id int64 2 3k | title stringlengths 11 158 | subtitle stringlengths 0 570 | content stringlengths 3.42k 5.48k | category listlengths 0 3 | source stringclasses 3 values | summaries dict |
|---|---|---|---|---|---|---|
1,085 | Puigdemont i Junqueras afinen el compromís amb el referèndum que signaran els consellers | Tots els membres del Govern -possiblement també secretaris generals i sectorials- firmaran divendres un text que els vincula amb el full de ruta | Els dos principals dirigents negocien el format de l'acte i el redactat, que no hauria de comportar l'obertura de cap procediment judicial | Les relacions entre PDECat i ERC segueixen tenses a Manresa, on l'alcalde ha expulsat la seva número dos republicana per la crisi de les gravacions | El Govern en ple aspira a eradicar aquesta setmana tots els dubtes relacionats amb el full de ruta que resten credibilitat a la promesa del referèndum i n'erosionen la cohesió.
Segons ha anunciat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Neus Munté, tots els membres de l'executiu faran abans de Sant Jordi un acte de compromís amb aquesta data clau del procés sobiranista, el qual, segons ha pogut saber NacióDigital, tindrà lloc divendres.
La resta de detalls, però, els estan negociant els dos principals dirigents del Govern, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que després de la reunió ja han posat fil a l'agulla a qüestions com el text on plasmaran la signatura els responsables de l'executiu.
Diverses fonts coneixedores de les converses apunten que el format de l'acte serà la firma d'un document en què Puigdemont, Junqueras i, com a mínim, la resta d'integrants del consell executiu segellaran el seu compromís amb la celebració del referèndum.
Encara s'ha de concretar, però, el seu redactat exacte i com es plasmarà la promesa del "referèndum o referèndum" amb què el president català va deixar clar en la seva qüestió de confiança que aquest se celebraria de forma pactada o unilateral.
L'objectiu és trobar una fórmula que sigui prou explícita però que tampoc no pugui ser recorreguda o que no comporti l'obertura de judicis als consellers.
De fet, fins ara, les declaracions anul·lades pel Tribunal Constitucional (TC) o que han servit per obrir judicis a polítics havien estat votades al Parlament.
També és cert, però, que l'acte de divendres serà el primer amb un format d'aquestes característiques protagonitzat pel Govern, els membres del qual ja han estat advertits en diverses ocasions que no estan habilitats per aplicar les resolucions de la cambra relatives al full de ruta sobiranista.
De fet, la fiscalia ja investiga si un anunci de l'executiu sobre el registre de catalans a l'exterior pot suposar propaganda encoberta del referèndum.
El lloc, el protocol i els signataris
El grau de contundència o ambigüitat del redactat, per tant, serà un dels elements que hauran de dirimir Puigdemont i Junqueras.
Altres elements que cal concretar és el lloc de l'acte -es dóna per fet que serà al Palau de la Generalitat, però no està tancat-, el protocol, qui parlarà a la roda de premsa posterior o si, a més dels consellers, també hauran de signar el document els secretaris generals de cada departament i els secretaris sectorials del Govern.
La seva implicació serviria per refermar encara més la unitat a diversos nivell de l'organigrama en relació amb el full de ruta anunciat pel president català, tot i que la logística d'aquesta signatura tan col·lectiva és complicada de cara al divendres, atès que tot just aquest dimarts s'ha tancat la celebració d'aquest acte i s'ha començat a organitzar.
Tanmateix, les converses per concretar el gest venen de lluny.
Davant de certs dubtes d'alguns consellers a l'hora d'executar alguns passos necessaris per a l'organització del referèndum -com els referits a la licitació d'alguns contractes, que Junqueras volia que es fessin de manera col·legiada-, els dos principals responsables del Govern van començar a negociar com tancar files internament amb el full de ruta.
Quan semblava que aquest acte prenia lloc, les últimes pugnes entre PDECat i ERC arran de la gravació del número dos de l'antiga CDC, David Bonvehí, van reobrir ferides que s'havien intentat cicatritzar.
El cas encara cueja: els nacionalistes no han rebut cap trucada dels republicans, a qui van demanar explicacions, i l'alcalde de Manresa ha cessat la primera tinent d'alcalde, republicana.
Tot i això, finalment el Govern s'ha donat llum verda a una escenificació que ha de servir per evitar que cap membre de l'executiu trontolli o es faci enrere a cinc mesos del referèndum i a un mes de l'entrada de ple en la fase de la unilateralitat.
Això no treu, però, que altres passos més executius d'aquí al setembre es puguin fer també de forma col·legiada.
Les licitacions dels contractes vinculats amb la celebració del referèndum -que poden aprovar-se pel Govern en ple, arran d'una esmena de Junts pel Sí inclosa als pressupostos- o la mateixa convocatòria del referèndum -que algunes veus volen que dugui la signatura de tots els consellers i dels 72 diputats independentistes- podrien tornar a tenir les properes setmanes una paternitat coral. | [
"procés català: crònica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Govern planeja realitzar un acte per a signar un document que resolgui els dubtes relacionats amb la realització del referèndum i doni credibilitat a la promesa de tirar-lo endavant. Encara s’ha de concretar el text del document, que ha de ser clar i, al mateix temps, no comportar problemes legals, així com el lloc i la data de la celebració.",
"a2": "Puigdemont, Junqueras i els membres de l'executiu signaran un full de ruta per al procés d'independència, la qual cosa suposarà un acte de compromís amb el procés sobiranista. Tot i això, encara no s'ha concretat el seu redactat exacte ni com es plasmarà la promesa del referèndum, i el Govern no està habilitat per a aplicar resolucions de la cambra.",
"a3": "Aquest divendres Junqueras, Puigdemont i la resta d'integrants del consell executiu signaran un document per a la celebració del referèndum. Es pretén trobar una manera que sigui explícita, però que no comporti judicis o que no pugui ser recorreguda. Cal concretar el lloc de l’acte, el protocol i qui parlarà a la roda de premsa"
},
"extractive": {
"a1": "El Govern en ple aspira a eradicar aquesta setmana tots els dubtes relacionats amb el full de ruta que resten credibilitat a la promesa del referèndum i n'erosionen la cohesió.\nDiverses fonts coneixedores de les converses apunten que el format de l'acte serà la signatura d'un document en què Puigdemont, Junqueras i, com a mínim, la resta d'integrants del consell executiu segellaran el seu compromís amb la celebració del referèndum.\nTambé és cert, però, que l'acte de divendres serà el primer amb un format d'aquestes característiques protagonitzat pel Govern, els membres del qual ja han estat advertits en diverses ocasions que no estan habilitats per a aplicar les resolucions de la cambra relatives al full de ruta sobiranista.\nTot i això, finalment el Govern s'ha donat llum verda a una escenificació que ha de servir per a evitar que cap membre de l'executiu trontolli o es faci enrere a cinc mesos del referèndum i a un mes de l'entrada de ple en la fase de la unilateralitat.",
"a2": "Segons ha anunciat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Neus Munté, tots els membres de l'executiu faran abans de Sant Jordi un acte de compromís amb aquesta data clau del procés sobiranista, el qual, segons ha pogut saber NacióDigital, tindrà lloc divendres.\nEncara s'ha de concretar, però, el seu redactat exacte i com es plasmarà la promesa del \"referèndum o referèndum\" amb què el president català va deixar clar en la seva qüestió de confiança que aquest se celebraria de forma pactada o unilateral.\nTambé és cert, però, que l'acte de divendres serà el primer amb un format d'aquestes característiques protagonitzat pel Govern, els membres del qual ja han estat advertits en diverses ocasions que no estan habilitats per a aplicar les resolucions de la cambra relatives al full de ruta sobiranista.\nTot i això, finalment el Govern s'ha donat llum verda a una escenificació que ha de servir per a evitar que cap membre de l'executiu trontolli o es faci enrere a cinc mesos del referèndum i a un mes de l'entrada de ple en la fase de la unilateralitat.",
"a3": "El Govern en ple aspira a eradicar aquesta setmana tots els dubtes relacionats amb el full de ruta que resten credibilitat a la promesa del referèndum i n'erosionen la cohesió. \nSegons ha anunciat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Neus Munté, tots els membres de l'executiu faran abans de Sant Jordi un acte de compromís amb aquesta data clau del procés sobiranista, el qual, segons ha pogut saber NacióDigital, tindrà lloc divendres. \nDiverses fonts coneixedores de les converses apunten que el format de l'acte serà la signatura d'un document en què Puigdemont, Junqueras i, com a mínim, la resta d'integrants del consell executiu segellaran el seu compromís amb la celebració del referèndum.\nL'objectiu és trobar una fórmula que sigui prou explícita però que tampoc no pugui ser recorreguda o que no comporti l'obertura de judicis als consellers. "
},
"extreme": {
"a1": "El Govern planeja realitzar un acte per a segellar el seu compromís de tirar endavant el referèndum.",
"a2": "El Govern signarà un acte de compromís amb el procés sobiranista pel que fa al referèndum.",
"a3": "Aquest divendres tindrà lloc la signatura per part de Puigdemont i Junqueras d’un document de la celebració del referèndum."
}
} |
1,668 | El calendari judicial eclipsa la política | En els pròxims vuit dies, fins a vuit dirigents declararan al jutjat d'instrucció número 13 i al Tribunal Suprem acusats de rebel·lió | La legislatura ha arrencat més marcada per l'acció dels tribunals que no pas per la política.
La pressió judicial sobre Carles Puigdemont torpedina la investidura.
També pesa el desacord entre Junts per Catalunya i ERC a l'hora de fixar una estratègia conjunta mentre afloren plans B que no reben cap aval en públic.
La nova tongada de dirigents que declararan en els pròxims vuit dies -tant a Barcelona com a Madrid- afegeix dificultat a la proclamació d'un president.
Aquest mateix dimarts a la tarda seran l'exjutge i exsenador Santiago Vidal i l'exdirector de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, els que declararan davant del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.
Demà dimecres, el focus mediàtic tornarà a Madrid.
El jutge Pablo Llarena ha citat a declarar la dirigent de la CUP Mireia Boya, investigada en la mateixa causa per la qual Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a presó.
L'exdiputada ja ha avançat que anirà "de cara" i que no té cap intenció d'acatar la Constitució.
A partir d'aquí, serà el jutge qui decideixi si decreta mesures cautelars, com l'ingrés a presó preventiva.
Rovira, Pascal, Mas i Lloveras desfilaran davant de Llarena
El dilluns 19 de febrer seran la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, les que declararan al Suprem.
En el cas de la dirigent republicana, el seu nom apareix en reiterades ocasions en el sumari del jutjat d'instrucció número 13 com una de les dirigents clau en l'organització del referèndum.
Pascal, per la seva banda, ha anat a buscar la seva defensa al bufet de Miquel Roca, que l'ha assessorat personalment.
La líder del PDECat farà constar davant del jutge que ella va ser una de les dirigents que va pressionar Puigdemont perquè convoqués eleccions en lloc d'impulsar la declaració d'independència.
L'endemà, el 20 de febrer, seran l'expresident de la Generalitat i expresident del PDECat Artur Mas, i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'Associació de Municipis per la independència, Neus Lloveras, els dirigents que desfilaran davant de Llarena.
Mas, que com en el procediment pel 9-N serà defensat per l'advocat Xavier Melero, fa setmanes que està exclusivament dedicat a la seva estratègia de defensa.
Farà valer que ell ja no és polític en actiu perquè ni té càrrec públic ni està ja al capdavant de cap partit.
A més a més, recordarà que, en el seu cas, ja va ser inhabilitat pel procés participatiu del 9-N, pel qual li han embargat el seu pis.
La incògnita sobre si Anna Gabriel compareixerà
Aquesta ronda de declaracions la tancarà la dirigent de la CUP Anna Gabriel el 21 de febrer.
Inicialment, havia de declarar, com Boya, aquest dimecres.
Però el seu advocat, el també dirigent de la CUP Benet Salellas, va demanar un canvi de data al·legant que tenia un judici el dia 14.
Si Llarena envia més dirigents a presó o bé imposa fiances astronòmiques seran decisions que poden afectar les negociacions entre el PDECat i ERC de cara a la formació de Govern.
A més de ser una estocada més a l'independentisme, que malgrat la majoria absoluta que va aconseguir a les eleccions del 21-D, s'ha d'enfrontar dia a dia a la distorsió que la judicialització del procés provoca en el ritme de la política catalana.
Quatre empresaris, investigats per la publicitat de l'1-O
El jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, que investiga els preparatius del referèndum, ha citat a declarar per al proper dia 7 de març quatre nou investigats.
Els quatre investigats són empresaris vinculats a la fabricació i distribució de la publicitat del referèndum.
En concret, amb l'elaboració i distribució de díptics i documents d'informació emmarcats en la campanya publicitària que va impulsar la Generalitat.
Són els primers empresaris que compareixeran davant del jutge per participar en actes d'organització del referèndum. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El començament de la nova legislatura s’està veient profundament afectat per les accions dels tribunals. Durant els propers dies, membres d’ERC, la CUP i el PDECat han de comparèixer davant el jutge Pablo Llarena i els resultats podrien tenir un impacte important sobre les negociacions entre el PDECat i ERC per a formar govern.",
"a2": "La nova legislatura a Catalunya està sent més marcada pels tribunals i les seves accions en lloc de la política. Diversos dirigents polítics aniran passant a declarar durant la pròxima setmana, cosa que dificulta la proclamació del nou president de la Generalitat. A més, les decisions del jutge Llarena poden afectar les negociacions entre PDECat i ERC.",
"a3": "Aquests pròxims dies declararan als tribunals dirigents com Carles Viver Pi-Sunyer, Santiago Vidal, la dirigent de la CUP Mireia Boya, Marta Rovira, Marta Pascal, Artur Mas, Neus Lloveras, Anna Gabriel, entre d’altres. Si el jutge Llarena envia més dirigents a presó, dificultarà les negociacions de PDECat i ERC per a formar govern."
},
"extractive": {
"a1": "La legislatura ha arrencat més marcada per l'acció dels tribunals que no pas per la política.\nEl jutge Pablo Llarena ha citat a declarar la dirigent de la CUP Mireia Boya, investigada en la mateixa causa per la qual Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a presó.\nL'endemà, el 20 de febrer, seran l'ex president de la Generalitat i l'ex president del PDECat Artur Mas, i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i ex presidenta de l'Associació de Municipis per la independència, Neus Lloveras, els dirigents que desfilaran davant de Llarena.\nSi Llarena envia més dirigents a presó o bé imposa fiances astronòmiques seran decisions que poden afectar les negociacions entre el PDECat i ERC de cara a la formació de Govern.",
"a2": "La nova tongada de dirigents que declararan en els pròxims vuit dies –tant a Barcelona com a Madrid– afegeix dificultat a la proclamació d'un president.\nEn el cas de la dirigent republicana, el seu nom apareix en reiterades ocasions en el sumari del jutjat d'instrucció número 13 com una de les dirigents clau en l'organització del referèndum.\nL'endemà, el 20 de febrer, seran l'ex president de la Generalitat i l'ex president del PDECat Artur Mas, i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i ex presidenta de l'Associació de Municipis per la independència, Neus Lloveras, els dirigents que desfilaran davant de Llarena.\nSi Llarena envia més dirigents a presó o bé imposa fiances astronòmiques seran decisions que poden afectar les negociacions entre el PDECat i ERC de cara a la formació de Govern.",
"a3": "La pressió judicial sobre Carles Puigdemont torpedina la investidura.\nTambé pesa el desacord entre Junts per Catalunya i ERC a l'hora de fixar una estratègia conjunta mentre afloren plans B que no reben cap aval en públic.\nAquest mateix dimarts a la tarda seran l'ex jutge i ex senador Santiago Vidal i l'ex director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i ex president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, qui declararan davant del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. \nLlarena El dilluns 19 de febrer seran la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, les que declararan al Suprem. "
},
"extreme": {
"a1": "L’acció dels tribunals està afectant el començament de la nova legislatura i dificultant les negociacions entre el PDECat i ERC.",
"a2": "La nova legislatura de Catalunya es veu afectada per les accions dels tribunals i dificulta la proclamació d'un president.",
"a3": "En els propers dies diferents dirigents declararan als tribunals, fet que entorpeix la proclamació d’un president."
}
} |
2,193 | El Parlament aprova crear una comissió d'investigació del projecte Castor | Tots els grups donen suport a la proposta nascuda de JxCat, ERC, CatECP i la CUP | El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres a la tarda crear una comissió d'investigació sobre el projecte Castor, presentada conjuntament per JxCat, ERC, CatECP i la CUP.
Tots els grups han manifestat el seu suport a la iniciativa tot i que el PPC i Cs han vist amb recel la possibilitat que acabi sent un espai que s'utilitzi de manera partidista.
L'objecte de la comissió és "avaluar les causes, els antecedents, les incidències directes i indirectes i les possibles negligències o fins i tot actuacions doloses" ocorregudes en relació amb el projecte Castor a Catalunya.
Així, ara s'haurà de crear la comissió i fer que hi compareguin experts i responsables polítics i de moviments socials, que s'hi analitzi la documentació del projecte i si els poders públics s'ha ajustat a fonament jurídic, i es planteja la realització de dictàmens, auditories o contrainformes i l'estudi sobre el cost i l'impacte mediambiental del projecte.
Tots els partits del Parlament han votat a favor de la creació de la comissió, tot i que el diputat del PSC Jordi Terrades ha votat en contra per error.
Es dona la circumstància, a més, que ha estat ell qui ha defensat la postura favorable a la posada en marxa de la comissió durant el debat de la proposta.
Durant les intervencions dels grups, la diputada de JxCat Mònica Salas ha explicat que arreu del territori afectat pels moviments sísmics que podrien tenir a veure amb el Castor "hi ha hagut una gran oposició" al projecte.
Per això i amb la intenció "de posar llum a les foscors i fer una anàlisi exhaustiva que permeti analitzar detalls, les negligències i les incidències del projecte", han decidit impulsar la comissió.
Des d'ERC, el diputat Lluís Salvadó ha lamentat que després del que va passar "no hi ha hagut ni responsabilitats polítiques ni econòmiques per a l'entitat promotora" del projecte.
El republicà també ha criticat que una comissió semblant s'hagi creat al Congrés o al Senat, i ha defensat fer-ho al Parlament "per posar llum a un tema carregat de foscor".
El diputat de CatECP ha defensat també la creació de la comissió tot i matisar que s'ha de ser "conscients de les dificultats que hi haurà perquè molts compareixents amb càrrec a l'Estat i funcionaris de l'Estat no acudiran i perquè hi ha molts elements 'sub judice'".
L'altre grup promotor de la comissió, la CUP ha definit durament el projecte Castor i els seus efectes.
"Mafiosos que es passegen com autoritats, mentides, estafa, corrupció, promeses incomplertes, obscurantisme, delictes socials, psicològics i econòmics, prevaricació.
És l'essència del sistema capitalista i patriarcal.
El Castor ho té tot", ha dit la diputada Maria Sirvent.
Fora de la petició inicial però votant-hi també a favor, la resta de grups han posat el seu propi accent durant la seva intervenció.
La diputada de Cs Marina Bravo ha esperat que "les conclusions de la comissió serveixin per fer reformes a tota Espanya, perquè els rescats com aquest o altres, es paguen de les butxaques de tots els ciutadans", i ha demanat que "no serveixi per queixar-se i fer victimisme, per a un altre 'quant pitjor, millor'".
Des del PSC, el diputat Jordi Terrades ha comentat que "si en altres llocs de l'Estat funcionen sense problemes projectes així, cal preguntar-se per què aquí no ha funcionat Castor".
Per últim, el diputat del PPC Santi Rodríguez ha remarcat que, sota el seu criteri "no està tancat quina és la caua dels moviments sísmics, i per tant tampoc si hi ha negligència".
"Si es demostra, es podrà demanar el retorn de la indemnització.
Però és un tema complex, i no crec que una comissió d'investigació del Parlament pugui elaborar un informe més complert dels que ja hi ha", ha sentenciat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Parlament ha aprovat la creació d’una comissió per a avaluar les causes i possibles negligències associades al projecte Castor. Tots els partits han votat a favor de la proposta i esperen que ajudi a esclarir el cas i buscar-ne responsabilitats. Tanmateix, diferents diputats han advertit de la complexitat del tema i han demanat que no acabi sent una eina partidista.",
"a2": "La comissió d'investigació sobre el projecte Castor ha estat aprovada al ple del Parlament aquest dimecres. Els partits que la van presentar són JxCat, ERC, CatECP i la CUP. L'objectiu d'aquesta comissió serà examinar tot allò relacionat amb el projecte Castor que siguin causes i antecedents entre d'altres. El PPC i Cs han estat els únics partits que tenen dubtes.",
"a3": "Aquest dimecres el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat una comissió per a investigar, avaluar les causes, els antecedents i les possibles negligències que hagin ocorregut al projecte Castor. Ara s’ha de crear la comissió, analitzar la documentació del projecte i fer un estudi sobre el cos i l’impacte mediambiental. "
},
"extractive": {
"a1": "El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres a la tarda crear una comissió d'investigació sobre el projecte Castor, presentada conjuntament per JxCat, ERC, CatECP i la CUP. \nL'objecte de la comissió és \"avaluar les causes, els antecedents, les incidències directes i indirectes i les possibles negligències o fins i tot actuacions doloses\" esdevingudes amb relació al projecte Castor a Catalunya.\nEl diputat de CatECP ha defensat també la creació de la comissió tot i matisar que s'ha de ser \"conscients de les dificultats que hi haurà perquè molts compareixents amb càrrec a l'Estat i funcionaris de l'Estat no acudiran i perquè hi ha molts elements sub judice\".\nLa diputada de Cs Marina Bravo ha esperat que \"les conclusions de la comissió serveixin per a fer reformes a tota Espanya, perquè els rescats com aquest o altres, es paguen de les butxaques de tots els ciutadans\", i ha demanat que \"no serveixi per a queixar-se i fer victimisme, per a un altre com pitjor, millor\".",
"a2": "El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres a la tarda crear una comissió d'investigació sobre el projecte Castor, presentada conjuntament per JxCat, ERC, CatECP i la CUP.\nL'objecte de la comissió és \"avaluar les causes, els antecedents, les incidències directes i indirectes i les possibles negligències o fins i tot actuacions doloses\" esdevingudes amb relació al projecte Castor a Catalunya.\nDurant les intervencions dels grups, la diputada de JxCat Mònica Salas ha explicat que arreu del territori afectat pels moviments sísmics que podrien tenir a veure amb el Castor \"hi ha hagut una gran oposició\" al projecte.\nPer últim, el diputat del PPC Santi Rodríguez ha remarcat que, sota el seu criteri \"no està tancat quina és la caua dels moviments sísmics, i per tant tampoc si hi ha negligència\".",
"a3": "El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres a la tarda crear una comissió d'investigació sobre el projecte Castor, presentada conjuntament per JxCat, ERC, CatECP i la CUP. \nL'objecte de la comissió és \"avaluar les causes, els antecedents, les incidències directes i indirectes i les possibles negligències o fins i tot actuacions doloses\" esdevingudes amb relació al projecte Castor a Catalunya. \nAixí, ara s'haurà de crear la comissió i fer que hi compareguin experts i responsables polítics i de moviments socials, que s'hi analitzi la documentació del projecte i si els poders públics s'ha ajustat a fonament jurídic, i es planteja la realització de dictàmens, auditories o contrainformes i l'estudi sobre el cost i l'impacte mediambiental del projecte. \nTots els partits del Parlament han votat a favor de la creació de la comissió, tot i que el diputat del PSC Jordi Terrades ha votat en contra per error. "
},
"extreme": {
"a1": "El Parlament, amb el suport de tots els partits, ha aprovat crear una comissió per a investigar el projecte Castor.",
"a2": "S'aprova la comissió d'investigació del projecte Castor tot i que el PPC i Cs s'hagin mostrat una mica reticents.",
"a3": "El ple del Parlament ha aprovat crear una comissió per a investigar i avaluar possibles negligències del projecte Castor."
}
} |
1,371 | La Fiscalia, la darrera trinxera de l'Espanya negra | El fiscal general de l’Estat s’ha convertit en una peça clau en l’estratègia del govern espanyol | En governs de dretes, el càrrec sol recaure en figures de trajectòria reaccionària | Els titulars més independents de l'executiu solen acabar dimitint | L’actuació de la Fiscalia general de l’Estat, amb Consuelo Madrigal al capdavant, enfront el procés sobiranista i l’ordre donada a la fiscalia del TSJC perquè actuï contra la presidenta del Parlament ha tornat a posar en evidència l’actuació d’aquesta institució de l’Estat i la seva dependència dels interessos del govern de torn.
La Fiscalia general de l’Estat és de creació relativament recent, de l’any 1977.
Abans, les seves funcions les exercia la Fiscalia del Tribunal Suprem, que durant la dictadura franquista van exercir personatges tenebrosos.
Com el de Blas Pérez, que va ser-ho en els anys inicials de la dictadura i fou un dels ideòlegs de la repressió a la postguerra, abans de fer-se amb el ministeri de la Governació.
La Transició no va canviar la judicatura.
La fiscalia ha estat en mans dels sectors més ultraconservadors del món judicial.
Un "camisa vieja", el primer de la democràcia
El primer fiscal general de la democràcia va ser Juan Manuel Fanjul Sedeño, nomenat pel govern Suárez.
Tot en Fanjul estava preparat per una carrera meteòrica.
Camisa vieja de la Falange, on va ingressar l’any de la fundació, el 1933, i fill del general Fanjul, un dels conspiradors contra la República el 1936 que va ser detingut el 1936 i afusellat.
Fanjul va fer carrera política i fou vicesecretari general del Movimiento.
Només va cometre un "error": el 1943 va signar una carta amb altres dignataris del règim per demanar la restauració de la monarquia.
Això va congelar la seva carrera uns anys, però es va refer i va ser "elegit" procurador en Corts durant el 1967.
Va ser membre del consell privat de don Joan de Borbó, pe`ro quan Franco va designar Joan Carles com a hereu, saltant-se el pare, va votar “sí” a les Corts.
Els fiscals del PSOE
L’arribada al govern del PSOE el 1982 no va suposar un canvi en la dependència de la Fiscalia respecte al poder executiu.
Sí que van canviar els perfils dels titulars, provinents en la seva majoria de la minoria progressista de la justícia.
Luis Burón Barba va ser el primer fiscal de l’era González.
Va ser ell qui va ordenar la querella contra Jordi Pujol i 24 directius més de Banca Catalana el 1984.
La crisi que va desfermar-se va tensar les relacions entre la Generalitat i el govern central i, de retruc, entre l’executiu socialista i el mateix Burón, que el 1986 va dimitir.
El cas Burón exemplifica una cosa que se sol produir amb els fiscals generals a l’Estat espanyol.
Els fiscals més lligats a la carrera judicial i menys vinculats al partit governant solen acabar dimitint.
Els altres s’adapten al terreny marcat per l’executiu.
Jesús Cardenal, un altre membre del “búnquer”
Amb José María Aznar a la Moncloa, van tornar els fiscals durs.
Jesús Cardenal va ser qui va exercir durant la major part dels anys del PP.
Era un home conservador, que solia generar polèmiques de tot tipus quan opinava sobre els drets dels homosexuals o l’avortament.
Va desfermar la protesta de la Unió Progressista de Fiscals, a la que va pressionar perquè no critiqués la política de justícia del govern d’Aznar.
Durant el govern de Rodríguez Zapatero, el fiscal general de tot el període (2004-11) va ser Cándido Conde-Pumpido, que va esforçar-se per oferir una imatge més professional i fugir de polèmiques.
El govern del talante va voler reformar la Fiscalia general i fer-la més autònoma de l’executiu.
Va ser amb Conde-Pumpido que es va canviar la llei perquè el Congrés intervingués en la designació i que el govern no pogués cessar el fiscal discrecionalment.
Rajoy torna a la "tradició"
Amb la majoria absoluta del PP, la dreta espanyola va tornar a imposar els seus candidats en el poder judicial i en la Fiscalia.
El primer titular va ser Eduardo Torres-Dulce, personatge controvertit i de caràcter difícil que era proper al ministre Alberto Ruiz-Gallardón. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La Fiscalia general de l’Estat, creada el 1977, sempre ha estat relacionada amb els interessos del govern i, normalment, els fiscals que menys vinculats estan al partit que governa acaben dimitint. El govern de Zapatero va intentar reformar la Fiscalia per a separar-la del govern, però l'executiu de Rajoy va tornar a imposar els seus candidats.",
"a2": "La Fiscalia general de l'Estat ha estat una institució depenent dels interessos del govern des que es va crear. La majoria de fiscals més lligats a la carrera jurídica han acabat dimitint, mentre que els altres s'han adaptat al full de ruta de l'executiu. Amb la tornada del PP, es va tornar a imposar els candidats de dretes.",
"a3": "El fet que la Fiscalia general de l’Estat actuï contra la presidenta del Parlament torna a posar sobre la taula la influència del govern de torn. La Fiscalia és de creació recent i el primer fiscal de la democràcia fou Juan Manuel Fanjul Sedeño. Quan va arribar el PSOE, la Fiscalia va deixar de dependre del poder executiu."
},
"extractive": {
"a1": "L’actuació de la Fiscalia general de l’Estat, amb Consuelo Madrigal al capdavant, enfront el procés sobiranista i l’ordre donada a la fiscalia del TSJC perquè actuï contra la presidenta del Parlament ha tornat a posar en evidència l’actuació d’aquesta institució de l’Estat i la seva dependència dels interessos del govern de torn.\nLa fiscalia ha estat en mans dels sectors més ultraconservadors del món judicial.\nEls fiscals més lligats a la carrera judicial i menys vinculats al partit governant solen acabar dimitint.\nAmb la majoria absoluta del PP, la dreta espanyola va tornar a imposar els seus candidats en el poder judicial i en la Fiscalia.",
"a2": "L’actuació de la Fiscalia general de l’Estat, amb Consuelo Madrigal al capdavant, enfront el procés sobiranista i l’ordre donada a la fiscalia del TSJC perquè actuï contra la presidenta del Parlament ha tornat a posar en evidència l’actuació d’aquesta institució de l’Estat i la seva dependència dels interessos del govern de torn.\nL’arribada al govern del PSOE el 1982 no va suposar un canvi en la dependència de la Fiscalia respecte al poder executiu.\nEls fiscals més lligats a la carrera judicial i menys vinculats al partit governant solen acabar dimitint.\nAmb la majoria absoluta del PP, la dreta espanyola va tornar a imposar els seus candidats en el poder judicial i en la Fiscalia.",
"a3": "L’actuació de la Fiscalia general de l’Estat, amb Consuelo Madrigal al capdavant, enfront el procés sobiranista i l’ordre donada a la fiscalia del TSJC perquè actuï contra la presidenta del Parlament ha tornat a posar en evidència l’actuació d’aquesta institució de l’Estat i la seva dependència dels interessos del govern de torn.\nLa Fiscalia general de l’Estat és de creació relativament recent, de l’any 1977. Abans, les seves funcions les exercia la Fiscalia del Tribunal Suprem, que durant la dictadura franquista van exercir personatges tenebrosos.\nEl primer fiscal general de la democràcia va ser Juan Manuel Fanjul Sedeño, nomenat pel govern Suárez. \nL’arribada al govern del PSOE el 1982 no va suposar un canvi en la dependència de la Fiscalia respecte al poder executiu."
},
"extreme": {
"a1": "Des de la seva creació el 1977, la Fiscalia general de l’Estat sempre ha estat vinculada al govern del moment.",
"a2": "La Fiscalia general de l'Estat depèn dels interessos del govern i ho demostra amb l'actuació amb el procés sobiranista.",
"a3": "Que la Fiscalia actuï contra la presidenta del Parlament deixa veure la influència del govern de torn."
}
} |
422 | Juli Soler, esperit en revolta | Recordem la figura del propietari del Bulli, juntament amb Ferran Adrià, que aquesta setmana s’ha mort d’una malaltia neurodegenerativa | Juli Soler va arribar al Bulli l’any 1981 per fer-se’n càrrec.
Aquell jove nascut a Terrassa el 1949 era un enamorat de la restauració i de la música.
Ell va desenvolupar un concepte modern de restaurant, a l’espai de la sala i en la gestió.
Tots dos de costat van revolucionar la cuina d’avantguarda i la idea de restaurant en el tombant del segle XX.
Tots dos van estar vinculats amb Juli Soler durant els anys setanta, abans que arribés al Bulli.
Era Ca la Sila.
L’espai tenia un escenari i una cuina de carbó.
Al voltant d’aquests dos elements, explica Parellada, hi passaven coses cada dia, fins a altes hores de la matinada.
Diu que era un cabaret berlinès en ple centre de Granollers.
I va contractar de director del cabaret el seu amic Juli Soler.
Quan passava algun circ per Granollers, llogàvem de sotamà artistes perquè hi vinguessin a fer el seu número.
Els convidàvem a sopar a canvi del número.
Va durar dos anys amb prou feines, del 1979 al 1980, una època de transició política en què semblava que qualsevol nit podia sortir el sol.
Juli Soler li va demanar que assagés un número per pujar a l’escenari les nits que no teníem espectacle programat.
Va reunir tots els cambrers de l’establiment, els va col·locar un llum de miner al front, la safata al palmell de la mà i, així guarnits, els feia cantar a cor «La Santa espina» en castellà…’
Continua Ramon Parellada: ‘El meu invent de Ca la Sila va procurar força mala fama a la família de la Fonda Europa.
Fins al punt que el consell moral de les forces vives de Granollers va anar a trobar el meu pare per dir-li que jo estava portant el municipi a la perdició i que havia de tancar les portes de l’antre. (…) El meu pare em va dir simplement: ‘Porta’m les claus de Ca la Sila.’
Així es va acabar. (…) Juli i jo vam decidir plegar i emigrar.
Juli Soler va anar a passar uns dies de descans a Roses i allà el van fitxar els del Bulli, fins a convertir-se’n en director.’
Explica Juli Soler: ‘Jo només havia estat un parell de cops a la cala.
La carretera estava plena de sots i clots.
El telèfon només funcionava a estones, hi havia freqüents talls d’electricitat; no era una zona protegida com ho és ara, sinó més aviat una zona abandonada, però no vaig dubtar gens davant la idea de desaparèixer del meu mapa del moment.
Suposava un canvi de vida, i la idea de fer-me càrrec d’un dels millors restaurants de Catalunya em va infondre valor per assumir el repte.
Vaig sortir volant cap a la carretera de la cala Montjoi.
Portava un abric de pell de xai i, malgrat que estàvem en ple mes de desembre, feia un sol de justícia.
Vaig anar pujant a peu per la carretera, nerviós.
Pujava i pujava, i al cap de dos quilòmetres vaig passar per davant del Dolmen esbufegant, i dos quilòmetres més endavant per la Torre del Sastre.
Ja en aquella època, El Bulli es distingia de la resta de taules del país.
Segons sembla, al doctor li va agradar la forma descarada d’explicar que, per a mi, el més important era que la gent s’ho passés bé i que sabia com aconseguir-ho.
Tanmateix, la meva experiència en l’art del bon menjar i beure, inclosos els meus coneixements de l’ofici, no estaven a l’altura, ni tan sols per començar.
I així li ho vaig fer saber, i llavors el doctor em va proposar dos mesos intensius de viatges i visites als millors restaurants de França, Bèlgica i Alemanya.
Quan vaig tornar, a mitjans de març de 1981, vaig assumir la meva primera temporada com a director.’ | [
"cultura",
"gastronomia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Juli Soler va començar sent director del cabaret Ca la Sila a Granollers, però el negoci va tancar per la seva mala fama. Posteriorment, va marxar a Roses i va acabar sent el director del Bulli el 1981. Després de visitar els millors restaurants a l'estranger, Soler va desenvolupar un concepte modern de restaurant que va revolucionar la cuina d’avantguarda.",
"a2": "Juli Soler, qui va ser director d'El Bulli junt amb Ferran Adrià, ha mort. En la seva trajectòria, ha estat al càrrec de Ca la Sila, un restaurant al centre de Granollers que va ser el primer lloc on va treballar. Per diversos motius, va haver de tancar i Soler va fer cap a El Bulli.",
"a3": "L’any 1981, Juli Soler es va convertir en director del Bulli i va fer una proposta de restaurant modern i va revolucionar la cuina d’avantguarda. Parellada explica que al costat de la cuina de carbó sempre passaven coses i venien artistes a representar números. Després va decidir plegar i Soler va emigrar a Roses."
},
"extractive": {
"a1": "Ell va desenvolupar un concepte modern de restaurant, a l’espai de la sala i en la gestió.\nJuli Soler va anar a passar uns dies de descans a Roses i allà el van fitxar els del Bulli, fins a convertir-se’n en director.\nSuposava un canvi de vida, i la idea de fer-me càrrec d’un dels millors restaurants de Catalunya em va infondre valor per a assumir el repte.\nSegons sembla, al doctor li va agradar la forma descarada d’explicar que, per a mi, el més important era que la gent s’ho passés bé i que sabia com aconseguir-ho.",
"a2": "Tots dos van estar vinculats a Juli Soler durant els anys setanta, abans que arribés al Bulli.\nJuli Soler va anar a passar uns dies de descans a Roses i allà el van fitxar els del Bulli, fins a convertir-se’n en director.\nSuposava un canvi de vida, i la idea de fer-me càrrec d’un dels millors restaurants de Catalunya em va infondre valor per a assumir el repte.\nSegons sembla, al doctor li va agradar la forma descarada d’explicar que, per a mi, el més important era que la gent s’ho passés bé i que sabia com aconseguir-ho.",
"a3": "Juli Soler va arribar al Bulli l’any 1981 per a fer-se’n càrrec. \nEll va desenvolupar un concepte modern de restaurant, a l’espai de la sala i en la gestió. \nVa reunir tots els cambrers de l’establiment, els va col·locar un llum de miner al front, la safata al palmell de la mà i, així guarnits, els feia cantar a cor \"La Santa espina\" en castellà…\nJuli Soler va anar a passar uns dies de descans a Roses i allà el van fitxar els del Bulli, fins a convertir-se’n en director. "
},
"extreme": {
"a1": "Juli Soler va fer-se càrrec del Bulli el 1981 i el va gestionar seguint un concepte modern i revolucionari.",
"a2": "Mor Juli Soler, encarregat d'El Bulli i qui va dur diferents projectes fins a arribar al restaurant de Roses.",
"a3": "Juli Soler, es va fer càrrec del Bulli el 1981 i va desenvolupar un concepte modern de restaurant."
}
} |
2,830 | Comín avisa que "ningú té dret a posar les mans al Departament de Salut" fent un ús "inconstitucional" de la Constitució | El conseller de Salut qualifica el PSOE com ''la gran decepció'' del sistema democràtic espanyol i un ''escàndol'' el silenci del PSC sobre el 155 | El conseller de Salut ha advertit aquest dimecres que ''ningú té dret a posar les mans al Departament de Salut'' i menys, ha afegit, '' en nom d'un ús inconstitucional de la Constitució'' Per Comín es posaria en perill un ''patrimoni de tots'' per part d'un partit polític que només té el 8% dels vots a Catalunya.
Més que pronosticar els danys, Comín aposta per treballar per evitar que la intervenció ''il·legal i il·legítima'' es produeixi.
En una conferència, Comín també ha denunciat l'actitud del PSC davant d'aquesta aplicació i ha considerat un ''escàndol'' el silenci de la seva executiva i el no trencament amb el PSOE que ha qualificat ''de gran decepció'' del sistema democràtic espanyol.
Pel conseller de Salut no hi ha ''ni el dret ni la legitimitat'' per a intervenir l'administració sanitària per això creu que no s'han de pensar en ''minimitzar els danys'' sinó en fer tot el possible perquè ''aquesta intervenció no es produeixi''.
S'ha de treballar ena questa direcció perquè considera que és il·legal, il·legítima i nociva''.
Per Comín ''ningú té dret'' a administrar el sistema que és dels catalans i les catalanes.
El paper del PSOE i el PSC, una de les tragèdies del sistema
Comín ha estat molt dur amb la posició que ha agafat el PSC i el PSOE amb l'aplicació de l'article 155.
Comín creu que en la seva etapa amb Maragall es va descobrir que el PSOE no podia aguantar la pressió del PP en processos de reforma i reafirmació del caràcter plurinacional de l'estat espanyol, i per això, qualifica que el PSOE és ''la gran decepció'' del sistema democràtic espanyol perquè ha quedat, i amb el PSC al costat, ''completament capturat'' pel marc cultural que inclou una dreta que no sorgeix de la lluita contra el feixisme, a diferència dels altres partits de dreta europeus, sinó que procedeix del règim, en part.
Per Comín, la situació actual, en termes de comprensió de democràcia i drets, és una de les conseqüències d'aquesta herència.
Pel que fa al PSC, Comín ha reconegut estar en contacte amb molts dels amics que té al partit i reconeix que al està vivint ''amb escàndol'' l'actitud que ha pres les darreres setmanes perquè ha trobat a faltar una reunió d'urgència de l'executiva que permeti ''amb unanimitat'' una denúncia rotunda de l'aplicació del 155.
El titular de Salut, considera que el silenci del partit que va aconseguir la restitució de les institucions catalanes, és clamorós, i ho situa com un dels ''grans drames'' de la política catalana i espanyola.
Vacuna de democràcia
Comín també ha fet broma en termes mèdics sobre el procés i ha assegurat que per solucionar la situació actual hi ha la ''vacuna'' de la democràcia i ha reconegut que a Catalunya no hi ha problemes de subministrament, com si que s'han donat amb altres vacunes, sinó que fa 7 anys que ''abunda al mercat català'' i que ''mai una vacuna no havia estat tan activa i tan massiva''.
Per Comín està clar que la societat defensarà les seves institucions i alerta que si l'estat espanyol vol portar la ciutadania agressiu és perquè ''deuen pensar que tenen les de perdre'' en el terreny de la ''pura democràcia''.
Comín defensa que la república és una solució positiva per Catalunya però també per l'estat espanyol.
En aquest sentit, fa autocrítica i reconeix que no s'ha explicat prou els beneficis que tindria per l'Estat espanyol.
El sistema de salut, estructura d'estat
Comín ha defensat durant la seva conferència que l'actual sistema sanitari català, amb les mancances i els punts forts que conté, és una autèntica estructura d'estat i considera que és ''la millor'' de les que disposa actualment, perquè s'ha treballat durant 30 anys amb una política de base que li ha permès desenvolupar-se sense esculls.
Tot i això, Comín no vol fer ''cofoisme'' i considera que en una futura república, els ciutadans tindran el sistema sanitari que es mereixen per ser ''la Finlàndia'' en matèria de Salut.
La conferència de Comín ha estat seguida per nombrosos càrrecs del departament de Salut, polítics, diputats, i consellers entre els quals, Josep Rull, Meritxell Borràs o Clara Ponsatí.
També ha assistit a l'acte la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
Entre el públic, s'ha fet un aplaudiment espontani quan Comín, en l'inici del discurs, ha recordat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a presó des de fa més d'una setmana per les seves ''conviccions polítiques'' tot i ser ''innocents'', segons el conseller. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El conseller de Salut ha qualificat d'il·legal i il·legítima la intervenció del Departament de Salut per part del Govern central. Així mateix, ha criticat durament els socialistes per cedir a les pressions del PP i donar suport a l’aplicació de l’article 155, ha defensat la creació de la república i ha lloat el sistema sanitari català.",
"a2": "El conseller de Salut, Comín, ha rebutjat l'aplicació del 155 i ha explicat que ningú no té dret a intervenir el Departament de Salut. Així mateix, ha criticat el PSC i PSOE per permetre l'aplicació d'aquest article. A més, ha afegit que el sistema sanitari català és una estructura d'estat i és la millor de les que disposa actualment.",
"a3": "Comín creu que un partit amb un 8% dels vots a Catalunya no ha de ficar les mans al Departament de Salut de forma inconstitucional, ja que posaria en perill un patrimoni que és de tots. Creu que ningú no ha d'administrar el que és dels catalans i afirma que la república és positiva per a Catalunya i per a Espanya."
},
"extractive": {
"a1": "El conseller de Salut ha advertit aquest dimecres que \"ningú no té dret a posar les mans al Departament de Salut\"' i menys, ha afegit, \"en nom d'un ús inconstitucional de la Constitució\".\nEn una conferència, Comín també ha denunciat l'actitud del PSC davant d'aquesta aplicació i ha considerat un \"escàndol\" el silenci de la seva executiva i el no trencament amb el PSOE que ha qualificat \"de gran decepció\" del sistema democràtic espanyol.\nComín creu que en la seva etapa amb Maragall es va descobrir que el PSOE no podia aguantar la pressió del PP en processos de reforma i reafirmació del caràcter plurinacional de l'estat espanyol i, per això, qualifica que el PSOE és \"la gran decepció\" del sistema democràtic espanyol perquè ha quedat, i amb el PSC al costat, \"completament capturat\" pel marc cultural que inclou una dreta que no sorgeix de la lluita contra el feixisme, a diferència dels altres partits de dreta europeus, sinó que procedeix del règim, en part.\nComín ha defensat durant la seva conferència que l'actual sistema sanitari català, amb les mancances i els punts forts que conté, és una autèntica estructura d'estat i considera que és \"la millor\" de les que disposa actualment, perquè s'ha treballat durant 30 anys amb una política de base que li ha permès desenvolupar-se sense esculls.",
"a2": "El conseller de Salut ha advertit aquest dimecres que \"ningú no té dret a posar les mans al Departament de Salut\" i menys, ha afegit, \"en nom d'un ús inconstitucional de la Constitució\".\nPer al conseller de Salut no hi ha \"ni el dret ni la legitimitat\" per a intervenir l'administració sanitària i, per això, creu que no s'han de pensar en \"minimitzar els danys\" sinó en fer tot el possible perquè \"aquesta intervenció no es produeixi\".\nComín creu que en la seva etapa amb Maragall es va descobrir que el PSOE no podia aguantar la pressió del PP en processos de reforma i reafirmació del caràcter plurinacional de l'estat espanyol i, per això, qualifica que el PSOE és \"la gran decepció\" del sistema democràtic espanyol perquè ha quedat, i amb el PSC al costat, \"completament capturat\" pel marc cultural que inclou una dreta que no sorgeix de la lluita contra el feixisme, a diferència dels altres partits de dreta europeus, sinó que procedeix del règim, en part.\nComín ha defensat durant la seva conferència que l'actual sistema sanitari català, amb les mancances i els punts forts que conté, és una autèntica estructura d'estat i considera que és \"la millor\" de les que disposa actualment, perquè s'ha treballat durant 30 anys amb una política de base que li ha permès desenvolupar-se sense esculls.",
"a3": "El conseller de Salut ha advertit aquest dimecres que \"ningú no té dret a posar les mans al Departament de Salut\" i menys, ha afegit, \"en nom d'un ús inconstitucional de la Constitució\".\nEn una conferència, Comín també ha denunciat l'actitud del PSC davant d'aquesta aplicació i ha considerat un \"escàndol\" el silenci de la seva executiva i el no trencament amb el PSOE que ha qualificat \"de gran decepció\" del sistema democràtic espanyol. \nPer a Comín \"ningú no té dret\" a administrar el sistema que és dels catalans i les catalanes.\nComín defensa que la república és una solució positiva per a Catalunya, però també per a l'estat espanyol. "
},
"extreme": {
"a1": "El conseller de Salut ha afirmat que el Govern central no té dret a tocar el Departament de Salut.",
"a2": "Comín, el conseller de Salut català, carrega contra el PSC i PSOE per a permetre la intervenció de l'administració sanitària.",
"a3": "Comín expressa que no s’ha de tocar el Departament de Salut i menys de forma il·legal i il·legítima."
}
} |
1,855 | CiU es presenta com la força política més municipalista | Artur Mas assegura a Terrassa que el món municipal ha exercit durant aquests quatre anys un lideratge que no ha tingut l'executiu català | Convenció municipalista de CiU a Terrassa.
Foto: ACN
Els representants municipalistes de CiU han criticat aquest dissabte les "polítiques sectàries" dels set anys de govern d'esquerres a Catalunya i s'ha presentat com la "força més municipalista" del país.
Així ho han dit l'alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, i el de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal.
En aquest context, el president de CiU, Artur Mas, ha remarcat que des del món municipal "s'ha exercit un lideratge en els darrers quatre anys que moltes vegades no ha tingut el Govern".
Així mateix, s'ha compromès a que si governa els ajuntaments tindran al seu costat a l'executiu quan hi hagi problemes.
Mas, amb la veu afònica, ha estat l'últim en intervenir en l'acte de la federació nacionalista a Terrassa que ha servit per presentar les deu propostes i compromisos de la federació nacionalista en l'àmbit municipal i dels ajuntaments.
El líder de CiU ha dit que el món municipal és "la joia de la corona" i ha agraït als seus representants municipals per haver aguantat "en aquests moments difícils, haver estat sempre al peu de la trinxera, amb bona cara, sense queixar-se ni remugar, i posant un esperit positiu i una actitud constructiva".
El president de CiU, qui ha recordat que va començar la trajectòria política quan el 1987 va ser regidor a l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, ha destacat que ha pogut recórrer el territori i que això l'ha enriquit i fins i tot l'ha "preparat millor per poder dirigir el país".
Ha assegurat també que des del món municipal "s'ha exercit un lideratge en els darrers quatre anys que moltes vegades no ha tingut el Govern".
De fet, ha recordat quan hi van haver les nevades del mes de març d'aquest any a Catalunya.
Mas ha afirmat que hi va haver "alcaldes que hi van posar la cara i van representar la gent i al costat d'ells hi havia un Govern absen"'.
"Qui realment va donar la cara van ser els alcaldes que es van ocupar de resoldre els problemes del dia a dia", ha apuntat.
El líder de CiU ha acceptat el repte que li ha plantejat Recoder de que des dels municipis seran exigents amb el Govern, però ha ressaltat: "El pròxim Govern quan hi hagi problemes al país el tindreu al vostre costat".
Tot i això, ha alertat que "potser no podrà donar molts diners els pròxims mesos" perquè "ja es veu com està la Generalitat".
Recoder ha remarcat que CiU "és la força més municipalista de Catalunya" responent a un dels arguments i discursos més utilitzats pel PSC, qui també es defineix com un partit municipalista.
Així mateix, ha criticat el "sectarisme" que han vist amb el Govern tripartit respecte els municipis i ha declarat que "això ha de canviar".
Recoder ha insistit en que CiU ha estat "lleial' amb l'executiu català, però ha lamentat que quan la federació nacionalista ha 'buscat lideratge i el camí que s'havia de seguir per sortir del pou només s'ha trobat el silenci".
Vila d'Abadal ha assegurat que "els municipis són estat i ha recalcat que la proximitat és bàsica per a treballar i consolidar una gran victòria i si pot ser una majoria absoluta".
Ha destacat que "els ajuntaments necessiten governs amics i s'han de fer polítiques conjuntes", ja que "el Govern no pot aplicar les polítiques a Catalunya plenament sense la col·laboració dels ajuntaments siguin del color que siguin".
Després de les intervencions dels dos alcaldes, deu alcaldesses i regidores que formen part de les llistes del partit al Parlament han presentat 10 propostes i compromisos de CiU en l'àmbit del món municipal com per exemple aconseguir austeritat, avaluació, aprimament i agilitat; un finançament local "suficient"; així com l'aposta per una "Catalunya inclusiva i integradora des dels ajuntaments".
A l'acte també hi ha intervingut els caps de llista per Tarragona, Lleida i Girona.
El líder de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha assegurat: "És un moment històric i que il·lusiona.
Portem més de nou anys un conjunt de gent treballant perquè es produeixi un canvi a Barcelona i estem convençuts que ajuda al canvi a Catalunya".
Trias ha recalcat que "semblava impossible" guanyar a Barcelona.
"Avui podem dir que guanyarem les eleccions a Barcelona", ha recalcat.
Per la seva part, el parlamentari de CiU Josep Rull ha dit que ha estat "una setmana luctuosa" pel català perquè ha mort el lingüista Joan Solà i "perquè s'ha començat a veure com aquells que aspiren a la nostra desaparició glopegen amb força des de baix amb la llengua".
"Comencem pels reglaments d'usos lingüístics que els alcaldes i regidors aprovem als ajuntaments", ha avisat. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "CiU ha celebrat una convenció municipalista a Terrassa on ha criticat les polítiques del govern català d’esquerres i ha presentat les 10 propostes i compromisos del partit en l’àmbit municipal. Durant la seva intervenció, Artur Mas ha lloat la feina dels ajuntaments i s’ha compromès a col·laborar amb ells i a ser al seu costat si governa.",
"a2": "CiU critica les polítiques dels anys de govern de l'esquerra a Catalunya i declara que són la força més municipalista. Per a recolzar-ho, han presentat deu propostes i compromisos en l'àmbit municipal i dels ajuntaments on s'apostarà per una Catalunya inclusiva. A banda, també s'ha criticat el tripartit que ha governat els darrers set anys.",
"a3": "Durant l’acte de federació a Terrassa, els representants municipalistes de CiU afirmen que són la força més municipalista de Catalunya. Artur Mas afirma els municipis són molt important i ha acceptat el repte de Recoder que els municipis seran exigents amb el Govern. Recoder ha criticat el sarcasme que ha vist en Govern tripartit respecte als municipis."
},
"extractive": {
"a1": "Els representants municipalistes de CiU han criticat aquest dissabte les \"polítiques sectàries\" dels set anys de govern d'esquerres a Catalunya i s'ha presentat com la \"força més municipalista\" del país.\nEl líder de CiU ha dit que el món municipal és \"la joia de la corona\" i ha agraït als seus representants municipals per haver aguantat \"en aquests moments difícils, haver estat sempre al peu de la trinxera, amb bona cara, sense queixar-se ni remugar, i posant un esperit positiu i una actitud constructiva\".\nHa destacat que \"els ajuntaments necessiten governs amics i s'han de fer polítiques conjuntes\", ja que \"el Govern no pot aplicar les polítiques a Catalunya plenament sense la col·laboració dels ajuntaments siguin del color que siguin\".\nDesprés de les intervencions dels dos alcaldes, deu alcaldesses i regidores que formen part de les llistes del partit al Parlament han presentat 10 propostes i compromisos de CiU en l'àmbit del món municipal com, per exemple, aconseguir austeritat, avaluació, aprimament i agilitat; un finançament local \"suficient\"; així com l'aposta per una \"Catalunya inclusiva i integradora des dels ajuntaments\".",
"a2": "Els representants municipalistes de CiU han criticat aquest dissabte les \"polítiques sectàries\" dels set anys de govern d'esquerres a Catalunya i s'ha presentat com la \"força més municipalista\" del país.\nMas, amb la veu afònica, ha estat l'últim en intervenir en l'acte de la federació nacionalista a Terrassa que ha servit per a presentar les deu propostes i compromisos de la federació nacionalista en l'àmbit municipal i dels ajuntaments.\nAixí mateix, ha criticat el \"sectarisme\" que han vist amb el Govern tripartit respecte els municipis i ha declarat que \"això ha de canviar\".\nDesprés de les intervencions dels dos alcaldes, deu alcaldesses i regidores que formen part de les llistes del partit al Parlament han presentat 10 propostes i compromisos de CiU en l'àmbit del món municipal com, per exemple, aconseguir austeritat, avaluació, aprimament i agilitat; un finançament local \"suficient\"; així com l'aposta per una \"Catalunya inclusiva i integradora des dels ajuntaments\".",
"a3": "Els representants municipalistes de CiU han criticat aquest dissabte les \"polítiques sectàries\" dels set anys de govern d'esquerres a Catalunya i s'ha presentat com la \"força més municipalista\" del país. \nEl líder de CiU ha dit que el món municipal és \"la joia de la corona\" i ha agraït als seus representants municipals per haver aguantat \"en aquests moments difícils, haver estat sempre al peu de la trinxera, amb bona cara, sense queixar-se ni remugar, i posant un esperit positiu i una actitud constructiva\". \nEl líder de CiU ha acceptat el repte que li ha plantejat Recoder de que des dels municipis seran exigents amb el Govern, però ha ressaltat: \"El pròxim Govern quan hi hagi problemes al país el tindreu al vostre costat\". \nRecoder ha remarcat que CiU \"és la força més municipalista de Catalunya\" responent a un dels arguments i discursos més utilitzats pel PSC, qui també es defineix com un partit municipalista. "
},
"extreme": {
"a1": "CiU ha celebrat un acte a Terrassa on ha presentat les seves 10 propostes i compromisos amb el món municipal.",
"a2": "Els representants de CiU critiquen el govern dels darrers set anys i es proclamen la força més municipalista.",
"a3": "Durant l’acte de federació a Terrassa, CiU, amb Artur Mas al capdavant, s’ha presentat com la força més municipalista."
}
} |
1,405 | Raimon, el crit d'un poble | El cantautor de Xàtiva compleix avui 76 anys | L'aniversari
Un 2 de desembre de l’any 1940 naixia a Xàtiva, a la Costera, el cantautor valencià Raimon.
Va ser una de les veus de la Nova Cançó, que es va alçar contra el règim de Franco als 60 i 70.
Cançons com Al Vent o Diguem no! van ser la banda sonora de la protesta.
En els darrers anys ha musicat poetes com Ausias March.
Fa uns dies el cantautor, resident a Barcelona, premi d’Honor de les Lletres Catalanes i que en els darrers anys ha rebut reconeixements que fins fa poc se li negaven al País Valencià, va anunciar que es retiraria al maig després de fer dotze concerts al Palau de la Música.
Esteve Plantada en va fer un perfil amb algunes de les seves cançons, que us reproduïm íntegrament a sota.
Us deixo també Veles e Vents en un recital al Palau Sant Jordi.
------------------------------------------
Raimon, el crit d'un poble
Esteve Plantada, 2 de novembre de 2016
La idea era a l'horitzó i s'ha materialitzat aquest dimecres, 2 de novembre de 2016.
Raimon (Xàtiva, 1940) deixa els escenaris, tal com ja venia insinuant en la presentació, ara tot just fa un any, de dos concerts antològics a l'Auditori de Barcelona.
La retirada era tan propera que només han hagut de passar uns mesos per fer-se real, amb l'anunci dels Dotze concerts de comiat al Palau de la Música Catalana, programats en quatre caps de setmanes del mes de maig de 2017.
Es preveu que siguin intensos, carregats d'emocions i del reconeixement que mereix la seva obra i la seva figura.
Ramon Pelegero i Sanchis (Raimon) és autor d'algunes de les cançons que més bé expliquen un temps i un país ("D'un temps que serà el nostre, / d'un país que mai no hem fet, / cante les esperances / i plore la poca fe", clamava el cantant, precisament, en la cançó titulada D'un temps, d'un país).
Aquests, com bona part dels seus versos, han tingut la sort de convertir-se en cants d'esperança, de lluita, de ràbia i de fermesa.
Versos on les paraules eren proclames per construir futurs millors i per fer reals escenaris d'una llibertat de la qual no es podia gaudir en plena dictadura franquista.
Autor de cançons de lluita, però de molt més
El seu repertori és ple d'aquesta lluita, tan encesa i, alhora, tan lúcida.
Cançons com Diguem no, Jo vinc d'un silenci, T'adones amic i, sobretot, Al vent, el van convertir en un nom clau de la revolta social que acabaria esclatant el 1975, amb la mort del dictador.
Erudit i popular, és Al vent aquella cançó que més i millor explica l'essència de Raimon: un clam de llibertat a través d'un símbol senzill i entenedor, construït amb un llenguatge popular que permet amagar idees carregades de potència, de vida i de revoltes.
El cançoner de Raimon, però, és transcendent també gràcies a l'exploració d'altres camins, com són l'adaptació dels poemes de Salvador Espriu, Ausiàs March, Roís de Corella o Jaume Roig, sense renunciar a tot el pes que contenen.
O, també, a les bellíssimes cançons d'amor, totes d'una destacable càrrega de sensualitat, com Treballaré el teu cos, Com un puny, Quan tu te'n vas o Parlant-me de tu.
Un repertori, en conjunt, que s'uneix en l'amor a la vida i que sempre ha volgut tractar l'espectador de manera respectuosa i intel·ligent.
Ha estat tot aquest bagatge, fruit de la fidelitat a una llengua i a una tradició literària, alguns dels motius que el van fer mereixedor del Premi d'Honor de les Lletres catalanes que concedeix Òmnium Cultural, l'any 2014.
Recentment nomenat Fill predilecte de Xàtiva, Raimon seguirà fent de la sobrietat escènica una divisa infranquejable, també en el seu comiat.
Un crit, emès als quatre vents, sense excessos o lamentacions, que passa de la subtilesa al recitat, de la força al silenci.
Sense oblidar que conté el cor de tot un poble. | [
"perfil"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Raimon deixa els escenaris després de dotze concerts de comiat. El cantautor valencià, que va començar a cantar durant la dictadura franquista, ha tingut una llarga trajectòria composant i cantant versos d’esperança i de lluita. Com a reconeixement a la seva carrera, va rebre el Premi d'Honor de les Lletres catalanes l’any 2014 i és Fill predilecte de Xàtiva.",
"a2": "Avui és l'aniversari de Raimon, veu de la Nova Cançó i premi d'Honor de les Lletres Catalanes. És un dels cantautors que es va alçar contra el règim de Franco als 60 i 70 i ha anunciat la seva retirada amb dotze concerts al Palau de la Música. El seu cançoner inclou adaptacions de poemes d'Espriu, March o Roig.",
"a3": "El cantautor i premi d’Honor de les Lletres Catalanes Raimon, un dels que es va alçar amb la seva música contra Franco, anuncia que es retira amb 76 anys i que ho farà després dels 12 concerts programats al Palau de la Música. Es preveu que siguin intensos, emotius i que serveixin de reconeixement de la seva obra. "
},
"extractive": {
"a1": "Fa uns dies, el cantautor, resident a Barcelona, premi d’Honor de les Lletres Catalanes i que en els darrers anys ha rebut reconeixements que fins fa poc se li negaven al País Valencià, va anunciar que es retiraria al maig després de fer dotze concerts al Palau de la Música.\nRamon Pelegero i Sanchis (Raimon) és autor d'algunes de les cançons que més bé expliquen un temps i un país (\"D'un temps que serà el nostre, / d'un país que mai no hem fet, / cante les esperances / i plore la poca fe\", clamava el cantant, precisament, en la cançó titulada D'un temps, d'un país).\nVersos on les paraules eren proclames per a construir futurs millors i per a fer reals escenaris d'una llibertat de la qual no es podia gaudir en plena dictadura franquista.\nEl cançoner de Raimon, però, és transcendent també gràcies a l'exploració d'altres camins, com són l'adaptació dels poemes de Salvador Espriu, Ausiàs March, Roís de Corella o Jaume Roig, sense renunciar a tot el pes que contenen.",
"a2": "Va ser una de les veus de la Nova Cançó, que es va alçar contra el règim de Franco als 60 i 70.\nFa uns dies, el cantautor, resident a Barcelona, premi d’Honor de les Lletres Catalanes i que en els darrers anys ha rebut reconeixements que fins fa poc se li negaven al País Valencià, va anunciar que es retiraria al maig després de fer dotze concerts al Palau de la Música.\nVersos on les paraules eren proclames per a construir futurs millors i per a fer reals escenaris d'una llibertat de la qual no es podia gaudir en plena dictadura franquista.\nEl cançoner de Raimon, però, és transcendent també gràcies a l'exploració d'altres camins, com són l'adaptació dels poemes de Salvador Espriu, Ausiàs March, Roís de Corella o Jaume Roig, sense renunciar a tot el pes que contenen.",
"a3": "Un 2 de desembre de l’any 1940 naixia a Xàtiva, a la Costera, el cantautor valencià Raimon. \nVa ser una de les veus de la Nova Cançó, que es va alçar contra el règim de Franco als 60 i 70. \nFa uns dies el cantautor, resident a Barcelona, premi d’Honor de les Lletres Catalanes i que en els darrers anys ha rebut reconeixements que fins fa poc se li negaven al País Valencià, va anunciar que es retiraria al maig després de fer dotze concerts al Palau de la Música. \nLa retirada era tan propera que només han hagut de passar uns mesos per a fer-se real, amb l'anunci dels Dotze concerts de comiat al Palau de la Música Catalana, programats en quatre caps de setmanes del mes de maig de 2017. "
},
"extreme": {
"a1": "El cantautor valencià Raimon, autor de cançons que van marcar una època, es retira dels escenaris.",
"a2": "Raimon, cantautor valencià, anuncia que es retira després de dotze concerts al Palau de la Música.",
"a3": "Raimon, cantautor i premi d’Honor de les Lletres Catalanes, anuncia que es retira al Palau de la Música."
}
} |
2,051 | La CHE incrementa el cabal ecològic del riu Siurana en la seva proposta de pla hidrològic de l'Ebre | La Plataforma Riu Siurana considera que és "totalment insuficient" i anuncia que farà al·legacions | La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha publicat la proposta de cabals ecològics per als rius que formen part de les conques de l'Ebre, en el marc de la revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre 2021-2027.
Per al riu Siurana, la CHE preveu incrementar el cabal ecològic respecte el volum d'aigua que circula actualment fins als 37 litres per segon de mitjana al llarg de l'any.
Segons la Plataforma Riu Siurana, suposaria "doblar" el cabal actual, però consideren que és "totalment insuficient" per garantir la recuperació de la vida del riu.
De fet, asseguren que són aproximadament "un 15% del que baixaria si no hi hagués el pantà de Siurana".
Amb tot, anuncien que presentaran al·legacions a la proposta de la CHE.
Segons indica Oriol Ponti, membre de la Plataforma Riu Siurana, el pantà de Siurana recull de mitjana 6,3 hectòmetres cúbics (hm3) anuals, mentre que la proposta de la CHE preveu un cabal de 1,17 hm3 per al tram de riu que va des de l'assut on es fa la captació d'aigua per a la infraestructura de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, fins a la confluència amb el riu Montsant.
Si bé "ara deixen 0,65 hm3", pels ecologistes amb aquests nous valors "no n'hi ha prou".
Aquests 1,17 hm3 anuals equivalen a 37 litres per segon.
Ponti confiava en que "almenys deixarien uns 80 litres per segon".
Per aquesta raó, presentaran al·legacions.
La revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre 2021-2027 es troba en el tercer i últim cicle de planificació.
En la fase actual s'ha presentat l'Esquema Provisional de Temes Importants que defineix fins a divuit aspectes relacionats amb la gestió de l'aigua.
Entre aquests hi ha els cabals ecològics que hi ha d'haver a tots els rius que formen part de la conca de l'Ebre.
La proposta es troba en fase d'informació pública i s'hi poden presentar al·legacions durant els propers sis mesos.
El procés complet està previst que finalitzi d'aquí un any.
Des de la Plataforma asseguren que la lluita per un cabal ecològic més alt no els farà perdre de vista l'objectiu principal de les seves reivindicacions, que és "recuperar la gestió del riu".
La Taula del Siurana, aturada
De la proposta de la CHE de cabal ecològic en depèn en certa mesura la Taula del Siurana, que es va aturar a mitjans de desembre fins que, precisament, es publiquessin aquests cabals.
Amb unes primeres xifres damunt la taula es preveu que es tornin a reactivar les converses, en les quals hi participen l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el departament de Territori i Sostenibilitat, els regants, grups ecologistes, entitats agràries i representants polítics del Priorat i el Baix Camp.
En la darrera trobada però, la Comunitat de Regants va aixecar-se de la Taula "després dels reiterats incompliments en els terminis de lliurament de la documentació de treball", van indicar.
Efectes del Gloria
Pels ecologistes, "el transvasament del 90% de l'aigua del pantà de Siurana a la riera de Riudecanyes deixa sec el riu Siurana la major part de l'any".
"Mata la vida del riu i provoca problemes d'abastament als pobles i dificultats de rec als agricultors" del Priorat, sostenen.
Segons la Plataforma, la falta de cabal fa que el riu estigui brut i, en cas de temporals, la situació s'agreuja.
Això és el que va passar a causa del temporal Gloria de fa unes setmanes.
"El riu s'ha desbordat i en molts trams ha malmès camins i conreus", indiquen.
Tot plegat també ha provocat destrosses a la infraestructura de la xarxa de la Mancomunitat del Topograpo, que ajuda a abastir d'aigua els municipis de Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera amb aigua del pantà de Siurana.
Algunes parts de la infraestructura que estaven enterrades han quedat al descobert i alguns trams estan malmesos. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "En el marc de la revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre 2021-2027, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha proposat duplicar el cabal ecològic del riu Siurana, però la Plataforma Riu Siurana considera que aquest augment només representa un 15% del cabal que baixaria si no existís el pantà de Siurana i no és suficient per a recuperar la vida del riu.",
"a2": "S'ha publicat la nova proposta de cabals ecològics per als rius de les conques de l'Ebre des de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Des de la Plataforma Riu Siurana s'han criticat les mesures perquè no deixaran que es reculli l'aigua necessària anualment. Com que la proposta encara està en fase d'informació pública, s'hi poden fer al·legacions.",
"a3": "La CHE publica una proposta de cabals ecològics per als rius que formen part de les conques de l'Ebre. Augmentaran el cabal del riu Siurana fins als 37 litres per segon de mitjana, és a dir, doblar el cabal actual. La revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre 2021-2027 està en l’última etapa i s’ha presentat l'Esquema Provisional de Temes Importants."
},
"extractive": {
"a1": "La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha publicat la proposta de cabals ecològics per als rius que formen part de les conques de l'Ebre, en el marc de la revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre 2021-2027.\nPer al riu Siurana, la CHE preveu incrementar el cabal ecològic respecte el volum d'aigua que circula actualment fins als 37 litres per segon de mitjana al llarg de l'any.\nEn la fase actual s'ha presentat l'Esquema Provisional de Temes Importants que defineix fins a divuit aspectes relacionats amb la gestió de l'aigua.\nPer als ecologistes, \"el transvasament del 90% de l'aigua del pantà de Siurana a la riera de Riudecanyes deixa sec el riu Siurana la major part de l'any\".",
"a2": "La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha publicat la proposta de cabals ecològics per als rius que formen part de les conques de l'Ebre, en el marc de la revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre 2021-2027.\nSegons indica Oriol Ponti, membre de la Plataforma Riu Siurana, el pantà de Siurana recull de mitjana 6,3 hectòmetres cúbics (hm3) anuals, mentre que la proposta de la CHE preveu un cabal de 1,17 hm3 per al tram de riu que va des de l'assut on es fa la captació d'aigua per a la infraestructura de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, fins a la confluència amb el riu Montsant.\nLa proposta es troba en fase d'informació pública i s'hi poden presentar al·legacions durant els propers sis mesos.\nAmb unes primeres xifres damunt la taula, es preveu que es tornin a reactivar les converses, en les quals hi participen l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el departament de Territori i Sostenibilitat, els regants, grups ecologistes, entitats agràries i representants polítics del Priorat i el Baix Camp.",
"a3": "La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha publicat la proposta de cabals ecològics per als rius que formen part de les conques de l'Ebre, en el marc de la revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre 2021-2027. \nPer al riu Siurana, la CHE preveu incrementar el cabal ecològic respecte el volum d'aigua que circula actualment fins als 37 litres per segon de mitjana al llarg de l'any.\nSegons indica Oriol Ponti, membre de la Plataforma Riu Siurana, el pantà de Siurana recull de mitjana 6,3 hectòmetres cúbics (hm3) anuals, mentre que la proposta de la CHE preveu un cabal de 1,17 hm3 per al tram de riu que va des de l'assut on es fa la captació d'aigua per a la infraestructura de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, fins a la confluència amb el riu Montsant. \nLa revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre 2021-2027 es troba en el tercer i últim cicle de planificació."
},
"extreme": {
"a1": "La CHE ha proposat augmentar el cabal ecològic del riu Siurana, però la Plataforma riu Siurana ho considera insuficient.",
"a2": "Es publica la nova proposta de cabals ecològics per als rius de les conques de l'Ebre i es presenten queixes.",
"a3": "La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre pretén incrementar el cabal del riu Siurana fins als 37 litres per segon."
}
} |
2,132 | Un 75% dels catalans rebutja la politització de la Justícia | La capacitat de fer política exterior i les delegacions al món de la Generalitat reben un suport majoritari dels catalans en l'enquesta Òmnibus del CEO | Es fa un mal ús de la justícia quan aquesta s'utilitza per resoldre problemes polítics i de confrontació política?
És una de les preguntes que la Generalitat ha volgut consultar amb la ciutadania en la darrera enquesta Òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicada aquest divendres.
Un 75,8% dels enquestats respon afirmativament la pregunta, mentre que aquells que avalen un vincle directe entre política i justícia representen només el 12,1% (un 6,8% se situa en un punt mig i un 5,2% no sap o no contesta).
L'enquesta és molt àmplia i també pregunta, entre d'altres, per la política exterior.
Un 54,7% dels enquestats avala que la Generalitat tingui la seva política exterior, un percentatge que s'incrementa fins el 62,5% quan es pregunta per la utilitat de les delegacions a l'estranger.
Un 30% dels 1.200 enquestats està "molt d'acord" en considerar un "mal ús" de la Justícia quan aquesta es fa servir per resoldre problemes polítics.
El CEO no ha especificat en quin tipus de problemes polítics està pensant quan pregunta per aquesta qüestió, però és un tema que no està passant desapercebut en la política catalana actual.
Un 45,8% dels enquestats també està "d'acord" amb l'afirmació.
En "desacord" s'hi mostra l'11,2% i el 0,9% diu estar-hi "molt en desacord".
Les preguntes vinculades al funcionament de la Justícia també interpel·len els ciutadans sobre la conveniència o no de deixar íntegrament en mans de la Generalitat la gestió de la Justícia (actualment és una competència compartida).
El 49,4% creu que el traspàs complet de la competència seria una bona notícia, mentre que el 24,7% es mostra en desacord.
Els que no estan ni d'acord ni en desacord amb aquesta qüestió representen el 12,9% dels enquestats.
L'enquesta Òmnibus publicada aquest divendres es va fer entre el 2 i el 23 de juny de forma presencial (no telefònica) arreu de Catalunya.
Es va determinar el nombre d'enquestes a fer a cada territori a partir d'un criteri proporcional de població.
El marge d'error per al conjunt de la mostra és del 2,83% per a un nivell de confiança del 95,5%.
És el segon Òmnibus de l'any i moltes de les preguntes no poden ser comparades perquè són diferents de les que es van fer en l'enquesta publicada el mes d'agost amb dades recollides entre el 20 d'abril i l'11 de maig.
Per exemple, fa cinc mesos no es va preguntar per la politització de la Justícia i tampoc per la política exterior de la Generalitat.
Pel que fa a aquesta darrera, un 54,7% dels enquestats creu que la Generalitat ha de tenir política exterior pròpia (contra el 30,7% que creu que no l'ha de tenir); un 63,8% vol que les institucions catalanes tinguin veu pròpia davant la UE en temes com l'acollida de refugiats, cultura, política agrària i energia (un 25,7% no ho vol); i un 62,5% veu pertinents les delegacions a l'exterior, tant per la seva vessant econòmica com perquè Catalunya tingui veu pròpia al món (un 25,9% les rebutja).
En total es plantegen 63 preguntes, amb qüestions vinculades a totes les conselleries de la Generalitat.
"Catalunya hauria de poder gestionar les pensions", és una altra de les afirmacions sobre les que es demanen valoració.
Els que hi estan "molt d'acord" representen el 26% i els que responen "d'acord" són el 42,5% del total.
A l'altra banda, els que estan "molt en desacord", que sumen el 2,5% dels enquestats, i els que es mostren en "desacord", que arriben al 16%.
Un 6,6% no es mostra ni d'acord ni en desacord amb l'afirmació.
L'Òmnibus també demana als enquestats que es posicionin sobre l'afirmació: "Els diputats han d'obeir en tot moment la voluntat del poble".
Com en altres preguntes no s'especifica el sentit concret de la qüestió.
En tot cas, el 32,3% està "molt d'acord" amb l'afirmació i el 48,7% hi està "d'acord".
També són majoria (68,3%) els que pensen que les decisions "importants" les hauria de prendre el poble i no els polítics.
Un altre exemple de les qüestions incloses en el qüestionari és la que pregunta si les entitats financeres han de cedir els habitatges perquè es destinin a lloguer social.
Per al 86% dels enquestats la resposta és afirmativa i només el 9% creu que els bancs no tenen perquè fer-ho.
"Estaria disposat a acceptar menys sou a canvi d'horaris més adaptats a les necessitats?"
Un 39% ho estaria, però el 57,4% no ho faria. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La darrera enquesta Òmnibus del CEO mostra que la majoria de catalans considera que la justícia no s’hauria de fer servir per a resoldre conflictes polítics i que les decisions importants les hauria de prendre el poble. Així mateix, aproven que la Generalitat tingui la seva pròpia política exterior amb delegacions a l’estranger i representació a la UE.",
"a2": "El Centre d'Estudis d'Opinió va realitzar una enquesta a la població catalana amb 63 preguntes vinculades a totes les conselleries de la Generalitat i s'han publicat els resultats. La gran majoria de les persones enquestades pensa que la justícia no s'ha d'utilitzar per a resoldre problemes de política i confrontacions d'aquest tipus.",
"a3": "A enquesta Òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) d’aquest divendres, la Generalitat ha volgut fer a la ciutadania 62 preguntes. A la pregunta si es fa mal ús de la justícia per a resoldre problemes polítics, un 75,8% dels enquestats respon afirmativament i un 12,1% es situa en un punt mig o no sap i no contesta. "
},
"extractive": {
"a1": "Es fa un mal ús de la justícia quan aquesta s'utilitza per a resoldre problemes polítics i de confrontació política?\nUn 75,8% dels enquestats respon afirmativament la pregunta, mentre que aquells que avalen un vincle directe entre política i justícia representen només el 12,1% (un 6,8% se situa en un punt mig i un 5,2% no sap o no contesta).\nUn 30% dels 1.200 enquestats està \"molt d'acord\" en considerar un \"mal ús\" de la Justícia quan aquesta es fa servir per a resoldre problemes polítics.\nPel que fa a aquesta darrera, un 54,7% dels enquestats creu que la Generalitat ha de tenir política exterior pròpia (contra el 30,7% que creu que no l'ha de tenir); un 63,8% vol que les institucions catalanes tinguin veu pròpia davant la UE en temes com l'acollida de refugiats, cultura, política agrària i energia (un 25,7% no ho vol); i un 62,5% veu pertinents les delegacions a l'exterior, tant per la seva vessant econòmica com perquè Catalunya tingui veu pròpia al món (un 25,9% les rebutja).",
"a2": "Un 75,8% dels enquestats respon afirmativament la pregunta, mentre que aquells que avalen un vincle directe entre política i justícia representen només el 12,1% (un 6,8% se situa en un punt mig i un 5,2% no sap o no contesta).\nLes preguntes vinculades al funcionament de la Justícia també interpel·len els ciutadans sobre la conveniència o no de deixar íntegrament en mans de la Generalitat la gestió de la Justícia (actualment és una competència compartida).\nÉs el segon Òmnibus de l'any i moltes de les preguntes no poden ser comparades perquè són diferents de les que es van fer en l'enquesta publicada el mes d'agost amb dades recollides entre el 20 d'abril i l'11 de maig.\nPel que fa a aquesta darrera, un 54,7% dels enquestats creu que la Generalitat ha de tenir política exterior pròpia (contra el 30,7% que creu que no l'ha de tenir); un 63,8% vol que les institucions catalanes tinguin veu pròpia davant la UE en temes com l'acollida de refugiats, cultura, política agrària i energia (un 25,7% no ho vol); i un 62,5% veu pertinents les delegacions a l'exterior, tant per la seva vessant econòmica com perquè Catalunya tingui veu pròpia al món (un 25,9% les rebutja).",
"a3": "Un 75,8% dels enquestats respon afirmativament la pregunta, mentre que aquells que avalen un vincle directe entre política i justícia representen només el 12,1% (un 6,8% se situa en un punt mig i un 5,2% no sap o no contesta). \nUn 54,7% dels enquestats avala que la Generalitat tingui la seva política exterior, un percentatge que s'incrementa fins al 62,5% quan es pregunta per la utilitat de les delegacions a l'estranger.\nEl 49,4% creu que el traspàs complet de la competència seria una bona notícia, mentre que el 24,7% es mostra en desacord. \nEn total, es plantegen 63 preguntes, amb qüestions vinculades a totes les conselleries de la Generalitat. "
},
"extreme": {
"a1": "La majoria de catalans no veuen bé la politització de la justícia i aproven que la Generalitat tingui política exterior.",
"a2": "El CEO publica els resultats de l'enquesta a la població catalana sobre les conselleries de la Generalitat.",
"a3": "La Generalitat fa 62 preguntes dirigides a la ciutadania en l’enquesta Òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió."
}
} |
1,917 | Salut invertirà 3 milions d'euros a les urgències de l'Hospital Trueta | La redacció del projecte es farà durant aquest any i la licitació de les obres depèn de la disponibilitat pressupostària | El Departament de Salut invertirà 3 milions d'euros per reformar i ampliar el servei d'urgències de l'Hospital Josep Trueta de Girona.
Durant aquest any està previst que s'encarregui la redacció del projecte a través de l'empresa pública infraestructures.cat i l'any vinent ja es podrien licitar les obres.
Tot i això, Salut ha assenyalat que els treballs depenen de la disponibilitat pressupostària.
A més, la remodelació del servei d'urgències del Trueta - llargament reivindicada- està lligada al trasllat del laboratori clínic regional de Girona que marxarà del Trueta cap al parc hospitalari Martí i Julià de Salt.
De moment, l'IAS ja ha tret a concurs la redacció d'aquest projecte.
El Departament de Salut ha donat a conèixer aquestes noves actuacions i terminis arran d'una pregunta parlamentària que es va presentar per escrit.
En concret, demanava que el Govern respongués per escrit quines inversions tenia previst executar a l'Hospital Doctor Josep Trueta de Girona durant els anys 2014 i 2015.
En el document de resposta, el Departament de Salut ha destacat tres coses.
D'una banda ha assenyalat que, seguint el Pla d'actuacions d'inversió en equipaments de salut del CatSalut, ja s'ha finalitzat la reparació de les façanes de l'hospital Josep Trueta de Girona, uns treballs que han durat dos anys (2013-2014) i que han comportat una despesa de 100.000 euros.
Paral·lelament, Salut ha informat que durant aquest 2014 està previst encarregar la redacció del projecte de reforma i ampliació del servei d'urgències de l'Hospital Josep Trueta de Girona.
Una demanda llargament reivindicada pel col·lectiu de metges que, des de fa anys, critiquen que el servei d'urgències del Trueta ha quedat desfasat i obsolet.
En concret, el Departament ha explicat que la redacció es farà a través de l'empresa pública infraestructures.cat i que s'espera que estigui enllestit l'any vinent.
Llavors, "s'estaria en condicions de licitar les obres, en funció de la disponibilitat pressupostària", ha subratllat en la missiva.
El cost estimat dels treballs de remodelació i ampliació arribaria als 3.000.000 euros.
Tot i que, de moment, aquesta és la xifra inicial prevista.
No obstant això, cal tenir en compte que es tracta d'unes obres que estan condicionades al trasllat del laboratori clínic regional de Girona que passarà del Trueta al parc hospitalari Martí i Julià de Salt.
D'aquesta manera, l'hospital gironí disposaria d'espai lliure per ampliar les urgències.
De moment, el passat mes de març ja es va conèixer que l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) havia publicat al web de Contractació Pública l'anunci de licitació de la redacció del projecte del nou laboratori clínic regional per un import global de 113.277,28 euros, amb IVA inclòs.
El nou laboratori, que es convertirà en centre de referència per a tota la regió sanitària, es construirà en un espai de 1.500 metres quadrats al subterrani de l'edifici del sociosanitari i tindrà un cost màxim d'1,5 MEUR.
Aquest canvi de lloc respon a la voluntat de crear "aliances estratègiques" entre l'IAS i el Trueta, seguint el projecte CIMS d'unificació dels dos hospitals gironins.
Actualment, el laboratori clínic regional de Girona està constituït per un laboratori central, situat a l'hospital Josep Trueta de Girona, i un laboratori de resposta ràpida a l'hospital Santa Caterina i a l'hospital de Campdevànol.
El laboratori presta els seus serveis a l'assistència primària de tots els centres de l'ICS a Girona, de l'IAS i a les àrees bàsiques que depenen de l'hospital de Campdevànol.
També al Trueta i Santa Caterina.
Segons les dades del Departament de Salut, durant els darrers dos anys, el centre ha fet més de 10,8 milions de proves.
En darrer lloc, i tal com s'havia donat a conèixer ara fa uns mesos, l'Institut Català d'Oncologia (ICO) de l'hospital Trueta té previst adequar durant aquest any els seus espais administratius - que es troben a la planta del soterrani- per un import de 300.000 euros, instal·lar un equip de Trigeneració i renovar els equipaments i la tecnologia mèdica.
Tota una sèrie de canvis i innovacions que segueixen la línia que va marcar el Departament de Salut que ara fa uns mesos va aparcar la idea de construir un nou hospital tot apostant per adequar i remodelar l'actual edifici que data del 1956. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Departament de Salut planeja remodelar els serveis d’urgències de l'Hospital Josep Trueta de Girona i traslladar el laboratori clínic regional de Girona al parc hospitalari Martí i Julià de Salt, on es convertirà en un centre de referència per a la regió sanitària. A més, l’ICO del Trueta instal·larà un equip de trigeneració i renovarà els seus equipaments.",
"a2": "L'Hospital Josep Trueta de Girona rebrà una inversió de tres milions d'euros del Departament de Salut per a reformar i ampliar el seu servei d'urgències. Malgrat això, el Departament de Salut ha recordat que aquesta reforma i inversió dependran de la disponibilitat dels pressupostos. A banda, es canviarà de lloc el nou laboratori per motius estratègics.",
"a3": "Una pregunta parlamentària dona a conèixer que Salut invertirà 3 milions d'euros per a reformar i ampliar el servei d’urgències de l'Hospital Josep Trueta de Girona. S’ha tret a concurs la redacció del projecte. Els metges ja fa temps que critiquen el servei d’urgències, ja que està obsolet. Les obres estan condicionades al trasllat del laboratori clínic regional de Girona."
},
"extractive": {
"a1": "El Departament de Salut invertirà 3 milions d'euros per a reformar i ampliar el servei d'urgències de l'Hospital Josep Trueta de Girona.\nA més, la remodelació del servei d'urgències del Trueta –llargament reivindicada– està lligada al trasllat del laboratori clínic regional de Girona que marxarà del Trueta cap al parc hospitalari Martí i Julià de Salt.\nD'una banda, ha assenyalat que, seguint el Pla d'actuacions d'inversió en equipaments de salut del CatSalut, ja s'ha finalitzat la reparació de les façanes de l'hospital Josep Trueta de Girona, uns treballs que han durat dos anys (2013-2014) i que han comportat una despesa de 100.000 euros.\nEl nou laboratori, que es convertirà en centre de referència per a tota la regió sanitària, es construirà en un espai de 1.500 metres quadrats al subterrani de l'edifici del sociosanitari i tindrà un cost màxim d'1,5 MEUR.",
"a2": "El Departament de Salut invertirà 3 milions d'euros per a reformar i ampliar el servei d'urgències de l'Hospital Josep Trueta de Girona.\nEn concret, demanava que el Govern respongués per escrit quines inversions tenia previst executar a l'Hospital Doctor Josep Trueta de Girona durant els anys 2014 i 2015.\nLlavors, \"s'estaria en condicions de licitar les obres, en funció de la disponibilitat pressupostària\", ha subratllat en la missiva.\nAquest canvi de lloc respon a la voluntat de crear \"aliances estratègiques\" entre l'IAS i el Trueta, seguint el projecte CIMS d'unificació dels dos hospitals gironins.",
"a3": "El Departament de Salut invertirà 3 milions d'euros per a reformar i ampliar el servei d'urgències de l'Hospital Josep Trueta de Girona.\nTot i això, Salut ha assenyalat que els treballs depenen de la disponibilitat pressupostària. \nD'una banda, ha assenyalat que, seguint el Pla d'actuacions d'inversió en equipaments de salut del CatSalut, ja s'ha finalitzat la reparació de les façanes de l'hospital Josep Trueta de Girona, uns treballs que han durat dos anys (2013-2014) i que han comportat una despesa de 100.000 euros. \nEl cost estimat dels treballs de remodelació i ampliació arribaria als 3.000.000 d'euros."
},
"extreme": {
"a1": "El Departament de Salut ha informat sobre els seus plans per a millorar l'Hospital Josep Trueta de Girona.",
"a2": "El Departament de Salut confirma que invertirà tres milions d'euros en la reforma de l'Hospital Josep Trueta depenent dels pressupostos.",
"a3": "Salut preveu invertir 3.000.000 euros en la reforma i l’ampliació del servei d’urgències de l'Hospital Josep Trueta de Girona."
}
} |
2,080 | Junqueras, Sànchez, Rull, Turull i Romeva tramiten les seves actes de diputat al Congrés i al Senat | Els diputats electes saluden els seus companys de grup enmig de l'expectació i d'un ampli dispositiu policial | Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turulli Raül Romeva han tramitat aquest dimarts les seves actes de diputat al Congrés i Al Senat enmig d'una gran expectació i d'un desplegament policial per a l'ocasió.
Ho han pogut fer acompanyats dels seus companys d'escó un cop la Guàrdia Civil els ha traslladat al Congrés i al Senat procedents de Soto del Real.
Tal com va estipular el Suprem, han pogut fer els tràmits de forma presencial i al mateix lloc on ho han fet la resta de diputats i senadors de la cambra.
És la primera vegada que diputats electes en règim de presó agafen l'acta.
Aquest dimarts podran ser presents també a la sessió constitutiva on prometran o acataran l'escó i participaran en les votacions per a l'elecció de les respectives meses.
Al Congrés, el dispositiu policial ha esquivat la premsa i ha fet entrar els quatre diputats presos per un accés al pàrquing subterrani allunyat de les càmeres.
Ho han fet prop de les 10 del matí, una hora després de sortir de Soto del Real.
Un cop a dins, tots quatre han passat a disposició de la Policia Nacional al Congrés, que els ha acompanyat pels passadissos sense emmanillar.
Al seu costat, la pràctica totalitat dels diputats d'ERC i de Junts.
De fet, Junqueras, Sànchez, Rull i Turull han anat saludant els seus companys d'escó a mesura que s'han anat apropant a la sala de la primera planta de l'ampliació del Congrés on es fan els tràmits.
Per a l'ocasió, la cambra ha estipulat que es facin la tradicional fotografia de diputats també en aquesta planta, per evitar un altre desplaçament.
Aquest dimarts tornaran al Congrés per participar en la sessió constitutiva.
Ho podran fer també sense manilles i tindran llibertat de moviments a l'hemicicle.
Al Senat, Raül Romeva també ha recollit presencialment l'acta de senador a la cambra alta aquest dilluns al matí sota vigilància policial.
Romeva ha arribat a la Sala Campoamor del Senat, on es fan els tràmits de presentació de les credencials i de declaració d'activitats i bens, pocs minuts després de les 10 del matí, i ha fet els tràmits necessaris per ser senador en menys de 10 minuts.
El senador en presó preventiva ha estat acompanyat per agents de la Policia Nacional vestits de paisà fins a la tercera planta del Senat, i durant l'estona en què ha presentat les credencials de senador.
Romeva ha estat també acompanyat pels altres senadors d'ERC, amb qui ha pogut parlar durant uns minuts.
Tanmateix, el senador d'ERC no ha fet declaracions als mitjans i ha marxat de seguida.
Ha estat acomiadat a l'ascensor entre aplaudiments de la resta de membres del seu grup.
Segons fonts d'ERC presents a la sala, Romeva s'ha mostrat molt animat i els ha dit que cal sortir a guanyar les eleccions del 26 de maig.
També els ha dit que se'n sortiran i han comentat temes pràctics del grup parlamentari.
L'acta de senador de Romeva se l'ha quedat el grup.
A diferència del Congrés, els senadors han de fer els tràmits presencialment.
Per a l'ocasió, la Policia Nacional ha desplegat un ampli dispositiu de seguretat tan als accessos del Congrés i del Senat com a l'interior.
El Tribunal Suprem va establir que els presos no podran fer rodes de premsa ni reunions a la cambra baixa, però sí que se'ls podrà veure als passadissos i es faran la tradicional fotografia, tal com han fet aquests dies la resta de representants.
Un cop completats els tràmits, el Suprem va establir que hauran de tornar a Soto del Real "sense dilació".
El dispositiu d'aquest dilluns és semblant al que es desplegarà dimarts, amb la diferència que aleshores accediran a l'Hemicicle, on tindran llibertat de moviments i podran seure amb els seus companys de grup.
Junqueras va anunciar en una roda de premsa a l'ACN que no descarta aprofitar la sessió constitutiva del Congrés per parlar amb el president espanyol, Pedro Sánchez.
Si ho fa haurà de ser en un recés de la sessió, ja que hauran de tornar a la presó "sense dilacions" un cop la presidència de les cambres hagi posat fi a la sessió.
La seva participació posterior en l'activitat parlamentària està per veure.
Segons La Vanguardia els magistrats deixaran la decisió a mans de la Mesa del Congrés dels Diputats, que tindrà majoria progressista i que estarà presidida per Meritxell Batet.
Podrien encarregar un informe als lletrats del Parlament espanyol per determinar els passos a seguir.
La setmana del judici de l'1-O al Tribunal Suprem arrencarà dimecres amb l'última sessió destinada a les declaracions de testimonis, la fase més llarga de tot el procés.
Dimecres estan citats a declarar 13 testimonis i també està previst que comencin les proves pericials. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Tribunal Suprem ha permès que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva poguessin tramitar de forma presencial, acompanyats per la Policia Nacional, les seves actes al congrés i al senat junt a la resta de diputats i senadors. Igualment, podran anar a la sessió constitutiva i votar la formació de les meses corresponents.",
"a2": "Junqueras, Rull, Sànchez, Turull i Romeva han pogut tramitar les seves actes de diputat tant al Congrés com al Senat presencialment i amb un desplegament policial especial per a aquesta ocasió. És la primera vegada en la història que diputats en presó agafen l'acta, a més de fer-ho també Romeva com a senador.",
"a3": "Junqueras, Sànchez, Rull, Turull i Romeva surten de presó, acompanyats d’un gran desplegament policial, per a firmar les actes de diputats al Congrés i al Senat. És el primer cop que diputats electes a presó agafen l’acta. Dimarts podran assistir a la sessió constructiva i sense manilles. El Suprem afirma que els presos no podran donar rodes de premsa ni reunions."
},
"extractive": {
"a1": "Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turulli Raül Romeva han tramitat aquest dimarts les seves actes de diputat al Congrés i Al Senat enmig d'una gran expectació i d'un desplegament policial per a l'ocasió.\nTal com va estipular el Suprem, han pogut fer els tràmits de forma presencial i al mateix lloc on ho han fet la resta de diputats i senadors de la cambra.\nAquest dimarts podran ser presents també a la sessió constitutiva on prometran o acataran l'escó i participaran en les votacions per a l'elecció de les respectives meses.\nEl Tribunal Suprem va establir que els presos no podran fer rodes de premsa ni reunions a la cambra baixa, però sí que se'ls podrà veure als passadissos i es faran la tradicional fotografia, tal com han fet aquests dies la resta de representants.",
"a2": "Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turulli Raül Romeva han tramitat aquest dimarts les seves actes de diputat al Congrés i Al Senat enmig d'una gran expectació i d'un desplegament policial per a l'ocasió.\nÉs la primera vegada que diputats electes en règim de presó agafen l'acta.\nAl Senat, Raül Romeva també ha recollit presencialment l'acta de senador a la cambra alta aquest dilluns al matí sota vigilància policial.\nEl dispositiu d'aquest dilluns és semblant al que es desplegarà dimarts, amb la diferència que aleshores accediran a l'Hemicicle, on tindran llibertat de moviments i podran seure amb els seus companys de grup.",
"a3": "Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turulli Raül Romeva han tramitat aquest dimarts les seves actes de diputat al Congrés i Al Senat enmig d'una gran expectació i d'un desplegament policial per a l'ocasió. \nÉs la primera vegada que diputats electes en règim de presó agafen l'acta. \nAquest dimarts tornaran al Congrés per a participar en la sessió constitutiva.\nEl Tribunal Suprem va establir que els presos no podran fer rodes de premsa ni reunions a la cambra baixa, però sí que se'ls podrà veure als passadissos i es faran la tradicional fotografia, tal com han fet aquests dies la resta de representants."
},
"extreme": {
"a1": "Junqueras, Sànchez, Rull, Turull i Romeva han pogut tramitar les seves actes de diputats i senadors de forma presencial.",
"a2": "Els diputats i el senador en règim de presó recullen les seves actes presencialment per primera vegada en la història.",
"a3": "Junqueras, Sànchez, Rull, Turull i Romeva han sortit de presó per a tramitar les seves actes al Congrés i al Senat."
}
} |
809 | L’aliança estratègica entre les Illes i el País Valencià comença a caminar | Avui i demà es fa a Palma la cimera entre tots dos territoris per a evidenciar una entesa i treballar pels objectius comuns | El 21 d’abril, quan la presidenta de les Illes Balears va visitar el País Valencià per reunir-se amb Ximo Puig, la incidència acumulada de casos de covid anava a la baixa a tots dos territoris.
També hi anaven els llits d’UCI ocupats als hospitals.
Tots els indicadors sanitaris apuntaven cap a una eixida de la quarta onada que havia propiciat un hivern molt dur.
Ja era primavera i s’albirava un estiu de reobertura de mercats turístics.
“Volem que Europa no es mire Espanya com un tot, sinó que separe per comunitats autònomes”, va dir Francina Armengol, perquè les Illes tenien els millors números del sud d’Europa.
Les Illes Balears i el País Valencià han estat dos dels territoris de l’estat espanyol que han mantingut fins a l’últim moment les restriccions més dures perquè necessiten l’oxigen de la posada en marxa de la principal maquinària econòmica.
D’un parell de setmanes ençà, la truita s’ha capgirat i els contagis tornen a estar disparats a banda i banda de la mar.
Avui, quan es farà al Palau de Congressos de Palma la cimera Illes Balears-País Valencià, tots els valencians de l’expedició tan nombrosa que aterren a Son Sant Joan hauran de demostrar que ja han rebut les dues dosis d’un vaccí, o hauran de mostrar una PCR negativa.
El País Valencià i les Illes fermen una relació estratègica de recuperació econòmica
Tant el País Valencià com les Illes Balears necessiten compartir estratègies per lluitar per la recuperació econòmica després de la pandèmia.
S’han proposat d’unir esforços per a traure el màxim profit possible del fons europeu Next Generation, que ha d’ajudar a dur a terme projectes que revolucionen les maneres de produir, de consumir i de respectar el medi natural.
El director general de Relacions amb les Comunitats Autònomes de la Generalitat, Jorge Alarte, ha explicat que un dels objectius de la cimera és estrènyer vincles culturals, socials i econòmics.
“Perquè la perifèria siga el centre, per l’aprofundiment de la cogovernança, el finançament autonòmic, la transició ecològica, les polítiques socials i laborals i la vertebració territorial.”
La cimera la inauguraran Vicenç Thomas i Enric Morera, presidents del Parlament de les Illes Balears i les Corts Valencianes; i la clausuraran els presidents Armengol i Puig.
I entremig, dos dies amb nou taules rodones, com ara la dedicada al diàleg social que obrirà el foc amb les intervencions de representants de l’empresariat illenc, com ara Carmen Planas i Jordi Mora, i del valencià, com són Salvador Navarro i Eva Blasco.
També hi haurà representants de Comissions Obreres i UGT.
Tot s’ha mesurat al mil·límetre i s’han respectat els equilibris entre governs i entre els partits que els formen a l’hora de configurar les taules de diàleg i de debat.
Tots dos són tripartits.
Els vice-presidents Juan Pedro Yllanes i Ruben Martínez Dalmau dialogaran sobre la transició ecològica.
Els empresaris Adolf Utor (Balearia), Carlos Bertoneu (Air Nostrum), Gabriel Escarrer (Melià), Sabrina Fluxà (Iberostar) i el comissionat del govern d’Espanya pel corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, parlaran sobre la reactivació immediata i la interconnexió territorial.
També hi haurà temps per a parlar sobre la societat del coneixement, amb els rectors de les universitats de València i de les Illes Balears; de llengua i cultura amb els escriptors Ferran Torrent i Sebastià Alzamora; i de com es comuniquen les realitats perifèriques amb responsables de diferents mitjans de comunicació tant públics com privats.
Els responsables d’hisenda de tots dos territoris, Rosario Sánchez i Vicent Soler, parlaran amb empresaris com ara Vicente Boluda, el president del Cercle d’Economia de Mallorca, José María Vicens, l’economista Guillem López Casasnovas i el director d’investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, sobre la necessitat que l’estat tinga en compte la realitat de les perifèries.
País Valencià – Illes Balears, o quan les mirades ja es troben enmig de la mar
La cimera d’avui es va anunciar al palau de la Generalitat el 21 d’abril.
No serà la primera.
Puig i Armengol han demostrat molt bona sintonia d’ençà que tots dos van arribar a la presidència dels seus territoris l’estiu del 2015.
La primera reunió d’alt nivell es va fer a València pocs mesos després, el novembre del 2015. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La cimera Illes Balears-País Valencià, celebrada a Palma de Mallorca, reunirà personalitats de les dues comunitats autònomes i inclourà taules rodones i debats sobre la transició ecològica, la interconnexió territorial, la societat del coneixement, la llengua, la cultura i la comunicació, entre d'altres. L’objectiu de la trobada és unir esforços per a avançar cap al futur.",
"a2": "Se celebra una cimera entre el País Valencià i les Illes Balears per a començar una aliança. Ambdós territoris van mantenir les restriccions més dures per la pandèmia i han estat els que millors resultats han tingut, malgrat el nou repunt de casos. Així mateix, a la cimera es tractaran diversos temes, com el corredor mediterrani o la qüestió lingüística.",
"a3": "Quan els indicadors sanitaris començaven a controlar-se, les Illes Balears i el País Valencià van mantenir les restriccions més dures fins al final, i ara formen una relació de recuperació econòmica i necessiten estratègies per a aconseguir la recuperació econòmica que la pandèmia els va prendre. S’ha introduït a l'equació els fons Next Generation."
},
"extractive": {
"a1": "El 21 d’abril, quan la presidenta de les Illes Balears va visitar el País Valencià per a reunir-se amb Ximo Puig, la incidència acumulada de casos de covid anava a la baixa a tots dos territoris.\nAvui, quan es farà al Palau de Congressos de Palma la cimera Illes Balears-País Valencià, tots els valencians de l’expedició tan nombrosa que aterren a Son Sant Joan hauran de demostrar que ja han rebut les dues dosis d’un vaccí, o hauran de mostrar una PCR negativa.\nS’han proposat d’unir esforços per a traure el màxim profit possible del fons europeu Next Generation, que ha d’ajudar a dur a terme projectes que revolucionen les maneres de produir, de consumir i de respectar el medi natural.\nLa cimera serà inaugurada per Vicenç Thomas i Enric Morera, presidents del Parlament de les Illes Balears i les Corts Valencianes; i la clausuraran els presidents Armengol i Puig.",
"a2": "Les Illes Balears i el País Valencià han estat dos dels territoris de l’estat espanyol que han mantingut fins a l’últim moment les restriccions més dures perquè necessiten l’oxigen de la posada en marxa de la principal maquinària econòmica.\nTant el País Valencià com les Illes Balears necessiten compartir estratègies per a lluitar per la recuperació econòmica després de la pandèmia.\nEl director general de Relacions amb les Comunitats Autònomes de la Generalitat, Jorge Alarte, ha explicat que un dels objectius de la cimera és estrènyer vincles culturals, socials i econòmics.\nTambé hi haurà temps per a parlar sobre la societat del coneixement, amb els rectors de les universitats de València i de les Illes Balears; de llengua i cultura amb els escriptors Ferran Torrent i Sebastià Alzamora; i de com es comuniquen les realitats perifèriques amb responsables de diferents mitjans de comunicació tant públics com privats.",
"a3": "El 21 d’abril, quan la presidenta de les Illes Balears va visitar el País Valencià per a reunir-se amb Ximo Puig, la incidència acumulada de casos de covid anava a la baixa a tots dos territoris. \nTots els indicadors sanitaris apuntaven cap a una eixida de la quarta onada que havia propiciat un hivern molt dur. \nLes Illes Balears i el País Valencià han estat dos dels territoris de l’estat espanyol que han mantingut fins a l’últim moment les restriccions més dures perquè necessiten l’oxigen de la posada en marxa de la principal maquinària econòmica.\nEl País Valencià i les Illes fermen una relació estratègica de recuperació econòmica, i tant el País Valencià com les Illes Balears necessiten compartir estratègies per a lluitar per la recuperació econòmica després de la pandèmia."
},
"extreme": {
"a1": "La cimera Illes Balears-País Valencià servirà per a estrènyer llaços i compartir estratègies que contribueixin a la recuperació econòmica.",
"a2": "El País Valencià i les Illes Balears celebren una cimera conjunta per a començar a establir una aliança.",
"a3": "Les Illes Balears i el País Valencià han mantingut les restriccions més dures fins al final."
}
} |
2,376 | Colau reclama a l'Estat atendre el clam que s'expressarà per la Diada i veu la dreta espanyola "incapacitada" per fer-ho | L'alcaldessa nega que Espanya sigui "irreformable" i diu que qui ho és realment és el PP | L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat aquest dissabte atendre el clam que s'expressi l'Onze de Setembre i ha considerat que la dreta espanyola està "incapacitada" per fer-ho.
En un article publicat al diari 'El País', Colau ha pronosticat que el nombre de manifestants diumenge serà suficient com perquè el govern els hagi d'escoltar.
"No es cansin en comptar-los, seran molts.
Potser siguin més o potser menys que en els últims quatre anys.
En qualsevol cas, tornaran a ser un nombre suficient com perquè qualsevol govern amb vocació d'escoltar la ciutadania els tingui en compte", ha argumentat.
L'alcaldessa ha negat que Espanya sigui "irreformable", un "mantra" alimentat, ha dit, per "l'immobilisme crònic de Rajoy".
Al seu parer, qui s'ha demostrat realment "irreformable" és el PP.
En un article sota el títol 'La Diada i el dia després", Colau ha pronosticat que milers de catalans es manifestaran diumenge per expressar "la seva voluntat de decidir lliurement el seu futur i el seu desig d'independència davant d'un Estat que ignora els seus drets i llibertats nacionals".
L'alcaldessa ha augurat també que, "per desgràcia", la resposta del president en funcions, Mariano Rajoy, no serà una altra que "lloances a la seva indestructible unitat d'Espanya i fermesa per fer front al desafiament secessionista".
Colau s'ha queixat que "l'immobilisme crònic" de Rajoy hagi alimentat la tesi que "Espanya és irreformable" entre alguns sectors de l'independentisme, extrem que ella ha negat, trobant-lo fins i tot "reaccionari".
"Qui pot negar a una comunitat política la capacitat i el dret a ser transformada i millorada mitjançant l'exercici de la democràcia i la participació ciutadana?", ha preguntat.
Qui s'ha demostrat irreformable, al seu parer, és la dreta espanyola, que en 150 anys ha estat "incapaç de desprendre's de la seva visió centralista, homogeneïtzadora i passada de moda d'Espanya".
Com a exemple, ha citat les "amenaces de Rajoy a les institucions catalanes amb mesures penals".
Quan ho fa, ha dit, "no està insultant només els representants del poble català, sinó el conjunt de l'Espanya democràtica".
Al seu parer, el que cal ara és "ampliar el reconeixement i garantia dels drets civils i socials, incloent també el dret a decidir del poble català, perquè pugui decidir lliurement quina ha de ser la seva relació amb Espanya, sigui federal, confederal o d'independència".
I això passa per "ampliar la capacitat de decisió de la ciutadania davant d'aquells que defensen una lectura immobilista i restrictiva del text constitucional".
I és que ha subratllat que una part molt important de la població catalana i del conjunt de l'Estat "ja no se sent representada en el pacte constitucional de 1978", perquè "el país ha canviat".
Per abordar aquest conflicte, segons l'alcaldessa, calen dots d'escolta i diàleg, "actituds per a les quals la dreta espanyola, en les seves formes més velles o més noves, sembla incapacitada".
"És urgent una modernització del model territorial que aposti decididament pel reconeixement de la plurinacionalitat i del dret a dret a decidir", ha reclamat, i ha avisat que quan els carrers catalans recuperin la normalitat, la qüestió territorial seguirà allà mateix, "i les eleccions basques i gallegues tornaran a recordar que l'Espanya uniforme de Rajoy és només una construcció mental".
"Espanya és ja un estat plurinacional de fet, ara necessita ser-ho també de dret", ha conclòs.
En aquest escenari, ha afegit que la judicialització del conflicte "no només constitueix la pitjor sortida possible", sinó que porta aparellada una conseqüència "encara més tenebrosa, com és la politització de la justícia, en convertir els tribunals en una tercera cambra sense control ciutadà".
Com a origen de tot plegat, Colau ha situat la sentència de l'Estatut, que ha atribuït al PP tot i criticar també "l'actitud claudicant del PSOE".
A això li ha sumat el procés recentralitzador impulsat pels populars, convertint l'autonomisme en una "via morta".
Pel que fa als efectes, ha situat un augment de la polarització, una pèrdua de confiança en les institucions i un bloqueig polític, afectant fins i tot la governabilitat de l'Estat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Ada Colau ha pronosticat que molts catalans es manifestaran el proper Onze de Setembre per a reivindicar el seu dret a l’autodeterminació i ha demanat a l’Estat que deixi d’ignorar-los. Igualment, ha criticat la dreta espanyola per ser incapaç de reformar-se i per seguir defensant idees antiquades que ja no representen la pluralitat de l’Espanya actual.",
"a2": "Ada Colau ha anticipat que la Diada rebrà a milers de catalans que es manifestaran i que la dreta no està preparada per a atendre la qüestió plurinacional d'Espanya. Així, ha explicat que considera que Espanya sí que és reformable, mentre que la dreta espanyola no i la titlla de tenir \"immobilisme crònic\".",
"a3": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, reclama que aquest Onze de Setembre del govern escolti els manifestants i que s’espera que la resposta de Mariano Rajoy sigui un discurs a favor de la unitat d’Espanya i a favor que els independentistes no desafiïn aquesta unitat. Colau creu que el PP s’ha mostrat irreformable."
},
"extractive": {
"a1": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat aquest dissabte atendre el clam que s'expressi l'Onze de Setembre i ha considerat que la dreta espanyola està \"incapacitada\" per a fer-ho.\nEn un article sota el títol \"La Diada i el dia després\", Colau ha pronosticat que milers de catalans es manifestaran diumenge per a expressar \"la seva voluntat de decidir lliurement el seu futur i el seu desig d'independència davant d'un Estat que ignora els seus drets i llibertats nacionals\".\nQui s'ha demostrat irreformable, al seu parer, és la dreta espanyola, que en 150 anys ha estat \"incapaç de desprendre's de la seva visió centralista, homogeneïtzadora i passada de moda d'Espanya\".\n\"És urgent una modernització del model territorial que aposti decididament pel reconeixement de la plurinacionalitat i del dret a decidir\", ha reclamat, i ha avisat que quan els carrers catalans recuperin la normalitat, la qüestió territorial seguirà allà mateix, \"i les eleccions basques i gallegues tornaran a recordar que l'Espanya uniforme de Rajoy és només una construcció mental\".",
"a2": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat aquest dissabte atendre el clam que s'expressi l'Onze de Setembre i ha considerat que la dreta espanyola està \"incapacitada\" per a fer-ho.\nEn un article sota el títol \"La Diada i el dia després\", Colau ha pronosticat que milers de catalans es manifestaran diumenge per a expressar \"la seva voluntat de decidir lliurement el seu futur i el seu desig d'independència davant d'un Estat que ignora els seus drets i llibertats nacionals\".\nColau s'ha queixat que \"l'immobilisme crònic\" de Rajoy hagi alimentat la tesi que \"Espanya és irreformable\" entre alguns sectors de l'independentisme, extrem que ella ha negat, considerant-lo fins i tot com a \"reaccionari\".\n\"És urgent una modernització del model territorial que aposti decididament pel reconeixement de la plurinacionalitat i del dret a decidir\", ha reclamat, i ha avisat que quan els carrers catalans recuperin la normalitat, la qüestió territorial seguirà allà mateix, \"i les eleccions basques i gallegues tornaran a recordar que l'Espanya uniforme de Rajoy és només una construcció mental\".",
"a3": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat aquest dissabte atendre el clam que s'expressi l'Onze de Setembre i ha considerat que la dreta espanyola està \"incapacitada\" per a fer-ho. \nEn un article publicat al diari El País, Colau ha pronosticat que el nombre de manifestants diumenge serà suficient com perquè el govern els hagi d'escoltar. \nL'alcaldessa ha augurat també que, \"per desgràcia\", la resposta del president en funcions, Mariano Rajoy, no serà una altra que \"lloances a la seva indestructible unitat d'Espanya i fermesa per a fer front al desafiament secessionista\". \nAl seu parer, el que cal ara és \"ampliar el reconeixement i garantia dels drets civils i socials, incloent-hi també el dret a decidir del poble català, perquè pugui decidir lliurement quina ha de ser la seva relació amb Espanya, sigui federal, confederal o d'independència\"."
},
"extreme": {
"a1": "Ada Colau ha exigit que s’escolti la ciutadania i ha criticat la dreta per no ser capaç de reformar-se.",
"a2": "Colau vaticina una Diada multitudinària i titlla la dreta espanyola d'irreformable i incapaç d'atendre la qüestió de la plurinacionalitat.",
"a3": "Colau reclama que s’escolti els manifestants de l'11-S i afirma que ja s’espera que la dreta espanyola no ho faci."
}
} |
1,360 | ERC, JxCat, CUP i Bildu denuncien un «muntatge» per criminalitzar l’independentisme | Una trentena de persones es concentren a l'Audiència Nacional en suport als CDR detinguts | La diputada d'ERC Marta Rosique, la de JxCat a Madrid Míriam Noqueras, la de la CUP Maria Sirvent i la portaveu de Bildu al Congés Mertxe Aizpurua han denunciat que les detencions responen a un “muntatge” i una “operació repressiva” amb una “intencionalitat política clara” de "criminalitzar" l’independentisme.
Ho han fet en el transcurs de la concentració que ha reunit una trentena de persones al carrer Génova de Madrid –davant l’Audiència Nacional- i enmig d’un ampli dispositiu del Cos Nacional de Policia.
La diputada d’ERC al Parlament Marta Rosique ha afirmat que aquest és un altre "cas de repressió cap el moviment independentista".
"Ahir era el cas de la Tamara i l’Adri, avui el dels companys dels CDR i demà el de qualsevol de nosaltres", ha afirmat, "però no saben que nosaltres sempre seguim alçats".
La diputada de JxCat al Congrés Míriam Nogueras ha expressat el suport de la seva formació als CDR i ha advertit que “no tolerarem que es vinculi el moviment independentista amb el terrorisme” perquè l’independentisme "és pacífic" i "tenim tot el dret a defensar que volem que Catalunya esdevingui un estat independent”.
Nogueras ha criticat el “sarcasme” que el president del govern en funcions, Pedro Sánchez, "volti per Europa donant lliçons de llibertat i democràcia quan a Espanya hi ha presos polítics, exiliats i repressió".
La diputada de la CUP Maria Sirvent ha assegurat també que aquest és un "muntatge policial" on participen els diversos aparells de l’Estat, una “operació repressiva” amb "una intencionalitat clara de criminalitzar el moviment en defensa de l’autodeterminació".
La portaveu de Bildu al Congrés Mertxe Aizpurua ha denunciat el “muntatge policial” per “infringir un càstig a la ciutadania catalana” que lluita “pacíficament pels seus drets”.
Els detinguts declararan avui a l'Audiència Nacional
Els set arrestats, acusats de terrorisme, passaran a declarar davant del jutge al llarg d'aquest dijous.
Se'ls va detenir dilluns en el marc d'un operatiu ordenat pel titular del jutjat d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, i en el qual els agents de la Benemèrita van trobar material i substàncies considerades "precursores" de la confecció d'explosius.
El ministeri públic considera que formaven un "grup terrorista d'índole secessionista català" i creu que planejaven atemptar entre l'1-O i la sentència.
Els set independentistes han passat les últimes tres nits a la comandància de la Guàrdia Civil de Tres Cantos, a Madrid, a l'espera de passar a disposició judicial.
Tenien "projectes terroristes", segons la Fiscalia
Segons el relat de la fiscalia, els detinguts preparaven "projectes terroristes amb fins secessionistes" i justifica que fossin arrestats davant la "certesa" que pensaven actuar entre l'aniversari de l'1-O i l'anunci de la sentència del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem.
El ministeri públic va argumentar que calia "avortar el projecte que hauria pogut ocasionar danys irreparables a causa de com d'avançats estaven els preparatius".
Protestes i indignació de l'independentisme
L'independentisme va respondre a les detencions amb protestes a diversos municipis de Catalunya i amb indignació per part dels representants polítics.
El president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar explicacions per carta al cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, i ha considerat "intolerable" que es vulgui criminalitzar l'independentisme i se l'acusi de "moviment rebel i terrorista".
L'executiu espanyol ha respost que a l'Estat hi ha separació de poders i ha afirmat que el poder judicial actua amb "autonomia i independència".
De fet, Sánchez va instar Torra a condemnar "qualsevol mena de potencial ús de la violència" per part de grups vinculats amb l'independentisme.
Segons Sánchez, és una forma "fàcil" d'esvair "dubtes" sobre un hipotètic vincle "entre l'independentisme i qualsevol classe d'acció radical violenta".
Precedents de CDR acusats de terrorisme
Les detencions de dilluns per suposats delictes de terrorisme no són les primeres que fa la Guàrdia Civil a membres dels CDR.
L'abril del 2018, i també per ordre de l'Audiència Nacional, es va detenir l'activista de Viladecans Tamara Carrasco i es va intentar fer el mateix amb Adrià Carrasco, d'Esplugues de Llobregat.
Aquest últim, però, va poder fugir a Bèlgica, mentre Tamara Carrasco era obligada a romandre permanentment al seu terme municipal.
Mesos després, al novembre, l'Audiència va retirar les acusacions de terrorisme i va remetre les actuacions als jutjats catalans, que encara segueixen el seu tràmit per desordres públics.
Tamara ja pot sortir de Viladecans, però l'Adrià encara segueix a Bèlgica.
A tots dos se'ls acusa d'incitar a través de les assemblees dels CDR a cometre desordres públics i a bloquejar vies de comunicació.
D'altra banda, els Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han fet des de la tardor del 2017 diverses detencions de membres dels CDR per desordres públics en tallar carreteres o vies de tren, i en alguns d'aquests casos després que els investigats no es presentessin voluntàriament a declarar davant de la policia o el jutjat. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Membres de JxCat, ERC, la CUP i Bildu han participat a una concentració a Madrid per a denunciar que les detencions dels set CDR acusats de terrorisme són un muntatge per a criminalitzar l’independentisme i reprimir el drets de la ciutadania. Així mateix, molts independentistes, inclòs el president de la Generalitat, estan indignats i han reivindicat el seu pacifisme.",
"a2": "Set integrants dels CDR han estat detinguts i les diputades d'ERC, JxCat i la CUP denuncien que es tracta d'un muntatge i una operació repressiva per tal de criminalitzar l'independentisme. Els agents de la Guàrdia Civil van trobar als seus domicilis substàncies que es consideren que s'utilitzen per a confeccionar explosius.",
"a3": "Durant la concentració davant l’Audiència Nacional de Madrid, la diputada d'ERC, la de JxCat, la de la CUP i la portaveu de Bildu al Congrés han denunciat que les detencions dels set independentistes acusats de terrorisme són un muntatge que té l’objectiu de criminalitzar l’independentisme. Els arrestats declararan el dijous davant del jutge."
},
"extractive": {
"a1": "La diputada d'ERC Marta Rosique, la de JxCat a Madrid Míriam Noqueras, la de la CUP Maria Sirvent i la portaveu de Bildu al Congrés Mertxe Aizpurua han denunciat que les detencions responen a un “muntatge” i una “operació repressiva” amb una “intencionalitat política clara” de \"criminalitzar\" l’independentisme.\nLa diputada de JxCat al Congrés Míriam Nogueras ha expressat el suport de la seva formació als CDR i ha advertit que “no tolerarem que es vinculi el moviment independentista amb el terrorisme” perquè l’independentisme \"és pacífic\" i \"tenim tot el dret a defensar que volem que Catalunya esdevingui un estat independent”.\nEls set arrestats, acusats de terrorisme, passaran a declarar davant del jutge al llarg d'aquest dijous.\nSegons el relat de la fiscalia, els detinguts preparaven \"projectes terroristes amb fins secessionistes\" i justifica que fossin arrestats davant la \"certesa\" que pensaven actuar entre l'aniversari de l'1-O i l'anunci de la sentència del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem.",
"a2": "La diputada d'ERC Marta Rosique, la de JxCat a Madrid Míriam Noqueras, la de la CUP Maria Sirvent i la portaveu de Bildu al Congrés Mertxe Aizpurua han denunciat que les detencions responen a un “muntatge” i una “operació repressiva” amb una “intencionalitat política clara” de \"criminalitzar\" l’independentisme.\nSe'ls va detenir dilluns en el marc d'un operatiu ordenat pel titular del jutjat d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, i en el qual els agents de la Benemèrita van trobar material i substàncies considerades \"precursores\" de la confecció d'explosius.\nEl ministeri públic considera que formaven un \"grup terrorista d'índole secessionista català\" i creu que planejaven atemptar entre l'1-O i la sentència.\nL'independentisme va respondre a les detencions amb protestes a diversos municipis de Catalunya i amb indignació per part dels representants polítics.",
"a3": "La diputada d'ERC Marta Rosique, la de JxCat a Madrid Míriam Noqueras, la de la CUP Maria Sirvent i la portaveu de Bildu al Congrés Mertxe Aizpurua han denunciat que les detencions responen a un “muntatge” i una “operació repressiva” amb una “intencionalitat política clara” de \"criminalitzar\" l’independentisme.\nHo han fet en el transcurs de la concentració que ha reunit una trentena de persones al carrer Génova de Madrid –davant l’Audiència Nacional– i enmig d’un ampli dispositiu del Cos Nacional de Policia. \nEls set arrestats, acusats de terrorisme, passaran a declarar davant del jutge al llarg d'aquest dijous. \nSegons el relat de la fiscalia, els detinguts preparaven \"projectes terroristes amb fins secessionistes\" i justifica que fossin arrestats davant la \"certesa\" que pensaven actuar entre l'aniversari de l'1-O i l'anunci de la sentència del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem. "
},
"extreme": {
"a1": "Membres de JxCat, ERC, la CUP i Bildu s’han queixat de les detencions dels set CDR acusats de terrorisme.",
"a2": "Les diputades d'ERC, JxCat i la CUP denuncien un muntatge policial per la detenció de set integrants dels CDR.",
"a3": "ERC, JxCat, la CUP i Bildu afirmen que intenten criminalitzar l’independentisme amb l’arrest dels acusats de terrorisme."
}
} |
814 | El món rural es reafirma i vindica els seus drets a Benlloc | En aquest municipi de la Plana Alta es fan aquest cap de setmana unes jornades dedicades a la manera nova de viure la ruralitat | Benlloc, a la Plana Alta, farà d’altaveu d’una visió nova d’entendre i viure el món rural i tot allò que implica la vida als pobles.
El 31 de gener i l’1 de febrer s’hi faran les IV Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat.
Vint-i-un experts d’arreu del país i de l’estat espanyol participaran en taules redones, ponències i debats oberts al públic.
Les jornades han de servir per a revisar l’estat actual i les perspectives de futur dels municipis i territoris rurals, mostrar experiències d’èxit per a revertir la despoblació i cercar solucions per als problemes de l’habitatge, del transport i de l’èxode juvenil.
S’hi presentaran el projecte ‘Proyecto pueblos vivos‘ de la comarca aragonesa de Somontano, que treballa en els processos d’acolliment dels nouvinguts, facilitant-los habitatge i faena; la iniciativa veïnal ‘Almedíjar Vive‘, una associació que cerca alternatives econòmiques, socials i culturals per a mantenir el poble viu; la tasca que fa l’Associació de Micropobles de Catalunya perquè el jovent no se’n vaja; un exemple de sostenibilitat demogràfica: les Highlands d’Escòcia, on s’aferma un model d’universitat rural; i experiències diverses de transport a demanda.
També s’hi debatran la falta i les condicions de l’habitatge al món rural i s’hi elaborarà un document de conclusions per a continuar avançant.
Al darrere de tot això hi ha el Fòrum de la Nova Ruralitat, un col·lectiu de gent compromesa i proactiva de les comarques del nord del País Valencià, que vol estudiar maneres perquè el món rural s’adeqüe a la realitat actual.
I, alhora, fer pressió per reclamar que la despoblació es resolga amb accions eficaces que garantesquen els drets dels ciutadans, que potencien l’equilibri territorial per a contrarestar la concentració demogràfica i que vagen més enllà de la dinàmica de subvencions o rebaixes fiscals.
Hi participen uns dos-cents membres de totes les edats que viuen en pobles rurals i que es reuneixen en ocasions diverses.
Comerciants, hostalers, artesans, professors, metges, educadors socials, llauradors i més professionals fan debats amb una metodologia pròpia de la investigació acadèmica, participativa i dialèctica, sota l’aixopluc de la Universitat Jaume I i l’aval de desset professors de sociologia i geografia rural de diverses universitats del país i de l’estat espanyol.
El fòrum, de fet, és un espai d’anàlisi i estudi i, alhora, un espai d’acció i reivindicació.
S’organitza amb una coordinadora, que dinamitza la tasca del dia a dia, i sis grups de treball multidisciplinaris, constituïts per a discutir sobre agricultura, ramaderia, empresa, cultura, creació, vida artística, educació, formació en la ruralitat, infrastructures, turisme, administració pública, dret de salut, prevenció i urgències, benestar social, desigualtats i serveis socials.
Les jornades d’enguany han estat precedides dels acords dels consistoris de Vistabella del Maestrat, Xodos i Benlloc, governats per Compromís, PP i PSPV, respectivament, per a aprovar la ‘Moció sobre la política de foment del desenvolupament local, la garantia de serveis públics i contra el despoblament’.
Aquesta moció, que resumeix les conclusions de les jornades anteriors, és pensada per als municipis del nord del País Valencià i, segons l’organització, és extrapolable a més poblacions del país.
En les darreres jornades, els participants van diagnosticar les causes de la despoblació d’algunes comarques i elaboraren el ‘Manifest per un govern equitatiu del territori valencià‘, presentat a les Corts Valencianes el juny del 2019 i recollit per la mesa i pel president de la cambra, Enric Morera.
Una declaració d’intencions que havien elaborat més de cent cinquanta persones.
El manifest inclou conclusions com ara que l’actual èxode juvenil és el principal indicador del despoblament, i que és reversible si es canvia la manera de governar i gestionar el territori, si s’adeqüen lleis i normatives a la realitat dels municipis menuts i a la baixa densitat demogràfica i si, en definitiva, s’esborren les desigualtats territorials i s’aconsegueixen els drets bàsics de ciutadania.
Per fer-ho possible, el document reclama un pla d’urgència a les Corts i a les diputacions per a garantir aquests drets, i estableix fases amb accions concretes que inclouen transport públic 24 hores a demanda, serveis bancaris bàsics, borses de treball territorialitzades i adreçades especialment als jóvens amb un nivell alt de qualificació, un programa de telecomunicacions ràpides, habitatges dignes i assequibles, l’elaboració d’una normativa específica i l’adaptació de l’existent a l’actualitat, la compensació de les desigualtats socials entre municipis, plans d’agricultura i ramaderia de proximitat, diversificació del teixit productiu, tractament mediàtic més acurat per a canviar l’imaginari de la ruralitat real i, finalment, polítiques fiscals específiques quan hi haja el gruix dels programes en marxa i els drets bàsics de la ciutadania garantits.
Fet i fet, les IV Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat mostraran que el món rural té solucions de futur i que avança per revertir el despoblament. | [
"cultura",
"cultura popular"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Les IV Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat celebrades a Benlloc inclouran taules redones, ponències i debats que serviran per a buscar solucions als problemes comuns de les comunitats rurals, com la despoblació, la manca d’habitatge i de transport públic o l’èxode juvenil. Les jornades estan organitzades pel Fòrum de la Nova Ruralitat, que lluita pel desenvolupament del món rural.",
"a2": "Benlloc acull les IV Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat, on es revisarà l'estat i les perspectives de futurs dels territoris rurals, es revisaran experiències d'èxit per a evitar la despoblació i, a més, es tractarà de trobar solucions als problemes de l'habitatge, el transport i l'èxode juvenil. El Fòrum de la Nova Ruralitat és el col·lectiu que les organitza.",
"a3": "Benlloc serà el poble model per a mostrar una nova forma de viure als pobles. Les IV Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat pretenen revisar l’estat dels pobles, les perspectives de futur, intentar revertir el despoblament, etc. També es tenen en compte les condicions de l’habitatge i s’arribarà a conclusions per a poder fer el següent pas."
},
"extractive": {
"a1": "Les jornades han de servir per a revisar l’estat actual i les perspectives de futur dels municipis i territoris rurals, mostrar experiències d’èxit per a revertir la despoblació i cercar solucions per als problemes de l’habitatge, del transport i de l’èxode juvenil.\nAl darrere de tot això hi ha el Fòrum de la Nova Ruralitat, un col·lectiu de gent compromesa i proactiva de les comarques del nord del País Valencià, que vol estudiar maneres perquè el món rural s'adapti a la realitat actual.\nEl manifest inclou conclusions, com ara que l’actual èxode juvenil és el principal indicador del despoblament, i que és reversible si es canvia la manera de governar i gestionar el territori, si s’adapten lleis i normatives a la realitat dels municipis menuts i a la baixa densitat demogràfica i si, en definitiva, s’esborren les desigualtats territorials i s’aconsegueixen els drets bàsics de ciutadania.\nFet i fet, les IV Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat mostraran que el món rural té solucions de futur i que avança per a revertir el despoblament.",
"a2": "Les jornades han de servir per a revisar l’estat actual i les perspectives de futur dels municipis i territoris rurals, mostrar experiències d’èxit per a revertir la despoblació i cercar solucions per als problemes de l’habitatge, del transport i de l’èxode juvenil.\nAl darrere de tot això, hi ha el Fòrum de la Nova Ruralitat, un col·lectiu de gent compromesa i proactiva de les comarques del nord del País Valencià, que vol estudiar maneres perquè el món rural s’adapti a la realitat actual.\nLes jornades d’enguany han estat precedides dels acords dels consistoris de Vistabella del Maestrat, Xodos i Benlloc, governats per Compromís, PP i PSPV, respectivament, per a aprovar la \"Moció sobre la política de foment del desenvolupament local, la garantia de serveis públics i contra el despoblament\".\nEn les darreres jornades, els participants van diagnosticar les causes de la despoblació d’algunes comarques i elaboraren el \"Manifest per un govern equitatiu del territori valencià\", presentat a les Corts Valencianes el juny del 2019 i recollit per la mesa i pel president de la cambra, Enric Morera.",
"a3": "Benlloc, a la Plana Alta, farà d’altaveu d’una visió nova d’entendre i viure el món rural i tot allò que implica la vida als pobles.\nLes jornades han de servir per a revisar l’estat actual i les perspectives de futur dels municipis i territoris rurals, mostrar experiències d’èxit per a revertir la despoblació i cercar solucions per als problemes de l’habitatge, del transport i de l’èxode juvenil. \nS’hi presentarà el projecte \"Proyecto pueblos vivos\" de la comarca aragonesa de Somontano, que treballa en els processos d’acolliment dels nouvinguts, facilitant-los habitatge i feina; la iniciativa veïnal \"Almedíjar Vive\", una associació que cerca alternatives econòmiques, socials i culturals per a mantenir el poble viu; la tasca que fa l’Associació de Micropobles de Catalunya perquè el jovent no marxi; un exemple de sostenibilitat demogràfica: les Highlands d’Escòcia, on s’aferma un model d’universitat rural; i experiències diverses de transport a demanda. \nTambé s’hi debatran la manca i les condicions de l’habitatge al món rural i s’hi elaborarà un document de conclusions per a continuar avançant. "
},
"extreme": {
"a1": "Les IV Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat celebrades a Benlloc analitzaran el futur de les comunitats rurals. ",
"a2": "Se celebraran les IV Jornades d'Afirmació de la Nova Ruralitat a Benlloc i revisaran l'estat dels territoris rurals.",
"a3": "Benlloc presenta una nova forma de vida rural per a intentar revertir la despoblació i aportar solucions."
}
} |
407 | Països Catalans: Un any de resistència | Repassem els esdeveniments que han marcat l'any als Països Catalans i arreu del món | La repressió espanyola al Principat i les seves conseqüències sobre la política espanyola i europea han marcat l’any 2018 al conjunt del país.
La resistència popular a l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i la configuració d’un govern autonòmic català han marcat un any que començava amb l’eufòria de la victòria de l’independentisme en les eleccions del 21-D.
Es va acabar el govern de Mariano Rajoy, gràcies a una moció de censura amb el suport dels independentistes, però també dels comuns i de Compromís, i allò que semblava que era una oportunitat d’entesa va acabar amb el desastre de la visita de Pedro Sánchez a Barcelona i rumors sobre la possible aplicació del 155, una altra vegada.
Tot plegat, amb els presos i els exiliats com a teló de fons permanent.
Les victòries més importants de l’any han arribat, particularment, des de l’exili.
La detenció del president Carles Puigdemont, el 25 de març a Alemanya, va ser acollida amb eufòria per l’espanyolisme, però ben aviat se’ls va girar en contra.
Unes poques setmanes després, els tribunals alemanys van sentenciar que no hi havia hagut ni rebel·lió ni sedició, cosa que va dur el judici espanyol a un cul-de-sac del qual han sortit provisionalment apartant els exiliats de la causa que se seguirà contra els presos.
Les conseqüències de la victòria aconseguida a l’exili i refermada per la retirada de les euroordres es faran notar durant el judici que començarà a la primavera.
Mentre que en el terreny judicial hi ha hagut bones notícies, en el polític no n’hi ha hagut pas.
Al gener, el president del parlament, Roger Torrent, va aturar a última hora la investidura del president Carles Puigdemont, que havia estat acordada per Junts per Catalunya, ERC i la CUP.
D’aquesta manera, es va obrir un període d’incertesa i confusió que encara no s’ha tancat.
Les investidures de Jordi Sànchez i de Jordi Turull també van ser impossibles –amb l’afegit de l’entrada a la presó de Turull mentre es feia el seu ple d’investidura.
Finalment, Quim Torra va ser l’escollit per Carles Puigdemont per a encapçalar un executiu independentista la feina del qual ha estat marcada per la divisió entre els partits; una divisió que s’ha fet plenament visible al parlament.
Aquesta divisió, l’ha utilitzada una vegada i una altra l’unionisme, que també ha aprofitat les discutibles mesures jurídiques que han portat una tercera part dels diputats independentistes gairebé a la indefensió jurídica.
Les crides a la unitat i a trobar un relat comú han sovintejat quan l’any s’acabava, però no han donat cap fruit contrastable.
El clima enrarit que la situació catalana ha creat al conjunt de l’estat espanyol ha tingut també repercussions a la resta del país; especialment, al País Valencià, on l’extrema dreta ha provat de traslladar el clima de crispació que els seus escamots havien sembrat al Principat.
La reacció ciutadana ha estat molt important, amb grans manifestacions com la del passat octubre, en què desenes de milers de persones van plantar cara a l’extrema dreta.
A més, des del juny, el retorn de la televisió pública valenciana ha somogut el panorama comunicatiu.
À Punt és una televisió moderna, àgil i clarament compromesa amb el país i amb la llengua, cosa que li ha valgut l’animadversió de la dreta espanyolista des del primer dia.
Però la resistència del país no ha estat pas circumscrita al tros de país que forma part encara de l’estat espanyol.
Tant a Catalunya Nord com a Andorra hi ha hagut protestes importants, en molts casos acompanyades de suports als presos polítics i de denúncies de la repressió.
S’ha vist, sobretot, a Catalunya Nord, on totes les institucions han mostrat la seva solidaritat i, fins i tot, el moviment de les armilles grogues ha adoptat l’estelada i la defensa dels presos polítics.
A Andorra la proximitat de les eleccions del 2019 ha accelerat el debat sobre la modernització de les estructures de l’estat.
El 15 de març, s’hi va fer la primera vaga general de la història i aquestes darreres setmanes de l’any hi ha hagut mobilitzacions insòlites reivindicant els drets de les dones i sindicals que prometen una campanya electoral complexa i dura.
Podeu llegir els altres capítols de l’Anuari VilaWeb 2018:
—Països Catalans: Un any de resistència
—Europa: El Brexit amenaça de fer esclatar la Unió
—Espanya: Adeu al PP, hola al franquisme
—França: El carrer despulla Macron
—Món: L’any dels autòcrates
—2018: L’any de les dones | [
"país"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El 2018 ha estat marcat per la política repressiva d’Espanya, la resistència popular resultant i la formació del nou executiu de la Generalitat de Catalunya, liderat finalment per Quin Torra després de moltes complicacions. Fora de Catalunya, Catalunya Nord i Andorra s’han solidaritzat amb el poble català i els exiliats han aconseguit el suport internacional.",
"a2": "L'any 2018 ha estat un període intens per als Països Catalans. Van detenir Puigdemont el mes de març, però setmanes després es va sentenciar que no hi havia cap delicte de sedició ni rebel·lió. A banda, al País Valencià l'extrema dreta ha intentat crispar el clima amb els escamots sembrats al Principat.",
"a3": "El 2018 Catalunya ha viscut situacions com les següents: la repressió espanyola al Principat, la resistència a l’aplicació de l’article 155, els presos i els exiliats, la detenció de Carles Puigdemont, Roger Torrent va aturar a última hora la investidura del president Carles Puigdemont i la posterior sentència de què no hi havia hagut ni rebel·lió ni sedició, entre d'altres."
},
"extractive": {
"a1": "La resistència popular a l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i la configuració d’un govern autonòmic català han marcat un any que començava amb l’eufòria de la victòria de l’independentisme en les eleccions del 21-D.\nLes conseqüències de la victòria aconseguida a l’exili i refermada per la retirada de les euroordres es faran notar durant el judici que començarà a la primavera.\nEl clima enrarit que la situació catalana ha creat al conjunt de l’estat espanyol ha tingut també repercussions a la resta del país; especialment, al País Valencià, on l’extrema dreta ha provat de traslladar el clima de crispació que els seus escamots havien sembrat al Principat.\nTant a Catalunya Nord com a Andorra hi ha hagut protestes importants, en molts casos acompanyades de suports als presos polítics i de denúncies de la repressió.",
"a2": "La repressió espanyola al Principat i les seves conseqüències sobre la política espanyola i europea han marcat l’any 2018 al conjunt del país.\nEs va acabar el govern de Mariano Rajoy, gràcies a una moció de censura amb el suport dels independentistes, però també dels comuns i de Compromís, i allò que semblava que era una oportunitat d’entesa va acabar amb el desastre de la visita de Pedro Sánchez a Barcelona i rumors sobre la possible aplicació del 155, una altra vegada.\nAl gener, el president del parlament, Roger Torrent, va aturar a última hora la investidura del president Carles Puigdemont, que havia estat acordada per Junts per Catalunya, ERC i la CUP.\nEl clima enrarit que la situació catalana ha creat al conjunt de l’estat espanyol ha tingut també repercussions a la resta del país; especialment, al País Valencià, on l’extrema dreta ha provat de traslladar el clima de crispació que els seus escamots havien sembrat al Principat.",
"a3": "La repressió espanyola al Principat i les seves conseqüències sobre la política espanyola i europea han marcat l’any 2018 al conjunt del país.\nLa resistència popular a l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i la configuració d’un govern autonòmic català han marcat un any que començava amb l’eufòria de la victòria de l’independentisme en les eleccions del 21-D. \nLa detenció del president Carles Puigdemont, el 25 de març a Alemanya, va ser acollida amb eufòria per l’espanyolisme, però ben aviat se’ls va girar en contra.\nAl gener, el president del parlament, Roger Torrent, va aturar a última hora la investidura del president Carles Puigdemont, que havia estat acordada per Junts per Catalunya, ERC i la CUP. "
},
"extreme": {
"a1": "El 2018 ha estat un any marcat per l’aplicació del 155 i tots els esdeveniments polítics i socials derivats d’això.",
"a2": "2018 ha estat un any intens per als Països Catalans amb la detenció de Puigdemont i l'auge de l'extrema dreta.",
"a3": "L’any 2018 ha estat marcat per la repressió espanyola al Principat i la resistència a l’aplicació del 155."
}
} |
1,896 | La Generalitat posa els seus ports a disposició de vaixells que rescaten refugiats | El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, destaca les les infraestructures marítimes de Vilanova i la Geltrú, Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita per complir amb aquesta tasca | El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha comparegut aquest dimarts després de la reunió del consell executiu per tal d'explicar la declaració de Catalunya com a "port segur" per a aquelles embarcacions que rescaten refugiats a la Mediterrània.
"Hem de contribuir el màxim possible a salvar vides", ha apuntat Bosch, que ha situat quatre infraestructures per complir amb aquesta tasca: Palamós, Vilanova i la Geltrú, Sant Carles de la Ràpita i Roses.
"El govern espanyol ha de complir amb les seves obligacions", ha remarcat el conseller d'Acció Exterior.
El document facilitat als periodistes indica que les 19 infraestructures sota el paraigua de Ports de la Generalitat estan "a disposició" dels vaixells que salven refugiats, però els quatre més indicats són els especificats per Bosch.
La Generalitat ja va manifestar l'estiu passat la seva intenció de posar els ports que gestiona a disposició dels vaixells de salvament de refugiats.
Aleshores, des del govern espanyol es va recordar que el ministeri d'Interior té la competència per autoritzar el desembarcament de persones de nacionalitat no espanyola, apuntant així a possibles conflictes de competències.
El nou oferiment del Govern arriba després que el mes passar l'executiu espanyol bloquegés la sortida del port de Barcelona del vaixell Open Arms, la nau de l'ONG Proactiva Open Arms que ha protagonitzat nombrosos rescats d'immigrants a la mar els darrers mesos.
«Els nostres ports estaran sempre oberts», va assenyalar el president Quim Torra l'endemà que es conegués la decisió del govern espanyol.
Posteriorment, ciutadans, partits i l'Ajuntament de Barcelona han reclamat el desbloqueig de l'OIpen Arms.
El director de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, en declaracions a NacióDigital, va atribuir el bloqueig del vaixell a la "por" de l'executiu de Pedro Sánchez "a la ultradreta".
Negociació de pressupostos
Recta final de la negociació sobre la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat.
La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha assegurat que és "impossible" que el PDECat i ERC facilitin el camí dels comptes de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats si no es nomena un "observador" o "notari" neutral que supervisi el diàleg entre l'Estat i la Generalitat.
Segons Artadi, la Moncloa i l'executiu català s'estan intercanviant propostes per escrit en les últimes hores i així seguirà sent fins la setmana vinent, que és el moment en què es votarà el tràmit dels pressupostos al Congrés.
"Cal lligar la persona o persones que puguin fer aquesta feina, i com acotem la tasca.
Cal que pugui estar sempre present a les reunions entre partits", ha insistit Artadi.
"La presència de gent neutral és benvinguda perquè pot facilitar la consecució d'un camp comú on es puguin celebrar les converses", ha ressaltat Bosch.
"Aquesta dinàmica no és insòlita ni inèdita, s'ha aplicat en processos de diàleg d'arreu del món", ha remarcat el conseller d'Acció Exterior.
La idea és primer trobar la persona -vàlida per les dues parts- i després fer l'encàrrec concret de definició de funcions.
La Generalitat ja ha enviat propostes de noms, a l'espera que la Moncloa faci el mateix.
Les paraules dels dos consellers arriben només un dia després que ERC i PDECat anunciessin una esmena a la totalitat als pressupostos de Sánchez davant l'immobilisme del PSOE en relació a la negociació amb Catalunya.
Miquel Iceta, primer secretari del PSC -que aquesta tarda serà a la taula de partits convocada a Palau- no ha descartat que s'accepti la figura d'un "observador" neutral, però ha insistit que els republicans i els nacionalistes poden acabar precipitant un avançament electoral a Espanya en cas que no facin costat als pressupostos del govern espanyol.
— Govern.
Generalitat (@govern) 5 de febrer de 2019
Artadi, a banda, ha demanat a Iceta que treballi "amb els seus companys del 155" -PP i Ciutadans- per tal que s'acabin sumant a la taula de partits.
"Potser ell hi té una entrada millor", ha remarcat la consellera, que s'ha queixat del fet que el líder del PSC critiqui el Govern per no haver estat capaç de sumar populars i liberals a l'espai de diàleg.
Tampoc hi és la CUP, que no avala l'estratègia de l'executiu.
Pressupostos generals de l'Estat
La Generalitat habilitarà un espai a Madrid per tal que la premsa estrangera pugui seguir el judici contra el referèndum que arrencarà el 12 de febrer al Tribunal Suprem.
El centre s'habilitarà a la delegació del Govern a Madrid, al Centre Cultural Blanquerna.
La idea, segons Bosch, és que es puguin seguir les sessions "sense filtres" un cop l'Estat ha arrencat una campanya per tal de canviar la imatge de la justícia espanyola de cara a l'inici del judici.
Un dels objectius del nou ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, és combatre l'independentisme a nivell de l'opinió pública internacional.
"Volem que el món sencer faci la seva valoració sobre el judici.
La nostra obligació és que es pugui desenvolupar amb total llibertat", ha remarcat Bosch, crític amb la campanya d'España Global. | [
"crisi dels refugiats"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Alfred Bosch ha explicat que els ports catalans, i especialment els de Palamós, Vilanova i la Geltrú, Sant Carles de la Ràpita i Roses, són “ports segurs” per a embarcacions que rescaten refugiats al Mediterrani. D’altra banda, Elsa Artadi ha insistit en la importància de nomenar un “observador” neutral per a arribar a un acord amb el PSOE sobre els pressupostos.",
"a2": "Bosch ha declarat que Catalunya es considera port segur per a les embarcacions de rescat marítim de refugiats a la Mediterrània. Des d'aleshores, el govern espanyol no ha facilitat les coses, ja que és el ministeri d'Interior l'encarregat d'autoritzar aquesta mena de desembarcaments. A banda, s'ha proposat al Congrés dels Diputats que hi hagi un mediador entre Catalunya i Espanya.",
"a3": "Aquest dimarts el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha afirmat que Catalunya acollirà aquelles embarcacions que portin refugiats. Els 19 ports dels Ports de la Generalitat estaran oberts per a salvar refugiats, però Bosch n’ha especificat quatre: Vilanova i la Geltrú, Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita. També destaca la recta final de les negociacions dels pressupostos."
},
"extractive": {
"a1": "El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha comparegut aquest dimarts després de la reunió del consell executiu per tal d'explicar la declaració de Catalunya com a \"port segur\" per a aquelles embarcacions que rescaten refugiats a la Mediterrània.\nEl nou oferiment del Govern arriba després que el mes passat l'executiu espanyol bloquegés la sortida del port de Barcelona del vaixell Open Arms, la nau de l'ONG Proactiva Open Arms que ha protagonitzat nombrosos rescats d'immigrants a la mar els darrers mesos.\nLa consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha assegurat que és \"impossible\" que el PDECat i ERC facilitin el camí dels comptes de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats si no es nomena un \"observador\" o \"notari\" neutral que supervisi el diàleg entre l'Estat i la Generalitat.\nLes paraules dels dos consellers arriben només un dia després que ERC i PDECat anunciessin una esmena a la totalitat als pressupostos de Sánchez davant l'immobilisme del PSOE pel que fa a la negociació amb Catalunya.",
"a2": "El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha comparegut aquest dimarts després de la reunió del consell executiu per tal d'explicar la declaració de Catalunya com a \"port segur\" per a aquelles embarcacions que rescaten refugiats a la Mediterrània.\nAleshores, des del govern espanyol es va recordar que el ministeri d'Interior té la competència per a autoritzar el desembarcament de persones de nacionalitat no espanyola, apuntant així a possibles conflictes de competències.\nEl director de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, en declaracions a NacióDigital, va atribuir el bloqueig del vaixell a la \"por\" de l'executiu de Pedro Sánchez \"a la ultradreta\".\nLa consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha assegurat que és \"impossible\" que el PDECat i ERC facilitin el camí dels comptes de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats si no es nomena un \"observador\" o \"notari\" neutral que supervisi el diàleg entre l'Estat i la Generalitat.",
"a3": "El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha comparegut aquest dimarts després de la reunió del consell executiu per tal d'explicar la declaració de Catalunya com a \"port segur\" per a aquelles embarcacions que rescaten refugiats a la Mediterrània. \nEl document facilitat als periodistes indica que les 19 infraestructures sota el paraigua de Ports de la Generalitat estan \"a disposició\" dels vaixells que salven refugiats, però els quatre més indicats són els especificats per Bosch.\nEl nou oferiment del Govern arriba després que el mes passat l'executiu espanyol bloquegés la sortida del port de Barcelona del vaixell Open Arms, la nau de l'ONG Proactiva Open Arms que ha protagonitzat nombrosos rescats d'immigrants a la mar els darrers mesos.\nRecta final de la negociació sobre la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat. "
},
"extreme": {
"a1": "Catalunya s’ha declarat “port segur” per a embarcacions que rescaten refugiats, mentre segueixen les negociacions pels pressupostos de Pedro Sánchez.",
"a2": "Catalunya presenta els seus ports com a lloc segur per al desembarcament de vaixells de rescat marítim de refugiats.",
"a3": "El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, posa a disposició els ports de Catalunya per al desembarcament de persones refugiades."
}
} |
2,354 | Homs defensa que Podem no suposa un "canvi real" perquè la banca ja ha vist que és "domesticable" com ho ha estat Syriza | El candidat de DC nega paral·lelismes amb Catalunya perquè JxSí és qui té la majoria davant la CUP | El candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha defensat aquest dilluns que Podem no suposa un "canvi real" perquè la banca ja ha vist que és "domesticable" com ho ha estat Syriza.
Homs ha defensat que la vertadera revolució és la que proposa l'independentisme, i ha posat d'exemple les pressions que es van produir durant la campanya del 27-S.
"Vostès creuen que aquesta setmana apareixerà una nota dels bancs espanyols advertint que el que proposa Podem és inconvenient?", ha preguntat durant l'esmorzar Primera Plana.
Homs ha negat paral·lelismes amb Catalunya perquè JxSí és qui té la majoria de 62 diputats davant dels 10 de la CUP.
Homs ha pronosticat que no hi haurà una nota dels bancs espanyols advertint sobre el perill d'un govern de Podem a Espanya, com que sí que es va produir el 27-S, perquè "ja han vist que és domesticable com s'ha domesticat Syriza".
"Perquè això no són canvis reals, perquè al final Tsipras s'ha anat de vacances a casa d'un armador i porta el fill a una de les escoles més cares de Grècia", ha subratllat.
En un esmorzar aquest dilluns, el candidat ha centrat les seves crítiques en Podem i ha utilitzat Syriza per desacreditar la força liderada per Pablo Iglesias.
El candidat ha recordat com Podem celebrava fa uns mesos les victòries d'Alexis Tsipras, que va entrar al govern amb unes "grans expectatives" però després va haver d'allargar l'edat de jubilació, pujar impostos i retallar salaris.
"Ell ha tingut l'habilitat de sobreviure, carregant-se bona part del partit, traient-se de sobre els populistes, i ha sobreviscut, però Grècia està com està", ha constatat.
Després d'ironitzar amb què Podem ja no parla de Syriza ni la convida als seus mítings com va dir que faria, ha demanat als catalans que tinguin en compte el que ha passat a Grècia a l'hora de decidir el seu vot el 20-D.
"Quan alguns proposen programes similars, per no dir calcats, val la pena que tinguem en compte aquesta experiència", ha dit.
A més, ha argumentat que s'han produït més casos d'independència que no pas de quitances del deute, com proposa Podem, el que fa molt més possible la revolució que plantegen els independentistes, ha dit, que no pas la que proposa el partit d'Iglesias.
També ha posat d'exemple el cas de François Hollande, que va presentar-se assegurant que acabaria amb les polítiques d'austeritat i se les ha hagut d'"empassar".
"Aquest tipus de propostes ningú no se n'ha sortit, i en canvi, allò que ens diuen que és impossible i que no passarà mai, això ho han aconseguit alguns", ha argumentat.
La diferència amb Catalunya
Homs ha rebutjat fer paral·lelismes entre Espanya i Catalunya pel que fa a Podem i la CUP, tot remarcant que la gran diferència és que el pacte de governabilitat que s'està gestant en el cas català està marcat per una majoria de 62 diputats de Junts pel Sí i 10 diputats cupaires, "que són necessaris però que no són 62", ha subratllat.
De fet, el candidat de Democràcia i Llibertat ha considerat que "voler expressar aquest acord com una expressió de subordinació al programa de la CUP no s'ajusta a la realitat".
Per posar un exemple, Homs ja ha assegurat que no es revertirà la privatització d'Aigües Ter-Llobregat, perquè això costaria uns 300 MEUR en un moment que la Generalitat té "molts pocs recursos disponibles".
"Les coses s'han de saber calibrar i anem molt justos d'armilla", ha apuntat.
També ha deixat un missatge per a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a qui li ha recordat que la gestió de l'aigua a l'àrea metropolitana també està en mans privades i no ha dit res de passar-la a mans públiques.
11.700 MEUR que no han vingut a Catalunya
Homs ha defensat que si l'Estat hagués complert els seus compromisos amb Catalunya, no s'hauria produït cap retallada els últims anys, i ha donat xifres.
Els últims tres anys, segons ell, ja no només no s'han pagat els 4.000 MEUR de la disposició addicional tercera, sinó que no ha arribat cap compensació per la creació de l'impost sobre dipòsits bancaris (500 milions per any) ni tampoc la part que li pertocaria a Catalunya dels increments tributaris que el PP ha aprovat els últims temps, el que hagués suposat uns 6.200 milions.
Tot això sumat, 11.700 MEUR, només amb la normativa vigent i sense que entrés en vigor un nou model de finançament.
"Serien uns 3.000 milions l'any, que voldria dir el munt de retallades que ens hauríem estalviat.
Això són les conseqüències que tenim tots de tenir un estat a la contra: ens escatima el que llei en mà ja ens tocaria i ens obliga a fer un plus de retallades", ha conclòs. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Francesc Homs ha afirmat que l’independentisme és l’única alternativa que ofereix un canvi real. Així mateix, ha comparat Podem amb Syriza per a demostrar que no és una opció viable, però ha evitat fer paral·lelismes amb la CUP. Finalment, ha donat xifres sobre els diners que l’Estat li hauria d’haver pagat a Catalunya durant els últims tres anys.",
"a2": "El candidat de DC ha criticat Podem, ja que no suposaria un canvi real donat que la banca ha comprovat que no són una amenaça real. A banda, ha comparat el partit amb altres d'europeus, com Syriza i les retallades socials que va haver de fer Tsipras o el cas d'Hollande a França.",
"a3": "El candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha criticat Podem i l’ha comparat amb Syriza, perquè afirma que no suposa un canvi real perquè la banca ja ha vist que és domesticable. Homs afirma que la revolució és l’independentisme i que és més possible la revolució dels independentistes que la que proposa Podem."
},
"extractive": {
"a1": "El candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha defensat aquest dilluns que Podem no suposa un \"canvi real\", perquè la banca ja ha vist que és \"domesticable\" com ho ha estat Syriza.\nHoms ha defensat que la vertadera revolució és la que proposa l'independentisme, i ha posat d'exemple les pressions que es van produir durant la campanya del 27-S.\nEl candidat ha recordat com Podem celebrava fa uns mesos les victòries d'Alexis Tsipras, que va entrar al govern amb unes \"grans expectatives\", però després va haver d'allargar l'edat de jubilació, apujar impostos i retallar salaris.\nHoms ha rebutjat fer paral·lelismes entre Espanya i Catalunya pel que fa a Podem i la CUP, tot remarcant que la gran diferència és que el pacte de governabilitat que s'està gestant en el cas català està marcat per una majoria de 62 diputats de Junts pel Sí i 10 diputats cupaires, \"que són necessaris però que no són 62\", ha subratllat.",
"a2": "Homs ha defensat que la vertadera revolució és la que proposa l'independentisme, i ha posat d'exemple les pressions que es van produir durant la campanya del 27-S.\nEl candidat ha recordat com Podem celebrava fa uns mesos les victòries d'Alexis Tsipras, que va entrar al govern amb unes \"grans expectatives\" però després va haver d'allargar l'edat de jubilació, apujar impostos i retallar salaris.\nHoms ha rebutjat fer paral·lelismes entre Espanya i Catalunya pel que fa a Podem i la CUP, tot remarcant que la gran diferència és que el pacte de governabilitat que s'està gestant en el cas català està marcat per una majoria de 62 diputats de Junts pel Sí i 10 diputats cupaires, \"que són necessaris però que no són 62\", ha subratllat.\nHoms ha defensat que si l'Estat hagués complert els seus compromisos amb Catalunya, no s'hauria produït cap retallada els últims anys, i ha donat xifres.",
"a3": "El candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha defensat aquest dilluns que Podem no suposa un \"canvi real\", perquè la banca ja ha vist que és \"domesticable\" com ho ha estat Syriza. \nHoms ha defensat que la vertadera revolució és la que proposa l'independentisme, i ha posat d'exemple les pressions que es van produir durant la campanya del 27-S. \nHoms ha negat paral·lelismes amb Catalunya perquè JxSí és qui té la majoria de 62 diputats davant dels 10 de la CUP. \nA més, ha argumentat que s'han produït més casos d'independència que no pas de quitances del deute, com proposa Podem, fet que fa molt més possible la revolució que plantegen els independentistes, ha dit, que no pas la que proposa el partit d'Iglesias. "
},
"extreme": {
"a1": "Francesc Homs ha criticat Podem i ha defensat que l’independentisme és l'única opció que suposa una revolució real.",
"a2": "Homs carrega contra Podem perquè no aconseguiria fer cap canvi real perquè la banca no el veu com una amenaça.",
"a3": "Homs ha criticat Podem, l’ha comparat amb Syriza i afirma que no suposa un canvi real."
}
} |
580 | Una trentena d’activitats lúdiques i culturals per dinamitzar Mollerussa al desembre | L’Ajuntament de Mollerussa ha presentat el programa d’activitats per a les festes de Nadal a través del qual oferirà una trentena d’activitats lúdiques i culturals al llarg del mes de desembre pensades per a tots els públic.
L’objectiu és dinamitzar l’activitat de la ciutat i oferir propostes a la ciutadania perquè en participi sempre vetllant per la seva seguretat i pel compliment de les mesures de prevenció contra la Covid19.
Així ho ha explicat la regidora de Festes, Raquel Pueyo, acompanyada del tècnic de l’àrea de Festes, Àlex Culleré.
Un hotel del terror a Cal Duch de la mà dels ARF Diables de Mollerussa, sessions de jocs amb realitat virtual augmentada i un Escape Room als firals o cinema i teatre infantils al Centre Cultural i el Teatre L’Amistat són algunes de les activitats previstes per atraure el públic que fins ara per aquestes dates acudia a l’Aventura de Nadal, la qual enguany no es podrà celebrar a causa de la pandèmia.
A més, en el cas de les dues primeres, també és busca seduir el públic més juvenil donat que estan pensades per joves a partir de 12 anys que ja no acostumaven a acudir a l’Aventura de Nadal.
Bosc de desitjos per als infants i les seves famílies, cada tarda a les places
Per als més petits, a banda de les 10 pel·lícules de cinema infantil programades una cada dia des del 26 de desembre fins el 4 de gener i dels 4 espectacles teatrals que es posaran en escena els dies 29 i 30 de desembre i 2 i 3 de gener , també s’ha pensat en una activitat per fomentar l’educació en la cooperació com és la creació d’El Bosc dels desitjos a les places Major i de Manuel Bertrand.
Per a promoure aquesta activitat es comptarà una de les entitats que treballa per al lleure a la ciutat com és les Colònies Sant Jaume, la qual han vist reduïdes o anul·lades les activitats que acostumaven a programar al llarg de l’any i que amb aquesta activitat, que es durà a terme els dies 28, 29 i 30 desembre i 2 i 4 de gener cada tarda, podran retrobar-se amb el seu públic.
Maridatges de cervesa i cava i concerts
Maridatges de xocolata i cervesa amb Matoll com a cervesa de capçalera o de caves amb Agustí Torelló complementaran la proposta, la qual també inclourà concerts com el del Cor de l’Orfeó Lleidatà, que s’ha reprogramat per al dia 8 de desembre a les 7 de la tarda al Teatre L’Amistat, o l’acció MuCa promoguda per Pla Sonor el 3 de gener.
Cagatió de Nadal, entrega de cartes als patges i arribada dels Reis d’Orient
Altres activitats previstes, aquestes amb caire nadalenc, són el Mercat de Santa Llúcia que organitza la Cambra de Comerç i Mollerussa Comercial aquest dissabte dia 5, el tradicional Cagatió que promouen Mollerussa Comercial i el Centre d’Iniciatives Solidàries Angel Olaran (20 de desembre); l’acte de lliurament de les cartes als patges reials que es farà al Teatre L’Amistat el 27 de desembre i l’arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient la tarda del dia 5, un acte en el qual encara s’està treballant per definir-ne el format a l’espera de les indicacions finals del PROCICAT.
També hi haurà la lectura col·lectiva d’El Poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra de la mà de Saó de Ponent el dia 28 de desembre i l’Home dels Cal Duch es convertirà, per uns dies, en un hotel del terrorNassos amb el Casal Popular L’Arreu el 31 de desembre.
A banda de l’Aventura de Nadal, una altra de les activitats que enguany complia la seva quarta edició i que no es podrà dur a terme és la Festa de Cap d’Any, que es feia als poliesportius i que l’any passat va reunir 700 comensals a més dels assistents al cotilló posterior. | [
"mollerussa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’Ajuntament de Mollerussa ha presentat el seu programa d’activitats de Nadal adaptades a la situació sanitària, que inclou un hotel del terror, sessions de jocs, cinema i teatre infantil, un Bosc dels desitjos, maridatges amb cervesa o cava, concerts, el Mercat de Santa Llúcia, el tradicional Cagatió i l’arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient, entre d'altres.",
"a2": "Mollerussa ha organitzat una trentena d'activitats emmarcades en el període de Nadal. Aquest any, però, es vetllarà pel compliment de les mesures contra el coronavirus. Hi haurà activitats per a tots els públics, des de jocs amb realitat virtual fins a pel·lícules infantils i maridatge de cervesa. A més, també es farà el lliurament de les cartes als Reis d'Orient.",
"a3": "Mollerussa durà a terme una sèrie d’activitats lúdiques i culturals per a les festes de Nadal amb l’objectiu de dinamitzar la ciutat i organitzar propostes on tothom pugui participar, sempre respectant les mesures de prevenció de la covid-19. Hi haurà un hotel de terror, sessions de jocs de realitat virtual, teatres infantils, un Escape Room, etc."
},
"extractive": {
"a1": "L’Ajuntament de Mollerussa ha presentat el programa d’activitats per a les festes de Nadal a través del qual oferirà una trentena d’activitats lúdiques i culturals al llarg del mes de desembre pensades per a tots els públic.\nUn hotel del terror a Cal Duch de la mà dels ARF Diables de Mollerussa, sessions de jocs amb realitat virtual augmentada i un Escape Room als firals o cinema i teatre infantils al Centre Cultural i el Teatre L’Amistat són algunes de les activitats previstes per a atraure el públic que fins ara per aquestes dates acudia a l’Aventura de Nadal, la qual enguany no es podrà celebrar a causa de la pandèmia.\nMaridatges de xocolata i cervesa amb Matoll com a cervesa de capçalera o de caves amb Agustí Torelló complementaran la proposta, la qual també inclourà concerts com el del Cor de l’Orfeó Lleidatà, que s’ha reprogramat per al dia 8 de desembre a les 7 de la tarda al Teatre L’Amistat, o l’acció MuCa promoguda per Pla Sonor el 3 de gener.\nAltres activitats previstes, aquestes amb caire nadalenc, són el Mercat de Santa Llúcia que organitza la Cambra de Comerç i Mollerussa Comercial aquest dissabte dia 5, el tradicional Cagatió que promouen Mollerussa Comercial i el Centre d’Iniciatives Solidàries Angel Olaran (20 de desembre). L’acte de lliurament de les cartes als patges reials que es farà al Teatre L’Amistat el 27 de desembre i l’arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient la tarda del dia 5, un acte en el qual encara s’està treballant per a definir-ne el format a l’espera de les indicacions finals del PROCICAT.",
"a2": "L’objectiu és dinamitzar l’activitat de la ciutat i oferir propostes a la ciutadania perquè en participi sempre vetllant per la seva seguretat i pel compliment de les mesures de prevenció contra la covid 19.\nUn hotel del terror a Cal Duch de la mà dels ARF Diables de Mollerussa, sessions de jocs amb realitat virtual augmentada i un Escape Room als firals o cinema i teatre infantils al Centre Cultural i el Teatre L’Amistat són algunes de les activitats previstes per a atraure el públic que fins ara per aquestes dates acudia a l’Aventura de Nadal, la qual enguany no es podrà celebrar a causa de la pandèmia.\nPer als més petits, a banda de les 10 pel·lícules de cinema infantil programades una cada dia des del 26 de desembre fins al 4 de gener, i dels 4 espectacles teatrals que es posaran en escena els dies 29 i 30 de desembre i 2 i 3 de gener, també s’ha pensat en una activitat per a fomentar l’educació en la cooperació com és la creació d’El Bosc dels desitjos a les places Major i de Manuel Bertrand.",
"a3": "L’Ajuntament de Mollerussa ha presentat el programa d’activitats per a les festes de Nadal a través del qual oferirà una trentena d’activitats lúdiques i culturals al llarg del mes de desembre pensades per a tot el públic. \nL’objectiu és dinamitzar l’activitat de la ciutat i oferir propostes a la ciutadania perquè hi participi, sempre vetllant per la seva seguretat i pel compliment de les mesures de prevenció contra la covid 19. \nUn hotel del terror a Cal Duch de la mà dels ARF Diables de Mollerussa, sessions de jocs amb realitat virtual augmentada i un Escape Room als firals, o cinema i teatre infantils al Centre Cultural i el Teatre L’Amistat són algunes de les activitats previstes per a atraure el públic que fins ara per aquestes dates acudia a l’Aventura de Nadal, la qual enguany no es podrà celebrar a causa de la pandèmia.\nPer als més petits, a banda de les 10 pel·lícules de cinema infantil programades una cada dia des del 26 de desembre fins al 4 de gener, i dels 4 espectacles teatrals que es posaran en escena els dies 29 i 30 de desembre i 2 i 3 de gener, també s’ha pensat en una activitat per a fomentar l’educació en la cooperació com és la creació d’El Bosc dels desitjos a les places Major i de Manuel Bertrand. "
},
"extreme": {
"a1": "L’Ajuntament de Mollerussa ha organitzat un programa d’activitats de Nadal compatible amb les mesures de prevenció de la covid-19.",
"a2": "Mollerussa celebrarà Nadal amb més de trenta activitats lúdiques dirigides a tots els públics i respectant les mesures pel coronavirus.",
"a3": "L’Ajuntament de Mollerussa ha organitzat una sèrie d’activitats lúdiques i culturals per als dies de Nadal."
}
} | |
2,990 | Forcadell acusa l'Estat de "perpetuar el silenci" pels crims franquistes i denuncia "la impunitat" que els envolta | El Parlament homenatja els diputats i treballadors de la cambra que van ser víctimes del règim | La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha participat aquest dimarts a l'acte que la institució ha volgut retre en homenatge als diputats i treballadors de la cambra que van ser víctimes del franquisme i la guerra civil.
En el seu discurs, Forcadell ha acusat l'Estat espanyol i les seves institucions d'haver "perpetuat el silenci" pels crims del franquisme durant els anys de transició i democràcia.
A més, ha denunciat "aquella impunitat" que envoltava aquells assassinats i repressió, en considerar que és la responsable "d'algunes impunitats d'avui".
L'acte ha personalitzat en la figura d'Amadeu Colldeforns –primer diputat mort víctima dels atacs a Barcelona al 1936- l'homenatge, i col·locarà una placa en record seu i de la resta de víctimes a l'interior de l'hemicicle.
Forcadell ha volgut recordar que un acte com el d'aquest dimarts és "un deute amb les víctimes, els seus familiars i tots nosaltres".
"Per dignitat.
La seva i la nostra, la de qualsevol demòcrata que estimi la pau i la justícia", ha afegit.
En aquest sentit, ha parlat d ela importància de "la lluita per la memòria històrica" encara al 2016.
"N'hem de dir lluita perquè ens l'han intentat esborrar, fer-la oblidar.
Al silenci i la foscor de la dictadura va seguir l'amnèsia de la transició, que l'Estat no ha corregit en tots aquests anys de democràcia", ha sentenciat.
I és que segons Forcadell, a hores d'ara "no s'ha normalitzat l'exercici del record per evitar que aquells crims es repeteixin".
"Encara som lluny del que es fa a Alemanya, on les institucions i el sistema educatiu treballen activament per evitar l'oblit.
Aquí patim just el contrari, les institucions de l'Estat perpetuen el silenci i no fan cas de les peticions de justícia, no fan cas de les demandes de nul·litat dels falsos judicis militars que acabaren amb la vida de milers de catalans, per exemple", ha criticat la presidenta, tot afegint que "fins i tot hi ha veus que neguen el caràcter repressiu del cop d'estat i la dictadura".
És per això que Forcadell ha volgut fer valer l'acte d'homenatge per "denunciar aquell règim i els seus crims".
"Ho fem perquè no podem acceptar que el franquisme continuï vivint amb impunitat històrica, perquè aquella impunitat d'ahir és la que explica algunes impunitats d'avui", ha sentenciat, tot concloent que "oblidar no dóna pau, és donar peu a que l'horror pugui repetir-se".
Forcadell ha fet aquestes declaracions durant el seu discurs per cloure l'acte que ha fet aquest dimarts el Parlament per homenatjat els diputats i treballadors de la cambra que foren víctimes del règim franquista.
L'acte havia estat sol·licitat conjuntament per tots els grups parlamentaris i s'emmarca en les iniciatives que recorden el vuitantè aniversari de l'aixecament militar, el 18 de juliol de 1936, contra la II República espanyola.
En finalitzar l'acte s'ha descobert una placa en memòria d'Amadeu Colldeforns i Margalló, diputat que va morir el 19 de juliol de 1936 durant els primers combats a Barcelona.
Amb aquesta placa, que en els propers dies s'ubicarà al saló de sessions, es donarà compliment a l'acord que el ple va adoptar la darrera sessió que va fer durant la guerra civil espanyola, l'1 d'octubre de 1938.
A l'acte han assistit familiars dels diputats i treballadors del Parlament de l'època republicana, i ha estat conduit per la periodista Gemma Ruiz.
S'hi ha fet lectures dramatitzades d'acords molt simbòlics del Parlament republicà, de fragments del dietari del president Josep Tarradellas, de les memòries del president Josep Irla, de la carta del darrer president del Parlament a l'exili, Francesc Farreras i Duran, al president del Parlament restablert, i d'un testimoni de la vida quotidiana del Parlament durant els bombardejos.
Intèrprets del conservatori del Liceu han cantat 'L'emigrant' i 'Damunt de tu, només les flors', per donar el punt musical al costat d'un piano. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Parlament celebra un acte per a retre homenatge als diputats i treballadors de la cambra víctimes del franquisme i col·locarà una placa per a recordar Amadeu Colldeforns i Margalló, mort durant els combats a Barcelona. Durant l’acte, Carme Forcadell ha criticat les institucions espanyoles per perpetuar el silenci i no fer cas de les peticions de justícia pels crims franquistes.",
"a2": "S'ha celebrat un acte al Parlament de Catalunya que ha retut homenatge als treballadors de la cambra que va assassinar el franquisme i la Guerra Civil Espanyola. A l'acte ha participat la presidenta de l'ens, Carme Forcadell qui, a més, ha remarcat que Espanya està lluny de fer com Alemanya per a evitar l'oblit.",
"a3": "Aquest dimarts, Carme Forcadell ha assistit a l’homenatge dels treballadors i diputats de la cambra que van ser víctimes del franquisme i la guerra civil. Forcadell assenyala en el seu discurs l’estat espanyol per haver silenciat els crims. Es col·locarà a l’hemicicle una placa en record d'Amadeu Colldeforns i de la resta de les víctimes. "
},
"extractive": {
"a1": "La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha participat aquest dimarts a l'acte que la institució ha volgut retre en homenatge als diputats i treballadors de la cambra que van ser víctimes del franquisme i la guerra civil.\nL'acte ha personalitzat en la figura d'Amadeu Colldeforns –primer diputat mort víctima dels atacs a Barcelona al 1936– l'homenatge, i col·locarà una placa en record seu i de la resta de víctimes a l'interior de l'hemicicle.\n\"Aquí patim just el contrari, les institucions de l'estat perpetuen el silenci i no fan cas de les peticions de justícia, no fan cas de les demandes de nul·litat dels falsos judicis militars que van acabar amb la vida de milers de catalans, per exemple\", ha criticat la presidenta, tot afegint que \"fins i tot hi ha veus que neguen el caràcter repressiu del cop d'estat i la dictadura\".\nForcadell ha fet aquestes declaracions durant el seu discurs per a cloure l'acte que ha fet aquest dimarts el Parlament per a homenatjar els diputats i treballadors de la cambra que foren víctimes del règim franquista.",
"a2": "La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha participat aquest dimarts a l'acte que la institució ha volgut retre en homenatge als diputats i treballadors de la cambra que van ser víctimes del franquisme i la guerra civil.\nForcadell afirma, a hores d'ara \"no s'ha normalitzat l'exercici del record per a evitar que aquells crims es repeteixin\".\n\"Aquí patim just el contrari, les institucions de l'estat perpetuen el silenci i no fan cas de les peticions de justícia, no fan cas de les demandes de nul·litat dels falsos judicis militars que van acabar amb la vida de milers de catalans, per exemple\", ha criticat la presidenta, tot afegint que \"fins i tot hi ha veus que neguen el caràcter repressiu del cop d'estat i la dictadura\".\nL'acte havia estat sol·licitat conjuntament per tots els grups parlamentaris i s'emmarca dins les iniciatives que recorden el vuitantè aniversari de l'aixecament militar, el 18 de juliol de 1936, contra la II República espanyola.",
"a3": "La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha participat aquest dimarts a l'acte que la institució ha volgut retre en homenatge als diputats i treballadors de la cambra que van ser víctimes del franquisme i la guerra civil. \nEn el seu discurs, Forcadell ha acusat l'estat espanyol i les seves institucions d'haver \"perpetuat el silenci\" pels crims del franquisme durant els anys de transició i democràcia.\nL'acte ha personalitzat en la figura d'Amadeu Colldeforns –primer diputat mort víctima dels atacs a Barcelona al 1936– l'homenatge, i col·locarà una placa en record seu i de la resta de víctimes a l'interior de l'hemicicle. \nAmb aquesta placa, que en els propers dies s'ubicarà al saló de sessions, es donarà compliment a l'acord que el ple va adoptar la darrera sessió que va fer durant la guerra civil espanyola, l'1 d'octubre de 1938. "
},
"extreme": {
"a1": "Durant un acte d'homenatge als diputats víctimes del règim franquista, Carme Forcadell ha criticat l’amnèsia de les institucions espanyoles.",
"a2": "Carme Forcadell intervé en l'acte en homenatge a les víctimes del franquisme i critica l'estat per no evitar l'oblit.",
"a3": "Carme Forcadell ha participat en l'homenatge als diputats i treballadors de la cambra víctimes del franquisme i la guerra."
}
} |
2,745 | El Psicurt projecta curts centrats en els pensaments, sentiments i relacions en una edició "especial" per la pandèmia | El Col·legi de Psicologia de Catalunya reivindica la prevenció, promoció i la intervenció en l'àmbit de la salut mental | El Psicurt, el Festival de Curtmetratges Sobre Salut Mental, projecta aquest dissabte el gruix de les 46 obres seleccionades d'entre les 304 presentades en la secció oficial.
Les projeccions de la cinquena edició posen el focus en els pensaments, sentiments i relacions personals en un any "especial" marcat per la pandèmia i es projecten a l'Antiga Audiència de Tarragona i, per primera vegada, al Teatre Bartrina de Reus.
Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, el coordinador del Psicurt i vocal i referent de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Jaume Descarrega, ha reivindicat la prevenció, la promoció i la intervenció en la salut per afrontar les "conseqüències" derivades de la crisi sanitària.
Segons Descarrega, la pandèmia ha servit per fer més visible les malalties mentals, ja que assegura que "s'ha vist que la relació entre l'orgànic i el psiquisme, les emocions i el pensament, les idees i les relacions amb els altres s'han vist realment afectades.
Això ha mostrat les carències".
Per aquesta raó, ha defensat la necessitat de poder fer una atenció interna de la salut i ha destacat la importància de la prevenció, la promoció i la intervenció en l'àmbit sanitari.
"Demanem que es destini més pressupost en totes aquestes qüestions", ha afegit.
Per Descarrega, els mesos de confinament i el període d'incertesa generat al voltant de la crisi sanitària, pot tenir conseqüències emocionals en la ciutadania que s'han de treballar de forma preventiva.
Ara bé, ha subratllat que no s'han de confondre episodis d'ansietat, pors o d'angoixa amb patologies.
"En moltes ocasions la gent equipara una cosa amb l'altra i nosaltres som molt insistents en què la simptomatologia pot ser un indicador que alguna cosa no funciona", ha assenyalat.
Masterclass i projeccions documentals i de ficció
La jornada d'aquest dissabte al matí ha arrencat amb la masterclass del guanyador de l'edició passada, el director de 'La Tierra llamando a Ana', Fernando Bonelli, que ha parlat del seu curtmetratge.
Segons el cineasta, el film parteix d'una idea senzilla i habitual com és el fet de discutir i explica la necessitat de comunicació.
"La recompensa és veure com el públic reacciona amb un sospir, llagrimeta o somriure", ha dit Bonelli.
Tot seguit, s'han projectat les obres documentals de la secció oficial que també s'han pogut veure en línia i a través de TAC12.
Aquesta tarda serà el torn dels curtmetratges de ficció amb dos passis.
"És un dia complet perquè inclou el fet de poder parlar amb el públic i després veure, viure i votar el curt que més els arriba al cor", ha opinat el coordinador del certamen.
Pel que fa a la temàtica de les projeccions, ha recalcat que tracten un ventall ampli de temes relacionats amb el LGTBI, la violència, trastorns alimentaris o la importància de les relacions, entre d'altres.
"Afortunadament no s'han centrat en l'àmbit psicopatològic –de la salut mental- sinó que es parla de pensaments, sentiments, relacions personals a nivell familiars, educatiu, laboral, de parella, i de veure com això mou i remou a les persones", ha completat Descarrega.
A banda, tant Bonelli com Descarrega han apuntat que queda camí per recórrer perquè la salut mental deixi de ser un tema tabú a la societat.
Pel coordinador del Psicurt, festivals com aquest, són una gran ajuda per fer visible les malalties mentals.
Malgrat que diu que s'ha "guanyat terreny pel fet de parlar-ne", ha considerat que encara hi ha "aspectes" que costen "posar-los damunt la taula".
"Creiem fonamental posar paraules a les coses perquè no es converteixin en un patiment intern", ha remarcat Descarrega.
Així mateix, Bonelli sosté que el problema de la societat actual és que tendeix a crear grans nuclis urbans, on les persones es "fixen molt poc amb l'altre" i on "probablement un somriure curaria moltes coses i t'alegraria el dia", ha tancat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Psicurt inclourà 46 curtmetratges sobre temes diversos, com la violència o la importància de les relacions, que analitzaran com els pensaments i les relacions afecten les persones i la seva salut mental. El coordinador del festival ha aprofitat l’ocasió per a reivindicar la importància de la prevenció i la intervenció davant les conseqüències emocionals de la crisi sanitària.",
"a2": "El Festival de Curtmetratges Sobre Salut Mental començarà aquest dissabte amb les projeccions i classes magistrals de les obres seleccionades. Aquesta edició posarà l'èmfasi en com la pandèmia i el confinament han tingut repercussions considerables en la salut mental general. El ventall dels temes que tracten les projeccions és molt ampli, des de temàtica LGBT, violència o trastorns alimentaris.",
"a3": "El Psicurt, el Festival de Curtmetratges Sobre Salut Mental, projectarà dimarts 46 obres totes relacionades amb els efectes en termes de salut mental derivats de la pandèmia i es projectaran a l'Antiga Audiència de Tarragona. El coordinador del Psicurt ha reivindicat la difusió, prevenció i coneixement per a afrontar situacions de salut mental."
},
"extractive": {
"a1": "El Psicurt, el Festival de Curtmetratges Sobre Salut Mental, projecta aquest dissabte el gruix de les 46 obres seleccionades d'entre les 304 presentades en la secció oficial.\nCoincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, el coordinador del Psicurt i vocal i referent de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Jaume Descarrega, ha reivindicat la prevenció, la promoció i la intervenció en la salut per a afrontar les \"conseqüències\" derivades de la crisi sanitària.\nPer aquesta raó, ha defensat la necessitat de poder fer una atenció interna de la salut i ha destacat la importància de la prevenció, la promoció i la intervenció en l'àmbit sanitari.\nPel que fa a la temàtica de les projeccions, ha recalcat que tracten un ventall ampli de temes relacionats amb el LGTBI, la violència, trastorns alimentaris o la importància de les relacions, entre d'altres.",
"a2": "El Psicurt, el Festival de Curtmetratges Sobre Salut Mental, projecta aquest dissabte el gruix de les 46 obres seleccionades d'entre les 304 presentades en la secció oficial.\nCoincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, el coordinador del Psicurt i vocal i referent de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Jaume Descarrega, ha reivindicat la prevenció, la promoció i la intervenció en la salut per a afrontar les \"conseqüències\" derivades de la crisi sanitària.\nLa jornada d'aquest dissabte al matí ha arrencat amb la masterclass del guanyador de l'edició passada, el director de \"La Tierra llamando a Ana\", Fernando Bonelli, que ha parlat sobre el seu curtmetratge.\nPel que fa a la temàtica de les projeccions, ha recalcat que tracten un ventall ampli de temes relacionats amb el LGTBI, la violència, trastorns alimentaris o la importància de les relacions, entre d'altres.",
"a3": "El Psicurt, el Festival de Curtmetratges Sobre Salut Mental, projecta aquest dissabte el gruix de les 46 obres seleccionades d'entre les 304 presentades en la secció oficial. \nLes projeccions de la cinquena edició posen el focus en els pensaments, sentiments i relacions personals en un any \"especial\" marcat per la pandèmia i es projecten a l'Antiga Audiència de Tarragona i, per primera vegada, al Teatre Bartrina de Reus. \nCoincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, el coordinador del Psicurt i vocal i referent de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Jaume Descarrega, ha reivindicat la prevenció, la promoció i la intervenció en la salut per a afrontar les \"conseqüències\" derivades de la crisi sanitària.\nPer aquesta raó, ha defensat la necessitat de poder fer una atenció interna de la salut i ha destacat la importància de la prevenció, la promoció i la intervenció en l'àmbit sanitari. "
},
"extreme": {
"a1": "El Psicurt projectarà 46 curtmetratges sobre diferents temes quotidians que poden afectar la salut mental de les persones.",
"a2": "Comença el Psicurt aquest dissabte amb projeccions i classes magistrals sobre salut mental i els efectes del confinament.",
"a3": "El Psicurt projectarà 46 obres relacionades amb els pensaments, sentiments i situacions generades per la pandèmia."
}
} |
524 | Les Jornades Tècniques de la Fira de Sant Josep de Mollerussa obren amb una sessió sobre el panís | Uns 150 professionals han participat en la XVIII Jornada Intercomarcal sobre el cultiu del panís que s’ha realitzat a la Sala d’Actes de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell.
La trobada dona la sortida al programa de Jornades Tècniques de la 147 Fira de Sant Josep de Mollerussa, que enguany es fa del 16 al 19 de març.
La Fira de Mollerussa és la responsable a nivell organitzatiu, des de fa quatre anys, juntament amb l’IRTA i el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
40 anys
A la participació de la Fira de Mollerussa en aquests darrers anys se n’hi ha referit el director de l’ens firal, Poldo Segarra, en la seva benvinguda als assistents.
Segarra ha manifestat que la voluntat és la de “sumar sinergies, recursos i esforços” per convocar jornades més professionals i de més qualitat.
En la seva intervenció, el director ha recordat que enguany són les 40 Jornades Tècniques que es fan dins de la Fira de Sant Josep, dada que ha destacat per la professionalitat que aporten al certamen, alhora que ha posat en valor el fet de coorganitzar-les juntament amb diferents institucions i col·lectius com el Departament d’Agricultura, l’IRTA o la Universitat de Lleida (UdL).
En l’acte de la presentació de la jornada ha participat també el cap de l’Oficina Comarcal del Pla d’Urgell, Andreu Bosch, qui, després de rememorar els inicis de les jornades, ha atribuït el seu èxit a l’evolució i la professionalitat del sector.
“La gent que fem panís hem de ser professionals”, ha dit.
Bosch ha justificat la seva valoració explicant que són molts els factors que influeixen en la producció d’aquest cultiu, com són la climatologia, les varietats o les males herbes.
La jornada més important a Catalunya sobre aquest cultiu
També hi ha participat en l’acte Antoni López, de l’IRTA Lleida, qui ha definit la trobada com un “clàssic” i una “cita anual” per als productors de panís, sobretot de la zona dels regadius de Ponent.
López ha defensat que la jornada d’aquest matí és la més important a Catalunya sobre aquest cultiu, alhora que ha desglossat els principals temes que han centrat les sessions i que han estat: la presentació de resultats de varietats noves que arriben al mercat i informació del seu comportament i l’adaptació a la zona, o el problema de l’aranya, sobretot en les dues darreres campanyes, i que “pot arribar a ser un problema greu en el cas que aquestes calors de l’estiu es tornin habituals”.
Fertilitzants naturals i males herbes
Altres dels temes d’actualitat que s’han tractat al llarg del matí han estat l’aprofitament del rostoll, pel seu valor com a fertilitzant i també econòmic, així com la incursió de noves males herbes “molt difícils d’erradicar” com l’amaranthus palmeri, que “cal controlar molt de prop perquè pot ser un veritable problema, ja que no tenim herbicides contra ell i pot fer que el panís quedi anul·lat d’alguna manera”, ha afegit el representant de l’IRTA.
Antoni López ha explicat que la zona productiva de panís a Catalunya es concentra a la zona de regadius de l’Empordà i la plana de Ponent.
A nivell de xifres, hi pot haver sobre unes 40.000 hectàrees de cultiu sent el rendiment mitjà d’uns 15.000 kg per hectàrea -una de les més altes del món, segons López-, si bé l’any passat va baixar a 10 o 12.000 a causa de l’aranya.
López ha afegit que aquest cultiu necessita molta inversió i actualment els preus de venda són molt justos, el que deixa un marge “molt just”.
Altres ponències
A més d’Antoni López, que ha presentat la ponència «Comportament dels nous híbrids de panís a Catalunya.
Resultats dels assaigs IRTA 2018», han participat en la jornada Josep Mª Montull, de la UdL i amb la conferència «Estat i distribució de les resistències a herbicides de Sorghum halepense i Echinochloa a la província de Lleida»; Enric Armengol, de la Unitat de Mecanització de la UPC, i amb la xerrada «Noves Tecnologies en la sembra del panís»; Josep M. Llenas, del Servei de Sanitat Vegetal del DARP, amb la ponència «Situació actual en el control de Teosinte i de la nova herba Amaranthus palmeri a Catalunya»; Ramon Costafreda, de la Cooperativa Agrària de Miralcamp, i que ha parlat sobre «La problemàtica de l’aranya en panís», i Jaume Lloveras, de la UdL, sobre «La incorporació del canyot al sòl: interès fertilitzant i econòmic». | [
"mollerussa",
"fira de mollerussa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La XVIII Jornada Intercomarcal sobre el cultiu del panís, celebrada en el marc de la 147a Fira de Sant Josep de Mollerussa, ha reunit 150 professionals per a parlar sobre els principals temes relacionats amb aquest cultiu, que inclouen les diferents varietats disponibles actualment al mercat o el problema de l’aranya que l’ataca, entre d'altres.",
"a2": "Comencen les Jornades Tècniques de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, centrades en el cultiu del panís. Aquest any se celebra el 40 aniversari, cosa que destaca la professionalitat del sector i realça les jornades. A més, Antoni López, de l'IRTA Lleida, ha presentat els resultats de les noves varietats o el problema de l'aranya.",
"a3": "La XVIII Jornada Intercomarcal del cultiu de panís ha acollit més de 150 professionals. També s’inicien les Jornades Tècniques de la 147 Fira de Sant Josep de Mollerussa, la jornada més important de Catalunya sobre aquest conreu, sobretot a les terres de Ponent. S’han presentat novetats de varietats que arriben al mercat, el problema de l'aranya, etc."
},
"extractive": {
"a1": "Uns 150 professionals han participat en la XVIII Jornada Intercomarcal sobre el cultiu del panís que s’ha realitzat a la Sala d’Actes de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell.\nEn la seva intervenció, el director ha recordat que enguany són les 40 Jornades Tècniques que es fan dins de la Fira de Sant Josep, dada que ha destacat per la professionalitat que aporten al certamen, alhora que ha posat en valor el fet de coorganitzar-les juntament amb diferents institucions i col·lectius com el Departament d’Agricultura, l’IRTA o la Universitat de Lleida (UdL).\nLópez ha defensat que la jornada d’aquest matí és la més important a Catalunya sobre aquest cultiu, alhora que ha desglossat els principals temes que han centrat les sessions i que han estat: la presentació de resultats de varietats noves que arriben al mercat i informació sobre el seu comportament i l’adaptació a la zona, o el problema de l’aranya, sobretot en les dues darreres campanyes, i que “pot arribar a ser un problema greu en el cas que aquestes calors de l’estiu es tornin habituals”.\nLópez ha afegit que aquest cultiu necessita molta inversió i actualment els preus de venda són molt justos, fet que deixa un marge “molt just”.",
"a2": "Uns 150 professionals han participat en la XVIII Jornada Intercomarcal sobre el cultiu del panís que s’ha realitzat a la Sala d’Actes de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell.\nEn la seva intervenció, el director ha recordat que enguany són les 40 Jornades Tècniques que es fan dins de la Fira de Sant Josep, dada que ha destacat per la professionalitat que aporten al certamen, alhora que ha posat en valor el fet de coorganitzar-les juntament amb diferents institucions i col·lectius com el Departament d’Agricultura, l’IRTA o la Universitat de Lleida (UdL).\nLópez ha defensat que la jornada d’aquest matí és la més important a Catalunya sobre aquest cultiu, alhora que ha desglossat els principals temes que han centrat les sessions i que han estat: la presentació de resultats de varietats noves que arriben al mercat i informació del seu comportament i l’adaptació a la zona, o el problema de l’aranya, sobretot en les dues darreres campanyes, i que “pot arribar a ser un problema greu en el cas que aquestes calors de l’estiu es tornin habituals”.\nLópez ha afegit que aquest cultiu necessita molta inversió i actualment els preus de venda són molt justos, fet que deixa un marge “molt just”.",
"a3": "Uns 150 professionals han participat en la XVIII Jornada Intercomarcal sobre el cultiu del panís que s’ha realitzat a la Sala d’Actes de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell.\nA la participació de la Fira de Mollerussa en aquests darrers anys s'ha referit el director de l’ens firal, Poldo Segarra, en la seva benvinguda als assistents. \nEn la seva intervenció, el director ha recordat que enguany són les 40 Jornades Tècniques que es fan dins de la Fira de Sant Josep, dada que ha destacat per la professionalitat que aporten al certamen, alhora que ha posat en valor el fet de coorganitzar-les juntament amb diferents institucions i col·lectius com el Departament d’Agricultura, l’IRTA o la Universitat de Lleida (UdL).\nLa jornada més important a Catalunya sobre aquest cultiu. També hi ha participat en l’acte Antoni López, de l’IRTA Lleida, qui ha definit la trobada com un “clàssic” i una “cita anual” per als productors de panís, sobretot de la zona dels regadius de Ponent."
},
"extreme": {
"a1": "La XVIII Jornada Intercomarcal sobre el cultiu del panís ha reunit 150 professionals per a parlar de l’actualitat d’aquest cultiu. ",
"a2": "Se celebren les 40 Jornades Tècniques de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, centrades en el cultiu del panís.",
"a3": "Les 40 Jornades Tècniques és una cita marcada per als productors de panís, sobretot de la zona de Ponent."
}
} | |
2,471 | L'Smart City Expo obre les portes centrat en tecnologies que permetin la participació ciutadana i la transparència pública | El director del certamen celebra que l'SCEWC es posa en marxa amb "les millors xifres de la història" | L'Smart City Expo World Congress (SCEWC) ha obert aquest dimarts les portes al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona amb la participació de 700 ciutats de tot el món, 675 expositors i 420 experts, el que representa "les millors xifres de la història", segons ha declarat a l'ACN el director de l'esdeveniment, Ugo Valenti.
Sota el lema 'Empower Cities, Empower People', enguany el certamen s'ha centrat en com les tecnologies al voltant del concepte de les 'smart cities' poden contribuir a canviar la relació entre els governs de les ciutats i els residents a través de millorar, per exemple, la participació i la transparència.
"Volem que les ciutats s'apoderin i tinguin força perquè és el poder més proper als ciutadans i poder fer canvis a través de tecnologies que permetin la participació ciutadana en qüestions com els pressupostos municipals", ha afegit Valenti.
El director de l'SCEWC també s'ha referit a altres avantatges que les tecnologies de les ciutats intel·ligents poden oferir als ciutadans, com els vehicles autònoms o les aplicacions de salut que mantenen connectats els pacients amb els serveis sanitaris.
"Hi ha coses que formaran part de la nostra vida sense ni adonar-nos-en i que milloraran la nostra qualitat de vida", ha afegit Valenti.
En el camp de la gestió pública que centra aquesta edició de l'SCEWC, el director comercial de Fama Systems, Alex Santacana, ha explicat en declaracions a l'ACN que el concepte de ciutats intel·ligents també ha donat pas a les "regions intel·ligents", un grup de municipis connectats a través d'aplicacions que els permeten gestionar les seves infraestructures i instal·lacions.
Fama Systems va desenvolupar un projecte d'aquestes característiques en col·laboració amb la Diputació de Pontevedra.
Santacana explica que Fama Systems comercialitza la tecnologia als municipis per gestionar els serveis públics, des del manteniment fins al contacte amb els proveïdors, però també als ciutadans que sol·liciten aquests serveis i que poden notificar que hi ha algun problema, per exemple a la via pública.
Així mateix, la tecnologia permet centralitzar aquesta informació i Fama Systems proposa les eines de gestió per resoldre aquests problemes.
Per la seva banda, el gerent de Rosmiman, Antonio Ramírez, ha assenyalat que les tecnologies relacionades amb les 'smart cities' permeten als ajuntaments ser transparents en la seva gestió, a partir de conèixer quins són els seus actius, els seus costos de manteniment o les seves inversions.
"Així poden involucrar els ciutadans en el manteniment i conservació de seu entorn més proper", ha afegit Ramírez.
"Un ciutadà que surt a un parc o a una platja de la ciutat pot col·laborar amb el municipi alhora de detectar deficiències en les infraestructures i proposar millores que després són tractades per part del sistema i derivades a les brigades de manteniment del municipi o de les empreses que hi col·laboren.
Això es traçable en un doble sentit, del municipi al ciutadà i a la inversa.
El sistema també proveeix dades obertes que poden servir a tercers per fer estudis de viabilitat o de manteniment, entre d'altres", ha explicat el gerent de Rosmiman.
El principal certamen internacional sobre ciutats intel·ligents
L'SCEWC és el principal esdeveniment internacional sobre 'smart cities' i té lloc del 14 al 16 de novembre a Barcelona.
L'esdeveniment compta amb la participació de grans empreses com Alstom, AT&T, Bosch, Cellnex, Cisco , Deutsche Telekom, Engie, FCC, Ferrovial, Fiware, Hexagon, Huawei, Intel, Mastercard, Microsoft, PTC, SAP, Siemens, Silver Spring Networks, Suez i ZTE, que mostraran les seves últimes solucions en el congrés.
L'esdeveniment també reunirà a representants de més de 700 metròpolis de tot el món.
Entre les ciutats que tindran representants a Barcelona es troben Atlanta, Berlín, Busan, Casablanca, Dubai, Grenoble, Londres, Lió, Montevideo, Moscou, Nova York, Pobla, Quebec, Taipei, Tel Aviv i Zheijhang.
Així mateix , l'SCEWC albergarà diversos pavellons de països com Austràlia, Àustria, Bèlgica, Xile, Xina, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Holanda, Índia, Israel, Itàlia, Japó, Noruega, Suècia i els Estats Units.
Així mateix, un total de 420 experts internacionals compartiran les seves idees sobre com el les ciutats han d'abordar en el futur els seus desafiaments més crítics.
En les conferències i debats s'aprofundirà en el futur dels assentaments urbans a través d'un programa de conferències estructurat en vuit temes: Govern, Ciutats Segures, Economia, Sostenibilitat, Economia Circular, Societat i Dades i Tecnologia. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'Smart City Expo World Congress ha reunit a Barcelona representants de 700 ciutats d'arreu del món, 675 expositors i 420 experts per a parlar sobre les ciutats intel·ligents. El lema d’aquest any és “Empower Cities, Empower People” i tracta sobre com els sistemes intel·ligents poden millorar la relació entre els governs municipals i la ciutadania facilitant la participació i la transparència.",
"a2": "Se celebra a Barcelona l'Smart City Expo World Congress, on el focus són les \"smart cities\", la tecnologia que les envolta i el futur de les ciutats i la forma en què es relacionen amb el govern. Així, una de les propostes és millorar la comunicació de la població amb els ajuntaments i la participació activa en millorar les ciutats.",
"a3": "El dimarts, comença l'Smart City Expo World al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona amb la participació de 700 ciutats, 675 expositors i 420 experts. El certamen se centra en les ciutats intel·ligents i com es pot contribuir a millorar la relació entre els governs i els ciutadans. També s’ha fet referència als vehicles autònoms o les aplicacions de salut."
},
"extractive": {
"a1": "L'Smart City Expo World Congress (SCEWC) ha obert aquest dimarts les portes al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona amb la participació de 700 ciutats de tot el món, 675 expositors i 420 experts, el que representa \"les millors xifres de la història\", segons ha declarat a l'ACN el director de l'esdeveniment, Ugo Valenti.\nSota el lema \"Empower Cities, Empower People\", enguany el certamen s'ha centrat en com les tecnologies al voltant del concepte de les \"smart cities\" poden contribuir a canviar la relació entre els governs de les ciutats i els residents a través de millorar, per exemple, la participació i la transparència.\nEn el camp de la gestió pública que centra aquesta edició de l'SCEWC, el director comercial de Fama Systems, Alex Santacana, ha explicat en declaracions a l'ACN que el concepte de ciutats intel·ligents també ha donat pas a les \"regions intel·ligents\", un grup de municipis connectats a través d'aplicacions que els permeten gestionar les seves infraestructures i instal·lacions.\nEl director de l'SCEWC també s'ha referit a altres avantatges que les tecnologies de les ciutats intel·ligents poden oferir als ciutadans, com els vehicles autònoms o les aplicacions de salut que mantenen connectats els pacients amb els serveis sanitaris.",
"a2": "L'Smart City Expo World Congress (SCEWC) ha obert aquest dimarts les portes al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona amb la participació de 700 ciutats de tot el món, 675 expositors i 420 experts, el que representa \"les millors xifres de la història\", segons ha declarat a l'ACN el director de l'esdeveniment, Ugo Valenti.\nEl director de l'SCEWC també s'ha referit a altres avantatges que les tecnologies de les ciutats intel·ligents poden oferir als ciutadans, com els vehicles autònoms o les aplicacions de salut que mantenen connectats els pacients amb els serveis sanitaris.\nSantacana explica que Fama Systems comercialitza la tecnologia als municipis per a gestionar els serveis públics, des del manteniment fins al contacte amb els proveïdors, però també als ciutadans que sol·liciten aquests serveis i que poden notificar que hi ha algun problema, per exemple a la via pública.\n\"Un ciutadà que surt a un parc o a una platja de la ciutat pot col·laborar amb el municipi alhora de detectar deficiències en les infraestructures i proposar millores que després són tractades per part del sistema i derivades a les brigades de manteniment del municipi o de les empreses que hi col·laboren.",
"a3": "L'Smart City Expo World Congress (SCEWC) ha obert aquest dimarts les portes al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona amb la participació de 700 ciutats de tot el món, 675 expositors i 420 experts, el que representa \"les millors xifres de la història\", segons ha declarat a l'ACN el director de l'esdeveniment, Ugo Valenti. \nSota el lema \"Empower Cities, Empower People\", enguany el certamen s'ha centrat en com les tecnologies al voltant del concepte de les \"smart cities\" poden contribuir a canviar la relació entre els governs de les ciutats i els residents a través de millorar, per exemple, la participació i la transparència. \nEl director de l'SCEWC també s'ha referit a altres avantatges que les tecnologies de les ciutats intel·ligents poden oferir als ciutadans, com els vehicles autònoms o les aplicacions de salut que mantenen connectats els pacients amb els serveis sanitaris.\nSantacana explica que Fama Systems comercialitza la tecnologia als municipis per a gestionar els serveis públics, des del manteniment fins al contacte amb els proveïdors, però també als ciutadans que sol·liciten aquests serveis i que poden notificar que hi ha algun problema, per exemple, a la via pública. "
},
"extreme": {
"a1": "El SCEWC d’enguany es centra en sistemes intel·ligents per a millorar la relació dels governs municipals amb la ciutadania.",
"a2": "Barcelona acull l'Smart City Expo World Congress que tractarà sobre les \"smart cities\" i com poden millorar la societat.",
"a3": "L'Smart City Expo World tindrà lloc a la Gran Via de Fira de Barcelona amb la participació de 700 ciutats."
}
} |
2,302 | Rivera i Casado acusen Sánchez de "blanquejar el separatisme a canvi d'un grapat d'escons" i de ser el candidat de Bildu | Sánchez tanca la porta a l'autodeterminació i Iglesias els retreu que "sobreactuin" i reclama "diàleg" | Els líders del PP i de Cs, Pablo Casado i Albert Rivera, han criticat durament aquest dimarts el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al debat d'Atresmedia, on l'han acusat de "blanquejar el terrorisme i el separatisme a canvi d'un grapat d'escons", en paraules de Casado, o de ser "el candidat d'Otegi", en les de Rivera.
Sánchez ha insistit en el seu "no és no" al referèndum i ha recordat que si la dreta suma governarà de la mà de Vox.
Iglesias, per la seva banda, ha retret a les dues formacions de la dreta que hagin "sobreactuat" i ha insistit que la solució al conflicte a Catalunya vindrà de la mà del "diàleg" i un referèndum pactat.
Per a aquest segon debat Albert Rivera també ha tret una foto emmarcada, però enlloc d'haver-hi Quim Torra hi havia Arnaldo Otegi.
El de Ciutadans ha afirmat que ell és dels que defensa la llibertat a Catalunya, i que a aquests, els amenacen.
Aleshores ha preguntat a Sánchez si havia condemnat els atacs al jutge Pablo Llarena, o perquè havia obligat l'advocat de l'Estat a retirar les acusacions de rebel·lió i sedició en el judici de l'1-O.
"Té més dignitat que vostè i serà un excel·lent ministre de Justícia", ha dit Rivera al·ludint al fet que va a la seva llista.
També li ha assegurat que hi ha "molts socialistes" que estan "avergonyits" pel fet que hagi pactat amb els partits independentistes i nacionalistes bascos.
El líder del PP, Pablo Casado, ha insistit en preguntar si hi haurà indults als líders independentistes acusats de rebel·lió al Tribunal Suprem.
El president dels populars ha afirmat que Sánchez és "el candidat preferit dels enemics d'Espanya" i ha argumentat que "ja ha negociat i ja ha cedit" davant de l'independentisme.
"Ja han dit que volen que guanyi", ha dit Casado, que ha opinat que això l'incapacita com a "candidat fiable".
"No et pots aliar amb qui vol trencar Espanya", ha remarcat, i ha afirmat que el candidat socialista és un "perill públic".
El líder del PP ha avisat que "no es pot blanquejar el terrorisme i el separatisme a canvi d'un grapat d'escons" i ha alertat que un govern de Sánchez pot acabar amb el assoliments democràtics de la Transició.
Iglesias, per la seva banda, ha insistit que l'Estat és "plurinacional" com ho reconeix –ha recordat- la Constitució.
Ha defensat la necessitat de trobar "encaixos a la realitat complexa" de l'Estat i ha reivindicat un referèndum acordat que "seria possible en base a la llei orgànica" que hi ha actualment.
Ha demanat "empatia" i "menys insults" per afavorir la reconciliació a Catalunya.
"Hi ha alguns que s'envolten amb la bandera d'Espanya però que no els agrada Espanya", perquè en realitat "Espanya és diversa".
En aquest marc ha demanat "mesura" i ha recordat que és "exagerat" acusar-lo de "colpista".
"Crec que en això sobreactueu una mica i que la gent que ens està veient se n'ha adonat", ha afirmat Iglesias, que ha afirmat que les "barbaritats" de la dreta "no són sensates".
El líder de Podem ha acusat la dreta d'oblidar-se dels problemes territorials dels ciutadans d'altres comunitats autònomes.
Sánchez tanca la porta a l'autodeterminació
Sánchez ha recordat que si ara hi ha eleccions és "perquè l'independentisme i la dreta van votar junts contra els pressupostos" i ha recordat, gràfic en mà, que Casado ha votat en el mateix sentit que Bildu al Congrés dels Diputats.
"Com té les mans?
Ha preguntat" en referència a les acusacions que li ha fet el PP de tenir les mans "tacades de sang".
En tot cas ha negat el dret d'autodeterminació i ha assegurat que el que cal fer "és no fracturar més la societat catalana".
"Jo ho tinc clar: no és no, no hi haurà independència ni trencament de la Constitució, però dialogarem dins de la Constitució amb totes les forces polítiques". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Durant el debat d’Atresmedia, Pedro Sánchez ha responsabilitzat la dreta i els independentistes de les noves eleccions, mentre Pablo Casado i Albert Rivera l’han criticat durament per pactar amb els partits independentistes i nacionalistes bascos. D’altra banda, Pablo Iglesias ha reivindicat la diversitat d'Espanya i ha defensat el diàleg i l'organització d’un referèndum pactat.",
"a2": "Al debat d'Atresmedia, Casado i Rivera han carregat durament contra Sánchez acusant-lo de pactar amb els independentistes catalans a canvi d'un \"grapat d'escons\". Per altra banda, el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha recordat que Espanya és un estat plurinacional, mentre que Sánchez ha refermat que no hi haurà cap referèndum.",
"a3": "Els líders del PP, Pablo Casado, i Cs, Albert Rivera, han criticat durament el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, acusant-lo de \"blanquejar el separatisme a canvi d'un grapat d'escons\" i \"el candidat de Bildu\". Sánchez ha insistit en el seu \"no és no\" al referèndum i Iglesias ha retret a les dues formacions de la dreta que hagin \"sobreactuat\"."
},
"extractive": {
"a1": "Els líders del PP i de Cs, Pablo Casado i Albert Rivera, han criticat durament aquest dimarts el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al debat d'Atresmedia, on l'han acusat de \"blanquejar el terrorisme i el separatisme a canvi d'un grapat d'escons\", en paraules de Casado, o de ser \"el candidat d'Otegi\", en les de Rivera. \nEl president dels populars ha afirmat que Sánchez és \"el candidat preferit dels enemics d'Espanya\" i ha argumentat que \"ja ha negociat i ja ha cedit\" davant de l'independentisme.\nIglesias, per la seva banda, ha retret a les dues formacions de la dreta que hagin \"sobreactuat\" i ha insistit que la solució al conflicte a Catalunya vindrà de la mà del \"diàleg\" i un referèndum pactat.\nSánchez ha recordat que si ara hi ha eleccions és \"perquè l'independentisme i la dreta van votar junts contra els pressupostos\" i ha recordat, gràfic en mà, que Casado ha votat en el mateix sentit que Bildu al Congrés dels Diputats. ",
"a2": "Els líders del PP i de Cs, Pablo Casado i Albert Rivera, han criticat durament aquest dimarts el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al debat d'Atresmedia, on l'han acusat de \"blanquejar el terrorisme i el separatisme a canvi d'un grapat d'escons\", en paraules de Casado, o de ser \"el candidat d'Otegi\", en les de Rivera.\nIglesias, per la seva banda, ha retret a les dues formacions de la dreta que hagin \"sobreactuat\" i ha insistit que la solució al conflicte a Catalunya vindrà de la mà del \"diàleg\" i un referèndum pactat.\nHa defensat la necessitat de trobar \"encaixos a la realitat complexa\" de l'Estat i ha reivindicat un referèndum acordat que \"seria possible en base a la llei orgànica\" que hi ha actualment.\nSánchez ha recordat que si ara hi ha eleccions és \"perquè l'independentisme i la dreta van votar junts contra els pressupostos\" i ha recordat, gràfic en mà, que Casado ha votat en el mateix sentit que Bildu al Congrés dels Diputats.",
"a3": "Sánchez ha insistit en el seu \"no és no\" al referèndum i ha recordat que si la dreta suma governarà de la mà de Vox.\nIglesias, per la seva banda, ha retret a les dues formacions de la dreta que hagin \"sobreactuat\" i ha insistit que la solució al conflicte a Catalunya vindrà de la mà del \"diàleg\" i un referèndum pactat.\n\"Crec que en això sobreactueu una mica i que la gent que ens està veient se n'ha adonat\", ha afirmat Iglesias, que ha afirmat que les \"barbaritats\" de la dreta \"no són sensates\".\nSánchez ha recordat que si ara hi ha eleccions és \"perquè l'independentisme i la dreta van votar junts contra els pressupostos\" i ha recordat, gràfic en mà, que Casado ha votat en el mateix sentit que Bildu al Congrés dels Diputats."
},
"extreme": {
"a1": "Sánchez ha rebut fortes crítiques per pactar amb els independentistes, però ha assegurat que no donarà suport a la independència.",
"a2": "Casado i Rivera carreguen contra Sánchez per pactar amb els independentistes, però el líder del PSOE nega el referèndum.",
"a3": "Pablo Casado i Albert Rivera acusen el president del govern espanyol de \"blanquejar el separatisme a canvi d'un grapat d'escons\"."
}
} |
140 | Al foc amb la ciència! | Dissertació sobre la controvertida relació entre ciència i falles | Cultura popular com a font d’estudi
Tot i que no som de cap manera els primers a plantejar una font de cultura popular per a un estudi de la ciència en clau historicosocial, cal preguntar-se en primer lloc si veritablement les falles ens poden dir alguna cosa sobre la manera com es popularitza la ciència.
Segons la concepció de Vicent Borrego –historiador de l’art i especialista del món faller–, les falles serien una «genuïna expressió d’un kitsch de caire popular» (Borrego, 1996).
Aquesta frase és molt interessant en el sentit que hi apareixen associats els termes expressió i popular, la qual cosa ens permetria interpretar que les falles tenen una funció comunicativa de caire social.
És aquesta funció comunicativa la que exigeix als seus constructors l’elecció d’un tema per al seu discurs, i amb aquesta elecció trobem una manifestació al voltant d’un fet social que conté intrínsecament una interpretació.
Aleshores, no sembla una bogeria extrapolar aquest fenomen i dir que les falles també s’ocupen d’aquests fets o produccions socials que són la ciència i la tècnica (Català, 2003a).
Evidentment, el discurs faller no sempre emprarà la ciència amb la mateixa intenció, però aquest ús diferencial és el que ens demostra la integració de la ciència en les falles, viatjant des del to satíric fins a perspectives apologètiques, antimodernistes, bròfegues…
Llavors, el que trobem és una manifestació plàstica que ens serveix com a font de representació social.
Molts historiadors de la ciència ja han emprat altres representacions plàstiques per als seus estudis, com puguen ser les obres d’art. D’aquesta manera, i fent un paral·lelisme, el que trobem són produccions plàstiques que fixen en un suport estàtic un procés social dinàmic i inspirador.
Tot i així, cal ser conscient que aquest procés és només indirectament influent, ja que no condiciona tècnicament ni materialment la realització del producte en qüestió.
Un artefacte tecnològic
Formalment, una falla és un artefacte tecnològic.
Aquest tret, compartit amb la ciència, es veu clarament patent en la incorporació de nous usos tecnològics en l’elaboració de les falles.
Encara així, es pot arribar a una coexistència de velles pràctiques tècniques amb procediments absolutament nous.
Això no és gens estrany, tot i la percepció popular que nous invents acaben de soca-rel amb les velles solucions.
Les falles que observem avui dia, de fet, són un conjunt de velles pràctiques artesanals –i bàsicament d’herència tradicional– amb noves tècniques d’avantguarda directament relacionades amb els avenços científics i tècnics.
Això també ens demostra que hi ha hagut una certa evolució en l’elaboració i construcció de nous materials per millorar la construcció dels monuments fallers.
Les falles, doncs, serien artefactes tecnològics sotmesos a un procés d’evolució continu.
D’aquesta manera les aparents disrupcions o canvis sobtats són absorbits en una matriu productiva que negocia el manteniment d’usos antics i la incorporació de nous.
Aquests artefactes, a més, són una eina per a l’estudi social de la ciència i la tècnica perquè en els artefactes conflueixen i es combinen tècniques diverses al servei d’un resultat complex però unitari.
Malgrat tot, els punts de vista dels diferents artistes fallers encara varien, i així ho demostren els testimonis de tots ells en la publicació La Falla: Un artefacte tecnològic.
Potser, la idea predominant en aquest recull publicat per la Universitat Politècnica de València és la que manifesta el veterà mestre Miguel Santaeulalia –un dels artistes més reconeguts dins del gremi–: «El que vertaderament val són les idees, no la tecnologia.»
Però, quines són les idees que intenten representar?
Quins trets científics són els més escenificats?
Quines característiques fan un fenomen científic apropiat o no per a aparèixer en una falla?
Certament, no sembla que hi haja un criteri clar, però a continuació presentem un grapat d’exemples curiosos i esclaridors d’aquesta relació controvertida entre ciència i falles.
Llegiu l’article complet en la web de Mètode.
Jesús I. Català Gorgues.
Professor d’Història de la Ciència.
Departament d’Humanitats, Universitat CEU Cardenal Herrera de València.
Marcos Morales Peláez.
Estudiant de Biologia de la Universitat de València.
Què és Mètode? | [
"ciència i tecnologia",
"mètode"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La ciència i la tecnologia s’han fet servir en el món de les falles de diferents maneres. Per una banda, les falles són artefactes tecnològics que combinen els processos d'elaboració artesanals tradicionals amb les noves tecnologies. Per l’altra, l'escenificació inclou sovint temes científics. Tot això s’ha recollit a “La Falla: Un artefacte tecnològic”, de la Universitat Politècnica de València.",
"a2": "Des de l'àmbit universitari de València s'ha estudiat la unió entre les falles i la ciència i de quina manera, si s'hi dona, les falles expliquen la popularització de la ciència. De fet, les falles que es poden observar avui dia són una barreja entre pràctiques artesanals antigues i noves tècniques d'avantguarda.",
"a3": "Les falles, segons el criteri de la ciència, són artefactes tecnològics, tal com es veu en la incorporació de nous usos tecnològics en la seva elaboració. Hi ha a una coexistència de velles pràctiques artesanals tradicionals amb nous materials, noves tècniques i nous procediments d’avantguarda, directament relacionats amb els avenços científics i tècnics."
},
"extractive": {
"a1": "Tot i que no som de cap manera els primers a plantejar una font de cultura popular per a un estudi de la ciència en clau historicosocial, cal preguntar-se en primer lloc si veritablement les falles ens poden dir alguna cosa sobre la manera com es popularitza la ciència.\nEvidentment, el discurs faller no sempre emprarà la ciència amb la mateixa intenció, però aquest ús diferencial és el que ens demostra la integració de la ciència en les falles, viatjant des del to satíric fins a perspectives apologètiques, antimodernistes, bròfegues...\nLes falles que observem avui dia, de fet, són un conjunt de velles pràctiques artesanals –i bàsicament d’herència tradicional– amb noves tècniques d’avantguarda directament relacionades amb els avenços científics i tècnics.\nAquests artefactes, a més, són una eina per a l’estudi social de la ciència i la tècnica perquè en els artefactes conflueixen i es combinen tècniques diverses al servei d’un resultat complex però unitari.",
"a2": "Tot i que no som de cap manera els primers a plantejar una font de cultura popular per a un estudi de la ciència en clau historicosocial, cal preguntar-se en primer lloc si veritablement les falles ens poden dir alguna cosa sobre la manera com es popularitza la ciència.\nAleshores, no sembla una bogeria extrapolar aquest fenomen i dir que les falles també s’ocupen d’aquests fets o produccions socials que són la ciència i la tècnica (Català, 2003a).\nLes falles que observem avui dia, de fet, són un conjunt de velles pràctiques artesanals –i bàsicament d’herència tradicional– amb noves tècniques d’avantguarda directament relacionades amb els avenços científics i tècnics.\nAquests artefactes, a més, són una eina per a l’estudi social de la ciència i la tècnica perquè en els artefactes conflueixen i es combinen tècniques diverses al servei d’un resultat complex però unitari.",
"a3": "Tot i que no som de cap manera els primers a plantejar una font de cultura popular per a un estudi de la ciència en clau historicosocial, cal preguntar-se en primer lloc si veritablement les falles ens poden dir alguna cosa sobre la manera com es popularitza la ciència.\nEvidentment, el discurs faller no sempre emprarà la ciència amb la mateixa intenció, però aquest ús diferencial és el que ens demostra la integració de la ciència en les falles, viatjant des del to satíric fins a perspectives apologètiques, antimodernistes, bròfegues….\nAquest tret, compartit amb la ciència, es veu clarament patent en la incorporació de nous usos tecnològics en l’elaboració de les falles.\nAquests artefactes, a més, són una eina per a l’estudi social de la ciència i la tècnica perquè en els artefactes conflueixen i es combinen tècniques diverses al servei d’un resultat complex però unitari."
},
"extreme": {
"a1": "La ciència s'ha anat introduint en el món faller, tant en els processos d'elaboració com en les idees representades.",
"a2": "S'estudia la relació de la divulgació i extensió de la ciència amb les falles des de les universitats valencianes.",
"a3": "Les falles són uns artefactes tecnològics que combinen velles pràctiques artesanals tradicionals amb nous materials i noves tècniques."
}
} |
981 | Té cap sentit celebrar Nadal en un any de pandèmia, si no s’han celebrat ni Pasqua, ni el Hajj, ni l’Any Nou Xinès? | Enguany, les celebracions més importants de diverses cultures han estat molt limitades, fins i tot anul·lades, per evitar contagis | S’acosta Nadal i tothom entén que aquest serà un Nadal estrany.
En veure el gran risc associat a la celebració de festivals públics durant una pandèmia, els qui celebrem Nadal hauríem de preguntar-nos: “Paga la pena?”
El professor Andrew Hayward, epidemiòleg, diu que alleugerir les restriccions durant el període de Nadal seria “llançar combustible al foc” de la pandèmia.
Les conseqüències de passar temps amb persones vulnerables en espais tancats durant hores podrien fer-se tràgicament evidents el gener del 2021.
Els EUA segurament veuran un gran nombre de morts a conseqüència de les celebracions del Dia d’Acció de Gràcies: una nació dividida va tenir una resposta mixta previsible a la recomanació que enguany era millor que se’n limités la celebració.
Molts dels grans festivals públics que s’havien de celebrar enguany van introduir restriccions específiques per a fer front a la covid-19.
Aquestes restriccions sembla que han estat força acceptades pels implicats i s’ha demostrat que han reduït la càrrega de la salut pública.
Els governs europeus n’haurien d’aprendre, d’aquests exemples.
L’Any Nou Lunar, també conegut com a Any Nou Xinès, és la migració anual més gran del món, que implica el moviment massiu de viatgers en uns tres mil milions de viatges.
El moviment és generalitzat a tota la Xina, amb importants viatges internacionals addicionals.
Amb el coronavirus, que llavors estava en un moment de gran propagació, el govern xinès va cancel·lar gran part dels quaranta dies de celebració de l’Any Nou 2020, al gener i febrer.
El grup WorldPop de la Universitat de Southampton ha fet servir dades històriques de viatges per a analitzar les ciutats de la Xina i més països que típicament haurien vist grans quantitats de passatgers durant aquest festival.
Fora de la Xina, es va demostrar que les destinacions de l’Àsia sud-oriental eren les que corrien més risc, entre elles Bangkok, Tòquio i Seül.
Sydney, Melbourne, Los Angeles i Londres figuraven també entre les destinacions que solien rebre una quantitat més gran de viatgers cap a la Xina i des d’allà.
Les anàlisis dels moviments de població fetes per WorldPop suggereixen que les mesures de rastreig de contactes i de distanciament social van ser efectives per a reduir la transmissió del virus, seguides de les restriccions de mobilitat.
Sense aquestes mesures combinades, s’estima que el nombre de casos hauria estat seixanta-set vegades més alt.
La pandèmia ha estat catastròfica per al món, però podria haver estat molt pitjor.
A Israel, Pasqua es va celebrar enguany del 8 al 16 d’abril.
A principi d’abril, Israel experimentava la seva primera onada d’infeccions per covid-19, amb diversos centenars de nous casos reportats cada dia.
El govern estava tan preocupat que va introduir restriccions addicionals durant el període de vacances, a més de les existents.
Això incloïa no viatjar entre ciutats i no visitar diferents llars.
Un component clau de la celebració sol ser que desenes de milers de ciutadans visitin el Mur Oriental (que es coneix com el Mur de les Lamentacions), però el 2020 només s’hi van permetre deu visitants alhora.
El nombre de nous casos diaris a Israel va continuar disminuint fins a mitjan juny, quan es va produir una segona onada important.
Més de dos milions de musulmans solen viatjar cada any a la Meca, a l’Aràbia Saudita, per fer el pelegrinatge del Hajj.
La salut pública és sempre una part important d’aquest esdeveniment.
Per exemple, només s’expedeix un visat als viatgers si tenen la prova d’haver estat vaccinats contra la meningitis abans del viatge.
El 2020, només uns 10.000 pelegrins van viatjar a la Meca, amb restriccions governamentals pel que fa a qui podia viatjar.
Aquestes restriccions incloïen l’exclusió de la gent gran –els pelegrins havien de tenir entre vint i cinquanta anys– i també requerien períodes de quarantena i haver-se fet una prova de covid-19 amb resultat negatiu.
Els resultats dels models matemàtics emprats per a l’anàlisi suggereixen que aquestes restriccions van evitar un nombre significatiu de nous casos.
Veient aquests exemples, caldria repensar la celebració de Nadal en aquest any de pandèmia.
No cal estar en contra de veure els avis.
Ningú no suggereix que s’hagi de prohibir la festa.
Però en aquest moment concret de la història és vital que reduïm els excessos molt per sota dels nivells habituals.
Els vaccins són en camí, però la pandèmia encara està lluny d’acabar-se. | [
"món"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Veient els bons resultats que les mesures de rastreig de contactes i de distanciament social han tingut a altres països, com la Xina, Israel o l’Aràbia Saudita, durant les seves festes tradicionals, cal pensar bé si realment val la pena relaxar les restriccions durant Nadal i arriscar-se que augmentin els contagis de covid-19 i les defuncions.",
"a2": "Aquest any 2020, moltes de les festivitats grans religioses no s'han celebrat i s'han introduït mesures molt restrictives per poder pal·liar la crisi de la covid. Ara, cal preguntar-se si es pot celebrar Nadal com sempre o potser caldria esperar i seguir amb les restriccions perquè el 2021 no hi hagi un pic de nous contagis.",
"a3": "Aquest any, les celebracions més importants de diverses cultures han estat molt limitades o anul·lades per evitar contagis de covid. Segons les anàlisis dels moviments de població, les mesures de rastreig de contactes i de distanciament social van ser efectives per a reduir la transmissió del virus, així com les restriccions de mobilitat, en menor mesura."
},
"extractive": {
"a1": "En veure el gran risc associat a la celebració de festivals públics durant una pandèmia, els qui celebrem Nadal hauríem de preguntar-nos: “Paga la pena?”.\nEl professor Andrew Hayward, epidemiòleg, diu que alleugerir les restriccions durant el període de Nadal seria “llançar combustible al foc” de la pandèmia.\nLes anàlisis dels moviments de població fetes per WorldPop suggereixen que les mesures de rastreig de contactes i de distanciament social van ser efectives per a reduir la transmissió del virus, seguides de les restriccions de mobilitat.\nPerò en aquest moment concret de la història és vital que reduïm els excessos molt per sota dels nivells habituals",
"a2": "En veure el gran risc associat a la celebració de festivals públics durant una pandèmia, els qui celebrem Nadal hauríem de preguntar-nos: “Paga la pena?”\nAquestes restriccions sembla que han estat força acceptades pels implicats i s’ha demostrat que han reduït la càrrega de la salut pública.\nLes anàlisis dels moviments de població fetes per WorldPop suggereixen que les mesures de rastreig de contactes i de distanciament social van ser efectives per a reduir la transmissió del virus, seguides de les restriccions de mobilitat.\nVeient aquests exemples, caldria repensar la celebració de Nadal en aquest any de pandèmia.",
"a3": "En veure el gran risc associat a la celebració de festivals públics durant una pandèmia, els qui celebrem Nadal hauríem de preguntar-nos: “Paga la pena?”.\nAmb el coronavirus, que llavors estava en un moment de gran propagació, el govern xinès va cancel·lar gran part dels quaranta dies de celebració de l’Any Nou 2020, al gener i febrer.\nEl grup WorldPop de la Universitat de Southampton ha fet servir dades històriques de viatges per a analitzar les ciutats de la Xina i més països que típicament haurien vist grans quantitats de passatgers durant aquest festival.\nLes anàlisis dels moviments de població fetes per WorldPop suggereixen que les mesures de rastreig de contactes i de distanciament social van ser efectives per a reduir la transmissió del virus, seguides de les restriccions de mobilitat."
},
"extreme": {
"a1": "Relaxar les restriccions durant el Nadal podria causar un gran augment en el nombre de morts associades a la covid-19.",
"a2": "Es planteja que no se celebri Nadal com sempre, tal com han fet altres religions amb les seves festivitats.",
"a3": "La gent es pregunta si val la pena celebrar el Nadal aquest any enmig de la pandèmia."
}
} |
2,967 | La CCMA traduirà a l'anglès i al castellà el judici de l'1-O en els mitjans digitals | La cobertura partirà del mòbil com a principal entorn de consum i posa en marxa un interactiu web amb informació de context | Els mitjans digitals de la CCMA oferiran la senyal del judici traduïda a l'anglès i al castellà perquè es pugui seguir a nivell internacional.
Així ho ha anunciat el director de Mitjans Digitals de la CCMA, Saül Gordillo, en una resposta a la comissió de control al Parlament.
La cobertura digital prevista partirà del mòbil com a principal entorn de consum i oferirà també informació de context a través d'un interactiu web, que es posa en marxa aquest divendres mateix.
Alhora, hi haurà un servei de WhatsApp que recollirà els principals titulars de la jornada i un podcast específic.
El fet que el judici es produeixi de dimarts a dijous en sessions de matí i tarda, en horari d'oficina, farà que el mòbil sigui el "dispositiu de consulta més utilitzat", segons Gordillo, que ha avançat que es posa en marxa l'estratègia "digital first" i, més concretament, el "mobile first".
Quant a l'interactiu amb informació de context, inclourà un 'Qui és qui', la cronologia, els delictes dels quals se'ls acusa i les fases previstes del judici amb l'objectiu que usuaris no habituats al llenguatge tinguin eines per "interpretar-ho".
Cobertura a CatRàdio i TV3
La ràdio pública també alterarà la seva programació per poder seguir el judici contra el procés en directe.
Així, Catalunya Ràdio en farà un ampli seguiment mentre que Catalunya Informació en farà cobertura exhaustiva.
A través del web s'oferirà la cobertura íntegra i sense comentaris.
Pel que fa a la cobertura televisiva, el director de TV3 ha precisat que tots els programes estaran involucrats en el judici perquè té un "enorme interès informatiu", amb reportatges, entrevistes i cròniques.
També s'oferirà les sessions més destacades en directe pel 3/24 i tots els programes relacionats amb l'àrea d'informatius estan preparats connectar-hi acompanyats de taules rodones, analistes i tertúlies.
Per la seva part, la portaveu adjunta de CatECP, Marta Ribas, ha remarcat la importància i la expectació dels judicis.
Així mateix, ha apuntat que no entendrien que es pretengui alterar excessivament la programació de TV3.
"Què vol dir que TV3 retransmetrà les sessions més destacades si ja ho farà el 3/24?", ha preguntat.
Des de Junts per Catalunya s'ha demanat una cobertura exhaustiva i que no avali aquesta pretesa normalitat.
Així mateix, la presidenta en funcions de la CCMA, Núria Llorach, ha garantit que els mitjans reflectiran opinions plurals quan hi hagi taules de debat durant el judici.
Audiència de Catalunya Ràdio
Gordillo també s'ha referit a les xifres d'audiència de 2018 a Catalunya Ràdio, que va tancar l'any 2018 amb 644.000 oients, un 1,4% més que l'any anterior.
Gordillo ha manifestat que és "un record històric que se suma al del 2017".
"En els dos últims anys hem superat les xifres de la nostra història", ha apuntat.
Sobre l'audiència del grup d'emissores de Catalunya Ràdio de l'any 2018, Gordillo ha apuntat que el global d'oients que escolten Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, l'iCat i Catalunya Música "ha crescut" en 7.000 oients i arriben a 755.000 oients.
Segons Gordillo, l'informatiu de 'Catalunya migdia' amb Òscar Fernàndez i Empar Moliner és el programa "més escoltat" a Catalunya amb un 16,3% de creixement respecte el 2017 i amb 143.000 oients diaris durant el 2018.
En el darrer EGM, ha afegit, ha aconseguit 152.000 oients superant el seu propi record.
També ha destacat l'increment d'oients que ha deixat 'El matí de Catalunya Ràdio' amb un 4,3% de creixement i 514.000 oients diaris durant el 2018.
Eduard Pujol i Montserrat Minobis
Per la seva part, Eduard Pujol, de Junts per Catalunya, ha destacat que Catalunya Ràdio va sorprendre al néixer per l'atreviment de la graella, pel talent d'uns professionals molt joves i bons i un model de ràdio nou.
"Catalunya Ràdio va topar amb la política i amb una decisió que ha marcat el mitjà, l'hivern del 2004 es va nomenar directora a Montserrat Minobis, un greu error que no es va saber corregir i avui la història del mitjà s'escriu encara a partir d'aquesta decisió".
Pujol ha dit que en aquell moment van deixar la ràdio Jordi Basté, Toni Clapés i Antoni Bassas "completant decisions errònies".
Més tard, ha seguit Pujol, el director de la ràdio, Oleguer Sarsanedas, "va acabar de dinamitar el capital de prestigi i autoestima de la ràdio nacional del país dient que ser líder no era important.
Dient una cosa així, el més normal és acabar perdent el lideratge". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La CCMA ha notificat a la comissió de control del Parlament que cobrirà el judici de forma exhaustiva i en diverses llengües, sobretot centrant-se en els mitjans digitals a través dels telèfons mòbils, però també per ràdio i televisió. D’altra banda, Saül Gordillo ha afirmat que, durant el 2018, ha augmentat el nombre d’oients de les emissores públiques de ràdio catalanes.",
"a2": "Tant la ràdio com la televisió de la CCMA oferiran el senyal del judici als presos polítics durant dimarts, dimecres i dijous. A més, s'emetrà en anglès i castellà, perquè pugui arribar al nombre més gran possible de persones. Així mateix, s'habilitarà el seguiment per WhatsApp, ja que el judici es fa en horari laboral.",
"a3": "La CCMA en els seus mitjans digitals oferirà el senyal del judici traduïda a l'anglès i al castellà, perquè es pugui seguir internacionalment. Ho ha anunciat el director de Mitjans Digitals de la CCMA, Saül Gordillo. La cobertura digital prevista tindrà el mòbil com a principal entorn de consum i oferirà també informació a través d'un interactiu web."
},
"extractive": {
"a1": "Els mitjans digitals de la CCMA oferiran la senyal del judici traduïda a l'anglès i al castellà perquè es pugui seguir a nivell internacional.\nEl fet que el judici es produeixi de dimarts a dijous en sessions de matí i tarda, en horari d'oficina, farà que el mòbil sigui el \"dispositiu de consulta més utilitzat\", segons Gordillo, que ha avançat que es posa en marxa l'estratègia \"digital first\" i, més concretament, el \"mobile first\".\nPel que fa a la cobertura televisiva, el director de TV3 ha precisat que tots els programes estaran involucrats en el judici perquè té un \"enorme interès informatiu\", amb reportatges, entrevistes i cròniques.\nSobre l'audiència del grup d'emissores de Catalunya Ràdio de l'any 2018, Gordillo ha apuntat que el global d'oients que escolten Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, l'iCat i Catalunya Música \"ha crescut\" en 7.000 oients i arriben a 755.000 oients.",
"a2": "Els mitjans digitals de la CCMA oferiran la senyal del judici traduïda a l'anglès i al castellà perquè es pugui seguir a nivell internacional.\nEl fet que el judici es produeixi de dimarts a dijous en sessions de matí i tarda, en horari d'oficina, farà que el mòbil sigui el \"dispositiu de consulta més utilitzat\", segons Gordillo, que ha avançat que es posa en marxa l'estratègia \"digital first\" i, més concretament, el \"mobile first\".\nAixí, Catalunya Ràdio en farà un ampli seguiment mentre que Catalunya Informació en farà cobertura exhaustiva.\nAixí mateix, la presidenta en funcions de la CCMA, Núria Llorach, ha garantit que els mitjans reflectiran opinions plurals quan hi hagi taules de debat durant el judici.",
"a3": "Els mitjans digitals de la CCMA oferiran la senyal del judici traduïda a l'anglès i al castellà perquè es pugui seguir a nivell internacional.\nEl fet que el judici es produeixi de dimarts a dijous en sessions de matí i tarda, en horari d'oficina, farà que el mòbil sigui el \"dispositiu de consulta més utilitzat\", segons Gordillo, que ha avançat que es posa en marxa l'estratègia \"digital first\" i, més concretament, el \"mobile first\".\nSobre l'audiència del grup d'emissores de Catalunya Ràdio de l'any 2018, Gordillo ha apuntat que el global d'oients que escolten Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, l'iCat i Catalunya Música \"ha crescut\" en 7.000 oients i arriben a 755.000 oients.\nTambé ha destacat l'increment d'oients que ha deixat 'El matí de Catalunya Ràdio' amb un 4,3% de creixement i 514.000 oients diaris durant el 2018."
},
"extreme": {
"a1": "La CCMA cobrirà el judici de forma exhaustiva, a través de diversos mitjans i diverses llengües.",
"a2": "La CCMA retransmetrà el judici als presos traduït a l'anglès i castellà, perquè arribi a tantes persones com sigui possible.",
"a3": "La CCMA oferira el senyal del judici de l'1-O traduïda a l'anglès i al castellà, perquè es pugui seguir internacionalment."
}
} |
1,096 | La Plataforma del Sénia denuncia la indemnització al Castor a Brussel·les | El moviment contra el magatzem submarí de gas defensarà avui a la Comissió de Peticions el requeriment contra el pagament de la compensació econòmica | El Parlament Europeu obre la porta a reclamar responsabilitats pels danys provocats pels terratrèmols | Les Terres de l'Ebre són protagonistes aquest dimecres al cor d'Europa.
La Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia defensarà avui a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu a Brussel·les la seva petició en contra del pagament de la indemnització pel projecte de magatzem submarí de gas Castor.
El mateix dia en què la Plataforma en Defensa de l'Ebre també presentarà una queixa davant la Comissió Europea contra el Pla Hidrològic de l'Ebre i en què es votarà l'informe dels eurodiputats que van visitar el Delta.
Aquest dimarts una delegació de quatre membres de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia va fer una primera presa de contacte amb diferents partits de l'arc parlamentari europeu: "La valoració és molt positiva, estem contents perquè les impressions que hem tingut han estat molt favorables i creiem que la posada en comú ha estat totalment positiva als interessos del conjunt de la ciutadania”, explicava una de les portaveus de l'entitat, Cristina Reverter.
De fet, la plataforma contrària al Castor es mostra convençuda que “la queixa tirarà endavant” i reclamarà que “s'obri un procediment d'investigació i d'infracció, si s'han comés irregularitats”.
Aquest dimecres, a partir de dos quarts de sis de la tarda, els representants de la Plataforma disposaran de cinc minuts d'exposició davant dels eurodiputats que, posteriorment, els podran plantejar els seus dubtes i qüestions.
“La denúncia se centra en què la indemnització al projecte Castor és una ajuda d'estat, i creiem que és una ajuda d'estat encoberta, en la mesura que les pèrdues i els costos d'aquest projecte no es repercuteixen sobre qui va fer malament l'obra, ni qui la va autoritzar, sinó sobre el conjunt dels ciutadans”, lamenten des de la plataforma.
A més, consideren que l'empresa que ha gestionat el pagament, Enagás Transporte, “ha aconseguit una posició predominant en el servei del gas” que “vulnera la competència i nombroses directives europees com la dels drets dels consumidors”.
Després de l'exposició de la queixa en si de la Comissió de Peticions, el Parlament podria demanar informació a l'estat espanyol per obrir una investigació formal.
De fet, ja n'hi ha una d'oberta per la Direcció General de la Competència perquè la Cecot ja va presentar una denúncia, però la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia reclama que paral·lelament també “s'obri un procediment d'infracció i que es depurin responsabilitats”.
Responsabilitats pels danys provocats per la plataforma Castor
D'altra banda, la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu (PE) va aprovar aquest dimarts l'informe d'opinió sobre "Responsabilitat, indemnitzacions i garantia financera en l'àmbit de les operacions relatives al petroli i al gas mar endins" que inclou, gràcies a una esmena de l'eurodiputat català Francesc Gambús, els danys causats pels aproximadament 500 terratrèmols provocats pel magatzem de gas Castor davant les costes de Tarragona i Castelló.
Aquesta esmena obre la porta perquè en un futur els afectats per aquest projecte puguin reclamar responsabilitats i indemnitzacions, a l'espera del vistiplau definitiu per part del Comitè d'Afers Jurídics del PE.
Entre els compromisos que s'adquireixen amb l'aprovació d'aquest informe és que totes les víctimes de contaminació i de qualsevol dany causat per accidents de plataformes marines –petrolíferes o de gas– hauran de rebre una compensació adequada.
Fins ara, eren només les víctimes de contaminació directa les que podien percebre compensacions.
Francesc Gambús ha reclamat “transparència, rendició de comptes i assumpció de responsabilitats” en casos d'accidents tan greus com el del projecte Castor, perquè “tenen una greu afectació en el medi ambient”.
En el cas que la Comissió Europea obri procediment d'infracció contra algun estat membre, després haurà de comparèixer davant la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu.
Per tant, si el Comitè d’Afers Jurídics ratifica l'informe aprovat avui, el comissari europeu del ram haurà de donar explicacions sobre quina informació disposa del projecte Castor i quines mesures s'han pres contra l'estat espanyol. | [
"castor"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia ha viatjat a Brussel·les per exposar una queixa davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu per la indemnització al projecte Castor que, segons ells, és una ajuda d'Estat encoberta que no afavoreix els ciutadans. D’altra banda, s'està treballant perquè els afectats pels terratrèmols causats pel projecte puguin demanar responsabilitats.",
"a2": "A la Comissió de Peticions del Parlament Europeu es presentarà la Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia per defensar que no es pagui la indemnització pel projecte del magatzem submarí de gas Castor. Consideren que es tracta d'una ajuda d'Estat encoberta, que beneficia una empresa i no els afectats per aquests fets.",
"a3": "La Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia defensarà la seva petició en contra del pagament de la indemnització pel projecte del magatzem submarí de gas Castor a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu a Brussel·les. La denúncia se centra en el fet que la indemnització al projecte Castor és una ajuda d'estat encoberta, pagada pel conjunt dels ciutadans."
},
"extractive": {
"a1": "La Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia defensarà avui a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu a Brussel·les la seva petició en contra del pagament de la indemnització pel projecte de magatzem submarí de gas Castor.\n“La denúncia se centra en què la indemnització al projecte Castor és una ajuda d'estat, i creiem que és una ajuda d'estat encoberta, en la mesura que les pèrdues i els costos d'aquest projecte no es repercuteixen sobre qui va fer malament l'obra, ni qui la va autoritzar, sinó sobre el conjunt dels ciutadans”, lamenten des de la plataforma.\nA més, consideren que l'empresa que ha gestionat el pagament, Enagás Transporte, “ha aconseguit una posició predominant en el servei del gas” que “vulnera la competència i nombroses directives europees com la dels drets dels consumidors”. \nD'altra banda, la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu (PE) va aprovar aquest dimarts l'informe d'opinió sobre \"Responsabilitat, indemnitzacions i garantia financera en l'àmbit de les operacions relatives al petroli i al gas mar endins\" que inclou, gràcies a una esmena de l'eurodiputat català Francesc Gambús, els danys causats pels aproximadament 500 terratrèmols provocats pel magatzem de gas Castor davant les costes de Tarragona i Castelló.",
"a2": "La Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia defensarà avui a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu a Brussel·les la seva petició en contra del pagament de la indemnització pel projecte de magatzem submarí de gas Castor. \n“La denúncia se centra en què la indemnització al projecte Castor és una ajuda d'estat, i creiem que és una ajuda d'estat encoberta, en la mesura que les pèrdues i els costos d'aquest projecte no es repercuteixen sobre qui va fer malament l'obra, ni qui la va autoritzar, sinó sobre el conjunt dels ciutadans”, lamenten des de la plataforma.\nD'altra banda, la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu (PE) va aprovar aquest dimarts l'informe d'opinió sobre \"Responsabilitat, indemnitzacions i garantia financera en l'àmbit de les operacions relatives al petroli i al gas mar endins\" que inclou, gràcies a una esmena de l'eurodiputat català Francesc Gambús, els danys causats pels aproximadament 500 terratrèmols provocats pel magatzem de gas Castor davant les costes de Tarragona i Castelló.\nEntre els compromisos que s'adquireixen amb l'aprovació d'aquest informe és que totes les víctimes de contaminació i de qualsevol dany causat per accidents de plataformes marines –petrolíferes o de gas– hauran de rebre una compensació adequada.",
"a3": "La Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia defensarà avui a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu a Brussel·les la seva petició en contra del pagament de la indemnització pel projecte de magatzem submarí de gas Castor.\nAquest dimarts una delegació de quatre membres de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia va fer una primera presa de contacte amb diferents partits de l'arc parlamentari europeu: \"La valoració és molt positiva, estem contents perquè les impressions que hem tingut han estat molt favorables i creiem que la posada en comú ha estat totalment positiva als interessos del conjunt de la ciutadania”, explicava una de les portaveus de l'entitat, Cristina Reverter.\n“La denúncia se centra en què la indemnització al projecte Castor és una ajuda d'estat, i creiem que és una ajuda d'estat encoberta, en la mesura que les pèrdues i els costos d'aquest projecte no es repercuteixen sobre qui va fer malament l'obra, ni qui la va autoritzar, sinó sobre el conjunt dels ciutadans”, lamenten des de la plataforma.\nDesprés de l'exposició de la queixa en si de la Comissió de Peticions, el Parlament podria demanar informació a l'estat espanyol per obrir una investigació formal."
},
"extreme": {
"a1": "La Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia exposarà a Brussel·les la seva queixa contra la indemnització al projecte Castor.",
"a2": "La Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia exigeix al Parlament Europeu que no es pagui la indemnització al projecte Castor.",
"a3": "La Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia denuncia al Parlament Europeu a Brussel·les la indemnització pel projecte de gas Castor."
}
} |
255 | Gordó nega cap implicació en el finançament irregular de CDC | L'exgerent, ex-secretari de govern i ex-conseller de Justícia recorda que mai ha estat investigat judicialment i que el jutge del 3% no l'ha citat a declarar voluntàriament | L’ex-conseller de Justícia Germà Gordó ha negat rotundament al parlament haver comès cap il·legalitat al capdavant de CDC o del govern per finançar irregularment el partit.
Preguntat per l’oposició sobre les informacions que el vinculen al cas del 3% investigat al Vendrell i a d’altres, ha defensat la tasca dels dos últims extresorers de CDC, Daniel Osàcar i Andreu Viloca, dient que són ‘professionals magnífics i de conducta irreprotxable’.
En tot cas, ha dit que Viloca va ser tresorer quan ell ja no era el gerent del partit i Osàcar ‘no depenia’ d’ell.
L’exgerent de CDC, ex-secretari de la Fundació CatDem i ex-secretari del govern ha demanat ‘certa cautela’ als grups polítics i que respectin la presumpció d’innocència fins que no hi hagi una sentència ferma.
Per això, considera que les informacions sobre el cas del 3% al jutjat del Vendrell només pot sortir d’informacions oficials o ‘simples i potser interessades filtracions’.
Però, a més, ha dit que ell només podria tenir accés a aquestes informacions a través dels mitjans de comunicació o per la seva condició d’advocat.
En tot cas, ha recordat que ell mai ha estat investigat judicialment en cap cas i que només ha declarat com a testimoni en el cas de les ITVs, que no era de finançament irregular de partit.
En el cas del 3%, ha recordat que el TSJC va desestimar investigar-lo el passat mes de gener.
Així mateix, ha dit que el jutge del Vendrell no li ha ofert que declari voluntàriament al jutjat i que ell mai s’hi ha negat.
També ha dit que no té cap problema perquè el govern entregui al jutjat la seva agenda de conseller o de secretari de govern.
Tot i això, el govern ha donat excuses tècniques per no lliurar-les.
Preguntat sobre el suposat nom de ‘Gregorio‘ amb el qual es podien referir a ell diversos empresaris, ha dit que mai ha signat amb aquest nom ni ha demanat que ningú es refereixi a ell amb un nom q no sigui Germà o Gordó.
A més, diu que no pot respondre a converses de ‘tercers’.
Bona part de l’oposició li ha preguntat si es reunia amb empresaris mentre va ser secretari de govern en el primer executiu d’Artur Mas, del 2010 al 2012.
Ell ha dit que ‘clar que sí, només faltaria’, però com ho feia també amb sindicats, diputats, diplomàtics, entitats culturals i esportives o col·legis professionals, ‘amb tothom que ho demanava’, com també fan ‘la majoria de directors generals, consellers o alcaldes’.
En tot cas, ha dit que no rebia els empresaris acompanyat del tresorer de CDC Andreu Viloca, amb qui no va coincidir quan ell era el gerent del partit.
‘Quina barbaritat’, ha etzibat.
Tot i així, ha dit que el que més omplia la seva jornada laboral era preparar les reunions del Consell Executiu de cada dimarts, coordinant els diversos departaments.
Sobre la seva participació en una cacera i l’assistència a la llotja de l’estadi Santiago Bernabéu, les ha negat totes dues.
Ha admès que ha estat invitat moltes vegades al Bernabéu, només un cop per part d’un empresari, i sempre ha declinat l’oferta.
També ha dit que ‘és possible’ que un empresari el convidés a una cacera, però no hi va assistir.
Per últim, ha defensat el paper de l’oficina de supervisió de la contractació pública que va crear el govern de Mas, i també que depengués de Presidència.
En tot cas, ha dit que forma part de les competències d’autoorganització de l’executiu, i que ell mai va donar instruccions a aquesta oficina, ‘a través de la qual no es podia saber a qui s’adjudicava l’obra’.
‘Va ser un encert crear-la i posar-la a Presidència, es va fer amb la millor de les voluntats, perquè l’índex de transparència es va incrementar de manera important’, ha assegurat.
Tampoc va donar instruccions, perquè ‘no podia’, sinó que només va ‘coordinar’ el gabinet jurídic de la Generalitat.
De fet, ha defensat que poc després d’arribar CiU al govern es retirés l’acusació contra CDC en el cas Palau, que li semblava ‘bé’, i ‘fins fa poc ha semblat correcte’, ha matisat, fent referència al canvi de criteri del govern en aquesta matèria des de la setmana passada. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’exgerent de CDC i exsecretari del govern, Germà Gordó, ha assegurat que mai ha fet res il·legal per finançar el partit i que totes les seves reunions amb empresaris van ser com les de qualsevol altre conseller o alcalde. Així mateix, ha recordat al parlament que el TSJC va desestimar investigar-lo en el cas del 3 %.",
"a2": "L'exconseller Germà Gordó ha negat haver participat en cap finançament irregular mentre estava al capdavant de CDC. Així mateix, ha negat haver estat partícip del cas 3 % i ha declarat que, d'aquest cas, només pot sortir informació de fonts oficials. Ha confirmat que es reunia amb empresaris, però com ho feia amb qualsevol altre que ho demanés.",
"a3": "L'exgerent, exsecretari de govern i exconseller de Justícia Germà Gordó ha negat rotundament al Parlament haver comès cap il·legalitat al capdavant de CDC o del govern per finançar irregularment el partit. També ha recordat que mai ha estat investigat judicialment i que el jutge del 3 % no l'ha citat a declarar."
},
"extractive": {
"a1": "L’ex-conseller de Justícia Germà Gordó ha negat rotundament al parlament haver comès cap il·legalitat al capdavant de CDC o del govern per finançar irregularment el partit.\nEn el cas del 3%, ha recordat que el TSJC va desestimar investigar-lo el passat mes de gener.\nEn tot cas, ha dit que no rebia els empresaris acompanyat del tresorer de CDC Andreu Viloca, amb qui no va coincidir quan ell era el gerent del partit.\nEn tot cas, ha dit que forma part de les competències d’autoorganització de l’executiu, i que ell mai va donar instruccions a aquesta oficina, ‘a través de la qual no es podia saber a qui s’adjudicava l’obra’.",
"a2": "L’ex-conseller de Justícia Germà Gordó ha negat rotundament al parlament haver comès cap il·legalitat al capdavant de CDC o del govern per finançar irregularment el partit.\nPer això, considera que les informacions sobre el cas del 3% al jutjat del Vendrell només pot sortir d’informacions oficials o ‘simples i potser interessades filtracions’.\nEn tot cas, ha recordat que ell mai ha estat investigat judicialment en cap cas i que només ha declarat com a testimoni en el cas de les ITVs, que no era de finançament irregular de partit.\nEn tot cas, ha dit que forma part de les competències d’autoorganització de l’executiu, i que ell mai va donar instruccions a aquesta oficina, ‘a través de la qual no es podia saber a qui s’adjudicava l’obra’.",
"a3": "L’ex-conseller de Justícia Germà Gordó ha negat rotundament al parlament haver comès cap il·legalitat al capdavant de CDC o del govern per finançar irregularment el partit.\nEn tot cas, ha recordat que ell mai ha estat investigat judicialment en cap cas i que només ha declarat com a testimoni en el cas de les ITVs, que no era de finançament irregular de partit.\nEn tot cas, ha dit que no rebia els empresaris acompanyat del tresorer de CDC Andreu Viloca, amb qui no va coincidir quan ell era el gerent del partit.\nEn tot cas, ha dit que forma part de les competències d’autoorganització de l’executiu, i que ell mai va donar instruccions a aquesta oficina, ‘a través de la qual no es podia saber a qui s’adjudicava l’obra’."
},
"extreme": {
"a1": "Germà Gordó ha negat haver participat en activitats il·legals i ha recordat que no ha estat mai investigat.",
"a2": "Germà Gordó, exconseller, nega la seva participació en el finançament irregular de CDC mentre estava al capdavant del partit.",
"a3": "L’exconseller de Justícia Germà Gordó nega al Parlament haver comès cap il·legalitat per finançar irregularment el partit."
}
} |
1,895 | Antoni Castells es compromet a demanar millores pels municipis catalans al govern de Madrid | El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, ha exposat que han sortit satisfets de la reunió perquè el Govern ha recolzat 'les reivindicacions del municipalisme' ja que 'estem en un moment difícil i necessitem el recolzament del Govern per plantejar aquests temes a l'Estat'.
En aquest sentit ha anunciat que 'farem des d'ara mateix un grup de treball que serà l'embrió' d'una comissió dels municipis i la conselleria per 'començar a treballar en les mesures urgents'.
El president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha especificat que 'no és raonable' que el Govern o l'Estat 'puguin tancar el seu pressupost amb dèficit i que els ajuntaments no puguin ajustar la seva capacitat d'inversió a través de demanar més crèdit', sempre que aquests tinguin 'capacitat i recorregut fer-ho'.
Ha dit que l'endeutament és variable segons cada ajuntament però que 'un ajuntament d'una ciutat mitjana o gran no arriba al 60 o 70% i el recorregut és fins al 110% sense demanar permís'.
La voluntat dels ajuntaments no és 'arribar al 110% sinó que 'només que un que tingui el 70% el deixin endeutar-se fins al 80% són molts diners'.
Ha posat l'exemple de Sabadell, amb un endeutament del 66%, on 'si ens autoritzen a arribar al 80%, dels 12 MEUR que puc demanat en podré demanar 24 MEUR, el que significa tres escoles bressol'.
Amb l'IVA dels municipis es podrien fer 17.000 places de llars d'infants
Bustos ha denunciat que 'no és raonable ni té sentit' que un Ajuntament que construeix un equipament 'a més de posar el terreny, fer la inversió i mantenir aquest equipament' hagi de pagar un impost.
Ha exposat que els diners pressupostats pel 2007 'estem per sobre dels 370 MEUR d'IVA' i aquests milions 'representarien 17.000 places de llars d'infants, més del 50% del compromís del Parlament de Catalunya.
Si bé han reconegut que l'IVA no es pot suprimir, demanen que 'es retorni' a través d'un fons per a fer inversió.
Ha exposat que juntament amb aquestes dues 'mesures emergència', n'hi ha d'altres com el compromís del Govern a no impulsar noves lleis que comportin més càrrega en la despesa dels ajuntaments perquè no podem assumir-les'.
També ha reclamat 'un canvi de model' perquè hi ha 'un dèficit històric'.
Ha dit que fins i tot les inversions previstes 'si hi ha retall pressupostari s'hauran de revisar al seu calendari'.
Els ajuntaments denuncien la 'càrrega' de la Llei de Dependència
Bustos ha dit que la inversió per plaça d'escola bressol, al marge del terreny, 'que normalment és patrimoni municipal', pot estar entre els 12.000 i 14.000 euros.
Ha explicat que el Govern subvenciona entre 4.000 i 5.000 euros, però 'la resta surt de la inversió dels pressupostos d'inversions dels ajuntaments'.
Per això, ha assegurat que 'el compromís del Govern de construir 30.000 places de llars d'infants al país ho estan fent els ajuntaments', tot reconèixer que el 40% de les places es fan per, i que dos terceres parts del manteniment de les llars d'infants el sostenen els ajuntaments.
També ha considerat que l'aplicació de la Llei de la Dependència fa que en aquests moments suporten una 'càrrega molt important de gestió i també de finançament'.
El conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, acompanyat del secretari de Política Financera, Competència i Consum, Miquel Salazar, s'han reunit amb els màxims representants del món local català per explicar-los en quin punt es troba la negociació del nou model de finançament amb el Govern de l'Estat.
A la reunió, hi ha assistit el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, dues entitats que representen tots els municipis catalans.
Esteve ha exposat que durant la trobada també s'ha reiterat el recolzament del 'món municipalista al costat del Govern i els partits catalans de cara al finançament'. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Representants de les associacions de municipis catalanes s’han reunit amb el conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya per parlar sobre els models de finançament de l’Estat. Els representants reclamen poder ajustar la seva capacitat d'inversió amb crèdits i recuperar part de l’IVA pagat a través d'un fons per fer inversions, entre altres coses.",
"a2": "Manuel Bustos ha explicat que no veu raonable que els ajuntaments no puguin ajustar la capacitat d'inversió per demanar més crèdit, però que el govern o l'Estat puguin tancar els seus pressupostos amb dèficit. Des d'aquí s'ha exigit un canvi en la forma de finançament i en el pagament de l'IVA.",
"a3": "S'han reunit el govern, el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i alcalde de Martorell, Salvador Esteve. Han sortit satisfets de la reunió perquè el govern ha fet costat a les reivindicacions del municipalisme. Aquestes dues entitats representen tots els municipis catalans."
},
"extractive": {
"a1": "El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, ha exposat que han sortit satisfets de la reunió perquè el Govern ha recolzat 'les reivindicacions del municipalisme' ja que 'estem en un moment difícil i necessitem el recolzament del Govern per plantejar aquests temes a l'Estat'.\nEl president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha especificat que 'no és raonable' que el Govern o l'Estat 'puguin tancar el seu pressupost amb dèficit i que els ajuntaments no puguin ajustar la seva capacitat d'inversió a través de demanar més crèdit', sempre que aquests tinguin 'capacitat i recorregut fer-ho'.\nSi bé han reconegut que l'IVA no es pot suprimir, demanen que 'es retorni' a través d'un fons per a fer inversió.\nPer això, ha assegurat que 'el compromís del Govern de construir 30.000 places de llars d'infants al país ho estan fent els ajuntaments', tot reconèixer que el 40% de les places es fan per, i que dos terceres parts del manteniment de les llars d'infants el sostenen els ajuntaments.",
"a2": "El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, ha exposat que han sortit satisfets de la reunió perquè el Govern ha recolzat 'les reivindicacions del municipalisme' ja que 'estem en un moment difícil i necessitem el recolzament del Govern per plantejar aquests temes a l'Estat'.\nEl president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha especificat que 'no és raonable' que el Govern o l'Estat 'puguin tancar el seu pressupost amb dèficit i que els ajuntaments no puguin ajustar la seva capacitat d'inversió a través de demanar més crèdit', sempre que aquests tinguin 'capacitat i recorregut fer-ho'.\nBustos ha denunciat que 'no és raonable ni té sentit' que un Ajuntament que construeix un equipament 'a més de posar el terreny, fer la inversió i mantenir aquest equipament' hagi de pagar un impost.\nEl conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, acompanyat del secretari de Política Financera, Competència i Consum, Miquel Salazar, s'han reunit amb els màxims representants del món local català per explicar-los en quin punt es troba la negociació del nou model de finançament amb el Govern de l'Estat.",
"a3": "El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, ha exposat que han sortit satisfets de la reunió perquè el Govern ha recolzat 'les reivindicacions del municipalisme' ja que 'estem en un moment difícil i necessitem el recolzament del Govern per plantejar aquests temes a l'Estat'.\nEl president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha especificat que 'no és raonable' que el Govern o l'Estat 'puguin tancar el seu pressupost amb dèficit i que els ajuntaments no puguin ajustar la seva capacitat d'inversió a través de demanar més crèdit', sempre que aquests tinguin 'capacitat i recorregut fer-ho'.\nPer això, ha assegurat que 'el compromís del Govern de construir 30.000 places de llars d'infants al país ho estan fent els ajuntaments', tot reconèixer que el 40% de les places es fan per, i que dos terceres parts del manteniment de les llars d'infants el sostenen els ajuntaments.\nA la reunió, hi ha assistit el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, dues entitats que representen tots els municipis catalans."
},
"extreme": {
"a1": "Representants dels municipis catalans han demanat que es millori els models de finançament de l’Estat i la capacitat d’inversió dels ajuntaments.",
"a2": "La Federació de Municipis de Catalunya proposa canvis en el model pressupostari perquè els ajuntaments puguin ajustar la seva capacitat d'inversió.",
"a3": "Reunió del president de la Federació de Municipis de Catalunya i el president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques."
}
} | |
1,864 | El Pacte Nacional desplega el pla pel referèndum: reunions amb partits estatals, oficina tècnica i actes al carrer | Joan Ignasi Elena, coordinador del comitè executiu de l'organisme, assegura que el referèndum "es pot celebrar" perquè és "legal i legítim" | Demanarà una reunió al govern espanyol per promoure el diàleg entre executius per la consulta | Colau reclama tancar files amb el manifest de consens al marge del calendari | El Pacte Nacional pel Referèndum comença a funcionar a ple rendiment.
El coordinador del comitè executiu, Joan Ignasi Elena, ha arrencat la segona reunió de l'ens desplegant tot el pla d'acció per aconseguir el referèndum efectiu, vinculant i amb reconeixement que tot el sobiranisme reclama.
D'entrada, es faran reunions amb tots els partits espanyols per posar sobre la taula la reivindicació.
Però, a més, també es crearà una "oficina tècnica" al marge de l'àmbit institucional per coordinar tots els treballs.
L'altaveu de la reclamació serà actes al carrer que es pretenen multitudinaris per "celebrar" tots els avenços que es vagin fent i seguir sumant suports.
La trobada del Pacte només ha durat una hora i mitja.
"El referèndum es pot celebrar perquè és legal i legítim", ha apuntat Elena en la roda de premsa posterior a la cita.
"Instem els governs i els partits a acordar-lo.
Això és el que uneix el 80% de la població", ha determinat el responsable del comitè executiu del Pacte acompanyat dels seus companys en aquest organisme.
Les entitats del Pacte, ha destacat Elena, seran les encarregades de buscar adhesions.
La pàgina web estarà llesta en quinze dies per tal que s'hi puguin adherir organitzacions i persones.
Reunions amb els governs
"Demanarem reunions als executius", ha avançat l'exdiputat socialista en referència a la Generalitat i a la Moncloa, i ha posat l'èmfasi en les cites que es volen mantenir amb els electes.
Elena ha indicat que volen "provocar el diàleg" entre els dos governs.
"Si l'executiu de l'Estat no vol autoritzar el referèndum és perquè no vol, no per assumptes legals", ha ressaltat.
També ha explicat que el text es portarà als ajuntaments catalans per desencadenar un reguitzell de suports.
Fonts del Pacte expliquen que, a través de l'àmbit local, esperen obtenir suport de regidors i càrrecs del PSC.
Conscient de les discrepàncies que aquesta qüestió genera dins del Pacte, el coordinador del comitè executiu del Pacte ha evitat referir-se a la data del referèndum, i ha assenyalat que no hi ha cap calendari fixat en aquest sentit.
"Nosaltres no tenim més opinió que la que expressa el manifest, és a dir, de diàleg", ha apuntat Elena.
Calendari a la mà
La cita d'aquesta tarda, que ha estat presidida per Carles Puigdemont, Ada Colau i Carme Forcadell, es produeix en ple debat sobre la data del referèndum.
L'aprovació dels pressupostos ha fet que la CUP exigeixi celebrar-lo abans de l'estiu -al Govern hi ha veus que atribueixen aquesta demanda a la "gesticulació necessària" després d'haver donat llum verda a uns comptes que han generat un fort debat intern dins dels anticapitalistes-, però hi ha dificultats tècniques que ho compliquen.
Puigdemont, segons fonts presents a la cita, ha intervingut al principi i al final per demanar el "màxim suport" al referèndum.
Just abans d'entrar a la reunió, Colau ha volgut deixar clar que cal valorar "en el temps que sigui necessari" la proposta sobre com fer un referèndum que sigui efectiu, "amb garanties i reconegut per la ciutadania, l'Estat i la comunitat internacional".
L'alcaldessa ha fet una crida a tancar files a l'entorn del manifest signat pel Pacte al marge del calendari i ha demanat que no hi hagi veus que diguin que és "irrealitzable" o "ingenu" pensar que es pot fer de forma acordada.
Ja durant la reunió, Colau ha anunciat que sotmetrà el manifest a votació del ple de l'Ajuntament de Barcelona.
CCOO demana que s'aclareixi el full de ruta
Però malgrat les peticions de fer pinya a l'entorn del manifest, el com i el quan es farà el referèndum són dos interrogants que preocupen els actors que formen part del Pacte.
Ho ha fet evident el secretari general de CCOO, que ha demanat aclarir quin full de ruta es seguirà: el del manifest, que aposta per un referèndum pactat, o bé el camí que es desprèn de les darreres declaracions de membres del Govern.
Gallego ha demanat que tant el Govern com el Parlament s'adhereixin al manifest del Pacte "per deixar clar que totes les institucions i entitats" que en formen part "comparteixen el mateix full de ruta".
Al seu judici, la via del referèndum acordat és la que "dona garanties jurídiques i de reconeixement internacional, i no altres fórmules unilaterals que estan lluny d’aquest suport". | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El pla d’acció del Pacte Nacional pel Referèndum inclou programar reunions per dialogar amb tots els partits, crear una oficina tècnica per gestionar totes les tasques i realitzar actes al carrer per involucrar la ciutadania. Tanmateix, les diferents institucions no acaben de posar-se d’acord sobre com ni quan s’hauria de celebrar el referèndum.",
"a2": "Ha arrencat la segona reunió per engegar el pla d'acció per aconseguir el referèndum per part del coordinador del comitè executiu, Joan Ignasi Elena. Es vol que aquest sigui vinculant i reconegut per tots els ens, tant catalans com espanyols. Així, es reuniran amb tots els partits i es buscarà una via d'unió perquè totes les parts hi estiguin d'acord.",
"a3": "El Pacte Nacional pel Referèndum desplega tot el pla d'acció per aconseguir un referèndum efectiu, vinculant i amb reconeixement. Es faran reunions amb tots els partits espanyols per posar sobre la taula la reivindicació. Es crearà una oficina tècnica al marge de l'àmbit institucional per coordinar tots els treballs i es faran actes al carrer."
},
"extractive": {
"a1": "El Pacte Nacional pel Referèndum comença a funcionar a ple rendiment.\n\"Si l'executiu de l'Estat no vol autoritzar el referèndum és perquè no vol, no per assumptes legals\", ha ressaltat.\nL'aprovació dels pressupostos ha fet que la CUP exigeixi celebrar-lo abans de l'estiu -al Govern hi ha veus que atribueixen aquesta demanda a la \"gesticulació necessària\" després d'haver donat llum verda a uns comptes que han generat un fort debat intern dins dels anticapitalistes-, però hi ha dificultats tècniques que ho compliquen.\nGallego ha demanat que tant el Govern com el Parlament s'adhereixin al manifest del Pacte \"per deixar clar que totes les institucions i entitats\" que en formen part \"comparteixen el mateix full de ruta\".",
"a2": "El Pacte Nacional pel Referèndum comença a funcionar a ple rendiment.\nEl coordinador del comitè executiu, Joan Ignasi Elena, ha arrencat la segona reunió de l'ens desplegant tot el pla d'acció per aconseguir el referèndum efectiu, vinculant i amb reconeixement que tot el sobiranisme reclama.\n\"Demanarem reunions als executius\", ha avançat l'exdiputat socialista en referència a la Generalitat i a la Moncloa, i ha posat l'èmfasi en les cites que es volen mantenir amb els electes.\nGallego ha demanat que tant el Govern com el Parlament s'adhereixin al manifest del Pacte \"per deixar clar que totes les institucions i entitats\" que en formen part \"comparteixen el mateix full de ruta\".",
"a3": "El Pacte Nacional pel Referèndum comença a funcionar a ple rendiment.\nConscient de les discrepàncies que aquesta qüestió genera dins del Pacte, el coordinador del comitè executiu del Pacte ha evitat referir-se a la data del referèndum, i ha assenyalat que no hi ha cap calendari fixat en aquest sentit.\nPerò malgrat les peticions de fer pinya a l'entorn del manifest, el com i el quan es farà el referèndum són dos interrogants que preocupen els actors que formen part del Pacte.\nGallego ha demanat que tant el Govern com el Parlament s'adhereixin al manifest del Pacte \"per deixar clar que totes les institucions i entitats\" que en formen part \"comparteixen el mateix full de ruta\"."
},
"extreme": {
"a1": "El comitè del Pacte Nacional pel Referèndum farà reunions amb diferents partits i crearà una oficina per gestionar les tasques.",
"a2": "S'engega a Catalunya el pla d'acció per aconseguir un referèndum vinculant i reconegut per totes les institucions.",
"a3": "El Pacte Nacional pel Referèndum planifica reunions amb partits estatals, actes al carrer i crea una oficina tècnica."
}
} |
527 | El govern espanyol vol suspendre la segona llei antidesnonaments del Parlament de Catalunya | Estudia si deu articles dels divuit del text són anticonstitucionals | El govern espanyol vol suspendre la segona llei antidesnonaments del Parlament de Catalunya.
Després de recórrer contra la llei 24/2015, suspesa en part pel Tribunal Constitucional (TC), ara ha posat el focus sobre la llei 4/2016.
L’executiu de Rajoy ha enviat un comunicat a la Generalitat de Catalunya en què qüestiona la constitucionalitat de deu articles dels divuit del text, el qual preveu mesures de protecció del dret de l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial.
La nova llei antidesnonaments es va aprovar per unanimitat el 22 de desembre, i era la resposta del parlament al recurs del govern espanyol contra la primera llei.
Ara el govern espanyol ha obert un procés de negociació, el pas previ per a recórrer al TC, perquè considera que l’actual normativa també pot ser inconstitucional.
Meritxell Borràs, consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat, ha assegurat a l’ACN que el govern català estava tranquil respecte de la viabilitat de la llei, que té l’aval del Consell de l’Advocacia i del Col·legi d’Advocats de Barcelona, entre més.
‘No té cap sentit que el govern de l’estat ens ataqui a través de les persones més vulnerables’, ha lamentat.
I ha afegit que l’escrit de govern espanyol era una amenaça clara i un atac a les competències del govern català: ‘Si creuen que no són unes competències pròpies, per què no han desenvolupat una llei que promogui la protecció de les persones més vulnerables?’
Els articles qüestionats
El govern espanyol discuteix la constitucionalitat de deu articles de la llei.
La major part (els articles 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14) fan referència a l’àmbit de la mediació per a resoldre casos de famílies amb sobreendeutament, aspecte que es va recuperar a través del codi de consum.
En aquest sentit, Borràs assegura que l’articulat és bàsic i fonamental i recorda que el TC va aixecar la suspensió del codi de consum perquè no hi va percebre cap inconstitucionalitat, ja que es tractava d’una mediació voluntària per les dues parts.
També considera inconstitucional l’article 16, referent al reallotjament obligatori amb lloguer social.
Aquest article estableix un sistema temporal que preveu d’ajudar les famílies que seran desnonades aviat, i es fixa un lloguer per a tres anys, termini ampliable tres anys més si es considera necessari pel context social i econòmic.
Segons el govern espanyol, aquest punt incideix directament en la regulació del contracte de compravenda i pot afectar el contingut essencial de la propietat.
‘El govern de l’estat torna a protegir les entitats i els qui tenen més, i no pas els més vulnerables’, s’ha queixat Borràs.
Relacionat estretament amb el punt anterior, l’últim àmbit afectat fa referència a la cessió temporal obligatòria de l’ús de pisos buits que pertanyin a entitats financeres.
Correspon als articles 15 i 17.
En l’anterior llei 24/2015, s’atorgava potestat a les administracions –ajuntaments, en primera instància i, si no tenien capacitat, la Generalitat– per a obligar les entitats financeres a cedir pisos per a tres anys.
Per a evitar el vet del TC, la llei 4/2016 preveu que la Generalitat expropiï l’ús d’habitatges a bancs i grans propietaris per a un període d’entre quatre i deu anys per a finalitats socials.
Un jurat fixaria el preu de l’expropiació, al qual caldria restar el cost de la rehabilitació de l’habitatge.
Borràs diu que el govern pateix pel fet que es qüestioni una part de la llei que considera bàsica ‘en cas de necessitat i d’urgència’.
A més d’aquests deu articles, el govern espanyol també considera que podrien ser inconstitucionals les disposicions addicionals segona i cinquena i les disposicions finals primera, tercera i sisena.
La llei, que ja està en marxa, estableix més municipis amb demanda acreditada d’habitatge social on es poden aplicar tots aquests instruments.
En preveu 234, xifra que triplica els 72 municipis previstos en la llei 24/2015.
També preveu una partida de 14 milions d’euros per a expropiar l’ús d’uns dos mil habitatges arreu de Catalunya i la creació de la Comissió d’Habitatge i Assistència per a Situacions d’Emergència Social, amb l’objectiu de coordinar les administracions a l’hora d’establir mecanismes de solució de conflictes i aplicar les mesures d’acció protectora establertes.
A hores d’ara s’han format més de mil cent persones del món local perquè apliquin la llei. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El govern espanyol vol anul·lar la segona llei antidesnonaments del Parlament de Catalunya, perquè qüestiona la constitucionalitat de deu dels seus divuit articles. Segons Meritxell Borràs, el govern català ja havia comprovat la viabilitat de la llei consultant amb experts, però el govern central vol atacar les competències de Catalunya i protegir les entitats i les persones amb més recursos.",
"a2": "El govern espanyol vol suspendre la llei antidesnonaments proposada al Parlament de Catalunya. En concret, qüestiona deu articles dels divuit de la llei per ser anticonstitucionals, el 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14, entre d'altres, que preveuen mesures de lloguer social per a les persones desnonades. Aquests habitatges sortirien de l'expropiació d'habitatges a bancs i grans propietaris.",
"a3": "El govern espanyol té previst recórrer al Tribunal Constitucional (TC) per suspendre la segona llei antidesnonaments aprovada pel Parlament de Catalunya. Després de recórrer contra la primera llei antidesnonaments, suspesa en part pel TC, ara ha posat el focus sobre la segona. Segons el govern de Rajoy, es qüestiona la constitucionalitat de deu articles dels divuit del text."
},
"extractive": {
"a1": "El govern espanyol vol suspendre la segona llei antidesnonaments del Parlament de Catalunya.\nL’executiu de Rajoy ha enviat un comunicat a la Generalitat de Catalunya en què qüestiona la constitucionalitat de deu articles dels divuit del text, el qual preveu mesures de protecció del dret de l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial.\nMeritxell Borràs, consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat, ha assegurat a l’ACN que el govern català estava tranquil respecte de la viabilitat de la llei, que té l’aval del Consell de l’Advocacia i del Col·legi d’Advocats de Barcelona, entre més.\nI ha afegit que l’escrit de govern espanyol era una amenaça clara i un atac a les competències del govern català: ‘Si creuen que no són unes competències pròpies, per què no han desenvolupat una llei que promogui la protecció de les persones més vulnerables?’.",
"a2": "El govern espanyol vol suspendre la segona llei antidesnonaments del Parlament de Catalunya.\nL’executiu de Rajoy ha enviat un comunicat a la Generalitat de Catalunya en què qüestiona la constitucionalitat de deu articles dels divuit del text, el qual preveu mesures de protecció del dret de l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial.\nLa major part (els articles 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14) fan referència a l’àmbit de la mediació per a resoldre casos de famílies amb sobreendeutament, aspecte que es va recuperar a través del codi de consum.\nPer a evitar el vet del TC, la llei 4/2016 preveu que la Generalitat expropiï l’ús d’habitatges a bancs i grans propietaris per a un període d’entre quatre i deu anys per a finalitats socials.",
"a3": "El govern espanyol vol suspendre la segona llei antidesnonaments del Parlament de Catalunya.\nL’executiu de Rajoy ha enviat un comunicat a la Generalitat de Catalunya en què qüestiona la constitucionalitat de deu articles dels divuit del text, el qual preveu mesures de protecció del dret de l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial.\nMeritxell Borràs, consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat, ha assegurat a l’ACN que el govern català estava tranquil respecte de la viabilitat de la llei, que té l’aval del Consell de l’Advocacia i del Col·legi d’Advocats de Barcelona, entre més.\nI ha afegit que l’escrit de govern espanyol era una amenaça clara i un atac a les competències del govern català: ‘Si creuen que no són unes competències pròpies, per què no han desenvolupat una llei que promogui la protecció de les persones més vulnerables?’."
},
"extreme": {
"a1": "El govern espanyol ha qüestionat la constitucionalitat de deu articles de la segona llei antidesnonaments del Parlament de Catalunya.",
"a2": "Es vol suspendre la segona llei antidesnonaments del Parlament de Catalunya des del govern espanyol, perquè la consideren anticonstitucional.",
"a3": "El govern espanyol vol recórrer al Tribunal Constitucional per suspendre la segona llei antidesnonaments aprovada pel Parlament de Catalunya."
}
} |
2,212 | CCOO proposa incrementar fins al 6% el pressupost educatiu per garantir el dret a l'educació, la salut i laboral | El sindicat demana més personal, mantenir horaris, regular el teletreball i assegurar la connectivitat | CCOO ha plantejat incrementar el pressupost en educació fins al 6% per garantir el dret a l'educació, la salut i els drets laborals el curs vinent.
El sindicat ha fet la seva proposta de cara al curs 2020-2021, que preveu que sigui "absolutament transitori i diferent".
El sindicat ha marcat tres grans objectius: garantir el dret a l'educació de tothom i especialment dels més vulnerables, garantir la salut i, a la vegada, garantir els drets laborals dels treballadors del sistema educatiu i el manteniment de llocs de treball.
Ha afegit que tots tres "s'han de poder garantir alhora".
El sindicat ha reclamat més personal, no només docent, el manteniment dels horaris, la regulació del teletreball i la connectivitat de tota la comunitat.
El plantejament de CCOO s'ha d'aplicar en l'escenari que veuen més factible, el d'un curs amb mesures de distanciament físic, preveient la possibilitat de períodes de confinament territorials o grupals.
Pel que fa al personal, reclama l'increment del personal considerant cada grup estable com un grup aula i garantint els desdoblaments pels grups estables de 15 alumnes.
A això, hi suma un increment d'un mínim d'un 10% per compensar la desigualtat educativa incrementada pel confinament, i d'un 15% en els centres d'alta complexitat.
En el cas de no produir-se increments de grups, els percentatges haurien de ser del 20 i 25%, respectivament.
També ha proposat regular el teletreball dels docents i fomentar-lo entre el personal d'administració i serveis, així com incrementar el personal d'atenció educativa del Departament.
Ha reclamat també internalitzar el personal de suport educatiu externalitzat, com personal vetllador i de suport a les escoles bressol.
Una altra de les propostes és incrementar un mínim d'un 20% el personal de neteja i transport per complir amb les noves mesures de seguretat.
També reclama la protecció per aquells treballadors que siguin col·lectiu vulnerable, també en el cas del lleure educatiu, i preveure la protecció salarial en cas de procedir al tancament del menjador escolar.
En aquest sentit, planteja elaborar un pla de viabilitat a la privada, per evitar la pèrdua de llocs de treball i la implicació d'Educació en els ensenyaments no reglats.
Pel que fa als horaris, CCOO aposta per mantenir els actuals i apunta que en cas que per motius sanitaris fos necessària una modificació caldria negociar-la en el marc del Consell pel Diàleg Social de Catalunya.
Sobre els menjadors, concreta també la necessitat d'ampliar els torns incrementant els horaris del personal del migdia.
Altres propostes són modificar el currículum per incloure aspectes com l'educació per un desenvolupament sostenible, el reconeixement del treball de cures, la igualtat de gènere o l'educació per la salut; fomentar al màxim les sortides per contrarestar el confinament i garantir la connectivitat de tota la comunitat educativa per si cal tornar a l'educació a distància.
També apunta a la incorporació de personal d'infermeria escolar i a l'impuls d'un nou sistema perquè no es repeteixin els problemes de la doble xarxa, amb centres públics i concertats.
Més negociació
Per poder organitzar el proper curs, el sindicat ha reclamat negociació ja que ha afirmat que "la inexistència" durant la pandèmia ha estat "gravíssima" i ha posat en dubte que existeixi de cara al proper curs tenint en compte les dates.
Per això, ha insistit en la convocatòria d'una comissió específica del Consell per al Diàleg Social, fomentar el treball del Consell Escolar de Catalunya.
Ha exigit també la convocatòria immediata de al Comissió Paritària de Riscos Laborals del Departament d'Educació i ha proposat l'elaboració d'una guia per acompanyar els diferents comitès de seguretat i salut afectats.
També ha reclamat l'elaboració d'un calendari de negociació de la Mesa Sectorial del Personal Docent no Universitari, del Comitè d'Intercentres del personal laboral d'Educació i de la Mesa General d'Universitats.
CCOO ha apuntat que els centres educatius "no poden ser pols de contagi" però no es pot assolir l'objectiu de contagi zero, per això fan propostes que busquen "la minimització dels riscos" amb l'aplicació de totes les mesures preventives. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "De cara al curs 2020-2021, CCOO ha presentat una proposta que té l’objectiu de garantir el dret a l’educació de tothom, la salut i els drets laborals dels treballadors del sector educatiu. Així mateix, ha exigit que es contracti més personal docent i de suport, es mantinguin els horaris i es reguli el teletreball, en altres qüestions.",
"a2": "Des de CCOO s'ha exigit garantir educació, salut i drets laborals, donada la situació generada per la pandèmia, per al curs 2020-2021. A més de garantir l'accés a l'educació de tothom, també ha proposat la introducció de personal sanitari en l'àmbit educatiu i un increment de les places públiques per treballar en educació.",
"a3": "El sindicat CCOO ha plantejat incrementar el pressupost en educació fins al 6 % per garantir el dret a l'educació, la salut i els drets laborals el curs 2020-2021. S'ha marcat tres grans objectius: garantir el dret a l'educació de tothom, la salut i els drets laborals dels treballadors del sistema educatiu, així com el manteniment de llocs de treball."
},
"extractive": {
"a1": "El sindicat ha marcat tres grans objectius: garantir el dret a l'educació de tothom i especialment dels més vulnerables, garantir la salut i, a la vegada, garantir els drets laborals dels treballadors del sistema educatiu i el manteniment de llocs de treball.\nEl sindicat ha reclamat més personal, no només docent, el manteniment dels horaris, la regulació del teletreball i la connectivitat de tota la comunitat.\nAltres propostes són modificar el currículum per incloure aspectes com l'educació per un desenvolupament sostenible, el reconeixement del treball de cures, la igualtat de gènere o l'educació per la salut; fomentar al màxim les sortides per contrarestar el confinament i garantir la connectivitat de tota la comunitat educativa per si cal tornar a l'educació a distància.\nHa exigit també la convocatòria immediata de al Comissió Paritària de Riscos Laborals del Departament d'Educació i ha proposat l'elaboració d'una guia per acompanyar els diferents comitès de seguretat i salut afectats.",
"a2": "El sindicat ha marcat tres grans objectius: garantir el dret a l'educació de tothom i especialment dels més vulnerables, garantir la salut i, a la vegada, garantir els drets laborals dels treballadors del sistema educatiu i el manteniment de llocs de treball.\nTambé ha proposat regular el teletreball dels docents i fomentar-lo entre el personal d'administració i serveis, així com incrementar el personal d'atenció educativa del Departament.\nAltres propostes són modificar el currículum per incloure aspectes com l'educació per un desenvolupament sostenible, el reconeixement del treball de cures, la igualtat de gènere o l'educació per la salut; fomentar al màxim les sortides per contrarestar el confinament i garantir la connectivitat de tota la comunitat educativa per si cal tornar a l'educació a distància.\nPer poder organitzar el proper curs, el sindicat ha reclamat negociació ja que ha afirmat que \"la inexistència\" durant la pandèmia ha estat \"gravíssima\" i ha posat en dubte que existeixi de cara al proper curs tenint en compte les dates.",
"a3": "El sindicat ha marcat tres grans objectius: garantir el dret a l'educació de tothom i especialment dels més vulnerables, garantir la salut i, a la vegada, garantir els drets laborals dels treballadors del sistema educatiu i el manteniment de llocs de treball.\nEl sindicat ha reclamat més personal, no només docent, el manteniment dels horaris, la regulació del teletreball i la connectivitat de tota la comunitat.\nAltres propostes són modificar el currículum per incloure aspectes com l'educació per un desenvolupament sostenible, el reconeixement del treball de cures, la igualtat de gènere o l'educació per la salut; fomentar al màxim les sortides per contrarestar el confinament i garantir la connectivitat de tota la comunitat educativa per si cal tornar a l'educació a distància.\nTambé ha reclamat l'elaboració d'un calendari de negociació de la Mesa Sectorial del Personal Docent no Universitari, del Comitè d'Intercentres del personal laboral d'Educació i de la Mesa General d'Universitats."
},
"extreme": {
"a1": "CCOO ha fet una proposta per garantir el dret a l’educació, la salut i els drets laborals el curs 2020-2021.",
"a2": "CCOO vol garantir el dret a l'educació, salut i els drets laborals aquest nou curs 2020-2021, tenint en compte la pandèmia.",
"a3": "Per garantir el dret a l'educació, la salut i laboral, CCOO planteja incrementar el pressupost en educació fins al 6 %."
}
} |
2,283 | El Govern identifica 400 nous metges perquè s'incorporin al sistema i fa una crida als jubilats de menys de 70 anys | Vergés adverteix d'una "escalada" de la demanda d'atenció per covid-19 en properes setmanes que "tensionarà" la sanitat | El Govern ha fet una crida aquest dijous als professionals sanitaris que tinguin menys de 70 anys a reincorporar-se per la pandèmia del coronavirus.
Els metges i infermeres que vulguin respondre a la crida s'han d'adreçar als seus antics centres sanitaris, que ja han rebut instruccions de com han de procedir, ha explicat la consellera de Salut, Alba Vergés.
El Departament també ha identificat almenys 400 metges que es van titular l'any passat, i que estaven esperant plaça per a la residència després de fer l'examen MIR, perquè també es puguin incorporar.
Vergés ha advertit que en les properes setmanes el sistema "farà front a una escalada de la demanda d'atenció per covid-19 que tensionarà enormement les organitzacions i professionals".
Els centres sanitaris també enviaran una carta als professionals jubilats en els darrers dos anys i que tinguin menys de 70 anys per si estarien disposats a reincorporar-se.
A més, el Departament de Salut reforçarà la crida que ja s'ha estat fent aquests dies a través dels col·legis professionals de metges i infermeres.
Vergés ha assenyalat que aquests professionals jubilats tenen un "talent absolutament acreditat" que pot ser de "gran valor" en uns "moments excepcionals" per la crisi sanitària de la pandèmia del coronavirus.
En els darrers dos anys, a l'Institut Català de la Salut (ICS), s'han jubilat 561 metges i metgesses i 941 infermeres i infermers.
El Departament de Salut està buscant "maximitzar la força professional" davant l'augment de casos de covid-19 que encara es preveu pels propers dies i per això, a més de la crida als que fa poc que s'han jubilat, busca altres mecanismes per incrementar les plantilles, com els estudiants acabats de graduar.
Vergés ha detallat que 973 alumnes es van graduar en Medicina l'any passat a les universitats catalanes i la majoria es van presentar a l'examen MIR (metge intern resident) per a la formació especialitzada.
No es coneix la data d'adjudicació de places d'especialitat, però el Departament de Salut va demanar dilluns la col·laboració de les universitats per localitzar aquests metges titulats fa poc.
Les unitats van enviar una carta amb un formulari d'inscripció i aquest dijous s'havien identificat 400 professionals per "engruixir" el sistema assistencial, ha dit Vergés.
Salut també mira els estudiants d'últim any de Medicina i Infermeria, a qui Vergés ha agraït que des del principi s'han estat organitzant per col·laborar amb tasques assistencials.
A Catalunya, hi ha 1.700 estudiants d'Infermeria d'últim any i 970 de Medicina.
Salut va sol·licitar dimarts la col·laboració de les universitats per arribar a aquests estudiants que estiguin disposats a col·laborar en tasques "adaptades" a la seva formació, en una crida que "s'estendrà a tots els cursos", ha indicat la consellera.
D'altra banda, el Ministeri de Sanitat va acordar, segons una ordre publicada diumenge passat, la pròrroga de la contractació dels MIR de darrer any de les especialitats de geriatria, medicina del treball, medicina familiar i comunitària, medicina intensiva, medicina interna, medicina preventiva i salut pública, pneumologia, pediatria, radiodiagnòstic i microbiologia i parasitologia.
Col·legis professionals i sindicats demanen que se'ls contracti com a facultatius adjunts i no amb una pròrroga de formació.
Material per a les residencies
Preguntada pels equips de protecció a les residències de gent gran, després que els professionals s'hagin estat queixant aquests dies que no en tenen, Vergés ha afirmat que "anirà arribant tot el material" en els propers dies.
Tot i les crítiques del sector, la consellera ha assegurat que han considerat les residències com un àmbit de protecció al mateix nivell que els centres de salut, però ha assenyalat que la diferència ha estat que els hospitals estaven "prèviament dotats" d'aquest material.
Els sindicats insisteixen en la necessitat que els professionals de les residències estiguin ben protegits per treballar amb seguretat i, sobretot, per no ser un vector de transmissió del virus.
En els darrers dies, hi ha hagut diversos casos de coronavirus i defuncions en residències de gent gran, que són un dels col·lectius més vulnerables.
Sis persones grans han mort, des d'aquest diumenge, en una residència d'avis de Capellades per coronavirus i hi ha altres centres afectats. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Per culpa de la crisi sanitària del coronavirus, el govern ha fet una crida als professionals sanitaris jubilats, als acabats de graduar i als estudiants a col·laborar en tasques assistencials. D’altra banda, la consellera de Salut ha assegurat que aviat arribaran els equips de protecció necessaris a totes les residències de gent gran.",
"a2": "La crisi sanitària causada pel coronavirus ha provocat que el Govern faci una crida als professionals sanitaris jubilats que tinguin menys de setanta anys perquè tornin a exercir durant la pandèmia. A més, s'està identificant els més de 400 alumnes que es van presentar a les proves del MIR perquè també s'hi incorporin.",
"a3": "El govern ha fet una crida als professionals sanitaris que tinguin menys de 70 anys a reincorporar-se per la pandèmia del coronavirus. El Departament de Sanitat també ha identificat almenys 400 metges titulats l'any passat, que estaven esperant plaça per a la residència després de fer l'examen MIR, perquè es puguin incorporar, a causa de l'alta demanda d'atenció per la covid-19."
},
"extractive": {
"a1": "El Govern ha fet una crida aquest dijous als professionals sanitaris que tinguin menys de 70 anys a reincorporar-se per la pandèmia del coronavirus.\nEl Departament també ha identificat almenys 400 metges que es van titular l'any passat, i que estaven esperant plaça per a la residència després de fer l'examen MIR, perquè també es puguin incorporar.\nSalut va sol·licitar dimarts la col·laboració de les universitats per arribar a aquests estudiants que estiguin disposats a col·laborar en tasques \"adaptades\" a la seva formació, en una crida que \"s'estendrà a tots els cursos\", ha indicat la consellera.\nTot i les crítiques del sector, la consellera ha assegurat que han considerat les residències com un àmbit de protecció al mateix nivell que els centres de salut, però ha assenyalat que la diferència ha estat que els hospitals estaven \"prèviament dotats\" d'aquest material.",
"a2": "El Govern ha fet una crida aquest dijous als professionals sanitaris que tinguin menys de 70 anys a reincorporar-se per la pandèmia del coronavirus.\nEl Departament també ha identificat almenys 400 metges que es van titular l'any passat, i que estaven esperant plaça per a la residència després de fer l'examen MIR, perquè també es puguin incorporar.\nEl Departament de Salut està buscant \"maximitzar la força professional\" davant l'augment de casos de covid-19 que encara es preveu pels propers dies i per això, a més de la crida als que fa poc que s'han jubilat, busca altres mecanismes per incrementar les plantilles, com els estudiants acabats de graduar.\nCol·legis professionals i sindicats demanen que se'ls contracti com a facultatius adjunts i no amb una pròrroga de formació.",
"a3": "El Govern ha fet una crida aquest dijous als professionals sanitaris que tinguin menys de 70 anys a reincorporar-se per la pandèmia del coronavirus.\nEl Departament també ha identificat almenys 400 metges que es van titular l'any passat, i que estaven esperant plaça per a la residència després de fer l'examen MIR, perquè també es puguin incorporar.\nPreguntada pels equips de protecció a les residències de gent gran, després que els professionals s'hagin estat queixant aquests dies que no en tenen, Vergés ha afirmat que \"anirà arribant tot el material\" en els propers dies.\nTot i les crítiques del sector, la consellera ha assegurat que han considerat les residències com un àmbit de protecció al mateix nivell que els centres de salut, però ha assenyalat que la diferència ha estat que els hospitals estaven \"prèviament dotats\" d'aquest material."
},
"extreme": {
"a1": "A causa de la covid-19, el Departament de Salut està intentant trobar més personal sanitari entre els jubilats i els estudiants.",
"a2": "La covid-19 provoca una crisi sanitària i es demana a professionals sanitaris jubilats i estudiants que s'incorporin a treballar.",
"a3": "El govern fa una crida als metges i infermers jubilats de menys de 70 anys a incorporar-se per la pandèmia."
}
} |
423 | L’existència del TDAH ha quedat demostrada. I ara què? | The Lancet Psychiatry publica avui un dels articles més sòlids i més extensos sobre el TDAH | The Lancet Psychiatry publica avui un dels articles més sòlids i més extensos sobre el Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH).
Com ja s’ha fet públic, l’estudi demostra que el cervell de les persones amb TDAH presenta un retard en el desenvolupament maduratiu, i això afecta estructures implicades en els processos d’atenció, control de les emocions, control voluntari del moviment i la cognició.
L’estudi, fet per un grup de científics internacional, entre els quals hi ha col·laboració catalana, compta amb una mostra de 3.200 persones, repartides en dos grups (amb TDAH i sense TDAH) i amb un rang d’edat molt extens (entre 4 i 63 anys).
Tanmateix, tot i ser un estudi fonamental per a la comprensió del trastorn, no és el primer.
El 2007 Shaw i els seus col·laboradors (que també participa en nou estudi) van publicar un article en què ja es referien a aquest retard maduratiu i vinculaven aquestes regions del cervell amb el TDAH.
I no tan sols això, sinó que també apuntaven un desenvolupament normal de les àrees primàries del còrtex motriu en contrast amb les àrees més pre-frontals, on aquest desenvolupament era atípic, fet que podria anar lligat a una de les característiques de les persones amb TDAH: la necessitat de moviment.
Per una altra banda, tots dos estudis demostren que la medicació no té cap influència en aquest retard maduratiu.
Així mateix, els autors de la recerca creuen que calen més estudis que segueixin el desenvolupament de les persones amb TDAH durant tota la vida, per veure què passa.
Però segurament la pregunta és: i ara què?
Ara que sabem això, què fem?
Sovint es qüestiona si el TDAH existeix.
I, suposant que sí, com és que ara en tenim tants casos (afecta el 5% de la població).
I, encara, per què al món occidental en tenim tant i en canvi a l’Àfrica aquest trastorn no existeix.
L’existència del TDAH, amb els articles esmentats abans, i tants altres que hi ha, queda demostrada.
En tenim molts més casos.
Sí.
El TDAH és un trastorn que es detecta en el moment en què la demanda d’atenció és alta.
Per exemple, en medis com l’escola, on es requereix molta atenció i concentració.
Aquest argument serveix també per a l’Àfrica, continent on l’escolarització es troba en via de desenvolupament i, per tant, l’evidència de casos és més baixa.
Per una altra banda, els avenços tecnològics i científics ens permeten de descobrir com funciona el nostre cervell i filar cada dia més prim.
Finalment, hi ha una qüestió sociològica.
Probablement no havíem tingut mai tanta estabilitat –és a dir, un plat a taula, un sostre segur i la democratització de l’ensenyament– per a poder-nos preocupar de què ens passa quan llegim, escrivim, o posem en funcionament la nostra atenció.
Però tornant a la pregunta d’abans.
I ara què?
Si el TDAH no és un trastorn del comportament i, en canvi, és un retard maduratiu, quina teràpia hem d’aplicar?
De fet, cal que fem teràpia?
O cal que esperem que el nen faci el procés maduratiu al seu ritme?
Si és així i el deixem créixer al seu ritme, ens trobem amb un decalatge respecte dels nens amb desenvolupament normal, fet que continuaria causant problemes a l’escola o fins i tot en les relacions personals i de família.
Com afrontem el fet que un nen amb aspecte de deu anys tingui un desenvolupament maduratiu cerebral de set?
Som capaços de distingir-ho, això, en l’àmbit quotidià?
Avui molts nens se senten a dir allò de ‘no ho fas perquè no vols’, fruit del decalatge entre les seves capacitats d’aprenentatge, que són normals, i aquesta immaduresa en certs camps, una descompensació que, en el nostre entendre racional, no ens quadra.
Per tant, podem adaptar els medis on es mou el nen perquè s’hi pugui desenvolupar al seu ritme?
Els hem de canviar de classe?
Cal continuar fent les mateixes teràpies?
Què fem?
Si una cosa és evident és que no podem exigir-los impossibles.
El seu cervell no segueix el desenvolupament normal.
Per tant, hem de poder adaptar-nos a ells i fer-los capaços d’adaptar-se al món en què viuen.
Roser Maresma, Logopeda | [
"ciència i tecnologia",
"ciència"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Un nou estudi publicat a \"The Lancet Psychiatry\" ha demostrat que les persones que pateixen TDAH presenten un retard en el desenvolupament del cervell que afecta estructures importants per a l’atenció, la cognició i el control de les emocions i els moviments voluntaris. Així, queda demostrada l’existència del trastorn i, ara, cal trobar la millor manera d'abordar-lo.",
"a2": "Un estudi publicat recentment demostra l'existència del TDAH i el fet que la presència d'aquest trastorn provoca un retard en el desenvolupament maduratiu de les persones. A banda, a països de l'Àfrica, el TDAH no existeix per les circumstàncies de la societat africana. Així mateix, ara la qüestió s'ha de centrar en què podem fer com a societat.",
"a3": "\"The Lancet Psychiatry\" publica un article complet sobre el Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH), que afecta el 5 % de la població. En un estudi internacional realitzat, es demostra que el cervell de les persones amb TDAH presenta un retard en el desenvolupament maduratiu. Això afecta els processos d’atenció, control de les emocions, control voluntari del moviment i cognició."
},
"extractive": {
"a1": "The Lancet Psychiatry publica avui un dels articles més sòlids i més extensos sobre el Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH).\nCom ja s’ha fet públic, l’estudi demostra que el cervell de les persones amb TDAH presenta un retard en el desenvolupament maduratiu, i això afecta estructures implicades en els processos d’atenció, control de les emocions, control voluntari del moviment i la cognició.\nI no tan sols això, sinó que també apuntaven un desenvolupament normal de les àrees primàries del còrtex motriu en contrast amb les àrees més pre-frontals, on aquest desenvolupament era atípic, fet que podria anar lligat a una de les característiques de les persones amb TDAH: la necessitat de moviment.\nPer tant, hem de poder adaptar-nos a ells i fer-los capaços d’adaptar-se al món en què viuen.",
"a2": "Com ja s’ha fet públic, l’estudi demostra que el cervell de les persones amb TDAH presenta un retard en el desenvolupament maduratiu, i això afecta estructures implicades en els processos d’atenció, control de les emocions, control voluntari del moviment i la cognició.\nI no tan sols això, sinó que també apuntaven un desenvolupament normal de les àrees primàries del còrtex motriu en contrast amb les àrees més pre-frontals, on aquest desenvolupament era atípic, fet que podria anar lligat a una de les característiques de les persones amb TDAH: la necessitat de moviment.\nPer una altra banda, tots dos estudis demostren que la medicació no té cap influència en aquest retard maduratiu.\nAquest argument serveix també per a l’Àfrica, continent on l’escolarització es troba en via de desenvolupament i, per tant, l’evidència de casos és més baixa.",
"a3": "Com ja s’ha fet públic, l’estudi demostra que el cervell de les persones amb TDAH presenta un retard en el desenvolupament maduratiu, i això afecta estructures implicades en els processos d’atenció, control de les emocions, control voluntari del moviment i la cognició.\nI no tan sols això, sinó que també apuntaven un desenvolupament normal de les àrees primàries del còrtex motriu en contrast amb les àrees més pre-frontals, on aquest desenvolupament era atípic, fet que podria anar lligat a una de les característiques de les persones amb TDAH: la necessitat de moviment.\nI, suposant que sí, com és que ara en tenim tants casos (afecta el 5% de la població).\nEl TDAH és un trastorn que es detecta en el moment en què la demanda d’atenció és alta."
},
"extreme": {
"a1": "Un estudi ha demostrat que les persones amb TDAH presenten un retard en el desenvolupament de certes àrees del cervell.",
"a2": "Es demostra l'existència del TDAH i el retard maduratiu que provoca a les persones que el pateixen.",
"a3": "\"The Lancet Psychiatry\" publica un article molt sòlid i extens sobre el Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH)."
}
} |
2,954 | Els turistes ja poden tornar a fer petons al Cul de la Lleona de Girona amb una escala "més segura" | L'Ajuntament instal·la un passamà als graons que hi donen accés després de la caiguda mortal de la tardor passada | Els turistes ja poden tornar a complir amb la tradició de fer un petó al Cul de la Lleona de Girona.
Feia mig any que la columna de pedra no tenia els graons de ferro que permetien accedir a l'escultura, després que un turista morís en caure-hi.
Aquest dimecres, l'Ajuntament els ha tornat a instal·lar, incorporant-hi un passamà per fer més segur pujar-hi.
"La idea és que, un cop a dalt, la gent s'agafi de la barana i baixi d'esquenes", ha concretat el tinent d'alcalde Joan Alcalà.
El tinent d'alcalde ha lamentat el "desgraciat accident" que ha obligat a fer el canvi, però també ha dit que, malauradament, "el risc zero no existeix mai".
De moment, la família del turista de 75 anys que va perdre la vida no ha demanat responsabilitats al consistori.
Els graons amb passamà s'han instal·lat complint terminis i coincidint amb l'arribada del Temps de Flors, que atrau multitud de visitants al Barri Vell.
L'estàtua del Cul de la Lleona, un dels reclams de la ciutat, feia mig any que no tenia escales.
Després que un turista de 75 anys morís en caure-hi el novembre passat, quan intentava complir amb la tradició de fer-li un petó, l'Ajuntament de Girona va decidir retirar l'estructura que hi donava accés.
Constava de tres graons de ferro, i feia més de 20 anys que s'havia instal·lat a tocar de la columna, situada en un extrem de la plaça Sant Fèlix.
Aquest dimecres, l'estàtua ja torna a tenir escales.
Els operaris de les brigades municipals han començat a instal·lar-hi una nova estructura esgraonada, que passa de tenir tres a cinc graons, i que incorpora un passamà de ferro en un dels costats.
A partir d'aquesta tarda, un cop ja s'hagin pogut fermar els graons de ferro a les llambordes de la vorera, els turistes que ho desitgin podran tornar a fer petons al cul de l'estàtua.
Segons diu la tradició, qui ho fa s'assegura de tornar a Girona més endavant.
La nova escala està feta de planxa antilliscant i té una alçada aproximada d'1,40 metres.
La casualitat ha volgut que s'instal·lés precisament el mateix dia en què, ara fa cinc anys, també es va tornar a col·locar l'estructura anterior (i que es va retirar arran de la caiguda mortal).
Aquell cop, però, el motiu que hi va obligar va ser l'alerta arran de la grip A.
"Més segur i amb més garanties"
El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Mobilitat i Via Pública ha explicat que la nova estructura amb passamà fa "més segur" poder fer el petó al Cul de la Lleona.
Joan Alcalà, recordant el "desgraciat accident" que ha obligat a fer el canvi, ha admès que "el risc zero" malauradament "no existeix mai", però sí que la barana comporta que els visitants tinguin "més garanties" a l'hora de pujar a la columna.
El tinent d'alcalde també ha precisat que, al mateix temps que es permet complir amb la tradició, també és veritat que "en certa manera, s'ha de continuar mantenint" que petonejar el Cul de la Lleona suposi un mínim esforç.
De fet, ja ha recordat que, quan ell era petit, l'única manera d'accedir-hi era enfilant-se a la columna.
"Ara ho hem fet més fàcil, mantenint l'atractiu però amb moltes més garanties", ha precisat el tinent d'alcalde.
La idea, com ha explicat, és que després de fer el petó al cul, els turistes i visitants tornin a baixar fins a la vorera d'esquenes, agafant-se al passamà i reduint així el risc de patir una caiguda.
De moment, la família del turista de 75 anys que va perdre la vida no ha demanat responsabilitats al consistori.
Els graons amb passamà s'han instal·lat complint terminis i coincidint amb l'arribada del Temps de Flors, que atrau multitud de visitants al Barri Vell.
"El nostre compromís era que estiguessin col·locats coincidint amb una temporada en què tenim més visitants a la ciutat", ha conclòs Alcalà. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Quan fa mig any un turista va morir en caure després de fer un petó al Cul de la Lleona de Girona, l’Ajuntament va treure l’escala que hi donava accés. Ara, coincidint amb l'arribada del Temps de Flors, s’ha instal·lat una nova escala amb barana per permetre que els turistes segueixin amb la tradició de forma més segura.",
"a2": "El Cul de la Lleona de Girona es podrà tornar a petonejar a partir d'aquest dimecres. L'Ajuntament ja hi ha instal·lat els graons de ferro i ha inclòs un passamà perquè sigui més segur pujar-hi per complir la tradició, ja que l'any anterior va morir un turista de 75 anys. A més, s'ha fet coincidir amb el Temps de Flors.",
"a3": "Després d'haver-hi instal·lat novament unes escales de ferro, ara amb un passamà de seguretat, els turistes poden continuar la tradició de fer un petó al Cul de la Lleona de Girona. Feia mig any que l'Ajuntament havia tret els graons que permetien accedir a l'escultura, després que un turista de 75 anys morís en caure-hi."
},
"extractive": {
"a1": "Els turistes ja poden tornar a complir amb la tradició de fer un petó al Cul de la Lleona de Girona.\nDesprés que un turista de 75 anys morís en caure-hi el novembre passat, quan intentava complir amb la tradició de fer-li un petó, l'Ajuntament de Girona va decidir retirar l'estructura que hi donava accés.\nEls operaris de les brigades municipals han començat a instal·lar-hi una nova estructura esgraonada, que passa de tenir tres a cinc graons, i que incorpora un passamà de ferro en un dels costats.\nEl tinent d'alcalde d'Urbanisme, Mobilitat i Via Pública ha explicat que la nova estructura amb passamà fa \"més segur\" poder fer el petó al Cul de la Lleona.",
"a2": "Els turistes ja poden tornar a complir amb la tradició de fer un petó al Cul de la Lleona de Girona.\nAquest dimecres, l'Ajuntament els ha tornat a instal·lar, incorporant-hi un passamà per fer més segur pujar-hi.\nEls operaris de les brigades municipals han començat a instal·lar-hi una nova estructura esgraonada, que passa de tenir tres a cinc graons, i que incorpora un passamà de ferro en un dels costats.\nEl tinent d'alcalde també ha precisat que, al mateix temps que es permet complir amb la tradició, també és veritat que \"en certa manera, s'ha de continuar mantenint\" que petonejar el Cul de la Lleona suposi un mínim esforç.",
"a3": "Els turistes ja poden tornar a complir amb la tradició de fer un petó al Cul de la Lleona de Girona.\nEls operaris de les brigades municipals han començat a instal·lar-hi una nova estructura esgraonada, que passa de tenir tres a cinc graons, i que incorpora un passamà de ferro en un dels costats.\nEl tinent d'alcalde d'Urbanisme, Mobilitat i Via Pública ha explicat que la nova estructura amb passamà fa \"més segur\" poder fer el petó al Cul de la Lleona.\nEl tinent d'alcalde també ha precisat que, al mateix temps que es permet complir amb la tradició, també és veritat que \"en certa manera, s'ha de continuar mantenint\" que petonejar el Cul de la Lleona suposi un mínim esforç."
},
"extreme": {
"a1": "L’Ajuntament ha instal·lat una escala més segura per poder fer petons al Cul de la Lleona de Girona.",
"a2": "El Cul de la Lleona torna a tenir graons i un nou passamà, perquè sigui més segur pujar a petonejar-lo.",
"a3": "Els turistes ja poden continuar la tradició del petó al Cul de la Lleona de Girona, després d'instal·lar-hi un passamà."
}
} |
2,976 | ERC titlla de "violència d'Estat" l'actuació de les forces de seguretat ordenades pel govern espanyol durant l'1-O | Rovira celebra que l'ONU investigui l'acció policial durant la jornada i lamenta que la UE "no ens protegeixi en allò més bàsic" | La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha qualificat l'actuació de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola durant l'1-O de "violència d'Estat" i condemna els "atacs indiscriminats" comesos contra la ciutadania per ordre del govern espanyol.
La dirigent d'Esquerra també s'ha sumat a la petició de dimissió dels càrrecs públics que van ordenar l'operatiu policial.
En una roda de premsa que s'ha fet durant una pausa en la reunió de la Permanent Nacional –en la que han participat diputats d'ERC al Parlament i al Congrés, membres del grup municipal a Barcelona i eurodiputats, entre d'altres-, Rovira ha criticat l'actitud de les institucions europees després del succeït aquest diumenge.
Si, d'una banda, ha celebrat que Nacions Unides ha anunciat que obrirà una investigació sobre l'actuació policial durant l'1-O, la número 2 d'ERC "lamenta profundament" que, de moment, no s'apreciï aquesta contundència per part de la UE i "no ens protegeixi dels drets fonamentals més bàsics", ha reblat.
"Potser la Unió Europea comença a ser part del conflicte quan no actua amb la mateixa contundència", ha raonat Rovira afegint la seva sospita que l'Eurocambra i la Comissió Europea no poden "aguantar la imparcialitat".
Amb aquest panorama, la número 2 d'Esquerra no espera ara de la UE que faci "mediació" sinó "intervenció política directa".
D'una banda, perquè "s'han vulnerat tots els articles de la Carta europea dels Drets fonamentals".
"I la seva obligació, per sobre de l'estat espanyol és intervenir per restablir la pau i la democràcia i la defensa de les llibertats públiques i els drets civils i polítics", ha apuntat.
De l'altra, el fet que el govern espanyol ja s'ha negat diverses vegades a establir un diàleg amb el Govern.
"L'Estat no ens considera com a subjecte polític, i no cerca solucions polítiques sinó policials", afirma posant com a exemple la contundència policial de l'1-O, però també les detencions dels darrers dies, els escorcolls a ens públics sense ordre judicial o l'entrada a empreses per cercar material relacionat amb l'1-O, entre d'altres.
"No s'ha comportat mai com una part de les dues parts que s'han d'asseure a debatre, sinó que responen amb repressió política, jurídica i policial", indica.
A banda de demanar la dimissió dels càrrecs institucionals i polítics responsables de la contundència dels cossos i forces de seguretat de l'Estat durant la jornada de diumenge, Marta Rovira ha anunciat que s'anirà a instàncies internacionals a denunciar els "greus atacs" sobre una ciutadania "la qual, pacíficament i lliurement, volien exercir el seu dret a expressar-se", ha dit.
"Ho denunciarem a tots aquells organismes internacionals i europeus que estan per protegir els drets humans", ha manifestat.
En contraposició a la "condemna" per una repressió policial "ordenada directament pel govern del senyor Rajoy amb el suport polític de Cs i PSOE", la secretària general d'ERC també ha volgut expressar "l'agraïment profund" a tots aquells que "sí van estar a l'altura de la societat que volem", defensant les urnes, els centres de votació i l'exercici de vot.
"Vam créixer, ho vam superar, vam arribar al final del referèndum i hem escrutat els vots", ha subratllat Rovira.
Preguntada pels periodistes sobre si es presentaria una DUI aquesta setmana coincidint amb el ple del Parlament, Marta Rovira ha recordat les circumstàncies excepcionals amb què es van desenvolupar les votacions, fet que podrien allargar el procés definitiu d'escrutini.
Sí ha dit, però, que el pròxim pas després de l'1-O és portar els vots al Parlament "perquè el país faci un pas endavant" i acomplir amb el "mandat democràtic" que va adreçar una majoria de la ciutadania en les eleccions del 27-S.
"Ara el que toca és agafar totes aquestes paperetes, tota aquesta il·lusió i portar-ho al Parlament perquè així ens vam comprometre", ha afegit.
Petició per a una participació "massiva" a la vaga del 3-O
La secretària general d'ERC també ha fet una crida a què els ciutadans participin "massivament" a la vaga general convocada per la Taula de la Democràcia per aquest dimarts 3 d'octubre.
Una manera de fer front, segons Rovira, a la "barreja d'indignació però també il•lusió brutal" viscuda durant l'1-O.
Rovira ha fet una compareixença davant els mitjans en una pausa de la Permanent Nacional del partit, que se celebra cada dilluns.
La reunió, però, ha estat més llarga i ha comptat amb més gent, amb la presència de representants d'ERC de les diverses seccions: des de diputats al Congrés, passant per el grup municipal a Barcelona fins a eurodiputats.
Marta Rovira ha estat acompanyada per el president del grup d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, qui s'ha adreçat en anglès per respondre a les preguntes dels periodistes internacionals que s'han apropat a la seu d'Esquerra per saber de primera mà la valoració del partit de la jornada de l'1-O. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Marta Rovira ha criticat durament l’actuació policial per frenar el referèndum de l’1-O i ha reclamat la dimissió dels càrrecs institucionals i polítics responsables. Així mateix, ha afirmat que es denunciaran els fets a instàncies internacionals, ha agraït a la població que defensessin els seus drets i ha fet una crida a participar en la vaga general del 3 d’octubre.",
"a2": "Marta Rovira, secretària d'ERC, ha exigit la dimissió dels càrrecs públics que van ordenar l'operatiu policial desplegat l'1-O i que qualifica de violència d'Estat. Així mateix, ha celebrat que l'ONU sí que investigarà l'actuació policial, però exigeix a la UE que també ho faci per protegir els drets fonamentals més bàsics.",
"a3": "En una roda de premsa, Marta Rovira, secretària general d'ERC, ha qualificat l'actuació de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola durant l'1-O de \"violència d'Estat\". També ha condemnat els \"atacs indiscriminats\" comesos contra la ciutadania i ha demanat la dimissió dels càrrecs institucionals i polítics responsables de la contundència dels cossos i forces de seguretat de l'Estat."
},
"extractive": {
"a1": "La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha qualificat l'actuació de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola durant l'1-O de \"violència d'Estat\" i condemna els \"atacs indiscriminats\" comesos contra la ciutadania per ordre del govern espanyol.\n\"L'Estat no ens considera com a subjecte polític, i no cerca solucions polítiques sinó policials\", afirma posant com a exemple la contundència policial de l'1-O, però també les detencions dels darrers dies, els escorcolls a ens públics sense ordre judicial o l'entrada a empreses per cercar material relacionat amb l'1-O, entre d'altres.\nA banda de demanar la dimissió dels càrrecs institucionals i polítics responsables de la contundència dels cossos i forces de seguretat de l'Estat durant la jornada de diumenge, Marta Rovira ha anunciat que s'anirà a instàncies internacionals a denunciar els \"greus atacs\" sobre una ciutadania \"la qual, pacíficament i lliurement, volien exercir el seu dret a expressar-se\", ha dit.\nEn contraposició a la \"condemna\" per una repressió policial \"ordenada directament pel govern del senyor Rajoy amb el suport polític de Cs i PSOE\", la secretària general d'ERC també ha volgut expressar \"l'agraïment profund\" a tots aquells que \"sí van estar a l'altura de la societat que volem\", defensant les urnes, els centres de votació i l'exercici de vot.",
"a2": "La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha qualificat l'actuació de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola durant l'1-O de \"violència d'Estat\" i condemna els \"atacs indiscriminats\" comesos contra la ciutadania per ordre del govern espanyol.\nSi, d'una banda, ha celebrat que Nacions Unides ha anunciat que obrirà una investigació sobre l'actuació policial durant l'1-O, la número 2 d'ERC \"lamenta profundament\" que, de moment, no s'apreciï aquesta contundència per part de la UE i \"no ens protegeixi dels drets fonamentals més bàsics\", ha reblat.\n\"L'Estat no ens considera com a subjecte polític, i no cerca solucions polítiques sinó policials\", afirma posant com a exemple la contundència policial de l'1-O, però també les detencions dels darrers dies, els escorcolls a ens públics sense ordre judicial o l'entrada a empreses per cercar material relacionat amb l'1-O, entre d'altres.\nPreguntada pels periodistes sobre si es presentaria una DUI aquesta setmana coincidint amb el ple del Parlament, Marta Rovira ha recordat les circumstàncies excepcionals amb què es van desenvolupar les votacions, fet que podrien allargar el procés definitiu d'escrutini.",
"a3": "La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha qualificat l'actuació de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola durant l'1-O de \"violència d'Estat\" i condemna els \"atacs indiscriminats\" comesos contra la ciutadania per ordre del govern espanyol.\nSi, d'una banda, ha celebrat que Nacions Unides ha anunciat que obrirà una investigació sobre l'actuació policial durant l'1-O, la número 2 d'ERC \"lamenta profundament\" que, de moment, no s'apreciï aquesta contundència per part de la UE i \"no ens protegeixi dels drets fonamentals més bàsics\", ha reblat.\n\"L'Estat no ens considera com a subjecte polític, i no cerca solucions polítiques sinó policials\", afirma posant com a exemple la contundència policial de l'1-O, però també les detencions dels darrers dies, els escorcolls a ens públics sense ordre judicial o l'entrada a empreses per cercar material relacionat amb l'1-O, entre d'altres.\nA banda de demanar la dimissió dels càrrecs institucionals i polítics responsables de la contundència dels cossos i forces de seguretat de l'Estat durant la jornada de diumenge, Marta Rovira ha anunciat que s'anirà a instàncies internacionals a denunciar els \"greus atacs\" sobre una ciutadania \"la qual, pacíficament i lliurement, volien exercir el seu dret a expressar-se\", ha dit."
},
"extreme": {
"a1": "Marta Rovira ha criticat la violència policial de l’1-O i ha demanat la dimissió dels càrrecs públics responsables.",
"a2": "Rovira exigeix la dimissió dels càrrecs que van ordenar l'operatiu policial de l'1-O i demana a la UE que ho investigui.",
"a3": "La secretària general d'ERC, Marta Rovira, qualifica l'actuació de les forces de seguretat espanyoles durant l'1-O de \"violència d'Estat\"."
}
} |
2,679 | Les funeràries reporten 9 nous morts per covid-19 a Catalunya i hi ha 23 nous positius testats | Són dues defuncions menys i 133 casos menys que en l'últim balanç | Les funeràries catalanes han reportat 9 noves morts per covid-19 en les darreres 24 hores, dues menys que en l'últim balanç del Departament de Salut.
Això deixa la xifra global de víctimes en 12.289.
A banda, s'han detectat 23 nous casos positius testats (133 menys) i ja en són 67.083.
D'entre les víctimes, 6.706 persones han mort en hospital o en centre sociosanitari (les mateixes que en el balanç anterior), 3.965 ho han fet en una residència (les mateixes) i 777 al domicili (les mateixes), mentre que 841 no estan classificades per falta d'informació (9 més).
Fins ara hi ha hagut 4.067 persones ingressades greus i actualment en són 155, vuit menys que fa 24 hores.
De moment, no hi ha cap persona morta registrada aquest dilluns 1 de juny, tot i que és una dada que pot variar en els pròxims dies quan les funeràries reportin més informació.
Fins ara, se n'han reportat 10 amb data del 31 de maig i 21 del 30 de maig.
Pel que fa a la retrospectiva de positius, fins al moment n'hi ha hagut 7 dilluns, 22 diumenge 31 i 69 dissabte 30 de maig.
En les residències de gent gran, hi ha 13.952 casos confirmats, fet que representen un més que les dades facilitades per Salut en el balanç de dilluns.
A més, 1.973 professionals de residències estan aïllats per sospita o confirmació.
Són 193 menys que l'última xifra que Salut havia facilitat.
El nombre d'altes hospitalàries des de l'inici de la crisi ha pujat en 38 persones en un dia, fins a les 38.192.
Per territoris, a la ciutat de Barcelona han mort 4.168 persones, entre positius i sospitosos, 2.304 en hospitals i centres sociosanitaris, 1.300 en residències, 277 en domicilis i 287 no classificats; a la zona metropolitana nord, hi ha hagut 2.838 morts, 1.544 en hospitals i sociosanitaris i 969 en residències, a banda de 187 no classificats i 138 en domicilis; mentre a la metropolitana sud s'han registrat 2.311 defuncions (una més), amb 1.397 en hospitals i sociosanitaris, 769 en residències, 95 en domicilis i 50 no classificats.
A la Catalunya Central han mort 1.526 persones, vuit més (711 en hospitals i sociosanitaris, 505 en residències, 195 no classificats i 115 en domicilis) i a Girona han estat 776 els morts (339 en hospitals, 230 en residències, 123 en domicilis i 84 no classificats).
Pel que fa al Camp de Tarragona, els morts són 383, dels quals 242 en hospitals i centres sociosanitaris, 118 en residències, 11 en domicilis i 12 més no classificats, mentre que a Lleida hi ha hagut 205 morts en total, 127 en hospitals i sociosanitaris, 58 en residències, tretze no classificats i set en domicilis.
A l'Alt Pirineu i l'Aran es mantenen amb 30 morts com ja fa dies, 13 en hospitals i sociosanitaris, set en residències, vuit no classificats i dos en domicilis; mentre que a les Terres de l'Ebre continuen amb 43 defuncions, 23 en hospitals i sociosanitaris, 7 en residències, 9 en domicilis i 4 sense classificar.
Pel que fa a casos positius de coronavirus, a Barcelona ciutat n'hi ha 18.199 de confirmats.
A l'àrea metropolitana nord n'hi ha 16.695, i a la metropolitana sud, 12.434.
A la Catalunya Central són 6.085 els confirmats.
A Girona hi ha 6.734 positius.
En el cas del Camp de Tarragona, hi ha 2.067 persones amb coronavirus confirmades, mentre que a Lleida es mantenen en 2.561.
A l'Alt Pirineu i Aran continuen amb 405 casos confirmats, i a les Terres de l'Ebre, amb 325.
D'entre tots aquests, Barcelona ciutat es manté amb 3.485 casos confirmats en residències.
A l'àrea metropolitana nord n'hi ha 3.370, mentre que a l'àrea metropolitana sud continuen amb 2.698.
A la Catalunya Central són 1.647 els residents confirmats (2 menys), i a Girona en són 1.612 (dos més).
A les residències del Camp de Tarragona es mantenen 457 casos positius confirmats, i a Lleida continuen en 528.
En el cas de l'Alt Pirineu i Aran, es mantenen 80 casos confirmats, mentre que a les Terres de l'Ebre continuen amb 16. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "En les últimes 24 hores, s’han detectat 23 nous casos de covid-19 i s’han produït nou noves morts, que ja sumen un total de 67.083 casos confirmats i 12.289 morts. La majoria de les morts s’han produït en hospitals o centres sociosanitaris, i sobretot a la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana.",
"a2": "Els primers dies de juny, els casos de contagi per coronavirus han minvat a Catalunya i ha passat el mateix amb el nombre de morts. A banda, el nombre d'altes hospitalàries ha augmentat des de l'inici de la crisi fins a 38 persones en un dia. El nombre de casos de covid a Barcelona es manté.",
"a3": "Les funeràries de Catalunya han informat sobre nou morts noves per covid-19 en les darreres 24 hores, dos menys que en l'últim balanç del Departament de Salut. La xifra global de víctimes passa a ser de 12.289. També s'han detectat 23 nous casos positius testats, 133 menys que en l'últim balanç, amb una xifra global de 67.083."
},
"extractive": {
"a1": "Les funeràries catalanes han reportat 9 noves morts per covid-19 en les darreres 24 hores, dues menys que en l'últim balanç del Departament de Salut.\nAixò deixa la xifra global de víctimes en 12.289.\nA banda, s'han detectat 23 nous casos positius testats (133 menys) i ja en són 67.083.\nFins ara hi ha hagut 4.067 persones ingressades greus i actualment en són 155, vuit menys que fa 24 hores.",
"a2": "Les funeràries catalanes han reportat 9 noves morts per covid-19 en les darreres 24 hores, dues menys que en l'últim balanç del Departament de Salut.\nA banda, s'han detectat 23 nous casos positius testats (133 menys) i ja en són 67.083.\nEl nombre d'altes hospitalàries des de l'inici de la crisi ha pujat en 38 persones en un dia, fins a les 38.192.\nD'entre tots aquests, Barcelona ciutat es manté amb 3.485 casos confirmats en residències.",
"a3": "Les funeràries catalanes han reportat 9 noves morts per covid-19 en les darreres 24 hores, dues menys que en l'últim balanç del Departament de Salut.\nA banda, s'han detectat 23 nous casos positius testats (133 menys) i ja en són 67.083.\nPer territoris, a la ciutat de Barcelona han mort 4.168 persones, entre positius i sospitosos, 2.304 en hospitals i centres sociosanitaris, 1.300 en residències, 277 en domicilis i 287 no classificats; a la zona metropolitana nord, hi ha hagut 2.838 morts, 1.544 en hospitals i sociosanitaris i 969 en residències, a banda de 187 no classificats i 138 en domicilis; mentre a la metropolitana sud s'han registrat 2.311 defuncions (una més), amb 1.397 en hospitals i sociosanitaris, 769 en residències, 95 en domicilis i 50 no classificats.\nPel que fa al Camp de Tarragona, els morts són 383, dels quals 242 en hospitals i centres sociosanitaris, 118 en residències, 11 en domicilis i 12 més no classificats, mentre que a Lleida hi ha hagut 205 morts en total, 127 en hospitals i sociosanitaris, 58 en residències, tretze no classificats i set en domicilis."
},
"extreme": {
"a1": "En les últimes 24 hores, s’han produït nou morts noves per covid-19, que ja sumen un total de 12.289 defuncions.",
"a2": "Milloren les dades de la crisi sanitària a Catalunya: disminueixen els contagis i morts, i augmenten les altes hospitalàries.",
"a3": "Les funeràries catalanes reporten nou noves defuncions per covid-19 en les darreres 24 hores, dues menys que en l'últim balanç."
}
} |
1,113 | Sànchez tria Morral com a secretari general de la Crida i situa Artadi a la direcció | El líder del grup parlamentari de JxCat s'envolta de Damià Calvet, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Marina Geli i Josep Andreu, alcalde de Montblanc i d'ERC a la cúpula del nou moviment | Jordi Sànchez ja és oficialment candidat a la presidència de la Crida Nacional per la República.
El líder del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha formalitzat aquest dimecres la candidatura de cara al congrés fundacional de dissabte, en el qual es triarà la cúpula -formada per un president, un secretari general i 19 membres- i es validaran les dues ponències, una d'organitzativa i una d'estratègia política elaborada per Sànchez des de Lledoners.
El fet que estigui empresonat i que hagi d'afrontar el judici al Suprem -està acusat per rebel·lió i sedició i se li demanen 17 anys de presó per part de la Fiscalia- implica que el secretari general tindrà molt pes en la gestió del dia a dia.
El nom escollit és el de Toni Morral, diputat al Parlament per JxCat i molt proper a ell.
Qui tindrà molta projecció pública serà Elsa Artadi, consellera de la Presidència.
No és l'única membre del Govern que formarà part de la cúpula: també hi seran Laura Borràs -Cultura- i Damià Calvet -Territori-.
Ferran Mascarell forma part de la llista, i també Pep Andreu, alcalde de Montblanc i dirigent d'ERC que va participar en la convenció fundacional.
A la direcció de 19 persones hi ha presència del grup parlamentari de JxCat, amb dirigents com Gemma Geis i Albert Batet, portaveu a la cambra catalana.
Montse Morante, de la direcció del PDECat, ha fet el pas a la llista de Sànchez, així com també Miquel Àngel Escobar -secretari d'Administracions Locals a la Generalitat-, Àngels Cabasés -provinent d'ERC- i Pilar Calvo, que va ser candidata amb JxCat i posteriorment portaveu dels presos en vaga de fam mentre va durar la protesta.
La direcció de Sànchez inclou Albert Batet i Gemma Geis, dos dels màxims dirigents del grup parlamentari de JxCat, i Marina Geli, exconsellera amb el PSC
Un altre dels noms destacats és el de Marina Geli, exconsellera amb el PSC, que ja va formar part de les llistes de JxCat.
La llista la completen persones que han format part del secretariat de l'ANC, com és el cas d'Irene Negre, Marcel Padrós i Jordi Pairó.
Això vol dir, per tant, que ja coneixien Sànchez prèviament en l'etapa al capdavant de l'entitat.
Llista alternativa
La candidatura de Sànchez no és l'única que es presenta al congrés fundacional.
Segons ha avançat Vilaweb aquesta tarda, personalitats com el jurista Hèctor López Bofill -present a la candidatura de JxCat a Tarragona-, Isabel Ferrer -directora general de Protecció Civil i un dels suports de Mascarell a Barcelona- i Oriol Izquierdo -exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes- plantegen una llista al marge de la més oficialista, sense arribar a qüestionar la cúpula de l'expresident de l'ANC.
Són dirigents situats a l'entorn d'Agustí Colomines, ideòleg de la Crida i impulsor, quan CDC estava a l'oposició, de l'anomenada Casa Gran del Catalanisme al costat d'Artur Mas.
Hèctor López Bofill, Isabel Ferrer i Oriol Izquierdo, entre d'altres, promouen una candidatura alternativa per garantir el "pluralisme" de la direcció
La votació, com que es farà de manera separada, permet escollir tàndem de president i secretari general i, després, els 19 membres de la direcció política.
Els impulsors d'aquesta candidatura indiquen que ho fan per incrementar el "pluralisme" intern.
Debats pendents
La Crida té assumptes pendents a resoldre.
El principal és la seva concurrència a les eleccions municipals i europees del mes de maig.
En clau local, el més probable és que acabi tenint presència exclusivament a Barcelona a través de la llista liderada per Forn -candidat des d'avui-, que hauria d'incloure Artadi i que també hauria d'incloure membres a proposta del PDECat.
El partit va escollir Neus Munté com a candidata en primàries, i li ha confiat l'elaboració de la llista juntament amb Forn.
També s'hauria d'abordar la presència de Ferran Mascarell, ara al capdavant d'una llista independent però que s'ha implicat en la fundació de la Crida i va ser a la convenció fundacional.
Pel que fa a les europees, Puigdemont ha deixat la decisió en mans dels organismes de direcció del nou partit.
L'expresident de la Generalitat no s'ha descartat com a candidat, tot i que per la banda del PDECat s'ha ofert Jordi Turull com a candidat.
El líder impulsor de la Crida ha temptejat perfils com Beatriz Talegón mentre que, en paral·lel, l'antiga CDC està acabant de tancar la coalició amb el PNB.
A banda d'aquestes dues convocatòries electorals, la Crida i el PDECat han de resoldre l'encaix a partir de la setmana vinent.
Les últimes reunions no han servit per desbloquejar la situació i els sectors més pessimistes de la formació nacionalista assenyalen que es pretén "l'arraconament".
De fet, les mateixes veus insisteixen que tot plegat pot desembocar en una escissió.
La direcció política de la Crida i la cúpula del PDECat abordaran la qüestió a partir de dilluns i els militants del partit seran els encarregats de validar la proposta d'encaix que faci David Bonvehí. | [
"crida nacional per la república"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El dissabte vinent es decidirà la cúpula de la Crida Nacional per la República. Per una banda, Jordi Sánchez ha presentat la seva candidatura a la presidència amb Toni Morral com a secretari i una llista amb Elsa Artadi, Laura Borràs, Damià Calvet, entre altres. Per altra banda, Hèctor López Bofill, Isabel Ferrer i Oriol Izquierdo representen una candidatura alternativa.",
"a2": "Des de la presó de Lledoners, Jordi Sànchez es presenta a la presidència de la Crida Nacional per la República. La cúpula ha d'estar formada per un president, un secretari general, que en aquest cas tindria un paper més important, i 19 membres. A banda de la seva llista, també es presenta una altra de més oficialista.",
"a3": "Jordi Sànchez, líder del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ja és oficialment candidat a la presidència de la Crida Nacional per la República, des de la presó de Lledoners. Al congrés fundacional de dissabte es triarà la cúpula, formada per un president, un secretari general i 19 membres."
},
"extractive": {
"a1": "El líder del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha formalitzat aquest dimecres la candidatura de cara al congrés fundacional de dissabte, en el qual es triarà la cúpula -formada per un president, un secretari general i 19 membres- i es validaran les dues ponències, una d'organitzativa i una d'estratègia política elaborada per Sànchez des de Lledoners.\nSegons ha avançat Vilaweb aquesta tarda, personalitats com el jurista Hèctor López Bofill -present a la candidatura de JxCat a Tarragona-, Isabel Ferrer -directora general de Protecció Civil i un dels suports de Mascarell a Barcelona- i Oriol Izquierdo -exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes- plantegen una llista al marge de la més oficialista, sense arribar a qüestionar la cúpula de l'expresident de l'ANC.\nEn clau local, el més probable és que acabi tenint presència exclusivament a Barcelona a través de la llista liderada per Forn -candidat des d'avui-, que hauria d'incloure Artadi i que també hauria d'incloure membres a proposta del PDECat. \nPel que fa a les europees, Puigdemont ha deixat la decisió en mans dels organismes de direcció del nou partit.",
"a2": "El líder del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha formalitzat aquest dimecres la candidatura de cara al congrés fundacional de dissabte, en el qual es triarà la cúpula -formada per un president, un secretari general i 19 membres- i es validaran les dues ponències, una d'organitzativa i una d'estratègia política elaborada per Sànchez des de Lledoners.\nLa llista la completen persones que han format part del secretariat de l'ANC, com és el cas d'Irene Negre, Marcel Padrós i Jordi Pairó.\nSegons ha avançat Vilaweb aquesta tarda, personalitats com el jurista Hèctor López Bofill -present a la candidatura de JxCat a Tarragona-, Isabel Ferrer -directora general de Protecció Civil i un dels suports de Mascarell a Barcelona- i Oriol Izquierdo -exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes- plantegen una llista al marge de la més oficialista, sense arribar a qüestionar la cúpula de l'expresident de l'ANC.\nL'expresident de la Generalitat no s'ha descartat com a candidat, tot i que per la banda del PDECat s'ha ofert Jordi Turull com a candidat.",
"a3": "El líder del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha formalitzat aquest dimecres la candidatura de cara al congrés fundacional de dissabte, en el qual es triarà la cúpula -formada per un president, un secretari general i 19 membres- i es validaran les dues ponències, una d'organitzativa i una d'estratègia política elaborada per Sànchez des de Lledoners.\nMontse Morante, de la direcció del PDECat, ha fet el pas a la llista de Sànchez, així com també Miquel Àngel Escobar -secretari d'Administracions Locals a la Generalitat-, Àngels Cabasés -provinent d'ERC- i Pilar Calvo, que va ser candidata amb JxCat i posteriorment portaveu dels presos en vaga de fam mentre va durar la protesta.\nSegons ha avançat Vilaweb aquesta tarda, personalitats com el jurista Hèctor López Bofill -present a la candidatura de JxCat a Tarragona-, Isabel Ferrer -directora general de Protecció Civil i un dels suports de Mascarell a Barcelona- i Oriol Izquierdo -exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes- plantegen una llista al marge de la més oficialista, sense arribar a qüestionar la cúpula de l'expresident de l'ANC.\nTambé s'hauria d'abordar la presència de Ferran Mascarell, ara al capdavant d'una llista independent però que s'ha implicat en la fundació de la Crida i va ser a la convenció fundacional."
},
"extreme": {
"a1": "Jordi Sànchez ha presentat la seva candidatura a la presidència de la Crida Nacional per la República, des de Lledoners.",
"a2": "Jordi Sànchez es presenta a la presidència de la Crida Nacional per la República des de la presó.",
"a3": "Jordi Sànchez, líder de Junts per Catalunya, és oficialment candidat a la presidència de la Crida Nacional per la República."
}
} |
2,867 | El nou film d'animació de Disney 'Zootròpolis' arriba als cinemes doblat en català | Will Smith protagonitza el drama 'La verdad duele' i el francès Vincent Lindon, 'La ley del mercado' | Disney torna a la gran pantalla amb el seu nou film d'animació 'Zootròpolis' de Byron Howard, un any després del seu gran èxit amb la pel·lícula 'Del revés'.
A Catalunya, 'Zootròpolis' es podrà veure doblada en català a un total de 33 sales de cinema.
Altres films destacats de la setmana són 'La verdad duele' protagonitzada per Will Smith i la francesa 'La ley del mercado', que té com a protagonista l'actor Vincent Lindon.
També arriba als cinemes el drama 'Nahid' sobre el conflicte d'una dona divorciada que viu amb el seu fill al nord d'Iran.
Al film 'Zootròpolis' les persones han estat substituïdes per animals en aquest món ideal que té tot el que tenia el món humà: animals que no s'entenen, animals nudistes, animals ràpids, animals lents...
Arriba en aquest context l'agent Judy Hopps, que descobreix que és la primera conilla d'un cos policial composat d'animals durs i enormes.
Està disposada a demostrar la seva vàlua i es posa a treballar decididament en un cas amb la guineu Nick Wilde, que és un xerraire i un estafador.
La pel·lícula es basa en un llibre amb el mateix títol, publicat en català per Grup 62.
Ida Panahandeh és la directora de 'Nahid' amb un repartiment format per Sareh Bayat, Nasrin Babaei, Pouria Rahimi i Milad Hossein Pour.
Aquest drama tracta sobre el conflicte d'una dona divorciada que viu amb el seu fill en un municipi del nord d'Iran i desitja casar-se amb l'home del que s'ha enamorat.
El pare té la custodia del nen, però li ha promès a la seva exdona el dret a la potestat del seu fill si no es torna a casar mai més.
Ella es planteja un matrimoni temporal, una cosa que no està ben acceptada per la societat.
Will Smith protagonitza 'La verdad duele' ('Concussion') dirigida per Peter Landesman.
Un drama que tracta sobre un brillant neuropatològic forense, Bennet Omalu, que descobreix per primera vegada una malaltia neurodegenerativa progressiva causada per traumes repetits al cervell i ho descobreix a través del cos d'un jugador professional de futbol americà.
Omalu lluitarà per donar a conèixer dels perills de la malaltia, trobant-se al mig d'un joc d'interessos que li faran difícil la seva feina.
'La ley del mercado' és un film francès dirigit per Stephane Brizé i protagonitzat per Vincent Lindon.
L'actor encarna a Thierry, un home que als 51 anys i després d'estar 20 mesos a l'atur, troba una feina que el fa xocar amb un dilema moral i és si per poder treballar haurà d'acceptar tot el que li manin o no.
'La ley del mercado' vol ser també una fotografia del mercat laboral actual, en el qual hi està immersa gran part de la societat.
'Eva no duerme' de Pablo Agüero està protagonitzada per Gael García Bernal, Denis Lavant, Daniel Fanego,Imanol Arias i Miguel Ángel Solá.
Un film entre Argentina, Espanya i França escrit pel mateix Agüero.
La pel·lícula té lloc en el moment posterior a la mort d'Eva Perón, una figura molt estimada però també odiada a Argentina.
Un gran especialista s'encarrega d'embalsamar-la.
Després de mesos de treball aconsegueix un resultat perfecte, però succeeixen una sèrie de cops d'estat a Argentina i alguns dictadors volen esborrar el llegat d'Evita de la memòria popular.
El seu cos es convertirà en el centre de confrontació que durarà 25 anys.
També arriba a la gran pantalla el documental xilè-espanyol 'El botón de nacar' de Patricio Guzmán.
El llargmetratge situa l'espectador a la Patagònia i un petit botó és l'únic rastre i l'únic que queda de milers de xilens que van ser tirats al mar durant la dictadura de Pinochet.
Dues comèdies nord-americanes
Arriba a la gran pantalla la comèdia nord-americana 'Mejor... solteras' dirigida per Christian Ditter i interpretada per Dakota Johnson, Alison Brie, Leslie Mann, Rebel Wilson, Jake Lacy i Damon Wayans Jr.
La pel·lícula, ambientada a Nova York, està protagonitzada per l'Alice, una jove que acaba de quedar-se soltera i aprèn a treure profit de la seva situació sentimental gràcies a la seva amiga Robin.
Ben Stiller torna a dirigir 'Zoolander' i estrena la segona part després de 15 anys que arribés als cinemes la primera.
Ell junt amb Owen Wilson són els protagonistes d'aquesta comèdia, en la qual també hi actua Will Ferrell, Penélope Cruz,Kristen Wiig, Christine Taylor, Justin Bieber i Olivia Munn.
La trama del film girarà al voltant del pla d'una empresa de models per deixar fora del negoci a Derek i Hansel. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Les estrenes cinematogràfiques destacades de la setmana inclouen l'última pel·lícula d’animació de Disney, dirigida per Byron Howard, “Zootròpolis”; “La verdad duele”, amb Will Smith; el drama francès “La ley del mercado”, la pel·lícula iraniana “Nahid”, “Eva no duerme”, centrat en Eva Perón; el documental xilè-espanyol “El botón de nacar”, i les comèdies nord-americanes “Mejor... solteras” i “Zoolander”.",
"a2": "Arriba als cinemes \"Zootròpolis\", la pel·lícula de Disney que es podrà veure a 33 cinemes de Catalunya doblada al català. Així mateix, també hi arriben altres pel·lícules, com ara \"Nahid\", sobre una dona iraniana i el seu fill; \"La verdad duele\", un drama sobre un neuropatòleg forense, i \"La ley del mercado\", que fa un retrat de la situació actual.",
"a3": "El nou film d'animació de Disney \"Zootròpolis\", de Byron Howard, arriba als cinemes doblat en català. Altres pel·lícules destacades de la setmana són \"La verdad duele\", protagonitzada per Will Smith; la francesa \"La ley del mercado\", protagonitzada per Vincent Lindon, i el drama \"Nahid\", sobre el conflicte d'una dona divorciada que viu amb el seu fill al nord d'Iran."
},
"extractive": {
"a1": "Disney torna a la gran pantalla amb el seu nou film d'animació 'Zootròpolis' de Byron Howard, un any després del seu gran èxit amb la pel·lícula 'Del revés'.\nAltres films destacats de la setmana són 'La verdad duele' protagonitzada per Will Smith i la francesa 'La ley del mercado', que té com a protagonista l'actor Vincent Lindon.\nTambé arriba als cinemes el drama 'Nahid' sobre el conflicte d'una dona divorciada que viu amb el seu fill al nord d'Iran.\nTambé arriba a la gran pantalla el documental xilè-espanyol 'El botón de nacar' de Patricio Guzmán.",
"a2": "Disney torna a la gran pantalla amb el seu nou film d'animació 'Zootròpolis' de Byron Howard, un any després del seu gran èxit amb la pel·lícula 'Del revés'.\nTambé arriba als cinemes el drama 'Nahid' sobre el conflicte d'una dona divorciada que viu amb el seu fill al nord d'Iran.\nUn drama que tracta sobre un brillant neuropatològic forense, Bennet Omalu, que descobreix per primera vegada una malaltia neurodegenerativa progressiva causada per traumes repetits al cervell i ho descobreix a través del cos d'un jugador professional de futbol americà.\nL'actor encarna a Thierry, un home que als 51 anys i després d'estar 20 mesos a l'atur, troba una feina que el fa xocar amb un dilema moral i és si per poder treballar haurà d'acceptar tot el que li manin o no.",
"a3": "Disney torna a la gran pantalla amb el seu nou film d'animació 'Zootròpolis' de Byron Howard, un any després del seu gran èxit amb la pel·lícula \"Del revés\".\nTambé arriba als cinemes el drama 'Nahid' sobre el conflicte d'una dona divorciada que viu amb el seu fill al nord d'Iran.\nAquest drama tracta sobre el conflicte d'una dona divorciada que viu amb el seu fill en un municipi del nord d'Iran i desitja casar-se amb l'home del que s'ha enamorat.\n\"La ley del mercado\" vol ser també una fotografia del mercat laboral actual, en el qual hi està immersa gran part de la societat."
},
"extreme": {
"a1": "Les noves estrenes cinematogràfiques inclouen l’últim film d'animació de Disney, “Zootròpolis”, i el drama iranià “Nahid”.",
"a2": "Arriben als cinemes catalans \"Zootròpolis\", de Disney i doblada al català, \"Nahid\", \"La verdad duele\" i \"La ley del mercado\".",
"a3": "Disney torna a la gran pantalla amb el seu nou film d'animació \"Zootròpolis\", doblat en català, entre altres estrenes cinematogràfiques."
}
} |
964 | La Bressola, la Comunitat Sikh i Softcatalà, finalistes del Premi Martí Gasull | El guanyador es coneixerà en l’acte d’entrega del premi que es farà el 27 de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona | El jurat dels IV Premis Martí Gasull i Roig ha fet públics avui els finalistes d’aquest guardó que reconeix la trajectòria i les accions que han fet persones i entitats en la defensa i la promoció de la llengua catalana.
Els nou membres del jurat han deliberat sobre les 370 candidatures que es van proposar al premi i han valorat el fet que totes hagin tingut un bon nivell de defensa i promoció del català.
Des d’avui i fins al proper 13 de febrer s’obre un procés de votacions populars perquè tothom qui ho vulgui pugui escollir entre aquestes tres candidatures.
Cada participant haurà de registrar-se i només podrà votar una vegada.
A banda del guanyador per votació popular, enguany s’hi afegeix un nou premi.
Es tracta del Premi Especial del Jurat, que serà de caràcter honorífic i que es concedirà a persones que s’hagin distingit per la seva trajectòria en la difusió de la llengua.
El jurat farà públic a qui s’atorga el dia 27 de febrer, durant la gala d’entrega dels IV Premis Martí Gasull i Roig.
Els tres finalistes
La Bressola, és la xarxa d’escoles de la Catalunya del Nord que des del 1976 forma estudiants amb un sistema d’immersió lingüística en català.
D’aquesta manera, tot i la política lingüística de l’estat francès, les famílies nord-catalanes disposen, a les diferents comarques sota administració francesa, d’una xarxa educativa on el català és la llengua natural i compartida de socialització i on els valors del compromís pel patrimoni cultural i sentimental del país són presents.
Al llarg d’aquestes quatre dècades, la consolidació d’aquest model educatiu d’excel·lència ja és un fet, gràcies també al suport social rebut, com exemplifica l’Associació d’Amics de la Bressola.
Avui, la Bressola disposa d’un total de 7 centres educatius –6 escoles de maternal i primària i 1 centre de secundària–, on més de 1.000 alumnes viuen en català a la Catalunya del Nord.
Els seus membres són fàcils de reconèixer per la barba llarga que porten els homes i pel seu característic turbant.
Tant homes com dones també porten un braçalet al canell dret que els distingeix com a tals.
La comunitat considera que aprendre la llengua pròpia de Catalunya és molt important per mantenir una cohesió entre tots nosaltres.
A Catalunya, es calcula que hi viuen al voltant d’uns 12.000 sikhs, sobretot a Barcelona i a les comarques gironines.
Arribats des dels anys vuitanta, el 1992 van crear el primer espai de culte, el Gurudwara.
Avui disposen de nou temples distribuïts en diferents ciutats on reparteixen el Langar (menjar gratuït) i on s’han impartit classes de català.
El tercer finalista és Softcatalà, una associació creada el 1998 per un grup d’usuaris d’Internet que desitjava millorar la presència del català a les eines informàtiques.
De forma desinteressada, els membres de l’entitat han traduït i difós programari en català.
El portal també ha ideat eines per tal que els desenvolupadors de programes puguin adaptar les seves novetats als internautes catalanoparlants.
L’associació també ha col·laborat amb el TERMCAT per adaptar al català els termes relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació.
El seu és, també, un compromís amb el programari lliure.
Avui, Softcatalà conté eines útils per als internautes, com ara serveis de traducció, correcció, diccionaris i aplicacions de diversos sistemes operatius.
Les xifres de visites al web i descàrregues demostren la vitalitat de la nostra llengua a la xarxa.
L’entrega dels Premis Martí Gasull i Roig
L’acte d’entrega dels IV Premis Martí Gasull i Roig es farà el proper dilluns, 27 de febrer, a les 7 de la tarda, al Teatre Poliorama de Barcelona.
L’esdeveniment servirà per homenatjar la figura de Martí Gasull, fundador de la Plataforma per la Llengua i activista lingüístic.
Per assistir a aquesta entrega de premis caldrà sol·licitar una invitació a través del web.
El Premi Martí Gasull és possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona. | [
"cultura"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Els IV Premis Martí Gasull i Roig reconeixen la feina de persones i entitats per defensar i promoure la llengua catalana. Els tres finalistes d’aquest any són la xarxa d’escoles La Bressola, la comunitat Sikh, que ha utilitzat el català per facilitar la seva integració, i l’associació Softcatalà, que ha treballat per donar presència al català a les eines informàtiques.",
"a2": "El pròxim 27 de febrer s'atorgaran els Premis Martí Gasull i Roig. Aquest any, com a novetat, s'ha introduït un nou premi, el Premi Especial del Jurat, que busca reconèixer la trajectòria en la difusió de la llengua catalana. Hi ha tres finalistes per a aquest premi: La Bressola, la Comunitat Sikh i Softcatalà.",
"a3": "Se celebra l'entrega dels IV Premis Martí Gasull i Roig per la defensa i la promoció de la llengua catalana. Els finalistes d’aquesta edició són la Bressola (xarxa d’escoles de la Catalunya del Nord, amb un sistema d’immersió lingüística en català), la Comunitat Sikh de Catalunya i Softcatalà (associació per millorar la presència del català a les eines informàtiques)."
},
"extractive": {
"a1": "El jurat dels IV Premis Martí Gasull i Roig ha fet públics avui els finalistes d’aquest guardó que reconeix la trajectòria i les accions que han fet persones i entitats en la defensa i la promoció de la llengua catalana.\nLa Bressola, és la xarxa d’escoles de la Catalunya del Nord que des del 1976 forma estudiants amb un sistema d’immersió lingüística en català.\nAvui disposen de nou temples distribuïts en diferents ciutats on reparteixen el Langar (menjar gratuït) i on s’han impartit classes de català.\nEl tercer finalista és Softcatalà, una associació creada el 1998 per un grup d’usuaris d’Internet que desitjava millorar la presència del català a les eines informàtiques.",
"a2": "El jurat dels IV Premis Martí Gasull i Roig ha fet públics avui els finalistes d’aquest guardó que reconeix la trajectòria i les accions que han fet persones i entitats en la defensa i la promoció de la llengua catalana.\nLa Bressola, és la xarxa d’escoles de la Catalunya del Nord que des del 1976 forma estudiants amb un sistema d’immersió lingüística en català.\nLa comunitat considera que aprendre la llengua pròpia de Catalunya és molt important per mantenir una cohesió entre tots nosaltres.\nEl tercer finalista és Softcatalà, una associació creada el 1998 per un grup d’usuaris d’Internet que desitjava millorar la presència del català a les eines informàtiques.",
"a3": "El jurat dels IV Premis Martí Gasull i Roig ha fet públics avui els finalistes d’aquest guardó que reconeix la trajectòria i les accions que han fet persones i entitats en la defensa i la promoció de la llengua catalana.\nLa Bressola, és la xarxa d’escoles de la Catalunya del Nord que des del 1976 forma estudiants amb un sistema d’immersió lingüística en català.\nL’acte d’entrega dels IV Premis Martí Gasull i Roig es farà el proper dilluns, 27 de febrer, a les 7 de la tarda, al Teatre Poliorama de Barcelona.`\nEl Premi Martí Gasull és possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona."
},
"extreme": {
"a1": "Els finalistes dels Premis Martí Gasull i Roig són la xarxa d’escoles La Bressola, la comunitat Sikh i l’associació Softcatalà.",
"a2": "Els Premis Martí Gassull se celebraran el 27 de febrer i reconeixeran la trajectòria en la difusió de la llengua catalana.",
"a3": "Entrega dels IV Premis Martí Gasull i Roig per la defensa de la llengua catalana al Teatre Poliorama de Barcelona."
}
} |
2,846 | Els comerços asseguren que la campanya d'aquest Black Friday ha estat millor que el 2017 | Els eixos comercials de Barcelona Oberta asseguren que tot i la pluja les vendes han crescut més del 5% en relació amb l'any passat | Els botiguers han quedat ''molt satisfets'' pel resultat de la campanya del Black Friday, tot i l'inconvenient de la pluja que va dominar durant la jornada de divendres.
El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jané, ha assegurat que els resultats obtinguts aquest any constaten que el Black Friday s'ha posicionat plenament com una data rellevant en la campanya de Nadal.
Jané, a l'espera de xifres definitives, apunta que les vendes s'hauran incrementat entre un 5% i un 10% en els principals eixos comercials del centre turístic de Barcelona.
Joan Carles Calbet, president de Retailcat, adverteix que tot i la bona campanya del Black Friday, les vendes agregades de la campanya de Nadal seran similars a les de l'any passat.
Joan Carles Calbet assegura que aquest Black Friday ''ha estat una bona campanya'' de vendes, ''millor que l'any passat i amb bons dies de vendes ''malgrat la pluja del divendres''.
Retailcat tindrà les xifres definitives de les vendes d'aquesta campanya del Black Friday a mitjans d'aquest setmana.
Calbet creu que tot i aquest increment de vendes en el Black Friday, el resultat al final de la campanya de Nadal ''segurament no serà millor que la de l'any passat'' i el balanç final serà similar, tot i que un percentatge molt gran de les vendes s'hauran concentrat en aquest dies del Black Friday.
El president de Retailcat explica que el 70% dels comerços han concentrat els grans descomptes entre el divendres i el dissabte, i a l'entorn del 30% han optat per presentar ofertes durant tota la setmana.
Calbet assegura que tot i el bon comportament de les vendes, el balanç que queda és ''agredolç''.
El president de Retailcat demana al sector que ''repensi'' com afrontar aquesta campanya del Black Friday per fer-ho amb criteris unificats.
Joan Carles Calbet creu que el fet de comercialitzar productes amb grans descomptes al final no fa que les vendes pugin molt més grans que l'any passat i l'únic que s'aconsegueix és que els botiguers ''perdin marges'' de benefici.
En relació amb el Ciber Monday, tant Calbet com Jané, coincideixen que és massa aviat per fer un balanç, tot i que adverteixen que la característica d'aquesta jornada, condicionada al 100% a les vendes on line, no té un impacte físicament rellevant en les botigues.
Calbet i Jané també coincideixen en assegurar que el posicionament del Black Friday ha fet que el sector comercial hagi ''anticipat'' la contractació de personal per adequar les plantilles a les vendes de la campanya de Nadal.
Si abans les contractacions es feien la primera setmana de desembre, ara, amb el Black Friday, la contractació de personal s'ha anticipat a l'inici de la segona quinzena de novembre.
Protagonisme de la pluja en el Black Friday 2018
German Cid, president de Comertia, encara no pot fer un balanç definitiu de la campanya del Black Friday d'aquest any 2018, a l'espera de tenir respostes dels seus associats.
Tot i això, Cid assegura que el protagonista d'aquesta campanya a Catalunya i a les grans ciutats catalanes, com és el cas de Barcelona, ha estat la pluja.
Cid afirma que la pluja ha afectat ''negativament'' perquè ha disminuït el flux de compradors a les botigues.
El president de Comertia creu que aquest factor climatològic farà que el resultat final sigui similar al registrat en la campanya del 2017.
El sector logistic, a l'espera d'aquesta setmana
Ignasi Sayol, president del Clúster Logístic Pimec, encara no pot fer un balanç dels moviments logístics que s'ha registrat com a conseqüències de les vendes on line del Black Friday.
Les xifres no es tindran fins que s'hagi superat l'equador d'aquest setmana, atès que tot just aquest dilluns ha començat el repartiment de productes i també caldrà esperar a les devolucions que es registrin per aquestes compres.
Sayol reitera les xifres anunciades la setmana passada d'un increment entre un 30% i un 40% dels lliuraments de paquets en relació amb una setmana normal, i d'un 20% més de treballadors contractats. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La campanya del Black Friday ha incrementat entre un 5 i un 10 % les vendes respecte a l'any anterior, malgrat la pluja. Tanmateix, el president de Retailcat, Joan Carles Calbet, ha advertit que això no significa que pujaran les vendes totals de la campanya de Nadal i que fins i tot podria suposar que les botigues perdin marges de benefici.",
"a2": "S'espera que la campanya del Black Friday d'aquest any hagi estat millor que la de l'any anterior, amb augments d'entre el 5 i el 10 % en les vendes, malgrat haver estat present la pluja. També s'ha d'esperar per veure quines xifres s'han barallat durant el Cyber Monday, per tal de poder fer una estimació adequada.",
"a3": "Els comerços de Barcelona Oberta asseguren que, tot i la pluja, les vendes d'aquest Black Friday han crescut més del 5 % en relació amb l'any passat. Joan Carles Calbet, president de Retailcat, creu que, tot i la bona campanya del Black Friday, les vendes conjuntes de Black Friday i Nadal seran similars a les de l'any 2017."
},
"extractive": {
"a1": "Els botiguers han quedat ''molt satisfets'' pel resultat de la campanya del Black Friday, tot i l'inconvenient de la pluja que va dominar durant la jornada de divendres.\nEl president de Barcelona Oberta, Gabriel Jané, ha assegurat que els resultats obtinguts aquest any constaten que el Black Friday s'ha posicionat plenament com una data rellevant en la campanya de Nadal.\nCalbet creu que tot i aquest increment de vendes en el Black Friday, el resultat al final de la campanya de Nadal ''segurament no serà millor que la de l'any passat'' i el balanç final serà similar, tot i que un percentatge molt gran de les vendes s'hauran concentrat en aquest dies del Black Friday.\nJoan Carles Calbet creu que el fet de comercialitzar productes amb grans descomptes al final no fa que les vendes pugin molt més grans que l'any passat i l'únic que s'aconsegueix és que els botiguers ''perdin marges'' de benefici.",
"a2": "Els botiguers han quedat ''molt satisfets'' pel resultat de la campanya del Black Friday, tot i l'inconvenient de la pluja que va dominar durant la jornada de divendres.\nJané, a l'espera de xifres definitives, apunta que les vendes s'hauran incrementat entre un 5% i un 10% en els principals eixos comercials del centre turístic de Barcelona.\nCalbet creu que tot i aquest increment de vendes en el Black Friday, el resultat al final de la campanya de Nadal ''segurament no serà millor que la de l'any passat'' i el balanç final serà similar, tot i que un percentatge molt gran de les vendes s'hauran concentrat en aquest dies del Black Friday.\nEn relació amb el Ciber Monday, tant Calbet com Jané, coincideixen que és massa aviat per fer un balanç, tot i que adverteixen que la característica d'aquesta jornada, condicionada al 100% a les vendes on line, no té un impacte físicament rellevant en les botigues.",
"a3": "Els botiguers han quedat ''molt satisfets'' pel resultat de la campanya del Black Friday, tot i l'inconvenient de la pluja que va dominar durant la jornada de divendres.\nJoan Carles Calbet, president de Retailcat, adverteix que tot i la bona campanya del Black Friday, les vendes agregades de la campanya de Nadal seran similars a les de l'any passat.\nJoan Carles Calbet assegura que aquest Black Friday ''ha estat una bona campanya'' de vendes, ''millor que l'any passat i amb bons dies de vendes ''malgrat la pluja del divendres''.\nCalbet creu que tot i aquest increment de vendes en el Black Friday, el resultat al final de la campanya de Nadal ''segurament no serà millor que la de l'any passat'' i el balanç final serà similar, tot i que un percentatge molt gran de les vendes s'hauran concentrat en aquest dies del Black Friday."
},
"extreme": {
"a1": "Malgrat la pluja de divendres, la campanya del Black Friday ha obtingut millors resultats que l’any anterior.",
"a2": "Malgrat la pluja, el Black Friday ha continuat i s'esperen augments d'entre el 5 i el 10 % en les vendes.",
"a3": "Els botiguers de Barcelona diuen que el resultat de la campanya del Black Friday ha sigut molt bo."
}
} |
2,738 | Quatre de cada deu estudiants gironins de 1r de primària tenen càries | A la regió sanitària de Girona s'han fet revisions de salut bucodental a més de 17.200 alumnes | Quatre de cada deu estudiants de 1r de primària de la regió sanitària de Girona tenen càries.
Són dades recollides durant les revisions de salut bucodental que s'han fet en el curs 20018-2019 a 306 escoles.
La proporció d'afectacions entre aquest col·lectiu és la mateixa que les dades de l'estudi de fa un any.
Concretament, s'han fet 17.213 revisions a alumnes de 1r i 6è de primària i en cada cas s'ha emès un informe per a les famílies.
En el cas dels alumnes de 6è, la presència de càries és més baixa.
S'ha detectat en una mitjana del 35,9% de l'alumnat, una proporció també similar a la del curs passat.
Els alumnes del Pla de l'Estany i Alt Maresme són els que tenen una boca més sana.
Durant el curs 2018-2019, es van fer revisions bucodentals a 17.213 alumnes d'un total de 18.690 estudiants a la regió sanitària de Girona.
De les revisions fetes, , 8.465 eren de 1r i 8.748, de 6è de primària.
En cada cas, s'ha enviat un informe a les famílies.
Segons les dades recollides, el 39,9% de l'alumnat de 1r de primària estava afectat de càries, una proporció molt similar a l'estudi del curs anterior.
Per contra, els que tenen una millor salut bucodental són els alumnes del Pla de l'Estany (un 68,4%) seguit dels de l'Alt Maresme (64,1%).
Per contra el Baix Empordà, l'Alt Empordà i la Garrotxa són les zones amb un percentatge d'alumnat més elevat afectat de càries.
I en el cas dels alumnes de 6è, els estudiants amb càries representen una mitjana del 35,9% de l'alumnat examinat, una xifra similar a anteriors cursos.
L'Alt Maresme i el Pla de l'Estany també concentren els alumnes amb una millor salut bucodental.
Concretament, un 69,9% i un 66,7%, respectivament.
I a l'altra banda, hi ha els estudiants amb més càries que es concentren sobretot a l'Alt Empordà, Ripollès i Garrotxa.
D'altra banda, els infants de 1r de primària amb càries activa, obturades o extretes tenen una mitjana d'afectació de 2,19 dents permanents i 3,8 dents temporals (de llet), mentre que a 6è de primària la proporció és de 2,26 dents permanents afectades i 2,08 en dentició temporal.
La tria de centres i les activitats fetes
El programa de salut bucodental als centres escolars es fa des del Servei de Promoció de la Salut de l'Agència de Salut Pública de Catalunya a Girona, conjuntament amb els professionals d'odontologia i estomatologia del sistema sanitari públic i personal docent del Departament d'Educació.
Els centres escolars es classifiquen segons si tenen un percentatge alt d'alumnat de 1r de primària afectat de càries (igual o superior al 50%) o no.
En aquests centres es potencia el programa d'activitats, no només durant l'educació primària sinó també abans, durant l'educació infantil, on per exemple es fa l'activitat 'Ensenya'm les dents', la qual introdueix el raspallat dental diari i es donen a conèixer pautes per seguir una dieta de baix risc de càries.
Durant el curs 2018-2019 en 91 de 306 escoles el 50% o més de l'alumnat de 1r de primària presentava una o més càries.
Segons els experts, els "determinants socials tenen molt de pes en la prevalença de càries" així com en d'altres malalties bucodentals.
Pel que fa a les activitats, hi han participat 19.556 alumnes procedents de 168 centres escolars d'educació infantil i primària.
Així, el 54,7 % de centres de la demarcació han seguit almenys un taller.
El Baix Empordà (81%) seguida pel Gironès (67%) són les zones on en més centres s'han treballat activitats.
Cada activitat es valora qualitativament, i a més, es fan enquestes per saber si l'alumnat ha assumit el contingut.
Per reduir la càrrega de malalties bucodentals (no només de la càries), a tota la població, els professionals d'odontologia i estomatologia fan un seguit de recomanacions, com ara rentar-se les dents amb un dentífric amb fluor com a mínim dues vegades al dia (especialment abans d'anar a dormir), reduir la ingesta de sucres, augmentar el consum de fruites i verdures fresques i visitar el dentista com a mínim un cop a l'any. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "En el marc del programa de salut bucodental a les escoles de l’àrea sanitària de Girona, s’han fet revisions a 306 escoles durant el curs 2018-2019 i s’ha detectat que un 39,9 % de l’alumnat de 1r de primària presenta una o més càries. Els centres amb un alt percentatge de càries realitzen un programa d’activitats per intentar millorar la situació.",
"a2": "Després d'un estudi a més de 17 000 alumnes, s'ha comprovat que quatre de cada deu estudiants de primer de primària de Girona tenen càries. D'altra banda, el nombre d'estudiants de sisè amb càries és menor. Per pal·liar aquesta problemàtica, s'han dut a terme activitats de conscienciació i cura de les dents.",
"a3": "Segons les dades recollides durant les revisions de salut bucodental que s'han efectuat en el curs 2018-2019 a 17.213 alumnes de 306 escoles de la regió sanitària de Girona, quatre de cada deu estudiants de 1r de primària tenen càries. En el cas dels alumnes de 6è, s'ha detectat la presència de càries en una mitjana del 35,9 % de l'alumnat."
},
"extractive": {
"a1": "Segons les dades recollides, el 39,9% de l'alumnat de 1r de primària estava afectat de càries, una proporció molt similar a l'estudi del curs anterior.\nEl programa de salut bucodental als centres escolars es fa des del Servei de Promoció de la Salut de l'Agència de Salut Pública de Catalunya a Girona, conjuntament amb els professionals d'odontologia i estomatologia del sistema sanitari públic i personal docent del Departament d'Educació.\nEn aquests centres es potencia el programa d'activitats, no només durant l'educació primària sinó també abans, durant l'educació infantil, on per exemple es fa l'activitat 'Ensenya'm les dents', la qual introdueix el raspallat dental diari i es donen a conèixer pautes per seguir una dieta de baix risc de càries.\nSegons els experts, els \"determinants socials tenen molt de pes en la prevalença de càries\" així com en d'altres malalties bucodentals.",
"a2": "En el cas dels alumnes de 6è, la presència de càries és més baixa.\nSegons les dades recollides, el 39,9% de l'alumnat de 1r de primària estava afectat de càries, una proporció molt similar a l'estudi del curs anterior.\nD'altra banda, els infants de 1r de primària amb càries activa, obturades o extretes tenen una mitjana d'afectació de 2,19 dents permanents i 3,8 dents temporals (de llet), mentre que a 6è de primària la proporció és de 2,26 dents permanents afectades i 2,08 en dentició temporal.\nEn aquests centres es potencia el programa d'activitats, no només durant l'educació primària sinó també abans, durant l'educació infantil, on per exemple es fa l'activitat 'Ensenya'm les dents', la qual introdueix el raspallat dental diari i es donen a conèixer pautes per seguir una dieta de baix risc de càries.",
"a3": "Concretament, s'han fet 17.213 revisions a alumnes de 1r i 6è de primària i en cada cas s'ha emès un informe per a les famílies.\nSegons les dades recollides, el 39,9% de l'alumnat de 1r de primària estava afectat de càries, una proporció molt similar a l'estudi del curs anterior.\nPer contra, els que tenen una millor salut bucodental són els alumnes del Pla de l'Estany (un 68,4%) seguit dels de l'Alt Maresme (64,1%).\nEn aquests centres es potencia el programa d'activitats, no només durant l'educació primària sinó també abans, durant l'educació infantil, on per exemple es fa l'activitat 'Ensenya'm les dents', la qual introdueix el raspallat dental diari i es donen a conèixer pautes per seguir una dieta de baix risc de càries."
},
"extreme": {
"a1": "Les revisions bucodentals a les escoles gironines han demostrat que el 39,9 % de l'alumnat de 1r de primària té càries.",
"a2": "Els estudiants de primer de primària de Girona amb càries es mantenen igual que l'any anterior, segons un estudi.",
"a3": "Segons les revisions bucodentals realitzades, quatre de cada deu estudiants de 1r de primària de Girona tenen càries."
}
} |
310 | El refranyer contra les dones | La majoria de dites i refranys transmeten una imatge de la dona carregada de tòpics i prejudicis | Molt sovint diem que el refranyer tradicional és una font inesgotable de saviesa popular, però hi ha casos en què allò que ens explica és totalment desfasat.
N’és un exemple la visió que té de la dona, que en la majoria de dites i refranys va carregada de tòpics i prejudicis, gairebé sempre amb una opinió pejorativa.
De fet, el refranyer parla tothora de les dones com a esposes i des d’un punt de vista molt masculí, talment com si d’escriure la saviesa popular només se n’haguessin encarregat els homes.
Però la misogínia del refranyer no és pas cap fet aïllat: en el curs de la història hi ha moltes proves escrites que palesen que la literatura, el pensament i la política s’han dedicat a menystenir les dones.
En el cas de refranyer, el coneixement que propaga parteix d’un món molt rural i en aquestes societats tradicionals les dones tenien un paper molt definit que no va començar a canviar fins que no va arribar la revolució industrial.
N’és una bona prova el fet que les dones sovint siguin comparades amb animals i estris propis de les feines del camp: ‘Al que té carro i muller, mai li faltarà què fer, ‘Dona i cavall, donen treball’, ‘Del mateix lloc, ni dona ni porc’.
Si fem cas del refranyer, la dona és un ésser d’una gran inestabilitat emocional, que sempre crida, plora i, en general, complica la plàcida existència dels homes: ‘D’home tiple i dona tenor, deslliureu-nos-en Senyor’, ‘A tothora el gos pixa i la dona plora’, ‘Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant’.
A més, segons la saviesa popular, les dones també són terriblement tafaneres: ‘Dona finestrera, o puta o xafardera’, ‘Cap home savi i discret diu a la dona un secret’.
Però les qualitats pejoratives de les dones no s’acaben aquí: el refranyer també dedica molt d’espai a advertir del perill que representen: ‘Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs’, ‘Cartes, daus, dones i vi, el ric fan tornar mesquí’, ‘De la dona que pel carrer troba sovint diner, no et fiïs ni gota’, ‘Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per a ell’.
I tots aquests motius, és clar, justifiquen els abusos i la violència: ‘A la dona i a la burra, cada dia una surra’, ‘Baralles entre muller i marit, de la taula al llit’, ‘A pica d’aigua beneita i a mossa d’hostal, tothom hi fica mà’.
Però si hi ha un apartat en què el refranyer és especialment extens és el que ens parla de la ineptitud de les dones per a exercir el poder.
Així es pot sentir: ‘Casa on governa la muller, no sol anar bé’, ‘Allí on manen dones i llauren vaques, mal any assegurat’.
I si a més les dones s’han d’entendre entre elles, encara és pitjor: ‘Cent ames d’un corral, cada una diu el seu cantar’, ‘De dones en una casa, amb una n’hi ha poc; amb dues, massa’.
Només hi ha una situació que fa que una dona pugui manar i ser respectada: si té diners.
Llavors es diu: ‘A casa de dona rica, ella mana i ella crida’.
Segons el refranyer, doncs, com ha de ser una dona virtuosa?
A grans trets, prima, jove i fina: ‘La dona, busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s’hi torna’, ‘La dona l’has de jutjar en veure-la caminar’, ‘Dona i sardina, com més petita, més fina’, ‘Bèstia xica i dona gran, traieu-me-les del davant’.
Això sí, les dones com cal costen molt de trobar: ‘Alzina i dona, de cent una de bona’.
I, per evitar que la dona descarrili, cal que estigui a casa i ben enfeinada: ‘Dona ociosa no pot ser virtuosa’, ‘Dona aficionada als balls, per casa no té treballs’, ‘Dona brincadissa, ni a casa ni a missa’. | [
"cultura",
"cultura popular"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El refranyer popular s’ha quedat desfasat pel que fa a la seva visió de les dones, ja que només reflecteix les idees masclistes d’altres èpoques. Així, les dites populars estan carregades de tòpics i prejudicis, com ara que les dones han de quedar-se a casa i són emocionalment inestables, perilloses i incapaces d’exercir el poder.",
"a2": "El refranyer popular està infestat de dites masclistes i misògines que, segurament, van estar escrites per homes. Així, es dona la visió que les dones han de ser submises, primes i callades. Se les sol comparar amb animals de manera pejorativa i es parla de la seva poca traça per exercir el poder.",
"a3": "La majoria de dites i refranys del refranyer tradicional estan plens de tòpics i prejudicis sobre les dones, gairebé sempre amb una opinió pejorativa. Però la misogínia no és exclusiva del refranyer. En el curs de la història, hi ha moltes proves escrites que demostren que la literatura, el pensament i la política han menystingut molt sovint les dones."
},
"extractive": {
"a1": "N’és un exemple la visió que té de la dona, que en la majoria de dites i refranys va carregada de tòpics i prejudicis, gairebé sempre amb una opinió pejorativa.\nPerò la misogínia del refranyer no és pas cap fet aïllat: en el curs de la història hi ha moltes proves escrites que palesen que la literatura, el pensament i la política s’han dedicat a menystenir les dones.\nSi fem cas del refranyer, la dona és un ésser d’una gran inestabilitat emocional, que sempre crida, plora i, en general, complica la plàcida existència dels homes: ‘D’home tiple i dona tenor, deslliureu-nos-en Senyor’, ‘A tothora el gos pixa i la dona plora’, ‘Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant’.\nPerò les qualitats pejoratives de les dones no s’acaben aquí: el refranyer també dedica molt d’espai a advertir del perill que representen: ‘Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs’, ‘Cartes, daus, dones i vi, el ric fan tornar mesquí’, ‘De la dona que pel carrer troba sovint diner, no et fiïs ni gota’, ‘Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per a ell’.",
"a2": "N’és un exemple la visió que té de la dona, que en la majoria de dites i refranys va carregada de tòpics i prejudicis, gairebé sempre amb una opinió pejorativa.\nDe fet, el refranyer parla tothora de les dones com a esposes i des d’un punt de vista molt masculí, talment com si d’escriure la saviesa popular només se n’haguessin encarregat els homes.\nN’és una bona prova el fet que les dones sovint siguin comparades amb animals i estris propis de les feines del camp: ‘Al que té carro i muller, mai li faltarà què fer, ‘Dona i cavall, donen treball’, ‘Del mateix lloc, ni dona ni porc’.\nSi fem cas del refranyer, la dona és un ésser d’una gran inestabilitat emocional, que sempre crida, plora i, en general, complica la plàcida existència dels homes: ‘D’home tiple i dona tenor, deslliureu-nos-en Senyor’, ‘A tothora el gos pixa i la dona plora’, ‘Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant’.",
"a3": "N’és un exemple la visió que té de la dona, que en la majoria de dites i refranys va carregada de tòpics i prejudicis, gairebé sempre amb una opinió pejorativa.\nPerò la misogínia del refranyer no és pas cap fet aïllat: en el curs de la història hi ha moltes proves escrites que palesen que la literatura, el pensament i la política s’han dedicat a menystenir les dones.\nSi fem cas del refranyer, la dona és un ésser d’una gran inestabilitat emocional, que sempre crida, plora i, en general, complica la plàcida existència dels homes: ‘D’home tiple i dona tenor, deslliureu-nos-en Senyor’, ‘A tothora el gos pixa i la dona plora’, ‘Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant’.\nPerò les qualitats pejoratives de les dones no s’acaben aquí: el refranyer també dedica molt d’espai a advertir del perill que representen: ‘Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs’, ‘Cartes, daus, dones i vi, el ric fan tornar mesquí’, ‘De la dona que pel carrer troba sovint diner, no et fiïs ni gota’, ‘Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per a ell’."
},
"extreme": {
"a1": "La visió de la dona en el refranyer popular ha quedat totalment desfasada i està carregada de tòpics i prejudicis misògins.",
"a2": "Les dones al refranyer popular es descriuen de manera pejorativa: comparades amb animals, han de ser submises i primes.",
"a3": "El refranyer tradicional, en la majoria de dites i refranys sobre les dones, va carregat de tòpics i prejudicis pejoratius."
}
} |
2,584 | El sindicat de policies europeus reclama a Europol la integració de Mossos i Ertzaintza a l'agència | De Bolle diu a EuroCOP que veu "coherent" incloure els cossos al seu sistema d'intercanvi d'informació però que és una qüestió política | El sindicat de policies europeus, EuroCOP, ha reclamat a l'Europol la integració a l'agència dels Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza perquè puguin accedir directament, entre d'altres, al sistema d'intercanvi d'informació SIENA.
En una reunió amb la directora de l'Europol, Catherine De Bolle, EuroCOP ha plantejat que els agents de la policia catalana i basca, com els d'Irlanda del Nord i Escòcia, no tenen el mateix accés que la Policia Nacional o la Guardia Civil a la xarxa d'intercanvi d'informació malgrat ser "policia integral" i combatre el mateix tipus de delictes, inclosos el terrorisme o el tràfic de drogues.
La presidenta d'EuroCOP, Àngels Bosch, ha explicat a l'ACN que De Bolle ha vist "coherent" la proposta però ha admès que no hi pot fer res perquè és una "qüestió política" que depèn dels estats membres.
Segons ha explicat la presidenta del sindicat de policies europeus, la finalitat de la petició és garantir que cossos com el dels Mossos o la policia basca puguin "treballar plegats en les mateixes condicions" que d'altres que també són policies integrals, "pel bé de la seguretat" de tots els ciutadans i dels propis agents.
El comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, també reivindicava divendres passat la participació del cos als organismes de cooperació policial internacional com l'Europol.
Després d'integrar-se al CITCO espanyol, el cap de la policia catalana va demanar ampliar l'accés als cossos policials per fer més àgils i eficients les comunicacions i les operacions conjuntes.
A més, Sallent també va dir que cal passar de la "competició" a la "col·laboració" entre cossos.
De fet, aquesta és una reivindicació històrica del sindicat europeu.
La pròpia Bosch ja alertava al 2017 que l'exclusió dels Mossos i altres cossos d'Europol era un "risc" per la seguretat de tota Europa, i també va treure el tema en una reunió amb el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker l'any 2016.
Accés a un sistema cada cop més unificat
Per millorar l'eficiència, Europol ja està treballant per unificar els seus sistemes de bases de dades de cara al 2021.
Així, es pretén que amb el nom d'una persona ja es pugui accedir a molta de la informació que se'n té, mentre que ara les bases de dades estan separades i n'hi ha de persones, vehicles, empreses o d'altres elements.
"Això ho unificaran i serà una única base de dades, així que no té sentit que progressem a nivell europeu per unificar i fer-ho tot més fàcil i els estats no vagin en la mateixa línia", ha afirmat Bosch, recordant les traves que encara tenen Mossos o agents bascos per accedir a la informació.
A nivell operatiu, ha explicat la presidenta d'EuroCOP, des d'Europol veuen "normal i correcte" que els Mossos, l'Ertzaintza o els agents escocesos o nord-irlandesos puguin comptar amb accés directe al SIENA.
Però els insisteixen que no poden actuar perquè la decisió és en mans dels estats.
Ara per ara, els agents catalans, per exemple, no tenen accés directe al sistema SIENA de l'Europol, i només poden accedir-hi via la Policia Nacional.
Això, malgrat que el maig del 2017 es va aprovar una nova normativa sobre Europol que diu que "tenint en compte l'estructura descentralitzada d'alguns estats membres" i la necessitat de garantir l'intercanvi d'informació ràpid, l'agència ha de tenir permesa la cooperació directa amb cossos no estatals.
Amb tot, la legislació vinculava aquesta opció a les "condicions definides pels estats membres" i, per tant, a una voluntat política que no ha arribat.
La presidenta d'EuroCOP, Àngels Bosch, es va entrevistar dimarts amb Catherine De Bolle a Europol, en una trobada on també va participar el vicepresident del sindicat europeu de policia, Calum Steele.
A més de l'intercanvi d'informació, també van parlar sobre migració o les conseqüències del Brexit, que en el pitjor dels escenaris podria deixar als cossos policials del Regne Unit sense accés a les bases de dades.
En cas d'acord entre Londres i Brussel·les, els agents podrien comptar amb un sistema similar al que tenen actualment Suïssa o altres països tercers de la UE, a través d'acords bilaterals amb l'Europol. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El sindicat de policies europeus, EuroCOP, ha demanat a l'Europol que els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza tinguin el mateix accés a les xarxes de cooperació policial internacional que la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, ja que combaten el mateix tipus de crims. Tanmateix, la directora de l'Europol ha declarat que la decisió depèn dels estats membres.",
"a2": "EuroCOP, el sindicat europeu de policies, ha decidit reclamar a l'Europol que s'integrin a l'agència els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza, perquè tinguin accés al sistema d'informació SIENA. Ara per ara, aquests cossos de seguretat només tenen accés a aquest sistema si és a través de la Policia Nacional. Així, es vol que puguin treballar en les mateixes condicions.",
"a3": "El sindicat de policies europeus, EuroCOP, ha reclamat a l'Europol la integració a l'agència dels Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza, perquè puguin accedir directament a la xarxa d'intercanvi d'informació. Els agents de la policia catalana i basca, com els d'Irlanda del Nord i Escòcia, no tenen el mateix accés que la Policia Nacional o la Guàrdia Civil a la xarxa."
},
"extractive": {
"a1": "El sindicat de policies europeus, EuroCOP, ha reclamat a l'Europol la integració a l'agència dels Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza perquè puguin accedir directament, entre d'altres, al sistema d'intercanvi d'informació SIENA.\nEn una reunió amb la directora de l'Europol, Catherine De Bolle, EuroCOP ha plantejat que els agents de la policia catalana i basca, com els d'Irlanda del Nord i Escòcia, no tenen el mateix accés que la Policia Nacional o la Guardia Civil a la xarxa d'intercanvi d'informació malgrat ser \"policia integral\" i combatre el mateix tipus de delictes, inclosos el terrorisme o el tràfic de drogues.\nSegons ha explicat la presidenta del sindicat de policies europeus, la finalitat de la petició és garantir que cossos com el dels Mossos o la policia basca puguin \"treballar plegats en les mateixes condicions\" que d'altres que també són policies integrals, \"pel bé de la seguretat\" de tots els ciutadans i dels propis agents.\nLa pròpia Bosch ja alertava al 2017 que l'exclusió dels Mossos i altres cossos d'Europol era un \"risc\" per la seguretat de tota Europa, i també va treure el tema en una reunió amb el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker l'any 2016.",
"a2": "El sindicat de policies europeus, EuroCOP, ha reclamat a l'Europol la integració a l'agència dels Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza perquè puguin accedir directament, entre d'altres, al sistema d'intercanvi d'informació SIENA.\nSegons ha explicat la presidenta del sindicat de policies europeus, la finalitat de la petició és garantir que cossos com el dels Mossos o la policia basca puguin \"treballar plegats en les mateixes condicions\" que d'altres que també són policies integrals, \"pel bé de la seguretat\" de tots els ciutadans i dels propis agents.\nAixí, es pretén que amb el nom d'una persona ja es pugui accedir a molta de la informació que se'n té, mentre que ara les bases de dades estan separades i n'hi ha de persones, vehicles, empreses o d'altres elements.\nA més de l'intercanvi d'informació, també van parlar sobre migració o les conseqüències del Brexit, que en el pitjor dels escenaris podria deixar als cossos policials del Regne Unit sense accés a les bases de dades.",
"a3": "El sindicat de policies europeus, EuroCOP, ha reclamat a l'Europol la integració a l'agència dels Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza perquè puguin accedir directament, entre d'altres, al sistema d'intercanvi d'informació SIENA.\nEn una reunió amb la directora de l'Europol, Catherine De Bolle, EuroCOP ha plantejat que els agents de la policia catalana i basca, com els d'Irlanda del Nord i Escòcia, no tenen el mateix accés que la Policia Nacional o la Guardia Civil a la xarxa d'intercanvi d'informació malgrat ser \"policia integral\" i combatre el mateix tipus de delictes, inclosos el terrorisme o el tràfic de drogues.\nLa presidenta d'EuroCOP, Àngels Bosch, ha explicat a l'ACN que De Bolle ha vist \"coherent\" la proposta però ha admès que no hi pot fer res perquè és una \"qüestió política\" que depèn dels estats membres. \nSegons ha explicat la presidenta del sindicat de policies europeus, la finalitat de la petició és garantir que cossos com el dels Mossos o la policia basca puguin \"treballar plegats en les mateixes condicions\" que d'altres que també són policies integrals, \"pel bé de la seguretat\" de tots els ciutadans i dels propis agents."
},
"extreme": {
"a1": "EuroCOP ha reclamat a l'Europol que es doni accés als Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza a la xarxa d'intercanvi d'informació.",
"a2": "EuroCOP reclama a l'Europol que s'adjunti els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza al sistema SIENA, perquè treballen en les mateixes condicions.",
"a3": "El sindicat de policies europeus, EuroCOP, reclama a l'Europol la integració a l'agència dels Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza."
}
} |
1,459 | La diplomàcia catalana posa la directa | Recepció del president Puigdemont amb el cos consular aquest dijous a la tarda | La creació del departament d’Afers Exteriors dóna una significació especial a l’acte | Diplocat fa anys que treballa en una estratègia triangular | La diplomàcia catalana es desplega.
Aquesta tarda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, rebrà el cos consular establert a Barcelona en una recepció a Palau.
Intervindran el mateix president, el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el degà del cos consular i cònsol del Paraguai, Juan Alfredo Buffa.
Hi serà present també Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement.
La recepció al cos diplomàtic s’inscriu en una dinàmica habitual.
Aquest cop, però, el context polític és molt diferent.
La creació del nou departament que dirigeix Raül Romeva és una aposta estratègica del Govern.
L’executiu de Mariano Rajoy ha recorregut al Tribunal Constitucional la nova conselleria, tot i que la impugnació sembla destinada a un recorregut efímer.
Dimarts passat, el conseller Romeva va comparèixer davant de la comissió d’Acció Exterior del Parlament per explicar les línies d’actuació del departament.
Va deixar clar que l’àrea de política internacional “és la primera estructura d’Estat”.
L’endemà, Romeva va inaugurar la quarta edició del Màster Executiu en Diplomàcia i Acció Exterior, que organitza el Consell de diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública i l’Institut Barcelona d’estudis Internacionals.
En l’acte el conseller va deixar clar que “les institucions catalanes avancen cap a un nou model de representació a l’exterior, en un món més dinàmic, flexible i interdependent”.
El curs, que seguiran prop d’una vintena de tècnics de la funció pública, està dirigit per un acadèmic reconegut, Carles Boix, format a Harvard i catedràtic de Ciència Política i Afers Públics a Princeton.
Diplocat, tres anys d’èxit
La política catalana ha viscut, des de les eleccions del 27-S, tres mesos de bloqueig, ja superats.
Però això no ha afectat la diplomàcia catalana.
Diplocat és un consorci públic-privat que ha continuat fent la tasca que du a terme des de fa prop de tres anys.
El seu secretari general, Albert Royo, ho explica a NacióDigital: “Hem desenvolupat una estratègia triangular: acadèmica, en premsa i parlamentària”.
En el pla acadèmic, Royo assenyala que “hem accedit a les principals universitats i "think-tanks" d'Europa i els Estats Units per explicar la realitat catalana, convidant els millors analistes a seguir el procés.
Hi ha un argument fort que incideix en els interlocutors.
En el segle XX, s’ha passat d’una cinquantena d’Estats independents a prop de dos-cents.
Molts d’aquests estats han nascut de forma traumàtica.
Catalunya és un cas exemplar de procés sobiranista civil i democràtic”.
Pel que fa a la presència del cas català en la premsa estrangera, Albert Royo explica que “en poc més de dos anys, hem aconseguit inserir uns seixanta articles del president i de responsables polítics en els mitjans més prestigiosos del món, com Le Monde, The Guardian, The New York Times o Frankfurter Allgemeine.
diplomàcia parlamentària molt activa.
Royo recorda que delegacions catalanes han anat a explicar les aspiracions de Catalunya a molts parlaments: Dinamarca (on es va aprovar una moció demanant al govern espanyol que negociés), Bèlgica, Suècia, Irlanda… Al Congrés dels EUA, els representants de la Generalitat van ser rebuts per la subcomissió d’Afers Europeus.
La diplomàcia espanyola no fa la seva feina
Diplocat organitza visites de periodistes estrangers a Catalunya.
En el circuit de contactes que fan, s’inclouen trobades amb el Govern català, però també amb les forces de l’oposició, de manera que els visitants puguin accedir a tota la informació de la realitat catalana.
Això respon a una visió d’Estat del qual ha de ser la feina diplomàtica.
Albert Royo es mostra molt crític, en aquest sentit, amb la diplomàcia espanyola, “que actua al servei d’un govern determinat i no pas dels interessos del conjunt de tot l’Estat”.
Quan es tracta de comparar el comportament de la diplomàcia espanyola amb la dels altres països, la comparació és sempre odiosa.
Royo explica que durant la campanya del referèndum a Escòcia, el Foreign Office va actuar d’una manera molt diferent del ministeri d’Exteriors espanyol: “Els funcionaris britànics explicaven als seus interlocutors les diferents posicions enfrontades davant la consulta, en una actitud suprapartidista pròpia d’un gran Estat democràtic com el Regne Unit”.
En això, malauradament, Espanya continua molt "diferent". | [
"diplomàcia"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La Generalitat ha apostat per la diplomàcia creant la nova conselleria d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, amb Raül Romeva al capdavant. Amb això i el Diplocat, el govern pretén donar a conèixer el cas de Catalunya a l’estranger i aconseguir el suport internacional. Així, s'organitzen viatges de la delegació catalana a altres parlaments i visites de periodistes estrangers a Catalunya.",
"a2": "El president Puigdemont rebrà aquesta tarda el cos consular al Palau de la Generalitat. Aquesta recepció és una dinàmica habitual, però no des que Rajoy ha recorregut al Tribunal Constitucional la nova conselleria. D'altra banda, es recorda que les institucions catalanes han estat ben rebudes a diferents països del món on han explicat les aspiracions de Catalunya.",
"a3": "En una recepció al Palau de la Generalitat, amb motiu de la creació del departament d’Afers Exteriors, el president Carles Puigdemont, rebrà el cos consular establert a Barcelona. Hi seran presents el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el degà del cos consular i cònsol del Paraguai, Juan Alfredo Buffa."
},
"extractive": {
"a1": "Aquesta tarda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, rebrà el cos consular establert a Barcelona en una recepció a Palau.\nL’endemà, Romeva va inaugurar la quarta edició del Màster Executiu en Diplomàcia i Acció Exterior, que organitza el Consell de diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública i l’Institut Barcelona d’estudis Internacionals.\nDiplocat és un consorci públic-privat que ha continuat fent la tasca que du a terme des de fa prop de tres anys.\nAlbert Royo es mostra molt crític, en aquest sentit, amb la diplomàcia espanyola, “que actua al servei d’un govern determinat i no pas dels interessos del conjunt de tot l’Estat”. ",
"a2": "Aquesta tarda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, rebrà el cos consular establert a Barcelona en una recepció a Palau.\nL’endemà, Romeva va inaugurar la quarta edició del Màster Executiu en Diplomàcia i Acció Exterior, que organitza el Consell de diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública i l’Institut Barcelona d’estudis Internacionals.\nEn l’acte el conseller va deixar clar que “les institucions catalanes avancen cap a un nou model de representació a l’exterior, en un món més dinàmic, flexible i interdependent”.\nRoyo recorda que delegacions catalanes han anat a explicar les aspiracions de Catalunya a molts parlaments: Dinamarca (on es va aprovar una moció demanant al govern espanyol que negociés), Bèlgica, Suècia, Irlanda…",
"a3": "Aquesta tarda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, rebrà el cos consular establert a Barcelona en una recepció a Palau.\nL’endemà, Romeva va inaugurar la quarta edició del Màster Executiu en Diplomàcia i Acció Exterior, que organitza el Consell de diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública i l’Institut Barcelona d’estudis Internacionals.\nEn el circuit de contactes que fan, s’inclouen trobades amb el Govern català, però també amb les forces de l’oposició, de manera que els visitants puguin accedir a tota la informació de la realitat catalana.\nAlbert Royo es mostra molt crític, en aquest sentit, amb la diplomàcia espanyola, “que actua al servei d’un govern determinat i no pas dels interessos del conjunt de tot l’Estat”."
},
"extreme": {
"a1": "El govern català aposta per la diplomàcia i per donar a conèixer el cas de Catalunya a nivell internacional.",
"a2": "Recepció del cos consular per part de Puigdemont i presentació de les institucions catalanes i les seves aspiracions.",
"a3": "Després de la creació del departament d’Afers Exteriors, el president Puigdemont rep el cos consular al Palau de la Generalitat."
}
} |
341 | El sistema sanitari repensa el seu impacte en el canvi climàtic en el Congrés Mundial d’Hospitals a Barcelona | Trilla encoratja els sanitaris a ser un exemple contra l'emergència climàtica, com quan ho van ser amb el tabac | El Congrés Mundial d’Hospitals que es fa a Barcelona situa com un dels principals reptes el de millorar la relació entre els sistemes de salut i l’emergència climàtica.
En una conferència de premsa per presentar alguns dels temes sobre aquesta edició, que es fa entre el 8 i l’11 de novembre, diferents representants de la trobada han fet referència a la necessitat de millorar la digitalització, reduir tant com es pugui la presencialitat i ser més eficients energèticament.
Així, el president del comitè científic del congrés, Antoni Trilla, ha animat els sanitaris a reduir la petjada ecològica i ser un exemple en la lluita contra la contaminació, com ho va fer el sector sanitari en el passat per conscienciar sobre el tabac.
El també cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic ha enumerat diferents possibilitats a l’abast dels treballadors del sistema de salut, argumentant que en són molts i que cal reduir l’augment de la temperatura del planeta.
“Als alumnes de medicina i a nosaltres mateixos ens diem: Si pots, ves caminant o en bicicleta.
Dutxa’t amb aigua menys calenta.
Planta un arbre.
Fes una sèrie de coses i dona exemple”, ha apuntat.
En un moment que coincideix amb la Cimera del Clima de Glasgow, Trilla assegura que “igual que en el seu moment els metges van ser un exemple a l’hora de deixar de fumar i van deixar-ho de manera majoritària, ara és el moment que tots els professionals sanitaris individualment i, per descomptat, les grans organitzacions demostrin que estan preocupats i facin petits esforços”.
Sobre això, una altra de les representants de l’acte, Muna Tahlak, directora general de l’Hospital de Dones i Nens Latifa de Dubai i tresorera de la Federació Internacional d’Hospitals (IHF), ha apuntat la necessitat de fixar-se en els anomenats “hospitals verds” d’arreu del món i en aprofitar una dels aprenentatges positius de la pandèmia, com és l’assistència telemàtica.
“S’ha pogut tractar molta gent fora d’un context hospitalari”, ha recordat.
Així, si això s’aconseguís consolidar, es podria arribar a fer minvar “el consum de recursos”.
Precisament per posar xifres a la necessitat, l’actual president de l’IHF, Risto Miettunen, ha apuntat que “de mitjana, en un hospital universitari es calcula que hi ha uns dos milions de pacients ambulatoris que es tracten anualment”.
“Si tots necessiten un desplaçament, imaginem l’impacte que té en el canvi climàtic”, ha afegit.
Tot i reconèixer que els hospitals són grans generadors de residus, tan plàstics com energètics i que requereixen un gran nombre de desplaçaments, també ha recordat que la relació dels sistemes de salut i l’emergència climàtica és “una via de dos sentits”, ja que l’atenció sanitària també s’hi ha hagut d’adaptar.
Com a exemple, ha citat l’augment dels incendis que s’han pogut veure els últims temps a punts com Califòrnia, als Estats Units, o a Austràlia.
“Això acaba repercutint en el fet de tenir unes majors necessitats d’atenció hospitalària per als afectats”, ha valorat.
Amb tot, Miettunen ha assenyalat que en aquest congrés un dels temes importants que s’abordarà és la relació amb el canvi climàtic.
Entre les diferents vessants, ha destacat “la digitalització en entorns que ajudi a garantir una major sostenibilitat del tractament hospitalari”.
Sobre altres reptes del congrés, Trilla ha apuntat que ja van acumulats més de sis-cents dies de pandèmia i que s’hauran de debatre també les fórmules per resoldre “l’equilibri sempre difícil” de la gestió entre pacients covid i de la resta de patologies.
La cita preveu abordar desafiaments que toquen la recuperació de l’equitat en l’accés al sistema de salut o l’adaptació als nous perfils amb malalties cròniques.
Part d’aquestes reflexions que han quedat accentuades per la irrupció de la pandèmia es podran aplicar a diferents contextos sanitaris de tot el món, segons Muna Tahlak, ja que ha fet emergir “problemes molts similars” en punts allunyats del planeta.
Els dos mateixos doctors, alhora, recorden la importància d’aconseguir un millor finançament per resoldre alguns d’aquests reptes.
En aquest àmbit, el cap d’epidemiologia del Clínic ha matisat, a més, que si bé part de la inversió ha d’anar destinada a innovació i renovació de la maquinària, la prioritat és ampliar la dotació econòmica per al personal sanitari i millorar les seves condicions de treball.
Pel que fa al mateix congrés, Risto Miettunen, ha celebrat que, tot i haver-se hagut d’endarrerir la seva celebració, l’edició a Barcelona s’hagi pogut celebrar finalment amb un format híbrid.
Així, ha assenyalat que hi assistiran en total més de mil persones presencialment i unes quatre-centes digitalment, fet que suposa “un rècord” en conjunt. | [
"societat",
"sanitat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Diferents representants del Congrés Mundial d’Hospitals celebrat a Barcelona han presentat els temes d’aquesta edició durant una roda de premsa i han destacat el paper dels professionals sanitaris per conscienciar la ciutadania sobre el canvi climàtic i la importància de reduir la petjada ecològica. En aquest sentit, s’ha parlat de millorar la digitalització i consolidar l’assistència telemàtica, entre altres qüestions.",
"a2": "La nova edició del Congrés Mundial d'Hospitals celebrat a Barcelona posarà l'èmfasi en la necessitat de digitalitzar més els tractaments per eliminar l'empremta de carboni i reduir la presencialitat, cosa que també ha posat en relleu la crisi sanitària per la covid. Així mateix, també es tractarà l'accés al sistema de salut.",
"a3": "Se celebra a Barcelona el Congrés Mundial d’Hospitals. Un dels seus principals reptes és el de millorar la relació entre els sistemes de salut i l’emergència climàtica. En una roda de premsa de presentació, diferents representants han parlat de la necessitat de millorar la digitalització, reduir la presencialitat i ser més eficients energèticament."
},
"extractive": {
"a1": "El Congrés Mundial d’Hospitals que es fa a Barcelona situa com un dels principals reptes el de millorar la relació entre els sistemes de salut i l’emergència climàtica.\nEn una conferència de premsa per presentar alguns dels temes sobre aquesta edició, que es fa entre el 8 i l’11 de novembre, diferents representants de la trobada han fet referència a la necessitat de millorar la digitalització, reduir tant com es pugui la presencialitat i ser més eficients energèticament.\nAixí, el president del comitè científic del congrés, Antoni Trilla, ha animat els sanitaris a reduir la petjada ecològica i ser un exemple en la lluita contra la contaminació, com ho va fer el sector sanitari en el passat per conscienciar sobre el tabac.\nSobre altres reptes del congrés, Trilla ha apuntat que ja van acumulats més de sis-cents dies de pandèmia i que s’hauran de debatre també les fórmules per resoldre “l’equilibri sempre difícil” de la gestió entre pacients covid i de la resta de patologies.",
"a2": "El Congrés Mundial d’Hospitals que es fa a Barcelona situa com un dels principals reptes el de millorar la relació entre els sistemes de salut i l’emergència climàtica.\nEn una conferència de premsa per presentar alguns dels temes sobre aquesta edició, que es fa entre el 8 i l’11 de novembre, diferents representants de la trobada han fet referència a la necessitat de millorar la digitalització, reduir tant com es pugui la presencialitat i ser més eficients energèticament.\nTot i reconèixer que els hospitals són grans generadors de residus, tan plàstics com energètics i que requereixen un gran nombre de desplaçaments, també ha recordat que la relació dels sistemes de salut i l’emergència climàtica és “una via de dos sentits”, ja que l’atenció sanitària també s’hi ha hagut d’adaptar.\nLa cita preveu abordar desafiaments que toquen la recuperació de l’equitat en l’accés al sistema de salut o l’adaptació als nous perfils amb malalties cròniques.",
"a3": "El Congrés Mundial d’Hospitals que es fa a Barcelona situa com un dels principals reptes el de millorar la relació entre els sistemes de salut i l’emergència climàtica.\nEn una conferència de premsa per presentar alguns dels temes sobre aquesta edició, que es fa entre el 8 i l’11 de novembre, diferents representants de la trobada han fet referència a la necessitat de millorar la digitalització, reduir tant com es pugui la presencialitat i ser més eficients energèticament.\nSobre això, una altra de les representants de l’acte, Muna Tahlak, directora general de l’Hospital de Dones i Nens Latifa de Dubai i tresorera de la Federació Internacional d’Hospitals (IHF), ha apuntat la necessitat de fixar-se en els anomenats “hospitals verds” d’arreu del món i en aprofitar una dels aprenentatges positius de la pandèmia, com és l’assistència telemàtica.\nTot i reconèixer que els hospitals són grans generadors de residus, tan plàstics com energètics i que requereixen un gran nombre de desplaçaments, també ha recordat que la relació dels sistemes de salut i l’emergència climàtica és “una via de dos sentits”, ja que l’atenció sanitària també s’hi ha hagut d’adaptar."
},
"extreme": {
"a1": "El Congrés Mundial d’Hospitals celebrat a Barcelona ha destacat la importància de reduir la petjada ecològica.",
"a2": "El Congrés Mundial d'Hospitals a Barcelona tractarà temes com la digitalització dels tractaments i l'emergència climàtica.",
"a3": "El Congrés Mundial d’Hospitals de Barcelona es proposa millorar la relació entre els sistemes de salut i l’emergència climàtica."
}
} |
1,002 | La passió romàntica de «Werther» torna al Liceu 25 anys després | L'òpera adapta la cèlebre novel·la de Goethe, que es va convertir en la peça fundacional del Romanticisme | La producció compta amb Piotr Beczala, un dels millors tenors del món, que s’alternarà en el rol protagonista amb Josep Bros, el tenor català més internacional | Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) només tenia 24 anys quan va escriure Les tribulacions del jove Werther (1774), una obra que es convertiria, tot seguit, en la pedra fundacional del Romanticisme.
Aquella història va ser un èxit literari fulgurant, però també molt perillós.
De sobte, i després de l'impacte del llibre en centenars de lectors, s'imposava un nou model de conducta entre els joves més abrandats: el de Werther, un subjecte reconvertit en adjectiu i que descrivia l'idealista que s'enamora amb fervor, de tints asocials, una fonda desesperació i molt de sofriment.
Enfollits per les dèries d'un personatge de ficció, acòlits i seguidors van imitar el protagonista de la novel·la i van començar a vestir-se amb la mateixa roba que ell, vivint l'amor al límit del patiment i de l'èxtasi, i arribant –si es patia un desengany prou important– al suïcidi, que el Romanticisme va rebatejar, en plena sobredosi d'ínfules intel·lectuals, com el mal du siècle.
Allò va ser l'origen d'un fenomen que guanyava adeptes amb rapidesa: el Werther-Fieber (la "febre de Werther").
Però el drama no era cap faula, sinó que era ben cert: es calcula que van morir uns dos mil lectors en la societat germànica de finals del segle XVIII.
Tot per efecte de l'anomenat "suïcidi mímic".
Un segle més tard de la publicació de l'original, encara amb l'obra vigent i amb els romàntics en voga –i en plena efervescència en indrets com a Catalunya, on el període arriba tard–, Jules Massenet va composar-ne l'adaptació operística.
Werther s'estrenà el 16 de febrer del 1892 a Viena, en alemany, i el 16 de gener del 1893 a París, en francès.
Només sis anys més tard, el 29 d’abril de 1899, l'òpera arribava al Gran Teatre del Liceu, on ara torna després de 25 anys sense representar-se i on es podrà veure del 15 de gener al 4 de febrer sota la direcció d’escena de Willy Decker i la direcció musical d’Alain Altinoglu, que dirigirà l’Orquestra Simfònica del Liceu amb la participació del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.
«Werther» torna al Liceu 25 anys després Foto: Antoni Bofill
Un drama líric emblemàtic
La producció de l’Oper Frankfurt permetrà al públic barceloní gaudir en directe d'un dels millors tenors del món, Piotr Beczala, que s’alternarà en el rol de Werther amb el tenor català més internacional, Josep Bros, que també celebra els 25 anys des que va debutar al Liceu.
Anna Caterina Antonacci, una de les mezzosopranos més importants de la seva generació debuta el paper de Charlotte, rol que alterna amb Nora Gubisch.
L'obra mestra de Massenet, un dels títols imprescindibles del repertori clàssic francès, és un drama líric en quatre actes i compta amb un llibret d’Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann que ens situa a Wetzlar, Alemanya.
El protagonista s'enamora de Charlotte, però ella ja està promesa amb un altre home.
Després del matrimoni, ella l'aparta del seu costat i la desesperació per aquest amor impossible porta Werther a suïcidar-se i a morir a les mans de l'estimada.
L'adaptació compta amb la direcció musical d’Alain Altinoglu que, juntament amb Willy Decker, ha dotat la peça d'un expressionisme romàntic amb contrastos de color i formes d'expressió minimalistes.
Àries tan emblemàtiques com Pourquoi me réveiller ha convertit Werther en una de les peces més belles de tot el repertori líric, i una de les més apreciades pel públic i pels melòmans.
En el cas concret de Barcelona, la memòria artística del Gran Teatre del Liceu encara manté viu el record de l'actuació d'Alfredo Kraus d'ara fa vint-i-cinc anys –concretament el 19 de juliol de 1992–, que va aconseguir un èxit unànime.
En total, s’ha representat 51 vegades a la sala barcelonina, on ara arriba per recrear l'encís que la va fer eterna, una emoció que ha tingut la destresa de traspassar modes, vides i segles. | [
"òpera"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L’òpera “Wether” de Jules Massenet, basada en la novel·la romàntica “Les tribulacions del jove Werther” de Johann Wolfgang von Goethe, es presentarà un cop més al Liceu de Barcelona, produïda per l’Oper Frankfurt, dirigida per Willy Decker i Alain Altinoglu, i amb la participació de Piotr Beczala, Josep Bros, Anna Caterina Antonacci i Nora Gubisch.",
"a2": "Torna al Liceu l'òpera \"Werther\" després de vint-i-cinc anys. Aquesta peça està basada en l'obra de Goethe, que va influir molt a la seva època i va arribar a ser el màxim representant del Romanticisme. Aquesta obra va causar una taxa de suïcidis molt elevada. L'adaptació musical compta amb la direcció d'Alain Altinoglu.",
"a3": "L'òpera Werther, de Massenet, obra mestra del romanticisme, torna al Gran Teatre del Liceu després de 25 anys sense representar-se, amb direcció d’escena de Willy Decker. Alain Altinoglu dirigirà l’Orquestra Simfònica del Liceu, amb la participació del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers. L'obra està produïda per l’Oper Frankfurt i protagonitzada pels tenors Piotr Beczala i Josep Bros."
},
"extractive": {
"a1": "Enfollits per les dèries d'un personatge de ficció, acòlits i seguidors van imitar el protagonista de la novel·la i van començar a vestir-se amb la mateixa roba que ell, vivint l'amor al límit del patiment i de l'èxtasi, i arribant –si es patia un desengany prou important– al suïcidi, que el Romanticisme va rebatejar, en plena sobredosi d'ínfules intel·lectuals, com el mal du siècle.\nUn segle més tard de la publicació de l'original, encara amb l'obra vigent i amb els romàntics en voga –i en plena efervescència en indrets com a Catalunya, on el període arriba tard–, Jules Massenet va composar-ne l'adaptació operística.\nNomés sis anys més tard, el 29 d’abril de 1899, l'òpera arribava al Gran Teatre del Liceu, on ara torna després de 25 anys sense representar-se i on es podrà veure del 15 de gener al 4 de febrer sota la direcció d’escena de Willy Decker i la direcció musical d’Alain Altinoglu, que dirigirà l’Orquestra Simfònica del Liceu amb la participació del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.\nLa producció de l’Oper Frankfurt permetrà al públic barceloní gaudir en directe d'un dels millors tenors del món, Piotr Beczala, que s’alternarà en el rol de Werther amb el tenor català més internacional, Josep Bros, que també celebra els 25 anys des que va debutar al Liceu.",
"a2": "Enfollits per les dèries d'un personatge de ficció, acòlits i seguidors van imitar el protagonista de la novel·la i van començar a vestir-se amb la mateixa roba que ell, vivint l'amor al límit del patiment i de l'èxtasi, i arribant –si es patia un desengany prou important– al suïcidi, que el Romanticisme va rebatejar, en plena sobredosi d'ínfules intel·lectuals, com el mal du siècle.\nUn segle més tard de la publicació de l'original, encara amb l'obra vigent i amb els romàntics en voga –i en plena efervescència en indrets com a Catalunya, on el període arriba tard–, Jules Massenet va composar-ne l'adaptació operística.\nNomés sis anys més tard, el 29 d’abril de 1899, l'òpera arribava al Gran Teatre del Liceu, on ara torna després de 25 anys sense representar-se i on es podrà veure del 15 de gener al 4 de febrer sota la direcció d’escena de Willy Decker i la direcció musical d’Alain Altinoglu, que dirigirà l’Orquestra Simfònica del Liceu amb la participació del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.\nL'adaptació compta amb la direcció musical d’Alain Altinoglu que, juntament amb Willy Decker, ha dotat la peça d'un expressionisme romàntic amb contrastos de color i formes d'expressió minimalistes.",
"a3": "De sobte, i després de l'impacte del llibre en centenars de lectors, s'imposava un nou model de conducta entre els joves més abrandats: el de Werther, un subjecte reconvertit en adjectiu i que descrivia l'idealista que s'enamora amb fervor, de tints asocials, una fonda desesperació i molt de sofriment.\nEnfollits per les dèries d'un personatge de ficció, acòlits i seguidors van imitar el protagonista de la novel·la i van començar a vestir-se amb la mateixa roba que ell, vivint l'amor al límit del patiment i de l'èxtasi, i arribant –si es patia un desengany prou important– al suïcidi, que el Romanticisme va rebatejar, en plena sobredosi d'ínfules intel·lectuals, com el mal du siècle.\nNomés sis anys més tard, el 29 d’abril de 1899, l'òpera arribava al Gran Teatre del Liceu, on ara torna després de 25 anys sense representar-se i on es podrà veure del 15 de gener al 4 de febrer sota la direcció d’escena de Willy Decker i la direcció musical d’Alain Altinoglu, que dirigirà l’Orquestra Simfònica del Liceu amb la participació del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.\nLa producció de l’Oper Frankfurt permetrà al públic barceloní gaudir en directe d'un dels millors tenors del món, Piotr Beczala, que s’alternarà en el rol de Werther amb el tenor català més internacional, Josep Bros, que també celebra els 25 anys des que va debutar al Liceu."
},
"extreme": {
"a1": "L’òpera romàntica “Werther” es representarà al Liceu fins el febrer, sota la direcció de Willy Decker i Alain Altinoglu.",
"a2": "Torna l'obra romàntica \"Werther\" al Liceu, vint-i-cinc anys després, a càrrec d'Alain Altinoglu i Willy Decker com a directors.",
"a3": "25 anys després, torna al Gran Teatre del Liceu l'òpera \"Werther\", de Goethe, obra mestra del romanticisme."
}
} |
2,476 | Els estudiants mantenen la tancada a la Universitat de Lleida a l'espera de seguir negociant amb l'equip rectoral | L'Assemblea Okupació del Rectorat UdL ha previst per aquest dijous diferents activitats com ara xerrades, debats i un cinefòrum | Un grup d'una vintena d'estudiants ha tornat a passar la nit al despatx del rector de la Universitat de Lleida.
L'Assemblea Okupació del Rectorat UdL manté la tancada que porta a terme des de dimarts a la tarda arran d'un enfrontament amb els Mossos d'Esquadra durant una protesta contra la presència policial a la UdL.
Els estudiants tancats segueixen veient insuficients els compromisos que se'ls ofereixen des de l'equip rectoral i sobretot segueixen exigint garanties que no hi haurà presència policial pública i privada a la Universitat.
L'Assemblea ha organitzat per aquest dijous diferents activitats com ara debats, xerrades i un cinefòrum, a més d'un dinar i un sopar populars amb l'objectiu que el conjunt de la comunitat universitària pugui fer les seves aportacions davant les reivindicacions dels estudiants tancats.
Els estudiants que participen en la tancada a la UdL mantenen la l'ocupació del despatx del rector a l'espera de seguir negociant durant la jornada de dijous amb l'equip rectoral, després de considerar insuficients els compromisos oferts aquest dimecres des la UdL, segons ha explicat una dels portaveus del col·lectiu, la Llibertat.
Les tres principals reivindicacions que porten fent des de l'inici de la tancada passen per obtenir els compromisos públics i per escrit de la retirada de la presència policial pública i privada de la UdL, que no s'iniciï cap procés legal envers l'estudiant detinguda dimarts durant una protesta contra la presència policial al centre, i que no s'executin processos repressius ni acadèmics ni legals contra cap de les persones implicades en la mobilització estudiantil.
En la proposta que va fer arribar aquest dimecres als participants en la tancada, l'equip rectoral es compromet a no presentar cap denúncia davant la justícia arran de les protestes i l'ocupació del Rectorat i a treballar per tal que no hi hagi conseqüències en termes legals dels participants i a no actuar en termes acadèmics contra cap estudiant que hagi participat en els fets.
Per la seva part, la UdL exigeix als estudiants tancats el compromís que no s'impedirà el lliure exercici de l'activitat docent de cap dels seus professors i l'abandonament de l'ocupació de l'edifici del Rectorat, per tal que puguin continuar amb normalitat les activitats docents, administratives i d'investigació.
El vicerector de Campus de la UdL, Jesús Avilla, ha expressat el compromís que "la policia no estarà a la universitat si qualsevol professor té les garanties que podrà fer les classes amb normalitat" i ha recordat que la seguretat privada seguirà estant a la Universitat durant les nits i caps de setmana, de la mateixa manera que durant la resta de l'any.
"No sé si algú es pensa que l'equip de govern vol que la policia estigui permanentment a la UdL i això és impensable", ha deixat clar.
Pel que fa a les possibles represàlies que els mossos o l'autoritat judicial puguin emprendre d'ofici contra els participants en la mobilització estudiantil, Avilla ha afirmat que la UdL no pot oferir garanties en aquest sentit "perquè això no està en les mans del rector".
El Consell de l'Estudiantat defensa la llibertat de càtedra però qüestiona la presència policial a la UdL
Després que una més d'una desena de professors de la UdL signessin dimecres un escrit mostrant la seva preocupació per la continuada presència policial en seu acadèmica i lamentant la detenció d'una estudiant dins l'edifici del Rectorat, aquest dijous el Consell de l'Estudiantat de la UdL també ha qüestionat i rebutjat "la necessitat de la reiterada presencia policial a la Universitat" ja que "representa un precedent greu en la universitat", però tot i això remarca en un comunicat que "la prioritat és salvaguardar la integritat moral i física dels membres de la comunitat universitària".
En aquest sentit, el Consell defensa "la llibertat de càtedra de tots els professors de la UdL independentment de la seva ideologia política fora de les aules", després que un grup d'estudiants porti setmanes expressant el seu rebuig al fet que la subdelegada del govern de l'Estat a Lleida, Inma Manso, imparteixi classes al grau de Periodisme i Comunicació Audiovisiual.
Per això, el Consell de l'Estudiantat de la UdL rebutja que per motius d'aquesta índole "s'alteri el funcionament normal de qualsevol classe" i emplaça a buscar una solució consensuada a la problemàtica en el marc dels protocols que la UdL ja té establerts. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Una vintena d'estudiants continuen tancats al despatx del rector de la Universitat de Lleida com a protesta contra la presència policial a l'UdL. Els principals objectius de la tancada són aconseguir la retirada de la presència policial del campus i que no es duguin a terme processos repressius contra cap estudiant present a la mobilització.",
"a2": "Continua la tancada a la rectoria de l'UdL en considerar-se les concessions del vicerector insuficients. I és que la universitat no perseguirà els participants a les protestes estudiantils i la policia es retirarà, però la seguretat privada no. Totes les parts han coincidit, això sí, en el respecte a la llibertat de càtedra dels docents, independentment de colors polítics.",
"a3": "Un grup d'uns vint estudiants de la Universitat de Lleida ha tornat a passar la nit al despatx del rector, després de considerar que les propostes ofertes des de l'UdL són insuficients. La principal reivindicació dels estudiants és la retirada de la presència policial, tant pública com privada, de la Universitat."
},
"extractive": {
"a1": "Després que més d'una desena de professors de l'UdL signessin dimecres un escrit mostrant la seva preocupació per la continuada presència policial en seu acadèmica i lamentant la detenció d'un estudiant dins l'edifici del Rectorat, aquest dijous el Consell de l'Estudiant de l'UdL també ha qüestionat i rebutjat \"la necessitat de la reiterada presència policial a la Universitat\", ja que \"representa un precedent greu en la universitat\", però tot i això remarca en un comunicat que \"la prioritat és salvaguardar la integritat moral i física dels membres de la comunitat universitària\".\nLes tres principals reivindicacions que es fan des de l'inici de la tancada passen per obtenir els compromisos públics i per escrit de la retirada de la presència policial pública i privada de l'UdL, que no s'iniciï cap procés legal envers l'estudiant detinguda dimarts durant una protesta contra la presència policial al centre, i que no s'executin processos repressius ni acadèmics ni legals contra cap de les persones implicades en la mobilització estudiantil.\nEls estudiants que participen en la tancada a l'UdL mantenen l'ocupació del despatx del rector a l'espera de seguir negociant durant la jornada de dijous amb l'equip rectoral, després de considerar insuficients els compromisos oferts aquest dimecres des l'UdL, segons ha explicat una dels portaveus del col·lectiu, la Llibertat.\nEl vicerector de Campus de la UdL, Jesús Avilla, ha expressat el compromís que \"la policia no estarà a la universitat si qualsevol professor té les garanties que podrà fer les classes amb normalitat\" i ha recordat que la seguretat privada encara serà present a la Universitat durant les nits i els caps de setmana, de la mateixa manera que durant la resta de l'any.",
"a2": "Els estudiants que participen en la tancada a l'UdL mantenen l'ocupació del despatx del rector a l'espera de seguir negociant durant la jornada de dijous amb l'equip rectoral, després de considerar insuficients els compromisos oferts aquest dimecres des l'UdL, segons ha explicat una dels portaveus del col·lectiu, la Llibertat. \nLes tres principals reivindicacions que es fan des de l'inici de la tancada passen per obtenir els compromisos públics i per escrit de la retirada de la presència policial pública i privada de l'UdL, que no s'iniciï cap procés legal envers l'estudiant detinguda dimarts durant una protesta contra la presència policial al centre, i que no s'executin processos repressius ni acadèmics ni legals contra cap de les persones implicades en la mobilització estudiantil. \nEl vicerector de Campus de la UdL, Jesús Avilla, ha expressat el compromís que \"la policia no estarà a la universitat si qualsevol professor té les garanties que podrà fer les classes amb normalitat\" i ha recordat que la seguretat privada encara serà present a la Universitat durant les nits i els caps de setmana, de la mateixa manera que durant la resta de l'any. \nEn aquest sentit, el Consell defensa \"la llibertat de càtedra de tots els professors de l'UdL independentment de la seva ideologia política fora de les aules\", després que un grup d'estudiants porti setmanes expressant el seu rebuig al fet que la subdelegada del govern de l'Estat a Lleida, Inma Manso, imparteixi classes al grau de Periodisme i Comunicació Audiovisiual.",
"a3": "Els estudiants que participen en la tancada a l'UdL mantenen l'ocupació del despatx del rector a l'espera de seguir negociant durant la jornada de dijous amb l'equip rectoral, després de considerar insuficients els compromisos oferts aquest dimecres des l'UdL, segons ha explicat una dels portaveus del col·lectiu, la Llibertat.\nLes tres principals reivindicacions que porten fent des de l'inici de la tancada passen per obtenir els compromisos públics i per escrit de la retirada de la presència policial pública i privada de l'UdL, que no s'iniciï cap procés legal envers l'estudiant detinguda dimarts durant una protesta contra la presència policial al centre, i que no s'executin processos repressius ni acadèmics ni legals contra cap de les persones implicades en la mobilització estudiantil.\nEl vicerector de Campus de la UdL, Jesús Avilla, ha expressat el compromís que \"la policia no estarà a la universitat si qualsevol professor té les garanties que podrà fer les classes amb normalitat\" i ha recordat que la seguretat privada encara serà present a la Universitat durant les nits i els caps de setmana, de la mateixa manera que durant la resta de l'any.\nDesprés que una més d'una desena de professors de l'UdL signessin dimecres un escrit mostrant la seva preocupació per la continuada presència policial en seu acadèmica i lamentant la detenció d'una estudiant dins l'edifici del Rectorat, aquest dijous el Consell de l'Estudiantat de l'UdL també ha qüestionat i rebutjat \"la necessitat de la reiterada presència policial a la Universitat\", ja que \"representa un precedent greu en la universitat\", però tot i això remarca en un comunicat que \"la prioritat és salvaguardar la integritat moral i física dels membres de la comunitat universitària\"."
},
"extreme": {
"a1": "L'Assemblea Okupació del Rectorat UdL segueix mantenint-se tancada al despatx del rector de la Universitat de Lleida.",
"a2": "Els estudiants de la UdL no veuen suficients els compromisos de la rectoria i mantenen la tancada reivindicativa.",
"a3": "Els estudiants continuen amb la tancada a la Universitat de Lleida en considerar insuficients els compromisos oferts per l'UdL."
}
} |
2,372 | Un 40% dels resultats de cerques a YouTube amb dubtes sobre les vacunes difonen el "discurs antivacunes" | El CAC i el Col·legi de Metges de Barcelona adverteixen dels riscos d'aquests vídeos a mitjà termini | El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) fan un crit conjunt contra el "discurs antivacunes", que ja es filtra a través del 40% dels vídeos de YouTube fruit de cerques amb dubtes sobre aquesta qüestió.
En un informe batejat 'El discurs antivacunes a internet', el CAC analitza uns continguts, dels quals ja ha demanat la retirada, que parlen de "suposada toxicitat" de les vacunes, se les vincula amb el desenvolupament de malalties diverses o retreuen una voluntat d'ocultacó de presumptes efectes nocius.
El president del CoMB, Jaume Padrós ha advertit del perill que aquests discursos calin a mitjà termini "com en països del nostre entorn" amb conseqüències per la salut que suposarien "un retorn al passat".
L'informe elaborat pel CAC analitza els deu vídeos amb més visualitzacions publicats a YouTube que propaguen aquest tipus de discurs.
Vídeos amb títols com 'Si amas a tus hijos, no los vacunes', o '10 ingredientes tóxicos dentro de las vacunas', que en suma acumulen més d'1,6 milions de visualitzacions.
Tots ells ja han estat denunciats pel CAC a YouTube per demanar-ne la retirada, la qual cosa ja "està analitzant" la plataforma, segons ha indicat el president de l'ens Roger Loppacher.
Loppacher ha explicat que van decidir elaborar aquest informe després de constatar que fins a un 48% de la població mundial creu que les vacunes no són segures, una dada de l'últim Eurobaròmetre i que s'atribueix, entre altres factors, a la desinformació per Internet.
En general, aquests vídeos vinculen vacunes amb trastorns com l'autisme, neguen la immunitat col·lectiva, qualifiquen de benignes algunes malalties com el xarampió i desacrediten els professionals de la medicina que aconsellen vacunar-se.
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha negat categòricament tots i cadascun d'aquests extrems, ha subratllat que les vacunes han estat un factor d'avanç històric en matèria de salut i ha afegit que la vacunació és, a més, "un acte de solidaritat" envers el conjunt de la societat i no només de protecció individual.
Padrós ha atribuït la propagació del discurs "antivacunes" a mers "apriorismes basats en creences".
Són discursos que "han fet forat" en països del nostre entorn, ha lamentat, i que tindran conseqüències a "curt i mitjà termini" aquí si s'instal·len.
"Conseqüències que podrien ser catastròfiques; és una regressió", ha advertit.
El doctor ha demanat "estar alerta" tot i admetre que a l'estat espanyol la situació no és la d'altres països, "com França o Itàlia".
"Però hi ha indicadors que ens diuen que això podria venir aquí, hi ha dades sobre retorn de malalties com el xarampió, cosa que suposaria una tornada al passat", ha apuntat Padrós.
Amb tot, ara mateix el Col·legi no tem per una davallada de les vacunacions a Catalunya, i els índex actuals són encara molt alts.
Certament, el que més preocupa és que es propagui la reticència detectada a països veïns envers la vacuna del xarampió, ha indicat la doctora Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron.
Però avui els índex de vacunació de la primera dosi i de la segona a Catalunya ronden el 95% de la població a casa nostra, ha concretat.
No obstant això, en els darrers temps el Col·legi ha obert quatre expedients a professionals de la salut pública, ja sigui per mala praxi o per difusió de continguts que abonen les tesis "antivacunes", segons ha revelat Jaume Padrós.
Un dels expedientats és un dels metges que apareix en un dels 10 vídeos analitzats pel CAC.
"Estem actuant amb contundència, som l'organització de tot l'Estat que ho està fent més i amb més rigor", ha tret pit el president del CoMB.
Després, Padrós ha volgut tranquil·litzar respecte "l'actitud de la immensa majoria de metges i professionals sanitaris del país d'acord amb el codi deontològic".
"Ens hem de sentir tranquils i orgullosos, perquè els resultats ens avalen i tenim els percentatges de vacunació altíssims i això sense imposicions", com sí existeixen a altres països, ha recordat sense descartar-ne en un futur si s'estén el discurs contrari a les vacunes. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Col·legi de Metges de Barcelona amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya alerten que el 40% dels vídeos de YouTube amb dubtes sobre la vacuna de la covid escampen el discurs antivacunes. Els dos organismes han demanat la retirada d'aquests vídeos per la divulgació de notícies falses i la desacreditació dels professionals sanitaris.",
"a2": "El Col·legi de Metges de Barcelona i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya han denunciat la desinformació sobre les vacunes vehiculada a través de vídeos de YouTube, dels quals ja s’ha demanat la retirada. A més de negar-ne la veracitat, Jaume Padrós ha alertat del risc que la creença en aquest discurs antivacunes suposaria per a la salut col·lectiva.",
"a3": "El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), a través de les conclusions obtingudes d'un estudi on han analitzat els continguts de vídeos a YouTube que parlen sobre els efectes negatius de les vacunes, fan una crida contra aquest tipus de discurs antivacunes. El CAC ha demanat a YouTube la retirada d'aquests vídeos."
},
"extractive": {
"a1": "El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) fan un crit conjunt contra el \"discurs antivacunes\", que ja es filtra a través del 40% dels vídeos de YouTube fruit de cerques amb dubtes sobre aquesta qüestió. \nEn un informe batejat \"El discurs antivacunes a internet\", el CAC analitza uns continguts, dels quals ja ha demanat la retirada, que parlen de \"suposada toxicitat\" de les vacunes, se les vincula amb el desenvolupament de malalties diverses o retreuen una voluntat d'ocultació de presumptes efectes nocius.\nL'informe elaborat pel CAC analitza els deu vídeos amb més visualitzacions publicats a YouTube que propaguen aquest tipus de discurs. \nEn general, aquests vídeos vinculen vacunes amb trastorns com l'autisme, neguen la immunitat col·lectiva, qualifiquen de benignes algunes malalties com el xarampió i desacrediten els professionals de la medicina que aconsellen vacunar-se.",
"a2": "El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) fan un crit conjunt contra el \"discurs antivacunes\", que ja es filtra a través del 40% dels vídeos de YouTube fruit de cerques amb dubtes sobre aquesta qüestió.\nEl president del CoMB, Jaume Padrós, ha advertit sobre el perill que aquests discursos calin a mitjà termini \"com en països del nostre entorn\" amb conseqüències per a la salut que suposarien \"un retorn al passat\".\nEn general, aquests vídeos vinculen vacunes amb trastorns com l'autisme, neguen la immunitat col·lectiva, qualifiquen de benignes algunes malalties com el xarampió i desacrediten els professionals de la medicina que aconsellen vacunar-se. \nEl president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha negat categòricament tots i cadascun d'aquests extrems, ha subratllat que les vacunes han estat un factor d'avanç històric en matèria de salut i ha afegit que la vacunació és, a més, \"un acte de solidaritat\" envers el conjunt de la societat i no només de protecció individual. ",
"a3": "El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) fan un crit conjunt contra el \"discurs antivacunes\", que ja es filtra a través del 40% dels vídeos de YouTube fruit de cerques amb dubtes sobre aquesta qüestió.\nEn un informe batejat \"El discurs antivacunes a internet\", el CAC analitza uns continguts, dels quals ja ha demanat la retirada, que parlen de \"suposada toxicitat\" de les vacunes, se les vincula amb el desenvolupament de malalties diverses o retreuen una voluntat d'ocultació de presumptes efectes nocius.\nEn general, aquests vídeos vinculen vacunes amb trastorns com l'autisme, neguen la immunitat col·lectiva, qualifiquen de benignes algunes malalties com el xarampió i desacrediten els professionals de la medicina que aconsellen vacunar-se.\nEl president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha negat categòricament tots i cadascun d'aquests extrems, ha subratllat que les vacunes han estat un factor d'avanç històric en matèria de salut i ha afegit que la vacunació és, a més, \"un acte de solidaritat\" envers el conjunt de la societat i no només de protecció individual."
},
"extreme": {
"a1": "El 40% dels vídeos amb dubtes sobre la vacuna de la covid difonen un discurs antivacunes.",
"a2": "Els metges catalans i el CAC s’uneixen per a advertir sobre el perill dels discursos negacionistes que omplen Internet.",
"a3": "El CAC analitza els continguts d'uns vídeos de YouTube que difonen dubtes sobre l'efectivitat i seguretat de les vacunes."
}
} |
315 | Espanya traeix el Sàhara Occidental acceptant el pla marroquí | Sánchez accepta en una carta a Mohamed VI que el Sàhara Occidental quedi sota jurisprudència marroquina · El Front Polisario demana un referèndum que prevegui l'autodeterminació | El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha acceptat per carta la proposta d’establir un règim d’autonomia, sota jurisprudència marroquina, per al Sàhara Occidental, tal com va proposar el govern marroquí el 2007.
A més, diu que el Marroc ha fet “esforços seriosos i creïbles” per a resoldre-ho.
També manifesta la voluntat de construir una nova relació entre els dos estats, “basada en la transparència i la comunicació permanent, el respecte mutu i els acords signats entre les dues parts i l’abstenció de qualsevol acció unilateral”.
D’altra banda, la carta de Sánchez exposa la determinació per a “afrontar junts els desafiaments comuns, especialment la cooperació de la gestió dels fluxos migratoris al Mediterrani i l’Atlàntic, amb un esperit total de cooperació”.
Posteriorment, el govern espanyol ha fet públic en un comunicat el començament d’una nova etapa: “Avui iniciem una nova etapa de la relació amb el Marroc basada en el respecte mutu, el compliment dels acords, l’absència d’accions unilaterals i la transparència i la comunicació permanent.”
Aquesta nova etapa, diuen, es desenvoluparà en el marc d’un “full de ruta clar i ambiciós” per a garantir “l’estabilitat, la sobirania, la integritat territorial i la prosperitat dels nostres dos països”.
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha dit en conferència de premsa que l’estabilitat i integritat d’Espanya i el Marroc anaven íntimament lligades.
“Aquesta nova etapa es durà a terme, tal com indiquen els comunicats, en un full de ruta clar i ambiciós.
Tot plegat, per a garantir l’estabilitat, la sobirania, la integritat territorial i la prosperitat dels nostres països”, ha dit.
Albares viatjarà a Rabat abans del 2 d’abril, i poc després hi anirà Sánchez, sense que n’hagi concretat la data.
L’anunci unilateral del Marroc no ha estat ben rebut a la coalició del govern espanyol, i Podem ja ha criticat el canvi de postura d’Espanya.
Ho ha fet l’eurodiputada Idoia Villanueva, que ha dit que l’única solució exigeix implementar el dret internacional i les resolucions de les Nacions Unides, que demanen un referèndum i respectar la lliure determinació del poble sahrauí,
El Front Polisario creu que Sánchez ha cedit a “la pressió i el xantatge” del Marroc, com a “peatge” per a reprendre les relacions diplomàtiques.
Ho ha dit el delegat del Polisario a l’estat espanyol, Abdulah Arabi, en una entrevista a Europa Press, en què diu que fa anys que el govern espanyol actua amb la intenció d’agradar al Marroc, amb una ambigüitat que, diu, no li correspon com a potència administradora d’un territori pendent de descolonització.
Que ara Espanya reconegui el pla d’autonomia marroquí evidencia, segons Arabi, la hipocresia del govern espanyol quan parla de defensar la legalitat internacional.
En aquest sentit, diu que el pla d’autonomia és una opció, però no la solució, i ha defensat la necessitat de convocar un referèndum que prevegui l’autodeterminació, no pas que el Sàhara Occidental quedi sota el domini del Marroc.
“La solució s’ha de basar en l’elecció del poble saharià”, ha dit.
Les relacions diplomàtiques entre Espanya i el Marroc van quedar compromeses arran de la crisi per l’acollida a l’estat espanyol del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, malalt de covid.
Posteriorment, el govern espanyol va rebre amb malestar el pas de milers de migrants a Ceuta.
El pla d’autonomia que avui ha acceptat l’estat espanyol data del 2007, quan el Marroc va presentar-lo a les Nacions Unides.
Avui dia encara el defensa i suposa la negativa a la independència de la nació en el marc del procés de descolonització, ja que quedaria sota els designis de Rabat en qüestions claus, com la seguretat.
Segons el pla marroquí, el Sàhara Occidental tindria els seus propis òrgans legislatiu, executiu i judicial, però sempre sota els marcs marroquins.
El Regne del Marroc cediria certes competències en matèria d’economia, infrastructures, desenvolupament social i cultura, però se’n quedaria altres que són clau, com la defensa del territori, les relacions exteriors i la religió. | [
"món",
"àfrica"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El govern espanyol accepta mitjançant carta el règim d'autonomia del Sàhara Occidental sota jurisprudència del govern marroquí. En aquesta mateixa carta, el president espanyol declara també la voluntat d'establir una relació entre els dos estats basada en la comunicació i la transparència. D'altra banda, el delegat del Polisario acusa d'hipòcrita el govern per aquesta decisió.",
"a2": "Espanya ha anunciat el seu suport al pla marroquí per al Sàhara Occidental, en un intent de restablir l’equilibri en les seves relacions amb Rabat. El Front Polisario ha lamentat aquesta cessió i ha insistit en la necessitat de finalitzar el procés de descolonització de la regió amb un referèndum d’autodeterminació; no sotmetent el Marroc a competències clau per al govern.",
"a3": "Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha acceptat la proposta marroquí d'establir un règim d’autonomia per al Sàhara Occidental, sota jurisprudència marroquina. El pla data del 2007 i detalla que el Sàhara Occidental tindria els seus òrgans legislatiu, executiu i judicial, però seguint els marcs marroquins. Sánchez ha dit que d'aquesta manera volen afrontar els desafiaments comuns de forma conjunta."
},
"extractive": {
"a1": "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha acceptat per carta la proposta d’establir un règim d’autonomia, sota jurisprudència marroquina, per al Sàhara Occidental, tal com va proposar el govern marroquí el 2007. \nTambé manifesta la voluntat de construir una nova relació entre els dos estats, “basada en la transparència i la comunicació permanent, el respecte mutu i els acords signats entre les dues parts i l’abstenció de qualsevol acció unilateral”. \nPosteriorment, el govern espanyol ha fet públic en un comunicat el començament d’una nova etapa: “Avui iniciem una nova etapa de la relació amb el Marroc basada en el respecte mutu, el compliment dels acords, l’absència d’accions unilaterals i la transparència i la comunicació permanent”. \nQue ara Espanya reconegui el pla d’autonomia marroquí evidencia, segons Arabi, la hipocresia del govern espanyol quan parla de defensar la legalitat internacional.",
"a2": "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha acceptat per carta la proposta d’establir un règim d’autonomia, sota jurisprudència marroquina, per al Sàhara Occidental, tal com va proposar el govern marroquí el 2007. \nEl Front Polisario creu que Sánchez ha cedit a “la pressió i el xantatge” del Marroc, com a “peatge” per a reprendre les relacions diplomàtiques.\nEn aquest sentit, diu que el pla d’autonomia és una opció, però no la solució, i ha defensat la necessitat de convocar un referèndum que prevegui l’autodeterminació, no pas que el Sàhara Occidental quedi sota el domini del Marroc. \nEl Regne del Marroc cediria certes competències en matèria d’economia, infrastructures, desenvolupament social i cultura, però se’n quedaria altres que són clau, com la defensa del territori, les relacions exteriors i la religió.",
"a3": "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha acceptat per carta la proposta d’establir un règim d’autonomia, sota jurisprudència marroquina, per al Sàhara Occidental, tal com va proposar el govern marroquí el 2007.\nD’altra banda, la carta de Sánchez exposa la determinació per a “afrontar junts els desafiaments comuns, especialment la cooperació de la gestió dels fluxos migratoris al Mediterrani i l’Atlàntic, amb un esperit total de cooperació”.\nPosteriorment, el govern espanyol ha fet públic en un comunicat el començament d’una nova etapa: “Avui iniciem una nova etapa de la relació amb el Marroc basada en el respecte mutu, el compliment dels acords, l’absència d’accions unilaterals i la transparència i la comunicació permanent”.\nSegons el pla marroquí, el Sàhara Occidental tindria els seus propis òrgans legislatiu, executiu i judicial, però sempre sota els marcs marroquins."
},
"extreme": {
"a1": "Pedro Sánchez accepta la proposta d'establir una autonomia sota jurisprudència del govern marroquí al Sàhara Occidental.",
"a2": "Decepció al Sàhara Occidental per l’acceptació d’Espanya del règim d’autonomia marroquí, que deixaria el país sota la jurisprudència de Rabat.",
"a3": "El govern de Pedro Sánchez accepta la proposta marroquí d'establir un règim d’autonomia per al Sàhara Occidental."
}
} |
2,818 | RETAILcat reclama que la nova Llei de Comerç inclogui més regulació sobre la venda on-line i l'economia col·laborativa | L'associació de petits comerciants demana que es fixin dos períodes de rebaixes a la primavera i la tardor i més concreció pel que fa als municipis turístics | RETAILcat ha presentat aquest dilluns les esmenes a la nova Llei de Comerç al Parlament.
L'associació de petits comerciants ha reclamat una major regulació de la venda de béns i productes per Internet i la possibilitat d'incloure noves taxes relacionades amb les transaccions per Internet.
També ha reclamat que la nova normativa inclogui la regulació de l'economia col·laborativa.
Aquesta organització també ha explicat que és important per al petit comerciant que es fixin per llei els períodes de rebaixes i demana que se n'incloguin dos més: un a la primavera i l'altre a la tardor, que s'afegirien als ja existents a l'hivern i l'estiu.
D'altra banda, el president de RETAILcat, Joan Carles Calbet, considera que cal "una major concreció" a l'hora de definir els municipis turístics que tenen un tracte diferenciat pel que fa al comerç.
L'organització ha demanat que s'equipari la fiscalitat de la venda on-line a la de la venda física, com passa a països com Estats Units.
El president de RETAILcat, Joan Calbet, ha explicat que "tot és comerç i per tant la transacció econòmica i la fiscalitat ha de ser igual per tots, com que no hi ha regulació hi ha frau".
"Una part essencial del comerç es fa via on-line i el que no pot ser és que la llei ho reculli a dues línies de l'article 16", ha remarcat.
En aquest sentit, l'entitat demana que la nova llei valori la possibilitat d'incloure una taxa relacionada amb el transport de repartiment de comandes a domicili.
RETAILcat creu que la nova Llei de Comerç hauria de regular l'economia col·laborativa, per què "tots els petits empresaris estiguin en igualtat de condicions".
Joan Calbet ha denunciat que empreses com Uber o Wallapop no tinguin la mateixa pressió fiscal que d'altres que ocupen el mateix sector al mercat.
D'altra banda, RETAILcat ha esmentat la regulació dels períodes de rebaixes als establiments comercials.
"Per llei s'hauria de regular les èpoques de rebaixes perquè tots els comerços les respectin", ha explicat Joan Calbet.
L'associació de petits comerciants demana que s'estableixin dos períodes més de rebaixes, a més de les de gener i juliol.
D'altra banda, RETAILcat ha demanat que la nova llei disposi que els 8 festius proposats per la Generalitat siguin els mateixos per a tothom i que els municipis puguin afegir-ne 2 més en funció de la particularitat de cadascun.
L'associació ha titllat de "desconcert" el fet que aquest diumenge 23 d'abril els comerços poguessin obrir en alguns municipis i en altres no.
RETAILcat ha reclamat que qualsevol establiment de menys de 150 metres quadrats pugui obrir els dies festius estipulats per l'administració, estigui o no associat a una cadena comercial.
"Els municipis haurien de tenir més competències per determinar l'horari dels comerços respecte a les activitats que s'hi desenvolupen", ha explicat Joan Calbet.
Finalment, RETAILcat ha demanat que s'elimini de la nova llei, qualsevol possibilitat que un municipi pel simple fet de tenir una àrea comercial pugui ser declarat municipi turístic.
"No és correcte que es generin de manera artificial.
Hi ha aleshores una competència deslleial i que afavoreix les grans superfícies", ha denunciat Joan Calbet.
RETAILCat ha demant que l'administració aposti pels BIDs – Business Improvement Districts-, un model d'organitzacions de promoció públic-privada per a la gestió de zones amb altes concentracions de negocis.
Per a RETAILcat, aquest model és "la única via per assolir eixos comercials urbans potents i competitius.
És impossible que una única llei de comerç pugui adaptar-se a totes les particularitats de cada municipi i de cada eix comercial urbà.
La manera de fer-ho és amb els BIDs", ha exposat Calbet qui ha recordat als parlamentaris, l'èxit sobradament contrastat d'aquest model, a molts països.
"Els BIDs, en funció de la realitat concreta de cada zona permeten regular i gestionar des d'horaris comercials a promocions, mobilitat, accessibilitat, inversions, serveis a empreses i usuaris...etc, afavorint, la regeneració urbana i reactivació econòmica complementàries a les que poden fer les administracions públiques.
Éxigim que la llei comprometi al govern de Catalunya a desenvolupar la normativa que reguli aquest tipus de gestió en l'espai públic, sigui perquè disposa de capacitat legislativa o perquè insta al Govern Central a impulsar-la", ha demanat el president de RETAILcat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "RETAILcat, l'associació de petits comerciants de Catalunya ha presentat les seves esmenes a la Llei de Comerç. L'associació reclama una major regularització en la venda per Internet, noves taxes per a les transaccions fetes en línia, regularitzar el període de rebaixes tot incloent-hi dos més, i demanen 8 festius comuns per a tothom i 2 en funció de cada municipi.",
"a2": "RETAILcat ha presentat una sèrie de propostes dirigides a equiparar les condicions de tots el comerços. Així, ha reclamat la regulació de l’economia col·laborativa, la clarificació de què és un municipi turístic en termes comercials i l’establiment, per llei, de més períodes de rebaixes. L’associació també ha exigit una fiscalitat més justa pel que fa a la venda per internet.",
"a3": "RETAILcat, una associació de petits comerciants, ha presentat al Parlament diverses esmenes a la nova Llei de Comerç, sobretot pel que fa a la regulació de la venda de béns i productes per Internet i a la inclusió de taxes relacionades amb aquestes transaccions. D'altra banda, demanen que es regulin les èpoques de rebaixes, entre d'altres esmenes."
},
"extractive": {
"a1": "L'associació de petits comerciants ha reclamat una major regulació de la venda de béns i productes per Internet i la possibilitat d'incloure noves taxes relacionades amb les transaccions per Internet. \nAquesta organització també ha explicat que és important per al petit comerciant que es fixin per llei els períodes de rebaixes i demana que se n'incloguin dos més: un a la primavera i l'altre a la tardor, que s'afegirien als ja existents a l'hivern i l'estiu. \nEl president de RETAILcat, Joan Calbet, ha explicat que \"tot és comerç i, per tant, la transacció econòmica i la fiscalitat ha de ser igual per a tothom, com que no hi ha regulació hi ha frau\". \nD'altra banda, RETAILcat ha demanat que la nova llei disposi que els 8 festius proposats per la Generalitat siguin els mateixos per a tothom i que els municipis puguin afegir-ne 2 més en funció de la particularitat de cadascun. ",
"a2": "L'associació de petits comerciants ha reclamat una major regulació de la venda de béns i productes per Internet i la possibilitat d'incloure noves taxes relacionades amb les transaccions per Internet. \nAquesta organització també ha explicat que és important per al petit comerciant que es fixin per llei els períodes de rebaixes i demana que se n'incloguin dos més: un a la primavera i l'altre a la tardor, que s'afegirien als ja existents a l'hivern i l'estiu. \nD'altra banda, el president de RETAILcat, Joan Carles Calbet, considera que cal \"una major concreció\" a l'hora de definir els municipis turístics que tenen un tracte diferenciat pel que fa al comerç. \nRETAILcat creu que la nova Llei de Comerç hauria de regular l'economia col·laborativa, perquè \"tots els petits empresaris estiguin en igualtat de condicions\".",
"a3": "L'associació de petits comerciants ha reclamat una major regulació de la venda de béns i productes per Internet i la possibilitat d'incloure noves taxes relacionades amb les transaccions per Internet.\nEl president de RETAILcat, Joan Calbet, ha explicat que \"tot és comerç i, per tant, la transacció econòmica i la fiscalitat ha de ser igual per a tothom, com que no hi ha regulació hi ha frau\".\nRETAILcat creu que la nova Llei de Comerç hauria de regular l'economia col·laborativa, perquè \"tots els petits empresaris estiguin en igualtat de condicions\".\nD'altra banda, RETAILcat ha demanat que la nova llei disposi que els 8 festius proposats per la Generalitat siguin els mateixos per a tothom i que els municipis puguin afegir-ne 2 més en funció de la particularitat de cadascun."
},
"extreme": {
"a1": "L'associació de petits comerciants RETAILcat reclama una major regularització sobre la venda de productes en línia.",
"a2": "L’associació de petits comerciants demana al Parlament que la nova Llei de Comerç protegeixi tots els comerços per igual.",
"a3": "L'associació de petits comerciants RETAILcat ha presentat esmenes a la nova Llei de Comerç al Parlament."
}
} |
564 | El govern limitarà l’augment de preus dels lloguers | A partir d'una reforma del codi civil també augmentarà la durada mínima dels contractes a entre sis i deu anys | La Generalitat vol limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d’entre sis i deu, a través d’una modificació del llibre sisè del Codi civil català.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha anunciat el pla en el qual treballa el seu Departament i que podria entrar en vigor a final d’any, un cop rebi l’aval del parlament.
‘No pot ser que els veïns es vegin obligats a abandonar casa seva’ perquè ‘reben moltíssimes pressions dirigides des de fons d’inversió que compren blocs enters de pisos per convertir-los en habitatges de luxe o destinar-los al turisme’, ha assenyalat Capella.
El projecte de llei preveu limitacions en el preu dels arrendaments a Catalunya, que han crescut en mitjana un 29% els últims cinc anys fins a arribar a una mitjana de 698 euros i superar així els preus previs a la crisi del 2008, segons dades de l’Incasòl, organisme lligat a la Generalitat.
Això no obstant, Capella no ha precisat quantitats, ja que seran els departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Economia els que especifiquin ‘de quina forma s’articula’ la limitació dels preus.
De moment, la titular de Justícia ha avançat que una opció serà a través de la regulació dels índexs de preus o bé dotant als ajuntaments d’autonomia perquè siguin aquests els que estableixin un límit al valor dels lloguers al seu municipi.
Un altre dels punts principals de la norma fa referència a la durada mínima dels contractes, que el govern vol allargar dels tres anys actuals a un període d’entre sis i deu anys.
Encara que tampoc no ha especificat detalls sobre els criteris que es tindran en compte per definir el termini d’extensió, sí que ha assegurat que els contractes de lloguer de particulars tindran una durada inferior als arrendaments subscrits per societats mercantils.
En cas de concretar-se, la nova llei inclourà també un paquet de mesures perquè el lloguer d’immobles es dugui a terme amb ‘millors garanties’, tant per als arrendataris com per als propietaris.
‘Volem igualtat de condicions per evitar els litigis que provoquen desigualtats a l’hora de contractar’, ha asseverat Capella, qui ha recordat, no obstant això, que la Generalitat no té competències ‘sobre la llei d’Enjudiciament Civil’, de la qual depenen els desnonaments i les execucions hipotecàries.
La modificació del Codi civil català també persegueix ‘evitar abusos com l’augment desproporcionat del cost del lloguer’ al cap de tres anys d’haver-lo signat, cosa que, segons l’opinió de la consellera, contribueix a l’expulsió del veïnat i a l’ús no residencial dels immobles.
‘És molt important treballar contra els abusos, contra l’augment desproporcionat dels lloguers i contra l’expulsió de les veïnes i veïns dels barris de les ciutats i pobles del nostre país’, ha reiterat Capella.
Ha afegit que ‘l’estabilització’ del mercat ha de servir per ‘reduir la diferència entre l’increment accelerat del preu del lloguer i l’estancament dels salaris’.
El departament de Justícia lliurarà al govern el mes que ve la memòria preliminar d’aquesta llei, que volen presentar-la al parlament a final d’any, per la qual cosa, en cas de rebre l’aprovació, podria entrar en vigor abans que acabi el 2019.
D’acord amb Incàsol, el valor dels arrendaments s’ha disparat especialment a Barcelona, on l’arrendament mitjà d’un pis de 72 metres quadrats arriba als 949 euros, un 38% més que cinc anys enrere.
Això significa que, de mitjana, llogar un habitatge ara s’ha encarit en 267 euros respecte al 2013.
Sant Just Desvern, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca o Santa Coloma de Gramenet són els cinc municipis de l’àrea metropolitana on ha crescut el preu del lloguer en l’últim any: un 39%, 22%, 12,7%, 11% i 9,9% respectivament. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Catalunya prepara un projecte de llei que modificarà el Codi civil per tal de limitar els preus del lloguers i estendre la durada dels contractes. La durada dels contractes és de tres anys i amb la llei es pretén estendre'ls entre sis i deu anys. Els preus dels arrendaments han crescut un 29% en els últims 5 anys.",
"a2": "La Generalitat preveu la modificació del codi civil català en matèria d’habitatge per a evitar els lloguers abusius i la consegüent expulsió de veïns dels seus immobles per a destinar-los al turisme. Les noves mesures buscaran l’estabilització del mercat, frenant l’augment desmesurat dels preus i ampliant la durada dels contractes, i garantir unes millors condicions per a tots els implicats. ",
"a3": "La consellera de Justícia, Ester Capella, ha anunciat que estan treballant en un pla perquè el govern pugui limitar el preu dels arrendaments a Catalunya, que de mitjana estan a 698 euros i han crescut un 29% en cinc anys. A més, la durada dels contractes passarà dels actuals tres anys de durada mínima a entre sis i deu anys."
},
"extractive": {
"a1": "La Generalitat vol limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d’entre sis i deu a través d’una modificació del llibre sisè del Codi civil català. \nEl projecte de llei preveu limitacions en el preu dels arrendaments a Catalunya, que han crescut una mitjana del 29% en els últims cinc anys fins a arribar a una mitjana de 698 euros i superar així els preus previs a la crisi del 2008, segons dades de l’Incasòl, organisme lligat a la Generalitat. \nEn cas de concretar-se, la nova llei inclourà també un paquet de mesures perquè el lloguer d’immobles es dugui a terme amb \"millors garanties\", tant per als arrendataris com per als propietaris.\nEl departament de Justícia lliurarà al govern el mes que ve la memòria preliminar d’aquesta llei, que volen presentar-la al parlament a final d’any, per la qual cosa, en cas de rebre l’aprovació, podria entrar en vigor abans que acabi el 2019.",
"a2": "La Generalitat vol limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d’entre sis i deu a través d’una modificació del llibre sisè del Codi civil català.\n\"No pot ser que els veïns es vegin obligats a abandonar casa seva\" perquè \"reben moltíssimes pressions dirigides des de fons d’inversió que compren blocs enters de pisos per convertir-los en habitatges de luxe o destinar-los al turisme\", ha assenyalat Capella. \nEn cas de concretar-se, la nova llei inclourà també un paquet de mesures perquè el lloguer d’immobles es dugui a terme amb \"millors garanties\", tant per als arrendataris com per als propietaris. \nHa afegit que \"l’estabilització\" del mercat ha de servir per a \"reduir la diferència entre l’increment accelerat del preu del lloguer i l’estancament dels salaris\". ",
"a3": "La Generalitat vol limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d’entre sis i deu a través d’una modificació del llibre sisè del Codi civil català.\nEl projecte de llei preveu limitacions en el preu dels arrendaments a Catalunya, que han crescut una mitjana del 29% els últims cinc anys fins a arribar a una mitjana de 698 euros i superar així els preus previs a la crisi del 2008, segons dades de l’Incasòl, organisme lligat a la Generalitat.\nDe moment, la titular de Justícia ha avançat que una opció serà a través de la regulació dels índexs de preus o bé dotant els ajuntaments d’autonomia perquè siguin aquests els que estableixin un límit al valor dels lloguers en el seu municipi.\nUn altre dels punts principals de la norma fa referència a la durada mínima dels contractes, que el govern vol allargar dels tres anys actuals a un període d’entre sis i deu anys."
},
"extreme": {
"a1": "Catalunya pretén limitar el preu dels llogues i allargar la durada dels contractes amb una modificació del Codi civil.",
"a2": "Justícia impulsa una reforma del codi civil que limiti els abusos dels contractes de lloguer per a acabar amb l’especulació immobiliària.",
"a3": "El govern vol limitar el preu dels arrendaments a Catalunya, que han crescut un 29% en mitjana en cinc anys."
}
} |
2,850 | La CUP convida Podem a "defensar les urnes": "No ens poden demanar que anem a no sé on a renunciar a l'1-O" | Gabriel respon a la proposta d'Iglesias i insta els càrrecs electes a desplaçar-se a Catalunya per veure "en què s'ha convertit encartellar" | La portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, ha respost aquest dimarts des de Tortosa la proposta del secretari general de Podem, Pablo Iglesias, per impulsar una assemblea de càrrecs electes per a una solució acordada.
"Els convidem a Catalunya, [...] que vinguin a encartellar i que vegin en què s'ha convertit encartellar, a fer actes amb nosaltres, com ens treuen la llum dels actes, com ens desallotgen els Mossos quan intentem que la Guàrdia Civil no requisi material pel referèndum; que vinguin el dia 1-O a les escoles, que protegeixin els col·legis electorals, que defensin les urnes", ha arengat la diputada dels cupaires.
Ara bé, la portaveu dels anticapitalistes també ha advertit Iglesias: "No ens poden demanar que anem a no sé on a renunciar a l'1-O".
Gabriel els ha convidat concretament a les Terres de l'Ebre i ha aprofitat per interpel·lar l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, pel monument franquista a l'Ebre: "Seria un detall que mentre votem 'sí' a la independència poguéssim votar sense l'amenaça franquista permanent al nostre riu".
Els cupaires han respost amb una contraproposta a la mesa de diàleg que la formació morada va posar sobre la taula aquest dilluns.
"Que vinguin tots els càrrecs electes que vulguin de ciutats i pobles de l'estat, que vinguin a encartellar i que vegin en què s'ha convertit encartellar en aquest país", ha afegit la diputada dels anticapitalistes.
"Que vinguin a fer actes amb nosaltres, com ens treuen la llum dels actes, com ens desallotgen els Mossos quan intentem que la Guàrdia Civil no requisi material pel referèndum", ha afegit respecte a l'actuació de la policia catalana a Terrassa davant de la seu d'Unipost per deixar pas a la comitiva judicial.
"Que vinguin el dia 1-O a les escoles, que protegeixin els col·legis electorals, que es defensi el dret a votar, les urnes; benvinguts tots els càrrecs electes d'arreu del món que vulguin venir per posar-se al costat de la gent humil i senzilla", ha afegit Gabriel.
Ara bé, la cap de files dels cupaires al Parlament també ha advertit a Iglesias que no acceptaran cap proposta que suposi fer un pas enrere a l'1-O.
"No ens poden demanar que anem a no sé on a renunciar a l'1-O", ha avisat Gabriel en una crida a la "solidaritat" .
De fet, els ha convidat també a trepitjar les Terres de l'Ebre per "veure com no se'n pot treure ni una gota d'aigua ni un pam de terra més".
"Que vinguin a l'Ebre i veuran un monument franquista de vergonya", ha afegit just abans d'interpel·lar directament l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel.
Li ha fet una crida –"seria un detall", ha dit irònica- per què l'1-O es votés "sense l'amenaça franquista permanent" .
"Si hi ha d'haver un monument és per les brigades internacionalistes i les dones rapades, aquesta és la solidaritat que esperem", ha etzibat Gabriel a la formació morada en un acte amb unes 300 persones.
"Rentar-se la boca amb sabó"
També ha intervingut Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional de la CUP, que ha apel·lat als seus orígens andalusos per llençar un advertiment a Miquel Iceta, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy.
"Us hauríeu de rentar la boca amb sabó per contraposar andalusos al dret d'autodeterminació, això no va d'enfrontar pobles sinó de democràcia", ha advertit el dirigent cupaire.
I en la mateixa línia, i just en plena polèmica pel cartell d'Arran Lleida, Anna Gabriel ha aprofitat per criticar Cs, PSC i el PPC, especialment al món local.
"Que no confonguin" votar 'no' a la independència amb "no votar" als col·legis l'1-O, els ha demanat.
La CUP ha organitzat aquest dimarts al vespre un acte a Tortosa, i entremig dels parlaments, simpatitzant de la formació han dipositat dins d'una urna de cartró simbòlica cartells temàtics sobre educació, refugiats o feminisme, amb la paraula 'sí'. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Davant la proposta d'Iglesias d'impulsar una assemblea per a acordar una solució davant l'1-O, la portaveu parlamentària de la CUP insta a Podem a ajudar-los a defensar les urnes i els col·legis durant el referèndum. També comenta que no els poden demanar renunciar a les votacions de l'1-O i demana que es defensi el dret al vot.",
"a2": "A la proposta de Podem de trobar una solució negociada al conflicte independentista, la CUP els ha convidat a Catalunya per a comprovar de primera mà la repressió que viuen els defensors de la democràcia. També ha puntualitzat que el referèndum no té marxa enrere, alhora que ha instat l’alcalde de Tortosa a retirar el vergonyós monument franquista de la ciutat.",
"a3": "Anna Gabriel, portaveu parlamentària de la CUP, en resposta a la proposta de Pablo Iglesias d'impulsar una assemblea de de càrrecs electes, ha convidat Podem a Catalunya perquè puguin veure quina és la situació actual respecte al referèndum. En concret, els ha convidat a anar a les Terres de l'Ebre, on Gabriel ha lamentat el monument franquista a l'Ebre."
},
"extractive": {
"a1": "\"Els convidem a Catalunya, [...] que vinguin a encartellar i que vegin en què s'ha convertit encartellar, a fer actes amb nosaltres, com ens treuen la llum dels actes, com ens desallotgen els Mossos quan intentem que la Guàrdia Civil no requisi material per al referèndum; que vinguin el dia 1-O a les escoles, que protegeixin els col·legis electorals, que defensin les urnes\", ha arengat la diputada dels cupaires.\n\"Que vinguin tots els càrrecs electes que vulguin de ciutats i pobles de l'estat, que vinguin a encartellar i que vegin en què s'ha convertit encartellar en aquest país\", ha afegit la diputada dels anticapitalistes.\n\"Que vinguin el dia 1-O a les escoles, que protegeixin els col·legis electorals, que es defensi el dret a votar, les urnes; benvinguts tots els càrrecs electes d'arreu del món que vulguin venir per a posar-se al costat de la gent humil i senzilla\", ha afegit Gabriel.\nGabriel els ha convidat concretament a les Terres de l'Ebre i ha aprofitat per a interpel·lar l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, pel monument franquista a l'Ebre: \"Seria un detall que mentre votem 'sí' a la independència poguéssim votar sense l'amenaça franquista permanent al nostre riu\".",
"a2": "La portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, ha respost aquest dimarts des de Tortosa la proposta del secretari general de Podem, Pablo Iglesias, per a impulsar una assemblea de càrrecs electes per a una solució acordada.\n\"Els convidem a Catalunya, [...] que vinguin a encartellar i que vegin en què s'ha convertit encartellar, a fer actes amb nosaltres, com ens treuen la llum dels actes, com ens desallotgen els Mossos quan intentem que la Guàrdia Civil no requisi material per al referèndum; que vinguin el dia 1-O a les escoles, que protegeixin els col·legis electorals, que defensin les urnes\", ha arengat la diputada dels cupaires. \nGabriel els ha convidat concretament a les Terres de l'Ebre i ha aprofitat per a interpel·lar l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, pel monument franquista a l'Ebre: \"Seria un detall que mentre votem 'sí' a la independència poguéssim votar sense l'amenaça franquista permanent al nostre riu\".\nAra bé, la cap de files dels cupaires al Parlament també ha advertit Iglesias que no acceptaran cap proposta que suposi fer un pas enrere a l'1-O. ",
"a3": "La portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, ha respost aquest dimarts des de Tortosa la proposta del secretari general de Podem, Pablo Iglesias, per a impulsar una assemblea de càrrecs electes per a una solució acordada.\n\"Els convidem a Catalunya, [...] que vinguin a encartellar i que vegin en què s'ha convertit encartellar, a fer actes amb nosaltres, com ens treuen la llum dels actes, com ens desallotgen els Mossos quan intentem que la Guàrdia Civil no requisi material per al referèndum; que vinguin el dia 1-O a les escoles, que protegeixin els col·legis electorals, que defensin les urnes\", ha arengat la diputada dels cupaires.\nGabriel els ha convidat concretament a les Terres de l'Ebre i ha aprofitat per a interpel·lar l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, pel monument franquista a l'Ebre: \"Seria un detall que mentre votem 'sí' a la independència poguéssim votar sense l'amenaça franquista permanent al nostre riu\".\nLa CUP ha organitzat aquest dimarts al vespre un acte a Tortosa, i entremig dels parlaments, simpatitzants de la formació han dipositat dins d'una urna de cartró simbòlica cartells temàtics sobre educació, refugiats o feminisme, amb la paraula \"sí\"."
},
"extreme": {
"a1": "La CUP demana a Podem que els ajudin a defensar les urnes i els col·legis l'1-O.",
"a2": "La CUP desafia Podem a venir a Catalunya a defensar la democràcia i assegura que no renunciaran al referèndum.",
"a3": "Anna Gabriel, portaveu parlamentària de la CUP, convida a Podem a Catalunya per a veure com és encartellar ara."
}
} |
1,237 | VÍDEO La mare que era al consolat de l'Uruguai amb la seva filla l'entrega al pare | Un vehicle dels Mossos porta la nena fins a Vielha perquè es reuneixi amb el seu progenitor | La mare que era al Consolat de l'Uruguai amb la seva filla des de fa una setmana ha entregat finalment la menor als Mossos perquè la lliurin al pare.
Els Mossos d'Esquadra han estat els encarregats de fer l'entrega al progenitor, que és qui té la custòdia segons una sentència judicial.
Tot i que la jutgessa de Vielha havia ordenat aquest divendres que l'entrega es fes abans de les 14 hores, Garcia ha precisat que els advocats ja havien comunicat dijous que lliurarien la menor a les 12 hores.
"Vam fixar hora perquè l'entrega fos el menys traumàtica possible, perquè els Mossos estiguessin pendents i hi hagués equips psicològics i també la DGAIA", ha assegurat Garcia, que ha lamentat que la nova ordre del jutge no se'ls hagi notificat i s'hagin hagut d'assabentar a través de la premsa.
En la seva interlocutòria d'aquest dijous, la jutgessa requeria "de forma expressa" a la mare perquè en "l'improrrogable termini de dues hores i com a màxim fins a les 14 hores de l'11 d'octubre del 2019", entregués la menor als Mossos d'Esquadra, que es trobaven a la porta de l'oficina consular.
L'advertia que en cas d'incompliment podria incórrer en un "delicte de desobediència a l'autoritat judicial o, en el seu cas, altres delictes".
Entrega de la menor
Segons ha relatat la lletrada després que el cotxe amb la nena abandonés l'edifici, ha estat la mateixa mare qui s'ha acomiadat de la nena i l'ha entregat als agents.
"La nena només feia que expressar plorant que no volia marxar, les psicòlogues han gestionat l'entrega com han pogut", ha apuntat.
Ara la menor serà portada en cotxe fins a Vielha, on es reunirà amb el seu pare.
En principi la idea és que el cotxe que ha sortit del consolat faci parada en una comissaria o sala de jocs i que des d'allà un vehicle policial la porti amb el pare i que durant tot el trajecte la petita vagi acompanyada de les psicòlogues de la DGAIA.
Per a la defensa de la Maria, la mare de la nena, l'entrega resolta per la jutgessa no "preserva de la millor manera la nena, sinó la figura paterna".
"El que s'ha evitat és que el pare hagi de venir a Barcelona", han lamentat.
Una trentena de persones ha volgut donar suport a la dona, que va denunciar l'exparella per abusos sexuals a la filla, tot i que l'Audiència de Lleida va arxivar la causa.
Després que un cotxe s'emportés la menor, ha arribat una ambulància al consolat per atendre la mare.
El consolat
Els lletrats també han aprofitat l'atenció amb els mitjans per precisar que la mare i la nena eren al consolat d'Uruguai perquè la sentència ho obligava així, no perquè s'hi trobessin "atrinxerades".
"Se les va obligar a venir aquí i amb bon criteri, el cònsol va dir que no podia entregar-la, perquè no té atribucions per fer-ho", ha comentat Mario Guerrero.
Pròxims passos
El cas es remunta al 2016
El cas va començar el 2016, quan mare i filla van viatjar a l'Uruguai i allà es va sospitar que el pare podria haver abusat de la menor.
Totes dues es van quedar al país sud-americà i, tot i diversos informes tècnics que admetien la possibilitat d'abusos, la justícia uruguaiana va obligar la mare a retornar a Catalunya.
A més, el febrer passat l'Audiència de Lleida va arxivar la causa contra el pare.
Aleshores va començar un període de transició pel qual el pare tenia dret a visitar la nena durant unes hores en un punt de trobada neutral.
No obstant això, la menor estava molt alterada, i el pare va desistir.
Diversos informes tècnics van apuntar que la mare no era del tot sincera i posava la nena en contra del pare.
Per això, la jutgessa de Vielha va decidir donar la custòdia al pare i permetre a la mare una visita setmanal.
L'intercanvi s'havia de fer al consolat uruguaià, però la mare i el cònsol s'hi van negar. | [
"abusos"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Des de feia una setmana una mare s'havia refugiat al consolat de l'Uruguai amb la seva filla. Finalment, per ordre judicial, la menor va ser entregada als Mossos perquè la portessin amb el seu pare, qui té la custòdia. La mare de la nena havia denunciat la seva ex parella per abusos sexuals a la seva fila.",
"a2": "Finalment, la mare que va denunciar l’ex parella per abusos sexuals a la seva filla ha hagut d’entregar-la al pare, a qui se li ha atorgat la custòdia. Els Mossos portaran la nena fins a Vielha, amb el suport d’un equip psicològic. La defensa ha retret a la jutgessa que s’ha prioritzat la comoditat del progenitor al benestar de la menor.",
"a3": "La mare que portava una setmana al Consolat d'Uruguai amb la seva filla finalment ha hagut d'entregar la nena al seu pare, seguint instruccions de la jutgessa de Vielha. Durant l'any 2016, va denunciar el pare de la menor per abusos sexuals a la nena, però la causa contra el pare ha estat arxivada."
},
"extractive": {
"a1": "La mare que era al Consolat de l'Uruguai amb la seva filla des de fa una setmana ha entregat finalment la menor als Mossos perquè la lliurin al pare.\n\"Vam fixar hora perquè l'entrega fos el menys traumàtica possible, perquè els Mossos estiguessin pendents i hi hagués equips psicològics i també la DGAIA\", ha assegurat Garcia, que ha lamentat que la nova ordre del jutge no se'ls hagi notificat i s'hagin hagut d'assabentar a través de la premsa.\nPer a la defensa de la Maria, la mare de la nena, l'entrega resolta per la jutgessa no \"preserva de la millor manera la nena, sinó la figura paterna\".\nEl cas va començar el 2016, quan mare i filla van viatjar a l'Uruguai i allà es va sospitar que el pare podria haver abusat de la menor.",
"a2": "La mare que era al Consolat de l'Uruguai amb la seva filla des de fa una setmana ha entregat finalment la menor als Mossos perquè la lliurin al pare. \nEn principi, la idea és que el cotxe que ha sortit del consolat faci parada en una comissaria o sala de jocs i que, des d'allà, un vehicle policial la porti amb el pare, i que durant tot el trajecte la petita vagi acompanyada de les psicòlogues de la DGAIA. \nPer a la defensa de la Maria, la mare de la nena, l'entrega resolta per la jutgessa no \"preserva de la millor manera la nena, sinó la figura paterna\". \nUna trentena de persones ha volgut donar suport a la dona, que va denunciar l'ex parella per abusos sexuals a la filla, tot i que l'Audiència de Lleida va arxivar la causa. ",
"a3": "En la seva interlocutòria d'aquest dijous, la jutgessa requeria \"de forma expressa\" a la mare perquè en \"l'improrrogable termini de dues hores i com a màxim fins a les 14 hores de l'11 d'octubre del 2019\", entregués la menor als Mossos d'Esquadra, que es trobaven a la porta de l'oficina consular.\nL'advertia que en cas d'incompliment podria incórrer en un \"delicte de desobediència a l'autoritat judicial o, en el seu cas, altres delictes\".\nUna trentena de persones ha volgut donar suport a la dona, que va denunciar l'ex parella per abusos sexuals a la filla, tot i que l'Audiència de Lleida va arxivar la causa.\nEls lletrats també han aprofitat l'atenció amb els mitjans per a precisar que la mare i la nena eren al consolat d'Uruguai perquè la sentència ho obligava així, no perquè s'hi trobessin \"atrinxerades\"."
},
"extreme": {
"a1": "La menor que estava amb la seva mare al consolat de l'Uruguai ha de tornar amb el seu pare.",
"a2": "La nena que es trobava al Consolat de l’Uruguai serà entregada al seu pare, acusat d'abusos sexuals a la menor.",
"a3": "La mare que portava una setmana al Consolat d'Uruguai entrega la seva filla als Mossos, que la portaran al pare."
}
} |
846 | Público aclareix una part del fosc ‘lliurament controlat’ de documentació dels Mossos | Fonts dels Mossos sospiten que un càrrec dins del cos era un infiltrat que treballava per a la policia espanyol | Arran d’això, s’han publicat informacions falses, com ara que el Cesicat (Centre de la Seguretat de la Informació de Catalunya) en captava agents per espiar diversos polítics.
En la terminologia de l’espionatge, un ‘lliurament controlat’ té lloc quan un infiltrat no pot sostreure documentació ell sol però pot fer saber al servei pel qual treballa on es troba i com apoderar-se’n.
En aquest cas tot indica que no li era possible d’endur-se el material de la central però sí de posar-lo dins la furgoneta i avisar a la policia espanyola que precisament llavors, si la interceptaven, el podien obtenir sense que l’infiltrat corregués perill.
Els Mossos incineren documentació regularment però només aquell dia la policia espanyola els va trobar.
A més, segons Público, el contingut de les caixes no quadra amb la documentació habitual que s’envia a destruir.
Els arxius semblen haver estat escollits de manera curosa i abracen temàtiques i un arc temporal molt grans.
‘Com pot ser que, si destruïm material cada quatre o sis mesos, apareguin de cop i volta documents seleccionats de 2011 a 2017 a més, sense triturar’, es demanen fonts del cos.
VilaWeb ja va explicar, arran de la famosa nota falsa de la CIA sobre l’atemptat de Barcelona, quin és el protocol dels Mossos per a destruir documentació, car aquella filtració a El Periódico justament és inclosa a les caixes intervingudes.
Els arxius no poden sortir íntegres de les comissaries, ans es trituren i aleshores s’envien a incinerar.
Les mateixes fonts que cita el diari afirmen que el contingut de les caixes ‘reforça les sospites’ que un agent va escollir el material bo i sabent que el 26 d’octubre havia de ser interceptat abans d’entrar a la incineradora.
‘Els qui van donar l’avís eren també els autors del muntatge i per això el ministeri de l’Interior no obre cap investigació disciplinària interna al cos dels Mossos d’Esquadra’, expliquen.
En un informe, la Brigada Provincial de la policia espanyola reconeix que es va presentar a Sant Adrià arran d’una delació i no pas perquè Carmen Lamela, jutgessa de l’Audiència espanyola, els ho ordenés.
Hores més endavant, amb la comitiva dels Mossos blocada davant la incineradora, la magistrada va emetre una ordre perquè es requisessin les trenta-sis caixes de documentació.
Sense la presència d’un secretari judicial que acredités el material confiscat, els agents se les van emportar a la seu de la brigada.
El darrer comunicat del col·lectiu Guilleries, un grup de Mossos que es resisteix a la intervenció del govern espanyol, confirma la teoria d’un lliurament controlat.
Podeu llegir-lo íntegre ací:
«COMUNICAT DE LES GUILLERIES (26)
Finalment s’ha sabut, segons que es desprèn del mateix atestat policial, que no tenia res a veure amb espionatge a polítics, sinó que es tractava d’una història rocambolesca per part de dues persones que, amb la finalitat de tenir una relació sentimental amb un agent de la policia catalana, es van fer passar per membres del Cesicat i que varen acabar detingudes.
Però cal anar a l’origen d’aquesta informació ‘fake’.
Recordeu els documents intervinguts pel CNP quan es duien a destruir (com es fa 2 o 3 cops l’any) a la incineradora de Sant Adrià del Besòs?
Doncs, una revisió ‘acurada’ d’aquesta documentació per part d’uns policies espanyols, que semblen més aquells agents de la TIA d’en Mortadelo y Filemón, els va dur a deduir que aquell organisme de la Generalitat feia pràctiques d’espionatge a polítics i persones rellevants que defensen postulats unionistes.
Tot i aquest nou ridícul de la policia espanyola, volem posar l’èmfasi en el fet que fou un agent de la mateixa Comissaria General d’Informació qui va donar l’avís al CNP i que va possibilitar l’incautament de tota aquella documentació.
També és preocupant que quan subordinats del sots-cap de la CG d’Informació, l’Intendent Miguel Justo Medrano, anaven a ‘recuperar’ la furgoneta amb la documentació, aquest alt comandament ‒provinent del CNP‒ els ho hagués prohibit taxativament.
No serà que al Cos de Mossos d’Esquadra tenim massa guineus que tenen cura de les gallines?
Cal felicitar els responsables de la vergonyant selecció.
ELS MOSSOS D’ESQUADRA DEFENSAREM LES INSTITUCIONS CATALANES I VETLLAREM PER GARANTIR ELS DRETS I LES LLIBERTATS DELS NOSTRES CONCIUTADANS.
TAMBÉ EXIGIM LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS.
Les Guilleries, 7 de març de 2018» | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El diari Público rebel·la que la possible trama d'espionatge que presumptament estava muntada al voltant dels Cesicat i en la que es captava agents per a espiar polítics era falsa. Aquesta trama va ser inventada per dues persones per tal de tenir una relació sentimental amb un agent de la policia catalana.",
"a2": "Un grup de Mossos ha reconegut que la requisició de les caixes de documents que van portar la policia espanyola a denunciar una trama d’espionatge muntada per la Generalitat va ser fruit d’un lliurament controlat per part d’un agent infiltrat. Així, va escollir minuciosament la documentació i va donar l’avís al CNP per a intervenir-la abans de ser incinerada.",
"a3": "S'aclareixen algunes coses del cas de la sostracció de caixes de materials de documentació dels Mossos. Es sospita que un agent va escollir les caixes de material bo quan sabia que l'interceptarien abans d'entrar a la incineradora, i que les mateixes persones que van donar l'avís són els autors de la trama. Un grup de Mossos ha confirmat la teoria."
},
"extractive": {
"a1": "En aquest cas tot indica que no li era possible d’endur-se el material de la central, però sí de posar-lo dins la furgoneta i avisar la policia espanyola que precisament llavors, si la interceptaven, el podien obtenir sense que l’infiltrat corregués perill.\nLes mateixes fonts que cita el diari afirmen que el contingut de les caixes \"reforça les sospites\" que un agent va escollir el material bo i sabent que el 26 d’octubre havia de ser interceptat abans d’entrar a la incineradora.\nFinalment s’ha sabut, segons que es desprèn del mateix atestat policial, que no tenia res a veure amb espionatge a polítics, sinó que es tractava d’una història rocambolesca per part de dues persones que, amb la finalitat de tenir una relació sentimental amb un agent de la policia catalana, es van fer passar per membres del Cesicat i que van acabar detingudes.\nTot i aquest nou ridícul de la policia espanyola, volem posar l’èmfasi en el fet que va ser un agent de la mateixa Comissaria General d’Informació qui va donar l’avís al CNP i que va possibilitar l’incautament de tota aquella documentació.",
"a2": "El darrer comunicat del col·lectiu Guilleries, un grup de Mossos que es resisteix a la intervenció del govern espanyol, confirma la teoria d’un lliurament controlat. \nRecordeu els documents intervinguts pel CNP quan es duien a destruir (com es fa 2 o 3 cops l’any) a la incineradora de Sant Adrià del Besòs? \nDoncs, una revisió \"acurada\" d’aquesta documentació per part d’uns policies espanyols, que semblen més aquells agents de la TIA d’en Mortadelo y Filemón, els va dur a deduir que aquell organisme de la Generalitat feia pràctiques d’espionatge a polítics i persones rellevants que defensen postulats unionistes. \nTot i aquest nou ridícul de la policia espanyola, volem posar l’èmfasi en el fet que fou un agent de la mateixa Comissaria General d’Informació qui va donar l’avís al CNP i que va possibilitar l’incautament de tota aquella documentació.",
"a3": "En aquest cas tot indica que no li era possible d’endur-se el material de la central, però sí de posar-lo dins la furgoneta i avisar la policia espanyola que precisament llavors, si la interceptaven, el podien obtenir sense que l’infiltrat corregués perill.\nVilaWeb ja va explicar, arran de la famosa nota falsa de la CIA sobre l’atemptat de Barcelona, quin és el protocol dels Mossos per a destruir documentació, perquè aquella filtració a El Periódico justament és inclosa a les caixes intervingudes.\nLes mateixes fonts que cita el diari afirmen que el contingut de les caixes \"reforça les sospites\" que un agent va escollir el material bo i sabent que el 26 d’octubre havia de ser interceptat abans d’entrar a la incineradora.\nEl darrer comunicat del col·lectiu Guilleries, un grup de Mossos que es resisteix a la intervenció del govern espanyol, confirma la teoria d’un lliurament controlat."
},
"extreme": {
"a1": "El diari Público posa llum a la trama d'informacions falses i del \"lliurament controlat\" dels Mossos.",
"a2": "Els Mossos creuen que un dels seus va lliurar intencionadament la documentació requisada pel CNP davant la incineradora.",
"a3": "Augmenten les sospites que un agent va escollir les caixes de material sabent que seria interceptat a la incineradora."
}
} |
595 | ‘Mata-la, mata-la!’: una empresonada denuncia agressions dins el furgó de la policia i proves manipulades | La Xènia,de vint-i-dos anys, tornava de la manifestació de la vaga amb una amiga, quan uns policies la van agredir a prop de la Via Laietana · La jutgessa ha decretat presó sense fiança i és empresonada a Wad-ras | La Xènia G. R., de vint-i-dos anys, va ser detinguda divendres a la tarda al carrer de Jonqueres de Barcelona, al costat de la Via Laietana, quan tornava de la manifestació de la vaga general.
Aquesta última nit l’ha passada empresonada a Wad-ras, perquè ahir la jutgessa va decretar presó sense fiança per a ella i cinc persones més acusades d’atemptat contra l’autoritat, desordres públics i danys.
La seva família l’ha poguda visitar avui i denuncia a VilaWeb que s’han manipulat les proves per empresonar-la i que la policia la va agredir impunement dins el furgó.
Era divendres a un quart de set de la tarda.
La manifestació per la vaga general ja s’havia acabat.
La Xènia, amb una amiga seva, eren a la Via Laietana i van decidir d’anar-se’n, quan van comprovar que l’atmosfera s’escalfava.
Quan ja caminaven pel carrer de Jonqueres, en el sentit oposat a la Via Laietana, per anar-se a trobar amb uns amics, van aparèixer cinc furgons de la policia espanyola, a gran velocitat.
Els agents van obrir les portes dels vehicles i van sortir disparats a detenir manifestants.
Entre la gentada hi havia la Xènia i la seva amiga.
‘Es van espantar i van començar a córrer.
La meva filla es va entrebancar i va caure a terra.
De seguida se li van tirar a sobre tres policies.
A la seva amiga li van clavar un cop de porra a la cara i li van obrir la cella.
Però es va poder escapar.
La meva filla, no: la van arrossegar fins al furgó i, abans d’entrar-la-hi, li van pegar unes quantes vegades.’
Són paraules de l’Anna, la mare de la Xènia, que explica a VilaWeb tots aquests detalls després d’haver-hi parlat avui a la presó.
En aquest vídeo es pot veure com la Xènia, a la vorera oposada a la càmera i amb els cabells tenyits de color blau, és arrossegada fins a la porta de la furgoneta pels policies espanyols, que l’estomaquen una vegada i una altra abans de ficar-la a dins.
També es pot sentir qui enregistra el vídeo dient: ‘Eh, una detinguda no es pega!’
La Xènia ha explicat a la seva mare que, una volta dins la furgoneta, els policies la van continuar pegant mentre sentia com cridaven: ‘Mata-la, mata-la!’
Ràpidament la van conduir fins a la comissaria de la Via Laietana.
Allà també ser objecte de vexacions i intimidacions, segons que explica l’Anna.
‘Se li posaven al davant i li deien: “Ara ja no tens collons?”
També la van posar de cara la paret.
Després va arribar una altra noia i la meva filla va veure com l’amenaçaven amb un cúter al coll’, explica la mare de la Xènia.
De la Via Laietana la van dur a la Verneda; i d’allà, a la Ciutat de la Justícia perquè la jutgessa, Beatriz Balfagón, li prengués declaració.
En aquest trajecte un policia li va dir: ‘Caram, quines boles que hi dus, a la bossa’.
L’Anna explica: ‘La meva filla al·lucinava, és clar, i li va respondre: “Què dius?”
I el policia hi va tornar: “Què en volies fer, d’aquestes boles?”‘ Quan van arribar al jutjat ho va entendre.
La policia havia presentat com a prova de material subversiu contra ella una bola de petanca, bales de vidre i claus.
‘Però són tan ineptes que la mateixa bola de petanca i amb el número idèntic, ha aparegut com a prova inculpatòria de totes les bosses dels sis detinguts’, explica, indignada, la mare de la Xènia.
A més, assegura que la jutgessa, abans de prendre declaració als detinguts, ja va comunicar als seus advocats que decretaria presó sense fiança.
La Xènia avui ha pogut rebre la primera visita dels familiars, que asseguren que l’han vista amb força.
‘Però alhora està indignada, i confia que se sàpiga què li fan, a ella i als altres detinguts.’
Ara centra tots els esforços en la vista que hi haurà aquesta setmana vinent, en què el seu advocat, Benet Salellas, podrà fer la petició de llibertat.
Avui a Caldes de Montbui, d’on és filla la Xènia, desenes de persones han sortit al carrer per a demanar-ne la llibertat. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Una jove va ser detinguda divendres a la tarda al costat de Via Laietana en tornar de la manifestació de la vaga general. La jove ha estat enviada a Wad-ras amb presó sense fiança perquè la jutgessa la va acusar d'atemptar a l'autoritat. En un vídeo es pot veure com la jove és arrossegada i increpada pels policies.",
"a2": "La mare d’una empresonada a Barcelona, arran de la manifestació de la vaga general, ha denunciat agressions i vexacions durant tot el procés de detenció. També ha alertat de la manipulació de proves i la intimidació a què han estat sotmesos els encausats. La jutgessa, però, ha condemnat la jove a presó sense fiança per danys i atemptat contra l’autoritat. ",
"a3": "La Xènia G. R. va anar a la manifestació de la vaga general amb una amiga, i quan tornaven la policia la va agredir, la va ficar dins el furgó i la va continuar agredint. Ara es troba empresonada a Wad-ras, on ha explicat a la seva família les agressions rebudes per part de la policia i les manipulacions policials."
},
"extractive": {
"a1": "La Xènia G. R., de vint-i-dos anys, va ser detinguda divendres a la tarda al carrer de Jonqueres de Barcelona, al costat de la Via Laietana, quan tornava de la manifestació de la vaga general.\nDe la Via Laietana la van dur a la Verneda; i, des d’allà, a la Ciutat de la Justícia perquè la jutgessa, Beatriz Balfagón, li prengués declaració.\nEn aquest vídeo es pot veure com la Xènia, a la vorera oposada a la càmera i amb els cabells tenyits de color blau, és arrossegada fins a la porta de la furgoneta pels policies espanyols, que l’estomaquen una vegada i una altra abans de ficar-la a dins.\nA la seva amiga li van clavar un cop de porra a la cara i li van obrir la cella.",
"a2": "La Xènia G. R., de vint-i-dos anys, va ser detinguda divendres a la tarda al carrer de Jonqueres de Barcelona, al costat de la Via Laietana, quan tornava de la manifestació de la vaga general. \nAquesta última nit l’ha passada empresonada a Wad-ras, perquè ahir la jutgessa va decretar presó sense fiança per a ella i cinc persones més acusades d’atemptat contra l’autoritat, desordres públics i danys. \nLa seva família l’ha poguda visitar avui i denuncia a VilaWeb que s’han manipulat les proves per a empresonar-la i que la policia la va agredir impunement dins el furgó. \nAllà també ser objecte de vexacions i intimidacions, segons explica l’Anna.",
"a3": "La Xènia G. R., de vint-i-dos anys, va ser detinguda divendres a la tarda al carrer de Jonqueres de Barcelona, al costat de la Via Laietana, quan tornava de la manifestació de la vaga general.\nAquesta última nit l’ha passada empresonada a Wad-ras, perquè ahir la jutgessa va decretar presó sense fiança per a ella i cinc persones més acusades d’atemptat contra l’autoritat, desordres públics i danys. \nLa seva família l’ha poguda visitar avui i denuncia a VilaWeb que s’han manipulat les proves per a empresonar-la i que la policia la va agredir impunement dins el furgó.\nAvui a Caldes de Montbui, d’on és filla la Xènia, desenes de persones han sortit al carrer per a demanar-ne la llibertat."
},
"extreme": {
"a1": "Una jove es detinguda i empresonada sense fiança en tornar de la manifestació de la vaga general.",
"a2": "Una condemnada per desordres públics a Barcelona acusa la policia espanyola d’agressió, intimidació i manipulació de proves. ",
"a3": "La Xènia G. R., detinguda quan tornava de la manifestació de la vaga general, denuncia agressions i manipulacions policials."
}
} |
1,833 | Junts insta ERC i CUP a negociar «plegats» els pressupostos de l'Estat per tenir «força» a Madrid | La portaveu del partit, Elsa Artadi, destaca que la discussió de les inversions, així com dels fons europeus i els fons Covid, ha d'anar "lligada" a la defensa de l'amnistia i l'autodeterminació | Junts enceta la setmana posterior a la reunió de la taula de diàleg tal com la va acabar: amb una defensa dels motius que van empènyer la formació a no ser present a la reunió amb el govern espanyol i la certificació que el partit està "complint" i sent "lleial" a l'acord firmat amb ERC per a la investidura de Pere Aragonès.
En la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva d'aquest dilluns, Junts ha ratificat el missatge i ha fet un emplaçament als partits independentistes per recuperar la unitat: negociar "plegats" els pressupostos generals de l'Estat.
La vicepresidenta i portaveu, Elsa Artadi, ha insistit que un front comú amb ERC i la CUP a Madrid atorgaria més "força" a l'independentisme davant del govern central.
Artadi ha demanat un "esforç compartit" de les forces polítiques sobiranistes per encarar un diàleg conjunt a Madrid i obtenir un millor "benefici" per a Catalunya en la discussió dels comptes públics a les Corts espanyoles.
Aquesta negociació conjunta, segons Junts, ha de tenir present el capítol d'inversions, així com la gestió descentralitzada dels fons europeus i de les partides extraordinàries del fons Covid.
La portaveu de la formació de Carles Puigdemont ha puntualitzat, però, que el debat sobre els pressupostos de l'Estat ha d'anar "lligat" a la defensa de l'amnistia i l'autodeterminació, consensos polítics de la majoria parlamentària del 52%.
Artadi ha expressat que seria un "error" que aquesta negociació no anés més enllà de les partides pressupostàries.
I ha avançat que, en les pròximes hores, els portaveus de Junts al Congrés i el Senat es posaran en contacte amb els d'ERC i la CUP.
Les paraules d'Artadi arriben després d'un cap de setmana d'activitat a Junts.
La formació va celebrar el primer consell nacional des del seu naixement, en el qual el secretari general, Jordi Sànchez, va posar context a les turbulències al Govern arran de l'episodi de desacord per la taula de negociació.
Sànchez va garantir que el seu partit no qüestionarà la legitimitat d'Aragonès -malgrat haver dit durant la setmana que mentia en relació als acords entre socis per la taula de diàleg-, es va posar a la seva disposició per negociar els pressupostos generals de l'Estat i va reivindicar Junts com el partit com a "embrió de la unitat nacional" que aconseguirà la independència.
Sànchez, però, va insistir en el missatge del veto de la Moncloa a Junts, una afirmació que discuteix implícitament l'autonomia d'Aragonès.
"Ens han vetat.
Ho han fet perquè portaríem sí o sí llum i taquígrafs a una trobada sense ordre del dia i sense claredat.
La nostra veu seria la veu de la no renúncia.
Apostem per una via dialogada, negociada, inevitablement la democràcia farà que acabi sent així.
Però no podem acceptar que aquells que vénen a negociar amb nosaltres ens imposin de què parlarem i qui parlarà en nom de l'independentisme", va apuntar dissabte.
Sànchez, Jordi Turull, Míriam Nogueras i Jordi Puigneró eren els integrants de la delegació que Junts va proposar al president de la Generalitat per completar la comitiva catalana a la taula de negociació.
Disposats a discutir sobre la llei electoral catalana
En relació a la proposta plantejada per ERC de reprendre els treballs de la llei electoral catalana, aparcada legislatura rere legislatura, Junts ha mostrat predisposició per treballar-hi.
"És una assignatura pendent en què Junts té la feina feta.
Quan es vulgui reprendre, hi serem", ha apuntat Artadi, que no ha aclarit si el seu partit ultima, de cara al debat de política general, en una proposta de resolució que plantegi una monitorització detallada de la taula de diàleg.
"És evident que hi haurà contingut polític sobre el conflicte", s'ha limit a afirmar.
L'acord de govern entre Junts i ERC que va permetre la investidura d'Aragonès recull la creació d'una comissió parlamentària de seguiment.
"Voldríem que tots els elements de l'acord es posessin en marxa el més aviat possible.
És un acord que estem seguint lleialment", ha reblat.
En la seva intervenció davant dels mitjans, la portaveu de Junts ha acusat el PSOE de "mala gestió interessada" per congelar la inversió per a l'ampliació de l'aeroport del Prat, l'endemà de la manifestació a Barcelona per expressar el rebuig al projecte de creixement de la infraestructura.
Artadi ha recordat que el president espanyol, Pedro Sánchez, va confirmar dimecres passat -en la reunió a Palau amb el president de la Generalitat- el seu "menysteniment absolut" a les inversions promeses a Catalunya, quan va donar per aparcada l'ampliació del Prat. | [
"junts"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "JxCat insta els partits independentistes a negociar junts els pressupostos generals de l'estat i així aconseguir un front unit i independentista a Madrid. La vicepresidenta i portaveu, Elsa Artadi, ha insistit que units podran iniciar un diàleg conjunt a Madrid i obtenir d'aquesta manera un benefici més gran per a Catalunya.",
"a2": "Junts es reafirma en la negativa a participar a la taula de diàleg amb Espanya i en la lleialtat a Pere Aragonés, malgrat les últimes discrepàncies. Demanen la unió de totes les forces sobiranistes per a negociar, a Madrid, uns acords econòmics beneficiosos. A més, vol condicionar l’aprovació dels pressupostos de l’estat a la discussió d’algunes reivindicacions independentistes. ",
"a3": "Una setmana després de la reunió de la taula de diàleg, la portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha dit a una roda de premsa que els partits independentistes han de fer un esforç i negociar així de forma conjunta els pressupostos de l'estat. D'aquesta manera, l'independentisme tindrà més força davant el govern espanyol."
},
"extractive": {
"a1": "Junts enceta la setmana posterior a la reunió de la taula de diàleg tal com la va acabar: amb una defensa dels motius que van empènyer la formació a no ser present a la reunió amb el govern espanyol i la certificació que el partit està \"complint\" i sent \"lleial\" a l'acord firmat amb ERC per a la investidura de Pere Aragonès. \nEn la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva d'aquest dilluns, Junts ha ratificat el missatge i ha fet un emplaçament als partits independentistes per a recuperar la unitat: negociar \"plegats\" els pressupostos generals de l'estat. \nArtadi ha demanat un \"esforç compartit\" de les forces polítiques sobiranistes per a encarar un diàleg conjunt a Madrid i obtenir un millor \"benefici\" per a Catalunya en la discussió dels comptes públics a les Corts espanyoles.\nAmb relació a la proposta plantejada per ERC de reprendre els treballs de la llei electoral catalana, aparcada legislatura rere legislatura, Junts ha mostrat predisposició per a treballar-hi.",
"a2": "Junts enceta la setmana posterior a la reunió de la taula de diàleg tal com la va acabar: amb una defensa dels motius que van empènyer la formació a no ser present a la reunió amb el govern espanyol i la certificació que el partit està \"complint\" i sent \"lleial\" a l'acord firmat amb ERC per a la investidura de Pere Aragonès.\nArtadi ha demanat un \"esforç compartit\" de les forces polítiques sobiranistes per a encarar un diàleg conjunt a Madrid i obtenir un millor \"benefici\" per a Catalunya en la discussió dels comptes públics a les Corts espanyoles. \nAquesta negociació conjunta, segons Junts, ha de tenir present el capítol d'inversions, així com la gestió descentralitzada dels fons europeus i de les partides extraordinàries del fons Covid. \nLa portaveu de la formació de Carles Puigdemont ha puntualitzat, però, que el debat sobre els pressupostos de l'estat ha d'anar \"lligat\" a la defensa de l'amnistia i l'autodeterminació, consensos polítics de la majoria parlamentària del 52%. ",
"a3": "Junts enceta la setmana posterior a la reunió de la taula de diàleg tal com la va acabar: amb una defensa dels motius que van empènyer la formació a no ser present a la reunió amb el govern espanyol i la certificació que el partit està \"complint\" i sent \"lleial\" a l'acord firmat amb ERC per a la investidura de Pere Aragonès.\nEn la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva d'aquest dilluns, Junts ha ratificat el missatge i ha fet un emplaçament als partits independentistes per a recuperar la unitat: negociar \"plegats\" els pressupostos generals de l'Estat.\nArtadi ha demanat un \"esforç compartit\" de les forces polítiques sobiranistes per a encarar un diàleg conjunt a Madrid i obtenir un millor \"benefici\" per a Catalunya en la discussió dels comptes públics a les Corts espanyoles.\nSànchez, Jordi Turull, Míriam Nogueras i Jordi Puigneró eren els integrants de la delegació que Junts va proposar al president de la Generalitat per a completar la comitiva catalana a la taula de negociació."
},
"extreme": {
"a1": "Junts per Catalunya demana un pacte entre ERC i la CUP al govern central perquè l'independentisme tingui major presència.",
"a2": "Junts proposa als partits independentistes fer front comú en el debat sobre els pressupostos de l’estat.",
"a3": "Elsa Artadi, portaveu de Junts, demana als partits independentistes negociar de forma conjunta els pressupostos de l'estat."
}
} |
1,736 | Miquel Roca defensa una negociació amb l'Estat en què les dues parts «dissimulin les renúncies» | L'exponent de la Constitució considera que la reforma del text no resoldria res ara i advoca per un acord al Parlament de Catalunya que inclogui dues terceres parts de la cambra | Miquel Roca considera que la sortida al conflicte entre Catalunya i l'Estat no vindrà per una reforma de la Constitució.
Ha afirmat que cap dels actors de l'actual crisi política ha plantejat una solució que passi per una reforma del text.
Sí que ha sentenciat amb contundència que "el que es va fer amb consens és molt difícil que s'aconsegueixi sense consens".
Qui va ser un dels "pares" de la Constitució ha donat alguns consells sobre com s'hauria d'arribar a un nou consens entre Catalunya i l'Estat.
Roca Junyent ha advocat per un diàleg en què "es dissimulin les renúncies" que totes les parts han de fer i que cap dels actors posin en evidència l'altra part.
Per Roca, el que ara toca és facilitar que les parts en conflicte s'apropin.
Ha aconsellat, com a punt de partida, que es configuri un acord al Parlament de Catalunya amb dues terceres parts de la cambra.
"Algú dirà que a Madrid ens diran que no.
Provem-ho!", ha proposat, tot dient que "saber que estem en el cantó feble del terreny de joc ja ho sabíem".
Roca ha ratificat el seu entusiasme amb la Constitució de 1978, que, ha recordat, va ser avalada pel 91% dels catalans i va ser la primera aprovada per consens i sotmesa a referèndum popular per primer cop en la història d'Espanya.
Qui va ser un dels ponents de l'actual Carta Magna ha intervingut en el Cercle d'Economia i ha fet una defensa encesa del text del 78.
Roca Junyent ha assegurat que "la Constitució no està ni en la causa ni en l'origen dels problemes actuals".
"En tot cas -ha afegit-, pot estar-ho en la seva interpretació, però la culpa no la té la Constitució".
La sentència del TC, "un gran error"
L'exdirigent de CDC, en canvi, ha estat molt crític amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut: "Va ser un gran error".
Roca ha afirmat que "el poble tanca el debat" i ha considerat greu que el TC esmenés la plana a una ciutadania que va ratificar un text estatutari, el dl 2006, que va ser fruit d'un acord entre les forces polítiques i aprovat al Congrés.
Roca ha rebutjat l'argument que la Constitució que es va elaborar fos fruit de la pressió dels poders fàctics: "La Pasionaria, Carrillo o Jorge Semprún no tenien cap por.
Si de cas, hi havia por a no repetir les bestieses del passat".
Ha insistit en què una constitució no és una eina de transformació, sinó que genera un marc convivencial que exigeix pacte i transacció per part de tothom.
Senat i finançament
Miquel Roca s'ha mostrat obert a una reforma constitucional, però amb molt de relativisme.
Ha considerat positiva una revisió del paper del Senat per fer-lo realment una cambra territorial, el que ja és un clàssic en els defensors de la reforma.
L'aposta estratègica del Cercle
El Cercle d'Economia insisteix en el que és la seva gran aposta estratègica per desbloquejar el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat.
Fa mesos que l'entitat treballa a fons en un intent de reviscolar el debat sobre la reforma constitucional.
Aquest dimecres, quan falten poques hores per a la presa de possessió del nou president de la Generalitat, Quim Torra, el Cercle ha convidat un dels ponents de la Constitució per revisitar el projecte constitucional.
Entre el públic hi havia figures com l'exvicepresident i expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra, el notari Juan José López Burniol, l'economista Antón Costas, el president del Port, Sixte Cambra, el financer Òscar Tusquets, l'exeurodiputat Carles Gasòliba i el diputat d'Units per Avençar Ramon Espadaler, entre d'altres.
El 4 d'abril passat, el Cercle va celebrar un acte sobre "El model territorial, a debat" en què es va presentar el document Idees per a una reforma de la Constitució, en què hi han col·laborat deu professors de Dret Constitucional i Administratiu.
Hi van participar acadèmics com Enric Fossas, Francesc de Carreras i Alberto López Basaguren, entre d'altres. | [
"procés català: crònica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Al Cercle d'Economia, Miquel Roca (un dels pares de la Constitució de 1978) ha intervingut i ha considerat que el conflicte entre Catalunya i l'Estat no es resoldrà amb una reforma de la Constitució. Ha defensat el text del 78 i ha insistit que no és una eina de transformació. Considera que s'ha d'obrir el diàleg per a reduir les diferències.",
"a2": "Roca Junyent, fervent defensor de la Constitució del 78, reivindica el text com a eina de convivència i no de transformació. No creu que una reforma solucioni la crisi entre Espanya i Catalunya. L’ex dirigent polític recomana, més aviat, un intent de consens al Parlament i un apropament respectuós entre les parts que no deixi ningú en evidència. ",
"a3": "L'ex dirigent de CDC i un dels redactors de la Constitució de 1978, Miquel Roca, ha afirmat que el conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol no se solucionarà reformant la Constitució, que va ser avalada pel 91% dels catalans. Roca s'ha mostrat obert a una possible reforma constitucional, però ha assegurat que les parts en conflicte s'han d'apropar."
},
"extractive": {
"a1": "Miquel Roca considera que la sortida al conflicte entre Catalunya i l'estat no vindrà per una reforma de la Constitució. \nRoca Junyent ha advocat per un diàleg en què \"es dissimulin les renúncies\" que totes les parts han de fer i que cap dels actors posin en evidència l'altra part. \nRoca ha ratificat el seu entusiasme amb la Constitució de 1978 que, ha recordat, va ser avalada pel 91% dels catalans i va ser la primera aprovada per consens i sotmesa a referèndum popular per primer cop en la història d'Espanya. \nHa insistit en què una constitució no és una eina de transformació, sinó que genera un marc convivencial que exigeix pacte i transacció per part de tothom. ",
"a2": "Roca Junyent ha advocat per un diàleg en què \"es dissimulin les renúncies\" que totes les parts han de fer i que cap dels actors posin en evidència l'altra part. \nHa aconsellat, com a punt de partida, que es configuri un acord al Parlament de Catalunya amb dues terceres parts de la cambra. \nRoca ha ratificat el seu entusiasme amb la Constitució de 1978 que, ha recordat, va ser avalada pel 91% dels catalans i va ser la primera aprovada per consens i sotmesa a referèndum popular per primer cop en la història d'Espanya. \nHa insistit en què una constitució no és una eina de transformació, sinó que genera un marc convivencial que exigeix pacte i transacció per part de tothom. ",
"a3": "Miquel Roca considera que la sortida al conflicte entre Catalunya i l'Estat no vindrà per una reforma de la Constitució.\nRoca Junyent ha advocat per un diàleg en què \"es dissimulin les renúncies\" que totes les parts han de fer i que cap dels actors posin en evidència l'altra part.\nHa aconsellat, com a punt de partida, que es configuri un acord al Parlament de Catalunya amb dues terceres parts de la cambra.\nRoca ha ratificat el seu entusiasme amb la Constitució de 1978 que, ha recordat, va ser avalada pel 91% dels catalans i va ser la primera aprovada per consens i sotmesa a referèndum popular per primer cop en la història d'Espanya."
},
"extreme": {
"a1": "Miquel Roca considera que el conflicte català no es resoldrà amb una reforma de la Constitució.",
"a2": "Segons Roca, la solució del conflicte hispano-català resideix en la consecució d’acords polítics, més que en una reforma constitucional.",
"a3": "Miquel Roca, ex dirigent de CDC, assegura que la solució al conflicte independentista de Catalunya no passa per reformar la Constitució."
}
} |
2,144 | La Patum homenatja el gènere femení amb un salt de Maces protagonitzat únicament per dones | La incògnita d'enguany serà veure com afecta la coincidència amb Sant Joan per l'afluència de públic | Les campanes ressonen a la plaça de Sant Pere a les 12 en punt i el públic anhela amb impaciència l'inici de la Patum de Lluïment.
Es tracta del segon dia d'una nova edició de la festa de Corpus berguedana, però és la primera ocasió en què es poden veure totes les comparses juntes – a excepció dels Plens que es veuran aquesta nit.
Enguany, el protagonisme se l'han endut les dones amb un salt de Maces íntegrament femení, un homenatge al que van fer vuit berguedanes el 29 de maig de 1960.
Aquest dijous, Isabel Cardona, una de les pioneres, ha vist la Patum des del balcó de l'ajuntament.
Ella va viure la gesta d'una manera "molt normal" i s'ha mostrat orgullosa d'haver pogut participar-hi "com una berguedana més".
La incògnita d'aquesta edició serà veure quina és l'afluència de públic a una festa que acostuma a ser multitudinària però que enguany coincideix amb Sant Joan.
Isabel Cardona és una de les vuit dones que el 29 de maig de 1960 va participar d'amagat en un ball de Maces íntegrament femení.
Fins que en acabar de saltar no es van treure la màscara, la gent que omplia la plaça de Sant Pere no va saber que eren dones, un fet inèdit.
La gesta va servir a les dones per començar a reivindicar-se en una festa que era molt masculina.
Fins llavors, les dones havien tingut algun tipus de presència però mai d'una manera tan notòria.
En la Patum de Lluïment d'aquest dijous se'ls ha volgut retre un homenatge i el salt l'han tornat a protagonitzar vuit dones.
D'entre aquelles que han saltat, cinc ja formen part de la colla i tres han debutat a la plaça per primera vegada.
En declaracions a l'ACN, Isabel Cardona ha explicat que l'oferta per saltar la Patum li va venir molt de nou, però no va dubtar ni un segon a dir que sí, "sense reflexionar-hi".
La saltadora ha relatat que no ho va explicar a ningú, ni a la seva parella amb qui començava a festejar.
L'excepció va ser el seu pare, una persona "molt patumaire" a qui va voler fer partícip.
"Va ser una sensació molt emocionant, d'haver format part de la Patum de veritat", ha explicat Cardona.
"Va ser molt bonic i és un acte que m'ha acompanyat tota la vida", ha afegit.
Sobre la repercussió que va tenir el fet, Cardona ha explicat que no es va fixar ni amb la cara que va fer la gent de la plaça quan es van treure la màscara.
"Jo estava terriblement contenta", ha explicat sense voler donar la importància que realment tenia un gest com aquell als anys 60.
Una altra de les novetats de la Patum que s'ha posat de relleu aquest dijous a la plaça han estat els vestits que estrenava la comparsa dels Nans Vells.
El nou vestuari, inspirat en els miquelets de Catalunya, ha sorgit d'un treball de recerca que ha liderat l'historiador berguedà Albert Rumbo.
Els vestits mantenen l'essència, però són molt més pràctics per moure's.
A més, la principal avantatge és que n'hi ha de diferents talles, cosa que permet adaptar-los a les característiques físiques dels diferents saltadors.
Els Nans Vells són del 1853 i van ser una regal a la ciutat de Ferran Moragues, diputat a Corts del districte de Berga quan optava a la reelecció al càrrec.
Pel que fa a les incidències registrades fins al moment, els Mossos d'Esquadra han realitzat 339 proves d'alcoholèmia, quatre de les quals han donat positiu.
A més, la Creu Roja ha realitzat 63 assistències, de les quals cap s'ha hagut de derivat a l'hospital comarcal Sant Bernabé.
Aquesta nit serà el torn de la Patum Completa amb els salts de totes les comparses a la plaça Sant Pere, amb especial atenció a la comparsa de Plens, una de les més esperades pel públic, que omple de foc la plaça. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "A la nova edició de la festa del Corpus a Berga, s'espera amb ganes la Patum de Lluïment que enguany organitza un salt de Maces íntegrament femení com a homenatge al que van fer vuit veïnes de Berga el 1960. L'any 1960 les dones van participar d'amagat i només es van treure la màscara quan van acabar el ball.",
"a2": "La Patum de Lluïment ha estat testimoni de l’homenatge al salt de Maces que, el 1960, van realitzar vuit saltadores berguedanes. Fins aleshores, les dones no havien tingut un paper tan protagonista. La resta de comparses es podran veure durant la Patum Completa d’aquesta nit. La més esperada, com sempre, serà la de Plens, que il·luminarà amb foc la plaça. ",
"a3": "La festa de Corpus berguedana, la Patum de Lluïment, ha volgut homenatjar el gènere femení amb un salt de Maces integrat totalment per dones, com van fer vuit berguedanes l'any 1960. A més, una altra novetat de la Patum ha estat l'estrena de vestuari dels Nans Vells, inspirat en els miquelets de Catalunya."
},
"extractive": {
"a1": "Es tracta del segon dia d'una nova edició de la festa de Corpus berguedana, però és la primera ocasió en què es poden veure totes les comparses juntes –a excepció dels Plens que es veuran aquesta nit–.\nEnguany, el protagonisme se l'han endut les dones amb un salt de Maces íntegrament femení, un homenatge a allò que van fer vuit berguedanes el 29 de maig de 1960. \nIsabel Cardona és una de les vuit dones que el 29 de maig de 1960 va participar d'amagat en un ball de Maces íntegrament femení.\nEn la Patum de Lluïment d'aquest dijous se'ls ha volgut retre un homenatge i vuit dones han tornat a protagonitzar el salt.",
"a2": "Les campanes ressonen a la plaça de Sant Pere a les 12 en punt i el públic anhela amb impaciència l'inici de la Patum de Lluïment.\nEnguany, el protagonisme se l'han endut les dones amb un salt de Maces íntegrament femení, un homenatge a allò que van fer vuit berguedanes el 29 de maig de 1960. \nLa gesta va servir a les dones per a començar a reivindicar-se en una festa que era molt masculina.\nAquesta nit, serà el torn de la Patum Completa amb els salts de totes les comparses a la plaça Sant Pere, amb especial atenció a la comparsa de Plens, una de les més esperades pel públic, que omple de foc la plaça.",
"a3": "Les campanes ressonen a la plaça de Sant Pere a les 12 en punt i el públic anhela amb impaciència l'inici de la Patum de Lluïment.\nEnguany, el protagonisme se l'han endut les dones amb un salt de Maces íntegrament femení, un homenatge a allò que van fer vuit berguedanes el 29 de maig de 1960.\nFins que, en acabar de saltar no es van treure la màscara, la gent que omplia la plaça de Sant Pere no va saber que eren dones, un fet inèdit.\nUna altra de les novetats de la Patum que s'ha posat de relleu aquest dijous a la plaça han estat els vestits que estrenava la comparsa dels Nans Vells."
},
"extreme": {
"a1": "La Patum de Lluïment a Berga organitza aquest proper dijous un salt de Maces íntegrament femení.",
"a2": "La Patum ret homenatge a les vuit dones que, el 1960, van realitzar el primer salt de Maces íntegrament femení. ",
"a3": "La Patum de Lluïment dona el protagonisme a les dones amb un salt de Maces fet per vuit dones."
}
} |
1,811 | El Govern impulsa una llei per controlar les llicències VTC | El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assegurat que la Generalitat vol acabar amb l'"especulació" en relació al nombre i transmissió de llicències de vehicles de lloguer amb conductor | El Govern ha anunciat aquest dimarts l'impuls d'una nova llei reguladora del sector del taxi i dels vehicles de lloguer amb conductor (VTC).
L'objectiu principal de la nova legislació és, segons el conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet, controlar el nombre i la transmissió de llicències VTC a Catalunya i evitar l'"especulació".
Actualment hi ha 2.418 llicències VTC a Catalunya però podrien augmentar fins a les 4.600 si la justícia dona la raó al sector dels VTC en els contenciosos administratius oberts.
La regulació de les llicències suposarà que la Generalitat intervingui en la transmissió de llicències i el Govern valora recuperar-ne per tornar-les a atorgar de nou a través d'un concurs públic.
Calvet també ha avançat que la Generalitat necessitarà diners per impulsar aquesta regulació però no ha concretat la via per obtenir-los.
Calvet ha qualificat la nova llei de "reforma integral" i ha assegurat que vol posar el focus sobre les necessitats dels usuaris.
A banda del control sobre les llicències, la llei també abordarà la formació dels conductors de taxi i VTC, les seves hores de descans, el taxi compartit o la millora de les flotes de vehicles a partir de criteris ambientals.
A més, també inclourà un pla de digitalització del sector del taxi.
El Govern preveu celebrar una consulta pública sobre la llei a l'abril i començar a tramitar el text legislatiu "immediatament després" en paraules de Calvet.
Decret llei aprovat
El Govern ha anunciat la nova llei després d'aprovar aquest dimarts el decret llei de mesures urgents en matèria de transport de viatges mitjançant el lloguer de vehicles amb conductor (VTC), que estableix les condicions d'explotació i control d'aquest servei a tot Catalunya.
La norma entrarà en vigor divendres, l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i el Parlament té un mes de convalidar-lo.
La norma preveu una precontractació d'un interval de temps mínim de 15 minuts i habilita ajuntaments o ens locals metropolitans a augmentar-lo, segons consta en la documentació de l'executiu.
En les negociacions en el marc de la vaga de taxistes, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es va comprometre en establir el període de contractació en una hora.
— Govern.
Generalitat (@govern) 29 de gener de 2019
En relació a la precontractació, el decret llei aprovat pel Govern no recull mesures específiques per la utilització dels vehicles VTC en punts de gran concurrència, com per exemple aeroports, estadis, ports o hospitals.
Un dels aspectes aprovats és que es prohibeix la geolocalització prèvia i també que els vehivles VTC circulin per les vies captant clients.
"Per tant, els obliga a estar estacionats en aparcaments o garatges", assenyala el decret, presentat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet.
El fet de tenir prohibida la geolocalització amb caràcter general implica que només es pot activar quan l'usuari ha contractat el servei.
El decret també preveu que les empreses i conductors de vehicles VTC també hauran de deixar constància de la seva activitat en un registre habilitat per la Generalitat.
En el registre hi hauran d'aparèixer tots els serveis que els vehicles VTC facin cada dia.
D'altra banda, no respectar el període de precontractació de quinze minuts suposaria una vulneració greu del decret llei que podria suposar una sanció de 1.000 euros als conductors de VTC.
La posició dels treballadors
Els treballadors dels VTC van assenyalar ahir que estarien disposats a acceptar els 15 minuts de precontractació previstos en el decret.
Una representació de tres treballadors, entre les quals hi havia la conductora María José Delgado, es van reunir amb Calvet.
Treballadors del sector protestaven aquest dimarts davant del Palau de la Generalitat arran del contingut del text aprovat per l'executiu.
Segons va explicar Delgado, el conseller els va refermar la intenció d'incloure el quart d'hora de precontractació i els va traslladar que hi ha un projecte de llei en marxa amb "totes les parts" que tindrà en compte les reivindicacions tant del sector dels VTC com dels taxistes.
Els conductors VTC i les empreses debatran en les pròximes hores si ho acaben acceptant i aixequen les protestes.
Pel que fa l'hora de marge quedaria en mans de l'Ajuntament però segons Delgado els van comentar que "no hi ha motius".
Missatge de Calvet a PP i Ciutadans
Calvet ha aprofitat l'anunci de la nova llei i la presentació del decret llei per llançar un missatge al PP i Ciutadans.
Tot i que el Congrés dels Diputats va aprovar el reial decret per fer aquest pas, PP i Ciutadans van forçar que s'hagués de ratificar en forma de decret llei, la qual cosa obre la porta a la presentació d'esmenes. | [
"conflicte taxi-vtc"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet ha anunciat una nova llei reguladora per al sector del taxi i els vehicles VTC. El principal objectiu d'aquesta llei és controlar les llicències i evitar l'especulació. Per això, es pretén que la Generalitat intervingui en la transmissió de les llicències i es valora que el govern les pugui tornar a atorgar.",
"a2": "La Generalitat ha posat en marxa una nova legislació per a controlar les llicències i l’activitat dels VTC. També es regularan les condicions d’explotació del servei. Amb les noves mesures, es vol evitar l'especulació i garantir les necessitats dels usuaris. A més, existeix la intenció de donar resposta a les reivindicacions tant de taxistes com de conductors de VTC.",
"a3": "El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha detallat la nova llei impulsada pel Govern per a controlar les llicències de vehicles de lloguer amb conductor (VTC) a Catalunya, tant el seu nombre com la seva transmissió. Calvet ha explicat que aquesta llei estarà centrada en les necessitats dels usuaris i establirà les seves condicions d'explotació i control del servei."
},
"extractive": {
"a1": "El Govern ha anunciat aquest dimarts l'impuls d'una nova llei reguladora del sector del taxi i dels vehicles de lloguer amb conductor (VTC). \nL'objectiu principal de la nova legislació és, segons el conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet, controlar el nombre i la transmissió de llicències VTC a Catalunya i evitar \"l'especulació\". \nLa regulació de les llicències suposarà que la Generalitat intervingui en la transmissió de llicències i el Govern valora recuperar-ne per a tornar-les a atorgar de nou a través d'un concurs públic. \nEl Govern ha anunciat la nova llei després d'aprovar aquest dimarts el decret llei de mesures urgents en matèria de transport de viatges mitjançant el lloguer de vehicles amb conductor (VTC), que estableix les condicions d'explotació i control d'aquest servei a tot Catalunya. ",
"a2": "L'objectiu principal de la nova legislació és, segons el conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet, controlar el nombre i la transmissió de llicències VTC a Catalunya i evitar \"l'especulació\". \nEl Govern ha anunciat la nova llei després d'aprovar aquest dimarts el decret llei de mesures urgents en matèria de transport de viatges mitjançant el lloguer de vehicles amb conductor (VTC), que estableix les condicions d'explotació i control d'aquest servei a tot Catalunya.\nEl decret també preveu que les empreses i els conductors de vehicles VTC també hauran de deixar constància de la seva activitat en un registre habilitat per la Generalitat.\nSegons va explicar Delgado, el conseller els va refermar la intenció d'incloure el quart d'hora de precontractació i els va traslladar que hi ha un projecte de llei en marxa amb \"totes les parts\" que tindrà en compte les reivindicacions tant del sector dels VTC com dels taxistes.",
"a3": "La regulació de les llicències suposarà que la Generalitat intervingui en la transmissió de llicències i el Govern valora recuperar-ne per a tornar-les a atorgar de nou a través d'un concurs públic.\nA banda del control sobre les llicències, la llei també abordarà la formació dels conductors de taxi i VTC, les seves hores de descans, el taxi compartit o la millora de les flotes de vehicles a partir de criteris ambientals.\nEl Govern ha anunciat la nova llei després d'aprovar aquest dimarts el decret llei de mesures urgents en matèria de transport de viatges mitjançant el lloguer de vehicles amb conductor (VTC), que estableix les condicions d'explotació i control d'aquest servei a tot Catalunya.\nEl decret també preveu que les empreses i conductors de vehicles VTC també hauran de deixar constància de la seva activitat en un registre habilitat per la Generalitat."
},
"extreme": {
"a1": "El Govern anuncia una nova llei per a regular les llicències VTC i el sector del taxi.",
"a2": "El Govern impulsarà una llei per a regular l’activitat dels VTC i intentar posar pau en el sector.",
"a3": "Una nova llei impulsada pel Govern regularà les llicències al sector del taxi i dels vehicles de lloguer amb conductor."
}
} |
2,203 | Rajoy dóna per segura la investidura mentre el PSOE manté la seva divisió interna | El president de Castella-La Manxa diu que el "desafiament" independentista és "el major problema polític i social d'Espanya" | L'entorn del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, dóna ja per segura la celebració d'un debat d'investidura a finals de més en què una abstenció socialista li facilitarà la reelecció previsiblement a l'entorn del 29 d'octubre.
Així es desprèn de les converses que ha mantingut aquest dimecres el mateix Rajoy i membres del seu equip amb diversos interlocutors en el transcurs dels actes oficials del Dia de la Hispanitat.
Als mateixos actes s'ha pogut constatar també la divisió al sí del PSOE entre els partidaris de l'abstenció i els que mantenen al 'no' a Mariano Rajoy.
La referència a Catalunya l'ha fet el president de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, que ha assegurat que el "desafiament" independentista és "el major problema polític i social d'Espanya".
Rajoy, que ha volgut felicitar el Dia de la Hispanitat amb dos missatges a Twitter i Instagram on ha escrit: "orgullosos del nostre país" i una emoticona de la bandera d'Espanya, ha mantingut una conversa amb els periodistes a la recepció que ha tingut lloc al Palau Reial on s'ha mostrat convençut que serà investit l'última setmana d'octubre.
Segons han publicat alguns mitjans, Rajoy negocia ser investit el dissabte 29 d'octubre.
Al llarg de la jornada el president espanyol ha conversat amb diversos representants del PSOE.
Destaquen les converses amb la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, i el president de la gestora del PSOE, Javier Fernández.
Fonts del seu equip apunten que la interlocució enter el govern espanyol i els socialistes ha millorat substancialment després de la sortida de Pedro Sánchez.
Amb tot, el president espanyol apunta que en aquests moments els seus interessos li aconsellen no fer declaracions públiques ni sobre la seva investidura ni sobre la situació interna del PSOE.
"El millor que puc fer és estar callat", ha apuntat en conversa amb els periodistes.
Ha admès que encara no ha començat a treballar en el discurs d'investidura.
El seu convenciment contrasta amb la batalla interna al sí del PSOE.
Malgrat que la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, s'ha mostrat convençuda que "hi haurà acord" per investir Mariano Rajoy, no tots els barons socialistes comparteixen aquesta voluntat.
Francina Armengol ha mantingut aquest dimecres diverses converses sobre la qüestió i l'exlehendakari Patxi López ha afirmat en una entrevista a El Correo que defensarà el 'no' al Comitè Federal del dia 23.
García-Page alerta de l'independentisme
En una jornada marcada pels contactes per a la investidura el president de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, s'ha encarregat de fer referència a Catalunya.
"Crec que avui per avui el desafiament independentista a Espanya és el major problema polític i social que podem tenir com a nació i com a Espanyols, i els que creiem en la igualtat d'oportunitats i dels espanyols avui hem de fer un acte més racional que mai de defensa de la unitat del país", ha dit.
Iglesias: "La pàtria es defensa d'una altra manera"
El líder de Podem, Pablo Iglesias, que no ha assistit a l'acte, ha penjat un vídeo a internet on ha afirmat que "la pàtria es defensa d'una altra manera" i ha ironitzat sobre els "patriotes que es pengen medalles i van a defilades" però tenen "comptes a paradisos fiscals".
"Els patriotes treballen i no tenen perquè embolicar-se amb banderes, i no necessitem identificar-se necessàriament amb els símbols", ha dit Iglesias, que ha recordat que al 2016 cal pensar en "una pàtria més moderna que s'assembli més a la gent i no tant a les elits".
Les absències marquen la desfilada militar del 12-O
La recepció ha tingut lloc després la desfilada militar presidida pel rei Felip VI, a la que ha assistit la plana major del govern espanyol i de les institucions espanyoles, així com el president de la gestora del PSOE, Javier Fernández.
No hi ha estat presents els presidents de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont; del País Basc, Iñigo Urkullu; de Navarra, Uxue Barkos; de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i de Galicia, Alberto Núñez Feijóo.
Tampoc hi ha estat presents els líders de Podem i la majoria de formacions nacionalistes.
Només hi ha enviat representants el PP, PSOE, C's, UPN i Foro.
Per contra, ERC, PDC, PNB, Compromís, Bildu i Podem no hi han assistit.
Durant la desfilada –que ha tingut lloc sota la pluja- s'ha pogut veure xerrant sota un mateix paraigües els presidents de les Balears, Francina Armengol, i de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara.
També han xerrat els portaveus del PP i del PSOE al Congrés, Rafael Hernando i Antonio Hernando.
Susana Díaz defensa el "projecte comú" dels espanyols
Abans d'assistir a la desfilada, la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, ha afirmat que cal "posar en valor" el projecte "comú" dels espanyols, que "té futur".
Ha assegurat que els actes del Dia de la Hispanitat són una bona forma de posar de manifest el "respecte a les institucions". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Mariano Rajoy i el seu entorn deixen clar que donen per segur el debat d'investidura el 29 d'octubre on serà reelegit president. Perquè es doni aquesta situació, el PSOE s'haurà d'abstenir i el que han deixat clar les últimes rondes de diàlegs és la divisió del partit socialista entre el sí i el no a Rajoy.",
"a2": "Les declaracions d’alguns polítics en el Dia de la Hispanitat han evidenciat un panorama mogudet. Així, mentre Rajoy s’ha mostrat confiat en la seva futura investidura, el PSOE continua dividit entre els que estan a favor o en contra de la mateixa. Per la seva banda, Iglesias i García-Page han manifestat les seves opinions enfrontades sobre la pàtria. ",
"a3": "Mariano Rajoy dona per fet que serà investit a finals del mes d'octubre, i queda clara la divisió interna al PSOE entre l'abstenció i el \"no\" a Rajoy. D'altra banda, la desfilada militar no ha comptat amb la presència dels presidents de la Generalitat de Catalunya, del País Basc, de Navarra, de la Generalitat Valenciana i de Galícia."
},
"extractive": {
"a1": "L'entorn del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, dona ja per segura la celebració d'un debat d'investidura a finals de mes en què una abstenció socialista li facilitarà la reelecció previsiblement a l'entorn del 29 d'octubre. \nEn els mateixos actes s'ha pogut constatar també la divisió al sí del PSOE entre els partidaris de l'abstenció i els que mantenen el \"no\" a Mariano Rajoy.\nFonts del seu equip apunten que la interlocució entre el govern espanyol i els socialistes ha millorat substancialment després de la sortida de Pedro Sánchez.\nMalgrat que la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, s'ha mostrat convençuda que \"hi haurà acord\" per a investir Mariano Rajoy, no tots els barons socialistes comparteixen aquesta voluntat.",
"a2": "Rajoy, que ha volgut felicitar el Dia de la Hispanitat amb dos missatges a Twitter i Instagram on ha escrit: \"Orgullosos del nostre país\" i una emoticona de la bandera d'Espanya, ha mantingut una conversa amb els periodistes a la recepció que ha tingut lloc al Palau Reial on s'ha mostrat convençut que serà investit l'última setmana d'octubre. \nMalgrat que la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, s'ha mostrat convençuda que \"hi haurà acord\" per a investir Mariano Rajoy, no tots els barons socialistes comparteixen aquesta voluntat. \n\"Crec que avui per avui el desafiament independentista a Espanya és el major problema polític i social que podem tenir com a nació i com a espanyols, i els que creiem en la igualtat d'oportunitats i dels espanyols avui hem de fer un acte més racional que mai de defensa de la unitat del país\", ha dit. \nEl líder de Podem, Pablo Iglesias, que no ha assistit a l'acte, ha penjat un vídeo a internet on ha afirmat que \"la pàtria es defensa d'una altra manera\" i ha ironitzat sobre els \"patriotes que es pengen medalles i van a defilades\" però tenen \"comptes a paradisos fiscals\". ",
"a3": "L'entorn del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, dona ja per segura la celebració d'un debat d'investidura a finals de mes en què una abstenció socialista li facilitarà la reelecció previsiblement sobre el 29 d'octubre.\nAixí es desprèn de les converses que ha mantingut aquest dimecres el mateix Rajoy i membres del seu equip amb diversos interlocutors en el transcurs dels actes oficials del Dia de la Hispanitat.\nLa referència a Catalunya s'ha fet pel president de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, que ha assegurat que el \"desafiament\" independentista és \"el major problema polític i social d'Espanya\".\nMalgrat que la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, s'ha mostrat convençuda que \"hi haurà acord\" per a investir Mariano Rajoy, no tots els barons socialistes comparteixen aquesta voluntat."
},
"extreme": {
"a1": "Fonts properes a Mariano Rajoy donen per segura la seva investidura com a President el 29 d'octubre.",
"a2": "Crònica del 12-O: uns pensen en el poder; uns altres alerten sobre l’amenaça de l’independentisme català per a la pàtria. ",
"a3": "Mariano Rajoy es mostra convençut als actes oficials del Dia de la Hispanitat que serà investit a finals d'octubre."
}
} |
2,946 | La bretxa digital creix a Barcelona: les ofertes augmenten un 40% i el talent només un 7,5% | La capital es consolida com a pol d'atracció amb el 30% dels professionals TIC provinents d'altres ciutats | Per cada oferta de treball de talent digital només hi ha 17 candidats, una xifra molt inferior als 37 que es postulen de mitjana per a perfils no tecnològics.
És una de les conclusions de l'estudi Digital Talent Overview 2019, elaborat per Barcelona Digital Talent.
Segons l'informe, la bretxa entre oferta i demanda segueix creixent en el sector TIC a la capital, on una de cada deu ofertes laborals (11,4%) ja són digitals.
Aquest creixement en l'oferta de més del 40% respecte a l'any passat es contraposa amb un augment del 7,5% de talent per ocupar els càrrecs tecnològics que genera la indústria 4.0.
El document també revela que el 30% dels professionals TIC a la capital catalana són d'altres ciutats i pronostica que, d'aquí a quatre anys, les professions més demandades seran especialistes en anàlisi de dades i científic, intel·ligència artificial i machine learning i directors generals.
En les conclusions de l'estudi, els investigadors alerten que hi ha la necessitat de reduir la bretxa de talent digital existent per donar resposta a les demandes del mercat de Barcelona.
En aquest sentit, plantegen diferents línies d'actuació per revertir aquesta situació, des del foment de la conscienciació social per promoure les competències digitals i el reciclatge professional a l'atracció de talent internacional.
També contempla mesures com adaptar els programes formatius segons les necessitats del mercat i fer ús del Big Data per saber en temps real l'estat del talent digital i les necessitats del mercat.
Barcelona: pol d'atracció de talent del sector digital
Madrid i Londres són les ciutats que més talent exporten a Barcelona, una ciutat on el 30% dels professionals TIC són de fora de la capital.
Segons els redactors de l'estudi, aquest fet demostra que la capital catalana continua sent una ciutat amb una alta capacitat d'atracció de talent digital.
D'altra banda, en l'àmbit de les tecnologies, el Big Data és la que proporcionalment més talent importa a Barcelona, amb el 58,7%, seguit de la ciberseguretat amb el 42,67%.
Les professions del futur: anàlisi de dades, intel·ligència artificial i machine learning
L'estudi Digital Talent Overview 2019 publica que en els pròxims quatre anys es preveu un auge de les noves tecnologies que incrementarà la demanda de professions com especialistes en anàlisi de dades i científic, programadors de software i d'apps i professionals del comerç electrònic i xarxes socials.
En contraposició, es preveu que poden quedar obsolets llocs de feina relacionats amb l'automatització de processos i vinculats a l'entrada de dades, la compatibilitat i les nòmines, secretaria, auditoria i caixers, entre d'altres.
De l'informe es desprèn que actualment, a Barcelona, les posicions més demandades de tecnologies consolidades són les relacionades amb el desenvolupament web i d'aplicacions mòbils i amb l'experiència de l'usuari.
En aquest sentit, perfils clàssics com Java developer, SAP developer o .NET developer són encara molt demandats.
Per la seva banda, les tecnologies emergents requereixen perfils molt específics relacionats amb la intel·ligència artificial, seguida de prop per la Internet de les Coses (IoT) i la impressió 3D, que és la que més treballadors ocupa.
A Europa, 900.000 vacants
A Europa també es necessiten professionals digitals, concretament es calcula que seran necessaris uns 900.000, d'aquí al 2020.
En aquesta línia, en els darrers anys, la demanda de professionals amb competències digitals a Europa ha augmentat un 36,1%, molt superior a l'increment del 3,2% en la resta de professions, apunta el document.
Pel que fa a l'assignatura pendent d'incorporar la dona al sector digital, les dades mostren que la formació de les dones en cursos d'educació superior TIC només representa el 17% del total.
Mentre que a Espanya, les dones amb estudis superiors TIC no arriben al 13%, en el cas de Barcelona, la xifra supera la mitjana europea i del total dels 67.720 professionals digitals existents, un 22% són dones. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Segons l'informe de l'estudi Digital Talent Overview 2019, la bretxa entre l'oferta i la demanda de les ofertes de treball en el sector TIC a Barcelona augmenta. Una de cada 10 ofertes ja és digital, però hi ha una manca gran de talent, de fet l'informe confirma que el 30% dels treballadors TIC a Barcelona són de fora.",
"a2": "Segons un estudi, Barcelona hauria de reduir la bretxa entre oferta i demanda en l’àmbit de les professions digitals. L’informe presenta una capital catalana atractiva pel talent estranger i augura un augment, durant els pròxims anys, en la contractació d’analistes de dades i d’especialistes en programació digital. Quedarà pendent la incorporació de més dones al sector de les noves tecnologies. ",
"a3": "L'estudi Digital Talent Overview 2019 alerta sobre la creixent bretxa a Barcelona entre oferta i demanda al sector digital. Així, l'oferta d'aquest tipus de treball ha augmentat un 40% en un any, però la demana només ha augmentat en un 7,5%. Entre els suggeriments per a millorar la situació, destaquen la promoció de les competències digitals i l'atracció de talent internacional."
},
"extractive": {
"a1": "Per cada oferta de treball de talent digital només hi ha 17 candidats, una xifra molt inferior als 37 que es postulen de mitjana per a perfils no tecnològics.\nSegons l'informe, la bretxa entre oferta i demanda continua creixent en el sector TIC a la capital, on una de cada deu ofertes laborals (11,4%) ja són digitals. \nEn les conclusions de l'estudi, els investigadors alerten que existeix la necessitat de reduir la bretxa de talent digital existent per a donar resposta a les demandes del mercat de Barcelona. \nTambé contempla mesures com adaptar els programes formatius segons les necessitats del mercat i fer ús del Big Data per a saber en temps real l'estat del talent digital i les necessitats del mercat. ",
"a2": "En les conclusions de l'estudi, els investigadors alerten que existeix la necessitat de reduir la bretxa de talent digital existent per a donar resposta a les demandes del mercat de Barcelona. \nMadrid i Londres són les ciutats que més talent exporten a Barcelona, una ciutat on el 30% dels professionals TIC són de fora de la capital. \nL'estudi Digital Talent Overview 2019 publica que en els pròxims quatre anys es preveu un augment de les noves tecnologies que incrementarà la demanda de professions com especialistes en anàlisi de dades i científic, programadors de software i d'apps i professionals del comerç electrònic i xarxes socials.\nPel que fa a l'assignatura pendent d'incorporar la dona al sector digital, les dades mostren que la formació de les dones en cursos d'educació superior TIC només representa el 17% del total.",
"a3": "Segons l'informe, la bretxa entre oferta i demanda continua creixent en el sector TIC a la capital, on una de cada deu ofertes laborals (11,4%) ja són digitals.\nEn les conclusions de l'estudi, els investigadors alerten que existeix la necessitat de reduir la bretxa de talent digital existent per a donar resposta a les demandes del mercat de Barcelona.\nEn aquest sentit, plantegen diferents línies d'actuació per a revertir aquesta situació, des del foment de la conscienciació social per a promoure les competències digitals i el reciclatge professional a l'atracció de talent internacional.\nL'estudi Digital Talent Overview 2019 publica que en els pròxims quatre anys es preveu un auge de les noves tecnologies que incrementarà la demanda de professions com especialistes en anàlisi de dades i científic, programadors de software i d'apps i professionals del comerç electrònic i xarxes socials."
},
"extreme": {
"a1": "A Barcelona la bretxa digital continua creixent: augmenten les ofertes (40%), però no el talent (7,5%).",
"a2": "Un estudi sobre talent digital analitza els punts forts i les assignatures pendents de Barcelona en l’àmbit de les TIC.",
"a3": "Un estudi alerta sobre la bretxa existent a Barcelona entre l'oferta i la demana de talent digital."
}
} |
1,465 | Tempesta a Ciutadans després de la defenestració de Lorena Roldán | La decisió de la permanent de situar Carlos Carrizosa com a candidat a les eleccions catalanes sense passar per primàries provoca una nova crisi al partit i divideix el grup parlamentari | La defenestració de Lorena Roldán com a cap de cartell a Catalunya i la seva substitució per Carlos Carrizosa ha desfermat una tempesta interna a Ciutadans.
El fet que entre els signants hi hagi quatre diputats al Parlament, i que siguin persones del pes específic de Carmen de Rivera, Antonio Espinosa, Sergio Sanz i María Francisca Valle dona una mostra del clima de malestar que hi ha al partit després de la decisió sobre Roldán.
La decisió de forçar la renúncia de Roldán va ser adoptada per la permanent, nucli reduït de la direcció.
L'executiva, que es reunirà en els propers dies, ratificarà el recanvi de cap de cartell.
Ciutadans
Diputats de Cs demanen que es revoqui la designació de Carrizosa com a candidat
Una vintena de membres del partit s'adreça a la comissió de garanties en considerar que la substitució de Lorena Roldán infringeix els estatuts
La comissió de garanties que haurà de resoldre la denúncia presentada pels militants i diputats catalans viu una situació difícil.
Segons ha pogut saber NacióDigital, hi ha una tensió entre l'executiva i la comissió, atribuïda segons fonts internes a una manera de treballar de l'executiva considerada poc curosa per part del president de la comissió de garanties.
Jesús Galiana, un advocat i exdiputat al Parlament, és qui encapçala la comissió.
Segons fonts de Ciutadans, Galiana fa temps que està neguitós amb el funcionament intern del partit i podria presentar la seva dimissió en els propers dies.
Xavier Alegre, un senador que se'n va
La designació de Carrizosa a dit ja va provocar una primera trencadissa en el partit quan, la setmana passada, el senador Xavier Alegre, membre de la cambra alta designat pel Parlament, va anunciar que abandonava el partit.
Hi ha una forta tensió entre l'executiva i el president de la comissió de conflictes, l'exdiputat Jesús Galiana, que estaria estudiant la seva dimissió
De moment, Alegre -exregidor i tinent d'alcalde del PSC a Sant Feliu- continuarà de regidor i senador, una responsabilitat aquesta que conclourà quan es dissolgui el Parlament i es convoquin les eleccions.
Degoteig d'abandonaments
El descontent envers la manera de fer des de la cúpula no és d'ara.
Ciutadans ha anat patint moltes desercions en els darrers temps, en bona part de militants que discrepaven de la línia erràtica que ha anat adoptant la direcció.
Des de Francesc de Carreras, un dels fundadors, incòmode amb la decisió d'Albert Rivera de tancar pactes de dretes que incloguessin Vox i optar per una oposició rotunda a Pedro Sánchez, a Javier Nart o Carolina Punset.
Després de la marxa d'Albert Rivera, amb un nou gir al centre liderat per Inés Arrimadas, van estripar el carnet figures situades en la branca més conservadora del partit, com Marcos de Quinto o l'exportaveu al Congrés Juan Carlos Girauta.
Els quatre diputats rebels
La darrera crisi del partit ha posat de nou en primer pla la figura de quatre diputats de Ciutadans al Parlament.
Tots ells s'han alineat amb les posicions més crítiques amb la direcció i van fer costat a la candidatura de Francisco Igea, alternativa a la d'Inés Arrimadas.
Van perdre, però es van endur un 25% dels vots.
Qui són aquests quatre diputats rebels, alguns d'ells veritables "pota negres" de la formació?
- Carmen de Rivera.
És una de les fundadores de Ciutadans i el càrrec electe més veterà del partit.
Va ser una dels tres primers diputats elegits al Parlament, junt amb Albert Rivera i Jordi Cañas.
És advocada i ha estat membre de l'executiva.
- Antonio Espinosa.
Va ser secretari d'acció política i responsable de l'elaboració dels programes electorals dels partits.
Aquesta tasca li va donar prestigi i reconeixement entre la militància.
De jove va militar a Alternativa Verda.
- Sergio Sanz.
Arquitecte de professió, sempre se l'ha ubicat en el sector més progressista del partit.
En el congrés del 2017 va promoure l'esmena que defensava mantenir la referència al socialisme democràtic en la definició del partit.
- María Francisca Valle.
És una altra de les històriques del partit, al qual va entrar a militar l'any 2006.
És molt coneguda entre les bases, ja que ha estat de les diputades que ha participat en més actes en agrupacions. | [
"ciutadans"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La direcció de Ciutadans força la renúncia de Lorena Roldán com a cap de cartell a Catalunya i la substitueix per Carlos Carrizosa. Aquesta decisió ha enfadat diversos membres del partit, perquè aquests consideren que aquesta substitució infligeix els estatus i, a més, han portat la qüestió a la comissió de garanties.",
"a2": "El canvi de candidat imposat per la direcció de Ciutadans a Catalunya ha provocat la indignació entre alguns membres del partit, que han dirigit una queixa a la comissió de garanties. Entre les persones desencantades amb el gir del partit, es troben quatre diputats i figures fundadores de la formació. S’acabaran sumant a les múltiples desercions que han patit últimament?",
"a3": "Carlos Carrizosa ha estat designat com a nou cap de cartell de Ciutadans a Catalunya, en substitució de Lorena Roldán després de que la permanent adoptés la decisió de forçar la seva renúncia. Aquest fet ha causat una tempesta interna al partit, amb una vintena de membres mostrant el seu descontent a la comissió de garanties."
},
"extractive": {
"a1": "La defenestració de Lorena Roldán com a cap de cartell a Catalunya i la seva substitució per Carlos Carrizosa ha desfermat una tempesta interna a Ciutadans.\nLa decisió de forçar la renúncia de Roldán va ser adoptada per la permanent, nucli reduït de la direcció. \nUna vintena de membres del partit s'adreça a la comissió de garanties en considerar que la substitució de Lorena Roldán infringeix els estatuts.\nCiutadans ha anat patint moltes desercions en els darrers temps, en bona part de militants que discrepaven de la línia erràtica que ha anat adoptant la direcció. ",
"a2": "La defenestració de Lorena Roldán com a cap de cartell a Catalunya i la seva substitució per Carlos Carrizosa ha desfermat una tempesta interna a Ciutadans. \nEl fet que entre els signants hi hagi quatre diputats al Parlament, i que siguin persones del pes específic de Carmen de Rivera, Antonio Espinosa, Sergio Sanz i María Francisca Valle dona una mostra del clima de malestar que hi ha al partit després de la decisió sobre Roldán.\nUna vintena de membres del partit s'adreça a la comissió de garanties en considerar que la substitució de Lorena Roldán infringeix els estatuts.\nCiutadans ha anat patint moltes desercions en els darrers temps, en bona part de militants que discrepaven de la línia erràtica que ha anat adoptant la direcció. ",
"a3": "El fet que entre els signants hi hagi quatre diputats al Parlament, i que siguin persones del pes específic de Carmen de Rivera, Antonio Espinosa, Sergio Sanz i María Francisca Valle dona una mostra del clima de malestar que hi ha al partit després de la decisió sobre Roldán.\nSegons ha pogut saber NacióDigital, hi ha una tensió entre l'executiva i la comissió, atribuïda segons fonts internes a una manera de treballar de l'executiva considerada poc curosa per part del president de la comissió de garanties.\nLa designació de Carrizosa ja va provocar una primera trencadissa en el partit quan, la setmana passada, el senador Xavier Alegre, membre de la cambra alta designat pel Parlament, va anunciar que abandonava el partit.\nCiutadans ha anat patint moltes desercions en els darrers temps, en bona part de militants que discrepaven de la línia erràtica que ha anat adoptant la direcció."
},
"extreme": {
"a1": "Crisi a Ciutadans per la forçada renúncia de Roldán com a cap de cartell a Catalunya.",
"a2": "Malestar a Ciutadans per l’elecció, sense cap mena de consens, de Carrizosa com a cap de llista per Catalunya.",
"a3": "La substitució de Lorena Roldán per Carlos Carrizosa com a cap de cartell de Ciutadans a Catalunya causa conflicte intern."
}
} |
897 | Poble Lliure emet un comunicat criticant amb duresa el vet de la CUP a Mas | ‘’Incompleix la promesa electoral de ser l'accelerador i la garantia del procés independentista’, diu l’organització independentista | L’organització Poble Lliure, integrada a la CUP i defensora del sí a l’acord amb Junts pel Sí, ha emès avui al matí un comunicat en què critica la decisió ‘de no facilitar la formació de govern’ que va prendre el consell polític de la CUP.
El comunicat és dur, contundent i molt crític envers els sectors de la CUP que han defensat el no a la proposta d’acord de Junts pel Sí: considera que aquest no ‘incompleix la promesa electoral de ser l’accelerador i la garantia del procés independentista’, i troba greu que des de l’esquerra independentista s’hagi qüestionat el mandat del 27-S i critica que la negociació s’hagi centrat ‘obsessivament en el nom d’una persona’.
Afegeix que ‘correspon a les diferents organitzacions i persones que han defensat el perillós escenari actual i sobretot a la Crida Constituent, que és qui ha dirimit l’empat dins la CUP, de gestionar la nova situació i responsabilitzar-se de les conseqüències que se’n derivin.’
Poble Lliure també avisa que no donarà suport a cap candidatura de la CUP que rebaixi el contingut independentista en el seu programa o que substitueixi l’objectiu estratègic de la independència pel d’un referèndum unilateral, ‘que només serviria per erosionar encara més l’hegemonia independentista, un objectiu prioritari dels dirigents d’En Comú Podem.’
El comunicat també retreu a Artur Mas, a CDC i ERC que hagin actuat de manera partidista i sense sentit de país, i diu a convergents i a republicans que tenen temps fins diumenge per rectificar.
Ací podeu llegir el comunicat íntegre de Poble Lliure:
“Poble Lliure considera un error greu la decisió del Grup d’Acció d’Acció Parlamentària (GAP) de la CUP-Crida Constituent de no facilitar la formació de govern.
D’entrada, aquesta decisió suposa incomplir la promesa electoral de ser l’accelerador i la garantia del procés independentista i que si la CUP-CC era decisiva es proclamaria la República Catalana independent; d’altra banda, i aquesta la qüestió més rellevant, posa en perill l’acumulació de forces obtinguda pel moviment independentista fins al 27S.
Evidentment, aquest error no és pas exclusiu de la CUP i sobretot el GAP, sinó que també hi han influït, i molt, els interessos partidistes de CDC i ERC.
Aquestes dues forces polítiques han estat més interessades en la seva batalla particular per l’hegemonia dins el camp independentista que no pas a facilitar una investidura i acord de govern.
Resulta paradoxal que Artur Mas critiqui «la manca de sentit de país» de la CUP quan podria aplicar el mateix retret a CDC.
En tot cas, fins diumenge tant ERC com CDC tenen l’oportunitat de rectificar.
També Poble Lliure hi té la seva part de responsabilitat, especialment per haver reaccionat massa tard quan es veia que les negociacions s’estaven centrant obsessivament en el nom d’una persona, una perspectiva reduccionista.
De fet, com es desprèn de nombroses declaracions, la sensació és que per a molta gent el procés negociador entorn de tres eixos (full de ruta, procés constituent i pla de xoc) ha estat una excusa, ja que a tort i a dret s’ha repetit que si Junts pel Sí canviava el candidat hi hauria acord.
Considerem també greu que des de determinats sectors de l’esquerra i fins de l’Esquerra Independentista s’hagi qüestionat el mandat del 27S.
I ho ha fet la mateixa gent que en els seus discursos presenten sovint mobilitzacions i reivindicacions de moviments petits com a representatives de la voluntat popular.
És un contrasentit d’aplicar al moviment independentista una visió purament quantitativa de la lluita política, alhora que es menystenen alguns aspectes qualitatius, com ara el paper cabdal de la mobilització popular o que el 27S va confirmar l’hegemonia de projecte independentista i la possibilitat de mantenir la iniciativa política, la qual s’ha perdut en aquests mesos.
En tot cas, correspon a les diferents organitzacions i persones que han defensat el perillós escenari actual i sobretot a la Crida Constituent, que és qui ha dirimit l’empat dins la CUP, de gestionar la nova situació i responsabilitzar-se de les conseqüències que se’n derivin.
En aquest escenari de possibles noves eleccions volem deixar clar que Poble Lliure no acceptarà cap proposta que suposi rebaixar el contingut independentista de la CUP.
Sempre hem defensat acords amb altres forces o espais polítiques però a partir d’eixos programàtics, no pas a partir de qüestions estètiques com ara 200 euros amunt o avall del sou dels càrrecs públics Dit altrament, Poble Lliure no avalarà cap candidatura o un govern autonòmic que substitueixi l’objectiu estratègic de la independència per un hipotètic referèndum unilateral, que, a més de ser una repetició del 9N de 2014 que a tot estirar tindria una participació lleugerament superior, només serviria per erosionar encara més l’hegemonia independentista, un objectiu prioritari dels dirigents d’En Comú Podem.
Finalment, volem agrair a Antonio Baños la tasca feta.
De ben segur, amb ell i persones com ell construirem la República Catalana independent.” | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'organització Poble Lliure ha fet públic un comunicat on és dura i molt crítica amb les sectors de la CUP que van defensar el no a l'acord de Junt pel Sí i que va impedir la formació de govern. En el mateix comunicat també avisa que no recolzarà la candidatura de la CUP si no rebaixa el contingut independentista.",
"a2": "Poble Lliure ha censurat el no de la CUP a un govern independentista pel simple fet d’estar en desacord amb el nom del candidat, la qual cosa ni accelera ni garanteix la consecució del projecte sobiranista. També ha instat CDC i ERC a canviar d’actitud. Finalment, l’organització no recolzarà cap candidatura per a qui la independència no sigui l’objectiu prioritari. ",
"a3": "Pobre Lliure, organització integrada a la CUP i que defensa l'acord amb Junts pel Sí, ha enviat un comunicat on han criticat el vet a Mas per part de la CUP. En el mateix comunicat han avisat que no donaran suport a cap proposta que suposi una reducció del contingut independentista de la CUP."
},
"extractive": {
"a1": "L’organització Poble Lliure, integrada a la CUP i defensora del sí a l’acord amb Junts pel Sí, ha emès avui al matí un comunicat en què critica la decisió \"de no facilitar la formació de govern\"’ que va prendre el consell polític de la CUP. \nEl comunicat és dur, contundent i molt crític envers els sectors de la CUP que han defensat el no a la proposta d’acord de Junts pel Sí: considera que aquest no \"incompleix la promesa electoral de ser l’accelerador i la garantia del procés independentista\", i troba greu que des de l’esquerra independentista s’hagi qüestionat el mandat del 27-S i critica que la negociació s’hagi centrat \"obsessivament en el nom d’una persona\".\nEn tot cas, correspon a les diferents organitzacions i persones que han defensat el perillós escenari actual i sobretot a la Crida Constituent, que és qui ha dirimit l’empat dins la CUP, de gestionar la nova situació i responsabilitzar-se de les conseqüències que se’n derivin.\nPoble Lliure també avisa que no donarà suport a cap candidatura de la CUP que rebaixi el contingut independentista en el seu programa o que substitueixi l’objectiu estratègic de la independència pel d’un referèndum unilateral, \"que només serviria per a erosionar encara més l’hegemonia independentista, un objectiu prioritari dels dirigents d’En Comú Podem\".",
"a2": "L’organització Poble Lliure, integrada a la CUP i defensora del sí a l’acord amb Junts pel Sí, ha emès avui al matí un comunicat en què critica la decisió \"de no facilitar la formació de govern\" que va prendre el consell polític de la CUP.\nEl comunicat és dur, contundent i molt crític envers els sectors de la CUP que han defensat el no a la proposta d’acord de Junts pel Sí: considera que aquest no \"incompleix la promesa electoral de ser l’accelerador i la garantia del procés independentista\", i troba greu que des de l’esquerra independentista s’hagi qüestionat el mandat del 27-S i critica que la negociació s’hagi centrat \"obsessivament en el nom d’una persona\".\nPoble Lliure també avisa que no donarà suport a cap candidatura de la CUP que rebaixi el contingut independentista en el seu programa o que substitueixi l’objectiu estratègic de la independència pel d’un referèndum unilateral, \"que només serviria per a erosionar encara més l’hegemonia independentista, un objectiu prioritari dels dirigents d’En Comú Podem\".\nEl comunicat també retreu a Artur Mas, a CDC i ERC que hagin actuat de manera partidista i sense sentit de país, i diu a convergents i a republicans que tenen temps fins a diumenge per a rectificar-hi. ",
"a3": "L’organització Poble Lliure, integrada a la CUP i defensora del sí a l’acord amb Junts pel Sí, ha emès avui al matí un comunicat en què critica la decisió \"de no facilitar la formació de govern\" que va prendre el consell polític de la CUP.\nEl comunicat és dur, contundent i molt crític envers els sectors de la CUP que han defensat el no a la proposta d’acord de Junts pel Sí: considera que aquest no \"incompleix la promesa electoral de ser l’accelerador i la garantia del procés independentista\", i troba greu que des de l’esquerra independentista s’hagi qüestionat el mandat del 27-S i critica que la negociació s’hagi centrat \"obsessivament en el nom d’una persona\".\nAfegeix que \"correspon a les diferents organitzacions i persones que han defensat el perillós escenari actual i sobretot a la Crida Constituent, que és qui ha dirimit l’empat dins la CUP, de gestionar la nova situació i responsabilitzar-se de les conseqüències que se’n derivin\".\nPoble Lliure també avisa que no donarà suport a cap candidatura de la CUP que rebaixi el contingut independentista en el seu programa o que substitueixi l’objectiu estratègic de la independència pel d’un referèndum unilateral, \"que només serviria per a erosionar encara més l’hegemonia independentista, un objectiu prioritari dels dirigents d’En Comú Podem\"."
},
"extreme": {
"a1": "Pobre Lliure, organització integrada per la CUP, és dura amb la decisió de no facilitar la formació de govern.",
"a2": "Poble Lliure critica la deriva de la CUP i lamenta l'estancament de les negociacions per a la investidura.",
"a3": "L'organització Poble Lliure avisa a la CUP que no donarà suport a cap candidatura que disminueixi el contingut independentista."
}
} |
1,127 | Torra, en l'homenatge a Forn a Lledoners: «Catalunya vol pau, vol acollir i vol democràcia» | Més de 2.000 persones omplen els entorns de la presó en un clam per recordar les víctimes del 17-A i la gestió del conseller Quim Forn | La presó de Lledoners, al Bages, ha tornat a convertir-se en escenari de reivindicacions.
Aquesta vegada, però, un simbòlic llaç negre -i no només groc- ha acompanyat els membres dels Comitès en Defensa de la República (CDR), que han envoltat aquest emplaçament on, actualment, resten en presó provisional Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
El record de l'atemptat que va colpir Catalunya el passat 17 d'agost del 2017 -amb 16 morts i més d'un centenar de ferits a Barcelona, Cambrils i Alcanar- ha acompanyat, des dels afores de la presó, les nombroses banderes estelades que habitualment ja s'hi concentren per demanar l'alliberament dels presos.
Aquesta vegada, però, la voluntat és reconèixer la tasca de qui va ser conseller d'Interior durant l'atac gihadista de l'agost passat, Quim Forn, amb una continuació de l'homenatge a les víctimes.
— NacióPolítica (@naciopolitica) 17 d’agost de 2018
Els actes en record de les persones ferides i dels familiar d'aquelles que van perdre la vida han tingut diferents escenaris aquesta setmana, tot i que el gruix ha estat aquest divendres amb l'acte central a Barcelona.
Allà, la parella de Forn, Laura Masvidal, ha acompanyat el president de la Generalitat en representació del seu marit.
Quan ha tingut l'oportunitat d'encaixar la mà amb el rei Felip VI, li ha etzibat: "No sóc jo qui hauria de ser aquí".
L'Estat no ha perdonat Forn i Trapero
Més de 2.000 persones han omplert els camps situats al costat del centre penitenciari que reclou els presos polítics catalans.
Malgrat la pluja i l'amenaça de mal temps, la convocatòria dels CDR ha aconseguit mobilitzar una vintena d'autocars vinguts d'arreu de Catalunya, així com un centenar de vehicles particulars, que han causat retencions a la carretera que arriba fins a la presó.
L'ambient de la reivindicació, però, ha estat diferent de l'habitual.
Les consignes han rebaixat el to per donar pas als xiulets, i el record per a les víctimes i les famílies també ha tingut un pes important.
Entre els clams que s'han escoltat, hi ha "llibertat presos polítics", "no esteu sols" i "Borbó a la presó".
Durant la tarda han anat arribant diferents tractors de les ADF del Bages, així com el col·lectiu de Motards per la Independència.
En l'acte, que ha començat amb retard a causa de la pluja i ha estat presentat per l'actriu Estel Solé, s'ha reclamat l'alliberament de Forn i els presos, així com l'existència d'una policia amb tots els drets.
"L'estat espanyol prefereix córrer el risc de possibles atacs abans de reconèixer els Mossos i la Generalitat com un subjecte polític", ha denunciat l'actriu.
I per aquesta diligència, perquè Espanya "no ha perdonat, ni Forn ni Trapero" per la feina que van fer durant els atemptats, ara estan processats per rebel·lió o sedició: "Nosaltres ho tenim clar, hem vingut fins aquí per recuperar la seva figura i la seva gran feina".
"En unes circumstàncies normals, l'ANC no hauria d'organitzar un acte com aquest", ha continuat la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzié.
Quan es van succeir els atemptats, Catalunya i els seus servidors públics van respondre amb excel·lència, ha recordat.
"Aquell dia ens vam sentir un Estat, i els Mossos hi van ajudar, i un mes després, ens vam sentir poble amb el referèndum de l'1 d'octubre", ha afirmat.
Les circumstàncies actuals, però, han canviat, i ha denunciat que els màxims responsables de l'operatiu són a la presó o processats per "causes molt greus".
"Tenim moltes foscors per resoldre", ha reconegut Paluzié, fent referència a les mancandes dels Mossos per ser a l'Europol.
A aquesta consideració s'ha sumat el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que ha posat en valor la capacitat de Catalunya de ser "un poble de pau i un poble d'acollida" que passa per sobre de qualsevol rei.
"Cap Borbó es pot atorgar el protagonisme un dia com avui, vergonya", ha etzibat.
Torra ha donat el punt i final als parlaments.
"Gràcies per mullar-vos avui, cada dia, pels drets nacionals, pels drets socials i per la independència de Catalunya", ha començat.
En aquest sentit, el president de la Generalitat ha recordat que, després de la "nit fosca" de l'últim any, ara els catalans estan "més decidits que mai a fer realitat la República" i mantenir els valors de pau i convivència, tal com s'està demostrant aquests dies.
Visiblement emocionat, Torra també ha tingut unes paraules per a les famílies de les víctimes de l'atemptat, al temps que ha fet autocrítica: "Ens hem compromès la que faci falta, el més important són les persones". | [
"un any dels atemptats del 17-a"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Avui a la presó de Lledoners, a banda de l'habitual llaç groc, també s'ha vist un simbòlic llaç negre en honor a les víctimes de l'atemptat de Barcelona i Cambrils el 17 d'agost del 2017. Els CDR han mobilitzat unes 2.000 persones que s'han reunit als camps del costat del centre penitenciari per demanar l'alliberament dels presos i fer l'homenatge.",
"a2": "Els terrenys adjacents a la presó de Lledoners s’han omplert per a recordar les víctimes dels atemptats del 17-A, però també per a retre homenatge a l’excel·lent labor com a conseller d’Interior que va realitzar Quim Forn en aquell moment. A les habituals consignes per l’alliberament dels presos, s’han afegit alguns crits a favor d'una policia catalana amb plens drets.",
"a3": "A la presó de Lledoners, al Bages, on es troben en presó provisional Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, s'ha realitzat una concentració amb més de 2.000 persones en record a les víctimes de l'atemptat terrorista a la Rambla el 17-A. També s'ha demanat la llibertat dels presos polítics."
},
"extractive": {
"a1": "Aquesta vegada, però, un simbòlic llaç negre –i no només groc– ha acompanyat els membres dels Comitès en Defensa de la República (CDR), que han envoltat aquest emplaçament on, actualment, resten en presó provisional Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. \nEl record de l'atemptat que va colpir Catalunya el passat 17 d'agost del 2017 –amb 16 morts i més d'un centenar de ferits a Barcelona, Cambrils i Alcanar– ha acompanyat, des dels afores de la presó, les nombroses banderes estelades que habitualment ja s'hi concentren per a demanar l'alliberament dels presos.\nMés de 2.000 persones han omplert els camps situats al costat del centre penitenciari que reclou els presos polítics catalans.\nEn l'acte, que ha començat amb retard a causa de la pluja i ha estat presentat per l'actriu Estel Solé, s'ha reclamat l'alliberament de Forn i els presos, així com l'existència d'una policia amb tots els drets. ",
"a2": "La presó de Lledoners, al Bages, ha tornat a convertir-se en escenari de reivindicacions.\nAquesta vegada, però, la voluntat és reconèixer la tasca de qui va ser conseller d'Interior durant l'atac gihadista de l'agost passat, Quim Forn, amb una continuació de l'homenatge a les víctimes. \nLes consignes han rebaixat el to per a donar pas als xiulets, i el record per a les víctimes i les famílies també ha tingut un pes important. \nEn l'acte, que ha començat amb retard a causa de la pluja i ha estat presentat per l'actriu Estel Solé, s'ha reclamat l'alliberament de Forn i els presos, així com l'existència d'una policia amb tots els drets.",
"a3": "El record de l'atemptat que va colpir Catalunya el passat 17 d'agost del 2017 –amb 16 morts i més d'un centenar de ferits a Barcelona, Cambrils i Alcanar– ha acompanyat, des dels afores de la presó, les nombroses banderes estelades que habitualment ja s'hi concentren per a demanar l'alliberament dels presos.\nEntre els clams que s'han escoltat, hi ha \"llibertat presos polítics\", \"no esteu sols\" i \"Borbó a la presó\".\nEn l'acte, que ha començat amb retard a causa de la pluja i ha estat presentat per l'actriu Estel Solé, s'ha reclamat l'alliberament de Forn i els presos, així com l'existència d'una policia amb tots els drets.\nVisiblement emocionat, Torra també ha tingut unes paraules per a les famílies de les víctimes de l'atemptat, al temps que ha fet autocrítica: \"Ens hem compromès amb el que calgui, el més important són les persones\"."
},
"extreme": {
"a1": "S'ha realitzat un homenatge a les víctimes dels atemptats del 17 d'agost a la presó de Lledoners.",
"a2": "L’homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes a Catalunya s’estén fins a Lledoners en un acte de suport a Forn.",
"a3": "Concentració a la presó de Lledoners en record de les víctimes de l'atemptat terrorista a Catalunya el 17-A."
}
} |
442 | Els cinc casos més flagrants d’inacció de la fiscalia amb l’operació Catalunya | Malgrat la gran quantitat de proves i d'indicis d'haver-se comès diversos delictes no hi ha cap investigació oberta | ‘Això la fiscalia t’ho afina, fem una gestió’, se sent en uns enregistraments publicats l’any passat pel diari Público.
Ho deia Jorge Fernández Díaz, que era ministre d’Interior espanyol, al director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso.
Era l’octubre del 2014, i d’aquesta manera Fernández Díaz tranquil·litzava De Alfonso sobre la poca solidesa d’algunes de les proves i informacions que examinaven per mirar d’ensorrar polítics independentistes.
Les declaracions dels compareixents a la comissió d’investigació al parlament sobre l’operació Catalunya deixen clara una cosa: la inacció absoluta de la fiscalia i de tots els aparells de l’estat tot i les proves clamoroses de la comissió de delictes molt greus; la connivència de la fiscalia en l’entramat d’una policia paral·lela que es movia per les clavegueres de l’estat.
Ningú no mou ni un dit perquè s’investigui a fons en l’àmbit judicial què feia l’operació Catalunya i qui hi havia implicat.
El periodista de Público Carlos Enrique Bayo exclamava la setmana passada, desesperat, en la comissió del parlament: ‘Acuso magistrats i fiscals d’encobriment, de prevaricació… Si us plau, querelleu-vos contra mi!’
En aquest article apuntem alguns dels fets més escandalosos i que poden ser constitutius de delicte i que la fiscalia ha passat per alt.
Un enregistrament il·legal?
Público va lliurar els enregistraments a la fiscalia general de l’estat en funcions, que dirigia Consuelo Madrigal, perquè fossin analitzats.
En aquell moment el ministre Fernández Díaz deia que els enregistraments eren il·legals.
I fa un mes, en la comissió del congrés va repetir-ho, i va dir que ell era la víctima de tot plegat.
Però la fiscalia general de l’estat no ha obert mai cap diligència per la denúncia feta per un ministre en seu parlamentària segons la qual va ser víctima d’unes escoltes il·legals.
I al seu despatx.
Tal com observava la periodista Patricia López en la comissió parlamentària, el PP, PSOE i Ciutadans s’han oposat que declarés al congrés l’única persona que havia declarat que sabia com s’havien fet aquells enregistraments i qui els tenia desats: el comissari Eugenio Pino.
Víctima d’un xantatge?
Fernández Díaz també va denunciar haver estat víctima d’un xantatge, és a dir, que algú havia esbombat aquells enregistraments en el moment adequat per fer-li mal per a les eleccions del 26-J.
Fernández Díaz volia conspirar amb De Alfonso contra l’independentisme.
Patricia López recordava al parlament: ‘Només si el ministre feia alguna cosa que vorejava el límit de la llei podia ser extorquit: si no tingués importància, si fos legal, ningú no hauria tingut interès a enregistrar-lo.
Però si no s’analitzen els enregistraments íntegrament no es podrà saber quan menteix Fernández Díaz: si quan diu que va ser enregistrat il·legalment o quan diu que no conspirava.’
Identitats fictícies, ús de fons reservats
Els enregistraments van arribar a Público al mateix temps que el cap d’afers interns destituït, Marcelino Martín Blas, lliurava un informe al jutjat de Madrid que investigava l’enregistrament il·legal d’agents.
Era un informe del CNI perquè fos encausada i detinguda la cúpula policíaca de Fenández Díaz: Eugenio Pino, el seu cap de gabinet, José Ángel Fuentes Gago, el comissari Villarejo i el comissari Castaño.
‘Tots han estat implicats en operacions il·legals, entre les quals l’operació Catalunya –explicava López– amb la utilització d’identitats fictícies sense supervisió judicial, guanyant diners amb empreses privades que suposadament es posen al servei de l’estat sense control, amb el pagament de fons reservats i amb la manipulació o la falsificació de documents oficials que es filtren a determinats periodistes perquè facin titulars escandalosos.’
Xantatge a la casa reial
Enrique García Castaño era, fins a començament d’enguany, cap de la unitat central de suport operatiu de la policia.
I va ser rellevat del seu lloc quan es va revelar un enregistrament en què confessava que els seus dos ex-companys Eugenio Pino i José Manuel Villarejo feien xantatge al CNI i a la casa reial espanyola amenaçant d’esbombar draps bruts del rei emèrit Juan Carlos de Borbó si els tornaven a cridar a declarar.
En el xantatge, hi van participar també els periodistes Eduardo Inda i Manuel Cerdán, d’OK Diario.
La fiscalia no ha obert cap investigació.
Emblanquiment de diners, policia paral·lela
L’ex-comissari Villarejo combinava el càrrec a Interior amb les seves empreses privades, amb les quals suposadament va emblanquir 25 milions d’euros, segons un informe que la fiscalia té desat des de fa un any.
Però no ha començat cap investigació.
Justament Villarejo reconeix que ofereix serveis propis dels cossos de seguretat amb les seves empreses.
Ens trobem amb un cas d’incompatibilitats dels funcionaris públics.
La periodista Patricia López diu: ‘Villarejo m’explica que organitza una policia paral·lela al servei de multimilionaris amb l’ajut i el suport dels seus amics i fiscals.
Ho hem publicat, i ningú no ho ha investigat.
I vam identificar aquests milionaris: Adrián de la Joya, López Madrid (OHL).
I quina casualitat que aquests són els que apareixen en l’operació Lezo.
Villarejo és investigat?
De cap manera.’ | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El periodista de Público Carlos Enrique Bayo, desesperat davant de la manca d'acció de la fiscalia davant el cas de l'operació Catalunya. Tot i que hi ha suficients proves per a demostrar delictes greus, com ara escoltes il·legals, encobriments de proves per part de magistrats i fiscals o xantatges, la fiscalia no avança en cap acusació de l'operació Catalunya.",
"a2": "Els periodistes citats a declarar en el marc de la comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya han posat de manifest no només la passivitat de la fiscalia, sinó la seva complicitat, per a encobrir tot un entramat il·legal a càrrec d’una organització policíaca corrupta i protegida per l’estat. Així, s’han quedat sense investigar greus delictes de xantatge, malversació o falsificació documental.",
"a3": "Malgrat les proves existents de la comissió de greus delictes sobre l'operació Catalunya, ni la fiscalia ni els aparells de l'estat han fet cap acció ni han obert cap investigació. Hi han hagut diversos casos escandalosos d'inacció de la fiscalia davant el fet que podrien constituir un delicte, entre d'altres delictes d'encobriment o prevaricació."
},
"extractive": {
"a1": "Les declaracions dels compareixents a la comissió d’investigació al parlament sobre l’operació Catalunya deixen clara una cosa: la inacció absoluta de la fiscalia i de tots els aparells de l’estat tot i les proves clamoroses de la comissió de delictes molt greus; la connivència de la fiscalia en l’entramat d’una policia paral·lela que es movia per les clavegueres de l’estat. \nNingú no mou ni un dit perquè s’investigui a fons en l’àmbit judicial què feia l’operació Catalunya i qui hi havia implicat. \nPerò la fiscalia general de l’estat no ha obert mai cap diligència per la denúncia feta per un ministre en seu parlamentària segons la qual va ser víctima d’unes escoltes il·legals.\nTal com observava la periodista Patricia López en la comissió parlamentària, el PP, PSOE i Ciutadans s’han oposat que declarés al congrés l’única persona que havia declarat que sabia com s’havien fet aquells enregistraments i qui els tenia desats: el comissari Eugenio Pino. ",
"a2": "Les declaracions dels compareixents a la comissió d’investigació al parlament sobre l’operació Catalunya deixen clara una cosa: la inacció absoluta de la fiscalia i de tots els aparells de l’estat tot i les proves clamoroses de la comissió de delictes molt greus; la connivència de la fiscalia en l’entramat d’una policia paral·lela que es movia per les clavegueres de l’estat.\nNingú no mou ni un dit perquè s’investigui a fons en l’àmbit judicial què feia l’operació Catalunya i qui hi havia implicat.\nEra un informe del CNI perquè fos encausada i detinguda la cúpula policíaca de Fenández Díaz: Eugenio Pino, el seu cap de gabinet, José Ángel Fuentes Gago, el comissari Villarejo i el comissari Castaño. \n\"Tots han estat implicats en operacions il·legals, entre les quals l’operació Catalunya –explicava López– amb l'ús d’identitats fictícies sense supervisió judicial, guanyant diners amb empreses privades que suposadament es posen al servei de l’estat sense control, amb el pagament de fons reservats i amb la manipulació o la falsificació de documents oficials que es filtren a determinats periodistes perquè facin titulars escandalosos\".",
"a3": "Les declaracions dels compareixents a la comissió d’investigació al parlament sobre l’operació Catalunya deixen clara una cosa: la inacció absoluta de la fiscalia i de tots els aparells de l’estat tot i les proves clamoroses de la comissió de delictes molt greus; la connivència de la fiscalia en l’entramat d’una policia paral·lela que es movia per les clavegueres de l’estat.\nNingú no mou ni un dit perquè s’investigui a fons en l’àmbit judicial què feia l’operació Catalunya i qui hi havia implicat.\nEl periodista de Público Carlos Enrique Bayo exclamava la setmana passada, desesperat, en la comissió del parlament: \"Acuso magistrats i fiscals d’encobriment, de prevaricació… Si us plau, querelleu-vos contra mi!\"\nEn aquest article apuntem alguns dels fets més escandalosos i que poden ser constitutius de delicte i que la fiscalia ha passat per alt."
},
"extreme": {
"a1": "L'absoluta manca d'acció per part de la fiscalia i de l'estat espanyol per tal d'investigar l'operació Catalunya.",
"a2": "La investigació oberta al Parlament sobre l’Operació Catalunya evidencia la inacció de la fiscalia en casos evidents de delicte. ",
"a3": "Detallem alguns dels casos més escandalosos que podrien constituir un delicte, però que la fiscalia ha decidit ignorar."
}
} |
2,311 | Figueres denunciarà davant del Síndic de Greuges la problemàtica dels talls de llum del Culubret | L'alcalde, Jordi Masquef, diu que el barri ha patit 134 avaries durant aquest any i critica que Endesa no adopti prou mesures per frenar-ho | L'Ajuntament de Figueres portarà davant del Síndic de Greuges la problemàtica dels talls de llum que pateix el sector oest de la ciutat i, especialment, el barri del Culubret.
L'alcalde, Jordi Masquef, assegura que els veïns han patit 134 avaries en el que portem d'any i denuncia que Endesa no adopta prou mesures per frenar-ho.
Masquef es va reunir dimecres amb la directora general de la companyia a Catalunya, Isabel Buesa, el conseller d'Interior, Miquel Buch i el director general d'Energia i Mines, Pere Palacín.
A la trobada, es va abordar la situació i l'alcalde va presentar un "full de ruta" amb l'objectiu de posar-hi solucions a curt termini.
Entre elles, proposava la instal·lació de generadors elèctrics al barri per garantir el servei quan hi hagi interrupcions.
"El Culubret ja és una vergonya nacional i és hora que tot Catalunya ho sàpiga", afirma Masquef.
Figueres vol que el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, intercedeixi en la problemàtica de talls de llum que pateix des de fa anys la zona oest de la ciutat i, sobretot, el Culubret.
"Volem que es preguin mesures", remarca.
"La situació del Culubret ja és una vergonya nacional i és hora que tot Catalunya ho sàpiga", insisteix.
Segons ha explicat l'alcalde, Jordi Masquef, en el que portem d'any el barri ha patit 134 avaries.
Fet que a la pràctica es tradueix en interrupcions del servei "dia sí i dia no".
"Una situació indignant per als centenars de veïns afectats i intolerable per a aquest ajuntament", insisteix.
Masquef atribueix la situació a la sobrecàrrega que pateix la xarxa fruit dels "cultius de marihuana que hi ha en pisos i locals de la zona".
Per això, aquest dimecres es va reunir amb la directora general de la companyia a Catalunya, Isabel Buesa, el conseller d'Interior, Miquel Buch i el director general d'Energia i Mines, Pere Palacín.
A la trobada, Masquef va presentar un "full de ruta" per donar-hi una "solució a curt termini".
L'objectiu, segons Masquef, era frenar els talls en col·laboració amb els Mossos i les autoritats judicials, "conscients que aquests resultats serien a més a mig i llarg termini".
Entre les propostes, hi havia la instal·lació de generadors elèctrics per garantir un restabliment ràpid del servei en casos d'avaria.
"En vaig sortir profundament decebut.
La companyia no només va rebutjar les solucions tècniques que els vaig plantejar sinó que ni tant sols van plantejar cap solució, ni la més mínima sensibilitat envers els afectats", remarca.
En aquest sentit, recorda que en els últims mesos Endesa ha treballat en la sectorització i la monitorització del servei perquè les interrupcions afectin el menor nombre possible de famílies però diu que no n'hi ha prou.
"Comprendran que no puc tolerar que hi hagi un sol veí que es quedi sense llum", insisteix.
En aquest sentit, l'alcalde recorda que en la majoria de casos hi ha gent gran afectada que pot caure, que no pot cuinar ni dutxar-se i que "alguns malalts que depenen de dispositius mèdics connectats a la xarxa elèctrica durant diverses hores no els poden utilitzar".
"Aquesta és la fotografia real dels veïns que Endesa no considera una emergència i que, per tant, no mereixen l'esforç de la companyia", remarca.
Per això, va demanar al director general d'Energia i Mines que "intercedeixi" per "pressionar" la companyia per tal que es replantegi la seva posició.
"Aquesta via queda oberta tot i que, sincerament, no puc ser massa optimista", insisteix.
Investigacions policials en marxa
Pel que fa a Interior, Masquef diu que els consta que els Mossos estan impulsant "investigacions policials·" per desmantellar els cultius de marihuana que hi ha al barri i "les organitzacions que les sustenten".
Masquef no n'ha volgut donar detalls per seguretat però ha avançat que s'han emplaçat a fer reunions setmanals de seguiment en coordinació entre els comandaments dels Mossos i la Guàrdia Urbana.
Una nova Junta de Seguretat per "pressionar"
Masquef també s'ha reunit aquest migdia amb els grups municipals.
"No pararem fins que desapareguin els talls.
N'estem farts.
Ja n'hi ha prou de ciutadans de primera i ciutadans de segona", ha dit, tot afegint que "un veí del Culubret es mereix el mateix tracte que un de Barcelona".
En aquest sentit, ha explicat que han acordat convocar una Junta de Seguretat per pressionar tots els cossos policials i Endesa perquè facin front a la problemàtica i atenguin les peticions de l'Ajuntament i dels veïns.
Masquef també ha dit que tornaran a abordar-ho amb l'administració judicial perquè, segons ha explicat, fa poques setmanes els van denegar l'entrada a un domicili que tenia un consum d'entre 40 i 45 kW quan la mitjana d'un consum domèstic normal és d'entre 3 i 4 KW.
També té previst convocar els alcaldes d'altres poblacions de la comarca afectats pel cultiu de marihuana perquè, segons ha dit, "delinquir aquí surt més barat que fer-ho al país veí i és un problema comarcal". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La part oest de Figueres, i concretament el barri del Culubret, pateixen talls de llum continuats, en concret ja s'han registrat 134 avaries. L'Ajuntament de Figueres dona a conèixer la problemàtica al Síndic de Greuges i denuncia que Endesa no aporta solucions al problema. L'alcalde proposa instal·lar generadors elèctrics per a tractar de posar solucions a curt termini.",
"a2": "Figueres no continuarà tolerant els incessants talls de llum que minven les condicions de vida d’alguns veïns. Davant el desinterès d’Endesa i la manca de resultats en el desmantellament dels cultius de marihuana que sobrecarreguen la xarxa, l’Ajuntament ha demanat la intervenció del Síndic de Greuges. Una Junta de Seguretat pressionarà les institucions fins a ser atesos en conseqüència.",
"a3": "Al sector oest de Figueres pateixen talls de llum molt sovint, causant problemes per als ciutadans. L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, s'ha reunit amb la directiva d'Endesa i ha proposat alternatives per a solucionar el problema, com per exemple la instal·lació de generadors elèctrics, però l'empresa va rebutjar aquestes propostes. Ara han creat una Junta de Seguretat per a pressionar Endesa."
},
"extractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Figueres portarà davant del Síndic de Greuges la problemàtica dels talls de llum que pateix el sector oest de la ciutat i, especialment, el barri del Culubret.\nA la trobada, es va abordar la situació i l'alcalde va presentar un \"full de ruta\" amb l'objectiu de posar-hi solucions a curt termini.\nFigueres vol que el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, intercedeixi en la problemàtica de talls de llum que pateix des de fa anys la zona oest de la ciutat i, sobretot, el Culubret. \nEntre les propostes, hi havia la instal·lació de generadors elèctrics per a garantir un restabliment ràpid del servei en casos d'avaria. ",
"a2": "L'alcalde, Jordi Masquef, assegura que els veïns han patit 134 avaries en el que portem d'any i denuncia que Endesa no adopta prou mesures per a frenar-ho. \nFigueres vol que el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, intercedeixi en la problemàtica de talls de llum que pateix des de fa anys a la zona oest de la ciutat i, sobretot, al Culubret. \nMasquef atribueix la situació a la sobrecàrrega que pateix la xarxa fruit dels \"cultius de marihuana que hi ha en pisos i locals de la zona\".\nEn aquest sentit, ha explicat que han acordat convocar una Junta de Seguretat per a pressionar tots els cossos policials i Endesa perquè facin front a la problemàtica i atenguin les peticions de l'Ajuntament i dels veïns.",
"a3": "Masquef es va reunir dimecres amb la directora general de la companyia a Catalunya, Isabel Buesa, el conseller d'Interior, Miquel Buch i el director general d'Energia i Mines, Pere Palacín.\nA la trobada, es va abordar la situació i l'alcalde va presentar un \"full de ruta\" amb l'objectiu de posar-hi solucions a curt termini.\nEntre elles, proposava la instal·lació de generadors elèctrics al barri per a garantir el servei quan hi hagi interrupcions.\nEn aquest sentit, l'alcalde recorda que en la majoria de casos hi ha gent gran afectada que pot caure, que no pot cuinar ni dutxar-se i que \"alguns malalts que depenen de dispositius mèdics connectats a la xarxa elèctrica durant diverses hores no els poden utilitzar\"."
},
"extreme": {
"a1": "Els talls de llums de la part oest de Figueres es porten davant el Síndic de Greuges.",
"a2": "Masquef pressionarà Endesa i les forces de seguretat fins que es resolguin les constants avaries elèctriques al barri del Culubret.",
"a3": "L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, es reuneix amb Endesa per a tractar els talls de llum, però l'empresa no aporta solucions."
}
} |
2,873 | La Plataforma de la MAT al Pallars planteja 3 dies d'acampada per protestar pel nou corredor Penyalba-Isona | Una vintena de persones han recorregut els carrers de Tremp repartint tríptics informatius sobre la infraestructura elèctrica que ha de travessar la comarca | La Plataforma Unitària Contra l'Autopista Elèctrica al Pallars ha convocat una acampada de 3 dies, a la Plaça Capdevila de Tremp durant el mes de setembre, per mostrar el seu desacord amb la nova línia d'alta tensió, que s'ha projectat entre Penyalba (Aragó) i Isona (Pallars Jussà), i repotenciacions de línies com Foradada del Toscar (Aragó) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Una vintena de contraris a la línia han recorregut, aquest dilluns, alguns carrers de Tremp, per repartir tríptics i informar del que suposarà aquest projecte pel territori.
La Plataforma considera "totalment innecessària" aquesta línia.
Les alarmes es van encendre després que una instal·lació clau per a la línia, la subestació d'Isona, obtingues la declaració d'impacte ambiental favorable per part del ministeri de Medi Ambient.
La resolució del govern espanyol és del 7 de juliol i va sortir publicada dimarts de la setmana passada, el 25 de juliol, al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
La recent resolució del ministeri de Medi Ambient esmenta el traçat previst per a la MAT a través de 23 municipis; de Lleida (5) i Osca (18).
Els aragonesos són Penyalba, Valfarta, Vilanova de Sixena, Ontinyena, Alcolea de Cinca, San Miguel de Cinca, Montsó, Castejón del Puente, Almúnia de Sant Joan, Fonts, Estadella, Graus, Capella, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Tremuja i Pont de Montanyana.
El traçat de la línia inclou cinc municipis del Pallars Jussà -Tremp, Castell de Mur, Gavet, Llimiana i Isona- i en total tindria 147 quilòmetres de cables de 400 quilovolts (Kv) entre Isona i la localitat de Penyalba, a Osca.
L'empresa promotora, Red Eléctrica de España (REE), preveu començar a construir la subestació a finals d'any mentre que de moment ajorna fins més enllà del 2020 la resta del corredor elèctric.
La plataforma unitària contra l'Autopista Elèctrica engloba veïns del Pallars Jussà i Osca.
Aquest dilluns després de recórrer els carrers de Tremp, s'han reunit en assemblea a la Plaça Capdevila on s'hi ha sumat una trentena de persones que han decidit acampar tres dies al mig de Tremp per mostrar la seva postura contraria a la línia.
Amb la tramitació de la subestació d'Isona, REE recupera el projecte de la MAT del Pallars després d'uns anys en suspens per la gran oposició popular i institucional que va generar.
El 2011 i 2012 la plataforma ja va organitzar múltiples actes de protesta.
Els ajuntaments afectats i el consell comarcal del Jussà van presentar fins a un miler d'al·legacions i la Generalitat va emetre un informe desfavorable.
Malgrat tot, l'octubre del 2013 Red Eléctrica va formalitzar la compra dels terrenys on s'ha de construir la subestació prop del nucli de Figuerola d'Orcau, al terme d'Isona.
Des del territori temen que al darrere dels moviments de Red Eléctrica hi ha la intenció última de tirar endavant la interconnexió elèctrica amb França per aquest costat del Pirineu.
El portaveu de la plataforma unitària contra l'autopista elèctrica, Josep Feria, demana, en primer lloc, que institucions i entitats presentin el màxim d'al·legacions al projecte de la subestació.
Feria considera que la línia "no és necessària" i només busca el benefici econòmic de REE.
"Des del moment que es fa l'obra ells ja guanyen diners", insisteix.
A més, reclama una "moratòria de tots els projectes de recreixement de línies elèctriques" i "pensar en alternatives menys nocives per la salut de les persones i pel territori" apostant per les energies renovables.
La Plataforma demana per la línia Foradada del Toscar-La Pobla de Segur que les institucions facin un front comú per aconseguir que REE rectifiqui i allunyin la línia dels nuclis urbans.
La Plataforma indica que, en aquest cas, a l'expedient d'informació pública es posa de manifest ''una suposada omissió de nuclis habitats en la informació ambiental proporcionada pel promotor'' i creu que cal aportar informació de detall de tots els nuclis existents en un radi de 100 metres de l'eix longitudinal de la línia i justificar el compliment de les prescripcions tècniques envers les distàncies mínimes de seguretat.
La plataforma creu que el projecte resulta ''inacceptable'' i suposa un ''autèntic atemptat contra la salut pública'' per ''l'obstinació de Red Eléctrica de España de no modificar ni un mil·límetre del traçat d'aquesta línia, construïda tan a prop de les poblacions afectades com perquè en diversos casos els seus cables arribin a sobrevolar cases habitades". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Per tal de mostrar el desacord amb la nova línia d'alta tensió, la Plataforma de la MAT al Pallars convoca una acampada de tres dies a la Plaça Capdevila de Tremp. La línia d'alta tensió està projectada entre Aragó i Pallars i constaria de 147 quilòmetres de cables de 400 quilovolts.",
"a2": "Veïns del Pallars Jussà i Osca acamparan al centre de Tremp per a protestar contra la innecessària construcció d’una nova autopista elèctrica i exigir el canvi de traçat d’una línia en funcionament. La Plataforma ha demanat ajuda a les institucions perquè Red Eléctrica de España revisi les seves pretensions que van en detriment de la salut de la població. ",
"a3": "La Plataforma Unitària Contra l'Autopista Elèctrica ha convocat 3 dies d'acampada per tal de mostrar el desacord amb el projecte que crearà una nova línia d'alta tensió entre Penyalba (Aragó) i Isona (Pallars Jussà). El portaveu de la plataforma, Josep Feria, demana que es busquin alternatives menys nocives per a la salut i assegura que aquesta línia no és necessària."
},
"extractive": {
"a1": "La Plataforma Unitària Contra l'Autopista Elèctrica al Pallars ha convocat una acampada de 3 dies, a la Plaça Capdevila de Tremp durant el mes de setembre, per a mostrar el seu desacord amb la nova línia d'alta tensió, que s'ha projectat entre Penyalba (Aragó) i Isona (Pallars Jussà), i repotenciacions de línies com Foradada del Toscar (Aragó) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà).\nAmb la tramitació de la subestació d'Isona, REE recupera el projecte de la MAT del Pallars després d'uns anys en suspens per la gran oposició popular i institucional que va generar.\nLa Plataforma indica que, en aquest cas, a l'expedient d'informació pública es posa de manifest \"una suposada omissió de nuclis habitats en la informació ambiental proporcionada pel promotor\" i creu que cal aportar informació de detall de tots els nuclis existents en un radi de 100 metres de l'eix longitudinal de la línia i justificar el compliment de les prescripcions tècniques envers les distàncies mínimes de seguretat.\nLa Plataforma demana per a la línia Foradada del Toscar-La Pobla de Segur que les institucions facin un front comú per a aconseguir que REE rectifiqui i allunyin la línia dels nuclis urbans.",
"a2": "La Plataforma Unitària Contra l'Autopista Elèctrica al Pallars ha convocat una acampada de 3 dies, a la Plaça Capdevila de Tremp durant el mes de setembre, per a mostrar el seu desacord amb la nova línia d'alta tensió, que s'ha projectat entre Penyalba (Aragó) i Isona (Pallars Jussà), i repotenciacions de línies com Foradada del Toscar (Aragó) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà).\nFeria considera que la línia \"no és necessària\" i només busca el benefici econòmic de REE. \nLa Plataforma demana per a la línia Foradada del Toscar-La Pobla de Segur que les institucions facin un front comú per a aconseguir que REE rectifiqui i allunyin la línia dels nuclis urbans.\nLa plataforma creu que el projecte resulta \"inacceptable\" i suposa un \"autèntic atemptat contra la salut pública\" per \"l'obstinació de Red Eléctrica de España de no modificar ni un mil·límetre del traçat d'aquesta línia, construïda tan a prop de les poblacions afectades que en diversos casos els seus cables arriben a sobrevolar cases habitades\".",
"a3": "La Plataforma Unitària Contra l'Autopista Elèctrica al Pallars ha convocat una acampada de 3 dies, a la Plaça Capdevila de Tremp durant el mes de setembre, per a mostrar el seu desacord amb la nova línia d'alta tensió, que s'ha projectat entre Penyalba (Aragó) i Isona (Pallars Jussà), i repotenciacions de línies com Foradada del Toscar (Aragó) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà).\nEl portaveu de la plataforma unitària contra l'autopista elèctrica, Josep Feria, demana, en primer lloc, que institucions i entitats presentin el màxim d'al·legacions al projecte de la subestació.\nA més, reclama una \"moratòria de tots els projectes de recreixement de línies elèctriques\" i \"pensar en alternatives menys nocives per a la salut de les persones i per al territori\" apostant per les energies renovables.\nLa Plataforma indica que, en aquest cas, a l'expedient d'informació pública es posa de manifest \"una suposada omissió de nuclis habitats en la informació ambiental proporcionada pel promotor\" i creu que cal aportar informació de detall de tots els nuclis existents en un radi de 100 metres de l'eix longitudinal de la línia i justificar el compliment de les prescripcions tècniques envers les distàncies mínimes de seguretat."
},
"extreme": {
"a1": "La Plataforma de la MAT al Pallars ha convocat una acampada de 3 dies a Tremp.",
"a2": "Veïns en guerra contra el nou corredor elèctric que la REE vol construir entre Osca i el Pallars Jussà.",
"a3": "La Plataforma Unitària Contra l'Autopista Elèctrica convoca 3 dies d'acampada per a mostrar el desacord amb la nova línia d'altra tensió."
}
} |
308 | La reforma de la Pèrgola millorarà la seua integració en el Ribalta amb un edifici més obert i versàtil | El projecte, cofinançat per Europa, compta amb una inversió de 2,5 milions per a un disseny més sostenible i amb menys impacte visual | L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha presentat aquest divendres el projecte de rehabilitació integral de l’emblemàtic edifici polifuncional de la Pèrgola, emplaçat al parc Ribalta.
L’objectiu és reformular-la com a espai polifuncional en una actuació que reduirà el seu volum per a incorporar més espais a l’aire lliure i per a millorar la seua integració amb l’entorn del parc Ribalta.
L’immoble sumarà quasi 2.800 metres quadrats de superfície total i una ocupació màxima de 1.500 persones entre la planta baixa i les terrasses del pis superior.
Marco ha estat acompanyada en la presentació pel regidor d’Urbanisme, José Luis López, i la regidora de Patrimoni, Pilar Escuder.
L’actuació està inclosa en l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI) i compta amb 2,5 milions d’euros de pressupost que permetrà reformar “aquest edifici tan emblemàtic per a la ciutat i que s’adaptarà així a les necessitats actuals després dels seus 50 anys de marxa”, ha dit Marco.
“Amb aquesta reforma integral potenciarem aquesta zona de la ciutat i a transformar la Pèrgola en un centre dinamitzador que contribuïsca a revitalitzar el pulmó verd de Castelló; és un espai emblemàtic que ha estat molts anys ignorat i ara, gràcies als fons europeus, podrem posar-ho en valor”, ha indicat l’alcaldessa.
Marco ha destacat que amb aquesta rehabilitació es dotarà a la ciutat “d’un edifici més sostenible i versàtil”, ja que podrà ser utilitzat per a actes i esdeveniments multitudinaris de diferents categories.
Així mateix, ha assenyalat que l’actuació “posa en valor el patrimoni local en recuperar per a la ciutadania un edifici deteriorat després de cinquanta anys de vida”.
La Junta Local de Govern ha aprovat aquesta setmana el projecte de rehabilitació de l’edifici i la licitació de la contractació, així com consignar els 2,49 milions en els pressupostos de 2022.
La rehabilitació integral ha sigut autoritzada per la Conselleria de Cultura, en tractar-se d’una intervenció dins del Ribalta, declarat Conjunt Històric Artístic.
El termini d’execució, una vegada adjudicada l’obra, és de 9 mesos.
L’operació busca la regeneració física, econòmica i social de la Pèrgola, que se sotmetrà a més a un procés de modernització tecnològica en matèria d’eficiència energètica per a convertir-la en un espai d’emprenedoria social i sostenible.
La intervenció integral sobre l’actual edifici de la Pèrgola, que serà totalment funcional i accessible, es marca tres objectius.
D’una banda, aconseguir l’equilibri amb l’entorn mitjançant un disseny amb un impacte visual apropiat i integrat amb el parc.
Per a això es proposa demolir les construccions que sobreïxen del cos principal de l’edifici, conservant la seua geometria i estructura; redimensionar l’aforament conforme a les necessitats reals actuals; i utilitzar materials de qualitat, amb textures i colors concordes amb els de l’entorn immediat.
La planta baixa polifuncional, de quasi 2.300 metres quadrats i amb capacitat per a 1.300 persones, quedarà diàfana i sumarà un porxo cobert i obert previ als accessos del públic i amb un sistema de tancament envidrat que imprimirà més lluminositat a l’interior.
Aquest porxo se separa de l’exterior mitjançant una cancel·la lleugera i transparent.
La major part de planta baixa es destinarà al públic i inclourà zones reservades a serveis higiènics, locals tècnics i magatzems.
Ací se situarà l’escenari, en la mateixa posició que l’actual, encara que amb menor superfície.
Per part seua, un anell exterior amb terrassa, obert i parcialment cobert -a través de suports i bigues disposats ‘radialment’ per a generar una imatge de ‘pèrgola’- vorejarà part de la planta superior.
En ella s’exclou la presència de públic, excepte per l’accés ocasional i controlat a la terrassa, i albergarà serveis higiènics i locals per a instal·lacions i magatzems.
D’aqueixa data consta el projecte d’una primitiva pèrgola: un espai a l’aire lliure, de forma circular (no existia edificació tancada), en la zona on hui s’alça l’edifici.
L’espai s’utilitzava per a funcions i balls i va tindre un cost llavors de 7.276 pessetes A partir dels anys 60 es transforma en un espai tancat i cobert per a la celebració d’espectacles multitudinaris.
L’edifici actual es remunta a un projecte de 1971 i va consistir en el tancament total del perímetre.
Durant aquest últim mig segle, l’immoble ha albergat innombrables actes festius, socials, culturals i esportius. | [
"comarca",
"castelló de la plana"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Amparo Marco, alcaldessa de Castelló, presenta el projecte de reforma integral de l'edifici de la Pèrgola, emplaçat al parc Ribalta. Aquesta reforma integral permetrà reformular l'edifici com a un espai polifuncional en el que es podran realitzar actes de diverses categories. Aquest projecte pretén contribuir a la dinamització del parc Ribalta.",
"a2": "L’alcaldessa de Castelló ha presentat el projecte de remodelació de l’edifici de la Pèrgola. La recuperació d’aquest espai abandonat, gràcies als fons europeus, servirà per a dinamitzar la zona verda de la ciutat. La nova instal·lació, més moderna, sostenible i integrada en l’entorn natural en què es troba, donarà cabuda a diferents tipus d’esdeveniments de totes les magnituds.",
"a3": "Amparo Marco, alcaldessa de Castelló, ha presentat el projecte de rehabilitació de l'edifici polifuncional de la Pèrgola, que es troba al parc Ribalta. El projecte compta amb 2,5 milions d'euros de pressupost i l'objectiu serà millorar la seva integració amb l'entorn del parc Ribalta i poder fer servir l'edifici per a actes i esdeveniments multitudinaris."
},
"extractive": {
"a1": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha presentat aquest divendres el projecte de rehabilitació integral de l’emblemàtic edifici polifuncional de la Pèrgola, emplaçat al parc Ribalta.\nL’objectiu és reformular-la com a espai polifuncional en una actuació que reduirà el seu volum per a incorporar més espais a l’aire lliure i per a millorar la seva integració amb l’entorn del parc Ribalta. \n“Amb aquesta reforma integral potenciarem aquesta zona de la ciutat i a transformar la Pèrgola en un centre dinamitzador que contribueixi a revitalitzar el pulmó verd de Castelló; és un espai emblemàtic que ha estat molts anys ignorat i, ara, gràcies als fons europeus, podrem posar-ho en valor”, ha indicat l’alcaldessa. \nLa rehabilitació integral ha estat autoritzada per la Conselleria de Cultura, en tractar-se d’una intervenció dins del Ribalta, declarat Conjunt Històric Artístic.",
"a2": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha presentat aquest divendres el projecte de rehabilitació integral de l’emblemàtic edifici polifuncional de la Pèrgola, emplaçat al parc Ribalta.\nL’objectiu és reformular-la com a espai polifuncional en una actuació que reduirà el seu volum per a incorporar més espais a l’aire lliure i per a millorar la seva integració amb l’entorn del parc Ribalta. \n“Amb aquesta reforma integral potenciarem aquesta zona de la ciutat i a transformar la Pèrgola en un centre dinamitzador que contribueixi a revitalitzar el pulmó verd de Castelló; és un espai emblemàtic que ha estat molts anys ignorat i, ara, gràcies als fons europeus, podrem posar-ho en valor”, ha indicat l’alcaldessa. \nMarco ha destacat que amb aquesta rehabilitació es dotarà a la ciutat “d’un edifici més sostenible i versàtil”, ja que podrà ser utilitzat per a actes i esdeveniments multitudinaris de diferents categories. ",
"a3": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha presentat aquest divendres el projecte de rehabilitació integral de l’emblemàtic edifici polifuncional de la Pèrgola, emplaçat al parc Ribalta.\nL’objectiu és reformular-la com a espai polifuncional en una actuació que reduirà el seu volum per a incorporar més espais a l’aire lliure i per a millorar la seva integració amb l’entorn del parc Ribalta.\nL’actuació està inclosa en l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI) i compta amb 2,5 milions d’euros de pressupost que permetrà reformar “aquest edifici tan emblemàtic per a la ciutat i que s’adaptarà així a les necessitats actuals després dels seus 50 anys de marxa”, ha dit Marco.\n“Amb aquesta reforma integral potenciarem aquesta zona de la ciutat i transformarem la Pèrgola en un centre dinamitzador que contribueixi a revitalitzar el pulmó verd de Castelló; és un espai emblemàtic que ha estat molts anys ignorat i, ara, gràcies als fons europeus, podrem posar-ho en valor”, ha indicat l’alcaldessa."
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Castelló projecta una reforma integral de l'emblemàtic edifici de la Pèrgola, al parc Ribalta.",
"a2": "Castelló impulsarà la rehabilitació de la Pèrgola per a convertir-la en un espai de dinamització cultural obert i sostenible.",
"a3": "Un pressupost de 2,5 milions d'euros per a rehabilitar l'edifici polifuncional de la Pèrgola que es troba al parc Ribalta."
}
} |
953 | Hisenda conclou que Shakira va eludir impostos entre el 2011 i el 2014 | La fiscalia podria querellar-se per frau fiscal perquè la cantant colombiana hauria simulat que vivia a les Bahames | L’Agència Tributària espanyola ha acabat la investigació contra la cantant colombiana resident a Barcelona, Shakira, per un suposat frau fiscal entre els anys 2011 i 2014 i ha conclòs que podria haver comès irregularitats per valor de 14,5 milions d’euros amb els impostos d’IRPF i Patrimoni.
Per això, la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona, està estudiant aquestes suposades irregularitats des de fa un any i ha de decidir aviat si presenta una querella.
L’artista, a través d’un comunicat, ha respost que ja ha pagat els seus deutes amb Hisenda, que mai ha amagat diners al fisc i que durant aquells anys no va passar més de 183 dies en territori espanyol.
L’arrel del conflicte es troba en la residència fiscal de l’artista, que va començar a viure algunes temporades a l’estat espanyol el 2011, quan va començar a ser parella de Piqué.
No va ser fins a l’any 2015, però, que va regularitzar la seva situació tributària a l’estat.
Hisenda considera que durant aquest període la cantant complia els requisits per tenir el domicili fiscal en territori espanyol, i per tant hauria d’haver tributat a les arques públiques per la totalitat dels seus ingressos.
Shakira va pagar 20 milions d’euros corresponents als deutes i interessos del 2011 fa uns mesos i en els últims dies ha abonat uns altres 14,5 milions pels exercicis 2012, 2013 i 2014.
La llei estableix que si un ciutadà passa més de la meitat de l’any, un mínim de 183 dies, a Espanya, se l’ha de considerar resident a efectes fiscals i ha de tributar en concepte d’IRPF pels ingressos que obté a tot el món.
Segons Hisenda, Shakira va simular viure a Bahames per eludir impostos, però en realitat vivia a Barcelona, tot i passar bona part de l’any en viatges a l’estranger.
El 2004 Shakira es va comprar una casa amb la seva exparella Antonio de la Rúa.
El 2013 va passar mig any gravant als Estats Units el programa ‘The Voice’ i va ser a finals d’aquell any, quan va tenir el seu primer fill, quan va decidir de comprar una casa a Esplugues de Llobregat.
El gener de 2018, l’Agència Tributària va remetre un primer informe a la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona, que va obrir diligències d’investigació.
Després d’aquell anunci, els assessors de la cantant van decidir d’abonar 20 milions d’euros per saldar els comptes amb Hisenda relatives a l’any 2011, ja prescrit penalment.
Ho van fer no perquè admetessin el frau, sinó com a pas necessari per a regularitzar la situació.
Segons ha avançat ‘El País’, sobre els anys posteriors, els advocats han mantingut intenses negociacions amb la inspecció d’Hisenda amb l’objectiu de tancar el cas en la via administrativa.
Aquestes negociacions van portar la fiscalia a dictar una pròrroga.
Fa uns dies, i després d’examinar a fons l’últim informe d’Hisenda, la fiscalia va rebutjar la petició de la defensa d’arxivar el cas, de manera que previsiblement instarà que s’obri una causa penal.
96% d’ingressos fora de l’estat espanyol
L’artista ha informat a través d’un comunicat aquest divendres a la tarda que ‘ha complert en tot moment amb les seves obligacions tributàries i no deu cap quantitat a la Hisenda espanyola’.
A més, ha seguit els criteris i recomanacions precises dels seus assessors fiscals.
Segons el comunicat, el seu cas és ‘únic en ser una ciutadana estrangera a Espanya els ingressos procedeixen en la seva pràctica totalitat (96%) de l’estranger’.
Shakira recorda que té una activitat professional ‘molt intensa i fora d’Espanya’ i, per tant, ‘la seva estructura familiar és molt diferent dels models convencionals’.
Fins al 2015 Shakira assegura que mai va passar més de 183 dies a Espanya, la qual cosa està comprovat, i fins i tot passava llargues temporades amb els seus fills en altres països i singularment als Estats Units, d’on procedeix la major part dels seus compromisos laborals.
En aquest sentit, el pagament del deute estimat per l’Agència Tributària és una mostra, segons ella, de la seva ‘disposició a solucionar la discrepància’, i s’ha realitzat malgrat l’existència de criteris tècnics contraris a la seva consideració com a resident fiscal a l’estat espanyol abans de 2015, assegura l’escrit.
Com que segons ella ja no existeix deute pendent, ‘l’únic tema de discussió és sobre la correcta interpretació de la norma al voltant de quan es va iniciar l’aplicació del criteri de residència fiscal a Espanya per part de l’artista’. | [
"societat",
"policia i justícia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Després de la investigació, Hisenda confirma que la cantant Shakira podria haver comès irregularitats fiscals entre el 2011 i 2014 per valor de 14,5 milions d'euros. Segons Hisenda, Shakira, tot i viure ja a Barcelona, va simular viure a Bahames per a eludir impostos. La cantant ha comunicat que ha pagat els seus deutes i confirma no haver comés cap irregularitat.",
"a2": "Després que l’Agència Tributària hagi trobat indicis de frau fiscal per part de Shakira, ara li toca a la Fiscalia de Delictes Econòmics decidir si es querella contra la cantant. Per la seva banda, l’artista nega el deute amb Hisenda, malgrat haver accedit a pagar una part dels diners que se li reclamen com a mostra de bona voluntat.",
"a3": "Segons l’Agència Tributària, la conclusió de la seva investigació contra Shakira és que la cantant va cometre un frau fiscal entre els anys 2011 i 2014. L'artista ha assegurat que ja ha pagat els seus deutes i que durant aquells anys no va estar més de 183 dies a Espanya, per tant el seu domicili fiscal no era a Espanya."
},
"extractive": {
"a1": "L’Agència Tributària espanyola ha acabat la investigació contra la cantant colombiana resident a Barcelona, Shakira, per un suposat frau fiscal entre els anys 2011 i 2014 i ha conclòs que podria haver comès irregularitats per valor de 14,5 milions d’euros amb els impostos d’IRPF i Patrimoni. \nL’artista, a través d’un comunicat, ha respost que ja ha pagat els seus deutes amb Hisenda, que mai no ha amagat diners al fisc i que durant aquells anys no va passar més de 183 dies en territori espanyol. \nShakira va pagar 20 milions d’euros corresponents als deutes i interessos del 2011 fa uns mesos i en els últims dies ha abonat uns altres 14,5 milions pels exercicis 2012, 2013 i 2014. \nSegons Hisenda, Shakira va simular viure a Bahames per a eludir impostos, però en realitat vivia a Barcelona, tot i passar bona part de l’any en viatges a l’estranger. ",
"a2": "L’Agència Tributària espanyola ha acabat la investigació contra la cantant colombiana resident a Barcelona, Shakira, per un suposat frau fiscal entre els anys 2011 i 2014 i ha conclòs que podria haver comès irregularitats per valor de 14,5 milions d’euros amb els impostos d’IRPF i Patrimoni. \nPer això, la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona està estudiant aquestes suposades irregularitats des de fa un any i ha de decidir aviat si presenta una querella. \nL’artista, a través d’un comunicat, ha respost que ja ha pagat els seus deutes amb Hisenda, que mai no ha amagat diners al fisc i que durant aquells anys no va passar més de 183 dies en territori espanyol.\nEn aquest sentit, el pagament del deute estimat per l’Agència Tributària és una mostra, segons ella, de la seva \"disposició a solucionar la discrepància\", i s’ha realitzat malgrat l’existència de criteris tècnics contraris a la seva consideració com a resident fiscal a l’estat espanyol abans de 2015, assegura l’escrit.",
"a3": "L’Agència Tributària espanyola ha acabat la investigació contra la cantant colombiana resident a Barcelona, Shakira, per un suposat frau fiscal entre els anys 2011 i 2014 i ha conclòs que podria haver comès irregularitats per valor de 14,5 milions d’euros amb els impostos d’IRPF i Patrimoni.\nL’artista, a través d’un comunicat, ha respost que ja ha pagat els seus deutes amb Hisenda, que mai no ha amagat diners al fisc i que durant aquells anys no va passar més de 183 dies en territori espanyol.\nL’arrel del conflicte es troba en la residència fiscal de l’artista, que va començar a viure algunes temporades a l’estat espanyol el 2011, quan va començar a ser parella de Piqué.\nSegons Hisenda, Shakira va simular viure a Bahames per a eludir impostos, però en realitat vivia a Barcelona, tot i passar bona part de l’any en viatges a l’estranger."
},
"extreme": {
"a1": "S'acaba la investigació de l'Agència Tributària contra Shakira amb la conclusió que la cantant podria haver comès irregularitats.",
"a2": "Discrepàncies entre Shakira i Hisenda sobre la data en què la cantant va començar a ser resident fiscal a Espanya.",
"a3": "L’Agència Tributària espanyola conclou que Shakira va cometre frau fiscal entre 2011 i 2014 i decidirà si presenta una querella."
}
} |
1,977 | SOS Racisme alerta de la indefensió de les víctimes de discriminació: el 57% dels casos no es denuncien | L'entitat denuncia la situació de repressió que pateixen les persones que són objecte de discriminacions racistes i xenòfobes | Nadia Ebrahim, una denunciant del Servei d'Atenció i Denúncia de SOS Racisme, viu des de fa quatre anys en una situació de vulneració i de processos judicials | La Nadia és filla d’una parella mixta: el seu pare és egipci i la seva mare catalana.
Fa uns anys es va casar amb un noi d’origen senegalès i la parella va decidir adoptar un nen de Mali (ara té 5 anys).
Ara fa dos anys van tenir la seva primera filla biològica.
La Nadia està orgullosa de definir la seva família com a multicultural i multireligiosa.
Des de fa quatre anys la seva felicitat s’ha truncat per culpa de les agressions racistes que rep per part del seu veí, que a la vegada és també el seu oncle matern.
"El racisme sempre ha estat present a la meva vida, però ara afecta la meva parella i als meus fills", assegura la Nadia.
A causa de la situació en la qual es troba la Nadia, ella i la seva parella s’han vist obligats a canviar de domicili i marxar del poble on viuen.
"La convivència ha sigut un infern.
El meu oncle va començar a atacar al meu company i a mi, però després va passar als nostres fills", explica la noia.
La Nadia narra una infinitat d’agressions verbals i físiques per part del seu oncle: des d’insults racistes, escopinades o agressions físiques amb diferents tipus d’objectes a aconseguir acomiadar al pare de la família del seu lloc de treball.
"Els primers mesos intentava justificar els seus actes, és un home gran, i fa mal denunciar a la teva pròpia família", es justifica la Nadia, però finalment va decidir denunciar-lo.
Quan la Nadia es va presentar als jutjats, recorda que una secretaria judicial li va dir que no valia la pena denunciar aquest cas, ja que "és el mateix ser insultat per ser gras que per ser negre".
La Nadia explica aquesta situació amb ràbia, ja que per ella aquest símil estava fora de lloc i no tenia ni cap ni peus.
Tot i això va tirar endavant, i va aconseguir entrar en un procés de mediació penal.
Les converses amb l’oncle no van prosperar i finalment, després de presentar més de 15 denúncies amb material gravat per la família i el suport de diferents testimonis, es va aplicar un ordre d’allunyament al denunciat, que ha violat en diferents ocasions.
El cas de la Nadia és un dels molts casos que pateixen les persones que són discriminades pel seu origen, religió o cultura.
Des del 2014, la Nadia ha estat en constant comunicació amb SOS Racisme Catalunya, una associació que treballa per l’eradicació del racisme.
Aquest organisme denuncia la situació d’indefensió i repressió que pateixen les víctimes de les discriminacions.
Aquest dimecres, l’associació ha presentat l’informe "InVisibles.
L’estat del racisme a Catalunya", coincidint amb el Dia Internacional per l’Eradicació de la Discriminació Racial.
Aquest informe recull, des de fa 9 anys, l’estat del racisme a casa nostra.
Segons l’organització, el seu Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) va ajudar l’any passat a 485 persones, de les quals 327 s’adreçaven per primera vegada a demanar ajuda i consell.
D’aquests casos de racisme, només 91 casos s’han pogut gestionar a través de vies judicials: tant per la via penal com per altres vies de resolució.
Aquestes xifres mostren unes dades preocupants, ja que part de les persones que contacten amb l’associació no acaben de denunciar formalment les agressions que pateixen.
La directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, ha assegurat que un 57% de les situacions que han gestionat no han estat denunciades.
Cuevas ha explicat que els principals motius que porten a les víctimes a no denunciar són: la manca d’eines per poder-ho fer, pel desinterès de la mateixa víctima o per la desconfiança d’aquesta en el sistema.
La directora de l’organització ha recalcat que un 57% de les situacions que han gestionat no han estat denunciades.
"És molt mala notícia, més de la meitat dels casos que rebem no acaben als jutjats", explica Cuevas.
Amb el testimoni de la Nadia l’organització vol denunciar la indefensió de les víctimes del racisme per culpa del "poc desenvolupament" del marc normatiu per condemnar i prevenir les situacions de racisme.
"Cada any arribem a la mateixa conclusió perquè no hi ha canvis.
Fins que no es resolgui aquest problema, el racisme va minvant any rere any la democràcia", assegura Alba Cuevas.
La Nadia ha hagut d’abandonar el seu domicili, marxar del seu poble i començar una vida nova per culpa del racisme.
A més a més, el seu matrimoni ha perillat en més d’una ocasió, i el seu fill gran ha de seguir un tractament psicològic a causa de les situacions que ha viscut i patit.
Tot i això, la Nadia segueix endavant i crida a la societat a fer front a aquest problema tan greu com és el racisme. | [
"racisme"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "SOS Racisme Catalunya, que és una associació que treballa per a eliminar el racisme a la societat, informa que el 57% dels casos que els arriben i tracten sobre violència racista no es denuncien a les autoritats. Amb el testimoni de Nadia, que ha patit discriminació per part del seu oncle, l'organització vol denunciar com d'indefenses estan les víctimes.",
"a2": "SOS Racisme ha alertat sobre la situació de vulneració i indefensió a què estan exposades les víctimes de discriminació, degut a un marc legal molt deficient, incapaç de prevenir o condemnar les actuacions racistes. El més preocupant és que més de la meitat de les víctimes no s’atreveix, per diferents motius, a denunciar les agressions, i mai res no varia.",
"a3": "Nadia Ebrahim té una família multicultural i multireligiosa, i ha denunciat que ha rebut moltes agressions racistes per part del seu propi oncle, fent que se n'anessin de la seva casa i del seu poble. Amb el seu testimoni, l'organització SOS Racisme Catalunya, que treballa per a eradicar el racisme, vol denunciar la indefensió de les víctimes."
},
"extractive": {
"a1": "Des de fa quatre anys la seva felicitat s’ha truncat per culpa de les agressions racistes que rep per part del seu veí, que a la vegada és també el seu oncle matern.\nDes del 2014, la Nadia ha estat en constant comunicació amb SOS Racisme Catalunya, una associació que treballa per l’eradicació del racisme. \nLa directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, ha assegurat que un 57% de les situacions que han gestionat no han estat denunciades. \nLa Nadia ha hagut d’abandonar el seu domicili, marxar del seu poble i començar una vida nova per culpa del racisme.",
"a2": "La directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, ha assegurat que un 57% de les situacions que han gestionat no han estat denunciades.\nCuevas ha explicat que els principals motius que porten a les víctimes a no denunciar són: la manca d’eines per poder-ho fer, pel desinterès de la mateixa víctima o per la desconfiança d’aquesta en el sistema. \nAmb el testimoni de la Nadia, l’organització vol denunciar la indefensió de les víctimes del racisme per culpa del \"poc desenvolupament\" del marc normatiu per a condemnar i prevenir les situacions de racisme. \n Cada any arribem a la mateixa conclusió perquè no hi ha canvis. ",
"a3": "Aquest dimecres, l’associació ha presentat l’informe \"InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya\", coincidint amb el Dia Internacional per l’Eradicació de la Discriminació Racial.\nSegons l’organització, el seu Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) va ajudar l’any passat 485 persones, de les quals 327 s’adreçaven per primera vegada a demanar ajuda i consell.\nD’aquests casos de racisme, només 91 casos s’han pogut gestionar a través de vies judicials: tant per la via penal com per altres vies de resolució.\nAmb el testimoni de la Nadia, l’organització vol denunciar la indefensió de les víctimes del racisme per culpa del \"poc desenvolupament\" del marc normatiu per a condemnar i prevenir les situacions de racisme."
},
"extreme": {
"a1": "L'organització SOS Racisme Catalunya informa que el 57% de casos de violència racista no es denuncien.",
"a2": "Segons SOS Racisme, el 57% dels casos de discriminació racista no es denuncien per via judicial.",
"a3": "Segons SOS Racisme Catalunya, organització dedicada a l'eradicació del racisme, més de la meitat dels casos no es denuncien."
}
} |
2,637 | La jutgessa considera Sánchez i Cuixart "els principals promotors i directors" de les protestes del 20 i 21 de setembre | Assegura que les concentracions dels dies 20 i 21 no van ser pacífiques iels presidents de l'ANC i Òmnium van dirigir les "masses" per "impedir l'aplicació de la Llei" | La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha decretat presó incondicional comunicada per als presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, adduint que tots dos eren "els principals promotors i directors" de les protestes dels dies 20 i 21 de setembre en reacció a les detencions de l'Operació Anubis.
Segons la jutgessa les concentracions dels dies 20 i 21 no van ser pacífiques i Sánchez i Cuixart van dirigir les "masses" per "impedir l'aplicació de la Llei".
Justifica la mesura perquè existeix "risc de reiteració delictiva".
Segons Lamela, Sànchez i Cuixart "operen dins d'un grup organitzat de persones" que du a terme de manera contínua "activitats de col·laboració activa i necessària" per "aconseguir fora de les vies legals la independència de Catalunya.
A més, considera que hi ha "una alta probabilitat que els investigats puguin procedir a ocultar, alterar o destruir fonts de prova" mitjançant actuacions per "dificultar o impedir les mesures de la investigació".
A la seva interlocutòria de 15 pàgines la jutgessa assegura que Sànchez Cuixart "van utilitzar les xarxes socials i grups de difusió propis de l'ANC i Òmnium per a la mobilització de persones en contra de les ordres judicials", i des de la web cridademocracia.cat "es donava l'opció d'unir-se a un grup de watsapp on es convidava a la mobilització i a estar connectats permanentment per rebre alertes i poder estar organitzats en cas de necessitat".
Ç
En aquest sentit, assegura que el dia 20 de setembre es van rebre alertes que la Guàrdia Civil estava fent registres en diferents edificis oficials de la Generalitat i animaven a fer "concentracions ara mateix per aturar la Guàrdia Civil" que "posteriorment van desembocar en un setge a la comitiva judicial a la Secretaria de Vicepresidència d'Economia i Hisenda".
Un altre missatge, segons la jutgessa, indicaven que calia fer la concentració a la Rambla Catalunya amb Gran Via i coincidia amb les indicacions que havia realitzat des de la porta del Departament d'Economia minuts abans Jordi Sánchez, que "es va dirigir a les masses indicant que es dirigissin a aquell lloc per tallar la Gran Via".
La interlocutòria també contempla actuacions del dia 1 d'octubre.
Segons la jutgessa, des dels seus comptes "van fer trucades als participants" animant a "romandre als col·legis" i "prestar resistència a les actuacions policials encaminades a impedir la celebració del referèndum".
"No es tractava de concentracions pacífiques"
La jutgessa comparteix el criteri de la Fiscalia i assegua que "no es tractava realment de concentracions pacífiques" ni "d'una protesta aïllada" i tots dos "es van dirigir als manifestants alentant la massa".
Segons assegura, Sànchez "fins i tot va informar que un grup dels seus tallaria la Gran Via" i "malgrat que les crides a les concentracions generalment anaven acompanyades de la sol·licitud que la concentració fos pacífica, no es va remetre cap missatge ni es va comunicar a la massa de cap altra forma que no es violentessin els vehicles oficials".
"Impedir l'aplicació de la Llei"
Segons la jutgessa, tots els fets posen de manifest que l'actuació de Sànchez i Cuixart "estava orientada a impedir l'aplicació de la Llei i de les resolucions dictades per l'autoritat en el sí d'un procediment judicial", i tenien com a finalitat "impulsar i assegurar la celebració d'un referèndum il·legal d'independència i amb això la proclamació d'una república catalana".
"No es fa facilitar la sortida de la comitiva judicial"
La jutgessa assegura que les instruccions donades per Sànchez i Cuixart tampoc incorporaven cap petició perquè es facilités la sortida de la comitiva judicial, i els seus components no van poder ser desallotjats completament fins les 7 del matí del dia següent.
A més, assegura que la pròpia ANC va assegurar en un missatge de les 23.06 hores del 20 de setembre que el cordó de voluntaris de l'Assemblea "no és per facilitar la sortida de la Guàrdia Civil".
Incident a Badalona
La jutgessa també recull un suposat incident del 25 de setembre a Badalona en què la Guàrdia Urbana va incauta cartells de suport al referèndum.
Segons la jutgessa, un grup d'unes vint persones enter les que es trobava Cuixart i l'alcalde José Antonio Téllez va exigir als agents que lliuressin tot el material i quan aquests s'hi van negar Téllez i Cuixart el van sostreure del vehicle oficial.
Lamela també destaca missatges dels dies 29 i 30 de setembre i 1 d'octubre a través del web cridademocràcia.cat on es demanava que estigués "tothom connectat" per rebre instruccions i reaccionar de manera "immediata i massiva contra qualsevol atac". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La jutgessa de l'Audiència Nacional ha considerat que tant Jordi Sànchez com Jordi Cuixart van ser els principals promotors de les protestes del dies 20 i 21 de setembre, considera que aquestes no van ser pacífiques i ratifica el perill de reiteració delictiva per a aconseguir la independència de Catalunya fora de les vies legals.",
"a2": "L’Audiència Nacional condemna Jordi Cuixart i Jordi Sánchez a presó incondicional, al·legant risc de destrucció de proves i d’obstrucció a la investigació per part dels imputats. Se’ls acusa d’haver utilitzat canals propis de comunicació per a incitar la població a mobilitzar-se, i no pas pacíficament, amb l'únic objectiu d'impedir el compliment de resolucions judicials emeses per òrgans competents. ",
"a3": "Carmen Lamela, jutgessa de l'Audiència Nacional, ha decretat presó incondicional comunicada per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per considerar que van promoure i dirigir les protestes del 20 i 21 de setembre després de l'Operació Anubis. La jutgessa considera que tots dos busquen la independència de Catalunya sense respectar les vies legals."
},
"extractive": {
"a1": "La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha decretat presó incondicional comunicada per als presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, adduint que tots dos eren \"els principals promotors i directors\" de les protestes dels dies 20 i 21 de setembre en reacció a les detencions de l'Operació Anubis.\nSegons Lamela, Sànchez i Cuixart \"operen dins d'un grup organitzat de persones\" que du a terme de manera contínua \"activitats de col·laboració activa i necessària\" per a \"aconseguir fora de les vies legals la independència de Catalunya\". \nA la seva interlocutòria de 15 pàgines la jutgessa assegura que Sànchez i Cuixart \"van utilitzar les xarxes socials i grups de difusió propis de l'ANC i Òmnium per a la mobilització de persones en contra de les ordres judicials\", i des del web cridademocracia.cat \"es donava l'opció d'unir-se a un grup de watsapp on es convidava a la mobilització i estar connectats permanentment per a rebre alertes i poder estar organitzats en cas de necessitat\". \nLa jutgessa comparteix el criteri de la Fiscalia i assegura que \"no es tractava realment de concentracions pacífiques\" ni \"d'una protesta aïllada\" i tots dos \"es van dirigir als manifestants alentant la massa\". ",
"a2": "La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha decretat presó incondicional comunicada per als presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, adduint que tots dos eren \"els principals promotors i directors\" de les protestes dels dies 20 i 21 de setembre en reacció a les detencions de l'Operació Anubis. \nA més, considera que hi ha \"una alta probabilitat que els investigats puguin procedir a ocultar, alterar o destruir fonts de prova\" mitjançant actuacions per a \"dificultar o impedir les mesures de la investigació\". \nA la seva interlocutòria de 15 pàgines la jutgessa assegura que Sànchez i Cuixart \"van utilitzar les xarxes socials i grups de difusió propis de l'ANC i Òmnium per a la mobilització de persones en contra de les ordres judicials\", i des del web cridademocracia.cat \"es donava l'opció d'unir-se a un grup de watsapp on es convidava a la mobilització i a estar connectats permanentment per a rebre alertes i poder estar organitzats en cas de necessitat\". \nLa jutgessa comparteix el criteri de la Fiscalia i assegura que \"no es tractava realment de concentracions pacífiques\" ni \"d'una protesta aïllada\" i tots dos \"es van dirigir als manifestants alentant la massa\". ",
"a3": "La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha decretat presó incondicional comunicada per als presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, adduint que tots dos eren \"els principals promotors i directors\" de les protestes dels dies 20 i 21 de setembre en reacció a les detencions de l'Operació Anubis.\nSegons la jutgessa, les concentracions dels dies 20 i 21 no van ser pacífiques, i Sánchez i Cuixart van dirigir les \"masses\" per a \"impedir l'aplicació de la Llei\".\nSegons Lamela, Sànchez i Cuixart \"operen dins d'un grup organitzat de persones\" que du a terme de manera contínua \"activitats de col·laboració activa i necessària\" per a \"aconseguir fora de les vies legals la independència de Catalunya\".\nEn aquest sentit, assegura que el dia 20 de setembre es van rebre alertes que la Guàrdia Civil estava fent registres en diferents edificis oficials de la Generalitat i animaven a fer \"concentracions ara mateix per a aturar la Guàrdia Civil\" que \"posteriorment van desembocar en un setge a la comitiva judicial a la Secretaria de Vicepresidència d'Economia i Hisenda\"."
},
"extreme": {
"a1": "La jutgessa de l'Audiència Nacional decreta que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són els principals promotors de les protestes.",
"a2": "La jutgessa Lamela acusa els Jordis d’incendiar les xarxes i orquestrar manifestacions exclusivament destinades a entorpir l’acció de la justícia.",
"a3": "La jutgessa decreta presó incondicional per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per les protestes del 20 i 21 de setembre."
}
} |
615 | Els nazis van proposar que Barcelona fos la capital d’Espanya, per evitar la independència | L’Associació Memorial 1714 acaba de publicar, en doble versió catalana i anglesa, el pamflet ‘Axis Plans in the Mediterranean’ | L’Associació Memorial 1714 acaba de publicar, en doble versió catalana i anglesa, el pamflet ‘Axis Plans in the Mediterranean‘, editat originalment el 1939.
És una anàlisi molt detallada de ‘les idees geopolítiques alemanyes sobre Itàlia, França, les Illes Balears, Gibraltar, Catalunya i Espanya’.
Tot i que el pamflet no va signat, la Biblioteca de la Universitat de Warwick l’atribueix a Sir Henry Basil Liddel Hart, que en l’edició signa el pròleg, en condició de capità de l’exèrcit.
Hart va ser un militar, historiador i periodista, especialment influent als anys trenta, quan explicà la importància creixent dels carros de combat con a element decisiu de les batalles.
El primer ministre Chamberlain va considerar Hart un dels seus assessors militars principals.
El pamflet, de només trenta tres pàgines en l’original anglès, descriu com els influents geògrafs alemanys analitzen la Mediterrània occidental i molt concretament el paper que hi fan les Illes Balears –especialment Menorca– i el Principat.
I, entre més coses, destaca l’obra del geògraf Franz Pauser ‘Spaniens Ror zum Mittelmeer und die katalanische Frage‘, publicada a Berlín el 1938.
Pauser hi fa un al·legat contra la possible independència dels Països Catalans, car considera que equivaldria a la creació de la ‘França dels 100 milions d’habitants’.
Pels autors alemanys, Catalunya és una extensió de França dins la península Ibèrica i, en el context de l’enfrontament franco-alemany, qualsevol reivindicació catalanista és vista amb aprensió.
Pauser arriba a dir que la independència dels Països Catalans crearia una França ‘de Brest a Cartagena’ i que Espanya l’ha d’evitar com siga.
Barcelona capital d’Espanya?
Una de les mesures que proposa per a impedir la independència és ben curiosa: convertir Barcelona en la capital d’Espanya.
Pauser critica la capitalitat de Madrid.
Diu que és insòlita al món, perquè Madrid és entre dues mars.
Creu que si Barcelona fos la capital d’Espanya l’economia i la societat espanyoles funcionarien millor i s’impediria la independència de Catalunya.
L’autor del pamflet hi aporta texts de tot de geògrafs i militars alemanys que coincideixen en la idea que l’interès de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista és que s’impedeixi la independència de Catalunya.
I assegura: ‘El general Franco porta a la pràctica el pla alemany.’
Hart cita textos de Hermann Gackenholz (‘un estat català seria d’una gran importància estratègica per a França i per això el govern de l’Espanya nacional no n’ha d’acceptar mai que es creï’) o de l’italià Giovanni Ansaldo que, descrivint les idees del comte Ciano, diu que l’interès del règim feixista italià és que ‘l’Espanya nacional domini Catalunya de nou’ perquè ‘des de Carlemany’ França sempre ha estat interessada en la instauració d’un estat català.
La importància de les Illes
De la mateixa manera, l’estudi del capità Hart posa l’èmfasi en les illes Balears.
En el moment que es va escriure, Mallorca ja era en mans del govern franquista, però Menorca continuava en mans del govern legítim de la República.
Per això Hart descriu dues línies, aèries en aquest cas, que s’encreuen a les illes: la que va de Roma a Cadis i la que va de Marsella a Alger.
En la perspectiva del combat contra França, per als geògrafs alemanys que bastien la doctrina geopolítica nazi els Països Catalans, com a extensió de França, eren un malson perquè relligaven la França europea amb les colònies africanes.
Fins i tot la batalla de Gibraltar, una de les principals de la guerra a la Mediterrània, es trobava afectada pel que pogués passar als Països Catalans.
L’autor recull un text de Hermann Gackenholz que explica que el 1926 José Antonio Primo de Rivera i Benito Mussolini havien signat un acord pel qual la marina italiana tindria totes les facilitats per a fer servir les illes Balears.
Gackenholz escriu: ‘Una Catalunya independent sempre tombaria cap a França i posaria els seus trens al servei de França.
I si Espanya perdés Menorca això canviaria tota la situació estratègica a la Mediterrània i constituiria un obstacle formidable contra els plans italians de dominar la Mediterrània occidental, aconseguint el control de Gibraltar.’
Sis punts sobre Catalunya
En el resum que fa com a introducció al pamflet, el capità Hart recorda que els geopolítics alemanys, encapçalats pel general Karl Haushofer, són els dissenyadors dels plans d’expansió d’Alemanya, seguits al peu de la lletra pel Ministeri d’Afers Estrangers.
I resumeix les principals idees dels geògrafs nazis sobre Catalunya en aquests punts:
‘A la península, la zona de més interès geopolític, segons els autors alemanys, és Catalunya perquè: | [
"país"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Es publica el pamflet \"Axis Plans in the Mediterranean\" editat per primera vegada el 1939. Al pamflet es pot trobar una anàlisi molt detallada sobre les idees geopolítiques que tenien els alemanys nazis sobre Itàlia, França, les Illes Balears, Gibraltar, Catalunya i Espanya. Destaca especialment la mesura de convertir Barcelona en la capital d'Espanya per així evitar la independència.",
"a2": "Un pamflet de 1939 revela l’amenaça que alemanys i italians veien en la possible independència dels Països Catalans. Els nazis creien que un estat català seria estratègicament favorable a França i l’aproparia a les colònies africanes, incrementant el seu poder. El més curiós és que, per a garantir el domini espanyol sobre aquests territoris, proposaven Barcelona com la capital d’Espanya! ",
"a3": "L’Associació Memorial 1714 ha publicat el pamflet \"Axis Plans in the Mediterranean\", original de l'any 1939, i on els nazis analitzen la Mediterrània occidental i mencionen la importància d'impedir la independència de Catalunya. Una de les propostes que suggereixen per a impedir-ho és fer de Barcelona la capital d'Espanya, ja que consideren que Madrid no ho hauria de ser."
},
"extractive": {
"a1": "L’Associació Memorial 1714 acaba de publicar, en doble versió catalana i anglesa, el pamflet \"Axis Plans in the Mediterranean\", editat originalment el 1939. \nÉs una anàlisi molt detallada de \"les idees geopolítiques alemanyes sobre Itàlia, França, les Illes Balears, Gibraltar, Catalunya i Espanya\". \nEl pamflet, de només trenta tres pàgines en l’original anglès, descriu com els influents geògrafs alemanys analitzen la Mediterrània occidental, i molt concretament el paper que hi tenen les Illes Balears –especialment Menorca– i el Principat. I, entre d'altres coses, destaca l’obra del geògraf Franz Pauser \"Spaniens Ror zum Mittelmeer und die katalanische Frage\", publicada a Berlín el 1938.\nUna de les mesures que proposa per a impedir la independència és ben curiosa: convertir Barcelona en la capital d’Espanya.",
"a2": "L’Associació Memorial 1714 acaba de publicar, en doble versió catalana i anglesa, el pamflet \"Axis Plans in the Mediterranean\", editat originalment el 1939. \nCreu que si Barcelona fos la capital d’Espanya, l’economia i la societat espanyoles funcionarien millor i s’impediria la independència de Catalunya.\nHart cita textos de Hermann Gackenholz (\"Un estat català seria d’una gran importància estratègica per a França, i per això el govern de l’Espanya nacional no n’ha d’acceptar mai que es creï\") o de l’italià Giovanni Ansaldo que, descrivint les idees del comte Ciano, diu que l’interès del règim feixista italià és que \"l’Espanya nacional domini Catalunya de nou\" perquè \"des de Carlemany\" França sempre ha estat interessada en la instauració d’un estat català. \nEn la perspectiva del combat contra França, per als geògrafs alemanys que bastien la doctrina geopolítica nazi, els Països Catalans, com a extensió de França, eren un malson perquè relligaven la França europea amb les colònies africanes. ",
"a3": "Tot i que el pamflet no va signat, la Biblioteca de la Universitat de Warwick l’atribueix a Sir Henry Basil Liddel Hart, que en l’edició signa el pròleg, en condició de capità de l’exèrcit.\nEl pamflet, de només trenta tres pàgines en l’original anglès, descriu com els influents geògrafs alemanys analitzen la Mediterrània occidental, i molt concretament el paper que hi fan les Illes Balears –especialment Menorca– i el Principat.\nL’autor del pamflet aporta texts de geògrafs i militars alemanys que coincideixen en la idea que l’interès de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista és que s’impedeixi la independència de Catalunya.\nHart cita textos de Hermann Gackenholz (\"Un estat català seria d’una gran importància estratègica per a França, i per això el govern de l’Espanya nacional no n’ha d’acceptar mai que es creï\") o de l’italià Giovanni Ansaldo que, descrivint les idees del comte Ciano, diu que l’interès del règim feixista italià és que \"l’Espanya nacional domini Catalunya de nou\" perquè \"des de Carlemany\" França sempre ha estat interessada en la instauració d’un estat català."
},
"extreme": {
"a1": "L’Associació Memorial 1714 publica en català i anglès un pamflet original del 1939 amb les geopolítiques alemanyes sobre el Mediterrani.",
"a2": "Es fan públiques les disquisicions nazis sobre els territoris catalans des de la perspectiva del combat franco-italià contra França. ",
"a3": "Al pamflet \"Axis Plans in the Mediterranean\" de l'any 1939, els nazis mencionen la importància d'impedir la independència de Catalunya."
}
} |
1,253 | Els líders europeus ajornen resoldre el veto d'Hongria i Polònia al pressupost de la UE | Michel avisa que el paquet econòmic és "essencial" per a la recuperació i Von der Leyen remarca la "urgència" | Els líders europeus ajornen resoldre el veto d'Hongria i Polònia al pressupost de la Unió Europea (UE).
Els caps d'estat i de govern han abordat durant poc més de 15 minuts aquesta qüestió en la reunió telemàtica i han passat després a debatre la coordinació de les mesures contra la Covid-19.
El veto al pressupost ha estat la primera qüestió que s'ha tractat en la trobada, segons han apuntat fonts comunitàries, però s'ha evitat el debat perquè "una videoconferència no és el format adequat per discutir una qüestió tan complicada".
Després de la trobada, el president del Consell, Charles Michel, ha remarcat que el paquet és "essencial" per a la recuperació, mentre la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha destacat la "urgència".
Amb Hongria, Polònia i Eslovènia, que s'hi ha sumat en les darreres hores, mantenint el pols amb el veto al pressupost, Michel ha assegurat que parlarà amb les diferents delegacions sobre aquesta qüestió abans de la cimera del 10 de desembre.
"Hem de trobar una solució acceptable per a tots", ha subratllat.
Al seu torn, Von der Leyen ha remarcat que cal "respondre a les expectatives" de ciutadans i empreses i ha assenyalat que el paquet econòmic és "important" per al futur de la UE.
"La situació és molt seriosa", ha dit l'alemanya.
Per la seva banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha lamentat que s'utilitzin "amenaces" amb el pressupost.
"És un problema seriós que hem de resoldre i treballarem seriosament en això", ha subratllat.
Un debat de només 15 minuts sobre el pressupost
Abans de la videoconferència, el president del Consell Europeu havia contactat totes les delegacions per "garantir que la discussió estigués sota control" i el debat ha durat poc més de quinze minuts, segons han apuntat fonts comunitàries.
Michel ha estat precisament el primer a intervenir sobre el bloqueig al pressupost, seguit de la cancellera alemanya, Angela Merkel, en representació de la presidència de torn de la UE.
Després hi han intervingut els líders dels tres estats que s'hi oposen, els d'Hongria, Polònia i Eslovènia.
"No subestimem la seriositat de la situació", han afirmat fonts comunitàries sobre l'ajornament del desbloqueig del paquet econòmic acordat pels 27 al juliol, el qual han subratllat que cal implementar "tan aviat com sigui possible".
Després dels poc més de quinze minuts en què els líders han abordat el bloqueig al paquet econòmic, els 27 han començat a debatre la coordinació per fer front a la Covid-19, que era per al que estava convocada inicialment la reunió.
Hongria i Polònia van bloquejar dilluns l'aprovació de mecanismes necessaris per posar en marxa el fons de recuperació acordat pels 27 al juliol per ajudar els estats a afrontar la crisi de la Covid-19.
Budapest i Varsòvia, a les quals s'ha sumat en les darreres hores Ljubljana, mantenen així el pols per no veure amb bons ulls el mecanisme que condiciona els fons respecte de l'estat de dret.
El veto manté bloquejat tant el pressupost d'1,1 bilions com el fons de recuperació de 750.000 milions i amenaça de retardar l'arribada del finançament als estats.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | [
"economia"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Hongria, Polònia i Eslovènia s'oposen als pressupostos de la Unió Europea. En la trobada telemàtica celebrada avui, després d'un debat d'uns 15 minuts, els líder europeus han decidir ajornar la resolució d'aquest veto, tot i que han remarcat la urgència de resoldre aquest conflicte i avisen que el paquet econòmic és essencial per a la recuperació després de la covid.",
"a2": "Malgrat la urgència per a implementar el paquet de mesures econòmiques vetat per Hongria i Polònia, els líders europeus han preferit debatre com coordinar la lluita contra la covid-19, que era el motiu principal de la reunió. Després, han justificat els escassos minuts dedicats al bloqueig del pressupost per tractar-se, justament, d’un tema massa important per a discutir-lo telemàticament. ",
"a3": "La trobada dels líders europeus per a parlar sobre la coordinació per a combatre la covid-19 ha començat amb una discussió sobre el veto d'Hongria i Polònia al pressupost per als mecanismes necessaris per a fer front al virus. S'ha decidit ajornar la resolució sobre aquest tema, tot i que els líders europeus l'han qualificat de necessari."
},
"extractive": {
"a1": "El veto al pressupost ha estat la primera qüestió que s'ha tractat en la trobada, segons han apuntat fonts comunitàries, però s'ha evitat el debat perquè \"una videoconferència no és el format adequat per a discutir una qüestió tan complicada\".\nDesprés de la trobada, el president del Consell, Charles Michel, ha remarcat que el paquet és \"essencial\" per a la recuperació, mentre la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, n'ha destacat la \"urgència\". \nAmb Hongria, Polònia i Eslovènia, que s'hi ha sumat en les darreres hores, mantenint el pols amb el veto al pressupost, Michel ha assegurat que parlarà amb les diferents delegacions sobre aquesta qüestió abans de la cimera del 10 de desembre.\nAbans de la videoconferència, el president del Consell Europeu havia contactat totes les delegacions per a \"garantir que la discussió estigués sota control\" i el debat ha durat poc més de quinze minuts, segons han apuntat fonts comunitàries. ",
"a2": "Els líders europeus ajornen resoldre el veto d'Hongria i Polònia al pressupost de la Unió Europea (UE).\nEl veto al pressupost ha estat la primera qüestió que s'ha tractat en la trobada, segons han apuntat fonts comunitàries, però s'ha evitat el debat perquè \"una videoconferència no és el format adequat per a discutir una qüestió tan complicada\". \nDesprés de la trobada, el president del Consell, Charles Michel, ha remarcat que el paquet és \"essencial\" per a la recuperació, mentre la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha destacat la \"urgència\". \nDesprés dels poc més de quinze minuts en què els líders han abordat el bloqueig al paquet econòmic, els 27 han començat a debatre la coordinació per a fer front a la covid-19, que era per al que estava convocada inicialment la reunió. ",
"a3": "Després de la trobada, el president del Consell, Charles Michel, ha remarcat que el paquet és \"essencial\" per a la recuperació, mentre la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, n'ha destacat la \"urgència\".\nAmb Hongria, Polònia i Eslovènia, que s'hi ha sumat en les darreres hores, mantenint el pols amb el veto al pressupost, Michel ha assegurat que parlarà amb les diferents delegacions sobre aquesta qüestió abans de la cimera del 10 de desembre.\nAl seu torn, Von der Leyen ha remarcat que cal \"respondre a les expectatives\" de ciutadans i empreses i ha assenyalat que el paquet econòmic és \"important\" per al futur de la UE.\nDesprés dels poc més de quinze minuts en què els líders han abordat el bloqueig al paquet econòmic, els 27 han començat a debatre la coordinació per a fer front a la covid-19, que era per al que estava convocada inicialment la reunió."
},
"extreme": {
"a1": "En la reunió telemàtica de la UE s'ha acordat ajornar resoldre el veto d'Hongria i Polònia als pressupostos.",
"a2": "Europa posposa la resolució del veto al pressupost per a centrar-se en la coordinació d’esforços contra la covid-19.",
"a3": "El debat dels líders europeus amb Hongria i Polònia sobre el veto al pressupost per afrontar la covid-19 queda ajornat."
}
} |
811 | La plaça Josefina López del Grau comptarà amb escenari, zona d’ombra, jocs i dues àrees de gimnàstica per a potenciar el seu ús públic | L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, destaca l'impuls a un projecte “estratègic en el pla de millora i dinamització dels espais públics del Grau” | Josefina López Sanmartín va ser una pionera i una avançada a la seua època.
El programa d’actuació, corresponent a les unitats residencials 15 i 81, també suposarà la urbanització de l’accés nord al Grau, l’execució del qual va quedar empantanada per la crisi, la qual cosa ha obligat a l’Ajuntament a aprovar la gestió directa.
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha presentat el projecte d’urbanització complet, al costat de la vicealcaldessa, Ali Brancal, i el tinent d’Alcaldia del Grau, Rafa Simó.
“Aquesta intervenció urbanística no solament va a permetre millorar la qualitat de l’espai públic i convertir-ho en un parc per a estar i conviure sinó que també suposarà recordar a una dona com Josefina López Sanmartín”, ha indicat Marco.
“El disseny d’aquesta nova plaça, fruit d’un procés participatiu inèdit en el Grau, avança cap a un nou model urbanístic que aposta per la qualitat de l’espai públic, que converteix als ciutadans i ciutadanes en protagonistes dels llocs en comú, com les places, parcs i fins i tot els carrers i que entén l’espai públic com una oportunitat per a la convivència i per a teixir les relacions veïnals”, ha defensat la primera edil.
Aquest disseny suposa una de les grans diferències amb el projecte original d’urbanització, que hauria d’haver estat conclòs en 2009.
El tinent d’Alcaldia del Grau i regidor d’Urbanisme, Rafa Simó, ha detallat que “s’han previst zones de convivència amb diferents tipus de mobiliari, paviment i jardineria que han sigut definits seguint les recomanacions del pla de participació pública realitzat dins de les actuacions del programa Grau Xarxa Oberta”.
Aquest mobiliari urbà està compost per diferents tipus de bancs, taules i cadires, zones de jocs i d’activitat esportiva, papereres, aparcabicis, fonts, tendals per a generar ombres, etcètera, amb l’objectiu de “convertir la plaça Josefina López Sanmartín en un referent on els veïns del Grau disposen d’una zona agradable, amb àrees d’oci intergeneracionals i que es convertisca en una plaça per a estar i conviure i empoderar així a la ciutadania”, ha afegit l’edil.
Taules de ping-pong, conjunts de taules i tamborets amb jocs de taula i carril bici, que donarà continuïtat a l’existent en el camí Serradal i en un futur connectarà amb el de l’avinguda Ferrandis Salvador, són altres elements que definiran aquest nou espai verd.
L’alcaldessa Amparo Marco ha subratllat que aquesta remodelació urbana per a la qual es van sol·licitar fons europeus es va a executar amb pressupost municipal, a més de les quotes d’urbanització corresponents, “perquè es tracta d’un projecte estratègic dins del pla de millora i dinamització d’espais públics del Grau i ja vam dir que no s’anava a quedar en un calaix”.
A més, ha recordat que s’atén una reivindicació veïnal històrica per a urbanitzar un entorn que hauria d’haver estat executat en 2009.
Per la seua banda, la vicealcaldessa i regidora de Participació Ciutadana, Ali Brancal, ha destacat que “el disseny que avui presentem és fruit d’un procés de participació pública pioner en el Grau, que ha permès dissenyar un espai públic de qualitat ajustat a les necessitats ciutadanes i que es va a convertir en el millor homenatge a una dona reivindicativa, lluitadora i defensora del Grau com va ser Josefina López”.
“Aquest projecte urbanístic serà, doncs, la primera acció de transformació impulsada des de la Xarxa Oberta en la qual es va implicar a la ciutadania a través de diferents tallers i activitats orientats a conjugar l’experiència i reivindicacions veïnals amb el coneixement dels tècnics per a arribar a una proposta que responguera a les necessitats reals i aplicar així la creativitat col·lectiva al disseny urbà”, ha afegit Brancal.
El programa d’actuació integrada en el qual s’emmarca la nova plaça Josefina López Sanmartín abasta la urbanització d’una superfície major que permetrà dignificar l’accés Nord al Grau, millorar l’entorn de l’Emili Fabregat i del centre de salut i reordenar la mobilitat del carrer Germans Pinzón.
El pressupost global de l’actuació és de 2.493.534 euros, dels quals 1.186.296 euros corresponen a la zona verda.
L’Ajuntament de Castelló aportarà mig milió d’euros i la resta correspon a les quotes d’urbanització aprovades.
El termini d’execució serà 12 mesos i prioritzarà la creació de la zona verda.
La previsió és que les obres puguen començar el primer trimestre de 2019. | [
"comarca",
"castelló de la plana"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Amparo Marco, alcaldessa de Castelló, confirma el pla de reforma de la plaça Josefina López del Grau. Per al disseny de la reforma, s'ha seguit un procés participatiu inèdit al Grau que posa en valor la qualitat de l'espai públic. La plaça comptarà amb mobiliari urbà com taules, bancs, cadires, zona d'activitats esportives o tendals per a donar ombra.",
"a2": "La remodelació del Grau és una aposta del govern municipal per a dinamitzar l’espai públic i homenatjar, dedicant-li una plaça, a Josefina López, ferma defensora del barri. L’actuació permetrà la millora dels accessos, a més de la creació de llocs d’oci i de convivència, dissenyats pels veïns, gràcies al procés de participació pública impulsat pel programa Grau Xarxa Oberta. ",
"a3": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, la vicealcaldessa, Ali Brancal, i el tinent d’Alcaldia del Grau, Rafa Simó, han presentat el projecte d'urbanització de l'accés nord al Grau, que servirà d'homenatge a Josefina López Sanmartín. La plaça Josefina López del Grau es convertirà en un espai públic de qualitat i la proposta va ser impulsada per la ciutadania."
},
"extractive": {
"a1": "“Aquesta intervenció urbanística no només permetrà millorar la qualitat de l’espai públic i convertir-ho en un parc per a estar i conviure sinó que també suposarà recordar una dona com Josefina López Sanmartín”, ha indicat Marco. \n“El disseny d’aquesta nova plaça, fruit d’un procés participatiu inèdit en el Grau, avança cap a un nou model urbanístic que aposta per la qualitat de l’espai públic, que converteix els ciutadans i les ciutadanes en protagonistes dels llocs en comú, com les places, parcs i fins i tot els carrers, i que entén l’espai públic com una oportunitat per a la convivència i per a teixir les relacions veïnals”, ha defensat la primera edil. \nAquest mobiliari urbà està compost per diferents tipus de bancs, taules i cadires, zones de jocs i d’activitat esportiva, papereres, aparcabicis, fonts, tendals per a generar ombres, etc., amb l’objectiu de “convertir la plaça Josefina López Sanmartín en un referent on els veïns del Grau disposen d’una zona agradable, amb àrees d’oci intergeneracionals i que es converteixi en una plaça per a estar i conviure i empoderar així la ciutadania”, ha afegit l’edil.\n“Aquest projecte urbanístic serà, doncs, la primera acció de transformació impulsada des de la Xarxa Oberta en la qual es va implicar la ciutadania a través de diferents tallers i activitats orientats a conjugar l’experiència i reivindicacions veïnals amb el coneixement dels tècnics per a arribar a una proposta que respongués a les necessitats reals, i aplicar així la creativitat col·lectiva en el disseny urbà”, ha afegit Brancal. ",
"a2": "El tinent d’Alcaldia del Grau i regidor d’Urbanisme, Rafa Simó, ha detallat que “s’han previst zones de convivència amb diferents tipus de mobiliari, paviment i jardineria que s'han definit segons les recomanacions del pla de participació pública realitzat dins de les actuacions del programa Grau Xarxa Oberta”. \nL’alcaldessa Amparo Marco ha subratllat que aquesta remodelació urbana per a la qual es van sol·licitar fons europeus es va executar amb pressupost municipal, a més de les quotes d’urbanització corresponents, “perquè es tracta d’un projecte estratègic dins del pla de millora i dinamització d’espais públics del Grau i ja vam dir que no es quedaria en un calaix”. \nPer la seva banda, la vicealcaldessa i regidora de Participació Ciutadana, Ali Brancal, ha destacat que “el disseny que avui presentem és fruit d’un procés de participació pública pioner en el Grau, que ha permès dissenyar un espai públic de qualitat ajustat a les necessitats ciutadanes i que es va a convertir en el millor homenatge a una dona reivindicativa, lluitadora i defensora del Grau com va ser Josefina López”. \nEl programa d’actuació integrada en el qual s’emmarca la nova plaça Josefina López Sanmartín abasta la urbanització d’una superfície major que permetrà dignificar l’accés Nord al Grau, millorar l’entorn de l’Emili Fabregat i del centre de salut i reordenar la mobilitat del carrer Germans Pinzón.",
"a3": "“Aquesta intervenció urbanística no només permetrà millorar la qualitat de l’espai públic i convertir-ho en un parc per a estar i conviure, sinó que també suposarà recordar una dona com Josefina López Sanmartín”, ha indicat Marco.\n“El disseny d’aquesta nova plaça, fruit d’un procés participatiu inèdit en el Grau, avança cap a un nou model urbanístic que aposta per la qualitat de l’espai públic, que converteix els ciutadans i les ciutadanes en protagonistes dels llocs en comú, com les places, parcs i fins i tot els carrers, i que entén l’espai públic com una oportunitat per a la convivència i per a teixir les relacions veïnals”, ha defensat la primera edil.\nEl tinent d’Alcaldia del Grau i regidor d’Urbanisme, Rafa Simó, ha detallat que “s’han previst zones de convivència amb diferents tipus de mobiliari, paviment i jardineria que s'han definit segons les recomanacions del pla de participació pública realitzat dins de les actuacions del programa Grau Xarxa Oberta”.\nPer la seva banda, la vicealcaldessa i regidora de Participació Ciutadana, Ali Brancal, ha destacat que “el disseny que avui presentem és fruit d’un procés de participació pública pioner en el Grau, que ha permès dissenyar un espai públic de qualitat ajustat a les necessitats ciutadanes i que es va a convertir en el millor homenatge a una dona reivindicativa, lluitadora i defensora del Grau com va ser Josefina López”."
},
"extreme": {
"a1": "Es reforma la plaça Josefina López del Grau de Castelló amb un procés participatiu que aposta per l'espai públic.",
"a2": "Castelló redissenya el Grau, ajustant els espais públics a les necessitats dels veïns, amb la intenció de reactivar la zona. ",
"a3": "L'Ajuntament presenta el projecte d'urbanització que convertirà la plaça Josefina López Sanmartín en un espai públic de qualitat al Grau."
}
} |
2,126 | La Gasol Foundation demana a la Comunitat de Madrid que millori els menús facilitats a menors vulnerables | Ayuso respon que es van buscar solucions viables i d'emergència i s'obre a col·laborar amb els germans | La Gasol Foundation, dels germans Pau i Marc Gasol, ha manifestat aquest dilluns la seva "enorme preocupació" davant les conseqüències negatives que poden comportar en la salut dels infants els menús facilitats per la Comunitat de Madrid als menors vulnerables.
L'entitat recorda a les administracions públiques i a les entitats privades que l'epidèmia de l'obesitat infantil, encara que silenciosa, segons dades de l'estudi de prevalença de malnutrició infantil, la prevalença d'obesitat o sobrepès entre els menors de 2 a 14 anys se situa en el 29,7% a Madrid.
La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, els ha respost per carta que es tractava d'una solució temporal i d'emergència i s'ha mostrat disposada a col·laborar amb els germans Gasol.
La Gasol Foundation ha manifestat des de l'inici de la crisi del coronavirus la seva preocupació per les conseqüències que a curt, mitjà i llarg termini tindrà en la salut dels nens en situació de vulnerabilitat i per això es va posar a disposició de la Comunitat de Madrid per a revisar les mesures adoptades i buscar alternatives que els garantissin una alimentació saludable durant aquest període d'excepció.
La Gasol Foundation expressa la seva enorme preocupació per les mesures adoptades per la Comunitat de Madrid, les quals ja es porten implementant des de fa dos mesos i tot apunta al fet que la situació es dilatarà en el temps.
L'exposició prolongada a una alimentació no saludable, tenint en compte que no hi ha data prevista per a la reobertura dels menjadors escolars on es tracta de garantir una oferta de menús equilibrats i nutritius, contribuirà a la deterioració de la salut entre les famílies més vulnerables, la recuperació posterior de la qual serà cada vegada més complicada.
A més, la fundació recorda que el confinament està suposant una deterioració generalitzada dels hàbits de salut dels menors, no sols els relatius a la seva alimentació, sinó també als d'activitat física, les rutines de son, i el seu benestar emocional.
En aquest context, la Gasol Foundation torna a posar-se a disposició de la Comunitat de Madrid per a la revisió de les mesures adoptades i demana a tots els agents públics i privats que estan donant resposta a la crisi sanitària i social del coronavirus que la protecció i promoció de la salut dels nens a curt, mitjà i llarg termini estiguin incloses en les iniciatives socials i polítiques.
La promoció d'hàbits de vida saludable hauria de ser un element essencial per a la reducció de les desigualtats socials.
En la seva carta, Ayuso qualifica la situació d'emergència i diu que la solució "era temporal en un moment crític".
La presidenta madrilenya explica que d'un dia per l'altre es van haver de buscar empreses que poguessin fer i lliurar 11.600 menús diaris a tota la comunitat.
Tres importants empreses d'alimentació "compten amb la xarxa de distribució necessària per poder realitzar aquesta labor", que són Telepizza, Rodilla i Viena Capellanes, i es van oferir.
Fins ara s'han distribuït més de 120.000 dinars, amb uns 5.000 àpats diaris en 115 municipis.
Segons la presidenta madrilenya, s'ha buscat també "el major equilibri nutricional", i els menús han estat supervisats pels departaments de nutrició de les empreses, que no només han tingut en compte les calories, sinó també la fibra, vitamines i minerals necessaris.
"El fet que els menús els ofereixin Telepizza o Rodilla no significa que únicament s'ofereixin menús de pizza o entrepans; hi ha una sèrie d'opcions amb amanides, pasta, iogurts i fruita", diu Ayuso, que afegeix que els menús de Viena Capellanes ofereixen també llegums, arròs, verdures i peix.
Ayuso explica que aquest mateix dilluns ha visitat un dels magatzems logístics del Banc dels Aliments, i els voluntaris li han explicat la greu situació social i econòmica que es veu a venir i que deixarà moltes famílies en situació d'extrema vulnerabilitat.
"Des del govern de la Comunitat de Madrid seguirem treballant sense descans per garantir que cap nen madrileny es queda sense el seu menú", assegura.
"Ara que comencem a veure la llum després de setmanes duríssimes amb la covid-19, podrem deixar enrere moltes de les solucions d'urgència que vam haver d'implementar per donar solucions com aquesta i recuperar la normalitat", afegeix.
Per últim, Ayuso diu que el govern autonòmic estarà "encantat" de col·laborar amb la Gasol Foundation si desenvolupa projectes solidaris a Madrid. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Durant la crisi de la covid, la Comunitat de Madrid va comptar amb Telepizza, Rodilla i Viene Capellanes per a fer i repartir els menús que s'oferia als menors en situació vulnerable. La Gasol Foundation ha expressat la seva preocupació per aquest tipus d'alimentació i s'ofereix per a buscar alternatives i garantir una alimentació saludable durant aquest període.",
"a2": "La Gasol Foundation ha qüestionat els menús que la Comunitat de Madrid ha dispensat a les famílies vulnerables durant el confinament i ha recordat la responsabilitat política de vetllar per la salut dels infants. Ayuso, per la seva part, ha assegurat que l’oferta alimentària ha sigut, en tot moment, revisada per nutricionistes. Totes les parts s’han mostrat obertes a col·laborar.",
"a3": "La Gasol Foundation, fundada pels germans Pau i Marc Gasol, ha manifestat a la Comunitat de Madrid la seva preocupació respecte als menús facilitats als menor vulnerables, recordant que l'obesitat infantil és un problema que afecta gairebé un 30% dels menors de 2 a 14 anys. Ayuso ha respost i ha dit que està disposada a treballar amb l'entitat."
},
"extractive": {
"a1": "La Gasol Foundation, dels germans Pau i Marc Gasol, ha manifestat aquest dilluns la seva \"enorme preocupació\" davant les conseqüències negatives que poden comportar en la salut dels infants els menús facilitats per la Comunitat de Madrid als menors vulnerables. \nLa presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, els ha respost per carta que es tractava d'una solució temporal i d'emergència i s'ha mostrat disposada a col·laborar amb els germans Gasol.\nLa Gasol Foundation ha manifestat des de l'inici de la crisi del coronavirus la seva preocupació per les conseqüències que a curt, mitjà i llarg termini tindrà en la salut dels nens en situació de vulnerabilitat, i per això es va posar a disposició de la Comunitat de Madrid per a revisar les mesures adoptades i buscar alternatives que els garantissin una alimentació saludable durant aquest període d'excepció.\nTres importants empreses d'alimentació \"compten amb la xarxa de distribució necessària per a poder realitzar aquesta tasca\", que són Telepizza, Rodilla i Viena Capellanes, i es van oferir. ",
"a2": "La Gasol Foundation, dels germans Pau i Marc Gasol, ha manifestat aquest dilluns la seva \"enorme preocupació\" davant les conseqüències negatives que poden comportar en la salut dels infants els menús facilitats per la Comunitat de Madrid als menors vulnerables.\nEn aquest context, la Gasol Foundation torna a posar-se a disposició de la Comunitat de Madrid per a la revisió de les mesures adoptades i demana a tots els agents públics i privats que estan donant resposta a la crisi sanitària i social del coronavirus que la protecció i promoció de la salut dels nens a curt, mitjà i llarg termini estiguin incloses en les iniciatives socials i polítiques. \nSegons la presidenta madrilenya, s'ha buscat també \"el major equilibri nutricional\", i els menús han estat supervisats pels departaments de nutrició de les empreses, que no només han tingut en compte les calories, sinó també la fibra, vitamines i minerals necessaris. \nPer últim, Ayuso diu que el govern autonòmic estarà \"encantat\" de col·laborar amb la Gasol Foundation si desenvolupa projectes solidaris a Madrid.",
"a3": "La Gasol Foundation, dels germans Pau i Marc Gasol, ha manifestat aquest dilluns la seva \"enorme preocupació\" davant les conseqüències negatives que poden comportar en la salut dels infants els menús facilitats per la Comunitat de Madrid als menors vulnerables.\nL'entitat recorda a les administracions públiques i a les entitats privades que l'epidèmia de l'obesitat infantil, encara que silenciosa, segons dades de l'estudi de prevalença de malnutrició infantil, la prevalença d'obesitat o sobrepès entre els menors de 2 a 14 anys se situa en el 29,7% a Madrid.\nLa presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, els ha respost per carta que es tractava d'una solució temporal i d'emergència i s'ha mostrat disposada a col·laborar amb els germans Gasol.\nEn aquest context, la Gasol Foundation torna a posar-se a disposició de la Comunitat de Madrid per a la revisió de les mesures adoptades i demana a tots els agents públics i privats que estan donant resposta a la crisi sanitària i social del coronavirus que la protecció i promoció de la salut dels nens a curt, mitjà i llarg termini estiguin incloses en les iniciatives socials i polítiques."
},
"extreme": {
"a1": "La Gasol Foundation expressa la seva preocupació pels menús que la Comunitat de Madrid ha ofert als menors vulnerables.",
"a2": "La Gasol Foundation s’ofereix a revisar els menús repartits per la Comunitat de Madrid durant el confinament.",
"a3": "La Gasol Foundation, dels germans Pau i Marc Gasol, recorda al govern d'Ayuso les conseqüències de l'obesitat infantil."
}
} |
2,157 | L'Any Teresa Pàmies "reordenarà" l'obra de l'escriptora i posarà en valor la seva figura | Un simposi acadèmic i diverses reedicions de títols literaris, entre les activitats previstes | El centenari del naixement de Teresa Pàmies servirà per "reordenar" el llegat literari i documental de l'escriptora i activista i difondre'l arreu durant el 2019.
Impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura, el programa d'activitats encara està molt obert i s'ha presentat -coincidint amb la data de la mort de Pàmies ara fa set anys- amb la intenció de sumar adhesions i propostes.
Un simposi acadèmic a l'octubre, un acte institucional, una exposició itinerant i diversos espectacles són les propostes que han transcendit per ara.
Però en el terreny literari la família de l'escriptora, amb el seu fill Sergi Pàmies al capdavant han aprofitat l'avinentesa per posar ordre a l'arxiu de la seva mare i impulsar la reedició de diversos títols properament, com són 'Amor clandestí' o 'Gent del meu exili'.
L'Any Teresa Pàmies és una de les efemèrides que la Generalitat ha inclòs com a commemoració de Govern d'aquest 2019.
Està impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura i comissariat per l'escriptora i periodista sabadellenca Montse Barderi.
Tot plegat, amb la col·laboració estreta de la família de Pàmies i en especial del principal 'custodi' del seu arxiu personal i literari, el també escriptor Sergi Pàmies.
La commemoració del centenari del naixement de Pàmies no té hores d'ara un programa tancat, i els seus impulsors fan una "crida" a la participació de tothom.
Barderi ha destacat que la vocació del seu comissariat és ser "interlocutor" d'aquells que vulguin organitzar actes o activitats relacionats amb Teresa Pàmies.
No obstant això, el disseny de l'Any compta amb diverses activitats previstes.
Per exemple, un acte institucional central (encara sense data ni lloc), per al qual s'ha preparat un espectacle a partir de l'obra 'Testament a Praga' adaptada per la mateixa Barderi, que comptarà amb direcció de Jordi Bosch, també intèrpret juntament amb Emma Vilarasau.
Hi haurà també una exposició itinerant ('Tot és en els llibres.
Teresa Pàmies'), els centres educatius disposaran de materials sobre Pàmies preparats per a l'ocasió, i arreu del territori s'organitzaran activitats.
La primera, una xerrada aquest mateix dimecres a la llibreria Abacus de Barcelona.
Durant l'any, a més, es realitzaran diveros espectacles basats e n l'obra de l'escriptora o sobre la seva persona.
'Cròniques de Teresa Pàmies', de Q-ars Teatre, una conferència concert a càrrec de Big Mama Montse, o 'Coses de la Vida: a ritme de bolero', basat en el llibre homònim de Pàmies en són alguns exemples.
En el terreny de la posada al dia del llegat literari de Teresa Pàmies, la seva obra està essent i serà objecte de diverses reedicions.
'Quan érem refugiats' (Sembra Llibres, 2017), 'Vacaciones aragonesas' (Xordica Editorial, 2018) i 'Si vas a París, papà...
Diari de maig del 1968' (Tigre de paper Edicions, 2018) són tres obres reeditades els darrers temps.
Durant aquest 2019 es publicaran un seguit de noves edicions i reedicions, que han estat possibles en bona mesura per la implicació de la família de Pàmies.
Són 'Matins de l'Aran' (Tushita edicions), 'Gent del meu exili' (Empúries, juny del 2019) –amb nou pròleg de Tomàs Pàmies, el més gran dels germans-, 'Memòria dels morts' (Empúries, juny del 2019) i 'Amor clandestí (La butxaca, tardor de 2019).
Aquest és un dels aspectes que Sergi Pàmies valora més de la commemoració del centenari del naixement de la seva mare.
Segons ha explicat, com a família han acollit amb una barreja de "responsabilitat i curiositat" el repte de preservar el llegat de la seva mare, i ha celebrat que "finalment" han ordenat el reguitzell de materials dispersos que van heretar d'ella quan va morir, ara fa set anys.
Pàmies ha parlat amb satisfacció de la reedició de diverses obres, però també s'ha referit il·lusionat al simposi acadèmic que s'organitzarà a l'octubre sota el títol 'Simposi Teresa Pàmies, política, memòria i literatura'.
I és que segons ha dit, a la seva mare "li va pesar" no haver gaudit del reconeixement de l'acadèmia malgrat ser àmpliament "volguda i estimada" en el terreny popular (llibreters, editors i lectors).
"Sempre tenia la sensació que se la mirava de cua d'ull, amb una certa condescendència per part de l'acadèmia", ha manifestat.
En aquest sentit, el director de l'ILC, Joan-Elies Adell, ha convingut que si la institució s'ha implicat en l'organització de l'Any Teresa Pàmies és amb la intenció de no oblidar que més enllà de la seva trajectòria i relleu polític i social, Pàmies "escrivia molt bé" i la seva obra "necessita ser revisitada i mirada amb els ull d'avui". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Amb motiu de la celebració de l'Any Teresa Pàmies, com a commemoració dels 100 anys del seu naixement, es faran diversos espectables basats en l'obra de l'escriptora, es celebrarà un simposi acadèmic a l'octubre, es podran veure diverses exposicions itinerants i la seva família posarà en ordre l'arxiu de l'escriptora per a impulsar la reedició d'alguns dels seus títols.",
"a2": "La Institució de les Lletres Catalanes ha volgut saldar el seu deute amb Teresa Pàmies organitzant exposicions, espectacles i un simposi acadèmic, que ha il·lusionat la família, en reconeixement a la seva excel·lent labor. L’homenatge a aquesta figura literària també comptarà amb la reedició de diferents títols, de la mà del seu fill i custodi del seu arxiu personal.",
"a3": "Teresa Pàmies va ser una escriptora i activista que va morir ara fa set anys, i per a commemorar el centenari del seu naixement, la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura ha organitzat \"l'Any Teresa Pàmies\". Durant aquest any, es publicaran diverses edicions i reedicions de les seves obres."
},
"extractive": {
"a1": "El centenari del naixement de Teresa Pàmies servirà per a \"reordenar\" el llegat literari i documental de l'escriptora i activista i difondre'l arreu durant el 2019. \nUn simposi acadèmic a l'octubre, un acte institucional, una exposició itinerant i diversos espectacles són les propostes que han transcendit fins ara.\nL'Any Teresa Pàmies és una de les efemèrides que la Generalitat ha inclòs com a commemoració de Govern d'aquest 2019.\nDurant l'any, a més, es realitzaran diveros espectacles basats en l'obra de l'escriptora o sobre la seva persona. ",
"a2": "Un simposi acadèmic a l'octubre, un acte institucional, una exposició itinerant i diversos espectacles són les propostes que han transcendit fins ara. \nPerò en el terreny literari, la família de l'escriptora, amb el seu fill Sergi Pàmies al capdavant, han aprofitat l'avinentesa per a posar ordre a l'arxiu de la seva mare i impulsar la reedició de diversos títols properament, com són \"Amor clandestí\" o \"Gent del meu exili\". \nLa commemoració del centenari del naixement de Pàmies no té hores d'ara un programa tancat, i els seus impulsors fan una \"crida\" a la participació de tothom.\nEn aquest sentit, el director de l'ILC, Joan-Elies Adell, ha convingut que si la institució s'ha implicat en l'organització de l'Any Teresa Pàmies és amb la intenció de no oblidar que, més enllà de la seva trajectòria i relleu polític i social, Pàmies \"escrivia molt bé\" i la seva obra \"necessita ser revisitada i mirada amb els ull d'avui\".",
"a3": "Impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura, el programa d'activitats encara està molt obert i s'ha presentat –coincidint amb la data de la mort de Pàmies ara fa set anys– amb la intenció de sumar adhesions i propostes.\nPerò en el terreny literari la família de l'escriptora, amb el seu fill Sergi Pàmies al capdavant, han aprofitat l'avinentesa per a posar ordre a l'arxiu de la seva mare i impulsar la reedició de diversos títols properament, com són \"Amor clandestí\" o \"Gent del meu exili\".\nDurant aquest 2019 es publicaran un seguit de noves edicions i reedicions, que han estat possibles en bona mesura per la implicació de la família de Pàmies.\nEn aquest sentit, el director de l'ILC, Joan-Elies Adell, ha convingut que si la institució s'ha implicat en l'organització de l'Any Teresa Pàmies és amb la intenció de no oblidar que, més enllà de la seva trajectòria i relleu polític i social, Pàmies \"escrivia molt bé\" i la seva obra \"necessita ser revisitada i mirada amb els ull d'avui\"."
},
"extreme": {
"a1": "El 2019 és l'Any Teresa Pàmies on es commemora el centenari del naixement de l'escriptora i activista.",
"a2": "L’Any Teresa Pàmies calenta motors amb un programa obert a les propostes d’aquells interessats en difondre l’obra de l’escriptora.",
"a3": "La Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura organitza diverses activitats pel centenari del naixement de Teresa Pàmies."
}
} |
2,422 | Les obres del complex Sant Jordi de Tarragona s'enllestiran dos mesos abans dels Jocs Mediterranis | Un centenar d'operaris treballen a contrarellotge per aixecar l'espai que acollirà les proves de voleibol de l'esdeveniment esportiu | L'abril del 2017 és la data prevista de finalització de les obres de la residència universitària i el pavelló esportiu Sant Jordi de Tarragona, que acollirà provisionalment la competició de voleibol dels Jocs Mediterranis del 2017.
L'organització de la cita esportiva disposarà de dos mesos per realitzar les proves test del poliesportiu, que després es reconvertirà en un complex esportiu amb piscines adreçat als estudiants de la URV i al conjunt de la ciutadania.
Actualment un centenar d'operaris treballen a contrarellotge en els treballs de fonamentació dels edificis.
L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha subratllat que, amb l'excusa dels Jocs i amb un acord "coral" entre institucions i empreses privades, es podrà donar ús a un espai que portava buit gairebé dues dècades.
Els diferents agents implicats han visitat aquest dimarts l'evolució del projecte, que ja va agafant forma amb la previsió d'enllestir-se d'aquí a poc més d'un any, tal com ha assegurat l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros.
Tarragona resol així una de les assignatures pendents que tenia al centre urbà i guanyarà, tal com ha destacat el batlle, una residència universitària i un edifici amb múltiples ofertes esportives adreçades a la comunitat educativa de la URV i als veïns.
"Sense els Jocs aquesta aliança perfecta no hagués estat possible", ha afirmat.
L'execució i construcció de l'obra va a càrrec de l'empresa Viding Fitness per un import de 12 MEUR, en la que és la seva primera inversió a Catalunya.
La firma es va adjudicar el projecte després que la Generalitat cedís a la universitat el solar ubicat entre l'Avinguda d'Andorra i la Rambla de Lluís Companys per un període de 75 anys.
El delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, ha destacat les bones "sinergies" que hi ha hagut entre les diferents administracions i empreses implicades.
Els treballs es porten a terme amb celeritat, ja que el complex haurà d'estar a punt amb motiu dels Jocs Mediterranis, que tindran lloc del 30 de juny al 9 de juliol de 2017.
L'edifici esportiu, de 9.000 metres quadrats, s'adaptarà inicialment perquè pugui acollir les proves esportives de la disciplina de voleibol amb el paviment específic i una pista de joc de 9x18 metres, grades amb capacitat per a 300 espectadors, il·luminació apta per a les retransmissions televisades i zones per a àrbitres, jutges, entrenadors i jugadors.
Posteriorment, durant uns quatre mesos, el complex es reformarà perquè pugui acollir dues piscines cobertes de 25x18 metres i de 18x8 metres, respectivament, així com una zona d'spa.
A més, tindrà un gimnàs de 1.200 metres quadrats, una zona d'entrenament exterior de 430 metres quadrats, quatre sales d'activitats, quatre pistes de pàdel a la coberta de l'edifici, piscina i solàrium exteriors, vestuaris, zones de restauració i 85 places d'aparcament.
L'arquitecte, Josep Ferrando, ha apuntat que el principal repte constructiu el presenta el pavelló, ja que s'haurà de reformar després dels Jocs.
Per aquest motiu, se situaran uns pilars metàl·lics provisionals al damunt de les pilones de formigó per tal de deixar la coberta a 12,5 metres d'alçada, complint amb les exigències del voleibol.
Posteriorment, s'enretiraran les parts metàl·liques i el sostre es rebaixarà fins als 5,5 metres per tal de garantir el confort climàtic de la zona aquàtica.
El complex es completarà amb una residència de 3.200 metres quadrats adreçada fonamentalment a professorat desplaçat, estudiants de màster i de doctorat, que estarà gestionat per l'empresa Resa, firma que ja disposa d'una residència amb 170 places al costat de les futures instal·lacions.
El nou edifici disposarà de 80 estudis individuals o dobles -amb una capacitat màxima per a 160 persones-.
El rector de la URV, Josep Anton Ferré, ha destacat que donarà resposta a la vocació d'internacionalització de la universitat.
De fet, la residència és l'obra més avançada i ja s'hi ha col·locat els pilars, ja que presenta menys complexitat que el poliesportiu.
Es preveu que tot el complex quedi connectat, tant amb la residència actual com amb les avingudes adjacents, a través d'una gran plaça a l'aire lliure.
Quan s'acabin els jocs i s'enllesteixin les reformes, el complex s'obrirà a la comunitat universitària -que gaudirà de condicions preferents- i al conjunt de la ciutat.
La previsió és que creï almenys 70 llocs de treball directes.
En paral·lel, Ballesteros ha defensat que els Jocs Mediterranis permetran que la ciutat inverteixi entre 10 i 12 MEUR en equipaments, però a canvi obtingui una inversió total de 70 MEUR.
A més, l'alcalde ha confirmat que hi ha tres empreses amb qui s'està negociant la seva aportació a nivell de patrocini .
"Una d'elles és molt important i podria fer una aportació d'entre 3 i 4 MEUR", ha avançat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Tarragona acollirà el 2017 els Jocs Mediterranis i, per això, s'estan duent a terme les obres de la residència universitària i el pavelló esportiu Sant Jordi. S'espera que el pavelló aculli algunes de les competicions dels Jocs Mediterranis i que, posteriorment, es convertirà en un complex esportiu per als estudiants de la URV i la població en general.",
"a2": "Els Jocs Mediterranis de Tarragona permetran la construcció d’un complex multiesportiu, amb residència universitària, destinat als membres de la URV i a tots els ciutadans. Abans, però, la instal·lació haurà d’acollir la competició de voleibol dels jocs. Malgrat la dificultat de la posterior reconversió, la consecució del projecte no hauria estat possible sense la inversió per a la cita esportiva.",
"a3": "Dos mesos abans dels Jocs Mediterranis del 2017, està previst que finalitzin les obres de la residència universitària i el pavelló esportiu Sant Jordi de Tarragona, projecte en el qual estan treballant un centenar d'operaris. El rector de la URV, Josep Anton Ferré, ha dit que el complex ajudarà amb la internalització de la universitat."
},
"extractive": {
"a1": "L'abril del 2017 és la data prevista per a la finalització de les obres de la residència universitària i el pavelló esportiu Sant Jordi de Tarragona, que acollirà provisionalment la competició de voleibol dels Jocs Mediterranis del 2017.\nL'organització de la cita esportiva disposarà de dos mesos per a realitzar les proves test del poliesportiu, que després es reconvertirà en un complex esportiu amb piscines per als estudiants de la URV i per al conjunt de la ciutadania. \nTarragona resol així una de les assignatures pendents que tenia al centre urbà i guanyarà, tal com ha destacat el batlle, una residència universitària i un edifici amb múltiples ofertes esportives adreçades a la comunitat educativa de la URV i als veïns.\nL'edifici esportiu, de 9.000 metres quadrats, s'adaptarà inicialment perquè pugui acollir les proves esportives de la disciplina de voleibol amb el paviment específic i una pista de joc de 9x18 metres, grades amb capacitat per a 300 espectadors, il·luminació apta per a les retransmissions televisades i zones per a àrbitres, jutges, entrenadors i jugadors. ",
"a2": "L'abril del 2017 és la data prevista de finalització de les obres de la residència universitària i el pavelló esportiu Sant Jordi de Tarragona, que acollirà provisionalment la competició de voleibol dels Jocs Mediterranis del 2017. \nL'organització de la cita esportiva disposarà de dos mesos per a realitzar les proves test del poliesportiu, que després es reconvertirà en un complex esportiu amb piscines adreçat als estudiants de la URV i al conjunt de la ciutadania.\nL'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha subratllat que, amb l'excusa dels Jocs i amb un acord \"coral\" entre institucions i empreses privades, es podrà fer ús d'un espai que estava buit fa gairebé dues dècades. \nEs preveu que tot el complex quedi connectat, tant amb la residència actual com amb les avingudes adjacents, a través d'una gran plaça a l'aire lliure. ",
"a3": "L'abril del 2017 és la data prevista per a la finalització de les obres de la residència universitària i el pavelló esportiu Sant Jordi de Tarragona, que acollirà provisionalment la competició de voleibol dels Jocs Mediterranis del 2017.\nL'organització de la cita esportiva disposarà de dos mesos per a realitzar les proves test del poliesportiu, que després es reconvertirà en un complex esportiu amb piscines per als estudiants de la URV i per al conjunt de la ciutadania.\nL'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha subratllat que, amb l'excusa dels Jocs i amb un acord \"coral\" entre institucions i empreses privades, es podrà fer ús d'un espai que estava buit fa gairebé dues dècades.\nEl rector de la URV, Josep Anton Ferré, ha destacat que donarà resposta a la vocació d'internacionalització de la universitat."
},
"extreme": {
"a1": "El pavelló esportiu Sant Jordi a Tarragona ultima les obres per a estar llest per als Jocs Mediterranis del 2017.",
"a2": "La celebració dels Jocs Mediterranis permetrà transformar un espai abandonat en un complex multiesportiu per a universitaris i veïns. ",
"a3": "Les obres de la residència universitària i el pavelló esportiu Sant Jordi de Tarragona estaran acabades el mes d'abril."
}
} |
2,617 | Torra: "Espero que una nena que neix avui visqui d'aquí a cinc anys en un país lliure amb drets civils i polítics" | El president i el vicepresident Aragonès han inaugurat l'exposició 'Catalunya. | 7,5 milions de futurs ' al Palau Robert
ACN Barcelona.-El president del Govern, Quim Torra, espera que d'aquí a cinc anys Catalunya sigui "un país lliure" on es respectin "els drets civils i polítics".
Torra ha inaugurat aquest divendres a la tarda, al costat del vicepresident, Pere Aragonès, una exposició al Palau Robert que es pregunta sobre el futur de Catalunya.
La mostra 'Catalunya: 7,5 milions de futurs' aporta dades sobre el país que pel president del Govern resulten esperançadores: "En un moment polític tan difícil, que sembla que estiguem en una boira i en un cert túnel, hi ha un punt d'esperança".
"Aquest punt d'optimisme ens va molt bé en aquest moment", ha considerat.
A l'entrada de l'exposició, una escultura de Carme Solé Vendrell rememora la figura 'el més petit de tots', encarregada per la Generalitat el 1937 i que simbolitzava la lluita antifeixista del catalanisme durant la Guerra Civil.
Ara, la figura és 'la més petita de totes', i du la mà al cor i el puny en alt.
"Què més esperançador que aquesta nena, que espero que d'aquí a cinc anys visqui en un país lliure, amb els seus drets civils i polítics respectats".
"Ens omple de goig, aquesta figura amb la flama", ha afegit.
També Aragonès hi ha fet referència i ha apuntat que "porta la llum per a alçar-se contra el feixisme que pot tornar".
Torra ha reivindicat com està feta la mostra, que de manera visual presenta dades de diversos àmbits del present i passat del país.
Tot plegat, ha dit, en un moment en què la realitat es basa "sovint" en "visions interessades, apocalíptiques i amb un punt de certa perversió".
"Gràcies per la injecció d'optimisme, però una d'un optimisme de rigor, contrastat, amb dades, que interessa posar sobre la taula perquè ens projectem cap al futur com un país d'oportunitats i un país lliure, que és el que volem per Catalunya", ha dit.
Aragonès ha insistit que és la ciutadania de Catalunya qui ha de decidir com ha de ser el país en un futur i ha reivindicat que "aquest país s'ha construït gràcies a la gent, els grans èxits s'han construït sobre les seves espatlles, i serà així en tots els àmbits, també des del punt de vista polític".
"En una societat moderna, madura, democràtica com la nostra, només podem concebre un futur que sigui el que decideixi la seva gent", ha anotat.
El vicepresident i conseller d'Economia creu que l'exposició "defineix el que és el nostre país", amb "7,5 milions de cares, moltes maneres d'interpretar-lo, però també d'esperances del país que volem construir en el futur".
D'altra banda, ha assenyalat que les dades mostrades han de portar a "l'autoexigència col·lectiva" de "construir un país amb igualtat de gènere per a tothom, que derroqui definitivament el patriarcat, amb oportunitats entre les diferents opcions sexuals, independentment d'on hàgim nascut o la llengua que parlem".
Quins són els noms que més es posen a Catalunya, quin és el repartiment de la riquesa o quin consum cultural hi ha al país.
Són només algunes de les qüestions que l'exposició 'Catalunya.
7,5 milions de catalans' aborda mitjançant figures o espais.
Torra i Aragonès han visitat la mostra, interactiva en diversos punts, acompanyats del comissari, Quim Torrent, el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Miquel Gamisans i el director general de Difusió, Jordi del Río.
De fet, el vicepresident s'ha animat a participar en el plantejament de futur que fa l'exposició i, mitjançant uns fils, ha anat responent a diverses preguntes sobre el futur de Catalunya i d'ell mateix.
Així, ha contestat sobre si es mostra optimista o pessimista, l'origen familiar, les prioritats que voldria que tingués el Govern o com defineix Catalunya.
Com que els fils dels diversos visitants es van acumulant, el resultat final permetrà treure conclusions, com quines polítiques prefereixen els catalans o quin és el seu origen.
L'exposició està organitzada per la Direcció General de Difusió del Govern de la Generalitat.
Es podrà visitar entre aquest dissabte, 2 de març, i el proper 30 de juny. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Quim Torra i Pere Aragonès han inaugurat al Palau Robert l'exposició \"Catalunya: 7,5 milions de futurs\". Aquesta és una mostra interactiva en alguns punts, amb escultures i vídeos reflexiona sobre el futur de Catalunya. Tant el president com el vicepresident coincideixen que és una exposició que dona esperança en un moment tan opac del país.",
"a2": "Torra i Aragonès han inaugurat l’exposició “7,5 milions de futurs”. La mostra ofereix una visió completa de Catalunya, amb dades passades, presents i futures, que expliquen la seva diversitat i la seva essència. També proposa als visitants un plantejament de futur per a conèixer l’origen dels catalans, però també les seves preferències i esperances. El vicepresident no s’ha resistit a participar-hi.",
"a3": "L'exposició \"Catalunya. 7,5 milions de catalans\", que ha estat inaugurada per Quim Torra amb Pere Aragonès, es planteja diverses qüestions sobre el futur de Catalunya, com per exemple els noms que més es posen, el consum cultural o el repartiment de la riquesa al país. Tant Torra com Aragonès s'han mostrat satisfets amb la mostra."
},
"extractive": {
"a1": "Torra ha inaugurat aquest divendres a la tarda, amb el vicepresident Pere Aragonès, una exposició al Palau Robert que es pregunta sobre el futur de Catalunya.\nLa mostra \"Catalunya: 7,5 milions de futurs\" aporta dades sobre el país que per al president del Govern resulten esperançadores: \"En un moment polític tan difícil, que sembla que estiguem en una boira i en un cert túnel, hi ha un punt d'esperança\".\nTorra i Aragonès han visitat la mostra interactiva en diversos punts, acompanyats del comissari, Quim Torrent, el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Miquel Gamisans, i el director general de Difusió, Jordi del Río. De fet, el vicepresident s'ha animat a participar en el plantejament de futur que fa l'exposició i, mitjançant uns fils, ha anat responent diverses preguntes sobre el futur de Catalunya i d'ell mateix. ",
"a2": "Torra ha inaugurat aquest divendres a la tarda, amb el vicepresident, Pere Aragonès, una exposició al Palau Robert que es pregunta sobre el futur de Catalunya. \nEl vicepresident i conseller d'Economia creu que l'exposició \"defineix el que és el nostre país\", amb \"7,5 milions de cares, moltes maneres d'interpretar-ho, però també d'esperances del país que volem construir en el futur\". \nDe fet, el vicepresident s'ha animat a participar en el plantejament de futur que fa l'exposició i, mitjançant uns fils, ha anat responent diverses preguntes sobre el futur de Catalunya i d'ell mateix. \nCom que els fils dels diversos visitants es van acumulant, el resultat final permetrà treure'n conclusions, com quines polítiques prefereixen els catalans o quin és el seu origen.",
"a3": "Torra ha inaugurat aquest divendres a la tarda, amb el vicepresident, Pere Aragonès, una exposició al Palau Robert que es pregunta sobre el futur de Catalunya.\nLa mostra \"Catalunya: 7,5 milions de futurs\" aporta dades sobre el país que per al president del Govern resulten esperançadores: \"En un moment polític tan difícil, que sembla que estiguem en una boira i en un cert túnel, hi ha un punt d'esperança\".\n\"Gràcies per la injecció d'optimisme, però una d'un optimisme de rigor, contrastat, amb dades, que interessa posar sobre la taula perquè ens projectem cap al futur com un país d'oportunitats i un país lliure, que és el que volem per a Catalunya\", ha dit.\nAragonès ha insistit que és la ciutadania de Catalunya qui ha de decidir com ha de ser el país en un futur i ha reivindicat que \"aquest país s'ha construït gràcies a la gent, els grans èxits s'han construït sobre les seves espatlles, i serà així en tots els àmbits, també des del punt de vista polític\"."
},
"extreme": {
"a1": "\"Catalunya: 7,5 milions de futurs\", l'exposició al Palau Robert que reflexiona sobre el futur de Catalunya.",
"a2": "Torra i Aragonès reivindiquen el dret dels catalans a construir el seu país en la inauguració d’una mostra sobre Catalunya.",
"a3": "Quim Torra ha inaugurat la mostra \"Catalunya: 7,5 milions de futurs\", una exposició sobre el futur de Catalunya."
}
} |
1,638 | Manresa retirarà les plaques franquistes del «Ministerio de la Vivienda» | El consistori traurà durant el mes de juny les 148 plaques franquistes que queden a les façanes d'alguns edificis de la ciutat | Amb la retirada de les 148 plaques franquistes que queden a la ciutat, l'Ajuntament de Manresa referma el seu compromís amb la lluita contra el feixisme, la recuperació de la memòria històrica i el reconeixement a les persones que van patir, en la seva pròpia pell, i el conjunt del poble en tots els àmbits de les seves vides, la repressió i opressió d'un estat dictatorial feixista, on els drets humans eren vulnerats diàriament, on no es respectava la llengua, i on els ideals polítics eren perseguits.
Els ha acompanyat també Jordi Bordes, historiador contractat a través del programa Garantia Juvenil que ha realitzat el cens d'habitatges de la ciutat amb plaques franquistes.
Anna Crespo ha explicat que, amb aquesta acció, el consistori dona continuïtat a les gestions fetes en anteriors mandats i en el marc del Programa Municipal de Memòria Històrica de Manresa, que té com a objectiu principal "aportar un nou coneixement contra l'oblit i contribuir a crear una societat més lliure, democràtica, solidària i respectuosa" i "contribuir a reconstruir el relat de la nostra història recent i a crear una comunitat més cohesionada, solidària i respectuosa amb la llibertat, la democràcia i els drets de les persones a partir del coneixement de la història recent i dels valors, les maneres de fer, les lluites i els anhels de les generacions que ens precedeixen".
Per aquest motiu es considera plenament adequat i necessari fer les accions necessàries per retirar les plaques amb simbologia feixista que encara existeixen a l'espai públic de la ciutat.
Donar compliment a la Llei de Memòria Històrica i la del Dret a l'Habitatge
Alhora el consistori compleix diferents lleis i acords com ara la Llei de la Memòria Històrica aprovada l'any 2007 al Congrés dels Diputats, de l'Acord del 3 de març de 2016 del Parlament de Catalunya sobre memòria històrica i sobre la presència de simbologia i nomenclatura feixistes a l'espai públic i dels diversos Acords del Ple de l'Ajuntament de Manresa sobre la retirada dels símbols franquistes a l'espai públic de la ciutat.
Cal dir que, mentre s'estava preparant la retirada de les plaques, ha aparegut una nova normativa introduïda a la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge, que fixa un termini d'un any, a comptar des del dia 31 de març de 2017, perquè els propietaris retirin les plaques col·locades en els habitatges que han deixat de tenir la qualificació d'habitatges protegits i que no fer-ho podrà ser objecte de sanció.
Les comunitats de propietaris rebran durant les pròximes setmanes una carta on se'ls informarà de la retirada i on se'ls concedirà el termini d'un mes perquè siguin elles mateixes, si així ho desitgen, les qui retirin la placa.
En cas de no rebre cap comunicació per part de la comunitat, la brigada municipal procedirà a retirar les plaques.
Totes elles seran dipositades al Museu Comarcal de Manresa que en farà la conservació per tal que esdevinguin un material històric útil contra l'oblit i per l'educació per la pau, el respecte a les persones i la llibertat.
A la vegada l'Ajuntament de Manresa anima la ciutadania a seguir denunciant tots aquells símbols que enalteixin els feixismes i totalitarismes.
La comunicació de les observacions es pot fer via instància o personalment a la Regidoria de cultura i al Museu Comarcal de Manresa.
Acció pedagògica al Museu Comarcal
La regidora de Cultura ha explicat que la retirada de plaques començarà el proper mes de juny i es preveu que a mitjans de juliol estigui tota la feina enllestida per eliminar "una simbologia de temps foscos i de repressió".
Així mateix, Crespo ha avançat que un cop retirades les plaques, s'està estudiant fer alguna actuació al Museu Comarcal de Manresa "amb voluntat pedagògica, sobretot per als més joves".
Crespo ha assegurat que, un cop quedi enllestida aquesta actuació, "ja no quedarà cap simbologia franquista a la via pública" i ha recordat que en els darrers anys "s'ha canviat el nom dels carrers del Bisbe Perelló i l'Alcalde Montardit pels de Maria Aurèlia Capmany i Maternitat d'Elna, respectivament; es van retirar les plaques de simbologia feixista del cementiri i es va retirar l'escut de la façana de l'edifici de correus". | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Manresa deixa clar el seu compromís amb la lluita contra el feixisme i el compliment de la Llei de la Memòria Històrica aprovada l'any 2007 al Congrés dels Diputats. Com a prova, procedirà a retirar les 148 plaques del \"Ministerio de la Vivienda\" que encara estan presents en algunes façanes dels edificis de la localitat.",
"a2": "Manresa retirarà les plaques franquistes que queden i les conservarà, al Museu Comarcal, amb una finalitat històrica i didàctica. Així, l’Ajuntament vol contribuir a la dignificació de la memòria històrica i de les víctimes de la repressió feixista, a més d’aplicar diferents lleis estatals, autonòmiques i municipals. Els ciutadans també podran denunciar símbols totalitaris que s’hagin pogut passar per alt. ",
"a3": "L'Ajuntament de Manresa continua amb la lluita contra el feixisme i, en el marc del Programa Municipal de Memòria Històrica de Manresa, procedirà a retirar 148 plaques franquistes que encara estan a la ciutat. A més, d'aquesta manera donarà compliment a la Llei de Memòria Històrica i la del Dret a l'Habitatge."
},
"extractive": {
"a1": "Amb la retirada de les 148 plaques franquistes que queden a la ciutat, l'Ajuntament de Manresa referma el seu compromís amb la lluita contra el feixisme, la recuperació de la memòria històrica i el reconeixement a les persones que van patir, en la seva pròpia pell, i el conjunt del poble en tots els àmbits de les seves vides, la repressió i l'opressió d'un estat dictatorial feixista, on els drets humans eren vulnerats diàriament, on no es respectava la llengua i on els ideals polítics eren perseguits.\nAnna Crespo ha explicat que, amb aquesta acció, el consistori dona continuïtat a les gestions fetes en anteriors mandats i en el marc del Programa Municipal de Memòria Històrica de Manresa, que té com a objectiu principal \"aportar un nou coneixement contra l'oblit i contribuir a crear una societat més lliure, democràtica, solidària i respectuosa\" i \"contribuir a reconstruir el relat de la nostra història recent i a crear una comunitat més cohesionada, solidària i respectuosa amb la llibertat, la democràcia i els drets de les persones a partir del coneixement de la història recent i dels valors, les maneres de fer, les lluites i els anhels de les generacions que ens precedeixen\". \nAlhora, el consistori compleix diferents lleis i acords com ara la Llei de la Memòria Històrica aprovada l'any 2007 al Congrés dels Diputats, de l'Acord del 3 de març de 2016 del Parlament de Catalunya sobre memòria històrica i sobre la presència de simbologia i nomenclatura feixistes a l'espai públic i dels diversos Acords del Ple de l'Ajuntament de Manresa sobre la retirada dels símbols franquistes a l'espai públic de la ciutat. \nCal dir que, mentre s'estava preparant la retirada de les plaques, ha aparegut una nova normativa introduïda a la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge, que fixa un termini d'un any, a comptar des del dia 31 de març de 2017, perquè els propietaris retirin les plaques col·locades en els habitatges que han deixat de tenir la qualificació d'habitatges protegits i el fet de no fer-ho podrà ser objecte de sanció. ",
"a2": "Amb la retirada de les 148 plaques franquistes que queden a la ciutat, l'Ajuntament de Manresa referma el seu compromís amb la lluita contra el feixisme, la recuperació de la memòria històrica i el reconeixement a les persones que van patir, en la seva pròpia pell, i el conjunt del poble en tots els àmbits de les seves vides, la repressió i opressió d'un estat dictatorial feixista, on els drets humans eren vulnerats diàriament, on no es respectava la llengua, i on els ideals polítics eren perseguits.\nAlhora, el consistori compleix diferents lleis i acords com ara la Llei de la Memòria Històrica aprovada l'any 2007 al Congrés dels Diputats, de l'Acord del 3 de març de 2016 del Parlament de Catalunya sobre memòria històrica i sobre la presència de simbologia i nomenclatura feixistes a l'espai públic i dels diversos Acords del Ple de l'Ajuntament de Manresa sobre la retirada dels símbols franquistes a l'espai públic de la ciutat. \nTotes elles seran dipositades al Museu Comarcal de Manresa, que en farà la conservació per tal que esdevinguin un material històric útil contra l'oblit i per a l'educació per la pau, el respecte a les persones i la llibertat. \nAixí mateix, l'Ajuntament de Manresa anima la ciutadania a seguir denunciant tots aquells símbols que enalteixin els feixismes i totalitarismes. ",
"a3": "Amb la retirada de les 148 plaques franquistes que queden a la ciutat, l'Ajuntament de Manresa referma el seu compromís amb la lluita contra el feixisme, la recuperació de la memòria històrica i el reconeixement a les persones que van patir, en la seva pròpia pell, i el conjunt del poble en tots els àmbits de les seves vides, la repressió i opressió d'un estat dictatorial feixista, on els drets humans eren vulnerats diàriament, on no es respectava la llengua, i on els ideals polítics eren perseguits.\nAnna Crespo ha explicat que, amb aquesta acció, el consistori dona continuïtat a les gestions fetes en anteriors mandats i en el marc del Programa Municipal de Memòria Històrica de Manresa, que té com a objectiu principal \"aportar un nou coneixement contra l'oblit i contribuir a crear una societat més lliure, democràtica, solidària i respectuosa\" i \"contribuir a reconstruir el relat de la nostra història recent i a crear una comunitat més cohesionada, solidària i respectuosa amb la llibertat, la democràcia i els drets de les persones a partir del coneixement de la història recent i dels valors, les maneres de fer, les lluites i els anhels de les generacions que ens precedeixen\".\nAlhora, el consistori compleix diferents lleis i acords com ara la Llei de la Memòria Històrica aprovada l'any 2007 al Congrés dels Diputats, de l'Acord del 3 de març de 2016 del Parlament de Catalunya sobre memòria històrica i sobre la presència de simbologia i nomenclatura feixistes a l'espai públic i dels diversos Acords del Ple de l'Ajuntament de Manresa sobre la retirada dels símbols franquistes a l'espai públic de la ciutat.\nCal dir que, mentre s'estava preparant la retirada de les plaques, ha aparegut una nova normativa introduïda a la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge, que fixa un termini d'un any, a comptar des del dia 31 de març de 2017, perquè els propietaris retirin les plaques col·locades en els habitatges que han deixat de tenir la qualificació d'habitatges protegits i el fet de no fer-ho podrà ser objecte de sanció."
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Manresa retira 148 plaques franquistes del \"Ministerio de la Vivienda\" que quedaven a alguns edificis.",
"a2": "El consistori manresà aposta per la memòria, la pau i la llibertat, retirant els últims símbols franquistes de la ciutat.",
"a3": "Al juny començarà la retirada de plaques franquistes a Manresa, que referma amb aquesta acció el seu compromís antifeixista."
}
} |
2,472 | L'aclamat drama japonès 'Un asunto de família', guanyador de la Palma d'Or de Canes, irromp als cinemes | La setmana arribada carregada de films comercials amb Mary Poppins, Aquaman i Spider-Man | L'aclamat director japonès Hirokazu Koreeda torna als cinemes aquest divendres amb 'Un asunto de família', pel·lícula guanyadora de la Palma d'Or a la millor pel·lícula al Festival de Canes.
El mestre dels drames familiars i director de films com 'De tal padre, tal hijo' i 'Nadie sabe' explica la història d'una curiosa família de delinqüents sense vertadera connexió sanguínia.
Per altra banda, aquesta setmana arribada carregada de films comercials amb la seqüela 'El regreso de Mary Poppins', la cinta d'animació en català 'Spider-Man.
Un nou univers' i 'Aquaman' protagonitzada per Jason Momoa i dirigida per un dels reis del cinema de terror actual James Wan.
La família del nou film del director japonès Hirokazu Koreeda és pobra i amb prou feines guanya diners per sobreviure a través de petits delictes.
Tot i això, ells semblen viure feliços junts, fins que un accident imprevist revela secrets ocults, posant a prova els llaços que els uneixen.
'El regreso de Mary Poppins'
La mainadera més famosa de la història del cinema torna a la pantalla gran el 21 de desembre amb el film 'El regreso de Mary Poppins' de Walt Disney.
Interpretada per Emily Bunt, la màgica i cantaire Mary Poppins reapareix per ajudar a la següent generació de la família Banks, acompanyada pel seu amic fanaler, representat per l'actor Lin-Manuel Miranda.
Rob Marshall dirigeix la seqüela de la cinta original de Disney 'Mary Poppins' (1964).
La cinta, ambientada 20 anys després de l'original, se centra en les vides dels fills de Jane i Michael Banks.
Marc Platt i John DeLuca són els productors del projecte, mentre que el guió ve de la mà de David Magee, que s'ha basat en les novel·les de l'escriptora P. L. Travers.
'Spider-Man.
Un nou univers'
L'estrena d'animació de la cartellera és 'Spider-Man.
Un nou univers', que arriba als cinemes en català aquest divendres.
En aquest film Spider-Man amplia el seu univers a través d'un nou protagonista, Miles Morales, un adolescent afroamericà de Brooklyn.
En aquesta nova aventura ja no hi ha un sol home aranya, sinó que Miles es convertirà en el Spider-Man del seu univers, sota la tutela de l'original Peter Parker, que prové d'una realitat alternativa.
Miles i Peter coneixeran una colla de versions de l'home aranya de diferents universos veïns i junts hauran de fer front a un perill que amenaça tot el multiunivers.
Phil Lord i Chris Miller, creadors de 'La Lego pel·lícula', escriuen i produeixen aquesta cinta.
'Aquaman'
El superheroi de la 'Lliga de la justícia' i de l'univers de DC arriba als cinemes en solitari a la producció nord-americana 'Aquaman', dirigida per James Wan i basada en els còmics de Geoff Johns.
L'actor Jason Momoa (Khal Drogo a 'Joc de Trons') protagonitza el film i es posa a la pell d'Arthur Curry, que s'assabenta que és l'hereu del regne submarí de l'Atlàntida.
Així es converteix en Aquaman, un superheroi compromès a defensar tot el planeta, encara que per a això hagi de sortir de l'aigua.
Completen el repartiment Amber Heada en el paper de Mera, Patrick Wilsom com a Orm, Wilem Dafoe interpretant Nudis Vulko i Nicole Kidman en la pell de la reina Atlanna.
'Sobre ruedas'
Franck Dubosc debuta al cinema escrivint, dirigint i protagonitzant 'Sobre ruedas', una comèdia francesa sobre un home madur addicte a la mentida.
Dubosc es posa en la pell de Jocelyn, un empresari exitós, misogin i egoista que es farà passar per un home discapacitat que va en cadira de rodes per enamorar la seva assistent.
Les coses es complicaran quan ella li presenti a la seva germana, que realment va en cadira de rodes, de la qual s'enamorarà de veritat.
Alexandra Lamy, Elsa Zylberstein, Gérard Darmon i Caroline Anglade són la resta d'actors d'aquesta producció francesa.
'Perdidos en París'
L'altra estrena francesa de la cartellera és la comèdia 'Perdidos en París', dirigida per Dominique Abel i Fiona Gordon, que també són els protagonistes de la cinta.
Ella interpreta a Fiona, una bibliotecària del Canadà que rep una carta de la seva tieta de 88 anys demanant-li ajuda per impedir que la internin a una residència de gent gran.
Fiona decideix atendre la demanada de la seva tia i viatja a París.
En el camí coneix a Dom (interpretat per Dominique Abel), un home egoista i presumit que intentarà fer-li la vida impossible. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La cartellera aquesta setmana: l'aclamat director japonès Koreeda torna al cinema amb \"Un asunto de família\", pel·lícula guardonada amb la Palma d'Or al Festival de Canes. També trobem diversos films comercials, com ara \"El regreso de Mary Poppins\" protagonitzada per Emily Blunt, la pel·lícula \"Spider-Man. Un nou univers\" en català i \"Aquaman\" protagonitzada per Jason Momoa.",
"a2": "Aquesta setmana arriba una cartellera molt internacional. Començant per la guanyadora del Festival de Cannes, del japonès Hirokazu Koreeda, i acabant per les comèdies franceses “Sobre ruedas” i “Perdidos en París”. Tenen un lloc reservat les produccions comercials estatunidenques, amb els retorns de Mary Poppins i dels superherois Aquaman i Spider-Man. La cinta d’aquest últim es pot gaudir en català.",
"a3": "Aquesta setmana arriben als cinemes pel·lícules com la nova del director Hirokazu Koreeda, \"Un asunto de família\", que tracta sobre la història d'una família de delinqüents que descobreix secrets ocults. També destaquen l'arribada de \"El regreso de Mary Poppins\", amb Emily Blunt; \"Spider-Man. Un nou univers\", una pel·lícula d'animació; \"Aquaman\", de l'univers de DC; i \"Sobre ruedas\", una comèdia francesa."
},
"extractive": {
"a1": "L'aclamat director japonès Hirokazu Koreeda torna als cinemes aquest divendres amb \"Un asunto de família\", pel·lícula guanyadora de la Palma d'Or a la millor pel·lícula al Festival de Canes.\nD'altra banda, aquesta setmana arriba carregada de films comercials amb la seqüela \"El regreso de Mary Poppins\", la cinta d'animació en català \"Spider-Man. Un nou univers\" i \"Aquaman\" protagonitzada per Jason Momoa i dirigida per un dels reis del cinema de terror actual James Wan.\nLa família del nou film del director japonès Hirokazu Koreeda és pobra i amb prou feines guanya diners per a sobreviure amb petits delictes. \nInterpretada per Emily Bunt, la màgica i cantaire Mary Poppins reapareix per a ajudar la següent generació de la família Banks, acompanyada pel seu amic fanaler, representat per l'actor Lin-Manuel Miranda.",
"a2": "L'aclamat director japonès Hirokazu Koreeda torna als cinemes aquest divendres amb \"Un asunto de família\", pel·lícula guanyadora de la Palma d'Or a la millor pel·lícula al Festival de Canes. \nD'altra banda, aquesta setmana arriba carregada de films comercials amb la seqüela \"El regreso de Mary Poppins\", la cinta d'animació en català \"Spider-Man. Un nou univers\" i \"Aquaman\" protagonitzada per Jason Momoa i dirigida per un dels reis del cinema de terror actual James Wan.\nFranck Dubosc debuta al cinema escrivint, dirigint i protagonitzant \"Sobre ruedas\", una comèdia francesa sobre un home madur addicte a la mentida.\nL'altra estrena francesa de la cartellera és la comèdia \"Perdidos en París\", dirigida per Dominique Abel i Fiona Gordon, que també són els protagonistes de la cinta.",
"a3": "El mestre dels drames familiars i director de films com \"De tal padre, tal hijo\" i \"Nadie sabe\" explica la història d'una curiosa família de delinqüents sense una veritable connexió sanguínia.\nD'altra banda, aquesta setmana arriba carregada de films comercials amb la seqüela \"El regreso de Mary Poppins\", la cinta d'animació en català \"Spider-Man. Un nou univers\" i \"Aquaman\" protagonitzada per Jason Momoa i dirigida per un dels reis del cinema de terror actual James Wan.\nFranck Dubosc debuta al cinema escrivint, dirigint i protagonitzant \"Sobre ruedas\", una comèdia francesa sobre un home madur addicte a la mentida.\nL'altra estrena francesa de la cartellera és la comèdia \"Perdidos en París\", dirigida per Dominique Abel i Fiona Gordon, que també són els protagonistes de la cinta."
},
"extreme": {
"a1": "La cartellera d'aquesta setmana ve plena de noves pel·lícules comercials, entre les que destaquen Mary Poppins o Aquaman.",
"a2": "La cartellera cinematogràfica ve carregada de pel·lícules comercials i de l’estrena del film guanyador de la Palma d’Or a Cannes.",
"a3": "Arriben als cinemes \"Un asunto de família\"; \"El regreso de Mary Poppins\"; \"Spider-Man. Un nou univers\"; \"Aquaman\", entre d'altres."
}
} |
537 | La singularitat espanyola: els dirigents mundials es reforcen mentre baixa la popularitat de Pedro Sánchez | Els sondatges més recents pronostiquen un empat entre el PSOE i el PP | La ciutadania sol cohesionar-se enmig d’una gran crisi, com l’actual de la Covid-19, i els partits polítics habitualment ajornen les diferències per a fer front a un desafiament compartit.
En aquesta situació, els dirigents principals, monopolitzant una part molt important de l’actualitat informativa i encapçalant la resposta de les institucions, veuen com augmenten els índexs d’aprovació.
Els acadèmics ho anomenen efecte bandera.
La crisi de la Covid-19 no ha estat diferent, i la majoria de governants ha augmentat la popularitat, fins i tot en estats amb desenes de milers de morts.
Tanmateix, Pedro Sánchez és una excepció a Europa, i amb una gran crispació política interna, ha vist com ha anat perdent suport a mesura que avançava la crisi.
L’evolució de la popularitat dels deu principals responsables polítics d’arreu del món mostra que, d’ençà del moment que l’OMS va declarar la pandèmia, els dirigents que més popularitat han guanyat són els que han actuat millor i dels països on la mortalitat és menor, com Angela Merkel a Alemanya, Justin Trudeau al Canadà o Scott Morrison a Austràlia.
En l’altre extrem només Jair Bolsonaro al Brasil i Andrés Manuel López Obrador a Mèxic han perdut popularitat.
Els dos dirigents, juntament amb el president nord-americà Donald Trump, són els únics responsables de grans potències que al començament van minimitzar els efectes de la Covid-19 i van assegurar que la resposta era exagerada.
Per la seva banda, el primer ministre japonès, Shinzo Abe, ha estat acusat d’ineptitud arran de l’augment dels casos, fet que el va obligar a rectificar i aplicar l’estat d’emergència setmanes després de l’arribada del virus al país.
Tot i el gran nombre de morts, Emmanuel Macron a l’estat francès i Boris Johnson al Regne Unit també han vist reforçats el seu lideratge.
I més enllà dels deu principals dirigents, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, també va veure catapultada la seva popularitat fins a una aprovació del 71%, un suport mai vist a Itàlia.
Tanmateix, cal remarcar que aquest augment de la popularitat molt poques vegades es perllonga gaire, i d’ací a no gaire molts d’aquests dirigents hauran d’afrontar una recessió econòmica que els el pot fer perdre ràpidament.
En el cas de Pedro Sánchez, els diferents sondatges mostren com ha perdut popularitat.
Si a mitjan març un 44% dels ciutadans de l’estat espanyol valoraven bé el govern espanyol, segons un sondatge de GESOP, a l’abril ja havien baixat fins al 30%.
Les dades són similars a les de la consultora GAD3, que revelava que, a mesura que passaven els dies, baixava l’aprovació de Sánchez, del 35,1% al 34,2%, després al 31,1% i finalment al 27,7%.
El govern espanyol ha volgut aconseguir un efecte bandera provant d’emular una emergència nacional, amb els militars encapçalant les compareixences públiques, amb referències bèl·liques i fent ús de termes com ara ‘combat’ o ‘enemic’.
També ha apel·lat al patriotisme, amb missatges com ‘aquest virus el parem units’.
Tanmateix, no ha servit per a guanyar la popularitat i finalment han hagut d’apartar els uniformes de les conferències de premsa.
Electoralment, la confrontació és alta i el PSOE ha perdut una part important del suport, cosa que fa que, segons diferents sondatges, estigui frec a frec amb el Partit Popular en l’estimació d’escons.
Si a les eleccions espanyoles del 10 de novembre de 2019 la diferència va ser de trenta-dos, alguns dels darrers sondatges mostren un empat o fins i tot un lleuger avantatge del PP.
El president del govern espanyol ha perdut cada vegada més suport per a prolongar l’estat d’alarma a mesura que apel·lava a la unitat, sense negociar i centralitzant la gestió contra la Covid-19.
El PP i Vox, al seu torn, s’han estimat més d’aprofitar la situació i desgastar l’executiu espanyol.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, és la cara visible d’aquesta oposició.
Les previsions del govern espanyol no sembla que hagin de millorar a curt termini, quan a la crisi sanitària s’afegirà una recessió econòmica que pot durar molt de temps abans no es recuperi la situació anterior. | [
"món",
"espanya"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Davant grans crisis, normalment els líders mundial veuen que la seva popularitat augmenta, ja que generalment monopolitzen l'actualitat informativa i estan al capdavant de les institucions. No ha estat diferent, doncs, la crisi de la Covid-19, i líders com Merkel, Trudeau o Morrison han augmentat la seva popularitat. Tanmateix, no ha estat el cas de Pedro Sánchez.",
"a2": "La crisi de la Covid ha catapultat a la popularitat la majoria de líders europeus, amb l’excepció de Pedro Sánchez, que ha anat perdent suports. El virulent atac de l’oposició i la centralització de la gestió de l’emergència sanitària, a través d’un estat d’alarma massa llarg, semblen haver desgastat el govern. Tampoc no serà d’ajuda la recessió econòmica que s'apropa.",
"a3": "En moments de crisi, com la que estem vivint actualment amb la Covid-19, la ciutadania acostuma a donar més suport als seus polítics. Això és el que s'està veient a tota Europa, amb l'excepció de Pedro Sánchez, qui ha perdut suport. Els líders que més suport han guanyat han estat Angela Merkel, Justin Trudeau i Scott Morrison."
},
"extractive": {
"a1": "La crisi de la Covid-19 no ha estat diferent, i la majoria de governants ha augmentat la popularitat, fins i tot en estats amb desenes de milers de morts.\nTanmateix, Pedro Sánchez és una excepció a Europa, i amb una gran crispació política interna, ha vist com ha anat perdent suport a mesura que avançava la crisi.\nL’evolució de la popularitat dels deu principals responsables polítics d’arreu del món mostra que, d’ençà que l’OMS va declarar la pandèmia, els dirigents que més popularitat han guanyat són els que han actuat millor i dels països on la mortalitat és menor, com Angela Merkel a Alemanya, Justin Trudeau al Canadà o Scott Morrison a Austràlia.\nEn el cas de Pedro Sánchez, els diferents sondatges mostren com ha perdut popularitat.",
"a2": "La crisi de la Covid-19 no ha estat diferent, i la majoria de governants ha augmentat la popularitat, fins i tot en estats amb desenes de milers de morts. \nTanmateix, cal remarcar que aquest augment de la popularitat molt poques vegades es perllonga gaire, i d'aquí a no gaire molts d’aquests dirigents hauran d’afrontar una recessió econòmica que els pot fer perdre ràpidament. \nEl president del govern espanyol ha perdut cada vegada més suport per prolongar l’estat d’alarma a mesura que apel·lava a la unitat, sense negociar i centralitzant la gestió contra la Covid-19. \nEl PP i Vox, al seu torn, han volgut més aprofitar la situació i desgastar l’executiu espanyol. ",
"a3": "La ciutadania acostuma a cohesionar-se enmig d’una gran crisi, com l’actual de la Covid-19, i els partits polítics habitualment ajornen les diferències per a fer front a un desafiament compartit.\nTanmateix, Pedro Sánchez és una excepció a Europa, i amb una gran crispació política interna, ha vist com ha anat perdent suport a mesura que avançava la crisi.\nL’evolució de la popularitat dels deu principals responsables polítics d’arreu del món mostra que, d’ençà que l’OMS va declarar la pandèmia, els dirigents que més popularitat han guanyat són els que han actuat millor i dels països on la mortalitat és menor, com Angela Merkel a Alemanya, Justin Trudeau al Canadà o Scott Morrison a Austràlia.\nEn l’altre extrem, només Jair Bolsonaro al Brasil i Andrés Manuel López Obrador a Mèxic han perdut popularitat."
},
"extreme": {
"a1": "Pedro Sánchez ha perdut popularitat en les enquestes mentre que la resta de líders mundials guanyen.",
"a2": "Contràriament als seus homòlegs europeus, Sánchez veu perillar el futur del seu govern per la gestió de la crisi sanitària.",
"a3": "En moments de crisi, la ciutadania acostuma a donar més suport als polítics, però no és el cas de Sánchez."
}
} |
957 | Dormiu pitjor durant el confinament? Hi ha una explicació… | Els experts recomanen d'establir horaris, fer esport i mantenir una dieta equilibrada | Més hores de mòbil, manca de rutines, excés d’informació negativa i més ansietat són alguns dels efectes del confinament i tot això perjudica tant la qualitat del son com quantes hores es dorm.
Diego Redolar, neurocientífic i professor del grup Cognitive Neurolab dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica a l’ACN que el confinament arran del coronavirus 2019 ha modificat les rutines i ‘falten molts senyals externs que fa servir el cervell per a regular els ritmes del cos’.
Això causa dificultats per a agafar el son, despertar-se sovint o bé una mala qualitat del son.
Tanmateix, afegeix que ‘s’hi poden fer moltes coses’, com ara establir unes rutines diàries, reduir l’ús del mòbil, fer esport i mantenir una dieta equilibrada.
Redolar explica que hi ha qui, tot i no estar a primera línia en la lluita contra el coronavirus, percep la situació ‘amb la incertesa’ i que nota que ‘li manca control’, cosa que provoca una ansietat que s’endú a la nit i, a conseqüència, li és més difícil d’adormir-se, es desperta més sovint i la qualitat del son no és l’adequada.
A més, ha augmentat l’ús de pantalles i especialment un abús de les tauletes i els telèfons mòbils pot afectar, car emeten una llum blava d’una freqüència determinada que activa una regió del cervell ‘molt important a l’hora de regular els ritmes circadiaris i biològics’.
Aquesta regió hauria d’estar activa durant el dia i baixar d’activitat a la nit per permetre d’engegar els patrons fisiològics per a anar a dormir.
‘Si anem al llit i agafem la tauleta o el mòbil donem informació contradictòria al cervell sobre el moment del dia i li diem que no és hora d’anar a dormir’, detalla Redolar.
Com afrontar l’angoixa i la por d’un confinament incert?
Relacionat amb l’ús de pantalles, els ciutadans volen estar informats en tot moment i Redolar adverteix que també té conseqüències.
En primer lloc, apunta que contra el ‘bombardament’ d’informació, el ciutadà sol centrar-se ‘en la part negativa, en els afectats i els morts’ i, en segon lloc, aquest ‘bombardament’ sol ser especialment fort al final del dia, quan el cos s’hauria de preparar per a anar a dormir.
Detalla que aquesta informació s’incorpora sovint durant el son, per exemple amb els somnis, i això incrementa les probabilitats de despertar-se durant la nit o de trigar adormir-se.
Per això una de les primeres recomanacions de Redolar és ‘procurar d’evitar escoltar i llegir notícies sobre aquesta situació abans d’anar a dormir perquè és més fàcil que s’incorporin durant la nit’.
També afegeix que el canvi d’hora del cap de setmana passat i la meteorologia d’aquests darrers dies tampoc no hi ha ajudat.
Tot i que habitualment cal dia per a adaptar-se al nou horari, la situació de confinament pot ‘alterar’ aquesta adaptació.
A més, aquesta setmana ha estat acompanyada de pluges i nuvolositat i això ha fet que hi hagués menys llum, ‘un dels senyals externs més importants’.
Aquesta absència ‘dificulta la feina de regulació’ del cos i afecta l’estat d’ànim.
Aquests dos aspectes poden afectar tota la població, tot i que els grups més vulnerables són la gent gran i els infants.
Redolar explica que, per fer front a totes aquestes dificultats que poden sorgir durant el confinament, per dormir bé, cal seguir uns hàbits.
En primer lloc, convé establir una rutina, com quan es treballa o s’estudia.
‘Correm el perill de dir que, com que estem a casa no ens dutxem, no fem el llit, no ens vestim… És molt important de fer tot el contrari’, manifesta.
Així, opta per posar-se el despertador, mantenir un horari al matí i anar a dormir cada dia a la mateixa hora i mantenir els horaris dels àpats i de feina si es fa teletreball.
Set consells per a passar el confinament amb els fills
Quant a l’alimentació, cal evitar la cafeïna, la xocolata i les begudes estimulants a última hora del dia perquè poden tenir ‘efectes negatius’ sobre la son. | [
"societat",
"sanitat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Segons Diego Redolar, neurocientífic i professor del grup Cognitive Neurolab dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el confinament actual perjudica tant la qualitat del son com quantes hores es dorm. Alguns dels efectes del confinament, que afecten el son, són més hores de mòbil, manca de rutines, excés d’informació negativa i ansietat.",
"a2": "El confinament ha desajustat els nostres ritmes circadians fins al punt d’alterar-nos el son. L’ansietat per la falta de control sobre la situació, l’ús abusiu de les pantalles o la deixadesa en les rutines en tenen la culpa. No informar-nos abans d’anar a dormir, establir horaris, fer exercici i vigilar l’alimentació són consells dels experts per recuperar el nostre descans.",
"a3": "El neurocientífic Diego Redolar ha explicat que, arran del confinament del 2019, moltes persones tenen dificultat per agafar el son a causa d'un nombre de factors, com per exemple la incertesa amb la situació, l'augment de l'ansietat o la manca de rutina. Redolar recomana no llegir notícies sobre el virus abans d'anar a dormir i continuar amb la nostra rutina."
},
"extractive": {
"a1": "Diego Redolar, neurocientífic i professor del grup Cognitive Neurolab dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica a l’ACN que el confinament arran del coronavirus 2019 ha modificat les rutines i ‘falten molts senyals externs que fa servir el cervell per a regular els ritmes del cos’.\nRedolar explica que hi ha qui, tot i no estar a primera línia en la lluita contra el coronavirus, percep la situació ‘amb la incertesa’ i que nota que ‘li manca control’, cosa que provoca una ansietat que s’endú a la nit i, a conseqüència, li és més difícil d’adormir-se, es desperta més sovint i la qualitat del son no és l’adequada.\nDetalla que aquesta informació s’incorpora sovint durant el son, per exemple amb els somnis, i això incrementa les probabilitats de despertar-se durant la nit o de trigar adormir-se.\nPer això una de les primeres recomanacions de Redolar és ‘procurar d’evitar escoltar i llegir notícies sobre aquesta situació abans d’anar a dormir perquè és més fàcil que s’incorporin durant la nit’.",
"a2": "Més hores de mòbil, manca de rutines, excés d’informació negativa i més ansietat són alguns dels efectes del confinament i tot això perjudica tant la qualitat del son com quantes hores es dorm. \nDiego Redolar, neurocientífic i professor del grup Cognitive Neurolab dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica a l’ACN que el confinament arran del coronavirus 2019 ha modificat les rutines i ‘falten molts senyals externs que fa servir el cervell per a regular els ritmes del cos’.\nTanmateix, afegeix que ‘s’hi poden fer moltes coses’, com ara establir unes rutines diàries, reduir l’ús del mòbil, fer esport i mantenir una dieta equilibrada. \nPer això una de les primeres recomanacions de Redolar és ‘procurar d’evitar escoltar i llegir notícies sobre aquesta situació abans d’anar a dormir perquè és més fàcil que s’incorporin durant la nit’. ",
"a3": "Més hores de mòbil, manca de rutines, excés d’informació negativa i més ansietat són alguns dels efectes del confinament i tot això perjudica tant la qualitat del son com quantes hores es dorm.\nDiego Redolar, neurocientífic i professor del grup Cognitive Neurolab dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica a l’ACN que el confinament arran del coronavirus 2019 ha modificat les rutines i ‘falten molts senyals externs que fa servir el cervell per a regular els ritmes del cos’. \nRedolar explica que hi ha qui, tot i no estar a primera línia en la lluita contra el coronavirus, percep la situació ‘amb la incertesa’ i que nota que ‘li manca control’, cosa que provoca una ansietat que s’endú a la nit i, a conseqüència, li és més difícil d’adormir-se, es desperta més sovint i la qualitat del son no és l’adequada.\nPer això una de les primeres recomanacions de Redolar és ‘procurar d’evitar escoltar i llegir notícies sobre aquesta situació abans d’anar a dormir perquè és més fàcil que s’incorporin durant la nit’."
},
"extreme": {
"a1": "El confinament i les notícies negatives fan que sigui més difícil d’adormir-se i la qualitat del son no sigui l’adequada.",
"a2": "La continuïtat de les rutines diàries i la desconnexió informativa són recomanables per poder descansar adequadament durant el confinament.",
"a3": "El confinament arran del coronavirus ha fet que moltes persones modifiquin les seves rutines i tinguin més ansietat."
}
} |
2,352 | 25 anys de l'atemptat d'ETA a la caserna de Vic: "Les víctimes mai plorareu soles" | Emotiu homenatge i ofrena floral per recordar les deu persones que van morir arran de l'esclat d'un cotxe bomba | Vic ha homenatjat aquest diumenge les víctimes de l'atemptat que la banda terrorista ETA va cometre fa 25 anys contra la caserna de Guàrdia Civil i que es va saldar amb la mort de deu persones, cinc de les quals menors d'edat.
Ha estat un acte emotiu que ha acabat amb una ofrena floral al lloc on "els terroristes van sembrar el terror".
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat a les víctimes que "mai ploraran soles" perquè crims com el de Vic "no s'esborraran per cap treva, desarmament ni dissolució".
Durant l'acte, el ministre d'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ha fet una crida a la unitat política contra el terror.
Aquesta commemoració ha comptat amb la presència de les associacions de víctimes que han demanat als polítics que no oblidin les víctimes.
El president de l'Acvot, José Vargas, s'ha mostrat molest per la visita d'Otegi al Parlament.
Fa 25 anys, un cotxe bomba va segar la vida a deu persones a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic.
Cinc d'ells eren menors d'edat.
Aquest diumenge, Vic ha homenatjat les víctimes d'un dels atemptats més sagnants de la història d'ETA a Catalunya, juntament amb el de l'Hipercor.
Ha estat un acte emotiu, que ha servit també per recordar totes les víctimes de "40 anys de terror" sembrat per la banda terrorista.
L'acte, a pocs metres d'on aleshores hi havia la caserna, organitzat per l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (Acvot), ha arrencat amb la música d'un violoncel.
Hi han participat representants polítics tant del Govern, com del govern espanyol, consell comarcal i ajuntament, membres de tots els cossos policials, associacions de víctimes i societat civil.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat a les víctimes que, per temps que passi, el record i homenatge constant a les persones que van morir a mans d'ETA perviurà.
"El crim de Vic, els noms i les edats de cadascuna de les víctimes, les seves biografies, les seves esperances no les esborrarà mai cap treva, cap desarmament, cap dissolució", ha afirmat el president.
Puigdemont ha volgut llançar un missatge d'agraïment als cossos policials.
"Tots treballen perquè el terrorisme desaparegui, s'ha combatut ETA i s'ha pagat un preu molt alt en vides humanes, es combat també amb eficàcia altres amenaces terroristes que també aconseguirem vèncer", ha ressaltat Puigdemont que ha tancat el seu discurs assegurant als familiars que "mai plorareu sols les víctimes".
El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha recordat les 55 víctimes "de la barbàrie d'ETA" a Catalunya.
"Totes les víctimes han caigut perquè ara i aquí, a Vic, al País Basc, a Madrid i a Espanya, puguem parlar de pau, sense estar amenaçat pel terrorisme autòcton", ha exposat.
El ministre en funcions ha afegit que ETA "durant 40 anys va regar de sang, patiment i dolor tota Espanya, especialment també Catalunya, però afortunadament avui en dia està aniquilat".
Fernández Díaz ha fet una crida a la unitat d'acció política en homenatge a les víctimes.
"La justícia amb el patiment dels assassinats ens interpel·la i ens exigeix el seu record, i així ho seguirem fent des de les institucions", ha assegurat.
Capgirem Vic no ha assistit a l'acte oficial d'homenatge a les víctimes perquè considera que és un "acte manipulat i falsejat per l'Estat i la ultradreta", que ha estat instrumentalitzant les famílies amb fins polítics i partidistes poc ètics.
El president de l'Acvot, José Vargas, ha recordat que aquest diumenge és un dia "trist" que fa 25 anys ETA va tornar a tenyir de vermell amb un atac terrorista brutal.
El president s'ha mostrat dolgut amb la visita d'Arnaldo Otegi al Parlament i ha demanat unitat d'acció a les forces polítiques democràtiques per estar al costat de les víctimes.
Del terror a la cultura
L'alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha recordat que el terror d'ETA deixarà pas a la cultura perquè l'espai que havia ocupat la caserna, i que actualment és un aparcament, es convertirà en la nova biblioteca de Vic.
L'indret on es construirà la nova biblioteca és un punt de dolor pels vigatans que van veure com l'any 1991 ETA feia esclatar una bomba a la caserna de la Guàrdia Civil.
Les bombes quedaran enrere i les substituiran per llibres.
Un cop han acabat els parlaments, han fet l'ofrena floral al lloc de l'atemptat, on hi ha una placa recordant totes les víctimes del terrorisme.
En l'atemptat del 29 de maig del 1991 van morir Rosa María Rosas, de 15 anys; Vanessa Ruiz, d'11; Ana Cristina Porras, de 10, i María Pilar Quesada, de 8, quan "jugaven al pati perfectament visible des d'on els terroristes van accionar la seva bomba amb més de 200 quilos d'explosius".
També van perdre la vida Francisco Cipriano Díaz, de 17 anys, que en el moment de l'atemptat estava estudiant.
El cotxe bomba també va matar Juan Salas, Maudilia Duque, Juan Chincoa, Ramón Mayo i Nuria Ribó. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "S'ha realitzat a Vic un homenatge a les víctimes de l'atemptat que la banda terrorista ETA va cometre fa vint-i-cinc anys contra la caserna de la Guàrdia Civil. Hi van morir deu persones, cinc de les quals menors d'edat. En l'acte, presidit per Carles Puigdemont, s'han recordat totes les víctimes de \"40 anys de terror\" sembrat per la banda terrorista.",
"a2": "Representants polítics i socials han participat en la commemoració dels vint-i-cinc anys del cruel atemptat d’ETA a Vic. Puigdemont ha mostrat el seu suport incondicional a les víctimes, mentre que el ministre de l’Interior ha reclamat unitat política contra el terrorisme. L’alcaldessa ha volgut recordar que a l'indret de l’explosió de l’antiga caserna es construirà la futura biblioteca de Vic.",
"a3": "Vic ha homenatjat en un acte emotiu les víctimes de l'atemptat, que causà deu morts, que la banda terrorista ETA va cometre fa vint-i-cinc anys contra la caserna de Guàrdia Civil. Puigdemont ha assegurat que aquest tipus de crims mai s'esborraran i l'alcaldessa de Vic ha recordat que a l'espai on hi havia la caserna hi haurà la biblioteca de Vic."
},
"extractive": {
"a1": "Vic ha homenatjat aquest diumenge les víctimes de l'atemptat que la banda terrorista ETA va cometre fa 25 anys contra la caserna de Guàrdia Civil i que es va saldar amb la mort de deu persones, cinc de les quals menors d'edat.\nHa estat un acte emotiu, que ha servit també per recordar totes les víctimes de \"40 anys de terror\" sembrat per la banda terrorista.\nEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat a les víctimes que, per temps que passi, el record i homenatge constant a les persones que van morir a mans d'ETA perviurà.\nL'alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha recordat que el terror d'ETA deixarà pas a la cultura perquè l'espai que havia ocupat la caserna, i que actualment és un aparcament, es convertirà en la nova biblioteca de Vic.",
"a2": "Vic ha homenatjat aquest diumenge les víctimes de l'atemptat que la banda terrorista ETA va cometre fa 25 anys contra la caserna de Guàrdia Civil i que es va saldar amb la mort de deu persones, cinc de les quals menors d'edat.\nDurant l'acte, el ministre d'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ha fet una crida a la unitat política contra el terror.\nEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat a les víctimes que, per temps que passi, el record i homenatge constant a les persones que van morir a mans d'ETA perviurà.\nL'alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha recordat que el terror d'ETA deixarà pas a la cultura perquè l'espai que havia ocupat la caserna, i que actualment és un aparcament, es convertirà en la nova biblioteca de Vic.",
"a3": "Vic ha homenatjat aquest diumenge les víctimes de l'atemptat que la banda terrorista ETA va cometre fa 25 anys contra la caserna de Guàrdia Civil i que es va saldar amb la mort de deu persones, cinc de les quals menors d'edat.\nHa estat un acte emotiu que ha acabat amb una ofrena floral al lloc on \"els terroristes van sembrar el terror\".\nAquesta commemoració ha comptat amb la presència de les associacions de víctimes que han demanat als polítics que no oblidin les víctimes.\nL'alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha recordat que el terror d'ETA deixarà pas a la cultura perquè l'espai que havia ocupat la caserna, i que actualment és un aparcament, es convertirà en la nova biblioteca de Vic."
},
"extreme": {
"a1": "Homenatge a les víctimes de l'atemptat d'ETA de fa vint-i-cinc anys contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic.",
"a2": "Emotiu homenatge a les víctimes de l’atemptat que, el 1991, va acabar amb la vida de deu persones a Vic. ",
"a3": "Vic ha homenatjat les víctimes en el 25è aniversari de l'atemptat d'ETA contra la caserna de la Guàrdia Civil."
}
} |
1,082 | La Diputació de Girona facilitarà als ajuntaments l'accés a les subvencions per habitatge | El president destaca que en pocs anys les ajudes han passat de 100.000 euros a superar el milió | La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts la modificació d'algunes de les bases de subvencions que dona als ajuntaments per al foment de polítiques d'habitatge.
El diputat delegat d'habitatge, Quim Ayats, ha destacat que l'objectiu de l'ens supramunicipal és "facilitar al màxim" que els ajuntaments puguin acollir-se a aquestes ajudes.
A partir d'ara, els ajuntaments que vulguin invertir en pisos destinats al lloguer podran rebre 8.000 euros per cada habitatge cedit i 15.000 en els de titularitat municipal.
El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha recordat que les primeres subvencions dedicades a aquest àmbit "van començar amb 100.000 euros", mentre que ara "en tenim més d'un milió".
Amb l'objectiu de garantir l'accés a l'habitatge, la Diputació de Girona ha modificat algunes de les condicions per atorgar subvencions als municipis que apostin per polítiques socials.
El diputat delegat d'habitatge, Quim Ayats, ha destacat que algunes de les modificacions augmenten les subvencions que es donen als consistoris que vulguin invertir en pisos per tal de "facilitar al màxim" aquest "dret universal".
Concretament, Ayats ha remarcat que els consistoris podran rebre entre 10.000 i 30.000 euros d'ajuda per a cada habitatge que comprin, amb un màxim de tres per municipi.
A més, augmentaran de 7.000 a 8.000 euros les ajudes per a inversions en habitatges que els ajuntaments tinguin en cessió i de 10.000 a 15.000 euros per habitatge per aquells que siguin de titularitat municipal.
Per altra banda, Ayats també ha anunciat una "reducció dels anys de cessió" que han de tenir els consistoris sobre els pisos perquè "n'hi havia molts que no ho aconseguien".
Fins ara, per acollir-se a les ajudes de la Diputació, un ajuntament havia d'aconseguir tenir la cessió durant "un mínim de deu anys" i ara ho han rebaixat a set (per llei, el mínim és de cinc anys).
Per altra banda, en el cas de les adquisicions, perquè un ajuntament opti a l'ajuda haurà de garantir que es destina a polítiques socials durant dotze anys i no deu, com fins ara.
El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha remarcat el compromís de l'ens amb el fet de garantir aquest dret universal, tot i que "no és una competència nostra".
Noguer ha recordat que durant els anteriors mandats es van trobar que els ajuntaments necessitaven l'assistència de la Diputació en ajudar als habitants en "l'accés als aliments", arran de les conseqüències de la crisi econòmica.
Però tot i així, una altra "demanda" important que va sorgir ràpidament també és les ajudes per a l'accés a l'habitatge.
Per això, Noguer ha detallat que aquestes subvencions van començar amb 100.000 euros", però uns anys després les partides ja superen el milió.
Aquestes modificacions s'han aprovat per unanimitat en el plenari d'aquest dimarts.
Millorar la visualització de la dona rural
Un altre dels punts que també s'ha aprovat és les bases reguladores per a les ajudes per a realitzar projectes del Parc Natural del Montseny.
Un dels canvis és la "revisió del llenguatge" que s'utilitza per evitar la discriminació de gènere en el món rural, tal com ha detallat la diputada delegada de medi ambient, Anna Barnadas.
La diputada ha assegurat que ja hi ha una associació de dones del món rural creada i per això volen començar a treballar per "millorar la visualització" de la dona.
Per altra banda, també s'ajudarà a altres projectes que "donin suport a la població del Montseny" per "evitar la despoblació" que pateix la zona.
Barnadas ha apuntat en les ajudes per millorar l'eficiència energètica dels edificis privats "que s'utilitzin com a primeres residències" com una de les mesures.
Calderes de biomassa
Per altra banda, la Diputació de Girona seguirà subvencionant els ajuntaments que col·loquin calderes de biomassa en equipaments públics.
De tota manera, Barnadas ha assegurat que a partir d'ara analitzaran que la biomassa que cremi tingui "el mínim de petjada de carboni".
Per això ajudaran aquells ajuntaments que cremen elements procedents de la poda d'arbres i de la neteja dels boscos, però no aquells qui comprin la biomassa a l'exterior. | [
"diputació de girona"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La Diputació de Girona modificarà les condicions de les subvencions als ajuntaments per al foment de polítiques d'habitatge. El diputat delegat d'habitatge ha destacat que l'objectiu és facilitar al màxim que els ajuntaments puguin acollir-s'hi. Els ajuntaments que desitgin invertir en pisos destinats al lloguer podran rebre 8.000 euros per cada habitatge cedit i 15.000 en els de titularitat municipal. ",
"a2": "La Diputació de Girona augmentarà i facilitarà l’accés als ajuts destinats a habitatge als municipis que fomentin polítiques socials i garanteixin aquest dret als seus ciutadans. També, impulsarà projectes al Montseny per a la visibilització de la dona rural i en contra de la despoblació. Finalment, l’ens continuarà subvencionant la col·locació de calderes de biomassa, però amb restriccions mediambientals.",
"a3": "La Diputació de Girona modificarà algunes bases de subvencions que reben els ajuntaments per a polítiques d'habitatge, de tal manera que hi podran accedir més fàcilment i els imports seran més alts. Quim Ayats, diputat delegat d'habitatge, ha destacat que els ajuntaments podran rebre entre 10.000 i 30.000 euros d'ajuda per habitatge i 8.000 euros per inversions en habitatges en cessió."
},
"extractive": {
"a1": "La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts la modificació d'algunes de les bases de subvencions que dona als ajuntaments per al foment de polítiques d'habitatge.\nAmb l'objectiu de garantir l'accés a l'habitatge, la Diputació de Girona ha modificat algunes de les condicions per atorgar subvencions als municipis que apostin per polítiques socials.\nEl diputat delegat d'habitatge, Quim Ayats, ha destacat que algunes de les modificacions augmenten les subvencions que es donen als consistoris que vulguin invertir en pisos per tal de \"facilitar al màxim\" aquest \"dret universal\".\nA més, augmentaran de 7.000 a 8.000 euros les ajudes per a inversions en habitatges que els ajuntaments tinguin en cessió i de 10.000 a 15.000 euros per habitatge per aquells que siguin de titularitat municipal.",
"a2": "Amb l'objectiu de garantir l'accés a l'habitatge, la Diputació de Girona ha modificat algunes de les condicions per atorgar subvencions als municipis que apostin per polítiques socials.\nEl diputat delegat d'habitatge, Quim Ayats, ha destacat que algunes de les modificacions augmenten les subvencions que es donen als consistoris que vulguin invertir en pisos per tal de \"facilitar al màxim\" aquest \"dret universal\".\nUn altre dels punts que també s'ha aprovat és les bases reguladores per a les ajudes per a realitzar projectes del Parc Natural del Montseny.\nPer altra banda, la Diputació de Girona seguirà subvencionant els ajuntaments que col·loquin calderes de biomassa en equipaments públics.",
"a3": "La Diputació de Girona ha aprovat aquest dimarts la modificació d'algunes de les bases de subvencions que dona als ajuntaments per al foment de polítiques d'habitatge.\nEl president de la Diputació, Miquel Noguer, ha recordat que les primeres subvencions dedicades a aquest àmbit \"van començar amb 100.000 euros\", mentre que ara \"en tenim més d'un milió\".\nAmb l'objectiu de garantir l'accés a l'habitatge, la Diputació de Girona ha modificat algunes de les condicions per atorgar subvencions als municipis que apostin per polítiques socials.\nEl diputat delegat d'habitatge, Quim Ayats, ha destacat que algunes de les modificacions augmenten les subvencions que es donen als consistoris que vulguin invertir en pisos per tal de \"facilitar al màxim\" aquest \"dret universal\"."
},
"extreme": {
"a1": "La Diputació de Girona ha modificat algunes condicions per atorgar subvencions als municipis per fomentar polítiques socials.",
"a2": "El plenari de la Diputació de Girona ens ha deixat, entre altres mesures, l’augment de les subvencions per habitatge.",
"a3": "Es modifiquen algunes bases de subvencions que reben els ajuntaments per habitatge, amb l'objectiu de facilitar-hi l'accés als ajuntaments."
}
} |
1,067 | La desconnexió entre Puigdemont i Colau: no parlen des de la declaració d'independència | La proclamació de la República el 27 d'octubre va eixamplar la distància entre el president català i l'alcaldessa, que havien mostrat sintonia quan Puigdemont va accedir al càrrec i reclamava el suport de Barcelona al procés constituent | Aquesta setmana ha fet dos anys del primer contacte institucional entre Carles Puigdemont i Ada Colau.
Va ser el 6 de febrer del 2016, al Palau de la Generalitat, en el marc de la ronda de contactes que va obrir Puigdemont després de ser investit.
Els equips del president i de l'alcaldessa de Barcelona van preparar la trobada a consciència, i el procés sobiranista no figurava en els llocs preferents del guió de la reunió.
Puigdemont, però, va aprofitar la conversa per reclamar a Colau "implicació" en el debat constituent que llavors es gestava, i l'alcaldessa va accedir-hi.
"Barcelona mai fallarà a Catalunya; hi serem", va afirmar.
Dos anys després, l'escenari és completament diferent.
Puigdemont va incloure el referèndum de l'1 d'octubre en un full de ruta que inicialment no el preveia i va fer camí fins a la proclamació de la República, una declaració unilateral discutida dins del sobiranisme i que Colau no compartia, de la mateixa manera que sempre ha renegat de l'aplicació del 155, fins al punt que va trencar el pacte de govern amb el PSC a l'Ajuntament perquè les seves bases li van requerir.
"Ni DUI ni 155", deia llavors Colau.
El xoc amb l'Estat va conduir Puigdemont a exiliar-se a Brussel·les, una llunyania que ha accentuat la distància amb l'alcaldessa.
És tal la fredor en les relacions entre Puigdemont i Colau que no han parlat des del 27 d'octubre, la data que ho canviar tot.
Aquella "sintonia" descrita en la reunió de fa dos anys és avui un record vague del passat.
L'exili que Colau no va entendre
Les diverses fonts consultades per NacióDigital, tant de l'entorn de l'alcaldessa com de la llista del president, constaten que s'ha produït una "desconnexió" entre la màxima autoritat del país i la responsable del govern de la capital catalana.
Ni Puigdemont ha trucat Colau ni hi ha hagut una comunicació per iniciativa de l'alcaldessa.
Colau no va acabar d'entendre que Puigdemont rebutgés la convocatòria electoral per declarar la independència i, acte seguit, es refugiés a Brussel·les.
Així ho expliquen els que coneixen el seu raonament en aquelles dates.
Les declaracions públiques han constatat les diferències polítiques entre les figures que compartien poder a la plaça Sant Jaume.
"Qui vulgui ser president de Catalunya ha de ser a Catalunya", havia afirmat Colau aquest gener, en el context de les negociacions entre les forces independentistes per trobar una fórmula per a la investidura.
L'alcaldessa també havia demanat "realisme" als partits per poder formar Govern i donar per tancada l'etapa del 155.
Queda lluny el diàleg entre Puigdemont i Colau al Palau de la Generalitat per fer partícip Barcelona del procés constituent.
Els esdeveniments han fet caducar aquell oferiment.
Però també resulten pretèrit uns fets més recents: el paper de mediació que la líder de Barcelona en Comú estava disposada a jugar en els dies posteriors a l'1 d'octubre, quan Puigdemont madurava la fórmula de la declaració d'independència.
"L'1-O no pot ser un aval per declarar la independència", va afirmar Colau el 9 d'octubre en una declaració institucional a l'Ajuntament, en la qual també va exigir a Mariano Rajoy que descartés aplicar el 155 i retirés les forces policials instal·les a Catalunya arran del referèndum.
L'endemà del missatge de Colau al consistori, Puigdemont va ajornar la proclamació de la independència al Parlament -una decisió llargament madurada-, en un dels plens amb més expectació mediàtica des de la recuperació de la Generalitat.
En privat, Colau es vantava d'haver estat escoltada pels responsables del Govern i insistia en les apel·lacions al "diàleg".
Aquells dies va multiplicar presència en platós de televisions estatals.
El desenllaç, però, no va ser del seu agradat.
La declaració del 27 d'octubre i la posterior aplicació del 155 van transformar el guió.
Els contactes van finalitzar en sec.
Puigdemont va optar per l'exili a Brussel·les mentre que Oriol Junqueras i més de la meitat dels consellers van anar a declarar a l'Audiència Nacional, interpel·lats per la justícia espanyola.
La compareixença a Madrid va acabar en una ordre de presó provisional per als membres del Govern.
Junqueras i Joaquim Forn continuen avui reclosos a Estremera.
Colau tampoc hi ha pogut parlar cara a cara.
En nom de l'equip de govern municipal, Gerardo Pisarello va visitar els presos el 18 de gener.
Més de tres mesos després, la distància que hi havia a la plaça Sant Jaume s'ha fet més gran. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El febrer del 2016, fa dos anys, es va produir el primer contacte institucional entre Carles Puigdemont i Ada Colau durant la ronda de contactes posterior a la investidura de Puigdemont. El que llavors semblava una bona relació, però, va acabar en distanciament a causa de la proclamació de la República el 27 d'octubre. ",
"a2": "La relació entre Generalitat i Ajuntament de Barcelona és més freda que mai. L’oferiment de Colau de mediar en el conflicte sobiranista se’n va anar en orris amb la declaració unilateral d’independència i la posterior aplicació del 155. L’alcaldessa, contrària a aquests dos fets, va trencar els ponts amb uns i altres. L’exili del president tampoc ha ajudat.",
"a3": "Carles i Puigdemont i Ada Colau, que temps enrere semblaven tenir bona relació, fa dos anys que no parlen l'un amb l'altre. El distanciament es va produir quan Puigdemont va incloure el referèndum de l'1 d'octubre al seu full de ruta, una declaració amb què Colau no estava d'acord. Colau tampoc va entendre l'exili de Puigdemont a Brussel·les."
},
"extractive": {
"a1": "Va ser el 6 de febrer del 2016, al Palau de la Generalitat, en el marc de la ronda de contactes que va obrir Puigdemont després de ser investit.\nEls equips del president i de l'alcaldessa de Barcelona van preparar la trobada a consciència, i el procés sobiranista no figurava en els llocs preferents del guió de la reunió.\nPuigdemont va incloure el referèndum de l'1 d'octubre en un full de ruta que inicialment no el preveia i va fer camí fins a la proclamació de la República, una declaració unilateral discutida dins del sobiranisme i que Colau no compartia, de la mateixa manera que sempre ha renegat de l'aplicació del 155, fins al punt que va trencar el pacte de govern amb el PSC a l'Ajuntament perquè les seves bases li van requerir.\n\"L'1-O no pot ser un aval per declarar la independència\", va afirmar Colau el 9 d'octubre en una declaració institucional a l'Ajuntament, en la qual també va exigir a Mariano Rajoy que descartés aplicar el 155 i retirés les forces policials instal·les a Catalunya arran del referèndum.",
"a2": "Puigdemont va incloure el referèndum de l'1 d'octubre en un full de ruta que inicialment no el preveia i va fer camí fins a la proclamació de la República, una declaració unilateral discutida dins del sobiranisme i que Colau no compartia, de la mateixa manera que sempre ha renegat de l'aplicació del 155, fins al punt que va trencar el pacte de govern amb el PSC a l'Ajuntament perquè les seves bases li van requerir. \nLes diverses fonts consultades per NacióDigital, tant de l'entorn de l'alcaldessa com de la llista del president, constaten que s'ha produït una \"desconnexió\" entre la màxima autoritat del país i la responsable del govern de la capital catalana.\n\"Qui vulgui ser president de Catalunya ha de ser a Catalunya\", havia afirmat Colau aquest gener, en el context de les negociacions entre les forces independentistes per trobar una fórmula per a la investidura. \n\"L'1-O no pot ser un aval per declarar la independència\", va afirmar Colau el 9 d'octubre en una declaració institucional a l'Ajuntament, en la qual també va exigir a Mariano Rajoy que descartés aplicar el 155 i retirés les forces policials instal·les a Catalunya arran del referèndum.",
"a3": "Puigdemont va incloure el referèndum de l'1 d'octubre en un full de ruta que inicialment no el preveia i va fer camí fins a la proclamació de la República, una declaració unilateral discutida dins del sobiranisme i que Colau no compartia, de la mateixa manera que sempre ha renegat de l'aplicació del 155, fins al punt que va trencar el pacte de govern amb el PSC a l'Ajuntament perquè les seves bases li van requerir.\nEl xoc amb l'Estat va conduir Puigdemont a exiliar-se a Brussel·les, una llunyania que ha accentuat la distància amb l'alcaldessa.\nLes diverses fonts consultades per NacióDigital, tant de l'entorn de l'alcaldessa com de la llista del president, constaten que s'ha produït una \"desconnexió\" entre la màxima autoritat del país i la responsable del govern de la capital catalana.\n\"L'1-O no pot ser un aval per declarar la independència\", va afirmar Colau el 9 d'octubre en una declaració institucional a l'Ajuntament, en la qual també va exigir a Mariano Rajoy que descartés aplicar el 155 i retirés les forces policials instal·les a Catalunya arran del referèndum."
},
"extreme": {
"a1": "El president Carles Puigdemont i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no parlen des de la declaració d'independència.",
"a2": "Les decisions de Puigdemont arran de l’1-O han dinamitat el que es preveia que seria una fructífera relació amb Colau.",
"a3": "Fa dos anys que Carles Puigdemont i Ada Colau no parlen, per culpa de diferències en la gestió de la independència."
}
} |
2,395 | Puigdemont creu que Villarejo constata que el sistema espanyol "està corcat" | El cap de l'executiu considera que "hi ha vicis que formen part d'un pecat original" i afirma que l'entrevista a l'excomissari desprenia una "sentor de claveguera molt forta" | El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, considera que les entrevistes de les darreres hores a l'excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo constaten que el sistema espanyol "està corcat".
"Mentre en corc i la proporció sobre fusta és sostenible i assimilable no passa res; però el corc és molt gran i el material se'n comença a ressentir", ha afirmat el cap de l'executiu català a la presentació del llibre 'Mestres de l'entrevista', d'Antoni d'Armengol, al Col·legi de Periodistes amb Antoni Bassas i Jordi Basté.
Puigdemont ha apuntat que si una impressora d'olors hagués acompanyat l'entrevista, hauria desprès "una sentor de claveguera molt forta".
"Va sobreeixir amb una purulència evident el que en altres països hauria suposat un escàndol de proporcions siderals", ha insistit Puigdemont en afirmar que "hi ha vicis que formen part d'un pecat original".
Més enllà de considerar "magnífica" l'entrevista de Jordi Évole, Puigdemont ha assegurat que amb una "impressora d'olors" al costat s'hauria després una "sentor de claveguera molt forta".
Així ha valorat les paraules de l'excomissari de la policia arran de 'l'operació Catalunya', en concret a 'Salvados' de La Sexta.
Puigdemont ha lamentat però que "no passi res": "Quan parlem de mancança, no ho diem per què sí", ha insistit .
És en aquest context que el cap de l'executiu català n'ha parlat amb "sensació de duresa" sobretot per la "naturalitat" amb què es parla d'allò que "mina la credibilitat d'un sistema".
"Les clavegueres a aquest nivell, la sentor s'ha de sentir més enllà de l'estat espanyol", ha exclamat el president de la Generalitat en una conversa amb Armengol, Bassas i Basté.
Puigdemont, que no veu moviment en les forces polítiques "davant d'aquesta exhibició", ho ha resumit tot plegat amb una metàfora: "És un sistema que està corcat, no és persones concretes.
Mentre el corc i la proporció en fusta és sostenible i assimilable, no passa res; però el corc és gran i se'n comença a ressentir el material", ha insistit.
De fet, ha qüestionat que el sistema espanyol pugui resistir "a tantes tensions", ha afegit en advertit que tot plegat rau en "vicis que formen part d'un pecat original".
Sense entrar al per què "hi ha personatges que continuen impunes i han fet el que han volgut amb informació certa o no certa amb total impunitat", el president de la Generalitat ha advertit l'Estat que potser és el corc "l'amenaça", en referència a les declaracions de diversos dirigents polítics estatals respecte del procés les darreres setmanes.
"Potser nosaltres som l'oportunitat de regeneració democràtica, de sacseig", ha afegit el cap de l'executiu en assegurar que no han analitzat encara si la Generalitat pot fer passos per la via judicial per l'anomenada 'Operació Catalunya'.
El model de les urnes
Durant l'acte de presentació, en ser preguntat sobre l'acte del 4 de juliol en què el Govern explicarà detalls del referèndum, Puigdemont ha insistit que "hi haurà urnes".
"Sabem fins i tot el model", ha apuntat en reclamar temps, però, perquè es faci el procés administratiu.
En aquest context, Puigdemont ha afegit que l'executiu ha consultat els models d'urnes d'altres països –"cap fa servir la mateixa"- i ha assegurat alhora que, per ell, és "molt secundari" si seran de metacrilat, plàstic o vidre.
"L'objecte en si és el de menys; [...] importa el contingut de l'urna, plena de vots i que en pugui sortir una conclusió que puguem implementar com a Govern", ha insistit Puigdemont en afirmar que no ha rebut resposta de la carta a la presidenta del Congrés, Ana Pastor.
A més, i sobre l'editorial del New York Times, Puigdemont ha assegurat que li agradaria llegir-la als "grans diaris espanyols".
I catalans?, li ha preguntat Bassas.
"També", ha respost Puigdemont en reclamar que l'Estat "entomi políticament la resolució del conflicte" amb Catalunya.
Tot plegat ho ha dit a la presentació del llibre 'Mestres de l'entrevista', que ha escrit el periodista de la secció de política de TV3, Antoni d'Armengol.
Bassas i Basté són dos dels dotze de professionals que expliquen la seva experiència en aquest gènere periodístic.
A preguntes seves, Puigdemont ha assegurat que quan és entrevistat aposta per "la brevetat" i per oferir "alguna cosa titulable".
En una reflexió sobre el sector, Puigdemont, periodista de professió, ha assegurat: "Ens podem emmirallar amb un fragment del sistema mediàtic català i ens hi reconeixem; el que passa a l'Estat és preocupant".
De fet, Puigdemont creu que algunes informacions sobre el procés en mitjans d'abast estatal no responen a la interpretació sinó a la "falsedat", ha sentenciat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha parlat sobre les entrevistes de les darreres hores a l'excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo. Ha comentat que aquestes entrevistes, i sobretot la naturalitat de l'entrevistat, constaten que el sistema espanyol \"està corcat\". També ha dit que l'entrevista desprenia una \"sentor de claveguera molt forta\".",
"a2": "El president de la Generalitat ha aprofitat les declaracions de Villarejo, destapant les clavegueres de l’Estat, per assenyalar el podriment del sistema espanyol i per postular-se com a única opció de regeneració democràtica. Puigdemont no veu possible la recuperació de la credibilitat d’un sistema tan viciat i ha anunciat que l’executiu català estudiarà emprendre accions legals per l’“Operació Catalunya”.",
"a3": "Carles Puigdemont ha anat a la presentació del llibre \"Mestres de l'entrevista\", del periodista Antoni d'Armengol. El president de la Generalitat ha dit que el sistema espanyol \"està corcat\" i que hi ha persones que continuen impunes, i ha fet crítica de les respostes de Villarejo a l'entrevista que va fer amb Jordi Évole."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, considera que les entrevistes de les darreres hores a l'excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo constaten que el sistema espanyol \"està corcat\". \n\"Mentre en corc i la proporció sobre fusta és sostenible i assimilable no passa res; però el corc és molt gran i el material se'n comença a ressentir\", ha afirmat el cap de l'executiu català a la presentació del llibre 'Mestres de l'entrevista', d'Antoni d'Armengol, al Col·legi de Periodistes amb Antoni Bassas i Jordi Basté.\nÉs en aquest context que el cap de l'executiu català n'ha parlat amb \"sensació de duresa\" sobretot per la \"naturalitat\" amb què es parla d'allò que \"mina la credibilitat d'un sistema\".\n\"L'objecte en si és el de menys; [...] importa el contingut de l'urna, plena de vots i que en pugui sortir una conclusió que puguem implementar com a Govern\", ha insistit Puigdemont en afirmar que no ha rebut resposta de la carta a la presidenta del Congrés, Ana Pastor.",
"a2": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, considera que les entrevistes de les darreres hores a l'excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo constaten que el sistema espanyol \"està corcat\". \n\"Mentre en corc i la proporció sobre fusta és sostenible i assimilable no passa res; però el corc és molt gran i el material se'n comença a ressentir\", ha afirmat el cap de l'executiu català a la presentació del llibre 'Mestres de l'entrevista', d'Antoni d'Armengol, al Col·legi de Periodistes amb Antoni Bassas i Jordi Basté.\nÉs en aquest context que el cap de l'executiu català n'ha parlat amb \"sensació de duresa\" sobretot per la \"naturalitat\" amb què es parla d'allò que \"mina la credibilitat d'un sistema\". \nDe fet, ha qüestionat que el sistema espanyol pugui resistir \"a tantes tensions\", ha afegit en advertit que tot plegat rau en \"vicis que formen part d'un pecat original\". ",
"a3": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, considera que les entrevistes de les darreres hores a l'excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo constaten que el sistema espanyol \"està corcat\". \n\"Mentre en corc i la proporció sobre fusta és sostenible i assimilable no passa res; però el corc és molt gran i el material se'n comença a ressentir\", ha afirmat el cap de l'executiu català a la presentació del llibre 'Mestres de l'entrevista', d'Antoni d'Armengol, al Col·legi de Periodistes amb Antoni Bassas i Jordi Basté.\nMés enllà de considerar \"magnífica\" l'entrevista de Jordi Évole, Puigdemont ha assegurat que amb una \"impressora d'olors\" al costat s'hauria després una \"sentor de claveguera molt forta\".\nAixí ha valorat les paraules de l'excomissari de la policia arran de 'l'operació Catalunya', en concret a 'Salvados' de La Sexta.\nDurant l'acte de presentació, en ser preguntat sobre l'acte del 4 de juliol en què el Govern explicarà detalls del referèndum, Puigdemont ha insistit que \"hi haurà urnes\"."
},
"extreme": {
"a1": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, parla sobre les entrevistes a l'excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo.",
"a2": "Segons Puigdemont, les afirmacions de Villarejo confirmen l’arrelada corrupció del sistema i denoten una preocupant falta d'escrúpols.",
"a3": "Carles Puigdemont creu que el sistema espanyol \"està corcat\", en resposta a l'entrevista de Jordi Évole a Villarejo."
}
} |
1,964 | Villarejo, més descansat que acorralat (amb cameo de Doña Croqueta) | «Un va tenir la sensació que el tal Villarejo es va quedar més descansat que no pas acorralat, que va dir el que li interessava dir i que de gotes de suor freda pel front li’n van regalimar més aviat poques» | Impressionant document el que va encapçalar aquest diumenge el Salvados especial amb l’entrevista al comissari Villarejo.
Unes imatges de Televisió Espanyola de 1981 en què veiem la cantant Grace Jones refregant les seves corbes amb el cos, particularment la falda del policia, sota l’atenta mirada de Doña Croqueta –aquell personatge interpretat per l’actor Simón Cabido- que seia a la seva mateixa taula.
Sensacional manera d’emmarcar el personatge, de prologar la conversa amb Jordi Évole, molt hàbilment venuda per La Sexta i per les xarxes socials durant tota la setmana.
D’entrada el primer que cal dir sobre l’entrevista en si mateixa és que cal felicitar de nou Évole pel valor periodístic del document.
Però immediatament també voldria dir que estaria molt bé que en el programa ens haguessin explicat com es va acordar la trobada.
De qui va sorgir la idea?
Per què?
Se suposa que la iniciativa és del propi Villarejo, que es va dirigir a Salvados i va oferir parlar, buidar el pap, quedar-se tranquil.
Una operació calculada i pensada per llançar escombraries contra qui a ell li interessava?
Bàsicament, va quedar clar de seguida, contra Ignacio Cosidó, director de la policia entre 2011 i 2016 i contra Félix Sanz Roldán, director del CNI des de 2009.
A aquest últim, Villarejo s’hi referia repetidament com “El Generalísimo”.
“Es creu Francisco Franco”, recalcava.
Més enllà de les revelacions contra aquests dos personatges, Villarejo també deixa de volta i mitja Javier Ayuso, el periodista d’El País que va publicar informacions sobre les seves empreses i societats.
El propi Ayuso va intervenir en el programa i va oferir la seva versió.
El mateix va passar amb Artur Mas i amb Baltasar Garzón, que van poder dir la seva sobre les implicacions que tenen amb el famós comissari.
El cas de Garzón va ser curiós, resulta que té molt bona relació amb qui suposadament va investigar-lo per ordre d’alts càrrecs del PSOE –llavors al govern- per a treure a la llum tots els draps bruts possibles.
De les aportacions d’Artur Mas el més substancial em va semblar el seu silenci quan Évole li pregunta sobre l’amistat entre Javier de la Rosa –amb qui Villarejo va mantenir una sucosa conversa els dies previs a les eleccions catalanes de 2012- i Xavier Trias.
Sobre la portada d’El Mundo dedicada als comptes bancaris de l’exalcalde de Barcelona no van fer cap consideració.
Sobre l’anomenada Operació Catalunya no vaig detectar cap aportació gaire substancial, més enllà de suggerir que Jorge Fernández Díaz estava al cas de totes les martingales hagudes i per haver.
La posada en escena de l’entrevista era interessant, en una habitació tancada com si es tractés d’una sala d’interrogatoris policials.
I a través d’un vidre s’ho miraven dos periodistes –Álvaro de Cózar i Antonio Rubio- i anaven contextualitzant en personatge i posant en dubte algunes de les seves respostes.
Un recurs interessant, segurament formulat per a no donar carta de validesa a tot allò que a Villarejo li sortís del barret respondre i que Évole, com sempre, repreguntava convenientment sempre que considerava oportú.
Les revelacions de frau a l’entorn de l’adquisició dels avions implicats en l’accident del Yak 42 em van semblar de les més importants fetes durant la conversa.
Les que poden aixecar més ampolles.
Les que poden justificar amb més vehemència les teatrals disquisicions de Villarejo sobre la seva seguretat: “No sé si moriré d’un accident de cotxe quan s’emeti l’entrevista”.
Al senyor se’l veia força segur, més enllà del bé i del mal, tot li anava bé, cap pregunta l’inquietava més del compte.
Ni tan sols quan es va quedar amb el cul a l’aire quan Évole li va preguntar sobre el surrealista cas de l’apunyalament a la dermatòloga Pinto, encara pendent de resolució judicial.
“No vull mostrar-me gaire, per això porto gorra i ulleres de sol”, ens havia dit tot just començar.
De veritat?
Doncs es va quedar descansat, probablement es tractava del pitjor camuflatge de la història de les entrevistes camuflades.
També van anar apareixent els Papers de Bárcenas, el cas Gúrtel, els periodistes suposadament amics –Inda i companyia- la família Pujol –“Josep Pujol és molt simpàtic”-, el rei emèrit i les seves “amigues” Bárbara i Corina...
Va faltar que el Pequeño Nicolás –un altre dels famosos casos de Villarejo- s’unís a la festa dels disbarats i de la indignitat que està associada a aquest personatge tèrbol i sinistre.
A mode de conclusió, un va tenir la sensació que el tal Villarejo es va quedar més descansat que no pas acorralat –repeteixo que Évole ho va fer bé, com acostuma-, que va dir el que li interessava dir i que de gotes de suor freda pel front li’n van regalimar més aviat poques.
I al final em tornaven a la ment les imatges de l’inici, Doña Croqueta contemplant el refregament feliç del policia i la cantant d’aquell llunyà programa dels vuitanta.
Doña Croqueta, fabulosa metàfora, punyent epifania. | [
"«operació catalunya»: filiprim"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El programa de televisió presentat per Jordi Évole, Salvados, va entrevistar el comissari Villarejo en una edició especial. Es va parlar de temes com els Papers de Bárcenas, el cas Gúrtel, els periodistes Inda i companyia, la família Pujol, el rei emèrit i les seves “amigues” Bárbara i Corina. L'entrevistat va semblar que es va quedar descansat. ",
"a2": "Sembla que el comissari Villarejo es va quedar a gust en l’entrevista concedida a Salvados. Va dir el que va voler, sobre qui va voler. Ni es va despentinar amb les preguntes inquisitives del presentador. Van parlar de molts dels escàndols destapats per l’inquietant personatge, però les declaracions més impactants les va fer, sense dubte, sobre l’accident del Yak 42.",
"a3": "El comissari Villarejo ha anat al programa Salvados per ser entrevistat pel seu presentador, Jordi Évole. El programa comença amb unes imatges de TVE de 1981 en què sortien la cantant Grace Jones i Doña Croqueta. Villarejo va criticar Ignacio Cosidó, director de la policia entre 2011 i 2016, Félix Sanz Roldán, director del CNI i Javier Ayuso, periodista d'El País."
},
"extractive": {
"a1": "Impressionant document el que va encapçalar aquest diumenge el Salvados especial amb l’entrevista al comissari Villarejo.\nUnes imatges de Televisió Espanyola de 1981 en què veiem la cantant Grace Jones refregant les seves corbes amb el cos, particularment la falda del policia, sota l’atenta mirada de Doña Croqueta –aquell personatge interpretat per l’actor Simón Cabido- que seia a la seva mateixa taula.\nDe les aportacions d’Artur Mas el més substancial em va semblar el seu silenci quan Évole li pregunta sobre l’amistat entre Javier de la Rosa –amb qui Villarejo va mantenir una sucosa conversa els dies previs a les eleccions catalanes de 2012- i Xavier Trias.\nA mode de conclusió, un va tenir la sensació que el tal Villarejo es va quedar més descansat que no pas acorralat –repeteixo que Évole ho va fer bé, com acostuma-, que va dir el que li interessava dir i que de gotes de suor freda pel front li’n van regalimar més aviat poques.",
"a2": "Impressionant document el que va encapçalar aquest diumenge el Salvados especial amb l’entrevista al comissari Villarejo.\nLes revelacions de frau a l’entorn de l’adquisició dels avions implicats en l’accident del Yak 42 em van semblar de les més importants fetes durant la conversa. \nTambé van anar apareixent els Papers de Bárcenas, el cas Gúrtel, els periodistes suposadament amics –Inda i companyia- la família Pujol –“Josep Pujol és molt simpàtic”-, el rei emèrit i les seves “amigues” Bárbara i Corina... \nA mode de conclusió, un va tenir la sensació que el tal Villarejo es va quedar més descansat que no pas acorralat –repeteixo que Évole ho va fer bé, com acostuma-, que va dir el que li interessava dir i que de gotes de suor freda pel front li’n van regalimar més aviat poques.",
"a3": "Impressionant document el que va encapçalar aquest diumenge el Salvados especial amb l’entrevista al comissari Villarejo.\nUnes imatges de Televisió Espanyola de 1981 en què veiem la cantant Grace Jones refregant les seves corbes amb el cos, particularment la falda del policia, sota l’atenta mirada de Doña Croqueta –aquell personatge interpretat per l’actor Simón Cabido- que seia a la seva mateixa taula.\nDe les aportacions d’Artur Mas el més substancial em va semblar el seu silenci quan Évole li pregunta sobre l’amistat entre Javier de la Rosa –amb qui Villarejo va mantenir una sucosa conversa els dies previs a les eleccions catalanes de 2012- i Xavier Trias.\nA mode de conclusió, un va tenir la sensació que el tal Villarejo es va quedar més descansat que no pas acorralat –repeteixo que Évole ho va fer bé, com acostuma-, que va dir el que li interessava dir i que de gotes de suor freda pel front li’n van regalimar més aviat poques."
},
"extreme": {
"a1": "El programa de televisió Salvados, presentat per Jordi Évole, fa un especial amb l’entrevista al comissari Villarejo. ",
"a2": "Especial Salvados: el comissari Villarejo surt indemne d’una entrevista en què Jordi Évole va abordar totes les polèmiques del personatge.",
"a3": "Jordi Évole entrevista al comissari Villarejo a Salvados, on Villarejo es va quedar tranquil i va dir el que volia."
}
} |
2,274 | Un pregó adaptat a la pandèmia obre els dies centrals de la Santa Tecla més atípica a Tarragona | L'actriu Agnès Busquets reivindica la cultura davant una plaça de la Font amb aforament limitat | El pregó de l'actriu Agnès Busquets i la tronada han obert aquest dilluns a la tarda els dies centrals de les festes de Santa Tecla a Tarragona.
Adaptat a la covid-19 com la resta del programa d'enguany, l'acte s'ha fet amb aforament limitat -mig miler de persones assegudes en cadires a la plaça de la Font- i amb invitació prèvia.
Busquets ha fet un pregó amb tocs d'humor i de nostàlgia, però també amb un caire reivindicatiu.
D'una banda, ha cridat els tarragonins a fer-se valdre més i a enfocar més la ciutat cap enfora i, de l'altra, ha reivindicat el paper de les dones i de la cultura, a qui la pandèmia ha tocat més de ple,ha dit.
"La cultura és un bé de primera necessitat", ha manifestat l'actriu tarragonina des del balcó consistorial.
Agnès Busquets ha dit que se sent una filla pròdiga de Tarragona, on va passar els seus anys d'infantesa i joventut, malgrat haver "emigrat" a Barcelona.
Busquets treballa en la primera línia de la interpretació a través dels personatges que representa al programa Polònia de TV3 des de fa més d'una dècada, així com de moltes altres interpretacions al teatre i a la televisió.
En el seu pregó, l'actriu també ha homenatjat el seu avi, el conegut actor i periodista Josep Maria Tarrasa (Tarragona, 1913-1996), qui va ser director de Ràdio Tarragona i creador del famós personatge radiofònic Maginet Pelacanyes.
"Crec que no hi va haver tarragoní més tarragoní", n'ha destacat.
L'actriu ha explicat que el seu avi va ensenyar-li "l'amor i el respecte per 'aqueta' ciutat, preciosa però imperfecta".
"Mitja vida aquí i mitja vida allà, enamorada de la ciutat però enamorada del teatre també.
I ambdues coses al final no van poder ser", ha justificat.
Busquets també ha recordat la seva vinculació amb el Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas, amb qui va participar en diversos espectacles, i a qui va descobrir, ha explicat, en una representació de Dames i Vells per Santa Tecla.
"Amb ells vaig aprendre aquest ofici", ha admès.
Agnès Busquets s'ha mostrat agraïda perquè enguany la pregonera sigui una dona i del món de la cultura.
"El covid ens ha tocat de ple, però a les dones i a la cultura m'atreviria a dir que més", ha assegurat.
I ha afegit: "Els que treballem amb i en la cultura sabem que és guaridora, que en molts moments és un oasi d'on prendre aire i refugiar-se (...).
Dit d'altra manera, la cultura ens salva".
Pregó des del balcó però amb aforament limitat a plaça
Enguany Busquets ha continuat amb el format de pregó des del balcó que va impulsar el nou govern municipal l'any 2019, aleshores a càrrec del restaurador Eduard Boada.
Enguany, però, la pandèmia ha obligat a limitar la presència de públic a 600 persones assegudes -un aforament que no s'ha assolit- i a blindar la plaça de la Font amb tanques, vigilants de seguretat i agents de la Guàrdia Urbana .
L'acte ha comptat amb l'assistència del president del Parlament, Roger Torrent, i del conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa.
Uns minuts més tard de les set s'ha fet l'obertura solemne del balcó principal de l'Ajuntament, la sortida dels Macers de la Ciutat i el primer Toc de Pregó a càrrec de les dues trompetes del Consell Municipal.
Tot seguit, l'alcalde, Pau Ricomà, ha glossat la pregonera i, després, el segon Toc de Pregó de les trompetes del Consell Municipal ha donat pas al Pregó.
En acabar, el tercer i últim toc de Pregó ha anunciat l'aparició de la Senyera de la ciutat, mentre han esclatat les 21 salves dels morterets.
Finalment, la Tronada del Pregó a càrrec de la Pirotècnia Igual, de Canyelles (Garraf), ha donat el tret de sortida al gruix dels dies festius de Santa Tecla.
L'alcalde, Pau Ricomà, ha fet una crida específica a no fer actes festius alternatius al carrer.
L'Ajuntament blinda la Part Alta
En aquest sentit, entre dilluns i dimecres el consistori ha redoblat els esforços per evitar aglomeracions de persones a la Part Alta durant les nits.
L'Ajuntament ha decidit restringir l'aparcament en les zones d'influència o proximitat a la Part Alta de Tarragona, impedir el consum de qualsevol tipus de beguda a la via pública i impedir l'obertura de negocis de venda de productes de consum a partir de les deu de la nit.
En la mateixa línia s'emmarca la campanya impulsada per l'Àliga de Tarragona per tal que enguany els ciutadans no es desplacin fins a les escales del Pla de la Seu on, en condicions normals, la nit del 21 de setembre s'hagués celebrat la Baixada de l'Àliga.
La campanya té el lema 'Ni l'Àliga, ni tu' i apel·la a no acudir als punts neuràlgics de celebració per respecte a les víctimes de la covid-19 i als professionals que lluiten per combatre la pandèmia. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Han començat els dies centrals de les festes de Santa Tecla a Tarragona amb el pregó de l'actriu Agnès Busquets i la tronada. La pandèmia ha obligat a limitar l'aforament de la plaça de la Font a 600 persones assegudes. L'acte ha comptat amb l'assistència del president del Parlament, Roger Torrent, i del conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa.",
"a2": "Agnès Busquets ha donat el tret de sortida a unes festes de Santa Tecla marcades per les restriccions d’aforament i les mesures de l’ajuntament per dissuadir la gent de celebrar festes alternatives. En el seu pregó, l’actriu ha reivindicat el paper sanador de la cultura i ha encoratjat els tarragonins a valorar més la ciutat i a mostrar-la al món. ",
"a3": "L'actriu Agnès Busquets, tarragonina que va marxar a Barcelona, ha estat l'encarregada del pregó per obrir els dies centrals de les festes de Santa Tecla a Tarragona. Aquest any, l'acte s'ha hagut d'adaptar a la pandèmia, amb aforament limitat, invitació prèvia i restriccions d'aparcament en les zones d'influència o proximitat a la Part Alta de Tarragona."
},
"extractive": {
"a1": "D'una banda, ha cridat els tarragonins a fer-se valdre més i a enfocar més la ciutat cap enfora i, de l'altra, ha reivindicat el paper de les dones i de la cultura, a qui la pandèmia ha tocat més de ple,ha dit.\nEnguany, però, la pandèmia ha obligat a limitar la presència de públic a 600 persones assegudes -un aforament que no s'ha assolit- i a blindar la plaça de la Font amb tanques, vigilants de seguretat i agents de la Guàrdia Urbana.\nUns minuts més tard de les set s'ha fet l'obertura solemne del balcó principal de l'Ajuntament, la sortida dels Macers de la Ciutat i el primer Toc de Pregó a càrrec de les dues trompetes del Consell Municipal.\nEn la mateixa línia s'emmarca la campanya impulsada per l'Àliga de Tarragona per tal que enguany els ciutadans no es desplacin fins a les escales del Pla de la Seu on, en condicions normals, la nit del 21 de setembre s'hagués celebrat la Baixada de l'Àliga.",
"a2": "El pregó de l'actriu Agnès Busquets i la tronada han obert aquest dilluns a la tarda els dies centrals de les festes de Santa Tecla a Tarragona.\nD'una banda, ha cridat els tarragonins a fer-se valdre més i a enfocar més la ciutat cap enfora i, de l'altra, ha reivindicat el paper de les dones i de la cultura, a qui la pandèmia ha tocat més de ple,ha dit. \nEnguany, però, la pandèmia ha obligat a limitar la presència de públic a 600 persones assegudes -un aforament que no s'ha assolit- i a blindar la plaça de la Font amb tanques, vigilants de seguretat i agents de la Guàrdia Urbana. \nL'alcalde, Pau Ricomà, ha fet una crida específica a no fer actes festius alternatius al carrer.",
"a3": "Adaptat a la covid-19 com la resta del programa d'enguany, l'acte s'ha fet amb aforament limitat -mig miler de persones assegudes en cadires a la plaça de la Font- i amb invitació prèvia.\nD'una banda, ha cridat els tarragonins a fer-se valdre més i a enfocar més la ciutat cap enfora i, de l'altra, ha reivindicat el paper de les dones i de la cultura, a qui la pandèmia ha tocat més de ple,ha dit.\nEnguany, però, la pandèmia ha obligat a limitar la presència de públic a 600 persones assegudes -un aforament que no s'ha assolit- i a blindar la plaça de la Font amb tanques, vigilants de seguretat i agents de la Guàrdia Urbana.\nL'Ajuntament ha decidit restringir l'aparcament en les zones d'influència o proximitat a la Part Alta de Tarragona, impedir el consum de qualsevol tipus de beguda a la via pública i impedir l'obertura de negocis de venda de productes de consum a partir de les deu de la nit."
},
"extreme": {
"a1": "Comencen les festes de Santa Tecla a Tarragona amb la tronada i el pregó de l'actriu Agnès Busquets.",
"a2": "L’actriu Agnès Busquets no aconsegueix omplir una plaça de la Font amb aforament limitat durant la lectura del seu pregó.",
"a3": "Queden oberts els dies centrals de les festes de Santa Tecla a Tarragona, amb un pregó de l'actriu Agnès Busquets."
}
} |
440 | Com convocar un referèndum | Article del professor Ferran Armengol publicat originalment al Punt Avui | La idea de resoldre el conflicte Catalunya-Espanya mitjançant la convocatòria d’un referèndum va guanyant cada cop més pes en el debat sobiranista a Catalunya, tant en l’àmbit estrictament polític com entre l’opinió pública, que hi donaria suport en un 80%, segons algunes enquestes.
Hi ha, tanmateix, una notable confusió a l’hora de definir quin ha de ser l’objecte d’aquest referèndum i com convocar-lo, per la qual cosa cal fer algunes precisions.
En primer lloc, és important distingir un referèndum que té per objecte decidir la independència d’un territori d’un referèndum de reforma constitucional o estatutària.
L’un i l’altre se situen en dos nivells diferents.
El primer té per objecte decidir la creació (o no) d’un nou estat, membre de la comunitat internacional, i el segon pretén consultar la ciutadania d’un estat sobre una reforma de l’ordenament jurídic constitucional que no implica cap modificació en l’statu quo territorial.
Per aquesta raó, el fonament legal de l’un i l’altre és diferent.
El referèndum sobre la independència se situa en l’àmbit del dret internacional públic, que conté les normes sobre creació, modificació i extinció d’estats, i el referèndum de reforma constitucional o estatutària es regeix per la mateixa constitució i les normes que la desenvolupen.
Justament per això, un referèndum que tingui per objecte decidir si un territori s’independitza de l’estat al qual pertany no es pot regir per les regles de joc establertes en el marc constitucional per supòsits diferents, com la reforma constitucional o estatutària o qualsevol altre tipus de consulta popular.
Així s’ha vist en el rebuig del Tribunal Constitucional als intents de fer encaixar el procés sobiranista català en els mecanismes previstos en l’ordenament espanyol.
Ara bé, això no significa que el referèndum d’autodeterminació o independència sigui forçosament “il·legal”.
El que cal és situar-lo en el marc legal adequat que, tal com s’ha exposat, no pot ser cap altre que l’internacional, i això ens condueix a l’aplicació del dret d’autodeterminació dels pobles.
Aquest dret és un dels principis estructurals del sistema de les Nacions Unides, segons disposa l’article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides, i és alhora el primer dels drets humans, tal com reconeixen els pactes sobre drets civils i polítics i sobre drets econòmics, socials i culturals, aprovats per l’Assemblea General de les Nacions Unides i posteriorment ratificats per la majoria d’estats, entre aquests Espanya.
La mateixa Assemblea General va definir el dret d’autodeterminació com el dret dels pobles a decidir sense ingerència externa el seu sistema polític, social, cultural i econòmic.
Com a principi estructural, ve lligat amb els de no ingerència i prohibició de l’ús de la força, consagrant la idea que siguin els mateixos pobles o nacions els que decideixin la seva condició estatal i el seu model socioeconòmic, després de segles en què s’havien dibuixat fronteres i països emprant la força.
I com a dret humà, té una dimensió no solament política sinó també econòmica, cultural i social.
Cal, per tant, entendre superada la visió tradicional que lliga el dret d’autodeterminació exclusivament amb els processos de descolonització.
La potència actual d’aquest dret es veu quan Vladímir Putin l’invoca per “blanquejar” la seva annexió de Crimea o quan els grups del PP i C’s llancen propostes al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya de “negació” del dret d’autodeterminació.
Els drets humans reconeguts en els tractats i acords internacionals s’integren, d’altra banda, amb el sistema constitucional espanyol, que preveu que els drets fonamentals que reconeix s’interpretin d’acord amb els convenis internacionals que els recullen (art. 10 CE).
Un d’aquests drets fonamentals és el de participació en els assumptes públics (art. 23.1), que es manifesta a través del referèndum.
Aquests preceptes constitucionals permetrien exercir pel poble català el seu dret d’autodeterminació, reconegut pel dret internacional, mitjançant un referèndum.
Naturalment, aquest referèndum hauria de versar exclusivament sobre l’opció de la independència, amb una alternativa binària (sí/no), i ser convocat pel Parlament de Catalunya, com a representant del poble català.
Però, per sobre de tot, cal tenir en compte que es tracta d’un dret exigible per la ciutadania, que no pot ser en cap cas objecte de delicte.
Més aviat serien aquells que ho obstaculitzin els que podrien incórrer en responsabilitat. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "S'ha de distingir entre un referèndum que té per objecte decidir la independència d’un territori i un referèndum de reforma constitucional o estatutària. Un referèndum sobre la independència no es regeix per la constitució, sinó pel dret internacional públic, mentre que un referèndum de reforma constitucional o estatutària es regeix per la mateixa constitució i les normes que la desenvolupen.",
"a2": "Perquè un referèndum sobiranista a Catalunya sigui vàlid, caldria situar-lo en el marc internacional. S’abrigaria sota el paraigua del dret fonamental de l’autodeterminació dels pobles, recollit en la Carta de les Nacions Unides i integrat en el sistema constitucional espanyol com a país membre. Hauria de respondre exclusivament a la qüestió de la independència i l’hauria de convocar el Parlament.",
"a3": "Sembla que el referèndum podria ser la forma de resoldre el conflicte polític Catalunya-Espanya. Per això, cal tenir clar que un referèndum sobre la independència entra dins dels drets internacionals públics i, a més, es tracta d'un dret de la ciutadania, motiu pel qual mai no es pot considerar un delicte."
},
"extractive": {
"a1": "En primer lloc, és important distingir un referèndum que té per objecte decidir la independència d’un territori d’un referèndum de reforma constitucional o estatutària.\nEl referèndum sobre la independència se situa en l’àmbit del dret internacional públic, que conté les normes sobre creació, modificació i extinció d’estats, i el referèndum de reforma constitucional o estatutària es regeix per la mateixa constitució i les normes que la desenvolupen.\nJustament per això, un referèndum que tingui per objecte decidir si un territori s’independitza de l’estat al qual pertany no es pot regir per les regles de joc establertes en el marc constitucional per supòsits diferents, com la reforma constitucional o estatutària o qualsevol altre tipus de consulta popular.\nPerò, per sobre de tot, cal tenir en compte que es tracta d’un dret exigible per la ciutadania, que no pot ser en cap cas objecte de delicte.",
"a2": "En primer lloc, és important distingir un referèndum que té per objecte decidir la independència d’un territori d’un referèndum de reforma constitucional o estatutària.\nJustament per això, un referèndum que tingui per objecte decidir si un territori s’independitza de l’estat al qual pertany no es pot regir per les regles de joc establertes en el marc constitucional per supòsits diferents, com la reforma constitucional o estatutària o qualsevol altre tipus de consulta popular.\nEl que cal és situar-lo en el marc legal adequat que, tal com s’ha exposat, no pot ser cap altre que l’internacional, i això ens condueix a l’aplicació del dret d’autodeterminació dels pobles. \nNaturalment, aquest referèndum hauria de versar exclusivament sobre l’opció de la independència, amb una alternativa binària (sí/no), i ser convocat pel Parlament de Catalunya, com a representant del poble català. ",
"a3": "La idea de resoldre el conflicte Catalunya-Espanya mitjançant la convocatòria d’un referèndum va guanyant cada cop més pes en el debat sobiranista a Catalunya, tant en l’àmbit estrictament polític com entre l’opinió pública, que hi donaria suport en un 80%, segons algunes enquestes. \nEn primer lloc, és important distingir un referèndum que té per objecte decidir la independència d’un territori d’un referèndum de reforma constitucional o estatutària.\nJustament per això, un referèndum que tingui per objecte decidir si un territori s’independitza de l’estat al qual pertany no es pot regir per les regles de joc establertes en el marc constitucional per supòsits diferents, com la reforma constitucional o estatutària o qualsevol altre tipus de consulta popular.\nPerò, per sobre de tot, cal tenir en compte que es tracta d’un dret exigible per la ciutadania, que no pot ser en cap cas objecte de delicte."
},
"extreme": {
"a1": "Article del professor Ferran Armengol sobre com convocar un referèndum independentista, publicat originalment al Punt Avui.",
"a2": "Quines són les opcions perquè la convocatòria d’un referèndum independentista a Catalunya no sigui considerat il·legal?",
"a3": "El referèndum sobre la independència és un dret internacional públic i un dret exigible per la ciutadania, no un delicte."
}
} |
2,796 | Entrades esglaonades, controls de temperatura i gel: alumnes d'infantil, primària i ESO tornen a una escola de Barcelona | Les aules reobren amb grups reduïts per la custòdia dels més petits i la tutorització dels més grans | Els primers a tornar a l'escola han estat els més petits, d'educació infantil, i ho han fet a les 9 del matí.
Més tard, a les 9.30 han arribat els de 3r d'ESO per una altra porta i a les 10 del matí ho han fet els de 3r i 6è de primària per la mateixa entrada que els petits.
Així ha reobert les portes a l'Institut Escola Costa i Llobera de Barcelona, que de forma esglaonada ha anat repetint un mateix ritual amb cada arribada: control de temperatura i rentat de mans amb gel hidroalcohòlic abans d'entrar.
Un cop a dins, grups reduïts, de fins a vuit per aula, en el cas d'infantil, tretze a primària i fins a quinze a secundària.
La directora del centre, Dolors Bastida, explica que en el cas d'infantil, s'han limitat a la custòdia dels nens i nenes amb pares que no tenen flexibilitat laboral.
En el cas de primària i secundària es farà una atenció tutorial i un "acompanyament emocional".
"Fer un ritual de tancament de curs (...), fer una valoració del confinament, allò que hem viscut, mirant-nos als ulls", assenyala.
A més, s'ha optat per fer "mitjos grups" de 90 minuts per fer acció tutorial, és a dir, organitzar dos torns per classe de manera que siguin un màxim de 15 alumnes en el cas d'educació secundària.
Amb tot, en aquesta escola no només s'han limitat als cursos que han de passar d'etapa, com pot ser 4t d'ESO, sinó que volen que puguin fer el tancament de curs tots els alumnes que ho vulguin, amb independència del curs en què es troben.
En el cas de batxillerat, es reprendrà activitat presencial a l'aula depenent del professorat disponible i sempre que siguin grups reduïts i està previst que aquesta setmana ja comencin alguns.
Ignasi Branchadell, coordinador pedagògic de secundària al centre, explica que els professors ja van venir la setmana passada per començar a "endreçar aules" ."Vam treure taules, vam buidar-les i vam deixar sortides d'emergència", comenta.
Així, en els darrers dies i preveient el pas a la fase 2 ja van treure taules de les aules, van marcar els terres i les distàncies entre alumnes i definir espais i itineraris de circulació.
A més, han optat per fer entrades esglaonades i des de dues portes diferents per evitar que els grups es trobin entre ells.
A més, afirma Branchadell, han procurat que siguin cursos bastant allunyats perquè en cas que es vegin o es trobin s'evita la tendència natural de parlar o saludar-se quan es coneix algú.
A banda, quan una aula queda buida d'alumnes es desinfecta i mentrestant se n'utilitza una altra que ja és neta.
Si per als més petits el missatge és més difícil, els més grans ja es coneixen que cal anar amb la mascareta, rentar-se les mans sovint o intentar mantenir les distàncies.
Amb tot, alguns no tenen tan clar què faran aquests dies a l'aula i pregunten als professors què faran exactament.
Presència d'entre el 10 i el 80% d'alumnes
Segons Bastida, en el cas d'infantil han assistit a l'escola un total de quinze alumnes, set en una aula i vuit en una altra, fet que suposa el 10% del total d'alumnat d'aquesta etapa.
Admet que fins a "última hora" preveien una situació difícil i amb "moltes dificultats" pel que marcaven les instruccions però celebra la "tranquil·litat" de poder fer un acompanyament als nens "des de la proximitat".
En el cas de primària i secundària s'han acollit al retorn presencial a l'escola entre el 70 i el 80% dels alumnes.
Tot i que Bastida respecta les decisions de cada centre, defensa que en el cas del Costa i Llobera l'acció tutorial i l'acompanyament era important.
En una línia similar s'expressa Ignasi Branchadell.
"Costa i Llobera té una gran tradició tutorial, creiem que tancar aquest capítol sense la presència física del tutor i els companys és bastant estrany", apunta recordant que l'opció de retornar a l'aula és voluntària.
Mirada fixada en el curs vinent
Aquests dies, diu Bastida, els mestres aprofiten per demanar als estudiants com s'imaginen el curs vinent, que serà "diferent".
La directora del centre ja augura que els espais són "limitats" i encara no saben quin serà l'increment "real" de les plantilles.
"Tot dependrà de l'evolució de la pandèmia, d'allò que marqui Salut", diu sobre les ràtios i les mesures que hauran de prendre a partir del setembre.
"El que desitjaríem és poder obrir amb mesures de seguretat i per a tots els alumnes, l'escola de tu a tu no es la mateixa que darrere d'una pantalla d'ordinador", admet.
Per això, afegeix que és "evident" que calen recursos, pressupost i més docents de cara el curs vinent i perquè s'inicii "de la manera que cal als alumnes". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "S'han reobert les aules a l'Institut Escola Costa i Llobera de Barcelona, amb control de temperatura, rentat de mans amb gel hidroalcohòlic abans d'entrar i grups reduïts a l'interior. En el cas d'infantil es realitzarà la custòdia dels fills de pares que no tenen flexibilitat laboral. En el cas de primària i secundària es farà una atenció tutorial. ",
"a2": "Mentre esperen les instruccions sanitàries per a l’any vinent, al Costa i Llobera de Barcelona s’han obert les portes per tutoritzar i acompanyar els estudiants en el tancament del curs escolar vigent. L’escola ha decidit donar aquesta oportunitat als alumnes de totes les etapes, això sí, amb estrictes mesures de seguretat, una entrada esglaonada i grups reduïts a les aules.",
"a3": "L'Institut Escola Costa i Llobera de Barcelona ha tornat a obrir les portes, amb grups reduïts, entrades esglaonades, control de temperatura en arribar i rentat de mans amb gel hidroalcohòlic. Alguns alumnes reconeixen que no saben ben bé què faran aquests dies a l'aula, on s'espera que l'assistència presencial sigui bastant reduïda."
},
"extractive": {
"a1": "Així ha reobert les portes a l'Institut Escola Costa i Llobera de Barcelona, que de forma esglaonada ha anat repetint un mateix ritual amb cada arribada: control de temperatura i rentat de mans amb gel hidroalcohòlic abans d'entrar.\nA més, s'ha optat per fer \"mitjos grups\" de 90 minuts per fer acció tutorial, és a dir, organitzar dos torns per classe de manera que siguin un màxim de 15 alumnes en el cas d'educació secundària.\nAmb tot, en aquesta escola no només s'han limitat als cursos que han de passar d'etapa, com pot ser 4t d'ESO, sinó que volen que puguin fer el tancament de curs tots els alumnes que ho vulguin, amb independència del curs en què es troben.\nSegons Bastida, en el cas d'infantil han assistit a l'escola un total de quinze alumnes, set en una aula i vuit en una altra, fet que suposa el 10% del total d'alumnat d'aquesta etapa.",
"a2": "Així ha reobert les portes a l'Institut Escola Costa i Llobera de Barcelona, que de forma esglaonada ha anat repetint un mateix ritual amb cada arribada: control de temperatura i rentat de mans amb gel hidroalcohòlic abans d'entrar. \nUn cop a dins, grups reduïts, de fins a vuit per aula, en el cas d'infantil, tretze a primària i fins a quinze a secundària. \nAmb tot, en aquesta escola no només s'han limitat als cursos que han de passar d'etapa, com pot ser 4t d'ESO, sinó que volen que puguin fer el tancament de curs tots els alumnes que ho vulguin, amb independència del curs en què es troben.\n\"Tot dependrà de l'evolució de la pandèmia, d'allò que marqui Salut\", diu sobre les ràtios i les mesures que hauran de prendre a partir del setembre.",
"a3": "Així ha reobert les portes a l'Institut Escola Costa i Llobera de Barcelona, que de forma esglaonada ha anat repetint un mateix ritual amb cada arribada: control de temperatura i rentat de mans amb gel hidroalcohòlic abans d'entrar.\nAmb tot, en aquesta escola no només s'han limitat als cursos que han de passar d'etapa, com pot ser 4t d'ESO, sinó que volen que puguin fer el tancament de curs tots els alumnes que ho vulguin, amb independència del curs en què es troben.\nEn el cas de batxillerat, es reprendrà activitat presencial a l'aula depenent del professorat disponible i sempre que siguin grups reduïts i està previst que aquesta setmana ja comencin alguns.\nSegons Bastida, en el cas d'infantil han assistit a l'escola un total de quinze alumnes, set en una aula i vuit en una altra, fet que suposa el 10% del total d'alumnat d'aquesta etapa."
},
"extreme": {
"a1": "Es reobren les aules a l'Institut Escola Costa i Llobera de Barcelona, amb control de temperatura i gel hidroalcohòlic.",
"a2": "Una escola de Barcelona incorpora mesures sanitàries per poder tancar el curs escolar de manera presencial.",
"a3": "Les escoles de Barcelona d'infantil, primària i ESO reobren les portes amb diverses restriccions i normatives a causa de la pandèmia."
}
} |
1,957 | La xiulada contra el rei podrà ser seguida en directe al web de Catalunya Acció | PREMSA INTERNACIONAL
La següent nota de premsa sobre la protesta durant la final de la Copa s’ha enviat a la premsa internacional:
Catalunya Acció, political organitzation that works to achieve the independence of Catalonia, and ESAIT, platform that claims the right to officialise Basque sports teams, call to boycott the Spanish anthem and the presence of King Juan Carlos I, at the Spanish Cup final that will be played at Mestalla (Valencia), FC Barcelona vs Athletic Club Bilbao, on Wednesday, May 13th.
Mr.
Santiago Espot, CEO Catalunya Accio, calls to "whistle and turn the public's backs to the Spanish anthem at the moment that their maximum representative, King Juan Carlos, takes his seat at the box".
Mr.
Espot added that "apart from this action to supporters, “...we also call all Catalans all over our country, from Salses to Guardamar, and from Fraga to Mahon, to protest from their homes, balconies, from wherever they are, this anthem.
We invite all Basques to do the same too.
Not only be Mestalla a protest against this imposition, but all the Basque Country -Euskalherria- and all Catalonia, a demonstration against all the impositions from the Spanish State".
REACCIÓ ESPANYOLA
A la premsa digital espanyola s’ha produït una reacció molt important (El Mundo, ABC, La Razón, la COPE, Las Províncias, etc.) com a resposta a la conferència de premsa realitzada ahir dia 11 de maig a Barcelona per Catalunya Acció i ESAIT.
Si voleu llegir totes les reaccions només cal que poseu les tres paraules Catalunya Acció Esait al buscador del Google.
A continuació en teniu una petita mostra del diari El Mundo i de 20 minutos.
MADRID | BARCELONA.- Las organizaciones independentistas 'Catalunya Acció' y 'Esait' han pedido a los aficionados del Athletic y el Barça recibir con una pitada al himno español.
Detrás de esta protesta se encuentran la organización 'Catalunya Acció' y la plataforma 'Esait' (Grupo de Opinión a favor de las Selecciones Vascas), que refrendaron su acuerdo en Barcelona.
Santiago Espot, presidente ejecutivo de 'Catalunya Acció', hizo un llamamiento a las dos aficiones para "silbar y dar la espalda el himno español en el momento en que el Borbón, su máximo representante, haga su entrada en el palco'.
Para Espot, esta estrategia pretende que Mestalla sea un "clamor" en contra de las "imposiciones del Estado español".
Por otro lado, la 'Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas', que se había desmarcado de esta iniciativa en un primer momento, aprovechó asimismo la cercanía de la final para adherirse a las protestas.
En un manifiesto donde reitera su propósito de que las federaciones catalanas sean reconocidas a nivel internacional, anunció asimismo el reparto de 5.000 silbatos con el lema 'Una nación, una selección'.
Estas iniciativas pueden alterar la normalidad de un partido considerado la mayor fiesta del fútbol español, con dos aficiones llenando de colorido la ciudad neutral.
Además, desde hace unos años, este duelo pone punto y final a la temporada ante la mirada del Rey, que entrega el trofeo al capitán del equipo vencedor.
20 MINUTOS
Independentistas vascos y catalanes se unen para boicotear el himno español en la final
Barça-Athletic, final de Copa del Rey 2009.
Minuteca todo sobre:
20MINUTOS.ES. 12.05.2009 - 09:08h
El himno español podría ser pitado durante la final de Copa del Rey que se disputa mañana miércoles entre el Barça y el Athletic en el estadio de Mestalla.
Si los aficionados que asistan al encuentro hacen uso del silbato que algunas asociaciones nacionalistas repartirán, el escándalo podría ser monumental durante dicha final.
Las plataformas 'Catalunya Acció' y 'Esait' (Grupo de Opinión a favor de las Selecciones Vascas) han llegado a un acuerdo para que el himno español sea boicoteado antes del inicio del encuentro.
Según Santiago Espot, presidente ejecutivo de 'Catalunya Acció', quieren hacer un llamamiento a la afición para que "piten y den la espalda al himno" justo en el momento que "el Rey haga su entrada en el palco".
Con ello, quieren conseguir que Mestalla sea un "clamor" en contra de las "imposiciones del Estado español".
Además, 'Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas' finalmente se ha unido también a esta iniciativa, y ha repartido 5.000 silbatos con el lema "Una nación, una selección".
Lo que piden es que las federaciones catalanas sean reconocidas a nivel internacional. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Catalunya Acció i ESAIT, en conferència de premsa a Barcelona, han demanat xiular i donar l'espatlla al rei quan soni l'himne espanyol a la final de la Copa del Rei de futbol entre el Barça i l'Athletic Club Bilbao. A la premsa digital espanyola (El Mundo, ABC, La Razón, la COPE, Las Provincias, etc.) s’ha produït una reacció molt important.",
"a2": "La nota de premsa internacional, enviada per associacions basques i catalanes, promovent la xiulada a l’himne espanyol durant la final de la Copa del Rei a Mestalla, ha tingut molta repercussió. Molts diaris digitals han informat que, amb el boicot al rei i als símbols nacionals, els independentistes pretenen protestar contra les imposicions de l’Estat.",
"a3": "La final de la Copa del Rei es disputarà demà entre el Barça i l'Athletic a l'estadi de Mestalla. La premsa internacional ha rebut una nota de premsa sobre una protesta, en què s'indica que les organitzacions independentistes \"Catalunya Acció\" i \"Esait\" han demanat als aficionats que xiulin quan soni l'himne d'Espanya."
},
"extractive": {
"a1": "A la premsa digital espanyola s’ha produït una reacció molt important (El Mundo, ABC, La Razón, la COPE, Las Províncias, etc.) com a resposta a la conferència de premsa realitzada ahir dia 11 de maig a Barcelona per Catalunya Acció i ESAIT.\nSantiago Espot, presidente ejecutivo de 'Catalunya Acció', hizo un llamamiento a las dos aficiones para \"silbar y dar la espalda el himno español en el momento en que el Borbón, su máximo representante, haga su entrada en el palco'.\nEl himno español podría ser pitado durante la final de Copa del Rey que se disputa mañana miércoles entre el Barça y el Athletic en el estadio de Mestalla.\nSegún Santiago Espot, presidente ejecutivo de 'Catalunya Acció', quieren hacer un llamamiento a la afición para que \"piten y den la espalda al himno\" justo en el momento que \"el Rey haga su entrada en el palco\".",
"a2": "A la premsa digital espanyola s’ha produït una reacció molt important (El Mundo, ABC, La Razón, la COPE, Las Províncias, etc.) com a resposta a la conferència de premsa realitzada ahir dia 11 de maig a Barcelona per Catalunya Acció i ESAIT. \nIndependentistas vascos y catalanes se unen para boicotear el himno español en la final Barça-Athletic, final de Copa del Rey 2009.\nSegún Santiago Espot, presidente ejecutivo de 'Catalunya Acció', quieren hacer un llamamiento a la afición para que \"piten y den la espalda al himno\" justo en el momento que \"el Rey haga su entrada en el palco\". \nCon ello, quieren conseguir que Mestalla sea un \"clamor\" en contra de las \"imposiciones del Estado español\". ",
"a3": "A la premsa digital espanyola s’ha produït una reacció molt important (El Mundo, ABC, La Razón, la COPE, Las Províncias, etc.) com a resposta a la conferència de premsa realitzada ahir dia 11 de maig a Barcelona per Catalunya Acció i ESAIT.\nLas organizaciones independentistas 'Catalunya Acció' y 'Esait' han pedido a los aficionados del Athletic y el Barça recibir con una pitada al himno español.\nEl himno español podría ser pitado durante la final de Copa del Rey que se disputa mañana miércoles entre el Barça y el Athletic en el estadio de Mestalla.\nSegún Santiago Espot, presidente ejecutivo de 'Catalunya Acció', quieren hacer un llamamiento a la afición para que \"piten y den la espalda al himno\" justo en el momento que \"el Rey haga su entrada en el palco\"."
},
"extreme": {
"a1": "Catalunya Acció i ESAIT, en conferència de premsa a Barcelona, demanen xiular contra el rei a la final de Copa.",
"a2": "Catalunya Acció i ESAIT impulsen una iniciativa per xiular l’himne i girar l’esquena al rei durant la final de Copa. ",
"a3": "S'espera xiulada a l'himne d'Espanya a la final de la Copa del Rei entre el Barça i l'Athletic a Mestalla."
}
} | |
2,256 | Vila confirma l'increment del 9,3% en un pressupost de Cultura que "queda curt" | El conseller al·lega que els comptes són hereus d'un context de recessió i valora el punt "d'inflexió" que representen | El departament de Cultura disposarà el 2017 de 261 milions d'euros, que suposen un increment del 9,3% sobre els comptes del 2015, prorrogats l'any passat.
Aquest augment situa el pressupost de cultura en el 0,8% del total dels comptes de la Generalitat, és a dir, lluny de l'aspiració del sector per assolir el 2%.
Així ho ha reconegut aquest dijous el conseller de Cultura, Santi Vila, en la presentació pública de les xifres del departament al Parlament de Catalunya.
Vila posa en valor la "inflexió" que suposa disposar de 261 milions d'euros –"un increment molt important", ha remarcat- però confia que el creixement s'accentuï en propers exercicis perquè la xifra "queda curta" en relació a "les necessitats de les polítiques culturals".
Tal i com constava al projecte de pressupostos per al 2017 que el Govern va presentar a finals de novembre, Cultura comptarà amb 261 milions d'euros, és a dir, 22,2 més que l'any passat i l'anterior.
El conseller Vila ha detallat aquest dijous les partides concretes d'aquests comptes, que si bé creixen un 9,3% respecte els darrers, segueixen representant només un 0,8% del total del pressupost de la Generalitat.
Els grups parlamentaris de Ciutadans, CSQP, PSC i PP que havien presentat esmena a la totalitat als comptes del departament, principalment per la seva infradotació, l'han reiterat després d'escoltar les explicacions del conseller.
De la seva banda, la representant de la CUP, Mireia Boya, ha qualificat de "continuistes" els pressupostos i de propis d'una "Autonomia intervinguda", però el grup ha evitat presentar una esmena a la totalitat.
Amb el seu vot contrari i el dels representants del grup parlamentari de Junts pel Sí, la Comissió de Cultura ha rebutjat les esmenes a la totalitat al pressupost de Cultura pel 2017, que seguirà el seu tràmit parlamentari.
Vila ha justificat les limitacions dels comptes del 2017 per ser "fills i hereus" d'un context de recessió econòmica, d'una "herència basada en el sobre endeutament", i "d'una retirada sagnant" de l'Estat en les seves aportacions en matèria cultural (especialment en els grans equipaments culturals catalans).
El conseller ha considerat que es pot parlar de "regeneració pressupostària", per referir-se a l'increment en la dotació de bona part de les partides (entitats, programes, equipaments culturals, polítiques culturals).
El detall dels comptes mostra que l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) és el més ben dotat amb 78,3 milions, un creixement de més de 8 punts i un 26,6% del pressupost.
El segueixen les grans institucions culturals, que rebran 61,1 milions (el percentatge creix quatre punts fins el 20,8% del total).
En aquest àmbit, el MNAC disposarà d'un milió més (15,3), però en canvi el TNC perdrà pes i es quedarà en 10 milions d'euros, per exemple.
El patrimoni cultural serà el tercer àmbit més dotat econòmicament, i s'hi destinaran 50,6MEUR (un 17,2%); Cultura destinarà a la promoció de la llengua catalana 37,4MEUR (12,7%), 13 milions a la internacionalització de la cultura i 6,6 a l'associacionisme.
Pel que fa a les direccions generals i les despeses derivades del funcionament del propi departament, el pressupost hi destina 47,4 milions, el 16,1% del pressupost.
Vila ha insistit avui en la "dimensió social" que vol donar a les polítiques culturals durant aquesta legislatura i que, al seu parer, es tradueix als comptes.
Polítiques encaminades, diu el conseller, a "fer accessible la cultura a tothom" més enllà de la seva condició social i situació econòmica.
En aquest sentit, el conseller ha desitjat que la legislatura "sigui recordada" per la política desplegada en el sistema públic de lectura, i concretament amb el Pla Específic de Biblioteques, reprès enguany amb un programa d'ajuts dotat amb 2,8 milions d'euros.
Les partides destinades a la internacionalització tindran un increment del 28% amb l'objectiu de donar suport "als nostres creadors i difondre la nostra realitat cultural", ha destacat Vila. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El conseller de Cultura, Santi Vila, ha presentat públicament les xifres del departament al Parlament de Catalunya. Ha explicat que el departament de Cultura disposarà el 2017 de 261 milions d'euros, un increment del 9,3% sobre els comptes del 2015, prorrogats l'any passat. El pressupost de cultura passa a ser el 0,8% del total dels comptes de la Generalitat.",
"a2": "Els pressupostos de 2017 destinaran més partides a Cultura. Un esforç, però, insuficient per a la majoria de partits. Malgrat tot, el conseller Vila ha considerat que és una aportació important per posar la cultura a l’abast de tothom. També ha justificat aquestes limitacions econòmiques per la situació de crisi i de recessió, però confia que les dotacions continuaran augmentant. ",
"a3": "El pressupost del departament de Cultura per l'any 2017 serà de 261 milions d'euros, un 9,3% més que els de l'any 2015. Tot i que el conseller Santi Vila ha dit que és un augment important, confia que aquesta xifra augmenti en el futur, ja que cal tenir en compte que la xifra és encara insuficient per a les necessitats culturals."
},
"extractive": {
"a1": "El departament de Cultura disposarà el 2017 de 261 milions d'euros, que suposen un increment del 9,3% sobre els comptes del 2015, prorrogats l'any passat.\nAquest augment situa el pressupost de cultura en el 0,8% del total dels comptes de la Generalitat, és a dir, lluny de l'aspiració del sector per assolir el 2%.\nAixí ho ha reconegut aquest dijous el conseller de Cultura, Santi Vila, en la presentació pública de les xifres del departament al Parlament de Catalunya.\nEl detall dels comptes mostra que l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) és el més ben dotat amb 78,3 milions, un creixement de més de 8 punts i un 26,6% del pressupost.",
"a2": "El departament de Cultura disposarà el 2017 de 261 milions d'euros, que suposen un increment del 9,3% sobre els comptes del 2015, prorrogats l'any passat.\nAquest augment situa el pressupost de cultura en el 0,8% del total dels comptes de la Generalitat, és a dir, lluny de l'aspiració del sector per assolir el 2%.\nVila posa en valor la \"inflexió\" que suposa disposar de 261 milions d'euros –\"un increment molt important\", ha remarcat- però confia que el creixement s'accentuï en propers exercicis perquè la xifra \"queda curta\" en relació a \"les necessitats de les polítiques culturals\". \nPolítiques encaminades, diu el conseller, a \"fer accessible la cultura a tothom\" més enllà de la seva condició social i situació econòmica.",
"a3": "El departament de Cultura disposarà el 2017 de 261 milions d'euros, que suposen un increment del 9,3% sobre els comptes del 2015, prorrogats l'any passat.\nAquest augment situa el pressupost de cultura en el 0,8% del total dels comptes de la Generalitat, és a dir, lluny de l'aspiració del sector per assolir el 2%. \nVila posa en valor la \"inflexió\" que suposa disposar de 261 milions d'euros –\"un increment molt important\", ha remarcat- però confia que el creixement s'accentuï en propers exercicis perquè la xifra \"queda curta\" en relació a \"les necessitats de les polítiques culturals\".\nEl detall dels comptes mostra que l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) és el més ben dotat amb 78,3 milions, un creixement de més de 8 punts i un 26,6% del pressupost."
},
"extreme": {
"a1": "El conseller de Cultura, Santi Vila, confirma que el departament tindrà un increment del 9,3% sobre els comptes del 2015.",
"a2": "Vila valora positivament l’increment del 9,3 % en el pressupost de Cultura, encara que espera més de cara al futur. ",
"a3": "El departament de Cultura tindrà un pressupost pel 2017 un 9,3% major que els comptes del 2015."
}
} |
1,907 | La CUP proposa «forçar embats» per fer un referèndum «en un procés de mínim tres anys» | Els cupaires debaten la proposta política per a les eleccions catalanes en 52 debats telemàtics | La CUP proposa desencallar la situació política a Catalunya "forçant embats" amb l'Estat i "superant els límits de la llei" en el pla social.
Segons han explicat fonts de la formació anticapitalista a l'ACN, la proposta política que els cupaires preparen per a les eleccions aposta per buscar la confrontació permanent amb l'Estat amb lleis socials que traspassin les competències de la Generalitat i desobeint si el Tribunal Constitucional les tomba.
Això, creuen, evidenciaria que és "impossible" desenvolupar polítiques socials en el marc estatal i acabaria forçant un nou referèndum d'autodeterminació.
Encara que rebutgen posar dates, asseguren que serà un procés "de mínim 2 o 3 anys" perquè que tingui "legitimitat i continuïtat"
Aquesta ponència, que encara està subjecta a esmenes, es debat al llarg d'aquest cap de setmana en 52 debats telemàtics on participen uns 520 militants.
Segons les mateixes fonts, l'objectiu central de la ponència és tornar a posar a la CUP en una posició "decisiva", com creuen que ja van tenir en el context del referèndum de l'1-O.
Això no implicaria necessàriament que els cupaires tinguessin responsabilitats a Govern, sinó simplement que tinguessin suficient força per incidir en les decisions polítiques al país.
Si es complissin les seves expectatives de força, els cupaires buscaran engegar diversos "embats i conflictes" amb l'Estat per garantir "unes condicions de vida dignes".
Això es podria materialitzar tant amb l'aprovació i implementació de lleis com amb mobilització al carrer, tot plegat per "superar els límits de la llei" i "forçar el Govern català" com creuen que ja van fer l'octubre del 2017.
En demostrar-se que és "inassumible" aconseguir unes bones condicions socials formant part de l'estat espanyol, la CUP creu que seria moment d'"acumular forces" i "forçar el dret a l'autodeterminació".
Per fer això, però, refusen posar dates concretes perquè caldrà preparar bé el terreny perquè pugui tenir "legitimitat i continuïtat", cosa que lamenten que no va succeir l'1-O.
Assenyalen que ara mateix la prioritat és la pandèmia i les condicions socials, però aposten per aprofitar el procés actual per "construir el moment" i "posar les condicions" per celebrar un referèndum.
Segons els cupaires, tot el pla s'estructura al voltant de tres eixos.
En primer lloc situen el rescat social per garantir unes condicions de vida i laborals dignes.
A banda, se centraran en la construcció de sobiranies, amb l'aposta per una banca pública en el marc de l'econòmica o per la creació d'una empresa pública d'energia emmarcada en la sobirania energètica.
Finalment, el darrer eix és el relatiu als drets i llibertats, que es traduiria en els diversos embats per forçar una superació del marc jurídic estatal i la celebració d'un referèndum.
Taula de diàleg
En relació a la taula de diàleg, fonts cupaires lamenten que ara mateix es tracta d'un espai on es negocia sobre el dret a l'autodeterminació, mentre que ells aposten perquè sigui una negociació sobre com es pot exercir aquest dret, amb un ordre del dia clar.
Per tant, consideren que ara per ara és un espai "buit i sense sentit" on es fan "equilibris entre partits" i "es negocia a canvi d'interessos".
Si en el marc d'aquesta taula no s'avança en la resolució del conflicte, la CUP aposta per activar la via unilateral.
Revertir "la decadència"
Aquest dissabte se celebra la primera jornada dels "Nodes: debats d'Unitat Popular" on els cupaires debaten la proposta política.
Un cop acabin els debats s'engegarà el procés d'esmenes, que acabarà l'11 de novembre.
"Volem revertir el cicle de deteriorament institucional, econòmic i social que hem viscut amb el Govern de JxCat i ERC", ha explicat el diputat de la CUP Carles Riera a l'inici d'una de les trobades.
Segons Riera, les properes eleccions són una oportunitat per "acabar amb la caiguda lliure" i "la decadència" a la que els partits de Govern han portat el moviment independentista.
El diputat cupaire ha defensat la proposta política per "fixar fites concretes" i treballar una estratègia que pugui fer efectiu el dret a l'autodeterminació. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La proposta política de la CUP per a les eleccions entrants aposta per buscar la confrontació permanent amb l'Estat amb lleis socials que traspassin les competències de la Generalitat i desobeint si el Tribunal Constitucional les tomba. Això, creuen, acabaria forçant un nou referèndum d'autodeterminació. La CUP assegura que serà un procés d'un mínim de 2 o 3 anys.",
"a2": "La CUP vol revertir el debilitament actual de l’independentisme amb una estratègia de desobediència sistemàtica i d’enfrontament persistent amb l’Estat. Impulsant polítiques socials transgressores, la formació intentarà demostrar que les institucions espanyoles impedeixen que Catalunya avanci i exigirà un altre referèndum per a remeiar-ho. Els anticapitalistes no posen, però, terminis. Aquesta vegada volen lligar-ho bé per comptar amb la legitimitat necessària.",
"a3": "Aquest cap de setmana hi haurà 52 debats telemàtics i una de les propostes que defensarà la CUP és la de desencallar la situació política a Catalunya mitjançant la confrontació permanent amb l'Estat i amb lleis socials que vagin més enllà de la Generalitat, per demostrar que no es poden desenvolupar polítiques socials en el marc estatal."
},
"extractive": {
"a1": "Segons han explicat fonts de la formació anticapitalista a l'ACN, la proposta política que els cupaires preparen per a les eleccions aposta per buscar la confrontació permanent amb l'Estat amb lleis socials que traspassin les competències de la Generalitat i desobeint si el Tribunal Constitucional les tomba.\nSegons les mateixes fonts, l'objectiu central de la ponència és tornar a posar a la CUP en una posició \"decisiva\", com creuen que ja van tenir en el context del referèndum de l'1-O.\nAssenyalen que ara mateix la prioritat és la pandèmia i les condicions socials, però aposten per aprofitar el procés actual per \"construir el moment\" i \"posar les condicions\" per celebrar un referèndum.\nEn relació a la taula de diàleg, fonts cupaires lamenten que ara mateix es tracta d'un espai on es negocia sobre el dret a l'autodeterminació, mentre que ells aposten perquè sigui una negociació sobre com es pot exercir aquest dret, amb un ordre del dia clar.",
"a2": "Segons han explicat fonts de la formació anticapitalista a l'ACN, la proposta política que els cupaires preparen per a les eleccions aposta per buscar la confrontació permanent amb l'Estat amb lleis socials que traspassin les competències de la Generalitat i desobeint si el Tribunal Constitucional les tomba.\nEn demostrar-se que és \"inassumible\" aconseguir unes bones condicions socials formant part de l'estat espanyol, la CUP creu que seria moment d'\"acumular forces\" i \"forçar el dret a l'autodeterminació\". \nAssenyalen que ara mateix la prioritat és la pandèmia i les condicions socials, però aposten per aprofitar el procés actual per \"construir el moment\" i \"posar les condicions\" per celebrar un referèndum.\nSegons Riera, les properes eleccions són una oportunitat per \"acabar amb la caiguda lliure\" i \"la decadència\" a la que els partits de Govern han portat el moviment independentista.",
"a3": "Segons han explicat fonts de la formació anticapitalista a l'ACN, la proposta política que els cupaires preparen per a les eleccions aposta per buscar la confrontació permanent amb l'Estat amb lleis socials que traspassin les competències de la Generalitat i desobeint si el Tribunal Constitucional les tomba.\nAixò, creuen, evidenciaria que és \"impossible\" desenvolupar polítiques socials en el marc estatal i acabaria forçant un nou referèndum d'autodeterminació.\nSegons les mateixes fonts, l'objectiu central de la ponència és tornar a posar a la CUP en una posició \"decisiva\", com creuen que ja van tenir en el context del referèndum de l'1-O.\nAssenyalen que ara mateix la prioritat és la pandèmia i les condicions socials, però aposten per aprofitar el procés actual per \"construir el moment\" i \"posar les condicions\" per celebrar un referèndum."
},
"extreme": {
"a1": "La CUP proposa buscar la confrontació permanent amb l'Estat amb lleis socials i desobeint si el Tribunal Constitucional les tomba.",
"a2": "La CUP proposa una confrontació radical amb l’Estat per rellançar el moviment independentista de cara a les properes eleccions.",
"a3": "La CUP suggereix desencallar la situació política a Catalunya amb la desobediència i una confrontació permanent amb l'Estat."
}
} |
1,164 | Junqueras desenterra la DUI | El vicepresident crida a coordinar les institucions i la mobilització social i recorda que el programa de JxSí preveu declarar la independència si l'Estat fa inviable l'autogovern | Sala i Martín reclama fer pedagogia explicant que el TC veta mesures contra la pobresa energètica més que amb el relat del dèficit fiscal | El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha recordat aquest dimarts que l'opció d'una declaració unilateral d'independència segueix sobre la taula.
Ho ha fet interpel·lat per l'economista Xavier Sala i Martín, que ha apostat per declarar la independència l'endemà de la data prevista per fer el referèndum, en cas que l'Estat el freni a la força.
"Això està recollit en el programa electoral", ha afirmat Junqueras, que s'ha referit a la "clàusula de desbloqueig" prevista en cas que el govern espanyol faci inviable seguir amb el full de ruta previst.
En concret, el programa de Junts pel Sí preveu: "En el cas que l'estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegi l’autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l'aprovació de la Llei de transitorietat jurídica".
De la mateixa manera, Junqueras també ha subratllat aquest dimarts la necessitat d'accentuar la coordinació institucional i la mobilització social de cara als mesos previs al referèndum.
"Que l'Estat té moltes eines ja en som conscients.
La nostra força està en la coordinació de l'actuació institucional i la mobilització social", ha afirmat.
Coordinar les institucions i la mobilització social
"Allà on trobem una força que l'Estat no té és en la mobilització", ha subratllat, motiu pel qual "totes les potes han de treballar de forma coordinada", en referència al Govern, la majoria parlamentària, el món local, les associacions sobiranistes i la societat, ja que "la mobilització social serà imprescindible per celebrar i guanyar el referèndum".
D'aquesta manera, el número dos del Govern ha subratllat que caldrà una "mobilització social que acompanyi cadascuna de les decisions que es prenguin des del Parlament i el Govern", així com les decisions d'aquestes institucions hauran d'acompanyar, al seu torn, la mobilització social.
De fet, ha rebutjat opinar sobre les diferències que han aflorat els darrers dies entre el PDECat i ERC: "No tinc per costum tirar-nos els plats pel cap amb ningú".
Adequar els terminis de decisió a la cohesió del sobiranisme
Per això, preguntat pels terminis amb què es prendran les properes decisions de cara al referèndum -està previst que fins a finals de maig no s'enterri la recerca de la via pactada-, Junqueras ha justificat que encara no es pacti la data i la pregunta per la necessitat de preservar el consens dels agents implicats en el Pacte Nacional pel Referèndum, precisament per mantenir els "màxim nivells d'implicació entre el màxim nombre d'agents possible".
I és que aquesta mobilització i una votació massiva, aconseguida gràcies a un suport molt transversal al referèndum, és el que "contribueix i molt a legitimar aquest procés, a ulls interns o externs".
Per tant, si es vol que la votació sigui "vinculant, que tingui unes conseqüències", "l'endemà és molt important" i dependrà del suport social que hagi obtingut.
"Tenim pressa, però hem de tenir en compte la feina del Pacte Nacional pel Referèndum, i això no és incompatible", ha insistit.
Un nou relat per difondre l'independentisme
Al seu torn, Sala i Martín ha demanat unitat entre les forces independentistes, ja que "les batalles fan destrempar", i ha exposat que, des de fora, es vol que els catalans puguin votar el seu futur, però preferirien que ho fessin a favor de seguir a Espanya.
"[Els espanyols] dominen la premsa, a fora creuen que Espanya és un país normal", ha apuntat, i ha reclamat afinar els arguments pels quals es reclama la independència, atès que "se'n riuen quan parles de dèficit fiscal", ja que entenen que, com a territori ric, pertoca pagar més.
En canvi, ha opinat que és molt més efectiu explicar qüestions com les sentències del Tribunal Constitucional contra la prohibició dels toros o contra la mesures contra la pobresa energètica, o les inhabilitacions d'Artur Mas i els altres membres del Govern que van organitzar el 9-N.
"Hem de fer un altre relat, explicar històries de per què som diferents", ha insistit, entre les quals també hi poden haver "components econòmics", com la relació entre les grans empreses i els poders econòmics de Madrid, amb els seus favors creuats.
Finalment, Junqueras i Sala i Martín han defensat que la República catalana serà capaç de pagar les pensions dels jubilats catalans, així com l'economista ha assenyalat que el deute espanyol haurà de pagar-lo Espanya i que, en tot cas, haurà de negociar amb la Generalitat que el nou estat n'assumeixi una part, motiu pel qual els incentius per pactar la separació també existeixen per la seva part.
Així mateix, el vicepresident català s'ha mostrat convençut que els "comuns" anirien a votar en un referèndum unilateral, tal com assenyala una enquesta d'ERC publicada per NacióDigital. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha cridat a coordinar les institucions i la mobilització social i ha recordat que el programa de JxSí preveu una declaració unilateral d'independència si l'Estat fa inviable l'autogovern. Sobre els terminis per a les properes decisions de cara al referèndum, ha dit que fins a finals de maig no es descarta la via pactada.",
"a2": "Junqueras ha remarcat que la basa de l’independentisme per fer front a l’Estat ha de ser la mobilització social i la coordinació de totes les forces. Igualment, ha contemplat la possibilitat de declarar la independència unilateralment si el govern espanyol decideix boicotejar el full de ruta sobiranista. Finalment, s’ha fet una crida per explicar millor els motius del moviment separatista.",
"a3": "El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, juntament amb l'economista Xavier Sala i Martín, ha recordat que el programa de Junts pel Sí preveu que, si el govern espanyol bloqueja l'autogovern de Catalunya, procediran a proclamar la independència. Junqueras ha demanat també coordinació institucional i mobilització social per afrontar els mesos previs al referèndum."
},
"extractive": {
"a1": "El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha recordat aquest dimarts que l'opció d'una declaració unilateral d'independència segueix sobre la taula.\nHo ha fet interpel·lat per l'economista Xavier Sala i Martín, que ha apostat per declarar la independència l'endemà de la data prevista per fer el referèndum, en cas que l'Estat el freni a la força.\nEn concret, el programa de Junts pel Sí preveu: \"En el cas que l'estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegi l’autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l'aprovació de la Llei de transitorietat jurídica\".\nFinalment, Junqueras i Sala i Martín han defensat que la República catalana serà capaç de pagar les pensions dels jubilats catalans, així com l'economista ha assenyalat que el deute espanyol haurà de pagar-lo Espanya i que, en tot cas, haurà de negociar amb la Generalitat que el nou estat n'assumeixi una part, motiu pel qual els incentius per pactar la separació també existeixen per la seva part.",
"a2": "El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha recordat aquest dimarts que l'opció d'una declaració unilateral d'independència segueix sobre la taula.\nEn concret, el programa de Junts pel Sí preveu: \"En el cas que l'estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegi l’autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l'aprovació de la Llei de transitorietat jurídica\".\n\"Allà on trobem una força que l'Estat no té és en la mobilització\", ha subratllat, motiu pel qual \"totes les potes han de treballar de forma coordinada\", en referència al Govern, la majoria parlamentària, el món local, les associacions sobiranistes i la societat, ja que \"la mobilització social serà imprescindible per celebrar i guanyar el referèndum\".\n\"[Els espanyols] dominen la premsa, a fora creuen que Espanya és un país normal\", ha apuntat, i ha reclamat afinar els arguments pels quals es reclama la independència, atès que \"se'n riuen quan parles de dèficit fiscal\", ja que entenen que, com a territori ric, pertoca pagar més. ",
"a3": "El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha recordat aquest dimarts que l'opció d'una declaració unilateral d'independència segueix sobre la taula.\nEn concret, el programa de Junts pel Sí preveu: \"En el cas que l'estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegi l’autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l'aprovació de la Llei de transitorietat jurídica\".\nDe la mateixa manera, Junqueras també ha subratllat aquest dimarts la necessitat d'accentuar la coordinació institucional i la mobilització social de cara als mesos previs al referèndum.\nPer això, preguntat pels terminis amb què es prendran les properes decisions de cara al referèndum -està previst que fins a finals de maig no s'enterri la recerca de la via pactada-, Junqueras ha justificat que encara no es pacti la data i la pregunta per la necessitat de preservar el consens dels agents implicats en el Pacte Nacional pel Referèndum, precisament per mantenir els \"màxim nivells d'implicació entre el màxim nombre d'agents possible\"."
},
"extreme": {
"a1": "Oriol Junqueras recorda que l'opció d'una declaració unilateral d'independència segueix sobre la taula i crida a coordinar les institucions.",
"a2": "El vicepresident Junqueras amenaça amb una possible declaració unilateral d’independència i anima a la mobilització i a l’acord entre independentistes.",
"a3": "El vicepresident, Oriol Junqueras, recorda que si el govern espanyol bloqueja l'autogovern de Catalunya, proclamaran la independència."
}
} |
301 | Hisenda obliga a tancar un restaurant de Siurana per set anys de desobediència fiscal | L'Agència Estatal de l'Administració Tributària ha blocat els comptes bancaris i el NIF del restaurant Siurana perquè no pugui continuar l'activitat empresarial · Haurà de tancar el 9 de desembre | El mes de juny l’Agència Estatal de l’Administració Tributària va notificar al Restaurant Siurana que li blocava els comptes bancaris i el NIF perquè no pogués continuar l’activitat empresarial.
I per aquest motiu aviat tancaran definitivament.
Tanmateix, poc després van saber que aquest òrgan només feia de mitjancer amb Madrid.
Per això van decidir d’exercir la desobediència fiscal i no pagar més imposts a l’administració, sinó invertir-los directament en la societat.
L’Andreu atén telefònicament VilaWeb quan ha acabat de portar a pasturar el ramat de cabres i ovelles amb què proveeix la carta del seu restaurant.
És situat en un lloc idíl·lic, en una cinglera de les Muntanyes de Prades, amb vistes sobre el riu Siurana.
No els manquen clients, especialment el cap de setmana, quan la contrada s’omple de visitants.
Si no hi ha un tomb d’última hora, el dia 9 de desembre l’Andreu i la Maria serviran els últims àpats al seu restaurant.
Per a entendre com és que s’ha arribat a aquesta situació cal tirar enrere, fins a l’any 2012, quan aquests propietaris van començar a practicar la insubmissió fiscal i van crear la plataforma Diem Prou.
Emparant-se en l’estatut del 2006, volien pagar els imposts a l’Agència Tributària Catalana i així ‘compensar el deute fiscal’ a què és sotmesa l’economia catalana.
Però poc després s’adonaren que l’agència catalana no és sinó un mitjancer, i que els pagaments que li arriben són enviats directament cap a Madrid.
‘Llavors vàrem veure que havíem de fer arribar els diners corresponents als impostos directament a entitats i escoles.
Sempre van ser ells que ens van dir quines necessitats tenien’, diu Bartolomé.
Durant aquest temps, amb els diners que haurien d’haver anat a parar a la Hisenda espanyola, han comprat un projector per a l’escola de Poboleda (Priorat); butaques per a la sala d’urgències de l’Hospital de Sant Joan de Reus perquè la gent no hagués de dormir en cadires; van col·laborar amb la Cooperativa l’Olivera; van participar amb Càritas; van repartir xecs al mercat per afavorir el comerç local i la gent necessitada de Reus; van fer aportacions a la fundació Base de Tarragona, que fan esport amb nois i noies amb discapacitat… ‘Han estat un munt d’anys en què cada trimestre hem hagut de pensar què en fèiem, dels diners’, diu.
Bartolomé assegura que no ha calculat pas quina quantitat han destinat a projectes socials durant aquests anys.
A banda de la privadesa, diu que ‘el fet important és el simbolisme, no pas la quantitat’.
Els primers mesos de posar en pràctica aquesta desobediència fiscal van rebre requeriments de l’Agència Tributària Espanyola dient que no havien presentat les liquidacions de l’IVA: ‘Sempre vàrem contestar que la nostra documentació era a l’Agència Tributària Catalana.
Cada trimestre informàvem a quins projectes socials destinàvem l’import dels nostres tributs.’
En aquest punt Bartolomé fa un incís terminològic.
‘Nosaltres fem una reivindicació fiscal, no insubmissió.
Seria insubmissió fiscal si no paguéssim.
Pagar d’una manera diferent en cap cas no és insubmissió.
És un detall, però és significatiu’, diu.
Ells no sabien que l’Agència Tributària Catalana va deixar d’enviar aquesta documentació a l’espanyola.
Quan li demanem si aquesta podria ser la causa de la retirada del NIF i el blocatge dels comptes del restaurant, Bartolomé no és pas gaire crític amb l’agència catalana: ‘No seria just de carregar la responsabilitat a una agència intervinguda.’
Per a recórrer contra la decisió davant la Hisenda espanyola, l’Agència Tributària Catalana sí que li va expedir un certificat que confirmava que ell havia estat diligent presentant tota la documentació.
Però el recurs no ha reeixit i, si res no canvia, haurà de tancar el restaurant d’aquí a dues setmanes.
Davant d’aquesta situació, els propietaris del restaurant van demanar a l’Agència Tributària Catalana que els expedissin un ‘NIF republicà provisional’.
‘Ens van dir que no, que en el moment actual no volien embolicar-se.’
El compte enrere no s’atura i Bartolomé està preocupat: ‘Ens tracten com a delinqüents.
Som una empresa petiteta, però tenim de vuit a deu treballadors i juguen amb la vida de famílies que depenem econòmicament del restaurant.’ | [
"economia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'Agència Estatal de l'Administració Tributària ha blocat els comptes bancaris i el NIF del Restaurant Siurana, obligant-lo a tancar el 9 de desembre. El motiu és que des de fa set anys els propietaris van començar a practicar la insubmissió fiscal i van crear la plataforma Diem Prou. Els diners dels impostos van invertir-los directament en la societat.",
"a2": "El Restaurant Siurana feia temps que invertia els seus tributs en causes socials en lloc de pagar-los directament. Els propietaris, que només volien retre comptes a l’Agència Tributària Catalana, s’havien desvinculat completament de l’espanyola, ignorant que la primera havia deixat d’enviar a la segona la documentació relativa als seus impostos. Ara, no podran continuar exercint la seva activitat per insubmissió fiscal.",
"a3": "Els propietaris del Restaurant Siurana van exercir la desobediència fiscal i no van pagar imposts a l’administració. Amb els diners que haurien d'haver pagat en forma d'impostos van decidir invertir-los en la societat: van comprar butaques per un Hospital, van participar amb Càritas, van aportar diners a la fundació Base de Tarragona, etc. Ara, el restaurant tanca definitivament per ordre d'Hisenda."
},
"extractive": {
"a1": "Durant aquest temps, amb els diners que haurien d’haver anat a parar a la Hisenda espanyola, han comprat un projector per a l’escola de Poboleda (Priorat); butaques per a la sala d’urgències de l’Hospital de Sant Joan de Reus perquè la gent no hagués de dormir en cadires; van col·laborar amb la Cooperativa l’Olivera; van participar amb Càritas; van repartir xecs al mercat per afavorir el comerç local i la gent necessitada de Reus; van fer aportacions a la fundació Base de Tarragona, que fan esport amb nois i noies amb discapacitat… \nA banda de la privadesa, diu que ‘el fet important és el simbolisme, no pas la quantitat’.\nEls primers mesos de posar en pràctica aquesta desobediència fiscal van rebre requeriments de l’Agència Tributària Espanyola dient que no havien presentat les liquidacions de l’IVA: ‘Sempre vàrem contestar que la nostra documentació era a l’Agència Tributària Catalana.\nQuan li demanem si aquesta podria ser la causa de la retirada del NIF i el blocatge dels comptes del restaurant, Bartolomé no és pas gaire crític amb l’agència catalana: ‘No seria just de carregar la responsabilitat a una agència intervinguda.’.",
"a2": "El mes de juny l’Agència Estatal de l’Administració Tributària va notificar al Restaurant Siurana que li blocava els comptes bancaris i el NIF perquè no pogués continuar l’activitat empresarial.\nDurant aquest temps, amb els diners que haurien d’haver anat a parar a la Hisenda espanyola, han comprat un projector per a l’escola de Poboleda (Priorat); butaques per a la sala d’urgències de l’Hospital de Sant Joan de Reus perquè la gent no hagués de dormir en cadires; van col·laborar amb la Cooperativa l’Olivera; van participar amb Càritas; van repartir xecs al mercat per afavorir el comerç local i la gent necessitada de Reus; van fer aportacions a la fundació Base de Tarragona, que fan esport amb nois i noies amb discapacitat… \nEls primers mesos de posar en pràctica aquesta desobediència fiscal van rebre requeriments de l’Agència Tributària Espanyola dient que no havien presentat les liquidacions de l’IVA: ‘Sempre vàrem contestar que la nostra documentació era a l’Agència Tributària Catalana. \nElls no sabien que l’Agència Tributària Catalana va deixar d’enviar aquesta documentació a l’espanyola. ",
"a3": "Emparant-se en l’estatut del 2006, volien pagar els imposts a l’Agència Tributària Catalana i així ‘compensar el deute fiscal’ a què és sotmesa l’economia catalana.\nPerò poc després s’adonaren que l’agència catalana no és sinó un mitjancer, i que els pagaments que li arriben són enviats directament cap a Madrid.\nDurant aquest temps, amb els diners que haurien d’haver anat a parar a la Hisenda espanyola, han comprat un projector per a l’escola de Poboleda (Priorat); butaques per a la sala d’urgències de l’Hospital de Sant Joan de Reus perquè la gent no hagués de dormir en cadires; van col·laborar amb la Cooperativa l’Olivera; van participar amb Càritas; van repartir xecs al mercat per afavorir el comerç local i la gent necessitada de Reus; van fer aportacions a la fundació Base de Tarragona, que fan esport amb nois i noies amb discapacitat…\nEls primers mesos de posar en pràctica aquesta desobediència fiscal van rebre requeriments de l’Agència Tributària Espanyola dient que no havien presentat les liquidacions de l’IVA: ‘Sempre vàrem contestar que la nostra documentació era a l’Agència Tributària Catalana. "
},
"extreme": {
"a1": "Hisenda bloca els comptes bancaris i el NIF del Restaurant Siurana per desobediència fiscal, obligant-lo a tancar.",
"a2": "Aquest desembre el Restaurant Siurana haurà de tancar les portes per desobediència fiscal a la Hisenda espanyola.",
"a3": "El Restaurant Siurana ha de tancar definitivament per exercir la desobediència fiscal i no pagar imposts a l’administració."
}
} |
76 | Referèndum: hi ha crisi per les urnes o no? | El govern ha declarat desert el concurs d'homologació d'empreses fabricants d'urnes per al referèndum | El govern ha anunciat avui que el concurs d’homologació d’empreses fabricants d’urnes s’havia declarat desert.
Les dues empreses que hi havien participat no han complert els requisits establerts.
Ara s’obren noves vies previstes per la llei de contractació per a l’adquisició de les urnes.
Amb tot, l’anunci ha aixecat una polèmica entre partits i una certa alarma a les xarxes.
Aclarim quina és la situació que resulta d’aquest anunci d’avui.
Què ha passat amb el concurs de les urnes?
Era un concurs per a homologar empreses que tinguessin la capacitat de fabricar urnes de votació.
Concretament, havien de tenir la capacitat de fabricar unes vuit mil urnes de metacrilat.
S’hi van presentar dues empreses petites que deien que podien fer-ho.
Hom els va demanar el compliment d’uns requisits de solvència.
Totes dues empreses van dir que els complien i, quan els van demanar la documentació per a acreditar-ho, una de les dues va abandonar el procés i l’altra va presentar errors i incongruències en els documents.
Per tant, el concurs s’ha declarat desert.
És normal que no s’hagin presentat les empreses grans?
El fet que s’hagin presentat tan sols dues empreses de dimensió modesta al concurs ha despertat sospites del govern.
Les empreses grans de fabricació de plàstics tenen contractes habituals amb les administracions autonòmiques de l’estat i, en alguns casos, amb el govern espanyol.
No se sap si l’autoexclusió d’aquestes empreses més grans és resultat de pressions de l’estat, de l’amenaça pública expressada directament pel portaveu del govern espanyol o dels dubtes sobre la possible pèrdua de contractes com a represàlia.
Sigui com sigui, aquestes empreses no han volgut participar en un concurs de més de dos-cents mil euros.
Què implica que el concurs s’hagi declarat desert?
Ara que el concurs d’homologació d’empreses per a fabricar urnes s’ha declarat desert, el govern té vies administratives i legals alternatives per a encarregar-les i comprar-les.
La llei de contractació pública estableix camins perquè els governs puguin contractar qualsevol servei o producte si en el concurs públic no s’han presentat empreses o ofertes d’acord amb els requisits estipulats.
Per tant, la situació actual no implica que el govern no pugui contractar urnes per al referèndum del primer d’octubre, sinó que s’obren vies de contractació més directes.
Hi ha divergències dins el govern per aquesta qüestió?
Al govern s’han expressat algunes divergències des de fa mesos en relació amb aquest procés de contractació.
Són divergències entre el departament de Vice-presidència i Economia i el de Governació.
La consellera Meritxell Borràs ha estat encausada per haver fet aquest concurs d’homologació d’empreses per a les urnes.
Si el concurs es declara desert, ara pot arxivar-se la causa oberta per una denúncia de la fiscalia.
Per què la CUP es declara perplexa?
El grup parlamentari de la CUP ha denunciat que el govern l’havia apartat de la presa de decisions per a organitzar el referèndum.
La presidenta parlamentària de la CUP, Mireia Boya, ha manifestat la ‘perplexitat absoluta’ de la CUP pel fet que el govern hagi declarat desert el procés d’homologació per a la compra d’urnes, una informació que ignoraven.
Boya ha dit que el govern ha de comprar les urnes ‘amb el procediment que vulgui’.
I ha insistit que han de ser ‘homologades a escala internacional’.
Hi ha una reunió de crisi?
Aquesta tarda s’ha publicat que hi havia una ‘cimera’ extraordinària de crisi per la qüestió de les urnes amb els partits sobiranistes i les entitats al Palau de la Generalitat.
Però el fet és que hi havia una reunió de coordinació planificada, periòdica i ordinària que es fa quinzenalment, a la qual assisteixen alguns representants del govern, Junts pel Sí, la CUP i les principals entitats.
Alguns dels participants han explicat a VilaWeb que en aquesta ocasió s’havia filtrat a la premsa que es feia una reunió extraordinària per tapar el soroll que s’ha mogut sobre el concurs de fabricants d’urnes.
Amb tot, hi ha el compromís del govern d’acordar una via alternativa per a la fabricació d’urnes abans del 4 de juliol, que és quan el govern comunicarà els detalls del referèndum en un acte públic. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El govern de la Generalitat ha declarat desert el concurs d'homologació d'empreses fabricants d'urnes, que havien de tenir la capacitat de fabricar vuit mil urnes de metacrilat. El govern ha dit que té vies administratives i legals alternatives per a encarregar-les i comprar-les. S'ha convocat una \"cimera\" per parlar-ne els partits sobiranistes i les entitats al Palau de la Generalitat.",
"a2": "El fet que el concurs d’homologació d’empreses fabricants d’urnes hagi quedat desert no implica l’aturada dels plans sobiranistes. L’executiu, però, ha qüestionat la no presentació d’empreses més grans i capacitades per a la feina requerida. Malgrat això, el govern seguirà altres vies per tenir la contractació a punt abans de la data en què vol anunciar els detalls del referèndum. ",
"a3": "Només es van presentar dues empreses petites al concurs d’homologació d’empreses fabricants d’urnes per al referèndum. Ara s'ha conegut que cap de les dues empreses compleixen amb els requisits necessaris i, per tant, el concurs s'ha declarat desert. La notícia ha causat polèmica entre partits i el govern s'ha compromès a una via alternativa per fabricar les urnes."
},
"extractive": {
"a1": "El govern ha anunciat avui que el concurs d’homologació d’empreses fabricants d’urnes s’havia declarat desert. \nEl fet que s’hagin presentat tan sols dues empreses de dimensió modesta al concurs ha despertat sospites del govern. \nAra que el concurs d’homologació d’empreses per a fabricar urnes s’ha declarat desert, el govern té vies administratives i legals alternatives per a encarregar-les i comprar-les.\nLa presidenta parlamentària de la CUP, Mireia Boya, ha manifestat la ‘perplexitat absoluta’ de la CUP pel fet que el govern hagi declarat desert el procés d’homologació per a la compra d’urnes, una informació que ignoraven.",
"a2": "El govern ha anunciat avui que el concurs d’homologació d’empreses fabricants d’urnes s’havia declarat desert. \nEl fet que s’hagin presentat tan sols dues empreses de dimensió modesta al concurs ha despertat sospites del govern. \nLa llei de contractació pública estableix camins perquè els governs puguin contractar qualsevol servei o producte si en el concurs públic no s’han presentat empreses o ofertes d’acord amb els requisits estipulats.\nAmb tot, hi ha el compromís del govern d’acordar una via alternativa per a la fabricació d’urnes abans del 4 de juliol, que és quan el govern comunicarà els detalls del referèndum en un acte públic.",
"a3": "El govern ha anunciat avui que el concurs d’homologació d’empreses fabricants d’urnes s’havia declarat desert. \nTotes dues empreses van dir que els complien i, quan els van demanar la documentació per a acreditar-ho, una de les dues va abandonar el procés i l’altra va presentar errors i incongruències en els documents.\nEl fet que s’hagin presentat tan sols dues empreses de dimensió modesta al concurs ha despertat sospites del govern. \nAra que el concurs d’homologació d’empreses per a fabricar urnes s’ha declarat desert, el govern té vies administratives i legals alternatives per a encarregar-les i comprar-les."
},
"extreme": {
"a1": "El govern de la Generalitat ha anunciat que el concurs d’homologació d’empreses fabricants d’urnes per al referèndum s’havia declarat desert.",
"a2": "L’anomenada crisi de les urnes no impedirà el compliment del full de ruta independentista ni la celebració del referèndum. ",
"a3": "Cap de les dues empreses que es va presentar per l'adquisició de les urnes per al referèndum compleix els requisits."
}
} |
1,748 | «Mamarrachisme» il·lustrat o com Youtube ha democratitzat l’entreteniment | «A Youtube pots trobar persones que creen el contingut que vols i que encara no sabies que necessitaves. Així que obre la ment i gaudeix i apunta't a reivindicar el 'mamarrachisme' il·lustrat» | Cada mes visiten aquesta plataforma online més de 1.900 milions de persones distribuïdes en 90 països diferents.
Mentre com a societat ens trobem immersos en el gran debat de si penjar vídeos pot ser considerat una professió, actualment un de cada quatre adolescents vol ser youtuber.
El món del Youtube està ple de tòpics, prejudicis i falsedats, els critiquen a ells i als seus consumidors, determinant que són milionaris sense treballar....
Jo no en sóc una experta, en tot cas, una simple consumidora que té els seus youtubers de referència i que gaudeix mirant els seus vídeos.
Segurament passi més temps mirant el contingut que creen aquestes persones que qualsevol canal de televisió.
Miro Youtube mentre dino a la feina, mentre sopo a casa, abans d'anar a dormir i molts cops amb el telèfon mentre m'estic dutxant.
Sé més o menys quant duren els vídeos i me'ls distribueixo en funció del que estic fent i del temps que sé que m'ocuparà.
Aquesta anècdota personal pot servir com a exemple de com les noves generacions hem decidit apagar la televisió i distreure'ns amb una altra petita pantalla, entenent que l'entreteniment ha canviat i s'ha democratitzat.
Aquesta democratització de l'accés al contingut que vols en cada moment ha fet brotar un humor feminista i en femení, mentre en el mainstream de la comèdia dominen els homes.
Gràcies a Youtube han trobat el seu espai dones com: Yellow Mellow, Andrea Compton, Percebes y Grelos, Herrejón o Ter.
En el nostre petit país tenim l'exemple de Maria Rovira, coneguda com a Oye Sherman, humorista, guionista i escriptora a qui trobem al Canal de Youtube d'En Minoria.
En els vídeos de Es busca Oye Sherman, Maria Rovira i Ariel F. Verba ens presenten vídeos d'entre 5 i 10 minuts on l'humor intel·ligent de Rovira i la brillant realització de Verba et fan estar agraïda de compartir espai-temps amb aquests éssers de llum.
Així de clar ho va veure Roger de Gràcia, que va "fitxar" Rovira pel seu programa a Catalunya Ràdio, on els tenim de dilluns a divendres de 16 a 19 h.
Quina gràcia té ser una persona il·lustrada i amb grans coneixements si ets incapaç de connectar amb la realitat que t'envolta?
Ter té clar que poca i això fa del seu canal una barreja entre entreteniment i coneixement.
Vaig arribar a aquesta youtuber a través d'un vídeo on explicava la Guerra de Troia a partir del beef* entre Kanye West i Taylor Swift i em vaig quedar absolutament fascinada quan va ser capaç de determinar la proporció àuria del segle XXI a través del cul de Kim Kardashian.
Actualment, Ter té un total de 327.275 subscriptors al seu canal i va tenir una col·laboració al late night La Resistencia on no va acabar de quallar.
En moltes ocasions, la plataforma ha servit a molts joves per expressar-se i atrevir-se a perdre la seva privacitat.
Molts youtubers parlen de relacions tòxiques, d'aprendre a valorar-se, de la gordofòbia o del seu dia a dia com a persona LGTIB+ fent pedagogia de tot això amb la gent més jove (i també, més vulnerable).
Dins d'aquesta gran plataforma, trobem grans activistes i molt bon contingut pedagògic.
Òbviament no tot és de color de rosa.
El masclisme i la lgtibfòbia han trobat també en aquesta xarxa social un espai on articular el seu discurs.
Serien molts els canals que podríem enumerar, però per sort, cal destacar canals com el de BuzzFeed LOLA on fins ara la periodista Beatriz Serrano es dedicava a fer vídeos temàtics sobre cultura i feminisme, principalment, així com a donar-nos claus i arguments per desmuntar al nostre estimat cunyat masclista.
Aquest hipotètic cunyat pot implosionar si rebatem els seus arguments masclistes amb el vídeo de BuzzFeed LOLA i amb el fantàstic article que va fer Bernat Surroca el dia de Sant Esteve.
Realment al món de Youtube pots trobar aquell contingut que esperes trobar, videojocs, tutorials i influencers de la moda i el maquillatge.
Però al mateix temps, pots trobar persones que creen el contingut que vols i que encara no sabies que necessitaves.
Així que obre la ment i gaudeix i apunta't a reivindicar el mamarrachisme il·lustrat.
*Beef: Anomenem beef a una baralla física, però sobretot verbal, entre dues persones.
La paraula se sol utilitzar en contextos de trap, hip-hop o rap.
Normalment els o les protagonistes s'intercanvien retrets o insults a través de les xarxes socials o les seves pròpies cançons, on fan referència a l'altre implicat en qüestió o directament l'insulten. | [
"sexe, postureig i reggaeton"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "YouTube ha canviat l'entreteniment, ja que les noves generacions el prefereixen abans que la televisió. Aquesta plataforma en línia té més de 1.900 milions d'usuaris mensuals en 90 països. Fins i tot Catalunya Ràdio ha fitxat una youtuber per a un dels seus programes diaris. S'hi crea contingut que encara no sabies que necessitaves.",
"a2": "YouTube aplega més de 1.900 milions d'usuaris i ha transformat el món de l'entreteniment amb noves fórmules que s'allunyen del contingut tradicional de la televisió. Cada cop són més els creadors que es guanyen la vida penjant vídeos a la plataforma, amb continguts tan diversos com els videojocs, la moda, el maquillatge, la divulgació científica o l'activisme.",
"a3": "La plataforma en línia YouTube ha canviat els hàbits de consum audiovisual entre els joves, que abandonen la televisió tradicional en favor d’aquestes formes d'entreteniment digital. Hi podem trobar youtubers que fan humor intel·ligent, parlen de la seva vida privada o de les seves relacions, així com activistes i divulgadors de temàtiques socials, tot democratitzant la representació i els temes tractats."
},
"extractive": {
"a1": "Cada mes visiten aquesta plataforma online més de 1.900 milions de persones distribuïdes en 90 països diferents. \nMentre com a societat ens trobem immersos en el gran debat de si penjar vídeos pot ser considerat una professió, actualment un de cada quatre adolescents vol ser youtuber. \nAixí de clar ho va veure Roger de Gràcia, que va \"fitxar\" Rovira pel seu programa a Catalunya Ràdio, on els tenim de dilluns a divendres de 16 a 19 h. \nPerò al mateix temps, pots trobar persones que creen el contingut que vols i que encara no sabies que necessitaves.",
"a2": "Cada mes visiten aquesta plataforma online més de 1.900 milions de persones distribuïdes en 90 països diferents. \nMentre com a societat ens trobem immersos en el gran debat de si penjar vídeos pot ser considerat una professió, actualment un de cada quatre adolescents vol ser youtuber.\nAquesta democratització de l'accés al contingut que vols en cada moment ha fet brotar un humor feminista i en femení, mentre en el mainstream de la comèdia dominen els homes.\nMolts youtubers parlen de relacions tòxiques, d'aprendre a valorar-se, de la gordofòbia o del seu dia a dia com a persona LGTIB+ fent pedagogia de tot això amb la gent més jove (i també, més vulnerable).",
"a3": "Cada mes visiten aquesta plataforma online més de 1.900 milions de persones distribuïdes en 90 països diferents. \nMentre com a societat ens trobem immersos en el gran debat de si penjar vídeos pot ser considerat una professió, actualment un de cada quatre adolescents vol ser youtuber. \nAquesta anècdota personal pot servir com a exemple de com les noves generacions hem decidit apagar la televisió i distreure'ns amb una altra petita pantalla, entenent que l'entreteniment ha canviat i s'ha democratitzat. \nMolts youtubers parlen de relacions tòxiques, d'aprendre a valorar-se, de la gordofòbia o del seu dia a dia com a persona LGTIB+ fent pedagogia de tot això amb la gent més jove (i també, més vulnerable)."
},
"extreme": {
"a1": "YouTube, amb 1.900 milions d'usuaris mensuals en 90 països, canvia el concepte de l'entreteniment, especialment en les noves generacions.",
"a2": "YouTube ha democratitzat l'entreteniment, allunyant-se del contingut tradicional de la televisió i donant veu a tota mena de creadors.",
"a3": "YouTube ha donat espai a continguts i influencers que atrauen un públic més jove i diferent dels mitjans audiovisuals tradicionals."
}
} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.