça que s'encasta en el mutant de tancar d'un batent i de la qual, per l'acció d'una molla, sobresurt un pestell cilíndric que encaixa en un tancador en forma de rebaix fet al bastiment o en un altre batent i que és apta per a mantenir tancada una porta de vaivé. picaporte de resbalón Original termEntry ID: 1197 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar tanca de lira n f Tancadura constituïda per una peça en forma de lira fixada al batent d'un moble i que abraça una espiga que va subjectada al moble. cierre lira Original termEntry ID: 1198 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar latch loquet ganxo de pastera n m Tancadura constituïda per una barreta metàl·lica amb un forat en un cap, per on es clava a un element, com ara la caixa d'una pastera, i amb l'altre cap doblegat en angle recte que encaixa en una baga tancada, o en una peça similar, fixada a un altre element, com ara la tapa de la pastera. aldabilla Original termEntry ID: 1199 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar sliding bolt verrou tanca de soll n f Tancadura constituïda per una barreta de ferro subjectada horitzontalment a un batent de porta o de finestra mitjançant argolles que, fent-la lliscar amb un agafador que hi és soldat perpendicularment, s'encaixa en un forat o en una anella que hi ha al bastiment, a la paret o a l'altre batent. pestillo Original termEntry ID: 1200 Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta strike gâche contrapany n m Part d'una tancadura constituïda per una armella o per una peça de planxa metàl·lica fixada o encastada al bastiment d'una porta o a un moble, que conté l'orifici en el qual entra el pestell o els pestells d'un pany, un llisquet o un piu. cerradero Original termEntry ID: 1201 Construccions > Tancaments closure fermeture tancament n m Construcció de fusta o d'altres materials constituïda generalment per un bastiment on ajusta un o diversos batents que serveix per a tancar les obertures d'una paret o d'un moble. cerramiento Original termEntry ID: 1202 Materials > Ferramenta > Ferramenta complementària per a portes door closer ferme-porte tancaportes n m Dispositiu que tanca una porta i la manté tancada, però que permet que pugui ser oberta fàcilment en vèncer l'acció d'aquest dispositiu. cierrapuertas Original termEntry ID: 1203 Materials > Ferramenta > Ferramenta complementària per a portes ferme-porte à bras tancaportes de braç n m Tancaportes constituït per un braç que empeny la porta i que va connectat a una caixa que conté un mecanisme de fleixos que es deformen quan la porta s'obre i que, quan cessa la força que els deforma, recupera la forma inicial i la porta es tanca. cierrapuertas de brazo Original termEntry ID: 1204 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments shut, to fermer tancar v tr Col·locar els tancaments en una obra. cerrar Original termEntry ID: 1205 Construccions > Elements de bastiments i tancaments couvercle de persienne tapa de persiana n f Planxa de fusta o d'altres materials que cobreix l'obertura d'una caixa de persiana. tapa de persiana Original termEntry ID: 1206 Construccions > Elements de bastiments i tancaments fermeture à recouvrement tapaboques n m Part dels muntants i travessers d'un batent de porta o de finestra que se sobreposa al bastiment per millorar-ne el tancament. cubrejuntas Original termEntry ID: 1207 Construccions > Elements de bastiments i tancaments couvre-joint tapajunts n m Part d'un bastiment de galze de pedra que tapa la junta entre l'exterior del bastiment i la paret. tapajuntas Original termEntry ID: 1208 Construccions > Tancaments > Finestres i targes transom vasistas tarja n f Tancament vidrat generalment rectangular, fix o de batent abatible, practicat a la part superior d'una paret o d'un envà, sobre una porta. montante Original termEntry ID: 1209 Construccions > Tancaments > Finestres i targes fanlight imposte en éventail tarja de ventall n f Tarja en forma de mig punt i dividida en radis. montante de abanico Original termEntry ID: 1210 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers marquetry marqueterie tarsia n f Decoració plana generalment feta amb incrustacions de peces de fusta, vori o nacre. marquetería Original termEntry ID: 1211 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines chock coin tascó n m Peça de fusta en forma de falca que, en les eines de fulla guiada, fixa la fulla i la contrafulla al forat de la caixa. cuña Original termEntry ID: 1212 Construccions > Cobertes purlin-cleat échantignole tascó n m Tros de fusta de secció en forma de triangle rectangle que, fixat sobre les monteies d'un cavall i adossat a les corretges d'una coberta, rep l'empenta d'aquestes últimes en el sentit del pendent. ejión Original termEntry ID: 1213 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines wedge coin tascó n m Peça de ferro que clavada a manera de falca al mànec per l'ull de la cabota, per exemple d'un martell, fixa la cabota al mànec. cuña Original termEntry ID: 1214 Construccions > Elements de bastiments i tancaments wedge coin tatxó n m Peça petita de fusta o de metall de base rectangular i secció triangular que generalment serveix, introduint-la entre dues peces o badant-ne una, per a fixar una peça respecte a una altra i reforçar els encaixos de trau i metxa passada. cuña Original termEntry ID: 1215 Materials > Ferramenta > Claus i puntes tack semence tatxó n m Clau curt amb la cabota grossa i lleugerament en forma de casquet, utilitzat generalment per a entapissar. tachuela Original termEntry ID: 1216 Materials > Ferramenta > Claus i puntes stud cabochon tatxó n m Tatxa grossa, amb la cabota daurada o argentada, utilitzada especialment per a entapissar mobles, clavetejar baguls o dissimular un vis o un cargol. tachón Original termEntry ID: 1217 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines table table taula n f Part d'algunes màquines que suporta, directament o bé mitjançant un plat portapeces, la peça que es vol treballar. mesa Original termEntry ID: 1218 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge table table taula n f Moble que consisteix en un tauler sostingut horitzontalment per tres o més petges que serveix per a posar-hi objectes, menjar, escriure, treballar, jugar, etc. mesa Original termEntry ID: 1219 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta board planche taula n f Peça de fusta de secció rectangular d'una escairada aproximada de 2 a 4 cm de gruix i de 20 a 23 cm d'amplada. tabla Original termEntry ID: 1220 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge desk secrétaire taula escriptori n f Taula amb calaixos per a guardar-hi objectes, com ara papers i documents o estris d'escriure. mesa escritorio Original termEntry ID: 1221 Construccions > Revestiments i paviments stage estrade taulat n m Empostissat sostingut per suports a una certa altura del sòl. tablado Original termEntry ID: 1222 Materials > Taulers panel panneau tauler n m Planxa de fusta de molt poc gruix amb relació a la seva llargada i la seva amplada. tablero Original termEntry ID: 1223 Materials > Taulers particle board panneau d'aggloméré tauler aglomerat n m Tauler fet amb partícules de fusta sobre les quals s'aplica un procés de vaporatge, assecatge, encolada i premsada. tablero aglomerado Original termEntry ID: 1224 Materials > Taulers plywood board panneau contreplaqué tauler de fusta compensada n m Tauler constituït per un nombre senar de fulloles sobreposades i encolades cadascuna amb el sentit de les fibres disposat perpendicularment al de les fibres de la fullola adjacent. tablero contrachapado Original termEntry ID: 1225 Materials > Taulers stripboard panneau latté tauler d'ebenista n m Tauler format per llistons juxtaposats, contraplacats o no. tablero listonado Original termEntry ID: 1226 Materials > Taulers fibreboard panneau de fibres tauler de fibres n m Tauler fet de fusta desfibrada, encolada mitjançant resina sintètica i fortament premuda, més compacte que la fusta natural. tablero de fibras Original termEntry ID: 1227 Materials > Taulers lumber core board panneau de placages déroulés tauler de fulloles desenrotllades n m Tauler enllistonat la fusta cega del qual està formada per fulloles desenrotllades d'un gruix de 5 a 10 mm que s'encolen abans de ser serrades a la mida adequada. tablero de chapas desenrolladas Original termEntry ID: 1228 Materials > Taulers tauler de llistons encolats n m Tauler enllistonat format per llistons encolats. tablero de tablillas encoladas Original termEntry ID: 1229 Materials > Taulers tauler de llistons estriats n m Tauler enllistonat contraplacat la fusta cega del qual té a cadascuna de les seves cares uns cadells repartits regularment, d'una profunditat equivalent als dos terços del seu gruix, que serveixen per a contrarestar la tensió de la fusta. tablero estriado Original termEntry ID: 1230 Materials > Taulers tauler de llistons sense encolar n m Tauler enllistonat contraplacat format per llistons sense encolar o amb un xic de cola a cada 30 o 40 cm. tablero de tablillas sin encolar Original termEntry ID: 1231 Materials > Taulers waterproof board panneau hydrofuge tauler hidròfug n m Tauler aglomerat, de fibres o contraplacat, en la fabricació del qual s'han utilitzat coles que no es dissolen en l'aigua. tablero hidrófugo Original termEntry ID: 1232 Materials > Taulers fireproof panel panneau ignifugé tauler ignífug n m Tauler aglomerat o de fibres tractat amb substàncies que el fan ininflamable. tablero ignífugo Original termEntry ID: 1233 Materials > Taulers melamine-component panel panneau plastifié tauler plastificat n m Tauler aglomerat les dues cares del qual estan recobertes amb una capa de melamina, que pot imitar el color i la forma de la fusta. tablero melaminado Original termEntry ID: 1234 Materials > Taulers veneered particle board panneau replaqué tauler rexapat n m Tauler aglomerat recobert amb fulloles de diverses classes de fusta. tablero rechapado Original termEntry ID: 1235 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta plank madrier tauló n m Peça de fusta de secció rectangular d'una escairada d'entre 5 i 10 cm de gruix i d'entre 15 i 25 cm d'amplada. tablón Original termEntry ID: 1236 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta heartwood plank madrier sur quartier tauló central n m Tauló que presenta en totes dues cares fusta de cor. tablón central Original termEntry ID: 1237 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta slab dosse coster n m Tauló que en una cara presenta fusta d'albeca i en l'altra, fusta de cor. tablón costero Original termEntry ID: 1238 Materials > Fusta > Fusta massissa teak tek teca n f Fusta tropical d'origen oriental, dura i compacta, molt greixosa, d'olor molt característica i de molt bon obrar, molt durable i imputrefacta, i de color variable segons l'origen, de marró clar o vermellós a marró fosc. teca Original termEntry ID: 1239 Materials > Fusta > Fusta massissa African teak teck africain teca africana n f Fusta tropical, d'origen africà, dura, compacta, elàstica, pesant, de bon obrar i de color grogós que esdevé marró oliva, semblant a la fusta de teca autèntica. teca africana Original termEntry ID: 1240 Materials > Fusta > Elements de la fusta brand bois résineux teia n f Fusta resinosa de pi i d'altres arbres, provinent sobretot del cor del tronc, que crema amb molta facilitat. tea Original termEntry ID: 1241 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge set, to régler temprar v tr Posar una màquina o una eina en l'estat adequat perquè pugui funcionar o ser utilitzada. ajustar Original termEntry ID: 1242 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat temps de gommage temps d'airejament n m Temps que necessita la cola d'impacte, un cop aplicada, perquè se n'evapori el dissolvent. tiempo de aireación Original termEntry ID: 1243 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat pressing time temps de pressage temps de premsatge n m Temps que dues peces de fusta encolades han d'estar amb els serjants perquè quedin ben unides. tiempo de prensado Original termEntry ID: 1244 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat work life temps de travail temps de treball útil n m Temps de què es disposa per a efectuar la unió de dues superfícies encolades amb cola d'impacte, un cop ha transcorregut el temps d'airejament. tiempo de trabajo útil Original termEntry ID: 1245 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat open time temps ouvert temps obert n m Temps en què una cola pot estar en contacte amb l'aire, un cop ja ha estat aplicada a les superfícies que s'han d'unir, sense que perdi les seves qualitats adhesives. tiempo abierto Original termEntry ID: 1246 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta knot noeud tenell n m Part d'una peça de fusta més dura i trencadissa que la resta que, en l'arbre, coincidia amb la unió d'una branca o un branquilló amb una altra o amb el tronc. nudo Original termEntry ID: 1247 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge avoir de passage tenir camí v intr Mantenir, una serra o un xerrac, les dents entrescades de tal manera que, en serrar, el camí que fa sigui prou ample perquè la fulla no fregui amb la fusta. abrirse paso Original termEntry ID: 1248 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge avoir trop de fer tenir massa ferro v intr Tenir, una eina de tall de fulla guiada, la fulla excessivament sortida de la caixa de manera que, en treballar, fa els encenalls massa gruixuts i s'encalla. tener demasiado hierro Original termEntry ID: 1249 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge n'avoir pas assez de fer tenir poc ferro v intr Tenir, una eina de tall de fulla guiada, la fulla poc sortida de la caixa de manera que penetra poc en la superfície que es treballa i lleva poca fusta. tener poco hierro Original termEntry ID: 1250 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat staining teinture tenyiment n m Acció de tenyir. tinte Original termEntry ID: 1251 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat stain, to teindre tenyir v tr Impregnar una peça de fusta d'una matèria colorant abans d'envernissar-la per tal de donar-li color o canviar-ne el que té. teñir Original termEntry ID: 1252 Materials > Fusta > Elements d'una peça de fusta end tranche cap n m Cadascuna de les superfícies planes de l'extrem d'una peça de fusta, com ara una post o un tauló. testa Original termEntry ID: 1253 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers affleurer testejar v tr Treballar la testa d'una peça de fusta amb una eina de tall, com ara un ribot o un enformador. testear Original termEntry ID: 1254 Materials > Ferramenta > Ferramenta per a estirar knob poignée tirador n m Peça de diverses formes que en una porta o un calaix serveix d'agafador per a obrir i tancar. tirador Original termEntry ID: 1255 Materials > Ferramenta > Visos i cargols lag screw tire-fond tirafons n m Cargol gros amb la tija roscada i acabada en punta i la cabota cairada i sense solc on posar-hi el tornavís, que serveix, tot cargolant-lo amb una clau fixa o una clau anglesa, per a fixar ferramenta a la fusta. tirafondo Original termEntry ID: 1256 Construccions > Cobertes stringer entretoise tiranda n f Biga horitzontal que treballa a tracció i, en un cavall, uneix l'extrem inferior de les dues monteies per evitar que se separin, alhora que és aguantada pel monjo amb una brida perquè no la corbi el propi pes. tirante Original termEntry ID: 1257 Tècniques i processos > Muntatge de mobles i col·locació de tancaments touch up, to retoucher tocar v tr Corregir o refer certes parts d'una construcció de fusta per fer-la més perfecta, per llevar-li algun defecte, per canviar-ne algun detall o per fer que ajusti. retocar Original termEntry ID: 1258 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines chamfer biseau toix n m Superfície, adjacent al tall, que forma un pla inclinat respecte al pla de la fulla d'una eina de tall, i que es forma quan s'esmola l'eina. bisel Original termEntry ID: 1259 Construccions > Elements de bastiments i tancaments arrêtoir de persienne topall de persiana n m Angle de ferro o con truncat de plàstic que, collat a l'última tira o a l'últim llistó d'una persiana enrotllable, evita que aquesta entri tota dins la caixa de persiana. tope de persiana Original termEntry ID: 1260 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar lathe tour torn n m Màquina, generalment elèctrica, utilitzada per a arrodonir peces de fusta, de metall, de banya o altre material dur, o donar-los un perfil o un calibre determinat. torno Original termEntry ID: 1261 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar copying lathe tour à copier torn de copiar n m Torn utilitzat per a realitzar peces de perfil simple o complicat per mitjà d'un portaeines guiat automàticament per una punta que recorre el perfil d'una plantilla fixada al bastidor de la màquina. torno de copiar Original termEntry ID: 1262 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar hand lathe tour manuel torn manual n m Torn constituït per una bancada amb la part superior en forma de guia sobre la qual hi ha un element fix, el capçal, amb un plat amb un punt d'estrella dotat de moviment circular, i un element mòbil amb un altre punt que es pot fixar més o menys allunyat del capçal, entre els quals, o sobre el plat, se sosté una peça de fusta que gira a una velocitat constant i regulable i que es torneja amb l'ajuda d'eines de tall, aplicades a mà i que es recolzen en un suport, ajustable en diferents posicions. torno de mano Original termEntry ID: 1263 Construccions > Elements de bastiments i tancaments diagonal brace contre-fiche tornapunta n m Post que, clavada i encolada en sentit diagonal, reforça la unió de les posts, generalment emboetades, que formen un porticó o una porta. tornapunta Original termEntry ID: 1264 Construccions > Cobertes strut brace écharpe tornapunta n m Peça inclinada que, recolzada pel seu peu en una peça vertical i per la seva part superior a una d'horitzontal o d'inclinada, les uneix, especialment per transmetre a la primera una part de la càrrega de la segona. jabalcón Original termEntry ID: 1265 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar screwdriver tournevis tornavís n m Eina constituïda per una tija amb mànec acabada en la forma adequada per a permetre de cargolar o descargolar un cargol, un cop introduïda a la ranura o les ranures que presenta, per l'efecte simultani de la rotació i la pressió. destornillador Original termEntry ID: 1266 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar slotted screwdriver tournevis à lame plate tornavís de boca plana n m Tornavís que té la tija acabada en un tall recte que permet cargolar i descargolar visos que tinguin un sol solc, tan llarg com el diàmetre de la seva cabota. destornillador de boca plana Original termEntry ID: 1267 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar ratchet screwdriver tournevis à cliquet tornavís de carraca n m Tornavís que disposa d'una carraca que permet de cargolar o descargolar sense haver de donar tota la volta al mànec. destornillador de berbiquí Original termEntry ID: 1268 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar spiral ratchet screwdriver tournevis automatique tornavís de mànec multiplicador n m Tornavís amb la punta canviable, el moviment de rotació de la qual s'aconsegueix a través d'un mecanisme especial fent pressió sobre el mànec contra la cabota d'un vis o d'un cargol. destornillador automático Original termEntry ID: 1269 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar electric screwdriver tournevis électrique tornavís elèctric n m Tornavís proveït d'un motoret elèctric, generalment alimentat per una bateria, manejable amb una sola mà, i amb tiges canviables aptes per a cargolar i descargolar cargols Allen, visos normals o de cabota d'estrella. destornillador eléctrico Original termEntry ID: 1270 Aparells, estris, eines i instruments > Eines i instruments de clavar i cargolar Philips screwdriver tournevis Philips tornavís Philips n m Tornavís que té la tija acabada en una punta punxeguda amb secció de creu, que permet de cargolar o descargolar visos o cargols de cabota d'estrella. destornillador Philips Original termEntry ID: 1271 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers turning tournage tornejament n m Acció de tornejar. torneado Original termEntry ID: 1272 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers turn, to tourner tornejar v tr Afaiçonar amb el torn. tornear Original termEntry ID: 1273 Oficis i instal·lacions turner tourneur torner n m, f tornera n m, f Persona que per ofici fa peces de fusta amb el torn. tornero Original termEntry ID: 1274 Oficis i instal·lacions turnery métier de tourneur torneria n f Ofici de torner. tornería Original termEntry ID: 1275 Oficis i instal·lacions turnery tournerie torneria n f Taller de torner. tornería Original termEntry ID: 1276 Materials > Fusta > Propietats de la fusta torsion torsion torsió n f Esforç a què és sotmesa una peça de fusta per dos parells de forces, un dels quals pot ser la reacció de l'altre, que actuen en sentits contraris i en dos plans paral·lels, de manera que cada secció de la peça sofreix una rotació respecte a una altra secció pròxima. torsión Original termEntry ID: 1277 Materials > Fusta > Propietats de la fusta traction traction tracció n f Esforç a què és sotmesa una peça de fusta per dues forces, una de les quals pot ser la reacció de l'altra, que, aplicades axialment, tendeixen a allargar-la. tracción Original termEntry ID: 1278 Construccions > Unions mortise mortaise trau n m Forat quadrangular, a vegades amb els caires arrodonits, que es fa en una peça de fusta per encaixar-hi una metxa feta en l'extrem d'una altra peça. escopleadura Original termEntry ID: 1279 Construccions > Unions haunched mortise mortaise à épaulement trau amb retaló n m Trau que té una part menys profunda on encaixa el retaló d'una metxa. escopleadura con retalón Original termEntry ID: 1280 Construccions > Unions through mortise mortaise ouverte trau obert n m Trau fet ben bé a l'extrem d'una peça de fusta de manera que li queda un costat obert. escopleadura pasante Original termEntry ID: 1281 Construccions > Unions trau reculat n m Trau que té una llargada més petita que la que li correspondria normalment perquè pugui encaixar-hi exactament una metxa d'una peça que durant el procés de mecanització ha perdut part de la seva amplada. Original termEntry ID: 1282 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de foradar i emmetxar mortising machine mortaiseuse traucadora n f Màquina elèctrica que, mitjançant una eina tallant constituïda per una cadena, una broca o una fulla de badaine, serveix per a fer traus. escopleadora Original termEntry ID: 1283 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de foradar i emmetxar mortaiseuse à foret traucadora de broca n f Traucadora l'eina tallant de la qual és una broca que té un doble moviment, un de circular i mecànic i un altre de penetració, manual o a vegades mecànic, que s'utilitza per a fer traus de llargada i profunditat regulable amb els costats més petits arrodonits. escopleadora de broca Original termEntry ID: 1284 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de foradar i emmetxar chain mortiser mortaiseuse à chaîne traucadora de cadena n f Traucadora l'eina de tall de la qual està constituïda per les arestes tallants de les anelles d'una cadena animada d'un moviment rectilini i circular sobre uns suports, que s'utilitza sobretot per a fer traus de costat recte, en treballs en sèrie. escopleadora de cadena Original termEntry ID: 1285 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de foradar i emmetxar oscillating mortiser mortaiseuse oscillante traucadora oscil·lant n f Traucadora l'eina de tall de la qual està constituïda per una fulla de badaine fixada a un capçal, que pot tenir, mitjançant una palanca, un moviment de translació perpendicular a la peça de fusta que es vol traucar, i que s'utilitza per a fer traus perfectament escairats a diferent mida. escopleadora oscilante Original termEntry ID: 1286 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers mortise, to mortaiser traucar v tr Fer traus. escoplear Original termEntry ID: 1287 Construccions > Elements de bastiments i tancaments tie entretoise llata n f Llistó que, clavat en un bastiment, el manté a escaire fins que ha estat col·locat a l'obra. riostra Original termEntry ID: 1288 Tècniques i processos > Construcció, poliment, protecció i acabat brace, to entretoisier travar v tr Clavar traves a un bastiment per tal que es mantingui a escaire fins que hagi estat col·locat a l'obra. riostrar Original termEntry ID: 1289 Construccions > Elements de bastiments i tancaments rail traverse travesser n m Cadascuna de les peces horitzontals, travades amb els muntants, que formen la part superior o inferior del bastigi o del bastiment d'una porta, una finestra o una balconera. travesaño Original termEntry ID: 1290 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge rail traverse travesser n m Post, llistó o barrot que, col·locat a sota mateix del sobre d'una taula o del seient d'una cadira, en trava els petges a fi que no tinguin joc. travesaño Original termEntry ID: 1291 Construccions > Elements de bastiments i tancaments top rail traverse haute travesser superior n m Travesser més allunyat del terra. travesaño superior Original termEntry ID: 1292 Construccions > Elements de bastiments i tancaments bottom rail traverse basse travesser inferior n m Travesser més proper al terra. peana Original termEntry ID: 1293 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge set réglage tremp n m Estat adequat d'una màquina o una eina perquè pugui funcionar o utilitzar-se. temple Original termEntry ID: 1294 Construccions > Elements de bastiments i tancaments drip groove goutte d'eau canal trencaaigües n f Rebaix fet a la banda inferior de l'escopidor d'una finestra o porta exteriors o d'una balconera que propicia el degoteig de l'aigua que hi rellisca i evita que s'escoli cap a dins de la construcció. goterón Original termEntry ID: 1295 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall bédane trencador n m Badaine de torner. badano Original termEntry ID: 1296 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de foradar i emmetxar drill press perceuse à colonne trepadora de columna n f Trepant que consisteix en un bastidor vertical en forma de columna, muntat damunt una bancada i proveït d'una taula on es fixa la peça que es vol foradar, i pel qual pot pujar, girar o baixar un braç que suporta un motor i un portaeines. taladradora de columna Original termEntry ID: 1297 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de foradar i emmetxar horizontal borer perceuse horizontale trepadora horitzontal n f Trepant que té la broca disposada horitzontalment. trepadora horizontal Original termEntry ID: 1298 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de foradar i emmetxar multiple-spindle borer perceuse multiple trepadora múltiple n f Trepant que disposa de diverses broques per a poder fer diversos forats alhora. trepadora múltiple Original termEntry ID: 1299 Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Broques spade bit mèche plate trepant n m Broca l'extrem tallant de la qual és constituït per una superfície plana que acaba en punta, a banda i banda de la qual hi ha dos talls perpendiculars a la línia de la broca, que serveix per a foradar fusta. broca plana Original termEntry ID: 1300 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de foradar i emmetxar percussion drill perceuse à percussion trepant amb percussor n m Trepant de pistola que a més de fer girar la broca té un dispositiu que el fa percudir. taladro de percusión Original termEntry ID: 1301 Màquines i equipament auxiliar > Màquines de foradar i emmetxar power drill perceuse portative filaberquí elèctric n m Trepant portàtil elèctric o pneumàtic que en un extrem té un agafador en forma d'empunyadura i, en l'altre, l'eix del motor a un extrem del qual es munta un portabroques per a subjectar la broca amb la qual es foradarà. taladro de pistola Original termEntry ID: 1302 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de foradar breast drill trepant de pit n m Trepant manual constituït per una armadura proveïda d'un engranatge cònic que transmet, tot multiplicant-lo, el moviment d'una maneta accionada manualment a un portabroques i que té a l'extrem oposat una placa metàl·lica de forma adequada perquè qui hi treballa pugui recolzar-hi el pit i assegurar la posició de l'eina en foradar. taladro de pecho Original termEntry ID: 1303 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers drill, to percer trepar v tr Foradar, especialment amb un trepant. taladrar Original termEntry ID: 1304 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers boring percement trepatge n m Acció de trepar. trepa Original termEntry ID: 1305 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge tresillo n m Conjunt de sofà i dues butaques. tresillo Original termEntry ID: 1306 Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge adjust the blade, to reculer la lame treure fulla v intr Fer que la fulla d'una eina de tall de fulla guiada, com ara un ribot o una garlopa, surti menys de la boca de la caixa perquè, en treballar, llevi la fusta que interessa i no s'embussi. graduar el filo Original termEntry ID: 1307 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de foradar auger tarière triba n f Barrina grossa. barreno Original termEntry ID: 1308 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de foradar auger vrille tribana n f Eina que consisteix en una tija metàl·lica proveïda d'un mànec transversal i acabada en una punta recta o cònica en forma de cargol que la guia, i que serveix per a foradar. barrena Original termEntry ID: 1309 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers bore, to vriller tribanar v tr Fer forats amb la barrina. barrenar Original termEntry ID: 1310 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de foradar gimlet petite vrille tribanella n f Barrina petita. barrena pequeña Original termEntry ID: 1311 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge dumbwaiter desserte trinxant n m Moble de menjador, a manera de taula o armari, més petit que el bufet, en el qual es posen les viandes que s'han de trinxar o preparar abans de servir a taula. trinchero Original termEntry ID: 1312 Materials > Fusta > Elements dels arbres trunk tronc tronc n m Tija principal, gruixuda i lignificada, d'un arbre o un arbust. tronco Original termEntry ID: 1313 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta slabbed log tronc équarri tronc quadrejat n m Tronc escairat de manera que presenta quatre cares. tronco escuadrado Original termEntry ID: 1314 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra cutting up débitage trossejament n m Acció de trossejar. troceado Original termEntry ID: 1315 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra cut up, to débiter trossejar v tr Fer trossos d'una peça de fusta. trocear Original termEntry ID: 1316 Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar spindle moulder toupie tupí n f Fresadora proveïda d'un arbre vertical, a l'extrem superior del qual es poden fixar diferents eines de tall, com ara freses o fulles de disc, contra el tall de les quals es fan avançar peces de fusta rectes o corbades per fer-hi motllures, galzes o cadells. tupí Original termEntry ID: 1317 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines eye oeil ull n m Forat que travessa la cabota d'algunes eines, com ara el martell, i on s'introdueix el mànec. ojo Original termEntry ID: 1318 Construccions > Tancaments > Finestres i targes bull's-eye oeil-de-boeuf ull de bou n m Finestra el bastiment i el batent de la qual tenen forma ovalada o circular. ojo de buey Original termEntry ID: 1319 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra steaming étuvage vaporació n f Acció de vaporar. vaporización Original termEntry ID: 1320 Tècniques i processos > Elaboració de la fusta de serra steam, to étuver vaporar v tr Sotmetre la fusta talada de poc a un procés previ a l'assecatge artificial consistent a aplicar-hi l'acció de vapor d'aigua a pressió per llevar-ne tanta saba com sigui possible a fi de fer-la més estable, protegir-la de l'atac dels corcs i aconseguir que el procés d'assecatge es faci des de la medul·la cap a l'exterior. vaporar Original termEntry ID: 1321 Característiques estructurals d'eines i màquines feed speed vitesse d'avance velocitat d'avançament n f Velocitat amb què la peça treballada és passada pel tall d'una eina de revolució, expressada en metres per minut. velocidad de avance Original termEntry ID: 1322 Característiques estructurals d'eines i màquines cutting speed vitesse de coupe velocitat de tall n f Velocitat del tall de les eines de tall de revolució al llarg del seu recorregut amb relació a la peça treballada, expressada en metres per segon. velocidad de corte Original termEntry ID: 1323 Materials > Fusta > Elements de la fusta vein veine vena n f Ratlla d'una peça de fusta de diferent color i consistència que la fusta que l'envolta. veta Original termEntry ID: 1324 Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta glazing bead parclose vergueró n m Llistó de secció rectangular, amb els caires d'un dels seus cantells arrodonits o amb una quarta de bordó, que s'utilitza, tot clavant-lo amb puntes en el galze, per a fixar el vidre d'una finestra, una balconera o una porta. verga Original termEntry ID: 1325 Construccions > Arcs vertex sommet vèrtex n m Punt més alt d'un arc. vértice Original termEntry ID: 1326 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta veta-segat n m Desviació fortament marcada que es produeix en les vetes i fibres d'una fusta que pot afectar la seva resistència, especialment quan la veta no és longitudinal sinó que travessa la peça en angle sobtat. jaspeado Original termEntry ID: 1327 Materials > Fusta > Elements de la fusta veins veines vetat n m Conjunt de les vetes d'una peça de fusta. veteado Original termEntry ID: 1328 Materials > Altres materials > Vidres glass verre vidre n m Material dur i trencadís quan és fred, però pastós i plàstic a temperatures elevades, generalment transparent o translúcid, resistent a la majoria d'agents químics ordinaris, fet generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d'altres bases i al qual es pot donar diferents coloracions i diverses formes. vidrio Original termEntry ID: 1329 Materials > Altres materials > Vidres wired glass verre armé vidre armat n m Vidre de cara plana o lleugerament ondulada que té una tela metàl·lica a l'interior que el fa molt resistent als cops i evita que, en cas de ruptura, els trossos es desprenguin. vidrio armado Original termEntry ID: 1330 Materials > Altres materials > Vidres bevelled glass verre biseauté vidre bisellat n m Vidre amb les vores tallades al biaix. vidrio biselado Original termEntry ID: 1331 Materials > Altres materials > Vidres cathedral glass verre cathédrale vidre catedral n m Vidre imprès amb una certa textura superficial que fa que la seva transparència quedi esmorteïda. vidrio catedral Original termEntry ID: 1332 Materials > Altres materials > Vidres double glass verre double vidre doble n m Vidre format per dues cristallines separades per una cambra d'aire deshidratat i segellades en tot el seu perímetre. vidrio doble Original termEntry ID: 1333 Materials > Altres materials > Vidres ground glass verre dépoli vidre esmerilat n m Vidre que té una cara esmerilada, obtinguda per sorrejament o per acció d'un raig d'àcid fluorhídric, que li lleva la transparència. vidrio esmerilado Original termEntry ID: 1334 Materials > Altres materials > Vidres printed glass verre imprimé vidre imprès n m Vidre laminat que és translúcid a causa del dibuix que té imprès en una de les cares, que pot ser un acanalat o un gra més o menys fi. vidrio impreso Original termEntry ID: 1335 Materials > Altres materials > Vidres laminated glass verre laminé vidre laminat n m Vidre obtingut per addició de diverses làmines, unides amb materials orgànics elàstics. vidrio laminado Original termEntry ID: 1336 Materials > Altres materials > Vidres mat glass verre mat vidre mat n m Vidre al qual s'ha llevat la brillantor de les cares. vidrio mate Original termEntry ID: 1337 Materials > Altres materials > Vidres corrugated glass verre ondulé vidre ondulat n m Vidre obtingut en sotmetre'l a raigs d'aire comprimit quan encara té consistència plàstica i caracteritzat perquè les seves cares formen ondes. vidrio ondulado Original termEntry ID: 1338 Materials > Altres materials > Vidres opaque glass verre opaque vidre opac n m Vidre que a causa de l'addició de substàncies minerals no deixa passar la llum. vidrio opaco Original termEntry ID: 1339 Materials > Altres materials > Vidres opal glass verre opalin opalina n f Vidre translúcid a causa de la capa d'òpal que té en una de les seves cares. vidrio opalino Original termEntry ID: 1340 Materials > Altres materials > Vidres flat glass verre plat vidre pla n m Vidre estirat a màquina, de cares planes i paral·leles, de gran transparència, amb diverses qualitats i gruixos i una densitat de 2,5 kg/m2, que es col·loca, generalment, en obertures exteriors. vidrio plano Original termEntry ID: 1341 Materials > Altres materials > Vidres prismatic glass verre prismatique vidre prismàtic n m Vidre laminat i translúcid, amb una cara llisa i l'altra que forma prismes de secció triangular, que es col·loca en lluernes i claraboies per a aconseguir una bona difusió de la llum. vidrio prismático Original termEntry ID: 1342 Materials > Altres materials > Vidres translucent glass verre translucide vidre translúcid n m Vidre que deixa passar la llum però que no deixa veure distintament els objectes a través seu. vidrio translúcido Original termEntry ID: 1343 Construccions > Tancaments > Finestres i targes pane vitrage vidriera n f Bastigi la cloenda del qual és un vidre. vidriera Original termEntry ID: 1344 Construccions > Tancaments > Portes sash door porte vitrée vidriera n f Porta la majoria de les cloendes de la qual són vidres. vidriera Original termEntry ID: 1345 Construccions > Tancaments > Finestres i targes vitrage à petits-bois vidriera de barretes n f Vidriera formada per diversos vidres separats per barretes. vidriera con baquetas Original termEntry ID: 1346 Materials > Ferramenta > Visos i cargols screw vis vis n m Cargol constituït per una cabota i una tija cònica roscada i acabada en punta que permet, en fer-la voltar amb un tornavís o una clau, introduir-la en una fusta o un altre material o fer-l'en sortir. tornillo Original termEntry ID: 1347 Materials > Ferramenta > Visos i cargols self-tapping screw vis autotaraudeuse vis autoroscant n m Vis que té la punta en forma de broca o les vores de la rosca afilades i dentades de tal manera que s'obre forat en cargolar-lo. tornillo autorroscante Original termEntry ID: 1348 Materials > Ferramenta > Visos i cargols cheese head screw vis à tête cylindrique vis de cabota cilíndrica n m Vis la cabota del qual té forma de cilindre. tornillo de cabeza cilíndrica Original termEntry ID: 1349 Materials > Ferramenta > Visos i cargols countersunk head screw vis à tête conique vis de cabota cònica n m Vis la cabota del qual té forma de con truncat invertit. tornillo de cabeza cónica Original termEntry ID: 1350 Materials > Ferramenta > Visos i cargols truss head screw vis à tête goutte de suif vis de cabota de gota de cera n m Vis de cabota cilíndrica la part superior de la qual és arrodonida en forma de casquet. tornillo de cabeza de gota de sebo Original termEntry ID: 1351 Materials > Ferramenta > Visos i cargols flat head screw vis à tête plate vis pla n m Vis la cabota del qual té la cara superior plana. tornillo plano Original termEntry ID: 1352 Materials > Ferramenta > Visos i cargols chipboard screw vis pour aggloméré vis de fusta aglomerada n m Vis que té tota la tija roscada i que s'utilitza especialment quan es treballa amb taulers aglomerats o amb taulers de fibres. tornillo para madera aglomerada Original termEntry ID: 1353 Materials > Ferramenta > Visos i cargols woodscrew vis à bois vis de fusta massissa n m Vis que només té una part de la tija roscada i que s'utilitza quan es treballa amb fusta massissa. tornillo para madera maciza Original termEntry ID: 1354 Materials > Ferramenta > Visos i cargols slotted screw vis à fente vis de tall recte n m Vis en la cabota del qual hi ha un solc, tan llarg com el seu diàmetre, on es pot introduir un tornavís de tall recte. tornillo de ranura Original termEntry ID: 1355 Materials > Ferramenta > Visos i cargols Philips screw vis Philips vis Philips n m Vis de cabota plana en la qual hi ha dos solcs, més profunds a la part central, que formen una creu on es pot introduir la punta d'un tornavís d'estrella. tornillo Philips Original termEntry ID: 1356 Materials > Ferramenta > Visos i cargols round head screw vis à tête ronde vis rodó n m Vis la cabota del qual té forma de casquet. tornillo de cabeza redonda Original termEntry ID: 1357 Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines worm vis sans fin cargol sense fi n m Peça cilíndrica roscada que, en voltar sobre el seu eix, fa desplaçar una cremallera o fa girar una roda dentada que hi engrana. tornillo sin fin Original termEntry ID: 1358 Construccions > Mobiliari bàsic de l'habitatge show case vitrine vitrina n f Armari amb algunes o totes les cloendes de vidre per a tenir-hi, generalment, la vaixella, elements decoratius o ampolles. vitrina Original termEntry ID: 1359 Oficis i instal·lacions scroll-saw operator découpeur vogidor n m, f vogidora n m, f Persona que per ofici treballa amb una serra de vogir. serrador Original termEntry ID: 1360 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra scribe, to découper vogir v tr Serrar els contorns d'una peça de fusta amb una serra de fulla estreta, de mà o elèctrica, tot resseguint, generalment, el traçat del dibuix d'una plantilla. seguetear Original termEntry ID: 1361 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa lock washer rondelle frein volandera blocadora n f Volandera que no és plana, sinó que té diverses ondes de manera que un cop collada amb la femella aquesta queda blocada i no s'afluixa. arandela blocante Original termEntry ID: 1362 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa tooth lock washer rondelle dentée volandera dentada n f Volandera amb diversos talls radials que no arriben al centre i amb les vores dels talls aixecats de manera que un cop collada amb la femella aquesta queda blocada i no s'afluixa. arandela dentada Original termEntry ID: 1363 Materials > Ferramenta > Ferramenta diversa spring washer rondelle Grower volandera de molla n f Volandera amb un tall radial i amb la vora del tall aixecada de manera que un cop collada amb la femella aquesta queda blocada i no s'afluixa. arandela Grower Original termEntry ID: 1364 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines wheel volant volant n m Roda o disc molt pesant que es fixa a un arbre. volante Original termEntry ID: 1365 Màquines i equipament auxiliar > Parts i elements de les màquines handwheel volant volant n m Roda que, moguda amb les mans, fa anar un mecanisme o regula una màquina. volante Original termEntry ID: 1366 Característiques estructurals d'eines i màquines bulk waste volume de mécanisation volum de mecanització n m Quantitat de fusta que suprimeix una màquina en realitzar un determinat treball. volumen de mecanización Original termEntry ID: 1367 Característiques estructurals d'eines i màquines work load volume de travail volum de treball n m Esforç esmerçat per una màquina en la realització d'un treball. volumen de trabajo Original termEntry ID: 1368 Construccions > Motllures chamfer chanfrein xamfrà n m Motllura resultant de fer un pla que forma angle obtús amb la cara i el cantell d'una peça de fusta. chaflán Original termEntry ID: 1369 Materials > Fusta > Defectes i malalties de la fusta shake fente xapadura n f Clivella petita entre les fibres de la fusta, llarga però de poca obertura, i que segueix la trajectòria d'un radi medul·lar. colaina Original termEntry ID: 1370 Materials > Fusta > Residus del treball de la fusta shaky timber bois fendu xapall n m Peça de fusta esquerdada longitudinalment. madera agrietada Original termEntry ID: 1371 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers veneer, to plaquer xapar v tr Revestir un tauler aglomerat o contraplacat amb fullola de fusta o fòrmica. chapar Original termEntry ID: 1372 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar hand saw égoïne xerrac n m Serra de fulla flexible, de forma triangular o trapezial, proveïda en el seu cap més ample d'un mànec que permet de manejar-la amb una sola mà. serrucho Original termEntry ID: 1373 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar dowel saw scie à chevilles xerrac de clavilles n m Xerrac constituït per una fulla rectangular d'acer amb vores dentades en els seus dos costats llargs i per un mànec fixat sobre la superfície plana d'una de les cares de la fulla, que serveix per a serrar les clavilles que sobresurten un cop col·locades. serrucho para enrasar clavijas Original termEntry ID: 1374 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar tenon saw scie à dos xerrac de molla n m Xerrac petit amb dents més fines que el xerrac normal i amb una fulla ampla i de forma rectangular que té a la part oposada a les dents una beina de ferro en forma de U invertida passada al llarg del cantell superior per donar-li rigidesa, i que serveix per a fer talls de precisió. sierra de trasdós Original termEntry ID: 1375 Aparells, estris, eines i instruments > Eines de serrar compass saw scie à guichet xerrac de punta n m Xerrac de fulla robusta, estreta i acabada en punta que serveix per a xerracar en un forat o vogir una peça de fusta. serrucho de vuelta Original termEntry ID: 1376 Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra saw, to scier xerracar v tr Serrar amb un xerrac. serrar Original termEntry ID: 1377