{"Fitxa": "1/4", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Com es diu acometida (energia elèctrica) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indústria. Energia", "Resposta": "En castellà la paraula acometida designa la part d'una instal·lació d'aigua, de gas, d'electricitat o de telèfon que enllaça la xarxa de distribució de l'empresa subministradora amb la instal·lació particular d'una persona abonada al servei.\nPer traduir el terme al català a vegades s'utilitza l'equivalent literal escomesa, que significa 'atac, agressió, envestida, assalt', però el terme que designa aquest concepte en català és connexió de servei. Per tant, cal dir:\nS'ha de revisar la connexió de servei del gas.\nL'import de la connexió de servei de l'aigua no figura al  pressupost.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3/5", "Darrera versió": "21.09.2017", "Títol": "a granel", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Aquesta expressió fa referència a la venda de gènere sense envasar o sense empaquetar. Per exemple:\nTenim llegums a granel.\nA la cooperativa pots comprar oli a granel.\nEs ven vi a granel.\nEn canvi, a granel no té el significat d''en abundància o en gran quantitat'. Amb aquest significat es poden fer servir, segons el context, expressions com ara: a cents, a milers, a dojo, a doll, per donar i per vendre, a cabassos, un munt, a carretades, a balquena, a gavadals, a manta... Així, per exemple, es pot dir: venen discos a dojo o venen discos a manta; té llibres per donar i per vendre o té un munt de llibres; i hem collit bolets a balquena o hem collit bolets a carretades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4/4", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "Com es diu aire acondicionado en català: aire acondicionat o aire condicionat?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indústria. Energia", "Resposta": "Un dels significats de condicionar és canviar les condicions, la disposició o les característiques d'una cosa. Per això, l'aparell que modifica les condicions de l'aire s'anomena aparell d'aire condicionat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5/4", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Com es diu albañilería en català?\nEs pot dir paleteria en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Construcció", "Resposta": "El terme que designa la branca de la construcció que comprèn les feines que fan els paletes és ram de paleta.\nAra bé, segons el context en què s'hagi de fer servir, es poden utilitzar altres formes que s'hi adeqüin més. Així, en un text publicitari o en el rètol d'un establiment, és més adequat fer servir feines de paleta, obres de paleta o construcció, i no paleteria. Per exemple:\nReformes i feines de paleta\nS'han de reformar totes les obres de paleta de l'edifici.\nL'empresa ofereix serveis de lampisteria i construcció.\nSi es vol fer referència més aviat a l'ofici, és més usual dir paleta, paletes o  ofici de paleta. Per exemple:\nHan programat un curs de paleta.\nLa setmana vinent comença la feina dels paletes.\nDe molt jove va dedicar-se a l'ofici de paleta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6/4", "Darrera versió": "26.01.2023", "Títol": "Com es diu en su defecto en català?\nEs pot dir en el seu defecte en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "A l'hora de traduir l'expressió en su defecto, segons el context, es pot optar per alguna de les expressions següents: si no n'hi ha, quan no se'n tingui, si de cas hi manca, si hi manca, si no hi és o si no és possible. Cal tenir en compte que l'expressió en el seu defecte no és vàlida. Així, es pot dir:\nÉs millor tallar el formatge amb un ganivet especial. Quan no se'n tingui, es pot fer servir un ganivet de cuina.\nL'autorització ha d'anar firmada pel president, o, si no hi és, pel secretari.\nCal presentar fotocòpia compulsada del títol acadèmic o, si hi manca, el resguard del títol.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7/10", "Darrera versió": "31.05.2024", "Títol": "Mots compostos i prefixats: amb e- o sense e-?\ninfrastructura o infraestructura?, autostop o autoestop?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden la e- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com autoscola, infrastructura i polisportiu). Hi ha altres mots formats a partir d'aquest procés de derivació, com ara antiesportiu, arterioesclerosi, bioespeleologia, cardioespasme, contraespionatge, corticoesteroide, endoesquelet, exoesquelet, geoestacionari, supraestructura, teleespectador, termoestable, etc.\nAquest criteri també afecta els mots prefixats amb un manlleu adaptat que ha passat a formar part de la llengua i, per tant, ja és una paraula catalana. És el cas del mot anglès stop, que en català s'ha adaptat amb e- inicial, estop, i forma el derivat autoestop.\nEn canvi, aquesta e no es troba en els derivats i compostos procedents del grec, del llatí o d'altres llengües que contenen un terme que no existeix en català, o que existeix però té un significat que no es correspon amb el del segon terme del compost. Per exemple, s'escriu microscopi sense e, perquè la segona paraula, scopi, no és catalana, sinó una arrel culta, procedent del grec. Altres casos paral·lels podrien ser angiosperm, circumspecte, hemistiqui, biosfera, etc.\nLa e- tampoc apareix en compostos, majoritàriament antics, que tradicionalment s'han escrit sense e. Generalment, costa identificar aquestes paraules com a derivats o compostos, malgrat que el segon formant és un mot que existeix en català amb e- inicial. Són casos com inscriure, prescriure, manuscrit, mecanoscrit, constrènyer, restablir o transpirar.\nFinalment, la e- del segon formant tampoc no hi és en els compostos que tenen un accent gràfic en el primer formant. Per exemple: aeròstat, antístrofa, megàspora, hipòstil.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "11/6", "Darrera versió": "15.04.2011", "Títol": "Com es diu bollería en català?\nbrioixeria\npastisseria\npastes", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "brioixeria\npastisseria\npastes f. pl.\nEl terme castellà bollería correspon en català a brioixeria i fa referència al conjunt de productes de fleca i de pastisseria compostos per una pasta de farina fermentada, cuita al forn o fregida, que incorporen greixos o olis i, optativament, ous, llet i altres components, i que es comercialitzen en peces individuals.\nSi bé des del punt de vista de la legislació les formes pastisseria i brioixeria designen conceptes diferents i cal distingir els dos termes, en la llengua general s'utilitzen les formes pastes o pastisseria per designar la bollería en general.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "12/4", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "Com es diu muñeca en català?\nEs pot dir munyeca en català?\nmunyeca o canell?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'articulació que uneix la mà i el braç de les persones s'anomena canell. La forma munyeca és una mala adaptació del castellà muñeca.\nLa peça de roba, de pell o d'altres materials que serveix per subjectar i protegir el canell, i específicament la bena elàstica que utilitzen els esportistes per protegir-se aquesta articulació, s'anomena canellera (i no munyequera).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "13/3", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "Com es diu muñequera en català?\nEs pot dir munyequera en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport", "Resposta": "Una canellera és una peça de roba, de pell o d'altres materials que serveix per subjectar i protegir el canell. S'anomena així, per exemple, la bena elàstica que utilitzen els esportistes per protegir-se aquesta articulació.\nDe manera semblant, per protegir el turmell es fa servir una turmellera i per al genoll, una genollera.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "16/7", "Darrera versió": "25.08.2023", "Títol": "Com es diu berberecho en català?\nberberetxo o escopinya?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "Per denominar el mol·lusc lamel·libranqui bivalve comestible, de 3 a 5 centímetres de diàmetre, de perímetre arrodonit i d'un color blanc groguenc, es poden fer servir les formes escopinya, catxel, carculla, escopinya de gallet, gall, gallet i petxina ratllada.\nLa forma berberetxo no és normativa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "17/6", "Darrera versió": "10.10.2017", "Títol": "Com es diu 'como muy tarde' en català?\n'com a més tard' o 'a tot estirar'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar el significat de 'com a màxim' en sentit temporal es poden fer servir les construccions a tot estirar, a tot tardar, no més tard, entre d'altres, i no com a més tard o com més tard. Per exemple:\nTornaré aviat, a tot estirar a les tres.\nEt vull aquí a les nou, no més tard.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "17", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=17", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "19/6", "Darrera versió": "25.07.2023", "Títol": "complimentar, omplir o emplenar?\nEs pot dir informar un camp en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "Quan s'ha de completar un formulari o un imprès amb dades es pot utilitzar els verbs emplenar o omplir. Per exemple:\nPer formalitzar la inscripció, cal emplenar/omplir la sol·licitud.\nEn canvi, cal evitar fer servir el verb complimentar amb aquest sentit, atès que significa 'saludar amb una certa solemnitat, fer compliments a algú'. Per exemple:\nEmpleneu/ompliu el formulari amb les vostres dades (i no Complimenteu el formulari amb les vostres dades)\nTampoc no és admissible fer servir el verb informar amb aquest sentit. Per exemple:\nCal emplenar/omplir el camp corresponent a l'adreça (i no Cal informar el camp corresponent a l'adreça)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "19", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=19", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "22/4", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "anar de compres o anar a comprar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió castellana ir de compras és equivalent, en català, a l'expressió anar a comprar. L'expressió anar de compres, malgrat l'ús que se'n fa, no és normativa.\nDe la mateixa manera, en lloc de dir He fet moltes compres, cal dir, per exemple, He comprat molt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "22", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=22", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "26/5", "Darrera versió": "10.10.2017", "Títol": "'depenent' o 'dependent'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La forma depenent és el gerundi del verb dependre i, per tant, no té plural ni pot fer d'adjectiu. Per exemple:\nSi no el deixes estar, en continuaràs depenent.\nEn canvi, el mot dependent és un adjectiu que significa 'que depèn d'algú o d'alguna cosa' i té forma plural: dependents. A partir d'aquest adjectiu es poden formar derivats, com ara independent (i no indepenent), interdependent (i no interdepenent) o drogodependent (i no drogodepenent). Per exemple:\nLes direccions generals són organismes dependents dels departaments respectius (i no depenents dels departaments respectius).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "26", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=26", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "27/4", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "Com es diu finiquito en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball", "Resposta": "El terme finiquito és un castellanisme que cal substituir per quitança o liquidació, segons el significat.\nLa quitança és un escrit en què es reconeix algú quiti, és a dir, lliure d'una obligació. Per tant, la quitança sempre és un document. Per exemple: En Joan, quan va plegar de la feina, va firmar la quitança.\nEn canvi, la paraula liquidació designa l'arranjament final de comptes o el pagament d'un deute. Per exemple: En Joan invertirà els diners de la liquidació en bons de l'Estat.\nEn resum, la quitança és el document que conté els termes en què s'ha fet una liquidació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "27", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=27", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "28/2", "Darrera versió": "18.07.2014", "Títol": "fullet o fulletó?\nm.", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indústria. Energia; Lèxic. Lèxic especialitzat. Llengua. Literatura", "Resposta": "Un fullet és un full imprès de dimensions reduïdes que normalment té una funció informativa o publicitària. Si el fullet es presenta doblegat, pot rebre el nom genèric de full desplegable. Si es presenta doblegat en dues o tres parts també es pot anomenar díptic o tríptic, fent referència al nombre de pàgines que té.\nEn canvi, un fulletó és un fragment d'un text literari, habitualment una novel·la, publicat en un diari o en una revista.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "28", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=28", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "29/2", "Darrera versió": "18.07.2014", "Títol": "fulletinesc -a o fulletonesc -a?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Llengua. Literatura", "Resposta": "fulletonesc -a adj.\nPer fer referència a una novel·la de fulletó o a algun text o alguna cosa que s'hi assembla, cal fer servir l'adjectiu fulletonesc, no fulletinesc, format a partir del nom castellà folletín.\nPer tant, cal dir És una pel·lícula fulletonesca, i no És una pel·lícula fulletinesca.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "29", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=29", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "30/4", "Darrera versió": "31.03.2026", "Títol": "Com es diu grifería en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indústria. Energia", "Resposta": "El terme català equivalent al castellà grifería és aixeteria. Segons el context, però, es pot usar simplement la forma plural aixetes.\nPer fer referència a un conjunt d'aixetes, sobretot si formen part d'un mostrari, es diu aixeteria, i també per referir-se a la botiga o departament d'un establiment on se'n venen. Per exemple:\nEn la secció d'aixeteria d'aquest centre comercial pots trobar-hi tota mena d'aixetes.\nFerreteria - Aixeteria - Complements (en un rètol)\nEs pot usar el plural aixetes, en canvi, quan no es refereix a un mostrari ni a un establiment comercial on en venen:\nÉs el millor fabricant d'aixetes.\nAquesta empresa destaca en el disseny d'aixetes.\nTambé es pot usar aixetes o reparació d'aixetes en un establiment on en reparen:\nLAMPISTA Electricitat - Aixetes - Instal·lació de gas\nA més a més, hi ha l'expressió joc d'aixetes, que es pot fer servir per referir-se a aquelles que formen part d'un grup reduït i tancat. Per exemple:\nEns han instal·lat un joc d'aixetes mallorquines.\nJocs d'aixetes per a banys\nEn aquest cas també es pot fer servir simplement el plural i dir Ens han instal·lat unes aixetes mallorquines o Aixetes per a banys.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "30", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=30", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "31/3", "Darrera versió": "18.07.2014", "Títol": "Com es diu tornillería en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indústria. Energia", "Resposta": "caragols m. pl.\nvisos m. pl.\ncaragolam m.\nEn català, per fer referència a un conjunt de caragols o visos, es pot fer servir simplement el plural: caragols o visos.\nTambé se'n pot dir caragolam.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "31", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=31", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "32/4", "Darrera versió": "11.06.2020", "Títol": "impactar ('impressionar')\nimpactant ('impressionant')", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb impactar s'usa per indicar que un cos fa impacte en un altre cos o superfície. Per exemple: La bala va impactar en el vidre del cotxe.\nAquest verb també es fa servir habitualment per fer referència a un fet que impressiona. Per exemple:\nEl discurs del president ha impactat l'opinió pública.\nTambé es fa servir l'adjectiu impactant amb el sentit 'que causa impressió'. Per exemple:\nAlgunes imatges d'aquella pel·lícula eren impactants per als espectadors.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "32", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=32", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "33/2", "Darrera versió": "15.09.2008", "Títol": "Com es diu jefe, jefa en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La paraula jefe és un castellanisme que alguns parlants han adaptat tot pronunciant quefe.\nEn català disposem de la forma cap, que fa referència precisament a la persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix altres persones o que té la responsabilitat de la feina que fan. Per tant, no direm jefe sinó cap.\nPer indicar que la persona que exerceix de cap és una dona, senzillament canviem l'article masculí pel femení: el cap (masculí) / la cap (femení).\nPer exemple:\nAquests fulls, els ha de firmar el cap del Departament.\nLa cap del gabinet de premsa ha estat rellevada.\nLa Maria és redactora en cap del diari des del 1989.\nA la cimera hi van assistir diversos caps d'estat d'Europa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "33", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=33", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "34/5", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "liquidesa o liquiditat? (economia)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "Es diu que és líquid qualsevol bé o actiu financer fàcilment convertible en diner efectiu. Tot i això, la qualitat de líquid no es denomina liquidesa, sinó liquiditat. Així, es pot parlar de liquiditat d'un actiu, liquiditat bancària o liquiditat internacional.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "34", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=34", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "35/2", "Darrera versió": "22.06.2018", "Títol": "Com es diu mando a distancia en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "comandament a distància m.\ntelecomandament m.\nEn català, no existeix la paraula mando, ja que es tracta d'un castellanisme. El seu equivalent és comandament. Exemples: crit de comandament, comandament militar, comandament de vol.\nPer tant, l'aparell que serveix per activar, dirigir o desactivar un altre aparell a certa distància s'anomena comandament a distància o també telecomandament. Per exemple:\nEl comandament a distància és molt còmode.\nUna bomba activada per telecomandament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "35", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=35", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "36/2", "Darrera versió": "18.07.2014", "Títol": "Com es diu mando en català?\nCom es diu mandos intermedios en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball", "Resposta": "comandament o quadre (referit a un col·lectiu) m.\ncap, càrrec, comandament o quadre (referit a una persona) m.\nLa forma mando és un mot castellà no admès en català. Si es refereix a un col·lectiu de persones, es pot traduir per comandament o quadre. Exemples: L'alt comandament militar, En Joan ha estat ascendit i ha passat a formar part del quadre tècnic de l'empresa. Si es refereix a una persona individual, es pot dir cap o càrrec. Exemples: Han atemptat contra un alt cap de l'exèrcit, Ha dimitit un alt càrrec de l'empresa.\nD'altra banda, l'expressió mandos intermedios, referida al col·lectiu de les persones que ocupen els càrrecs intermedis d'una empresa, té com a equivalent en català quadre intermedi o comandament intermedi, en singular.\nPerò una persona individual també pot ser un comandament intermedi o un quadre intermedi, i en aquest sentit es pot usar en plural. Exemple: La Maria i en Joan formen part del quadre intermedi de l'empresa, i són dos quadres intermedis molt competents.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "36", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=36", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "37/7", "Darrera versió": "24.10.2024", "Títol": "a nivell, en l'àmbit, en el terreny, en el camp", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mar, a nivell de terra, etc.\nMalgrat que aquesta expressió col·loquialment es troba usada en sentit figurat, en registres formals no és acceptable i cal substituir-la per expressions més precises. Per exemple, es pot fer servir un adverbi de manera, expressions com ara en l'àmbit, en el terreny, en el camp o a escala, o construccions com pel que fa a o des del punt de vista de. Per exemple:\nEn lloc de A nivell social, l'assetjament psicològic és un problema molt greu, es pot dir Socialment, l'assetjament psicològic és un problema molt greu.En lloc de S'aplicaran aquestes mesures a nivell escolar, es pot dir S'aplicaran aquestes mesures en l'àmbit escolar.En lloc de Destaca a nivell artístic, es pot dir Destaca en el terreny artístic (o en el camp de les arts).En lloc de L'emergència climàtica s'ha d'afrontar a nivell mundial, es pot dir L'emergència climàtica s'ha d'afrontar a escala mundial.En lloc de La vila de Guissona és molt rica a nivell arqueològic, es pot dir La vila de Guissona és molt rica des del punt de vista arqueològic.\nPer expressar aquest mateix sentit també es pot usar una preposició o una conjunció, com ara a, dins, en, entre, per a, com, com a... Per exemple:\nL'associacionisme veïnal és molt important als barris (i no A nivell de barris, l'associacionisme és molt important). Discussions entre amics (i no Discussions a nivell d'amics).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.9.3.1a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "37", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=37", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "38/9", "Darrera versió": "21.03.2023", "Títol": "degut a", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió degut a és una locució causal i equival a 'a causa de' o 'perquè'. Va seguida d'un sintagma nominal o d'una oració encapçalada per el fet que. Per exemple:\nLa festa es va suspendre degut a la pluja.\nDegut al fet que s'esperava mal temps, va caure el nombre de reserves hoteleres.\nD'altra banda, cal tenir en compte que el mot degut, deguda també és el participi del verb deure i, per tant, es fa servir, precedit del verb ser, per formar la veu passiva. En aquest cas, a diferència de l'ús de la locució, el participi concorda amb el nom al qual es refereix. Per exemple:\nLa suspensió de la festa va ser deguda a la pluja.\nEl descens del nombre de reserves hoteleres va ser degut al fet que s'esperava mal temps.\nFinalment, el participi degut, deguda també pot funcionar com a adjectiu. Per exemple:\nLes inundacions degudes a les pluges han causat molts problemes.\nEl descens de reserves hoteleres degut al mal temps ha fet baixar els beneficis del sector.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (29.2.5d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "38", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=38", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "40/4", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "entregar o lliurar?\nentrega o lliurament?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Tant el verb lliurar com el verb entregar expressen el significat de 'posar en poder, a la discreció, d'algú'. Per exemple:\nM'han lliurat un paquet.\nM'han entregat un paquet.\nIgualment, les accions corresponents als verbs lliurar i entregar s'expressen amb els noms lliurament i entrega, respectivament. Per tant, podem dir El lliurament de mercaderies es fa divendres o bé L'entrega de mercaderies es fa divendres.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "40", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=40", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "42/5", "Darrera versió": "22.01.2025", "Títol": "Posició dels adjectius qualificatius\nnom + adjectiu o adjectiu + nom?\nun problema autèntic o un autèntic problema?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Generalment, l'adjectiu qualificatiu se situa darrere el nom perquè en restringeix el significat i, per tant, funciona com a especificador. Per exemple:\nEns vam estar en una habitació confortable.\nAhir vam veure un programa entretingut.\nPassa'm un bolígraf blau, si us plau.\nEn certs casos també és possible posar l'adjectiu davant del nom. Ara bé, quan és a davant generalment té un sentit explicatiu o valoratiu (i no restrictiu), i també pot emfasitzar algun aspecte inherent o conegut del nom. A més a més, de vegades, l'adjectiu també va davant del nom quan forma part de locucions més o menys fixades. Per exemple:\nAixò que m'expliques és un autèntic problema.\nAcabem de sentir una escandalosa declaració del director.\nLa fada sobrevolava la verda prada que encisava els sentits.\nI encara hi va afegir un llarg etcètera.\nCal tenir en compte, però, que alguns adjectius poden canviar de significat segons la posició que ocupen respecte del nom. Per exemple:\nÉs un pobre home ('desgraciat'), però És un home pobre ('sense diners).\nEns va visitar un alt funcionari ('càrrec important'), però Ens va visitar un funcionari alt ('alçària').\nLa guanyadora va ser una gran dona ('de moltes qualitats'), però La guanyadora va ser una dona gran ('d'edat').\nA més de canviar de significat, també hi ha adjectius que canvien de categoria gramatical segons si van davant o darrere del nom: al davant adquireixen un valor adverbial, mentre que al darrere tenen un valor estrictament adjectival. Per exemple:\nÉs una simple pregunta\n('mera'), però És una pregunta simple ('elemental').\nTinc una certa informació ('relativa'), però Tinc una informació certa ('autèntica').\nVe una sola nena ('només'), però Ve una nena sola ('sense companyia').\nFinalment, convé notar que els adjectius bo i dolent, quan qualifiquen un nom, van normalment anteposats a aquest nom i es transformen, respectivament, en bon, bona i mal, mala. Per exemple:\nÉs un bon lloc per parar.\nQuina mala notícia que ens van donar ahir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (15.3.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "42", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=42", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "44/5", "Darrera versió": "25.07.2017", "Títol": "Concordança de l'adjectiu 'adjunt'\n'Enviem adjunta una còpia' o 'Enviem adjunt una còpia'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar el sentit d'acompanyar una carta o un correu electrònic amb algun document es fa servir el verb adjuntar. Per exemple:\nAdjuntem a la sol·licitud la còpia del document requerit.\nAdjunto els certificats reglamentaris a la sol·licitud.\nAmb aquest mateix significat es pot fer servir l'adjectiu adjunt amb verbs com enviar o trametre, i amb expressions com fer arribar. En aquests casos, l'adjectiu adjunt ha de concordar en gènere i nombre amb el nom que determina. Per exemple:\nAdjunta a la sol·licitud us enviem la còpia del document requerit.\nUs trameto adjunts a la sol·licitud els certificats reglamentaris.\nPer tant, no és adequada una frase com Adjunt us trameto fotocòpies de la documentació reglamentària, perquè l'adjectiu adjunt no concorda amb el substantiu fotocòpies. Caldria dir: Us trameto adjuntes les fotocòpies de la documentació reglamentària o Us adjunto les fotocòpies de la documentació reglamentària.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "44", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=44", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "45/2", "Darrera versió": "18.07.2014", "Títol": "adjuntar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb adjuntar és un verb transitiu que pot regir diferents complements. A continuació es presenta una relació dels casos possibles amb els exemples corresponents:\nadjuntar una cosa a una altra: Cal adjuntar el comprovant a la sol·licitud.adjuntar, amb una cosa, una altra cosa: Adjuntem, amb la carta, la llista actualitzada de preus.adjuntar una cosa a algú: Us adjuntem un certificat.adjuntar una cosa a una altra per a algú: Us adjuntem a la carta una còpia de...\nAlternativament, es poden fer servir altres verbs, com ara enviar, trametre, etc., amb l'adjectiu adjunt -a; és a dir, trametre adjunta una cosa a algú: Li trametem adjunta la sol·licitud...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "45", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=45", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "48/15", "Darrera versió": "11.11.2024", "Títol": "Preposició en expressions de lloc: a o en?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les preposicions a i en poden introduir un complement de lloc. En general són possibles les dues preposicions, tot i que la preferència per l'una o l'altra sol dependre de l'element que introdueix i del tipus de verb.\n1. Davant de la majoria de determinants, d'un quantificador o d'un interrogatiu, si el verb que acompanya la preposició és de direcció o moviment, s'usa la preposició a, tret del cas en què introdueixi un sintagma nominal amb article indefinit, en què també és possible en. Per exemple:Tenim intenció de viatjar a tres països diferents.\nAnirem a un hotel preciós (o Anirem en un hotel preciós).\nEn canvi, quan el verb indica una situació en què no hi ha moviment, en general es poden fer servir les dues preposicions, tot i que una sol ser més freqüent que l'altra. Segons els parlars també hi ha més tendència a fer servir una preposició o l'altra: mentre que l'ús de la preposició en és més freqüent en els parlars valencians sobretot, la preposició a sol ser més habitual en els altres parlars. A més, quan el complement s'introdueix amb un, algun o un demostratiu, generalment s'usa la preposició en. Per exemple:\nViuen a l'edifici verd (o Viuen en l'edifici verd).\nHa fet amics en moltes ciutats (o Ha fet amics a moltes ciutats).\nEns trobareu en aquell poble de l'Empordà.\nS'estan en un hotel preciós.\n2. Davant de noms sense determinant en general s'usa la preposició en, però també és possible a. Per exemple:\nS'estan en cases d'acollida (o S'estan a cases d'acollida).\n3. Davant d'un topònim o nom propi de lloc es fa servir la preposició a. Cal tenir en compte, però, que si el topònim s'usa amb complement, aleshores pot dur tant a com en. Per exemple:\nAquest estiu anirem als Estats Units.\nLa història transcorre a la Barcelona medieval (o ...en la Barcelona medieval).\nFinalment, cal tenir en compte que si el lloc al qual es fa referència és un lloc figurat, se sol fer servir la preposició en, tot i que també s'admet a. Per exemple:\nTreballa en l'ensenyament (o Treballa a l'ensenyament).\nEn el club del meu fill tenen un reglament molt estricte (o Al club del meu fill...).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.1.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "48", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=48", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "49/7", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "el més aviat possible o al més aviat possible?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Per exemple:\nTenim feina pendent: hauries d'arribar al més aviat possible.\nAixò no obstant, també s'admet la possibilitat d'escriure-la sense preposició. Per exemple:\nTenim feina pendent: hauries d'arribar el més aviat possible.\nParal·lelament a aquesta estructura, trobem altres expressions que també poden construir-se amb preposició o sense: al més sovint que pugui (o el més sovint que pugui), al més a prop que es pugui (o el menys lluny que es pugui), etc. Per exemple:\nCom que porto sabates de taló, intenta aparcar al més a prop que es pugui. (o ... intenta aparcar el més a prop que es pugui)\nTotes aquestes expressions, habitualment usades en els registres formals, equivalen a altres que són d'ús més general, com ara com més aviat millor o tan sovint com sigui possible (o tan sovint com puguis, tan sovint com pugueu, etc.). Per exemple:\nTenim feina pendent: hauries d'arribar com més aviat millor.\nCom que porto sabates de taló, intenta aparcar tan a prop com puguis.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.4f)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "49", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=49", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "52/5", "Darrera versió": "29.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de l'article en els noms de lloc catalans o catalanitzats", "Categoria": "Toponímia; Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "L'article inicial dels noms de lloc catalans s'escriu en minúscula, llevat que es tracti del començament de la frase. Per exemple: He visitat el Prat de Llobregat i el Maresme; però: El Vendrell és a vint minuts de Sitges.\nTambé s'escriu en minúscula l'article dels topònims no catalans amb forma catalanitzada. Per exemple: l'Havana, el Caire.\nSi l'article és masculí i va precedit de les preposicions a, de o per, s'ha de fer la contracció de l'article i la preposició. Per exemple:\nanar al Prat de Llobregat\nels habitants del Maresme\npassejar pel Vendrell\nL'article a l'interior del topònim també s'escriu en minúscula, fins i tot si es tracta de l'article personal en. Per exemple:\nl'Hospitalet de l'Infant\nel Port de la Selva\nCastellar de n'Hug\nCallosa d'en Sarrià", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "52", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=52", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "53/8", "Darrera versió": "07.06.2023", "Títol": "Concordança del verb caldre o caler\ncal reforços o calen reforços?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Generalment, quan el subjecte del verb caldre (o caler) és plural, el verb també va en plural. Per exemple:\nCalen més cadires per al ball.\nSi voleu que funcioni, ens calen reforços.\nAra bé, en nord-occidental, es produeix un cas excepcional: quan el subjecte va darrere del verb i és plural amb caràcter indefinit, el verb es manté en singular, malgrat que en els registres formals caldrà fer la concordança. Per exemple:\nCal més cadires per al ball (però Calen les tres cadires que tenim a la cuina per al ball).\nSi voleu que funcioni, ens cal reforços avui mateix (però Si voleu que funcioni, els reforços que us vam demanar ens calen avui mateix).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.4e)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "53", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=53", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "55/6", "Darrera versió": "06.02.2026", "Títol": "Ús de la preposició de en les vies urbanes\nEscriptura de les adreces postals", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua; Sintaxi", "Resposta": "Entre la denominació genèrica d'una via pública (carrer, plaça, etc.) i la denominació específica (Pau Claris, Catalunya, etc.) hi ha la preposició de i, si escau, l'article. Per exemple: plaça de l'Àngel, carrer de les Lletres. De vegades, però, la preposició de s'elideix i l'article també. Així, les formes completes es poden reduir. Per exemple:\ncarrer d'Aribau / carrer Aribau\nplaça d'Urquinaona / plaça Urquinaona\ncarrer de la Marina / carrer Marina\nQuan la denominació específica és un adjectiu com Reial, no s'hi posa ni preposició ni article. Per exemple: plaça Reial, avinguda Diagonal, carrer Gran de Gràcia.\nEn les adreces que s'escriuen amb la designació genèrica de la via urbana abreujada és possible, si es vol reduir l'espai que ocupen, suprimir la preposició i l'article. Per exemple: rda. del Guinardó o rda. Guinardó.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "55", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=55", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "56/6", "Darrera versió": "28.05.2020", "Títol": "Conjunció i entre cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines.\nPosar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència de cadascú, no hi ha cap norma gramatical que obligui a posar-la o a prescindir-ne. No és, doncs, una particularitat de la llengua catalana com a tal, però sí un costum molt arrelat. Així ho han fet molts catalans il·lustres, com ara Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Pous i Pagès.\nD'altra banda, posar la conjunció i entre els cognoms és molt útil per evitar confusions quan els cognoms coincideixen amb un nom de fonts. Per exemple, en el nom Pere Lluís i Rius, la i ens informa que Lluís és el primer cognom, i que no es tracta d'un nom compost com Pere Lluís, seguit d'un sol cognom.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "56", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=56", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "59/3", "Darrera versió": "04.05.2015", "Títol": "ús de l'article en les comarques catalanes", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Davant del nom de les comarques catalanes, cal escriure-hi l'article definit, llevat del cas d'Osona. Per exemple: Les dues comarques afectades per les pluges són el Priorat i la Garrotxa.\nEn alguns casos, quan el nom de la comarca va introduït per una preposició, tradicionalment s'elideix l'article. Per exemple: Demà vaig a Cerdanya.\nAixò no obstant, no cal fer servir l'article quan el nom de la comarca apareix aïllat, és a dir, quan apareix en mapes i quadres sinòptics, quan surt en una llista o en una enumeració o quan es troba entre parèntesis després del nom d'un municipi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "59", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=59", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "60/3", "Darrera versió": "05.01.2018", "Títol": "Conjunció 'i' davant d'una paraula començada amb el so de 'i'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.\nEn català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.\nPer tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la informació nacional e internacional; motius i hipòtesis del fenomen i no motius e hipòtesis del fenomen.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "60", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=60", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "62/7", "Darrera versió": "23.07.2018", "Títol": "Pronoms 'li' o 'l'hi'\nCombinacions de dos pronoms", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular, tant si és masculí com femení. Per exemple:\nLi dono el sopar (Dono el sopar a la nena).\nAra bé, quan aquest pronom coincideix amb el pronom de complement directe el, el pronom li es transforma en hi i s'obté la combinació l'hi. Per exemple:\nL'hi dono (Dono el sopar a la nena).\nMalgrat que es pronuncien igual, cal no confondre el pronom li amb la combinació l'hi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "62", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=62", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "63/12", "Darrera versió": "08.03.2023", "Títol": "Combinacions de dos pronoms: els hi", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La combinació formada pels pronoms els i hi pot aparèixer en els casos següents:\n1. Quan el pronom els substitueix un complement directe masculí plural i coincideix amb el pronom de complement indirecte li, aquest pronom li es transforma en hi i s'obté la combinació els hi. Per exemple:\nEl nen els hi porta (El nen porta els llibres al professor).\nAra bé, en valencià, com que es manté la forma li quan es combina amb qualsevol pronom de complement directe de tercera persona, la combinació resultant és li'ls.\n2. També es pot trobar la combinació els hi si el pronom els, tant si representa un complement directe com un complement indirecte, es combina amb un complement de lloc o predicatiu representat pel pronom hi. Per exemple:\nEl nen els hi porta (El nen porta els llibres a l'escola).\nEl nen els hi porta (El nen porta els llibres embolicats).\nEl nen els hi porta els llibres (El nen porta a l'escola els llibres als amics).\n3. Col·loquialment, la forma els hi també s'usa per representar un complement indirecte plural, però en registres formals cal mantenir només el pronom els. Per exemple:\nL'alumna els escriu (L'alumna escriu als professors).\nL'alumna els hi escriu. (col·loquial)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "63", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=63", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "64/10", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "Combinacions de dos pronoms: la hi o l'hi?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. Ara bé, quan aquest pronom coincideix amb els pronoms de complement directe el, la, els o les, el pronom li es transforma en hi. L'ordre de la combinació resultant és el següent: primer el complement directe i després l'indirecte. Per exemple:\nDona-li la llibreta (Dona la llibreta a la nena).\nDona-la-hi (Dona la llibreta a la nena).\nCal tenir en compte, però, que quan el pronom femení singular la es combina amb la variant hi és habitual elidir la a del femení: l'hi (en lloc de la hi). Això no obstant, en registres formals és preferible mantenir la combinació la hi. Per exemple:\nL'hi dones tu? (Dones tu la llibreta a la nena?)\nLa hi dones tu? (Dones tu la llibreta a la nena?)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "64", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=64", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "65/9", "Darrera versió": "21.03.2023", "Títol": "Combinacions de dos pronoms: els hi o les hi?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular, tant si és masculí com femení. Per exemple:\nDona-li les llibretes (Dona les llibretes a la nena).\nQuan aquest pronom li coincideix amb el pronom de complement directe femení plural les, aquest pronom li pren la forma hi i, per tant, la combinació resultant és les hi. Per exemple:\nDona-les-hi (Dona les llibretes a la nena).\nEn registres col·loquials, és habitual fer servir la combinació els hi en aquests casos. Això no obstant, en els registres formals cal mantenir la solució les hi.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "65", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=65", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "66/9", "Darrera versió": "21.03.2023", "Títol": "Combinacions de dos pronoms: li ho o l'hi?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular, tant si és masculí com femení. Per exemple:\nLa nena li porta això (La nena porta això a la mestra).\nQuan aquest pronom li coincideix amb el pronom de complement directe neutre ho, la combinació que s'obté és li ho. Per exemple:\nLa nena li ho porta (La nena porta això a la mestra).\nCal tenir en compte que els parlars que pronominalitzen el complement indirecte amb la forma hi (en comptes de li), també fan servir la combinació l'hi en aquests casos, perquè representen el complement indirecte amb la forma hi i el complement directe amb la forma l'. Per exemple:\nLa nena l'hi porta (La nena porta això a la mestra).\nAixí, són acceptables tant la combinació li ho com l'hi. Ara bé, en els registres formals és més habitual li ho.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "66", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=66", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "67/10", "Darrera versió": "29.05.2026", "Títol": "Combinacions de dos pronoms: li'n o n'hi?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. Per exemple:\nLi donaré quatre pomes (Donaré quatre pomes a la Maria).\nQuan aquest pronom li coincideix amb el pronom en amb funció de complement directe o de complement de nom, la combinació que s'obté és li'n. Per exemple:\nLi'n donaré quatre (Donaré quatre pomes a la Maria).\nEl meu secretari li'n comentarà tots els detalls (El meu secretari comentarà tots els detalls de la reunió al client).\nCal tenir en compte que en alguns parlars també es fa servir la combinació n'hi, perquè s'usa la variant hi, en comptes del pronom li. Per exemple:\nN'hi donaré quatre (Donaré quatre pomes a la Maria).\nEl meu secretari n'hi comentarà tots els detalls (El meu secretari comentarà tots els detalls de la reunió al client).\nAixí, són acceptables tant la combinació li'n com n'hi. Ara bé, en els registres formals és més habitual li'n.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "67", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=67", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "68/8", "Darrera versió": "21.03.2023", "Títol": "Gerundis acabats en -guent: riguent o rient?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:\nric, rigués, rigui... (de riure)\ncaic, caigués, caigui... (de caure)\nPer analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades el gerundi adopta formes que presenten aquest so. Ara bé, cal evitar aquestes formes en els registres formals. Per exemple:\nrient, i no riguent (de riure)\ncaient, i no caiguent (de caure)\nbevent, i no beguent (de beure)\nsabent, i no sapiguent (de saber)\nduent, i no duguent (de dur)\nvolent, i no volguent (de voler)\nvalent, i no valguent (de valer)\nessent o sent, i no siguent (de ésser o ser)\ntenint, i no tinguent (de tenir)\nvenint, i no vinguent (de venir)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "68", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=68", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "69/6", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'duguent' o 'duent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb dur és duent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma duguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "69", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=69", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "70/6", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'haguent' o 'havent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb haver és havent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma haguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "70", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=70", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "71/6", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'poguent' o 'podent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb poder és podent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma poguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "71", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=71", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "72/9", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'volguent' o 'volent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb voler és volent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma volguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "72", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=72", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "73/7", "Darrera versió": "14.03.2025", "Títol": "Plural de noms i adjectius acabats en -x o -xt", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir aquestes formes per les següents, respectivament:\ntext, annex, reflex, context, flux, prefix i pretext; fix, complex, mixt, perplex, heterodox i ortodox\nPel que fa al plural, els noms el fan en -os (tot i que els que acaben en -xt també poden formar el plural afegint-hi només -s) i no en -es:\ntextos (i no textes)\nannexos (i no annexes)\nreflexos (i no reflexes)\nI els adjectius fan el plural en -os per al masculí i en -es per al femení:\nfixos (costos fixos i no costos fixes)\ncomplexos (debats complexos i no debats complexes)\nmixtos (models mixtos i no models mixtes)\nfixes (idees fixes)\ncomplexes (solucions complexes)\nmixtes (empreses mixtes)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.3.2, 7.3.2.1 i 7.3.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "73", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=73", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "74/3", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "texte o text?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La paraula que designa el contingut d'un escrit és text, i no texte.\nEl plural de text és textos o texts, i no textes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "74", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=74", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "75/3", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "annexe o annex?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La paraula annex, i no annexe, té aquesta forma tant si es tracta d'un nom com d'un adjectiu. Per exemple:\nTrobareu les despeses detallades en l'annex. (i no en l'annexe)\nEl pis annex feia temps que era buit. (i no pis annexe)\nEl plural del substantiu annex és annexos. Així, cal dir, per exemple, un informe amb dos annexos, i no un informe amb dos annexes.\nEl plural de l'adjectiu masculí també és annexos. Per exemple, direm edificis annexos, i no edificis annexes.\nLa forma annexes correspon al femení plural. Per exemple: notes annexes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "75", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=75", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "76/3", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "fixe o fix?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "L'adjectiu que designa una cosa fixada és fix, i no fixe.\nEl plural masculí de fix és fixos. Així, cal dir, per exemple: contractes fixos (i no contractes fixes).\nLa forma fixes només es correspon a l'adjectiu femení plural. Per exemple: despeses fixes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "76", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=76", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "78/5", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "garantitzar o garantir?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb derivat de garantia i que designa l'acció de respondre d'alguna cosa o assegurar contra dany és garantir i no garantitzar. Per exemple:\nEl supermercat garanteix tots els productes.\nLi garanteixo que aquesta fruita no porta pesticides.\nFuet garantit.\nNingú no li garantia tornar-hi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "78", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=78", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "79/3", "Darrera versió": "15.05.2025", "Títol": "l'anàlisis o l'anàlisi?\nla crisis o la crisi?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "En català, el singular de noms cultes com crisi, tesi, dosi, hipòtesi, anàlisi, parèntesi... sempre acaba en -i.\nLes formes d'aquests noms acabades en -s són, doncs, de plural. Per exemple: la crisi (singular), però les crisis (plural), la tesi però les tesis, la dosi però les dosis, la hipòtesi però les hipòtesis...\nPer tant, cal distingir el singular del plural. Per exemple:\nLi han de fer una anàlisi clínica.\nLi han de fer moltes anàlisis clíniques.\nAra farem un parèntesi.\nEscriu això entre parèntesis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "79", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=79", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "83/3", "Darrera versió": "17.03.2025", "Títol": "Plural de mots femenins acabats en -a", "Categoria": "Morfologia; Ortografia", "Resposta": "El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona es formen els plurals cases, roses i dones.\nDe vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:\n— Els mots acabats en -ca canvien la c per qu (oca, oques).\n— Els mots acabats en -ga canvien la g per gu (figa, figues).\n— Els mots acabats en -ça canvien la ç per c (plaça, places).\n— Els mots acabats en -ja canvien la j per g (granja, granges).\n— Els mots acabats en -gua fan el plural en -gües (llengua, llengües).\n— Els mots acabats en -qua fan el plural en -qües (pasqua, pasqües).\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.2.2.4c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "83", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=83", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "84/6", "Darrera versió": "14.03.2025", "Títol": "Plurals de noms i adjectius acabats en -sc, -st, -xt, -ig", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els noms i els adjectius acabats en -sc, -st i -xt poden fer el plural de dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os. Així, el plural de risc pot ser riscs o riscos, el de cost pot ser costs o costos, i el de pretext, pretexts o pretextos.\nEls noms i els adjectius acabats en -ig també tenen aquesta doble possibilitat: poden fer el plural amb una -s o bé amb les terminacions -jos o -tjos (segons la paraula). Així, el plural de assaig pot ser assaigs o assajos, el de boig pot ser boigs o bojos, i el de desig pot ser desigs o desitjos.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (5.6, punt 2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "84", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=84", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "85/4", "Darrera versió": "25.01.2019", "Títol": "'provist' o 'proveït'?", "Categoria": "Morfologia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes del participi del verb proveir són proveït, proveïda, proveïts, proveïdes i no provist, provista, provistos, provistes. Per exemple:\nEstaven ben proveïts de pa i vi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "85", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=85", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "86/4", "Darrera versió": "04.03.2019", "Títol": "'varen cantar' o 'van cantar'?\n'vem cantar' o 'vam cantar'?\nFormació del passat perifràstic", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Per formar el passat perifràstic d'un verb es fan servir les formes auxiliars vaig, vas, va, vam, vau i van seguides de l'infinitiu del verb. Per exemple:\nvaig cantar, vas cantar, va cantar, vam cantar, vau cantar, van cantar.\nEn canvi, per formar el passat anterior perifràstic d'un verb es fan servir les mateixes formes d'auxiliar, seguides de l'infinitiu del verb haver i del participi del verb corresponent. Per exemple:\nvaig haver cantat, vas haver cantat, va haver cantat, vam haver cantat, vau haver cantat, van haver cantat\nEn alguns parlars, s'utilitzen les formes auxiliars vares (per a la segona persona del singular) i vàrem, vàreu i varen (per a les persones del plural). Aquestes formes són, però, menys habituals. Per exemple:\nvares cantar, vàrem cantar, vàreu cantar, varen cantar\nvares haver cantat, vàrem haver cantat, vàreu haver cantat, varen haver cantat\nFinalment, cal tenir en compte que les formes col·loquials vem (primera persona del plural) i veu (segona persona del plural) no són adequades en els registres formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "86", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=86", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "89/6", "Darrera versió": "20.03.2026", "Títol": "Formació dels numerals ordinals", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els numerals ordinals tenen forma masculina i femenina, i singular i plural. Per exemple: segon, segona, segons, segones.\nEls quatre primers ordinals són irregulars: primer, segon, tercer, quart. En canvi, a partir de cinquè segueixen una norma fixa: es formen amb el numeral cardinal i les terminacions -è, -ena, -ens, -enes:\nset: setè, setena, setens, setenes\nquinze: quinzè, quinzena, quinzens, quinzenes\nvint-i-tres: vint-i-tresè, vint-i-tresena, vint-i-tresens, vint-i-tresenes\nquaranta-u: quaranta-unè, quaranta-unena, quaranta-unens, quaranta-unenes\ncent dos: cent dosè, cent dosena, cent dosens, cent dosenes\ntres-cents: tres-centè, tres-centena, tres-centens, tres-centenes\ndos mil: dos milè, dos milena, dos milens, dos milenes\nConvé notar que els ordinals mantenen els guionets dels cardinals corresponents: s'escriu vint-i-tresè, mantenint els guionets de vint-i-tres.\nA vegades es produeixen canvis ortogràfics en la formació dels ordinals. Per exemple, a cinquè, cinquena... la c final de cinc es converteix en qu; a novè, novena... la u de nou es converteix en v; a desè, desena... se substitueix la u de deu per s.\nHi ha ordinals que presenten una segona forma presa directament del llatí, com ara quint, sèptim, octau o vigèsim. En general, són preferibles les formes corresponents acabades en -è (cinquè, setè, vuitè o vintè). Aquestes formes es troben sovint en alguns contextos específics, com els intervals musicals: una octava, una sexta, etc.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.2.5)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "89", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=89", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "91/3", "Darrera versió": "14.04.2026", "Títol": "Accentuació de la conjunció 'o'", "Categoria": "Sintaxi; Ortografia", "Resposta": "En català, la conjunció o no porta mai accent gràfic, ni quan va entre paraules ni entre xifres.\nPer exemple: Hi anirà ell o ella, En necessita 23 o 24.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "91", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=91", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "93/9", "Darrera versió": "23.08.2024", "Títol": "Apostrofació dels articles definits el i la\nApostrofació dels articles personals en i na\nApostrofació de la preposició de", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac:\nl'avil'Albertl'hereul'Ignasil'insecten'Hugl'universn'Annal'ul'Úrsulal'autoritatel dia d'avuil'organitzaciópota d'elefantl'harmoniaplànol d'instal·laciól'homed'hora\nTambé s'apostrofen l'article masculí el i la preposició de davant de les xifres 1 i 11:\nl'1 de gener\nl'11 de març\nun joc d'11 peces\nEn canvi, hi ha una sèrie de casos en què no es fa l'apostrofació:\n1. No s'apostrofen els articles femenins la i na davant de paraules femenines que comencen amb i, u, hi, hu àtones:\nla història\nla independència\nla universitat\nla humanitat\nla Irene\nna Isabel\n(però llibre d'història)\n2. No s'apostrofen els articles definits el i la ni la preposició de davant de paraules que comencen en i, u, hi o hu seguides d'una altra vocal, ja que es pronuncien amb el so de i o de u lligat a la vocal següent i formen un so consonàntic i no pas vocàlic:\nel ioga\nel iogurt\nel hierofanta\nla iaia\nla UEFA\nla hiena\nde iode\nun cas de hieratisme\nve de Huelva\n(però l'ió, l'iònic, perquè la i no hi fa de consonant)\n3. No s'apostrofa l'article femení la, per tradició, davant dels mots host, ira i una (referit a l'hora), i del topònim Haia:\nla host\nla ira\nla una del migdia\nla Haia\n4. No s'apostrofen l'article femení la ni la preposició de davant les lletres i el nom de les lletres:\nla a\nla f\nla efa\nde ema\nde ena\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "93", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=93", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "96/7", "Darrera versió": "13.03.2024", "Títol": "Essa sorda i essa sonora\ns i ss entre vocals", "Categoria": "Ortografia; Fonètica i prosòdia", "Resposta": "El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).\nEntre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa.\nÉs útil recordar que es pronuncia essa sonora (escrita amb una sola s), per exemple:\nen el sufix -esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, feblesa, immediatesa, rigidesa, riquesa, validesa, etc. (i en el plural: certeses, febleses, etc.)en gentilicis femenins com ara aranesa, holandesa, japonesa, etc. (i en els plurals: aranesos, araneses, etc.)en la forma femenina d'adjectius acabats en -ós com ara abundosa, blanquinosa, fabulosa, plujosa, etc. (i en els plurals: plujosos, plujoses, etc.)en participis femenins com ara atesa, estesa, impresa, tramesa, etc. (i en els plurals: atesos, ateses, etc.)\nAlgunes paraules que creen dubtes, tant des del punt de vista escrit com de pronúncia, són les següents:\nparaules que cal pronunciar amb essa sorda (com passa) i escriure amb ss (essa doble): agressió, agressor, alcaldessa, discussió, dissoldre, expressió, frontissa, impressió, impressor,  percussió, premissa, repressió; Eivissa, etc. paraules que cal pronunciar amb essa sorda, malgrat que s'escriuen amb una sola s entre vocals: aerosol, cromosoma, dinosaure, ecosistema, ultrasò, etc.paraules que cal pronunciar amb essa sonora (com casa) i escriure amb s (essa simple): casos, entusiasme, episodi, exclusió, explosió, fase, frase, impresos, impreses (encara que pertanyin a la família de impressió), lesió, paisatge, països, presagi, residu; Àsia, etc.\nConsulteu el diccionari si teniu més dubtes sobre les grafies s i ss.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.6.2 i 2.6.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "96", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=96", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "97/4", "Darrera versió": "16.03.2016", "Títol": "Ortografia i accentuació d'estrangerismes", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha estrangerismes que s'han adaptat a l'ortografia catalana i que, per tant, s'accentuen segons les regles d'accentuació del català, com ara currículum, vídeo o esmòquing.\nEn canvi, altres mots manllevats d'una llengua estrangera mantenen la grafia original, com són els casos de fondue, leitmotiv o  kiwi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "97", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=97", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "99/4", "Darrera versió": "27.11.2014", "Títol": "adaptació de manlleus amb essa inicial davant de consonant\nadaptació d'estrangerismes: estrès, esprint, esquetx, etc.", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar.\nPer fer el plural d'aquests mots adaptats, se segueixen les regles morfològiques pròpies del català. Per exemple: estressos, esquetxos, espots, estics, esprints, etc. A més, com que comencen amb la vocal e-, cal recordar d'apostrofar l'article o la preposició que duguin. Per exemple: l'eslògan de la campanya o l'esprint del guanyador.\nA banda d'afegir-hi una e a l'inici, també s'hi poden produir altres modificacions gràfiques. Per exemple: l'accent obert a eslògan, l'accent obert i una sola s final a estrès, una sola t a espagueti, el dígraf ix final a esquaix, una c al final a estic, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "99", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=99", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "101/6", "Darrera versió": "06.02.2026", "Títol": "Abreviatures de les vies urbanes: carrer, plaça, etc.\nEscriptura de les adreces postals", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Com a criteri general, es recomana escriure sencers (és a dir, no abreujats) els noms de les vies urbanes. Ara bé, si es tracta d'un text sintètic, com ara un quadre sinòptic, una llista, el sobre d'una carta, una targeta, un imprès, etc., se solen escriure abreujats.\nLes abreviatures acaben amb un punt al final o bé amb una barra inclinada. Concretament, les abreviatures de les vies urbanes acaben amb un punt, llevat de la de carrer, que pot acabar amb un punt (c.) o amb una barra (c/).\nSi el mot sencer s'accentua, l'abreviatura ha de mantenir l'accent en el cas que la vocal corresponent en formi part. Per exemple, l'abreviatura de carreró és cró.\nLes abreviatures de les vies urbanes, com la majoria d'abreviatures, s'escriuen amb minúscula, llevat que es trobin després d'un punt o a inici de línia (com és el cas de l'adreça en un sobre).\nLes abreviatures de les vies urbanes més freqüents són les següents:\navinguda: av.\ncarrer: c., c/\ncarreró: cró.\ncarretera: ctra.\npassatge: ptge.\npasseig: pg.\nplaça: pl.\nrambla: rbla.\nronda: rda.\ntravessera: trav.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "101", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=101", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "102/5", "Darrera versió": "24.01.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules en noms de càrrecs", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Els noms dels càrrecs s'escriuen amb minúscules inicials, tant si es refereixen a la persona concreta com si es refereixen al nom genèric comú. Per exemple, per fer referència a la persona: El president de la Generalitat arribarà d'aquí a uns moments. I per designar el nom genèric: El Parlament té un president i una vicepresidenta primera.\nConvé distingir la denominació del càrrec i la denominació de la institució o entitat (i els seus òrgans de gestió). Així doncs, cal escriure el conseller de Cultura, perquè Cultura és el nom del departament, o la directora general de Comunicació Estratègica, perquè Comunicació Estratègica és un òrgan de gestió. Altres exemples:\nel ministre de Treball\nl'alcaldessa de Santpedor\nel vicepresident primer de la Diputació de Lleida\nel secretari d'estat (estat en aquest cas s'escriu amb minúscula perquè forma part de la denominació genèrica del càrrec)\nla magistrada Rosa Serra\nun jutge de pau\nl'advocada en cap del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya\nun enginyer industrial\nla gerenta de l'empresa\nel director territorial de l'Àrea de Vendes\nla consellera delegada del grup\nla cap del Servei de Documentació\nel cap d'estudis de l'Institut Pere Calders\nla rectora de la Universitat de Vic\nun director de cinema", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "102", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=102", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "106/3", "Darrera versió": "13.06.2012", "Títol": "majúscules o minúscules després de dos punts", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Els dos punts representen una pausa mitjana en el discurs i són un signe gràfic que serveix per introduir informació. En principi, després de dos punts s'escriu minúscula. Per exemple:\nElla va fer dues sessions: l'una sobre l'alimentació energètica i l'altra sobre les propietats de les algues.\nCal que duguis el material següent: bolígrafs blaus, retoladors i un parell de llibretes.\nAra bé, si els dos punts introdueixen citacions textuals o reproduccions en estil directe, el text que segueix ha de començar amb majúscula. Per exemple:\nEl refrany diu: Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.\nLa Mireia va dir: \"Sí que vull venir\".\nLa placa deia: \"Amb tot l'agraïment dels teus alumnes per tots aquests anys de mestratge\".\nEn alguns documents com certificats, convenis, sol·licituds, etc., hi ha parts que van encapçalades per les fórmules certifico, disposo, exposo, manifesten, etc., que a vegades van seguides de dos punts. En aquests casos, la paraula següent va amb majúscula inicial. Per exemple:\nManifesten:\nQue el senyor Joan Coma Martí és propietari de l'habitatge...\nEn les cartes, després de la salutació de l'inici, que acostuma a anar seguida de coma, de vegades s'utilitzen els dos punts. En aquests casos el text comença amb majúscula quan s'escriu en una ratlla a part, per tal com comença paràgraf. Per exemple:\nBenvolguda senyora:\nEns plau comunicar-li que...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "106", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=106", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "107/4", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatures dels ordinals: 1r, 2n, etc.", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Per abreujar els ordinals cal distingir dos casos: quan van en singular i quan van en plural.\nQuan van en singular, s'abreugen escrivint la xifra seguida de l'última lletra del mot desplegat. És optatiu posar-hi un punt després de la lletra. Per exemple:\n1r, 1r. (primer)\n1a, 1a. (primera)\n2n, 2n. (segon)\n2a, 2a. (segona)\n3r, 3r. (tercer)\n3a, 3a. (tercera)\n4t, 4t. (quart)\n4a, 4a. (quarta)\n5è, 5è. (cinquè)\n5a, 5a. (cinquena)\nTot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres\nvolades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure l'ordinal amb un punt, que ha d'anar entre la xifra i la lletra\nvolada. Per exemple:\n2.n (segon)\n2.a (segona)\nQuan els ordinals van en plural, s'abreugen escrivint la xifra corresponent seguida de les dues últimes lletres de la paraula sencera. Per exemple:\n1rs, 1rs. (primers)\n1es, 1es. (primeres)\n2ns, 2ns. (segons)\n2es, 2es. (segones)\n3rs, 3rs. (tercers)\n3es, 3es. (terceres)\n4ts, 4ts. (quarts)\n4es, 4es. (quartes)\n5ns, 5ns. (cinquens)\n5es, 5es. (cinquenes)\n6ns, 6ns. (sisens)\n6es, 6es. (sisenes)\nSi els numerals ordinals abreujats apareixen en un text escrit en majúscules, la lletra o les lletres de l'abreviatura es continuen escrivint en minúscula. Per exemple:\n2n CONGRÉS DE PEDIATRIA\n2n. CONGRÉS DE PEDIATRIA\nEn els casos en què l'ordinal s'expressa amb xifres romanes, no es fa servir cap marca d'abreviació i no s'escriu cap lletra a continuació de la xifra. Aquests ordinals solen utilitzar-se en l'escriptura de noms de congressos, festivals, fires, competicions, etc. Per exemple:\nIII Trobada de Viles Històriques\nI Jornades Nacionals de Dietètica\nIX Jocs del Mediterrani", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "107", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=107", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "110/8", "Darrera versió": "29.11.2017", "Títol": "Abreviatures: plural", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Les abreviatures poden formar el plural de dues maneres diferents segons el tipus d'abreviatura de què es tracti.\nEn l'abreviatura en què la part final del mot és present, cal afegir -s o bé canviar -a per -es segons que es tracti d'un nom masculí o femení, seguint la normativa general de la formació dels plurals. Per exemple:\nadmdor. (administrador) / admdors. (administradors)\nSr. (senyor) / Srs. (senyors)\nctra. (carretera) / ctres. (carreteres)\npda. (pujada) / pdes. (pujades)\nS'han de respectar les variacions de les preposicions i els articles de les abreviatures compostes. Per exemple:\nn. del t. (nota del traductor) / n. dels t. (nota dels traductors)\nn. de l'e. (nota de l'editora) / n. de les e. (nota de les editores)\nLes abreviatures que no tenen com a formant la part final del mot es mantenen invariables; no és adequat marcar el plural afegint una -s. Per exemple:\ntel. és l'abreviatura de telèfon i de telèfons (no és adequat utilitzar tels. per abreujar telèfons); i pàg. és l'abreviatura de pàgina i de pàgines (no és adequat utilitzar pàgs. per abreujar pàgines).\nCal afegir que mai no s'ha d'indicar el plural d'una forma abreujada mitjançant la duplicació de la inicial. Per exemple: no s'ha d'escriure pp. per abreujar pàgines ni ss. per abreujar següents.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "110", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=110", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "117/5", "Darrera versió": "28.07.2023", "Títol": "Fórmules de comiat en cartes i correus electrònics", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "A l'hora de triar una fórmula de comiat per a una carta o un correu electrònic, cal tenir en compte que ha d'estar d'acord amb el to més o menys formal del conjunt de l'escrit i amb la fórmula de salutació que s'hi ha utilitzat.\nAixí, algunes de les fórmules més habituals, ordenades de més formalitat a menys, són les següents:\n1. Us saludo amb respecte. / Us saludem amb respecte.\n2. Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos ben atentament. / Aprofitem aquesta avinentesa per saludar-vos ben atentament.\n3. Atentament,\n4. Ben atentament,\n5. Cordialment,\n6. Una salutació cordial,\n7. Rebeu una salutació ben cordial.\n8. Ben cordialment,Com veiem en els exemples anteriors, si les fórmules de comiat inclouen un verb en forma personal, es tanquen amb un punt; en canvi, si no tenen un verb en forma personal, es tanquen amb una coma. En tots dos casos es posa a sota el nom de qui ha escrit la carta o el correu electrònic. Per exemple:\nRebeu una salutació ben cordial.\nJuliana Fontboté\nLes cartes o els correus electrònics estrictament personals poden adoptar altres comiats més informals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "117", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=117", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "118/5", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Fórmules de salutació d'una carta", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "En la redacció d'una carta, a l'hora de triar una fórmula de salutació, cal tenir en compte que ha d'estar d'acord amb el to més o menys formal del conjunt de la carta i amb la fórmula de comiat que es farà servir.\nAlgunes de les fórmules més habituals són les següents:\nDistingit senyor o Distingida senyora. És adequada per a comunicacions solemnes i de màxima consideració.\nSenyor o Senyora. És la més general i a la vegada és respectuosa i atenta.\nBenvolgut amic o Benvolguda amiga. És una salutació adequada per a situacions de franquesa i cordialitat.\nEn tots els casos és preferible triar el gènere masculí o femení d'acord amb la persona destinatària de la carta. En el cas de cartes adreçades a més d'una persona, cal incloure sempre en la salutació totes dues possibilitats, la masculina i la femenina, separades per una coma, sense abreujar cap forma. Per exemple: Distingit senyor, distingida senyora.\nTambé cal tenir en compte que darrere de la fórmula de salutació hi hem de posar o bé una coma, que és el més habitual, o bé dos punts. Independentment del signe que es triï, cal començar el cos de la carta amb majúscula inicial.  Per exemple:\nDistingit senyor, distingida senyora,\nDistingit senyor, distingida senyora:En resposta a la vostra carta del...\nLes cartes estrictament personals poden adoptar altres salutacions més informals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "118", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=118", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "119/8", "Darrera versió": "15.07.2025", "Títol": "Es pot dir don, donya en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, les formes de tractament general de cortesia que precedeixen el nom d'una persona són senyor i senyora. Actualment, les formes don i dona (aquesta última, sovint reemplaçada per donya, d'influència forana) no són acceptables. Per exemple:\nUs presento el senyor Jordi Cases (i no ...don Jordi Cases).\nTé un missatge de la senyora Maria Domínguez (i no ...dona/donya Maria Domínguez).\nLes formes don i dona s'usaven antigament com a tractament honorífic reservat a alts dignataris (el rei don Ferrando de Portugal) i, en femení, en casos molt concrets de l'àmbit religiós (Nostra Dona del Roser).\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (10.3, punt 2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "119", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=119", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "121/7", "Darrera versió": "27.03.2025", "Títol": "Felicitacions: Nadal, Cap d'Any, aniversaris i dates assenyalades", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Tant els esdeveniments remarcables en la vida d'una persona com determinades festes assenyalades del cicle de l'any originen una sèrie d'expressions estereotipades, que són les felicitacions. N'hi ha per a circumstàncies diverses.\nQuan es vol felicitar algú pel seu aniversari, se sol fer servir una fórmula que expressa el desig d'una llarga vida: Per molts anys! Aquesta expressió també es pot aplicar en altres ocasions; per exemple: Avui és el teu sant? Per molts anys!  o Per molts anys ens puguem tornar a reunir!\nPel naixement d'un fill o d'una filla, en un casament, o per l'èxit en un examen, a la feina, en l'assoliment d'una etapa important en la vida d'una persona (finalització d'uns estudis, presentació d'una tesi, recepció d'un premi, etc.) se sol dir Enhorabona!\nEn aquests contextos de vegades també es fa servir l'expressió Felicitats!, però és preferible no abusar-ne.\nD'altra banda, generalment es fa servir l'adjectiu bon, bona anteposat a un nom que designa un període de temps o un esdeveniment com a fórmula de felicitació: bon dia, bon viatge, bon cap de setmana, bona Pasqua, bon Sant Jordi, bona Diada; tot i que en algun cas també s'ha fixat l'expressió amb l'adjectiu feliç, com quan es vol desitjar un bon any, que se sol fer servir Bon any!, Bon any nou! o Bon 2025! (amb l'any corresponent), i també Feliç any nou! o Feliç 2025!\nSi es vol felicitar algú que l'endemà celebra alguna cosa, especialment l'aniversari o el sant, hi ha l'expressió Felices vigílies! Per exemple: Felices vigílies, Maria, que demà és el teu aniversari i no ens veurem!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "121", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=121", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "122/5", "Darrera versió": "06.06.2024", "Títol": "Pronoms de cortesia: vós o vostè?\nTractament de vós en cartes", "Categoria": "Convencions. Ús no sexista; Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "En la correspondència comercial i administrativa, el primer que convé plantejar-se és com cal tractar la persona destinatària de la carta o escrit: de vós o de vostè?\nEn català, el tractament de vostè és antic i arrelat, i denota formalitat i distanciament respecte a la persona destinatària. A vegades, però, pot induir a confusions. Per exemple:\nSobre la partida enviada al senyor Canons, li faig saber que li he enviat el seu albarà.\nEn aquesta frase, la tercera persona del singular, que és la que usa el tractament de vostè, pot provocar ambigüitats (de qui és l'albarà, del senyor Canons o del destinatari del missatge?). Així mateix, el tractament de vostè també obliga a distingir entre masculí i femení pel que fa a l'ús de pronoms febles. Per exemple:\nAprofito l'ocasió per saludar-lo (si es tracta d'un home)\nAprofito l'ocasió per saludar-la (si es tracta d'una dona)\nPer tot això, en llenguatge administratiu és preferible usar el tractament de vós (segona persona del plural). Per exemple:\nus comunico\nem plau convidar-vos\nla vostra carta\nel vostre escrit\nAquest tractament estalvia els problemes d'ambigüitats i les formes dobles de masculí o femení, i contribueix a un ús no sexista de la llengua. A més, no té el to distant del vostè, i és més adequat per al tracte formal però planer que requereix un servei públic com el de l'Administració. Així, tant si ens adrecem a un home com a una dona es pot dir:\nAprofito l'ocasió per saludar-vos (i no Aprofito l'ocasió per saludar-lo/la).\nUs convidem a les jornades (i no El/la convidem a les jornades).\nD'altra banda, cal vigilar de no barrejar tots dos tractaments en un mateix document.\nEn el cas de les salutacions de les circulars, cartes, correus electrònics, etc. que es trameten a persones indeterminades, se sol escriure una doble salutació. Per exemple:\nSenyor,\nSenyora,\nEn el cas que la salutació inclogui un adjectiu, és preferible repetir-lo. Per exemple:\nBenvolguts amics,\nBenvolgudes amigues,\nBenvolgudes investigadores, benvolguts investigadors,", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "122", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=122", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "123/3", "Darrera versió": "16.01.2014", "Títol": "data (en un document)", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.\nAra bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.\nLa data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:\nSabadell, 31 de desembre de 2013\nCal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.\nEn general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:\n— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació\n— al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura\nCada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.\nD'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.\nFinalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "123", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=123", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "124/3", "Darrera versió": "20.04.2011", "Títol": "Com es diu Papá Noel en català?\nPare Noel\nSanta Claus", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Pare Noel\nSanta Claus\nLa denominació Pare Noel serveix per designar la figura nadalenca de l'home gran, amb barba i cabells blancs, vestit de color vermell, que porta un sac ple de regals per a les criatures i que viatja en trineu. Un altre nom que rep aquest personatge actualment és Santa Claus.\nEn el cas de Santa Claus, cal tenir en compte que en català aquesta forma no va precedida mai d'article personal, i com a vocatiu no es redueix el nom a Santa, tal com es fa en anglès.\nDe fet, però, es tracta de dos noms que corresponen originàriament a persones diferents. En els països anglosaxons, Santa Claus és la denominació que rep sant Nicolau, patró dels nens i les nenes. A causa de la semblança de les seves funcions amb les del Pare Noel i de la proximitat de la festa de sant Nicolau, el 6 de desembre, amb les de Nadal, tots dos noms han acabat designant el mateix personatge nadalenc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "124", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=124", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "125/3", "Darrera versió": "18.07.2014", "Títol": "Com es diu parte en català?\nparte (mèdic, d'accident, de baixa, etc.)\ncomunicat", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball; Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "comunicat\nLa forma catalana adequada per designar la nota breu en què algú comunica d'una manera oficial alguna cosa és comunicat.\nHem d'evitar de dir parte o la traducció literal part, i hem de fer servir la paraula comunicat en aquest sentit: comunicat mèdic, comunicat d'accident, comunicat de baixa, comunicat oficial, comunicat urgent, comunicat de guerra, entre d'altres.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "125", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=125", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "126/3", "Darrera versió": "06.03.2020", "Títol": "Com es diu 'pavo', 'pava' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, la femella del gall dindi és la polla díndia, i no la pava. Per exemple: Una cuixa rostida de polla díndia és tan bona com una de pollastre.\nConvé recordar que, per fer el plural, aquests mots flexionen els dos components de què estan formats: el plural de polla díndia és polles díndies, de la mateixa manera que el plural de gall dindi és galls dindis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "126", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=126", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "134/3", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "Com es diu promedio en català?\nmitja o mitjana?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Matemàtiques", "Resposta": "En català, és freqüent sentir parlar de el promig o la mitja d'edat d'un grup de persones, el que guanya de promig un traductor o els gols que es fan de promig en una competició de futbol. Però els mots promig i mitja són una mala adaptació en català dels termes castellans promedio i media. La paraula catalana equivalent a promedio i media és mitjana. La mitjana és el resultat de dividir la suma d'un nombre determinat de quantitats per aquest mateix nombre. Per exemple:\nLa mitjana d'edat del grup és de 35 anys.\nUn traductor guanya de mitjana 1500 euros al mes.\nLa mitjana de gols de la Lliga espanyola ha augmentat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "134", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=134", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "136/3", "Darrera versió": "16.04.2014", "Títol": "Com es diu reembolso en català?\nCom es diu contra reembolso en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "reembossament o reemborsament m.\ncontra reembossament o contra reemborsament loc.\nEl terme català equivalent a reembolso és reembossament. Per tant, la locució contra reembossament s'aplica a la compravenda  en què es fa el pagament quan es rep la mercaderia objecte del contracte. Per exemple: He adquirit uns discos, que he de pagar contra reembossament.\nCom a sinònim de reembossament  hi ha reemborsament. Així, també es pot dir contra reemborsament.\nFinalment, cal recordar que el verb corresponent a reembossament és reembossar, que té com a sinònim reemborsar. I que també hi ha l'adjectiu reembossable, amb el seu sinònim reemborsable.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "136", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=136", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "138/4", "Darrera versió": "16.05.2018", "Títol": "amb relació a\nen relació amb", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució amb relació a significa 'pel que fa a, amb referència a, quant a' i 'envers'. Per exemple:\nAmb relació a aquest afer, et respondré aviat.\nÉs respectuós amb relació als seus superiors.\nLa locució en relació amb significa 'en connexió amb, en correspondència amb'. Per exemple:\nL'estil no està en relació amb l'assumpte.\nPosar una persona en relació amb una altra.\nAra bé, quan aquestes locucions adopten el significat 'pel que fa a' es poden considerar sinònimes. Per exemple:\nAmb relació a la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.\nEn relació amb la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.\nCal tenir en compte que no és recomanable usar la variant en relació a.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "138", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=138", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "139/5", "Darrera versió": "25.03.2026", "Títol": "Com es diu rellenar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb castellà rellenar  té diversos significats, que en català equivalen a paraules diferents segons els contextos.\nEn l'àmbit de la gastronomia, si es vol indicar la idea d'omplir de determinats ingredients, es parla de farcir (aus, pastissos, etc.) i de farciments. Es diu farcir un pollastre, pebrots farcits de carn. I també hi ha la frase feta A veure si ens costarà més el farciment que el gall.\nEn l'àmbit de la tapisseria es fan servir altres paraules. Es diu els matalassos s'emboteixen de borra. I el que es posa dins dels coixins i matalassos se sol denominar pel nom específic del material: borra, llana, escuma.\nEn l'àmbit de la construcció, també hi ha paraules específiques. Així, de l'acte d'omplir una rasa per aplanar un terreny o d'omplir un buit d'una paret, se'n diu reblir. I el material que s'hi posa es denomina reble o reblum.\nQuan es vol indicar la idea d'omplir per segona vegada, el més usual i recomanable és dir tornar a omplir, fora del cas de contextos més tècnics o sintètics, en què també s'usa reomplir. Per exemple: Torna a omplir la cantimplora o Envàs no reomplible.\nPer parlar de completar els buits en un imprès o formulari es poden fer servir els verbs emplenar i omplir. Per exemple: Empleneu/Ompliu la sol·licitud amb lletra majúscula.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "139", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=139", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "140/3", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "Com es diu relleno nórdico en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció", "Resposta": "Per designar l'edredó recobert d'una funda de roba de llençol i farcit de plomes o de material sintètic, amb el qual no fa falta ni llençol de sobre ni manta ni cobrellit, la denominació adequada en català és edredó nòrdic o simplement nòrdic.\nPel que fa a la funda que recobreix l'edredó nòrdic, en català s'anomena funda nòrdica.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "140", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=140", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "142/4", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "renta o renda?\nrentable o rendible?\nrentabilitat o rendibilitat?\nrentabilitzar o rendibilitzar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "En l'àmbit de l'economia el terme renda designa el profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer. El verb corresponent és rendir, amb el significat de 'produir un benefici o utilitat'. De la mateixa família de mots són l'adjectiu rendible, que fa referència a allò que dona un bon rendiment econòmic, de producció de funcionament, etc.; el nom rendibilitat, 'qualitat de rendible', i el verb rendibilitzar, 'fer rendible una cosa'.\nAmb aquests significats convé no utilitzar les formes renta i rentable, que en català fan referència només al fet de netejar, ni tampoc les formes rentabilitat i rentabilitzar, que en català no existeixen.\nAixí, per exemple, cal dir:\nEn Marc viu de renda.\nHem de fer la declaració de la renda.\nÉs un dels països amb una de les rendes per capita més baixes del món.\nVan tancar el negoci perquè no era rendible.\nCal estudiar la rendibilitat que ofereixen aquests productes.\nAra que has fet la despesa, has de mirar de rendibilitzar aquesta màquina tant com puguis.\nLes formes castellanes equivalents als mots rendible, rendibilitat i rendibilitzar són rentable, rentabilidad i rentabilizar, respectivament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "142", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=142", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "144/5", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "tal i com o tal com?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per dir que les coses són d'una manera determinada, es fa servir la construcció comparativa tal com (i no tal i com). Per exemple:\nLa festa va anar tal com et vaig dir.\nHo faré tal com dius.\nTal com indica el calendari, dilluns vinent és festiu.\nCal recordar que la funció de tal és reforçar el mot com. Així doncs, es pot dir La festa va anar com et vaig dir o bé La festa va anar tal com et vaig dir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "144", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=144", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "145/3", "Darrera versió": "29.11.2016", "Títol": "'vist i plau' o 'vistiplau'", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "Les expressions vistiplau i vist i plau tenen el mateix significat, però es fan servir en contextos diferents.\nVistiplau és sinònim de l'expressió verificació i conformitat. Per exemple: Aquest certificat ha de dur el vistiplau del gerent o Aquest certificat ha de dur la verificació i la conformitat del gerent. Fixem-nos que en aquest cas, com qualsevol nom, pot portar, per exemple, un article: el vistiplau, un vistiplau.\nEn canvi, vist i plau són dos verbs coordinats que s'han convertit en una locució o expressió fixa, sinònima de verificat i conformat. Sol anar al final d'alguns documents, a peu de pàgina i de forma aïllada, per introduir la signatura del càrrec que hi dona l'aprovació.\nPer exemple:\nVist i plau\nEl director general\n(signatura)\nJoan Caminal i Ros", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "145", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=145", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "146/4", "Darrera versió": "24.03.2026", "Títol": "Com es diu chequeo en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "En l'àmbit de la sanitat i la salut, la paraula castellana chequeo, que és una adaptació del terme anglès check-up, designa un reconeixement sistemàtic que consisteix en una exploració general d'una persona aparentment sana o sense símptomes de cap malaltia precisa, per verificar-ne l'estat de salut o detectar una malaltia incipient. Per tant, en català farem servir reconeixement sistemàtic al costat de revisió mèdica, que n'és un sinònim complementari.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "146", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=146", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "147/9", "Darrera versió": "12.06.2023", "Títol": "Combinacions de dos pronoms: els el, els la, els els, els les, els ho, els en i els hi", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El pronom els substitueix el complement indirecte de tercera persona de plural, tant si és masculí com femení. Per exemple:\nEl noi els dona el diari (El noi dona el diari a les periodistes).\nQuan aquest pronom de complement indirecte els es combina amb un pronom de complement directe determinat (el, la, els, les) o bé els pronoms ho, en i hi, en primer lloc sempre apareix el de complement indirecte. Per exemple:\nEls el dono jo (Dono el diari a les periodistes).\nEls la dono jo (Dono la notícia a les periodistes).\nEls els dono jo (Dono els informes a les periodistes).\nEls les dono jo (Dono les fotografies a les periodistes).\nEls ho dono jo (Dono això a les periodistes).\nEls en dono jo (Dono diners a les periodistes).\nEls hi deixo el llibre (Deixo el llibre a les periodistes, al calaix).\nCal tenir en compte que els parlars orientals i part del lleidatà, que fan servir la variant hi en substitució del pronom de complement indirecte li, col·loquialment també fan servir la forma els hi (o -los-hi o-'ls-hi) per a totes les combinacions anteriors. Per exemple:\nEls hi dono jo.\nAra bé, en els registres formals cal mantenir la combinació formada pel pronom de complement indirecte els i el pronom adequat en cada cas.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "147", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=147", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "148/6", "Darrera versió": "26.03.2026", "Títol": "Ús de l'article davant de noms de persona, d'animals i d'objectes singulars\nen Pau Casals o Pau Casals?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En general, en registres informals s'usa l'article personal davant de noms de persona. Per exemple:\nLa Maria m'ha dit que vindrà.\nEn Josep sempre es queixa.\nTambé és habitual usar els articles davant de noms d'animals domèstics o noms d'objectes singulars designats amb un nom de persona, com ara algunes campanes. Per exemple:\nFeia dies que no trobàvem en Tigret i els ratolins campaven lliures per la casa.\nLa Tomassa no va parar de repicar.\nCal tenir en compte que en valencià, en parlars de la Franja i en tortosí no se sol fer servir l'article davant dels noms de persona. Per exemple:\nMaria m'ha dit que vindrà.\nJosep sempre es queixa.\nAra bé, en els registres formals, en tots els parlars se sol prescindir de l'article davant dels noms de personatges públics i històrics. Per exemple:\nPep Coll ha rebut un premi per la seva darrera novel·la.\nBenazir Bhutto va morir en un atemptat.\nAquella interpretació de l'obra de Pau Casals va ser magistral..\nTanmateix, és possible fer servir l'article davant de noms de personatges públics en contextos en què es vol mostrar familiaritat o informalitat. Per exemple:\nFins que no he acabat de llegir Mirall trencat, la Rodoreda m'ha acompanyat a tot arreu.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.2a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "148", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=148", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "149/5", "Darrera versió": "06.02.2020", "Títol": "'en que' o 'en què'?\n'Que' o 'què' darrere la preposició 'en'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La construcció en què es pot trobar en diferents contextos. Un dels casos en què apareix és en oracions interrogatives directes o indirectes en les quals la preposició en precedeix l'interrogatiu què. En aquests casos, l'interrogatiu què es pot substituir per 'quin motiu', 'quin argument', 'quina raó'. Per exemple:\nEn què et bases per fer aquesta afirmació? ('en quin argument')\nExplica'ns en què et bases per fer aquesta afirmació. ('en quin argument')\nLa construcció en què també es troba en oracions relatives en les quals la preposició en precedeix el pronom relatiu què. En aquests casos, és equivalent a en el qual (o en la qual, en els quals, en les quals). Per exemple:\nLes dades en què es basa són fiables. ('en les quals es basa')\nEn canvi, la construcció en què no és adequada utilitzada en comptes de en que quan és el resultat del contacte de la preposició en regida per un verb amb la conjunció que. De fet, en aquests casos, en els registres formals s'elideix la preposició en o s'utilitza una construcció alternativa, com ara en el fet que. Per exemple:\nCoincideixen que hi haurà problemes o bé Coincideixen en el fet que hi haurà problemes (però no Coincideixen en què hi haurà problemes).\nNo havien pensat que era massa tard per fer la sol·licitud (però no No havien pensat en què era massa tard per fer la sol·licitud).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "149", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=149", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "166/3", "Darrera versió": "25.11.2014", "Títol": "Com es diu slogan en català?\neslògan", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "eslògan\nEl mot anglès slogan s'ha adaptat en català amb la forma eslògan. Cal fer-ne el plural segons les regles morfològiques generals: eslògans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "166", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=166", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "167/4", "Darrera versió": "25.11.2014", "Títol": "Com es diu spot en català?\nespot", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "espot\nEl mot anglès spot s'ha adaptat al català amb la forma espot. Cal fer-ne el plural segons la norma general: espots.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "167", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=167", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "168/3", "Darrera versió": "25.11.2014", "Títol": "Com es diu stick en català?\nestic", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "estic\nEl mot anglès stick s'ha adaptat al català amb la forma estic. Cal fer-ne el plural segons les regles morfològiques generals: estics.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "168", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=168", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "169/4", "Darrera versió": "27.11.2014", "Títol": "Com es diu stress en català?\nestrès", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "estrès\nEl mot anglès stress s'ha adaptat al català amb la forma estrès. Cal fer-ne el plural segons la norma general: estressos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "169", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=169", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "170/3", "Darrera versió": "25.11.2014", "Títol": "Com es diu sketch en català?\nesquetx", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "esquetx\nEl mot anglès sketch s'ha adaptat en català amb la forma esquetx. Cal fer-ne el plural segons la norma general: esquetxos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "170", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=170", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "171/4", "Darrera versió": "26.11.2014", "Títol": "Com es diu stand en català?\nestand", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "estand\nEl mot anglès stand s'ha adaptat al català amb la forma estand. Cal fer-ne el plural segons les regles morfològiques generals: estands.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "171", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=171", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "172/4", "Darrera versió": "26.11.2014", "Títol": "Com es diu starter en català?\nestàrter", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "estàrter\nEl mot anglès starter s'ha adaptat al català amb la forma estàrter. Cal fer-ne el plural segons les regles morfològiques generals: estàrters.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "172", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=172", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "173/4", "Darrera versió": "26.11.2014", "Títol": "Com es diu squash en català?\nesquaix", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "esquaix\nEl mot anglès squash s'ha adaptat en català amb la forma esquaix. Cal fer-ne el plural segons les regles morfològiques generals: esquaixos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "173", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=173", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "174/4", "Darrera versió": "27.11.2014", "Títol": "Com es diu sprint en català?\nesprint", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "esprint\nEl mot anglès sprint s'ha adaptat en català amb la forma esprint. Cal fer-ne el plural segons la norma general: esprints.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "174", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=174", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "175/16", "Darrera versió": "27.03.2025", "Títol": "Usos de la preposició fins i fins a", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.Amb valor espacial:\n1. Es manté fins a:\nDavant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa. Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.\n2. Fins a es redueix a fins:\nDavant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho. Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.\n3. Opcional (fins a o fins):\nDavant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.Amb valor temporal:\n1. Es manté fins a:\nDavant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí. Ho ajornarem fins a un altre dia.Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.2. Fins a es redueix a fins:\nDavant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seran fins per Nadal.Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.\n3. Opcional (fins a o fins):\nDavant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat. Ha demanat una excedència fins (al) el 2026.Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "175", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=175", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "176/11", "Darrera versió": "11.04.2025", "Títol": "Concordança del verb haver-hi\nhi han o hi ha?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb haver-hi, quan va seguit d'un sintagma nominal en plural, pot concordar-hi o no. En baleàric, nord-occidental i septentrional, no hi ha mai concordança. En canvi, en la resta de parlars, en general sol concordar. Ara bé, cal tenir en compte que, en aquests parlars, la manca de concordança és l'ús consolidat en els registres formals. Per exemple:\nA la festa hi ha les meves amigues (sense concordança).\nA la festa hi han les meves amigues (amb concordança).\nL'any passat va haver-hi rebaixes abans d'hora (sense concordança).\nL'any passat van haver-hi rebaixes abans d'hora (amb concordança).\nAixò mateix succeeix quan el verb haver-hi forma part d'una perífrasi verbal. Per exemple:\nProcurarem que no hi torni a haver destrosses (sense concordança).\nProcurarem que no hi tornin a haver destrosses (amb concordança).\nAl segon pis de la finca devia haver-hi els dormitoris (sense concordança).\nAl segon pis de la finca devien haver-hi els dormitoris (amb concordança).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.4.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "176", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=176", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "180/11", "Darrera versió": "13.02.2026", "Títol": "Usos de les preposicions per i per a\nUsos de per davant de nom\nSe'ls veu molt interessats per a la casa o Se'ls veu molt interessats per la casa?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Es fa servir la preposició per (o les contraccions pel o pels, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:\n1. Complement de règim. Per exemple:\nVam optar pel pressupost del primer pintor (el verb optar regeix per).\nSe'ls veu molt interessats per la casa (l'adjectiu interessat regeix per).\n2. Complements amb altres valors:\n2.1. Espai:\nLocalització en l'espai. Per exemple:\nTenia roba per tota la casa.\nHo va deixar per allà.Lloc de pas, trajecte, ruta. Per exemple:\nVan entrar per la porta del darrere.\nAnirem a Andorra per la collada de Toses.2.2. Temps:\nLocalització en el temps. Per exemple:\nAnirem al poble per festes.\nPer Sant Jordi em regala un llibre.Durada. Per exemple:\nL'he llogada per dos mesos.\nPer ara ('de moment') no pensen canviar-se el cotxe.\n2.3. Freqüència. Per exemple:\nEm truca tres cops per setmana.\nM'ho deixen pagar per trimestres.\n2.4. Distribució. Per exemple:\nEl buscaven casa per casa.\nSurt a quaranta euros per parella.\n2.5. Mitjà o instrument. Per exemple:\nLi vaig enviar el xec per correu.\nHo he fet portar per un missatger.\n2.6. Substitució i intercanvi. Per exemple:\nL'entrenador ha canviat un defensa per un davanter.\nFes-ho tu per mi.\n2.7. Causa o motiu. Per exemple:\nHo fa per interès.\nPer la teva ambició ho hem perdut tot.\n2.8. Agent, especialment en les oracions passives. Per exemple:\nLa directora ha estat rebuda pel president.\nLa costa va ser arrasada per un tsunami.\n2.9. Condicional ('si fos per' o 'si depengués de'). Per exemple:\nPer ell, encara estaríem treballant.\nPer mi, ja te'n pots anar.\n2.10. Concessiu, amb valor ponderatiu ('encara que'). Per exemple:\nPer molt que t'hi esforcis, no ho entendràs.\nVa dir que ho volia comprar per car que fos.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.5)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "180", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=180", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "181/6", "Darrera versió": "13.06.2018", "Títol": "'perquè', 'per què' o 'per a què'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Perquè\nIndica causa i equival a ja que:\nFa una festa perquè és el seu aniversari.\nNo surtis, perquè plou.\nIndica finalitat o terme i equival a a fi que, amb la finalitat que o per tal que:\nVa venir perquè li féssim un certificat.\nQueda poca estona perquè arribin.\nEquival a raó o causa quan va precedit d'article i funciona com a nom:\nNo te'n sabria dir el perquè.\nAquesta tarda t'explicarà el perquè del seu disgust.\nPer què\nEquival a per quina raó i introdueix frases interrogatives, tant directes —amb signe d'interrogació al final— com indirectes —sense signe d'interrogació:\nPer què no ha vingut?\nPregunta-li per què no ha vingut.\nEquival a pel qual, per la qual, pels quals o per les quals, és a dir, funciona com a pronom relatiu:\nAquesta és la pel·lícula per què s'interessaven tant. ('per la qual s'interessaven tant')\nAquí teniu deu raons per què un nen ha d'estudiar música ('per les quals un nen ha d'estudiar música')\nPer a què\nEquival a per a quina finalitat i introdueix frases interrogatives, tant directes —amb signe d'interrogació al final— com indirectes —sense signe d'interrogació:\nPer a què vols les tisores?\nPregunta-li per a què serveix aquest estri.\nEn nombrosos contextos, és possible tant l'ús de per a què com per què interrogatiu: la tria entre l'un i l'altre dependrà del valor que es vulgui fer destacar:\nPer a què matines tant? ('per a quina finalitat matines tant?')\nPer què matines tant? ('per quina raó matines tant?')\nEquival a per al qual, per a la qual, per als quals o per a les quals, és a dir, funciona com a pronom relatiu. Es tracta d'un ús poc habitual:\nL'empresa per a què treballava ha fet suspensió de pagaments. ('per a la qual')\nEl grau per a què demaneu accés ha tancat el període de preinscripció. ('per al qual')", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "181", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=181", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "183/14", "Darrera versió": "18.09.2025", "Títol": "Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu\nconsisteix en fer o consisteix a fer?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha verbs que regeixen la preposició en, com ara basar(-se), complaure's, entossudir-se, consistir, interessar-se, invertir, vacil·lar, engrescar(-se) o capficar-se, entre molts altres. Per exemple:\nLa democràcia consisteix en la participació del poble en la política.\nDavant d'un infinitiu, aquests verbs presenten alternança entre les preposicions en i a. Per exemple:\nLa subsistència es basava a/en intercanviar productes.\nS'ha entossudit a/en comprar folis reciclats.\nAra bé, en registres formals, quan aquests verbs es troben davant d'un infinitiu, és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple:\nLa democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "183", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=183", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "266/11", "Darrera versió": "24.10.2024", "Títol": "Semblar + infinitiu: sembla sentir o sembla que sent?\nsembla ser que o sembla que?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb semblar, quan té el sentit d'opinió o d'aparença, pot dur oracions subordinades de tipus diferent.\nCom a verb d'opinió, es pot construir amb una subordinada d'indicatiu o bé, en certs contextos, amb una subordinada d'infinitiu. En tots dos casos, l'oració és impersonal i porta un pronom de datiu. Ara bé, la subordinada d'infinitiu només sol aparèixer quan aquest infinitiu és de percepció (veure, sentir, notar, etc). Per exemple:\nEm va semblar que sentia cops a l'altra habitació o Em va semblar sentir cops a l'altra habitació.\nEns semblava haver-la vist a l'escola o Ens semblava que l'havíem vista a l'escola.Com a verb d'aparença, semblar també es pot construir amb una subordinada d'indicatiu o bé, en certs contextos, amb una subordinada d'infinitiu. Amb la subordinada d'infinitiu, però, el verb semblar no duu un complement de datiu. Generalment, tampoc no apareix la subordinada d'infinitiu quan el verb semblar porta un auxiliar. Per exemple:\nLa proposta sembla que prové del teu pare o La proposta sembla provenir del teu pare (paral·leles a Sembla que la proposta prové del teu pare).\nFinalment, cal tenir en compte que darrerament s'ha estès la construcció sembla ser que, amb sentit impersonal, que equival a les expressions més generals sembla que, es diu que, diuen que o es veu que. Per exemple:\nSembla ser que l'economia remuntarà durant l'estiu.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.6.3b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "266", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=266", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "267/4", "Darrera versió": "15.05.2024", "Títol": "tan o tant?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Davant d'un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. Per exemple:\nEl meu fill és tan prim com jo.\nTampoc no vius tan lluny.\nNo vagis tan de pressa.\nEn canvi, s'usa la forma tant davant d'un nom. En aquest cas, funciona com a adjectiu i concorda amb el nom que acompanya. Per exemple:\nHi ha tant soroll que no sento res del que em dius.\nAvui no fa tant (de) vent.\nFa tanta calor que no puc dormir.\nEl meu fill té tantes joguines que no sé on endreçar-les.\nLa forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb. Per exemple:\nHa menjat tant que no pot dir fava.\nNo corris tant.\nTreballa tant com la Núria.\nAquest adverbi també pot introduir dos elements idèntics. Per exemple:\nTant en Joan com la Maria ho sabran fer,\nEls seus judicis, tant polítics com literaris, eren encertats.\nTant legalment com moralment la seva posició és inacceptable.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (28.2.2a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "267", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=267", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "268/7", "Darrera versió": "14.04.2023", "Títol": "Concordança de tot davant d'un topònim\ntota Catalunya o tot Catalunya?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Davant d'un nom de lloc, l'adjectiu tot pot significar 'la totalitat d'aquest territori' o 'la totalitat de la població d'aquest territori' i, en general, no concorda amb el topònim. Per exemple:\nTot Catalunya va sortir al carrer.\nÉs un recull de la toponímia de tot Figueres.\nAra bé, quan el topònim és femení singular i duu article, hi ha la possibilitat de fer la concordança de tot. Per exemple:\nHe recorregut a peu tot l'Escala o He recorregut a peu tota l'Escala.\nEn canvi, quan el topònim és femení i no duu article, només es tendeix a fer la concordança en alguns parlars, entre els quals hi ha el valencià. Per exemple:\nHui visitarem tota València.\nD'altra banda, cal tenir en compte que si el topònim va seguit d'un adjectiu o un complement similar, es fa la concordança de l'adjectiu tot. Per exemple:\nÉs el document més valuós de tota la Barcelona medieval.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.5.1.1d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "268", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=268", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "270/3", "Darrera versió": "18.03.2016", "Títol": "Accentuació de majúscules", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi.\nA més de transgredir les normes d'accentuació, la manca d'accent pot arribar a crear una confusió o a desfigurar un nom propi. Per exemple, si no s'accentua el nom de la població de LLANÇÀ o bé el nom del senyor MARIÀ VILÀ, es llegirà LLANÇA i MARIA VILA.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "270", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=270", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "272/10", "Darrera versió": "08.10.2024", "Títol": "Separació a final de ratlla de dígrafs: ny, ss, ix...", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.\nEls dígrafs que no se separen són: ll, ny, gu i qu. Per exemple:\npa-lla\nca-nya\nan-gui-la\nen-ques-ta\nEn canvi, hi ha altres parelles de consonants que sí que se separen. Són les següents: l·l, rr, ss, ix, sc, tg, tj i tx. Aquestes parelles es trenquen a final de ratlla: una lletra queda amb la síl·laba anterior i l'altra amb la següent. Per exemple:\ntil-la\ncor-redor\npas-sa\ncai-xa\nes-cena\nmet-ge\npit-jor\nflet-xaQuan se separa la ela geminada (l·l) el guionet substitueix el punt volat, que desapareix:\nmetàl-lic, i no metàl·-lic\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1d, 3.2.1e i 3.2.1f)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "272", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=272", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "273/4", "Darrera versió": "30.08.2024", "Títol": "Separació a final de ratlla de ix", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El grup ix s'ha de separar a final de ratlla.\nPer exemple, el mot caixa se separa cai-xa i no ca-ixa.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "273", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=273", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "274/3", "Darrera versió": "17.03.2016", "Títol": "Separació a final de ratlla de 'l·l', 'll'", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El grup l·l s'ha de separar a final de ratlla.\nPer exemple, el mot til·la se separa til-la i no ti-l·la.\nCal recordar que, quan hi afegim el guionet de partició, es perd el punt volat de la ela geminada (til-la i no til·-la).\nEl grup ll no s'ha de separar a final de ratlla.\nPer exemple, el mot palla se separa pa-lla i no pal-la.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "274", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=274", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "275/4", "Darrera versió": "16.09.2024", "Títol": "Separació a final de ratlla de ny", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El grup ny no s'ha de separar a final de ratlla.\nPer exemple, el mot canya se separa ca-nya i no can-ya.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1f)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "275", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=275", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "276/5", "Darrera versió": "16.09.2024", "Títol": "Separació a final de ratlla de rr", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El grup rr s'ha de separar a final de ratlla.\nPer exemple, el mot carro se separa car-ro i no ca-rro.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "276", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=276", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "277/4", "Darrera versió": "17.09.2024", "Títol": "Separació a final de ratlla de sc", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El grup sc s'ha de separar a final de ratlla.\nPer exemple, el mot escena se separa es-ce-na, i no esc-e-na o e-sce-na.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "277", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=277", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "278/3", "Darrera versió": "22.03.2016", "Títol": "Separació a final de ratlla de 'ss'", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El grup ss s'ha de separar a final de ratlla\nPer exemple, el mot passa se separa pas-sa i no pa-ssa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "278", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=278", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "279/4", "Darrera versió": "17.09.2024", "Títol": "Separació a final de ratlla de tg, tj i tx", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla.\nPer exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor, i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "279", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=279", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "298/2", "Darrera versió": "25.07.2023", "Títol": "Comunitats autònomes de l'Estat espanyol", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Comunitat Autònoma d'Andalusia\nComunitat Autònoma d'Aragó\nComunitat Autònoma del Principat d'Astúries\nComunitat Autònoma de les Illes Balears\nComunitat Autònoma de Canàries\nComunitat Autònoma de Cantàbria\nComunitat Autònoma de Castella-la Manxa\nComunitat Autònoma de Castella i Lleó\nComunitat Autònoma de Catalunya\nCiutat Autònoma de Ceuta\nComunitat Autònoma d'Extremadura\nComunitat Autònoma de Galícia\nComunitat de Madrid\nCiutat Autònoma de Melilla\nComunitat Autònoma de la Regió de Múrcia\nComunitat Foral de Navarra\nComunitat Autònoma del País Basc\nComunitat Autònoma de La Rioja\nComunitat Valenciana", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "298", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=298", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "300/4", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: A", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "abreviatura: abrev.\nper absència: p. abs.\naccidental: actal., acc.\nadaptador: adapt.\naddicional: add.\nadjunt, adjunta: adj.\nadministració: adm.\nadministrador: admdor.\nadministradora: admdora.\nadministratiu: admtiu.\nadministrativa: admtiva.\nadreça electrònica: a/e\nadvocat, advocada: adv.\nagent (m. i f.): ag., AG\nagutzil (m. i f.): agl., AGL\najudant, ajudanta: ajud.\najuntament: aj.\nalcalde, alcaldessa: alc.\nàlies: (a)\naltitud: alt.\naltura: alt.\nalumne, alumna: al.\nambulància: ambul.\nambulatori: amb.\namplada: ampl.\namplària: ampl.\nanada i tornada: a/t\nante meridiem ('abans del migdia'): a. m.\nantic, antiga: ant.\nantigament: ant.\naparcament: aparc.\napartament: apmt.\napartat: apt.\napèndix: ap.\naprovat, aprovada: apr.\naproximadament: aprox.\naproximat, aproximada: aprox.\nàrea bàsica de salut: ABS\nàrbitre assistent de vídeo (video assistant referee): VAR\narquitecte, arquitecta: arq.\narticle: art.\nassegurança obligatòria de viatgers: AOV\nassessor, assessora: ass.\nassignatura: assign.\nassociació: assoc.\nassociació de mares i pares d'alumnes: AMPA\nassociació de famílies d'alumnes: AFA\nassociació de veïns: AV\nassociat, associada: assoc.\na l'atenció de: a/\nàtic: àt.\nautomòbil: autom.\nautopista: A\nautopista de peatge: AP\nautor, autora: aut.\nautoritat: autor.\nper autorització: p. a., p. aut.\nautoritzada: autzda.\nautoritzat: autzat.\nauxiliar (m. i f.): aux.\navinguda: av.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "300", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=300", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "301/4", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: B", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "baixada: bda.\nbaixos: bxs.\nbarranc: bnc.\nbarri: b.\nbarriada: b.\nbase de dades: BD\nbatxillerat: batx.\nbatxillerat unificat polivalent: BUP\nbiblioteca: bibl.\nblanc i negre: b/n\nbloc: bl.\nbus en sèrie universal (universal serial bus): USB\nbutlletí: butll.\nButlletí Oficial de l'Estat: BOE\nButlletí Oficial de les Illes Balears: BOIB\nButlletí Oficial del Principat d'Andorra: BOPA\nButlletí Oficial de la Província: BOP", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "301", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=301", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "302/4", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: C", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "caixa alta: c. a.\ncaixa baixa: c. b.\ncalefacció: calef.\ncamió: cam.\ncantonada: cant.\ncapa d'àudio-3 del grup d'experts en imatges en\nmoviment-1 (moving picture experts group-1 layer-3): MP3\ncapità, capitana: cpt., CT\ncapítol: cap.\ncaporal: cpl., CL\ncaporala: cpla., CL\nal meu càrrec: m/c\ncàrrega: càrr.\ncarrer: c., c/\ncarreró: cró.\ncarretera: ctra.\ncatedràtic, catedràtica: catedr.\nal cel sia: a. c. s.\ncementiri: cem.\ncèntim: ct.\ncentre d'atenció primària: CAP\ncentre de normalització lingüística: CNL\ncertificat, certificada: cert.\nciclomotor: ciclom.\ncinquè: 5è, 5è.\ncinquena: 5a, 5a.\ncinquena generació: 5G\ncinturó: cint.\ncirca ('al voltant de'): c., ca.\ncirculació: circul.\ncircular [document]: C\nclínica: clín.\nCodi civil de Catalunya: CCC\ncodi d'identificació fiscal: CIF\ncodi postal: CP\ncol·laborador, col·laboradora: col·l.\ncol·lecció: col·l.\ncol·legi: col·l.\ncol·legi públic: CP\ncolumna: col.\ncomarca: com.\ncomissaria: com.\ncomissió: com.\ncomissió de serveis: com. de serv.\ncompanyia: cia.\ncomptabilitat: compt.\nal meu compte: m/cte\nper compte de: p/c\ncompte corrent: c/c, cte. ct.\ncomunitat autònoma: CC\nconseller, consellera: cons.\nconfronteu: cf.\nconsell: cons.\nConsell Municipal del Districte: CMD\nconstrucció: constr.\ncontractat, contractada: contr.\nconvent: convt.\nconvocatòria: conv.\ncoordinador, coordinadora: coord.\ncorporació: corp.\ncorrector, correctora: corr.\ncorreu electrònic: c/e\ncorreus: corr.\nCos Consular: CC\nCos de la Policia Nacional: CPN\nabans de Crist: aC, a. de C.\ndesprés de Crist: dC, d. de C.\ncurriculum vitae: c. v.\ncurs d'orientació universitària: COU\ncursiva: curs., cva.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "302", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=302", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "303/5", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: D", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "sense data: s/d\ndecret: D\ndecret legislatiu: DLEG\ndecret llei: DL\nreial decret: RD\nreial decret legislatiu: RDLEG\nreial decret llei: RDL\ndelegació: del.\nper delegació: p. d.\ndenominació d'origen: d. d'o., DO\ndepartament: dept.\nderogatori, derogatòria: derog.\ndescansi en pau (o en pau descansi): DEP\ndescàrrega: descàrr.\ndescompte: dte.\ndespatx: desp.\ndespesa: desp.\nsense despeses: s/desp\ndesviació: desv.\nDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya: DOGC\nDiari Oficial de la Generalitat Valenciana: DOGV\nDiari Oficial del Parlament de Catalunya: DOPC\ndies data: d/d\ndies factura: d/fra\ndies vista: d/v\ndijous: dj.\ndilluns: dl.\ndimarts: dt.\ndimecres: dc.\ndipòsit legal: dip. leg., DL\ndirecció: dir.\ndirecció general: DG\ndirectiu, directiva: dir.\ndirector, directora: dir.\ndirector general, directora general: dir. gral., DL\ndiscjòquei: DJ\ndisc versàtil digital (digital versatile disc): DVD\ndisminuït, disminuïda: dism.\ndispensari: disp.\ndisposició: disp.\ndissabte: ds.\ndistància: dist.\ndistricte: distr.\ndiumenge: dg.\ndivendres: dv.\ndiversos autors: d. a.\ndivisió: div.\ndoctor: Dr.\ndoctora: Dra.\ndocument: doc.\ndocument nacional d'identitat: DNI\ndrecera: drec.\ndreta: dta.\nduplicat, duplicada: dupl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "303", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=303", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "304/5", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: E", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "economia: econ.\nedició: ed.\neditor, editora: ed.\neditorial: ed.\neducació general bàsica: EGB\neducació secundària obligatòria: ESO\nefecte: e/\nefecte a cobrar: e/c, e/cobr\nefecte a pagar: e/p, e/pag\nefectiu: ef.\nEminentíssim Senyor: Emm. Sr.\nempresa de treball temporal: ETT\nentitat municipal descentralitzada: EMD\nentrada: entr.\nentresol: entl.\nabans de la nostra era: a. de la n. e.\ndesprés de la nostra era: d. de la n. e.\nsalvat error o omissió: s. e. o o.\nescala: esc.\nescola: esc.\nescola institut: EI\nescola universitària: EU\nesglésia: esgl.\nespecialment: esp.\nespecíficament: espf.\nesquerre, esquerra: esq.\nestació: est.\nestació depuradora d'aigües residuals: EDAR\nestacionament: estac.\nEstats Units d'Amèrica: EUA\net alii ('i altres'): et al.\netcètera: etc.\nExcel·lència: E.\nExcel·lentíssim Senyor: Excm. Sr.\nExcel·lentíssima Senyora: Excma. Sra.\nexcepció: exc.\nexcepte: exc.\nexemple: ex.\nper exemple: p. e., p. ex., v. gr.\nexpedició: exped.\nexpedidor, expedidora: expd.\nexpedient: exp.\nexpedient de regulació d'ocupació: ERO\nexpedient de regulació temporal d'ocupació: ERTO\nextensió: ext.\nexterior: ext.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "304", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=304", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "305/4", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: F", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "facsímil: facs.\nfactura: fra.\nla meva factura: m/fra\nfacultat: fac.\nfascicle: fasc.\na favor de: f/\na favor meu: f/m\nal meu favor: m/f\nferrocarril: FC\nfestiu: fest.\nfidelitat sense fils (wireless fidelity): Wi-Fi\nfigura: fig.\nfinca: fca.\nfoli: f., F\nforestal: for.\nformació professional: FP\nformat de document portàtil (portable document format): PDF\nformat de text enriquit (rich text format): RTF\nfranc a la fàbrica: f. f.\nfranqueig a destinació: FD\nfranquícia de correu (o Servei Nacional): SN\nfreqüència modulada: FM\nen funcions: e. f.\nfunicular: fun.\nfurgoneta: furg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "305", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=305", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "306/4", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: G - H", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "general: gral.\ngir postal: GP\ngir telegràfic: GT\nel meu gir: m/g\ngovern: gov.\ngrup comú d'experts en fotografia (Joint Photographics Experts Group): JPEG\nGuàrdia Civil: GC\nGuàrdia Urbana: GU\nhabitants: h.\nhabitatge de protecció oficial: HPO\nhistòria: hist.\nHonorable Senyor: H. Sr., Hble. Sr.\nHonorable Senyora: H. Sra., Hble. Sra.\nhospital: hosp.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "306", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=306", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "307/4", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: I", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ibídem: ib., ibíd.\nid est ('és a dir'): i. e.\nídem: íd.\nIl·lustre Senyor: I. Sr., Il·ltre. Sr.\nIl·lustre Senyora: I. Sra., Il·ltre. Sra.\nIl·lustríssim Senyor: Im. Sr., Il·lm. Sr.\nIl·lustríssima Senyora: Ima. Sra., Il·lma. Sra.\nimport: imp.\nimpost: impt.\nimpost sobre activitats econòmiques: IAE\nimpost sobre béns immobles: IBI\nimpost sobre el valor afegit: IVA\nimpost sobre la renda de les persones físiques: IRPF\nimpremta: impr.\nincorporat, incorporada: inc.\níndex de preus de consum: IPC\nindústria: ind.\ninferior: inf.\ninspector, inspectora: insp., IP\ninstitut: inst.\ninstitut d'ensenyament secundari: IES\ninstitut de batxillerat: IB\ninstitut de formació professional: IFP\ninstrucció [document]: I\nintendent, intendenta: int., IT\nintendent major, intendenta major: int. m., ITM\ninterès: int.\ninterfase multimèdia d'alta definició (high-definition multimedia interface): HDMI\ninterí, interina: int.\ninterior: int.\ninternacional: internac.\nintroducció: intr.\nitinerari: it.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "307", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=307", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "308/5", "Darrera versió": "21.10.2025", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: J - L", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "junta de govern: j. de gov.\njunta directiva: j. dir.\njurídic, jurídica: jur.\njurisprudència: jurispr.\njutjat de primera instància: j. de 1a. inst.\nlaborable: lab.\nlàmina: làm.\nlesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals: LGBTI\nlimitada: ltda.\nlimitat: ltat.\nlínia d'abonat digital asimètrica (asymmetric digital subscriber line): ADSL\nlingüista: ling.\nlingüístic: ling.\nllei: L\nLlei d'enjudiciament civil: LEC\nLlei d'enjudiciament criminal: LECr\nLlei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú: LRJPAC\nllei orgànica: LO\nllenguatge d'etiquetatge d'hipertext (hypertext markup language): HTML\nlletra de canvi: l/\nlletra de crèdit: l/cr\nlletra meva: l/m\nla meva lletra: m/l\nllicenciat, llicenciada: llic.\nlocalitzador uniforme de recursos i localitzador universal de recursos (uniform resource locator / universal resource locator): URL\nloco citato ('en el lloc citat'): loc. cit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "308", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=308", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "309/4", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: M", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Magnífic Senyor: Mgfc. Sr.\nMagnífica Senyora: Mgfca. Sra.\nmajúscula: maj.\nmanuscrit: ms.\nmàxim, màxima: màx.\nmemòria d'accés aleatori (random access memory): RAM\nmemòria només de lectura (read only memory): ROM\nmercaderia: merc.\nmercantil: merc.\nmesos terme: m/t\nmesos vista: m/v\nmetre lineal: m lin.\nmil·lèsim, mil·lèsima: mil·l.\nmínim, mínima: mín.\nminúscula: min.\nminusvàlid, minusvàlida: minusv.\nmodulació d'amplitud: AM\nmissatge de text (short message service): SMS\nMolt Honorable Senyor: M. H. Sr., M. Hble. Sr.\nMolt Honorable Senyora: M. H. Sra., M. Hble. Sra.\nMolt Il·lustre Senyor: M. I. Sr., M. Il·ltre. Sr.\nMolt Il·lustre Senyora: M. I. Sra., M. Il·ltre. Sra.\nmonestir: mtir.\nmonsenyor: Mons.\nmonument: mon.\nmossèn: Mn.\nmosso d'esquadra, mossa d'esquadra: m. d'e., ME\nMossos d'Esquadra [institució]: M. d'E, ME\nmunicipal: mpal.\nmuseu: mus.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "309", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=309", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "310/5", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: N - O", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "nacional: nac.\nnegociat: neg.\nnegreta: negr.\nnombre: nre.\nnominal: nom.\nnominatiu: nom.\nnota: n.\nnota bene ('advertiu-ho bé'): n. b., NB\nnota de l'autor, nota de l'autora: n. de l'a.\nnota de l'editor, nota de l'editora: n. de l'e.\nnota de la redacció: n. de la r.\nnota de la traductora: n. de la t.\nnota del traductor: n. del t.\nnúmero: n., núm.\nsense número: s/n\nnúmero d'afiliació a la Seguretat Social: NASS\nnúmero d'identificació fiscal: NIF\nnúmero d'identitat d'estrangers: NIE\nnúmero internacional normalitzat per als llibres (international standard book number): ISBN\nnúmero internacional normalitzat de publicacions en sèrie (international standard serial number): ISSN\nobligatori: oblig.\nobservació: obs.\noficial: of.\nona pesquera: OP\nona curta: SW, OC\nona mitjana: MW, OM\nopus citatum ('en l'obra citada'): op. cit.\nordre [document]: O\nordre de pagament: OP\nordre ministerial: OM\na l'ordre de: o/\na la meva ordre: m/o\nper ordre: p. o.\norganització no governamental: ONG", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "310", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=310", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "311/4", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: P", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pagament: pag.\npagament immediat: p. i.\npagaré: p/\npàgina: p., pàg.\npaquet: paq.\nparada: par.\nparcel·la: parc.\nparticular: part.\npartida: part.\npassat: pt.\npassatge: ptge.\npasseig: pg.\nen pau descansi (o descansi en pau): EPD\npavelló: pav.\npes brut: p. b., PB\npes net: p. n., PN\npetita i mitjana empresa: PIME\nplaça: pl.\npoblació: pobl.\nper poder: p. p.\npolicia militar: PM\npolígon: pol.\npopular: pop.\nporta: pta.\nportal: ptal.\npost meridiem ('després del migdia'): p. m.\npost scriptum ('després de l'escrit'): p. s., PS\npostdata: p. d., PD\nprefectura: pref.\npreferència: prefer.\npreguntes més freqüents: PMF\npresident, presidenta: pres.\npreu de venda al públic: PVP\nprevere: prev., pvre.\nprimer: 1r, 1r., 1.r\nprimera: 1a, 1a., 1.a\nprincipal: pral.\nprincipi: princ.\nprioritat: prior.\nproducte interior brut: PIB\nproducte nacional brut: PNB\nproducte nacional net: PNN\nprofessor, professora: prof.\nprograma: progr.\nprohibit, prohibida: proh.\nproppassada: ppda.\nproppassat: ppt.\npropvinent: pvt.\nproves d'accés a la universitat: PAU\nprovíncia: prov.\npujada: pda.\npunt quilomètric: PK", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "311", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=311", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "312/4", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: Q - R", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "quadruplicat: quadr.\nquart: 4t, 4t., 4.t\nquarta: 4a, 4a., 4.a\nquarta generació: 4G\nquintuplicat: quint.\nrambla: rbla.\nrecerca i desenvolupament: R+D\nrecursos humans: RH\nreedició: reed.\nreferència: ref.\nreferència meva: r/m\nregió: reg.\nregistre: reg.\nreimpressió: reimpr.\nla meva remesa: m/r\nremitent: rnt.\nreservada: rvda.\nreservat: rvat.\nresolució: R\nresponeu si us plau: r. s. u. p., RSUP, RSVP\nreverend: Rev., Rnd.\nreverenda: Rev. Rnda.\nReverendíssim Senyor: Rvdm. Sr.\nReverendíssima Senyora: Rvdma. Sra.\nrevisat, revisada: rev.\nrevista: rev.\nrodona [tipografia]: rod., rna.\nronda: rda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "312", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=312", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "313/4", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: S", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "sagrada: sgda.\nsagrat: sgt.\nsant: St.\nsanta: Sta.\nsecretari, secretària: secr.\nsecretari general, secretària general: secr. gral., SG\nsecretaria: secr.\nsecretaria general: SG\nsegle: s.\nsegon: 2n, 2n.,2.n\nsegona: 2a, 2a., 2.a\nsegüent: s., seg.\nsentència: S\nsenyor: Sr.\nsenyora: Sra.\nsergent: sgt., SG\nsergenta: sgta., SG\nservei: serv.\nServei Nacional (o franquícia de correu): SN\nservei públic: SP\nsi us plau: s. u. p.\nsignatura: sign.\nsine anno ('es desconeix l'any d'edició'): s. a.\nsine loco ('es desconeix el lloc de publicació'): s. l.\nsine nomine ('es desconeix el nom de l'editor'): s. n.\nsobreàtic: s/àt\nsocietat: soc.\nsocietat anònima: s. a., SA\nsocietat civil privada: s. c. p., SCP\nsocietat cooperativa: s. coop., SCOOP\nsocietat cooperativa catalana il·limitada: s. c. c. i., SCCI\nsocietat cooperativa catalana limitada: s. c. c. l., SCCL\nsocietat cooperativa il·limitada: s. c. i., SCI\nsocietat cooperativa limitada: s. c. l., SCL\nsocietat de garanties recíproques: s. g. r., SGR\nsocietat en comandita: s. en c., SC\nsocietat limitada: s. l., SL\nsocietat regular col·lectiva: s. r. c., SRC\nsortida: sort.\nsotsinspector, sotsinspectora: sotsp., SIP\nsub voce ('a l'entrada', en els diccionaris): s. v.\nsuperintendent: supt., SIT\nsuperior: sup.\nsuplement: supl.\nsuplent: supl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "313", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=313", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "314/4", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: T", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "taló: t/\nel meu taló: m/t\ntarifa: t.\ntarifa corrent: t. c.\ntarifa especial: t. e.\ntarifa general: t. g.\ntaxa anual equivalent: TAE\ntecnologies de la informació i la comunicació: TIC\ntelèfon: tel.\ntelegrama: telegr.\ntelevisió: TV\ntelevisió digital terrestre: TDT\ntercer: 3r, 3r., 3.r\ntercera: 3a, 3a., 3.a\ntercera generació: 3G\nterme municipal: t. m., TM\ntext refós: TR\ntinent: tt., TT\ntinenta: tta., TT\ntitular: tit.\ntomografia axial computada: TAC\ntotal: tot.\ntraducció: trad.\ntraductor, traductora: trad.\ntranscripció: transcr.\ntransferència: transf.\ntransitori, transitòria: trans.\ntransport: transp.\ntravessera: trav.\ntravessia: trv.\ntres dimensions: 3D\ntribunal: trib.\ntriplicat: tripl.\nturisme: tur.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "314", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=314", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "315/4", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatures i sigles més habituals: U - Z", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "unitat: u.\nunitat de cures intensives: UCI\ncada unitat: c/u, c. u.\nuniversitari, universitària: univ.\nurbanització: urb.\nurgència: urg.\nsobre vagó: s/v\nvalor: v/\nvegeu: v., veg., vg.\nvehicle: veh.\nvehicle de transport amb conductor: VTC\nvelocitat: vel.\nvenciment: venc.\nvenedor: ven.\nverbi gratia ('per exemple'): v. gr.\nversaleta: vers.\nversió original subtitulada: VOS\nversió original subtitulada en català: VOSC\nversus: vs.\nvia: v.\nvianant: vian.\nvide o videte ('vegeu'): vid.\nvideoarbitratge (video assistant referee): VAR\nvigilant (m. i f.): vig., VG\nvigilat, vigilada: vig.\nvisibilitat: visib.\nvist i plau: v. i p., VP\nvistiplau: VP\nvocabulari: vocab.\nvolum: vol.\nxarxa privada virtual (virtual private network): VPN\nxec: x.\nel meu xec: m/x\nzona: z.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "315", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=315", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "317/2", "Darrera versió": "12.12.2017", "Títol": "Sigles i acrònims: desplegament", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Per raons estilístiques, es recomana desglossar les sigles quan apareixen per primera vegada en un text (ja sigui posant la sigla entre parèntesis al darrere de la denominació completa o bé posant la denominació completa entre parèntesis al darrere de la sigla). Per exemple:\nPodeu posar-vos en contacte amb l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS).\nPodeu posar-vos en contacte amb l'ICASS (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials).\nAra bé, cal tenir en compte que algunes sigles són més conegudes que la denominació completa i, en aquests casos, no se solen desplegar. Per exemple:\nConstrueixen un nou centre per als alumnes d'ESO.\nDemà vindrà un representant de la UNESCO.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "317", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=317", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "318/7", "Darrera versió": "21.07.2023", "Títol": "Símbols: convencions", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Els símbols s'escriuen en lletra rodona i no porten mai punt abreviatiu. Per exemple:\nkm (quilòmetre)\nmin (minut)\nPoden anar seguits d'un punt si aquest indica el final de la frase en què s'insereixen. Per exemple:\nDe Barcelona a Girona hi ha 100 km.\nEls socis tindreu un descompte del 25 %.\nEls símbols s'escriuen en minúscules o en majúscules d'acord amb les normes ISO i altres convencions internacionals. Per exemple:\nH (hotel)\nh (hora)\nW (watt)\nkW h (quilowatt hora)\nkg (kilogram)\n°C (grau Celsius o grau centígrad)\nSempre s'ha de respectar en l'ús de majúscules i minúscules la forma que s'ha fixat convencionalment, independentment de la tipografia de la resta del text. Per exemple:\nLA CENTRAL PRODUEIX 60.324 kW h.\nSovint els símbols acompanyen nombres. Hi ha d'haver un espai entre l'última xifra d'un nombre i el símbol que la segueix. Per exemple:\n95 m (noranta-cinc metres)\n19 °C (19 graus Celsius o 19 graus centígrads)\nAlguns signes utilitzats com a símbols són un cas especial i s'escriuen sense deixar cap espai entre el signe i la xifra. Per exemple, els graus, els minuts i els segons de les coordenades geogràfiques, matemàtiques, etc.:\n41° (41 graus)\n30' (30 minuts)\n22'' (22 segons)\nEl signe % es pot escriure separat per un espai fi de la xifra que acompanya o, si això no és possible tipogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal:\n5 % (5 per cent)\nPrecedit d'una xifra, tant es pot utilitzar el símbol com la paraula o l'expressió que representa. Per exemple:\nVa establir un nou rècord amb 57 s.\nVa establir un nou rècord amb 57 segons.\nPesa 60 kg.\nPesa 60 quilos.\nEn les unitats de mesura només s'utilitza el símbol si va precedit d'una xifra. En cas contrari, no s'utilitza l'abreviació, sinó la paraula sencera. Per exemple:\n2 h 30 min\nVam esperar molts minuts (no és adequat Vam esperar molts min).\n25 min, 25 minuts, vint-i-cinc minuts (no és adequat vint-i-cinc min).\nEl símbol i la xifra que el precedeix formen un tot inseparable; per tant, en cap cas no s'ha de començar línia amb un símbol deixant la xifra a la línia anterior. Tampoc no s'ha de dividir a final de línia un símbol format per més d'un caràcter.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "318", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=318", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "341/7", "Darrera versió": "18.04.2024", "Títol": "Símbols més habituals: A - M", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ampere: A\nante meridiem ('abans del migdia'): am\nàrea (unitat de mesura): a\narrova: @\natto-: a\nbyte: B\ncaloria: cal\ncandela: cd\ncavall de vapor: CV\nper cent: %\ncenti-: c\ncentilitre: cl, cL\ncentímetre: cm\ncentímetre cúbic: cc, cm3\ndeca-: da\ndeci-: d\ndecibel: dB\ndecilitre: dl, dL\ndecímetre: dm\ndòlar (dels EUA): $, S, USD\nest: E\nest-nord-est: ENE\nest-sud-est: ESE\nestereoradian: sr\neuro: €, EUR\nexa-: E\nfemto-: f\ngiga-: G\ngigabyte: GB\ngigaoctet: GB\ngram: g\ngrau (geometria): °\ngrau Celsius i grau centígrad: °C\nhectàrea: ha\nhecto-: h\nhectolitre: hl, hL\nhertz: Hz\nhora: h\nhotel: H\njoule: J\nkelvin: K\nkilo-: k\nkilocaloria: kcal\nkilogram: kg\nkilòmetre: km\nkilowatt: kW\nkilowatt hora: kW h\nlitre: l, L\nmega-: M\nmegabit: Mb, Mbit\nmegabyte: MB\nmegaoctet: MB\nmegawatt hora: MW h\nmetre: m\nmilió: M\nmilió d'euros: M€\n, MEUR\nmil·li-: m\nmil·ligram: mg\nmil·lilitre: ml, mL\nmil·límetre: mm\nminut (geometria): '\nminut (temps): min\nmol: mol\nEl símbol % (per cent, percentatge) es llegeix per cent quan apareix al costat d'una xifra. Per exemple, escrivim 10 % i llegim deu per cent.\nLes unitats monetàries es poden representar amb símbols UNE i amb símbols ISO; el símbol ISO és el que apareix en última posició. Els símbols UNE són els més difosos; els símbols ISO, en què les dues primeres lletres coincideixen amb el símbol del país corresponent, s'utilitzen en les relacions interbancàries i en les operacions transnacionals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "341", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=341", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "342/8", "Darrera versió": "24.07.2023", "Títol": "Símbols més habituals: N - Z", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "nano-: n\nnord: N\nnord-est: NE\nnord-nord-est: NNE\nnord-nord-oest: NNO, NNW\nnord-oest: NO, NW\noctet: B\noest: O, W\noest-nord-oest: ONO, WNW\noest-sud-oest: OSO, WSW\npercentatge: %\npeta-: P\npico-: p\nquilo-: k\nquilocaloria: kcal\nquilogram: kg\nquilòmetre: km\nquilowatt: kW\nquilowatt hora: kW h\nquintar: q\nrevolució: r\nrevolucions per minut: rpm\nsegon (geometria): ''\nsegon (temps): s\nsud: S\nsud-est: SE\nsud-oest: SO, SW\nsud-sud-est: SSE\nsud-sud-oest: SSO, SSW\ntera-: T\nterabyte: TB\ntona: t\nvolt: V\nwatt: W\nEl símbol % (per cent, percentatge) es llegeix per cent  quan apareix al costat d'una xifra. Per exemple, s'escriu 10 % i es llegeix deu per cent.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "342", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=342", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "343/13", "Darrera versió": "09.05.2025", "Títol": "Apostrofació davant de sigles", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "L'apostrofació davant de sigles varia d'acord amb la forma com es pronuncien aquestes abreviacions: com si fossin mots (pronunciació sil·làbica: IVA, INCAVI), lletra per lletra (pronunciació lletrejada: UGT, NBA), de manera combinada o bé desplegada.\nPronunciació sil·làbica\nEn el cas de les sigles que es llegeixen com qualsevol altra paraula, els articles el i la i la preposició de s'apostrofen o no d'acord amb les regles generals d'apostrofació dels mots sencers: el PIB, l'INCAVI, la NASA, l'UCI, l'UNICEF, de RENFE, d'IVA.\nPronunciació lletrejada\nEn el cas de les sigles que es llegeixen lletra per lletra, si la sigla comença amb vocal, també es fa servir l'apòstrof d'acord amb la regla general. Cal tenir en compte que l'accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra: l'IPC, l'A-7, la UPC, d'UGT.\nSi la sigla es llegeix lletra per lletra i comença amb un so consonàntic (per exemple, DNI, de-ena-i), no es fa l'apostrofació: el DNI, la BBC, de DDT.\nPerò si el nom de la primera consonant comença amb vocal (per exemple, FMI, efa-ema-i), sí que s'apostrofen, tant els articles el i la com la preposició de: l'FMI, l'N-II, d'FM.\nPronunciació combinada\nEn el cas de les sigles que es pronuncien combinant la pronunciació sil·làbica amb la pronunciació lletrejada, se segueix el criteri de les lletrejades: el PCUS (el pe-cus), l'MPOC (l'ema-poc), la BDOL (la be-dol).\nPronunciació desplegada\nQuan una sigla es pronuncia desplegant-la, s'apostrofa o no considerant el desplegament, i no la grafia de la sigla: el TSJC ('el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya'), la LECr ('la Llei d'enjudiciament criminal'), de CCOO ('de Comissions Obreres').\nPronunciació i grafia\nA l'hora de pronunciar una sigla i d'escriure l'article definit o la preposició de que la precedeix, una pronúncia pot condicionar el criteri d'apostrofació i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura.\nPer exemple, davant de sigles que comencen amb i o u seguides de vocal, com ara IESE (Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa), es poden donar dues pronunciacions diferents. Si es pronuncien amb la i o la u semiconsonàntiques, no s'apostrofen l'article masculí el ni la preposició de: el IESE ('el ie-se'), de IESE ('de ie-se'). Però si es pronuncien amb la i o la u vocàliques, sí que s'apostrofen: l'IESE ('l'i-e-se'). També es pot llegir la denominació desplegada: l'IESE ('l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa').\nUn altre cas pot ser el d'una sigla com SNL darrere de l'article definit. Si es vol que es llegeixi la denominació desplegada, no es fa l'apostrofació: el SNL ('el Servei de Normalització Lingüística'). En canvi, si es vol que es llegeixi lletrejada, l'article s'apostrofa: l'SNL ('l'essa-ena-ela').", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "343", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=343", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "347/7", "Darrera versió": "23.08.2024", "Títol": "Apostrofació davant de xifres\nApostrofació davant de 1 i 11", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Davant de les xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s'apostrofen els articles el i la i la preposició de igual que si estiguessin escrits amb lletres. Per exemple:\nl'1 de juliol ('l'u')\nl'11 de novembre ('l'onze')\nl'11a clàusula del contracte ('l'onzena')\nla contractació d'11 jugadors ('d'onze')\nl'aval d'11.000 socis ('d'onze mil')\nSi s'escriuen els nombres amb xifres romanes, també s'apostrofen: l'XI Festival de la Cançó Marinera ('l'onzè'). En canvi, quan la xifra vol dir 'primer' o 'primera', no s'apostrofen ni els articles ni la preposició: la I Trobada de Serveis Lingüístics ('la primera').\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.1.2d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "347", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=347", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "348/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatures dels dies de la setmana", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Les abreviatures dels dies de la setmana comencen totes amb la lletra d. Tot seguit porten la consonant següent a la i, excepte en el cas de dimarts, dimecres i diumenge, en què aquesta consonant és la m i, per tant, hi podria haver confusió. Per evitar-ho, s'ha substituït la m per una t (en el cas de dimarts), una c (en el cas de dimecres) i una g (en el cas de diumenge), respectivament.\ndilluns: dl.\ndimarts: dt.\ndimecres: dc.\ndijous: dj.\ndivendres: dv.\ndissabte: ds.\ndiumenge: dg.\nSeguint la norma general d'ús de les abreviatures, les dels dies de la setmana sempre porten punt final. Igualment, s'escriuen en majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriuria\nel mot o el sintagma que abreugen.\nDins d'un text convé fer servir la forma sencera dels dies, ja que sempre és més clar el mot sencer que l'abreviatura, encara que aquesta sigui força coneguda. Cal reservar, doncs, les abreviatures per a les llistes o classificacions, els gràfics, les taules o quadres estadístics, els textos publicitaris, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "348", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=348", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "350/8", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Símbols d'horaris i mesura de temps: hora, minut i segon\nSímbols de notacions horàries", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "hora: h\nminut: min\nsegon: s\nLes unitats de temps (hores, minuts i segons) s'abreugen mitjançant símbols.\nEl símbol de hora és h (i no h.), el de minut és min (i no m, que és el símbol de metre; ni tampoc min.) i el símbol de segon és s (i no s. ni seg.). Cal tenir en compte que s'escriuen en minúscules i sense punt final (fora que es tracti, òbviament, del punt final de la frase).\nAquests símbols s'escriuen a continuació de la xifra que acompanyen, separats per un espai. Per exemple:\nLa reunió començarà a les 18 h.\nL'equip blau va fer un temps de 3 min 40 s.\nQuan es tracta d'expressar hores, l'ús del símbol és incompatible amb l'especificació de la part del dia a què corresponen. Per exemple:\nLa reunió començarà a les 18 h o La reunió començarà a les 6 de la tarda / a les sis de la tarda, però no La reunió començarà a les 18 h de la tarda.\nSi es tracta d'expressar hores del dia amb fraccions, és a dir, amb minuts o segons, el punt és el signe que separa les hores dels minuts i aquests dels segons (o els dos punts, segons la norma ISO):\n18.30 h o 18:30 h (i no 18,30 h)\n18.30.05 h  o 18:30:05 h (i no 18,30,05 h)\nEn canvi, entre els segons i les dècimes només hi pot haver una coma:\nL'atleta ha fet un temps de 6.32.15,5 h.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "350", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=350", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "352/4", "Darrera versió": "05.09.2023", "Títol": "Abreviatures de senyor -a, doctor -a i sant -a\nFormes de tractament: senceres o abreujades?", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "senyor, senyora: Sr., Sra.\ndoctor, doctora: Dr., Dra.\nsant, santa: St., Sta.\nLes formes de tractament o de designació genèrica de persones (senyor, doctora, sant, etc.) que van davant els noms propis es poden escriure senceres o abreujades segons el context. És a dir, podem escriure tant senyor Camps com Sr. Camps.\nA l'interior d'un text les escrivim senceres i amb minúscula. Exemple:\nA continuació, el senyor Camps i la doctora Costa van discutir sobre la filosofia de sant Tomàs.\nEn una adreça, un rètol o una targeta, s'acostuma a utilitzar la forma\nabreujada, que en aquest cas ha d'anar amb majúscula inicial. Exemples:\nSr. Camps\nDra. Costa", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "352", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=352", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "370/4", "Darrera versió": "12.02.2018", "Títol": "Traducció de noms de lloc no catalans\nTraducció de topònims no catalans", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nacions sense estat o de divisions regionals. Per tant, es tradueixen Mèxic, Japó, Marroc, Bretanya o Castella. En canvi, habitualment no es tradueixen els noms de comarques o petites regions naturals, com ara Las Alpujarras.\nPel que fa als accidents geogràfics, també val la norma general esmentada abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades, la part genèrica: platja d'El Sardinero,\nilla de Madeira, la Sierra Nevada.\nA l'hora de traduir les denominacions de vies públiques, cal mantenir el nom oficial i traduir només la part genèrica, és a dir, les formes com ara carrer, plaça o avinguda. Per exemple: la plaça Mayor,\nel passeig de Recoletos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "370", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=370", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "372/6", "Darrera versió": "29.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de noms de carrers, places, etc.", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les designacions de vies urbanes i interurbanes tenen dues parts: el nom genèric de la via pública (és a dir, mots com carrer, plaça, passeig, ronda, passatge, camí, etc.) i el nom propi del lloc. El nom genèric s'escriu sempre amb minúscula inicial dins d'un text, mentre que el nom propi del lloc va amb majúscula inicial. Per exemple:\nel carrer Gran\nla plaça de Sant Jaume\nla plaça Reial\nla travessera de Gràcia\nla rambla de Catalunya\nel passeig de la Devesa\nel passatge d'Alió\nla ronda del Mig\nel pla de Palau\nel moll de la Fusta\nHi ha, però, algunes excepcions (poques), que són aquelles expressions en què la primera part genèrica és també el nom pròpiament dit, o bé es fa servir sola perquè pel context ja s'entén a quina via fa referència. En aquests casos el nom genèric s'escriu amb majúscula inicial perquè funciona també com a nom propi. Per exemple:\nla Via Augusta\nla Gran Via\nla Rambla\nel Passeig\nQuan s'escriu l'adreça aïlladament (per exemple, en un sobre), els noms genèrics plaça, carrer, avinguda, etc., van amb majúscula inicial perquè es troben a principi de ratlla.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "372", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=372", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "374/2", "Darrera versió": "08.01.2010", "Títol": "noms de persona en català\ninscripció de noms en el Registre Civil", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "Els noms propis de persona que té una llengua són el resultat de la pròpia evolució històrica. Els factors decisius en la creació d'aquests noms són les successives aportacions ètniques, els corrents religiosos i les modes socials i culturals. Cada poble té uns costums, una història i uns gustos, i ho reflecteix en l'onomàstica, és a dir, en els noms propis. Així, en el cas del català, tenim noms que provenen, entre altres, de la civilització romana (Marc o Clàudia), de la religió cristiana (Maria, Pere o Joan), de la cultura germànica (Albert, Bernat o Elvira) i també de la cultura aràbiga medieval (Fàtima).\nPel que fa a la inscripció de noms en el Registre Civil, la legislació vigent preveu les possibilitats següents: s'hi poden inscriure els noms de fonts en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat espanyol, s'hi poden inscriure noms estrangers, i es poden traduir al català, al basc o al gallec noms inscrits en castellà. Per tant, els pares poden inscriure en català el nom dels seus fills si ho desitgen, i les persones que ja tenen el nom inscrit en castellà poden fer-lo traduir al català si ho desitgen.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "374", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=374", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "375/7", "Darrera versió": "02.12.2016", "Títol": "estrangerismes (pronunciació)", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Una bona part de les paraules estrangeres que entren en la nostra llengua s'adapten tant en l'escriptura com en la pronunciació. Per exemple, es diu hoquei (aguda, sense hac aspirada i amb e oberta) i no hockey (plana i amb hac aspirada).\nAixò no obstant, hi ha paraules en què una adaptació gràfica no implica una adaptació fonètica completa, com els casos de hawaià o hòlding, que es pronuncien amb hac aspirada.\nD'altra banda, hi ha estrangerismes que no s'adapten gràficament i que mantenen la forma original, com ara croissant, striptease o foie-gras. Aquests casos es pronuncien respectant, en la mesura que sigui possible, la fonètica de la llengua d'origen.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "375", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=375", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "376/7", "Darrera versió": "13.08.2024", "Títol": "Criteris d'ús dels tractaments protocol·laris", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Les formes protocol·làries de tractament no són necessàries en documents de tramitació reglada, documents informatius, convenis, etc., i només s'han d'utilitzar en casos excepcionals, no com a norma general.\nA l'hora de fer servir un tractament protocol·lari, cal posar primer la fórmula de tractament, seguida del nom de la persona i, finalment, el càrrec. Per exemple:\nHonorable Senyor F. Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya\nExcel·lentíssim Senyor Jaume Collboni, alcalde de l'Ajuntament de Barcelona\nDe vegades, a una persona que ocupa un càrrec determinat li correspon el tractament d'un càrrec que va exercir anteriorment.\nEn cas de dubte entre un tractament o un altre, el més prudent és utilitzar el tractament de senyor o senyora.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "376", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=376", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "458/5", "Darrera versió": "01.08.2014", "Títol": "president o presidenta de la Generalitat de Catalunya (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Molt Honorable Senyor, Molt Honorable Senyora\nM. Hble. Sr., M. Hble. Sra.\nM. H. Sr., M. H. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec de president o presidenta de la Generalitat de Catalunya és Molt Honorable Senyor, Molt Honorable Senyora. Les abreviatures són les següents:\nM. Hble. Sr., M. Hble. Sra.\nM. H. Sr., M. H. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "458", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=458", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "459/2", "Darrera versió": "14.01.2010", "Títol": "president o presidenta del Parlament de Catalunya (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Al president o la presidenta del Parlament de Catalunya li correspon el tractament de Molt Honorable Senyor o Molt Honorable Senyora.\nLes formes abreujades d'aquest tractament són:\nM. Hble. Sr. o M. Hble. Sra.\nM. H. Sr. o M. H. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "459", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=459", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "460/2", "Darrera versió": "06.10.2008", "Títol": "expresident o expresidenta de la Generalitat de Catalunya (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Molt Honorable Senyor, Molt Honorable Senyora\nM. Hble. Sr., M. Hble. Sra\nM. H. Sr., M. H. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon a un expresident o a una expresidenta de la Generalitat de Catalunya és Molt Honorable Senyor, Molt Honorable Senyora. Les abreviatures són les següents:\nM. Hble. Sr., M. Hble. Sra.\nM. H. Sr., M. H. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "460", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=460", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "461/2", "Darrera versió": "06.10.2008", "Títol": "expresident o expresidenta del Parlament de Catalunya (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Molt Honorable Senyor, Molt Honorable Senyora\nM. Hble. Sr., M. Hble. Sra.\nM. H. Sr., M. H. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon a un expresident o una expresidenta del Parlament de Catalunya és Molt Honorable Senyor, Molt Honorable Senyora. Les abreviatures són les següents:\nM. Hble. Sr., M. Hble. Sra.\nM. H. Sr., M. H. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "461", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=461", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "462/2", "Darrera versió": "15.09.2008", "Títol": "conseller o consellera de la Generalitat de Catalunya (convencions)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Honorable Senyor, Honorable Senyora\nHble. Sr., Hble. Sra.\nH. Sr., H. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec de conseller o consellera de la Generalitat de Catalunya és Honorable Senyor, Honorable Senyora. Les abreviatures són les següents:\nHble. Sr., Hble. Sra.\nH. Sr., H. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "462", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=462", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "463/3", "Darrera versió": "06.10.2008", "Títol": "exconseller o exconsellera de la Generalitat de Catalunya", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Honorable Senyor, Honorable Senyora\nHble. Sr., Hble. Sra.\nH. Sr., H. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon a un exconseller o una exconsellera de la Generalitat de Catalunya és Honorable Senyor, Honorable Senyora. Les abreviacions corresponents són:\nHble. Sr., Hble. Sra.\nH. Sr., H. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "463", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=463", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "464/2", "Darrera versió": "11.05.2010", "Títol": "president o presidenta del Consell de Garanties Estatutàries (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Al president o la presidenta del Consell de Garanties Estatutàries li correspon el tractament de Honorable Senyor o Honorable Senyora.\nLes formes abreujades d'aquest tractament són:\nHble. Sr.o Hble. Sra.\nH. Sr. o H. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "464", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=464", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "465/3", "Darrera versió": "24.07.2014", "Títol": "cònsol o consolessa (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Honorable Senyor, Honorable Senyora\nHble. Sr., Hble. Sra.\nH. Sr., H. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec de cònsol o consolessa és Honorable Senyor, Honorable Senyora. Les abreviatures són les següents:\nHble. Sr., Hble. Sra.\nH. Sr., H. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "465", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=465", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "466/2", "Darrera versió": "29.09.2009", "Títol": "alcalde o alcaldessa (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Als alcaldes i a les alcaldesses dels ajuntaments de Catalunya els correspon el tractament d'Il·lustríssim Senyor o Il·lustríssima Senyora. A l'Ajuntament de Barcelona, però, el tractament és d'Excel·lentíssim Senyor o Excel·lentíssima Senyora.\nLes formes abreujades d'aquests tractaments són:\nIl·lm. Sr. o Im. Sr.\nIl·lma. Sra. o Ima. Sra.\nExcm. Sr.\nExcma. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "466", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=466", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "467/2", "Darrera versió": "15.09.2008", "Títol": "delegat o delegada del Govern de l'Estat (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "senyor, senyora\nL'Ordre del Ministeri d'Administracions Públiques publicada al BOE núm. 56, de 7 de març de 2005, estableix, com ja s'havia fet en disposicions anteriors, que el tractament protocol·lari que correspon als membres del Govern de l'Estat és el de senyor o senyora.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec de delegat o delegada del Govern de l'Estat és, doncs, senyor, senyora.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "467", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=467", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "468/4", "Darrera versió": "01.08.2014", "Títol": "governador o governadora civil (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Excel·lentíssim Senyor, Excel·lentíssima Senyora\nExcm. Sr., Excma. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec de governador o governadora civil és Excel·lentíssim Senyor, Excel·lentíssima Senyora. L'abreviatura és la següent:\nExcm. Sr., Excma. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "468", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=468", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "469/4", "Darrera versió": "10.03.2009", "Títol": "governador o governadora militar (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Excel·lentíssim Senyor, Excel·lentíssima Senyora\nExcm. Sr., Excma. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec de governador o governadora militar és Excel·lentíssim Senyor, Excel·lentíssima Senyora. L'abreviatura és la següent:Excm. Sr., Excma. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "469", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=469", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "470/3", "Darrera versió": "24.07.2014", "Títol": "president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Excel·lentíssim Senyor, Excel·lentíssima Senyora\nExcm. Sr., Excma. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec de president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia és Excel·lentíssim Senyor, Excel·lentíssima Senyora. Les abreviatures són les següents:\nExcm. Sr., Excma. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "470", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=470", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "471/2", "Darrera versió": "13.01.2009", "Títol": "president o presidenta del Tribunal Suprem (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Excel·lentíssim  Senyor, Excel·lentíssima Senyora\nExcm. Sr., Excma. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec de president o presidenta del Tribunal Suprem és Excel·lentíssim Senyor, Excel·lentíssima Senyora. Les abreviatures són les següents:\nExcm. Sr., Excma. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "471", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=471", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "472/2", "Darrera versió": "15.09.2008", "Títol": "vicerector o vicerectora d'universitat (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "senyor, senyora\nLa Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei\norgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, conté una\ndisposició addicional tretzena en la qual es determina que les\nautoritats universitàries rebran el tractament de senyor o senyora, seguit de la denominació del càrrec.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "472", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=472", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "474/3", "Darrera versió": "24.07.2014", "Títol": "degà o degana de facultat universitària (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "senyor degà, senyora degana\nLa Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, conté una disposició addicional tretzena en la qual es determina que les autoritats universitàries rebran el tractament de senyor o senyora, seguit de la denominació del càrrec.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "474", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=474", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "475/2", "Darrera versió": "01.08.2014", "Títol": "president o presidenta de diputació (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "En general, als presidents o les presidentes de les diputacions els correspon el tractament d'Il·lustríssim Senyor o Il·lustríssima Senyora, llevat del president o la presidenta de la Diputació de Barcelona que, per tradició, rep el tractament d'Excel·lentíssim Senyor o Excel·lentíssima Senyora. Les formes abreujades d'aquests tractaments són:\nIl·lm. Sr. o Im. Sr. (Il·lustríssim Senyor)\nIl·lma. Sra. o Ima. Sra. (Il·lustríssima Senyora)\nExcm. Sr. (Excel·lentíssim Senyor)\nExcma. Sra. (Excel·lentíssima Senyora)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "475", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=475", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "476/3", "Darrera versió": "01.08.2014", "Títol": "president o presidenta d'audiència provincial (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Il·lustríssim Senyor, Il·lustríssima Senyora\nIl·lm. Sr., Il·lma. Sra.\nIm. Sr., Ima. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec de president o presidenta d'audiència provincial és Il·lustríssim Senyor, Il·lustríssima Senyora. Les abreviatures són les següents:\nIl·lm. Sr., Il·lma. Sra.\nIm. Sr., Ima. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "476", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=476", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "477/2", "Darrera versió": "13.01.2009", "Títol": "magistrat o magistrada (convencions)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Il·lustríssim Senyor, Il·lustríssima Senyora\nIl·lm. Sr., Il·lma. Sra.\nIm. Sr., Ima. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec de magistrat o magistrada és Il·lustríssim Senyor, Il·lustríssima Senyora. Les abreviatures són les següents:\nIl·lm. Sr., Il·lma. Sra.\nIm. Sr., Ima. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "477", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=477", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "479/2", "Darrera versió": "13.01.2009", "Títol": "president o presidenta de consell comarcal (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Il·lustríssim Senyor, Il·lustríssima Senyora\nIl·lm. Sr., Il·lma. Sra.\nIm. Sr., Ima. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec de president o presidenta de consell comarcal és Il·lustríssim Senyor, Il·lustríssima Senyora. Les abreviatures són les següents:\nIl·lm. Sr., Il·lma. Sra.\nIm. Sr., Ima. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "479", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=479", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "480/4", "Darrera versió": "01.08.2014", "Títol": "secretari o secretària general de l'Ajuntament de Barcelona (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Il·lustríssim Senyor, Il·lustríssima Senyora\nIl·lm. Sr., Il·lma. Sra.\nIm. Sr., Ima. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec de secretari o secretària general de l'Ajuntament de Barcelona és Il·lustríssim Senyor, Il·lustríssima Senyora. Les abreviatures són les següents:\nIl·lm. Sr., Il·lma. Sra.\nIm. Sr., Ima. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "480", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=480", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "481/3", "Darrera versió": "28.08.2017", "Títol": "diputat o diputada del Parlament de Catalunya (convencions)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Il·lustre Senyor, Il·lustre Senyora\nIl·ltre. Sr., Il·ltre. Sra.\nI. Sr., I. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon a un diputat o diputada del Parlament de Catalunya és Il·lustre Senyor o Il·lustre Senyora. Exemple: L'Il·lustre Senyor Joan Cases.\nLes abreviatures són les següents:\nIl·ltre. Sr., Il·ltre. Sra.\nI. Sr.,  I. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "481", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=481", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "483/4", "Darrera versió": "20.06.2018", "Títol": "Tractament protocol·lari de membre del Consell de Garanties Estatutàries", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Il·lustre Senyor, Il·lustre Senyora\nIl·ltre. Sr., Il·ltre. Sra.\nI. Sr., I. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec\nde membre del Consell de Garanties Estatutàries és Il·lustre Senyor, Il·lustre\nSenyora. Les abreviatures són les següents:\nIl·ltre. Sr., Il·ltre. Sra.\nI. Sr., I. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "483", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=483", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "485/4", "Darrera versió": "31.03.2026", "Títol": "Tractament protocol·lari del síndic o síndica de greuges", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "El tractament protocol·lari que correspon al càrrec de síndic o síndica de greuges és Il·lustre Senyor, Il·lustre Senyora. Les abreviatures són les següents:\nIl·ltre. Sr., Il·ltre Sra.\nI. Sr., I. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "485", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=485", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "487/2", "Darrera versió": "15.09.2008", "Títol": "síndic president o síndica presidenta de la Sindicatura de Comptes (convencions)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Il·lustre Senyor, Il·lustre Senyora\nIl·ltre. Sr., Il·ltre. Sra.\nI. Sr., I. Sra.\nEl tractament protocol·lari que correspon al càrrec de síndic president o síndica presidenta de la Sindicatura de Comptes és Il·lustre Senyor, Il·lustre Senyora. Les abreviatures són les següents:\nIl·ltre. Sr., Il·ltre. Sra.\nI. Sr., I. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "487", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=487", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "613/4", "Darrera versió": "04.04.2023", "Títol": "Règim verbal de cessar", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb cessar és sinònim de dimitir i és intransitiu. No es pot utilitzar, doncs, transitivament amb el sentit de 'destituir algú del seu càrrec', sinó que és un mateix qui cessa en un càrrec. Per exemple:\nEl director ha cessat per motius de salut.\nSi, en canvi, es vol expressar que algú ha destituït algú altre del seu càrrec, es pot fer servir  la perífrasi fer cessar o verbs transitius com destituir o remoure. Per exemple:\nEl comitè ha fet cessar un dels membres per la seva implicació en el cas.\nEl comitè ha destituït un dels membres per la seva implicació en el cas.\nEn alguns contextos, també es pot fer servir el verb separar. Per exemple:\nVan separar el president del càrrec que havia ocupat durant quatre anys.El substantiu derivat del verb cessar és cessament. Per exemple:\nOrdre de cessament del senyor Vives com a director.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "613", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=613", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "618/6", "Darrera versió": "27.07.2023", "Títol": "designar ('indicar per a un càrrec')\ndesignar o nomenar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Sintaxi", "Resposta": "Un dels significats que tenen tant el verb designar com el verb nomenar és 'indicar alguna persona per a un càrrec o una funció'. Aquests dos verbs poden portar, a part del complement directe, un complement predicatiu que indica el càrrec i que no va introduït per preposició. Per exemple:\nHan nomenat Fabio Capello nou seleccionador d'Anglaterra.\nLa comissió va designar un dels seus membres secretari administratiu.\nA més a més, aquests verbs poden anar acompanyats d'un complement preposicional. Per exemple:\nVan designar en Marc i la Núria per a la comissió d'ensenyament.\nHavien de nomenar algú per comandar les tropes.\nDesignem Mireia Trullàs com a nova comissària general de l'associació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "618", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=618", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "722/6", "Darrera versió": "17.04.2024", "Títol": "Formes dobles: concordança\nÚs no sexista del llenguatge", "Categoria": "Convencions. Ús no sexista; Sintaxi", "Resposta": "Per aconseguir uns usos lingüístics que facin visibles les dones en les referències a professions, oficis, càrrecs o funcions es pot recórrer a les formes dobles. Aquest recurs consisteix a repetir els noms (i, si cal, els adjectius) en tots dos gèneres, i és adequat principalment en singular:\nUn informe signat pel tècnic o tècnica.\nEn plural s'utilitza si hi ha una voluntat d'emfasitzar la presència de dones en un col·lectiu. Per exemple:\nLa participació en el projecte de les treballadores i els treballadors de l'empresa ha estat fonamental.\nCal tenir en compte, però, que convé no abusar d'aquest recurs i prioritzar-ne d'altres que no comportin l'ús de formes dobles.\nQuan es fan servir denominacions dobles, es pot utilitzar únicament l'article corresponent al primer element enumerat, per facilitar la lectura del text. I quan els articles apareixen precedits de preposicions, aquestes també es poden elidir. Per exemple:\ncartes al president o presidenta\nTambé es pot repetir l'article o la preposició i l'article, tot i que cal anar amb compte que, si les enumeracions són complexes, aquest recurs no perjudiqui la llegibilitat del text:\ncartes al president o la presidenta\ncartes al president o a la presidenta\nQuan s'utilitza una forma doble com a subjecte compost, el verb es manté en singular:\nEl beneficiari o la beneficiària que vulgui sol·licitar... (i no El beneficiari o la beneficiària que vulguin sol·licitar...).\nEl monitor o monitora ha de vigilar els nens (i no El monitor o monitora han de vigilar els nens).\nQuan els substantius són invariables, a vegades s'utilitza la forma doble per a l'article i un únic substantiu: el o la portaveu. És preferible evitar aquesta construcció, que resulta especialment forçada en plural.\nPel que fa a les denominacions dobles que han de concordar amb adjectius i pronoms febles, es fan concordar només en masculí. Per exemple:\nL'usuari o usuària afectat per aquestes obres haurà de notificar-ho immediatament (i no L'usuari o usuària afectada).\nContacteu amb la sòcia o soci per compensar-lo econòmicament (i no per compensar-la).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "722", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=722", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "773/6", "Darrera versió": "06.09.2023", "Títol": "Majúscules i minúscules en noms propis de persona\nMajúscules i minúscules en cognoms, dinasties i llinatges", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "La lletra inicial dels noms propis i dels diminutius i variants familiars de persones s'escriu amb majúscula. Per exemple:\nJoan Salvat Papasseit\nLluís Companys i Jover\nAida Forns\nCesc (Francesc)\nTina (Cristina)\nEls cognoms, les dinasties i els llinatges també s'escriuen amb majúscula inicial, tant si es fan servir en singular com en plural. Per exemple:\nels Ribera\nels Macabeus\nl'època dels Àustries\nConvé notar que els articles que precedeixen els noms propis van sempre amb minúscula. Per exemple:\nen Ton\nl'Elisabet\nel Carles Massot\nna Isabel", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "773", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=773", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "774/6", "Darrera versió": "06.05.2026", "Títol": "Majúscules i minúscules en formes de tractament de les persones", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les formes de tractament o de designació genèrica de persones que precedeixen els noms propis s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:\nsant Antoni (però en majúscula si designa una festivitat: Sant Jordi, o un lloc: Sant Antoni de Vilamajor)\nfra Ginebró\nel papa Lleó XIV (però el Papa si apareix sol)\nmossèn Cinto\nla senyora Niubó\nel professor Carreter\nel doctor Badia i Margarit\nel general Escofet\nel president Havel\nel bisbe Oliba\nla reina Elisabet II\nel comte de Barcelona\nla ministra Morant\nla consellera Montserrat\nel jutge Subirats\nel lletrat Pau Vallhonrat\nla magistrada Palmira Rebull\nEn canvi, s'escriuen amb majúscula inicial les formes abreujades de tractament. Per exemple:\nSt. Antoni\nMn. Alcover\nla Sra. Niubó\nel Prof. Carreter\nel Dr. Badia i Margarit\nTambé s'escriuen amb majúscula inicial les formes de tractament no catalanes. Per exemple:\nSir Paul McCartney\nMonsieur Cousteau\nFrau Maria Braun\nDon Pedro García\nLady Chatterley\nMister Marshall", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "774", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=774", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "775/5", "Darrera versió": "05.09.2023", "Títol": "Majúscules i minúscules en noms propis referits a animals", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En els noms propis referits a animals, s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius. Per exemple:\nLa mascota dels Jocs Paralímpics del 1992 va ser la Petra.\nVeig que en Duc és un gos molt espavilat.\nHan fet una pel·lícula de l'ànec Donald.\nEl goril·la albí més conegut és el Floquet de Neu.\nLi han regalat una samarreta amb el dibuix de la Granota Boja.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "775", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=775", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "776/5", "Darrera versió": "19.10.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules d'objectes personalitzats", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En els noms d'objectes personalitzats s'escriuen amb majúscula inicial tots els noms i altres elements, tret dels articles i les preposicions. Per exemple:\nla Tisó (espasa)\nl'Excalibur (espasa)\nel Pi de les Tres Branques (arbre)\nel Greal (calze)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "776", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=776", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "777/5", "Darrera versió": "29.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules en els noms d'astres", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius dels noms propis de cossos celestes. Per exemple:\nla Terra, Saturn, Mart (planetes)\nel Sol, Sírius (estels o estrelles)\nla Lluna, Ganimedes, Calipso (satèl·lits)\nHalley, Bennett (cometes)\nl'Ossa Menor, el Sagitari, Orió (constel·lacions)\nla Via Làctia, Andròmeda (galàxies)\nEn canvi, aquests mots s'escriuen amb minúscula inicial en contextos que no són d'astronomia. Per exemple:\nfer sol\nprendre el sol\nlluna plena\nuna posta de sol\nsortir el sol\nulleres de sol\nestar a la lluna\ndemanar la lluna", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "777", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=777", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "778/6", "Darrera versió": "19.10.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de les denominacions d'origen\nMajúscules i minúscules de varietats vegetals", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En les denominacions oficials d'origen, que són els noms oficials de productes agroalimentaris amb unes característiques concretes que se circumscriuen a una localitat, regió o país determinat, s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements que en formen part, tret dels articles i les preposicions. Per exemple:\nRatafia Catalana\nPollastre de la Raça Prat\nDenominació d'Origen (o DO) Empordà\nDenominació d'Origen Protegida (o DOP) Oli de Terra Alta\nQuan un topònim d'origen substitueix el nom genèric d'un producte, s'escriu amb minúscula inicial, per exemple:\nun priorat jove\nun montsec molt gustós\nformatge cheddar\nun rocafort exquisit\nPel que fa als noms vulgars de varietats vegetals, s'escriuen sempre amb minúscula, tant si es tracta de varietats autòctones com de varietats de fora i encara que provinguin d'un nom propi. Per exemple:\npoma: golden, reineta, starking...pera: conferència, llimonera, ercolini...\nraïm: garnatxa, cabernet, ull de llebre...arròs: bomba, basmati, sénia...tomàquet: de pera, raf, esquenaverd...mongeta: perona, del ganxet, negra...\nConvé notar que quan una d'aquestes varietats rep un distintiu oficial d'origen i qualitat, s'escriuen amb majúscula inicial els mots significatius que componen la denominació. Per exemple: la Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "778", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=778", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "780/5", "Darrera versió": "28.10.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de designacions incompletes i correferents d'entitats", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Sovint no es designen institucions o entitats mitjançant la denominació completa sinó per un dels noms que la componen, perquè se sobreentén pel context o per no repetir la denominació completa, que ja s'ha esmentat anteriorment. Aquesta part de la denominació cal escriure-la amb majúscula inicial (tal com va quan és part del nom complet). Per exemple:\nel Servei de Publicacions ha de publicar... (en un context en què es parla del Servei de Publicacions del Parlament de Catalunya)\nl'Estat (per Estat espanyol)\nla Generalitat (per Generalitat de Catalunya)\nles Corts (per Corts Generals)\nel Govern (per Govern de la Generalitat o per Govern de l'Estat)\nl'Administració (per l'Administració pública)\naquesta Direcció General (per Direcció General del Patrimoni Cultural)\nQuan per designar una entitat o un organisme no es fan servir el nom o els noms que formen part de la seva designació oficial i s'hi fa referència per mitjà d'una denominació correferent o sinònima, s'escriuen amb minúscula tots els substantius i adjectius. Per exemple:\nla cambra catalana\nel consistori badaloní\nla corporació municipal de Girona\naquesta entitat\naquesta empresa\naquest ens\naquesta institució", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "780", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=780", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "781/11", "Darrera versió": "13.04.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de festivitats i fets històrics\nMajúscules i minúscules de períodes temporals i moviments artístics i culturals", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius de les designacions de les festivitats cíviques, religioses i polítiques. Per exemple:\nper Cap d'Any\nper Tots Sants\nels focs de Sant Joan (però en minúscula si fa referència al sant: El patró dels impressors és sant Joan)\nl'Onze de Setembre o la Diada (però en minúscula si és genèric: La diada de Sant Jordi és el 23 d'abril)\nEl Divendres Sant és inhàbil.\nel Halloween\nel Dia d'Acció de Gràcies\nla Festa de la Primavera\nEnguany la Festa Major cau en dissabte (però en minúscula si és genèric: A Vilafranca sempre fan una festa major molt lluïda)\nIgualment, s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius de les denominacions de fets històrics singulars que, per tradició, han adquirit categoria de nom propi. Per exemple:\nla Guerra dels Segadors\nla Primera Guerra Mundial\nel Sis d'Octubre\nla Segona República\nla Primavera de Praga\nla Setmana Tràgica\nel Maig del 68\nEs distingeixen així de la resta de fets històrics que es designen amb un nom genèric (batalla, caiguda, revolta, setge, descobriment, etc.) seguit d'un nom propi, que s'escriuen amb minúscula inicial: batalla de l'Ebre, guerra de Bòsnia, setge de Girona, descobriment d'Amèrica, etc.\nEn canvi, els períodes temporals i geològics, i els moviments artístics i culturals s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:\npel febrer\nen dimecres\na la primavera\nel paleolític superior\nl'edat mitjana\nl'antic règim (si fa referència a la institució francesa s'escriu amb majúscula inicial: l'Antic Règim)\nel cretaci\nel juràssic\nel romànic\nel gòtic\nel barroc\nel noucentisme\nel cubisme\nPerò, per evitar ambigüitats, se solen escriure amb majúscula: Modernisme, Renaixement, Renaixença, Romanticisme i Il·lustració.\nSi la denominació pot designar tant una festivitat (Pasqua) com un període (advent o quaresma), preval el matís de festa per sobre del matís de període temporal i, per tant, s'escriu amb majúscula. Per exemple: El mal temps va espatllar les processons de la Setmana Santa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "781", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=781", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "782/8", "Darrera versió": "08.05.2026", "Títol": "Majúscules i minúscules en cicles educatius, disciplines, assignatures i cursos\nMajúscules i minúscules en proves i exàmens de nivell\nMajúscules i minúscules en seminaris i tallers", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Els noms dels cicles educatius, els estudis i les disciplines s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:\nel preescolar\nel cicle mitjà de primària\nla formació professional (cicle d'ensenyament)\nl'educació secundària obligatòria (però l'ESO)\nL'Albert cursa estudis de doctorat.\nLa Mariona té molt d'interès en la psicologia.\nS'escriuen amb majúscula inicial tots els elements (excepte articles i preposicions) dels noms propis d'assignatures, cursos i titulacions. Per exemple:\nHistòria Econòmica Mundial (assignatura)\nÀlgebra Lineal i Geometria (assignatura)\nel curs de Matemàtiques amb Ordinador per a Professors de Secundària\nel cicle formatiu de Processos i Qualitat en Indústries Alimentàries\nel grau d'Enginyeria Mecànica\nel màster de Lingüística Teòrica i Aplicada\nel postgrau de Gestió Empresarial\nla catedràtica d'Història de l'Educació\nel professor titular d'Antropologia Social\nLa designació genèrica del tipus d'estudi, però, s'escriu amb minúscula. Per exemple:\nLes carreres d'enginyeria són més cares que les d'humanitats.\nLa biogenètica és una part de la biologia.\nEn el cas de cursos sense titulació o no reglats o amb un nom molt llarg, és admissible escriure amb majúscula només la inicial del primer mot.\nPel que fa a les denominacions de proves i exàmens de nivell o competència, si es fan servir de manera genèrica, s'escriuen amb minúscules. Per exemple:\nla prova universitària de competència en anglès\nles proves d'accés a la universitat\nla prova de nivell de català\nEls certificats que acrediten els nivells de llengua catalana, que es corresponen amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües, s'escriuen amb minúscula. Per exemple:\ncertificat de coneixements superiors de llengua catalana, C2\nPerò quan parlem d'una prova certificada per una institució no catalana respectem la denominació original d'aquesta acreditació. Per exemple:\nFirst Certificate in English\nZentrale Mittelstufenprüfung\nCertificato di Conoscenza della Lingua Italiana\nDiplôme d'études en langue française\nEn el cas de seminaris i tallers, s'escriu amb majúscula la inicial del primer mot. Per exemple:\nSeminari de redacció d'informes\nDret tributari local (seminari)\nTaller de fotografia\nEscriptura creativa (taller)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "782", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=782", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "783/8", "Darrera versió": "16.07.2024", "Títol": "Majúscules i minúscules en congressos, simposis, jornades, trobades i col·loquis\nMajúscules i minúscules en comunicacions, ponències, discursos i taules rodones", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "S'escriuen amb majúscules inicials tots els elements (excepte articles i preposicions) de les denominacions que corresponen a activitats oficialment instituïdes o amb una individualitat clara en la vida social:\nel Primer Congrés de Metges de Catalunya\nel III Simposi Internacional sobre Famílies Monoparentals\nles 6es Jornades de Psicologia Experimental\nla XXVI Trobada de Campaners\nel Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona\nEn canvi, s'escriuen amb minúscules les denominacions que corresponen a categories genèriques:\nun congrés de metges\nun simposi internacional\nles jornades sobre psicologia experimental\nla trobada de campaners\nun col·loqui sobre llengua\nEn el cas de les comunicacions, les ponències, els discursos i les taules rodones, només va amb majúscula la lletra inicial del títol de l'activitat, i el títol s'escriu entre cometes. Per exemple:\n«La tradició administrativa avui: mètodes i problemes» és una ponència de les Jornades sobre Tècniques i Mètodes d'Estudi del Llenguatge Administratiu.\nla taula rodona «Distribució a internet: nous canals per al cinema»\nla conferència «La música d'Enric Granados»", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "783", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=783", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "784/8", "Darrera versió": "31.07.2023", "Títol": "Majúscules i minúscules en títols d'obres i publicacions\nMajúscules i minúscules en títols de publicacions periòdiques i col·leccions\nCursiva i cometes en títols d'obres i publicacions", "Categoria": "Convencions. Tipus de lletra i cometes; Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En els títols de llibres, d'obres teatrals, musicals, cinematogràfiques i d'arts plàstiques, i de programes de ràdio o televisió que apareguin en un text, només s'escriu amb majúscula la lletra inicial del títol. La resta s'escriu amb minúscula, tret d'aquelles lletres que hagin d'anar amb majúscula per algun motiu (per exemple, el nom d'un municipi). Cal tenir en compte, a més, que aquests títols van en cursiva. Per exemple:\nLa febre d'or (novel·la)\nLa plaça del Diamant (novel·la)\nDiccionari general de la llengua catalana\nTerra baixa (obra teatral)\nEl més gran dels pecadors (disc)\nEls nens salvatges (obra cinematogràfica)\nLa competència (programa radiofònic)\nZona zàping (programa televisiu)\nEl desconsol (escultura)\nLa vicaria (pintura)\nEn el cas de les publicacions periòdiques, s'escriuen en majúscula la inicial del títol i les inicials de tots els elements que el componen, llevat dels articles, les preposicions i les conjuncions. Aquests títols també s'escriuen en cursiva. Per exemple:\nSerra d'Or\nEl Temps\nTime Out\nXerra i Xala\nPel que fa a les col·leccions de llibres o altres obres, també van amb majúscules la inicial del títol i les inicials de tots els elements que el componen, llevat dels articles, les preposicions i les conjuncions. A més, s'escriuen entre cometes. Per exemple:\n\"El Balancí\"\n\"Estudis i Propostes\"\n\"Els Millors Poetes Catalans del Segle XX\"\n\"Contes per Llegir a les Fosques\"\nEls títols d'articles de revista, els dels capítols o seccions d'un llibre, els poemes o textos en prosa que formen part d'un recull i, en general, qualsevol escrit que quedi inclòs dins una obra,  s'escriuen, pel que fa a les majúscules, segons el que s'ha explicat anteriorment sobre els títols de llibres, és a dir: només van en majúscula la lletra inicial i les altres que s'hi hagin d'escriure per alguna norma particular; la resta van en minúscula. Però, a diferència del que passa amb els llibres, aquests títols s'escriuen entre cometes. Per exemple:\n\"Acords per a la normalització lingüística a l'Administració de la Generalitat\", publicat a Llengua i Administració.\nVegeu la secció \"La contraportada\", del diari El Punt Avui.\nNo us perdeu la columna \"El rum-rum\", que Màrius Serra publica cada dia a La Vanguardia.\nVa llegir el poema \"Parlen les dones\", de Montserrat Abelló.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "784", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=784", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "785/4", "Darrera versió": "15.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de documents i tramitacions oficials i legals: lleis, decrets, etc.", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Els noms i adjectius que componen el títol d'un document oficial s'escriuen amb minúscula inicial, llevat de la inicial del primer mot, que designa la classe de document, i dels noms propis que formen part del títol. Igualment quan es tracta de denominacions de tramitacions que corresponen al títol d'un document oficial. Per exemple:\nProjecte de llei d'ordenació dels ensenyaments no reglats...\nLlei d'habilitació de crèdits en el pressupost...\nLlei 8/1980, de 10 de març, de l'estatut dels treballadors\nEstatut dels treballadors\nProposició no de llei sobre...\nProposta de resolució subsegüent a...\nResolució 63/II del Parlament de Catalunya, sobre...\nReial decret legislatiu 2876/1983, pel qual es regula...\nLlei general tributària\nMoció 24/II del Parlament de Catalunya, sobre...\nDictamen de la Comissió de...\nInforme de la Ponència sobre...\npel Decret 53/1983, de 24 de juny, sobre...\nl'Ordre de 20 de març de 1985, del Departament de Justícia, per la qual...\nla Sentència 127/1994 del Tribunal Constitucional\nHi ha documents oficials que són més coneguts per una part de la denominació. Així, la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l'estatut d'autonomia de Catalunya se cita habitualment com a Estatut d'autonomia de Catalunya, i la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal se sol citar com a Codi penal. En aquests casos, s'escriu en majúscula la inicial del primer mot de la designació incompleta.\nLes designacions genèriques de classes de documents i classes de tramitacions s'escriuen amb minúscules en tots els casos. Per exemple:\nels projectes de llei del Govern\nun projecte de llei necessari\nles lleis de Catalunya\nuna llei oportuna\nels estatuts de les comunitats autònomes\nel BOPC publica totes les resolucions del Parlament\nes va aprovar per mitjà d'un reial decret\nles lleis d'organització territorial\nles mocions es poden presentar...\nun dictamen de comissió\nels informes de ponència\nels decrets emanats de l'Executiu\nuna sentència ferma\nles sentències 236/1991 i 127/1994\nLa denominació d'una tramitació que no correspon a un document amb títol propi, sinó a una actuació oficial, s'escriu amb minúscula inicial. Per exemple:\nla interpel·lació al Consell Executiu sobre la política general de la funció pública\nla pregunta a l'Hble. Sr. Conseller d'Economia i Coneixement sobre els crèdits oficials\nla compareixença de l'Hble. Sra. Consellera d'Ensenyament davant la Comissió de Política Cultural\nLes parts genèriques de les obres i els documents legals s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:\nen el preàmbul es diu que...\na la disposició transitòria quarta\nles disposicions finals\nel capítol II\nla secció vuitena\nel títol primer\nl'annex I\nel que disposa l'article 43\nd'acord amb l'apartat b de l'article 2", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "785", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=785", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "786/5", "Darrera versió": "09.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules d'informes i estudis", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les denominacions d'informes i estudis amb títol propi s'escriuen només amb\nla lletra inicial en majúscula. Per exemple:\nÉs un dels responsables de l'Estudi d'impacte\nambiental.\nS'han presentat les conclusions de l'Informe sobre el sector de l'habitatge a\nCatalunya.\nSi aquests documents esdevenen una publicació editada s'escriuen en cursiva, i també amb la\ninicial en majúscula:\nL'Informe de política lingüística 2017 es pot consultar al web.\nL'any passat\nes va publicar l'Estudi sobre la\ncomunicació local a Catalunya.\nFinalment, les designacions genèriques d'aquests documents s'escriuen\nsempre amb minúscules. Per exemple:\nResulta evident que l'informe és ple d'irregularitats.\nL'estudi realitzat avala aquesta hipòtesi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "786", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=786", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "787/4", "Darrera versió": "29.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de l'article en els noms de lloc no catalans", "Categoria": "Toponímia; Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:\na Las Bárdenas\nde La Rioja\nper Los Angeles\ndes de Le Havre\nd'El Bierzo\na El Cobre\nAquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma catalanitzada, per exemple: l'Havana, el Caire.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "787", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=787", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "789/4", "Darrera versió": "29.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de comarques, municipis i barris\nMajúscules i minúscules de demarcacions i divisions territorials", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules; Toponímia", "Resposta": "Tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen la forma establerta d'una comarca, un municipi, un agregat, una entitat local menor o un barri, s'escriuen amb majúscula inicial. Per exemple:\nel Baix Llobregat (comarca)\nla Vall de Bianya (municipi)\nSant Climent Sescebes (municipi)\nVielha e Mijaran (municipi)\nel Molí de Fus (poblet)\nSant Andreu (barri)\nla Zona Franca (barri)\nConvé notar que quan una demarcació o una divisió territorial va acompanyada d'un designació genèrica, aquesta designació s'escriu amb minúscula inicial. Per exemple:\nla província de Barcelona\nla comarca d'Osona\nla diòcesi de Girona\nla regió d'Alsàcia-Lorena", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "789", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=789", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "790/7", "Darrera versió": "01.04.2021", "Títol": "Majúscules i minúscules d'accidents i llocs geogràfics", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules; Toponímia", "Resposta": "Les designacions d'accidents i llocs geogràfics tenen dues parts: el nom genèric (és a dir, mots com mar, riu, serra, pic, plana, delta, península, coll, etc.) i el nom propi del lloc. El nom genèric s'escriu amb minúscula inicial dins d'un text (excepte si apareix sol i equival a tota la denominació: el Delta), mentre que el nom propi va amb majúscula inicial. Per exemple:\nla mar Roja\nla collada de Toses\nel cap de Creus\nla península Ibèrica\nel pol Nord\nla plana de Vic\nel delta de l'Ebre (però el Delta)\nla font del Desmai\nles illes Medes (però les Illes Balears, per tal com es tracta del nom d'una comunitat autònoma)\nHi ha alguns casos en què la denominació geogràfica està formada únicament per substantius i adjectius genèrics, cas en què s'escriuen amb majúscula inicial. Per exemple: la Depressió Prelitoral Catalana, el Sistema Pirinenc, la Selva Negra, etc.\nCal tenir en compte, però, que la designació genèrica d'alguns accidents geogràfics a vegades s'elideix i, per tant, s'escriuen amb majúscula inicial. Per exemple, és el cas de el Cavall Bernat, la Gorra Frígia, els Flautats, la Prenyada, la Mòmia, etc., en què la designació genèrica monòlit s'ha elidit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "790", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=790", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "792/5", "Darrera versió": "29.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules d'edificis singulars i monuments", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius que componen el nom d'edificis singulars i monuments. Per exemple:\nel Palau Reial\nla Llotja\nla Paeria\nel Palau de Justícia\nl'Estadi Olímpic\nla Sagrada Família\nla Pedrera\nla Casa Blanca\nel Big Ben\nl'Arc de Triomf (de Barcelona)\nla Porta de Brandenburg\nla Torre Eiffel\nEn el cas de les dependències d'edificis, s'escriuen amb majúscules inicials les denominacions específiques de les estances singulars. Per exemple:\nla Galeria dels Miralls (de Versalles)\nel Saló de Sessions (del Parlament)\nel Saló del Tinell\nel Saló de Cent\nel Pati dels Tarongers\nEn canvi, quan aquestes dependències es designen amb mots genèrics, s'escriuen amb minúscula inicial: el saló de sessions del consistori, la sala d'actes, el pati del centre, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "792", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=792", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "810/6", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Denominacions i codis de comarques de Catalunya", "Categoria": "Convencions. Abreviacions; Toponímia", "Resposta": "Alt Camp: AC\nAlt Empordà: AE\nAlt Penedès: AP\nAlt Urgell: AU\nAlta Ribagorça: AG\nAnoia: AI\nBages: BG\nBaix Camp: BC\nBaix Ebre: BB\nBaix Empordà: BM\nBaix Llobregat: BT\nBaix Penedès: BP\nBarcelonès: BR\nBerguedà: BD\nCerdanya: CD\nConca de Barberà: CB\nGarraf: GF\nGarrigues: GG\nGarrotxa: GX\nGironès: GN\nMaresme: MM\nMoianès: MN\nMontsià: MT\nNoguera: NG\nOsona: OS\nPallars Jussà: PJ\nPallars Sobirà: PS\nPla d'Urgell: PU\nPla de l'Estany: PE\nPriorat: PR\nRibera d'Ebre: RE\nRipollès: RI\nSegarra: SR\nSegrià: SI\nSelva: SV\nSolsonès: SL\nTarragonès: TR\nTerra Alta: TT\nUrgell: UR\nVall d'Aran: VN\nVallès Occidental: VC\nVallès Oriental: VR\nSovint, en bases de dades referides a municipis o a professionals, cal consignar la comarca com una dada més. Per raons de seguretat i rapidesa en la introducció de dades, s'acostuma a treballar amb taules codificades. Per a aquests casos, es van proposar aquests codis —amb dos dígits alfabètics— per a les comarques de Catalunya.\nÉs convenient que aquests codis siguin substituïts pel nom sencer de la comarca a l'hora de consultar per pantalla una base de dades o d'imprimir la informació que contenen els fitxers. La informàtica pot resoldre automàticament aquest aspecte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "810", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=810", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "812/5", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de l'albarà", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "L'albarà és un document que s'utilitza per justificar la sortida de mercaderies del magatzem del venedor o la venedora i per confirmar que s'han lliurat al comprador o la compradora. Habitualment, se n'estenen tres exemplars: un queda en poder de qui fa la venda i els altres dos són lliurats amb la mercaderia a qui fa la compra, que se'n queda un i en retorna un altre amb la seva signatura o el seu segell per acreditar la recepció de la tramesa. Normalment, la signatura o el segell van precedits d'alguna d'aquestes expressions: Ho he rebut; Conforme, llevat d'examen; Rebut, sense comprovació; etc.\nEn general s'hi fan constar les dades següents:\nvenedor o venedora (nom, domicili, NIF)comprador o compradora (nom, domicili, NIF, codi)data de l'albaràidentificació de l'albaràmercaderies (quantitats, articles i característiques)data de lliurament\nA l'albarà no s'acostuma de fer-hi constar ni els preus per unitat ni l'import de les mercaderies. És només una constatació de les mercaderies lliurades perquè el comprador o la compradora pugui comprovar si el contingut de l'albarà concorda amb el lliurament i el venedor o la venedora pugui tenir la conformitat del comprador o compradora per fer la factura.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "812", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=812", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "818/6", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de la factura", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "La factura és un document que un proveïdor o una proveïdora adreça a un client o una clienta i en què es detallen les mercaderies venudes o el servei prestat i se'n notifica l'import.\nHabitualment, s'hi fan constar les dades següents:\nvenedor o venedora (nom, domicili, NIF)comprador o compradora (nom, domicili, NIF, codi)datacióidentificació de la facturamercaderies (quantitats, articles i característiques, preus per unitat, import)descomptesdespeses (transport, assegurança, comissió, etc.)impostosimport totalforma de pagament\nHi ha factures amb unes característiques especials:\nFactura de pagament al comptat. A més de les dades que figuren en una factura ordinària, hi consta la signatura del venedor o la venedora per acreditar que n'ha cobrat l'import. Normalment, aquesta signatura va precedida d'alguna d'aquestes expressions: Venda al comptat, Cobrat, Ho he rebut.Factura proforma. S'utilitza per notificar el cost d'una comanda però no en demana el pagament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "818", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=818", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "824/5", "Darrera versió": "14.05.2025", "Títol": "Numerals compostos: amb guionet o sense?", "Categoria": "Morfologia; Sintaxi", "Resposta": "En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:\nvint-i-cinc\nquaranta-set\nvuitanta-u\ntres-cents\ncinc-centes\nmil nou-cents\nset mil set-cents quaranta-cinc\nvint-i-unè\ntrenta-sisena\ndos-centè\nquatre-centens\nConvé notar que els derivats de les centenes no porten guionet. Per exemple: vuitcentista, noucentista, noucentisme, etc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.2a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "824", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=824", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "825/5", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció del xec", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "El xec és un document de crèdit per mitjà del qual el titular d'un compte bancari dona una ordre de pagament, al banc o a la caixa d'estalvis, de la totalitat o d'una part dels fons que tingui disponibles en el compte.\nTipus de xec\nXec al portador: Xec que pot ser cobrat personalment i directament per qualsevol persona que el presenti al banc pagador.Xec barrat: Xec que travessen dues ratlles paral·leles i que només pot ser cobrat si és ingressat en un compte bancari.Xec nominatiu: Xec en què hi ha indicat el nom del tenidor que l'ha de cobrar.\nEstructura i continguts\nEl xec ha de contenir les dades següents:\nl'expressió per aquest xecel domicili i el nom de l'entitat bancària que respon al pagamentel nom del particular o de l'entitat a qui es fa el pagament, o bé l'expressió al portadorla quantitat que s'ha de pagar, en xifres i en lletresel lloc d'emissióla data de lliurament en lletresla signatura del lliurador o titular del compte\nLes dues primeres dades, generalment, ja són impreses als xecs per emplenar que facilita el banc o la caixa d'estalvis on el titular té el compte.\nCom a mesura de seguretat, cal comprovar que la quantitat en xifres i la quantitat en lletres coincideixen i cal inutilitzar amb algun signe (# ---) els espais sobrers de davant i darrere. Si les dues quantitats no coincideixen, legalment té valor l'import expressat amb lletres.\nLa data de lliurament s'ha d'escriure en lletres. Cal recordar que els mesos de l'any, si no es troben en posició inicial, van en minúscula: gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "825", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=825", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "826/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció del rebut", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "El rebut és un document amb el qual es justifica un pagament, normalment d'una factura que correspon a mercaderies venudes o a un servei prestat. Habitualment l'estén la persona que cobra, en doble exemplar: l'original es lliura al pagador i l'altra còpia passa al departament de comptabilitat de qui rep els diners.\nConté, en general, les dades següents:\ncapçalera de l'entitat que rep els dinersidentificació del rebutnom del pagadorquantitat de diners rebutsconcepte pel qual es fa el pagament (pot ser l'origen del deute, la referència a la factura corresponent, etc.)lloc i datacàrrec i signatura de qui rep els diners\nEl nucli del rebut comença amb l'expressió He rebut (o Rebo, Hem rebut, Rebem) seguida de la preposició de i del nom de qui paga.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "826", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=826", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "831/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "sol·licitud o instància?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "Per designar el document per mitjà del qual una persona s'adreça a una administració pública amb una demanda sobre una matèria determinada, que comporta l'inici d'un procediment administratiu, la denominació més usada en català és sol·licitud. Amb el mateix significat i com a sinònim també es pot fer servir la forma instància.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "831", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=831", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "862/3", "Darrera versió": "07.05.2019", "Títol": "Traducció de noms propis de persona", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Els noms propis de persona, també anomenats antropònims, com a norma general no es tradueixen. Per exemple, els noms Federico García Lorca, James Joyce o Simone de Beauvoir es mantenen inalterables en un text en català. Així mateix, Pompeu Fabra o Montserrat Roig no es tradueixen si es fan servir en un text escrit en una altra llengua.\nSi no hi ha manera de comprovar el nom real d'algú, per exemple perquè no és conegut o perquè ja no viu, és recomanable mantenir el nom en la llengua en què arribi escrit. D'altra banda, hi ha persones que, segons la llengua del text, català o castellà, usen el seu nom en una o altra llengua; es tracta d'una decisió personal i qui tradueix o redacta un text no pot prendre lliurement la decisió de traduir un nom. Cal respectar els noms propis de cada persona.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "862", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=862", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "863/4", "Darrera versió": "08.05.2019", "Títol": "Traducció de noms propis de persona en alfabets no llatins", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "A l'hora de traduir noms escrits en alfabets diferents del llatí, cal transcriure o transliterar el nom de la llengua original al català.\nLa transliteració consisteix a donar l'equivalent gràfic de l'alfabet original en l'alfabet llatí, i va adreçada a publicacions especialitzades o a un públic més o menys en contacte amb la llengua original.\nEn canvi, la transcripció consisteix, en el cas del català, a reproduir en l'alfabet llatí la pronúncia de la llengua de partida. És el sistema que se sol fer servir en obres de divulgació i als mitjans de comunicació. Per exemple:\nAnna Politkóvskaia\nAnton Pàvlovitx Txékhov\nIndira Gandhi\nMalala Yousafzai\nXi Jinping", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "863", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=863", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "864/3", "Darrera versió": "07.05.2019", "Títol": "Traducció de noms de personatges històrics i de ficció", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Els noms de personatges històrics o bíblics, sants, papes, dinasties, llinatges i personatges mitològics o literaris que tenen tradició de traducció, adopten la forma específica traduïda en un text en català. Per exemple:\nAristòtil\nÀrtemis\nCarlemany\nDant\nJoan XXIII\nJuli Cèsar\nsant Francesc d'Assís\nsanta Anna\nels Trastàmara\nla Ventafocs\nPerò: Leonardo da Vinci, Robin Hood, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "864", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=864", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "865/4", "Darrera versió": "09.05.2019", "Títol": "Traducció de sobrenoms, renoms, pseudònims, hipocorístics", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Els sobrenoms, renoms, pseudònims, hipocorístics i altres variants dels noms procedents d'altres llengües habitualment no es tradueixen en un text en català. Per exemple:\nel Bigotes\nla Juani\nLady Gaga\nMiss Kittin\nla Pasionaria\nNo obstant això, per tradició s'ha tendit a traduir algunes d'aquestes denominacions quan el nom propi (o part del nom propi) té un valor significatiu, i especialment si la llengua d'origen ens resulta llunyana.  Per exemple:\nBilly el Nen\nel Capità Amèrica\nla Dona Invisible\nel rei Ricard Cor de Lleó\nRosie la Rebladora", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "865", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=865", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "866/3", "Darrera versió": "09.05.2019", "Títol": "Traducció de designacions de càrrecs", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Com a norma general, les designacions de càrrecs es tradueixen. Per exemple:\nel conseller delegat de l'empresa\nla cap del Servei de Contractació\nels membres del Parlament\nla presidenta de la cooperativa\nla primera ministra del Regne Unit\nEn els casos en què una traducció literal resulta inadequada, es recomana fer una traducció funcional o adaptada del càrrec. Per exemple:\nel president de la Cambra dels Comuns (Speaker)\nI si el tractament duu associades connotacions territorials o polítiques que convé mantenir, és recomanable fer servir la forma estrangera. Per exemple: el lehendakari Iñigo Urkullu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "866", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=866", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "867/3", "Darrera versió": "07.05.2019", "Títol": "Traducció de formes de tractament\nTraducció de tractaments protocol·laris", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En una traducció, les formes de tractament o de designació genèrica de les persones que precedeixen els noms propis i les formes protocol·làries de tractament, tant si s'expressen de manera desplegada com abreujada, se solen traduir al català. Per exemple:\nla doctora Amador\nla Il·lustríssima Senyora Presidenta\nel mestre Estellicó\nel senyor Pedro García\nSra. Gorina\nSt. Isidor de Sevilla\nNo obstant això, hi ha tractaments que no es poden traduir literalment per les connotacions culturals, polítiques o ideològiques que duen associades, i aleshores es manté la forma estrangera, que se sol escriure amb majúscula inicial. Per exemple:\nel Führer\nLady Marian\nLord Carnarvon\nMadame Renaud\nSir Arthur Conan Doyle\nEn altres casos, el tractament estranger disposa d'una forma adaptada en català. Per exemple:\nl'emir Sabah de Kuwait\nel kàiser Guillem\nla tsarina Elisabet I de Rússia", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "867", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=867", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "872/3", "Darrera versió": "07.05.2019", "Títol": "Traducció de noms propis d'animals", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Com a norma general, els noms propis d'animals o d'altres éssers de ficció no es tradueixen. Per exemple:\nBugs Bunny\nel dofí Willy\nKing Kong\nMickey Mouse\nl'os Nere\nRocinante\nAlguns noms, però, es tradueixen per tradició. En són un exemple els casos següents:\nel ca Cèrber\nel Correcamins\nel gat Silvestre\nla Pantera Rosa\nPegàs\nUllal Blanc", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "872", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=872", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "873/3", "Darrera versió": "07.05.2019", "Títol": "Traducció de noms de grups artístics", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Com a norma general, el nom propi d'un grup artístic (teatral, musical, de dansa, etc.) no es tradueix. Per exemple:\nCirque du Soleil\nCorau Margalida\nLos Rebeldes\nQueen\nThe Rolling Stones\nNo obstant això, els noms d'orquestres, formacions de cambra i companyies de dansa amb una denominació descriptiva sí que se solen traduir. Per exemple:\nBallet de l'Òpera Nacional de París\nOrquestra Filharmònica de Berlín\nQuartet Gerhard", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "873", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=873", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "993/4", "Darrera versió": "16.03.2018", "Títol": "'medioambiental', 'mediambiental' o 'ambiental'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Morfologia", "Resposta": "mediambiental o ambiental\nEls adjectius mediambiental i ambiental tenen el significat de 'relatiu o pertanyent al medi ambient'. Així, tant es pot dir La gent està cada vegada més sensibilitzada pels problemes ambientals, com La gent està cada vegada més sensibilitzada pels problemes mediambientals.\nLa forma medioambiental no és adequada en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "993", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=993", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "994/4", "Darrera versió": "22.06.2018", "Títol": "Com es diu hardware en català?\nmaquinari\nm.", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "maquinari m.\nEn català, el terme maquinari està format pel substantiu màquina i el sufix -ari que vol dir 'conjunt de'. Designa el conjunt d'elements físics d'un sistema informàtic, que generalment es compon d'una unitat central i perifèrics, com ara el ratolí, el teclat, la pantalla, la impressora, etc. Per exemple: Aquesta empresa té un maquinari antiquat.\nEl terme equivalent en anglès és hardware.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "994", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=994", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "995/2", "Darrera versió": "22.06.2018", "Títol": "Com es diu software en català?\nm.\nprogramari\nm.", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "programari m.\nEn català, el terme programari està format pel substantiu programa i el sufix -ari que vol dir 'conjunt de'. Designa el conjunt sistemàtic dels programes d'explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades. Per exemple: Cada empresa necessita un programari adequat a les seves necessitats.\nEl terme equivalent en anglès és software.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "995", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=995", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "996/3", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "Com es diu aseo en català?\nlavabo\nbany auxiliar\nserveis", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "bany auxiliar\nlavabo\nserveis\nLes formes catalanes lavabo o bany auxiliar fan referència a l'habitació petita especialment agençada amb una pica per rentar-se les mans i un vàter. El terme castellà equivalent és aseo.\nAra bé, la manera habitual de preguntar on és aquesta part d'una casa o d'un local és: On és el lavabo? Pel que fa als rètols en els edificis públics, el més recomanable és posar-hi el rètol lavabo o lavabos, si n'hi ha més d'un, o també serveis.\nPer tant, els equivalents catalans de la paraula aseo són bany auxiliar, lavabo o serveis, segons el context.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "996", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=996", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "998/3", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "Com es diu office en català?\noffice", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Construcció", "Resposta": "office\nEn català, per fer referència a la cambra situada entre la cuina i el menjador dels hotels i d'algunes cases, on es prepara el servei de taula, fem servir el terme normatiu office, manlleu adoptat de l'anglès. Per tant, podem dir una frase com la següent:\nS'ha comprat una casa amb menjador, cuina i office i no sé quantes habitacions i banys.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "998", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=998", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "999/3", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "Com es diu palette en català?\nCom es diu palé en català?\npalet\npaleta", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Transports", "Resposta": "palet m.\npaleta f.\nEl terme català palet, substantiu masculí provinent del manlleu francès palette, designa una plataforma que serveix per posar-hi al damunt diverses càrregues, com rajoles o caixes, a fi de fer-ne una unitat de transport més gran que es pugui moure tota sencera i que faciliti tant l'emmagatzematge com la càrrega i descàrrega de camions, trens o vaixells. Normalment, aquestes grans unitats de càrrega es mouen amb màquines especialitzades, com els carretons elevadors de forca, també anomenats toros, o les grues de les obres. Com a terme secundari podem fer servir la denominació paleta, substantiu de gènere femení.\nEl terme castellà equivalent és palé o paleta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "999", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=999", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1000/6", "Darrera versió": "19.11.2024", "Títol": "Com es diu catering en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "Catering és una paraula anglesa que s'ha adaptat al català amb la forma càtering. Amb aquesta denominació es designa l'àpat en grup que s'encarrega a una empresa especialitzada, la qual s'ocupa de preparar-lo i, generalment també, de transportar-lo i servir-lo en el lloc convingut. Per exemple: Hem encarregat el càtering per a l'esmorzar del congrés.\nEl servei de restauració especialitzat en la preparació i el proveïment de càtering rep el nom de servei de càtering o, simplement, càtering. Normalment el servei inclou, a més de la preparació dels àpats, el transport, el reescalfament, la vaixella i els coberts. Així mateix, l'empresa que ofereix aquest servei rep el nom de empresa de càtering o bé càtering.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1000", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1000", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1002/5", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Com es diu encimera en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge", "Resposta": "La paraula encimera, que deriva de l'adverbi castellà encima, no és catalana. Segons el significat, en català es poden fer servir els termes següents:\n1. Si es vol fer referència a un taulell situat a l'alçada de la cintura on es prepara el menjar, es poden utilitzar els termes taulell de cuina, banc de cuina, marbre i amanidor. El diccionari normatiu recull també el terme fogons amb aquest significat, al costat del seu significat més comú ('suport en què es produeix calor per la combustió d'un fluid combustible o mitjançant un corrent elèctric utilitzat per cuinar, escalfar líquids, etc.'), per referir-se al taulell de cuina on es preparen aliments abans de cuinar-los.\n2. Si es vol al·ludir a una placa metàl·lica, amb els fogons encastats, que s'utilitza per cuinar, es poden fer servir els termes placa de cocció o placa de focs. Cal recordar que es tracta d'un aparell de cuina complet, i que no s'ha de confondre amb l'element anomenat placa superior, que es comenta tot seguit.\n3. Una placa superior o placa de sobrecuina és la placa superior de les cuines de gas o elèctriques, amb forats on s'encasten els fogons.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1002", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1002", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1005/4", "Darrera versió": "28.09.2022", "Títol": "hoteleria o hostaleria?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Lleure. Turisme", "Resposta": "En català, hi ha dues formes per designar el sector d'activitats econòmiques que comprèn la restauració, els hotels, els hostals, les pensions i els bars: hoteleria, relacionada amb l'expressió indústria hotelera, i hostaleria, relacionada amb la paraula més tradicional hostal. Per exemple:\nDurant la pandèmia el sector de l'hoteleria va quedar molt tocat.\nFa un curs de sommelier en una escola d'hostaleria de Lleida.\nCal tenir en compte l'escriptura del mot hostaleria: la segona síl·laba, ta, s'escriu amb a, ja que és un derivat del mot hostal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1005", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1005", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1030/2", "Darrera versió": "07.02.2017", "Títol": "Com es diu 'lunch' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "àpat fred\nEn català, el terme que serveix per designar l'àpat lleuger que generalment se serveix fred és àpat fred. Per exemple:\nDesprés de la conferència se servirà un àpat fred a la sala d'actes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1030", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1030", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1032/3", "Darrera versió": "07.02.2017", "Títol": "Com es diu 'coffee break' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball", "Resposta": "pausa\nEn català, el terme que serveix per designar el descans breu que es fa en el decurs d'un congrés, una sessió de treball, etc., en què es pot oferir algun refrigeri és pausa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1032", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1032", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1033/3", "Darrera versió": "15.04.2011", "Títol": "Com es diu peto en català?\npeto", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció", "Resposta": "peto\nPer designar, en català, la part superior d'un davantal, d'unes faldilles o d'uns pantalons, que cobreix el pit, s'ha adoptat la paraula peto. Per exemple:\nLi vaig comprar unes faldilles amb peto que li fan joc amb aquest jersei.\nPer a l'Albert tinc uns pantalons de peto que li quedaran molt bé.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1033", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1033", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1034/3", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "Com es diu rotisserie en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "rostidoria f.\nrostisseria f.\nLes denominacions catalanes que designen l'establiment on se serveixen menjars rostits i altres viandes són rostidoria o rostisseria, totes dues com a sinònims. Així doncs, podem dir:\nA la cantonada de casa, hi han posat una rostidoria que sembla molt selecta o A la cantonada de casa, hi han posat una rostisseria que sembla molt selecta.\nLa forma rostidoria és una paraula derivada de rostidor, que prové del mot rostir. Cal tenir en compte que la tercera síl·laba, és a dir, do, s'escriu amb una o. En canvi, el terme rostisseria és una adaptació del terme francès rotisserie. Aquesta paraula s'escriu amb dues esses.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1034", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1034", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1068/3", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Com es diu sudadera en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció", "Resposta": "La samarreta de cotó, de màniga llarga, que s'utilitza com a part superior del xandall o també com a jersei esportiu en català s'anomena dessuadora (i no suadora).\nLa forma castellana equivalent és sudadera.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1068", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1068", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1074/3", "Darrera versió": "22.06.2018", "Títol": "Com es diu cassette en català?\ncasset", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "casset m. i f.\nEn català, la forma casset (adaptació del manlleu francès cassette) designa, en primer lloc, la capsa de plàstic que conté dues bobines on s'enrotlla una cinta magnètica destinada a l'enregistrament i reproducció de sons. Amb aquest sentit, casset és una paraula femenina. Així, es pot dir: Tinc una casset amb els clàssics de Lluís Llach.\nPerò la denominació casset també es fa servir per designar l'aparell amb què s'enregistren i es reprodueixen les cassets. En aquest cas, però, és una paraula masculina. Així, es pot dir: He de portar el casset a arreglar perquè no funciona.\nEs pot concloure, doncs, que un casset és un magnetòfon de casset, mentre que una casset és la cinta amb el seu estoig de plàstic.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1074", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1074", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1075/2", "Darrera versió": "22.06.2018", "Títol": "disquet (informàtica)\nm.", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "disquet m.\nD'acord amb el diccionari normatiu, la paraula disquet, que designa el disc magnètic que s'introdueix a l'ordinador per enregistrar-hi informació o consultar la que conté, s'ha adaptat gràficament al català i s'escriu tal com sona: disquet. Cal tenir en compte que és un mot masculí.\nAixí, podem dir:\nVal més que copiïs la informació en un disquet, és més segur.\nTot el que tinc al disc dur, també ho tinc arxivat en disquets.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1075", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1075", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1076/4", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "fax, telefax i facsímil", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La paraula fax prové de la reducció del mot facsímil. Fa referència al procediment emprat per transmetre documents a través de la línia telefònica que consta d'un sistema òptic de lectura, un mòdem per a la transmissió i un sistema d'impressió per a la recepció. Amb aquest significat també es pot fer servir el terme telefax.\nD'altra banda, la paraula fax també designa el document transmès i reproduït per fax. Per tant, podem dir: Quan tinguis les dades, t'enviaré un fax. Amb aquest significat també es poden usar els termes facsímil i telefax.\nI, finalment, la paraula fax (o telefax) designa l'aparell amb què s'envia i es rep un fax. Així, podem dir: A l'oficina tinc un fax que també fa fotocòpies.\nSi hem de fer servir la paraula fax en plural, cal tenir en compte que es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple: He estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1076", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1076", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1077/3", "Darrera versió": "24.07.2014", "Títol": "plural de fax", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "faxos\nLa paraula fax no és invariable: té una forma singular i una forma plural.\nEl singular d'aquest mot és fax; en canvi, el plural es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple:\nHe estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1077", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1077", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1078/3", "Darrera versió": "15.04.2011", "Títol": "Com es diu mailing en català?\npublitramesa", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "publitramesa\nEl terme anglès mailing correspon en català a publitramesa i designa una tramesa publicitària personalitzada que s'envia per correu a persones seleccionades prèviament i que sol constar d'un sobre i d'una carta publicitària. Per tant, es pot dir: Començarem la campanya amb una publitramesa, i després parlarem per telèfon amb els possibles clients.\nDe vegades, la paraula mailing també es fa servir quan les característiques dels destinataris o la mena de material que s'envia no permeten parlar de publicitat. Aleshores es pot traduir simplement per tramesa o correu. Així, es pot dir: Per Nadal fem una tramesa de felicitacions.\nEn algunes aplicacions informàtiques, mailing es pot traduir igualment per tramesa i a vegades simplement per correu. Així, es pot trobar una instrucció a l'ordinador que digui: aplicació de control de les trameses per correu, o simplement aplicació de control del correu.\nUn terme relacionat és bustiada, en anglès unadressed mailing, per designar l'acció de distribuir en les bústies domiciliàries, sense la intervenció del servei de correus, prospectes, catàlegs, mostres d'un producte, etc., sense personalitzar i generalment sense ensobrar. Per tant, es pot dir: L'Associació de Veïns ha fet una bustiada per anunciar la revetlla de Sant Joan.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1078", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1078", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1079/4", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "multimèdia", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "El terme multimèdia serveix per designar qualsevol comunicació en què es combinen diversos mitjans tècnics, com ara textos escrits, imatges de televisió o cinema, enregistraments orals, música o so en general. Així, per exemple, es pot parlar d'un curs multimèdia si s'hi utilitzen llibres, vídeos i altres tipus d'enregistraments.\nLa paraula multimèdia és un adjectiu de formació recent. Significa literalment 'de molts mitjans'. És invariable, o sigui, sense forma especial per al femení ni per al plural. Així, es pot dir: Aquest centre organitza dues exposicions multimèdia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1079", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1079", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1080/3", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "Com es diu mountain bike en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport", "Resposta": "El terme català equivalent a la forma anglesa mountain bike és bicicleta tot terreny. És una bicicleta alta, amb tres plats i sis o set pinyons, pneumàtics amb molt de relleu i manillar pla, que s'utilitza en la modalitat de ciclisme practicada en espais naturals de terreny accidentat. Com a terme secundari es fa servir bicicleta de muntanya. Així, es pot dir:\nEn Joan s'ha comprat una bicicleta tot terreny de vint-i-una marxes.\nHe vist una bicicleta de muntanya molt barata.\nPel que fa a la designació d'aquesta modalitat de ciclisme, cal fer servir l'expressió bicicleta tot terreny. També es pot utilitzar la sigla formada amb les inicials de les tres paraules de l'expressió: BTT. Així, es pot dir: A Llinars del Vallès es fan moltes competicions de bicicleta tot terreny, o llegir un cartell que digui: Campionat de Catalunya de BTT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1080", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1080", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1084/4", "Darrera versió": "15.04.2011", "Títol": "Com es diu rafting en català?\nCom es diu descenso de aguas bravas en català?\nràfting\ndescens en bot", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport", "Resposta": "ràfting\ndescens en bot\nL'equivalent català de la paraula anglesa rafting és ràfting. S'utilitza per designar la pràctica esportiva que consisteix a baixar per aigües vives en un bot pneumàtic que generalment té capacitat per a unes vuit persones. També es pot fer servir la forma descens en bot com a sinònim complementari. Així doncs, es pot dir, per exemple: Diumenge pujarem a Sort a fer ràfting, Aquestes vacances hem practicat el descens en bot al Pallars.\nEn castellà, per designar aquesta activitat s'utilitza el terme descenso de aguas bravas i també l'anglicisme rafting.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1084", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1084", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1086/5", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "Com es diu trekking en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport", "Resposta": "El terme català equivalent a la forma anglesa trekking és tresc.  Es tracta d'una expedició excursionista que consisteix en un viatge organitzat, sovint amb guia, a regions exòtiques o de difícil accés, com ara deserts o selves, o serralades com els Andes o l'Himàlaia. Aquest mot està relacionat amb el verb trescar i el substantiu de la llengua general tresc, que vol dir caminar, treballar, afanyosament, apressadament. Així, es pot dir:\nAquestes vacances me'n penso anar a fer un tresc per l'Himàlaia.\nM'he comprat unes botes de tresc i les vull anar a estrenar.\nEl tresc té sempre un component comercial i exòtic que no tenen la travessa ni el senderisme, que consisteix a seguir els senders de gran recorregut prèviament marcats. Així, es parla d'una travessa pels Alps o d'una travessa per la Garrotxa, però d'un tresc pels Andes o d'un tresc pel desert.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1086", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1086", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1087/4", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "Com es diu marketing en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "El terme català màrqueting (de l'anglès marketing) designa el conjunt de tècniques destinades a planificar un procés de comercialització per tal de millorar la distribució i la venda de productes i de serveis. Per exemple:\nCal emprar totes les tècniques del màrqueting per llançar un producte al mercat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1087", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1087", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1090/3", "Darrera versió": "24.07.2014", "Títol": "Com es diu flash en català?\nplural de flaix", "Categoria": "Morfologia; Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals", "Resposta": "flaix\nflaixos\nLa paraula flaix (adaptació del terme anglès flash) designa un aparell que produeix un esclat lluminós que permet impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou llum natural.\nTambé es fa servir amb aquests significats: 'notícia breu i sintètica' i 'pla de durada molt breu que trenca la continuïtat normal d'una acció cinematogràfica, en què es mostra només un detall característic'.\nEl plural de la paraula adaptada es forma tal com es fa habitualment en català en paraules amb aquesta terminació. És a dir, afegint-hi la terminació -os: flaixos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1090", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1090", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1131/6", "Darrera versió": "20.08.2021", "Títol": "Exemple de carta de queixa", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "NOVES CONFECCIONS, SA\nC. de Lluís Companys, 4\n08400 GRANOLLERS\nDistingit senyor, distingida senyora,\nLamento haver de comunicar-vos que no estem gens satisfets de la tramesa de faldilles que hem rebut avui. Aquesta tramesa no es correspon amb la nostra comanda núm. 102, del 8 d'octubre.\n[...]\nConfio que, tan aviat com pugueu, canviareu la mercaderia que ens heu lliurat per la que consta en la nostra comanda.\nAtentament,\nHelena Aran Costa\nCap del Departament Comercial\nLa Garriga, 21 d'octubre de 2020", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1131", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1131", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1132/5", "Darrera versió": "20.08.2021", "Títol": "Exemple de carta de disculpa", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "CINTES MUR, SA\nC/ Mata, 8\n43206 REUS\nDistingit senyor, distingida senyora,\nAcabem de rebre la vostra carta datada el 25 de novembre, i ens apressem a comunicar-vos que, a causa de [...], les mercaderies que havíem d'expedir el dia 18 han estat expedides el dia 21. Lamentem molt els perjudicis que aquest retard us pugui ocasionar.\n[...]\nConfiant que ben aviat us sigui lliurada la mercaderia i demanant-vos una altra vegada disculpes per aquesta contrarietat, us saludo atentament.\nMaria Vidal Rius\nCap del Servei de Vendes\nBadalona, 29 de novembre de 2020", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1132", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1132", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1133/2", "Darrera versió": "15.09.2008", "Títol": "recolzar o donar suport?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb castellà apoyar ocupa l'espai corresponent a més d'un verb català. Per tant, no sempre es pot traduir apoyar pel mateix verb.\nEl verb recolzar equival a 'descansar el pes d'una cosa o d'una persona sobre un suport'. Per exemple: L'escala recolza sobre la paret, Havien deixat les eines recolzades en un marge, Em vaig recolzar a la barana, L'escala, no cal que l'aguantis tu: pots recolzar-la a la paret. Fins i tot es pot utilitzar en sentit figurat. Així, es pot dir: Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles.\nCal recordar, però, que el verb recolzar no vol dir 'advocar per alguna cosa, mantenir-la, defensar-la'. Amb aquest sentit, l'expressió més adequada és donar suport. Per exemple: Els diputats que donen suport a la moció són els més joves, Les associacions de veïns donen suport a aquesta iniciativa.\nAixí, cal distingir entre el verb recolzar, que té el significat 'estar aguantat', i l'expressió donar suport, que té el sentit de 'defensar o ajudar'.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1133", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1133", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1135/4", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "Com es diu corte y confección en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció", "Resposta": "En català, la forma que designa l'art de tallar i cosir les peces de roba o altres materials per fer una peça de vestir, com ara uns pantalons o una brusa, és tall i confecció o costura, tots dos com a sinònims. Així, es pot veure un rètol que posi Acadèmia de tall i confecció o un anunci que digui Classes de costura.\nL'expressió castellana equivalent és corte y confección.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1135", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1135", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1136/4", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple de carta d'acusament de recepció", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "PAPERS MIRÓ, SA\nC/ Gran, 3\n43003 TARRAGONA\nSenyor,\nAcusem recepció de la comanda de cartolina 23XGN-95 que us vam fer amb data 21 d'octubre, i us escrivim per demanar-vos que ens trameteu per correu unes mostres de paper MX3 de diferents colors, amb la indicació dels preus.\n[...]\nTot esperant la vostra tramesa, us saludem atentament.\nSílvia Camps Sala\nDirectora\nTarragona, 25 de novembre de 2013", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1136", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1136", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1137/4", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple de carta de sol·licitud de col·laboració", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Sr. Martí Vila Sala\nC/ Roser, 8\n08004 BARCELONA\nBenvolgut senyor,\nEl motiu d'aquesta carta és demanar el vostre parer sobre l'informe que us faig arribar, juntament amb aquest escrit.\n[...]\nUs agraeixo per endavant la vostra col·laboració.\nCordialment,\nPau Oliva\nBarcelona, 22 de gener de 2020", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1137", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1137", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1138/5", "Darrera versió": "20.08.2021", "Títol": "Exemple de carta d'oferta de serveis", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "COMERCIAL PRATS, SA\nC/ Font, 8\n25300 TÀRREGA\nDistingit senyor, distingida senyora,\nAmb aquesta carta us volem oferir un nou servei [...]. Us fem arribar, adjunta, la llista de totes les activitats de què podeu disposar d'ara endavant, amb els preus corresponents.\n[...]\nEsperem que aquesta iniciativa sigui ben acollida i que ben aviat puguem establir relacions comercials amb la vostra empresa.\nAtentament,\nFrancesc Coll Mir\nDirector comercial\nLleida, 31 de gener de 2021", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1138", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1138", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1173/4", "Darrera versió": "07.04.2025", "Títol": "Majúscules i minúscules després d'admiració o d'interrogació\nCoincidència del signe d'admiració o d'interrogació amb el punt\nTipus de lletra del signe d'admiració o d'interrogació final", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Després dels signes d'admiració i d'interrogació no es posa punt, ja que aquests signes al final de la frase tenen valor de punt. Com que marquen l'acabament d'un període, cal escriure la inicial del mot que els segueix amb majúscula. Per exemple:\nTens temps encara? Et voldria fer unes quantes preguntes.\nSi el signe d'admiració o d'interrogació correspon al títol d'una\nobra o a qualsevol altre fragment en cursiva, també s'escriu en cursiva i s'elimina el\npunt final. Per exemple:\nEl disc que m'agrada més és Help!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1173", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1173", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1174/3", "Darrera versió": "13.06.2012", "Títol": "majúscules o minúscules amb parèntesis i cometes", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En els fragments de text entre parèntesis o en les citacions entre cometes es pot presentar el dubte d'escriure majúscula o minúscula inicial.\nQuan un fragment entre parèntesis va després de punt, s'escriu amb majúscula inicial i es tanca amb un punt dins els parèntesis. Per exemple:\nEl quartet de música clàssica més freqüent és el de corda. (Està format per dos violins, una viola i un violoncel.) F. J. Haydn va ser el gran desenvolupador del quartet de corda.\nS'escriu igualment majúscula inicial en els fragments entre cometes després de punt o a inici de frase. Per exemple:\n\"Vine aquí\", em va dir.\nEn canvi, tant en el cas de fragments entre parèntesis com en el cas de fragments entre cometes, si són menors i no constitueixen una oració, han de començar amb minúscula inicial.\nLa producció de Gaudí (la major part duta a terme a Barcelona) es pot dividir en quatre etapes ben diferenciades.\nVa dir que volia \"una rebuda com cal\" per al nou director.\nPerò si els fragments han d'anar amb majúscula per algun motiu, la mantenen. Per exemple:\nAra llegeix Het Graff (\"La tomba\"), de Henning Mankell. En aquest cas, s'escriu La tomba amb majúscula inicial perquè és la traducció literal d'una obra estrangera.\nEn el segon bis van cantar \"Tots els homes d'Escòcia\". En aquest cas, s'escriu Tots els homes d'Escòcia amb majúscula inicial perquè és el títol d'una cançó.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1174", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1174", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1178/4", "Darrera versió": "15.06.2012", "Títol": "majúscules o minúscules en enumeracions", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Una enumeració és un recurs que consisteix a agrupar successivament mots o  grups de mots que exposen diversos aspectes d'un mateix tema, units mitjançant alguna forma de coordinació. Les enumeracions es poden presentar de diverses maneres, segons la llargada i la naturalesa dels elements que s'enumeren.\nEs tendeix a reservar la minúscula per a les enumeracions introduïdes per dos punts i que s'inicien o no amb una marca d'enumeració (guió, enumeració alfabètica o numèrica), formades per mots solts o seqüències breus, en què s'acostuma a ometre el signe de puntuació al final de cada element enumerat. Per exemple:\nCal presentar la documentació següent:\n— certificat d'inscripció al Registre Mercantil\n— document nacional d'identitat\n— etc.\nQuan una enumeració està formada per oracions o per sintagmes nominals llargs, cada element o punt comença amb majúscula inicial i s'acostuma a tancar amb un punt. Per exemple:\nOrdre del dia:\n1. Lectura i aprovació de l'acta de la reunió anterior.\n2. Presentació i aprovació, si escau, del pla d'actuacions per al 2008.\n3. Valoració de la proposta de contractació... aprovada per la Comissió Gestora.\n4. Torn obert de paraules.\nRecepta: Verat amb pastanaga i ceba\nPoseu oli en una paella i escalfeu-lo.Talleu la pastanaga i la ceba a làmines i quan l'oli sigui calent tireu-les a la paella. Deixeu-les 10 minuts i remeneu-les un parell de vegades.Afegiu-hi el verat. Deixeu-lo coure 10 minuts més.\nEn alguns documents administratius es poden trobar enumeracions encapçalades per formes del tipus atès que... o vist que..., separades en paràgrafs que acaben amb un punt i coma o una coma abans del verb principal. En aquest cas cada paràgraf comença amb majúscula inicial. Per exemple:\nAtès que els municipis on encara no s'han començat aquestes obres no consideren que siguin imprescindibles;\nAtès que els municipis on ja s'han iniciat consideren que no cal que s'executin segons el pla traçat;\nAtès que aquesta entitat compta amb un servei urbanístic de qualitat i ha assumit noves atribucions en matèria urbanística,\nEls municipis que signen aquest document...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1178", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1178", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1179/12", "Darrera versió": "21.10.2025", "Títol": "Signes de puntuació: la coma", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "La coma (,) és un signe gràfic que representa una pausa breu en el discurs. En alguns casos serveix per facilitar la lectura i en altres per marcar diferències semàntiques. Tipogràficament, la coma se situa sense deixar cap espai després del mot que la precedeix i deixant-ne un abans del que la segueix.\nEls usos principals de la coma són els següents:\n1. Separa mots, expressions i frases d'una mateixa enumeració, però no s'hi posa quan ja hi ha les conjuncions i, ni o o: La Comissió Permanent va estudiar el projecte, el Ple el va aprovar i els ciutadans el van aplaudir.\n2. Separa els incisos que es fan en una oració, és a dir, les explicacions, els aclariments i les aposicions, encara que al davant hi hagi una conjunció i, o o ni: El president continuà parlant i, fortament decebut, digué...\n3. Separa els vocatius, és a dir, els noms amb què es reclama l'atenció d'algú: Xavier, el senyor Puig ha vingut a buscar l'expedient.\n4. En les oracions amb els verbs elidits se sol usar la coma per marcar aquesta elisió: Els caps eren a la reunió, i els col·laboradors, a la sala d'espera. (La coma indica la supressió de eren.)\nEn alguns casos, però, l'ús de la coma per marcar les elisions pot donar lloc a oracions excessivament sincopades i aleshores s'omet, o se n'ometen algunes: Tinc dues filles a l'estranger, una a Londres i una a París.\n5. Separa, de vegades, un complement de l'oració que s'ha desplaçat de la seva posició segons l'ordre lògic (subjecte, verb i complements verbals). Per exemple:\nJo només hi he anat un cop, al Tibidabo.\nLa carta, la té la directora. (En aquest cas la coma és opcional.)\nA la Glòria, van passar l'encàrrec del secretari, i no al Pere.\n6. Separa les frases relatives explicatives —és a dir, aquelles que expliquen alguna cosa sobre l'antecedent, però no en restringeixen el significat— amb comes: Els funcionaris, que treballen al primer pis, no van sentir res. Aquesta frase significa que tots els funcionaris treballen al primer pis i que cap no va sentir res. Sense les comes, aquesta frase seria especificativa, i voldria dir que una part dels funcionaris (els que treballen al primer pis) no van sentir res.\n7. Es fa servir davant de conjuncions adversatives (però, sinó, tanmateix, altrament, nogensmenys, mentre que, tot i això, etc.) i separant altres conjuncions o locucions conjuntives en què s'acostuma a fer una pausa. Per exemple: Van preparar el pla, però no el van aprovar. No obstant això, pensen continuar treballant.\n8. En una data, separa el lloc de la data: Badalona, 6 d'octubre de 2008.\n9. En una adreça, separa el nom del carrer del número de l'edifici i aquest mateix número de la forma que designa el pis: Passeig de Gràcia, 103, 2n 1a.\n10. Per evitar confusions, a vegades cal posar una coma. Per exemple:\n—Tens ganes de sortir?\n—No, em vull quedar a casa.\nSi s'omet la coma que hi ha després del no, el significat és totalment oposat.\nFinalment, cal dir que, en general, no es posa coma entre el\nsubjecte i el verb o entre el verb i un complement quan la frase és\ncurta i no presenta cap complexitat. Així, no s'escriu:\nAquesta taula de fusta, fa la mateixa funció que una de\nmarbre.\nEl professor va acabar la classe dient, que hi hauria examen sorpresa.\nEn aquests casos cal escriure:\nAquesta taula de fusta fa la mateixa funció que una de marbre.\nEl professor va acabar la classe dient que hi hauria examen sorpresa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1179", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1179", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1180/4", "Darrera versió": "25.07.2023", "Títol": "Signes de puntuació: el punt i coma", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "El punt i coma (;) representa una pausa més llarga que la coma i més breu que el punt; per això s'ha definit, de vegades, com una 'pausa mitjana'. Tipogràficament, se situa sense deixar cap espai darrere del mot que el precedeix i deixant-ne un abans del mot que el segueix.\nEls usos principals del punt i coma són els següents:\n1. Separa clàusules llargues que mantenen una relació de sentit dins d'una oració i que ja estan subdividides per comes. Per exemple:\nD'acord amb el diccionari, els mots volta i cop són sinònims en la frase de l'exemple; de l'Ebre cap al nord el mot cop s'ha documentat en molts contextos, mentre que el mot volta presenta un ús més restringit.\n2. Precedeix una conjunció adversativa o concessiva en frases llargues. Per exemple:\nHi ha prou raons que ens fan pensar que convindria que la policia hi intervingués; però tampoc no estem segurs que aquesta mesura sigui la solució del problema.\nSi fas teràpia alternativa, segur que pots notar una millora substancial; tot i que normalment aquest problema no té una solució definitiva.\n3. Separa elements complexos d'una enumeració amb puntuació pròpia. Per exemple:\nEl temps previst per a aquests dies és el següent: avui, sol; demà, núvols i clarianes; demà passat, sol, i dilluns, pluja i vent.\nTambé separa els diversos components enumerats de les disposicions administratives. En l'exposició dels arguments de dret i dels fets, aquests se separen amb un punt i coma llevat de l'anterior al verb principal, que se separa amb una coma. Per exemple:\nAtès que les dues façanes de l'edifici presenten esquerdes de diversa consideració;\nAtès que balcons del primer i segon pis també presenten esquerdes que n'afecten l'estructura i amenacen la seguretat dels vianants;\nAtès que l'arrebossat de l'envà pluvial del terrat està en mal estat i, així mateix, representa un perill per a la via pública,\nEls sotasignats sol·liciten l'estudi d'un tècnic per dur a terme obres de rehabilitació de les dues façanes de la finca.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1180", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1180", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1181/5", "Darrera versió": "05.06.2024", "Títol": "Signes de puntuació: el punt", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "El punt (.) és un signe gràfic que representa una pausa llarga. Aquest signe tipogràfic se situa sense deixar cap espai darrere de la paraula que el precedeix i deixant-ne un abans de la següent.\nEls usos principals del punt són els que s'expliquen a continuació:\n1. S'escriu al final d'una frase per indicar que té sentit complet i és\ngramaticalment independent. Pot ser punt i seguit o punt i a part,\nsegons el grau de relació que hi hagi entre la frase que acaba i la que\nsegueix. Per exemple:\nEls casals d'estiu són una proposta educativa de lleure per a infants de 3 a 12 anys. S'hi fan jocs, tallers i altres activitats.\nLes inscripcions es poden fer entre el 16 de maig i el 10 de juny.\n2. S'utilitza per indicar que un mot s'ha abreujat. Per exemple:\nabrilabr.bibliotecabibl.3. S'usa per separar els apartats dels articles de les disposicions administratives i de les lleis:\nl'article 77.5 de la Llei de procediment administratiu\nEn canvi, el punt no es fa servir en els casos següents:\n1. Quan la frase acaba amb el punt d'una abreviatura, amb punts suspensius, amb signe d'interrogació o admiració. Per exemple:\nVan venir de tot arreu: del Maresme, del Penedès, del Pallars, etc.\nHi havia tota mena de tallers: disfresses, màscares, titelles...\nQue no han arribat encara?\nQuin fred que fa!\n2. En els indicadors o els rètols que donen instruccions o informen:\nNo fumeu\nSala d'espera\nSilenci\n3. Al final dels eslògans. Per exemple:\nPer un ús responsable del vehicle\n4.\nAl final de la indicació del lloc i la data situada de manera aïllada\ndel cos del text, com pot ser en una carta. Per exemple: Barcelona, 7 de maig de 2011\n5. Després del nom i els cognoms situats sobre o sota la signatura.\nLluïsa Espinosa Busquets\nCap de Secció\n6. Al final d'un títol o d'un subtítol si estan aïllats del text i l'encapçalen. Per exemple:\n1. Introducció\n1.1. Procediments d'actuació del Departament", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1181", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1181", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1182/3", "Darrera versió": "16.08.2011", "Títol": "dos punts (signes de puntuació)", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Els dos punts (:) són un signe gràfic que serveix per introduir informació. Es col·loquen sense deixar cap espai després de la paraula que els precedeix i deixant-ne un abans de la següent.\nEls usos principals dels dos punts són els següents:\n1. Introdueixen una enumeració d'elements, tant si l'enumeració és horitzontal com vertical. Per exemple:\nHem d'anar a buscar el material següent: folis, llibretes, bolígrafs  i retoladors.\nPer formalitzar la inscripció cal:\n— presentar un certificat mèdic,\n— presentar una fotocòpia compulsada del títol i\n— pagar l'import de la matrícula.\n2. Es fan servir abans de posar un exemple:\nL'article definit el s'apostrofa davant de mots començats amb vocal o hac. Per exemple: l'elefant, l'interès, l'home, etc.\n3. Poden fer la mateixa funció que una conjunció o locució conjuntiva causal o de conseqüència:\nNo em podeu condemnar pel que he dit: la veritat no és cap delicte.\n(No em podeu condemnar pel que he dit ja que la veritat no és cap delicte.)\n4. Introdueixen una transcripció o citació del que ha dit alguna persona:\nLa consellera va dir: \"És molt important per al país aconseguir bones infraestructures.\"\n5. Es fan servir en cartes o circulars després de la salutació, tot i que és molt més habitual d'acompanyar-la amb una coma:\nBenvolguts alumnes:\nEl motiu d'aquesta carta...\nPerò també: Benvolguts alumnes,\n6. S'utilitzen com a símbol de la divisió, tot i que es considera que la barra horitzontal i l'obliqua faciliten més la lectura:\n10 : 5 = 2", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1182", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1182", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1275/5", "Darrera versió": "25.03.2022", "Títol": "El verb passar-se amb valor duratiu", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'ús pronominal del verb passar es pot fer servir amb el significat d'estar durant un temps en algun lloc o emprar un temps d'alguna manera. Per exemple:\nEm passaria el dia dormint.\nEns vam passar l'estona explicant acudits.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1275", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1275", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1277/3", "Darrera versió": "17.09.2012", "Títol": "organismes, entitats, empreses i congressos (cursiva i cometes)", "Categoria": "Convencions. Tipus de lletra i cometes", "Resposta": "En les denominacions d'organismes, entitats, empreses i congressos que contenen noms propis en aposició, aquests no s'escriuen entre cometes ni en cursiva, sinó només amb majúscules inicials. Per exemple:\nel CNL L'Heura (en lloc de: el CNL \"L'Heura\")\nl'Associació de Mestres Rosa Sensat (en lloc de: l'Associació de Mestres \"Rosa Sensat\")\nl'Observatori Fabra (en lloc de: l'Observatori Fabra)\nMobles L'Avet Blau (en lloc de: Mobles L'Avet Blau)\nTampoc no porten cometes ni van en cursiva les denominacions que fan referència a entitats estrangeres que no s'han traduït o que porten un nom propi no català. Per exemple:\nel Bundesbank (en lloc de: el \"Bundesbank\")\nl'IES Menéndez Pelayo (en lloc de: l'IES \"Menéndez Pelayo\")\nEl Corte Inglés (en lloc de: El Corte Inglés)\nla Fifth International Conference on Minority Languages (en lloc de: la Fifth International Conference on Minority Languages)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1277", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1277", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1278/3", "Darrera versió": "03.01.2014", "Títol": "titulars d'un diari (cursiva i cometes)", "Categoria": "Convencions. Tipus de lletra i cometes", "Resposta": "Els mots que haurien d'anar en cursiva en els titulars dels diaris s'escriuen entre cometes simples. Per exemple:\nLa pel·lícula 'Tango libre' s'estrena doblada en català\nEl 'Queen Elizabeth' atraca al port de Barcelona", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1278", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1278", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1280/8", "Darrera versió": "11.02.2025", "Títol": "Concordança de bastant\nHi ha bastant roba o Hi ha bastanta roba?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El quantificador bastant presenta flexió tant pel que fa al gènere com pel que fa al nombre: bastant, bastanta, bastants, bastantes. Per exemple:\nFa bastant de temps que viuen a Cadaqués.\nHi ha bastanta roba per plegar.\nBastants amics seus vindran a la festa.\nEn aquesta sala hi caben bastantes persones.\nInicialment, però, aquest quantificador no presentava flexió de gènere, és a dir, només tenia les formes bastant i bastants, i aquest ús encara es manté en alguns parlars. Per exemple:\nHi ha bastant roba per plegar.\nEn aquesta sala hi caben bastants persones.\nEn els registres formals, tant es pot fer la flexió de gènere com mantenir-lo invariable.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1280", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1280", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1284/4", "Darrera versió": "19.09.2017", "Títol": "'passar-ho bé' o 'passar-s'ho bé'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, per expressar el sentit de 'passar un temps d'una manera plaent' es pot fer servir tant l'expressió passar-ho bé com passar-s'ho bé. Per exemple:\nAquest cap de setmana hem anat a la muntanya i ho hem passat molt bé.\nPasseu-vos-ho molt bé, a la festa de la Martina!\nAmb el sentit contrari, 'passar un temps d'una manera desplaent', es pot fer servir tant l'expressió passar-ho malament com passar-s'ho malament. Per exemple:\nPer culpa de la malaltia, el mes passat ho vaig passar malament.\nDurant els darrers dies ens ho hem passat malament perquè la nena no s'acabava d'adaptar a l'escola.\nA banda d'aquestes expressions, també hi ha la locució passi-ho bé, que es fa servir per acomiadar-se d'algú. Aquesta expressió no admet la forma pronominal.\nJa marxo, que és tard. Passi-ho bé!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1284", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1284", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1295/4", "Darrera versió": "14.01.2020", "Títol": "'mil i un, mil i una' o 'mil un, mil una'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió mil i un, mil i una (o mil un, mil una) es fa servir per anomenar una gran quantitat indeterminada de coses. Per exemple:\nmil i un detalls (o mil un detalls)\nmil i una coses (o mil una coses)\nmil i una oportunitats (o mil una oportunitats)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1295", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1295", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1296/3", "Darrera versió": "30.09.2019", "Títol": "'un Déu vos guard', 'un deuvosguard' o 'un déu-vos-guard'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "L'expressió Déu vos guard es pot fer servir com a fórmula de salutació, però en algun context també pot funcionar com un substantiu. En aquest cas, s'escriu sense majúscula, perquè es fa servir com un nom comú, i amb guionets, perquè el mot déu porta accent i això fa que no es pugui aglutinar. Per exemple:\n—Déu vos guard! Tinc hora amb la doctora Esteller.\nHa dit un déu-vos-guard molt cortès.\nPel que fa al substantiu plural, es forma afegint una essa al final de l'expressió. Per exemple:\nEls déu-vos-guards que deia eren molt secs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1296", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1296", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1297/4", "Darrera versió": "28.09.2022", "Títol": "donar llum verd o donar llum verda?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català per expressar el sentit de 'donar dret o facultat de fer una cosa' generalment es fan servir els verbs i les expressions següents, segons el context: autoritzar, donar el permís, donar via lliure, etc.\nMalgrat que no és prevista per la normativa, també se sol fer servir l'expressió donar (o tenir, obtenir, demanar, etc.) llum verda. Convé notar que, amb aquest significat, la forma llum verd no és acceptable en català, atès que el nom llum en masculí designa el dispositiu que emet la llum.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1297", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1297", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1301/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "coordinació (signes de puntuació)", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació; Sintaxi", "Resposta": "La coordinació és la relació que s'estableix entre diferents elements sintàcticament equivalents que s'enllacen per mitjà d'una coma o d'una conjunció.\nLa coordinació pot afectar seqüències breus o oracions completes.\nSegons la relació que tenen aquestes seqüències entre elles es pot classificar la coordinació en diferents tipus:\n1. En la coordinació copulativa: els elements coordinats se sumen un darrere l'altre. Si s'enllacen més de dos elements, se separen amb comes, excepte l'últim, davant del qual la coma és substituïda per una conjunció copulativa. Per exemple:\nHi aniran la Maria, l'Helena i la Xènia.\nQuan la sèrie d'elements queda interrompuda, s'elideix la conjunció i es pot utilitzar l'abreviatura etc. (precedida de coma) o es poden utilitzar els punts suspensius. Per exemple:\nHi havia de tot: canapès, entrepanets, barquetes, etc.\nA la darrera classe tothom hi era: alumnes, exalumnes, periodistes...\nSi els elements coordinats són llargs o bé ja contenen la conjunció i, se sol escriure la coma abans de l'última conjunció. Per exemple:\nEs va llevar d'hora perquè no volia que li faltés temps per preparar-se, i va poder esmorzar còmodament a la taula del menjador amb totes les coses que li calien.\nHe anat a recollir uns papers a la impressora i he agafat material, i m'he apropiat d'aquest calendari que he trobat a l'armari.\nEn general, no s'escriu coma quan es fa servir la conjunció ni, però es pot escriure si els elements coordinats són llargs. Per exemple:\nNo vull ni sopa ni amanida ni canelons.\nNo vaig saber ni què va voler dir amb tot aquest preàmbul tan llarg que va fer abans d'entrar en matèria, ni com després va enllestir la reunió amb tanta rapidesa.\n2. En el cas de la coordinació disjuntiva, a l'hora d'aplicar la puntuació, regeixen les mateixes pautes que en el cas de la coordinació copulativa. Per exemple:\nNo sé si començar per la carta, per les trucades o pels papers que hi ha a la taula.\n3. Pel que fa a la coordinació distributiva, sempre hi ha dos elements connectats per aquestes conjuncions que se separen entre ells amb comes, llevat dels casos de fragments molt curts, com en el segon exemple:\nEl discurs del president posa de manifest que o té algun pla traçat que pretén aplicar a curt termini, o bé pensa avançar les eleccions.Li ho diré, no solament a ella sinó a totes les meves amigues.\nEn general, pel que fa a les oracions coordinades que s'exposen a continuació, s'escriu coma abans o després de la conjunció corresponent segons la llargada de les frases, la complexitat i la voluntat de marcar contrast. Així:\n1. En la coordinació consecutiva, la segona oració és conseqüència de la primera. En aquests casos se sol fer una pausa, que es pot marcar amb una coma, un punt i coma o, fins i tot, un punt. Per exemple:\nEl que em va desagradar més va ser no solament la seva reacció sinó que el seu company li donés la raó i, per tant, no es pogués parlar amb cap dels dos.\nHan arribat tard a la reunió, i per això no han pogut escoltar les raons de la Comissió de Cultura.\n2. En la coordinació adversativa, continuativa i causal, les conjuncions corresponents poden anar precedides o seguides de coma segons els criteris exposats. Per exemple:\nNo tinc prou espai per argumentar el que vull dir, però si llegiu l'exemple de sota ja m'entendreu. (Adversativa)\nCom que no m'ha sonat el despertador, m'he adormit i he arribat tardíssim a la feina. (Causal)\nEll hi va perquè li convé. (Causal)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1301", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1301", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1302/3", "Darrera versió": "05.06.2024", "Títol": "Signes de puntuació: circumstancials i oracions subordinades adverbials", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació; Sintaxi", "Resposta": "Un complement circumstancial és un complement del verb que expressa la circumstància en què es desenvolupa l'acció. Pot expressar lloc, temps, manera, etc. Sovint els complements circumstancials es poden col·locar en diverses posicions de la frase: al principi, intercalats o al final. Segons la llargada, aquests elements es poden puntuar entre comes o no. Per exemple:\nA dos quarts de set hi ha la reunió a la sala d'actes.\nA dos quarts de set de la tarda del primer dimarts de cada mes, hi ha la reunió a la sala d'actes.\nEn el web hi ha una relació de les activitats de l'empresa.\nEn el web de l'empresa que va guanyar el concurs, hi ha una relació de les activitats que desenvolupen.\nLes oracions subordinades adverbials (concessives, condicionals, consecutives, locatives, modals, temporals, finals, causals, etc.) tenen un funcionament molt semblant als circumstancials, pel que fa a la puntuació. És força usual que l'oració principal que segueix l'oració subordinada es marqui amb una coma. En darrer terme, però, també prevalen les indicacions generals que regulen la puntuació: llargada de l'oració, voluntat de contrast, estil de qui escriu, etc. Per exemple:\nLi ho van explicar clarament perquè ho entengués bé.\nCom que no sabia d'on podia venir-li aquell mal, va decidir anar al metge.\nSi ens queda pressupost tirarem endavant el projecte.\nSi jo li pogués explicar tot el que he fet per ajudar-lo, acceptaria millor la meva manera de fer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1302", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1302", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1303/6", "Darrera versió": "05.12.2013", "Títol": "noms propis no catalans (pronunciació)", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Els noms propis no catalans que no tenen una forma catalana adaptada d'ús general se solen pronunciar d'acord amb la llengua originària del nom propi. Cal evitar, però, les pronúncies massa forçades.\nEn el cas del nom propi de la cancellera alemanya Angela Merkel, la consonant g, per exemple, es pronuncia com es faria en alemany, és a dir, com la gu catalana.\nUn altre exemple: el topònim Los Angeles, que es pronuncia com en anglès, amb g i no amb j castellana.\nPel que fa als noms no catalans d'edificis, marques registrades, empreses, institucions, pel·lícules, publicacions, etc., la indicació és la mateixa que per als noms de persona i de lloc: respectar la pronúncia que tenen en la llengua d'origen sense forçar excessivament la fonètica catalana.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1303", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1303", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1311/3", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "bar restaurant (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de bar restaurant és bars restaurant.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1311", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1311", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1312/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "llar residència (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de llar residència és llars residència.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1312", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1312", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1313/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "escola taller (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de escola taller és escoles taller.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1313", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1313", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1314/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "alcalde president, alcaldessa presidenta (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de alcalde president, alcaldessa presidenta és alcaldes presidents, alcaldesses presidentes.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1314", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1314", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1319/6", "Darrera versió": "07.04.2025", "Títol": "Guionet per evitar ambigüitat o confusions en mots compostos: hispanoamericà o hispano-americà?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els compostos a la manera culta, és a dir, aquells el primer\nelement dels\nquals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades\nen -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar\nla\nindependència dels conceptes expressats per cada constituent. Per\nexemple: tractat\nhispano-americà, recull de composicions\nèpico-lírico-dramàtiques.\nAixí, hispanoamericà, hispanoamericana,\nper exemple, en general s'escriu junt: comerç\nhispanoamericà, país hispanoamericà (és a dir,\n'd'Hispanoamèrica'). Ara bé, si es produeix una ambigüitat clara que el\ncontext no resol, es pot escriure amb guionet: tractat hispano-americà ('d'Espanya i\nd'Amèrica, bilateralment'). És per això que en una frase pot aparèixer\nla mateixa forma amb guionet i sense: En plena cimera\nhispano-americana, el cap d'estat hispanoamericà no deixava d'increpar\nel president.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.2k)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1319", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1319", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1422/6", "Darrera versió": "13.08.2024", "Títol": "Com es diu a no ser que en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Amb un valor condicional i d'exclusió es poden fer servir les locucions tret que, llevat que, a menys que, fora que, que introdueixen una oració amb el verb en subjuntiu, o bé les expressions si no és que o excepte si, que solen introduir oracions amb el verb en indicatiu. Per exemple:\nNo ho faré, tret que m'hi obliguin.\nNo pateixis, perquè, llevat que s'acabi el món, ho tindré a punt.\nVal més que te'n vagis, si no és que vols tornar a fer el ridícul.\nEn canvi, en català no és adequada la locució a no ser que. Per exemple:\nNo dimitiré excepte si m'ho demana el president (i no No dimitiré a no ser que m'ho demani el president).\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (40.5, punt 3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1422", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1422", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1423/7", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "en l'actualitat", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar el significat 'en el temps actual, en l'època actual' es pot usar la locució adverbial en l'actualitat. Per exemple:\nEn l'actualitat la majoria d'aeronaus empren l'alumini com a matèria primera.\nAl costat d'aquesta locució hi ha altres expressions sinònimes com, per exemple, actualment, avui dia, avui, ara, ara per ara...\nActualment les xarxes socials estan transformant els hàbits comunicatius.\nAvui dia hi ha molt interès per l'agricultura ecològica.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1423", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1423", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1431/12", "Darrera versió": "19.04.2023", "Títol": "En o al davant d'infinitiu: en entrar o a l'entrar?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:\nValor temporal\nLa preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:\nEn sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al cinema.)\nMalgrat que en els registres formals generalment s'ha usat la construcció amb en, també es pot fer servir la contracció al en aquest tipus d'oracions. Per exemple:\nAl sortir de classe vam anar al cinema.\nEn els parlars valencians, les construccions amb en i al tenen dos valors temporals diferenciats: la preposició en seguida d'infinitiu significa 'tan bon punt' (En entrar, tots van callar); en canvi, la contracció al seguida d'infinitiu es fa servir amb el sentit duratiu de 'mentre', propi de la llengua antiga (Al dir aquells mots es va emocionar).\nValor causal\nLa preposició en també s'usa davant d'un infinitiu amb un valor causal, i té un sentit proper al de la construcció com que seguida d'un verb en forma personal. Per exemple:\nEn no saber de què anava la conversa, es va ficar de peus a la galleda. (= Com que no sabia de què anava la conversa...)\nTal com passa amb el valor temporal, també es pot fer servir la contracció al. Per exemple:\nAl no saber de què anava la conversa, es va ficar de peus a la galleda.\n(Trobem aquesta construcció causal en els parlars que no fan la distinció temporal entre en i al abans esmentada.)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (29.2.5a i 31.4.2.1f)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1431", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1431", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1435/9", "Darrera versió": "13.09.2023", "Títol": "El pronom relatiu el qual amb antecedent en funció de complement directe: el qual o al qual?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En general, el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), quan fa la funció de complement directe, no va introduït per la preposició a. Ara bé, de vegades, hi pot haver ambigüitat amb el subjecte, i per evitar-la el pronom es pot introduir amb la preposició a. Per exemple:\nNo ho va explicar a la Mercè, a la qual sempre criticava.\nEn aquesta frase, si no hi hagués la preposició, es podria entendre que la qual és el subjecte de la frase, i no el complement directe.\nIndependentment de si hi ha ambigüitat o no, amb el verb seguir o amb verbs del tipus afectar, arruïnar o sorprendre el pronom relatiu el qual de complement directe també admet la preposició a. Per exemple:\nA la cua hi havia dues noies de Ripoll, a les quals seguien dues més de Palafrugell.\nVaig veure el teu germà, al qual havia sorprès la notícia.\nCal tenir en compte que en les oracions de relatiu especificatives, si no hi ha ambigüitat, generalment es fa servir el relatiu que. Per exemple:\nHe entrevistat l'home que la teva germana admira.\nHe entrevistat l'home al qual admira la teva germana.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.4.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1435", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1435", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1437/3", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "previ, prèvia en construcció absoluta: previ avís, previ pagament", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'adjectiu previ, prèvia seguit d'un nom es fa servir aïlladament en contextos formals per indicar precedència en el temps. Al costat d'aquesta expressió, convé no oblidar altres maneres d'expressar el mateix significat o un de semblant més habituals en català, segons el context. Per exemple:\nProcedirem a retirar el vehicle previ avís al conductor o Procedirem a retirar el vehicle després d'avisar el conductor\nPrèvia presentació del carnet, li lliurarem el document o Un cop presentat el carnet, li lliurarem el document\nEs procedirà contra el promotor previ acord dels interessats o Es procedirà contra el promotor si hi ha acord previ dels interessats.\nEs recuperarà el vehicle previ pagament de les multes pendents o Es recuperarà el vehicle havent pagat prèviament les multes pendents.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1437", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1437", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1438/7", "Darrera versió": "16.12.2024", "Títol": "Majúscules i minúscules en tractaments protocol·laris", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les formes protocol·làries de tractament s'escriuen amb majúscula inicial. Per exemple:\nMolt Honorable Senyor\nIl·lustre Senyora\nExcel·lentíssim Senyor\nSi el tractament protocol·lari va seguit del nom del càrrec, aquest també s'escriu amb majúscula inicial. Per exemple:\nMolt Honorable Senyor President\nIl·lustre Senyora Diputada\nExcel·lentíssim Senyor Alcalde\nEn canvi, quan el tractament protocol·lari s'aplica a la persona, el càrrec ha d'anar amb minúscula inicial. Per exemple:\nMolt Honorable Senyor Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya\nIl·lustre Senyora Isaura Navarro, diputada de les Corts Valencianes\nExcel·lentíssim Senyor Jaime Martínez, alcalde de Palma\nTambé s'escriuen amb majúscula inicial les formes abreujades d'aquests tractaments. Per exemple:\nM. H. Sr. Salvador Illa\nI. Sra. Isaura Navarro\nExcm. Sr. Jaime Martínez\nEn documents en què apareixen persones que tenen un tractament protocol·lari específic i persones que no, com ara les invitacions, es poden escriure tots els tractaments amb majúscula inicial. Per exemple:\nHi assistiran l'Honorable Senyora Alícia Romero, consellera d'Economia i Finances, i la Senyora Esther Pallarols, directora general de Pressupostos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1438", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1438", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1647/5", "Darrera versió": "19.03.2024", "Títol": "Elisió de l'article en coordinacions de sintagmes nominals", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En una coordinació de sintagmes nominals, se sol mantenir l'article que acompanya cada nom coordinat. Per exemple:\nLa producció i el disseny de l'espectacle són a càrrec d'una altra empresa.\nSi teniu un fill o una filla de menys de dos anys, reserveu seient només per a l'adult.\nAixò no obstant, aquests articles es poden elidir en el segon sintagma especialment si els conceptes s'interpreten de manera unitària o única. Per exemple:\nAutoritzo el meu fill o filla a assistir a la visita guiada.\nLes adversitats i problemes amb què hem anat topant formen part del passat.\nCom s'ha vist en els exemples anteriors, l'article concorda en gènere i nombre amb el nom més pròxim (el meu fill o filla; les adversitats i problemes).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1647", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1647", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1650/3", "Darrera versió": "05.10.2017", "Títol": "'acompanyar amb' o 'acompanyar de'?\nacompanyar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Un dels significats del verb acompanyar és 'adjuntar una cosa a una altra considerada com a principal'. Com que és un verb transitiu, porta un complement directe que no va introduït per cap preposició i que representa l'element principal. En canvi, el complement que indica la cosa que s'adjunta és un sintagma preposicional que generalment va introduït per la preposició amb. Per exemple:\nAcompanyo la sol·licitud amb els documents corresponents.\nAquest complement preposicional també pot anar introduït per la preposició de. Per exemple:\nAcompanyem aquest missatge del certificat que vau sol·licitar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1650", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1650", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1658/3", "Darrera versió": "23.08.2017", "Títol": "'advertir-lo' o 'advertir-li'?\nadvertir (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb advertir amb el significat d''avisar' pot funcionar de dues maneres diferents:\n'advertir algú d'alguna cosa': Convé advertir el noi del perill que corre. 'advertir a algú alguna cosa': Convé advertir al noi el perill que corre.Així doncs, per substituir el complement que representa la persona avisada, cal fer servir un pronom de complement directe o un de complement indirecte segons l'estructura utilitzada:\nConvé advertir-lo del perill que corre (-lo és el complement directe).Convé advertir-li el perill que corre (-li és el complement indirecte).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1658", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1658", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1660/4", "Darrera versió": "08.04.2026", "Títol": "Règim verbal de continuar", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb continuar, amb el sentit de 'prosseguir allò que s'està fent' o 'reprendre allò que havia restat inacabat', és transitiu i no va seguit de la preposició amb ni de cap altra. Per exemple:\nDesprés d'aquesta interrupció continuem el programa.\nMalgrat tot, l'equip continua aquest projecte.\nTot i que es constata un ús molt general d'aquest verb seguit de preposició (continuem amb el programa o l'equip continua amb aquest projecte), aquest ús no és previst per la normativa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1660", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1660", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1662/4", "Darrera versió": "08.04.2026", "Títol": "Es pot dir cobrar-se ('causar morts') en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Malgrat que de vegades s'utilitza el verb cobrar pronominalment per designar el fet de provocar víctimes, de causar morts, aquest ús, provinent de la forma castellana cobrarse, no és acceptable en català. Per expressar aquest significat es poden fer servir altres expressions, segons el context. Per exemple:\nL'atemptat d'ahir va causar setze víctimes.\nL'accident d'avió ha provocat la mort d'un centenar de persones.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1662", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1662", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1665/3", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "clarejar o aclarir?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els verbs clarejar i aclarir tenen significats diferents.\nEl verb clarejar és intransitiu i té els significats següents:\n1. 'Tirar a clar': Els cabells li claregen.\n2. 'Fer-se de dia': Ja clareja.\n3. 'Ésser clar, no espès': El brou de l'àvia clareja, En aquest indret, el bosc clareja.\nSi es vol construir una oració amb complement directe amb el significat 'fer menys fosc', cal fer servir el verb aclarir. Per exemple: El sol li aclareix els cabells.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1665", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1665", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1669/5", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "citar o citar-se?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb citar és transitiu i significa avisar algú perquè comparegui a tal hora en un lloc determinat. Per exemple: La tutora ha citat els pares d'en Pau per parlar-los dels progressos del seu fill.\nD'aquest ús transitiu, se'n pot deduir la forma pronominal citar-se, que s'utilitza en els casos següents:\nAmb el significat de quedar l'un amb l'altre per veure's. Per exemple: Els amants s'han citat a les 8 del vespre al bar de sempre.Amb el significat de quedar per veure's (és a dir, citar-se [amb algú]). Per exemple: M'he citat amb l'advocat per a dijous que ve.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1669", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1669", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1670/3", "Darrera versió": "05.10.2017", "Títol": "'aprofundir en un problema' o 'aprofundir un problema'?\naprofundir (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Un dels significats de verb aprofundir és 'estudiar a fons una cosa' o 'fer-la més profunda', tant en sentit literal com en sentit figurat. En aquest cas, aquest verb és transitiu i porta un complement directe. Per exemple:\nCal aprofundir el problema per entendre què està passant.\nQuan van aprofundir la mina, van trobar restes d'una antiga civilització.\nL'estudi dels àtoms ha aprofundit la nostra comprensió de la matèria.\nEn canvi, quan significa 'anar al fons de les coses' el verb aprofundir és intransitiu i porta un complement introduït per la preposició en. Per exemple:\nLa coalició ha aprofundit en la seva ideologia.\nEn alguns contextos, la distinció semàntica que separa els significats és molt lleu i el verb tant es pot usar transitivament com intransitivament. Per exemple\nCal aprofundir més (en) aquesta qüestió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1670", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1670", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1671/5", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "assenyalar o senyalar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb assenyalar significa 'mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal', per exemple: No assenyalis la gent amb el dit, és de mala educació.\nTambé té el significat de 'dir, manifestar, indicar', per exemple:\nEl conseller va assenyalar que els objectius de la legislatura s'havien complert.\nCal assenyalar un dia per a la reunió de zona.\nHi comparegueren tots el dia assenyalat.\nEl verb senyalar significa 'fer o posar un senyal en una cosa', per exemple: Cal senyalar la roba que la nena s'endurà de colònies. També significa 'fer una ferida que deixi un senyal a algú', per exemple: Va caure de la bicicleta i ha quedat senyalada.\nAixí doncs, per indicar a algú que empleni un camp o respongui a una pregunta en un formulari, qüestionari, etc., tant es pot fer servir assenyalar com senyalar, per exemple:\nAssenyaleu la resposta que considereu correcta. ('indicar')\nSenyaleu la resposta que considereu correcta. ('posar un senyal, una creu, etc.')", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1671", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1671", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1675/3", "Darrera versió": "28.09.2022", "Títol": "donar notícia o portar notícia?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Quan es vol expressar que algú transmet una notícia, es pot fer servir el verb donar amb el nom notícia com a complement directe, o també es pot construir amb el verb portar. En tots dos casos, es tracta de construccions previstes per la normativa. Per exemple:\nEns ha donat una mala notícia.\nSempre porta notícies fresques.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1675", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1675", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1683/3", "Darrera versió": "31.05.2017", "Títol": "Preposició 'de' seguida d'infinitiu en funció de complement directe", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà.\nAmb verbs com ara assajar, dir (amb el significat de 'proposar'), mirar (amb el significat de 'procurar'), pregar o provar, la preposició de és obligatòria. Per exemple: M'han dit d'anar-hi tot sol, Heu de provar de fer-ho avui.\nEn canvi, els verbs veure i sentir, usats com a verbs de percepció, no poden dur la preposició de. Tampoc la poden dur els verbs fer i deixar. Per exemple: L'he vist estudiar, Et sento plorar, M'han fet riure, No els deixen venir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1683", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1683", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1685/4", "Darrera versió": "13.10.2020", "Títol": "Usos del verb celebrar\ncelebrar un contracte o concertar un contracte?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Sovint es fa un ús abusiu del verb celebrar. És un ús adequat en el sentit d''acomplir segons un ritual, solemnement, una reunió, un acte o un conjunt d'actes, una cerimònia'. Així doncs, es pot dir:\nEls funerals se celebraran a la catedral.\nAhir es va celebrar l'acte d'obertura del Parlament.\nCelebrarem una darrera reunió per prendre els acords definitius.\nPer fer referència al fet de fer un contracte amb algú o contractar algú, no és adequat el verb celebrar. Així doncs, si es tracta d'arribar a un acord de voluntats, es pot parlar de concertar, convenir, atorgar, acordar, estipular, formalitzar o subscriure un contracte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1685", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1685", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1686/3", "Darrera versió": "10.10.2017", "Títol": "'amb majúscula' o 'en majúscula'?\n'amb minúscula' o 'en minúscula'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple:\nEls noms propis s'escriuen amb/en majúscula.\nEls noms de càrrecs van amb/en minúscula.\nCal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o instrument o bé la manera).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1686", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1686", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1687/4", "Darrera versió": "16.08.2017", "Títol": "delegar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb delegar és transitiu, és a dir, porta complement directe i pot tenir altres complements. Amb el significat de 'qui té poder o autoritat per fer alguna cosa, encarregar a algú de fer-la per ell', es delega una persona perquè faci alguna cosa. Per exemple:\nLa directora va delegar el tècnic per fer l'estudi.\nL'equip pedagògic delega el cap d'estudis perquè el representi a la reunió.\nAmb el significat de 'donar poder, facultat, per fer alguna cosa', es delega alguna cosa a algú. Per exemple:\nEl director va delegar les seves competències abans de començar el viatge.\nHan delegat la responsabilitat al vicerector.\nEl diaca ha delegat la seva representació en un canonge.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1687", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1687", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1688/4", "Darrera versió": "02.10.2017", "Títol": "autoritzar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb autoritzar, amb el significat de 'permetre legalment de fer una cosa', és transitiu, és a dir, necessita un complement directe. Així, es pot dir:\nFinalment van autoritzar els casaments entre persones del mateix sexe.\nAmb el significat de 'donar a algú dret o facultat de fer alguna cosa', porta un complement directe de persona seguit d'un altre complement, que pot ser un infinitiu introduït per la preposició a o una oració amb la conjunció que. Per exemple:\nAutoritzo la meva filla a sortir d'excursió.\nAutoritzo la meva filla que surti d'excursió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1688", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1688", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1689/5", "Darrera versió": "04.12.2024", "Títol": "Coordinació de verbs auxiliars amb règims diferents\npoder i haver de + infinitiu", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades, els verbs poder i haver de apareixen coordinats davant d'un infinitiu. En aquests casos el verb d'obligació haver de apareix sempre en segon lloc. Per exemple:\nÉs un home que ha cregut en tot allò que encara no existeix però que sí que pot i ha d'existir (i no ...que sí que ha i pot existir).\nL'equip mèdic pot i ha d'actuar en una situació d'emergència (i no ...ha i pot actuar en una situació d'emergència).\nAra bé, aquesta construcció no és possible si el subjecte apareix entre la forma verbal haver de i l'infinitiu. Per exemple:\nEn una situació d'emergència, l'equip mèdic pot i ha d'actuar sense l'autorització corresponent? (i no ...pot i ha l'equip mèdic d'actuar sense l'autorització?).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (25.4.5c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1689", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1689", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1690/4", "Darrera versió": "11.08.2017", "Títol": "amenaçar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb amenaçar és transitiu, és a dir, porta complement directe: Aquests núvols amenacen pluja. Però, a més a més, pot regir complements introduïts per les preposicions amb o de o la conjunció que seguida d'una oració. Exemples:\nEl va amenaçar amb una arma blanca.\nLa van amenaçar amb l'expulsió.\nEls balcons amenaçaven de caure.\nEls amenacen que els faran fora del pis si no paguen el lloguer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1690", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1690", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1692/4", "Darrera versió": "11.03.2025", "Títol": "Coordinació de verbs de moviment amb règims diferents\nanar i venir, anar i tornar, pujar i baixar, entrar i sortir", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha parelles de verbs de moviment que es fan servir coordinats per indicar el moviment continu o ràpid d'algú o d'alguna cosa: anar i tornar, anar i venir, pujar i baixar, entrar i sortir.\nEn aquestes expressions, encara que els verbs vagin seguits de preposicions diferents (el primer regeix la preposició a i el segon, de), normalment s'elideix el complement del primer verb i només es manté el del segon. Per exemple:\nVa i ve de Vic cada dia.\nCal anar i tornar pel mateix camí.\nHem pujat i baixat de Núria en tres hores.\nN'estic tip: entra i surt de classe contínuament.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (25.4.5g)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1692", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1692", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1693/6", "Darrera versió": "05.10.2017", "Títol": "'Li ajudo' o 'L'ajudo'?\najudar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb ajudar significa 'donar auxili o un cop de mà' i és transitiu. En aquest cas, el complement directe representa la persona ajudada i generalment apareix sense preposició. Per exemple:\nCal ajudar les famílies que ho necessiten (i no ajudar a les famílies).\nSi no l'ajudes, no acabarà mai (i no Si no li ajudes).\nA part del complement directe, el verb ajudar també pot portar altres complements, que poden anar introduïts per la preposició a (i aleshores el complement indica l'afer en el qual es presta ajuda) o bé amb (que indica l'instrument amb el qual s'ajuda algú). Per exemple:\nAjudeu en Guillem a penjar les garlandes.\nSi no teniu diners, podeu ajudar-nos amb el vostre temps.\nAra bé, el verb ajudar també pot ser intransitiu i aleshores porta un complement introduït per la preposició a o en que indica l'afer en el qual es presta ajuda. Per exemple:\nAquest projecte ajudarà a la promoció del poble.\nHa ajudat molt en les tasques de la llar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1693", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1693", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1698/7", "Darrera versió": "31.05.2024", "Títol": "Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu\nanava a caure", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La perífrasi anar a + infinitiu es pot fer servir en català, especialment en contextos de passat, amb un valor d'imminència, és a dir, per indicar que l'acció expressada per l'infinitiu estava a punt d'esdevenir-se, però no ha arribat a succeir. Per exemple:\nVaig córrer per agafar el gerro, que anava a caure a terra.\nEncara que és menys habitual, aquesta perífrasi també es pot fer servir en contextos de present, amb infinitius de verbs de dicció, quan hi ha la intenció per part del subjecte d'anunciar alguna cosa. Per exemple:\nDoncs ara us vaig a dir el que penso, tant si us agrada com si no.\nAra bé, no és possible fer servir aquesta perífrasi en contextos de futur. Per exemple:\nEl concert està a punt de començar (i no El concert va a començar)\nD'altra banda, en primera persona del plural de l'imperatiu, el verb anar té un sentit figurat en casos com Resolta la primera endevinalla, anem a resoldre l'enigma més important ('passem a resoldre').\nCal no confondre aquesta perífrasi amb la construcció anar a + infinitiu, en què el verb anar té un sentit literal i significa 'moure's d'un lloc a un altre'. Per exemple:\nVaig a veure si el nen és al parc, tal com m'ha dit.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (24.8.5.2f)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1698", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1698", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1702/4", "Darrera versió": "01.09.2017", "Títol": "'entossudir-se amb' o 'entossudir-se en'?\n'entossudir-se': règim verbal", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "entossudir-se en una cosa\nEl verb entossudir-se, que és intransitiu pronominal i significa 'mantenir-se ferm en una resolució, un propòsit, una opinió, etc.', regeix la preposició en. Per exemple:\nS'ha entossudit en una proposta que no té ni cap ni peus.\nS'entossudeix en la seva actitud.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1702", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1702", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1706/3", "Darrera versió": "10.10.2017", "Títol": "'enginyar-s'ho' o 'enginyar-se-les'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Un dels sentits del verb enginyar és 'aplicar l'enginy per aconseguir una cosa', i amb aquest significat és transitiu pronominal. Per exemple:\nEs va enginyar la manera d'escapar-se de la reunió.\nQuan aquest verb no va acompanyat d'un sintagma nominal en funció de complement directe, presenta el pronom feble ho (enginyar-s'ho) o les (enginyar-se-les). Per exemple:\nS'ho han enginyat per treure'n profit.\nSe les han enginyades per treure'n profit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1706", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1706", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1709/3", "Darrera versió": "05.10.2017", "Títol": "'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'?\nAlternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de creença o suposició, com ara confiar o imaginar-se:\nEl meu fill va prometre portar-se bé.\nEl meu fill va prometre que es portaria bé.\nNo m'imaginava plegar tan d'hora.\nNo m'imaginava que plegaria tan d'hora.\nAra bé, hi ha altres verbs de dicció, com dir, explicar, precisar, notificar, etc. que no poden dur com a complement directe una oració d'infinitiu. Per exemple:\nEl meu fill va dir que es portaria bé (i no El meu fill va dir portar-se bé).\nTampoc no poden dur una subordinada d'infinitiu verbs de percepció intel·lectual, com ara percebre o adonar-se. Per exemple:\nEl meu fill no es va adonar que venia la policia (i no El meu fill no es va adonar venir la policia).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1709", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1709", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1711/3", "Darrera versió": "02.10.2017", "Títol": "esperar (règim verbal intransitiu)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Un dels significats més habituals del verb esperar és 'restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa'.\nEn aquest cas, es pot construir com un verb transitiu o bé com a intransitiu pronominal i, aleshores, pot regir les preposicions a o fins a. Per exemple:\nAbans de collir-les, val més que esperem que les cireres siguin més madures. (ús transitiu)\nM'espero al dia 4 per presentar la sol·licitud. (ús intransitiu pronominal)\nEspera't fins que vingui per comentar-li aquesta qüestió. (ús intransitiu pronominal)\nEn conseqüència, no és recomanable l'ús intransitiu no pronominal Per exemple:\nM'espero a veure'l per dir-li-ho (i no Espero a veure'l per dir-li-ho).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1711", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1711", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1712/4", "Darrera versió": "27.01.2025", "Títol": "Règim verbal transitiu del verb esperar\nLi espera una prova dura o L'espera una prova dura?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb esperar, que s'utilitza habitualment en el sentit de 'restar en un lloc fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa', és transitiu i, per tant, regeix un complement directe. Per exemple:\nFa una hora que l'espero (i no Fa una hora que li espero).\nTothom l'esperava ansiosament (i no Tothom li esperava ansiosament).\nAra bé, quan aquest mateix verb significa que una cosa està en el futur immediat d'algú, és a dir, quan el subjecte no és una persona que realitza l'acció (hi ha un subjecte inanimat), l'ús transitiu coexisteix amb l'ús inacusatiu. Per exemple:\nL'espera una prova dura i Li espera una prova dura.\nNo sap la feinada que l'espera quan arribi allà i No sap la feinada que li espera quan arribi allà.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.4.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1712", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1712", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1717/7", "Darrera versió": "10.12.2020", "Títol": "Règim verbal de felicitar\nfelicitar l'aniversari a algú o felicitar algú per l'aniversari?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb felicitar és transitiu i porta un complement directe de persona. Per exemple: Felicita l'àvia pel seu aniversari, El felicitem pel premi.\nNo és adequat fer servir aquest verb amb un complement directe que no sigui de persona. Així, no s'ha de dir Et felicito l'aniversari, sinó que cal substituir aquesta construcció per una altra, com ara Et felicito per l'aniversari o Per molts anys.\nDe la mateixa manera, tampoc no és adequada la construcció felicitar el Nadal. Per tant, no s'ha de dir Et felicito el Nadal, sinó Et desitjo un bon Nadal o Bon Nadal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1717", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1717", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1722/4", "Darrera versió": "17.04.2024", "Títol": "Per a això estem o Per a això hi som?\nEstem per informar-vos o Hi som per informar-vos?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En una oració com Hi som per informar-vos, el verb ser indica mera localització. Quan té valor locatiu, el verb ser va acompanyat d'un complement locatiu, que en aquest cas podria ser l'adverbi aquí (Som aquí per informar-vos) o un sintagma preposicional (Som a l'oficina per informar-vos). Aquest complement locatiu, atès que no s'expressa explícitament, és representat pel pronom feble hi. Per exemple:\nPer a això hi som.\nHi soc per ajudar-te.\nPer a aquestes coses hi soc.\nAtès que en aquests casos no són presents valors aspectuals com ara la duració, la permanència, la fixació o el resultat, no es fa servir el verb estar.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1722", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1722", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1724/3", "Darrera versió": "08.09.2021", "Títol": "Règim verbal de excusar\nexcusar o excusar-se?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "excusar l'absència v. tr.\nexcusar algú v. tr.\nexcusar-se v. pron.\nEl verb excusar es fa servir, entre altres coses, per disculpar-se per haver fet o per no haver fet alguna cosa. Amb aquest significat, però, es pot utilitzar de maneres diferents:\n1. Pot ser transitiu i anar acompanyat d'un complement directe no humà, i aleshores té\nel significat de 'no tenir en compte una negligència, una errada, una\nfalta'. Per tant, el complement directe en aquest cas sempre serà la\nfalta en qüestió. Per exemple: Excuseu la meva tardança, Excuseu la meva absència (i no Excuseu la meva assistència).\n2. Pot ser transitiu i anar acompanyat d'un complement directe humà, i aleshores significa 'al·legar a favor d'algú motius que atenuen allò que se li retreu, justificar-l'en'. Per exemple: Excusa'm del retard davant dels teus pares, si us plau;\n3. Pot ser pronominal, i aleshores el significat es correspon amb el significat\nanterior. Per exemple: El senyor Vila s'ha excusat d'assistir a la reunió.\nAixí, si algú vol disculpar-se perquè no assistirà a un acte, ho pot expressar de qualsevol d'aquestes tres maneres:\nExcuseu la meva absència a l'acte.\nVoldria que m'excuséssiu de no assistir a l'acte.\nM'excuso d'assistir a l'acte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1724", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1724", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1727/4", "Darrera versió": "22.08.2017", "Títol": "instar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb instar és un verb transitiu. Pot regir un complement directe de cosa, o bé pot regir un complement directe de persona seguit d'un altre complement introduït per una preposició davant d'infinitiu o una conjunció davant d'una oració. Per exemple:\nEl comitè insta l'aprovació del nou reglament.\nEl comitè insta els treballadors a reclamar el que és seu.\nEl comitè insta els treballadors perquè reclamin el que és seu.\nEl comitè insta els treballadors que reclamin el que és seu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1727", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1727", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1729/4", "Darrera versió": "02.12.2015", "Títol": "comprometre's (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La forma pronominal del verb comprometre, amb el significat d''obligar-se per una promesa', pot regir complements introduïts per les preposicions amb, en, a o la conjunció que seguida d'una oració.\n1.\tLa preposició en introdueix la matèria sobre la qual s'adquireix el compromís. Per exemple:\nEs va comprometre en la lluita contra la corrupció.\n2.\tLa preposició amb introdueix la persona o grup de persones amb qui es compromet el subjecte. Per exemple:\nEs va comprometre amb nosaltres.\nSi en l'oració no hi ha aquest complement, la preposició amb també pot introduir la matèria sobre la qual s'adquireix el compromís. Per exemple:\nEs va comprometre amb la lluita contra la corrupció.\nEn canvi, si en l'oració hi ha els dos complements, és a dir, amb qui s'adquireix el compromís i la matèria sobre la qual s'adquireix, les preposicions adequades són comprometre's amb algú en alguna cosa. Per exemple:\nEs va comprometre amb la universitat en la defensa dels drets lingüístics.\n3.\tLa preposició a introdueix  la matèria sobre la qual s'adquireix un compromís, quan s'expressa amb un infinitiu. Per exemple:\nEm comprometo a complir el reglament.\n4.\tLa conjunció que s'usa davant d'una forma verbal conjugada. Per exemple:\nEs va comprometre amb tot l'equip que parlaria amb el responsable del projecte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1729", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1729", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1730/4", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "apostar per ('prendre partit')", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb apostar pot expressar el significat de 'dipositar la confiança en algú o en alguna cosa encara que hi hagi un cert risc de sortir-hi perdent'. Per exemple:\nVa apostar per ella perquè ocupés el càrrec de cap d'equip.\nTotes les empreses que tenim associades aposten per les noves tecnologies.\nCada cop hi ha més partits que aposten per una política social.\nAltres maneres d'expressar aquest sentit poden ser, segons el context: decidir-se per, inclinar-se per, impulsar, decantar-se per, optar per, prendre partit, pronunciar-se a favor de, defensar, ser partidari/partidària de, promoure...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1730", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1730", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1731/3", "Darrera versió": "29.11.2016", "Títol": "'donar de menjar' o 'donar menjar'?\n'donar de beure' o 'donar beure'?\n'donar de mamar' o 'donar mamar'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "donar menjar, donar beure i donar mamar\nLes expressions donar menjar, donar beure i donar mamar es construeixen sense la preposició de. Per exemple:\nSi té gana, dona-li menjar.\nVan venir molt assedegats i els vam donar beure.\nLa nena ja té un any i la mare encara li dona mamar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1731", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1731", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1739/4", "Darrera versió": "08.02.2024", "Títol": "mantenir una entrevista o tenir una entrevista?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Totes dues formes són possibles. Un dels usos més habituals que té el verb mantenir és el de tenir una entrevista (o converses o reunions) amb algú per tractar alguna cosa. Aquest ús és normatiu, tot i que cal no abusar-ne. Així doncs, es pot dir:\nEls dos dirigents han mantingut una entrevista de més de dues hores.\nPerò també:\nEls dos dirigents han tingut una entrevista de més de dues hores.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1739", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1739", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1746/6", "Darrera versió": "09.10.2017", "Títol": "'contestar': règim verbal\n'contestar una carta' o 'contestar a una carta'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb contestar, quan significa 'dir o escriure quelcom en resposta a una carta, a una pregunta, etc.', tant pot ser transitiu com intransitiu. Per exemple:\nEncara no ha contestat la carta que li vaig enviar per Nadal (contestar és transitiu)\nEncara no ha contestat a la carta que li vaig enviar per Nadal (contestar és intransitiu)\nConvé notar que quan el verb contestar es fa servir transitivament, el complement directe també pot representar la resposta. Per exemple:\nEm va contestar que era mentida (que era mentida és el complement directe i representa la resposta)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1746", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1746", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1754/4", "Darrera versió": "10.11.2022", "Títol": "Règim verbal de pagar: pagar a algú o pagar algú?\nLi van pagar o El van pagar?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Amb el verb pagar, el complement que representa la persona que rep els diners pot ser tant directe com indirecte. Quan és el complement indirecte, es pot elidir el complement directe, que representa la cosa pagada:\nNo van pagar el Lluís.\nNo van pagar al Lluís (equivalent a dir 'No van pagar el sopar al Lluís').\nAixí doncs, els pronoms per substituir aquests complements són uns o uns altres segons si es tracta d'un complement directe o d'un indirecte:\nNo el/la van pagar (complement directe).\nNo li van pagar (complement indirecte).\nEncara no els/les han pagat (complement directe).\nEncara no els han pagat (complement indirecte).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1754", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1754", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1762/3", "Darrera versió": "17.10.2017", "Títol": "a terminis\n'pagar a còmodes terminis' o 'pagar en còmodes terminis'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Un dels significats del mot termini és 'suma que s'ha de pagar en escaure's un període de temps fixat'. Per exemple:\nAquest mes pagarem l'últim termini de la rentadora.\nDe vegades aquest mot forma part de la locució a terminis, que significa 'mitjançant pagaments successius que es fixen en el moment d'efectuar una operació de compravenda'. Per exemple:\nVan decidir pagar la nevera a terminis.\nAra bé, quan hi ha algun adjectiu o numeral que complementa el mot termini, aleshores s'usa la preposició en. Per exemple:\nHan decidit pagar-ho en trenta terminis.\nNo patiu: podeu pagar el cotxe en còmodes terminis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1762", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1762", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1763/4", "Darrera versió": "22.08.2017", "Títol": "'participar a' o 'participar en'?\nparticipar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb participar regeix la preposició en quan té el significat de 'tenir o prendre part en alguna cosa'. Per exemple:\nSi voleu participar en el programa cal que ens envieu un correu electrònic.\nTothom ha participat en l'organització de l'acte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1763", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1763", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1767/4", "Darrera versió": "20.07.2017", "Títol": "'comptar amb' (amb el sentit de 'disposar')\n'Comptem amb prou capital' o 'Disposem de prou capital'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió comptar amb té diversos sentits en català. Un d'aquests sentits és 'confiar en algú o en alguna cosa per a un fi'. Per exemple:\nHem parlat amb el president i ens ha dit que podem comptar amb el seu suport.\nSempre pots comptar amb en Mateu, no et fallarà mai.\nUn altre sentit de l'expressió comptar amb és 'disposar' (tenir alguna cosa per usar-la). Per exemple:\nComptem amb els mitjans necessaris per engegar el projecte.\nNo veig clar si podrem comptar amb la subvenció o no.\nSovint, però, es fa un ús abusiu d'aquesta construcció. Cal recordar que també es poden fer servir altres verbs, com ara tenir o incloure. Per exemple:\nEl pis té tres habitacions.\nLa zona inclou diversos espais naturals protegits.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1767", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1767", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1768/4", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "Com es diu guardar relación en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, es fa servir l'expressió tenir relació i no guardar relació. Per exemple:\nSi el vostre dubte té relació amb la toponímia, podeu adreçar-vos a l'Oficina d'Onomàstica (i no pas Si el vostre dubte guarda relació amb la toponímia...).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1768", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1768", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1770/3", "Darrera versió": "30.05.2024", "Títol": "realitzar o fer?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Sovint es fa un ús abusiu del verb realitzar, que té el significat d''acomplir', 'dur a terme una cosa manada, resolta, projectada'. Aquest verb no ha de desplaçar el verb fer, que té un significat molt més ampli. Així, cal reservar l'ús del verb realitzar per a projectes, propòsits, programes, plans, campanyes, serveis, missions, comeses, encàrrecs que es poden acomplir i, per tant, fer realitat. Així, es pot dir:\nLa Berta ha pogut realitzar el projecte de la seva vida.\nAra recull els fruits de la labor realitzada.\nHa realitzat una de les grans ambicions de la seva vida: se n'ha anat a l'Índia.\nEn canvi, caldria fer servir el verb fer en els casos següents:\nFarem una visita al castell de la ciutat.\nVa fer un esforç massa gran.\nLa Marta ha fet un pastís d'aniversari.\nDe vegades es fa servir el verb realitzar en determinades expressions que tenen una altra forma verbal o expressió adequada per expressar el que es vol dir en cada cas. Per exemple:\nUna sardana composta per Joaquim Serra (millor que realitzada per).\nEl grup parlamentari  redacta les bases del que constituirà el full de ruta (millor que realitza).\nLa consulta que heu plantejat (millor que heu realitzat).\nL'equip de socorristes ha atès més de mil banyistes aquest estiu (millor que ha realitzat més de mil assistències).\nL'Ajuntament ha netejat  barrancs i camins del terme municipal (millor que ha realitzat la neteja de barrancs).\nLa plataforma va organitzar una manifestació de protesta (millor que va realitzar).\nQuantes incidències heu gestionat? (millor que heu realitzat).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1770", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1770", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1771/4", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Es pot dir fer-se amb ('apoderar-se de') en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió fer-se amb vol dir 'tractar-se amb algú'. Exemple: No ens fem, és a dir, no ens tractem.\nEn canvi, no té el significat d''apoderar-se' o 'aconseguir'. Així doncs, en comptes de dir:\nS'ha fet amb el poder\nS'ha fet amb les proves\nNo ha pogut fer-se amb totes les accions de l'empresacal dir:\nHa aconseguit el poder\nS'ha apoderat de les proves\nNo ha pogut adquirir totes les accions de l'empresa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1771", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1771", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1774/10", "Darrera versió": "28.07.2023", "Títol": "Règim verbal de informar: li informem o l'informem?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb informar és transitiu i exigeix un complement directe de persona. A més a més, també porta un complement preposicional introduït per les preposicions de o sobre. Si és una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix. Per exemple:\nInformarem el director de la caiguda dels preus.\nInformarem el director sobre la caiguda dels preus.\nInformarem el director que els preus han caigut.\nQuan es vol substituir el complement humà, el pronom que cal fer servir és el de complement directe i no el de complement indirecte. Així, quan es tracta de la tercera persona del singular és el o la, i no pas li. Per exemple:\nEl director l'informarem de la caiguda dels preus. (i no ...li informarem)\nLa directora la informarem de la caiguda dels preus. (i no ...li informarem)\nA l'hora de pronominalitzar el complement preposicional, tant si la preposició és de com sobre, el pronom adequat és en. Per exemple:\nN'informarem el director.\nQuan es volen substituir els dos complements, cal tenir en compte que, en alguns contextos, la combinació del pronom en amb els pronom de tercera persona pot resultar forçada. En aquest cas, es pot elidir el pronom que representa el complement preposicional. Per exemple:\nEl n'informarem, i també L'informarem.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.6b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1774", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1774", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1778/8", "Darrera versió": "01.09.2023", "Títol": "Ser o estar: ser a punt o estar a punt?\nEstar davant de complements preposicionals", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:\nEl diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.\nEn Julià està a l'atur.\nTornen a estar de moda les ulleres grosses.\nLa cap del departament està de baixa.\nEstic de vacances.\nEl pis està en obres.\nL'habitació estava en ordre.\nAquí està en joc el nostre futur.\nLa finca està en perill.\nEl fugitiu va estar uns dies en llibertat.\nLa construcció amb estar és l'ús majoritari i tradicional en aquests contextos. Ara bé, actualment també es troba usat el verb ser amb expressions com a l'abast, a la venda i a punt, encara que en aquests casos també és preferible fer servir el verb estar. Per exemple:\nLa funció està a punt de començar (millor que és a punt de començar).\nL'habitatge no està a l'abast de tothom (millor que és a l'abast de tothom).\nEl disc ja està a la venda (millor que ja és a la venda).\nFinalment, i pel que fa concretament a l'expressió al punt, cal tenir en compte que pot construir-se indistintament amb estar o amb ser. Per exemple:\nL'arròs és al punt i també L'arròs està al punt.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.1.1c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1778", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1778", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1781/7", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "Ser o estar davant d'adjectiu o participi (subjecte inanimat)\nLa porta és oberta o La porta està oberta?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En oracions copulatives en què el subjecte és inanimat i l'atribut és un adjectiu o participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.\nEn general, s'usa ser per expressar la naturalesa d'una cosa o una propietat d'aquesta cosa. Per exemple:\nEl meu cotxe és blau.\nEl vent que fa és humit.\nEn canvi, generalment s'usa estar per expressar un estat resultant d'un canvi o procés. Per exemple:\nEl quadre ja no està inclinat.\nEstà col·locat a sobre del pedestal.\nActualment, però, els adjectius o participis que poden expressar una propietat inherent (amb ser) o bé una propietat que és el resultat d'un procés de canvi (amb estar), en general no duen un verb o un altre segons el matís de significat, sinó segons quina sigui la solució més habitual en cada parlar. Per exemple:\nLa porta és oberta.\nLa porta està oberta.\nAquest vespre la sala serà buida.\nAquest vespre la sala estarà buida.\nEn conseqüència, en general en aquests casos tant es pot fer servir ser (solució més tradicional) com estar (solució més recent), tret dels casos que es vulgui marcar una distinció de significat molt clara. Per exemple:\nEl cafè és fred. (simple descripció)\nEl cafè està fred. ('s'ha refredat')\nFinalment, cal destacar un cas molt puntual: en la llengua col·loquial, cada cop se sent usat amb més freqüència el verb estar amb els adjectius bo/dolent (i boníssim) o nou/vell, que només es construeixen amb ser. Aquest ús, però, no és adequat en els registres formals. Per exemple:\nAquest vi és molt bo (i no Aquest vi està molt bo).\nAquest any canviarem el cotxe, perquè és molt vell (i no ...està molt vell).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.1.3b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1781", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1781", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1796/8", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "Usos lexicalitzats del pronom en\nEt recordes de nosaltres o Te'n recordes de nosaltres?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha verbs pronominals que duen un complement introduït per la preposició de, com ara recordar-se, riure's, penedir-se o burlar-se.  Per exemple:\nEt recordes de nosaltres?\nQue et rius de mi?\nEm penedeixo del que et vaig dir ahir.\nNo et burlis del teu germà.\nQuan es pronominalitza aquest complement introduït per la preposició de, apareix el pronom en. Per exemple:\nTe'n recordes?\nQue te'n rius?\nMe'n penedeixo.\nNo te'n burlis.\nDe vegades, en registres col·loquials, també es troben aquests verbs amb el pronom en i, alhora, el complement de règim explícit. Aquestes formes, però, no són pròpies dels registres formals. Per exemple:\nTe'n recordes de nosaltres?\nQue te'n rius de mi?\nMe'n penedeixo del que et vaig dir.\nNo te'n burlis del teu germà.\nCol·loquialment, en alguns parlars aquests verbs fins i tot incorporen el pronom en prefixat (enrecordar o enrecordar-se, enriure o enriure's, enfotre o enfotre's, etc.), tot i que, com en el cas anterior, aquestes formes no s'usen en els registres formals. Per exemple:\nT'enrecordes de nosaltres? o Te n'enrecordes de nosaltres?\nQue t'enrius de mi? o Que te n'enrius de mi?\nM'empenedeixo del que et vaig dir o Me n'empenedeixo del que et vaig dir.\nNo t'emburlis del teu germà o No te n'emburlis del teu germà.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (18.6.3.4d i 21.3.5b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1796", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1796", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1800/2", "Darrera versió": "29.07.2011", "Títol": "registrar un usuari o enregistrar un usuari?\nregistrar un disc o enregistrar un disc?\nregistrar o enregistrar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "registrar un usuari, enregistrar un usuari\nenregistrar un disc\nD'una banda, les formes registrar i enregistrar són sinònimes en el sentit d''inscriure en un registre'. Així doncs, es pot dir:\nHa registrat / enregistrat la seva filla al padró municipal.\nS'ha registrat / enregistrat en un web d'ofertes de viatges.\nTambé s'utilitzen els verbs registrar i enregistrar, per extensió de significat, en el sentit de 'deixar constància d'un esdeveniment'. Per exemple:\nAvui els diaris registren / enregistren un nou cas de fracàs escolar.\nLes forces de seguretat han registrat / enregistrat diversos atemptats durant l'any 2011.\nD'altra banda, el verb enregistrar significa 'fixar o emmagatzemar (dades, sons, imatges, etc.), en un suport material adequat per poder reproduir-los quan calgui'. Per exemple:\nVan enregistrar el concert i l'altre dia el van retransmetre per la televisió.\nLes imatges del documental es van enregistrar al nostre barri.\nI també es fa servir en el sentit de 'detectar una cosa, observar'. Per exemple:\nDurant el mes d'agost s'han enregistrat més casos de robatori.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1800", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1800", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1801/3", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "llançar (un producte, una activitat)\nllançament (d'un producte, d'una activitat)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per extensió de significat, el verb llançar es pot fer servir amb el significat de 'fer conèixer i prear, promoure, algú o alguna cosa, especialment valent-se de mitjans publicitaris'.\nPer exemple:\nEl seu pare va llançar-lo a la fama.\nEl darrer producte que van llançar al mercat va ser un fracàs.\nTambé s'accepta, doncs, el substantiu que deriva d'aquest verb, llançament, amb aquest ús. Per exemple:\nHa finalitzat el període de llançament de l'activitat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1801", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1801", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1802/3", "Darrera versió": "16.09.2022", "Títol": "Es pot dir llançar un ultimàtum en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb llançar s'utilitza habitualment amb el sentit de 'deixar anar amb fort impuls alguna cosa de manera que recorri una distància en l'aire'. També, per extensió de significat, es poden fer servir expressions com ara llançar un crit o llançar una maledicció, que significa 'emetre sobtadament alguna cosa'.\nTenint en compte, però, que el mot ultimàtum s'utilitza sobretot en l'àmbit del dret internacional per fer referència a les condicions definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals significa la ruptura de la negociació, en comptes d'usar l'expressió llançar un ultimàtum, més pròpia de contextos informals, s'aconsella de fer servir altres verbs. Per exemple:\nEn un context legal es pot fer servir formular un ultimàtum.En un context periodístic es pot dir plantejar, posar, imposar, enunciar un ultimàtum (verbalment o per escrit); comunicar, enviar, presentar, enunciar, donar un ultimàtum (com a document redactat); i redactar, escriure o fer un ultimàtum quan s'elabora un document.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1802", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1802", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1803/6", "Darrera versió": "27.03.2026", "Títol": "Preposició davant dels anys: l'any 1992 o en l'any 1992?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per esmentar l'any en què succeeix un esdeveniment, es pot introduir l'expressió temporal amb preposició o sense.\n1. Sense preposició\nL'expressió temporal es pot construir amb article i sense preposició. Per exemple: El 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona.\nL'expressió temporal també pot incloure el mot any. Per exemple: L'any 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona, Els darrers anys els preus han pujat molt.\n2. Amb preposició\nTambé és possible construir l'expressió amb la preposició en i, a continuació, només l'article definit o l'article definit i el mot any. Per exemple: En el 1992 / En l'any 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona, En els darrers anys els preus han pujat molt.\nTambé és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment el valencià. Per exemple: En 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona.\nEn canvi, cal evitar l'ús de la preposició a en aquesta construcció temporal.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1803", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1803", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1805/6", "Darrera versió": "12.03.2025", "Títol": "en o amb + mitjà de transport o locomoció\nen cotxe o amb cotxe?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan es vol indicar el vehicle que algú utilitza per desplaçar-se, tant es pot fer servir la preposició amb com la preposició en. Per exemple:\nPlovia però va venir amb bicicleta.\nAniran de vacances en tren.\nAvui aniré a treballar amb moto.\nArribarem en avió.\nAra bé, convé notar que van amb la preposició a els sintagmes a cavall, a peu i a coll o a collibè.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.3.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1805", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1805", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1810/3", "Darrera versió": "07.05.2020", "Títol": "Participi com a modificador del nom: participat, participada\nempresa participada, societat participada", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Generalment, els participis que poden modificar un sintagma nominal provenen de verbs transitius, però hi ha algun cas especial en què és possible fer servir participis de verbs intransitius. Així, malgrat que participar és un verb intransitiu, el seu participi es pot trobar usat per modificar un sintagma nominal, com si fos un verb transitiu. Per exemple:\nUn grup d'empreses participades per l'empresa matriu.\nDirigeix una societat participada per una empresa investigada.\nEn l'àmbit de l'economia, les formes participat, participada també s'usen com a adjectius amb el significat: 'dit de la societat dins la qual una altra empresa manté una participació'. Per exemple:\nS'adjunta una nota de premsa de la societat participada X.\nFinalment, el nom participada també s'utilitza amb el sentit de 'societat participada' en aquest mateix àmbit. Per exemple:\nRepresentació en els òrgans de govern i direcció de la participada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1810", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1810", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1829/5", "Darrera versió": "12.06.2024", "Títol": "el tres vegades campió\nl'aleshores president", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En llenguatge periodístic, i en altres tipus de textos, és habitual la construcció formada per un article + adverbi (o altres expressions) en funció d'adjectiu + nom. Per exemple:\nQui va signar el document va ser l'aleshores president.\nAquesta matinada el tres vegades campió ha tornat a pujar al podi.\nLa fins fa poc presidenta de la comunitat de propietaris ens ho ha avançat.\nParal·lelament a aquesta construcció, es poden fer servir altres estructures que, en general, són d'ús més habitual. Per exemple:\nQui va signar el document va ser el president d'aleshores (o d'aquella època).\nAquesta matinada el tricampió ha tornat a pujar al podi.\nLa que fins fa poc ha estat presidenta de la comunitat de propietaris ens ho ha avançat.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (14.3g)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1829", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1829", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1837/4", "Darrera versió": "04.12.2024", "Títol": "Coordinació d'elements amb règims diferents\nVerbs coordinats amb preposicions diferents", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades, es coordinen verbs amb règims diferents, és a dir, es coordinen verbs que demanen preposicions diferents o bé es coordinen verbs un dels quals necessita preposició mentre que l'altre no. En aquests casos, cal respectar el règim de cada verb: generalment, en els registres formals, es manté el complement del primer verb i es representa amb un pronom feble el del segon verb. Per exemple:\nVa felicitar el guanyador i s'hi va solidaritzar. (i no Va felicitar i es va solidaritzar amb el guanyador.)\nTambé hi ha l'opció de canviar un dels verbs perquè tots dos tinguin el mateix règim o bé es poden substituir els dos verbs per dos noms equivalents. Per exemple:\nCal respectar i cuidar la natura. (i no Cal respectar i tenir cura de la natura.)\nUs donem les gràcies per l'assistència a la jornada i la col·laboració prestada. (i no Us donem les gràcies per assistir i col·laborar en la jornada).\nTal com passa amb els verbs, si la coordinació és de dos noms o dos adjectius, també cal respectar-ne els règims. Per exemple:\nÉs una dona que pertany al seu país i hi està involucrada. (i no És una dona pertanyent i involucrada en el seu país.)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (25.4.5)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1837", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1837", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1842/3", "Darrera versió": "05.06.2018", "Títol": "'en cas que' o 'en el cas que'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució conjuntiva en cas que, que serveix per introduir una condició, presenta la variant amb article:\nen el cas que. Així, amb aquest sentit es poden fer servir totes dues formes. Per exemple:\nEn cas que vingui, fes-lo passar a la sala d'espera.\nEn el cas que no presenti el treball, caldrà que superi la prova.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1842", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1842", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1843/6", "Darrera versió": "01.04.2025", "Títol": "així com també o així com?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les expressions així com o com també serveixen per unir diversos elements. Per exemple:\nL'hotel disposa de restaurant així com de servei de bugaderia.\nL'hotel disposa de restaurant com també de servei de bugaderia.\nDirigeix una companyia de teatre que ha actuat a tot el país, així com en diverses ciutats d'Europa.\nDirigeix una companyia de teatre que ha actuat a tot el país, com també en diverses ciutats d'Europa.\nDe vegades, també s'usa amb el mateix significat l'expressió més emfàtica així com també.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1843", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1843", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1844/7", "Darrera versió": "12.05.2025", "Títol": "Construcció de participi: donat que\nDonat que feia molt mal temps o Atès que feia molt mal temps?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La construcció de participi donat que es fa servir amb el significat causal de 'considerant que, tenint en compte que'. Per exemple:\nDonat que feia molt mal temps, es va decidir suspendre el partit.\nLa directora de l'escola, donat que hi havia un cert enrenou, va convocar una reunió.\nL'expressió donat que és equivalent a les construccions de participi atès que o vist que. Per exemple:\nAtès que feia molt mal temps, es va decidir suspendre el partit.\nLa directora de l'escola, vist que hi havia un cert enrenou, va convocar una reunió.\nCal tenir en compte, però, que aquestes construccions no tenen el significat condicional de 'suposant que'. Per tant, amb aquest sentit es pot recórrer a l'ús de la conjunció si o de les locucions posat (cas) que o donat cas que. Per exemple:\nHo faré, posat que hi estigui d'acord.\nSi això que dius és veritat, pots comptar amb mi.\nDonat cas que arribi a temps, expliqueu-li la veritat.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (29.2.5c i 30.2.5i)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1844", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1844", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1849/5", "Darrera versió": "25.09.2025", "Títol": "a + expressió temporal + de: a dos mesos de la final", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La correlació a… de es fa servir per designar el lloc o el moment en què se situa l'esdeveniment o l'estat a què es refereix el verb. El sintagma que segueix la preposició a assenyala la distància en l'espai o en el temps respecte al punt de referència designat pel complement de la preposició de. Per exemple:\nEl metro passa a cent metres de casa.\nA tres setmanes de la selectivitat, encara no ha començat a estudiar.\nAra bé, quan té valor temporal no es fa servir per indicar posterioritat. Per exemple:\nAl cap de dos dies d'arribar al poble, ja s'havia fet amiga de tothom. (i no Als dos dies d'arribar al poble)\nLi van donar l'alta dues setmanes després d'ingressar a l'hospital. (i no a les dues setmanes d'ingressar a l'hospital)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.1.5a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1849", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1849", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1851/5", "Darrera versió": "29.03.2023", "Títol": "Pronom relatiu seguit d'infinitiu: llocs on viure o llocs per viure?, On dormir?, Què fer demà?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, de vegades trobem construccions formades per un pronom relatiu seguit d'un infinitiu, sobretot quan el subjecte implícit de la subordinada coincideix semànticament amb el de l'oració principal. Per exemple:\nBusca un lloc on viure.\nTeoria en què basar els fets.\nNo hi ha res de què parlar.\nEn els registres formals, però, són més habituals altres solucions, com ara les construccions d'infinitiu amb la preposició per a o per, segons el parlar, o les oracions de relatiu amb el verb en subjuntiu, sovint acompanyades d'un verb modal com poder, haver de o caldre. Per exemple:\nBusca un lloc on es pugui viure. / Busca un lloc per viure.\nTeoria en què cal basar els fets. / Teoria en què basen els fets.\nNo cal parlar de res. / No hi ha res de què puguem parlar.\nTambé s'han generalitzat les construccions de relatiu sense antecedent en oracions negatives amb tenir o haver-hi (No tenia on anar a dormir, Ha caigut perquè en aquesta habitació no hi ha on agafar-se…), tot i que, com en el cas anterior, en un registre formal són preferibles altres solucions.\nEn textos que donen instruccions o indicacions, com ara títols o advertiments, és habitual trobar la mateixa construcció amb pronoms interrogatius a començament de frase: què, com, on, quan o per què seguits d'un infinitiu. En aquests sintagmes, el subjecte té una interpretació indefinida, arbitrària, pròxima a la del pronom indefinit hom. Per exemple:\nCom arribar-hi en cotxe?\nOn menjar?\nQuan anar de vacances?\nCom en els casos anteriors, en un registre formal serien preferibles altres solucions. Per exemple:\nCom hi arribem en cotxe?\nOn menjarem?\nQuan hem d'anar de vacances?\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.8)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1851", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1851", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1852/3", "Darrera versió": "09.10.2017", "Títol": "'a tothora' o 'a tota hora'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Amb el significat de 'a cada moment, sempre, a qualsevol hora', es pot utilitzar l'adverbi tothora o bé les locucions sinònimes a tota hora i a totes hores, però no a tothora. Per exemple:\nDes d'aquell dia que penso en ella tothora.\nEn aquell restaurant hi ha cua a tota hora.\nEm persegueix a totes hores.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1852", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1852", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1864/5", "Darrera versió": "18.09.2025", "Títol": "Ús de la partícula com per indicar exemples\ncom o com ara?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'ús de l'adverbi com per indicar exemples és adequat. Per exemple:\nPoesies com aquesta mostren el pensament de la fi de segle.\nHi ha problemes d'interès comú, com la crisi econòmica i la contaminació atmosfèrica.\nPer qüestions de claredat expressiva, hi ha contextos en què l'adverbi com sovint s'utilitza reforçat amb altres elements: com ara, com és (o com són), com és ara o tals com. Per exemple:\nHi ha una exposició d'un gran pintor català com ara / com és ara / com és Miró.\nHi ha una exposició de grans pintors catalans, com són / tals com Miró, Dalí, etc.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (28.6.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1864", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1864", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1865/4", "Darrera versió": "24.07.2023", "Títol": "gràcies a la bestreta o gràcies per endavant?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió a la bestreta significa 'per endavant' i s'utilitza en l'àmbit de l'economia i la comptabilitat per indicar que es fa part d'un pagament abans de la data indicada. Per exemple:\nVolen que paguem totes les obres a la bestreta.\nLa política de l'agència és cobrar a la bestreta el 40 % de l'import total dels encàrrecs.\nAixí doncs, no és adequat fer servir aquesta expressió per donar les gràcies abans de rebre una resposta o un servei. En aquest cas, cal utilitzar altres expressions com gràcies per endavant, gràcies a l'avançada o gràcies per avançat. Segons el context, també es poden fer servir els adverbis anticipadament o amb anticipació. Per exemple:\nLi prego que m'ajudi, gràcies per endavant. (i no gràcies a la bestreta)\nUs regracio a l'avançada.\nUs en donem les gràcies per avançat.\nTe'n dono les gràcies anticipadament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1865", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1865", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1869/3", "Darrera versió": "15.06.2018", "Títol": "Fórmules de salutació amb parts del dia\n'bona tarda' o 'bon dia'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les principals fórmules de salutació relacionades amb les parts del dia són bon dia per a les hores amb llum solar i bona nit per a les hores sense llum solar. Per exemple:\nBon dia! Quan estigueu a punt sortirem d'excursió.\nMe'n vaig cap a casa. Bona nit i fins demà.\nEn català, la fórmula bona tarda s'ha introduït més recentment per fer referència a la franja horària posterior al migdia. En algunes zones també es fa servir bona vesprada. Cal tenir en compte, però, que també és possible fer servir bon dia si som a la tarda. Per exemple:\nBona tarda (o bona vesprada). Ara que ja hem dinat començarem la segona sessió.\nBon dia. Ara que ja hem dinat començarem la segona sessió.\nFinalment, també es pot fer servir la fórmula bon vespre per referir-nos a les hores compreses entre la tarda i la nit. Per exemple:\nBon vespre. Havíem reservat una taula per sopar...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1869", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1869", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1872/6", "Darrera versió": "25.07.2023", "Títol": "cadascun i cada un; cadascú i cada u", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les formes cadascun, cadascuna\ni cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició de i un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part\nd'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic, també es poden fer servir les expressions tots i cadascun (o totes i cadascuna) i tots i cada un (o totes i cada una). Per exemple:\nHan donat un exemplar del llibre a cadascun dels presents (o ...a cada un dels presents).\nSabries dir el nom de totes i cadascuna d'aquestes plantes? (o ...totes i cada una d'aquestes plantes?)\nÉs possible ometre el sintagma\npreposicional si, d'acord amb el context, queda clar a quin element es refereix el quantificador. Per exemple:\nHi ha dues nenes. Dona una pilota a cadascuna (o cada una).\nEls arquitectes portaven una maqueta cadascun (o cada un).\nTambé hi ha els pronoms cadascú i\ncada u, que són sinònims. Aquests pronoms sempre fan referència a persones i són invariables. Per exemple:\nCadascú és lliure de tenir el seu parer (o Cada u és lliure...).\nAquí cadascú fa el que vol (o Aquí cada u...).\nTradicionalment, aquests pronoms no s'acompanyaven de cap complement, però actualment és bastant\nestesa la presència d'un complement el nucli del qual és un sintagma nominal\nplural masculí. Per exemple:\nCadascú dels assistents rebrà un certificat.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1872", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1872", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1873/6", "Darrera versió": "16.02.2018", "Títol": "'amb data', 'en data' o 'de data'?\n'a data del 17 d'abril' o 'en data del 17 d'abril'?", "Categoria": "Sintaxi; Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En el llenguatge administratiu s'usen sovint les expressions amb data, de data i en data. Cal tenir en compte que totes estan ben formades, però que s'usen de manera diferent:\nLa fórmula amb data designa la data de creació o d'inscripció d'un document.La construcció de data és equivalent a amb data (tot i que en l'àmbit administratiu no es fa servir tant).En canvi, l'expressió en data indica la data en què es presenta un document o la data en què té lloc un fet. Per exemple:\nEl document redactat amb data (de) 20 de maig de 2010 va ser presentat en data (de) 5 de maig de 2011.\nLa Diputació de Girona, en data (de) 2 de maig de 2009, els va concedir un ajut de 6.000 euros.\nEl document de data (de) 20 de maig no va arribar fins ahir.\nCom es pot comprovar, l'ús de la preposició de darrere de data és opcional. És important, però, que es mantingui l'opció escollida dins de text per tal de garantir la coherència.\nFinalment, convé notar que no es fa servir la construcció a data (de).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1873", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1873", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1877/8", "Darrera versió": "22.03.2023", "Títol": "Ser o estar: ser davant de locatius", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar la mera localització d'una persona, animal, objecte, etc., en l'espai, en un moment determinat es fa servir el verb ser (i no estar). Per exemple:\nOn és l'informe?\nSom al restaurant.\nVaig anar a veure la Maria al despatx però no hi era.\nNomés som a uns quants minuts de la catedral.\nLa casa és a un quilòmetre d'aquí.\nAquesta mera localització amb el verb ser també es fa servir amb una construcció d'infinitiu o amb la preposició amb (per expressar coincidència entre dos individus o entitats). Per exemple:\nEn Ricard és a comprar el pa.\nL'administratiu és amb la cap del departament.\nTambé es fa servir el verb ser (i no estar) per expressar la localització en el temps. Per exemple:\nA l'Argentina ara són a l'hivern.\nAra som al mes de setembre.\nCal tenir en compte que amb els dies de la setmana, quan el verb està en primera persona del plural, de vegades s'elideix la preposició que introdueix l'expressió temporal. Aquesta construcció, però, és pròpia de registres col·loquials. Per exemple:\nSom a dissabte o Som dissabte.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.2, 22.3.2.1 i 31.2.3d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1877", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1877", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1880/6", "Darrera versió": "13.03.2023", "Títol": "Règim verbal de somiar\nsomiar amb algú, somiar en algú o somiar algú?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb somiar, en el sentit de 'veure en somni', és transitiu i, per tant, necessita un complement directe. Per exemple:\nAvui t'he somiat.\nHa somiat la democràcia.\nSomia la mare tot sovint.\nAra bé, també és possible l'ús intransitiu del verb somiar (somiar amb/en: 'somiar amb/en algú' o 'somiar amb/en alguna cosa'). En aquest cas, el pronom feble que representa aquest complement de règim és hi:\nAvui he somiat amb tu. (Hi he somiat.)\nHa somiat en la democràcia. (Hi ha somiat.)\nSomia amb la mare tot sovint. (Hi somia tot sovint.)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.3c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1880", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1880", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1899/5", "Darrera versió": "17.05.2023", "Títol": "Doble negació\ncap, enlloc, mai, ningú, res, tampoc, en ma vida, ni... + no + verb", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan les paraules cap, enlloc, mai, ningú, res, tampoc, algun dels grups començats amb un ni o alguna de les expressions en ma vida, en ta vida, etc., són en frases negatives i van davant del verb, és optatiu afegir-hi l'adverbi no per reforçar la negació. Generalment, en registres formals s'ha fet servir la doble negació. Ara bé, actualment, les dues opcions són possibles en tots els registres. Per exemple:\nCap dels seus treballadors no va entendre la consigna. / Cap dels seus treballadors va entendre la consigna.\nEnlloc no l'han vist. / Enlloc l'han vist.\nMai no ha viatjat amb avió. / Mai ha viatjat amb avió.\nNingú no ha portat els mapes que vam demanar. / Ningú ha portat els mapes que vam demanar.\nRes no és gratuït, tot té un preu. / Res és gratuït, tot té un preu.\nTampoc no van envernissar la persiana del balcó. / Tampoc van envernissar la persiana del balcó.\nNi l'un ni l'altre no en saben res. / Ni l'un ni l'altre en saben res.\nEn ta vida no ho faràs. / En ta vida ho faràs.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (35.4.1.2a i 35.4.1.2b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1899", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1899", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1901/4", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "en exclusiva o exclusivament?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes en exclusiva i exclusivament tenen significats diferents.\nL'expressió en exclusiva significa 'en situació de privilegi de la qual ningú més no es beneficia'. Per exemple: Tenia una notícia en exclusiva.\nEn canvi, l'adverbi exclusivament significa 'només, excloent tota altra cosa'. Per exemple: A partir de llavors es va dedicar exclusivament a la química.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1901", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1901", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1905/4", "Darrera versió": "16.03.2022", "Títol": "presumptament, presumptivament o presumiblement?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Juntament amb els adverbis presumiblement i presumptivament, en català es fa servir l'adverbi presumptament per indicar que se suposa o es presumeix alguna cosa.\nAquests tres adverbis són derivats previsibles dels adjectius presumible, presumptiu i presumpte i estan ben formats. Per exemple:\nCerca i captura d'activistes presumptament relacionats amb els atemptats.\nCerca i captura d'activistes presumptivament relacionats amb els atemptats.\nCerca i captura d'activistes presumiblement relacionats amb els atemptats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1905", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1905", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1908/4", "Darrera versió": "23.11.2017", "Títol": "'segur que' o 'de segur que'?\n'segur' o 'de ben segur'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar el significat 'amb seguretat' o 'amb una seguretat absoluta' es poden fer servir les expressions següents formades a partir del mot segur:\n1. de segur (que). Per exemple:\nSi intervé en el col·loqui, de segur que ho farà molt bé.\nTreballaré en una empresa que em pagarà molt bé; de segur.\n2. segur (que). Per exemple:\nM'ha passat pel costat i m'ha donat un cop. Segur que ho ha fet expressament!\n—No l'he sentit arribar però m'imagino que era tard. —Segur!\n3. de ben segur (que). Per exemple:\nCreus que se'n sortirà en la nova feina? De ben segur que sí.\nSé que aquesta tarda la nena s'ho passarà bé; de ben segur.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1908", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1908", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1914/4", "Darrera versió": "22.03.2023", "Títol": "tan o més o tant o més?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan es coordinen quantificadors comparatius, com ara en l'oració Aquella casa és tant o més gran que la teva o Aquella casa és tan gran o més que la teva, escriurem tant o tan segons el cas.\nS'usa la forma tan quan a continuació hi ha un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional i tot seguit la coordinació o més. Per exemple:\nAra mateix tenen problemes tan greus o més que abans.\nLa catedral és tan lluny o més que l'església de Sant Sever.\nLes idees polítiques del seu germà són tan de dretes o més que les del seu pare.\nEn canvi, s'usa la forma tant si a continuació hi ha la coordinació i tot seguit l'element modificat. Per exemple:\nAra mateix tenen problemes tant o més greus que abans.\nLa catedral és tant o més lluny que l'església de Sant Sever.\nLes idees polítiques del seu germà són tant o més de dretes que les del seu pare.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (25.4.3, 25.4.5 i 28.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1914", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1914", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1920/5", "Darrera versió": "15.05.2024", "Títol": "el contrari o al contrari?\ntot el contrari o tot al contrari?\nben el contrari o ben al contrari?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La construcció el contrari és un sintagma nominal format per l'article el i el substantiu contrari, i fa referència a una cosa que s'oposa radicalment a una altra. Pot aparèixer acompanyat de tot (tot el contrari). Per exemple:\nLa pau és el contrari de la guerra.\nAquesta proposta és tot el contrari del que els havíem demanat.\nEn canvi, la construcció al contrari està formada per la preposició a, l'article el i el substantiu contrari, i té el mateix significat que contràriament o al revés. Pot aparèixer acompanyada de l'adverbi ben i també de tot (ben al contrari, tot al contrari) i se sol fer servir entre comes. Per exemple:\nLa pel·lícula no m'ha agradat; al contrari, l'he trobada especialment avorrida.\nBen al contrari del que havien pronosticat, avui ha caigut un bon xàfec.\nD'altra banda, cal tenir en compte que la locució pel contrari no és adequada en català.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.4h)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1920", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1920", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1925/4", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "Com es diu a todo color en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per indicar un grau molt elevat o intens, en català es fa servir la locució a tot / a tota seguida d'un nom sense cap determinatiu. Per exemple: a tota vela, a tota marxa, a tota brida, a tot risc, a tot córrer, a tot drap, a tot estrop, etc.\nDe la mateixa manera, per expressar molta intensitat, per exemple en un dibuix o pintura, es pot fer servir la locució a tot color. Per exemple: Els dibuixos s'han de presentar en format de foli a tot color.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1925", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1925", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1932/9", "Darrera versió": "25.11.2025", "Títol": "Preposició davant dels noms dels mesos: el febrer, al febrer, pel febrer o en febrer?\nAmb preposició o sense: en mesos d'hivern, els mesos d'hivern, en aquell febrer, aquell febrer?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les expressions temporals que fan referència als mesos de l'any es poden construir amb preposició o sense.\nGeneralment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a o per seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un complement especificatiu. Per exemple:\nEs van conèixer a l'octubre.\nPel maig cada dia un raig.\nEls mesos d'estiu hi ha molta feina.\nTambé se sol utilitzar la preposició en quan el nom del mes va acompanyat d'un complement especificatiu o bé porta un demostratiu. Aquests mateixos casos es poden presentar sense preposició:\nEn mesos d'hivern consumim molta més electricitat. / Els mesos d'hivern consumim molta més electricitat.\nEn aquell abril hi va haver la gran apagada. / Aquell abril hi va haver la gran apagada.\nFinalment, també és possible introduir el nom del mes amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment el valencià. Per exemple:\nEs casaren en febrer.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1932", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1932", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1933/5", "Darrera versió": "29.09.2017", "Títol": "'per últim' o 'finalment'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar la idea de finalització o conclusió es poden fer servir diverses expressions, com ara finalment, per acabar, a l'últim, per fi o al capdavall. Per exemple:\nPrimer es va fer la presentació dels membres del jurat, després va començar el sopar i, per acabar, es van lliurar els premis.\nI finalment volem explicar que el darrer disc del grup es presentarà a la tardor.\nEn canvi, l'expressió per últim, malgrat que té un cert ús, no està recollida per la normativa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1933", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1933", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1940/3", "Darrera versió": "12.06.2024", "Títol": "dissabte o dissabtes? (horaris)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan en un establiment o servei públic s'ofereix un horari, es pot plantejar el dubte de si cal posar el dia de la setmana en plural. Per exemple:\nDe dilluns a divendres, de 9 a 21 h, dissabtes, de 9 a 14 h\nEn un cas com el de l'exemple, tant podem dir dissabtes de 9 a 14 hores com dissabte de 9 a 14 hores.\nUn altre aspecte que cal considerar és el de l'article: quan els dies de la setmana són usats en sentit distributiu, és a dir, quan indiquen que el fet s'esdevé cada setmana en aquell dia, porten article.\nAra bé: en el cas d'horaris posats en rètols que solen ser breus, com és el cas de l'exemple, l'article no és imprescindible, perquè es tracta d'un text esquemàtic. En canvi, quan tenim un text seguit, s'ha de posar amb article: Tanquem el(s) dilluns.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (33.1, punt 8)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1940", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1940", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1943/8", "Darrera versió": "13.02.2025", "Títol": "Contacte de preposicions àtones\nen lloc de a l'esquerra o en lloc d'a l'esquerra?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan coincideixen dues preposicions àtones seguides, en general es produeix una seqüència molt forçada (o bé impossible, com és el cas de dues preposicions idèntiques). Per evitar aquest contacte de preposicions, es poden fer servir diversos recursos. Per exemple:\nHas de girar a la dreta en lloc de girar a l'esquerra (i no Has de girar a la dreta en lloc d'a l'esquerra).\nHas de menjar amb forquilla en comptes de fer-ho amb cullera (i no Has de menjar amb forquilla en comptes d'amb cullera).\nA diferència dels barris perifèrics, en els cèntrics hi ha molts comerços (i no A diferència d'en els barris perifèrics, en els cèntrics hi ha molts comerços).\nAixò no obstant, cal tenir en compte que el contacte de dues preposicions àtones es manté en diverses expressions, com ara de per vida o de per riure, i també en locatives com de per aquí, etc. Per exemple:\nEm farà retrets de per vida.\nLa Rita és de per aquí a la vora.\nFinalment, amb l'expressió d'altres també és possible el contacte amb una preposició àtona, tret que sigui de (o des de). Per exemple:\nNo es queixa d'aquests problemes sinó d'uns altres (i no No es queixa d'aquests problemes sinó de d'altres).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.7a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1943", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1943", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1952/4", "Darrera versió": "28.05.2021", "Títol": "Com es diu A quien madruga, Dios le ayuda en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Per expressar que el fet de llevar-se d'hora és molt recomanable perquè permet fer molta feina, en català es poden fer servir les expressions següents:\nQui matina fa farina.\nSi del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit.\nQui no s'espavila no fila.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1952", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1952", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1955/3", "Darrera versió": "18.04.2018", "Títol": "'depenent de' o 'dependent de'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple:\nEs concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants.\nS'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin.\nEn canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple:\nAquesta qüestió és dependent de moltes altres.\nÉs una variable dependent de l'atzar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1955", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1955", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1956/3", "Darrera versió": "10.10.2017", "Títol": "'Des de' + SN (òrgan, entitat, institució, organisme, empresa, etc.)\n'Des del Departament us convidem' o 'El Departament us convida'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Sovint es fa servir la preposició composta des de seguida del nom d'un òrgan, entitat, institució, organisme, empresa, etc., per indicar que aquest és responsable d'una acció sense dir-ho d'una manera directa. Per exemple:\nDes del Departament de Justícia us convidem a visitar el nou web.\nDes de la Junta Directiva es desitja un bon començament d'any als socis.\nAra bé, generalment la manera més habitual d'expressar aquesta informació és convertir el sintagma preposicional en el subjecte de l'oració. Per exemple:\nEl Departament de Justícia us convida a visitar el nou web.\nLa Junta Directiva desitja un bon començament d'any als socis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1956", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1956", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1957/6", "Darrera versió": "12.03.2025", "Títol": "Contacte de preposicions amb mots interrogatius\nfixar-se en si plou o fixar-se si plou?\ndepèn d'a qui et dirigeixis o depèn a qui et dirigeixis?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades, la preposició regida per un verb coincideix amb un mot interrogatiu (com ara qui, què, com, quan, quant, on, per què, quin o si), que introdueix una oració subordinada. Per exemple:\nSempre parlen de si els renovaran el contracte o no.\nS'interessen sobre on hi ha més corrupció política.\nAra bé, si es vol evitar aquest contacte, es pot modificar la construcció, intercalant-hi algun mot, per exemple, o en el cas d'alguns verbs (com ara dubtar, recordar-se, preocupar-se, fixar-se, dependre...), es pot elidir la preposició regida. Per exemple:\nSempre parlen de la qüestió de saber si els renovaran el contracte o no.\nS'interessen sobre el lloc on hi ha més corrupció política.\nEns hem de fixar (en) si plou o no.\nNo estava segur (d')on havien quedat.\nFinalment, cal tenir en compte que de vegades el mot interrogatiu també està introduït per una preposició. En aquest cas, es produeix un contacte entre dues preposicions. Quan aquestes dues preposicions són àtones, generalment, aquest contacte s'evita. Per exemple:\nAixò depèn a qui et dirigeixis (i no Això depèn d'a qui et dirigeixis).\nParlaven de la joguina amb què s'entretindrien a la tarda ( i no Parlaven de amb què s'entretindrien a la tarda).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (34.2.5.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1957", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1957", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1992/4", "Darrera versió": "12.03.2025", "Títol": "Preposició en o amb davant d'ingredient\ntonyina en escabetx o tonyina amb escabetx?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En l'àmbit de la gastronomia, quan es vol indicar quina substància es fa servir per conservar un aliment, s'utilitza la preposició en, i no la preposició amb. Per exemple:\nM'agrada molt la tonyina en escabetx.\nAvui menjarem peres en almívar.\nD'altra banda, hi ha casos en què es vol fer referència a la substància que acompanya un aliment. En aquest cas, generalment s'usa la preposició amb, tot i que si es vol emfasitzar que l'aliment està inclòs en aquesta substància també es pot utilitzar la preposició en. Per exemple:\nHe preparat lluç amb suc per dinar.\nHe preparat lluç en suc per dinar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1992", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1992", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "1999/3", "Darrera versió": "03.06.2022", "Títol": "Locucions prepositives en comparacions", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "A l'hora d'establir comparacions es poden fer servir les locucions següents: en comparació a, en comparació amb, en comparació de, per comparació a i per comparació amb. Així, es pot dir:\nÉs una platja tranquil·la en comparació a les del voltant.\nAquesta camisa és més gran en comparació amb aquesta altra.\nEl teu oblit no és res en comparació del seu.\nPer comparació als altres, aquest està bastant ben fet.\nLa graduació es fa per comparació amb un baròmetre de mercuri.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "1999", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1999", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2024/4", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "a l'espera de o en espera de?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar la idea d'estar esperant algun fet o esdeveniment, es pot fer servir l'expressió en espera de. En canvi, la construcció a l'espera de no està recollida per la normativa. Per exemple:\nEn espera de la vostra resposta, us saludem atentament.\nQuedem en espera de la vostra confirmació.\nTambé hi ha altres formes de dir el mateix utilitzant expressions amb el verb esperar, com ara (tot) esperant o mentre + esperar. Per exemple:\n(Tot) esperant la vostra resposta, us saludem atentament.\nMentre esperem la vostra resposta, us saludem atentament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2024", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2024", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2032/5", "Darrera versió": "23.06.2022", "Títol": "Valors de la construcció en tant que", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La construcció en tant que és adequada en català amb el significat d''en la mesura que, en la proporció que'. Per exemple:\nT'ajudaré en tant que podré.\nVam treballar en tant que el temps ens ho va permetre.\nTambé és vàlida amb valor predicatiu, equivalent a 'com a', 'en qualitat de', 'a títol de'. Per exemple:\nVa parlar en tant que presidenta.\nUs ho comuniquem en tant que persona afectada.\nEn canvi, no és adequada amb el significat de 'mentre'. Per exemple:\nMentre faig el sopar, para la taula. (i no En tant que faig el sopar, para la taula)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2032", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2032", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2044/6", "Darrera versió": "02.12.2024", "Títol": "tot i això o tot i així?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple:\nTé molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà.\nNo viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin.\nHi ha altres connectors que també indiquen contrast, com ara amb tot (o tot amb tot), tanmateix, no obstant això (o això no obstant, no obstant), de tota manera (o de totes maneres), malgrat tot, etc. Per exemple:\nTé molta feina; amb tot, tractant-se de tu, ho farà.\nNo viuen gaire lluny. Malgrat tot, no crec que vinguin.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (25.3.2e i 30.3.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2044", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2044", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2049/6", "Darrera versió": "14.08.2024", "Títol": "sempre i quan o sempre que?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució conjuntiva sempre que s'usa per expressar una condició. Per exemple:\nHi anirem demà, sempre que no plogui.\nEl partit començarà de seguida, sempre que no torni a haver-hi problemes de llum.\nAmb aquest valor condicional també es pot fer servir la construcció formada amb conjunció si i el verb en indicatiu. Per exemple:\nHi anirem demà, si no plou.\nEl partit començarà de seguida, si no torna a haver-hi problemes de llum.\nEn canvi, no és adequada l'expressió sempre i quan.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (30.2.5f)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2049", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2049", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2050/5", "Darrera versió": "10.03.2023", "Títol": "Tot i + gerundi: tot i volent", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal. Per exemple:\nTot i volent arribar a l'hora, van fer tard a la festa.\nTot i que volien arribar a l'hora, van fer tard a la festa.\nTot i voler arribar a l'hora, van fer tard a la festa.\nTot i el desig d'arribar a l'hora, van fer tard a la festa.\nPer expressar una oposició, també és possible utilitzar la locució i tot posposada a un gerundi, a un adjectiu o participi, o bé a un sintagma preposicional. Per exemple:\nVolent i tot, no van poder arribar d'hora a la festa.\nCansada i tot, no va voler faltar a la festa.\nSense música i tot, la festa va continuar fins a la matinada.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (30.3.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2050", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2050", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2053/3", "Darrera versió": "13.11.2024", "Títol": "Usos abusius dels possessius: Reculli el seu premi o Reculli el premi?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, els possessius tenen un ús força restringit, de manera que convé no abusar-ne i utilitzar-los només quan siguin realment necessaris:\n1. Es pot prescindir del possessiu si el context evidencia a què fa referència. Per exemple:\nReculli el premi. (i no Reculli el seu premi)\nReserveu taula. (i no Reserveu la vostra taula)\nVaig beure el got de vi. (i no Vaig beure el meu got de vi)\n2. Quan el possessiu fa referència a parts del cos o objectes personals, es pot substituir per un pronom de complement indirecte (li, els) o bé pel reflexiu es. Per exemple:\nLi han rentat els cabells. (i no Han rentat els seus cabells)\nEs va posar les mans al cap. (i no Va posar les seves mans al cap)\n3. Es pot fer servir una forma verbal en lloc del possessiu. Per exemple:\nNo t'oblidis del carnet, és imprescindible presentar-lo per poder accedir al recinte. (millor que és imprescindible la seva presentació)\nJa hem presentat el projecte. Ara és important dinamitzar-lo per assolir els objectius. (millor que és important la seva dinamització)\n4. Es pot substituir el possessiu pel pronom feble en si determina un complement directe o un atribut. Per exemple:\nHas de netejar el filtre de la cafetera per procurar-ne el bon funcionament. (millor que per procurar el seu bon funcionament)\nVa fundar el centre cultural i en va ser el primer director. (millor que va ser el seu primer director)\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (14.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2053", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2053", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2056/8", "Darrera versió": "16.04.2026", "Títol": "Datiu benefactiu\nLi ha fet un dibuix a la mare o Ha fet un dibuix a la mare?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El complement que expressa el beneficiari de l'acció del verb s'anomena datiu benefactiu. Aquest complement es pot construir de dues maneres: amb un sintagma preposicional encapçalat per a, o bé amb els pronoms em, et, li, ens, us, els o es. Per exemple:\nHa fet un dibuix a la mare o bé Li ha fet un dibuix.\nObriu la porta al Joaquim o bé Obriu-li la porta.\nAra bé, cal tenir sempre el pronom de datiu benefactiu quan aquest complement és un pronom fort o bé un quantificador com tots i cadascun. Per exemple:\nLi ha fet un dibuix a ella. (i no Ha fet un dibuix a ella.)\nEns han tancat les aules a tots. (i no Han tancat les aules a tots.)\nFinalment, cal tenir en compte que en els registres informals, quan aquest datiu benefactiu és de tercera persona, poden aparèixer junts el pronom i el complement preposicional. Això no obstant, aquesta duplicació s'evita en els registres formals. Per exemple:\nLi ha fet un dibuix a la mare (registres informals).\nObriu-li la porta al Joaquim (registres informals).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.6.1.7a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2056", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2056", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2057/8", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "Infinitiu amb valor d'obligació o necessitat\nNom + a + infinitiu o Nom + per + infinitiu: quantitat a pagar o quantitat per pagar?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc.\nAquesta construcció darrerament s'ha generalitzat i es troba usada també amb noms i infinitius que no tenen un sentit genèric. Per exemple: temes a debatre, qüestions a tractar. En aquests casos, però, és més habitual la construcció formada per un nom seguit de la preposició per i un infinitiu, o fer servir els verbs caldre o haver. Per exemple: quantitat per pagar (o quantitat que cal / s'ha de pagar), normes per fixar (o normes que cal / s'han de fixar), punts per tractar (o punts que cal / s'han de tractar).\nCal recordar que l'ús del relatiu que en aquesta mena de construccions, en comptes de la preposició, no és acceptable. Així, frases com No tenen res que dir o Tinc coses que fer no són vàlides.\nEn cas que es vulgui explicitar el complement agent (un complement preposicional que designa qui fa l'acció) es fa servir la construcció amb la preposició a. Per exemple: Res a dir-hi per part nostra, Espai a emplenar per l'Administració.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (23.2.3e i 27.8)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2057", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2057", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2064/6", "Darrera versió": "29.05.2026", "Títol": "Adjectius amb funció adverbial\nparlar clar, cantar fluix, anar ràpid", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En general, quan es vol expressar de quina manera es desenvolupa una acció es fa per mitjà d'adverbis. Per exemple:\nLa veïna del tercer puja les escales lentament.\nEl secretari ho ha redactat força bé.\nAnirem directament a casa sense aturar-nos.\nAixí, les paraules lentament, bé i directament són adverbis de manera.\nHi ha un conjunt d'adjectius que es fan servir com a adverbis. Acostumen a aparèixer amb verbs relacionats amb l'acte de parla (cantar, dir, parlar, recitar...), amb verbs de moviment (anar, caminar, saltar, volar...), amb alguns verbs d'acció (llançar, trepitjar, colpejar, tirar...), amb alguns verbs que fan referència a un efecte perceptible (tocar, xiular, guixar, pudir...) i amb verbs meteorològics (nevar, ploure...). Aquests adjectius, quan s'utilitzen adverbialment, a més de ser invariables, solen ser curts i d'ús habitual. Per exemple:\nalt: La Maria salta alt\nbaix: En Carles parla baix perquè no vol que els nens es despertin\nclar: La Cinta parla clar i no té pèls a la llengua\ndiferent: Actua diferent de tothom\nfi: Aquest joier treballa fi\nfluix: Canta fluix perquè no la sentin\nfondo: Si no respires fondo t'ofegaràs\njust: Passen just amb el que tenen\nràpid: La Jana parla ràpid i no l'entenc\nrecte: Va seguir recte i va desaparèixer entre la boira\nsa: Per viure bé cal menjar sa\nseguit: Tota la tarda que plou seguit\nD'altres sovint formen part d'expressions lexicalitzades: costar car (sentit figurat), filar prim, jugar net o jugar brut, mirar prim, mirar fix, pagar car (sentit figurat), saber greu, tirar curt o tirar llarg, etc.\nCal evitar expressions com jugar dur i treballar dur, que es poden canviar per jugar fort i treballar molt, respectivament.\nTambé és preferible evitar fer servir com a adverbis adjectius que no formen expressions lexicalitzades, o quan el seu ús no està prou consolidat i no han quedat fixats per usos estereotipats. En aquests casos convé utilitzar l'adverbi corresponent. Per exemple:\nEn comptes de...Cal dir...No hi arribarà fàcil, si no s'hi esforça.No hi arribarà fàcilment, si no s'hi esforça.Va estudiar intens. Va estudiar intensament.Aquest noi juga imprudent i prendrà mal.Aquest noi juga imprudentment i prendrà mal.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d’Estudis Catalans (20.3.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2064", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2064", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2066/4", "Darrera versió": "03.05.2023", "Títol": "u o un?\nun d'agost o u d'agost?, oferta de dos per u o oferta de dos per un?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "D'una banda, la forma u pot qualificar un nom indicant ordre d'aparició, de col·locació o de successió, com a sinònim de primer. Per exemple:\nl'any u després de Crist (i no l'any un després de Crist)\nel dia vint-i-u de març (i no el dia vint-i-un de març)\nel segle u abans de Crist (i no el segle un abans de Crist)\nel trenta-u de juliol (i no el trenta-un de juliol)\nel vostre seient és a la fila u (i no a la fila un).\nD'altra banda, la forma un davant de nom pot funcionar com a adjectiu numeral per indicar quantitat: un llibre, trenta-un arbres, etc.\nAra bé, tant un com u també poden funcionar com a pronoms i designar una persona o una cosa. Per exemple:\nHi ha una oferta de dos per un o Hi ha una oferta de dos per u (referint-se a 'un producte' o 'un article').\nEls jugadors d'handbol es van lesionar en l'un contra un o Els jugadors d'handbol es van lesionar en l'u contra u (referint-se a 'un jugador contra un altre').\nVan perdre per dos a un o Van perdre per dos a u (referint-se, per exemple, a 'gols').\nCal tenir en compte, però, que si a la frase hi apareix el pronom en, l'única forma possible és un, per exemple: Compra-me'n un, de llibre.\nPer fer referència al nom dels nombres naturals o quan es compta, també es pot fer servir tant un com u. Per exemple:\nEls números guanyadors del sorteig són el vint-i-un i el seixanta-un o Els números guanyadors del sorteig són el vint-i-u i el seixanta-u.\nComptem de l'un al cinquanta o Comptem de l'u al cinquanta.\nDos per un fan dos o Dos per u fan dos.\nTres, dos, un, zero!\no Tres, dos, u, zero!\nUn i un fan dos o U i u fan dos.\nEn canvi, per referir-se al resultat d'una operació matemàtica, es tendeix a utilitzar la forma u i no pas un, per exemple: Nou per nou són vuitanta-u.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.2.1.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2066", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2066", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2067/3", "Darrera versió": "23.07.2014", "Títol": "qualificació d'apte o apta?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "qualificació d'apte\nTot i que el diccionari normatiu no recull la forma apte com a nom, també es fa servir per fer referència a 'qualificació'. Quan es parla de qualificacions acadèmiques (excel·lent, notable, aprovat, apte i suspens), s'utilitzen com a noms i, en conseqüència, no han de concordar en gènere amb el subjecte que obté la qualificació. Per exemple:\nUna noia ha rebut la qualificació d'apte (i no Una noia ha rebut la qualificació d'apta).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2067", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2067", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2069/7", "Darrera versió": "10.04.2025", "Títol": "Compostos sintagmàtics adjectivals\nNoms de colors: verd clar, gris perla", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha una sèrie d'expressions que serveixen per designar colors amb matisos cromàtics. S'obtenen de la combinació de noms de colors entre si o bé afegint a un color altres modificadors.\nAquests compostos s'escriuen amb els elements que els formen separats i sense guionet. Per exemple:\nverd clar, vermell fosc, blau marí molt fosc, blau verd, gris rogenc, verd blavós tirant a gris, marró vermellós, gris perla, blau cel brillant, groc canari, verd poma.\nQuan aquestes expressions acompanyen un nom en aposició, no hi concorden. Per exemple:\nvestits blau marí i bruses blau marí\ncintes verd clar i cinta verd clar\nAixí, malgrat que de vegades en registres informals es fa la concordança de nombre espontàniament, com si aquests termes de colors fossin adjectius (unes bruses blaus cel / blau cels / blaus cels), en registres formals es mantenen invariables.\nFinalment, cal notar que, amb el mateix significat, també es fan servir aquestes expressions en sintagmes preposicionals: uns vestits de color blau marí, unes cintes d'un to verd clar.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (15.3.1.1c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2069", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2069", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2077/3", "Darrera versió": "28.03.2022", "Títol": "Expressió de la quantitat d'una substància\npobre en i ric en", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar que alguna cosa té poca quantitat d'alguna substància es pot fer servir l'adjectiu pobre, pobra. Per exemple:\nÉs un mineral pobre en níquel.\nLa seva sang és pobra de glòbuls vermells.\nTambé es pot expressar aquest mateix sentit amb l'adjectiu baix. Per exemple:\nSeguia una dieta baixa en sal.\nEn sentit contrari, per expressar que alguna cosa té alguna substància en abundància es pot fer servir l'expressió ric, rica. Per exemple:\nL'arròs és un cereal ric en midó.\nL'amanida era rica en fibra.\nAmb els mateixos significats i segons els contextos, també es poden usar altres expressions, com ara baix contingut de o alt contingut de i baix contingut en o alt contingut en. Per exemple:\nÉs un brou amb un baix contingut de sal.\nEls cereals tenen un alt contingut en ferro.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2077", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2077", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2081/4", "Darrera versió": "10.10.2017", "Títol": "Plural de 'qualsevol'\n'qualsevol' o 'qualssevol'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'indefinit qualsevol, quan funciona com a adjectiu, adopta la forma qualssevol per fer el plural. Així, quan aquest indefinit fa referència a dos o més elements, la forma adequada en plural és qualssevol, i no qualsevols. Per exemple:\nQue vinguin tres xicots qualssevol.\nQualssevol que siguin les seves pretensions, no me'n refio.\nPel que fa a la pronúncia, cal tenir en compte que la forma plural qualssevol sona igual que la forma singular qualsevol.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2081", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2081", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2094/2", "Darrera versió": "04.07.2018", "Títol": "'el dit informe' o 'dit informe'?\ndit, dita; esmentat, esmentada; mencionat, mencionada", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per fer referència a un element del text que ha aparegut anteriorment, de vegades s'utilitzen els participis esmentat, esmentada; mencionat, mencionada, o dit, dita (també susdit, susdita, en un registre més formal), que es poden col·locar davant o darrere del nom. Per exemple:\nEl nou espai de l'associació està situat en un dels carrers més transitats del barri. L'objectiu és convertir l'espai esmentat en un punt de trobada.\nEs lliurarà la mercaderia tan aviat com sigui possible. L'empresa no es fa responsable de les eventuals incidències que impedeixin lliurar la mencionada mercaderia en el període establert.\nL'informe presentat indica que un 52% dels treballadors es dediquen al sector industrial; per tant, del dit informe es desprèn que aquest sector guanya pes ocupacional al municipi.\nEn relació amb el participi dit, cal tenir en compte que, quan va davant del nom, també ha d'anar precedit d'article determinat. Per exemple:\n... per tant, del dit informe es desprèn... (i no ... per tant, de dit informe es desprèn...).\nCal recordar que hi ha altres maneres de recuperar elements esmentats prèviament, com ara l'ús d'un demostratiu o la substitució del referent per un pronom feble o relatiu. Per exemple:\nEl nou espai de l'associació està situat en un dels carrers més transitats del barri. L'objectiu és convertir aquest espai en un punt de trobada.\nEs lliurarà la mercaderia tan aviat com sigui possible. L'empresa no es fa responsable de les eventuals incidències que impedeixin lliurar-la en el període establert.\nL'informe presentat indica que un 52% dels treballadors es dediquen al sector industrial; per tant, se'n desprèn que aquest sector guanya pes ocupacional al municipi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2094", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2094", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2098/7", "Darrera versió": "27.03.2023", "Títol": "por a o por de?\npor (règim nominal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:\nSempre ha tingut por de les abelles.\nSempre ha tingut por a les abelles.\nLa por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.\nLa por a una revolta va obligar els senyors a cedir.\nEn alguns contextos, l'ús de la preposició de pot provocar ambigüitat entre qui experimenta la por i allò que la causa. En aquests casos, generalment s'introdueix allò que causa la por amb la preposició a i, en canvi, es fa servir la preposició de per introduir la persona que l'experimenta. Per exemple:\nLa por dels gossos és injustificada ('la por que senten els gossos').\nLa por als gossos és injustificada ('la por que provoquen els gossos').\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (14.4.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2098", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2098", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2103/4", "Darrera versió": "19.04.2023", "Títol": "uns, unes amb valor quantificador\nuns minuts, uns dies ('uns quants minuts', 'uns quants dies')", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les formes de plural de l'article indefinit, uns i unes, poden tenir un valor quantificador, equivalent de uns quants, unes quantes o alguns, algunes. Per exemple:\nHem decidit ajornar la reunió uns dies per poder-la preparar. (o uns quants dies o alguns dies)\nAquesta fotografia necessita uns retocs. (o uns quants retocs o alguns retocs)\nDurant uns minuts va fer veure que dormia. (o uns quants minuts o alguns minuts)\nDemanem unes croquetes mentre esperem el sopar? (o unes quantes croquetes o algunes croquetes)\nAra bé, quan no hi ha voluntat de quantificar el sintagma, aquest s'escriu sense article. Per exemple:\nL'empresa necessita canvis. (i no uns canvis)\nHe demanat a l'estanquer si tenen postals. (i no unes postals)\nSoparem a dins perquè hi ha núvols. (i no uns núvols)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.2.2d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2103", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2103", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2108/4", "Darrera versió": "29.11.2016", "Títol": "'tocar fondo' o 'tocar fons'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "tocar fons\nUn dels significats més habituals que té el nom fons és la part inferior d'un recipient, d'una cavitat (el fons d'una bota, el fons d'un buc, etc.), o bé la superfície sòlida sobre la qual hi ha l'aigua d'un estany, d'un riu, del mar, etc. (el fons del mar, Anar una nau a fons...). També té altres significats, alguns dels quals són en sentit figurat: Va descobrir el fons del seu cor, La Maria té un bon fons, el fons de la qüestió, etc.\nAixí, doncs, per extensió de significat, l'expressió tocar fons equival a estar molt abatut per algun motiu. Exemples:\nLa mort de la seva germana ha fet que toqués fons.\nAquella empresa té els dies comptats: ha tocat fons.\nCal dir que no és adequat utilitzar el mot fondo en aquest context, ja que s'utilitza sempre quan acompanya un adjectiu (en el sentit de 'profund') o en funció d'adverbi ('amb profunditat'). Exemples: una pena molt fonda, respirar fondo.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2108", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2108", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2122/3", "Darrera versió": "26.01.2017", "Títol": "'per si sol', 'per si mateix'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució per si sol\no per si sola es fa servir\ncom a\nexpressió reflexiva, per indicar que el referent del nom que acompanya és l'única entitat afectada per algun fet. Tot i que aquesta expressió no la recull explícitament la normativa, té molt d'ús en català i és admissible al costat de la forma\nper si mateix o per si mateixa. Per exemple:\nEl gat es va ficar dins de l'armari, però va acabar sortint per si mateix / per si sol.\nNo sé com ho veieu, però aquest mes les xifres parlen per si mateixes / per si soles. Ho hem aconseguit!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2122", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2122", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2125/7", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "Les oracions subordinades de relatiu sense antecedent: el que o el qui?; aquell que o aquell qui?\nqui digui això o el que digui això?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En les oracions de relatiu substantives en què el relatiu es refereix a persones, es poden utilitzar els pronoms qui o que, precedits o no d'altres elements.\n1. Qui\nEs pot fer servir el relatiu qui. Per exemple:\nQui digués això mentiria.\nAquest pronom relatiu també pot anar precedit de diversos mots o expressions: un article definit (el, la, els, les); un determinant demostratiu de llunyania (aquell, aquella, aquells, aquelles); aquest article definit o determinant precedit de tots; o bé els mots tothom, qualsevol o tot. Per exemple:\nTots els qui no van venir ahir que vagin a buscar les fotocòpies.\n2. Que\nEl relatiu que ha d'anar precedit necessàriament d'alguns dels mots o expressions següents: un article definit (el, la, els, les); un determinant demostratiu de llunyania (aquell, aquella, aquells, aquelles); aquest article definit o determinant precedit de tots; o bé els mots qualsevol o tothom. Per exemple:\nEl que digués això mentiria.\nTots els que no van venir ahir que vagin a buscar les fotocòpies.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.2.2b i 27.2.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2125", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2125", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2126/4", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Com es diu aclarar en català?\nclarificar o aclarir?\nesbandir, esclarir o aclarir?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, segons el context i el significat que es vulgui expressar, cal utilitzar la denominació més adequada:\nEn el sentit de 'fer més clar', es poden fer servir els verbs aclarir i esclarir. Per exemple:\nM'ha quedat un verd massa fosc i l'he hagut d'aclarir.\nUn raig de llum esclarí la penombra.\nEn el sentit d''esdevenir clar el cel', es poden fer servir els verbs pronominals aclarir-se i esclarir-se. Per exemple:\nSi el cel no s'aclareix aviat, haurem de deixar l'excursió per a un altre dia.\nEl cel s'esclarí de pressa després de la tempesta.\nEn el sentit figurat de 'fer més entenedor un assumpte, un misteri, un dubte, etc.', es poden fer servir els verbs aclarir, esclarir, explicar, esbrinar i clarificar. Per exemple:\nParla amb el retolista per aclarir la qüestió de la impressió.\nSherlock Holmes esbrinava els misteris des de casa.\nExplica-li quin problema hi ha.\nConvindria clarificar les tasques que han quedat pendents.\nEn el sentit de 'veure amb claredat una situació per poder obrar amb eficàcia', es poden fer servir les expressions entendre-s'hi i sortir-se'n. Per exemple:\n—Com va el projecte? —Malament: no me'n surto.\nEl telèfon mòbil nou té tants botons que no m'hi entenc.\nEn el sentit de 'treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó d'alguna cosa ensabonada', es poden fer servir els verbs esbandir, esbaldir, rabejar, esclarir i aclarir. Per exemple:\nHan tallat l'aigua en el moment d'esbandir-me els cabells.\nTu rentes els plats i jo els esclareixo.El verb aclarar és l'equivalent en castellà.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2126", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2126", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2129/5", "Darrera versió": "31.03.2023", "Títol": "Es pot dir com perquè i com per en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Malgrat que, de vegades, en registres col·loquials s'utilitza el mot com davant de la preposició final per (o per a) o la conjunció perquè, aquesta construcció no és pròpia dels registres formals. Per exemple:\nNo s'ha anunciat prou perquè se'n puguin assabentar (i no No s'ha anunciat prou com perquè se'n puguin assabentar).\nEstic massa cansat per venir a jugar (i no Estic massa cansat com per venir a jugar).\nTampoc no és pròpia dels registres formals la construcció formada per la consecutiva tant/tan... com seguida d'una construcció final. Per exemple:\nNo ha menjat tant perquè ara no vulgui postres (i no No ha menjat tant com perquè ara no vulgui postres).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (29.3.5)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2129", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2129", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2131/3", "Darrera versió": "01.02.2018", "Títol": "'abans de venir' o 'abans que vinguis'?\n'abans de' + infinitiu o 'abans que' + verb en subjuntiu?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:\nAbans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.\nAbans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.\nL'última construcció (abans que + verb en subjuntiu) pot anar acompanyada de la partícula no sense que necessàriament indiqui un valor de negació. En aquest cas, es pot ometre la conjunció que. Per exemple:\nHo decidiran abans que comenci el curs.\nHo decidiran abans (que) no comenci el curs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2131", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2131", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2132/7", "Darrera versió": "23.03.2023", "Títol": "Combinacions de dos pronoms\nhi ho o l'hi?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Una de les funcions del pronom hi és substituir complements de lloc o predicatius. Per exemple:\nHi ha portat el pastís (Ha portat el pastís a la cuina de casa).\nPosa-hi les tomaqueres (Posa les tomaqueres lligades amb un cordill).\nAra bé, quan aquest pronom hi coincideix amb el pronom ho, com que la combinació hi ho no és possible, en general només es manté el pronom ho. Per exemple:\nLi he dit que portés allò a la cuina però al final no ho ha portat.\nLi he dit que posés això lligat amb un cordill, però em sembla que no ho ha posat.\nUna altra solució possible, quan el pronom ho representa un complement directe, és fer servir la combinació l'hi (que s'obté del pronom ho, que pren la forma l', i el pronom hi). Per exemple:\nLi he dit que portés allò a la cuina però al final no l'hi ha portat.\nLi he dit que posés això lligat amb un cordill, però em sembla que no l'hi ha posat.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.7c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2132", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2132", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2138/6", "Darrera versió": "08.06.2023", "Títol": "Concordança del verb en oracions formades per un dels o una de les\nUna de les activitats que té més èxit és... o Una de les activitats que tenen més èxit és...?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La concordança dels verbs en les expressions partitives un dels, una de les pot variar segons els elements que introdueixen aquestes construccions partitives.\n1. La construcció un dels, una de les pot anar seguida d'un nom i fer la funció de subjecte. Aleshores, concorda amb el verb en singular. Per exemple:\nUn dels meus amics és metge.\nAra bé, quan el nom introduït per un dels, una de les està complementat per una oració de relatiu, si el relatiu fa la funció de subjecte del verb de la subordinada aquest verb pot anar tant en singular com en plural. Per exemple:\nUna de les activitats que tenen/té més èxit és l'escalada.\nEn aquest cas, si el verb està en plural l'antecedent del relatiu que és les activitats, mentre que si el verb està en singular l'antecedent és una de les activitats.\n2. La construcció un dels, una de les també pot anar seguida d'una oració de relatiu substantivada. Aquest tipus de construccions solen aparèixer en oracions copulatives fent d'atribut. En aquest cas, el verb de l'oració relativa va generalment en tercera persona del plural. Per exemple:\nÉs un dels qui beuen alcohol a les festes?\nAra bé, quan el subjecte del verb copulatiu és de primera o segona persona del plural, el verb de l'oració relativa pot anar en tercera persona del plural o pot concordar amb el subjecte del verb copulatiu. Per exemple:\nUns dels que defensem/defensen l'actuació del govern legítim som nosaltres.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.1.2e i 13.5.1.3c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2138", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2138", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2153/4", "Darrera versió": "01.02.2018", "Títol": "Pronoms febles amb perífrasis verbals\nCol·locació dels pronoms febles amb verbs\n'Em va escoltar' o 'Va escoltar-me'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan un pronom feble acompanya un verb, aquest pronom es pot col·locar davant de la forma verbal o bé darrere:\n1. Amb un verb conjugat que no sigui compost, habitualment es col·loca al davant. Per exemple:\nEstic tan cansada que crec que m'adormiré de seguida.\nMentre es dutxava, ens entreteníem mirant la tele.\n2. Amb les formes compostes en què hi ha un infinitiu, el pronom es pot col·locar al davant o al darrere. Per exemple:\nAhir sí que em va escoltar o bé Ahir sí que va escoltar-me.\nLa Lluïsa ho va consultar al president o La Lluïsa va consultar-ho al president.\n3. Amb un verb en infinitiu, gerundi o imperatiu, el pronom feble es col·loca al darrere. Per exemple:\nPensant-hi bé, val més que no li diguis res.\nTruca-li tan aviat com puguis.\n4. En el cas de les perífrasis verbals, el pronom pot anar al davant de la perífrasi, al darrere o entre les formes verbals que la constitueixen. Per exemple:\nLa seva mare sempre els va voler dominar o La seva mare sempre va voler-los dominar o La seva mare sempre va voler dominar-los.\nFinalment, cal tenir en compte que si hi ha una combinació de dos o més pronoms, normalment es col·loquen junts, tret del cas en què hi hagi un infinitiu que sigui complement d'un altre verb, situació en què cada pronom ha d'acompanyar el verb que li correspon. Per exemple:\nDe seguida se n'hi va haver d'anar o De seguida va haver-se-n'hi d'anar o De seguida va haver d'anar-se-n'hi.\nperò:\nEm vaig decidir a repartir-los (i no Me'ls vaig decidir a repartir).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2153", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2153", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2159/4", "Darrera versió": "25.03.2022", "Títol": "sentenciar (un partit)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En l'àmbit de l'esport, per referir-se a fer el gol, el bàsquet o el punt clau d'un partit, es pot fer servir el verb sentenciar.\nAquest verb tant es pot utilitzar de manera transitiva com intransitiva. Si es fa servir transitivament, ha de dur un complement directe. Per exemple:\nEl jugador va sentenciar el partit abans del descans.\nL'equip gairebé va sentenciar la semifinal de la copa en el partit d'ahir a la nit.\nEn canvi, si es fa servir intransitivament, no duu complement directe. Per exemple:\nUn xut creuat del migcampista va sentenciar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2159", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2159", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2173/4", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "en + gerundi (valor temporal): en sortint, en havent sopat", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La construcció en + gerundi expressa una acció simultània o una acció immediatament anterior en el temps. Per exemple:\nEn sortint de la feina anirem a fer un mos.\nEm vaig trobar el veí en tornant de nedar.\nEn baixant del cotxe em van caure les ulleres a terra.\nEn havent sopat toca fer un passeig nocturn.\nAquesta construcció només té valor temporal i, per tant, no són adequats altres valors. Per exemple:\nVan prescindir dels seus serveis perquè van considerar que no havia tingut una bona actitud (i no Van prescindir dels seus serveis en considerant que no havia tingut una bona actitud).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2173", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2173", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2180/6", "Darrera versió": "06.11.2019", "Títol": "Usos del gerundi\n'S'ha examinat aprovant l'assignatura' o 'S'ha examinat i ha aprovat l'assignatura'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les construccions de gerundi generalment tenen un valor duratiu. Independentment del fet que el gerundi també pugui presentar altres valors (causal, condicional o concessiu), sol indicar duració o continuïtat.\nPodem trobar construccions de gerundi en els contextos següents:\n1. L'oració de gerundi pot complementar tota l'oració principal. En aquest cas, generalment té valor duratiu i expressa una acció simultània o immediatament anterior a la de l'oració principal. Per exemple:\nMirant aquella pel·lícula li va venir son. ('mentre mirava...')\nHavent dinat vam sortir a fer un volt. ('després de dinar...')\nEn canvi, l'oració de gerundi no expressa una acció posterior a la de l'oració principal. Tampoc no indica una conseqüència de l'acció expressada pel verb principal, encara que les dues accions siguin simultànies des del punt de vista temporal. Per exemple:\nS'ha examinat i ha aprovat l'assignatura (i no S'ha examinat aprovant l'assignatura).\nVaig aparcar el cotxe massa ràpid i el vaig ratllar (i no Vaig aparcar el cotxe massa ràpid ratllant-lo).\nA més del sentit temporal, l'oració de gerundi també pot tenir un sentit causal, condicional o concessiu. Per exemple:\nNo veient-hi res d'estrany, va donar per tancada la inspecció. ('com que no hi veia res d'estrany...')\nSabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà. ('si sabeu que el tren circula...')\n2. El gerundi pot complementar només el verb i, aleshores, forma part del predicat verbal. En aquest cas, generalment té un valor final o de manera. Per exemple:\nEm van trucar ahir demanant més aclariments.\nEls veïns van col·laborar-hi venent números de la rifa.\n3. El gerundi també pot ser un complement predicatiu i pot fer referència tant al subjecte com al complement directe del verb de l'oració principal. Per exemple:\nL'avi sempre treballava cantant.\nVaig veure el professor plorant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2180", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2180", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2181/4", "Darrera versió": "09.02.2018", "Títol": "Corrent com corria...\nConstruccions de gerundi", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades, el gerundi es fa servir en unes construccions molt particulars, perquè el complement d'aquest gerundi és una oració en què es repeteix el mateix verb del gerundi però en forma personal. Per exemple:\nCorrent com corria, segur que hi arribaria a temps.\nAnant on vas, has d'anar més mudat.\nAquestes construccions poden tenir valor causal, condicional o concessiu. Per exemple:\nÉs impossible que els pisos siguin de bona qualitat, construint com es construeix.\nTreballant tantes hores com treballa, i encara troba estones per participar en el programa de voluntariat.\nDormint com dormia vaig pensar que valia més no despertar-la.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2181", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2181", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2184/3", "Darrera versió": "07.02.2018", "Títol": "Usos del condicional\nFutur del passat", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Un dels usos fonamentals del condicional simple és expressar futur o una idea de posterioritat dins d'una acció passada. Per això apareix en oracions subordinades o dependents d'un verb principal que es troba en un temps passat. Per exemple:\nEl doctor Manel s'hi va negar i va dimitir, fet que incrementaria encara més la tensió entre els treballadors.\nQuan va tenir notícia del que passava, ningú no sospitava que des de llavors no la tornarien a veure mai més.\nEl seu germà va desaparèixer. L'endemà tothom ho sabria i se'n lamentaria.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2184", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2184", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2189/5", "Darrera versió": "03.04.2025", "Títol": "Ús del verb anar en expressions temporals\nen el que va d'any o des de principis d'any?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar la idea que ha transcorregut un temps determinat des d'un esdeveniment, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que, o els verbs passar, portar o dur. Per exemple:\nEls meus pares ja fa quaranta anys que estan casats.\nJa han passat quaranta anys des que es van casar.\nAmb aquest significat, però, no és adequat optar per una construcció amb el verb anar, com ara Ja van quaranta anys de casats. Tampoc no és adequada l'estructura en el que va de + expressió temporal (en el que va de mes, en el que va de segle, etc.) per expressar el període de temps que ha transcorregut dins d'un marc temporal determinat. En aquest cas, es poden fer servir expressions com ara des de principi de + expressió temporal, durant + expressió temporal, des que + verb començar + expressió temporal, etc. Per exemple:\nDes que ha començat el mes no hem estalviat gens. (i no En el que va de mes no hem estalviat gens.)\nDes de principi d'any he perdut cinc quilos. (i no En el que va d'any he perdut cinc quilos.)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.5.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2189", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2189", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2191/7", "Darrera versió": "28.10.2024", "Títol": "Correlacions verbals en oracions condicionals i concessives\nhauria vingut o hagués vingut?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar una realitat que ja no és possible o una condició irrealitzable es fa servir el condicional perfet.\nAquest temps verbal apareix en l'oració principal de les oracions condicionals i de les oracions concessives, que són aquelles que indiquen un obstacle o una dificultat que no impedeix la realització d'allò que expressa l'oració principal. Per exemple:\nSi haguessis vingut a la festa, t'haurien convidat a una beguda. (condicional)\nEncara que haguessis vingut, no hauríem pogut estar per tu. (concessiva)\nEn alguns parlars, de vegades, aquesta mena d'oracions també es formen amb el plusquamperfet de subjuntiu en la part principal. Per exemple:\nSi haguessis vingut a la festa, t'haguessin convidat a una beguda.\nAquest ús del plusquamperfet de subjuntiu en l'oració principal és propi de registres informals. En els registres formals és preferible l'ús del condicional perfet:\nSi haguessis vingut a la festa, t'haurien convidat a una beguda.\nTambé s'usa el condicional perfet en oracions condicionals simples, en què no hi ha cap conjunció condicional. Per exemple:\nTravessar el riu ens hauria fet anar malament (i no Travessar el riu ens hagués fet anar malament).\nAquesta tasca no hauria estat possible sense la vostra col·laboració (i no Aquesta tasca no hagués estat possible sense la vostra col·laboració).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (24.5.5 i 30.2.2.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2191", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2191", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2193/7", "Darrera versió": "19.01.2026", "Títol": "Usos del passat simple i el passat perifràstic: sentí o va sentir?, cantí o vaig cantar?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El passat perifràstic designa una acció acabada, duta a terme en el passat, i es construeix amb l'auxiliar va (vaig, vas, va, vam, vau, van) seguit d'un infinitiu. Per exemple:\nvaig cantar, vas cantar, va cantar, etc.\nvaig sentir, vas sentir, va sentir, etc.\nEl passat simple designa el mateix, però no es construeix amb cap verb auxiliar, sinó que es correspon amb una forma conjugada del verb. Per exemple:\ncantí, cantares, cantà, etc.\nsentí, sentires, sentí, etc.\nPel que fa als usos d'aquestes formes, actualment el passat perifràstic és el més general, tot i que la forma simple es manté oralment en alguns parlars valencians, en mallorquí i en eivissenc. Cal tenir en compte, però, que en els registres formals i especialment en l'escriptura, la forma simple manté un ús important, llevat de la primera persona del singular.\nEn textos literaris poden alternar totes dues formes de passat, per qüestions d'estil. Així doncs, en un mateix text o en un mateix paràgraf es poden intercalar totes dues formes, malgrat que en els diàlegs se sol fer servir el passat perifràstic per reflectir així la parla oral.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.3, punt 1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2193", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2193", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2197/4", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "aviam", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La forma aviam és el resultat d'un encreuament entre a veure i vejam (forma arcaica d'imperatiu del verb veure), interjeccions amb què s'expressa la curiositat de veure el que passarà, la temença que una cosa desitjada no tindrà lloc, que una cosa temuda s'esdevindrà, etc. Per exemple:\nA veure qui arribarà primer, avui.\nVejam si no tindrem temps de fer-ho tot.\nLa interjecció aviam cal utilitzar-la, només, en llenguatge oral i col·loquial:\nAviam si ets capaç d'atrapar-me!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2197", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2197", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2219/10", "Darrera versió": "13.05.2024", "Títol": "Combinacions col·loquials de verb + pronom feble o pronom feble + verb\ndi-us-e, emportà-us-el, mirem's-e, anem's-en, permete't, ens e surt, ens en anem", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades quan s'afegeix un pronom feble a una forma verbal es creen combinacions pròpies de la llengua oral, que no són adequades en els registres formals.\nQuan es volen reproduir per escrit aquestes combinacions col·loquials es poden produir canvis ortogràfics, com ara la pèrdua de la consonant final del verb, la modificació de la forma del pronom feble o l'addició d'una vocal de suport al verb. Per exemple:\nVull di-us-el (en lloc de dir-vos-el).\nVa, aturem's-hi ara (en lloc de aturem-nos-hi).\nJo crec que sí que ens e sent (en lloc de ens sent).\nUn cas de combinació de dos pronoms que cal tenir en compte és quan el primer pronom acaba amb s i a continuació hi ha el pronom en, i aquesta combinació precedeix o bé una forma verbal començada amb vocal o hac o bé el pronom hi. En aquest cas, en general el pronom en adopta la forma n', tot i que també es pot mantenir la forma en, d'acord amb els parlars que així ho pronuncien. Per exemple:\nAvui ens n'anem (o Avui ens en anem).\nUs n'han tret (o Us en han tret).\nCada dia els n'arriben de nous (o Cada dia els en arriben de nous).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.2c i 8.5.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2219", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2219", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2223/4", "Darrera versió": "13.08.2024", "Títol": "Concordança en oracions atributives amb nom col·lectiu o pronom neutre al subjecte\nConcordança en oracions atributives reversibles\naixò és o això són?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Pel que fa a la concordança en oracions copulatives, cal tenir en compte dos casos particulars:\n1. Amb un nom col·lectiu com a subjecte\nQuan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d'una oració copulativa, el verb concorda amb l'atribut. Així:\nSi l'atribut és singular el verb també va en singular. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, ha estat pacient i no ha marxat.Si l'atribut és plural, el verb també va en plural. Per exemple: El públic, malgrat la pluja, han estat pacients i no han marxat.\nPassa el mateix quan el subjecte és un pronom neutre, perquè fa la funció d'un nom col·lectiu. Per exemple:\nAixò són bestieses.\nAllò era un guirigall.\n2. En oracions copulatives d'identificació (o reversibles)\nLes oracions copulatives d'identificació són les oracions copulatives en què el subjecte i el predicat es poden intercanviar sense que variï el significat de l'oració. Per exemple:\nLa nostra esperança és la pluja o La pluja és la nostra esperança.\nEn aquestes oracions, quan tant el subjecte com l'atribut són de tercera persona i un dels dos és plural, el verb concorda amb el sintagma nominal que va en plural. Per exemple:\nLa reclamació principal de la plantilla són les millores salarials o Les millores salarials són la reclamació principal de la plantilla.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.1.3a i 22.2.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2223", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2223", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2224/4", "Darrera versió": "13.08.2024", "Títol": "Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació disjuntiva\nVindrà el noi o la noia o Vindran el noi o la noia?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan en una oració el subjecte està format per dos o més sintagmes nominals coordinats amb la conjunció\no, en general el verb\nconcorda en plural però també pot anar en singular. Per exemple:\nVindran el noi o la noia o Vindrà el noi o la noia.\nAra bé, el verb només pot concordar en plural quan el subjecte porta un adjectiu o participi en plural que el modifica. Per exemple:\nLa periodista o la fotògrafa enviades faran el reportatge.\nS'encarregaran de la revista el director o el secretari escollits.\nEn canvi, quan el subjecte va posposat al verb i té una interpretació exclusiva es fa la concordança en singular. Per exemple:\nNo sé si m'avisarà la meva mare o el meu germà.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.1.3e)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2224", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2224", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2225/7", "Darrera versió": "20.04.2023", "Títol": "Ordres, instruccions o recomanacions: Empènyer o Empenyeu?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar una ordre, donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l'imperatiu i no pas l'infinitiu. Per exemple: Premeu el botó (i no Prémer el botó). Així, per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics, com ara rètols, avisos, manuals d'instruccions, etc., s'utilitza la segona persona del plural de l'imperatiu, és a dir, el tractament de vós, i no pas el tractament de vostè.\nAra bé, cal recordar que per expressar ordres en negatiu s'utilitza el present de subjuntiu en lloc de l'imperatiu. Per exemple:\nEn lloc de...Cal dir...Estirar/EmpènyerEstireu/EmpenyeuDeixar sortir abans d'entrarDeixeu sortir abans d'entrarNo creuar la viaNo creueu la viaVeure la pàgina 20Vegeu la pàgina 20No trepitjar la gespaNo trepitgeu la gespaAfegir sal i pebre al platAfegiu sal i pebre al platNo distreure el conductorNo distragueu el conductorRepartir el full entre els assistentsRepartiu el full entre els assistents\nAixò no obstant, cal tenir en compte que hi ha una sèrie de casos en què es pot fer servir l'infinitiu amb valors propers a l'imperatiu. Són els següents:\nEn interfícies digitals, per donar nom a les funcions d'un aparell, com a opcions disponibles. Per exemple:\nReiniciar, Personalitzar, Configurar la pàgina.\nEn recordatoris personals. Per exemple: Demanar hora al dentista, Anar a comprar peix al mercat.\nEn registres informals, per indicar situacions que no han tingut lloc i que hauria estat convenient que es produïssin, un dels recursos que es pot utilitzar és l'infinitiu compost. Per exemple: Volies un gelat? Haver-m'ho dit abans!\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (34.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2225", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2225", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2228/6", "Darrera versió": "13.08.2024", "Títol": "Concordança en oracions passives pronominals\nEs fa fotocòpies o Es fan fotocòpies?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les oracions passives pronominals són un tipus de passiva que es construeix amb el pronom es i el verb en tercera persona. En aquestes oracions, el verb concorda amb el sintagma nominal que l'acompanya. Per exemple:\nEs fan fotocòpies en color.\nEs poden obrir les finestres.\nNo es necessiten tantes pomes per fer el pastís.\nCal tenir en compte, però, que en els parlars nord-occidentals el verb es manté en singular encara que el sintagma nominal sigui plural. Això no obstant, si aquest sintagma és definit i apareix abans del verb aleshores hi ha concordança. Per exemple:\nEs fa fotocòpies en color (però Les fotocòpies en color es fan els dilluns).\nEs pot obrir les finestres (però Les finestres ja es poden obrir per ventilar).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (23.3.1a i 23.3.1d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2228", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2228", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2229/5", "Darrera versió": "25.04.2023", "Títol": "Concordança del subjecte coordinat amb la preposició amb\nLa Núria amb la Laura el porten o La Núria amb la Laura el porta?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan el subjecte està format per dos elements coordinats amb la preposició amb (o bé amb expressions com ara en col·laboració amb o juntament amb), el verb concorda en plural, tret dels casos en què el sintagma preposicional introduït per amb va entre comes perquè és un incís. Per exemple:\nLa Núria amb la Laura porten aquest tema. (però La Núria, amb la Laura, porta aquest tema)\nEn Joan en col·laboració amb en Pere desenvoluparan el projecte.\nAra bé, si a l'oració només hi apareix el sintagma preposicional i s'ha elidit la resta del subjecte, el verb concorda en plural. Per exemple:\nAmb el Pep sou amants? (equivalent a El Pep i tu sou amants?)\nFinalment, cal indicar que amb aquest mateix significat és més habitual trobar una estructura en què el sintagma preposicional no és un element del subjecte sinó un complement del verb. En aquestes oracions el verb concorda amb el subjecte. Per exemple:\nLa Núria porta aquest tema amb la Laura.\nEn Joan desenvoluparà el projecte en col·laboració amb en Pere.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.1.3f)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2229", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2229", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2234/6", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "Perífrasis de gerundi: estar + gerundi", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La perífrasi estar + gerundi té sobretot un valor progressiu i es fa servir per indicar que una acció es troba en curs de realització. També pot tenir un valor duratiu i, en aquest cas, assenyala la continuïtat d'un esdeveniment durant un període de temps i, més esporàdicament, la repetició d'un esdeveniment. Per exemple:\nNo el molestis, que està treballant.\nFa dues hores que ho estem mirant i no ens en sortim.\nAquest nen sempre estava preguntant el mateix.\nAquests valors també es poden expressar sense necessitat de fer servir una perífrasi verbal, sinó amb l'ús del present o de l'imperfet, segons el cas. Per exemple:\nNo el molestis, que treballa.\nFa dues hores que ho mirem i no ens en sortim.\nAquest nen sempre preguntava el mateix.\nTot i que totes dues opcions són possibles, l'ús de l'una o l'altra implica un matís de significat diferent. Les oracions en què no es fa servir una perífrasi són més neutres, mentre que les oracions amb perífrasi són més marcades perquè es focalitza la durada de la situació. Per exemple:\nQuè feies? Que dormies? (context neutre)\nQuè feies? Que estaves dormint? (focalització en la durada)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2234", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2234", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2236/4", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "Perífrasis de gerundi: acabar + gerundi", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La perífrasi acabar + gerundi expressa la finalització d'un estat o d'un procés que ha durat un cert temps. Per exemple:\nTots i els esforços que hi van dedicar, van acabar perdent la inversió.\nDesprés de discutir tot el dia, van acabar donant-li la raó.\nAquesta perífrasi té un sentit semblant als adverbis finalment o per fi, entre d'altres. Si es vol donar més èmfasi al valor de finalització, també es poden fer servir aquests adverbis en combinació amb la perífrasi de gerundi. Per exemple:\nVa haver de resoldre molts entrebancs, però finalment va acabar obrint la botiga.\nLes autoritats del consistori per fi van acabar acceptant la proposta dels veïns del barri.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2236", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2236", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2237/7", "Darrera versió": "24.03.2026", "Títol": "Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu\nve a ser, vinc a dir", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple:\nVe a ser la mateixa cançó de sempre. (aproximatiu)\nVe a tenir els mateixos anys que jo. (aproximatiu)\nEl pis ve a costar uns 180.000 euros. (aproximatiu)\nAquest projecte ve a mostrar deu anys de feina. (culminació)\nDesprés de mitja hora sense parar de parlar, em va venir a dir que volia la meva col·laboració. (argumentació)\nAmb valor aproximatiu, també es pot fer servir el verb que apareix en infinitiu i afegir-hi l'adverbi aproximadament o les expressions més o menys, si fa no fa, una mena de. Per exemple:\nTé aproximadament els mateixos anys que jo.\nEl pis costa, si fa no fa, uns 180.000 euros.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (24.8.5.2j)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2237", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2237", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2240/5", "Darrera versió": "17.03.2023", "Títol": "Noms de colors: blaugranes o blaugrana?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Un cas especial dels compostos coordinats de noms de colors és l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (és a dir, no flexiona en gènere i nombre) o bé pot flexionar en nombre. Per exemple:\nles jugadores blaugrana\nels seguidors blaugranes\nConvé notar que la forma invariable (les jugadores blaugrana) té més tradició.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (12.5.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2240", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2240", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2244/3", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "acord marc (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de acord marc és acords marc.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2244", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2244", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2256/3", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "festa sorpresa (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de festa sorpresa és festes sorpresa.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2256", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2256", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2257/3", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "escola bressol (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de escola bressol és escoles bressol.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2257", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2257", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2258/3", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "estat nació (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de estat nació és estats nació.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2258", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2258", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2261/3", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "noi escolta (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de noi escolta és nois escolta.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2261", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2261", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2262/3", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "noia guia (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de noia guia és noies guia.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2262", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2262", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2264/3", "Darrera versió": "02.11.2023", "Títol": "Plural de Pare Noel", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Pares Noel\nEl plural de Pare Noel és Pares Noel.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2264", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2264", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2266/4", "Darrera versió": "11.07.2019", "Títol": "Compostos coordinats adjectivals\nverd-i-negre, blanc-i-blau", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha uns casos molt concrets de compostos que fan referència a un equip esportiu, en què es coordinen, per mitjà de la conjunció i, dos noms de colors.\nMalgrat que en general els compostos s'escriuen aglutinats (per exemple: allioli o coliflor), cal escriure'ls amb guionet si hi pot haver un problema de pronúncia. Aquest és el cas, per exemple, dels compostos blanc-i-blau i verd-i-negre.\nFinalment, cal tenir en compte que aquests compostos, quan han de fer el plural, flexionen només l'element final. Per exemple:\nels seguidors blanc-i-blaus i les penyes blanc-i-blaves\nels seguidors verd-i-negres i les penyes verd-i-negres.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2266", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2266", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2271/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "títol valor (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de títol valor és títols valor.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2271", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2271", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2272/6", "Darrera versió": "14.03.2025", "Títol": "Gènere dels topònims", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els noms propis geogràfics acabats en -a àtona se solen considerar\nfemenins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, l'Eivissa púnica,\nla Tordera. Si s'hi anteposen els adjectius tot i mig,  no solen flexionar. Així doncs, es diu: recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona.\nTambé es consideren de gènere femení les ciutats que van introduïdes per l'adjectiu nova o el substantiu ciutat, com Nova York, Nova Orleans, Nova Delhi, Nova Taipei, Ciutat del Cap, Ciutat de Mèxic, etc. Per exemple: la Nova York més turística, la Ciutat de Mèxic perifèrica.\nEls topònims que presenten qualsevol altra terminació diferent de -a àtona, se solen considerar masculins. Per exemple: el\nPerpinyà d'abans, el París nocturn, el Lió\nromàntic.\nHi ha, però, casos que no segueixen aquesta tendència general. Per exemple: la Safor, la Tet. Per aquest motiu, en cas de dubte, cal remetre a l'ús local.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.2.1.8)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2272", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2272", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2276/5", "Darrera versió": "26.09.2017", "Títol": "'la pàgina dues', 'la pàgina dos' o 'la segona pàgina'?\nÚs dels cardinals i ordinals", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els numerals ordinals solen aparèixer anteposats al nom que acompanyen. Per exemple:\nla segona pàgina\nel dinovè capítol\nla trenta-setena posició\nla primera fila\nEn aquests casos no és adequat fer servir el cardinal en lloc de l'ordinal (no es diu el dinou capítol o la trenta-set posició). En canvi, els cardinals es poden fer servir amb valor ordinal si es posposen al nom, especialment si s'hi sobreentén el mot número entremig. En aquest cas el numeral és invariable, és a dir, es fa servir sempre en masculí. Per exemple:\nla pàgina dos (i no la pàgina dues)\nel capítol dinou\nla posició trenta-set\nla fila u\nAra bé, quan l'ordinal que caldria fer servir és complex, es tendeix a fer servir el cardinal corresponent posposat al nom. Per exemple:\nla pàgina dos-cents quaranta (en lloc de la dos-cents quarantena pàgina)\nla posició tres-cents vint-i-dos (en lloc de la tres-cents vint-i-dosena posició)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2276", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2276", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2290/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "magistrat jutge, magistrada jutgessa (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de magistrat jutge, magistrada jutgessa és magistrats jutges, magistrades jutgesses.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2290", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2290", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2292/3", "Darrera versió": "14.07.2015", "Títol": "ministre, ministra de l'Estat espanyol (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "senyor, senyora\nEl Ministeri d'Administracions Públiques va publicar una Ordre (BOE núm. 56, de 7 de març de 2005) per la qual, entre altres aspectes, s'estableix, com ja s'havia fet en disposicions anteriors, que el tractament protocol·lari que correspon als membres del Govern de l'Estat és el de senyor o senyora.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2292", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2292", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2320/3", "Darrera versió": "10.11.2015", "Títol": "plural de miss\nmisses o miss?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "miss\nEl mot miss, que és el títol donat a la guanyadora d'un concurs de bellesa, és invariable, és a dir, té la mateixa forma en singular i en plural. Per exemple:\nLes miss van desfilar per la passarel·la.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2320", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2320", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2321/3", "Darrera versió": "02.10.2017", "Títol": "'els anys norantes' o 'els anys noranta'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "els anys noranta\nQuan es fa referència a una dècada, no s'ha de fer concordar en nombre la dècada i el mot anys (els anys norantes), sinó que cal escriure el numeral en singular: els anys noranta, els anys trenta, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2321", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2321", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2323/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "plural de tant per cent", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "tants per cent\nEl plural de tant per cent és tants per cent. Exemple: Se sol expressar en tants per cent.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2323", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2323", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2325/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "plural de bis", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "bisos\nEl mot bis (que significa una repetició d'una peça o d'un fragment a demanda del públic, en un concert o en una representació) fa el plural de manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de bis fem bisos.\nPer tant, cal dir: La soprano va acabar d'enlluernar el públic amb dos bisos, i no La soprano va acabar d'enlluernar el públic amb dos bis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2325", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2325", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2327/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "bonsai (plural)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "bonsais\nEl plural de bonsai és bonsais.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2327", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2327", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2328/8", "Darrera versió": "12.02.2024", "Títol": "Expressions temporals en plural: a començament de o a començaments de; a final de o a finals de; a mitjan o a mitjans de?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:\na començament d'any o a començaments d'any\na principi de mes o a principis de mes\na final d'estiu o a finals d'estiu\nL'expressió a mitjan generalment porta un sintagma nominal sense preposició ni article. Ara bé, per analogia amb les altres construccions, també ha desenvolupat la possibilitat de construir-se en plural, seguida de la preposició de acompanyant un sintagma nominal amb determinant o bé sense determinant quan el nom és un mes o una estació, o mots com setmana, mes, any, etc., quan no tenen complements. Per exemple:\nSabrem el calendari definitiu a mitjan setmana.\nSabrem el calendari definitiu a mitjans de la setmana que ve.\nSabrem el calendari definitiu a mitjans de setmana.\nTotes aquestes expressions són vàlides tant en singular com en plural, tot i que les formes en singular són les tradicionals.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2328", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2328", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2329/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "cap rapat (plural)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "caps rapats\nEl plural de cap rapat és caps rapats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2329", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2329", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2334/3", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'relluir': amb '-eix-' o sense?\n'relluu' o 'rellueix'?, 'relluï' o 'rellueixi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model que segueixin.\nQuan el verb relluir es fa servir amb el sentit de 'brillar amb gran esclat', es conjuga sense l'increment -eix- (relluu, relluen, relluï...). Per exemple:\nEl sol relluu amb força.\nEls ulls de la nena relluen febrosos.\nEn canvi, es fan servir les formes amb l'increment -eix- (rellueix, rellueixen, rellueixi...) quan relluir té el significat de 'mostrar-se amb esclat'. Per exemple:\nLa seva brillantor intel·lectual rellueix per sobre dels altres.\nEspero que la seva fama rellueixi pertot arreu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2334", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2334", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2335/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "currículum (plural)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "currículums\nEl plural de currículum és currículums.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2335", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2335", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2336/3", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'traslluir-se': amb '-eix-' o sense?\n'es traslluu' o 'es trasllueix'?, 'es traslluï' o 'es trasllueixi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model que segueixen.\nQuan el verb traslluir-se es fa servir amb el sentit de 'passar la claror a través d'un cos translúcid', es conjuga sense l'increment -eix- (es traslluu, es traslluen, es traslluï...). Per exemple:\nQuan és de dia no pot dormir perquè la llum es traslluu per les cortines.\nEls flaixos dels fotògrafs es traslluen per la porta i la neguitegen.\nEn canvi, es fan servir les formes amb l'increment -eix- (es trasllueix, es trasllueixen, es trasllueixi...) quan traslluir-se té el significat de 'manifestar-se quelcom per indicis, pels antecedents que se'n tenen'. Per exemple:\nDe les seves paraules es trasllueix la pena que sent.\nLa diversitat d'opinions dels components del grup fa que es trasllueixi la manca d'entesa en les declaracions.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2336", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2336", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2339/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "estrès (plural)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "estressos\nEl plural de estrès és estressos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2339", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2339", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2340/3", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "gènere de noms d'institucions i organismes no catalans", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Quan s'incorpora el nom d'una institució o un organisme estranger al català, generalment se li atribueix el gènere que tindria el nom estranger si es traduís, encara que el gènere de la llengua estrangera i el del català no coincideixin. Així, cal dir:\nel KGB o el Komitet Gosudarstvennoje Bezopasnosti (el nom comitè és masculí tant en rus com en català)\nla San Francisco World Spirit Competition (el nom català competició és femení, mentre que l'anglès no fa distinció de gènere)\nel British Council (el nom català consell és masculí, mentre que l'anglès no fa distinció de gènere)\nel Bundesbank (el nom català banc és masculí, mentre que en alemany Bank és femení)\nCal recordar que per determinar el gènere que tindria el nom estranger en català cal fixar-se en el nucli del sintagma que forma la denominació. Així, en el nom Sozialdemokratische Partei Deutschland, s'ha de prendre com a referència el substantiu Partei, que és el nucli del sintagma (en aquest cas, i malgrat que Partei és femení en alemany, en català se li aplica el gènere masculí perquè partit és masculí).\nAra bé, hi ha diversos casos en què el gènere que tindria el nom estranger en català no correspon al gènere que s'acaba atribuint a la denominació. És el cas del ministeri d'afers estrangers britànic (Foreign Office), al qual s'atribueix el gènere masculí malgrat que oficina és un nom femení: el Foreign Office. Aquest fenomen és degut al fet que no es pren el nucli del sintagma com a referent de la denominació, sinó un altre nom que no apareix en el sintagma però que hi queda sobreentès. En el cas de Foreign Office, el referent és ministeri o departament, que són noms masculins.\nAquest criteri sovint fa que hi hagi confusions a l'hora d'assignar gènere a certes denominacions, perquè no queda clar quin nom s'ha pres com a referent. Exemples:\nla Knesset (la cambra, l'assemblea) o el Knesset (el parlament, el govern)\nla Human Rigths Watch (l'organització) o el Human Rights Watch (el control)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2340", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2340", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2343/2", "Darrera versió": "22.07.2014", "Títol": "hores extra o hores extres?\nvins extra o vins extres?\nextra\nadj.", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "hores extres\nvins extra\nL'adjectiu extra serveix per\ndesignar dos conceptes. D'una banda, significa 'extraordinari', és a dir, que està fora del que es considera normal o acostumat. Amb aquest sentit no és un mot invariable, és a dir,\nflexiona el plural amb la forma extres. Per exemple:\nPer Nadal han cobrat una paga extra.\nPer Nadal han cobrat pagues extres.\nVan haver de fer una despesa extra.\nVan haver de fer  despeses extres.\nD'altra banda, quan l'adjectiu significa 'de qualitat suprema' és invariable, és a dir, es manté la forma extra tant en singular com en plural. Per exemple:\nÉs un vi extra.\nSón uns vins extra.\nÉs un pernil extra.\nSón uns pernils extra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2343", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2343", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2344/2", "Darrera versió": "30.12.2014", "Títol": "manlleus (cursiva o rodona)\nmarcatge tipogràfic d'estrangerismes", "Categoria": "Convencions. Tipus de lletra i cometes", "Resposta": "S'escriuen en rodona els manlleus (estrangerismes) que han estat adaptats al català. Per exemple: càrdigan, eslògan, flaix, xou, zàping, etc. La forma catalana d'aquests manlleus es pot consultar al diccionari normatiu i altres obres de referència.\nPel que fa als manlleus no adaptats gràficament (leitmotiv, clown, copyright, fondue, attrezzo, etc.) en general s'escriuen en cursiva. No obstant això, hi ha diversos factors que poden relativitzar l'ús d'aquesta cursiva en un manlleu no adaptat: si és de coneixement general i el recullen la majoria d'obres de referència, si el text en què apareix és divulgatiu (i no especialitzat), si en el mateix text hi ha altres manlleus, si aquests altres manlleus són del mateix àmbit o no, si la pronúncia no presenta dubtes, etc.\nConvé tenir en compte que l'ús de la lletra rodona o cursiva per destacar els estrangerismes és una convenció i no forma part de la normativa de la llengua. En tot cas, el criteri sobre l'ús de la cursiva aplicat en un text ha de ser uniforme i coherent.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2344", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2344", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2345/7", "Darrera versió": "17.03.2023", "Títol": "Flexió dels quantitatius: massa, força, prou", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, en registres formals els quantitatius massa, força i prou no fan flexió ni de nombre ni de gènere. Per exemple:\nEn aquella reunió hi havia massa directius.\nVaig conèixer força noies durant aquell estiu.\nJa tinc prou diners per anar de vacances.\nAra bé, en els registres informals i en els parlars central, nord-occidental i septentrional, es tendeix a flexionar en nombre aquests adjectius quan acompanyen un nom en plural. Per exemple:\nEn aquella reunió hi havia masses directius.\nVaig conèixer forces noies durant aquell estiu.\nJa tinc prous diners per anar de vacances.\nEn el cas de prou, a més, en alguns parlars es fa la flexió de gènere i s'adopten formes femenines: prouta, proutes.\nCal recordar, però, que aquestes formes flexionades, pròpies dels registres informals de certs parlars, no són adequades en els registres formals.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2345", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2345", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2346/2", "Darrera versió": "30.12.2014", "Títol": "expressions llatines (cursiva o rodona)\nmarcatge tipogràfic de llatinismes", "Categoria": "Convencions. Tipus de lletra i cometes", "Resposta": "Per tradició, s'aconsella escriure sempre en cursiva les expressions llatines, tant si es recullen en els diccionaris com si no. Així es manté una coherència en el tractament d'aquests modismes especials. Per exemple:\nLa bona organització és una condició sine qua non per garantir l'èxit del projecte.\nEm va explicar en què consistirà grosso modo.\nDesprés de la reunió ha canviat els titulars ipso facto.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2346", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2346", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2355/4", "Darrera versió": "29.05.2024", "Títol": "Pronoms de cortesia: el tractament de vós", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El tractament de vós es fa servir per adreçar-se a algú amb respecte. Aquest tractament, quan fa de subjecte, exigeix que el verb vagi en segona persona del plural, independentment de si el pronom hi apareix o no, i només s'aplica a referents en singular. Per exemple:\nNo us hi podeu quedar, vós, aquí.\nDemà us ho donaré a vós.\nEn frases en què hi ha un adjectiu o un participi que afecta aquest tractament, cal que concordi amb el referent del vós, ja sigui masculí o femení singular. Per exemple:\nEsteu preparat per marxar, vós?\nVós hi sereu molt benvinguda, a la inauguració de demà.\nCal tenir en compte que el pronom vós té com a formes relacionades el pronom us i el possessiu vostre, vostra. Per exemple:\nUs escriuran a vós\nVós em vau demanar que m'ocupés del vostre cas.\nTradicionalment, aquest tractament s'associa amb un grau de distanciament menor al del tractament de vostè: reflecteix respecte cordial i s'usa sobretot per adreçar-se a persones d'edat. Aquest ús ha experimentat un retrocés considerable, especialment en les àrees urbanes, en favor del tractament de vostè. No obstant això, en el llenguatge jurídic i administratiu i en la formulació d'instruccions, és habitual l'ús del tractament de vós, sovint sense el pronom vós explícit. Per exemple:\nEm plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.\nLlegiu les instruccions d'aquest medicament.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.2.2b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2355", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2355", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2365/4", "Darrera versió": "29.12.2022", "Títol": "Plural de Oscar ('premi')", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Si es fa referència a un sol premi, es fa servir el singular:\nHa guanyat un Oscar.\nAspira a guanyar l'Oscar al millor actor.\nEn canvi, si s'està parlant de més d'un premi o dels premis en general, es fa servir el plural:\nL'actriu de qui et parlo té quatre Oscars.\nEls Oscars se celebren a Los Angeles.\nQuan es fa referència als premis en general també hi ha la possibilitat d'anteposar el genèric premi al nom Oscar (aquí, en singular):\nAquesta nit se celebren els premis Oscar.\nConvé notar que el nom d'aquest premi s'escriu sense accent gràfic: Oscar, Oscars (i no Òscar, Òscars).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2365", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2365", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2368/6", "Darrera versió": "25.11.2025", "Títol": "fluit o fluït?\nfluïd o fluid?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "fluït, fluïda (participi de fluir)\nfluid, fluida (nom i adjectiu)\nLa forma fluït és el participi del verb fluir, i porta dièresi perquè el participi dels verbs que acaben en la terminació -ir precedida d'una vocal sempre en porten. Per exemple:\nLa lava ha fluït del volcà amb molta lentitud.\nLa conversa havia fluït animadament.\nEn canvi, la forma fluid pot funcionar com a adjectiu o com a substantiu i no porta dièresi perquè les vocals del grup ui formen diftong. Així, s'han de pronunciar amb un sol cop de veu (l'accent recau sobre la u). Per exemple:\nLa tinta és una substància fluida.\nTé un anglès molt fluid.\nAquest semestre estudiarem els fluids gasosos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2368", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2368", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2381/8", "Darrera versió": "26.11.2024", "Títol": "Apostrofació davant de símbols\nLectura de símbols", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Davant dels símbols, encara que generalment es llegeixin desplegats, no s'apostrofen ni els articles definits el i la ni la preposició de:\nEl H és un gas molt volàtil. ('l'hidrogen')\nLa peça contenia 30 cg de Au. ('d'or')\nEl projecte analitza la pronunciació de [e] en nord-occidental i en valencià. ('e tancada')\nNo obstant això, els símbols dels punts cardinals sí que s'apostrofen segons les regles ortogràfiques d'apostrofació: Tot seguit preneu el camí de l'E i no el del S.\nTambé és preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d'especialitat en què el primer element és un símbol el nom del qual comença per una vocal: l'a-retinol (llegit 'l'alfa-retinol'), l'L-dopamina 25 ('l'eladopamina').\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.1.2f)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2381", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2381", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2384/4", "Darrera versió": "16.03.2016", "Títol": "Apostrofació davant de cometes\nApostrofació davant de citacions, eslògans i col·leccions", "Categoria": "Ortografia; Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Els articles definits el i la i la preposició de s'apostrofen davant d'una paraula o fragment escrit entre cometes sempre que calgui segons les normes que regulen l'apostrofació. Així, per exemple, es fa servir l'apòstrof en casos com els següents:\nLes citacions:\nEl director va qualificar aquell fet d'\"únic\".\nEl conseller ha parlat d'\"el fracàs de la reforma laboral\".\nEls eslògans utilitzats com a títols de campanyes o activitats similars, que s'escriuen entre cometes i només amb la inicial del primer mot amb majúscula:\nAl web d'\"En català, també és de llei\" trobareu informació sobre l'ús del català en l'àmbit de la justícia.\nEls títols de col·leccions de llibres, de discos o de pel·lícules, que s'escriuen entre cometes i amb la inicial de tots els mots significatius amb majúscula. Si la denominació del títol de la col·lecció inclou l'article definit, aquest s'escriu amb majúscula i no es contreu amb la preposició de, sinó que s'apostrofa:\nEls llibres d'\"El Club de la Ciència\" combinen aventures i coneixement del medi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2384", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2384", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2385/5", "Darrera versió": "16.03.2016", "Títol": "Apostrofació davant d'enumeracions", "Categoria": "Ortografia; Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "En les enumeracions introduïdes per una partícula que s'ha d'apostrofar davant el primer mot de l'enumeració, es deixa aquesta partícula sense apostrofar:\nEl teatre musical pot ser de:\n— òpera\n— sarsuela\n— tragèdia\n— opereta\nNo obstant això, és preferible no deixar sols elements o partícules pertanyents als sintagmes o mots enumerats. Així, en l'exemple anterior seria preferible escriure:\nEl teatre musical pot ser dels gèneres següents:\n— òpera\n— sarsuela\n— tragèdia\n— opereta", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2385", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2385", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2399/17", "Darrera versió": "24.02.2026", "Títol": "Escriptura de sintagmes prefixats\nEscriptura de mots amb guionet prefixats", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Quan un prefix s'adjunta a una expressió lexicalitzada (primer ministre, cascos blaus, Segona Guerra Mundial, etc.) o a un mot que porta guionet (camí-raler, nord-americà, etc.), cal deixar un espai en blanc després del prefix. Per exemple:\nvice primer ministre\nex Unió Soviètica\nmanifestació anti cascos blaus\nl'ambient pre Segona Guerra Mundial\nactitud anti nord-americana\nex camí-raler\nAra bé, quan el prefix forma una unitat lèxica preexistent amb el primer component, el prefix s'escriu aglutinat, encara que el sintagma formi una expressió lexicalitzada. Aquest cas es produeix sobretot quan el prefix (especialment ex-, vice-, sots- i sub-) s'adjunta a sintagmes que designen un càrrec o professió i, per extensió, l'àmbit de les competències o l'oficina del càrrec. Per exemple:\nsubdirecció general (de subdirecció)\nsubdirectora general (de subdirectora)\nexsecretària general de Cultura (de exsecretària)\nvicepresident segon del Parlament (de vicepresident)\nTambé s'escriu el prefix aglutinat amb el primer element quan el sintagma no està lexicalitzat. En aquests casos el prefix només complementa el nom, i no els seus complements. Per exemple:\nexcompany de pis\nexprofessora de química\npostguerra nuclear\nprefinal de curs\npseudoestrella de cinema\nCom a excepció a aquests casos, si el primer component del sintagma no lexicalitzat no és el nom que fa de nucli del sintagma, el prefix s'escriu separat. Per exemple:\nanti males olors\nmega ben fet\nsúper bona persona\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.3b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2399", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2399", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2401/3", "Darrera versió": "08.07.2016", "Títol": "'fer el cagatió' o 'fer cagar el tió'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "fer cagar el tió\nPer designar la tradició nadalenca de picar un tronc i fingir que caga dolços i altres regals, l'expressió adequada és fer cagar el tió.\nA vegades es fa servir la forma aglutinada cagatió\nper referir-se a aquesta festa o, menys habitualment, al tronc. No obstant això, es tracta d'un substantiu no admès per la normativa i, per tant, s'aconsella de substituir-lo per altres formes. Per exemple:\nCada any fem cagar el tió. (i no Cada any fem el cagatió)\nLa festa del tió és una tradició molt nostra.\n(i no\nLa\nfesta del cagatió)\nVa clavar una bastonada al tió.\n(i no una bastonada al cagatió)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2401", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2401", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2402/8", "Darrera versió": "31.05.2024", "Títol": "Coincidència de dos guionets en un punt cardinal: est nord-est o est-nord-est?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "est-nord-est\nQuan coincideixen dos noms de punts cardinals i un d'aquests\nés compost, cal separar-los amb un guionet. Per exemple, si est apareix al costat de nord-est, cal\nescriure est-nord-est.\nLa barra inclinada, l'espai o\nqualsevol altre recurs per separar aquests elements no són adequats.\nPer tant, caldria escriure:\nnord-nord-est\nest-nord-est\nest-sud-est\nsud-sud-est\nsud-sud-oest\noest-sud-oest\noest-nord-oest\nnord-nord-oest\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.2j)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2402", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2402", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2408/6", "Darrera versió": "30.07.2024", "Títol": "Enumeració de compostos amb el segon element en comú: pre- i postoperatori, sub- i suprahepàtic", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i centreafricà (i no nord- i centreafricà), etc.\nDe manera excepcional, en els compostos formats a la manera culta i en els derivats en les coordinacions del tipus preoperatori i postoperatori, és acceptable truncar el primer element del compost i deixar-hi un guionet: pre- i postoperatori. Per exemple: homo- i heteronuclear o sub- i suprahepàtic. Cal tenir en compte, però, que es tracta d'un recurs estilístic que es fa servir en contextos molt específics, sobretot científics, i per tant cal restringir-lo a aquests àmbits.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.5)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2408", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2408", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2433/7", "Darrera versió": "19.07.2019", "Títol": "Guionet (signes de puntuació)", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, com el que es fa servir a final de ratlla quan cal separar un mot que no hi cap sencer. És més petit que la meitat del guió que s'usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs.\nA més dels usos habituals del guionet (per escriure certes paraules compostes, per separar mots a final de ratlla, etc.), aquest signe pot fer altres funcions:\n1. Uneix mots o sintagmes que tenen una relació entre ells, com ho fa una preposició i, de vegades, una conjunció. Quan hi ha un únic mot a banda i banda del guionet es pot deixar un espai fi i, si això no és possible tipogràficament, no s'hi ha de deixar cap espai. En canvi, si uneix elements formats per més d'un mot, se sol deixar un espai davant i darrere el guionet. Per exemple:\nrelació causa-efecte (relació entre la causa i l'efecte)\ntrajecte Sants - passeig de la Bonanova ('des de... fins a...')\ndistricte Horta-Guinardó ('Horta i Guinardó')\n2. Uneix dos o més nombres correlatius o que formen una unitat, sense espais a banda i banda, en els casos següents:\np. 23-53 (dues xifres correlatives)\ncurs 2010-2011 (anys correlatius o períodes de temps en general)\nC. Comte Borrell, 100-104", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2433", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2433", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2437/3", "Darrera versió": "19.07.2017", "Títol": "'a taula' o 'a la taula'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "a taula loc.\na la taula loc.\nAquesta expressió es construeix generalment sense article, a taula, especialment relacionada amb la idea de 'menjar' o 'àpat'. Per exemple:\nEl majordom no sabia servir a taula.\nAquell dia érem dotze a taula.\nA les tres vam seure a taula.\nCal no confondre aquest ús amb l'ús que indica mera localització, cas en què se sol fer servir l'article: a la taula. Per exemple:\nLes claus són a la taula.\nEl got ha deixat una marca a la taula.\nVa recolzar el colze a la taula.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2437", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2437", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2444/2", "Darrera versió": "23.07.2014", "Títol": "flexió de comptable administratiu", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "L'adjectiu compost comptable administratiu s'escriu\nseparat,  sense guionet i sense cap conjunció que uneixi un i altre\nformant. Quan s'ha de flexionar en gènere i nombre, ho fan els dos\nmembres que el componen. Per exemple: tècnic comptable\nadministratiu, gestió comptable administrativa, tractaments comptables administratius i tasques\ncomptables administratives.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2444", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2444", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2449/8", "Darrera versió": "31.05.2024", "Títol": "Escriptura de mots prefixats amb grafies especials: prefix + majúscula, xifra, símbol, cometes o cursiva\nex-Iugoslàvia, exIugoslàvia o ex Iugoslàvia?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Si un prefix va seguit d'un mot que comença amb majúscula, cal deixar un espai en blanc entre el prefix i aquest mot. Per exemple:\nanti OTAN\nex Iugoslàvia\nex URSS\nfluorescència anti Stokes\nl'Europa post Maastricht\npre Il·lustració\nAra bé, si el mot prefixat constitueix un nou nom propi, el prefix s'escriu aglutinat i la majúscula es trasllada a la inicial: Anticrist, Cisjordània, Prepirineus.\nTambé cal deixar un espai si el prefix va seguit d'una xifra, un símbol, cometes o cursiva. Per exemple:\nselecció sub 21\nglobulina anti D\nun ex \"hippy\"\nmanifestació anti skinheads\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2449", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2449", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2460/6", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "Com es diu colisionar en català?\ncol·lisionar o col·lidir?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb que cal fer servir per fer referència a dos cossos que topen és col·lidir o bé topar.\nEn català, no s'accepta la forma verbal col·lisionar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2460", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2460", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2494/5", "Darrera versió": "08.05.2025", "Títol": "siusplau, sisplau o si us plau?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió si us plau es fa servir per demanar alguna cosa amb cortesia i també per apel·lar amb educació a la bona voluntat d'algú. Es pot usar per adreçar-se a tothom, sigui quina sigui la persona a qui s'adreça l'emissor. Per exemple:\nTots plegats seguiu-me, si us plau. (vosaltres)\nSi us plau, Anna, deixa'm deu euros. (tu)\nLi demano si us plau que m'escolti. (vostè)\nSenyor Massó, espereu en aquesta sala, si us plau. (vós)\nCal tenir en compte que la normativa només preveu que aquesta expressió s'escrigui amb els components separats: si us plau. Ara bé, també és habitual trobar escrita la forma reduïda i aglutinada sisplau (no siusplau), sobretot en contextos menys formals.\nFinalment, malgrat que també és possible construir aquesta expressió de cortesia amb un pronom diferent de us, com ara si et plau, si li plau o si els plau, segons el destinatari, aquesta construcció és més marcada estilísticament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2494", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2494", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2495/7", "Darrera versió": "14.04.2023", "Títol": "Diminutiu de déu-n'hi-do: déu n'hi doret, deunidoret o déu-n'hi-doret?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "L'expressió déu-n'hi-do s'escriu amb guionets i la forma diminutiva, déu-n'hi-doret, també. Totes dues es fan servir amb el significat de 'suficientment, bastant' i també en exclamacions ponderatives o emfàtiques per expressar la importància d'una cosa o l'admiració que produeix. Per exemple:\nDéu-n'hi-do, com pesa aquest cistell!\nQue bé que toca el violí la teva filla, déu-n'hi-doret!\nAquestes expressions no s'escriuen, per tant, sense guionets (déu n'hi do, déu n'hi doret) ni tampoc aglutinades (deunidó, deunidoret).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.4.2 i 34.7.2b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2495", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2495", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2498/3", "Darrera versió": "06.03.2020", "Títol": "Elisions en el discurs oral: ús de l'apòstrof\n'nem (anem), 'nar (anar), 'viam (aviam)", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "En el llenguatge oral, especialment quan el registre és col·loquial, sovint s'elideixen una o més lletres d'algunes paraules. Per marcar aquestes elisions en textos escrits que reprodueixen la llengua oral, es fa servir l'apòstrof. Per exemple:\nVa, 'nem a dormir, que demà no ens aguantarem!\nHi va 'ver un merder de por.\n—Com anem? —'Nar fent.\nSi t'estàs tanta estona cap per 'vall, et pujarà la sang al cap.\nMarcel, 'pera't, que m'he descuidat una cosa.\nSempre et fiques on no et demanen, 'viam si en sortiràs malparat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2498", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2498", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2524/12", "Darrera versió": "11.06.2026", "Títol": "Duplicació pronominal del complement indirecte de tercera persona\nVa agradar molt a l'Andreu o Li va agradar molt a l'Andreu?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades, un complement indirecte de tercera persona (singular o plural) es pot trobar a la mateixa oració en forma d'un sintagma introduït per la preposició a i també duplicat per un pronom (li o els).\nQuan passa això, cal distingir dos casos diferents:\n1. Si un verb porta un complement directe i un complement indirecte, en els registres formals cal evitar la duplicació amb el pronom, per bé que en els registres informals pot haver-hi tendència a fer-la en alguns casos. Per exemple:\nLa Núria li va enviar un regal d'aniversari al seu pare (registres informals).\nLa Núria va enviar un regal d'aniversari al seu pare.\nCal recordar que, en el cas que el complement indirecte aparegui dislocat, en tots els registres hi apareix obligatòriament el pronom de represa. Per exemple:\nAl seu pare la Núria li va enviar un regal d'aniversari.\n2. Si un verb porta només el complement indirecte, el més habitual en tots els registres és que hi hagi duplicació pronominal, perquè sense el pronom la construcció pot resultar forçada. És el que passa en el cas dels verbs psicològics (agradar, molestar, preocupar, etc.), dels que expressen necessitat o obligació (tocar, caldre o fer falta) i dels verbs del tipus acudir-se, succeir, ocórrer, passar, semblar o parèixer. Per exemple:\nAquest conte li va agradar molt a l'Andreu.\nAquest any li tocarà a l'Aleix ser delegat.\nAixò no obstant, quan el complement indirecte conté el mot tothom o un indefinit com algú, ningú o qualsevol, és més habitual l'absència del pronom. Per exemple:\nAquest conte agrada a tothom.\nCom en els casos de l'apartat anterior, el pronom de represa apareix obligatòriament quan el complement indirecte està dislocat a l'esquerra (que és la construcció més habitual amb aquest tipus de verbs), o bé a la dreta. Per exemple:\nA l'Andreu li va agradar molt aquest conte.\nAquest any li tocarà ser delegat, a l'Aleix.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.6, punts 1, 3 i 4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2524", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2524", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2541/4", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "ajuda o ajut?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Tant amb el sentit d''acció d'ajudar' com amb el d''allò que serveix per a ajudar' es poden utilitzar indistintament els noms ajut i ajuda. Així doncs, es pot dir:\nEl vostre ajut és necessari.\nAmb l'ajut de l'esquema fes un dibuix.\no bé:\nLa vostra ajuda és necessària.\nAmb l'ajuda de l'esquema fes un dibuix.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2541", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2541", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2581/3", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "inscribible o inscriptible?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'adjectiu que fa referència a una cosa que pot ser inscrita és inscriptible, no pas inscribible.\nAixí, no s'ha de dir Garanties inscribibles en el registre de la propietat intel·lectual, sinó que cal dir Garanties inscriptibles en el registre de la propietat intel·lectual.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2581", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2581", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2598/4", "Darrera versió": "26.08.2022", "Títol": "Com es diu sentar las bases o sentar un precedente en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb sentar, que se sol fer servir seguit d'un nom del tipus bases, condicions, hipòtesi, precedent, premisses, principis, teoria, tesis, etc., no existeix en català. Cal fer servir el verb assentar, que significa 'establir els fonaments d'alguna cosa'. Per exemple:\nL'objectiu de la reunió era assentar les bases de l'associació.\nLa sentència que va dictar el tribunal va assentar un precedent.\nLa trobada va servir per assentar les condicions d'aquell contracte.\nAmb el mateix significat, i segons el context, també es poden fer servir altres verbs, com ara: consolidar, establir, fixar, posar, etc. Per exemple:\nEl director ha anunciat que la seva prioritat és posar les bases del nou sistema de comunicació.\nAbans de continuar cal establir els principis bàsics del grup.\nLa junta va fixar les condicions que havien de permetre dur a terme les obres de l'edifici.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2598", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2598", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2603/4", "Darrera versió": "26.08.2022", "Títol": "Com es diu pasarse ('extralimitar-se') en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'ús pronominal del verb passar, amb el significat d''extralimitar-se', malgrat que és àmpliament usat, sobretot en contextos col·loquials, no està previst per la normativa.\nAmb aquest significat, es poden usar expressions com ara: fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de taca d'oli, pixar fora de test, etc. Per exemple:\nNo creus que n'has fet un gra massa?\nEl professor va passar de la ratlla amb l'esbroncada!\nAixò ja passa de taca d'oli, no toleraré aquest comportament!\nLa cosa ja passava de mida i vam haver de prendre una decisió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2603", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2603", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2604/4", "Darrera versió": "01.12.2022", "Títol": "punter, puntera", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Un dels significats de l'adjectiu punter, puntera és 'capdavanter'. Així, es pot dir:\nÉs una tècnica puntera per tractar la sequedat ocular.\nEs considera una empresa puntera en el desenvolupament de programari per a l'àmbit mèdic.\nL'adjectiu punta, tot i que té un ús generalitzat amb aquest mateix significat, no és normatiu  i, per tant, no hauria de substituir les formes cadpavanter, capdavantera; avançat, avançada; destacat, destacada; punter, puntera; d'avantguarda, de primera fila, etc., segons el cas. Per exemple:\ntecnologia capdavantera o avançada\nEs considera la universitat d'avantguarda de Catalunya.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2604", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2604", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2611/3", "Darrera versió": "24.10.2019", "Títol": "televisió escombraria, televisió escombraries o televisió porqueria?\nCom es diu telebasura, comida basura, trabajo basura, contrato basura en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals", "Resposta": "televisió porqueria (o teleporqueria), menjar porqueria, feina porqueria, contracte porqueria\nLa paraula porqueria es fa servir en sentit figurat per formar certs termes amb aquest significat: 'que es considera de mala qualitat, mal fet o de poc valor'. Per exemple: menjar porqueria, feina porqueria, contracte porqueria.\nUn cas molt habitual d'aquest fenomen és l'expressió televisió porqueria, que designa el gènere televisiu en què es vol atreure un públic ampli fent objecte d'espectacle la vida privada dels participants o explotant el gust per la violència, els escàndols o la grolleria. En aquest cas, com a sinònim també es pot fer servir la forma teleporqueria, i en registres formals, infratelevisió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2611", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2611", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2617/3", "Darrera versió": "26.08.2022", "Títol": "Com es diu echar un polvo en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a l'acte sexual, en català hi ha moltes expressions diferents, que cal usar segons el grau de formalitat o col·loquialitat del context: embolicar-se, anar-se'n al llit, muntar-s'ho, fer-ho amb algú, sucar, fotre un clau, cardar, follar, etc. Per exemple:\nAl final de la festa es van embolicar.\nJa veig que aquesta nit no sucaré.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2617", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2617", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2622/3", "Darrera versió": "06.04.2018", "Títol": "palmar-la", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió palmar-la significa 'cessar de viure'. Per exemple: Si no et cuides, la palmaràs.\nCal tenir en compte, però, que aquesta expressió pertany a un registre col·loquial de la llengua i, per tant, cal restringir-ne l'ús a aquest àmbit.\nAltres expressions amb aquest significat i també d'un registre col·loquial són: anar a sopar amb Sant Pere, anar al canyet, anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre món, anar al clot (o al sot), batre (o estirar) les pernes, crebar, dinyar-la, estirar els peus, fer la clucaina, fer l'ànec, petar, quedar-s'hi, rebentar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2622", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2622", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2640/6", "Darrera versió": "19.03.2024", "Títol": "Com es diu poner la radio, poner la televisión en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per indicar el sentit de 'fer l'operació necessària perquè alguna cosa funcioni', es poden fer servir els verbs engegar o posar en marxa. Per exemple:\nQuan jo miri la televisió, no engeguis la ràdio. (i no ...no posis la ràdio.)\nPosa en marxa la calefacció quan arribis a casa. (i no Posa la calefacció.)\nAmb certs aparells i mecanismes, i també quan es parla d'un motor, també és possible fer servir encendre. Per exemple:\nEncén el televisor, que fan les notícies.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2640", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2640", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2647/4", "Darrera versió": "27.11.2019", "Títol": "Com es diu 'arrear' ('apallissar') en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Hi ha diverses opcions en català per traduir el verb arrear quan significa 'donar un cop, una empenta, etc.'. Es poden fer servir verbs com ara pegar, repartir, fotre, clavar, endinyar, etzibar, plantar o ventar, acompanyats d'un complement com una bufetada, un cop o una puntada de peu. Per exemple:\nNo t'hi acostis perquè reparteix hòsties.\nEt fotré una plantofada que et tombaré.\nLi va clavar un cop de puny tan fort que va quedar inconscient.\nLi vaig etzibar una puntada de peu.\nTambé es poden fer servir verbs com apallissar o atonyinar, acompanyats d'un complement animat. Per exemple:\nVa atonyinar el gos perquè s'havia menjat el pernil.\nEn aquella pel·lícula es veia com apallissaven un noi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2647", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2647", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2650/3", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Es pot dir carregar-se (algú) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió carregar-se (algú) és adequada en un registre col·loquial per indicar el significat de 'matar algú'. Per exemple:\nHòstia, s'han carregat els ostatges!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2650", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2650", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2651/3", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Es pot dir liquidar (algú) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió liquidar (algú) és adequada en un registre col·loquial per indicar el significat de 'matar algú'. Per exemple:\nEs veu que els membres de la banda van liquidar un dels fundadors perquè sospitaven que els havia delatat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2651", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2651", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2658/3", "Darrera versió": "24.07.2015", "Títol": "okupa o ocupa?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "ocupa\nLa denominació ocupa s'ha adaptat en català (amb una c) per designar la persona que ocupa un habitatge o un local deshabitat sense el consentiment del propietari.\nTambé s'utilitza aquesta forma, com a adjectiu, per fer referència a tot allò relatiu o pertanyent als ocupes. Per exemple:\nEls ocupes viuen al pis de dalt.\nEl moviment ocupa de la ciutat ha iniciat un nou projecte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2658", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2658", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2683/3", "Darrera versió": "12.02.2024", "Títol": "Pronúncia de vídeo i estéreo", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En la majoria de parlars orientals, en posició àtona, el sistema vocàlic es redueix a tres vocals: vocal neutra, [i] i [u]. Ara bé, en alguns casos concrets no hi ha reducció vocàlica o aquesta reducció no es produeix de manera general.\nUn d'aquests casos és la terminació -eo dels mots vídeo i estéreo (o estèreo), que generalment no es neutralitzen.\nTambé se solen mantenir sense neutralitzar els derivats d'aquests mots, com ara videojoc o estereoscopi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2683", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2683", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2684/5", "Darrera versió": "15.03.2024", "Títol": "Com es pronuncia cent anys?\nCom es pronuncia sant Antoni?", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En construccions més o menys fixades com ara cent anys, sant Andreu o sant Antoni, malgrat que en els registres informals de vegades s'elideix la t final del primer mot, en els registres formals és preferible pronunciar aquesta t.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2684", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2684", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2696/6", "Darrera versió": "12.02.2026", "Títol": "Marraqueix o Marràqueix?, Helsinki o Hèlsinki?\nDesplaçament accentual en topònims", "Categoria": "Fonètica i prosòdia; Toponímia", "Resposta": "Hi ha topònims problemàtics pel que fa a la pronúncia en català. Per exemple:\nMots aguts que de vegades es pronuncien, erròniament, plans o esdrúixols: Tibet, Salzburg, Everest, Katmandú, Carpats...Mots plans que de vegades es pronuncien, erròniament, aguts: Efes, Marràqueix, Honolulu, Sebastòpol, Eufrates... També és pla Ucraïna, amb la vocal tònica a la i tal com marca la dièresi, que se sol pronunciar erròniament Ucrània. Mots esdrúixols que de vegades es pronuncien, erròniament, plans o aguts: Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Míkonos, Úmbria...\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (5.2.1.1) i Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2696", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2696", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2712/4", "Darrera versió": "30.06.2017", "Títol": "Com es diu 'a lo grande', 'por todo lo alto' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es poden fer servir les expressions sense estar-se de res, amb tota mena de luxes, de primera o en gran, entre altres, per expressar que alguna cosa es fa amb magnificència o en grans proporcions. Per exemple:\nVan fer un casament amb tota mena de luxes.\nEls agrada fer les coses en gran.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2712", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2712", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2714/3", "Darrera versió": "15.03.2022", "Títol": "Com es diu quedarse tan ancho en català?\nEs pot dir quedar-se tan ample en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català, per expressar que algú no s'amoïna davant d'una\ncircumstància concreta, es fan servir les expressions quedar-se tan ample (o quedar tan ample), quedar-se tan\ntranquil (o quedar tan tranquil), estar tan tranquil. Per exemple: Aquest\nnoi no s'immuta per res: quan li vaig dir que ens havien apujat el\nlloguer, es va quedar tan ample.\nSegons els\ncontextos, pot ser preferible utilitzar l'expressió viure tranquil. Per\nexemple: Contracti els nostres serveis... i visqui tranquil!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2714", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2714", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2715/5", "Darrera versió": "24.04.2024", "Títol": "Es pot dir a no trigar molt en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, algunes expressions que signifiquen 'd'aquí a un període de temps breu' poden ser, entre altres, aviat, properament, sense trigar gaire, a tot tardar, com a molt tard, al més tard, segons el context. Per exemple:\nConfiem que aviat publicaran el segon volum del llibre.\nM'hauries d'entregar el treball com a molt tard dimecres.\nEn canvi, no és adequada l'expressió a no trigar molt, que és un calc del castellà.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2715", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2715", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2719/3", "Darrera versió": "14.09.2017", "Títol": "'a aquestes altures' o 'a aquestes alçades'?\na hores d'ara", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució a hores d'ara es fa servir en català per dir 'en aquests moments'.\nPer exemple:\nJa és fosc. A hores d'ara, ja deuen haver arribat al refugi.\nA hores d'ara, hauríem de prendre una decisió per tirar endavant el projecte.\nLes locucions a aquestes alçades o a aquestes altures\ntenen molt d'ús en català per indicar 'arribats a tal punt', 'en aquest moment tan avançat'.\nPer exemple:\nA veure si a aquestes alçades m'hauràs de donar lliçons de com he d'actuar. Ja soc grandeta!\nSegons el context, aquestes expressions es poden fer servir com a sinònimes de la locució a hores d'ara. Cal tenir en compte, però, que tenen un matís de significat diferent.\nAltres expressions que es poden usar, segons el context, són en aquest punt\no\ntan avançat com és... Per exemple:\nTan avançat com és el curs, i encara no us han ensenyat a multiplicar?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2719", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2719", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2721/4", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "Com es diu de buenas a primeras en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, podem expressar la construcció castellana de buenas a primeras de maneres molt diverses, depenent del significat.\n1. Quan equival a bruscament: de sobte, tot d'un plegat, de cop i volta, tot d'una, en primer lloc, d'entrada... Per exemple:\nEstàvem parlant i, de sobte, es va sentir un crit.\n2. Quan equival a a primera vista: de primer moment, abans de tot, primer que res, d'entrada, d'antuvi (o de bell antuvi), primer de tot, de primer cop d'ull... Per exemple:\nAixí d'entrada no m'ha semblat especialment atractiu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2721", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2721", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2722/3", "Darrera versió": "23.06.2017", "Títol": "Com es diu 'lo bueno, si breve, dos veces bueno' en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys; Sintaxi", "Resposta": "poques paraules i ben dites\ncom més curt millor\nL'expressió lo bueno, si breve, dos veces bueno es pot traduir al català per poques paraules i ben dites, o bé, com més curt millor.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2722", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2722", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2725/4", "Darrera versió": "28.06.2017", "Títol": "Com es diu 'para lo bueno y para lo malo' en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys; Sintaxi", "Resposta": "En català es poden fer servir les expressions a les verdes i a les madures, en la prosperitat i en l'adversitat, per a les coses bones i per a les coses dolentes, entre altres, per indicar que s'accepta tant la part positiva com la part negativa d'una cosa. Per exemple:\nSempre estarem junts, en la prosperitat i en l'adversitat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2725", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2725", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2727/2", "Darrera versió": "15.09.2008", "Títol": "cerrarse en banda\ntancar-se a la banda\ntancar-se en banda", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió cerrarse en banda en català equival a tancar-se a la banda o tancar-se en banda (variant formal), i significa 'entossudir-se, obstinar-se, no deixar-se convèncer'. Per exemple, podem dir: En Joan es va tancar a la banda i no ens va voler escoltar. Altres frases fetes per expressar el mateix significat són: ficar el cap al cove, ficar el cap a l'olla, posar-se de cul a la paret.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2727", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2727", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2728/3", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "entrar en calor", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per expressar l'acció d'anar-se escalfant una cosa que era\nfreda, en català es pot dir entrar en calentor, entrar en calor o\nrefer-se. Per exemple:\nTenia molt fred, però al costat de l'estufa\nhe entrat en calentor.\nTenia molt fred, però al costat de l'estufa he entrat en calor.\nTenia molt fred, però al costat de l'estufa m'he refet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2728", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2728", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2734/2", "Darrera versió": "20.04.2011", "Títol": "Com es diu cuesta de enero en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a les dificultats econòmiques que es passen durant el mes de gener a causa de les despeses extraordinàries de les festes de Nadal, es pot fer servir una denominació descriptiva com les que es proposen a continuació:\ncosta de gener\npujada de gener\ngener costerut\nvaques magres de gener\npatacada de gener\ngarrotada de gener\nclatellada de gener\nEn castellà, la denominació equivalent és cuesta de enero.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2734", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2734", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2736/6", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "Com es diu conocer de oídas en català?\nEs pot dir conèixer d'oïda en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió castellana conocer de oídas es fa servir per indicar que es coneix algú només per haver-ne sentit parlar però no pas per experiència personal. Per expressar aquest significat, en català es poden fer servir les construccions següents: conèixer de nom, conèixer per referències, haver-ne sentit (a) parlar. Per exemple:\nNomés el conec de nom, no et sé dir si és competent.\n—Coneixes la nova directora de comunicació?\n—Només per referències, perquè havia treballat amb un conegut meu.\nEncara no l'he vist mai, però n'he sentit a parlar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2736", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2736", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2740/5", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "causar furor", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Tot i que els diccionaris només recullen l'expressió fer furor en el sentit de tenir èxit o suscitar entusiasme, també es pot dir causar furor, al costat de les expressions causar sensació o fer sensació per designar el mateix concepte.\nAltres expressions relacionades amb el fet de tenir fama o èxit són fer fortuna, fer crit, fer cop (o donar el cop). Aquesta última s'aplica només a persones.\nExemples:\nLa cançó que ahir va presentar per televisió va fer furor.\nHi ha moltes coses que arriben a fer crit i després passen de moda.\nEl model que va presentar aquella marca de roba va donar el cop.\nHi ha altres expressions que s'utilitzen en el sentit de fer parlar o parlar-ne tothom i que es poden aplicar al concepte anterior d'èxit o fama, però no necessàriament. Exemples: fer soroll, fer forrolla, estar en voga, fer època, fer tro una cosa, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2740", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2740", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2741/3", "Darrera versió": "30.11.2016", "Títol": "Com es diu '¿quién da más?' (subhasta) en català?\nCom es diu '¿alguien da más?' (subhasta) en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "qui en dona més?\nalgú en dona més?\nEn una subhasta, per demanar si hi ha cap persona que vulgui oferir més diners per un producte, es poden fer servir les expressions qui en dona més? o algú en dona més? Per exemple:\n—El preu de sortida són cent euros. Qui en dona més?\n—Algú en dona més? Queda adjudicat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2741", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2741", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2742/6", "Darrera versió": "18.05.2023", "Títol": "Usos del quantificador gaire\nNo té gaire gana o No té molta gana?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El quantificador gaire es fa servir en oracions negatives (amb l'adverbi no o la preposició sense), interrogatives i condicionals, i significa 'molt'. Aquest mot té dues formes de plural: gaires i gaire. En plural, generalment s'usa gaires, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma invariable. Per exemple:\nNo té gaire gana i ha menjat poc.\nFa gaire estona que t'esperes?\nSi dinem gaire tard, no tindrem temps d'anar al cinema a la tarda.\nLa reunió ha acabat sense gaires/gaire conclusions clares.\nEn determinats parlars, com el valencià i el tortosí, el quantificador gaire ha perdut vitalitat i en aquests contextos es fa servir el quantificador molt. Per exemple:\nNo té molta gana i ha menjat poc.\nEn certs contextos, gaire pot alternar amb massa, tot i que només massa significa 'en excés'. Per exemple:\nSi t'hi acostes gaire cauràs.\nSi t'hi acostes massa cauràs.\nEl quantificador gaire també forma part de l'expressió gaire res, que significa 'poca cosa'. Per exemple:\nTenia terres, però no valien gaire res.\n—Què has fet durant tota la tarda? —No gaire res.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (20.6.1a i 35.4.1.1d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2742", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2742", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2743/3", "Darrera versió": "17.04.2015", "Títol": "Com es diu darse a la fuga en català?\nfugir, escapar-se, evadir-se, etc.", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "fugir\nescapar-se\nevadir-se\nLes formes catalanes equivalents a l'expressió castellana darse a la fuga són fugir, escapar-se, evadir-se, escapolir-se, etc., segons el context.\nLa policia no sap com han fugit els tres presos, La policia no sap com s'han escapat els tres presos, etc.\nConvé notar que, tot i que no és una forma normativa, també s'usa el verb fugar-se:\nLa policia no sap com s'han fugat els tres presos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2743", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2743", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2744/4", "Darrera versió": "09.10.2025", "Títol": "Com es diu nada más lejos de en català?\nEs pot dir res més lluny de en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió res més lluny de indica que no succeeix el que s'expressa, sinó que s'esdevé una cosa ben diferent. Per exemple:\nCorre el rumor que l'empresa fa fallida; res més lluny de la realitat.\nEm va explicar com s'havien d'ordenar els arxius. Res més lluny de com s'havia de fer realment.\nAixò, t'ha dit? Res més lluny de la veritat, és un mentider!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2744", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2744", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2745/5", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "Com es diu dejar a deber, quedar a deber en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les expressions castellanes dejar a deber i quedar a deber, que indiquen que algú té pendent de pagar alguna cosa, en català equivalen a quedar a deure. Per exemple:\nHem quedat a deure cinquanta euros a la pastisseria.\nVa marxar sense avisar i va quedar a deure un mes de lloguer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2745", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2745", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2747/4", "Darrera versió": "21.11.2018", "Títol": "Com es diu 'ir a por todas' en català?\n'anar a per totes' o 'anar a totes'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per indicar que algú va fins al límit de les seves possibilitats amb la finalitat d'aconseguir un objectiu, es pot fer servir l'expressió a totes. En canvi, no és adequada la construcció a per totes. Per exemple:\nSi anem a totes no hi haurà qui ens guanyi.\nAquest equip m'agrada perquè els jugadors sempre surten a totes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2747", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2747", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2749/6", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "Com es diu dejar que desear en català?\nEs pot dir deixar a desitjar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió castellana dejar que desear, que es fa servir per indicar que alguna cosa no té les qualitats requerides, equival en català a deixar a desitjar. Es pot intensificar amb els quantificadors bastant, força, molt, etc., després del verb deixar. Per exemple:\nAquest treball deixa molt a desitjar.\nAltres maneres d'expressar un significat semblant són: ser imperfecte, ser defectuós, ser mediocre, ser fluix, etc., segons el context.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2749", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2749", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2750/9", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "Com es diu dar gusto ('ser satisfactori') en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió castellana dar gusto, que fa referència a la satisfacció que ens causa una cosa o una situació, en català s'expressa amb les construccions següents: donar gust, ser mitja vida, ser una delícia, ser una benedicció, així sí que...!, fer goig, donar bo, etc. Per exemple:\nDona gust d'anar a passejar.\nPrendre el sol a la primavera és mitja vida.\nÉs una delícia veure com juga aquest equip.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2750", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2750", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2752/7", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "Com es diu darse el gusto en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió castellana darse el gusto, que fa referència a permetre's la satisfacció de fer alguna cosa, en català s'expressa amb les construccions següents: donar-se el gust, fer un extra, permetre's el luxe, etc. Per exemple:\nM'he donat el gust de menjar quatre panellets.\nAquestes festes farem un extra i anirem a esquiar.\nAhir es van permetre el luxe d'anar a l'òpera.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2752", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2752", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2755/7", "Darrera versió": "16.03.2022", "Títol": "Com es diu no faltaba más o (no) faltaría más en català?\nEs pot dir només faltaria en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana no faltaba más té dos significats, que són oposats.\n1. Es pot fer servir per expressar disconformitat, rebuig o contrarietat amb el que s'acaba de dir, de manera emfàtica. En aquest cas, en català, algunes expressions equivalents són: només caldria, només faltaria, no caldria sinó!... Per exemple:\nA sobre li has de signar el paper? Només caldria!\nI a més, vol que li demani perdó, només faltaria!\n2. Es pot fer servir per expressar, també amb sentit emfàtic, la conformitat o assentiment amb el que s'acaba de dir. En català, algunes expressions equivalents són: oi; oh, i tant; és clar que sí; i tant que sí; naturalment; evidentment; per descomptat; només faltaria... Per exemple:\n—Pots abaixar la persiana una mica? —Només faltaria.\n—Podeu parlar més fluix? —És clar que sí!\nEn algun cas, l'expressió només faltaria es fa servir més aviat per treure importància a un agraïment. Per exemple:\n—Gràcies pel cafè, Maria Rosa. —Només faltaria!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2755", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2755", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2756/8", "Darrera versió": "03.06.2022", "Títol": "Com es diu tirar la toalla (sentit figurat) en català?\nEs pot dir tirar la tovallola (sentit figurat) en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió tirar la tovallola té el significat de 'donar-se per vençut en una empresa'. Per exemple:\nDesprés de quatre anys d'estudiar per jutge intensament, va tirar la tovallola i no es va presentar a les oposicions.\nAltres expressions que es poden fer servir en un sentit similar, segons el context, són: deixar estar (alguna cosa), plegar veles, deixar per impossible, estripar les cartes, rendir-se, donar-se, etc. Per exemple:\nNo cal que hi dediquis més temps, deixa-ho estar.\nVan intentar remuntar l'empresa, però al final van plegar veles.\nVa suspendre sis vegades l'examen de teòrica i ho va deixar per impossible.\nQuan van començar a veure que no se'n sortirien, van estripar les cartes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2756", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2756", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2768/9", "Darrera versió": "12.06.2024", "Títol": "oh, i tant; naturalment; per descomptat; evidentment\nExpressions d'afirmació", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'exclamació i tant equival a 'evidentment, naturalment'. Molt sovint, però, per reforçar una afirmació s'afegeix davant d'aquesta exclamació la interjecció oh. Així, es forma l'expressió oh, i tant (els dos formants se solen separar amb una coma). Per exemple:\nOh, i tant, que vindrà! Que no el coneixes?\nParal·lelament, també es pot reforçar l'afirmació amb la interjecció oi, que equival a 'sí' i que és pròpia de determinades zones del domini lingüístic: oi, i tant.\nAquestes dues formes són preferibles a la forma reduïda oi tant, tot i que també es documenta.\nD'altra banda, hi ha altres maneres d'expressar una afirmació, com ara naturalment, evidentment o per descomptat.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (34.3.1.3 i 35.2.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2768", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2768", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2769/5", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "Com es diu coger de la mano en català?\nEs pot dir agafar de la mà en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió agafar de la mà (o de les mans, per la mà o per les mans) fa referència a subjectar, fer-se seva la mà d'algú amb la pròpia mà. Per exemple:\nPassejaven agafats de la mà.\nEn Pep i la Maria es van agafar de les mans.\nAnaven agafats per la mà.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2769", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2769", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2770/2", "Darrera versió": "15.10.2008", "Títol": "perdre els papers", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió perdre els papers significa 'perdre el control de la situació'. Per exemple: Davant del caos va perdre els papers i es va posar a cridar.\nHi ha també altres expressions amb el mateix significat: perdre els estreps, sortir de mare, perdre el món de vista, sortir de test, perdre el bel, perdre el control, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2770", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2770", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2771/8", "Darrera versió": "29.02.2024", "Títol": "Com es diu estar hecho polvo en català?\nEs pot dir estar fet pols en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana estar hecho polvo, que s'usa en el llenguatge col·loquial, vol dir estar abatut físicament (per manca de salut, cansament, etc.),\nperò també vol dir estar abatut moralment (a causa de les preocupacions,\nles adversitats, etc.).\nEn català, per fer referència a l'estat d'abatiment físic es pot fer servir alguna de les expressions següents:\nestar baldat / baldada\nestar fet / feta xixines\nestar (o quedar) fet / feta pols\nestar fet / feta caldo\nestar fet / feta una coca\nno poder amb la seva ànima\nPer exemple:\nDesprés de pujar al Pedraforca, vaig quedar baldada.\nQuan en Gerard va sortir de l'hospital estava fet xixines.\nLa Clàudia fa dos dies que no dorm i està feta pols.\nEn sentit figurat, per expressar que algú està abatut moralment es pot fer servir alguna de les expressions següents:\nestar desfet / desfeta\nestar fet / feta una coca\ntocar fons\ndeixar (o estar, quedar) fet / feta pols\nno poder amb la seva ànima\nPer exemple:\nDesprés de l'accident dels seus pares estava desfeta.\nEl desnonament del seu veí el va deixar fet pols.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2771", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2771", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2775/4", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "posar-se a la pell d'algú (sentit figurat)", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Per expressar que algú es posa en les circumstàncies d'algú altre, que\nhi té una actitud empàtica, en català es poden fer servir les frases fetes posar-se (o estar o ser) a la pell d'algú, posar-se (o estar o ser) en la pell d'algú, ficar-se dins la pell d'algú. Per exemple:\nAl Sergi se li ha incendiat el pis. No voldria estar en la seva pell!\nSi jo fos a la teva pell, em moriria de vergonya.\nSi em fiqués dins la teva pell, jo tocaria el dos a l'acte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2775", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2775", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2777/3", "Darrera versió": "04.03.2013", "Títol": "Com es diu No va más (apostes) en català?\nCom es diu Rien ne va plus (apostes) en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Prou apostes\nS'han acabat les apostes\nNo hi van més apostes\nL'expressió No va más (en francès, Rien ne va plus), que fan servir els crupiers als casinos per anunciar als jugadors que ja no s'accepten més apostes abans de fer rodar la ruleta, en català té els equivalents següents:\nProu apostes.\nS'han acabat les apostes.\nNo hi van més apostes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2777", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2777", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2779/6", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Es pot dir paraules majors en català?\nCom es diu palabras mayores en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana palabras mayores es fa servir per destacar la importància d'una cosa. Per expressar aquest significat, en català existeixen les expressions següents, segons el context: paraules importants, paraules amb prestigi, paraules que deixen empremta, ser cosa de gran cas, ser cosa de gran fet, ser més seriós que no semblava. Per exemple:\nEl que ha dit avui l'alcaldessa són paraules importants.\nLa picabaralla sobre els pressupostos és més seriosa que no semblava.\nQuan aquesta expressió fa referència a insults o ofenses, en català es pot dir paraules gruixudes o paraules grosses. Per exemple: En la discussió van acabar intercanviant paraules gruixudes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2779", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2779", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2780/2", "Darrera versió": "25.04.2016", "Títol": "fer una porra\n'porra' ('aposta')", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En un registre col·loquial, la forma porra es fa servir per anomenar l'aposta entre un grup de persones en què la persona que l'encerta s'emporta tots els diners apostats pels participants. Per exemple:\nNo vaig encertar la porra que vam fer al bar.\nT'animes a fer una porra? Segur que guanyo!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2780", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2780", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2781/3", "Darrera versió": "25.03.2022", "Títol": "per postres (figurat)\nCom es diu para postre en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La construcció per postres és adequada en sentit figurat per expressar 'a més' o 'a sobre', com a extensió de significat del sentit original. Per exemple:\nLi van robar la bossa i, per postres, va caure i es va torçar el turmell.\nPer postres, ha perdut el paraigua i no porta la jaqueta amb caputxa.\nAltres expressions amb un sentit equivalent són: a més a més, per acabar-ho d'adobar, per si no n'hi hagués prou, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2781", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2781", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2782/4", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "Com es diu salir al paso en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió sortir al pas té diversos significats. D'una banda, vol dir anar a trobar algú. Per exemple:\nNecessitava comentar un tema amb el director i per això li vaig sortir al pas quan ell entrava a l'oficina.\nD'altra banda, en sentit figurat, també vol dir interposar-se en el camí d'algú o en el curs d'un afer. Per exemple:\nEl president del partit haurà de sortir al pas de tots aquests comentaris i desmentir-los.\nAmb aquest significat, també es poden fer servir altres sinònims, com ara aturar, interrompre, interceptar, parar, interposar-se.\nFinalment, aquesta expressió també vol dir sortir-se'n, és a dir, sortir airós d'una dificultat. Per exemple:\nL'empresa ha sortit al pas de la forta crisi per la qual estava passant.\nAmb aquest significat, hi ha altres expressions possibles segons el context: caure de potes com els gats, fer la viu-viu, passar la maroma.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2782", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2782", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2786/3", "Darrera versió": "23.03.2022", "Títol": "Es pot dir pel seu propi peu en català?\nCom es diu por su propio pie en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Per expressar que algú arriba a un lloc caminant, hi ha les expressions a peu o bé caminant. Per exemple:\nAlguns excursionistes aniran a peu / caminant a l'ermita, mentre que d'altres aniran en cotxe.\nSi el trajecte és curt, preferim anar-hi a peu / caminant.\nPel que fa a l'expressió pel (seu) propi peu, convé restringir-la a casos en què es vulgui emfasitzar la dificultat o l'esforç de qui fa l'acció. Per exemple:\nEl pelegrí està esgotat, malgrat els esforços no aconsegueix arribar a la catedral pel seu propi peu.\nDesprés de l'accident, va poder baixar del cotxe pel seu propi peu, sense l'ajuda de ningú.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2786", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2786", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2787/3", "Darrera versió": "15.09.2008", "Títol": "donar la talla\nestar a l'altura, tenir la talla", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'equivalent en català de l'expressió castellana dar la talla  no és donar la talla. Per expressar que dues coses o persones es troben en un nivell d'igualtat respecte d'una qualitat o aptitud, en català podem dir, per exemple, estar a l'altura o tenir la talla. Per exemple:\nEls jugadors locals no estan a l'altura de l'equip visitant.\nEls jugadors locals no tenen la talla de l'equip visitant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2787", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2787", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2789/5", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "Es pot dir de totes totes en català?\nCom es diu de todas todas en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució castellana de todas todas, que significa 'amb tota seguretat' o 'sigui com sigui, sense condicions', es diu a totes passades o de totes passades en català. Per exemple:Em fa l'efecte que es va equivocar a totes passades.\nEll volia anar-hi de totes passades; però jo l'en vaig dissuadir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2789", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2789", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2792/4", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "venir a sobre, venir al damunt", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La construcció venir (una cosa) al damunt (o a sobre) a algú té el significat literal de 'caure sobre d'algú alguna cosa'. Per exemple:\nL'allau li va venir al damunt d'improvís i no va poder reaccionar.\nEn sentit figurat també es pot fer servir. Per exemple:\nQuan veig tots els problemes que em venen a sobre, m'espanto.\nAquesta construcció també es pot fer servir amb el verb caure, tant en sentit literal com en sentit figurat. Per exemple:\nDe cop i volta li va caure el test al damunt.\nLi han caigut a sobre tots els retrets.\nEn alguns casos pot tenir el significat d''atacar', 'envestir', 'agredir', 'assaltar', 'arremetre', 'abalançar-se'. Per exemple:\nLi han caigut al damunt dos homes i l'han apunyalat.\nTambé significa 'resultar desplaent'. Per exemple:\nAquesta tasca que m'han assignat em cau al damunt; tinc massa feina i no dono l'abast!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2792", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2792", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2796/4", "Darrera versió": "14.06.2018", "Títol": "'què tal tot' o 'com va tot'?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català hi ha diverses fórmules que es poden fer servir com a salutació o per iniciar una conversa. Generalment, aquestes expressions estan formades pels interrogatius què i com més un verb, que pot portar algun complement. Per exemple:\nCom va/anem?\nCom va tot/això/la vida?\nCom estàs?\nQuè fem/fas?\nCom prova la vida de jubilat?\nMalgrat que en registres informals és habitual sentir l'expressió Què tal?, seguida de vegades d'altres elements (per exemple, Què tal tot?, Què tal vas?, Què tal la reunió d'ahir?, etc.), aquest ús no és adequat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2796", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2796", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2797/3", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "en tromba\nsortir en tromba", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució en tromba es fa servir amb el sentit de sortir molt impetuosament, en allau, especialment en futbol. Per expressar aquest significat, també hi ha altres expressions catalanes, segons el context i el registre, com ara a raig, a sac, a trompons, de cop, amb força, etc. Per exemple:\nEls futbolistes van sortir en tromba i van marcar un gol al minut 1 de partit.\nHi va haver una fuita i l'aigua sortia a raig (a trompons, amb força).\nEls nens van entrar en tromba a classe i cridant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2797", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2797", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2799/7", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "tocar de prop (sentit figurat)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió castellana tocar de cerca, que s'usa per expressar que una cosa preocupa, afecta, que és propera, equival en català a tocar de prop. Per exemple:\nNomés protesten quan el problema els toca de prop.\nLa malaltia ens toca de prop.\nAltres maneres d'expressar un significat semblant són: preocupar, afectar, interessar, conèixer, estar vinculat, etc., segons el context.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2799", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2799", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2801/6", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "no voler-ne saber d'altra", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió no voler-ne saber d'altra es fa servir per indicar sorpresa o bé per dir que alguna cosa sembla una bestiesa. Per exemple:\n—En Roc també es casa a finals de mes.\n—Què dius ara? Ja no en vull saber d'altra!\n—Sembla que han perdut les nostres maletes.\n—No en voldria saber d'altra! I ara què hem de fer?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2801", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2801", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2804/2", "Darrera versió": "26.02.2016", "Títol": "'ESO' (pronunciació)\n'la ESO' o 'l'ESO'?", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "La pronúncia més estesa de la sigla ESO, que fa referència a l'educació secundària obligatòria, és amb e i o tancades, i amb essa sorda (com a quisso). No obstant això, si es percep com un mot comú de la llengua i no tant com una sigla, també és admissible sonoritzar la s (com a bisó), ja que la s entre vocals generalment és sonora.\nPel que fa a l'apostrofació, tenint en compte que aquesta sigla comença amb vocal, s'apostrofa quan la precedeixen l'article definit la o la preposició de. Per exemple:\ninscripció a l'ESO (i no inscripció a la ESO)\nsegon curs d'ESO (i no segon curs de ESO)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2804", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2804", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2808/3", "Darrera versió": "16.08.2011", "Títol": "claudàtors (signes de puntuació)", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Els claudàtors consten d'un signe d'obertura i un de tancament ([  ]) que serveixen per incloure elements que no formen part del text original, a tall de referència, correcció, etc.\nEls usos més freqüents dels claudàtors són els següents:\n1. Emmarquen informacions addicionals en fragments que ja estan entre parèntesis. Per exemple:\n(Hi ha altres maneres d'interpretar aquest text\n[v. epígraf 2.7]).\n2. S'utilitzen per tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripció s'ha suprimit algun fragment o expressió. Per exemple:\nD'altra banda, aquestes denominacions [...] apareixen ja escrites d'aquesta manera en documents que daten de la baixa edat mitjana.\n3. En les transcripcions de conferències, entrevistes, etc., inclouen les acotacions que ajuden a entendre les reaccions del públic, els gestos de la persona que parla i, en general, els comentaris que faciliten la comprensió del text transcrit. Per exemple en la transcripció d'una entrevista:\nPer això m'agraden els dies de pluja, perquè aleshores em puc quedar a casa [riu].", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2808", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2808", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2834/3", "Darrera versió": "18.06.2018", "Títol": "Nom de les parts del dia", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els noms que habitualment es fan servir, en el català del Principat, per anomenar les diverses parts del dia són els següents:\nmatí (o dematí): és l'espai de temps entre que surt el sol i el moment en què està més alt.migdia: és la part del dia en què el sol està en el punt més alt.tarda: és la part del dia compresa entre el moment en què el sol abandona el punt més alt i es comença a pondre.vespre (o capvespre): és la part del dia entre que es comença a pondre el sol i es fa fosc.nit: és l'interval de temps en què no hi ha llum solar.mitjanit: és la part central de la nit.matinada: és l'espai de temps que comprèn les últimes hores de la nit i les primeres del matíalba (o albada): és el començament del dia.\nEn les altres variants del català s'empren mots diferents per anomenar la tarda (horabaixa o capvespre en balear i vesprada en valencià) i el vespre (a boqueta (de) nit o a poqueta nit en valencià). A banda d'aquests mots, hi ha altres expressions per designar moments del dia: a punta de dia, a trenc d'alba, sol ixent, sol ponent, a entrada de fosc, a hora foscant, etc.\nCal tenir en compte que quan es vol expressar en quina part del dia es produeix un fet, generalment es fa servir la preposició a (o de en alguns contextos). Malgrat que en registres col·loquials es fa servir també la preposició per en aquests casos, cal evitar aquest ús en els registres formals. Per exemple:\nS'estima més estudiar a la nit.\nAquesta setmana treballo de tarda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2834", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2834", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2850/2", "Darrera versió": "28.10.2009", "Títol": "plec de descàrrecs o plec de descàrrec?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "plec de descàrrec m.\nEl plec de descàrrec és l'enumeració raonada i correlativa de les al·legacions que s'oposen als càrrecs que figuren en un plec de càrrecs.Diem plec de descàrrec (i plecs de descàrrec, en plural) i no de descàrrecs, perquè el terme descàrrec fa referència en general a l'acció de descarregar o alliberar dels càrrecs. En l'expressió plec de càrrecs, en canvi, utilitzem càrrecs en plural perquè fa referència a totes les acusacions del demandant a la part demandada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2850", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2850", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2852/4", "Darrera versió": "17.05.2018", "Títol": "'en atenció a' ('per consideració a')\nCom es diu 'en atención a' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució en atenció a es pot utilitzar amb el significat de per consideració a (o en consideració a). Per exemple:\nNo el van acomiadar de la feina en atenció al seu pare, que era un home molt estimat.\nTambé es pot utilitzar amb valor causal, amb un sentit equivalent al de les expressions per tant o per això. Per exemple:\nEn atenció a la injustícia de les estructures econòmiques, propugnem la transformació de la societat actual.\nLa locució en atenció a no té, en canvi, el significat de respecte a, pel que fa a. Per exemple:\nPel que fa a les despeses (i no En atenció a les despeses), cal dir que aquest any hem gastat més diners que l'any passat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2852", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2852", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2884/3", "Darrera versió": "14.06.2018", "Títol": "'de cara a' (en sentit figurat)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple:\nSom al maig i anem de cara a l'estiu.\nUn altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple:\nDe cara als seus amics, sempre vol quedar bé.\nFinalment, aquesta locució també significa 'per a', 'pensant en'. Per exemple:\nDe cara al curs vinent volen canviar el pla de seguretat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2884", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2884", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2889/4", "Darrera versió": "29.10.2019", "Títol": "Com es diu 'jefatura' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En castellà, el mot jefatura pot fer referència al càrrec d'un cap o bé pot fer referència a un òrgan. Quan s'aplica a una persona, segons el context, en català es poden fer servir els mots cap o comandament, entre d'altres. Cal tenir en compte que, de vegades també cal modificar tota l'estructura de l'oració. Per exemple:\nÉs el cap de personal de l'empresa (equivalent al castellà Le corresponde la jefatura del personal de la empresa).\nQuan el mot jefatura s'aplica a un òrgan, segons el context, en català es poden fer servir els mots direcció, departament, unitat o àrea. Per exemple:\nLa direcció ha d'aprovar els estatuts (equivalent al castellà La jefatura deberá aprobar los estatutos).\nFinalment, convé tenir present que jefatura equival a prefectura únicament quan forma part del nom oficial d'un organisme. Per exemple:\nPrefectura Provincial de Trànsit (equivalent al castellà Jefatura Provincial de Tráfico).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2889", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2889", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2894/2", "Darrera versió": "24.07.2014", "Títol": "Com es diu jefatura del Estado en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "cap de l'Estat m. i f.\nL'expressió castellana jefatura del Estado fa referència a l'organisme que representa o que exerceix la suprema autoritat de l'Estat. L'equivalent en català d'aquesta expressió és cap de l'Estat. Per exemple:\nEl rei és el cap de l'Estat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2894", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2894", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2928/4", "Darrera versió": "04.05.2023", "Títol": "en contra + possessiu, a la vora + possessiu\nen contra meu o en contra meva?\ngirar-se contra seu o girar-se contra seva?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En les locucions prepositives en contra + possessiu i a la vora + possessiu, el possessiu pot ser tant masculí com femení (meu/meva;\nteu/teva; seu/seva;\nnostre/nostra; vostre/vostra). Per exemple:\nSeien a la vora teu/teva.\nEl noi era a la vora nostre/nostra.\nDurant tota la reunió ha anat en contra meu/meva.\nVa actuar en contra seu/seva.\nTanmateix, cal tenir en compte que quan contra funciona com a preposició i no forma part de la locució, el possessiu ha d'anar en masculí. Per exemple:\nFa dies que noto que t'has girat contra seu.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.5.2.4 i 19.6.1.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2928", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2928", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2933/3", "Darrera versió": "22.12.2016", "Títol": "sol i vern (femení)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2933", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2933", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2935/6", "Darrera versió": "20.09.2024", "Títol": "donar una classe o fer una classe?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Hi ha casos en què tant fer com donar són acceptables per designar el mateix concepte. Per exemple, en expressions com ara fer una classe o donar una classe. També es pot fer servir el verb impartir. Per exemple:\nLa professora fa classes de deu a dotze del matí.\nNo va donar mai classes en aquella aula.\nLa seva filla impartia la classe d'història.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2935", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2935", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2936/5", "Darrera versió": "20.09.2024", "Títol": "donar una conferència o fer una conferència?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Hi ha casos en què tant fer com donar són acceptables per designar el mateix concepte. Per exemple, en expressions com ara fer una conferència o donar una conferència. També es poden fer servir verbs com pronunciar i impartir. Per exemple:\nEl professor ha fet una conferència sobre medi ambient.\nDonar conferències és la seva especialitat.\nLa conferència que va pronunciar va deixar tothom bocabadat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2936", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2936", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "2947/3", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "Com es diu publicitar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb publicitar,\nmalgrat que actualment té un ús força general i que alguna obra ja el recull en el sentit de promocionar alguna cosa per mitjà de la publicitat, no s'accepta des del punt de vista normatiu.\nD'acord amb la normativa, es podrien fer servir altres formes verbals, com ara donar publicitat a alguna cosa, anunciar, etc. Per exemple:\nDoneu publicitat al vostre negoci durant 365 dies.\nAlgunes empreses han anunciat que els iogurts que duen aquest bacteri potencien el sistema immunitari.\nEl logotip de l'empresa anunciada és molt vistós.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "2947", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2947", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3041/4", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviacions de abril", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "abr.\nAB\nL'abreviatura de abril és abr.\nEl símbol de abril és AB.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3041", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3041", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3042/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de per absència", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p. abs.\nL'abreviatura de per absència és p. abs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3042", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3042", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3043/4", "Darrera versió": "31.08.2021", "Títol": "Abreviatura de addicional", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "add.\nL'abreviatura de addicional és add.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3043", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3043", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3044/5", "Darrera versió": "31.08.2021", "Títol": "Abreviatura de adjunt, adjunta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "adj.\nL'abreviatura de adjunt, adjunta és adj.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3044", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3044", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3045/5", "Darrera versió": "31.08.2021", "Títol": "Abreviatura de administració", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "adm.\nL'abreviatura de administració és adm.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3045", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3045", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3046/4", "Darrera versió": "31.08.2021", "Títol": "Abreviatura de administrador", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "admdor.\nL'abreviatura de administrador és admdor.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3046", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3046", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3047/4", "Darrera versió": "31.08.2021", "Títol": "Abreviatura de administradora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "admdora.\nL'abreviatura de administradora és admdora.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3047", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3047", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3048/3", "Darrera versió": "31.08.2021", "Títol": "Abreviatura de administratiu", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "admtiu.\nL'abreviatura de administratiu és admtiu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3048", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3048", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3049/3", "Darrera versió": "31.08.2021", "Títol": "Abreviatura de administrativa", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "admtiva.\nL'abreviatura de administrativa és admtiva.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3049", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3049", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3050/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de advocat, advocada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "adv.\nL'abreviatura de advocat, advocada és adv.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3050", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3050", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3051/5", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviacions de agent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ag.\nAG\nL'abreviatura de agent és ag.\nLa sigla de agent és AG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3051", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3051", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3052/4", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviacions de agost", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ag.\nAG\nL'abreviatura de agost és ag.\nEl símbol de agost és AG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3052", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3052", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3053/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviacions de agutzil", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "agl.\nAGL\nL'abreviatura de agutzil és agl.\nLa sigla de agutzil és AGL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3053", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3053", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3054/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de ajuntament", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "aj.\nL'abreviatura de ajuntament és aj.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3054", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3054", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3055/4", "Darrera versió": "02.12.2021", "Títol": "Abreviatura de ajudant, ajudanta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ajud.\nL'abreviatura de ajudant, ajudanta és ajud.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3055", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3055", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3056/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de alcalde, alcaldessa", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "alc.\nL'abreviatura de alcalde, alcaldessa és alc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3056", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3056", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3057/8", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviacions de alemany (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "al.\nde\nL'abreviatura de alemany és al.\nEl símbol de alemany és de.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3057", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3057", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3058/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de àlies", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "(a)\nL'abreviatura de àlies és (a). Per exemple:\nSalvador Seguí (a) el Noi del Sucre", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3058", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3058", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3059/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de altitud", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "alt.\nL'abreviatura de altitud és alt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3059", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3059", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3060/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de altura", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "alt.\nL'abreviatura de altura és alt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3060", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3060", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3061/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de alumne, alumna", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "al.\nL'abreviatura de alumne, alumna és al.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3061", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3061", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3062/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de ambulància", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ambul.\nL'abreviatura de ambulància és ambul.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3062", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3062", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3063/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de ambulatori", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "amb.\nL'abreviatura de ambulatori és amb.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3063", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3063", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3064/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de amplada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ampl.\nL'abreviatura de amplada és ampl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3064", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3064", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3065/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de amplària", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ampl.\nL'abreviatura de amplària és ampl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3065", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3065", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3066/4", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviacions de anglès (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "angl.\nen\nL'abreviatura de anglès és angl.\nEl símbol de anglès és en.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3066", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3066", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3067/4", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviacions de ante meridiem ('abans del migdia')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "a. m.\nam\nL'abreviatura de ante meridiem és a. m.\nEl símbol de ante meridiem és am.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3067", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3067", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3068/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de antic, antiga", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ant.\nL'abreviatura de antic, antiga és ant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3068", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3068", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3069/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de antigament", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ant.\nL'abreviatura de antigament és ant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3069", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3069", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3070/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de aparcament", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "aparc.\nL'abreviatura de aparcament és aparc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3070", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3070", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3071/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de apartament", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "apmt.\nL'abreviatura de apartament és apmt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3071", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3071", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3072/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de apartat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "apt.\nL'abreviatura de apartat és apt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3072", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3072", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3073/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de apèndix", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ap.\nL'abreviatura de apèndix és ap.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3073", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3073", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3074/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de aprovat, aprovada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "apr.\nL'abreviatura de aprovat, aprovada és apr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3074", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3074", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3075/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de aproximadament", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "aprox.\nL'abreviatura de aproximadament és aprox.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3075", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3075", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3076/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de aproximat, aproximada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "aprox.\nL'abreviatura de aproximat, aproximada és aprox.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3076", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3076", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3077/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Sigla de àrea bàsica de salut", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ABS\nLa sigla de àrea bàsica de salut és ABS.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3077", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3077", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3078/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de article", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "art.\nL'abreviatura de article és art.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3078", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3078", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3079/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Sigla de assegurança obligatòria de viatgers", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "AOV\nLa sigla de assegurança obligatòria de viatgers és AOV.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3079", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3079", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3080/4", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de assignatura", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "assign.\nL'abreviatura de assignatura és assign.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3080", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3080", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3081/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de associació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "assoc.\nL'abreviatura de associació és assoc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3081", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3081", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3082/4", "Darrera versió": "28.01.2021", "Títol": "Sigla de associació de mares i pares d'alumnes\nPlural de AMPA", "Categoria": "Convencions. Abreviacions; Morfologia", "Resposta": "La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.\nA l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3082", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3082", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3083/5", "Darrera versió": "08.09.2021", "Títol": "Sigla de associació de veïns i veïnes\nSigla de associació veïnal\nSigla de associació de veïns", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "AV (associació de veïns)\nAV (associació veïnal)\nAVV (associació de veïns i veïnes)\nLa sigla de associació de veïns i de associació veïnal és AV.\nLa sigla de associació de veïns i veïnes és AVV.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3083", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3083", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3084/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de associat, associada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "assoc.\nL'abreviatura de associat, associada és assoc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3084", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3084", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3085/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de a l'atenció de", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "a/\nL'abreviatura de a l'atenció de és a/.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3085", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3085", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3086/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de àtic", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "àt.\nL'abreviatura de àtic és àt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3086", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3086", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3087/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de automòbil", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "autom.\nL'abreviatura de automòbil és autom.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3087", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3087", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3088/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Sigla de autopista", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "A\nLa sigla de autopista és A.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3088", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3088", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3089/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de autoritat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "autor.\nL'abreviatura de autoritat és autor.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3089", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3089", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3090/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de per autorització", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p. a.\np. aut.\nL'abreviatura de per autorització pot ser p. a. o bé p. aut.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3090", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3090", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3091/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de autoritzada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "autzda.\nL'abreviatura de autoritzada és autzda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3091", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3091", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3092/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de autoritzat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "autzat.\nL'abreviatura de autoritzat és autzat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3092", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3092", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3093/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de auxiliar", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "aux.\nL'abreviatura de auxiliar és aux.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3093", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3093", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3094/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de avinguda", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "av.\nL'abreviatura de avinguda és av.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3094", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3094", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3095/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de baixada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "bda.\nL'abreviatura de baixada és bda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3095", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3095", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3096/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de baixos", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "bxs.\nL'abreviatura de baixos és bxs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3096", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3096", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3097/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de barranc", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "bnc.\nL'abreviatura de barranc és bnc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3097", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3097", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3098/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Abreviatura de barri", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "b.\nL'abreviatura de barri és b.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3098", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3098", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3099/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Abreviatura de barriada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "b.\nL'abreviatura de barriada és b.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3099", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3099", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3100/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Sigla de base de dades", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "BD\nLa sigla de base de dades és BD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3100", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3100", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3101/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Abreviatura de batxillerat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "batx.\nL'abreviatura de batxillerat és batx.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3101", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3101", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3102/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Sigla de batxillerat unificat polivalent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "BUP\nLa sigla de batxillerat unificat polivalent és BUP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3102", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3102", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3103/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Abreviatura de biblioteca", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "bibl.\nL'abreviatura de biblioteca és bibl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3103", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3103", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3104/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Abreviatura de blanc i negre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "b/n\nL'abreviatura de blanc i negre és b/n.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3104", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3104", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3105/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Abreviatura de bloc", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "bl.\nL'abreviatura de bloc és bl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3105", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3105", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3106/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Abreviatura de butlletí", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "butll.\nL'abreviatura de butlletí és butll.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3106", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3106", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3107/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Sigla de Butlletí Oficial de l'Estat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "BOE\nLa sigla de Butlletí Oficial de l'Estat és BOE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3107", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3107", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3108/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Sigla de Butlletí Oficial de la Província", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "BOP\nLa sigla de Butlletí Oficial de la Província és BOP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3108", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3108", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3109/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Abreviatura de caixa alta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "c. a.\nL'abreviatura de caixa alta és c. a.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3109", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3109", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3110/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Abreviatura de caixa baixa", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "c. b.\nL'abreviatura de caixa baixa és c. b.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3110", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3110", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3111/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Abreviatura de calefacció", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "calef.\nL'abreviatura de calefacció és calef.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3111", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3111", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3112/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Abreviatura de camió", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cam.\nL'abreviatura de camió és cam.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3112", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3112", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3113/4", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Abreviatura de cantonada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cant.\nL'abreviatura de cantonada és cant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3113", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3113", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3114/4", "Darrera versió": "14.05.2026", "Títol": "Abreviacions de capità, capitana", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L'abreviatura de capità, capitana és cpt.\nLa sigla de capità, capitana és CT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3114", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3114", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3115/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de capítol", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cap.\nL'abreviatura de capítol és cap.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3115", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3115", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3116/4", "Darrera versió": "14.05.2026", "Títol": "Abreviacions de caporal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L'abreviatura de caporal és cpl.\nLa sigla de caporal és CL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3116", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3116", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3117/5", "Darrera versió": "21.09.2021", "Títol": "Abreviatura de al meu càrrec", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m/c\nL'abreviatura de al meu càrrec és m/c.\nAquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb al meu càrrec (m/c), es poden formar les abreviatures següents: al nostre càrrec (n/c), al vostre càrrec (v/c), al seu càrrec (s/c).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3117", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3117", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3118/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de càrrega", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "càrr.\nL'abreviatura de càrrega és càrr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3118", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3118", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3119/4", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatures de carrer", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "c.\nc/\nLes abreviatures de carrer són c/ i c.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3119", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3119", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3120/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de carreró", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cró.\nL'abreviatura de carreró és cró.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3120", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3120", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3121/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de carretera", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ctra.\nL'abreviatura de carretera és ctra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3121", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3121", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3122/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviacions de castellà (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cast.\nes\nL'abreviatura de castellà és cast.\nEl símbol de castellà és es.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3122", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3122", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3123/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviacions de català (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cat.\nca\nL'abreviatura de català és cat.\nEl símbol de català és ca.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3123", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3123", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3124/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de catedràtic, catedràtica", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "catedr.\nL'abreviatura de catedràtic, catedràtica és catedr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3124", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3124", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3125/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de al cel sia", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "a. c. s.\nL'abreviatura de al cel sia és a. c. s.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3125", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3125", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3126/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de cementiri", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cem.\nL'abreviatura de cementiri és cem.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3126", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3126", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3127/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Sigla de centre d'atenció primària", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "CAP\nLa sigla de centre d'atenció primària és CAP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3127", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3127", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3128/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Sigla de centre de normalització lingüística", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "CNL\nLa sigla de centre de normalització lingüística és CNL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3128", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3128", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3129/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de certificat, certificada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cert.\nL'abreviatura de certificat, certificada és cert.\nL'abreviatura cert. fa referència a dos conceptes: d'una banda, l'adjectiu (una carta certificada); d'altra banda, el nom (un certificat mèdic).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3129", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3129", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3130/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de ciclomotor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ciclom.\nL'abreviatura de ciclomotor és ciclom.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3130", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3130", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3131/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatures de cinquè", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L'abreviatura de cinquè es pot escriure amb punt o sense: 5è i5è.\nTot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres volades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure l'ordinal amb un punt, que ha d'anar entre la xifra i la lletra volada: 5.è.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3131", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3131", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3132/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatures de cinquena", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L'abreviatura de cinquena es pot escriure amb punt o sense: 5a i 5a.\nTot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres volades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure l'ordinal amb un punt, que ha d'anar entre la xifra i la lletra volada: 5.a.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3132", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3132", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3133/5", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de cinturó (toponímia)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cint.\nL'abreviatura de cinturó ('ronda' en toponímia) és cint.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3133", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3133", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3134/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatures de circa ('al voltant de')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "c.\nca.\nLes abreviatures de circa són c. i ca.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3134", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3134", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3135/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de circulació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "circul.\nL'abreviatura de circulació és circul.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3135", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3135", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3136/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Sigla de circular ('document')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "C\nLa sigla de circular és C.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3136", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3136", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3137/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de clínica", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "clín.\nL'abreviatura de clínica és clín.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3137", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3137", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3138/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Sigla de codi d'identificació fiscal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "CIF\nLa sigla de codi d'identificació fiscal és CIF.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3138", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3138", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3139/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Sigla de codi postal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "CP\nLa sigla de codi postal és CP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3139", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3139", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3140/5", "Darrera versió": "30.11.2021", "Títol": "Abreviatura de col·laborador, col·laboradora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "col·l.\nL'abreviatura de col·laborador, col·laboradora és col·l.\nTambé es fa servir l'abreviatura col·lab. per evitar confusions amb altres paraules que s'abreugen com col·l. (col·lecció, col·legi).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3140", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3140", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3141/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de col·lecció", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "col·l.\nL'abreviatura de col·lecció és col·l.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3141", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3141", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3142/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de col·legi", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "col·l.\nL'abreviatura de col·legi és col·l.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3142", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3142", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3143/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Sigla de col·legi públic", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "CP\nLa sigla de col·legi públic és CP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3143", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3143", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3144/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de columna (documentació)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "col.\nL'abreviatura de columna (documentació) és col.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3144", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3144", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3145/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de comarca", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "com.\nL'abreviatura de comarca és com.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3145", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3145", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3146/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de comissaria", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "com.\nL'abreviatura de comissaria és com.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3146", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3146", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3147/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de comissió", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "com.\nL'abreviatura de comissió és com.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3147", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3147", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3148/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de comissió de serveis", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "com. de serv.\nL'abreviatura de comissió de serveis és com. de serv.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3148", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3148", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3149/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de companyia", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cia.\nL'abreviatura de companyia és cia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3149", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3149", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3150/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de comptabilitat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "compt.\nL'abreviatura de comptabilitat és compt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3150", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3150", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3151/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatures de compte corrent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "c/c\ncte. ct.\nLes abreviatures de compte corrent són c/c i cte. ct.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3151", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3151", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3152/4", "Darrera versió": "21.09.2021", "Títol": "Abreviatura de al meu compte", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m/cte\nL'abreviatura de al meu compte és m/cte.\nAquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb al meu compte (m/cte), es poden formar les abreviatures següents: al nostre compte (n/cte), al vostre compte (v/cte) i al seu compte (s/cte).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3152", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3152", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3153/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de per compte de", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p/c\nL'abreviatura de per compte de és p/c.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3153", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3153", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3154/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de confronteu", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cf.\nL'abreviatura de confronteu és cf.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3154", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3154", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3155/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de consell", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cons.\nL'abreviatura de consell és cons.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3155", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3155", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3156/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Sigla de Consell Municipal del Districte", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "CMD\nLa sigla de Consell Municipal del Districte és CMD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3156", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3156", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3157/5", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de construcció", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "constr.\nL'abreviatura de construcció és constr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3157", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3157", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3158/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de contractat, contractada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "contr.\nL'abreviatura de contractat, contractada és contr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3158", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3158", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3159/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de convent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "convt.\nL'abreviatura de convent és convt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3159", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3159", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3160/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de convocatòria", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "conv.\nL'abreviatura de convocatòria és conv.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3160", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3160", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3161/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de corporació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "corp.\nL'abreviatura de corporació és corp.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3161", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3161", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3162/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de correus", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "corr.\nL'abreviatura de correus és corr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3162", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3162", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3163/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Sigla de Cos Consular", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "CC\nLa sigla de Cos Consular és CC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3163", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3163", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3164/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Sigla de Cos de la Policia Nacional", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "CPN\nLa sigla de Cos de la Policia Nacional és CPN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3164", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3164", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3165/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviacions de abans de Crist", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "a. de C.\naC\nL'abreviatura de abans de Crist és a. de C.\nLa sigla de abans de Crist és aC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3165", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3165", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3166/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviacions de després de Crist", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "d. de C.\ndC\nL'abreviatura de després de Crist és d. de C.\nLa sigla de després de Crist és dC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3166", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3166", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3167/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Sigla de curs d'orientació universitària", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "COU\nLa sigla de curs d'orientació universitària és COU.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3167", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3167", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3168/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatures de cursiva", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "curs.\ncva.\nLes abreviatures de cursiva són curs. i cva.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3168", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3168", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3169/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de sense data", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s/d\nL'abreviatura de sense data és s/d.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3169", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3169", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3170/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Sigla de decret", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "D\nLa sigla de decret és D.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3170", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3170", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3171/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Sigla de decret legislatiu", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "DLEG\nLa sigla de decret legislatiu és DLEG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3171", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3171", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3172/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Sigla de decret llei", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "DL\nLa sigla de decret llei és DL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3172", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3172", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3173/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Sigla de reial decret", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "RD\nLa sigla de reial decret és RD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3173", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3173", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3174/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Sigla de reial decret legislatiu", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "RDLEG\nLa sigla de reial decret legislatiu és RDLEG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3174", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3174", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3175/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Sigla de reial decret llei", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "RDL\nLa sigla de reial decret llei és RDL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3175", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3175", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3176/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de delegació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "del.\nL'abreviatura de delegació és del.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3176", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3176", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3177/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de per delegació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p. d.\nL'abreviatura de per delegació és p. d.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3177", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3177", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3178/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviacions de denominació d'origen", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "d. d'o.\nDO\nL'abreviatura de denominació d'origen és d. d'o.\nLa sigla de denominació d'origen és DO.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3178", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3178", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3179/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de departament", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dept.\nL'abreviatura de departament és dept.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3179", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3179", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3180/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de derogatori, derogatòria", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "derog.\nL'abreviatura de derogatori, derogatòria és derog.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3180", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3180", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3181/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de descàrrega", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "descàrr.\nL'abreviatura de descàrrega és descàrr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3181", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3181", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3182/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de descompte", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dte.\nL'abreviatura de descompte és dte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3182", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3182", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3183/4", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviacions de desembre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "des.\nDS\nL'abreviatura de desembre és des.\nEl símbol de desembre és DS.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3183", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3183", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3184/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de despatx", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "desp.\nL'abreviatura de despatx és desp.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3184", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3184", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3185/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de despesa", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "desp.\nL'abreviatura de despesa és desp.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3185", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3185", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3186/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de sense despeses", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s/desp\nL'abreviatura de sense despeses és s/desp.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3186", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3186", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3187/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de desviació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "desv.\nL'abreviatura de desviació és desv.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3187", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3187", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3188/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Sigla de Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "DOGC\nLa sigla de Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya és DOGC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3188", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3188", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3189/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de dies data", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "d/d\nL'abreviatura de dies data és d/d.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3189", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3189", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3190/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de dies factura", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "d/fra\nL'abreviatura de dies factura és d/fra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3190", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3190", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3191/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de dies vista", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "d/v\nL'abreviatura de dies vista és d/v.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3191", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3191", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3192/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de dijous", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dj.\nL'abreviatura de dijous és dj.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3192", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3192", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3193/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de dilluns", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dl.\nL'abreviatura de dilluns és dl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3193", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3193", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3194/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de dimarts", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dt.\nL'abreviatura de dimarts és dt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3194", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3194", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3195/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de dimecres", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dc.\nL'abreviatura de dimecres és dc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3195", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3195", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3196/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviacions de dipòsit legal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dip. leg.\nDL\nL'abreviatura de dipòsit legal és dip. leg.\nLa sigla de dipòsit legal és DL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3196", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3196", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3197/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de direcció", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dir.\nL'abreviatura de direcció és dir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3197", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3197", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3198/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Sigla de direcció general", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "DG\nLa sigla de direcció general és DG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3198", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3198", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3199/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de directiu, directiva", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dir.\nL'abreviatura de directiu, directiva és dir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3199", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3199", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3200/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de director, directora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dir.\nL'abreviatura de director, directora és dir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3200", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3200", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3201/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviacions de director general, directora general", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dir. gral.\nDG\nL'abreviatura de director general, directora general és dir. gral.\nLa sigla de director general, directora general és DG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3201", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3201", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3202/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de disminuït, disminuïda", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dism.\nL'abreviatura de disminuït, disminuïda és dism.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3202", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3202", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3203/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de dispensari", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "disp.\nL'abreviatura de dispensari és disp.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3203", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3203", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3204/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de disposició", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "disp.\nL'abreviatura de disposició és disp.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3204", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3204", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3205/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de dissabte", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ds.\nL'abreviatura de dissabte és ds.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3205", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3205", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3206/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de distància", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dist.\nL'abreviatura de distància és dist.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3206", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3206", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3207/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de districte", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "distr.\nL'abreviatura de districte és distr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3207", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3207", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3208/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de diumenge", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dg.\nL'abreviatura de diumenge és dg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3208", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3208", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3209/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de divendres", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dv.\nL'abreviatura de divendres és dv.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3209", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3209", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3210/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de divisió", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "div.\nL'abreviatura de divisió és div.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3210", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3210", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3211/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de doctor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Dr.\nL'abreviatura de doctor és Dr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3211", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3211", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3212/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de doctora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Dra.\nL'abreviatura de doctora és Dra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3212", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3212", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3213/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de document", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "doc.\nL'abreviatura de document és doc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3213", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3213", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3214/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Sigla de document nacional d'identitat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "DNI\nLa sigla de document nacional d'identitat és DNI.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3214", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3214", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3215/5", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de drecera", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "drec.\nL'abreviatura de drecera és drec.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3215", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3215", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3216/5", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de dreta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dta.\nL'abreviatura de dreta és dta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3216", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3216", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3217/4", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de duplicat, duplicada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dupl.\nL'abreviatura de duplicat, duplicada és dupl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3217", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3217", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3218/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de economia", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "econ.\nL'abreviatura de economia és econ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3218", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3218", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3220/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de edició", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ed.\nL'abreviatura de edició és ed.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3220", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3220", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3221/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de editor, editora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ed.\nL'abreviatura de editor, editora és ed.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3221", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3221", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3222/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de editorial", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ed.\nL'abreviatura de editorial és ed.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3222", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3222", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3223/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Sigla de educació general bàsica", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "EGB\nLa sigla de educació general bàsica és EGB.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3223", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3223", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3224/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Sigla de educació secundària obligatòria", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ESO\nLa sigla de educació secundària obligatòria és ESO.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3224", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3224", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3225/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de efecte", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "e/\nL'abreviatura de efecte és e/.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3225", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3225", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3226/3", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatures de efecte a cobrar", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "e/c\ne/cobr\nLes abreviatures de efecte a cobrar són e/c i e/cobr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3226", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3226", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3227/3", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatures de efecte a pagar", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "e/p\ne/pag\nLes abreviatures de efecte a pagar són e/p i e/pag.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3227", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3227", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3228/5", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatura de efectiu", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ef.\nL'abreviatura de efectiu és ef.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3228", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3228", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3229/5", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatura de Eminentíssim Senyor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Emm. Sr.\nL'abreviatura de Eminentíssim Senyor és Emm. Sr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3229", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3229", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3230/5", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatura de entrada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "entr.\nL'abreviatura de entrada és entr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3230", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3230", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3231/7", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatura de entresol", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "entl.\nL'abreviatura de entresol és entl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3231", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3231", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3232/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de salvat error o omissió", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. e. o o.\nL'abreviatura de salvat error o omissió és s. e. o o.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3232", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3232", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3233/5", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatura de escala", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "esc.\nL'abreviatura de escala és esc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3233", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3233", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3234/5", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatura de escola", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "esc.\nL'abreviatura de escola és esc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3234", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3234", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3235/5", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Sigla de escola universitària", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "EU\nLa sigla de escola universitària és EU.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3235", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3235", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3236/3", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatura de església", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "esgl.\nL'abreviatura de església és esgl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3236", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3236", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3237/5", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatura de especialment", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "esp.\nL'abreviatura de especialment és esp.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3237", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3237", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3238/4", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatura de específicament", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "espf.\nL'abreviatura de específicament és espf.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3238", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3238", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3239/6", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatura de esquerre, esquerra", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "esq.\nL'abreviatura de esquerre, esquerra és esq.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3239", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3239", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3240/4", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviatura de estació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "est.\nL'abreviatura de estació és est.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3240", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3240", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3241/4", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de estacionament", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "estac.\nL'abreviatura de estacionament és estac.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3241", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3241", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3242/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Sigla de Estats Units d'Amèrica", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "EUA\nLa sigla de Estats Units d'Amèrica és EUA.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3242", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3242", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3243/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de et alii ('i altres')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "et al.\nL'abreviatura de et alii ('i altres') és et al.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3243", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3243", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3244/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de etcètera", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "etc.\nL'abreviatura de etcètera és etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3244", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3244", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3245/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de Excel·lència", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "E.\nL'abreviatura de Excel·lència és E.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3245", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3245", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3246/4", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de Excel·lentíssim Senyor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Excm. Sr.\nL'abreviatura de Excel·lentíssim Senyor és Excm. Sr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3246", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3246", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3247/4", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de Excel·lentíssima Senyora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Excma. Sra.\nL'abreviatura de Excel·lentíssima Senyora és Excma. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3247", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3247", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3248/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de excepció", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "exc.\nL'abreviatura de excepció és exc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3248", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3248", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3249/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de excepte", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "exc.\nL'abreviatura de excepte és exc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3249", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3249", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3250/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de exemple", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ex.\nL'abreviatura de exemple és ex.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3250", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3250", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3251/4", "Darrera versió": "10.06.2021", "Títol": "Abreviatures de per exemple", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p. e.\np. ex.\nv. gr.\nL'abreviatura de per exemple pot ser p. e. o bé p. ex.\nTambé s'utilitza l'abreviatura v. gr., que correspon a l'expressió llatina verbi gratia ('verbigràcia').", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3251", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3251", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3252/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de expedició", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "exped.\nL'abreviatura de expedició és exped.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3252", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3252", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3253/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de expedidor, expedidora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "expd.\nL'abreviatura de expedidor, expedidora és expd.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3253", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3253", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3254/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de expedient", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "exp.\nL'abreviatura de expedient és exp.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3254", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3254", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3255/4", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de extensió", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ext.\nL'abreviatura de extensió és ext.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3255", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3255", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3256/5", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de exterior", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ext.\nL'abreviatura de exterior és ext.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3256", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3256", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3257/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de factura", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "fra.\nL'abreviatura de factura és fra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3257", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3257", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3258/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de la meva factura", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m/fra\nAquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb la meva factura (m/fra), es poden formar les abreviatures següents: la nostra factura (n/fra), la vostra factura (v/fra), la seva factura (s/fra).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3258", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3258", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3259/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de facsímil", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "facs.\nL'abreviatura de facsímil és facs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3259", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3259", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3260/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de facultat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "fac.\nL'abreviatura de facultat és fac.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3260", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3260", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3261/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de fascicle", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "fasc.\nL'abreviatura de fascicle és fasc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3261", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3261", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3262/5", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de a favor de", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "f/\nL'abreviatura de a favor de és f/.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3262", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3262", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3263/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de a favor meu", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "f/m\nL'abreviatura de a favor meu és f/m.\nAquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb a favor meu (f/m), es poden formar les abreviatures següents: a favor nostre (f/n), a favor vostre (f/v), a favor seu (f/s).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3263", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3263", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3264/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de al meu favor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m/f\nL'abreviatura de al meu favor és m/f.\nAquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb al meu favor (m/f), es poden formar les abreviatures següents: al nostre favor (n/f), al vostre favor (v/f), al seu favor (s/f).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3264", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3264", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3265/4", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviacions de febrer", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "febr.\nFB\nL'abreviatura de febrer és febr.\nEl símbol de febrer és FB.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3265", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3265", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3266/5", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Sigla de ferrocarril", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "FC\nLa sigla de ferrocarril és FC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3266", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3266", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3267/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de festiu", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "fest.\nL'abreviatura de festiu és fest.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3267", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3267", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3268/4", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de figura", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "fig.\nL'abreviatura de figura és fig.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3268", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3268", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3269/5", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de finca", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "fca.\nL'abreviatura de finca és fca.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3269", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3269", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3270/5", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviacions de foli", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "f.\nF\nL'abreviatura de foli és f.\nLa sigla de foli és F.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3270", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3270", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3271/5", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de forestal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "for.\nL'abreviatura de forestal és for.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3271", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3271", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3272/5", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Sigla de formació professional", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "FP\nLa sigla de formació professional és FP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3272", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3272", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3273/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de franc a la fàbrica ('preu')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "f. f.\nL'abreviatura de franc a la fàbrica és f. f.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3273", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3273", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3274/3", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviacions de francès (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "fr.\nfr\nL'abreviatura de francès és fr.\nEl símbol de francès és fr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3274", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3274", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3275/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Sigla de franqueig a destinació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "FD\nLa sigla de franqueig a destinació és FD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3275", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3275", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3276/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Sigla de Servei Nacional (o franquícia de correu)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "SN\nLa sigla de Servei Nacional és SN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3276", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3276", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3277/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Sigla de freqüència modulada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "FM\nLa sigla de freqüència modulada és FM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3277", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3277", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3278/5", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatura de en funcions", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "e. f.\nL'abreviatura de en funcions és e. f.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3278", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3278", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3279/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de funicular", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "fun.\nL'abreviatura de funicular és fun.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3279", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3279", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3280/5", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de furgoneta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "furg.\nL'abreviatura de furgoneta és furg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3280", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3280", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3281/4", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviacions de gener", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "gen.\nGN\nL'abreviatura de gener és gen.\nEl símbol de gener és GN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3281", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3281", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3282/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de general", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "gral.\nL'abreviatura de general és gral.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3282", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3282", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3283/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviacions de gir postal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "GP\ng. p.\nLa sigla de gir postal és GP.\nL'abreviatura de gir postal és g. p.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3283", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3283", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3284/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviacions de gir telegràfic", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "GT\ng. t.\nLa sigla de gir telegràfic és GT.\nL'abreviatura de gir telegràfic és g. t.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3284", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3284", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3285/3", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatura de el meu gir", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m/g\nL'abreviatura de el meu gir és m/g.\nPer analogia, es poden utilitzar les abreviatures de les formes amb altres possessius: el nostre gir (n/g), el vostre gir (v/g), el seu gir (s/g).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3285", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3285", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3286/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Abreviatura de govern", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "gov.\nL'abreviatura de govern és gov.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3286", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3286", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3287/3", "Darrera versió": "23.09.2021", "Títol": "Sigla de Guàrdia Civil", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "GC\nLa sigla de Guàrdia Civil és GC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3287", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3287", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3288/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Sigla de Guàrdia Urbana", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "GU\nLa sigla de Guàrdia Urbana és GU.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3288", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3288", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3289/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatures de habitants", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "h.\nhab.\nLes abreviatures de habitants són h. i hab.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3289", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3289", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3290/5", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatures de Honorable Senyor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "H. Sr.\nHble. Sr.\nLes abreviatures de Honorable Senyor són H. Sr. i Hble. Sr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3290", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3290", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3291/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatures de Honorable Senyora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "H. Sra.\nHble. Sra.\nLes abreviatures de Honorable Senyora són H. Sra. i Hble. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3291", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3291", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3292/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de hospital", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "hosp.\nL'abreviatura de hospital és hosp.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3292", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3292", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3293/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatures de ibídem", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ib.\nibíd.\nLes abreviatures de ibídem són ib. i ibíd.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3293", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3293", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3294/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de ídem", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "íd.\nL'abreviatura de ídem és íd.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3294", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3294", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3295/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de id est ('és a dir')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "i. e.\nL'abreviatura de id est (que significa 'és a dir' o 'això és') és i. e.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3295", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3295", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3296/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatures de Il·lustre Senyor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "I. Sr.\nIl·ltre. Sr.\nLes abreviatures de Il·lustre Senyor són I. Sr. i Il·ltre. Sr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3296", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3296", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3297/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatures de Il·lustre Senyora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "I. Sra.\nIl·ltre. Sra.\nLes abreviatures de Il·lustre Senyora són I. Sra. i Il·ltre. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3297", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3297", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3298/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatures de Il·lustríssim Senyor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Im. Sr.\nIl·lm. Sr.\nLes abreviatures de Il·lustríssim Senyor són Im. Sr. i Il·lm. Sr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3298", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3298", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3299/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatures de Il·lustríssima Senyora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Ima. Sra.\nIl·lma. Sra.\nLes abreviatures de Il·lustríssima Senyora són Ima. Sra. i Il·lma. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3299", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3299", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3300/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de import", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "imp.\nL'abreviatura de import és imp.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3300", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3300", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3301/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de impost", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "impt.\nL'abreviatura de impost és impt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3301", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3301", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3302/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Sigla de impost sobre activitats econòmiques", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "IAE\nLa sigla de impost sobre activitats econòmiques és IAE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3302", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3302", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3303/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Sigla de impost sobre béns immobles", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "IBI\nLa sigla de impost sobre béns immobles és IBI.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3303", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3303", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3304/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Sigla de impost sobre el valor afegit", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "IVA\nLa sigla de impost sobre el valor afegit és IVA.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3304", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3304", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3305/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Sigla de impost sobre la renda de les persones físiques", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "IRPF\nLa sigla de impost sobre la renda de les persones físiques és IRPF.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3305", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3305", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3306/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de impremta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "impr.\nL'abreviatura de impremta és impr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3306", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3306", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3307/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de incorporat, incorporada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "inc.\nL'abreviatura de incorporat, incorporada és inc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3307", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3307", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3308/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Sigla de índex de preus de consum", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "IPC\nLa sigla de índex de preus de consum és IPC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3308", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3308", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3309/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de indústria", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ind.\nL'abreviatura de indústria és ind.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3309", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3309", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3310/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de inferior", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "inf.\nL'abreviatura de inferior és inf.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3310", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3310", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3311/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviacions de inspector, inspectora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "insp.\nIP\nL'abreviatura de inspector, inspectora és insp.\nLa sigla de inspector, inspectora és IP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3311", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3311", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3312/4", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de institut", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "inst.\nL'abreviatura de institut és inst.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3312", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3312", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3313/5", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Sigla de institut d'ensenyament secundari", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "IES\nLa sigla de institut d'ensenyament secundari és IES.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3313", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3313", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3314/6", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Sigla de institut de batxillerat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "IB\nLa sigla de institut de batxillerat és IB.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3314", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3314", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3315/6", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Sigla de institut de formació professional", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "IFP\nLa sigla de institut de formació professional és IFP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3315", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3315", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3316/4", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Sigla de instrucció ('document')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "I\nLa sigla de instrucció és I.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3316", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3316", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3317/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviacions de intendent, intendenta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "int.\nIT\nL'abreviatura de intendent, intendenta és int.\nLa sigla de intendent, intendenta és IT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3317", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3317", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3318/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviacions de intendent major, intendenta major", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "int. m.\nITM\nL'abreviatura de intendent major, intendenta major és int. m.\nLa sigla de intendent major, intendenta major és ITM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3318", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3318", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3319/5", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de interès", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "int.\nL'abreviatura de interès és int.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3319", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3319", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3320/5", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de interí, interina", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "int.\nL'abreviatura de interí, interina és int.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3320", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3320", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3321/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de interior", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "int.\nL'abreviatura de interior és int.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3321", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3321", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3322/5", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de internacional", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "internac.\nL'abreviatura de internacional és internac.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3322", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3322", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3323/5", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de introducció", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "intr.\nL'abreviatura de introducció és intr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3323", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3323", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3324/6", "Darrera versió": "30.11.2021", "Títol": "Abreviacions de italià (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "it.\nit\nL'abreviatura de italià és it.\nEl símbol de italià és it.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3324", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3324", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3325/5", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de itinerari", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "it.\nL'abreviatura de itinerari és it.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3325", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3325", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3326/6", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviacions de juliol", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "jul.\nJL\nL'abreviatura de juliol és jul.\nEl símbol de juliol és JL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3326", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3326", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3327/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de junta directiva", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "j. dir.\nL'abreviatura de junta directiva és j. dir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3327", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3327", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3328/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de junta de govern", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "j. de gov.\nL'abreviatura de junta de govern és j. de gov.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3328", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3328", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3329/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de jurídic, jurídica", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "jur.\nL'abreviatura de jurídic, jurídica és jur.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3329", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3329", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3330/4", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de jurisprudència", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "jurispr.\nL'abreviatura de jurisprudència és jurispr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3330", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3330", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3331/3", "Darrera versió": "14.10.2021", "Títol": "Abreviatura de jutjat de primera instància", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "j. de 1a. inst.\nL'abreviatura de jutjat de primera instància és j. de 1a. inst.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3331", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3331", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3332/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de laborable", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "lab.\nL'abreviatura de laborable és lab.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3332", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3332", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3333/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de làmina", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "làm.\nL'abreviatura de làmina és làm.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3333", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3333", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3334/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de limitada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ltda.\nL'abreviatura de limitada és ltda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3334", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3334", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3335/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de limitat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ltat.\nL'abreviatura de limitat és ltat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3335", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3335", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3336/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Sigla de llei", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L\nLa sigla de llei és L.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3336", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3336", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3337/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Sigla de llei orgànica", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "LO\nLa sigla de llei orgànica és LO.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3337", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3337", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3338/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Sigla de Llei d'enjudiciament civil", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "LEC\nLa sigla de Llei d'enjudiciament civil és LEC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3338", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3338", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3339/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Sigla de Llei d'enjudiciament criminal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "LECr\nLa sigla de Llei d'enjudiciament criminal és LECr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3339", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3339", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3340/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Sigla de Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "LRJPAC\nLa sigla de Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu és LRJPAC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3340", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3340", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3341/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de lletra de canvi", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "l/\nL'abreviatura de lletra de canvi és l/.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3341", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3341", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3342/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de lletra de crèdit", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "l/cr\nL'abreviatura de lletra de crèdit és l/cr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3342", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3342", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3343/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de lletra meva", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "l/m\nAquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb lletra meva (l/m), es poden formar les abreviatures següents: lletra nostra (l/n), lletra vostra (l/v), lletra seva (l/s).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3343", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3343", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3344/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de la meva lletra", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m/l\nAquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb la meva lletra (m/l), es poden formar les abreviatures següents: la nostra lletra (n/l), la vostra lletra (v/l), la seva lletra (s/l).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3344", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3344", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3345/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de llicenciat, llicenciada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "llic.\nL'abreviatura de llicenciat, llicenciada és llic.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3345", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3345", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3346/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de loco citato ('en lloc citat')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "loc. cit.\nL'abreviatura de loco citato ('en lloc citat') és loc. cit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3346", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3346", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3347/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de Magnífic Senyor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Mgfc. Sr.\nL'abreviatura de Magnífic Senyor és Mgfc. Sr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3347", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3347", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3348/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de Magnífica Senyora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Mgfca. Sra.\nL'abreviatura de Magnífica Senyora és Mgfca. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3348", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3348", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3349/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de majúscula", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "maj.\nL'abreviatura de majúscula és maj.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3349", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3349", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3350/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de màxim, màxima", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "màx.\nL'abreviatura de màxim, màxima és màx.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3350", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3350", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3351/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de mercaderia", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "merc.\nL'abreviatura de mercaderia és merc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3351", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3351", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3352/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de mercantil", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "merc.\nL'abreviatura de mercantil és merc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3352", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3352", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3353/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de mesos terme", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m/t\nL'abreviatura de mesos terme és m/t.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3353", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3353", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3354/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de mesos vista", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m/v\nL'abreviatura de mesos vista és m/v.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3354", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3354", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3355/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de mil·lèsim, mil·lèsima", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "mil·l.\nL'abreviatura de mil·lèsim, mil·lèsima és mil·l.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3355", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3355", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3356/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de mínim, mínima", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "mín.\nL'abreviatura de mínim, mínima és mín.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3356", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3356", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3357/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de minúscula", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "min.\nL'abreviatura de minúscula és min.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3357", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3357", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3358/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de minusvàlid, minusvàlida", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "minusv.\nL'abreviatura de minusvàlid, minusvàlida és minusv.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3358", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3358", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3359/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Sigla de modulació d'amplitud", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "AM\nLa sigla de modulació d'amplitud és AM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3359", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3359", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3360/4", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatures de Molt Honorable Senyor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "M. H. Sr.\nM. Hble. Sr.\nLes abreviatures de Molt Honorable Senyor són M. H. Sr. i M. Hble. Sr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3360", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3360", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3361/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatures de Molt Honorable Senyora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "M. H. Sra.\nM. Hble. Sra.\nLes abreviatures de Molt Honorable Senyora són M. H. Sra. i M. Hble. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3361", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3361", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3362/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatures de Molt Il·lustre Senyor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "M. I. Sr.\nM. Il·ltre. Sr.\nLes abreviatures de Molt Il·lustre Senyor són M. I. Sr. i M. Il·ltre. Sr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3362", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3362", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3363/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatures de Molt Il·lustre Senyora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "M. I. Sra.\nM. Il·ltre. Sra.\nLes abreviatures de Molt Il·lustre Senyora són M. I. Sra. i M. Il·ltre. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3363", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3363", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3364/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de monestir", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "mtir.\nL'abreviatura de monestir és mtir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3364", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3364", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3365/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de monument", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "mon.\nL'abreviatura de monument és mon.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3365", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3365", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3366/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de mossèn", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Mn.\nL'abreviatura de mossèn és Mn.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3366", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3366", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3367/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviacions de mosso d'esquadra, mossa d'esquadra", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m. d'e.\nME\nL'abreviatura (m. d'e.) es fa servir dins de text seguit, especialment davant de noms de persona, i la sigla (ME) es reserva per a taules i altres casos en què es faci un ús genèric del càrrec.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3367", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3367", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3368/5", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviacions de Mossos d'Esquadra (institució)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "M. d'E.\nME\nL'abreviatura de Mossos d'Esquadra (institució) és M. d'E., i la sigla, ME.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3368", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3368", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3369/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de municipal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "mpal.\nL'abreviatura de municipal és mpal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3369", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3369", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3370/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de museu", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "mus.\nL'abreviatura de museu és mus.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3370", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3370", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3371/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de nacional", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "nac.\nL'abreviatura de nacional és nac.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3371", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3371", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3372/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de negociat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "neg.\nL'abreviatura de negociat és neg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3372", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3372", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3373/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de negreta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "negr.\nL'abreviatura de negreta és negr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3373", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3373", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3374/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de nombre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "nre.\nL'abreviatura de nombre és nre.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3374", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3374", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3375/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de nominal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "nom.\nL'abreviatura de nominal és nom.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3375", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3375", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3376/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de nominatiu", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "nom.\nL'abreviatura de nominatiu és nom.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3376", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3376", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3377/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de nota", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "n.\nL'abreviatura de nota és n.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3377", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3377", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3378/4", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviacions de nota bene ('advertiu-ho bé')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "n.b.\nNB\nL'abreviatura de nota bene ('advertiu-ho bé') és n. b.\nLa sigla de nota bene ('advertiu-ho bé') és NB.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3378", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3378", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3379/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de nota de l'autor, nota de l'autora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "n. de l'a.\nL'abreviatura de nota de l'autor, nota de l'autora és n. de l'a.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3379", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3379", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3380/4", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de nota de l'editor, nota de l'editora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "n. de l'e.\nL'abreviatura de nota de l'editor, nota de l'editora és n. de l'e.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3380", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3380", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3381/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de nota de la redacció", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "n. de la r.\nL'abreviatura de nota de la redacció és n. de la r.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3381", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3381", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3382/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de nota del traductor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "n. del t.\nL'abreviatura de nota del traductor és n. del t.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3382", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3382", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3383/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de nota de la traductora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "n. de la t.\nL'abreviatura de nota de la traductora és n. de la t.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3383", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3383", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3384/4", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviacions de novembre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "nov.\nNV\nL'abreviatura de novembre és nov.\nEl símbol de novembre és NV.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3384", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3384", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3385/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatures de número", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "n.\nnúm.\nLes abreviatures de número són n. i núm.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3385", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3385", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3386/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de sense número", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s/n\nL'abreviatura de sense número és s/n.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3386", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3386", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3387/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Sigla de número d'afiliació a la Seguretat Social", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "NASS\nLa sigla de  número d'afiliació a la Seguretat Social  és  NASS.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3387", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3387", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3388/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Sigla de número d'identificació fiscal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "NIF\nLa sigla de número d'identificació fiscal és NIF.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3388", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3388", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3389/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de obligatori", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "oblig.\nL'abreviatura de obligatori és oblig.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3389", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3389", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3390/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de observació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "obs.\nL'abreviatura de observació és obs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3390", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3390", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3391/4", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviacions de octubre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "oct.\nOC\nL'abreviatura de octubre és oct.\nEl símbol de octubre és OC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3391", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3391", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3392/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de oficial", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "of.\nL'abreviatura de oficial és of.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3392", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3392", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3393/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Sigla de ona pesquera", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "OP\nLa sigla de ona pesquera és OP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3393", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3393", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3394/4", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Sigles de ones curtes", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "SW\nOC\nLes sigles de ones curtes són SW i OC.\nEn àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa SW. La sigla OC té un ús divulgatiu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3394", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3394", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3395/4", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Sigles de ones mitjanes", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "MW\nOM\nLes sigles de ones mitjanes són MW i OM.\nEn àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa MW. La sigla OM té un ús divulgatiu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3395", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3395", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3396/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de opus citatum ('obra citada')\nf.", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "op. cit.\nL'abreviatura de opus citatum ('obra citada') és op. cit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3396", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3396", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3397/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Sigla de ordre (document)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "O\nLa sigla de ordre (document) és O.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3397", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3397", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3398/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Sigla de ordre de pagament", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "OP\nLa sigla de ordre de pagament és OP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3398", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3398", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3399/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Sigla de ordre ministerial", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "OM\nLa sigla de ordre ministerial és OM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3399", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3399", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3400/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de a l'ordre de", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "o/\nL'abreviatura de a l'ordre de és o/.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3400", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3400", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3401/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de a la meva ordre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m/o\nL'abreviatura de a la meva ordre és m/o.\nAquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb a la meva ordre (m/o), es poden formar les abreviatures següents: a la nostra ordre (n/o), a la vostra ordre (v/o), a la seva ordre (s/o).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3401", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3401", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3402/3", "Darrera versió": "10.06.2021", "Títol": "Abreviatura de per ordre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p. o.\nL'abreviatura de per ordre és p. o.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3402", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3402", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3403/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Sigla de organització no governamental", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ONG\nLa sigla de organització no governamental és ONG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3403", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3403", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3404/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de pagament", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pag.\nL'abreviatura de pagament és pag.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3404", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3404", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3405/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de pagament immediat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p. i.\nL'abreviatura de pagament immediat és p. i.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3405", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3405", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3406/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de pagaré", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p/\nL'abreviatura de pagaré és p/.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3406", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3406", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3407/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatures de pàgina", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p.\npàg.\nLes abreviatures de pàgina són p. i pàg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3407", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3407", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3408/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de paquet", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "paq.\nL'abreviatura de paquet és paq.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3408", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3408", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3409/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de parada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "par.\nL'abreviatura de parada és par.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3409", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3409", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3410/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de parcel·la", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "parc.\nL'abreviatura de parcel·la és parc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3410", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3410", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3411/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de particular", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "part.\nL'abreviatura de particular és part.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3411", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3411", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3412/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de partida", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "part.\nL'abreviatura de partida és part.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3412", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3412", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3413/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de passat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pt.\nL'abreviatura de passat és pt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3413", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3413", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3414/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de passatge", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ptge.\nL'abreviatura de passatge és ptge.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3414", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3414", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3415/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de passeig", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pg.\nL'abreviatura de passeig és pg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3415", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3415", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3416/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de pavelló", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pav.\nL'abreviatura de pavelló és pav.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3416", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3416", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3417/3", "Darrera versió": "10.06.2021", "Títol": "Abreviacions de pes brut", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p. b.\nPB\nL'abreviatura de pes brut és p. b.\nLa sigla de pes brut és PB.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3417", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3417", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3418/3", "Darrera versió": "10.06.2021", "Títol": "Abreviacions de pes net", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p. n.\nPN\nL'abreviatura de pes net és p. n.\nLa sigla de pes net és PN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3418", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3418", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3420/8", "Darrera versió": "22.06.2021", "Títol": "Sigla de petita i mitjana empresa: PIME o pime?", "Categoria": "Convencions. Abreviacions; Morfologia", "Resposta": "La sigla de petita i mitjana empresa és PIME.\nAl costat de la sigla PIME, aquesta forma també es fa servir com a mot comú: pime (té, doncs, flexió de plural: pimes).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3420", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3420", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3421/3", "Darrera versió": "10.06.2021", "Títol": "Abreviatura de plaça", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pl.\nL'abreviatura de plaça és pl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3421", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3421", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3422/3", "Darrera versió": "10.06.2021", "Títol": "Abreviatura de població", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pobl.\nL'abreviatura de població és pobl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3422", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3422", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3423/3", "Darrera versió": "10.06.2021", "Títol": "Abreviatura de per poder", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p. p.\nL'abreviatura de per poder és p. p.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3423", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3423", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3424/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Sigla de policia militar", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "PM\nLa sigla de policia militar és PM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3424", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3424", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3425/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatura de polígon", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pol.\nL'abreviatura de polígon és pol.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3425", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3425", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3426/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatura de popular", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pop.\nL'abreviatura de popular és pop.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3426", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3426", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3427/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatura de porta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pta.\nL'abreviatura de porta és pta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3427", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3427", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3428/5", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatura de portal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ptal.\nL'abreviatura de portal és ptal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3428", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3428", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3429/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviacions de post meridiem ('després del migdia')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p. m.\npm\nL'abreviatura de post meridiem ('després del migdia') és p. m.\nEl símbol de post meridiem ('després del migdia') és pm.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3429", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3429", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3430/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviacions de post scriptum ('després de l'escrit')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p. s.\nPS\nL'abreviatura de post scriptum ('després de l'escrit') és p. s.\nLa sigla de post scriptum ('després de l'escrit') és PS.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3430", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3430", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3431/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviacions de postdata", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p. d.\nPD\nL'abreviatura de postdata és p. d.\nLa sigla de postdata és PD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3431", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3431", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3432/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatura de prefectura", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pref.\nL'abreviatura de prefectura és pref.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3432", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3432", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3433/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatura de preferència", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "prefer.\nL'abreviatura de preferència és prefer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3433", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3433", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3434/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatura de president, presidenta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pres.\nL'abreviatura de president, presidenta és pres.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3434", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3434", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3435/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Sigla de preu de venda al públic", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "PVP\nLa sigla de preu de venda al públic és PVP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3435", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3435", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3436/5", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatures de primer", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L'abreviatura de primer es pot escriure amb punt o sense: 1r i 1r.\nTot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres\nvolades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure l'ordinal amb un punt, que ha d'anar entre la xifra i la lletra\nvolada: 1.r.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3436", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3436", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3437/4", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatures de primera", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L'abreviatura de primera es pot escriure amb punt o sense: 1a i 1a.\nTot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres volades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure l'ordinal amb un punt, que ha d'anar entre la xifra i la lletra volada: 1.a.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3437", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3437", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3438/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatura de principal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pral.\nL'abreviatura de principal és pral.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3438", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3438", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3439/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatura de principi", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "princ.\nL'abreviatura de principi és princ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3439", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3439", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3440/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatura de prioritat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "prior.\nL'abreviatura de prioritat és prior.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3440", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3440", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3441/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Sigla de producte interior brut", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "PIB\nLa sigla de producte interior brut és PIB.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3441", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3441", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3442/3", "Darrera versió": "14.06.2021", "Títol": "Sigla de producte nacional brut", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "PNB\nLa sigla de producte nacional brut és PNB.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3442", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3442", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3443/3", "Darrera versió": "14.06.2021", "Títol": "Sigla de producte nacional net", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "PNN\nLa sigla de producte nacional net és PNN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3443", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3443", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3444/4", "Darrera versió": "14.06.2021", "Títol": "Abreviatura de professor, professora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "prof.\nL'abreviatura de professor, professora és prof.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3444", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3444", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3445/3", "Darrera versió": "14.06.2021", "Títol": "Abreviatura de programa", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "progr.\nL'abreviatura de programa és progr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3445", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3445", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3446/3", "Darrera versió": "14.06.2021", "Títol": "Abreviatura de prohibit, prohibida", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "proh.\nL'abreviatura de prohibit, prohibida és proh.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3446", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3446", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3447/3", "Darrera versió": "14.06.2021", "Títol": "Abreviatura de proppassat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ppt.\nL'abreviatura de proppassat és ppt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3447", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3447", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3448/3", "Darrera versió": "14.06.2021", "Títol": "Abreviatura de proppassada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ppda.\nL'abreviatura de proppassada és ppda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3448", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3448", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3449/3", "Darrera versió": "14.06.2021", "Títol": "Abreviatura de propvinent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pvt.\nL'abreviatura de propvinent és pvt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3449", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3449", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3450/4", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Sigla de proves d'accés a la universitat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "PAU\nLa sigla de proves d'accés a la universitat és PAU.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3450", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3450", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3451/3", "Darrera versió": "07.07.2021", "Títol": "Abreviatura de província", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "prov.\nL'abreviatura de província és prov.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3451", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3451", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3452/3", "Darrera versió": "07.07.2021", "Títol": "Abreviatura de pujada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pda.\nL'abreviatura de pujada és pda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3452", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3452", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3453/3", "Darrera versió": "07.07.2021", "Títol": "Sigla de punt quilomètric", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "PK\nLa sigla de punt quilomètric és PK.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3453", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3453", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3454/3", "Darrera versió": "07.07.2021", "Títol": "Abreviatura de quadruplicat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "quadr.\nL'abreviatura de quadruplicat és quadr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3454", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3454", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3455/4", "Darrera versió": "19.11.2021", "Títol": "Abreviatures de quart", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L'abreviatura de quart es pot escriure amb punt o sense: 4t i 4t.\nTot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres\nvolades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure l'ordinal amb un punt, que ha d'anar entre la xifra i la lletra\nvolada: 4.t.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3455", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3455", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3456/4", "Darrera versió": "19.11.2021", "Títol": "Abreviatures de quarta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L'abreviatura de quarta es pot escriure amb punt o sense: 4a i 4a.\nTot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres volades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure l'ordinal amb un punt, que ha d'anar entre la xifra i la lletra volada: 4.a.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3456", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3456", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3457/3", "Darrera versió": "07.07.2021", "Títol": "Abreviatura de quintuplicat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "quint.\nL'abreviatura de quintuplicat és quint.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3457", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3457", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3458/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de rambla", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "rbla.\nL'abreviatura de rambla és rbla.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3458", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3458", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3459/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de reedició", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "reed.\nL'abreviatura de reedició és reed.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3459", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3459", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3460/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de referència", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ref.\nL'abreviatura de referència és ref.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3460", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3460", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3461/4", "Darrera versió": "20.09.2021", "Títol": "Abreviatura de referència meva", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "r/m\nL'abreviatura de referència meva és r/m.\nAquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb referència meva (r/m), es poden formar les abreviatures següents: referència nostra (r/n), referència vostra (r/v), referència seva (r/s).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3461", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3461", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3462/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de registre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "reg.\nL'abreviatura de registre és reg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3462", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3462", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3463/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de reimpressió", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "reimpr.\nL'abreviatura de reimpressió és reimpr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3463", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3463", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3464/3", "Darrera versió": "13.10.2021", "Títol": "Abreviatura de la meva remesa", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m/r\nL'abreviatura de la meva remesa és m/r.\nAquesta abreviatura correspon a la primera persona del singular, però es poden utilitzar anàlogament les abreviatures de les formes amb altres possessius; és a dir, per analogia amb la meva remesa (m/r), es poden forma les abreviatures següents: la nostra remesa (n/r), la vostra remesa (v/r), la seva remesa (s/r).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3464", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3464", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3465/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de remitent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "rnt.\nL'abreviatura de remitent és rnt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3465", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3465", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3466/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de reservada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "rvda.\nL'abreviatura de reservada és rvda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3466", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3466", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3467/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de reservat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "rvat.\nL'abreviatura de reservat és rvat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3467", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3467", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3468/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Sigla de resolució", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "R\nLa sigla de resolució és R.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3468", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3468", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3469/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de Reverendíssim Senyor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Rvdm. Sr.\nL'abreviatura de Reverendíssim Senyor és Rvdm. Sr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3469", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3469", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3470/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de Reverendíssima Senyora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Rvdma. Sra.\nL'abreviatura de Reverendíssima Senyora és Rvdma. Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3470", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3470", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3471/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de revisat, revisada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "rev.\nL'abreviatura de revisat, revisada és rev.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3471", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3471", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3472/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de revista", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "rev.\nL'abreviatura de revista és rev.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3472", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3472", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3473/5", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatures de rodona", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "rod.\nrna.\nLes abreviatures de rodona (tipografia) són rod. i rna.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3473", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3473", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3474/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de ronda (toponímia)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "rda.\nL'abreviatura de ronda (toponímia) és rda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3474", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3474", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3475/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de sagrada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "sgda.\nL'abreviatura de sagrada és sgda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3475", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3475", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3476/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de sagrat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "sgt.\nL'abreviatura de sagrat és sgt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3476", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3476", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3477/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de sant", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "St.\nL'abreviatura de sant és St.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3477", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3477", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3478/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de santa", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Sta.\nL'abreviatura de santa és Sta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3478", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3478", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3479/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de secretari, secretària", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "secr.\nL'abreviatura de secretari, secretària és secr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3479", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3479", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3480/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de secretaria", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "secr.\nL'abreviatura de secretaria és secr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3480", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3480", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3481/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de segle", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s.\nL'abreviatura de segle és s.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3481", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3481", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3482/4", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatures de segon", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L'abreviatura de segon pot anar amb punt o sense: 2n i 2n.\nTot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres volades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure l'ordinal amb un punt, que ha d'anar entre la xifra i la lletra volada: 2.n.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3482", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3482", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3483/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatures de segona", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L'abreviatura de segona es pot escriure amb punt o sense: 2a i 2a.\nTot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres volades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure l'ordinal amb un punt, que ha d'anar entre la xifra i la lletra volada: 2.a.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3483", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3483", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3484/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatures de següent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s.\nseg.\nLes abreviatures de següent són s. i seg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3484", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3484", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3485/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Sigla de sentència", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "S\nLa sigla de sentència és S.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3485", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3485", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3486/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de senyor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Sr.\nL'abreviatura de senyor és Sr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3486", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3486", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3487/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de senyora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Sra.\nL'abreviatura de senyora és Sra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3487", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3487", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3488/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviacions de sergent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "sgt.\nSG\nL'abreviatura (sgt.) es fa servir dins de text seguit, especialment davant de noms de persona, i la sigla (SG) es reserva per a taules i altres casos en què es faci un ús genèric del càrrec.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3488", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3488", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3489/4", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviacions de sergenta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "sgta.\nSG\nL'abreviatura (sgta.) es fa servir dins de text seguit, especialment davant de noms de persona, i la sigla (SG) es reserva per a taules i altres casos en què es faci un ús genèric del càrrec.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3489", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3489", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3490/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de servei", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "serv.\nL'abreviatura de servei és serv.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3490", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3490", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3492/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Sigla de servei públic", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "SP\nLa sigla de servei públic és SP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3492", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3492", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3493/4", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "Abreviacions de setembre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "set.\nST\nL'abreviatura de setembre és set.\nEl símbol de setembre és ST.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3493", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3493", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3494/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de si us plau", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. u. p.\nL'abreviatura de si us plau és s. u. p.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3494", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3494", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3495/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de signatura", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "sign.\nL'abreviatura de signatura és sign.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3495", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3495", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3496/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de sine anno ('es desconeix l'any d'edició')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. a.\nL'abreviatura de sine anno ('es desconeix l'any d'edició') és s. a.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3496", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3496", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3497/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de sine loco ('es desconeix el lloc de publicació')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. l.\nL'abreviatura de sine loco ('es desconeix el lloc de publicació') és\ns. l.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3497", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3497", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3498/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de sine nomine ('es desconeix el nom de l'editor')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. n.\nL'abreviatura de sine nomine ('es desconeix el nom de l'editor') és\ns. n.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3498", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3498", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3499/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de sobreàtic", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s/àt\nL'abreviatura de sobreàtic és s/àt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3499", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3499", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3500/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de societat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "soc.\nL'abreviatura de societat és soc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3500", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3500", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3501/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviacions de societat anònima", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. a.\nSA\nL'abreviatura de societat anònima és s. a.\nLa sigla de societat anònima és SA.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3501", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3501", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3502/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviacions de societat civil privada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. c. p.\nSCP\nL'abreviatura de societat civil privada és s. c. p.\nLa sigla de societat civil privada és SCP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3502", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3502", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3503/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviacions de societat cooperativa", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. coop.\nSCOOP\nL'abreviatura de societat cooperativa és s. coop.\nLa sigla de societat cooperativa és SCOOP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3503", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3503", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3504/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviacions de societat cooperativa catalana limitada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. c. c. l.\nSCCL\nL'abreviatura de societat cooperativa catalana limitada és s. c. c. l.\nLa sigla de societat cooperativa catalana limitada és SCCL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3504", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3504", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3505/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviacions de societat de garanties recíproques", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. g. r.\nSGR\nL'abreviatura de societat de garanties recíproques és s. g. r.\nLa sigla de societat de garanties recíproques és SGR.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3505", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3505", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3506/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviacions de societat en comandita", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. en c.\nSC\nL'abreviatura de societat en comandita és s. en c.\nLa sigla de societat en comandita és SC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3506", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3506", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3507/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviacions de societat limitada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. l.\nSL\nL'abreviatura de societat limitada és s. l.\nLa sigla de societat limitada és SL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3507", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3507", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3508/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviacions de societat regular col·lectiva", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. r. c.\nSRC\nL'abreviatura de societat regular col·lectiva és s. r. c.\nLa sigla de societat regular col·lectiva és SRC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3508", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3508", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3509/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de sortida", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "sort.\nL'abreviatura de sortida és sort.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3509", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3509", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3510/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviacions de sotsinspector, sotsinspectora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "sotsp.\nSIP\nL'abreviatura de sotsinspector, sotsinspectora és sotsp.\nLa sigla de sotsinspector, sotsinspectora és SIP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3510", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3510", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3511/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de sub voce ('a l'entrada', en els diccionaris)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. v.\nL'abreviatura de sub voce ('a l'entrada', en els diccionaris) és s. v.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3511", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3511", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3512/4", "Darrera versió": "30.11.2021", "Títol": "Abreviacions de superintendent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "supt.\nSIT\nL'abreviatura de superintendent és supt.\nEl mot superintendent és invariable pel que fa al gènere, per tant l'abreviatura supt. s'utilitza tant per al masculí com per al femení.\nLa sigla de superintendent és SIT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3512", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3512", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3513/4", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de superior, superiora (càrrec)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "sup.\nL'abreviatura de superior, superiora és sup.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3513", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3513", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3514/3", "Darrera versió": "08.09.2021", "Títol": "Abreviatures de suplement", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "supl.\nsuplem.\nLes abreviatures de suplement són supl. i suplem.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3514", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3514", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3515/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de suplent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "supl.\nL'abreviatura de suplent és supl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3515", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3515", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3516/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de taló", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "t/\nL'abreviatura de taló és t/.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3516", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3516", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3517/3", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatura de el meu taló", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m/t\nPer analogia, es poden utilitzar les abreviatures de les formes amb altres possessius: el nostre taló (n/t), el vostre taló (v/t), el seu taló (s/t).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3517", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3517", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3518/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de tarifa", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "t.\nL'abreviatura de tarifa és t.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3518", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3518", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3519/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de tarifa corrent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "t. c.\nL'abreviatura de tarifa corrent és t. c.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3519", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3519", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3520/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de tarifa especial", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "t. e.\nL'abreviatura de tarifa especial és t. e.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3520", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3520", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3521/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de tarifa general", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "t. g.\nL'abreviatura de tarifa general és t. g.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3521", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3521", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3522/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Sigla de taxa anual equivalent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "TAE\nLa sigla de taxa anual equivalent és TAE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3522", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3522", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3523/3", "Darrera versió": "08.09.2021", "Títol": "Abreviatures de telèfon", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "tel.\nt.\nLes abreviatures de telèfon són tel. i t.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3523", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3523", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3524/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de telegrama", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "telegr.\nL'abreviatura de telegrama és telegr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3524", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3524", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3525/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Sigla de televisió", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "TV\nLa sigla de televisió és TV.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3525", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3525", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3526/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatures de tercer", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L'abreviatura de tercer es pot escriure amb punt o sense: 3r i 3r.\nTot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres volades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure l'ordinal amb un punt, que ha d'anar entre la xifra i la lletra volada: 3.r.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3526", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3526", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3527/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatures de tercera", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L'abreviatura de tercera es pot escriure amb punt o sense: 3a i 3a.\nTot i que és més recomanable seguir aquestes indicacions, també és possible utilitzar les lletres volades en les abreviatures dels nombres ordinals. En aquest cas, d'acord amb el que s'ha fet tradicionalment en tipografia, cal escriure l'ordinal amb un punt, que ha d'anar entre la xifra i la lletra volada: 3.a.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3527", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3527", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3528/5", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviacions de terme municipal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "t. m.\nTM\nL'abreviatura de terme municipal és t. m.\nLa sigla de terme municipal és TM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3528", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3528", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3529/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Sigla de text refós", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "TR\nLa sigla de text refós és TR.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3529", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3529", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3530/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviacions de tinent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "tt.\nTT\nL'abreviatura de tinent és tt.\nLa sigla de tinent és TT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3530", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3530", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3531/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviacions de tinenta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "tta.\nTT\nL'abreviatura de tinenta és tta.\nLa sigla de tinenta és TT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3531", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3531", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3532/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de titular", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "tit.\nL'abreviatura de titular és tit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3532", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3532", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3533/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de total", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "tot.\nL'abreviatura de total és tot.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3533", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3533", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3534/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de traducció", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "trad.\nL'abreviatura de traducció és trad.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3534", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3534", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3535/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de traductor, traductora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "trad.\nL'abreviatura de traductor, traductora és trad.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3535", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3535", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3536/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de transcripció", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "transcr.\nL'abreviatura de transcripció és transcr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3536", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3536", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3537/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de transferència", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "transf.\nL'abreviatura de transferència és transf.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3537", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3537", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3538/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de transitori, transitòria", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "trans.\nL'abreviatura de transitori, transitòria és trans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3538", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3538", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3539/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de transport", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "transp.\nL'abreviatura de transport és transp.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3539", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3539", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3540/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de travessera", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "trav.\nL'abreviatura de travessera és trav.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3540", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3540", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3541/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de travessia", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "trv.\nL'abreviatura de travessia és trv.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3541", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3541", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3542/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de tribunal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "trib.\nL'abreviatura de tribunal és trib.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3542", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3542", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3543/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de triplicat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "tripl.\nL'abreviatura de triplicat és tripl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3543", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3543", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3544/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de turisme", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "tur.\nL'abreviatura de turisme és tur.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3544", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3544", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3545/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de unitat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "u.\nL'abreviatura de unitat és u.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3545", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3545", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3546/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Abreviatures de cada unitat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "c/u\nc. u.\nLes abreviatures de cada unitat són c. u. i c/u.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3546", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3546", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3547/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de universitari, universitària", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "univ.\nL'abreviatura de universitari, universitària és univ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3547", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3547", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3548/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de urbanització", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "urb.\nL'abreviatura de urbanització és urb.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3548", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3548", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3549/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de urgència", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "urg.\nL'abreviatura de urgència és urg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3549", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3549", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3550/3", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Abreviatura de sobre vagó", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s/v\nL'abreviatura de sobre vagó és s/v.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3550", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3550", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3551/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de valor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "v/\nL'abreviatura de valor és v/.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3551", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3551", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3552/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatures de vegeu", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "v.\nveg.\nvg.\nLes abreviatures de vegeu són v., veg. i vg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3552", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3552", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3553/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de vehicle", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "veh.\nL'abreviatura de vehicle és veh.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3553", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3553", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3554/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de velocitat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "vel.\nL'abreviatura de velocitat és vel.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3554", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3554", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3555/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de venciment", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "venc.\nL'abreviatura de venciment és venc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3555", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3555", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3556/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de venedor, venedora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ven.\nL'abreviatura de venedor, venedora és ven.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3556", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3556", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3557/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de verbi gratia", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "v. gr.\nL'abreviatura de l'expressió llatina verbi gratia ('verbigràcia', 'per exemple') és v. gr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3557", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3557", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3558/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviatura de versaleta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "vers.\nL'abreviatura de versaleta és vers.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3558", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3558", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3559/3", "Darrera versió": "31.08.2021", "Títol": "Abreviatura de via", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "v.\nL'abreviatura de via és v.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3559", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3559", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3560/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de vianant", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "vian.\nL'abreviatura de vianant és vian.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3560", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3560", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3561/3", "Darrera versió": "31.08.2021", "Títol": "Abreviatures de vide o videte ('vegeu')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "v.\nvid.\nLes abreviatures de vide o videte ('vegeu') són v. i vid.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3561", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3561", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3562/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviacions de vigilant", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "vig.\nVG\nL'abreviatura de vigilant és vig.\nLa sigla de vigilant és VG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3562", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3562", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3563/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de vigilat, vigilada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "vig.\nL'abreviatura de vigilat, vigilada és vig.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3563", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3563", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3564/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de visibilitat", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "visib.\nL'abreviatura de visibilitat és visib.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3564", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3564", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3565/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviacions de vist i plau", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "v. i p.\nVP\nL'abreviatura de vist i plau és v. i p.\nLa sigla de vist i plau és VP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3565", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3565", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3566/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de vocabulari", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "vocab.\nL'abreviatura de vocabulari és vocab.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3566", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3566", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3567/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de volum", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "vol.\nL'abreviatura de volum és vol.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3567", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3567", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3568/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de xec", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "x.\nL'abreviatura de xec és x.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3568", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3568", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3569/3", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Abreviatura de el meu xec", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m/x\nPer analogia, es poden utilitzar les abreviatures de les formes amb altres possessius: el nostre xec (n/x), el vostre xec (v/x), el seu xec (s/x).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3569", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3569", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3570/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Abreviatura de zona", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "z.\nL'abreviatura de zona és z.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3570", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3570", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3572/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbol de ampere", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "A\nEl símbol de ampere és A.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3572", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3572", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3574/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbol de àrea (unitat de mesura)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "a\nEl símbol de àrea (unitat de mesura) és a.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3574", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3574", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3575/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbol de atto-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "a\nEl símbol de atto- és a.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3575", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3575", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3576/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de byte o octet", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "B\nEl símbol de byte o octet és B.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3576", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3576", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3577/3", "Darrera versió": "08.09.2021", "Títol": "Símbol de candela", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cd\nEl símbol de candela és cd.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3577", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3577", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3580/4", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de per cent\nSímbol de percentatge o tant per cent", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "%\nEl símbol de per cent i de percentatge o tant per cent és %.\nEl signe % es pot escriure separat per un espai fi de la xifra que acompanya o, si això no és possible tipogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal.\nAquest símbol es llegeix per cent quan apareix al costat d'una xifra.  Per exemple, escrivim 10 %  i llegim deu per cent.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3580", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3580", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3581/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbol de centi-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "c\nEl símbol de centi- és c.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3581", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3581", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3582/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbols de centilitre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cl\ncL\nEls símbols de centilitre són cl i cL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3582", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3582", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3583/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbol de centímetre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cm\nEl símbol de centímetre és cm.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3583", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3583", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3584/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de corona danesa", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "DKK\nEl símbol de corona danesa és DKK.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3584", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3584", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3585/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de corona noruega", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "NOK\nEl símbol de corona noruega és NOK.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3585", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3585", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3586/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de corona sueca", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "SEK\nEl símbol de corona sueca és SEK.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3586", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3586", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3587/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbol de deca-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "da\nEl símbol de deca- és da.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3587", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3587", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3588/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbol de deci-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "d\nEl símbol de deci- és d.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3588", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3588", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3589/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbols de decilitre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dl\ndL\nEls símbols de decilitre són dl i dL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3589", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3589", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3590/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbol de decímetre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dm\nEl símbol de decímetre és dm.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3590", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3590", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3591/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbols de dòlar dels EUA", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "$\nUSD\nEls símbols de dòlar dels EUA són $ i USD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3591", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3591", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3592/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de dòlar australià", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "AUD\nEl símbol de dòlar australià és AUD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3592", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3592", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3593/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de dòlar canadenc", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "CAD\nEl símbol de dòlar canadenc és CAD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3593", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3593", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3596/5", "Darrera versió": "17.01.2022", "Títol": "Símbol de est", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "E\nEl símbol de est és E.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3596", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3596", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3597/5", "Darrera versió": "24.02.2026", "Títol": "Símbol de est-nord-est", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ENE\nEl símbol de est-nord-est és ENE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3597", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3597", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3598/4", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de est-sud-est", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ESE\nEl símbol de est-sud-est és ESE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3598", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3598", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3599/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbol de estereoradian", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "sr\nEl símbol de estereoradian és sr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3599", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3599", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3600/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbol de exa-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "E\nEl símbol de exa- és E.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3600", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3600", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3601/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbol de femto-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "f\nEl símbol de femto- és f.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3601", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3601", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3606/3", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Símbol de franc suís", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "CHF\nEl símbol de franc suís és CHF.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3606", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3606", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3608/3", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Símbol de giga-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "G\nEl símbol de giga- és G.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3608", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3608", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3609/3", "Darrera versió": "08.09.2021", "Títol": "Símbols de gigabyte o gigaoctet", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "GB\nGb\nEls símbols de gigabyte o gigaoctet són GB i Gb.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3609", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3609", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3610/3", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbol de gram", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "g\nEl símbol de gram és g.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3610", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3610", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3611/3", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbol de hectàrea", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ha\nEl símbol de hectàrea és ha.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3611", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3611", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3612/3", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbol de hecto-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "h\nEl símbol del prefix hecto- és h.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3612", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3612", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3613/3", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbol de hertz", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Hz\nEl símbol de hertz és Hz, i es llegeix \"erts\".", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3613", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3613", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3614/3", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbol de hora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "h\nEl símbol de hora és h.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3614", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3614", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3615/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de hotel", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "H\nEl símbol de hotel és H.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3615", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3615", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3616/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbols de ien", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "JPY\n¥\nEls símbols de ien són JPY i ¥.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3616", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3616", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3618/5", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbol de joule", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "J\nEl símbol de joule és J, i es llegeix \"jul\".", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3618", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3618", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3619/3", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbol de kelvin", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "K\nEl símbol de kelvin és K.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3619", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3619", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3620/9", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de quilo- o kilo-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "k\nEl símbol de quilo- (o kilo-) és k.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3620", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3620", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3621/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de quilogram o kilogram", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "kg\nEl símbol de quilogram (o kilogram) és kg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3621", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3621", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3622/5", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbol de quilòmetre o kilòmetre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "km\nEl símbol de quilòmetre (o kilòmetre) és km.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3622", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3622", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3623/6", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de quilowatt o kilowatt", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "kW\nEl símbol de quilowatt (o kilowatt) és kW.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3623", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3623", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3624/5", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Símbol de quilowatt hora o kilowatt hora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "kW h\nEl símbol de quilowatt hora (o kilowatt hora) és kW h.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3624", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3624", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3626/4", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbols de litre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "l\nL\nEls símbols de litre són l i L.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3626", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3626", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3631/3", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbol de mega-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "M\nEl símbol de mega- és M.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3631", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3631", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3632/3", "Darrera versió": "08.09.2021", "Títol": "Símbol de megabyte o megaoctet", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "MB\nEl símbol de megabyte o megaoctet és MB.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3632", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3632", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3633/3", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbol de metre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m\nEl símbol de metre és m.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3633", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3633", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3634/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de milió", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "M\nEl símbol de milió és M.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3634", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3634", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3636/3", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbol de mil·li-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m\nEl símbol de mil·li- és m.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3636", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3636", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3637/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de mil·ligram", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "mg\nEl símbol de mil·ligram és mg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3637", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3637", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3638/5", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbols de mil·lilitre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ml\nmL\nEls símbols de mil·lilitre són ml i mL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3638", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3638", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3639/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de mil·límetre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "mm\nEl símbol de mil·límetre és mm.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3639", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3639", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3640/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de minut (temps)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "min\nEl símbol de minut és min.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3640", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3640", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3641/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de mol", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "mol\nEl símbol de mol és mol.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3641", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3641", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3642/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de nano-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "n\nEl símbol de nano- és n.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3642", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3642", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3643/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de nord", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "N\nEl símbol de nord és N.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3643", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3643", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3644/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de nord-est", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "NE\nEl símbol de nord-est és NE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3644", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3644", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3645/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de nord-nord-est", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "NNE\nEl símbol de nord-nord-est és NNE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3645", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3645", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3646/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbols de nord-nord-oest", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "NNO\nNNW\nEls símbols de nord-nord-oest són NNO i NNW.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3646", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3646", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3647/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbols de nord-oest", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "NO\nNW\nEls símbols de nord-oest són NO i NW.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3647", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3647", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3648/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbols de oest", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "O\nW\nEls símbols de oest són O i W (de l'anglès west).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3648", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3648", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3649/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbols de oest-nord-oest", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ONO\nWNW\nEls símbols de oest-nord-oest són ONO i WNW.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3649", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3649", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3650/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbols de oest-sud-oest", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "OSO\nWSW\nEls símbols de oest-sud-oest són OSO i WSW.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3650", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3650", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3653/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de peta-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "P\nEl símbol de peta- és P.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3653", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3653", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3654/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de pico-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "p\nEl símbol de pico- és p.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3654", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3654", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3660/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de quintar", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "q\nEl símbol de quintar és q.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3660", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3660", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3661/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de revolució", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "r\nEl símbol de revolució és r.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3661", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3661", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3662/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de revolucions per minut", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "rpm\nEl símbol de revolucions per minut és rpm.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3662", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3662", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3663/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de segon (temps)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s\nEl símbol de segon (temps) és s.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3663", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3663", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3664/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de sud", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "S\nEl símbol de sud és S.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3664", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3664", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3665/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de sud-est", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "SE\nEl símbol de sud-est és SE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3665", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3665", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3666/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbols de sud-oest", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "SO\nSW\nEls símbols de sud-oest són SO i  SW (de l'anglès west).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3666", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3666", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3667/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de sud-sud-est", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "SSE\nEl símbol de sud-sud-est és SSE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3667", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3667", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3668/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbols de sud-sud-oest", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "SSO\nSSW\nEls símbols de sud-sud-oest són SSO i SSW (de l'anglès west).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3668", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3668", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3669/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de tera-", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "T\nEl símbol de tera- és T.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3669", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3669", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3670/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de tona", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "t\nEl símbol de tona és t.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3670", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3670", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3671/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de volt", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "V\nEl símbol de volt és V.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3671", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3671", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3672/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de watt", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "W\nEl símbol de watt és W.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3672", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3672", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3682/5", "Darrera versió": "17.02.2020", "Títol": "Noms dels subapartats de l'escrit de proposició de prova", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Els noms dels subapartats de l'escrit de proposició de prova habitualment comencen amb adjectius com ara documental, testifical o pericial cal·ligràfica, que poden tenir com a antecedent tant proves com mitjans de prova.\nEs considera que aquestes formes són possibles i que es poden interpretar com a adjectius substantivats amb una elisió del substantiu prova.\nPel que fa al subapartat anomenat documental, són habituals els subapartats documental pública i documental privada, i també un subapartat anomenat més documental, que hi apareix quan se sol·liciten o es presenten noves proves documentals.\nPel que fa a l'expressió més documental, és recomanable que se substitueixi per altres expressions, com documental complementària o documental addicional.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3682", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3682", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3685/2", "Darrera versió": "23.07.2014", "Títol": "dada cuenta", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En llenguatge jurídic, quan es parla de provisions, no és necessari fer servir cap fórmula inicial equivalent a l'habitual en castellà dada cuenta. Aquesta referència a l'anomenada dació de compte, és a dir, a la funció informativa que, d'acord amb els articles 283-287 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 178 de la Llei d'enjudiciament civil, ha complert el secretari o la secretària de manera prèvia a la resolució judicial, no és indispensable i, tot i que es podria fer servir una fórmula com ara Havent-se-me'n donat compte, és preferible suprimir aquesta construcció.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3685", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3685", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3690/7", "Darrera versió": "16.12.2020", "Títol": "Traducció de noms d'institucions i entitats públiques", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "El criteri general és traduir al català les designacions de les institucions i de les entitats dependents de l'Administració pública i les designacions dels seus òrgans de gestió, mantenint la màxima fidelitat semàntica respecte de l'original. Quan la designació genèrica va acompanyada d'un nom propi que no és un topònim, aquest nom no es tradueix:\nMinisterio de Cultura: Ministeri de Cultura\nMairie de Paris: Ajuntament de París\nDelegación de Hacienda: Delegació d'Hisenda\nCorreos y Telégrafos: Correus i Telègrafs\nCentro Hospitalar de Coimbra: Centre Hospitalari de Coïmbra\nHospital Virgen del Rocío: Hospital Virgen del Rocío\nMalgrat tot, hi ha alguns casos en què s'opta per utilitzar la denominació en la llengua original, bé perquè té prou tradició en català, bé perquè no té un equivalent clar. Són noms com:\nXunta de Galicia\nErtzaintza\nScotland Yard\nTambé hi ha alguns pocs casos en què cal buscar un equivalent funcional del nom original, en comptes de traduir-lo:\nBundestag:  Parlament alemany\nFolketin: Parlament danès", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3690", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3690", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3691/5", "Darrera versió": "26.05.2021", "Títol": "Generalitat o Generalidad ?", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Per fer referència a la Generalitat de Catalunya, en la versió castellana dels textos oficials i administratius cal utilitzar preferentment la forma catalana Generalitat, sense traduir, perquè és la denominació oficial de la institució.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3691", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3691", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3694/5", "Darrera versió": "25.03.2024", "Títol": "Com es diu doy fe en català?\nEs pot dir en dono fe o davant meu en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En contextos administratius i jurídics, és habitual que operadors del dret, com lletrats de l'Administració de justícia i notaris, hagin de donar fe pública d'actes judicials i extrajudicials quan sigui necessari. L'article 204 de la Llei d'enjudiciament civil estableix que el jutge, la jutgessa o els magistrats han de signar les resolucions judicials, i que s'han d'autoritzar o publicar mitjançant la signatura del lletrat o lletrada de l'Administració de justícia. En el cas de les provisions dictades per sales de justícia, d'acord amb l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil, n'hi ha prou amb la signatura del ponent.\nEn castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es redacti en primera persona referida al lletrat o lletrada de l'Administració de justícia (Lo manda y firma S. S., doy fe), però sobta que el nucli del document tingui com a emissor el responsable de la resolució judicial (el jutge o la jutgessa) i que l'últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor el lletrat o lletrada de l'Administració de justícia i no hi hagi cap indicació formal per remarcar el canvi d'emissor. Per fer palès formalment aquest canvi, és recomanable situar davant la signatura del lletrat o lletrada de l'Administració de justícia les fórmules següents:\nEn dono fe.\no bé\nDavant meu,\nCal tenir en compte que la fórmula Davant meu es tanca amb una coma, mentre que En dono fe acaba amb un punt, ja que es tracta d'una oració completa.\nParal·lelament, l'article 1 de la Llei del notariat disposa que \"el notari és el funcionari públic autoritzat per donar fe dels contractes i dels altres actes extrajudicials\". Per això, és habitual veure l'expressió de la fe pública com a cloenda d'escriptures, testimonis o actes. Per exemple:\nDono fe del que he consignat en aquesta diligència, estesa en aquest foli de paper per a documents notarials.\nD'haver identificat les persones compareixents mitjançant els documents d'identitat consignats, en dono fe.\nEn el cas que l'expressió aparegui al final de la frase, cal no oblidar el pronom de represa en.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3694", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3694", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3697/4", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de adreça electrònica", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "a/e\nL'abreviatura a/e\nes pot utilitzar en els casos en què es presentin problemes d'espai\n(per exemple, en un imprès per emplenar), però no és necessària per a\nles adreces del paper de carta o de les targetes. En aquests casos, com\nja es fa habitualment, es poden imprimir les adreces electròniques\nsense cap abreviació al davant, perquè el signe @ que contenen ja\nindica a què es fa referència.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3697", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3697", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3698/7", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Símbols de euro", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "€\nEUR\nEl símbol corresponent a euro és una C travessada per dues ratlletes horitzontals: €. Així, de la mateixa manera que utilitzàvem l'abreviatura ptes. o els símbols PTA, FF, DM, etc., quan hi ha quantitats referides a euros, es pot utilitzar el símbol €; per exemple: 2,70 €.\nD'altra banda, l'Organització Internacional per a la Normalització (ISO) va aprovar, per a l'euro, el símbol EUR, que s'escriu amb majúscules i sense punts i és invariable; per exemple: 1 EUR, 92 EUR. Aquest símbol es pot fer servir per a les relacions interbancàries i les operacions transnacionals, al costat dels altres símbols ISO: USD (dòlar), RUB (ruble), etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3698", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3698", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3699/3", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbols de megabit", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Mb\nMbit\nEls símbols de megabit són Mb i Mbit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3699", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3699", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3701/6", "Darrera versió": "16.12.2020", "Títol": "Traducció de noms d'entitats sense finalitat de lucre", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "La tendència general és traduir els noms de les associacions, fundacions i altres entitats sense finalitat de lucre. Per exemple:\nReal Academia Española: Reial Acadèmia Espanyola\nSociedad General de Autores y Editores: Societat General d'Autors i Editors\nAcademy of Motion Picture Arts and Sciences: Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques\nAssociazione Italiana di Studi Catalani: Associació Italiana d'Estudis Catalans\nMédecins Sans Frontières: Metges sense Fronteres\nEn són excepcions els noms de les entitats que manifestin explícitament la voluntat de ser designades només en una llengua, i aquells casos en què l'ús ha fixat la denominació original:\nWorld Wildlife Fund\nGreenpeace\nNational Geographic Society", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3701", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3701", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3702/5", "Darrera versió": "05.01.2021", "Títol": "Traducció de noms d'empreses i els seus òrgans de gestió", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Els noms de les empreses responen a la voluntat expressa dels propietaris i, per tant, queden dins de l'esfera estrictament privada, com passa amb els noms de persona. És per això que, com a regla general, no s'han de traduir. Per exemple:\nIndustria Española del Aluminio\nLaboratorios Esteve\nLibros del Zorro Rojo\nSi l'empresa usa una doble denominació (registrada o no), s'ha de fer servir la forma fixada per l'empresa per a la llengua d'arribada. En general, les empreses públiques, empreses de serveis i entitats financeres adopten aquest criteri. Però sempre caldrà assegurar-se'n. Per exemple:\nAguas de Barcelona - Aigües de Barcelona\nEditorial Rayo Verde - Editorial Raig Verd\nCaja de Ingenieros - Caixa d'Enginyers\nEls òrgans de gestió de les empreses, encara que el nom de l'empresa no tingui traducció, es tradueixen sempre.\nÀrea de Recursos Humans d'Industria Española del Aluminio\nDepartament d'Edició de Libros del Zorro Rojo\nNo cal traduir els noms de les empreses quan apareixen en forma de logotip d'una marca, sigui quin sigui el suport de comunicació (paper de carta, vehicles, etc.), encara que aquests noms apareguin traduïts dins un text.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3702", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3702", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3703/6", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Traducció de noms de partits polítics i sindicats", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Es considera que cal distingir l'ús oficial de les designacions de partits polítics i sindicats de l'ús social d'aquestes designacions.\nEn el cas de l'ús oficial cal usar el nom registrat i no s'ha de traduir. En canvi, quan no sigui necessari usar la forma oficial, en l'ús social, aquestes designacions es tradueixen.\nComisiones Obreras: Comissions Obreres\nPartido Socialista Obrero Español: Partit Socialista Obrer Espanyol\nLega Nord: Lliga Nord\nDemocratic Party: Partit Demòcrata\nScottish National Party: Partit Nacional Escocès\nHi ha noms, però, que només s'usen en la forma original:\nSinn Féin\nSendero Luminoso\nChunta Aragonesista\nHerri Batasuna", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3703", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3703", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3705/4", "Darrera versió": "25.11.2015", "Títol": "festivitats cíviques, religioses i polítiques (traducció)", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Les designacions de festivitats cíviques, religioses i polítiques es tradueixen.\nEn català:\nNadal\nnit de Cap d'Any\nDivendres Sant\nla revetlla de Sant Joan\nl'Onze de Setembre\nla Fira d'Abril\nla Fira de Sant Isidre\nla Puríssima\nEn castellà:\nNavidad\nNochevieja\nViernes Santo\nla verbena de San Juan\nel Once de Septiembre\nla Feria de Abril\nla Feria de San Isidro\nla Inmaculada Concepción\nQuan les designacions de festivitats no tenen equivalent en la llengua d'arribada (la Patum, les festes del Rocío, els Sanfermines) romanen invariables.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3705", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3705", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3706/3", "Darrera versió": "15.07.2015", "Títol": "fets històrics singulars (traducció)", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Les designacions de fets històrics singulars es tradueixen.\nEn català:\nla Segona Guerra Mundial\nla Guerra dels Segadors\nel Dos de Maig\nEn castellà:\nla Segunda Guerra Mundial\nla Guerra de los Segadores\nel Dos de Mayo", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3706", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3706", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3707/4", "Darrera versió": "29.07.2024", "Títol": "Traducció de moviments artístics i culturals", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En general, es tradueix la designació dels moviments artístics i culturals.\nEn català:\nel barroc\nel romànic\nl'humanisme\nEn castellà:\nel barroco\nel románico\nel humanismo\nHi ha algun cas, però, com la Renaixença, que per evitar l'ambigüitat roman invariable.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3707", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3707", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3708/2", "Darrera versió": "02.05.2014", "Títol": "congressos, convencions, jornades i simposis (traducció)", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Sovint els congressos, les convencions, les jornades i els simposis són certàmens multilingües i ja presenten la seva denominació en diverses llengües. Per aquest motiu, si la llengua d'arribada és una de les llengües oficials del certamen, cal usar la denominació del certamen en la llengua d'arribada del text.\nLes designacions de conferències, ponències i discursos s'expressen en la llengua en què es faran o s'han fet. Aquesta solució ens permet saber si caldran aparells de traducció simultània, per exemple. Això no treu que, si es considera necessari, hi pugui anar la traducció a continuació entre parèntesis.\nEn català:\nLes conferències \"La modernidad del lenguaje\" i \"El discurs parlamentari\" van ser presentades a Palma durant les Primeres Jornades de Pragmàtica.\nEn castellà:\nLas conferencias \"La modernidad del lenguaje\" y \"El discurs parlamentari\" fueron presentadas en Palma durante las Primeras Jornadas de Pragmática.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3708", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3708", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3709/3", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbol de radian", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "rad\nEl símbol de radian és rad.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3709", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3709", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3711/10", "Darrera versió": "10.06.2021", "Títol": "Traducció de noms de premis i distincions", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En general els noms de premis i distincions es tradueixen. Per exemple:\nEisernes Kreuz: Creu de Ferro\nGolden Globes: Globus d'Or\nGolden Shoe: Bota d'Or\nGrande médaille de la chanson française: Gran Medalla de la Cançó Francesa\nInternationaler Karlspreis: Premi Internacional Carlemany\nKyokujitsusho: Orde del Sol Naixent\nSilberner Bär: Os de Plata\nQuan la designació inclou un nom propi, però, només es tradueix la part genèrica i es deixa el nom propi sense traduir:\nGrammy Awards: premis Grammy\nKnight of the Jedi Order: Cavaller de l'Orde Jedi\nPremios Ondas: premis Ondas\nWorld Press Photo Awards: premis World Press Photo", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3711", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3711", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3712/3", "Darrera versió": "12.11.2019", "Títol": "Traducció de documentació oficial: lleis, decrets, resolucions, etc.", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Els títols de la documentació oficial i de les disposicions normatives es tradueixen sempre. Així, en un text en català cal usar la forma catalana adient i en un text en una altra llengua caldrà fer servir la forma equivalent. Per exemple:\ndocument nacional d'identitat\ndeclaració de la renda\nLlei orgànica del poder judicial\nReglament (UE) 2015/759 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2015", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3712", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3712", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3713/5", "Darrera versió": "07.01.2020", "Títol": "Traducció d'obres literàries, teatrals, científiques i cinematogràfiques", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Els títols de llibres, novel·les, obres de teatre, pel·lícules, sèries, etc. generalment s'escriuen en català si han estat traduïts. Segons el context, s'hi pot afegir el títol original, entre parèntesis i en cursiva, per conservar-ne el referent. Per exemple:\nL'Odissea\nEl somni d'una nit d'estiu\nEl cuirassat Potemkin\nAllò que el vent s'endugué\nJoc de trons (Game of Thrones)\nNingú no és perfecte (Some like it hot)\nSi no han estat traduïts al català, se solen citar en versió original. Per exemple:\nEl romancero gitano\nTraité de radioactivité\nFrozen II\nStranger Things\nEn qualsevol cas, sempre hi ha l'opció de fer referència a una obra en la versió que es vulgui (original o traduïda), sobretot pel que fa a llengües que resulten molt llunyanes (en el qual cas es tradueixen) i en contexts en què és obligatori o rellevant fer referència a la versió concreta que s'ha utilitzat (per exemple, en una bibliografia).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3713", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3713", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3714/6", "Darrera versió": "12.09.2022", "Títol": "Traducció d'obres musicals: òperes, sarsueles, cançons, etc.", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "El títol de les òperes se sol traduir al català si té una forma coneguda en aquesta llengua. També és habitual expressar el títol en versió original i acompanyar-lo de la traducció entre parèntesis. Per exemple:\nEl gall d'or\nLa dama de Piques\nDie Zauberflöte (La flauta màgica)\nDer Rosenkavalier (El cavaller de la rosa)\nNo es tradueixen els títols d'òperes i sarsueles en castellà ni els títols d'òperes o altres obres que tenen tradició en la llengua original. Per exemple:\nDoña Francisquita\nLa vida breve\nLa Bohème\nLa traviata\nL'elisir d'amore\nWest side story\nRhapsody in blue\nEs tradueixen els títols de les peces musicals que tenen un nom format amb genèrics del tipus sonata, concert, simfonia, etc. i els apel·latius que reben algunes peces concretes, que s'escriuen al final del títol, separats per una coma, entre cometes i en rodona. Així, s'escriu:\nMissa en si menor\nConcert per a clavicèmbal i cinc instruments\nSimfonia núm. 6, \"Pastoral\"\nDe vegades, les peces conegudes amb apel·latius es poden esmentar pel sobrenom mateix. En aquests casos, no s'escriuen entre cometes. Per exemple:\nLes simfonies més interpretades en aquesta sala són l'Heroica i la Pastoral.\nNo es tradueixen els títols de les cançons, si no se n'ha fet una versió en la llengua d'arribada.\nBon dia!\nEscuela de calor\nLa vie en rose\nEn el cas que existeixi una versió traduïda, ens hi referirem usant el títol corresponent.\nLa marsellesa\nLa internacional\nEscolta-ho en el vent", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3714", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3714", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3715/4", "Darrera versió": "21.07.2023", "Títol": "Traducció d'obres d'art: pintura i escultura", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Els títols de les obres d'art (pintura, escultura, etc.), en general, es tradueixen, llevat que no tinguin un nom equivalent en la llengua d'arribada. Per exemple:\nDiscòbol\nPietat\nEls embriacs\nEl crit\nEl pelele\nEcce homo\nLa Grenouillère", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3715", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3715", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3716/6", "Darrera versió": "07.03.2025", "Títol": "Traducció de noms de diaris, butlletins, revistes i col·leccions", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Els títols de les publicacions periòdiques no es tradueixen. Tampoc no es tradueixen les designacions de col·leccions ni de sèries de llibres, ni els títols d'articles de revistes. Així, s'escriu:\nLe Monde\nThe Guardian\nDie Welt\nCorriere della Sera\nMuy Interesante\nNational Geographic\n\"Manuales\"\n\"Vintage Classic Europeans Series\"\nEn canvi, es poden traduir els títols dels diaris o butlletins oficials, de la mateixa manera que es tradueixen el nom de les institucions públiques de les quals són òrgans de difusió. Per exemple:\nnormes publicades al Butlletí Oficial de l'Estat\nnormes publicades al Butlletí Oficial de la Província\nNo cal, però, traduir aquests títols a la capçalera de la publicació, encara que el contingut de la publicació s'editi en llengües diferents. Així, per exemple, a la capçalera del Butlletí Oficial de l'Estat el nom hi continuarà en castellà, tot i que el text que hi hagi a sota estigui en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3716", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3716", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3717/3", "Darrera versió": "10.04.2015", "Títol": "denominacions d'origen i qualitat (traducció)\netiquetatge (traducció)", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Pel que fa a les denominacions oficials d'origen i de qualitat de productes alimentaris, se'n tradueix la denominació comuna i es manté invariable el topònim, llevat que tingui una forma tradicional en la llengua d'arribada. Per exemple:\nEn català:\nPollastre de la Raça Prat\nPréssec de Pinyana\nMusclos del Delta de l'Ebre\nPeix Blau de Tarragona\nPernil de Terol\nMató de Montserrat\nEn castellà:\nPollo de la Raza Prat\nMelocotón de Pinyana\nMejillones del Delta del Ebro\nPescado Azul de Tarragona\nJamón de Teruel\nMató de Montserrat\nA l'etiqueta del producte, convé que hi aparegui la forma oficial fixada en la llengua original: Musclos del Delta de l'Ebre o Pollastre de la Raça Prat, per exemple.\nPel que fa a l'etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d'origen, comarcal o de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya, les dades que hi figuren han de ser en català, tal com disposa l'article 34 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.\nQuan un topònim és tractat com un nom comú, es tradueix si té forma equivalent en la llengua d'arribada. Per exemple:\nEn català:\nun jabugo excel·lent\nun priorat de primera\nun xerès\nun manxego tendre o sec\nEn castellà:\nun jabugo excelente\nun priorato de primera\nun jerez\nun manchego tierno o seco", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3717", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3717", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3718/3", "Darrera versió": "24.07.2023", "Títol": "Traducció de marques registrades", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Les marques registrades no es tradueixen. Per exemple:\nEn català:\nFont Vella\nCeller del Mas\nLa Bella Easo\nEl Lobo\nEn castellà:\nFont Vella\nCeller del Mas\nLa Bella Easo\nEl Lobo\nHi ha casos, però, en què per raons comercials la mateixa empresa propietària promou la traducció de les seves marques. Per exemple:\nEn català:\nLlibreta Estrella\nEl Vaixell de Vapor\nMacpollastre\nEn castellà:\nLibreta Estrella\nEl Barco de Vapor\nMacpollo", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3718", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3718", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3719/3", "Darrera versió": "27.11.2015", "Títol": "noms propis d'objectes singulars (traducció)\navions, vaixells, arbres monumentals (traducció)", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "El nom propi d'objectes singulars, com els noms propis de persona, no es tradueix. Així, les denominacions següents es mantenen igual en català i castellà:\nel Pi de les Tres Branques\nPoll del Cel (avió)\nCiudad de Cádiz (vaixell)\nGavina (barca)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3719", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3719", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3720/4", "Darrera versió": "04.01.2021", "Títol": "Traducció de noms propis de l'àmbit polític i jurídic amb denominacions coincidents", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En el cas que la denominació d'un càrrec, d'un organisme o d'un text legal pugui correspondre a adscripcions orgàniques diferents, per evitar confusions, i si el context no és prou aclaridor, hi ha el recurs d'afegir la referència al territori o a l'organisme corresponent. Per exemple:\nL'acord entre la Direcció General de la Funció Pública de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de la Funció Pública de l'Estat permet...\nTal com disposen la Llei del sòl del Parlament de Catalunya i la Llei estatal del sòl...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3720", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3720", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3721/4", "Darrera versió": "12.02.2018", "Títol": "Traducció de ciutats, poblacions, localitats i municipis", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Els noms de poblacions, ciutats, localitats o municipis en un text en català només es tradueixen si tenen una forma tradicional catalana. Si no disposen d'una forma adaptada, s'escriuen en la llengua d'origen. Per exemple:\nAnvers\nBarbastre\nBogotà\nCadis\nel Caire\nCiutat de Mèxic\nla Haia\nKatmandú\nLleó\nLondres\nMontsó\nNàpols\nNova Jersey\nSeül\nTolosa de Llenguadoc\nVarsòvia\nVílnius\nPerò: Albacete, Chicago, Ciudad Real, Göteborg, Los Angeles, Orange, Porto, Saint Andrews, San Francisco, São Paulo, Sydney...\nConvé no confondre formes que, segons quina ciutat designen, tenen tradició de traducció o no (la proximitat del lloc és un dels factors que més influeix en la catalanització). Per exemple:\nSiracusa (Sicília) / Syracuse (Estats Units)\nCòrdova (Andalusia) / Córdoba (Argentina)\nMonterrei (Galícia) / Monterrey (Mèxic)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3721", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3721", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3724/3", "Darrera versió": "12.02.2018", "Títol": "Traducció d'estats, nacions i regions", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Els noms d'estats, nacions, regions naturals o divisions administratives de caràcter regional en un text en català només es tradueixen si tenen una forma tradicional catalana. Si no disposen d'una forma adaptada, s'escriuen en la llengua d'origen o, en el cas de noms d'alfabets diferents del llatí, se'n fa una adaptació. Per exemple:\nBaviera\nBretanya\nBiscaia\nCastella\nCòrdova\nCornualla\nEspanya\nGal·les\nÍndia\nNova Zelanda\nPatagònia\nTibet\nTxetxènia\nVeneçuela\nPerò: Bougainville, Colorado, Guadalajara, Huelva, West Midlands...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3724", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3724", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3725/3", "Darrera versió": "12.02.2018", "Títol": "Traducció de comarques i petites regions naturals", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Les divisions infraregionals com els noms de comarques o petites regions naturals no es tradueixen. Per exemple:\nHoya de Baza\nCinco Villas\nEl Bierzo\nSón una excepció d'aquesta regla alguns noms de comarca que tenen tradició en català, com ara la Manxa o els Monegres, i les comarques de la zona de parla castellana del País Valencià: l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Racó, els Serrans, la Plana d'Utiel, la Vall de Cofrents, l'Alt Vinalopó, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3725", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3725", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3726/4", "Darrera versió": "12.02.2018", "Títol": "Traducció d'accidents geogràfics: rius, mars, serralades...", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En els noms d'accidents geogràfics, generalment es tradueix la part genèrica del topònim: riu, mar, serralada, platja, pic, etc. Pel que fa al nom propi, es tradueix només si hi ha tradició. Per exemple:\nel mar Cantàbric\nel canal de la Mànega\nles muntanyes Cambrianes\nel riu Tàmesi\nPerò: la platja d'El Sardinero, les illes Cíes, l'illa de Wight...\nEn el cas que el genèric formi part del nom propi perquè hi està estretament relacionat, tampoc no es tradueix i s'escriu amb majúscula inicial. Per exemple:\nles Marismas del Guadalquivir\nla Sierra Nevada\nles Tablas de Daimiel", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3726", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3726", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3727/3", "Darrera versió": "04.03.2020", "Títol": "Noms de rius: masculins o femenins?\nEl gènere dels noms dels rius (hidrònims) catalans", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...\nN'hi ha uns quants, però, que porten l'article femení (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic femení elidit o sobreentès, com ara ribera o aigua). Són els següents:\nla Bassa\nla Canta-rana\nla Castellana\nla Garona\nla Llavanera\nla Muga\nla Mugueta\nla Noguera (de Cardós, de Tor, de Vallferrera, Pallaresa, Ribagorçana)\nla Ribereta\nla Riberola\nla Sénia\nla Sosa (de Peralta, de Sanui)\nla Tet\nla Tordera\nla Valira (d'Encamp, d'Ordino, de Castanesa, de Cornudella)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3727", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3727", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3728/3", "Darrera versió": "12.02.2018", "Títol": "Traducció de vies públiques: carrers, places, avingudes...", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "A l'hora de traduir el nom d'una via urbana o d'un barri al català, es poden distingir quatre casos diferents:\n1. Hi ha vies urbanes que per la seva singularitat tenen una forma en català. Per exemple:\nels Camps Elisis\nla Cinquena Avinguda\nla plaça Roja\n2. En altres casos, se sol traduir només la part genèrica i es manté la part concreta en la llengua original. Per exemple:\nl'avinguda de Belsize\nel barri de Santa Cruz\nel carrer de Raimundo Lulio (Madrid)\n3. Els genèrics de vies públiques que no tenen tradició d'ús en català es mantenen en la forma originària i s'escriuen amb majúscula inicial. Per exemple:\nAlexanderplatz\nCarrera de San Jerónimo\nCentral Park\nGlorieta Puerta de Toledo\nO'Connell Street\nPiccadilly Circus\nTrafalgar Square\n4. Hi ha casos que presenten vacil·lació perquè el genèric es fa servir tant en la forma original com en la traduïda. La decisió d'utilitzar l'una o l'altra dependrà del grau d'arrelament i ús de la forma traduïda i de les característiques del context concret. En tot cas, si es fa servir el genèric en la forma original, també cal escriure'l amb majúscula. Per exemple:\nla Calle Laurel o el carrer Laurel\nl'Avenue Montaigne o l'avinguda Montaigne\nel Parque del Retiro o el parc del Retiro\nel Paseo de la Castellana o el passeig de la Castellana", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3728", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3728", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3730/4", "Darrera versió": "12.02.2018", "Títol": "Traducció de llocs característics i monuments", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Hi ha molts llocs que per la seva transcendència històrica o la seva qualitat artística han destacat i han convertit els seus noms en universals. En un text en català, cal fer servir les formes catalanitzades si aquests noms tradicionalment s'han traduït. Per exemple:\nl'Estàtua de la Llibertat\nla Mesquita de Còrdova\nel Partenó\nel Palau de Cristall\nla Torre de Londres\nEls que no tenen tradició de traducció, en canvi, cal escriure'ls en la forma originària, ja que l'adaptació en faria perdre el referent i en dificultaria la comprensió. Per exemple:\nla Fontana di Trevi\nla Giralda\nel Manneken-Pis\nla Torre del Oro", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3730", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3730", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3731/3", "Darrera versió": "12.02.2018", "Títol": "Traducció de topònims inclosos en noms d'entitats\nTraducció de topònims inclosos en noms d'equips esportius", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Les denominacions d'organismes oficials que inclouen topònims es tradueixen si tenen una forma tradicional en català. Per exemple:\nJunta d'Andalusia\nBanc d'Espanya\nUniversitat de Virgínia\nNo cal adoptar aquest criteri si el topònim s'escriu en forma de logotip d'una marca o de qualsevol altra imatge gràfica. En aquests casos el topònim pot aparèixer en la seva forma oficial.\nEn el cas de clubs o societats de caràcter esportiu, no es tradueix el topònim quan hi ha la designació completa, encara que tingui una forma tradicional adaptada a la llengua d'arribada. En canvi, sí que es tradueix quan el topònim s'utilitza com a designació incompleta del club esportiu. Per exemple:\nRCD Zaragoza (però el Saragossa)\nHamburger Sport-Verein (però l'Hamburg)\nMálaga Club de Fútbol (però el Màlaga)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3731", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3731", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3732/8", "Darrera versió": "12.02.2018", "Títol": "Traducció de l'article en els noms de lloc no catalans", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:\ndel Caire\na la Haia\nper l'Havana\nde la Manxa\ncap als Monegres\nContràriament, en el cas que el topònim no tingui una forma tradicional en català, l'article originari que forma part del topònim es tracta com una part inalterable del topònim, de manera que s'escriu en majúscula i ni s'apostrofa ni es contrau. Per exemple:\nde L'Aquila\nde  Le Havre\ndes de La Paz\na El Puerto de Santa María\nde La Rioja", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3732", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3732", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3736/5", "Darrera versió": "16.07.2024", "Títol": "Abreviatures, sigles i símbols: criteris generals d'ús", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Perquè un text sigui clar i fàcilment comprensible, l'ús que es fa de les abreviacions (abreviatures, sigles i símbols) ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent. Per aquest motiu, hi ha una sèrie de criteris generals que ajuden a trobar el punt d'equilibri entre la simplificació que representen les abreviacions i la comprensió del text.\n— No s'han d'utilitzar abreviacions si ocupen els mateixos espais, o gairebé els mateixos, que el mot o els mots que es volen abreujar.\n— L'ús d'abreviacions és indicat per a taules, gràfics, llistes, quadres sinòptics, classificacions i en altres casos similars que requereixen comprimir el text en benefici d'una informació més completa. En aquests casos també és freqüent una reducció de la mida de la lletra.\n— Les abreviacions es poden utilitzar sense cap inconvenient quan acompanyen xifres:\nA les 19 h començarà la reunió. Aquesta habitació fa 5 m de llarg.\n— S'ha de tenir present, tot i la recomanació restrictiva en la utilització d'abreviacions, que n'hi ha de molt freqüents i d'ús molt estès que poden ser compreses fàcilment per tothom, sobretot si el context afavoreix la comprensió. És el cas, per exemple, de les abreviatures de les vies públiques en les adreces (pg. de Gràcia, c. de Miguel Hernández, av. Meridiana).\n— Quan per manca d'espai no hi hagi una altra solució, es pot recórrer a les abreviacions ja fixades i, fins i tot, crear-ne de noves. En aquest cas cal que es puguin desxifrar fàcilment (escrivint el desplegament al costat de l'abreviació la primera vegada que apareix, explicant-ne el significat a peu de pàgina, fent una llista de les abreviacions al començament del document, etc.).\n— En les obres tècniques i científiques, i en les publicacions que contenen un gran nombre d'abreviacions, és habitual recollir en un glossari les abreviacions utilitzades. A més, se sol recórrer també a l'ús de la tipografia (supressió del punt abreviatiu, cursives, majúscules, versaletes, negretes) per abreujar en un espai mínim.\n— Per a un ús adequat de les abreviacions cal conèixer el tipus de persona a qui va adreçat el text. S'ha de diferenciar si es tracta d'una persona que pot compartir els coneixements del redactor o d'una persona de la qual es desconeixen les característiques i que, per tant, no se sap si és capaç de desxifrar les abreviacions; és a dir, s'han de distingir els documents interns dels externs, els adreçats a especialistes dels adreçats al públic en general, etc.\n— El grau de formalitat que exigeix un text indica la pertinència de l'ús d'abreviacions o de l'exclusió d'unes i la inclusió d'unes altres. En general, com més formal és un text menys abreviacions es fan servir. Cal tenir en compte, però, que en els textos tècnics i científics s'utilitzen abreviacions pròpies dels diferents llenguatges d'especialitat (matemàtiques, química, informàtica, biblioteconomia, etc.).\n— Pel que fa als mots que es poden abreujar amb una abreviatura i amb una sigla o un símbol, sempre que sigui possible, és preferible utilitzar les sigles (per qüestions d'economia d'espai) o els símbols (a causa del seu ús internacional) abans que les abreviatures. Exemples:\npes net (és més recomanable PN que p. n.)\nsocietat anònima (és més recomanable SA que s. a.)\n— En un mateix text s'ha de mantenir un criteri de coherència. No s'han de barrejar tipus diferents d'abreviacions. Exemples:\nabreviatures llatines i catalanes (vid. i veg.)\nabreviatures i sigles o símbols d'un mateix mot (p. d. i PD)\ndiferents formes d'una mateixa abreviatura (v. i veg.)\ndiferents grafies per als ordinals (2n. i 3r)\ndiferents grafies per a una sigla (RENFE i Renfe)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3736", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3736", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3737/4", "Darrera versió": "29.11.2017", "Títol": "Abreviatures: formació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "La formació d'abreviatures parteix d'un seguit de criteris que convé tenir en compte i aplicar.\nUna abreviatura nova no pot ocupar mai els mateixos espais que el mot sencer o gairebé els mateixos. Exemples d'abreviatures no recomanables:\nobr. (obra)\nsecc. (secció)\nNo obstant això, i encara que no representin una economia significativa, s'utilitzen algunes abreviatures consagrades per l'ús. Per exemple:\nloc. cit. (loco citato)\nmàx. (màxim)\nabr. (abril)\nPer formar una abreviatura s'ha de tenir en compte que en l'escurçament de mots no s'utilitzen les divisions de la partició sil·làbica. Per exemple: cast. correspon a castellà, que es divideix sil·làbicament cas-te-llà.\nAbreujament de mots\nEs pot fer per suspensió o per contracció.\nEs parla de abreviatures per suspensió quan se suprimeix la part final d'un mot. Per exemple:\ndes. (desembre)\naj. (ajuntament)\nEn l'escurçament per suspensió se suprimeix el final a partir de la primera vocal d'una síl·laba (incloent-hi aquesta vocal), tant si va darrere d'una consonant sola com si va darrere d'un grup de consonants. Per exemple:\nc. (carrer)\ndir. (director)\nesp. (especialment)\nconstr. (construcció)\nconjug. (conjugació)\nEn els casos de dígrafs i consonants dobles s'aplica, també, la norma general. Per exemple:\ncol·l. (col·laborador)\npaq. (paquet)\nbutll. (butlletí)\nEs fa referència a abreviatures per contracció quan la part suprimida correspon a l'interior d'un mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals. Per exemple:\nSt. (sant)\nfra. (factura)\nagl. (agutzil)\nLa formació per contracció pot presentar moltes variants segons les lletres inicials i finals que es mantenen. Per a les lletres inicials se segueixen els criteris d'escurçament de les abreviatures simples: tallar abans d'una vocal, generalment abans de la primera vocal. Per exemple:\nbda. (baixada)\nSr. (senyor)\nPer al final es manté l'última síl·laba, les dues últimes síl·labes, l'última lletra o les últimes lletres. Per exemple:\ngral. (general)\nadmdora. (administradora)\nDr. (doctor)\nnre. (nombre)\nPertanyen a aquest grup molts tractaments protocol·laris. Per exemple:\nEmm. (Eminentíssim)\nIl·lma. (Il·lustríssima)\nEncara hi ha un altre tipus d'abreviatura que, seguint els criteris de contracció o suspensió, afegeix alguna lletra de l'interior del mot, generalment consonants. Per exemple:\nltda. (limitada)\nespf. (específicament)\nMgfca. (Magnífica)\ndc. (dimecres)\nUn cas especial, que no segueix els criteris anteriors, és el de les abreviatures formades només per la lletra inicial de la paraula. Per exemple:\nh. (habitants)\nI. (Il·lustre)\nSi ocasionalment cal crear una abreviatura, s'ha de seguir el procediment de suspensió. Els altres procediments són més complexos, admeten moltes variants i és preferible reservar-los per als organismes encarregats de la fixació d'abreviatures.\nAbreujament de sintagmes\nQuan s'abreuja un sintagma (expressió formada per més d'un mot), a més de considerar els criteris abans esmentats, s'han de mantenir totes les partícules (preposicions i articles) si es marca l'abreujament amb un punt. Per exemple:\nn. de la t. (nota de la traductora)\nj. de 1a. inst. (jutjat de primera instància)\nEn canvi, s'ometen si s'utilitza la barra inclinada. Per exemple:\no/ (a l'ordre de)\nm/f (al meu favor)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3737", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3737", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3738/2", "Darrera versió": "21.02.2017", "Títol": "Abreviatures dels noms de persona", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Sovint el nom d'una persona s'abreuja escrivint només la lletra inicial del nom de fonts i, de vegades, del cognom o dels cognoms. Aquestes inicials han d'anar seguides d'un punt i l'espai corresponent. En el cas que un nom o un cognom comencin per una lletra accentuada, es manté l'accent en l'abreviatura. Exemples:\nFrancesc de B. Moll (Francesc de Borja Moll)\nM. del Mar Bonet (Maria del Mar Bonet)\nJ. V. Foix (Josep Vicenç Foix)\nC. J. C. (Camilo José Cela)\nP. d'O. (Pere d'Olesa)\nÀ. Gonyalons (Àngels Gonyalons)\nG. de Cabestany (Guillem de Cabestany)\nEls noms que comencen per Ll es consideren un cas especial, atès que aquest dígraf representa un so diferent del representat per la lletra l, i es poden abreujar, optativament, amb L. o Ll.\nEn el cas dels noms compostos es poden fer servir diferents formes per abreujar-los. Per exemple, per a Josep Ignasi són possibles aquestes abreviatures:\nJ. Ignasi\nJosep I.\nJ. I.\nI Maria dels Àngels es pot abreujar amb qualsevol d'aquestes formes:\nM. dels Àngels\nMaria dels À.\nM. dels À.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3738", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3738", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3739/4", "Darrera versió": "29.11.2017", "Títol": "Abreviatures: definició", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Una abreviatura és un escurçament gràfic d'un mot o d'un sintagma (grup de mots), que es forma suprimint lletres internes o finals i que s'indica amb un punt o una barra.\nQuan es tracta d'abreviatures d'un sol mot, s'anomenen abreviatures simples. Per exemple:\npl. (plaça)\np/ (pagaré)\nSi es tracta d'abreviatures d'un sintagma, s'anomenen abreviatures compostes. Per exemple:\np. e. (per exemple)\nc/c (compte corrent)\nAquest abreujament afecta només l'escriptura, ja que en llegir les abreviatures es pronuncien el mot o l'expressió sencers. Per exemple, etc. es llegeix etcètera.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3739", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3739", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3740/8", "Darrera versió": "18.04.2024", "Títol": "Sigles: majúscules i minúscules", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Com a norma general, les sigles s'escriuen en majúscules. Per exemple:\nUGT (Unió General de Treballadors)\nLODE (Llei orgànica reguladora del dret a l'educació)\nDNI (document nacional d'identitat)\nIVA (impost sobre el valor afegit)\nLes sigles corresponents a noms propis i que es llegeixen com una paraula es poden escriure amb totes les lletres majúscules o només amb la lletra inicial majúscula. Per exemple:\nIVAM o Ivam (Institut Valencià d'Art Modern)\nRENFE o Renfe (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles)\nExcepcionalment, algunes sigles que es poden llegir com un mot s'escriuen en minúscules, amb la lletra inicial majúscula, perquè són marques registrades o noms que, encara que s'han format com a sigles, han esdevingut independents del seu desplegament (no es poden substituir per la forma desplegada de la qual deriven). Per exemple: Eumo, nom d'una editorial que procedeix de la sigla EUMO (Escola Universitària de Mestres d'Osona); Seat, marca d'automòbils que procedeix de la sigla SEAT (Sociedad Española de Automóviles de Turismo); Benelux, nom de la unió econòmica formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg (België, Nederland, Luxembourg).\nTambé s'escriuen en minúscules les sigles lexicalitzades. Per exemple:\novni (objecte volador no identificat)\nbit (binary digit)\nEn general, en una mateixa sigla convé evitar la barreja de majúscules i minúscules. Per exemple, PIMEM (Petita i Mitjana Empresa de Mallorca) és preferible a PiMEM.\nCom a cas especial, les sigles emprades en els àmbits de l'arxivística, la documentació i les publicacions periòdiques es poden escriure amb alguna minúscula. Per exemple:\nLECr (Llei d'enjudiciament criminal)\nDECat (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana)\nLiA (Llengua i Administració)\nTambé se solen escriure en minúscules les inicials que s'afegeixen a una sigla per crear-ne una altra. Per exemple:\nETApm (ETA politicomilitar)\nPCEml (PCE marxista leninista)\nEn tot cas, si es coneix la voluntat de la persona o l'organisme responsable de la sigla sobre la manera d'escriure-la, s'ha de respectar, encara que no segueixi les recomanacions anteriors. Per exemple:\nTERMCAT (nom d'un organisme que procedeix de terminologia catalana)\nUdG (Universitat de Girona)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3740", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3740", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3741/12", "Darrera versió": "19.04.2024", "Títol": "Sigles i acrònims: formació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Les sigles es formen generalment amb les lletres\ninicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:\nUGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)\nIVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)\nDe vegades també incorporen la inicial d'alguna conjunció o preposició. En aquests casos, hi sol\nhaver una intencionalitat clara del creador, amb l'objectiu d'obtenir una sigla llegible sil·làbicament o de distingir-la d'altres. Per exemple:\nPIME (petita i mitjana empresa)\nCPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística)\nTambé poden incorporar xifres, símbols o altres signes. Per exemple:\n3D (tres dimensions)\nR+D (recerca i desenvolupament)\nAP-7 (autopista de peatge 7)\nEn altres casos, prenen les inicials dels components d'un mot complex. Per exemple:\nADN (àcid desoxiribonucleic)\nTV (televisió)\nDe vegades, per evitar cacofonies o per estètica s'omet algun element o bé s'agafa una síl·laba o una part d'una síl·laba a fi de facilitar la pronunciació de la sigla:\nInstitut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI, i no INCAVIVI)\nMACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona)\nUna altra mena d'abreviacions són els anomenats acrònims, que es formen normalment a partir\nde l'encaix de mots que es prenen com a base. Per exemple:\nofimàtica (oficina + informàtica)\nboirum (boira + fum)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3741", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3741", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3743/6", "Darrera versió": "18.04.2024", "Títol": "Abreviatures, sigles i símbols: cursiva", "Categoria": "Convencions. Tipus de lletra i cometes", "Resposta": "Abreviatures\nLes abreviatures s'escriuen en lletra rodona, excepte les corresponents als estrangerismes que han d'anar en cursiva, que es poden escriure en rodona o en cursiva. Per exemple:\na. m. (ante meridiem)\nop. cit. (opus citatum)\nUna abreviatura pot anar en cursiva per altres criteris tipogràfics; per exemple, quan se'n fa un ús metalingüístic. Per exemple:\nl'abreviatura pg. equival al mot passeig\nSigles\nUna sigla s'ha d'escriure en rodona encara que correspongui a un sintagma que s'escriu en cursiva (perquè es tracta d'una denominació estrangera o per altres qüestions convencionals que obliguen a utilitzar la cursiva). Per exemple:\nd'acord amb la GEC (quan es fa servir la sigla)\nd'acord amb la Gran enciclopèdia catalana (quan es fa servir l'expressió sencera)\nAra bé, una sigla pot anar en cursiva per altres criteris tipogràfics. Per exemple:\nacaben de publicar el llibre 1191: de l'URSS a la CEI (títol de llibre)\nla sigla corresponent a producte interior brut és PIB (ús metalingüístic)\nSímbols\nEls símbols, en general, s'escriuen en rodona, però es poden escriure en cursiva per qüestions tipogràfiques; per exemple, quan se'n fa un ús metalingüístic:\nel símbol de metre és m", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3743", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3743", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3744/7", "Darrera versió": "30.07.2024", "Títol": "Traducció de sigles", "Categoria": "Convencions. Abreviacions; Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En una traducció, les sigles formades en la llengua d'origen plantegen el dubte de com tractar-les en la llengua d'arribada.\nCom a criteri general, s'han de respectar les sigles que tradicionalment no s'han traduït, tant si la denominació completa oficial s'ha traduït com si no.\nLes sigles corresponents a noms d'organismes, entitats, partits polítics i empreses que s'usen com a forma corrent de denominació no es tradueixen; en canvi, es pot traduir la denominació completa. Per exemple:\nRENFE, creada a partir de Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (Xarxa Nacional dels Ferrocarrils Espanyols)\nDIN, creada a partir de Deutsches Institut für Normung (Institut Alemany per a la Normalització)\nIRA, creada a partir de Irish Republican Army (Exèrcit Republicà Irlandès)\nEl fet que moltes sigles que s'utilitzen habitualment hagin estat creades en llengües romàniques, o bé que corresponguin a organismes amb una d'aquestes llengües com a llengua oficial, pot fer que coincideixin amb les que correspondrien en català. Per exemple:\nUE (Unió Europea)\nBOE (Butlletí Oficial de l'Estat)\nCSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques)\nTot i això, per tradició, s'utilitzen algunes sigles creades a partir de la denominació completa traduïda al català. Per exemple:\nOAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina)\nEUA (Estats Units d'Amèrica)\nSi les sigles pertanyen a un alfabet no llatí s'adapten per transcripció de la forma original. Per exemple: KGB, creada a partir de Komitet Gosudarstvennoi Bezopasnosti (Comitè de Seguretat de l'Estat).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3744", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3744", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3745/4", "Darrera versió": "29.11.2017", "Títol": "Abreviatures: majúscules i minúscules", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Les abreviatures s'escriuen amb majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriuria el mot o el sintagma que abreugen. Per exemple:\nNúm. de sèrie: 24-3245 [a inici de ratlla]\n...està inscrit en el curs (matrícula núm. 27564)\nSón una excepció a aquesta regla les formes abreujades dels tractaments de respecte i de les designacions genèriques de les persones que precedeixen els noms propis, que s'escriuen sempre amb la inicial en majúscula. Per exemple:\nde Mn. Alcover\nde Sta. Anna\nel Dr. J. Vidal\nla Sra. Riera", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3745", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3745", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3747/4", "Darrera versió": "29.11.2017", "Títol": "Abreviatures: accentuació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Les abreviatures mantenen l'accent que té la paraula sencera. Per exemple:\nàt. (àtic)\nlàm. (làmina)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3747", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3747", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3748/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatures: punt o barra inclinada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Les abreviatures duen, al final, un punt o una barra inclinada. Si s'utilitza la barra inclinada no es fa servir el punt, encara que una part de l'abreviatura, com a tal, el dugui quan s'escriu sola. Per exemple:\nfra. (factura)\nm/fra (la meva factura)\nCal no confondre la barra com a signe d'abreviació amb la barra com a signe de divisió: no s'ha de suprimir el punt abreviatiu si precedeix una barra de divisió. Per exemple:\nh./km2 (habitants per quilòmetre quadrat)\nEl punt abreviatiu sempre va seguit d'un espai, tant si es tracta d'abreviatures simples com de compostes. Per exemple:\npàg. 24 (pàgina 24)\ndir. gral. d'Universitats (director general d'Universitats)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3748", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3748", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3749/3", "Darrera versió": "25.07.2014", "Títol": "abreviatures i signes de puntuació", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Quan s'utilitza una abreviatura amb punt abreviatiu i coincideix amb el final d'una frase, només s'escriu un punt. De la mateixa manera, si el punt abreviatiu va seguit de punts suspensius, només s'escriuen tres punts. Per exemple:\nUs enviem un xec per valor de 25.000 ptes. Aquest xec, el podreu cobrar a partir del dia 30 de juliol.\nUs recomanem que signeu personalment les notificacions. Eviteu, per tant, les fórmules p.a., p.o., p. abs...\nAmb altres signes de puntuació es manté el punt abreviatiu. Per exemple:\nHeu rebut cap informe que parli d'insalubritat, males condicions, vessaments il·legals, etc.?\nfra.: 121/91", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3749", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3749", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3750/4", "Darrera versió": "10.06.2021", "Títol": "Abreviatures: partició", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Les abreviatures, com a representació escurçada d'un altre mot, no s'han de partir a final de ratlla. Tampoc no s'han de separar, en un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot o la xifra que acompanya. La majoria de programes de tractament de textos inclouen combinacions de tecles que permeten\nintroduir un espai sense salt (també anomenat espai dur o espai inseparable) per resoldre aquest\nproblema. Per exemple:\nambul. (i no am-bul.)\nSr. Riera (i no Sr. | Riera)\n150 h. (i no 150 | h.)\npàg. 3 (i no pàg.| 3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3750", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3750", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3751/4", "Darrera versió": "16.03.2016", "Títol": "Apostrofació davant d'abreviatures", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, segueixen les regles ortogràfiques d'apostrofació, és a dir, es comporten com si els seguissin mots sencers.\nPer exemple:\nl'apt. 210 de Girona ('l'apartat')\nnota de l'ed. ('l'editor')\nl'Excma. Sra. ('l'Excel·lentíssima Senyora'), però la Ima. Sra. ('la Il·lustríssima Senyora')", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3751", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3751", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3755/8", "Darrera versió": "24.04.2024", "Títol": "Sigles i acrònims: accentuació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions; Ortografia", "Resposta": "Les sigles no s'accentuen en cap cas. Per exemple:\nADN (àcid desoxiribonucleic)\nRASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)\nSEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)\nEn canvi, els acrònims, que es formen amb l'encaix dels mots que es prenen com a base, i les sigles lexicalitzades, que són sigles que han esdevingut mots comuns, funcionen com qualsevol altre mot de la llengua. En conseqüència, s'accentuen segons les regles generals d'accentuació. Per exemple:\ncrònut (de croissant i dònut)\nlàser (de LASER 'light amplification by stimulated emission of radiation')", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3755", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3755", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3756/3", "Darrera versió": "15.06.2021", "Títol": "Sigles: partició", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Les sigles preferiblement no se separen a final de ratlla. En cas que sigui necessari per raons d'espai,\nhan de tenir com a mínim cinc lletres, i la partició s'ha de fer d'acord amb les normes generals de separació sil·làbica. Per exemple:\nERAS-MUS\nIN-CAVI o INCA-VI\nRen-fe", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3756", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3756", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3758/4", "Darrera versió": "19.04.2024", "Títol": "Sigles i acrònims: lexicalització", "Categoria": "Convencions. Abreviacions; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la lexicalització finalment passen a escriure's en minúscules.\nLes sigles es poden lexicalitzar tant si es pronuncien sil·làbicament com si es tracta de sigles que es llegeixen lletra per lletra. Per exemple:\nles pimes del sector (a partir de PIME: petita i mitjana empresa)\nun elapé de Mazoni (a partir de LP: long play, en català 'disc de llarga durada')\nEls fenòmens d'ambigüitat i homonímia poden frenar aquest procés d'incorporació de les sigles a la llengua general. Per exemple, si la sigla CAP (centre d'atenció primària) s'escriu en minúscules (cap) es pot confondre la sigla amb el mot comú.\nUn cas diferent són els mots incorporats a la llengua i que provenen d'una paraula estrangera creada per lexicalització d'una sigla en la llengua d'origen. En aquest cas, no es tracta de lexicalització pròpiament dita en català sinó d'adaptació o adopció d'un manlleu. Per exemple:\nlàser, de l'anglès laser (light amplification by stimulated emission of radiation 'amplificació de la llum per emissió estimulada de radiació')\nradar, de l'anglès radar (radio detecting and ranging 'detecció i localització per ràdio')\nUn altre cas de lexicalització són els acrònims, que es formen per mitjà de l'encaix o la fusió de dos o més mots almenys un dels quals ha sofert una reducció. Per exemple:\ninformàtica (informació +\nautomàtica)\nofimàtica (oficina +\ninformàtica)\nboirum (boira +\nfum)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3758", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3758", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3760/4", "Darrera versió": "24.04.2024", "Títol": "Sigles: pronunciació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions; Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.\nPronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:\nBMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa). Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com  DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos). Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3760", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3760", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3762/3", "Darrera versió": "29.11.2017", "Títol": "Símbols: plural", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Els símbols són invariables. No admeten cap marca de plural, encara que el que abreugen o representen sigui un plural. Per exemple:\n20 km (vint quilòmetres) i no 20 kms\n18 h (per indicar les sis de la tarda) i no 18 hs\nConvé recordar que els símbols no duen punt al final.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3762", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3762", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3764/6", "Darrera versió": "01.10.2019", "Títol": "Sigles: articles", "Categoria": "Convencions. Abreviacions; Morfologia", "Resposta": "En general, les sigles porten article quan l'expressió sencera que substitueixen també en porta. Exemples:\nCal promocionar els cursos de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (o l'EAPC), però Avui comença la vaga convocada per Comissions Obreres (o CCOO).L'impost sobre el valor afegit (o l'IVA) dels cotxes s'apujarà, però Es paga un 5% en concepte d'impost sobre béns immobles (o d'IBI).\nPel que fa a les sigles estrangeres que hagin d'anar precedides d'article, l'article ha de tenir el gènere i el nombre que li correspon a l'expressió que substitueixen traduïda al català, independentment del gènere i el nombre de l'expressió en la llengua d'origen. Exemples:\nel KGB (Komitet Gosudarstvennoi Bezopasnosti)\nel Comitè de Seguretat de l'Estat\nl'SPD (Sozialdemokratische Partei Deutschland)\nel Partit Socialdemòcrata Alemany\nla CIA (Central Intelligence Agency)\nl'Agència Central d'Intel·ligència\nles SALT (Strategic Arms Limitations Talks)\nles Converses sobre la limitació d'armes estratègiques", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3764", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3764", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3766/3", "Darrera versió": "22.06.2018", "Títol": "Com es diu e-mail o email en català?\ncorreu electrònic\nmissatge electrònic\nadreça electrònica", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "correu electrònic ('sistema' o 'missatge')\nmissatge electrònic ('missatge')\nadreça electrònica ('destinació')\nEn català, la forma que serveix per referir-se al sistema per mitjà del qual es poden enviar i rebre missatges des d'un ordinador a un altre o a una xarxa de diversos usuaris és correu electrònic.\nA més d'aquest significat, la forma correu electrònic designa el missatge que es transmet d'una bústia electrònica a una altra. Per designar aquest concepte també es pot fer servir el terme missatge electrònic.\nPer designar l'adreça utilitzada per enviar o rebre un missatge per correu electrònic cal fer servir el terme adreça electrònica. Cal tenir en compte que en català el terme correu només indica el sistema, la cosa enviada o la persona missatgera, però no té el significat del lloc on s'envia alguna cosa, és a dir, no és sinònim de adreça. Per tant, si es vol enviar un missatge per correu electrònic, cal conèixer quina adreça electrònica té el destinatari, i no pas el seu correu electrònic.\nL'ús de l'anglicisme electronic mail, o les variants abreujades e-mail o email, no és adequat per designar tots aquests conceptes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3766", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3766", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3768/6", "Darrera versió": "28.03.2025", "Títol": "Majúscules i minúscules d'actes, activitats institucionals i campanyes\nCometes en eslògans de campanyes", "Categoria": "Convencions. Tipus de lletra i cometes; Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "S'escriuen amb majúscula inicial els substantius i els adjectius que componen el nom dels actes, activitats institucionals i campanyes. Per exemple:\nDictat en Català\nCampanya de Teatre Amateur\nSi la denominació genèrica no forma part del nom, s'escriu amb minúscula. Per exemple:\nla campanya Gran Recapte d'Aliments\nTanmateix, quan el nom de la campanya és alhora un eslògan, s'escriu entre cometes i amb majúscula la inicial del primer mot. Per exemple:\ncampanya «Cap nen sense joguina»\ncampanya «Cap foc al bosc»\n«En català, tu hi guanyes»\nprojecte escolar «Descobrim el Baix Llobregat»\nEn canvi, s'escriuen amb minúscula inicial i sense cometes els noms de campanyes que són descriptius. Per exemple:\ncampanya de divulgació dels drets lingüístics del ciutadà", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3768", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3768", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3769/5", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "Com es diu ofertar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Malgrat que de vegades es fa sevir en català el verb ofertar o algun dels seus participis (ofertat, ofertada, ofertats, ofertades), aquestes formes no són acceptables. Segons el significat que es vulgui expressar, es pot usar una expressió o una altra:\nSi es vol dir que es posa a la venda un producte comercial, s'hi pot fer referència amb el sintagma fer oferta. Per exemple: Aviat podrem fer oferta d'una nova gamma de productes.En cas que es vulgui fer referència al fet de posar a la venda un producte comercial a un preu rebaixat, es pot utilitzar el sintagma fer oferta de preus. Per exemple:\nAquests dies fem oferta [del preu] de l'oli d'oliva.En canvi, quan es vol indicar que es fa oferta pública d'una feina, un producte o un servei, el verb adequat és oferir (les formes del participi del qual són ofert, oferta, oferts, ofertes). Per exemple:\nEn aquest centre s'ofereixen dues places d'administratiu.\nAquestes són les places ofertes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3769", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3769", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3770/4", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "oferent o ofertor, ofertora (treball)?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball", "Resposta": "En català, els termes oferent i ofertor, ofertora, tots dos com a sinònims, serveixen per designar la persona física o jurídica que fa una oferta pública d'un lloc de treball, un producte o un servei.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3770", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3770", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3771/4", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "índex de preus al consum o índex de preus de consum?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "El terme índex de preus de consum designa l'índex calculat per l'autoritat estadística competent que mesura la variació dels preus dels béns de consum en un període determinat.\nTot i que la forma índex de preus al consum és més utilitzada, lingüísticament resulta més adequat l'ús de la preposició de, atès que es tracta d'un índex fet a partir dels preus d'una mostra de productes de consum i es pot considerar que el terme índex de preus de consum és una reducció de l'expressió índex de preus de productes de consum.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3771", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3771", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3772/4", "Darrera versió": "19.01.2026", "Títol": "Com es diu jugar un papel en català?\nEs pot dir jugar un paper en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, com a formes equivalents de l'expressió jugar un papel, es poden fer servir expressions com ara tenir un paper, fer un paper o representar un paper, segons el context.\nAixí, doncs, en comptes de dir:\nVa jugar un paper molt important en la negociació del conveni.\ncal dir:\nVa tenir (o fer, o representar) un paper molt important en la negociació del conveni.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3772", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3772", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3773/6", "Darrera versió": "19.06.2025", "Títol": "Compostos formats per dos noms: moble bar, escola taller, informe proposta", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha una sèrie de locucions, formades per un nom i un altre nom en aposició, que tenen una estructura subordinant, és a dir, el nom en aposició modifica el primer nom. Aquestes locucions tenen un cert grau de lexicalització, però s'escriuen separades i sense guionet. Per exemple: vagó restaurant, escola taller, moble bar, informe proposta, camió cisterna, escola bressol, decret llei, sofà llit, gos llop...\nPel que fa a la formació del plural de les expressions d'aquesta mena, en general el segon nom es manté invariable i, per tant, només flexiona el primer. Per exemple: vagons restaurant, escoles taller, mobles bar, informes proposta, camions cisterna, escoles bressol, decrets llei, sofàs llit, gossos llop...\nCal no confondre aquestes locucions amb les que tenen una relació de coordinació. En aquest cas, sí que flexionen els dos components de la locució. Per exemple: berenars sopars, caces bombarders, conselleres delegades, tinents generals, magistrades jutgesses...\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.4a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3773", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3773", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3776/3", "Darrera versió": "03.10.2019", "Títol": "'sots-', 'sub-', 'vice-' ('càrrecs')\n'sotsdirector' o 'subdirector'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Per fer referència a un càrrec immediatament inferior al designat pel nom al qual s'adjunta, es pot utilitzar tant el prefix sots- com el prefix sub-. Per exemple:\nsotsdirector o subdirector\nsotsinspectora o subinspectora\nsotsdelegada o subdelegada\nsotssecretari o subsecretari\nPel que fa al prefix vice-, si bé també indica inferioritat respecte del nom d'un càrrec o dignitat, en certs casos també pot indicar substitució. Per exemple, un vicepresident no tan sols té un grau inferior al del president, sinó que a més pot assumir-ne les funcions.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3776", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3776", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3777/13", "Darrera versió": "05.03.2026", "Títol": "no + nom, pronom o adjectiu: la no violència o la no-violència?, els no fumadors o els no-fumadors?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Generalment, el mot no, quan precedeix un nom o un adjectiu, funciona com a adverbi. Les expressions resultants simplement denoten la negació del mot que ve al darrere (i dels seus complements, si n'hi ha). En conseqüència, aquests casos s'escriuen sense guionet. Per exemple:\nla no confessionalitat de l'Estat\nla no obligatorietat de la vacunació\nels no fumadors\nun pres no violent ('que no és conflictiu')\nuna organització no governamental\nAra bé, de vegades el mot no, quan precedeix un nom, un pronom o un adjectiu, funciona com un prefix. En aquests casos, l'expressió ha assolit un alt grau de lexicalització; generalment, es tracta de conceptes propis dels llenguatges d'especialitat, que expressen una realitat que va més enllà de la simple negació del nom o l'adjectiu a què s'anteposa el mot no. Aquests termes s'escriuen amb guionet. Per exemple:\nla no-violència ('actitud que, sense renunciar a l'ús de la força, refusa d'emprar la violència i de tornar mal per mal')\nels no-violents ('partidaris de la no-violència')\nel no-jo\nel no-res\nla geometria no-euclidiana\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3777", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3777", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3780/3", "Darrera versió": "12.06.2026", "Títol": "Com es diu pasta alimenticia en català?\npasta alimentosa o pasta alimentària?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "La forma catalana pasta alimentària designa el producte obtingut per dessecació d'una massa no fermentada feta amb farina, sèmola de blat dur o de candial i aigua, que s'emmotlla mecànicament segons formes diverses. Com a terme secundari es pot fer servir la denominació pasta alimentosa.\nEn castellà, el terme equivalent és pasta alimenticia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3780", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3780", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3781/3", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "passar per", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Un dels significats del verb passar és 'recórrer tal o tal camí, travessar tal o tal lloc anant d'un indret a un altre'. Per exemple: La processó passa per davant de casa, El Ter passa per Girona.\nPer analogia, aquest verb es pot utilitzar amb sentits figurats que són una extensió del sentit primari. Així, a L'aprovació d'aquests tràmits passa pel Parlament podem interpretar que l'aprovació ha d'arribar al Parlament.\nAra bé, si la relació entre el sentit primari i el figurat és tan allunyada que es pot substituir clarament per un altre verb, s'ha de fer el canvi. Ho podem veure en els exemples següents, en què la construcció passar per es canvia per dependre, exigir, demanar...:\nLa lluita contra l'atur passa per l'aplicació dels criteris europeus s'ha de substituir per La lluita contra l'atur depèn de (o exigeix) l'aplicació dels criteris europeus.El futur del sector passa per convertir les actuals explotacions agrícoles... s'ha de substituir per El futur del sector demana (o exigeix) convertir les actuals explotacions agrícoles...\nFinalment, la construcció passar per també vol dir 'ser tingut per tal o tal cosa sense ésser-ho'. Per exemple: El feien passar per lladre. Aquesta sí que no et passa: me n'has dit tantes, de mentides!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3781", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3781", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3782/5", "Darrera versió": "23.08.2017", "Títol": "ratificar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb ratificar significa 'confirmar (alguna cosa que s'ha dit o fet), fer-la valedora'. Per exemple:\nEl parlament ha ratificat els resultats del referèndum.\nAmb aquest mateix significat, el verb ratificar pot tenir un ús intransitiu pronominal. Per exemple:\nLa part actora es va ratificar en la demanda presentada.\nEl verb ratificar es pot usar amb el significat de 'confirmar una persona en el càrrec que té'. En aquest cas regeix un complement introduït per la preposició en o bé com a. Per exemple:\nEl van ratificar en el seu càrrec de secretari.\nVan ratificar Maria Peris com a directora.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3782", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3782", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3783/4", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Com es diu tetrabric en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indústria. Energia", "Resposta": "La denominació tetrabric (o tetrabrik o tetrabrick) prové de la marca registrada Tetra Brik®, d'origen suec. Cal anar amb compte de no utilitzar aquestes denominacions com a noms genèrics.\nPer designar l'envàs de cartó impermeabilitzat, generalment de forma paral·lelepipèdica, per a productes alimentaris líquids, cal fer servir el terme bric, adaptació de brik, que és la forma utilitzada profusament en supermercats i hipermercats, i paral·lela a la denominació francesa brique i a l'anglesa brick.\nLa proposta alternativa que havia tingut una certa difusió, cartó o cartró, és equívoca, especialment en l'àmbit de la recollida selectiva de deixalles, atès que el cartó i els brics tenen destinats contenidors diferents.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3783", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3783", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3785/7", "Darrera versió": "29.10.2019", "Títol": "Expressions temporals: 'a' davant de data\n'a' davant de data: 'balanç a 31 de desembre'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En l'àmbit administratiu, quan es vol remarcar la idea de situació o estat, s'utilitza la construcció formada per la preposició a + data, amb la condició que la preposició vagi precedida d'un substantiu i la data s'expressi en xifres o amb el numeral corresponent. Per exemple:\nL'empresa ha presentat el balanç de situació a 31 de desembre de 2018 (i no el balanç a l'últim dia de desembre o el balanç al darrer mes de l'any).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3785", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3785", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3786/5", "Darrera versió": "12.12.2024", "Títol": "Article davant dels dies de la setmana\nel dimecres o els dimecres? ('cada dimecres')", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació; Sintaxi", "Resposta": "Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'explicació, entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, podem dir:\nVindré dijous o Vindré dijous, 27 de novembre (equivalent a 'dijous vinent, aquest dijous')\nVaig venir dimecres o Vaig venir dimecres, 19 de novembre (equivalent a 'dimecres passat')\nEn canvi, si fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten l'article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'especificació, sense comes. Per exemple, si avui és dia 7 d'octubre, podem dir:Vindré el dijous 27 de novembre.\nLa presència de l'article (sense especificar la data) pot donar a l'expressió temporal un valor distributiu, i en aquest cas l'article que acompanya el dia de la setmana pot anar en singular o en plural. Per exemple, podem dir El dimecres anem al cine (o bé Els dimecres anem al cine) amb el sentit de 'cada dimecres anem al cine'.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.3a i 31.3.2g)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3786", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3786", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3787/3", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "Com es diu yonqui en català?\nEs pot dir ionqui en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "El mot jonqui, de registre argòtic, és un manlleu de l'anglès, junkie (també junky), que s'ha implantat en català per designar, com en anglès, una persona drogoaddicta i, en alguns àmbits, com el de sanitat, ha passat a referir-se especialment a la que ho és per via intravenosa.\nDe tota manera, jonqui és una denominació argòtica i connotada que es pot evitar amb el substantiu toxicòman o, si cal, amb el sintagma descriptiu toxicòman per via intravenosa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3787", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3787", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3788/2", "Darrera versió": "02.06.2015", "Títol": "euro\ncèntim\ncent", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans va aprovar el 1998 els termes que designen la unitat monetària de la Unió Europea i la seva subdivisió: euro i cèntim o cent.\nPel que fa a la centèsima part de l'euro, la Secció Filològica recomana d'emprar, preferiblement, el terme cèntim com a designació usual en català d'aquesta subdivisió monetària. Per tant, el mot cent amb aquest sentit es considera un sinònim complementari de cèntim, que és el terme preferent.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3788", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3788", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3789/2", "Darrera versió": "15.04.2011", "Títol": "Com es diu hot line en català?\nlínia permanent", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "línia permanent\nEl manlleu hot line s'utilitza en l'àmbit de la comunicació empresarial per referir-se a una línia telefònica oberta les 24 hores del dia, o durant un horari ampli, amb què una empresa presta servei d'assessorament, de consulta o bé d'assistència tècnica als seus clients.\nA fi d'estalviar equívocs que puguin induir a pensar que es tracta d'un servei eròtic, s'ha desestimat com a alternativa el calc de l'anglès, línia calenta, tot i que és d'ús freqüent, tant en català com anàlogament en castellà. El sintagma proposat és línia permanent, que és semànticament més adequat, atès que fa referència a la característica principal d'aquesta línia telefònica, que és que s'hi pot accedir en qualsevol moment.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3789", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3789", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3790/4", "Darrera versió": "28.01.2021", "Títol": "Com s'escriuen els números de telèfon?", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Els números de telèfon s'escriuen en sèries de tres xifres separades per un espai, perquè es puguin llegir més fàcilment:\n935 671 000\n977 211 591\n625 333 147", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3790", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3790", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3791/2", "Darrera versió": "23.07.2014", "Títol": "esmorzar, dinar, berenar, sopar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Sovint s'utilitzen els verbs referits als àpats (esmorzar, dinar, berenar i sopar) amb valor transitiu, però d'acord amb la normativa, aquests verbs són intransitius i, per tant, no poden portar un complement directe.\nAixí, en lloc de dir:\nHe sopat una truita\nBerenarem torrades\nQuè heu dinat?\ncal dir:\nPer sopar he menjat una truita\nMenjarem torrades per berenar\nQuè heu menjat per dinar?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3791", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3791", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3793/3", "Darrera versió": "25.07.2014", "Títol": "a efectes de, a l'efecte de o als efectes de?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "a efectes de loc.\na l'efecte de loc.\nals efectes de loc.\nLa locució a l'efecte de és sinònima de a fi de, amb la finalitat de.\nLes formes als efectes de i a efectes de són el plural de a l'efecte de. (En el cas de a efectes de, la pèrdua de l'article és deguda a un procés de lexicalització.)\nPer tant, cal tenir en compte que les formes de plural d'aquesta locució s'han de correspondre amb una suma d'efectes. Per exemple:\nUna persona (una finca, una indústria...) s'inclou en un registre (un cens...) a efectes tributaris.\nEls viatgers signen el document als efectes d'identificació i d'assegurança.\nPerò:\nEs donarà d'alta al padró d'arbitris municipals a l'efecte de cobrar els drets i les taxes de l'ordenança.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3793", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3793", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3794/3", "Darrera versió": "22.06.2018", "Títol": "arroba, arova, arrova o rova?\n@", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "arrova\nrova\nPer designar el signe @, que s'utilitza com a separador en les adreces de correu electrònic, es poden utilitzar els mots arrova i rova, que són les mateixes denominacions que té aquest símbol en l'àmbit mètric i que, a més, són les formes generalitzades en l'ús, tant en català com anàlogament en castellà (arroba) i en francès (arrobas, arobas).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3794", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3794", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3795/6", "Darrera versió": "16.04.2024", "Títol": "per tal de, per tal que", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució per tal de, que indica propòsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oració d'infinitiu. Per exemple:\nM'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor.\nTambé pot introduir una oració amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunció que (per tal que) i no la preposició de. Per exemple:\nHi parlarem per tal que ens expliqui què va passar.\nCal tenir en compte, però, que la locució per tal de no pot dependre de noms, adjectius o adverbis. En aquests casos, se sol fer servir la preposició per. Per exemple:\nMesures per millorar el sistema d'informació (i no Mesures per tal de millorar el sistema de comunicació).\nQuines qualitats són indispensables per exercir aquesta professió? (i no Quines qualitats són indispensables per tal d'exercir aquesta professió?).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.9.3.4a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3795", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3795", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3796/4", "Darrera versió": "16.07.2024", "Títol": "Com es diu banner en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "A internet, el bàner és un espai publicitari d'una pàgina web, generalment de forma rectangular, el qual, quan s'hi fa clic, permet d'accedir al web o a una altra pàgina de l'anunciant.\nAquesta forma és l'adaptació catalana de la paraula anglesa banner.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3796", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3796", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3797/9", "Darrera versió": "16.07.2024", "Títol": "Cursiva o rodona en adreces d'internet o URL\nCursiva o rodona en adreces electròniques", "Categoria": "Convencions. Tipus de lletra i cometes", "Resposta": "Quan en un document es fa constar una adreça d'internet o una adreça de correu electrònic, cal tenir en compte primerament en quina mena de text apareix per saber quin tipus de lletra és el més adequat per escriure-la. Segons el tipus de text, les recomanacions són les següents:\n1. Dins un text, convé escriure les adreces d'internet i les adreces de correu electrònic preferiblement en cursiva, perquè així es diferencia clarament l'adreça\ndel context en què apareix. Per exemple:\nOptimot, consultes lingüístiques, és un servei que atén dubtes de\nllengua catalana sobre l'ús i la normativa actual. Podeu consultar el cercador de l'Optimot a l'adreça següent: http://optimot.gencat.cat.\nSi voleu més informació escriviu-nos a info@hotelfreixa.com i us contestarem tan aviat com ens sigui possible.\nEn un text digital, els processadors de textos solen convertir en enllaços les adreces electròniques, de manera que ja adquireixen una distinció gràfica, per exemple, en rodona, subratllat i en blau.\n2. En les targetes, en el paper de carta, etc., les adreces de llocs i pàgines web i les adreces de correu electrònic queden separades en una línia, de manera que el més adequat és deixar-les en rodona, sense marcar.\n3. Pel que fa a les adreces d'internet que apareixen en les citacions bibliogràfiques, s'escriuen en rodona i entre angles. Per exemple:\nCaplletra [València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Publicacions de l'Abadia de Montserrat] (des de 1986). ISSN 0214-8188. També disponible en línia a: <https://www.revistacaplletra.com/inici/> [Consulta: 9 març 2022].", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3797", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3797", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3798/4", "Darrera versió": "12.06.2026", "Títol": "Centreamèrica o Amèrica Central?\nNord-amèrica o Amèrica del Nord?\nSud-amèrica o Amèrica del Sud?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "En català, les formes preferibles d'aquests noms de lloc són Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Amèrica Central.\nSecundàriament, també s'admeten les formes Nord-amèrica, Sud-amèrica i Centreamèrica, respectivament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3798", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3798", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3799/5", "Darrera versió": "03.10.2019", "Títol": "Com es diu 'free software' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de la informàtica, el terme equivalent per a la forma free software és programari lliure en català, amb el significat de 'programari que permet a l'usuari d'executar-lo sense posar-li condicions, de distribuir-ne còpies, de modificar-ne el codi font per perfeccionar-ne el funcionament o adaptar-lo a usos concrets, i de difondre els resultats d'aquestes modificacions'.\nEs tracta d'un terme diferent de programari gratuït, en anglès freeware, que és el programari que es distribueix de manera gratuïta, el programador del qual conserva els drets d'autor però renuncia a cobrar-los. I de programari de domini públic, en anglès public domain software, que és un programari que es pot distribuir de manera gratuïta, ja que el programador ha renunciat expressament als drets d'autor, llevat dels drets morals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3799", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3799", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3800/4", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "per duplicat\nper triplicat", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució per duplicat (i les locucions anàlogues per triplicat, per quadruplicat, etc.), equivalent a 'en dos [o tres, o quatre] exemplars', és d'ús habitual. Per exemple:\nCal imprimir el comprovant per duplicat.\nS'ha de presentar la sol·licitud per triplicat.\nTambé se sol usar, al costat d'expressions equivalents, en fórmules finals de contractes i convenis:\nSignar un contracte per duplicat.\nSignar els dos exemplars d'un contracte.\nSignar un contracte en doble exemplar.\nSignar un contracte en dos exemplars.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3800", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3800", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3801/4", "Darrera versió": "25.07.2014", "Títol": "àrea euro o zona euro?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "zona euro\nzona de l'euro\nEntre els diversos noms difosos inicialment en la premsa per designar amb un sol terme el conjunt d'estats europeus que han decidit d'adoptar l'euro com a unitat monetària (àrea euro, Euràlia, Eurolàndia, zona euro, etc.), el terme normalitzat és zona euro, que és una reducció del sintagma zona de l'euro i s'ha documentat tant en català com en les altres llengües romàniques. Així doncs, en els textos catalans es pot utilitzar tant la forma completa (zona de l'euro) com la forma reduïda (zona euro).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3801", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3801", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3802/5", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Símbols de miler d'euros i miliard d'euros", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Si cal representar amb una abreviació l'expressió miler d'euros, es pot utilitzar el símbol corresponent a euro precedit de k: k€ o kEUR. Igualment, per representar l'expressió miliard d'euros es poden utilitzar els símbols G€ o GEUR.\nConvé fer un ús restringit d'aquestes abreviacions, ja que no s'han estès gaire, a diferència, entre altres, dels símbols M€ o MEUR, corresponents a milió d'euros, que han tingut una acceptació general.\nPer a aquestes expressions que tenen una abreviació poc usual es poden adoptar altres solucions segons el context. Per exemple, si les quantitats apareixen en una taula o en un gràfic, a la capçalera s'hi pot posar EUR (en milers) o milers d'euros.\nTambé es pot fer servir una lletra i escriure'n l'equivalència al costat o a peu de pàgina. Per exemple: A = EUR (en milers), B = EUR (en milions), C = EUR (en miliards).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3802", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3802", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3804/3", "Darrera versió": "22.06.2018", "Títol": "adaptar, traduir, regionalitzar, nacionalitzar, naturalitzar o localitzar? (informàtica)\nlocalitzar (informàtica)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "localitzar\nEn els àmbits de la traducció i de la informàtica, el verb localitzar s'utilitza per referir-se al procés d'adaptar un producte, sovint una aplicació de programari o maquinari, a la llengua i cultura d'un país o mercat determinat. Es tracta d'una especificació d'un dels significats que té localitzar en llengua general ('fer local, circumscriure a un lloc determinat'), amb un ús molt estès tant en català com anàlogament en les altres llengües. Algú que treballa en la localització de programaris, per exemple, no es dedica pas a cercar-ne, sinó que els tradueix i els adapta. Normalment el context especialitzat evita la confusió que es produiria si s'associés localitzar a l'altra accepció que té aquest verb en els diccionaris catalans: 'determinar el lloc on es troba una persona o cosa'.\nEs desestimen altres alternatives conceptualment menys precises, com ara adaptar (no permet deduir que es produeix un canvi de llengua) o traduir (només designa una part del concepte tractat, que implica altres operacions, com ara ampliar quadres de diàleg, adaptar el contingut dels exemples de què disposa un programa, etc.). Així mateix, es descarten les denominacions regionalitzar, nacionalitzar i naturalitzar, semànticament connotades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3804", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3804", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3805/4", "Darrera versió": "28.10.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de l'article en noms d'entitats, empreses i establiments", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Si el nom d'una entitat, una empresa o un establiment va precedit d'article, aquest va amb majúscula inicial perquè forma part del nom propi. Per exemple:\nLa companyia Els Tramoies estrena espectacle aquest dijous.\nL'acte va ser organitzat per l'ONG La Casa de l'Arbre.\nVan anar a sopar a L'Escudella.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3805", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3805", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3806/3", "Darrera versió": "29.11.2017", "Títol": "Símbols: definició", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "El símbol és un signe gràfic que, en la ciència i en la tècnica, representa una paraula, un sintagma o un valor. Exemples:\nmin (minut)\nkm (quilòmetre)\nMajoritàriament, els símbols responen a una convenció, molt sovint internacional i establerta per organismes competents en la matèria. Per tant, no els creen lliurement els usuaris d'una llengua. És precisament aquesta convencionalitat el que permet la comprensió interlingüística en diferents camps. És el cas de les matemàtiques, la geometria, la física, la química, les unitats monetàries, el sistema internacional d'unitats, etc.\nAquest abreujament afecta només l'escriptura, ja que els símbols es llegeixen de manera desplegada. Per exemple, 17 m es llegeix disset metres.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3806", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3806", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3807/3", "Darrera versió": "16.06.2026", "Títol": "Com es diu efecto mirón en català?\nEs pot dir efecte badoc en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Transports", "Resposta": "En català, el terme efecte badoc designa l'alentiment de la circulació viària en un punt concret causat per la curiositat dels conductors per alguna circumstància singular, com ara un accident de trànsit. El terme castellà equivalent és efecto mirón.\nEs proposa de fer servir el sintagma efecte badoc perquè, tenint en compte el significat del verb badar en les obres lexicogràfiques catalanes ('abstreure's, encantar-se, mirant alguna cosa'), s'adiu perfectament amb el concepte tractat.\nLa denominació efecte tafaner és menys adequada des del punt de vista del significat, ja que una persona tafanera és la que habitualment exerceix la seva curiositat en coses que no li importen, i en el cas de les retencions de trànsit la causa té més a veure amb l'acció de badar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3807", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3807", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3808/9", "Darrera versió": "10.03.2020", "Títol": "Verb escollir: amb -eix- o sense?\nescolleix o escull?, escolleixi o esculli?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb escollir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com collir, és a dir, sense aquest increment:\nPresent d'indicatiu\nescolleixo o escullo, escolleixes o esculls, escolleix o escull, escollim, escolliu, escolleixen o escullen\nPresent de subjuntiu\nescolleixi o esculli, escolleixis o escullis, escolleixi o esculli, escollim, escolliu, escolleixin o escullin\nImperatiu\nescolleix o escull, escolleixi o esculli, escollim, escolliu, escolleixin o escullin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3808", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3808", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3810/4", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "casa adossada o casa aparellada?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Construcció", "Resposta": "Es denomina casa aparellada la casa que està unida a una altra d'idèntica o semblant per una paret lateral. Per a aquest concepte també es pot fer servir la forma casa bessona com a sinònim complementari.\nEs denomina casa en filera la casa unida a dues cases idèntiques o semblants per les parets laterals, o bé a una casa si és al cap de la filera. Per a aquest concepte s'ha desestimat la forma casa adossada, que és un terme que s'ha d'utilitzar estrictament per designar només la casa unida a una altra d'idèntica o semblant per la paret dorsal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3810", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3810", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3811/5", "Darrera versió": "15.03.2022", "Títol": "Com es diu ser una fiera corrupia en català?\nEs pot dir ser una fera corrúpia en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Per fer referència a un ésser mancat de bondat, de bones intencions, es pot dir ser una mala bèstia, ser un mala fe, ser un res de bo, ser una arracada, tenir un mal fons, tenir mala fe, etc., segons el context. Per exemple:\nT'ha punxat la roda del cotxe: és una mala bèstia!\nEn el fons, crec que no és un mala fe.\nAquest noi és una arracada, sempre es fica en merders.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3811", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3811", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3813/4", "Darrera versió": "20.09.2019", "Títol": "Mots acabats en '-enni': 'bienni', 'trienni', etc.", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc.\nCal tenir en compte que totes aquestes paraules s'escriuen amb dues enes i que mil·lenni duu, a més, ela geminada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3813", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3813", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3820/4", "Darrera versió": "15.01.2013", "Títol": "Bon Nadal i feliç any nou (altres llengües)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Bon Nadau e erós an nau (aranès)\nBo Nadal e feliz ano novo (gallec)\nFeliz Navidad y próspero año nuevo (castellà)\nZorionak eta urte berri on (èuscar)\nJoyeux Noël et bonne année (francès)\nFrohe Weihnachten und ein gutes neues Jahr (alemany)\nBuon Natale e felice anno nuovo (italià)\nMerry Christmas and Happy New Year (anglès)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3820", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3820", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3822/6", "Darrera versió": "12.12.2024", "Títol": "tots dos, els dos o ambdós?\nNumerals usats com a pronoms", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'indefinit tot pot precedir la construcció formada per un numeral i un nom quan aquest nom no està especificat i ja s'ha esmentat anteriorment. Per exemple:\n[Es parla d'un escriptor que ha escrit dues novel·les] A la xerrada d'aquesta tarda porta tots dos llibres.\n[A l'esplai la meva filla hi té quatre amigues] Demà vindran totes quatre nenes a berenar a casa.\nAquesta construcció també és possible quan s'elideix el nom. Per exemple:\nPorta'ls tots dos.\nDemà vindran totes quatre.\nAixí doncs, si el nom no s'ha esmentat abans o bé si té alguna restricció, no es pot fer servir aquesta construcció amb tot sinó que cal usar l'article definit davant del numeral. Això també s'aplica quan s'elideix el nom. Per exemple:\nPorta els dos llibres que queden (i no Porta tots dos llibres que queden).\nPorta els dos que queden (i no Porta tots dos que queden).\nDemà vindran les quatre nenes amigues seves (i no Demà vindran totes quatre nenes amigues seves).\nDemà vindran les quatre amigues seves (i no Demà vindran totes quatre amigues seves).\nCal tenir en compte, però, que la construcció amb l'indefinit tot no és pròpia de tots els parlars. Així, en els parlars en què no s'usa, es fa servir l'article definit en lloc de l'indefinit tot. Per exemple:\nPorta els dos llibres.\nPorta'ls els dos.\nDemà vindran les quatre nenes.\nDemà vindran les quatre.\nFinalment, en el cas de fer referència només a dos elements que ja s'han esmentat anteriorment, també és possible usar la forma ambdós ambdues, però cal tenir en compte que es restringeix a contextos formals.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.5.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3822", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3822", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3823/7", "Darrera versió": "14.04.2023", "Títol": "Règim verbal de respondre\nrespondre una pregunta o respondre a una pregunta?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Un dels significats del verb respondre és 'adreçar paraules o senyals per satisfer una pregunta, una qüestió, etc.'.\nQuan el complement representa la pregunta o la qüestió, tant pot ser intransitiu com transitiu, és a dir, pot portar un complement introduït per la preposició a o un complement directe. Per exemple:\nNo vull respondre a aquesta pregunta.\nRespondré les qüestions que m'adrecin.\nAra bé, quan el complement representa la\nresposta, no pas la pregunta, només es pot fer servir transitivament. Per exemple:\nLi he respost que no podia assumir tantes responsabilitats (que no podia assumir tantes responsabilitats és el complement directe).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.3.5a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3823", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3823", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3824/4", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Sigla de uniform resource locator ('localitzador uniforme de recursos')\nSigla de universal resource locator ('localitzador universal de recursos')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "URL\nLa sigla de uniform resource locator ('localitzador uniforme de recursos') o universal resource locator ('localitzador universal de recursos') és URL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3824", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3824", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3825/4", "Darrera versió": "16.12.2016", "Títol": "Plural de 'plus'", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "plusos\nEl mot plus (que significa la quantitat que es dona de més per un servei, un treball, etc., extraordinari) fa el plural d'una manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de plus fem plusos.\nPer tant, cal dir Aquest mes s'han de pagar els plusos de productivitat, i no Aquest mes s'han de pagar els plus de productivitat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3825", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3825", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3826/3", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "en curs", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La locució en curs significa 'present, corrent, que té lloc en aquest moment'. Per exemple:\nEls pressupostos són de l'any en curs.\nLes obres en curs s'han d'acabar l'any vinent.\nAmb aquest significat també es poden fer servir els adjectius present, corrent, actual, aquest: La votació es farà aquest any (en comptes de l'any en curs), El projecte actual té el suport de les associacions (en comptes de el projecte en curs).\nCal tenir en compte que l'expressió en curs també es fa servir en l'àmbit del dret i l'administració, i vol dir 'en tràmit':\nLa proposició de llei està en curs.\nLa llei encara està en curs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3826", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3826", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3828/5", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu callejón sin salida en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, hi ha diverses formes equivalents a l'expressió del castellà callejón sin salida, com ara atzucac, cul-de-sac, carreró que no passa o carreró sense sortida. Així, doncs, es pot dir:\nEl mapa deia que anàvem bé, però vam acabar en un cul-de-sac.\nTot i que visc al centre, casa meva és en un carreró que no passa, o sigui que no sento gaire soroll de trànsit.\nAquestes formes també es poden fer servir en sentit figurat. Per exemple:\nLa discussió es troba en un atzucac: no es posaran pas d'acord.\nSemblava que la investigació anava bé, però les pistes que trobaven els van portar a un carreró sense sortida i ara no saben on buscar el culpable.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3828", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3828", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3831/5", "Darrera versió": "17.05.2023", "Títol": "Article davant de l'any: de o del 1999, de o del 2020?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan s'escriu una data sencera o bé s'esmenta un any, es pot posar l'article el entre la preposició de i la xifra de l'any o bé ometre'l. Per exemple:\nViu al Pallars des de 1994 o bé Viu al Pallars des del 1994\n27 d'octubre de 2019 o bé 27 d'octubre del 2019\nCal tenir en compte que quan l'any apareix abreujat no es pot ometre l'article: 20 d'abril de 2017 (o del 2017), però 20 d'abril del 17.\nEn el llenguatge administratiu i jurídic, si no s'abreuja l'any, entre les dues possibilitats (amb article o sense) es recomana de fer servir la forma sense article en la datació de documents. Per exemple:\nLleida, 15 de novembre de 1999\nMartorell, 22 de febrer de 2009\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3831", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3831", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3832/3", "Darrera versió": "26.04.2022", "Títol": "Com es diu billion en català: bilió o miliard?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Matemàtiques", "Resposta": "El terme català miliard fa referència a un conjunt de mil milions d'unitats i equival al terme anglès nord-americà billion.\nHem d'anar amb compte, doncs, a no confondre billion amb el terme català bilió, que fa referència a un conjunt d'un milió de milions d'unitats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3832", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3832", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3836/3", "Darrera versió": "22.04.2015", "Títol": "a petició de", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "a petició de\nEn llenguatge administratiu i jurídic, el criteri general és no ometre l'article que segueix l'expressió a petició de (per exemple, a petició d'una persona interessada, a petició de la part demandada, a petició de les parts).\nTot i això, algunes construccions ja lexicalitzades es poden utilitzar sense article. Per exemple, a petició de part.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3836", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3836", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3842/2", "Darrera versió": "25.07.2014", "Títol": "Com es diu absolver posiciones en català?\nabsoldre posicions", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "El terme absoldre posicions, dins de l'àmbit jurídic, significa respondre, un litigant, davant el jutge i sota jurament o promesa, les preguntes formulades per un altre litigant. El terme castellà equivalent és absolver posiciones.\nConvé notar que per fer referència a l'acció d'absoldre posicions s'ha de dir absolució de posicions. En castellà, el terme equivalent és absolución de posiciones.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3842", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3842", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3865/4", "Darrera versió": "31.08.2022", "Títol": "Com es diu allanarse a la demanda en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En llenguatge jurídic, les expressions catalanes assentir a la demanda i aplanar-se a la demanda són sinònimes i tenen el significat següent: 'la persona demandada, acceptar els fets o parts dels fets de la demanda; donar la conformitat a les pretensions de la demanda'.\nEl terme castellà equivalent és allanarse a la demanda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3865", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3865", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3873/5", "Darrera versió": "25.11.2010", "Títol": "signatura per autorització", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "L'article 11.5 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que els actes signats per autorització de signatura han d'incloure, al davant d'aquesta, les paraules \"per autorització\" i la identificació del titular o la titular de l'òrgan que l'autoritza; a continuació, la denominació de l'òrgan autoritzat, i, finalment, la data de la resolució d'autorització.\nOptativament es pot incloure el nom i cognoms de la persona que autoritza.\nPer autorització de (òrgan que autoritza), (nom de la persona que autoritza):\nEl/la.... (òrgan autoritzat)\nResolució d'autorització de ... (data en què es va produir l'autorització\nde signatura, no la data en què signa la persona autoritzada)\nxxxxxx (signatura)\n(nom de la persona autoritzada)\nExemples de signatura per autorització:\nPer autorització de la cap del Servei\nde Gestió Econòmica, Marta Martínez i Mascorda\nLa cap de la Secció de Pressupostos\nResolució de ...\nxxxxxx (signatura)\nNúria Folch i Viñals\no bé\nPer autorització de la cap del Servei\nde Gestió Econòmica\nLa cap de la Secció de Pressupostos\nResolució de ...\nxxxxxx (signatura)\nNúria Folch i Viñas", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3873", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3873", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3874/4", "Darrera versió": "19.06.2026", "Títol": "Signatura per absència", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Exemples de signatura per absència:\nPer absència del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila Moreno:\nEl secretari general de Política Lingüística\nxxxxxx (signatura)\nJoan Santanach Suñol\no bé\nPer absència de Francesc Xavier Vila Moreno, conseller de Política Lingüística:\nEl secretari general de Política Lingüística\nxxxxxx (signatura)\nJoan Santanach Suñol", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3874", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3874", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3875/3", "Darrera versió": "23.11.2010", "Títol": "signatura per delegació", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "L'article 8.8 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions\npúbliques de Catalunya, estableix que els actes administratius que s'adopten per delegació es consideren dictats per l'òrgan delegant, i han d'incloure abans de la signatura les paraules \"per delegació\" i indicar la data de la resolució o acord de la delegació i la de la publicació en el diari o butlletí oficial.\nPer delegació, (data de la resolució), (data de la publicació en el diari o butlletí oficial)\n(signatura)\nExemple de signatura per delegació:\nPer delegació, Resolució 24.10.94, DOGC 2.11.94\nLa subdirectora general d'Administració\nPilar Pifarré i Matas", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3875", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3875", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3883/3", "Darrera versió": "15.04.2011", "Títol": "Com es diu interviniente en català?\nintervinent", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "intervinent\nPer fer referència a la persona que intervé en el curs d'un procés en l'àmbit del dret i l'administració, en català es pot fer servir el terme intervinent. Per exemple:\nL'intervinent tindrà dret a presentar les al·legacions que consideri necessàries per a la seva defensa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3883", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3883", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3885/3", "Darrera versió": "11.02.2021", "Títol": "Com es diu hacer prueba plena en català?\nfer prova plena", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "fer prova plena v. tr.\nEn llenguatge jurídic, es fa servir l'expressió fer prova plena amb el significat de 'servir com a premissa per declarar un fet com a provat'.\nL'equivalent castellà d'aquesta expressió és hacer prueba plena.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3885", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3885", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3890/3", "Darrera versió": "15.04.2011", "Títol": "Com es diu arrullo en català?\nbressadora", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció", "Resposta": "bressadora\nLa peça de roba rectangular de tela, generalment de rus, amb què s'embolca un nadó s'anomena bressadora. L'equivalent castellà d'aquest terme és arrullo.\nTal com recullen els diccionaris, el mot bolquer (com en castellà pañal) havia designat tradicionalment una peça rectangular de tela amb què s'embolcaven el cos i les cames dels nadons, però aquest mot, per extensió de significat, ha passat a fer referència únicament a les calcetes de cel·lulosa que s'adapten al cos del nadó i que serveixen per retenir els orins i la matèria fecal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3890", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3890", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3891/3", "Darrera versió": "31.08.2017", "Títol": "'L'interessa' o 'Li interessa'?\ninteressar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Amb el significat de 'suscitar interès a algú', generalment el verb interessar és intransitiu, és a dir, porta un complement indirecte. Per exemple:\nAixò no interessa a l'auditori.\nLi interessa veure els pisos.\nA aquestes noies no els interessa el futbol.\nAra bé, també és possible que el verb interessar, quan té aquest significat, sigui transitiu, és a dir, que porti un complement directe. Per exemple:\nAixò no interessa l'auditori.\nL'interessa veure els pisos / La interessa veure els pisos.\nA aquestes noies no les interessa el futbol.\nL'ús transitiu o intransitiu d'aquest verb no implica diferències de significat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3891", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3891", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3892/3", "Darrera versió": "20.04.2015", "Títol": "Com es diu atravesarse la palabra en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "interrompre pron.\nDins de l'àmbit del dret i de l'administració, la forma catalana equivalent a atravesarse la palabra, que s'utilitza en un judici quan les parts es trepitgen la paraula, és interrompre's. Així doncs, s'ha de dir: El tribunal ha de tenir cura que les parts no s'interrompin.\nConvé notar que no són adequats en aquest context verbs com ficar-se, entremetre's o entravessar-se.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3892", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3892", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3893/3", "Darrera versió": "15.04.2011", "Títol": "Com es diu tercería de mejor derecho en català?\nterceria de millor dret", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "terceria de millor dret\nterceria per decidir millor\nEn l'àmbit del dret, el terme terceria fa referència a una intervenció en un procés judicial entre dos o més litigants d'una\ntercera persona que no és ni la creditora ni la deutora, però que hi té\ndret, per defensar el propi dret o ajudar un dels litigants. La terceria de millor dret serveix per impedir que minvi el patrimoni pel fet de desconèixer que hi ha un dret preferent. Com a sinònim d'aquest terme es pot utilitzar també terceria per decidir millor.\nEn castellà el terme que designa aquest concepte és tercería de mejor derecho.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3893", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3893", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3919/3", "Darrera versió": "01.07.2013", "Títol": "lletrejament de paraules\nlectura lletra per lletra", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Hi ha diversos mecanismes per evitar confusions a l'hora de lletrejar paraules. Per exemple, si es diu per telèfon un cognom (Teixidor) i es vol lletrejar, es pot fer amb les lletres de l'alfabet (te-e-i-xeix-i-de-o-erra), o bé, perquè sigui més clar, amb el sistema de codis que es proposa en la taula següent, segons el qual es faria:\nTarragona-Ebre-Igualada-Xina-Igualada-Dinamarca-Òscar-Ramon\nTaula per a la lectura lletrejada en català:\nA: Andreu\nB: Barcelona\nC: Carme\nÇ: ce trencada\nD: Dinamarca\nE: Ebre\nF: Fornells\nG: Girona\nH: història\nI: Igualada\nJ: Jordi\nK: Kennedy\nL: Lídia\nL·L: ela geminada\nM: Mallorca\nN: Narcís\nO: Òscar\nP: Prada\nQ: Quebec\nR: Ramon\nS: Solsona\nT: Tarragona\nU: Universitat\nV: València\nW: Washington\nX: Xina\nY: York\nZ: zoo", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3919", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3919", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3932/3", "Darrera versió": "17.04.2015", "Títol": "Com es diu demanda de contradicción en català?\ndemanda de contradicció", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "demanda de contradicció\nEn llenguatge jurídic català, el terme demanda de contradicció designa un escrit d'al·legacions que formula la part passiva per oposar-se a la pretensió de la part actora d'aconseguir la plena efectivitat d'un dret real inscrit en el Registre de la Propietat.\nEl terme castellà equivalent és demanda de contradicción.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3932", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3932", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3944/3", "Darrera versió": "17.04.2015", "Títol": "Com es diu ejecutado, ejecutada en català?\nexecutat, executada", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "executat, executada\nEn llenguatge jurídic, el substantiu executat, executada designa el deutor demandat en un judici executiu.\nEl terme castellà equivalent és ejecutado, ejecutada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3944", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3944", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3952/5", "Darrera versió": "31.08.2022", "Títol": "Com es diu cobrar vida en català?\nCom es diu cobrar fuerza en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb cobrar, amb el significat de 'començar a guanyar un estat, una qualitat, etc.', pot donar lloc a expressions com: cobrar vida, cobrar bellesa, cobrar força, cobrar interès, etc.\nAixí, es pot dir:\nEl ninot cobrà vida i s'aixecà fent tentines.\nL'equip va cobrar força i es va recuperar en els últims minuts.\nFa temps que la qüestió de la reducció de residus va cobrar interès.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3952", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3952", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3954/4", "Darrera versió": "25.07.2014", "Títol": "adverbis llatins de repetició\nbis, ter, quater, etc.", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "Els adverbis llatins de repetició es fan servir en els números de les vies urbanes i en les normes articulades, quan es modifica una llei per intercalar-hi articles nous sense canviar la numeració anterior. Per exemple:\nl'article 123 quater\nVisc al carrer de València, núm 28 bis (o bis)\nConvé notar que els adverbis bis i ter, si apareixen aïllats, es poden escriure en rodona, sobretot quan modifiquen el número d'una via pública; però si s'ha de passar del ter, aleshores tots han d'anar en cursiva.\nFinalment, per indicar que es modifica l'article d'una llei més de deu vegades, cal fer servir els derivats acabats en -decies (que vol dir 'deu vegades'): undecies ('onze vegades'), duodecies ('dotze vegades'), terdecies o ter decies ('tretze vegades'), quatuordecies o quater decies ('catorze vegades'), quindecies o quinquies decies ('quinze vegades'), etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3954", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3954", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3956/4", "Darrera versió": "17.04.2015", "Títol": "Com es diu incurso en, incursa en en català?\nincurs en, incursa en", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "incurs en, incursa en loc.\nEn llenguatge jurídic, la locució adjectiva incurs en, incursa en s'aplica a una persona física o jurídica que ha dut a terme una acció, especialment delictuosa, que implica que es trobi en un dels supòsits previstos per la llei i que en rebi les conseqüències jurídiques. La locució equivalent en castellà és incurso en, incursa en.\nEn català, també es pot utilitzar amb aquest sentit la perífrasi que ha incorregut en, que és semànticament equivalent a la locució esmentada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3956", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3956", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3962/3", "Darrera versió": "17.04.2015", "Títol": "confirmar en", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En llenguatge jurídic, la locució verbal confirmar en va seguida del tipus de recurs. Per exemple, confirmar en queixa, que significa 'confirmar, l'òrgan competent, una resolució judicial emesa per una instància inferior a conseqüència d'un recurs de queixa'.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3962", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3962", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3964/3", "Darrera versió": "25.07.2014", "Títol": "Com es diu reconocimiento en rueda, rueda de reconocimiento en català?\nreconeixement en roda\nroda de reconeixement", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "reconeixement en roda\nroda de reconeixement\nEn català, el terme reconeixement en roda designa la pràctica policial en què una persona  sospitosa és col·locada entre d'altres perquè pugui ser identificada per un testimoni. Per designar aquest concepte també es pot utilitzar com a terme secundari roda de reconeixement.\nEls termes equivalents en castellà són reconocimiento en rueda i rueda de reconocimiento.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3964", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3964", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3965/5", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Es pot dir aquí té en català?\nCom es diu aquí tiene en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En castellà es fa servir l'expressió aquí tiene quan es dona un producte o el canvi a un client. En català, algunes de les fórmules que s'utilitzen habitualment en aquesta situació són, segons el grau de formalitat: si és servit/servida, tingui, té, entre altres. Sovint aquestes expressions van acompanyades d'un vocatiu com ara senyor/senyora o, més col·loquialment, noi/noia, maco/maca, etc. Per exemple:\nSenyora, la recepta, si és servida.\nTingui, el pa, senyor.\nTé, noi, el canvi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3965", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3965", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3983/4", "Darrera versió": "31.08.2022", "Títol": "globalització i mundialització", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Amb l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació s'ha generalitzat l'ús del terme globalització, que designa el procés pel qual un fenomen polític, econòmic, social o cultural esdevé d'àmbit universal.\nLa possibilitat que aquest terme fos un anglicisme encobert, derivat de globe, que en anglès significa 'món', va propiciar que es difongués, amb el mateix significat, la forma mundialització.\nTotes dues formes es consideren sinònimes, tenint en compte que en les obres lexicogràfiques catalanes el verb globalitzar, derivat de l'adjectiu global, designa un concepte afí ('considerar, avaluar, a escala mundial'), i mundialització és el fet d'esdevenir mundial.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3983", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3983", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3988/3", "Darrera versió": "25.07.2014", "Títol": "Com es diu acudir en, impugnar en, recurrir en en català?\nacudir en, impugnar en, recórrer en", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "acudir en\nimpugnar en\nrecórrer en\nEn llenguatge jurídic, l'expressió acudir en, i també les expressions sinònimes impugnar en i recórrer en, van seguides sempre del tipus de recurs. Per exemple, acudir en queixa, que significa 'impugnar una resolució judicial mitjançant la interposició d'un recurs de queixa'.\nEn castellà, les locucions equivalents a aquestes són acudir en, impugnar en i recurrir en.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3988", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3988", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3990/4", "Darrera versió": "10.10.2017", "Títol": "'en vista de' o 'amb vista a'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució en vista de significa 'considerant, atenent'. Per exemple:\nEn vista de la seva reacció, crec que no li ho hem de tornar a proposar.\nEn canvi, la locució amb vista a és equivalent a 'pensant en' o 'amb la intenció de'. Per exemple:\nS'ha comportat així amb vista al seu ascens.\nCal no confondre aquestes dues locucions amb en vistes de, que és sinònima de a les envistes de. Per exemple:\nAl vespre ja havíem arribat a les envistes del refugi de Prat d'Aguiló.\nFinalment, cal recordar que per fer referència a allò que es veu des d'un punt es fa servir el mot vista en singular. Per exemple:\nAquest pis té vista sobre la plaça.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3990", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3990", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3991/2", "Darrera versió": "16.09.2008", "Títol": "euros i cèntims (escriptura amb lletres)", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Per escriure amb lletres una quantitat en euros amb decimals se separa la part corresponent als euros i la corresponent als cèntims amb la conjunció i o amb la preposició amb. Així, tenim 45,27\n(amb xifres) i quaranta-cinc euros i vint-i-set cèntims o quaranta-cinc euros amb vint-i-set cèntims (amb lletres).\nA l'hora d'emplenar un xec veiem que apareix impresa l'expressió euros seguida d'una ratlla per col·locar-hi al damunt la quantitat que es vulgui. En aquest cas no cal tornar a escriure euros i s'utilitzen les fórmules següents:\nPagueu per aquest xec a qui el porti\nEuros quaranta-cinc amb vint-i-set cèntims\nPagueu per aquest xec al  portador\nEuros quaranta-cinc i vint-i-set cèntims", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3991", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3991", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3992/3", "Darrera versió": "31.08.2022", "Títol": "Com es diu al portador (xec bancari) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "En un xec bancari que no sigui nominatiu, a sobre de la ratlla que apareix impresa a continuació de l'expressió Pagueu per aquest xec a tant s'hi pot escriure al portador com a qui el porti:\nPagueu per aquest xec a qui el porti.\nPagueu per aquest xec al portador.\nTotes dues expressions són vàlides per emplenar l'espai indicat en el cas d'un xec que no és nominatiu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3992", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3992", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "3993/5", "Darrera versió": "18.11.2013", "Títol": "barri xinès o barri xino?\nBarri Xino o barri Xino? (majúscules i minúscules)", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules; Toponímia", "Resposta": "L'expressió barri Xino es va utilitzar durant bona part del segle XX per designar l'actual barri del Raval de Barcelona. En aquest cas no es pot canviar l'adjectiu xino per la forma normativa xinès, perquè barri Xino va ser la denominació utilitzada durant tot aquell període.\nPel que fa a l'ús de majúscules o minúscules, el nom barri s'escriu amb minúscula perquè s'utilitza com a genèric. Respecte a l'adjectiu, cal escriure'l amb majúscula inicial, barri Xino (com es fa en altres casos com ara barri Gòtic), perquè es tracta del nom propi que va rebre aquest barri durant un període històric.\nEn canvi, quan la denominació barri xino s'utilitza en ciutats en què no té tradició com a topònim, però, en canvi, és l'expressió habitual que s'utilitza per designar un barri amb unes característiques determinades, caldria escriure-la amb minúscula i marcar amb cursiva la forma xino per indicar que l'adjectiu no és normatiu:\nVan fer una visita guiada al barri xino de la ciutat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "3993", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3993", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4011/5", "Darrera versió": "20.06.2025", "Títol": "quant més, quant menys o com més, com menys?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les locucions com més i com menys es poden fer servir per expressar que una cosa és d'una determinada manera en un\ngrau inferior o superior quantitativament perquè depèn proporcionalment\ndel grau d'un segon factor. Per exemple:\nCom més petita és la nou més soroll mou.\nCom més vendes facis, més comissions tindràs.\nCom menys hi vagi, més feina tindrà.\nEn\naquests casos, les locucions quant més i quant\nmenys, pròpies de la llengua antiga, han estat usades en registres formals per alguns autors contemporanis. No obstant això, les solucions recomanades són les construccions com més i com menys.\nD'altra banda, per expressar proporcionalitat també s'usa la construcció a més..., més... o a menys..., menys... Per exemple:\nA més semàfors, més temps de trajecte.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (28.5.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4011", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4011", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4014/4", "Darrera versió": "17.10.2017", "Títol": "'a canvi' o 'en canvi'?\nloc.", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar el sentit de 'contràriament', podem fer servir la locució en canvi. Per exemple:\nVaig arribar a l'hora. Ella, en canvi, va arribar tard.\nAquesta locució també té el sentit de 'en compensació'. Per exemple:\nSempre l'estàs consentint i ell no et dona res en canvi.\nAra bé, amb aquest mateix sentit, 'en compensació', també hi ha la locució a canvi (i en canvi de o a canvi de). Aquestes locucions no tenen el sentit de 'contràriament'. Per exemple:\nSempre l'estàs consentint i ell no et dona res a canvi.\nEns ha deixat el seu cotxe a canvi d'un bon dinar.\nEn canvi del llibre que m'ha donat, jo li he regalat un disc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4014", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4014", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4020/3", "Darrera versió": "25.07.2014", "Títol": "Com es diu interpósita persona en català?\nCom es diu persona interpuesta en català?\ntestaferro, persona interposada, prestanoms", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "testaferro\npersona interposada\nprestanoms\nEn català, el terme testaferro designa la persona que en un acte jurídic simula actuar en nom propi, però que hi intervé per encàrrec i en benefici d'una altra. Per designar aquest concepte també es poden fer servir, secundàriament, els termes persona interposada i prestanoms. Aquest últim terme s'utilitza especialment a Andorra.\nEls termes que designen aquest concepte en castellà són interpósita persona, persona interpuesta i testaferro.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4020", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4020", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4037/2", "Darrera versió": "25.07.2014", "Títol": "per ingressar en compte", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "per ingressar en compte\nL'expressió per ingressar en compte es fa servir habitualment a l'anvers del xec barrat, que és el que travessen dues ratlles paral·leles obliqües i que només pot ser cobrat si és ingressat en un compte bancari.\nCom veiem, en aquesta construcció no es fa servir l'article (no diem per ingressar al compte), ja que està molt fixada, i aquí la preposició en indica indeterminació, atès que el compte on s'ha de fer l'ingrés no és específic.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4037", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4037", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4041/4", "Darrera versió": "30.08.2022", "Títol": "Com es diu tacha en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En llenguatge jurídic, com a equivalent del terme castellà tacha s'utilitza el terme rebuig quan ens referim a l'acció i l'efecte d'al·legar, una de les parts litigants, algun motiu legal perquè un testimoni o un membre del jurat no intervingui en el procés; i s'utilitzen els termes invalidació o exclusió quan ens referim a l'acció i l'efecte de desestimar, un jutge o un tribunal, un testimoni o la seva intervenció.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4041", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4041", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4042/4", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "Com es diu tachar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En llenguatge jurídic, com a equivalent del terme castellà tachar s'utilitza el terme rebutjar amb el sentit d'al·legar, una de les parts litigants, algun motiu legal perquè un testimoni o un membre del jurat no intervingui en el procés; i s'utilitzen els termes invalidar o excloure amb el sentit de desestimar, un jutge o un tribunal, un testimoni o la seva intervenció.\nPer tant, el terme rebutjar ha de tenir com a subjecte una de les parts litigants, mentre que el subjecte dels verbs invalidar o excloure ha de ser un jutge o un tribunal. El verb castellà tachar, en canvi, no fa aquesta distinció de subjectes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4042", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4042", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4045/4", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "terme rodó (llenguatge jurídic)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En llenguatge jurídic, terme rodó té dos significats diferents: pot designar un territori exempt de la jurisdicció dels municipis amb què limita i, també, un conjunt de finques d'un mateix propietari que no inclouen dins dels seus límits cap heretat aliena.\nEl terme castellà equivalent és término redondo.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4045", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4045", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4054/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu merceditas en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció", "Resposta": "Les sabates que en castellà es coneixen amb el nom de merceditas, en català s'anomenen mercenetes.\nLes mercenetes són unes sabates de saló amb una corretja que subjecta el peu passant  per sobre de l'empenya. El seu nom té l'origen en el diminutiu català del nom de Mercè i és degut a la reina Mercè d'Orleans, primera esposa d'Alfons XII, que va popularitzar l'ús d'aquest calçat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4054", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4054", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4055/3", "Darrera versió": "06.10.2017", "Títol": "'en ple centre comercial' o 'en el cor del centre comercial'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'adjectiu ple, plena, precedit de les preposicions a o en i seguit d'un nom, pot indicar la part central d'un espai o d'un període de temps. Per exemple:\nEn plena nit, va saltar l'alarma.\nHe vist un petit estany en ple desert.\nA més, també s'usa sovint en la construcció en ple centre, i aleshores fa referència a la bona situació en què es troba un local, una botiga, etc, i és sinònima d'altres locucions, com ara en el cor de. Per exemple:\nTé una botiga en ple centre comercial de Girona.\nVan comprar un pis en el cor del barri vell.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4055", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4055", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4056/3", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "posar en coneixement", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, la locució posar en coneixement té el significat de 'fer conèixer '. Cal, però, no oblidar altres formes com ara informar, comunicar, fer saber, etc.\nPel que fa a la locució posar en coneixença, s'aplica generalment només a persones, en el sentit de 'posar en relació una persona amb una altra'. Per exemple:\nEl cap de recursos humans va posar en coneixença els dos aspirants abans de les entrevistes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4056", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4056", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4062/3", "Darrera versió": "22.09.2022", "Títol": "afrontar o fer front?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Tant el verb afrontar com la locució fer front a tenen el significat de 'resistir, oposar-se, plantar cara'.\nPer tant, es pot dir:\nafrontar un enemic, els perills, l'adversitat, les contrarietats, les dificultats, els problemes, els riscos, les pressions...\nfer front a un enemic, als perills, a l'adversitat, a les contrarietats, a les dificultats, als problemes, als riscos, a les pressions...\nAixò no obstant, hi ha un ús d'aquests verbs que convé evitar: afrontar (o fer front a) un pagament, una despesa... Aquests casos no tenen pròpiament el significat d''oposar-se, plantar cara'; per tant, seguint el criteri d'utilització d'un llenguatge administratiu neutre, és preferible de fer servir altres verbs com atendre, respondre a, fer, satisfer o fer-se càrrec de.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4062", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4062", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4064/11", "Darrera versió": "31.07.2023", "Títol": "Els accents diacrítics\nPlural, compostos i derivats dels mots amb accents diacrítics", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha una sèrie de mots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. La llista de mots que porten accent diacrític la formen quinze monosíl·labs d'ús freqüent:\nbé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció\nbe: 'anyell', nom de la lletra b\ndéu: 'divinitat'\ndeu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar\nés: verb ésser/ser\nes: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural\nmà: 'part terminal del braç'\nma: possessiu\nmés: adverbi i adjectiu quantitatiu, 'signe de la suma'\nmes: 'una dotzena part de l'any', participi del verb metre, conjunció, possessiu\nmón: 'conjunt de totes les coses creades; la Terra'\nmon: possessiu\npèl: 'vellositat'\npel: contracció de per + el\nquè: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, 'quid d'una qüestió'\nque: pronom relatiu no precedit de preposició, conjunció, adverbi i adjectiu quantitatiu\nsé: verb saber\nse: pronom feble\nsí: adverbi afirmatiu, 'afirmació'\nsi: pronom reflexiu o recíproc, conjunció, nota musical, 'interior'\nsòl: 'superfície del terreny'\nsol: astre, nota musical, 'sense companyia', verb soler, adverbi\nsón: verb ésser/ser\nson: 'acte o ganes de dormir', possessiu, verb sonar (balear)\nté: verb tenir\nte: pronom feble, 'arbust' i 'infusió', nom de la lletra t\nús: 'acció d'usar', verb usar (balear i alguerès)\nus: pronom feble, nom de la lletra u en plural\nvós: pronom fort\nvos: pronom feble\nConserven l'accent en plural els mots següents: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls (però mans, mons).\nEn canvi, seguint l'Ortografia catalana de l'IEC, no s'aplica l'accent diacrític en els compostos i derivats d'aquests mots, per exemple: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsol, etc. Però sí que es fa servir en mots amb guionet: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc.\nCal tenir present que diversos mots i els seus derivats que tradicionalment s'havien escrit amb diacrític ara s'escriuen sense, tinguin el significat que tinguin. Per exemple: bota, dona (dones), feu (desfeu), fora, molt, mora, net (besnet, rebesnet), os, sec, soc, vens (venen), ves, etc.\nÉs acceptable l'ús discrecional de l'accent diacrític en parells homògrafs que no duen accent gràfic, en contextos que puguin presentar ambigüitat, especialment en fragments aïllats, com ara titulars o etiquetes. Per exemple: S'han trobat óssos a la vall de Cardós, Cafè mòlt natural. I també, per les mateixes raons, en transcripcions d'usos metalingüístics, de textos paleogràfics, dialectals, etc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4064", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4064", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4071/8", "Darrera versió": "30.10.2019", "Títol": "'testimoniança', 'testimoniatge' o 'testimoni'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En llengua general, per expressar 'allò que és una prova manifesta d'una cosa', es fan servir les formes testimoniatge, testimoniança o testimoni. També es poden fer servir les expressions donar testimoni o deixar testimoni. Per exemple:\nEn testimoniatge / testimoniança del que hem dit anteriorment, signem aquest document.\nVol donar/deixar testimoni crític de la realitat actual.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4071", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4071", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4080/2", "Darrera versió": "14.12.2015", "Títol": "sectorialitzar o sectoritzar?\nsectorialitzat o sectoritzat?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "El verb que té el significat de 'dividir alguna cosa en sectors' és sectoritzar. A partir d'aquest verb es pot formar el participi sectoritzat, sectoritzada i el substantiu sectorització. Per exemple:\nL'edifici disposa d'il·luminació sectoritzada.\nLa Fira de Sant Llorenç obrirà les portes amb una nova sectorització del recinte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4080", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4080", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4082/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Es pot dir vivenciar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "El verb vivenciar es fa servir en l'àmbit de la psicologia amb el significat d'experimentar una cosa de forma viva, profunda i personal. Per exemple: El pacient ha d'aprendre a vivenciar el seu món interior durant la teràpia.\nEn canvi, el verb vivenciar no és adequat en un llenguatge que no sigui d'especialitat com a sinònim de viure, presenciar, experimentar, gaudir. Així, no s'ha de dir, per exemple:\nEn aquell moment vaig vivenciar un sentiment de tristesa.\nDurant la tarda vam vivenciar la festa de final de curs.\nEn canvi, es pot dir, respectivament:\nEn aquell moment vaig experimentar un sentiment de tristesa.\nDurant la tarda vam gaudir de la festa de final de curs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4082", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4082", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4095/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu querellado, querellada en català?\nEs pot dir querellat, querellada en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En llenguatge jurídic, el terme querellat, querellada designa la persona contra la qual es presenta una querella.\nLa denominació castellana equivalent és querellado, querellada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4095", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4095", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4102/2", "Darrera versió": "25.07.2014", "Títol": "Com es diu por mitad, por mitades en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "per la meitat loc.\na mitges\nloc.\na parts iguals\nloc.\nper meitats\nloc.\nEn català fem servir, en el camp del dret, les expressions per la meitat, a mitges, a parts iguals i per meitats per indicar, en una partició o repartiment, que es fa en dues parts iguals.En castellà s'utilitza l'expressió por mitad o por mitades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4102", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4102", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4103/3", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Com es diu causa torpe en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En llenguatge jurídic, el terme causa il·lícita fa referència a aquella causa que s'oposa a les lleis, a la moral i als bons costums. Per exemple: Són uns contractes sense causa o amb una causa il·lícita que, en conseqüència, no produeixen cap efecte.\nEn castellà, el terme equivalent és causa torpe.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4103", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4103", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4106/5", "Darrera versió": "24.03.2023", "Títol": "propi o mateix?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'adjectiu propi, pròpia s'usa per indicar possessió. Per exemple: Es va vendre la pròpia empresa, Té els seus propis proveïdors.\nSovint, però, amb la voluntat d'emfatitzar la identitat d'algú, es fa un ús inadequat de l'adjectiu propi davant d'un substantiu, com s'il·lustra en els exemples següents: La pròpia professora va revisar els exàmens, Els propis afectats van presentar una queixa.\nAixí, en aquests contextos, cal substituir l'adjectiu propi per l'adjectiu mateix, mateixa. Per exemple: La professora mateixa (o la mateixa professora) va revisar els exàmens, Els afectats mateixos (o els mateixos afectats) van presentar una queixa.\nLa forma mateix també pot funcionar com a adverbi, amb un valor emfàtic, posposat a un nom, a un pronom, a un adverbi o a una expressió adverbial de lloc, de temps, de manera. En aquest cas, com que és un adverbi, es manté invariable. Per exemple: La cap d'estudis mateix em va trucar, M'ho va dir al despatx mateix.\nEs pot posposar als mateixos elements, amb el significat 'és allò com podria ser una altra cosa equivalent'. En aquests casos també funciona com un adverbi i es manté invariable. Per exemple: Deixa-ho a sobre la taula mateix, i després ho endreçaré.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (15.5.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4106", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4106", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4109/5", "Darrera versió": "13.01.2023", "Títol": "Com es diu colindante en català?\nEs pot dir colindant en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els adjectius contigu, contigua i confrontant són aplicables a terrenys i edificis quan es vol expressar que són l'un al costat de l'altre. Així, es diu:\nLa seva casa és contigua a la meva.\nUn tros de vinya confrontant amb la vinya d'en Guillem.\nAmb el mateix significat, també es pot fer servir l'expressió limitar amb. Per exemple:\nLa finca urbana limita al nord amb el passeig de la Muntanya; al sud, amb la parcel·la A, i a l'oest, amb la zona esportiva de l'Ajuntament.\nLa forma colindant no és admissible en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4109", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4109", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4110/3", "Darrera versió": "25.07.2014", "Títol": "Com es diu bien raíz en català?\nbé immoble, bé arrel, bé seent", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "bé immoble\nbé arrel\nbé seent\nEn l'àmbit jurídic el terme per designar un 'bé que consisteix en terres i possessions, que tenen una situació fixa i no poden ser desplaçats sense malmetre's' és bé immoble. També es poden fer servir les formes bé arrel i bé seent com a termes secundaris.\nEls termes equivalents en castellà són bien raíz i bien inmueble.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4110", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4110", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4111/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu tronchado en català?\nEs pot dir tronxament en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Agricultura. Ramaderia. Pesca", "Resposta": "La forma catalana per designar l'acció de partir o trencar de forma violenta i sense cap eina un vegetal pel tronc, per la tija o per les branques principals és trencament violent. Convé notar que no són adequades denominacions com ara tronxament o tronxat.\nEn castellà, el mot equivalent és tronchado.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4111", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4111", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4112/3", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Es pot dir al seu prudent arbitri en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "Dins de l'àmbit del dret i de l'administració, quan un jutge dicta o ordena una ordre, s'utilitza sovint l'expressió al seu prudent arbitri. En aquest cas, és preferible fer servir les formes al seu arbitri o segons el seu arbitri, ja que són construccions més neutres i tenen el mateix significat.\nAltres possibles solucions amb un significat equivalent són discrecionalment, segons el seu parer, a judici seu o a criteri seu, segons quin sigui el context.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4112", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4112", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4121/3", "Darrera versió": "11.10.2017", "Títol": "'apel·lar una sentència' o 'apel·lar contra una sentència'?\napel·lar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Un dels significats del verb apel·lar és 'recórrer davant el jutge o el tribunal superior perquè revoqui, esmeni o anul·li una sentència, que es creu injusta, dictada per un tribunal inferior'.\nAmb aquest significat aquest verb és intransitiu i es pot construir de manera absoluta (sense complement) o bé amb un complement preposicional introduït per contra (quan s'esmenta la sentència que es vol revocar o esmenar) o a (quan es vol indicar davant de quin tribunal superior es recorre). Per exemple:\nNo patiu. Demà apel·larem.\nHan apel·lat contra la sentència.\nHem decidit apel·lar al Tribunal d'Estrasburg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4121", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4121", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4123/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu culebrón en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals", "Resposta": "La forma catalana normativa que designa una telesèrie molt llarga i de to marcadament melodramàtic és fulletó (i no culebró o culebrot, com a vegades es diu). Aquesta denominació, per extensió, permet designar qualsevol succés de característiques semblants als fulletons televisius de llarga durada. Per exemple: La vida de la meva amiga és un fulletó.\nSegons el context, es poden utilitzar també les denominacions més genèriques serial i telenovel·la.La forma castellana equivalent és culebrón (denominació que s'associa metafòricament a la llargària d'una serp).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4123", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4123", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4125/3", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Sigla de habitatge de protecció oficial", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "HPO\nLa sigla de habitatge de protecció oficial és HPO.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4125", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4125", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4126/2", "Darrera versió": "20.04.2015", "Títol": "jurat, jurada", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "jurat, jurada adj.\nEn català, l'adjectiu jurat, jurada s'aplica a algú que ha prestat jurament. Per exemple: traductora jurada, guarda jurat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4126", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4126", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4127/3", "Darrera versió": "22.11.2019", "Títol": "'policial' o 'policíac'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Tant l'adjectiu policial com l'adjectiu policíac, policíaca estan formats a partir del substantiu policia, però no sempre són sinònims.\nQuan es fa referència a alguna cosa o a algun fet relacionat amb la policia, es pot utilitzar indistintament policial i policíac. Per exemple:\nDuen a terme una investigació policial o Duen a terme una investigació policíaca.\nSón a les dependències policials o Són a les dependències policíaques.\nCal tenir en compte, però, que a la locució estat policial no es pot canviar l'adjectiu policial per policíac.\nEn canvi, quan es vol dir que el tema central d'una novel·la o una obra cinematogràfica, per exemple, és una intriga relacionada amb la investigació d'un fet delictiu, cal fer servir la forma policíac, i no policial. Per exemple:\nLlegeixo una novel·la policíaca (i no Llegeixo una novel·la policial).\nFaran un cicle de cinema policíac (i no Faran un cicle de cinema policial).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4127", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4127", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4128/5", "Darrera versió": "14.08.2024", "Títol": "Es pot dir a menys que en català?\nCom es diu a menos que en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució conjuntiva a menys que significa 'exceptuant el cas que'. Per exemple:\nSi l'equipatge arriba tard, la companyia aèria n'és responsable a menys que hagi pres totes les mesures raonables per evitar-ho.\nA menys que sigui imprescindible, no es convocarà la junta.\nAltres locucions que expressen un significat semblant són fora que, llevat que o tret que.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (30.2.5g)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4128", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4128", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4129/6", "Darrera versió": "19.08.2024", "Títol": "Verb argüir: ús de la dièresi", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "En el verb argüir hi ha concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne a la i per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm, com conduïm o traduïm). Si la i no ha de dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir).\nPer tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir:\nPresent d'indicatiu: arguïm, arguïu\nPresent de subjuntiu: arguïm, arguïu\nImperatiu: arguïm, arguïu\nImperfet d'indicatiu: arguïa, arguïes, arguïa, arguïen\nImperfet de subjuntiu: arguïssis, arguïssin\nPassat simple: arguïres, arguïren\nParticipi: arguït, arguïda, arguïts, arguïdes\nEl verb redargüir segueix aquest mateix model.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.2.1b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4129", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4129", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4131/3", "Darrera versió": "25.01.2019", "Títol": "'ragut' o  'ras'?", "Categoria": "Morfologia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes del participi del verb raure són ragut i ras:\nragut, raguda, raguts, ragudes\nras, rasa, rasos, rases\nCal tenir en compte que la forma ras també pot ser un adjectiu o un adverbi, amb diversos significats. Per exemple:\nL'hidroavió ha passat ras.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4131", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4131", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4135/7", "Darrera versió": "09.07.2025", "Títol": "Traducció dels grups polítics del Parlament Europeu", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Les denominacions dels grups polítics del Parlament Europeu en català són les següents:\nGrup del Partit Popular Europeu (Democratacristians)\nGrup de l'Aliança Progressista dels Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu\nGrup dels Patriotes per Europa\nGrup dels Conservadors i Reformistes Europeus\nGrup Renovar Europa\nGrup d'Els Verds - Aliança Lliure Europea\nGrup de L'Esquerra al Parlament Europeu\nGrup de l'Europa de les Nacions Sobiranes", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4135", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4135", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4136/5", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de la comanda", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "La comanda és un document que un client o clienta adreça a un proveïdor o proveïdora, a qui encarrega una mercaderia o encomana un servei, tot precisant-ne característiques, preu, condicions i termini.\nHi hauran de constar:\nel lloc i la data en què es fa; el nom, el domicili i les dades fiscals de qui compra i qui ven i, si és el cas, de qui fa d'agent mediador;la descripció de la mercaderia o del servei, amb precisions de quantitat, qualitat, característiques, preu i impostos a pagar, i els descomptes o recàrrecs corresponents; el mitjà i les condicions de transport, la data i el lloc de lliurament, i les garanties de risc;la forma de pagament i els organismes d'arbitratge en cas de conflicte, i també les signatures del comprador o compradora, del venedor o venedora i del mediador o mediadora.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4136", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4136", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4138/4", "Darrera versió": "06.10.2017", "Títol": "'peres amb vi' o 'peres al vi'?\n'musclos al vapor' o musclos amb vapor'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "peres amb vi (acompanyament)\nmusclos al vapor (mètode de cocció i estil del plat)\nPer fer referència al mètode de cocció es pot fer servir la preposició a seguida d'article. Per exemple:\nDemà farem barbacoa i menjarem carn a la brasa i patates al caliu.\nEn Josep Maria va fer uns musclos al vapor per llepar-se'n els dits.\nLa mateixa construcció es pot fer servir també per expressar l'estil del plat. Per exemple:\nAl restaurant vam demanar lluç a la basca.\nHe fet conill a la caçadora per al dinar de Nadal.\nEn canvi, si es fa referència a l'acompanyament del plat o al seu ingredient característic, generalment s'utilitza la preposició amb i no a. Per exemple:\nAvui per dinar menjarem espinacs amb crema i ànec amb taronja (i no espinacs a la crema i ànec a la taronja).\nPer postres m'agradaria demanar peres amb vi (i no peres al vi).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4138", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4138", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4139/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Es pot dir refregit de dades, refregit de textos, etc. en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a llibres, articles, programes de televisió, etc., fets de fragments ja publicats o emesos, es fan servir els termes refosa o collage. Per exemple:\nNo és una nova edició, sinó una refosa (o un collage) de textos de l'autor.\nTambé es pot fer servir l'expressió retallar i enganxar amb aquest mateix significat. Per exemple:\nEn aquest llibre, l'autor no hi aporta res de nou: s'ha limitat a retallar i enganxar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4139", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4139", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4140/2", "Darrera versió": "25.07.2014", "Títol": "Com es diu pedrea en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Lleure. Turisme", "Resposta": "premis menors m. pl.\nL'equivalent en català del terme castellà pedrea, que es refereix al conjunt de premis de loteria de poc valor econòmic, és premis menors.\nTambé es poden fer servir expressions com ara premis petits, premis menys importants o menudalla.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4140", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4140", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4145/4", "Darrera versió": "27.09.2023", "Títol": "pa i vi, pa i vi, treu-me el mal que tinc aquí\nCom es diu sana, sana, culito de rana en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Quan els infants es fan mal o estan malalts, en alguns llocs es canta la cançó Ploreu, ploreu, ninetes:\nPloreu, ploreu ninetes\nque el ruc està malalt\nté mal a la poteta\ni el ventre li fa mal.\nNo pot menjar civada\nsinó pinyons pelats,\nno pot dormir a la palla\nsinó en coixins daurats.\nTambé hi ha l'expressió pa i vi, pa i vi, treu-me el mal que tinc aquí, que es recita en els mateixos casos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4145", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4145", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4146/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu steps en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport", "Resposta": "El terme anglès steps, que designa la modalitat d'aeròbic que consisteix a pujar i a baixar repetidament una plataforma fent una coreografia, té l'equivalent català graons.\nDe manera paral·lela, el terme graó (en anglès, step) designa la plataforma antilliscant i d'altura regulable sobre la qual es practica aquesta modalitat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4146", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4146", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4147/4", "Darrera versió": "30.11.2021", "Títol": "Abreviatura de cèntim", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ct.\nL'abreviatura de cèntim és ct.\nAtès que l'abreviatura ct. no té com a formant la part final del mot cèntim, no és adequat formar el plural afegint-hi una -s. Per tant, l'abreviatura ct. és invariable i representa tant el singular cèntim com el plural cèntims; per exemple: 1 ct., 63 ct.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4147", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4147", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4148/6", "Darrera versió": "13.01.2023", "Títol": "ostentar un càrrec", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Un dels significats del verb ostentar és estar en possessió d'un títol o d'un càrrec. Per tant, es pot utilitzar amb aquest sentit al costat d'altres verbs com ocupar, exercir, posseir o tenir en frases com les següents:\nNúria Coma ostenta el títol de presidenta de la cambra.\nOcupa el càrrec de gerent.\nEl soci d'honor exerceix la representació de l'entitat.\nMollerussa té el títol de Capital de la Sardana.\nEn canvi, el verb ostentar no s'ha de fer servir amb el significat de 'tenir'. En aquests casos, es poden utilitzar altres verbs com ara: posseir, tenir, disposar de, gaudir de, etc., segons el context. Per exemple, en comptes de dir:\nLa llei estableix quina Administració ostenta les funcions perquè la informació sigui accessible a la ciutadania\nEls ciutadans ostenten les mateixes prerrogatives que les entitats\nOstenta la representació de la part demandant\nOstenta la defensa de la professió davant l'Administració\nes pot dir:\nLa llei estableix quina Administració posseeix les funcions perquè la informació sigui accessible a la ciutadania\nEls ciutadans tenen les mateixes prerrogatives que les entitats\nRepresenta la part demandant\nPractica la defensa de la professió davant l'Administració.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4148", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4148", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4149/5", "Darrera versió": "19.06.2024", "Títol": "Preposició davant de dècades: els anys seixanta, en els anys seixanta o als anys seixanta?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per fer referència a un període temporal de deu anys, aproximadament, es poden fer servir els mots dècada o anys.\nAquesta expressió temporal pot anar precedida d'una preposició (a o en), o bé sense preposició. Per exemple:\nEn els anys vint / Als anys vint / Els anys vint del segle passat es va viure una gran eufòria.\nLa dècada / A la dècada / En la dècada dels seixanta va viatjar per tot l'Àfrica.\nVan construir aquella casa la dècada / a la dècada / en la dècada del 1950.\nDe vegades, el període temporal pot aparèixer sense el mot anys o dècada. En aquests casos, generalment s'introdueix amb la preposició a o en. Per exemple:\nEs va enriquir sobretot en els noranta / als noranta, abans del canvi de segle.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3a i 31.2.3d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4149", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4149", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4150/5", "Darrera versió": "23.04.2013", "Títol": "Com es diu Dios aprieta pero no ahoga en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Déu tanca una porta i n'obre una altra\nDéu escanya però no ofega\nQuan es tanca una porta se n'obre una altra\nPer expressar que malgrat les dificultats no s'ha de perdre mai l'esperança, podem fer servir les frases següents:\nDéu tanca una porta i n'obre una altra.\nDéu escanya però no ofega.\nTambé es pot expressar una idea semblant amb les frases següents:\nNo hi ha bé ni mal que duri cent anys.\nNo hi ha bé que anys duri ni mal que no s'acabi.\nMai perdis l'esperança: darrere una maror ve una bonança.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4150", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4150", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4151/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Es pot dir mediàtic, mediàtica en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'adjectiu mediàtic, mediàtica és una paraula ben formada en català i, per tant, es pot utilitzar per fer referència a una cosa relativa als mitjans de comunicació de massa. Per exemple:\nEl poder mediàtic va fer que el llibre s'acabés publicant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4151", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4151", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4154/3", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "alt-medieval, alt medieval o altmedieval?\nbaix-medieval, baix medieval o baixmedieval?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Un bon nombre de compostos catalans s'escriuen en un sol mot i sense guionet. Aquest és el cas dels adjectius altmedieval i baixmedieval.\nL'adjectiu que fa referència al període de l'edat mitjana comprès entre els segles VI i XII és altmedieval (i no alt-medieval ni alt medieval).\nL'adjectiu que fa referència al període de l'edat mitjana comprès entre els segles XIII i XV és baixmedieval (i no baix-medieval ni baix medieval).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4154", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4154", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4157/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "privadesa i privacitat", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "Amb els mots privadesa i privacitat es pot designar la condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica, segons la qual no poden fer-se públiques sense el consentiment de la persona afectada.\nDe tota manera, en altres casos són més adequats els mots intimitat (per exemple, dret a la intimitat) i confidencialitat (per exemple, deure de confidencialitat).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4157", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4157", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4161/4", "Darrera versió": "28.10.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de denominacions de registres\nMajúscules i minúscules de Registre Civil, Registre Mercantil, Registre de la Propietat, etc.", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les denominacions de registres s'escriuen amb majúscules o amb minúscules segons el que designen:\nSi fan referència a una unitat administrativa, s'escriuen amb majúscules inicials, ja que es tracta del nom propi d'un organisme. Per exemple:\nel Registre Civil de Vic\nel Registre Mercantil\nel Registre de la Propietat\nSi la denominació no fa referència a un organisme sinó més aviat a una llista o una base de dades, només s'escriu amb majúscula la primera inicial (Registre). Per exemple:\nel Registre de traductors i intèrprets jurats\nel Registre d'empreses audiovisuals\nel Registre de col·legis professionals\nSi no fa referència a un registre únic amb una funció molt concreta, sinó que es tracta de la denominació genèrica o d'un plural aglutinador, es fa servir la minúscula en tots els mots. Per exemple:\nel registre d'un departament és l'encarregat de...\nCal enviar la sol·licitud per mitjà del registre electrònic de l'Ajuntament\nels registres civil i mercantil", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4161", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4161", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4163/5", "Darrera versió": "28.07.2023", "Títol": "ministre, ministra d'Afers Estrangers o ministre, ministra d'Afers Exteriors?", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Es recomana de fer servir la designació ministre d'Afers Exteriors, ministra d'Afers Exteriors per a aquest càrrec a l'Estat espanyol, equivalent de ministro, ministra de Asuntos Exteriores.\nEn canvi, es recomana usar, en general, la designació ministre d'afers estrangers, ministra d'afers estrangers per a altres països (per exemple, ministre, ministra d'Afers Estrangers del Brasil), tret que existeixi una designació específica (com és el cas de secretari d'estat, secretària d'estat, per a la Secretaria d'estat dels Estats Units).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4163", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4163", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4165/7", "Darrera versió": "03.02.2022", "Títol": "nombre o número?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els mots nombre i número tenen significats diferents; per tant, l'ús de l'un o l'altre dependrà del context.\nLa paraula nombre té els significats següents:\na) Significa 'quantitat indeterminada'. Per exemple:\nHa augmentat el nombre d'alumnes per aula.\nHi va assistir un gran nombre de convidats.\nEl nombre d'exemplars d'aquest llibre és molt reduït.\nb) És el concepte matemàtic abstracte referit al conjunt d'unitats que formen un tot. Per exemple:\nEl nombre vuit està format per vuit unitats.\nEls alumnes han de representar el nombre tres amb tres objectes.\nLa suma dels nombres 5 i 4 dona com a resultat el nombre 9.\nLa resta dona un nombre més petit que 50.\nEl nombre 288 s'escriu amb tres xifres.\nHi ha moltes expressions de l'àrea de les matemàtiques en què es troba el mot nombre: nombre enter, nombre fraccionari, nombre natural, nombre negatiu, nombre algebraic, nombre decimal, nombre cardinal, nombre ordinal, etc.\nc) És el nom d'una categoria gramatical. Per exemple:\nEn aquest exercici cal separar els mots segons si són de nombre singular o de nombre plural.\nDigueu el gènere i el nombre dels adjectius següents.\nEn canvi, la paraula número té els significats següents:\na) És el signe amb què es representa un nombre entès com a concepte matemàtic. Per exemple:\nEscriu els números 3, 33 i 333.\nResseguiu els números i les lletres amb el llapis.\nCal escriure cada quantitat amb lletres i amb números.\nEls números són un llenguatge internacional.\nEl 4 és el meu número preferit.\nCal tenir en compte que el mot xifra fa referència al signe gràfic constituït per un sol element (El 256 és un número de tres xifres). En conseqüència, quan el signe gràfic que representa un nombre entès com a concepte està format per un sol element, el mot número és intercanviable amb xifra. Per exemple:\nEls segles s'escriuen amb números romans (o bé, amb xifres romanes).\nExpressa el resultat de la resta amb números (o bé, amb xifres).\nb) Representa cada element dins d'una sèrie o col·lecció. Per exemple:\nViu al número 32 del carrer de Mallorca.\nConsulteu la pàgina número 334 del manual.\nEl número de telèfon de l'agència és el 934 567 890.\nCal que indiqueu el número de registre.\nEl número que ha sortit a la rifa és el 63.\nHas d'avançar la fitxa fins a la casella número 14.\nCalço el número 41.\nc) Es refereix a cada edició d'una publicació periòdica. Per exemple:\nJa ha sortit el número de febrer de la revista local.\nd) Anomena una peça dins d'un espectacle. Per exemple:\nM'agraden els números de circ.\ne) Anomena el bitllet amb què es participa en un joc d'atzar. Per exemple:\nOn hem desat el número de la rifa?\nf) En plural, números, pot significar 'càlculs, resultats numèrics'. Per exemple:\nEls números no quadren.\nHem de fer números per saber quant ens toca pagar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4165", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4165", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4180/4", "Darrera versió": "09.07.2014", "Títol": "ordre dels elements en la frase (traducció de textos jurídics)", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En la traducció al català de textos jurídics normatius s'han de tenir en compte els principis generals d'estil que caracteritzen el llenguatge jurídic català (claredat, precisió, senzillesa, etc.).\nSovint l'alteració de l'ordre gramatical dels elements de la frase o la complexitat excessiva d'aquesta, tan pròpia del llenguatge jurídic castellà, en dificulten la intel·ligibilitat. Per tant, cal tendir a ordenar gramaticalment els elements de la frase.\nL'ordre gramatical més neutre és el següent: complements de tipus extern que situen la frase (marc, temps i lloc) + subjecte + verb + complements forts (directe, indirecte, preposicional d'objecte, atributs i predicatius) + complements circumstancials. Per exemple:\nOriginal en castellà\nPuede pedir la anotación preventiva el legatario de género o cantidad.\nTraducció al català\nEl legatari de gènere o quantitat pot demanar l'anotació preventiva.\nOriginal en castellà\nSe ha introducido una nueva ordenación de los títulos de la Ley para darles más sistemática distribución.\nTraducció al català\nS'ha introduït una nova ordenació dels títols de la Llei per donar-los una distribució més sistemàtica.\nPerò si el legislador, amb la voluntat de destacar algun element, l'ha posat en primer lloc, és millor respectar l'ordre de la frase original. Per exemple:\nOriginal en castellà\nSi la anotación preventiva, antes de extinguirse, resultare, por razón de las cargas o condiciones especiales de los bienes sobre que recaiga, ser insuficiente para la seguridad del legado, podrá pedir el legatario que se constituya otra sobre bienes diferentes siempre que en la herencia los haya susceptibles de ser anotados.\nTraducció al català\nSi l'anotació preventiva, abans que s'extingeixi, és insuficient per a la seguretat del llegat per raó de les càrregues o les condicions especials dels béns sobre els quals recaigui, el legatari pot demanar que se'n constitueixi una altra sobre béns diferents sempre que en l'herència n'hi hagi de susceptibles de ser anotats.\nOriginal en castellà\nDe acuerdo con el artículo 111 de la Ley 30/1992, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, la interposición de cualquier recurso no suspende la ejecución del acto impugnado.\nTraducció al català\nD'acord amb l'article 111 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, la interposició de qualsevol recurs no suspèn l'execució de l'acte impugnat.\nCal recordar que no es poden separar les perífrasis verbals. Per exemple:\nOriginal en castellà\nLa presente Ley debe completarse con otras medidas de rango reglamentario que, tras su aprobación, deberán adoptarse con idéntica finalidad y cuya importancia para el funcionamiento de las entidades no puede, pese al menor rango de las normas, desconocerse.\nTraducció al català\nAquesta Llei s'ha de completar amb altres mesures de rang reglamentari que, després de ser aprovades, s'han d'adoptar amb la mateixa finalitat. La importància d'aquestes mesures per al funcionament de les entitats no es pot desconèixer, tot i que les normes siguin d'un rang inferior.\nEn tot cas, a l'hora de fer un canvi d'ordre cal anar molt amb compte de no alterar el significat de la frase.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4180", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4180", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4181/5", "Darrera versió": "28.10.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules d'institucions, organismes, entitats, empreses o establiments", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Quan es parla d'entitats formalment constituïdes, com ara una institució, un organisme, una empresa o un establiment, tant públics com privats, s'ha d'escriure en majúscula la primera lletra de tots els noms i adjectius que formen part de la denominació. Per exemple:\nDepartament de Justícia\nSubdelegació del Govern Civil a Barcelona\nPresidència de la Generalitat\nOficialia Major\nMinisteri Fiscal\nCapitania General de...\nAjuntament de Manresa\nDiputació de Tarragona\nComunitat Autònoma de...\nGrup Parlamentari d'Esquerra Republicana\nPolicia Municipal de Mataró\nJutjat de Primera Instància núm. 1\nAssociació de Veïns del Poblenou\nAteneu Barcelonès\nUniversitat de Barcelona\nl'Hotel Principal\nEl Llanternó (bar)\nl'Escola Barrufet\nla Borsa de Barcelona\nForces Elèctriques de Catalunya\nSocietat General d'Aigües de Barcelona\nClínica del Remei\nTeatre Lliure\nEn canvi, quan es tracta de la denominació genèrica o d'un plural aglutinador, s'escriuen sempre amb minúscules. Per exemple:\nels departaments de la Generalitat\nels departaments de Justícia i de Cultura\nles subdelegacions del Govern a Catalunya\nles capitanies generals estenen llur competència...\nels ajuntaments d'Olot i del Prat....\nel nou escut ja llueix a la façana de l'ajuntament... (perquè es tracta d'un edifici)\ncap diputació no pot...\nles comunitats autònomes\ntots els grups parlamentaris han de...\nla policia municipal\nles policies municipals\nels jutjats són a l'edifici...\nles associacions de veïns col·laboraran...\nels ateneus de Catalunya\nles universitats han d'acomplir...\nun hotel de categoria\nuna escola de barri\nles societats d'aigües\nno hi ha prou clíniques\nestà internat en una clínica\nactuen en un teatre", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4181", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4181", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4182/5", "Darrera versió": "22.09.2025", "Títol": "Majúscules i minúscules d'òrgans de gestió i departaments", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En les denominacions dels òrgans de gestió d'organismes i entitats oficials i no oficials, s'escriuen amb majúscula inicial tots els noms i adjectius que en formen part. Per exemple:\nla Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès\nel Consell de Direcció de la Universitat Pompeu Fabra\nla Secretaria General del Departament de...\nS'ha rebut de la Vocalia de Muntanya del Centre Excursionista de...\nel Servei de Publicacions del Parlament de Catalunya\nla Comissió de Cultura\nla Ponència nomenada ahir\nel Ple de l'Ajuntament del Prat\nel Consell Escolar de l'IES Jaume Callís\nTambé s'escriuen amb majúscula inicial els noms i adjectius que formen part de la denominació dels departaments, les àrees o les divisions d'una empresa formalment constituïts. Per exemple:\nel Departament de Recursos Humans\nla Divisió de Recerca i Desenvolupament\nl'Àrea de Comunicació\nel Servei de Promoció Econòmica\nEn canvi, les denominacions genèriques i els plurals aglutinadors s'escriuen amb minúscules. Per exemple:\nTots els ateneus han de tenir una junta directiva.\nLa Universitat és regida per un consell de direcció i una gerència.\nLes secretaries generals han de vetllar per...\nLes vocalies de cultura de les entitats cíviques...\nels serveis del Parlament\nels treballs en comissió\nAquesta qüestió no s'ha pogut estudiar en ponència.\nEn les sessions dels plens...\nels consells escolars dels instituts de la comarca\nEls departaments de recursos humans de les empreses han de gestionar els permisos laborals.\nHi haurà canvis en la direcció del servei que afectaran la plantilla.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4182", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4182", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4183/4", "Darrera versió": "08.10.2019", "Títol": "Com es diu 'Pepito Grillo' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per fer referència al que ens dicta la consciència tenim l'expressió la veu de la consciència.\nUna altra manera de referir-se a aquesta idea, en algunes llengües romàniques, és anomenar un personatge del conte infantil Pinotxo que actua com a consciència del protagonista. El nom castellà d'aquest personatge és Pepito Grillo. En català, però, s'ha popularitzat la forma Pep Consciències. Per exemple:\nL'oposició ha de ser el Pep Consciències del Govern.\nLes plataformes veïnals sovint són com el Pep Consciències dels ajuntaments.\nAixò no obstant, si no cal reflectir el personatge concret, en general es fa servir la metàfora la veu de la consciència.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4183", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4183", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4184/2", "Darrera versió": "28.07.2014", "Títol": "estat membre (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de estat membre és estats membres.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4184", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4184", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4185/5", "Darrera versió": "29.03.2023", "Títol": "Auxiliar del perfet de subjuntiu haver: haguem o hàgim?, hagueu o hàgiu?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes auxiliars del verb haver que es fan servir per formar la primera i segona persones del plural del perfet de subjuntiu són hàgim i hàgiu. Per exemple:\nQuan ens hàgim instal·lat, farem un sopar d'inauguració.\nEspero que hàgiu après la lliçó.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també presenta les variants haguem i hagueu, cal evitar aquestes formes en els registres formals.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.5.1c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4185", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4185", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4187/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu afterhours en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Lleure. Turisme", "Resposta": "Els locals d'oci nocturn coneguts amb el terme anglès afterhours, que estan destinats a activitats musicals i al ball i que es mantenen oberts més enllà de l'hora de tancament autoritzada, reben en català el nom de fora-d'hores. Per exemple:\nDesprés van anar a un fora-d'hores\nHan precintat aquell fora-d'hores en què hi va haver aldarulls.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4187", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4187", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4188/4", "Darrera versió": "09.07.2014", "Títol": "anàfores (traducció de textos jurídics)\nreferència a elements apareguts anteriorment", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En la traducció al català de textos jurídics normatius s'han de tenir en compte els principis generals d'estil que caracteritzen el llenguatge jurídic català (claredat, precisió, senzillesa, etc.).\nLes referències que es fan dins del discurs a elements que han aparegut anteriorment són un recurs molt habitual en llenguatge jurídic. Per aconseguir una redacció clara, es pot tornar a esmentar el referent directament o bé mitjançant fórmules com ara la dita Ordre, l'Ordre esmentada, aquesta Ordre, aquella Ordre, o substituir el referent per un pronom feble o relatiu. Per exemple:\nOriginal en castellà\nPor otro lado, estas denominaciones de A Corunya y Ourense aparecen ya escritas de esta forma en documentos que datan del siglo XIII, lo que supone una clara ratificación a la argumentación de que aquellas responden a una realidad lingüística, histórica e incluso tradicional.\nTraducció al català\nD'altra banda, aquestes denominacions de A Corunya i Ourense apareixen ja escrites d'aquesta manera en documents que daten del segle XIII, cosa que suposa una clara ratificació de l'argumentació que les dites denominacions (les denominacions esmentades, aquestes denominacions) responen a una realitat lingüística, històrica i fins i tot tradicional.\nOriginal en castellà\nEn su artículo 19 el Reglamento (CE) 3093/1994 establece que los Estados miembros determinarán las sanciones que deben aplicarse en los supuestos de infracción de las disposiciones en él contenidas.\nTraducció al català\nL'article 19 del Reglament (CE) 3093/1994 estableix que els estats membres han de determinar les sancions que s'han d'aplicar en els supòsits d'infracció de les disposicions que conté aquest Reglament (el Reglament, el Reglament esmentat, el dit Reglament).\nOriginal en castellà\nLa ocultación a la Administración, mediante la falta de presentación de declaraciones o la presentación de declaraciones incompletas o inexactas, de los datos necesarios para la determinación de la deuda tributaria, derivándose de ello una disminución de ésta.\nTraducció al català\nOcultar a l'Administració, mitjançant la falta de presentació de declaracions o la presentació de declaracions incompletes o inexactes, les dades necessàries per determinar el deute tributari si de la qual cosa deriva una disminució del deute.\nOriginal en castellà\nEn particular, la norma pone especial atención en dotar de unas competencias básicas en el ámbito de las telecomunicaciones a la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones, permitiendo a ésta contar con el apoyo del personal preciso y con los medios económicos adecuados.\nTraducció al català\nEn particular, la norma posa una atenció especial en el fet de dotar la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions d'unes competències bàsiques en l'àmbit de les telecomunicacions que li permetin comptar amb el suport del personal necessari i dels mitjans econòmics adequats.\nTambé es poden elidir els elements anafòrics quan la presència o absència d'aquests elements no fa variar el significat del text. Per exemple:\nOriginal en castellà\nAsí, se llevaron a cabo sucesivas adaptaciones de la Ley, bien por medio de modificaciones expresas de ésta, a través de [...]\nTraducció al català\nAixí, es van dur a terme adaptacions successives de la Llei per mitjà de modificacions expresses, a través de [...]\nCal tenir en compte que, en cas que en castellà no sigui clar quin és el referent, cal traduir el pronom castellà de manera literal, per tal de respectar aquesta ambigüitat possiblement volguda.\nTambé cal recordar que en cap cas no s'han de deixar les formes ell, ella, ells, elles, si no fan referència a persones.\nPel que fa als demostratius que actuen de determinants, cal canviar-los per l'article definit. Per exemple:\nOriginal en castellà\nAquellos contribuyentes que no hayan pagado la cuota serán sancionados.\nTraducció al català\nEls contribuents que no hagin pagat la quota han de ser sancionats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4188", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4188", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4189/5", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "Nominalitzacions (traducció de textos jurídics)\nNom verbal en substitució d'un verb", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En la traducció al català de textos jurídics normatius s'han de tenir en compte els principis generals d'estil que caracteritzen el llenguatge jurídic català (claredat, precisió, senzillesa, etc.).\nCal no abusar del recurs de la nominalització, que consisteix a emprar un nom verbal en substitució d'un verb, perquè pot afectar la intel·ligibilitat del text.\nTenint en compte l'abundància d'aquest recurs en els textos legals, que pot respondre, en la majoria dels casos, a una voluntat d'indefinició del legislador, cal respectar aquestes formes tret que sigui molt clar que expressen una acció i que la forma verbal no altera el significat de la frase. Per exemple:\nOriginal en castellà\nEl actor podrá solicitar del demandado la devolución de las cantidades cobradas.\nTraducció al català\nL'actor pot sol·licitar al demandat la devolució de les quantitats cobrades.\nOriginal en castellà\nCorresponderá al Estado:\na) La gestión, liquidación, recaudación, inspección y revisión de los tributos.\nb) La regulación de todos los tributos.\nLa gestión, liquidación, recaudación, inspección y revisión de los tributos a que se refiere el párrafo anterior corresponderá a la Comunidad Foral de Navarra.\nTraducció al català\nCorrespon a l'Estat:\na) La gestió, la liquidació, la recaptació, la inspecció i la revisió dels tributs.\nb) La regulació dels tributs.\nLa gestió, la liquidació, la recaptació, la inspecció i la revisió dels tributs a què es refereix el paràgraf anterior correspon a la Comunitat Foral de Navarra.\nEn canvi, s'acostumen a canviar les formes següents:\na) Perquè descriuen clarament una acció.\nOriginal en castellà\nLa citada empresa se configuró con personalidad jurídica propia y plena capacidad para el desarrollo de sus fines.\nTraducció al català\nL'esmentada empresa es va configurar amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per dur a terme les seves finalitats.\nOriginal en castellà\nA la iniciación del expediente...\nTraducció al català\nQuan s'iniciï l'expedient...\nb) Per manca de coherència.\nOriginal en castellà\nSon infracciones muy graves:\na) El ejercicio de una actividad de las que menciona el artículo 22; el incumplimiento de las obligaciones impuestas en las autorizaciones, así como la actuación en forma contraria a lo establecido en esta Ley.\nb) Ocultar o alterar de forma maliciosa datos aportados a los expedientes administrativos para obtener autorizaciones, permisos o licencias relacionados con el ejercicio de las actividades reguladas en esta Ley.\nTraducció al català\nSón infraccions molt greus:\na) Exercir una activitat de les que esmenta l'article 22; incomplir les obligacions que imposen les autoritzacions, i també actuar de manera contrària al que estableix aquesta Llei.\nb) Ocultar o alterar maliciosament dades aportades als expedients administratius per obtenir autoritzacions, permisos o llicències relacionats amb l'exercici de les activitats que regula aquesta Llei.\nS'ha de tenir en compte que, si hi ha dues formes nominalitzades que es volen transformar en formes verbals, cal mirar si totes dues formes regeixen la mateixa preposició. Si no és així, s'ha de redactar de manera coherent. Per exemple:\nOriginal en castellà\nEl Gabinete Jurídico es responsable de la revisión y la información de los proyectos.\nTraducció al català\nEl Gabinet Jurídic és responsable de revisar els projectes i d'emetre'n informe.\nEn sèries de nominalitzacions, cal repetir l'article sobretot si no tenen el mateix gènere o el mateix nombre.\nExemple:\nOriginal en castellà\nLa recuperación o abandono de cualquier tipo de residuo.\nTraducció al català\nLa recuperació o l'abandonament de tota mena de residus.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4189", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4189", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4190/6", "Darrera versió": "01.12.2021", "Títol": "Traducció de textos jurídics: futur d'obligació", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En la traducció al català de textos jurídics normatius s'han de tenir en compte els principis generals d'estil que caracteritzen el llenguatge jurídic català (claredat, precisió, senzillesa, etc.).\nEn català, com en la majoria de les llengües romàniques, és preferible adoptar el punt de vista que la llei és vigent en el moment que el lector la llegeix. Per tant, és recomanable no fer servir el futur amb aquest valor. Cal tenir present que aquest canvi pot afectar l'ús d'altres temps verbals, com ara el del present de subjuntiu.\nCom a norma general, el futur d'obligació es tradueix pel present d'indicatiu. També es pot fer servir la perífrasi d'obligació si volem remarcar el matís d'obligació. Per exemple:\nOriginal en castellà\nSerá competencia del Ministerio de Fomento la inspección de los servicios y de las redes de telecomunicaciones. También corresponderá al Ministerio de Fomento la aplicación del régimen sancionador. En materias de competencia de la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones, el Ministerio de Fomento realizará las actividades de inspección que le sean requeridas. En todo caso, será el Ministerio de Fomento el que ejerza las funciones inspectoras.\nTraducció al català\nÉs competència del Ministeri de Foment la inspecció dels serveis i de les xarxes de telecomunicacions. També correspon al Ministeri de Foment l'aplicació del règim sancionador. En matèries de la competència de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, el Ministeri de Foment ha d'exercir les activitats d'inspecció que li són requerides. En tot cas, és el Ministeri de Foment el que exerceix les funcions inspectores.\nOriginal en castellà\nLa presente Ley entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Boletín Oficial del Estado.\nTraducció al català\nAquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat.\nPel que fa al present de subjuntiu que va lligat al futur, es pot traduir per subjuntiu present o indicatiu present, segons escaigui més. En algunes construccions, el fet de respectar el subjuntiu obliga a traduir el verb en futur de la frase principal per la forma verbal perifràstica, sobretot quan és introduïda per l'adverbi cuando. Per exemple:\nOriginal en castellà\nCuando las amenazas de un mal que constituya delito estén dirigidas a atemorizar a los habitantes de una población, grupo étnico, cultural o religioso, o colectivo social o profesional, o a cualquier otro grupo de personas, y tengan la gravedad necesaria para conseguirlo, se impondrán respectivamente las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior.\nTraducció al català\nQuan les amenaces d'un mal que constitueix delicte estiguin dirigides a atemorir els habitants d'una població, un grup ètnic, cultural o religiós, o un col·lectiu social o professional, o qualsevol altre grup de persones, i tinguin la gravetat necessària per aconseguir-ho, s'han d'imposar respectivament les penes de grau superior que estableix l'article anterior.\nUna altra solució possible és expressar-ho amb valor condicional:\nSi les amenaces d'un mal que constitueix un delicte es dirigeixen a atemorir els habitants d'una població, un grup ètnic, cultural o religiós, o un col·lectiu social o professional, o qualsevol altre grup de persones, i tenen la gravetat necessària per aconseguir-ho, s'han d'imposar respectivament les penes de grau superior que estableix l'article anterior.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4190", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4190", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4191/4", "Darrera versió": "09.07.2014", "Títol": "imperfet i futur de subjuntiu (traducció de textos jurídics)", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En la traducció al català de textos jurídics normatius s'han de tenir en compte els principis generals d'estil que caracteritzen el llenguatge jurídic català (claredat, precisió, senzillesa, etc.).\nNo s'han de fer servir ni el futur de subjuntiu ni l'imperfet de subjuntiu, ja que presenten problemes a l'hora de traduir-los. És preferible canviar-los pel present d'indicatiu o de subjuntiu i bandejar del tot aquelles formes. Les possibilitats de traducció són diverses segons els casos. Per exemple:\nOriginal en castellà\nSi los hechos se realizaran con violencia, serán castigados con pena de arresto de siete a veinticuatro fines de semana o multa de seis a doce meses si se cometieran mediante vías de hecho o cualquier otro procedimiento ilegítimo.\nTraducció al català\nSi els fets es duen a terme amb violència, han de ser castigats amb una pena d'arrest de set a vint-i-quatre caps de setmana o amb una multa de sis a dotze mesos si es cometen mitjançant vies de fet o per qualsevol altre procediment il·legítim.\nOriginal en castellà\nSi el responsable de este delito fuese abogado en actuación profesional o ejercicio de su función, se impondrá en cada caso la pena en su unidad superior y la de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempos de 2 a 4 años.\nTraducció al català\nSi el responsable d'aquest delicte és un advocat en actuació professional o en exercici de la seva funció, s'ha d'imposar en cada cas la pena en la seva unitat superior i la d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públics per un temps de dos a quatre anys.\nOriginal en castellà\nLos que impidieren el legítimo ejercicio de las libertades de reunión o manifestación, o perturbaren gravemente el desarrollo de una reunión o manifestación lícita serán castigados con la pena de prisión de dos a tres años.\nTraducció al català\nEls qui impedeixin l'exercici legítim de les llibertats de reunió o manifestació, o pertorbin de manera greu el desenvolupament d'una reunió o manifestació lícita han de ser castigats amb la pena de presó de dos a tres anys.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4191", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4191", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4192/5", "Darrera versió": "24.11.2022", "Títol": "Traducció de textos jurídics: construccions perifràstiques", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En la traducció al català de textos jurídics normatius s'han de tenir en compte els principis generals d'estil que caracteritzen el llenguatge jurídic català (claredat, precisió, senzillesa, etc.).\nEn llenguatge jurídic s'utilitzen massa sovint formes perifràstiques amb l'estructura de verb + substantiu o verb + verb en què el significat principal recau en el segon element (substantiu o verb). Se'n troben tres casos:\n1. Formes que convertides a infinitiu no canvien de significat. En aquests casos són preferibles les formes simples. Per exemple:\nOriginal en castellà\nEl Ministerio de Educación y Cultura ha de atenerse al pago de diversas obligaciones procedentes de ejercicios anteriores.\nTraducció al català\nEl Ministeri d'Educació i Cultura ha de pagar diverses obligacions procedents d'exercicis anteriors.\nOriginal en castellà\nLas Jefaturas de Tráfico procederán a anular los citados permisos en los casos previstos en la reglamentación que se recoge en el anexo I.\nTraducció al català\nLes prefectures de Trànsit han d'anul·lar aquests permisos en els casos que estableix el Reglament que recull l'annex I.\nOriginal en castellà\nAsimismo, se expresarán los derechos que se han cancelado por caducidad, al practicar la inscripción del título.\nTraducció al català\nAixí mateix, en inscriure el títol, s'han d'expressar els drets que s'han cancel·lat per caducitat.\nAixí mateix, en fer la inscripció del títol, s'han d'expressar els drets que s'han cancel·lat per caducitat.\nAixí mateix, quan es faci la inscripció del títol, s'han d'expressar els drets que s'han cancel·lat per caducitat.\n2. Formes perifràstiques amb voluntat de modalització o distanciament. En aquests casos, cal respectar la forma original. Per exemple:\nOriginal en castellà\nResulta necesaria una norma legal para proceder a la transformación de la empresa.\nTraducció al català\nCal una norma legal per procedir a la transformació de l'empresa.\n3. Formes perifràstiques pròpies de la llengua castellana que no funcionen en català. Aquests casos es poden resoldre amb la forma simple si no hi ha voluntat de modalització, o amb una forma perifràstica tradicional en català.\nPer exemple:\nOriginal en castellà\nLa presente Ley viene a establecer el ámbito competencial propio y exclusivo del Estado.\nTraducció al català\nAquesta Llei estableix l'àmbit competencial propi i exclusiu de l'Estat.\nOriginal en castellà\nLo dispuesto en este artículo será de aplicación con independencia de que el acreedor sea un particular.\nTraducció al català\nEl que disposa aquest article és aplicable amb independència que el creditor sigui un particular.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4192", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4192", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4193/7", "Darrera versió": "09.07.2014", "Títol": "oracions passives (traducció de textos jurídics)", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En la traducció al català de textos jurídics normatius s'han de tenir en compte els principis generals d'estil que caracteritzen el llenguatge jurídic català (claredat, precisió, senzillesa, etc.).\nPer tal que els textos siguin més entenedors i evitar l'abús de la veu passiva, és preferible fer servir la veu activa. Aquesta recomanació també és aplicable a les passives pronominals i als participis.\n1. Pel que fa a la passiva, es proposa de passar-la a activa. Exemple:\nOriginal en castellà\nLas condiciones son fijadas en el artículo 3.\nTraducció al català\nL'article 3 fixa les condicions.\nUna altra solució pot ser passar-la a passiva pronominal. Exemple:\nOriginal en castellà\nEn defensa de los intereses económicos han sido aprobadas disposiciones normativas de ordenación comercial [...]\nTraducció al català\nEn defensa dels interessos econòmics s'han aprovat disposicions normatives d'ordenació comercial [...]\nNo obstant això, pot ser útil mantenir en català la forma passiva en frases amb complements agents llargs o en casos en què convingui mantenir el subjecte de la passiva com a primer element de l'oració. Exemple:\nOriginal en castellà\nEsta acción es exigida por la ley escrita, por el principio general de la diligencia necesaria y por un sentido general de justicia o equidad.\nTraducció al català\nAquesta acció és exigida per la llei escrita, pel principi general de la diligència necessària i per un sentit general de justícia o equitat.\n2. La passiva pronominal normalment es pot respectar (si no és que hi consta l'agent expressat). És preferible posar el pronom al davant del verb i intentar restablir l'ordre normal de la frase (subjecte, verb). Cal tenir en compte que pot ser que el redactor vulgui encobrir deliberadament, en alguns casos, la identitat de l'agent.\nEn cas que hi hagi moltes passives pronominals o que la construcció sigui confusa, es poden passar a la forma personal del verb o recórrer a la duplicació amb un pronom feble, al verb caldre o a la perífrasi haver de. Exemples:\nOriginal en castellà\nSe establecerán las condiciones y procedimientos [...]\nTraducció al català\nLes condicions i els procediments s'estableixen [...] / s'han d'establir[...]\nOriginal en castellà\nSe ha adoptado la decisión de bajar los salarios de los funcionarios.\nTraducció al català\nS'ha adoptat la decisió d'abaixar els salaris dels funcionaris.\nCal anar amb compte quan al costat d'una construcció de passiva pronominal hi ha també el subjecte agent. Aquesta construcció fa referència al que en català s'ha anomenat \"la falsa passiva pronominal\", que s'ha d'evitar. Exemple:\nOriginal en castellà\nSe establecerán por la Administración las condiciones y procedimientos [...]\nTraducció al català\nL'Administració ha d'establir les condicions i els procediments [...]\nExemple de duplicació amb un pronom feble:\nOriginal en castellà\nLas condiciones y procedimientos se establecerán por la Administración Central o, en su caso, por los órganos correspondientes de las Comunidades Autónomas con competencia en la materia.\nTraducció al català\nLes condicions i els procediments, els han d'establir l'Administració central o els òrgans corresponents de les comunitats autònomes amb competències en la matèria.\nExemple de verb en forma personal:\nOriginal en castellà\nLos servicios obligatorios de telecomunicaciones, que se prestarán en todo o parte del territorio, con arreglo a lo que se determina en la sección 3ª de este Título.\nTraducció al català\nEls serveis obligatoris de telecomunicacions, que es prestin en tot el territori o en una part, d'acord amb el que determina la secció 3a d'aquest títol.\nExemple de caldre:\nOriginal en castellà\nInicialmente, bajo el concepto de servicio universal de telecomunicaciones, se deberá garantizar, en los términos que reglamentariamente se determinen:\nTraducció al català\nInicialment, sota el concepte de servei universal de telecomunicacions, cal garantir, en els termes que es determinin per reglament:\nExemple amb la perífrasi haver de:\nOriginal en castellà\nInicialmente, bajo el concepto de servicio universal de telecomunicaciones, se deberá garantizar, en los términos que reglamentariamente se determinen:\nTraducció al català\nInicialment, sota el concepte de servei universal de telecomunicacions, s'ha de garantir, en els termes que es determinin per reglament:\nAquests dos darrers exemples sovint són sinònims, tot i que els distingeix un lleuger matís de més necessitat (caldre) o de més obligació (haver de).\n3. Els participis, es proposa de canviar-los per que + verb en present només en els casos en què la norma o disposició legal pot passar a ser subjecte. Exemple:\nOriginal en castellà\nEn los términos establecidos en este artículo.\nTraducció al català\nEn els termes que estableix aquest article.\nPerò:\nOriginal en castellà\nLos casos previstos no incluyen [...]\nTraducció al català\nEls casos previstos no inclouen [...]\nCal tenir en compte que mai no s'ha d'utilitzar la forma ser precís amb el sentit de 'necessitat o 'obligació'. Exemple:\nOriginal en castellà\nEs preciso presentar por el administrado fotocopia compulsada de su DNI para completar el trámite.\nTraducció al català\nCal que l'administrat presenti una fotocòpia compulsada del DNI per completar el tràmit.\nL'administrat ha de presentar una fotocòpia compulsada del DNI per completar el tràmit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4193", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4193", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4195/5", "Darrera versió": "24.11.2022", "Títol": "Traducció de textos jurídics: gerundi", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En la traducció al català de textos jurídics normatius s'han de tenir en compte els principis generals d'estil que caracteritzen el llenguatge jurídic català (claredat, precisió, senzillesa, etc.).\nEl gerundi expressa, en oracions compostes, una acció anterior o simultània a l'acció que expressa el verb de l'oració principal (per exemple: la causa, la manera, etc.). Per tant, el gerundi no té valor especificatiu, copulatiu ni final.\nExemples de gerundi especificatiu:\nOriginal en castellà\nDeberá remitirse el escrito notificando la denuncia.\nTraducció al català\nS'ha de trametre l'escrit que notifica la denúncia.\nOriginal en castellà\nPodrá pedir anotación preventiva el que en cualquier juicio obtuviese sentencia ejecutoria condenando al demandado, y el que, demandando en juicio ordinario el cumplimiento de cualquier obligación, obtuviera, con arreglo a las leyes, providencia ordenando el secuestro o prohibiendo la enajenación de bienes inmuebles.\nTraducció al català\nPot demanar l'assentament preventiu el qui en qualsevol judici obtingui sentència executòria que condemni el demandat, i el qui havent demandat en judici ordinari el compliment de qualsevol obligació, obtingui, d'acord amb les lleis, una provisió que ordeni el segrest o que prohibeixi l'alienació dels béns immobles.\nOriginal en castellà\nSon condiciones generales de la contratación las cláusulas predispuestas cuya incorporación al contrato sea impuesta por una de las partes habiendo sido redactadas con la finalidad de ser incorporadas a una pluralidad de contratos.\nTraducció al català\nSón condicions generals de la contractació les clàusules predisposades que una de les parts hagi imposat que s'incorporin al contracte i que hagin estat redactades amb la finalitat de ser incorporades a una pluralitat de contractes.\nExemples de gerundi copulatiu:\nOriginal en castellà\nLa Ley mantiene el concepto amplio de consumidor hasta ahora existente, abarcando tanto a la persona física como a la jurídica que sea destinataria final de los bienes y servicios.\nTraducció al català\nLa Llei manté el concepte ampli de consumidor que hi havia fins ara, i inclou tant la persona física com la persona jurídica que sigui destinatària final dels béns i els serveis.\nOriginal en castellà\nAl pie de todo título que se inscriba en el Registro de la Propiedad pondrá el Registrador una nota, que exprese la calificación realizada, haciendo constar la protección judicial del contenido del asiento.\nTraducció al català\nAl peu dels títols que s'inscriguin al Registre de la Propietat, el registrador hi ha de posar una nota que expressi la qualificació efectuada i hi ha de fer constar la protecció judicial del contingut de l'assentament.\nOriginal en castellà\nLa anotación preventiva de legados podrá hacerse por convenios entre las partes o por mandato judicial, presentando al efecto en el Registro el título en que se funde el derecho del legatario.\nTraducció al català\nL'anotació preventiva de llegats es pot fer per conveni entre les parts o per manament judicial i a aquest efecte s'ha de presentar al Registre el títol en què es fonamenta el dret del legatari.\nExemple de gerundi final:\nOriginal en castellà\nCuando hubiere de hacerse la anotación de legados o de derecho hereditario por mandato judicial, acudirá el interesado al Juez o Tribunal competente exponiendo su derecho, presentando los títulos en que se funde y señalando los bienes que pretenda anotar.\nTraducció al català\nQuan s'hagi de fer l'anotació de llegats o de dret hereditari per manament judicial, la persona interessada ha de comparèixer davant del jutge o del tribunal competent per exposar-li el seu dret, per presentar-li els títols en què es fonamenti i per assenyalar-li els béns que vol anotar.\nEn el cas del gerundi final convé observar-hi, a més de la coordinació amb la idea de la frase inicial, una idea de finalitat, perquè, si no fos així, es podria resoldre amb una conjunció copulativa com en els exemples de gerundi copulatiu.\nUna altra solució possible és expressar-ho amb valor condicional:\nSi s'ha de fer l'anotació de llegats o de dret hereditari per manament judicial,\nla persona interessada ha de comparèixer davant del jutge o del tribunal competent\nper exposar-li el seu dret, per presentar-li els títols en què es fonamenti\ni per assenyalar-li els béns que vol anotar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4195", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4195", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4201/4", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Fraseologia de la carta", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Exemples de fórmules per al paràgraf inicial:\nEm plau adreçar-vos aquesta carta per...\nEn resposta a la vostra carta del..., us informem que...\nTal com vam acordar telefònicament, us envio...\nEn relació amb la vostra sol·licitud de data..., us comunico que...\nLamentem haver de comunicar-vos que...\nUs agrairia que...\nAtès que..., us agrairíem que...\nAmb l'objecte de..., us sol·licitem...\nEn data... hem rebut...\nAmb motiu de...\nExemples de fórmules per als paràgrafs intermedis:\nPel que fa a la vostra consulta sobre...\nTenint en compte que...\nPer aquest motiu, us agrairíem que...\nD'altra banda, seria molt convenient que...\nExemples de fórmules per al paràgraf final:\nConfiem que aquesta informació serà del vostre interès...\nEspero que podreu atendre la meva sol·licitud...\nUs agraïm per endavant la vostra col·laboració...\nEsperem les vostres indicacions...\nSi necessiteu més informació, podeu adreçar-vos a...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4201", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4201", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4202/6", "Darrera versió": "17.02.2020", "Títol": "Fraseologia de l'ofici", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Exemples de fórmules per iniciar el cos d'un ofici:\nUs trameto una còpia de...\nUs enviem, adjunts, els fulls...\nUs adjunto el resum mensual...\nUs fem arribar les sol·licituds...\nUs comunico que...\nD'acord amb la nostra conversa telefònica, us trametem...\nTal com vam acordar telefònicament, us envio un exemplar de...\nD'acord amb la vostra sol·licitud, us adjunto...\nEn relació amb la vostra sol·licitud, amb la referència..., de data..., us comunico que...\nEn resposta a la vostra carta del..., us comuniquem que...\nLamentem comunicar-vos que...\nUs agrairia que ens féssiu arribar...\nAmb l'objecte de..., us sol·licitem...\nAtès que..., us agrairíem que...\nPer poder..., us agrairia que...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4202", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4202", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4203/2", "Darrera versió": "02.03.2018", "Títol": "'sèquia' o 'séquia'?\nPronúncia de 'séquia'", "Categoria": "Ortografia; Fonètica i prosòdia", "Resposta": "D'acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s'escriu amb accent tancat. Aquesta grafia fou modificada en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.\nPel que fa a la pronúncia, en català occidental la e es pronuncia tancada, mentre que en català oriental hi ha vacil·lació entre e tancada i e oberta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4203", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4203", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4204/3", "Darrera versió": "29.04.2019", "Títol": "'fotòlit' o 'fotolit'?", "Categoria": "Ortografia; Fonètica i prosòdia", "Resposta": "La forma fotolit, que s'escriu sense accent i, per tant, és aguda, designa el clixé impressionat per insolar o passar a la planxa en el sistema òfset.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4204", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4204", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4205/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "lleva, barralleva i falleba (tancaments)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Construcció", "Resposta": "El mot que cal utilitzar per designar la barreta de ferro amb un piu o una maneta que serveix per tancar portes, finestres, etc., que es mou dins unes anelles fixades a les fulles o al marc, és lleva. Altres mots per designar aquest sistema de tancament són passador o pestell.També es fa servir la forma lleva per referir-se a una barra que serveix d'alçaprem.\nUn sistema de tancament molt proper a la lleva és la barralleva, anomenada també falleba (o falleva). Es tracta d'una barra de ferro situada verticalment en la cara interior d'una porta, balcó o finestra i que es pot fer girar amb una maneta de manera que els seus extrems en forma de colze s'introdueixin en unes anelles fixades als bastiments.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4205", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4205", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4206/3", "Darrera versió": "13.01.2020", "Títol": "'nietzschià' o 'nietzscheà'?\n'boolià' o 'booleà'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:\nnietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)\nbooleà, booleana (de Boole)\nlinneà, linneana (de Linné)\nfichteà, fichteana (de Fichte)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4206", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4206", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4220/2", "Darrera versió": "29.07.2014", "Títol": "opiòman o opiomaníac?\nadj.", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "opiòman -a adj.\nLa forma catalana per designar la persona que pateix d'opiomania ('addicció a l'opi') és opiòman -a, i no opiomaníac. A més d'adjectiu, aquest mot també pot fer la funció de substantiu:\nLa noia que vaig conèixer era opiòmana (adjectiu).\nEls opiòmans són els addictes a l'opi (substantiu).\nLa forma castellana equivalent és opiómano.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4220", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4220", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4222/6", "Darrera versió": "06.10.2017", "Títol": "'a ratlles' o 'de ratlles'?\n'a quadres' o 'de quadres'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "de ratlles loc.\nde quadres loc.\nPer introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a. Per exemple:\nUn teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres).\nDuu una camisa de quadres molt elegant (i no una camisa a quadres).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4222", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4222", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4223/2", "Darrera versió": "06.04.2018", "Títol": "'llogaret', 'llogarret' o 'llogarró'?\n'llogarenc' o 'llogarrenc'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a una població petita, en català hi ha els noms llogaret, llogarret i llogarró.\nPel que fa a les persones naturals d'una població petita o a les coses pertanyents a una població petita, es poden fer servir els adjectius llogarenc, llogarenca o llogarrenc, llogarrenca.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4223", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4223", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4224/3", "Darrera versió": "23.10.2019", "Títol": "'pneumàtic' o 'neumàtic'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per designar el 'revestiment perifèric de les rodes d'un vehicle, generalment de cautxú, que conté aire a pressió, bé directament, bé dins una cambra inflable' es poden usar les formes pneumàtic i neumàtic en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4224", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4224", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4235/2", "Darrera versió": "29.07.2014", "Títol": "nimfomaníaca o nimfòmana?\nadj.", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "nimfòman -a adj.\nnimfòmana f.\nL'adjectiu nimfòman -a significa 'que pateix de nimfomania'.\nLa paraula nimfòmana també pot ser un substantiu i, aleshores, significa 'dona nimfòmana'.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4235", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4235", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4246/4", "Darrera versió": "15.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de documents legals no singulars\nMajúscules i minúscules de interlocutòria, provisió, diligència prèvia, pregunta parlamentària, etc.", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En l'àmbit de l'Administració de justícia hi ha documents legals que fan referència a tràmits o actuacions que no són finalitzadors parcials o absoluts d'un procediment jurídic (com sí que ho són les lleis, els decrets legislatius, les sentències, etc.), sinó que tenen caràcter de mers impulsors d'aquest procediment. És el cas de les interlocutòries, les provisions, les diligències prèvies, les preguntes parlamentàries, etc., encara que vagin acompanyades d'un número identificatiu o d'una data. Aquesta mena de documents s'escriuen sempre amb la inicial en minúscula. Per exemple:\nla interlocutòria de 23 de desembre de 1993\nla provisió de 26 d'agost de 1995\nles diligències prèvies 23/98\nla cèdula de citació de 30 de juny de 1999 del Jutjat Penal núm. 2 de Terrassa\nel judici de menor quantia 25/2000\nel procediment abreujat núm. 147/85\nles actuacions 27/92\nel recurs contenciós administratiu núm. 53/94", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4246", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4246", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4251/4", "Darrera versió": "29.04.2019", "Títol": "'apertura' o 'obertura'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El terme apertura és sinònim de obertura només quan significa 'acció de donar entrada, en un règim polític, a corrents més liberals i més democràtics'. Per exemple:\nFinalment, el Govern va anunciar un règim d'apertura.\nNo és adequat fer servir el mot apertura com a sinònim de obertura en altres casos. Per exemple:\nl'obertura de la sessió (i no apertura)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4251", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4251", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4261/3", "Darrera versió": "29.07.2014", "Títol": "plural de noms de lloc\nels Vallesos o el Vallès?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.\nUn cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.\nLa forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.\nPrecisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4261", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4261", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4262/2", "Darrera versió": "24.11.2016", "Títol": "'positivar' i 'positivitzar'\n'negativar' i 'negativitzar'\nCom es diu 'positivizar' en català?\nCom es diu 'negativizar' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els verbs positivar i negativar són termes d'especialitat que s'utilitzen en el camp de la fotografia per anomenar, respectivament, l''acció de fer una prova positiva d'un negatiu' i 'invertir els valors de blanc i negre d'un document gràfic per mitjà d'una pel·lícula fotogràfica'.\nEls verbs positivitzar i negativitzar, en canvi, pertanyen a la llengua general i tenen el significat de 'fer esdevenir positiu; donar un caràcter positiu' i 'fer esdevenir negatiu; donar un caràcter negatiu'. Malgrat que cap d'aquestes dues formes no està recollida en el diccionari normatiu, són verbs ben formats a partir dels adjectius positiu -iva, negatiu -iva i el sufix -itzar. Així doncs, positivitzar i negativitzar es poden utilitzar en contextos com ara:\nAquest projecte pretén positivitzar la imatge dels col·lectius més marginats de la societat.\nL'objectiu dels entrenadors és positivitzar la rivalitat entre els dos equips per motivar els jugadors.\nL'Àngel és molt pessimista, tendeix a negativitzar tot el que li passa.\nEl resultat de les eleccions va negativitzar el rendiment de les empreses nord-americanes a la borsa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4262", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4262", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4296/4", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "Plural de noms de persona: els Joseps Maries o els Josep Maria?\nPlural de cognoms, dinasties i llinatges: els Àustries o els Àustria?", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "1. Els noms de persona, quan fan referència a una col·lectivitat de persones amb el nom coincident, s'escriuen en plural (i per fer-lo, s'apliquen les mateixes normes que s'utilitzen per a la formació de plural dels noms comuns). Per exemple:\nDe Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.\nEn aquest text es parla de les tres Maries.\nPer als casos de noms compostos, però, cal tenir en compte que habitualment només es pluralitza el segon element. Per exemple:\nFaran un càsting per a un espectacle sobre La Trinca: diuen que triaran el més autèntic de tots els Josep Maries, Tonis i Miquel Àngels que s'hi presentin.\n2. Pel que fa als cognoms, formalment n'hi ha que tenen terminació de plural, mentre que d'altres tenen gràficament forma de singular. Per exemple:\nA la tauleta hi té llibres de Montserrat Roig i de Mercè Rodoreda.\nAhir van fer un reportatge sobre Lluís Companys i demà sobre Pau Casals.\nGeneralment, quan es fa referència a dos o més membres d'una mateixa família o nissaga, els cognoms es mantenen invariables, tot i que també es poden pluralitzar. Per exemple:\nAvui vindran a sopar al restaurant els Bofarull i els Montcada (o els Bofarulls i els Montcades).\nVol estudiar la dinastia dels Borbó (o els Borbons).\nSe subhasta una propietat que va ser dels Àustria (o els Àustries), una de les gran famílies de l'aristocràcia europea.\nCal tenir en compte, però, que generalment es mantenen invariables si la forma del cognom es pot confondre amb un altre cognom existent. Per exemple:\nAvui vindran a sopar al restaurant els Sala i els Coma (millor que els Sales i els Comes).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.3.5 i 14.2.2.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4296", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4296", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4299/2", "Darrera versió": "23.04.2009", "Títol": "Com es diu remate final en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "rebaixes finals f. pl.\nfinal de temporada m.\núltimes rebaixes f. pl.\nLes empreses  i establiments comercials anuncien forts descomptes en el preu de venda amb l'expressió remate final. Aquestes reduccions de preu es poden atribuir tant al que la normativa vigent estableix  com a rebaixes com al que fixa com a liquidació. Ara bé, a l'hora de traduir el terme remate final, hem de reservar les expressions liquidació d'existències i liquidació final per a les vendes especials que legalment es consideren liquidació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4299", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4299", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4303/2", "Darrera versió": "10.03.2009", "Títol": "sant Josep Artesà o sant Josep Obrer?", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "sant Josep Obrer\nEl nom amb què es coneix sant Josep, patró dels treballadors i espòs de Maria, és sant Josep Obrer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4303", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4303", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4306/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu fast food en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "El menjar ràpid és un tipus de restauració que té com a objectiu preferent servir el menjar en un temps mínim i a un preu mòdic.\nAquest tipus d'alimentació s'anomena en anglès fast food i, per extensió, s'utilitza aquest mateix terme per designar els establiments en què se serveix aquesta mena de menjar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4306", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4306", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4378/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Es pot dir ser precís en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, l'adjectiu precís, precisa significa 'exactament determinat o definit, no equívoc o vague'. Per exemple:\nAquest terme és poc precís.\nVa fer un diagnòstic precís.\nTé idees precises.\nEn canvi, no s'ha d'utilitzar per expressar necessitat o obligació en l'estructura ser precís + infinitiu (o bé ser precís que + verb en subjuntiu). Es poden fer servir altres expressions com ara haver de + infinitiu, caldre + infinitiu, ser necessari + infinitiu, etc. Per exemple:\nCal presentar una còpia del document. (i no És precís presentar una còpia del document.)\nS'havia de portar una notícia del diari. (i no Era precís portar una notícia del diari.)\nÉs necessari que ensenyeu el carnet de conduir. (i no És precís que ensenyeu el carnet de conduir.)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4378", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4378", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4438/11", "Darrera versió": "04.11.2019", "Títol": "Usos del gerundi que no són admesos\n'El conductor es va adormir provocant un greu accident' o 'El conductor es va adormir, cosa que va provocar un greu accident'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les construccions de gerundi generalment tenen un valor duratiu. Independentment del fet que el gerundi també pugui presentar altres valors (causal, condicional o concessiu), sol indicar duració o continuïtat.\nA l'hora de fer servir una construcció de gerundi, cal tenir en compte les consideracions següents:\n1. Atès que l'oració de gerundi expressa una acció simultània o immediatament anterior a la de l'oració principal, no és acceptable fer servir el gerundi per expressar una acció posterior a la de l'oració principal o una conseqüència d'aquesta oració, encara que les dues accions siguin simultànies des del punt de vista temporal. Per exemple:\nVa caure per l'escala i es va trencar el turmell (i no ...trencant-se el turmell).\nEl conductor es va adormir al volant, cosa que va provocar un greu accident (i no ...provocant un greu accident).\n2. No és acceptable fer servir el gerundi amb valor copulatiu (equivalent a la conjunció i). Per exemple:\nPop Urri fa anys que conquista els escenaris, i és (o bé de manera que és) una de les bandes més consolidades (i no ...sent una de les bandes més consolidades).\nEl deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament (i no El deute queda satisfet, servint aquest document...).\n3. Finalment, el gerundi no pot actuar com a complement d'un nom amb valor especificatiu. Per exemple:\nAvui he rebut una carta amb informació sobre els preus (i no ...una carta informant sobre els preus).\nHi va haver un gran aldarull quan es va saber la sentència que condemnava el president (i no ...la sentència condemnant el president).\nAixò no obstant, és possible fer servir un gerundi com a complement de noms que indiquen un canal de comunicació, com ara avís, ban o document, si va acompanyat d'un verb que expressa aparició (aparèixer, sortir, eixir) i el nom porta un complement que precedeix el gerundi. Per exemple:\nHa aparegut un avís del servei d'atenció al client informant de problemes tècnics.\nAl juny va sortir un ban de l'Ajuntament prohibint l'encesa de fogueres per Sant Joan.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4438", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4438", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4460/5", "Darrera versió": "27.06.2017", "Títol": "gentilici dels Estats Units d'Amèrica", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gentilici d'ús més general per denominar els habitants dels Estats Units d'Amèrica és nord-americà, nord-americana. L'adjectiu americà, americana també es fa servir sovint amb aquest mateix significat. I modernament també s'empra el gentilici estatunidenc, estatunidenca, sobretot en els casos en què hi podria haver ambigüitat.\nCal tenir en compte, però, que l'adjectiu nord-americà, nord-americana pot referir-se també a una persona del Canadà (de la mateixa manera que, des del punt de vista geogràfic, té un abast més ampli que els Estats Units: El Colúmbia és un riu nord-americà).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4460", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4460", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4465/8", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Com es diu poner en bandeja (o a huevo) en català?\nEs pot dir posar amb safata en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana poner en bandeja (o poner a huevo, més vulgarment) es fa servir per indicar que a algú se li posen facilitats perquè aconsegueixi o entengui alguna cosa. Amb aquest significat, en català hi ha les construccions següents, segons el context: posar (o servir, deixar, portar) amb safata, donar mastegat, donar fet. Per exemple:\nNo t'ho volia explicar però m'ho has posat amb safata.\nEls ho has de donar mastegat perquè ho entenguin.\nSi no li ho dones tot fet, no se'n sortirà.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4465", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4465", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4466/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "mina antipersonal o mina antipersones?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "La forma catalana per designar un artefacte explosiu concebut perquè exploti quan una persona el trepitja o s'hi aproxima és mina antipersones. La forma mina antipersonal no és adequada en català.\nEl plural d'aquest terme és mines antipersones.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4466", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4466", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4467/3", "Darrera versió": "29.07.2014", "Títol": "tipus de gelats\nCom es diuen cucurucho, polo, corte en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "D'acord amb la forma de presentació, es poden distingir diferents tipus de gelats:\ncucurull, cucurutxo: galeta de forma cònica destinada a contenir gelat. Un cucurull ple de gelat és un cornet. polo: té forma allargada, està elaborat amb aigua gelada i essència de fruita, i porta un pal clavat a la base per sostenir-lo. gelat de barra: es presenta amb forma de barra de secció quadrada. En castellà s'anomena helado de corte. tall de gelat: porció tallada d'un gelat de barra que se serveix entre dues galetes. En castellà s'anomena corte de helado.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4467", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4467", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4468/5", "Darrera versió": "04.10.2022", "Títol": "amazic o amazig?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials; Lèxic. Lèxic especialitzat. Llengua. Literatura", "Resposta": "El terme que designa la llengua afroasiàtica parlada per un grup ètnic que viu en algunes zones del nord d'Àfrica és amazic (i no amazig). Per exemple:\nL'amazic s'ha mantingut bàsicament com a llengua oral.\nAquesta llengua també rep el nom de berber (i no bereber).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4468", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4468", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4518/4", "Darrera versió": "08.07.2026", "Títol": "Quantitatius seguits de la preposició de\nquant, molt, poc, més, menys, tant, gaire, prou, bastant + de + substantiu\nFa molt temps o Fa molt de temps?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Entre un quantitatiu i el nom que el segueix, la preposició de de vegades és optativa, altres vegades és obligatòria i en alguns casos no s'ha d'usar.\nEls quantitatius següents admeten l'addició de la preposició de abans del substantiu que els segueix:\nquant: Quants de llibres que té! (o Quants llibres que té!)\nmolt: Fa molt de fred (o Fa molt fred)\npoc: Queda poc de pa (o Queda poc pa)\ntant: Amb tanta de gent no es passa (o Amb tanta gent no es passa)\nprou: Fa prou de goig (o Fa prou goig)\nbastant: Tenen bastant de terreny (o Tenen bastant terreny)\nforça: S'ha de menjar força de verdura (o S'ha de menjar força verdura)\nA l'hora d'escollir entre la construcció amb la preposició i la construcció sense la preposició, és recomanable optar per la que sigui habitual segons el propi parlar.\nConvé notar que els quantitatius que, massa, més, menys i gaire no van seguits de la preposició de. Exemples:\nque: Que feina que tinc! (i no: Que de feina que tinc!)\nmassa: Tinc massa son (i no: Tinc massa de son)\nmés: Té més discos que jo (i no: Té més de discos que jo)\nmenys: Hi ha menys gent que ahir (i no: Hi ha menys de gent que ahir)\ngaire:No tinc gaire gana (i no: No tinc gaire de gana)\nFinalment, hi ha una sèrie de quantitatius que demanen obligatòriament l'ús de la preposició de: gens, gota, tot (usat com a quantitatiu) i les expressions una mica, un xic, un munt, un tros, un quilo, etc. Per exemple:\nNo tinc gens de temps.\nNo té gota de febre.\nTé tot de rampoines a l'armari.\nPosa-hi una mica d'oli.\nTira-hi un xic de sal.\nHi havia un munt de gent.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.3c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4518", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4518", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4520/10", "Darrera versió": "03.04.2023", "Títol": "Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu\nes basa en destacar o es basa a destacar?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb basar-se regeix un complement introduït per la preposició en. Per exemple:\nLes seves suposicions es basen en les coses que ha observat.\nAra bé, quan aquest verb es troba davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple:\nLa teoria es basa a destacar els fets sorprenents.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4520", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4520", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4521/2", "Darrera versió": "29.07.2011", "Títol": "Elia o Èlia?", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "Èlia\nLa síl·laba tònica d'aquest nom de persona és la primera, és a dir, es tracta d'un mot esdrúixol. Per tant, cal pronunciar-lo i escriure'l amb accent obert sobre la e: Èlia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4521", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4521", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4522/3", "Darrera versió": "06.03.2025", "Títol": "Es pot dir mitja taronja (referit a la parella) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió mitja taronja fa referència a la parella sentimental o a la parella ideal d'una persona. És una expressió usada generalment en contextos col·loquials. Per exemple:\nLa mitja taronja, sort del qui l'ha, que molts la cerquen i no la poden trobar.\nLa mitja taronja, sort del qui la troba.\nTant que va voltar pel món el meu germà i tenia la mitja taronja al costat de casa!\nDesenganya't, Mariona: la mitja taronja és una idea anacrònica.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4522", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4522", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4523/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Es pot dir tio, tia ('individu') en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per anomenar un home o una dona en un registre col·loquial, es poden fer servir els mots següents, segons el context: paio, paia; nen, nena; nano, nana; xaval, xavala; noi, noia; tipus, pinta, etc. Per exemple:\nEm pots dir què hi pinta aquesta paia a la festa?\nMira, nen, ja no sé què més dir-te per convence't.\nQuin pinta!, sempre se surt amb la seva.\nD'altra banda, cal indicar l'ús abusiu que es fa del mot tio, tia en llengua oral col·loquial, i assenyalar que no hauria de substituir les formes esmentades anteriorment.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4523", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4523", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4524/2", "Darrera versió": "29.07.2014", "Títol": "gentilicis del Magrib\nmagribí o magrebí?\nalgerí o algerià?\ntunisenc o tunisià?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El Magrib, que també rep el nom del Magreb, és la zona del nord d'Àfrica que agrupa el Marroc, Algèria i Tunísia. Els habitants d'aquesta zona s'anomenen magribins o magrebins.\nEl mot algerià -ana designa l'habitant d'Algèria. En canvi, algerí -ina s'aplica a les persones que viuen a Alger, la capital d'Algèria.\nEl mot tunisià -ana fa referència als habitants de Tunísia. En canvi, tunisenc -a s'aplica a les persones que viuen a Tunis, la capital de Tunísia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4524", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4524", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4527/2", "Darrera versió": "15.09.2008", "Títol": "pronunciació del mot euro", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "El mot euro es pronuncia diferent, segons la procedència de cada parlant:\n- En català central i a Menorca i a les Pitiüses, la e d'aquest mot es pronuncia oberta i la vocal final es pronuncia u.\n- A Mallorca, la e es pronuncia oberta i la o final es pronuncia tancada.\n- En català occidental, tant en nord-occidental com en valencià, la e i la o es pronuncien tancades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4527", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4527", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4529/4", "Darrera versió": "21.07.2025", "Títol": "piercing o pírcing?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Imatge personal", "Resposta": "pírcing\nD'acord amb el diccionari normatiu, la forma pírcing designa la tècnica que consisteix a subjectar joies o altres objectes travessant la pell, les mucoses o altres teixits corporals.\nAquesta forma és resultat de l'adaptació a les normes ortogràfiques catalanes de la forma anglesa piercing, en un procés paral·lel al que també s'ha adoptat en casos com lífting, lísing, pàrquing, etc.\nEl terme pírcing també s'empra per designar la joia o objecte subjectat amb la tècnica del pírcing, així com el forat petit fet a l'orella, el nas o en una altra part del cos resultant d'aplicar-hi aquesta mateixa tècnica.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4529", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4529", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4532/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu canastilla en català?\nEs pot dir canastreta en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge", "Resposta": "En català, els termes que serveixen per designar el conjunt de roba i altres objectes que es preparen per a l'infant acabat de néixer són bolcada de néixer o menudall.\nEn canvi, per fer referència al recipient que conté aquests objectes, que tradicionalment es posaven en una panera de vímet, els termes adequats són canastreta o panereta.\nEn castellà, tant per designar el conjunt de roba i els altres objectes com per referir-se al recipient que els conté, el terme que es fa servir és canastilla.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4532", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4532", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4533/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Abat (Abad)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Abat.\nLa variant prenormativa Abad no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4533", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4533", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4536/4", "Darrera versió": "11.03.2020", "Títol": "tinent d'alcalde, tinenta d'alcalde\ntinent d'alcaldia, tinenta d'alcaldia", "Categoria": "Convencions. Ús no sexista; Morfologia", "Resposta": "Per fer referència al regidor de l'equip de govern d'un ajuntament que s'encarrega de certes funcions d'alcaldia es recomana la forma tinent d'alcalde, tinenta d'alcalde o bé la forma tinent d'alcaldia, tinenta d'alcaldia. El mot alcalde tant és masculí com femení. Tot i això, si per raons d'ús no sexista del llenguatge es volgués evitar d'usar-lo es pot recórrer a la forma alcaldia.\nS'observen altres usos. Hi ha ajuntaments i mitjans que usen la forma (la) tinent d'alcalde quan aquest càrrec l'ocupa una dona. D'altra banda, també hi ha un ús de tinent d'alcaldessa, tinenta d'alcaldessa en el cas que al capdavant d'un ajuntament hi hagi una dona.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4536", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4536", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4537/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Ametlla (Amella)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ametlla.\nLa variant prenormativa Amella no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4537", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4537", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4538/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Albinyana (Albiñana)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Albinyana.\nLa variant prenormativa Albiñana no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4538", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4538", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4539/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Avinyó (Aviñó, Aviño, Avinyo)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Avinyó.\nLes variants prenormatives Aviñó, Aviño i Avinyo no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4539", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4539", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4540/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Sabater (Sabaté, Sabate)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sabater.\nLes variants prenormatives Sabaté i Sabate no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4540", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4540", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4541/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Serres (Serras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Serres.\nLa variant prenormativa Serras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4541", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4541", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4542/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Vives (Vivas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vives.\nLa variant prenormativa Vivas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4542", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4542", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4543/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Vinyeta (Viñeta)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vinyeta.\nLa variant prenormativa Viñeta no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4543", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4543", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4544/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Vinyet (Viñet)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vinyet.\nLa variant prenormativa Viñet no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4544", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4544", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4545/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Vinyets (Viñets)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vinyets.\nLa variant prenormativa Viñets no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4545", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4545", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4546/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Bosc (Bosch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bosc.\nLa variant prenormativa Bosch  no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4546", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4546", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4547/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Bruc (Bruch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bruc.\nLa variant prenormativa Bruch no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4547", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4547", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4548/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Comes (Comas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Comes.\nLa variant prenormativa Comas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4548", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4548", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4549/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "És correcte el cognom Aran (Arán) en català?\nÉs correcte forma normativa dels cognoms en català?", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Aran.\nLa variant prenormativa Arán no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4549", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4549", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4550/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Blanc (Blanch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Blanc.\nLa variant prenormativa Blanch no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4550", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4550", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4551/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Carreres (Carreras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Carreres.\nLa variant prenormativa Carreras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4551", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4551", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4552/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Casajoana (Casajuana)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Casajoana.\nLa variant prenormativa Casajuana no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4552", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4552", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4553/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Casamajor (Casamajó, Casamajo)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Casamajor.\nLes variants prenormatives Casamajó i Casamajo no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4553", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4553", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4554/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Comajoan (Comajuan)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Comajoan.\nLa variant prenormativa Comajuan no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4554", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4554", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4555/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Coromines (Corominas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Coromines.\nLa variant prenormativa Corominas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4555", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4555", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4557/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Figueres (Figueras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Figueres.\nLa variant prenormativa Figueras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4557", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4557", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4558/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Guasc (Guasch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Guasc.\nLa variant prenormativa Guasch no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4558", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4558", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4559/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Montserrat (Monserrat)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Montserrat.\nLa variant prenormativa Monserrat no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4559", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4559", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4560/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Mercader (Mercadé, Mercade)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Mercader.\nLes variants prenormatives Mercadé i Mercade no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4560", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4560", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4561/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Moliner (Moliné, Moline, Muliné, Muline)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Moliner.\nLes variants prenormatives Moliné, Moline, Muliné i Muline no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4561", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4561", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4562/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Oliveres (Oliveras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Oliveres.\nLa variant prenormativa Oliveras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4562", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4562", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4563/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Pasqual (Pascual)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pasqual.\nLa variant prenormativa Pascual no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4563", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4563", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4564/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Picanyol (Picañol)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Picanyol.\nLa variant prenormativa Picañol no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4564", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4564", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4565/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Pijoan (Pijuan)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pijoan.\nLa variant prenormativa Pijuan no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4565", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4565", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4566/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Alzina (Alsina, Alcina)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Alzina.\nLes variants prenormatives (Alsina i Alcina) no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4566", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4566", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4568/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Artigues (Artigas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Artigues.\nLa variant prenormativa Artigas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4568", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4568", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4569/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Cabanes (Cabanas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cabanes.\nLa variant prenormativa Cabanas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4569", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4569", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4570/3", "Darrera versió": "13.06.2022", "Títol": "El cognom Cerdanya (Cerdaña, Sardaña, Sardanya)\nForma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cerdanya.\nLes variants prenormatives Cerdaña, Sardaña i Sardanya no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4570", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4570", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4571/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Centelles (Centellas, Santellas, Santelles)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Centelles.\nLes variants prenormatives Centellas, Santellas i Santelles no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4571", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4571", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4572/3", "Darrera versió": "13.06.2022", "Títol": "El cognom Comelles (Comellas, Cumellas, Cumelles)\nForma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Comelles.\nLes variants prenormatives Comellas, Cumellas i Cumelles no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4572", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4572", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4573/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Cunyat (Cuñat)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cunyat.\nLa variant prenormativa Cuñat no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4573", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4573", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4574/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Cuixart (Cuxart)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cuixart.\nLa variant prenormativa Cuxart no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4574", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4574", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4575/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Vinyals (Viñals)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vinyals.\nLa variant prenormativa Viñals no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4575", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4575", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4576/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Vinya (Viña)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vinya.\nLa variant prenormativa Viña no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4576", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4576", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4577/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Urgell (Urgel)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Urgell.\nLa variant prenormativa Urgel no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4577", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4577", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4578/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom València (Valencia)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és València.\nLa variant prenormativa Valencia no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4578", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4578", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4579/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Santfeliu (Sanfeliu)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Santfeliu.\nLa variant prenormativa Sanfeliu no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4579", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4579", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4580/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Santjoan (Sanjuan, Sanjoan)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Santjoan.\nLes variants prenormatives Sanjuan i Sanjoan no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4580", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4580", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4581/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Santdiumenge (Sandiumenge)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Santdiumenge.\nLa variant prenormativa Sandiumenge no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4581", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4581", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4582/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Santmartí (Sanmartí)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Santmartí.\nLa variant prenormativa Sanmartí no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4582", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4582", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4583/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Santmiquel (Sanmiquel)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Santmiquel.\nLa variant prenormativa Sanmiquel no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4583", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4583", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4584/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Santsalvador (Sansalvador, Santsalvado, Sansalvado)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Santsalvador.\nLes variants prenormatives Sansalvador, Santsalvado i Sansalvado no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4584", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4584", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4585/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Santallúcia (Santallucia, Santallusia)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Santallúcia.\nLes variants prenormatives Santallucia i Santallusia no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4585", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4585", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4586/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Serravinyals (Serraviñals)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Serravinyals.\nLa variant prenormativa Serraviñals no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4586", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4586", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4587/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Salvador (Salvadó, Salvado)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Salvador.\nLes variants prenormatives Salvadó i Salvado no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4587", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4587", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4588/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Segarra (Sagarra)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Segarra.\nLa variant prenormativa Sagarra no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4588", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4588", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4589/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Prades (Pradas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Prades.\nLa variant prenormativa Pradas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4589", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4589", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4590/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Porqueres (Porqueras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Porqueres.\nLa variant prenormativa Porqueras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4590", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4590", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4591/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Planes (Planas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Planes.\nLa variant prenormativa Planas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4591", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4591", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4592/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Planelles (Planellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Planelles.\nLa variant prenormativa Planellas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4592", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4592", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4593/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Pontnou (Ponnou)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pontnou.\nLa variant prenormativa Ponnou no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4593", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4593", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4595/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Penya (Peña)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Penya.\nLa variant prenormativa Peña no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4595", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4595", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4596/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Pinya (Piña)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pinya.\nLa variant prenormativa Piña no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4596", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4596", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4597/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Pinyes (Piñas, Piñes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pinyes.\nLes variants prenormatives Piñas i Piñes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4597", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4597", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4598/3", "Darrera versió": "24.07.2014", "Títol": "el cognom Pinyol (Piñol)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pinyol.\nLa variant prenormativa Piñol no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4598", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4598", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4599/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Passerell (Pasarell, Passarell)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Passerell.\nLes variants prenormatives Pasarell i Passarell no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4599", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4599", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4600/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Penes (Penas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Penes.\nLa variant prenormativa Penas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4600", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4600", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4601/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Penyes (Peñas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Penyes.\nLa variant prenormativa Peñas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4601", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4601", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4602/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Presseguer (Preseguer; Pressegué, Presegué, Presaguer, Presagué, Pressaguer, Pressagué )\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Presseguer.\nLes variants prenormatives Preseguer, Pressegué, Presegué, Presaguer, Presagué, Pressaguer, Pressagué no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4602", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4602", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4603/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Rossell (Rosell)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Rossell.\nLa variant prenormativa Rosell no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4603", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4603", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4604/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Torres (Torras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Torres.\nLa variant prenormativa Torras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4604", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4604", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4605/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Tries (Trías, Trias)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Tries.\nLes variants prenormatives Trías i Trias no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4605", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4605", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4606/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Tetes (Tetas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Tetes.\nLa variant prenormativa Tetas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4606", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4606", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4607/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Terrades (Terradas, Tarradas, Tarrades)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Terrades.\nLes variants prenormativas Terradas, Tarradas i Tarrades no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4607", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4607", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4608/2", "Darrera versió": "13.09.2011", "Títol": "el cognom Tàpies (Tapias, Tapies)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Tàpies.\nLes variants prenormatives Tapias i Tapies no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4608", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4608", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4609/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Panyella (Pañella, Peñella)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Panyella.\nLes variants prenormatives Pañella i Peñella no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4609", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4609", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4610/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Aranyó (Arañó, Araño, Aranyo)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Aranyó.\nLes variants prenormatives Arañó, Araño i Aranyo no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4610", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4610", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4611/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Aragonès (Aragonés, Aragones)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Aragonès.\nLes variants prenormatives Aragonés i Aragones no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4611", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4611", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4612/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Llaurador (Llauradó, Llaurado)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Llaurador.\nLes variants prenormatives Llauradó i Llaurado no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4612", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4612", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4613/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Banyoles (Bañolas, Bañoles)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Banyoles.\nLes variants prenormatives Bañolas i Bañoles no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4613", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4613", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4614/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Colomines (Colominas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Colomines.\nLa variant prenormativa Colominas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4614", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4614", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4615/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Cornellà (Cornellá, Cornella)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cornellà.\nLes variants prenormatives Cornellá i Cornella no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4615", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4615", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4616/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Fàbrega (Fabrega, Fábrega, Fabraga, Fábraga, Fàbraga)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fàbrega.\nLes variants prenormatives Fabrega, Fábrega, Fabraga, Fábraga i Fàbraga no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4616", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4616", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4617/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Fàbregues (Fábregas, Fábragas, Fabregas, Fabragas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fàbregues.\nLes variants prenormatives Fábregas, Fábragas, Fabregas i Fabragas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4617", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4617", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4618/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Fageda (Fajeda)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fageda.\nLa variant prenormativa Fajeda no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4618", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4618", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4619/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Falgueres (Falgueras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Falgueres.\nLa variant prenormativa Falgueras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4619", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4619", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4620/3", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Folc (Folch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Folc.\nLa variant prenormativa Folch no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4620", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4620", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4621/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Fargues (Fargas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fargues.\nLa variant prenormativa Fargas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4621", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4621", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4622/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Ganyet (Gañet)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ganyet.\nLa variant prenormativa Gañet no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4622", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4622", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4623/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Fuster (Fusté, Fuste)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fuster.\nLes variants prenormatives Fusté i Fuste no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4623", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4623", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4624/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Galvany (Galvañ, Galvani, Galbany, Galbañ, Galbañy)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Galvany.\nLes variants prenormatives Galvañ, Galvani, Galbany, Galbañ i Galbañy no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4624", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4624", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4625/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Granyó (Grañó, Graño, Granyo)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Granyó.\nLes variants prenormatives Grañó, Graño y Granyo no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4625", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4625", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4627/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Joana (Juana)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Joana.\nLa variant prenormativa Juana no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4627", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4627", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4628/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Joanpere (Juanpere, Juanpera, Joanpera)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Joanpere.\nLes variants prenormatives Juanpere, Juanpera i Joanpera no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4628", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4628", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4629/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Masjoan (Masjuan)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Masjoan.\nLa variant prenormativa Masjuan no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4629", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4629", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4630/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Matabosc (Matabosch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Matabosc.\nLa variant prenormativa Matabosch no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4630", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4630", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4631/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Moles (Molas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Moles.\nLa variant prenormativa Molas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4631", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4631", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4632/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Saperes (Saperas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Saperes.\nLa variant prenormativa Saperas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4632", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4632", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4633/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Tonijoan (Tonijuan)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Tonijoan.\nLa variant prenormativa Tonijuan no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4633", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4633", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4634/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Vilajoana (Vilajuana)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vilajoana.\nLa variant prenormativa Vilajuana no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4634", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4634", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4635/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Vilamajor (Vilamajó, Villamajor, Villamajo)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vilamajor.\nLes variants prenormatives Vilamajó, Villamajor i Villamajo no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4635", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4635", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4636/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Saragossa (Zaragoza, Zaragosa, Saragosa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Saragossa.\nLes variants prenormatives Zaragoza, Zaragosa i Saragosa no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4636", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4636", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4637/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Arenyes (Areñas, Areñes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Arenyes.\nLes variants prenormatives Areñas i Areñes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4637", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4637", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4638/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Barberà (Barberá, Barbera, Barbarà, Barbará, Barbara)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Barberà.\nLes variants prenormatives Barberá, Barbera, Bàrbara, Bárbara i Barbara no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4638", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4638", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4639/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Balmes (Balmas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Balmes.\nLa variant prenormativa Balmas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4639", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4639", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4640/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Bataller (Batallé, Batalle)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bataller.\nLes variants prenormatives Batallé i Batalle no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4640", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4640", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4641/4", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Bastardes (Bastardas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bastardes.\nLa variant prenormativa Bastardas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4641", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4641", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4642/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Aguilar (Aguilá, Aguila)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Aguilar.\nLes variants prenormatives Aguilá i Aguila no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4642", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4642", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4643/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Altaió (Altayó, Altayo, Altaio)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Altaió.\nLes variants prenormatives Altayó, Altayo i Altaio no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4643", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4643", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4644/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Ametller (Amatllé, Amatlle, Amatller, Ametlle, Ametllé )\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ametller.\nLes variants prenormatives Amatllé, Amatlle, Amatller, Ametlle i Ametllé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4644", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4644", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4645/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Altimires (Altimiras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Altimires.\nLa variant prenormativa Altimiras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4645", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4645", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4646/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Bigues (Bigas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bigues.\nLa variant prenormativa Bigas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4646", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4646", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4647/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Bonamic (Bonamich)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bonamic.\nLa variant prenormativa Bonamich no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4647", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4647", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4648/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Cavalleria (Caballeria, Caballería)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cavalleria.\nLes variants prenormatives Caballeria i Caballería no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4648", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4648", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4649/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Cabrer (Cabré, Cabre)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cabrer.\nLes variants prenormatives Cabré i Cabre no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4649", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4649", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4650/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Cabratosa (Cabretosa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cabratosa.\nLa variant prenormativa Cabretosa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4650", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4650", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4651/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Calçapeu (Calsapeu)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Calçapeu.\nLa variant prenormativa Calsapeu no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4651", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4651", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4652/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Cases (Casas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cases.\nLa variant prenormativa Casas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4652", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4652", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4653/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Carnisser (Carnicé, Carnicer, Carnisse, Carnissé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Carnisser.\nLes variants prenormatives Carnicé, Carnicer, Carnisse i Carnissé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4653", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4653", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4654/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Castanyeda (Castañeda, Casteñeda)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Castanyeda.\nLes variants prenormatives Castañeda i Casteñeda no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4654", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4654", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4655/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Cartanyà (Cartañá, Cartaña, Cartanya)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cartanyà.\nLes variants prenormatives Cartañá, Cartaña i Cartanya no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4655", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4655", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4656/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Colomer (Colomé, Colome, Columer, Columé, Colume)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Colomer.\nLa variant prenormativa Colomé, Colome, Columer, Columé i Colume no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4656", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4656", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4657/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Companys (Companis)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Companys.\nLa variant prenormativa Companis no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4657", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4657", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4658/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Codonyers (Codoñés, Codoñes, Codonyés, Codonyes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Codonyers.\nLes variants prenormatives Codoñés, Codoñes, Codonyés i Codonyes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4658", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4658", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4659/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Conillera (Cunillera)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Conillera.\nLa variant prenormativa Cunillera no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4659", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4659", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4660/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Quadrat (Cuadrat)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Quadrat.\nLa variant prenormativa Cuadrat no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4660", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4660", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4661/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Ensenyat (Enseñat)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ensenyat.\nLa variant prenormativa Enseñat no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4661", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4661", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4662/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Escuder (Escudé, Escude, Escodé, Escode)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Escuder.\nLes variants prenormatives Escudé, Escude, Escodé i Escode no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4662", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4662", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4663/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Espunya (Espuña)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Espunya.\nLa variant prenormativa Espuña no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4663", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4663", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4665/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Escaiola (Escayola)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Escaiola.\nLa variant prenormativa Escayola no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4665", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4665", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4666/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Feixes (Feixas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Feixes.\nLa variant prenormativa Feixas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4666", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4666", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4667/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Forners (Fornés, Fornes, Furnés, Furnes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Forners.\nLes variants prenormatives Fornés, Fornes, Furnés i Furnes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4667", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4667", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4668/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Fosc (Fosch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fosc.\nLa variant prenormativa Fosch no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4668", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4668", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4669/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Gonyalons (Goñalons, Gunyalons, Guñalons)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gonyalons.\nLes variants prenormatives Goñalons, Gunyalons i Guñalons no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4669", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4669", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4670/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Guimerà (Guimerá, Guimera)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Guimerà.\nLes variants prenormatives Guimerá i Guimera no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4670", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4670", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4671/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Jaumejoan (Jaumejuan)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Jaumejoan.\nLa variant prenormativa Jaumejuan no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4671", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4671", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4672/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Torrent (Torren, Torrén)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Torrent.\nLes variants prenormatives Torren i Torrén no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4672", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4672", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4673/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Torrents (Torrens)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Torrents.\nLa variant prenormativa Torrens no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4673", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4673", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4674/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Terricabres (Terricabras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Terricabres.\nLa variant prenormativa Terricabras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4674", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4674", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4675/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Roure (Roura)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Roure.\nLa variant prenormativa Roura no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4675", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4675", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4676/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Calvó (Calvo, Calbó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Calvó.\nLes variants prenormatives Calbó i Calvo no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4676", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4676", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4677/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Alòs (Alós, Alos)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Alòs.\nLes variants prenormatives Alós i Alos no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4677", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4677", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4678/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Buc (Buch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Buc.\nLa variant prenormativa Buch no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4678", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4678", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4679/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Genescà (Genescá, Genesca)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Genescà.\nLes variants prenormatives Genescá i Genesca no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4679", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4679", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4680/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Guàrdia (Guardia)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Guàrdia.\nLa variant prenormativa Guardia no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4680", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4680", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4682/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Marfà (Marfá, Marfa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Marfà.\nLes variants prenormatives Marfá i Marfa no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4682", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4682", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4683/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Mariner (Mariné, Marine)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Mariner.\nLes variants prenormatives Mariné i Marine no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4683", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4683", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4684/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Montcada (Moncada)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Montcada.\nLa variant prenormativa Moncada no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4684", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4684", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4685/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Montagut (Montagud, Muntagut, Muntagud)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Montagut.\nLes variants prenormatives Montagud, Muntagut i Muntagud no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4685", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4685", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4686/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Vila-seca (Vilaseca)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vila-seca.\nLa variant prenormativa Vilaseca no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4686", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4686", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4687/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Alcàsser (Alcácer)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Alcàsser.\nLa variant prenormativa Alcácer no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4687", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4687", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4688/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Portes (Portas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Portes.\nLa variant prenormativa Portas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4688", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4688", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4689/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Arades (Aradas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Arades.\nLa variant prenormativa Aradas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4689", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4689", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4690/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Ardèvol (Ardevol, Ardévol, Ardèbol, Ardébo, Ardebol)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ardèvol.\nLes variants prenormatives Ardevol, Ardévol, Ardèbol, Ardébol i Ardebol no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4690", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4690", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4691/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Arimon (Arimón)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Arimon.\nLa variant prenormativa Arimón no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4691", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4691", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4692/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Altisent (Altisen, Altisén)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Altisent.\nLes variants prenormatives Altisen i Altisén no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4692", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4692", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4693/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Bauçà (Bauza, Bauzà, Bauzá, Bausa, Bausà, Bausá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bauçà.\nLes variants prenormatives Bauza, Bauzà, Bauzá, Bausa, Bausà i Bausá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4693", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4693", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4694/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Berengueres (Berengueras, Barengueras, Barangueras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Berengueres.\nLes variants prenormatives Berengueras, Barengueras i Barangueras no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4694", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4694", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4695/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Bertran (Bertrán, Bertrant, Bertrand, Bartrán, Bartran)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bertran.\nLes variants prenormatives Bertrán, Bertrant, Bertrand, Bartrán i Bartran no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4695", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4695", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4696/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Berenguer (Berengué, Berengue, Barangué, Barangue, Baranguer)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Berenguer.\nLes variants prenormatives Berengué, Berengue, Barangué, Barangue i Baranguer no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4696", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4696", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4697/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Cabassa (Cabasa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cabassa.\nLa variant prenormativa Cabasa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4697", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4697", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4698/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Bofarull (Bufarull)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bofarull.\nLa variant prenormativa Bufarull no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4698", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4698", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4699/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Bòria (Boria)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bòria.\nLa variant prenormativa Boria no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4699", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4699", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4700/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Canyades (Cañadas, Cañades)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Canyades.\nLes variants prenormatives Cañadas i Cañades no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4700", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4700", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4701/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Canyes (Cañas, Cañes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Canyes.\nLes variants prenormatives Cañas i Cañes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4701", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4701", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4702/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Canyet (Cañet)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Canyet.\nLa variant prenormativa Cañet no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4702", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4702", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4703/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Canyís (Cañís, Canyis)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Canyís.\nLes variants prenormatives Cañís i Canyis no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4703", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4703", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4704/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Clapers (Clapés, Clapes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Clapers.\nLes variants prenormatives Clapés i Clapes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4704", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4704", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4705/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Cortines (Cortinas, Curtinas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cortines.\nLes variants prenormatives Cortinas i Curtinas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4705", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4705", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4706/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Coscollola (Coscullola, Cuscullola)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Coscollola.\nLes variants prenormatives Coscullola i Cuscullola no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4706", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4706", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4707/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Balaguer (Balagué, Balague)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Balaguer.\nLes variants prenormatives Balagué i Balague no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4707", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4707", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4708/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Bassaganya (Basagaña, Bassagaña, Basegaña, Basseganya)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bassaganya.\nLes variants prenormatives Basagaña, Bassagaña, Basegaña i Basseganya no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4708", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4708", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4709/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Bassaganyes (Basagañas, Basagañes, Bassagañas, Bassagañes, Basegañas, Basegañes, Bassegañas, Basseganyes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bassaganyes.\nLes variants prenormatives Basagañas, Basagañes, Bassagañas, Bassagañes, Basegañas, Basegañes, Bassegañas i Basseganyes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4709", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4709", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4710/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Basses (Basas, Bassas, Bases)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Basses.\nLes variants prenormatives Basas, Bassas i Bases no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4710", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4710", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4711/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Brossa (Brosa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Brossa.\nLa variant prenormativa Brosa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4711", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4711", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4712/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Bover (Bové, Bove, Bobé, Bobe, Bober, Bubé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bover.\nLes variants prenormatives Bové, Bove, Bobé, Bobe, Bober i Bubé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4712", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4712", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4713/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Brugueroles (Brugarolas, Brugaroles, Bruguerolas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Brugueroles.\nLes variants prenormatives Brugarolas, Brugaroles i Bruguerolas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4713", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4713", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4714/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Canelles (Canellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Canelles.\nLa variant prenormativa Canellas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4714", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4714", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4715/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Canyameres (Cañameras, Canyameras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Canyameres.\nLes variants prenormatives Cañameras i Canyameras no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4715", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4715", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4716/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Calçada (Calsada, Calzada)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Calçada.\nLes variants prenormatives Calsada i Calzada no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4716", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4716", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4717/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Campmany (Camany, Camañ, Cammany, Capmany, Campmañy)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Campmany.\nLes variants prenormatives Camany, Camañ, Cammany, Capmany i Campmañy no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4717", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4717", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4718/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Canyadell (Cañadell)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Canyadell.\nLa variant prenormativa Cañadell no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4718", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4718", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4719/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Vinaròs (Vinaroz, Vinaros, Vinarós)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vinaròs.\nLes variants prenormatives Vinaroz, Vinarós i Vinaros no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4719", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4719", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4720/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Xanxo (Chancho, Xancho)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Xanxo.\nLes variants prenormatives Chancho i Xancho no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4720", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4720", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4721/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Iern (Yern)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Iern.\nLa variant prenormativa Yern no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4721", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4721", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4722/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Vilaprinyó (Vilapriñó, Vilaprinyo)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vilaprinyó.\nLes variants prenormatives Vilapriñó i Vilaprinyo no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4722", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4722", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4723/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Vilardebò (Vilardebó, Vilardebo)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vilardebò.\nLes variants prenormatives Vilardebó i Vilardebo no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4723", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4723", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4724/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Vilagrassa (Vilagrasa, Villagrasa, Villagrassa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vilagrassa.\nLes variants prenormatives Vilagrasa, Villagrasa i Villagrassa no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4724", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4724", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4725/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Vilamanyà (Vilamañá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vilamanyà.\nLa variant prenormativa Vilamañá no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4725", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4725", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4726/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Vilarrúbies (Vilarrubias)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vilarrúbies.\nLa variant prenormativa Vilarrubias no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4726", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4726", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4727/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Vinyallonga (Viñallonga, Viñalonga)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vinyallonga.\nLes variants prenormatives Viñallonga i Viñalonga no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4727", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4727", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4728/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Vic (Vich)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vic.\nLa variant prenormativa Vich no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4728", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4728", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4729/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Vallespir (Vallespí, Vallespi, Ballespí)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vallespir.\nLes variants prenormatives Vallespí, Vallespi i Ballespí no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4729", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4729", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4730/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Vanaclotxa (Vanaclocha, Banaclocha)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vanaclotxa.\nLes variants prenormatives Vanaclocha i Banaclocha no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4730", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4730", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4731/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Veny (Veñy)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Veny.\nLa variant prenormativa Veñy no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4731", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4731", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4732/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Torregrossa (Torregrosa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Torregrossa.\nLa variant prenormativa Torregrosa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4732", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4732", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4733/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Tosses (Tossas, Toses, Tosas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Tosses.\nLes variants prenormatives Tossas, Toses i Tosas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4733", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4733", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4734/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognomTravesset (Traveset, Trabeset)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Travesset.\nLes variants prenormatives Traveset i Trabeset no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4734", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4734", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4735/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Torner (Torné, Torne, Turné, Turne, Turner)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Torner.\nLes variants prenormatives Torné, Torne, Turné, Turne i Turner no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4735", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4735", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4736/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Torremorell (Torramorell, Torremorel)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Torremorell.\nLes variants prenormatives Torramorell i Torremorel no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4736", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4736", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4737/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Terrassa (Terrasa, Tarrasa, Tarrassa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Terrassa.\nLes variants prenormatives Terrasa, Tarrasa i Tarrassa no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4737", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4737", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4738/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Tenes (Tenas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Tenes.\nLa variant prenormativa Tenas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4738", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4738", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4739/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Tàpia (Tapia)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Tàpia.\nLa variant prenormativa Tapia no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4739", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4739", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4740/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Surinyac (Suriñach, Surinyach)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Surinyac.\nLes variants prenormatives Suriñach i Surinyach no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4740", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4740", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4741/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Sunyol (Suñol)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sunyol.\nLa variant prenormativa Suñol no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4741", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4741", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4742/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Terradelles (Tarradellas, Tarradelles, Terradellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Terradelles.\nLes variants prenormatives Tarradellas, Tarradelles i Terradellas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4742", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4742", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4743/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Sugranyes (Sugrañes, Sugranyas, Sugrañas, Sograñes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sugranyes.\nLes variants prenormatives Sugrañes, Sugranyas, Sugrañas i Sograñes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4743", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4743", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4744/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Sobirà (Subirà, Sobirá, Subirá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sobirà.\nLes variants prenormatives Subirà, Sobirá i Subirá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4744", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4744", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4745/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Solivelles (Solivellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Solivelles.\nLa variant prenormativa Solivellas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4745", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4745", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4746/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Solanelles (Solanellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Solanelles.\nLa variant prenormativa Solanellas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4746", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4746", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4747/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Solanes (Solanas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Solanes.\nLa variant prenormativa Solanas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4747", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4747", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4748/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Sogues (Sogas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sogues.\nLa variant prenormativa Sogas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4748", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4748", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4749/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Socies (Socias)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Socies.\nLa variant prenormativa Socias no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4749", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4749", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4750/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Sitges (Sitjas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sitges.\nLa variant prenormativa Sitjas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4750", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4750", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4751/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Sitjar (Sitjá, Sichar)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sitjar.\nLes variants prenormatives Sitjá i Sichar no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4751", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4751", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4752/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom  Sinyol (Siñol)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sinyol.\nLa variant prenormativa Siñol no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4752", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4752", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4753/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Serinyà (Seriñá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Serinyà.\nLa variant prenormativa Seriñá no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4753", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4753", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4755/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Santesmasses (Santesmases)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Santesmasses.\nLa variant prenormativa Santesmases no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4755", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4755", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4756/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Sant-romà (Sanromá, Sanroma)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sant-romà.\nLes variants prenormatives Sanromá i Sanroma no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4756", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4756", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4757/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Santaeulària (Santeularia, Santaularia)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Santaeulària.\nLes variants prenormatives Santeularia i Santaularia no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4757", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4757", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4758/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Forcadell (Furcadell, Forcadel)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Forcadell.\nLes variants prenormatives Furcadell i Forcadel no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4758", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4758", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4759/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Granger (Grangé, Granjé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Granger.\nLes variants prenormatives Grangé i Granjé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4759", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4759", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4760/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Guilanyà (Guilañá, Guilaña, Guilanya)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Guilanyà.\nLes variants prenormatives Guilañá, Guilaña i Guilanya no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4760", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4760", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4761/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Bonastre (Bonastra)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bonastre.\nLa variant prenormativa Bonastra no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4761", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4761", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4762/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Calders (Caldés)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Calders.\nLa variant prenormativa Caldés no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4762", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4762", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4763/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Carner (Carné, Carne)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Carner.\nLes variants prenormatives Carné i Carne no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4763", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4763", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4764/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Castellsaguer (Castellsagué, Castellseguer, Castellsegué)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Castellsaguer.\nLes variants prenormatives Castellsagué, Castellseguer i Castellsegué no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4764", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4764", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4765/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Castany (Castañ)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Castany.\nLa variant prenormativa Castañ no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4765", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4765", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4766/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Adzaries (Adzarias)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Adzaries.\nLa variant prenormativa Adzarias no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4766", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4766", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4767/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Albalat (Albalate, Albalad)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Albalat.\nLes variants prenormatives Albalate i Albalad no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4767", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4767", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4768/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Amalric (Amalrich)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Amalric.\nLa variant prenormativa Amalrich no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4768", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4768", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4769/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Aluges (Alujas, Alujes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Aluges.\nLes variants prenormatives Alujas i Alujes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4769", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4769", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4770/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Albinyà (Albiñá, Alviñá, Albinya)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Albinyà.\nLes variants prenormatives Albiñá, Alviñá i Albinya no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4770", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4770", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4771/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Arques (Arcas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Arques.\nLa variant prenormativa Arcas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4771", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4771", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4772/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Arquers (Arqués)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Arquers.\nLa variant prenormativa Arqués no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4772", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4772", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4773/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Avellà (Avellá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Avellà.\nLa variant prenormativa Avellá no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4773", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4773", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4774/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Bages (Baiges, Baijes, Bajes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bages.\nLes variants prenormatives Baiges, Baijes i Bajes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4774", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4774", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4775/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Ballester (Ballesté, Balleste, Ballaster, Bellester, Ballasté)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ballester.\nLes variants prenormatives Ballesté, Balleste, Ballaster, Bellester i Ballasté no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4775", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4775", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4776/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Deià (Deiá, Deyá, Daiá, Dayá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Deià.\nLes variants prenormatives Deiá, Deyá, Daiá i Dayá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4776", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4776", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4777/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Espígol (Espígul)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Espígol.\nLa variant prenormativa Espígul no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4777", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4777", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4778/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Escoter (Escoté, Escuté)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Escoter.\nLes variants prenormatives Escoté i Escuté no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4778", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4778", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4779/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Espinac (Espinach)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Espinac.\nLa variant prenormativa Espinach no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4779", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4779", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4780/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Escales (Escalas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Escales.\nLa variant prenormativa Escalas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4780", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4780", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4781/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Escrigues (Escrigas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Escrigues.\nLa variant prenormativa Escrigas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4781", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4781", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4782/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Escanelles (Escanellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Escanelles.\nLa variant prenormativa Escanellas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4782", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4782", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4783/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Estanyol (Estañol)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Estanyol.\nLa variant prenormativa Estañol no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4783", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4783", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4784/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Esteper (Estapé, Estaper)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Esteper.\nLes variants prenormatives Estapé i Estaper no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4784", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4784", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4785/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Estarelles (Estarellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Estarelles.\nLa variant prenormativa Estarellas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4785", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4785", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4786/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Espanya (España)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Espanya.\nLa variant prenormativa España no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4786", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4786", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4787/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Espanyó (Españó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Espanyó.\nLa variant prenormativa Españó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4787", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4787", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4788/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Espanyol (Español)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Espanyol.\nLa variant prenormativa Español no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4788", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4788", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4789/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Estopinyà (Estupiñá, Estopiñá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Estopinyà.\nLes variants prenormatives Estupiñá i Estopiñá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4789", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4789", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4790/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Fígols (Figols, Fíguls)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fígols.\nLes variants prenormatives Figols i Fíguls no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4790", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4790", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4791/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Figuerola (Figarola)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Figuerola.\nLa variant prenormativa Figarola no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4791", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4791", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4792/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Ferrandis (Ferrándiz)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ferrandis.\nLa variant prenormativa Ferrándiz no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4792", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4792", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4793/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Fabrelles (Fabrellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fabrelles.\nLa variant prenormativa Fabrellas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4793", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4793", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4794/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Fontanilles (Fontanillas, Funtanillas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fontanilles.\nLes variants prenormatives Fontanillas i Funtanillas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4794", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4794", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4795/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Dunyac (Duñach, Dunyach)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Dunyac.\nLes variants prenormatives Duñach i Dunyach no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4795", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4795", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4796/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Dunyó (Duñó, Duño)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Dunyó.\nLes variants prenormatives Duñó i Duño no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4796", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4796", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4797/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Faixes (Fajas, Faixas, Faxas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Faixes.\nLes variants prenormatives Fajas, Faixas i Faxas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4797", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4797", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4798/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Freixes (Freixas, Frexas, Frexes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Freixes.\nLes variants prenormatives Freixas, Frexas i Frexes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4798", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4798", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4799/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Freixedes (Freixedas, Frexedas, Frexedes, Fraixedas, Fraixedes, Fraxedas, Fraxedes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Freixedes.\nLes variants prenormatives Freixedas, Frexedas, Frexedes, Fraixedas, Fraixedes, Fraxedas i Fraxedes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4799", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4799", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4800/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Vinyes (Viñas, Viñes, Vinyas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vinyes.\nLes variants prenormatives Viñas, Viñes i Vinyas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4800", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4800", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4801/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Lledó (Lladó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Lledó.\nLa variant prenormativa Lladó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4801", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4801", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4802/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Lleuger (Llauger, Llaugé, Llauge, Lleugé, Lleuge)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Lleuger.\nLes variants prenormatives Llauger, Llaugé, Llauge, Lleugé i Lleuge no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4802", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4802", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4803/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Llenes (Llenas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Llenes.\nLa variant prenormativa Llenas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4803", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4803", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4804/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Vinyoles (Viñolas, Viñoles; Vinyolas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vinyoles.\nLes variants prenormatives Viñolas, Viñoles i Vinyolas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4804", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4804", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4805/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Banyeres (Bañeras, Bañeres, Banyeras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Banyeres.\nLes variants prenormatives Bañeras, Bañeres i Banyeras no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4805", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4805", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4806/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Castanyer (Castanyé, Castañe, Castañé, Castañer)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Castanyer.\nLes variants prenormatives Castanyé, Castañe, Castañé i Castañer no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4806", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4806", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4807/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Perpinyà (Perpiña, Perpiñá, Perpinyá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Perpinyà.\nLes variants prenormatives Perpiña, Perpiñá i Perpinyá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4807", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4807", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4808/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Sanaüges (Sanahujas, Sanahujes, Sanahuges, Sanauges, Sanaujas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sanaüges.\nLes variants prenormatives Sanahujas, Sanahujes, Sanahuges, Sanauges i Sanaujas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4808", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4808", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4809/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Sanaüja (Sanahuja, Sanauja)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sanaüja.\nLes variants prenormatives Sanahuja i Sanauja no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4809", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4809", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4810/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Rossinyol (Rosinyol, Rosiñol, Rusiñol)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Rossinyol.\nLes variants prenormatives Rosinyol, Rosiñol i Rusiñol no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4810", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4810", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4811/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Rosselló (Rosello, Roselló, Russelló)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Rosselló.\nLes variants prenormatives Rosello, Roselló i Russelló no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4811", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4811", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4812/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Tanyà (Taña, Tañá, Tanya)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Tanyà.\nLes variants prenormatives Taña, Tañá i Tanya no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4812", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4812", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4813/3", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Sunyer (Sunye, Sunyé, Suñe, Suñé, Suñer)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sunyer.\nLes variants prenormatives Sunye, Sunyé, Suñe, Suñé i Suñer no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4813", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4813", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4814/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Tantinyà (Tantiña, Tantiñá, Tentiñá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Tantinyà.\nLes variants prenormatives Tantiña, Tantiñá i Tentiñá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4814", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4814", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4815/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Selves (Selvas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Selves.\nLa variant prenormativa Selvas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4815", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4815", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4816/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Senties (Sentias, Santias, Santies)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Senties.\nLes variants prenormatives Sentias, Santias i Santies no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4816", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4816", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4817/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Vandellòs (Vandellos, Vandellós)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vandellòs.\nLes variants prenormatives Vandellos i Vandellós no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4817", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4817", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4818/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Mont-ros (Monros, Monrós, Montrós)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Mont-ros.\nLes variants prenormatives Monros, Monrós i Montrós no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4818", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4818", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4819/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Montcades (Moncadas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Montcades.\nLa variant prenormativa Moncadas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4819", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4819", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4820/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Molner (Molné, Mulner)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Molner.\nLes variants prenormatives Molné i Mulner no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4820", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4820", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4821/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Berguedà (Bergadà, Bergadá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Berguedà.\nLes variants prenormatives Bergadà i Bergadá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4821", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4821", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4822/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Cruïlles (Cruylles, Cruilles, Cruillas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cruïlles.\nLes variants prenormatives Cruylles, Cruilles i Cruillas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4822", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4822", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4823/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Quatrecases (Cuatracasas, Cuatrecasas, Cuatrecases, Quatrecasas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Quatrecases.\nLes variants prenormatives Cuatracasas, Cuatrecasas, Cuatrecases i Quatrecasas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4823", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4823", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4824/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Collell (Cullell, Cullel, Collel)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Collell.\nLes variants prenormatives Cullell, Cullel i Collel no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4824", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4824", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4825/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Comenge (Comenje)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Comenge.\nLa variant prenormativa Comenje no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4825", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4825", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4826/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Company (Compañ, Compañy, Compani, Compan, Cumpany)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Company.\nLes variants prenormatives Compañ, Compañy, Compani, Compan i Cumpany no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4826", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4826", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4827/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Botjosa (Butjosa, Butxosa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Botjosa.\nLes variants prenormatives Butjosa i Butxosa no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4827", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4827", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4828/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Companyó (Compañó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Companyó.\nLa variant prenormativa Compañó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4828", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4828", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4829/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Cortadelles (Cortadellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cortadelles.\nLa variant prenormativa Cortadellas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4829", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4829", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4830/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Corredor (Corredó, Corredo)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Corredor.\nLes variants prenormatives Corredó i Corredo no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4830", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4830", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4831/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Cornelles (Cornellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cornelles.\nLa variant prenormativa Cornellas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4831", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4831", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4832/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Llorac (Llorach)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Llorac.\nLa variant prenormativa Llorach no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4832", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4832", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4833/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Madiroles (Madirolas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Madiroles.\nLa variant prenormativa Madirolas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4833", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4833", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4834/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Maganya (Magaña)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Maganya.\nLa variant prenormativa Magaña no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4834", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4834", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4835/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Manyosa (Mañosa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Manyosa.\nLa variant prenormativa Mañosa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4835", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4835", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4836/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Manyoses (Mañosas, Manyosas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Manyoses.\nLes variants prenormatives Mañosas i Manyosas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4836", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4836", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4837/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Marès (Marés, Mares)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Marès.\nLes variants prenormatives Marés i Mares no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4837", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4837", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4838/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Marimon (Marimón, Marimont)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Marimon.\nLes variants prenormatives Marimón i Marimont no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4838", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4838", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4839/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Marinel·lo (Marinello)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Marinel·lo.\nLa variant prenormativa Marinello no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4839", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4839", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4840/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Mates (Matas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Mates.\nLa variant prenormativa Matas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4840", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4840", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4841/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Maia (Maya)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Maia.\nLa variant prenormativa Maya no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4841", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4841", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4842/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Maials (Mayals)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Maials.\nLa variant prenormativa Mayals no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4842", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4842", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4843/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Maians (Mayans)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Maians.\nLa variant prenormativa Mayans no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4843", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4843", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4844/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Massot (Masot)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Massot.\nLa variant prenormativa Masot no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4844", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4844", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4845/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Mentui (Mentuy)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Mentui.\nLa variant prenormativa Mentuy no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4845", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4845", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4846/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Moragues (Moragas, Muragas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Moragues.\nLes variants prenormatives Moragas i Muragas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4846", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4846", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4847/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Morgades (Morgadas, Murgadas, Murgades)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Morgades.\nLes variants prenormatives Morgadas, Murgadas i Murgades no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4847", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4847", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4848/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Navàs (Navás)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Navàs.\nLa variant prenormativa Navás no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4848", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4848", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4849/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Ordines (Ordinas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ordines.\nLa variant prenormativa Ordinas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4849", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4849", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4850/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Pedrell (Padrell)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pedrell.\nLa variant prenormativa Padrell no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4850", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4850", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4851/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Pedrissa (Padrisa, Pedrisa, Padrissa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pedrissa.\nLes variants prenormatives Padrisa, Pedrisa i Padrissa no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4851", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4851", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4852/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Pegueroles (Pagarolas, Peguerolas, Pegarolas, Pegaroles)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pegueroles.\nLes variants prenormatives Pagarolas, Peguerolas, Pegarolas i Pegaroles no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4852", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4852", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4853/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Pallarès (Pallarés, Pallares)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pallarès.\nLes variants prenormatives Pallarés i Pallares no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4853", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4853", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4854/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Perramon (Parramon, Parramón, Perramón)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Perramon.\nLes variants prenormatives Parramon, Parramón i Perramón no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4854", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4854", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4855/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Violant (Violan, Violán)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Violant.\nLes variants prenormatives Violan i Violán no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4855", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4855", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4856/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Vilasís (Vilasis, Vilacis, Vilassis, Villacis)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vilasís.\nLes variants prenormatives Vilasis, Vilacis, Vilassis i Villasis no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4856", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4856", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4857/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Vicenç (Vicens, Vicents, Visens)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vicenç.\nLes variants prenormatives Vicens, Vicents i Visens no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4857", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4857", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4858/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Verdeguer (Verdaguer, Verdagué, Berdaguer, Berdagué, Berdegué)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Verdeguer.\nLes variants prenormatives Verdaguer, Verdagué, Berdaguer,  Berdagué i Berdegué no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4858", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4858", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4859/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Vall-llobera (Vall-llovera, Vallovera)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vall-llobera.\nLes variants prenormatives Vall-llovera i Vallovera no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4859", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4859", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4860/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Bellvei (Valvey, Vallvey, Ballvey, Bellvehi, Bellvehy)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bellvei.\nLes variants prenormatives Valvey, Vallvey, Ballvey, Bellvehi i Bellvehy no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4860", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4860", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4861/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Banyó (Vañó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Banyó.\nLa variant prenormativa Vañó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4861", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4861", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4862/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Torrendell (Torrandell, Torrendel)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Torrendell.\nLes variants prenormatives Torrandell i Torrendel no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4862", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4862", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4863/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Travesses (Travesas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Travesses.\nLa variant prenormativa Travesas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4863", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4863", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4864/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Trasserra (Traserra, Tresserra, Treserra)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Trasserra.\nLes variants prenormatives Traserra, Tresserra i Treserra no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4864", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4864", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4865/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Turigues (Turigas, Torigues)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Turigues.\nLes variants prenormatives Turigas i Torigues no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4865", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4865", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4867/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Ubinyana (Ubiñana)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ubinyana.\nLa variant prenormativa Ubiñana no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4867", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4867", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4868/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Unyó (Uñó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Unyó.\nLa variant prenormativa Uñó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4868", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4868", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4869/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Orpí (Urpi, Urpí, Orpi)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Orpí.\nLes variants prenormatives Urpi, Urpí i Orpi no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4869", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4869", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4870/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Orpinell (Urpinell)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Orpinell.\nLa variant prenormativa Urpinell no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4870", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4870", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4871/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Vallcaneres (Vallcaneras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vallcaneres.\nLa variant prenormativa Vallcaneras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4871", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4871", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4872/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Valldeperes (Valldepérez, Valldeperas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Valldeperes.\nLes variants prenormatives Valldepérez i Valldeperas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4872", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4872", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4873/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Soler (Sole, Solé, Sulé, Suler)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Soler.\nLes variants prenormatives Sole, Solé, Sulé i Suler no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4873", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4873", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4874/4", "Darrera versió": "25.09.2025", "Títol": "Verbs sentir i veure davant d'infinitiu: sentir dir o sentir a dir?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els verbs de percepció sentir i veure poden anar acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu. Per exemple:\nHe sentit dir que demà seran aquí.\nÉs la primera vegada que sento parlar dels pastissos sense sucre.\nNo l'he vist venir: m'ha agafat de sorpresa.\nEn certs casos molt fixats, aquest complement es pot introduir amb la preposició a. Per exemple:\nHe sentit a dir que demà seran aquí.\nÉs la primera vegada que sento a parlar dels pastissos sense sucre.\nNo l'he vist a venir: m'ha agafat de sorpresa.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.1b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4874", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4874", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4875/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Cirera (Sirera)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cirera.\nLa variant prenormativa Sirera no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4875", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4875", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4876/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Simó (Simo)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Simó.\nLa variant prenormativa Simo no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4876", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4876", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4878/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Senyer (Sañé, Señé, Sañer, Señer, Senyé, Sanyé, Sanyer)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Senyer.\nLes variants prenormatives Sañé, Señé, Sañer, Señer, Senyé, Sanyé i Sanyer no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4878", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4878", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4879/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Senyal (Señal)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Senyal.\nLa variant prenormativa Señal no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4879", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4879", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4880/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Sapinya (Sapiña, Sepiña)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sapinya.\nLes variants prenormatives Sapiña i Sepiña no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4880", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4880", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4881/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Seguer (Segué, Saguer, Sagué, Sague)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Seguer.\nLes variants prenormatives Segué, Saguer, Sagué i Sague no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4881", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4881", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4882/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Sardanyons (Sardañons)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sardanyons.\nLa variant prenormativa Sardañons no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4882", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4882", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4883/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Sabaric (Sabarich)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sabaric.\nLa variant prenormativa Sabarich no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4883", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4883", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4884/6", "Darrera versió": "14.05.2024", "Títol": "Ortografia i pronúncia de compostos amb un punt cardinal\nnord-americà, nord-est, sud-africà\nest - nord-est o est-nord-est?", "Categoria": "Morfologia; Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Els mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal s'escriuen amb guionet. Per exemple: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest.\nQuan coincideixen dos noms de punts cardinals i un d'aquests és compost, cal separar-los igualment amb un guionet. La barra inclinada, l'espai o qualsevol altre recurs per separar aquests elements no són adequats. Per tant, caldria escriure: nord-nord-est, est-nord-est, sud-sud-oest, oest-nord-oest, etc.\nEn un context oral, cal tenir en compte que es tracta de paraules compostes i que es pronuncien com si els dos elements que les formen anessin separats. Així, com que la -d final de nord i de sud es pronuncia t, el mot nord-americà s'ha de llegir nortamericà i no nordamericà, i el mot sud-africà s'ha de llegir sutafricà i no sudafricà. Igualment, nord-est es pronuncia nortest, sud-eslau es pronuncia suteslau i sud-oest es pronuncia sutoest.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.2b) i Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4884", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4884", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4885/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Senserric (Senserrich, Sanserrich, Sensarrich)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Senserric.\nLes variants prenormatives Senserrich, Sanserrich i Sensarrich no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4885", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4885", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4886/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Isern (Ysern)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Isern.\nLa variant prenormativa Ysern no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4886", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4886", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4887/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Rosset (Roset, Ruset, Russet)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Rosset.\nLes variants prenormatives Roset, Ruset i Russet no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4887", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4887", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4888/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Salses (Salsas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Salses.\nLa variant prenormativa Salsas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4888", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4888", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4889/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Sabaters (Sabatés)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sabaters.\nLa variant prenormativa Sabatés no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4889", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4889", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4890/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Salamanya (Salamaña)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Salamanya.\nLa variant prenormativa Salamaña no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4890", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4890", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4892/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Sallarès (Sallares)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sallarès.\nLa variant prenormativa Sallares no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4892", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4892", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4893/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Romanyac (Romañach, Romanyach)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Romanyac.\nLes variants prenormatives Romañach i Romanyach no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4893", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4893", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4894/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Ripollès (Ripolles, Ripollés)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ripollès.\nLes variants prenormatives Ripolles i Ripollés no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4894", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4894", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4895/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Reixac (Rechach, Reixach, Rexach, Raixach, Raxach)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Reixac.\nLes variants prenormatives Rechach, Reixach, Rexach, Raixach i Raxach no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4895", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4895", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4896/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Ribes (Ribas, Rives, Rivas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ribes.\nLes variants prenormatives Ribas, Rives i Rivas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4896", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4896", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4897/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Ribera (Rivera)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ribera.\nLa variant prenormativa Rivera no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4897", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4897", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4898/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Rovira (Robira, Rubira, Ruvira)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Rovira.\nLes variants prenormatives Robira, Rubira i Ruvira no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4898", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4898", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4899/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Ràfols (Rafols)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ràfols.\nLa variant prenormativa Rafols no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4899", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4899", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4900/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Ramon (Ramón)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ramon.\nLa variant prenormativa Ramón no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4900", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4900", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4901/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Rabassa (Rabasa, Ravassa, Rebassa, Rebasa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Rabassa.\nLes variants prenormatives Rabasa, Ravassa, Rebassa i Rebasa no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4901", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4901", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4902/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Rabasseda (Rabaseda)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Rabasseda.\nLa variant prenormativa Rabaseda no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4902", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4902", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4903/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Puiol (Puyol)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Puiol.\nLa variant prenormativa Puyol no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4903", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4903", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4904/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Renyer (Reñé, Rañé, Renyé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Renyer.\nLes variants prenormatives Reñé, Rañé i Renyé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4904", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4904", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4905/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Requesens (Recasens, Racasens)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Requesens.\nLes variants prenormatives Recasens i Racasens no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4905", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4905", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4906/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Quirant (Quiran)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Quirant.\nLa variant prenormativa Quiran no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4906", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4906", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4907/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Quetgles (Quetglas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Quetgles.\nLa variant prenormativa Quetglas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4907", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4907", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4908/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Queraltó (Queralto, Caraltó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Queraltó.\nLes variants prenormatives Queralto i Caraltó no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4908", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4908", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4909/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Punyet (Puñet, Puñed, Punyed)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Punyet.\nLes variants prenormatives Puñet, Puñed i Punyed no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4909", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4909", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4910/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Pujolassos (Pujolasos, Pujolasus, Pujolassus)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pujolassos.\nLes variants prenormatives Pujolasos, Pujolasus i Pujolassus no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4910", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4910", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4912/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Aimeric (Aymerich, Aymeric, Aimerich)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Aimeric.\nLes variants prenormatives Aymerich, Aymeric i Aimerich no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4912", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4912", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4913/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Jaques (Jacas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Jaques.\nLa variant prenormativa Jacas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4913", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4913", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4914/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Bianya (Viaña, Vianya)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bianya.\nLes variants prenormatives Viaña i Vianya no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4914", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4914", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4915/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Marsinyac (Marsiñach, Marsinyach, Marciñach, Marcinyach)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Marsinyac.\nLes variants prenormatives Marsiñach, Marsinyach, Marciñach i Marcinyach no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4915", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4915", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4916/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Maçaners/Massaners (Masanés)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Maçaners, mentre que la forma Massaners es considera acceptable per a un ús com a cognom.\nLa variant prenormativa Masanés no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4916", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4916", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4917/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Russinés (Rusinés)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Russinés.\nLa variant prenormativa Rusinés no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4917", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4917", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4918/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Serrabassa (Serrabasa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Serrabassa.\nLa variant prenormativa Serrabasa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4918", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4918", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4919/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Soberà (Soberá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Soberà.\nLa variant prenormativa Soberá no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4919", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4919", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4920/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Albardaner (Albardané)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Albardaner.\nLa variant prenormativa Albardané no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4920", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4920", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4921/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Boieres (Boyeres, Boyeras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Boieres.\nLes variants prenormatives Boyeres i Boyeras no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4921", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4921", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4922/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Bunyesc (Buñesch, Bunyesch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bunyesc.\nLes variants prenormatives Buñesch i Bunyesch no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4922", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4922", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4923/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Caparrós (Caparroz)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Caparrós.\nLa variant prenormativa Caparroz no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4923", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4923", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4924/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cassanya (Casaña, Casanya, Casanye)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cassanya.\nLes variants prenormatives Casaña, Casanya i Casanye no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4924", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4924", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4925/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Comeres (Cumeras, Cumeres, Comeras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Comeres.\nLes variants prenormatives Cumeras, Cumeres i Comeras no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4925", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4925", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4926/2", "Darrera versió": "16.09.2011", "Títol": "el cognom Florença (Florensa, Florenza)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Florença.\nLes variants prenormatives Florensa i Florenza no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4926", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4926", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4927/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Fumanya (Fumaña)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fumanya.\nLa variant prenormativa Fumaña no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4927", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4927", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4928/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Fustegueres (Fustagueras, Fustagueres, Fustegueras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fustegueres.\nLes variants prenormatives Fustagueras, Fustagueres i Fustegueras no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4928", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4928", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4929/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Garcia (García)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Garcia.\nLa variant prenormativa García no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4929", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4929", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4930/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Osset (Oset, Uset)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Osset.\nLes variants prenormatives Oset i Uset no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4930", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4930", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4931/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Pagès (Pachés, Pages, Pagés)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pagès.\nLes variants prenormatives Pachés, Pages i Pagés no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4931", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4931", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4932/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Pagerols (Pajarols, Pajerols)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pagerols.\nLes variants prenormatives Pajarols i Pajerols no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4932", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4932", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4933/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Pallars (Pallás, Pallàs)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pallars.\nLes variants prenormatives Pallás i Pallàs no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4933", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4933", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4934/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Pàmies (Pamias, Pamies)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pàmies.\nLes variants prenormatives Pamias i Pamies no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4934", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4934", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4935/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Parcerissa (Parcerisa, Parserisa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Parcerissa.\nLes variants prenormatives Parcerisa i Parserisa no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4935", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4935", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4936/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Perers (Parés, Perés)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Perers.\nLes variants prenormatives Parés i Perés no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4936", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4936", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4937/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Pasteller (Pastallé, Pastalle, Pastellé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pasteller.\nLes variants prenormatives Pastallé, Pastalle i Pastellé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4937", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4937", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4938/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Paüls (Pauls)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Paüls.\nLa variant prenormativa Pauls no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4938", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4938", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4939/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Perxacs (Perxachs, Perchaxs, Parxachs)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Perxacs.\nLes variants prenormatives Perxachs, Perchaxs i Parxachs no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4939", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4939", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4940/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Pelejà (Peleja, Pelejá, Palejá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pelejà.\nLes variants prenormatives Peleja, Pelejá i Palejá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4940", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4940", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4941/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Perelló (Perello, Parelló)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Perelló.\nLes variants prenormatives Perello i Parelló no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4941", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4941", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4942/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Piques (Picas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Piques.\nLa variant prenormativa Picas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4942", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4942", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4943/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Picassó (Picasó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Picassó.\nLa variant prenormativa Picasó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4943", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4943", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4944/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Pieres (Pieras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pieres.\nLa variant prenormativa Pieras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4944", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4944", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4945/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Pintor (Pintó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pintor.\nLa variant prenormativa Pintó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4945", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4945", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4946/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Pinyot (Piñot)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pinyot.\nLa variant prenormativa Piñot no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4946", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4946", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4947/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Piquer (Piqué)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Piquer.\nLa variant prenormativa Piqué no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4947", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4947", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4948/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Pisà (Pizá, Pisá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pisà.\nLes variants prenormatives Pizá i Pisá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4948", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4948", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4949/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Planxart (Planchart)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Planxart.\nLa variant prenormativa Planchart no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4949", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4949", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4950/3", "Darrera versió": "03.06.2024", "Títol": "Tractament protocol·lari d'institucions i organismes\nTractament protocol·lari dels ajuntaments", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Si bé els tractaments protocol·laris s'apliquen a persones concretes, de manera extraordinària es poden aplicar a una institució o organisme. És el cas d'alguns ajuntaments que, per tradició, usen una forma protocol·lària davant el nom de  l'organisme.\nEls ajuntaments de capitals de província reben el tractament de Excel·lentíssim (abreujat Excm.) i la resta, de Il·lustríssim (abreujat Il·lm. i Im.). Ara bé, és l'ajuntament mateix qui fixa si el seu nom s'utilitza amb el tractament o no. Per obtenir aquesta informació, hi ha l'opció de consultar el seu web per veure si hi apareix el tractament o bé d'adreçar-se directament al consistori per preguntar-ho.\nConvé notar que les formes protocol·làries de tractament no són necessàries en documents de tramitació reglada, documents informatius, convenis, etc., i només s'han d'utilitzar en casos excepcionals, no com a norma general.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4950", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4950", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4951/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Padró (Padro)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Padró.\nLa variant prenormativa Padro no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4951", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4951", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4952/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cava-roques (Cabarrocas, Cabarroques)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cava-roques.\nLes variants prenormatives Cabarrocas i Cabarroques no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4952", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4952", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4953/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Lluís (Lluis)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Lluís.\nLa variant prenormativa Lluis no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4953", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4953", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4954/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Junyent (Juñen, Juñent, Junyén)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Junyent.\nLes variants prenormatives Juñen, Juñent i Junyén no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4954", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4954", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4955/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Jaumar (Jaumà, Jaumá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Jaumar.\nLes variants prenormatives Jaumà i Jaumá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4955", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4955", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4956/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Joli (Joly)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Joli.\nLa variant prenormativa Joly no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4956", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4956", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4957/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Hortolà (Hortolá, Ortolá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Hortolà.\nLes variants prenormatives Hortolá i Ortolá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4957", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4957", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4958/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Fortesa (Forteza)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fortesa.\nLa variant prenormativa Forteza no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4958", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4958", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4959/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Freixenet (Fraxanet, Fraixanet, Fraxenet, Frexenet, Frexanet, Freixanet)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Freixenet.\nLes variants prenormatives Fraxanet, Fraixanet, Fraxenet, Frexenet, Frexanet i Freixanet no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4959", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4959", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4960/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Fogueroles (Fugarolas, Fugaroles)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fogueroles.\nLes variants prenormatives Fugarolas i Fugaroles no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4960", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4960", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4961/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Gavarró (Gabarro, Gabarró, Gavarro)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gavarró.\nLes variants prenormatives Gabarro, Gabarró i Gavarro no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4961", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4961", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4962/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Gardenyes (Gardeñes, Gardeñas, Gardenyas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gardenyes.\nLes variants prenormatives Gardeñes, Gardeñas i Gardenyas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4962", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4962", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4963/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Garbí (Garví, Garvi, Garbi)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Garbí.\nLes variants prenormatives Garví, Garvi i Garbi no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4963", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4963", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4964/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Gaià (Gayá, Gaiá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gaià.\nLes variants prenormatives Gayá i Gaiá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4964", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4964", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4965/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Genovès (Genovés)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Genovès.\nLa variant prenormativa Genovés no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4965", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4965", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4967/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Guixeres (Guixeras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Guixeres.\nLa variant prenormativa Guixeras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4967", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4967", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4968/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Ferragut (Ferragud, Farragut, Farragud)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ferragut.\nLes variants prenormatives Ferragud, Farragut i Farragud no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4968", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4968", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4969/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Eixut (Aixut)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Eixut.\nLa variant prenormativa Aixut no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4969", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4969", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4970/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Agut (Agud, Hagut)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Agut.\nLes variants prenormatives Agud i Hagut no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4970", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4970", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4971/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Elies (Alias, Elias, Elías)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Elies.\nLes variants prenormatives Alias, Elias i Elías no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4971", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4971", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4972/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Altès (Altes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Altès.\nLa variant prenormativa Altes no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4972", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4972", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4973/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Alminyana (Almiñana)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Alminyana.\nLa variant prenormativa Almiñana no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4973", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4973", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4974/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Argenter (Argenté, Argente)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Argenter.\nLes variants prenormatives Argenté i Argente no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4974", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4974", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4975/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Argemir (Argemí, Argemi)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Argemir.\nLes variants prenormatives Argemí i Argermi no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4975", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4975", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4976/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Aimar (Aymà, Ayma, Aymá, Aymar, Aimá, Aimà)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Aimar.\nLes variants prenormatives Aymà, Ayma, Aymá, Aymar, Aimá i Aimà no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4976", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4976", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4977/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Vaqueria (Bacaria, Baqueria)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vaqueria.\nLes variants prenormatives Bacaria i Baqueria no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4977", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4977", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4978/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Vegueria (Bagaria, Bagueria)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vegueria.\nLes variants prenormatives Bagaria i Bagueria no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4978", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4978", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4979/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Benet (Banet)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Benet.\nLa variant prenormativa Banet no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4979", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4979", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4980/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Barnoles (Barnolas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Barnoles.\nLa variant prenormativa Barnolas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4980", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4980", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4981/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Basseda (Baseda)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Basseda.\nLa variant prenormativa Baseda no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4981", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4981", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4982/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Batlle (Batlla, Balle)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Batlle.\nLes variants prenormatives Batlla i Balle no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4982", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4982", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4983/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Bastard (Bestard, Bastart)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bastard.\nLes variants prenormatives Bestard i Bastart no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4983", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4983", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4984/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Boïgues (Bohigues, Bohigas, Boigas, Buhigas, Buhigues, Buigas, Buigues)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Boïgues.\nLes variants prenormatives Bohigues, Bohigas, Boigas, Buhigas, Buhigues, Buigas i Buigues no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4984", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4984", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4985/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Boixadors (Boixados, Boxadós, Boixadós, Buxadós, Buixadós)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Boixadors.\nLes variants prenormatives Boixados, Boxadós, Boixadós, Buxadós i Buixadós no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4985", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4985", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4986/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Bonàs (Bonás)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bonàs.\nLa variant prenormativa Bonás no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4986", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4986", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4987/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Borràs (Borras, Borrás)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Borràs.\nLes variants prenormatives Borras i Borrás no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4987", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4987", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4988/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Bonet (Boned, Bunet)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bonet.\nLes variants prenormatives Boned i Bunet no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4988", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4988", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4989/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Botei (Botey)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Botei.\nLa variant prenormativa Botey no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4989", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4989", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4990/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Bretxa (Brecha, Bretcha)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bretxa.\nLes variants prenormatives Brecha i Bretcha no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4990", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4990", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4991/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Borniol (Burniol)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Borniol.\nLa variant prenormativa Burniol no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4991", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4991", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4992/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Valleriola (Baleriola, Valeriola)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Valleriola.\nLes variants prenormatives Baleriola i Valeriola no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4992", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4992", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4993/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Vall-llosada (Ballosada)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vall-llosada.\nLa variant prenormativa Ballosada no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4993", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4993", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4994/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Ventolà (Ventola, Ventulá, Bantulà)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ventolà.\nLes varianta prenormatives Ventola, Ventulá i Bantulà no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4994", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4994", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4995/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Bellús (Bellus, Ballús)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bellús.\nLes variants prenormatives Bellus i Ballús no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4995", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4995", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4996/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Bessó (Beso, Besó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bessó.\nLes variants prenormatives Beso i Besó no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4996", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4996", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4997/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Aubac (Aubach)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Aubac.\nLa variant prenormativa Aubach no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4997", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4997", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "4999/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Beltran (Beltrán, Baltran)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Beltran.\nLes variants prenormatives Beltrán i Baltran no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "4999", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4999", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5000/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Bennàsser (Bennássar, Bennáser, Benásar, Bennázar)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bennàsser.\nLes variants prenormatives Bennássar, Bennáser, Benásar i Bennázar no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5000", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5000", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5001/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Valsalobre (Balsalobre)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Valsalobre.\nLa variant prenormativa Balsalobre no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5001", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5001", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5002/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Barratxina (Barrachina, Barratchina)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Barratxina.\nLes variants prenormatives Barrachina i Barratchina no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5002", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5002", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5003/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Bargunyó (Barguñó, Berguñó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bargunyó.\nLes variants prenormatives Barguñó i Berguñó no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5003", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5003", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5004/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Bergonyó (Bergoñó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bergonyó.\nLa variant prenormativa Bergoñó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5004", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5004", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5005/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Bogunyà (Boguñá, Bogoñá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bogunyà.\nLes variants prenormatives Boguñá i Bogoñá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5005", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5005", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5006/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Boixassa (Buixasa, Buixassa, Buxasa, Buxassa, Boixasa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Boixassa.\nLes variants prenormatives Buixasa, Buixassa, Buxasa, Buxassa i Boixasa no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5006", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5006", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5007/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Brunyol (Bruñol)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Brunyol.\nLa variant prenormativa Bruñol no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5007", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5007", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5008/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Bagunyà (Baguñá, Baguñà)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bagunyà.\nLes variants prenormatives Baguñá i Baguñà no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5008", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5008", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5009/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Balenyà (Balaña, Balañá, Balanyà)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Balenyà.\nLes variants prenormatives Balaña, Balañá i Balanyà no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5009", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5009", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5010/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Boladeres (Boladeras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Boladeres.\nLa variant prenormativa Boladeras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5010", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5010", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5011/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Bolunya (Boluña)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bolunya.\nLa variant prenormativa Boluña no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5011", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5011", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5012/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Boixeda (Buxeda, Buixede, Buixeda, Bugeda)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Boixeda.\nLes variants prenormatives Buxeda, Buixede, Buixeda i Bugeda no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5012", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5012", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5013/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Boixó (Boxó, Buixó, Buxó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Boixó.\nLes variants prenormatives Boxó, Buixó i Buxó no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5013", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5013", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5014/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cabassers (Cabacés, Cabasés, Cabassés)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cabassers.\nLes variants prenormatives Cabacés, Cabasés i Cabassés no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5014", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5014", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5015/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Cava (Caba)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cava.\nLa variant prenormativa Caba no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5015", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5015", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5016/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Caçador (Casadó, Casador, Cassadó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Caçador.\nLes variants prenormatives Casadó, Casador i Cassadó no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5016", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5016", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5017/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Caldentei (Caldentey)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Caldentei.\nLa variant prenormativa Caldentey no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5017", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5017", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5018/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Caelles (Caellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Caelles.\nLa variant prenormativa Caellas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5018", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5018", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5019/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Camanyes (Camañes, Camanyez, Camañas, Camañes, Camañez)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Camanyes.\nLes variants prenormatives Camañes, Camanyez, Camañas, Camañes i Camañez no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5019", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5019", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5020/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Campmajor (Campmajó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Campmajor.\nLa variant prenormativa Campmajó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5020", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5020", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5021/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Canyelles (Cañellas, Cañelles, Canyellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Canyelles.\nLes variants prenormatives Cañellas, Cañelles i Canyellas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5021", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5021", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5022/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cànaves (Cánaves, Cánabes, Cánabez)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cànaves.\nLes variants prenormatives Cánaves, Cánabes i Cánabez no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5022", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5022", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5023/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cànoves (Cánoves, Cánovas, Cánobas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cànoves.\nLes variants prenormatives Cánoves, Cánovas i Cánobas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5023", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5023", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5024/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cardenyes (Cardeñas, Cardeñes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cardenyes.\nLes variants prenormatives Cardeñas i Cardeñes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5024", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5024", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5025/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Bargués (Bargues)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bargués.\nLa variant prenormativa Bargues no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5025", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5025", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5026/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Caselles (Casellas, Casselles)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Caselles.\nLes variants prenormatives Casellas i Casselles no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5026", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5026", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5027/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cassany (Casañ, Casany)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cassany.\nLes variants prenormatives Casañ i Casany no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5027", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5027", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5028/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Aixalà (Aixala, Aixalá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Aixalà.\nLes variants prenormatives Aixala i Aixalá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5028", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5028", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5030/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Eixartell (Aixartell)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Eixartell.\nLa variant prenormativa Aixartell no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5030", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5030", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5032/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Anglès (Anglés, Angles)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Anglès.\nLes variants prenormatives Anglés i Angles no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5032", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5032", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5033/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Bartoló (Bartolo, Bartuló)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bartoló.\nLes variants prenormatives Bartolo i Bartuló no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5033", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5033", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5035/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Inglès (Inglés)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Inglès.\nLa variant prenormativa Inglés no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5035", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5035", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5036/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cassanyes (Cassañas, Cassañes, Casañas, Casañes, Casanyes, Casanyas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cassanyes.\nLes variants prenormatives Cassañas, Cassañes, Casañas, Casañes, Casanyes i Casanyas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5036", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5036", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5037/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Català (Catala, Catalá, Catalán)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Català.\nLes variants prenormatives Catala, Catalá i Catalán no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5037", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5037", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5038/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cassanyer (Casañé, Casañer)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cassanyer.\nLes variants prenormatives Casañé i Casañer no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5038", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5038", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5039/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cassut (Casut)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cassut.\nLa variant prenormativa Casut no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5039", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5039", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5040/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Catassús (Catasús)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Catassús.\nLa variant prenormativa Catasús no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5040", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5040", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5041/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cassoles (Casolas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cassoles.\nLa variant prenormativa Casolas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5041", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5041", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5042/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Codinacs (Codinachs, Cudinachs)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Codinacs.\nLes variants prenormatives Codinachs i Cudinachs no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5042", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5042", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5043/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Comte (Compte)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Comte.\nLa variant prenormativa Compte no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5043", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5043", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5044/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Condemines (Condeminas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Condemines.\nLa variant prenormativa Condeminas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5044", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5044", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5045/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Clopers (Clopés, Clupés)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Clopers.\nLes variants prenormatives Clopés i Clupés no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5045", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5045", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5046/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Corxet (Corchet)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Corxet.\nLa variant prenormativa Corchet no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5046", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5046", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5047/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Claver (Clavé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Claver.\nLa variant prenormativa Clavé no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5047", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5047", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5048/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Clarassó (Claraso, Clarasó, Claresó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Clarassó.\nLes variants prenormatives Claraso, Clarasó i Claresó no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5048", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5048", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5049/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Siurana (Ciurana)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Siurana.\nLa variant prenormativa Ciurana no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5049", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5049", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5050/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Melendres (Malendras, Malendres)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Melendres.\nLes variants prenormatives Malendras i Malendres no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5050", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5050", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5051/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Quadrades (Cuadradas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Quadrades.\nLa variant prenormativa Cuadradas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5051", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5051", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5052/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Quadres (Cuadras, Quadras, Cuadres)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Quadres.\nLes variants prenormatives Cuadras, Quadras i Cuadres no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5052", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5052", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5053/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Quart (Cuart)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Quart.\nLa variant prenormativa Cuart no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5053", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5053", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5054/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cunyer (Cuñé, Cuñer)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cunyer.\nLes variants prenormatives Cuñé i Cuñer no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5054", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5054", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5055/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Costal (Custal)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Costal.\nLa variant prenormativa Custal no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5055", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5055", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5056/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cruanyes (Cruanyas, Cruañas, Cruañes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cruanyes.\nLes variants prenormatives Cruanyas, Cruañas i Cruañes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5056", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5056", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5057/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Crivillers (Cribillers, Crivillés, Crivilles, Cribillés, Cribilles)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Crivillers.\nLes variants prenormatives Cribillers, Crivillés, Crivilles, Cribillés i Cribilles no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5057", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5057", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5058/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Cotxà (Cotchà, Cotchá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cotxà.\nLes variants prenormatives Cotchà i Cotchá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5058", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5058", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5059/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Cortès (Cortes, Cortés)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cortès.\nLes variants prenormatives Cortes i Cortés no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5059", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5059", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5060/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Campanyà (Campaña, Campañá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Campanyà.\nLes variants prenormatives Campaña i Campañá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5060", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5060", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5061/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Campderrós (Campderos, Campderros)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Campderrós.\nLes variants prenormatives Campderos i Campderros no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5061", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5061", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5062/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Callís (Callis)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Callís.\nLa variant prenormativa Callis no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5062", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5062", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5064/2", "Darrera versió": "19.09.2011", "Títol": "el cognom Capçada (Capsada)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Capçada.\nLa variant prenormativa Capsada no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5064", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5064", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5065/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Canyissar (Cañisa, Cañisá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Canyissar.\nLes variants prenormatives Cañisa i Cañisá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5065", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5065", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5066/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Queralt (Caralt, Queral)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Queralt.\nLes variants prenormatives Caralt i Queral no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5066", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5066", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5067/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Dolcet (Dolset, Dulcet)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Dolcet.\nLes variants prenormatives Dolset i Dulcet no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5067", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5067", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5068/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Domènec (Domenech, Doménech, Domènech)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Domènec.\nLes variants prenormatives Domenech, Doménech i Domènech no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5068", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5068", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5069/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Domenjó (Domenjo, Dumenjó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Domenjó.\nLes variants prenormatives Domenjo i Dumenjó no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5069", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5069", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5070/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Esquerrà (Escarrà, Escarrá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Esquerrà.\nLes variants prenormatives Escarrà i Escarrá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5070", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5070", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5071/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Escrivà (Escribá, Escrivá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Escrivà.\nLes variants prenormatives Escribá i Escrivá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5071", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5071", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5072/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Casanoves (Casanovas, Casanobas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Casanoves.\nLes variants prenormatives Casanovas i Casanobas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5072", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5072", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5073/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Casesnoves (Casasnovas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Casesnoves.\nLa variant prenormativa Casasnovas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5073", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5073", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5074/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Cebrià (Cebria, Sabrià, Sabriá, Sebrià, Sebriá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cebrià.\nLes variants prenormatives Cebria, Sabrià, Sabriá, Sebrià i Sebriá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5074", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5074", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5075/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Celià (Celiá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Celià.\nLa variant prenormativa Celiá no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5075", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5075", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5076/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Marcó (Marco)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Marcó.\nLa variant prenormativa Marco no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5076", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5076", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5077/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Cèsar (Cesar, César, Sésar)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cèsar.\nLes variants prenormatives Cesar, César i Sésar no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5077", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5077", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5078/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Genovard (Chenovart, Genovart, Genobart)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Genovard.\nLes variants prenormatives Chenovart, Genovart i Genobart no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5078", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5078", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5079/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Mainegre (Maynegra, Maynegre)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Mainegre.\nLes variants prenormatives Maynegra i Maynegre no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5079", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5079", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5080/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Xiva (Chiva)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Xiva.\nLa variant prenormativa Chiva no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5080", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5080", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5081/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Coletes (Coletas,Culetas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Coletes.\nLes variants prenormatives Coletas i Culetas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5081", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5081", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5082/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Esteve (Esteba, Estebe, Esteva)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Esteve.\nLes variants prenormatives Esteba, Estebe i Esteva no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5082", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5082", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5083/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Esteller (Estelle, Estellé, Estaller, Estallé, Astallé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Esteller.\nLes variants prenormatives Estelle, Estellé, Estaller, Estallé i Astallé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5083", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5083", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5084/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Estades (Estadas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Estades.\nLa variant prenormativa Estadas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5084", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5084", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5085/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Falcó (Falco)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Falcó.\nLa variant prenormativa Falco no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5085", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5085", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5087/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Ferrús (Ferrus)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ferrús.\nLa variant prenormativa Ferrus no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5087", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5087", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5088/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Febrer (Fabré, Fabrer, Febré)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Febrer.\nLes variants prenormatives Fabré, Fabrer i Febré no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5088", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5088", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5089/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Ferriol (Farriol)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ferriol.\nLa variant prenormativa Farriol no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5089", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5089", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5090/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Femenies (Femenías, Femenias)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Femenies.\nLes variants prenormatives Femenías i Femenias no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5090", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5090", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5091/3", "Darrera versió": "23.09.2011", "Títol": "el cognom Ferrer (Farré, Farrer, Ferre, Ferré)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ferrer.\nLes variants prenormatives Farré, Farrer, Ferre i Ferré no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5091", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5091", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5092/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Ferrà (Ferrá, Farrà, Farrá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ferrà.\nLes variants prenormatives Ferrá, Farrà i Farrá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5092", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5092", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5093/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Flavià (Flavia, Flaviá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Flavià.\nLes variants prenormatives Flavia i Flaviá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5093", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5093", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5094/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Fonts (Fons)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fonts.\nLa variant prenormativa Fons no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5094", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5094", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5095/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Formatger (Formatje, Formatjé, Formatjer, Formatgé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Formatger.\nLes variants prenormatives Formatje, Formatjé, Formatjer i Formatgé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5095", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5095", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5096/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Foguet (Fuguet)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Foguet.\nLa variant prenormativa Fuguet no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5096", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5096", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5098/7", "Darrera versió": "23.01.2025", "Títol": "Majúscules i minúscules en sobrenoms, renoms, motius, àlies, malnoms i pseudònims\nMajúscules i minúscules en noms populars de col·lectius amplis", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules; Convencions. Tipus de lletra i cometes", "Resposta": "En els sobrenoms, renoms, motius, àlies, malnoms i pseudònims, s'escriuen amb majúscula inicial tots els noms i altres elements, llevat dels articles i les preposicions. Només es recomana que la inicial de l'article s'escrigui amb majúscula en el cas que formi part d'un sobrenom que provingui d'una altra llengua. Per exemple:\nMartí l'Humà\nPere III el Cerimoniós\nHergé\nla Dama de Ferro\nel Rei del Rock\nla Monyos\nel Timbaler del Bruc\nen Martinet de Cal Pobre\nl'Escanyapobres\nla Caputxeta Vermella\nla Bella i la Bèstia\nJack l'Esbudellador\nel Gras i el Sec\nEl Greco\nLa Faraona\nThe Boss\nSi aquests noms alternatius acompanyen el nom real complet de les persones, s'escriuen entre comes i en cursiva, llevat dels apel·latius religiosos, que van entre comes i en rodona. Per exemple:\nLa biblioteca conté tota la filmografia de Mario Moreno, Cantinflas.\nJuan Carlos Navarro, la Bomba, és un mite del bàsquet blaugrana.\nLa sala acull una exposició de Caterina Albert, Víctor Català.\nEl primer president de la Generalitat republicana fou Francesc Macià, l'Avi.\nEls fidels invocaven la protecció de Maria, Reina dels Àngels.\nConvé notar que els noms populars amb què es coneix un grup de persones que pertanyen a un col·lectiu determinat s'escriuen amb minúscula (i sense cursiva), perquè de fet són noms comuns (n'hi ha que fins i tot apareixen al diccionari). Per exemple:\nNo podien avançar perquè els rojos havien volat el pont.\nEls periquitos estan de celebració perquè han guanyat la copa.\nEls rosats van fer una gran actuació per la diada de Sant Fèlix d'enguany.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5098", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5098", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5100/5", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbols de milió d'euros", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "M€\nMEUR\nEls símbols de milió d'euros són M€ o bé MEUR.\nAquests símbols són invariables. Així, s'escriu 135 M€ o 135 MEUR (135 milions d'euros).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5100", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5100", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5102/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Es pot dir consentiment informat en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "En l'àmbit mèdic, el terme consentiment informat fa referència a l'assentiment que dona una persona a una intervenció terapèutica o exploratòria o bé a la participació en un estudi un cop ha estat informada de les característiques que té i de les conseqüències previsibles que se'n poden derivar. Es tracta d'una forma que s'ha popularitzat darrerament, que té implicacions tant en la qualitat del servei assistencial com legals.\nUn altre terme d'aquest mateix camp és document del consentiment informat, que es refereix al document en què es consigna aquest assentiment (sovint s'hi fa referència amb la sigla DCI).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5102", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5102", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5106/6", "Darrera versió": "17.02.2020", "Títol": "Exemples d'estatuts per a cooperatives i societats laborals", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Al web del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, dins l'apartat Economia Cooperativa, es poden obtenir, en versió catalana, diferents models d'estatuts de societats.\nSegons les necessitats, podeu clicar als mots que contenen els enllaços corresponents:\nEstatuts per a cooperatives\nEstatuts per a societats laborals", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5106", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5106", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5107/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Amigó (Amigo)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Amigó.\nLa variant prenormativa Amigo no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5107", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5107", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5108/3", "Darrera versió": "17.05.2019", "Títol": "Escriptura d'euros i cèntims amb xifres", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Quan s'escriu amb xifres una quantitat en euros és convenient utilitzar sistemàticament dos decimals, encara que hagin de ser zeros, per evitar dubtes o interpretacions errònies. Per tant, caldria escriure 5.321.323,47 euros; 18.274,30 euros  o  48,00 euros.\nHabitualment els euros se separen dels cèntims amb una coma i s'utilitza el punt per separar els milions i els milers, tot i que a les calculadores el punt es fa servir\nper separar els decimals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5108", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5108", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5109/3", "Darrera versió": "09.04.2014", "Títol": "euros amb decimals (lectura)", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "De la mateixa manera que quan s'escriu amb lletres, a l'hora de parlar se separa la part corresponent als euros i la corresponent als cèntims amb la conjunció i o amb la preposició amb. Així, 45,27 es llegeix quaranta-cinc euros amb vint-i-set cèntims o quaranta-cinc euros i vint-i-set cèntims.\nAlguna vegada es poden trobar quantitats amb més de dos decimals. Cal tenir en compte que en aquests casos aquests decimals no són cèntims; així, es pot escriure 23,04 euros i llegir vint-i-tres euros i quatre cèntims, però si s'escriu 35,1243 euros s'ha de llegir trenta-cinc coma u dos quatre tres euros.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5109", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5109", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5111/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Albertí (Alberti)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Albertí.\nLa variant prenormativa Alberti no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5111", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5111", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5112/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Vilà (Vila, Vilá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vilà.\nLes variants prenormatives Vila i Vilá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5112", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5112", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5114/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Minyana (Miñana)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Minyana.\nLa variant prenormativa Miñana no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5114", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5114", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5115/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Majoral (Mayoral)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Majoral.\nLa variant prenormativa Mayoral no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5115", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5115", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5116/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Manyes (Mañes, Mañas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Manyes.\nLes variants prenormatives Mañes i Mañas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5116", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5116", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5117/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Manyà (Maña, Mañá, Mañà, Manyá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Manyà.\nLes variants prenormatives Maña, Mañá, Mañà i Manyá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5117", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5117", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5120/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Anton (Antón)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Anton.\nLa variant prenormativa Antón no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5120", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5120", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5122/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "donar cabuda o tenir cabuda?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió donar cabuda designa l'acció d'incloure alguna cosa en un conjunt, en un lloc. Per exemple:\nL'espectacle va donar cabuda a les aspiracions dels artistes novells.\nLa cultura no és un luxe, hauria de donar cabuda a tothom.\nAra bé, si el que es vol dir és tenir lloc, cabre-hi, la forma adequada és tenir cabuda. Per exemple:\nÉs un espectacle en què tothom té cabuda: grans i petits.\nLa corrupció no hauria de tenir cabuda en una democràcia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5122", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5122", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5123/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Bassols (Basols)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bassols.\nLa variant prenormativa Basols no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5123", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5123", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5124/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Brotó (Broto)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Brotó.\nLa variant prenormativa Broto no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5124", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5124", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5125/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Boixeder (Buxadé, Buixadé, Buixader, Boxadé, Boxader, Boixadé, Boixader)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Boixeder.\nLes variants prenormatives Buxadé, Buixadé, Buixader, Boxadé, Boxader, Boixadé i Boixader no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5125", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5125", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5126/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Cavaller (Caballé, Caballer, Cavallé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cavaller.\nLes variants prenormatives Caballé, Caballer i Cavallé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5126", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5126", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5127/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Canamasses (Canamasas, Canamassas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Canamasses.\nLes variants prenormatives Canamasas i Canamassas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5127", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5127", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5128/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Capdevila (Campdevila)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Capdevila.\nLa variant prenormativa Campdevila no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5128", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5128", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5143/10", "Darrera versió": "16.10.2024", "Títol": "Departaments de la Generalitat de Catalunya", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Les denominacions dels departaments de la Generalitat de Catalunya, amb els codis corresponents usats en textos legislatius, són les següents:\nDepartament de la Presidència: PRE\nDepartament d'Economia i Finances: ECF\nDepartament d'Interior i Seguretat Pública: ISP\nDepartament de Justícia i Qualitat Democràtica: JUS\nDepartament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica: TER\nDepartament de Salut: SLT\nDepartament d'Educació i Formació Professional: EDF\nDepartament de Drets Socials i Inclusió: DSI\nDepartament d'Empresa i Treball: EMT\nDepartament d'Igualtat i Feminisme: IFE\nDepartament d'Unió Europea i Acció Exterior: UEX\nDepartament de Recerca i Universitats: REU\nDepartament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació: ARP\nDepartament d'Esports: ESP\nDepartament de Cultura: CLT\nDepartament de Política Lingüística: PLG", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5143", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5143", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5144/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Castellà (Castellá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Castellà.\nLa variant prenormativa Castellá no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5144", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5144", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5145/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Datzira (Datsira)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Datzira.\nLa variant prenormativa Datsira no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5145", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5145", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5146/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Galobardes (Galubardes, Galubardas, Galobardas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Galobardes.\nLes variants prenormatives Galubardes, Galubardas i Galobardas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5146", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5146", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5147/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Gasset (Gaset)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gasset.\nLa variant prenormativa Gaset no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5147", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5147", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5148/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Gironès (Gironés, Girones)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gironès.\nLes variants prenormatives Gironés i Girones no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5148", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5148", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5149/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Garcies (Garcias, Garcías)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Garcies.\nLes variants prenormatives Garcias i Garcías no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5149", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5149", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5150/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Graner (Grané, Grane)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Graner.\nLes variants prenormatives Grané i Grane no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5150", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5150", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5151/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Grinyó (Griño, Griñó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Grinyó.\nLes variants prenormatives Griño i Griñó no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5151", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5151", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5152/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Gifre (Gifra)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gifre.\nLa variant prenormativa Gifra no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5152", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5152", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5153/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Gràcia (Gracia)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gràcia.\nLa variant prenormativa Gracia no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5153", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5153", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5154/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Grevolosa (Grabolosa, Grabulosa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Grevolosa.\nLes variants prenormatives Grabolosa i Grabulosa no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5154", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5154", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5155/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Goberna (Guberna)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Goberna.\nLa variant prenormativa Guberna no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5155", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5155", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5156/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Guilleumes (Guilleumas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Guilleumes.\nLa variant prenormativa Guilleumas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5156", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5156", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5157/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Guixà (Guixa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Guixà.\nLa variant prenormativa Guixa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5157", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5157", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5158/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Gussinyer (Gusiñe, Gusiñé, Gusiñer, Gussinyé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gussinyer.\nLes variants prenormatives Gusiñe, Gusiñé, Gusiñer i Gussinyé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5158", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5158", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5159/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Julià (Julia, Juliá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Julià.\nLes variants prenormatives Julia i Juliá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5159", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5159", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5160/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Jordà (Chordá, Chordà, Jorda, Jordá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Jordà.\nLes variants prenormatives Chordá, Chordà, Jorda i Jordá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5160", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5160", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5161/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Hortós (Hurtós)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Hortós.\nLa variant prenormativa Hurtós no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5161", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5161", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5162/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Marginedes (Marginedas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Marginedes.\nLa variant prenormativa Marginedas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5162", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5162", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5163/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Jofré (Jufré)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Jofré.\nLa variant prenormativa Jufré no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5163", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5163", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5164/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Juscafresa (Juscafressa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Juscafresa.\nLa variant prenormativa Juscafressa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5164", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5164", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5165/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Gençana (Jansana, Jensana, Gensana)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gençana.\nLes variants prenormatives Jansana, Jensana i Gensana no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5165", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5165", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5166/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Gener (Janer, Jané, Jené, Jener, Gené, Gene)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gener.\nLes variants prenormatives Janer, Jané, Jené, Jener, Gené i Gene no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5166", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5166", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5169/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Gassió (Gasió)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gassió.\nLa variant prenormativa Gasió no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5169", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5169", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5170/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Isard (Isart, Ysart)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Isard.\nLes variants prenormatives Isart i Ysart no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5170", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5170", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5171/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Ixart (Itchart, Itxart, Yxart)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ixart.\nLes variants prenormatives Itchart, Itxart i Yxart no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5171", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5171", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5172/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Joventeny (Juvanteny, Juventeny, Jubanteny)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Joventeny.\nLes variants prenormatives Juvanteny, Juventeny i Jubanteny no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5172", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5172", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5173/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Juvinyà (Juviñá, Jubinyà, Jubiñá, Jovinyà\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Juvinyà.\nLes variants prenormatives Juviñá, Jubinyà, Jubiñá i Jovinyà no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5173", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5173", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5174/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Llinars (Llinás, Llinàs)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Llinars.\nLes variants prenormatives Llinás i Llinàs no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5174", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5174", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5175/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Lliteres (Lliteras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Lliteres.\nLa variant prenormativa Lliteras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5175", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5175", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5176/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom  Llorenç (Llorens, Llurens)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Llorenç.\nLes variants prenormatives Llorens i Llurens no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5176", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5176", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5177/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Lloses (Llosas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Lloses.\nLa variant prenormativa Llosas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5177", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5177", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5178/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Llotge (Llotje)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Llotge.\nLa variant prenormativa Llotje no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5178", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5178", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5179/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Llovic (Llovich, Lluvich, Llubich)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Llovic.\nLes variants prenormatives Llovich, Lluvich i Llubich no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5179", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5179", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5180/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Llobera (Llovera, Llubera)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Llobera.\nLes variants prenormatives Llovera i Llubera no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5180", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5180", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5181/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Llobet (Llovet, Llubet, Lluvet)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Llobet.\nLes variants prenormatives Llovet, Llubet i Lluvet no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5181", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5181", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5182/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Lluc (Lluch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Lluc.\nLa variant prenormativa Lluch no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5182", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5182", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5183/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Macià (Macia, Maciá,  Masiá, Masià)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Macià.\nLes variants prenormatives Macia, Maciá,  Masiá i Masià no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5183", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5183", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5184/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Macaia (Macaya)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Macaia.\nLa variant prenormativa Macaya no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5184", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5184", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5185/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Llupià (Llupia, Llupiá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Llupià.\nLes variants prenormatives Llupia i Llupiá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5185", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5185", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5186/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Magrinyà (Magriña, Magriñá, Magriñà, Magrinyá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Magrinyà.\nLes variants prenormatives Magriña, Magriñá, Magriñà i Magrinyá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5186", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5186", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5187/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Llopard (Llopart, Llopar, Llupart)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Llopard.\nLes variants prenormatives Llopart, Llopar i Llupart no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5187", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5187", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5188/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Major (Majó, Mayor)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Major.\nLes variants prenormatives Majó i Mayor no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5188", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5188", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5189/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Surià (Suria, Suriá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Surià.\nLes variants prenormatives Suria i Surià no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5189", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5189", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5190/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Servitja (Servitje, Servitge)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Servitja.\nLes variants prenormatives Servitje i Servitge no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5190", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5190", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5191/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Cintes (Sintes, Sintas, Cintas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cintes.\nLes variants prenormatives Sintes, Sintas i Cintas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5191", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5191", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5192/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Solà (Sola, Solá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Solà.\nLes variants prenormatives Sola i Solá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5192", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5192", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5193/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Cendra (Sendra)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cendra.\nLa variant prenormativa Sendra no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5193", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5193", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5194/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Sanyes (Sañas, Sañes)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sanyes.\nLes variants prenormatives Sañas i Sañes no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5194", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5194", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5195/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Sàbat (Sabat)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sàbat.\nLa variant prenormativa Sabat no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5195", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5195", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5196/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Sales (Salas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sales.\nLa variant prenormativa Salas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5196", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5196", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5197/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Semir (Samí, Samir, Semí)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Semir.\nLes variants prenormatives Samí, Samir i Semí no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5197", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5197", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5198/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Salvanyà (Salvaña, Salvañá, Salbanyà, Salbañá, Salvanyá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Salvanyà.\nLes variants prenormatives Salvaña, Salvañá, Salbanyà, Salbañá i Salvanyá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5198", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5198", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5199/2", "Darrera versió": "20.09.2011", "Títol": "el cognom Safont (Safon)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Safont.\nLa variant prenormativa Safon no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5199", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5199", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5200/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Salelles (Salellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Salelles.\nLa variant prenormativa Salellas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5200", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5200", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5201/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Rubió (Rubio)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Rubió.\nLa variant prenormativa Rubio, amb pronúncia aguda, no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5201", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5201", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5202/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Planxadell (Planchadell)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Planxadell.\nLa variant prenormativa Planchadell no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5202", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5202", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5203/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Plaià (Playá, Playà, Playa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Plaià.\nLes variants prenormatives Playá, Playà i Playa no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5203", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5203", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5204/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Pratdepàdua (Pratdepadua)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pratdepàdua.\nLa variant prenormativa Pratdepadua no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5204", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5204", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5205/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Preixens (Preixents)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Preixens.\nLa variant prenormativa Preixents no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5205", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5205", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5206/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Puiggermanal (Puighermanal)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Puiggermanal.\nLa variant prenormativa Puighermanal no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5206", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5206", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5207/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Puig-arnau (Puigarnau)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Puig-arnau.\nLa variant prenormativa Puigarnau no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5207", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5207", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5208/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Puiggener (Puiggené, Puigjané, Puigjaner)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Puiggener.\nLes variants prenormatives Puiggené, Puigjané i Puigjaner no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5208", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5208", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5209/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Puiggròs (Puig-gros, Puig-grós, Puiggrós)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Puiggròs.\nLes variants prenormatives Puig-gros, Puig-grós i Puiggrós no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5209", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5209", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5210/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Pujades (Pujadas, Puchades)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pujades.\nLes variants prenormatives Pujadas i Puchades no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5210", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5210", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5211/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Prenyanosa (Preñanosa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Prenyanosa.\nLa variant prenormativa Preñanosa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5211", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5211", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5212/5", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "El cognom Prat-sobre-roca (Pratsobrerroca, Pratsobreroca)\nForma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma estrictament normativa d'aquest cognom és Prat-sobre-roca.\nLa variant Pratsobrerroca, malgrat que no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans, resulta acceptable perquè evita una possible pronúncia errònia. En canvi, la forma més tradicional, Pratsobreroca, ni s'ajusta a la normativa ortogràfica vigent ni es pot justificar perquè eviti una possible pronúncia errònia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5212", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5212", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5213/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Ponsic (Ponsich, Punsich)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ponsic.\nLes variants prenormatives Ponsich i Punsich no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5213", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5213", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5214/4", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "hivernació o hibernació?\nhivernar o hibernar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes hivernació i hibernació (i els verbs hivernar, hibernar) tenen significats diferents.\nEl terme hibernació té els significats següents:\n1. Designa el conjunt de fenòmens biològics provocats per l'hivern en la major part dels homeoterms i en alguns mamífers i ocells, i que serveixen per resistir el medi desfavorable aïllant-los-en. Per exemple: L'os està en hibernació.\n2. Vol dir també 'inactivitat, inèrcia'. Per exemple: Després de la guerra, els sindicats quedaren uns quants anys en hibernació.\n3. Fa referència al procediment aplicat als olis comestibles consistent en un refredament a baixes temperatures i una posterior decantació de l'oli líquid que sobreneda.\nEl terme hivernació, en canvi, significa 'estada en un indret durant l'hivern'. Per exemple: La hivernació dels pastors a les cabanyes de la vall era molt dura.\nEl verb hibernar significa 'estar en hibernació' i 'sotmetre un oli a hibernació'. Per exemple: Els ossos hibernen durant mesos.\nEl verb hivernar, en canvi, només significa 'passar l'hivern en un lloc'. Per exemple: Abans de morir, Chopin va decidir hivernar a Mallorca. A la vall hi havia unes quantes cabanyes on els pastors anaven a hivernar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5214", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5214", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5215/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Plaixats (Plaxats)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Plaixats.\nLa variant prenormativa Plaxats no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5215", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5215", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5216/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Pié (Pie)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pié.\nLa variant prenormativa Pie no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5216", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5216", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5217/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Pertegàs (Perdegas, Pertegás, Pertegaz, Partegás)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pertegàs.\nLes variants prenormatives Perdegas, Pertegás, Pertegaz i Partegás no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5217", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5217", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5218/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Perenya (Pereña, Pareña)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Perenya.\nLes variants prenormatives Pereña i Pareña no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5218", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5218", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5221/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Meranges (Maranges)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Meranges.\nLa variant prenormativa Maranges no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5221", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5221", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5222/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Mercer (Marcé, Mercé, Marsé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Mercer.\nLes variants prenormatives Marcé, Mercé i Marsé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5222", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5222", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5223/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Marquès (Marques, Marqués)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Marquès.\nLes variants prenormatives Marques i Marqués no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5223", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5223", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5224/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Martí (Marti)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Martí.\nLa variant prenormativa Marti no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5224", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5224", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5225/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Marlí (Marli)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Marlí.\nLa variant prenormativa Marli no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5225", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5225", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5226/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Marçal (Marsal, Marzal)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Marçal.\nLes variants prenormatives Marsal i Marzal no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5226", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5226", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5227/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Massós (Masós)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Massós.\nLa variant prenormativa Masós no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5227", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5227", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5228/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Maça / Massa (Masa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Maça, mentre que la forma Massa es considera acceptable per a un ús com a cognom.\nLa variant prenormativa Masa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5228", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5228", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5229/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Messeguer (Masagué, Masaguer, Mesegué, Meseguer, Massagué, Massaguer, Massegué)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Messeguer.\nLes variants prenormatives Masagué, Masaguer, Mesegué, Meseguer, Massagué, Massaguer i Massegué no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5229", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5229", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5230/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Massegur (Masagú, Massagú, Massagur, Masegú, Masegur, Massegu, Massegú, Massegur)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Massegur.\nLes variants prenormatives Masagú, Massagú, Massagur, Masegú, Masegur, Massegu, Massegú i Massegur no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5230", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5230", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5231/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Massoni (Masoni)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Massoni.\nLa variant prenormativa Masoni no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5231", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5231", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5232/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Massafred (Massafret, Masafret)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Massafred.\nLes variants prenormatives Massafret i Masafret no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5232", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5232", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5233/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Massuet (Masuet)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Massuet.\nLa variant prenormativa Masuet no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5233", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5233", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5234/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Mainau (Maynau)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Mainau.\nLa variant prenormativa Maynau no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5234", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5234", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5237/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Medinyà (Mediñá, Madiñá, Madinyà)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Medinyà.\nLes variants prenormatives Mediñá, Madiñá i Madinyà no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5237", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5237", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5238/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Melià (Melia, Meliá, Maliá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Melià.\nLes variants prenormatives Melia, Meliá i Maliá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5238", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5238", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5239/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Miàs (Miás, Mias)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Miàs.\nLes variants prenormatives Miás i Mias no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5239", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5239", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5241/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Miró (Miro)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Miró.\nLa variant prenormativa Miro no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5241", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5241", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5242/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Montfort (Monfort, Munfort)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Montfort.\nLes variants prenormatives Monfort i Munfort no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5242", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5242", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5243/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Montoliu (Montolio, Montuliu)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Montoliu.\nLes variants prenormatives Montolio i Montuliu no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5243", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5243", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5244/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Montsonís (Monsonís, Monzonís, Monsunís)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Montsonís.\nLes variants prenormatives Monsonís, Monzonís i Monsunís no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5244", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5244", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5245/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Morguí (Morgui)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Morguí.\nLa variant prenormativa Morgui no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5245", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5245", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5246/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Moià (Moya, Moyá, Moiá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Moià.\nLes variants Moya, Moyá i Moiá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5246", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5246", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5247/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Morei (Morey)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Morei.\nLa variant prenormativa Morey no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5247", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5247", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5248/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Moixó (Moxó, Muxó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Moixó.\nLes variants prenormatives Moxó i Muxó no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5248", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5248", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5254/4", "Darrera versió": "10.06.2021", "Títol": "Com es diu botellón en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, els termes que serveixen per fer referència a la pràctica de caràcter juvenil que consisteix a consumir en un espai públic begudes alcohòliques a baix preu, sovint barrejades en ampolles grosses, són botellot i entrompada. Amb aquest mateix significat, de vegades s'usa el mot botellada, malgrat que no és recollit per cap obra lexicogràfica de referència.\nSi es vol fer servir la forma castellana botellón en un text en català, cal escriure-la en cursiva per indicar que es tracta d'un mot d'una altra llengua.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5254", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5254", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5258/3", "Darrera versió": "05.10.2022", "Títol": "esteganografia i criptografia", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "Aquests dos termes, esteganografia i criptografia, són sinònims en llengua general segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.\nAra bé, en àmbits molt especialitzats entre l'un i l'altre es pot distingir un matís important.\nAixí, el terme esteganografia designa el conjunt de tècniques que\npermeten ocultar un missatge secret en un altre de públic. El missatge secret pot ser\nllegit amb l'ajuda de claus que són distribuïdes estratègicament entre\nels que hi tenen accés. A banda de claus, també hi poden haver altres mecanismes d'obtenció del missatge com ara la tinta invisible, determinats colors d'imatges o freqüències de so en cançons. És un mètode d'origen antic que actualment s'utilitza en comunicacions digitals com a resposta a les limitacions que imposen alguns governs a utilitzar mètodes criptogràfics i davant la necessitat de certs usuaris de comunicar-se amb total confidencialitat.\nEn canvi, la denominació criptografia designa el\nconjunt de tècniques d'encriptació de missatges en què, a diferència de l'esteganografia, s'usa una clau i algoritmes per transformar un\nmissatge per tal que tingui una aparença irreconeixible. El missatge original es pot recuperar amb l'aplicació d'una clau.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5258", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5258", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5259/4", "Darrera versió": "27.09.2019", "Títol": "col·legislar, col·legislador, col·legisladora\nMots derivats amb el prefix 'col-'", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Malgrat que els diccionaris no recullen el verb col·legislar ni l'adjectiu col·legislador, col·legisladora, aquests mots s'han format adequadament segons el procés de formació de paraules per derivació propi del català.\nEl prefix col- és la variant del prefix con- (que significa 'en comú', 'conjuntament') utilitzada davant dels mots començats amb l, com ara col·lateral, col·lineal o col·litigant. Aquests compostos s'escriuen amb ela geminada.\nAixí, a partir del verb legislar i l'adjectiu legislador, legisladora, amb l'addició del prefix abans esmentat, es poden formar els mots col·legislar ('legislar conjuntament') i col·legislador, col·legisladora ('que legisla juntament amb un altre').", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5259", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5259", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5261/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Basset (Baset)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Basset.\nLa variant prenormativa Baset no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5261", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5261", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5262/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Bassets (Basets)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bassets.\nLa variant prenormativa Basets no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5262", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5262", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5264/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Balcells (Balsells, Valsells)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Balcells.\nLes variants prenormatives Balsells i Valsells no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5264", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5264", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5265/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Vallmanya (Ballmaña, Vallmaña)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vallmanya.\nLes variants prenormatives Ballmaña i Vallmaña no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5265", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5265", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5268/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Carabassa (Carabasa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Carabassa.\nLa variant prenormativa Carabasa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5268", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5268", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5269/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Carreró (Carrero, Carraró)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Carreró.\nLes variants prenormatives Carrero i Carraró no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5269", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5269", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5271/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Casassaies (Casasayas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Casassaies.\nLa variant prenormativa Casasayas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5271", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5271", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5272/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Castilló (Castillo)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Castilló.\nLa variant prenormativa Castillo no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5272", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5272", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5276/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Granyeres (Grañeras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Granyeres.\nLa variant prenormativa Grañeras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5276", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5276", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5277/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Jover (Jové, Juvé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Jover.\nLes variants prenormatives Jové i Juvé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5277", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5277", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5285/3", "Darrera versió": "17.05.2019", "Títol": "'permeable' i 'impermeable' (sentit figurat)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Estrictament, una cosa permeable és la que deixa passar un gas o un líquid a través dels seus porus. Així, hi ha roques que són permeables perquè deixen passar l'aigua.\nAixò no obstant, d'acord amb el diccionari normatiu, també es pot utilitzar la paraula permeable (o impermeable) metafòricament o figuradament en el sentit de 'sensible' (o 'insensible') o 'obert' (o 'tancat') a les novetats.\nPer exemple: La societat és permeable a les noves tendències. La seva obra literària va ser impermeable als corrents estètics de l'època.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5285", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5285", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5286/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Cerdà (Cerda, Cerdá, Sardá, Sardà)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cerdà.\nLes variants prenormatives Cerda, Cerdá, Sardà i Sardá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5286", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5286", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5287/4", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "el cognom Comesolives o Comesòlibes (Comasolivas, Comesolivas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Comesolives o Comesòlibes, segons el seu origen etimològic.\nLes variants prenormatives Comasolivas i Comasolives no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5287", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5287", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5295/3", "Darrera versió": "10.11.2022", "Títol": "El cognom Masdeu (Masdéu)\nForma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Masdeu.\nLa variant Masdéu no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, a causa de la reducció dels mots que duen accent diacrític aprovada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2017.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5295", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5295", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5296/3", "Darrera versió": "10.11.2022", "Títol": "El cognom Maideu (Maydeu, Maidéu)\nForma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Maideu.\nLa variant Maydeu no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent. La variant Maidéu tampoc no s'hi adequa, a causa de la reducció dels mots que duen accent diacrític aprovada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2017.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5296", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5296", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5297/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Maselies (Masalias)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Maselies.\nLa variant prenormativa Masalias no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5297", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5297", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5299/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Gavaldà (Gavalda, Gavaldá, Gabaldá, Gabaldà)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gavaldà.\nLes variants prenormatives Gavalda, Gavaldá, Gabaldá i Gabaldà no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5299", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5299", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5300/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Poses (Posas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Poses.\nLa variant prenormativa Posas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5300", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5300", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5301/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Catà (Cata, Catá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Catà.\nLes variants prenormatives Cata i Catá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5301", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5301", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5302/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Sementer (Sementé, Samanté)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sementer.\nLes variants prenormatives Sementé i Samanté no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5302", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5302", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5303/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Escarceller (Escarcellé, Escarsellé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Escarceller.\nLes variants prenormatives Escarcellé i Escarsellé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5303", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5303", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5305/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Estopà (Estopa, Estopá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Estopà.\nLes variants prenormatives Estopa i Estopá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5305", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5305", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5306/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Manent (Manén)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Manent.\nLa variant prenormativa Manén no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5306", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5306", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5310/3", "Darrera versió": "28.06.2017", "Títol": "pluriennal\nplurianual\nbiennal\nbianual", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els adjectius acabats en -anual volen dir 'que té lloc x vegades l'any', mentre que els acabats en -ennal volen dir 'que dura x anys' o 'que té lloc cada x anys'.\nAl diccionari normatiu trobem, per exemple, plurianual i pluriennal, i bianual i biennal, amb els significats següents:\nPlurianual: que té lloc diverses vegades l'any.Pluriennal: que té una durada de dos o més anys ('pla pluriennal'); que s'esdevé després de diversos anys.Bianual: que té lloc dues vegades l'any.Biennal: que dura dos anys; que es repeteix cada dos anys ('concurs biennal'); manifestació de caràcter artístic que té lloc cada dos anys.\nPer tant, quan ens referim a actuacions que han de durar diversos anys, hem de dir, per exemple, despesa pluriennal, conveni pluriennal o programa pluriennal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5310", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5310", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5314/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Muntades (Muntadas, Montades, Montadas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Muntades.\nLes variants prenormatives Muntadas, Montades i Montadas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5314", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5314", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5315/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Ninyerola (Niñerola)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ninyerola.\nLa variant prenormativa Niñerola no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5315", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5315", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5320/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Es pot dir invasiu, invasiva (ciències de la salut) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "L'adjectiu normalitzat invasiu, invasiva es refereix al procediment mèdic per al tractament o la diagnosi que comporta una incisió o una inserció d'un instrument a través de la pell o d'una cavitat corporal. Així, una ecografia es considera un procediment exploratori no invasiu i, en canvi, una artroscòpia és un mètode invasiu.\nEl mateix adjectiu s'aplica als processos patològics que tendeixen a afectar els teixits veïns. Per exemple, es pot dir que el càncer sol tenir un comportament invasiu.\nL'ús d'aquest adjectiu, però, és inadequat per fer referència a qualsevol tractament que afecta negativament l'organisme, ús que s'ha estès per influència de l'anglès, i que per això és força habitual de documentar en contextos com abans d'acceptar un tractament molt invasiu cal estar informat. Segons el context, doncs, s'han de fer servir adjectius com agressiu, traumàtic, cruent, lesiu, efractiu, etc., més precisos semànticament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5320", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5320", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5332/4", "Darrera versió": "06.02.2020", "Títol": "'alto al foc' o 'alto el foc'?\nPlural de 'alto el foc'", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Morfologia", "Resposta": "La interjecció alto! es fa servir per fer que algú es deturi en una marxa, correguda, etc., que interrompi un discurs, una tasca qualsevol, l'execució d'alguna cosa. Per exemple: Us ho torno a repetir: alto!\nEl mot alto també és un substantiu que designa l'arrest o parada que fan els soldats, vianants, etc., per tal de descansar. Per exemple: Els soldats van fer un alto per recuperar forces.\nEl mot alto també apareix en l'expressió alto el foc (i no alto al foc), que fa referència a la suspensió temporal de les hostilitats entre bàndols bel·ligerants. Per exemple: Han començat les negociacions per arribar a un alto el foc.\nCal tenir en compte que la forma plural d'aquesta expressió és altos el foc (i no alto els focs). Per exemple: S'havien acordat dos altos el foc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5332", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5332", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5358/4", "Darrera versió": "17.05.2019", "Títol": "Com es diu '¡vale!' en català?\nCom es diu '¡bueno!' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per mostrar acord o aprovació es fan servir les expressions següents:\nd'acord!\nentesos!\nconforme!\nbé!\nva bé!\nNo és adequada la forma val!, que copia l'expressió castellana ¡vale!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5358", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5358", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5388/3", "Darrera versió": "31.05.2022", "Títol": "Ventura: nom masculí o femení?", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "El nom propi Ventura (reducció de Bonaventura), encara que pugui tenir com a origen un sant (masculí), també s'ha considerat i emprat com a femení, segurament afavorit pel fet que com a mot comú és femení.\nAixí doncs, es pot aplicar tant a un home com a una dona.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5388", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5388", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5392/5", "Darrera versió": "06.03.2025", "Títol": "si escau o si s'escau?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les locucions si escau i si s'escau tenen significats diferents.\nL'expressió si escau es construeix a partir del verb escaure, i un dels significats més habituals és el d'ésser convenient. Aquesta expressió s'utilitza dins de l'àmbit general però també dins de l'àmbit del dret i de l'administració en el sentit de 'si és procedent, en el cas que sigui procedent'. Per exemple:\nEl projecte serà revisat i, si escau, serà aprovat.\nAlguns aliments contenen edulcorants artificials i, si escau, agents aromàtics autoritzats.\nEn canvi, l'expressió si s'escau, a partir del verb escaure's, s'utilitza també en l'àmbit general i en el del dret per fer referència a 'si s'esdevé, si té lloc en el temps, si passa'. Per exemple:\nEnguany Sant Jordi s'escau en dijous.\nLa pròrroga, si s'escau, serà de 15 minuts.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5392", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5392", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5397/3", "Darrera versió": "18.02.2019", "Títol": "Verbs 'aparèixer' i 'conèixer': amb el so de 'c/g' o sense?\n'apareixo' o 'aparec'?, 'coneixi' o 'conegui'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els verbs aparèixer i conèixer (i els seus derivats: desaparèixer, reaparèixer; desconèixer, reconèixer, etc.) tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (aparec, conec) i en totes les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu:\nPresent d'indicatiu\naparec\nconec\nPresent de subjuntiu\naparegui, apareguis, aparegui, apareguem, aparegueu, apareguin\nconegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin\nImperfet de subjuntiu\naparegués, apareguessis, aparegués, apareguéssim, apareguéssiu, apareguessin\nconegués, coneguessis, conegués, coneguéssim, coneguéssiu, coneguessin\nImperatiu\naparegui, apareguem, apareguin\nconegui, coneguem, coneguin\nMalgrat que col·loquialment aquests verbs també adopten les formes apareixo, desapareixis, coneixés, reconeixin, etc., per analogia amb altres verbs (mereixi, creixi, neixi, etc.), cal evitar aquestes formes en els registres formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5397", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5397", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5398/3", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "el Poblesec, el Poble Sec o el Poble-sec (barri de Barcelona)?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "el Poble-sec\nD'acord amb la normativa vigent, que estableix que s'escriuen amb guionet els compostos formats a partir de mots catalans el primer element dels quals acaba amb vocal i el segon comença amb r-, s- o x-, el nom d'aquest barri barceloní és el Poble-sec.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5398", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5398", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5399/2", "Darrera versió": "29.07.2014", "Títol": "unir-se a ('adherir-se')", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb unir significa 'formar (amb dues o més coses) un tot'. Exemples: Podem obtenir fang unint aigua i terra vermella. L'ànima s'uneix amb el cos. Unir-se liberals i conservadors.\nPel que fa a l'ús del verb unir-se a amb el sentit de 'manifestar-se completament d'acord amb una idea o associar-se a un acord' el diccionari normatiu no el recull. Amb aquest significat hi trobem el terme adherir-se, que defineix: 'manifestar-se completament d'acord amb una idea, una opinió, un dictamen, una doctrina, etc., associar-se a un acord': Em vaig adherir als seus precs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5399", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5399", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5403/4", "Darrera versió": "06.03.2020", "Títol": "'a l'una' o 'a la una'? ('a un temps, conjuntament')\n'l'una' o 'la una'? (hora)", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple:\nXerraven a l'una.\nHem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar.\nConvé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot una no s'apostrofa:\nHem quedat a la una.\nVan estar desperts fins a la una de la matinada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5403", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5403", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5405/5", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "mig o mitjà?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes mig i mitjà tenen significats diferents.\nL'adjectiu mig, mitja significa 'que forma la meitat d'un tot'. Es pot dir, per exemple, mig mes o mitja setmana, fent referència a la meitat d'un mes o a la meitat d'una setmana. I també: mig país, mitja síndria...\nL'adjectiu mitjà, mitjana significa 'que és igualment lluny de dos extrems'. Una persona d'alçada mitjana, per exemple, no és ni alta ni baixa, sinó d'una estatura intermèdia entre aquests dos extrems.\nÉs freqüent l'error de fer servir mig, mitja en lloc de mitjà, mitjana. Per exemple:\nno s'ha de dir el punt mig d'una recta, sinó el punt mitjà d'una recta;no s'ha de dir la mida mitja, sinó la mida mitjana;no s'ha de dir l'edat mitja, sinó l'edat mitjana;no s'ha de dir els termes mitjos d'una proposició, sinó els termes mitjans d'una proposició.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5405", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5405", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5406/3", "Darrera versió": "17.05.2019", "Títol": "Com es diu 'car sharing' en català?\nCom es diu 'car pooling' en català?\ncotxe multiusuari\ncotxe compartit", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Transports", "Resposta": "La forma cotxe multiusuari (en anglès car sharing) designa el sistema de transport privat, gestionat per una organització, en què un grup de persones comparteix la utilització d'una flota d'automòbils. La forma multiusuari permet deduir fàcilment que en aquest sistema de transport cada vehicle no és propietat d'una persona, sinó que els usuaris tenen accés als diversos vehicles que l'organització que gestiona el sistema té distribuïts per diversos aparcaments d'una ciutat.\nAquest concepte és diferent del de cotxe compartit (en anglès, car pooling), en què diverses persones comparteixen un cotxe privat, generalment per a desplaçaments periòdics del domicili al lloc de treball o també per a desplaçaments llargs.\nTant el cotxe compartit com el cotxe multiusuari són sistemes de transport que actualment s'estan implantant en diverses ciutats i poden arribar a esdevenir molt útils per evitar la saturació de les vies de circulació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5406", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5406", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5407/3", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "a mig termini o a mitjà termini?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "És freqüent l'error de fer servir mig, mitja ('que forma la meitat d'un tot') en lloc de les formes mitjà, mitjana ('que és igualment lluny de dos extrems').\nPer exemple, és habitual sentir la construcció a mig termini per expressar que un fet es produirà en un període de temps que no és ni immediat (a curt termini) ni gaire llarg (a llarg termini). En aquest cas cal dir a mitjà termini:\nA mitjà termini faran obres a totes les cases.\nEstà previst que es convoquin les oposicions a mitjà termini.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5407", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5407", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5410/3", "Darrera versió": "19.11.2019", "Títol": "'metge' o 'mèdic'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Cal no confondre el mot metge, que és un substantiu, amb el mot mèdic, que és l'adjectiu que fa referència a la medicina o als metges. Per exemple:\nM'han demanat un certificat mèdic o M'han demanat un certificat del metge (però no M'han demanat un certificat metge).\nLa consulta mèdica obre a les 8 hores o La consulta del metge obre a les 8 hores (però no La consulta metge obre a les 8 hores).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5410", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5410", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5411/3", "Darrera versió": "27.09.2023", "Títol": "Pròxim Orient, Orient Mitjà i Extrem Orient", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "En català es fa servir Pròxim Orient per fer referència a l'àrea geogràfica que inclou Israel, el Líban, Jordània, l'Iraq, Síria, Turquia, Aràbia i Egipte.\nEn canvi, l'Orient Mitjà és la zona que ocupa l'Iran, el Pakistan, l'Índia i els països limítrofs.\nFinalment, l'Extrem Orient inclou la Xina, el Japó, Corea i els països del Pacífic.\nCal tenir en compte, però, que aquestes àrees presenten una certa vacil·lació a l'hora d'adscriure-hi alguns països.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5411", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5411", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5412/4", "Darrera versió": "29.11.2016", "Títol": "climàtic -a, climatològic -a, meteorològic -a\nclimatologia, meteorologia", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la Terra", "Resposta": "Un error força freqüent és confondre la climatologia (amb els seus derivats: climàtic -a, climatològic -a...) i la meteorologia (amb els seus derivats: meteorològic -a...). La climatologia es refereix al clima, que és el conjunt de condicions normals que caracteritzen l'atmosfera d'un lloc determinat. Es tracta, doncs, d'unes característiques permanents en una zona concreta. Podem parlar, per exemple, del clima mediterrani, que és el característic de les regions que volten la mar Mediterrània, però també es dona a Amèrica (Califòrnia, Xile), el sud d'Àfrica i Austràlia.\nLa meteorologia, en canvi, és la ciència que estudia les lleis que regeixen els fenòmens que tenen lloc a l'atmosfera, o sigui, que fa referència al temps que fa en un lloc i un moment concrets. Per tant, és erroni dir Les condicions climatològiques d'avui han impedit que la trobada es fes a l'aire lliure, i en aquest cas cal dir Les condicions meteorològiques d'avui han impedit que la trobada es fes a l'aire lliure.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5412", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5412", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5413/3", "Darrera versió": "28.09.2022", "Títol": "Com es diu bancassurance en català?\nEs pot dir bancassegurança en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "Dins de l'àmbit de l'economia i de les assegurances, el terme català bancassegurança (pres de l'anglès bancassurance) designa la venda de productes i serveis d'assegurança per mitjà de la xarxa comercial de les entitats financeres o la venda de productes i serveis financers mitjançant les entitats asseguradores.\nCom a terme relacionat, s'accepta l'adjectiu corresponent, bancassegurador, bancasseguradora, que també té un ús generalitzat en els textos especialitzats d'aquest àmbit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5413", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5413", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5414/2", "Darrera versió": "26.11.2015", "Títol": "el cognom Cuiàs (Cuiás, Cuyàs, Cuyás)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cuiàs.\nLes variants prenormatives Cuiás, Cuyàs i Cuyás no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5414", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5414", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5416/4", "Darrera versió": "23.12.2021", "Títol": "infligir o infringir?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els verbs infligir i infringir s'assemblen molt formalment, però tenen significats ben diferents. El verb infligir vol dir 'aplicar una pena a algú'. Per exemple:\nLi va infligir un càstig molt sever pel seu comportament.\nLa pena que van infligir al noi va ser pintar la paret on havia fet un grafit.\nEn canvi, el verb infringir significa 'transgredir un pacte, una llei, una norma, etc.'. Per exemple:\nEls veïns opinen que la resolució de l'Ajuntament infringeix els pactes sobre zones verdes.\nEls conductors que sobrepassen els límits de velocitat infringeixen les normes de circulació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5416", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5416", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5417/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviacions de societat cooperativa catalana il·limitada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. c. c. i.\nSCCI\nL'abreviatura de societat cooperativa catalana il·limitada és s. c. c. i.\nLa sigla de societat cooperativa catalana il·limitada és SCCI.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5417", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5417", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5419/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviacions de societat cooperativa il·limitada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. c. i.\nSCI\nL'abreviatura de societat cooperativa il·limitada és s. c. i.\nLa sigla de societat cooperativa il·limitada és SCI.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5419", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5419", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5420/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Balasc (Balasch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Balasc.\nLa variant prenormativa Balasch no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5420", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5420", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5424/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Pujolràs (Pujolrás)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pujolràs.\nLa variant prenormativa Pujolrás no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5424", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5424", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5425/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Nuvials (Nubials)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Nuvials.\nLa variant prenormativa Nubials no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5425", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5425", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5426/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Garric (Garrich)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Garric.\nLa variant prenormativa Garrich no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5426", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5426", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5427/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Palomer (Palome, Palomé, Palumé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Palomer.\nLes variants prenormatives Palome, Palomé i Palumé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5427", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5427", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5428/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Satorres (Satorras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Satorres.\nLa variant prenormativa Satorras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5428", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5428", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5429/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Babí (Babi)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Babí.\nLa variant prenormativa Babi no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5429", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5429", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5430/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Masacs (Masachs)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Masacs.\nLa variant prenormativa Masachs no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5430", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5430", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5431/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Maces / Masses (Massas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Maces, mentre que la forma Masses es considera acceptable per a un ús com a cognom.\nLa variant prenormativa Massas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5431", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5431", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5432/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Mac (Mach)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Mac.\nLa variant prenormativa Mach no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5432", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5432", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5433/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Burc (Burch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Burc.\nLa variant prenormativa Burch no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5433", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5433", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5434/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Guarc (Guarch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Guarc.\nLa variant prenormativa Guarch no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5434", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5434", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5435/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Cererols (Cerarols, Sararols, Sarerols, Sererols, Serarols)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cererols.\nLes variants prenormatives Cerarols, Sararols, Sarerols, Sererols i Serarols no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5435", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5435", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5436/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Vivoles (Vivolas, Biboles, Bibolas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vivoles.\nLes variants prenormatives Vivolas, Biboles i Bibolas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5436", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5436", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5437/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Nogueres (Nogueras)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Nogueres.\nLa variant prenormativa Nogueras no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5437", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5437", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5438/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Poc (Poch)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Poc.\nLa variant prenormativa Poch no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5438", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5438", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5439/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Manyanic (Mañanich, Manyanich)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Manyanic.\nLes variants prenormatives Mañanich i Manyanich no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5439", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5439", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5440/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Gascó (Gasco)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gascó.\nLa variant prenormativa Gasco no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5440", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5440", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5441/2", "Darrera versió": "15.09.2011", "Títol": "el cognom Abulí (Abuli, Abolí, Aboli)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Abulí.\nLes variants prenormatives Abuli, Abolí i Aboli no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5441", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5441", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5442/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Niubò (Niubó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Niubò.\nLa variant prenormativa Niubó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5442", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5442", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5443/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Verders (Verdés, Vardés)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Verders.\nLes variants prenormatives Verdés i Vardés no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5443", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5443", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5444/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Santjaume (Sanjaume, Sanjauma)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Santjaume.\nLes variants prenormatives Sanjaume i Sanjauma no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5444", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5444", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5446/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Corretger (Correcher, Corretjé, Corretgé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Corretger.\nLes variants prenormatives Correcher, Corretjé i Corretgé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5446", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5446", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5447/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Bellver (Belber, Bellber,  Bellbé, Bellvé, Ballvé, Ballbé, Vallbé, Vallvé, Vallver)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bellver.\nLes variants prenormatives Belber, Bellber,  Bellbé, Bellvé, Ballvé, Ballbé, Vallbé, Vallvé i Vallver no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5447", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5447", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5448/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Bunyol (Buñol)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bunyol.\nLa variant prenormativa Buñol no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5448", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5448", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5449/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Rei (Rey)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Rei.\nLa variant prenormativa Rey no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5449", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5449", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5450/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Subinyà (Subiña, Subiñá, Subinyá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Subinyà.\nLes variants prenormatives Subiña, Subiñá i Subinyá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5450", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5450", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5451/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Tàrrec (Tarrech, Tàrrech, Tàrrach)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Tàrrec.\nLes variants prenormatives Tarrech, Tàrrech i Tàrrach no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5451", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5451", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5452/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Andinyac (Andiñach, Andinyach)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Andinyac.\nLes variants prenormatives Andiñach i Andinyach no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5452", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5452", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5453/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Cabistany (Cabistañy, Cabistañ)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cabistany.\nLes variants prenormatives Cabistañy i Cabistañ no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5453", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5453", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5454/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Viladelprat (Villadelprat)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Viladelprat.\nLa variant prenormativa Villadelprat no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5454", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5454", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5455/2", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Giner (Giné)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Giner.\nLa variant prenormativa Giné no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5455", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5455", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5456/2", "Darrera versió": "26.11.2015", "Títol": "el cognom Verger (Vergé, Vercher)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Verger.\nLes variants prenormatives Vergé i Vercher no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5456", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5456", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5457/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Albà (Albá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Albà.\nLa variant prenormativa Albá no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5457", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5457", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5458/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Alà (Alá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Alà.\nLa variant prenormativa Alá no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5458", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5458", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5459/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Bosquet (Busquet)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bosquet.\nLa variant prenormativa Busquet no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5459", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5459", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5460/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Fluvià (Fluvia, Fluviá, Flubià)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Fluvià.\nLes variants prenormatives Fluvia, Fluviá i Flubià no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5460", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5460", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5461/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Tovella (Tobella, Tubella)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Tovella.\nLes variants prenormatives Tobella i Tubella no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5461", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5461", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5462/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Marçà (Marsa, Marsá, Marsà, Marzá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Marçà.\nLes variants prenormatives Marsa, Marsá, Marsà i Marzá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5462", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5462", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5463/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Orís (Uris, Urís)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Orís.\nLes variants prenormatives Uris i Urís no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5463", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5463", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5464/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Mateu (Mateo)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Mateu.\nLa variant prenormativa Mateo no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5464", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5464", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5465/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Sanxo (Sancho)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sanxo.\nLa variant prenormativa Sancho no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5465", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5465", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5468/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Baradat (Baradad)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Baradat.\nLa variant prenormativa Baradad no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5468", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5468", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5751/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu master (audiovisuals) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals", "Resposta": "La forma còpia mestra, al costat de màster, serveix per designar, en l'àmbit dels audiovisuals, la còpia obtinguda de l'original d'un enregistrament a partir de la qual es poden fer altres còpies sense deteriorar l'original en qüestió.\nConvé notar que màster és l'adaptació del manlleu anglès master i és el terme usat actualment en la majoria de llengües veïnes per fer referència a aquest concepte (es documenta, paral·lelament, en anglès, francès, italià, castellà, alemany, etc.).\nTambé hi ha termes relacionats, com ara masteritzar ('obtenir el màster de l'original d'un enregistrament') i masterització ('procés d'obtenir aquest màster'), que en anglès es coneixen amb les formes to master i mastering, respectivament. A partir d'aquí, també es poden crear formes com remasteritzar o remasterització ('tornar a fer el màster d'un enregistrament determinat per poder-ne treure còpies', procés habitual a l'hora d'actualitzar enregistraments discogràfics antics).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5751", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5751", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5752/3", "Darrera versió": "22.11.2019", "Títol": "'inalterable' o 'inalterat'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Cal distingir entre els adjectius inalterable i inalterat, inalterada, que formalment són molt semblants, però tenen significats ben diferents. L'adjectiu inalterable vol dir 'que no es pot variar'. Per exemple:\nNo es poden afegir més assistents a la jornada: la llista que tenim és inalterable.\nEn canvi, l'adjectiu inalterat, inalterada es fa servir per indicar que una cosa no ha variat, però que podria fer-ho. Per exemple:\nEl marcador continua inalterat en el minut 30 del partit (i no El marcador continua inalterable...).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5752", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5752", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5753/7", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "desvelar o desvetllar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb desvelar és normatiu amb el significat de 'revelar, fer conèixer allò que es tenia amagat'. Per exemple:\nL'operació policial ha desvelat una trama de corrupció i finançament il·legal.\nHo desvelarem després de la publicitat.\nA més de desvelar, segons el context es pot fer servir un verb de significat semblant: revelar, descobrir, destapar, publicar, etc.\nConvé no confondre el verb desvelar amb desvetllar, que té dos significats: d'una banda, designa treure la son; de l'altra, té un ús figurat per fer referència a despertar o suscitar. Per exemple:\nEl nen s'ha desvetllat a mitja nit.\nL'amenaça de la guerra ha desvetllat la societat civil.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5753", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5753", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5754/3", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "aniversari o onomàstica?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les paraules aniversari i onomàstica de vegades es fan servir erròniament com a sinònimes.\nL'aniversari és el dia que es compleixen anys d'algun fet o d'algun esdeveniment: l'aniversari de l'arribada del tren a Puigcerdà, l'aniversari de la introducció dels estudis de biologia a la universitat, etc. Però la forma aniversari s'utilitza especialment per fer referència a l'aniversari del naixement d'una persona: L'aniversari de la Clara és el 20 de maig.\nL'onomàstica o sant al·ludeix a la festa del sant o santa del nom. Per tant, en una frase com En Jordi celebra l'onomàstica el 30 de novembre s'ha produït la confusió entre onomàstica i aniversari, perquè el dia de sant Jordi és el 23 d'abril. Les frases adequades són, doncs, En Jordi celebra l'onomàstica el 23 d'abril o bé En Jordi celebra l'aniversari el 30 de novembre.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5754", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5754", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5755/5", "Darrera versió": "30.05.2024", "Títol": "Com es diu mobbing en català?\nCom es diu bullying en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials", "Resposta": "L'equivalent català de la paraula anglesa mobbing és assetjament psicològic. Es fa servir per designar el maltractament a què se sotmet una persona, generalment un company de feina o un subordinat, amb l'objectiu de desestabilitzar-la emocionalment, la qual cosa provoca en la persona afectada problemes físics i psicològics greus.\nEn l'àmbit escolar, l'equivalent català de la paraula anglesa bullying és assetjament escolar. Es fa servir per designar l'acció de sotmetre un company d'escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat que pot provocar-li problemes físics i psicològics.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5755", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5755", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5756/3", "Darrera versió": "05.11.2019", "Títol": "'oïda' o 'orella'?\nf.", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Malgrat que de vegades els mots orella i oïda poden ser sinònims, cal tenir en compte que només el mot orella pot fer referència a l'òrgan auditiu. Per tant, no es pot fer servir el mot oïda aplicat a l'aparell auditiu. Per exemple:\nAquest nen s'ha de netejar les orelles (i no ...s'ha de netejar les oïdes).\nEm fa mal l'orella (i no Em fa mal l'oïda).\nEn canvi, es pot usar el terme oïda quan es fa referència al sentit. Per exemple:\nLa Maria ha perdut l'oïda: no hi sent gens\nHi ha animals que tenen el sentit de l'oïda molt desenvolupat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5756", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5756", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5757/3", "Darrera versió": "19.11.2019", "Títol": "'extensible' o 'extensiu'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Cal distingir entre els adjectius extensible i extensiu, extensiva, que formalment són molt semblants, però tenen significats ben diferents. L'adjectiu extensible vol dir 'que pot tenir més extensió'. Per exemple:\nEns hem de comprar una taula extensible per als dies que hi som tots a dinar.\nNecessitem un bastó extensible per anar a caminar.\nEn canvi, l'adjectiu extensiu, extensiva significa 'que pot aplicar-se a d'altres'. Per exemple:\nEl nostre consell és extensiu a tots els afectats.\nAquestes ordres són extensives a tots els membres de l'equip.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5757", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5757", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5758/2", "Darrera versió": "25.11.2010", "Títol": "Erik, Eric o Èric?", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "Eric (variant antiga d'Enric)\nÈric (variant d'Erik)\nSovint hi ha el dubte de com s'ha d'escriure i pronunciar aquest nom de persona. D'entrada, cal dir que es tracta de dos noms diferents.\nD'una banda, en català existeix el nom Eric, que és una variant antiga d'Enric. Aquest antropònim és agut, per la qual cosa no duu accent.\nD'altra banda, en l'àmbit lingüístic català darrerament s'ha anat introduint el nom propi masculí Erik,\nque prové dels països nòrdics. A conseqüència de la freqüència d'ús\nd'aquest antropònim, actualment ja s'escriu totalment adaptat al català, és a dir, amb accent obert a la e i amb una c al final del mot: Èric.\nAixí, la grafia i la pronúncia d'aquest antropònim dependrà del cas al qual es faci referència: el primer, en què hi ha un mot\nagut, Eric, o bé el segon, que s'ha adaptat al català amb la grafia Èric.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5758", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5758", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5760/3", "Darrera versió": "18.04.2018", "Títol": "'dofinari' o 'delfinari'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Veterinària", "Resposta": "Per designar el lloc on viuen o s'exhibeixen els dofins en captivitat, la denominació adequada en català és delfinari. S'ha adoptat aquesta forma perquè el sufix d'origen llatí -ari sol exigir una base també culta a l'hora de formar un mot derivat. Es tracta del mateix patró de formació de termes com serpentari (lloc destinat a la cria i exhibició de serps), terrari (lloc destinat a la cria i exhibició d'amfibis, rèptils, artròpodes, etc.) o vivari (lloc destinat a la conservació d'animals vius), emparentats des del punt de vista del significat.\nLa forma dofinari, creada sobre la base de la forma popular dofí, no és adequada per fer referència a aquest concepte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5760", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5760", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5764/3", "Darrera versió": "22.04.2015", "Títol": "Com es diu publicización en català?\nCom es diu publificación en català?\npublificació", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "publificació\nEl terme català publificació designa l'acció per la qual els poders públics assumeixen la titularitat d'una activitat o d'un servei quan passen a considerar-lo d'interès general, ja sigui duent-ne a terme la gestió directament o bé concedint-la a una empresa privada. Per exemple: la publificació del servei audiovisual, la publificació del sistema hidràulic d'un país, etc.\nEn castellà, els termes equivalents són publicización i publificación.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5764", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5764", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5765/3", "Darrera versió": "22.04.2015", "Títol": "Com es diu publicizar en català?\nCom es diu publificar en català?\npublificar", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "publificar v. tr.\nEn llenguatge jurídic català, publificar vol dir 'assumir, els poders públics, la titularitat d'una activitat o d'un servei quan passen a considerar-lo d'interès general, ja sigui duent-ne a terme la gestió directament o bé concedint-la a una empresa privada'. Per exemple:\nPublificar l'educació implica establir criteris de distribució del bé públic que siguin transparents i mesurables.\nEls termes equivalents en castellà són publicizar i publificar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5765", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5765", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5766/3", "Darrera versió": "30.08.2021", "Títol": "Abreviacions de societat cooperativa limitada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "s. c. l.\nSCL\nL'abreviatura de societat cooperativa limitada és s. c. l.\nLa sigla de societat cooperativa limitada és SCL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5766", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5766", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5769/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Serramià (Serramia)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Serramià.\nLa variant prenormativa Serramia no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5769", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5769", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5770/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Teixidor (Teixidó, Texidó, Texidor, Taxidor)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Teixidor.\nLes variants prenormatives Teixidó, Texidó, Texidor i Taxidor no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5770", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5770", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5771/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Vilajoan (Vilajuan)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vilajoan.\nLa variant prenormativa Vilajuan no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5771", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5771", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5772/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Capelles (Capellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Capelles.\nLa variant prenormativa Capellas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5772", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5772", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5773/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Bosquets (Busquets)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bosquets.\nLa variant prenormativa Busquets no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5773", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5773", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5774/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Granyer (Grañé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Granyer.\nLa variant prenormativa Grañé no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5774", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5774", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5775/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Blanxart (Blanchart)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Blanxart.\nLa variant prenormativa Blanchart no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5775", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5775", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5776/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Carreter (Carreté, Carraté. Carrater)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Carreter.\nLes variants prenormatives Carreté, Carraté i Carrater no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5776", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5776", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5777/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Argelic (Argelich)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Argelic.\nLa variant prenormativa Argelich no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5777", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5777", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5778/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Sanui (Sanuy)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Sanui.\nLa variant prenormativa Sanuy no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5778", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5778", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5779/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Cabanyó (Cabañó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cabanyó.\nLa variant prenormativa Cabañó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5779", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5779", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5780/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Montcal (Moncal)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Montcal.\nLa variant prenormativa Moncal no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5780", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5780", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5781/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Rabassedes (Rabassedas, Rabasedas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Rabassedes.\nLes variants prenormatives Rabassedas i Rabasedas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5781", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5781", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5782/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Lleó (Llaó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Lleó.\nLa variant prenormativa Llaó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5782", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5782", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5783/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Delclòs (Delclos)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Delclòs.\nLa variant prenormativa Delclos no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5783", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5783", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5784/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Lligonya (Lligoña)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Lligonya.\nLa variant prenormativa Lligoña no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5784", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5784", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5785/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Vilapinyó (Vilapiñó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Vilapinyó.\nLa variant prenormativa Vilapiñó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5785", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5785", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5786/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Ferrerons (Ferrarons, Farrerons, Farrarons)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ferrerons.\nLes variants prenormatives Ferrarons, Farrerons i Farrarons  no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5786", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5786", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5787/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Marenyà (Mareñá, Marañá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Marenyà.\nLes variants prenormatives Mareñá i Marañá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5787", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5787", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5788/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Anglí (Angli, Englí)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Anglí.\nLes variants prenormatives Angli i Englí no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5788", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5788", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5789/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Puigseslloses (Puigsesllosas, Puigsaslloses, Puigsasllosas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Puigseslloses.\nLes variants prenormatives Puigsesllosas, Puigsaslloses i Puigsasllosas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5789", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5789", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5790/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Espacs (Espax, Espachs)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Espacs.\nLes variants prenormatives Espax i Espachs no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5790", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5790", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5791/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Illes (Illas, Yllas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Illes.\nLes variants prenormatives Illas i Yllas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5791", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5791", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5792/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Garrofer (Garrofé, Garrufé)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Garrofer.\nLes variants prenormatives Garrofé i Garrufé no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5792", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5792", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5793/3", "Darrera versió": "27.11.2019", "Títol": "'flux' o 'fluix'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Tant el nom flux com el nom fluix són formes vàlides, però tenen significats diferents.\nLa paraula flux (pronunciant -cs al final) fa referència a un moviment incessant en una direcció determinada. Per exemple: el flux de lava, el flux elèctric, el flux dels diners, el flux dels cotxes que circulen per la ciutat, el flux de la marea... El plural de flux és fluxos. Les formes fluxe i fluxes no són acceptables.\nEn canvi, el mot fluix (pronunciant el final com a greix) fa referència a la secreció abundant, normal o patològica, d'un líquid. Per exemple: el fluix menstrual, el fluix hepàtic... El plural de fluix és fluixos.\nEn conseqüència, cal no confondre aquests dos mots. Per exemple:\nAvui estudiarem el flux de la sang (el moviment de la sang pel sistema circulatori).\nLa ferida li va provocar un fluix de sang (una hemorràgia, una pèrdua de sang).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5793", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5793", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5794/4", "Darrera versió": "26.05.2020", "Títol": "medicina o medecina?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Tant el nom medecina com el nom medicina són formes vàlides, però no sempre són intercanviables.\nLa paraula medicina té dos significats diferents. D'una banda, s'aplica a la ciència que estudia la salut i la malaltia, i els mitjans de prevenir i guarir les malalties. Per exemple:\nLa medicina alternativa té cada cop més implantació.\nLa medicina ha avançat molt en els últims anys.\nEstudia a la Facultat de Medicina.\nEl mot medicina també es fa servir com a sinònim de medicament. Per exemple:\nLa metgessa m'ha receptat unes medicines per al mal d'estómac.\nLes medicines no han d'estar a l'abast dels infants.\nEn canvi, la paraula medecina només significa 'medicament'. Per exemple:\nLa metgessa m'ha receptat unes medecines per al mal d'estómac.\nLes medecines no han d'estar a l'abast dels infants.\nPer tant, amb el significat de 'medicament' els mots medicina i medecina són sinònims.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5794", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5794", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5795/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de la sentència", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nEn dret processal hi ha tres tipus de resolucions judicials, que es distingeixen per la forma i el contingut: provisions, interlocutòries i sentències.\nD'acord amb l'article 206 de la Llei d'enjudiciament civil, les sentències són les resolucions judicials que posen fi al procés, en primera o segona instància, una vegada ha conclòs la tramitació ordinària prevista legalment. També es resolen mitjançant sentència els recursos extraordinaris i els procediments per a la revisió de sentències fermes.\nEls articles 207 i 210 de la Llei d'enjudiciament civil i l'article 245 de la Llei orgànica del poder judicial estableixen altres característiques de les sentències:\nLes sentències es poden dictar oralment quan ho autoritza la llei.Són sentències fermes aquelles contra les quals no es pot interposar cap recurs, llevat dels extraordinaris que estableixi la llei.El document públic i solemne en què es consigna una sentència ferma s'anomena executòria. Les executòries s'encapçalen en nom del rei.\nPel que fa a la terminologia relacionada amb aquest document, el mot sentència no provoca dubtes ni vacil·lacions. En canvi, pot presentar dificultats la designació de la part dispositiva de la sentència; per a aquest concepte, la Resolució de 2 de novembre de 1987, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC núm. 914, de 13 de novembre de 1987), fixa el terme decisió (en castellà, fallo).\nCriteris generals de redacció\nPer a la redacció de la sentència, cal tenir en compte els requisits exigits per la legislació vigent:\narticles 245 i 248 de la Llei orgànica del poder judicialarticles 206 a 222 de la Llei d'enjudiciament civilarticles 141 i 142 de la Llei d'enjudiciament criminal\nTradicionalment, les sentències dels òrgans judicials adoptaven una estructura formal imposada per l'article 372 de l'antiga Llei d'enjudiciament civil i el 142 de la Llei d'enjudiciament criminal. D'acord amb aquests articles, la sentència havia de constar d'un encapçalament, de resultants (en paràgrafs separats), de considerants (també en paràgrafs separats) i de la decisió. Des del punt de vista lingüístic, aquest marc legal, que obligava a fer servir expressament i explícitament unes determinades paraules que havien d'iniciar cada un dels paràgrafs, exigia que la sentència s'estructurés com una llarga oració, com un llarg discurs que havia de respondre a un raonament lògic per arribar finalment a la decisió.\nL'article 248.3 de la Llei orgànica del poder judicial va fixar la nova estructura formal d'aquest document: «Les sentències s'han de formular expressant, després d'un encapçalament, en paràgrafs separats i numerats, els antecedents de fet; els fets provats, si escau; els fonaments de dret i, a l'últim, la decisió.» L'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil, que té una redacció semblant, segueix aquesta tendència i l'article 209 de la mateixa Llei detalla quina ha de ser la forma i el contingut de les sentències.\nD'acord amb aquest marc legal, de caràcter força obert, la sentència no ha de tenir l'estructura rígida i carregosa que comportaven els resultants i els considerants, sinó que es pot redactar amb una estructura molt més flexible, fent servir paràgrafs independents, que permeten que la redacció sigui més clara i fluida.\nRespecte als criteris de redacció, l'article 218 de la Llei d'enjudiciament civil estableix que les sentències han de ser clares, precises i congruents amb les demandes i amb les altres pretensions de les parts deduïdes oportunament en el plet, han de fer les declaracions que aquestes exigeixin, condemnar o absoldre la part demandada i decidir tots els punts litigiosos que hagin estat objecte del debat, i s'han de motivar expressant els raonaments fàctics i jurídics que condueixen a l'apreciació i la valoració de les proves, així com a l'aplicació i la interpretació del dret.\nPel que fa al tractament personal de l'emissor, ha de ser el de primera persona del singular o del plural, segons que es tracti d'un jutge o una jutgessa, o d'un tribunal.\nA continuació comentem el contingut de les sentències en la jurisdicció civil, d'acord amb l'article 209 de la Llei d'enjudiciament civil. Per a les sentències de la jurisdicció penal, que presenten bàsicament la mateixa estructura, cal tenir en compte l'article 142 de la Llei d'enjudiciament criminal.\nEstructura i continguts\nEl contingut i les característiques de cada una de les parts de la sentència són els següents:\n1. Encapçalament\nL'encapçalament de les sentències ha d'incloure les dades següents:\nel llocla datael tribunal que les dicta, amb expressió del jutge, la jutgessa o els magistrats que l'integren, i quan sigui col·legiat, la indicació del nom del magistrat o la magistrada ponentels noms de les parts i, quan sigui necessari, la legitimació i la representació en virtut de les quals actuenels noms dels advocats i els procuradorsl'objecte del judici\nEn aquest apartat també es fan constar la identificació del procediment i el número de la sentència.\nLa sentència sol començar amb una de les fórmules següents:\n[Nom del jutge o la jutgessa, o dels membres del tribunal] + he/hem vist les actuacions[...]\nVistes les actuacions del judici [...]\nPer exemple:\nSENTÈNCIA\nBerga, 22 de desembre de 2001\nMàrius Mola i Mas, jutge, he vist les actuacions relatives a aquest judici, tramitades per Pau Pons i Sunyer, domiciliat a la plaça de Catalunya, 5, de Berga, de professió comerciant, part demandant, representat per la procuradora Rosa Roig i Colomer i assistit per la lletrada Anna Àngel i Solà, contra Carles Clar i Ferreny, part demandada, declarat en rebel·lia.\nTambé és possible que l'encapçalament tingui una estructura esquemàtica com aquesta:\nPart demandant: Pau Pons i Sunyer\nProcuradora: Rosa Roig i Colomer\nLletrada: Anna Àngel i Solà\nPart demandada: Carles Clar i Ferreny, declarat en rebel·lia\nSENTÈNCIA\nJutge: Màrius Mola i Mas\nBerga, 22 de desembre de 2001\nHe vist aquestes actuacions sobre reclamació de quantitat.\n2. Fets\nEn aquest apartat, amb l'encapçalament Fets o Relació de fets, s'han de consignar, amb la màxima claredat i concisió possibles, les pretensions de les parts o de les persones interessades, els fets en què les fonamenten (que han d'haver estat al·legats oportunament i tenir relació amb les qüestions que cal resoldre), les proves que s'hagin proposat i practicat i els fets provats, si s'escau.\nAquest apartat s'ha de redactar en paràgrafs separats i numerats. Si a l'encapçalament s'ha fet servir una estructura esquemàtica, els fets es poden numerar amb xifres aràbigues; si l'encapçalament té una estructura tradicional, amb un únic paràgraf, els fets es poden numerar amb ordinals escrits en lletres.\n3. Fonaments de dret\nAquest apartat es pot encapçalar amb les expressions Fonaments de dret, Fonaments jurídics o Fonaments legals.\nS'han d'expressar els punts de fet i de dret fixats per les parts i els que ofereixin les qüestions controvertides, s'han de donar les raons i els fonaments legals de la decisió que s'hagi de dictar i s'han de citar les normes jurídiques aplicables al cas.\nEls fonaments de dret s'han de redactar en paràgrafs separats i numerats amb el mateix sistema que s'hagi utilitzat per als fets.\n4. Decisió\nÉs la part resolutòria de la sentència. Ha de contenir, numerats i separats, els pronunciaments corresponents a les pretensions de les parts, encara que l'estimació o la desestimació de totes o d'algunes de les pretensions es pugui deduir dels fonaments jurídics, així com el pronunciament sobre les costes i, si escau, ha de determinar la quantitat objecte de la condemna.\nS'encapçala amb l'expressió Decisió o s'introdueix amb un verb conjugat (Decideixo o Decidim, Sentencio o Sentenciem).\n5. Fórmula final\nAbans de la signatura acostuma a aparèixer alguna de les fórmules següents:\nAixí ho disposo i ho signo.\nAixí ho disposem i ho signem.\nAixí ho pronuncio, mano i signo.\nAixí ho pronunciem, manem i signem.\nAquesta és la meva sentència, que pronuncio, mano i signo.\nAquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i signem.\n6. Signatura\nLa sentència ha de ser signada pel jutge, la jutgessa o els magistrats que la dictin.\n7. Diligència de publicació\nEn aquest apartat, que redacta i signa el secretari o la secretària, es fa constar que s'ha fet pública la sentència.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5795", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5795", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5796/4", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple de sentència", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 d'Olot\nJudici ordinari 129/2001\nSentència 97/2001\nProcediment: terceria de millor dret.\nSENTÈNCIA\nOlot, 13 de novembre de 2001\nPere Vilar Olivera, jutge, he vist les actuacions relatives a aquest judici, tramitades per l'entitat mercantil Castells Sunyer, SL, part demandant, representada per la procuradora Anna Roig Pellicer i assistida pel lletrat Martí Roca Requena, contra l'entitat mercantil Construccions Camps, part demandada, representada pel procurador Rafael Balcells Pons i assistida pel lletrat Enric Rovira Estrada, i contra Josep Solà Mercader, part demandada, que es troba en parador ignorat i ha estat declarat en rebel·lia.\nFETS\n1. El dia 9 de setembre de 2001 aquest Jutjat va rebre pel torn de repartiment una demanda de terceria de millor dret instada per la procuradora Anna Roig Pellicer, en representació de l'entitat mercantil Castells Sunyer, SL. En el seu escrit inicial, després d'al·legar els fets i els fonaments que convenien als seus interessos, sol·licitava que es declarés el dret de l'entitat actora a cobrar el crèdit derivat del judici executiu 27/2001, tramitat al Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 d'Olot, davant del crèdit derivat de les actuacions del judici executiu 86/2001, tramitades en aquest Jutjat a instància de l'entitat mercantil Construccions Camps contra Josep Solà Mercader.\n2. La demanda es va admetre a tràmit mitjançant una interlocutòria de data 16 de setembre de 2001, i es va citar a termini la demandada Construccions Camps, per mitjà del seu procurador, i l'altre demandat, Josep Solà Mercader, amb un edicte publicat al BOP de 5 d'octubre de 2001.\n3. Amb un escrit de data 30 de setembre de 2001, la representació de Construccions Camps va assentir al que se sol·licitava a la demanda i el dia 11 d'octubre de 2001 es va dictar una provisió per mitjà de la qual es tenien per fetes les manifestacions de qui assentia. El dia 29 d'octubre es declarava la rebel·lia de l'altre codemandat. Finalment, les actuacions van passar al jutge perquè dictés sentència.\nFONAMENTS DE DRET\n1. L'article 619 de la Llei d'enjudiciament civil estableix que, tant en el supòsit d'assentiment com en el de rebel·lia, el jutge, sense cap més tràmit, ha de dur les actuacions a la vista amb citació de les parts i ha de dictar sentència per ordenar que l'execució segueixi endavant per satisfer, en primer lloc, el tercer, amb la condició que no es pot lliurar cap quantitat sense que abans s'hagin satisfet a l'executant les tres cinquenes parts de les costes i les despeses originades per les actuacions dutes a terme a instància seva fins a la notificació de la demanda.\n2. Pel que fa a les costes, de conformitat amb l'article 394 de la Llei d'enjudiciament civil, no s'imposen a Construccions Camps, però sí que s'imposen al codemandat rebel.\nDECISIÓ\nEstimo la demanda presentada per la procuradora Anna Roig Pellicer, en nom de l'entitat Castells Sunyer, SL, i declaro el millor dret i, per tant, la seva preferència per al cobrament del crèdit derivat del judici executiu 27/2001, tramitat al Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 d'Olot, davant del crèdit derivat de les actuacions del judici executiu 86/2001, tramitades en aquest Jutjat a instància de l'entitat mercantil Construccions Camps contra Josep Solà Mercader. Ordeno que no es lliuri cap quantitat a la part demandada mentre no es cancel·li el deute anterior.\nCondemno a les costes el codemandat rebel. Pel que fa a les costes de l'assentiment, cada part s'ha de fer càrrec de les seves i de la meitat de les comunes.\nContra aquesta sentència les parts poden interposar un recurs d'apel·lació davant la Sala Civil de l'Audiència Provincial de Girona, que s'ha de presentar en aquest Jutjat en un termini de cinc dies des de la data de la notificació.\nS'ha d'expedir una testimoniança d'aquesta resolució per unir-la a les actuacions principals i dur l'original al llibre de sentències d'aquest Jutjat.\nAixí ho disposo i ho signo.\n(rúbrica)\nPUBLICACIÓ\nLa resolució anterior ha estat llegida i publicada pel jutge que la subscriu, en audiència pública, el dia 13 de novembre de 2001. En dono fe.\nLa secretària\n(rúbrica)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5796", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5796", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5801/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de la demanda", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nLa demanda és un escrit presentat davant d'un jutjat per iniciar un plet, en el qual s'exerceixen una o diverses accions. Aquesta és la forma més habitual d'iniciar un procés en el cas del procediment civil.\nCriteris generals de redacció\nEn aquest document, com en tots els de caràcter jurídic, cal tenir en compte les exigències generals de contingut establertes per la legislació vigent i la legislació específica aplicable a cada cas concret.\nL'article 399 de la Llei d'enjudiciament civil estableix els requisits de caràcter general per al cas de la demanda, que són el fonament per a l'estructuració d'aquest document. D'acord amb l'esmentat article, la demanda ha de contenir:\nles dades i les circumstàncies d'identificació de la part demandant i de la part demandada i el domicili o la residència en què poden ser citatsel nom i els cognoms del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada, quan hi intervinguinels fets, numerats i separatsels fonaments de dret, numerats i separatsel que es demana, expressat amb claredat i precisió\nCom a principi general, la redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets, els fonaments de dret, les peticions de fons i els altressís s'han de redactar de manera ordenada, clara, concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.\nPel que fa al tractament personal, recomanem de fer servir la primera persona del singular per a l'emissor (la part demandant) i la tercera del singular per al receptor (el jutjat o la sala).\nEstructura i continguts\nEl contingut i les característiques de cada una de les parts de la demanda són els següents:\n1. Destinació\nS'ha d'indicar el nom de l'òrgan jurisdiccional al qual s'adreça la demanda.\n2. Dades de la part demandant, del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada\nEn aquest apartat figuren les dades següents:\nnom i cognoms del procurador o la procuradoranom i dades de la part demandantnom i cognoms de l'advocat o l'advocadafórmula per fer constar que el procurador o la procuradora tenen poders bastants per representar la part demandant\nL'expressió en nom i representació de, que apareix sovint entre les dades del procurador o de la procuradora i les de la part demandant, és reiterativa i, per tant, recomanem de substituir-la per una de les construccions següents:\nen nom de\nen representació de\nprocurador/procuradora de\nLa fórmula l'escriptura de poder adjunta, que presento perquè em sigui retornada després de confrontar-la amb la seva còpia, que lliuro annexa perquè sigui inserida a les actuacions..., es considera necessària, tot i que es tracta d'una acció de tràmit. Sovint aquesta informació es repeteix en més d'un apartat (per exemple, a la fórmula de compareixença i en un altressí) i només hauria d'aparèixer una vegada. Pot figurar amb les dades del procurador o de la procuradora o en un altressí; l'avantatge que presenta situar aquesta informació en un altressí és que individualitza la petició.\n3. Formulació de la demanda\nS'introdueix amb els verbs manifesto, exposo o formulo i ha d'incloure la identificació de la part demandada i el motiu pel qual es presenta la demanda. Per identificar la part demandada, s'han d'indicar totes les dades que es coneguin i que puguin ser útils per localitzar-la: nom, domicili, telèfon, fax, etc.\n4. Fets\nAquest apartat por tenir com a encapçalament les expressions Exposició de fets, Relació de fets o, simplement, Fets.\nCom ja s'ha indicat anteriorment, els fets s'han d'exposar en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues, redactats de manera ordenada, clara i concisa, perquè la part demandada els pugui admetre o negar en contestar.\nAl final de cada paràgraf, amb ordre i claredat, es pot fer referència als documents que acrediten o demostren els fets exposats, es poden esmentar els altres mitjans i instruments que s'aportin en relació amb els fets que fonamentin les pretensions i, finalment, es poden formular valoracions o raonaments sobre aquests si semblen convenients per al dret del litigant.\n5. Fonaments de dret\nAmb l'encapçalament Fonaments de dret o Fonaments jurídics, s'exposen de manera succinta (no cal transcriure els preceptes que s'addueixen) els fonaments jurídics de la demanda en paràgrafs separats i numerats, com en el cas dels fets, amb xifres aràbigues.\nLa Llei d'enjudiciament civil exigeix un contingut mínim per als fonaments de dret. Per això, a més dels que es refereixen a l'afer de fons plantejat, s'hi han d'incloure, amb la separació adequada, les al·legacions que escaiguin sobre la capacitat de les parts, la representació de les parts o del procurador o la procuradora, la jurisdicció, la competència i la classe de judici en què s'ha de substanciar la demanda, així com sobre qualsevol altre fet del qual pugui dependre la validesa del judici i la procedència d'una sentència sobre el fons. Si es vol, cada un d'aquests aspectes pot aparèixer com a títol del paràgraf corresponent.\n6. Pètita\nLa pètita s'inicia amb els verbs demano o sol·licito i, a continuació, es fan constar les peticions concretes que es plantegen. És convenient redactar-les en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues per facilitar-ne la lectura. També cal fer constar separadament i per ordre les peticions que la part demandant formuli amb caràcter subsidiari, és a dir, per al supòsit en què el tribunal no admeti les peticions principals.\nDesprés del verb principal amb què s'expressa l'objecte de la demanda (demano o sol·licito), és optatiu que hi aparegui el destinatari de la sol·licitud (al jutjat o a la sala).\nA la petició d'admissió de la demanda és habitual fer servir l'expressió Que tingui per presentat l'escrit i l'admeti, però, atès que l'acció principal, que les engloba totes dues, és l'expressada amb el verb admetre, recomanem de reduir la fórmula anterior a Que admeti l'escrit.\n7. Altressís\nEls altressís són les peticions de caràcter secundari i no són necessaris a totes les demandes.\nPel que fa a l'estructura d'aquest apartat, proposem l'esquema següent:\nALTRESSÍS\n1. EXPOSO:\nDEMANO (o SOL·LICITO):\n2. EXPOSO:\nDEMANO (o SOL·LICITO):\netc.\n8. Datació\nCal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.\n9. Signatures\nEn primer lloc, signa l'advocat o l'advocada. A continuació, signa la persona demandant o bé el procurador o la procuradora. Atès que el nom i els cognoms d'aquestes persones ja figuren a l'encapçalament del document, no cal repetir-los; per tant, l'estructura d'aquesta signatura és:\nrúbrica\nAdvocat/ada\nrúbrica\nDemandant o procurador/a\nEnllaços sintàctics\nLa distribució de la informació en blocs específics, homogenis i independents justifica que no sigui necessari enllaçar sintàcticament els diferents apartats de la demanda. Ara bé, si es volen enllaçar, les formes més habituals són les següents:\n[...] i EXPOSO: [...], d'acord amb els fets i els fonaments de dret següents. / Fonamento aquesta demanda en els fets i fonaments següents.\nFETS\n[...]\nFONAMENTS DE DRET\n[...]\nPer això, / Per la qual cosa,\nSOL·LICITO:\n[...]\nPer enllaçar l'apartat de dades de la part demandant amb l'apartat de la formulació de la demanda es fa servir sovint l'expressió en la forma o de la manera més procedent en dret, però aquesta expressió és innecessària perquè no aporta cap informació i recomanem de prescindir-ne.\nUn cas semblant és el de les fórmules finals de la demanda, Ho demano en justícia o Això que demano és de justícia, expressions que s'han de considerar optatives però que són innecessàries i, per tant, recomanem de suprimir-les.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5801", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5801", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5803/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple de demanda", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "AL JUTJAT...\nJaume Vendrell Raurich, procurador dels tribunals, en nom de l'entitat mercantil TRXSA, domiciliada a Castelldefels, al carrer de la Indústria, 36, la representació de la qual acredito mitjançant l'escriptura de poder adjunta, comparec davant d'aquest Jutjat, sota la direcció lletrada de Teresa Prat i Mata.\nMANIFESTO: Que, per mitjà de la representació esmentada, formulo demanda de judici canviari per a la reclamació de la quantitat de mil set-cents vuitanta-sis euros (1.786 euros) contra Martí Martivell Vilavella, representant de la firma BLICRASA, que té el domicili a Martorell, al carrer dels Almogàvers, 324.\nFETS\n1. L'entitat mercantil TRXSA ven fotocopiadores i altres aparells. Per raó d'aquesta activitat, el demandat va adquirir a l'actora una fotocopiadora de la marca JJMAX, model 45035.\nPer acreditar aquesta compra adjunto com a document número 1 l'albarà corresponent.\n2. El preu de venda de la fotocopiadora esmentada va ser de [...].\nAdjunto la factura com a document número 2.\n3. Es van fixar les condicions de pagament següents: un pagament al comptat de [...] i el pagament a terminis de la resta mitjançant dues lletres de canvi [...].\nAdjunto aquestes dues lletres de canvi com a documents número 3 i 4.\n4. La lletra de data [...] no va ser abonada i [...].\nAdjunto el justificant del banc de les despeses de devolució com a document número 5.\n[...]\nFONAMENTS DE DRET\n1. Capacitat de les parts\nAmbdós litigants tenen la capacitat processal suficient d'acord amb el que disposen els articles 6 i següents de la Llei d'enjudiciament civil.\n2. Representació\nEl meu mandant està representat en aquest procediment pel procurador que subscriu aquesta demanda, d'acord amb l'article 23 de la Llei d'enjudiciament civil.\n3. Jurisdicció\nÉs competent la jurisdicció civil, segons el que disposa l'article 21.1 de la Llei orgànica del poder judicial.\n4. Competència\nLa part demandada té el seu domicili en aquest partit judicial, per la qual cosa resulta competent el tribunal al qual s'assigni aquesta demanda per torn de repartiment en aquest partit judicial, de conformitat amb l'article 820 de la Llei d'enjudiciament civil.\n5. Classe de judici\nEl procés s'ha d'ajustar als tràmits del judici canviari perquè, en incoar-lo, es presenta una lletra de canvi que compleix els requisits que estableix la Llei canviària i del xec, d'acord amb els articles 819 i següents de la Llei d'enjudiciament civil.\n6. Fonaments jurídics de fons\nPel que fa a [...]\n7. Costes\nA l'empara del que estableix l'article 394 de la Llei d'enjudiciament civil, cal imposar les costes a la part demandada.\nSOL·LICITO:\n1. Que admeti aquest escrit i les còpies i els documents que hi annexo.\n2. Que em doni per comparegut i em consideri part com a representant de l'entitat TRXSA.\n3. Que tingui per formulada en nom de TRXSA demanda de [...] contra [...]\n4. Que requereixi el deutor perquè pagui en el termini de deu dies i ordeni l'embargament preventiu immediat dels béns del deutor per la quantitat que figuri en el títol executiu, més una altra quantitat per a interessos de demora, despeses i costes, per al cas que no s'atengui el requeriment de pagament.\n5. Que, un cop acomplerts els tràmits legals corresponents, dicti sentència per la qual [...]\nALTRESSÍ\nEXPOSO: Que adjunto una còpia de l'escriptura de poder per inserir-la a les actuacions.\nSOL·LICITO: Que em retorni l'escriptura de poder després que l'hagi confrontada amb la còpia.\nMartorell, 20 d'octubre de 2001\n(rúbrica)\nAdvocada\n(rúbrica)\nProcurador", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5803", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5803", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5804/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de la denúncia", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nLa denúncia és un 'acte que realitza una persona que ha presenciat la perpetració d'un delicte perseguible d'ofici o que n'ha tingut coneixement, que consisteix a notificar-ho a l'autoritat judicial o als seus agents'. Aquesta és una de les formes d'iniciar un procés penal; en aquest cas, la persona denunciant no està obligada a provar els fets denunciats ni a formalitzar una querella.\nD'acord amb l'article 265 de la Llei d'enjudiciament criminal, una denúncia es pot fer per escrit o de paraula. Quan es fa per escrit, el document en què es fa constar la denúncia s'anomena, també, denúncia.\n(També és possible, per a assumptes que siguin competència de l'Administració, presentar denúncies davant òrgans administratius: l'article 69 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú preveu la iniciació d'ofici d'un procediment administratiu mitjançant una denúncia.)\nCriteris generals de redacció\nCom a principi general, la redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets s'han de redactar de manera ordenada, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.\nEn aquest document, com en tots els de caràcter jurídic, cal tenir en compte les exigències de contingut establertes per la legislació vigent. La denúncia no requereix requisits formals especials; només cal tenir en compte, d'acord amb els articles 265 i 266 de la Llei d'enjudiciament criminal, que la denúncia es pot fer personalment o per mitjà d'un mandatari o d'una mandatària amb un poder especial, i que ha de ser signada per la persona denunciant o per una altra persona a qui aquesta ho demani, si no pot fer-ho ella mateixa.\nPel que fa al tractament personal, recomanem de fer servir la primera persona del singular per a l'emissor (la persona denunciant o mandatària) i la tercera del singular per al receptor (el jutjat).\nEstructura i continguts\nLes característiques de cadascuna de les parts de la denúncia són les següents:\n1. Destinació\nS'ha d'indicar el nom de l'òrgan jurisdiccional al qual s'adreça la denúncia.\n2. Dades de la persona denunciant o mandatària\nEn aquest apartat han de figurar el nom i les dades (DNI, adreça, etc.) de la persona denunciant, en cas que la denúncia es faci personalment.\nSi la denúncia es fa per mitjà d'un mandatari o d'una mandatària, s'hi han de fer constar les dades següents:\nnom i dades de la persona mandatàrianom i cognoms de la persona denunciantfórmula per fer constar que el mandatari o la mandatària té el poder especial necessari per presentar la denúncia\n3. Formulació de la denúncia\nS'introdueix amb el verb denuncio i ha d'incloure la identificació de la persona o de les persones, físiques o jurídiques, denunciades.\nDesprés del verb principal, denuncio, que és transitiu, apareix el complement directe; per tant, cal evitar l'error d'introduir aquest complement amb la preposició a. Així, per exemple, hem d'escriure \"denuncio el senyor...\".\n4. Fets\nAquest apartat s'introdueix amb una expressió com ara Baso aquesta denúncia en els fets següents.\nCal descriure amb detall i precisió els fets que són objecte de la denúncia (dia, hora, lloc, testimonis, conseqüències, etc.) i, tal com s'ha comentat anteriorment, presentar-los de manera ordenada, clara, concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues per facilitar-ne la lectura. Al final de cada paràgraf s'ha de fer referència als documents que es presentin per acreditar o demostrar els fets exposats.\n5. Fórmula final\nEn aquest apartat es demana que s'admeti i es tramiti la denúncia i es fa constar que es presenta perquè es considera que els fets exposats poden ser delictius.\n6. Datació\nCal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.\n7. Signatura\nSi signa la denúncia la persona que l'ha presentada (la persona denunciant o la persona mandatària), amb la rúbrica és suficient, atès que el nom i els cognoms d'aquesta persona ja figuren a l'encapçalament del document.\nSi la signa una altra persona a sol·licitud de la persona denunciant, a més de la rúbrica, cal fer constar la identificació de qui signa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5804", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5804", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5805/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple de denúncia", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "AL JUTJAT DE GUÀRDIA\nGlòria Pau i Creus, amb el DNI 37 805 533 i amb domicili a la baixada del Rosari, 8, 43003 Tarragona,\nDENUNCIO:\nPer mitjà d'aquest escrit i d'acord amb l'article 259 i els següents de la Llei d'enjudiciament criminal, els representants legals de la companyia Plaf, SA, amb domicili al carrer de l'Àliga, 1, de Tortosa, i el pilot d'aquesta companyia, el súbdit anglès John Flight, que té la targeta de residència número X-0890 i que viu a Reus, al carrer de l'Ocell, 13.\nBaso aquesta denúncia en els fets següents.\nFETS\n1. El dia 17 de juny de 2007, a les 11 del matí, un grup de feligresos, que sortien de missa de la catedral de Tortosa, van ser sorpresos per una pluja de productes insecticides llançats des d'una de les avionetes de la companyia Plaf, SA, les quals fumiguen regularment els camps de cítrics pròxims a la catedral.\n2. Són testimonis del fet anterior els policies locals senyors [...]  i [...]\n3. Com a conseqüència de la pluja de productes insecticides, el senyor [...] i la senyora [...] van haver de ser ingressats el mateix dia a l'Hospital [...] per intoxicació, i el senyor [...], per una dermatitis aguda, tal com consta als informes mèdics adjunts.\nConsidero que aquests fets poden ser constitutius d'un delicte i els poso en coneixement d'aquest Jutjat, perquè n'admeti la denúncia i la tramiti.\nTortosa, 20 de juny de 2007\n(rúbrica)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5805", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5805", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5807/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de la querella", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nLa querella és una acusació escrita, presentada davant el jutjat contra algú que hom fa reu d'un delicte que la persona agreujada demana que sigui castigat i perseguit.\nAquesta és una de les formes d'iniciar un procés penal.\nCriteris generals de redacció\nEn la redacció d'aquest document cal tenir en compte les exigències generals de contingut establertes per la legislació vigent i la legislació específica aplicable a cada cas concret.\nL'article 277 de la Llei d'enjudiciament criminal estableix els requisits de caràcter general per al cas de la querella, que són el fonament per a l'estructuració d'aquest document.\nD'acord amb l'esmentat article, la querella s'ha de presentar sempre per mitjà d'un procurador o una procuradora amb poder bastant i subscrita per un lletrat o una lletrada, i ha de contenir la informació següent:\n1r. El jutge o la jutgessa, o el tribunal davant el qual es presenta.\n2n. El nom, els cognoms i el veïnatge de la persona querellant.\n3r. El nom, els cognoms i el veïnatge de la persona querellada. En el cas que s'ignorin aquestes circumstàncies, cal designar la persona querellada per les dades que millor poguessin donar-la a conèixer.\n4t. La relació circumstanciada del fet, amb expressió del lloc, de l'any, del mes, del dia i de l'hora en què va produir-se, si se sabien.\n5è. L'expressió de les diligències que cal practicar per a la comprovació del fet.\n6è. La petició que s'admeti la querella, es practiquin les diligències indicades en el número anterior, es detingui i s'empresoni la persona presumptament culpable o se li exigeixi la fiança de llibertat provisional, i s'ordeni l'embargament dels seus béns en la quantitat necessària en els casos que sigui procedent.\n7è. La signatura de la persona querellant o la d'una altra persona a petició seva si no sabés o no pogués signar, quan el procurador o la procuradora no tingui poder especial per formular la querella.\nCom a principi general, la redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets, els fonaments de dret, les peticions i els altressís s'han de redactar de manera ordenada, clara i concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.\nPel que fa al tractament personal, recomanem de fer servir la primera persona del singular per a l'emissor (la part querellant) i la tercera del singular per al receptor (el jutjat o la sala).\nEstructura i continguts\nEl contingut i les característiques de cada una de les parts de la querella són els següents:\n1. Destinació\nD'acord amb l'article 272 de la Llei d'enjudiciament criminal, la querella s'ha de presentar davant el jutjat d'instrucció competent.\n2. Dades del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada\nEn aquest apartat figuren el nom i els cognoms del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada i una fórmula per fer constar que el procurador o la procuradora tenen poders bastants per representar la part querellant.\nL'expressió en nom i representació de que apareix sovint amb les dades del procurador o de la procuradora és reiterativa i, per tant, recomanem de substituir-la per una de les construccions següents:\nen nom de\nen representació de\nprocurador/procuradora de\nLa fórmula «l'escriptura de poder adjunta, que presento perquè em sigui retornada després de confrontar-la amb la seva còpia, que lliuro annexa perquè sigui inserida a les actuacions...» es considera necessària, tot i que es tracta d'una acció de tràmit. Sovint aquesta informació es repeteix en més d'un apartat i només hauria d'aparèixer una vegada. Pot figurar amb les dades del procurador o de la procuradora o en un altressí; l'avantatge que té situar aquesta informació en un altressí és que individualitza la petició.\n3. Formulació de la querella\nS'introdueix amb els verbs formulo, presento o interposo.\n4. Fets\nAquest apartat pot tenir com a encapçalament les expressions Exposició de fets, Relació de fets o, simplement, Fets.\nCom ja s'ha indicat anteriorment, els fets s'han de redactar de manera ordenada, clara i concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.\n5. Fonaments de dret\nAmb l'encapçalament Fonaments de dret o Fonaments jurídics, s'exposen de manera succinta (no cal transcriure els preceptes que s'addueixen) els fonaments jurídics de la querella en paràgrafs separats i numerats, com en el cas dels fets, amb xifres aràbigues.\n6. Peticions\nS'introdueixen amb els verbs demano o sol·licito i és convenient redactar-les en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues per facilitar-ne la lectura.\nDesprés del verb principal amb què s'expressa l'objecte de la querella (demano o sol·licito), és optatiu que hi aparegui el destinatari de la sol·licitud (al jutjat).\nA la petició d'admissió de la querella és habitual fer servir l'expressió Que tingui per presentat aquest escrit i admeti aquesta querella; però, atès que l'acció principal, que les engloba totes dues, és l'expressada amb el verb admetre, es recomana de reduir la fórmula anterior a Que admeti aquesta querella.\n7. Altressís\nEn aquest apartat es detallen les diligències que es consideren necessàries per a la comprovació dels fets i se sol·licita que es portin a terme.\nS'hi poden incloure també altres peticions, com, per exemple, que s'adoptin les mesures cautelars personals i patrimonials que es considerin procedents o la sol·licitud de devolució del poder del procurador o la procuradora.\nPel que fa a l'estructura d'aquest apartat, proposem l'esquema següent:\nALTRESSÍS\n1.EXPOSO:\nDEMANO (o SOL·LICITO):\n2.EXPOSO:\nDEMANO (o SOL·LICITO):\netc.\n8. Datació\nCal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.\n9. Signatures\nHan de signar l'advocat o l'advocada i el procurador o la procuradora. En el cas que el poder del procurador o la procuradora no sigui especial, cal que signi també la persona querellant.\nAtès que el nom i els cognoms d'aquestes persones ja figuren en el document, no cal repetir-los; per tant, l'estructura d'aquestes signatures és:\nrúbrica\nAdvocat/ada\nrúbrica\nProcurador/a\nrúbrica\nQuerellant", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5807", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5807", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5809/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple de querella", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "AL JUTJAT [...]\n[...], procurador dels tribunals, en nom de [...], la representació de la qual acredito mitjançant l'escriptura de poder especial que adjunto degudament validada, comparec davant d'aquest Jutjat, sota la direcció lletrada de [...], i formulo querella per [...], que, d'acord amb l'article 277 de la Llei d'enjudiciament criminal, baso en els punts que tot seguit detallo.\n1. Formulo aquesta querella davant del Jutjat de [...], perquè els fets van ocórrer en aquest partit judicial.\n2. La querellant és [...], veïna de [...], amb domicili a [...]\n3. Els querellats són [...] i [...], veïns de [...], amb domicili a [...]\nFETS\n1. El dia [...] a [...]\n2. La meva representada va demanar [...]\n[...]\nFONAMENTS DE DRET\n[...]\nSOL·LICITO:\n1. Que admeti aquesta querella per un possible delicte de [...]\n2. Que prengui les mesures necessàries per [...]\n[...]\nALTRESSÍS\n1. EXPOSO: Que, per comprovar els fets objecte d'aquesta querella, cal que es practiquin les diligències següents:\nAdmissió dels documents [...]\nInterrogatori de [...]\n[...]\nSOL·LICITO: Que es practiquin les diligències detallades anteriorment.\n2. [...]\n(lloc i data)&\n(rúbrica)\nAdvocada\n(rúbrica)\nProcurador", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5809", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5809", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5810/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció del recurs contenciós administratiu", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "L'escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu\nDefinició\nL'escrit d'interposició de recurs contenciós administratiu és un document que es presenta davant la jurisdicció contenciosa administrativa per demanar la revisió de l'activitat prèvia de l'Administració o per obtenir justícia davant qualsevol comportament il·lícit de l'Administració.\nEs poden distingir quatre modalitats d'aquest recurs: el tradicional, dirigit contra actes de l'Administració, expressos o presumptes, un cop exhaurida la via administrativa; el que, de manera directa o indirecta, versa sobre la legalitat d'alguna disposició general; el recurs contra la inactivitat de l'Administració, i el que s'interposa contra actuacions materials constitutives de via de fet.\nCriteris generals de redacció\nPer redactar aquest document, s'han de tenir en compte les exigències generals de contingut establertes per la legislació vigent i la legislació específica aplicable a cada cas concret.\nEl primer apartat de l'article 45 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa estableix que el recurs contenciós administratiu s'inicia amb un escrit que es redueix a esmentar la disposició, l'acte, la inactivitat o l'actuació constitutiva de via de fet que s'impugna i a sol·licitar que es consideri interposat el recurs.\nEl segon apartat d'aquest mateix article detalla els documents que s'han de presentar juntament amb l'escrit d'interposició, que són els següents:\nEl document que acrediti la representació de qui compareix, llevat que figuri a les actuacions d'un altre recurs pendent davant del mateix jutjat o tribunal, cas en el qual es pot sol·licitar que s'expedeixi un certificat perquè s'insereixi a les actuacions.El document o documents que acreditin la legitimació de l'actor o l'actora, quan l'exerceixin perquè els l'ha transmès una altra persona per herència o per qualsevol altre títol.La còpia o el trasllat de la disposició o de l'acte exprés objecte del recurs, o la indicació de l'expedient en què hagi recaigut l'acte, o el diari oficial en què la disposició s'hagi publicat. Si l'objecte del recurs és la inactivitat de l'Administració o una via de fet, s'ha d'esmentar l'òrgan o la dependència al qual s'atribueixi l'una o l'altra, l'expedient en el qual tinguin l'origen, o qualsevol dada que serveixi per identificar l'objecte del recurs.El document o els documents que acreditin el compliment dels requisits exigits a les persones jurídiques per entaular accions d'acord amb les normes o els estatuts que els siguin aplicables, llevat que ja s'hagin incorporat o inserit en el cos del document que acredita la representació de qui compareix.\nLa redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa, i la relació de documents que s'adjunten a l'escrit d'interposició, les peticions i els altressís s'han de redactar de manera ordenada, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.\nPel que fa al tractament personal, es recomana d'utilitzar la primera persona del singular per a l'emissor (la persona que interposa el recurs) i la tercera del singular per al receptor (el jutjat o la sala).\nDestinació\nCal indicar la denominació de l'òrgan jurisdiccional davant del qual s'interposa el recurs.\n1. Dades de qui presenta el recurs, de l'advocat o l'advocada i del procurador o la procuradora\nAquí figura la identificació de la persona o les persones que interposen el recurs i de l'advocat o l'advocada. Si les persones recurrents actuen representades per un procurador o una procuradora, hi figuren també el nom i els cognoms del procurador o la procuradora i una fórmula per fer constar que té poders bastants per a aquesta representació.\nHabitualment, se sol·licita la devolució de l'escriptura de poder que presenta el procurador o la procuradora; aquesta petició pot aparèixer en aquest apartat o en un altressí.\n2. Fórmula d'interposició del recurs\nAquest apartat comença amb la fórmula interposo (o formulo) recurs contenciós administratiu i ha de contenir la identificació de la disposició, l'acte, la inactivitat o l'actuació constitutiva de via de fet objecte del recurs.\n3. Documents adjunts\nCal fer una relació dels documents que es presenten juntament amb l'escrit d'interposició del recurs.\n4. Pètita\nS'inicia amb els verbs demano o sol·licito i, a continuació, es fan constar les peticions concretes que es plantegen. És convenient redactar-les en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues per facilitar-ne la lectura.\n5. Altressís\nAquest apartat és optatiu, no és necessari que aparegui a tots els escrits d'interposició de recurs contenciós administratiu.\nEls altressís són peticions secundàries i es poden plantejar d'acord amb l'esquema següent:\nALTRESSÍS\n1. EXPOSO:\nDEMANO (o SOL·LICITO):\n2. EXPOSO:\nDEMANO (o SOL·LICITO):\netc.\n6. Datació\nCal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.\n7. Signatures\nHa de signar, d'una banda, l'advocat o l'advocada que assisteixi la persona que presenta el recurs i, d'altra banda, el procurador o la procuradora, o bé la persona que interposa el recurs, si compareix per si mateixa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5810", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5810", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5812/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple de recurs contenciós administratiu", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "A LA SECCIÓ [...] DE LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DE [...]\n[...], procurador dels tribunals i de [...], la representació del qual acredito mitjançant l'escriptura de poder adjunta, comparec, assistit per la lletrada [...], i\nINTERPOSO recurs contenciós administratiu contra la resolució de [...]\nD'acord amb l'article 45 de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa, adjunto a aquest recurs els documents següents:\n1. Una còpia de la resolució objecte d'aquest recurs.\n[...]\nSOL·LICITO:\n1.Que admeti aquest escrit amb els documents adjunts.\n2.Que tingui per interposat aquest recurs contenciós administratiu contra [...]\n3.Que reclami l'expedient administratiu a  [...] i que me'l lliuri per poder formalitzar la demanda.\n[...]\nALTRESSÍS\n1.EXPOSO: Que adjunto una còpia de l'escriptura de poder per inserir-la a les actuacions.\nSOL·LICITO: Que em torni l'escriptura de poder després d'haver-la confrontada amb la còpia.\n[...]\n(localitat i data)\n(rúbrica)\nAdvocada\n(rúbrica)\nProcurador", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5812", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5812", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5815/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de l'acta de reunió", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nL'acta és un document formal que atesta per escrit la realització d'un acte o d'un esdeveniment de naturalesa jurídica o d'un fet qualsevol.\nCriteris generals de redacció\nCom a criteri general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què per mitjà de paràgrafs o blocs d'informació breus, separats i homogenis es puguin distingir amb facilitat els diferents apartats d'un document. En el cas de l'acta de reunió els diferents blocs d'informació, que cal definir per mitjà d'encapçalaments o títols, són els següents:\nidentificació de la reunióassistènciaordre del diadesenvolupament de la sessió i resum del torn obert de paraulesacords, desacords i resum de les votacionstemes pendentsfórmula finalannexos\nAquesta estructura preveu, en sentit ampli, els diferents apartats que hi pot haver en una acta de reunió. Però hi ha apartats opcionals o que no es donen sempre i que, per tant, no formen part de l'estructura bàsica de l'acta de reunió. Aquests són els següents:\nordre del diatemes pendentsannexos\nA més de l'estructura formal del document convé tenir en compte els criteris de redacció següents:\nCal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els termes precisos i adequats i cal fer frases curtes.\nPel que fa al temps verbal, es recomana l'ús del present, encara que la persona que redacti l'acta ho faci després de la reunió, a partir de les notes preses durant la sessió o de la transcripció de l'enregistrament.\nPel que fa al tractament personal del secretari o de la secretària, s'ha de fer servir la tercera persona del singular en la redacció de l'acta i la primera persona del singular en la fórmula final.\n1. Identificació de la reunió\nLes dades que es fan constar en aquest apartat són les següents:\nnom de l'organismenúmero de la sessiódatahorarilloc\n2. Assistència\nEn un primer bloc se situen el nom i els cognoms de les persones que hi han assistit, seguits del càrrec en el cas de qui presideixi i de qui faci de secretari o secretària. En el cas de persones que hi assisteixen com a representants d'algun organisme, també s'hi pot fer constar el nom d'aquest darrer.\nEn un segon bloc s'hi consignen els absents.\n3. Ordre del dia\nCom a recordatori dels punts que s'ha previst de tractar en la reunió, es pot reproduir a l'acta l'ordre del dia que es detallava a la convocatòria de la reunió.\n4. Desenvolupament de la sessió\nSi es decideix diferenciar clarament els acords presos de la resta d'informació sobre el contingut d'una sessió, en aquest epígraf només es fa constar l'evolució de la reunió: obertura de la sessió, presentació de documentació, intervencions, etc.\n5. Acords\nEn aquest apartat es detallen els acords presos i el resum de les votacions, si cal. Convé que cada acord quedi individualitzat en un paràgraf a part i que l'ordre de presentació dels acords es correspongui amb el de l'ordre del dia.\nPel que fa als òrgans col·legiats sotmesos a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, cal tenir en compte el capítol segon del títol segon d'aquesta Llei.\n6. Temes pendents\nCom hem dit, aquest apartat és opcional. Els temes pendents poden quedar pendents perquè així ho hagin acordat els membres de l'organisme per manca d'informació, per exemple, o perquè no hi ha hagut prou temps. En el primer cas, formen part dels acords presos i en el segon, si no s'hi detallen expressament, es poden deduir de l'ordre del dia de la convocatòria. Altrament, n'hi ha prou amb una breu enumeració.\n7. Fórmula final\nLes fórmules acostumen a ser estructures fixades que presenten poques variacions. En aquest cas la frase final que s'utilitza és la següent: El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.\nAnnexos\nEn aquest apartat s'inclou la documentació que s'annexa a l'acta d'acord amb la numeració que s'indica en la remissió expressada a l'acta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5815", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5815", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5816/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple d'acta de reunió", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Acta de la reunió de la Comissió d'Avaluació de ProjectesNúm. de la sessió: 21\nData: 26.11.08\nHorari: de 12 h a 14 h\nLloc: sala de juntes\nHi assisteixen:\nTeresa Roca García, presidenta\nJosep Martínez Sunyer, vocal\nPere Duran Codina, vocal\nAnna Fernández Civit, vocal\nJoan Murtra Paltré, secretari\nS'han excusat d'assistir-hi:\nAlbert Vidal Abril\nIolanda Veiga Espona\nAleix Navarro Comes\nOrdre del dia\n1. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior.\n2. Examen de la documentació sobre el nou sistema d'informació a l'usuari.\n3. […]\nDesenvolupament de la sessió\n1. La presidenta obre la sessió i demana al secretari que llegeixi l'esborrany de l'acta de la sessió anterior.\n2. La presidenta demana a Joan Murtra que presenti la documentació del nou sistema d'informació a l'usuari, sobre la qual s'inicia un debat en què es fan, d'una banda, intervencions favorables a la proposta A, i de l'altra, intervencions favorables a la proposta B.\n3. […]\nAcords\n1. L'acta de la sessió s'aprova per unanimitat dels assistents en votació ordinària.\n2. S'aprova el document sobre la proposta A del sistema d'informació a l'usuari, que s'incorpora a l'acta com a annex 1, per quatre vots a favor i una abstenció.\n3. […]\nLa presidenta aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.\nEl secretari\nVist i plau\nLa presidenta", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5816", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5816", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5818/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció dels escrits jurídics de les parts en la fase de desenvolupament", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Presentació\nEn la tramitació dels procediments civils, penals i contenciosos administratius es redacta un nombre important d'escrits de les parts, amb una notable diversitat funcional però amb força elements estructurals comuns.\nEntre els escrits de la fase de desenvolupament, és a dir, deixant de banda els escrits inicials, es poden esmentar els següents:\nl'escrit de contestació a la demanda\nels escrits de petició d'ampliació de termini, de vista pública, de notificació personal, d'embargament de béns o de taxació de costes l'escrit de proposició de prova\nl'escrit per oposar-se a l'admissió d'una prova pericial\nl'escrit de rebuig de testimonis\nl'escrit d'al·legacions prèvies\nl'escrit de conclusions\nl'escrit de desistiment\nels escrits d'interposició de recurs\nL'estructura que es presenta a continuació és general: es basa en la dels escrits inicials i és vàlida per a tots els escrits de les parts en la fase de desenvolupament. Pel que fa a l'exemple, és un document concret: un escrit de proposició de prova.\nCriteris generals de redacció\nPer a aquests documents, com per a tots els documents jurídics, cal tenir en compte la legislació aplicable a cada cas concret.\nLa redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa, i els diferents apartats de què consti el document s'han de redactar de manera ordenada i, si són complexos, organitzats en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.\nPel que fa al tractament personal, es recomana d'utilitzar la primera persona del singular per a l'emissor i la tercera del singular per al receptor (el jutjat o la sala).\nEstructura i continguts\nEl contingut i les característiques de cada un dels elements dels escrits jurídics de les parts en la fase de desenvolupament són els següents:\n1. Destinació\nCal indicar la denominació de l'òrgan jurisdiccional davant del qual es presenta l'escrit.\n2. Identificació del procurador o la procuradora, de l'advocat o l'advocada, del judici i de les parts\nEn aquest apartat figuren el nom i els cognoms del procurador o la procuradora, el nom i els cognoms de la persona o les persones que representa, una fórmula per fer constar que té poders bastants per a aquesta representació, el nom i els cognoms de l'advocat o l'advocada, les dades de la part contrària i la identificació del judici.\nPel que fa a la fórmula relativa als poders de representació, en els escrits no inicials no és imprescindible i, si hi apareix, es redueix a una remissió a les actuacions, atès que l'escriptura de poder ja ha estat presentada anteriorment.\n3. Cos\nAquest apartat és específic per a cada tipus de document i, com a norma general, es redueix a una exposició dels fets o dels motius pels quals es presenta l'escrit.\nEn general, es prescindeix de la distinció entre l'exposició de fets i els fonaments de dret, encara que aquests apartats poden distingir-se en alguns documents (per exemple, en la contestació a la demanda o en els escrits de rèplica i de dúplica).\n4. Pètita\nS'inicia amb els verbs demano o sol·licito i, a continuació, es fa constar la petició concreta que es planteja.\n5. Altressís\nAquest apartat apareix només en els escrits en què es formulen peticions de caràcter secundari.\n6. Datació\nCal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5818", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5818", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5819/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple d'escrit de proposició de prova", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Exemple d'escrit de les parts en la fase de desenvolupament: l'escrit de proposició de prova\nAL JUTJAT...\n[...], procuradora de [...], amb l'assistència del lletrat [...], tal com consta (o he acreditat anteriorment) en les actuacions del judici de [...], seguides a instància del meu representat contra [...], comparec i proposo els mitjans de prova següents:\n1. CONFESSIÓ EN JUDICI de la part demandada, que haurà de comparèixer el dia i a l'hora que s'assenyalin per absoldre, sota jurament indecisori, les posicions que formularé i que siguin declarades pertinents.\n2. DOCUMENTAL, consistent a:\na) Tenir per reproduïda la còpia autèntica de l'escriptura de [...] atorgada el dia [...] davant del notari [...] , que vaig adjuntar a la demanda.\nb) Trametre un manament al banc [...] perquè lliuri un certificat de l'extracte del compte [...] a nom de [...], corresponent al període [...].\n3. TESTIFICAL, consistent en la declaració, d'acord amb l'interrogatori adjunt, dels testimonis inclosos en la llista annexa, els quals caldrà citar judicialment.\n4. PERICIAL, perquè un únic pèrit comptable valori els documents [...] i dictamini sobre [...]\n5. RECONEIXEMENT JUDICIAL, consistent en el fet que el jutge es traslladi a l'empresa [...] per determinar [...]\nSOL·LICITO:\n1. Que admeti aquest escrit i els documents que hi annexo.\n2. Que admeti les proves proposades i que adopti les decisions necessàries per practicar-les.\n(localitat i data)\n(rúbrica)\nAdvocat\n(rúbrica)\nProcuradora", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5819", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5819", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5821/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de la provisió", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nEn dret processal hi ha tres tipus de resolucions judicials, que es distingeixen per la forma i el contingut: provisions, interlocutòries i sentències.\nLa provisió és una resolució dictada per un jutge o una jutgessa, o per un tribunal, que decideix sobre qüestions de tràmit o sobre peticions secundàries o accidentals.\nD'acord amb l'article 206 de la Llei d'enjudiciament civil, es dicta una provisió quan la resolució no es limita a l'aplicació de normes d'impuls processal, sinó que es refereix a qüestions processals que requereixen una decisió judicial, perquè ho estableix la llei, perquè se'n deriven càrregues o perquè afecta drets processals de les parts, sempre que en aquests casos no s'exigeixi expressament la forma d'interlocutòria.\nPel que fa al terme per designar aquest document, la Resolució de 3 d'abril de 1991, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC núm. 1438, de 3 de maig de 1991), estableix la forma provisió (en castellà, providencia).\nCriteris generals de redacció\nPer a la redacció d'aquest document cal tenir en compte els requisits establerts per la legislació vigent:\narticles 245 i 248 de la Llei orgànica del poder judicialarticles 206 i 208 de la Llei d'enjudiciament civilarticle 141 de la Llei d'enjudiciament criminal\nEl fonament per a l'estructuració d'aquest document és l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil i l'article 248 de la Llei orgànica del poder judicial. D'acord amb aquests articles, la provisió ha de contenir les dades següents:\ndecisió que s'adoptatribunal que adopta la decisiólloc i datasignatura motivació, quan ho disposi la llei o es consideri convenient\nA més, com a principi general aplicable a tots els documents jurídics, cal tenir en compte que la redacció ha de ser ordenada, clara, rigorosa i concisa.\nEstructura i continguts\nEl contingut i les característiques de cada una de les parts de la provisió són els següents:\n1. Dades del jutjat o del tribunal\nEn aquest apartat es fa constar la identificació del jutjat o el tribunal que dicta la resolució.\n2. Identificació del procediment\nEn aquest apartat es fa constar la referència de les actuacions.\n3. Títol\nLa provisió porta un títol; per exemple: Provisió.\nTambé és possible fer una descripció breu del contingut de la provisió, precedida per la paraula assumpte; per exemple: Assumpte: admissió de demanda.\nTambé es pot incloure en aquest apartat la identificació de les parts litigants.\n4. Nom del jutge, la jutgessa o els magistrats i del ponent\nS'ha d'indicar el nom del jutge, la jutgessa o els magistrats que integren el tribunal i, quan sigui col·legiat, el nom del ponent.\nEs pot fer servir la fórmula següent: Jutge: Sr. Manel Comas i Rius.\n5. Datació\nCal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.\n6. Cos del document\nEn aquest apartat, que és el cos de la provisió, es recull la resolució dictada pel jutge, la jutgessa o el tribunal.\nS'hi pot fer servir la segona persona del plural (registreu..., notifiqueu...), o bé, tenint en compte que pot contenir diverses decisions que afectin persones diferents, s'hi poden utilitzar formes impersonals (s'ha de registrar..., s'ha de notificar...). També hi pot aparèixer la primera persona (referida al jutge, la jutgessa o el tribunal), si es fa servir un verb principal (resolc o resolem).\nNo és necessari fer servir cap fórmula inicial equivalent a l'habitual en castellà (Dada cuenta). Aquesta referència a l'anomenada dació de compte, és a dir, a la funció informativa que, d'acord amb els articles 283-287 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 178 de la Llei d'enjudiciament civil, ha complert el secretari o la secretària de manera prèvia a la resolució judicial, no és indispensable i, tot i que podríem fer servir una fórmula com ara Havent-se-me'n donat compte, és preferible no usar-la.\n7. Fórmula final i signatures\nL'article 204 de la Llei d'enjudiciament civil estableix que el jutge, la jutgessa o els magistrats han de signar les resolucions judicials, i que s'han d'autoritzar o publicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial. En el cas de les provisions dictades per sales de justícia, d'acord amb l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil, n'hi ha prou amb la signatura del ponent.\nEn castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y firma S. S., doy fe); però sobta que el nucli del document tingui com a emissor el responsable de la provisió (el jutge o la jutgessa) i que l'últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor el secretari o secretària, sense cap indicació formal per remarcar el canvi d'emissor.\nPer fer palès formalment aquest canvi, proposem de reduir aquesta fórmula a En dono fe. (o Davant meu,), i situar-la davant la signatura del secretari o la secretària.\nTot i que no és necessari, la signatura de l'emissor de la provisió (jutge, jutgessa o ponent), que signa abans del secretari o la secretària, pot anar precedida per una de les fórmules següents:\nAixí ho disposo i ho signo.\nAixí ho disposo, ho mano i ho signo.\nAixí ho manem i ho signem.\nA sobre de les rúbriques del jutge, la jutgessa, el ponent o la ponent i del secretari o la secretària, s'hi consignen els càrrecs.\n8. Diligència\nEl fet que hi aparegui aquest apartat depèn del contingut de la resolució. La diligència és una nota que serveix per acreditar que s'ha executat el que s'ha acordat o decidit en la provisió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5821", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5821", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5823/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemples de provisió", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Exemple 1\nJutjat de Primera Instància i Instrucció 5\nde Tossa de Mar\nJudici de faltes 33/2002\nPROVISIÓ\nJutgessa: Marina Cruells Jansana\nTossa de Mar, 6 d'abril de 2002\nL'advocada Rosa Comes Puig, en representació del denunciant, Pol Quer López, ha interposat, dins el termini establert i en la forma escaient, un recurs d'apel·lació contra la Sentència de data 3 d'abril de 2002, dictada en aquest procediment.\nTinc per presentat el recurs i l'admeto a tràmit a ambdós efectes. Uniu-lo a les actuacions.\nD'acord amb l'article 787.3 de la Llei d'enjudiciament criminal, lliureu una còpia del recurs al fiscal i a les parts personades, perquè en el termini de deu dies al·leguin per escrit el que considerin convenient i presentin els documents que justifiquen les seves pretensions.\nUn cop transcorregut el termini, trameteu les actuacions originals a l'Audiència Provincial de Barcelona a fi que resolgui el recurs.\nAixí ho mano i ho signo.\nLa jutgessa\n(rúbrica)\nEn dono fe.\nEl secretari judicial\n(rúbrica)\nDILIGÈNCIA. Seguidament, es compleix el que ha ordenat la jutgessa. En dono fe.\n(rúbrica)\nExemple 2\nJutjat Penal núm. [...] de Barcelona\nProcediment [...]\nPROVISIÓ\nMagistrada jutgessa: [...]\nBarcelona, [...]\nRebudes les actuacions corresponents a les diligències prèvies núm. [...] del Jutjat d'Instrucció núm. [...] d[...], resolc que es registrin aquestes actuacions, que s'incoï el procediment que pertoqui i que es notifiqui a les parts que l'expedient és en aquest Jutjat.\nAixí ho disposo i ho signo.\nLa magistrada jutgessa\n(rúbrica)\nDavant meu,\nEl secretari\n(rúbrica)\nDILIGÈNCIA. Tot seguit es compleix el que s'ha ordenat. La causa es registra amb el núm. [...] en el llibre de registre de procediments abreujats (LO 7/88). En dono fe.\n(rúbrica)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5823", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5823", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5824/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de la interlocutòria", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nEn dret processal hi ha tres tipus de resolucions judicials, que es\ndistingeixen per la forma i el contingut: provisions, interlocutòries i\nsentències.\nLa interlocutòria és una resolució judicial motivada que decideix una\nincidència en un procés i no les qüestions de fons, que han d'ésser resoltes\nper mitjà de sentència.\nD'acord amb l'article 206 de la\nLlei d'enjudiciament civil, les interlocutòries decideixen\nsobre recursos contra provisions, l'admissió o la inadmissió de la demanda, la\nreconvenció, l'acumulació d'accions, pressupòsits processals, l'admissió o la\ninadmissió de la prova, l'aprovació judicial de transaccions i convenis,\nanotacions i inscripcions del registre, mesures cautelars, nul·litat o validesa\nde les actuacions o qualssevol qüestions incidentals o que posen fi a les\nactuacions d'una instància o un recurs abans que en conclogui la tramitació\nordinària.\nPel que fa al terme per designar aquest document, la Resolució de 3 d'abril\nde 1991, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC\nnúm. 1438, de 3 de maig de 1991), estableix la forma interlocutòria (en\ncastellà, auto).\nCriteris generals de redacció\nPer a la redacció d'aquest document cal tenir en compte els requisits\nestablerts per la legislació vigent:\narticles 245 i 248 de la Llei\norgànica del poder judicialarticles 206 i 208 de la Llei\nd'enjudiciament civilarticle 141 de la Llei\nd'enjudiciament criminal\nSegons l'article 208 de la Llei\nd'enjudiciament civil i l'article 248 de la Llei orgànica del poder judicial, les\ninterlocutòries sempre han de ser motivades i han de contenir, en paràgrafs\nseparats i numerats, els fets i els fonaments de dret en què es basi la part\ndispositiva o la decisió subsegüent. També han d'incloure el lloc i la data en\nquè s'adopten i la indicació del tribunal que les dicta.\nA més, com a principi general aplicable a tots els documents jurídics, cal\ntenir en compte que la redacció ha de ser ordenada, clara, rigorosa i concisa.\nPel que fa al tractament personal de l'emissor, ha de ser el de primera persona\ndel singular o del plural, segons que es tracti d'un jutge o una jutgessa, o\nd'un tribunal.\nParts de la interlocutòria\nEl contingut i les característiques de cada una de les parts de la interlocutòria són els següents:\n1. Identificació del jutjat o del tribunal\nEn aquest apartat es fa constar la identificació del jutjat o el tribunal que\nemet el document.\n2. Identificació del procediment\nEn aquest apartat es fa constar el tipus de procediment i la referència de les\nactuacions.\n3. Identificació de les parts litigants o de les persones interessades\nCal fer constar la identificació de les parts litigants o de les persones\ninteressades en el procediment, i els noms dels procuradors, si escau.\nAquesta informació també pot aparèixer a l'apartat Fets.\n4. Títol\nServeix per fer constar que el document és una interlocutòria.\n5. Nom del jutge o la jutgessa, o dels membres del tribunal\nS'ha d'indicar el nom del jutge, la jutgessa o els magistrats que integren el\ntribunal i, quan sigui col·legiat, el nom del ponent o la ponent.\nEs pot fer servir la fórmula següent: Jutgessa: Sra. Joana Puig i Mirta.\n6. Datació\nCal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.\n7. Fets\nAquest apartat pot tenir com a encapçalament Relació de fets o,\nsimplement, Fets.\nEn paràgrafs separats i numerats, s'han de consignar les pretensions de les\nparts i els fets en què les fonamenten, que han d'haver estat al·legats\noportunament i han d'estar enllaçats amb les qüestions que cal resoldre.\nEn el cas que només s'hi hagi de fer constar un fet, es pot introduir amb\nl'expressió Únic.\n8. Fonaments de dret\nAmb l'encapçalament Fonaments de dret, Fonaments jurídics o Raonaments\njurídics, s'han de donar les raons i fonaments legals que s'estimin\nprocedents per a la decisió que s'hagi de dictar i s'han de citar les lleis o\ndoctrines que es considerin aplicables al cas.\nAquest apartat s'ha de redactar en paràgrafs separats i numerats. En el cas que\nnomés hi hagi un fonament de dret, es pot introduir amb l'expressió Únic.\n9. Part dispositiva\nÉs la part resolutòria del document. Si la decisió afecta més d'una qüestió, és\nconvenient utilitzar paràgrafs independents i numerats.\nAquest apartat s'encapçala amb l'expressió Part dispositiva o amb una\nforma conjugada del verb disposar; per exemple:\nPART DISPOSITIVA\nConvoqueu els senyors...\nDISPOSO:\nDesestimar...\nDISPOSEM:\n1. Denegar la sol·licitud...\n2. Notificar aquesta resolució a...\nEn la redacció de la part dispositiva es pot utilitzar la primera persona\n(referida al jutge, la jutgessa o el tribunal), en paràgrafs introduïts amb\nverbs com ara resolc, ordeno, acordem o autoritzem;\nper exemple: resolc que es convoqui..., ordeno que es comuniqui..., acordem\ntrametre... o autoritzem el trasllat...\nPel que fa a les persones que han d'acomplir el que s'ha decidit, s'utilitza la\nsegona persona del plural (Disposo: Que registreu..., Disposem: Que\nnotifiqueu...), o bé, tenint en compte que poden aparèixer decisions que\nafectin subjectes diferents, es poden fer servir formes impersonals com ara Disposem:\nQue es comuniqui...\n10. Fórmula final i signatures\nD'acord amb l'article 204 de la\nLlei d'enjudiciament civil, les resolucions judicials les\nsigna el jutge o la jutgessa o tots els magistrats i s'han d'autoritzar o\npublicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial.\nEn\ncastellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es\nredacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y\nfirma S. S., doy fe), però sobta que el nucli del document tingui com a\nemissor el responsable de la interlocutòria (el jutge, la jutgessa o el\ntribunal) i que l'últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor\nel secretari o secretària, sense cap indicació formal per remarcar el\ncanvi d'emissor.\nPer fer palès formalment aquest canvi, proposem de reduir aquesta fórmula a En dono fe. (o Davant meu,), i situar-la davant la signatura del secretari o la\nsecretària.\nTot i que no és necessari, la signatura dels emissors de la interlocutòria (el\njutge, la jutgessa o els membres del tribunal), que signen abans del secretari\no la secretària, pot anar precedida per una de les fórmules següents:\nAixí ho disposo i ho signo.\nAixí ho disposo, ho mano i ho signo.\nAixí ho manem i ho signem.\nA sobre de les rúbriques del jutge, la jutgessa o els membres del tribunal i\ndel secretari o la secretària, s'hi consignen els càrrecs.\n11. Diligència\nEl fet que hi aparegui aquest apartat depèn del contingut de la resolució. La\ndiligència és una nota que serveix per acreditar que s'ha executat el que s'ha\ndecidit en la interlocutòria.\nTambé serveix per notificar la resolució i, d'acord amb l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil,\nper indicar si la resolució és ferma o si s'hi pot presentar algun recurs en\ncontra, amb expressió, en aquest últim cas, del recurs que sigui procedent, de\nl'òrgan davant el qual s'ha d'interposar i del termini per recórrer-hi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5824", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5824", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5826/5", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple d'interlocutòria", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Berga\nPasseig de la Pau, 8\nBerga\nProcediment: Suspensió de pagaments 25/2001\nPart demandant: Sr. Modest Soler i Gifreu\nProcuradora: Sra. Rosa Roig i Colomer\nPart demandada: Sr. Carles Clar i Ferreny\nProcurador: Sr. Lluís Puig i Torner\nINTERLOCUTÒRIA\nJutgessa: Sra. Joana Puig i Mirta\nBerga, 22 de desembre de 2001\nFETS\n1. La resolució d'aquest Jutjat de data 20 de juny de 2001 declarà Carles Clar i Ferreny en estat legal de suspensió de pagaments i d'insolvència definitiva, i li concedí un termini de quinze dies per consignar o fiançar l'import del deute que hi havia.\n2. Un cop transcorregut el termini de quinze dies sense que hagués consignat o fiançat l'import del deute que hi havia, es decidí mantenir la qualificació d'insolvència definitiva i s'ordenà esperar el transcurs del termini a què fa referència l'article 10 de la Llei de suspensió de pagaments, termini que ha transcorregut sense que el suspès o els creditors hagin sol·licitat el sobreseïment de l'expedient o la declaració de fallida.\nFONAMENTS DE DRET\n1. D'acord amb l'article 8 de la Llei de suspensió de pagaments, és procedent formar la peça de qualificació per a la determinació i l'efectivitat de les responsabilitats en les quals hagi pogut incórrer la part demandada, atès que ha transcorregut el termini legal i no s'ha consignat ni fiançat l'import del deute esmentat.\n2. D'acord amb l'article 10 de la Llei de suspensió de pagaments, és procedent convocar la junta general de creditors, atès que ha transcorregut el termini de cinc dies i no s'ha sol·licitat el sobreseïment de l'expedient o la declaració de fallida.\nPART DISPOSITIVA\n1. Formeu la peça de qualificació per a la determinació i l'efectivitat de les responsabilitats en què pugui haver incorregut el senyor Clar i doneu-me'n compte per decidir el que escaigui a aquesta peça separada, que s'ha de formar amb el testimoniatge de l'informe de l'interventor.\n2. Convoqueu, mitjançant carta certificada amb justificant de recepció, la junta general de creditors, per al dia 1 de febrer de 2002, a les 10 hores, a la sala d'audiències d'aquest Jutjat.\n3. Comuniqueu aquesta resolució als jutjats que foren informats de la sol·licitud de suspensió de pagaments i feu-ne publicitat mitjançant un edicte en el Butlletí Oficial de la Província i l'exposició al públic d'un exemplar en el tauler d'anuncis d'aquest Jutjat.\nContra aquesta resolució es pot interposar recurs de reposició per escrit en aquest Jutjat, en el termini de tres dies, comptadors des de la data de la notificació.\nAixí ho disposo i ho signo.  En dono fe.\nLa jutgessa  El secretari\n(rúbrica)  (rubrica)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5826", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5826", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5833/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu skyrunning en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport", "Resposta": "La forma cursa de muntanya és el genèric amb què es coneix qualsevol cursa pedestre que té lloc en zones de muntanya, independentment de les altituds que s'assoleixin i de la distància que es recorri.\nEl terme cursa d'altitud es refereix a les modalitats de cursa que es disputen en alta muntanya, en altituds superiors als 2.000 m (i que sovint s'han difós amb la forma anglesa skyrunning). Les diferents modalitats de cursa d'altitud reconegudes oficialment —que es distingeixen per les distàncies que s'han de recórrer, per les altituds màximes que s'atenyen i pels desnivells que s'han de salvar— són la cursa d'alta muntanya, la marató d'alta muntanya (amb les variants marató clàssica d'alta muntanya i marató olímpica d'alta muntanya) i el quilòmetre vertical.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5833", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5833", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5834/4", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "Com es diu porcentaje en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El percentatge (i no porcentatge) és el tant per cent, és a dir, la proporció que correspon a una certa magnitud, inclosa o referida a una altra, la qual es considera equiparada a una centena.\nEl percentatge de persones que ha votat en aquestes eleccions ha pujat respecte a les anteriors.\nAquesta beguda té un percentatge de sucre molt elevat.\nHi ha un percentatge molt baix de persones que va a treballar a peu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5834", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5834", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5837/6", "Darrera versió": "04.02.2026", "Títol": "Criteris de redacció del contracte i del conveni", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nUn contracte és un acord de voluntats entre dues o més persones, que s'obliguen a donar, a fer o a no fer alguna cosa. També s'anomena contracte el document que recull aquest acord.\nEl Codi civil distingeix, pel que fa als contractes, els documents públics dels documents privats. Els documents públics han de ser autoritzats per un notari o un funcionari públic, d'acord amb les formalitats que la llei exigeix (art. 1216 del Codi civil). En els privats només cal que hi intervinguin les parts contractants.\nUn conveni és un document per mitjà del qual s'estableixen uns acords entre institucions, organismes o persones per dur a terme un objectiu d'interès comú.\nTot i que els termes contracte i conveni no són exactament sinònims, la pràctica habitual els usa indistintament per al mateix tipus de document. De fet, però, l'Administració aplica el terme contracte als contractes administratius com és ara els d'obres, subministraments i gestió de serveis públics, i el terme conveni per als acords de col·laboració amb institucions.\nCriteris generals de redacció\nLa claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa i jurídica. Aquests principis es basen tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis com en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa. La documentació administrativa i jurídica parteix gairebé sempre d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.\nL'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El contracte i el conveni segueixen una estructura força constant pel que fa als elements que els integren i a la seva disposició. Hi ha, però, diferents estructures de redacció, que podem agrupar en tres tipus: la tradicional, més retòrica, en què el text es basa en una frase principal i moltes de subordinades; una altra, més esquemàtica, en què el text s'estructura en apartats independents, i una altra, amb format d'imprès, amb els diferents apartats identificats amb epígrafs. La majoria de models esquemàtics són impresos de l'Administració i la resta de contractes i convenis presenten una gran variació temàtica.\nEls blocs d'informació del contracte i del conveni s'han d'ajustar al que disposi la normativa aplicable i, si escau, el plec de clàusules administratives generals o particulars. La normativa bàsica sobre contractes és el llibre IV del Codi civil i, pel que fa a les administracions públiques, el Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques.\nEls diferents blocs de la informació bàsica dels contractes i els convenis són els següents:\ndades de les parts contractants\nfinalitat\npactes\nlloc i data\nsignatures\nA més, també poden incloure la informació següent:\ntítol\ndades de qui dona fe pública\nfórmula final\nPel que fa als criteris de redacció, cal mantenir un to formal, adequat a la situació comunicativa. Els tractaments que s'utilitzen en el contracte públic, atesa la intervenció d'una tercera persona que dona fe de l'acord, són els de tercera persona del plural (exposen, manifesten, atorguen, pacten, acorden, etc.). En el cas dels contractes privats, però, no cal usar la tercera persona del plural, perquè només signen les parts contractants. Per tant, es pot usar la primera persona del plural (exposem, manifestem, atorguem, pactem, acordem, etc.), que respon a un estil més directe de redacció.\nEstructura i continguts\nLes característiques i el contingut de cada una de les parts del contracte i del conveni són els següents:\n1. Dades de les parts contractants\nEn aquest apartat apareixen el nom i els cognoms, el document nacional d'identitat i el domicili de les persones o entitats que subscriuen el contracte o el conveni i la referència a la condició amb què actuen, és a dir, si actuen en representació d'una altra persona o d'una entitat, o en nom propi. Si actuen com a representants d'una altra persona o d'una entitat, s'hi fa constar la normativa que els atribueix aquesta representació.\n2. Finalitat\nEn aquest punt es detalla el motiu o objectiu del contracte o del conveni: adjudicació d'una obra pública, adjudicació d'un subministrament, constitució d'una societat civil, formalització d'una compra, lloguer d'un habitatge, contractació d'un treballador, edició d'una obra literària, acord de col·laboració, per exemple.\n3. Pactes\nAquest apartat presenta els diferents pactes o les clàusules que s'estipulen o atorguen. Pot començar amb una de les expressions següents: Acorden, Pacten, Acordem, Pactem, Acords, Clàusules, Pactes.\nCal que la redacció dels pactes es faci a partir de frases curtes i precises i en paràgrafs independents i numerats.\n4. Datació\nSi es fa servir l'estructura tradicional, menys esquemàtica, l'expressió de la data i el lloc apareix a l'inici del document.\nEn els contractes i els convenis esquemàtics, el lloc i la data se situen abans de les signatures.\n5. Signatures\nTot i que els noms i cognoms de les parts contractants ja apareixen al principi del document, tenint en compte que les rúbriques no són sempre intel·ligibles, a sobre o a sota de la rúbrica s'identifiquen novament els signants. Si els signants actuen en nom propi, amb el nom i els cognoms és suficient. Si les parts contractants actuen en representació d'una entitat, per exemple, la identificació es pot fer per mitjà de l'expressió Per (nom de l'entitat), abans de la rúbrica.\nEn els casos en què el document ocupa més d'una pàgina, s'acostuma a signar també als marges de cada pàgina.\n6. Títol\nEl document es pot identificar amb un títol, que ha de ser descriptiu de l'objectiu del conveni o el contracte. Cal destacar-lo gràficament de la resta del text. Els contractes públics també se solen identificar amb una numeració; els contractes administratius s'identifiquen amb un número d'expedient.\n7. Dades de qui dona fe pública\nAquest apartat, que apareix en el cas de contractes públics, presenta el nom, els cognoms i el càrrec del notari o del funcionari que intervé en el contracte. En el model de contracte tradicional, aquestes dades apareixen al principi, després de la data, introduïdes per l'expressió:\nDavant meu, Anna Martorell Pérez, notària de...\nEn el cas d'un contracte més esquemàtic, aquestes dades poden aparèixer a la signatura.\n8. Fórmula final\nNo és necessari acabar la redacció d'un contracte o un conveni amb una fórmula final. Ara bé, si es vol incloure una fórmula d'aquest tipus, convé que sigui breu i senzilla, com per exemple:\nI com a prova de conformitat amb el contingut d'aquest contracte, el signem per duplicat.\nI com a prova de conformitat amb el contingut d'aquest conveni, el signen en tres exemplars.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5837", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5837", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5839/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple de contracte de compravenda", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Contracte de compravenda\nREUNITS\nD'una banda, el senyor Josep Urgell Plana, amb el DNI 23 457 890, domiciliat al carrer de Sicília, 53, 08950 Esplugues de Llobregat, com a part venedora.\nI de l'altra, la senyora Isabel Rovira Valldaura, amb el DNI 32 749 225, domiciliada a la plaça de Catalunya, 32, 4t 1a, 08760 Martorell, com a part compradora.\nLes dues parts actuen en nom propi i es reconeixen recíprocament la capacitat legal necessària per contractar.\nMANIFESTEN\n1. Que el senyor Josep Urgell Plana és propietari de l'habitatge corresponent a la porta tercera del pis segon de l'edifici situat al número 57 del carrer del Rosselló de Martorell, que va adquirir per compravenda, segons consta en l'escriptura pública número 560/82 autoritzada pel notari de Martorell senyor Carles Andreu Solà, el dia 23 de maig de 1982, inscrita en el Registre de la Propietat de Martorell, tom 146, llibre 32, foli 48, finca número 6210, inscripció 4. A l'habitatge esmentat li correspon un coeficient de l'1,4% en la comunitat de propietat horitzontal i té la descripció registral següent: entitat número dotze, pis segon porta tercera de l'edifici situat al número 57 del carrer del Rosselló de Martorell, amb una superfície útil de 123 m2, que confronta, a la dreta, amb el carrer del Rosselló; a l'esquerra, amb un celobert i l'entitat número onze; al davant, amb l'escala de l'edifici, i al darrere, amb la finca propietat de la Immobiliària Bilbao, S. A.\n2. Que l'habitatge descrit està lliure de càrregues i d'arrendaments.\n3. Que el senyor Urgell vol vendre l'habitatge esmentat i la senyora Rovira vol comprar-lo, per la qual cosa formalitzen aquest contracte de compravenda, que es regeix pels pactes següents.\nPACTES\n1. El senyor Urgell ven l'habitatge descrit a la senyora Rovira i aquesta el compra.\n2. El preu d'aquesta compravenda és de setanta-dos mil (72.000) euros, que es paguen d'acord amb les especificacions següents:\na) Dotze mil (12.000) euros ja han estat pagats per la compradora com a paga i senyal, el dia 15 de novembre de 2001.\nb) Dotze mil (12.000) euros els lliura la compradora al venedor en el moment de signar aquest contracte.\nc) Els quaranta-vuit mil (48.000) euros restants els pagarà la compradora en l'acte de signatura de l'escriptura pública de compravenda.\n3. El senyor Urgell es compromet a transmetre la possessió de l'habitatge, lliure de càrregues, arrendataris i ocupants, en la data de la signatura de l'escriptura pública.\n4. Les despeses derivades de la signatura d'aquest contracte, de l'atorgament de l'escriptura pública i de la inscripció en el Registre de la Propietat, i l'impost sobre transmissions patrimonials, seran a càrrec de la compradora.\n5. El venedor es farà càrrec de l'impost de plusvàlua.\n6. Les parts estableixen un termini de seixanta dies des de la signatura d'aquest contracte per a l'atorgament de l'escriptura pública de compravenda, que es farà el dia que fixi el venedor, davant el notari de Martorell senyor Carles Andreu Solà.\n7. Les parts se sotmeten a la jurisdicció dels jutjats de Martorell per resoldre qualsevol divergència o litigi sobre la interpretació d'aquest contracte.\nI, com a prova de conformitat amb el contingut d'aquest contracte, les dues parts el signen en dos exemplars.\nMartorell, 16 de gener de 2002\nEl venedor\nLa compradora", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5839", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5839", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5840/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple de conveni", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Conveni entre el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Unió Empresarial de l'Anoia i la Delegació d'Òmnium Cultural de l'Anoia per a la promoció de l'ús de la llengua catalana en l'àmbit socioeconòmic\nREUNITS\nD'una banda, el senyor [...], president del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).\nD'una altra, la senyora [...], presidenta de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA).\nI d'una altra, el senyor [...], president de la Delegació d'Òmnium Cultural de l'Anoia.\nACTUEN\nEl primer, en representació del CPNL, a l'empara de les facultats que li confereix l'article 14 dels Estatuts del CPNL, aprovats pel Govern de la Generalitat de Catalunya els dies 3 i 11 d'octubre de 1988.\nLa segona, en representació de la UEA, en virtut del seu càrrec de presidenta.\nEl tercer, en representació de la Delegació d'Òmnium Cultural de l'Anoia, en virtut del seu càrrec de president.\nMANIFESTEN\n1. Que les parts comparteixen la voluntat i la necessitat de promoure l'ús social del català com a llengua pròpia i oficial de Catalunya i de contribuir a l'aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.\n2. Que les parts, d'acord amb la voluntat expressada, proposen de formalitzar un conveni de col·laboració que permeti incidir positivament en l'ús de la llengua catalana en l'àmbit socioeconòmic.\n3. Que el CPNL és un organisme amb personalitat jurídica pròpia que té per finalitat fomentar el coneixement, l'ús i la difusió de la llengua catalana, per a la qual cosa col·labora amb les empreses i organitzacions que ho sol·liciten en la tasca d'adequació a la Llei de política lingüística; en aquest cas, amb la UEA.\n4. Que Òmnium Cultural, mitjançant la seva delegació a l'Anoia, com a entitat històricament vinculada a la promoció de la llengua i la cultura catalanes, ha impulsat la signatura d'aquest conveni i el subscriu amb la voluntat de contribuir eficaçment al seu compliment amb totes les actuacions que les altres parts considerin convenients.\n5. Que les parts es comprometen a esmerçar els mitjans necessaris per dur a terme accions de normalització lingüística per aconseguir la plena adaptació de la UEA i de les empreses associades als preceptes de la Llei de política lingüística.\nPer tot això, subscriuen aquest conveni, que es regeix pels següents\nPACTES\n1. La UEA es compromet a:\na) Utilitzar preferentment el català en totes les seves comunicacions orals i escrites.\nb) Difondre informació dels cursos de català per a adults que organitza el Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat.\nc) Informar les empreses associades dels serveis que ofereixen el Servei Comarcal de Català (SCC) de l'Anoia i el Servei Local de Català (SLC) d'Igualada.\nd) Seguir les directrius que marqui el CNL Montserrat en la redacció dels textos de la UEA i en l'ús d'eines informàtiques.\ne) Informar les empreses associades de la signatura d'aquest conveni i promoure'n la plena adaptació a la Llei de política lingüística.\n2. El CNL Montserrat es compromet a:\na) Posar a disposició de la UEA i dels seus associats els serveis d'assessorament lingüístic i de consultes que ofereixen el SCC de l'Anoia i el SLC d'Igualada.\nb) Revisar el material que editi la UEA en català, per garantir-ne la qualitat lingüística.\nc) Proporcionar a la UEA l'assessorament i la formació necessaris pel que fa a qüestions lingüístiques i eines informàtiques.\n3. Per a la coordinació i el seguiment d'aquest projecte es designarà una comissió formada per un representant de cadascuna de les parts.\n4. Aquest conveni té una durada de dos anys a partir de la data de la signatura. Transcorregut aquest termini es prorrogarà automàticament per períodes d'un any si cap de les parts no el denuncia amb una antelació mínima de dos mesos.\nI, com a prova de conformitat amb el contingut d'aquest conveni, el signen per quadruplicat.\nIgualada, 24 d'abril de 2001\n(noms i rúbriques)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5840", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5840", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5841/5", "Darrera versió": "04.02.2026", "Títol": "Exemple de contracte d'arrendament", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Contracte d'arrendament d'habitatge\nIdentificació de l'habitatge\nHabitatge situat al número [...], pis [...], porta [...], del carrer\nd[...] d[...], codi postal [...], amb la cèdula d'habitabilitat número\n[...], de data [...], amb la referència cadastral [...], inscrit en el\nRegistre de la Propietat número [...] de [...], tom [...], llibre\n[...], foli [...], finca número [...], inscripció [...].\nParts contractants\nD'una banda, [...], amb el DNI [...], major d'edat, amb domicili a\n[...], codi postal [...], carrer d[...], com a part arrendadora.\nI de l'altra, [...], amb el DNI [...], major d'edat, amb domicili a\n[...], codi postal [...], carrer d[...], com a part arrendatària.\nAcords\nLes parts contractants formalitzen aquest contracte d'arrendament de\nl'immoble urbà identificat anteriorment, per un termini d[...] i per un\npreu d[...] euros ([...]) anuals, que s'han de pagar en terminis\nmensuals, de l'1 al 7 de cada mes, d'acord amb les condicions annexes.\nI, com a prova de conformitat, les dues parts signen aquest contracte per duplicat.\n[...], [...]  d[...] de 20[...]\nLa part arrendadora\nLa part arrendatària\nCondicions annexes al contracte d'arrendament d'habitatge\nHabitatge situat al número [...], pis [...], porta [...], del carrer d[...] d[...], codi postal [...].\n1. Normativa aplicable\nAquest contracte es regeix per la Llei 29/1994, de 24 de novembre,\nd'arrendaments urbans, per aquestes condicions i, supletòriament, pel Codi civil.\n2. Durada\nL'arrendament es pacta per un termini d[...], a partir de la data de la\nsignatura del contracte, sens perjudici del dret de la part\narrendatària a prorrogar-lo anualment, fins a una durada màxima de cinc\nanys.\nSi la part arrendatària vol rescindir el contracte, ho ha de notificar\nper escrit a la part arrendadora, amb un termini mínim de trenta dies.\nEn cas que, abans del venciment del contracte, la part\narrendatària el rescindís, ha d'indemnitzar la part arrendadora amb una\nquantitat equivalent a una mensualitat de la renda en vigor per cada\nany de contracte que quedés per complir o a la part proporcional en el\ncas de períodes inferiors a un any.\n3. Renda\nLa renda per l'arrendament, que és d[...] euros ([...]) anuals, s'ha\nd'abonar en terminis mensuals, per endavant, de l'1 al 7 de cada mes,\nmitjançant domiciliació bancària al compte [...], la persona titular\ndel qual és [...].\nLa renda s'ha d'actualitzar anualment d'acord amb la variació de\nl'índex general del sistema d'índexs de preus de consum que fixi\nl'Institut Nacional d'Estadística, relativa al període dels dotze mesos\nanteriors a la data de cada actualització. Per a la primera\nactualització es prendrà com a mes de referència el corresponent a\nl'últim índex publicat en la data de la signatura del contracte.\nLa renda actualitzada es pot exigir a partir del mes següent a aquell\nen què la part interessada hagi notificat per escrit a l'altra part el\npercentatge d'alteració que cal aplicar, amb la referència del butlletí\noficial en què s'hagin publicat els índexs corresponents.\n4. Despeses generals\nIndependentment de la renda pactada, són a càrrec de la part\narrendatària les despeses generals de manteniment de l'immoble, i els\nserveis, tributs, càrregues i responsabilitats que no siguin\nsusceptibles d'individualització i que corresponguin a l'habitatge\narrendat o als seus accessoris. Aquestes despeses, que s'actualitzen\nanualment, s'han d'indicar en el rebut de lloguer com a conceptes\nseparats de la renda i s'han d'abonar mensualment.\nL'import anual d'aquestes despeses, en la data de la signatura del\ncontracte, és d[...] euros ([...]), que corresponen als conceptes\nsegüents:\nquota de la comunitat de propietaris: [...] euros\nimpost sobre béns immobles (IBI): [...] euros\nservei de porteria: [...] euros\n[...]: [...] euros\n[...]: [...] euros\n5. Objecte\nÉs objecte de l'arrendament la superfície situada dins de les parets de\nl'habitatge descrit anteriorment i en queden exclosos la façana, el\nterrat i el vestíbul de l'escala. També és objecte d'aquest contracte\nel mobiliari que es detalla en l'inventari que s'hi annexa i un traster\n[...], situat a la planta baixa de l'edifici.\n6. Destinació\nL'immoble objecte d'aquest contracte es lloga exclusivament com a\nhabitatge de la part arrendatària, que declara que hi conviuran [...]\npersones.\nNo s'hi pot instal·lar cap indústria, comerç, oficina ni despatx professional.\nLa part arrendatària no pot cedir, subrogar, traspassar, sotsarrendar o\ndestinar a dispesa l'habitatge, ni totalment ni parcialment.\n7. Subministraments\nL'adquisició, conservació, reparació o substitució dels comptadors de\nsubministraments i l'import del consum són a càrrec de la part\narrendatària, que pot concertar amb les companyies subministradores\ntots els subministraments de què està dotat l'immoble.\n8. Manteniment\nLa part arrendatària declara que coneix i accepta les característiques\ni l'estat de conservació de l'habitatge, i es compromet a conservar-lo\nen bon estat.\nLa part arrendadora ha de fer, a càrrec seu, les obres de reparació\nnecessàries per conservar l'immoble en condicions d'habitabilitat,\nllevat que el deteriorament sigui imputable a la part arrendatària, i\nla part arrendatària ha de comunicar a la part arrendadora, en el\ntermini més breu possible, la necessitat de portar a terme aquest tipus\nd'obres.\nLa part arrendatària ha de facilitar l'accés a l'habitatge al\npropietari (o la propietària), l'administrador (o l'administradora) i\nels operaris o tècnics que aquests designin per comprovar l'estat de\nl'habitatge o fer o inspeccionar les obres i reparacions que afectin\nl'immoble.\nTanmateix, la part arrendatària està obligada a fer, a càrrec seu, les\nreparacions derivades del desgast per l'ús ordinari de l'habitatge i\nles instal·lacions, com ara:\nsubstitució de vidres trencatsreparació i substitució de persianesconservació de portes, finestres, panys, frontisses i manetesmanteniment del terra i la pinturaconservació i reparació de les instal·lacions d'aigua, gas, electricitat, cuina, bany, safareig, sanitaris i aixetesconservació i reparació de les instal·lacions de calefacció, aire condicionat i antena de televisiódesembossament i neteja dels conductes de desguàs fins al conducte principal\n9. Obres\nLa part arrendatària no pot fer obres que modifiquin la configuració de\nl'habitatge sense el permís previ per escrit de la propietat o\nl'administració. En qualsevol cas, les obres autoritzades i, si escau,\nels permisos municipals i la direcció tècnica o facultativa, aniran a\ncàrrec de la part arrendatària i quedaran en benefici de la finca,\nsense cap dret a valoració o reclamació.\n10. Danys a terceres persones\nLa part arrendatària és responsable, i eximeix de qualsevol\nresponsabilitat a la propietat i a l'administració, dels danys\nocasionats a terceres persones o coses a causa de les instal·lacions\nper a serveis i subministraments de l'habitatge o de les activitats que\ns'hi portin a terme.\n11. Altres obligacions de la part arrendatària\nLa part arrendatària es compromet a:\nNo portar a terme a l'habitatge activitats perilloses, insalubres, molestes o il·lícites.No emmagatzemar objectes a l'escala o al vestíbul.No instal·lar a la façana, els balcons, les finestres o les portes\ncap element que alteri o modifiqui la uniformitat o l'estètica de\nl'immoble.Complir les ordenances estatals, autonòmiques i municipals vigents.Complir les normes estatutàries i reglamentàries establertes per la\ncomunitat de propietaris per a la utilització dels serveis i elements\ncomuns i per a un bon règim de convivència.\n12. Fiança\nLa part arrendatària lliura a la part arrendadora, en aquest acte, la suma d[...] euros ([...]) en concepte de fiança.\n13. Despeses del contracte\nLa part arrendatària ha de pagar les despeses derivades de la\nformalització d'aquest contracte i de les pròrrogues, com ara les de\ngestió, Registre i els honoraris de l'administrador (o\nl'administradora).\n14. Notificacions\nA l'efecte de rebre qualsevol notificació relacionada amb els drets i\nobligacions reconeguts en aquest contracte, s'estableix com a domicili\nde la part arrendatària l'habitatge arrendat i com a domicili de la\npart arrendadora el del seu administrador (o el de la seva\nadministradora), [...].\n15. Litigis i reclamacions\nLes parts contractants poden sotmetre qualsevol litigi, discrepància o\nreclamació derivats de la interpretació o execució d'aquest contracte a\nl'arbitratge d[...] i es comprometen a complir el laude arbitral que es\ndicti.\nI com a prova de conformitat amb aquestes condicions annexes al\ncontracte d'arrendament de l'habitatge detallat a l'encapçalament, les\nparts contractants les signen per duplicat.\n[...], [...]  d[...] de 20[...]\nLa part arrendadora\nLa part arrendatària", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5841", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5841", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5844/5", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu descuadre,  descuadrar, descuadrado, descuadrada en català?\nEs pot dir desquadrament, desquadrar, desquadrat, desquadrada en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "En l'àmbit de l'economia, amb el terme desquadrament es designa el fet que una operació comptable no s'ajusti o conformi al resultat previst.\nEl verb corresponent és desquadrar ('una operació comptable no ajustar-se o conformar-se al resultat previst') i l'adjectiu és desquadrat, desquadrada ('dit d'una operació comptable que no s'ajusta o conforma al resultat previst').\nEls equivalents castellans són descuadre, descuadrar i descuadrado, descuadrada, respectivament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5844", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5844", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5846/3", "Darrera versió": "30.07.2014", "Títol": "Com es diu desechable en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "d'un sol ús\nno retornable\nd'ús limitat\nde canvi freqüent\nno recarregable\nL'adjectiu castellà desechable, que s'aplica a tot allò que després de ser usat una vegada o un nombre limitat de vegades ja no és aprofitable i es pot llençar, pot tenir diferents traduccions en català. Normalment, s'utilitza l'expressió d'un sol ús per designar els objectes destinats a ser usats una sola vegada (xeringa d'un sol ús, guant d'un sol ús, envàs d'un sol ús o també, en aquest cas, envàs no retornable, etc.).\nQuan es vol fer referència a objectes que, malgrat tenir una vida curta, poden ser usats més d'una vegada, en català es pot recórrer a l'expressió d'ús limitat o de canvi freqüent (aplicable a les lents de contacte de canvi freqüent o lents de contacte d'ús limitat, per exemple) o a l'expressió no recarregable (per designar, per exemple, una maquineta d'afaitar no recarregable).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5846", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5846", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5851/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Grasset (Graset)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Grasset.\nLa variant prenormativa Graset no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5851", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5851", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5852/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Gilbert (Gilberte, Gilvert)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Gilbert.\nLes variants prenormatives Gilberte i Gilvert no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5852", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5852", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5853/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Foixenc (Foixench, Fuixench)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Foixenc.\nLes variants prenormatives Foixench i Fuixench no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5853", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5853", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5854/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Anyó (Añó)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Anyó.\nLa variant prenormativa Añó no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5854", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5854", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5855/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Guixer (Guixé, Guixe)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Guixer.\nLes variants prenormatives Guixé i Guixe no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5855", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5855", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5856/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Falgars (Falgás, Falgàs)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Falgars.\nLes variants prenormatives Falgás i Falgàs no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5856", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5856", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5857/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Batxiller (Bachiller)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Batxiller.\nLa variant prenormativa Bachiller no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5857", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5857", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5858/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Siuraneta (Ciuraneta)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Siuraneta.\nLa variant prenormativa Ciuraneta no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5858", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5858", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5859/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Tosques (Toscas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Tosques.\nLa variant prenormativa Toscas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5859", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5859", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5860/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Rufí (Rufi)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Rufí.\nLa variant prenormativa Rufi no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5860", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5860", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5861/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Pinyana (Piñana)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Pinyana.\nLa variant prenormativa Piñana no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5861", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5861", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5862/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Roies (Royes, Royas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Roies.\nLes variants prenormatives Royes i Royas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5862", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5862", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5863/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Cortassa (Cortasa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cortassa.\nLa variant prenormativa Cortasa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5863", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5863", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5864/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Noguer (Nogué, Nugué)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Noguer.\nLes variants prenormatives Nogué i Nugué no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5864", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5864", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5869/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Barjoan (Barjuan)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Barjoan.\nLa variant prenormativa Barjuan no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5869", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5869", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5870/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Roviralta (Rubiralta, Ruviralta)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Roviralta.\nLes variants prenormatives Rubiralta i Ruviralta no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5870", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5870", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5871/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Trinxant (Trinchant, Trinchan, Trinxan)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Trinxant.\nLes variants prenormatives Trinchant, Trinchan i Trinxan no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5871", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5871", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5872/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Daví (Davi)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Daví.\nLa variant prenormativa Davi no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5872", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5872", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5873/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Aulines (Aulinas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Aulines.\nLa variant prenormativa Aulinas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5873", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5873", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5874/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Granell (Granel)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Granell.\nLa variant prenormativa Granel no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5874", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5874", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5875/2", "Darrera versió": "14.09.2011", "Títol": "el cognom Travessa (Travesa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Travessa.\nLa variant prenormativa Travesa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5875", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5875", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5876/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Marminyà (Marmiña, Marmiñá, Marminyá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Marminyà.\nLes variants prenormatives Marmiña, Marmiñá i Marminyá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5876", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5876", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5878/3", "Darrera versió": "05.09.2019", "Títol": "Gentilici d'Algèria: 'algerià', 'algeriana'\nGentilici d'Alger: 'algerí', 'algerina'", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha dos topònims que estan relacionats i que sovint es confonen: Algèria, que és l'estat africà, i Alger, que n'és la capital.\nEl gentilici d'Algèria és algerià, algeriana. El gentilici d'Alger és algerí, algerina.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5878", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5878", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5882/3", "Darrera versió": "14.06.2018", "Títol": "'cal no' o 'no cal?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Tant l'expressió cal no com l'expressió no cal són adequades, depenent del sentit que es vulgui expressar.\nLa construcció cal no davant d'un verb en infinitiu indica obligació. Per exemple:\nCal no oblidar els esdeveniments del passat ('No s'han d'oblidar els esdeveniments del passat').\nEn canvi, la construcció no cal davant d'un verb en infinitiu significa 'no és necessari'. Per exemple:\nNo cal portar el passaport, amb el DNI n'hi ha prou ('No és necessari portar el passaport, amb el DNI n'hi ha prou').", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5882", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5882", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5885/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Torrelles (Torrellas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Torrelles.\nLa variant prenormativa Torrellas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5885", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5885", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5886/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Cusacs (Cusachs)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Cusacs.\nLa variant prenormativa Cusachs no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5886", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5886", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5887/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Bellmàs (Bellmas, Bellmás)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Bellmàs.\nLes variants prenormatives Bellmas i Bellmás no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5887", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5887", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5889/5", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de la carta", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nLa carta és una comunicació escrita de caràcter interpersonal de contingut general, no prevista en la tramitació d'un procediment administratiu.\nCriteris generals de redacció\nCom es veu en la definició, la carta pot tractar de més d'un tema, i aquests poden ser molt variats segons si es tracta de relacions personals, comercials o administratives. Les breus explicacions que tot seguit s'exposen afecten principalment, però no exclusivament, les cartes pròpies de la relació administrativa.\nCom a principi general, la redacció administrativa ha de ser clara, rigorosa i concisa. Així, per aconseguir aquests propòsits cal partir d'una estructuració lògica del text en què, per mitjà de paràgrafs breus i separats, es distingeixen els tres grans blocs d'informació: presentació, desenvolupament i conclusió. Això vol dir, doncs, que abans de començar a redactar una carta, cal seleccionar la informació que ha d'incloure. Un cop seleccionada la informació i organitzada en blocs homogenis, cal triar aquells recursos de la llengua que faciliten la simplificació i la precisió de la redacció. Així, sempre que sigui possible, cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte, verb, complements), cal usar els mots o els termes adequats al nivell de precisió i cal fer frases curtes i ben puntuades.\nEstructura i continguts\nLes característiques i el contingut de cada una de les parts de la carta són els següents:\n1. Destinació\nEls destinataris d'una carta tant poden ser particulars com institucions o organitzacions. Aquests destinataris es poden identificar de manera completa o reduïda. Quan els destinataris s'identifiquen de manera completa, la informació és la mateixa que apareix en una adreça d'un sobre i és convenient que ocupi cinc línies com a màxim; si s'utilitzen sobres amb finestra, es pot situar al marge esquerre o al marge dret, d'acord amb la situació de la finestra. Quan per qüestió d'espai la informació es redueix al mínim que permet identificar amb facilitat la persona destinatària, només s'hi fan constar el nom i el càrrec o el nom i la localitat, normalment al marge superior esquerre de la carta.\n2. Cos\nA part dels criteris generals de redacció expressats i com a tret que afecta tot el text de la carta, convé recordar que des del primer moment cal definir el to de relació entre els comunicants. Aquest to, que sempre s'ha de moure en un nivell de formalitat, pot ser solemne, respectuós o cordial.\nPel que fa als tractaments personals, cal distingir l'emissor del receptor. Per a l'emissor es pot triar entre la primera persona del singular o la del plural. Si el to ha de ser més directe i personal, cal escriure en primera persona del singular.\nPel que fa al receptor, la forma preferent és el tractament de vós. El tractament de tu només és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.\n3. Signatura\nL'estructura més habitual de la signatura d'aquest document és la següent:\nrúbricanom i cognomscàrrec\nA diferència de l'ofici, la carta, com que és un document interpersonal, dona preferència a la persona i el càrrec se situa en aposició, en darrer lloc, i, per tant, no s'ha d'introduir per mitjà de l'article determinat.\n4. Datació\nSi el paper de carta du impresa l'adreça i la localitat ja hi figura, se'n pot prescindir i la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l'any. Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data.\nIgual que l'ofici, la carta té un sistema de datació doble pel que fa a l'emissió. Des d'un punt de vista formal, però, la data que cal tenir en compte és la del registre de sortida.\n5. Informació ocasional\nFora del cos de la carta també hi ha la possibilitat d'afegir al peu de l'escrit informacions addicionals, com poden ser les referències a documents, annexos, etc. Normalment aquestes informacions s'introdueixen per mitjà de les sigles PD (post data: després de la data) o PS (post scriptum: després de l'escrit).\nEn aquest apartat, també s'hi poden trobar les inicials de qui redacta (en majúscules) separades per una barra inclinada de les inicials de qui transcriu el text (en minúscules), per exemple: CD/mc.\nIdentificació de l'organisme\nPel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la carta (amplada de marges, situació del logotip i de l'adreça, etc.), atès que afecta tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5889", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5889", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5892/6", "Darrera versió": "16.07.2024", "Títol": "Exemple de carta de recomanació bibliogràfica", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Servei de Recursos Lingüístics\nÀrea de Documentació\nDirecció General de Política Lingüística\nCarrer del Portal de Santa Madrona, 6-8\n08001 Barcelona\nSr. Andreu Cervera i Puig\nC. Sepúlveda, 57, 3r 2a\n08015 Barcelona\nSenyor,\nEn resposta a la vostra carta del 8 de gener, en primer lloc, em plau felicitar-vos per l'interès que demostreu per la llengua catalana.\nPel que fa a obres de consulta sobre l'ús de les majúscules i les minúscules, us recomanem l'opuscle Majúscules i minúscules, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que podeu consultar per mitjà del cercador de l'Optimot, a l'adreça d'internet http://www.gencat.cat/optimot.\nEspero que pugueu resoldre els vostres dubtes i aprofito l'ocasió per saludar-vos atentament.\nMaria Codina Valls\nCap de l'Àrea de Documentació\nBarcelona, 28 de febrer de 2002", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5892", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5892", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5893/4", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció del certificat", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nEl certificat és un document expedit per un funcionari públic competent (secretaris, interventors, caps de secció, gerents) o per una persona autoritzada legalment (metges, empresaris) que dona fe d'un fet, del contingut d'un document o de les circumstàncies que consten en arxius, registres, llibres d'actes, etc.\nCriteris generals de redacció\nLa claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.\nL'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El certificat, com molts altres documents, segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició.\nEls diferents blocs d'informació del certificat són els següents:\ndades de qui signa el certificat\ncertificació\nfórmula de certificació\ndatació\nsignatura\nTambé hi ha altres informacions que segons el tipus de certificat s'hi poden fer constar, com és ara:\ndades del centre que lliura el certificat\ntipus de certificat de què es tracta, a tall de títol\nvistiplau d'un càrrec superior\nPel que fa als criteris de redacció, cal mantenir un to formal. Els tractaments que s'utilitzen en la redacció dels certificats són el de primera persona del singular per a l'emissor, tot i que també és possible fer servir la tercera persona del singular. Ara bé, és preferible fer servir la primera persona del singular ja que, seguint els usos internacionals, respon a un estil més directe de la redacció administrativa.\nPel que fa al receptor, en general es fan servir fórmules impersonals, com és ara: I perquè consti..., perquè la destinació final d'aquest document no acostuma a ser explícita i la persona que el sol·licita no n'és la destinatària última. També es pot fer servir (tot i que no és tan usual en aquest document) el tractament de vós, que només es manifesta en construccions com: I, perquè en prengueu coneixement, signo...\nEstructura i continguts del certificat\nEl contingut i les característiques de cada una de les parts del certificat són els següents:\n1. Dades de l'emissor\nEncapçalen el certificat les dades de la persona que el lliura, que es limiten al nom, als cognoms i al càrrec que ocupa. Un cop expressats el nom i els cognoms, el càrrec (que va en aposició) pot aparèixer directament després de la coma, o bé precedit per locucions com és ara com a o en qualitat de:\nAlbert Martínez i Pla, cap de la Secció de...\nAlbert Martínez i Pla, com a cap de la Secció de...\n2. Certificació\nAquesta part, que és el nucli del certificat, s'introdueix amb la forma Certifico, seguida de dos punts i aïllada de la resta del text. Aquesta forma se sol destacar o bé en majúscules o bé en negreta.\nDesprés dels dos punts s'expressa la certificació precedida de la conjunció Que (amb majúscula inicial) si la frase presenta una forma verbal conjugada. Si hi ha més d'un fet o d'una circumstància, és convenient separar-los en punts independents.\n3. Fórmula de certificació\nCom s'ha dit anteriorment, la fórmula de certificació o fórmula final acostuma a ser impersonal. Es tracta d'una fórmula fixa, que a partir d'una estructura bàsica, pot presentar algunes variacions:\nI, perquè així consti, signo aquest certificat.\nI perquè consti signo aquest certificat.\nI, perquè consti i a petició de..., signo aquest certificat.\nI, perquè es pugui acreditar...\nI, perquè consti així i a l'efecte de..., signo aquest certificat, amb el vistiplau de...\n4. Datació\nLa datació apareix aïllada abans de la signatura com a mesura de protecció d'aquesta dada, ja que el certificat és un document que no es registra. La constatació en el registre de la tramesa d'un certificat es fa per mitjà de l'ofici que l'acompanya.\n5. Signatura\nTenint en compte que el nom i el càrrec de qui signa apareixen en el primer bloc d'informació, només cal signar i prou.\nPel que fa al vistiplau, si n'hi ha, cal expressar el càrrec després dels dos verbs coordinats (Vist i plau), signar i consignar-hi el nom i els cognoms, si el càrrec no apareix a la fórmula de certificació. Altrament, amb la rúbrica després de la fórmula Vist i plau és suficient.\nIdentificació de l'organisme\nPel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic del certificat (amplada dels marges, situació del logotip, etc.), atès que no són exclusius del certificat i que afecten tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5893", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5893", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5895/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemples de certificat", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Exemple 1\n[Capçalera]\nDavid Roca i Ferrer, cap del Servei de Formació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,\nCertifico:\nQue el senyor Enric Pous i Bonet ha seguit amb aprofitament el Curs\nde gestió dels documents administratius, de 30 hores, impartit a Lleida\ndurant els mesos de maig i juny de 2007.\nI, perquè així consti, signo aquest certificat.\nBarcelona, 1 de setembre de 2007\n(rúbrica)\nExemple 2\n[Capçalera]\nMarta Codina i Grau, cap de la Secció d'Onomàstica de la Direcció\nGeneral de Política Lingüística del Departament de Cultura de la\nGeneralitat de Catalunya,\nCERTIFICO: Que,\nd'acord amb el Decret 208/1998, de 30 de juliol, pel qual es regula\nl'acreditació de la correcció lingüística dels noms i cognoms (DOGC\n2698), i d'acord amb la normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis\nCatalans, el cognom català Estañol s'ha d'escriure Estanyol.\nI, perquè consti, signo aquest certificat a petició de Maria Estanyol i Castells.\nBarcelona, 13 de desembre de 2007\n(rúbrica)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5895", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5895", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5896/5", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de la citació", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nLa citació forma part del grup de documents que s'aplega sota el terme convocatòria.\nAixí, doncs, la citació és una convocatòria per mitjà de la qual es\ndemana la presència d'algú en un lloc a fi de realitzar un tràmit\nadministratiu.\nLa citació es pot fer per a un dia i una hora determinats, en aquest cas es tracta d'una citació a dia cert (castellà: citación a comparecencia); o bé es pot fer de manera que la persona citada disposi d'un termini per comparèixer o presentar-se davant de l'Administració. En aquest segon cas, es tracta d'una citació a termini (castellà: emplazamiento).\nCriteris generals de redacció\nLa claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció\nadministrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada\nde la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en\nblocs homogenis de la informació. La documentació administrativa\nparteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a\nla creativitat.\nL'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La\ncitació, com la convocatòria de reunió i altres documents, segueix una\nestructura força constant pel que fa als elements que la integren.\nEls diferents blocs d'informació de la citació són els següents:\nnom de l'entitat que cita (sovint apareix a la capçalera)dia, hora i lloc / termini, horari i llocobjecte de la citaciósignatura de qui convocadestinatari o destinatària\nTambé hi ha altres informacions que s'hi poden fer constar, com és ara:\ninformació sobre les conseqüències de la incompareixença de la persona citadadetall de la documentació que cal presentar (si la documentació és complexa, se li pot dedicar un apartat específic)nom de la disposició en virtut de la qual es fa la citació\nPel que fa als criteris de redacció, cal mantenir un to formal. Els\ntractaments que s'utilitzen en la redacció de les citacions són el de\nprimera persona del singular per a l'emissor i el de vós per a la persona a qui s'adreça la citació.\nEstructura i continguts de la citació\nEl contingut i les característiques de cada una de les parts de la citació són els següents:\n1. Nucli de la citació\nAquest apartat aplega la informació sobre quan cal comparèixer davant\nde l'organisme indicat (dia i hora o termini i horari), l'adreça i\nl'assumpte objecte de la citació.\nLa informació complementària figura, quan hi apareix, tot just després de la informació bàsica.\n2. Salutació i comiat\nLa citació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat.\n3. Signatura\nL'estructura de la signatura d'aquest document és la següent:\ncàrrecrúbricanom i cognoms\nLa denominació del càrrec ha d'anar introduïda per l'article determinat\ncorresponent, atès que figura en primer lloc i el nom va en aposició.\n4. Datació\nLa citació és un document de datació doble pel que fa a l'emissió. A\nmés de la data habitual, duu la del registre de sortida, que és la data\nque cal tenir en compte des d'un punt de vista de tramitació formal.\n5. Destinació\nAquesta informació pot aparèixer al final o al començament del\ndocument. Si se situa al final del full, pot reduir-se a la indicació\ndel nom i els cognoms de la persona destinatària. Si apareix al\ncomençament del document, pot ajustar-se a l'espai corresponent a la\nfinestreta del sobre i sol incloure el nom i els cognoms i l'adreça de\nla persona destinatària.\n6. Identificació de l'organisme\nPel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la\ncitació (amplada dels marges, situació del logotip, etc.), com que no\nsón exclusius de la citació i afecten tota la documentació d'un\norganisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5896", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5896", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5898/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemples de citació", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Exemple 1\n[Capçalera]\nD'acord amb l'article [...] de [disposició normativa], us cito perquè [objecte].\nDia:\nHora:\nLloc:\nDocumentació que cal presentar:\nLa incompareixença comportarà [conseqüències], d'acord amb [disposició normativa].\nEl cap del Servei de Personal\nJordi Duran i Vela\nTarragona, 11 de novembre de 2001\nSr. Joan Carreres i Costa\nExemple 2\n[Capçalera]\nSra. Maite Veiga i Abril\nAvinguda del Segre, 5\n25007 Lleida\nD'acord amb l'article [...] de [disposició normativa], us cito perquè comparegueu en aquest [organisme], situat a  [adreça], abans del dia [...], de les [...] h a les [...] h, per [motiu].\nLa incompareixença comportarà [conseqüències], d'acord amb [disposició normativa].\nLa cap del Servei de Personal\nAnna Abril i Paltré\nLleida, 11 de novembre de 2001", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5898", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5898", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5900/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de la convocatòria de reunió", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nDes d'un punt de vista terminològic, la forma convocatòria és un terme genèric que fa referència a més d'un document administratiu. De fet, una convocatòria, entesa com a document, és un escrit per mitjà del qual es demana a algú que es presenti en un lloc, en una data determinada. Així, podríem dir que tant la convocatòria de reunió com la citació, la invitació i les convocatòries públiques són convocatòries, tot i que són documents ben diferents.\nUna convocatòria de reunió és un document per mitjà del qual es demana la presència d'algú en algun lloc, en una data i a una hora determinats, perquè participi en una reunió.\nCriteris generals de redacció\nLa claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa.\nAquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.\nL'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. Així, doncs, la convocatòria de reunió, com els altres documents administratius, segueix una estructura força constant pel que fa als elements que la integren. En aquesta breu descripció ens centrarem bàsicament en la convocatòria dels òrgans col·legiats constituïts formalment. Els diferents blocs d'informació de la convocatòria de reunió són els següents:\nnom de l'entitat o organisme que convoca (sovint apareix a la capçalera)identificació de l'òrgan col·legiat i, si escau, del caràcter de la sessió (ordinari, extraordinari)dia, hora i lloc de la reunióordre del diasignatura de qui convocadatació del documentdestinatari o destinatària\nHi ha altres informacions que també s'hi poden fer constar, com és ara:\nautoritat, disposició o acord que fixa la convocatòriafórmula de salutaciófórmula de comiatnotainformació suplementària sobre les normes de procediment aplicables\nPel que fa als criteris de redacció, recordem que en la convocatòria de reunió cal mantenir un to formal. Els tractaments que s'hi han d'utilitzar són el de primera persona del singular, preferentment, o bé el de primera persona del plural per a l'emissor, i el de vós per a la persona a qui s'adreça la convocatòria.\nEstructura i continguts\nLes característiques i el contingut de cadascuna de les parts de la convocatòria de reunió són els següents:\n1. Identificació de la reunió\nLes dades que apareixen en aquest apartat són el nom de l'òrgan col·legiat que es reuneix; la indicació, si escau d'acord amb la normativa, del caràcter ordinari o extraordinari de la reunió, i la data, l'hora i el lloc de la reunió.\nSi com hem dit abans, s'hi vol fer constar l'autoritat de qui fixa la reunió, aquest paràgraf pot començar amb una frase com: Per encàrrec (o indicació) del president (o la presidenta), us convoco... si és el secretari o la secretària qui fa la convocatòria.\n2. Ordre del dia\nAquest apartat, llevat de les sessions constitutives, s'inicia amb el punt Lectura i aprovació de l'acta de la reunió anterior. El darrer punt de l'ordre del dia és el Torn obert de paraules, que és el període obert d'intervencions a la fi d'una sessió d'un òrgan col·legiat.\nPel que fa a les corporacions locals, tenint en compte el que disposa el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals sobre els diferents tipus d'intervencions, cal fer servir la forma Precs i preguntes. Un prec, d'acord amb la legislació citada, és la formulació d'una proposta d'actuació adreçada oralment o per escrit a algun dels òrgans de govern municipal. Els precs formulats en un ple poden ser objecte de debat, però no poden ser sotmesos a votació. Una pregunta és qualsevol intervenció plantejada als òrgans de govern en un ple, per escrit o oralment.\n3. Salutació i comiat\nEls apartats dedicats a la salutació i al comiat són optatius. Les fórmules que s'utilitzen habitualment en aquest document són senyor o senyora per a la salutació i ben atentament o atentament per al comiat.\n4. Signatura\nL'estructura de la signatura d'aquest document és la següent:\ncàrrecrúbricanom i cognoms\nLa persona que convoca ha d'indicar el càrrec que exerceix com a convocant (president/a o secretari/ària), prescindint del càrrec que tingui en altres circumstàncies.\nLa denominació del càrrec ha d'anar introduïda per l'article determinat corresponent, atès que figura en primer lloc i el nom va en aposició.\n5. Datació\nLa convocatòria de reunió també és un document de datació doble pel que fa a l'emissió. A més de la data habitual, duu la del registre de sortida, que és la data que cal tenir en compte des d'un punt de vista de tramitació formal.\n6. Informació ocasional\nEn aquest espai podem trobar a tall de nota la indicació d'una segona convocatòria, d'acord amb les previsions de la normativa vigent que correspongui a l'òrgan, o la referència de documents annexos.\n7. Destinació\nSi la persona convocada assisteix a la reunió pel càrrec que té, cal fer-hi constar el càrrec. Altrament, cal posar-hi el nom i els cognoms amb el tractament de senyor o senyora.\nIdentificació de l'organisme\nPel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la convocatòria (amplada dels marges, situació del logotip, etc.), atès que no són exclusius de la convocatòria i que afecten tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5900", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5900", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5902/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemples de convocatòria de reunió", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Exemple 1\n[Capçalera]\nPer indicació del president, us convoco a la reunió ordinària de la Comissió d'Estudis i Projectes.\nDia: 12.09.07\nHora: 12\nLloc: sala de reunions de la Direcció General\nOrdre del dia:\n1. Lectura i aprovació de l'acta de la reunió anterior.\n2. Presentació i aprovació, si escau, del pla d'actuacions per al 2008.\n3. Valoració de l'informe sobre la proposta de construcció de nous locals per a la Direcció General.\n4. Torn obert de paraules.\nEl secretari de la Comissió\nAdolf Lacreu i Bodoque\nBarcelona, 2 de setembre de 2007\nSRA. CAP DEL SERVEI DE GESTIÓ ECONÒMICA\nExemple 2\n[Capçalera]\nSr. Anselm Conca\nC/ Major, 17\n08008 BARCELONA\nSenyor,\nUs convoco a la reunió ordinària de la Comissió d'Estudis i Projectes, que tindrà lloc el proper dia 12 de setembre, a les 12 del migdia, a la sala de reunions de la Direcció General.\nOrdre del dia:\n1. Lectura i aprovació de l'acta de la reunió anterior.\n2. Presentació i aprovació, si escau, del pla d'actuacions per al 2008.\n3. Valoració de l'informe sobre la proposta de construcció de nous locals per a la Direcció General.\n4. Torn obert de paraules.\nAtentament,\nEl president de la Comissió\nJoan Vives i Molins\nBarcelona, 2 de setembre de 2007", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5902", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5902", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5903/4", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "insertar o inserir?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per indicar que s'ha introduït o inclòs una cosa dins una altra, es pot fer servir el verb inserir, i no insertar.\nHi ha altres paraules de la mateixa família que també poden provocar dubtes; així, s'ha d'utilitzar el participi inserit (i no insertat) i l'adjectiu inserible (i no insertable).\nPer exemple:\nCal inserir un anunci als diaris.\nHem inserit una nota en un text.\nHan redactat un full inserible.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5903", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5903", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5906/3", "Darrera versió": "05.09.2019", "Títol": "Gentilicis d'Israel: 'israelita' o 'israelià', 'israeliana'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Sovint es confonen els termes israelià, israeliana i israelita.\nLa paraula israelià, israeliana fa referència només al modern estat d'Israel o als seus habitants. Per exemple:\nDurant unes vacances vaig conèixer uns israelians.\nPel que fa al mot israelita, fa referència a l'antic Israel i, en sentit religiós, a les persones que practiquen la religió de l'Antic Testament; és sinònim de jueu, jueva i s'aplica a persones de tot el món. Per exemple:\nLa comunitat israelita de França és força nombrosa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5906", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5906", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5907/3", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "enoteca, vinoteca, vinateria i celler", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "És relativament freqüent que les novetats que es produeixen en els hàbits de consum acabin tenint també un reflex en la llengua. Per exemple, és cada cop més habitual veure uns establiments comercials que s'anuncien com a enoteca o vinoteca.\nEncara que la llengua ja disposa de les formes vinateria i celler, que poden designar el comerç on es venen vins, una enoteca pretén ser un lloc més especialitzat, on s'exhibeixen col·leccions de vins de qualitat que el públic pot visitar i on se sol proporcionar a aquest visitant l'assessorament d'un professional del vi. Les enoteques són també llocs de degustació i de compra, i, a petita escala, es designa també amb aquesta forma una col·lecció particular de vins.\nLa forma enoteca es considera preferent, perquè està formada per dos elements d'origen grec (eno-, que significa 'vi', i -teca, que indica 'dipòsit'), i la forma vinoteca n'és un sinònim complementari, perquè és d'ús molt general i resulta transparent semànticament, tot i que des d'un punt de vista lingüístic presenta una composició híbrida, perquè el formant vino- és d'origen llatí.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5907", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5907", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5909/2", "Darrera versió": "21.09.2011", "Títol": "el cognom Casablanques (Casablancas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Casablanques.\nLa variant prenormativa Casablancas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5909", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5909", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5914/4", "Darrera versió": "08.05.2019", "Títol": "Traducció de noms de membres de cases reials", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Els noms de reis, prínceps i membres de cases sobiranes, dinasties i llinatges, tenen formes específiques en cada llengua. D'acord amb la tradició, en un text en català convé traduir aquests noms i fer servir la forma catalana. Per exemple:\nCarles, príncep d'Anglaterra\nFelip VI, rei d'Espanya\nGuillem IV, rei d'Holanda\nMargarida II, reina de Dinamarca\nVictòria, princesa de Suècia\nAquest mateix criteri també s'aplica als noms de persones que no provenen de famílies sobiranes i passen a formar part de la casa reial. Així, es recomana traduir  noms com Letizia, Kate i Mary per les formes catalanes corresponents:\nLetícia, reina d'Espanya\nCaterina, duquessa de Cambridge\nMaria, princesa de Dinamarca\nConvé notar, però, que quan el nom d'aquestes persones no va associat al càrrec, s'usen les formes personals corresponents. Per exemple: Letizia Ortiz, Kate o Catherine Middleton, Mary Donaldson.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5914", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5914", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5916/3", "Darrera versió": "31.03.2017", "Títol": "'complet -a' o 'complert -a'", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Cal distingir entre l'adjectiu complet -a i la forma verbal complert -a.\nAmb la forma verbal complert -a (del verb complir) podem fer frases com aquestes: S'ha complert el termini per a la inscripció, Aquesta entitat ha complert trenta anys, Es va convertir en una il·lusió complerta.\nPel que fa a complet-a, hem de tenir en compte que ve del verb completar i significa 'Que conté tots els elements'; així, hem de dir una col·lecció completa (i no complerta), un repertori complet (i no complert) i un cotxe molt complet (i no complert).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5916", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5916", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5917/2", "Darrera versió": "30.07.2014", "Títol": "Com es diu goce y disfrute en català?\nCom es diu uso y disfrute en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "ús i gaudi\nEn l'àmbit del dret i l'administració, es fa servir l'expressió ús i gaudi per referir-se a l'acció de fer servir una cosa i treure'n profit o avantatge. Per exemple: És aquella persona que té l'ús i gaudi dels béns amb l'encàrrec de transmetre'ls a un altre.\nL'equivalent castellà d'aquesta expressió és goce y disfrute o uso y disfrute.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5917", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5917", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5918/2", "Darrera versió": "16.03.2010", "Títol": "el més calent és a l'aigüera", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió el més calent és a l'aigüera té dos significats. El primer és 'no haver-hi res preparat per menjar quan n'és hora'. Per exemple: Quan vam arribar el més calent era a l'aigüera, no havia tret ni la carn de la nevera.\nEl segon, en sentit figurat, és 'no haver-hi res fet d'un afer que ja hauria d'ésser avançat'. Per exemple: Ha dit que quan arribaríem ho tindria tot a punt, i quan hem entrat a la sala el més calent era a l'aigüera, no hi havia ni el projector instal·lat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5918", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5918", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5920/3", "Darrera versió": "30.10.2019", "Títol": "Femení de 'membre'", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El nom membre, referit a qualsevol de les persones que componen una societat, una comunitat, té aquesta única forma tant per al masculí com per al femení.\nPer exemple:\nHa de presidir la membre més antiga.\nLa Maria és membre activa de l'Associació.\nLes membres de la comissió d'avaluació han fet un informe.\nEn Jordi és el membre més jove de l'Acadèmia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5920", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5920", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5927/3", "Darrera versió": "12.02.2019", "Títol": "'previsible' o 'prevenible'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els adjectius previsible i prevenible tenen significats diferents segons el context.\nL'adjectiu previsible deriva del verb preveure: 'intuir per endavant allò que pot ocórrer'. Així, davant d'una actuació o un fet determinats, per parlar de les conseqüències que probablement se'n derivaran es diu que són previsibles. Per exemple:\nL'èxit del concert era previsible.\nEra previsible que l'aiguat afectés la comarca del Maresme.\nEn canvi, l'adjectiu prevenible deriva de prevenir: 'preveure una cosa per impedir-la', i es fa servir per referir-se a les conseqüències que es poden evitar. Per exemple:\nL'hepatitis A és una malaltia prevenible amb vacunació.\nEls accidents de trànsit són un perill mortal, però prevenible.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5927", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5927", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5937/7", "Darrera versió": "16.02.2021", "Títol": "Símbol de miler d'euros", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Si cal representar amb una abreviació l'expressió miler d'euros, es pot utilitzar el símbol corresponent a euro precedit de k: k€ o kEUR.\nAquests símbols són invariables i s'escriuen sense punts; per exemple: 1 k€ o 1 kEUR ('mil euros'), 10 k€ o 10 kEUR ('10 mil euros').", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5937", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5937", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5940/5", "Darrera versió": "26.03.2024", "Títol": "empleabilitat o ocupabilitat?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball", "Resposta": "El terme ocupabilitat designa la probabilitat d'un treballador de trobar un lloc de treball o de conservar el que ja té. Es tracta d'un terme normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT.\nLa forma empleabilitat no és adequada per referir-se a aquest concepte, perquè malgrat que el diccionari normatiu recull el substantiu d'origen castellà empleat, empleada, no admet el verb emplear ni cap altra forma derivada. En canvi, les formes ocupar, ocupació, ocupacional i ocupador, ocupadora sí que es recullen al diccionari referides específicament a l'àmbit laboral.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5940", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5940", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5941/3", "Darrera versió": "27.07.2023", "Títol": "baixar o abaixar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Cal diferenciar entre el verb baixar i el verb abaixar. Segons el significat que tingui, el verb baixar pot ser intransitiu o transitiu, mentre que el verb abaixar sempre és transitiu.\nAixí, el verb baixar, quan significa 'anar de dalt a baix', és intransitiu. Per exemple:\nHan baixat al jardí.\nAquest cap de setmana la temperatura baixarà.\nEls preus no baixen mai.\nEn canvi, quan baixar significa 'portar una cosa o algú de dalt a baix', és transitiu i duu complement directe. Per exemple:\nJa he baixat les maletes.\nHas de baixar la roba del terrat.\nPots baixar el nen de la trona?\nD'altra banda, el verb abaixar significa 'fer que sigui més baix, fer baixar a un nivell inferior' i és transitiu; per tant, també porta complement directe. Per exemple:\nHan abaixat el preu del peatge.\nQuan el va veure, va abaixar la vista.\nAbaixa la ràdio, que no et sento.\nVaig deixar totes les persianes abaixades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5941", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5941", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5943/4", "Darrera versió": "20.10.2015", "Títol": "os pedrer!", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'exclamació col·loquial os pedrer! es fa servir per manifestar, d'una banda, contrarietat, maledicció, fàstic, queixa, desacord, etc., i, de l'altra, sorpresa o admiració. Per exemple:\nOs pedrer! Ja n'hi ha prou, de fer el ruc!\nL'os pedrer! No m'ho esperava pas, trobar-te aquí.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5943", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5943", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5945/2", "Darrera versió": "12.09.2013", "Títol": "parèntesi o parèntesis?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El mot parèntesi fa referència a un mot o una frase que s'insereix en un text com a incís i que s'escriu entre els signes '( )'. Per exemple: En aquest text, hem de fer un parèntesi amb l'enumeració del material. També es fa servir, en sentit figurat, amb el significat de 'suspensió' o 'interrupció'. Per exemple: A la reunió de dimarts van fer un parèntesi per dinar.\nTambé s'anomena parèntesi cada un dels signes gràfics abans esmentats. Cal anar amb compte a l'hora d'escollir el singular o el plural d'aquest mot. Per exemple: cal dir Obrim un parèntesi, però Aquest fragment l'escriurem entre parèntesis.\nEl singular d'aquest mot no acaba en -is, sinó en -i, com altres noms cultes (crisi, tesi, dosi, hipòtesi, anàlisi, etc.). Direm, doncs, un parèntesi, i no un parèntesis. El plural d'aquests mots sí que afegeix una -s al final: els parèntesis, les crisis, les tesis, les dosis, les hipòtesis, les anàlisis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5945", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5945", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5946/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "víric, vírica i viral", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "El terme viral s'ha normalitzat en català com a sinònim complementari de víric, vírica amb el sentit de 'relatiu o pertanyent al virus', atès que ha experimentat una gran difusió en l'àmbit mèdic.\nS'ha considerat que viral és un adjectiu molt estès entre els especialistes i que apareix com a forma preferent en termes de nova creació (s'ha constatat, per exemple, que antiretroviral és una denominació més habitual que antiretrovíric, antiretrovírica). També s'ha tingut en compte que viral, malgrat que sembla que es tracta d'un calc de l'anglès, és una forma lingüísticament explicable a partir del sistema derivatiu del català: es tracta d'un derivat de virus (del llatí virus, que volia dir 'suquet, supuració, pus') a partir del sufix -al. A més, viral és un adjectiu anàleg a altres formes de l'àmbit mèdic (com ara arterial, bacterial o bronquial), les obres lexicogràfiques recullen altres adjectius amb una doble forma (hemàtic, hemàtica i hemal) i es documenta paral·lelament en altres llengües romàniques.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5946", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5946", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5947/6", "Darrera versió": "31.08.2022", "Títol": "Traducció de les denominacions, departaments i càrrecs de la Generalitat de Catalunya", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Per conèixer les denominacions de la Generalitat de Catalunya, dels departaments i d'alguns càrrecs en diferents idiomes (català, alemany, anglès, castellà, francès, italià, neerlandès i occità aranès), podeu consultar el web d'identitat corporativa de la Generalitat de Catalunya:\nhttp://identitatcorporativa.gencat.cat\nDins la pàgina inicial, cal seguir aquesta ruta:\nIdentitat visual > Traduccions", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5947", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5947", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5948/6", "Darrera versió": "30.07.2014", "Títol": "decoració nadalenca\nCom es diu espumillón en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge", "Resposta": "pluja\nf.\nserrellet\nm.\nD'una banda, la forma catalana serrellet designa la cinta\nlleugera i de color viu, enflocada amb tiretes molt estretes i\nbrillants, que s'utilitza amb finalitats decoratives, especialment per guarnir els arbres de Nadal. El terme castellà equivalent és espumillón.\nD'altra banda, el terme pluja fa\nreferència a un altre guarniment fet amb tires de plàstic o de paper\nmolt estretes i brillants, generalment de color d'or o de plata, que es\ndeixen caure sobre la superfície que es vol decorar. Com a termes\nsecundaris es poden fer servir les denominacions cabells d'àngel i llàgrimes. En castellà s'anomena lluvia o cabelleras.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5948", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5948", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5949/6", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de la invitació", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nLa invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.\nCriteris generals de redacció\nLa claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció\nadministrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada\nde la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en\nblocs homogenis de la informació. La documentació administrativa\nparteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a\nla creativitat.\nL'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La\ninvitació, com molts altres documents, segueix una estructura força\nconstant pel que fa als elements que la integren.\nEls diferents blocs d'informació de la invitació són els següents:\nidentificació de qui invita o convidanucli, que inclou les dades de l'acte públic (nom, dia, hora i lloc)datació\nTambé s'hi poden fer constar altres informacions, com és ara:\npersona destinatàriapetició de confirmació d'assistènciapersonalitats que presidiran l'acte o hi assistirannecessitat de presentar la invitació\nPel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que\nels tractaments que s'utilitzen en la redacció d'invitacions són la\ntercera persona del singular per a qui convida i per a la persona\ndestinatària. Ara bé, si no s'esmenta el destinatari o la destinatària,\ns'utilitza el tractament de vós en aquest segon cas.\nIdentificació de qui convida\nLa identificació de qui convida, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:\ncàrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)entitatcàrrec i entitat que invitatractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec\nPel que fa a l'ús o no dels tractaments protocol·laris, en general és\naconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari\ncom és ara la invitació també es considera adequat que hi aparegui el\ntractament.\nEstructura i continguts\nEl contingut i les característiques de cada una de les parts de la invitació són els següents:\n1. Nucli de la invitació\nAquest apartat, després del verb principal (invita o convida),\naplega la informació sobre la persona destinatària, l'acte de què es\ntracta i el dia, l'hora i el lloc en què es durà a terme. També és\nl'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines\npersonalitats hi assistiran.\n2. Salutació, comiat i signatura\nLa invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.\n3. Datació\nLa invitació és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només\nduu una única data, que s'estructura com segueix: població, nom del mes\nescrit en lletres i any escrit en xifres.\n4. Informació complementària\nSegons en quins actes cal confirmar l'assistència. El lloc adequat per indicar-ho és després de la data del document.\nEn general tothom qui és convidat acostuma a dur la invitació a l'acte.\nHi ha ocasions en què el control de l'entrada és més rigorós i convé\nrecordar que és imprescindible presentar la targeta. Sovint aquest\ncontrol va lligat al fet que les invitacions estiguin personalitzades.\nAquesta indicació, com l'anterior, figura després de la datació.\nIdentificació de l'organisme\nPel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la\ninvitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina,\netc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota\nla documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes\nde cada institució.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5949", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5949", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5950/5", "Darrera versió": "20.03.2026", "Títol": "Exemples d'invitació", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Exemple 1\n[Capçalera]\nEl CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DEL CONSORCI CATALÀ DE COMUNICACIONS es complau a convidar-vos a l'acte d'inauguració del seu nou Centre de Documentació, que tindrà lloc a la seu del Consorci, carrer de l'Almirall, 23, el dia 26 de març a les 19 h. Serà presidit pel conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i hi assistirà l'alcalde de Tarragona.\nTarragona, febrer de 2009\nConfirmeu, si us plau, l'assistència.\nTel. 977 245 050\nExemple 2\n[Capçalera]\nLA PRESIDENTA\nDE L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL\nDE JOVES COMPOSITORS\nes complau a convidar-vos a l'acte d'inauguració\ndels nous locals de l'Associació.\nDia: 23 d'abril de 2009\nHora: 8 del vespre\nLloc: plaça del Mestre Estalella, 7\nReus, abril de 2009\nPer consultar altres models d'invitació, en podeu trobar en aquest enllaç del Programa d'identificació visual de la Generalitat de Catalunya.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5950", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5950", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5953/4", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de l'ofici", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nL'ofici és una comunicació escrita emesa per un organisme oficial i integrada en la tramitació d'un procediment administratiu.\nEs considera ofici de caràcter intern l'adreçat a un altre òrgan administratiu o a un funcionari o una funcionària, i ofici de caràcter extern l'adreçat a particulars.\nÉs un document monotemàtic, tracta d'un sol tema.\nCriteris generals de redacció\nLa concisió i la claredat són els elements bàsics que han de guiar la redacció administrativa en general. Així, d'acord amb l'article 2.1 de l'Ordre de l'Estat, de 7 de juliol de 1986, \"en l'elaboració material de les comunicacions i els documents administratius, en especial dels que s'hagin d'adreçar als particulars, cal disposar el text de manera clara i concisa, per mitjà de paràgrafs breus i separats i evitant l'aparició d'apartats l'extensió o la complexitat dels quals dificultin innecessàriament la interpretació del contingut\".\nSeguint la mateixa Ordre citada i tenint en compte que cal facilitar la comprensió, quan calgui usar abreviatures o sigles en el text dels documents, la primera vegada que apareguin és convenient que vagin acompanyades de la denominació completa corresponent.\nPel que fa a la referència a disposicions administratives, l'Ordre de l'Estat, de 7 de juliol de 1986, disposa que en les comunicacions adreçades a l'exterior es faci de la manera següent: \"expressant, la primera vegada que se citen, el número, la denominació i la data, com a mínim, quan es tracta de disposicions amb rang de llei, i incloent en tots els altres casos la indicació expressa del butlletí oficial en què apareixen publicades\".\nPer acabar aquestes breus consideracions generals, només cal recordar que l'ofici és un document força tancat i poc creatiu pel que fa a la redacció, ja que sovint s'hi transcriuen els mateixos preceptes i les mateixes estructures i fórmules.\nEstructura i continguts de l'ofici\nEl contingut i les característiques de cada una de les parts de l'ofici són els següents:\n1. Destinació\nPel que fa a la distribució en l'espai d'aquesta informació, sol anar o bé al quadre on hi ha les referències, o bé al final del full. A aquestes dues situacions cal afegir que el nom i l'adreça del receptor també es poden ajustar a l'espai corresponent a la finestreta dels sobres que en portin.\nEls destinataris d'un ofici poden ser particulars, càrrecs i institucions. Així, en els oficis interns, cal adreçar-se al càrrec de l'òrgan administratiu, no a la persona que l'ocupa, o bé directament a l'organisme. En aquest darrer cas se simplifica la informació que s'ha de conèixer. Cal saber a quin organisme ens adrecem, però no cal conèixer necessàriament l'estructura orgànica i la distribució de funcions de les diferents administracions.\n2. Salutació i comiat\nLes fórmules de salutació i comiat no formen part dels apartats bàsics d'un ofici. En els oficis de caràcter intern, generalment s'ometen les salutacions i els comiats. En els de caràcter extern, s'utilitza la fórmula de salutació Senyor (o bé Senyora, Senyors, Senyores), sense cap més afegit, i un comiat formal com és ara Atentament.\n3. Cos\nEls criteris generals de redacció que hem exposat abans afecten bàsicament aquest bloc d'informació. A més de la claredat i concisió a què hem fet referència, cal tenir en compte que la redacció d'aquest document monotemàtic ha de ser ordenada, lògica i impersonal.\nPel que fa als tractaments personals de l'ofici, en general s'usa la primera persona del singular (jo) per a l'emissor i el tractament de vós per al receptor.\n4. Signatura\nL'estructura que cal seguir per a la signatura és la següent:\ncàrrec\nrúbrica\nnom i cognoms\nAtès que qui signa un ofici ho fa en virtut del càrrec que ocupa, se situa en primer lloc la designació del càrrec, tot seguit se signa i el nom i els cognoms apareixen en darrer lloc, en aposició. Tenint en compte aquesta estructura, doncs, cal introduir la designació del càrrec per mitjà de l'article determinat corresponent.\n5. Datació\nSovint, quan la datació figura al quadre on apareixen les referències, l'afer i la destinació, el paper d'ofici també duu impresa l'adreça de l'organisme emissor; aleshores, la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l'any i no cal repetir la localitat.\nSi no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data.\nL'ofici és un document de datació doble pel que fa a l'emissió, ja que cal registrar-ne la sortida. En realitat, la data que cal tenir en compte des d'un punt de vista de tramitació formal és la del registre de sortida.\n6. Informació ocasional\nEn aquest apartat podem trobar el detall dels documents que s'annexen a l'ofici. També hi poden figurar, si no apareixen a l'apartat de les referències, les inicials (en majúscules) de qui redacta l'ofici separades per una barra inclinada de les inicials (en minúscules) de qui mecanografia o transcriu el text (MR/ms, per exemple).\nIdentificació de l'organisme\nPel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de l'ofici (amplada dels marges, situació del logotip, etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5953", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5953", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5954/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemples d'ofici", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Exemple 1\n[Capçalera]\nData: 21 de desembre de 2007\nR/n: 236/A2007\nR/v: 14/MRF\nAfer: Divisió de parcel·la\nDestinació: Servei de Planificació\nD'acord amb el que disposa l'article 951 de la Llei del sòl, no es poden dividir les parcel·les que el Pla general municipal d'ordenació ha fixat com a mínimes. Per tant, no es pot autoritzar la divisió en finques independents de la parcel·la inscrita amb el número 1603 al Registre de la Propietat Urbana.\nEl cap de l'Àrea\nAleix Comes i Mas\nExemple 2\n[Capçalera]\nSenyor,\nD'acord amb els criteris de distribució gratuïta de les nostres publicacions, us envio 3 exemplars de l'obra Recursos digitals per als centres de documentació, perquè els vostres serveis de consulta en puguin disposar.\nAtentament,\nLa cap de l'Àrea\nAnna Vilar i Puig\nTarragona, 16 de juliol de 2007\nSr. Pere Garcés i Rius\nBiblioteca Municipal de Vilafranca del Penedès", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5954", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5954", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5956/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció del recurs", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nDocument per mitjà del qual la persona interessada demana a l'Administració que anul·li o modifiqui una resolució o un acte administratiu, perquè el considera perjudicial per als seus drets.\nLa Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, preveu dos tipus de recurs: el d'alçada i el de reposició. El recurs d'alçada és procedent per recórrer contra les resolucions i els actes que no exhaureixen la via administrativa i es pot interposar davant l'òrgan que els va dictar o davant l'òrgan competent per resoldre el recurs, que és el superior jeràrquic. Contra les resolucions i els actes que exhaureixen la via administrativa es pot interposar, potestativament, un recurs de reposició davant l'òrgan que els va dictar o, directament, un recurs contenciós administratiu.\nCriteris generals de redacció\nLa claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació com en la redacció acurada de la informació que s'expressa. La documentació administrativa parteix gairebé sempre d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.\nL'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El recurs segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició. D'acord amb la Llei 30/1992, els diferents blocs de la informació bàsica d'aquest document són els següents:\ndades personalsacte objecte de recursraó de la impugnació sol·licitudlloc i datasignaturadestinació\nEn la redacció cal mantenir un to formal i adequat a la situació comunicativa.\nPel que fa als tractaments, es recomana que s'utilitzi la primera persona del singular per a qui escriu (formulo recurs, sol·licito), que respon a un estil més directe de la redacció administrativa i identifica clarament el redactor.\nNo és necessari identificar amb cap tractament personal el receptor (Sol·licito: Que es dicti resolució per revocar...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte que el tractament habitual del receptor en la redacció administrativa catalana és el de vós (Sol·licito: Que dicteu resolució per revocar...). Com es pot observar, després de Sol·licito:, cal introduir la frase amb la conjunció Que si el verb és conjugat.\nEstructura i continguts\nEl contingut i les característiques de cada una de les parts del recurs són els següents:\n1. Dades personals\nEn aquest apartat han d'aparèixer les dades següents de la persona que interposa el recurs, també anomenada recurrent: el nom i els cognoms i el domicili o la identificació del lloc i del mitjà que es prefereixin per a les notificacions. A més d'aquesta informació bàsica, aquest apartat recull les dades opcionals que es considerin pertinents, com ara el número de document nacional d'identitat i el telèfon.\n2. Formulació del recurs\nAquest apartat identifica l'acte objecte de recurs. Aquesta identificació especifica qui va dictar la resolució, en quina data, sobre quin expedient i la data de la notificació. Habitualment també inclou la referència de l'article que regula el recurs.\n3. Al·legacions\nEn aquest punt s'exposen els fonaments de dret i els motius en què es basa la interposició del recurs. També s'hi fan constar els documents que s'adjunten. Pel que fa a la redacció, convé que sigui clara i succinta i cal presentar en paràgrafs separats cada al·legació.\n4. Sol·licitud\nEn aquest apartat cal indicar la petició concreta, és a dir, si es demana la revocació de la resolució objecte de recurs o si es demana que es modifiqui en un sentit determinat. Cal que la redacció sigui clara i senzilla.\nAquest apartat també pot incloure remissions a les al·legacions a fi d'evitar repeticions. S'introdueix per mitjà de les formes Sol·licito: o Sol·licitud:.\n5. Datació\nLa datació inclou l'expressió del lloc i la data. Pot anar abans o després de la signatura.\n6. Signatura\nAtès que el nom i els cognoms de qui presenta el recurs ja figuren a l'encapçalament del document, només cal signar i prou. La Llei 30/1992 només indica que cal fer constar al recurs la identificació personal del recurrent o la recurrent. La forma més habitual de fer-la-hi constar és per mitjà de la signatura.\n7. Destinació\nEl recurs s'adreça a l'òrgan, al centre o a la unitat administrativa competent.\nDisseny gràfic\nEls diferents elements que configuren la imatge gràfica d'aquest document (usos de la negreta, cursiva, caixa alta o majúscules, marges, interlineats, etc.) presenten variacions. Cal tenir en compte que el redacta una persona particular i que la tria d'aquests elements també queda condicionada pels mitjans de què disposa, excepte en el cas que l'Administració faciliti un imprès unificat per a la interposició de recursos. El que és bàsic, però, és presentar els diferents blocs d'informació separats i ben identificats amb el títol corresponent.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5956", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5956", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5957/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple de recurs", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Albert Cases Pérez, amb el DNI 23 321 234, domiciliat a Arnes, carrer de Santa Anna, 19, CP 43597, telèfon 977 435 325,\nFORMULO RECURS D'ALÇADA\nD'acord amb els articles 107, 110, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú, contra la resolució de 23 d'octubre de 2001, per la qual es fan públics els resultats de la primera prova del procés selectiu corresponent a la convocatòria 12/01 per a l'accés a l'escala administrativa del cos administratiu de la Generalitat de Catalunya.\nAL·LEGACIONS\n1. El dia 15 de setembre de 2001, a les 10 hores, vaig realitzar la primera prova del procés selectiu esmentat, a l'aula 32 de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, tal com consta a la fotocòpia que presento annexa.\n2. A les llistes de resultats fetes públiques el 23 d'octubre de 2001, el meu nom figura a la relació de no presentats.\n3. M'és imprescindible conèixer la qualificació de la prova esmentada per poder continuar aquest procés selectiu i presentar-me a la prova següent, que tindrà lloc el dia 12 de novembre de 2001.\nSOL·LICITO:\nQue es modifiqui la resolució objecte d'aquest recurs i que em sigui notificada la qualificació obtinguda.\nArnes, 25 d'octubre de 2001\n(rúbrica)\nSECRETARIA D'ADMINISTRACIÓ I FUNCIÓ PÚBLICA", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5957", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5957", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5959/4", "Darrera versió": "27.06.2025", "Títol": "Criteris de redacció del saluda", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nEl saluda és un document de caràcter protocol·lari, usat per a comunicacions breus que no han de tenir registre, com són ara les notes d'agraïment, les felicitacions, etc.\nCriteris generals de redacció\nLa claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.\nL'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El saluda, com molts altres documents, segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició.\nEls diferents blocs d'informació del saluda són els següents:\nidentificació de qui saludasalutaciónucli de la salutaciósignaturacomiatdatació\nPel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que la forma del verb principal, saluda, fa que calgui usar el tractament de tercera persona del singular tant per a qui saluda com per a la persona destinatària. Aquesta particularitat, al costat de la recomanació general de fer servir en la redacció administrativa el tractament de vós, fa que en alguns casos encara ens trobem amb redaccions incoherents, que de manera errònia alternen el tractament de tercera persona singular (emissor/a) amb el de vós (destinatari/ària).\nUn altre aspecte que convé comentar en aquest apartat és el fet que el saluda és un document parcialment imprès. Així, la informació següent ja apareix impresa en el saluda, que es caracteritza pel fet de ser de format A5:\nel càrrec de la persona emissorala paraula saludael nom i els cognoms de la persona emissorala fórmula de comiatla població\nEstructura i continguts\nEl contingut i les característiques de cada una de les parts del saluda són els següents:\n1. Identificació de qui saluda\nLa identificació de qui saluda, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:\ncàrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)càrrec i entitattractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec\nPel que fa a l'ús dels tractaments protocol·laris, en general és aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari com és ara el saluda també hi poden aparèixer.\n2. Salutació\nLa fórmula de salutació es redueix a la paraula Saluda impresa de manera que destaqui en una línia independent.\n3. Nucli de la salutació\nEn aquest apartat es fan constar el nom i els cognoms del destinatari o la destinatària i la informació sobre el motiu de la salutació (agraïment, felicitació, etc.), per mitjà d'un text ben breu.\nCom veiem, doncs, just després del verb principal, saluda, que és transitiu, hi apareix el complement directe, en aquest cas representat pel nom de la persona a qui s'adreça el document. Per tant, cal evitar l'error d'introduir aquest complement amb la preposició a. Així escriurem: \"La directora de... / Saluda / el senyor... o la senyora...\".\nHem assenyalat que el text ha de ser ben breu, perquè la informació que es transmet per mitjà del saluda apareix com una frase subordinada i no convé que s'allargui gaire.\n4. Signatura\nDe fet aquest document no duu signatura tal com la duen la majoria dels documents administratius. En aquest cas es redueix a la rúbrica, que se situa sota el nom ja imprès de la persona que emet el saluda.\n5. Comiat\nPer al comiat s'usa una de les fórmules següents, que de fet presenten poca variació:\nes complau a expressar-li el testimoni de la seva consideració.\naprofita l'avinentesa per testimoniar-li la seva consideració.\nes complau a expressar-li el testimoniatge de la seva consideració.\n6. Datació\nEl saluda és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només duu una única data, que s'estructura com segueix: població (ja impresa), nom del mes escrit en lletres i any escrit en xifres.\nIdentificació de l'organisme\nPel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina, etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5959", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5959", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5961/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemples de saluda", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Exemple 1\n[Capçalera]\nEl president de la Comissió Universal\nSALUDA\nla senyora Carla Riera i Puiggener i li agraeix sincerament la tramesa del llibre Diccionari de gestió empresarial, i la felicita cordialment per aquest excel·lent treball.\nLlibert Ferrer i Sunyol\nes complau a expressar-li\nel testimoniatge de la seva consideració.\nBarcelona, juliol de 2008\nExemple 2\n[Capçalera]\nEl president de la Comissió Universal\nSALUDA\nla senyora Carla Riera i Puiggener i li agraeix sincerament la tramesa del llibre Diccionari de gestió empresarial, i la felicita cordialment per aquest excel·lent treball.\nLlibert Ferrer i Sunyol\nes complau a expressar-li\nel testimoniatge de la seva consideració.\nBarcelona, juliol de 2008", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5961", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5961", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5962/8", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de sol·licitud o instància", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nDocument per mitjà del qual la persona interessada inicia un procediment administratiu.\nCriteris generals de redacció\nLa claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis com en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa. La documentació administrativa parteix gairebé sempre d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.\nL'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. La sol·licitud segueix una estructura força constant pel que fa als elements que la integren i a la seva disposició. D'acord amb l'article 49.1 de la Llei 26/2010, els diferents blocs de la informació bàsica d'aquest document són els següents:\ndades personalsmitjà preferent de comunicacióexposició de fets, raons i peticiólloc i datasignaturadestinació En la redacció cal mantenir un to formal i adequat a la situació comunicativa.\nPel que fa als tractaments, cal tenir en compte que no hi ha una única solució, si bé es recomana que s'utilitzi la primera persona del singular per a qui escriu (exposo, sol·licito), que respon a un estil més directe de la redacció administrativa i identifica clarament el redactor.\nPel que fa a la tercera persona del singular referida a qui redacta, cal valorar que marca una distància excessiva entre qui escriu i la destinació. Aquesta solució només és preferible si es tracta de presentar una versió única per a tot el domini lingüístic, ja que la primera persona presenta variacions dialectals (expòs, exposo, expose) i la tercera no (exposa, exposa, exposa). De totes maneres, en aquests casos és millor adoptar un model esquemàtic de sol·licitud, en què tant els fets com la sol·licitud són introduïts per títols seguits d'enumeracions (Exposició de fets: 1., 2., etc.; Sol·licitud:...).\nNo és necessari identificar amb cap tractament personal el receptor (Sol·licito: Que em sigui concedit.../ La concessió de...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte que el tractament habitual del receptor en la redacció administrativa catalana és el de vós (Sol·licito: Que em concediu...). Com podeu observar, després de Sol·licito: i també després d'Exposo:, cal introduir la frase o les frases amb la conjunció Que si porten un verb conjugat.\nTornant al tractament personal del receptor, atès que les sol·licituds s'han d'adreçar a l'organisme o a l'entitat competents, també és possible que el redactor, en lloc de referir-se a les persones que han de tramitar i resoldre la sol·licitud, s'adreci a la unitat administrativa en el cos de l'escrit. En aquest cas s'adopta la tercera persona del singular (Sol·licito: Que la Direcció General de Política Lingüística em concedeixi...).\nEstructura i continguts\nEl contingut i les característiques de cada una de les parts de la sol·licitud són els següents:\n1. Dades personals\nEn aquest apartat apareixen les dades següents de la persona interessada o de qui la representi (i l'acreditació de la representació): el nom i els cognoms, i el document nacional d'identitat. A més d'aquesta informació bàsica, aquest apartat recull les dades opcionals que es considerin pertinents: lloc i data de naixement, professió, telèfon, etc.\n2. Mitjà preferent de comunicació\nDeterminació del mitjà preferent i de l'adreça, postal o electrònica, als efectes de les notificacions.\n3. Exposició de fets i petició\nEn aquest punt s'exposen els motius i els fets que justifiquen la sol·licitud, per mitjà d'una redacció clara i senzilla: frases breus, independents, d'estructura homogènia, etc. Aquest apartat s'introdueix amb la forma Exposo: o el títol Exposició de fets:. Com a fórmula d'enllaç entre aquest punt i la sol·licitud pròpiament dita, podem utilitzar opcionalment una fórmula com ara Per això, [canvi de línia] Sol·licito:.\nL'apartat Sol·licitud presenta la sol·licitud pròpiament dita, és el nucli del document. Com en l'apartat anterior, cal que la redacció sigui clara i senzilla. S'introdueix per mitjà de les formes Sol·licito: o Sol·licitud:.\n4. Datació\nLa datació inclou l'expressió del lloc i la data, que pot anar abans o després de la signatura. En les sol·licituds redactades per particulars, la situació de la data la tria la persona que redacta. En els models de sol·licitud elaborats per un organisme o una entitat, cal seguir el criteri adoptat per l'organisme o l'entitat en concret.\n5. Signatura\nSignatura de la persona interessada o del representant o la representant d'aquesta, que ha d'ésser electrònica si el mitjà d'iniciació escollit és electrònic.\n6. Destinació\nLes sol·licituds s'adrecen a l'òrgan, centre o unitat administrativa competent en la matèria reglada que cal tramitar.\nDisseny gràfic\nEls diferents elements que configuren la imatge gràfica d'aquest document (usos de la negreta, cursiva, caixa alta o majúscules, marges, interlineats, etc.) presenten variacions. D'entrada, cal tenir en compte que sovint el redacta una persona particular i que, per tant, la tria d'aquests elements queda condicionada pels mitjans de què disposa. El que és bàsic, però, és presentar els diferents blocs d'informació separats i les fórmules Exposo i Sol·licito aïllades gràficament del nucli de l'exposició i del de la sol·licitud.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5962", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5962", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5963/5", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple de sol·licitud o instància", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Rosa Herms i Capellas, funcionària del cos superior de la Generalitat de Catalunya, amb DNI 38 367 123 i amb domicili al carrer de la Pujada, 7, 08870 Sitges, telèfon 93 769 00 34.\nEXPOSO: Que soc la responsable de la Secció d'Actuació Administrativa de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, i que una de les feines bàsiques assignades a la Secció és el seguiment i el control de la despesa.\nPer això,\nSOL·LICITO: Que m'admeteu al curs Planificació i gestió econòmica que es durà a terme al mes de juny, de 9 h a 13.30 h, a Barcelona, a l'avinguda de Sant Antoni M. Claret, 171.\nSitges, 19 de febrer de 2007\n(rúbrica)\nUNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. INSTITUT DE CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5963", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5963", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5966/3", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de coordinador, coordinadora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "coord.\nL'abreviatura de coordinador, coordinadora és coord.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5966", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5966", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5967/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu repunte en català?\nEs pot dir repunt en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "El substantiu repunt ('pujada puntual de les cotitzacions de la borsa o del valor de qualsevol variable econòmica') i el verb corresponent repuntar ('pujar puntualment les cotitzacions de la borsa o el valor de qualsevol variable econòmica') són termes normalitzats.\nEs tracta de formes properes a la llengua general que s'han difós especialment en àmbits de divulgació, com ara els mitjans de comunicació. Tot i que probablement se n'ha estès l'ús per influència de les formes equivalents castellanes (repunte i repuntar), poden considerar-se extensions de significat de repuntar a partir de l'accepció de 'començar a moure's la mar en pujar la marea', recollida en la majoria d'obres lexicogràfiques catalanes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5967", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5967", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5971/5", "Darrera versió": "09.05.2019", "Títol": "separació de xifres", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Els nombres enters s'escriuen deixant un espai en blanc en cada grup de tres xifres:\n10 465 km\n256 789 alumnes\n7 512 982 habitants\nPer a aquesta funció també se sol utilitzar el punt:\n10.465 km\n256.789 alumnes\n7.512.982 habitants\nEn les xifres de quatre dígits, però, no es fa servir l'espai, sinó el punt:\n1.324 m\nAra bé, quan aquestes xifres de quatre dígits s'han d'alinear amb xifres de més dígits en columnes, juntament amb altres dades, tant es pot fer servir l'espai com el punt. Per exemple, en la columna següent:\n1 324 (o 1.324) m\n10 465 (o 10.465) km\n256 789 (o 256.789) alumnes\n7 512 982 (o 7.512.982) habitants\nTot i aquests criteris generals, cal tenir en compte que la norma ISO preveu només l'ús de l'espai per separar els grups de tres xifres. L'espai té un caràcter més formal que el punt i és el recurs que s'utilitza en les obres de matemàtiques i en les obres d'àmbit especialitzat, sobretot en taules estadístiques.\nEn el cas de les xifres amb decimals, per separar la fracció decimal de la part entera s'usa la coma. Aquest és el signe que recomana la norma ISO. Per exemple:\n26,789 m (vint-i-sis metres i set-cents vuitanta-nou mil·límetres)\n26.789 m (vint-i-sis mil set-cents vuitanta-nou metres)\nNo obstant això, s'ha de tenir present que el món angloamericà fa un ús invers d'aquests signes respecte dels usos de l'Europa continental, és a dir, en la part entera, els grups de tres dígits se separen per comes, i les fraccions decimals per punt o punt volat.\nPel que fa als nombres amb valor ordinal, el cas dels anys és especial. Fins a quatre dígits, s'escriuen sense punt i sense separació. Per exemple: l'any 2014 (i no l'any 2 014 o l'any 2.014), l'any 1996 (i no l'any 1 996 o l'any 1.996). Ara bé, a partir de quatre dígits, es tracten com si fossin cardinals i, per tant, segueixen el criteri que hem explicat més amunt: els grups de tres xifres se separen o bé amb un espai o bé amb un punt. Per exemple:\n60 000 (o 60.000) aC\n40 000 (o 40.000) aC\nLa resta de nombres amb valor ordinal, com les pàgines dels llibres, els codis postals, els números de NIF, etc., se solen escriure sense separació, tot i que en els casos dels ordinals de més de tres xifres i en els números de NIF, es pot deixar un espai entre cada bloc de tres xifres:\np. 1326-9\n08026 Barcelona\n15000è (o 15 000è)\n41235678-J (o 41 235 678-J)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5971", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5971", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5973/3", "Darrera versió": "29.05.2024", "Títol": "Ús dels tractaments protocol·laris a l'Administració", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "senyor o senyora\nEl tractament protocol·lari\nque correspon als membres del Govern de l'Estat és el de senyor o senyora.\nPel que fa a l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, amb caràcter general, els tractaments protocol·laris no\nsón necessaris en documents de tramitació reglada, documents\ninformatius, convenis, etc. El tractament de respecte d'ús general per\na la llengua formal és, doncs, senyor o senyora.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5973", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5973", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5975/4", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "atendre o atenir-se?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.\nEl verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.\nEn segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.\nAquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5975", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5975", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5976/4", "Darrera versió": "21.03.2016", "Títol": "Onomatopeies de riure\n'ja, ja, ja' o 'ha, ha, ha'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió que s'utilitza per imitar el so que es fa en riure és ha! ha! ha! (o ha, ha, ha!), en què la h és aspirada i sona igual, per tant, que la h del verb halar ('menjar') i la de la interjecció ehem.\nAltres variants d'aquesta onomatopeia són he, he, he! (rialla irònica), hi, hi, hi! (rialla histèrica o burleta), ho, ho, ho! (rialla exagerada) i fins i tot hu, hu, hu! (rialla grollera). Cal evitar d'escriure ja! ja! ja!, com es fa sovint, ja que la j representa un so (el mateix que el de la g de gent) molt diferent del que es fa quan es riu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5976", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5976", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5977/4", "Darrera versió": "24.12.2021", "Títol": "mesa o taula?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els mots mesa i taula, que representen conceptes molt pròxims entre si, poden fer referència a un grup de persones constituït per ocupar-se d'una qüestió.\nDe manera general, si aquest grup de persones té una certa estructura jeràrquica, si tenen l'atribució de dirigir o si tenen poder de decisió sobre el tema que les congrega, es fa servir la forma mesa. Per exemple, mesa de contractació designa aquell organisme que, en les adjudicacions de determinats contractes administratius, decideix sobre les diferents opcions. I la denominació mesa electoral designa el conjunt de persones que dirigeixen el procés electoral en una secció o zona electoral.\nEn canvi, la forma taula rodona designa el debat públic d'un tema amb diversos participants, en què ningú no presideix ni dirigeix. I en l'àmbit de la premsa, taula de redacció fa referència a la taula on treballen els redactors d'una publicació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5977", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5977", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "5978/3", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "doblegar-se o plegar-se?\nv. pron.\ndoblegar i plegar\nv. tr.", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes doblegar-se i plegar-se tenen significats diferents.\nEls significats dels verbs doblegar i plegar tenen punts en comú. Concretament, hi ha un significat de plegar ('doblegar una o més vegades un paper, una roba, etc. de manera que les parts quedin superposades') que es basa en un dels sentits de doblegar ('fer que una part d'un objecte flexible vingui a aplicar-se sobre l'altra part de manera que resti totalment o parcialment doblat'). Així, es pot dir, per exemple, que per plegar un llençol s'ha de doblegar repetidament.\nEn canvi, altres significats de doblegar, com ara 'aclaparar' i 'obligar algú a fer allò que es resistia a fer', no es poden expressar amb el verb plegar. Per exemple: Les amenaces no la dobleguen fàcilment.\nIgualment, la forma pronominal doblegar-se ('cedir' o 'sotmetre's a alguna cosa') pren un sentit diferent del de plegar, com ara en les frases: No es doblegava davant la feina, El professor s'ha doblegat davant la insistència dels alumnes i La junta s'ha doblegat a la voluntat dels socis(i no La junta s'ha plegat a la voluntat dels socis).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "5978", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5978", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6003/6", "Darrera versió": "14.04.2025", "Títol": "estat o sigut?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb ser o ésser té dues formes de participi d'ús general:\nestat, estada, estats, estades\nsigut, siguda, siguts, sigudes\nEn diversos parlars també s'usen les variants col·loquials set, seta, sets, setes i segut, seguda, seguts, segudes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6006", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6006", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6022/5", "Darrera versió": "21.12.2022", "Títol": "Verb lluir: amb -eix- o sense?\nlluu o llueix?, lluï o llueixi?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model de conjugació que segueixin.\nQuan el verb lluir es fa servir amb el sentit de 'tenir reflexos lluminosos', es conjuga sense l'increment -eix- (lluu, lluen, lluï...). Per exemple:\nLes cuques de llum lluen en la foscor.\nLa lluna lluu dalt del cel.\nEn canvi, es fan servir les formes amb l'increment -eix- (llueix, llueixen, llueixi...) quan lluir té els significats següents:\n'Fer-se notar, fer goig':\nEl ram de flors del racó llueix molt.\nAmb aquesta camisa els pantalons nous no llueixen.\n'Mostrar a la vista de la gent':\nNo llueix tot el que sap.\nNo cal que et compris roba tan cara si després no la llueixes.\n'Sortir airós', també amb un sentit irònic (usat pronominalment):\nT'has preparat molt per fer aquesta presentació; espero que t'hi llueixis.\nSempre s'hi llueixen: quan toca recollir s'esfumen.'Algú, mostrar el seu talent':\nLa Maria es llueix molt tocant el piano.\nAquests cuiners es llueixen amb els plats que preparen.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6007", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6007", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6004/4", "Darrera versió": "03.06.2022", "Títol": "ser, ésser o siguer?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: ser o ésser.\nMalgrat que col·loquialment es fa servir la forma siguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.\nEn parlars baleàrics, l'infinitiu adopta la forma sense accentuar esser.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6008", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6008", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6023/3", "Darrera versió": "31.01.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'tenir'\n'té', 'ten' o 'tingues'?, 'teniu' o 'tingueu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb tenir presenta les formes següents en la segona persona del singular de l'imperatiu: té, tingues i ten (o tin en parlars valencians i nord-occidentals).\nPel que fa a la segona persona del plural, presenta les formes teniu\ni tingueu.\nCal tenir en compte que aquestes formes no són intercanviables en tots els contextos, perquè té i teniu s'usen sense pronoms febles al darrere per oferir una cosa a un receptor o més d'un. Per exemple:\nTé el llibre, agafa'l però Tingues-lo o Ten-lo.\nTeniu, agafeu els llibres però Tingueu-los.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6011", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6011", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6005/4", "Darrera versió": "04.03.2019", "Títol": "Present de subjuntiu del verb 'fer': 'fagi' o 'faci'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del present de subjuntiu del verb fer són les següents:\nfaci\nfacis\nfaci\nfem\nfeu\nfacin\nEn conseqüència, no són adequades en els registres formals les formes fagi, fagis, fagi, per a les tres persones del singular, ni la forma fagin, per a la tercera persona del plural.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6012", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6012", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6006/3", "Darrera versió": "25.01.2019", "Títol": "'pertangut' o 'pertanyut'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb pertànyer alterna la forma del participi -gut amb la forma acabada en -ut segons els parlars:\npertangut, pertanguda, pertanguts, pertangudes\npertanyut, pertanyuda, pertanyuts, pertanyudes", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6013", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6013", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6008/4", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'cabre', 'caber' o 'capiguer'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: cabre i caber.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma capiguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6015", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6015", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6011/3", "Darrera versió": "25.01.2019", "Títol": "'plangut' o 'planyut'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb plànyer alterna la forma del participi -gut amb la forma acabada en -ut segons els parlars:\nplangut, planguda, planguts, plangudes\nplanyut, planyuda, planyuts, planyudes", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6020", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6020", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6121/3", "Darrera versió": "25.07.2023", "Títol": "pujar o apujar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Cal diferenciar entre el verb pujar i el verb apujar. Segons el significat que tingui, pujar pot ser intransitiu o transitiu, mentre que el verb apujar és sempre transitiu.\nAixí, el verb pujar, quan significa 'anar de baix a dalt', és intransitiu. Per exemple:\nPujarem dalt dels cims.\nNo pugis a la cadira.\nJa ha pujat la marea.\nEl vi li ha pujat al cap.\nEn canvi, quan pujar significa 'portar alguna cosa o algú de baix a dalt', és transitiu i duu complement directe. Per exemple:\nHan de pujar els mobles a l'apartament.\nPuja el nen al cotxe.\nD'altra banda, el verb apujar significa 'fer que sigui més alt, fer pujar a un nivell superior' i és transitiu; per tant, també porta complement directe. Per exemple:\nÉs probable que apugin el preu de la gasolina.\nSi vols que et sentin, has d'apujar la veu.\nVols apujar la calefacció?\nFarem una prova per als que vulguin apujar nota.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6993", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6993", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6122/6", "Darrera versió": "16.03.2016", "Títol": "Apostrofació davant de mots a final de ratlla", "Categoria": "Ortografia; Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix:\nHem facilitat la creació d'u-\nna empresa tecnològica.\nAixí mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera que s'escriuen amb una essa inicial seguida d'una consonant, en el cas que s'hagin d'apostrofar, no es parteixen de manera que quedi la essa a final de ratlla i la resta de la paraula a la ratlla de sota. S'aconsella fer la partició de la manera següent:\nVan interpretar l'Sta-\nbat Mater de Pergolesi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6994", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6994", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6140/2", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "contexte o context?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La paraula que designa un conjunt de factors o d'unitats és context, i no contexte.\nEl plural de context és contextos o contexts, i no contextes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6995", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6995", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6142/2", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "influxe o influx?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "L'acció o efecte d'influir és influx, i no influxe.\nEl plural de influx és influxos, i no influxes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6997", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6997", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6160/3", "Darrera versió": "23.12.2022", "Títol": "mixte o mixt?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "L'adjectiu que designa una cosa composta de parts o elements diferents és mixt, i no mixte.\nEl plural masculí de mixt és mixtos. Així, cal dir, per exemple: vestidors mixtos (i no vestidors mixtes).\nLa forma mixtes només es correspon a l'adjectiu femení plural. Per exemple: trobades mixtes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6998", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6998", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6161/2", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "reflexe o reflex?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Cal dir reflex, i no reflexe, tant si es tracta del substantiu com de l'adjectiu.\nEl plural del substantiu reflex és reflexos. Així, cal dir, per exemple: els reflexos de la llum, tenir bons reflexos (i no els reflexes de la llum, tenir bons reflexes).\nLa forma reflexes només es correspon al femení plural de l'adjectiu. Per exemple: respostes reflexes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "6999", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6999", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6143/5", "Darrera versió": "21.10.2024", "Títol": "Accent diacrític: bé o be?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de bé, béns i be, bens.\nS'escriu bé, béns en els casos següents:\namb el significat de 'benefici' o 'riquesa': fer el bé, els béns de la família;quan és un adverbi: Balla bé;quan és una conjunció: Vindrà ell o bé ella;quan és una interjecció: Bé, hem guanyat! S'escriu be, bens en el cas següent:\namb el significat d''anyell': un be negre, be al forn, Els bens pasturen.S'escriu be, bes en el cas següent:\nquan és el nom de la lletra b: S'escriu amb be alta, Confon les bes i les pes.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7003", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7003", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6162/4", "Darrera versió": "01.10.2024", "Títol": "La ce trencada (ç)\nOrtografia de la essa sorda: c o ç", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.\nEs pot trobar ç:\na l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.a final de mot: braç, veloç, etc.\nDavant les vocals e, i s'escriu c, i mai ç. En algunes paraules es produeix una alternança entre c i ç si canvia la vocal que la segueix. Aquesta alternança ortogràfica pot tenir lloc en els casos següents:\nquan es flexiona una paraula en gènere o en nombre: creença-creences, eficaç-eficaços-eficaces, feliç-feliços-felices, fiança-fiances, etc.quan es conjuga un verb: començo-comences-comença-comencem-comenceu-comencen, etc.quan es formen derivats: audaç-audàcia, veloç-velocitat, etc.\nConsulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies c i ç.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.6.3.3.1 i 2.6.3.3.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7004", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7004", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6144/3", "Darrera versió": "06.03.2024", "Títol": "Essa sonora: pronunciació de derivats de dins i fons\nEssa sonora: pronunciació de derivats amb trans- i sots-", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.\nLa essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com transacció, transalpí, transatlàntic, transhumància, transoceànic, sotsinspector, etc., en què la paraula primitiva comença amb vocal o hac seguida de vocal.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.2.3 i 11.2b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7009", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7009", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6145/5", "Darrera versió": "01.10.2024", "Títol": "La ela geminada (l·l)", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "La grafia l·l (ela geminada) representa el so d'una ela llarga i només s'usa entre vocals. S'escriuen sempre amb aquest dígraf:\nels mots que contenen el formant fil·l, amb el significat de 'fulla': clorofil·la, fil·loxera, fil·lòfag, que no s'ha de confondre amb el formant fil, amb el significat d''amic', que s'escriu amb l: filosofia, bibliòfila, cinèfila, etc.els mots que comencen per mil·l-, amb el significat de 'mil': mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·ligram, mil·límetre, etc., però s'escriuen amb l: milè, miler i milenar.els mots que comencen per il·l-, com a variant del prefix in-:\nil·lació, il·legal, il·legible, il·legítim, il·lès, il·lícit, il·limitat, il·lògic, etc.els mots que acaben en -el·lo: xarel·lo, xitxarel·lo i borratxel·lo.\nTambé s'escriuen amb ela geminada els mots que comencen o acaben pels elements següents:\nal·l-: al·legar, al·legoria, al·lèrgia, al·licient, al·lot, al·lucinar, al·ludir; Al·là, etc.cal·li-: cal·ligrafia, cal·ligrama, etc.col·l-: col·laborar, col·lateral, col·lecció, col·lectiu, col·lega, col·legi, col·lisió, col·locar, col·loqui, etc.il·l-: il·luminar, il·lusió, il·lustrar, il·lustre, etc.gal·l-: gal·licisme; Gal·la, Gal·les, etc.sil·l-: síl·laba (bisíl·lab, etc.), sil·logisme, etc.-el·la: aquarel·la, bagatel·la, cel·la, mortadel·la, novel·la, parcel·la, varicel·la, etc.-il·la: goril·la, pupil·la, til·la, tranquil·la, etc.-il·lar: cavil·lar, destil·lar, oscil·lar, vacil·lar, etc.\nCal tenir present que al costat d'aquests mots, n'hi ha molts d'altres que s'escriuen amb l, com ara: alarma, argila,\ncalidesa,\ncolesterol,\nclientela, depilar,\nparentela, etc. Convé, doncs, davant d'un mot que planteja dubte, consultar el diccionari.\nS'escriuen amb l·l els derivats cultes de paraules que s'escriuen amb -ll-. Per exemple: al·liaci (all), axil·la (aixella), capil·lar (cabell),  cristal·lí (cristall), metàl·lic (metall); lul·lià (Llull), etc.\nParal·lelament als casos que s'acaben d'esmentar, s'escriuen amb l els derivats dels mots següents: anular (anell), consiliari (consell), filial (fill), foli (full), etc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7034", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7034", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6146/6", "Darrera versió": "09.09.2024", "Títol": "Contraccions: al, del, pel, can...", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Les preposicions a, de i per (o per a), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament:\na + el: ala + els: alsde + el: delde + els: delsper + el: pelper + els: pelsper a + el: per alper a + els: per als\nPer exemple:\nVa al col·legi.\nVes cap als afores.\nTorna del poble.\nAixò és propi dels pares.\nActua pel seu compte.\nArribarà pels volts de les deu.\nPer al mes vinent ha d'estar enllestit.\nHo vull per als meus fills.\nLa partícula ca (reducció de casa) també es contreu quan es troba amb els articles definits el i els, i l'article personal en:\nca + el: cal\nca + els: cals\nca + en: can\nPer exemple:\nVaig a cal metge.\nVinc de cals Domènec.\nAixò sembla can seixanta.\nPregunta-ho a can Serra.\nNo hi ha contracció, però, quan l'article s'apostrofa amb el mot que acompanya, perquè comença amb vocal o h. Per exemple:\nVa a l'institut.\nTorna de l'hort.\nPassa per l'ermita.\nLa flor és per a l'Anna.\nVaig a ca l'Agustí.\nTampoc no hi ha contracció quan l'article s'escriu en majúscula:\nÉs d'El Salvador. (nom propi de lloc que no s'ha catalanitzat)\nHo ha llegit a El Temps. (nom de publicació periòdica)\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.2.1 i 4.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7035", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7035", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6147/6", "Darrera versió": "01.10.2024", "Títol": "Pseudoderivats o falsos derivats: o o u?, b o v?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte.\nCal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots que presenten dubte amb les parelles o/u o b/v. Per exemple, de la paraula catalana boca fem els derivats catalans boqueta o bocassa; en canvi, el mot bucal, que semblaria un derivat de boca, prové directament del llatí buccalis, i és per això que s'escriu amb una u i no amb una o. Aquesta llista recull els pseudoderivats més habituals de la parella o/u:\nboca: bucal (però bocassa, boqueta)córrer: concurrència, ocurrència (però concórrer)doble: duplicar, duplicitat (però doblar)dolç: dulcificar, edulcorar (però endolcir)home: humà, humanisme (però homenàs, homenot)jove: juvenil (però jovent, joventut)moc: mucosa (substantiu), mucositat (però mocar, mocós)món: mundial, tercermundista (però rodamon)nodrir: nutrició, nutrient, nutritiu (però nodriment)ortiga: urticària (però ortigosa)ploma: plumífer (però plomall, plomatge)pols (masculí): pulsació, pulsió (però polsar, polsera)pols (femení): expulsar, expulsió (però espolsar, polseguera)sorgir: insurgent (però ressorgir)títol: titulació, titular (però subtítol, titolet)volcà: vulcanisme, vulcanòleg (però volcànic)\nI aquesta llista recull els pseudoderivats més habituals de la parella b/v:\ncalb: calvície (però calbejar, calbesa)cervell: cerebel, cerebral (però cervellera)corb: curvatura, curvilini (però corba, corbat)llavi: labial, labialitzar (però llaviejar)lliure: liberal, liberalisme, liberalitzar (però lliurement)moure: automòbil, mòbil, mobilitzar (però movible, moviment)núvol: nebulós, nebulositat (però ennuvolat, nuvolada)provar: improbable, probabilitat, probable (però aprovar, provable)\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.2.2.3 i 2.7.2.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7036", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7036", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6148/4", "Darrera versió": "20.03.2024", "Títol": "Pronunciació de l i ll\nllògic o lògic?", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela:\nlegítim\nliberalisme\nlingüística\nlògic\nlunar\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4, punt 2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7037", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7037", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6201/6", "Darrera versió": "07.10.2024", "Títol": "Contraccions amb article salat: as, des, pes, cas", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Les preposicions a, de i per i la forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els:\na + es: as\nde + es: des\nper + es: pes\nca + es: cas\nAquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per exemple:\nanar as castell, anar as Trenc\naturada des porter, illa des Bot\npassar pes camins, passar pes Castell\ncas ferrer, Cas Català\nNo hi ha contracció, però, quan l'article masculí s'apostrofa amb el mot que acompanya. Per exemple:\nanar a s'Arenal\nacomiadar-se de s'al·lota\nper s'illa\nca s'Arrosser\nEn topònims també es conserva la contracció son, tot i que ha perdut  el significat originari ('ço d'en') i s'ha lexicalitzat: Son Cervera ('la propietat d'en Cervera'), Son Santjoan, So na Caçana, So na Monda (barri d'Inca). Però cal tenir en compte que la contracció son es trenca quan la paraula següent comença en vocal: So n'Ametler, So n'Armadans.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.2.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7038", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7038", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6220/8", "Darrera versió": "11.06.2024", "Títol": "Essa inicial en compostos cultes i derivats per prefixació\nDuplicació de s- a inici de mot?", "Categoria": "Morfologia; Ortografia", "Resposta": "Quan d'un mot que comença per s- en fem un compost culte (politico + social = politicosocial) o un derivat (pre + selecció = preselecció), aquesta essa no es dobla encara que representi un so de essa sorda entre vocals. Per exemple: altisonant, anglosaxó, antisèptic, italosuís, morfosintaxi, psicosomàtic, telesèrie, vicesecretari, etc.\nHi ha, però, tres casos en què trobem doble essa:\n1. En mots derivats quan comencen amb el prefix a- (no negatiu) o re-. Per exemple: assenyat, ressituar, ressorgir, resseguir, etc., però s'escriu amb una sola essa resecció (grafia presa directament del llatí).\n2. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc.\n3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final del prefix i de la s- inicial del mot al qual s'adjunta. Per exemple: sotssecretari, transsexual, transsiberià, Transsilvània, dessalar, dissort, etc. Passa el mateix en el cas de qualssevol i qualssevulla, en què la grafia ss és el resultat de la unió de la -s final de quals i de la s- inicial de se.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.6.3.1e, 2.6.3.2a IV, 2.6.3.2a VI i 2.6.3.2b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7039", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7039", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6221/4", "Darrera versió": "16.10.2024", "Títol": "Ortografia de la essa sonora: s i z", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.\nEl so de essa sonora, com el de rosa o actualitzar, es pot escriure amb dues grafies: s (essa) i z (zeta).\nA inici de mot s'escriu sempre z: zebra, zero, zig-zag, zona; Zacaries, Zúric, etc.\nEntre vocals s'escriu:\ns en la majoria de casos: camisa, crisi, desembre, gasela, hisenda,  museu, peresa, posar, resistir, tesi, visió; Elisenda, Isidre, Josep, etc.z només en algunes paraules: alguns mots provinents d'altres llengües (amazona, bizantí, Bizanci, magazín, topazi, trapezi, etc.); mots cultes compostos amb esquizo-, rizo-, -zoic, -zou, -zoide (esquizofrènia, rizoma, paleozoic, protozou, espermatozoide, etc.)Després de consonant s'escriu z: analitzar, esmorzar, horitzó, pinzell, polze, organitzar, senzill; Llàtzer, etc.\nÉs útil recordar que es troba essa sonora (escrita amb una sola s), per exemple:\nen el sufix -esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, feblesa, immediatesa, rigidesa, riquesa, validesa, etc. (i en el plural: certeses, febleses, etc.)en gentilicis femenins com ara aranesa, holandesa, japonesa, etc. (i en els plurals: aranesos, araneses, etc.) en la forma femenina d'adjectius acabats en -ós com ara abundosa, blanquinosa, fabulosa, plujosa, etc. (i en els plurals: plujosos, plujoses, etc.)en participis femenins com ara atesa, estesa, impresa, tramesa, etc. (i en els plurals: atesos, ateses, etc.)\nConsulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies s i z.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.6.2) i Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.3, punt 6)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7040", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7040", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6202/3", "Darrera versió": "01.10.2024", "Títol": "Ortografia de ig i tx a final de mot", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar),  puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig (rogent).\nEn canvi, s'escriu tx si la grafia es manté en les paraules de la mateixa família. Per exemple: despatx (despatxar), empatx (empatxar), esquitx (esquitxar).\nEn alguns mots amb -ig final la i del dígraf sona com a vocal: desig, mig, trepig.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.6.7.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7042", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7042", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6203/4", "Darrera versió": "09.10.2024", "Títol": "Ortografia de la essa sorda: s, ss, c i ç", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los.\nEl so de essa sorda, com el de sou, rossa, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).\nA inici de mot es pot trobar:\ns: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc.c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davant de e, i)ç: excepcionalment, en els mots ça i ço\nEntre vocals es pot trobar:\nss: en mots com cassola, crossa, interessant, massa, missa, possible, tassa, etc. s: en mots amb prefix, com ara antisocial, asimetria, contrasentit, entresol; compostos, com ara aerosol, anglosaxó, cromosoma, dinosaure, ecosistema, gira-sol, penya-segat,  polisèmia, ultrasò, etc.; tret de derivats d'un mot començat amb els prefixos a- (no negatiu), des- i dis-(negatius), re-: assaltar, assenyat, dessalar, dissort, ressò, ressembrar (però amb s resecció)c davant de e, i: cacera, decidir; Llúcia, Vicenç, etc. ç davant de a, o, u: maça, peça, lliçó, traçut, etc.\nEntre vocal i consonant o entre consonant i vocal es pot trobar:\ns: dansa, entotsolat, festa, gespa, molsa, tsar, etc.ss en mots començats per sots- i trans-: sotssecretari, transsiberià, etc.c davant de e, i: enciam, sincer; Marcel, Mercè, etc.ç davant de a, o, u: cançó, força, forçut, llençol, unça, etc. I els noms derivats de verbs amb les terminacions -ança, -ença: alternança, semblança, creixença, temença,  etc.\nA final de mot es pot trobar:\ns: cabàs, gos, nas, etc.ç: braç, feliç, terç, veloç, etc.\nÉs útil recordar l'ortografia del so de la essa sorda en alguns casos habituals:\nfemenins formats amb el sufix -essa: alcaldessa, duquessa, metgessa, etc.paraules acabades en -gressió/-gressor, -missió/-missor, -pressió/-pressor: progressió, agressor, dimissió, supressió, etc. el sufix -íssim/-íssima: boníssim, boníssima, etc.\nConsulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies s, ss, c i ç.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.6.3, 2.6.3.1, 2.6.3.2, 2.6.3.3.1, 2.6.3.3.2 i 2.6.3.3.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7046", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7046", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6222/6", "Darrera versió": "16.10.2024", "Títol": "Ortografia de g (ge) i j (jota)", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.\nGeneralment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u:\ngel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.\nrajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove, rajolí, ajut,  jutge; Jacob, etc.\nA banda d'aquesta norma general, però, hi ha les excepcions següents en què s'escriu j + e:\nen els grups -jecc- o -ject-:  injecció, objecció, projecció, adjectiu, conjectura, subjecte, trajecte, etc.en alguns mots, com ara: jersei, jeure (i ajeure), jerarca, jeroglífic, majestat, etc. en antropònims i topònims com ara: Jehovà, Jeremies, Jeroni, Jesús, Jericó, Jerusalem,  etc.\nTambé trobem com a excepció j + e o j + i en mots d'origen no català com ara jeep, jet, jujitsu o Fiji.\nConvé notar que g davant a, o, u no sona igual que a ge, gi: gat, gos, gust. Per escriure el so de la g de gat davant  e, i cal escriure gu-: guepard, guitarra.\nConsulteu el diccionari per a dubtes sobre les grafies g i j.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.6.6.1 i 2.6.6.3) i Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.3, punt 7)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7048", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7048", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6205/5", "Darrera versió": "16.10.2024", "Títol": "Ortografia de g i gu", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere:\ns'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc.s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc.\nConvé notar que en els grups gue, gui la u no sona (adroguer, guia). Per representar una u que soni en aquests grups, ha de portar dièresi: següent, ungüent, pingüí, argüir, etc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.7.4.2) i Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.2, punt 6)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7049", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7049", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6223/5", "Darrera versió": "23.10.2024", "Títol": "Ortografia de c i qu", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere:\ns'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc.s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema)\nCal tenir present, però, que també podem trobar la combinació q + u en mots com quatre, adequar o qüestió. S'escriu q davant de u quan la u (o ü davant de e, i) forma diftong creixent amb la vocal següent:\nquatre (qua-tre), adequar (a-de-quar), quantitat (quan-ti-tat), quota (quo-ta), qüestió (qües-ti-ó), aqüicultura (a-qüi-cul-tu-ra)\nEn mots com cueta o cuota ('cua gran') la u no forma diftong amb la vocal següent: cu-e-ta o cu-o-ta.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.7.4.1) i Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.2, punt 5)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7050", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7050", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6206/5", "Darrera versió": "16.10.2024", "Títol": "Ortografia de b (be alta) i v (ve baixa)", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:\nS'escriu b:\ndavant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o verb: cabota  (cap), llobató (llop), sabem (sap), etc. S'escriu v:\nen les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.davant de vocal, si v alterna amb u en mots d'una mateixa família o verb: blava (blau), devem (deure), escriviu (escriure), estival (estiu), oval (ou), vivim (viure), etc.S'escriu b darrere de m (mb) i v darrere de n (nv): ambició, combinació, embenar; canvi, envestir, minvar. Hi ha excepcions puntuals, com ara circumval·lació, tramvia i triumvir.\nEls mots de la mateixa família solen portar la mateixa grafia, b o v:\nbeure, beuratge, abeurar,\nabeurador\ncavall, cavallada,\ncavalleresc,\ncavalleria\nPerò no ocorre així en els pseudoderivats, mots cultes que deriven directament del llatí:\ncorba i corbat, però curvatura\nnúvol i ennuvolat, però nebulós.\nConsulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies b/v.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.7.2.2, 2.7.2.3, 2.7.2.4 i 2.7.2.5) i Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.2, punt 7)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7052", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7052", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6207/3", "Darrera versió": "18.03.2016", "Títol": "Pronunciació sonora de 'x' (ics o xeix)\nPronunciació 'gz' de 'examen'", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:\nen mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic,  exuberant, inexhaurible, etc.en mots amb l'element hex- o hexa-: hexà, hexil, hexilè, hexosa; hexacord, hexàedre o hexaedre, hexàgon, hexàmetre, hexasíl·lab, etc.en mots amb l'element ex- davant de consonants sonores: exlibrista, exvot, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7053", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7053", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6240/4", "Darrera versió": "14.08.2024", "Títol": "a mida que o a mesura que?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució a mesura que es fa servir per enllaçar una oració subordinada a una oració principal i serveix per expressar que el desenvolupament de l'acció de la principal depèn del desenvolupament de l'acció de la subordinada. Per exemple:\nA mesura que s'anava fent fosc creixia la nostra por (la por creix en tant que es va fent fosc).\nEns arriben peces noves a mesura que es venen les antigues (arriben peces noves en tant que es venen les antigues).\nEn canvi, no són adequades les expressions a mida que i conforme, que de vegades s'usen amb aquest significat en contextos similars.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.4.2.1d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7054", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7054", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6241/4", "Darrera versió": "10.07.2023", "Títol": "El mot bota porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "bota\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:\nTé una bota de vi a casa, Hi ha nou botes al celler.\nPosa't les botes.\nLa nena bota sobre el llit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7057", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7057", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6242/4", "Darrera versió": "19.08.2024", "Títol": "Accent diacrític: déu o deu?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.\nS'escriu déu, déus en el cas següent:\namb el significat de 'divinitat': creure en un déu, els déus de l'Olimp, déu-vos-guard (però: adeu, adeu-siau, pregadeu, semideu...). S'escriu deu, deus en els casos següents:\namb el significat de 'font': una deu d'aigua, S'han eixugat les deus; quan fa referència al nombre 10: Hi ha deu o dotze cadires, Sempre em posen deus; quan és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana; quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7058", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7058", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6227/4", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verbs de la tercera conjugació: amb '-eix-' o sense?\n'dissent' o dissenteix'?, 'bulleix' o 'bull'?, ''esculli' o 'escolleixi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.\nUn d'aquests verbs és avorrir, que es conjuga de la manera següent:\nPresent d'indicatiu\navorreixo, avorreixes, avorreix, avorrim, avorriu, avorreixen\nPresent de subjuntiu\navorreixi, avorreixis, avorreixi, avorrim, avorriu, avorreixin\nImperatiu\navorreix, avorreixi, avorrim, avorriu, avorreixin\nAltres verbs incoatius són, per exemple: assentir, atrevir-se, corregir, decidir, discutir, dissentir, divertir, partir, patir, reunir, seguir...\nEn canvi, hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats purs, que no afegeixen aquest increment. Un d'aquests verbs és bullir, que es conjuga de la manera següent:\nPresent d'indicatiu\nbullo, bulls, bull, bullim, bulliu, bullen\nPresent de subjuntiu\nbulli, bullis, bulli, bullim, bulliu, bullin\nImperatiu\nbull, bulli, bullim, bulliu, bullin\nAltres verbs purs són, per exemple: ajupir, collir, cosir (i derivats), cruixir, dormir, esmunyir, grunyir, munyir, pudir, retrunyir, sentir (i derivats, excepte assentir i dissentir), sortir, tossir...\nFinalment, hi ha verbs que es poden conjugar com a purs i també com a incoatius. Un d'aquests verbs és escollir:\nPresent d'indicatiu\nescullo o escolleixo, esculls o escolleixes, escull o escolleix, escollim, escolliu, escullen o escolleixen\nPresent de subjuntiu\nesculli o escolleixi, escullis o escolleixis, esculli o escolleixi, escollim, escolliu, escullin o escolleixin\nImperatiu\nescull o escolleix, esculli o escolleixi, escollim, escolliu, escullin o escolleixin\nTambé és el cas dels verbs acudir, arrupir, brumir, brunzir, consentir, consumir, desmentir, mentir, percudir i presumir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7059", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7059", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6208/4", "Darrera versió": "14.07.2023", "Títol": "El mot dona porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "dona\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:\nLi dona les gràcies, Em dones el llapis?\nÉs una gran dona, Les dones i els homes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7060", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7060", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6209/4", "Darrera versió": "19.08.2024", "Títol": "Accent diacrític: és o es?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.\nS'escriu és en el cas següent:\nquan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és al Pallars Jussà.\nS'escriu es en els casos següents:\nquan és un pronom feble: Es renta les mans;quan és un article salat: Segueix es camí;quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7061", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7061", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6228/2", "Darrera versió": "05.04.2011", "Títol": "signes d'interrogació i admiració (signes de puntuació)", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Els signes d'interrogació (?) i d'admiració (!) s'empren per marcar l'entonació interrogativa o exclamativa d'una oració, respectivament. S'utilitza l'interrogant en oracions interrogatives directes i l'exclamació en oracions exclamatives i en interjeccions.\nLa normativa prescriu, amb finalitat simplificadora, d'utilitzar aquests signes només al final de l'oració. Per exemple, en el cas de les oracions interrogatives directes:\nQue vindràs demà?\nCom és que no vas venir?O bé, en el cas de les oracions exclamatives i de les interjeccions:\nQuin dia!\nQue gran que s'ha fet, aquest noi!\nVisca!\nTanmateix es poden observar altres pràctiques de puntuació: alguns mitjans de comunicació, editorials o autors utilitzen el signe d'interrogació i d'admiració també al principi de les oracions quan la lectura pot resultar confusa (per la complexitat sintàctica o la llargada de l'oració); i d'altres utilitzen els signes d'interrogació i d'admiració al principi i al final de les oracions interrogatives i exclamatives, en tots els casos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7062", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7062", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6244/4", "Darrera versió": "14.07.2023", "Títol": "El mot feu porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "feu\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:\nEn la joventut feu ('va fer') grans viatges.\nEl feu del senyor feudal, un feu de bandits.\nVosaltres feu festa demà?, Feu lloc als altres!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7065", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7065", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6245/2", "Darrera versió": "06.03.2020", "Títol": "'sobretot' o 'sobre tot'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes sobretot i sobre tot tenen significats diferents.\nL'adverbi sobretot significa 'per damunt de tot'. Per exemple:\nQue tinguis bon viatge i gaudeix, sobretot!\nÉs sobretot molt bona persona.\nLa construcció sobre tot està formada per la preposició sobre seguida de tot (determinant o pronom) i es pot trobar en oracions com les següents:\nUn sobirà tenia autoritat sobre tot i sobre tothom.\nL'aleta dorsal s'origina a la nuca i s'estén sobre tot el dors.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7066", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7066", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6246/4", "Darrera versió": "14.07.2023", "Títol": "El mot fora porta accent diacrític?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Ortografia", "Resposta": "fora\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:\nFora bo que ho expliquessis.\nEls convidats esperen fora.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7067", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7067", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6247/4", "Darrera versió": "19.08.2024", "Títol": "Accent diacrític: mà o ma?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de mà i ma.\nS'escriu mà amb el significat de 'part terminal del braç': Dona'm la mà (però dues mans).\nS'escriu ma amb el significat de 'la meva': ma mare i ma tia.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7068", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7068", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6248/4", "Darrera versió": "19.08.2024", "Títol": "Accent diacrític: més o mes?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.\nS'escriu més en els casos següents:\nquan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...); quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;quan fa referència al signe de la suma: el signe més.\nS'escriu mes en els casos següents:\namb el significat d''una dotzena part de l'any': el mes d'abril;quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.amb el significat de 'les meves': mes germanes.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7069", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7069", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6211/5", "Darrera versió": "18.09.2025", "Títol": "potser o pot ser?\npotser + subjuntiu o indicatiu: potser plogui o potser plourà?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes potser i pot ser tenen significats diferents.\nL'adverbi potser denota la possibilitat del que es diu. Equival a tal vegada, probablement. Per exemple:\nPotser vindran demà.\nPotser ja és massa tard.\nAmb el mateix significat, en els parlars centrals es fa servir col·loquialment la forma poder. Per exemple:\nPoder li regalarem flors.\nEn canvi, la construcció pot ser està formada pel verb poder i l'infinitiu del verb ser. Per exemple:\nNo pot ser que no hagi vingut!\nPot ser que demà plogui.\nGeneralment, l'adverbi potser no admet el subjuntiu. Així, en comptes de Potser vingui, cal dir Potser vindrà o Potser ve. Ara bé, la construcció\npotser que\n+ subjuntiu serveix per expressar un suggeriment. Per exemple:\nPotser que afluixis!\nPotser que fem un pensament...\nSi es fa servir el verb poder, pot aparèixer el subjuntiu, precedit sempre de la conjunció que. Per exemple:\nPot ser que vingui.\nPot ser que sigui massa tard.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (24.7.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7070", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7070", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6229/5", "Darrera versió": "25.10.2024", "Títol": "Ortografia de x (xeix) i ix", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx).\nCal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix, pixallits; Flix. En el cas de u, s'escriu x quan la u és una semivocal i forma diftong amb la vocal anterior: disbauxa, rauxa.\nLa seqüència ix es pronuncia diferent segons els parlars: en la major part dels parlars orientals no es pronuncia la i, mentre que en la major part dels parlars occidentals i del Camp de Tarragona sí que es pronuncia.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.1.3.1c, 2.6.7.2 i 2.6.7.3) i Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7072", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7072", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6230/3", "Darrera versió": "18.03.2016", "Títol": "Ortografia i pronunciació de 'mm'", "Categoria": "Fonètica i prosòdia; Ortografia", "Resposta": "El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc.\nMalgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic allargant el so de la m, per distingir-lo de les paraules que en presenten una de sola. Per exemple: summa fa referència a una 'recopilació' o una 'compilació', mentre que suma designa 'addició'.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7073", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7073", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6212/3", "Darrera versió": "06.03.2020", "Títol": "'pertot' o 'per tot'?\n'pertot arreu' o 'per tot arreu'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes pertot i per tot tenen significats diferents.\nL'adverbi pertot significa el contrari que enlloc, és a dir, vol dir 'en tot lloc'. Per exemple:\nDesprés de la mort del pare, li semblava que el veia pertot: a la cuina, al carrer, al metro, fins i tot a la cambra...\nEn canvi, la construcció per tot està formada per la preposició per seguida del determinant o pronom tot. Per exemple:\nNo ho faria ni per tot l'or del món.\nPer tot el que acabem de dir, declarem l'acusat innocent dels càrrecs que se li imputen.\nVa viatjar per tot el món.\nPel que fa a les expressions pertot arreu i per tot arreu, es poden fer servir indistintament amb el significat de 'per totes bandes'. Per exemple:\nVan buscar l'Arlet pertot arreu / per tot arreu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7074", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7074", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6213/3", "Darrera versió": "06.03.2020", "Títol": "'marededeu' o 'mare de Déu'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes marededeu i mare de Déu tenen significats diferents.\nUna marededeu és una imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica. Per exemple:\nEls pastors van trobar una marededeu dins d'una cova de la muntanya.\nEn canvi, amb la construcció mare de Déu es fa referència directament a la persona de Maria, mare de Jesucrist. Per exemple:\nEls fidels cristians dediquen el mes de maig a la mare de Déu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7076", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7076", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6214/2", "Darrera versió": "06.03.2020", "Títol": "'alhora' o 'a l'hora'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes alhora i a l'hora tenen significats diferents.\nL'adverbi alhora vol dir 'a un mateix temps'. Per exemple:\nTocava dos instruments alhora.\nCuinava i, alhora, escoltava la ràdio.\nLa construcció a l'hora, en canvi, té un significat literal; s'utilitza, per exemple, en oracions com les següents:\nVa arribar a l'hora de sopar.\nA l'hora que em digueu seré a l'estació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7077", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7077", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6251/3", "Darrera versió": "25.10.2024", "Títol": "Ortografia de m", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:\nen general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp davant de t o c: assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temptar. En aquests casos la\np és muda.\nen general, davant f: amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà, etc.\nen els mots comte ('noble'), empremta, femta, gimcana, impremta, premsa, somriure, tramvia, triumvir, zumzeig, etc.\nen el prefix circum-: circumdant, circumferència, circumloqui,  circumspecte, circumstància, circumval·lació, etc.\nConsulteu el diccionari per a més dubtes sobre la grafia m a final de síl·laba, davant d'una consonant.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.8.2) i Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4, punt 1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7078", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7078", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6252/3", "Darrera versió": "23.12.2021", "Títol": "maldecap o mal de cap?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes maldecap i mal de cap tenen significats diferents.\nUn maldecap és una preocupació. El plural d'aquest substantiu és maldecaps. Per exemple:\nHaver d'estar pels nens li representa un maldecap.\nLa nova feina li porta molts maldecaps.\nEn canvi, un mal de cap és, literalment, un dolor al cap. El plural d'aquesta forma és mals de cap. Per exemple:\nTé mal de cap per culpa de l'aire condicionat.\nEl pacient afirma que els mals de cap són més intensos al vespre.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7079", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7079", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6253/5", "Darrera versió": "25.10.2024", "Títol": "Ortografia i pronunciació de nn", "Categoria": "Fonètica i prosòdia; Ortografia", "Resposta": "El grup nn es presenta en els casos següents:\nmots formats amb els prefixos con-, en-, in- seguits de mot amb n inicial: connat, connatural, connotar, connovici, connubi, connumerar; ennegrir, ennuvolar-se; innat, innecessari, innoble, etc.\naltres mots: annex (i derivats: annexar, annexió...);\nconnectar (i derivats: connector, connexió...);\ninnocent (i derivats: innocència, innocentada...);\nbienni, trienni, decenni, mil·lenni; cànnabis, perenne, tarannà; Anna, Susanna, etc.\nMalgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la n, en registres més formals és recomanable pronunciar el grup nn allargant la n, per distingir-lo de les paraules que presenten una sola n. Per exemple: connat designa 'unit a un altre des de la naixença', mentre que conat significa 'començament d'una acció a realitzar, la qual no arriba a consumar-se'.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.8.2d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7080", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7080", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6254/2", "Darrera versió": "06.03.2020", "Títol": "'enlloc' o 'en lloc'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes enlloc i en lloc tenen significats diferents.\nL'adverbi enlloc significa 'en cap lloc'. Per exemple:\nHe perdut les claus del pàrquing i no les trobo enlloc.\nEn canvi, la construcció en lloc sol anar seguida de la preposició de (en lloc de), i vol dir 'en comptes de'. Per exemple:\nLi han donat lluç en lloc de rap.\nTambé s'usa la construcció en lloc en l'expressió en lloc segur.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7081", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7081", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6255/3", "Darrera versió": "06.03.2020", "Títol": "'gairebé' o 'gaire bé'?\n'quasibé' o 'quasi bé'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes gairebé o gaire bé tenen significats diferents.\nL'adverbi gairebé vol dir 'quasi'. Per exemple:\nHi érem gairebé tots.\nGairebé he acabat, espera'm a fora.\nEn canvi, l'expressió gaire bé equival a 'poc bé' en les oracions negatives. Per exemple:\nNo em trobo gaire bé.\nL'hem canviat de grup perquè no dibuixa gaire bé.\nLes formes quasibé, quasi bé o quasi-bé (encreuament de quasi i gairebé) no són adequades en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7082", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7082", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6256/2", "Darrera versió": "18.03.2016", "Títol": "Ortografia de 'ny'", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot:\nenmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.;\na final de paraula: afany, disseny, enginy,  lluny, puny, refrany, reny,  etc.\ni a principi de paraula, tot i que no és tan freqüent: nyam-nyam, nyanyo, nyap, nyicris, nyigui-nyogui,   etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7083", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7083", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6257/3", "Darrera versió": "25.10.2024", "Títol": "Ortografia de n", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.\nConvé recordar que s'escriu n en els casos següents:\nen general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.\ndavant f, en els mots que comencen per:\ncon-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc.\nen-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi)\nin-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.\nen alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim estranger, com Canberra i Istanbul.\nConsulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies m/n.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.8.2) i Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4, punt 1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7084", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7084", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6258/7", "Darrera versió": "23.02.2026", "Títol": "Pronunciació de h (hac)\nApostrofació davant de h (hac)", "Categoria": "Fonètica i prosòdia; Ortografia", "Resposta": "La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta.\nHi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada:\nen el verb halar ('menjar')en algunes interjeccions: ehem!, ha!, hum!...en estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hobby, haiku...en noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume; hamiltonià, hamletià, hegelià, hitlerià...\nL'apostrofació d'una hac a inici de mot depèn de si la hac s'aspira. Per tant, en general, s'apostrofa davant de hac, atès que no sol ser aspirada: el partit d'handbol, l'harem, l'hoquei, un comís d'haixix.\nEn canvi, si la hac és aspirada, no s'apostrofa: el barri de Harlem, el centre de comandament de Houston, el hippy, el hobby que més li agrada, el haiku japonès, la dictadura de Hitler.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.10.1, 2.10.2 i 4.1.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7085", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7085", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6231/4", "Darrera versió": "18.03.2016", "Títol": "L'accent gràfic\nTipus d'accent que pot dur cada vocal", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).\nLa vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l'accent tancat. Per exemple:\nà: càmera, fàcil, indià...\ní: camí, crítica, típic...\nú: música, rústic, tiramisú...\nLa e i la o presenten dos sons diferents: obert i tancat. Per exemple:\nè: alè, dèria, pèsol...\né: préssec, puré, sénia...\nò: això, còrnia, tòfol...\nó: camió, fórmula, toixó...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7086", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7086", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6232/11", "Darrera versió": "11.01.2024", "Títol": "Erra (r-) en compostos cultes i derivats per prefixació: grecorromà o grecoromà?, coresponsabilitat o corresponsabilitat?", "Categoria": "Morfologia; Ortografia", "Resposta": "En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els mots prefixats a partir de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple: antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia, prerafaelita, preregnant, preromà, prorús, vicerector...\nEn canvi, s'escriu rr en els casos següents:\n1. Els mots que comencen amb els prefixos a- (quan significa 'no' o 'sense' i quan serveix per formar verbs), cor- (variant de con-) o ir- (variant de in-). Per exemple: arreflèxia, arrítmia, arrize; arrecerar, arruïnar; corredemptor, correferència, corregent, correpressor, corresponsabilitat; irracional, irreal...\n2. Mots que en llatí ja s'escrivien amb rr, com ara birrem, corregir, prorrata, prorrogar, prorrompre, virrei. També compostos manllevats com aiguarràs, bancarrota i xafarranxo, derivats de locucions com ara arreveure i anorrear, i mots que ja tenen tradició històrica en català amb aquesta grafia, com ara banyarriquer.\n3. Mots formats amb els formants d'origen grec raquio- (o raqui-), reo-, rino- (o rin-), rinco-, riz- (o rizo-) i\nrodo- i amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi, -rrinc i -rroide. Per exemple: cefalorraquidi, intrarraquidi, pneumatorràquia; batirreòmetre, biorreologia; arrínia, otorrinolaringòleg; nematorrinc, ornitorrinc; arrizotònic, micorriza, cinorròdon, metarrodopsina; arteriorràfia, neurorràfia; hemorràgia, mastorràgia, otorràgia; amenorrea, verborrea; cariorrexi, metrorrexi; hemorroide, limforroide.\n4. Els derivats formats amb els prefixos hiper-, inter-, super- i ciber-, com ara hiperrealisme, interregne, superrealista, ciberrisc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7087", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7087", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6259/5", "Darrera versió": "06.03.2020", "Títol": "'almenys' o 'al menys'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes almenys i al menys tenen significats diferents.\nL'adverbi almenys significa 'si més no', 'com a mínim', 'pel cap baix'. Per exemple:\nDigueu-me almenys qui n'és l'autor.\nNecessitem almenys dues persones per carregar el sofà.\nAquest vestit li deu haver costat almenys cent cinquanta euros.\nEn canvi, l'expressió al menys està formada per la preposició a seguida de l'article el i de l'adverbi menys. Per exemple:\nHo has preguntat al menys indicat: en Pau no en sap res, de tota aquesta història.\nTambé es pot trobar aquesta construcció amb el significat de 'tan poc com sigui possible' en frases com la següent: Intentarem aparcar al menys lluny possible del restaurant. Ara bé, hi ha construccions d'ús més habitual que al menys + adverbi, per exemple:\nIntentarem aparcar com més a prop millor.\nIntentarem aparcar tan a prop com sigui possible.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7088", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7088", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6233/4", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "atemoritzar o atemorir?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb que es deriva del nom temor és atemorir (i no atemoritzar o atemorisar). Aquest verb té el significat d''infondre temor a algú'. Per exemple:\nLes fortes tempestes van atemorir els tripulants.\nEls taurons atemoreixen els tripulants del vaixell.\nSe sent atemorit després del que li va passar.\nAquella dona atemoria el nen quan el cridava.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7089", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7089", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6215/4", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "aterrissar o aterrar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb que designa l'acció de prendre terra una aeronau, un aparell volador o un ocell és aterrar (i no aterrissar o aterritzar). Per exemple:\nL'helicòpter va aterrar a les deu de la nit.\nEls avions aterren cada vint minuts.\nDiuen que ha aterrat un ovni al bosc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7090", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7090", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6260/4", "Darrera versió": "14.07.2023", "Títol": "El mot molt porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "molt\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:Civada molta, Ha molt el cafè.\nLa molta del gra.\nÉs molt gran.\nHi ha molt pa, Hi ha moltes coques.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7091", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7091", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6261/5", "Darrera versió": "12.02.2019", "Títol": "'capigut' o 'cabut'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb cabre o caber són cabut, cabuda, cabuts, cabudes, i no capigut, capiguda, capiguts, capigudes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7092", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7092", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6262/4", "Darrera versió": "19.08.2024", "Títol": "Accent diacrític: món o mon?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de món i mon.\nS'escriu món amb el significat de 'conjunt de totes les coses creades; la Terra': córrer món, la fi del món (però mons diferents, rodamon, almon...).\nS'escriu mon amb el significat d''el meu': mon pare i mon oncle.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7093", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7093", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6263/6", "Darrera versió": "08.07.2025", "Títol": "Participis amb dues formes: oferit o ofert?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els verbs complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (i derivats) fan el participi amb la terminació -ert. Cal tenir en compte, però, que en valencià, tortosí i baleàric aquests verbs formen el participi amb la terminació -it:\ncomplert (complit)\nestablert (o establit)\nofert (o oferit)\nomplert (o omplit)\nreblert (o reblit)\nsofert (o sofrit)\nsuplert (o suplit)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.7c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7094", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7094", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6264/3", "Darrera versió": "24.01.2019", "Títol": "Infinitius acabats en '-re' i '-er': 'incluir' o 'incloure'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:\nbatre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...) cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...) córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...)fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre...) rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...) els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre... concebre i percebre\nPer tant, la vocal que apareix a la terminació d'infinitiu d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple:\nbatre, i no batir\nincloure, i no incluir\nrecórrer, i no recorrir\nconfondre, i no confundir\ninterrompre, i no interrompir\nemetre, i no emitir\nconcebre, i no concebir", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7095", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7095", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6265/16", "Darrera versió": "31.05.2024", "Títol": "Guionet en compostos cultes i compostos catalans", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "En general els compostos següents s'escriuen sense guionet:\n1. Els compostos cultes, que són aquells el primer element dels quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i (com ara afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-). Per exemple: afroasiàtic, economicofinancer, fisicoquímic, hispanoamericà, labiodental, psicopedagog, sociocultural; dentinasal, piscicultura. Ara bé, s'admet el guionet si es vol remarcar la independència dels dos conceptes, per exemple: tractat hispano-americà ('d'Espanya i d'Amèrica, bilateralment').\n2. Els compostos catalans, per exemple: agredolç, aiguardent, allioli, bocamoll, centpeus, clarobscur, coliflor, a correcuita, a cuitacorrents, filferro, gratacel, malnom, a matadegolla, milhomes, sucamulla, vistiplau. Dins d'aquest grup, però, cal tenir en compte les excepcions següents, en què sí que s'escriu guionet:\nEn compostos reduplicatius, especialment onomatopeies: bum-bum, nyigo-nyigo, poti-poti, rau-rau, xano-xano, xup-xup, zig-zag (però zigzaguejar), etc.\nSi el primer (o el segon) element acaba en vocal i el segon (o el tercer) comença per r-, s- o x-: barba-roig, cama-sec, escura-xemeneies; Coma-ruga, Poble-sec; cul-de-sac, qui-sap-lo, etc.\nSi el compost resultant pot dificultar o alterar la lectura dels components, a causa de les lletres concurrents: alt-alemany, pit-roig, plats-i-olles, estira-i-arronsa, mira'm-i-no-em-toquis; Bell-lloc, Puig-reig, Sala-d'Heures, etc.\nSi el primer element du accent gràfic: mà-llarg, pèl-roig, ciència-ficció; despús-ahir, etc.\nEn els cardinals i ordinals compostos, entre desena i unitat, i entre unitat i els mots cents, centes (o centè, centena): vint-i-un, quaranta-quatre, dues-centes, cinc-cents vuitanta-nou; vint-i-setè, tres-centens, etc.\nEn els compostos el primer component dels quals és un punt cardinal: nord-americà, nord-est, sud-coreà; Sud-àfrica, nord-estejar, nord-oestejar, etc.En termes d'especialitat en què l'element de l'esquerra és un símbol (lletra, xifra, etc.) o una sigla, i en aquells en què el segon element és un número: 2,4,6-trinitrofenol, pH-metre, LGTBI-fòbia, p-aminoazobenzè; goma-2, etc.En els compostos en què un dels termes ja porta guionet: rumb est-nord-est, tractat anglo-nord-americà.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.1 i 4.4.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7096", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7096", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6266/4", "Darrera versió": "12.02.2019", "Títol": "'depengut' o 'depès'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb dependre són depès, depesa, depesos, depeses i no depengut, depenguda, depenguts, depengudes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7097", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7097", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6267/2", "Darrera versió": "12.02.2019", "Títol": "'atengut' o 'atès'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb atènyer són atès, atesa, atesos, ateses i no atengut, atenguda, atenguts, atengudes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7098", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7098", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6268/3", "Darrera versió": "12.02.2019", "Títol": "'imprimit' o 'imprès'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb imprimir són imprès, impresa, impresos, impreses, i no imprimit, imprimida, imprimits, imprimides.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7099", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7099", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6280/3", "Darrera versió": "13.11.2020", "Títol": "Participi del verb obrir: obrit o obert?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El participi del verb obrir i els seus derivats acaba en -ert i no en -it. Per exemple:\nobert (i no obrit)\nentreobert (i no entreobrit)\nreobert (i no reobrit)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7100", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7100", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6281/4", "Darrera versió": "20.05.2025", "Títol": "cuit o cogut?", "Categoria": "Morfologia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb coure té dos participis: cuit i cogut. Ara bé, cadascun d'aquests participis es fa servir en contextos diferents segons el significat.\nEl participi cuit està relacionat amb el significat de 'cocció'. Les formes corresponents són cuit, cuita, cuits, cuites. Per exemple:\nLes patates que he posat a bullir ja són cuites.\nEn canvi, el participi cogut està relacionat amb el significat de 'coïssor'. Les formes corresponents són cogut, coguda, coguts, cogudes. Per exemple:\nLa ferida que es va fer li deu haver cogut molt.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.7d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7101", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7101", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6282/2", "Darrera versió": "12.02.2019", "Títol": "Participi dels verbs acabats en '-cloure': 'concluït', 'conclogut' o 'conclòs'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els participis dels verbs acabats en -cloure (concloure, descloure, encloure, excloure, incloure, recloure) acaben en -clòs. Per exemple:\nconclòs (i no concluït ni conclogut)\nexclòs (i no excluït ni exclogut)\ninclòs (i no incluït ni inclogut)\nreclòs (i no recluït ni reclogut)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7102", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7102", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6283/3", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "revaloritzar o revalorar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb derivat de valor i que significa 'tornar a valorar, a reconèixer el valor' és revalorar, i no revaloritzar. Per exemple:\nHem de revalorar el preu dels pisos.\nSi no revaloren la qualitat del nostre servei ja podem plegar.\nHan revalorat tantes vegades la nostra oferta que ja no m'interessa negociar-hi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7103", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7103", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6269/4", "Darrera versió": "17.07.2023", "Títol": "El mot mora porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "mora\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:\nAquesta tardor hi ha moltes mores.\nLa reina mora és una sarsuela.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7104", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7104", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6270/4", "Darrera versió": "17.07.2023", "Títol": "El mot net porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "net\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:\nPorta els nets a l'escola.\nRoba neta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7105", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7105", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6271/4", "Darrera versió": "14.07.2023", "Títol": "El mot os porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "os\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:\nHan nascut un os bru i una ossa polar al zoo.\nS'ha trencat un os del braç.\nHan estudiat l'ossa d'un dinosaure.\nRessegueix les os.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7106", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7106", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6272/4", "Darrera versió": "20.08.2024", "Títol": "Accent diacrític: pèl o pel?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de pèl, pèls i pel, pels.\nS'escriu pèl, pèls amb el significat de 'vellositat': no tenir ni un pèl, posar els pèls de punta, prendre el pèl, un noi pèl-roig (però repel, a contrapel...).\nS'escriu pel, pels quan és una contracció de per + el, per + els: Passa pel pont i pels camins marcats.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7107", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7107", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6273/4", "Darrera versió": "17.07.2023", "Títol": "El mot res porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "res\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:\nEn el silenci de la nit se sentia el res dels caputxins.\nAquella partitura estava plena de res i de mis.\nEn un tres i no res.\nNo hi ha res a fer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7108", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7108", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6274/4", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "Accent diacrític: sé o se?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se.\nS'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar.\nS'escriu se quan és un pronom feble: Va a dutxar-se, La festa se celebra cada any.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7109", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7109", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6275/6", "Darrera versió": "16.09.2024", "Títol": "Apostrofació dels pronoms febles\nCombinacions de dos pronoms", "Categoria": "Ortografia; Sintaxi", "Resposta": "Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.\nDavant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa.\nEl pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta (però L'il·lustra, el llibre).\nDarrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.\nQuan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el segon pronom s'apostrofa amb el verb i no pas amb el pronom precedent. Per exemple: me l'agafa (me + el + agafa); te'l dona (te + el + dona); te l'envia (te + el + envia); se'n penedeix (se + en + penedeix); se n'adona (se + en + adona); la'n treu (la + en + treu).\nEn aquests casos, cal recordar que el pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en).\nDarrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple: dona-me'l, posa-te'l, dona-l'hi.\nHi ha pronoms que no es poden apostrofar, llavors darrere del verb s'enllacen amb guionet. Per exemple: compra-te-la, recordar-nos-en, busca-li-ho, comprar-nos-el, portar-la-hi, buscar-los-la, etc.\nLes combinacions la + hi, se + us, li + hi no s'apostrofen. Per exemple: la hi pots portar, se us ha escapat.\nEls pronoms li i ho no s'apostrofen mai, és a dir, no perden mai la vocal. Així, cal dir Li agrada el cinema i no pas L'agrada el cinema.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.2 i 4.3.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7110", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7110", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6216/4", "Darrera versió": "17.07.2023", "Títol": "El mot sec porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "sec\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:\nAquests pantalons et fan un sec.\nJo sec més enllà.\nEls pous són secs, És sec com un clau.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7111", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7111", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6217/4", "Darrera versió": "17.07.2023", "Títol": "El mot seu porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "seu\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:\nUntar els engranatges amb seu.\nSeu en aquesta butaca, On seus?\nHa vingut el seu amic, Van convidar els seus companys.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7112", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7112", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6284/4", "Darrera versió": "12.02.2019", "Títol": "'romangut' o 'romàs'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb romandre són romàs, romasa, romasos, romases, i no romangut, romanguda, romanguts, romangudes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7113", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7113", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6285/4", "Darrera versió": "12.02.2019", "Títol": "'sapigut' o 'sabut'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb saber són sabut, sabuda, sabuts, sabudes, i no sapigut, sapiguda, sapiguts, sapigudes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7114", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7114", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6286/5", "Darrera versió": "17.03.2025", "Títol": "Accent diacrític: sí o si?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sí, sís i si, sis.\nS'escriu sí (sís en cas que tingui plural) amb el valor d'afirmació en els casos següents:\nquan és un adverbi: Diu que sí, Sí o no?, Sí que ho sap; quan és un substantiu: donar el sí, comptar els sís i els nos.\nS'escriu si (sis en cas que tingui plural) en els casos següents:\nquan és un pronom reflexiu o recíproc: Parla de si mateix;quan és una conjunció: Digues si vols venir, Si que plou!;quan fa referència a la nota musical: si, la, sol, fa, mi..., dos sis bemolls.S'escriu si, sins en el cas següent:\namb el significat d''interior': el si maxil·lar, en el si d'una família humil, La sinusitis és una inflamació dels sins nasals.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7115", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7115", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6218/7", "Darrera versió": "18.09.2025", "Títol": "molgut o molt?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb moldre són molt, molta, molts, moltes, i no molgut, molguda, molguts, molgudes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7116", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7116", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6276/5", "Darrera versió": "16.05.2025", "Títol": "Imperatiu de verbs acabats en -tenir: manté, mantén o mantingues?, manteniu o mantingueu?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els verbs derivats de -tenir presenten dues formes en la segona persona del singular de l'imperatiu: contén o contingues (de contenir), entretén o entretingues (de entretenir), mantén o mantingues (de mantenir), etc.\nEn els parlars valencians, la segona persona del singular de l'imperatiu també presenta la forma acabada en -tín: contín, entretín, mantín, etc. I en baleàric, la forma acabada en -té: conté, entreté, manté, etc. Ara bé, cal tenir en compte que les variants en -té no es fan servir quan van seguides de pronom feble.\nPel que fa a la segona persona del plural d'imperatiu, els verbs derivats de -tenir també presenten dues formes: conteniu o contingueu, entreteniu o entretingueu, manteniu o mantingueu, etc.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.5c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7117", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7117", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6277/2", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "al·locució o elocució?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes al·locució i elocució tenen significats diferents.\nUna al·locució és un discurs breu. Per exemple: L'al·locució del director no em va agradar.\nEn canvi, una elocució és la manera d'articular els sons. També fa referència a la tria i col·locació dels mots amb què s'expressen els pensaments. Per exemple: Té una elocució molt clara.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7118", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7118", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6219/2", "Darrera versió": "01.09.2022", "Títol": "planejar o planar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes planejar i planar tenen significats diferents.\nEl verb planejar s'utilitza habitualment amb el sentit de 'fer plans d'alguna cosa'. Per exemple: Hem planejat una excursió a la muntanya per al cap de setmana.\nEn canvi, el verb planar designa el fet de sostenir-se enlaire un ocell, un avió, etc. Per exemple: L'ocell plana per sobre de la muntanya, L'avió plana per sobre dels núvols.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7120", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7120", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6288/4", "Darrera versió": "19.08.2024", "Títol": "Accent diacrític: són o son?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de són i son.\nS'escriu són en el cas següent:\nquan és una forma del verb ésser/ser: Ja són les deu del matí, Avui són a Lleida.\nS'escriu son en els casos següents:\namb el significat d''acte de dormir' (nom masculí): fer un son, tenir el son lleuger; amb el significat de 'ganes de dormir' (nom femení): Tinc molta son, Cal treure's la son de les orelles; amb el significat d''el seu': Conec son germà i sa germana;quan és una forma del verb sonar (en parlars baleàrics): Jo son es piano des que tenc cinc anys.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7121", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7121", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6289/5", "Darrera versió": "17.03.2025", "Títol": "Accent diacrític: té o te?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de té i te.\nS'escriu té en el cas següent:\nquan és una forma del verb tenir: Té un gran cor; Té, vint euros.\nS'escriu te en els casos següents:\nquan és un pronom feble: Vull donar-te les gràcies, Te la portaré demà;quan fa referència a l'arbust o a la infusió de les fulles d'aquest arbust: Tenien plantacions de te, T'estimes més te o cafè?;quan és el nom de la lletra t: S'escriu amb te final, Les tes no es llegeixen bé.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7122", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7122", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6278/4", "Darrera versió": "19.08.2024", "Títol": "Accent diacrític: ús o us?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de ús i us.\nS'escriu ús en els casos següents:\namb el significat d''acció de fer servir una cosa': Fa un bon ús de la seva autoritat;quan és una forma del verb usar (en parlars baleàrics i alguerès): Sempre ús el llapis per fer els mots encreuats.\nS'escriu us en els casos següents:\nquan és un pronom feble: Us vull donar les gràcies;quan és el nom de la lletra u, en plural: Confon les us amb les ves.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7123", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7123", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6290/4", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "pol·lucionar o pol·luir?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb que designa l'acció de fer perdre qualitat a un entorn per causes diverses d'origen extern al mateix entorn, contaminar-lo és pol·luir (i no pol·lucionar), i pertany a la tercera conjugació. Per exemple:\nEls residus van pol·luir les aigües del riu.\nEls residus pol·lueixen l'aigua.\nVaig veure com pol·luïen el poble construint una central nuclear.\nLes accions dels humans han pol·luït l'ecosistema.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7124", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7124", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6279/3", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "reflexar o reflectir?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb que està relacionat amb el nom reflex i que designa l'acció d'emmirallar és reflectir, i no reflexar. Per exemple:\nL'estany va reflectir el cel estelat.\nEl mirall reflecteix el que ets.\nEl mar reflectia el sol com mai.\nEs veu reflectit en les seves ulleres de sol.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7125", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7125", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6300/4", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "traïcionar o trair?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb que designa l'acció de violar la fidelitat que devem a algú o alguna cosa és trair (i no traïcionar), i pertany a la tercera conjugació. Per exemple:\nEl va trair un dels seus millors amics.\nSi no vols que et traeixin no facis el que m'has dit.\nEs va preguntar si el seu cor no el traïa.\nSe sent traït perquè la seva parella l'ha deixat i ara surt amb el seu millor amic.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7126", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7126", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6320/4", "Darrera versió": "17.07.2023", "Títol": "El mot vens porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "vens\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:\nVens amb nosaltres?\nEt vens el cotxe?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7127", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7127", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6301/4", "Darrera versió": "17.07.2023", "Títol": "El mot ves porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "ves\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:\nVes a veure què vol, Ves a saber!\nVes què et dic!, Ves per on!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7128", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7128", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6321/4", "Darrera versió": "20.08.2024", "Títol": "Accent diacrític: vós o vos?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de vós i vos.\nS'escriu vós quan és un pronom fort, com a fórmula de tractament: Vós m'ho heu dit, Com vós vulgueu.\nS'escriu vos quan és un pronom feble: Poseu-vos d'acord, Vos ho dic de veres.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7129", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7129", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6302/5", "Darrera versió": "20.12.2019", "Títol": "Preposició de seguida d'infinitiu amb valor condicional\nd'haver-ho sabut o si ho hagués sabut?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Tot i que de vegades s'usa la construcció de + infinitiu amb valor condicional, no és acceptable des del punt de vista normatiu. Es pot optar per altres fórmules, com ara la conjunció si + verb conjugat, o la locució en cas que, entre altres. Per exemple:\nSi ho hagués sabut, no t'ho hauria comentat (i no D'haver-ho sabut...).\nEn cas que no es presenti tota la documentació en el termini fixat, la persona sol·licitant perd els drets de propietat (i no De no presentar-se tota la documentació...).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7131", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7131", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6323/2", "Darrera versió": "04.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'contenir'\n'contén' o 'contingues'?\n'conteniu' o 'contingueu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb contenir és contén o contingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma conté, i en els valencians la forma contín.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb contenir és conteniu o contingueu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7132", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7132", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6324/2", "Darrera versió": "04.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'detenir'\n'detén' o 'detingues'?\n'deteniu' o 'detingueu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb detenir és detén o detingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma deté, i en els valencians detín.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb detenir és deteniu o detingueu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7133", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7133", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6325/2", "Darrera versió": "04.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'entretenir'\n'entretén' o 'entretingues'?\n'entreteniu' o 'entretingueu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb entretenir és entretén o entretingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma entreté, i en els valencians, la forma entretín.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb entretenir és entreteniu o entretingueu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7134", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7134", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6326/2", "Darrera versió": "04.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'mantenir'\n'mantén' o 'mantingues'?\n'manteniu' o 'mantingueu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb mantenir és mantén o mantingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma manté, i en els valencians la forma mantín.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb mantenir és manteniu o mantingueu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7135", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7135", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6327/2", "Darrera versió": "04.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'menystenir'\n'menystén' o 'menystingues'?\n'menysteniu' o 'menystingueu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb menystenir és menystén o menystingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma menysté, i en els valencians la forma menystín.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb menystenir és menysteniu o menystingueu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7136", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7136", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6328/2", "Darrera versió": "04.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'obtenir'\n'obtén' o 'obtingues'?\n'obteniu' o 'obtingueu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb obtenir és obtén o obtingues. En els parlars baleàrics també hi ha forma obté, i en els valencians la forma obtín.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb obtenir és obteniu o obtingueu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7137", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7137", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6329/2", "Darrera versió": "04.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'retenir'\n'retén' o 'retingues'?\n'reteniu' o 'retingueu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb retenir és retén o retingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma reté, i en els valencians la forma retín.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb retenir és reteniu o retingueu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7138", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7138", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6330/2", "Darrera versió": "04.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'sostenir'\n'sostén' o 'sostingues'?\n'sosteniu' o 'sostingueu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb sostenir és sostén o sostingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma sosté, i en els valencians la forma sostín.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb sostenir és sosteniu o sostingueu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7139", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7139", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6331/3", "Darrera versió": "28.02.2019", "Títol": "Present del verb 'batre': 'batim' o 'batem'?\nPresent del verb 'interrompre': 'interrompim' o 'interrompem'?\n'batir' o 'batre'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els verbs batre i rompre (i els seus derivats: abatre, combatre, debatre, rebatre...; corrompre, interrompre, irrompre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (batem i no batim, interrompem i no interrompim, etc.). Per exemple:\nPresent d'indicatiu\ndebato, debats, debat, debatem, debateu, debaten\ninterrompo, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen\nPresent de subjuntiu\ndebati, debatis, debati, debatem, debateu, debatin\ninterrompi, interrompis, interrompi, interrompem, interrompeu, interrompin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7140", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7140", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6303/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "renyir o renyar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes renyir i renyar tenen significats diferents.\nEl verb renyir és intransitiu i s'utilitza amb el sentit de 'rompre l'amistat, el tracte personal'. Per exemple:\nLa Dolors ha renyit amb la seva parella.\nEn canvi, el verb renyar és transitiu i designa l'acció d'adreçar a algú blasmes severs per una falta comesa, per un mancament. Per exemple:\nEl professor va renyar-lo perquè no feia mai els deures.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7141", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7141", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6340/5", "Darrera versió": "26.10.2017", "Títol": "'en base a' o 'sobre la base de'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar el sentit de 'prenent com a base' es poden fer servir diverses expressions, com ara d'acord amb, partint de, segons o a partir de, tenint en compte el context en cada cas.\nPel que fa a la locució en base a, que es troba usada amb aquest mateix significat, cal recordar que no està prevista per la normativa. Per exemple:\nPrendrem una determinació partint de les opinions dels treballadors (i no ...en base a les opinions dels treballadors).\nD'acord amb la llei de protecció de dades, la informació que ens faciliteu és confidencial (i no En base a la llei de protecció de dades...)\nHaurem de fer un treball segons les pautes que ens ha donat el professor (i no ...en base a les pautes...).\nAra bé, sí que és possible l'expressió sobre la base de, formada també a partir del nom base. Per exemple:\nSobre la base de les últimes notícies caldrà decidir què hem de fer d'ara endavant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7142", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7142", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6341/8", "Darrera versió": "11.02.2025", "Títol": "sinó o si no?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La conjunció adversativa sinó, davant d'un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s'afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.\nSi la coordinació és entre dues oracions principals, es fa servir sinó que. Per exemple: No vol que li ho facis, sinó que l'ajudis.\nSi es reforça el primer membre amb adverbis o locucions com no únicament, no solament, no (tan) sols, no només, aleshores tots dos membres tenen valor positiu, i el segon és més emfàtic. Per exemple: No solament era una persona treballadora, sinó que sabia delegar.\nLa forma sinó també vol dir 'no... més que', 'no... excepte'. Per exemple: No té sinó un fill (és a dir, 'no té més que un fill'); No veig altre camí sinó aquest (és a dir, 'no veig cap camí que no sigui aquest, excepte aquest').\nS'usa en preguntes retòriques del tipus Per a què serveixen els amics sinó per ajudar en els moments difícils?  (equivalent a 'els amics serveixen per ajudar en els moments difícils') o Què podem fer sinó esperar que arribi? (equivalent a 'no podem fer altra cosa més que esperar que arribi').\nS'usa en oracions afirmatives en què en el primer membre de l'oració apareix tot o tothom. Té el significat 'excepte'. Per exemple: Tot té solució sinó la mort. Ha vingut tothom sinó el director.\nS'usa en l'expressió lexicalitzada No caldria sinó!, amb la qual s'expressa rebuig d'una petició o exigència. Per exemple: A sobre, ens demanen que deixem les habitacions abans de les 10 h: no caldria sinó!, equivalent a 'només faltaria això!'.\nLa forma si no és la conjunció condicional si seguida de l'adverbi de negació no. Per exemple: Si no vens d'hora, et quedaràs sense esmorzar. Cal anar amb compte de no confondre aquest si no quan l'oració condicional està elidida, és a dir, quan no apareix perquè es dona per entesa. Per exemple:\nHauries d'acabar els deures; si no, la mare s'enfadarà. (És a dir, 'si no acabes els deures, la mare s'enfadarà'.)\nTambé s'usa si no, perquè s'elideix el verb, en preguntes retòriques de tipus:\n— Segur que ho va fer el del tercer. Qui, si no? (equivalent a 'qui va ser, si no va ser el del tercer?' i a 'si no va ser el del tercer, qui va ser?').\n— Han llogat un apartament a Calella. On, si no? (equivalent a 'on llogarien un apartament si no és a Calella?')\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (25.4.4.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7143", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7143", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6342/3", "Darrera versió": "01.08.2023", "Títol": "Pronúncia de verbs acabats en -iar\ncànvio o canvio?, estúdio o estudio?", "Categoria": "Morfologia; Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En els verbs acabats en consonant + -iar, com ara anunciar, beneficiar, copiar, denunciar, estudiar, etc., cal tenir en compte que les formes següents es pronuncien amb la vocal tònica a la i:\nPresent d'indicatiu\ncanvio, canvies, canvia, canvien (i no cànvio, cànvies, cànvia, cànvien)\nPresent de subjuntiu\ncanviï, canviïs, canviï, canviïn (i no cànvii, cànviis, cànvii, cànviin)\nImperatiu\ncanvia, canviï, canviïn (i no cànvia, cànvii, cànviin)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7144", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7144", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6344/5", "Darrera versió": "26.03.2024", "Títol": "Síl·laba tònica d'alguns mots\nDesplaçament accentual en mots aguts", "Categoria": "Ortografia; Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són:\ninterval\noboè\niber\nalfil\nxassís\nelit\nfutbol\nfluor\nzenit\npoliglot\nxandall\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7146", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7146", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6345/5", "Darrera versió": "16.04.2024", "Títol": "Síl·laba tònica d'alguns mots\nDesplaçament accentual en mots plans", "Categoria": "Ortografia; Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són:\natmosfera\ntetraplegia\nletargia\namoníac\npolicíac\ntermòstat\nomòplat\nmedul·la\nmimesi\nmíssil\nmonòlit\nrèptil\ntèxtil\naeròlit\ntorticoli\nmagnetòfon\nintèrfon\nsinergia (o sinergies)\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7147", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7147", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6346/6", "Darrera versió": "16.04.2024", "Títol": "Síl·laba tònica d'alguns mots\nDesplaçament accentual en mots esdrúixols", "Categoria": "Ortografia; Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són:\naurèola\nrubèola\npneumònia\nisòbara\nvàlua\nperíode\ndíode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode)\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7148", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7148", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6347/2", "Darrera versió": "28.02.2019", "Títol": "'interrompeix' o 'interromp'?\n'interrompeixi' o 'interrompi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb interrompre, així com tots els derivats del verb rompre, és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no s'afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (interrompo i no interrompeixo, interrompi i no interrompeixi, etc.).\nPresent d'indicatiu\ninterrompo, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen\nPresent de subjuntiu\ninterrompi, interrompis, interrompi, interrompem, interrompeu, interrompin\nImperatiu\ninterromp, interrompi, interrompem, interrompeu, interrompin\nD'altra banda, cal recordar que aquest verb no presenta irregularitats ortogràfiques i que, per tant, la o del radical es manté també en posició àtona: interrompem (i no interrumpem).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7149", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7149", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6348/2", "Darrera versió": "01.03.2019", "Títol": "Futur i condicional de verbs com 'concebre', 'perdre', etc.\n'conceberà' o 'concebrà'?, 'perderia' o 'perdria'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els verbs com concebre, perdre, rompre, batre, cometre o emetre formen el futur i el condicional sense afegir cap vocal de suport. Per exemple:\nFutur\nconcebré, concebràs, concebrà, concebrem, concebreu, concebran\nperdré, perdràs, perdrà, perdrem, perdreu, perdran\nbatré, batràs, batrà, batrem, batreu, batran\nCondicional\nconcebria, concebries, concebria, concebríem, concebríeu, concebrien\nperdria, perdries, perdria, perdríem, perdríeu, perdrien\nbatria, batries, batria, batríem, batríeu, batrien\nCal evitar, doncs, les formes conceberà, perderia, baterà, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7150", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7150", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6349/3", "Darrera versió": "26.02.2016", "Títol": "Addició de sons entre vocals\nIdeia, dugues, graiella, etc.", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En registres més o menys formals, cal evitar la inserció, espontània i no recomanable, de sons que s'afegeixen per evitar el contacte de dues vocals que no formen diftong. Per exemple: no s'ha de dir ideia per idea, o dugues per dues.\nAltres casos que s'han d'evitar són els següents: graiella, paiella, dugues, teiatre, constituient, ravó... Cal substituir-los per: graella, paella, dues, teatre, constituent, raó.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7151", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7151", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6350/3", "Darrera versió": "28.09.2022", "Títol": "Es pot dir desenfadat, desenfadada en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El mot desenfadat, desenfadada és el participi del verb desenfadar-se, que vol dir cessar d'estar enfadat. Per exemple:\nQuan li hem donat la piruleta s'ha desenfadat.\nAhir estava enrabiada amb tothom. Ja s'ha desenfadat?\nPer aquest motiu, si es vol indicar que algú obra sense arronsar-se o que actua amb despreocupació, cal fer servir una altra expressió, com ara l'adjectiu desimbolt, desimbolta o despreocupat, despreocupada. Per exemple:\nT'expresses d'una manera molt desimbolta, ens agrada el teu estil.\nTé una actitud despreocupada i fuig dels formalismes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7152", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7152", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6351/7", "Darrera versió": "10.03.2023", "Títol": "per part de en oracions passives", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució per part de en general té el sentit de 'pel que es refereix a'. Per exemple:\nPer part d'ella, l'assumpte queda tancat.\nSovint, però, aquesta expressió també es fa servir en les oracions passives per indicar l'agent o qui realitza l'acció. Per exemple:\nGol per part del Barça.\nL'ajuda per part de les ONG als països subdesenvolupats és vital.\nVa venir acompanyada per part d'un noi molt atractiu.\nLes pancartes van ser retirades per part del servei de seguretat.\nEn aquest tipus d'oracions, també es pot introduir l'agent amb les preposicions per o de. Per exemple:\nGol del Barça.\nL'ajuda de les ONG als països subdesenvolupats és vital.\nVa venir acompanyada per un noi molt atractiu.\nLes pancartes van ser retirades pel servei de seguretat.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.9.3.5a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7153", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7153", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6352/5", "Darrera versió": "24.08.2017", "Títol": "a mitges", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió a mitges pot significar 'a parts iguals', 'entre dos'. Per exemple:\nEn els guanys van a mitges.\nEl dinar el paguem a mitges.\nRepartirem el premi a mitges.\nTambé es pot fer servir amb el significat de 'no del tot', 'incomplet':\nNomés sé la història a mitges.\nHa deixat la feina a mitges.\nEl treball de filosofia? Encara el tinc a mitges!\nEn alguns casos, aquests dos significats es poden confondre. Per exemple, en la frase\nVam fer el text a mitges\nes pot interpretar que el text el van fer entre dues persones, o bé que el text es va deixar sense acabar. En aquests casos, es recomana desfer l'ambigüitat sempre que es pugui. Per exemple:\nVam fer el text entre totes dues.\nVam deixar el text a mig fer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7154", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7154", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6353/6", "Darrera versió": "27.03.2023", "Títol": "a falta de cinc minuts per al final o a cinc minuts del final?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les expressions a falta de i a manca de poden tenir valor causal i condicional, però també temporal i espacial. Per exemple:\nA falta de melmelada, haurem de conformar-nos amb codony.\nA manca de proves sòlides, van haver de tancar el cas.\nA falta de cinc minuts per al final del partit, el Barça guanya 3-0.\nA manca de tres quilòmetres per a l'arribada, es va produir un accident.Cal recordar que quan aquestes expressions indiquen el temps restant per a la finalització d'un termini, l'acompliment d'un fet o la consecució d'una cosa, i també la distància pendent d'ésser recorreguda per arribar a un lloc, també es pot usar la correlació a... de. Per exemple:\nA cinc minuts del final del partit, el Barça guanya 3-0.\nA tres quilòmetres de l'arribada, es va produir un accident.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.1.5a i 19.9.3.5d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7155", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7155", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6354/3", "Darrera versió": "26.06.2019", "Títol": "'composar' o 'compondre'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb composar significa 'imposar arbitràriament una contribució o una multa'; 'actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat'; 'jutjar, sentenciar com a àrbitre'. Per exemple:\nComposaren els traginers per haver robat mercaderia.\nEn canvi, el verb compondre (que es conjuga com respondre) significa 'formar, constituir, integrar, combinar'; també 'crear, elaborar, confeccionar' i 'arranjar'. En conseqüència, no és adequat fer servir el verb composar amb aquests significats. Per exemple:\nEs dedica a compondre cançons (i no Es dedica a composar cançons).\nÉs un llibre compost de dues parts (i no És un llibre composat de dues parts).\nEls membres que componen la família (i no Els membres que composen la família).\nL'orquestra es compon de gran varietat d'instruments (i no L'orquestra es composa...).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7156", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7156", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6332/6", "Darrera versió": "21.03.2024", "Títol": "Pronunciació dels mots arbre i marbre\nEmmudiment de la erra a l'interior de mot", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.\nÉs el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars valencians tampoc no se sol pronunciar la primera erra de perdre.\nIgualment, és habitual no pronunciar la erra de la síl·laba pren- del verb prendre i derivats (com aprendre, comprendre o sorprendre) i cerndre en les formes d'infinitiu, futur i condicional: prendre, emprendre, prendré, prendria, aprendrem, comprendríeu...\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7162", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7162", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6355/5", "Darrera versió": "20.08.2024", "Títol": "La vocal e: accent tancat o agut\nDistribució d'accents oberts i tancats", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:\nEn mots aguts:\nla primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...).els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.els verbs en -cén (encén) i -tén (estén, pretén...).altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.En mots plans:\nels infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.\nEn pocs mots esdrúixols:\nesglésia, llémena, témpores, séquia; Dénia, Énguera,\nÉssera, Sénia.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.2.1.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7168", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7168", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6333/4", "Darrera versió": "22.08.2024", "Títol": "La vocal e: accent obert o greu\nDistribució d'accents oberts i tancats", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:\nEn mots aguts:\nla majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.la majoria dels acabats en -ès: burgès, encès, entès, entremès, espès, francès, imprès, interès, pagès; Penedès, Vallès, etc.la majoria dels acabats en -èn: edèn, mossèn; aprèn, comprèn, ofèn, reprèn,  etc.\nEn mots plans:\nels infinitius com ara atènyer, conèixer, convèncer, empènyer, estrènyer, merèixer, vèncer, etc.la primera i segona persona del plural de l'imperfet d'indicatiu dels verbs següents: dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; jèiem, jèieu; quèiem, quèieu; etc., excepte érem i éreu.altres mots com brètol, cèrcol, grèvol, pèsol, rètol, rècord, sègol, tèrbol, trèmol, trèvol, etc.\nEn mots esdrúixols, la gran majoria:\nanècdota, cèlebre, comèdia, dècima, diferència, etcètera, gènesi, matèria, mètode, pèrdua, perpètua, sèmola, tènue; València, l'Ènova, etc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.2.1.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7174", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7174", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6304/3", "Darrera versió": "20.08.2024", "Títol": "La vocal o: accent tancat o agut\nDistribució d'accents oberts i tancats", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent tancat en els casos següents:\nEn mots aguts:\nla majoria de mots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc.els acabats en -ós: adjectius com afectuós, boirós, gloriós, mafiós, saborós, sortós, verinós, etc. participis dels  verbs acabats en -fondre: confós, difós, etc.; els mots ambdós, colós, etc.\nEn pocs mots plans:\nestómac, córrer i derivats (descórrer, incórrer, ocórrer, recórrer, socórrer, etc.), furóncol; Gósol, Fórnols, Sóller, etc.algunes formes conjugades del verb ser: fórem, fóreu, fóssim, fóssiu, etc.\nEn pocs mots esdrúixols:\nescórpora, fórmula, góndola, pólvora, tómbola, tórtora, etc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7175", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7175", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6334/4", "Darrera versió": "30.08.2024", "Títol": "La vocal o: accent obert o greu\nDistribució d'accents oberts i tancats", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents:\nEn mots aguts:\nels mots açò, això, allò, però, etc.els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs, Vandellòs, etc.els compostos de bo (de debò, malbò...), so (ressò...), to (semitò), tro (retrò)els compostos de clos (exclòs, inclòs...), cos (guardacòs...), gros (bocagròs...), os (renòs)\nEn mots plans, la majoria:\napòstol, autògraf, bibliòfil, còncau, dòlmens, fenòmens, lògic, melòman, mòbil, mòdul, pròleg, pròxim, pseudònim, rònec, sòcol, sòlid, tòrcer, etc.\nEn mots esdrúixols, la gran majoria:\natròfia, còlera, colònia, còmode, còpia, crònica, custòdia, demòcrata, diòcesi, hipòcrita, magnòlia, memòria, mòmia, òpera, òrfena, quilòmetre, tòfona; Òdena, etc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7177", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7177", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6356/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "al·logen o halogen?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes al·logen i halogen tenen significats diferents.\nEl mot al·logen significa 'originat fora del lloc actual'. Per exemple: Una llengua al·lògena.\nEn canvi, el mot halogen fa referència a qualsevol element del grup dels halògens (és a dir, el grup d'elements químics amb capacitat d'unir-se directament amb un metall). Per exemple: He comprat una bombeta halògena.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7179", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7179", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6335/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "al·ludir o eludir?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes al·ludir i eludir tenen significats diferents.\nEl verb al·ludir significa 'referir-se a una persona o a una cosa sense esmentar-la'. Per exemple: Va al·ludir al contrincant diverses vegades.\nEn canvi, el verb eludir significa 'evitar (una dificultat, una obligació, etc.), amb algun artifici, estratagema, habilitat'. Per exemple: Eludir una responsabilitat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7180", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7180", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6357/4", "Darrera versió": "17.07.2023", "Títol": "El mot soc porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "soc\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:\nJo soc la directora.\nM'han portat uns socs d'Holanda i m'han fet llagues als peus.\nQueda el soc del pi que van tallar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7181", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7181", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6359/3", "Darrera versió": "05.10.2022", "Títol": "Es pot dir medir en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb medir, tot i que és una forma prou estesa en català, no està recollit en el diccionari normatiu. Si el que es vol és expressar les mides que té un objecte concret, es pot optar per fer servir el verb mesurar o bé el verb fer. Per exemple:\nLa paret mesura dos metres i mig d'alt (i no La paret medeix dos metres i mig d'alt).\nQuant fa la nevera d'alt? (i no Quant medeix la nevera d'alt?).\nEn canvi, si el que es vol indicar és que es prenen les mides d'una cosa, es poden fer servir els verbs mesurar i amidar. Per exemple:\nMesurarem la taula a pams (i no Medirem la taula a pams).\nEns falta amidar la llargària de la sala (i no Ens falta medir la llargària de la sala).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7183", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7183", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6360/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Símbol de març", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "MÇ\nEl símbol de març és MÇ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7184", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7184", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6361/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Símbol de maig", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "MG\nEl símbol de maig és MG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7185", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7185", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6362/3", "Darrera versió": "15.10.2021", "Títol": "Símbol de juny", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "JN\nEl símbol de juny és JN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7186", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7186", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6305/2", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "anul·lar o anular?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes anul·lar i anular tenen significats diferents.\nEl mot anul·lar vol dir cancel·lar. Per exemple: Van anul·lar la reserva que havien fet.\nEn canvi, anular té dos significats diferents:\n'Quart dit de la mà'. Per exemple: S'ha fet un tall al dit anular.'Forma d'anell'. Per exemple: El darrer eclipsi anular de sol va ser fa molts anys.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7187", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7187", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6363/2", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "legítima o llegítima?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes legítima i llegítima tenen significats diferents.\nEl mot legítima és la forma femenina de l'adjectiu legítim i té dos significats:\n'Fundat en el dret': En defensa legítima.'Genuí, no fals': Una decisió legítima.\nEn canvi, la llegítima és la porció de l'herència de la qual el testador no pot disposar lliurement perquè la llei l'assigna als seus parents de línia directa. Per exemple: Afortunadament, la vídua va poder pagar la llegítima.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7188", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7188", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6306/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "legat o llegat?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes legat i llegat tenen significats diferents.\nUn legat és un delegat. Per exemple: Ahir va arribar el legat italià.\nEn canvi, un llegat és allò que es deixa a algú altre en un testament, o allò que passa d'una generació a una altra. Per exemple: Un llegat col·lectiu que tenim la missió de conservar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7189", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7189", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6307/2", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "rebel·lar-se o revelar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes rebel·lar-se i revelar tenen significats diferents.\nEl verb rebel·lar-se significa refusar l'obediència a una autoritat legítima. Per exemple: La ciutat es va rebel·lar contra el seu rei, L'adolescent es rebel·la i crida quan ningú no el sent.\nEn canvi, revelar té tres significats diferents:\n'Fer conèixer (allò que es tenia amagat)': Revelar un secret, un misteri.'Mostrar': Els seus escrits revelen un coneixement profund de la llengua.'Fer visible la imatge impresa (en una pel·lícula o en una placa fotogràfiques)': Vaig revelar el rodet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7190", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7190", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6364/2", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "vil·la o vila?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes vil·la i vila tenen significats diferents.\nEl mot vil·la té els significats següents:\n'Casa d'estiueig'. Per exemple: Els meus avis tenien una vil·la a prop de la platja.'Gran casa rural que constitueix el centre d'un extens domini amb una explotació agrícola i ramadera, sovint d'origen medieval o antic'.'Casa de camp de l'època romana'.\nEn canvi, una vila és una població. Per exemple: L'han fet alcalde de la vila.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7191", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7191", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6380/4", "Darrera versió": "27.07.2023", "Títol": "Com es diu pegatina en català: enganxina o adhesiu?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Un adhesiu és una etiqueta impresa autoadhesiva, com ara l'etiqueta que indica que un cotxe porta un nadó. No és adequat dir-ne enganxina, que s'ha creat per imitació de la forma castellana pegatina però a partir del verb català enganxar.\nCal tenir en compte que per fer referència a un adhesiu de formes i colors diversos que s'utilitza sobretot en pedagogia preescolar, generalment es fa servir el mot gomet, malgrat que no és una paraula prevista normativa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7199", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7199", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6400/8", "Darrera versió": "21.01.2025", "Títol": "L'article personal: en, na i el, la\nL'article davant de noms de persona", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els noms propis de persona, segons els usos característics de cada parlar, poden anar precedits, en singular, de l'article personal (en/na) o de l'article definit (el/la), que en aquest cas també fa d'article personal. L'article personal en/na només té formes de singular i s'usa amb noms en singular. Per exemple: En Riera (o El Riera) és conegut nostre, però Els Riera són coneguts nostres.\nAquests articles s'apostrofen davant de noms començats amb vocal o hac. Per exemple: en Ramon, el Joan, la Maria, na Laia, però n'Enric, l'Oriol, n'Hug, l'Amèlia, n'Helena. La forma femenina, com l'article la, no s'apostrofa davant de noms femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones: na Irene, la Isabel.\nEn els parlars del Principat de Catalunya, generalment s'usa l'article definit amb els noms femenins (tant si comencen per vocal com per consonant) i amb els masculins començats per vocal (la Maria, la Isabel, l'Antònia, l'Antoni); en canvi, es fa servir l'article personal o el definit amb els noms masculins començats per consonant (en/el Pere). No se sol usar l'article personal femení (na).\nEls parlars baleàrics, en canvi, presenten l'article personal en/na en tots els casos, és a dir, la forma en (o n') per al masculí i na (o n') per al femení: en Pere, n'Enric, n'Antoni; na Maria, na Isabel, n'Antònia.\nEn els parlars valencians, en tortosí i una part de les comarques de la Franja de Ponent no s'anteposa, generalment, cap article als noms propis. Així, es diu, per exemple, He vist Pere a la plaça.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.2a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7206", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7206", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6401/4", "Darrera versió": "20.03.2025", "Títol": "Els diftongs: decreixents i creixents", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents.\nDiftongs decreixents\nEn els diftongs decreixents la segona vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semivocals. Els diftongs decreixents són:\nai: ai-re, mai\nei: rei-na, re-mei\nii: mus-tii, no-vii\noi: boi-na, noi\nui: a-vui, cui-na\nau: blau, cau-re\neu: creu-re, peu\niu: ca-ga-niu, ciu-tat\nou: cou-re, pou\nuu: duus, lluu\nDiftongs creixents\nEn els diftongs creixents la primera vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semiconsonants. Apareixen en els tres casos següents:\n•\tQuan la u va precedida de g o q:\ngua: gua-nyar, llen-gua\ngüe: bi-lin-güe, se-güent\ngüi: am-bi-güi-tat, pin-güí\nguo: ai-guós, pa-rai-guot\nqua: pas-qua, qua-tre\nqüe: e-qües-tre, qües-ti-ó\nqüi: a-de-qüi, a-qüi-cul-tor\nquo: a-quós, quo-ta\n•\tQuan la i precedeix una vocal a inici de paraula: ia-ia, ian-qui, io-de, io-gurt, iu-gos-lau (excepte ió i derivats: i-ó, i-ò-nic, i-o-nit-zar, i-o-nos-fe-ra...); hiat, hie-na.\n•\tQuan la i o la u es troben entre dues vocals i formen síl·laba amb la vocal següent: ba-ie-ta, ca-ient, cre-uen, de-ia, no-ia, pe-uet.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.1 i 2.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7216", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7216", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6337/4", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "Verbs acabats en -sentir: amb -eix- o sense?\npressenteix o pressent?, assent o assenteix?, consenti o consenteixi?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb sentir i els verbs derivats entresentir, pressentir i ressentir-se no són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir; és a dir, sense l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-). Així, el verb pressentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:\nPresent d'indicatiu\npressento, pressents, pressent, pressentim, pressentiu, pressenten\nPresent de subjuntiu\npressenti, pressentis, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin\nImperatiu\npressent, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin\nEn canvi, els verbs assentir i dissentir són incoatius i, per tant, es conjuguen com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres formes de singular i la tercera de plural del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu. Així, el verb assentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:\nPresent d'indicatiu\nassenteixo, assenteixes, assenteix, assentim, assentiu, assenteixen\nPresent de subjuntiu\nassenteixi, assenteixis, assenteixi, assentim, assentiu, assenteixin\nImperatiu\nassenteix, assenteixi, assentim, assentiu, assenteixin\nA diferència dels verbs anteriors, el verb consentir es pot conjugar de dues maneres: com a pur (com dormir) i també com a incoatiu (com servir):\nPresent d'indicatiu\nconsento o consenteixo, consents o consenteixes, consent o consenteix, consentim, consentiu, consenten o consenteixen\nPresent de subjuntiu\nconsenti o consenteixi, consentis o consenteixis, consenti o consenteixi, consentim, consentiu, consentin o consenteixin\nImperatiu\nconsent o consenteix, consenti o consenteixi, consentim, consentiu, consentin o consenteixin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7218", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7218", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6402/2", "Darrera versió": "05.12.2019", "Títol": "'fondo' o 'fons'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Tant el mot fondo com el mot fons són formes vàlides, però cal no confondre'ls, perquè poden pertànyer a categories gramaticals diferents i no signifiquen el mateix.\n1. Fondo\nPot ser un adjectiu (fondo, fonda) que fa referència a la idea de profunditat, de la superfície avall. Per exemple: un plat fondo, la part fonda d'una piscina.Pot ser un nom que designa una vall estreta de parets espadades. Per exemple: Un fondo situat a 500 metres sobre el nivell del mar.Pot ser un adverbi que significa 'amb profunditat'. Per exemple: respirar fondo ('profundament'), llaurar fondo.\n2. Fons\nEl mot fons és un nom invariable (és a dir, té la mateixa forma per al singular i per al plural) que té diversos significats. Alguns dels sentits del nom fons són els següents:\nFa referència a la part inferior d'un recipient o d'una cavitat. Per exemple: el fons d'una cassola, tocar fons.És la superfície sòlida sobre la qual hi ha l'aigua d'un estany, un riu, etc. Per exemple: el fons del mar.Fa referència a capitals diversos. Per exemple: fons d'amortització, fons d'inversió, fons de pensions, fons de reserva.Designa el conjunt de qualitats morals bones o dolentes d'una persona. Per exemple: tenir un bon fons o tenir un mal fons.És la resistència física d'un esportista. Per exemple: Aquest atleta pot guanyar la marató, perquè té bon fons.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7219", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7219", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6308/7", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "Verbs de la tercera conjugació amb dues formes: amb -eix- i sense\nacut o acudeix?, consenti o consenteixi?, ment o menteix?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment.\nAquests verbs són acudir, arrupir, brumir, brunzir, consentir, consumir, desmentir, escollir, mentir, percudir i presumir. Per exemple, el verb acudir es conjuga de la manera següent:\nPresent d'indicatiu\nacudo o acudeixo, acuts o acudeixes, acut o acudeix, acudim, acudiu, acuden o acudeixen\nPresent de subjuntiu\nacudi o acudeixi, acudis o acudeixis, acudi o acudeixi, acudim, acudiu, acudin o acudeixin\nImperatiu\nacut o acudeix, acudi o acudeixi, acudim, acudiu, acudin o acudeixin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7220", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7220", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6403/1", "Darrera versió": "02.04.2008", "Títol": "taulell, tauler o tauló?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Cal no confondre els mots taulell, tauler i tauló, ja que tenen significats diferents.\nUn taulell és un tipus de taula estreta que hi ha als comerços per mostrar el gènere als compradors, als bars per servir-hi les begudes o a altres tipus d'establiments on s'intercanvien el gènere i els diners entre comprador i venedor, com ara en una taquilla d'un cinema, una administració de loteria, etc. Per exemple: El dependent em va fer anar a l'altre taulell per ensenyar-me més roba.\nUn tauler és una peça de fusta plana, llisa i de poc gruix. Fem servir aquesta paraula per referir-nos al tauler d'escacs o al tauler de dames. També la utilitzem quan fem referència al tauler d'anuncis (o tauler d'avisos), d'una institució o empresa, que es posa en un lloc ben visible a fi de fer públiques les informacions que convingui. Per exemple: Han penjat les notes al tauler d'anuncis que hi ha a l'entrada.\nUn tauló és una peça de fusta llarga, estreta i plana de secció rectangular. Per exemple: Han posat uns taulons perquè la gent no trepitgi la zona sense pavimentar, Hi ha hagut un ferit després que caigués un tauló en un edifici en construcció.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7221", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7221", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6338/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "matitzar o matisar?\nimprovitzar o improvisar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els verbs matisar i improvisar es formen a partir de les paraules matís i improvís; són de la primera conjugació i només afegeixen la terminació -ar a les paraules d'origen.\nSovint, per analogia amb altres verbs que es formen amb el sufix -itzar, com organitzar, formalitzar, etc., se senten les formes matitzar i improvitzar.\nCal recordar, però, que les formes normatives són matisar i improvisar, i que es pronuncien amb essa sonora.\nEls derivats d'aquests dos verbs també s'escriuen amb s: improvisació i matisació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7222", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7222", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6339/3", "Darrera versió": "14.05.2025", "Títol": "Noms invariables\nPlural del mot llapis: llàpissos o llapis?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "En català, alguns noms (i adjectius) amb el singular acabat en -s són invariables quant al nombre. Per exemple:\nalguns noms com ara tos, pols, albatros, cosmos;els noms que acaben amb el sufix grec -itis: rinitis, hepatitis, flebitis, etc.; els noms que acaben amb -us: cactus, globus, focus, corpus, fetus, porus, virus, etc.;els noms compostos que tenen l'últim element flexionat en plural: comptagotes, obrellaunes, paracaigudes, penja-robes, rentaplats, somiatruites, trencaclosques, etc.un conjunt escàs d'adjectius: isòsceles, llepafils, norris...;\nCal recordar que el nom ritu (conjunt de cerimònies d'un culte, per exemple: ritu catòlic) no és un nom invariable i el seu plural és ritus.\nD'altra banda, també hi ha uns quants adjectius manllevats que són invariables, com ara beix, marengo, multimèdia o unisex.\nUn cas particular és el de llapis. Malgrat que col·loquialment de vegades es fa el plural llàpissos, cal recordar que aquest mot és invariable: un llapis, tres llapis.\nLa tendència a diferenciar el singular del plural i l'analogia respecte dels mots acabats amb un plural en -os explica els usos d'aquests plurals col·loquials com ara llàpissos (per llapis), dillunsos (per dilluns) i dijousos (per dijous).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.3.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7223", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7223", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6309/4", "Darrera versió": "12.07.2023", "Títol": "acabar amb", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió acabar amb té diversos significats. D'una banda, vol dir 'acordar'. Per exemple:\nVam acabar amb l'Anna d'anar-hi amb cotxe.\nD'altra banda, té el significat de 'concloure amb'. Per exemple:\nLa festa va acabar amb un brindis.\nFinalment, es pot usar també amb el sentit de 'posar fi a l'existència d'algú o d'alguna cosa'. Per exemple:\nAquell insecticida va acabar amb els insectes.\nEstava decidida a acabar amb aquella situació tan angoixosa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7225", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7225", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6310/2", "Darrera versió": "07.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'veure'\n'veges' o 'ves'?, 'vegeu' o 'veieu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb veure és veges, i la segona persona del plural és vegeu o veieu.\nEl verb veure també té la variant ves, que correspon a la segona persona del singular. Aquesta forma s'ha gramaticalitzat sobretot en usos expressius i com a interjecció. Per exemple:\nVes per on.\nVes qui ho havia de dir.\nAquest verb també presenta les formes col·loquials vet (segona persona del singular) i veu (segona persona del plural).\nFinalment, cal tenir en compte que en els parlars baleàrics la segona persona del plural és veis, i en els parlars valencians és veeu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7226", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7226", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6311/5", "Darrera versió": "06.10.2017", "Títol": "'en quant a' o 'quant a'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució quant a (i no en quant a) es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla i emmarcar l'oració. Per exemple:\nQuant al nombre, aquesta forma és plural (i no En quant al nombre).\nAmb aquest significat, també es poden fer servir les expressions pel que fa a, tocant a, a\npropòsit de, amb referència a (o en referència a), amb relació a (o en relació amb),\npel que respecta a, etc. Per exemple:\nPel que fa a aquest tema, en tinc una opinió ben clara.\nEn relació amb la meteorologia, sembla que avui plourà.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7227", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7227", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6405/5", "Darrera versió": "19.04.2023", "Títol": "Verb donar: amb el so c/g o sense?\ndonc o dono?, dongui o doni?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):\nPresent d'indicatiu\ndono\nPresent de subjuntiu\ndoni, donis, doni, donem, doneu, donin\nImperfet de subjuntiu\ndonés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin\nCal tenir en compte que, en els registres formals, no són acceptables les formes velaritzades que s'han desenvolupat en alguns parlars: donc, dongui, dongués, etc.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.3c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7228", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7228", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6420/2", "Darrera versió": "24.01.2019", "Títol": "Gerundis acabats en '-ent': 'batint' o 'batent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:\nbatre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...) cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...) córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...) fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre...) rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...) els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre... concebre i percebre\nPer tant, la vocal que apareix a la terminació de gerundi d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple:\nbatent, i no batint\nincloent, i no incloint\nrecorrent, i no recorrint\nconfonent, i no confundint\ninterrompent, i no interrompint\nemetent, i no emitint\nconcebent, i no concebint", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7229", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7229", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6440/3", "Darrera versió": "24.01.2019", "Títol": "Infinitius amb dues formes i derivats: 'valdre' o 'valer'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:\ncabre o caber\ncaldre  o caler\ndoldre  o doler\nvaldre  o valer\nPel que fa als verbs acabats en -valer, malgrat que poden tenir també les dues formes d'infinitiu (equivaler o equivaldre, prevaler o prevaldre, etc.), és preferible fer servir la forma d'infinitiu acabada en -valer. Per exemple:\nEl preu d'aquest producte sol equivaler a la demanda que hi hagi.\nPer sobre de tot ha de prevaler l'opció escollida.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7234", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7234", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6441/6", "Darrera versió": "21.03.2023", "Títol": "Infinitius acabats en -guer: poguer o poder?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:\npuc, pogut, pugui... (de poder)\nvolgut, vulgui... (de voler)\nPer analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé, cal evitar aquestes formes en els registres formals. Per exemple:\ncabre o caber (i no capiguer)\ncaldre o caler (i no calguer)\nhaver (i no haguer)\npoder (i no poguer)\nsaber (i no sapiguer)\nésser o ser (i no siguer)\nvaler o valdre (i no valguer)\nvoler (i no volguer)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7237", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7237", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6312/3", "Darrera versió": "15.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'estar'\n'estem' o 'estiguem'?, 'esteu' o 'estigueu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La primera i segona persones de plural de l'imperatiu del verb estar són estiguem i estigueu. En canvi, les formes estem i esteu corresponen al present d'indicatiu. Per exemple:\nEstiguem atents! (i no Estem atents!)\nEstigueu quiets! (i no Esteu quiets!)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7242", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7242", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6313/3", "Darrera versió": "18.02.2019", "Títol": "Imperfet de subjuntiu del verb 'estar'\n'estés' o 'estigués'?, 'estéssim' o 'estiguéssim'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb estar presenten el so velar que correspon a la grafia g (o gu):\nestigués\nestiguessis\nestigués\nestiguéssim\nestiguéssiu\nestiguessin\nCal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades estés, estessis, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7243", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7243", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6421/3", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'caldre', 'caler' o 'calguer'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: caldre i caler.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma calguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7245", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7245", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6422/2", "Darrera versió": "24.01.2019", "Títol": "'doldre' o 'doler'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: doldre o doler.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7247", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7247", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6442/3", "Darrera versió": "17.06.2022", "Títol": "tindre o tenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: tenir o tindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és tenir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7248", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7248", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6314/5", "Darrera versió": "16.05.2025", "Títol": "Segona persona de plural de l'imperatiu: respongueu o responeu?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no el té. Per exemple:\nrespon i responeu, però responguem, responguin\nbeu i beveu, però beguem, beguin\nMalgrat que col·loquialment de vegades es fa servir la forma de segona persona del plural del present de subjuntiu com a imperatiu (respongueu, begueu), convé recordar que cal evitar aquesta forma en els registres formals. Ara bé, cal tenir present que en contextos negatius, sí que es recorre al present de subjuntiu per a usos de l'imperatiu. Per exemple:\nSi us plau, no respongueu a la pregunta (però Si us plau, responeu a la pregunta).\nNo begueu aquesta aigua: no és potable (però Beveu aquesta aigua: és potable).\nD'altra banda, cal no confondre aquests verbs amb altres, com ara poder o voler, que sí que tenen el so de g en totes les formes de l'imperatiu. Per exemple:\nNo vulgueu anar tan de pressa.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.2, punt 1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7249", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7249", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6443/3", "Darrera versió": "18.02.2019", "Títol": "Imperfet de subjuntiu del verb 'córrer': 'corrés' o 'corregués'?\nPassat simple del verb 'córrer': 'corrí' o 'correguí'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb córrer presenta el so velar que correspon a la grafia g (o gu) en les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple:\nImperfet de subjuntiu\ncorregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin\nPassat simple\ncorreguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren\nConvé notar que, en la primera i segona persona del plural del present de subjuntiu, alterna la forma velar amb la no velar: correguem o correm, i corregueu o correu.\nFinalment, cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades corrés, corressis, corrés, etc. de l'imperfet de subjuntiu, i corrí, correres, corré, etc. del passat simple.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7251", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7251", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6315/5", "Darrera versió": "10.03.2020", "Títol": "Imperfet de subjuntiu del verb ésser o ser\nsigués o fos?, siguéssim o fóssim?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes més generals de l'imperfet de subjuntiu del verb ésser o ser són les següents:\nfos o fora\nfossis o fores\nfos o fora\nfóssim o fórem\nfóssiu o fóreu\nfossin o foren\nLes variants amb essa al radical (sigués, siguessis, sigués, siguéssim, siguéssiu, siguessin i siguera, sigueres, siguera, siguérem, siguéreu, sigueren) són pròpies d'alguns parlars i es fan servir en la llengua oral.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7252", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7252", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6460/4", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'valer', 'valdre' o 'valguer'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: valer i valdre.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma valguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7253", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7253", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6461/4", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'poguer' o 'poder'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: poder.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma poguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7254", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7254", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6462/5", "Darrera versió": "25.10.2022", "Títol": "sapiguer o saber?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: saber.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma sapiguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7255", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7255", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6463/3", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'volguer' o 'voler'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: voler.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma volguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7256", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7256", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6464/3", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "quan o quant?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes quan i quant tenen significats diferents.\nQuan és un adverbi de temps que fa referència a un moment concret. Per exemple: Quan arribis a casa, podràs estendre la roba?\nEn canvi, quant és un adjectiu que significa 'quina quantitat de o quin nombre de'. Per exemple: Quant temps fa que no l'has vist?\nAmb aquest mateix significat pot comportar-se com un pronom: Quant val això? Quants són?\nA més d'aquests usos, quant és també un adverbi de quantitat equivalent a 'en quina mesura': Vegeu, doncs, quant gran ha estat la seva gosadia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7270", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7270", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6465/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "rec o reg?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes rec i reg tenen significats diferents.\nUn rec és un canal de regatge. Per exemple: No hi ha aigua al rec.\nEn canvi, reg fa referència al regatge mateix. Per exemple: Terres de bon reg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7271", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7271", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6466/3", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "cup o cub?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes cup i cub tenen significats diferents.\nUn cup és el recipient sobre el qual hom trepitja el raïm. Per exemple: Són al cup trepitjant raïm.\nEn canvi, un cub és un hexaedre en què les sis cares són quadrats. Per exemple: Va jugar amb el cub de Rubik.\nEl mot cub també fa referència a la tercera potència d'un nombre. Per exemple: El cub de tres és vint-i-set, Cinc elevat al cub és cent vint-i-cinc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7272", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7272", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6467/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "educant o educand?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes educant i educand tenen significats diferents.\nEl mot educant és el gerundi del verb educar. Per exemple: Estàs educant el teu fill.\nEn canvi, un educand és la persona que rep l'educació. Per exemple: Tu ets l'educand de la teva institutriu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7273", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7273", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6468/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "examinant o examinand?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes examinant i examinand tenen significats diferents.\nEl mot examinant és el gerundi del verb examinar. Per exemple: Aquests darrers mesos m'he estat examinant de tots els cursos de solfeig per treure'm el títol.\nEn canvi, un examinand és la persona que fa un examen. Per exemple: Uns quants examinands van aprovar l'examen.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7274", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7274", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6469/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "multiplicant o multiplicand?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes multiplicant i multiplicand tenen significats diferents.\nEl mot multiplicant és el gerundi del verb multiplicar. Per exemple: Multiplicant aquest número per aquesta xifra, obtindràs el resultat.\nEn canvi, el mot multiplicand és el nombre que s'ha de multiplicar per un altre. Per exemple: Ja fa multiplicacions amb tres multiplicands.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7277", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7277", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6470/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "sumant o sumand?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes sumant i sumand tenen significats diferents.\nEl mot sumant és el gerundi del verb sumar. Per exemple: Sumant les despeses d'allotjament he vist que ens sortiria massa car.\nEn canvi, el mot sumand fa referència als nombres que s'han de sumar a l'hora de fer una suma. Per exemple: Avui practicarem les sumes de tres sumands.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7278", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7278", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6471/8", "Darrera versió": "20.06.2024", "Títol": "Pronom es o se davant de verb començat amb s-, ce- o ci-\nes celebra o se celebra?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. L'ús de la forma plena és el més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l'ús de la forma es. Per exemple:\nEncara no se sap qui farà el pregó de la Festa Major.\nEl partit se suspèn per culpa del vent.\nEls veïns opinen que es circulava millor pel carrer abans del canvi de sentit.\nLes urgències es centralitzaran en un sol hospital.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.3.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7312", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7312", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6472/1", "Darrera versió": "31.03.2008", "Títol": "rector o rectora d'universitat (tractament protocol·lari)", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Rector Magnífic, Rectora Magnífica\nLa Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la  Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, conté una disposició addicional tretzena en la qual es determina que les autoritats universitàries rebran el tractament de senyor o senyora, seguit de la denominació del càrrec. Els rectors de les universitats rebran, a més, el tractament acadèmic de Rector Magnífic o Rectora Magnífica. (BOE núm. 89, de 13 d'abril de 2007).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7349", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7349", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6473/4", "Darrera versió": "17.12.2024", "Títol": "Ús dels tractaments protocol·laris a la universitat", "Categoria": "Convencions. Tractaments protocol·laris", "Resposta": "Actualment es tendeix a limitar l'ús dels tractaments protocol·laris a favor d'un llenguatge clar, concís i igualitari. En l'àmbit universitari, aquests tractaments només es fan servir en documents o situacions solemnes (com ara els saludes o els discursos d'investidura de doctors honoris causa). Llevat d'aquests casos, és a dir, en la documentació ordinària, les autoritats universitàries reben el tractament de senyor o senyora.\nExemples:\nel senyor Joan Guàrdia Olmos, Rector Magnífic de la Universitat de Barcelona\nla senyora Silvia Burset Burillo, degana de la Facultat d'Educació", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7350", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7350", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6474/2", "Darrera versió": "01.04.2026", "Títol": "Com es diu En la variedad está el gusto en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català, per expressar que hi ha una gran quantitat i varietat d'alguna cosa, es poden utilitzar les expressions n'hi ha per a tots els gustos, n'hi ha de tots colors, n'hi ha ulls mireu. Per exemple:\nA la parada de Sant Jordi tindrem novel·les, assajos, llibres de cuina... N'hi haurà per a tots els gustos.\nLa taula del convit feia molt de goig. De menjar, n'hi havia ulls mireu!\nSi el que es vol expressar és que són vàlides totes les preferències, es pot dir de (o contra) gustos no hi ha res escrit o sobre (o contra) gustos no hi ha disputes. Per exemple:\nNo entenc per què al meu fill li agraden tant les històries criminals: de gustos no hi ha res escrit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7351", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7351", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6476/4", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "Règim verbal de cridar: Crida-li o Crida-la?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les expressions Crida-li i Crida-la tenen significats diferents segons el context.\nEl verb cridar pot funcionar com a verb transitiu, amb complement directe, o com a verb intransitiu.\nQuan funciona com a verb transitiu, significa invitar algú, especialment pronunciant el seu nom, a venir, a anar a un lloc. Cal tenir en compte que el complement directe no porta la preposició a, i que els pronoms que el substitueixen són el, la, els, les (i no pas li). Per exemple:\nSi necessites ajuda, crida la Mercè. (Crida-la)\nEl nen està malalt, crida el metge! (Crida'l)\nSi veus passar la Núria, crida-la i fes-la entrar a casa.\nEn canvi, quan funciona com a verb intransitiu, significa fer crits. Per exemple:\nNo cridis, que em fa mal el cap.\nEn aquest cas, si hi introduïm un complement de persona, cal substituir-lo pels pronoms li o els, ja que es tracta d'un complement indirecte. Per exemple:\nNo cridis a la mare; no li cridis.\nAixí doncs, no és el mateix La nena crida la mare (és a dir, li demana que vingui) que La nena crida a la mare (és a dir, l'escridassa).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7358", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7358", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6483/3", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Abreviatura de opere citato ('en l'obra citada')", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "op. cit.\nL'abreviatura de opere citato ('en l'obra citada') és op. cit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7393", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7393", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6489/2", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "pont grua (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de pont grua és ponts grua.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7416", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7416", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6491/4", "Darrera versió": "13.03.2023", "Títol": "Repetició de dos o més adverbis acabats en -ment", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan es coordinen dos o més adverbis acabats en -ment, es poden fer servir les estructures següents:\nRepetir la terminació -ment en tots els adverbis. Per exemple: Pregava humilment i devotament. Són dues valls ben diferenciades geològicament i hidràulicament.Fer servir perífrasis com d'una manera + adjectiu + i + adjectiu o des del punt de vista + adjectiu + i + adjectiu. Per exemple: Pregava d'una manera humil i devota. Des del punt de vista geològic i hidràulic són dues valls ben diferenciades.Suprimir la terminació -ment a partir del segon adverbi (aquesta opció es considera marcadament formal i cal restringir-la a contextos molt específics). Per exemple: Pregava humilment i devota. Són dues valls ben diferenciades geològicament i hidràulica.\nFinalment, cal recordar que no és adequat suprimir totes les terminacions en -ment, excepte la darrera. Així, en comptes de dir Actuaven ràpida i silenciosament, podem dir, per exemple, Actuaven ràpidament i silenciosament.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (20.9)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7440", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7440", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6492/2", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviacions de informació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "inf.\ni\nL'abreviatura de informació és inf.\nEl símbol de informació és i.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7442", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7442", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6495/2", "Darrera versió": "16.12.2021", "Títol": "Abreviacions de caporala", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cpla.\nCL\nL'abreviatura de caporala és cpla.\nLa sigla de caporala es CL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7454", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7454", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6498/4", "Darrera versió": "26.11.2021", "Títol": "Símbols de monedes europees anteriors a l'aparició de l'euro", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "L'entrada en vigor de l'euro va comportar la reconversió d'un seguit d'antigues monedes europees a una única moneda, l'euro. En cas de necessitar fer referència a aquestes antigues monedes, és convenient de recordar quins eren els símbols que es feien servir.\ndracma grec: GRD\nescut portuguès: PTE\nflorí neerlandès: NLG\nfranc belga: BEF\nfranc francès: FRF\nfranc luxemburguès: LUF\nlira italiana: ITL\nlira maltesa: MTL\nlira vaticana: VAL\nlliura xipriota: CYP\nlliura irlandesa: IEP\nmarc alemany: DEM\nmarc finlandès: FIM\npesseta espanyola: ESP\ntolar eslovè: SIT\nxíling austríac: ATS", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7466", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7466", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6501/5", "Darrera versió": "22.08.2024", "Títol": "Regles d'accentuació gràfica: mots aguts, plans i esdrúixols", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Per poder aplicar correctament les regles d'accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que rep el cop fort de veu i que coincideix sempre amb la que ha de dur accent, si cal. Un cop s'ha identificat la síl·laba tònica, cal veure si les paraules són agudes, planes o esdrúixoles:\n1. Són agudes quan la síl·laba tònica és en posició final: can-cell, es-vo-ranc, fa-nal, jer-sei, or-di-na-dor, so-par, etc.\n2. Són planes les que tenen la síl·laba tònica a la penúltima síl·laba: am-po-lla, ca-di-ra, ca-len-da-ri, fi-nes-tra, pan-ta-lla, tau-la, te-lè-fon, etc.\n3. Són esdrúixoles les que tenen la síl·laba tònica a l'antepenúltima síl·laba: mú-si-ca, òr-fe-na, pà-tri-a, pèr-du-a, per-pè-tu-a, tí-pi-ca, Sò-ni-a, etc.\nSegons si les paraules són agudes, planes o esdrúixoles, cal aplicar les regles d'accentuació següents:\n1. S'accentuen les paraules agudes que acaben en les terminacions següents: a, e, i, o, u (excepte si la i i la u formen part d'un diftong que no sigui güi ni qüi: desmai, canteu, avui, però pingüí), as, es, is, os, us, en i in. Per exemple: aniràs, camió, comprèn, costós, dormís, obtús, perdés, tabú; Mercè, Dublín, Rupià, etc.\n2. S'accentuen les paraules planes que no tenen cap de les terminacions que hem esmentat en el punt anterior: àrab, àtom, cantàveu, càstig, córrer, dormíeu, pèsol, ràpid, ròssec, telèfon; Marràqueix, etc.\n3. S'accentuen totes les paraules esdrúixoles: brúixola, cítara, còpia, insípida, màrfega, mítica, pàtina, sípia, tèbia, tènue; Xàtiva,\netc. En el cas dels adverbis acabats en -ment, conserven l'accent de l'adjectiu femení a partir del qual s'han format, si aquest en portava: ràpidament, típicament.\nCal tenir en compte que els mots que tenen una sola síl·laba (anomenats monosíl·labs) en general no s'accentuen, llevat dels casos que porten accent diacrític: cos, cru, gris, gros, pi, pla, sa, tu, vi, vol, etc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.1, 3.1.1.2 i 3.1.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7496", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7496", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6510/4", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Com es diu quirófano en català?\nEs pot dir quiròfan en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "El terme català sala d'operacions serveix\nper designar el departament d'un centre mèdic especialment\ncondicionat per realitzar-hi intervencions quirúrgiques. Per exemple:\nLa sala d'operacions de l'hospital està dotada dels aparells més avançats en equipament mèdic.\nLa denominació quiròfan, tot i que és una forma molt utilitzada dins dels àmbits d'especialitat, es considera un calc del castellà i no és normativa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7630", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7630", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6511/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu dulce de leche en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "La forma catalana adequada per designar el que en castellà s'anomena dulce de leche és almívar de llet. Es tracta de la menja que s'elabora amb llet i sucre, deixant-la reduir a foc lent fins que adquireix una consistència de xarop més o menys dens. Tant la consistència com el procés d'elaboració de l'almívar són similars als del dulce de leche perquè tots dos són productes cremosos que s'elaboren deixant reduir a foc lent una barreja d'un producte líquid (aigua en el cas de l'almívar i llet en el cas del dulce de leche) i sucre.\nLa forma calcada dolç de llet no és adequada perquè en català el substantiu dolç se sol utilitzar, majoritàriament en plural, per referir-se a pastes dolces o fruites confitades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7631", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7631", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6513/2", "Darrera versió": "15.07.2021", "Títol": "Sigla de recursos humans", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "RH\nLa sigla de recursos humans és RH, i no RRHH.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7647", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7647", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6522/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "armari mirall (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de armari mirall és armaris mirall.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7838", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7838", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6523/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "bergantí goleta (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de bergantí goleta és bergantins goleta.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7839", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7839", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6524/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "cafè concert (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de cafè concert és cafès concert.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7840", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7840", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6525/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "camió cisterna (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de camió cisterna és camions cisterna.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7841", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7841", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6526/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "camió tractor (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de camió tractor és camions tractor.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7842", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7842", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6527/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "camp escola (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de camp escola és camps escola.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7843", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7843", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6528/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "casa cuina (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de casa cuina és cases cuina.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7844", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7844", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6529/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "casa fonda (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de casa fonda és cases fonda.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7845", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7845", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6530/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "ciutat estat (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de ciutat estat és ciutats estat.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7846", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7846", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6531/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "comte rei, comtessa reina (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de comte rei, comtessa reina és comtes reis, comtesses reines.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7847", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7847", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6532/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "conferència col·loqui (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de conferència col·loqui és conferències col·loqui.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7848", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7848", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6533/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "cotxe bomba (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de cotxe bomba és cotxes bomba.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7849", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7849", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6534/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "director productor, directora productora (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de director productor, directora productora és directors productors, directores productores.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7850", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7850", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6535/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "esquema resum (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de esquema resum és esquemes resum.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7851", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7851", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6536/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "hotel restaurant (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de hotel restaurant és hotels restaurant.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7858", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7858", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6537/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "informe proposta (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de informe proposta és informes proposta.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7859", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7859", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6538/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "llapis tinta (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de llapis tinta és llapis tinta. El plural d'aquests compostos es fa només amb el primer element, que en aquest cas és llapis. Com que el nom llapis en català és invariable, és a dir, té la mateixa forma en el singular i en el plural (un llapis, tres llapis), el plural d'aquest compost ha de ser llapis tinta.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7860", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7860", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6539/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "martell piló (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de martell piló és martells piló.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7861", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7861", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6540/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "moble bar (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de moble bar és mobles bar.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7862", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7862", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6541/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "país membre (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de país membre és països membres.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7863", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7863", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6542/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "paper moneda (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de paper moneda és papers moneda.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7864", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7864", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6543/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "sofà llit (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de sofà llit és sofàs llit.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7865", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7865", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6544/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "teatre auditori (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de teatre auditori és teatres auditori.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7866", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7866", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6545/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "vagó llit (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de vagó llit és vagons llit.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7869", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7869", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6546/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "vagó restaurant (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de vagó restaurant és vagons restaurant.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7870", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7870", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6547/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "vaixell escola (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de vaixell escola és vaixells escola.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7871", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7871", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6552/2", "Darrera versió": "12.01.2018", "Títol": "Províncies de l'Estat espanyol", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Actualment les províncies de l'Estat espanyol són les següents:\nÀlaba\nAlacant\nAlbacete\nAlmeria\nAstúries\nÀvila\nBadajoz\nBarcelona\nBiscaia\nBurgos\nCàceres\nCadis\nCantàbria\nCastelló de la Plana\nCeuta\nCiudad Real\nConca\nCòrdova\nla Corunya\nGirona\nGranada\nGuadalajara\nGuipúscoa\nHuelva\nIlles Balears\nJaén\nLleida\nLleó\nLugo\nMadrid\nMàlaga\nMelilla\nMúrcia\nNavarra\nOsca\nOurense\nPalència\nLas Palmas\nPontevedra\nLa Rioja\nSalamanca\nSanta Cruz de Tenerife\nSaragossa\nSegòvia\nSevilla\nSòria\nTarragona\nTerol\nToledo\nValència\nValladolid\nZamora", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7908", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7908", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6553/9", "Darrera versió": "24.02.2025", "Títol": "Article neutre lo + adjectiu\nFarem tot lo possible o Farem tot el possible?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.\nUn dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant un adjectiu. Per exemple: Farem tot lo possible. En els registres formals, en canvi, es fan servir altres construccions, com ara les que s'esmenten a continuació:\na) L'article el + adjectiu substantivat.\nM'exalta el nou i m'enamora el vell (i no M'exalta lo nou i m'enamora lo vell).\nb) Noms amb significat genèric (cosa, fet, aspecte, cas, etc.) + adjectiu.\nEl fet curiós és que va marxar i no se'n va saber res més (i no Lo curiós és que va marxar i no se'n va saber res més).\nc)\nOració de relatiu (el que o allò que).\nEl que és important del viatge és que ens ho passem bé (i no Lo important del viatge és que ens ho passem bé).\nS'ha de tenir en compte que allò no pot substituir sempre l'article neutre lo: cal que l'acompanyi una oració de relatiu, o bé un adjectiu modificat per un adverbi. Per exemple:\nComentarem allò que és essencial del projecte / allò realment essencial del projecte (i no allò essencial del projecte).\nd) Noms abstractes relacionats amb els adjectius.\nDemà sabrem la profunditat de l'escletxa (i no Demà sabrem lo profund de l'escletxa).\ne) En el cas de les oracions exclamatives, es poden utilitzar construccions com ara si / que n'és de + adjectiu, com és de + adjectiu, que + adjectiu + que + verb, etc. Per exemple:\nEm sorprèn com és de bo, aquest gelat de formatge (i no Em sorprèn lo bo que és aquest gelat de formatge).\nFinalment, cal recordar que no es fa servir l'article el amb un participi. En aquests casos, la construcció més habitual és l'article el seguit d'una oració relativa. Per exemple:\nEl que es va pactar a la reunió no ens afecta (i no El pactat a la reunió no ens afecta).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.4c, 16.3.1.4i i 16.3.1.5)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7917", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7917", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6554/6", "Darrera versió": "23.02.2026", "Títol": "Article neutre lo + adjectiu\nallò revolucionari o allò que té de revolucionari?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Una de les opcions per evitar l'ús de l'article neutre lo davant d'adjectiu en registres formals és l'ús del demostratiu allò.\nAra bé, cal tenir en compte que aquesta construcció només és possible quan acompanya una oració relativa o un adjectiu modificat per un adverbi. En conseqüència, no s'ha de fer servir aquest demostratiu com a simple equivalent de l'article el.\nPer evitar una frase com ara La notícia destaca lo revolucionari del mètode, no és adequat construir-la així: La notícia destaca allò revolucionari del mètode. Es pot optar, en canvi, per una de les construccions següents:\nLa notícia destaca allò que té de revolucionari el mètode\no\nLa notícia destaca allò realment revolucionari del mètode\nTampoc no està ben formada la construcció amb allò i la preposició de. Per exemple:\nLa notícia destaca la part més revolucionària del mètode (i no La notícia destaca allò de més revolucionari que té el mètode).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.4c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7918", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7918", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6555/6", "Darrera versió": "21.04.2023", "Títol": "Article neutre lo + relatiu que\nLo que et volia dir o El que et volia dir?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.\nUn dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant el relatiu que. Per exemple: Lo que et volia dir. En els registres formals, en canvi, es fan servir les construccions següents:\nGeneralment s'usa l'article el seguit del relatiu que. Per exemple: El que et volia dir (i no Lo que et volia dir).\nEn relació amb aquesta estructura, cal tenir en compte que no és possible si l'oració de relatiu és explicativa. Per exemple, no és adequada una oració com Va demanar una excedència per viatjar durant tot un any, el que ningú no s'esperava. En aquests casos, cal recórrer a construccions com cosa que o la qual cosa. Per exemple: Va demanar una excedència per viatjar durant tot un any, cosa que ningú no s'esperava.Una altra opció per als registres formals és fer servir els pronoms això o allò seguits del relatiu. Per exemple: Això que dius és fals (i no Lo que dius és fals).Encara es poden trobar altres construccions, com ara tot el que, tant com, etc. Per exemple: Faré tot el que pugui o Faré tant com pugui (i no Faré lo que pugui).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7919", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7919", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6556/2", "Darrera versió": "23.06.2017", "Títol": "Com es diu 'a lo loco' i 'a lo que salga' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "a la babalà\na la lleugera\ncom un boig\nLes expressions a lo loco i a lo que salga es poden traduir al català per a la babalà, a la lleugera, com un boig.\nAixí, les frases següents:\nSon palabras dichas a lo loco.\nConduce a lo loco.\nes poden traduir per:\nSón paraules dites a la babalà.\nCondueix com un boig.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7922", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7922", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6558/3", "Darrera versió": "28.06.2017", "Títol": "Com es diu 'a lo mejor' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es poden fer servir les expressions segons com, potser o si molt convé, entre altres, per indicar que és possible que passi allò que es diu. Per exemple:\nSegons com, el Roger durà un amic.\nPotser venim avui.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7928", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7928", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6559/3", "Darrera versió": "28.06.2017", "Títol": "Com es diu 'da lo mismo' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es poden fer servir locucions com ara tant és, tant me fa o tant se val, entre altres, per expressar que una cosa resulta indiferent. Per exemple:\nTant és: l'alcalde no vindrà.\nTant me fa que vingui dilluns com dimarts.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7929", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7929", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6560/3", "Darrera versió": "30.06.2017", "Títol": "Com es diu 'de lo contrario' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es poden fer servir expressions com ara si no, altrament, en cas contrari, entre altres, per expressar oposició. Per exemple:\nEl deixo sortir de nit perquè sé que és responsable; si no, no ho faria pas.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7936", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7936", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6561/2", "Darrera versió": "30.06.2017", "Títol": "Com es diu 'de lo lindo' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es poden fer servir les expressions molt, de debò, d'allò més, entre altres, per expressar el significat 'en grau considerable'. Per exemple:\nEns vam divertir de debò.\nAmb les seves bromes, vam riure d'allò més.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7937", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7937", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6562/3", "Darrera versió": "26.06.2017", "Títol": "Com es diu 'en lo referente a' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es poden fer servir les locucions pel que fa a, respecte a, quant a, a propòsit de, entre altres, per acotar el tema sobre el qual es parla. Per exemple:\nTinc la consciència tranquil·la pel que fa a aquest punt.\nA propòsit d'aquesta qüestió, no hi farem cap observació.\nPel que fa a mi, encara no he visitat tots els centres que tinc assignats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7938", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7938", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6563/3", "Darrera versió": "30.06.2017", "Títol": "Com es diu 'en lo sucesivo' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català per expressar el sentit 'a comptar des d'ara' es poden fer servir locucions com ara en endavant, d'ara endavant (o altres variants, com d'avui endavant), a partir d'aleshores o d'aleshores ençà. Per exemple:\nD'ara endavant has de ser més caut.\nA partir d'aleshores vam treballar junts.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7939", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7939", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6565/2", "Darrera versió": "03.07.2017", "Títol": "Com es diu 'es lo de menos' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es poden fer servir les expressions això rai, no passa res o no t'amoïnis, entre altres, per treure importància a una cosa en determinats contextos. Per exemple:\n—S'ha espatllat la rentadora. —Això rai, ja l'arreglarem.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7942", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7942", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6566/3", "Darrera versió": "30.06.2017", "Títol": "Com es diu 'es lo menos que puedes hacer' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es poden fer servir les construccions és el mínim que pots fer, com a mínim, no pots fer sinó, entre altres, per expressar el significat 'almenys, si no més'. Per exemple:\nEncara que no vulguis estar-t'hi gaire estona, t'hi hauries de presentar, com a mínim.\nÉs la festa d'aniversari del teu fill: porta un pastís. És el mínim que pots fer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7945", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7945", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6567/5", "Darrera versió": "10.10.2017", "Títol": "Com es diu 'ir a lo suyo' en català?\n'anar a la meva', 'anar a la teva', 'anar a la seva', etc.", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar el significat de 'seguir la pròpia intenció' es pot fer servir la construcció anar a la seva (o a la meva, a la teva, etc,). Per exemple:\nEls ho he dit mil vegades, però sempre van a la seva.\nA l'hora de fer servir aquesta locució, cal tenir en compte que la forma del possessiu variarà segons el context. Per exemple:\nEstic cansada de discutir amb aquesta gent, a partir d'avui aniré a la meva.\nTu sempre vas a la teva, no fas cas de ningú.\nHi ha altres expressions que també tenen un significat semblant, com ara actuar pel seu compte, fer la seva, etc. Per exemple:\nLa persona que va fer el robatori va actuar pel seu compte.\nSempre feu la vostra, mai no ens escolteu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7947", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7947", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6568/3", "Darrera versió": "13.09.2018", "Títol": "Com es diu 'lo cortés no quita lo valiente' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar que és compatible l'educació i el respecte cap als altres amb la defensa dels drets o opinions personals es poden fer servir, entre altres, les expressions una cosa no desfà l'altra, la cortesia no exclou pas el coratge, no s'hi perd res de ser ben educat. Per exemple:\n—És raret, però molt competent i espavilat...\n—Una cosa no desfà l'altra, tros de suro!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7951", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7951", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6569/3", "Darrera versió": "02.10.2017", "Títol": "Com es diu 'lo demás', 'lo otro' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar el sentit de 'totes les altres coses, allò que resta' es poden fer servir construccions com ara la resta, les altres coses, segons el context. Per exemple:\nPer sort tothom estava bé... La resta no importa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7952", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7952", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6570/4", "Darrera versió": "26.06.2017", "Títol": "Com es diu 'lo más mínimo' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, hi ha diverses expressions per fer referència a una quantitat o intensitat mínima: gens, gens ni mica, ni poc ni gaire, gens ni gota, etc. Per exemple:\nÉs una cosa que no l'interessa gens ni mica.\nNo tinc gens de fred.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7955", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7955", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6571/3", "Darrera versió": "30.06.2017", "Títol": "Com es diu 'lo nunca visto' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català per expressar que una cosa és molt estranya o sorprenent es poden fer servir diverses construccions:\nuna cosa de veure, una cosa mai vista, una cosa de no dir, entre altres. Per exemple:\nAquella posta de sol va ser un espectacle meravellós, una cosa mai vista!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7956", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7956", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6573/2", "Darrera versió": "30.06.2017", "Títol": "Com es diu 'por lo cual' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es poden fer servir les expressions per la qual cosa, per això, entre altres, quan es vol donar una raó per justificar una cosa. Per exemple:\nNo em vaig entrenar prou, per la qual cosa no vaig guanyar la cursa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7963", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7963", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6574/2", "Darrera versió": "30.06.2017", "Títol": "Com es diu 'por lo general' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es poden fer servir les locucions generalment, en general, d'una manera general, entre altres, per expressar que no es vol especificar ni individualitzar alguna cosa. Per exemple:\nGeneralment lliurem els resultats en persona.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7964", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7964", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6575/3", "Darrera versió": "30.06.2017", "Títol": "Com es diu 'por lo menos' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es poden fer servir diversos adverbis i locucions amb aquest valor d'aproximació: almenys, si més no, pel cap baix, ben bé, com a mínim, tirant curt, etc. Per exemple:\nEn Jaume, si més no, ha mostrat interès per la situació.\nEncara trigaran almenys mitja hora.\nEns haurem d'esperar ben bé una hora.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7965", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7965", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6576/2", "Darrera versió": "02.10.2017", "Títol": "Com es diu 'por lo demás' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es poden fer servir les expressions això de banda, a part d'això, fora d'això, entre altres, per excloure o exceptuar una cosa. Per exemple:\nFora d'això, demana'm el que vulguis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7966", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7966", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6577/2", "Darrera versió": "27.09.2017", "Títol": "Com es diu 'por lo pronto' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió por lo pronto significa 'de primer moment, abans de tota altra cosa, provisionalment'.\nAmb aquest significat, en català es poden fer servir diferents expressions, segons el context: de primer, d'antuvi (també de bell antuvi o de primer antuvi), de moment, ara com ara, d'entrada, mentrestant, etc. Per exemple:\nDe primer semblava fàcil de resoldre.\nAra com ara, ens haurem de conformar amb el que tenim.\nDe moment, esperarem la seva resposta per saber què hem de fer.D'antuvi, estigué temptat de no anar-hi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7967", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7967", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6578/2", "Darrera versió": "29.09.2017", "Títol": "Com es diu 'por lo regular' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar el sentit de 'en la majoria dels casos' es poden fer servir les expressions per regla general, normalment, ordinàriament, entre altres. Per exemple:\nNormalment arriba tard.\nPer regla general, no obren la botiga els caps de setmana.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7968", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7968", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6579/3", "Darrera versió": "02.10.2017", "Títol": "Com es diu 'por lo tanto' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per indicar que una cosa segueix com a resultat d'una altra esmentada abans, es poden fer servir diversos adverbis i locucions. Per exemple, per tant, així, doncs, en conseqüència, així doncs, etc.\nTambé va venir el teu germà? Així, hi éreu tots.\nJa ha arribat el tren. Per tant, puc marxar cap a casa.\nVaig veure que venia. Així doncs, no m'havia deixat plantat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7969", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7969", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6580/3", "Darrera versió": "29.09.2017", "Títol": "Com es diu 'por lo visto' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar opinió o aparença, amb sentit impersonal, es poden fer servir construccions com ara pel que es veu, pel que sembla, es veu que, entre altres. Per exemple:\nPel que es veu no vindrà.\nPel que sembla, no han jugat gaire bé.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7971", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7971", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6581/3", "Darrera versió": "30.06.2017", "Títol": "Com es diu 'todo lo más' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català disposem de diverses locucions amb aquest valor d'aproximació: a tot estirar, tirant llarg, pel cap alt, com a màxim, etc. Per exemple:\nA tot estirar n'hi haurà per a sis persones.\nTal com ho veig, com a màxim podrem aguantar fins dijous.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7972", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7972", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6582/2", "Darrera versió": "09.10.2017", "Títol": "Conjunció 'o' davant d'una paraula començada amb el so de 'o' o 'u'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La conjunció o serveix per expressar una alternativa o contraposició. Per exemple: Escriu al president o al secretari.\nEn català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una u quan va davant d'una paraula que comença amb el so de o o u.\nPer tant, cal dir dona o home i no dona u home; tancar o obrir i no tancar u obrir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7976", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7976", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6583/4", "Darrera versió": "12.03.2025", "Títol": "Formació de gentilicis", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de\ngentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:\n-à -ana: català -ana\n-enc -a: reusenc -a\n-er -a: felanitxer -a\n-ès -esa: pallarès -esa\n-í -ina: gironí -ina\nAquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).\nEn català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva.\nFinalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (10.2.2.1a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7981", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7981", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6584/4", "Darrera versió": "16.10.2015", "Títol": "topònims i gentilicis històrics", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "Abissínia: abissini -ínia\nAcaia: aqueu -ea\nAccad: accadi -àdia\nAlexandria: alexandrí -ina\nal-Àndalus: andalusí -ina\nAnnam: annamita\nAquitània: aquità -ana\nArcàdia: arcàdic -a\nAssíria: assiri -íria\nAstúries: astur\nAtlàntida: atlant\nAusa: ausetà -ana\nBabilònia: babiloni -ònia\nBarbaria: barbaresc -a\nBastetània: bastetà -ana\nBeòcia: beoci -òcia\nBètica: bètic -a\nBetlem: betlemita\nBizanci: bizantí -ina\nBurgúndia: burgundi burgúndia\nCabília: cabilenc -a\nCaldea: caldeu -ea\nCaledònia: caledonià -ana\nCanaan: cananeu -ea\nCantàbria: càntabre -a\nCartago: cartaginès -esa, púnic -a\nCeltibèria: celtiber -a\nCirene: cirenaic -a\nConstantinoble: constantinopolità -ana\nCorint: corinti -íntia\nCossetània: cossetà -ana\nDàcia: daci dàcia\nEdetània: edetà -ana\nEfes: efesi efèsia\nEgara: egarenc -a\nElam: elamita\nElx: il·licità -ana\nEmpúries: emporità -ana\nEscítia: escita\nEtòlia: etoli -òlia\nEtrúria: etrusc -a\nFenícia: fenici -ícia\nFilipos: filipenc -a\nFocea: foceu -ea\nFrígia: frigi frígia\nGàl·lia: gal gal·la, gàl·lic -a\nGalàcia: gàlata\nGal·loromània: gal·loromà -ana\nGermània: germànic -a\nHispània: hispà -ana\nIbèria: iber -a\nIl·líria: il·liri -íria\nIluro: ilurenc -a\nIsrael (antic): israelita\nItàlia central: sabí -ina\nIugoslàvia: iugoslau -ava\nJacetània: jacetà -ana\nJebús: jebuseu jebusea\nJerusalem: jerosolimità -ana\nJònia: joni jònia\nLacedemònia: lacedemoni -ònia\nLídia: lidi lídia\nLucània: lucà -ana\nLusitània: lusità -ana\nMassàlia: massaliota\nMèdia: mede -a\nMicenes: micènic -a\nMoab: moabita\nNúbia: nubià -ana\nNumància: numantí -ina\nNumídia: númida\nPaís Basc: èuscar -a\nPeiteu: peitaví -ina\nPèrsia: persa\nPrússia: prussià -ana\nSabà: sabeu -ea\nSamaria: samarità -ana\nSamni: samnita\nSiam: siamès -esa\nSilèsia: silesià -ana\nSíria (antiga): siri síria\nSumèria: sumeri -èria\nTartària: tàrtar\nTartessos: tartessi -èssia\nTebes: tebà -ana\nTessàlia: tessali -àlia\nTir: tiri tíria\nTíria: tiri tíria\nTràcia: traci tràcia\nTroia: troià -ana\nTurdetània: turdetà -ana\nTxecoslovàquia: txecoslovac -a\nTurquia: otomà -ana\nÚmbria: umbre -a\nUnió Soviètica: soviètic -a", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7984", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7984", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6585/6", "Darrera versió": "15.12.2021", "Títol": "Topònims i gentilicis d'Àfrica", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "Alger: algerí -ina\nAlgèria: algerià -ana\nÀfrica: africà -ana\nAngola: angolès -esa\nBenín: de Benín\nBotswana: de Botswana\nBurkina Faso: de Burkina Faso\nBurundi: de Burundi\nCaire, el: cairota\nCamerun: camerunès -esa\nCap Verd: de Cap Verd\nComores, les: de les Comores\nCongo: congolès -esa\nCosta d'Ivori: ivorià -ana\nDjibouti: de Djibouti\nEgipte: egipci egípcia\nEritrea: eritreu -ea\nEswatini: swazi, d'Eswatini\nEtiòpia: etíop\nGabon: gabonès -esa\nGàmbia: gambià -ana\nGhana: ghanès -esa\nGuinea: guineà -ana\nGuinea Equatorial: guineà -ana\nGuinea-Bissau: guineà -ana\nKenya: kenyà -ana\nLesotho: de Lesotho\nLibèria: liberià -ana\nLíbia: libi líbia, líbic líbica\nMagrib: magribí -ina\nMadagascar: malgaix -a\nMalawi: de Malawi\nMali: de Mali, malià -ana\nMarroc, el: marroquí -ina\nMaurici: de Maurici\nMauritània: maurità -ana\nMayotte (França): de Mayotte\nMoçambic: moçambiquès -esa\nNamíbia: namibi -íbia\nNíger: nigerí -ina\nNigèria: nigerià -ana\nNúbia: nubià -ana\nRepública Centreafricana: de la República Centreafricana\nRepública Democràtica del Congo: congolès -esa\nReunió (França): de la Reunió\nRhodèsia: rhodesià -ana\nRif, el: rifeny -a\nRuanda: ruandès -esa\nSàhara: saharià -ana\nSàhara Occidental: sahrauí\nSaint Helena (Regne Unit): de Saint Helena\nSão Tomé i Príncipe: de São Tomé i Príncipe\nSenegal: senegalès -esa\nSeychelles: de Seychelles\nSierra Leone: de Sierra Leone\nSomàlia: somali\nSud-àfrica: sud-africà sud-africana\nSudan, el: sudanès -esa\nSudan del Sud: sudanès -esa\nTànger: tangerí -ina\nTanzània: tanzà -ana\nTogo: togolès -esa\nTunis: tunisenc -a\nTunísia: tunisià -ana\nTxad: txadià -ana\nUganda: ugandès -esa\nZaire: zairès -esa\nZàmbia: zambià -ana\nZanzíbar: zanzibarès -esa\nZimbàbue: zimbabuès -esa", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7985", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7985", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6586/3", "Darrera versió": "21.05.2015", "Títol": "topònims i gentilicis d'Amèrica", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "Amèrica del Nord: nord-americà nord-americana\nAmèrica del Sud: sud-americà sud-americana\nAndes, els: andí -ina\nAnguilla (Regne Unit): anguillà -ana\nAntigua i Barbuda: d'Antigua i Barbuda\nAntilles: antillà -ana\nAntilles Neerlandeses (Països Baixos): antillà -ana\nArgentina: argentí -ina\nAruba (Països Baixos): d'Aruba\nBahames, les: de les Bahames\nBarbados: de Barbados\nBelize: de Belize\nBermudes (Regne Unit): de les Bermudes\nBolívia: bolivià -ana\nBrasil: brasiler -era\nCalifòrnia: californià -ana\nCanadà: canadenc -enca\nColòmbia: colombià -ana\nCosta Rica: costa-riqueny costa-riquenya\nCuba: cubà -ana\nDominica: dominiquès -esa\nEl Salvador: salvadorenc -enca, salvadoreny -enya\nEquador: equatorià -ana\nEstats Units: estatunidenc -enca; nord-americà, nord-americana\nGeòrgia: georgià -ana\nGrenada: de Grenada\nGuadalupe: de Guadalupe\nGuaiana Francesa: guaianès -esa\nGuatemala: guatemalenc -enca\nGuyana: de Guyana\nHaití: haitià -ana\nHavana, l': havà -ana\nHawaii: hawaià -ana\nHondures: hondureny -enya\nIlles Caiman (Regne Unit): de les Illes Caiman\nIlles Falkland (Malvines) (Regne Unit): de les Illes Falkland\nIlles Turks i Caicos (Regne Unit): de les Illes Turks i Caicos\nIlles Verges (Regne Unit): de les Illes Verges\nIlles Verges (EUA): de les Illes Verges\nJamaica: jamaicà -ana\nMartinica (França): de Martinica\nMèxic: mexicà -ana\nMontserrat (Regne Unit): de Montserrat\nNicaragua: nicaragüenc -enca, nicaragüeny -enya\nNova York: novaiorquès -esa\nPalau: de Palau\nPanamà: panameny -enya\nParaguai: paraguaià -ana\nPatagònia: patagó -ona\nPerú: peruà -ana\nPuerto Rico: porto-riqueny porto-riquenya\nQuebec: quebequès -esa\nPennsilvània: pennsilvanià -ana\nRepública Dominicana: dominicà -ana\nRio de Janeiro: carioca\nSaint Barthélemy (França): de Saint Barthélemy\nSaint Kitts i Nevis: de Saint Kitts i Nevis\nSaint Lucia: de Saint Lucia\nSaint-Martin (França): de Saint-Martin\nSaint-Pierre-et-Miquelon (França): de Saint-Pierre-et-Miquelon\nSaint Vincent i les Grenadines: de Saint Vincent i les Grenadines\nSanto Domingo: dominicà -ana\nSurinam: de Surinam\nTexas: texà -ana\nTrinidad i Tobago: de Trinidad i Tobago\nUruguai: uruguaià -ana\nVeneçuela: veneçolà -ana\nXile: xilè -ena", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7986", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7986", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6587/9", "Darrera versió": "10.06.2024", "Títol": "Topònims i gentilicis d'Àsia", "Categoria": "Morfologia; Toponímia", "Resposta": "Afganistan: afganès -esa\nAltai: altaic -a\nAràbia Saudí: saudí, saudita, àrab\nArmènia: armeni -ènia\nÀsia: asiàtic -a\nAzerbaidjan: azerbaidjanès -esa\nBagdad: bagdadí -ina\nBahrain: de Bahrain\nBali: balinès -esa\nBangladesh: bangladeshià -ana\nBengala: bengalí (pl. -ís)\nBetlem: betlemita\nBhutan: de Bhutan\nBirmània: (vegeu Myanmar)\nBrunei: de Brunei\nCambodja: cambodjà -ana\nCanton: cantonès -esa\nCapadòcia: capadoci -òcia\nCaucas, el: caucasià -ana\nCorea del Nord: coreà -ana; nord-coreà, nord-coreana\nCorea del Sud: coreà -ana; sud-coreà, sud-coreana\nDamasc: damasquí -ina\nEmirats Àrabs Units, els: dels Emirats Àrabs Units\nFilipines: filipí -ina\nGalilea: galileu -ea\nGeòrgia: georgià -ana\nHong Kong: hongkonguès -esa\nIemen, el: iemenita\nÍndia: indi índia\nIndonèsia: indonesi -èsia\nIndostan: indostànic -a\nIran: iranià -ana\nIraq, l': iraquià -ana\nIsrael: israelià -ana\nJapó: japonès -esa, nipó -ona\nJava: javanès -esa\nJordània: jordà -ana\nKazakhstan: kazakh\nKirguizstan: kirguís\nKurdistan: kurd -a\nKuwait: kuwaitià -ana\nLao: laosià -ana\nLíban: libanès -esa\nMacao (Xina): de Macao\nMalabar: malabar\nMalaca: malai malaia\nMalàisia: malaisi -àisia\nMaldives: de Maldives\nManxúria: manxurià -ana\nMesopotàmia: mesopotami -àmia\nMongòlia: mongol -a\nMyanmar: de Myanmar, birmà -ana\nNatzaret: natzarè -ena\nNepal: nepalès -esa\nOman: d'Oman\nPakistan: pakistanès -esa\nPalestina: (vegeu Territoris Palestins)\nPequín: pequinès -esa\nQatar: de Qatar\nRegió Autònoma Uigur de Xingiang: uigur\nSibèria: siberià -ana\nSingapur: de Singapur\nSíria: sirià -ana\nSri Lanka: singalès -esa\nTadjikistan: tadjik\nTailàndia: tailandès -esa\nTaiwan: taiwanès -esa\nTerritori Britànic de l'Oceà Índic: del Territori Britànic de l'Oceà Índic\nTerritoris Palestins: palestí -ina\nTibet: tibetà -ana\nTimor-Leste: de Timor-Leste\nTonga: de Tonga\nTrípoli: tripolità -ana\nTurkmenistan: turcman -a\nTurquia: turc -a\nTxetxènia: txetxè -ena\nUzbekistan: uzbek -a\nVietnam: vietnamita\nXina: xinès -esa\nXipre: xipriota", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7987", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7987", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6588/6", "Darrera versió": "10.07.2023", "Títol": "Topònims i gentilicis d'Europa", "Categoria": "Morfologia; Toponímia", "Resposta": "Aland (Finlàndia): d'Aland\nAlbània: albanès -esa\nAlbi: albigès -esa\nAlemanya: alemany -a\nAlgarve: algarvès -esa\nAlguer, l': alguerès -esa\nAlsàcia: alsacià -ana\nAndorra: andorrà -ana\nAnglaterra: anglès -esa\nAnjou o Angers: angeví -ina\nArcàdia: arcàdic -a\nÀtica: àtic -a\nAtenes: atenès -esa\nÀustria: austríac -a\nBalcans, els: balcànic -a\nBaviera: bavarès -esa\nBearn: bearnès -esa\nBelarús (antiga Bielorússia): belarús -ussa\nBèlgica: belga\nBerlín: berlinès -esa\nBèrgam: bergamasc -a\nBerna: bernès -esa\nBenasc: benasquès -esa\nBohèmia: bohemi -èmia\nBolonya: bolonyès -esa\nBordeus: bordelès -esa\nBorgonya: borgonyó -ona\nBòsnia i Hercegovina: bosnià -ana, d'Hercegovina\nBretanya: bretó -ona\nBrussel·les: brussel·lès -esa\nBulgària: búlgar -a\nCalàbria: calabrès -esa\nCàller: callerès -esa\nCampidano: campidanès -esa\nCaucas: caucasià -ana\nCircàssia: circassià -ana\nCiutat del Vaticà: (vegeu Santa Seu)\nCornualla: còrnic -a\nCòrsega: cors -a\nConfederació Helvètica o Helvècia: helvètic -a\nCreta: cretenc -a\nCroàcia: croat -a\nDalmàcia: dàlmata\nDelos: deli dèlia\nDinamarca: danès -esa\nDublín: dublinès -esa\nEleusis: eleusini -ínia\nEpir: epirota\nEslavònia: eslavó -ona\nEslovàquia: eslovac -a\nEslovènia: eslovè -ena\nEspanya: espanyol -a\nEsparta: espartà -ana\nEstocolm: estocolmès -esa\nEstònia: estonià -ana\nEuropa: europeu -ea\nFinlàndia: finlandès -esa\nFlandes: flamenc -a\nFlorència: florentí -ina\nFrança: francès -esa\nFrísia: frisó -ona\nFriül: friülà -ana, friülès -esa\nGal·les, País de: gal·lès -esa\nGascunya: gascó -ona\nGènova: genovès -esa\nGibraltar (Regne Unit): gibraltareny -enya\nGinebra: ginebrí -ina\nGran Bretanya: (vegeu Regne Unit)\nGrècia: grec grega\nGrisons, regió dels: grisó -ona\nGroenlàndia: groenlandès -esa\nGuernsey (Regne Unit): de Guernsey\nHongria: hongarès -esa\nIlla de Man: de l'illa de Man\nIlles Fèroe (Dinamarca): feroès -esa\nIrlanda: irlandès -esa\nIslàndia: islandès -esa\nItàlia: italià -ana\nJersey (Regne Unit): de Jersey\nHamburg: hamburguès -esa\nKíiv: de Kíiv\nKosovo: kosovar\nLaci: laci làcia\nLapònia: lapó -ona\nLesbos: lesbià -ana\nLetònia: letó -ona\nLiechtenstein: de Liechtenstein\nLigúria: lígur\nLió: lionès -esa\nLisboa: lisboeta\nLituània: lituà -ana\nLlemotges: llemosí -ina\nLlenguadoc: llenguadocià -ana\nLlombardia: llombard\nLondres: londinenc -a\nLorena: lorenès -esa\nLuxemburg: luxemburguès -esa\nMacedònia: macedoni -ònia\nMalta: maltès -esa\nMarsella: marsellès -esa\nMilà: milanès -esa\nMoldàvia: moldau -ava\nMònaco: monegasc -a\nMontenegro: montenegrí -ína\nMontpeller: montpellerí -ina\nMoràvia: moravià -ana\nMoscou: moscovita\nMúnic: muniquès -esa\nNàpols: napolità -ana\nNarbona: narbonès -esa\nNormandia: normand -a\nNoruega: noruec -ega\nOccitània: occità -ana\nPaïsos Baixos: neerlandès -esa\nParís: parisenc -a\nParma: parmesà -ana\nPeloponès: peloponesi -èsia\nPerpinyà: perpinyanès -esa\nPicardia: picard -a\nPiemont: piemontès -esa\nPisa: pisà -ana\nPolònia: polonès -esa\nPompeia: pompeià -ana\nPortugal: portuguès -esa\nPraga: praguès -esa\nProvença: provençal\nRegne Unit: del Regne Unit, britànic -a\nRenània: renà -ana\nRodes: rodi ròdia\nRoma: romà -ana\nRomania: romanès -esa\nRomanya: romanyès -esa\nRússia: rus russa\nSamotràcia: samotraci -àcia\nSan Marino: de San Marino\nSanta Seu: de la Santa Seu\nSardenya: sard -a\nSàsser: sasserès -esa\nSavoia: savoià -ana\nSaxònia: saxó -ona\nSèrbia: serbi sèrbia\nSicília: sicilià -ana\nSiracusa: siracusà -ana\nSuècia: suec -a\nSuïssa: suís -ïssa\nSvalbard i Jan Mayen (Noruega): de Svalbard i Jan Mayen\nTirol: tirolès -esa\nTolosa: tolosà -ana\nTorí: torinès -esa\nToscana: toscà -ana\nTranssilvània: transsilvà -ana\nTxèquia: txec -a\nUcraïna: ucraïnès -esa\nValònia: való -ona\nVall d'Aosta: valldostà -ana\nVarsòvia: varsovià -ana\nVenècia: venecià -ana\nVènet: vènet vèneta\nVerona: veronès -esa\nViena: vienès -esa\nZelanda: zelandès -esa", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7988", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7988", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6589/7", "Darrera versió": "15.05.2023", "Títol": "L'article definit masculí lo: lo pare\nApostrofació i contracció de l'article definit lo", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En els parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona i en alguerès es mantenen, en la parla familiar, les formes de l'article definit masculí lo, los.  Per exemple: lo cotxe, lo iogurt, los amos, los carrers.\nAquest article s'apostrofa igual que l'article definit general. Per exemple: l'ànec, l'hereu. A més, tant l'article masculí singular com el plural (lo, los) presenten les mateixes contraccions que els articles el, els. Per exemple: cal Mingo, dels pares.\nA més dels registres familiars dels parlars abans esmentats, l'article lo també es manté en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo món, tot lo dia, per lo senyal) i en diversos topònims (lo Codony, lo Migjorn, los Seixos).\nFinalment, cal no confondre l'article masculí lo amb l'article neutre lo, no admès en els registres formals. Per exemple: lo bo i lo dolent.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.1a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7989", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7989", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6590/2", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "topònims i gentilicis d'Oceania", "Categoria": "Morfologia; Toponímia", "Resposta": "Austràlia: australià -ana\nFiji: de Fiji\nGuam (EUA): de Guam\nIlla Christmas (Austràlia): de l'Illa Christmas\nIlles Cocos (Keeling) (Austràlia): de les Illes Cocos\nIlles Cook (Nova Zelanda): de les Illes Cook\nIlles Marianes del Nord (EUA): de les Illes Marianes del Nord\nIlles Marshall: de les Illes Marshall\nIlla Norfolk (Austràlia): de l'Illa Norfolk\nIlles Salomó: de les Illes Salomó\nKiribati: de Kiribati\nMelanèsia: melanesi -èsia\nMicronèsia: micronesi -èsia\nNauru: de Nauru\nNiue (Nova Zelanda): de Niue\nNova Caledònia (França): de Nova Caledònia\nNova Zelanda: neozelandès -esa\nOceania: oceànic -a\nPapua Nova Guinea: de Papua, de Nova Guinea\nPitcairn (Regne Unit): de Pitcairn\nPolinèsia Francesa: polinesi -èsia\nSamoa: samoà -ana\nSamoa Americana (EUA): samoà -ana\nTahití: tahitià -ana\nTokelau: de Tokelau\nTuvalu: de Tuvalu\nVanuatu: de Vanuatu\nWallis i Futuna: de Wallis i Futuna", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7990", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7990", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6591/2", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Andalusia", "Categoria": "Morfologia; Toponímia", "Resposta": "El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Andalusia és andalús -usa.\nEls gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents:\nAlmeria: d'Almeria\nCadis: gadità -ana\nCòrdova: cordovès -esa\nGranada: granadí -ina\nHuelva: de Huelva\nJaén: jaenès -esa\nMàlaga: malagueny -enya\nSevilla: sevillà -ana", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7991", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7991", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6592/8", "Darrera versió": "12.06.2023", "Títol": "Topònims i gentilicis de Catalunya", "Categoria": "Morfologia; Toponímia", "Resposta": "Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de Catalunya ordenats alfabèticament.\nAlta Ribagorça: ribagorçà -ana\nAlt Camp: de l'Alt Camp\nAlt Empordà: empordanès -esa, alt-empordanès -esa\nAlt Penedès: penedesenc -a\nAlt Urgell: alt-urgellenc -a\nAmposta: ampostí -ina\nAnoia: anoienc -a\nAran, Vall d': aranès -esa\nBages: bagenc -a\nBaix Camp: del Baix Camp\nBaix Ebre: del Baix Ebre\nBaix Empordà: empordanès -esa, baix-empordanès -esa\nBaix Llobregat: del Baix Llobregat\nBaix Penedès: penedesenc -a\nBalaguer: balaguerí -ina\nBanyoles: banyolí -ina\nBarcelona: barceloní -ina\nBarcelonès: del Barcelonès\nBerga i Berguedà: berguedà -ana\nBisbal, la: bisbalenc -a\nBorges Blanques, les: borgenc -a\nCerdanya: cerdà -ana\nCervera: cerverí -ina\nConca de Barberà: de la Conca de Barberà\nEmpordà: empordanès -esa\nFalset: falsetà -ana\nFigueres: figuerenc -a\nGandesa: gandesà -ana\nGarraf: garrafenc -a\nGarrigues: garriguenc -a\nGarrotxa: garrotxí -ina\nGirona: gironí -ina\nGironès: del Gironès\nGranollers: granollerí -ina\nIgualada: igualadí -ina\nLleida: lleidatà -ana\nLluçanès: lluçanès -esa\nManresa: manresà -ana\nMaresme: maresmenc -a\nMataró: mataroní -ina\nMoià i Moianès: moianès -esa\nMollerussa: mollerussenc -a\nMontblanc: montblanquí -ina\nMontsià: montsianenc -a\nMóra d'Ebre: morenc -a\nNoguera: noguerenc -a\nOlot: olotí -ina\nOsona: osonenc -a\nPallars Jussà i Pallars Sobirà: pallarès -esa\nPla d'Urgell: urgellenc -a, del Pla d'Urgell\nPla de l'Estany: del Pla de l'Estany\nPont de Suert, el: pontarrí -ina\nPrades: pradenc -a\nPriorat: prioratí -ina\nPuigcerdà: puigcerdanenc -a\nReus: reusenc -a\nRibera d'Ebre: riberenc -a\nRipoll i Ripollès: ripollès -esa\nSabadell: sabadallenc -a\nSant Feliu de Llobregat: santfeliuenc -a\nSanta Coloma de Farners: colomenc -a, farnesenc -a\nSegarra: segarrenc -a, segarreta\nSegrià: segrianenc -a\nSelva: selvatà -ana\nSeu d'Urgell, la: urgellenc -a\nSolsona i Solsonès: solsoní -ina, solsonenc -a\nSort: sortenc -a\nTàrrega: targarí -ina\nTarragona: tarragoní -ina\nTarragonès: del Tarragonès\nTerra Alta: terraltenc -a\nTerrassa: terrassenc -a\nTortosa: tortosí -ina\nTremp: trempolí -ina\nUrgell: urgellenc -a\nVallès Occidental i Vallès Oriental: vallesà -ana\nValls: vallenc -a\nVendrell, el: vendrellenc -a\nVic: vigatà -ana\nVilafranca del Penedès: vilafranquí -ina\nVilanova i la Geltrú: vilanoví -ina", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7992", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7992", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6593/2", "Darrera versió": "11.01.2022", "Títol": "Catalunya Nord o Catalunya del Nord?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Catalunya del Nord\nLa denominació Catalunya del Nord (i no Catalunya Nord) és la que modernament designa la part del Principat de Catalunya administrada per l'Estat francès en virtut del Tractat dels Pirineus (1659).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7993", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7993", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6594/5", "Darrera versió": "12.12.2019", "Títol": "Topònims i gentilicis de la Catalunya del Nord", "Categoria": "Morfologia; Toponímia", "Resposta": "Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.Alta Cerdanya: cerdà -ana\nCapcir: capcinès -esa\nCeret: ceretà -ana\nConflent: conflentí -ina\nFormiguera: formiguerenc -a\nMontlluís: montlluïsà -ana\nPerpinyà: perpinyanès -esa\nPrada: pradenc -a\nRosselló: rossellonès -esa\nVallespir: vallespirenc -a", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7994", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7994", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6595/4", "Darrera versió": "16.10.2015", "Títol": "topònims i gentilicis del País Valencià", "Categoria": "Morfologia; Toponímia", "Resposta": "Ademús: ademusser -era\nAiora: aiorí -ina\nAlacant: alacantí -ina\nAlacantí, l': alacantí -ina\nAlbocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina\nAlcalatén, l': de l'Alcalatén\nAlcoi: alcoià -ana\nAlcoià, l': alcoià -ana\nAlcora, l': alcorí -ina\nAlt Maestrat, l': maestratenc -enca\nAlt Millars, l': de l'Alt Millars\nAlt Palància, l': de l'Alt Palància\nAlt Vinalopó, l': de l'Alt Vinalopó\nAlzira: alzireny -enya, alzirenc -enca\nBaix Maestrat, el: maestratenc -enca\nBaix Segura, el: del Baix Segura\nBaix Vinalopó, el: del Baix Vinalopó\nBorriana: borrianenc -enca, borrianer -era\nCamp de Morvedre, el: morvedrí -ina\nCamp de Túria, el: turienc -a\nCanal de Navarrés, la: de la Canal de Navarrés\nCastelló de la Plana: castellonenc -a\nCatarroja: catarrogí -ina\nCirat: cirater -era\nCocentaina: cocentainer -era, contestà -ana\nComtat, el: del Comtat\nCostera, la: de la Costera\nDénia: denier -a\nElda: eldenc -a, elder -a\nElx: elxà -ana\nÉnguera: enguerí -ina\nFoia de Bunyol, la: de la Foia de Bunyol\nGandia: gandià -ana, gandienc -enca\nHorta, l': de l'Horta\nLlíria: llirià -ana\nMarina Alta, la: de la Marina Alta\nMarina Baixa, la: de la Marina Baixa\nMorella: morellà -ana\nNovelda: novelder -a\nOntinyent: ontinyentí -ina\nOriola: oriolà -ana\nPlana Alta, la: de la Plana Alta\nPlana Baixa, la: de la Plana Baixa\nPlana d'Utiel-Requena, la: de la Plana d'Utiel-Requena\nPorts, els: dels Ports\nRacó d'Ademús, el: del Racó d'Ademús\nRequena: requenenc -a\nRibera Alta, la: riberenc -a\nRibera Baixa, la: riberenc -a\nSagunt: saguntí -ina\nSafor, la: saforenc -a\nSerrans, els: serrà -ana\nSogorb: sogorbí -ina\nSueca: suecà -ana\nTorrent: torrentí -ina\nValència: valencià -ana\nVall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina\nVall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents\nValls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó\nVila Joiosa, la: viler -a\nVillena: villener -a\nVinalopó Mitjà, el: del Vinalopó Mitjà\nVinaròs: vinarossenc -a\nXàtiva: xativí -ina\nXelva: xelvà -ana\nXiva: xivà -ana", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7995", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7995", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6596/3", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "topònims i gentilicis de les Illes Balears", "Categoria": "Morfologia; Toponímia", "Resposta": "Alaior: alaiorenc -a\nAlaró: alaroner -a\nAlcúdia: alcudienc -a\nAlgaida: algaidí -ina\nAndratx: andritxol -a\nAriany: arianyer -a\nArtà: artanenc -a\nBanyalbufar: banyalbufarí -ina\nBinissalem: binissalemer -a\nBúger: bugerró -ona\nBunyola: bunyolí -ina\nCalvià: calvianer -a\nCampanet: campaneter -a\nCampos: campaner -a\nCapdepera: gabellí -ina\nCastell, es: castellà -ana\nCiutadella: ciutadellenc -a\nConsell: conseller -a\nCostitx: costitxer -a\nDeià: deianenc -a\nEivissa: eivissenc -a\nEscorca: escorquer -a\nEsporles: esporlerí -ina\nEstellencs: estellenquer -a\nFelanitx: felanitxer -a\nFerreries: ferrerienc -a\nFormentera: formenterenc -a\nFornalutx: fornalutxenc -a\nInca: inquer -a\nLloret de Vistalegre: llorità -ana\nLloseta: llosetí -ina\nLlubí: llubiner -a\nLlucmajor: llucmajorer -a\nMallorca: mallorquí -ina\nManacor: manacorí -ina\nMancor de la Vall: mancorí -ina\nMaó: maonès -esa\nMaria de la Salut: mariando -a\nMarratxí: marratxiner -a\nMenorca: menorquí -ina\nMercadal, es: mercadalenc -a\nMontuïri: montuïrer -a, montuïrenc -a\nMuro: murer -a\nPalma: palmesà -ana\nPetra: petrer -a\nPitiüses, illes: pitiús -üsa\nPobla, sa: pobler -a\nPollença: pollencí -ina\nPorreres: porrerenc -a\nPuigpunyent: puigpunyentí -ina\nSalines, ses: saliner -a\nSanta Eugènia: taujà -ana\nSanta Margalida: margalidà -ana\nSanta Maria del Camí: santamarier -a\nSant Antoni de Portmany: portmanyí -ina\nSantanyí: santanyiner -a\nSant Joan de Labritja: santjoaner -a\nSant Josep de sa Talaia: josepí -ina\nSant Llorenç des Cardassar: llorencí -ina\nSant Lluís: lluïser -a\nSelva: selvatgí -ina\nSencelles: senceller -a\nSineu: sineuer -a\nSóller: solleric -a\nSon Cervera: cerverí -ina\nValldemossa: valldemossí -ina\nVilafranca de Bonany: vilafranquer -a", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7996", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7996", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6597/5", "Darrera versió": "19.06.2023", "Títol": "Topònims i gentilicis de la Franja de Ponent", "Categoria": "Morfologia; Toponímia", "Resposta": "Baix Cinca: del Baix Cinca\nBenavarri: benavarrès -esa\nCalaceit: calaceità -ana\nFraga: fragatí -ina\nFranja: franjolí -ina\nLlitera: lliterà -ana\nMatarranya: del Matarranya\nRibagorça: ribagorçà -ana\nTamarit: tamarità -ana\nVall-de-roures: vall-de-rourà -ana", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7997", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7997", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6598/5", "Darrera versió": "20.09.2024", "Títol": "Topònims i gentilicis del Principat d'Andorra", "Categoria": "Morfologia; Toponímia", "Resposta": "Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana\nCanillo: canillenc -a\nEncamp: encampadà -ana\nEscaldes i Engordany, les: escaldenc -a\nMassana, la: massanenc -a\nOrdino: ordinenc -a\nSant Julià de Lòria: lauredià -ana", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "7998", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7998", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6601/2", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu arreglos de ropa en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Tenint en compte que la forma retoc s'utilitza amb el sentit de 'esmena que es fa en retocar una obra', per extensió de significat, la forma catalana per designar l'acció d'arreglar peces de vestir és retoc (utilitzat habitualment en plural, és a dir, retocs).\nConvé notar que la denominació arranjament no és adequada, ja que no té el sentit estricte d'esmenar i s'utilitza en altres àmbits especialitzats, com per exemple el de la música, per designar la composició o adaptació sobre una melodia o una obra musical donada. Així doncs, direm Fer retocs en un vestit, i no Fer arranjaments en un vestit.\nLa forma castellana equivalent és arreglo.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8012", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8012", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6602/3", "Darrera versió": "12.02.2018", "Títol": "Gènere de vies públiques no catalanes\nTraducció de vies públiques no catalanes", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Quan s'incorpora el nom d'una via pública estrangera al català, en alguns casos no es tradueix la part genèrica de la via (Oxford Street, Via Veneto, Alexanderplatz), cosa que en dificulta l'atribució de gènere.\nA l'hora d'atribuir el gènere masculí o el gènere femení al nom d'una via pública, generalment es té en compte el gènere en català del nom genèric que forma la denominació, encara que aquest gènere no coincideixi amb el del nom genèric en la llengua estrangera. Així, cal dir:\nel Hyde Park (el nom català parc és masculí, mentre que l'anglès no fa distinció de gènere)\nla Plaza de Mayo (el nom plaça és femení tant en castellà com en català)\nla Platz der Republik (el nom català plaça és femení, mentre que el nom alemany Platz és masculí)\nel Schweriner Schloss (el nom català castell és masculí, mentre que el nom alemany Schloss és neutre)\nel Mozartstrasse (el nom català carrer és masculí, mentre que el nom alemany Strasse és femení)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8021", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8021", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6603/6", "Darrera versió": "24.02.2026", "Títol": "Concordança del participi amb el pronom de complement directe\nLes agulles les hem perdudes o Les agulles les hem perdut?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha temps verbals compostos que estan formats per l'auxiliar haver i un participi, que és una forma no personal que presenta flexió de gènere i nombre. En alguns casos, en una part important dels parlars, el participi d'aquests temps compostos concorda amb un nom o amb alguns pronoms febles.\nQuan la forma verbal composta porta un complement directe que és un pronom feble de tercera persona (la, els i les), sol haver-hi concordança, especialment en els registres formals. Per exemple:\nLa proposta de redacció no l'hem acabada en el termini previst.\n—On heu deixat els papers? —No els hem vistos.\n—On teniu les agulles? —Les hem perdudes.\nCal remarcar que la concordança és més habitual en el cas del femení que no en el cas del masculí plural.\nTambé s'ha de tenir en compte que de vegades el temps compost forma part d'una perífrasi. En aquests casos, se sol fer la concordança quan el participi correspon a un d'aquests verbs: voler, deure, poder, saber, fer, deixar, gosar, haver de. Per exemple:\nLa feina no l'han poguda acabar.\nL'han feta venir per no res.\nQuan el complement directe del temps compost és el pronom feble en, el participi pot concordar amb el nom representat pel pronom. La concordança en aquests casos està en recessió en molts parlars, però és viva en baleàric i en els parlars septentrionals. Per exemple:\n—Hi ha pomes? —Jo només n'he menjada una!\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.2.4 i 18.6.3.1e)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8022", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8022", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6604/2", "Darrera versió": "06.03.2020", "Títol": "'mitjanit' o 'mitja nit'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes mitjanit i mitja nit tenen significats diferents.\nEl substantiu mitjanit fa referència a les dotze de la nit. Per exemple:\nVan trucar pels volts de mitjanit.\nLa pel·lícula ha generat tanta expectació que s'estrena demà a la mitjanit.\nEn canvi, mitja nit té el significat literal 'la meitat de la nit'. Per exemple:\nEl nadó es va passar mitja nit plorant.\nM'ha despertat a mitja nit per demanar-me un got de llet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8037", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8037", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6605/6", "Darrera versió": "09.01.2024", "Títol": "Combinacions de dos pronoms: l'hi, la hi, els hi, les hi", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. En canvi, els pronoms el, la, els, les substitueixen un complement directe determinat. Per exemple:\nLa mare li dona l'esmorzar (La mare dona l'esmorzar a en Pau).\nLa mare el dona a en Pau (La mare dona l'esmorzar a en Pau).\nEn la majoria de parlars, el pronom li, quan es combina amb els pronoms de complement directe el, la, els, les, es transforma en hi i es col·loca darrere del pronom que representa el complement directe. Per exemple:\nLa mare l'hi dona (La mare dona l'esmorzar a en Pau).\nLa hi deixaré jo (Deixaré jo la clau a la portera).\nEls hi vull portar demà (Vull portar els regals a la Mònica demà).\nLes hi portaré dijous (Portaré les arracades al joier dijous).\nAixò no obstant, quan el pronom femení singular la es combina amb la variant hi, és habitual elidir la a del femení: l'hi (en lloc de la hi). Malgrat tot, en els registres formals és preferible mantenir aquesta vocal i fer, per tant, la combinació la hi. Per exemple:\nL'hi deixaré jo (Deixaré jo la clau a la portera).\nLa hi deixaré jo (Deixaré jo la clau a la portera).\nFinalment, cal tenir en compte que, en valencià, el pronom li manté aquesta forma quan es combina amb qualsevol pronom de tercera persona en funció de complement directe. Ara bé, l'ordre de la combinació és el següent: primer el complement indirecte i després el directe. Per exemple:\nLa mare li'l dona (La mare dona l'esmorzar a Pau).\nLi la deixaré jo (Jo deixaré la clau a la portera).\nLi'ls vull portar (Vull portar els regals a Mònica demà).\nLi les portaré dijous (Portaré les arracades al joier dijous).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8039", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8039", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6607/3", "Darrera versió": "20.03.2026", "Títol": "Exemple de diploma", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "El diploma és un escrit o acta que expedeix una universitat, una facultat, una escola, una societat literària, etc., que confereix un títol, un grau, una prerrogativa o un premi.\nPer consultar un model de diploma, en podeu trobar en aquest enllaç del Programa d'identificació visual de la Generalitat de Catalunya.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8041", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8041", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6609/2", "Darrera versió": "07.04.2025", "Títol": "Plural de mots acabats en -x: fax o faxos?, índex o índexs?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els mots plans o esdrúixols acabats en -x (amb so de 'cs') formen el plural afegint una -s a la forma de singular. En aquests casos, les formes de singular i plural es pronuncien exactament igual. Per exemple: artífex (singular) i artífexs (plural); índex i índexs; còdex i còdexs; apèndix i apèndixs; clímax i clímaxs.\nEn canvi, els mots aguts acabats en -x (amb so de 'cs'), com annex, prefix, complex, fax o flux, fan el plural en -os: annexos, prefixos, complexos, faxos i fluxos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8077", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8077", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6610/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "conferència debat (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de conferència debat és conferències debat.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8102", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8102", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6611/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "sopar tertúlia (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de sopar tertúlia és sopars tertúlia.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8103", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8103", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6612/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "taller debat (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de taller debat és tallers debat.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8104", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8104", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6614/5", "Darrera versió": "10.03.2023", "Títol": "respecte a, respecte de, al respecte", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les locucions respecte a i respecte de tenen el significat 'pel que fa a' o bé expressen la connexió entre dos termes. Per exemple:\nLa consciència que tenia el músic respecte a la capacitat transformadora del seu art era sorprenent.\nVam fer uns canvis al document respecte de la versió anterior.\nAquestes locucions no prescindeixen de les preposicions a o de, tret que al darrere no hi hagi complement, cas en què es fa servir al respecte. Per exemple:\nA la reunió hem tractat de totes aquestes dades i ens han demanat un informe al respecte ('respecte de totes aquestes dades').\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.9.3.5i)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8138", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8138", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6615/2", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'ajupir': amb '-eix-' o sense?\n'ajupeix' o 'ajup'?, 'ajupeixi' o 'ajupi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb ajupir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:\nPresent d'indicatiu\najupo, ajups, ajup, ajupim, ajupiu, ajupen\nPresent de subjuntiu\najupi, ajupis, ajupi, ajupim, ajupiu, ajupin\nImperatiu\najup, ajupi, ajupim, ajupiu, ajupin\nCal evitar, doncs, les formes ajupeix, ajupeixis, ajupeixen...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8141", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8141", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6616/2", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'bullir': amb '-eix-' o sense?\n'bulleix' o 'bull'?, 'bulleixi' o 'bulli'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb bullir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:\nPresent d'indicatiu\nbullo, bulls, bull, bullim, bulliu, bullen\nPresent de subjuntiu\nbulli, bullis, bulli, bullim, bulliu, bullin\nImperatiu\nbull, bulli, bullim, bulliu, bullin\nCal evitar, doncs, les formes bulleix, bulleixis, bulleixen...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8142", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8142", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6617/2", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'cruixir': amb '-eix-' o sense?\n'cruixeix' o 'cruix'?, 'cruixeixi' o 'cruixi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb cruixir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:\nPresent d'indicatiu\ncruixo, cruixes, cruix, cruixim, cruixiu, cruixen\nPresent de subjuntiu\ncruixi, cruixis, cruixi, cruixim, cruixiu, cruixin\nImperatiu\ncruix, cruixi, cruixim, cruixiu, cruixin\nCal evitar, doncs, les formes cruixeix, cruixeixis, cruixeixen...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8143", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8143", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6618/2", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'collir': amb '-eix-' o sense?\n'colleix' o 'cull'?, 'colleixi' o 'culli'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb collir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:\nPresent d'indicatiu\ncullo, culls, cull, collim, colliu, cullen\nPresent de subjuntiu\nculli, cullis, culli, collim, colliu, cullin\nImperatiu\ncull, culli, collim, colliu, cullin\nCal evitar, doncs, les formes colleix, colleixis, colleixen...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8144", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8144", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6619/2", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'esmunyir': amb '-eix-' o sense?\n'esmunyeix' o 'esmuny'?, 'esmunyeixi' o 'esmunyi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb esmunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:\nPresent d'indicatiu\nesmunyo, esmunys, esmuny, esmunyim, esmunyiu, esmunyen\nPresent de subjuntiu\nesmunyi, esmunyis, esmunyi, esmunyim, esmunyiu, esmunyin\nImperatiu\nesmuny, esmunyi, esmunyim, esmunyiu, esmunyin\nCal evitar, doncs, les formes esmunyeix, esmunyeixis, esmunyeixen...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8145", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8145", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6620/2", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'grunyir': amb '-eix-' o sense?\n'grunyeix' o 'gruny'?, 'grunyeixi' o 'grunyi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb grunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:\nPresent d'indicatiu\ngrunyo, grunys, gruny, grunyim, grunyiu, grunyen\nPresent de subjuntiu\ngrunyi, grunyis, grunyi, grunyim, grunyiu, grunyin\nImperatiu\ngruny, grunyi, grunyim, grunyiu, grunyin\nCal evitar, doncs, les formes grunyeix, grunyeixis, grunyeixen...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8146", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8146", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6621/2", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'munyir': amb '-eix-' o sense?\n'munyeix' o 'muny'?, 'munyeixi' o 'munyi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb munyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:\nPresent d'indicatiu\nmunyo, munys, muny, munyim, munyiu, munyen\nPresent de subjuntiu\nmunyi, munyis, munyi, munyim, munyiu, munyin\nImperatiu\nmuny, munyi, munyim, munyiu, munyin\nCal evitar, doncs, les formes munyeix, munyeixis, munyeixen...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8147", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8147", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6622/2", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'pudir': amb '-eix-' o sense?\n'pudeix' o 'put'?, 'pudeixi' o 'pudi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb pudir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:\nPresent d'indicatiu\npudo, puts, put, pudim, pudiu, puden\nPresent de subjuntiu\npudi, pudis, pudi, pudim, pudiu, pudin\nImperatiu\nput, pudi, pudim, pudiu, pudin\nCal evitar, doncs, les formes pudeix, pudeixis, pudeixen...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8148", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8148", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6623/2", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'retrunyir': amb '-eix-' o sense?\n'retrunyeix' o 'retruny'?, 'retrunyeixi' o 'retrunyi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb retrunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:\nPresent d'indicatiu\nretrunyo, retrunys, retruny, retrunyim, retrunyiu, retrunyen\nPresent de subjuntiu\nretrunyi, retrunyis, retrunyi, retrunyim, retrunyiu, retrunyin\nImperatiu\nretruny, retrunyi, retrunyim, retrunyiu, retrunyin\nCal evitar, doncs, les formes retrunyeix, retrunyeixis, retrunyeixen...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8149", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8149", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6624/2", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'tossir': amb '-eix-' o sense?\n'tosseix' o 'tus'?, 'tosseixi' o 'tussi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb tossir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:\nPresent d'indicatiu\ntusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen\nPresent de subjuntiu\ntussi, tussis, tussi, tossim, tossiu, tussin\nImperatiu\ntus, tussi, tossim, tossiu, tussin\nCal evitar, doncs, les formes tosseix, tosseixis, tosseixen...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8150", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8150", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6625/4", "Darrera versió": "20.11.2023", "Títol": "Topònims oficials no normatius", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "A Catalunya hi ha nou noms de municipis que presenten una denominació que no segueix la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans o la tradició toponomàstica, però, en canvi, té caràcter oficial.\nMalgrat que el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya conté tant la forma oficial, marcada amb un asterisc, com la normativa, en usos no oficials es recomana fer servir sempre la forma normativa des del punt de vista lingüístic.\nEls noms dels nou municipis són els següents:\nForma oficialForma normativaCabacésCabassersCapmanyCampmanyFigaró-Montmanyel Figueró i MontmanyLladóLledó (d'Empordà)MassanesMaçanesNavàsNavarsRialpRialbTorrelavitTerrassola i LavitForallacVulpellac, Fonteta i Peratallada\nLlevat d'aquests nou municipis, la resta de municipis de Catalunya presenten la forma normativa com a oficial.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8151", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8151", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6627/2", "Darrera versió": "18.02.2019", "Títol": "Passat simple dels verbs 'pertànyer' i 'plànyer'\n'pertanyí' o 'pertanguí'?, 'planyí' o 'planguí'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del passat simple dels verbs pertànyer i plànyer són les següents:\npertanyí o pertanguí\npertanyeres o pertangueres\npertanyé o pertangué\npertanyérem o pertanguérem\npertanyéreu o pertanguéreu\npertanyeren o pertangueren\nplanyí o planguí\nplanyeres o plangueres\nplanyé o plangué\nplanyérem o planguérem\nplanyéreu o planguéreu\nplanyeren o plangueren", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8167", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8167", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6628/2", "Darrera versió": "08.09.2022", "Títol": "Com es diu taquilla en català?\nEs pot dir guixeta en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "D'una banda, el terme armariet designa l'armari petit, en un gimnàs, en una escola, etc., on es deixen els estris personals. D'altra banda, la denominació taquilla fa referència al lloc, en una estació de ferrocarril, en un teatre, etc., on es tenen els bitllets per despatxar-los al públic. Per a tots dos conceptes, l'equivalent castellà és taquilla.\nConvé notar que la forma guixeta és un calc del francès guichet, i no és admissible en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8185", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8185", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6631/4", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'sapiguent' o 'sabent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La forma de gerundi del verb saber és sabent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma sapiguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8190", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8190", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6632/5", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'siguent, 'sent' o 'essent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes de gerundi del verb ser o ésser són sent i essent, respectivament.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma siguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8191", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8191", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6633/4", "Darrera versió": "17.09.2024", "Títol": "Separació de mots a final de ratlla", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).\nA l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:\nLa partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8192", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8192", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6634/3", "Darrera versió": "28.02.2019", "Títol": "'poguem' o 'puguem'?, 'pogueu' o 'pugueu'?\n'volguem' o 'vulguem'?, 'volgueu' o 'vulgueu'?\nPresent de subjuntiu i imperatiu de 'poder' i 'voler'", "Categoria": "Morfologia; Ortografia", "Resposta": "Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs en què la primera síl·laba és tònica s'escriuen sempre amb u:\nPresent de subjuntiu\npugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin\nvulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin\nImperatiu\npugues, pugueu\nvulgues, vulgueu", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8195", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8195", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6635/4", "Darrera versió": "16.05.2025", "Títol": "cullirà o collirà?, escupia o escopia?\nVerbs amb o o u en l'arrel: collir, cosir, escopir, sortir i tossir", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i derivats: acollir, escollir, recollir; descosir; ressortir, sobresortir...) presenten una u quan la síl·laba tònica recau en l'arrel i una o en tots els altres casos.\nPer exemple, les formes següents tenen l'arrel tònica:\ncull, culli\ncus, cusi\nescup, escupi\nsurt, surti\ntus, tussi\nI, en canvi, formes com les següents tenen l'arrel àtona:\ncollirà, collia, collís, collint...\ncosirà, cosia, cosís, cosint...\nescopirà, escopia, escopís, escopint...\nsortirà, sortia, sortís, sortint...\ntossirà, tossia, tossís, tossint...\nCal tenir en compte que, en la major part dels parlars orientals, la o d'aquestes formes que tenen l'arrel àtona es pronuncia com una u.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8197", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8197", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6636/5", "Darrera versió": "29.10.2024", "Títol": "Verbs amb a o e en l'arrel: treure o traure, néixer o nàixer i jeure o jaure\ntreuria o trauria?, neixerà o naixerà?", "Categoria": "Ortografia; Morfologia", "Resposta": "Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.\nEn aquests verbs, la vocal a es manté en totes les formes verbals en els parlars occidentals. En canvi, en els parlars orientals i en alguns de nord-occidentals aquesta vocal a només apareix en les formes amb l'arrel àtona. Per exemple:\ntreu o trau, però traurà\nneix o naix, però naixerà\njeu o jau, però jaurà\nheu o hau, però haurà\npeix o paix, però paixerà\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.3d, punts 1 i 2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8200", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8200", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6637/3", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'complascut' o 'complagut'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb complaure són:\ncomplagut, complaguda, complaguts, complagudes\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes complascut, complascuda, complascuts, complascudes, cal evitar aquests participis en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8204", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8204", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6638/4", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'aparescut' o 'aparegut'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb aparèixer són:\naparegut, apareguda, apareguts, aparegudes.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes aparescut, aparescuda, aparescuts, aparescudes, cal evitar aquests participis en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8205", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8205", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6639/3", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'comparescut' o 'comparegut'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb comparèixer són:\ncomparegut, compareguda, compareguts, comparegudes\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes comparescut, comparescuda, comparescuts, comparescudes, cal evitar aquests participis en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8206", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8206", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6640/3", "Darrera versió": "28.02.2019", "Títol": "Present dels verbs acabats en '-metre': 'emitim' o 'emetem'?\n'emitir' o 'emetre'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i no admitim, emetem i no emitim, etc.). Per exemple:\nPresent d'indicatiu\nadmeto, admets, admet, admetem, admeteu, admeten\nemeto, emets, emet, emetem, emeteu, emeten\nPresent de subjuntiu\nadmeti, admetis, admeti, admetem, admeteu, admetin\nemeti, emetis, emeti, emetem, emeteu, emetin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8207", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8207", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6643/5", "Darrera versió": "17.05.2023", "Títol": "Concordança en oracions amb nom col·lectiu al subjecte\nQuè volen aquesta gent? o Què vol aquesta gent?\nLa majoria de convidats van marxar o La majoria de convidats va marxar?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "1. Quan el subjecte d'una frase és un nom col·lectiu (colla, equip, família, gent, ramat, professorat, públic, etc.) i s'usa en singular, en general el verb hi concorda en singular. Per exemple:\nEl ramat d'en Benet surt a pasturar cada dia.\nL'equip celebra la victòria.\nAixò no obstant, quan el nom col·lectiu es refereix a un grup de persones (especialment en el cas del nom gent), també és possible fer la concordança pel sentit i, per tant, que el verb concordi en plural. Per exemple:\nQuè volen/vol aquesta gent?\nAquesta mainada fan/fa molt de soroll.\nSobretot és habitual la concordança en plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s'omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple:\nLa gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtà) a fer servir mètodes contundents.\n2. Un altre cas en què la concordança es pot fer tant en plural com en singular són les construccions partitives que fan de subjecte, si el nucli del sintagma és un nom col·lectiu o fraccionari que designa una part d'un conjunt (una part de, la majoria de, el doble de, un gran nombre de, un tant per cent de, etc.). Per exemple:\nUn gran nombre de treballadors estan/està en situació de risc laboral.\nLa majoria de convidats van marxar/va marxar abans de les dotze.\nAra bé, si en l'oració hi ha un adjectiu que faci la funció d'atribut o predicatiu, la concordança es fa en plural. Per exemple:\nUn gran nombre dels treballadors estan contents amb el conveni.\nLa majoria de convidats van marxar decebuts.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.1.3a i 13.5.1.3b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8217", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8217", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6647/9", "Darrera versió": "07.07.2023", "Títol": "Funcions de la dièresi", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "La dièresi és un signe gràfic (¨) que s'escriu damunt la i i la u. Es fa servir en dos contextos:\nPer indicar que cal pronunciar la u\nEs posa dièresi per indicar que cal pronunciar la u en els grups -güe-, -güi-, -qüe-, -qüi-. Així, la u de guerra no es pronuncia, mentre que la u de llengües sí que es pronuncia.\nCal tenir en compte que la u dels grups -gua-, -guo-, -qua-, -quo- es pronuncia sempre i, per tant, no duu mai dièresi. Per exemple: obliqua, llengua, quota, aiguós no porten dièresi; en canvi, obliqües i llengües porten dièresi per indicar que la u s'ha de pronunciar.\nPer indicar que no hi ha diftong\nEn situacions en què la i o la u formaria diftong amb la vocal contigua, la dièresi indica que la i o la u s'ha de pronunciar separadament de les altres, és a dir, en cops de veu diferents. Per exemple: en el mot fei-na, la i forma diftong amb la vocal precedent, i, com que no hi ha cap marca que indiqui el contrari, aquestes dues vocals es pronuncien en un sol cop de veu; en canvi, en el mot cafeïna, la mateixa combinació de vocals es pronuncia en dues síl·labes diferents (ca-fe-ï-na), i per marcar aquest hiat cal posar-hi una dièresi. Passa el mateix amb els exemples següents:\nrai, ra-ïm\ndu-ia, con-du-ï-a\npeu, pe-üc\nrei-na, re-ï-na\nCal recordar que la funció de la dièresi no és marcar la vocal tònica, sinó indicar que dues vocals s'han de pronunciar separadament, en dues síl·labes distintes. Així, la dièresi pot coincidir amb la síl·laba tònica de la paraula (ra-ïm) o pot no coincidir-hi (tra-ï-dor).\nEn els casos que s'expliquen a continuació, doncs, apareix aquesta dièresi que indica que no hi ha diftong.\n1. Les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu (i també de l'imperatiu, que es forma a partir del subjuntiu) dels verbs acabats en -ear, -iar, -oar, -uar, com ara crear, canviar, lloar, suar, porten dièresi:\ncre-ï, cre-ïs, cre-ï, cre-ïn\ncan-vi-ï, can-vi-ïs, can-vi-ï, can-vi-ïn (noteu que amb el grup ii la dièresi es posa en la segona i)\nllo-ï, llo-ïs, llo-ï, llo-ïn\nsu-ï, su-ïs, su-ï, su-ïn\n2. La i de les terminacions -ia, -ies i -ien de l'imperfet d'indicatiu porta dièresi quan la precedeix una vocal àtona, i accent a la primera i segona persones del plural:\nclo-ï-a, clo-ï-es, clo-ï-a, clo-ï-en (En canvi, la primera i segona persona del plural duen accent, clo-í-em, clo-í-eu, perquè quan es pot accentuar l'accentuació és prioritària sobre la dièresi.)\n3. Els derivats de mots que porten dièresi. Per exemple, des-ca-fe-ï-nat porta dièresi perquè ve de ca-fe-ï-na, que també en porta.\n4. Els cultismes derivats acabats amb els sufixos -isme, -itat, -itzar i similars porten dièresi en l'arrel perquè es trenca el diftong del mot primitiu en afegir-hi el sufix. Per exemple: laic però laïcisme; ar-caic però ar-ca-ït-zant, ar-ca-ït-zar; déu però de-ï-tat, de-ï-fi-car, de-ï-for-me; eu-ro-peu però\neu-ro-pe-ït-zant, eu-ro-pe-ï-tat; fluid però flu-ï-di-tat, flu-ï-de-sa; he-roi però he-ro-ï-ci-tat; laic però la-ï-ci-tat. Convé notar que el sufix -isme (no l'arrel del mot que conté el sufix -isme) no duu mai dièresi. S'exceptuen els derivats amb el sufix -al, atès que es manté el diftong del mot primitiu:\ncoital,\ncol·loidal,\nesferoidal, fluidal,\nhelicoidal,\nlaical,\nromboidal,\ntrapezoidal, etc., menys proïsmal i veïnal.\n5. En la resta de casos, convé consultar el diccionari: decaïment, gratuït, rabiüt,  suïcidi, veïnat; Raül, Suïssa...\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.2.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8225", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8225", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6654/2", "Darrera versió": "31.03.2020", "Títol": "Com es diu mascarilla en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "Per designar la careta que serveix per cobrir o protegir la cara o bé per administrar fàrmacs, la forma que es fa servir és màscara. Per exemple:\nLa direcció de l'hospital va obligar tot el personal sanitari a portar màscares.\nTambé es pot fer servir la denominació mascareta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8232", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8232", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6655/11", "Darrera versió": "13.03.2023", "Títol": "Les hores en català: sistema de campanar i sistema de rellotge", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les fraccions horàries s'expressen d'una manera diferent segons els parlars: en la major part del central i el nord-occidental les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta del domini lingüístic generalment s'utilitza el sistema de rellotge.\nSistema de campanar\nAquest sistema es caracteritza pel fet que es divideix l'hora en quatre quarts i es fa referència a l'hora en punt següent i no a l'hora en punt ja passada. Per exemple:\nÉs un quart de nou. (8.15 h)\nSón dos quarts de nou. (8.30 h)\nSón tres quarts de nou. (8.45 h)\nSón les nou. (9.00 h)\nEls quarts poden subdividir-se en mitjos quarts per indicar l'espai de temps comprès entre un quart i un altre. Per exemple:\nÉs mig quart de nou.\nJa són tres quarts i mig de deu.\nTambé es poden afegir els minuts al quart precedent o bé a l'hora precedent si la fracció afegida no arriba a un quart. Per exemple:\nSón dos quarts i tres minuts de cinc. (16.33 h)\nSón les tres i cinc minuts. (15.05 h)\nHi ha altres expressions per fer referència a horaris més imprecisos. Per exemple:\nJa és hora de marxar: són les set tocades.\nVindran a quarts de vuit.\nSistema de rellotge\nAquest sistema té com a fracció bàsica la mitja hora: per a la primera mitja hora s'afegeix l'augment respecte a l'hora ja completada, mentre que per a la segona mitja hora es resta el que falta per completar l'hora en curs. Per exemple:\nSón les vuit i cinc. (8.05 h)\nSón les vuit i quart. (8.15 h)\nSón les vuit i mitja. (8.30 h)\nSón les nou menys quart. (8.45 h)\nSón les nou menys cinc. (8.55 h)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.5.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8233", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8233", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6656/7", "Darrera versió": "13.03.2023", "Títol": "Les hores: sistema internacional", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En una bona part dels parlars del Principat de Catalunya les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta de parlars és habitual el sistema de rellotge.\nAra bé, a més dels sistemes de campanar i de rellotge, es pot usar el sistema internacional, que es basa en la indicació numèrica de dotze o vint-i-quatre hores: comença comptant de zero i s'hi afegeixen els minuts, generalment precedits de la conjunció i. També es pot afegir el mot hora (hores) i minut (minuts) a les dues parts de què està composta la notació horària. Per exemple:\nSón les cinc (i) quaranta-set. (05.47)\nSón les cinc hores (i) quaranta-set minuts. (05.47)\nAquest sistema se sol utilitzar en contextos en què la precisió horària és molt important, com ara horaris de transports, agendes d'actes, etc. Per exemple:\nL'eclipsi començarà a les dues (hores) (i) disset (minuts). (02.17)\nEl vol cap a Istanbul surt a les zero (hores) (i) trenta-dos (minuts). (00.32)\nGeneralment, quan es fa servir aquest sistema s'usen les xifres, separant les hores dels minuts amb un punt o bé dos punts. Per exemple:\nArribo amb el tren de les 22.16.\nEl vaixell salpa a les 16:06.En català no és habitual utilitzar el sistema angloamericà de notació horària: s'anota i es diu les 11 h (i no les 11 a. m. o les 11 am) i les 23 h (i no les 11 p. m. o les 11 pm).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.5.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8234", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8234", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6657/7", "Darrera versió": "19.06.2018", "Títol": "Les hores: amb lletres o amb xifres?\nCom s'escriuen les hores?", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Les indicacions horàries es poden escriure amb xifres o amb lletres. Per exemple:\nL'obra comença a dos quarts de deu del vespre.\nHem sortit a les 8:50.\nPots venir cap a les quatre de la tarda.\nEn contextos en què la precisió horària és molt important, com ara horaris de transports, agendes d'actes, etc., les notacions horàries se solen representar amb el sistema internacional i s'escriuen amb xifres. Per exemple:\nEl vol de les 12.45 s'endarrereix fins a les 14.35.\n22.30 h Ball de festa major.\nQuan les hores s'escriuen amb xifres, cal tenir en compte les indicacions següents:\nLes hores i els minuts es poden separar amb un punt o amb dos punts. No és adequat fer servir la coma. Per exemple: les 10.37 o les 10:37 (i no les 10,37).Els minuts s'han d'expressar amb dos dígits. Si es tracta d'una hora en punt, es pot ometre la indicació dels minuts. Per exemple: les 10:05 (i no les 10:5), les 10 (o les 10:00).La notació pot anar acompanyada del terme hores o del símbol h (cal deixar un espai entre la xifra i el símbol). Per exemple: les 10:37 hores o les 10:37 h.També es pot posar el símbol h a continuació de la xifra que expressa l'hora i el símbol min a continuació de la xifra que expressa els minuts, i separar les hores dels minuts amb un espai. Per exemple: les 10 h 37 min.Quan es fa referència a un interval horari és possible ometre l'article definit i el símbol h després de la primera notació. Per exemple: Obert de dilluns a divendres, de 13 a 19 h.\nQuan estan expressades amb xifres, les hores es poden llegir segons el sistema internacional (14.30: Són les catorze trenta). També hi ha la possibilitat d'esmentar els mots hores i minuts i de fer servir la conjunció i com a lligam (14.30: Són les catorze hores (i) trenta minuts). Ara bé, també es pot llegir l'hora segons el sistema de campanar o el de rellotge, segons el parlar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8235", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8235", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6660/3", "Darrera versió": "16.07.2024", "Títol": "web, pàgina web i lloc web\nel web o la web?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "El terme normatiu web designa el sistema basat en\nl'hipertext que permet cercar informació a internet, accedir-hi i\nvisualitzar-la. És una abreviació del sintagma anglès World Wide Web (que es podria traduir més o menys per teranyina mundial), que explica l'ús de les sigles WWW i W3.\nConvé notar que la forma web pot ser tant substantiu masculí com femení segons quin concepte designi:\nEn masculí equival també a lloc web,\ni fa referència al conjunt de pàgines web que una organització, una\nempresa o una persona pública posa a disposició dels usuaris. Per exemple:\nAvui es fa la presentació del nou web de l'empresa.\nEn femení\nés sinònim de pàgina web, i designa el document amb informació codificada compatible amb el sistema de comunicacions de la xarxa internet. Per exemple:\nPer donar-se d'alta cal clicar al botó que hi ha a la dreta de la web.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8238", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8238", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6664/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviacions de pesseta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "pta.\nESP\nLa pesseta era la unitat monetària d'Espanya i d'Andorra anterior a l'adopció de l'euro.\nEl símbol de la pesseta (ESP) s'escriu amb majúscules i sense cap punt. Com que es tracta d'un símbol, és invariable, és a dir, serveix per a tota mena de quantitats i no té plural, tot i que pugui semblar una forma només de singular. El símbol (ESP) es forma amb dues lletres majúscules del nom del país, ES, per Espanya, seguides d'una altra que representa la unitat monetària, P, de pesseta. Aquest símbol s'utilitza en les relacions interbancàries i en les operacions transnacionals.\nTambé hi ha una abreviatura de pesseta (pta.), que té forma de plural per a pessetes (ptes.), que s'escriu amb minúscules i punt final. Aquesta abreviatura es pot fer servir en textos interns o d'activitats sense projecció exterior, però per als textos de circulació internacional és millor utilitzar el símbol.\nEn un mateix document s'ha d'evitar barrejar les diferents abreviacions (ptes., ESP).\nFinalment, cal tenir en compte que tant el símbol com l'abreviatura s'usen al costat d'una quantitat escrita en xifres. Si la quantitat apareix escrita amb lletres, aleshores cal escriure sencera la paraula pessetes. Per exemple: 12.000 ESP, 12.000 ptes., dotze mil pessetes, l'estat de la pesseta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8247", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8247", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6665/1", "Darrera versió": "13.05.2009", "Títol": "mirar-se el melic", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió mirar-se el melic significa 'sentir que tot gira al voltant d'un mateix i desentendre's de l'entorn'. Per exemple: Sempre es mira el melic i no té en compte les opinions de la resta de l'equip.\nFixeu-vos que escrivim mirar-se el melic i no mirar-se al melic.\nHi ha també altres expressions amb el mateix significat: ésser (o sentir-se o creure's) el centre de l'univers (o el centre del món).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8248", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8248", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6667/7", "Darrera versió": "27.03.2026", "Títol": "Perífrasis d'infinitiu: deure + infinitiu\nSeran les tres o Deuen ser les tres?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple:\nAra deuen ser les tres.\nAhir, quan va arribar, devien ser les tres.\nAltres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi poder + infinitiu o els adverbis potser, probablement, etc. Per exemple:\nAra pot fer mitja hora que són a dins.\nPotser fa mitja hora que són a dins.\nEn canvi, no és adequat, en els registres formals, l'ús del futur per expressar probabilitat en el present (Ara seran les tres), ni del condicional (Serien les tres o Deurien ser les tres) ni del futur perfet (Haurà viscut una mala època, perquè no fa bona cara) per expressar probabilitat en el passat.\nA més, la perífrasi deure + infinitiu també pot tenir un sentit concessiu. Amb aquest valor, l'ús del futur és propi dels registres informals. Per exemple:\nDeu ser molt treballadora, però és una antipàtica (i no Serà molt treballadora, però és una antipàtica).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (24.4.7e, 24.4.7f i 24.4.8d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8259", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8259", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6668/5", "Darrera versió": "10.09.2024", "Títol": "Apostrofació davant de essa líquida en manlleus: el striptease o l'striptease?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de\nconsonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat\nd'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:\ncal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.\nEn canvi, no s'apostrofen ni l'article femení la ni la preposició de, ja que no hi ha cap problema de pronúncia: la schola cantorum, la Scala de Milà; la República Democràtica de Sri Lanka, la teoria de Stern.\nPer\nextensió, és recomanable apostrofar l'article masculí el davant\nde mots començats per un grup de consonants el nom de la primera lletra de\nles quals comença per vocal: l'ftalat de potassi, l'zwitterió (llegit l'esvitterió). En aquests casos, tampoc no es fa servir l'apòstrof ni amb l'article femení la ni amb la preposició de: la ftiriasi, de Schlacht.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.1.2a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8268", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8268", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6669/8", "Darrera versió": "13.07.2023", "Títol": "Apostrofació davant del prefix a- amb valor negatiu: la anormalitat o l'anormalitat?, la asèpsia o l'asèpsia?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Davant de mots que contenen el prefix a- amb valor negatiu, l'article femení la s'apostrofa d'acord amb les regles ortogràfiques generals que regulen l'apòstrof: l'anormalitat, l'asèpsia, l'asimetria, l'amoralitat.\nEn els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l'anormalitat i la normalitat, ja que la representació gràfica resol el dubte. En canvi, oralment sí que es tendeix a pronunciar amb prou claredat la anormalitat, si és necessari, per evitar l'ambigüitat.\nTambé s'apostrofa la preposició de quan es troba en aquestes mateixes condicions. Cal escriure, per exemple: la condició d'anormal o un seguit d'asimetries en el dibuix.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.1.1.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8269", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8269", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6670/6", "Darrera versió": "25.11.2025", "Títol": "Apostrofació davant de cursiva\nApostrofació davant de títols i usos metalingüístics", "Categoria": "Ortografia; Convencions. Tipus de lletra i cometes", "Resposta": "En general, els articles definits el i la i la preposició de s'apostrofen davant d'una paraula o fragment escrit en cursiva, sempre que calgui segons les normes que regulen l'ús de l'apòstrof. Per exemple:\nL'autora d'Olor de colònia és Sílvia Alcàntara.\nL'Ara treu un nou suplement.\nHas vist l'última portada d'El Temps?\nEls relats d'El cafè de la Granota se situen a Mequinensa.\nAra bé, en el cas dels usos metalingüístics, que també es marquen en cursiva, se sol apostrofar l'article definit, però no la preposició de. Per exemple:\nL'ai-ai és un mot que he après al Paraulògic.\nL'eguassada del paràgraf anterior s'escriu amb dues esses.\nEl substantiu de atreure és atracció.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.1.2g)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8270", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8270", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6673/3", "Darrera versió": "17.04.2026", "Títol": "Onomatopeies\nSons", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Una onomatopeia és la formació d'un mot a partir de la imitació de sons naturals. Per exemple,  l'acció d'esternudar és atxim o atxem; l'acció de cantar és taral·larà.\nMalgrat que el camp de les onomatopeies és molt lliure i creatiu, a l'hora de formar-ne de noves hi ha una sèrie de pautes o convencions que convé saber:\nS'utilitza el guionet en compostos repetitius i expressius. Per exemple: bub-bub, cloc-cloc, fru-fru, nyam-nyam, tic-tac, etc.Es fa servir el signe d'exclamació en algunes expressions en què es vulgui marcar èmfasi. Per exemple: ha! ha! ha!; oh! oh! oh! (també s'hi pot posar una coma, tot i que és menys freqüent: ha, ha, ha; oh, oh, oh).Pel que fa a l'allargament de la vocal convencional, se'n solen posar tres o més. I en cas que hi hagi d'anar accent, s'ha d'escriure al final (per exemple, el so de plorar és ueeè); però també es pot representar amb accent gràfic a totes les vocals (uèèè), perquè en el món de les onomatopeies l'aspecte purament gràfic té una influència molt important, i normalment hi ha una voluntat d'exagerar.Així, es poden crear noves onomatopeies sempre que compleixin les pautes esmentades i que no presentin una grafia estrangera o de lectura difícil.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8273", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8273", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6674/5", "Darrera versió": "20.07.2021", "Títol": "Règim verbal de annexar\nConcordança de l'adjectiu annex", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb annexar significa 'adjuntar una cosa a una altra de manera que aquella depengui d'aquesta, li serveixi de complement' i és transitiu. Per exemple:\nUs annexem les fotocòpies dels certificats corresponents.\nAmb aquest mateix significat es pot fer servir l'adjectiu annex amb verbs com enviar o trametre, i amb expressions com fer arribar. En aquests casos, l'adjectiu annex ha de concordar amb gènere i nombre amb el nom que determina. Per exemple:\nUs trametrem annexes les fotocòpies dels certificats corresponents.\nEnviarem annexa la còpia de l'escriptura al notari.\nFinalment, també es pot fer servir el substantiu annex. Per exemple:\nRecolliré les estadístiques en un annex (i no Recolliré les estadístiques en annex).\nUs enviem, en un annex, una còpia de l'escriptura (i no Us enviem, en annex, una còpia de l'escriptura).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8280", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8280", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6675/3", "Darrera versió": "08.09.2022", "Títol": "Es pot dir cantera o pedrera (esports) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport", "Resposta": "planter\nLa paraula cantera, en català, té els significats de 'pedra grossa', 'ganes de cantar' i 'fileta, especialment la d'alguns telers a mà, com els de teixir vellut o ris'.\nAixí, no es recomana usar-la per fer\nreferència, en esports, al conjunt dels equips inferiors d'un club\nintegrat per diversos equips, que tenen com a objectiu proporcionar\nesportistes al primer equip.\nAmb aquest significat tampoc no es recomana la paraula pedrera, que en català només designa el lloc d'on es treu la pedra que serveix per construir, pavimentar, etc.\nEn conseqüència, per fer referència als equips inferiors d'un club cal fer servir la paraula planter. Per exemple: Aquell davanter era del planter del Barça. Es tracta d'una extensió de sentit del significat propi del mot planter: 'lloc on hi ha les plantes nades, on es crien les plantes petites, destinades a ésser trasplantades'.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8281", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8281", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6676/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "onomatopeies de l'aparell respiratori", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons de l'aparell respiratori són les següents:acció d'esternudar: atxim, atxem, atxif, atxumacció de dormir: bzzz, ggg, zzzacció d'aspirar fort: esnifacció d'esbufegar de cansament: humpf, uf, puf, bufacció d'esforçar-se: upa, aaa, mmm, ufacció d'ensumar: esnif, humacció d'ofegar-se: blub-blub, glu-gluacció d'eructar: burp", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8282", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8282", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6677/4", "Darrera versió": "17.04.2026", "Títol": "Onomatopeies d'activitats fisiològiques", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons d'activitats fisiològiques són les següents: acció de sentir dolor: ah, ai, oh, oi, uiacció de plorar: uè (o uèèè)acció de plorar (un nadó): enguè (o enguèèè)acció de somicar: esnifacció de mocar-se: mooc, prrtacció de dormir: zzz, gggacció de saltar: hop, doingacció de tremolar: brrr, trracció de caminar: tris-tras, tric-tracacció de gratar: rac, rec-recacció d'orinar: pxii, pxxacció de bategar: bum-bum, tum-tum, trum-trumacció d'escopir: fff, pff, pfu, puf, xuf", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8283", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8283", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6678/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "onomatopeies d'activitats bèl·liques", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons d'activitats bèl·liques són les següents:acció d'explotar: bum, paf, patapam, pamacció de disparar: bang, pam, pim-pam-pum, pínyau, ratatà, ta-ta-taacció de pegar o bufetejar: plaf, plof, pam-pam, pif-pafacció de clavar (fletxa, ganivet): txac, xac, txac-txacacció de colpejar violentament: clac, pof, pim-pamacció d'ensorrar o ensorrar-se (un edifici): barrom, barrabam, barrabomacció de caure a terra: patapamacció de donar un cop fort: paf, clang", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8284", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8284", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6679/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "onomatopeies de l'aparell digestiu", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons de l'aparell digestiu són les següents:\nacció de xarrupar, menjar o beure fent soroll: eslurpacció d'empassar-se: blub-blub, glupacció de menjar: nyam-nyamacció de vomitar: uagacció de fer soroll la panxa (budells buits): rau-rauacció de gargaritzar: glac-glac", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8285", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8285", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6680/4", "Darrera versió": "12.12.2019", "Títol": "Onomatopeies d'activitats comunicatives", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons d'activitats comunicatives són les següents: acció de parlar: bla-bla-bla, patatim, patatamacció de parlar hipòcritament: nyeu-nyeu, nyau-nyauacció de parlar insistent: nyic-nyicacció de xiuxiuejar: xiu-xiuacció de cantar: taral·larà, tral·laràacció de grunyir: brrr, grr, arrg, refundefumacció de renyir: nyec-nyecacció d'assentir o pensar: mmm, oiacció de fer callar o cridar l'atenció: xit, xist, xxt, pstacció de cridar: crii, hiiacció d'aplaudir: clac, clac, clac!; clap, clap, clap!; plas-plas", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8286", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8286", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6681/2", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "onomatopeies de la boca", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons que es poden fer amb la boca són les següents:acció de fer llengotes: eeeacció de xarrupar: eslurp, xrrupacció de sospirar: ah, ai, oh, uf, pffff!acció de bufar: fff, fuuacció de tossir: ehem, tsutacció de badallar: uà, uaahacció de riure: ha! ha! ha!, uaaah!acció de riure burleta: hi! hi! hi!acció de riure irònic: he! he! he!acció d'escapar-se el riure: pfacció de singlotar: hic, hipacció de roncar: rrr, rau-rauacció de petonejar: muà, muac, txuic, xuic", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8287", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8287", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6682/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "onomatopeies del nas", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons que es poden fer amb el nas són les següents: acció d'olorar o flairar: hum, esnifacció de respirar: fff, hmmacció de fer bona olor: mmmacció d'expirar: fuu, pf", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8288", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8288", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6683/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "onomatopeies d'activitats i sensacions humanes diverses", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons de certes activitats o sensacions humanes són les següents:acció de córrer: trap-trap, trop-tropacció de sorprendre's: ahacció de dubtar: em, aaa, mmmacció de trepitjar una massa pastosa o líquida: txof, xafacció de relliscar: zuip, fiu, zasacció de xutar: tumacció de fastiguejar: ecs, puàacció d'enrabiar-se: brrr, grracció d'indignar-se: güei, xeacció d'alegrar-se: ui, xe, iupiacció de caure de cop: paf, plaf, plofacció de caure sobre una cosa tova: puf, txaf, txof, xaf-xafacció de fruir: hum, mmacció de desconfiar  o dubtar: humacció d'empassar-se saliva (perill): glubsacció de neguitejar-se (mala consciència): rau-rauacció d'actuar ràpidament: pim-pam", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8289", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8289", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6684/2", "Darrera versió": "12.12.2019", "Títol": "Onomatopeies d'insectes", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons que fan alguns insectes són les següents: acció de brunzir: bzzz, zum-zum, nyeeacció de cantar el grill: cri-cri, ric-ricacció de cantar  la cigala: xic-xic, zic-zic", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8290", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8290", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6685/3", "Darrera versió": "17.01.2024", "Títol": "Onomatopeies de mamífers", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns mamífers són les següents: acció de grunyir (porc): gronyc, oic, oincacció de miolar: marrameu, meu, garrameu, marramauacció de roncar o esbufegar (gat): arf, rum-rumacció de grinyolar (gat): uèacció de cridar el mico: hi, iiiacció de bramular (vaca): mmm, muuacció de bramar l'ase: ihàacció de bramar el lleó: brah, graaacció de bordar (gos): bub-bubacció de cridar el ratolí: crii, iiiacció d'udolar (llop, gos): auu, ahúacció de renillar (cavall): hii, iiiacció de belar (ovella, cabra): be, bee, meacció de cridar  l'elefant: hii, iii", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8291", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8291", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6686/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "onomatopeies d'ocells", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns ocells són les següents:acció de cantar el colom, la tórtora: parrupacció de cloquejar (gallina): cloc, cloc-clocacció de cantar el gall: quiquiriquic, cocorococacció de cantar la gralla: txac-txacacció de cridar el tord, la guatlla, l'oreneta, el pinsà i altres ocells: titacció de piular: piu-piu, xiu-xiuacció de cridar el gall dindi: glo-glo-gloc, glu-gluacció de cantar la grua: glu-gluacció de cantar la garsa: txac-txacacció de cridar  l'ànec: coac-coac, guac-guac, qüec-qüecacció de batre les ales: flap-flap", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8292", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8292", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6687/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "onomatopeies d'amfibis i rèptils", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns amfibis i rèptils són les següents:acció de cridar la granota, el gripau (amfibis): rauc, rac-racacció de xiular la serp (rèptil): sss", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8293", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8293", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6688/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "onomatopeies d'eines, mecanismes i màquines", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons que fan alguns mecanismes, eines o màquines són les següents:acció de rebentar o rebentar-se: bum, paf, patapaf, pumacció de saltar (aparell elèctric): pofacció d'encendre o apagar una màquina, un ordinador: bip, puitacció de bombar aire: xuf, pufacció de tancar una porta: plam, clacacció d'obrir una porta amb clau: cric-cracacció de sonar el  timbre: ring, ding-dong, tingacció d'aspirar o xuclar (aspiradora): eixlurp, xrrupacció de prémer un interruptor: clic, clecacció d'encendre o apagar un interruptor: clec, cric-cracacció d'accelerar (màquina): zumacció de sonar el telèfon: ring, dringacció de penjar el telèfon: clincacció de grapar: txac, xacacció de sonar les busques d'un rellotge: tic-tacacció de rodar: ruuu, rritacció de moure o moure's ràpidament: fiu, ziu, zis-zas", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8295", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8295", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6689/3", "Darrera versió": "22.08.2024", "Títol": "Accentuació dels adverbis acabats en -ment", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Els adverbis acabats en -ment s'han format a partir de la forma femenina d'adjectius qualificatius. Per exemple, vivament s'ha format a partir de viva; ràpidament, a partir de ràpida; difícilment, a partir de difícil, que com a adjectiu invariable té, com els altres, l'opció de formar l'adverbi corresponent acabat amb -ment.\nAquests adverbis conserven l'accent de la forma de què deriven. Així, per determinar si un adverbi acabat en -ment porta accent o no, cal fixar-se en la forma femenina a partir de la qual s'ha format. Per exemple, si satisfactòria porta accent, l'adverbi satisfactòriament també. En canvi, si l'adjectiu acalorada no en porta, acaloradament, tampoc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.6)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8296", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8296", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6690/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "onomatopeies d'instruments de transport", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons que fan alguns instruments de transport són les següents:hèlice (helicòpter): flap-flap, ttt motor (cotxe, moto): rum-rum, ruuuum, brum-brumacció d'accelerar: brum, pap-pap, brraacció de frenar o xerricar la roda: hii, iiisirena del tren: tut, piip, piiií-piiií tren (mecanisme): xuc-xuc, txuf-txufsirena de vaixell: tut, mmm, pot clàxon o botzina: mec, mec-mec, moc-moctub d'escapament: taf-taf motor d'avió: bzzz, mmm, zum", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8298", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8298", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6692/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "onomatopeies d'instruments musicals", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons que fan alguns instruments musicals són les següents:clarí: tararí, taratí trompeta: tararà, tururut flabiol: tiroliro violoncel o violí: nyigo-nyigo cascavell: dring, dring-dring, ning-ning contrabaix: dum-dum, bling-blong flauta: tirurit, titutí guitarra: rang-catarrang, clang piano: clinc, clonc tambor: tam-tam, tampatantam", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8302", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8302", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6693/3", "Darrera versió": "12.12.2019", "Títol": "Onomatopeies d'objectes de metall, vidre, fusta, etc.", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns objectes són les següents:acció de brindar: xin-xin, clinc, dringacció de colpejar (superfície dura): toc, clocacció de rebotar o vibrar (so metàl·lic o vidrenc): clinc, bloing, clong-clong, dringacció de tocar una campana (campaneig, tritlleig): clang, clong, cling-clong, ding-dong, ning-nangacció de trencar o trencar-se una cosa sòlida: catacrac, crec, crac, croncacció de cruixir la fusta: nyecacció de desinflar (pilota, globus): fssacció d'encendre un llumí: fssacció de grinyolar una porta: nyic, nyecacció de trucar a una porta: toc-tocacció de balancejar (balancí, gronxador): zam-zam, zim-zam, ziu-zau, zum-zumacció de trontollar: tugudum, tttacció d'esquinçar (paper): critx-cratx, rac, rec, zacacció de xiular (xiulet d'àrbitre o de guàrdia): pip, pi", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8303", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8303", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6694/2", "Darrera versió": "05.05.2016", "Títol": "onomatopeies de líquids", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons de líquids són les següents: acció d'esquitxar: esplaixacció de caure o llançar a l'aigua: xof, xafacció de caure sobre una massa tova o sorrenca: plouf!, patatxaf, txaf, txofacció d'abocar un líquid: glu-glu, blop, blub-blubacció de degotar: plic-ploc, clip-clopacció de xipollejar: xip-xapacció de rajar: pxii, xiiacció de moure's fent vaivé (onada): plaf, zam-zamacció de ruixar (esprai): xum-xum, xuf-xuf", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8304", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8304", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6695/2", "Darrera versió": "02.07.2015", "Títol": "onomatopeies de sons fantàstics", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les onomatopeies que representen sons fantàstics són les següents:\nacció d'esdevenir màgic (fet sorprenent): txam, pof!acció d'aparèixer i desaparèixer: plop, plof, pupacció de cridar un monstre: grumf!acció d'udolar (fantasma): uuu, buu", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8305", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8305", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6696/3", "Darrera versió": "17.09.2024", "Títol": "Separació a final de ratlla de diftongs i triftongs", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:\nfei-na\nmou-re\nai-gua\nio-de\nquo-ta\nguai-ta\nfè-ieu\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8306", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8306", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6697/2", "Darrera versió": "31.01.2017", "Títol": "Separació a final de ratlla de nombres\nSeparació a final de ratlla de xifres", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Els nombres escrits amb xifres no es poden partir a final de ratlla, tant si porten punts o comes, com si no. Així, en comptes de fer:\nuna quantitat de 32.456,-\n37 euros\ncal fer:una quantitat de\n32.456,37 euros", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8308", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8308", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6698/9", "Darrera versió": "18.04.2024", "Títol": "Separació a final de ratlla d'abreviacions\nSeparació a final de ratlla d'abreviatures, sigles i símbols", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "En general, les abreviatures, sigles i símbols no es parteixen a final de ratlla. Així, en comptes de fer:\nLa reunió començarà a les 11, a-\nprox., perquè hi ha altres reunions abans.\ncal fer:\nLa reunió començarà a les 11, aprox.,\nperquè hi ha altres reunions abans.\nTampoc no s'ha de separar, en un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot que acompanya. Per exemple:\nSr. Riera (no es poden separar Sr. i Riera)\nLes sigles que es llegeixen com si fossin paraules preferiblement no se separen a final de ratlla si s'escriuen totalment amb majúscules. En cas que sigui necessari per raons d'espai, han de tenir com a mínim cinc lletres, i la partició es fa d'acord amb les regles generals de la separació sil·làbica. Per exemple:\nERAS-\nMUS\nIN-\nCAVI\no\nINCA-\nVI\nREN-\nFE", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8309", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8309", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6699/2", "Darrera versió": "31.01.2017", "Títol": "Separació a final de ratlla de mots de títols i subtítols", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Els mots que formen títols i subtítols que encapçalen text no s'han de partir mai. Així, en comptes de fer:\nAccentua-\nció i apostrofació\ncal fer:\nAccentuació\ni apostrofació\nCom es pot veure en l'exemple anterior,  els elements que componen un títol o un subtítol, si cal, sí que es poden separar. En cas que se separin, els  articles, preposicions i conjuncions han de passar a la línia següent, amb la resta del títol, o bé han de quedar aïllats. També cal tenir en compte que no és recomanable dissociar els mots que formen conceptes, per exemple:\nHistòria de la literatura\nuniversal\nÉs preferible escriure:\nHistòria\nde la literatura universal\nFinalment, si el títol porta un signe de puntuació, és el lloc idoni per separar-lo en dues parts:\nJosep Carner:\nllengua, prosa, poesia", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8311", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8311", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6701/2", "Darrera versió": "15.04.2011", "Títol": "participar\nparticipació de loteria\ninteresar (el portador interesa x euros)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Lleure. Turisme", "Resposta": "El mot castellà interesa utilitzat en l'expressió que apareix als bitllets de loteria (el portador interesa la cantidad de...) no es pot traduir al català literalment. En català, el verb que hem d'utilitzar per redactar les participacions de loteria és participar.\nPer tant, la manera apropiada de redactar una participació és, per exemple: Anna Duran participa amb 10 euros en el número 25398 del sorteig de Nadal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8322", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8322", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6704/3", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "formes dobles abreujades: partició\nús no sexista del llenguatge", "Categoria": "Convencions. Ús no sexista", "Resposta": "Les denominacions abreujades es poden formar escrivint la terminació femenina després d'una barra inclinada. Tot i que hi ha diferents sistemes per establir quina ha de ser aquesta terminació, es recomanen les pautes següents:\nSi la forma masculina no té cap marca i la femenina acaba en -a, es pot escriure una a després de la barra:\nanimador/a\ndemagog/a\nTambé es pot escriure una -a després de la barra si el femení acaba en -a i el masculí acaba en -e o en -o:\nsogre/a\nmonjo/a\nQuan la forma femenina té la terminació -essa, s'escriu aquesta terminació després de la barra:\nalcalde/essa\nmetge/essa\nSi la forma femenina i la masculina presenten diferències ortogràfiques que no consisteixen només a afegir o canviar una vocal, s'ha d'escriure la terminació femenina des de la vocal tònica inclusivament:\nbeneficiari/ària\ndelegat/ada\ndirectiu/iva\nperuà/ana\nballarí/ina\nfilòleg/òloga\nQuan, seguint els criteris anteriors, l'estalvi d'espai no és significatiu, s'escriuen les dues formes senceres:\nranci/rància\nllec/llegaPel que fa a les denominacions dobles en plural, el criteri que es proposa és escriure la terminació del femení plural a partir de la vocal tònica:\nadvocats/ades\ninterins/ines\npsicòlegs/òlogues", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8329", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8329", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6705/3", "Darrera versió": "24.10.2024", "Títol": "Conjunció doble i/o", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En alguns contextos, per indicar la possibilitat d'addició o opció entre diversos elements relacionats, es combinen les conjuncions i i o, separades amb una barra inclinada. Aquesta combinació es considera alhora copulativa i disjuntiva. Per exemple:\nEl clorofluorocarboni és un hidrocarbur volàtil amb àtoms d'hidrogen substituïts per àtoms de fluor i/o clor.\nAquesta fórmula és habitual de textos de caràcter breu i sintètic. En general, però, és més natural fer servir altres construccions. Per exemple:\nCliqueu a l'enllaç següent per inscriure-us al curs d'aeròbic o de boxa.\nCal que revisi el text el corrector o l'editor o tots dos.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (25.4.2g)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8331", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8331", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6707/2", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció del currículum", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nEl currículum és un\ndocument que conté la informació personal i els mèrits acadèmics i professionals d'una\npersona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l'obtenció d'un\npremi, etc.\nCriteris generals de redacció\nLa\nredacció del currículum ha de ser neutra, sense valoracions personals o\nsubjectives. Cal que sigui un text complet però breu, clar, precís,\nesquemàtic i sense redundàncies. No s'hi ha d'usar cap tractament\npersonal, i no hi sol haver formes verbals o hi són molt escasses.\nConvé\nque el contingut i l'estructura del currículum s'adaptin a la finalitat\namb què es presenta, a les característiques o el perfil que es demanen\nen el concurs o la convocatòria en els quals vulgui participar l'autor\ndel currículum. Aquesta adaptació comporta l'exclusió de determinades\ndades i un grau més elevat de precisió quant a les dades pertinents o\nmés rellevants en cada cas.\nSovint es presenta\namb una sol·licitud o amb una carta de presentació, per especificar la\nplaça a què s'aspira, per destacar la idoneïtat com a candidat o per\ndetallar les dades de contacte d'algunes persones per poder donar-ne\nreferències. També és possible que, quan les circumstàncies ho\nexigeixin o ho facin aconsellable, el currículum s'acompanyi de les\nfotocòpies dels documents acreditatius de les dades que s'hi expliciten.\nLa paraula currículum ja apareix al diccionari adaptada al català. Per tant, s'escriu amb accent sobre la i i fa el plural currículums. L'expressió llatina curriculum vitae té el mateix sentit, no porta accent, s'ha d'escriure amb cursiva i la seva forma de plural és curricula.\nEstructura i continguts\nLes característiques i el contingut de cada una de les parts del currículum són els següents:\n1. Dades personals\nS'hi\nfa constar tota la informació necessària per identificar i localitzar\nràpidament el candidat: nom i cognoms, adreça (carrer, número, codi\npostal, localitat), telèfon, correu electrònic, lloc i data de\nnaixement (població, dia, mes, any), document d'identitat, i altres\ndades que es puguin considerar necessàries.\n2. Educació i formació\nS'hi\npresenta la trajectòria acadèmica, amb els estudis realitzats i les\ntitulacions obtingudes: dates (se sol començar pel més recent i es va\nafegint, a part, la mateixa informació per a cada curs realitzat),\norganització en la qual s'ha rebut l'educació o formació i títol de la\nqualificació obtinguda. Normalment s'ometen les titulacions inferiors\nperquè s'han de considerar necessàries per haver pogut obtenir la\nsuperior.\n3. Experiència professional\nS'hi\nespecifiquen les activitats professionals que s'han desenvolupat, amb\nles dades corresponents: dates (se sol començar pel més recent i es va\nafegint, a part, la mateixa informació per a cada lloc ocupat), nom i\nadreça de la persona contractant, tipus d'empresa o sector, lloc o\ncàrrec ocupat, principals activitats i responsabilitats.\n4. Capacitats i aptituds\nS'hi\nespecifiquen les capacitats i aptituds personals (adquirides al llarg\nde la vida i la carrera educativa i professional), socials (per\nexemple, conviure i treballar en entorns multiculturals, en llocs on la\ncomunicació és important i en situacions on el treball en equip és\nessencial), organitzatives (per exemple, coordinació i administració de\npersones, projectes, pressupostos), tècniques (amb ordinadors, tipus\nespecífics d'equips, de maquinària), artístiques (música, escriptura,\ndisseny), etc.\n5. Idiomes\nS'hi\nfa constar la llengua materna i altres idiomes que es dominen. Es\nvalora el nivell de cada idioma (excel·lent, bo, bàsic). També es pot\ndistingir, excepte en el cas de la llengua materna, entre la lectura,\nl'escriptura i l'expressió oral i valorar cadascun d'aquests aspectes.\n6. Informació addicional\nS'hi\ninclou qualsevol altra informació que pugui ser interessant per al lloc\na què s'aspira: disponibilitat de viatjar, permís de conducció, vehicle\npropi, associacions a què es pertany, persones de contacte, etc.\n7. Datació\nEl\ndocument s'acaba amb la data de tancament de les dades incloses en el\ncurrículum (població, dia, mes, any). Opcionalment, la datació pot anar\nprecedida de la signatura.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8340", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8340", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6708/3", "Darrera versió": "16.07.2024", "Títol": "Exemple de currículum (perfil acadèmic)", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "CURRÍCULUM\nDades personals\nNom i cognoms: Joan Jordà Balmes\nAdreça: c. del Mig, 34, 1r 2a, 08012, Barcelona\nTelèfon: 93 444 44 44\nAdreça electrònica: joanjb@serveisintegrals.com\nLloc i data de naixement: Barcelona, 3 d'octubre de 1980\nDocument d'identitat: 33333333M\nEducació i formació\nPostgrau de Correcció i de Qualitat Lingüística. Universitat\nAutònoma de Barcelona, juny de 2007.\nCertificat d'aptitud pedagògica. Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona, juny de 2004.\nTest of English as a Foreign Language (TOEFL). Universitat de Cambridge, febrer de 2004.\nLlicenciatura en filologia catalana. Universitat de Barcelona, juliol de 2003.\nExperiència professional\nCorrector i traductor (català, castellà i anglès) a l'empresa Traduccions Barcelona (Barcelona), des de començaments de 2007 fins avui.\nAssessor lingüístic a la Unitat d'Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio (Barcelona), des de gener de 2005 fins a gener de 2007.\nEditor a l'editorial Edicions Catalanes (Girona), des de novembre de 2003 fins a gener de 2005.\nCapacitats i aptituds\nTítol de monitor de la Direcció General de Joventut, 1999.\nConeixements mitjans d'informàtica i internet (TIC i xarxes socials).\nIdiomes\nCatalà: nivell excel·lent parlat i escrit.\nCastellà: nivell excel·lent parlat i escrit.\nAnglès: nivell bo parlat i escrit (TOEFL).\nBarcelona, 3 de novembre de 2011", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8341", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8341", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6710/2", "Darrera versió": "11.07.2019", "Títol": "Com es diu 'azafato', 'azafata' en català?\nhoste, hostessa", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Un dels significats del mot hoste, hostessa és 'persona encarregada de l'acolliment en una fira, un congrés i, especialment, en les companyies aèries'. Cal tenir en compte que la forma masculina d'aquest mot és hoste, i no hostès. Per exemple:\nUna hostessa de la companyia es va fer càrrec de la nena que viatjava sola.\nHi ha altres maneres de designar aquest mateix concepte, com ara assistent de vol, assistent de congressos, auxiliar de vol, etc. Per exemple:\nUna assistent de vol de la companyia es va fer càrrec de la nena que viatjava sola.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8357", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8357", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6711/3", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "Com es diu escuadra en català?\nCom es diu cartabón en català?\nescaire o cartabó?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Matemàtiques", "Resposta": "La forma escaire s'utilitza per designar eines diverses emprades en àmbits diferents i que tenen com a característica comuna que són instruments en forma de triangle rectangle.\nLa forma cartabó designa un tipus concret d'escaire: és l'instrument de dibuix que consisteix en un escaire en forma de triangle isòsceles. En castellà, el terme equivalent és escuadra.Cal tenir en compte que la denominació castellana cartabón, a diferència de cartabó en català, està definida en les obres lexicogràfiques de referència en castellà de manera general com a 'plantilla de\nmadera, plástico u otro material en forma de triángulo rectángulo\nescaleno que se utiliza en delineación', concepte que correspon al genèric català escaire.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8364", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8364", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6712/3", "Darrera versió": "24.10.2024", "Títol": "desde o des de?\ndes de que o des que?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La preposició des de s'escriu sempre separada; és a dir, la forma desde no existeix. Aquesta preposició indica el punt de l'espai on comença a comptar-se una distància, el moment en què comença a comptar-se un període de temps, el punt on és qui veu, sent, etc. una realitat. Per exemple:\nVam viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest.\nSom aquí des de les quatre de la tarda.\nJa pots començar des de demà.\nT'ho dic des de la meva experiència personal.\nTambé pot introduir el primer element d'un conjunt ampli que es pren en consideració; es tracta d'un ús equivalent a 'incloent-hi'. Per exemple:\nEl Sergi agafa totes les feines que li surten: des de fer de cangur fins a passejar gossos.\nA l'habitació dels mals endreços hi tenim des d'una cafetera fins a un puzle de mil peces.\nUn sintagma encapçalat per la preposició des de pot expressar un punt a partir del qual es compta o s'estableix una escala de graus. Per exemple:\nLes tarifes disponibles van des dels vint fins als vuitanta euros.\nAquest mes s'han registrat temperatures des dels quinze graus.\nSi la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de mots i si va seguida dels articles masculins el, els, es fan les contraccions. Per exemple:\nDes d'aquí podem sentir el mar.\nDes del pont ho veurem més bé.\nAquesta cova es coneix des dels anys cinquanta.\nAquesta preposició també pot anar seguida d'una oració introduïda amb la conjunció que. Malgrat que en registres informals és habitual mantenir la preposició de, en registres formals és preferible elidir-la. Per exemple:\nHan posat en pràctica noves dinàmiques des que la presidenta va accedir al càrrec (preferible a... des de que la presidenta va accedir al càrrec).\nDes que ha arribat la guàrdia urbana, la situació s'ha normalitzat (preferible a Des de que ha arribat...).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8366", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8366", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6713/5", "Darrera versió": "20.04.2023", "Títol": "Coordinació de les preposicions amb i sense\namb sucre o sense o amb o sense sucre?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan es coordinen dos sintagmes preposicionals introduïts per les preposicions amb i sense per indicar una alternativa o contraposició (A la nostra botiga tenim pa amb gluten i sense gluten), es pot elidir el complement de la preposició sense per evitar la repetició. Per exemple:\nVols el cafè amb sucre o sense?\nA la nostra botiga tenim pa amb gluten i sense.\nA més a més, en certs contextos també es pot optar per elidir el complement de la preposició amb i mantenir el de la preposició sense. Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta estructura, estilísticament més marcada, és pròpia de textos especialitzats, i apareix sobretot quan hi ha altres coordinacions de preposicions. Per exemple:\nL'estudi premiat, elaborat pel i per a l'equip de recerca, tracta de les fibres sintètiques, amb o sense alumini, extraordinàriament resistents.\nEn qualsevol cas, sempre que l'ordre de les preposicions és invers cal repetir el nom:\nHo faré igualment, sense perill o amb perill.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.6.1.4 i 19.8.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8369", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8369", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6717/2", "Darrera versió": "10.11.2017", "Títol": "'varis' o 'diversos'?\n'tonalitats vàries' o 'vàries tonalitats'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'adjectiu vari, vària vol dir 'divers, diferent, variat', i es fa servir després d'un nom. Per exemple:\nHo resolien amb remeis varis.\nEl vestit és de tonalitats vàries.\nAquest significat també pot ser expressat amb l'adjectiu divers, diversa. Per exemple:\nHo resolien amb remeis diversos.\nEl vestit és de tonalitats diverses.\nA més d'aquest significat, l'adjectiu divers també pot voler dir 'alguns, un cert nombre de', i en aquest cas s'anteposa al nom. En canvi, l'adjectiu vari, vària no té aquest significat i, per tant, no és adequat fer-lo servir com a indefinit o quantificador. Per exemple:\nHi ha diverses coses que vull dir-te (i no Hi ha vàries coses que vull dir-te).\nA l'aparador hi ha diversos objectes interessants (i no A l'aparador hi ha varis objectes interessants).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8381", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8381", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6719/6", "Darrera versió": "11.03.2025", "Títol": "Contacte de preposicions (àtona + tònica)\nper entre els arbustos o entre els arbustos?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan hi ha contacte entre una preposició àtona i una de tònica, generalment es mantenen les dues preposicions. Per exemple:\nEn aquesta bicicleta hi poden pujar persones de fins a noranta quilos.\nNo ens van sorprendre perquè els vam veure arribar de dins estant.\nAixò no obstant, en alguns casos, com ara quan hi ha contacte d'una preposició àtona (com per i de) i la preposició tònica entre, també es pot evitar la coincidència de preposicions elidint-ne una de les dues. Per exemple:\nVam haver de passar entre els arbustos (o ... per entre els arbustos).\nAquest procés es du a terme a una temperatura de 100 a 150 graus (o ... d'entre 100 i 150 graus).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.7b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8388", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8388", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6720/4", "Darrera versió": "22.01.2025", "Títol": "Règim nominal de gust, olor i pudor\ngust a o gust de?, olor a o olor de?, pudor a o pudor de?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "gust de\nolor de\npudor de\nPer enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:\nAquest pastís té gust de llimona.\nSento olor de roses.\nFa pudor de cremat.\nNo obstant això, el verb pudir regeix la preposició a. Així, es diu:\nPudia a all, no es podia estar a prop seu.\nL'abric put a fregit.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (14.6.2a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8390", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8390", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6721/4", "Darrera versió": "25.04.2023", "Títol": "Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De + infinitiu: subjecte o atribut\nQuan un infinitiu fa de subjecte o d'atribut d'una oració i va posposat al verb principal, es pot introduir amb la preposició de. Per exemple:\nEm dol (de) fer-ho d'aquesta manera (subjecte posposat).\nLa meva intenció era (de) cridar l'atenció sobre aquella injustícia (atribut).Ara bé, amb funció de subjecte, la preposició de no és possible amb verbs de necessitat com caldre i valer més (Cal anar-hi, Val més que callis), però és opcional amb altres verbs amb un significat proper, com tocar, convèncer, bastar o anar bé. Per exemple: Ara li toca (de) triar a ella; M'aniria bé (de) quedar a les vuit.\nTampoc no és possible amb verbs d'argumentació (demostrar, mostrar, provar, implicar, comportar, suposar, inferir-se o significar). Per exemple: Ho demostraria comprar el seu llibre.\nDe + infinitiu: complement directe\nLa preposició de és opcional quan un infinitiu fa de complement directe de certs verbs que expressen voluntat, intenció o desig (aconseguir, acordar, admetre, afirmar, cercar, consentir, creure, decidir, desitjar, esperar, oferir, permetre, prohibir, refusar, resoldre, etc.). També amb el verb gosar. Per exemple:\nHan acordat (de) dirigir l'empresa familiar.\nM'han ofert (de) fer una obra de teatre.\nNo gosava (de) dir-li que l'estimava.Hi ha casos, però, en què és obligatori introduir l'infinitiu en funció de complement directe amb la preposició de. Es tracta de verbs com ara mirar ('procurar'), pregar, provar, dir ('proposar') o assajar. Per exemple:\nMira de fer l'esforç d'entendre la situació.\nEns va dir d'anar al cinema.\nVa provar de posar-se en la seva pell.\nEn canvi, els verbs poder, deure, soler, voler, els verbs de percepció sentir i veure, i els verbs causatius fer i deixar, no admeten la preposició de davant d'un infinitiu que fa de complement directe. Per exemple:\nNo puc comprar res.\nL'he sentit cridar.\nNo la deixen opinar.\nCal tenir en compte que el verb saber només accepta la preposició de en algun cas restringit. Per exemple: Encara no sap de llegir (saber de lletra). En la resta de casos, no l'admet.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8393", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8393", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6722/6", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu crack ('geni') en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El mot crac s'ha adaptat per designar la persona que destaca en una especialitat. Es tracta d'un sinònim del mot as i s'utilitza com a mot masculí per fer referència tant a homes com a dones. Per exemple:\nL'autor del gol va ser el crac argentí.\nLa Maite és un crac en informàtica.\nA més de crac, hi ha altres mots que volen dir el mateix: geni, virtuós, mestre, entès. Segons el context, també es pot fer servir un adjectiu: destre, hàbil, capaç, enginyós, etc.; per exemple: Sempre se surt amb la seva, és una noia molt hàbil.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8400", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8400", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6723/3", "Darrera versió": "11.06.2021", "Títol": "Abreviatures dels mesos de l'any", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Les abreviatures dels mesos de l'any es formen seguint una de les normes generals de formació d'abreviatures. S'escriu la primera síl·laba i les consonants de la síl·laba següent anteriors a la primera vocal:\ngener: gen.\nfebrer: febr.\nmarç: no s'abreuja\nabril: abr.\nmaig: no s'abreuja\njuny: no s'abreuja\njuliol: jul.\nagost: ag.\nsetembre: set.\noctubre: oct.\nnovembre: nov.\ndesembre: des.\nEls mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són paraules d'una sola síl·laba.\nDins d'un text convé fer servir la forma sencera dels mesos, ja que sempre és més clar el mot sencer que l'abreviatura, encara que aquesta sigui força coneguda. Cal reservar, doncs, les abreviatures per a les llistes o classificacions, els gràfics, les taules o quadres estadístics, els textos publicitaris, etc.\nUn altre sistema d'abreviació dels noms dels mesos són els codis. D'aquesta manera, s'abreugen també els mesos de març, maig i juny:\ngener: GN\nfebrer: FB\nmarç: MÇ\nabril: AB\nmaig: MG\njuny: JN\njuliol: JL\nagost: AG\nsetembre: ST\noctubre: OC\nnovembre: NV\ndesembre: DS\nTenint en compte, doncs, que hi ha dos sistemes a l'hora d'abreujar els mesos, cal adoptar un dels dos criteris (abreviatura o codis) i mantenir-lo al llarg d'un document per coherència.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8402", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8402", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6724/4", "Darrera versió": "25.03.2021", "Títol": "caure/tirar al terra o a terra?\ncollir/agafar del terra o de terra?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcció a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llançar, anar-se'n, arribar, etc. Paral·lelament, per expressar el moviment d'aplegar objectes del paviment, com ara collir, recollir o agafar, s'usa la forma de terra.\nNo és adequat, doncs, l'ús d'aquestes construccions amb l'article (és a dir, al terra o del terra). Per exemple:\nEl noi anava despistat i va caure a terra.\nCull els pantalons de terra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8419", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8419", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6726/3", "Darrera versió": "14.08.2024", "Títol": "mentre, mentrestant, mentre que", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "mentre\nMentre (i no mentres) és una conjunció que pot tenir un valor temporal i, com a conjunció, sempre enllaça dues oracions, és a dir, sempre\nexpressa la relació de subordinació entre dues oracions. Per exemple:\nMentre et dutxes començaré a fer el dinar.\nA més, també pot tenir un valor condicional. Per exemple:\nMentre faci la feina que li toca, tot anirà bé.\nmentrestant\nMentrestant és un adverbi i, per tant, no enllaça cap element sinó que funciona sol i expressa una\ncircumstància en relació amb l'element que\nmodifica. Concretament expressa el temps durant el qual s'esdevé una cosa. Per exemple:\nVindré dissabte; mentrestant, fes el que puguis.\nL'ús de la conjunció mentre amb el valor de mentrestant no és adequat. Per exemple:\nVes fent cua; jo, mentrestant, aparcaré el cotxe (i no Ves fent cua; jo, mentre, aparcaré el cotxe).\nmentre queMentre que (i no mentres que) és una locució conjuntiva que té valor adversatiu. Entre les dues oracions que enllaça cal que hi hagi realment una idea de contrast i no de simultaneïtat. Per exemple:\nTu treballes mentre que ell viu de renda.\nA més, cal tenir en compte que la locució mentre que no té el sentit temporal de mentre. Per exemple:\nEn Lluc feia el dinar mentre en Toni estenia la roba (i no En Lluc feia el dinar mentre que en Toni estenia la roba).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8423", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8423", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6727/2", "Darrera versió": "02.10.2017", "Títol": "dubtar (règim preposicional)\n'dubtar de', 'dubtar sobre' o 'dubtar entre'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb dubtar, quan s'utilitza intransitivament en el sentit d''estar en dubte' o 'desconfiar', pot regir la preposició de. Per exemple:\nÉs molt indecís; sempre dubta de tot.\nDes d'aquell incident, dubta de mi.\nTambé pot regir les preposicions sobre o entre,\nque li atorguen diferents matisos semàntics. Per exemple:\nDubtem entre una pel·lícula de ficció i una de por.\nEl mestre dubtava sobre si els alumnes tindrien prou capacitat o no per superar l'examen final.\nAixò no obstant, quan\ndarrere de la preposició hi ha un infinitiu, en registres formals generalment s'usa la preposició a (o de). Per exemple:\nNo va dubtar a sacrificar-se per la família (o No va dubtar de sacrificar-se per la família).\nNo dubtis a contactar amb mi (o No dubtis de contactar amb mi).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8427", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8427", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6728/4", "Darrera versió": "20.06.2025", "Títol": "alçària, alçada, altura o altitud?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per expressar la dimensió de qualsevol cos en direcció vertical, sigui quin sigui, es poden fer servir les formes alçària, alçada i altura, tot i que quan es parla específicament de quant mesura una persona o un animal, la forma que es fa servir més habitualment és alçada. Per exemple:\nL'alçària d'aquest pic és de 5.000 metres.\nCalculeu l'altura d'aquest triangle rectangle.\nQuant fa d'alçada, la Maria?\nD'altra banda, la forma altura serveix per designar la\ndistància vertical d'un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol\naltre terme de comparació. Per exemple:\nVola a una gran altura.\nEs va enlairar fins a una altura de mil metres.\nTambé hi ha el terme altitud, que designa específicament l'altura d'un punt de la Terra respecte al nivell del mar i que s'aplica, per exemple, a turons, muntanyes, pics, etc. Per exemple:\nL'Everest té 8.848 m d'altitud.\nL'expressió a l'altura de té el significat 'al mateix paral·lel d'un lloc'. Per exemple:\nEs van trobar a l'altura de València.\nTambé té el significat 'en un grau prou alt per estar en consonància amb una cosa, amb algú, amb una situació'.  Per exemple:\nVa saber estar a l'altura de les circumstàncies.\nNo va estar a l'altura del que s'esperava d'ell en aquella ocasió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8428", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8428", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6729/11", "Darrera versió": "20.10.2023", "Títol": "Les preposicions a, de, en i amb davant de la conjunció que\nt'adones de que o t'adones que?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:\nT'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?\nSempre confia en la bona voluntat dels altres.\nCal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.\nEl director s'oposa a la modificació dels horaris.\nAra bé, quan aquests verbs es troben davant d'una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix en els registres formals. Per exemple:\nT'adones que la situació és molt greu?\nSempre confia que pot tenir l'ajuda dels altres.\nCal comptar que demà rebrem més ajuda.\nEl director s'oposa que es modifiquin els horaris.\nL'elisió de la preposició també es produeix quan l'oració introduïda per la conjunció que no depèn d'un verb, sinó d'un nom o d'un adjectiu. Per exemple:\nNo hi ha hagut cap objecció que els nens dormin sols al refugi.\nLa probabilitat que el Barça perdi demà és remota.\nSe sentia orgullosa que tots els seus alumnes haguessin aprovat.\nEn el cas de la preposició a i, en alguns casos, de en, l'elisió genera construccions molt forçades. En aquests casos, és habitual el contacte entre la preposició i la conjunció en els registres informals, tot i que en els registres formals cal evitar-lo. Per evitar el contacte, es pot elidir la preposició o també es poden fer servir altres recursos. Per exemple:\nEl director s'oposa al fet que es modifiquin els horaris.\nEl director s'oposa a modificar els horaris.\nEl director s'oposa a la modificació dels horaris.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.4.1.2 i 26.4.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8432", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8432", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6730/4", "Darrera versió": "20.10.2023", "Títol": "Perífrasis de gerundi: venir + gerundi", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La perífrasi venir + gerundi, que es fa servir per referir-se a una situació que es projecta en el temps fins al moment que es pren com a referència, no és acceptable i, per tant, cal recórrer a altres construccions. Per exemple:\nFa cinc anys que reivindiquen un nou conveni laboral (i no ...venen reivindicant un nou conveni laboral).\nConvé notar que no presenta cap problema la coincidència del verb venir amb un gerundi quan indica desplaçament. Per exemple:\nLa nena ve cantant pel passadís.\nQuan em veia, sempre venia corrent a abraçar-me.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8433", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8433", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6731/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Es pot dir provar (un aliment, una beguda, una sensació, etc.) en català?\nprovar o tastar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "tastar\nEn català, el verb que té el significat de 'prendre una petita quantitat d'un menjar o una beguda, per apreciar-ne el gust' és tastar, i no provar. Per exemple:\nSi no tastes la tonyina, no sabràs si t'agrada.\nTasta la sopa, que em sembla que no hi ha prou sal.En el sentit figurat d''experimentar una sensació, un plaer, etc.', també es fa servir tastar:\nHa tastat el poder i s'ha trastocat.\nJa has tastat el geni del nou encarregat?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8439", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8439", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6732/7", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "Ús de la preposició de amb altres\naltres, uns altres o d'altres?; entre altres o entre d'altres?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les formes uns altres, altres o d'altres poden fer de subjecte amb un nom explícit o elidit. Per exemple:\nLa lingüista defensa aquesta teoria i uns altres / d'altres / altres experts en llengua també.\nAlguns han fet vaga, uns altres / d'altres / altres han treballat.\nAquestes tres formes també poden fer la funció de complement directe amb el nom explícit. Ara bé, en els casos de pronominalització amb el pronom feble en, s'usa només d'altres o uns altres (i no altres). Per exemple:\nEncara hem de presentar unes altres / d'altres / altres propostes.\nSi no t'acaben d'agradar aquestes arracades, te n'ensenyaré unes altres / d'altres.\nD'altra banda, en posició de complement d'una preposició, tant hi pot aparèixer uns altres com altres. A més, la construcció d'altres també és possible amb preposicions com amb, entre, cap a o contra. Per exemple:\nNo es plany d'aquests errors sinó d'uns altres (i no ...sinó de d'altres).\nBarreja d'espècies com ara cúrcuma, pebre i coriandre, entre altres / entre d'altres.\nVoldria comparar aquests fets amb altres / amb uns altres / amb d'altres de semblants.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.4.3.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8443", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8443", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6734/4", "Darrera versió": "18.04.2023", "Títol": "ésser de + infinitiu: ser d'agrair, ser d'admirar", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple:\nÉs d'agrair que ens ho hagin preguntat (equivalent a Cal agrair que ens ho hagin preguntat).\nÉs de suposar que aviat trobaran una solució satisfactòria (equivalent a Hem de suposar que aviat trobaran una solució satisfactòria).\nFinalment, cal indicar que també són possibles les construccions ser d'admirar, ser de plànyer i ser de témer amb un subjecte. Per exemple:\nLa teva germana és d'admirar.\nA la nit, aquests bars són de témer.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (23.2.3c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8445", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8445", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6735/5", "Darrera versió": "23.06.2023", "Títol": "altres + numeral: altres dos o dos més?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La construcció altres + numeral (per exemple,\naltres dos) no és adequada en català. Es pot fer servir la construcció numeral + més (dos més) o bé la construcció numeral + altres + nom (dues altres coses). Per exemple:\nHan arribat dues noies més.\nAvui hem escrit cinc articles. Demà n'escriurem dos més.\nQuan acabem aquesta, pintarem dues altres parets.\nConvé notar que, quan la construcció altres + numeral va precedida d'article, ja és adequada:\nLes altres cinc cadires estan trencades.\nEls altres deu alumnes faran la classe en aquesta aula.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.4.3.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8448", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8448", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6736/6", "Darrera versió": "06.05.2025", "Títol": "Plural de clau: punts claus o punts clau?, paraules claus o paraules clau?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El nom clau sovint es fa servir en aposició a un altre nom per indicar que alguna cosa és essencial, indispensable. De vegades hi ha vacil·lació pel que fa a la concordança quan acompanya un nom en plural. Per exemple:\nSón clau / claus per a la ciutat els nous projectes d'urbanisme.\nAra bé, en els registres formals en general es manté la forma invariable. Per exemple:\nun punt clau, uns punts clau\nuna peça clau, unes peces clau\nuna paraula clau, unes paraules clau\nun aspecte clau, uns aspectes clau\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (14.6.3c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8454", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8454", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6737/3", "Darrera versió": "13.08.2024", "Títol": "Concordança entre un adjectiu i dos o més noms", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l'adjectiu hi concorda en masculí plural. Per exemple:\nEn aquest carrer hi ha cotxes i furgonetes abandonats.\nS'han comprat un tamboret i una cadira rústics.\nAra bé, si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, una opció és invertir l'ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l'adjectiu o bé repetir l'adjectiu darrere de cada nom. Per exemple:\nEn aquest carrer hi ha furgonetes i cotxes abandonats.\nS'han comprat un tamboret rústic i una cadira també rústica.\nEn canvi, si l'adjectiu va davant dels noms, només concorda en gènere i nombre amb el primer element. Per exemple:\nEls demanen la màxima dedicació i esforç.\nHeu fet molt bones reflexions i suggeriments.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (25.4.7a i 25.4.7b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8456", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8456", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6738/4", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "Verb caure en sentit pronominal: caure's o caure?, es cau o cau?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Un dels significats més habituals del verb intransitiu caure és el d''una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat'.\nAquest verb no té forma pronominal (caure's) i, per tant, no és adequat usar-lo pronominalment. Per exemple:\nLes fulles dels arbres cauen (i no es cauen).\nJa li han caigut totes les dents de llet (i no se li han caigut).\nEls exploradors han caigut a terra de tan cansats que estaven (i no s'han caigut).\nCal no confondre aquest ús pronominal del verb caure, que és inadequat, amb l'ús adequat de pronoms febles reflexius de persona, que són necessaris en determinats contextos. Per exemple, a la frase M'ha caigut l'ungla del dit gros el pronom em fa la funció de complement indirecte i és necessari: l'ungla del dit gros ha caigut a mi. En canvi, no és adequada l'oració Se m'ha caigut l'ungla del dit gros.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8459", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8459", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6739/2", "Darrera versió": "11.03.2020", "Títol": "hem, em, amb\n'em fet' o 'hem fet'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els mots hem, em i amb, malgrat que en un context oral poden tenir una pronúncia similar, tenen usos i significats diferents. Per tant, cal fer servir l'un o l'altre segons el context:\nhem\nLa forma hem és l'auxiliar d'un temps compost, la primera persona del plural del perfet d'indicatiu, i sempre va seguit d'un participi (del verb que sigui): hem + participi. Per exemple:\nHem decidit que anirem a viure junts.\nHem dit de fer-ho tan aviat com sigui possible.\nem\nLa forma em és un pronom feble de primera persona que s'utilitza quan cal substituir un complement verbal (equivalent a 'a mi') o quan és la marca de primera persona d'un verb pronominal. Per exemple:\nEm va donar les claus. ('va donar les claus a mi')\nEm vaig barrejar amb els revoltats. (del verb pronominal barrejar-se)\namb\nLa forma amb és una preposició que expressa acompanyament, contacte, instrument, mitjà, etc. Per exemple:\nAmb ell tot és més fàcil del que em pensava.\nVa obrir la porta amb una radiografia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8461", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8461", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6741/2", "Darrera versió": "25.09.2025", "Títol": "caixa o capsa?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "De vegades és difícil establir la frontera entre els substantius capsa i caixa. Les diferències fonamentals entre tots dos mots es troben en la mida i els usos habituals. El mot capsa fa referència a un receptacle més aviat petit, generalment amb tapa, d'un material rígid, que se sol fer servir per guardar objectes. En canvi, el mot caixa designa un receptacle més gran, també d'un material rígid, que se sol utilitzar per transportar coses. Per exemple:\nGuardo les píndoles en una capsa rodona.\nLi vaig regalar una capsa de bombons pel seu aniversari.\nPer mantenir l'ordre a casa, em van molt bé les capses de sabates.\nVols dir que necessites una altra capsa de clips?\nHem embalat els mobles en caixes.\nA la fira he comprat dues caixes de taronges.\nLa caixa d'eines ocupa molt d'espai dins l'armari.\nEls distribuïdors ens van fer arribar sis caixes de llibres.\nCal tenir en compte que hi ha casos lexicalitzats en què, independentment de les característiques i els usos, es fa servir només un dels dos termes, com ara caixa forta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8470", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8470", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6742/6", "Darrera versió": "22.07.2024", "Títol": "Nominalització de l'infinitiu: El dedicar-se als fills o La dedicació als fills?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Generalment, un infinitiu porta article (o un altre determinant) quan ja s'ha lexicalitzat com a nom o bé funciona sintàcticament com un nom. Per exemple:\nEl saber no fa cap nosa.\nEl menjar d'avui és excel·lent.\nEl parlar d'aquest indret m'agrada molt.\nTé un somriure que m'enamora.\nEl seu caminar és graciós.\nHi ha, però, certs casos en què l'infinitiu, malgrat que funciona sintàcticament com un verb, admet l'ús de l'article el. Ara bé, malgrat que aquesta construcció és possible, no és l'opció més habitual, perquè en general es fan servir altres solucions:\nMantenir l'infinitiu sense article. Per exemple: Pensar que li havien pres el pèl el feia enfadar (en lloc de El pensar que li havien pres el pèl...).Fer dependre l'infinitiu de noms genèrics com fet o manera. Per exemple: El fet de ser criticada l'amoïnava (en lloc de El ser criticada l'amoïnava).Substituir l'infinitiu per un substantiu. Per exemple: La dedicació als fills li omple la vida (en lloc de El dedicar-se als fills li omple la vida).\nFinalment, cal recordar que en algunes frases fetes o expressions més fixades també s'ha lexicalitzat l'ús de l'article. Per exemple:\nQue el llegir no ens faci perdre l'escriure.\nSempre em toca el rebre.\nMal m'està el dir-ho.\nAl meu entendre, no hem d'utilitzar aquesta expressió.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (14.5c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8472", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8472", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6743/4", "Darrera versió": "24.10.2024", "Títol": "Infinitiu independent amb valor de necessitat o obligació: Recordar que... o Cal recordar que...?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "No és acceptable l'ús de l'infinitiu independent en què hi ha implícit un verb com caldre, convenir o voler. Per exemple:\nCal recordar que heu de ser puntuals (i no Recordar que heu de ser puntuals).\nConvé dir que les jugadores més joves han fet molt bon paper (i no Dir que les jugadores més joves han fet molt bon paper).\nVolem destacar el nostre agraïment a tots els participants (i no Destacar el nostre agraïment a tots els participants).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (24.6.1c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8473", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8473", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6744/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu churrasco en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "La forma castellana churrasco designa la carn, generalment trossos grossos del costellam del bou o la vedella, cuita a\nla brasa o en una graella a l'estil de l'Amèrica del Sud, especialment\nde l'Argentina, l'Uruguai i el Brasil.\nEl terme català normalitzat per designar aquest tipus de carn és xurrasco, adaptat amb x.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8479", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8479", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6745/7", "Darrera versió": "31.05.2024", "Títol": "Guionet de exlibris: ex-libris o exlibris?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La forma exlibris es considera un mot compost (en aquest cas manllevat del llatí) i, com a tal, s'escriu de manera aglutinada, sense espai ni guionet.\nEs fa servir per fer referència a la inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d'una biblioteca per indicar-ne la propietat, i també per fer referència al motlle, generalment de boix, on hi ha gravada aquesta inscripció per estampar.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.1c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8483", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8483", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6746/4", "Darrera versió": "14.05.2024", "Títol": "Guionet en els compostos cultes\nAccentuació i pronunciació dels compostos cultes", "Categoria": "Morfologia; Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Els compostos cultes són aquells el primer\nelement dels quals és una forma prefixada acabada en -o i\nde vegades en -i (per exemple, afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-), i s'escriuen sempre sense guionet. Per exemple: afroasiàtic, economicofinancer, fisicoquímic, hispanoamericà, labiodental, psicopedagog, sociocultural; dentinasal,\npiscicultura.\nSi el segon component comença amb s- o r-, aquestes consonants no es doblen encara que representin un so de essa sorda o erra vibrant, respectivament, entre vocals. Per exemple: economicosocial, higienicosanitari, grecoromà, ludicorecreatiu.\nPel que fa a l'accentuació, només conserven l'accent del\nsegon element, és a dir, l'accent recau a l'última síl·laba tònica de la\nparaula. És per això que si el primer element normalment s'escriuria amb accent, en el compost el perd: politicosocial i no políticosocial.\nFinalment, quant a la pronúncia, la o amb què acaba el primer element en general es neutralitza en els parlars orientals perquè està en posició àtona.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4 i 4.4.2.1b) i Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (12.7.1a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8488", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8488", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6748/2", "Darrera versió": "10.03.2020", "Títol": "pròxim, proper o vinent?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els adjectius pròxim, pròxima i proper, propera són sinònims i indiquen localització espacial i temporal ('el primer a presentar-se en l'espai, en el temps o en l'ordre lògic'). Poden aparèixer anteposats o posposats al nom que acompanyen, tot i que és més habitual que se situïn davant del nom. Per exemple:\nLa reunió es farà el pròxim dia que vingui el director.\nLa propera vegada m'avises amb antelació.\nCal tenir en compte, però, que en certs contextos és més habitual fer servir altres expressions, com ara vinent, que ve, entrant... Per exemple:\nLa setmana que ve anirem a esquiar.\nOrganitzarem aquesta trobada l'any vinent.\nA més, hi ha contextos en què no cal afegir-hi cap referència temporal perquè és redundant. Per exemple:\nAquesta matinada les temperatures baixaran, en lloc de Aquesta pròxima matinada...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8495", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8495", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6750/1", "Darrera versió": "11.08.2014", "Títol": "home llop (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de home llop és homes llop.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8498", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8498", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6751/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "cita o citació?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes cita i citació tenen significats diferents.\nEl substantiu cita fa referència a l'acció d'assenyalar dia, hora i lloc, per veure's i parlar dues o més persones. Per exemple: Demà tinc una cita a les deu.\nEn canvi, el substantiu citació designa el text d'un autor que s'addueix en suport d'una opinió, d'una regla, etc. Per exemple: Va fer una citació llarguíssima de Sagarra. Aquest nom també es fa servir, en l'àmbit del dret i l'administració, per referir-se a l'ordre o el document per mitjà del qual una autoritat demana la presència d'algú en un lloc, per exemple: He rebut una citació del jutjat.\nAixí, en una frase com ara Les cites d'aquell llibre estan farcides d'errors cal substituir el mot cita per citació: Les citacions d'aquell llibre estan farcides d'errors.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8499", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8499", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6752/2", "Darrera versió": "25.02.2013", "Títol": "reemprendre o reprendre?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "reprendre\nEl verb que designa l'acció de 'continuar (alguna cosa que havia estat interrompuda)' és reprendre i no reemprendre. Per exemple:\nL'orador, després d'un descans d'un quart, va reprendre el seu discurs.\nAra no faig res, però aviat reprendré les meves tasques.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8501", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8501", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6753/4", "Darrera versió": "25.09.2025", "Títol": "córrer a càrrec, anar a càrrec o ser a càrrec?\nva a càrrec o és a càrrec?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, el verb que habitualment acompanya la locució a càrrec de, en el sentit de 'sota la responsabilitat\nd'algú', és ser o ésser, i també es fa servir amb els verbs anar o estar. Per exemple:\nLa correcció del text és a càrrec del millor assessor\nlingüístic de l'empresa.\nL'organització de la festa va a càrrec dels alumnes de segon de batxillerat.\nLa venda dels números de loteria està a càrrec de cinc socis.\nEn canvi, no és adequada l'expressió córrer a càrrec.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8506", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8506", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6754/4", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "Perífrasis d'infinitiu: Teniu que estudiar o Heu d'estudiar?\nHi ha que fer un viatge o Cal fer un viatge?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:\nhaver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí. caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu). Per exemple: Cal treballar amb un casc de seguretat, Cal que treballem amb un casc de seguretat. ser necessari + infinitiu (o ser necessari que + verb en subjuntiu). Per exemple: És necessari canviar l'hora del rellotge, És necessari que es canviï l'hora del rellotge.\nLa perífrasi tenir de + infinitiu, usada en la llengua antiga, actualment no es fa servir en registres formals.\nEn canvi, no són acceptables altres construccions que expressen el mateix sentit, com ara les següents:\ntenir que + infinitiu. Per exemple: Si voleu aprovar les oposicions heu d'estudiar de valent (i no Si voleu aprovar les oposicions teniu que estudiar de valent). haver-hi que + infinitiu (o haver-n'hi que + infinitiu). Per exemple: Hem de fer un viatge a Dublín (i no Hi ha que fer un viatge a Dublín).ser precís + infinitiu (o bé, ser precís que + verb en subjuntiu). Per exemple: Cal sortir de l'edifici quan soni l'alarma (i no És precís sortir de l'edifici quan soni l'alarma).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8511", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8511", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6755/4", "Darrera versió": "14.04.2023", "Títol": "citar o esmentar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els verbs citar i esmentar tenen significats diferents.\nEl verb esmentar significa 'fer esment d'algú o d'alguna cosa'. Per exemple:\nEsmenteu tres exemples sobre aquest tema.\nDurant la conversa no van esmentar-lo en cap moment.\nEl verb citar té els significats següents:\n'Reproduir oralment o per escrit paraules d'un autor o d'un altre text en suport del que es diu'. Per exemple: La professora citava contínuament fragments de Plató.'Avisar algú perquè es presenti a una hora concreta en un lloc determinat'. Per exemple: Van citar els jugadors a les dotze per a l'entrenament.'Assenyalar algú com a digne d'admiració, d'atenció, com a exemple'. Per exemple: Durant el discurs el conferenciant va citar la seva mare com a exemple de superació. Convé assenyalar que, amb aquest significat, també es pot utilitzar el verb esmentar: Durant el discurs el conferenciant va esmentar la seva mare com a exemple de superació.\nEn canvi, el verb citar no té el significat de 'dir, esmentar'. Així doncs, cal dir:\nLa persona esmentada al final de l'article és l'avi de la Júlia (i no la persona citada).\nFinalment, el nom que correspon al verb citar és citació (i no cita).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8512", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8512", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6756/4", "Darrera versió": "07.03.2023", "Títol": "així, doncs o així doncs?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'adverbi així, que significa 'd'aquesta manera' pot anar reforçat amb la conjunció doncs. La combinació d'aquests dos elements s'escriu separada per una coma: així, doncs. Per exemple:\nAixí, doncs, no cal que vinguis.\nAixí, doncs, no aniràs al cinema?\nAra bé, aquesta combinació s'ha anat lexicalitzant i, actualment, també és possible escriure-la sense cap coma enmig: així\ndoncs. Per exemple:\nAixí\ndoncs, no cal que vinguis.\nAixí doncs, no aniràs al cinema?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8517", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8517", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6759/3", "Darrera versió": "06.04.2023", "Títol": "Només (de) + infinitiu amb valor temporal", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La construcció només (o només de) seguida d'infinitiu és adequada en català amb valor temporal de simultaneïtat o seqüenciació, quan significa 'immediatament després'. Per exemple:\nNomés (de) veure'l a l'aeroport li van saltar les llàgrimes d'emoció.\nAmb el mateix sentit també es pot fer servir la locució tot just seguida d'un infinitiu, i fins i tot els adverbis sols (o sols de) i solament (o solament de). Per exemple:\nTot just sortir del metro, va començar a ploure.\nAltres expressions que també s'acostumen a fer servir en català amb aquest sentit són així que i tan bon punt. Per exemple:\nAixí que va arribar a casa, va sonar el telèfon.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.4.2.1h)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8525", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8525", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6761/10", "Darrera versió": "13.03.2023", "Títol": "no obstant, no obstant això o això no obstant?\nno obstant + SN, no obstant que i no obstant haver", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Aquesta locució adverbial es fa servir en general per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció. Es pot fer servir sola o acompanyada del mot això, ja sigui anteposat o posposat: no obstant això o això no obstant. La construcció amb això és més habitual en els registres formals. Per exemple:\nEll ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l'examen.\nNo podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.\nLi vaig dir que s'ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.\nEn registres formals també es fa servir no obstant com a locució prepositiva, i llavors va seguida d'un sintagma nominal amb article definit (el, la, els, les), d'una oració introduïda per que o d'una oració en infinitiu compost equivalent a malgrat:\nNo obstant l'ordre de la jutgessa, l'home va continuar sense pagar el lloguer.\nL'Ajuntament executarà el projecte, no obstant que els veïns no hi estan d'acord.\nNo obstant haver arribat a temps, no ens van deixar entrar.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (30.3.3g)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8530", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8530", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6762/2", "Darrera versió": "01.02.2018", "Títol": "'després de' + infinitiu o 'després que' + verb?\nOracions temporals amb 'després'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple:\nDesprés de saber la desgràcia, va trucar a la policia.\nDesprés que va saber la desgràcia, va trucar a la policia.\nPel que fa a l'última construcció, després que + verb, aquest verb pot anar tant en indicatiu com en subjuntiu, amb algun petit matís de significat:\nSi la subordinada té un caràcter hipotètic, es construeix amb subjuntiu. Per exemple: Ens n'anirem després que arribin ells.Si fa referència a una situació real (designa fets ja ocorreguts), s'usa generalment l'indicatiu però el subjuntiu també hi és possible (sobretot en llenguatge periodístic). Per exemple: El va anar a veure després que el seu germà li ho va demanar (o ...després que el seu germà li ho demanés).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8533", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8533", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6763/4", "Darrera versió": "14.06.2023", "Títol": "a sobre de la taula o sobre la taula?\nPreposicions locatives", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les preposicions locatives poden introduir un complement amb la preposició de o sense, tot i que en uns casos (dalt, dins, dintre...) és més habitual l'ús d'aquesta preposició de que en d'altres (rere, sobre, sota o vora). Per exemple:\nLes nenes són sobre el banc (o sobre del banc).\nLes monedes són dins de la bossa (o dins la bossa).\nAquestes preposicions, tret de lluny, poden anar precedides de la preposició a. Per exemple:\nDeixa el llibre (a) damunt la taula.\nL'estació de tren no és lluny de casa.\nAra bé, les preposicions sobre, sota, vora i prop, si no duen explícit el complement, necessiten obligatòriament la preposició a. Per exemple:\nEl meu germà viu molt a prop.\nS'ha comprat un apartament nou i té el mar molt a la vora (cal notar que amb la preposició a el mot vora necessita l'article: a la vora).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8537", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8537", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6764/2", "Darrera versió": "09.06.2017", "Títol": "Ús de les preposicions 'davant', 'darrere'\nÚs dels adverbis 'davant', 'darrere'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els mots davant i darrere, seguits opcionalment de la preposició de, poden funcionar com a preposicions i introduir un complement. Per exemple:\nVan quedar davant (de) la catedral.\nDarrere (de) les muntanyes hi ha el poble.\nAquestes preposicions també poden anar introduïdes per la preposició a o la contracció al (a davant de o al davant de, a darrere de o al darrere de). En aquests casos la preposició de també es pot elidir. Per exemple:\nSeu a/al davant (de) l'aparell.\nÉs a/al darrere (de) la columna.\nEls mots davant i darrere també poden fer la funció d'adverbis. En aquests casos són un complement verbal i poden anar introduïts per la preposició a o per la contracció al. Per exemple:\nÉs davant / És a davant / És al davant.\nÉs darrere / És a darrere / És al darrere.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8538", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8538", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6766/2", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "el Putget, el Puget o el Putxet (barri de Barcelona)?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "el Putxet\nD'acord amb la normativa vigent, el nom d'aquest barri barceloní és el Putxet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8543", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8543", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6767/2", "Darrera versió": "01.02.2018", "Títol": "'No l'han deixat parlar' o 'No han deixat que parli'?\n'Vaig veure'l fugir' o 'Vaig veure que fugia'?\nAlternança d'infinitiu i subordinada amb la partícula 'que' amb 'fer' i 'deixar' i els verbs de percepció", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.\nEn el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen un verb en subjuntiu en la subordinada. Per exemple:\nEls pares no han deixat parlar el seu fill en tot el sopar.\nEls pares no han deixat que el seu fill parli en tot el sopar.\nEl professor va fer riure els alumnes amb aquell acudit.\nEl professor va fer que els alumnes riguessin amb aquell acudit.\nEn canvi, els verbs de percepció construeixen la subordinada amb un verb en indicatiu. Per exemple:\nHe sentit dir a la Júlia moltes bestieses.\nHe sentit que la Júlia deia moltes bestieses.Vaig veure'l fugir davant meu.\nVaig veure que fugia davant meu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8547", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8547", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6768/3", "Darrera versió": "08.08.2017", "Títol": "'ordenar' + infinitiu o 'ordenar que' + verb en subjuntiu?\nAlternança d'infinitiu i subjuntiu en verbs d'ordre i influència", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:\nEls va ordenar fer els deures.\nEls va ordenar que fessin els deures.\nEns va aconsellar fer-nos una casa fora de la ciutat.\nEns va aconsellar que ens féssim una casa fora de la ciutat.\nCal tenir en compte que l'oració d'infinitiu que pot fer de complement directe d'aquests verbs també es pot introduir amb la preposició de. Per exemple:\nNo és permès (de) fumar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8548", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8548", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6769/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "espaial, especial o espacial?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'adjectiu que significa 'relatiu o pertanyent a l'espai' és espacial, per exemple: La nau espacial viatjava a gran velocitat.\nL'adjectiu espaial no existeix en català.\nA partir de espacial es poden formar derivats, com ara\ninterespacial, aeroespacial (i no interespaial, aeroespaial).\nL'escriptura de l'adjectiu espacial no s'ha de confondre amb la d'un altre adjectiu, especial, que vol dir 'característic, particular, peculiar'. Per exemple: Li farem un regal molt especial.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8550", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8550", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6770/3", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "pla, plànol o planell?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes pla, plànol i planell tenen significats diferents.\nEl mot pla és sinònim de plànol i de mapa amb el significat de 'representació sobre una superfície plana de la disposició d'un edifici, d'una ciutat, etc'.\nAmb aquest sentit no podem utilitzar la forma planell. Per exemple, no s'ha de dir Quan va arribar a Roma es va comprar un planell de la ciutat, sinó Quan va arribar a Roma es va comprar un plànol (o pla, o mapa) de la ciutat.\nLa denominació planell significa 'indret elevat i pla'. Aquest significat s'assembla al de pla com a terreny força extens que no té grans elevacions i depressions. Per exemple:\nDurant l'excursió vam veure una casa dalt d'un planell.\nVa conduir durant hores pel pla del Llobregat.\nFinalment, la forma plano no és normativa en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8551", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8551", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6772/4", "Darrera versió": "21.04.2022", "Títol": "El sintagma nominal en una oració d'infinitiu amb deixar, fer, sentir o veure", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a l'hora de pronominalitzar-lo:\n1. En l'oració Deixaré que en Miquel treballi, el sintagma nominal en Miquel és el subjecte de l'oració subordinada. A l'oració d'infinitiu equivalent, Deixaré treballar en Miquel, aquest sintagma nominal pren la forma de complement directe, i per això no ha de dur la preposició a.\nÉs per això que, en cas que es vulgui pronominalitzar, aquest sintagma nominal és representat per un pronom d'acusatiu: El deixaré treballar.\n2. En l'oració Vaig veure que la Joana feia moltes bestieses, el sintagma nominal la Joana és el subjecte de l'oració subordinada. A l'oració d'infinitiu equivalent, Vaig veure fer moltes bestieses a la Joana, aquest sintagma nominal fa de complement indirecte, i per això va introduït per la preposició a. Ara bé, en el cas que aquest sintagma nominal aparegui després del verb conjugat, fa la funció de complement directe i, per tant, no va precedit de la preposició a: Vaig veure la Joana fer moltes bestieses.\nTenint en compte que el complement tant pot prendre la forma d'indirecte com de directe, el pronom emprat per pronominalitzar-lo tant pot ser el de datiu com el d'acusatiu: Li vaig veure fer moltes bestieses o La vaig veure fer moltes bestieses.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8554", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8554", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6773/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "immigrant o immigratori?\nd'origen immigrant o d'origen immigratori?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes immigrant i immigratori tenen significats diferents.\nL'adjectiu i nom immigrant significa 'que immigra, que ha immigrat', per exemple:\nEl projecte l'han fet els joves immigrants del poble.\nAquest any hi ha més immigrants que l'any passat.\nAixí, immigrant com a adjectiu només es pot aplicar a persones, no pas a coses. L'adjectiu que cal fer servir en aquests casos és immigratori, que significa 'relatiu o pertanyent a la immigració'. Per exemple, en lloc de dir:\nAquells joves són d'origen immigrant\nEl país va rebre una onada immigrant\ncal dir, respectivament:\nAquells joves són d'origen immigratori\nEl país va rebre una onada immigratòria.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8556", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8556", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6774/2", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "tràfec, tràfic o trànsit?\nCom es diu tráfico en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a l'acció de passar per un lloc, especialment per una via pública, cal fer servir el mot trànsit, i no pas el mot tràfic. Així, en comptes de dir:\nEn aquesta carretera sempre hi ha molt tràfic\nTreballa de policia de tràfic\nLes càmeres de tràfic mostren un accident en aquest punt\ncal dir:\nEn aquesta carretera sempre hi ha molt trànsit\nTreballa de policia de trànsit\nLes càmeres de trànsit mostren un accident en aquest punt.\nEn canvi, tràfic es refereix al comerç o l'intercanvi de mercaderies, per exemple: tràfic de productes alimentaris, tràfic de drogues, tràfic de blanques, tràfic de divises, tràfic d'armes, tràfic de persones.\nCal distingir els mots tràfic i trànsit del mot tràfec, que designa un afer que causa un enrenou o trasbals, que causa maldecaps i neguits, per exemple:\nAmb el tancament del negoci vam passar un bon tràfec.\nA l'oficina sempre hi ha molt tràfec.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8557", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8557", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6775/3", "Darrera versió": "11.01.2024", "Títol": "posar o ficar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Un dels sentits del verb posar és 'fer que alguna cosa sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat'. Per exemple:\nposar un llibre a l'armari\nposar la corretja al gos\nposar la data a una carta\nEl verb ficar, en canvi, té, entre altres, el sentit específic de 'fer entrar una cosa dins un lloc' i, en aquest cas, és equivalent a posar a dins. Per exemple:\nficar la clau al pany (i també posar la clau al pany)\nficar els peus a l'aigua (i també posar els peus a l'aigua)\nficar els caramels a la butxaca (i també posar els caramels a la butxaca)\nAra bé, cal tenir en compte que, si no hi ha el matís d'inserir una cosa a dins d'una altra, cal fer servir el verb posar, i no ficar. Per exemple:\nposar la sopa a la taula (i no ficar la sopa a la taula)\nposar l'olla al foc (i no ficar l'olla al foc)\nposar una coma en un escrit (i no ficar una coma en un escrit)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8559", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8559", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6778/2", "Darrera versió": "28.09.2022", "Títol": "Com es diu agujetas en català?\nEs pot dir agulletes en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "El mot agujetas, en el sentit de 'dolor muscular', es pot traduir en català amb les formes següents: cruiximent, adoloriment, fiblades, punxades, mal d'ossos, estar baldat, estar cruixit, estar esllomat, estar esbraonat.\nLes denominacions agulletes i tiretes són calcs que no es consideren acceptables per fer referència a aquest concepte.\nAixí doncs, en comptes de dir:\nDesprés de fer dansa tenia agulletes per tot el cos\nEl metge li va dir que el mal d'ossos que notava eren tiretes\nes pot dir, per exemple:\nDesprés de fer dansa sentia punxades per tot el cos\nDesprés de fer dansa estava ben cruixida\nEl metge li va dir que el mal d'ossos que notava era cruiximent.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8566", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8566", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6779/3", "Darrera versió": "08.09.2025", "Títol": "Signes de puntuació: els punts suspensius", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Els punts suspensius (...) són tres punts que assenyalen la interrupció d'un enunciat. S'escriuen sense deixar cap espai després de la paraula que els precedeix i es deixa un espai abans del mot següent. No s'han d'escriure més de tres punts i no s'ha de deixar cap espai entre ells.\nEls usos principals dels punts suspensius són els següents:\n1. Al final d'una enumeració indiquen que pot restar incompleta. Per exemple:\nHi havia taules, cadires, armaris, cartipassos...\n2. Indiquen que es deixa un pensament inacabat. Per exemple:\nTu creus que...? A mi em sembla que no.\n3. Indiquen dubte o temor. Per exemple:\nÉs que avui..., mmm..., justament...\nDe vegades, els punts suspensius s'escriuen davant d'una paraula, per marcar que s'ha elidit el començament d'una frase. En aquest cas, els punts suspensius també han d'estar enganxats a la paraula que els segueix. Per exemple:\n...i així va desaparèixer de la nostra vida.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8572", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8572", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6780/3", "Darrera versió": "16.01.2025", "Títol": "guió (signes de puntuació)", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "El guió (—) és un signe gràfic que es representa amb una ratlla horitzontal. També s'anomena guió llarg.\nEls usos principals del guió són els següents:\n1. Els guions s'usen alternativament amb les comes i els parèntesis per introduir incisos en el discurs. S'usa un o altre signe segons que el text de l'incís tingui una relació més propera o allunyada de la resta. Els guions indiquen una proximitat mitjana: l'incís no té tanta relació amb el discurs com si l'introduïssin comes ni en queda tan allunyat com si l'introduïssin parèntesis. El guió d'obertura d'un incís s'escriu sense deixar cap espai amb el mot que el segueix, i el de tancament, sense deixar cap espai amb el mot que el precedeix. Per exemple:\nLa solució del problema no té a veure amb la dotació de mitjans —tot i que aquesta és també una qüestió important—, sinó amb l'especialització dels treballadors.\nEn cas que l'incís sigui al final de l'oració, s'omet el guió de tancament davant del punt, tant si és punt seguit com si és punt final. Per exemple:\nLa vaig veure molt trista —ja devia haver parlat amb el metge.\n2. En els diàlegs els guions obren la intervenció de qui parla. Es marquen també amb guions els incisos del narrador. Per exemple:\n—Què dius ara! —va dir ella—. Si que anem bé!\nSi no hi ha cap altra intervenció, s'omet el darrer guió després de l'incís del narrador.\n—Quant s'hi està, d'aquí a Tarragona?\n—Una hora —va respondre.\n3. Els guions poden introduir cada element d'una enumeració quan aquests elements es disposen en columna, si bé hi ha autors que aconsellen d'utilitzar només números o lletres d'ordre. En qualsevol cas, caldria deixar un espai entre el guió i el mot que el segueix. Per exemple:\n— folis\n— llibretes amb espiral\n— blocs de notes\n— bolígrafs\nEn tots els usos esmentats cal fer servir el guió (—), no el guionet (-), que té altres funcions.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8580", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8580", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6781/2", "Darrera versió": "10.01.2024", "Títol": "cometes (signes de puntuació)", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Les cometes són un signe que s'escriu a principi i a final d'un fragment de text amb intencions diverses. S'utilitzen tres tipus de cometes diferents: les cometes baixes (« »), les cometes altes (\" \") i les simples (' ').\nLes cometes baixes o altes tenen els mateixos valors; l'ús d'unes o altres depèn de convencions o estils. Com a signes de puntuació, compleixen les funcions següents:\n1. Són el recurs més usual per marcar una citació, és a dir, per reproduir de manera directa i literal les paraules enunciades per una altra persona. Per exemple:\nEl polític va dir: \"Superarem la crisi.\"\n2. S'utilitzen per indicar la reproducció d'un diàleg en el context d'una narració. Per exemple:\nMentre baixava les escales es va adreçar a les persones que eren a la sala i els va dir: \"Recordeu que quan arribin no s'ha de sentir ningú.\"\n3. En una novel·la es poden escriure entre cometes els pensaments d'un personatge introduïts en estil directe, per distingir-los dels fragments que reprodueixen un diàleg. Per exemple:\nTot mirant aquell paisatge, li va venir al cap: \"És bonic, però és massa solitari, fa por.\"\n4. S'utilitzen per esmentar títols de parts d'una obra, com per exemple els capítols, epígrafs o apartats de llibres; articles de publicacions; cançons; poemes; capítols de sèries de televisió que formen part d'un conjunt, etc. Cal tenir en compte que s'escriu la inicial absoluta de tot el títol en majúscula. Per exemple:\n\"La potència del llenguatge\" és un epígraf del llibre Tinc un dubte, de Rudolf Ortega.\nAl número 48 de la revista Llengua i Ús hi podeu consultar l'article \"Trenta anys treballant en un context canviant\" d'Elvira Riera.\n\"Roma\" és una cançó dels Manel.\n5. S'utilitzen per fer citacions de col·leccions de llibres, discos o pel·lícules. En aquest cas, però, s'escriuen amb majúscula inicial tots els noms i adjectius de la denominació. Per exemple:\nLa col·lecció \"Criteris Lingüístics\" de la Direcció General de Política Lingüística ha publicat sis opuscles sobre qüestions de convencions lingüístiques.\nLa col·lecció \"El Cangur Diccionaris\" d'Edicions 62.\nLes cometes simples se solen utilitzar per delimitar el significat d'una paraula o expressió. Per exemple:\nUn multicine és un 'local cinematogràfic que consta de diverses sales de projecció independents'.\nQuan convé escriure més d'un tipus de cometes en un text, l'ordre que mantenen és el que hi ha en l'exemple següent:\nEl titular era polèmic i recollia les seves paraules: «L'actriu es nega a filmar \"un 'western' de segona fila\"».", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8582", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8582", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6782/5", "Darrera versió": "13.08.2024", "Títol": "parèntesis (signes de puntuació)", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Aquest signe doble és format per un parèntesi d'obertura [(] i un de tancament [)].\nEls usos principals dels parèntesis són els següents:\n1. Dins d'una oració marquen incisos, amb la finalitat de fer-hi aclariments o donar informacions complementàries. Per marcar incisos també s'utilitzen les comes i els guions, però es fan servir els parèntesis quan el text que s'hi vol incloure té un grau d'allunyament respecte al discurs més gran que el que indiquen els altres dos signes. La tria d'un recurs o d'un altre, però, sovint és subjectiva. Per exemple:\nNascut al Vilosell (les Garrigues), va marxar cap a Reus per estudiar medicina.\nEl van jutjar perquè tenia idees massa avançades per l'època (això és el que sembla després de llegir la documentació).\nLes sigles no s'accentuen (vegeu l'explicació de la p. 24).\nQuan l'incís és una oració completa, el punt s'escriu abans del parèntesi de tancament. Per exemple:\nL'estrena d'aquesta pel·lícula ha tingut un èxit aclaparador. (Llegiu-ne la crítica a la pàgina 45 d'aquest diari.) L'argument ha sorprès a tothom.\n2. Quan se cita el títol d'una obra en una llengua estrangera (llibres, pel·lícules, obres d'art, etc.) s'escriu en cursiva el nom original. Si es vol traduir al català, s'escriu el títol en català entre parèntesis i en rodona. Per exemple:\nLes demoiselles d'Avignon (Les senyoretes del carrer d'Avinyó)\n3. En les enumeracions verticals introduïdes per lletres es fan servir els parèntesis de tancament immediatament després de les lletres, que s'escriuen en cursiva, mentre que els parèntesis van en rodona. Per exemple:\na) nombres decimals\nb) nombres naturals\nc) nombres primers\n4. Quan es volen incloure explícitament els dos gèneres d'un nom, adjectiu o pronom, tot i que el recurs habitual és utilitzar la barra inclinada per separar la forma abreujada del femení de la del masculí, es poden usar els parèntesis. Per exemple:\npediatre(a)\n5. En les acotacions teatrals se solen usar els parèntesis en cursiva i amb el text també en cursiva. Per exemple:\nMANELIC (mig plorant): Ai, Tomàs, sense jo, el llop!...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8583", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8583", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6783/3", "Darrera versió": "16.07.2024", "Títol": "Signes de puntuació: la barra inclinada", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "La barra inclinada (/) és un signe gràfic que indica alternança o oposició entre els dos termes que relaciona.\nEls usos més freqüents de la barra inclinada són els següents:\n1. Relaciona dos termes que poden ser afins o excloents. Si un d'aquests dos termes està format per més d'una paraula, cal deixar un espai a banda i banda de la barra. Per exemple:\nOperacions sortida/tornada de vehicles.\nTots els qui estigueu inscrits a bàsquet i/o futbol haureu de lliurar la butlleta d'inscripció el primer dia.\nL'epidèmia s'estengué / es va estendre per tot el país.\n2. En cartes, formularis o altres documents en què interessi fer referència a homes i dones de manera abreujada, per exigències del text o per manca d'una forma genèrica, s'utilitza per marcar les formes dobles de gènere. Per exemple:\nsoci/sòcia; funcionari/ària\n3. En el sistema internacional d'unitats, equival a 'partit per':\n80 km/h\n4. En matemàtiques significa 'partit per'. És el signe dels nombres trencats i també de la divisió:\n6/3 = 2\n5. En lleis, decrets i altres documents, separa el número d'ordre de la norma i l'any de promulgació. Per exemple:\nLlei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries davant el tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat del tabac\n6. En algunes abreviatures substitueix el punt. Aquests dos signes no han de coincidir en una abreviatura. Per exemple:\nC/ de València, s/n; però c. de València, núm. 388\n7. En les adreces d'internet, separa els diferents elements interns de les pàgines web. (Però la sigla HTTP se separa amb dos punts i dues barres inclinades.) Per exemple:\nhttp://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8585", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8585", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6784/3", "Darrera versió": "07.03.2025", "Títol": "Signes de puntuació: les enumeracions", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Una enumeració és un recurs que consisteix a agrupar mots o  grups de mots successivament que exposen diversos aspectes d'un mateix tema, units mitjançant alguna forma de coordinació.\nLes enumeracions es poden introduir amb dos punts o directament sense cap signe de puntuació. Els diversos elements que la formen es poden escriure l'un darrere l'altre separats per comes i unint el darrer element amb les conjuncions i o o. Per exemple: A la reunió tractarem la flexibilitat horària, la coordinació dels cursos, les reserves d'aules i l'horari de recepció dels vespres.\nQuan els elements d'una enumeració són complexos i tenen\ncomes com a puntuació pròpia, el signe que serveix per separar-los és el\npunt i coma. Si el fragment final va precedit per les conjuncions i, o, ni, el punt i coma se substitueix per una coma. Exemple:\nLes temperatures previstes per a aquests dies són les següents: avui, 20º C; demà, 21º C; demà passat, 21º C, i dilluns, 22º C.\nEls elements d'una enumeració, a més, es poden disposar\nverticalment, introduïts amb pics, guions, lletres o números. Quan s'utilitzen lletres, darrere hi va un parèntesi de tancament,\nmentre que darrere els números s'hi sol escriure un punt. En aquests dos últims casos convé tenir en compte que no s'han d'acumular signes de puntuació al darrere.\nQuan els elements de l'enumeració són breus, perquè es tracta de mots o sintagmes, es pot prescindir de la puntuació entre els elements i s'escriuen amb minúscula inicial. Per\nexemple:\nA la reunió tractarem: la flexibilitat horària la coordinació dels cursosla reserva d'aules l'horari de recepció dels vespresCaldrà portar:\n— esmorzar\n— dinar\n— protecció solar\n— gorra\n— llanterna\n— telèfon mòbil En canvi, quan els\nelements d'una enumeració són llargs o són frases completes, s'acostumen a escriure amb majúscula\ninicial i un punt final. Per exemple:\nLes mesures adoptades han estat les següents:\n1. Es facilitaran els mitjans d'accés per tal de pal·liar els efectes dels serveis mínims.\n2. No es tindran en compte els retards, sempre que es produeixin dins d'un marge de temps raonable.\n3. L'entitat es farà càrrec de les despeses ocasionades per l'estacionament de vehicles particulars.\n4. L'entitat està oberta a negociar altres casos que no s'hagin previst en aquestes mesures.\nUn\ndels aspectes que cal tenir en compte a l'hora de fer una enumeració és\nque la frase introductòria es correspongui amb tots i cadascun dels\nelements de l'enumeració. Per exemple:\nRecomanacions per fer un bon resum d'una conferència:\na) Cal fer un esquema previ dels aspectes que s'han tractat.\nb) Cal extreure la idea principal de la conferència.\nc) Cal introduir el tema en un paràgraf inicial.\nd) Connectors.\nEl punt d) és un sintagma nominal, mentre que els altres punts, a), b) i c) comencen amb verbs i s'adiuen amb la frase\nintroductòria. El punt d) s'hauria de redactar així:\nd) Cal usar connectors que donin cohesió al text.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8587", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8587", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6785/3", "Darrera versió": "03.08.2022", "Títol": "Diàlegs (signes de puntuació)", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Els diàlegs són converses entre dues o més persones. Per reproduir-los en un text escrit, cal recórrer a diversos signes de puntuació, no solament per reproduir l'entonació dels mots, sinó també per compaginar-los amb els fragments narratius.\nEn un diàleg, les intervencions de cada interlocutor s'obren amb guió i es tanquen amb un punt, amb un signe d'interrogació o d'exclamació, o amb punts suspensius, segons convingui a l'entonació. No es deixa cap espai entre el guió d'obertura i la lletra majúscula del primer mot del parlament de l'interlocutor. Per exemple:\n—Què et passa, Joan?\n—No veig el moment d'anar-me'n a...\nPel que fa al lligam entre les intervencions del narrador i els fragments de diàleg, cal tenir en compte que les paraules del narrador poden situar-se davant, enmig o després de la intervenció dels personatges. Tot i que la casuística és molt àmplia, les situacions més habituals que es produeixen a l'hora de reproduir diàlegs són les següents:\n1. Quan la intervenció del narrador precedeix el diàleg, el fragment narratiu acaba amb dos punts:\nGirant-se cap als alumnes, va dir:\n—Fins que no surti el culpable, d'aquí, no se n'anirà ningú!\n2. Quan la intervenció del narrador va enmig del diàleg, s'intercala com a incís en la intervenció del personatge i s'escriu entre guions:\n—Fins que no surti el culpable —va dir girant-se cap als alumnes—, d'aquí, no se n'anirà ningú!\n3. Quan els fragments narratius van al final, s'introdueixen amb un guió i s'escriuen immediatament després de la intervenció del personatge:\n—Fins que no surti el culpable, d'aquí, no se n'anirà ningú! —va dir girant-se cap als alumnes.\nEn aquest darrer cas el guió que tancaria la intervenció del narrador cau perquè és final de text o de paràgraf.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8588", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8588", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6786/3", "Darrera versió": "05.06.2024", "Títol": "Signes de puntuació: els incisos", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Els incisos són fragments introduïts en una oració, que hi aporten informació, dels quals, en alguns casos, també es pot prescindir. Per exemple:\nLa Junta es reunirà, com cada setmana, per comentar els projectes en curs.\nHabitualment apareixen al mig de l'oració, però poden ser al principi o al final. Es marquen amb comes, tot i que també poden fer aquesta funció els guions i els parèntesis. Es pot establir una gradació en l'ús d'aquests tres signes de puntuació segons l'allunyament de l'incís respecte al sentit del discurs; de menys a més allunyat: comes, guions i parèntesis.\nAixí, les comes introdueixen incisos més lligats al text, com ara elements circumstancials. Per exemple:\nEvidentment, ja hi aniré jo a recollir-ho.\nEls guions indiquen un contrast més brusc, per mitjà del qual l'autor o autora fa una observació a part o un comentari. Per exemple:\nEn el web de l'empresa —en català i en castellà— hi consta el nombre de treballadors.\nFinalment, els parèntesis, en canvi, contenen un aclariment, una informació complementària que es considera afegida al text. Per exemple:\nAquest establiment no ha deixat mai de donar servei des de la seva fundació (1906).\nSón incisos i, per tant, van entre comes, les oracions relatives explicatives, és a dir, les que afegeixen una explicació prescindible del que s'ha dit anteriorment. Per exemple:\nLa Junta, que es reuneix cada setmana, està formada per diversos càrrecs tècnics i directius.\nEls alumnes, que no van fer cas de les recomanacions, no van baixar de l'autocar.\nEs poden considerar incisos una sèrie de paraules i locucions com les següents:\ndoncs (només  en posició medial o final)\na més a més\nen canvi\nper tant\nara bé\nal capdavall\n(ans) al contrari\nen tot cas\nés a dir\no sigui\nexcepte [...]\n(com) per exemple\nllevat [...]\ntanmateix\nper consegüent\nen conseqüènciano obstant això\nsobretot\nper fi\nen definitiva\nfinalment\nd'una banda\nd'una altra banda\nen primer lloc\nen segon lloc\nd'entrada\npel que sembla\nde fet\nen realitat\nben mirat\nprobablement\nrespectivament, etc. Per exemple:\nPer tant, cal actuar d'acord amb aquesta normativa.\nHan plantat arbres a la plaça i, a més a més, hi posaran una font.\nEl problema no era tan difícil de resoldre, ben mirat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8590", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8590", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6787/2", "Darrera versió": "23.06.2014", "Títol": "ambigüitat (signes de puntuació)", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació; Sintaxi", "Resposta": "L'ambigüitat en una frase és ocasionada per la possibilitat que es pugui interpretar de dues maneres diferents. En aquests casos la puntuació, i concretament la coma, és un recurs útil per desfer aquesta ambigüitat. Per exemple:\nVa veure un home amb uns binocles. (L'home que el subjecte va veure duia uns binocles.)\nVa veure un home, amb uns binocles. (El subjecte va veure un home a través d'uns binocles.)\nEll ho diu tot, i així hi haurà conflictes. (equivalent a 'd'aquesta manera')\nEll ho diu; tot i així, hi haurà conflictes. (equivalent a 'tot i això')\nS'ha de canviar el connector de l'aparell que no funciona. (Hi ha un aparell que no funciona.)\nS'ha de canviar el connector de l'aparell, que no funciona. (El connector és el que no funciona.)\nLa secretària Maria Pinyol va fer públics els comptes a la reunió. (Hi ha més d'una secretària a la reunió.)\nLa secretària, Maria Pinyol, va fer públics els comptes a la reunió. (L'única secretària assistent a la reunió es diu Maria Pinyol.)\nEls treballadors que no volen fer hores extres marxen a les sis. (Només els que no vulguin.)\nEls treballadors, que no volen fer hores extres, marxen a les sis. (Es tracta de tots els treballadors.)\nEn Josep creia que sabia qui era l'home que li trucava i l'observava. (Aquest home trucava a en Josep i l'observava.)\nEn Josep creia que sabia qui era l'home que li trucava, i l'observava. (Hi havia un home que trucava a en Josep i ell mateix observava l'home.)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8593", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8593", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6788/8", "Darrera versió": "22.01.2025", "Títol": "No en tindrem més de pomes o No en tindrem més, de pomes?\nÚs de la coma en complements desplaçats\nOrdre dels elements de la frase", "Categoria": "Sintaxi; Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Quan un element no apareix en el seu lloc habitual d'acord amb l'ordre bàsic (és a dir, el subjecte s'anteposa al verb i el verb va seguit dels complements), de vegades aquesta alteració de l'ordre es marca amb una coma. Caldrà distingir entre dos tipus d'alteracions de l'ordre: les dislocacions i les focalitzacions.\n1. Dislocacions\nQuan es desplaça un element que aporta informació coneguda, l'ús de la coma serà diferent segons si el desplaçament és a la dreta o l'esquerra de l'oració:\nSi un element conegut es desplaça cap a la dreta, se separa amb coma de la resta de l'oració i, a més, es reprèn amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple:\nNo hi vull anar, a treballar.\nNo en tindrem més, de pomes.\nSi l'element conegut es desplaça a l'esquerra, l'ús de la coma és opcional, tot i que se sol evitar si aquest element és poc complex. Com en el cas anterior, també es reprèn amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple:\nA la Carme li han donat el certificat de coneixements de llenguatge administratiu.\nDe persones tan dinàmiques i emprenedores com elles dues, no en conec cap.\n2. Focalitzacions\nQuan es destaca un element que aporta informació nova, generalment s'anteposa als altres elements de l'oració. En aquest cas, se separa sempre de la resta de l'oració amb una coma i no es reprèn amb cap pronom feble. Per exemple:\nSeguretat, és el que vol.\nEn Pere, va demanar una beca l'any passat, i no l'Helena.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (35.4, punt 1, i 35.5, punt 2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8594", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8594", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6790/4", "Darrera versió": "19.08.2011", "Títol": "ordenació alfabètica de mots (indicacions generals)\nl'alfabet i l'ordre alfabètic", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "L'ordenació alfabètica és el resultat de disposar un seguit d'elements seguint l'ordre de les lletres de l'alfabet. Aquest sistema\nd'ordenació es pot aplicar a paraules, sintagmes o grups de mots, noms de persona, noms de lloc, títols, etc. Es tracta d'una ordenació\nconvencional que segueix unes pautes preestablertes i que facilita l'organització i la localització de la informació.\nL'alfabet en català és el següent:\na b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z\nPer ordenar alfabèticament, però, també cal tenir en compte aquests aspectes:\n1. Hi ha un grup de lletres i dígrafs que no apareixen en l'alfabet i que mereixen una sèrie de consideracions. Són aquests: ç, ll, l·l, el grup ny, el grup ch i la grafia castellana ñ.\nEn l'ordenació alfabètica, la ç es tracta com si fos una c, de manera que en la llista alfabètica podem trobar alternats mots amb c i amb ç. En cas que dos mots s'escriguin igual i només es distingeixin perquè l'un porta c i l'altre, ç, es col·loca en primer lloc el que duu c:\nllenca\nllença\nllençar\nllenceria\nllençol\nEl dígraf ll es tracta com si fossin dues lletres, dues eles seguides. Passa el mateix amb el dígraf l·l. Per això en la llista alfabètica podem trobar alternats mots amb ll i amb l·l. En cas que dos mots s'escriguin igual i només es distingeixin perquè l'un porta ll i l'altre, l·l, es col·loca en primer lloc el que duu ll:\nlíniafallafalleralladrefal·làciafal·leralumínicfallar\nEl grup ny també s'ordena tenint en compte que es compon de dues grafies, n i y. Per exemple:\ncanut\ncanya\nEl grup ch es considera també una seqüència de dues lletres, c i h. Per exemple:\ncendra\nchardonnay\ncinta\nLa ñ espanyola es tracta com si fos una n, de manera que en la llista alfabètica podem trobar alternats mots amb n i amb ñ. En cas que dos mots s'escriguin igual i només es distingeixin perquè l'un porta n i l'altre, ñ, es col·loca en primer lloc el que duu n:\nCano, EulàliaPino, FelipCaños, PerePiño, CarmeCànoves, Júlia\n2. Els\nmots que porten guionet s'ordenen com si\nno en duguessin; és a dir, quan ordenem, no hem de tenir en compte\naquest guionet (excepte si es tracta de noms propis). Per exemple:\ngiragonsa\ngira-sol\ngirat\nEn\nels noms propis compostos en què el segon element, en majúscula, està\nunit al primer per un guionet, es considera que el guionet fa de\nfrontera de\nmot. Així doncs, cal considerar que els noms propis compostos estan\nformats per dos mots independents i no per un sol mot, de manera que,\nquan s'ordena, cal fixar-se en el primer mot. Per exemple:\nOliver-Martí, Anna\nOlivera, Joan\n3.\nEn cas que dos mots s'escriguin igual i només es distingeixin perquè un\ndels dos té algun caràcter no alfabètic (guionet, accent gràfic o\ndièresi) o va en majúscula, el que té el caràcter no alfabètic o va amb\nmajúscula  s'ha de col·locar en segon lloc. Per exemple:\nJosep LluísseurosaJosep-LluíssèuRosa", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8598", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8598", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6791/3", "Darrera versió": "19.06.2024", "Títol": "Expressions de freqüència: tres cops a l'any o tres cops l'any?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les expressions que indiquen freqüència o periodicitat poden ser introduïdes per la preposició a o poden anar sense preposició. Per exemple:\nLi paguen tres euros a l'hora o Li paguen tres euros l'hora.\nTreballa vint hores a la setmana o Treballa vint hores la setmana.\nPodem triar dues festes a l'any o Podem triar dues festes l'any\nEn aquests casos, l'expressió de temps també pot anar precedida de la preposició per o de l'adjectiu cada. Per exemple:\nLi paguen tres euros per hora.\nTreballa vint hores cada setmana.\nPodem triar dues festes cada any.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.3.2e)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8605", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8605", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6792/1", "Darrera versió": "12.08.2011", "Títol": "ordenació alfabètica de termes que contenen xifres", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "En un conjunt de termes ordenats alfabèticament, si algun dels elements comença amb xifres ha d'anar al capdavant de la llista. Per exemple, s'ordenarien així aquests títols de pel·lícules:\n101 dàlmates\n13 fantasmes\n20.000 llegües de viatge submarí\n24 hores en la vida d'una dona\nAquesta terra és meva\nGent corrent\nPerseguit per la mort\nSer o no ser\n...\nCal tenir present\nque en aquest cas les xifres no es consideren nombres que\nindiquen una quantitat, sinó caràcters o símbols gràfics. Per això s'han d'ordenar d'esquerra a dreta,\nés a dir, primerament cal mirar el primer caràcter de la seqüència de\nxifres; després, el segon, i així successivament.\nCom\nque en aquesta ordenació no es té en compte, doncs, el valor de la quantitat, és\npossible que els nombres quedin ordenats sense una gradació de més petit a més gran.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8608", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8608", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6793/1", "Darrera versió": "12.08.2014", "Títol": "hora punta (plural i ortografia)\nhores puntes o hores punta?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "hores punta\nEl plural de hora punta és hores punta.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8615", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8615", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6794/6", "Darrera versió": "07.10.2022", "Títol": "Ordenació alfabètica de sintagmes\nCom s'ordenen alfabèticament els grups de mots?", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "A l'hora d'ordenar alfabèticament un conjunt d'elements, pot ocórrer que alguns d'aquests elements, o tots, siguin grups de paraules. En aquest cas existeixen dos sistemes d'ordenació diferents: l'ordenació contínua, o ordenació lletra per lletra, i l'ordenació discontínua, o ordenació mot per mot.\n1. L'ordenació contínua o lletra per lletra\nSegons aquest sistema, cada grup de mots s'entén com si fos un sol mot i no es tenen en compte els espais en blanc o els caràcters no alfabètics (guionet, apòstrof, etc.). Per exemple, si cal ordenar Santa Maria del Camí, Santa Maria d'Oló, Santa Maria de Palautordera i Sant Martí de Centelles, seguint aquest criteri l'ordre seria el següent:\nSanta Maria del Camí (SantaMariadelCamí)\nSanta Maria de Palautordera (SantaMariadePalautordera)\nSanta Maria d'Oló (SantaMariadOló)\nSant Martí de Centelles (SantMartídeCentelles)\nSi cal ordenar aquests títols de pel·lícules, La història de la Betty Ford, L'apartament, La història més fantàstica, La finestra indiscreta, L'última croada, La història de l'Spitfire, La història de Jane Mansfield, amb el sistema d'ordenació contínua o lletra per lletra l'ordre seria el següent:\nLa finestra indiscreta (Lafinestraindiscreta)\nLa història de Jane Mansfield (LahistòriadeJaneMansfield)\nLa història de la Betty Ford (LahistòriadelaBettyFord)\nLa història de l'Spitfire (LahistòriadelSpitfire)\nLa història més fantàstica (Lahistòriamésfantàstica)\nL'apartament (Lapartament)\nL'última croada (Lúltimacroada)\n2. L'ordenació discontínua o mot per mot\nEn aquest sistema d'ordenació, els espais en blanc i els signes gràfics no alfabètics (guionets, apòstrofs, etc.) funcionen com a límits de paraula i per tant són anteposats als caràcters alfabètics. Així doncs, si els primers components dels sintagmes que cal ordenar coincideixen formalment per la part de davant, es col·locarà primer el sintagma que inclogui abans un espai en blanc:\nSant Martí de Centelles\nSanta Maria de Palautordera\nDesprés de considerar els espais en blanc, l'ordenació seguirà segons si els sintagmes inclouen un signe no alfabètic:\nSant Martí de Centelles\nSanta Maria d'Oló\nSanta Maria de Palautordera\nI, finalment, l'ordenació té en compte els caràcters alfabètics:\nSant Martí de Centelles\nSanta Maria d'Oló\nSanta Maria de Palautordera\nSanta Maria del Camí\nI l'ordenació dels títols de pel·lícules quedaria així:\nL'apartament\nL'última croada\nLa finestra indiscreta\nLa història de Jane Mansfield\nLa història de l'Spitfire\nLa història de la Betty Ford\nLa història més fantàstica", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8617", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8617", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6795/4", "Darrera versió": "05.09.2011", "Títol": "ordenació alfabètica de topònims\nCom s'ordenen alfabèticament els noms de lloc?", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Per ordenar alfabèticament noms de lloc, a banda de saber les normes generals d'ordenació alfabètica, hi ha altres informacions que convé conèixer.\nEn els topònims catalans o catalanitzats que porten article, aquest article s'escriu en minúscula i no s'ha de tenir en compte en fer l'ordenació, tant si va al davant com si s'ha situat darrere del nom separat per una coma.\nel CaireCaire, ell'HavanaHavana, l'PlanPlanles Planes d'HostolesPlanes d'Hostoles, lesPlanolesPlanoles\nEn els topònims no catalans i no catalanitzats que porten article, aquest article s'escriu en majúscula. Tot i això, en general, per ordenar aquests topònims s'aplica el mateix criteri exposat anteriorment, de manera que no es té en compte l'article en fer l'ordenació.\nLos Angeles\nEl Bierzo\nLe Havre\nels Hostalets de Pierola\nels Obacs de Llimiana\nLa Rioja\nEn contextos aïllats com ara enumeracions i llistes, en què es fa necessari l'estalvi de caràcters per falta d'espai, l'article d'alguns topònims es pot ometre. Per exemple:\nAlt Empordà\nMaresme\nRipollès\nVallès Occidental\nCom que els noms de lloc sovint estan compostos per més d'un mot, a l'hora d'ordenar-los cal triar si se segueix el sistema d'ordenació contínua, o ordenació lletra per lletra, o el sistema d'ordenació discontínua, o ordenació mot per mot.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8618", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8618", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6796/4", "Darrera versió": "24.02.2014", "Títol": "ordenació alfabètica d'antropònims\nCom s'ordenen alfabèticament els noms de persona?", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Per ordenar alfabèticament els noms de persona, a banda de saber les normes generals d'ordenació alfabètica, hi ha altres aspectes que és útil conèixer.\nHabitualment els noms de persona s'ordenen pel primer cognom i després pel segon cognom. Sovint en les llistes de noms ordenats alfabèticament trobem el nom de fonts desplaçat al darrere dels cognoms i separat per una coma. Per exemple:\nBarbany, Núria\nBarbany Vila, Ramon\nCànoves i Martí, Pere\nFormosa, Agnès\nSabater, Joan\nSabater i Arderiu, Mireia\nSabater Badia, Joaquim\nTriquell, Sònia\nTriquell Abadal, Josep M.\nEn aquest exemple observem que els antropònims que no tenen segon cognom van al capdavant del seu grup. Lingüísticament la conjunció copulativa (i, y...) entre els cognoms no es té en compte a l'hora d'ordenar. Si la persona no fa servir aquesta conjunció entre els cognoms, no s'hi ha d'afegir.\nEls tractaments de senyor/a, doctor/a, sant/a, etc., no formen part del nom i no es tenen en compte.\nEn els cognoms compostos en què el segon element, en majúscula, està unit al primer per\nun guionet, es considera que el guionet fa de frontera de\nmot. Així doncs, cal considerar que els noms propis compostos estan\nformats per dos mots independents i no per un sol mot, de manera que,\nquan s'ordena, cal fixar-se en el primer mot. Per exemple:\nOliver-Martí, Anna\nOlivera, Joan\nHi ha cognoms que van precedits d'una partícula. Aquesta partícula no sempre es considera part del cognom. Les partícules que no formen part del cognom s'escriuen en minúscula, es col·loquen al costat del nom si el nom de fonts està desplaçat al\ndarrere dels cognoms i separat per una coma, i no afecten l'ordenació. Les partícules que formen part del cognom s'escriuen en majúscula, es\ncol·loquen davant del cognom quan el nom de fonts està desplaçat darrere\ndels cognoms i separat per una coma, i sí que afecten l'ordenació. Així doncs, si hem d'ordenar Cristina de Segarra, Miguel La Fuente, Carme Capdevila i Xavi Miralles, l'ordre seria el següent:\nCapdevila, Carme\nLa Fuente, Miguel\nMiralles, Xavi\nSegarra, Cristina de\nSi\ndavant del cognom hi ha preposicions i altres elements en una llengua\ndiferent de la del nom, es considera que aquestes partícules formen part\ndel cognom. Per exemple:\nDe Vito, Maria Mercè", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8619", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8619", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6797/2", "Darrera versió": "10.12.2012", "Títol": "cap d'any o Cap d'Any?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Cap d'Any (festivitat)\nS'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius de les festivitats cíviques, religioses o polítiques. Així, cal escriure amb majúscula Cap d'Any, que és la festivitat del primer dia de l'any: la festa de Cap d'Any, el dinar de Cap d'Any, etc.\nTot i que el dia de Cap d'Any fa referència a l'1 de gener, pel fet que la celebració de l'inici de l'any nou comença el darrer dia de l'any sortint, es pot usar aquesta expressió referida a les celebracions del 31 de desembre: la nit de Cap d'Any, el sopar de Cap d'Any, la revetlla de Cap d'Any, etc. Tenint en compte aquesta informació, per fer referència a la celebració de benvinguda a l'any 2013 caldria fer servir l'expressió Cap d'Any 2013 (l'expressió Cap d'Any 2012 faria referència a la del 2012).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8621", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8621", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6798/2", "Darrera versió": "22.12.2020", "Títol": "Com es diuen Nochebuena i Nochevieja en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per designar la nit que precedeix les festivitats de Nadal i de Cap d'Any, cal dir nit de Nadal en comptes de nit bona i nit de Cap d'Any en comptes de nit vella.\nSi no es vol fer referència específicament a la nit sinó a tot el dia, es poden fer servir les formes descriptives següents: vigília de Nadal o vigília de Cap d'Any; vetlla de Nadal o vetlla de Cap d'Any; dejuni de Nadal o dejuni de Cap d'Any.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8623", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8623", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6799/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu cotillón (Cap d'Any) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El terme castellà cotillón designa el conjunt de serpentines, confeti, barrets i altres complements que s'utilitzen en la celebració de la festa de Cap d'Any. La forma adequada per anomenar aquest conjunt d'objectes en català és cotilló.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8624", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8624", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6800/2", "Darrera versió": "30.11.2016", "Títol": "Com es diu 'rizar el rizo' en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana rizar el rizo té diversos equivalents en català, que s'han de fer servir segons el significat de la frase en cada context determinat. Es pot dir embolicar (o enredar) la troca o cercar cinc peus al gat (o buscar tres peus al gat) amb el significat de 'complicar una cosa més del que és necessari o complicar més el que ja és complicat'. Per exemple:\nSembla que la model vol embolicar encara més la troca i, després d'haver denunciat el director, ha decidit presentar ara una demanda contra l'agència.\nSi busquem tres peus al gat, podria ser que el lladre de la botiga de joies que surt al vídeo de la policia fos un actor. Es poden usar les expressions anar massa (o molt) lluny o passar de taca d'oli per indicar que una cosa és exagerada, excessiva o inadmissible. Per exemple:\nEls vestits d'aquesta dissenyadora sempre han estat molt estrafolaris, però és que aquest ja va massa lluny.\nTanta desobediència i tant de fer el que li dona la gana ja passa de taca d'oli. Es pot dir per acabar-ho d'adobar, reblar el clau o tirar més llenya al foc amb els significats de 'a sobre, a més, per si no fos prou' o 'per augmentar un mal'. Per exemple:\nEl foc va cremar edificis de valor incalculable i, per acabar-ho d'adobar, qui va provocar l'incendi va ser un bomber.\nHa faltat a més de la meitat de classes de matemàtiques, ha fet un examen molt fluix i ara, per reblar el clau, exigeix un notable.\nEl periodista ha declarat que hi ha casos de dopatge entre els esportistes i, per tirar més llenya al foc, ha insinuat que hi estan implicats membres de la federació esportiva.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8625", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8625", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6801/5", "Darrera versió": "10.03.2023", "Títol": "Coordinació de preposicions amb el mateix complement", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En general, quan es coordinen sintagmes preposicionals que tenen el mateix complement es mantenen els complements en tots els sintagmes. Per exemple:\nTreballen pel país i per al país.\nAra bé, en certs contextos, es pot evitar la repetició dels complements elidint-los tots excepte el que acompanya l'última preposició. Aquesta estructura és, però, estilísticament més marcada. Per exemple:\nTreballen per i per al país.\nQuan es coordinen locucions prepositives, en què hi ha una preposició àtona final, a més del complement, també s'elideix la preposició final de la primera locució. Per exemple:\nS'han de sospesar els arguments a favor i en contra de la proposició de llei.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.8.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8627", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8627", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6803/7", "Darrera versió": "16.08.2024", "Títol": "Si o sí en oracions exclamatives i afirmatives\nSi que la farem bona! o Sí que la farem bona!?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Cal no confondre la conjunció si (sense accent gràfic) amb l'adverbi afirmatiu sí (amb accent diacrític).\nLa conjunció si, sense accent gràfic, pot introduir oracions emfàtiques. Per exemple:\nMireu si n'hi ha de possibilitats!\nEm dius que potser tinc raó... I tant si en tinc!\nTambé es pot fer servir la locució conjuntiva si que, amb la qual s'emfasitza una oració que denota sorpresa, queixa, lamentació o ironia. Per exemple:\nAra pla! Si que la farem bona!\nSi que triga... Vols dir que se'n recorda?\nEn canvi, l'adverbi afirmatiu sí, que duu accent diacrític, s'usa per respondre afirmativament a preguntes. Per exemple:\nPregunta: Què dius? Que triga?\nResposta: Sí que triga, sí o Sí, triga molt.\nTal com es veu en els exemples anteriors, i a diferència de la conjunció si, el sí afirmatiu se separa del verb amb una coma o bé necessita la conjunció que. Per exemple:\nVa contestar que sí que venia (i no Va contestar que sí venia)\nAixò sí que t'ho pots permetre (i no Això sí t'ho pots permetre).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (34.3.1.3 i 18.6.1.3b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8631", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8631", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6806/4", "Darrera versió": "12.06.2024", "Títol": "fins ('fins i tot')", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'adverbi fins té el mateix significat que la locució d'inclusió fins i tot. Per exemple:\nFeia tan bona cara que fins els veïns van saber que estava embarassada.\nEstava tan convençut que el regal era per a ell que fins el va obrir.\nEs va ofendre tant que fins va marxar sense dir res.\nCom es pot observar en els exemples, a diferència de fins i tot, fins només pot aparèixer anteposat a l'element que modifica.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (20.7b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8639", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8639", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6807/5", "Darrera versió": "14.02.2023", "Títol": "Usos de la preposició cap i cap a", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La preposició cap a, o cap en alguns casos, expressa l'orientació o la direcció d'un moviment. També pot expressar una aproximació que pot ser espacial, temporal o de quantitat. Per exemple:\nGireu cap a la dreta.\nPodeu venir a berenar cap a les sis.\nEn aquesta ampolla hi caben cap a dos litres.\nAra bé, amb valor de direcció la preposició cap a es redueix a cap davant d'aquelles expressions que en altres contextos s'usen sense la preposició a. Són els casos següents:\nels adverbis demostratius aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Vine cap aquí, que et pentino.preposicions i adverbis de relació espacial: amunt, avall, endavant, endarrere, etc. Per exemple: Seu bé i mira cap endavant.\nEn canvi, és opcional elidir la preposició a en els contextos següents:\ndavant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: Cap (a) on és el poble més pròxim?davant de l'adverbi baix i les preposicions dalt i dins/dintre. Per exemple: Passeu cap (a) dins.Finalment, cal indicar que quan la preposició cap a va seguida dels demostratius aquest, aqueix i aquell, es pot evitar la confluència de les dues vocals a substituint la preposició a per en, o bé elidint-la. Per exemple:\nAneu cap a aquella parada de metro.\nAneu cap aquella parada de metro.\nAneu cap en aquella parada de metro.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8641", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8641", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6808/2", "Darrera versió": "18.06.2026", "Títol": "Cursiva i cometes en mots amb un ús especial\nMarcatge de barbarismes, col·loquialismes, ironia i doble sentit", "Categoria": "Convencions. Tipus de lletra i cometes", "Resposta": "Quan en un escrit apareixen mots o expressions que s'allunyen del registre del text o que contradiuen les normes ortogràfiques i gramaticals, pot ser convenient marcar-los tipogràficament. En aquest cas, hi ha l'opció de posar-los en lletra cursiva o bé d'emmarcar-los amb cometes dobles:\nEs fa servir la cursiva per als barbarismes, col·loquialismes i variants d'àmbit molt reduït sense tradició escrita: algo, tio, jefe, botellón, flipar, profe, dingú, enrotllar-se, trebaiar. Per exemple:\nTio, no em ratllis.\nLa dire diu que no hi ha classe.\nCanaia de la paia! Quina una n'heu fet?Es fan servir les cometes per als usos irònics, dobles sentits i accepcions especials. Per exemple:\nTenint en compte l'\"èxit\" de la iniciativa, dubto que ho tornin a fer mai més.\nDurant les vacances uns lladres li van \"netejar\" el pis.\nTrobo que a Administració han fet un molt bon \"fitxatge\".\nLa conveniència d'usar aquestes marques tipogràfiques està en relació amb el registre general del text, amb la freqüència amb què es requereixen i amb la voluntat de l'autor de distingir aquests elements lingüístics. L'opció d'utilitzar la cursiva o les cometes dobles ha de ser coherent al llarg del text per a casos similars.\nAbans d'aplicar aquests recursos, però, cal valorar si el mot o l'expressió que es vol marcar és realment necessari en el text i respon a la intenció de l'autor, o bé si es podria substituir per una forma més adequada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8645", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8645", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6809/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu carrito de la compra en català?\nEs pot dir carro de la compra en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge", "Resposta": "La denominació adequada per fer referència al carro petit que s'utilitza per anar a comprar és carretó d'anar a comprar. Amb el mateix significat també es poden utilitzar les formes carretó d'anar a plaça, carret d'anar a comprar i carret d'anar a plaça.\nConvé\nno confondre aquest carro amb el que es fa servir als supermercats per\ntransportar els objectes comprats, que es pot anomenar simplement carretó.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8648", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8648", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6810/4", "Darrera versió": "18.10.2022", "Títol": "Com es diu escaquearse en català?\nEs pot dir escaquejar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català hi ha diverses expressions equivalents a la forma col·loquial escaquejar-se, com ara fugir d'estudi, escapolir-se, eludir, defugir, evadir-se, evitar una obligació, donar excuses de mal pagador, fer campana, etc. Per exemple:\nCom que la lliçó d'avui no li agrada,  s'ha escapolit / ha fet campana.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8650", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8650", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6811/2", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Es pot dir pillar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb pillar en català només és normatiu amb el sentit de 'saquejar'. Per exemple:\nEn aquella època tothom passava gana i hi havia gent que pillava tot el que podia als comerços.\nMalgrat que el verb pillar també es fa servir amb altres sentits, aquests usos són calcs del castellà i no són adequats en català. Segons el context, es poden fer servir altres verbs:\nagafar, aconseguir o arreplegar. Per exemple: Abans de tornar, agafa pomes al súper.pescar, enxampar, atrapar o sorprendre. Per exemple: El van enxampar en ple robatori.entendre. Per exemple: No és gens fàcil entendre l'argument d'aquesta pel·li.lligar. Per exemple: Aquesta nit la Joana ha lligat. atropellar. Per exemple: El va atropellar un cotxe però se n'ha sortit.rebre ('rebre un cop, una bufetada'). Per exemple: Hi va haver una batalla campal i tothom va rebre.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8651", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8651", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6812/3", "Darrera versió": "08.09.2022", "Títol": "Com es diu hasta siempre en català?\nEs pot dir fins sempre en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió fins sempre és un calc de l'expressió castellana hasta siempre. Les traduccions de mots i expressions d'una llengua a una altra no\nsempre són univalents i corresponen a un sol mot o expressió que reculli\nexactament la mateixa idea. En aquest cas, no es documenta una\nconstrucció equivalent i que mantingui tots els matisos de l'expressió\ncastellana hasta siempre.\nTenint en compte aquesta informació, segons el context en què aparegui hasta siempre es pot optar per una expressió de comiat com ara: adeu, adeu-siau, a reveure, fins aviat, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8652", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8652", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6813/3", "Darrera versió": "19.06.2024", "Títol": "Ha mort a noranta anys o Ha mort als noranta anys?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per indicar a quina edat li ha passat a algú alguna cosa se sol fer servir la construcció formada per la contracció als + xifra + anys. Per exemple:\nHa mort als noranta anys.\nAls quinze anys va decidir marxar de casa.\nTambé es pot optar per construir l'expressió de l'edat amb la preposició amb. Per exemple:\nAmb vuitanta-dos anys està fresca com una rosa.\nAmb cinquanta anys va començar a estudiar a la universitat.\nD'altra banda, també és possible utilitzar la construcció amb la preposició a. Per exemple:\nA vint anys ja tenia dues criatures.\nVa començar a treballar a catorze anys.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (14.2.1.4b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8653", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8653", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6814/8", "Darrera versió": "27.06.2023", "Títol": "Usos de fer i donar\ndonar un petó o fer un petó?\nfer una ullada o donar una ullada?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Tot i que tots dos són verbs lleugers (verbs el significat dels quals depèn en gran mesura de què els acompanya), donar i fer tenen usos diferents. En alguns contextos, i sobretot en alguns parlars, es fa servir el verb pegar amb el mateix significat que donar i fer.\nEl verb donar es pot fer servir per indicar alguna mena de transferència d'una entitat a una altra provocada per algú que generalment controla l'esdeveniment. Per exemple:\ndonar una bufetada, una clatellada, un cop de punydonar l'enhorabona, el condoldonar el braç, la màdonar esperances, gustEn canvi, no es fa servir el verb donar quan el subjecte no controla l'acció. Per exemple:\nfer fàstic (i no donar fàstic): Els caragols em fan fàstic.fer la impressió (i no donar la impressió): Em fa la impressió que aprovarà l'examen.fer ràbia o fer pena (i no donar ràbia o donar pena): Li fa ràbia oblidar-se de les coses.fer vergonya (i no donar vergonya): Li feia vergonya sortir a la tele.fer por (i no donar por): Aquella casa em feia por.\nEl verb donar tampoc es fa servir en les expressions següents:\nfer un petó (i no donar un petó): Li va fer un petó a la galta.fer una abraçada (i no donar una abraçada): Es van fer una abraçada.fer un massatge (i no donar un massatge): Et faré un massatge a les espatlles.fer una pel·lícula (i no donar una pel·lícula): Ahir van fer aquella pel·lícula tan bona.\nFinalment, hi ha alguns casos en què, al costat del verb donar, també es pot fer servir el verb fer, sense cap canvi de significat. Per exemple:\nfer/donar una ullada, fer/donar un cop d'ull: Surt a fora i fes/dona un cop d'ull a la canalla.fer/donar escac al rei: Ha fet/donat escac al rei.fer/donar gelosia: Sempre vol fer/donar gelosia a la seva germana.fer/donar ombra: Vol protagonisme i fa/dona ombra als companys de feina.fer/donar la volta: Fes/dona la volta, que veurem com et queda el vestit.\nCal tenir en compte, però, que en altres casos, l'ús de donar o de fer implica un canvi de significat. Per exemple:\nfer eixamples: 'eixamplar un espai llevant-ne destorbs'.donar eixamples: 'conferir llibertat d'acció a algú'.fer lloc: 'llevar els destorbs d'un espai'.donar lloc: 'originar'.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.2.1 i 21.2.1.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8657", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8657", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6815/4", "Darrera versió": "20.05.2019", "Títol": "'A ella l'importa això' o 'A ella li importa això'?\nEl complement indirecte", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:\nem i ens, quan el complement indirecte és de primera persona. Per exemple: Em va escriure una carta.et i us, quan és de segona persona. Per exemple: Us ha regalat una cassola.li o els, quan es refereix a la tercera persona. Per exemple: Li va escriure un conte (Va escriure un conte al seu nebot); Els vaig donar les claus (Vaig donar les claus a les nenes).Convé notar que la forma lis com a pronom d'indirecte plural no és admissible en cap cas.\nEls pronoms de primera i segona persona coincideixen amb els de complement directe, però en canvi els de tercera persona són li o els (en el cas del complement directe, els pronoms de tercera persona són el, la, els, les). És per això que els pronoms de tercera persona són els que fan dubtar més quan el verb va acompanyat únicament d'un complement. En aquests casos, cal saber si el verb és transitiu (i per tant porta un complement directe) o intransitiu (i per tant porta un complement indirecte). Per exemple:\nQuan li van telefonar ja no hi era (i no el van telefonar o la van telefonar).\nEls truco cada dia per veure on són (i no les truco o lis truco, en cas que el complement sigui 'a elles').\nVaig escriure'ls però no em responen (i no escriure-les o escriure-lis, en cas que el complement sigui 'a elles').\nLi ha agafat son (i no l'ha agafat son).\nNo hauria d'importar-los massa la meva opinió (i no importar-les o importar-lis, en cas que el complement sigui 'a elles').\nA elles els repugna haver de fingir una situació (i no les repugna o lis repugna).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8658", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8658", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6816/6", "Darrera versió": "09.07.2018", "Títol": "'donar la calefacció' o 'engegar la calefacció'?\nUsos inadequats del verb 'donar'", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb donar sovint es combina amb sintagmes nominals que tenen valors ben diversos, com ara cops, càstigs, estats d'ànim, etc. Per exemple:\nLi ha donat una empenta i ha caigut a terra.\nQuan la vegi li donaré l'enhorabona.\nAra bé, de vegades el verb donar també es troba usat, de manera inadequada, en expressions que cal construir amb una altra forma verbal o locució. Per exemple:\nEm fa l'efecte que no duraran gaire (i no Em dona la impressió que no duraran gaire).\nLa seva relació ha fet parlar molt (i no La seva relació ha donat molt que parlar ).\nNo tenim temps d'anar-hi durant el descans (i no No ens dona temps d'anar-hi durant el descans).\nEn Marcel té facilitat per les mates (i no A en Marcel se li donen bé les mates).\nAl matí hi toca molt el sol (i no Al matí hi dona molt el sol).\nDemà engegarem la calefacció (i no Demà donarem la calefacció).\nSi no encenen el llum, no ens hi veurem (i no Si no donen el llum, no ens hi veurem).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8659", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8659", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6817/4", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "lis o els? (pronom feble)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La forma lis com a plural del pronom li no existeix en català. En comptes de lis cal fer servir les formes corresponents: els, -los o 'ls. Per exemple:\nEn lloc de...Cal dir...Lis vull dir una cosa.Els vull dir una cosa.Vull portar-lis un regal.Vull portar-los un regal. Vaig fer-lis una abraçada.Vaig fer-los una abraçada.Dona-lis les gràcies.Dona'ls les gràcies.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8662", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8662", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6818/5", "Darrera versió": "14.04.2023", "Títol": "Substitució pronominal de complements introduïts per a: li o hi?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració.\n1. Complement indirecte\nSegons si el complement indirecte de tercera persona del singular és un ésser animat o no, s'opta per un pronom o l'altre.\n1.1. Animat\nGeneralment, es fa servir el pronom li. Per exemple:\nA la Mercè li comprarem un barret.\nLi trucaré demà, a en Jordi.\nNo li convé anar a dormir tard.\nLi agrada en Jaume.\nAra bé, hi ha verbs que, en determinats contextos, pronominalitzen aquest complement animat per hi. Es tracta de verbs com presentar, recomanar o lliurar, que quan porten un complement directe de primera o segona persona de singular o plural (representat per em/ens, et/us) i un complement indirecte de tercera persona de singular, substitueixen aquest complement indirecte per hi. Per exemple:\nM'hi van presentar al cap de Departament.\n1.2. Inanimat\nGeneralment, es fa servir el pronom hi. Per exemple:\nHi posarem el nom, a la cartera.\nAra bé, hi ha verbs com proporcionar o concedir que pronominalitzen amb li. Per exemple:\nHem pintat la cuina: aquest color li proporciona un aire diferent.\nAixò no obstant, amb els verbs posar i dedicar aquest complement es pot representar tant per hi com per li. Per exemple:\nPosa-hi sucre, al cafè o Posa-li sucre, al cafè.\nAixò també es dona, en alguns parlars, amb frases com No hi/li donem gaire importància a aquest assumpte o A aquesta pastisseria hi/li sobren els encàrrecs.\n2. Complement d'una preposició locativa\nQuan el complement d'una preposició locativa és un ésser animat, aquest complement se substitueix amb el pronom li, mentre que quan és un ésser inanimat se substitueix amb el pronom hi. Per exemple:\nLi han passat a prop (a una persona), però Hi han passat a prop (de la figuera).\n3. Complement de règim (animat)\nGeneralment, el complement de règim animat es pronominalitza amb hi, però en alguns casos també es pot pronominalitzar amb li. Per exemple:\nNo se li assembla gaire, a la seva mare o No s'hi assembla gaire, a la seva mare.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (18.4.2.1a, 18.6.4.2b i 8.4.3.5)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8665", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8665", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6819/5", "Darrera versió": "23.02.2026", "Títol": "Infinitius acabats en -er àton i imperatius acabats en -es àton\nconeixe't, convence-us, digue-li, vulgue-ho", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades, quan s'afegeix un pronom feble a una forma verbal es creen combinacions pròpies de la llengua oral, que no són adequades en els registres formals. Quan es volen reproduir per escrit aquestes combinacions col·loquials es poden produir canvis ortogràfics. Els casos més habituals són els següents:\n1. Quan s'afegeix un pronom feble a continuació d'un infinitiu de la segona conjugació acabat en -er àton (com ara conèixer, convèncer, empènyer, merèixer, néixer, córrer, etc.), en els registres informals se sol ometre la -r final de l'infinitiu. En aquests casos, l'infinitiu perd l'accent. Per exemple:\nM'ha dit que vol coneixe'm (en lloc de conèixer-me).\nAvui, per força, ha de convence'l (en lloc de convèncer-lo).\nEl seu objectiu és empenye'ns perquè marxem (en lloc de empènyer-nos).\nNo sé si podem mereixe'ls (en lloc de merèixer-los).\nCol·loquialment, en alguns parlars, la -r s'elideix amb qualsevol infinitiu. Per exemple:\nTinc ganes d'anà'ls a veure (en lloc de anar-los).\nEs va descuidar de portà'ns el berenar (en lloc de portar-nos).\n2. Quan s'afegeix un pronom feble a continuació d'un imperatiu de segona persona del singular que acaba en -es àton (com ara digues, estigues, dugues, tingues, vulgues, sigues, sàpigues, etc.), en els registres informals se sol ometre la s final de l'imperatiu. Per exemple:\nDigue'm si vindràs (en lloc de digues-me).\nEstigue't quiet (en lloc de estigues-te).\nTingue-la preparada per si la necessitem (en lloc de tingues-la).\nSigue-li sincera (en lloc de sigues-li).\n3. Quan s'afegeix un pronom feble a la segona persona del singular de l'imperatiu (com ara ajup, cull, cus, mor, promet, etc.), en els registres informals se sol afegir una e de suport al verb. Per exemple:\nAjupe't més per poder-hi arribar (en lloc de ajup-te).\nPromete'm que hi vindràs (en lloc de promet-me).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.5.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8666", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8666", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6820/5", "Darrera versió": "16.04.2024", "Títol": "Pronoms me, te, se, ne, mos i vos\nÚs de les formes pronominals plenes", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua escrita formal són preferibles les formes pronominals reforçades:\nMe, te, se, ne s'usen en part del baleàric, del valencià i en algun altre parlar (ne compra, se pentina).Lo, los s'usen en parlars nord-occidentals i del valencià septentrional (lo vull, los obriré).Vos s'usa en valencià, baleàric i en altres parlars, tant davant del verb com darrere del verb (vos comprenc, vos escric, escriure-vos).El pronom mos és la variant col·loquial de la forma antiga nos i s'usa en parlars nord-occidentals, valencians i baleàrics, tant davant com darrere del verb (mos escolta, escolta-mos). Aquesta forma no és adequada en registres formals.\nFinalment, convé notar que en algunes expressions les formes me, te, se, ne i vos han quedat fixades i són adequades en tots els registres. Per exemple: Déu vos guard!, Déu te guard!, Tant se val, Tant me fa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8667", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8667", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6821/4", "Darrera versió": "08.07.2025", "Títol": "El nen no em menja bé o El nen no menja bé?\nDatiu ètic o d'interès", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El datiu ètic o d'interès és un pronom feble (em, et, li, ens, us o els) que expressa la relació afectiva d'una persona amb la situació designada pel verb, i és propi de la llengua oral i els registres informals. Per exemple:\nÚltimament el nen no em menja bé.\nVigileu, no fos cas que arrenqui a córrer i se us perdi pel bosc!\nCal tenir en compte que aquestes mateixes estructures es poden construir sense el datiu ètic, però aleshores es perd el matís de la relació afectiva del parlant. Per exemple:\nÚltimament el nen no menja bé.\nVigileu, no fos cas que arrenqui a córrer i es perdi pel bosc!\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.6.1.7c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8668", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8668", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6822/3", "Darrera versió": "28.08.2020", "Títol": "Imperatius amb forma molt reduïda: mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple:\nmi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les\nEn registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8670", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8670", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6823/3", "Darrera versió": "28.08.2020", "Títol": "Imperatius amb forma molt reduïda: do'm, de'm", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En llenguatge col·loquial el verb donar seguit d'un o més pronoms febles sovint es redueix a do, per exemple: do'm, de'm. Aquestes formes, per tant, es poden trobar en\ntextos de registres informals.\nAra bé, en registres més formals s'usa la forma més general dona'm.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8671", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8671", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6824/3", "Darrera versió": "15.10.2018", "Títol": "'ve't aquí' o 'vet aquí'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les expressions vet aquí (o vet ací) i heus aquí (heus ací) es fan servir per presentar una situació i habitualment van seguides d'un complement que es pot pronominalitzar. Per exemple:\nVet aquí que hi van anar tots els socis (= Vet-ho aquí).\nHeus aquí els pressupostos (= Heus-los aquí).\nAra bé, l'expressió vet aquí s'usa també amb un valor de conclusió o de conformitat, i en aquest cas, apareix tota sola, sense complement, o bé amb el pronom ho. Per exemple:\nEl conductor va fugir. Vet aquí.\nEl conductor va fugir. Vet-ho aquí.\nCal tenir en compte que l'expressió vet aquí també es pot trobar representada amb la forma ve't aquí, perquè s'entén que la forma verbal és ve, com a reducció de veges. Per exemple:\nVe-t'ho aquí.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8673", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8673", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6825/3", "Darrera versió": "25.10.2018", "Títol": "'Quan fa vent ploren els seus ulls' o 'Quan fa vent li ploren els ulls'?\nDatiu possessiu", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Una manera d'expressar la possessió és per mitjà d'un pronom feble de datiu: em, et, li, ens, us, els, es. Aquests pronoms s'anomenen datiu possessiu o datiu de possessió. Per exemple:\nAvui li fa mal l'esquena.\nEncara no t'ha caigut cap dent?\nCal tenir en compte que quan l'entitat que es posseeix i que s'expressa pel complement directe o el subjecte és una part del cos, no se sol expressar aquesta possessió amb un pronom possessiu. Per exemple:\nQuan fa vent li ploren els ulls (i no ... ploren els seus ulls).\nQuan el que es posseeix és un objecte, també se sol fer servir el datiu de possessió, tot i que també es pot construir amb un pronom possessiu. Se sol optar pel pronom possessiu quan es vol remarcar el posseïdor enfront d'altres. Per exemple:\nEl cotxe se m'ha espatllat.\nEl meu cotxe s'ha espatllat.\nFinalment, cal notar que amb els noms de parentiu també es fa servir el datiu de possessió, tot i que també és possible optar pel pronom possessiu, amb els verbs néixer, casar-se o morir-se. Per exemple:\nSe li ha casat la filla.\nS'ha casat la seva filla.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8674", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8674", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6826/4", "Darrera versió": "13.01.2025", "Títol": "donar una ponència o fer una ponència?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Hi ha casos en què tant fer com donar són acceptables per designar el mateix concepte. Per exemple, en expressions com ara fer una ponència o donar una ponència. En aquest context, també es pot fer servir el verb impartir. Per exemple:El representant del grup va fer una ponència sobre aquesta qüestió.\nTots els sol·licitants han de donar una ponència de vint minuts.\nHa impartit una ponència sobre l'escalfament global.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8676", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8676", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6828/4", "Darrera versió": "20.09.2024", "Títol": "donar un concert o fer un concert?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Hi ha casos en què tant fer com donar són acceptables per designar el mateix concepte. Per exemple, en expressions com ara fer un concert o donar un concert. També es poden fer servir verbs com oferir. Per exemple:\nDemà l'artista convidat farà un concert a l'auditori.\nEl grup ha donat un concert al poliesportiu.\nLa famosa pianista ha ofert un concert esplèndid.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8678", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8678", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6829/4", "Darrera versió": "16.01.2025", "Títol": "donar una xerrada o fer una xerrada?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Hi ha casos en què tant fer com donar són acceptables per designar el mateix concepte. Per exemple, en expressions com ara fer una xerrada o donar una xerrada. Per exemple:\nAvui vindrà un expert i farà una xerrada sobre els joves i l'ús de les xarxes socials.\nL'Associació donarà una xerrada per informar de totes aquestes qüestions.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8679", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8679", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6830/4", "Darrera versió": "17.04.2024", "Títol": "esclar o és clar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió és clar (i no està clar) es fa servir per donar per certa, assegurada, la cosa que es diu, i és equivalent a expressions com evidentment, naturalment, i tant. Per exemple:\n—Anireu a veure la pel·lícula, oi?\n—És clar!\n—No sé si li agradarà aquest regal...\n—És clar que sí, ja ho veuràs!\nDe vegades, aquesta expressió es redueix a clar.\nMalgrat que recentment s'ha difós la grafia esclar, aquesta forma no és prevista per la normativa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8680", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8680", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6831/4", "Darrera versió": "21.04.2023", "Títol": "Portem temps sense veure'ns o Fa temps que no ens veiem?\nportar + expressió temporal", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Una de les maneres d'expressar la idea de duració o continuïtat en un temps determinat és fer servir la construcció formada pel verb fer + expressió temporal + que. Per exemple:\nFa tres anys que no ens veiem.\nFeia mitja hora que el meu fill m'esperava.Amb aquest mateix sentit, també és possible fer servir el verb portar (o dur) seguit d'una expressió de temps i d'un sintagma adjectival o preposicional o bé d'un verb en gerundi, malgrat que aquesta construcció és més recent i no tan genuïna com l'anterior. Per exemple:\nPortem tres anys sense veure'ns.\nEl meu fill portava mitja hora esperant-me.\nD'altra banda, el verb portar també es pot fer servir d'una manera pronominal per indicar que dues persones tenen una determinada diferència d'anys. Per exemple:\nEm porto cinc anys amb la meva germana.\nEls seus nebots es porten tres anys.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.5.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8681", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8681", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6832/3", "Darrera versió": "08.09.2022", "Títol": "Com es diu pantalones pitillo en català?\nEs pot dir pantalons pitillo en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció", "Resposta": "La denominació catalana més adequada per designar els pantalons ajustats que queden molt cenyits a la cama és pantalons de tub. Per exemple:\nEls pantalons li anaven ben cenyits fins al genoll, eren pantalons de tub.\nLa forma pantalons de pitillo no és admissible en català, ja que es tracta d'un calc de la forma castellana pantalones pitillo.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8682", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8682", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6833/4", "Darrera versió": "22.01.2019", "Títol": "'piular' o 'tuitar'?\n'piulada' o 'tuit'?\nCom es diu 'tweet' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "piular, tuitar\npiulada, tuit\nPer fer referència a l'acció de publicar en una xarxa social, com ara el Twitter, un missatge amb un nombre reduït i limitat de caràcters de manera instantània, en català es fa servir la denominació piular, que és la traducció del verb anglès to tweet. Per exemple: He deixat de seguir-lo perquè sempre piula notícies escabroses.\nA partir del verb piular es pot formar el derivat repiular (en anglès, to retweet), que designa una acció també molt habitual en aquesta xarxa social: publicar un missatge ja publicat anteriorment per una altra persona. Per exemple: Ho he repiulat perquè m'ha semblat interessant.\nLa forma piulada es refereix al missatge en concret, de la mateixa manera que el derivat piulador, piuladora serveix per designar la persona que publica la piulada. Per exemple: La informació ens ha arribat per mitjà de les piulades dels manifestants, M'interessa tot el que diuen els piuladors d'esports.\nIgualment en tots aquests casos també es poden fer servir les formes tuitar (o retuitar), tuit i tuiter, tuitera. Es descarta tuitejar (o retuitejar), malgrat que té ús, perquè és una forma dubtosa des del punt de vista lingüístic (utilitzada probablement per calc del castellà tuitear).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8683", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8683", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6834/3", "Darrera versió": "22.02.2024", "Títol": "Cançons d'aniversari", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les cançons que s'acostumen a cantar en català quan una persona fa anys i ha de bufar les espelmes del pastís d'aniversari són:\nQue siguis molt feliç, que siguis molt feliç, et desitgem (tots) [nom de la persona], que siguis molt feliç!\nQue t'ho passis molt bé, que t'ho passis molt bé en el dia d'avui, i que en facis molts més!\nEl temps passa volant, els petits es fan grans, sembla ahir que vas néixer i ara ja tens X anys.\nEntre les nenes i nens també és popular la cançó que es feia servir al programa de televisió Club Super3 per felicitar algú pel seu aniversari: Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys [...].", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8686", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8686", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6835/2", "Darrera versió": "31.03.2026", "Títol": "passos o passes?\npas o passa?\nPlural de pas i plural de passa", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Malgrat que els mots pas i passa tenen significats molt propers i es poden considerar sinònims parcials, cal distingir-los i sobretot cal no abusar del mot passa, que té un ús molt més restringit.\nEl mot pas (en plural, passos) té un sentit molt ampli i general. Designa el moviment que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra. Per exemple:\nEl culpable va fer un pas endavant.\nFa els passos tan llargs que no l'atrapo mai.\nTambé es fa servir en expressions amb sentit figurat, per exemple:\nHa fet un pas en la direcció correcta.\nAmb aquest programa podràs retocar les fotografies en només tres passos.\nA més, apareix en expressions fixades, com ara anar pas a pas, fer el primer pas, fer un gran pas, fer un pas fals, marcar el pas, etc.\nEn canvi, el mot passa (en plural, passes) es fa servir especialment quan es compta el nombre de passos en una marxa. Per exemple:\nTenim l'hotel a quatre passes.\nVan trobar el cotxe deu passes més lluny.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8687", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8687", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6836/2", "Darrera versió": "29.11.2016", "Títol": "Com es diu 'vale de descuento' en català?\nCom es diu 'bono de descuento' en català?\n'bo', 'val' o 'abonament'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "bo de descompte\nval de descompte\nLa denominació catalana que designa un bitllet, un aval, un paper, etc., en què s'indica que alguna cosa ha de ser lliurada al portador, és bo. Per exemple:\nRepartia uns bons per tastar un tall de pizza de la pizzeria nova.\nPel seu aniversari li vaig regalar un bo de viatge.\nLa visita guiada inclou un bo gastronòmic.\nEn aquest sentit la denominació val pot ser sinònima de bo, ja que també fa referència al paper, tiquet, etc., que es lliura a algú i que li dona dret a cobrar una quantitat, rebre un gènere o un servei, etc. Per exemple: val de descompte o bo de descompte, val de depilació o bo de depilació, val de degustació o bo de degustació.\nLa forma abonament és adequada si no fa referència a aquest bitllet o paper sinó a un contracte\nentre un proveïdor i els seus clients que té per objectiu l'entrega regular de productes o l'ús habitual d'un servei a canvi d'un determinat\npagament. Per exemple:\nEls abonaments de teatre d'aquest any ja estan disponibles a les taquilles.\nL'abonament als banys li ha costat el doble que l'any passat.\nHa comprat un abonament de temporada per esquiar durant tot l'hivern.\nConvé notar que el terme abonament té el sentit de 'pagament per rebre regularment un servei', i no significa 'adob, fertilitzant'.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8689", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8689", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6837/4", "Darrera versió": "03.06.2024", "Títol": "boca a orella, boca orella, boca-orella o bocaorella?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El nom compost bocaorella es fa servir per fer referència a la transmissió o difusió oral d'una informació d'una persona a una altra. Atès que es tracta d'un compost patrimonial, és a dir, un compost format a partir de mots catalans, s'escriu aglutinat i sense guionet. Per exemple:\nL'èxit de la pel·lícula es deu en bona part al bocaorella.\nEl bocaorella ha funcionat: ara tothom ja sap el secret.\nAra bé, sí que se sol escriure amb guionet quan no es tracta d'un mot compost, sinó d'un sintagma amb dos noms juxtaposats que complementen un altre nom, com en el cas de diccionari català-castellà o relació qualitat-preu. Per exemple:\nEl màrqueting boca-orella va funcionar molt bé.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.1a i 4.4.2.2k)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8690", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8690", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6838/2", "Darrera versió": "08.09.2022", "Títol": "Com es diu tamaño en català?\nEs pot dir tamany en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Algunes de les formes possibles per fer referència a la mesura d'un objecte, animal, persona, etc., poden ser: mida, volum, grandària, dimensió, proporció, format, grossària, etc., segons el cas, i no tamany. Per exemple:\nLes figures dels animals de mida natural que hi ha al museu impressionen molt.\nEl local que vam llogar no era de les dimensions / proporcions que m'esperava.\nTenia un gran cor, i no ho dic pel volum / per la grandària / per la grossària que ocupés!\nEl format d'aquest diccionari ja és adequat, tenint en compte que conté informació enciclopèdica.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8692", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8692", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6839/2", "Darrera versió": "01.09.2017", "Títol": "'Van dormir el nen' o 'Van adormir el nen'?\n'No et dormis' o 'No t'adormis'?\n'dormir', 'adormir' o 'adormir-se'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "D'una banda, el verb dormir designa 'estar algú en estat de repòs sense sentir ni veure res durant un cert temps'. Aquest verb és intransitiu, és a dir, no regeix complement directe. Per exemple:\nLa nena dorm plàcidament.\nAvui només ha dormit tres hores.\nD'altra banda, hi ha els verbs adormir i adormir-se, que indiquen un procés d'una acció encara no acomplerta. El verb adormir s'utilitza en el sentit de 'fer dormir algú altre' i és transitiu, és a dir, regeix complement directe. Per exemple:\nIntentava adormir el nen cantant-li una cançó.\nSi no adormen la nena ara després no dormirà ningú.\nI, finalment, el verb adormir-se és pronominal i es fa servir en el sentit de 'començar a dormir'. Per exemple:\nQuan m'adormo al sofà després ja no dormo al llit.\nSi us adormiu fent aquesta tasca en farem una de més dinàmica.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8697", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8697", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6840/5", "Darrera versió": "13.01.2020", "Títol": "'seure', 'asseure' o 'asseure's'?\n'No et seguis' o 'No t'asseguis'?, 'Van seure l'àvia' o 'Van asseure l'àvia'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "D'una banda, el verb seure\ndesigna 'estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l'extremitat inferior del tronc, estar assegut'. Aquest verb és intransitiu, és a dir, no regeix complement directe. Per exemple:\nNo hi havia lloc i va seure a terra.\nEstava tan marejada que va haver de seure una estona.\nD'altra banda, hi ha els verbs asseure i asseure's, que indiquen un procés d'una acció encara no acomplerta. El verb asseure s'utilitza en el sentit de 'fer seure algú altre' i és transitiu, regeix complement directe. Per exemple:\nVan asseure l'àvia al costat de la llar de foc.\nIntentaven asseure el malalt a la llitera.\nI, finalment, el verb asseure's és pronominal i es fa servir en el sentit de 'començar a seure'. Per exemple:\nAsseu-te ara mateix, que comença l'espectacle!\nSi us asseieu en aquesta butaca no veureu res.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8698", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8698", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6841/2", "Darrera versió": "03.10.2019", "Títol": "'s'ensurt' o 'se'n surt'?\n't'entornes' o 'te'n tornes'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha verbs que tenen una forma lexicalitzada amb el pronom es i el pronom en, com ara sortir-se'n i tornar-se'n. El verb sortir, quan apareix amb la forma sortir-se'n, significa 'resoldre convenientment una situació dificultosa'. I el verb tornar, quan adopta la forma tornar-se'n, significa 'partir d'un lloc per anar al lloc de procedència'. Per exemple:\nFinalment va sortir-se'n amb penes i treballs.\nEns en tornem abans d'hora perquè plou.\nAra bé, col·loquialment de vegades les formes sortir-se'n i tornar-se'n es fan servir amb el pronom en prefixat. Tanmateix, aquestes formes no s'usen en els registres formals. Per exemple:\nFinalment va ensortir-se'n amb penes i treballs.\nEns n'entornem abans d'hora perquè plou.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8699", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8699", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6842/6", "Darrera versió": "21.01.2026", "Títol": "Es pot dir vivenda en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a un edifici, o una part d'un edifici, apte per habitar-hi, es pot fer servir el nom habitatge. Per exemple:\nHan tingut sort: els ha tocat un habitatge de protecció oficial.\nEn aquella zona s'estan construint molts habitatges.\nEl preu dels habitatges nous no para de pujar.\nSi el context ho permet, es pot precisar més i fer servir denominacions concretes: casa, pis, apartament, torre, xalet, mas, domicili, finca, immoble. Per exemple:\nM'han dit que a prop d'aquí es lloga un pis.\nViuen en un apartament assolellat de la part alta de la ciutat.\nSempre he tingut el domicili a Cardedeu.\nEls immobles estaven tan deteriorats que van decidir enderrocar-los.\nLa paraula vivenda, tot i que és una forma prou estesa en català, no està recollida per la normativa que regula el conjunt de la llengua.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8744", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8744", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6843/1", "Darrera versió": "12.08.2014", "Títol": "prova pilot (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de prova pilot és proves pilot.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8774", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8774", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6844/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu pack en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per designar un conjunt de productes que van embolicats, lligats o embalats junts, la denominació catalana adequada és paquet (o capsa, segons el cas), i no pack. Per exemple:\nJaume, agafa aquell paquet de iogurts, que són l'oferta del dia!\nPer la compra de dos paquets / dues capses de gelat et regalem una tovallola de platja.Pel que fa als altres usos del mot pack en sentit figurat, que s'han estès a partir del sentit originari de conjunt que forma un tot, també es poden traduir per paquet, entre d'altres opcions.  Per exemple:\nEl paquet d'aventura / l'oferta d'aventura / l'opció d'aventura inclou la tirolina i el ràfting (i no el pack d'aventura).\nEl paquet de regal / els productes de regal per la compra del mes està molt bé (i no el pack regal).\nEl paquet / el conjunt de mesures contra les nuclears que ha aprovat el govern és necessari (i no el pack de mesures).\nD'altra\nbanda, segons el context pot ser necessari fer referència a l'envàs\nconstituït per una làmina plàstica transparent que ha estat bufada\nperquè adquireixi la forma de l'objecte que ha de contenir, la qual\ns'enganxa normalment a una base de cartó o de plàstic. La denominació\nadequada en aquest cas és blíster, i no pack. Per exemple:\nEl blíster estava trencat i li van caure totes les llaunes de cervesa a terra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8775", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8775", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6845/1", "Darrera versió": "12.08.2014", "Títol": "pla pilot (plural i ortografia)", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de pla pilot és plans pilot.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8777", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8777", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6846/2", "Darrera versió": "28.09.2022", "Títol": "Com es diu kit en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La denominació anglesa kit, que fa referència a un conjunt de peces per muntar un objecte o a un conjunt d'articles que es necessiten per fer una activitat, es tradueix al català de maneres diferents segons el context. Per exemple:\nEl joc / el conjunt / la col·lecció de peces per muntar el vaixell en miniatura no és gaire bo / bona (i no el kit de peces).\nS'ha comprat una caixa / un equip d'eines a la ferreteria (i no un kit d'eines).\nA la nena li han comprat un estoig / una capsa de retoladors (i no un kit de retoladors).\nL'equip esportiu de l'escola d'aquest any té uns colors molt vius (i no el kit esportiu).\nLi han regalat un lot / un joc / un assortiment de productes de bellesa per una compra superior a cinquanta euros (i no un kit de productes de bellesa).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8778", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8778", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6848/1", "Darrera versió": "12.08.2014", "Títol": "Com es diu parapente en català?\nparapent\nala de pendent", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport", "Resposta": "parapent\nala de pendent\nEl terme català normatiu parapent fa referència a un planador ultralleuger flexible, de forma rectangular i de pes inferior al del pilot, que permet l'enlairament i l'aterratge a peu. Així, es pot dir: Per aquelles muntanyes es veuen molts parapents.\nLa denominació parapent també designa la modalitat de vol lliure que consisteix a llançar-se suspès\nd'un parapent des del pendent d'una muntanya en direcció a la vall. Per tant, es pot dir: Aquest dissabte aniré a fer parapent.\nPer designar tant el planador com la modalitat de vol també es pot fer servir el terme secundari ala de pendent.\nLa forma parapente és una denominació francesa que combina la primera part de la paraula parachute (que vol dir 'paracaigudes') i la paraula pente (que vol dir 'pendent').\nCal no confondre el terme ala de pendent amb la forma ala delta, que designa un planador de forma triangular.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8780", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8780", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6849/2", "Darrera versió": "19.07.2016", "Títol": "'pell greixosa' o 'pell grassa'?\n'cabells greixosos' o 'cabells grassos'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per indicar que una part del cos (sobretot la pell i els cabells) habitualment té un excés de greix, es fa servir l'adjectiu gras, grassa. Per exemple:\nEls fregits no són indicats per a pells grasses.\nEm rento el cap amb un xampú especial perquè tinc els cabells molt grassos.\nEn canvi, quan no es vol fer referència a una característica intrínseca de la pell o els cabells sinó a una situació puntual en què s'han cobert de greix, es fa servir l'adjectiu greixós, greixosa. És a dir, pot ser que habitualment tinguem la pell o els cabells secs, però que en un moment puntual se'ns hagin embrutat i ens els notem greixosos. Per exemple:\nTenia la pell greixosa de tant treballar sota el motor del cotxe.\nAmb aquesta xafogor els cabells m'han quedat ben greixosos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8781", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8781", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6850/5", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "Règim verbal de cuidar: cuidar de o cuidar-se de?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:\nHa de cuidar la mare perquè està malalta.\nCuida't, que fas ulleres.\nSi no es cuida acabarà malament.\nAra bé, l'expressió que indica ocupar-se o preocupar-se d'algú o d'alguna cosa és cuidar-se de, i no cuidar de. Per exemple:\nEll es cuidarà d'enllestir els últims detalls de la festa sorpresa (i no Ell cuidarà d'enllestir).\nQuan surti de la feina ha de cuidar-se del nebot durant unes hores (i no ha de cuidar del nebot).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8783", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8783", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6851/4", "Darrera versió": "11.10.2017", "Títol": "'No es calla mai' o 'No calla mai'?\n'S'ho calla tot' o 'Ho calla tot'?\ncallar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb callar, en el sentit de 'no parlar, no dir res, guardar silenci', és intransitiu i no és acceptable utilitzar-lo pronominalment. Per exemple:\nNo hi va haver manera que callés (i no es callés).\nCalleu ja i deixeu-me treballar (i no calleu-vos).\nEn canvi, el verb callar és transitiu quan significa 'deixar de dir alguna cosa'. Per exemple:\nEn comptes de callar el secret, el va esbombar als quatre vents!\nCalla tot el que et dic.\nAmb aquest mateix sentit, també es pot fer servir pronominalment quan el complement directe és una expressió de valor neutre. Per exemple:\nÚltimament s'ho calla tot i no sé què pensa.\nFinalment, cal dir que el verb callar no té el sentit de 'reduir a silenci algú' o de 'deixar algú sense arguments'. En conseqüència, cal fer servir la construcció fer callar algú. Per exemple:\nFeien tant de xivarri que els van haver de fer callar (i no els van haver de callar).\nLa seva insistència el va fer callar de cop, es va quedar sense arguments (i no el va callar de cop).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8784", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8784", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6853/1", "Darrera versió": "29.07.2011", "Títol": "complir o acomplir?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les denominacions complir i acomplir no són del tot sinònimes i tenen un matís diferent de significat.\nD'una banda, la forma complir vol dir 'executar del tot una cosa promesa, manada'. Per exemple:\nDes que el conec sempre compleix tot el que em promet.\nPer avui ja en té prou, ja ha complert totes les ordres del dia.\nEra una dona de paraula, sempre ho complia tot.\nTambé s'utilitza la construcció complir amb en el sentit de 'fer el propi deure, les pròpies promeses':\nNo hi ha dia que no compleixi amb els terminis establerts.\nD'altra banda, la forma acomplir té un sentit més general i només designa 'executar, portar a cap'. Per exemple:\nL'equip d'investigació ha acomplert les tasques de recerca.\nUn cop el projecte estava definit, la junta va acomplir els treballs necessaris.\nTenint en compte aquesta informació, en aquestes frases els usos de complir i acomplir no són del tot sinònims i, per tant, no són intercanviables.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8792", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8792", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6854/10", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "Ser o estar: estar amb un locatiu i un sintagma preposicional", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Generalment es fa servir el verb ser per expressar la mera situació d'algú o alguna cosa en un lloc, però si s'hi vol afegir un matís de permanència o durada, se sol utilitzar el verb estar. Per exemple:\nEls llibres van ser al calaix fins a final de curs. (simple descripció)\nEls llibres van estar-se en el calaix fins a final de curs. (èmfasi en la permanència)\nDe vegades, a la frase hi ha també un sintagma preposicional que expressa una propietat del subjecte. En aquests casos, si el locatiu es troba just darrere del verb la tria entre ser i estar depèn del valor que es vulgui fer destacar. Ara bé, si l'element que hi ha darrere del verb no és el locatiu, aleshores només es pot fer servir el verb estar. Per exemple:\nEn Jordi era al costat del cotxe de bocaterrosa. (descripció)\nEn Jordi estava al costat del cotxe de bocaterrosa. (permanència)\nEn Jordi estava de bocaterrosa al costat del cotxe.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.2.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8802", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8802", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6855/1", "Darrera versió": "12.08.2014", "Títol": "cada quant o cada quan?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Sovint hi ha el dubte de quina forma cal escriure darrere del mot cada: quant o quan.\nSi es vol indicar 'quina quantitat de temps', cal fer servir la forma quant. En aquests casos quant es fa servir en sentit absolut, és a dir, amb el nom temps elidit. Per exemple: Cada quant teniu classe? (és equivalent a dir: Cada quant temps teniu classe?).\nEn canvi, hi ha casos en què no s'elideix el nom temps, sinó que es tracta d'una oració subordinada de temps i, com a tal, va introduïda per l'adverbi quan. Per exemple: L'amo visita la fàbrica cada quan pot (aquí la frase amb temps no tindria sentit: L'amo visita la fàbrica cada quant temps pot).\nAixí doncs, és possible que en un mateix diàleg sigui necessari fer servir totes dues formes:\n—Cada quant menges verdura?\n—Cada quan puc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8803", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8803", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6857/10", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "Ser o estar davant d'adjectiu o participi (éssers animats)\nEn Joan és tranquil o En Joan està tranquil?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En oracions copulatives en què el subjecte és una persona o un animal i l'atribut és un adjectiu o un participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.\nEn general, es fa servir el verb ser si l'atribut indica una qualitat definidora o una característica permanent. Per exemple:\nEn Joan és tranquil.\nÉs un nen pàl·lid, té la pell molt blanca.\nEn Narcís és sord de naixement.\nEn canvi, generalment es fa servir estar per expressar un estat transitori. Per exemple:\nEn Joan està tranquil perquè se sent ben preparat per a l'examen.\nAvui aquest nen està molt pàl·lid, no es troba bé.\nNo et sento bé, amb aquest terrabastall estic sorda.\nAra bé, cal tenir en compte els casos següents:\n1. És preferible fer servir el verb ser amb adjectius que indiquen l'estat civil o laboral com ara casat, solter, separat, divorciat, vidu o jubilat, malgrat que darrerament s'ha generalitzat l'ús del verb estar. Per exemple:\nDe les dues bessones, la Natàlia és casada i la Roser és soltera.\nEn Quim és vidu des de fa molts anys.\nPerò s'utilitza el verb estar quan aquests adjectius indiquen un canvi, de vegades passatger. I en el cas de casat, també s'usa quan porta un complement que indica la persona amb qui algú està casat. Per exemple:\nTinc el marit fent negocis a la Xina: estic solter.\nEts soltera o casada? Estic casada amb la Júlia.\n2. Amb els adjectius viu i mort es poden utilitzar tant el verb ser com el verb estar, sense cap canvi de significat. Per exemple:\nEl seu besavi és/està viu i té el cap ben clar.\nQuan va arribar a l'hospital ja era/estava mort.\nDe la mateixa manera, segons els parlars, s'usa tant ser com estar davant de certs participis, sense que la tria d'un o altre alteri el significat de la frase. Per exemple:\nNelson Mandela és/està enterrat a Qunu.\nHi ets/estàs convidada.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.1.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8808", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8808", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6858/6", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "La veu passiva\nSer o estar: és determinat o està determinat?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per formar la veu passiva es fa servir el verb ser seguit d'un participi. Quan duu un complement agent, que expressa qui o què fa l'acció, aquest complement s'introdueix amb la preposició per (o, en determinats casos, amb la preposició de). Per exemple:\nLa remodelació de l'avinguda serà sotmesa a votació.\nAquesta norma és exigida per l'article 21.\nLa ponent va ser aplaudida per tots els assistents.\nÉs una dona admirada de tothom.\nCal tenir en compte, però, que amb alguns participis s'hi pot trobar el verb estar en lloc de ser. Es tracta de construccions formades amb participis com determinat o establert, en què en comptes de tenir una veritable passiva (en la qual hi hauria el verb ser), s'utilitza el verb estar. Per exemple:\nLes activitats extraescolars estan establertes per l'AFA.\nAquest canvi està determinat pel nou horari.\nAmb aquests mateixos participis, també es pot fer servir el verb venir. Per exemple:\nAquest canvi ve determinat pel nou horari.\nFinalment, hi ha casos en què també és possible fer servir el verb anar, sobretot amb el participi de verbs com precedir, envoltar, seguir, acompanyar, cobrir, etc. Per exemple:\nL'espectacle anirà precedit d'un aperitiu.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (23.2.2a, 22.3.1.1b i 22.3.1.3c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8809", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8809", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6859/3", "Darrera versió": "05.10.2017", "Títol": "'contra-direcció', 'en contra direcció' o 'contra direcció'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "contra direcció\nL'expressió contra direcció està formada per dues paraules que s'escriuen separades: la primera és la preposició contra i la segona, el nom direcció. Per exemple:\nUn vehicle va circular contra direcció per l'autopista.\nAquesta expressió no s'escriu ni amb les dues paraules juntes, ni amb guionet, i tampoc no s'introdueix amb la preposició en. Per tant, cal evitar les formes contradirecció, contra-direcció, en contradirecció, en contra-direcció i en contra direcció.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8812", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8812", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6860/2", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Es pot dir solapar-se en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb solapar-se no és admissible en català. Per expressar el sentit figurat de 'superposar-se parcialment o totalment una o més coses', es poden fer servir els verbs encavallar-se, superposar-se, trepitjar-se o coincidir, segons el context. Per exemple:\nHem de refer els horaris: les classes de català s'encavallen amb les de medi.\nLes veus dels locutors se superposaven i no s'entenia res.\nLes competències estatals es trepitgen amb les autonòmiques.\nCom que els horaris dels dos partits coincideixen, l'organització del torneig ha decidit ajornar-ne un.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8813", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8813", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6861/4", "Darrera versió": "16.08.2024", "Títol": "a la que ('així que')", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les expressions així que, de seguida que, tan bon punt, entre d'altres, s'usen amb el sentit de 'quan', 'així que'. Per exemple:\nAixí que s'acabi el curs, obtindreu el certificat.\nTan bon punt t'arribi el correu, fes-m'ho saber.\nLa locució a la que també s'utilitza amb aquest sentit, però només és pròpia de registres col·loquials i familiars. Per exemple:\nAi, a la que t'arreplegui...\nA la que el renyo, ja comença a somicar.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.3h i 31.4.2.1i)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8814", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8814", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6862/3", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "extrovertit, extrovertida o extravertit, extravertida?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'adjectiu que designa la persona interessada en el món exterior i inclinada a comunicar-se amb els altres és extravertit, extravertida (i no extrovertit, extrovertida). Per exemple:\nLa Marina és molt extravertida, ja deu haver parlat amb tothom.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8815", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8815", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6864/3", "Darrera versió": "31.08.2016", "Títol": "'arrel de', 'a rel de' o 'arran de'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "arran de\nL'expressió arran de significa 'gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell'. Per exemple:\nAquells ocells volen arran de terra.\nEn sentit figurat, té un valor causal i vol dir 'com a conseqüència de'. No s'accepten les expressions arrel de o a rel de.\nPer exemple:\nVaig canviar de feina arran del canvi de director (i no arrel del canvi de director).\nLa guerra va començar arran del cop d'estat (i no a rel del cop d'estat).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8817", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8817", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6865/3", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Com es diu echarse el tiempo encima en català?\nEs pot dir tirar-se el temps a sobre en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Per referir-se a la manca de temps o al poc temps de què es disposa per fer una activitat, en català es poden utilitzar les expressions anar escanyat (de temps), anar just (de temps), a correcuita, amb presses, etc., segons el context.\nPer exemple:\nAvui no acabaré l'informe, vaig escanyat de temps.\nNo sé si podré sopar amb vosaltres, tinc molta feina i vaig justa de temps.\nSempre s'ho deixa tot per fer a última hora i va a correcuita.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8818", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8818", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6866/3", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Correcció de les formes no normatives dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "A partir del Decret 208/1998, de 30 de juliol, pel qual es regula l'acreditació de la correcció lingüística dels noms i cognoms (DOGC 2698), i d'acord amb la normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans, es poden regularitzar els cognoms que presenten una grafia que no s'ajusta a la norma ortogràfica vigent, amb una certificació de correcció lingüística que emet l'IEC.\nPer demanar la certificació de la correcció lingüística d'un nom o un cognom, cal adreçar-se a l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans:\nhttps://www.iec.cat\nofonom@iec.cat", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8821", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8821", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6867/4", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "Perífrasis de gerundi: continuar + gerundi, seguir + gerundi", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les perífrasis continuar + gerundi i seguir + gerundi tenen un valor duratiu i assenyalen que encara es manté una situació que va començar abans del moment de referència. Per exemple:\nLa professora continua pensant que val més no fer pausa a classe.\nSi segueixes fent el brètol ja pots dir adeu a les colònies.\nDe vegades, aquest mateix valor duratiu també es pot aconseguir amb l'ús de l'adverbi encara i un verb conjugat en un temps imperfectiu. Per exemple:\nEncara treballa a l'institut (o Continua treballant a l'institut).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8858", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8858", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6868/3", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "Perífrasis de gerundi: anar + gerundi", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La perífrasi anar + gerundi té un valor progressiu, és a dir, indica que una acció es troba en curs de realització. S'usa sobretot per focalitzar el procés intern de l'acció designada. Per exemple:\nEl cel es va enfosquint...\nHi ha paraules que van desapareixent de mica en mica.\n—Com està el teu cosí? —Va fent.\nConvé no confondre la perífrasi anar + gerundi amb els usos del verb anar, quan té valor de desplaçament i coincideix amb un gerundi. Per exemple:\nSe n'anava coixejant quan la va trobar.\nHi anava caminant perquè no tenia cotxe.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8867", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8867", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6869/3", "Darrera versió": "23.03.2022", "Títol": "Es pot dir al temps que en català?\nCom es diu al tiempo que en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les expressions alhora que i al mateix temps que es poden fer servir per expressar simultaneïtat entre un fet i un altre. En canvi, l'expressió al temps que no és adequada amb aquest sentit. Per exemple:\nL'empresa acomiada diversos treballadors, al mateix temps que apuja el sou dels directius (i no L'empresa acomiada diversos treballadors al temps que apuja el sou dels directius).\nAquest producte té l'avantatge que, alhora que no contamina, es pot reciclar fàcilment (i no Aquest producte té l'avantatge que es pot reciclar fàcilment al temps que no contamina).\nAra bé, cal tenir en compte que en altres contextos el mot temps sí que pot aparèixer precedit de la contracció al sense valor de simultaneïtat. Per exemple:\nL'èxit d'una empresa és proporcional al temps que s'hi dedica.\nEl presentador es referia al temps que no hi havia televisió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8982", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8982", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6870/4", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "portar + expressió temporal + gerundi: portar temps esperant", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per indicar que una acció o un estat s'allarguen un cert temps es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que. Per exemple:\nFa tres dies que hi donem voltes.\nL'esplai fa anys que lluita per aconseguir un local decent.\nEstic desesperada, fa una hora que espero el tren.\nAmb aquest mateix significat també és possible fer servir la construcció portar (o dur) + gerundi, malgrat que és una forma molt més recent i no tan genuïna com l'anterior. Per exemple:\nPortem tres dies donant-hi voltes.\nL'esplai porta anys lluitant per aconseguir un local decent.\nEstic desesperada, porto una hora esperant el tren.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.5.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8990", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8990", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6871/3", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Es pot dir (no) estar de més en català?\nCom es diu (no) estar de más en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió (no) estar de més, que s'usa en registres col·loquials, no és normativa. En un registre formal convé evitar-ne l'ús i utilitzar altres expressions, com ara sobrar, ser sobrer, ser gratuït, caldre, ser convenient, segons el context.\nAixí, en comptes de dir:\nAquest comentari que has fet està de més\nUn cop fet l'índex, no estaria de més repassar la numeració de les pàgines\ncal dir:\nAquest comentari que has fet sobra\nUn cop fet l'índex, seria convenient repassar la numeració de les pàgines.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "8992", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8992", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6872/3", "Darrera versió": "29.03.2023", "Títol": "Bo i + gerundi: bo i passejant", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La construcció bo i + gerundi es fa servir per donar més rellevància al valor de simultaneïtat que expressa el gerundi respecte del verb principal. Per exemple:\nBo i esperant que pugueu assistir a l'acte, rebeu una salutació cordial.\nN'hem parlat bo i pujant amb l'ascensor.\nUna altra manera de reforçar el valor de simultaneïtat és anteposant el quantificador tot al gerundi. Per exemple:\nTot esperant que pugueu assistir a l'acte, rebeu una salutació cordial.\nN'hem parlat tot pujant amb l'ascensor.\nTambé es pot remarcar el valor progressiu del gerundi amb la repetició del mateix gerundi. Per exemple:\nPassejant passejant, va passar tota la tarda fora de casa.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (25.4.2c i 32.3.2a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9135", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9135", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6873/3", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Tot + gerundi amb valor de simultaneïtat: tot venint...", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'adverbi tot, quan s'anteposa a un gerundi, emfasitza la idea de simultaneïtat. Per exemple\nHe trucat a la mare tot venint amb el cotxe de línia.\nTot rient s'ha distret dels seus problemes.\nAra bé, cal tenir en compte que aquesta construcció és molt marcada. Per tant, quan no hi ha la voluntat d'èmfasi, és preferible optar per altres construccions. Per exemple:\nHe trucat a la mare mentre venia amb el cotxe de línia.\nRient s'ha distret dels seus problemes.\nD'altra banda, cal tenir en compte que aquesta construcció, tot + gerundi, no té un valor d'anterioritat, és a dir, no expressa una acció anterior a la del verb principal. Per tant, caldrà recórrer a altres fórmules. Per exemple:\nDesprés de banyar-nos, hem començat a fer el sopar (i no Tot havent-nos banyat, hem començat a fer el sopar).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9137", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9137", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6875/4", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "Com + gerundi: com perdonant-me o com si em perdonés?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La construcció com + gerundi es fa servir, en registres informals, per suavitzar l'acció que expressa el gerundi. Per exemple:\nEs va estirar al sofà com donant-se per vençut.\nEm mira com perdonant-me la vida.\nSi es vol evitar aquesta construcció, es poden fer servir les expressions mig + gerundi o com si + verb en subjuntiu. Per exemple:\nEs va estirar al sofà mig donant-se per vençut.\nEm mira com si em perdonés la vida.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (32.3.3c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9145", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9145", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6876/5", "Darrera versió": "22.06.2021", "Títol": "Gerundi + així amb valor condicional: menjant així...", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El gerundi no pot indicar posterioritat o conseqüència. Per tant, les construccions formades per un gerundi + així (o bé tot + gerundi + així) no són adequades quan tenen aquests valors i cal fer servir altres estructures. Per exemple:\nEs va equivocar i va perdre temps i diners (i no ...perdent així temps i diners).\nL'equip va quedar quart i va assegurar-se així participar en la competició (i no ...tot assegurant-se així participar en la competició).\nCal tenir en compte, però, que la construcció gerundi + així sí que és possible per expressar una condició (és a dir, pot ser equivalent a una oració condicional). Per exemple:\nMenjant així t'ennuegaràs (equival a Si menges així).\nEs faran d'or, venent així (equival a si venen així).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9146", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9146", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6877/4", "Darrera versió": "17.03.2025", "Títol": "Ela geminada en paraules escurçades: peli o pel·li ('pel·lícula')?, cole o col·le ('col·legi')?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Quan s'escurça un mot que conté una ela geminada, com ara col·legi o pel·lícula, es manté la ela geminada en la forma escurçada. Així, s'escriu col·le (no pas cole) i pel·li (no pas peli).\nConvé notar que l'ús d'aquests mots és restringit i que s'utilitzen, sobretot, en registres informals i col·loquials. En textos formals s'usen les formes senceres.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9439", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9439", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6878/5", "Darrera versió": "23.10.2023", "Títol": "Formació de mots: el truncament en noms comuns i adjectius\nprofe o professor?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a més, que la forma escurçada s'ha de tractar com una paraula nova, per tant, si cal, s'accentuarà d'acord amb les regles generals d'accentuació. Per exemple:\nmani (de manifestació)\npoli (de policia)\nprofe (de professor)\ncorpo (de corporació)\nindepe (de independentista)\ntranqui (de tranquil)\nConvé notar que l'ús d'aquests mots és restringit i que només s'utilitzen en registres informals i col·loquials. En un registre formal cal mantenir les formes senceres.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.3.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9510", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9510", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6879/2", "Darrera versió": "02.12.2014", "Títol": "Com es diu stop en català?\nestop", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "estop\nEl mot anglès stop s'ha adaptat al català amb la forma estop. Cal fer-ne el plural segons la norma general: estops.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9597", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9597", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6880/2", "Darrera versió": "17.05.2022", "Títol": "full o fulla?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Tot i que les denominacions full i fulla designen conceptes similars, cal saber quin és el significat adequat en cada cas.\nLa forma full designa el tros de paper rectangular i prim. Així doncs, tot el que es relaciona amb el paper o una làmina de qualsevol material són fulls. Per exemple:\nun full de llibreta (i no una fulla de llibreta)\nun full de pergamí (i no una fulla de pergamí)\nels fulls de cartó (i no les fulles de cartó)\nels fulls d'inscripció (i no les fulles d'inscripció)\nEn canvi, el mot fulla fa referència a l'òrgan laminar de les plantes i dels arbres, i, per extensió, a la làmina generalment metàl·lica d'una eina, d'un instrument, d'un estri. Per exemple:\nLes fulles d'aquest arbre són caduques.\nT'has deixat la fulla d'afaitar a la tauleta de nit.\nLa fulla d'aquesta finestra no tanca bé.\nS'ha tallat amb la fulla del ganivet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9598", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9598", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6882/4", "Darrera versió": "23.03.2022", "Títol": "a la rodona (mesura de longitud)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió a la rodona, introduïda per una longitud determinada, s'utilitza per delimitar un espai circular definit pel radi de la distància indicada prèviament. Per exemple:\nNo vol menjar productes que no siguin de dos-cents quilòmetres a la rodona.\nLa policia va acordonar el centre i els carrers situats a cent metres a la rodona.\nEn català l'expressió a la rodona no té valor locatiu i no pot prescindir del quantificador que la precedeix. Sense aquesta expressió cal recórrer a altres noms (com rodalia, rodals, topants, voltants, volts, etc.) o locucions (a l'entorn, al voltant, etc.) per expressar el perímetre al voltant d'un punt de referència. Per exemple:\nNo vam trobar bolets en tota la rodalia de Viladrau.\nFeien excursions pels rodals de Vallvidrera.\nLa fira és al voltant de la plaça.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9642", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9642", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6883/2", "Darrera versió": "14.06.2018", "Títol": "'per la meva banda' o 'per la meva part'?\nCom es diu 'por mi parte', 'por tu parte', 'por su parte'... en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió per la meva banda, per la teva banda, per la seva banda, etc. significa 'pel que es refereix a mi, a tu, a ell o ella, etc.'. Per exemple:\nPer la seva banda, la institució ha decidit ajornar l'acte.\nPer la meva banda, hauria estat un error parlar-ne avui.\nAmb aquest mateix sentit, també s'usa per la meva part, per la teva part, per la seva part, etc. Per exemple:\nPer la seva part, la institució ha decidit ajornar l'acte.\nPer part meva, hauria estat un error parlar-ne avui.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9652", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9652", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6884/6", "Darrera versió": "15.07.2022", "Títol": "evidència, prova o indici?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "El mot evidència significa 'qualitat d'evident', és a dir, 'qualitat d'allò que és clar i no pot donar lloc a dubtes'. Per exemple:\nNo vulguis negar l'evidència d'aquesta veritat.\nM'he hagut de rendir a l'evidència.\nTambé s'usa en la locució en evidència. Per exemple:\nFarem un experiment per posar en evidència que funciona correctament ('per deixar clar').\nNo sé com s'ho fa però sempre queda en evidència ('malament' o 'en ridícul').\nActualment, però, en part per influència de l'anglès, evidència també ha passat a significar 'allò que palesa o fa evident una cosa'. En aquest sentit, evidència és el 'conjunt d'elements informatius que permeten sostenir una hipòtesi o una opinió'.\nAquest nou significat, ja acceptat en català, va sorgir inicialment en l'àmbit de la ciència i la medicina, en les expressions evidència científica, referida a la informació contrastada obtinguda de la recerca i l'anàlisi de les dades, i medicina basada en l'evidència. Per exemple:\nNo s'ha declarat l'alerta sanitària perquè no hi ha evidència científica que els aliments estiguin contaminats.\nLa medicina basada en l'evidència és una pràctica molt valorada.\nProgressivament, però, aquest sentit s'ha anat estenent també a altres àmbits cada cop més acostats a la llengua general (gestió empresarial, auditoria, informàtica, educació, etc.). Per exemple:\nEn aquesta carpeta es recullen les evidències d'aprenentatge dels alumnes.\nS'han analitzat totes les evidències digitals presentades per l'empresa.\nDurant l'auditoria s'han obtingut prou evidències per corroborar l'adequació de les subvencions.\nTots aquests usos es consideren possibles actualment. Malgrat això, cal no oblidar que en català també existeixen les formes prova, informació probatòria o indici, entre d'altres, que, segons el context, poden resultar més naturals i, fins i tot, més pertinents que evidència.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9653", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9653", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6885/5", "Darrera versió": "17.09.2024", "Títol": "Preposicions a, de i per davant de nom propi amb l'article el\ndel Bierzo o d'El Bierzo?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple:\nA El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al Racó)\nL'última dansa que es fa a El ball, d'Irène Némirovsky, és de gran bellesa. (i no al Ball)\nPonferrada és un municipi d'El Bierzo. (i no del Bierzo)\nSi el contacte de la preposició i l'article resulta molt forçat, de vegades es pot optar per canviar de preposició o modificar lleugerament la frase. Per exemple:\nL'article publicat en El Periódico sobre la igualtat d'homes i dones és molt polèmic. (en lloc de a El Periódico)\nEl sopar que va oferir El Celler de Can Roca va deixar tothom impressionat. (en lloc de ofert per El Celler de Can Roca)\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.1.2g)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9655", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9655", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6886/4", "Darrera versió": "03.07.2018", "Títol": "Usos del condicional\nProbabilitat referida al futur: condicional irreal", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les oracions condicionals anomenades irreals remeten a situacions\nque el parlant presenta com a falses o poc probables en un context temporal de present\no futur. El temps verbal més habitual després de la conjunció si o del connector que expressa la condició és l'imperfet de subjuntiu. Per exemple:\nSi vinguessis amb mi avui al vespre et portaria a un bon restaurant. (Si vingueres..., en els parlars valencians)\nSi fos per ells, avui aviat ho enllestiríem. (Si fora per ells..., en els parlars valencians)\nEn cas que el contractessin, treballaria com a ajudant de recepció. (En cas que el contractaren..., en els parlars valencians)\nHi ha altres construccions per expressar aquesta probabilitat referida al futur, en què també es manté la correlació entre el condicional i el pretèrit imperfet de subjuntiu. Per exemple:\nLi agradaria que les seves filles li tinguessin més d'afecte (i no Li agradaria que les seves filles li tinguin més d'afecte).\nCal recordar, però, que l'ús del condicional simple o perfet per expressar probabilitat en el passat no és adequat. L'ús més habitual és amb deure + infinitiu. Per exemple:\nA aquella hora devia haver anat al metge (i no A aquella hora hauria anat al metge).\nAhir devien arribar cap a les sis (i no Ahir arribarien cap a les sis).\nLa correlació entre el condicional i l'imperfet d'indicatiu (si venies...) també és possible. Es troba de vegades en registres formals, tot i que també s'utilitza col·loquialment amb un sentit expressiu. Per exemple:\nSi el departament informava dels canvis un dia més tard, tindríem problemes.\nSi me'l trobava fumant al carrer, me'l carregava!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9660", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9660", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6887/3", "Darrera versió": "13.07.2018", "Títol": "'Haver-hi' i 'ser-hi' per expressar localització\n'està' o 'hi ha'?\n'està' o 'hi és'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Generalment es fa servir el verb ser per expressar la situació d'un element en un lloc en un moment determinat. Això no obstant, s'usa el verb haver-hi (i no estar) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova. Per exemple:\nA la plaça hi havia l'alcalde (i no ...estava l'alcalde).\nQue hi ha la Mercè? (i no Que està la Mercè?)\nA la lleixa de sobre la impressora hi ha el tòner nou (i no ...està el tòner nou).\nAra bé, cal tenir en compte que quan es pregunta la localització o l'existència d'un element definit (l'alcalde, la Mercè, el tòner nou) amb el verb haver-hi, la resposta es construeix amb ser-hi (i no amb estar). Per exemple:\n—Que hi ha la Mercè? —Sí que hi és.\n—Que hi ha el tòner nou, a la lleixa? —No, no hi és.\nAquestes preguntes també es poden formular amb el verb ser-hi, però llavors tenen una entonació diferent que cal marcar amb una coma. Per exemple:\n—Que hi és, la Mercè?\n—Mira a la lleixa... Que hi és, el tòner nou?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9661", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9661", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6888/3", "Darrera versió": "07.02.2018", "Títol": "Usos del condicional\nCondicional de cortesia", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Un dels usos més habituals del condicional és introduir afirmacions o preguntes amb un to moderat i educat per minimitzar l'efecte que podria tenir sobre el receptor una ordre o petició directa. Per a accions de present o futur immediat es fa servir el condicional simple; en canvi, per a accions passades s'utilitza el condicional perfet. Per exemple:\nUs faria res abaixar el to de la conversa? (present)\nSi se'm permet, voldria plantejar una proposta. (present)\nHauries pogut acompanyar la teva mare a l'oculista. (passat)\nM'hauria agradat parlar-ne en aquell mateix moment, però ara ja és massa tard. (passat)\nCal evitar l'ús del plusquamperfet de subjuntiu amb aquest valor de 'cortesia' en fets que ja han passat. Per exemple:\nHauries hagut de venir més aviat: ara ja ha marxat (i no Haguessis hagut de venir més aviat...)\nM'hauria agradat ser-hi present (i no M'hagués agradat ser-hi present).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9662", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9662", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6889/2", "Darrera versió": "23.08.2017", "Títol": "sanar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb sanar és intransitiu amb el sentit de 'recobrar la salut perduda'. Per exemple: En Joan ha sanat.\nTambé s'accepta l'ús transitiu del verb sanar amb el sentit de 'donar la salut', 'guarir', encara que aquest ús no surt recollit en el diccionari normatiu. Per exemple: El terapeuta ha sanat el malalt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9663", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9663", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6890/2", "Darrera versió": "07.02.2018", "Títol": "Usos del condicional\nCondicional de distanciament o amb valor evidencial", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha un ús del condicional, força estès sobretot en els mitjans de comunicació, que es fa servir per marcar distància o donar un valor d'hipòtesi en casos en què la informació encara no està prou contrastada o no està confirmada. Per exemple:\nLa forta tempesta d'ahir hauria ocasionat tres víctimes.\nSi tot continua com ara, les últimes dades de l'enquesta indicarien una clara victòria del partit dels verds.\nSovint, però, se'n fa un ús abusiu. Cal recordar que hi ha altres maneres d'indicar hipòtesi, com ara utilitzar el verb modal poder o el verb semblar, entre d'altres. Per exemple:\nLa forta tempesta d'ahir podria haver ocasionat tres víctimes.\nSi tot continua com ara, les últimes dades de l'enquesta sembla que indiquen una clara victòria del partit dels verds.\nFinalment, convé tenir en compte que, en els contextos que impliquen certesa, no és adequat l'ús del condicional. Per exemple:\nLes anàlisis certifiquen que té una faringitis aguda (i no Les anàlisis certifiquen que tindria una faringitis aguda).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9665", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9665", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6891/2", "Darrera versió": "08.09.2022", "Títol": "Com es diu aplazar en català?\nEs pot dir aplaçar ('ajornar') en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "És un castellanisme l'ús del verb aplaçar amb el sentit de 'deixar per a un altre dia, per a més endavant'. Amb aquest significat en català es poden usar els verbs ajornar, diferir i perllongar, o bé l'expressió deixar per a més endavant.\nAixí doncs, en comptes de dir:\nPer culpa de la pluja l'àrbitre va haver d'aplaçar el partit\nNo volen aplaçar més el viatge: marxaran avui tant sí com no\nHan decidit aplaçar fins al dia 30 l'atorgament del premi\nes pot dir, per exemple:\nPer culpa de la pluja l'àrbitre va haver d'ajornar el partit\nNo volen diferir més el viatge: marxaran avui tant sí com no\nHan decidit perllongar fins al dia 30 l'atorgament del premi.\nDe la mateixa manera, cal dir ajornament en comptes de aplaçament, i inajornable en comptes de inaplaçable.\nEn canvi, el verb aplaçar és vàlid amb el significat de 'contractar, donar treball (a un operari)' i amb el de 'prendre possessió del lloc corresponent en el treball'.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9670", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9670", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6892/7", "Darrera versió": "24.04.2024", "Títol": "Ús de l'article en els noms de lloc", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc.\nEn canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van precedits de la denominació genèrica (el Cardener, la Noguera Ribagorçana, el Ter), els noms de totes les comarques menys Osona (la Selva, el Segrià, el Montsià, etc.), la denominació d'alguns països com El Salvador o les Bahames, i el nom d'algunes poblacions com la Fatarella, el Vendrell, sa Pobla, etc.\nEn alguns casos hi ha una certa fluctuació i es poden usar els topònims amb article o sense. Això succeeix amb alguns continents (Àfrica / l'Àfrica), certs països (Xina / la Xina; Argentina / l'Argentina) i algunes regions administratives o naturals (Toscana / la Toscana; Sàhara / el Sàhara).\nTant si l'article és obligatori com si és opcional, quan aquests noms de lloc apareixen en textos de tipus esquemàtic com llistes, quadres sinòptics o mapes, l'article se sol eliminar.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (14.2.2.2 i 16.3.1.2b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9675", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9675", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6895/1", "Darrera versió": "22.09.2011", "Títol": "el cognom Carbassa (Carbasa)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Carbassa.\nLa variant prenormativa Carbasa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9680", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9680", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6897/3", "Darrera versió": "29.09.2017", "Títol": "'en venda', 'de venda' o 'per vendre'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar que una propietat està pendent de vendre's, es fa servir l'expressió en venda, al costat de les expressions de venda i per vendre. Per exemple:\nDesprés de separar-se van posar en venda la casa de Calafell.\nEstà interessat en un local de venda, i no de lloguer, per traslladar-hi la botiga.\nEn aquella finca hi havia encara tres pisos per vendre.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9683", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9683", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6901/3", "Darrera versió": "16.06.2017", "Títol": "'en reconeixement a', 'en reconeixement per' o 'en reconeixement de'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "en reconeixement de\nEl nom reconeixement de vegades forma part de l'expressió en reconeixement, que s'utilitza per destacar la feina o els mèrits d'algú en el context d'una celebració. Aquesta expressió regeix la preposició de (i no altres preposicions com a o per). Per exemple:\nLi van atorgar la medalla d'or en reconeixement del mèrit artístic (i no en reconeixement al o en reconeixement pel mèrit artístic).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9688", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9688", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6902/1", "Darrera versió": "03.10.2011", "Títol": "el cognom Guanyabens (Guañabens, Guañabents, Guanyavents)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Guanyabens.\nLes variants prenormatives Guañabens, Guañabents i Guanyavents no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9689", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9689", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6903/1", "Darrera versió": "03.10.2011", "Títol": "el cognom Milà (Mila, Milá)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Milà.\nLes variants prenormatives Mila i Milá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9690", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9690", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6904/1", "Darrera versió": "04.10.2011", "Títol": "el cognom Ferran (Ferrant)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Ferran.\nLa variant prenormativa Ferrant no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9691", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9691", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6905/1", "Darrera versió": "04.10.2011", "Títol": "el cognom Aiats (Ayats)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Aiats.\nLa variant prenormativa Ayats no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9692", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9692", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6906/6", "Darrera versió": "02.03.2022", "Títol": "Si vens... o Si vinguessis...?\nCorrelacions verbals en oracions condicionals", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En les oracions condicionals, la conjunció si pot anar seguida de verbs tant en mode indicatiu com en subjuntiu. Segons el mode i el temps del verb de l'oració condicional, la probabilitat que s'expressa serà més o menys propera a la realitat.\nSi es fa servir el mode indicatiu, la condició es planteja com a possiblement vertadera. La probabilitat que sigui certa és superior si el temps usat és el present. Per exemple:\nSi ve a la festa, estarem molt contents. (present d'indicatiu, 'és probable que vingui')\nSi ha vingut a la festa, estarem molt contents. (perfet d'indicatiu, 'no sabem si ha vingut')\nEn canvi, amb el mode subjuntiu es fa referència a una condició que el parlant interpreta com a falsa o improbable. Per exemple:\nSi vingués a la festa, estaríem molt contents. (present de subjuntiu, 'no sabem si vindrà')\nTambé es pot usar l'imperfet d'indicatiu per expressar una situació que el parlant considera que difícilment es produirà, però aquest ús és propi sobretot de registres formals:\nSi la nostra cap revisava l'informe, no estaria gens d'acord amb aquest paràgraf.\nFinalment, es pot fer servir el plusquamperfet de subjuntiu per expressar una situació irreal del passat, és a dir, una situació que no s'ha produït. Per exemple:\nSi hagués vingut a la festa, hauríem estat molt contents. ('no ha vingut')", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9693", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9693", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6907/1", "Darrera versió": "03.10.2011", "Títol": "el cognom Duran (Durán)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Duran.\nLa variant prenormativa Durán no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9694", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9694", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6908/1", "Darrera versió": "03.10.2011", "Títol": "el cognom Joan (Juan)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Joan.\nLa variant prenormativa Juan no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9695", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9695", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6909/1", "Darrera versió": "03.10.2011", "Títol": "el cognom Espunyes (Espuñes, Espuñas, Espunyas)\nforma normativa dels cognoms", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "La forma normativa d'aquest cognom és Espunyes.\nLes variants prenormatives Espuñes, Espuñas i Espunyas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9696", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9696", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6910/3", "Darrera versió": "02.10.2017", "Títol": "'en lloguer', 'de lloguer' o 'per llogar'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar que una propietat està pendent de llogar-se, es fa servir l'expressió a lloguer o de lloguer, al costat de l'expressió per llogar. Per exemple:\nAquest matí he vist un pis de lloguer esplèndid.\nAnirà a estudiar a Barcelona i busca un pis a lloguer que sigui molt cèntric.\nEn aquesta zona hi ha molts pisos per llogar.\nEn canvi, no és adequada la construcció en lloguer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9697", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9697", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6911/2", "Darrera versió": "18.03.2016", "Títol": "'somiar' o 'somniar'?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El verb corresponent a 'tenir un somni' o 'veure en somni' té dues formes possibles: somiar i somniar. Així doncs, es poden fer servir indistintament:\nHe somiat/somniat que me n'anava de viatge a Tasmània.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9698", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9698", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6913/2", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu apretar a alguien en català?\nEs pot dir apretar algú en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb apretar no és admissible en català. L'expressió apretar a alguien, amb el significat de forçar algú a fer alguna cosa, es pot expressar en català amb les formes següents, segons el registre: collar, pressionar, obligar, constrènyer, forçar. Així, es pot dir, per exemple:\nEl van collar perquè digués el nom dels còmplices.\nLa van pressionar perquè acceptés la proposta.\nEns van obligar a assistir a la reunió.\nEl van constrènyer a vendre la parcel·la.\nEl van forçar a dimitir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9705", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9705", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6914/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Es pot dir apretat, apretada en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La paraula apretat, apretada no és admissible en català. Segons el context i els matisos que es vulguin expressar, caldrà fer servir altres opcions.\nAixí, per expressar la densitat d'activitat, de compromisos o, fins i tot, de persones en un lloc públic, es poden utilitzar les formes atapeït, atapeïda i ple, plena. Per exemple:\nEl programa del festival d'enguany és molt atapeït, hi ha massa activitats.\nNo et donarà hora fins d'aquí a uns quants mesos perquè té l'agenda molt plena.\nTenia un dia molt ple i em va dir que quedéssim una altra tarda.\nAquest matí anàvem ben atapeïts al metro.\nSi, en canvi, el que es vol expressar és que una cosa és difícil d'obrir o de destapar, l'expressió adequada és anar fort. Per exemple:\nPots obrir el tap de la goma d'enganxar? Va molt fort.\nPer expressar que la diferència entre uns resultats és molt lleu, es poden fer servir els adjectius ajustat, ajustada i igualat, igualada. Per exemple:\nEls aspirants han obtingut puntuacions molt igualades.\nVa ser una victòria molt ajustada.\nQuan es vol indicar que no es té temps o se'n té molt poc fent servir un adjectiu, es pot utilitzar la forma just, justa (de temps). A més a més, es pot fer servir el mateix adjectiu per fer referència a l'escassetat de recursos econòmics. Per exemple:\nQuedem demà, avui vaig molt justa de temps.\nAnem molt justos, no sé si arribarem a final de mes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9706", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9706", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6915/3", "Darrera versió": "28.02.2022", "Títol": "Com es diu apretar (un botó, una tecla) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per expressar que s'exerceix certa pressió sobre un objecte, es poden utilitzar diversos verbs, segons el context:\nprémer (un gallet, el botó d'una màquina o aparell, una tecla, un timbre, un pedal)\npitjar (el botó d'una màquina o aparell, un timbre, una tecla, un pedal)\npolsar (el botó d'una màquina o aparell, un timbre, una tecla)\ntocar (el botó d'una màquina o aparell, un timbre, una tecla)\nPer exemple:\nEl policia va prémer el gallet, però no va tocar el fugitiu.\nPolsa el botó de l'ascensor.\nHas de tocar la tecla de bloqueig de majúscules.\nPitja l'accelerador.\nEn aquests contextos, cal evitar l'ús del verb apretar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9708", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9708", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6916/2", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Es pot dir apretar (el sol, el fred) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb apretar no és admissible en català. Per expressar la\nintensitat de temperatura alta o baixa o la força amb què brilla el sol o\namb què es percep un agent atmosfèric, es poden utilitzar diversos\nverbs: picar, refermar, recruar, ser viu, intensificar-se. Per exemple:\nEl sol pica a primera hora de la tarda.\nLa pluja ha refermat i sembla que no ha d'amainar.\nEl perill d'erupció volcànica a l'illa recrua.\nEl fred és ben viu.\nS'ha intensificat la calor durant aquest mes d'agost.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9709", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9709", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6917/1", "Darrera versió": "17.11.2011", "Títol": "Com es diu apretarse el cinturón en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió apretarse el cinturón en català equival a estrènyer-se el cinturó, estrènyer-se la cintura, estrènyer-se la bossa, estrènyer-se els cordons i treure els biaixos. Totes tenen el mateix significat: 'estalviar'. Per exemple, es pot dir:\nM'he d'estrènyer el cinturó perquè encara no he cobrat.\nAquest mes s'hauran d'estrènyer la cintura perquè acaben de pagar la derrama.\nA l'estiu haurà de treure els biaixos i passar amb el mínim, perquè s'ha quedat a l'atur.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9710", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9710", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6918/1", "Darrera versió": "17.01.2013", "Títol": "Com es diu apretón de manos en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió apretón de manos en català equival a encaixada o encaixada de mans. Així mateix, es pot fer referència a l'acció d'encaixar la mà a algú amb l'expressió estrènyer la mà a algú. Per exemple, es pot dir:\nVan tancar el pacte amb una encaixada.\nLi va estrènyer la mà i el va fer passar al despatx.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9711", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9711", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6919/4", "Darrera versió": "25.06.2026", "Títol": "Signes de puntuació: les citacions", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Una citació és un fragment extret d'un text d'autor o unes paraules pronunciades per algú que s'inclouen en un escrit com a mostra d'una opinió, com a suport d'alguna idea, etc. Per marcar les citacions s'utilitzen les cometes baixes o les cometes altes. No és aconsellable d'utilitzar la lletra cursiva amb aquesta finalitat, encara que la citació es faci en una llengua que no sigui el català, perquè les cometes ja delimiten el fragment citat.\nGeneralment, una citació s'introdueix amb dos punts i, habitualment, comença amb majúscula inicial. Per exemple:\nLa inscripció deia: \"En aquesta casa va néixer Eugeni d'Ors.\"\nCal tenir present, però, que si el que es transcriu després dels dos punts és un fragment, és a dir, no és un paràgraf ni una oració completa, s'escriu amb minúscula inicial. Per exemple:\nI li va contestar: \"que sí!\"\nSi la citació s'integra com una part essencial de la frase que l'acull i no arriba a formar una oració, no sol introduir-se amb cap signe especial i comença amb minúscula. Exemple:\nAl final va quedar tot \"en un malentès\".\nSi, en les mateixes circumstàncies que en el cas anterior, la citació és una oració completa però breu (un proverbi, una frase cèlebre, un element fraseològic, etc.), pot començar amb majúscula i el conjunt es puntua com si no hi hagués cometes:\nLa seva frase preferida era «Demà serà un altre dia».\nQuan una citació és una oració completa d'una certa extensió, es pot escriure el punt abans o després de les cometes de tancament, segons el criteri que s'adopti. Per exemple:\nI el líder sindical finalment va dir: \"No podem deixar passar aquesta ocasió: tothom ha d'anar a la manifestació.\"\nI el líder sindical finalment va dir: \"No podem deixar passar aquesta ocasió: tothom ha d'anar a la manifestació\".\nQuan la citació és a començament de paràgraf o a continuació d'un punt, i es tracta d'una oració completa, el punt s'escriu abans de les cometes de tancament:\n\"No podem deixar passar aquesta ocasió: tothom ha d'anar a la manifestació.\" Això és el que va dir finalment el líder sindical.\nSi al final de la frase hi ha punts suspensius, un signe d'interrogació o un signe d'admiració i després es tanquen les cometes, es pot afegir un punt al final (si es considera que preval el punt de l'oració completa més exterior) o bé ometre'l (si es considera que preval el punt de l'oració completa més interior). Per exemple:\nEn Jordi es va sorprendre: \"Ui, mira, ja són les set!\". I se'n va anar.\nEn Jordi es va sorprendre: \"Ui, mira, ja són les set!\" I se'n va anar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9712", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9712", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6921/5", "Darrera versió": "23.03.2023", "Títol": "El pronom reflexiu de tercera persona: ell mateix o si mateix?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Com a pronoms reflexius forts de tercera persona hi ha tant els pronoms ell, ella, ells, elles com el pronom si. En alguns casos, aquests pronoms porten el reforç de l'indefinit mateix.\n1. Els pronoms de tercera persona ell, ella, ells, elles poden fer referència tant a éssers animats com a éssers inanimats, tot i que presenten certes restriccions per designar entitats no humanes. En general, és optatiu l'ús del reforç mateix, però és obligatori quan l'antecedent del reflexiu és inanimat. Per exemple:\nEll (mateix) s'ha ofert a acompanyar-me.\nNomés pensa en ella (mateixa).\nLa proposta va sortir d'ells (mateixos).\nAquestes portes s'obren per elles mateixes quan t'hi acostes.\n2. El pronom reflexiu de tercera persona si apareix sempre després de preposició i pot fer referència tant a éssers animats com a éssers inanimats. Generalment és obligatori el reforç amb l'indefinit mateix, tret dels casos següents:\nés optatiu amb el complement preposicional en si,i no s'ha de posar en combinació amb determinats verbs o expressions fixades, com ara pensar entre si ('interiorment, sense manifestar-ho'), donar molt de si, tornar en si, estar fora de si, i amb certes locucions preposicionals, com de per si.Per exemple:\nNo és gens conseqüent amb si mateix.\nLa Terra gira sobre si mateixa.\nAixò que em dius és en si (mateix) una cosa surrealista.\nPensava entre si que si no s'espavilava farien tard.\nQuan va tornar en si, no recordava res.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (18.5.1.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9716", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9716", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6922/2", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "olorar o fer olor?\nCom es diu huele mal en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català el verb olorar significa aspirar aire amb el nas per sentir l'olor d'una cosa. Per exemple: La Maria olora la colònia.\nEn canvi, aquest verb no pot expressar que les coses desprenen una olor determinada. Per designar aquesta acció es pot utilitzar el verb fer olor, entre d'altres. Per exemple: La colònia fa molt bona olor.\nPer indicar que una cosa fa mala olor, l'expressió adequada és fer pudor. Així, cal dir: Deu haver de ploure perquè les clavegueres fan pudor.\nEn sentit figurat, el verb olorar significa descobrir per algun indici una cosa oculta. Amb aquest significat el verb olorar té el mateix funcionament que amb sentit propi. En aquests casos i per expressar que alguna cosa és sospitosa, també es poden fer servir altres expressions, com ara: fer mala olor, fer pudor de socarrim, fer mala espina, etc.\nPer evitar fer un mal ús del verb olorar, cal substituir-lo per la forma verbal més escaient, segons el significat. Per exemple:\nEn lloc de dir...Cal dir...Això olora a gessamí. Això fa olor de gessamí.Olora a llenya cremada.Fa olor de llenya cremada.Aquesta habitació olora molt bé.Aquesta habitació fa molt bona olor.A què olora, això? De què fa olor, això?Les escombraries oloren molt malament.Les escombraries fan molta pudor.Tantes anades i vingudes oloren malament.Tantes anades i vingudes no fan gaire bona olor.Els comentaris del director oloren malament.Els comentaris del director fan pudor de socarrim.Aquest xiuxiueig no m'olora gaire bé.  Aquest xiuxiueig no m'agrada gaire.Les seves paraules no m'oloren gens bé.Les seves paraules fan mala espina.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9717", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9717", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6923/3", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Es pot dir mansana en català?\nmansana o illa?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Construcció", "Resposta": "La denominació catalana adequada per referir-se a cadascun dels edificis o conjunts de cases contigües separats per carrers, places, etc., és illa o bé illa de cases. Per exemple:\nEl carrer que busqueu és a la pròxima illa / illa de cases.\nLa forma mansana (o mançana) no és admissible en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9720", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9720", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6926/5", "Darrera versió": "05.02.2026", "Títol": "Es pot dir disfrutar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per expressar que algú sent un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada, es poden usar formes diverses, segons el context: gaudir, fruir, sentir goig, divertir-se, passar-s'ho bé, xalar, passar una bona estona, viure la vida, etc. Per exemple:\nActualment, gaudeix de temps lliure.\nHa fruït de la vida com mai.\nQuan anem al futbol ens ho passem molt bé.\nAmb el mateix significat, hi ha altres expressions més col·loquials, com ara passar-s'ho bomba, passar-s'ho pipa, passar-s'ho teta. Per exemple:\nLes noies s'ho han passat bomba a la piscina!\nTambé hi ha un seguit d'expressions que, en alguns contextos, tenen un sentit similar, com ara treure profit, aprofitar, beneficiar-se; assaborir; esplaiar-se, delectar-se, recrear-se; tenir bona salut, tenir una bona posició; disposar de temps lliure, etc. Per exemple:\nSap com aprofitar els caps de setmana.\nHa assaborit un bon vi.\nEs recrea escoltant peces de música clàssica.\nSempre ha tingut bona salut.\nEl verb disfrutar, tot i que és una forma prou estesa en català, no està recollit per la normativa que regula el conjunt de la llengua.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9723", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9723", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6927/3", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "Verbs amb el pronom feble hi: sentir o sentir-hi?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les formes sentir i sentir-hi tenen un matís de significat lleugerament diferent.\nD'una banda, el verb sentir és transitiu (és a dir, va seguit de complement directe) i significa percebre amb el sentit de l'oïda un so. Per exemple:\nVa sentir crits a la nit i es va espantar (i no Va sentir-hi crits a la nit i es va espantar).\nLa tractaven de boja perquè deia que sentia veus del més-enllà (i no La tractaven de boja perquè deia que hi sentia veus del més-enllà).\nD'altra banda, el verb sentir-hi és intransitiu (és a dir, no va seguit de complement directe) i fa referència al fet de posseir el sentit de l'oïda. Per exemple:\nNo cal que li parlis perquè no hi sent (i no No cal que li parlis perquè no sent).\nNomés hi sento de l'orella esquerra (i no Només sento de l'orella esquerra).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9724", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9724", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6928/2", "Darrera versió": "06.04.2018", "Títol": "Concordança entre un nom i dos o més adjectius", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan més d'un adjectiu complementa el mateix nom, es pot escriure aquest nom en plural i coordinar els adjectius per evitar que l'expressió sigui repetitiva. Per exemple:\nAra debaten l'aplicació dels models bilingüe i plurilingüe.\nNomés resoldrem el primer i tercer enigmes.\nCal lluitar pels progressos econòmic, industrial i social.\nAra bé, també es pot escriure el nom en singular i repetir l'article davant de cada adjectiu. Per exemple:\nAra debaten l'aplicació del model bilingüe i el plurilingüe.\nNomés resoldrem el primer enigma i el tercer.\nCal lluitar pel progrés econòmic, l'industrial i el social.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9729", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9729", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6929/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "tarja, targetó o targeta?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El terme que serveix per designar un petit full de cartolina o plàstic de forma rectangular que es fa servir per donar-se a conèixer, identificar-se, acreditar alguna cosa, donar permís, etc.,\ni també per designar la targeta magnètica que permet fer pagaments sense diners en efectiu és targeta, i no tarja. En tots aquests casos, doncs, cal fer servir targeta:\nEn lloc de dir... Cal dir...tarja de presentació targeta de presentaciótarja de visitatargeta de visitatarja d'identificaciótargeta d'identificaciótarja d'invitaciótargeta d'invitaciótarja de socitargeta de socitarja de descomptetargeta de descomptetarja groga/vermellatargeta groga/vermellatarja de crèdit/dèbittargeta de crèdit/dèbittarja d'embarcament targeta d'embarcament\nConvé notar que el nom tarja fa referència a un escut militar medieval, una placa on hi ha\nescrita una indicació i una obertura practicada sobre una porta. Per tant, es\npodria fer servir en una frase com la següent: A la tarja de l'entrada hi deia que es feien estudis de mercat.\nPel que fa al nom targetó, en català no és admissible en cap cas.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9731", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9731", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6931/6", "Darrera versió": "22.08.2024", "Títol": "Estalvi de la dièresi\nDièresi: excepcions", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:\n1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà, agrairem, agraireu, agrairan), agrairia (agrairies, agrairia, agrairíem, agrairíeu, agrairien).\n2. En els mots derivats per prefixació i compostos. Per exemple: antiincendis, biunívoc, coincident, contraindicació, neoimpressionista, reincident, reunir, tallaungles. En són excepcions els mots en què pot no resultar evident que es tracta de compostos (com ara aïllar, reüll, reüllar, etc.) i algunes formes dels verbs reeixir i sobreeixir (reïxo, reïxen, reïsqué; sobreïxes, sobreïx, sobreïsqueren, etc.).\n3. En els sufixos -isme i -ista. Per exemple: altruista, egoista, egoisme, panteista. Cal recordar, però, que s'escriu dièresi a proïsme i lluïsme perquè aquesta terminació no pertany al sufix -isme.\n4. En els mots amb les terminacions llatines -um i -us. Per exemple: aquàrium, harmònium; Màrius.\n5. En els mots duumvir, triumvir i derivats.\nCal tenir present que no s'escriu dièresi sobre la i o la u de les paraules que, segons les normes d'accentuació, poden dur accent gràfic en aquestes mateixes vocals. Per exemple: conduíeu, país, veí (en canvi, sí que porten dièresi els mots conduïa, països, veïna, ja que segons les normes d'accentuació no s'hi pot posar accent, i cal marcar que les dues vocals no formen diftong).\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9735", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9735", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6933/6", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "no tenir per què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu, etc.\nPronom interrogatiu davant d'infinitiu en interrogatives indirectes", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:\nNo tens per què anar-hi.\nElla ja no té amb què divertir-se.\nSi no hi ha rumors, ja no hi ha de què parlar\nAixò no obstant, són preferibles altres solucions. Per exemple:\nNo cal que hi vagis.\nElla ja no sap amb què es pot divertir.\nSi no hi ha rumors, ja no sabem de què podem parlar.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.8)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9738", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9738", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6934/5", "Darrera versió": "11.03.2025", "Títol": "major o més gran?\nmenor o més petit?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els adjectius major i menor signifiquen 'més gran' i 'més petit'. Aquests adjectius són habituals en expressions més o menys lexicalitzades, com ara: la major part de,  festa major, causes majors,\norde major,  força major, estat major, carrer major, pal major,\nvela major, major d'edat, menor d'edat, mal menor, orde menor, etc.\nEls adjectius major i menor també s'utilitzen en l'àmbit de la música, aplicats a intervals musicals. Per exemple:\nuna tercera major, una segona menor.\nAquests adjectius són també habituals en l'àmbit de les matemàtiques. Per exemple: diagonal major, diagonal menor, el major divisor comú, marca el nombre menor de la sèrie següent.\nAra bé, fora d'aquests casos, generalment en comptes de fer servir els adjectius major i menor s'usen altres construccions. Per exemple:\nÉs un polític que ha adquirit més relleu en els darrers anys.\nCaldria estudiar el fenomen amb una profunditat més gran.\nUs aplicarem el descompte sobre el preu del producte de menys import.\nEl fill petit de la família és el més trapella.\nTenien dos pisos, l'un més gran que l'altre.\nLa veïna de dalt és una dona gran.\nCal tenir en compte que hi ha parlars en què aquests adjectius tenen un ús més destacat. Per exemple, en els parlars valencians, es fa servir l'adjectiu major per expressar el sentit d''adult' o d'una edat avançada (una dona major).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (28.4.2a, 28.5.4b i 28.8a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9740", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9740", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6935/4", "Darrera versió": "13.02.2023", "Títol": "sentir o escoltar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes sentir i escoltar tenen significats diferents.\nEn general, el verb escoltar significa 'fer atenció a allò que diu algú o al soroll que fa una cosa', de manera que implica certa intenció per part de la persona que fa l'acció.  Per exemple:\nEscolta bé el que diu la professora.\nEs dedicava a escoltar les converses dels veïns.\nLa banda municipal ja arriba: escolta!\nEn canvi, el verb sentir pot ser sinònim de la forma oir, que fa referència a 'percebre amb el sentit de l'oïda (un so), sense necessàriament posar-hi atenció'. Per exemple:\nCom que parlava en veu baixa, no el sentíem.\nEs va adormir sentint la remor de la tempesta.\nEls crits se sentien des del replà.\nNo obstant això, en certs contextos aquesta distinció pot presentar dubtes,  i aleshores l'elecció d'un o altre verb depèn del valor que es vulgui remarcar.\nPer exemple, si diem Em sents? cridem l'atenció de la persona amb qui estem parlant; en canvi, si diem M'escoltes? preguntem directament a l'altra persona si ens presta atenció.\nAixí mateix, en el context d'emissions d'àudio com ara programes radiofònics o pòdcasts, es pot dir: A la Lluïsa li agrada molt la música folk, per això els dissabtes escolta el programa que fan a la ràdio, perquè hi para atenció. Ara bé, el locutor d'un programa de ràdio també pot dir: Acabeu de sentir la cançó \"En peu de guerra\", perquè desconeix si els oients hi han posat atenció.\nFinalment, hi ha certs usos que s'han consolidat amb el verb sentir. Per exemple:\nPer sentir l'àudio heu de clicar a la icona vermella.\nPodeu deixar el vostre missatge després de sentir el senyal.\nSi arribo a casa i no han fet el dinar, em sentiran.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9741", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9741", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6936/2", "Darrera versió": "12.08.2014", "Títol": "topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Aragó", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Aragó és aragonès -esa.\nEls gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Aragó són els següents:\nOsca: d'Osca\nSaragossa: saragossà -ana\nTerol: de Terol", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9743", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9743", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6937/2", "Darrera versió": "27.02.2012", "Títol": "topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "El gentilici de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries és asturià -ana.\nEls gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i capital de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries són els següents:\nAstúries: asturià -ana\nOviedo: d'Oviedo", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9744", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9744", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6938/2", "Darrera versió": "27.02.2012", "Títol": "topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Canàries", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "El gentilici de la Comunitat Autònoma de Canàries és canari -ària.\nEls gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Canàries són els següents:\nPalmas, Las: de Las Palmas\nPalmas de Gran Canaria, Las: de Las Palmas de Gran Canaria\nSanta Cruz de Tenerife: de Santa Cruz de Tenerife", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9745", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9745", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6939/2", "Darrera versió": "27.02.2012", "Títol": "topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Cantàbria", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "El gentilici de la Comunitat Autònoma de Cantàbria és\ncantàbric -a i càntabre -a.\nEls gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de Cantàbria són els següents:\nCantàbria: cantàbric -a i càntabre -a\nSantander: de Santander", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9746", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9746", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6940/2", "Darrera versió": "27.02.2012", "Títol": "topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa.\nEls gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents:\nÀvila: avilès -esa\nBurgos: de Burgos\nLleó: lleonès -esa\nPalència: de Palència\nSalamanca: de Salamanca\nSegòvia: segovià -ana\nSòria: sorià -ana\nValladolid: val·lisoletà -ana\nZamora: de Zamora", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9747", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9747", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6941/2", "Darrera versió": "27.02.2012", "Títol": "topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa és de Castella-la Manxa.\nEls gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa són els següents:\nAlbacete: d'Albacete\nCiudad Real: de Ciudad Real\nConca: de Conca\nGuadalajara: de Guadalajara\nToledo: toledà -ana", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9748", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9748", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6942/2", "Darrera versió": "27.02.2012", "Títol": "topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Extremadura", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és\nextremeny -enya\nLes formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:\nBadajoz: de Badajoz\nCàceres: de Càceres", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9749", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9749", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6943/2", "Darrera versió": "27.02.2012", "Títol": "topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Galícia", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "El gentilici de la Comunitat Autònoma de Galícia és gallec -ega.\nEls gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de províncies de la Comunitat Autònoma de Galícia són els següents:\nCorunya, la: corunyès -esa\nLugo: de Lugo\nOurense: d'Ourense\nPontevedra: de Pontevedra", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9750", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9750", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6944/3", "Darrera versió": "14.01.2014", "Títol": "topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de La Rioja", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja.\nEl gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent:\nLogronyo: logronyès -esa", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9751", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9751", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6945/1", "Darrera versió": "23.01.2012", "Títol": "topònim i gentilici de la Comunitat Autònoma de Madrid", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "El gentilici de la Comunitat Autònoma de Madrid, de la província i de la capital de província és madrileny -enya.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9752", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9752", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6946/1", "Darrera versió": "23.01.2012", "Títol": "topònim i gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "El gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, de la província i la capital de província és murcià -ana.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9753", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9753", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6947/2", "Darrera versió": "27.02.2012", "Títol": "topònims i gentilicis de la Comunitat Foral de Navarra", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "El gentilici de la Comunitat Foral de Navarra és navarrès -esa.\nEl gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Foral de Navarra és el següent:\nPamplona: pamplonès -esa", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9754", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9754", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6948/2", "Darrera versió": "27.02.2012", "Títol": "topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma del País Basc", "Categoria": "Toponímia; Morfologia", "Resposta": "El gentilici de la Comunitat Autònoma del País Basc és basc -a.\nEls gentilicis de les províncies de la Comunitat Autònoma del País Basc són els següents:\nÀlaba: alabès -esa\nBiscaia: biscaí -ïna\nGuipúscoa: guipuscoà -ana\nEls gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les capitals de província de la Comunitat Autònoma del País Basc són els següents:\nBilbao: bilbaí -ïna\nSant Sebastià: donostiarra\nVitòria: de Vitòria", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9755", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9755", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6949/4", "Darrera versió": "10.05.2023", "Títol": "Perífrasis d'infinitiu: acabar per + infinitiu, acabar de + infinitiu", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La perífrasi acabar per + infinitiu expressa la culminació d'una situació més o menys llarga produïda per una insistència. Per exemple:\nSi ho demanes tantes vegades, acabaràs per esgotar-li la paciència.\nÉs tan pesat que acabarem per claudicar.\nAltres construccions que es poden fer servir també per expressar un valor de culminació són el verb acabar seguit d'un gerundi o bé les expressions al final, a l'últim, a la fi,\nfinalment, etc., seguides de verb conjugat:\nSi ho demanes tantes vegades, acabaràs esgotant-li la paciència.\nÉs tan pesat que al final claudicarem.\nD'altra banda, la perífrasi acabar de + infinitiu es fa servir per expressar la culminació d'una situació (sense el matís d'insistència) o un valor temporal d'anterioritat immediata. També es fa servir per atenuar una negació. Per exemple:\nDemà acabarem de fer el trasllat de pis. (culminació)\nAra mateix acaben d'anunciar que es casen. (valor temporal immediat)\nNo acabo de veure clara la teva proposta, m'ho rumiaré. (atenuació)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9756", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9756", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6950/4", "Darrera versió": "27.03.2025", "Títol": "Accions en les interfícies digitals: infinitiu o imperatiu?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "A l'hora de reproduir les ordres que s'intercanvien en el diàleg amb\nl'ordinador, es recomana d'utilitzar l'imperatiu. Concretament, es fa\nservir el tractament de vós (la segona persona del plural) en els missatges que el programa\nadreça als usuaris. I s'utilitza el tractament de tu (la segona persona del singular) en els missatges que els usuaris adrecen al programa. Per exemple:\nOrdres del programa a l'usuariOrdres de l'usuari al programaIntroduïu el terme de consultaAcceptaPremeu la tecla EscActualitzaVoleu enviar el missatge de text?CopiaEscolliu una opcióEnganxaVoleu esborrar aquesta alerta?RetallaVoleu canviar la contrasenya?CercaSegur que voleu sortir?DesaAssegureu-vos que...Selecciona-ho tot / Esborra-ho totEsteu desconnectat/adaTorna a l'inici\nQuan es tracta d'opcions disponibles o d'accions el subjecte de les quals clarament no pot ser la màquina, sinó exclusivament l'usuari, es podrien expressar en infinitiu. No obstant això, per tal de disposar d'un model unitari i d'una instrucció clara per a l'usuari, es recomana fer servir l'imperatiu d'acord amb la tradició més estesa en català.\nFinalment, quan una acció pot ser interpretada com a ordre o com a opció per manca de context, l'imperatiu és la forma més utilitzada en les interfícies digitals:\nRespon\nSurt\nRecorda la contrasenya\nAquesta mateixa preferència se sol aplicar en la coordinació d'accions una de les quals és clarament una ordre:\nAnomena i desa\nEnvia i rep\nAccepta i torna", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9757", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9757", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6952/4", "Darrera versió": "16.07.2024", "Títol": "Exemple de currículum (perfil professional)", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "CURRÍCULUM\nDades personals\nNom i cognoms: Sílvia Roger Cases\nAdreça: ptge. de les Branques, 5, 5è 4a, 08940, Cornellà de Llobregat\nTelèfon: 93 222 22 22\nAdreça electrònica: silviaroger@silviaroger.com\nLloc i data de naixement: Molins de Rei, 25 de maig de 1986\nDocument d'identitat: 66666666D\nEducació i formació\nGrau mitjà de tècnica d'instal·lacions elèctriques i automàtiques. Institut Miquel Martí i Pol (Cornellà de Llobregat), juny de 2004.\nEducació secundària obligatòria. IES Maria Aurèlia Capmany (Cornellà de Llobregat), juny de 2002.\nExperiència professional\nTècnica d'instal·lacions elèctriques i automàtiques a l'empresa Instal·lacions Jover (Granollers), des de març de 2007 fins a juny de 2011.\nAgent comercial i tècnica d'instal·lacions elèctriques a l'empresa ME Cornellà (Cornellà de Llobregat), des de desembre de 2004 a gener de 2007.\nAdministrativa al magatzem de venda de material elèctric Estoc Elèctric (Sant Boi de Llobregat), des de juliol fins a desembre de 2004.\nCapacitats i aptituds\nConeixements bàsics d'informàtica i internet.\nIdiomes\nCatalà: nivell bo parlat i escrit.\nCastellà: nivell bo parlat i escrit.\nInformació addicional\nPermís de conducció B i vehicle propi.\nDisponibilitat absoluta de viatjar.\nBarcelona, 3 de novembre de 2011", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9761", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9761", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6953/2", "Darrera versió": "11.10.2017", "Títol": "històricament parlant\nAdverbi acabat en '-ment' + 'parlant'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per tal d'adoptar una perspectiva genèrica, es pot fer servir el gerundi del verb parlar posposat a un adverbi acabat en -ment . Així, l'expressió històricament parlant equival a 'parlant des del punt de vista històric'. Sovint aquesta mena d'expressions apareixen separades per comes. Per exemple:\nLa seva paraula no val res, moralment parlant.\nLegalment parlant, no es pot emprendre cap més acció.\nEl Girona Futbol Club, tècnicament parlant, té un gran equip.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9762", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9762", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6954/2", "Darrera versió": "14.11.2017", "Títol": "'amb cursiva' o 'en cursiva'?\n'amb negreta' o 'en negreta'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple:\nEls títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva).\nS'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona).\nLes entrades dels mots del diccionari es posen en negreta (i no amb negreta).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9764", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9764", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6955/5", "Darrera versió": "02.09.2022", "Títol": "destí o destinació?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per designar el lloc on s'ha de trametre alguna cosa, on algú ha d'anar o bé el fi al qual alguna cosa és destinada es poden fer servir les formes destí o destinació, totes dues com a sinònimes. Per exemple:\nLa destinació / el destí d'aquest tren és Manresa.\nM'he assabentat que us traslladen d'empresa. Quina destinació / Quin destí us ha tocat?\nM'agradaria saber la destinació / el destí d'aquests diners que hem invertit.\nFinalment, destí també té el significat de 'fat', de 'sort reservada a cadascú', significat que no té la forma destinació. Per exemple:\nNo sabrem mai què ens ofereix el destí.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9765", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9765", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6956/3", "Darrera versió": "09.02.2018", "Títol": "Trenta-cinc anys decorant la teva llar\nGerundi en anuncis i eslògans", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades, en oracions que contenen una expressió que indica un període de temps (vint anys, dos segles, etc.) s'usa el gerundi de manera aïllada, ometent el verb de l'oració principal, per fer èmfasi en el valor duratiu (equival a fa + expressió temporal + que).\nAquest recurs és molt habitual en anuncis, eslògans i títols de llibres o articles. Per exemple:\nTrenta-cinc anys decorant la teva llar. (anunci)\nDos segles defensant la llengua. (títol de llibre)\nAssociació pel Comerç Just: vint anys humanitzant el comerç. (eslògan)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9766", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9766", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6957/2", "Darrera versió": "06.02.2018", "Títol": "'Dona mirant el mar' (peu de foto)\nGerundi en oracions amb el verb elidit", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El gerundi pot fer de complement d'un sintagma nominal format per un nom de representació (com fotografia, retrat, imatge, representació, dibuix o aquarel·la). És, doncs, un ús del gerundi predicatiu. Per exemple:\nAvui han subhastat el retrat d'una dona mirant el mar.\nHa guanyat la fotografia de tres avions creuant el cel.\nQuan aquests sintagmes són usats com a títols d'un quadre, d'una pel·lícula o d'una obra literària, en peus d'il·lustració, etc. també és possible usar el gerundi sense que hi hagi explícitament els noms de representació. Per exemple:\nDona mirant el mar. (títol d'un quadre)\nTres avions creuant el cel. (peu de foto)\nL'acusat sortint del jutjat. (peu de foto)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9767", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9767", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6958/6", "Darrera versió": "14.04.2023", "Títol": "res o gens?\nNo em costa res i No em costa gens", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La forma res és un pronom que equival a 'cap cosa'. Per exemple:\nSe n'ha anat sense dir-me res. ('sense dir-me cap cosa')\n—Què vols? —Res. ('cap cosa')\nNo fa res del que li ordenen. ('no fa cap cosa')\nEn canvi, gens és un adverbi quantitatiu que equival a 'en absolut' i en alguns casos, a 'molt poc'. Per exemple:\nNo va ser gens educat, ens va fer fora de mala manera. ('no va ser educat en absolut')\nNo té gens de tolerància. ('té molt poca tolerància')\nAixí doncs, no es pot fer servir res en lloc de gens amb valor de quantitat. Per exemple:\nHi ha gens de sal? (i no Hi ha res de sal?)\nAquesta nit no he dormit gens. (i no Aquesta nit no he dormit res).\nHo vaig preguntar jo, perquè ell no parla gens d'anglès. (i no Ho vaig preguntar jo, perquè ell no parla res d'anglès)\nCal tenir en compte que hi ha alguns verbs, com ara costar o menjar, que poden dur com a complement res o gens. Ara bé, en cada cas l'oració tindrà un significat diferent. Per exemple:\nNo costa res tornar-ho a imprimir ('no costa cap cosa, diners, etc., tornar-ho a imprimir').\nNo costa gens tornar-ho a imprimir ('no costa gota d'esforç, gens de feina, etc., tornar-ho a imprimir').\nNo menja res ('ara mateix no menja cap cosa').\nNo menja gens ('és una criatura que pràcticament no menja').\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.4.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9771", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9771", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6959/2", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "gràfic o gràfica?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes gràfic i gràfica tenen significats diferents.\nEl mot masculí gràfic és d'ús general i fa referència a una representació per mitjà del dibuix o una figura. Es pot utilitzar per representar dades estadístiques de diversos àmbits, com ara el d'economia. Per exemple:\nEls gràfics indiquen que la població ha doblat en tres anys.\nSi mirem el gràfic de temperatures, observarem que aquesta setmana baixen.\nEn canvi, la forma femenina gràfica s'utilitza estrictament en geometria per designar la representació de la funció real d'una variable real mitjançant una corba plana (context en què també es pot fer servir el genèric gràfic). Per exemple:\ngràfica d'una funció (o bé gràfic d'una funció)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9791", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9791", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6960/1", "Darrera versió": "02.02.2012", "Títol": "personal del cos de gestió processal i administrativa\ngestor -a processal i administratiu -iva", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball", "Resposta": "En l'Administració de justícia, la persona que pertany al cos de gestió processal i administrativa i s'encarrega de col·laborar en l'activitat processal de nivell superior, així com de realitzar tasques processals pròpies, s'anomena gestor processal i administratiu, gestora processal i administrativa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9792", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9792", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6961/1", "Darrera versió": "02.02.2012", "Títol": "personal del cos de tramitació processal i administrativa\ntramitador -a processal i administratiu -iva", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball", "Resposta": "En l'Administració de justícia, la persona que pertany al cos de tramitació processal i administrativa i s'encarrega de realitzar totes les activitats que tenen caràcter de suport en la gestió processal, segons el nivell\nd'especialització del lloc que s'ocupa, sota el principi de jerarquia i de conformitat amb el\nque estableixen les relacions de llocs de treball, s'anomena tramitador processal i administratiu, tramitadora processal i administrativa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9793", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9793", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6962/2", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "personal del cos d'auxili judicial\nauxiliar judicial", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball", "Resposta": "En l'Administració de justícia, la persona que pertany al cos d'auxili judicial i s'encarrega de realitzar totes les tasques que tenen caràcter d'auxili en l'activitat dels òrgans judicials, sota el principi de jerarquia i d'acord\namb el que estableixen les relacions de llocs de treball, s'anomena auxiliar judicial (i no auxili judicial).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9794", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9794", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6963/1", "Darrera versió": "27.05.2015", "Títol": "fruits secs, fruites seques o fruita seca?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "Per designar determinats fruits comestibles, com ara les avellanes, les ametlles, les nous, etc., cal fer servir la denominació tradicional fruita seca. Aquesta expressió també es pot fer servir en plural: fruites seques. Per exemple:\nCompra fruita seca per al viatge.\nPer postres he demanat fruita seca.\nÉs una amanida a base d'ametlles i altres fruites seques.\nConvé notar que la denominació fruits secs no és adequada amb aquest significat. En canvi, sí que ho és quan es fa servir en sentit literal, és a dir, per designar un fruit que és sec. Per exemple: Aquella planta fa uns fruits secs i arrugats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9795", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9795", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6964/3", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "làmpara o làmpada?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Cal fer servir la denominació més adequada segons el context i el significat que es vulgui expressar:\nLlum (en masculí), en el sentit de 'qualsevol estri o aparell que serveix per il·luminar (ja sigui de sostre, de taula, de peu, de paret...)'. Per exemple: Han comprat un llum de peu en un mercat d'antiguitats.Làmpada, en el sentit de 'qualsevol dispositiu que produeixi llum (ja sigui de ràdio, de televisió, d'incandescència, fluorescent, de mercuri...)'. Això no obstant, com que és un terme tècnic cal restringir-lo a aquest àmbit. Cal tenir en compte que si es fa referència a una làmpada d'incandescència o elèctrica el terme més comú és bombeta. Per exemple: No tenim llum perquè s'ha fos la bombeta.Llàntia, en el sentit de 'llum que conté un dipòsit de líquid combustible'. Per exemple: A les excavacions arqueològiques i a les mines fan servir llànties.La denominació làmpara no és admissible en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9796", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9796", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6965/2", "Darrera versió": "21.09.2017", "Títol": "'guanyar per' o 'guanyar de'?\n'perdre per' o 'perdre de'?\nVerbs amb complement de mesura", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per o de, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple:\nEl concursant ha perdut de dos punts.\nEl nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos.\nEl jugador ha superat el seu rival per molts punts.\nEn el llenguatge esportiu i dels mitjans de comunicació també es construeixen aquestes oracions sense cap preposició:\nEl nostre equip guanya tres a un.\nEl nostre equip perd un a dos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9797", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9797", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6966/3", "Darrera versió": "05.10.2017", "Títol": "'augmentar en un 15 %', 'augmentar d'un 15 %' o 'augmentar un 15 %'?\nVerbs amb complements de mesura", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els verbs augmentar, disminuir o minvar poden portar un complement de mesura que indica una quantitat. Aquest complement pot anar introduït per les preposicions en o de, o bé sense preposició. Per exemple:\nVa invertir en borsa i els seus estalvis han augmentat en un 15 %.\nVa invertir en borsa i els seus estalvis han augmentat d'un 15 %.\nVa invertir en borsa i els seus estalvis han augmentat un 15 %.\nEs preveu que el PIB disminuirà en un 1,3 % el proper semestre.\nEs preveu que el PIB disminuirà d'un 1,3 % el proper semestre.\nEs preveu que el PIB disminuirà un 1,3 % el proper semestre.\nEn canvi, en els verbs que expressen un augment o una disminució gradual de l'assoliment d'un estat, com créixer, engreixar-se o aprimar-se, el complement de mesura no va introduït per cap preposició. Per exemple:\nEl pediatre diu que ha crescut tres centímetres des de l'última visita.\nAquest estiu m'he engreixat dos quilos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9816", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9816", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6967/5", "Darrera versió": "23.02.2024", "Títol": "Traducció de les denominacions dels ministeris del Govern espanyol", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Les denominacions dels ministeris del Govern espanyol en català són les següents:\nMinisteri d'Hisenda\nMinisteri de Treball i Economia Social\nMinisteri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic\nMinisteri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació\nMinisteri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts\nMinisteri de Defensa\nMinisteri de l'Interior\nMinisteri de Transports i Mobilitat Sostenible\nMinisteri d'Educació, Formació Professional i Esports\nMinisteri d'Indústria i Turisme\nMinisteri d'Agricultura, Pesca i Alimentació\nMinisteri de Política Territorial i Memòria Democràtica\nMinisteri d'Habitatge i Agenda Urbana\nMinisteri de Cultura\nMinisteri d'Economia, Comerç i Empresa\nMinisteri de Sanitat\nMinisteri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030\nMinisteri de Ciència, Innovació i Universitats\nMinisteri d'Igualtat\nMinisteri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions\nMinisteri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública\nMinisteri de Joventut i Infància", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9817", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9817", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6969/3", "Darrera versió": "05.09.2023", "Títol": "Majúscules i minúscules en noms científics\nCursiva en noms científics", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules; Convencions. Tipus de lletra i cometes", "Resposta": "En els noms científics d'animals i plantes, s'escriu amb majúscula el primer mot, que correspon al gènere, i amb minúscula el següent, que correspon a l'espècie. Aquesta mena de denominacions s'escriuen en cursiva perquè són mots llatins. Per exemple:\nMephitis mephitis (mofeta)\nLacerta agilis (llangardaix pirinenc)\nLilium candidum (lliri blanc)\nLactarius sanguifluus (rovelló)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9827", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9827", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6971/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "formes genèriques: mots col·lectius\nús no sexista del llenguatge", "Categoria": "Convencions. Ús no sexista", "Resposta": "La forma genèrica és un recurs inclusiu, és a dir, que inclou tots dos sexes. Aquest recurs té l'avantatge que permet evitar les marques de gènere gramatical en la redacció de textos administratius i per tant l'especificació de sexe. Un exemple de formes genèriques són els mots col·lectius, com ara personal, cos, plantilla, població, equip, etc. Així doncs, en comptes de dir:\nLes funcions dels auxiliars de l'Administració de justícia.\nEls assessors s'hi han deixat la pell.\nEl nombre d'aturats ha augmentat.\nEls ciutadans s'han revoltat.\nEls metges no saben quin és el diagnòstic.\nEls funcionaris han fet vaga.\nés més recomanable dir:\nLes funcions del cos d'auxiliars de l'Administració de justícia.\nL'equip assessor s'hi ha deixat la pell.\nLa població aturada ha augmentat.\nLa ciutadania s'ha revoltat.\nL'equip mèdic no sap quin és el diagnòstic.\nEl funcionariat ha fet vaga.\nCal tenir en compte, però, que no totes les formes genèriques funcionen en qualsevol context, per diversos motius. Per exemple, en la frase Jocs per a la infància de 0 a 3 anys hi ha un problema d'inadequació semàntica, ja que el mot col·lectiu infància no s'identifica amb el referent, els infants, sinó amb una etapa de la vida. Així doncs, en un cas com aquest, és més adequat dir Jocs per a infants de 0 a 3 anys. Tampoc no funcionen les formes genèriques en els casos següents, per motius similars:\nAssociació de veïnat\nColònies per a jovent\nComunicació personalitzada amb la clientela\nÉs més adequat dir:\nAssociació de veïns\nColònies per a joves\nComunicació personalitzada amb els clients\nD'altra banda, el masculí plural també adopta un valor inclusiu. De vegades pot ser un recurs adequat, sobretot en casos en què hi ha una enumeració de col·lectius formats tant per homes com per dones i en què la repetició de formes dobles afectaria negativament la llegibilitat del text. Per exemple, en comptes de dir:\nEn la darrera enquesta de valoració hi va participar gent de tota mena: estudiants i estudiantes, treballadors i treballadores, aturats i aturades, i jubilats i jubilades.\nés més adequat dir:\nEn la darrera enquesta de valoració hi va participar gent de tota mena: estudiants, treballadors, aturats i jubilats.\nA més, el masculí singular pot tenir un valor no marcat quan expressa un concepte o una idea més abstracta. Per exemple:\nPer registrar-vos al web, cal anar a l'opció Nou usuari.\nBusquem un perfil de diplomàtic.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9830", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9830", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6972/2", "Darrera versió": "27.09.2021", "Títol": "Abreviatura de història", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "hist.\nL'abreviatura de història és hist.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9832", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9832", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6973/8", "Darrera versió": "11.07.2025", "Títol": "Ser o estar: estar davant de locatius", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar la situació d'algú o alguna cosa en un lloc s'usa el verb ser. Ara bé, en el cas que es vulgui afegir, a la simple localització, un matís de duració o permanència, també es pot fer servir el verb estar. Per exemple:\nAvui a la tarda serem a l'exposició.\nAvui a la tarda serem a l'exposició fins que tanquin (simple descripció).\nAvui a la tarda estarem a l'exposició fins que tanquin (èmfasi en la duració).\nPel que fa a les localitzacions figurades, és a dir, que no expressen pròpiament un lloc físic, se sol fer servir el verb estar, tot i que davant d'una expressió lexicalitzada també és possible usar el verb ser. Per exemple:\nEstem en un carreró sense sortida. (o bé Som en un carreró sense sortida.)\nAquesta decisió està en mans del jutge. (o bé Aquesta decisió és en mans del jutge.)\nD'altra banda, cal tenir en compte que el verb estar també pot adoptar altres valors davant d'expressions de lloc, com ara:\n'residir', 'viure' (generalment en la forma pronominal: estar-se): Aquest any en Jaume s'està a Palma.'formar part d'un organisme, treballar-hi': La Teresa està a l'empresa de la seva mare.'consistir': La solució està en el repartiment de tasques.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.2.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9833", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9833", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6974/2", "Darrera versió": "06.09.2023", "Títol": "Majúscules i minúscules en noms de divinitats i éssers mitològics o fabulosos", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En els noms propis de divinitats i éssers mitològics o fabulosos, s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, excepte els articles i les preposicions. Per exemple:\nDéu\nla Santíssima Trinitat\nl'Esperit Sant\nJehovà\nAl·là\nBuda\nInti\nZeus\nAndròmeda\nLlucifer\nMare de Déu de Montserrat", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9844", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9844", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6975/1", "Darrera versió": "07.05.2012", "Títol": "Atlas o Atles?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Atles\nMalgrat que durant uns anys la grafia Atlas ha conviscut amb la grafia Atles, actualment l'única forma normativa del nom d'aquest conjunt muntanyós de l'Àfrica del Nord és amb la terminació en -es: Atles.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9847", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9847", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6976/1", "Darrera versió": "13.06.2012", "Títol": "ús de majúscules segons la posició", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "A inici de text i a principi de paràgraf, cal començar a escriure amb majúscula inicial. Aquesta indicació afecta també altres elements dels escrits, com ara la data. Per exemple:\nAquests estudis aparegueren per primera vegada al\nsegle XIX.\nDijous, 24 de maig de 2012\nTambé cal començar amb majúscula inicial els eslògans, titulars, títols i peus de pàgina o de fotografia. Per exemple:\nMillorem la vostra qualitat de vida (eslògan)\nArriben les pluges (titular)\nEl parc de Collserola: fauna (títol)\nProblemes de convivència (peu de pàgina d'una publicació)\nSecció d'un tronc d'arbre (peu de fotografia)\nS'escriu majúscula inicial després de punt. I també després de signe d'admiració, d'interrogació i de punts suspensius si aquests signes marquen el final d'una oració. Per exemple:\nAquesta tarda hem assistit a una reunió. Hem tractat un conjunt de temes que teníem pendents des de fa mesos.\nMe'n vaig! Ja veig que faig molta nosa.\nFareu vaga, vosaltres? Jo encara hi estic rumiant.\nPer tant, no m'hi poso més... Això no obstant, no deixa de sorprendre'm que hagi vingut.\nEn canvi, si els signes d'admiració, interrogació i punts suspensius no tanquen l'oració, després d'aquests signes s'escriu minúscula inicial:\nAquest gerro, ai mare!, que cau!\nEl director, com t'ho podria explicar?, no ha volgut venir, vet-ho aquí!\nVan haver de comprar taules, cadires, prestatgeries... fins que va quedar un despatx molt ben moblat.\nEn les cartes, després de la salutació de l'inici, que sol anar seguida de coma o, a vegades de dos punts, el text comença amb majúscula quan s'escriu en una ratlla a part, per tal com comença paràgraf. Per exemple:\nBenvolguda senyora,\nEns posem en contacte amb vostè per comunicar-li que...\nDistingit senyor:\nAmb aquest escrit li volem comunicar...\nS'escriuen amb majúscula les abreviatures a inici de text. Per exemple, quan s'escriu l'adreça en un sobre:\nC. València, 346\nAv. dels Països Catalans, 24\nL'article dels topònims s'escriu també amb majúscula inicial si està situat a inici de text; si no, s'escriu amb minúscula:\n08820 El Prat de Llobregat; però El municipi seleccionat ha estat el Prat de Llobregat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9848", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9848", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6977/3", "Darrera versió": "16.03.2022", "Títol": "identitari, identitària", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "L'adjectiu identitari, identitària és una paraula ben formada, a partir del substantiu identitat i el sufix -ari, -ària, amb el significat de 'relatiu a la identitat'. Per exemple:\nEls signes identitaris de la cultura.\nVa ser una manifestació identitària i reivindicativa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9850", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9850", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6978/1", "Darrera versió": "22.05.2012", "Títol": "gratuït o gratis?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La forma gratuït, gratuïta és un adjectiu i concorda amb el nom al qual acompanya. Per exemple:\nL'allotjament és gratuït. (gratuït concorda amb allotjament)\nEl doctor atén consultes gratuïtes. (gratuïtes concorda amb consultes)\nEn canvi, la forma gratis és un adverbi que equival a gratuïtament, de franc, de manera que no complementa cap nom i, per tant, no hi ha concordança. Per exemple:\nL'allotjament és gratis.\nEl doctor atén consultes gratis.\nPer tant, si no hi ha cap nom al qual gratuït, gratuïta pugui fer referència, només es pot fer servir gratis. Per exemple:\nVan dinar gratis. (i no Van dinar gratuït)\nHo donen gratis. (i no Ho donen gratuït)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9852", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9852", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6979/3", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Com es diu ningunear en català?\nEs pot dir ningunejar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb castellà ningunear expressa el significat de no fer cas d'algú, no prendre'l en consideració o menysprear-lo. En català es pot utilitzar una de les expressions següents, segons el context: no fer cas de, no prendre en consideració, obviar, menysprear, menystenir, denigrar, humiliar. Per exemple:\nNo li fan cas perquè du molt poc temps a l'empresa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9853", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9853", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6980/3", "Darrera versió": "01.06.2018", "Títol": "'Montréal', 'Mont-real' o 'Montreal'?\nGrafia del topònim canadenc 'Montreal'", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "En català, la forma d'aquest topònim canadenc és Montreal, i cal pronunciar-lo elidint la t, com si escriguéssim [monreal].\nMalgrat que també s'ha difós la forma gràfica Mont-real, amb guionet, amb la finalitat d'afavorir la pronúncia recomanada en català, com que aquesta forma amb guionet no té una tradició d'ús consolidada, es considera que s'allunya massa de la forma originària (Montréal). Per tant, en català cal escriure Montreal.\nCal recordar que el criteri general actual és, llevat del cas de les formes històriques amb un ús consolidat en català, fer servir les formes originàries o aquelles més properes a les formes d'ús general internacional.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9856", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9856", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6981/2", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "migeval, mitgeval, mitjaval o medieval?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per fer referència al període de l'edat mitjana, l'adjectiu adequat és medieval. Per exemple:\nL'art medieval.\nRuta dels castells medievals.\nLes formes migeval, mitgeval i mitjaval no són normatives.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9857", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9857", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6982/2", "Darrera versió": "19.03.2025", "Títol": "Plural d'adjectius acabats en -aç, -iç i -oç: eficaç, feliç, feroç", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els adjectius acabats en les terminacions -aç, -iç i -oç tenen una única terminació per al singular i dues per al plural, és a dir, presenten la flexió següent:\nMasculí singularFemení singularMasculí pluralFemení pluraleficaç eficaçeficaçoseficacesfeliçfeliçfeliçosfelicesferoçferoçferoçosferoces\nAixí, cal dir:\nun treballador eficaç, una treballadora eficaç, uns treballadors eficaços, unes treballadores eficaces\nun nen feliç, una nena feliç, uns nens feliços, unes nenes felices\nun animal feroç, una bèstia feroç, uns animals feroços, unes bèsties feroces\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.2.2.2a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9860", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9860", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6983/3", "Darrera versió": "16.01.2025", "Títol": "Es pot dir endegar un negoci?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb endegar té el sentit de 'començar', 'emprendre', 'engegar', 'iniciar', etc. Per exemple:\nEn Pau va endegar un negoci de tancaments metàl·lics.\nL'Ajuntament de la ciutat ha endegat una iniciativa per afavorir la integració laboral de les persones amb discapacitat.\nL'empresa endegarà un nou pla de viabilitat econòmica.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9863", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9863", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6984/1", "Darrera versió": "09.10.2012", "Títol": "formes genèriques: professions, titulacions i càrrecs\nús no sexista del llenguatge", "Categoria": "Convencions. Ús no sexista", "Resposta": "La forma genèrica és un recurs inclusiu, és a dir, que inclou tots dos sexes. Aquest recurs té l'avantatge que permet evitar les marques de gènere gramatical en la redacció de textos administratius i per tant l'especificació de sexe. A l'hora d'esmentar professions, titulacions i càrrecs, hi ha alguns recursos per evitar un ús no sexista del llenguatge:\nAnomenar l'acció o la funció en comptes de la persona. Per exemple: màster en edició en comptes de màster en formació d'editors; contracte d'interinitat en comptes de contracte  d'interí.Anomenar l'organisme en comptes de la persona. Per exemple: la comissió assessora en comptes de els assessors; la delegació diplomàtica en comptes de els diplomàtics.Cal tenir en compte, però, que la denominació d'un organisme o unitat administrativa no sempre pot substituir la forma concreta referida a la persona, ja que pot fer canviar el sentit de la frase. Per exemple:\nCal adreçar-se a la delegació territorial no és el mateix que Cal adreçar-se al delegat territorial (delegació designa la unitat administrativa, mentre que delegat fa referència a la persona que té aquest càrrec).\nLa Fiscalia s'ha traslladat al nou edifici no és el mateix que La fiscal s'ha traslladat al nou edifici (fiscalia designa 'oficina de fiscal', mentre que fiscal fa referència a la persona que té aquest càrrec).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9864", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9864", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6985/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "formes genèriques: persona i part\nús no sexista  del llenguatge", "Categoria": "Convencions. Ús no sexista", "Resposta": "La forma genèrica és un recurs inclusiu, és a dir, que inclou tots dos sexes. Aquest recurs té l'avantatge que permet evitar les marques de gènere gramatical en la redacció de textos administratius i per tant l'especificació de sexe. Un exemple de formes genèriques és utilitzar els mots persona i part. Així doncs, en comptes de dir:\ndades de l'interessat o de la interessada\nel o la representant d'aquest departament\nel o la demandant\nl'arrendatari o l'arrendatària\nsegons el context és més recomanable dir:\ndades de la persona interessada\nla persona representant d'aquest departament\nla part demandant\nla part arrendatària\nNo s'ha d'abusar d'aquest recurs perquè pot anar en contra de l'economia lingüística. Per exemple, en comptes de:\nJa has trucat a la persona que col·loca o arregla llums i instal·lacions elèctriques d'aigua i gas?\ndirem:\nJa has trucat al lampista?\nTambé cal evitar l'ús de la paraula persona si crea problemes d'inadequació semàntica. Per exemple, no és el mateix dir perfil de la persona diplomàtica ('persona que actua amb diplomàcia') que perfil del diplomàtic o diplomàtica ('persona que exerceix la tasca de diplomàtic').", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9865", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9865", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6986/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "formes genèriques: girs en l'expressió\nús no sexista del llenguatge", "Categoria": "Convencions. Ús no sexista", "Resposta": "La forma genèrica és un recurs inclusiu, és a dir, que inclou tots dos sexes. Aquest recurs té l'avantatge que permet evitar les marques de gènere gramatical en la redacció de textos administratius i per tant l'especificació de sexe. Un dels recursos per evitar l'ús no sexista del llenguatge és canviar l'estructura sintàctica de la frase per mitjà d'expressions despersonalitzades, adjectius, frases o bé perífrasis:\nExpressions despersonalitzades, és a dir, aquelles que no tenen un referent personal. Per exemple: Repartiment en comptes de Actors; Nom i cognoms en comptes de Sr./Sra.; Lloc de naixement en comptes de Nascut/uda a; Domicili en comptes de Domiciliat/ada; Amb la llicenciatura de en comptes de Llicenciat/ada en...Ús d'adjectius en comptes de noms. Per exemple: oficina d'atenció ciutadana en comptes de oficina d'atenció al ciutadà; carnet docent en comptes de carnet del professor; un espectacle infantil en comptes de un espectacle per a nens; els drets humans en comptes de els drets de l'home.Frases i perífrasis que evitin l'ús d'un referent personal, com ara utilitzar més formes verbals o bé construccions impersonals: Cal decidir qui representarà cada grup (en comptes de Cal decidir qui serà el representant de cada grup); Hem de procurar que des del Govern es respecti el dret de llibertat d'expressió (en comptes de Hem de procurar que els governants respectin el dret de llibertat d'expressió).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9868", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9868", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6987/1", "Darrera versió": "20.09.2012", "Títol": "formes dobles\nús no sexista del llenguatge", "Categoria": "Convencions. Ús no sexista", "Resposta": "Les formes dobles són un recurs visibilitzador que consisteix a repetir els noms i/o els adjectius en tots dos gèneres gramaticals. Aquest recurs permet fer visibles les dones, sobretot en les referències genèriques a professions, oficis, càrrecs o funcions. Es pot aplicar de dues maneres: amb les formes senceres (el director o la directora) i amb les formes abreujades (benvolgut/uda).\nPel que fa a les formes senceres, i amb la voluntat de precisar o emfasitzar, es pot dir, per exemple:\nTruqui al seu metge o metgessa d'urgències.\nEl tècnic o tècnica d'inserció laboral és una figura clau en el procés de recerca de feina.\nPer fer referència a col·lectius que representen tant homes com dones, es poden fer servir les formes dobles si hi ha la voluntat de precisar o d'emfasitzar. Per exemple:\nCavall Fort, revista per a nens i nenes.\nCom cada any, l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes s'encarregarà de la reutilització dels llibres de text.\nCal tenir en compte, però, que s'han de prioritzar recursos que no comporten l'ús de formes dobles i limitar-les als casos en què es vulgui fer visibles les dones.\nPel que fa a les formes abreujades, el seu ús només és adequat en textos breus o esquemàtics, com ara taules, llistes o gràfics. El recurs més usual i més recomanable a l'hora de fer servir les formes dobles abreujades és la barra inclinada. Per exemple:\nSr./Sra.:\ndemagog/a\ndirectiu/iva\nEn el cas de termes compostos que designen professions, oficis i càrrecs, s'utilitzen formes dobles per a tots els elements de la denominació. Per exemple:\nanimador/a esportiu/iva\narquitecte/a tècnic/a\nEn els altres casos, si hi ha articles i adjectius que han de concordar amb el substantiu, es pot fer servir la forma doble únicament per al substantiu:\nel traductor/a (en comptes de el/la traductor/a)\nnotícies per als usuaris/àries afectats (en comptes de notícies per als/per a les usuaris/àries afectats/ades)\nCal remarcar que en textos llargs no es recomana l'ús de formes dobles abreujades amb barra perquè dificulta la lectura.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9872", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9872", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6988/2", "Darrera versió": "24.10.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de marques comercials", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les marques (i models) dels productes s'escriuen amb majúscula inicial, per exemple:\nla marca Taurus\nun programa d'Apple\nun Ford Fiesta\nun Cacaolat\njugar a l'Scrabble\nEn alguns casos, la marca comercial s'ha integrat en la llengua i ha esdevingut un nom comú, de manera que s'escriu amb minúscula. Per exemple:\nuna aspirina (però la marca Aspirina)\nles vambes (però la marca Wamba)\nun jeep (però un Jeep Cherokee)\nunes xiruques (però la marca Chiruca)\nel rímel (però l'empresa Rimmel)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9874", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9874", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6989/3", "Darrera versió": "22.06.2026", "Títol": "Majúscules i minúscules en els noms propis de mitjans de transport\nCursiva o rodona en noms propis de naus i aeronaus", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules; Convencions. Tipus de lletra i cometes", "Resposta": "Els noms propis de vehicles de transport, com ara automòbils, motos, autobusos, trens, vaixells, avions, etc., s'escriuen amb majúscula inicial. Per exemple:\nl'Aerobús\nel Tren del Ciment\nl'Orient Express\nel Queen Elizabeth\nl'Apollo-11\nl'Sputnik\nCom es dedueix dels exemples anteriors, els noms propis de naus i aeronaus (avions, dirigibles, vaixells, submarins...), a més d'escriure's amb majúscula van en cursiva. Per exemple:\nEl president dels EUA viatja habitualment amb l'Air Force One.\nL'accident del Hindenburg va suposar la fi dels dirigibles.\nEl Prestige es va enfonsar davant de la costa gallega.\nEl museu exposa una rèplica del submarí Ictíneo I, de Narcís Monturiol.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9877", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9877", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6990/5", "Darrera versió": "14.10.2024", "Títol": "Formes concretes\nÚs no sexista del llenguatge", "Categoria": "Convencions. Ús no sexista", "Resposta": "Quan en un text es fa referència a una persona determinada o a un grup de persones del mateix sexe, cal adaptar el discurs al gènere que correspon. Per exemple:\nDavid Forn, enginyer tècnic\nMaria Fortuny, advocada\nJoan Colomer i Pere Espunya, assessors\nAnna Maria Maluquer, Emma Rius i Josefina Comes, traductores\nAixí doncs, és més adequat dir:\nEn l'acte, presidit per la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila Moreno, [...]\nque no pas:\nEn l'acte, presidit pels consellers de Cultura i de Política Lingüística, Sònia Hernández Almodóvar i Francesc Xavier Vila Moreno, [...]", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9887", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9887", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6991/2", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Com es diu snack en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "La denominació adequada per fer referència a l'aliment, sovint de fabricació industrial i envasat en porcions individuals, concebut per ser consumit entre àpats, és el manlleu adoptat en català snack. Així doncs, en català es pot dir, per exemple:\nsnack fet a base de patata i carabassó\nbossa de snacks salats\nAltres formes catalanes, com ara aperitius, llaminadures, pica-pica, menjar ràpid, col·lació, refrigeri, piscolabis, mos, entreteniments, etc., no s'ajusten del tot al concepte plantejat ni a les necessitats lingüístiques del sector de la indústria alimentària.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9888", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9888", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6993/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "Ús no sexista del llenguatge\nRecursos per evitar un ús sexista del llenguatge: formes genèriques, formes dobles i formes concretes", "Categoria": "Convencions. Ús no sexista", "Resposta": "Els textos de les administracions públiques han d'estar lliures d'usos discriminatoris, entre els quals hi ha els usos sexistes i androcèntrics de la llengua. S'entén per usos sexistes els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes, habitualment les dones; i s'entén per usos androcèntrics els que invisibilitzen o fan difícil imaginar en un àmbit determinat la presència o l'actuació de les dones.\nEls recursos més importants de llenguatge no sexista se sintetitzen en tres blocs: formes genèriques, formes dobles i formes concretes.\n1. Les formes genèriques són un recurs inclusiu, és a dir, que inclou tots dos sexes. Aquest recurs té l'avantatge que permet evitar les marques de gènere gramatical en la redacció de textos administratius i per tant l'especificació de sexe. Per exemple:\nes poden utilitzar mots col·lectius, del tipus personal, cos, plantilla, etc.: el cos d'auxiliars tècnics en comptes de els auxiliars tècnics; la comunitat científica en comptes de els científics;a l'hora d'esmentar professions, titulacions i càrrecs, es pot anomenar l'organisme en comptes de la persona: el ministeri fiscal en comptes de els fiscals;es poden utilitzar els mots persona i part: les persones encarregades de la vigilància en comptes de els encarregats de la vigilància; la part contractant en comptes de els contractants;es poden utilitzar expressions que no tinguin un referent personal, com per exemple el tractament de vós: Us avisarem si queden places lliures en comptes de Els/les avisarem si queden places lliures.\n2. Les formes dobles són un recurs visibilitzador que consisteix a repetir els noms i/o els adjectius en tots dos gèneres gramaticals. Aquest recurs permet fer visibles les dones en les referències genèriques a professions, oficis, càrrecs o funcions. Per exemple:\nHem enviat un missatge informatiu als funcionaris i funcionàries del Departament de Cultura.\nAquest missatge s'adreça a l'enginyer o enginyera que s'encarrega del projecte.\nCal tenir en compte, però, que s'han de prioritzar recursos que no comporten l'ús de formes dobles i limitar-les als casos en què es vulgui fer visibles les dones.\n3. Les formes concretes són un recurs visibilitzador que consisteix a adaptar el discurs al gènere que correspon quan un text fa referència a una persona determinada o a un grup de persones del mateix sexe. Per exemple, en una placa d'un despatx, en comptes de Laia Martí, assessor escriurem Laia Martí, assessora. I si ens adrecem a les jugadores d'un equip de futbol femení, per exemple, farem servir la fórmula de salutació Benvolgudes i no Benvolguts.\nPel que fa al masculí plural, atès que té valor genèric i inclou tant homes com dones, es pot fer servir en casos en què resulti estrany o forçat utilitzar un nom genèric o abstracte que s'allunyi del sentit exacte del que es vol dir. Per exemple:\nEn aquest projecte tothom s'hi ha d'implicar: alumnes, professors, degans, rectors, administratius, etc. (i no En aquest projecte tothom s'hi ha d'implicar: alumnat, professorat, deganat, rectorat, administració, etc.)\nA l'hora d'aplicar recursos per a un ús no sexista del llenguatge, s'ha de tenir en compte el tipus de text, la finalitat i a qui va destinat. L'anàlisi d'aquests factors determinarà el recurs més adequat en cada cas. Cal vetllar per la coherència entesa com el conjunt de solucions adequades en cada cas dins d'un text. Finalment, el text resultant ha de mantenir la genuïnitat, la llegibilitat i la claredat en la comunicació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9897", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9897", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6994/5", "Darrera versió": "27.11.2025", "Títol": "donar per + participi: donar per suposat, donar per fet, donar per sabut", "Categoria": "Sintaxi; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La construcció donar per + participi és habitual en català. Per exemple: donar per sabut, donar per demostrat, etc. Algunes expressions que es construeixen com les anteriors no queden recollides per la normativa, però són adequades. Per exemple: donar per acabat, donar per tancat.\nL'expressió donar per suposat també es fa servir. Això no obstant, cal recordar que hi ha altres expressions equivalents, com ara donar per fet o donar per descomptat.\nFinalment, l'expressió donar per sentat no és vàlida en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9899", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9899", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6995/5", "Darrera versió": "13.03.2023", "Títol": "Règim verbal de emportar\nmenjar per emportar o per emportar-se?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per designar l'acció de portar alguna cosa amb si sortint d'un lloc es pot fer servir tant el verb emportar-se com el verb endur-se:\nM'emporto les claus del cotxe.\nPots endur-te les revistes que vulguis.\nQuan aquests verbs s'utilitzen per dir que un menjar o una beguda se serveix expressament perquè la puguem consumir fora de l'establiment on es ven, podem optar per fer servir la forma pronominal:\nMenjar per emportar-se\nCafè per endur-se\no bé prescindir del pronom:\nMenjar per emportar\nCafè per endur.\nSi en l'oració principal es fa referència explícita al subjecte, caldrà fer servir la construcció pronominal i adaptar el pronom a la persona corresponent. Per exemple:\nUs oferim una gran varietat de plats per emportar-vos.\nEt proposem una gran varietat de begudes per endur-te.\nEn aquestes construccions és igualment acceptable en tots els registres l'ús de per a davant de l'infinitiu, d'acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (23.2.3d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9900", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9900", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6996/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions de Romania", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Romania.\nEl codi ISO que representa aquest país és RO.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9902", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9902", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6997/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions de Ruanda", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Ruanda, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Ruanda.\nEl codi ISO que representa aquest país és RW.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9903", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9903", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6998/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions de Rússia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Rússia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Federació Russa.\nEl codi ISO que representa aquest país és RU.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9904", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9904", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "6999/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions de Saint Kitts i Nevis", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Saint Kitts i Nevis, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Federació de Saint Cristopher i Nevis.\nEl codi ISO que representa aquest país és KN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9905", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9905", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7000/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions de Saint Lucia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Saint Lucia.\nEl codi ISO que representa aquest país és LC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9906", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9906", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7001/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions de Letònia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Letònia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Letònia.\nEl codi ISO que representa aquest país és LV.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9909", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9909", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7002/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Líban", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Líban, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Libanesa.\nEl codi ISO que representa aquest país és LB.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o en mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb l'article o sense. Per exemple:\nLa guerra civil del Líban / de Líban va durar molts anys.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9910", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9910", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7003/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions de Saint Vincent i les Grenadines", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Saint Vincent i les Grenadines.\nEl codi ISO que representa aquest país és VC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9911", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9911", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7004/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Samoa", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Samoa, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estat Independent de Samoa.\nEl codi ISO que representa aquest país és WS.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9912", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9912", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7005/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de San Marino", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és San Marino, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de San Marino.\nEl codi ISO que representa aquest país és SM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9913", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9913", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7006/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de la Santa Seu", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Santa Seu.\nEl codi ISO que representa aquest país és VA.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat aquest topònim s'utilitza precedit d'article (com la majoria de noms de països que comencen per un nom genèric que forma part del topònim, com ara illes, regne, república, etc.). Per exemple:\nQuan vam anar a Roma vam visitar també la Santa Seu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9914", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9914", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7007/4", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Senegal", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Senegal, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República del Senegal.\nEl codi ISO que representa aquest país és SN.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nS'ha establert al Senegal / a Senegal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9916", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9916", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7008/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions de Libèria", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Libèria, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Libèria.\nEl codi ISO que representa aquest país és LR.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9919", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9919", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7009/2", "Darrera versió": "13.12.2012", "Títol": "denominacions de Líbia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Líbia.\nEl codi ISO que representa aquest país és LY.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9920", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9920", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7010/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions de Liechtenstein", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Liechtenstein, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Principat de Liechtenstein.\nEl codi ISO que representa aquest país és LI.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9921", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9921", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7011/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de São Tomé i Príncipe", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és São Tomé i Príncipe, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Democràtica de São Tomé i Príncipe.\nEl codi ISO que representa aquest país és ST.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9922", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9922", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7012/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Sèrbia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Sèrbia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Sèrbia.\nEl codi ISO que representa aquest país és RS.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9923", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9923", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7013/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de les Seychelles", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Seychelles, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Seychelles.\nEl codi ISO que representa aquest país és SC.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nVan anar a les Seychelles / a Seychelles de viatge de noces.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9924", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9924", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7014/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Lituània", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Lituània, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Lituània.\nEl codi ISO que representa aquest país és LT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9925", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9925", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7015/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Luxemburg", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Luxemburg, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Gran Ducat de Luxemburg.\nEl codi ISO que representa aquest país és LU.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9926", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9926", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7016/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions dels Emirats Àrabs Units", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Emirats Àrabs Units.\nEl codi ISO que representa aquest país és AE.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat aquest topònim s'utilitza precedit d'article (com la majoria de noms de països que comencen per un nom genèric que forma part del topònim, com ara illes, regne, república, etc.). Per exemple:\nVan volar als Emirats Àrabs Units amb l'avió més gran del món.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9927", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9927", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7017/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de l'Equador", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Equador, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de l'Equador.\nEl codi ISO que representa aquest país és EC.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nL'acció de la pel·lícula se situa a l'Equador / a Equador.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9929", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9929", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7018/2", "Darrera versió": "12.12.2019", "Títol": "Denominacions de Macedònia del Nord", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Macedònia del Nord, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Macedònia del Nord.\nEl codi ISO que representa aquest país és MK.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9930", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9930", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7019/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Madagascar", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Madagascar, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Madagascar.\nEl codi ISO que representa aquest país és MG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9931", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9931", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7020/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Malàisia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Malàisia.\nEl codi ISO que representa aquest país és MY.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9932", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9932", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7021/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Malawi", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Malawi, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Malawi.\nEl codi ISO que representa aquest país és MW.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9933", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9933", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7022/2", "Darrera versió": "13.12.2012", "Títol": "denominacions d'Eritrea", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Eritrea, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estat d'Eritrea.\nEl codi ISO que representa aquest país és ER.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9934", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9934", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7023/1", "Darrera versió": "13.12.2012", "Títol": "denominacions d'Eslovàquia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Eslovàquia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Eslovaca.\nEl codi ISO que representa aquest país és SK.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9935", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9935", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7024/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions d'Eslovènia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Eslovènia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Eslovènia.\nEl codi ISO que representa aquest país és SI.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9936", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9936", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7025/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions d'Espanya", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Espanya, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne d'Espanya.\nEl codi ISO que representa aquest país és ES.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9937", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9937", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7026/4", "Darrera versió": "23.06.2022", "Títol": "Denominacions dels Estats Units", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Estats Units, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estats Units d'Amèrica.\nEl codi ISO que representa aquest país és US.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o en mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nAquest grup de música farà una gira pels Estats Units / per Estats Units.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9938", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9938", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7027/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions d'Estònia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Estònia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Estònia.\nEl codi ISO que representa aquest país és EE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9939", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9939", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7028/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions d'Etiòpia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Etiòpia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Democràtica Federal d'Etiòpia.\nEl codi ISO que representa aquest país és ET.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9940", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9940", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7029/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de les Fiji", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Fiji, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Fiji.\nEl codi ISO que representa aquest país és FJ.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o en mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nEls plats que vam tastar són típics de les Fiji / de Fiji.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9941", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9941", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7030/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de les Filipines", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Filipines, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de les Filipines.\nEl codi ISO que representa aquest país és PH.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o en mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nAquesta tarda ha d'agafar un vol cap a les Filipines / cap a Filipines.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9942", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9942", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7031/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Sierra Leone", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Sierra Leone, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Sierra Leone.\nEl codi ISO que representa aquest país és SL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9943", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9943", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7032/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Singapur", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Singapur, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Singapur.\nEl codi ISO que representa aquest país és SG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9944", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9944", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7033/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions de Finlàndia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Finlàndia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Finlàndia.\nEl codi ISO que representa aquest país és FI.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9945", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9945", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7034/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de les Maldives", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Maldives, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Maldives.\nEl codi ISO que representa aquest país és MV.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nSempre ha volgut viatjar a les Maldives / a Maldives.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9946", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9946", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7035/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Mali", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Mali, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Mali.\nEl codi ISO que representa aquest país és ML.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9947", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9947", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7036/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Malta", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Malta, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Malta.\nEl codi ISO que representa aquest país és MT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9948", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9948", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7037/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Síria", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Síria, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Àrab Síria.\nEl codi ISO que representa aquest país és SY.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9949", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9949", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7038/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions de França", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és França, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Francesa.\nEl codi ISO que representa aquest país és FR.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9950", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9950", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7039/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions del Marroc", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és el Marroc, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne del Marroc.\nEl codi ISO que representa aquest país és MA.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9951", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9951", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7040/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Gabon", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Gabon, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Gabonesa.\nEl codi ISO que representa aquest país és GA.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nSe'n va anar al Gabon / a Gabon a fer-hi un estudi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9952", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9952", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7041/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Maurici", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Maurici, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Maurici.\nEl codi ISO que representa aquest país és MU.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9953", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9953", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7042/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Gàmbia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Gàmbia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Gàmbia.\nEl codi ISO que representa aquest país és GM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9954", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9954", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7043/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Mauritània", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Mauritània, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Islàmica de Mauritània.\nEl codi ISO que representa aquest país és MR.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9955", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9955", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7044/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Mèxic", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Mèxic, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estats Units Mexicans.\nEl codi ISO que representa aquest país és MX.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9956", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9956", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7045/1", "Darrera versió": "13.12.2012", "Títol": "denominacions de Geòrgia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Geòrgia.\nEl codi ISO que representa aquest país és GE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9957", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9957", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7046/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Ghana", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Ghana, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Ghana.\nEl codi ISO que representa aquest país és GH.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9958", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9958", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7047/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Grècia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Grècia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Hel·lènica.\nEl codi ISO que representa aquest país és GR.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9959", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9959", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7048/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Grenada", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Grenada.\nEl codi ISO que representa aquest país és GD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9960", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9960", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7049/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Guatemala", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Guatemala, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Guatemala.\nEl codi ISO que representa aquest país és GT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9961", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9961", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7050/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Guinea", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Guinea, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Guinea.\nEl codi ISO que representa aquest país és GN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9962", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9962", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7051/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de la Micronèsia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Micronèsia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estats Federats de Micronèsia.\nEl codi ISO que representa aquest país és FM.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nLes illes de la Micronèsia / de Micronèsia són petites i nombroses.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9963", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9963", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7052/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Moçambic", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Moçambic, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Moçambic.\nEl codi ISO que representa aquest país és MZ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9964", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9964", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7053/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Guinea Equatorial", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Guinea Equatorial, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Guinea Equatorial.\nEl codi ISO que representa aquest país és GQ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9965", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9965", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7054/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Moldàvia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Moldàvia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Moldàvia.\nEl codi ISO que representa aquest país és MD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9966", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9966", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7055/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Mònaco", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Mònaco, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Principat de Mònaco.\nEl codi ISO que representa aquest país és MC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9967", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9967", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7056/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Guinea-Bissau", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Guinea-Bissau, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Guinea-Bissau.\nEl codi ISO que representa aquest país és GW.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9968", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9968", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7057/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions de Mongòlia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Mongòlia.\nEl codi ISO que representa aquest país és MN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9969", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9969", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7058/2", "Darrera versió": "13.12.2012", "Títol": "denominacions de Montenegro", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Montenegro.\nEl codi ISO que representa aquest país és ME.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9970", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9970", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7059/3", "Darrera versió": "26.11.2015", "Títol": "denominacions de Myanmar (antiga Birmània)", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Myanmar; la forma Birmània també té tradició d'ús en català. La forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de la Unió de Myanmar.\nEl codi ISO que representa aquest país és MM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9971", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9971", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7060/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions de Guyana", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Guyana, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Guyana.\nEl codi ISO que representa aquest país és GY.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9972", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9972", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7061/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions d'Haití", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Haití, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Haití.\nEl codi ISO que representa aquest país és HT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9973", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9973", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7062/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions d'Hondures", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Hondures, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Hondures.\nEl codi ISO que representa aquest país és HN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9974", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9974", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7063/3", "Darrera versió": "29.07.2022", "Títol": "Denominacions d'Hongria", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Hongria.\nEl codi ISO que representa aquest país és HU.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9975", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9975", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7064/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions del Iemen", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és el Iemen, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República del Iemen.\nEl codi ISO que representa aquest país és YE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9976", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9976", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7065/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de les Illes Marshall", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Illes Marshall, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de les Illes Marshall.\nEl codi ISO que representa aquest país és MH.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat aquest topònim s'utilitza precedit d'article (com la majoria de noms de països que comencen per un nom genèric que forma part del topònim, com ara illes, regne, república, etc.). Per exemple:\nHa hagut d'anar a les Illes Marshall per qüestions laborals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9977", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9977", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7066/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de les Illes Salomó", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Illes Salomó.\nEl codi ISO que representa aquest país és SB.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat aquest topònim s'utilitza precedit d'article (com la majoria de noms de països que comencen per un nom genèric que forma part del topònim, com ara illes, regne, república, etc.). Per exemple:\nGran part de les Illes Salomó són d'origen volcànic.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9978", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9978", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7067/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de l'Índia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Índia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de l'Índia.\nEl codi ISO que representa aquest país és IN.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nVan apadrinar un nen de l'Índia / d'Índia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9979", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9979", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7068/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions de Namíbia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Namíbia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Namíbia.\nEl codi ISO que representa aquest país és NA.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9980", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9980", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7069/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions de Nauru", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Nauru, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Nauru.\nEl codi ISO que representa aquest país és NR.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9981", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9981", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7070/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Nepal", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Nepal, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Democràtica Federal de Nepal.\nEl codi ISO que representa aquest país és NP.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nA Nepal / Al Nepal hi ha algunes de les muntanyes més altes del món.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9982", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9982", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7071/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions de Nicaragua", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Nicaragua, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Nicaragua.\nEl codi ISO que representa aquest país és NI.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9983", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9983", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7072/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Níger", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Níger, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República del Níger.\nEl codi ISO que representa aquest país és NE.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nNíger / El Níger és un país ric en minerals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9984", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9984", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7073/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions de Nigèria", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Nigèria, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Federal de Nigèria.\nEl codi ISO que representa aquest país és NG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9985", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9985", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7074/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions de Noruega", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Noruega, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne de Noruega.\nEl codi ISO que representa aquest país és NO.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9986", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9986", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7075/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions de Nova Zelanda", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Nova Zelanda.\nEl codi ISO que representa aquest país és NZ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9987", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9987", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7077/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions d'Indonèsia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Indonèsia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Indonèsia.\nEl codi ISO que representa aquest país és ID.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9989", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9989", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7078/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de l'Iran", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Iran, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Islàmica d'Iran.\nEl codi ISO que representa aquest país és IR.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nL'Iran / Iran es coneixia antigament amb el nom de Pèrsia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9990", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9990", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7079/1", "Darrera versió": "16.10.2012", "Títol": "denominacions de l'Iraq", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és l'Iraq, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de l'Iraq.\nEl codi ISO que representa aquest país és IQ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9991", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9991", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7080/1", "Darrera versió": "26.09.2012", "Títol": "denominacions d'Irlanda", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Irlanda.\nEl codi ISO que representa aquest país és IE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9992", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9992", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7081/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions d'Islàndia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Islàndia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Islàndia.\nEl codi ISO que representa aquest país és IS.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9993", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9993", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7082/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions d'Israel", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Israel, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estat d'Israel.\nEl codi ISO que representa aquest país és IL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9994", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9994", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7083/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions d'Itàlia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Itàlia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Italiana.\nEl codi ISO que representa aquest país és IT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9995", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9995", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7084/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Jamaica", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Jamaica.\nEl codi ISO que representa aquest país és JM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9997", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9997", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7085/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions d'Oman", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Oman, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Sultanat d'Oman.\nEl codi ISO que representa aquest país és OM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9998", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9998", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7086/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions dels Països Baixos", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Països Baixos, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne dels Països Baixos.\nEl codi ISO que representa aquest país és NL.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat aquest topònim s'utilitza precedit d'article (com la majoria de noms de països que comencen per un nom genèric que forma part del topònim, com ara illes, regne, república, etc.). Per exemple:\nEl sistema de govern dels Països Baixos és una monarquia constitucional.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "9999", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9999", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7087/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Pakistan", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Pakistan, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Islàmica de Pakistan.\nEl codi ISO que representa aquest país és PK.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nLa seva parella és del Pakistan / de Pakistan.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10000", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10000", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7088/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions de Palau", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Palau, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Palau.\nEl codi ISO que representa aquest país és PW.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10001", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10001", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7089/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Panamà", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Panamà, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Panamà.\nEl codi ISO que representa aquest país és PA.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nViatja sovint al Panamà / a Panamà.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10002", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10002", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7090/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions de Papua Nova Guinea", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Papua Nova Guinea.\nEl codi ISO que representa aquest país és PG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10003", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10003", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7091/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Paraguai", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Paraguai, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República del Paraguai.\nEl codi ISO que representa aquest país és PY.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redacatat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nAcaba de tornar de fer una estada de tres mesos al Paraguai / a Paraguai.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10004", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10004", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7092/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Perú", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Perú, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República del Perú.\nEl codi ISO que representa aquest país és PE.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nViu al Perú / a Perú des de 1989.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10005", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10005", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7093/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions de Polònia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Polònia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Polònia.\nEl codi ISO que representa aquest país és PL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10006", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10006", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7094/1", "Darrera versió": "08.10.2012", "Títol": "denominacions de Portugal", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Portugal, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Portuguesa.\nEl codi ISO que representa aquest país és PT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10007", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10007", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7095/1", "Darrera versió": "08.10.2012", "Títol": "denominacions de Qatar", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Qatar, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estat de Qatar.\nEl codi ISO que representa aquest país és QA.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10008", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10008", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7096/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Regne Unit", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Regne Unit, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne Unit de Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord.\nEl codi ISO que identifica aquest país és GB.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat aquest topònim s'utilitza precedit d'article (com la majoria de noms de països que comencen per un nom genèric que forma part del topònim, com ara illes, regne, república, etc.). Per exemple:\nLa unió civil entre persones del mateix sexe és legal al Regne Unit des de 2005.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10010", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10010", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7097/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de la República Centreafricana", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Centreafricana.\nEl codi ISO que representa aquest país és CF.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat aquest topònim s'utilitza precedit d'article (com la majoria de noms de països que comencen per un nom genèric que forma part del topònim, com ara illes, regne, república, etc.). Per exemple:\nA l'escut de la República Centreafricana hi ha el dibuix d'un elefant, un arbre, tres estrelles i una mà.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10011", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10011", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7098/1", "Darrera versió": "16.10.2012", "Títol": "denominacions de República Democràtica del Congo", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Democràtica del Congo.\nEl codi ISO que representa aquest país és CD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10012", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10012", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7099/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de la República Dominicana", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Dominicana.\nEl codi ISO que representa aquest país és DO.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat aquest topònim s'utilitza precedit d'article (com la majoria de noms de països que comencen per un nom genèric que forma part del topònim, com ara illes, regne, república, etc.). Per exemple:\nA la República Dominicana el clima és tropical.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10013", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10013", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7100/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de l'Afganistan", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Afganistan, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Islàmica d'Afganistan.\nEl codi ISO que representa aquest país és AF.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nAhir va arribar el primer ministre britànic procedent de l'Afganistan / d'Afganistan.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10014", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10014", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7101/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions d'Albània", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Albània, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Albània.\nEl codi ISO que representa aquest país és AL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10015", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10015", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7102/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions d'Alemanya", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Alemanya, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Federal d'Alemanya.\nEl codi ISO que representa aquest país és DE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10016", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10016", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7103/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions d'Algèria", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Algèria, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Algeriana Democràtica i Popular.\nEl codi ISO que representa aquest país és DZ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10017", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10017", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7104/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions d'Andorra", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Andorra, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Principat d'Andorra.\nEl codi ISO que representa aquest país és AD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10018", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10018", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7105/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions d'Angola", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Angola, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Angola.\nEl codi ISO que representa aquest país és AO.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10019", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10019", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7106/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions d'Antigua i Barbuda", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Antigua i Barbuda.\nEl codi ISO que representa aquest país és AG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10020", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10020", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7107/2", "Darrera versió": "14.03.2013", "Títol": "denominacions de l'Aràbia Saudí", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Aràbia Saudí; la forma Saudita també té tradició d'ús en català: Aràbia Saudita. La forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne d'Aràbia Saudí.\nEl codi ISO que representa aquest país és SA.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nAvui l'Aràbia Saudí / Aràbia Saudí ha estat protagonista en totes les portades dels diaris.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10021", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10021", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7108/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de l'Argentina", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Argentina, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Argentina.\nEl codi ISO que representa aquest país és AR.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nAquest estiu anem de vacances a l'Argentina / a Argentina.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10022", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10022", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7109/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions d'Armènia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Armènia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Armènia.\nEl codi ISO que representa aquest país és AM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10023", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10023", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7110/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions d'Austràlia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Austràlia.\nEl codi ISO que representa aquest país és AU.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10024", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10024", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7111/1", "Darrera versió": "21.09.2012", "Títol": "denominacions d'Àustria", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Àustria, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Àustria.\nEl codi ISO que representa aquest país és AT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10025", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10025", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7112/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de l'Azerbaidjan", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Azerbaidjan, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Azerbaidjan.\nEl codi ISO que representa aquest país és AZ.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nLa història de l'Azerbaidjan / d'Azerbaidjan és plena d'ocupacions.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10026", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10026", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7113/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de les Bahames", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és les Bahames, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Commonwealth de les Bahames.\nEl codi ISO que representa aquest país és BS.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10027", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10027", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7114/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Bahrain", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Bahrain, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne de Bahrain.\nEl codi ISO que representa aquest país és BH.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10028", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10028", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7115/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Bangladesh", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Bangladesh, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Popular de Bangladesh.\nEl codi ISO que representa aquest país és BD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10029", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10029", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7116/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de les Barbados", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Barbados.\nEl codi ISO que representa aquest país és BB.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nHem hagut d'ajornar el viatge a les Barbados / a Barbados.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10030", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10030", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7117/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Belarús (antiga Bielorússia)", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Belarús, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Belarús.\nEl codi ISO que representa aquest país és BY.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10031", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10031", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7118/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Somàlia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Somàlia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Somali.\nEl codi ISO que representa aquest país és SO .", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10032", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10032", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7119/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Bèlgica", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Bèlgica, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne de Bèlgica.\nEl codi ISO que representa aquest país és BE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10033", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10033", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7120/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Belize", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Belize.\nEl codi ISO que representa aquest país és BZ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10034", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10034", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7121/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Sri Lanka", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Sri Lanka, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Socialista Democràtica de Sri Lanka.\nEl codi ISO que representa aquest país és LK.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10035", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10035", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7122/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Sud-àfrica", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Sud-àfrica, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Sud-àfrica.\nEl codi ISO que representa aquest país és ZA.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10036", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10036", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7123/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Benín", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Benín, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Benín.\nEl codi ISO que representa aquest país és BJ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10037", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10037", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7124/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions del Sudan", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és el Sudan, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República del Sudan.\nEl codi ISO que representa aquest país és SD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10038", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10038", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7125/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Suècia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Suècia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne de Suècia.\nEl codi ISO que representa aquest país és SE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10039", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10039", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7126/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Surinam", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Surinam, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Surinam.\nEl codi ISO que representa aquest país és SR.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nL'Helena va passar sis mesos al Surinam / a Surinam.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10040", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10040", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7127/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Suïssa", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Suïssa, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Confederació Suïssa.\nEl codi ISO que representa aquest país és CH.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10041", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10041", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7128/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Bhutan", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Bhutan, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne de Bhutan.\nEl codi ISO que representa aquest país és BT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10042", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10042", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7129/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Bolívia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Bolívia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estat Plurinacional de Bolívia.\nEl codi ISO que representa aquest país és BO.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10043", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10043", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7130/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Bòsnia i Hercegovina", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Bòsnia i Hercegovina.\nEl codi ISO que representa aquest país és BA.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10044", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10044", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7131/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Botswana", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Botswana, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Botswana.\nEl codi ISO que representa aquest país és BW.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10045", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10045", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7132/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Brasil", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Brasil, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Federativa del Brasil.\nEl codi ISO que representa aquest país és BR.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nTinc ganes de viure un carnaval al Brasil / a Brasil.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10046", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10046", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7133/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Brunei", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Brunei, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Brunei Darussalam.\nEl codi ISO que representa aquest país és BN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10047", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10047", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7134/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Bulgària", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Bulgària, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Bulgària.\nEl codi ISO que representa aquest país és BG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10048", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10048", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7135/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Burkina Faso", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Burkina Faso.\nEl codi ISO que representa aquest país és BF.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10049", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10049", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7136/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Burundi", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Burundi, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Burundi.\nEl codi ISO que representa aquest país és BI.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10050", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10050", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7137/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Cambodja", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Cambodja, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne de Cambodja.\nEl codi ISO que representa aquest país és KH.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10052", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10052", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7138/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Camerun", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Camerun, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Camerun.\nEl codi ISO que representa aquest país és CM.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nEl vaig conèixer en un viatge al Camerun / a Camerun.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10053", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10053", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7139/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Canadà", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Canadà.\nEl codi ISO que representa aquest país és CA.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nSe n'ha anat a viure al Canadà / a Canadà.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10054", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10054", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7140/2", "Darrera versió": "12.12.2019", "Títol": "Denominacions de Eswatini", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Eswatini, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne d'Eswatini.\nEl codi ISO que representa aquest país és SZ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10056", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10056", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7141/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Tadjikistan", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Tadjikistan, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Tadjikistan.\nEl codi ISO que representa aquest país és TJ.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nLa llengua oficial del Tadjikistan / de Tadjikistan és el tadjik.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10057", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10057", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7142/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Tailàndia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Tailàndia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne de Tailàndia.\nEl codi ISO que representa aquest país és TH.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10058", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10058", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7143/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Tanzània", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Tanzània, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Unida de Tanzània.\nEl codi ISO que representa aquest país és TZ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10059", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10059", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7144/1", "Darrera versió": "13.12.2012", "Títol": "denominacions de Txèquia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Txèquia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Txeca.\nEl codi ISO que representa aquest país és CZ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10060", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10060", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7145/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Timor-Leste", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Timor-Leste, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Democràtica de Timor-Leste.\nEl codi ISO que representa aquest país és TL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10061", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10061", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7146/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Cap Verd", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Cap Verd, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Cap Verd.\nEl codi ISO que representa aquest país és CV.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10062", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10062", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7147/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Colòmbia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Colòmbia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Colòmbia.\nEl codi ISO que representa aquest país és CO.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10063", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10063", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7148/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de les Comores", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és les Comores, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Unió de les Comores.\nEl codi ISO que representa aquest país és KM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10064", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10064", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7149/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Congo", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Congo, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República del Congo.\nEl codi ISO que representa aquest país és CG.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nHan posat en marxa un projecte de cooperació al Congo / a Congo.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10065", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10065", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7150/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Corea del Nord", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Corea del Nord, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Popular Democràtica de Corea.\nEl codi ISO que representa aquest país és KP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10066", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10066", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7151/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Corea del Sud", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Corea del Sud, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Corea.\nEl codi ISO que representa aquest país és KR.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10067", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10067", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7152/3", "Darrera versió": "13.03.2013", "Títol": "denominacions de la Costa d'Ivori", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Costa d'Ivori, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Costa d'Ivori.\nEl codi ISO que representa aquest país és CI.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nEls productes els venien a la Costa d'Ivori / a Costa d'Ivori.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10068", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10068", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7153/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Togo", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Togo, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Togolesa.\nEl codi ISO que representa aquest país és TG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10069", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10069", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7154/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Tonga", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Tonga, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne de Tonga.\nEl codi ISO que representa aquest país és TO.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10070", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10070", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7155/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Trinidad i Tobago", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Trinidad i Tobago, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Trinidad i Tobago.\nEl codi ISO que representa aquest país és TT.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10071", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10071", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7156/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Costa Rica", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Costa Rica, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Costa Rica.\nEl codi ISO que representa aquest país és CR.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10072", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10072", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7157/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Croàcia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Croàcia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Croàcia.\nEl codi ISO que representa aquest país és HR.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10073", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10073", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7158/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Cuba", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Cuba, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Cuba.\nEl codi ISO que representa aquest país és CU.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10074", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10074", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7159/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Dinamarca", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Dinamarca, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne de Dinamarca.\nEl codi ISO que representa aquest país és DK.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10075", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10075", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7160/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Djibouti", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Djibouti, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Djibouti.\nEl codi ISO que representa aquest país és DJ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10076", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10076", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7161/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Dominica", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Dominica, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Commonwealth de Dominica.\nEl codi ISO que representa aquest país és DM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10077", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10077", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7162/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions d'Egipte", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Egipte, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Àrab d'Egipte.\nEl codi ISO que representa aquest país és EG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10078", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10078", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7163/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions d'El Salvador", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és El Salvador, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'El Salvador.\nEl codi ISO que representa aquest país és SV.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10079", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10079", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7164/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Tunísia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Tunísia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Tunísia.\nEl codi ISO que representa aquest país és TN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10080", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10080", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7165/3", "Darrera versió": "05.03.2013", "Títol": "denominacions del Turkmenistan", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Turkmenistan.\nEl codi ISO que representa aquest país és TM.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nEl cap d'estat ja ha tornat del Turkmenistan / de Turkmenistan.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10081", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10081", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7166/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Turquia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Turquia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Turquia.\nEl codi ISO que representa aquest país és TR.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10082", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10082", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7167/2", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "interactuar o interaccionar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb interactuar, amb el significat d''interaccionar', està ben format, a partir del prefix inter-, que significa 'entre', 'mútuament', i el verb actuar. Per tant, en exemples com els següents es pot fer servir tant el verb interaccionar com el verb interactuar:\nLes partícules que interaccionen/interactuen en aquest procés no són lliures.\nEls usuaris interaccionen/interactuen a través de l'aplicació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10083", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10083", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7168/4", "Darrera versió": "16.03.2022", "Títol": "vacacional, postvacacional", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La forma vacacional significa 'relatiu a les vacances'. És un derivat culte, ben construït, format a partir del mot llatí vacatione. Per exemple:\nAquest estiu he fet fotos del pis per a un portal de lloguer vacacional.\nAixí mateix, la forma postvacacional també està ben formada.\nMalgrat tot, en l'àmbit de la medicina, per designar el trastorn psíquic i físic que pateix una persona després de les vacances causat pel fet d'haver d'afrontar novament les pressions professionals i domèstiques, habitualment s'usa l'expressió trastorn postvacances.\nA més de la forma postvacances, segons el context també es fan servir altres formes amb el mateix significat. Per exemple:\nefecte de després de vacances\nperíode posterior a les vacances\nèpoca postvacances", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10084", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10084", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7169/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions de Tuvalu", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Tuvalu.\nEl codi ISO que representa aquest país és TV.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10085", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10085", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7170/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Txad", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Txad, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República del Txad.\nEl codi ISO que representa aquest país és TD.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nAquesta ONG s'ha desplaçat al Txad / a Txad.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10086", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10086", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7171/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions d'Ucraïna", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Ucraïna.\nEl codi ISO que representa aquest país és UA.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10087", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10087", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7172/2", "Darrera versió": "26.09.2017", "Títol": "'aprop' o 'a prop'?\n'd'aprop', 'd'a prop' o 'de prop'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "a prop\nde prop\nQuan l'adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s'hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.\nD'altra banda, l'adverbi prop també pot anar precedit de la preposició de. En aquest cas la forma adequada és de prop (i no d'aprop o d'a prop).\nPer exemple:\nEra tan a prop meu que el sentia respirar. (i no Era tan aprop meu...)\nMai no he vist un pingüí de prop. (i no Mai no he vist un pingüí d'aprop.)\nSi mires la foto de prop veuràs que el puntet és una persona. (i no Si mires la foto d'a prop...)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10088", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10088", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7173/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions d'Uganda", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Uganda, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Uganda.\nEl codi ISO que representa aquest país és UG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10089", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10089", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7174/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de l'Uruguai", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Uruguai, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Oriental de l'Uruguai.\nEl codi ISO que representa aquest país és UY.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nVan fer escala a l'Uruguai / a Uruguai abans d'anar cap a Veneçuela.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10090", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10090", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7175/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de l'Uzbekistan", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Uzbekistan, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Uzbekistan.\nEl codi ISO que representa aquest país és UZ.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nPer anar a l'Uzbekistan / a Uzbekistan més val que consultis si t'has de posar alguna vacuna.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10091", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10091", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7176/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions de Vanuatu", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Vanuatu, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Vanuatu.\nEl codi ISO que representa aquest país és VU.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10092", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10092", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7177/1", "Darrera versió": "28.09.2012", "Títol": "denominacions de Veneçuela", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Veneçuela, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Bolivariana de Veneçuela.\nEl codi ISO que representa aquest país és VE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10093", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10093", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7178/3", "Darrera versió": "25.03.2022", "Títol": "Com es diu más de lo mismo en català?\nEs pot dir més del mateix en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Per indicar que una cosa es repeteix excessivament, segons el grau de formalitat, es poden fer servir diverses expressions, com ara: és el mateix que; una i altra vegada; més encara; tornem-hi; ja hi tornem a ser; tornar amb la mateixa cançó; ser la cançó de l'enfadós; el conte de mai no acabar; si no vols brou, tres tasses; nyic-nyic; etc. Per exemple:\nEn lloc de dir...Es pot dir...La política del nou govern és més del mateix que la de l'anterior.La política del nou govern és la mateixa que la de l'anterior.Això és més del mateix.Això és la cançó de l'enfadós. / Això és el conte de mai no acabar. / La situació es repeteix una i altra vegada.No volíeu un canvi? Doncs més del mateix.No volíeu un canvi? Doncs si no vols brou, tres tasses.Ell sempre torna amb més del mateix.Ell sempre torna amb la mateixa cançó. / Ell sempre surt amb el mateix una i altra vegada. / Ell sempre nyic-nyic.—Què t'ha semblat la línia d'actuació del partit?\n—Més del mateix, poc canvi.—Què t'ha semblat la línia d'actuació del partit?\n—Ve a ser el mateix, poc canvi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10094", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10094", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7179/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Vietnam", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Vietnam, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Socialista de Vietnam.\nEl codi ISO que representa aquest país és VN.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nLa pel·lícula es va filmar al Vietnam / a Vietnam.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10095", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10095", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7180/1", "Darrera versió": "08.10.2012", "Títol": "denominacions de Xile", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Xile, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Xile.\nEl codi ISO que representa aquest país és CL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10096", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10096", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7181/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Es pot dir merci en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per expressar agraïment en català es fan servir les fórmules següents: gràcies, moltes gràcies, mercès.\nÉs preferible restringir la forma merci a àmbits molt col·loquials o familiars.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10097", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10097", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7182/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions de la Xina", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Xina, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Popular de Xina.\nEl codi ISO que representa aquest país és CN.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nEs parla del seu primer viatge a la Xina / a Xina.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10098", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10098", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7183/1", "Darrera versió": "08.10.2012", "Títol": "denominacions de Xipre", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Xipre, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Xipre.\nEl codi ISO que representa aquest país és CY.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10099", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10099", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7184/2", "Darrera versió": "16.06.2021", "Títol": "Abreviacions de es prega confirmació", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "r. s. u. p.\nRSUP\nRSVP\nL'abreviatura corresponent a l'expressió es prega confirmació és r. s. u. p., que equival a responeu, si us plau.\nAmb el mateix significat es poden utilitzar les sigles RSUP o bé RSVP. Aquesta darrera sigla, que té un ús força estès internacionalment, prové de la forma equivalent francesa répondez, s'il vous plaît.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10100", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10100", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7185/1", "Darrera versió": "08.10.2012", "Títol": "denominacions de Zàmbia", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Zàmbia, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Zàmbia.\nEl codi ISO que representa aquest país és ZM.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10101", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10101", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7186/1", "Darrera versió": "08.10.2012", "Títol": "denominacions de Zimbàbue", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Zimbàbue, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Zimbàbue.\nEl codi ISO que representa aquest país és ZW.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10102", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10102", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7187/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Japó", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Japó.\nEl codi ISO que representa aquest país és JP.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nTot el que provingui del Japó / de Japó l'atrau moltíssim.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10103", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10103", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7188/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Jordània", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Jordània, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne Haiximita de Jordània.\nEl codi ISO que representa aquest país és JO.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10104", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10104", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7189/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Kazakhstan", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Kazakhstan, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Kazakhstan.\nEl codi ISO que representa aquest país és KZ.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nLa geografia del Kazakhstan / de Kazakhstan està formada sobretot per altiplans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10105", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10105", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7190/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Kenya", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Kenya, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Kenya.\nEl codi ISO que representa aquest país és KE.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10106", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10106", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7191/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Kirguizstan (anteriorment Kirguizistan)", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Kirguizstan, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Kirguís.\nEl codi ISO que representa aquest país és KG.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nAl Kirguizstan / A Kirguizstan s'hi parla el kirguís.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10107", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10107", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7192/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Kiribati", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Kiribati, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Kiribati.\nEl codi ISO que representa aquest país és KI.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nL'anglès és la llengua oficial del Kiribati / de Kiribati.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10108", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10108", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7193/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Kuwait", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Kuwait, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Estat de Kuwait.\nEl codi ISO que representa aquest país és KW.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10109", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10109", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7194/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Lao", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Lao, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Democràtica Popular Lao.\nEl codi ISO que representa aquest país és LA.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10110", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10110", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7195/1", "Darrera versió": "27.09.2012", "Títol": "denominacions de Lesotho", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Lesotho, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Regne de Lesotho.\nEl codi ISO que representa aquest país és LS.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10111", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10111", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7197/3", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "donar temps o tenir temps?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió per fer referència al fet de disposar de temps per fer alguna cosa, no estant subjecte a altres ocupacions, és tenir temps (o haver-hi temps), i no donar temps. Així doncs, cal dir:\nCrec que tindré temps d'acabar els deures. (i no Crec que em donarà temps d'acabar els deures.)\nA aquesta hora ja no hi ha temps de fer això. (i no A aquesta hora ja no dona temps de fer això.)\nAra bé, l'expressió donar temps sí que té el sentit de 'concedir, permetre o senyalar temps per fer una cosa'. Per exemple:\nDoneu-me temps perquè me'n faci a la idea.\nLi ha donat un dia de termini perquè rumiï si vol comprar el pis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10121", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10121", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7198/3", "Darrera versió": "01.10.2020", "Títol": "el dia següent o l'endemà?\npastilla del dia després o pastilla de l'endemà?", "Categoria": "Sintaxi; Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "La forma més habitual per expressar el sentit del dia que segueix el dia de què parlem és l'endemà. Per exemple:\nL'endemà de fer anys se'n va anar de casa.\nNo va tornar fins l'endemà.\nAquest mateix sentit també es pot expressar mitjançant les construccions el dia següent i el dia després.\nAra bé, cal tenir en compte que per fer referència a l'anticonceptiu consistent en un comprimit de substàncies hormonals que impedeix la implantació d'un òvul fecundat a la paret de la matriu el terme adequat és pastilla de l'endemà (o píndola de l'endemà), i no pastilla del dia després.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10123", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10123", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7199/5", "Darrera versió": "30.03.2021", "Títol": "Majúscules i minúscules de noms de parcs i jardins", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En les denominacions de parcs i jardins se segueix el criteri general que s'adopta per a les vies urbanes i interurbanes: s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius, adjectius i altres elements que componen la part del nom propi, tret dels articles i les preposicions, i s'escriu amb minúscula inicial la part genèrica. Per exemple:\nel parc de la Ciutadella\nel parc de de les Ribes del Ter\nels jardins de Sant Pau del Camp\nel jardí botànic Marimurtra\nAra bé: s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius que formen part de les denominacions instituïdes oficialment. Per exemple:\nel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà\nel Parc Olímpic del Segre\nel Parc de Samà\nel Jardí Botànic de Sóller\nel Laberint d'Horta\nEn el cas del parc Güell, a Barcelona, aquesta és la forma descriptiva que cal fer servir en els usos més generals. La forma Park Güell només s'usa per fer referència al nom oficial institucional, és a dir, al conjunt administratiu municipal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10124", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10124", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7201/3", "Darrera versió": "02.04.2026", "Títol": "Règim verbal de escapar: escapar de, escapar a, escapar-se", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se).\nAmb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple:\nEl plat li va escapar de les mans i es va trencar.\nLa corretja li ha escapat de la mà i el gos ha fugit.\nAmb el sentit de 'no estar a l'abast d'algú o no formar part dels seus plans', regeix la preposició a. Per exemple:\nLa constància escapava a la seva manera de fer.\nAquestes tasques escapen a les seves habilitats.\nEl verb escapar és intransitiu pronominal en els casos següents:\namb el significat d''algú, allunyar-se alliberant-se d'allò que el reté, d'un perill'. Per exemple: Una zebra s'ha escapat del zoo; Ahir es va escapar un ostatge; Ens hem escapat d'una de bona.amb el significat d''algú, abandonar momentàniament el lloc on hauria de ser'. Per exemple: M'he escapat de l'oficina per anar a fer un cafè; Havia de netejar tota la casa, però em van trucar i em vaig escapar al cine.i amb el significat de 'sortir, passar de manera involuntària, sense poder-ho evitar'. Aquest ús va associat sovint a un complement en forma de pronom feble. Per exemple: El fum s'escapa per la xemeneia; Sovint se li escapa el riure; La qüestió se'ls va escapar de les mans i va passar a ser del domini públic.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10131", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10131", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7202/3", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "denominacions del Sudan del Sud", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació habitual d'aquest país és Sudan del Sud, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Sudan del Sud.\nEl codi ISO que representa aquest país és SS.\nAquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:\nVan celebrar la proclamació de la independència del Sudan del Sud / de Sudan del Sud.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10135", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10135", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7203/2", "Darrera versió": "12.02.2018", "Títol": "'entendre': règim verbal", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb entendre pot funcionar com a verb transitiu, amb complement directe, o com a verb intransitiu.\n1. Com a verb transitiu té el significat de 'percebre amb la intel·ligència el sentit (d'alguna cosa), tenir la intel·ligència, una idea clara (d'alguna cosa)'. Per exemple:\nEntén el polonès, però no el parla.\nNo entenien el problema i per això no el podien resoldre.\n2. En canvi, quan s'usa com a verb intransitiu, significa 'tenir coneixements i experiència en una cosa'. En aquest cas, tant la preposició en com de poden introduir el complement que l'acompanya. Per exemple:\nEntén en qüestions d'informàtica i Entén de qüestions d'informàtica.\nEntenien en vins i Entenien de vins.\nA l'hora de pronominalitzar aquest complement, tant si és introduït per la preposició en com de, el pronom que cal usar és hi Per exemple:\nNo hi entén gaire, en/de qüestions informàtiques (i no no n'entén gaire)\nNo hi entenien gens, en/de vins (i no no n'entenien gens).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10136", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10136", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7204/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Han sortejat els problemes o Han evitat els problemes?\nEs pot dir sortejar ('evitar') en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, amb el significat de 'no incórrer en alguna cosa, de no ésser afectat per alguna cosa' es poden fer servir verbs, com ara evitar, esquivar, eludir, defugir, superar, etc., segons el context, però no sortejar. Així doncs, en comptes de dir:\nL'associació ha pogut sortejar els problemes econòmics\nEl joc consisteix a sortejar els paranys que es troben pel camí\ncal dir:\nL'associació ha pogut eludir/evitar els problemes econòmics\nEl joc consisteix a superar/esquivar els paranys que es troben pel camí.\nEn canvi, el verb sortejar té el significat de 'sotmetre alguna cosa a un procediment en què és l'atzar que en decideix la sort' o bé 'rifar'. Per exemple:\nA la ràdio sortegen un viatge per al primer que truqui i encerti la pregunta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10139", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10139", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7205/2", "Darrera versió": "15.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de documents acreditatius i carnets", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les denominacions dels documents acreditatius i dels carnets s'escriuen amb minúscules inicials. Per exemple:\nel document nacional d'identitat\nel passaport\nla cartilla de la Seguretat Social\nla llicència fiscal", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10141", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10141", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7206/2", "Darrera versió": "15.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules d'exàmens i certificats", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les denominacions d'exàmens i certificats s'escriuen amb minúscules inicials. Per exemple:\nla selectivitat (però les PAU, perquè és una sigla)\ncertificat de naixement\ncertificat de correcció de noms i cognoms\ncertificat de nivell bàsic de català\ncertificat digital", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10144", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10144", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7207/2", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatures de accidental", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "actal.\nacc.\nEn l'àmbit administratiu, la paraula accidental associada a un càrrec (secretari accidental, alcalde accidental, etc.) es pot abreujar amb qualsevol d'aquestes dues formes: actal. i acc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10145", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10145", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7208/4", "Darrera versió": "21.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules en els elements d'un web: blogs, portals, pàgines web...\nCursiva o rodona en elements d'un web: blogs, portals, pàgines web...", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules; Convencions. Tipus de lletra i cometes", "Resposta": "Els diferents elements que hi ha en un web, com ara blogs, portals, pàgines web, apartats, enllaços, botons, etc., es poden escriure amb la inicial del primer mot en majúscula (i sense marcar-los ni amb cursiva ni amb cometes). Per exemple:\nel blog A la moda\nsi busques feina consulta Busco feina / el portal Busco feina\ntrobareu més informació a la pàgina web Oficina virtual\ncliqueu a Contacte / a l'apartat Contacte\nsubscriviu-vos al blog mitjançant l'enllaç Subscripció\ncliqueu al botó Accepta", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10161", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10161", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7209/4", "Darrera versió": "07.03.2023", "Títol": "enfront o enfront de?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La forma enfront significa, en sentit físic, 'davant per davant' i es pot fer servir com a adverbi o com a preposició. Per exemple:\nDe sobte se'l va trobar enfront de la porta de casa.\nBuscava la biblioteca i resulta que la tenia enfront.\nCal tenir en compte que, usada com a preposició, va seguida de la preposició de i no a. Tampoc no és adequada la forma front a. Per exemple:\nVa quedar quiet enfront de la casa (i no ...enfront la casa / enfront a la casa / front a la casa).\nEnfront de la botiga hi havia massa gent concentrada (i no Enfront la botiga / Enfront a la botiga / Front a la botiga...).\nAquesta forma també s'usa metafòricament i té el significat de 'oposant-se a' o 'davant'. Per exemple:\nLes dades d'aquest any, enfront de les de l'any passat, indiquen una millora.\nHa demostrat que és valenta enfront dels problemes.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.5.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10162", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10162", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7210/7", "Darrera versió": "06.02.2025", "Títol": "Usos de la preposició com i com a", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La forma com és un adverbi de comparació que equival a les expressions igual que, de la mateixa manera que. Per exemple:\nEn Joan camina com el seu pare.\nEn canvi, com a és una preposició que es fa servir per expressar equivalència, sovint amb el mateix significat que en qualitat de, amb caràcter de, d'acord amb la condició de, en/amb funció de. Se sol combinar amb un sintagma sense determinant o un sintagma adjectival. Per exemple:\nLa música com a teràpia.\nM'agradaria saber si parlava com a alcalde o com a ciutadà.\nHan considerat el seu projecte de final de carrera com a excel·lent.\nAquest crustaci és conegut en algunes zones com a porquet de Sant Antoni.\nNo obstant això, davant de sintagmes nominals introduïts per un article o davant de complements amb la preposició de, és poc perceptible la distinció dels dos valors anteriors i com a se sol reduir a com. Per exemple:\nÉs un alpinista famós, considerat com el millor esportista de l'any.\nEl van presentar com un pianista extraordinari.\nSe sol parlar d'aquest escriptor com d'avantguarda.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.4, punts 8 i 9)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10172", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10172", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7211/2", "Darrera versió": "23.08.2017", "Títol": "subrogar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "subrogar alguna cosa\nv. tr.\nsubrogar-se a algú o a alguna cosa\nv. intr.\nEl verb subrogar, amb el significat d''assumir (un dret, una obligació, una funció) d'altri', es pot usar transitivament. Per exemple:\nL'empresa adjudicatària ha de subrogar l'equip actual.\nAmb el mateix significat, el verb subrogar pot tenir un ús intransitiu pronominal. Per exemple:\nL'empresa que assumeix el traspàs se subroga als drets i obligacions del contracte d'arrendament inicial.\nEl consell de la institució se subrogava probablement en uns drets que eren del monestir de Sant Pere de Rodes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10173", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10173", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7212/2", "Darrera versió": "11.06.2020", "Títol": "llanterna i lot", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per designar el petit llum de butxaca format per una capsa, on van allotjats una pila o més acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor, es fan servir els noms llanterna i lot. Per exemple:\nEls que vulguin fer nit a la casa hauran de dur una llanterna.\nPer fer els jocs de nit ens demanen una lot.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10174", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10174", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7213/2", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu brecha digital en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials", "Resposta": "En l'àmbit de les ciències socials, la denominació adequada per fer referència a la diferència existent entre grups de població o entre països que separa els que tenen accés a les tecnologies de la informació i la comunicació i els que no en tenen és bretxa digital. Amb el mateix significat també es poden utilitzar les formes fractura digital i divisió digital.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10177", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10177", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7214/4", "Darrera versió": "19.04.2023", "Títol": "Règim dels adjectius diferent, distint\ndiferent a o diferent de?, distint a o distint de?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els adjectius diferent o distint s'utilitzen per establir comparacions i van acompanyats, preferiblement, de la preposició de (diferent de, distint de). Per exemple:\nLa meva tassa és diferent de la teva.\nTé una manera d'actuar molt distinta de la del seu germà\nAquest barri és molt diferent de com era fa vint anys.\nTambé s'accepta la preposició a (diferent a, distint a). Per exemple:\nLa meva tassa és diferent a la teva.\nTé una manera d'actuar molt distinta a la del seu germà\nAquest barri és molt diferent a com era fa vint anys.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (28.6.3b i 28.6.3c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10180", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10180", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7215/10", "Darrera versió": "16.02.2026", "Títol": "Usos de les preposicions per i per a davant d'infinitiu (2)\nHi ha papers per a endreçar o Hi ha papers per endreçar", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès).\nUna altra opció, independentment del parlar, és mantenir la distinció tradicional d'aquestes dues preposicions davant d'infinitiu. A continuació, detallem aquests usos:\n1. S'usa per davant d'infinitiu en els casos següents:\n1.1. Complement de règim. Per exemple:\nVam optar per agafar el primer vol que sortia cap a casa (el verb optar regeix per).\n1.2. Complement de nom que indica una acció o una situació que no s'han esdevingut encara o que són imminents. Per exemple:\nAbans de plegar tinc feina per fer.\nHi ha papers per endreçar.\n1.3. Complement causal:\nDavant d'un infinitiu compost. Per exemple:\nAixò et passa per no haver-me volgut escoltar.\nEl van detenir per haver comès una desena de robatoris.Davant d'un infinitiu simple, però només quan es pot substituir per un infinitiu compost o si és un verb copulatiu o un predicat que expressa un estat (ser llest, tenir la grip, saber llatí, etc.). Per exemple:\nGràcies per venir a rebre'm (intercanviable per l'infinitiu compost haver vingut).\nM'han donat el premi per ser la que té la nota més alta (l'infinitiu és un verb copulatiu, ser).\nL'han multat per no portar samarreta pel carrer (l'infinitiu és un predicat que expressa un estat, portar samarreta).\n2. S'usa per a davant d'infinitiu en els casos següents:\n2.1. Complement de règim. Per exemple:\nJo no serveixo per a fer aquesta feina (el verb servir regeix per a).\n2.2. Complement d'una quantificació que indica el grau d'assoliment d'unes determinades expectatives (en oracions que contenen, de manera explícita o implícita, quantificadors com prou, massa, molt, bastant, gaire, poc, força, adjectius com suficient o insuficient o el verb bastar, entre d'altres). Per exemple:\nSegons les indicacions de la guia, l'alberg és massa lluny per a arribar-hi avui.\nPer a elaborar els vestits una setmana no és suficient.\n3. Són possibles les dues preposicions en les oracions concessives amb valor ponderatiu ('malgrat'). Per exemple:\nPer tenir l'edat que té, se'l veu vell.\nPer a tenir l'edat que té, se'l veu vell.\n4. Finalment, també són possibles les dues preposicions en construccions d'infinitiu que expressen seqüenciació o posterioritat:\nSe'n van anar entre gestos d'indignació per tornar vint minuts més tard.\nSe'n van anar entre gestos d'indignació per a tornar vint minuts més tard ('...i van tornar vint minuts més tard')\nAquestes construccions temporals, però, són poc freqüents i pertanyen als registres formals i especialment a la llengua escrita.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (29.2.4a, 29.2.4b i 31.4.2.1j)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10182", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10182", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7216/2", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu tener gancho en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català es pot fer servir l'expressió tenir ganxo per expressar que una persona o una cosa és atractiva per als altres. Per exemple:\nAquest eslògan no té ganxo.\nEn Pau no és ben plantat, però té ganxo.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10187", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10187", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7217/4", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Es pot dir idees de bomber en català?\nCom es diu ideas de bombero en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió idees de bomber fa referència a pensaments extravagants o escabellats, al costat de les expressions següents: dir-ne una de grossa (o dir-ne de grosses), dir-ne (una) de l'alçada d'un campanar, dir-ne (una) de les seves, etc. Per exemple:\nEn Jordi sempre té idees de bomber: ara se li ha acudit pujar al Pedraforca de nit.\nN'ha dit una de grossa! No té ni cap ni peus!\nNo en facis gaire cas, de la Marta. Sempre en diu de l'alçada d'un campanar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10188", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10188", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7219/4", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Com es diu moneda de cambio en català?\nEs pot dir moneda de canvi en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió moneda de canvi fa referència a un objecte o realitat que, en una negociació, permet l'obtenció d'una cosa de la part contrària, com a bescanvi. Per exemple:\nHan fet servir l'acord amb els pressupostos com a moneda de canvi per aconseguir el suport de la presidenta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10191", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10191", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7220/2", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Es pot dir preparats, llestos, ja! en català?\nCom es diu ¡preparados, listos, ya! en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'equivalent a l'expressió castellana ¡preparados, listos, ya! pot ser preparats, llestos, ja! en català. Segons el context i la intencionalitat de l'emissor, hi ha diverses possibilitats a l'hora de puntuar aquesta expressió:\nPreparats, llestos, ja!\nPreparats, llestos... ja!\nPreparats... llestos... ja!\nPreparats? Llestos? Ja!\nLes interjeccions preparats!, llestos! i ja! tenen un ús en l'àmbit dels esports, d'on sembla que deriva l'ús col·loquial de l'expressió. Tot i això, en català, en l'àmbit de la llengua general, es fa servir també la interjecció va! per provocar l'inici d'una acció. Així doncs, també es pot dir:\nPreparats, llestos, va!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10194", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10194", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7221/2", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Es pot dir valgui la redundància en català?\nCom es diu valga la redundancia en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "La construcció valgui la redundància és una fórmula emprada per demanar comprensió per la repetició excessiva amb què s'expressa alguna cosa. Per exemple: La idea és, valgui la redundància, recollir idees per al projecte.\nEn català, altres fórmules per expressar idees similars són: valgui l'expressió, valgui la comparació, valgui el mot.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10199", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10199", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7222/4", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Com es diu estar de rodríguez en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana estar de rodríguez, que s'aplica en registres informals a la persona que es queda a casa mentre la família se'n va de vacances, no té un equivalent exacte en català. Segons el context, es pot dir tenir el camp lliure, quedar-se sol a casa, no tenir la família a casa, etc. Per exemple:\nLa parella i els fills li van marxar de vacances i es va quedar tot l'agost sola a casa.\nAquest cap de setmana, com que té el camp lliure, ha muntat una festa al pis.\nAixò de no tenir la família a casa no m'agrada: hi ha massa silenci.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10205", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10205", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7223/5", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Es pot dir no veure'n tres dalt d'un ruc en català?\nCom es diu no ver tres en un burro en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Per fer referència al fet de veure-hi molt malament, es poden fer servir les expressions següents: no veure'n/veure-hi tres  (o  dos)  dalt d'un ruc (o ase o burro), no veure un bou a tres (o quatre) passes, tenir pa (o palla) a l'ull, no veure sol ni lluna, no veure-hi gota, no veure-hi de cap ull, no veure-hi més enllà del nas, etc. Per exemple:\nSempre s'asseu a primera fila perquè no en veu tres dalt d'un ruc.\nS'ha equivocat a l'hora de llegir perquè no hi veu gota.\nPer extensió, també s'utilitzen aquestes expressions en el sentit figurat de no veure una cosa que és ben evident. Per exemple:\nEl vam advertir dels perills, però té palla a l'ull.\nTothom veia que trencarien la relació, però ella no hi veu més enllà del nas.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10206", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10206", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7224/1", "Darrera versió": "07.01.2013", "Títol": "Com es diu donde fueres haz lo que vieres en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "a poble que vas, usança que trobes\na cada terra el seu ús i a cada casa el seu costum\ncada terra fa sa guerra\nAlguns dels refranys equivalents al castellà donde fueres haz lo que vieres, que designa 'adaptar-se als usos i costums del lloc on algú es troba', són:\nA poble que vas, usança que trobes.\nA cada  terra el seu ús i a cada casa el seu costum.\nCada terra fa sa guerra.\nAllà on vas, fes com veuràs.\nPer on aniràs, faràs com veuràs.\nA terra que vas, usança que trobes.\nA la terra on vas, faràs el que veuràs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10210", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10210", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7225/4", "Darrera versió": "01.12.2016", "Títol": "Com es diu 'de perdidos al río' en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana de perdidos al río es fa servir per expressar que, un cop començada una acció, especialment si és arriscada, aquesta s'ha de dur a terme i acceptar-ne totes les conseqüències. Amb aquest sentit, en català es poden fer servir les expressions següents, segons el context: perdut per perdut, la manta al coll; perdut per perdut, m'agafo allà on puc; no haver-hi res a perdre; no tenir-hi res a perdre; ja que hi som; ja no ve d'aquí, etc. Per exemple:\nJa sap qui guanyarà, però avui fa l'última prova: perdut per perdut, la manta al coll.\nVas començar aquest projecte i, malgrat tot, cal arribar fins al final: no hi ha res a perdre.\nJa sé que m'he passat menjant però, ja que hi soc, agafaré un tros de pastís.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10212", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10212", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7226/2", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Com es diu estar a la última en català?\nEs pot dir estar a l'última en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "A partir de l'expressió anar vestit a l'última moda, es pot fer servir l'expressió estar a l'última per indicar, en general, que algú o alguna cosa segueix el corrent actual. Per exemple:\nSi vols estar a l'última en llibres, subscriu-te al nostre butlletí!\nPregunta-ho a en Xevi, que sempre està a l'última.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10217", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10217", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7227/1", "Darrera versió": "08.01.2013", "Títol": "Com es diu Hablando del Papa de Roma, por la puerta se asoma en català?\nCom es diu Hablando del rey (o del ruin) de Roma, por la puerta se asoma en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Qui del llop parla, el llop li surt\nQui del llop ha esment, prop se'l sent\nLes expressions catalanes equivalents a la frase en castellà Hablando del Papa (o del rey, o del ruin) de Roma, por la puerta se asoma, per indicar que es presenta inesperadament la persona de qui s'estava parlant, són les següents:\nQui del llop parla, el llop li surt.\nQui del llop parla, prop li surt.\nQui del llop ha esment, prop se'l sent.\nMés aviat ho haguessis dit!\nNo es pot dir mal, que no surti l'animal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10218", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10218", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7228/6", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "fer de més i de menys", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió fer de més i de menys es fa servir amb el sentit de 'ser flexible', 'adaptar-se', 'ser indulgent', 'ser tolerant'. Per expressar aquest significat, també es poden fer servir les expressions següents, segons el context: trampejar, no mirar prim, tenir\nla màniga ampla, ser de la màniga\nampla, etc. Per exemple:\nLa universitat no regula aquest cas, pots fer de més i de menys, i repartir-te aquests estudis en un parell d'anys.\nEn Roger sempre pot tornar a casa a l'hora que vulgui; els seus pares són de la màniga ampla.\nLa Míriam no mira gens prim amb els diners. Segur que ni se n'adona, que ha gastat el doble del que tenia previst.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10220", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10220", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7229/2", "Darrera versió": "29.11.2018", "Títol": "Com es diu 'arreando que es gerundio' en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Quan es vol fer que algú es posi en marxa o bé que iniciï un assumpte que pot resultar costós, es poden fer servir diverses expressions, segons el context: avall, que fa baixada; som-hi; som-hi, que no ha estat res; endavant les atxes, etc. Per exemple:\nQuan hi arribarem tot serà nevat, però ens abrigarem bé i avall, que fa baixada.\nPerò no vam dir que hi aniríem tant si plou com si fa sol? Doncs endavant les atxes!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10224", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10224", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7230/4", "Darrera versió": "12.02.2018", "Títol": "Com es diu 'matar moscas a cañonazos' en català?\nmatar mosques a canonades", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió matar mosques a canonades, que es fa servir amb el sentit de 'donar una solució exagerada a un problema, malgastant recursos i, a vegades, obtenint un resultat contraproduent', és admissible. Per exemple:\nCal prendre mesures efectives i proporcionades, que es puguin complir sense matar mosques a canonades.\nVa voler salvar l'empresa amb recursos desmesurats i costosos, i ara s'ha arruïnat. Com qui mata mosques a canonades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10226", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10226", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7231/1", "Darrera versió": "08.01.2013", "Títol": "Com es diu Por el dinero baila el perro en català?\nCom es diu Por el interés te quiero, Andrés en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "mirar-ho tot pel forat d'un ral\ndonar una gla per fer cagar un roure\nEn català, per expressar que algú és molt interessat, que si no pot treure algun guany no vol intervenir en res, es pot fer servir la frase feta mirar-ho tot pel forat d'un ral. Per exemple:\nEm molesta molt que ho miri tot pel forat d'un ral; no fa res si no en pot treure algun profit.\nTambé té un significat semblant l'expressió donar una gla per fer cagar un roure, que vol dir 'donar una cosa amb la finalitat d'obtenir-ne una altra de més valor'. Per exemple:\nSempre que el tiet ve de visita, ella el va a buscar a l'aeroport, i a canvi ell li paga els estudis. Això sí que és donar una gla per fer cagar un roure!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10227", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10227", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7232/4", "Darrera versió": "18.01.2016", "Títol": "Com es diu quien la sigue la consigue en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "El refrany castellà quien la sigue la consigue es fa servir per posar èmfasi en la necessitat de ser perseverant o insistent a l'hora d'assolir un objectiu. En alguns contextos, en català es poden fer servir els refranys següents:\nQui cerca, troba.\nQui bé busca, bé troba.\nEn altres contextos, també hi ha expressions que poden expressar una idea similar, com ara sortir-se amb la seva, no deixar (alguna cosa) de la mà, reblar el clau, etc. Per exemple:\nNo ha parat fins que no s'ha sortit amb la seva.\nNo deixa el projecte de la mà. És molt tenaç.\nVa estar reblant el clau fins que va convèncer tothom.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10228", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10228", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7233/2", "Darrera versió": "25.03.2022", "Títol": "Com es diu la primavera la sangre altera en català?\nEs pot dir la primavera la sang altera en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió la primavera la sang altera fa referència a canvis de comportament en les persones i animals amb l'arribada d'aquesta estació, sobretot referit al despertar del desig.\nEn aquest mateix sentit, es poden fer servir les expressions següents:\nencendre's (o bullir) la sang (o les sangs)\npujar la sang al cap\nanar les sangs calentes (o remogudes)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10232", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10232", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7234/3", "Darrera versió": "30.03.2026", "Títol": "Roda de Barà o Roda de Berà?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Des de l'any 2013, la denominació oficial i normativa d'aquest municipi és Roda de Berà, i no Roda de Barà.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10233", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10233", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7235/6", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Com es diu montar un pollo en català?\nEs pot dir muntar un pollastre en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana montar un pollo es fa servir en un registre col·loquial per indicar la idea de provocar un aldarull. Per expressar aquest significat, el català ja disposa d'altres expressions pròpies, com ara, segons el context: muntar un ciri, armar un sagramental, armar un sidral, fer-la grossa (o fer-ne una de grossa). Per exemple:\nQuan va saber que l'havien enganyat va muntar un ciri a la sucursal del banc.\nSi es confirma que les entrades estan exhaurides s'armarà un bon sidral.\nAquest cop n'ha fet una de tan grossa que l'han expulsat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10235", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10235", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7236/4", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Com es diu Quien avisa no es traidor en català?\nEs pot dir Qui avisa no és traïdor en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català, per prevenir algú d'alguna cosa es fan servir els refranys següents:\nQui avisa no és traïdor.\nQui t'avisa no et vol mal.\nQui t'avisa et vol bé.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10238", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10238", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7237/2", "Darrera versió": "21.03.2013", "Títol": "Com es diu Cualquier tiempo pasado fue mejor en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Temps passat, sempre envejat\nEl temps passat, sempre envejat\nEn català, per expressar la tendència a sentir nostàlgia del passat i\nconsiderar més positives les èpoques passades que no pas el moment\npresent, es pot fer servir l'expressió Temps passat, sempre envejat o El temps passat, sempre envejat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10239", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10239", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7238/5", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Es pot dir agafa't fort que venen corbes en català?\nCom es diu agárrate que vienen curvas en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Les expressions castellanes agárrate o agárrate que vienen curvas s'utilitzen per demanar de preparar-se o disposar-se a sentir algun dany o sorpresa que és imminent. En català, amb aquesta funció, hi ha les construccions següents: prepara't, calça't (o ja cal que et calcis), posa-t'hi bé, posa la pell en remull, segons el context. Per exemple:\nJa has fet l'examen? Doncs prepara't!\nLa professora està ben enfadada, ja cal que et calcis.\nEncara no saps el que es comenta de tu? Doncs posa-t'hi bé!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10242", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10242", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7239/3", "Darrera versió": "13.09.2016", "Títol": "Usos del verb 'treure'", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb treure s'utilitza habitualment amb els significats següents:\nPer fer referència a 'fer sortir fora del lloc on està tancat, retingut, posat' o bé 'fer sortir de la situació en què es troba', en sentit figurat. Per exemple:           El van treure del malson que estava vivint.\nTé el sentit general d''obtenir quelcom d'algú o d'alguna cosa'. Per exemple: No li vaig poder treure ni una paraula d'aquella conversa.\nTambé té un ús pronominal amb el sentit d''obtenir un certificat'. Per exemple:  Abans de marxar de vacances, vol treure's el títol.\nEn canvi, el verb treure no té el sentit d''arrabassar una cosa a algú'. Amb aquest significat cal usar, per tant, altres verbs com ara prendre, arrabassar, robar, impedir o fer perdre, segons el context. Per exemple: Ens han robat la bossa mentre compràvem. (i no ens han tret la bossa...)\nFinalment, cal fer notar que de vegades s'usa de manera abusiva el verb treure en contextos en què hi ha altres locucions o verbs que expressen amb més precisió lèxica una acció determinada:\nAmb el sentit de 'ser obstacle', és preferible usar els verbs impedir, evitar o estalviar: Per exemple: Pertanyen a partits polítics diferents, però això no evita que siguin amics.\nAmb el sentit de 'fer aparèixer públicament', es poden fer servir les expressions fer sortir o fer aparèixer: Per exemple: El van fer sortir a totes les portades dels diaris.\nAmb el sentit de 'passar de', 'excedir en', es poden usar els verbs esgarrapar, arrencar, passar, sobrepujar o sobrepassar, segons el context. Per exemple: Ha esgarrapat cinc segons al corredor que anava al davant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10243", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10243", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7240/4", "Darrera versió": "14.03.2024", "Títol": "Com es diu se siente en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió col·loquial castellana se siente es fa servir amb to irònic per indicar que algú ha d'assumir les conseqüències desagradables d'un acte. En català, es pot traduir per una de les expressions següents, segons el context:\nmala sort\nquè hi farem\nsi que em sap greu\nque s'hi posi fulles\nja s'ho farà\nque s'aguanti\nPer exemple:\nMala sort, no puc estar sempre pendent d'ella.\nM'ha fet esperar tant, que me n'he anat. Què hi farem.\nUi, si que em sap greu... És massa tard per queixar-se.\nHo hauries d'haver pensat abans, ja t'ho faràs!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10244", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10244", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7241/2", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "Al mort, ni vinya ni hort", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català, el refrany Al mort, ni vinya ni hort significa que els béns materials no ens els emportem quan morim, i que no és convenient aferrar-s'hi. També es poden fer servir les variants següents:\nDesprés de mort, ni vinya ni hort\nA burro mort, ni vinya ni horts\nA qui es mor, tot li sobra\nAmb la mort, tot s'ha acabat, per més que hagis deixat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10245", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10245", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7242/3", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "Com es diu Casa con dos puertas mala es de guardar en català?\nEs pot dir Casa de dues portes fa de mal guardar en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Les expressions catalanes equivalents per fer referència al fet que les facilitats aparents poden ser inconvenients són:\nCasa de dues portes fa de mal guardar.\nCasa amb dues portes és mala de guardar.\nCasa de dues portes mala és de guardar.\nCasa de dues portes és mala de tancar.\nAixí doncs, es pot dir, per exemple:\nAl principi s'avenien com a companys de pis, però ja se sap: casa de dues portes fa de mal guardar.\nAquest refrany també té un significat literal i vol dir que la seguretat en llars amb més d'un accés és més difícil i costosa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10247", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10247", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7243/1", "Darrera versió": "09.01.2013", "Títol": "Com es diu En casa del herrero, cuchara (o cuchillo) de palo en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Per indicar que qui té abundància és qui menys en frueix, hi ha tot un seguit de refranys en català, com ara:\nA cal ferrer, ganivet de fusta.\nEn casa del ferrer, ganivet de fusta.\nEn casa del ferrer, ganivet fuller.\nA cal sabater, sabates de paper.\nEn casa del ferrer és de fusta el ganivet.\nEl sabater és qui va més mal calçat.\nCap sabater calça bé.\nNingú va més mal calçat que el sabater.\nEl sabater du les sabates més dolentes.\nEls fills del sabater van descalços.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10248", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10248", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7244/2", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "Com es diu estar sembrado, sembrada en català?\nEs pot dir estar sembrat, sembrada en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Dins d'un registre col·loquial, per indicar estar inspirat es poden fer servir les expressions següents, segons el context: estar inspirat, inspirada; estar enginyós, enginyosa; estar ocurrent; estar graciós, graciosa; tenir gràcia; fer riure un mort. Per exemple:\nAprofitaré que estic inspirada per escriure un conte.\nAvui en Lluís està graciós: no ha parat de fer bromes en tot el dia.\nHa fet un monòleg brillant, hauria fet riure un mort.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10249", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10249", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7245/1", "Darrera versió": "15.01.2013", "Títol": "Com es diu A río revuelto, ganancia de pescadores en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Si hi ha maror, peix en abundor\nLes expressions catalanes equivalents a A río revuelto, ganancia de pescadores, que designa 'treure guany de situacions dolentes per a altres persones', són:\nSi hi ha maror, peix en abundor.\nCom més mar (o maror), més peix.\nFicar la mà i amagar la cara, a tothom agrada.\nEn temps de belluga, campi qui puga.\nTreure profit de l'embolic.\nPescar en aigua tèrbola a molts agrada.\nPescar en aigües tèrboles.\nA riu brut de torrentada, es peix es fa xalada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10250", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10250", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7246/3", "Darrera versió": "09.09.2022", "Títol": "Com es diu candado en català?\nEs pot dir candau en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "cadenat\nEn català, el mot que fa referència al pany portàtil que duu una peça en forma de U és cadenat. Per exemple:\nNo podia obrir la maleta perquè no sabia el codi del cadenat.\nAl pont Milvi de Roma les parelles deixen cadenats com a senyal d'amor.\nEl mot candau no és acceptable.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10251", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10251", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7247/2", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "Es pot dir no tallar-se ni un pèl en català?\nCom es diu no cortarse ni un pelo en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana no cortarse ni un pelo es pot traduir de maneres diferents segons el significat:\nAmb el significat d'atrevir-se a fer alguna cosa, es poden usar les expressions següents, segons el context: no mirar prim, tenir nassos, tenir morro, tenir molt de tupè, etc. Per exemple:\nEn Joan no mira prim i de seguida ho engega tot a rodar.\nLa tia va tenir nassos de negar que havia estat ella sense immutar-se.\nVa tenir el morro d'anar a la festa sense que l'haguessin convidat.\nEn Pere té molt de tupè i segur que demanarà un augment de sou, malgrat que sap que no treballa gens bé.\nAmb el significat de dir les coses directament, sense subterfugis, es poden fer servir les expressions següents: parlar clar, parlar en plata, no tenir pèls a la llengua, etc. Per exemple:\nElla sí que parla clar i diu les coses pel seu nom.\nDigues el que vulguis, però parlant en plata t'hi has lluït!\nEn Marc no té pèls a la llengua i si t'ha de dir alguna cosa, no pateixis que te la dirà.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10252", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10252", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7248/2", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "Com es diu tomar carrerilla en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Per designar l'acció d'adquirir més velocitat per saltar o fer un exercici físic, es pot utilitzar alguna de les locucions següents: agafar o prendre embranzida. Per exemple:\nEn Cesc va agafar embranzida i va saltar 1,5 m.\nEls nois van prendre una bona embranzida cap a la tanca per poder-la saltar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10258", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10258", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7249/4", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "Es pot dir posar portes al camp en català?\nCom es diu poner puertas al campo en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió posar portes al camp serveix per indicar que algú tracta d'impedir el que no es pot evitar. Per exemple:\nEl que fan és posar portes al camp: no podran impedir que els clients busquin companyies que els tractin millor.\nPosar fre a la circulació de la informació a les xarxes és pretendre posar portes al camp.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10259", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10259", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7250/2", "Darrera versió": "23.03.2022", "Títol": "Com es diu Al mal tiempo, buena cara en català?\nEs pot dir Al mal temps, bona cara en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Per recomanar a algú que afronti les adversitats amb alegria i decisió, en català es poden fer servir les expressions següents:\nAl mal temps, bona cara.\nA mal temps, bona cara.\nAl mal temps, donar-li passada.\nA mal viatge, mantes noves.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10260", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10260", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7251/2", "Darrera versió": "16.01.2013", "Títol": "Com es diu comerse el marrón en català?\nCom es diu tragarse el marrón en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "pagar els plats trencats\npagar la festa\ncarregar-se el mort\ncarregar els neulers\nL'expressió castellana comerse (o tragarse) el marrón es fa servir col·loquialment per indicar que algú rep les conseqüències d'un dany fet per algú altre. Aquest significat en català s'expressa amb frases que recullen aquest sentit, com ara: pagar els plats trencats, pagar la festa, carregar-se el mort, carregar els neulers. Per exemple:\nLa discussió va ser entre ells dos però jo en vaig pagar els plats trencats.\nEl porter s'ha carregat el mort injustament.\nEl meu pare sempre carrega els neulers, no hi ha dret.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10261", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10261", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7252/2", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "Com es diu adorar el santo por la peana en català?\nEs pot dir besar la peanya pel sant en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Per designar que convé fer contenta una persona menys important per tal de conquistar la voluntat d'una altra de més important, hi ha les expressions catalanes següents:\nbesar la peanya pel sant\nal sant l'adoren per la peanya", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10262", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10262", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7253/2", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "Es pot dir Si em punxen, no em treuen sang! en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Tot i que no es tracta d'una forma fixada, l'expressió Si em punxen, no em treuen sang! és transparent des del punt de vista lingüístic per designar perplexitat, astorament o espant. Per exemple:\nEm va confessar que tenia una germana bessona i que les van separar de ben petites... si em punxen, no em treuen sang!\n—Va començar a recitar de memòria el poema que vaig escriure! —va dir ella—. Si em punxen, no em treuen sang!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10278", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10278", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7254/5", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "com ens hem de veure", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió com ens hem de veure (o com m'he de veure, com s'ha de veure, etc.) indica que algú es troba en una situació penosa. Per exemple:\nEns han tallat l'aigua, com ens hem de veure!\nSoc un incomprès. Com m'he de veure!\nLes coses sempre li havien anat força bé i ara no en té ni cinc, com s'ha de veure!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10279", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10279", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7255/3", "Darrera versió": "01.02.2018", "Títol": "'Consulta amb l'especialista' o 'Consulta l'especialista'?\nconsultar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb consultar, que habitualment significa 'adreçar una consulta a algú', és transitiu, és a dir, porta un complement directe. El complement directe pot fer referència a la persona o a la font que es consulta. Per exemple:\nConsulta l'especialista.\nConsulta l'especialista sobre els teus símptomes.\nConsulta una enciclopèdia.\nEl complement directe també pot fer referència a la qüestió sobre la qual es consulta, i en aquest cas el verb pot portar també un complement indirecte, que expressa la persona o la font a la qual es consulta. Per exemple:\nConsulta l'hora d'arribada del tren al revisor.\nAquest verb també pot portar un complement encapçalat per la preposició amb per expressar la persona. Per exemple:\nConsulta amb l'especialista.\nConsulta el tractament amb l'especialista.\nConsulta amb l'especialista sobre els meus símptomes.\nHi ha casos en què l'ús de consultar amb aporta un matís de significat: en lloc d'expressar que s'adreça una consulta a algú (més expert o informat) esperant rebre una resposta, expressa que la persona que fa la consulta participa en la resolució d'aquesta consulta. Per exemple:\nConsulta amb la directora la decisió ('comenta la decisió amb la directora, hi té consultes').", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10280", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10280", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7257/1", "Darrera versió": "04.03.2013", "Títol": "Com es diu vivir del cuento en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "viure amb l'esquena dreta, viure a les costelles d'algú, viure com un burgès, fer vida de burgès, penjar-se a l'esquena d'algú, menjar el pa de l'ase\nL'expressió castellana vivir del cuento significa 'viure sense treballar'. En català, es pot expressar amb una de les formes següents: viure amb l'esquena dreta, viure a les costelles d'algú, viure com un burgès, fer vida de burgès, penjar-se a l'esquena d'algú, menjar el pa de l'ase. Per exemple:\nSempre va viure amb l'esquena dreta, fins que se li van morir els pares; llavors, va haver de treballar.\nViu a les costelles dels seus fills, així no ha de treballar.\nNo ha treballat mai, sempre se les ha empescat per menjar el pa de l'ase.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10282", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10282", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7258/2", "Darrera versió": "30.07.2024", "Títol": "Com es diu ser los mismos perros con distintos collares en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana ser los mismos perros con distintos collares es fa servir col·loquialment per indicar que una persona (o més d'una) és substituïda per una altra de la mateixa condició. Aquest significat en català es pot expressar amb els refranys de moliner mudaràs i de lladre no en sortiràs (o no t'escaparàs) o el llop muda les dents, però no els pensaments. Per exemple:\nL'alcalde ha dimitit però ja n'hi han posat un altre del mateix partit: de moliner mudaràs i de lladre no en sortiràs.\nVaig canviar de companyia telefònica perquè em prometien un servei més bo i més barat, però al final és igual de car i funciona igual de malament: el llop muda les dents, però no els pensaments.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10283", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10283", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7259/1", "Darrera versió": "04.03.2013", "Títol": "Com es diu El buey no es de donde nace, sino de donde pace en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "No amb qui neixes, sinó amb qui peixes\nUn no és d'on neix, sinó d'on peix\nL'expressió El buey no es de donde nace sino de donde pace significa que el més important en la vida d'una persona no és el lloc de naixement, sinó el lloc on creix, on viu. En català, per expressar aquest significat, es poden fer servir les expressions següents:\nNo amb qui neixes, sinó amb qui peixes.\nUn no és d'on neix, sinó d'on peix.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10284", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10284", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7260/1", "Darrera versió": "18.01.2013", "Títol": "Com es diu Dime de qué presumes y te diré de qué careces en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Qui presum, fa fum\nPer expressar que algú presumeix d'una virtut que justament és la que més li manca, en català es pot fer servir la dita qui presum, fa fum. Per exemple:\nSempre presumeix de ser molt valent, però ja se sap: Qui presum, fa fum. No te'n creguis ni mitja paraula!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10285", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10285", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7261/4", "Darrera versió": "21.03.2022", "Títol": "Es pot dir això és molt dir en català?\nCom es diu eso es mucho decir en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En castellà es fa servir l'expressió eso es mucho decir per indicar que una afirmació no té fonament o no és exacta. En català, segons el context, s'empren construccions com ara: això és molt dir o això és dir molt, això és parlar per parlar, això és dir per dir, això són ganes de parlar, això és molt suposar o això és suposar molt, etc. Per exemple:\nAixò és molt dir: no tens cap prova que ho demostri.\nÉs ben bé parlar per parlar, perquè ningú no sap com s'ho va prendre.\nEn alguns contextos, l'expressió això és molt dir pot significar que s'exagera una realitat. Altres expressions sinònimes en aquest sentit poden ser posar-hi més pa que formatge, posar-hi salsa, posar-hi més pa que peix, carregar la tinta, estirar la corda, etc. Per exemple:\nLa directora diu que aviat serem líders en el sector, però sempre hi posa més pa que formatge, jo no m'ho crec.\nEll diu que nevava molt, però sempre hi posa salsa: només van caure quatre volves.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10286", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10286", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7262/4", "Darrera versió": "26.06.2019", "Títol": "'Necessiten a nosaltres' o 'Ens necessiten a nosaltres'?\nDuplicació pronominal: pronoms forts i febles", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan els pronoms forts fan de complement directe o de complement indirecte, van precedits de la preposició a: a mi, a tu, a ell / a ella, a nosaltres, a vosaltres, a ells / a elles. Aquests pronoms forts es dupliquen amb un pronom feble del mateix nombre i persona: em, et, el, la, li, ens, us, els, les. Per exemple:\nEns necessiten a nosaltres. (i no Necessiten a nosaltres)\nNomés l'hem convidat a ella. (i no Només hem convidat a ella)\nAquesta estructura aporta un valor emfàtic. Ara bé, quan es fa servir el pronom de tercera persona, també es pot marcar l'èmfasi prescindint del pronom feble. Per exemple:\nNomés a ella hem convidat, perquè ell té molta feina.\nNomés a ella l'hem convidat, perquè ell té molta feina.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10287", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10287", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7263/1", "Darrera versió": "28.01.2013", "Títol": "Com es diu de rositas en català?\nCom es diu irse de rositas en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l'esquena\ncaure de potes com els gats, sortir airós de, sortir impune de, escapolir-se\nL'expressió castellana de rositas té dos significats: d'una banda, vol dir 'sense esforç'; de l'altra, amb el verb ir (irse de rositas), equival a 'sense pagar el que es deu' o 'sense rebre el càstig que un hom es mereix'.\nAmb el significat de 'sense esforç', es pot traduir en català amb expressions com ara: amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l'esquena, etc. Per exemple:\nVa fer el cim amb una mà a la galta.\nRecordo que vas preparar aquell plat amb una mà lligada a l'esquena.\nL'expressió irse de rositas, amb el significat 'sense pagar el que es deu' o 'sense rebre el càstig que un hom es mereix', s'expressa en català amb locucions com ara: caure de potes com els gats, sortir airós de, sortir impune de, escapolir-se, etc. Per exemple:\nNo et pensis que cauràs de potes com els gats, aquest cop ho pagaràs car.\nEll va creure que sortiria airós d'aquell com sempre, però aquella vegada el van ben esbroncar.\nA l'hora de pagar els plats trencats, va intentar escapolir-se com sempre.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10289", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10289", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7264/4", "Darrera versió": "07.10.2022", "Títol": "Com es diu carpesano o carpesaro en català?\nEs pot dir carpesà en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "Per designar el parell de cobertes, generalment de cartó o plàstic i unides per un costat, entre les quals es guarden papers, documents, dibuixos, etc., i que normalment porten anelles, la denominació adequada en català és carpeta d'anelles (i no carpesano o carpesaro).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10292", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10292", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7265/2", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "Com es diu Quien ríe el último, ríe mejor en català?\nEs pot dir Qui riu l'últim riu millor en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió Qui riu l'últim, riu millor no és adequada en català. Per expressar la recomanació de no cantar victòria abans de temps, es poden fer servir les expressions Riurà bé qui riurà darrer, Al passar comptes ens veurem, Qui riu l'últim riu més a gust, Qui riu primer plora darrer, El riure és de qui guanya. Per exemple:\nJa pots riure ja, que riurà bé qui riurà darrer...\nNo cal que t'amaguis pel que has fet, que al passar comptes ens veurem!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10293", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10293", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7266/5", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "Com es diu y no morir en el intento en català?\nEs pot dir i no morir en l'intent en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana y no morir en el intento (que significa davant d'un repte, no sortir-ne gaire malparat) s'ha traduït al català per i no morir en l'intent. Tot i que aquesta expressió és admissible, el català en té d'altres que tenen el mateix significat: i no deixar-hi la pell (o sense deixar-hi la pell), i no deixar-hi la vida (o sense deixar-hi la vida), i no deixar-hi els ossos (o sense deixar-hi els ossos), i no pagar amb la pell (o sense pagar amb la pell). Per exemple:\nCom es poden afrontar tantes despeses i no deixar-hi la pell.\nHa coronat l'Everest sense deixar-hi els ossos.\nCom es pot conciliar la vida laboral i la familiar i no pagar amb la pell.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10294", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10294", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7267/4", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "Es pot dir posar-se les piles en català?\nCom es diu ponerse las pilas en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió col·loquial posar-se les piles té dos significats. D'una banda, fa referència a trobar la manera de sortir d'una situació difícil, amb una actitud desperta i diligent. D'altra banda, també vol dir afanyar-se. Altres expressions amb el mateix significat són: anar per feina, donar-se ànsia, donar-se brasa, donar-se aire, no fer-s'ho dir dues vegades. Per exemple:\nJoan, ja cal que et posis les piles o no aprovaràs el curs.\nSi no anem per feina, no serem a temps de presentar el projecte al concurs.\nLa Cinta no s'ho ha fet dir dues vegades i s'ha posat a redactar l'informe que li han demanat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10296", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10296", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7268/1", "Darrera versió": "31.01.2013", "Títol": "administrador (xarxes socials)\nCom es diu administrator (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de les xarxes socials, el terme administrador, administradora designa l'usuari que gestiona una pàgina o grup en una xarxa social, especialment del Facebook o del Linkedin. Per exemple:\nHem creat una pàgina sobre el projecte i la Mireia n'és l'administradora.\nCom podem afegir un administrador en una pàgina del Facebook?\nAl Facebook, el llistat dels administradors d'un grup el poden veure els membres del grup; en canvi, un admirador de la pàgina no té accés a aquesta informació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10297", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10297", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7269/2", "Darrera versió": "01.02.2013", "Títol": "notificació (xarxes socials)\nCom es diu notification (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La forma notificació, en l'àmbit de les xarxes socials, designa l'avís que rep un usuari d'una xarxa social quan un altre usuari fa una acció que l'afecta. Un usuari rep una notificació, per exemple, quan algú l'etiqueta en una fotografia o vídeo, deixa un comentari al seu mur o el convida a un esdeveniment.\nPer exemple:\nM'han etiquetat en una fotografia del concert, segons una notificació que he rebut.\nSi vols saber qui escriu al teu mur, canvia la configuració per rebre la notificació corresponent.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10298", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10298", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7270/1", "Darrera versió": "31.01.2013", "Títol": "perfil (xarxes socials)\nCom es diu profile (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La denominació perfil, en l'àmbit de les xarxes socials, designa el conjunt de dades personals i informacions diverses que un usuari introdueix en una xarxa social perquè altres usuaris el coneguin i hi puguin contactar. L'accessibilitat a aquesta informació depèn de la voluntat de cada usuari o de cada xarxa social en concret. Per exemple:\nAra que t'has llicenciat, has d'actualitzar el perfil.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10301", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10301", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7271/1", "Darrera versió": "31.01.2013", "Títol": "via (xarxes socials)\na través de (xarxes socials)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La preposició via es fa servir per introduir la font d'una piulada. Per exemple:\nCarlos Fabra anuncia la possible venda de l'aeroport de Castelló per 200 milions d'euros (via @diariARA)\nAmb aquest mateix significat, també es pot fer servir la locució a través de.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10302", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10302", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7272/3", "Darrera versió": "13.08.2014", "Títol": "carroussel, carrousel, carrussel o carrusel?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català es pot fer servir la forma carrusel per designar dos conceptes:\nEn l'àmbit del lleure i els espectacles, fa referència als exercicis d'habilitat i de lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars. Per exemple: Els cavalls del carrusel semblen espantats.\nEn l'àmbit audiovisual, designa la modalitat de programa radiofònic que es caracteritza per una llarga durada i perquè es dedica al seguiment de resultats esportius, especialment els relatius als dels partits que conformen les jornades de les lligues de futbol de primera i segona divisió. Per exemple: Aquesta tarda seguiré la jornada a través del carrusel esportiu.Les formes carroussel, carrousel i carrussel no són adequades en català.\nPer fer referència a l'atracció infantil de fira que consisteix en una plataforma giratòria accionada mecànicament damunt la qual s'instal·len diversos artificis que poden estar dotats de moviments autònoms, la forma adequada en català és cavallets. Per exemple:\nQuan va veure els cavallets va parar de plorar de cop.\nFinalment, si el que es vol designar és una successió de persones, vehicles, etc., que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera, es poden fer servir els noms corrua, desfilada o rua, segons el context. Per exemple:\nUna corrua de taxis avançava pel carril de la dreta.\nVam topar una desfilada de tropes al centre de la ciutat.\nAquest any participaré en la rua de carnestoltes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10303", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10303", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7273/1", "Darrera versió": "31.01.2013", "Títol": "bio (xarxes socials)\nCom es diu bio (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "El terme bio, en l'àmbit de les xarxes socials, designa la frase breu que un usuari del Twitter redacta a la part inicial del seu perfil per presentar-se. Per exemple:\nS'ha canviat la bio del seu perfil perquè ja no treballa a l'empresa de telecomunicacions.\nLa forma bio és una forma abreujada de biografia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10304", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10304", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7274/1", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "canal de notícies (xarxes socials)\nCom es diu news feed (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La denominació canal de notícies designa el canal de continguts específic del Facebook que recull informació sobre les actualitzacions més recents dels contactes d'un usuari i hi ofereix enllaços. Per exemple:\nTinc el canal de notícies del Facebook atapeït de fotos i enllaços d'en Pau. Avui no para!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10305", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10305", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7275/3", "Darrera versió": "02.03.2018", "Títol": "contacte (xarxes socials)\namic, membre, simpatitzant, seguidor (xarxes socials)\nCom es diu contact, friend, member, fan i follower (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de les xarxes socials, per fer referència a l'usuari d'una xarxa social amb qui un altre usuari ha establert algun tipus de relació, la denominació catalana adequada és contacte.\nAlgunes xarxes socials han donat noms específics als seus contactes. Al Facebook, per exemple, s'utilitza el terme amic, amiga. I un usuari del Facebook que forma part d'un grup és un membre. Per exemple:\nAl Facebook tinc cinc amics que són membres d'un grup d'escalada.\nPer designar l'usuari d'una pàgina del Facebook que en rep les actualitzacions al seu canal de notícies després d'haver-s'hi subscrit fent clic al botó M'agrada, la forma catalana utilitzada és simpatitzant. Per exemple:\nEm vaig fer simpatitzant d'una pàgina que fa mig any que no publica cap notícia.\nFinalment, al Twitter s'utilitza la denominació seguidor, seguidora per anomenar l'usuari que en segueix un altre. Per exemple:\nJa tinc deu seguidors més gràcies als retuits de l'última piulada que vaig fer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10306", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10306", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7276/2", "Darrera versió": "28.02.2013", "Títol": "comentari (xarxes socials)\nCom es diu comment, blog comment o weblog comment (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de les xarxes socials, la forma comentari es refereix a qualsevol text curt que un internauta escriu com a resposta a un apunt, publicació o comentari previ que ha llegit en alguna xarxa social o blog. Per exemple:\nLa Paula no contesta mai els comentaris que li deixen al blog.\nEl vostre comentari serà públic un cop s'hagi aprovat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10307", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10307", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7277/1", "Darrera versió": "28.01.2013", "Títol": "compte verificat (xarxes socials)\nCom es diu verified account (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de les xarxes socials, la denominació adequada per fer referència al 'compte que s'ha confirmat com a autèntic, especialment al Twitter', és compte verificat. Els comptes verificats estan marcats amb una icona que els identifica. Es verifiquen els comptes de persones àmpliament conegudes per evitar que terceres persones puguin utilitzar la seva identitat. Per exemple:\nAquest escriptor té un compte verificat al Twitter.\nAquesta piulada és d'ella mateixa, no pot ser de ningú més perquè té un compte verificat al Twitter.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10309", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10309", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7278/1", "Darrera versió": "31.01.2013", "Títol": "publicació (xarxes socials)\nCom es diu posting o publication (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La denominació publicació, en l'àmbit de les xarxes socials, designa l'acció de difondre un contingut, ja sigui un apunt, comentari o enllaç, a través d'una xarxa social. Per exemple:\nAvui el tema del dia ha estat la seva dimissió: totes les publicacions a les xarxes en parlaven.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10310", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10310", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7279/1", "Darrera versió": "31.01.2013", "Títol": "responsable de continguts (xarxes socials)\nCom es diu content curator (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La denominació responsable de continguts, en l'àmbit de les xarxes socials, designa la persona encarregada de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informació en una comunitat virtual. Per exemple:\nCom a responsable de continguts de l'empresa ha de vetllar perquè aquesta informació es publiqui.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10311", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10311", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7280/1", "Darrera versió": "28.01.2013", "Títol": "trol (xarxes socials)\nCom es diu troll (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La denominació trol, en l'àmbit de les xarxes socials, fa referència a la persona que hi publica missatges o apunts provocatius. Per exemple:\nUn trol ha publicat una foto seva en una actitud compromesa.\nLa forma trol també designa el mateix missatge o apunt provocatiu. Per exemple:\nNo en facis cas, ja es veu que aquest missatge és un trol.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10312", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10312", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7281/2", "Darrera versió": "29.11.2016", "Títol": "'esdeveniment', 'amfitrió' (xarxes socials)\nCom es diu 'event' en català?\nCom es diu 'host' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "D'una banda, per fer referència a la pàgina del Facebook creada per un amfitrió per convidar els amics triats a un acte puntual, la denominació catalana adequada és esdeveniment. Un esdeveniment pot ser públic o només per als usuaris que esculli l'amfitrió.\nD'altra banda, per designar l'usuari del Facebook que crea un esdeveniment, la forma catalana adequada és amfitrió, amfitriona. Així doncs, es pot dir, per exemple:\nPer primer cop soc amfitriona: he creat un esdeveniment restringit als meus amics perquè vinguin a la festa de comiat!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10313", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10313", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7282/1", "Darrera versió": "31.01.2013", "Títol": "etiqueta, etiquetar, etiquetatge (xarxes socials)\nCom es diu tag (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de les xarxes socials, per fer referència a l'identificador que permet vincular una imatge, vídeo, enllaç o marcador amb un concepte, usuari, lloc o categoria, la denominació catalana adequada és etiqueta. Per exemple:\nHe publicat la foto de la festa d'aniversari però encara no he posat les etiquetes amb els vostres noms.\nAixí doncs, per designar l'acció de posar una etiqueta, el verb adequat és etiquetar. I l'acció d'etiquetar es diu etiquetatge. Per exemple:\nJa ho vaig dir, que no volia que m'etiquetessin a la foto, però no n'han fet ni cas.\nClica aquí per configurar les opcions d'etiquetatge.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10315", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10315", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7283/1", "Darrera versió": "13.03.2013", "Títol": "cronologia (xarxes socials)\nCom es diu biografía (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de les xarxes socials, la denominació adequada per fer referència a la llista d'apunts o comentaris ordenats cronològicament a partir de l'alta de l'usuari al Facebook és cronologia.\nVam veure la invitació de la seva festa a la cronologia del seu perfil.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10316", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10316", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7284/1", "Darrera versió": "31.01.2013", "Títol": "seguir, seguit, seguida, deixar de seguir (xarxes socials)\nCom es diu to follow (xarxes socials) en català?\nCom es diu to unfollow (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "El verb seguir al Twitter té el sentit de rebre, un usuari, totes les piulades d'un altre usuari mitjançant subscripció. Per exemple:\nM'han dit que segueixi aquest personatge, que fa piulades interessants sobre música i actualitat.\nI l'usuari del Twitter a qui un altre usuari segueix s'anomena seguit, seguida. Per exemple:\nSi ets molt actiu al Twitter, el més habitual és tenir més seguidors que seguits.\nD'altra banda, la forma verbal deixar de seguir vol dir cancel·lar, un usuari del Twitter, la subscripció que li permetia rebre totes les piulades d'un altre usuari. Per exemple:\nLa gent que fa piulades sobre coses personals no m'interessa, els deixo de seguir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10317", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10317", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7285/2", "Darrera versió": "11.03.2020", "Títol": "'darrera' o 'darrere'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La forma darrera, acabada amb -a, només es fa servir com a femení de l'adjectiu darrer, que és sinònim de últim. Així doncs, darrera sempre es refereix a un nom femení. Per exemple:\nNo recordo la darrera vegada que vaig anar al teatre.\nLi han premiat la darrera novel·la que va escriure.\nDe totes les barrabassades que ha fet, la pitjor és la darrera. (hi ha implícit el nom barrabassada: la darrera barrabassada)\nEn canvi, quan es tracta de la preposició, l'adverbi o el nom, cal utilitzar darrere, amb -e final. Per exemple:\nL'escombra és darrere la porta. (preposició)\nSeu darrere, que està buit. (adverbi)\nM'han punxat les rodes del darrere. (nom)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10318", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10318", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7286/1", "Darrera versió": "31.01.2013", "Títol": "identificador (xarxes socials)\nCom es diu handle (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de les xarxes socials, la denominació adequada per fer referència al conjunt de caràcters alfanumèrics precedits per una @ que identifica un usuari del Twitter és identificador.\nEl text sense l'arrova inicial coincideix amb el nom d'usuari.\nPer exemple:\nEl seu identificador al Twitter és @bibliotecat.\nVaig buscar-te al Twitter i no et vaig trobar. Em pots dir quin és el teu identificador?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10319", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10319", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7287/1", "Darrera versió": "31.01.2013", "Títol": "menció (xarxes socials)\nCom es diu mention (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de les xarxes socials, la denominació adequada per fer referència a la piulada que inclou el nom d'un usuari és menció. Per exemple:\nAvui t'he fet una menció al Twitter, ja ho veuràs.\nHas vist com s'ha posat perquè li va fer una menció al Twitter?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10320", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10320", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7288/1", "Darrera versió": "31.01.2013", "Títol": "mur (xarxes socials)\nCom es diu wall (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de les xarxes socials, amb la forma mur es fa referència a l'àrea del perfil d'un usuari o d'una pàgina del Facebook que recull totes les seves actualitzacions i permet que els seus amics o admiradors hi comparteixin comentaris o enllaços. Per exemple:\nHan publicat la data i el lloc del sopar al mur de l'entitat.\nJa he vist les fotos del viatge al teu mur.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10321", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10321", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7289/2", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu hacer la vista gorda en català?\nEs pot dir fer la vista grossa en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana hacer la vista gorda, que s'usa per expressar que algú fa veure que no ha vist alguna cosa, equival en català a fer els ulls grossos, fer com qui no ho veu, entre d'altres. Per exemple:\nEn Pere va fer els ulls grossos i ho va deixar passar per aquella vegada.\nLa mare es va adonar que en Pau s'amagava a sota la taula, però va fer com qui no ho veu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10327", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10327", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7290/2", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "llistat o llista?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El nom llistat en català només designa, en l'àmbit de la informàtica, l'electrònica i la documentació, un resultat d'operacions efectuades per un ordinador, escrit en paper per una impressora. Per exemple:\nHe imprès el llistat de dades estadístiques sobre les darreres consultes que ens han fet aquest mes.\nAcabo d'imprimir el llistat d'etiquetes amb el nou logo d'empresa.\nCal fer servir el nom llista (i no llistat) amb el significat de 'full o conjunt de fulls en què hi ha escrita una sèrie enumerativa de noms de persones o coses, d'adreces o altres indicacions, especialment ordenades de dalt a baix'. Per exemple:\nDe la llista d'alumnes que m'has passat, en falta un. (i no el llistat d'alumnes)\nTinc la llista de regals per al casament, però n'haurem de treure uns quants. (i no el llistat de regals)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10329", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10329", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7291/1", "Darrera versió": "28.01.2013", "Títol": "currículum o curriculum vitae?\nabreviatura de currículum", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Convencions. Abreviacions", "Resposta": "currículum\ncurriculum vitae\nLa denominació catalana normativa per fer referència al 'conjunt de les dades personals i els mèrits acadèmics i professionals d'una persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l'obtenció d'un premi, etc.' és currículum (mot adaptat al català i,  per tant, amb accent). El plural es forma seguint les regles morfològiques del català, afegint-hi una -s: currículums. Per exemple:\nAra que ja has acabat la carrera, hauràs d'actualitzar el teu currículum.\nTinc els currículums dels candidats que opten al teu lloc de treball.\nCom a forma secundària també es pot fer servir la forma llatina de la qual prové aquest mot: curriculum vitae (com a expressió llatina no duu accent).\nL'abreviatura de currículum (o de curriculum vitae) és c. v.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10332", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10332", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7292/1", "Darrera versió": "20.03.2013", "Títol": "la Juncosa del Montmell o la Joncosa del Montmell?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "la Joncosa del Montmell\nEl nom oficial de la capital del municipi del Montmell és la Joncosa del Montmell, i no la Juncosa del Montmell, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10342", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10342", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7293/1", "Darrera versió": "20.03.2013", "Títol": "Dusfort o Calonge de Segarra?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Calonge de Segarra\nEl nom oficial de la capital del municipi de Calonge de Segarra és Calonge de Segarra, i no Dusfort, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10343", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10343", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7294/1", "Darrera versió": "20.03.2013", "Títol": "Guàrdia de Tremp o Guàrdia de Noguera?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Guàrdia de Noguera\nEl nom oficial de la capital del municipi de Castell de Mur és Guàrdia de Noguera, i no Guàrdia de Tremp, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10344", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10344", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7295/2", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Usos del verb girar", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb girar es pot usar per fer referència a prendre alguna cosa com a objecte d'estudi, de discussió, etc. Per exemple:\nLa tertúlia girava entorn del cooperativisme.\nD'altra banda, amb aquest sentit es poden fer servir altres verbs més específics i adequats segons el registre, com ara tractar o versar:\nLa trama de la pel·lícula tracta de les vivències del personatge.\nEl corrent versa sobre la salvació de l'individu.\nEn canvi, el verb girar no té el significat d'anar de gira. Segons el context, es pot dir fer una gira, estar de gira. Així doncs, en comptes de dir:\nS'acaben de fer famosos i ja giren per Europa\nes pot dir:\nS'acaben de fer famosos i ja fan una gira per Europa\nS'acaben de fer famosos i ja estan de gira per Europa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10345", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10345", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7297/1", "Darrera versió": "04.03.2013", "Títol": "Com es diu ser el no va más en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "ser el bo i millor\nser el súmmum\nser la flor i nata\nEn català, per expressar el grau més alt al qual s'arriba, es pot fer servir una de les expressions següents: ser el bo i millor (o ser el millor), ser el súmmum, ser la flor i nata (o ser la nata). Per exemple:\nEls embotits de can Serra són el bo i millor de la comarca.\nLa seva pintura és el súmmum de l'extravagància.\nLa gala reuneix la flor i nata del teatre català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10373", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10373", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7298/4", "Darrera versió": "11.07.2025", "Títol": "El mot què com a pronom interrogatiu\nEl mot que com a forma exclamativa\nQuè fort! o Que fort!", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per donar èmfasi a la quantitat o a la qualitat d'alguna cosa, es pot usar el mot que, sense accent, i no què. Aquest mot exclamatiu equival a 'molt'. Per exemple:\nQue amables que sou! (i no Què amables que sou!)\nQue lents que caminen! (i no Què lents que caminen!)\nQue n'hi ha, de corruptes! (i no Què n'hi ha, de corruptes!)\nAixí doncs, en els parlars orientals, aquest mot es pronuncia amb vocal neutra, mentre que en els parlars occidentals, la pronúncia és amb e tancada.\nD'altra banda, hi ha el pronom interrogatiu què, que equival a dir 'quina cosa'. I també hi ha el nom què, equivalent a 'quid de la qüestió'. Per exemple:\nQuè menges? (pronom)\nNo sé què li passa. (pronom)\nJa em diràs el què! (nom)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (28.9.1d i 28.9.1e)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10376", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10376", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7299/2", "Darrera versió": "16.09.2020", "Títol": "'enrera' o 'enrere'?\n'endarrera' o 'endarrere'?\n'rera' o 'rere'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els adverbis enrere i endarrere s'escriuen amb -e final, així com l'adverbi o preposició rere. Per exemple:\nTira't enrere si no vols caure cingle avall. (i no enrera)\nHan quedat endarrere i no els hem vist més. (i no endarrera)\nEmpitjora dia rere dia. (i no rera)\nLes variants enradere (o enradera), pròpies de registres col·loquials, no s'admeten en l'àmbit general.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10377", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10377", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7300/2", "Darrera versió": "22.06.2018", "Títol": "bloc o blog?\nblocaire o bloguer -a?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "blog\nbloguer, bloguera\nEl diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans ha incorporat la forma blog per designar la 'pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s'actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos'. Igualment, s'ha incorporat la forma bloguer, bloguera per anomenar la 'persona que crea i gestiona un blog' o l''internauta que sol navegar per blogs'.\nL'any 2005, els termes catalans que va aprovar el Consell Supervisor del TERMCAT van ser bloc, d'una banda, i blocaire, de l'altra. En la darrera actualització del diccionari (febrer de 2013), l'Institut d'Estudis Catalans, que va estudiar el cas a petició del Consell Supervisor del TERMCAT, es decanta per blog perquè és la forma més estesa i alhora defensada.\nAixí doncs, encara que durant els darrers anys la forma adaptada bloc coexistia en l'ús amb la forma blog, arran de la darrera actualització del diccionari la forma normativa és blog. I la forma blocaire ha de ser substituïda per bloguer, bloguera.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10471", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10471", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7303/3", "Darrera versió": "28.09.2023", "Títol": "partícep o partícip?\nCom es diu partícipe en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "partícip\nLa paraula adequada per expressar que algú té part en alguna cosa és partícip. Es fa servir sovint amb el verb fer (fer partícip algú d'alguna cosa). Per exemple: M'ha fet partícip de la seva alegria.\nAquest adjectiu és invariable pel que fa al gènere. Així doncs, la frase És partícip del seu èxit es pot referir tant a un home com a una dona (ella és partícip o ell és partícip).\nEn l'àmbit de les assegurances, el terme partícip designa la 'persona física en l'interès de la qual es crea un pla de pensions, independentment de si fa aportacions o no'. Per exemple: Un partícip pot subscriure més d'un pla de pensions.\nEn l'àmbit financer, el terme partícip designa l''inversor d'un fons d'inversió, amb dret de propietat sobre el capital propi acreditat per un document de participació i amb dret a percebre la part del rendiment proporcional al seu capital'. Per exemple: Els partícips o inversors són les persones que aporten els seus estalvis al fons d'inversió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10499", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10499", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7304/3", "Darrera versió": "22.01.2026", "Títol": "Com es diu debacle en català?\nEs pot dir debacle en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Amb el significat de 'ruïna' o 'situació lamentable', segons el context, es pot fer servir una de les paraules següents: desfeta, derrota, desastre, destrossa, fracàs, catàstrofe, desgràcia, calamitat. Per exemple:\nla desfeta de l'exèrcit enemic\nla derrota de l'equip local\nel desastre de Txernòbil\nla catàstrofe del Prestige\nTot i que el nom debacle es fa servir en diversos parlars, no està recollit per la normativa que regula el conjunt de la llengua.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10502", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10502", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7305/1", "Darrera versió": "13.03.2013", "Títol": "perfil (xarxes socials) (Twitter)\nCom es diu profile page (xarxes socials) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "El terme perfil designa la llista de totes les piulades que ha fet un usuari del Twitter començant per les més recents. Per exemple:\nNo és gens actiu al Twitter: fa mesos que va obrir el compte i només hi ha sis o set piulades al seu perfil.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10503", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10503", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7306/2", "Darrera versió": "09.09.2022", "Títol": "Com es diu desfavorecido en català?\nEs pot dir desfavorit en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els verbs desfavorir i desafavorir es fan servir amb els dos significats següents: d'una banda, 'privar algú de favor'; de l'altra, 'fer semblar menys bell'. Per exemple:\nEl sistema econòmic actual desfavoreix / desafavoreix un tant per cent molt elevat de la població (priva aquestes persones de favor).\nAquest vestit el desfavoreix / el desafavoreix (el fa semblar menys atractiu).\nAixí doncs, tant es pot dir Cal ajudar els més desfavorits com Cal ajudar els més desafavorits; Està molt desfavorit amb aquesta barba tan llarga com Està molt desafavorit amb aquesta barba tan llarga.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10504", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10504", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7307/1", "Darrera versió": "20.03.2013", "Títol": "les Piles o les Piles de Gaià?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "les Piles de Gaià\nEl nom oficial del municipi i de la capital del municipi de les Piles de Gaià és les Piles de Gaià, i no les Piles, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10508", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10508", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7308/1", "Darrera versió": "20.03.2013", "Títol": "Juïnyà o Sant Ferriol?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Sant Ferriol\nEl nom oficial de la capital del municipi de Sant Ferriol és Sant Ferriol, i no Juïnyà, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10509", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10509", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7309/1", "Darrera versió": "20.03.2013", "Títol": "l'Abella o Sant Martí de Centelles?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Sant Martí de Centelles\nEl nom oficial de la capital del municipi de Sant Martí de Centelles és Sant Martí de Centelles, i no l'Abella, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10510", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10510", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7310/1", "Darrera versió": "20.03.2013", "Títol": "la Sagrera o Santa Eulàlia de Ronçana?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Santa Eulàlia de Ronçana\nEl nom oficial de la capital del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana és Santa Eulàlia de Ronçana, i no la Sagrera, com consta per error en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10511", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10511", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7311/3", "Darrera versió": "16.03.2022", "Títol": "menysteniment", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El substantiu menysteniment està ben format a partir del verb menystenir i el sufix -ment. Fa referència a l'acció o efecte de menystenir o estimar en menys del que val, subestimar. Amb el mateix significat es pot utilitzar el substantiu menyspreament, format a partir del verb menysprear. Per exemple:\nEl professorat va lamentar el menysteniment dels polítics per l'educació.\nEl professorat va lamentar el menyspreament dels polítics per l'educació.\nTambé cal tenir en compte el mot menyspreu, que indica el sentiment pel qual es considera com a indigne d'estima algú o alguna cosa. Per exemple:\nVa constatar el menyspreu dels mitjans per aquesta mena d'iniciatives.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10512", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10512", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7312/2", "Darrera versió": "06.04.2020", "Títol": "Com es diu agobiar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per indicar el significat de 'doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva, preocupar molt, causar un patiment gran' es poden utilitzar diversos verbs en català segons el context: aclaparar, afeixugar, carregar, angoixar, atuir, atordir, atabalar, etc. Per exemple:\nAmb tantes històries, m'estàs atabalant.\nL'excés de feina l'ha aclaparat.\nEl comportament dels seus fills el carrega.\nSe sent angoixada per les responsabilitats que té.\nEn canvi, el verb agobiar (agoviar) o els adjectius agobiat, agobiada no són acceptables en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10516", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10516", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7313/2", "Darrera versió": "09.09.2022", "Títol": "Com es diu plazo en català?\nEs pot dir plaç en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per referir-se al temps assenyalat per a alguna cosa, especialment per a la finalització d'un contracte, per al compliment d'una obligació o per a la interposició d'una demanda, un recurs, un escrit, etc., cal fer servir els noms termini o terme, i no plaç (ni plaços, en plural). Per exemple:\nEl termini per fer l'ingrés acaba aquest divendres.\nTenim pensat traslladar-nos a mitjà termini.\nEn el terme de dos anys l'edifici estarà acabat.\nEls noms termini i terme també poden designar cadascun dels pagaments que es fixen per completar una suma a pagar, per exemple:\nNomés vam poder pagar els dos primers terminis.\nEn aquest concessionari et deixen pagar el cotxe a terminis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10522", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10522", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7314/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "porexpan", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indústria. Energia", "Resposta": "Les formes catalanes adequades per fer referència al material sintètic lleuger, de color blanc, amb una textura semblant a la del suro, són poliestirè expandit o bé porexpan.\nLa denominació porexpan prové de la marca comercial Porexpan.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10523", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10523", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7315/2", "Darrera versió": "18.04.2018", "Títol": "'en motiu de' o 'amb motiu de'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, per indicar la circumstància que origina un fet o una acció s'usa la locució preposicional amb motiu de (i no en motiu de). Per exemple:\nAmb motiu del nostre aniversari us convidem a un dinar el dia 18 de juny.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10525", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10525", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7316/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu pipicán en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Construcció", "Resposta": "Per designar l'àrea equipada expressament perquè els gossos hi puguin fer les seves necessitats, la denominació catalana més adequada és zona d'higiene canina. Com a forma secundària també es pot fer servir la forma pipicà, que és una adaptació gràfica de la denominació comercial Pipican®.\nLa denominació vàter de gossos es restringeix a aquelles zones per a gossos proveïdes d'una columna impregnada amb una substància especial que els incita a fer les seves necessitats i que disposa d'un desguàs i d'un sistema automàtic de neteja.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10527", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10527", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7317/2", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Com es diu intermedio, intermedia en català?\nEs pot dir intermig, intermitja en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La forma intermig, intermitja no existeix en català. Per fer referència a una cosa que està entre dos termes, en català cal fer servir l'adjectiu intermedi, intermèdia. Per exemple:\nS'ha de saber trobar un punt intermedi entre l'elogi forçat i la crítica destructiva.\nEl nivell d'aquest curs és intermedi.\nEl mitjapunta ocupa una posició intermèdia entre el davanter i el mig.\nLa forma intermedi també és adequada com a nom per designar l'espai de temps entre dos actes, entre dues parts d'un concert, etc. Per exemple:\nLa panera la sortejaran a l'intermedi.\nNo havia assistit mai a una obra de teatre amb dos intermedis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10529", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10529", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7318/3", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu aplicativo en català?\nEs pot dir aplicatiu en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La denominació adequada per designar el conjunt de programes informàtics que desenvolupen tasques específiques en un ordinador és aplicació. Per exemple:\nUna aplicació informàtica permet introduir les qualificacions de l'alumnat i calcular les mitjanes de manera automàtica.\nLa forma aplicatiu no és vàlida amb aquest significat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10535", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10535", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7319/2", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Es pot dir frapar i frapant en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb frapar és un gal·licisme que en català només és admissible en registres col·loquials. Alguns equivalents de la llengua general són, per exemple, impactar, commoure, afectar, colpir, emocionar, escruixir. Per exemple:\nLa notícia de l'accident m'ha impactat molt.\nPel que fa a l'adjectiu frapant, podem fer servir, segons el context, algun dels adjectius següents com a equivalent: colpidor, impressionant, impactant, commovedor, trasbalsador, emocionant. Per exemple:\nLes històries de la guerra civil són molt colpidores.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10536", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10536", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7320/2", "Darrera versió": "07.10.2022", "Títol": "Com es diu poner de relieve en català?\nEs pot dir posar de relleu en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, quan es vol indicar el significat 'fer ressortir', 'destacar', cal fer servir l'expressió posar en relleu, i no posar de relleu. Per exemple:\nL'entrenador va voler posar en relleu l'esforç de cada jugador de l'equip.\nEls veïns van posar en relleu que el president de la comunitat no havia fet res durant aquell any.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10556", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10556", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7321/5", "Darrera versió": "20.09.2022", "Títol": "Com es diu portfolio en català: portafoli, portfoli o portafolis?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials", "Resposta": "En l'àmbit de l'educació, els termes adequats que designen el recull documental que mostra els coneixements, les habilitats o l'experiència educativa o professional d'una persona són portafolis o dossier.\nIgualment, hi ha els termes portafolis d'aprenentatge o dossier d'aprenentatge per fer referència al recull documental elaborat per un estudiant que mostra la feina que ha realitzat durant el curs en una matèria determinada; i portafolis de docència o dossier de docència per al recull documental elaborat per un professor que informa sobre l'abast i la qualitat de la seva activitat docent i que serveix com a eina d'avaluació per al mateix professor i per a la institució per a la qual treballa. Per exemple:\nLa professora, en el seu portafolis de docència, va informar del seu treball cooperatiu amb la resta de professors de l'assignatura.\nSovint, en català, en comptes de les formes portafolis o dossier s'utilitzen erròniament les formes portfolio (anglès) o portafolio (castellà).\nLa forma portafolis també es fa servir en la denominació portafolis europeu de llengües, que es refereix al document d'àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències culturals significatives d'una persona, i que està format per un passaport de llengües, una biografia lingüística i un dossier. Per exemple:\nEl portafolis europeu de llengües és una bona eina per promoure la cooperació entre organismes educatius de diferents països.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10557", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10557", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7323/2", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "suggerència o suggeriment?\nCom es diu sugerencia en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a l'acció de suggerir o a una cosa suggerida, en català cal fer servir el nom suggeriment (i no suggerència o sugerència). Per exemple:\nTrobo precipitat el suggeriment de prescindir dels seus serveis.\nAdreceu els suggeriments a la bústia ciutadana.\nUn suggeriment: no t'hi acostis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10576", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10576", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7324/3", "Darrera versió": "30.09.2019", "Títol": "Com es diu 'farragoso, farragosa' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català l'adjectiu farragós, farragosa (o ferragós, farregós) no està recollit per la normativa. Segons el context en què aparegui es pot buscar un equivalent que expressi el mateix significat, com ara:confús, confusa\nembullat, embullada\ndesmanegat, desmanegada\nenrevessat, enrevessada\nembolicat, embolicada\ncomplicat, complicada\nfeixuc, feixuga\npesat, pesada\ncarregós, carregosa\nPer exemple:\nEl llibre no el vaig acabar perquè era molt enrevessat.\nDes del meu punt de vista té un estil massa feixuc.\nEra una decisió complicada, però l'havia de prendre.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10577", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10577", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7325/2", "Darrera versió": "11.06.2020", "Títol": "recognoscible, reconeixible", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per expressar tot allò 'susceptible d'ésser reconegut' es fan servir les formes normatives recognoscible, reconeixible o reconeixedor, reconeixedora. Per exemple:\nÉs un poble fàcilment recognoscible per la seva església.\nTé una manera de caminar molt reconeixible, fins i tot de lluny.\nA partir d'aquests adjectius es poden formar els derivats irrecognoscible i irreconeixible.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10578", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10578", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7326/2", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "extrapolable", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La denominació extrapolable és adequada per fer referència a allò que pot ésser extrapolat, ja que deriva del verb extrapolar, utilitzat habitualment en el sentit de treure conclusions, generalitzar. Tenint en compte aquesta informació, es pot dir, per exemple:\nLes millores que proposeu no són extrapolables a tot el país.\nEls resultats de l'enquesta són extrapolables a tot el territori.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10579", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10579", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7327/2", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Com es diu abajo firmante en català?\nEs pot dir sotasignant en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En català, la forma equivalent de l'expressió castellana abajo firmante és sotasignat, sotasignada (i no sotasignant). Aquest nom designa la persona que ha posat la seva signatura al peu d'un escrit. Per exemple:\nEl sotasignat es compromet a complir la normativa.\nCom a sinònims també es poden fer servir les formes infrascrit, infrascrita i sotaescrit, sotaescrita.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10580", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10580", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7328/3", "Darrera versió": "13.06.2022", "Títol": "Mots amb sentit metalingüístic (cursiva)\nMarcatge tipogràfic d'usos metalingüístics", "Categoria": "Convencions. Tipus de lletra i cometes", "Resposta": "Els mots o expressions amb sentit metalingüístic, és a dir, aquells sobre els quals es dona una informació lingüística, s'escriuen en cursiva. Per exemple:\nEl verb trucar és intransitiu, per exemple: He trucat a l'Andreu.\nLa partició sil·làbica del mot vosaltres és: vos-al-tres.\nEl topònim Múnic és una paraula plana.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10612", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10612", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7329/2", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "a base de ('prenent com a fonament')", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió a base de significa 'prenent com a fonament'. Per exemple:\nOmpliu la mànega de pastisseria a base de sucre, mantega i ous.\nAquest paviment està fet a base de formigó.\nCal tenir en compte que es fa un ús abusiu d'aquesta expressió en el sentit d'insistir o repetir-se una acció. En aquest cas, és preferible fer servir expressions com ara a còpia de, a força de, per mitjà de o bé mitjançant. Així doncs, en comptes de dir:\nSempre ha tret bones notes en història a base de memoritzar\nJa ho diuen: a base de males experiències vas madurant\nés preferible dir:\nSempre ha tret bones notes en història a còpia de memoritzar\nJa ho diuen: per mitjà de males experiències vas madurant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10619", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10619", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7330/2", "Darrera versió": "10.01.2022", "Títol": "Com es diu sin prisa pero sin pausa en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió castellana sin prisa pero sin pausa, amb el significat de 'fer alguna cosa sense presses, però sense interrompre-la tampoc', té algunes expressions equivalents en català, segons el context:\ncamí llarg, passa curta\na poc a poc anirem lluny\nde mica en mica s'omple la pica\nmoltes gotes fan un bassal\nno perdre punt\nanar fent\nno perdre temps\nPer exemple:\nNo corris tant que tots volem arribar a lloc: a poc a poc anirem lluny.\nNo vulguis anar tan de pressa: de mica en mica s'omple la pica.\nVes fent, no corris, que no en quedi cap de pendent.\nNo perdis temps que això s'ha de lliurar d'aquí a mitja hora.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10623", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10623", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7331/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu hacerse la boca agua en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana hacerse la boca agua, amb el significat de pensar amb delit en el bon gust d'alguna menja, té diverses expressions equivalents en català, com ara: fer venir l'aigua (o aigua) a la boca; fer venir salivera. Per exemple:\nL'aparador d'aquesta pastisseria fa venir aigua a la boca.\nPensar en aquella orxata em fa venir salivera.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10625", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10625", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7332/2", "Darrera versió": "01.12.2016", "Títol": "Com es diu 'pillar el toro' en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana pillar el toro a alguien (o pillarle el toro), amb el significat de 'no poder acabar alguna cosa en un termini determinat', té les següents expressions equivalents en català: el més calent és a l'aigüera, passar el temps volant, fer curt, acabar-se el temps. Per exemple:\nD'aquí a mitja hora venen els convidats i el més calent és a l'aigüera.\nHa passat el temps volant i no he pogut acabar l'examen.\nVa fer curt i va arribar deu minuts tard.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10626", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10626", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7333/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu entrar en razón en català?\nEs pot dir entrar en raó en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "La locució castellana entrar en razón es fa servir per indicar que una persona admet que una cosa és raonable. Aquest significat en català es pot expressar amb alguna de les locucions següents: posar-se a la raó, venir a la raó, entrar en raó. Per exemple:\nEl que demana és fora mida, hem de mirar que es posi a la raó.\nDesprés de molt discutir ha vingut a la raó i ha vist que la seva resposta havia estat desproporcionada.\nHas de mirar que entri en raó i que accepti les condicions del club.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10627", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10627", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7334/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu venir rodado en català?\nEs pot dir venir rodat en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "La locució verbal castellana venir rodado, amb el significat de 'passar, alguna cosa, casualment tal com es volia', té diverses expressions equivalents en català: anar rodat, venir que ni fet d'encàrrec, venir que ni fet exprés, venir que ni fet a mida, venir molt bé, venir a punt, venir a tall, venir de cara, venir a tomb, venir de primera, ser ras i llis, ser llis i pla, ser bufar i fer ampolles, com l'anell al dit, etc. Per exemple:\nLa negociació va anar rodada i va acabar bé.\nAquell premi li va venir que ni fet exprés.\nLa qüestió va venir de cara i la vam poder comentar amb tranquil·litat.\nVaig començar a preparar-me fort per a la competició i la resta ja va ser bufar i fer ampolles.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10629", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10629", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7335/1", "Darrera versió": "10.02.2016", "Títol": "Com es diu 'ni corto ni perezoso' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió castellana ni corto ni perezoso, amb el significat 'amb decisió, sense perdre temps', es pot traduir en català per les expressions següents: sense pensar-s'hi gaire, sense pensar-s'ho dues vegades, com aquell qui res, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense encomanar-se a Déu ni a santa Maria, etc. Per exemple:\nVa abocar tot el que hi havia a la cassola a les escombraries sense pensar-s'ho dues vegades.\nVa etzibar-li que no li agradava treballar en aquelles condicions com aquell qui res.\nSe'n va a fer la volta al món sense encomanar-se a Déu ni al diable.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10630", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10630", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7336/2", "Darrera versió": "29.11.2018", "Títol": "'malinterpretar' o 'mal interpretar'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "A diferència de determinats verbs compostos, com ara malgastar, que s'escriu amb els dos components aglutinats, l'expressió mal interpretar s'escriu amb els dos termes separats. Per exemple:\nNo em mal interpretis: jo no volia dir això (i no No em malinterpretis).\nHa mal interpretat les meves paraules (i no Ha malinterpretat les meves paraules).\nCal notar que per fer referència a aquest mateix significat també es pot fer servir l'adverbi malament a continuació del verb interpretar. Per exemple:\nNo m'interpretis malament: jo no volia dir això.\nHa interpretat malament les meves paraules.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10631", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10631", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7337/3", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu dar juego en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana dar juego, amb el significat d''afavorir o ser útil per a alguna cosa' i 'rendir', té els equivalents següents en català: donar joc, donar de si. Aquestes expressions es poden intensificar amb mots com molt, força, etc. Per exemple:\nAquell comentari va donar molt de joc.\nÉs una peça de roba que pot donar força de si, en pot sortir ben bé un vestit.\nAquest treballador no dona més de si, fa més feina de la que pot assumir.\nL'expressió donar joc en català té dos significats més. D'una banda, en l'àmbit esportiu significa facilitar la participació dels altres jugadors. Per exemple:\nEl migcampista sempre ha de donar joc.\nD'altra banda, l'expressió donar joc també significa crear situacions difícils. Per exemple:\nEn Felip és un mal company. Només dona joc, intenta mantenir-te'n a distància.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10632", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10632", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7338/4", "Darrera versió": "12.06.2020", "Títol": "mal educat o maleducat?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "L'adjectiu maleducat significa 'que és groller o inoportú'. S'escriu aglutinat perquè no és tan sols la suma de l'adverbi mal i el participi educat sinó que és el contrari de educat. Per exemple:\nÉs un nen tan maleducat que diu una grolleria rere l'altra.\nCal tenir en compte, però, que si es vol construir l'expressió mal educat, és a dir, 'que ha tingut una educació deficient', cal escriure-la sense aglutinar, en oposició a ben educat. Per exemple:\nAquell nen ha estat molt mal educat; pobret, no se n'ha ocupat mai ningú.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10633", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10633", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7339/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "fer-se un lloc", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català, amb el significat de 'situar-se', es poden utilitzar les expressions següents: fer-se un lloc, fer-se un nom, obrir-se pas, obrir-se camí. Per exemple:\nHa sabut fer-se un lloc en el món del rock català.\nEs va fer un nom entre les actrius de la seva època.\nS'ha obert camí entre els millors paisatgistes de la ciutat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10634", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10634", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7341/2", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "conseqüentment o consegüentment?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els adverbis conseqüentment i consegüentment tenen significats diferents.\nL'adverbi conseqüentment significa 'd'una manera conseqüent'. Per exemple:\nSi obressis conseqüentment tindries menys problemes de consciència.\nEn canvi, l'adverbi consegüentment equival a les locucions per consegüent, en conseqüència. Per exemple:\nLes reduccions de personal, consegüentment, han comportat l'ampliació de la jornada laboral.\nS'havia previst mal temps; consegüentment, van anul·lar l'excursió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10638", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10638", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7342/2", "Darrera versió": "09.09.2022", "Títol": "Com es diu chancla en català: xancla o xancleta?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció", "Resposta": "El mot que designa la sabata lleugera, sense taló o que es porta a retaló és xancleta, i no xancla.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10639", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10639", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7343/2", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "Gentilici del Pakistan: paquistanès o pakistanès?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "L'adjectiu que significa relatiu o pertanyent al Pakistan o als seus habitants és pakistanès, pakistanesa. La forma paquistanès, paquistanesa no és adequada en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10640", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10640", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7344/3", "Darrera versió": "23.03.2022", "Títol": "depressa o de pressa?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure:\nVeniu, depressa, que us mullareu!\nTrobo que van massa depressa\ncal escriure:\nVeniu, de pressa, que us mullareu!\nTrobo que van massa de pressa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10641", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10641", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7345/3", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "ajardinar o enjardinar?\najardinat, ajardinada o enjardinat, enjardinada?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb que designa l'acció de convertir en jardí o adornar amb jardí o jardins és enjardinar. El participi és enjardinat, enjardinada. Per exemple:\nHan enjardinat la zona que hi ha davant de l'institut.\nHan decidit enjardinar la plaça.\nEl punt d'informació és al centre, al costat de la plaça enjardinada.\nEn canvi, les formes ajardinar, ajardinat i ajardinada no són adequades en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10642", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10642", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7346/2", "Darrera versió": "17.11.2022", "Títol": "Com es diu dichoso en català?\nEs pot dir ditxós, ditxosa en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, no s'accepta l'adjectiu ditxós, ditxosa, que de vegades trobem usat en un registre col·loquial. Així doncs, cal fer servir l'adjectiu més adequat segons el context.\nPer fer referència a una persona que gaudeix de la felicitat, es pot fer servir algun dels adjectius següents: feliç, benaurat, benaurada, beneït, beneïda, sortós, sortosa... Per exemple, en comptes de:\nDitxosos els pobres d'esperit\nDitxosa tu, que no tens maldecaps econòmics\nSe sent molt ditxós amb el naixement del seu fill\npodem dir:\nBenaurats els pobres d'esperit\nSortosa tu, que no tens maldecaps econòmics\nSe sent molt feliç amb el naixement del seu fill.\nSi el que es vol és expressar que alguna cosa o alguna persona ens resulta molesta, es pot fer servir davant del nom, segons el registre, l'adjectiu maleït, maleïda o expressions com renoi de, dimoni de, collons de, coi de, merda de...:\nMaleït trànsit! Arribarem a misses dites!\nMerda de nevera! S'espatlla cada dos per tres!\nDimoni de gata! Ens està destrossant els mobles!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10643", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10643", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7347/2", "Darrera versió": "12.04.2022", "Títol": "Com es diu no en vano en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió no en va està formada a partir de l'adverbi no i la locució adverbial en va, que significa 'd'una manera vana'. Per exemple:\nHa arribat el segon a la meta, no en va s'ha estat entrenant durant mesos!\nLa seva mort deixa un gran buit, no en va ha estat una de les persones més compromeses del nostre barri.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10644", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10644", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7348/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Es pot dir allargo en català?\nCom es diu alargador en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indústria. Energia", "Resposta": "La peça que serveix per augmentar la llargària d'un aparell o d'una estructura quan es col·loca entre dues altres peces o en un extrem s'anomena allargador. Per exemple:\nNecessitem un allargador per al llum de la tauleta de nit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10645", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10645", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7349/2", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "rigurositat o rigorositat?\nCom es diu rigurosidad en català?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El nom rigorositat (no pas rigurositat) està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir de l'adjectiu rigorós i del sufix -itat, per expressar el significat de qualitat de rigorós. No obstant això, convé no abusar d'aquesta forma en detriment del nom del qual deriva: rigor.\nPer exemple:\nEl rigor informatiu dels mitjans de comunicació perilla.\nEl rigor de l'hivern va fer estralls en la població de la zona.\nLa rigorositat del càstig excedeix els límits permesos.\nDestaca la rigorositat amb què s'està organitzant el procés electoral.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10646", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10646", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7350/2", "Darrera versió": "06.02.2019", "Títol": "'gincama' o 'gimcana'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per designar la 'cursa de recorregut breu durant la qual els participants han de superar una sèrie de proves', el terme adequat és gimcana. Per exemple:\nTot el grup va participar en la gimcana de la Festa Major.\nLes formes gincama, gincana, gimcama, gymkana, gymkhana i yincana no són adequades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10647", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10647", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7351/3", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Com es diu inalámbrico en català", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "L'adjectiu castellà inalámbrico no es tradueix al català per inalàmbric (o inal·làmbric, inhalàmbric). Per designar un dispositiu o un sistema de telecomunicacions en què la comunicació elèctrica es duu a terme sense la necessitat de cables conductors, la forma adequada és sense fil. Per exemple:\ntelèfon sense fil\nmicròfon sense fil\nmòdem sense fil", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10648", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10648", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7352/3", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "sobrecost", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El substantiu sobrecost, amb el significat de cost afegit al que s'havia previst inicialment, és un mot ben format a partir del prefix sobre-, que significa abundància o excés, i el substantiu cost. Per exemple:\nLes obres del clavegueram han tingut un sobrecost de 650.000 euros.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10652", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10652", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7353/3", "Darrera versió": "17.03.2023", "Títol": "solsament o solament?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, els adverbis que expressen els significats de 'no més de', 'no altre que' o 'únicament', són solament o sols, i no solsament o solzament (encreuament de sols i solament). Per exemple:\nSols/solament fa una setmana que treballa a l'empresa. ('no més de')\nLi va trucar solament/sols per pur interès. ('no altre que')\nHi ha persones que sols/solament volen viure acompanyades. ('únicament')", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10654", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10654", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7354/3", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "glamour o glamur?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La forma catalana per fer referència a l'atractiu d'una persona o cosa que provoca admiració general és glamur, i no glamour. L'adjectiu derivat per expressar tot allò que té glamur és glamurós, glamurosa. Per exemple:\nVam anar a un acte on la gent anava molt elegant, s'hi respirava glamur.\nLa gent glamurosa no crida com els verdulaires.\nEs va comprar un vestit ben glamurós, de cerimònia dels Oscar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10655", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10655", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7356/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu paulatino en català?\nEs pot dir paulatí, paulatina en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La forma paulatí, paulatina no és vàlida en català. Les denominacions per expressar que una cosa procedeix lentament, a poc a poc, per graus és progressiu, progressiva o bé gradual. Així doncs, en comptes de dir:\nFa cinc anys que observo la transformació paulatina d'aquest barri\ncal dir:\nFa cinc anys que observo la transformació progressiva/gradual d'aquest barri.\nAixí mateix, en comptes de fer servir l'adverbi paulatinament, en català es pot optar per gradualment, progressivament o bé a poc a poc. Per exemple:\nAmb els anys ha canviat gradualment. Abans era molt més conservador.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10657", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10657", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7357/4", "Darrera versió": "27.01.2025", "Títol": "anou o nou?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per designar la llavor comestible de la noguera, coberta d'una fina pellofa bruna i dividida en dues meitats irregularment lobulades i migpartides, les formes normatives són nou o anou. Per exemple:\nEl seu berenar preferit era pa amb nous.\nCada any, quan érem al poble, anàvem a collir anous.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10658", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10658", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7358/1", "Darrera versió": "18.07.2013", "Títol": "monitoritzar o monitorar?\nmonitorització o monitoratge?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut; Lèxic. Lèxic especialitzat. Medi ambient", "Resposta": "monitorar\nmonitoratge\nEn l'àmbit de les ciències de la salut, el verb que designa l'acció de 'vigilar i supervisar l'evolució d'un fenomen o d'un procés per mitjà de determinats aparells o tècniques a fi de seguir el curs o l'estat d'un malalt' és monitorar. El substantiu corresponent és monitoratge. Per exemple:\nDesprés de l'operació, encara va estar monitorat unes hores.\nS'han instal·lat un conjunt d'equips que permetran el monitoratge de diversos pacients.\nAquests termes s'utilitzen en diversos àmbits d'especialitat. El verb monitorar, en aquests casos, té el significat d''observar, mesurar o avaluar un fenomen o un procés a fi de poder realitzar, en cas necessari, intervencions correctores'. Per exemple:\nL'objectiu és monitorar les emissions de residus al medi ambient.\nS'ha establert una xarxa de monitoratge per controlar la conservació d'aquesta espècie autòctona.\nLes formes monitoritzar i monitorització no són adequades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10659", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10659", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7359/2", "Darrera versió": "09.09.2022", "Títol": "Com es diu financiación en català: financiació o finançament?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "finançament\nEl nom que fa referència a l'acció de finançar, en català és finançament, i no financiació (ni finançació). Per exemple:\nAquest any han rebut poc finançament públic i no podran tirar endavant el projecte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10660", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10660", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7360/2", "Darrera versió": "09.09.2022", "Títol": "enfermetat o malaltia?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "malaltia\nEn català, el mot que designa l'alteració en l'estat del cos o d'algun òrgan que interromp o pertorba les funcions vitals, la pertorbació de l'estat de salut és malaltia, i no enfermetat. Per exemple:\nEl van haver d'ingressar perquè patia una malaltia pulmonar (i no una enfermetat pulmonar).\nAquesta malaltia s'ha de tractar amb antibiòtics (i no Aquesta enfermetat).\nEn el tríptic s'esmenten les malalties més comunes de l'edat infantil (i no les enfermetats més comunes).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10661", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10661", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7361/3", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu empatizar en català?\nEs pot dir empatitzar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Dins de l'àmbit de la psicologia, la denominació catalana adequada que expressa el fet de percebre i comprendre el comportament, les emocions i els sentiments d'una altra persona és empatitzar. Per exemple:\nUn dels objectius del taller és ensenyar als pares a empatitzar amb els fills.\nAixí mateix, per extensió de significat, es pot fer servir en un àmbit més general. Per exemple:\nSempre ha empatitzat amb els partits ecologistes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10662", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10662", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7362/2", "Darrera versió": "05.09.2022", "Títol": "Com es diu enfoque en català: enfoc o enfocament?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'acció o l'efecte d'enfocar en català s'anomena enfocament, no pas enfoc. Per exemple:\nSi modifiques l'enfocament de la fotografia n'augmentaràs la profunditat.\nHan optat per un enfocament transversal de la qüestió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10663", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10663", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7363/3", "Darrera versió": "09.09.2022", "Títol": "microrrelat o microrelat?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Llengua. Literatura", "Resposta": "microrelat\nLa denominació catalana adequada per designar un relat molt breu, generalment no més llarg d'una pàgina, que té la particularitat d'insinuar una trama i de posar el lector en una situació de sorpresa per un sentit ocult o un doble sentit, és microrelat. Per exemple:Enguany a la xarxa els usuaris han enviat microrelats molt ben fets perquè fan volar la imaginació.\nEs tracta d'un mot compost a partir del prefix micro- (que vol dir 'petit') i el nom relat: microrelat, i no microrrelat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10664", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10664", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7364/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu chulo en català?\nEs pot dir xulo, xula en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'adjectiu xulo, xula, que prové del castellà chulo, chula i que trobem usat en contextos familiars, en català es pot substituir per un dels equivalents següents, segons el context:\n'Cosa bonica, graciosa': bufó, bonic, maco, vistós, guapo, graciós, fantàstic, genial. Si el context ho permet també es pot fer servir l'expressió m'encanta. Per exemple:\nM'he comprat una gavardina molt guapa.\nHa après a fer uns ninots de ganxet molt bufons!\nEls veïns del poble han organitzat un mercat de segona mà, m'encanta!\n'Persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure': fanfarró, fatxenda, fanfàrria, presumit, arrogant, prepotent, pinxo, perdonavides, provocador, desvergonyit, pocavergonya. Per exemple:\nNo siguis fatxenda perquè després ho hauràs de demostrar.\nÉs tan presumit que s'emmiralla a la pantalla del mòbil.\nÉs una desvergonyida, avui s'ha tornat a encarar amb el professor.\n'Persona que afavoreix o explota la prostitució': proxeneta, macarró, arlot.\nPer exemple:\nDetenen un proxeneta per haver explotat sexualment una menor.\nEl seu macarró li va clavar una pallissa tan forta que va quedar baldada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10665", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10665", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7366/3", "Darrera versió": "28.04.2017", "Títol": "El complement directe", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En una oració, el complement directe (CD) és aquell que expressa  sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Aquest complement, habitualment, està format per un substantiu (o un conjunt de mots que el tenen com a nucli), un pronom, o una oració subordinada, que fan referència a una cosa, animal o persona. Per exemple:\nHe vist els nens.\nLa Berta el recorda.\nM'ha dit que vindria.\nHe decidit arribar més tard.\nEn aquestes frases, els nens, el pronom el, que vindria i arribar més tard són els complements directes, és a dir, els elements que reben directament l'acció del verb: els nens són les persones vistes, el representa la persona, l'animal o l'objecte recordat, que vindria és la cosa que s'ha dit i arribar més tard és la cosa que s'ha decidit.\nHabitualment el complement directe no porta preposició, tot i que hi ha algunes excepcions en què s'usa la preposició a.\nEl complement directe es pot substituir per diversos pronoms:\n1a pers.2a pers.3a pers. determinat3a pers. reflexiu o recíprocIndeterm.Neutresing.emetel, la, l'esenhopl.ensusels, lesesenho\nPer exemple:\nEm va estirar fins a fer-me caure.\nEns van expulsar de la sala perquè vam fer massa xivarri.\nEt van portar amb cotxe?\nUs dutxeu abans de dinar.\nEn Julià l'ha penjat.\nLa mestra les ha portades.\nElla es pentina mentre ells s'afaiten.\nEn Jordi en compra tres.\n—M'has portat allò?\n—Sí, sí que t'ho he portat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10669", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10669", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7367/6", "Darrera versió": "18.01.2018", "Títol": "Verbs transitius i intransitius\n'En què li puc atendre?' o 'En què el puc atendre?'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, com en altres llengües, hi ha verbs transitius i intransitius. Els verbs transitius són els que porten un complement directe (CD), que expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Habitualment aquest complement no va introduït per cap preposició. Són verbs transitius:  abraçar, caçar, destorbar, etc. Per exemple:\nEn Joan abraça la Maria (la Maria és el CD).\nEn Pere caça perdius (perdius és el CD).\nNo destorbis la mare (la mare és el CD).\nEn canvi, són verbs intransitius aquells que no porten un complement directe, com ara arrelar, jeure, llampegar, etc. Per exemple:\nEls geranis han arrelat.\nEl gos jau.\nVa començar a llampegar.\nPer saber si un verb és transitiu o intransitiu es pot consultar el diccionari. Aquesta informació consta al davant de la definició. Per exemple:\ncantar\n1 1 v. tr. Produir sons musicals d'una composició musical per mitjà de la veu.\ntrucar\n1 1 v. intr. Donar trucs a una porta, a una finestra, etc., per demanar que obrin.\nEn el primer verb l'abreviatura v. tr. indica que és un 'verb transitiu' i en el segon, v. intr., indica que és un 'verb intransitiu'.\nCal saber si un verb és transitiu o intransitiu per poder triar el pronom que substitueix un complement, sigui directe o indirecte.\nEn el cas del complement directe els pronoms el, la (l'), els, les es poden confondre amb els de complement indirecte, que són li, per al singular, i els, per al plural, i a la inversa. Per exemple:\nEn què el puc atendre? (i no En què li puc atendre).\nLi agrada molt aquest recull de contes (i no L'agrada molt aquest recull de contes).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10670", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10670", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7369/4", "Darrera versió": "07.06.2023", "Títol": "Majúscules i minúscules d'entitats juridicopúbliques i religioses\nMajúscules i minúscules de administració, govern, estat i església", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Els noms administració, govern, estat i església s'escriuen amb majúscula inicial quan designen una institució concreta. Els adjectius i els complements del nom que els acompanyen, però, s'escriuen sempre amb minúscules. Per exemple:\nl'Administració catalana\nl'Administració local\nels òrgans de l'Administració pública\nl'Administració tributària\nl'Administració de justícia\nel Govern tripartit\nel Govern britànic\nel Govern central\nl'Estat espanyol\nl'Estat francès\nels pressupostos de l'Estat (si fa referència a un estat concret)\nl'Església catòlica\nl'Església anglicana\ncasats per l'Església\nEn canvi, s'escriuen amb minúscula inicial les denominacions genèriques i els plurals aglutinadors. Per exemple:\nuna administració eficaç\nqualsevol administració local\nl'administració electrònica\nles administracions públiques\nel govern municipal\nequip de govern\nels governs democràtics\nun estat propi\nun cop d'estat\nl'estat del benestar\nels estats europeus\ns'han casat a l'església del barri (edifici)\nles esglésies de tot el món (edifici)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10676", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10676", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7370/1", "Darrera versió": "10.09.2013", "Títol": "Com es diu moralina en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per designar la 'moralitat simplista, entesa pejorativament' en català es poden fer servir les formes moralitat simplista, moralitat falsa, moralitat superficial, entre d'altres. Per exemple:\nAquesta llei amaga una moralitat tan simplista que sembla d'una altra època.\nLa forma equivalent en castellà és moralina.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10677", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10677", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7371/2", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "Com es diu con la que está cayendo en català?\nEs pot dir amb la que està caient en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana con la (o lo) que está cayendo en català equival a anar mal dades, i significa en aquesta situació tan dolenta. Per exemple:\nVan mal dades, no crec que trobi feina ara per ara.\nSegons el context, amb un significat similar, es poden fer servir les expressions haver-hi mar de fons o ploure sobre mullat. Per exemple:\nAmb aquest mar de fons, no goso demanar-li si vindrà a passar el cap de setmana amb nosaltres.\nCom pots dir que tot va com una seda, si plou sobre mullat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10685", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10685", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7372/2", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "Es pot dir no tenir volta de full en català?\nCom es diu no tener vuelta de hoja en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana no tener vuelta de hoja, que té el significat de ser irrefutable, no té una traducció literal en català. Aquest mateix significat es pot expressar, per exemple, amb les frases fetes següents: anar a missa, no tenir retop, poder pujar-hi de peus, ser clar com l'aigua, posar les mans al foc, etc. Per exemple:\nLes raons que ha donat per quedar-se van a missa.\nSi ell diu que no hi és, ja hi pots pujar de peus.\nQue no li ha agradat que diguessis que no vindries aquest cap de setmana és clar com l'aigua.\nPosaria les mans al foc que això que ha dit no és veritat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10686", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10686", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7374/4", "Darrera versió": "27.09.2017", "Títol": "'veure' o 'veure-hi'?\nPronoms sense valor sintàctic\nVerbs amb pronom feble inherent", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha una sèrie de verbs que estan fixats amb un o més pronoms febles i adopten un significat especial. Per exemple, veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista', haver-se-les vol dir 'discutir' i no ser-hi tot significa 'ser boig'. Així doncs, no és el mateix dir:\nNo veu bé l'escenari des d'aquí\nA les culpables, va haver-les de conèixer\nAl bar hi eren tots els seus amics\nque dir:\nNo hi veu gens\n(equivalent a 'tenir el sentit de la vista')\nVa haver-se-les amb l'agressor (equivalent a 'barallar-se')\nAl bar va conèixer un noi que no hi era tot (equivalent a 'ser boig').\nAixí, en els últims exemples el verb i el pronom feble estan lexicalitzats i, per tant, aquest pronom no fa cap funció sintàctica dins de l'oració, a diferència dels primers exemples.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10688", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10688", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7375/3", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu buen sabor de boca, mal sabor de boca en català?\nEs pot dir bon gust de boca, mal gust de boca en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Per expressar que alguna cosa que s'acaba de menjar deixa bon gust, en català es pot utilitzar l'expressió deixar bona boca. Per exemple:\nAquest arròs deixa bona boca.\nAquesta expressió també vol dir deixar una bona sensació. Amb aquest mateix significat, es poden utilitzar les expressions següents: fer bo de, entrar per l'ull dret, entrar pels ulls, fer el pes, etc. Per exemple:\nEl discurs final va deixar bona boca.\nLa presentació del projecte va entrar per l'ull dret.\nCrec que la conclusió de la tesi no els va acabar de fer el pes.\nParal·lelament, per expressar que alguna cosa que s'acaba de menjar deixa mal gust es poden utilitzar les expressions deixar mala boca, tenir mal paladar. Per exemple:\nEl vi que ens han servit ens ha deixat mala boca.\nL'expressió deixar mala boca també vol dir causar mala impressió. Amb aquest mateix significat, també es poden utilitzar les expressions següents: fer mal efecte, fer de mal veure, fer mala espina, etc. Per exemple:\nLes seves ironies em van deixar mala boca.\nAquesta justificació fa mala espina.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10690", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10690", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7376/4", "Darrera versió": "18.01.2023", "Títol": "Oracions de relatiu: explicatives i especificatives\nOracions de relatiu: amb coma o sense coma?\nEls turistes, que estaven marejats,... i Els turistes que estaven marejats...", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan una oració de relatiu complementa un nom que la precedeix (l'antecedent), s'anomena adjectiva perquè fa la funció que faria un adjectiu, és a dir, de complement del nom. Per exemple:\nEl noi que xerra equival a El noi xerraire\nL'home que bada equival a L'home badoc\nLes oracions de relatiu adjectives poden ser de dos tipus: explicatives (o no restrictives) i especificatives (o restrictives).\na) Les oracions de relatiu explicatives afegeixen una informació addicional, que no és necessària per comprendre el sentit global de la frase. Generalment, aquestes oracions s'escriuen entre comes. Per exemple:\nEls turistes, que estaven marejats, van baixar de l'autocar (s'afegeix una informació, que els turistes estaven marejats, però aquesta oració no modifica el sentit general de la frase).\nb) Les oracions de relatiu especificatives, tal com el seu nom indica, especifiquen el nom al qual es refereixen, és a dir, determinen de quin element parlen dins d'un grup. Aquestes oracions s'escriuen sense comes. Per exemple:\nEls turistes que estaven marejats van baixar de l'autocar (s'especifica quins turistes, de tot el grup, van baixar de l'autocar: només els que estaven marejats).\nCal tenir en compte que hi ha noms que no poden portar una oració especificativa, ja que fan referència a elements únics i, per tant, no es poden restringir. Es tracta dels casos següents:\n1. En general, amb els noms propis de lloc i de persona. Per exemple:\nViu a València, que té carrerons preciosos.\nL'Anna, que viu a Figueres, sempre agafa el cotxe per anar a treballar.\nAra bé, hi ha contextos en què és possible l'ús d'una oració especificativa amb aquests noms propis. Per exemple:\nLa València que més m'agrada és la gòtica (el topònim València s'usa com un nom comú, i per aquest motiu hi apareix l'article).\nAvui vindrà a la reunió l'Anna que viu a Figueres (se sobreentén que a la reunió hi assisteixen diverses persones que es diuen Anna però només una viu a Figueres).\n2. En general, amb els pronoms personals. Per exemple:\nElls, que no saben de què va el tema, han fet cara de no entendre res.\nVosaltres, que sempre esteu de gresca, no heu fet la feina.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10691", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10691", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7377/6", "Darrera versió": "01.03.2024", "Títol": "Pronoms relatius amb antecedent en funció de subjecte: que o el qual?\nel noi el qual ha vingut o el noi que ha vingut?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Dins d'una oració de relatiu adjectiva (és a dir, aquella que fa referència a un antecedent explícit i el complementa), quan el pronom fa la funció de subjecte es fa servir que o el qual segons el tipus d'oració.\n1. En oracions explicatives\nEn general s'usa el pronom relatiu que en les oracions explicatives (o no restrictives). Per exemple:\nHi podria venir el teu germà, que sempre té ganes de fer excursions.\nTambé és possible fer servir el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals) en les oracions explicatives, especialment si l'oració de relatiu no està intercalada a l'oració principal. Per exemple:\nHi podria venir el teu germà, el qual sempre té ganes de fer excursions.\n2. En oracions especificatives\nNomés és possible l'ús del pronom relatiu que en les oracions especificatives (o restrictives), i no el qual. Per exemple:\nEl noi que ha vingut ho té tot aprovat. (i no El noi el qual ha vingut...)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.4.2.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10692", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10692", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7378/5", "Darrera versió": "21.09.2023", "Títol": "Pronoms relatius amb antecedent humà: qui, que o el qual?\nl'home qui ha vingut o l'home que ha vingut?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En les oracions de relatiu adjectives en què l'antecedent del relatiu és humà, es poden fer servir els pronoms que, qui o el qual (la qual, els quals, les quals), segons el cas.\n1. En funció de subjecte, es fa servir el pronom relatiu que en les relatives especificatives i en les explicatives. En les explicatives, a més a més, també es pot fer servir el relatiu el qual. Per exemple:\nEl professor que imparteix aquesta assignatura és anglès.\nHem saludat el Sergi, el qual / que participa en aquesta cursa.\nPer tant, en funció de subjecte no es pot fer servir el pronom qui i no serien possibles frases com El professor qui imparteix l'assignatura... o Hem saludat el Sergi, qui participa...\n2. En funció de complement directe, generalment es fa servir el relatiu que, tot i que també es pot fer servir a qui o el qual (en alguns contextos, al qual), sobretot en les relatives explicatives. Per exemple:\nVaig convidar a dinar els meus cosins, que / a qui / els quals no veia des de Nadal.\n3. Quan el relatiu fa la funció de complement preposicional, es fan servir el qual i qui, i fins i tot, en determinats contextos, què. Per exemple:\nLa noia de qui es va enamorar és la meva cosina.\nLa noia de la qual es va enamorar és la meva cosina.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.4.2.1, 27.4.2.2 i 27.4.2.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10693", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10693", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7379/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu apretar los codos en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català, per indicar que algú estudia o s'aplica intensament a fer alguna cosa, es pot usar, per exemple, una expressió com ara: fer colzes o cremar-se les celles. Per exemple:\nL'Ariadna va haver de fer colzes per aprovar les oposicions.\nEn Jordi es va cremar les celles amb els exàmens de la selectivitat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10694", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10694", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7380/6", "Darrera versió": "20.01.2026", "Títol": "Relatiu locatiu: on, en què, en el qual\non o a on?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El relatiu de lloc on es fa servir per indicar tant una localització ('lloc on') com una direcció ('lloc cap a on', per exemple). Es pot usar tot sol o bé amb la preposició a, malgrat que és més freqüent usar-lo tot sol.\n1. Localització\nEl president arriba ara a l'edifici on farà la declaració.\nAviam (a) on trobem lloc per dinar avui.\nQuan s'indica una localització, a banda del relatiu on també es pot fer servir en què o en el qual (en la qual, en els quals, en les quals), excepte si l'antecedent és un nom propi de lloc. Per exemple:\nLa casa on / en què / en la qual viu és del segle XVIII.\nViatjarem a Noruega, on passarem les vacances (i no ...a Noruega, en la qual / en què passarem les vacances).\n2. Direcció\nAmb valor de direcció, el pronom on pot usar-se amb altres preposicions relacionades amb l'espai (per, des de, cap a, fins a, etc.). En aquests casos també és possible fer servir el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), acompanyat de la preposició, però no el pronom què. Per exemple:\nEl riu s'ha emportat el pont per on vam passar / pel qual vam passar (i no ...el pont per què vam passar).\nEl poble des d'on / des del qual t'escric és molt petit (i no El poble des de què t'escric...).\nCal recordar que no són adequades formes com en el què (o en la què, en els què, en les què), al què (o a la què, als què, a les què), entre d'altres. Per exemple:\nL'edifici en què treballa / en el qual treballa / on treballa (i no L'edifici en el què treballa).\nUn cas molt especial el constitueixen aquelles oracions en què el relatiu depèn d'un sintagma preposicional i tant aquest sintagma com el relatiu tenen la mateixa preposició. En aquest cas, es pot elidir la preposició de la relativa i fer servir el pronom que, sempre que hi hagi un antecedent explícit. Per exemple:\nHo han trobat en el calaix que ho havíem deixat (o bé ...en el calaix on ho havíem deixat / ...en el calaix en què ho havíem deixat / ...en el calaix en el qual ho havíem deixat).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.6.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10695", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10695", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7381/4", "Darrera versió": "16.07.2018", "Títol": "Oracions de relatiu adjectives amb antecedent oracional\nRelatiu neutre: 'la qual cosa', 'cosa que', 'fet que'\n'Ha vingut la seva mare, el que l'ha sorprès' o 'Ha vingut la seva mare, la qual cosa l'ha sorprès'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades l'antecedent d'una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Quan passa això, la frase de relatiu sempre és explicativa (no restrictiva), i, per tant, se separa de l'oració precedent amb una coma. Per exemple:\nHa vingut la seva mare, la qual cosa l'ha sorprès molt (el pronom relatiu la qual cosa fa referència a ha vingut la seva mare).\nEn aquest tipus d'oracions de relatiu, es fan servir tant el pronom relatiu la qual cosa, com la construcció formada per un nom (generalment és cosa, fet, tot i que pot ser qualsevol altre) + que . En canvi, en aquests casos no són possibles les formes el que, el qual (ni lo que o lo qual). Per exemple:\nHa vingut la seva mare, cosa que l'ha sorprès molt (i no ...el que l'ha sorprès).\nVa estudiar fisioteràpia, decisió que li va obrir moltes portes.\nEl pronom relatiu neutre la qual cosa també pot anar darrere de preposició, si escau. També es pot fer servir la construcció formada pel nom usat com a antecedent + preposició + què (cosa de què, fet amb què, etc.) o el nom usat com a antecedent + preposició + el qual (cosa de la qual, fet amb el qual, etc.). Per exemple:\nHa aprovat l'examen, amb la qual cosa no comptava.\nHa aprovat l'examen, cosa amb què no comptava.\nHa aprovat l'examen, fet amb el qual no comptava.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10696", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10696", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7382/5", "Darrera versió": "19.04.2023", "Títol": "Relatiu temporal: el dia que va néixer o el dia en què va néixer?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan el pronom relatiu té un valor temporal, pot adoptar diverses formes: que, en què, en el qual i quan. La possibilitat de fer servir una forma o una altra dependrà del tipus d'antecedent del relatiu o bé del tipus d'oració de relatiu, si és explicativa o especificativa.\n1. Relatiu que, en què, en el qual\nQuan l'oració de relatiu té com a antecedent un sintagma nominal o preposicional, es pot fer servir que, en què o en el qual (en la qual, en els quals, en les quals). Per exemple:\nL'any que / en què / en el qual va néixer el meu fill hi va haver molts incendis forestals.\nSom en l'època que / en què / en la qual els aiguats són més freqüents.\nEn canvi, quan l'antecedent és un adverbi o un sintagma nominal amb un comportament adverbial (és a dir, que situa una situació respecte del moment en què es parla, com ara l'endemà o la setmana que ve, que faran referència a un dia o un altre segons el moment que es diguin), s'utilitza que (i no en què ni en el qual). Per exemple:\nAleshores que encara no existien els mòbils, era important precisar el lloc de les cites.\nL'endemà al matí que plovia, vaig marxar cap a Marràqueix.\n2. Relatiu quan\nSempre que l'oració de relatiu sigui explicativa, també es pot fer servir la forma quan. Per exemple:\nL'any 2009, quan va néixer el meu fill...\nAleshores, quan encara no existien els mòbils...\nVa ser a l'època del seu pare, quan encara no existien els mòbils.\nUn cas específic en què no és possible en el qual (en la qual, en els quals, en les quals) és en les oracions que tenen com a antecedent un nom propi que fa referència a un dia o un conjunt de dies (Pasqua, Setmana Santa...) o bé un número amb què es designa un any. Per exemple:\nPer Nadal, quan / en què / que es reuneix tota la família... (i no Per Nadal, en el qual es reuneix tota la família...)\nDes de 1998, quan / en què / que es va crear la comissió... (i no Des de 1998, en el qual es va crear la comissió...)\nEn canvi, són adequats casos com ara El dia de Nadal, en el qual es reuneix tota la família... o Des de l'any 1998, en el qual es va crear la comissió..., en què hi ha el nom dia i any, respectivament, com a nucli de l'antecedent.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.6.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10697", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10697", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7383/8", "Darrera versió": "18.07.2018", "Títol": "'la casa on hi vivia' o 'la casa on vivia'?\nDuplicacions pronominals en oracions de relatiu", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El pronom o adverbi que introdueix una oració subordinada de relatiu, a part de fer de nexe entre l'oració principal i la subordinada, desenvolupa una funció sintàctica determinada dins d'aquesta oració. Per exemple:\nLa casa on vivia la Clara era molt gran (l'adverbi on fa de complement de lloc del verb vivia: la Clara vivia a la casa).\nDe vegades, en registres informals aquest relatiu apareix duplicat per un pronom feble que fa la mateixa funció. Per exemple:\nLa casa on hi vivia la Clara era molt gran (l'adverbi on i el pronom feble hi fan la mateixa funció).\nAra bé, en registres formals, no és adequat posar-hi el pronom feble i, per tant, no hi ha duplicació pronominal. Per exemple:\nVa escriure una obra de la qual es va publicar una edició en català (i no Va escriure una obra de la qual se'n va publicar una edició en català).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10701", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10701", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7384/6", "Darrera versió": "27.01.2025", "Títol": "Pronom relatiu en complements preposicionals: el qual, qui o què\nel tema del que parles o el tema de què parles?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan s'usa un pronom relatiu per fer de complement preposicional d'una oració de relatiu adjectiva, es pot optar pels pronoms el qual, qui i què segons el context.\n1. El qual\nEl pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals) pot referir-se tant a persones com a coses. Es fa servir amb la major part de preposicions, tant tòniques (sobre, entre, damunt, etc.) com àtones (a, de, amb, etc.), i amb les locucions (en contra de, a favor de, al voltant de, etc.). Per exemple:\nL'actriu de la qual parles tenia una casa a Cadaqués.\nEs va posar en contacte amb la família a la qual fas referència.\nEncara no he acabat de pintar la paret sobre la qual t'has recolzat.\nEls nois en contra dels quals has parlat tenen tota la raó.\nEstà contenta amb la nova il·lustradora, amb la qual podrà treballar millor.\n2. Qui\nEl pronom relatiu qui s'usa per fer referència a persones. Es pot fer servir amb moltes preposicions i locucions prepositives. Cal tenir en compte que no s'usa amb damunt o davall (sí que és possible amb damunt de i davall de), ni amb locucions com respecte a o per consideració a, casos en què es fa servir el pronom el qual. Per exemple:\nL'actriu de qui parles tenia una casa a Cadaqués.\nEl polític a favor de qui et poses té un discurs molt buit.\nLa Núria, per consideració a la qual (i no a qui) van tancar la porta de la sala, encara no s'havia decidit.\n3. Què\nEl pronom relatiu què habitualment fa referència a coses, malgrat que, de vegades, en les relatives especificatives (o restrictives) pot tenir un antecedent humà (en aquests casos, però, és més habitual la forma qui). S'usa amb les preposicions a, de, en, amb, sobre i, en determinats contextos, per. Per exemple:\nEl tema de què parles no m'interessa gens.\nEm fa mal recordar les penúries per què vaig haver de passar.\nNo em refio de la persona amb què ha contactat (però millor amb qui ha contactat).\nFinalment, en els registres informals també es troba l'estructura formada per una preposició + article + que (o què) o qui, però cal recordar que aquesta construcció no és acceptable en els registres formals. Per exemple, en els registres formals es diu Els arguments en què es basa no s'aguanten, i no Els arguments en els què es basa no s'aguanten, o He escrit una novel·la, sobre la qual versarà la meva xerrada, i no He escrit una novel·la, sobre la que versarà la meva xerrada.\nAra bé, cal distingir aquests casos de les frases en què l'antecedent està elidit i, per tant, és adequat fer servir l'article seguit del relatiu que. Per exemple:\nHe agafat colors del pot de fusta i no del que és metàl·lic (equivalent a He agafat colors del pot de fusta i no del pot que és metàl·lic).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.4.2.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10702", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10702", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7385/5", "Darrera versió": "14.04.2023", "Títol": "Relatiu col·loquial amb el nexe que: L'església que el campanar és romànic", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En registres col·loquials, s'utilitza una construcció que consisteix a introduir una oració de relatiu per mitjà del nexe que. Atès que aquest que no duu a terme cap funció sintàctica dins de l'oració de relatiu, aquesta funció l'ha d'exercir un altre element:\n1. Generalment, un pronom feble. Per exemple:\nÉs una tela que se'n fan vestits molt bonics.\nBusco un local que hi pugui assajar sense molestar els veïns.\n2. En algun cas, un possessiu. Per exemple:\nHa decidit jubilar-se l'home que el seu fill és metge.\n3. Quan cap de les altres opcions no és viable, es pot donar el cas que no hi hagi cap element que faci aquesta funció. Per exemple:\nHem anat a una casa rural que les finestres no tancaven bé.\nAra bé, aquestes construccions són pròpies de registres col·loquials. En registres formals, cal fer servir les formes corresponents del relatiu. Per exemple:\nÉs una tela de la qual es fan vestits molt bonics.\nBusco un local on pugui assajar sense molestar els veïns.\nHa decidit jubilar-se l'home el fill del qual és metge.\nHem anat a una casa rural les finestres de la qual no tancaven bé.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.7.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10703", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10703", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7386/6", "Darrera versió": "31.08.2023", "Títol": "Les oracions subordinades de relatiu sense antecedent: el que o el què?\ndemana el què vulguis o demana el que vulguis?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En les oracions de relatiu, l'antecedent del pronom relatiu pot ser explícit o no. En el primer cas, l'oració relativa és adjectiva, i en el segon, és substantiva. Per exemple:\nLa casa que vull té una terrassa davant de mar (oració relativa adjectiva: l'antecedent del relatiu que és la casa).\nEl que vull no té preu (oració relativa substantiva: no hi ha cap antecedent explícit).\nQuan el relatiu no té un antecedent explícit i equival a un conjunt de coses no específic, es poden fer servir les construccions el que, allò que o això que, que poden anar precedides de tot. Per exemple:\nAllò que dius no té cap sentit.\nFes tot el que vulguis.\nCal recordar que l'expressió el què, formada per l'article el + el pronom interrogatiu què substantivat, no és adequada en aquests casos. Per exemple:\nDemana-li el que necessitis (i no ...el què necessitis).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10704", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10704", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7387/2", "Darrera versió": "30.07.2025", "Títol": "Com es diu tortita en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "coqueta\nLa denominació adequada per fer referència a un menjar de forma rodona fet a base de cereals (arròs, blat de moro, blat, etc.), sovint de fabricació industrial, concebut per ser consumit entre àpats o com a acompanyament, és coqueta. Per exemple:\nPer poder aguantar fins a l'hora de dinar he menjat una coqueta de blat de moro.\nVa comprar un paquet de coquetes d'arròs.\nEn castellà, la forma equivalent és tortita.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10706", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10706", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7388/4", "Darrera versió": "13.12.2024", "Títol": "Demostratius sense nom explícit: aquest, aquesta; aquell, aquella", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els determinants demostratius (aquest, aquesta, aquests, aquestes; aquell, aquella, aquells, aquelles) es poden usar sense un nom o sintagma nominal explícit, si pel context es dedueix a què fan referència. Per exemple:\nAquesta jaqueta et queda molt bé, molt més que no pas aquella.\nDe vegades, aquests demostratius també es fan servir sense cap nom explícit per fer referència a sintagmes nominals que ja han aparegut abans en el discurs. Aquests usos, però, es troben sobretot en la llengua escrita. Per exemple:\nVaig escriure un correu a la Cristina i un altre a en David, però només aquella va respondre.\nAra bé, hi ha contextos en què és preferible fer servir altres construccions:\n1. Quan el demostratiu fa de subjecte i no hi ha possibilitat de confusió, és preferible que el subjecte sigui el·líptic. Per exemple:\nNo vull recordar les meves anècdotes, perquè no són gaire interessants (millor que ...perquè aquestes no són gaire interessants).\n2. En un sintagma preposicional, si és possible, és preferible l'ús d'un pronom feble. Per exemple:\nLi agraden molt les culleretes de plata i en té una bona col·lecció (millor que ...i té una bona col·lecció d'aquestes).\nDurant les hores punta s'obriran els peatges per evitar-ne la saturació o ...per evitar saturar-los (millor que ...per evitar la saturació d'aquests).\n3. Finalment, també es pot mantenir el demostratiu, però acompanyant un nom explícit, bé sigui l'antecedent o bé un sinònim. Per exemple:\nSi hi ha més òlibes, les òlibes cacen més ratolins i el nombre d'aquests rosegadors disminueix (millor que ... el nombre d'aquests disminueix).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.4.4a i 16.4.4b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10709", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10709", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7389/3", "Darrera versió": "22.11.2022", "Títol": "tanmateix o així mateix?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'adverbi tanmateix es fa servir per indicar un contrast entre dos elements d'una connexió i equival a expressions com ara no obstant això, tot i això, malgrat tot. Per exemple:\nVa arribar l'estiu passat i, tanmateix, ja parla català amb força fluïdesa.\nTots dos tenen opcions per aconseguir la feina; tanmateix, només un s'hi podrà quedar.\nEn canvi, l'expressió així mateix significa 'també', 'de la mateixa manera' i 'a més'. Per exemple:\nEns van dir que havíem de presentar el carnet d'identitat i, així mateix, tots els documents acreditatius.\nHan començat a fer el pessebre a la plaça i han iniciat, així mateix, les obres per posar-hi una pista de gel.\nMalgrat que de vegades s'utilitza l'adverbi tanmateix amb el valor de l'expressió així mateix, aquest ús no és adequat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10713", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10713", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7390/1", "Darrera versió": "08.10.2013", "Títol": "Com es diu carpintería metálica en català?\nCom es diu carpintería de aluminio en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Construcció", "Resposta": "tancaments metàl·lics\ntancaments d'alumini\nPer designar el conjunt d'elements metàl·lics emprats per tancar obertures o per dividir espais interiors, la denominació adequada en català és tancaments metàl·lics. Quan es tracta específicament del metall alumini, es pot especificar en la denominació: tancaments d'alumini.\nLes denominacions equivalents en castellà són carpintería metálica i carpintería de aluminio, respectivament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10716", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10716", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7391/1", "Darrera versió": "22.06.2018", "Títol": "Com es diu netbook en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "ordinador personal ultraportàtil\nordinador ultraportàtil\nPer designar la tauleta electrònica de mida reduïda, emprada com a ordinador de butxaca, proveïda d'un teclat virtual visible a la pantalla, que funciona amb els polzes, així com de botons grossos, més fàcils de prémer amb els dits, les denominacions adequades en català són ordinador personal ultraportàtil i ordinador ultraportàtil.\nAquests dispositius poden rebre noms diferents segons l'empresa que els fabrica, com ara netbook, en referència a l'Asus Eee PC o l'Intel NetBook.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10717", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10717", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7392/2", "Darrera versió": "14.12.2021", "Títol": "Abreviatura de diversos autors, diverses autores", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "d. a.\nL'abreviatura de diversos autors, diverses autores és d. a.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10720", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10720", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7393/3", "Darrera versió": "25.07.2023", "Títol": "Usos de per endavant", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució adverbial per endavant en general significa 'de manera anticipada', 'abans del temps establert o acordat'. Així, se sol usar en contextos com ara Fer un pagament per endavant.\nConvé evitar l'ús d'aquesta expressió, i també de per davant, amb sentit de futur. Per exemple, en comptes de:\nEncara tenen una tasca per endavant\nes pot dir, per exemple:\nEncara tenen una tasca per fer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10722", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10722", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7394/2", "Darrera versió": "02.10.2017", "Títol": "atrevir-se (règim verbal)\natrevir-se, gosar, veure's amb cor", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb atrevir-se és intransitiu pronominal i regeix la preposició a per introduir el verb en infinitiu que el complementa. Per exemple:\nEn Xavier no es va atrevir a entrar a l'habitació.\nElla no s'atreveix a telefonar-li a partir de les deu.\nEn canvi, no és recomanable la construcció formada amb la preposició amb davant d'un substantiu. Per exemple:\nNo m'atreveixo a fer el recompte (i no No m'atreveixo amb el recompte).\nA banda del verb atrevir-se, cal no oblidar altres verbs sinònims que són ben vius en català, com ara gosar o veure's amb cor. Per exemple:\nEs va espantar tant que ara no gosa sortir de casa.\nQuan va començar a fosquejar, no ens vam veure amb cor de seguir i vam girar cua.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10724", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10724", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7395/4", "Darrera versió": "13.08.2024", "Títol": "Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació copulativa\nM'agraden el groc i el verd o M'agrada el groc i el verd?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan en una oració el subjecte està format per dos o més sintagmes nominals coordinats amb la conjunció i, el verb concorda en plural. Per exemple:\nL'Iu, en Lluc i la Bruna vindran a les nou.\nEl noi de les ulleres i el de la camisa blanca volen intervenir.\nEn canvi, quan el subjecte està format per oracions coordinades la concordança es fa en singular. Per exemple:\nQue arribis tard i que portis roba bruta indica que ets descuidat.\nMenjar ràpid i beure molt de vi farà que no digereixis bé.\nDe vegades, el subjecte pot anar al darrere del verb. En aquests casos, hi ha diversos factors que poden afavorir la concordança en singular, especialment en la llengua parlada, com ara que el subjecte sigui força llarg o que quan comença la frase no sapiguem exactament quins elements el formen. Per exemple:\nEn limusina hi arribarà el cantant que ha de rebre el premi i la seva dona (o En limusina hi arribaran el cantant i la seva dona).\nQuan el verb és psicològic i el subjecte està posposat al verb, la concordança es pot fer tant en singular com en plural. Per exemple:\nM'agrada el groc i el verd o M'agraden el groc i el verd (però El groc i el verd m'agraden).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.1.3d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10726", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10726", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7396/5", "Darrera versió": "12.06.2026", "Títol": "Duplicacions pronominals en oracions de relatiu\non diu o on hi diu?, a qui no agrada o a qui no li agrada?, de qui està molt o de qui n'està molt?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els pronoms relatius duen a terme una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La noia de la qual es reia..., el pronom relatiu de la qual és el complement verbal que necessita riure's ('riure's de la noia').\nMalgrat que de vegades, en registres informals, es pot trobar que s'hi ha afegit un pronom feble que fa aquesta mateixa funció (La noia de la qual se'n reia...), en registres formals no hi ha aquesta duplicació pronominal.\nCal tenir en compte, però, que en determinades oracions de relatiu de vegades és recomanable la presència, també, del pronom feble, ja que si es prescindeix d'aquest pronom feble es generen oracions molt forçades. Són els casos següents:\n1. Amb verbs psicològics que porten un complement indirecte, com ara agradar, interessar o encantar ('agradar molt'). Per exemple: L'Aurora, a qui no li agraden gens les faves, ha hagut de menjar-ne un plat ben ple.\n2. Amb verbs d'obligació i necessitat com caldre, fer falta o fer nosa. Per exemple: La declaració del president, a qui no li calia el suport dels socis, va ser molt neutra.\n3. Amb altres verbs que tenen un funcionament similar, com ara semblar, passar o ocórrer. Per exemple: El Govern convidarà el nou ambaixador, al qual li sembla necessari enfortir les relacions diplomàtiques.\nEn canvi, hi ha oracions de relatiu en què la presència del pronom feble és necessària sempre. Es tracta dels casos següents:\n1.\tAmb verbs com dir-hi (la seva), estar-ne, fer-hi, entendre-s'hi, tocar-hi, trobar-s'hi o veure-hi, en què el pronom és imprescindible per al verb, perquè li atorga un significat determinat, diferent del que té sense el pronom. Per exemple: La noia de qui n'està molt li va donar carbassa.\n2.\tAmb verbs de percepció (veure, mirar, sentir, notar, etc.), quan es vol indicar possessió, com poden ser les parts del cos. Per exemple: En Pau, a qui se li veuen les cames blanques, sempre és l'últim d'arribar. (i no a qui es veuen les cames blanques...).\n3.\tAmb expressions lexicalitzades com ara fer-se'n creus, girar-se-li d'esquena o no saber el pa que s'hi dona. Per exemple: És una actitud que no entenc i de la qual me'n faig creus. (i no de la qual em faig creus).\n4. Finalment, quan els verbs posar i dir expressen un significat pròxim a 'haver-hi' sempre porten el pronom hi. Per exemple: On hi diu malta hi ha de dir manta. (i no On diu malta...).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.3, 18.4.2.2a, 18.4.2.3a, 18.6.4.4b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10727", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10727", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7397/2", "Darrera versió": "22.09.2017", "Títol": "'caure' o 'caure-hi'?\n'Ara no caic en qui és' o 'Ara no hi caic en qui és'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb caure, que en sentit general significa 'moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix', també té el sentit de 'encertar', 'comprendre' o 'recordar' una cosa. Per exemple:\nEm sembla que conec aquella noia, però ara mateix no caic en qui és.\nQuan no apareix explícitament el complement preposicional, aquesta funció la fa el pronom hi,. Aquest pronom també reprèn el complement en casos de dislocació. Per exemple:\nEm sembla que conec aquella noia, però ara mateix no hi caic.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10729", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10729", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7398/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu equipación en català: equipació, equip o equipament?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El terme que designa el conjunt de material i indumentària necessaris per practicar un esport és equip, no equipació. Per exemple:\nS'ha comprat un equip complet de submarinisme.\nEls diccionaris d'esport també recullen la forma equipament amb aquest mateix significat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10730", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10730", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7399/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu artilugio en català?\nEs pot dir artilugi en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per designar una màquina o un artefacte, el terme és giny, no artilugi. Per exemple:\nL'ariet i la catapulta són ginys de guerra que es feien servir a l'època medieval. (i no són artilugis de guerra...)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10731", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10731", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7400/2", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu alimenticio en català?\nEs pot dir alimentici en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per designar tot allò que nodreix o alimenta, les denominacions catalanes són alimentós, alimentosa i alimentari, alimentària. Per exemple:\ncomplements alimentosos\ncomplements alimentaris\nEn canvi, per fer referència a tot allò relatiu o pertanyent als aliments, la forma és alimentari, alimentària. Per exemple:\nadditiu alimentari\ncodi alimentari\ncolorant alimentari\nCal evitar la forma alimentici.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10732", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10732", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7401/3", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "Com es diu novedoso en català?\nEs pot dir novedós, novedosa en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En comptes d'usar l'adjectiu novedós, novedosa (del castellà novedoso, novedosa), en català es pot optar per un dels adjectius següents, segons el context: innovador, innovadora; nou, nova. Per exemple:\nHan renovat l'equip i proposen un projecte innovador.\nNeix un nou taller per combatre la violència de gènere entre els adolescents.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10736", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10736", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7402/2", "Darrera versió": "29.09.2017", "Títol": "'entendre' o 'entendre-s'hi'?\nVerbs amb el pronom feble 'hi'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb entendre, en sentit general, significa 'percebre amb la intel·ligència el sentit d'alguna cosa'. Per exemple:\nNo entenc els motius que té per estar tan neguitós.\nAquest verb també pot portar un complement preposicional introduït per de o per en i aleshores té el sentit de 'ser expert en alguna cosa'. Per exemple:\nEl meu fill entén molt d'animals.\nEl meu fill entén molt en animals.\nMalgrat que aquest complement es pot construir amb les preposicions en o de, quan se'n fa la pronominalització només és possible fer servir el pronom hi, i no és possible fer la pronominalització amb en (entendre'n) encara que el complement preposicional estigui introduït amb la preposició de. Per exemple:\nEl meu fill hi entén molt, d'animals (i no n'entén molt).\nEl meu fill hi entén molt, en animals.\nD'altra banda, la forma entendre-s'hi té el significat de 'trobar la manera d'actuar' i, a banda de ser pronominal, duu sempre el pronom hi perquè està lexicalitzat amb el verb. Per exemple:\nAmb tantes ordres no m'hi entenc gens ni mica.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10737", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10737", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7403/3", "Darrera versió": "29.09.2017", "Títol": "'fer' o 'fer-hi'?\nVerbs amb el pronom feble 'hi'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb fer, en sentit general, significa 'donar existència a alguna cosa'. Per exemple:\nA l'obrador fem la massa del pa amb ingredients naturals.\nAra bé, la forma fer-hi significa 'influir' o 'intervenir' i duu sempre el pronom hi lexicalitzat. Per exemple:\nAhir estava insuportable! També hi devia fer que no havia descansat prou...\nNo hi fa res que vingui amb el seu amic: tenim lloc en el cotxe.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10738", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10738", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7404/2", "Darrera versió": "17.08.2022", "Títol": "Com es diu suministro en català?\nEs pot dir subministre en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El substantiu que correspon al verb subministrar en català és subministrament, no pas subministre (o suministre), que ve del castellà suministro. Per exemple:\nEls subministraments elèctrics i telefònics comencen a restablir-se després de la tempesta.\nNo és permès el subministrament de begudes alcohòliques a menors d'edat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10739", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10739", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7405/4", "Darrera versió": "17.08.2022", "Títol": "Com es diu impasse en català?\nEs pot dir impàs en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El nom impàs, que ve del francès impasse, no està recollit per la normativa.\nAltres mots que poden equivaler a impàs, segons el significat i el context d'ús, són els següents:\n'moment d'estancament': punt mort, carreró sense sortida, cul-de-sac, atzucac. Per exemple:\nEl diàleg està en un punt mort perquè cap de les dues parts no està disposada a cedir.\nNo veig la manera de sortir d'aquest cul-de-sac.\n'moment de traspàs': canvi, transició, evolució, transformació. Per exemple:\nAra mateix estic en un moment de canvi perquè no visc ni a casa els pares ni al pis nou.\nEs troba en plena transició vital.\n'moment de pausa': interval, pausa, interrupció, parada, descans, parèntesi, espera, expectativa. Per exemple:\nLa manca d'acord al consistori ha suposat un interval de tres anys amb les obres aturades.\nEstem a l'expectativa perquè encara no s'han decidit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10740", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10740", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7406/3", "Darrera versió": "29.09.2017", "Títol": "'tenir' o 'tenir-se-les'?\nVerbs amb pronom feble de complement directe", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb tenir, en sentit general, té diversos significats, un dels quals és, entre altres, el sentit de 'posseir o tenir sota control una cosa o bé una qualitat'. Per exemple:\nEl seu pare té molts diners.Té la pell molt fina.\nAra bé, la forma tenir-se-les significa 'barallar-se' i duu sempre els pronoms perquè estan lexicalitzats amb el verb. Per exemple:\nNo sé com ho aguanta: cada dia se les tenen per no res.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10742", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10742", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7407/4", "Darrera versió": "17.08.2022", "Títol": "Com es diu aprecio i desprecio en català?\nEs pot dir apreci i despreci en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Malgrat l'ús general que es fa del mot apreci i encara que el verb apreciar sigui normatiu, en català s'ha de dir afecte, estima o estimació. Així doncs, en comptes de dir:\nÉs un noi molt simpàtic, de seguida li vaig agafar apreci\nDes que la va enganyar en els diners de l'herència no li té cap apreci\ncal dir:\nÉs un noi molt simpàtic, de seguida li vaig agafar afecte\nDes que la va enganyar en els diners de l'herència no li té cap estima.\nAixí mateix, cal evitar les formes derivades despreci i despreciar, i dir menyspreu i menysprear, respectivament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10743", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10743", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7408/2", "Darrera versió": "17.08.2022", "Títol": "Es pot dir relax en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En registres formals s'utilitzen els substantius relaxació i relaxament per fer referència a l'acció o efecte de relaxar-se físicament o psíquicament. El mot relax s'ha de reservar per a registres familiars o informals. Per exemple:\nZona de relaxació (en el rètol d'un balneari; registre formal)\nAvui no he tingut ni cinc minuts de relax a la feina, no he pogut ni fer un cafè. (registre familiar)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10744", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10744", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7409/2", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "Es pot dir forani, forània en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'adjectiu que té com a significat 'de fora, extern' és forà, forana, i no forani, forània. Així, cal dir:\nVan buscar sortida a mercats forans.\nEn el certamen hi va haver moltes poetesses foranes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10747", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10747", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7410/2", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "Com es diu traje en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes trage, tratge o trajo, que provenen del castellà traje, es poden substituir en català per l'equivalent vestit o bé vestit d'home, segons el context. Per exemple, en comptes de dir:\nEll sempre va clàssic, però elegant: es va comprar un traje amb corbata\nEn aquesta botiga venen trajos d'home\ncal dir:\nEll sempre va clàssic, però elegant: es va comprar un vestit amb corbata\nEn aquesta botiga venen vestits d'home.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10748", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10748", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7411/2", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "Com es diu chiringuito en català?\nEs pot dir xiringuito en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "Malgrat l'ús que se'n fa, la normativa no recull la forma xiringuito per fer referència a l'establiment públic de petites dimensions que habitualment es troba en una platja, obert de tots costats i on es venen begudes i se serveixen menjars.\nLes formes que convé fer servir, segons el context, són: baret, barracó, guingueta, quiosquet, quiosc de begudes o bé barraca.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10750", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10750", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7412/2", "Darrera versió": "09.10.2017", "Títol": "Com es diu 'a su vez' en català?\n'al meu torn', 'al teu torn', 'al seu torn', etc.", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució adverbial al meu torn (o al teu torn, al seu torn, etc.) significa 'per la meva part, per la teva part, etc.'. Per exemple:\nEll m'ho va donar a mi i jo, al meu torn, a ma germana.\nLa crisi ens interpel·la i, al seu torn, ens convida a actuar.\nA l'hora de fer servir aquesta locució, cal tenir en compte que la forma del possessiu variarà segons el context. Per exemple:\nEl document t'arribarà directament de la direcció i tu, al teu torn, l'enviaràs als treballadors (i no i tu, al seu torn, l'enviaràs als treballadors).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10753", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10753", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7413/2", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "Com es diu sugerente en català?\nEs pot dir suggerent en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'adjectiu que correspon al verb suggerir en català és suggeridor, suggeridora, no pas suggerent (o sugerent), que ve del castellà sugerente. Per exemple:\nAmb aquells pantalons tan suggeridors atreia les mirades de tothom.\nLa suggeridora veu de la cantant va encisar el públic.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10755", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10755", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7414/2", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "Com es diu chupito en català?\nEs pot dir xupito en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "Per fer referència al traguet d'una beguda alcohòlica, especialment licor, servida en un gotet, en català es poden fer servir les formes xopet, didalet, gotet o bé glopet. Pel que fa a la forma didalet, cal tenir en compte que els diccionaris ja la documenten per fer referència a un got molt petit i, a més, té un ús força estès en parlars valencians.\nTambé hi ha altres denominacions en català, com ara tap, copeta o colp.\nCal evitar les formes xupito o txupito, que provenen del castellà chupito.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10756", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10756", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7415/3", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "companyerisme o companyonia?\nCom es diu compañerismo en català?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El mot que designa l'harmonia entre companys i la solidaritat amb els companys és companyonia. En canvi, la forma companyerisme no està ben formada, perquè parteix d'un hipotètic mot companyer, que no existeix en català. Per exemple:\nEn aquest grup hi ha molt bona companyonia.\nUs agraïm tots aquests anys de bon servei i companyonia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10757", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10757", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7416/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu disuasorio, disuasoria en català: dissuasori, dissuasòria o dissuasiu, dissuasiva?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'adjectiu que té com a significat 'que tendeix a dissuadir' és dissuasiu, dissuasiva, i no dissuasori, dissuasòria. Així, cal dir:\nEl centre va aplicar mesures dissuasives.\nDesprés d'un càstig dissuasiu, el noi no ho va tornar a intentar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10758", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10758", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7417/2", "Darrera versió": "19.07.2017", "Títol": "'posar en valor' o 'fer valer'?\nCom es diu poner en valor en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió posar en valor (i el nom derivat posada en valor), prové de l'expressió francesa mettre en valeur.\nAquesta locució no està recollida explícitament per la normativa, però és d'ús habitual, sobretot en l'àmbit periodístic.\nSi es vol fer servir una altra expressió, segons el context en què aparegui i el matís que s'hi vulgui donar, hi ha les opcions següents:\nEn el sentit de posar de manifest el valor d'una cosa, es pot dir valorar o fer valer. Per exemple:\nL'objectiu és descobrir i valorar la figura d'aquest escriptor poc reconegut.\nHa arribat el moment de fer valer les nostres competències com a empresa.En el sentit d'ajudar a l'èxit d'una cosa o fer-ne augmentar el valor, es pot dir remarcar, realçar, reivindicar, etc. Per exemple:\nFaran una jornada gastronòmica per reivindicar els productes de la terra.\nAmb aquesta campanya publicitària remarquen les riqueses del paratge natural.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10759", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10759", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7418/4", "Darrera versió": "23.03.2022", "Títol": "Com es diu a día de hoy en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar el significat d''actualment, en l'època present', en lloc de l'expressió a dia d'avui es poden fer servir les expressions següents, segons el context:\navui\navui dia\navui en dia\nen el dia d'avui\nactualment\nara per ara\nara com ara\nPer exemple:\nAvui dia gairebé ningú no escriu missatges de text.\nL'empresa actualment és líder en el sector.\nAra per ara no toca tornar a plantejar la qüestió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10760", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10760", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7419/4", "Darrera versió": "29.09.2017", "Títol": "'conèixer', 'conèixer-se' o 'conèixer-s'hi'?\nVerbs amb el pronom feble 'hi'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb conèixer, en sentit general, significa 'tenir una idea més o menys completa d'algú o d'alguna cosa'. Per exemple:\nEncara no coneixíem els detalls de la conferència.\nAra bé, la forma pronominal conèixer-se té el significat de 'ser evident, notar-se'. Per exemple:\nEs coneix que avui han cuinat els més experts!\nAmb aquest mateix sentit, també es pot fer servir la forma conèixer-s'hi, que duu sempre el pronom hi lexicalitzat. Per exemple:\nAl cap d'una setmana de prendre la nova medicació, ja s'hi comença a conèixer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10761", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10761", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7420/4", "Darrera versió": "29.01.2026", "Títol": "Verbs amb el pronom feble hi: jugar, jugar-se o jugar-s'hi?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb jugar, en sentit general, significa 'passar el temps en quelcom que es fa amb l'objecte d'entretenir-se, de divertir-se'. Per exemple:\nEs passa el dia jugant a futbol.\nQuan s'usa amb el significat de 'apostar alguna cosa', pot ser pronominal o no. En cas que sigui pronominal, a més, també pot portar el pronom hi lexicalitzat:\nAquell pobre home es va jugar el sou al pòquer.\nSi jugues el que tens a una sola carta, ho pots perdre tot.\nAquest noi és un romancer. Què t'hi jugues que avui no es presenta a la festa?\nD'altra banda, amb el significat de 'arriscar-se a perdre alguna cosa en un afer', el verb jugar és sempre pronominal. Per exemple:\nQuè ens juguem en aquestes eleccions?\nL'Eulàlia es juga la feina en aquestes oposicions.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10762", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10762", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7421/3", "Darrera versió": "03.08.2017", "Títol": "en la mesura que", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió en la mesura que significa 'en la proporció que'. Cal tenir en compte que la forma verbal que segueix l'expressió varia segons el context. Per exemple:\nL'objectiu és evitar, en la mesura que es pugui, el desnonament dels veïns.\nRecomanem que repareu els aparells en la mesura que us sigui possible.\nUna variant d'aquesta expressió és en la mesura del possible. Per exemple:\nHauríem d'acceptar aquestes propostes en la mesura del possible.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10763", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10763", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7422/3", "Darrera versió": "24.03.2022", "Títol": "de ben segur", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Tot i que la construcció de ben segur no es documenta en el diccionari normatiu, està ben formada i es fa servir per expressar una seguretat absoluta. Per exemple:\nDe ben segur que rebrà queixes per aquests comentaris hostils.\nAltres expressions que tenen el mateix significat són de segur i ben segur. Per exemple:\nQuan el vegis el reconeixeràs de segur: s'assembla molt al seu pare.\nNo hi faltaré, ben segur.\nCal evitar la forma a ben segur.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10764", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10764", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7423/3", "Darrera versió": "29.09.2017", "Títol": "'palpar' o 'palpar-hi'?\nVerbs amb el pronom feble 'hi'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb palpar, en sentit general, significa 'explorar, examinar, tocant amb les mans'. Per exemple:\nVa haver de sortir de l'habitació palpant les parets perquè no sabia on era l'interruptor.\nAra bé, la forma palpar-hi té el significat de 'tenir tacte' i duu sempre el pronom hi lexicalitzat. Per exemple:\nVa perdre la sensibilitat a les mans i no hi palpava.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10767", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10767", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7424/4", "Darrera versió": "07.10.2022", "Títol": "Es pot dir agendar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball", "Resposta": "En l'àmbit laboral, amb el significat de 'fixar una data per a una reunió, una cita, etc.' es pot fer servir el verb agendar. Per exemple:\nLa coordinadora ha agendat una reunió per a la setmana que ve.\nAl costat d'aquest verb, en l'àmbit general, amb el mateix significat, es poden fer servir altres expressions, com ara: anotar a l'agenda, donar hora, reservar, fixar una cita, planificar, programar... Per exemple:\nHas anotat a l'agenda la inauguració de l'exposició?\nTruca'ns i et donarem hora.\nLi reservo hora per a la setmana que ve.\nPer fi he pogut fixar una cita amb l'advocada.\nHem planificat / Hem programat tots els actes de la setmana cultural de l'institut.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10768", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10768", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7425/4", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "Com es diu externalizar en català?\nEs pot dir externalitzar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "En l'Administració pública, el terme externalitzar vol dir contractar serveis externs o aliens a l'Administració per a la\nrealització de les tasques pròpies dels serveis públics que\nl'Administració està obligada a prestar o que són necessàries per al\ncorrecte funcionament d'un servei públic. Per exemple: La Generalitat externalitza els serveis informàtics dels seus departaments.\nEn l'àmbit de l'empresa, es fa servir més el terme subcontractar quan un contractista confia, sota la seva responsabilitat, una feina o part d'una feina que té al seu càrrec a una altra persona.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10769", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10769", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7426/2", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "Com es diu visibilizar en català?\nEs pot dir visibilitzar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb visibilitzar, tot i que no està recollit en el diccionari normatiu, és un verb ben format a partir de l'adjectiu visible, i té el significat de 'fer visible'. Per exemple:\nS'ha fet un esforç per visibilitzar tots els models de família en els àmbits educatius.\nLes fires de llibres ajuden a visibilitzar les editorials petites.\nTambé està ben format el substantiu visibilització:\nAlgunes sèries de televisió han afavorit la visibilització social de les persones homosexuals.\nTreballem per la visibilització de la violència a les aules.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10770", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10770", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7427/4", "Darrera versió": "11.06.2024", "Títol": "Plural de multiús: detergent multiús o detergent multiusos?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "L'adjectiu multiús s'ha format a partir del nom ús i del prefix de quantitat multi-. Altres mots formats de la mateixa manera i amb el mateix prefix poden ser multibanda, multicanal o multicolor. Per exemple: navalla multiús, ràdio multibanda, interfície multicanal, vestit multicolor.\nAquests mots es caracteritzen perquè poden acompanyar un nom en aposició, i en aquest cas generalment no concorden, o bé poden fer la funció d'un adjectiu i, per tant, presentar concordança de nombre amb el nom que acompanyen. Per exemple:\nun detergent multiús o un detergent multiusos\ndos detergents multiús o dos detergents multiusos\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (11.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10771", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10771", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7428/2", "Darrera versió": "18.03.2022", "Títol": "impartició\nCom es diu impartición en català?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El nom impartició està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir del verb impartir i del sufix -ció, i expressa el significat d'acció i efecte d'impartir. Per exemple:\nL'ONG col·labora en la impartició d'un curs sobre cooperació a Estocolm.\nPeríode d'impartició i horaris (apartat de la web d'una assignatura)\nL'idioma d'impartició del màster serà el català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10772", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10772", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7430/6", "Darrera versió": "09.06.2016", "Títol": "reformular, reinventar, ressituar, reubicar\nVerbs amb el prefix 're-'", "Categoria": "Morfologia; Ortografia", "Resposta": "El prefix re- indica 'duplicació' o 'repetició', de vegades 'intensitat', i s'adjunta a verbs (i noms i adjectius que se'n deriven) sense guionet; així, doncs, formen una sola paraula. Aquest prefix permet la formació de verbs com ara reactivar, recomençar, redescobrir, reorganitzar, ressituar, etc.\nDe vegades els diccionaris no recullen determinats verbs com ara recalcular, redecorar, reelaborar, reformular, reinventar, reubicar, etc. Convé aclarir que aquests mots estan ben formats, atès que s'han creat segons un procés de formació de paraules per derivació propi del català.\nQuan el prefix re- s'adjunta a un verb que comença amb s, la nova paraula presenta dues esses. Per exemple: ressaltar, resseguir, ressentir-se, ressoldar, ressopar, ressorgir, ressortir, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10775", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10775", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7431/4", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "Com es diu chuche, chuches en català?\nCom es diu gominola en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "El menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc., en català s'anomena llaminadura, llamí o llepolia. Aquests mots habitualment es fan servir en plural, per exemple:\nNo et pots alimentar a base de llaminadures.\nLes llepolies li fan perdre el senderi.\nPer fer referència al tipus de llaminadura que és un caramel de consistència gomosa obtingut de solucions concentrades de sucre o de sucres als quals s'incorporen gomes o altres gelificants, les denominacions adequades en català són gominola, caramel de goma, goma o pastilla de goma. Per exemple:\nNo mengis gominoles abans de dinar.\nHa baixat al quiosc a comprar caramels de goma.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10776", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10776", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7432/1", "Darrera versió": "16.12.2013", "Títol": "Com es diu escrache en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials", "Resposta": "L'equivalent català més adequat per a escrache és escarni, que fa referència a l'acció de denúncia ciutadana contra una persona de l'àmbit públic feta davant del seu domicili particular o en llocs públics on se la identifica, sovint amb pintades, cants o segudes, amb l'objectiu de protestar contra abusos de gestió, actes de corrupció o violacions dels drets humans que se li atribueixen.\nTambé es poden fer servir les formes assetjament públic, escarn i pressió pública.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10777", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10777", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7433/2", "Darrera versió": "15.12.2021", "Títol": "fer el ronsa o fer el ronso?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Tant fer el ronsa com fer el ronso són expressions normatives per expressar que algú va diferint l'execució d'alguna cosa que fa de mala gana, al costat del verb ronsejar. Així doncs, es pot dir:\nQuan una tasca no el motiva, fa el ronsa fins a l'últim moment.\nQuan una tasca no el motiva, fa el ronso fins a l'últim moment.\nQuan una tasca no el motiva, ronseja fins a l'últim moment.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10778", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10778", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7434/4", "Darrera versió": "28.09.2017", "Títol": "'tocar' i 'tocar-hi'\nVerbs amb el pronom feble 'hi'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb tocar, en sentit general, significa 'fer que la mà, els dits o una altra part exterior del cos entri en contacte amb alguna cosa'.\nA la Mar li fa molta angúnia tocar les escates dels peixos.\nAra bé, la forma tocar-hi té el significat de 'fer raonaments encertats' i duu sempre el pronom hi lexicalitzat. Per exemple:\nLa seva intervenció m'ha sorprès: si que hi toca, aquest noi!\nD'altra banda, hi ha l'expressió no tocar-hi, que significa 'no tenir seny, no entendre les coses' o bé 'ésser boig'. Per exemple:\nLa seva actitud estranya em va fer pensar que no hi tocava gaire.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10779", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10779", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7435/1", "Darrera versió": "16.12.2013", "Títol": "Com es diu fracking en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indústria. Energia", "Resposta": "En l'àmbit de la indústria energètica, els termes catalans equivalents a la forma anglesa fracking són fracturació hidràulica i  hidrofracturació, que designen la 'tècnica de geologia del petroli consistent a estimular la permeabilitat d'una roca magatzem en un pou de petroli obrint-hi fissures, per mitjà de la injecció de líquid a pressió amb una suspensió de material granular'. Per exemple:\nEl govern promourà una llei perquè la fracturació hidràulica no es pugui autoritzar.\nHi va haver moviments sísmics a causa de la hidrofracturació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10780", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10780", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7437/3", "Darrera versió": "28.09.2017", "Títol": "'trobar', 'trobar-se' i 'trobar-s'hi'\nVerbs amb el pronom feble 'hi'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb trobar, en sentit general, significa 'coincidir per atzar amb una cosa o amb algú'. Per exemple:\nAquest matí he trobat una sorpresa a la bústia.\nAmb aquest significat també es pot fer servir la forma pronominal trobar-se. Per exemple:\nAquest matí m'he trobat una sorpresa a la bústia.\nAra bé, la forma trobar-s'hi té el significat de 'sentir-se còmode' i duu sempre el pronom hi lexicalitzat. Per exemple:\nQuè vols que et digui... No m'hi trobo, fent de mainadera.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10785", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10785", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7438/3", "Darrera versió": "07.03.2025", "Títol": "Verbs amb el pronom feble hi: dir-hi la seva", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb dir, en sentit general, té el significat de 'pronunciar'. Per exemple:\nNo em va voler dir què li havia passat.\nAra bé, l'expressió dir-hi la seva (o dir-hi la nostra, dir-hi la meva, etc.) significa 'opinar' i duu sempre el pronom feble hi perquè forma part del verb. Per exemple:\nSembla que té una opinió formada de qualsevol qüestió. Sempre hi diu la seva.\nEn aquest tema no puc dir-hi la meva perquè no hi entenc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10786", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10786", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7439/3", "Darrera versió": "27.09.2017", "Títol": "no ser-hi tot\nVerbs amb el pronom feble 'hi'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió no ser-hi tot significa 'estar mancat d'enteniment'. Per exemple:\nEls últims anys de la seva vida, l'àvia Francina no hi era tota.\nAixí doncs, cal mantenir sempre el pronom feble hi perquè forma part del verb. Per exemple:\nEn aquella festa hi havia un noi que no hi era tot.\nÉs una obra de teatre en què el protagonista és un militar que no hi és tot.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10787", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10787", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7440/2", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "Es pot dir reflotar un vaixell en català?\nEs pot dir reflotar una empresa en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, el verb reflotar té dos sentits. D'una banda, té el sentit propi de 'fer que un vaixell encallat quedi lliure del fons'. D'altra banda, per extensió de significat, també es pot fer servir en el sentit figurat de 'fer que un negoci o una empresa en crisi torni a funcionar amb normalitat'. Per exemple:\nVan fer veritables operacions d'enginyeria per reflotar aquell portaavions.\nEstà intentant reflotar el negoci familiar però les pèrdues són massa altes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10788", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10788", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7441/3", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "col·laborador, col·laboradora o col·laboratiu, col·laborativa?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, la paraula que expressa que alguna cosa es porta a terme en col·laboració entre diverses persones és col·laboratiu, col·laborativa (i no col·laborador, col·laboradora, que designa en general que col·labora). Així doncs, cal dir, per exemple:\nCal un ensenyament col·laboratiu a les aules.\nEines de treball col·laboratiu a través de les xarxes socials.\nAmb la voluntat d'estalviar i alhora compartir, aposten pel consum col·laboratiu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10789", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10789", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7442/2", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "Com es diu exitoso en català?\nEs pot dir exitós, exitosa en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per expressar que una cosa ha sortit bé, cal dir reeixit, reeixida, d'èxit, amb èxit, ple d'èxit o que té èxit, segons el cas. Per exemple:\nNo va assajar gens però va fer una actuació reeixida/d'èxit.\nVa comprar-se un dels llibres amb més èxit de l'any.\nÉs una família que té èxit, tots els projectes que han fet han rutllat.\nMalgrat l'ús que es documenta en alguns contextos de l'adjectiu exitós, exitosa, convé evitar-lo en registres formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10791", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10791", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7443/3", "Darrera versió": "28.09.2017", "Títol": "'tornar' i 'tornar-se'n'\nVerbs amb el pronom feble 'en'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb tornar, en sentit general, significa 'anar cap al lloc del qual havia partit', i pot portar un complement de lloc introduït per la preposició de quan es vol indicar el lloc del qual es parteix. Per exemple:\nDemà torna de Menorca.\nSi es vol substituir aquest complement de lloc cal fer servir el pronom en, però s'ha de tenir en compte que no poden aparèixer junts perquè fan la mateixa funció. Per exemple:\nHa estat una setmana a Menorca i avui ja en torna (i no avui ja en torna de Menorca).\nEl verb tornar també pot portar un complement de lloc amb la preposició a que indica la destinació. En aquest cas, hi ha també la forma pronominal tornar-se'n, amb el pronom feble lexicalitzat. Per exemple:\nTorno a Itàlia per visitar la família.\nMe'n torno a Itàlia per visitar la família (i no Em torno a Itàlia per visitar la família)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10792", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10792", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7444/3", "Darrera versió": "28.09.2017", "Títol": "'estar' i 'estar-ne'\nVerbs amb el pronom feble 'en'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb estar, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'no moure's, no allunyar-se, d'un lloc, romandre-hi, durant un espai de temps' (Vaig estar un any a l'estranger), o 'algú, tenir accidentalment una qualitat' (Fa dies que està molt refredat).\nAra bé, la forma estar-ne significa 'sentir afecte' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. Aquest verb va acompanyat d'un complement introduït per la preposició de, que generalment se separa amb una coma. Per exemple:\nN'estic molt, de la Maria Dolors, i ella de mi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10794", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10794", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7445/4", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "El relatiu possessiu\nCom es diu cuyo en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Un recurs per expressar pertinença o possessió és utilitzar la construcció formada per la preposició de + el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), que se situa darrere del nom que complementa. Per exemple:\nL'església el campanar de la qual és romànic rep moltes visites cada any.\nAvui vindrà la clienta el cotxe de la qual és blau.\nUna altra manera d'expressar aquest sentit és utilitzar el relatiu que i el verb tenir. Per exemple:\nL'església que té un campanar romànic rep moltes visites cada any.\nAvui vindrà la clienta que té un cotxe blau.\nFinalment, cal tenir en compte que, en registres col·loquials, també s'usen altres construccions que no són adequades en registres formals:\nEl relatiu que: L'església que el campanar és romànic rep moltes visites.El relatiu que acompanyat d'un possessiu: Avui vindrà la clienta que el seu cotxe és blau.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.4.2.5 i 27.7.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10796", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10796", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7446/5", "Darrera versió": "10.07.2023", "Títol": "Pronunciació del mot erradicar: eradicar o erradicar?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El mot erradicar i els seus derivats, erradicació, erradicatiu, etc., es pronuncien amb erra vibrant, com arròs o terrissa, i s'escriuen amb rr.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.2b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10801", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10801", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7448/4", "Darrera versió": "14.02.2025", "Títol": "wifi, wi-fi o Wi-Fi?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La denominació catalana adequada per designar el sistema de connexió sense fil que permet connectar diversos dispositius electrònics entre si o bé connectar-se a internet és wifi. Es tracta d'una lexicalització de la marca comercial de l'organització sense ànim de lucre Wi-Fi Alliance.\nPel que fa al gènere, aquest terme tant pot ser masculí com femení: el wifi o la wifi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10803", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10803", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7449/2", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "Com es diu trilero, trilera en català?\nEs pot dir triler, trilera en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Lleure. Turisme", "Resposta": "La denominació catalana per designar l'individu que es dedica al joc de carrer que consisteix a endevinar en quin lloc, de tres possibles, està situada una peça manipulable és triler, trilera. Per exemple:\nQuan no hi havia vigilància, aquest carrer tan turístic estava ple de trilers.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10804", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10804", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7450/4", "Darrera versió": "19.10.2022", "Títol": "Com es diu por supuesto en català?\nEs pot dir per suposat en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar que una cosa és evident, certa, o que hi estem d'acord, en català es poden fer servir les expressions següents, segons el context: per descomptat, és clar, ja ho crec, naturalment, evidentment, sens dubte, no cal dir-ho, i tant!, i tant que sí!, com sempre. Per exemple:\n—Vindràs al sopar de final de curs? —I tant que sí!\nT'ajudarem en el que calgui, per descomptat.\nContribuiré a la causa solidària, no cal dir-ho.\nL'expressió per suposat és una mala adaptació del castellà por supuesto.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10807", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10807", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7451/2", "Darrera versió": "28.09.2017", "Títol": "carregar, carregar-se-la, carregar-se-les\nVerbs amb pronom de complement directe", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb carregar (o carregar-se), en sentit general, significa 'posar (quelcom que cal transportar) sobre algú o sobre alguna cosa'.\nAra bé, l'expressió carregar-se-la o bé carregar-se-les, amb el pronom de complement directe lexicalitzat, significa 'ser culpat'. Per exemple:\nFaci el que faci, sempre me la carrego jo perquè ell mai no porta la iniciativa.\nNo és veritat que cada cop que es barallen se les carregui només la Maria.\nAmb aquest significat, també s'utilitza l'expressió carregar-se el mort. Per exemple:\nMalgrat que la Núria no havia fet res, al final es va carregar el mort perquè no els havia separat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10809", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10809", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7452/2", "Darrera versió": "28.09.2017", "Títol": "'fer' i 'fer-la'\nVerbs amb pronom de complement directe", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb fer, en sentit general, designa 'donar existència a alguna cosa'. Per exemple:\nEn aquella fleca hi fan un pa molt bo.\nAra bé, la forma fer-la significa 'cometre una acció dolenta o incorrecta' i duu sempre el pronom feble la perquè està lexicalitzat. Per exemple:\nAhir em va tornar a deixar plantada; sempre me la fa.\nUna altra expressió equivalent és fer-ne una a algú. Per exemple:\nTe n'ha fet una que no me l'esperava.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10812", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10812", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7453/2", "Darrera versió": "31.08.2017", "Títol": "'fer' i 'fer-ho'\nVerbs amb pronom de complement directe", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb fer, en sentit general, significa 'donar existència a alguna cosa'. Ara bé, per fer referència a 'fer l'amor', col·loquialment es fa servir la forma fer-ho, amb el pronom feble ho de complement directe. Per exemple:\nÉrem en una festa i els vam enxampar fent-ho a l'habitació dels convidats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10815", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10815", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7454/2", "Darrera versió": "31.08.2017", "Títol": "'fer' i 'fer-s'ho'\nVerbs amb pronom de complement directe", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb fer, en sentit general, significa 'donar existència a alguna cosa'. Ara bé, per fer referència a 'resoldre la situació', es fa servir la forma fer-s'ho, amb la combinació de pronoms se i ho. Per exemple:\nAquest cop també han guanyat el sorteig, no sé com s'ho han fet.\nCom t'ho fas, per tenir aquesta energia de bon matí?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10816", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10816", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7455/4", "Darrera versió": "05.06.2018", "Títol": "'jugar' o 'jugar-se-la'?\nVerbs amb pronom de complement directe", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb jugar, en sentit general, designa 'passar el temps en quelcom que es fa amb l'objecte d'entretenir-se, de divertir-se'. Per exemple:\nEs va passar el dia jugant a futbol.\nAra bé, l'expressió jugar-se-la significa 'arriscar' i sempre duu els pronoms perquè estan lexicalitzats amb el verb. Per exemple:\nEs va ficar en un assumpte escabrós i se la va jugar: va posar en risc la seva vida.\nD'altra banda, l'expressió jugar-s'ho tot també pot tenir el significat d''arriscar' o bé 'apostar'. Per exemple:\nJa ho tens clar? Mira que t'ho jugues tot fent aquesta elecció.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10817", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10817", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7456/3", "Darrera versió": "28.09.2017", "Títol": "passar, passar-la, passar-les\nVerbs amb pronom de complement directe\npassar-la magra, passar-les magres", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb passar, en sentit general, significa 'recórrer tal o tal camí o travessar tal o tal lloc anant d'un indret a un altre'.\nAra bé, la forma passar-la o bé passar-les, amb el pronom de complement directe lexicalitzat, significa 'passar misèria o necessitat'. Per exemple:\nLa nostra història familiar és dura, ja l'hem passada!\nAmb aquest mateix significat, també s'utilitza l'expressió passar-la magra o passar-les magres. Per exemple:\nHa tingut tantes despeses que els darrers mesos les han passades magres.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10820", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10820", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7457/3", "Darrera versió": "28.09.2017", "Títol": "'pirar' o 'pirar-se-les'?\nVerbs amb pronom feble de complement directe", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb pirar significa 'anar-se'n, fugir' i s'usa habitualment en un registre col·loquial. Per exemple:\nEm sembla que aquí fem nosa, així que pirem!\nAmb aquest mateix sentit, també s'utilitza la forma pirar-se-les (o pirar-me-les, pirar-vos-les, etc.), en què els pronoms formen part del verb perquè estan lexicalitzats. Per exemple:\nEm sembla que aquí fem nosa, així que ens les pirem!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10821", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10821", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7458/4", "Darrera versió": "24.03.2022", "Títol": "Com es diu Usted está aquí en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En un plànol o mapa d'un espai com ara un parc, un centre comercial, mitjà de transport..., és habitual que hi aparegui una indicació del punt exacte en què es troba la persona que el consulta. En aquests casos, el verb adequat és ser (i no estar) perquè es vol indicar una simple localització.\nA més a més, cal tenir en compte que és preferible fer servir el tractament de vós (en lloc de vostè), que correspon a la segona persona del plural. Convé notar que tampoc no és recomanable l'ús explícit del pronom personal vós. Per tant:\nSou aquí (i no Vostè està aquí, ni Esteu aquí).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10822", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10822", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7459/2", "Darrera versió": "24.11.2016", "Títol": "'públic-privat', 'publicprivat', 'público-privat' o 'publicoprivat'?\nGuionet en compostos cultes: 'publicoprivat', 'publicoprivada'", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "publicoprivat, publicoprivada\nL'adjectiu que fa referència a alguna cosa que implica tant l'Administració com la iniciativa privada és publicoprivat, publicoprivada (publicoprivats, publicoprivades, en plural).\nEs tracta d'un compost culte perquè s'ha creat amb la forma prefixada publico-. Aquesta mena de compostos s'escriuen sense guionet: publicoprivat, i no publico-privat. Pel que fa a l'accent, només conserven el del segon element, de manera que en aquest cas el primer element el perd: publicoprivat i no públicoprivat.\nPer exemple:\nEstudien un sistema de finançament publicoprivat per no haver de deslocalitzar la producció.\nLa iniciativa publicoprivada va permetre construir el centre sanitari.\nEs descarta cobrir la inversió amb participacions publicoprivades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10823", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10823", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7460/4", "Darrera versió": "18.05.2023", "Títol": "Preposicions en les parts del dia: pel matí o al matí?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, per expressar que una acció transcorre en una part del dia (matí, migdia, tarda, vespre, nit...), les preposicions que es fan servir són a o de, segons el cas. Per exemple: Va sortir de casa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit; Treballa de matí/nit.\nLa construcció amb per actualment s'utilitza col·loquialment en certs parlars (pel matí, per la tarda, per la vesprada...), però s'evita en els registres formals.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.2b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10825", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10825", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7461/4", "Darrera versió": "24.04.2024", "Títol": "Pronunciació dels verbs adequar, liquar i obliquar\nCom es pronuncien adequo, adeqües, adequa, adeqüen, adeqüi, adeqüis i adeqüin?", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "De vegades, les formes dels verbs adequar, liquar i obliquar es pronuncien inadequadament amb un hiat, per analogia amb certes formes verbals de aguar, evacuar i promiscuar, en què la pronúncia amb hiat alterna amb la pronúncia amb diftong.\nEn els registres formals, per tant, les formes verbals dels verbs adequar, liquar i obliquar s'han de pronunciar amb diftong i no pas amb hiat:\nadequo (pronunciat a-dè-quo i no a-de-qú-o)\nliqua (pronunciat lí-qua i no li-qú-a)\nobliqua (pronunciat o-blí-qua i no o-bli-qú-a).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10826", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10826", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7462/3", "Darrera versió": "24.03.2022", "Títol": "Règim verbal de tirar i estirar\ntirar de la cadena o estirar la cadena?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb que designa l'acció de fer força per moure una cosa és tirar, no tirar de. Per exemple:\nEls gossos tiren el trineu (i no Els gossos tiren del trineu).\nPer expressar l'acció de fer força per portar cap a si alguna cosa, el verb adequat és estirar (no estirar de). Per exemple:\nEstira la cadena (i no Estira de la cadena)\nEstira el calaix amb suavitat, que el mànec està fluix.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10835", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10835", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7463/2", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció del missatge de correu electrònic", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nEl missatge de correu electrònic és una comunicació que es transmet d'una bústia electrònica a una altra per mitjà d'un programa de correu electrònic.\nCriteris generals de redacció\nAquest tipus de missatges es poden produir en molts àmbits. És important que des del primer moment es defineixi el to de relació entre les persones que es comuniquen per tal d'adaptar la llengua al grau de formalitat que requereix la relació i l'àmbit en què es produeix el missatge. En l'àmbit laboral, segons el grau de formalitat, es pot mantenir un to solemne, respectuós o cordial. En l'àmbit privat pot ser, fins i tot, familiar. En tot cas, com a principi general cal redactar d'una manera clara i precisa. Per aconseguir-ho convé partir d'una estructuració lògica del text per mitjà de paràgrafs breus.\nEstructura i continguts\nLes característiques i el contingut de cada una de les parts del missatge del correu electrònic són els següents:\n1. Destinació\nCal escriure l'adreça del destinatari del missatge al camp encapçalat per la preposició per a. De vegades, pot  interessar deixar constància que s'ha enviat el missatge a altres persones que treballen en el mateix projecte o al càrrec immediatament superior. En aquests casos, les adreces d'aquests destinataris s'han d'escriure al camp A/c (amb còpia). Si, en canvi, el missatge s'envia a un grup de persones que no es coneixen entre elles, es recomana escriure aquestes adreces al camp Còpia oculta que ofereixen els programes de gestió de correu electrònic, a fi que els diferents destinataris no puguin veure les adreces de la resta, si és que aquestes es consideren una dada confidencial.\n2. Tema del missatge\nA sota de l'adreça dels destinataris hi ha un espai per escriure el tema del missatge. És important triar els mots identificadors del missatge adequadament, ja que poden ajudar a localitzar-lo posteriorment. Per exemple, Tema: Sopar de Nadal.\n3. Cos\nPel que fa als tractaments personals, cal distingir l'emissor del receptor. Per a l'emissor es pot triar entre la primera persona del singular o la del plural. Si el to ha de ser més directe i personal, el normal és escriure en primera persona del singular.\nPel que fa al receptor, la forma preferent és el tractament de vós, tot i que també es pot optar pel tractament de vostè, especialment en correus comercials. El tractament de tu només és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.\nEl contingut i la llargada del missatge depèn de la informació que es vol transmetre.\nLa facilitat i la rapidesa amb què s'envien els missatges electrònics avui permet escriure més que abans. Les comunicacions electròniques tendeixen a la brevetat. En els missatges de correu electrònic també convé ser breu. No obstant això, cal planificar el text perquè estigui ben estructurat i cal revisar-lo per tal d'esmenar possibles errors.\n4. Signatura\nEn les comunicacions empresarials o d'altres organismes i institucions la signatura sol estar predeterminada. Conté el nom de l'emissor, el càrrec i el departament. Pot contenir també el nom de l'empresa, l'adreça postal, el número de telèfon, l'adreça electrònica de contacte, el logo i la pàgina web de l'empresa; sovint avui també s'hi inclouen enllaços dels comptes de l'empresa en les xarxes socials.\n5. Informació ocasional\nÉs un apartat opcional que conté informació addicional no rellevant, perquè si ho fos caldria incloure-la en el cos del missatge. S'introdueix amb la sigla PS (post scriptum, que vol dir 'després de l'escrit'). En aquests casos no es fa servir la sigla PD (post data, amb el significat de 'després de la data'), perquè són textos que no la contenen, ja que surt per defecte quan es rep el missatge.\nAlgunes recomanacions\nL'ús de les majúscules en els missatges de correu electrònic és el que prescriuen les normes. Es recomana no escriure paraules o text en general amb majúscules, ja que això va contra les convencions habituals i sovint s'interpreta com si l'emissor estigués aixecant el to de veu.\nAixí mateix, convé no abusar ni de la negreta ni de la cursiva perquè no perdin l'ús que els és propi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10856", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10856", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7464/2", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple de missatge de correu electrònic", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "De: Cristina Jové\nPer a: Caps d'Àrea\nTema: Sessió formativa\nBenvolguts companys, benvolgudes companyes,\nUs informem que dijous 23 de gener hi ha una sessió formativa per presentar el nou projecte XXX a la sala d'audiovisuals a les 16.00 h. La sessió tindrà dues parts diferenciades. A la primera s'explicarà en què consisteix aquest nou projecte. A la segona es farà una presentació de les sessions formatives programades per a aquest any.\nUs demanem, si us plau, que feu arribar aquesta comunicació a totes les persones del vostre equip. Les que hi estiguin interessades hauran de confirmar l'assistència  contestant aquest mateix missatge.\nEsperem que la sessió sigui del vostre interès i us agraïm la vostra col·laboració.\nCordialment,\nCristina Jové\nÀrea de Formació\nConsultoria Messeguer\nwww.messeguer.cat", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10857", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10857", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7465/2", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de l'SMS", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Definició\nLa sigla SMS correspon a la denominació anglesa short message service, que té com a forma equivalent en català servei de missatges curts. Aquest terme serveix per designar el sistema que permet l'intercanvi de missatges en format de text, generalment amb un límit de 160 caràcters, mitjançant els telèfons mòbils i altres aparells electrònics.\nCriteris generals de redacció\nEls SMS es poden enviar des de l'àmbit privat o des d'organitzacions i empreses. Els SMS que s'envien des de l'àmbit institucional o empresarial es caracteritzen per la redacció impersonal, en què s'informa d'alguna cosa amb la màxima precisió i brevetat possible, atès el poc espai disponible.\nIdentificació de l'organisme\nEn els missatges emesos per organismes o empreses es recomana deixar constància de l'entitat emissora. S'acostuma a fer a l'inici del missatge.\nSalutació i comiat\nLes fórmules de salutació i comiat se solen ometre, donada la limitació d'espai.\nRecomanacions\nEn els missatges emesos des d'organismes o empreses cal evitar els recursos d'abreviacions, propis de comunicacions de l'àmbit privat. Així, cal escriure:\nde, i no d\nper, i no x\nque, i no q\ntambé, i no tb\nmés, i no +\nAixí mateix, cal accentuar d'acord amb les normes ortogràfiques, ja que la majoria de programes de gestió d'enviament d'aquest tipus de missatges permeten fer-ho. Per exemple:\nClínica dental XXX. Li recordem que té visita el dia 31.01.20 a les 17 h. Si la vol anul·lar o modificar, pot trucar al 93...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10858", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10858", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7466/2", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Exemple de carta de condol", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Vidal i Associats\nAv. Prat de la Riba, 23\n08915 Badalona\nITS Traduccions\nC. Consell de Cent, 540, 7a planta\n08013 Barcelona\nBenvolguts companys, benvolgudes companyes,\nUs volem expressar el nostre condol més sincer  per la pèrdua de ..., amb qui hem tingut ocasió de compartir tots aquests darrers anys de projectes i il·lusions.\nUs fem arribar tot el suport en aquests moments tan difícils i estem a la vostra disposició per a qualsevol cosa que pugueu necessitar.\nUs saludem ben afectuosament.\nBerta Prats Civit\nCap de Projectes\nBadalona, 3 de febrer de 2014", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10859", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10859", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7467/2", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Fórmules de condol per a comunicacions escrites", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Exemples de fórmules per al paràgraf inicial:\nUs escrivim perquè hem rebut la notícia de la pèrdua de...\nAmb motiu del traspàs de...\nConsternats per la mort de...\nExemples de fórmules per als paràgrafs intermedis:\nUs volem fer arribar el nostre condol per la mort de...\nLamentem amb vosaltres la pèrdua de...\nSentim la seva pèrdua...\nAccepteu l'expressió del nostre condol...\nEl nostre condol més sincer...\nUs acompanyem en el sentiment...\nUs expressem el nostre condol...\nUs transmetem el nostre sentiment de dolor...\nExemples de fórmules per al paràgraf final:\nUs volem fer arribar el nostre suport en aquests moments tan difícils.\nCompteu amb nosaltres per a tot el que calgui.\nEns sentim al vostre costat.\nPodeu comptar amb la nostra ajuda per a qualsevol cosa que pugueu necessitar.\nEsperem que trobeu la força per superar la seva pèrdua irreparable.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10860", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10860", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7468/3", "Darrera versió": "07.02.2018", "Títol": "Oracions passives\nLa veu passiva", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les oracions passives es construeixen amb el verb ser i el verb principal en participi. A més, poden incloure un complement agent introduït per les preposicions per o de, que expressa qui o què fa l'acció. Per exemple:\nEl conductor és multat si no respecta el codi de circulació.\nEnguany els pressupostos ja han estat aprovats.\nEl llibre extraviat va ser trobat pel conserge.\nEra un home respectat per/de tothom.\nAquestes oracions passives es fan servir quan es vol posar èmfasi en el resultat de l'acció del verb, més que no pas en qui o què l'executa. Això no obstant, sovint, se'n fa un ús abusiu. Per aquest motiu, cal recordar que en general la forma més neutra és construir la frase en veu activa (o construir-la en veu activa reprenent el complement directe amb un pronom feble). Per exemple:\nEl conserge va trobar el llibre extraviat.\nEnguany els parlamentaris ja han aprovat els pressupostos.\nTothom el respectava.\nLa piulada l'ha publicada un usuari anònim.\nAixò ho va resoldre el departament de premsa.Un altre recurs és utilitzar la passiva pronominal, que es construeix amb el pronom es i el verb en veu activa. És especialment adequada quan no es vol fer constar qui fa l'acció, perquè no es coneix o perquè no és rellevant. Per exemple:\nEs preveu la posada en funcionament del servei.\nL'establiment es tancarà a les 20.00 h.\nEs prohibeix l'entrada amb gossos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10861", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10861", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7469/2", "Darrera versió": "06.02.2018", "Títol": "Construccions absolutes de participi\n'arribats a aquest punt...', 'dit això...', etc.", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els participis es poden fer servir d'una manera aïllada, amb valor absolut, per indicar que un procés ha finalitzat i, per tant, no fan referència a accions que no han acabat. Per exemple:\nArreglat el teulat, van decidir pintar la paret.\nDit això, només falta agrair-vos l'interès demostrat.\nPassats uns segons, es va sentir l'explosió i l'edifici es va ensorrar.\nA banda de valor temporal d'anterioritat, aquestes construccions de participi també poden tenir un valor causal, condicional o concessiu. Per exemple:\nVist el teu interès, un altre dia que hi anem t'avisarem ('com que veiem que hi tens interès...').\nAquests participis solen aparèixer a principi de frase (tot i que també és possible trobar-los al final o al mig de l'oració) i concorden amb l'element que els segueix. De vegades, es reforcen amb les expressions un cop o una vegada. Per exemple:\nUn cop arribats a aquest punt, toca fer un exercici d'autocrítica.\nUna vegada analitzades les característiques de l'edifici, els experts van optar per entrar-hi per darrere.\nValia més tocar el dos, vist el panorama...\nFinalment, cal destacar que es fa un ús molt habitual d'aquest participi en textos amb una limitació d'espai, com ara titulars de premsa o rètols. Per exemple:\nDetingut l'autor del robatori a la Llagosta.\nProrrogat fins al 16 de febrer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10862", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10862", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7470/1", "Darrera versió": "04.03.2014", "Títol": "Com es diu tropezones en català?\nCom es diu picatostes en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "El terme castellà tropezones es pot traduir al català per dauets, retallons o trossets (dauet, retalló i trosset, en singular), que són els trossets de pernil o d'un altre aliment que es barregen als plats de sopa o de llegums. Per exemple:\ncrema de carbassó amb dauets de bacó\nmongetes del ganxet amb retallons de cansalada fregida\nEn alguns casos, com per exemple en postres, iogurts o cremes, també es pot fer servir el mot bocins:\ncrema d'avellanes amb bocins de coco i gerds\nPel que fa al terme castellà picatostes, l'equivalent en català és crostons (crostó, en singular), que són dauets de pa fregit que se serveixen com a guarnició de sopes, cremes o purés. Per exemple:\nAfegeix crostons a la sopa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10892", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10892", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7472/2", "Darrera versió": "16.05.2018", "Títol": "quarta generació (dispositius mòbils)\n4G (dispositius mòbils)\nCom es diu 'fourth generation' (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La denominació quarta generació, en l'àmbit dels dispositius mòbils, fa referència a la quarta etapa de l'evolució de les comunicacions mòbils basada en el desenvolupament de tècniques que permeten establir transmissions de veu i de dades a una velocitat superior que la de la tercera generació. La quarta generació pot arribar a cent megabits per segon. Per exemple:\nAquesta companyia de telefonia mòbil només ofereix tecnologia de quarta generació per a línies d'empreses.\nL'abreviació corresponent és 4G.\nLa quarta generació es basa actualment en la tecnologia LTE (de l'anglès long term evolution, 'evolució a llarg termini').", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10900", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10900", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7473/2", "Darrera versió": "16.07.2024", "Títol": "telèfon tauleta (dispositius mòbils)\ntaulèfon (dispositius mòbils)\nCom es diu phablet (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La denominació telèfon tauleta, en l'àmbit dels dispositius mòbils, fa referència al telèfon intel·ligent la mida del qual s'acosta a la d'una tauleta, entre unes 5 i 7 polzades. Per exemple:\nPer navegar per internet faig servir el telèfon tauleta perquè té la pantalla més gran.\nAmb aquest mateix significat també es pot fer servir la denominació taulèfon.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10901", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10901", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7474/2", "Darrera versió": "18.09.2014", "Títol": "despinçar (dispositius mòbils)\nCom es diu to spread fingers (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "El verb despinçar, en l'àmbit dels dispositius mòbils, designa l'acció de tocar una zona de la pantalla amb la punta de dos dits o més fent el moviment de descloure'ls sense deixar de mantenir el contacte amb la superfície i exercint-hi una certa pressió. Generalment es despinça per engrandir o acostar allò que es visualitza (una fotografia, un text, la mida del navegador, etc.). Per exemple:\nHas de despinçar la pantalla si vols fer la foto més gran.\nAmb aquest mateix significat també es fan servir les expressions obrir els dits o separar els dits, que poden anar seguides de les preposicions sobre, damunt, en o a. Per exemple:\nHas de separar els dits sobre la pantalla si vols fer la foto més gran.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10902", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10902", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7475/2", "Darrera versió": "02.07.2014", "Títol": "fer doble toc (dispositius mòbils)\nCom es diu to doble tap (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "Per designar l'acció de pressionar breument dues vegades seguides una zona de la pantalla amb la punta del dit, l'expressió adequada és fer doble toc (sobre/damunt/en/a).\nGeneralment es fa un doble toc sobre un element per obrir-lo o executar-lo. De vegades, fent un doble toc sobre la pantalla també s'amplia allò que es visualitza o, a l'inrevés, es redueix. Per exemple:\nQuan obris una imatge, pots ampliar-la fent doble toc.\nTambé es poden fer servir les expressions fer dos tocs i fer un doble toc amb aquest mateix significat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10904", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10904", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7476/1", "Darrera versió": "13.03.2014", "Títol": "fer girar els dits (dispositius mòbils)\nCom es diu to rotate fingers (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit dels dispositius mòbils, l'acció de moure circularment, en qualsevol direcció, la punta d'un dit o més situats sobre una zona de la pantalla, sense perdre el contacte amb la superfície, s'anomena fer girar els dits.\nPer exemple, es fan girar el dits sobre una imatge per fer-la girar en la mateixa direcció en què es fan girar els dits.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10905", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10905", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7477/1", "Darrera versió": "13.03.2014", "Títol": "pinçar (dispositius mòbils)\nCom es diu to pinch (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "El verb pinçar, en l'àmbit dels dispositius mòbils, indica que es toca una zona de la pantalla amb la punta de dos dits o més fent el moviment de reunir-los sense deixar de mantenir el contacte amb la superfície i exercint-hi una certa pressió. Generalment es pinça per empetitir o allunyar allò que es visualitza (una fotografia, un text, la mida del navegador, etc.). Per exemple:\nSe m'ha espatllat el mòbil: ni pinçant la pantalla no se m'empetiteix la foto.\nAmb aquest mateix significat també es fan servir les expressions ajuntar els dits o tancar els dits, que poden anar seguides de les preposicions sobre, damunt, en o a. Per exemple:\nAjunteu els dits damunt el text de l'article per veure'l sencer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10906", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10906", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7478/2", "Darrera versió": "02.07.2014", "Títol": "arrossegar (dispositius mòbils)\nCom es diu to drag (dispositius mòbils) en català?\narrossegar el dit (dispositius mòbils)\nCom es diu to drag finger (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "El verb arrossegar, en l'àmbit dels dispositius mòbils, indica que es mou de lloc un element de la pantalla desplaçant la punta del dit que hi fa pressió. Per exemple:\nSi arrossegues el giny del rellotge cap a la dreta veuràs la foto que fa de fons de pantalla.\nL'expressió arrossegar el dit, en canvi, indica que es desplaça la punta del dit per la pantalla, en qualsevol direcció, exercint-hi una certa pressió i sense perdre el contacte amb la superfície. Generalment s'arrossega el dit per desbloquejar un dispositiu quan està en mode d'estalvi. Per exemple:\nSovint arrossego el dit per la pantalla sense voler i el mòbil se'm desbloqueja sol.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10907", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10907", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7479/1", "Darrera versió": "13.03.2014", "Títol": "fer lliscar el dit (dispositius mòbils)\nCom es diu to flick, slide, swipe finger (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit dels dispositius mòbils, s'usa la locució fer lliscar el dit amb el significat de desplaçar lleugerament la punta del dit per la pantalla, en sentit horitzontal o vertical. Generalment es fa lliscar el dit per la pantalla per passar pàgines, fotografies, etc. Per exemple:\nPer veure la foto següent has de fer lliscar el dit cap a l'esquerra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10908", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10908", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7480/2", "Darrera versió": "25.02.2016", "Títol": "aplicació mòbil, app, apli (dispositius mòbils)\nCom es diu mobile application (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "Les denominacions aplicació mòbil i app, en l'àmbit dels dispositius mòbils, es refereixen a un programa informàtic desenvolupat per a dispositius mòbils. Per exemple:\nEs volia descarregar una aplicació / app que no estava disponible amb el sistema operatiu del seu mòbil.\nAmb aquest mateix significat també es pot fer servir la denominació apli.\nLa pronúncia més habitual de la forma app és com si fos un sol mot: [áp], i no la pronúncia lletrejada [a-pe-pé].", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10911", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10911", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7481/1", "Darrera versió": "13.03.2014", "Títol": "comerç mòbil (dispositius mòbils)\ncomerç electrònic mòbil (dispositius mòbils)\nCom es diu m-commerce (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La denominació comerç mòbil, en l'àmbit dels dispositius mòbils, fa referència al comerç electrònic que permet la compra i venda en línia de productes i serveis per mitjà d'un dispositiu mòbil. També es pot fer servir la forma comerç electrònic mòbil. Per exemple:\nDes que s'ha canviat el telèfon i té un negoci, ho compra tot en línia per mitjà d'una aplicació de comerç mòbil.\nL'adjectiu mòbil, que té el sentit de 'relatiu o pertanyent als dispositius electrònics mòbils', s'utilitza també en altres termes com ara negocis mòbils, administració mòbil, govern mòbil o aprenentatge mòbil.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10913", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10913", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7482/1", "Darrera versió": "13.03.2014", "Títol": "fer un toc (dispositius mòbils)\ntocar (dispositius mòbils)\nCom es diu to tap (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit dels dispositius mòbils, l'expressió fer un toc té el sentit de pressionar breument una zona de la pantalla amb la punta del dit. Pot anar seguida de les preposicions sobre, damunt, en o a. Generalment es fa un toc sobre un element per seleccionar-lo o executar-lo. Per exemple:\nFes un toc sobre la icona de la galeria per veure les fotos.\nSi vols trobar la icona del Google Plus, has de fer un toc damunt de la icona Aplicacions.\nAmb aquest mateix significat, també es fa servir el verb tocar. Per exemple:\nPer veure el vídeo que t'han enviat, toca el botó Reprodueix.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10914", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10914", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7483/2", "Darrera versió": "29.09.2021", "Títol": "fer un toc llarg (dispositius mòbils)\nmantenir pressionat (dispositius mòbils)\nCom es diu to press (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit dels dispositius mòbils, l'expressió fer un toc llarg té el sentit de pressionar de manera sostinguda una zona de la pantalla amb la punta d'un o més dits. Pot anar seguida de les preposicions sobre, damunt, en o a. Generalment es fa un toc llarg sobre la pantalla  per passar d'un mode a un altre o per visualitzar determinades opcions, i, en el cas de l'accés directe a una aplicació, per canviar-ne la ubicació. Per exemple:\nFes un toc llarg sobre la icona i tindràs l'opció de crear una carpeta.\nSi fas un toc llarg en la icona, podràs canviar-la de lloc.\nAmb aquest mateix significat també es fa servir l'expressió mantenir pressionat. Per exemple:\nSi mantens pressionada la icona, tindràs l'opció de crear una carpeta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10915", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10915", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7484/1", "Darrera versió": "13.03.2014", "Títol": "emoji (dispositius mòbils)\nCom es diu emoji (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La denominació emoji, en l'àmbit dels dispositius mòbils, designa l'ideograma d'origen japonès utilitzat en les aplicacions de missatgeria instantània per a telèfons intel·ligents. Per exemple:\nVa acabar el xat amb l'emoji d'una ballarina i vaig entendre que volia anar a ballar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10916", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10916", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7485/2", "Darrera versió": "02.07.2014", "Títol": "connectat, connectada; tecnològic, tecnològica (dispositius mòbils)\nportable (dispositius mòbils)\nCom es diu wearable (dispositius mòbils) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La forma anglesa wearable, en relació amb els dispositius mòbils, pot fer referència a dos conceptes.\nPer fer referència a la indumentària que incorpora prestacions tecnològiques avançades, les denominacions catalanes possibles són connectat, connectada; tecnològic, tecnològica; digital o intel·ligent, segons el cas. Per exemple:\nHe vist unes vambes connectades: contenen uns sensors que connecten amb el reproductor d'MP3 i amb qualsevol xarxa social.\nHan ideat unes mitges tecnològiques / intel·ligents que mesuren la pressió i proporcionen dades de com corre o camina la persona.\nPer expressar la tecnologia que s'integra en la indumentària, la forma adequada és portable. Per exemple:\nCada cop hi ha més dispositius portables que serveixen per controlar indicadors vinculats a la salut i a l'esport.\nEn aquest sentit, també es poden fer servir les formes vestible, per vestir o de vestir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10917", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10917", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7486/2", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "Com es diu tocado (adorn de cabells) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Imatge personal", "Resposta": "Les denominacions catalanes adequades per designar el guarniment amb què es cobreix el cap de les dones són adorn de cap, ornament de cap o bé tocat. Per exemple:\nEl dia de la boda duia un adorn de cap bastant cridaner.\nAl centre cívic del barri fan un taller de tocats amb uns complements per als cabells preciosos.\nTambé es poden fer servir, de forma més genèrica, les formes lligadura o bé pentinat, segons el cas.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10935", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10935", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7487/2", "Darrera versió": "18.08.2022", "Títol": "Com es diu a cappella en català?\nEs pot dir a capel·la en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Arts", "Resposta": "L'expressió a cappella, que s'aplica a l'obra coral interpretada sense instruments, és un manlleu de l'italià que no s'ha adaptat al català. Per tant, s'ha d'escriure conservant la grafia original. Per exemple: cantar a cappella (i no a capel·la, a capella o a capela).\nPel que fa al marcatge tipogràfic, en general els manlleus no adaptats gràficament s'escriuen en cursiva en un text en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10941", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10941", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7488/1", "Darrera versió": "14.08.2014", "Títol": "coma abans de les sigles SA, SL\ncoma després del nom d'una empresa", "Categoria": "Convencions. Signes gràfics i de puntuació", "Resposta": "Entre el nom d'una empresa i la sigla que l'acompanya i que informa del tipus d'empresa de què es tracta, és optatiu posar-hi la coma. Així doncs, es pot dir, per exemple:\nClau de Sol, SA o Clau de Sol SA\nFactoria, SL o Factoria SL\nAra bé, quan es tracta d'una abreviatura (amb lletres minúscules i punts, per exemple: s. a., s. l.), cal separar-la del nom amb una coma:\nClau de Sol, s. a.\nFactoria, s. l.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10942", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10942", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7490/4", "Darrera versió": "27.03.2025", "Títol": "Com es diu plenario en català?\nEs pot dir plenari en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a l'òrgan d'una corporació format generalment per la totalitat dels seus membres, que es constitueix quan hi ha una reunió general a la qual tots són convidats, en català es pot fer servir el mot ple o plenari. Per exemple:\nEs preveu que la construcció de la biblioteca s'aprovarà en el pròxim ple de l'Ajuntament.\nEls pressupostos es van presentar en el plenari del Consell d'Administració.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10944", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10944", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7491/3", "Darrera versió": "14.02.2020", "Títol": "Criteris de redacció de la targeta de visita", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "Una targeta és un petit full de cartolina de forma rectangular que conté el nom d'una persona, l'adreça, el càrrec i altres dades que permeten posar-s'hi en contacte.\nLes targetes es poden dissenyar per a l'ús privat o per a organitzacions i empreses. Dins de l'àmbit institucional o empresarial, hi solen constar el nom de l'entitat, el número de telèfon, el número de fax, etc. Sovint avui dia també s'hi inclouen altres dades, com ara l'adreça del lloc web i els enllaços als comptes de l'empresa en les xarxes socials.\nL'estructura de les targetes és força lliure. El disseny i la disposició de la informació és una tria personal o de l'organisme que les fa imprimir.\nA l'hora de fer una targeta convé tenir en compte les recomanacions següents:\n1. Convé respectar l'idioma dels noms propis i l'ús personal de la i entre els cognoms.\n2. Els càrrecs s'escriuen amb minúscula inicial, llevat que es trobin al començament de ratlla. Així, atès que els càrrecs se solen escriure a sota del nom, a inici de línia, s'escriuria, per exemple, Secretari general adjunt.\n3. En el cas que la targeta correspongui a una dona, convé escriure el càrrec en la forma femenina, si és que n'hi ha. Per exemple: assessora, advocada, hematòloga, pediatra, enginyera, etc.\n4. A l'hora d'escriure l'adreça, convé recordar que cal separar amb una coma el nom del carrer i el número, i el número i el pis. Si es decideix fer servir abreviatures per escriure les vies públiques, convé usar les formes establertes. Si aquestes es troben a inici de ratlla, s'han d'escriure en majúscula.\n5. Convé evitar els punts entre les xifres dels números de telèfon o fax.\nPer exemple:\nLogotip de l'organisme\nAnna M. Martí Tarrés\nPodòloga\nAv. dels Països Catalans, 44, 1r 2a\n43001 Tarragona\nTel.: 977 21 15 91\nFax: 977 21 15 92", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10946", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10946", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7492/2", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatura de adaptador, adaptadora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "adapt.\nL'abreviatura del substantiu adaptador, adaptadora, que designa la persona que adapta, especialment la que fa una adaptació literària, cinematogràfica o teatral, és adapt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10994", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10994", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7494/2", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Abreviatura de conseller, consellera", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cons.\nL'abreviatura  de conseller, consellera és cons.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10996", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10996", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7495/7", "Darrera versió": "07.03.2025", "Títol": "Ús i lectura de les xifres romanes", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua; Sintaxi", "Resposta": "Ús de les xifres romanes\nEls números romans se solen escriure amb majúscules i es fan servir, entre d'altres, en els casos següents:\n•\tEls segles: el segle III, del segle V al XV. (Cal tenir en compte que se solen escriuen en versaletes però si no és possible amb majúscules.)\n•\tEls noms de reis, papes i altres dignitats successòries: Isabel II, Joan XVIII, Ramon Berenguer IV.\n•\tLes assignatures consecutives: Tractament de textos I i Tractament de textos II.\n•\tLes carreteres radials espanyoles: l'N-II, la Nacional II.\nEn altres casos, els números romans també admeten l'alternativa dels nombres aràbics:\n•\tEls noms de congressos, festivals, fires, simposis, competicions esportives i, en general, esdeveniments que es repeteixen periòdicament: el III Festival de Dansa o el 3r Festival de Dansa.\n•\tEls volums, fascicles, capítols o parts internes d'una obra: el volum IX o el volum 9. (Com en el cas dels segles, quan es fan servir les xifres romanes se solen escriuen en versaletes, però si no és possible amb majúscules.)\n•\tEls números de les pàgines de la introducció, el prefaci o altres parts preliminars d'un llibre: la pàgina VI de la introducció o la pàgina 6 de la introducció.\nLectura de les xifres romanes\nLa lectura dels números romans varia segons els casos.\nAixí, quan van davant del nom a què fan referència, es llegeixen com a ordinals:\nel III Festival de Dansa: \"tercer\"\nla XXV Olimpíada: \"vint-i-cinquena\"\nEn canvi, quan van darrere del nom se solen  llegir com a cardinals, tot i que els nombres inferiors a onze també es poden llegir com a ordinals:\nel segle III: \" tres\" o \"tercer\"\nel segle XV: \" quinze\"\nel volum X: \"deu\" o \"desè\"\nel volum LXXXI: \"vuitanta-u\"\nPerò en el cas dels noms propis de persona, els nombres inferiors a onze es llegeixen com a ordinals, i la resta es llegeixen habitualment com a cardinals:\nJoan Carles I: \"primer\"\nEnric VIII: \"vuitè\"\nAlfons X: \"desè\"\nBenet XIII: \"tretze\"\nPer contra, els nombres de les carreteres o de les assignatures consecutives es llegeixen sempre com a cardinals:\nla Nacional II: \"dos\"\nTractament de textos I: \"u\"", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "10999", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=10999", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7496/1", "Darrera versió": "05.03.2020", "Títol": "omissió de les dues primeres xifres de l'any\nÉs adequat l'ús de l'apòstrof per abreujar els anys en català?", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "En català hi ha tradició d'anomenar els anys a partir de les dues últimes xifres. Per exemple:\nL'any 50 va néixer la seva germana.\nel crac del 29\nla guerra del 36\nNo obstant això, aquest ús no és recomanable quan el context pot induir a error (per exemple, en textos d'història, en què acostuma a haver-hi força dates i cal ser rigorós). En aquest cas, doncs, s'escriu l'any complet per evitar malentesos.\nEn els noms de celebracions, actes de tota mena i en algunes dates és habitual ometre les dues primeres xifres de l'any. L'ús estès de l'apòstrof per indicar l'omissió de les dues primeres xifres de l'any, unit gràficament amb la part textual de l'enunciat, és una moda d'origen angloamericà que, en general, convé evitar (excepte en els noms propis i marques registrades). Per exemple:\nLa Patum 12 (i no La Patum '12)\nMercè 13 (i no Mercè '13)\nAtlanta 96 (i no Atlanta '96)\nCampus Virtual 14 (i no Campus Virtual '14)\njuliol 09 (i no juliol '09)\nConvé notar que en aquests casos cal deixar un espai abans d'escriure l'any abreujat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11000", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11000", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7497/4", "Darrera versió": "25.02.2020", "Títol": "Composició de les xifres romanes", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Els números romans es componen amb set lletres majúscules, que tenen els valors següents:\nI = 1\nV = 5\nX = 10\nL = 50\nC = 100\nD = 500\nM = 1.000\nSi a la dreta d'una xifra romana se n'escriu una altra d'igual o de menys valor, el valor d'aquesta se suma a l'anterior. No es poden posar més de tres xifres iguals seguides. Per exemple:\nVII = 7\nXXIII = 23\nCLI = 151\nSi a l'esquerra d'una xifra romana se n'escriu una altra de menys valor, el valor d'aquesta es resta de l'anterior. Per exemple:\nIV = 4\nCM = 900\nMCMXCII = 1992\nFinalment, convé tenir en compte que les xifres romanes tenen valor ordinal, de manera que no s'hi ha d'afegir cap lletra per indicar ordre. Per exemple:\nel V Aniversari (i no el Vè Aniversari)\nla IX Fira del Llibre (i no la IXena Fira del Llibre)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11001", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11001", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7498/4", "Darrera versió": "09.06.2026", "Títol": "Xifres o lletres: criteris generals", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Per saber si cal escriure una quantitat amb xifres o lletres, s'han de tenir en compte els aspectes següents:\n1. El tipus de text o d'obra en què apareix:\n— En els treballs científics (matemàtiques, ciències físiques, etc.), econòmics o estadístics, es fan servir les xifres per a la representació de les magnituds.\n— En les obres literàries, en canvi, es tendeix a fer servir més aviat les lletres.\n— En els documents notarials totes les xifres s'escriuen amb lletres.\n2. Si la xifra és cardinal (és a dir, si expressa una quantitat numèrica precisa del referent del substantiu, com ara tres persones, vint-i-cinc alumnes, cent cinquanta treballadors, 123.567 habitants, 234 km) o ordinal (és a dir, si expressa el lloc que ocupa el referent del substantiu en una sèrie, com ara primera volta, tercera posició, cinquena copa, 1r 5a).\nPer exemple, pel que fa als numerals cardinals, el criteri més estès consisteix a escriure amb lletres els números que tenen fins a tres paraules, i amb xifres els que en tenen més. Per exemple:\nVan construir cinquanta pisos nous.\nHi ha hagut 475 abstencions.\nUn altre criteri és escriure amb lletres els números del zero al nou, i amb xifres la resta. En aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d'una mateixa sèrie s'escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a nou. Per exemple:\nVam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.\nPel que fa als numerals ordinals, l'ús més habitual és escriure els vint primers amb lletres o amb xifres, i abreujar els ordinals a partir del vintè:\nel segon classificat o el 2n classificat\nla quarta posició o la 4a posició\nperò:\nel 25è lloc\nla 24a edició de la cursa", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11004", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11004", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7499/2", "Darrera versió": "01.04.2025", "Títol": "Xifres o lletres: cardinals escrits amb lletres", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Els cardinals s'escriuen amb lletres en els casos següents:\n1. Els nombres formats per tres mots com a màxim, especialment si són les úniques formes que figuren en un mateix context, i  sempre que no siguin decimals, percentatges o quantitats de mesura. En el cas dels nombres compresos entre vint-i-un i vint-i-nou, la conjunció i no es té en compte, i es considera, doncs, que estan formats per dos mots.\nHi van assistir 743 persones (i no Hi van assistir set-centes quaranta-tres persones)\nHi havia cent vint-i-quatre caixes.\nAra bé, si es tracta d'un nombre que fa referència a una unitat física o monetària, se sol escriure amb xifres:\nHa hagut de pagar 45 euros de multa.\nPesava 98 quilos i tenia problemes de salut.\nUn altre criteri és escriure amb lletres les quantitats de l'u al dinou i amb xifres a partir del 20 (també exceptuant els decimals, els percentatges i les quantitats de mesura). Per exemple:\nset germans\ncatorze jugadors\n20 cartes\n37 dies\n132 assistents\nEn aquest cas, però, per raons de coherència, dues o més quantitats d'una mateixa sèrie s'escriuen totes amb xifres si almenys una és superior a dinou. Per exemple:\nVam comprar 25 llibretes, 6 carpetes i 3 arxivadors.\n2. L'edat de les persones, els animals i les coses, i la durada de les coses:\nEl seu fill gran té divuit anys.\nEls gossos poden viure fins a catorze o quinze anys.\nAquest gerro deu tenir prop de cent anys.\n3. Les quantitats aproximades:\nHi van assistir unes dues mil persones.\nVa costar uns dos-cents euros.\n4. Els nombres que s'esmenten a les cançons i a les frases fetes:\nanar de vint-i-un botó\narribar a quarts de quinze\n5. Les dècades quan s'esmenten només amb la darrera desena:\nels anys seixanta, els anys noranta\n6. El dia de les dates que commemoren fets singulars en la història: el Sis d'Octubre, l'Onze de Setembre\n7. Les indicacions horàries, sempre que no es tracti d'horaris de mitjans de transports o de textos breus com ara cartells o avisos. Per exemple, s'escriu:\nVindrem a les dues.\nArribaran a quarts de nou.\nPerò:\nAgafaré el tren de les 19:35.\nActe de cloenda del Seminari de Teologia (Aula Magna, a les 18:15 h)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11005", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11005", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7500/2", "Darrera versió": "19.08.2024", "Títol": "xifres o lletres? ordinals amb lletres", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "S'escriuen amb lletres els ordinals següents\n1. Els mil·lennis: El tercer mil·lenni abans de Crist.\n2. Els intervals musicals: dues octaves\n3. Les divisions horàries romanes: prima, tèrcia, sexta, nona.\n4. Les paraules següents:\nquinto (lleva)\noctava (estrofa)\nnovena (pregària)\ndècim (de loteria)\n5. Assemblees, guerres...: la Tercera Internacional, la Segona Guerra Mundial.\n6. Els noms oficials de congressos, festivals, fires, competicions, etc. :\nTercer Congrés d'Història de la Corona d'Aragó\nTot i això, també es poden escriure amb xifres romanes o amb xifres aràbigues:\nIII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó\n3r Congrés d'Història de la Corona d'Aragó", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11006", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11006", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7501/2", "Darrera versió": "08.05.2015", "Títol": "xifres o lletres? cardinals amb xifres", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Els cardinals s'escriuen amb xifres en els casos següents:\n1. Les quantitats que tenen més de tres paraules:\n4.589 vots 12.964 habitants\nperò:\ndues-centes butlletes\ncinc mil entrades\ncent cinquanta-dos anys\nEn les quantitats entre vint-i-u i vint-i-nou no es té en compte la conjunció i; per tant, es considera que tenen dues paraules.\nCal tenir en compte que hi ha un altre criteri segons el qual s'escriuen amb xifres les quantitats a partir del vint:\n25 paperetes\n200 butlletes\nperò\nsetze vegades\nnou veïns\nSigui quin sigui el criteri escollit, cal mantenir-lo de manera coherent al llarg de tot el text.\n2. Els cronometratges de les competicions esportives:\nLa corredora Paula Radcliffe va acabar la marató amb una marca de 2:15:25.\n3. Els percentatges seguits del símbol %, separat amb un espai fi de la xifra corresponent o, si això no és possible tipogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal:\nHa votat el 67 % de la població.\nEn canvi, l'expressió al cent per cent s'escriu amb lletres:\nL'ocupació hotelera al Pirineu aquesta Setmana Santa gairebé ha arribat al cent per cent.\n4. Els números decimals:\nL'increment de l'IPC ha estat de 2,5 punts.\n5. Nombres seguits d'unitats físiques o monetàries, de símbols (percentatges, hores, minuts, etc.):\n49 m2  10,5 km 37 cm\n6. Les proporcions i escales: un mapa a escala 1:10.000\n7. Els resultats esportius:\nReal Madrid 2 - FC Barcelona 6\n8. Les vies de comunicació com ara carreteres, autopistes, etc.:\nl'autopista AP-7\nla carretera C-17\n9. Els elements en llistes com ara els ingredients de les receptes, els calibres de les armes, els objectes enumerats... Per exemple:\nfricandó de vedella\n1 kg de vedella\n50 gr de moixernons secs\n2 cebes trinxades\n2 tomàquets trinxats\n1 got de vi blanc\nfarina\noli d'oliva\nsal\naigua", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11007", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11007", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7502/5", "Darrera versió": "09.05.2025", "Títol": "Xifres o lletres: ordinals escrits amb xifres", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Els ordinals s'escriuen amb xifres en els casos següents:\n1. Divisions, brigades, regiments: El 3r batalló\n2. El número dels volums de revistes i llibres:\nHe trobat la informació al volum 2 (o al volum II) de la Gramàtica del català contemporani.\nVaig publicar una ressenya al volum 40 (o al volum XL) d'Estudis Romànics.\n3. Els números d'ordre de pàgines, apartats, nivells, etc.:\nla pàgina 5\nel capítol 2 (o el capítol II)\nel nivell 2 d'anglès (o el nivell II d'anglès)\n4. El número de pis i de porta en les adreces: carrer de les Acàcies, 23, 1r 5a\n5. Els nombres que acompanyen els noms de reis i papes (amb xifres romanes): Martí I (no Martí Primer), Joan Pau II (no Joan Pau Segon).\n6. Els noms oficials de congressos, festivals, fires, competicions, etc.:\n3r Congrés d'Història de la Corona d'Aragó\nTot i això, també es poden escriure amb xifres romanes o amb lletres:\nIII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó\nTercer Congrés d'Història de la Corona d'Aragó", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11008", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11008", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7503/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu minijob en català?\nEs pot dir minifeina en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball", "Resposta": "En l'àmbit del treball i de l'ocupació, la denominació minifeina designa la feina a temps parcial, normalment d'un màxim de 15 hores setmanals, per una remuneració, com a molt, de 400 euros al mes, lliure d'impostos i cotitzacions. Per exemple:\nCom que no vol anar-se'n a l'estranger, ha aconseguit dues minifeines per anar tirant.\nLes minifeines van néixer a Alemanya el 2003 i s'han implantat sobretot en àmbits on es requereix poca qualificació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11011", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11011", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7504/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu big data en català?\nEs pot dir macrodades en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de l'estadística, la denominació catalana adequada per designar el conjunt de dades que pel seu volum, la seva naturalesa i la velocitat a què han de ser processades ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals és dades massives. Per exemple:\nAvui dia les empreses necessiten desenvolupar estratègies per gestionar les dades massives amb què treballen.\nLa forma macrodades és inadequada des del punt de vista semàntic en l'àmbit estadístic.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11073", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11073", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7505/2", "Darrera versió": "16.07.2024", "Títol": "Separació a final de ratlla d'una adreça electrònica o d'internet", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Quan s'ha de separar una adreça electrònica o d'internet a final de ratlla, cal respectar els criteris següents. Se sol fer la partició:\n— després d'una barra inclinada (/) o d'un punt (.);\n— abans de la rova (@), en el cas de les adreces electròniques;\n— i com a últim recurs, abans d'un guionet (-) o d'una ratlla baixa o sotaratlla (_).\nNo s'hi ha d'afegir mai un guionet  per indicar la partició, perquè l'adreça es veuria alterada.\nExemple d'adreces sense separació:\n<http://www10.gencat.cat/casa_llengues/AppJava/oc/index.jsp>\n<mguixa93@gmail.com>\nExemples amb partició:\n<http://www10.gencat.cat/\ncasa_llengues/AppJava/oc/index.jsp>\n<http:://www10.gencat.cat/casa_llengues/AppJava/oc/index.\njsp>\n<http:://www10.gencat.cat/casa\n_llengues/AppJava/oc/index.jsp>\n<mguixa93\n@gmail.com>", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11076", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11076", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7506/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu autobombo en català?\nEs pot dir autobombo en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a la lloança excessiva que algú fa de si mateix, en català es pot fer sevir, especialment en registres no formals, la denominació autobombo. Per exemple:\nL'autobombo és una manera de promocionar-se a través de les xarxes socials.\nEs fa molt insistent amb l'autobombo, però és que li fa molta il·lusió que anem al seu nou espectacle poeticomusical.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11142", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11142", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7508/7", "Darrera versió": "06.02.2020", "Títol": "'Reis' o 'Reixos'?\n'la cavalgata dels Reis d'Orient' o 'la cavalcada dels Reis d'Orient'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Segons la tradició cristiana, hi va haver uns mags o savis que van anar a adorar el nen Jesús amb presents. Generalment, se'ls anomena Reis d'Orient, Reis Mags, Reis Mags d'Orient, Reis i, en parlars occidentals, també reben el nom de Reixos.\nAquests tres personatges se solen distingir pel color que els caracteritza o bé pel nom: el rei blanc (o rei Melcior), el rei ros (o rei Gaspar) i el rei negre (o rei Baltasar).\nLa festa de Reis, que commemora aquest fet, se celebra el dia 6 de gener. I, la vigília de la festa, el dia 5 de gener, és tradició que els infants surtin al carrer a esperar l'arribada dels Reis, que desfilen amb carrosses i amb els seus ajudants: els patges. Aquesta desfilada s'anomena cavalcada de Reis (i no cavalgata o cabalgata de Reis). Per exemple:\nAquest any, per Reis, anirem a dinar a casa els avis, però em toca a mi portar el tortell de Reis.\nQuin dels tres reis és el teu preferit: el blanc, el ros o el negre?Després de la cavalcada de Reis, els nens aniran a dormir aviat.\nFinalment, cal tenir en compte que el conjunt de regals que els nens reben en aquesta festa també se sol anomenar reis, que s'escriu en minúscula. Per exemple:\nEnguany no has fet gaire bondat i no sé si tindràs reis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11144", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11144", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7509/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu inconfundible en català?\nEs pot dir inconfondible en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'adjectiu que té com a significat 'no confusible' és inconfusible, i no inconfundible ni inconfondible. Així, cal dir:\nQuan va telefonar la vaig reconèixer per la seva veu inconfusible.\nEl seu estil és inconfusible i el delata.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11164", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11164", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7510/6", "Darrera versió": "11.06.2024", "Títol": "Formació d'adjectius que indiquen relació amb algun personatge conegut: rodoredià, mozartià, espriuà", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:\nbalmesià, balmesiana (de Balmes)\ndalinià, daliniana (de Dalí)\nmaragallià, maragalliana (de Maragall)\nlul·lià, lul·liana (de Llull)\nfabrià, fabriana (de Fabra)\nmironià, mironiana (de Miró)\nrodoredià, rodorediana (de Rodoreda)\nverdaguerià, verdagueriana (de Verdaguer)\nbergsonià, bergsoniana (de Bergson)\nerasmià, erasmiana (de Erasme)\nhitchcockià, hitchcockiana (de Hitchcock)\nmarxià, marxiana (de Marx)\nmozartià, mozartiana (de Mozart)\npicassià, picassiana (de Picasso)\nspringsteenià, springsteeniana (de Springsteen)\nEls altres sufixos que s'usen per formar aquests adjectius tenen un ús més restringit. Són els següents:\n-à, -ana:\nespriuà, espriuana (de Espriu); copernicà, copernicana (de Copèrnic); nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)-í, -ina: isabelí, isabelina (de Isabel)-esc, -esca: dantesc, dantesca, aquest adjectiu a més de tenir el significat de 'propi de Dant', té també el significat 'que recorda la grandiositat, l'aspecte terrorífic, d'alguns escrits de Dant'; giottesc, giottesca (de Giotto)-ic, -ica: platònic, platònica (de Plató); napoleònic, napoleònica (de Napoleó)\nTot i que aquest tipus d'adjectius són formables, en obres d'àmbit especialitzat es pot evitar aquesta formació i recórrer a l'ús d'un sintagma. Per exemple: àlgebra de Boole, l'obra de Rodoreda, etc.\nEl sufix -ista, en general, es fa servir per indicar el significat de 'seguidor o partidari d'un corrent'. Per exemple:\ndarwinista (partidari del darwinisme)\nerasmista (partidari del erasmisme)\nmarxista (partidari del marxisme)\nxovinista (que denota xovinisme)\nAixí, mentre que marxià fa referència a la vida i a l'obra de Karl Marx, marxista es refereix a la doctrina derivada del pensament de Marx.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (10.2.2.1a i 10.2.1.1g)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11171", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11171", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7511/1", "Darrera versió": "22.05.2015", "Títol": "postre o postres?\nel postre o les postres?\nde postres o per postres?", "Categoria": "Morfologia; Sintaxi", "Resposta": "les postres\nper postres\nEl mot postres en català és femení plural, no pas masculí ni singular. Per exemple:\nEn aquest restaurant les postres sempre són delicioses. (i no el postre o els postres)\nSi fas unes postres mallorquines causaràs sensació. (i no un postre mallorquí o uns postres mallorquins)\nPel que fa a la preposició que acompanya aquest nom, tradicionalment s'utilitza per, no pas de. Per exemple:\nAvui per postres hi ha macedònia. (i no de postres)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11180", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11180", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7512/1", "Darrera versió": "05.02.2015", "Títol": "Com es diu tercerista en català?\ntercer -a o tercer -a opositor -a", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En llenguatge jurídic, els substantius tercer, tercera o bé tercer opositor, tercera opositora designen la persona que intervé en una terceria, és a dir, en un recurs interposat durant un procés judicial entre dos o més\nlitigants per aquest tercer que creu tenir dret preferent sobre la cosa en\nlitigi. Per exemple:\nContra la decisió que va emetre el tribunal, la part demandada i la tercera opositora van anunciar recurs de cassació.\nEl terme castellà equivalent és tercerista.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11181", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11181", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7513/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu apretón (en una cursa) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport", "Resposta": "En l'àmbit de l'esport, l'expressió apretón equival a esprint en català i designa l'acceleració ràpida de la velocitat amb què un corredor intenta d'avançar els adversaris, especialment en la proximitat de la meta. Per exemple:\nEn Roc va guanyar la cursa gràcies a l'esprint final.\nAquesta expressió també es pot fer servir en sentit figurat. Per exemple:\nPensa que ara has de fer un esprint per aprovar el curs.\nEsprint final per acabar les obres del túnel del metro.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11182", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11182", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7516/1", "Darrera versió": "09.04.2015", "Títol": "foc creuat o foc encreuat?\ndenúncies creuades o denúncies encreuades?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "foc encreuat\ndenúncies encreuades\nLa forma adequada per fer referència als trets dirigits des de llocs diferents a un mateix punt és foc encreuat. Per exemple:\nEs van protegir d'un foc encreuat a la trinxera.\nPer extensió, aquesta expressió es pot usar en sentit figurat. Per exemple:\nHi va haver un foc encreuat entre els dos polítics.\nL'expresident es va trobar sota un foc encreuat d'esbroncades.\nEl verb encreuar també és l'adequat per formar l'expressió mots encreuats. Així mateix, cal dir comentaris encreuats i denúncies encreuades, per indicar que entre diferents persones o grups s'adrecen comentaris o denúncies recíprocament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11191", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11191", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7517/2", "Darrera versió": "30.03.2026", "Títol": "Santa Maria de Corcó o l'Esquirol?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest municipi és l'Esquirol. Des de l'any 2014 el topònim l'Esquirol substitueix el nom Santa Maria de Corcó.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11202", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11202", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7518/2", "Darrera versió": "17.09.2015", "Títol": "extorsionar o extorquir?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per anomenar l'acció d'obligar una persona física o jurídica, amb violència, amenaces o intimidació, a fer o cometre un acte o negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni es pot fer servir el verb extorsionar. El verb extorsionar va acompanyat d'un complement directe que expressa la persona o entitat en qui recau l'extorsió. Per exemple:\nLes bandes armades extorsionen la població.\nEl detingut està acusat d'extorsionar diverses entitats bancàries.\nEl verb extorquir es refereix a aquesta mateixa acció. Segons el diccionari normatiu, però, el complement directe que acompanya extorquir expressa allò que s'extorqueix (diners, possessions, etc.). Per exemple:\nL'exèrcit invasor va extorquir els tresors del regne.\nEl detingut està acusat d'extorquir grans quantitats de diners als empresaris.\nMalgrat que algunes obres lingüístiques recullen l'ús dels verbs extorsionar i extorquir, indistintament, acompanyats de la persona o entitat en qui recau l'extorsió, aquest ús del verb extorquir no és normatiu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11203", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11203", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7519/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu alunizaje en català?\nEs pot dir allunatge en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "La forma encastament fa referència al sistema de robatori que consisteix a trencar els vidres dels aparadors de l'establiment on es vol entrar a robar mitjançant l'impacte produït pel xoc d'un automòbil.\nTot i que alguns mitjans fan servir allunatge, el diccionari normatiu recull aquest mot només en el sentit d'acció d'aterrar a la Lluna.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11214", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11214", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7520/2", "Darrera versió": "31.03.2026", "Títol": "pantà de Boadella o pantà de Darnius Boadella?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest pantà és Darnius Boadella. Des de l'any 2015 la forma pantà de Darnius Boadella substitueix la denominació pantà de Boadella.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11220", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11220", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7521/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu clausulado en català?\nEs pot dir clausulat en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En l'àmbit del dret i de l'administració, la denominació catalana per designar el conjunt o estructura de les clàusules és clausulat. Per exemple:\nAmbdues parts accepten el clausulat del protocol d'adhesió a la campanya.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11221", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11221", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7522/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu estarse a (dret) en català?\nEs pot dir estar a (dret) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "Dins de l'àmbit del dret i de l'administració, les locucions verbals que, en un conflicte, fan referència al fet de renunciar a la iniciativa pròpia i actuar segons indica un contracte, un jutge, un tribunal arbitral, etc., són ajustar-se a, atenir-se a o bé sotmetre's a, i no estar a, en aquest cas.\nAixí, en comptes de dir:\nCal estar al que assenyala el Pla territorial...\nLes parts es condemnen a estar a un arbitratge...\ncal dir:\nCal ajustar-se / atenir-se al que assenyala el Pla territorial...\nLes parts se sotmeten a un arbitratge...\nEn castellà, les formes adequades són estarse a o bé estar y pasar por.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11222", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11222", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7523/2", "Darrera versió": "29.11.2016", "Títol": "'certificat' o 'certificació'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "El nom certificat designa el document expedit per un funcionari públic competent o per una persona autoritzada legalment que dona fe d'un fet, del contingut d'un document o de les circumstàncies que consten en arxius, en registres, en llibres d'actes, etc. Per exemple:\nEn el moment de la preinscripció convé aportar el certificat mèdic.\nL'acte de lliurament dels certificats d'estudis tindrà lloc el mes vinent.\nEn canvi, el nom certificació fa referència a l'acció de certificar un document, no pas al mateix document. Per exemple:\nLa certificació d'aquest escrit correspon al secretari.\nSense la certificació del metge no és possible obrir l'expedient.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11223", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11223", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7524/1", "Darrera versió": "20.07.2015", "Títol": "Com es diu apercibimiento en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En l'àmbit del dret, el terme advertència serveix per designar la comminació per la qual s'adverteix algú per tal que faci o no faci alguna cosa sota amenaça d'una pena determinada. Les formes equivalents castellanes d'aquest terme són advertencia i apercibimiento.\nEn dret administratiu, el terme advertència designa la sanció disciplinària que una administració pública imposa a un treballador públic que ha comès una infracció lleu. El terme equivalent en castellà és apercibimiento.\nEn aquest mateix àmbit, el terme prevenció serveix per designar la correcció disciplinària que un jutge pot imposar a advocats i procuradors pel seu comportament en un procediment judicial. El terme equivalent en castellà també és apercibimiento.\nLa paraula apercebiment, que té el significat d''acció d'apercebre' en llengua general, no és adequada per designar cap dels termes definits en l'àmbit del dret.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11225", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11225", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7525/3", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu obrante en en català?\nEs pot dir obrant en en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En l'àmbit del dret i de l'administració, les locucions\ncatalanes equivalents a la castellana obrante en, que serveix per indicar\non es troba o de qui depèn un document o una informació, poden ser que consta\nen o bé que és en poder de, però no obrant\nen. Concretament, l'expressió que consta en es refereix a llocs\n(expedients, registres, institucions, etc.) mentre que és en poder de\nremet a persones o a institucions que puguin actuar com a persones jurídiques.\nAixí doncs, en comptes de dir:\nCertifico que, segons les dades obrants en el Padró\nmunicipal, la senyora X està empadronada a\nManresa\nL'expedient obrant en el ministeri fiscal no és pertinent\nen aquest cas\ncal dir:\nCertifico que, segons les dades que consten en el Padró\nmunicipal, la senyora X està empadronada a\nManresa\nL'expedient que és en poder del ministeri fiscal no és\npertinent en aquest cas.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11228", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11228", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7526/1", "Darrera versió": "26.06.2015", "Títol": "Com es diu a riesgo y ventura en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En llenguatge jurídic o administratiu, l'expressió que indica que algú se sotmet voluntàriament a la influència de la sort o dels esdeveniments és a risc i perill. Per exemple:\nVan assumir la gestió de l'equipament a risc i perill.\nL'entitat que assumeix la concessió a risc i perill es fa responsable dels resultats.\nCom a sinònim complementari també es pot fer servir la forma a risc i ventura.\nL'expressió castellana equivalent és a riesgo y ventura.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11229", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11229", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7527/1", "Darrera versió": "10.07.2015", "Títol": "Com es diu cumplimentación en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "emplenament\nformalització\nEn l'àmbit del dret, el terme emplenament  fa referència a l'acció i l'efecte de completar un imprès amb les dades que es demanen.\nEn aquest mateix àmbit, el terme formalització es refereix a l'acció i l'efecte de presentar en un registre o davant d'un jutge un imprès degudament emplenat.\nLa forma equivalent castellana d'aquests dos termes és cumplimentación.  La forma cumplimentació en català és inexistent.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11231", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11231", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7528/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu conmorir en català?\nEs pot dir commorir en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En llenguatge jurídic, el verb commorir, amb el significat de 'morir simultàniament dues o més persones', està ben format a partir del prefix com- i el verb morir.\nEn aquest mateix àmbit, a partir del verb commorir es forma el terme commoriència, amb el significat 'mort o presumpció de mort simultània de dues o més persones que comporta l'exclusió de la transmissió de drets entre elles'.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11232", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11232", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7529/3", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "verb + per desistit\nEs pot fer servir un verb davant de l'expressió per desistit en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En llenguatge jurídic, les construccions tenir per desistit, donar per desistit, declarar-se per desistit, considerar desistit, etc., no són adequades en català. En aquesta mena d'expressions, l'ús del participi només és possible quan es tracta de verbs transitius. Per exemple: donar per vist, per aprovat, per denegat, etc.  No obstant això, no totes les perífrasis d'aquest tipus amb verbs transitius són acceptables. No ho són, per exemple, tenir per aprovat o declarar-se per aprovat.\nEl verb desistir, concretament, és intransitiu i regeix l'ús de la preposició de:\nL'actora va desistir de la demanda.\nPer tant, convé recuperar aquesta preposició i substituir l'oració següent:\nFinalment, el TC ha acordat donar per desistit l'advocat de l'Estat del recurs d'inconstitucionalitat 3280/2003 plantejat contra els preceptes de la LUC esmentats\nper exemple, per aquesta altra:\nFinalment, el TC ha considerat que l'advocat de l'Estat ha desistit del recurs d'inconstitucionalitat 3280/2003 plantejat contra els preceptes de la LUC esmentats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11233", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11233", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7531/2", "Darrera versió": "16.11.2017", "Títol": "'a tot això' o 'a propòsit d'això'?\nExpressions per reprendre o introduir un tema", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan es vol reprendre o introduir un tema de conversa es fan servir diverses expressions, com ara a propòsit de, a més a més, d'altra banda, en aquest sentit, en relació amb, per cert, etc. Malgrat que de vegades també s'usa l'expressió a tot això, són més adequades les anteriors. Per exemple:\nA propòsit d'això, us volia comentar que potser us va millor venir diumenge que dilluns (millor que A tot això, us volia comentar...).\nA més a més, volia fer referència també al segon capítol del llibre (millor que A tot això, volia fer referència...).\nPer cert, a quina hora surt el tren? (millor que A tot això, a quina hora...).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11259", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11259", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7532/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu en sede de en català?\nEs pot dir en seu de en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "En l'àmbit del dret i de l'administració, l'expressió en seu de, traducció literal de la castellana en sede de, no és adequada en català. Segons el context, es poden fer servir les expressions pel que fa a, en cas que, en matèria de, que fa referència a, que tracta, que regula, que preveu, etc. Per exemple, en lloc de dir:\nEn seu de control i inspecció, l'Ajuntament no disposa de mitjans tècnics suficients per valorar la incidència ambiental de les activitats\nL'article 23, en seu de contractes de gestió de serveis públics, conté les causes de la resolució\nes pot dir, respectivament:\nEn matèria de control i inspecció, l'Ajuntament no\ndisposa de mitjans tècnics suficients per valorar la incidència\nambiental de les activitats\nL'article 23, que regula els contractes de gestió de serveis públics, conté les causes de la resolució.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11260", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11260", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7533/2", "Darrera versió": "28.09.2022", "Títol": "Com es diu volcar datos en català?\nEs pot dir bolcar dades en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "Les formes catalanes per designar l'operació de buidar el contingut d'un suport per passar-lo a un altre suport són abocar dades, com a verb, i abocament de dades, com a substantiu.\nLes expressions bolcar dades, bolcatge de dades o bolcat de dades no són adequades en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11264", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11264", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7534/1", "Darrera versió": "02.07.2015", "Títol": "estelada (bandera)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La forma estelada és un adjectiu que fa referència a alguna cosa ornada amb un estel o amb més d'un. Per exemple:\nOnejava una bandera estelada al balcó.\nAquest mot també pot funcionar com a nom per referir-se concretament a la bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l'asta que té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya. Per exemple:\nEl passeig de Gràcia era un mar d'estelades.\nTinc l'estelada tan gastada que aviat n'hauré de comprar una de nova.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11271", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11271", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7535/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Es pot dir carpa en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La denominació carpa s'accepta per designar l'envelat d'un circ o de qualsevol altre espai on es desenvolupi una altra activitat, com ara fires, congressos, exposicions, etc. Per exemple:\nLa carpa de circ que han muntat a plaça és enorme.\nAquest any, a causa del vent, han tancat les carpes de la Fira Agrària de Sant Miquel.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11272", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11272", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7536/1", "Darrera versió": "24.10.2019", "Títol": "fabular, fabulació, fabulador, fabuladora", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb fabular té el significat d''inventar trames o arguments'. Per exemple:\nVa demanar que concretés més els fets i que no fabulés sobre com haurien pogut anar les coses si allò no hagués passat.\nA partir del verb fabular es pot formar el substantiu fabulació, que significa 'acció i efecte de fabular'. Per exemple:\nTota aquesta història és una fabulació. Això no passarà.\nTambé es pot formar el substantiu fabulador, fabuladora, que és la 'persona que fabula'. Per exemple:\nEn Gabriel és un fabulador, no te'l creguis pas.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11273", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11273", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7537/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "buscador, buscadora", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "El mot buscador té el significat de 'persona que busca'. Amb aquest significat, és sinònim de cercador. Així, es pot dir, per exemple:\nL'objectiu del concurs de buscadors d'or és donar a conèixer la recerca artesanal d'or amb àbac.\nO bé:\nL'objectiu del concurs de cercadors d'or és donar a conèixer la recerca artesanal d'or amb àbac.\nEn canvi, només el substantiu cercador fa referència a l'eina de cerca que permet a l'usuari de fer consultes a partir d'una o més paraules que apareixen en pàgines web. El substantiu buscador no és adequat per designar aquest concepte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11274", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11274", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7538/1", "Darrera versió": "24.10.2019", "Títol": "pin-yin o pinyin?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Llengua. Literatura", "Resposta": "El mot pinyin designa el sistema oficial de transcripció dels sons del xinès mandarí a l'alfabet llatí.\nLes grafies pin-yin i pinyín no són adequades en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11275", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11275", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7539/4", "Darrera versió": "12.02.2019", "Títol": "'vengut' o 'venut'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb vendre són venut, venuda, venuts, venudes i no vengut, venguda, venguts, vengudes.\nCal tenir en compte que, en baleàric, les formes vengut, venguda, venguts, vengudes són adequades quan es vol formar el participi del verb venir o vindre.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11278", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11278", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7542/2", "Darrera versió": "18.03.2016", "Títol": "'jihad' o 'gihad'?\n'jihadisme' o 'gihadisme'?\n'jihadista' o 'gihadista'?", "Categoria": "Morfologia; Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials", "Resposta": "El terme gihad, que s'escriu amb g i és masculí, té dos significats. D'una banda, serveix per designar l''esforç individual o col·lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta'. De l'altra, designa la 'guerra encaminada a l'expansió i a la defensa de l'islam'. Per exemple:\nSegons el gihad, has de respectar les persones grans.\nHi ha europeus que se'n van al Pròxim Orient a fer el gihad.\nA partir de gihad, es formen els substantius gihadisme i gihadista, escrits tots dos amb g. El primer designa tot el que és 'relatiu o pertanyent al gihad', i el segon, 'seguidor o partidari del gihad'. Per exemple:\nEl ministre va vincular aquells fets al gihadisme.\nEn l'operació es va desarticular un grup gihadista.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11284", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11284", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7545/2", "Darrera versió": "24.08.2017", "Títol": "per separat", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució per separat es pot usar amb el significat de 'separadament, a part l'un de l'altre'. Per exemple:\nEm pots embolicar els llibres per separat?\nTractem aquests temes per separat tot seguit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11296", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11296", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7546/3", "Darrera versió": "29.07.2022", "Títol": "la jutge o la jutgessa?\nfemení de jutge", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La forma femenina de jutge és jutgessa o jutge. Per exemple:\nLa jutgessa va interrogar els testimonis la setmana passada.\nAvui s'ha sabut que la policia va espiar les jutgesses.\nTot indica que la jutge absoldrà l'acusat.\nLes jutges encarregades del cas han ordenat de comú acord l'empresonament del fugitiu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11299", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11299", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7547/1", "Darrera versió": "31.07.2015", "Títol": "la metge o la metgessa?\nfemení de metge", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La forma femenina de metge és metgessa o metge. Per exemple:\nLa metgessa de capçalera m'ha encarregat una anàlisi de sang.\nUna dona va agredir dues metgesses del CAP del barri.\nHan acomiadat una metge del centre per negligència mèdica.\nLes dues metges se'n van al Nepal per oferir ajuda sanitària als afectats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11300", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11300", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7548/1", "Darrera versió": "31.07.2015", "Títol": "la batlle o la batllessa?\nfemení de batlle", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La forma femenina de batlle és batllessa o batlle. Per exemple:\nLa batllessa ha estat escollida per majoria absoluta.\nVan assistir a l'acte totes les batllesses de la comarca.\nL'exposició la inaugurarà la batlle.\nEn aquest número entrevistem les batlles de les dues viles enfrontades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11301", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11301", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7549/1", "Darrera versió": "31.07.2015", "Títol": "fibromiàlgia", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "En medicina, la denominació fibromiàlgia designa la síndrome crònica d'origen desconegut que es caracteritza per un dolor muscular difús i intens.\nL'associació ofereix atenció a persones que pateixen fibromiàlgia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11303", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11303", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7552/3", "Darrera versió": "10.06.2021", "Títol": "bòfia de Torremàs o avenc de Montserrat Ubach?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "S'han aprovat les denominacions bòfia de Torremàs i avenc de Montserrat Ubach per designar dos elements geogràfics diferenciats situats al mateix indret de Canalda, en el municipi d'Odèn (Solsonès): d'una banda, bòfia de Torremàs fa referència a l'obertura en el cingle; de l'altra, avenc de Montserrat Ubach designa la cavitat subterrània.\nArran d'aquest acord, s'actualitzarà el corpus toponímic del Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya, amb la inclusió d'aquestes dues denominacions com a topònims generals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11309", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11309", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7553/1", "Darrera versió": "21.09.2015", "Títol": "Com es diu coolhunter en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "cercatendències m. i f.\nPer designar la persona física o jurídica que, per encàrrec d'una empresa o una firma comercial, s'ocupa d'identificar, observar i investigar a peu de carrer les tendències socials en els hàbits de consum, la denominació adequada en català és cercatendències. Per exemple:\nSi voleu estar al dia heu de contractar un cercatendències.\nEl terme anglès equivalent és coolhunter.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11312", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11312", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7554/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu giro y tráfico en català?\nEs pot dir gir i tràfic en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "En l'àmbit de l'empresa l'expressió gir i tràfic és d'ús habitual i fa referència a l'activitat general de l'empresa i al seu maneig. Per exemple:\nAquestes dades es poden considerar pròpies del gir i tràfic de l'empresa i, per tant, haurien de ser accessibles als seus representants.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11313", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11313", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7555/1", "Darrera versió": "24.08.2015", "Títol": "renda per capita\nrenda per capita (rodona o cursiva)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "En l'àmbit de l'economia el terme renda per capita fa referència a la renda que resulta de dividir la renda nacional pel nombre d'habitants de la nació. Tot i que el mot capita es pronuncia com a esdrúixol, s'escriu sense accent, perquè la locució llatina per capita s'ha adoptat directament. Pel que fa al marcatge tipogràfic, com a expressió llatina caldria escriure-la en cursiva. Per exemple:\nQuina és la comarca amb la renda per capita més alta?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11314", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11314", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7557/2", "Darrera versió": "24.11.2016", "Títol": "Guionet en noms compostos de persona\nGuionet en antropònims compostos\n'Joan-Anton' o 'Joan Anton'?", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "A l'hora d'escriure el nom o els cognoms d'una persona, no hi ha cap norma gramatical que determini si s'han d'escriure amb guionet o sense. Per exemple:\nJoan-Anton o Joan Anton\nAnna-Clara o Anna Clara\nAixí, l'ús o no del guionet en noms compostos de persona és una tria estrictament personal, que pot estar motivada per factors molt diversos, com ara seguir la tradició familiar o evitar confusions entre el nom de pila i el cognom.\nEn conseqüència, sempre que sigui pública, cal respectar la tria personal de cada persona. Exemples:\nCarme-Laura Gil Miró\nIsabel-Clara Simó i Monllor\nJoan Salvat-Papasseit\nJosep-Lluís Carod-Rovira", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11319", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11319", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7558/3", "Darrera versió": "27.09.2022", "Títol": "Es pot dir posicionar en català?\nEs pot dir posicionar-se en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb posicionar no té el significat de 'situar' o 'col·locar'. Per exemple, caldria dir Van col·locar la nau en el punt indicat (i no Van posicionar).\nEn sentit figurat, el verb posicionar-se no és acceptable amb el significat d''adoptar una posició o prendre partit en un afer'. Amb aquest sentit, es pot dir pronunciar-se, definir-se, decantar-se, inclinar-se, prendre partit, ser partidari, etc. Per exemple:\nÉs en va que li ho preguntis: sempre que pot evita definir-se.\nVa decidir decantar-se pel bàndol republicà.\nHan anunciat que prendran partit a favor de la remodelació urbanística.\nAixí mateix, el substantiu posicionament no fa referència a l'opinió que algú té sobre alguna cosa. En lloc de posicionament es pot fer servir un dels noms següents: parer, opinió, posició, concepte, consideració, etc. Per exemple:\nNo entenc la seva posició respecte de la gestió del museu.\nFaré pública la meva opinió quan ho consideri oportú.\nSobre aquesta qüestió han canviat de parer.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11320", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11320", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7559/3", "Darrera versió": "01.02.2019", "Títol": "'estocar' o 'emmagatzemar'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "El mot estoc designa la quantitat d'una mercaderia que hi ha en un magatzem. Per exemple:\nCaldria saber quin estoc ens queda en el magatzem de Banyoles.\nA partir d'aquest mot s'han creat derivats com ara estocar o, estocatge. Cal tenir en compte, però, que aquests derivats no són habituals en la llengua general, sinó que són propis d'un àmbit específic.\nAixí, per designar l'acció de guardar mercaderies en un magatzem habitualment s'usa el verb emmagatzemar i el substantiu que se'n deriva és emmagatzematge. Per exemple:\nCal reservar una gran superfície per emmagatzemar productes.\nOfereix serveis d'emmagatzematge i transport.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11321", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11321", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7561/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu incorriente en català?\nEs pot dir rebut incorrent en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "En l'àmbit econòmic, per fer referència al rebut d'un pagament que un banc retorna perquè falta saldo en el compte del deutor cal fer servir l'adjectiu incorrent.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11323", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11323", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7563/1", "Darrera versió": "29.09.2015", "Títol": "comarca del Moianès", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La comarca del Moianès es va crear l'abril de 2015 i està integrada pels municipis següents: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l'Estany, Granera, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d'Oló.\nEn la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009, aquests municipis encara consten en les comarques a les quals corresponien abans de la data de creació de la comarca del Moianès.\nAmb la creació de la comarca del Moianès queden modificades les comarques del Bages, Osona i el Vallès Oriental.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11329", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11329", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7565/5", "Darrera versió": "21.11.2024", "Títol": "Règim verbal de preocupar\nli preocupa o el preocupa?\npreocupar-se per o preocupar-se de?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb preocupar, quan s'utilitza per indicar que una cosa causa inquietud o temor en algú, o bé que li ocupa l'ànim, pot ser transitiu o intransitiu. Així doncs, pot anar seguit d'un complement directe o indirecte i en tots dos casos expressa el mateix significat. Per exemple:\nQuè preocupa els ciutadans? (ús transitiu)\nQuè preocupa als ciutadans? (ús intransitiu)\nEl que preocupa la gent és la falta d'informació. (ús transitiu)\nEl que preocupa a la gent és la falta d'informació. (ús intransitiu)\nSi es vol fer la pronominalització del complement, cal tenir en compte si el verb té un ús transitiu o intransitiu . En el cas que sigui transitiu portarà un complement directe, que es podrà pronominalitzar amb els pronoms el, la, els o les, si és de tercera persona. En canvi, si el verb és intransitiu, el complement indirecte es pronominalitzarà amb li o els, tant si és masculí com si és femení. Per exemple:\nEl preocupa massa el que pensin els altres.\nLa preocupa massa el que pensin els altres.\nLes preocupa massa el que pensin els altres.\nLi preocupa massa el que pensin els altres.\nEls preocupa massa el que pensin els altres. (ús transitiu o intransitiu)\nAmb el mateix significat, aquest verb es pot utilitzar pronominalment: preocupar-se. En aquest cas, pot anar seguit de la preposició per, i també de, i indica l'objecte de la inquietud. Per exemple:\nPreocupar-se pel pare ara no serveix de res.\nEs preocupa per qui no s'ha de preocupar.\nJo em preocupava de veure l'àvia sempre trista.\nQuan aquest verb pronominal significa que algú s'ocupa d'una cosa, s'utilitza la preposició de. Per exemple:\nNo s'ha preocupat de reservar habitació i ara no en tenim.\nPreocupa't de les teves coses, que tens prou feina.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11368", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11368", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7566/2", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu rajar ('criticar') en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb castellà rajar (pronunciat amb jota castellana) fa referència, en llenguatge col·loquial, a l'acció de criticar. En català aquest significat es pot expressar amb diversos verbs o expressions d'acord amb el registre de cada situació i d'acord amb el parlar de cada usuari, com ara malparlar, dir el nom del porc, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i madures, dir-ne de coents, dir fàstics d'algú, deixar algú com un drap brut, repassar (o fer una repassada), estripar contra algú, dir les mil pestes, posar a parir, deixar verd algú, tirar (alguna cosa) per terra, etc. Per exemple:\nAquell sempre malparla de nosaltres quan no hi som.\nQuan obre la boca, sempre és per criticar i dir-ne de coents!\nHeu callat de cop perquè estàveu fent una repassada, oi?\nEm va posar a parir davant de tothom. No li ho perdonaré mai.\nQuan té el sentit de parlar de coses fútils, pel gust de parlar, en català es pot dir garlar, esbravar-se o esplaiar-se, entre d'altres. Per exemple:\nDeixa'l que s'esbravi: no ha pogut anar de viatge perquè estava malalt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11369", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11369", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7568/2", "Darrera versió": "06.10.2017", "Títol": "'d'immediat' o 'immediatament'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar el sentit 'd'una manera immediata', es poden fer servir les expressions de seguida, immediatament, tot seguit, a l'instant, a l'acte, entre altres, però no d'immediat. Per exemple:\nSi envies la consulta, t'ho resolen immediatament (i no t'ho resolen d'immediat).\nRevelem fotos a l'instant (i no Revelem fotos d'immediat).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11382", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11382", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7569/7", "Darrera versió": "08.10.2024", "Títol": "Apostrofació davant de sigles d'universitats: l'UAB o la UAB?, l'UOC o la UOC?", "Categoria": "Ortografia; Convencions. Abreviacions", "Resposta": "És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.\nQuan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:  la UOC (si es llegeix 'la uoc')\nla UAB (si es llegeix 'la uab')\nQuan la sigla es llegeix lletrejada, l'accent recau sobre la vocal tònica de l'última lletra. Com en el cas de les sigles llegides com un mot, com que la inicial de la sigla sol ser una u (de universitat), aquesta vocal és àtona i, per tant, l'article la tampoc no s'apostrofa. Per exemple:\nla URL (si es llegeix 'la u-erra-ela')\nla UAB (si es llegeix 'la u-a-be' )\nLa sigla també es pot llegir desplegada, i aleshores, quan el primer mot de la sigla és universitat, l'article tampoc no s'apostrofa, perquè és un mot femení començat amb u àtona. Per exemple: la URV (si es llegeix 'la Universitat Rovira i Virgili')\nla UJI (si es llegeix 'la Universitat Jaume I')\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.1.2b i 4.1.2d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11387", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11387", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7570/1", "Darrera versió": "26.11.2015", "Títol": "cap i casal\ncap-i-casal o cap i casal?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La denominació cap i casal s'escriu sense guionets i amb minúscules inicials. Fa referència a la població més important d'un territori, és a dir, a la capital. És la denominació que tradicionalment s'ha donat a les ciutats de Barcelona i València, i actualment també es fa servir com a sobrenom per referir-s'hi. Per exemple:\nBarcelona, cap i casal de Catalunya, acull un congrés d'experts en el sector tecnològic.\nEls alumnes de segon visiten el cap i casal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11395", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11395", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7572/3", "Darrera versió": "11.11.2024", "Títol": "Carnaval o Carnestoltes?\nels Carnavals o el Carnaval?\nMajúscules i minúscules de Carnaval i Carnestoltes", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les paraules Carnaval i Carnestoltes són equivalents quan es refereixen al període de caire festiu que precedeix la quaresma  i en què són típiques les rues i les festes de disfresses.\nLa forma Carnavals, en plural, no és adequada per anomenar aquesta festivitat. Per exemple:\nEls Carnavals arriben aquest cap de setmana a la ciutat.\nPer anomenar el ninot que presideix la festa se sol parlar del rei Carnestoltes.\nAquestes denominacions s'escriuen en majúscula quan fan referència a la festivitat en concret, mentre que es fa servir la minúscula quan s'utilitzen com a nom comú, cas en què poden aparèixer en plural. Per exemple:\nAquest any el Carnestoltes és al març.\nEls carnavals dels dos últims anys no m'he disfressat.\nFem un carnaval cada any a l'escola.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11405", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11405", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7573/3", "Darrera versió": "27.01.2021", "Títol": "Accentuació de formes antigues de topònims catalans\nTarraco o Tàrraco?\nBarcino o Bàrcino?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Els topònims Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament.\nCom que aquestes formes antigues són esdrúixoles, malgrat que inicialment no portarien accent, s'ha optat per accentuar-les i així afavorir-ne una pronúncia adequada:\nBàrcino\nBètulo\nÈgara\nÍluro\nTàrraco", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11416", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11416", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7574/5", "Darrera versió": "11.05.2023", "Títol": "venir + participi: venir determinat, venir donat", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb venir es pot fer servir amb valor atributiu seguit d'un participi com ara determinat, establert, marcat o donat. Per exemple:\nLa caiguda dels cabells ve determinada per diversos factors.\nTota la presentació va venir marcada per un guió massa rígid.\nEl seu significat ve donat per la situació que ocupa a l'oració.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (23.2.2a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11417", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11417", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7575/2", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "Com es diu topo o lunar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a cadascuna de les clapes rodones estampades o brodades en una roba o impreses en un paper, en català es poden utilitzar mots com ara lluna, pic o piquet.\nAixí doncs, es pot dir, per exemple:\nEm compraré un vestit de llunes per ballar flamenc.\nDuu una faldilla de piquets molt elegant.\nLa tria d'una paraula o altra variarà en funció de la mida de les clapes de l'estampat: lluna és més gran que pic i piquet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11418", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11418", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7576/1", "Darrera versió": "09.12.2015", "Títol": "pertinença o pertinència?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La forma pertinença designa el fet de pertànyer a algú o a alguna cosa. També s'utilitza per referir-se a un objecte que pertany a algú. Per exemple:\nAquest carnet demostra la pertinença dels socis al club.\nCal que tingueu cura de les vostres pertinences durant el viatge.\nEl mot pertinència, en canvi, significa exclusivament 'qualitat de pertinent' i designa allò que ve a propòsit d'alguna cosa, que és adequat. Per exemple:\nCrec que no és conscient de la poca pertinència del comentari que ha fet al xat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11432", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11432", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7577/2", "Darrera versió": "06.02.2018", "Títol": "Construcció de participi: 'donat' + nom ('considerant')\n'Donat el caràcter que té' o 'Atès el caràcter que té'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La construcció de participi donat + nom es fa servir amb el sentit de 'considerant'. Per exemple:\nDonades les dificultats per anar fins a l'aeroport amb autobús, va decidir agafar un taxi.\nDonat el caràcter que té, val més que no li'n tornis a parlar.\nAltres construccions de participis que tenen aquest mateix sentit són atès + nom i vist + nom. Per exemple:\nAteses les dificultats per anar fins a l'aeroport amb autobús, va decidir agafar un taxi.\nVist el caràcter que té, val més que no li'n tornis a parlar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11436", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11436", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7578/2", "Darrera versió": "16.11.2017", "Títol": "'al davant' o 'per davant'?\n'al darrere' o 'per darrere'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les expressions per davant (de) i per darrere (de) es fan servir per designar la part anterior o posterior d'una cosa, especialment per referir-se al lloc de pas. Per exemple:\nAvui he passat per davant de la botiga però no t'he vist.\nAquest jersei es corda per darrere.\nEn canvi, per indicar una posició precedent o posterior en un grup ordenat, tant en sentit literal com figurat, s'usen altres expressions, com ara a/al davant (de) i a/al darrere (de). Per exemple:\nNo acabaré mai; tinc vint persones al davant.\nL'equip local se situa al darrere en el marcador.\nVa decidir posar la família al darrere de la feina.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11448", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11448", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7579/2", "Darrera versió": "12.02.2026", "Títol": "Com es diu voz carajillera en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per parlar de la veu aspra com la de qui habitualment beu massa, es poden fer servir les formes veu d'aiguardent o veu de cassalla. Per exemple:\nAhir va sortir de nit i s'ha llevat amb veu d'aiguardent.\nAlguns cantautors valencians són referents de veus de cassalla.\nTambé es troba la forma derivada del nom cassalla: veu cassallera.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11450", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11450", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7580/2", "Darrera versió": "02.12.2016", "Títol": "Pronunciació sorda de 'x' (ics o xeix)\nPronunciació 'cs' de 'taxi'", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sord de 'cs' en els casos següents:\nentre vocals: asfíxia, axioma,  complexió, fixar, lèxic, luxe, màxima, òxid, sintaxi; Alexandre, etc.quan es dona consonant + vocal + ics, a final de mot: annex, apèndix, artífex, clímax, complex, crucifix, dúplex, fax, fix, hèlix, índex; Fèlix, etc.davant de consonant sorda: bissextil, exclusió, expandir, expectant, explosió, èxtasi, extingir, juxtaposar, mixtura, etc.Cal evitar la pronúncia sonora en casos com ara:\nsintaxi 'cs' i no 'gz'\nlèxic 'cs' i no 'gz'", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11456", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11456", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7581/2", "Darrera versió": "06.11.2024", "Títol": "Finals amb -essa i -esa de noms femenins: alcaldesa o alcaldessa?, deesa o deessa?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple:\nabadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa, metgessa\nConvé remarcar, però, que marquesa i princesa s'escriuen amb s i, per tant, es pronuncien amb essa sonora (com casa).\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.6.3.2a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11471", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11471", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7582/1", "Darrera versió": "11.03.2020", "Títol": "'probable' o 'provable'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els adjectius probable i provable tenen significats diferents.\nL'adjectiu probable, amb be alta, té el significat 'que hom té raons suficients per inclinar-se a creure que alguna cosa s'acomplirà, s'esdevindrà'. Per exemple:\nÉs probable que doni alguna excusa.\nCom que era probable que plogués, vaig agafar el paraigua.\nL'adjectiu provable, amb ve baixa, té el significat 'que alguna cosa pot ser provada, demostrada'. Per exemple:\nQue els efectes d'aquesta planta vagin bé per al refredat no és provable científicament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11472", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11472", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7583/3", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "Com es diu no ser de recibo en català?\nEs pot dir no ser de rebut en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió castellana no ser de recibo, que es fa servir per dir que una cosa no compleix les condicions necessàries perquè ho accepti la resta, no té una traducció literal en català.\nSegons el context, cal buscar una expressió equivalent, com ara és inadmissible, és inacceptable, no és prenedor, no s'hi val, no és just, no pot passar, no pot ser, no pot anar ni amb rodes, no és tolerable, és impresentable, etc. Per exemple:\nEl que és inadmissible és que vulgui fer passar bou per bèstia grossa.\nNo és just el to que fa servir amb els companys de feina.\nPermeti'm que li digui que no pot ser que el poble hagi de confiar en polítics que no fan bé la seva feina.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11474", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11474", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7584/3", "Darrera versió": "11.04.2024", "Títol": "Consonants nasals: grups -tn-, -tm-\nPronúncia de setmana i cotna: setmana o semmana?, cotna o conna?", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En alguns mots, com ara setmana i cotna, els grups -tm- i -tn- es pronuncien amb doble ema i doble ena (es pronuncia, per tant, semmana i conna). Així, en aquests mots no és recomanable la pronúncia de la t, així com tampoc es recomana reduir el so a una sola ema o ena.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.3.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11495", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11495", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7585/1", "Darrera versió": "09.03.2020", "Títol": "Grup '-tll-' (consonants laterals)\nPronúncia de 'espatlla', 'vetlla', 'motlle', etc.", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Els sons laterals (ela o ela doble) es poden geminar en una sèrie de casos, i llavors s'escriuen amb les grafies tll i tl.\nSe sol pronunciar palatal en els parlars nord-occidentals i centrals (espatlla,\npronunciat espall·lla). En canvi, es pronuncia alveolar en els parlars valencians i baleàrics, i la grafia utilitzada per representar-lo és tl (espatla,\npronunciat espal·la). Per exemple:\nEn català central i nord-occidental: els mots ametlla, espatlla, vetlla (vetllar)\nmotlle, es pronuncien amell·lla, espall·lla, vell·lla,\nmoll·lle, com una ela doble geminada.\nEn els parlars valencians i baleàrics, aquests mots es pronuncien amel·la, espal·la, vel·la o mol·le, com una ela geminada (tot i que en bona part del valencià, la pronúncia no és geminada sinó simple: amela, espala, vela, mole).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11496", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11496", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7586/2", "Darrera versió": "29.11.2016", "Títol": "'Cabdella' o 'Capdella': amb 'b' o 'p'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "la Torre de Cabdella (municipi)\nla Torre de Capdella (cap de municipi)\nCapdella (nucli de població)\nla Central de Capdella (nucli de població)\nLa denominació oficial del municipi és la Torre de Cabdella (escrit amb b), mentre que les denominacions oficials dels nuclis de població del municipi són la Torre de Capdella (cap de municipi), Capdella i la Central de Capdella (escrits amb p).\nLa forma normativa d'aquest topònim és Cabdella (del llatí CAPITELLA), presenta una evolució regular, que ha donat com a resultat el grup consonàntic que en català s'escriu -bd- (com en els noms cabdal, cabdell, etc.). Això no obstant, hi ha una divergència en la forma escrita del topònim, Cabdella/Capdella, en els noms oficials, provocat per l'aprovació del canvi sol·licitat per l'ajuntament corresponent en el cas dels noms dels nuclis de població.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11501", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11501", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7587/2", "Darrera versió": "29.11.2016", "Títol": "'Oveix' o 'Obeix': amb 'v' o 'b'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest nucli de població del municipi de la Torre de Cabdella és Obeix.\nContràriament, la forma normativa és Oveix, d'acord amb les regles de la gramàtica històrica catalana i de la documentació antiga d'aquest topònim, que presenta -v- (Ovece, any 834), una grafia que es conserva en els topònims (com en els del mateix municipi: Envall, Estavill, etc.).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11509", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11509", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7588/2", "Darrera versió": "17.09.2024", "Títol": "Separació a final de ratlla de mots derivats i compostos", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:\nin-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)\nbesavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')\nmal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal)\ncel-obert (se separa respectant el primer mot del compost, cel)\nnosaltres se separa nos-altres (i no no-saltres)\nvosaltres se separa vos-altres (i no vo-saltres)\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1h)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11522", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11522", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7590/3", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "Es pot dir en ordre a en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per indicar 'amb relació a un fet, una cosa o algú', es poden fer servir, segons el context, les expressions següents: amb vista a, de cara a, a fi de, a efecte de, amb la intenció de, per tal de, per, quant a, pel que fa a, etc. Per exemple:\nHan decidit prendre aquestes mesures amb vista a les eleccions que s'acosten.\nAquesta reunió s'ha fet amb la intenció d'obtenir una bona entesa i arribar a un acord.\nL'expressió en ordre a és una mala adaptació del castellà en orden a.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11524", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11524", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7591/1", "Darrera versió": "10.02.2016", "Títol": "'Cabassers' o 'Cabacés'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest municipi del Priorat és Cabacés.\nContràriament, la forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle XII— és Cabassers, ja que prové de l'àrab Avicabescer. D'acord amb el seu origen lingüístic, en català els noms que provenen de l'àrab s'adapten amb la grafia -ss- (com el topònim Alcàsser o el nom comú assut); així mateix, es manté la -r que ja hi figura en la documentació antiga (com és habitual en la toponímia catalana: Granollers, Ivars de Noguera, Llinars del Vallès, Pallars, etc.).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11526", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11526", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7592/1", "Darrera versió": "10.02.2016", "Títol": "'Campmany' o 'Capmany'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Capmany.\nContràriament, la forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle XII— és Campmany, ja que prové del llatí CAMPU MAGNU ('camp gran') i presenta una evolució regular, amb l'aglutinació del nom Camp (com en Campllong) i de l'adjectiu antic many, 'magne, gran' (com en els topònims Montmany, Vallmanya, etc.).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11527", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11527", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7593/3", "Darrera versió": "05.02.2024", "Títol": "Castell-Platja d'Aro o Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.\nLa Resolució PRE/3758/2023, de 7 de novembre, estableix el canvi de denominació del municipi de Castell-Platja d'Aro, que passa a denominar-se Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.\nCom que aquest canvi és molt recent, algunes obres de consulta (sobretot les publicades en paper) encara fan servir la forma antiga, Castell-Platja d'Aro. Això no obstant, com s'ha esmentat més amunt, avui aquesta denominació ja no s'ha d'usar, sinó que s'ha d'emprar únicament Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11528", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11528", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7594/1", "Darrera versió": "10.02.2016", "Títol": "'el Figueró i Montmany' o 'Figaró-Montmany'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest municipi del Vallès Oriental és Figaró-Montmany.\nContràriament, la forma normativa del topònim inicial d'aquest municipi —ben documentat des del segle XVI— és el Figueró, ja que correspon a la solució regular de la forma diminutiva del nom figuera amb el sufix -ó.\nAixí mateix, la forma oficial suprimeix inadequadament l'article el, que forma part del topònim, i la relaciona amb el segon topònim, Montmany, per mitjà d'un guionet, mentre que la relació entre tots dos topònims s'hauria d'indicar per mitjà de la conjunció i, el Figueró i Montmany (com és habitual en la toponímia catalana: Bigues i Riells, Cànoves i Samalús, la Coma i la Pedra, etc.).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11531", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11531", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7595/1", "Darrera versió": "10.02.2016", "Títol": "'Lledó' o 'Lladó': amb 'e' o amb 'a'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Lladó.\nContràriament, la forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle X— és Lledó, ja que prové del llatí LOTONE ('lledó, lledoner') i presenta una evolució regular a partir de la forma llatina posterior LEDONE.\nAquest és un nom freqüent en la toponímia de l'àrea de la llengua catalana: Lledó d'Algars, Sant Cebrià de Lledó, Sant Joan de Lledó, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11532", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11532", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7596/2", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "Es pot dir passar factura en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió passar factura té dos significats. D'una banda, passar factura a algú té el significat de 'recordar a algú un favor que hom li ha fet, esperant que li retorni'. Per exemple:\nEm va sortir amb un estirabot i em va passar factura per tots els greuges que tenia contra mi.\nD'altra banda, l'expressió passar factura una cosa a algú significa 'una cosa tenir males conseqüències per a algú'. Per exemple:\nLa falta de descans li va acabar passant factura.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11533", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11533", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7597/2", "Darrera versió": "03.10.2018", "Títol": "'Maçanes' o 'Massanes': amb 'ç' o 'ss'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest municipi de la Selva és Massanes.\nContràriament, la forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle XI— és Maçanes, ja que prové del llatí MATTIANA ('maçana, poma', en el sentit col·lectiu de 'pomerar') i presenta una evolució regular d'acord amb les regles de la gramàtica històrica catalana, que representen per mitjà de la grafia ç el so de essa sorda (com en molts topònims que tenen el mateix origen: Maçanet de la Selva, Maçanet de Cabrenys, Maçaners, can Maçana, coll de les Maçanes, etc.).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11534", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11534", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7598/1", "Darrera versió": "10.02.2016", "Títol": "'Navars' o 'Navàs'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest municipi del Bages és Navàs.\nContràriament, la forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle IX— és Navars, ja que es manté la -r que figura en la documentació antiga d'aquest nom, Nabares (com és habitual en la toponímia catalana: Granollers, Ivars de Noguera, Llinars del Vallès, Pallars, etc.).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11535", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11535", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7599/1", "Darrera versió": "10.02.2016", "Títol": "'Rialb' o 'Rialp': amb 'b' o 'p'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest municipi del Pallars Sobirà és Rialp.\nContràriament, la forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle IX— és Rialb, ja que prové del llatí RIVO ALBO ('riu blanc'), forma encara viva en el nom del riu de la mateixa vall, el Rialbo, i presenta una evolució regular d'acord amb les regles de la gramàtica històrica catalana, que ha donat com a resultat el grup consonàntic final que en català s'escriu -lb (com en els mots balb, bulb, calb, etc.).\nAquest és un nom freqüent en la toponímia catalana: la Baronia de Rialb, Rialb (nucli del municipi de Queralbs, al Ripollès), el Rialb, Sant Martí de Rialb, la Torre de Rialb, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11536", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11536", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7600/1", "Darrera versió": "10.02.2016", "Títol": "'Terrassola i Lavit' o 'Torrelavit'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Penedès és Torrelavit.\nContràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi —format per dos topònims ben documentats històricament, Terrassola al segle XII i Lavit al segle X— és Terrassola i Lavit, ja que els noms de municipis formats per dos topònims s'uneixen amb la conjunció i, mentre que en la tradició toponomàstica catalana no es formen nous topònims a partir de la unió de parts abreujades de noms diferents.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11537", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11537", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7601/1", "Darrera versió": "10.02.2016", "Títol": "'Vulpellac, Fonteta i Peratallada' o 'Forallac'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac.\nContràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi —format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX— és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja que els noms de municipis formats per tres topònims es relacionen els dos primers amb coma i els dos darrers amb la conjunció i, mentre que en la tradició toponomàstica catalana no es formen nous topònims a partir de la unió de parts abreujades de noms diferents.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11538", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11538", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7602/1", "Darrera versió": "10.02.2016", "Títol": "'Tuixén' o 'Tuixent'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Urgell és Josa i Tuixén, mentre que la denominació oficial del cap del municipi és Josa i Tuixent.\nLa forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle IX— és Tuixén, ja que en la documentació antiga Tuxen no presenta -t final, que no és, per tant, etimològica i que no es pronuncia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11539", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11539", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7603/2", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Com es diu tener las de ganar en català?\nEs pot dir tenir les de guanyar en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En castellà es fa servir l'expressió tener las de ganar per indicar que es tenen prou mitjans per assolir un èxit. En català, amb aquest significat i segons el context, es poden fer servir expressions com ara: tenir/dur les de guanyar, tenir tots els trumfos, tenir la paella pel mànec,  etc. Per exemple:\nJo de tu no ho faria perquè en aquest cas ell té les de guanyar.\nLa líder del partit té la paella pel mànec i no pactarà amb ningú que l'obligui a fer un pas en fals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11541", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11541", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7604/1", "Darrera versió": "10.02.2016", "Títol": "Com es diu 'donde los haya' en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana donde los haya, amb el significat de 'com n'hi ha pocs' o per presentar una qualitat en grau extrem, en català es pot expressar, segons el context, amb les expressions següents: com no n'hi ha d'altre, a més no poder, fora mida, ser el súmmum, fora de sèrie, d'allò més, etc. Per exemple:\nEl caviar, producte exquisit com no n'hi ha d'altre, té un preu prohibitiu.\nÉs un músic fora de sèrie.\nVan tractar d'un afer d'allò més delicat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11543", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11543", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7605/3", "Darrera versió": "15.12.2021", "Títol": "el dia a dia ('vida quotidiana')", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió dia a dia pot funcionar com a adverbi (Dia a dia millora el seu estat de salut) i també es pot fer servir com a substantiu. Quan funciona com un substantiu, s'usa per fer referència a la vida quotidiana. Per exemple:\nCal incorporar aquests hàbits en el dia a dia dels nens.\nEl seu dia a dia és molt dur perquè treballa de sol a sol.\nGaudeix d'una bona salut perquè té un dia a dia molt saludable", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11549", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11549", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7606/4", "Darrera versió": "07.07.2023", "Títol": "El nom de les lletres", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El nom de les vint-i-sis lletres de l'alfabet català és:\nLletraNom\naa\nbbe / be alta\ncce\ndde\nee\nfefa\ngge\nhhac\nii / i llatina\njjota\nkca\nlela\nmema\nnena\noo\nppe\nqcu\nrerra\nsessa\ntte\nuu\nvve / ve baixa\nwve doble\nxics / xeix\nyi grega\nzzeta\nLes lletres k i w només es troben en paraules d'origen estranger; per exemple: kiwi, swing; bypass, playback.\nConvé recordar que els noms de les lletres no s'apostrofen: la ela, davant de u.\nEn la tradició ortogràfica\nvalenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa també reben les denominacions\nefe, ele, eme, ene, erre i esse.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11558", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11558", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7607/1", "Darrera versió": "18.03.2016", "Títol": "'centrar-se en' ('focalitzar')", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència al sentit de donar a alguna cosa una direcció precisa, una orientació determinada o focalitzar, es pot fer servir, entre altres, la construcció centrar-se en. Per exemple:\nEl llibre se centra en la revolució industrial.\nHauries de centrar-te més en els deures de l'escola, i no mirar tant el mòbil.\nL'urbanisme se centra a donar forma al creixement urbà.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11559", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11559", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7608/1", "Darrera versió": "11.03.2020", "Títol": "conte, comte, compte", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els mots conte, comte i compte tenen una pronúncia bastant similar i solen causar confusions a l'hora d'escriure'ls. Segons el significat, cal distingir les tres grafies:\nConte,\ndel verb contar, és sinònim de rondalla: L'àvia m'explicava contes de dracs en sortir de l'escola.\nComte, és el títol nobiliari: L'imaginari popular diu que el comte Arnau vivia al castell de Mataplana.\nCompte, acció de comptar, càlcul d'una quantitat: He perdut el compte dels cops que li he dit que calli; un compte corrent. També és habitual com a interjecció, per dir 'alerta': Compte, no caiguis!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11560", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11560", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7609/3", "Darrera versió": "19.04.2023", "Títol": "La preposició de en les dislocacions\nDe melons, en queden tres o Melons, en queden tres?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan es mou un element del lloc que ocupa habitualment dins de l'oració, si aquest element es pot pronominalitzar, aleshores deixa un pronom de represa en el lloc que ocupa habitualment.\nA banda de l'aparició d'un pronom, de vegades, la dislocació d'un element també pot provocar que aquest element estigui introduït per la preposició de. L'aparició o no d'aquesta preposició depèn del tipus d'element dislocat i de si la dislocació és a la dreta o a l'esquerra.\n1. Quan es disloca un nom o sintagma nominal no introduït per un article o un demostratiu, i aquest sintagma fa de complement directe (o també de subjecte d'una oració inacusativa), aleshores el pronom de represa és en. En aquesta casos, apareixerà la preposició de segons el tipus de dislocació de què es tracti:\na) Quan la dislocació és a la dreta, el sintagma nominal sempre està introduït per la preposició de. Per exemple:\nEn queden tres, de melons.\nEn trobo pocs, de bolets.\nb) Quan la dislocació és a l'esquerra, la preposició de és optativa. De fet, segons els parlars hi ha més o menys tendència a encapçalar el sintagma dislocat amb la preposició de: sol aparèixer en nord-occidental, central i septentrional, mentre que no hi ha tanta tendència a posar-la en la resta de parlars. Per exemple:\n(De) melons, en queden tres.\n(De) bolets, en trobo pocs.\n2. En canvi, quan es disloquen adjectius o sintagmes adjectivals, hi hagi el pronom de represa que hi hagi, és optatiu encapçalar l'element dislocat amb de, tant si es tracta d'una dislocació a l'esquerra com d'una dislocació a la dreta. Per exemple:\n(De) llesta, ho era molt.\nHi va estar deu minuts ben bons, (d')inconscient.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (33.3.2c, 16.5.2.2b, 18.6.3.1c, 18.6.3.1d i 19.3.4.2b )", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11561", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11561", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7610/2", "Darrera versió": "22.08.2017", "Títol": "instigar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:\nVa instigar els assistents que boicotegessin la reunió.\nEl va instigar a cometre el robatori.\nAlgunes oracions es poden presentar sense complement directe. En aquests casos cal tenir en compte que el complement que regeix el verb instigar ha d'anar introduït  per la preposició a, és a dir, l'estructura és 'instigar a una cosa'. Per exemple:\nAquell jove tenia tendència a instigar a la rebel·lió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11562", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11562", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7611/4", "Darrera versió": "13.05.2024", "Títol": "Pronunciació dels grups pn-, ps-, pt-, gn- i mn- a inici de mot\nCom es pronuncia psicologia?", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Els mots que comencen amb els grups consonàntics pn-, ps-, pt, gn-, mn- i alguns altres normalment es pronuncien emmudint la primera lletra. Ara bé, en un context molt formal en què la dicció és molt acurada, de vegades es pronuncia tot el grup consonàntic.\nAquests grups consonàntics es troben generalment en manlleus i noms propis d'altres llengües, com ara:\npn-: pneumàtic, pneumònia, etc.\nps-: psicologia, pseudònim, etc.\npt-: pterodàctil; Ptolomeu, etc.\ngn-: gnom, gnosticisme, etc.\nmn-: mnemotècnic i derivats.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.3.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11566", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11566", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7612/1", "Darrera versió": "18.03.2016", "Títol": "'carril bici': plural i ortografia", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de carril bici és carrils bici.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11572", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11572", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7613/3", "Darrera versió": "15.06.2017", "Títol": "'dret a' o 'dret de'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:\nEl dret a vot o El dret de vot.\nEl dret a decidir o El dret de decidir.\nAra bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple:\nSempre ha defensat que tothom tingui dret a l'educació.\nNo tens cap dret a dir-me això.\nEls masovers reivindiquen el seu dret d'accés a la propietat de la terra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11573", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11573", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7614/5", "Darrera versió": "16.12.2019", "Títol": "Com es diu pringar (sentit figurat) en català?\nCom es diu pringado, pringada (sentit figurat) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb castellà pringar es fa servir col·loquialment en sentit figurat per dir que algú té una experiència negativa, especialment perquè li toca treballar més que els altres. En català per indicar aquest sentit habitualment es fan servir les expressions llepar, haver begut oli, tocar el rebre, fotre's (o fer-se fotre), etc. Per exemple:\nSoc l'únic voluntari, ja he llepat.\nNo sé com s'ho fa però sempre li toca el rebre.\nNo va voler demanar ajuda, doncs ara que es faci fotre.\nPel que fa a l'adjectiu castellà pringado, pringada, segons el context, es poden utilitzar les formes equivalents desgraciat, desgraciada,\nmarginat, marginada\no\npasserell, o les expressions fer el préssec o fer el paperina. Per exemple:\nÉs el marginat de la classe, ningú vol seure al seu costat.\nAcaba de descobrir que el seu fill li ha mentit durant anys, és un passerell.\nLi van dir que venia un huracà i s'ho va creure, sempre fa\nel préssec.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11575", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11575", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7615/1", "Darrera versió": "31.03.2016", "Títol": "tirar milles", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió tirar milles, que es fa servir amb el sentit d''avançar d'una manera àgil per arribar abans a algun lloc', és admissible tant amb sentit físic com figurat, al costat d'altres expressions ben habituals com ara fer via, fer camí, tirar pel dret, posar la directa, etc. Per exemple:\nNo t'encantis amb el paisatge, que encara queda un bon tros i es fa fosc. Hem de fer via!\nNo ens faran mai cas, és com parlar amb la paret, tirem pel dret!\nVa, tira milles! Ho has de superar, no pensis més en ell.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11596", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11596", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7616/2", "Darrera versió": "06.11.2024", "Títol": "Duplicació de d, c i g\nMots amb dd, cc i gg", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):\ndd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...gg: suggerir, suggeriment, suggestió, suggestionar...\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.7.3.2c i 2.7.4.3c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11607", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11607", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7617/5", "Darrera versió": "18.09.2025", "Títol": "Accent diacrític: què o que?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de què i que.\nS'escriu què (quès en cas que tingui plural) en els casos següents:\nquan és un pronom relatiu precedit de preposició: el bus amb què heu vingut;quan és un pronom que equival a 'quina cosa': Què vols?, No sé què hi ha, Què dius ara!;amb el significat de 'quid d'una qüestió': Encara m'han de dir el què, Cal analitzar tots els quès i els perquès.S'escriu que en els casos següents:\nquan és un pronom relatiu no precedit de preposició: el llibre que vols;quan és una conjunció: Vull que entris;quan és una conjunció que introdueix interrogatives totals: Que plou?quan és un adverbi que expressa èmfasi (equivalent a 'molt'): Que ruc!;quan és un adjectiu quantitatiu: Que cotxes tenen!\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11629", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11629", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7619/5", "Darrera versió": "18.06.2026", "Títol": "fideuà o fideuada?\nmascletà o mascletada?\nEmmudiment de la d entre vocals", "Categoria": "Fonètica i prosòdia; Ortografia", "Resposta": "En els parlars valencians, l'emmudiment de la d entre vocals, sobretot en les terminacions -ada i -ador, és un fenomen bastant generalitzat en registres col·loquials. Per exemple, menjada (menj[á]) o menjador (menj[aó]r). Ara bé, en contextos formals s'evita aquest emmudiment.\nL’elisió de la d intervocàlica és un fenomen tan generalitzat en aquests parlars que alguns mots propis del folklore, com ara cremà, mascletà, mocadorà, o algun altre com fideuà, s’han estès a la llengua general més enllà de l’àmbit col·loquial i tenen una tradició escrita sense d.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.3.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11633", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11633", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7620/5", "Darrera versió": "24.02.2021", "Títol": "va i davant de verb: va i diu...", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió va i, que generalment va seguida del verb que complementa, es fa servir per expressar que l'acció indicada pel verb s'ha fet inesperadament i sense pensar-s'hi, com ara va i diu... Aquesta expressió és pròpia de l'àmbit col·loquial i per aquest motiu convé restringir-ne l'ús a contextos propis d'aquest registre. Per exemple:\nNo havia tingut mai cap problema amb ell i en una setmana va i hi tinc dues enganxades.\nEstàvem parlant amb tota normalitat i va i me'n diu una de fresca.\nVa la Miranda i diu: \"que porteu les entrades?\"\nHabitualment aquesta expressió s'utilitza amb el verb anar conjugat en la tercera persona del singular, però també són possibles construccions com Et vaig dir que era un secret, i tu vas i ho expliques a tothom!, amb el verb conjugat en altres persones.\nPer expressar un significat semblant, hi ha altres expressions que també poden ser adequades segons el context: sense més ni més, de cop i volta, quan menys t'ho penses, i resulta que, jo que, etc. Per exemple:\nNo havia tingut mai cap problema amb ell i en una setmana jo que hi tinc dues enganxades.\nEstàvem parlant amb tota normalitat i sense més ni més me'n diu una de fresca.\nLa Miranda de cop i volta diu: \"Que porteu les entrades?\"", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11634", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11634", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7621/1", "Darrera versió": "10.05.2016", "Títol": "De tant que et vull, et trac un ull\nCom es diu 'Los que se pelean se desean' en català?\nCom es diu 'Hay amores que matan' en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió De tant que et vull, et trac un ull es fa servir per expressar que l'amor de vegades és irracional i fa més mal que bé. Aquesta expressió presenta diverses variants, per exemple: Tant te vull, que et trac un ull; Tant et vull, que et trec un ull, etc.\nAltres expressions que poden expressar el mateix significat o un significat semblant, segons el context, són:\nDe tant que l'estima, l'abonyega\nDe tant que t'estimo, t'apunyego\nL'amor i l'odi són dues cares de la mateixa moneda", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11635", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11635", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7622/1", "Darrera versió": "10.05.2016", "Títol": "treure gatons vius de gata morta", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió treure gatons vius de gata morta es fa servir amb el sentit de 'treure profit d'allò que semblava inaprofitable'. Amb aquest mateix significat, es poden fer servir altres expressions, segons el context: traure suc de les pedres, fer feix de tota llenya, fer niu de tota brossa, treure sang d'un cos mort, pescar en aigua tèrbola, etc. Per exemple:\nAmb la tela que volien llençar es va fer un mocador i un moneder, sempre treu gatons vius de gata morta.\nEll trau suc de les pedres amb la seva retòrica: es va endur la catifa més cara de la botiga a preu de saldo.\nFins i tot ha restaurat una cadira que estava feta un nyap. D'això se'n diu fer niu de tota brossa.\nTenia el do de pescar en aigua tèrbola: va aprofitar el càrrec polític per blanquejar diners.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11636", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11636", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7623/2", "Darrera versió": "11.05.2016", "Títol": "Comptes vells, baralla nova", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "El refrany Comptes vells, baralla nova significa que el fet d'anar a retreure deutes antics sol dur baralles. Per exemple:\nI allà mateix li va tornar a retreure que no li hagués donat suport quan hi va haver el conflicte familiar amb la repartició dels béns: Comptes vells, baralla nova!\nAquest refrany té diverses variants, algunes de les quals són les següents: Comptes vells, baralles noves; Drets vells, baralles noves; Qui demana compte vell demana baralla nova, i Qui reclama dret vell planteja baralla nova.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11637", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11637", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7624/1", "Darrera versió": "09.05.2016", "Títol": "'xapa' o 'pin'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció", "Resposta": "En general, la forma xapa designa una placa metàl·lica, habitualment rodona, que s'enganxa a la roba amb un imperdible i pot ser un emblema, una insígnia, un dibuix, etc.\nEn canvi, la forma pin és un emblema o senyal que es porta a la solapa o subjecte a la roba, de caràcter commemoratiu, propagandístic o lúdic. Habitualment és més petit que la xapa i no es tanca amb un imperdible, sinó amb una punxa i un tancament rodó.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11639", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11639", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7625/1", "Darrera versió": "19.05.2016", "Títol": "'drone' o 'dron'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Transports", "Resposta": "dron\nEn català, el terme dron designa l'aeronau no tripulada i reutilitzable, capaç de funcionar amb un grau més o menys elevat d'autonomia, que obeeix les indicacions remotes d'un pilot o bé la programació introduïda. Per exemple:\nUn dron va sobrevolar la plaça durant tots els discursos que es van fer.\nLa sigla de dron és UAV, que correspon a la denominació anglesa unmanned aerial vehicle (vehicle aeri no tripulat). El terme que s'usa habitualment  en anglès és drone.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11640", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11640", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7627/1", "Darrera versió": "13.05.2016", "Títol": "de pel·lícula, de cine, de revista", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, les locucions\nde pel·lícula,\nde cine\no de revista indiquen que una cosa és sumptuosa o bé tan increïble que no sembla real. Per exemple:\nEl lloc on va fer les fotos era de pel·lícula.\nEls diumenges es vestien de gala i semblaven una parella de cine / de revista.\nCal tenir en compte que hi ha altres formes, també habituals en català, per expressar significats semblants, segons el context:\nfantàstic, fabulós, increïble, prodigiós, novel·lesc, màgic, espectacular, impressionant, de somni, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11642", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11642", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7628/2", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "Com es diu tirar del carro (sentit figurat) en català?\nEs pot dir tirar del carro (sentit figurat) en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana tirar del carro es fa servir en un registre informal per indicar que algú s'encarrega d'una tasca o responsabilitat i n'assumeix el pes. El català disposa d'altres expressions pròpies per expressar aquest significat o un significat semblant, per exemple: carregar els neulers, portar el pes, portar el timó, portar la batuta, portar les regnes, posar-se al davant, etc. Per exemple:\nSi no fos per la Muriel, que sempre carrega els neulers, ja haurien tancat la paradeta.\nEn la majoria de famílies qui porta el pes encara és la dona.\nS'ha posat al davant de l'associació perquè ningú volia saber-ne res.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11645", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11645", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7629/2", "Darrera versió": "06.09.2021", "Títol": "Símbols de hectolitre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "hl\nhL\nEls símbols de hectolitre són hl i hL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11647", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11647", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7630/3", "Darrera versió": "26.11.2024", "Títol": "Ortografia de p i b a final de mot i a final de síl·laba", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).\nA final de paraula convé tenir en compte les indicacions següents:\n1. A final de mot i darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure p:\ncap, cep, concep, drap, esclop, estrep, llop, miop, naip, rep, sap, tip, xarrup, etc.\nHi ha aquestes excepcions, que s'escriuen amb b:\nEls mots adob i enceb, per raons etimològiques.Mots cultes, mots provinents d'altres llengües i mots onomatopeics, com ara: aljub, baobab, bub-bub, club, cub (diferent de cup), efeb, esnob, tub; Jacob, Carib.\n2. Darrere de vocal àtona o consonant en general s'escriu p o b segons la lletra que contenen la forma en femení o els seus derivats. Per exemple:\nllamp (llampec), esquerp (esquerpa), àrab (arabesc), calb (calba; però el pseudoderivat calvície), destorb (destorbar); Sogorb (sogorbí), Tremp (trempolí).\nLes terminacions -fob (relacionat amb fòbia) i -síl·lab (relacionat amb síl·laba) s'escriuen amb b: aeròfob, neòfob, xenòfob, monosíl·lab, polisíl·lab.\nConvé notar que el topònim Rialb s'escriu amb b per raons etimològiques, a pesar del gentilici rialpenc.\nEn interior de paraula\nS'escriuen amb b les paraules que comencen amb la síl·laba sub-. Per exemple:\nsubjecte, subjuntiu, submarí, submergir, subministrar, submissió, subscriure, subsidi, subsistir, subsol, substància, substantiu, substituir, substrat, subvenció\nA banda d'aquest cas, per a l'ortografia de p i b en interior de paraula és útil repassar aquestes llistes. Recullen alguns mots en què p/b es troben en aquesta posició i en el mateix context gràfic:\nAmb p                 Amb bapnea, apte, aptitudabdicar, abdomen, abjurar, abnegat, abscissa, absent, absenta, absis, absoldre, absorbir, abstenir-secapçal, capdamunt, capdavall, capficar, capgirar, capvesprecabdal, cabdell, cabdillopció, optar, òptica, òptim obcecar, objecte, obscur, observar, obtenir, obtúsacceptar, adoptar, baptisme, captar, captiu, escriptor, recepta, reptar, reptedissabte, dubte, hebdomadari, sobte, subtil\nConsulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies p i b.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.7.1.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11648", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11648", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7631/2", "Darrera versió": "02.12.2024", "Títol": "Ortografia de t i d a final de mot i a final de síl·laba", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).\nA final de paraula convé tenir en compte les indicacions següents:\n1. Darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure t:\nabat, beneit, buit, eixerit, entrecot, humit, oblit, paret, possibilitat, quedat, realitat, salut, set, visigot, etc.\nHi ha aquestes excepcions:\nEl mot fred, per raons etimològiques.Els noms femenins acabats en -itud, -etud: actitud, gratitud, magnitud, quietud, solitud, sol·licitud, etc. (també els plurals: actituds, gratituds, etc.).Mots cultes o mots provinents d'altres llengües com ara: fluid, gihad, quid, sud; Alfred,  David, Bagdad, Belgrad, Txad, etc.\n2. Darrere de vocal àtona o consonant es poden seguir aquestes indicacions:\nEn general s'escriu t o d segons la lletra que contenen la forma en femení o els derivats. Per exemple: esvelt (esveltesa), líquid (liquidesa), llard (llardós), ràpid (ràpida), sord (sordesa), sort (sortós), tard (tardar), verd (verda).\nCal notar que a vegades no es pot relacionar el mot amb un derivat, i llavors cal aprendre la grafia del mot: accèssit, àpat, púlpit, superàvit, etc.S'escriuen amb -nt final tots els gerundis: cantant, empenyent, dormint, girant, etc.S'escriuen amb d final les terminacions -ard, -ord, -ald, -and, -end, -und: estendard, guepard, babord, estribord, herald, educand (diferent de educant, gerundi), dividend, fecund, immund, etc.S'escriuen amb d final alguns mots cultes o mots provinents d'altres llengües com ara: aràcnid, bòlid (diferent de bòlit, 'tros de fusta cilíndric'), èquid, etc.\nEn interior de paraula i final de síl·laba es poden seguir aquestes indicacions:\nS'escriu generalment t: atlàntic, atles, atleta, atmosfera, atzagaiada, atzar, atzavara, decatló, istme, etc.Es troba d en molts mots que comencen amb ad-: adjacent, adjectiu, adjudicar, adjuntar, adjurar, admetre, administrar, admirar, admissió, advent, adverbi, advers, advocat, etc. Es troba d en alguns mots cultes i mots provinents d'altres llengües: bàdminton, cadmi, sandvitx, vodka, etc.\nConsulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies t i d.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.7.3.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11649", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11649", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7632/3", "Darrera versió": "03.12.2024", "Títol": "Ortografia de c i g a final de mot i a final de síl·laba", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).\nA final de paraula convé tenir en compte les indicacions següents:\n1. Darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure c:\nafalac, sac, arcaic, batec, embolic, escric, albercoc, estoic, poruc, puc, ruc, etc.\nHi ha aquestes excepcions:\nAlguns mots cultes, mots provinents d'altres llengües o mots onomatopeics, com ara: buldog, estrateg, gag, mag ('persona que practica màgia'; diferent de mac, 'pedra petita'), reg ('irrigació'; diferent de rec, 'solc') tuàreg, zig-zag; Hug, etc.Els mots acabats en -agog: pedagog, demagog, etc.\n2. Darrere de vocal àtona o consonant es poden seguir aquestes orientacions:\nEn general els mots s'escriuen amb c o g segons la lletra que contenen la forma en femení o els derivats: càstig (castigar), dramaturg (dramatúrgia), estómac (estomacal), fang (enfangar), fàrmac (farmàcia), pròdig (prodigar), etc.\nPerò cal tenir present que s'escriuen amb c els mots aràbic (tot i que hi ha aràbiga) i fàstic (tot i que hi ha fastigós), i els mots plans acabats en -ec (llevat de si es tracta del sufix -leg): ànec, càrrec, càvec, espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, recàrrec, rònec, ròssec, tràfec, xàfec, etc.\nS'escriu amb c final la primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs de la segona conjugació, com: aprenc, caic, entenc, fonc, etc.S'escriuen amb g els mots cultes acabats en -fag, -fug i -leg: esòfag, fitòfag, febrífug, hidròfug, anàleg, cardiòleg, homòleg, etc.\nEn interior de paraula i final de síl·laba es poden seguir aquestes indicacions:\nS'escriu c, en general, davant de c, t, s i z: occident, reacció, arquitecte, cactus, facsímil, sacsó, èczema, etc.S'escriu g, en general, davant de d, g, m i n: amígdala, maragda, suggerir, augment, dogma, estigma, cognom, impregnar, signe, etc.\nPerò hi ha mots cultes o provinents d'altres llengües que no segueixen aquesta pauta: acne, anècdota, aràcnid, gàngster, pícnic, sinècdoque, tècnic, tungstè, etc.\nConsulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies c i g.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.7.4.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11650", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11650", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7634/1", "Darrera versió": "19.05.2016", "Títol": "'donar-se cita' o 'citar-se'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per expressar el fet d'acordar de trobar-se o quedar per veure's amb algú, la forma que es fa servir habitualment en català és el verb\ncitar-se. Per exemple:\nEscriptors i filòsofs se citen en aquesta trobada anual.\nUn miler de persones es van citar a la Festa de la Clotxa, a la Palma d'Ebre.\nEns hem citat a les deu per tractar els assumptes pendents.\nDarrerament s'ha estès l'ús de la locució donar-se cita amb aquest mateix significat, però cal recordar que és preferible utilitzar el verb citar-se.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11656", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11656", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7635/2", "Darrera versió": "03.02.2017", "Títol": "Com es diu 'el roce hace el cariño' en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana el roce hace el cariño, que es fa servir en registres informals per indicar que a vegades l'afecte o l'amor entre dues persones no neix de sobte sinó a còpia de tractar-se amb freqüència, no té un equivalent exacte en català. Segons el context, es pot traduir per expressions descriptives que indiquin un significat semblant. Per exemple:\nEl contacte porta l'afecte\nEl tracte porta el contacte\nLa fricció desperta passió\nEl contacte desperta el desig\nEl tracte fa el parentiu\nL'amor és fer-se\nL'afecte és fer-se\nEs podrien usar en frases com les següents:\nLa fricció desperta passió: després de treballar junts durant tants mesos, s'han acabat embolicant.\nQuan em van presentar la meva cap la vaig trobar distant, però ara que la vaig coneixent trobo que té un tracte agradable. Ja se sap: l'afecte és fer-se.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11660", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11660", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7636/1", "Darrera versió": "09.06.2016", "Títol": "'cribatge' o 'cribratge'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "El terme adequat és\ncribratge, que es fa servir, en l'àmbit de les ciències de la salut, per fer referència a la recerca sistemàtica indiscriminada que s'aplica a un conjunt d'elements per descobrir-hi els que tenen alguna particularitat específica.\nLa forma cribatge no és adequada per referir-se a aquest concepte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11661", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11661", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7637/2", "Darrera versió": "11.03.2020", "Títol": "'intergeneracional' o 'generacional'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'adjectiu generacional té dos significats diferents: d'una banda, fa referència a alguna cosa que és relativa o pertanyent a una generació i, de l'altra, fa referència a alguna cosa que es produeix entre dues o més generacions. Per exemple:\nCal analitzar la interpretació generacional que es va fer d'aquest esdeveniment. ('la interpretació que en va fer tota una generació de coetanis')\nEn aquesta obra de teatre hi veiem reflectit el conflicte generacional. ('entre generacions')\nAixò no obstant, per fer referència a aquest segon sentit també és possible utilitzar la forma intergeneracional (formada afegint el prefix inter- a l'adjectiu generacional), que vol dir 'entre dues o més generacions'. Per exemple:\nLa iniciativa pretén fomentar la solidaritat intergeneracional.\nVol analitzar el conflicte intergeneracional en aquell estament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11662", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11662", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7638/3", "Darrera versió": "12.06.2024", "Títol": "Verbs amb el prefix des- o de-: deshabilitar, deslegitimar, desprecintar, desubicar", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El prefix des-, i la seva variant de-, indica inversió del significat de la forma a la qual s'adjunta. Aquest prefix permet la formació de verbs com ara decolorar, decréixer, deformar; desbotonar, descodificar, desconstruir, desdramatitzar, desembalar, desfragmentar, desgravar, etc.\nDe vegades els diccionaris no recullen determinats verbs com ara deshabilitar, deslegitimar, desprecintar, desubicar, etc. Convé aclarir que aquests mots estan ben formats, atès que s'han creat segons un procés de formació de paraules per derivació propi del català.\nQuan el prefix des- s'adjunta a un verb que comença amb s, la nova paraula presenta dues esses. Per exemple: dessaborir, dessacralitzar, desservir, dessorrar, dessoterrar, dessuar, etc.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (11.3c) i Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.6.3.2a IV)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11663", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11663", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7639/3", "Darrera versió": "04.02.2020", "Títol": "Com es diu subidón en català?\nCom es diu bajón (baixon) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per indicar en un registre col·loquial l'estat pletòric d'algú, es poden fer servir les expressions següents, segons el context:\nal·lucinar,\nadrenalina per la vena,\nflipar, estar eufòric\no eufòrica, esclat, embalar-se,\nmoment explosiu, etc.\nPer exemple:\nQuan la vaig veure entrar per la porta, vaig flipar / em vaig sentir eufòrica / vaig al·lucinar / em vaig embalar.\nEm vaig llençar en paracaigudes i va ser adrenalina per la vena\n/ va ser un esclat / va ser un moment explosiu.\nEn canvi, per fer referència a un estat de desànim o de deteriorament de la salut, es pot dir, per exemple:\nbaixada,\ndesinflar-se,\ndestrempar-se,\nestar fos,\nfluixera,\npunxada,\nmoment crític,\netc. Per exemple:\nArran de la notícia que li van donar, es va desinflar / es va destrempar / va fer una baixada.\nA la feina vaig amunt i avall com una baldufa i a casa no puc reposar. Estic fosa / tinc fluixera / estic destrempada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11664", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11664", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7640/1", "Darrera versió": "25.10.2019", "Títol": "'extrany' o 'estrany'?\n'extranger' o 'estranger'?\n'extendre' o 'estendre'?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha una sèrie de mots que, de vegades, s'escriuen i es pronuncien erròniament amb ex- inicial en lloc de es-. Tot seguit es recullen els més habituals:\nNo s'escriu...S'escriu...explaiaresplaiarexplanadaesplanadaexpoliar espoliarexprémeresprémerextendre (i extès, extesa) estendre (i estès, estesa)extranger estrangerextranyestrany", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11665", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11665", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7641/1", "Darrera versió": "09.06.2016", "Títol": "'maltracte' o 'maltractament'?\nmaltractador, maltractadora", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La forma catalana adequada per fer referència a l'acció de causar un dany físic o moral de manera no accidental a una persona és maltractament, i no maltracte.\nPer exemple:\nMalauradament, hi ha molts casos de maltractament que encara cal denunciar.\nPer designar la persona que maltracta, la forma que s'utilitza és\nmaltractador, maltractadora. Per exemple:\nEls maltractadors joves utilitzen les xarxes socials per controlar la parella.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11666", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11666", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7642/3", "Darrera versió": "16.05.2024", "Títol": "Accentuació en mots derivats per prefixació i compostos: superfí, superbò, usdefruit", "Categoria": "Morfologia; Ortografia", "Resposta": "Quan es formen derivats o compostos, el mot que en resulta s'accentua gràficament si les regles generals d'accentuació ho demanen. Tenint en compte aquesta informació, podem distingir els casos següents:\nEls mots monosíl·labs als quals s'afegeix un prefix (derivats) o que són el segon formant d'un compost passen a dur accent, si cal:\ncontrapès\ni\nsobrepès\n(pes),\nexprès\n(pres),\nultrasò\n(so),\nsuperfí\no\nextrafí\n(fi),\nsuperbò\n(bo),\nentrenús\n(nus); pinçanàs (nas), Cantonigròs\n(gros).\nEls mots compostos perden l'accent del primer formant:\nfisicoquímic\n(físic),\nconcavoconvex\n(còncau),\nusdefruit\n(ús).Ara bé, en el cas de mots compostos que s'escriuen amb guionet, cada formant conserva la forma gràfica original. Per exemple:\nbarba-ros,\nno-res,\npèl-ras,\nvint-i-u,\nfru-fru;\nPèl-de-ca (muntanya del Ripollès), etc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11667", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11667", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7643/3", "Darrera versió": "21.05.2025", "Títol": "vindre o venir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: vindre i venir.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és venir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11673", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11673", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7644/10", "Darrera versió": "31.05.2024", "Títol": "Escriptura dels mots prefixats", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els mots construïts amb prefixos en general s'escriuen aglutinats. Per exemple: arximilionari, asimètric, bescanvi, bicameral, coexistir, desacostumar, hemicicle, interdisciplinari, macroconcert, monocèfal, postreforma, precristià, procreació, pseudoderivat, refer, sobreprotector, ultraconservador, etc. Igualment quan s'anteposen a un mot dos o més prefixos: exeurodiputat, exvicepresident.\nEn canvi, s'escriuen amb un espai entre el prefix i la base els casos següents:\n1. Quan el prefix precedeix majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva: anti OTAN, ex Iugoslàvia, fluorescència anti Stokes, ex URSS, l'Europa post Maastricht; selecció sub 21; globulina anti D; un ex \"hippy\"; manifestació anti skinheads, etc.\n2. Quan el prefix precedeix un sintagma lexicalitzat o bé un mot que ja porta guionet: manifestació anti cascos blaus, ex Unió Soviètica, l'ambient pre Segona Guerra Mundial, manifestació pro dret a vaga, actitud anti nord-americana, etc.\nAra bé, en el\ncas que el prefix precedeixi un sintagma, quan el prefix i el primer element del\nsintagma ja estiguin plenament incorporats formant una unitat, el prefix s'escriurà aglutinat. Per exemple: sotsinspector d'impostos, subdirectora general,\nvicesecretari primer, exministre de l'Interior.\n3. Per evitar la confusió amb un altre mot homògraf o en els casos de contacte entre grafies que podrien sorprendre, especialment amb el prefix ex-: pre fixat, co rector, ex portador; ex exiliat, ex xicot, ex xa, etc.\nExcepcionalment, s'escriu guionet després del prefix en els casos següents:\n1. En expressions formades pel prefix no- seguit d'un substantiu, pronom o adjectiu que corresponen a conceptes fixats i propis de llenguatges d'especialitat: el no-alineament, la no-bel·ligerància, la no-ficció, principi de no-intervenció, el no-res, la no-violència; els no-violents; els països no-alineats, les nacions no-bel·ligerants, etc.\n2. En els derivats de les coordinacions del tipus preoperatori i postoperatori exclusivament en contextos científics, en què s'admet el truncament de tots els elements menys l'últim: pre- i postoperatori, homo- i heteronuclear, sub- i suprahepàtic.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11679", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11679", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7645/1", "Darrera versió": "27.06.2016", "Títol": "resiliència\nresilient\nCom es diu 'resiliente' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials", "Resposta": "En l'àmbit de la psicologia, el terme que serveix per designar la capacitat de l'individu per afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses és resiliència.\nEn l'àmbit de l'ecologia, amb la mateixa denominació, resiliència, es designa la capacitat d'un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l'estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències.\nL'adjectiu corresponent a resiliència és resilient. Per exemple:\nUna gran ciutat ha de ser resilient per poder-se adaptar als canvis que l'afecten.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11683", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11683", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7646/9", "Darrera versió": "25.04.2024", "Títol": "Ortografia de r i rr\nr i rr en compostos i derivats", "Categoria": "Morfologia; Ortografia", "Resposta": "Les paraules cara o braç contenen el so de erra simple, que cal distingir del so de erra vibrant, que trobem en paraules com racó, subratllar, folre o Enric.\nEl so de erra simple es representa gràficament amb una sola erra. Per exemple:\nara, fera; Maria; creixement, dring, fresc, gros, pruna; Adriana, Silvestre, etc.\nEl so de erra vibrant es representa amb una erra a inici de mot o després de consonant, i amb rr, en general, entre vocals. Per exemple:\nA inici de mot: racó, rem; Rosa, Riudellots, etc.\nDesprés de consonant: subratllar, desraó, pellroja, etc.\nEntre vocals: arran, arreu, barri, carro, serra; Montserrat, Ferran, Òrrius, etc.\nA més a més de les indicacions anteriors, cal tenir presents altres pautes per a l'escriptura de r o rr quan el so de erra vibrant es troba entre vocals en mots derivats i compostos.\nEn els derivats i compostos formats a la manera culta (iberoromà, aerorefrigerant) i en els compostos catalans en què el primer formant acaba en vocal s'escriu una sola r (tot i que el so és vibrant). Per exemple: aerorefrigerant, antiràbic, contrareforma, extraradi, iberoromà, infraroig, etc.\nCal tenir present que en els compostos catalans en què el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r s'escriu amb un guionet. Per exemple: busca-raons, bleda-rave, cara-rodó, compta-revolucions, de soca-rel; Coma-ruga, Riba-roja, Vila-real.\nEn canvi, s'escriuen amb rr els casos següents:\na) Els mots començats pel prefix a- (que pot significar 'no' o 'sense' i pot formar verbs), cor- (variant de con-) i ir- (variant de in-). Per exemple: arrítmia, arruïnar; correferent, corresponsable, irreconciliable.\nb) El mot erradicar i els seus derivats (erradicació, erradicatiu).\nc) Alguns mots prefixats ja formats en llatí com birrem, prerrogativa, prorrompre, virrei, i els compostos manllevats com aiguarràs, bancarrota, xafarranxo. També formes que deriven de locucions com ara arreveure, anorrear i mots amb tradició en català amb la grafia rr com banyarriquer.\nd) Els compostos i derivats amb els formants d'origen grec raquio- (o raqui-), reo-, rino- (o rin-), rinco-, riz- (o rizo-) i rodo-, i amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi, -rrinc i -rroide. Per exemple: cefalorraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, ornitorrinc, arrizotònic, cinorròdon; neurorràfia, hemorràgia, diarrea, verborrea, metrorrexi, hemorroide.\ne) Els derivats formats amb els prefixos hiper-, inter-, super- i ciber-, davant d'un radical començat per r: hiperrealisme, interregional, superràpid, ciberrisc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.1 i 2.4.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11688", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11688", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7647/1", "Darrera versió": "28.06.2016", "Títol": "assolellat, solejat, solellós", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els adjectius assolellat, assolellada i solejat, solejada (formes dels verbs assolellar i solejar) i solellós, solellosa signifiquen 'exposat als rajos del sol', 'que rep molt el sol' o 'abundant de sol'. Per exemple:\nun dia assolellat\nuna terrassa solejada\nun camp solellós\nAltres variants que s'usen col·loquialment són: assoleiat, assoleat;\nsolellat, soleiat;\nensolellat...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11695", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11695", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7648/5", "Darrera versió": "03.06.2024", "Títol": "Guionet en compostos reduplicatius", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els compostos reduplicatius, que són aquells en què es repeteix un mot o un patró rítmic, s'escriuen amb guionet. Per exemple:\nbaliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, gori-gori, leri-leri, pengim-penjam, pica-pica, poti-poti, xano-xano, zig-zag...\nConvé observar que un bon nombre de compostos reduplicatius són onomatopeies:\nbub-bub, bum-bum, catric-catrac, cloc-cloc, fru-fru, ning-nang, nyigo-nyigo, piu-piu, rau-rau, ric-ric, tic-tac, xim-xim, xip-xap...\nPer extensió, s'escriuen amb guionet alguns manlleus com ai-ai, beri-beri, dic-dic, ilang-ilang, io-io, pai-pai, ping-pong, tse-tse, vis-a-vis.\nEn canvi, s'escriuen aglutinats alguns mots de creació onomatopeica o expressiva que, generalment, tenen un significat més concret, com cucut, puput, frifrit, marrameu, quiquiriquic, taral·lirot, tururut, corimori, clocpiu, napbuf, ratbuf, i del llenguatge infantil, com bobò, cocou, oioi, tatà, titit.\nTambé s'escriuen aglutinats els derivats de tots aquests compostos: pingponguista, zigzaguejar.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11696", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11696", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7649/2", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "Com es diu sexy en català?\nEs pot dir sexi en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per indicar que algú és atractiu físicament i sexualment o per expressar alguna cosa que fa ressaltar l'atractiu físic i sexual, es poden fer servir mots com ara: atractiu, atractiva; seductor, seductora; suggeridor, suggeridora;\ntemptador, temptadora, etc., segons el context.\nPer exemple:\nA primera vista, tot ell és molt seductor.\nNo penso posar-me roba suggeridora perquè sigui la primera cita.\nA banda d'aquests adjectius, també es pot optar per usar l'anglicisme sexy\n(habitualment marcat en cursiva). Per exemple:\nLes botigues especialitzades en roba interior sexy estan de moda.\nMalgrat que també es documenta l'adaptació gràfica d'aquest mot, sexi, no el recull el diccionari normatiu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11697", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11697", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7650/2", "Darrera versió": "14.05.2025", "Títol": "Guionet en compostos acabats en vocal + r, s o x", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els compostos catalans en què el primer component acaba en vocal i el segon comença en r, s o x s'escriuen amb guionet. Per exemple:\naigua-sal, barba-serrat, bleda-rave, busca-raons, cala-xarxes, cama-sec, cara-rodó, compta-revolucions, esclata-sang, escura-xemeneies, espanta-sogres, gira-sol, malva-rosa, para-xocs, penja-robes, penya-segat, poca-solta, de soca-rel; Coma-ruga, Porto-salè, Torre-xiva...\nS'aplica el mateix criteri quan el compost està format per tres elements, el segon dels quals acaba en vocal i el tercer dels quals comença en r, s o x. Per exemple: cul-de-sac; Mar-i-sol, Vall-de-roures, etc.\nTambé s'escriu guionet en els derivats d'aquests mots: poca-soltada, vall-de-rourà, vila-realenc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.2d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11698", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11698", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7651/1", "Darrera versió": "28.06.2016", "Títol": "Com es diu 'identificativo' en català?\n'identificatiu', 'identificativa' o 'identificador', 'identificadora'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "L'adjectiu identificatiu, identificativa, que té el significat 'que identifica', està ben format a partir del verb identificar i el sufix -iu -iva. Per exemple:\nCal aportar un document identificatiu per llogar una bicicleta.\nEl personal de la consultoria duia una placa identificativa al pit.\nAmb aquest mateix sentit també hi ha el mot indentificador, identificadora. Per exemple:\nAquest és l'element identificador de l'empresa.\nVa treure la fitxa identificadora de l'arxivador.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11699", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11699", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7652/1", "Darrera versió": "28.06.2016", "Títol": "'regulatori' o 'regulador'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "En català, l'adjectiu que expressa el significat 'que regula' és regulador, reguladora. Per exemple:\nÉs necessari que les empreses adoptin una estratègia reguladora.\nS'han incomplert diverses ordenances reguladores que l'Ajuntament havia aprovat.\nAra bé, en contexos especialitzats, sobretot en llenguatge jurídic i administratiu, també es fa servir l'adjectiu regulatori, regulatòria, que està ben format des del punt de vista lingüístic i té el significat de 'relatiu o pertanyent a la regulació'. Per exemple: un marc regulador és un 'marc que regula', mentre que un marc regulatori és un 'marc relatiu a la regulació'.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11700", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11700", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7653/3", "Darrera versió": "14.05.2025", "Títol": "Guionet per facilitar la lectura dels compostos", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "En compostos catalans en què l'aglutinació dels components pot dificultar o alterar-ne la lectura, s'escriu guionet. Per exemple, s'escriu Mont-roig perquè sense guionet es podria llegir la seqüència 'tr' junta (com a control), mentre que s'ha de llegir fent una pausa entre 'mont' i 'roig', i per tant amb erra vibrant (com si es llegís roig sol). Així mateix, un compost com plats-i-olles escrit tot junt es podria llegir erròniament amb essa sorda.\nAltres exemples d'aquest ús del guionet són:\nalt-alemany, baix-empordanès, blanc-i-blau, caps-i-puntes, cinc-en-rama, entra-i-surt, mal-llevat, puja-i-baixa; Bell-lloc, Font-romeu, Puig-aguilar, Puig-reig, Sant-romà...\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.2e)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11702", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11702", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7654/3", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "Com es diu chuleta en català?\nEs pot dir xuleta en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, no hi ha un equivalent exacte per a la forma castellana chuleta, els apunts breus que es duen d'amagat a un examen.\nAra bé, col·loquialment, es fa servir la forma adaptada xuleta.\nSi el context ho permet, també es pot traduir pel verb copiar, per exemple: Està suspès perquè l'han enxampat copiant (en lloc de perquè l'han enxampat amb una xuleta).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11703", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11703", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7655/3", "Darrera versió": "16.02.2018", "Títol": "sanació\nsanador, sanadora", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El nom sanació fa referència a l'acció de guarir, de recobrar la salut perduda. Pertanyen a aquesta mateixa família els noms sanador i sanadora, que signifiquen 'persona que guareix'. Per exemple:\nAquest tipus de sanació es basa en l'energia vital.\nLa sanació és un procés que actua des de dins del cos.\nAquesta sanadora aplicarà les tècniques més adients perquè et puguis recuperar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11704", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11704", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7656/3", "Darrera versió": "24.02.2026", "Títol": "reflexant o reflectant?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb que està relacionat amb el nom reflex i que designa l'acció d'emmirallar és reflectir. Els adjectius corresponents són reflector, reflectora i reflectant. Així, un vidre que reflecteix alguna cosa (la llum, per exemple) és un vidre reflector o reflectant. Les formes oposades són antireflector, antireflectora i antireflectant.\nEls mots reflexar, reflexant i antireflexant no són normatius en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11705", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11705", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7657/2", "Darrera versió": "01.04.2022", "Títol": "versionar", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "En català, per indicar que es fa una versió nova d'una obra artística, sobretot en l'àmbit musical, s'utilitzen les expressions fer una versió o fer versions. També té un ús generalitzat el verb versionar, encara que no estigui recollit explícitament pel diccionari normatiu. Per exemple:\nD'aquesta cançó de Bob Marley, n'han fet tantes versions que he perdut el compte.\nAquest grup ha versionat en català Drive all night, de Bruce Springsteen.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11706", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11706", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7658/1", "Darrera versió": "28.06.2016", "Títol": "'fagocitar' (sentit figurat)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb fagocitar es fa servir amb sentit figurat\nper indicar que una organització o col·lectiu absorbeix una altra organització, un altre col·lectiu, un element aliè per neutralitzar-lo. Per exemple:\nAquest banc ha perdut poder. Aviat quedarà fagocitat per un altre.\nAquesta nova força política mou masses: fagocitaran la resta de partits.\nAixò no obstant, cal recordar que també es pot fer servir el verb absorbir.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11707", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11707", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7659/3", "Darrera versió": "22.03.2022", "Títol": "Com es diu la guinda (del pastel) en català?\nEs pot dir la cirereta (del pastís) en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català, hi ha expressions ben habituals que indiquen que una cosa en culmina alguna altra. En un sentit negatiu són freqüents, per exemple, les locucions ser la gota que fa vessar el vas o només faltava aquesta. En un sentit positiu es troba, entre altres, ser el millor o ser el súmmum. Per exemple:\nQue ens retragués que havíem arribat cinc minuts tard va ser la gota que va fer vessar el vas.\nEl súmmum van ser les tres hores de classe magistral del reconegut pianista.\nFinalment, l'expressió ser la cirereta (del pastís) també té un ús molt estès amb aquest sentit. Per exemple:\nEls dos últims grups posaran la cirereta a un festival espectacular.\nI la cirereta del pastís la va posar el migcampista quan va marcar el segon gol.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11709", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11709", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7660/1", "Darrera versió": "29.06.2016", "Títol": "'visionat' o 'visionament'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals", "Resposta": "En català, el terme visionament és l'adequat per designar, en l'àmbit audiovisual, l'acció i l'efecte de veure una projecció cinematogràfica, televisiva o de vídeo amb finalitats professionals. La forma visionat no és adequada. Per exemple:\nDedicarem dues hores al visionament de tot el material.\nLlegiu-vos bé les preguntes abans del visionament del curtmetratge.\nEn canvi, en llengua general si es vol usar una forma que faci referència a l'acció de veure una pel·lícula o un vídeo amb fins no professionals, a part de l'expressió veure una pel·lícula o una projecció cinematogràfica, també es poden fer servir els noms projecció o emissió. Per exemple:\nA les 18.00 h hi haurà la projecció de la pel·lícula Rastres de sàndal.\nEl programa diu que a les nou hi ha l'emissió televisiva del partit en una pantalla gegant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11710", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11710", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7661/2", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "Com es diu cariño en català?\nEs pot dir carinyo en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per designar el fet d'estimar s'utilitzen mots com ara afecte, estima, estimació o afecció. Per exemple:\nSempre ha tingut un gran afecte pels seus avis.\nCom a apel·latiu afectuós, són habituals les formes següents: rei, reina; amor; estimat, estimada; vida; nino, nina, etc. Per exemple:\nRei, vigila, que cauràs!\nSi en saps, de quedar bé amb els meus pares, amor.\nPer expressar que algú sent o mostra afecte, es fan servir les expressions següents: afectuós, afectuosa; tendre, tendra; dolç, dolça;\nque es fa estimar, etc. Per exemple:\nM'he entrebancat, he caigut de genolls, i de seguida ha vingut a fer-me un petó. És tan tendra!\nFinalment, també s'usa el nom carinyo i l'adjectiu carinyós, carinyosa, restringits\na àmbits col·loquials o familiars.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11711", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11711", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7662/2", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "Com es diu guay en català?\nEs pot dir guai en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per indicar que alguna cosa és bonica o que reuneix les condicions necessàries per considerar-la positivament, és habitual l'ús de les fórmules següents:\nfantàstic, fabulós, magnífic, genial, fenomenal, formidable, excel·lent, extraordinari, increïble, meravellós, sensacional, etc. Per exemple:\nM'agrada molt la forma d'aquests pantalons. Són fantàstics!\nEn àmbits col·loquials o familiars, és molt habitual l'ús dels mots súper o guai. Per exemple:\n—Et vinc a buscar al vespre per anar al cine?\n—Súper!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11712", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11712", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7663/5", "Darrera versió": "18.09.2025", "Títol": "Com es diu inframundo en català?\ninframón o inframon?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La forma inframon, que és un mot format a partir del prefix infra-, amb el significat de 'sota' i 'inferioritat', i el substantiu món, se sol usar especialment en contextos que tracten de mitologia o espiritisme per designar el món dels morts. Per exemple:\nEn la mitologia grega, Hades és el déu de l'inframon.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11714", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11714", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7664/6", "Darrera versió": "03.06.2024", "Títol": "Guionet en compostos en què el primer element duu accent: ciència ficció o ciència-ficció?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els compostos en què l'element de l'esquerra duu accent gràfic s'escriuen amb guionet. Per exemple:\ncamí-raler, mà-llarg, pèl-blanc; ciència-ficció, cotó-en-pèl; més-dient, el més-enllà, al després-dinar, un no-sé-què; dellà-ahir, despús-demà, enllà-ahir; déu-n'hi-do (i déu-n'hi-doret)...\nEn canvi, s'escriuen aglutinats alguns compostos antics que ja tenen una tradició consolidada amb aquesta grafia, com adesiara, quefer, queviures, usdefruit.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.2g)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11717", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11717", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7665/10", "Darrera versió": "03.06.2024", "Títol": "Guionet en compostos que són manlleus: aigua-gim o aiguagim?, bestseller o best-seller?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "En català, els mots compostos que són manlleus adaptats s'escriuen amb els components aglutinats i sense guionet. Per exemple:\naiguagim, cameràman, ciclocròs, discjòquei,  troleibús, vademècum...\nPel que fa als compostos que són manlleus no adaptats, es poden dividir en tres grups:\nEn català, s'escriuen aglutinats els manlleus no adaptats que en la llengua d'origen s'escriuen amb els components aglutinats. Per exemple:\nbypass, copyright, leitmotiv, playback, skinhead, striptease, topless, etc.En català, s'escriuen amb guionet els manlleus no adaptats que en la llengua d'origen s'escriuen amb guionet. Per exemple:\nchill-out, music-hall, prêt-à-porter, trompe-l'oeil, walkie-talkie, etc.En canvi, en català generalment s'escriuen amb guionet els manlleus no adaptats que en la llengua d'origen s'escriuen amb els components separats. Per exemple:\nau-pair, best-seller, chaise-longue, déjà-vu, foie-gras, hat-trick, jet-lag, plum-cake, rock-and-roll, etc.\nPerò s'escriuen separats els components de manlleus nominals que en la llengua d'origen són sintagmes descriptius: bel canto, bossa nova, femme fatale, kale borroka, etc. Hi ha una sèrie de casos particulars:\n— S'escriuen sense guionet les expressions llatines. Per exemple:\nhonoris causa, rara avis, statu quo; a priori, de facto, ex cathedra, in vitro, per capita; grosso modo, ipso facto, motu proprio, stricto sensu, etc.\n— S'escriuen sense guionet expressions manllevades i no adaptades que en català funcionen com a locucions adverbials o adjectivals. Per exemple:\na cappella, off the record, etc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.1c i 4.4.2.2f)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11718", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11718", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7667/2", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "Com es diu sacar a relucir en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Sovint s'utilitza l'expressió treure a relluir amb el significat d''al·legar inesperadament' o bé 'fer aparèixer un afer inoportunament'. En català, es poden expressar aquests significats amb el verb retreure o la locució posar sobre la taula, respectivament. Per exemple:\nVan encetar una forta discussió i ella va retreure-li la quantitat d'hores que havia dedicat al projecte.\nEl secretari va posar sobre la taula un cas que no venia a tomb.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11720", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11720", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7668/2", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "whatsappejar o enviar un whatsapp?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "Per fer referència a l'acció d'intercanviar missatges a través de l'aplicació de missatgeria instantània WhatsApp, es pot dir fer, escriure o enviar un missatge de WhatsApp. Aquestes formes són especialment adequades en registres formals, sobretot per a usos comercials.\nA partir de la denominació comercial WhatsApp, sovint es fa servir la forma whatsapp (o whatsap), en minúscules, per fer referència a cadascun dels missatges enviats per mitjà d'aquesta aplicació. Així, en registres informals, contextos divulgatius, mitjans de comunicació, llengua oral, etc., es pot dir fer, escriure o enviar un whatsapp (o un whatsap).\nLes formes verbals whatsappejar o whatsapejar, en canvi, no es consideren recomanables fora dels contextos molt informals en què solen utilitzar-se.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11723", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11723", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7669/2", "Darrera versió": "03.09.2020", "Títol": "'hippie' o 'hippy'?\nPlural de 'hippy': 'hippys' o 'hippies'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'adjectiu anglès hippy, que fa referència al moviment caracteritzat pel rebuig a la societat de consum i per la defensa del pacifisme i l'alliberament sexual, s'aplica tant al masculí com al femení. Per exemple: el moviment hippy, una festa hippy. Aquest adjectiu també es pot utilitzar com a substantiu, igualment invariable quant al gènere, per fer referència a la persona que participa en aquest moviment. Per exemple: un hippy, una hippy.\nPel que fa a la formació del plural, s'admet tant la forma hippies, igual que en anglès, com la forma hippys, que segueix les normes de formació del plural en català.\nPer exemple: uns pantalons hippies o hippys, unes noies hippies o hippys, els hippies o hippys nord-americans.\nTenint en compte que es tracta d'un manlleu no adaptat al català, no s'apostrofa perquè la hac es pronuncia aspirada: el hippy.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11724", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11724", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7670/1", "Darrera versió": "12.07.2016", "Títol": "'carril bus': plural i ortografia", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de carril bus és carrils bus.\nAquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11726", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11726", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7671/2", "Darrera versió": "07.09.2017", "Títol": "'veure-hi' o 'veure-s'hi'?\nVerbs amb pronom feble 'hi'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista'. En canvi, la forma pronominal veure-s'hi significa 'tenir algú claror suficient per veure-hi'.\nEn conseqüència, caldrà fer servir veure-hi o veure-s'hi d'acord amb el context. Per exemple:\nSempre ha de dur ulleres, si no, no hi veu gens ni mica.\nSurt de la claror, que no m'hi veig.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11731", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11731", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7672/1", "Darrera versió": "19.07.2016", "Títol": "'grassa animal' o 'greix animal'?\n'aliment greixós' o 'aliment gras'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En l'àmbit de l'alimentació i la gastronomia, el nom que es fa servir per expressar una substància d'origen orgànic insoluble en aigua és\ngreix, i no\ngrassa. Per exemple:\ngreix animal o vegetal\nric en greix\nL'adjectiu que s'usa per indicar que un aliment o producte conté greix és\ngras, grassa. Per exemple:\npreparat alimentari gras en pols\nl'oli d'oliva i l'alvocat són aliments grassos\nel formatge gras es fa amb llet sencera\nEn canvi, per fer referència a la naturalesa del greix o que té les característiques del greix, la forma que cal fer servir és greixós, greixosa:\nLa massa de les coquetes té una textura greixosa.\nLa girella és un embotit tradicional del Pallars, de textura greixosa i granelluda.\nLa nata té una consistència greixosa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11732", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11732", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7673/9", "Darrera versió": "22.01.2025", "Títol": "Ordre dels elements de la frase\nComplements desplaçats i represa pronominal\nEls papers ja he dut al despatx o Els papers ja els he dut al despatx?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades dins d'una oració es pot desplaçar un element respecte del lloc que ocupa habitualment, tenint en compte que en català primer sol anar el subjecte, després el verb i a continuació els complements del verb. Segons la naturalesa d'aquest element desplaçat, caldrà reprendre'l o no amb un pronom feble:\n1. En les dislocacions: és a dir, quan es desplaça cap a la dreta o l'esquerra un element que aporta informació coneguda, es reprèn aquest element amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple:\nEls papers ja els he dut al despatx.\nHi aniré, a Montserrat.\nCal tenir en compte que quan la dislocació és cap a la dreta, sempre es marca gràficament amb una coma; en canvi, quan és a l'esquerra l'ús de la coma és opcional, tot i que se sol evitar si aquest element desplaçat és poc complex. Per exemple:\nNo te n'explicaré cap més, d'acudit.\nDe melons madurs ja no se'n troben.\nDe melons madurs procedents del poble on havia nascut el teu avi, ja no se'n troben.\n2. En les focalitzacions: és a dir, quan per destacar un element que aporta informació nova, s'anteposa a la resta de l'oració, no hi ha cap pronom de represa, excepte si l'element focalitzat és un pronom personal de primera o segona persona que fa de complement directe o indirecte. També hi pot aparèixer quan és de tercera persona. Per exemple:\nEn Joan, he vist, i no l'Anna.\nA tu, t'ho vol preguntar.\nA ell, cal donar-li la raó (o bé A ell, cal donar la raó).\nCal tenir en compte que aquestes focalitzacions es marquen sempre gràficament amb una coma. Per exemple:\nLes mongetes, m'agraden; ja t'ho he dit abans.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (33.1, 33.3, 33.4.1 i 33.4.1.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11734", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11734", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7674/5", "Darrera versió": "04.07.2019", "Títol": "Pronom 'tot' en funció de complement directe\n'Faré tot abans de les tres' o 'Ho faré tot abans de les tres'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El quantificador tot es pot fer servir com a pronom. Per exemple:\nS'ha mullat tot!\nTot està encara per fer.\nAquest quantificador tot també pot fer referència a un pronom de complement directe: bé sigui el pronom ho o un pronom personal de tercera persona. En aquest cas, apareixen a la mateixa oració dos pronoms que fan de complement directe. Per exemple:\nHo faré tot abans de les tres (i no Faré tot abans de les tres).\nNo ho té tot a punt per marxar d'excursió (i no No té tot a punt per marxar d'excursió).\nEls van comprar tots (i no Van comprar tots).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11735", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11735", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7675/10", "Darrera versió": "17.12.2024", "Títol": "Represa pronominal dels complements de lloc\nComplements de lloc desplaçats\nAl Garraf anirem aquest estiu o Al Garraf hi anirem aquest estiu?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades dins d'una oració es pot desplaçar un complement de lloc respecte de la posició que ocupa habitualment, tenint en compte que en català primer hi sol anar el subjecte, després el verb i a continuació els complements del verb. Segons la naturalesa d'aquest element desplaçat i el tipus de desplaçament caldrà reprendre'l o no amb un pronom feble:\n1. Dislocació del complement de lloc\n— Complements de lloc imprescindibles per al verb (regits): si es desplacen a la dreta o a l'esquerra de l'oració, sempre es reprenen amb un pronom feble. Per exemple:\nAl Garraf hi anirem aquest estiu.\nHi anirem aquest estiu, al Garraf.\n— Complements de lloc no obligatoris que afecten el verb: si es desplacen a la dreta o a l'esquerra també se solen reprendre amb un pronom feble. Per exemple:\nAl Garraf hi té una casa.\nHi té una casa, al Garraf.\nConvé no confondre aquests complements amb complements de lloc que, de fet, no estan desplaçats, sinó que poden aparèixer al principi o al final de la frase perquè admeten certa llibertat de col·locació. Es tracta de complements que afecten tota l'oració (no només el verb), serveixen per contextualitzar el lloc i no es reprenen amb un pronom feble. Per exemple: Les postes de sol són molt boniques al Garraf o Al Garraf les postes de sol són molt boniques.\n2. Focalització del complement de lloc\nQuan es vol destacar un element locatiu que aporta informació nova, generalment s'anteposa als altres elements de l'oració. En aquest cas, el complement no es reprèn amb un pronom feble. Per exemple:\nAl Garraf, són boniques les postes de sol.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (18.6.4.2 i 33.3.2j)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11736", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11736", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7676/2", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Com es diu sacar pecho en català?\nEs pot dir treure pit en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana sacar pecho té dos significats. D'una banda, es fa servir per indicar que algú adopta una actitud arrogant i de desafiament. En català, amb aquest significat, segons el context, es poden fer servir les expressions presumir, fer el gall, gallejar, entre altres. Per exemple:\nAquella remuntada no era per presumir, però va anar bé per aixecar els ànims.\nD'altra banda, sacar pecho té el significat d'actuar amb valor i fermesa davant d'una situació difícil. En català, amb aquest sentit, es poden fer servir les expressions següents: plantar cara, fer-se fort, ensenyar les dents, agafar el bou per les banyes, etc. Per exemple:\nVam haver d'ensenyar les dents per aconseguir que ens milloressin les condicions laborals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11737", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11737", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7677/2", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "més val o val més?\nCom es diu más te vale en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per dir que una cosa és preferible o convenient, sovint es fa servir el verb valer (o valdre) amb l'adverbi més. Per exemple:\nVal més que no ho facis\nValdria més que calléssiu\nMés val enginy que força\nEn canvi, la construcció més (et, li, us...) val no és admissible per advertir algú d'alguna cosa. Amb aquest significat, es pot utilitzar alguna de les expressions següents, segons el context:\nÉs millor que no ho facis\nTe'n guardaràs prou, de fer-ho\nJa te'n cuidaràs prou, de no fer-ho\nPobre de tu que ho facis", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11738", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11738", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7678/5", "Darrera versió": "19.06.2024", "Títol": "en un minut o d'aquí a un minut?\ndintre de poc o d'aquí a poc?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, la construcció d'aquí (a) es fa servir per dir 'al cap de (un espai de temps) a comptar des d'ara'. Malgrat que és habitual la supressió de la preposició a, en els registres formals se sol mantenir aquesta preposició. Per exemple:\nTornarà del viatge d'aquí (a) una setmana.\nTornem d'aquí (a) un minut.\nEl període d'inscripció tanca d'ací (a) quinze dies.\nNo són adequades aquestes expressions quan es fan servir amb la preposició en (en una setmana, en un minut, en quinze dies...) amb el sentit esmentat en el paràgraf anterior, perquè la preposició\nen indica 'durant', el temps dins el qual o durant el qual quelcom s'esdevé. Un cas en què es fa servir adequadament la preposició en seria, per exemple,\nHa de tenir el projecte acabat en menys d'un mes.\nDe la mateixa manera, no és adequat fer servir la forma dintre de perquè no té el mateix valor que d'aquí a. Cal dir, per exemple:\nD'aquí (a) poc celebraran l'aniversari. (i no Dintre de poc...)\nRebreu més notícies d'ací (a) una setmana. (i no ...dintre d'una setmana.)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.4.3b i 31.3.1a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11739", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11739", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7679/2", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Com es diu quitar hierro en català?\nEs pot dir treure ferro en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió treure ferro es fa servir amb el sentit de 'relativitzar la importància d'un assumpte', al costat d'expressions com treure importància i tirar aigua al foc. Així doncs, es pot dir:\nLa moderadora va intentar treure ferro als enfrontaments dels tertulians.\nL'Emma va treure importància a la situació, però el seu fill va continuar emmurriat.\nEn casos així és millor tirar aigua al foc i esperar que s'asserenin els ànims.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11745", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11745", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7681/2", "Darrera versió": "09.11.2016", "Títol": "Abreviació de dates: punt, guionet o barra inclinada?\n24.11.2016, 24-11-2016 o 24/11/2016?", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Dins de text convé evitar l'abreviatura de dates; tanmateix, quan s'expressa sintèticament fora de text (quadres, gràfics, etc.) es pot expressar la data abreujada amb xifres. En aquest cas, el dia, el mes i l'any se separen preferiblement per punts, sense espais en blanc, tot i que també són habituals els guionets o la barra inclinada. Per exemple:\n24.11.201624-11-201624/11/2016\nÉs habitual escriure l'any sencer per donar la informació completa, però també es poden ometre les dues primeres xifres: 24.11.16.\nD'altra banda, pel que fa al mes i el dia, quan la xifra és inferior a 10, es recomana usar el zero: 03.04.2016.\nAixí mateix, cal saber que, en un context internacional, les normes ISO segueixen el criteri d'especificar primer els períodes de temps més llarg amb el format aaaa-mm-dd (és a dir, any-mes-dia). Per exemple: 2012-09-27.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11754", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11754", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7682/2", "Darrera versió": "31.08.2021", "Títol": "Abreviatura de versus", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "vs.\nL'abreviatura de l'expressió llatina versus ('contra', 'en oposició amb') és vs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11755", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11755", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7683/3", "Darrera versió": "22.08.2024", "Títol": "Accent diacrític: sòl o sol?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sòl, sòls i sol, sols.\nS'escriu sòl, sòls en el cas següent:\namb el significat de 'superfície del terreny': un sòl calcari, els sòls conreats (però: entresol, paleosol, ressol, subsol...).\nS'escriu sol, sols en els casos següents:\namb el significat d''astre': un sol abrusador, un planeta amb dos sols; quan és el nom de la nota musical: Dibuixeu una clau de sol;quan és un adjectiu: Viu sol, Només es veu un sol color, Ho han de fer ells sols;quan és una forma del verb soler: Sol venir els dijous, Sols anar a cine?;quan és un adverbi: Ni tan sols l'han esmentat.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11757", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11757", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7684/2", "Darrera versió": "03.06.2022", "Títol": "confús, confusa o confós, confosa?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Cal distingir entre les formes confús, confusa i confós, confosa perquè no volen dir el mateix.\nConfús, confusa és un adjectiu que significa 'indistint, poc clar' i també 'torbat a causa de la vergonya o el pudor'. Així, es pot dir:\nTinc un record bastant confús d'aquell dia.\nAmb aquell estil confús, els seus escrits costen d'entendre.\nQuan va vessar el cafè va quedar ben confús i no va saber reaccionar.\nEn canvi, confós, confosa són formes del participi del verb confondre, que significa 'prendre una cosa o una persona per una altra que s'hi assembla' i també 'desconcertar en la discussió deixant sense saber què dir'. Per tant, amb aquestes formes es poden construir frases com:\nL'han confosa amb la seva germana, li passa sovint.\nHa confós el dia i ha fet el viatge en va.\nLa seva contundència la va deixar molt confosa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11758", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11758", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7686/7", "Darrera versió": "03.06.2024", "Títol": "Expressions lexicalitzades: una contra rellotge o una contrarellotge?, els sense papers o els sensepapers?", "Categoria": "Morfologia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Hi ha noms que es formen a partir de la lexicalització de sintagmes preposicionals o adjectivals, com ara contrarellotge, forabord o totterreny. Inicialment, aquests sintagmes només funcionaven com a adjectius i acompanyaven un nom, però per mitjà del procés de lexicalització ara aquests sintagmes també es fan servir com a substantius. Quan funcionen com a substantius i, per tant, no acompanyen un nom, s'escriuen amb els elements aglutinats. Per exemple:\nDemà farem la contrarellotge (o la cursa contra rellotge)\nS'ha comprat un totterreny (o un vehicle tot terreny)\nTambé s'aglutinen les expressions lexicalitzades formades amb la preposició sense. Per exemple:\nAquesta nit han hagut d'atendre una sensesostre per culpa del fred (o una dona sense sostre)\nCaldrà incrementar els recursos destinats als sensefeina (o les persones sense feina)\nL'assistència als sensepapers és la nostra prioritat (o a les persones sense papers)\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.2 i 4.4.3.2a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11775", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11775", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7687/5", "Darrera versió": "25.07.2023", "Títol": "Els noms de lloc catalans i els accents diacrítics", "Categoria": "Toponímia; Ortografia", "Resposta": "Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que aquest canvi pot ocasionar. Així, s'escriuen amb accent topònims com ara:\ncoster de la Bóta\nCóll\nroc del Cóm\nel Cós\nJóc\nMóra d'Ebre\nbony de l'Ós\nbarranc de l'Óssa\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11776", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11776", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7688/3", "Darrera versió": "17.07.2023", "Títol": "El mot venen porta accent diacrític?", "Categoria": "Ortografia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "venen\nAquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:Tots venen en cotxe al convit.\nEn aquella botiga venen llegums a granel.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11783", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11783", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7689/2", "Darrera versió": "04.02.2019", "Títol": "Signatura electrònica: el peu de signatura", "Categoria": "Convencions. Disseny de documents", "Resposta": "La signatura electrònica és un conjunt de dades que poden ser utilitzades com a mitjà d'identificació de la persona signant. Les dades de la signatura electrònica són ocultes en forma de metadades, una part de les quals són visibles per mitjà de la imatge gràfica de la signatura electrònica.\nLa signatura electrònica pot ser utilitzada per qualsevol persona o organisme que hagi sol·licitat el certificat per fer-ne ús i qualsevol administració que tingui seu electrònica.\nEn els documents administratius signats manualment, el peu de signatura conté les dades següents: la localitat; la data; el nom i cognoms del signant, i, si escau, el càrrec. En els documents signats electrònicament, amb la voluntat d'evitar tota informació supèrflua, l'única dada que necessàriament ha de constar al peu de signatura és el càrrec, quan escau, atès que la signatura electrònica s'associa a una persona, no a un càrrec.\nEn canvi, la localitat no cal que hi figuri, perquè els documents es poden signar des de qualsevol lloc. En els documents en què la localitat s'hagi d'explicitar, com ara els convenis i els contractes, aquesta s'ha de fer constar en el cos del document.\nPel que fa a la data i al nom i cognoms de qui signa, en principi tampoc cal fer-los constar al peu de signatura, perquè ja estan inclosos en les metadades de la signatura electrònica. Ara bé, és necessari que tant la data com el nom i els cognoms es visibilitzin en la imatge gràfica de la signatura electrònica.\nCal tenir present, a més, que, atès que les incoherències que hi pot haver entre el peu de signatura i la signatura electrònica (com ara la no coincidència entre les dates) no tenen cap repercussió en els efectes jurídics del document, els textos signats electrònicament també es poden redactar amb el peu de signatura dels documents signats de manera manuscrita. Si s'opta per aquesta solució, en el lloc on posàvem la rúbrica hi posarem la imatge gràfica de la signatura electrònica.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11847", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11847", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7690/1", "Darrera versió": "26.01.2017", "Títol": "Conjugació dels verbs 'dir' i 'dur'", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació.\nLa segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer.  En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència verbal, sinó a l'arrel del verb i per això no es considera de la tercera conjugació, sinó de la segona.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11849", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11849", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7692/3", "Darrera versió": "13.03.2023", "Títol": "Les hores en valencià i baleàric", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En els parlars valencians i baleàrics, es fa servir la mitja hora com a fracció bàsica. Per a la primera mitja hora s'afegeix l'augment respecte a l'hora ja completada. Per a la segona mitja hora es resta el que falta per completar l'hora en curs. Per exemple:\n8.10 h: les vuit i deu\n8.15 h: les vuit i quart\n8.30 h: les vuit i mitja\n8.45 h: les nou menys quart\n8.55 h: les nou menys cinc\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.5.1b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11906", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11906", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7693/8", "Darrera versió": "12.02.2024", "Títol": "Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu\nconfia en tenir un futur o confia a/de tenir un futur?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple:\nHem de pensar en el futur dels joves.\nMostra un gran interès en la lectura de l'obra.\nAra bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en registres formals és preferible canviar la preposició en per a o de. Per exemple:\nHem de pensar a millorar el futur dels joves.\nMostra un gran interès de llegir l'obra.\nDe vegades també hi ha la possibilitat que el complement no sigui introduït per cap preposició. Per exemple:\nConfiem tenir-ho tot enllestit avui mateix.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11921", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11921", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7694/6", "Darrera versió": "18.09.2025", "Títol": "Canvi o manteniment de la preposició amb davant d'infinitiu\nestà d'acord amb pagar o està d'acord a pagar?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha verbs o locucions verbals que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformar-se, comptar, avenir-se, estar d'acord o trobar-se. Per exemple:\nEstà d'acord amb el preu del pis.\nNo m'he trobat mai amb la cartera buida.\nDavant d'un infinitiu, la preposició amb pot alternar amb les preposicions a o de (o amb totes dues). Per exemple:\nNo et conformis amb/a/de no cobrar els endarreriments.\nComptàvem amb/a/d'arribar d'hora i hem trobat un bon embús.\nAra bé, en registres formals, quan aquests verbs es troben davant d'un infinitiu, és preferible canviar la preposició amb per a o de. Per exemple:\nNo està d'acord a pagar-li l'entrada de la hipoteca. (o bé ...de pagar-li l'entrada de la hipoteca)\nNo m'he trobat mai d'anar a comprar sense diners.\nTambé regeixen amb les expressions haver-n'hi prou i tenir-ne prou. En aquests casos, davant d'infinitiu es pot mantenir amb en tots els registres, malgrat que en alguns contextos el complement també es pot introduir amb de. Per exemple:\nCrec que no n'hi ha prou amb disculpar-se. (o bé ...no n'hi ha prou de disculpar-se)\nAmb llegir quatre ratlles del llibre, ja en té prou. (i no De llegir quatre ratlles del llibre, ja en té prou)\nCal tenir en compte que la preposició amb també pot introduir un complement de mitjà o instrument, que no és regit. En aquests casos, davant d'infinitiu, en registres formals també és preferible canviar la preposició amb per de. Per exemple:\nL'amenacen d'esbombar intimitats a la xarxa.\nFinalment, un cas particular són les estructures en què hi ha simetria entre el subjecte i el complement verbal, com ara una cosa tenir relació amb una altra o una cosa tenir a veure amb una altra. En aquestes estructures, la preposició amb es manté en qualsevol registre. Per exemple:\nPer desgràcia, haver fet més d'un màster no té relació amb aconseguir una bona feina.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11922", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11922", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7695/1", "Darrera versió": "01.03.2017", "Títol": "Plural de 'punt i coma'", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de punt i coma és punts i coma ( i no punts i comes ni punt i comes). Aquesta locució, tot i ser una forma coordinada (nom + conjunció + nom), només té marca de plural en el primer element, perquè aquest funciona com a nucli del sintagma, com si fos un compost format per dos noms. Per exemple:\nEscriu tots els punts i coma que falten en aquest fragment.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11924", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11924", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7696/10", "Darrera versió": "13.02.2026", "Títol": "Usos de les preposicions per i per a\nUsos de per a davant de nom\nÉs un recurs molt car per la ciutat o És un recurs molt car per a la ciutat?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Es fa servir la preposició composta per a (o les contraccions per al o per als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:\n1. Complement de règim. Per exemple:\nJo no serveixo per a pintora (el verb servir regeix per a).\nHas llegit les instruccions per a la instal·lació de la rentadora (el nom instruccions regeix per a).\nAquesta aigua no és apta per al consum (l'adjectiu apta regeix per a).\n2. Complement que expressa l'àmbit d'aplicació o de referència d'un fet o una característica. Sovint hi ha un quantificador, com prou, massa, molt, bastant, gaire, poc, força, adjectius com suficient o insuficient o el verb bastar, entre d'altres. Per exemple:\nL'alberg és massa lluny per a ells.\nDe sobte, tot va canviar per a ella.\nÉs un recurs molt car per a la ciutat.\nPer a la traducció de tot el text, una tarda és poc temps.\n3. Destinació o finalitat. Per exemple:\nL'oli és per a tu.\nEls globus són per a la festa.\n4. Finalment, l'expressió fer per a ('ser adequat'). Per exemple:\nAquest noi no fa per a tu.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.4a i 19.3.5.4c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11928", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11928", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7697/10", "Darrera versió": "17.02.2026", "Títol": "Usos de les preposicions per i per a davant de nom\nEstudia per advocat i Estudia per a advocat", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En certs casos, és possible fer servir tant la preposició per com per a davant de sintagma nominal, pronom o adverbi. Es tracta dels casos següents:\n1. En complements que indiquen orientació o intenció. Per exemple:\nEstudia per\nadvocat.\nEstudia per a advocat.\n2. En complements que expressen opinió o punt de vista. Per exemple:\nPer ell, anar-hi amb avió és massa arriscat.\nPer a ell, anar-hi amb avió és massa arriscat.\nPer l'opinió pública la pujada contínua del preu de l'electricitat és un escàndol.\nPer a l'opinió pública la pujada contínua del preu de l'electricitat és un escàndol.\n3. En complements que expressen un valor concessiu, amb valor no ponderatiu ('malgrat'). Per exemple:\nPel lloguer tan barat que pagues, tens un senyor pis.\nPer al lloguer tan barat que pagues, tens un senyor pis.\n4. En complements que expressen temps, quan fa referència a un termini fix en el futur. Per exemple:\nHo heu de tenir llest per demà.\nHo heu de tenir llest per a demà.\n5. En expressions com no haver-n'hi per (a) tant i no donar per (a) gaire. Per exemple:\nApa, que no n'hi ha per tant!\nApa, que no n'hi ha per a tant!\nHa dormit poc i ja no dona per gaire més.\nHa dormit poc i ja no dona per a gaire més.\n6. Finalment, en l'expressió per sempre s'usa preferentment la preposició per, perquè emfasitza la durada, tot i que l'ús de per a és admissible. Per exemple:\nSe'n va anar per sempre més (millor que Se'n va anar per a sempre més).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.4a, 19.3.5.4b 19.3.5.4c i 30.3.4b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11929", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11929", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7698/6", "Darrera versió": "16.02.2026", "Títol": "Usos de les preposicions per i per a en títols d'eslògans i campanyes\nCrida pels drets humans o Crida per als drets humans?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En títols de campanyes, eslògans, lemes, etc., s'apliquen els valors generals que tenen les preposicions per i per a davant d'un sintagma nominal, és a dir, per indica causa, mentre que per a indica finalitat. Per exemple:\nEns mullem per dignitat. (causa)\nActiva't per al reciclatge. (finalitat)\nAixò no obstant, de vegades en alguns títols o eslògans coincideixen en la mateixa mesura els valors de causa i finalitat (generalment, quan els sintagmes introduïts amb aquestes preposicions complementen noms com acord, crida, declaració o proposta). En aquests contextos, la tria entre una preposició o l'altra dependrà del valor que es vulgui remarcar. Per exemple:\nAcord per / per a la rehabilitació de la finca\nCrida pels / per als drets humans\nProposta per / per a la reducció de residus", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11930", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11930", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7700/8", "Darrera versió": "16.02.2026", "Títol": "Usos de les preposicions per i per a davant d'infinitiu (1)\nValor de finalitat", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès).\nUna altra opció, independentment del parlar, és mantenir la distinció tradicional d'aquestes dues preposicions en les construccions finals:\n1. S'usa per en construccions finals en què, a més del propòsit o destinació pel qual s'actua, es fa referència a la causa o motiu que origina l'acció. Aquest infinitiu generalment depèn d'una oració principal formada per un verb d'acció, però també pot dependre d'un sintagma nominal que està relacionat amb un verb d'acció. Per exemple:\nHavíem anat a Girona per visitar el meu oncle.\nNo parla per no molestar.\nLi volia explicar l'anada a Girona per visitar el meu oncle. (l'infinitiu visitar depèn del nom anada, el qual, al seu torn, prové del verb anar).\n2. En canvi, s'usa per a en els casos següents:\n2.1. Quan la construcció final no depèn d'un verb d'acció, sinó dels elements següents:\nun verb que expressa un estat o una qualitat del subjecte, o bé expressa necessitat, obligació, profit, mancança, suficiència, etc. Per exemple:\nPer a muntar el negoci necessita molts diners (l'infinitiu depèn de necessita).una perífrasi d'obligació. Per exemple:\nPer a arribar al castell, heu de continuar recte.noms i adjectius que no estan relacionats amb verbs d'acció. Per exemple:\nEn aquesta botiga hi ha detergent per a rentar la roba (l'infinitiu depèn del nom detergent).\nAquesta carn no és bona per a menjar (l'infinitiu depèn de l'adjectiu bona).\n2.2. Quan la construcció final depèn d'un predicat d'acció però:\nes fa servir en una construcció impersonal o passiva. Per exemple:\nLes normes s'acorden per a complir-les.l'infinitiu indica l'ús o la destinació que es dona a una cosa amb verbs com emprar, habilitar, fer servir, usar, utilitzar, etc. Per exemple:\nHe fet servir aquest ganivet per a escatar el peix que has comprat aquest matí.el subjecte de l'infinitiu no coincideix amb el de l'oració principal. Per exemple:\nEl director va enviar un representant de l'empresa per a escoltar les explicacions dels treballadors (qui escolta les explicacions dels treballadors no és el director, sinó el representant de l'empresa).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (23.2.3d i 29.3.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11933", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11933", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7701/10", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "Complement directe introduït per la preposició a", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, a diferència del complement indirecte. Cal tenir en compte, però, els casos següents:\n1. Si s'altera l'ordre bàsic de l'oració, de vegades hi pot haver ambigüitat entre el complement directe i el subjecte, o bé pot ser difícil identificar el complement directe, especialment si és animat. Per aquest motiu, en general s'introdueix el complement directe amb la preposició a:\na) Quan el subjecte se situa darrere del verb i del complement directe, s'usa la preposició a davant del complement directe si hi ha ambigüitat. Per exemple:\nDurant la baixa substituirà a la Maria un metge de Girona.\nb) Si el complement directe està dislocat (o focalitzat), s'introdueix amb la preposició a si hi ha ambigüitat. En el cas dels verbs psicològics del tipus d'obsessionar (és a dir, amb un complement directe humà que experimenta l'acció expressada pel verb), sempre hi haurà la preposició, hi hagi o no ambigüitat. Per exemple:\nA les teves amigues les portaran a casa.\nA les teves amigues les obsessiona tenir-ho tot controlat.\nc) Quan el complement directe és animat i apareix després d'un complement de règim molt complex, pot ser difícil identificar el complement directe i, per tant, va precedit de la preposició a. Per exemple:\nVa voler convèncer d'acceptar aquell tracte al seu germà.\n2. També es poden produir ambigüitats en els casos següents:\na) Quan el complement directe està representat per un pronom interrogatiu o exclamatiu i és animat, com que es poden produir ambigüitats, també s'introdueix amb la preposició a. Per exemple:\nA qui ha triat la Maria?\nb) En les oracions relatives amb el pronom qui, aquest pronom va precedit de la preposició a. Per exemple:\nHe vist el científic a qui va premiar el jurat dijous passat.\nHe vist aquell científic, a qui va premiar el jurat dijous passat.\nEn el cas que es tracti d'una relativa substantiva, la preposició és opcional. En canvi, és obligatòria si el verb és un psicològic del tipus d'obsessionar. Per exemple:\nHan triat (a) qui tenia més bona nota.\nAixò obsessiona a qui s'angoixa més del compte.\nc) En les relatives amb el pronom el qual, aquest pronom va precedit de la preposició a si la relativa és especificativa. En el cas de les explicatives, també cal la preposició si és el complement directe del verb seguir o d'un verb psicològic del tipus obsessionar; tret d'aquests casos també s'hi pot posar si es vol desfer una ambigüitat. Per exemple:\nHe vist el científic al qual va premiar el jurat dijous passat.\nHe vist aquell científic, al qual va premiar el jurat dijous passat.\nHe vist aquell científic, al qual seguien els seus companys.\nd) Davant d'un quantificador pronominal referit a persones també s'hi pot posar la preposició a, encara que no hi hagi ambigüitat. Per exemple:\nVol convidar (a) tothom.\n3. Un altre cas en què apareix la preposició a és davant dels pronoms forts en funció de complement directe. Fins i tot, si el complement directe no és un pronom fort, però apareix duplicat per un pronom feble de primera o segona persona, també sol anar introduït per la preposició a. Per exemple:\nEt miren a tu.\nAquesta tasca us afectarà sobretot als especialistes d'aquesta àrea.\n4. Hi ha casos en què per paral·lelisme amb construccions en què s'introdueix un complement directe amb la preposició a, un altre complement de la mateixa oració que té el mateix comportament (especialment en coordinacions i comparacions), també accepta la preposició. Per exemple:\nT'han felicitat a tu i a la Cristina.\nL'estimava com una mare al seu fill.\nAquest mateix cas de paral·lelisme es produeix en les respostes a preguntes amb a + pronom interrogatiu. Per exemple:\nA qui visitarà la Maria? A la Sara.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.2.1b, 19.3.2.2 i 19.3.2.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11943", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11943", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7702/1", "Darrera versió": "28.04.2017", "Títol": "Com es diu 'subirse al carro' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió castellana subirse al carro, que indica 'aprofitar una situació favorable per treure'n partit', en català pot tenir diverses expressions equivalents segons el context, com ara: apuntar-se a, sumar-se a, afegir-se a, apostar per. Per exemple:\nLa comarca s'apunta a les consultes populars.\nLa ciutat se suma a la mobilitat sostenible.\nEl país s'afegeix a les energies renovables.\nLa nostra empresa ha apostat per la innovació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11960", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11960", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7704/2", "Darrera versió": "23.04.2024", "Títol": "Prefixos acabats en r que s'adjunten a un mot començat en r\nhiperrealisme, interrelació, superrealisme, ciberrisc", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els mots derivats formats per un prefix que acaba en r, com ara cor-, hiper-,\nir-, inter-, super-,\nciber-, etc., s'escriuen amb rr si la primera lletra del mot al qual s'adjunten comença en r-.\nAquesta coincidència es dona en paraules com ara: corredemptor, corregència, hiperrealisme, hiperrealista, irrebatible, irreconciliable, interracial, interregne, superrealisme, superrealista, ciberrisc, etc.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.2e)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11970", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11970", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7705/2", "Darrera versió": "07.02.2020", "Títol": "'disseccionar' o 'dissecar'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Totes dues formes són possibles, però tenen significats diferents.\nEl verb dissecar té el sentit de preparar (un animal mort) per conservar-lo amb aparença de viu. Per exemple: Antigament, dissecava papallones i en feia quadres.\nEn canvi, el verb disseccionar, en general, s'usa amb els significats següents:\nObrir un ésser viu i discernir-ne les parts per estudiar-ne l'anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica. Per exemple: Van disseccionar un musclo al laboratori. Analitzar minuciosament. Per exemple: Va disseccionar aquesta qüestió per entendre-la i poder-la explicar. El crític dissecciona el fresc amb gran detall.\nAixí doncs, cal no confondre l'ús del verb disseccionar amb el de dissecar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11972", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11972", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7706/1", "Darrera versió": "22.06.2018", "Títol": "Com es diu 'flashmob' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "La denominació catalana adequada per designar la trobada massiva de gent, organitzada generalment de manera telemàtica, que té com a objectiu la realització d'una acció puntual poc convencional o aparentment espontània és mobilització espontània. Com a sinònim complementari es pot fer servir la forma aplec llampec.\nPer exemple:\nHas rebut la convocatòria de la mobilització espontània d'aquesta tarda?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11976", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11976", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7708/1", "Darrera versió": "31.05.2017", "Títol": "anys a venir", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució adverbial anys a venir es fa servir amb el significat 'en el futur'. Per exemple:\nAnys a venir tot això ha de ser per a tu.\nElla no ho sap, però anys a venir viurà tota una aventura.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11985", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11985", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7709/1", "Darrera versió": "23.05.2017", "Títol": "'el Pirineu' o 'els Pirineus'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La forma Pirineus, en plural, és la forma principal per fer referència a la serralada situada al nord de la península Ibèrica. Com a forma secundària, també hi ha la forma Pirineu, en singular. Per exemple:\nL'Alt Pirineu és una part dels Pirineus, entre la Seu i el Pont de Suert.\nTens tot el Pirineu als teus peus.\nLa tria entre una forma o l'altra no depèn del registre, sinó de l'autor o autora del text.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11987", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11987", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7710/1", "Darrera versió": "12.05.2017", "Títol": "'l'encanta' o 'li encanta'?\nencantar (règim verbal)", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "l'encanta\nv. tr.\nli encanta\nv. intr.\nAmb el significat de 'plaure en alt grau, captivar', el verb encantar pot ser transitiu o intransitiu. Per exemple:\nLa veu d'aquest noi encanta tots els públics (ús transitiu)\nLa veu d'aquest noi encanta a tots els públics (ús intransitiu)\nA l'Aïda l'encanten els dolços (ús transitiu)\nA l'Aïda li encanten els dolços (ús intransitiu)\nA les companyes de pis les encanta sortir de nit (ús transitiu)\nA les companyes de pis els encanta sortir de nit (ús intransitiu)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "11988", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11988", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7711/3", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "Correlació des de... fins a\ndes del 10 de juliol fins al 30 d'agost o del 10 de juliol fins al 30 d'agost?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:\nVindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.\nAnirem a peu des de casa fins a l'estació.\nUna altra variant d'aquesta construcció és de... a. Per exemple:\nVindrà aquest estiu: del 10 de juliol al 30 d'agost.\nAnirem a peu de casa a l'estació de tren.\nCom a segon element d'aquesta correlació també s'hi pot trobar la preposició fins a (o, en alguns casos, la variant fins). Per exemple:\nVindrà aquest estiu: del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.\nAnirem a peu de casa fins a l'estació de tren.\nTambé hi ha la correlació des de... a, encara que està menys fixada. Per exemple:\nVindrà aquest estiu: des del 10 de juliol al 30 d'agost.\nAnirem a peu des de casa a l'estació de tren.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.3 i 19.3.4.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12000", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12000", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7712/7", "Darrera versió": "31.08.2023", "Títol": "Pronoms relatius en funció de complement directe: qui o a qui?\ncastigarà a qui copiï o castigarà qui copiï?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En general, el pronom relatiu qui en funció de complement directe va introduït per la preposició a:\n1. En oracions relatives adjectives (les que tenen un antecedent explícit), el pronom qui sempre va precedit de la preposició a. Per exemple:\nEl meu germà, a qui tothom ajudava, era considerat un gran home.\nConeix l'escriptor a qui van premiar.\n2. En oracions relatives substantives (les que no tenen un antecedent explícit), és opcional introduir el pronom relatiu qui amb la preposició a. Per exemple:\nLa mestra castigarà (a) qui copiï en els exàmens.\nCal tenir en compte, però, que quan l'oració de relatiu depèn de verbs psicològics del tipus obsessionar o sorprendre el pronom qui ha d'anar precedit de la preposició a. Per exemple:\nLa notícia ha sorprès a qui menys em pensava.\nTambé duu la preposició a quan l'oració de relatiu apareix dislocada. Per exemple:\nA qui copiï en els exàmens la mestra el castigarà.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.2.3c, 27.4.2.2b i 27.5.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12017", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12017", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7713/2", "Darrera versió": "06.09.2023", "Títol": "Majúscules i minúscules en denominacions i categories oficials", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les denominacions o categories diverses que s'ajusten a una regulació oficial s'escriuen amb majúscules inicials en tots els elements, llevat dels articles i les preposicions, quan s'esmenten com a tals. Per exemple:\nPatrimoni Natural de la Humanitat\nBé Cultural d'Interès Nacional\nMemòria del Món\nReserva de la Biosfera\nEspècie Extinta en Estat Salvatge\nAixí, s'escriu:\nEl monestir ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.\nEl lleó de l'Atles s'ha declarat Espècie Extinta en Estat Salvatge.\nEn canvi, quan les mateixes formes es fan servir de manera genèrica, s'escriuen amb minúscules. Per exemple:\nAls Pirineus, el llop en estat salvatge ha estat durant molts anys una espècie extinta.\nEls objectes als quals s'apliquen aquestes denominacions i categories oficials van amb minúscules o amb majúscules segons com s'escriguin habitualment. Per exemple:\nLa dieta mediterrània, els castells, la Patum de Berga i el Misteri d'Elx són tots part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat que trobem als Països Catalans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12041", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12041", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7714/3", "Darrera versió": "28.10.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de sistemes, xarxes i espais", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Els sistemes, entesos com a conjunts les parts dels quals estan coordinades segons una llei i amb un objectiu concret, i les xarxes, enteses com a conjunt de coses o de persones entrellaçades entre elles, s'escriuen amb minúscula. Per exemple:\nsistema nerviós\nsistema solar\nsistema operatiu\nsistema mètric decimal\nxarxa telefònica\nxarxa de drenatge\nxarxa meteorològica\nxarxa de biblioteques de la Diputació\nTambé s'escriuen amb minúscula els espais europeus creats per a la convergència i la cooperació dels països europeus respecte d'algun objectiu comú (educació, coneixement, recerca…). Per exemple:\nespai europeu d'educació superior\nespai europeu del coneixement\nespai europeu de recerca\nEn canvi, quan una xarxa o un sistema està institucionalitzat o forma part del nom d'una empresa, s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius que componen la denominació. Per exemple:\nSistema Europeu de Comptes\nSistema de la Seguretat Social\nSistema Integrat de Qualificacions i Formació Professional\nSistema d'Emergències Mèdiques (SEM)\nXarxa Vives\nXarxa Audiovisual Local, SL\nXarxa Sanitària i Social de Santa Tecla\nXarxa de Biblioteques Municipals", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12042", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12042", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7715/2", "Darrera versió": "28.10.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de fons documentals, arxius i col·leccions", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Els fons documentals, els arxius i les col·leccions són dipòsits que poden presentar-se en tota mena de suports: paper, magnètics, digitals, objectes diversos.\nQuan la designació genèrica no forma part del nom propi, s'escriu amb minúscula. Per exemple:\nfons Lluís Companys\nfons fotogràfic Salvany\narxiu del Palau Recasens\ncol·lecció Barella de cartografia\nEn canvi, quan el fons documental, l'arxiu o la col·lecció està formalment constituït i té entitat, s'escriu amb majúscula inicial. Per exemple:\nFons Joan Amades\nCol·lecció d'Automòbils Salvador Claret de Sils (Museu de l'Automòbil)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12046", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12046", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7716/2", "Darrera versió": "06.09.2023", "Títol": "Majúscules i minúscules en ajuts, beques i fons de suport econòmic", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Els noms d'ajuts i beques s'escriuen amb minúscula. També s'hi escriuen els fons de suport econòmic, llevat que designin un fons singular, instituït per una organització pública o privada. Per exemple:\nla beca Fulbright\nels ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca\nun fons d'acció social\nEn canvi, les denominacions de fons de suport econòmic singulars van amb majúscula inicial en tots els elements (excepte els articles i les preposicions). Per exemple:\nFons Pitiús de Cooperació\nFons de Solidaritat de la Fundació Agbar\nFons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12047", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12047", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7717/2", "Darrera versió": "05.09.2023", "Títol": "Majúscules i minúscules en noms de càtedres", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Es poden distingir dos casos:\n1. Quan es fa servir el mot càtedra en sentit genèric, s'escriuen amb minúscules tots els elements de la denominació. Per exemple:\nS'han convocat oposicions a dues càtedres de literatura i a una de matemàtiques.\nPerò, quan es fa referència a la denominació d'una càtedra específica, s'escriu el nom propi de la càtedra amb majúscula. Per exemple:\nLa universitat ha convocat la càtedra de Matemàtica Aplicada.\n2. Quan el mot càtedra forma part del nom d'una entitat formalment constituïda (amb funcions, estructura i òrgans de gestió propis), s'escriuen amb majúscula inicial tots els elements de la denominació, tret de les preposicions i els articles. Per exemple:\nCàtedra UNESCO de Mètodes Numèrics en Enginyeria\nCàtedra de Seguretat Viària", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12052", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12052", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7718/2", "Darrera versió": "06.09.2023", "Títol": "Majúscules i minúscules en programes d'intercanvi, cooperació, mobilitat i R+D", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En les denominacions de programes d'intercanvi, cooperació, mobilitat i R+D, s'escriu amb majúscula la inicial del primer mot del nom oficial del programa. Per exemple:\nel IV Programa marc de la Unió Europea\nel Programa nacional de projectes de recerca\nSi la designació genèrica no forma part del nom propi, s'escriu amb minúscula. Per exemple:\nel programa Erasmus\nel programa de cooperació Intercampus", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12054", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12054", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7719/2", "Darrera versió": "06.09.2023", "Títol": "Majúscules i minúscules en premis, distincions, concursos i competicions", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "S'escriuen amb majúscula la inicial del primer mot i la de tots els substantius, adjectius, verbs i adverbis que componen la designació específica d'un premi, una distinció, un concurs o una competició. Per exemple:\nel Premi d'Honor de les Lletres Catalanes\nel Premi Nobel de la Pau\nels premis Pompeu Fabra\nels premis Llanterna Digital\nla Creu de Sant Jordi\nel Concurs de Microrelats per Sant Jordi\nla Copa d'Europa\nels Jocs Olímpics del 1992\nSi es pluralitza el nom del premi, se'n conserva la majúscula. Per exemple:\nDemà es concedeixen les Creus de Sant Jordi.\nAquesta actriu ha guanyat tres Oscars.\nHa guanyat dues Copes d'Europa.\nEn canvi, les categories dels premis van amb minúscules. Per exemple:\nel Premi Pompeu Fabra de comunicació i noves tecnologies\nQuan la denominació genèrica (premi, concurs, etc.) no forma part del nom propi de l'esdeveniment, s'escriu amb minúscula. Per exemple:\nel premi La Lletra d'Or\nel concurs El Gran Dictat", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12056", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12056", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7720/2", "Darrera versió": "06.09.2023", "Títol": "Majúscules i minúscules en exposicions, mostres i festivals", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "S'escriuen amb majúscula inicial totes les paraules semànticament significatives (noms, adjectius, verbs i adverbis) de les denominacions de les exposicions i les mostres. Per exemple:\nl'Exposició Internacional de Barcelona\nMostra Internacional de Films de Dones\nSi el mot exposició o mostra no forma part del nom propi, s'escriu amb minúscula inicial, i aleshores el nom propi s'escriu entre cometes. Per exemple:\nl'exposició «Mots amb arrels»\nla mostra gastronòmica «Tastaolletes»\nPel que fa als festivals, s'escriuen amb majúscula les inicials de tots els substantius, adjectius, verbs i adverbis que componen la denominació. Per exemple:\nFestival Jazz Terrassa\nFestival Internacional de Música de Cantonigròs\nSi la paraula genèrica no forma part del nom propi, s'escriu amb minúscula. Per exemple:\nfestival Primavera Sound", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12068", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12068", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7721/2", "Darrera versió": "21.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules en etiquetes de les xarxes socials", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En les xarxes socials, quan es fan servir etiquetes es poden escriure amb majúscula inicial els noms, verbs, adjectius i adverbis per facilitar-ne la lectura. Per exemple:\n#DètzAnsOccitan\n#StJordiÒptim\n#ElBornNoEsToca\n#CatalunyaAixecaElTeló", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12075", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12075", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7722/2", "Darrera versió": "15.11.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de text refós", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "La denominació text refós s'escriu amb minúscules perquè no es tracta d'una categoria normativa. Per exemple:\nel text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12079", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12079", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7724/3", "Darrera versió": "23.08.2024", "Títol": "Accentuació de la vocal e en els parlars valencians", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.\nEn els mots aguts acabats en ­es que no dupliquen la s en formar el plural: cortés, il·lés; anglés, francés; admés, pretés.En els numerals ordinals i altres paraules acabades en ­e: cinqué, sisé; alé, café, comité, obscé, seré.En les formes de la tercera persona del singular del present d'indicatiu d'alguns verbs de la segona conjugació i en altres mots acabats en ­en: aprén, comprén, depén, ofén; amén, edén, mossén.En els infinitius acabats en ­èixer, ­èncer i ­ènyer: conéixer, meréixer; convéncer, véncer; atényer, empényer, estrényer.En les formes rizotòniques de la primera i la segona persona del plural de l'imperfet d'indicatiu: créiem, féiem, quéieu, véieu.En els mots plans acabats en ­ol: cércol, pésol, térbol, trévol.En alguns mots esdrúixols: sémola, sépia.\nTanmateix, es manté l'accent obert en el pronom interrogatiu i el relatiu tònic què i en la conjunció perquè, en alguns cultismes i manlleus esdrúixols o plans com època, plèiade, sèrie, dèbil, èter o mèrit, i en el topònim València.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.2.1.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12090", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12090", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7725/2", "Darrera versió": "26.09.2017", "Títol": "desnatat, desnatada\n'descremat' o 'desnatat'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'adjectiu desnatat, desnatada és adequat tant per parlar de la llet a la qual s'ha tret la nata com per caracteritzar els productes elaborats amb aquesta llet sense nata. Per exemple: llet desnatada, formatge desnatat, iogurt desnatat.\nAmb aquests mateixos significats, també es pot fer servir l'adjectiu descremat. Per exemple: llet descremada, formatge descremat, iogurt descremat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12099", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12099", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7726/1", "Darrera versió": "23.06.2017", "Títol": "combinació ('peça de roba')", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El mot combinació s'utilitza per designar una peça de vestir interior femenina, sense mànigues, que es porta sota el vestit. Per exemple:\nLa iaia té combinacions color de carn per portar sota les bruses blanques.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12112", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12112", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7727/1", "Darrera versió": "23.06.2017", "Títol": "Gentilici de l'Ebre\nebrenc, ebrenca", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "L'adjectiu que significa 'relatiu o pertanyent a l'Ebre o als indrets propers al curs d'aquest riu' és ebrenc, ebrenca. També s'aplica a algú natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l'Ebre. Per exemple:\nAldover, Roquetes i el Perelló són municipis ebrencs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12114", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12114", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7728/1", "Darrera versió": "22.06.2017", "Títol": "subratllat\nm.", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El substantiu subratllat, a més de designar l'acció de subratllar, fa referència a la marca que s'aplica a una part d'un text per destacar-la. Per exemple:\nEl meu subratllat és de color groc i el d'en Jordi és verd.\nEl subratllat m'ajuda a distingir les parts que he d'estudiar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12115", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12115", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7380/5", "Darrera versió": "23.06.2023", "Títol": "Relatiu locatiu: on, en què, en el qual\non o a on?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El relatiu de lloc on es fa servir per indicar tant una localització ('lloc on') com una direcció ('lloc cap a on', per exemple). Es pot usar tot sol o bé amb la preposició a, tot i que en els registres formals és preferible sense preposició.\n1. Localització\nEl president arriba ara a l'edifici on farà la declaració.\nAviam (a) on trobem lloc per dinar avui.\nQuan s'indica una localització, a banda del relatiu on també es pot fer servir en què o en el qual (en la qual, en els quals, en les quals), excepte si l'antecedent és un nom propi de lloc. Per exemple:\nLa casa on / en què / en la qual viu és del segle XVIII.\nViatjarem a Noruega, on passarem les vacances (i no ...a Noruega, en la qual / en què passarem les vacances).\n2. Direcció\nAmb valor de direcció, el pronom on pot usar-se amb altres preposicions relacionades amb l'espai (per, des de, cap a, fins a, etc.). En aquests casos també és possible fer servir el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), acompanyat de la preposició, però no el pronom què. Per exemple:\nEl riu s'ha emportat el pont per on vam passar / pel qual vam passar (i no ...el pont per què vam passar).\nEl poble des d'on / des del qual t'escric és molt petit (i no El poble des de què t'escric...).\nCal recordar que no són adequades formes com en el què (o en la què, en els què, en les què), al què (o a la què, als què, a les què), entre d'altres. Per exemple:\nL'edifici en què treballa / en el qual treballa / on treballa (i no L'edifici en el què treballa).\nUn cas molt especial el constitueixen aquelles oracions en què el relatiu depèn d'un sintagma preposicional i tant aquest sintagma com el relatiu tenen la mateixa preposició. En aquest cas, es pot elidir la preposició de la relativa i fer servir el pronom que, sempre que hi hagi un antecedent explícit. Per exemple:\nHo han trobat en el calaix que ho havíem deixat (o bé ...en el calaix on ho havíem deixat / ...en el calaix en què ho havíem deixat / ...en el calaix en el qual ho havíem deixat).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.6.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12194", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12194", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7729/3", "Darrera versió": "14.04.2023", "Títol": "Concordança de mig davant d'un topònim\nmitja Catalunya o mig Catalunya?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En general, l'adjectiu mig és invariable davant d'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls.\nCal tenir en compte, però, que davant d'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de l'adjectiu mig si s'elideix aquest article. Per exemple: mitja Bisbal o mitja Barceloneta.\nAra bé, hi ha topònims que no admeten la supressió de l'article. En aquests casos, com que l'article dels topònims es manté, habitualment es fa servir l'expressió la meitat de, per exemple: la meitat de les Preses o la meitat de l'Escala.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.2.2d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12200", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12200", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7730/4", "Darrera versió": "04.04.2023", "Títol": "Combinacions de pronoms de complement directe + en\nTreu el paper del calaix: Treu-lo o Treu-l'en?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El pronom en pot substituir un complement introduït per la preposició de amb valor d'origen. Per exemple:\nSi us plau, treu-ne el paper (Si us plau, treu el paper del calaix).\nTreu-ne la jaqueta (Treu la jaqueta de la cadira).\nAquest pronom en es pot combinar amb un pronom de complement directe de primera i de segona persona (em, ens, et, us). Per exemple:\nNo ens en poden excloure (No ens poden excloure de les llistes).\nNo te'n poden allunyar (No et poden allunyar de la nena).\nAra bé, quan es combina amb un pronom de complement directe de tercera persona (el, la, els, les), se sol elidir el pronom en, tot i que també és possible posar-l'hi. Per exemple:\nTreu-lo (Treu el paper del calaix).\nTreu-la (Treu la jaqueta de la cadira).\nO bé:\nTreu-l'en (combinació menys usual).\nTreu-la'n (combinació menys usual).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.6b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12272", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12272", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7731/2", "Darrera versió": "13.08.2024", "Títol": "Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació amb tant… com…\nVenen tant ell com ella o Ve tant ell com ella?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El subjecte d'una oració pot estar format per dos o més noms de tercera persona coordinats mitjançant la correlació tant... com... Quan aquest subjecte apareix davant del verb, hi concorda en plural. Per exemple:\nTant el servei com el menjar van ser exquisits.\nEn canvi, quan el subjecte apareix darrere del verb, malgrat que la concordança en plural és la més habitual, també és possible conjugar el verb en singular. Per exemple:\nVindran de viatge amb nosaltres tant la Maria com en Pau.\nVindrà de viatge amb nosaltres tant la Maria com en Pau.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.1.3f)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12292", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12292", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7732/2", "Darrera versió": "04.05.2023", "Títol": "Concordança en oracions amb subjecte coordinat amb ni\nNo ha vingut ni l'un ni l'altre o No han vingut ni l'un ni l'altre?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan en una oració el subjecte està format per dos sintagmes coordinats per la conjunció ni, el verb es pot usar tant en singular com en plural. Per exemple:\nNo ha/han vingut ni l'un ni l'altre.\nCap professor ni cap alumne no va/van presentar-se a la reunió.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.1.3d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12296", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12296", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7733/5", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "L'article definit amb valor exclamatiu i interrogatiu\nLa de vegades que t'ho he dit! o Quantes vegades t'ho he dit!?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple:\nLa sort que té de tenir-te al seu costat! ('Quina sort que té de tenir-te al seu costat')\nLi he preguntat les hores que trigarà a fer-ho. ('...quantes hores trigarà a fer-ho')\nQuan aquesta construcció té valor exclamatiu també es pot elidir el nom si queda sobreentès. Per exemple:\nTenies molta feina abans de vacances, i la (feina) que tindràs acumulada quan tornis.\nEn canvi, no és adequada l'expressió la + de + nom amb aquest valor. Per exemple:\nLes vegades que m'ho ha repetit i encara no ho ha fet! (i no La de vegades que m'ho ha repetit...).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.3c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12301", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12301", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7734/2", "Darrera versió": "22.12.2017", "Títol": "'Va darrere seu', 'Va darrere d'ell' o 'Li va al darrere'?\n'Va a favor seu', 'Va a favor d'ells' o 'Els va a favor'?\nHi anava en contra", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les expressions (al) davant, (al) darrere, (al)\ndamunt, a sobre, en contra o a favor poden aparèixer amb un pronom possessiu o un pronom personal fort introduït per la preposició de. Per exemple:\nVa caure damunt meu (o de mi).\nAnava en contra seu (o d'ella).\nAl costat d'aquestes construccions, amb el mateix significat, es poden usar els pronoms febles de complement indirecte, en comptes del pronom possessiu o del pronom personal fort. Per exemple:\nEm va caure davant.\nLi anava en contra.\nAmb aquestes expressions, a més dels pronoms de datiu de tercera persona (li/els) es pot fer servir el pronom hi, sobretot si el complement és inanimat. Per exemple:\nHi va caure a sobre (de l'estora).\nHi anava en contra (de la proposició).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12303", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12303", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7735/2", "Darrera versió": "30.03.2023", "Títol": "El possessiu fort abans de nom (prenominal)\nun amic meu o un meu amic?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En general, els complements introduïts amb un article indefinit porten el possessiu després del nom (postnominals). Per exemple:\nun amic meu\nun llibre seu\nuna carmanyola teva\nQuan el nom del sintagma nominal és un terme de parentiu amb un lligam proper (de veïnatge, d'amistat, professional...), en gironí i en altres parlars centrals, també és possible escriure el possessiu abans del nom (prenominal). Per exemple:\nun amic meu o un meu amic\nunes veïnes teves o unes teves veïnes\nuna cunyada seva o una seva cunyada\nEl possessiu abans del nom també és habitual amb els quantificadors indefinits cap o algun. Per exemple:\ncap meu treballador\nalguna meva pacient\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.5.2d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12374", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12374", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7736/4", "Darrera versió": "19.04.2023", "Títol": "Ús absolut de verbs transitius\nOrganitza: Teatre Claret o Organitzat pel Teatre Claret?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha contextos en què el complement directe d'un verb transitiu no cal que s'expliciti perquè queda sobreentès: és el que s'anomena ús absolut del verb.\nEs troba aquest ús absolut en mots o expressions que s'utilitzen com a interjecció. Per exemple: mira, escolta, ja veus, veuràs, saps?, etc.També és possible aquest ús en els crèdits d'una publicació, una exposició, un producte audiovisual, etc. Per exemple:\nOrganitza: Teatre Claret\nPatrocina: Edicions Grau\nAra bé, en aquests casos, són preferibles les construccions amb el nom que designa l'acció o l'actor, o bé l'ús del participi. Per exemple:\nOrganització: Teatre Claret o bé Organitzat pel Teatre Claret\nPatrocinador: Edicions Grau o bé Patrocinat per Edicions Grau\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.2.2g i 21.2.2h)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12375", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12375", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7737/3", "Darrera versió": "18.04.2024", "Títol": "Sigles: definició", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Les sigles són abreviacions formades per la unió de parts d'un sintagma al qual habitualment substitueixen. En general, es formen amb les lletres inicials de cadascuna de les paraules plenes (substantius i adjectius) que formen el sintagma. El sintagma abreujat tant pot ser un nom propi com un\nnom comú. Per exemple:\nUAB (Universitat Autònoma de Barcelona)\nRH (recursos humans)\nICS (Institut Català de la Salut)\nA més a més, les sigles també poden representar una part d'una denominació completa, si substitueixen una forma genèrica. Per exemple:\nDG de Política Lingüística (Direcció General de Política Lingüística)\nCNL Montserrat (Centre de Normalització Lingüística Montserrat)\nEn alguns casos les sigles es llegeixen com la successió dels noms de les lletres que les formen. Per exemple:\nIPC (i-pe-ce)\nONG (o-ena-ge)\nEn d'altres, es llegeixen com un mot, per exemple:\nIBI (impost sobre béns immobles) es llegeix ibi.\nIEC (Institut d'Estudis Catalans) es llegeix iec.\nDe vegades, aquesta mena de sigles es llegeixen inserint una vocal entre consonants o prenen més d'una lletra per mot. Per exemple:\nMNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) es llegeix menac.\nBenelux (prové de Bel(gië) Ne(derland) Lux(emburg)).\nLa sigla constitueix un mot nou, que generalment es llegeix sense desenvolupar, a diferència dels símbols i abreviatures, que sempre es desenvolupen.\nIBI (i-bi)\n17 m (disset metres)\nc. de Manso (carrer de Manso)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12465", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12465", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7738/4", "Darrera versió": "24.03.2023", "Títol": "Sigles: gènere i nombre", "Categoria": "Convencions. Abreviacions; Morfologia", "Resposta": "Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:\nel CAP (el centre d'atenció primària)\nuna AV (una associació de veïns)\nels EUA (els Estats Units d'Amèrica)\nles PAU (les proves d'accés a la universitat)\nDe vegades, el nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, com en la MAT (la línia elèctrica de molt alta tensió). Ara bé, encara que no hi estigui representat, la sigla també té tant el gènere com el nombre del nucli del sintagma.\nEn relació amb el nombre de les sigles, podem distingir tres tipus de sigles que es comporten de manera diferent:\n1. Sigles que es mantenen invariables o que poden formar el plural afegint una essa al final. Per exemple: els CAP / els CAPs, les ETT / les ETTs.\n2. Sigles que es formen a partir de sintagmes en plural. Aquestes sigles no flexionen pel que fa al nombre, malgrat que s'utilitzen amb l'article en plural (els EUA, les TIC).\n3. Sigles que es formen a partir de sintagmes en singular i que equivalen a un nom propi. Aquestes sigles no tenen flexió de nombre perquè designen entitats úniques. Per exemple: l'ONU, la CCMA.\nEncara en relació amb el nombre de les sigles, cal evitar la duplicació de lletres com a marca de plural. No obstant això, es conserva la duplicació de lletres en alguns casos ja consolidats per l'ús, com ara CCOO (Comissions Obreres) o PPCC (Països Catalans).\nFinalment, en el cas dels mots que tenen l'origen en una sigla, però que ja s'han incorporat a la llengua com a noms comuns, el plural es forma regularment. Per exemple: un radar / uns radars, un elapé / uns elapés.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.3.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12468", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12468", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7739/3", "Darrera versió": "19.04.2023", "Títol": "Relatiu de manera: la manera com riu o la manera en què riu?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En les oracions relatives especificatives (o restrictives), quan el pronom relatiu té valor de manera pot tenir com a antecedent tant el nom manera com els adverbis demostratius tal i talment o els adverbis igual o semblantment.\nQuan l'antecedent és el mot manera, el pronom relatiu pot adoptar diverses formes: com, en què i, menys freqüentment, en la qual. En els registres informals també s'usa el relatiu que. Per exemple:\nM'agrada la manera com riu.\nM'agrada la manera en què riu.\nM'agrada la manera en la qual riu.\nM'agrada la manera que riu. (només en registres informals)\nEn canvi, quan s'elideix l'antecedent o bé quan aquest antecedent és tal, talment, igual o semblantment, només és possible fer servir el pronom relatiu com. Per exemple:\nHo explicava tal com ho expliquen els incrèduls.\nCuinava els ànecs igual com ho feia la mare.\nM'agrada com riu.\nTambé es pot elidir l'antecedent la manera si el relatiu forma part d'un complement preposicional, malgrat que aleshores hi haurà contacte entre la preposició i el relatiu. Per exemple:\nInformem de com ens hem d'organitzar.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.6.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12485", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12485", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7740/6", "Darrera versió": "14.04.2023", "Títol": "Concordança dels verbs inacusatius\nFalta més plats o Falten més plats?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha una sèrie de verbs (anomenats inacusatius) que tenen un subjecte que s'interpreta com un complement directe. Per aquest motiu, quan aquest subjecte és plural, el verb també va en plural. Per exemple:\nFalten més plats.\nSobren entrades per al ball.\nAra arriben els convidats a l'acte.\nCal tenir en compte, però, que en nord-occidental no hi sol haver concordança si el subjecte apareix després del verb i és plural amb caràcter indefinit. Això no obstant, en els registres formals cal fer sempre la concordança, independentment del parlar. Per exemple:\nFalta més plats (però Més plats, falten, i no més gots).\nSobra entrades per al ball (però Sobren les tres entrades per al ball que vas comprar).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12487", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12487", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7743/3", "Darrera versió": "17.04.2024", "Títol": "El prefix reflexiu auto- amb verbs transitius\nautocensurar-se o censurar-se?, automedicar-se o medicar-se?, etc.", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El sentit reflexiu dels verbs transitius es construeix habitualment afegint-hi el pronom es (s', 's o se), sovint reforçat pel sintagma a un mateix o a si mateix. Per exemple: citar-se a un mateix, destruir-se a un mateix, immolar-se a si mateix, etc.\nUn altre recurs per emfasitzar aquest sentit reflexiu consisteix a fer servir el prefix auto-: es pot dir que una autora se cita a si mateixa o bé que s'autocita; també es pot dir que un escriptor se censura a si mateix o bé que s'autocensura.\nCal tenir en compte que, de vegades, el prefix auto- pot matisar el sentit reflexiu i indicar que una acció depèn totalment de la voluntat de l'agent, de qui fa aquesta acció. Per exemple:\nM'he lesionat però M'he autolesionat (autolesionar-se significa 'lesionar-se un mateix deliberadament').\nM'he medicat però M'he automedicat (automedicar-se significa 'prendre un medicament sense prescripció mèdica').\nAltres exemples de verbs transitius creats a partir del prefix auto- són autocompadir-se, autodestruir-se, autofinançar-se, autoimmolar-se, automutilar-se, autoretratar-se, autosuggestionar-se, etc.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (11.9a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12497", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12497", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7744/5", "Darrera versió": "09.01.2024", "Títol": "El pronom ho en funció de complement directe\nComplement directe determinat o neutre: el o ho?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Un dels pronoms que substitueixen el complement directe és el pronom neutre ho. Aquest pronom es fa servir quan el complement directe és un pronom demostratiu neutre (això, açò o allò) o bé una oració subordinada substantiva. Per exemple:\nSempre escriu això i ella ho copia. (ho = això)\nEls heu dit que vinguin avui o no els ho heu dit? (ho = que vinguin avui)\nEm pregunto si se'n sortirà, però no ho sé. (ho = si se'n sortirà)\nCal tenir en compte, però, que en les oracions introduïdes per tal com (o com), no és necessari aquest pronom neutre ho quan fa de complement directe i, per tant, generalment se'n prescindeix. Per exemple:\nTal com vas preveure ahir, la inauguració va ser un fracàs.\nLa seva filla va aprovar els exàmens, com esperava tothom\nD'altra banda, hi ha un cas molt concret en què tant es pot optar pel pronom ho com per el: quan els verbs aparentar i representar es fan servir com a part d'una oració que depèn d'una altra en la qual s'indica l'edat. Per exemple:\nTé setanta anys, però no ho aparenta. ('no aparenta que els tingui')\nTé setanta anys, però no els aparenta. ('no aparenta aquests anys')\nFinalment, cal no confondre el pronom neutre ho amb lo, que és la forma plena del pronom determinat el. Per exemple:\nL'últim cop no ens va sortir bé, però tornarem a provar-ho. (i no provar-lo)\nHe de dir-ho: el teu dibuix és fantàstic. (i no dir-lo)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.2.2 i 18.6.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12500", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12500", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7745/2", "Darrera versió": "12.06.2024", "Títol": "Expressions de lloc sense article\nVeniu a plaça o Veniu a la plaça?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades, s'usa un nom genèric precedit de la preposició a per fer referència a llocs concrets (gairebé com si fossin topònims). Per exemple:\nVeniu a plaça.\nAvui els nens no van a escola.\nAquest cap de setmana volen anar a muntanya.\nQuan aquesta mena de complements de lloc duen article, solen adoptar un valor més descriptiu, menys delimitat. Per exemple:\nVeniu a la plaça.\nAvui els nens no van a l'escola.\nAquest cap de setmana volen anar a la muntanya.\nCal tenir en compte, però, que algunes expressions s'han lexicalitzat i, per tant, no és possible alternar entre la construcció amb article i la construcció sense article, perquè tenen sentits diferents. Per exemple:\nMe'n torno a casa però Torno a la casa del davant.\nEn Joan surt a passeig però En Joan és al passeig.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.1.2d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12501", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12501", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7746/1", "Darrera versió": "21.12.2017", "Títol": "'Palma de Mallorca' o 'Palma'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Actualment, el topònim oficial de la capital de l'illa de Mallorca és Palma.\nLa Llei 8/2008, de 5 de juny, de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca, estableix que la forma oficial del topònim és Palma, i no Palma de Mallorca. Aquest canvi de denominació respon a l'adaptació del nom a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.\nCom que aquest canvi és relativament recent, algunes obres de consulta (sobretot les publicades en paper) encara fan servir la forma antiga, Palma de Mallorca. Això no obstant, com s'ha esmentat més amunt, avui aquesta denominació ja no s'ha d'usar, sinó que s'ha d'emprar únicament Palma.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12513", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12513", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7747/2", "Darrera versió": "23.12.2021", "Títol": "la llum o el llum?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El nom llum tant pot ser femení com masculí, i tindrà un gènere o l'altre segons el significat.\n1. El mot llum és femení quan fa referència a la forma d'energia capaç d'impressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos. Per exemple:\nLa llum de la Lluna il·lumina l'habitació.\nEn aquesta cuina hi ha una llum molt tènue.\nTambé és femení quan es fa referència a l'energia elèctrica. Per exemple:\nLi van tallar la llum fa una setmana.\nSe n'ha anat la llum i no trobo cap llanterna.\n2. En canvi, el substantiu llum és masculí quan fa referència a l'aparell que serveix per fer llum. Per exemple:\nTenia un llum d'oli que havia estat del seu avi.\nEl nen és petit, i encén i apaga el llum constantment.\nSempre es deixa tots els llums encesos.\nTambé és masculí en determinades expressions fixades que tenen un sentit figurat i fan referència a persones, com ara ésser un llum ('inepte') o estar com un llum ('no ésser-hi tot'). Per exemple:\nÉs un llum: no li surt res bé, encara que ho intenti.\nNo està bé del cap, està com un llum!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12520", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12520", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7748/1", "Darrera versió": "22.12.2017", "Títol": "Com es diu 'Tipp-ex' en català?\n'Tipp-ex' o 'típex'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball", "Resposta": "La forma Tipp-ex és una denominació comercial que es fa servir per designar diversos productes que corregeixen l'escriptura. Tret que es vulgui fer referència explícitament a la marca comercial, convé evitar aquesta forma (així com la forma adaptada típex), i fer servir les denominacions genèriques que s'han fixat per a aquests productes:Líquid correctiu o corrector líquid per designar el líquid generalment blanc que s'utilitza per tapar errors d'escriptura o de dibuix i que permet, un cop sec, d'escriure-hi al damunt.\nPaper correctiu per designar el paper impregnat per una cara d'una substància generalment blanca, emprat per tapar l'escriptura a màquina i escriure-hi, un cop sec, al damunt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12522", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12522", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7750/1", "Darrera versió": "15.01.2018", "Títol": "'dir' i 'dir-ne'\nVerbs amb el pronom feble 'en'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb dir, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'fer conèixer allò que es pensa per mitjà de paraules o del llenguatge escrit' (No m'ho facis dir dos cops) o 'una carta, un llibre, etc., dur escrita alguna cosa' (Què diu aquest llibre?).\nAra bé, la forma dir-ne significa 'designar amb tal o tal mot' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. Aquest verb va acompanyat d'un complement introduït per la preposició de. Per exemple:\nD'aquesta escena a la platja en direm amor.\nSe'n diu barbamec, d'algú que no té pèl a la cara.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12526", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12526", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7751/1", "Darrera versió": "15.01.2018", "Títol": "'sortir' o 'sortir-se'n'\nVerbs amb el pronom feble 'en'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb sortir, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'passar de dins a fora' (Hem sortit de casa a les vuit), o 'dir o fer una cosa que ningú no hauria esperat' (Sortir amb una poca-soltada).\nAra bé, la forma sortir-se'n significa 'salvar-se de compromisos, dificultats, entrebancs, etc.' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. També és habitual que aquest verb vagi acompanyat d'un complement introduït per la preposició de. Per exemple:\nTenia un bon panorama, però se n'ha sortit.\nSe n'ha sortit, de tot aquell malson...", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12527", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12527", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7752/2", "Darrera versió": "29.11.2021", "Títol": "Sigla de Codi civil de Catalunya", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "CCC\nLa sigla de Codi civil de Catalunya és CCC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12530", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12530", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7753/1", "Darrera versió": "15.01.2018", "Títol": "'formació contínua' o 'formació continuada'?\n'continu, contínua' o 'continuat, continuada'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els adjectius continu, contínua i continuat, continuada, en general, són sinònims i es poden intercanviar. Tot i que estrictament hi pot haver matisos entre continu ('que té contigüitat de parts, sense interrupció o cessació') i continuat ('seguit, successiu, constant, no interromput'), la tria entre un adjectiu o l'altre dependrà de preferències d'ús. Per exemple:\nun soroll continu o un soroll continuat\nun moviment continu o un moviment continuat\nformació contínua o formació continuada\navaluació contínua o avaluació continuada\ntractament continu o tractament continuat\nde manera contínua o de manera continuada", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12533", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12533", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7754/1", "Darrera versió": "02.02.2018", "Títol": "'els antisistemes' o 'els antisistema'?\n'els partits antisistema', 'els grups antisistema'", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "partits antisistema, els antisistema\nEl mot antisistema és un adjectiu format per prefixació (anti- + sistema). Normalment fa referència a persones, grups i actituds que s'oposen al sistema polític, social i econòmic vigent. Com a adjectiu, aquest mot és invariable. Per exemple: partits antisistema, grups antisistema, etc.\nMés recentment, s'ha estès un ús d'aquest mot, antisistema, com a substantiu, i equival a 'persona antisistema'. En aquest cas, la tendència general és mantenir també com a invariable aquest mot usat com a substantiu: un antisistema, tres antisistema.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12535", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12535", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7756/1", "Darrera versió": "15.01.2018", "Títol": "Com es diu 'hada madrina' en català?\n'fada madrina', 'fada padrina' o 'fada'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Una fada és un ésser fantàstic que es representa sota la figura d'una dona dotada d'un poder sobrenatural. Per exemple:\nEn aquest conte hi apareixen moltes fades.\nSovint la fada apareix com a protectora d'algun personatge de contes. Per aquest motiu, de vegades, també s'anomena fada protectora (però no fada padrina o fada madrina). Per exemple:\nLa nena va demanar un do a la seva fada.\nQuan la vam veure, ens va dir: \"Soc la seva fada protectora\".", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12541", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12541", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7757/2", "Darrera versió": "03.09.2021", "Títol": "Abreviatures a/ i a/e: en majúscula o en minúscula?", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Les abreviatures a/ i a/e, que corresponen a a l'atenció de i a adreça electrònica, respectivament, s'escriuen amb majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriurien les expressions que abreugen. Per tant, si les abreviatures es troben a començament de línia, s'escriuen amb majúscula inicial. Per exemple:\nA/ Joaquim Rodó Moreno (en un sobre per enviar)\nA/e: (en un imprès per emplenar)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12542", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12542", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7758/3", "Darrera versió": "11.01.2021", "Títol": "Denominacions de torrons", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "A vegades els diversos tipus de torrons presenten dubtes a l'hora d'anomenar-los. Alguns dels casos més freqüents són:\ntorró de crema: es fa a base d'ou i sucre, i està inspirat en la crema cremada o crema de Sant Josep. També es fa servir la forma torró de gema.\ntorró de crocant: es fa a base d'una pasta d'ametlles, avellanes, etc., endurida amb caramel. Sovint es fan servir erròniament les formes torró de crocanti i també torró de guirlatxe, per influència de l'equivalent castellà turrón de guirlache.\ntorró de trufa: la trufa és una barreja de nata batuda i xocolata fosa que es fa servir en pastisseria. No és adequada la forma torró trufat, perquè el verb trufar s'aplica als plats que han estat elaborats amb tòfona (la tòfona és un tipus de bolet molt apreciat com a condiment).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12545", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12545", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7759/4", "Darrera versió": "27.01.2025", "Títol": "Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots: contacte entre vocal tònica i àtona\nPronunciació de vocals en contacte: una hora o un(a) hora?", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals.\nEntre altres factors, el contacte es resol d'una manera o d'una altra segons si les vocals són àtones o tòniques i segons la posició que ocupen.\n1. Vocal tònica seguida de vocal àtona\nSi la segona vocal és i o u, es forma un diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów]. Quan les dues vocals són idèntiques, se solen fusionar en una de sola: camí inacabat [í], algú usual [ú].En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o en síl·laba àtona, aquestes es fusionen amb la tònica si són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e seguida de consonant, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat si la segona és una a (allí anaven [í.a]) o bé amb diftong si la segona és e o o (germà egoista [ae], cafè original [èo]).En els parlars que fan reducció a vocal neutra, aquesta s'elideix. Per exemple: ple estiu [è], allò anima [ò]. I si l'altra vocal és i o u, també es pot formar un diftong creixent. Per exemple: ningú em mana [ú] o bé [w] + vocal neutra.2. Vocal àtona seguida de vocal tònica:\nSi la primera vocal és i o u, el grup se sol pronunciar amb hiat. Per exemple: criteri òptim [i.ò], tribu àrab [u.à]. Ara bé, quan les vocals són idèntiques, es poden arribar a fusionar en una sola vocal. Per exemple: residu útil [ú].En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, el grup també se sol pronunciar amb hiat: gerro àrab [o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [à]. De la mateixa manera, en expressions d'ús molt habitual, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [à]. En els parlars que tenen vocal neutra, la vocal neutra se sol pronunciar, però també es pot elidir, sobretot si l'accent és secundari i en expressions d'ús habitual. Per exemple:\nla música alta (de l'habitació): vocal neutra + [à] o bé [à]\nhi posa èmfasi (desmesurat): vocal neutra + [è] o bé [è]\nqueda orfe (de pare): vocal neutra + [ò] o bé [ò]\nuna illa (deserta): vocal neutra + [í] o bé [í]\nuna úlcera (d'estómac): vocal neutra + [ú] o bé [ú]\nmitja hora: [ò]\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12546", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12546", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7760/1", "Darrera versió": "18.01.2018", "Títol": "'un supervenda' o 'un supervendes'?\n'una autora supervenda' o 'una autora supervendes'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "L'adjectiu supervendes (de l'anglès best-selling) s'usa per indicar que una persona o una cosa té un gran èxit comercial. Quan, pel context, se sobreentén el nom al qual fa referència, generalment apareix tot sol. Cal remarcar que aquest adjectiu és invariable en gènere i nombre. Per exemple:\nun llibre supervendes o un supervendes (i no un supervenda)\nuna autora supervendes o una supervendes (i no una supervenda)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12549", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12549", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7761/2", "Darrera versió": "28.03.2023", "Títol": "altra vegada o una altra vegada?\naltra volta o una altra volta?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, amb el sentit 'de nou, novament' es pot fer servir l'expressió de temps formada per l'indefinit altre més el nom vegada o altres noms amb el mateix sentit, com ara cop, pic o volta, segons els parlars. En aquest cas, l'indefinit altre pot aparèixer precedit de l'article un o bé sol, en singular. Per exemple:\nHa vingut (una) altra vegada.\nM'ho ha fet repetir (un) altre cop.\n(Una) altra volta! Sant tornem-hi...\nPots llegir-ho (un) altre pic?\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (17.4.3.1f)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12550", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12550", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7762/2", "Darrera versió": "19.10.2022", "Títol": "un Miró o un miró?; dos dalí o dos dalís?\nMajúscules i minúscules en les designacions d'obres d'art pel nom d'autor", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple:\nEl museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró.\nAra s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos dalís.\nQuan es fa servir el nom de l'autor per designar l'obra d'art, com que el nom propi s'utilitza com a genèric, s'escriu en minúscula. I, si cal, es pluralitza. Per exemple:\nAvui, a Londres, subhasten quatre obres de Picasso o Avui, a Londres, subhasten quatre picassos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12553", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12553", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7763/2", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Sigla de en pau descansi: RIP, DEP o EPD?", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "La sigla de en pau descansi és EPD, equivalent català de la sigla llatina RIP ('requiescat in pace'), que també s'utilitza internacionalment en anglès ('rest in peace').\nTambé és habitual l'ús de la sigla DEP ('descansi en pau').", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12556", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12556", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7764/2", "Darrera versió": "04.04.2023", "Títol": "com o com que?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució com que es fa servir per introduir una oració causal. Per exemple:\nCom que no venies, he pensat que estaves malalt.\nAhir, com que tenia un examen, no va obrir la botiga.\nMalgrat que de vegades també es fa servir la conjunció com per introduir aquest tipus d'oracions, aquest ús s'evita en els registres formals.\nLes locucions com sigui que (o com siga que) i com fos que també són causals, però només s'usen en registres molt formals. Per exemple:\nCom sigui que el president no hi podrà assistir, presidirà la inauguració el secretari general.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (29.2.3.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12559", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12559", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7765/1", "Darrera versió": "09.07.2018", "Títol": "'donar voltes' o 'fer voltes'?\n'donar' o 'fer'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Generalment, tant es pot fer servir el verb donar com el verb fer davant de sintagmes verbals que expressen un moviment circular o giratori (com ara amb el mot volta, tomb, tombada, giravolt, volt, etc.). Per exemple:\nDona la volta, que et vegi la cara o Fes la volta....\nSi el temps dona un tomb podrem sortir o Si el temps fa un tomb...\nHavia begut massa i el cap li feia voltes o ...el cap li donava voltes. (ús figurat)\nAixí mateix, per fer referència al fet de passejar per un lloc sense tenir una direcció fixa es pot fer servir el verb fer o donar. Per exemple:\nCada vespre sortim a fer un tomb pel centre o ...sortim a donar un tomb pel centre.\nAra bé, l'expressió donar voltes a una cosa ('meditar molt en una cosa') es construeix amb el verb donar. Per exemple:\nPer molt que hi ha donat voltes, no ha arribat a cap conclusió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12568", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12568", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7766/2", "Darrera versió": "18.04.2018", "Títol": "'De' partitiu\n'una pilota blava i una negra' o 'una pilota blava i una de negra'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La preposició de es fa servir en casos de coordinació en què s'omet el nucli nominal d'un dels components de la coordinació i també el verb (i, per tant, no hi pot haver pronominalització). Per exemple:\nTinc una pilota blava i una de negra. (i no ...i una negra)\nDibuixa dos triangles petits i un de gran. (i no ...i un gran)\nUn altre cas en què s'usa la preposició de és per introduir adjectius que modifiquen noms que s'han pronominalitzat i es representen per mitjà del pronom feble en. Per exemple:\nM'han trencat les ulleres i me n'he de comprar unes de noves. (i no ...i me n'he de comprar unes noves)\n—Teniu roba de segona mà?\n—No, només en tenim de nova. (i no ...només en tenim nova)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12575", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12575", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7767/3", "Darrera versió": "22.05.2025", "Títol": "Infinitius amb dues formes: tindre i tenir, vindre i venir", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:\ntindre o tenir\nvindre  o venir\nTambé tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.\nEn els registres formals, però, les formes més generals dels infinitius són tenir i venir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12578", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12578", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7768/3", "Darrera versió": "27.05.2025", "Títol": "haguer o haver?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: haver.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma haguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12584", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12584", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7769/1", "Darrera versió": "16.02.2018", "Títol": "Traducció de toponímia aranesa\nTraducció de noms de lloc aranesos", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Els topònims aranesos en un text en català es poden escriure en aranès o bé en la forma traduïda al català, si és que en tenen. Sigui quin sigui el criteri escollit, convé mantenir-lo a dins del mateix text per coherència. Per exemple:\nBausen (o Bausén, en català)\nBossòst (o Bossost)\nCanejan\nMijaran (o Mig Aran)\nNaut Aran (o Alt Aran)\nVal d'Aran (o Vall d'Aran)\nVielha (o Viella)\nVilamòs\nAra bé, en textos que emanen de l'Administració es fan servir només les formes araneses, que són les úniques formes oficials.\nQuan els topònims inclouen una designació genèrica, aquesta es tradueix en tots els casos. Per exemple:\nel coll de Travessani\nels estanys de Colomèrs (o els estanys de Colomers)\nel pla de Beret", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12585", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12585", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7770/1", "Darrera versió": "14.05.2018", "Títol": "Com es diu 'cuestionamiento' en català?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El substantiu qüestionament està ben format a partir del verb qüestionar i el sufix -ment. Fa referència a l'acció o l'efecte de posar en dubte alguna cosa. Per exemple:\nEl qüestionament de l'activitat docent genera necessitats de millora i innovació.\nAquest tema no admet qüestionaments de cap tipus.\nEl qüestionament de la unitat de la llengua va centrar la part final del simposi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12594", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12594", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7771/3", "Darrera versió": "06.05.2026", "Títol": "amb ocasió de o en ocasió de?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució preposicional en ocasió de s'usa per indicar la circumstància que provoca un fet o una acció, o que hi dona lloc. Cal tenir en compte que no és adequat fer servir la preposició amb en aquesta locució. Per exemple:\nEn ocasió del retorn a les aules, s'han habilitat nous espais per garantir la distància de seguretat (i no amb ocasió del retorn a les aules...).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.9.3.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12604", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12604", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7772/2", "Darrera versió": "21.03.2023", "Títol": "Règim verbal de quedar\nquedar o quedar-se?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb quedar, i la forma pronominal quedar-se, pot indicar un canvi d'estat o el resultat d'un procés. Per exemple:\nAquest tros d'asfalt ha quedat enfonsat.\nM'he quedat molt amoïnat després d'haver parlat amb tu.\nTambé pot tenir valor duratiu; és a dir, indica que una situació es manté en el temps. Per exemple:\nHa caigut i s'ha quedat assegut a terra una bona estona.\nLa clau va quedar sota l'estora tota la setmana.\nEntre altres valors, el verb quedar també pot actuar de manera semblant a un verb copulatiu i, en aquest cas, aporta un matís aspectual. Per exemple:\nAquesta faldilla li ha quedat petita. ('se li ha fet petita')\nEl color groc li queda fantàstic. ('li està fantàstic')\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.2.3.2b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12610", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12610", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7773/5", "Darrera versió": "22.05.2025", "Títol": "beguent o bevent?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb beure és bevent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma beguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.2, punt 1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12612", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12612", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7774/1", "Darrera versió": "26.02.2018", "Títol": "Com es diu 'zasca' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, quan algú fa una resposta contundent que deixa sense arguments l'interlocutor, hi ha diversos mots d'origen onomatopeic o interjeccions per expressar aquesta bufetada amb sentit figurat. Per exemple: pam; patapam; nyaca; nyas, coca!; jas, coca! Segons el context, també es poden fer servir noms com ara cleca, clatellada,\nclatellot, calbot, castanyot, mastegot. Per exemple:\nEncara se'n recorda, del patapam que li va fotre fa cinc anys.\nEn aquell debat electoral, les cleques volaven!\nLi va dir que no calia que tornés. Nyas, coca!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12614", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12614", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7775/3", "Darrera versió": "23.05.2025", "Títol": "caiguent o caient?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb caure és caient.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma caiguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.2, punt 1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12618", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12618", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7776/2", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'calguent' o 'calent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb caldre o caler és calent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma calguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12619", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12619", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7777/2", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'capiguent' o 'cabent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb cabre o caber és cabent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma capiguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12620", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12620", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7778/2", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'moguent' o 'movent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb moure és movent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma moguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12621", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12621", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7779/3", "Darrera versió": "23.05.2025", "Títol": "riguent o rient?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb riure és rient.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma riguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.2, punt 1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12622", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12622", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7780/2", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'visquent' o 'vivint'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb viure és vivint.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma visquent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12623", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12623", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7781/1", "Darrera versió": "13.06.2018", "Títol": "'doncs' o 'perquè'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La conjunció doncs es fa servir per indicar una conseqüència o conclusió, i és equivalent a per tant. Per exemple:\nJa has acabat de bramar? Doncs ara parlo jo.\nVaig néixer a l'Uruguai però visc a Catalunya. Soc, doncs, uruguaiana i catalana.\nMalgrat que de vegades es fa servir la conjunció doncs amb valor causal, aquest ús no és adequat. En aquesta mena de casos, cal utilitzar conjuncions causals, com ara perquè, ja que, atès que, etc. Per exemple:\nJa pots començar a estudiar, perquè l'examen és molt difícil (i no doncs l'examen és molt difícil).\nEls responsables han de complir les normes, atès que han de donar exemple (i no doncs han de donar exemple).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12637", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12637", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7782/1", "Darrera versió": "13.06.2018", "Títol": "Com es diu 'eñe' en català?\nenya", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, el nom per designar la quinzena lletra de l'alfabet del castellà (eñe) és enya. Per exemple:\nCom escrivim el topònim Almuñécar en català? Amb enya?\nConvé notar que la forma enya no fa referència al dígraf ny en català. Per exemple:\nEl dígraf ny no se separa a final de línia: ca-nya (i no La enya no se separa a final de línia: ca-nya).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12648", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12648", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7785/3", "Darrera versió": "30.03.2023", "Títol": "Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular li coincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:\nLi l'envia (Envia el llibre a la mare).\nPosa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).\nLi'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).\nPots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12673", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12673", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7786/2", "Darrera versió": "23.05.2025", "Títol": "Present d'indicatiu del verb dur: duus o dus?\nImperatiu del verb dur: duu o du?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.Present d'indicatiu\nduus o dus\nduu o du\nImperatiu\nduu o du\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.7b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12689", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12689", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7787/1", "Darrera versió": "06.04.2018", "Títol": "'a vegades' o 'de vegades'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar 'algunes vegades', es poden fer servir les locucions a vegades o de vegades, indistintament. Per exemple:\nA vegades, tens molt geni.\nNo t'entenc, de vegades!\nA vegades, els ocells fan caguerades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12691", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12691", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7788/2", "Darrera versió": "23.05.2025", "Títol": "Present d'indicatiu del verb lluir: lluus o llus?\nImperatiu del verb lluir: lluu o llu?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb lluir és de la tercera conjugació i es pot conjugar com a pur o com a incoatiu. Quan significa 'emetre llum' es conjuga com a pur. En aquest cas, presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.\nPresent d'indicatiu\nlluus o llus\nlluu o llu\nImperatiu\nlluu o llu\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.7a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12692", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12692", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7789/2", "Darrera versió": "20.05.2025", "Títol": "Imperfet de subjuntiu del verb escriure: escrivís o escrigués?\nPassat simple del verb escriure: escriví o escrigué?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple del verb escriure (i els seus derivats) són les següents:\nImperfet de subjuntiu\nescrivís o escrigués\nescrivissis o escriguessis\nescrivís o escrigués\nescrivíssim o escriguéssim\nescrivíssiu o escriguéssiu\nescrivissin o escriguessin\nPassat simple\nescriví o escriguí\nescrivires o escrigueres\nescriví o escrigué\nescrivírem o escriguérem\nescrivíreu o escriguéreu\nescriviren o escrigueren\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.1a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12693", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12693", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7790/2", "Darrera versió": "20.05.2025", "Títol": "Perífrasi d'obligació: haig de... o he de...?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:\nHe comprat bunyols.\nHe tancat la finestra.\nAra bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la forma he per a la primera persona de singular del present d'indicatiu, també s'utilitza la forma haig. Per exemple:\nHe d'anar a tornar els llibres.\nHaig d'anar a tornar els llibres.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.5 i 9.6.2d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12695", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12695", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7791/1", "Darrera versió": "18.04.2018", "Títol": "Com es diu 'mapping' o 'video mapping' (audiovisuals) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals", "Resposta": "En l'àmbit de l'art digital, les denominacions mapatge i videomapatge designen en català la tècnica consistent a projectar llum, imatges o un vídeo sobre una superfície tridimensional, com ara la façana d'un edifici o una escultura, per aconseguir efectes en 3D, sovint amb un acompanyament sonor.\nEls equivalents corresponents en anglès són mapping i video mapping.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12696", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12696", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7792/2", "Darrera versió": "04.04.2023", "Títol": "Valor imperatiu de a + infinitiu\na dormir o ves a dormir?, a destacar o cal destacar?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:\nApa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')\nVinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')\nA fer bondat! (és a dir, 'feu bondat!')\nDe manera paral·lela, també són possibles construccions com les següents:\nA destacar el bon paper que avui han fet els jugadors més joves. (és a dir, 'Convé destacar el bon paper...')\nA recordar que demà hi ha una reunió extraordinària a les set del vespre. (és a dir, 'Recordeu que demà...')\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (34.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12697", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12697", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7793/6", "Darrera versió": "19.08.2022", "Títol": "Com es diu ¡buenas! en català?\nEs pot dir bones! en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, hi ha diverses fórmules de salutació, com ara bon dia, bona tarda, bon vespre; hola!, ei!, com va?, com anem?, què hi ha?, què dius?, què fem?, etc. Per exemple:\nHola! Tenia hora a les cinc per tallar-me els cabells.\nEn canvi, la fórmula de salutació bones! no és acceptable en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12703", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12703", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7794/2", "Darrera versió": "16.08.2024", "Títol": "La conjunció que en oracions subordinades declaratives\nUs preguem confirmeu o Us preguem que confirmeu?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les oracions subordinades substantives que tenen el verb flexionat s'enllacen amb la principal amb la conjunció que. Malgrat que de vegades s'omet aquesta conjunció, sobretot quan a l'oració principal hi ha verbs com ara demanar, pregar, esperar, agrair, etc., en tots els casos i registres cal usar la conjunció d'enllaç que. Per exemple:\nUs demanem que tingueu les dades bancàries actualitzades (i no Us demanem tingueu les dades bancàries actualitzades).\nUs preguem que confirmeu l'assistència (i no Us preguem confirmeu l'assistència).\nEsperem que tingueu una bona estada a l'hotel (i no Esperem tingueu una bona estada a l'hotel).\nAgrairem que ho comuniqueu tan aviat com sigui possible (i no Agrairem ho comuniqueu...).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12704", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12704", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7795/2", "Darrera versió": "20.05.2025", "Títol": "Present de subjuntiu del verb complaure: complasqui o complagui?, complasquem o complaguem?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del present de subjuntiu del verb complaure són les següents:\ncomplagui\ncomplaguis\ncomplagui\ncomplaguem\ncomplagueu\ncomplaguin\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes complasqui, complasquis, etc., cal evitar aquestes formes en els registres formals.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12708", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12708", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7796/1", "Darrera versió": "04.07.2018", "Títol": "i tants, i pocs, i escaig\nCom es diu 'y pico' en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per indicar que una quantitat és una mica superior a la que s'esmenta, es poden fer servir les expressions i escaig, i tants (i tantes) o i pocs (i poques). Aquestes expressions s'escriuen sense guionet. Per exemple:\nEn el pressupost de l'any passat hi ha un romanent de quatre milions i escaig.\nVam haver de consultar les vint i tantes guies del país que hi havia a la botiga.\nDevia tornar del front amb trenta i pocs anys.\nSegons el context també es poden fer servir altres expressions, com ara poc més de o una mica més de. Per exemple:\nVan assistir a l'acte poc més de cinquanta persones.\nFeia una mica més de cent dies que havia estat investit president.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12710", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12710", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7797/2", "Darrera versió": "23.10.2023", "Títol": "Formació de mots: el truncament en compostos cultes\nfisioterapeuta o físio?, biblioteca o bíblio?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas dels compostos cultes, s'elimina normalment el segon element del compost. Cal tenir en compte, a més, que la forma escurçada s'ha de tractar com una paraula nova, per tant, si cal, s'accentuarà d'acord amb les regles generals d'accentuació. Per exemple:\namniocentesi: àmnio\nbiblioteca: bíblio\nbolígraf: boli\ndisco: discoteca\nestereofònic: estèreo\nfarmacologia: fàrmaco\nferrocarril metropolità: metro\nfisioterapeuta: físio\nhipermercat: híper\nmicròfon: micro\nmotocicleta: moto\notorrinolaringòleg: otorrino\npoliomielitis: pòlio\npornografia o pornogràfic: porno\nquimioteràpia: químio\nradiologia: ràdio\nretrògrad: retro\nsupermercat: súper\ntelevisió: tele\nzoològic: zoo\nConvé notar que l'ús d'aquests mots és restringit i que només s'utilitzen en registres informals. En un registre formal cal mantenir les formes senceres.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.3.1c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12711", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12711", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7798/1", "Darrera versió": "18.02.2019", "Títol": "Imperfet de subjuntiu del verb 'saber'\n'sapigués' o 'sabés'?, 'sapiguéssim' o 'sabéssim'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb saber són les següents:\nsabés\nsabessis\nsabés\nsabéssim\nsabéssiu\nsabessin\nCal evitar, doncs, les formes sapigués, sapiguessis, etc., originades per analogia amb altres verbs que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12712", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12712", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7799/2", "Darrera versió": "08.10.2018", "Títol": "Com es diu 'pijo, pija' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La forma castellana pijo, pija s'usa despectivament, en un context col·loquial, per fer referència a algú que manifesta gustos propis d'una classe social benestant a l'hora de vestir-se, actuar i parlar.Malgrat que no hi ha una forma catalana exactament equivalent a aquest mot, segons el context, també es poden fer servir les formes o expressions següents amb un sentit despectiu: fatxenda; tifa; vanitós, vanitosa; presumptuós, presumptuosa; esnob; senyoret, senyoreta; altiu, altiva; de casa bona; de bona família... Per exemple:\nSempre demana el vi més car del restaurant i mira que no hi entén gens... És un fatxenda!\nJa sabem que és una esnob: sempre presumeix de les últimes tendències en roba.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12713", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12713", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7800/1", "Darrera versió": "16.05.2018", "Títol": "Com es diu 'tostón' en català?\nCom es diu 'cansino' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per expressar que una cosa molesta o enfastideix per la seva excessiva llargària i monotonia es poden fer servir diversos mots o expressions col·loquials: llauna, tabarra, murga, gaita, etc. Per exemple:\nAvui farem el tema dos de literatura i serà una tabarra; la classe es farà molt llarga.\nSempre hem d'aguantar el mateix discurs, quina llauna!\nÉs habitual construir aquestes expressions col·loquials amb verbs com clavar, donar, fotre o pegar. Per exemple:\nNo saps quina llauna ens ha clavat aquesta tarda, amb el tema de la hipoteca.\nLa veïna tot el matí que fot la murga, és molt pesada.\nHi ha altres expressions populars que expressen sentits relacionats amb la mateixa idea, com inflar el cap a algú o bé torrar algú, torna-li la trompa al xic, etc. Per exemple:\nTorna-li la trompa al xic! Tot el dia amb la mateixa cançoneta.\nAi, no em torris, que m'estàs atabalant molt.\nDe la mateixa manera, si volem fer referència a una persona insistent o empipadora podem utilitzar mots com els següents: pesat, pesada; plom; borinot; corcó; nyic-nyic; carregós, carregosa; paparra; etc. Per exemple:\nPara d'empipar la teva germana, no siguis paparra!\nQue plom, es queixa per tot però no fa res.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12714", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12714", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7801/1", "Darrera versió": "18.02.2019", "Títol": "Imperfet de subjuntiu del verb 'caber'\n'capigués' o 'cabés'?, 'capiguéssim' o 'cabéssim'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb cabre o caber són les següents:\ncabés\ncabessis\ncabés\ncabéssim\ncabéssiu\ncabessin\nCal evitar, doncs, les formes capigués, capiguessis, etc., originades per analogia amb altres verbs que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12715", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12715", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7802/1", "Darrera versió": "18.04.2018", "Títol": "tub del rotlle de paper higiènic", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge", "Resposta": "En l'àmbit de l'equipament de la llar, les denominacions que designen la peça de cartó que hi ha a l'interior d'un rotlle de paper higiènic en el qual queda enrotllat el paper són tub del rotlle de paper higiènic i canó del rotlle de paper higiènic.\nAquestes denominacions també es poden aplicar al paper de cuina: tub del rotlle de paper de cuina i canó del rotlle de paper de cuina.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12716", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12716", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7803/5", "Darrera versió": "13.02.2026", "Títol": "Usos de les preposicions per i per a per expressar àmbit d'aplicació\nUsos de les preposicions per i per a per expressar opinió", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "A l'hora de triar entre l'ús de les preposicions per o per a, cal determinar quin significat té en l'oració el complement introduït per aquesta preposició, tot i que, de vegades, costa distingir entre un sentit i un altre.\nEn el cas de l'ús d'aquestes preposicions davant de nom, un dubte molt habitual és distingir el complement que expressa l'àmbit d'aplicació del complement que expressa opinió o punt de vista.\n1. Àmbit d'aplicació\nEl complement que indica l'àmbit d'aplicació o de referència d'un fet o l'afectació d'algú donada una circumstància s'introdueix amb la preposició per a. Sovint hi ha un quantificador, com prou, massa, molt, bastant, gaire, poc, força, un adjectiu com suficient o insuficient o el verb bastar, entre d'altres. Per exemple:\nPer a la feinada que tinc, el dissabte resultarà insuficient.\nNo hi ha prou salsa per als calçots que hem fet.\nÉs un gran plaer per a mi haver vingut.\nNormalment, es troba aquest valor en oracions amb els adjectius fàcil, difícil, plàcid, dur, car o barat, o amb adjectius acabats en -ble o en -or, que indiquen possibilitat o predisposició. Per exemple:\nÉs un recurs molt car per a la ciutat.\nÉs una tasca massa difícil per a l'equip.\nAquesta atracció no és recomanable per a nens.\n2. Opinió o punt de vista\nEls complements que expressen opinió o punt de vista també se solen introduir amb la preposició per a, tot i que és igualment possible fer servir la preposició per, sobretot si el complement va anteposat i seguit de la conjunció que. Per exemple:\nPels / per als alumnes, no deixes de ser un simple professor.\nQuè és per / per a tu menjar bé?\nPer mi / per a mi que estan molt equivocats.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.4c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12739", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12739", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7804/2", "Darrera versió": "28.08.2020", "Títol": "Imperatiu del verb dir + pronom feble: diga'm o digue'm?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La segona persona de singular de l'imperatiu del verb dir és digues. En conseqüència, quan es combina amb un pronom feble, s'obtenen les combinacions següents: digues-me, digues-li, digues-nos, digues-ho, etc. Per exemple:\nDigues-me si podreu participar en el col·loqui de la tardor.\nDigues-li que hi seré tan aviat com plegui.\nCal tenir en compte, però, que col·loquialment, quan aquesta forma verbal es combina amb un pronom feble, se sol ometre la s final de l'imperatiu per evitar el contacte entre dues consonants. En aquest cas, per tant, en registres informals aquestes combinacions es poden representar de la manera següent: digue'm, digue-li, digue'ns, digue-ho, etc. Per exemple:\nDigue'm si hi podreu participar.\nDigue-li que hi seré tan aviat com plegui.\nEn canvi, no són adequades les formes diga'm, diga-li, diga'ns, etc. perquè el verb adopta la forma digue (reducció de digues) i no diga.\nFinalment, cal indicar que, en els parlars valencians i en algunes àrees del nord-occidental, la segona persona del singular de l'imperatiu del verb dir també adopta la forma dis quan es combina amb un pronom feble. Per exemple:\nDis-me la veritat.\nSi vols res més, dis-m'ho.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12746", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12746", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7805/3", "Darrera versió": "30.07.2024", "Títol": "ningú, ningun o cap?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La forma ningú és un pronom que expressa el significat de 'cap persona'. Per exemple:\nNo ens ho ha prohibit ningú.\nNo soc ningú per dir-te que callis.\nTambé forma part de l'expressió lexicalitzada ser un ningú o ser un no ningú amb el sentit de 'persona de cap valor'. Per exemple:\nSempre el critica perquè diu que és un ningú.\nD'altra banda, també hi ha la forma ningun, ninguna, que s'usa en singular com a adjectiu o pronom en valencià, en eivissenc i en alguerès. Aquesta forma, però, es fa servir col·loquialment, juntament amb l'indefinit cap, que és la forma d'ús general en els registres formals. Per exemple:\nNo té ningun problema (col·loquialment en valencià, eivissenc i alguerès).\nNo té cap problema.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (20.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12755", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12755", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7806/2", "Darrera versió": "20.05.2019", "Títol": "Com es diu 'bulo' en català?\nCom es diu 'fake news' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals", "Resposta": "Les formes adequades per designar la notícia que no diu la veritat i que es crea i es difon de manera premeditada, especialment a les xarxes socials, amb la finalitat de desinformar i de manipular el públic en benefici propi, són notícia enganyosa o bé notícia falsa. Per exemple:\nRàpidament s'han escampat notícies enganyoses sobre el nou govern.\nEls mossos investigaran l'origen de les notícies falses prèvies a les eleccions.\nEn llengua més general, segons el context o el registre, també es poden fer servir els equivalents rumor fals, engany, farsa, bola, mentida, etc. La forma castellana equivalent és bulo. Per exemple:\nLa bola que ha circulat per la xarxa s'ha fet viral.\nPer mitjà del xat de la classe s'han difós rumors falsos sobre l'escola.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12759", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12759", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7807/1", "Darrera versió": "21.06.2018", "Títol": "El complement de règim", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El complement de règim és aquell complement que va introduït per una preposició i és seleccionat pel verb. Quan es vol pronominalitzar aquest complement, es pot substituir per dos pronoms: en o hi. El primer representa el complement introduït per la preposició de, mentre que el pronom hi substitueix els complements introduïts per les altres preposicions. Per exemple:\nM'he acostumat a dormir despullada: M'hi he acostumat.\nM'ha parlat molt de tu: Me n'ha parlat molt.\nPensa en el seu fill sovint: Hi pensa sovint.\nEs desviu per les filles: S'hi desviu.\nCompta amb mi: Compta-hi.\nVan carregar contra els manifestants: Hi van carregar.\nHe meditat molt sobre aquesta qüestió: Hi he meditat molt.\nCal tenir en compte que de vegades aquests verbs que tenen un complement de règim, també necessiten un complement directe. Per exemple:\nDescarregarem la Júlia de tota responsabilitat.\nNo vaig obligar ningú a fer el que van fer.\nTambé hi ha verbs que tant poden seleccionar un complement de règim com un complement directe, i segons el tipus de complement el sentit del verb pot canviar. Per exemple:\nAquest nen no creu gaire els pares ('no obeeix), però Aquest nen no creu gaire en els pares ('no hi confia').\nFinalment, hi ha verbs que quan són pronominals duen un complement de règim introduït per de, que es correspon amb el complement directe que porten quan no són pronominals. Per exemple:\nNo oblidis el que t'he explicat o No t'oblidis del que t'he explicat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12765", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12765", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7808/2", "Darrera versió": "17.04.2024", "Títol": "Adjectius amb el sufix -able, -ible", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:\nLi agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar')\nÉs un camí molt accessible: el poden fer grans i petits. (de accedir: 'que s'hi pot accedir')\nMalgrat que generalment aquest sufix s'adjunta a verbs, també es pot adjuntar a noms i, en aquest cas, són adjectius que expressen la possessió d'una qualitat o que indiquen un càrrec al qual s'opta. Per exemple:\nAvui entrevistaran el candidat presidenciable. (de president: 'que pot ser president')\nÉs una persona molt saludable. (de salut: 'que té salut')\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (10.2.2.1b i 10.2.2.3c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12772", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12772", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7809/2", "Darrera versió": "24.03.2022", "Títol": "al peu de o a peu de?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució al peu de significa 'tocant la part baixa d'alguna cosa' i 'molt a la vora d'alguna cosa'. Per exemple:\nEra al peu del penya-segat per fer-se una foto.\nQuan van arribar al peu de la carretera, van parar de caminar.\nDe vegades, també es fa servir l'expressió a peu de (o al peu de) amb el sentit de 'en el lloc mateix'. Per exemple:\nEl van entrevistar a peu de carrer (o al peu del carrer).\nVam veure el teu pare a peu d'obra (o al peu de l'obra).\nEl cos va aparèixer a peu de fàbrica (o al peu de la fàbrica).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12777", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12777", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7810/2", "Darrera versió": "23.02.2022", "Títol": "pautar o fer pautes?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els verbs reglar, regular, reglamentar o pautar s'usen per donar normes o instruccions per dur a terme alguna cosa. Per exemple:\nÉs molt metòdic, fins i tot ha regulat l'hora d'anar al lavabo.\nHem de pautar l'execució de les obres.\nD'altra banda, el verb pautar també s'usa amb el sentit de fer pautes sobre un paper. Per exemple:\nAbans de començar el dictat, cal que pauteu la pàgina del quadern.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12778", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12778", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7811/2", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Com es diu ¡qué va! en català?\nEs pot dir què va! en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple:\nI dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si tenen molta pasta.\nCal tenir en compte que l'expressió què va! no és acceptable en català. Per exemple:\n—Que vindrà l'Oriol?\n—No, i ara! Ens ha plantat! (i no Què va! Ens ha plantat!)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12779", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12779", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7812/2", "Darrera versió": "10.09.2021", "Títol": "Les oracions de relatiu", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les oracions relatives són oracions subordinades que estan introduïdes per un relatiu, que sol ser un pronom (que, qui, què, el qual) o un adverbi (on, quan, com). Per exemple:\nLa noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que vaig veure ahir és l'oració de relatiu).\nEstudia a la mateixa ciutat on viu (on viu és l'oració de relatiu).\nEl relatiu compleix tres funcions diferents:\n1. Fa de nexe entre l'oració principal i la subordinada. Per exemple:\nLa noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (la principal és la noia és veïna del Toni i la subordinada és ahir vaig veure la noia).\n2. Substitueix l'antecedent en l'oració de relatiu. Per exemple:\nLa noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que = la noia).\n3. Desenvolupa una determinada funció sintàctica dins de l'oració de relatiu. Per exemple:\nLa noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que fa de complement directe a l'oració de relatiu).\nFinalment, cal dir que les oracions de relatiu poden ser adjectives o substantives:\nOracions relatives adjectives: modifiquen el sintagma nominal que les precedeix i que constitueix l'antecedent del relatiu. Per exemple: La bossa que vaig portar ahir és nova (la bossa és l'antecedent del relatiu que i alhora l'oració que vaig portar ahir modifica aquest nom).\nOracions relatives substantives: l'oració de relatiu no té un antecedent explícit i fa la funció d'un substantiu. Per exemple: Qui arribi tard tindrà una sanció (el relatiu qui no té un antecedent explícit, equival a 'la persona que').", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12781", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12781", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7813/2", "Darrera versió": "11.07.2018", "Títol": "'donar-se compte' o 'adonar-se'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió donar-se compte no és adequada en lloc de adonar-se. Per exemple:\nNo te n'adones, de la situació? (i no No et dones compte de la situació?)\nPer fi s'adona que l'ha vessada. (i no Per fi es dona compte que l'ha vessada.)\nCal tenir en compte, però, que l'expressió donar compte és adequada amb el sentit de 'donar informació d'una cosa, o explicar-la'. Per exemple:\nDonaré compte de les últimes publicacions que hem rebut.\nCal donar compte de la sentència.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12782", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12782", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7814/1", "Darrera versió": "25.06.2018", "Títol": "Oracions de relatiu adjectives i substantives", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha dos tipus d'oracions de relatiu: les adjectives i les substantives.\nLes oracions relatives adjectives modifiquen un sintagma nominal que fa d'antecedent. Per exemple:\nEl gos que borda és marró (que borda modifica el gos).\nLa fruita que té a la nevera s'ha fet malbé (que té a la nevera modifica la fruita).\nAquestes oracions de relatiu adjectives poden ser especificatives o explicatives: les especificatives (o restrictives) restringeixen el significat del nom, mentre que les explicatives (o no restrictives) no restringeixen el nom sinó que donen una informació addicional. Per exemple:\nEl gos marró, que és un pastor alemany, s'espanta amb els petards (explicativa).\nEl gos que borda és marró (especificativa).\nEn canvi, les oracions relatives substantives no tenen cap antecedent explícit. Per exemple:\nQui matina fa farina.\nOn treballa ara hi ha molts restaurants.\nVa tornar quan ja fosquejava.\nTambé són oracions relatives substantives aquelles oracions en què el pronom relatiu (qui o que), sense tenir un antecedent, va precedit d'algun element com ara un article, un demostratiu o un indefinit (com tots, algú o tothom). Per exemple:\nTots els qui es van presentar a l'examen ja poden consultar les notes.\nAquells que no vau venir ahir heu de portar un justificant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12783", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12783", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7815/3", "Darrera versió": "12.08.2021", "Títol": "Elements que introdueixen oracions relatives: els pronoms relatius", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els elements relatius que enllacen una oració subordinada de relatiu amb una de principal poden ser els pronoms que, què, qui i el qual (la qual, els quals, les quals) o els adverbis on, quan i com.\n1. S'usen els pronoms relatius tant en les oracions adjectives (per tant, tenen un antecedent) com en les substantives (en què no hi ha un antecedent explícit).\nPronoms relatius en les oracions adjectives\nEn les especificatives (o restrictives) s'hi poden trobar els pronoms següents: que, qui, què, el qual (la qual, els quals, les quals); i en les explicatives (o no restrictives) els mateixos, a més de cosa que, la qual cosa. Tots aquests pronoms, llevat de que, poden anar introduïts de preposició. Per exemple:\nLa persona que toca el piano és el meu germà.\nHem felicitat l'Emília, a qui han homenatjat avui.\nPoden tenir un antecedent humà o no humà, o bé tota una oració. Per exemple:\nVaig conèixer la noia a la qual va tocar el primer premi.\nEl tema del qual / de què parleu és massa enrevessat.\nNo em va venir a veure mentre vaig ser a l'hospital, cosa que / la qual cosa em va disgustar.\nPronoms relatius en les oracions substantives\nEls pronoms que s'usen en les oracions substantives són qui, que només fa referència a persones i pot aparèixer tot sol, o que, que sempre duu un element al davant com ara tot (o tots) i un article o demostratiu (tot el qui, tots aquells que, etc.). Per exemple:\nQui dia passa any empeny.\nEl qui digui mentides serà castigat.\nTot el que retrata és una meravella.\nAmb voluntat, faràs tot allò que et proposis.\n2. Finalment, els adverbis on, quan i com també poden actuar com un pronom relatiu, tant en oracions adjectives com en substantives. També poden anar introduïts per una preposició. Per exemple:\nEl camí per on vam passar no estava asfaltat.\nEm molesta la manera com em mira.\nVolien anar on van anar els seus amics.\nHo van decidir quan van arribar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12784", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12784", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7816/2", "Darrera versió": "25.03.2022", "Títol": "Es pot dir en aquestes en català?\nCom es diu en estas en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan es vol indicar que just en el moment concret d'una narració passa una cosa determinada, es poden fer servir, per exemple, els adverbis aleshores o llavors o l'expressió en aquesta avinentesa. En canvi, no són adequades les expressions en aquestes i amb aquestes. Per exemple:\nLlavors obrí la porta i se'l trobà estès a terra (i no En/Amb aquestes que s'obrí la porta...).\nLlegia tranquil·lament al metro i aleshores es va sentir un crit (i no i en/amb aquestes es va sentir un crit).\nEn aquesta avinentesa va entrar el president i va començar el discurs (i no En/Amb aquestes va entrar el president...).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12788", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12788", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7817/2", "Darrera versió": "14.03.2023", "Títol": "L'adverbi relatiu on amb llocs figurats", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En oracions relatives es pot fer servir l'adverbi on per fer referència a llocs. Per exemple:\nVam agafar el mateix camí per on havíem passat.\nHo havia deixat on ja m'imaginava.\nAra bé, aquest adverbi no se sol usar quan el lloc a què es refereix és metafòric o figurat, ni tampoc amb valor temporal. En aquests casos, els pronoms relatius més habituals són en què i en el qual (la qual, els quals, les quals). Per exemple:\nHi ha situacions en què / en les quals els nens pateixen molt (millor que on els nens pateixen molt).\nSi els camions fossin més lleugers, la velocitat a la qual podrien arribar no seria la mateixa (millor que on podrien arribar no seria la mateixa).\nEren uns anys en què / en els quals la gent passava gana (millor que on la gent passava gana).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.6.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12789", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12789", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7818/2", "Darrera versió": "25.03.2022", "Títol": "Es pot dir de la mà de ('guiat per') en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per expressar que una cosa es deu a una altra cosa o bé que s'ha produït a partir d'una altra cosa, es fan servir diverses expressions, com ara guiat per o bé sota el guiatge de o sota la direcció de; segons el context, també es poden fer servir les construccions gràcies a o bé a través de, etc. Per exemple:\nSota la direcció de Jordi Borràs, ens endinsarem en el món de la fotografia.\nLa moda independent aterra a Catalunya gràcies a la dissenyadora de Manresa.\nEn canvi, la locució de la mà de, que també s'usa amb aquest sentit, no és normativa.\nPer expressar que una cosa es produeix conjuntament amb una altra o que hi està molt lligada, segons el context, se solen fer servir les expressions anar de bracet o anar plegats, ser indissociable, ser indestriable, etc. Per exemple:\nGastronomia i cultura van de bracet.\nEn aquest cas, són indestriables l'autor i el personatge principal de la seva obra.\nFinalment, cal assenyalar que tampoc no és adequada l'expressió anar de la mà, que de vegades es troba usada amb aquest sentit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12791", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12791", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7819/2", "Darrera versió": "13.02.2026", "Títol": "Usos de les preposicions per i per a\nDiferència entre causa i finalitat\nCuino per tu o Cuino per a tu?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per explicar la diferència entre les oracions Cuino per tu i Cuino per a tu, cal distingir la noció de causa de la de finalitat o destinació:\n1. La causa és allò que provoca una acció o un procés. Per exemple:\nEs van morir de fred (la causa és de fred).\nEs va quedar a casa perquè no es trobava bé (la causa és perquè no es trobava bé).\nTancat per vacances (la causa és per vacances).\nEt dono les gràcies per haver-me guardat lloc (la causa és per haver-me guardat lloc).\n2. La finalitat és l'objectiu que té una cosa o amb què es fa una cosa. Un valor proper al de finalitat és el de destinació, és a dir, la cosa o la persona a la qual va dirigida una acció o un element. Per exemple:\nL'etiqueta diu que és sabó per a rentar roba (la finalitat és per a rentar roba).\nVa inscriure la seva filla a una acadèmia perquè millorés el nivell d'anglès (la finalitat és perquè millorés el nivell d'anglès).\nPer a la vostra seguretat, cordeu-vos el cinturó (la finalitat és per a la vostra seguretat).\nHe comprat un regal per a la Marina (la destinatària és per a la Marina).\nAixí, segons el sentit que es vulgui donar a cada oració, caldrà fer servir una estructura o una altra. Per exemple:\nCuino per tu (causa).\nCuino per a tu (finalitat o destinació).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12806", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12806", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7820/4", "Darrera versió": "14.01.2021", "Títol": "primer d'octubre de 2017, u d'octubre de 2017 o 1 d'octubre de 2017?", "Categoria": "Convencions. Abreviacions; Sintaxi", "Resposta": "En general, per fer referència al primer dia de qualsevol mes, es fa servir el numeral 1. La construcció primer + de + el nom d'un mes, formada a partir de l'elisió del mot dia ('el dia primer d'un mes determinat'), actualment és menys habitual. Per exemple:\nEl meu aniversari és l'1 d'agost.\nS'ha convocat un referèndum per a l'1 d'octubre.\nL'1 de novembre és Tots Sants.\nConvé notar que els dies en les datacions s'escriuen habitualment amb xifres i que, per tant, caldrà apostrofar l'article el davant de la xifra 1. Per exemple:\nHo teníem tot preparat per a l'1 d'octubre.\nL'1 de juny és un dia que sempre recordaré.\nEn el cas que es vulgui fer referència als fets de l'1 d'octubre de 2017 (data que és coneguda amb aquesta denominació, i no amb la forma el primer d'octubre de 2017), si es vol fer servir aquesta data en la denominació d'una via urbana o d'un organisme o entitat, cal recordar que aleshores el numeral s'escriu amb lletres i que cada component de la datació s'escriu amb majúscula inicial. Per exemple:\nAvui s'inaugura la plaça de l'U d'Octubre de 2017.\nVolen batejar l'ateneu popular amb el nom d'U d'Octubre.\nFinalment, també cal tenir en compte que per esmentar aquesta data concreta, l'1 d'octubre de 2017, es pot fer servir la xifra seguida d'un guionet i la inicial del mes en majúscula: l'1-O.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12811", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12811", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7821/2", "Darrera versió": "15.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'atenir-se'\n'atingues-te' o 'atingue't'?\n'ateniu-vos' o 'atingueu-vos'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb atenir-se és atén-te o atingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma atín-te.\nMalgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual sentir la forma atingue't, cal tenir en compte que aquesta forma no és adequada en els registres formals.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb atenir-se és ateniu-vos o atingueu-vos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12815", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12815", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7822/2", "Darrera versió": "15.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'captenir-se'\n'captingues-te' o 'captingue't'?\n'capteniu-vos' o 'captingueu-vos'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb captenir-se és captén-te o captingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma captín-te.\nMalgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual la forma captingue't, cal tenir en compte que aquesta forma no és adequada en els registres formals.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb captenir-se és capteniu-vos o captingueu-vos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12816", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12816", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7823/2", "Darrera versió": "15.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'abstenir-se'\n'abstingues-te' o 'abstingue't'?\n'absteniu-vos' o 'abstingueu-vos'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb abstenir-se és abstén-te o abstingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma abstín-te.\nMalgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual la forma abstingue't, cal tenir en compte que aquesta forma no és adequada en els registres formals.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb abstenir-se és absteniu-vos o abstingueu-vos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12817", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12817", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7824/1", "Darrera versió": "07.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'convenir'\n'convingues' o 'convén'?, 'convingueu' o 'conveniu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb convenir és convén.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb convenir és conveniu.\nAra bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple:\nNo convinguis (i no no convén).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12819", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12819", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7825/1", "Darrera versió": "07.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'intervenir'\n'intervingues' o 'intervén'?, 'intervingueu' o 'interveniu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb intervenir és intervén. En els parlars valencians, també hi ha la forma intervín.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb intervenir és interveniu.\nAra bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple:\nNo intervingueu (i no No interveniu).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12820", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12820", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7826/1", "Darrera versió": "07.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'prevenir'\n'previngues' o 'prevén'?, 'previngueu' o 'preveniu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del singular de l'imperatiu del verb prevenir és prevén. En els parlars valencians, també hi ha la forma prevín.\nLa segona persona del plural de l'imperatiu del verb prevenir és preveniu.\nAra bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple:\nNo previngueu (i no No preveniu).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12821", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12821", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7827/1", "Darrera versió": "21.09.2018", "Títol": "'morir' o 'morir-se'?\n'ha mort' o 's'ha mort'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb morir significa que un ésser viu ha cessat de viure. Per exemple:\nTots hem de morir un dia o altre.\nVa morir de vell a casa seva.\nAhir van morir cinc persones d'accident de trànsit.\nEl president Lluís Companys va morir afusellat.\nAquest verb també pot adoptar la forma pronominal: morir-se. En aquest cas, indica que un ésser viu mor com a resultat d'un procés intern, generalment, per envelliment o per malaltia. Es fa, doncs, èmfasi en el procés i no en el canvi d'estat. És per aquest motiu que, en molts contextos, és possible tant la forma pronominal com la no pronominal. Per exemple:\nTots ens hem de morir un dia o altre.\nEs va morir de vell a casa seva.\nM'ha trucat per dir-me que el seu avi es moria.\nCada any se'm moren les flors que tinc al balcó.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12823", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12823", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7828/4", "Darrera versió": "25.09.2025", "Títol": "camí de, de camí a o de camí cap a?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució de camí, que significa 'en el transcurs del camí cap a un lloc', sol anar seguida de la preposició cap a o a per indicar el lloc cap al qual algú es dirigeix. Per exemple:\nDe camí cap a València, van punxar una roda del cotxe.\nT'ho deixaré a casa de camí a la feina.\nEns avisaran quan vagin de camí al jutjat.\nEn canvi, no és adequada la locució camí de.\nHi ha altres expressions formades amb el mot camí, com ara fer camí, estar en camí, posar-se en camí. Per exemple:\nA aquesta hora ja deu fer camí: no el trobarem pas.\nCom que hi volen arribar de dia, els excursionistes ja s'han posat en camí.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12827", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12827", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7829/3", "Darrera versió": "07.09.2021", "Títol": "Sigla de comunitat autònoma\nPlural de comunitat autònoma: CCAA o CA?", "Categoria": "Convencions. Abreviacions; Morfologia", "Resposta": "La sigla de comunitat autònoma és CA.\nQuan aquesta denominació es fa servir en plural, cal evitar la duplicació de les lletres de la sigla com a marca de plural (CCAA). Així, l'abreviació de comunitats autònomes és CA o bé CAs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12840", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12840", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7830/2", "Darrera versió": "14.04.2023", "Títol": "Verbs amb el pronom feble hi: Al cartell hi posa o Al cartell hi diu?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb dir es pot fer servir, com a transitiu, per indicar que un document o una superfície té escrit un text. Per exemple:\nEl cartell diu que demà comença la preinscripció.\nLa guia de viatges diu que aquest monument és molt interessant.\nEl verb dir també es pot construir de manera impersonal i, en aquest cas, sempre va acompanyat del pronom hi. En aquests casos, també es pot fer servir la forma posar-hi. Per exemple:\nAl cartell hi diu que fan vacances fins al 16 d'agost.\nOn hi diu mal hi ha de dir mel.\nEn el tríptic no hi posa l'hora d'inici de l'espectacle.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (18.6.4.4b i 27.7.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12877", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12877", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7831/2", "Darrera versió": "25.01.2019", "Títol": "Participi del verb 'matar': 'matat' o 'mort'?", "Categoria": "Morfologia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes del participi del verb matar són matat, matada, matats, matades. Ara bé, quan es pot interpretar un subjecte que realitza l'acció voluntària de matar, aleshores aquest verb també admet les formes de participi mort, morta, morts, mortes. Per exemple:\nLa princesa ha matat el drac.\nLa princesa ha mort el drac.\nPerò:\nS'ha matat amb el cotxe perquè conduïa begut. (i no s'ha mort)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12881", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12881", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7832/3", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "Règim verbal de molestar\nel molesta o li molesta?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb molestar pot ser transitiu i indicar que algú o alguna cosa fa enfadar o contraria algú altre. En aquest cas, va seguit d'un complement directe. Per exemple:\nL'acusació de parcialitat ha molestat el tribunal. (i no ha molestat al tribunal)\nNo vull molestar en Marçal amb suposicions absurdes. (i no molestar a en Marçal)\nSi es vol fer la pronominalització del complement directe, cal fer servir els pronoms el, la, els o les, si és de tercera persona. Per exemple:\nEl molesta que no se li hagi acudit a ell.\nLes molesta que no se les tingui en compte.\nAmb aquest significat, el verb molestar es pot fer servir pronominalment, molestar-se. Per exemple:\nS'han molestat perquè els han fet seure en un racó.\nAra bé, molestar també es pot construir com a verb intransitiu, amb el significat de fer nosa a algú, afectar negativament. Aleshores, apareix, anteposat al verb, un pronom de datiu, encara que es dupliqui el complement indirecte. Per exemple:\nAls botiguers els molesten les parades que hi ha al mig del carrer.\nA la noia li molestava la picada de mosquit.\nEl verb molestar encara té un altre ús: quan té el significat de 'dignar-se a fer una cosa'. En aquest cas, és pronominal i va seguit de la preposició a i d'un infinitiu. Per exemple:\nNi tan sols s'ha molestat a demanar disculpes.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.5c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12882", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12882", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7834/2", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "Règim verbal de afectar\nli afecta o l'afecta?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb afectar és transitiu i, per tant, la persona o la cosa que queda afectada fa de complement directe. En el cas que aquest complement sigui de tercera persona i s'hagi de pronominalitzar, cal fer servir, doncs, els pronoms el, la, els o les (i no el pronom li de datiu). Per exemple:\nAquella desgràcia va afectar molt el meu germà.\nAquella desgràcia el va afectar molt (i no ...li va afectar molt).\nLa nova situació afecta la directora del centre.\nLa nova situació l'afecta (i no ...li afecta).\nAixí, malgrat que, en alguns contextos, el verb afectar pot dur un complement directe introduït per la preposició a, especialment si el complement directe del verb afectar es troba dislocat, cal recordar que es tracta d'un verb transitiu i que, per tant, el complement que l'acompanya no és indirecte sinó directe però encapçalat per la preposició a. Per exemple:\nA les dones aquesta mesura no les afecta (i no els afecta).\nA la directora del centre l'afecta la nova situació (i no li afecta la nova situació).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.2 i 33.3.2e)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12885", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12885", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7835/2", "Darrera versió": "29.04.2026", "Títol": "El complement predicatiu", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El complement predicatiu expressa una propietat del subjecte o del complement directe (sempre que l'oració no sigui copulativa, perquè, en aquest cas, es parlaria d'atribut). Generalment, els complements predicatius són sintagmes adjectivals, nominals i preposicionals i, si escau, concorden en gènere i nombre amb el subjecte o el complement directe.\nHi ha dos tipus de predicatius: l'obligatori, que és exigit pel predicat del verb i, per tant, no se'n pot prescindir, i l'opcional, que és optatiu, és a dir, que se'n pot prescindir. Per exemple:\nTreballa de cambrer. (obligatori)\nVeig la Lola molt contenta. (obligatori)\nL'han nomenada presidenta de l'escala. (obligatori)\nEn Francesc treballa atabalat cada dia. (optatiu)\nVan servir el cafè fred. (optatiu)\nAquest complement predicatiu, generalment, es pronominalitza amb el pronom hi, fins i tot en les construccions amb predicatiu opcional, quan el predicatiu està dislocat i va precedit de la preposició de. Per exemple:\nLa nomenen filla predilecta de la ciutat i també hi nomenaran altres persones.\nLes trobades familiars el posen nerviós i ens hi fa posar a tots.\nD'atabalat en Francesc hi treballa cada dia.\nDe fred només hi van servir el cafè.\nAra bé, hi ha algunes excepcions:\n— Quan el complement predicatiu és obligatori, es pot pronominalitzar per hi o per en, sobretot si porta un quantificador. Per exemple:\nNo s'hi/se'n posa gens, de nerviosa.\nDe desplaçada, no s'hi ha / se n'ha sentit mai.\nHi/en peca molt, d'ingenu.\n— Quan el predicat del verb fer és un nom d'ofici o professió i va precedit de la preposició de, només es pronominalitza amb en. I també en el cas de les expressions fer-se soci, fer-se membre o fer-se amic, seguides de la preposició de. Per exemple:\nFeia de traductora, però ara fa temps que no en fa.\nM'he fet membre d'aquesta associació. Tu no te'n faràs?\n— Amb els verbs dir-se ('tenir tal nom') o posar ('adjudicar nom a una persona'), es fa servir el pronom en o bé ho. Per exemple:\nLi diuen Sara, però no se'n/s'ho diu.\nLi heu posat Narcís? A mi també me'n/m'ho volien posar.\nFinalment, cal tenir en compte que si es vol pronominalitzar el complement del nucli del predicatiu, es fa servir el pronom en si es tracta d'un sintagma introduït per de, i es fa servir hi si va introduït per una preposició que no és de. Per exemple:\nMe'n sento culpable, del que t'he fet.\nS'hi sentia atret, per aquesta filosofia.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (18.6.1.4 i 22.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12886", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12886", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7837/1", "Darrera versió": "14.09.2018", "Títol": "'Brunyola' o 'Brunyola i Sant Martí Sapresa'?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La denominació oficial d'aquest municipi és Brunyola i Sant Martí Sapresa. Des de l'any 2018 el topònim Brunyola i Sant Martí Sapresa substitueix el nom Brunyola, forma que consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12889", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12889", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7838/1", "Darrera versió": "21.11.2018", "Títol": "'anar a per' o 'anar per'?\nCom es diu 'ir a por' en català?\n'venir a per' o 'venir per'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:\nVinc per la safata de pastes que tinc encarregada.\nVan anar al magatzem per més peces metàl·liques.\nAmb aquest significat, en certs parlars també s'usen les expressions anar a per i venir a per, que són pròpies dels registres col·loquials.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12897", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12897", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7839/1", "Darrera versió": "28.09.2018", "Títol": "'coster' o 'costaner'?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Un dels sentits de l'adjectiu coster, costera és 'que fa pendent', i amb aquest significat és sinònim de costerut. Per exemple:\nAquest camí té una pujada molt costera.\nÉs un poble ple de carrers costers.\nEn canvi, l'adjectiu costaner, costanera significa 'relatiu o pertanyent a la costa'. Cal tenir en compte que no és adequat fer servir l'adjectiu coster com a sinònim de costaner. Per exemple:\nVan passar les vacances en una població costanera. (i no població costera)\nFaran un túnel que travessarà la serralada costanera. (i no serralada costera)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12899", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12899", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7841/1", "Darrera versió": "16.10.2018", "Títol": "Com es diu 'flecos' en català?\n'serrells' (en sentit figurat)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a les qüestions que queden pendents en un assumpte o una negociació se solen fer servir expressions molt diverses, com ara: detalls per resoldre, aspectes irresolts, qüestions pendents, temes per aclarir, etc. Per exemple:\nL'acord es tancarà a finals d'any perquè encara queden qüestions pendents per negociar.\nLes reunions van bé, però encara hi ha detalls per resoldre.\nAmb aquest mateix significat, de vegades s'usa el mot serrells, malgrat que aquest no és un ús previst per la normativa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12908", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12908", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7842/2", "Darrera versió": "23.05.2025", "Títol": "Verbs amb formes velaritzades\nVerbs que es conjuguen com beure: bec, begui, etc.", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb beure presenta formes velaritzades en la primera persona del present d'indicatiu (bec) i en totes les persones del present de subjuntiu (begui), el passat simple (begué), l'imperfet de subjuntiu (begués) i el participi (begut).\nAltres verbs que també tenen formes velaritzades en aquests temps verbals són caure, jeure o jaure, doler o doldre, valer o valdre, tenir o tindre i venir o vindre. Per exemple:\nPresent d'indicatiuPresent de subjuntiuPassat simpleImperfet de subjuntiuParticipicaiccaiguicaiguécaiguéscaigut, caigudavincvinguivinguévinguésvingut, vingudaTambé presenten formes velaritzades verbs com moldre, entendre, fondre, prendre, pondre i respondre, exceptuant el participi, que és irregular (molt, entès, fos, pres, post, respost).\nAltres verbs amb formes velaritzades són els següents:\nEl verb escriure i els seus\nderivats tenen formes velaritzades en el present d'indicatiu (escric), el present de subjuntiu (escrigui) i l'imperfet de subjuntiu (escrigués). Cal tenir en compte que en el passat simple alternen les formes velaritzades (escrigué) amb les no velaritzades (escriví), i que el participi no és velaritzat (escrit).La majoria de verbs que tenen la marca -s en la segona persona de l'imperatiu presenten una forma velar en la segona i cinquena persona d'aquest temps. Per exemple, dir (digues, digueu), poder (pugues, pugueu), tenir (tingues, tingueu).El verb voler té formes velaritzades en l'imperatiu (vulgueu), el present de subjuntiu (vulgui), el passat simple (volgué), l'imperfet de subjuntiu (volgués) i el participi (volgut).El verb cabre té formes velaritzades en el present de subjuntiu (càpiga); i el verb saber té formes velaritzades en el present de subjuntiu\n(sàpiga) i en l'imperatiu (sapigueu).El verb ser té formes velaritzades en la primera del present\nd'indicatiu (soc), en el present de subjuntiu (sigui) i en la variant sigut del participi,\nperò no en el passat simple (fou) ni en l'imperfet de subjuntiu (fos).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12916", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12916", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7843/1", "Darrera versió": "18.02.2019", "Títol": "Verb 'comparèixer': amb el so de 'c/g' o sense?\n'compareixo' o 'comparec'?, 'compareixi' o 'comparegui'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb comparèixer té, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (comparec) i en totes les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu:Present d'indicatiu\ncomparec\nPresent de subjuntiu\ncomparegui, compareguis, comparegui, compareguem, comparegueu, compareguin\nImperfet de subjuntiu\ncomparegués, compareguessis, comparegués, compareguéssim, compareguéssiu, compareguessin\nImperatiu\ncomparegui, compareguem, compareguin\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes compareixo, compareixis, compareixés, compareixin, etc. per analogia amb altres verbs (mereixi, creixi, neixi, etc.), cal evitar aquestes formes en els registres formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12917", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12917", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7844/1", "Darrera versió": "05.11.2018", "Títol": "'involucració' o 'involucrament'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "A partir del verb involucrar es pot formar el derivat involucració, que significa 'acció o efecte d'involucrar'. Per exemple:\nLa involucració dels polítics en la xarxa de corrupció es va destapar amb la investigació de la policia.\nEn canvi, el derivat involucrament, que també es  podria formar a partir d'aquest verb, té un ús molt més residual i no té tradició lexicogràfica.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12919", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12919", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7845/3", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'apareguent' o 'apareixent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb aparèixer és apareixent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma apareguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12920", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12920", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7846/2", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'compareguent' o 'compareixent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb comparèixer és compareixent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma compareguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12922", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12922", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7847/2", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'complaguent' o 'complaent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb complaure és complaent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma complaguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12923", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12923", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7848/1", "Darrera versió": "07.02.2019", "Títol": "Imperatiu del verb 'venir': 'vingueu' o 'veniu'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:\nVeniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).\nAra bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir aquesta forma del present de subjuntiu i no l'imperatiu. Per exemple:\nNo vingueu tard perquè no us esperarem (i no No veniu tard...).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12924", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12924", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7849/2", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'depenguent' o 'depenent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb dependre és depenent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma depenguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12925", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12925", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7850/2", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'romanguent' o 'romanent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb romandre és romanent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma romanguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12927", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12927", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7851/2", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'tinguent' o 'tenint'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb tindre o tenir és tenint.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma tinguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12928", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12928", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7852/2", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'valguent' o 'valent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb valdre o valer és valent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma valguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12933", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12933", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7853/2", "Darrera versió": "12.12.2019", "Títol": "'concebeix' o 'concep'?\n'concebeixi' o 'concebi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.).\nPresent d'indicatiu\nconcebo, conceps, concep, concebem, concebeu, conceben\nPresent de subjuntiu\nconcebi, concebis, concebi, concebem, concebeu, concebin\nImperatiu\nconcep, concebi, concebem, concebeu, concebin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12934", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12934", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7854/2", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'venguent' o 'venent'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb vendre és venent.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma venguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12935", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12935", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7855/2", "Darrera versió": "14.02.2019", "Títol": "'vinguent' o 'venint'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El gerundi del verb vindre o venir és venint.\nMalgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma vinguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12936", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12936", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7856/2", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'acudir': amb '-eix-' o sense?\n'acudeix' o 'acut'?, 'acudeixi' o 'acudi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb acudir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com pudir, és a dir, sense aquest increment:\nPresent d'indicatiu\nacudeixo o acudo, acudeixes o acuts, acudeix o acut, acudim, acudiu, acudeixen o acuden\nPresent de subjuntiu\nacudeixi o acudi, acudeixis o acudis, acudeixi o acudi, acudim, acudiu, acudeixin o acudin\nImperatiu\nacudeix o acut, acudeixi o acudi, acudim, acudiu, acudeixin o acudin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12948", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12948", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7857/1", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'arrupir': amb '-eix-' o sense?\n'arrupeix' o 'arrup'?, 'arrupeixi' o 'arrupi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb arrupir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:\nPresent d'indicatiu\narrupeixo o arrupo, arrupeixes o arrups, arrupeix o arrup, arrupim, arrupiu, arrupeixen o arrupen\nPresent de subjuntiu\narrupeixi o arrupi, arrupeixis o arrupis, arrupeixi o arrupi, arrupim, arrupiu, arrupeixin o arrupin\nImperatiu\narrupeix o arrup, arrupeixi o arrupi, arrupim, arrupiu, arrupeixin o arrupin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12949", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12949", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7858/1", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'brumir': amb '-eix-' o sense?\n'brumeix' o 'brum'?, 'brumeixi' o 'brumi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb brumir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:\nPresent d'indicatiu\nbrumeixo o brumo, brumeixes o brums, brumeix o brum, brumim, brumiu, brumeixen o brumen\nPresent de subjuntiu\nbrumeixi o brumi, brumeixis o brumis, brumeixi o brumi, brumim, brumiu, brumeixin o brumin\nImperatiu\nbrumeix o brum, brumeixi o brumi, brumim, brumiu, brumeixin o brumin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12950", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12950", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7859/1", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'brunzir': amb '-eix-' o sense?\n'brunzeix' o 'brunz'?, 'brunzeixi' o 'brunzi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb brunzir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com cruixir, és a dir, sense aquest increment:\nPresent d'indicatiu\nbrunzeixo o brunzo, brunzeixes o brunzes, brunzeix o brunz, brunzim, brunziu, brunzeixen o brunzen\nPresent de subjuntiu\nbrunzeixi o brunzi, brunzeixis o brunzis, brunzeixi o brunzi, brunzim, brunziu, brunzeixin o brunzin\nImperatiu\nbrunzeix o brunz, brunzeixi o brunzi, brunzim, brunziu, brunzeixin o brunzin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12951", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12951", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7860/2", "Darrera versió": "10.03.2023", "Títol": "Verb consentir: amb -eix- o sense?\nconsent o consenteix?, consenti o consenteixi?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb consentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:\nPresent d'indicatiu\nconsento o consenteixo, consents o consenteixes, consent o consenteix, consentim, consentiu, consenten o consenteixen\nPresent de subjuntiu\nconsenti o consenteixi, consentis o consenteixis, consenti o consenteixi, consentim, consentiu, consentin o consenteixin\nImperatiu\nconsent o consenteix, consenti o consenteixi, consentim, consentiu, consentin o consenteixin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12952", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12952", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7861/1", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'consumir': amb '-eix-' o sense?\n'consumeix' o 'consum'?, 'consumeixi' o 'consumi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb consumir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:\nPresent d'indicatiu\nconsumeixo o consumo, consumeixes o consums, consumeix o consum, consumim, consumiu, consumeixen o consumen\nPresent de subjuntiu\nconsumeixi o consumi, consumeixis o consumis, consumeixi o consumi, consumim, consumiu, consumeixin o consumin\nImperatiu\nconsumeix o consum, consumeixi o consumi, consumim, consumiu, consumeixin o consumin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12953", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12953", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7862/1", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'desmentir': amb '-eix-' o sense?\n'desmenteix' o 'desment'?, 'desmenteixi' o 'desmenti'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb desmentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:\nPresent d'indicatiu\ndesmenteixo o desmento, desmenteixes o desments, desmenteix o desment, desmentim, desmentiu, desmenteixen o desmenten\nPresent de subjuntiu\ndesmenteixi o desmenti, desmenteixis o desmentis, desmenteixi o desmenti, desmentim, desmentiu, desmenteixin o desmentin\nImperatiu\ndesmenteix o desment, desmenteixi o desmenti, desmentim, desmentiu, desmenteixin o desmentin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12954", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12954", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7863/1", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'mentir': amb '-eix-' o sense?\n'menteix' o 'ment'?, 'menteixi' o 'menti'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb mentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:\nPresent d'indicatiu\nmenteixo o mento, menteixes o ments, menteix o ment, mentim, mentiu, menteixen o menten\nPresent de subjuntiu\nmenteixi o menti, menteixis o mentis, menteixi o menti, mentim, mentiu, menteixin o mentin\nImperatiu\nmenteix o ment, menteixi o menti, mentim, mentiu, menteixin o mentin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12955", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12955", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7864/1", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'percudir': amb '-eix-' o sense?\n'percut' o 'percudeix'?, 'percudi' o 'percudeixi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb percudir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com pudir, és a dir, sense aquest increment:\nPresent d'indicatiu\npercudo o percudeixo, percuts o percudeixes, percut o percudeix, percudim, percudiu, percuden o percudeixen\nPresent de subjuntiu\npercudi o percudeixi, percudis o percudeixis, percudi o percudeixi, percudim, percudiu, percudin o percudeixin\nImperatiu\npercut o percudeix, percudi o percudeixi, percudim, percudiu, percudin o percudeixin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12956", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12956", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7865/1", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'presumir': amb '-eix-' o sense?\n'presumeix' o 'presum'?, 'presumeixi' o 'presumi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb presumir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:\nPresent d'indicatiu\npresumeixo o presumo, presumeixes o presums, presumeix o presum, presumim, presumiu, presumeixen o presumen\nPresent de subjuntiu\npresumeixi o presumi, presumeixis o presumis, presumeixi o presumi, presumim, presumiu, presumeixin o presumin\nImperatiu\npresumeix o presum, presumeixi o presumi, presumim, presumiu, presumeixin o presumin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12957", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12957", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7866/1", "Darrera versió": "08.02.2019", "Títol": "Verb 'entrelluir': amb '-eix-' o sense?\n'entrelluu' o 'entrellueix'?, 'entrelluï' o 'entrellueixi'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model de conjugació que segueixin.\nQuan el verb entrelluir es fa servir amb el sentit de 'deixar-se, una cosa, entreveure o albirar entremig d'una altra', es conjuga sense l'increment -eix- (entrelluu, entrelluen, entrelluï...). Per exemple:\nEls raigs de llum ja entrelluen rere els núvols.\nPer entre les cortines una figura estrafeta entrelluu vagament.\nEn canvi, es fan servir les formes amb l'increment -eix- (entrellueix, entrellueixen, entrellueixi...) quan entrelluir té el significat de 'deixar-se intuir, una cosa, per indicis'. Per exemple:\nUn cert enfrontament entrellueix entre els líders del moviment.\nEntrellueixen espurnes d'esperança enmig de tanta ignomínia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12959", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12959", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7867/3", "Darrera versió": "12.02.2019", "Títol": "'difundit' o 'difós'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb difondre són difós, difosa, difosos, difoses i no difundit, difundida, difundits, difundides.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12960", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12960", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7868/2", "Darrera versió": "12.02.2019", "Títol": "'emitit' o 'emès'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb emetre són emès, emesa, emesos, emeses i no emitit, emitida, emitits, emitides.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12961", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12961", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7869/1", "Darrera versió": "25.01.2019", "Títol": "Participi del verb 'pondre': 'posat' o 'post'?", "Categoria": "Morfologia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El participi del verb pondre és post, posta, postos, postes i no posat, posada, posats, posades. Per exemple:\nFarem una truita amb l'ou que ha post la gallina.\nEl sol ja s'ha post.\nCal tenir en compte que el participi posat correspon al verb posar, que té altres significats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12967", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12967", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7870/1", "Darrera versió": "25.01.2019", "Títol": "Participi del verb 'compondre': 'composat' o 'compost'?", "Categoria": "Morfologia; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El participi del verb compondre, que significa 'formar, constituir, integrar', és compost, composta, compostos, compostes, i no composat, composada, composats, composades. Per exemple:\nEl grup estava compost per sis membres.\nL'orquestra estava composta per israelians i palestins.\nSón obres compostes per la mateixa autora.\nCal tenir en compte que el participi composat correspon al verb composar, que té altres significats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12968", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12968", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7871/2", "Darrera versió": "22.12.2021", "Títol": "El verb dar\ndar o donar?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb dar, que significa 'donar, regalar', actualment no s'usa en totes les formes del paradigma habitual: estan en desús la primera, segona i tercera persona de singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu:\nPresent d'indicatiu\ndo, das, da, dem, deu, dan\nPresent de subjuntiu\nde, des, de, dem, deu, den\nAixò no obstant, cal tenir en compte que, en alguns parlars baleàrics, es mantenen les formes d'imperatiu da (per a la segona persona del singular) i dau (per a la segona persona del plural). Aquesta forma da de l'imperatiu es manté també en altres parlars en l'expressió fixada da-li!, que indica insistència. Per exemple:\nEll, da-li! Hi torna a insistir un cop i un altre.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12969", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12969", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7872/2", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu\nel primer en arribar, el primer a arribar o el primer d'arribar?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, a i de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple:\nCom sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere.\nEls veïns seran els primers en/a/de queixar-se.\nAquell matí va ser l'última en/a/de llevar-se.\nVa ser l'únic en/a/de no voler admetre que s'havia equivocat.\nNo obstant això, en registres formals és preferible fer servir les preposicions a o de. Per exemple:\nSigues el primer a tastar el nou menú de degustació.\nEls últims d'arribar a la meta només rebran un diploma.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12970", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12970", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7873/4", "Darrera versió": "27.05.2025", "Títol": "Participi d'alguns verbs acabats en -oldre: absolgut o absolt?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:\nabsolt (i no absolgut)\ndissolt (i no dissolgut)\nmolt (i no molgut)\nresolt (i no resolgut)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.7b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12974", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12974", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7874/3", "Darrera versió": "27.05.2025", "Títol": "Participi d'alguns verbs acabats en -ènyer: estrenyut o estret?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:\nconstret (i no constrenyut)\nestret (i no estrenyut)\nrestret (i no restrenyut)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.7a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12975", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12975", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7875/1", "Darrera versió": "20.12.2018", "Títol": "Numerals cardinals en valencià i balear", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents:\n8 huit\n17 dèsset\n18 díhuit\n19 dènou\n80 huitanta\nPel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:\n17 desset\n18 devuit\n19 denou", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12984", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12984", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7876/1", "Darrera versió": "28.02.2019", "Títol": "Present del verb 'concebre': 'concebim' o 'concebem'?\n'concebir' o 'concebre'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquest verb, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (concebem i no concebim, etc.).\nPresent d'indicatiu\nconcebo, conceps, concep, concebem, concebeu, conceben\nPresent de subjuntiu\nconcebi, concebis, concebi, concebem, concebeu, concebin", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12985", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12985", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7877/4", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Com es diu ¡a por él! en català?\nEs pot dir (anar) a per en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per indicar que es persegueix una persona, especialment amb la idea d'amenaçar-la o atacar-la, no és acceptable fer servir l'expressió (anar) a per. Per exemple, es pot dir:\nJa pots vigilar perquè van darrere teu. (i no van a per tu)\nLlavors ja era tard, ens trepitjaven els talons. (i no anaven a per nosaltres)\nNo em deixarà parlar perquè me la té jurada. (i no perquè va a per mi)\nSé on vius, me la pagaràs! (i no aniré a per tu!)\nAquesta expressió tampoc no és acceptable per expressar que es persegueix un objectiu amb un interès i un èmfasi especial. Per exemple:\nAnem a la conquesta de l'Aconcagua. (i no Anem a per l'Aconcagua)\nEl segon objectiu és guanyar-nos el client. Som-hi! (i no A per ell!)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "12994", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12994", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7878/2", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "Complement directe introduït per la preposició a\nQuantificadors en funció de complement directe: no veig ningú o no veig a ningú?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors.\nPel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents:\n1. Quan el complement directe és un pronom quantificador referit a persones com ara tothom, cadascú (o cada u), qualsevol, ningú o algú, pot anar introduït per la preposició a. Per exemple:\nLes noves mesures de l'empresa han perjudicat (a) tothom.\nFa dies que no veig (a) ningú de la família.\nMarxo en cotxe; si voleu, puc dur (a) algú a l'estació.\nCal tenir en compte que no se sol fer servir la preposició quan el quantificador algú designa una persona qualsevol indeterminada. Per exemple:\nSegur que trobes algú que sàpiga anglès.\n2. Quan el complement directe és un quantificador (molts, pocs, bastants, etc.) o un indefinit en plural (uns, uns altres, uns quants, etc.) usats pronominalment (és a dir, quan apareixen sols per designar un conjunt indefinit de gent), cal fer servir obligatòriament la preposició a. Per exemple:\nAquesta decisió ha afectat a molts.\nHem perdut a uns quants pel camí.\nAra bé, quan aquests quantificadors o indefinits no tenen un comportament pronominal sinó que quantifiquen un nom implícit representat pel pronom en, no es fa servir la preposició a. Per exemple:\nAquesta decisió n'ha afectat molts (Aquesta decisió ha afectat molts col·legues).\nN'hem perdut uns quants pel camí (Hem perdut uns quants amics pel camí).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13002", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13002", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7879/4", "Darrera versió": "31.05.2024", "Títol": "Pronoms relatius amb antecedent humà en funció de complement directe: que, a qui o el qual / al qual", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En les oracions de relatiu, el complement directe animat es pot representar amb els pronoms que, qui i el qual (la qual, els quals, les quals).\n1. Que\nAquest relatiu és la forma més habitual, tant en les oracions especificatives com en les explicatives. Ara bé, no es fa servir quan el verb de la relativa és psicològic. En aquests casos, cal optar per a qui o al qual. Per exemple:\nLes noies que vas veure ahir eren les meves germanes.\nHe conegut els teus amics, que havia vist al partit.\nEls nens a qui / als quals il·lusiona fer cagar el tió... (i no Els nens que il·lusiona fer cagar el tió...).\nCal tenir en compte que de vegades l'ús del relatiu que pot fer que hi hagi ambigüitat. Si es vol evitar, també es fan servir els altres pronoms relatius. Per exemple:\nAquesta pel·lícula la protagonitza aquell actor, a qui / al qual admirava el meu pare (aquell actor, que admirava el meu pare presenta ambigüitat: l'actor és admirat pel meu pare o el meu pare és admirat per l'actor?).\n2. Qui\nAquest relatiu sempre va precedit de la preposició a i tant es fa servir en les oracions especificatives com les explicatives. S'usa sobretot en el cas que hi pugui haver ambigüitats amb el relatiu que o bé quan el verb de la relativa és psicològic. Per exemple:\nAquesta pel·lícula la protagonitza aquell actor, a qui admirava el meu pare.\nEls nens a qui il·lusiona fer cagar el tió són feliços la nit de Nadal.\n3. El qual\nEn les oracions de relatiu especificatives, el relatiu el qual sempre va precedit de la preposició a i s'usa sobretot en el cas que hi pugui haver ambigüitat amb el relatiu que o bé si el verb de la relativa és psicològic. Per exemple:\nAquesta pel·lícula la protagonitza l'actor al qual admirava el meu pare.\nEls nens als quals il·lusiona fer cagar el tió són feliços la nit de Nadal.\nEn canvi, en les relatives explicatives, el relatiu el qual només va precedit de la preposició a si hi ha ambigüitat amb el subjecte o bé si és complement directe del verb seguir o d'un verb psicològic. En la resta de casos, aquest relatiu no va precedit de la preposició a. Per exemple:\nAquesta és l'actriu que et deia, a la qual acompanya una periodista (però Aquesta és l'actriu que et deia, la qual acompanyen els periodistes).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (27.4 i 19.3.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13004", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13004", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7880/2", "Darrera versió": "11.04.2019", "Títol": "Els verbs psicològics", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els verbs psicològics són els verbs que expressen emocions, sentiments o estats d'ànim. Aquests verbs es comporten de manera diferent segons la funció sintàctica que fa la persona que experimenta l'emoció o sentiment, és a dir, l'experimentador:\n1. Hi ha verbs intransitius, com ara agradar o repugnar, en què l'experimentador fa la funció de complement indirecte. Per exemple:\nA la Maria li agraden molt les pomes (les pomes és el subjecte, i és la cosa que agrada a l'experimentador, és a dir, la Maria).\n2. Hi ha verbs, com obsessionar o emocionar, en què l'experimentador fa de complement directe quan són transitius; mentre que si adopten la forma pronominal (obsessionar-se o emocionar-se), l'experimentador fa la funció de subjecte. Per exemple:\nLa feina obsessiona en Pau (en Pau fa de complement directe).\nEn Pau s'obsessiona per la feina (en Pau és el subjecte).\nCal tenir en compte que hi ha verbs d'aquest apartat que no tenen la possibilitat de construir-se de les dues maneres: per exemple, amb el verb importunar l'experimentador només pot fer de complement directe (és a dir, no hi ha la forma pronominal importunar-se); en canvi, amb obstinar-se o delir-se l'experimentador només pot fer de subjecte (és a dir, no hi ha les formes obstinar o delir).\n3. Hi ha verbs, com molestar o preocupar, en què l'experimentador tant pot fer de complement indirecte com de complement directe (o bé de subjecte en el cas de les formes pronominals molestar-se o preocupar-se). Per tant, poden funcionar com agradar o bé com obsessionar/obsessionar-se. Per exemple:\nLi preocupa la inseguretat del barri. (el pronom li és l'experimentador i fa de complement indirecte)\nLa preocupa la inseguretat del barri. (el pronom la és l'experimentador i fa de complement directe)\nLa Marina es preocupa per la inseguretat del barri. (la Marina és l'experimentador i fa de subjecte)\n4. Finalment, hi ha verbs transitius com estimar o odiar que no indiquen canvi d'estat i que es construeixen amb l'experimentador com a subjecte. Per exemple:\nLa Berta estima molt la seva germana.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13015", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13015", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7881/4", "Darrera versió": "14.07.2025", "Títol": "Majúscules i minúscules en programes, projectes, plans i estratègies", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les denominacions de programes, projectes, plans i estratègies oficials s'escriuen en rodona i només amb la lletra inicial en majúscula. Per exemple: Els diners de la inscripció aniran destinats al projecte Emma per a la investigació del càncer de mama.\nAl llarg d'aquests quatre anys el centre ha desenvolupat el Pla de foment de la lectura.\nEl programa Vacances en família és una opció excel·lent per potenciar el lleure familiar.\nAvui s'ha presentat l'Estratègia nacional de drets sexuals i reproductius impulsada pel Govern.\nA l'hora d'aplicar aquest criteri, cal tenir en compte si el mot programa, projecte, pla o estratègia forma part de la denominació o no:\nS'ha aprovat el Projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica. (El mot projecte forma part de la denominació.)\nEl projecte Ecoplanta, de conversió de residus en nous productes químics a Tarragona, s'ha presentat avui. (El mot projecte no forma part de la denominació.)Finalment, quan el nom d'un programa, projecte o pla coincideix amb un eslògan va entre cometes. Per exemple:\nCada any participem en el programa \"L'estiu és teu!\".\nEl projecte \"Apunta't al residu zero\" es vol aplicar en l'àmbit local.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13035", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13035", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7882/2", "Darrera versió": "12.06.2024", "Títol": "Restriccions en l'ús de mateix, mateixa", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La forma mateix, mateixa s'usa com a adjectiu o com a adverbi en català. Per exemple:\nTots dos van néixer el mateix dia (adjectiu).\nAvui mateix aniré a inscriure'm al curs (adverbi).\nEn canvi, l'ús de l'adjectiu mateix precedit d'article definit per representar un complement de nom no és acceptable. Sovint, aquest complement es pot ometre perquè queda sobreentès pel context, i altres vegades, es pot representar pel pronom en o un possessiu. Per exemple:\nJa he fet l'examen de piano, però les notes no sortiran fins divendres (en lloc de les notes del mateix no sortiran fins divendres).\nAbans de fer servir aquest electrodomèstic, llegiu-ne les instruccions (en lloc de llegiu les instruccions del mateix).\nNo teníem previst substituir aquests contenidors, però, atenent les vostres peticions, farem un estudi de la seva utilitat (en lloc de  farem un estudi de la utilitat dels mateixos).\nL'ús de les formes el mateix, la mateixa, etc., per fer referència a un complement anterior tampoc no és acceptable. En cada context s'ha de trobar la solució adequada. Per exemple:\nAquest web conté dades de caràcter personal i d'acord amb el que estableix la llei esteu obligats al secret professional respecte a aquestes dades (en lloc de esteu obligats al secret professional respecte a les mateixes).\nAquest organisme té capacitat per executar un acte o prohibir-lo (en lloc de Aquest organisme té capacitat per dur a terme tant l'execució d'un acte com la prohibició del mateix).\nLa representant de l'empresa fa moltes sortides i podria aprofitar-les per obtenir informació de la competència (en lloc de i podria aprofitar les mateixes per obtenir informació de la competència).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (15.5.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13036", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13036", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7883/2", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu\npensar en fer, pensar a fer o pensar de fer?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan el verb pensar té el significat de 'tenir la intenció de', va seguit de complement directe, que pot anar introduït per la preposició de. Per exemple:\nPensava dir-li la veritat tan bon punt arribés.\nPensava de dir-li la veritat tan bon punt arribés.\nEn canvi, amb els significats de 'recordar-se de' i 'tenir el pensament ocupat en', aquest verb va seguit de complement de règim, el qual pot anar encapçalat per les preposicions a i de. A més a més, en registres informals també es pot trobar la preposició en. Per exemple:\nPensa d'endur-te les claus quan te'n vagis. ('recorda-te'n)\nTot el dia pensa a jugar a futbol, no farà res de bo. ('té el pensament ocupat en')\nPensa en endur-te les claus quan te'n vagis (registres informals).\nTot el dia pensa en jugar a futbol, no farà res de bo (registres informals).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13037", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13037", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7884/2", "Darrera versió": "13.03.2024", "Títol": "Pronunciació de la lletra c en les sigles lletrejades", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:\nPSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)\nCDR (se-de-érra, i no ce-de-érre)\nUPC (u-pe-sé, i no u-pe-cé)\nCNL (se-ena-éla, i no ce-ene-éle)\nCal tenir en compte que l'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i que normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.3.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13038", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13038", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7885/1", "Darrera versió": "17.01.2019", "Títol": "'sopar de traje' o 'sopar de cabasset'?\nCom es diu 'cena de sobaquillo' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "Per designar un sopar (o qualsevol àpat en general) informal, habitualment de moltes persones, en què els comensals porten ells mateixos els entrepans o les carmanyoles amb el menjar, les formes documentades amb ús, segons el lloc, són sopar d'entrepà, sopar de cabasset, sopar de carmanyola (o de tàper), sopar de pa i porta, sopar de faixa, sopar de recapte, sopar de rua, sopar de germanor, sopar de pa en butxaca... Per exemple:\nQuè fem per Cap d'Any, un sopar de cabasset?\nEn castellà s'anomena cena de sobaquillo.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13039", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13039", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7886/1", "Darrera versió": "07.05.2019", "Títol": "Traducció de denominacions del període franquista", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Les denominacions d'organismes, institucions, òrgans de gestió, càrrecs, lleis, agrupacions, etc. de l'administració franquista es poden mantenir en castellà per no perdre el referent i per visibilitzar l'ús exclusiu en aquesta llengua que en feia aquell règim. Per exemple:\nFET y de las JONS (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista)\nFuero del trabajo\nFrente de Juventudes\nLey de vagos y maleantes\nMinisterio de la Vivienda\nMovimiento Nacional (o el Movimiento)\nSección Femenina", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13052", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13052", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7887/1", "Darrera versió": "05.03.2019", "Títol": "'en favor de' o 'a favor de'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució a favor de o en favor de significa 'en benefici, en utilitat, en defensa, etc., de'. Per exemple:\nLa Virgínia havia parlat a favor de l'alumne que va ser expedientat.\nVa esmentar els motius en favor de la restauració del castell.\nEn canvi, quan es vol expressar el sentit de 'gaudir del seu favor', es fa servir la locució estar en favor d'algú, que només es pot construir amb la preposició en. Per exemple:\nAquell entrenador estava en favor del president, malgrat els mals resultats de l'equip.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13053", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13053", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7888/1", "Darrera versió": "20.05.2019", "Títol": "Règim del verb 'indemnitzar'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb indemnitzar, que vol dir 'rescabalar (algú) dels danys, de les despeses, etc., que li ha causat alguna cosa', és transitiu i porta un complement directe, que ha de ser de persona. Per exemple:\nL'asseguradora indemnitza l'assegurat dels danys derivats.\nL'empresa està obligada a indemnitzar terceres persones per danys i perjudicis causats.\nL'organització haurà d'indemnitzar per danys morals els afectats.\nÉs habitual sentir construccions com ara Indemnitzem els danys derivats als afectats o bé\nCal indemnitzar a les persones els danys. Ara bé, atès que aquest verb regeix un complement directe de persona, el dany o el perjudici no pot fer la funció de complement directe, sinó que és representat per un sintagma preposicional introduït per de o per que no és obligatori ('indemnitzar algú per/de danys'). Per exemple:\nIndemnitzem els afectats per/de danys derivats.\nCal indemnitzar les persones per/de danys.\nFinalment, aquest verb també es pot construir amb sentit absolut, sense explicitar el complement directe:\nÉs una empresa que mai s'ha resistit a indemnitzar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13054", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13054", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7890/4", "Darrera versió": "26.04.2023", "Títol": "Un, una + numeral amb valor aproximatiu: uns vint minuts", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les formes un, una davant d'un numeral cardinal expressen una idea d'aproximació, per sobre o per sota de la quantitat que expressa el numeral. Per exemple:\nFa uns vint minuts que ha arribat.\nVa collir unes deu taronges de l'arbre.\nDeu tenir uns quaranta anys.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.2.2g)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13057", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13057", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7891/4", "Darrera versió": "03.05.2023", "Títol": "Elisió del complement de règim en situacions díctiques\nCol·labora-hi o Col·labora?, Apunta-t'hi o Apunta't?, etc.", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Verbs com ara apuntar-se, col·laborar, inscriure's o participar demanen un complement de règim preposicional que indica l'activitat o l'acció a la qual es fa referència. Quan aquest complement no és explícit en l'oració, convé reprendre'l amb el pronom feble hi. Per exemple:\nAvui comença el període d'inscripció als tallers. Apunta-t'hi!\nNo deixis que la campanya la facin els altres: col·labora-hi tu també.\nL'AMPA som tots. Participa-hi!\nNo obstant això, en certs contextos molt restringits, aquest pronom es pot elidir, com ara quan l'interlocutor té al davant el full en el qual ha d'anotar les seves dades, o la pàgina web en què es vol inscriure. Per exemple:\nCol·labora [apartat del web d'una ONG]\nInscriu-te [full d'inscripció d'un taller]\nParticipa i guanya una bicicleta! [bàner del web d'un centre esportiu que sorteja una bicicleta]\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.3.5c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13058", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13058", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7892/2", "Darrera versió": "23.03.2022", "Títol": "Com es diu hasta nunca en català?\nEs pot dir fins mai en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català, hi ha diverses expressions per expressar menyspreu per la marxa d'una persona o la pèrdua d'una cosa, com ara bon vent, bon vent i barca nova, bon vent i que no torni, bon vent i que duri, bon vent i foc al cul, bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle, adeu i per sempre, etc. Per exemple:\nEncara insisteix perquè tingueu una cita? Bon vent!\nNo vull saber-ne res més, d'aquest projecte. Adeu i per sempre!\nL'expressió fins mai és una mala adaptació del castellà hasta nunca.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13065", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13065", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7893/2", "Darrera versió": "12.06.2024", "Títol": "La negació expletiva ('sense valor negatiu')\nFes-ho abans que no vingui o Fes-ho abans que vingui?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.\nEls casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:\nAmb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs tenir por, fer\npor, témer o evitar, en què les subordinades es construeixen en subjuntiu. Per exemple: Em fa por que (no) vulgui desentendre-se'n; Temem que (no) ens enxampi la tempesta; Va evitar que el seu fill (no) robés diners.Amb els quantificadors de\ngrau més i menys, els adjectius comparatius millor i pitjor i els predicats\nque contenen un valor comparatiu com preferir o estimar-se més. Per exemple: El nostre equip té menys possibilitats de remuntar que (no) els altres; És millor restaurar les cadires que (no) comprar-ne de noves. En aquest cas, la negació es pot reforçar amb l'adverbi pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats. Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: Fes-li la proposta abans no se'n vagi. Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada.Amb les locucions\nde poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions van seguides de que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple:  De poc que no ens agafa un tropell.Amb oracions exclamatives\nencapçalades per un quantificador que designa un alt grau, com ara quant o quin. Per exemple: Quantes vegades (no) ha vist aquesta pel·li!; Quina batussa (no) han muntat!\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (35.6)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13066", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13066", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7894/1", "Darrera versió": "12.02.2019", "Títol": "'empenyut' o 'empès'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Les formes del participi del verb empènyer són empès, empesa, empesos, empeses, i no empenyut, empenyuda, empenyuts, empenyudes.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13091", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13091", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7895/1", "Darrera versió": "12.02.2019", "Títol": "Participi dels verbs acabats en '-metre': 'admitit' o 'admès'?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mès. Per exemple:\nadmès (i no admitit)\nomès (i no omitit)\npermès (i no permitit)\nremès (i no remitit)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13092", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13092", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7896/2", "Darrera versió": "27.05.2025", "Títol": "Participi dels verbs acabats en -ndre: confundit o confós?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple:\nencès (i no encengut)\npretès (i no pretendit)\nconfós (i no confundit)\ninfós (i no infundit)\nEn canvi, el verb pondre i els que tenen aquesta mateixa terminació (respondre, correspondre, etc.) acaben en -ost, i el verb vendre i els seus derivats i compostos (malvendre, revendre, etc.) acaben en -ut. Per exemple:\npost (i no posat o pongut)\nrespost (i no respongut)\nvenut (i no vengut)\nrevenut (i no revengut)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.7)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13093", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13093", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7897/2", "Darrera versió": "18.09.2024", "Títol": "eclosionar o fer eclosió?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Lèxic. Lèxic especialitzat. Zoologia", "Resposta": "En l'àmbit de la biologia, per expressar que un animal trenca l'ou en néixer i, en general, el fet d'obrir allò que estava clos, s'usa el verb descloure. El substantiu corresponent és desclosa. Per exemple:\nEls pollets ja han nascut tots. Han desclòs els ous.\nEn canvi, en sentit figurat, quan es vol fer referència a l'esclat d'un moviment cultural, social o algun altre fenomen històric, es pot usar alguna de les formes següents: fer eclosió, sorgir o irrompre, segons el context. Per exemple:\nEl surrealisme fa eclosió / sorgeix / irromp al voltant d'un manifest.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13104", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13104", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7898/2", "Darrera versió": "15.12.2020", "Títol": "testeig o testatge?\nSubstantiu de testar", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "En l'àmbit de les ciències de la salut, la denominació catalana adequada per designar l'acció de testar, en el sentit de 'sotmetre alguna cosa a un test per provar-ne el funcionament o l'eficàcia', és testatge. Per exemple:\nS'aplicaran diverses estratègies de testatge segons la situació epidemiològica.\nEl terme testatge, amb el mateix significat, s'ha estès en altres àmbits d'especialitat. Per exemple:\nHem de fer un testatge d'aquesta aplicació informàtica abans d'implementar-la (noves tecnologies).\nÉs una empresa que potencia la innovació aplicada al testatge de productes i serveis (empresa).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13128", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13128", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7899/2", "Darrera versió": "01.04.2025", "Títol": "amb vistes al mar o amb vista al mar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El substantiu vista es pot fer servir per fer referència a allò que es veu des d'un punt. Amb aquest sentit, vista es fa servir en singular. Per exemple:\nHan comprat una casa que té vista sobre el mar.\nÉs una habitació amb vista a la ciutat.\nLa vista des del mirador és espectacular.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13151", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13151", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7901/2", "Darrera versió": "28.08.2020", "Títol": "Imperatiu del verb morir-se: mor-te o more't?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te.\nAra bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple:\nT'odio, more't!\nMore't quan vulguis, ja ho tinc tot a punt.\nHan canviat l'horari del tren i ara cada matí more't de son perquè t'has de llevar una hora abans.\nAquesta forma, però, no és pròpia de registres formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13161", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13161", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7902/2", "Darrera versió": "19.08.2024", "Títol": "Comparatives d'igualtat, superioritat i inferioritat\nEls quantificadors comparatius: tan, tant, més i menys\nmés... que o més... de?; menys... que o menys... de?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).\n1. Comparatives d'igualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors tan o tant, sempre van seguides per la conjunció com. Per exemple:\nNo és tan llest com et penses.\nTreballa tantes hores a la setmana com tu.\n2. Comparatives de desigualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors més (en les comparatives de superioritat) o menys (en les comparatives d'inferioritat), poden anar seguides per la conjunció que o bé per la preposició de. Per exemple:\nTens més mà esquerra que mon pare.\nHa comprat menys roses de les que esperàvem.\nPlourà, però molt menys del que es preveu.\nEl termini d'entrega s'ha allargat més del possible/del previst.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (28.2.2, 28.4 i 28.3.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13163", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13163", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7903/3", "Darrera versió": "25.02.2025", "Títol": "Ordre dels elements de la frase", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, l'ordre neutre dels elements de la frase declarativa, és a dir, d'una frase que expressa un judici afirmatiu o negatiu, és el següent: subjecte, verb i complements del verb (complement directe, indirecte, circumstancials o adjunts, etc.), tot i que hi ha alguns complements que tenen certa llibertat de col·locació. Per exemple:\nEn Pere sortirà a passejar aquest matí.\nAquest matí en Pere sortirà a passejar.\nAra bé, els elements d'una oració poden ocupar posicions diverses segons la intenció comunicativa. El lloc on es col·loquen aquests elements també té a veure amb la manera com es presenta la informació, segons si és coneguda o nova en el discurs. Així, en general, primer es presenten els elements coneguts i tot seguit s'hi afegeix la informació nova. Per exemple:\nEl portaveu donarà les dades (el portaveu és l'element conegut i donarà les dades és la informació nova).\nDonarà les dades el portaveu (la informació nova és el portaveu).\nAixò no obstant, en relació amb el subjecte, hi ha casos en què la seva posició natural és a continuació del verb, i no al davant:\nAmb verbs inacusatius com néixer, morir, caure, aparèixer, desaparèixer, existir, esdevenir-se: Cau aigua del cel.\nAmb alguns tipus de subordinades substantives: És important que arribeu a l'hora, És convenient portar tota la documentació.Amb un verb psicològic, de necessitat o d'obligació que porta un complement indirecte desplaçat a l'esquerra: A la Marina li agrada en Toni, A ningú li convenen els menjars greixosos.\nAmb un verb de dicció, com ara dir, quan introdueix o tanca un discurs directe: \"No facis tard\", va dir la mare.\nCal tenir en compte que el subjecte pot ser el·líptic. Per exemple:\nVaig anar a la manifestació (el subjecte és jo).\nEls complements verbals se solen ordenar segons si són més o menys exigits pel verb. Així, en el cas dels verbs transitius, per exemple, el verb acostuma a anar seguit del complement directe i aquest de l'indirecte. Per exemple:\nEn Marc va escriure una carta a la seva germana.\nEn el cas dels verbs que porten un complement de règim, aquest complement sol anar a continuació del verb, seguit dels circumstancials o els adjunts. Per exemple:\nHan parlat de tu a la sala de reunions.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (33.1, 33.2.1 i 33.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13167", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13167", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7904/2", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "derrama (economia)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, el substantiu que designa la quantitat repartida entre diferents persones per fer-se càrrec d'una despesa eventual és derrama. Per exemple:\nEl president ha proposat una derrama per poder pagar la rehabilitació de la façana.\nNo hem aclarit qui s'ha de fer càrrec de les derrames impagades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13171", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13171", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7905/1", "Darrera versió": "22.05.2019", "Títol": "'semàfor en verd' o 'semàfor verd'?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els colors dels llums del semàfor són verd, groc i vermell.\nPel que fa al color groc, s'hi pot fer referència amb altres denominacions, com ara taronja, ataronjat, carbassa (o carabassa) o ambre, malgrat que aquesta darrera no és tan habitual. Quant al vermell, en alguns parlars és habitual la forma roig.\nPer fer referència al color que hi ha il·luminat en el semàfor, tant es pot usar la preposició en per introduir el color com no fer-ne servir cap. Per exemple:\nVal més que passem ara, que tenim el semàfor en verd.\nVal més que passem ara, que tenim el semàfor verd.\nAra bé, malgrat que quan es vol indicar quin color té il·luminat el semàfor, tant se sol fer servir el verb ser o com el verb estar, si s'opta per introduir el color amb la preposició en, es fa servir el verb estar. Per exemple:\nAtura't, que el semàfor és vermell.\nAtura't, que el semàfor està vermell.\nAtura't, que el semàfor està en vermell.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13175", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13175", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7906/3", "Darrera versió": "22.03.2024", "Títol": "Pronúncia de waterpolo, karate, cúter, etc.\nManca de neutralització de les vocals àtones d'algunes paraules en català oriental", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició.\nAra bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie de mots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza. Per exemple: credo, ídem, karate, òpera, placebo, progre, Renfe, rosbif, soprano, waterpolo.\nAquesta mena de mots, però, amb el pas del temps poden experimentar una adaptació més o menys completa a la fonètica de la llengua, d'acord amb el procés natural d'integració dels manlleus o cultismes, com ja ha passat amb noms com classe, base i amb topònims com Londres o Moscou.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.1.1 i 3.3.1.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13176", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13176", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7907/2", "Darrera versió": "28.03.2023", "Títol": "Duplicacions pronominals amb un complement d'origen\nes desprèn o se'n desprèn?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan es mou un element del lloc que ocupa habitualment dins de l'oració, segons la naturalesa d'aquest element cal reprendre'l o no amb un pronom feble.\nEn el cas de complements d'origen introduïts per la preposició de que acompanyen verbs com desprendre, derivar, seguir, deduir, etc., aquest complement es reprèn amb un pronom feble quan aporta informació coneguda i es desplaça cap a la dreta o l'esquerra. Per exemple:\nDe tota la seva obra se'n desprèn que tingué una vida complicada.\nSe'n deriva la conclusió següent, de les dades exposades.\nD'això en dedueixo que no té cap intenció de venir a la inauguració.\nCal observar que quan la dislocació és cap a la dreta, sempre es marca gràficament amb una coma; en canvi, quan és a l'esquerra l'element desplaçat no se sol separar gràficament de la resta de l'oració amb una coma.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (18.6.3.3b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13177", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13177", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7908/2", "Darrera versió": "22.03.2024", "Títol": "Pronúncia d'alguns mots en nord-occidental i valencià", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.\nEn nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en consonant, especialment en paraules començades per en-, em- i es- (encetar, entendre, embut, embrutar, escoltar, espenta) i en d'altres com llençol i sencer.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.1.1 i 3.3.4.1e)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13178", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13178", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7909/2", "Darrera versió": "13.03.2024", "Títol": "Pronúncia dels mots prefixats i compostos", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es perd o s'afebleix, sense que s'arribi a neutralitzar.\nNo obstant això, de vegades en aquests tipus de mots hi ha fluctuació entre la neutralització i la no neutralització. Així, en parlars orientals, en la pronunciació de mots com contradir i entrepà de vegades la primera vocal es neutralitza (es pronuncia u la o de contradir i vocal neutra la primera e de entrepà) o bé no es neutralitza (es pronuncia o la o de contradir i e tancada la primera e de entrepà). En els registres formals, aquesta última solució, sense neutralització, és la més general.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (5.2.1.3, 11.2a i 12.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13179", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13179", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7910/1", "Darrera versió": "26.06.2019", "Títol": "Com es diu 'trabajar a destajo' en català?\na preu fet, a estall, a escarada", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució a preu fet es fa servir per indicar la manera de remunerar o de cobrar segons el treball realitzat i per un preu o quantitat fixats per endavant. Per exemple:\nEn Lluís treballa a preu fet.\nTambé hi ha altres expressions amb el mateix significat, com ara a escarada, a escar, a escara, a estall o a tasca. Per exemple:\nNo té una feina estable i agafa feines a escarada.\nLa tècnica ha contractat a estall la finalització del pou.\nEn determinats contextos, aquestes expressions s'utilitzen per expressar que es fan les coses de pressa, sense aturar-se. Per exemple:\nLa Xènia va a preu fet; acabarà aviat la programació.\nEn Màrius menja a estall: sempre té un budell buit.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13184", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13184", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7911/3", "Darrera versió": "22.06.2021", "Títol": "Sigla de perquè en tingueu informació: FYI o PVI?\nCom es diu for your information en català?", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "En anglès, l'expressió 'for your information' s'abreuja per mitjà de la sigla FYI.\nEn català, no hi ha una sigla fixada per a les expressions perquè en tingueu informació o per a la vostra informació. Ara bé, tenen un ús prou estès les sigles PVI ('per a la vostra informació') o bé PTI ('per a la teva informació').", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13192", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13192", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7912/3", "Darrera versió": "03.05.2023", "Títol": "Concordança en les expressions l'un i l'altre i altres variants\nl'un a l'altra?, l'un i l'altra?, l'una per l'altre?, etc.", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els elements de la correlació l'un i l'altre i les seves variants (l'un a l'altre, l'un per l'altre, l'un sense l'altre, l'un al costat de l'altre, etc.) poden anar en masculí o femení si les coses o les persones a què fan referència són de gènere masculí o femení, perquè hi poden concordar en gènere i nombre. Per exemple:\nEn Lau i la Dolors es feien retrets l'un a l'altra.\nL'Eva i en Joan esperaven la meva resposta; l'una i l'altre eren a la sala de professors.\nEn Toni i la Lídia tenien tanta feina que l'un per l'altra no es van adonar que van deixar la finestra oberta.\nLes germanes Martí, amb els anys, van veure que no podien viure l'una sense l'altra.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.3 i 17.4.3.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13193", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13193", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7915/2", "Darrera versió": "12.03.2025", "Títol": "Elisió de la preposició en coordinacions de complements", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En una coordinació de sintagmes preposicionals en què les preposicions són iguals, es pot suprimir la segona i coordinar els complements si la interpretació dels elements es considera que és unitària o única. Per exemple:\nEl pis d'en Pau i la Jana presenta un estat lamentable. (hi ha un sol pis)\nHem comprat un petit obsequi als monitors de menjador i d'acollida. (l'obsequi és compartit entre els monitors de menjador i els d'acollida)\nSi es repeteix la preposició, tot i que també es pot interpretar que els complements coordinats constitueixen un tot unitari, se sol interpretar que són elements independents. Per exemple:\nLa presidenta s'ha compromès a reformar el vestidor dels entrenadors i de les jugadores. (hi ha un vestidor per als entrenadors i un per a les jugadores)\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.1, punt 6)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13227", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13227", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7916/1", "Darrera versió": "26.06.2019", "Títol": "nano, nana", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El mot nano, nana té dos significats.\nD'una banda, designa la 'figura folklòrica formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que li dona l'aspecte curt de cos'. Per exemple:\nDesprés dels gegants van aparèixer els nanos.\nA la Festa Major es presentarà la nana Adelaida.\nD'altra banda, en registres informals és una forma equivalent de 'nen, nena'. Per exemple:\nEn Joan és un nano molt trempat.\nAquelles nanes de l'esplai són molt espavilades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13228", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13228", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7918/3", "Darrera versió": "05.04.2023", "Títol": "Aprofita l'avinentesa i ves-te'n o Aprofita i ves-te'n?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple:\nDes que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar.\nAprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances.\nAmb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement directe, per dir 'emprar útilment l'avinentesa'. Per exemple:\nAprofita i no t'ho pensis, és una gran oportunitat!\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.2.2g)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13234", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13234", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7919/1", "Darrera versió": "04.09.2019", "Títol": "Majúscules i minúscules de punts cardinals", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Els punts cardinals s'escriuen amb minúscula inicial, sempre que no siguin representats amb els símbols internacionals o bé formin part d'un nom de lloc. Per exemple:\nnord\noest\nNNE\nOest americà\npaïsos de l'Est\nÀfrica del Sud", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13247", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13247", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7920/1", "Darrera versió": "01.10.2019", "Títol": "'tipus de' + nom en singular o plural?\n'Quin tipus de cotxe t'agrada?' o 'Quin tipus de cotxes t'agraden?'", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular o en plural. Per exemple:\nQuin tipus de problema tens?\nLes dues classes de pastes són igualment bones.\nEn general, quan el nom del sintagma preposicional es percep com una sola entitat, com una unitat, aquest nom va en singular. En canvi, si es vol destacar que el nom del sintagma preposicional està format per entitats diferenciades sol anar en plural.\nCal tenir en compte que quan el mot tipus, mena, etc. porta un determinant o quantitatiu en plural el nom del sintagma preposicional també sol anar en plural. Per exemple:\nEn aquesta botiga hi ha molts tipus de taules.\nAquests tipus de persones són indesitjables.\nPel que fa a la concordança entre subjecte i verb, en aquests casos en què el nom del sintagma preposicional està en plural se sol fer la concordança de sentit i, per tant, el verb concorda en plural. Per exemple:\nAquest tipus d'infeccions acostumen a afectar les persones grans.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13266", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13266", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7921/1", "Darrera versió": "15.01.2021", "Títol": "mans a l'obra", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català, per indicar l'acció d'emprendre una tasca, un treball o una activitat, es fan servir les expressions següents: posar fil a l'agulla o fil a l'agulla!; posar mà (o mans) a l'obra o mans a l'obra!; som-hi, posar-s'hi, etc. Per exemple:\nVinga, no en parlem més: mans a l'obra!\nEns fa molta mandra, però caldria posar fil a l'agulla en aquesta qüestió.\nEncara no hem fet la reunió, ens hi posem?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13273", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13273", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7922/1", "Darrera versió": "07.02.2020", "Títol": "Els pronoms de tercera persona referits a entitats no humanes", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els pronoms forts ell, ella, ells i elles, en general, es fan servir per fer referència a entitats humanes. Així, per esmentar entitats no humanes se sol optar per altres elements, com ara un pronom adverbial (en o hi), un demostratiu (generalment seguit de nom) o un sintagma nominal definit amb un adjectiu com esmentat o dit o bé seguit d'una relativa. Per exemple:\nEns va llegir el poema de Mireia Calafell en veu alta i hi va pensar tot el dia.\nS'ha presentat l'informe dels treballadors. En l'informe esmentat es donava compte del percentatge de treballadors que es dediquen al sector comercial\nAixò no obstant, és possible fer servir els pronoms forts de tercera persona per referir-nos a elements inanimats, sobretot en registres formals o en llenguatge tècnic. Per exemple:\nDefinim xarxa com el tros d'aquest teixit destinat a la pesca, de malles que no permetin el pas del peix a través d'elles.\nTambé se solen usar en els casos següents:\n1. Quan el pronom funciona com a reflexiu, reforçat amb l'adjectiu mateix. Per exemple: Aquesta porta no s'obre per ella mateixa quan t'hi acostes.\n2. Quan el pronom està introduït per la preposició de i fa de complement d'una construcció partitiva. Per exemple: Podeu participar en qualsevol de les tertúlies que fem, la majoria d'elles d'actualitat.\n3. Quan el pronom està introduït per la preposició entre o bé està acompanyat per mots com sol o tot. Per exemple: Aquest producte es comercialitza a molts països del món, entre ells, a Catalunya.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13281", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13281", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7923/1", "Darrera versió": "02.10.2019", "Títol": "Com es diu 'shareware' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de la informàtica, el terme català equivalent per a la forma shareware és programari de prova, que serveix per designar el 'programari que es distribueix de manera gratuïta perquè els usuaris el puguin conèixer, amb el compromís de pagar a l'autor una quantitat de diners si, passat un cert temps, decideixen comprar-lo'.\nLa forma programari compartit és una denominació desestimada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13283", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13283", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7924/2", "Darrera versió": "12.05.2025", "Títol": "Flexió de gènere amb denominacions d'animals", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els noms referits als animals domèstics, animals de granja o animals salvatges més coneguts solen tenir una forma per al masculí i una altra per al femení.\nEn molts casos, s'obté el femení afegint la terminació -a a la forma masculina. Per exemple:\nanyell, anyella; conill, conilla; mul, mula; gat, gata; camell, camella; cérvol, cérvola; elefant, elefanta; colom, coloma; corb, corba; pardal, pardala\nDe vegades, el fet d'afegir una a pot originar canvis ortogràfics en la forma femenina. Per exemple: gos, gossa; llop, lloba; ànec, ànega; lleó, lleona; paó, paona.\nEn altres casos, es forma el masculí a partir del femení:\nFemella Mascleabella abellot guatlla guatllotmerlamerlotperdiuperdigotllebrellebrotfurafurotguillaguillot\nEn molts altres casos (animals salvatges exòtics, ocells, peixos i altres animals marins, insectes) hi ha un únic nom masculí o femení per designar els individus dels dos sexes de cada espècie. Així, són masculins, per exemple, els noms corc, escarabat, rossinyol, gripau, tauró, cocodril, mico, etc. En canvi, són femenins els noms formiga, sargantana, granota, cadernera, oreneta, sardina, balena, mona, girafa, etc. En la majoria de contextos en què poden aparèixer, la distinció entre mascles i femelles sol ser irrellevant, però si es vol distingir el sexe d'aquestes espècies, sobretot en àmbits tècnics o especialitzats, s'afegeix en aposició la forma mascle o femella al nom de l'espècie. Per exemple:\nuna balena mascle / una balena femella\nun periquito mascle / un periquito femella\nuna granota mascle groga\nun dromedari femella ferit\nDe manera menys freqüent, masculí i femení presenten radicals diferents. Per exemple:\nMascleFemellaasesomeraporctrujaboccabra marràovella bou (o toro, o brau)vaca cavallegua (o euga)gall dindipolla díndiagall ferpolla fera\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.2.1.4b i 7.2.1.5b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13288", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13288", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7925/2", "Darrera versió": "07.04.2025", "Títol": "Plural de noms acabats en vocal tònica: sofans o sofàs?, bisturins o bisturís?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La majoria de noms i adjectius acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -ns. Per exemple:\nacordió, acordions; ble, blens; carbó, carbons; israelià, israelians; palestí, palestins; republicà, republicans; roí, roïns.\nEn canvi, alguns neologismes acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -s. Per exemple:\nbisturí, bisturís\ncanapè, canapès\ncapó, capós ('tapa del motor')\nclixé, clixés,\ncomitè, comitès\ncupè, cupès\nmenú, menús\npaté, patés\npuré, purés\nsofà, sofàs\ntupè, tupès\nbambú, bambús\ncafè, cafès\ncautxú, cautxús\nhindú, hindús\nesquí, esquís\nmuftí, muftís\npedigrí, pedigrís\ntabú, tabús\nxa, xas.\nAra bé, cal tenir en compte que el mot maniquí fa el plural maniquins.\nTambé fan el plural amb la terminació -s alguns mots patrimonials com ara cru, crus; nu, nus; el nom de les lletres be, bes; ce, ces; etc., i alguns mots de categories no nominals quan són usats com a nom sí, sís; no, nos; però, peròs; perquè, perquès.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (4.3.3.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13298", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13298", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7926/2", "Darrera versió": "02.06.2025", "Títol": "Els hipocorístics: els noms propis de persona abreujats", "Categoria": "Antroponímia", "Resposta": "Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:\n1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la síl·laba tònica i que pot ser monosil·làbica o bisil·làbica. Per exemple: Bet (de Elisabet), Ton (de Anton), Quim (de Joaquim), Met (de Jaumet); Fina (de Josefina), Tina (de Agustina), Tona (de Martona), Tòfol (de Cristòfol), Tomeu (de Bartomeu), etc.\nTambé hi ha truncaments que tenen formes idiosincràtiques: Biel (de Gabriel), Laia (de Eulàlia), Coia (de Misericòrdia), Tuies (de Gertrudis) o Xim (de Joaquim).\nEn els parlars valencians, els hipocorístics masculins prenen en molts casos la terminació masculina -o: Cento (de Vicent), Nelo (de Manel), Ximo (de Joaquim), Quelo (de Miquel) o Melo (de Ismael).\n2. Més recentment, per influència forana, també s'han format hipocorístics mantenint la part inicial del mot. Per exemple: Cris (de Cristina), Montse/Muntsa (de Montserrat), Mati (de Matilde), Pura/Puri (de Purificació), Santi (de Santiago), etc.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (14.2.2.1, 6.5.3.1a i 6.5.3.1b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13307", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13307", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7927/2", "Darrera versió": "06.09.2022", "Títol": "Com es diu menos mal en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, hi ha diverses expressions que es poden fer servir amb un valor d'alleujament, per indicar que el mal que s'ha patit és menor del que podia haver estat, o amb un significat proper al de afortunadament, com ara encara bo!, encara sort!, i encara!, i encara gràcies!, i encara rai!, etc. Per exemple:\nHa sortit tard de la feina, però a casa li preparen el sopar. Encara bo!\nI encara sort que va poder jugar els últims minuts de partit!\nLi hem regalat uns guants ben barats, i encara gràcies!\nEn canvi, cal tenir en compte que la construcció menys mal no és acceptable en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13329", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13329", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7928/3", "Darrera versió": "26.03.2024", "Títol": "Pronúncia de noms propis acabats en -es: Balmes, Pedralbes, Sitges...", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 6)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13330", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13330", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7929/2", "Darrera versió": "31.01.2020", "Títol": "Plural de 'caça bombarder'", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de caça bombarder és caces bombarders.\nAquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13341", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13341", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7930/2", "Darrera versió": "31.01.2020", "Títol": "Plural de 'berenar sopar'", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de berenar sopar és berenars sopars.\nAquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13342", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13342", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7931/2", "Darrera versió": "31.01.2020", "Títol": "Plural de 'conseller delegat', 'consellera delegada'", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de conseller delegat o consellera delegada és consellers delegats, conselleres delegades.\nAquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13343", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13343", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7932/2", "Darrera versió": "31.01.2020", "Títol": "Plural de 'tinent general', 'tinenta general'", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de tinent general o tinenta general és tinents generals, tinentes generals.\nAquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13344", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13344", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7933/2", "Darrera versió": "31.01.2020", "Títol": "Plural de 'cosí germà', 'cosina germana'", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de cosí germà o cosina germana és cosins germans, cosines germanes.\nAquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13345", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13345", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7934/1", "Darrera versió": "14.01.2020", "Títol": "Com es diu 'para mi sorpresa' en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per expressar sorpresa, segons el context, es poden usar, entre altres construccions, l'adverbi sorprenentment o alguna altra expressió com quina sorpresa! Per exemple:\nQuina va ser la meva sorpresa quan em va dir que se n'anava a viure a Anglaterra.\nQuan vaig tornar a obrir el document, sorprenentment, em vaig adonar que no m'havia desat els canvis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13364", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13364", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7935/2", "Darrera versió": "11.05.2022", "Títol": "Ús pleonàstic del pronom en amb el verb haver-hi\nN'hi ha suc o Hi ha suc?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'ús redundant del pronom en amb el verb haver-hi no és acceptable. Per exemple:\nNo hi ha suc. (i no No n'hi ha suc.)\nHi havia massa gent. (i no N'hi havia massa gent.)\nAl bar hi ha dues conegudes. (i no ...n'hi ha dues conegudes.)\nAra bé, en registres informals, en valencià el verb haver-hi incorpora sempre el pronom en: N'hi havia molta gent.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13371", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13371", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7936/2", "Darrera versió": "11.02.2025", "Títol": "Ús no acceptable de la preposició de seguida de que\nÉs fàcil de que... o És fàcil que...?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'ús de la preposició de seguida de que per introduir una oració subordinada no és acceptable. Per exemple:\nÉs fàcil que ho torni a repetir (i no ...de que ho torni a repetir).\nComprovaran que no et falti de res (i no ...de que no et falti de res).\nNo donis per fet que et vindran a buscar (i no ...de que et vindran a buscar).\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (37.1, punt 5)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13372", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13372", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7937/2", "Darrera versió": "28.02.2022", "Títol": "Apostrofació davant de paraules d'una altra llengua", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:\nÉs un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.\nVa tocar l'estudi 1 de l'opus 25 de Chopin.\nVam passejar amb n'Emily a s'horabaixa.\nEn canvi, no s'apostrofen ni els articles el, la, ni la preposició de davant de paraules que comencen amb el so de i lligat a una vocal que forma un so consonàntic, i no vocàlic. Per exemple:\nQuè és la Union Jack?\nAnirà a la Universitat de Yale.\nHem consultat el web de la European Federation for Medicinal Chemistry.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13374", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13374", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7938/4", "Darrera versió": "18.05.2023", "Títol": "Pronúncia dels mots jo, ja", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies són acceptables.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13403", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13403", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7939/4", "Darrera versió": "23.02.2026", "Títol": "Pronunciació dels mots altre, nosaltres, vosaltres\nEmmudiment de la ela a l'interior de mot", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l dels pronoms indefinits altre (altra, altres) i altri, i dels pronoms nosaltres i vosaltres:\naltre (pronunciat sense ela: atre)\naltri (pronunciat sense ela: atri)\nnosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)\nvosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)\nAquest emmudiment s'evita en els registres formals.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4, punt 13)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13404", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13404", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7941/2", "Darrera versió": "08.09.2021", "Títol": "Abreviacions de temperatura", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "temp.\nt\nL'abreviatura de temperatura és temp.\nEl símbol de temperatura és t.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13456", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13456", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7942/2", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Com es diu bajarse del carro/tren (sentit figurat) en català?\nEs pot dir baixar del carro/tren (sentit figurat) en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana bajarse del carro/tren es fa servir en un registre informal per indicar que s'abandona un projecte. El català disposa d'altres expressions pròpies per expressar aquest significat o un significat semblant, com ara deixar córrer, engegar-ho tot a rodar, desdir-se, fer-se enrere, girar-se enrere, tirar enrere, etc., segons el context. Per exemple:\nEl consistori va deixar córrer la iniciativa i el projecte de dur el museu a la ciutat va quedar en no res.\nNingú no vol ser el primer d'engegar-ho tot a rodar, però sembla que la proposta no tindrà continuïtat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13488", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13488", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7943/1", "Darrera versió": "13.03.2020", "Títol": "saber més o saber-ne més?, veure més o veure'n més?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Malgrat que en alguns contextos en què se simplifica molt el text, com ara en missatges publicitaris o en llocs web, de vegades es troba usat l'infinitiu d'un verb transitiu sense el complement directe (saber més, conèixer més, veure més, etc.), aquest ús no és acceptable. Per tant, si no es fa explícit el complement directe d'aquests verbs, cal que aquesta funció la faci el pronom feble en. Per exemple:\nPer saber-ne més, truqueu al número de telèfon següent (i no Per saber més, truqueu...).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13495", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13495", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7944/1", "Darrera versió": "12.03.2020", "Títol": "Règim verbal de treballar", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb treballar és intransitiu amb el significat d'aplicar-se amb un esforç sostingut en l'execució d'una acció o d'una obra. Per exemple:\nLa Sílvia treballa a mitja jornada.\nEn Pere treballa molt i no té temps de preparar-se les oposicions.\nSi es vol indicar que s'exerceix un ofici, una activitat professional, el verb treballar duu un complement preposicional introduït habitualment per de i com a. Per exemple:\nTreballa de professora de música en l'ensenyament secundari.\nVa treballar com a secretari durant tota la vida.\nEn canvi, si es vol expressar l'àmbit o la qüestió en què s'aplica el treball, se sol fer servir la preposició en. Per exemple:\nTreballen en el desenvolupament de llocs web.\nAquest verb també pot significar que s'està al servei d'algú i, en aquest cas, s'usa la preposició per a. Per exemple:\nLa Mireia treballa per a una empresa sud-coreana.\nEn Jordi estava fart de treballar per al seu pare.\nD'altra banda, quan té el significat de treballar amb dedicació en l'execució d'una obra perquè surti tan bé com sigui possible, el verb treballar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe. Per exemple:\nEls alumnes van treballar molt el discurs de final de curs.\nA més a més, també es pot usar transitivament per indicar que es manipula una matèria per donar-li la consistència adequada. Per exemple:\nEls de l'aula del costat avui treballen el fang.\nÉs escultora i treballa el marbre.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13498", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13498", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7945/2", "Darrera versió": "20.03.2024", "Títol": "Pronúncia dels verbs aguar, evacuar i promiscuar\nPronúncia d'adjectius acabats en cu (innòcua, innòcues, etc.)", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Les formes dels verbs aguar, evacuar i promiscuar que tenen l'arrel àtona es poden pronunciar amb hiat  o amb diftong. Per exemple, tant es pot pronunciar a-gu-a-ri-a, e-va-cu-a-va, pro-mis-cu-a-ré com a-gua-ri-a, e-va-cua-va, pro-mis-cua-ré.\nAixí mateix, es poden pronunciar amb hiat o amb diftong les formes femenines dels adjectius acabats en -cu. Per exemple, tant es pot pronunciar cons-pí-cu-a, in-nò-cu-es, và-cu-a com cons-pí-cua, in-nò-cues, và-cua.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13499", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13499", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7946/3", "Darrera versió": "27.03.2026", "Títol": "Com es diu acontecimiento en català?\nEs pot dir event en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a un fet extraordinari o important en la vida d'una persona o d'una col·lectivitat social, les formes event i aconteixement no són acceptables. Per expressar aquest sentit se sol usar el substantiu esdeveniment o d'altres de sinònims, segons el context, com ara ocasió, fet, succés, acte, celebració, cerimònia, festa, gala, etc. Per exemple:\nLa van convidar a un esdeveniment organitzat pel Departament de Cultura.\nVa ser una celebració plena de sorpreses.\nEl centenari de la institució es commemorarà amb diversos actes al llarg de l'any.\nLa festa d'inici de l'estiu es va omplir de famosos.\nEl president va assistir a la gala dels premis.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13515", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13515", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7947/2", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Com es diu incautar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb requisar es fa servir per indicar que una autoritat posa a la seva disposició certs béns o persones per a un servei públic. Malgrat que de vegades es fa servir el verb incautar per expressar aquest significat, l'ús d'aquest verb no és acceptable en català. Per exemple:\nL'Ajuntament va requisar vehicles per poder portar menjar als bombers que apagaven un incendi. (i no L'Ajuntament va incautar...)\nEls verbs confiscar i comissar (o decomissar) també es poden fer servir com a sinònims de requisar. Això no obstant, tenen sentits una mica diferents: el verb confiscar indica que els béns passen a ser del fisc com a pena i el verb comissar (o decomissar) es fa servir quan els béns són fruit d'una activitat il·legal. Per exemple:\nA causa d'una sentència judicial li han confiscat els béns.\nLa policia ha comissat cinc quilos de cocaïna.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13518", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13518", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7948/2", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "procrastinar, procrastinació", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Malgrat que en llenguatge especialitzat, dins de l'àmbit de ciències de la salut, s'usa el terme procrastinació per anomenar la tendència patològica a diferir o a remetre una acció al dia següent, cal tenir en compte que, en llengua general, els verbs o les expressions més habituals per designar l'acció de diferir o ajornar una cosa són posposar, ajornar o deixar per a més endavant, entre d'altres. Per exemple:\nNo sé com m'ho faig, però sempre ajorno les tasques de casa.\nEll sempre ho deixa tot per a més endavant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13519", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13519", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7949/2", "Darrera versió": "05.10.2022", "Títol": "Es pot dir calendaritzar en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "Per fer referència a fixar les dates de certes activitats al llarg d'un període, cal evitar les formes calendaritzar o calendarització. Segons el context, es poden fer servir altres expressions, com ara programar, planificar o establir un calendari (o bé els noms programació, planificació). Per exemple:\nCal programar els continguts de la setmana que ve a la xarxa.\nHa de planificar-ho tot, fins i tot activitats personals, perquè no té mai un forat.\nNecessitem establir un calendari novament perquè s'han posposat molts actes.\nS'ha d'acostumar encara a la planificació de les tasques domèstiques.\nLes formes calendaritzar i calendarització són calcs de l'anglès to calendarize.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13520", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13520", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7950/2", "Darrera versió": "07.09.2022", "Títol": "Com es diu freak, freaky en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La denominació friqui, que prové de l'anglès freak o freaky, és una forma molt utilitzada en registres col·loquials per expressar que una persona o una cosa és peculiar o inusual. Això no obstant, en la llengua general, segons el context, es fa servir alguna de les formes següents: estrany, estranya; rar, rara; anòmal, anòmala; irregular; extravagant; peculiar; inusual; excèntric, excèntrica... Per exemple:\nEn Ramon és bastant estrany, no sol parlar amb ningú i sempre està amb el mòbil.\nVa ser un espectacle tan excèntric que va sorprendre a tothom.\nEn registres col·loquials, també se sent l'expressió ser un, una friqui de per indicar que una persona dedica un temps excessiu a una afició. Ara bé, en la llengua general, segons el context, es fan servir altres expressions com ara ser un obsés / un fanàtic d'alguna cosa, tenir deliri per alguna cosa, agradar-li una cosa amb deliri / amb bogeria, etc. Per exemple:\nL'Agnès té deliri per les pel·lícules de por.\nEn Medir és un fanàtic del manga.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13521", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13521", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7951/4", "Darrera versió": "16.12.2020", "Títol": "Traducció de noms d'universitats, facultats i altres centres educatius", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "Generalment es tradueixen al català els noms de les universitats, facultats i altres centres educatius.\nYale University: Universitat de Yale\nFreie Universität Berlin: Universitat Lliure de Berlín\nMassachussetts Institute of Technology: Institut de Tecnologia de Massachussetts\nUniversidad Complutense de Madrid: Universitat Complutense de Madrid\nOxford University Faculty of Music: Facultat de Música de la Universitat d'Oxford\nCal tenir en compte, però, que quan la designació genèrica va acompanyada d'un nom propi que no és un topònim, aquest nom no es tradueix:\nUniversidad Alfonso X el Sabio: Universitat Alfonso X el Sabio\nJohns Hopkins University: Universitat Johns Hopkins\nEn alguns casos, si la denominació en la llengua original és molt coneguda o no té un equivalent clar en català, s'opta per no traduir-la. Per exemple:\nÉcole Practique des Hautes Études\nKing's College", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13522", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13522", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7952/2", "Darrera versió": "16.12.2020", "Títol": "Traducció de noms d'entitats i equipaments culturals", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "En general, les designacions genèriques incloses en els noms de museus, galeries, biblioteques i altres entitats culturals es tradueixen al català:\nMuseo del Prado: Museu del Prado\nMatadero Madrid. Centro de Creación Contemporánea: Matadero Madrid. Centre de Creació Contemporània\nBritish Museum: Museu Britànic\nSydney Opera House: Òpera de Sydney\nGalleria degli Uffizi: Galeria dels Uffizi\nNew York Public Library: Biblioteca Pública de Nova York\nSón excepcions d'aquest criteri general els noms en llengua original que ja tenen certa tradició en català i que, per tant, no es tradueixen, com ara:\nNational Gallery\nTate Modern\nRoyal Opera House", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13523", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13523", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7953/3", "Darrera versió": "15.12.2021", "Títol": "civisme i incivisme", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El substantiu civisme té el significat de 'comportament respectuós amb les regles de convivència pública'. Per exemple:\nLa nova ordenança de civisme regula l'ús de vehicles de mobilitat personal.\nLa pregonera va demanar civisme durant la festa major.\nA partir d'aquest substantiu es pot formar incivisme, amb el prefix in-, que té el valor de  negació o privació del radical al qual s'adjunta. Així, doncs, incivisme significa 'manca de civisme'.\nPer exemple:\nL'estat en què van quedar els carrers era fruit de l'incivisme.\nL'incivisme en el transport públic ha afavorit la presència de vigilants.\nAl costat de civisme i incivisme hi ha les formes civilitat i incivilitat, amb el mateix significat, respectivament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13524", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13524", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7954/3", "Darrera versió": "03.12.2025", "Títol": "represaliat, represaliada", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "A partir del verb transitiu represaliar, que significa 'prendre represàlies contra algú', s'ha format el nom represaliat, represaliada, que designa la persona que pateix les represàlies. Per exemple:\nHi ha més de mil represaliats per motius polítics.\nMés de cinc-centes persones han estat represaliades en els últims sis mesos.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13526", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13526", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7955/4", "Darrera versió": "23.02.2026", "Títol": "El prefix super-\nL'adjectiu i adverbi súper", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "En català, cal distingir el prefix super- de l'adjectiu i adverbi súper.\nGeneralment, el prefix super-, amb un valor intensificador que destaca el grau superior de la paraula a la qual s'adjunta, forma mots com superpotència, supersònic, superabundar, etc.\nAra bé, col·loquialment, aquest prefix també s'usa amb una intenció hiperbòlica. Així, si es diu que algú és una superàvia es vol expressar que és una àvia que té molt bones qualitats. Altres exemples de noms o adjectius poden ser superheroi, superpoders, superfesta, superinteressant, superbé, superfí, superbò, superfàcil, superelegant, etc. Per exemple:\nL'esplai va muntar una superfesta a la plaça.\nAvui hem menjat un arròs superbò.\nCal tenir en compte que quan la forma super-, amb valor hiperbòlic, modifica una locució o un sintagma no lexicalitzat el nucli del qual no apareix immediatament després del prefix, el prefix s'escriu separat i amb accent: súper de pressa, súper ben feta, etc. Per exemple:\nLa botiga és súper a prop.\nTrigarem súper poca estona.\nAquesta feina esta súper mal pagada.\nCol·loquialment, també s'usa l'adjectiu súper acompanyant un nom amb el qual pot concordar en nombre. Seguint l'ordre habitual, aquest adjectiu se sol situar darrere del nom. Per exemple:\nVa ser una festa súper!\nHan llogat un apartament amb unes vistes súpers.\nLes teves vambes noves són súper!\nFinalment, quan és un adverbi, súper modifica un verb. Per exemple:\nEls nanos s'ho han passat súper al parc!\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (11.2d i 11.6a) i Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.3b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13527", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13527", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7956/3", "Darrera versió": "09.09.2022", "Títol": "cronificar, cronificació (ciències de la salut)", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En l'àmbit de les ciències de la salut, hi ha el terme cronificació i el verb cronificar-se, que significa 'esdevenir crònica una malaltia'. Aquests mots han passat a utilitzar-se en llengua general i, per extensió de significat, també pot esdevenir crònic un problema. Per exemple:\nSe li ha crofinicat la tos.\nLa cronificació de la precarietat laboral a Catalunya és preocupant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13529", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13529", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7957/1", "Darrera versió": "28.04.2020", "Títol": "deconstruir o desconstruir?; deconstrucció o desconstrucció?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El mot desconstrucció (format amb el prefix des + el nom construcció) es fa servir per anomenar el mètode que consisteix en la inversió del procés de creació d'un text o una obra per descobrir-ne l'estructura i també, si n'hi hagués, les contradiccions. El verb desconstruir, per tant, vol dir 'desfer un text o un concepte amb el mètode de la desconstrucció'.\nAquests mots s'usen, sobretot, en el camp de la filosofia i de la crítica literària, però també és habitual trobar-los en altres àmbits, com ara la gastronomia, el medi ambient, etc. Per exemple:\nLa desconstrucció és un mètode d'anàlisi crítica d'un text que permet de desfer-ne l'estructura tot mostrant les seves contradiccions i ambigüitats.\nLa cuina més experimental ens ensenya com es pot desconstruir una truita.\nMalgrat que de vegades es troben usades les formes deconstuir i deconstrucció (sense essa, perquè s'han format amb la variant de- del prefix des-), cal tenir en compte que aquestes formes no són normatives.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13531", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13531", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7958/2", "Darrera versió": "18.10.2022", "Títol": "Es pot dir gamificació en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa", "Resposta": "En l'àmbit de la comunicació empresarial, per designar l'estratègia consistent a utilitzar la mecànica del joc per crear un vincle emocional entre una marca i els seus usuaris, la forma adequada és ludificació.\nAixí mateix, és una estratègia que també s'aplica en l'entorn educatiu, per captar la motivació de l'estudiant. Per exemple:\nLa ludificació a l'aula és un recurs que utilitza la psicologia del joc amb finalitats educatives.\nEs descarta la forma gamificació (de l'anglès gamification), malgrat que està molt introduïda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13533", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13533", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7959/1", "Darrera versió": "15.05.2020", "Títol": "Com es diu feedback en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals; Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El terme retroacció per a l'anglès feedback es fa servir en diferents àmbits, com per exemple en pedagogia ('informació que, en un procés educatiu, rep un alumne sobre la validesa d'una resposta, o un ensenyant sobre els resultats de la seva acció educativa o instructiva') i en comunicació empresarial ('informació de retorn que permet a un emissor verificar si el missatge transmès ha estat ben percebut i comprès pel receptor i si ha produït l'efecte esperat i, si cal, modificar-lo per millorar la comunicació'). Per exemple:\nEl resultat d'aquest treball mostra les diferències significatives entre la percepció dels estudiants sobre la retroacció rebuda dels companys.\nEn contextos de llengua general, es poden fer servir altres alternatives, segons el cas: resposta, reacció, impressió, sensació, suggeriment, retorn, etc.\nVolem rebre més directament les reaccions (o les impressions) dels nostres usuaris.\nNo sap si la proposta que li vam fer ha rebut suggeriments (o respostes).\nL'anglicisme feedback, malgrat que és d'ús habitual, no s'accepta des del punt de vista normatiu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13537", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13537", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7960/1", "Darrera versió": "09.04.2020", "Títol": "Plural de test: tests o testos?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El plural de test pot ser tests o testos. Els noms i els adjectius acabats en -st poden fer el plural de les dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os.\nQuan la paraula test s'utilitza específicament en el sentit de 'prova', fa habitualment el plural regular tests, encara que també admet el plural testos. Per exemple:\nTots els tests practicats als pacients ingressats van tenir un resultat negatiu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13539", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13539", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7961/2", "Darrera versió": "25.08.2023", "Títol": "Com es diu screenshot en català?\nCom es diu pantallazo en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de la informàtica, el terme que serveix per designar la còpia del contingut que es visualitza a la pantalla d'un ordinador, un telèfon intel·ligent, una tauleta, etc., en un moment determinat és captura de pantalla. De vegades, si el context permet entendre a què es fa referència, també és possible fer servir la denominació reduïda captura. Per exemple:\nEm pots enviar una captura de pantalla d'aquest error?\nTot això m'ho va dir per xat, en tinc proves. Si vols, te n'envio una captura.\nEl terme equivalent en castellà és captura de pantalla o pantallazo.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13541", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13541", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7962/2", "Darrera versió": "08.09.2025", "Títol": "Com es diu fiambrera en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge", "Resposta": "En l'àmbit de l'equipament de la llar, els termes que serveixen per designar el recipient de plàstic, de vidre, d'alumini, etc., amb una tapa ben ajustada, per guardar-hi o portar-hi menjar, generalment cuit, són carmanyola, portaviandes i tàper. Per exemple:\nEls caps de setmana em preparo cinc carmanyoles.\nQuan va a dinar a casa de la seva mare sempre s'endú el portaviandes.\nEl tàper de vidre pesa més, però és més fàcil de rentar.\nTambé és vàlida la forma túper, que, com tàper, prové de la marca comercial Tupperware. La forma a partir de l'anglès tupper no és adequada en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13542", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13542", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7963/2", "Darrera versió": "01.04.2025", "Títol": "Plural de noms femenins acabats en -ç", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així, el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana (5.6, punt 3) i Ortografia de la llengua catalana (2.6.3.3.3d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13543", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13543", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7964/1", "Darrera versió": "12.05.2020", "Títol": "Com es diu habidos y por haber en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Generalment, per expressar 'tot tipus de coses imaginables', en català se sol fer servir, segons el context, alguna de les expressions següents, entre moltes altres: l'adjectiu tot + nom + possibles / imaginables / que puguis imaginar / que hi pugui haver o un cúmul de / una mar de / un munt de + nom. Per exemple:\nVaig fer tots els esforços imaginables per integrar-me al grup, però mai m'hi vaig sentir còmoda.\nHe llegit un munt de crítiques sobre aquesta pel·lícula i no en comparteixo cap.\nHem d'analitzar molt atentament totes les solucions que hi pugui haver.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13544", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13544", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7965/1", "Darrera versió": "05.06.2020", "Títol": "Règim verbal de contactar\nContacta'ns o Contacta amb nosaltres?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb contactar (que té el sentit d'establir contacte) és intransitiu i, per tant, el pronom que l'acompanya com a complement verbal no és un complement directe, sinó que s'introdueix amb la preposició amb. Per exemple:\nHem contactat amb ella per videotrucada. (i no L'hem contactada...)\nContacta amb nosaltres. (i no Contacta'ns)\nContacteu amb mi. (i no Contacteu-me)\nEn contextos en què se simplifica molt el text, com ara en missatges publicitaris o en llocs web en què interessa establir comunicació amb algú, es pot fer servir senzillament el nom Contacte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13552", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13552", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7967/3", "Darrera versió": "30.07.2024", "Títol": "Usos de la preposició com i com a: Fa com calor o Fa com a calor?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En registres informals, la preposició com a pot tenir una funció pròxima a la d'un quantificador o un modificador. Per exemple:\nFeia com a calor. ('prou, força', 'més aviat')\nN'hi havia com a mig litre. ('aproximadament')\nEstic com a marejat. ('tirant a')\nM'he com a espantat. ('gairebé')\nEn registres formals, es fa servir com en aquests casos. Per exemple:\nFeia com calor.\nN'hi havia com mig litre.\nEstic com marejat.\nM'he com espantat.\nCal tenir en compte que és redundant l'ús de com o com a quan va seguit d'un quantitatiu. Per exemple:\nHi havia molt soroll (i no Hi havia com molt soroll).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.4.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13556", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13556", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7968/1", "Darrera versió": "09.06.2020", "Títol": "Com es diu empollón, empollona en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, hi ha diferents maneres de referir-se a un alumne que estudia intensament, especialment de manera memorística. Segons el context, es poden fer servir els adjectius estudiós, estudiosa o aplicat, aplicada; i amb un sentit més despectiu, es poden utilitzar el nom setciències, per exemple, o els adjectius saberut, saberuda; motivat, motivada o superdotat, superdotada, entre altres. Per exemple:\nLa Paula és una noia molt estudiosa.\nAquell és un motivat de la vida, sempre treu matrícules!\nAltres fórmules més creatives consistents a fer servir mots compostos i que aporten el sentit despectiu que té originàriament la forma empollón són: clavacolzes; pelacolzes; colzepelat, colzepelada; socarracelles; cellacremat, cellacremada; memorietes; xuclapàgines; m'ho-sé-tot; rosegaapunts; xuclaapunts; covallibres...\nLa clavacolzes diu que no aprovarà les mates... Ni de conya, no m'ho crec!\nVa, rosegaapunts, deixa'ns estudiar... que ja sabem que t'ho saps tot.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13561", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13561", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7969/1", "Darrera versió": "16.06.2020", "Títol": "bolet ('element discordant')", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, una forma molt habitual per anomenar l'element aïllat o discordant respecte del context o de l'entorn en què es troba és bolet. Per exemple:\nFeia hores que caminàvem pel bosc i ens va aparèixer de cop aquella casa modernista, com un bolet!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13570", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13570", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7970/1", "Darrera versió": "16.06.2020", "Títol": "Interjeccions de confirmació: eh, oi, veritat, no", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Hi ha expressions que serveixen per demanar la confirmació del que es diu o l'assentiment a una demanda. Les interjeccions més habituals de confirmació són eh, oi, veritat o no, i se solen trobar al final de l'oració. Per exemple:\nNo fallis a la nostra trobada, eh?\nRecordes com et tractava, oi?\nAnireu al parc, veritat?\nAixò ja t'ho havia dit, no?", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13571", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13571", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7971/1", "Darrera versió": "16.06.2020", "Títol": "a jutjar per", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català es pot fer servir la locució preposicional a jutjar per, que indica segons el que mostra o aparenta un fet o un indici. Per exemple:\nA jutjar pel seu comportament, diria que s'ha barallat amb els fills un altre cop.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13572", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13572", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7972/1", "Darrera versió": "11.06.2020", "Títol": "posar per cas", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La locució verbal posar per cas significa 'suposar a manera d'exemple'. Per exemple:\nPodria comprar un pis, poso per cas l'any que ve, i encara tinc marge per fer una hipoteca abans de jubilar-me.\nPosem per cas que hi ha un tren a les 11 h, et podries quedar fins a les 10 h.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13573", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13573", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7973/1", "Darrera versió": "19.06.2020", "Títol": "anxovat o enxubat?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per anomenar un espai que no té ventilació o qualsevol cosa que està atapeïda, es fan servir les formes anxovat, anxovada o bé enxubat, enxubada, que signifiquen el mateix. Per exemple:\nQuan vaig entrar a la casa, no havien ventilat i estava ben anxovada.\nAquell pis és petit: de moment no tenen més remei que viure enxubats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13577", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13577", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7974/1", "Darrera versió": "17.06.2020", "Títol": "liberal o lliberal?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els adjectius liberal i lliberal es poden usar  indistintament amb el significat de 'llarg en el recompensar, en el donar' o bé 'que manifesta una actitud de tolerància i diàleg'. Per exemple:\nHa estat un soci fundador liberal.\nCrec que podràs parlar de tot amb ella, és molt lliberal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13579", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13579", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7975/1", "Darrera versió": "19.06.2020", "Títol": "de l'ordre de", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució preposicional de l'ordre de serveix per indicar una quantitat aproximada d'alguna cosa. Per exemple:\nCompten que enguany tindran uns beneficis de l'ordre de deu milions d'euros.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13580", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13580", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7976/2", "Darrera versió": "26.03.2024", "Títol": "Pronúncia dels grups -bl- i -gl- (cobla, poble, regla, etc.)", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En la majoria de parlars orientals i nord-occidentals, la consonant oclusiva dels grups -bl- i -gl- es pot pronunciar geminada quan es troba darrere d'una vocal accentuada al final de l'arrel d'un mot, i també en derivats i altres formes flexionades. Aquesta geminació és acceptable en tots els registres.\nEn canvi, malgrat que en alguns parlars hi ha tendència a ensordir la consonant oclusiva, amb geminació o sense, aquesta pronúncia s'evita en registres formals. Per exemple:\n[bbl]: noble, doble; noblesa, doblement (i no [ppl] o [pl])\n[ggl]: arreglen, regla; arreglessin, reglament (i no [kkl] o [kl])\nQuan els grups -bl- i -gl- es troben davant d'una vocal accentuada, no acostuma a haver-hi geminació ni ensordiment de la consonant oclusiva. Per exemple:\n[bl]: ablanir, oblidar\n[gl]: iglú, negligent\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.6)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13581", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13581", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7977/3", "Darrera versió": "25.04.2024", "Títol": "Emmudiment de la segona consonant d'alguns grups consonàntics", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de plural -s. Per exemple:\ncamp, tombs [m] (però acampada [mp], tombarella [mb])\naccident, profunds [n] (però accidental [nt], profunda [nd])\nalts, Eudald [t] (però altura [lt], Eudalda [ld])\nTambé hi ha emmudiment, encara que no tan sistemàtic, en el cas de c o g precedides de n. Per exemple:\nblanc, fong [n] o [nc]\nPel que fa als grups -rt, -rd i -st, poden presentar simplificació, tot i que és opcional i variable. Ara bé, la consonant final del grup generalment s'emmudeix quan és seguida de la marca de plural -s. Per exemple:\nfort, absurd [r] o [rt]\nabast, vist [s] o [st]\nEn canvi, aquests grups consonàntics es mantenen en mallorquí, menorquí, alguerès i una bona part del valencià. Per exemple:\ncamp, tomb [mp]\naccident, profund [nt]\nalt, Eudald [lt]\nEn aquests parlars, però, l'emmudiment de la consonant final es produeix sempre quan la segueix la marca de plural -s o un mot que comença per consonant. Per exemple:\ncamps [m]\nvessant sinistre [n]\nmolt perfumada [l]\nEl procés d'emmudiment de la consonant final no afecta en cap parlar els grups de consonants que no comparteixen el lloc o mode d'articulació. Així, en els casos següents en tots els parlars es pronuncien les dues consonants finals:\nCasp [sp], calb [lb], solc [lc], porc [rc], torb [rb], caic [ic], coit [it]\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13582", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13582", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7978/2", "Darrera versió": "16.04.2024", "Títol": "Sonorització o ensordiment de la essa en posició final no absoluta: els avis, els savis...", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En posició final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depèn del mot que vingui a continuació:\nEs pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comença amb un so sonor (ens mira); també és sonor el so de la s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlàntic) i dels imperatius seguits de pronom feble que comencen per vocal (ves-hi). Per exemple: els avis, el famós amic, els dies, els mesos, examic, fes-ho.\nEn canvi, es pronuncia sord el so de s seguit d'un so sord. Per exemple: els savis, el famós plat, els tinc, arròs covat, experts, ves-te'n, fes-t'ho mirar.\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.3, punt 2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13585", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13585", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7979/5", "Darrera versió": "12.01.2026", "Títol": "Pronunciació o emmudiment de la erra a final de mot", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple:\nclar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple)\nsopar (pronunciat sop[á], però soparà, soparíeu, sopar-hi, pronunciats amb erra simple)\nAquest fenomen, però, té força excepcions. Entre els mots aguts patrimonials, solen ser excepció la major part de monosíl·labs, però també hi ha excepcions entre els mots polisil·làbics, els manlleus i els mots de nova creació més recents. Per tant, en els casos següents la erra final es pronuncia:\nMonosíl·labs: car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir; Llor, Mir, la Quar, el Ter.\nPolisíl·labs: amor, enter, favor, futur, humor, motor, obscur, particular, popular, prematur, rigor, singular, sonor, sospir, valor; Empar, Ester, Isidor; autocar, calamar, glamur, vampir; Madagascar, Singapur, ACNUR, etc.\nEn general, la erra final sí que es pronuncia en la gran majoria dels mots plans i esdrúixols. Ara bé, no es pronuncia en alguns mots d'aquests dos grups i tampoc en els infinitius acabats en la terminació -er àtona.\nLa erra es manté en: adúlter, caràcter, efímer, fòsfor, làser, mànager, màrtir, màster, míser, pòster, tàrtar, úter; Càller, Sàsser, Cèsar, Júpiter, Àlvar, Cristòfor, Òscar, Víctor, etc.\nLa erra no es pronuncia en: àlber, càntir, Àger, Llàtzer, Sóller; córrer, néixer, témer, etc.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13589", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13589", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7980/3", "Darrera versió": "13.03.2024", "Títol": "Iodització en la pronunciació d'alguns mots en certs parlars", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella.\nMalgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll.\nD'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i. Per exemple: llàgrima (i no iàgrima), ella (i no eia), coll (i no coi).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.2.5)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13591", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13591", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7981/2", "Darrera versió": "18.03.2024", "Títol": "Pronunciació oberta o tancada de la e de certs mots", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars.\nEn gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència.\nA més a més, en gironí es pronuncia tancada la vocal e tònica dels mots  nervi, silenci, tebi o Terenci, entre altres.\nPel que fa a la e tònica dels mots Dénia, sénia (i la Sénia), sèpia i séquia, es pronuncia tancada en català occidental i presenta certa vacil·lació en català oriental.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.2b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13592", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13592", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7982/2", "Darrera versió": "26.03.2024", "Títol": "Pronúncia de la vocal neutra en determinats sectors urbans", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple:\nescolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta)\ndies (la e s'ha de pronunciar com a vocal neutra, i no com a a, dias)\nBarcelona (les vocals a, e, a s'han de neutralitzar, i no s'han de pronunciar com a a, Barçalona)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13593", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13593", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7983/2", "Darrera versió": "11.04.2024", "Títol": "Pronunciació d'una vocal de suport", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "La vocal e de suport precedeix la essa seguida de consonant a inici de mot. Aquest fenomen sovint afecta cultismes i estrangerismes, incloent-hi noms propis provinents d'altres llengües. Per exemple:\nescàner, escola, esfera, eslàlom, eslògan, espagueti, espia, estàndard Escòcia, Eslovènia, Esparta, Estocolm; Escipió, Estrabó, Estuard\nAquesta vocal de suport no apareix en manlleus en què la essa va seguida d'una u semivocal. En canvi, encara que no estigui representada gràficament, es pronuncia en certs noms comuns i propis no adaptats que provenen d'altres llengües. Per exemple:\nSense vocal de suport: suite, swing\nAmb vocal de suport en la pronúncia (com escàner): statu quo, stricto sensu; scherzo, sfumato, striptease; Sri Lanka, Stromboli, Stuttgart; Sforza, Spiderman, Spinoza, Strauss\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.3.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13594", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13594", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7984/2", "Darrera versió": "16.04.2024", "Títol": "Timbres oberts i tancats de e i o tòniques sense accent", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:\ne oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel, Isabel, Marcel·la\ne oberta + erra vibrant: esquerra, ferro, guerra, terra, xerra, Casserres, Esterri\ne oberta + erra simple: cert, hivern, merla, perdre, verd, Xerta, Robert (però herba, serp, terme, amb e tancada)\nLa o d'alguns monosíl·labs o de mots en què aquesta vocal apareix a la primera síl·laba és oberta. Així, hi ha uns quants mots que es pronuncien amb o oberta en la majoria de parlars, mentre que uns quants mots amb el diftong ou i diversos cultismes presenten vacil·lació en la pronúncia.\no oberta: crosta, flor, hora, olla, plor, plora, soca, sol\no oberta / o tancada: jou, pou, tou; corts, mot, vot, zona\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.2, punts 3 i 4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13595", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13595", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7985/2", "Darrera versió": "17.04.2024", "Títol": "Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:\nEn nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava. A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra (e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13608", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13608", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7986/2", "Darrera versió": "17.12.2024", "Títol": "Posició dels adjectius possessius", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els possessius tònics (meu, meva, teu, teva, seu, seva, nostre, nostra, vostre, vostra) poden anar davant o darrere del nom. Si van davant del nom s'usen normalment amb article. Per exemple:\nLa meva llibreta és al costat de la seva.\nNo sé si corre més el seu cotxe o la meva moto.\nEn canvi, si van darrere del nom que determinen, s'usen sense article.\nAquell noi és amic nostre.\nConvidarà algun parent seu.\nEn els casos en què no hi ha determinant o quantificador, el possessiu es posposa. Es tracta de casos com ara les expressions vocatives (Dorm tranquil, reiet meu), els sintagmes nominals amb funció atributiva (Això no és feina meva; No us hi fiqueu, no és cosa vostra) o expressions com en vida seva, a parer nostre, de part vostra, en benefici teu, en honor seu, en poder nostre, a càrrec meu, culpa teva, casa seva (o ca seva).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.5.2.2c) i Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (14.1, punt a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13610", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13610", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7987/3", "Darrera versió": "17.04.2024", "Títol": "Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:\nla caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i no brenar, pro, vritat, Tresa)\nla pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple: colze, cotxe, nostre, genoll (i no colzo, cotxo, nostro, jonoll)\nel tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner,  quixal,  sixanta) la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar, auliva, aulor)\nl'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia (i no besti, cienci i graci).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13619", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13619", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7988/2", "Darrera versió": "13.11.2020", "Títol": "Participi del verb cobrir: cobrit o cobert?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El participi del verb cobrir i els seus derivats acaba en -ert i no en -it. Per exemple:\ncobert (i no cobrit)\ndescobert (i no descobrit)\nrecobert (i no recobrit)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13624", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13624", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7989/1", "Darrera versió": "15.01.2021", "Títol": "binocles i prismàtics", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes binocles i prismàtics es fan servir per designar l'aparell òptic format per un parell d'ulleres graduables, una per a cada ull, muntades sobre un mateix suport. Aquest aparell s'utilitza per mirar objectes llunyans. Per exemple:\nEn Pol sempre duia els binocles/prismàtics per observar els ocells.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13627", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13627", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7990/1", "Darrera versió": "25.01.2021", "Títol": "Com es diu no estar por la labor en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana no estar por la labor se sol fer servir amb el significat de no estar predisposat a fer una tasca determinada. En català, sovint s'expressa aquest sentit amb les expressions següents, entre moltes altres: no anar per feina, no estar gaire feiner, no estar per a res, deixar de banda, no ocupar-se'n... Per exemple:\nÚltimament està poc concentrat, no va per feina!\nAvui val més que no em facis preguntes de feina: no estic per a res!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13628", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13628", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7991/1", "Darrera versió": "22.01.2021", "Títol": "Com es diu a toro pasado en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català, per expressar l'acció de fer tard o de fer les coses a destemps, habitualment fent referència a una opinió d'algun fet, es poden fer servir les locucions a misses dites, a pilota passada; també l'expressió un cop dat i beneït o bé la frase feta quan fou mort el combregaven, segons el context. Per exemple:\nÉs molt fàcil parlar a misses dites.\nAra que ja sabem com acaba la polèmica, a pilota passada, tothom s'atreveix a dir-hi la seva.\nAra vens a ajudar-nos? Quan fou mort el combregaven!\nEn canvi, l'expressió a toro passat no és adequada en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13629", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13629", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7992/1", "Darrera versió": "22.01.2021", "Títol": "marejar la perdiu", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Amb el sentit de perdre intencionadament el temps per demorar la resolució d'un problema, es pot fer servir l'expressió marejar la perdiu. Altres expressions que es poden fer servir amb un sentit similar, segons el context, són embolicar la troca, perdre el temps, distreure, fer el ronsa, enredar, fugir d'estudi, fer ballar el cap a algú, etc. Per exemple:\nEncara no s'ha pronunciat sobre aquest tema polític i continua marejant la perdiu.\nQuan et faci preguntes, ves al gra, no fugis d'estudi!\nPrimer diu una cosa i després en diu una altra, la qüestió és enredar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13630", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13630", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7993/1", "Darrera versió": "30.04.2026", "Títol": "Com es diu matar el gusanillo en català?\nCom es diu picar el gusanillo en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió matar el cuc o trencar el cuc vol dir 'fer-se passar la gana'. Per exemple:\nSempre fa un mos al migdia per matar el cuc.\nTinc unes galetes a la feina per si he de trencar el cuc.\nEl mot cuc (o cuquet) també es fa servir en altres expressions per indicar el desig d'una cosa o de fer una cosa que manté molt viva l'atenció, com a equivalent a picar la curiositat. Per exemple:\nQuan li picava el cuc de dominar un tema, llegia tots els articles que podia sobre la qüestió.\nJa d'adolescent havia sentit el cuc de la fotografia i ara és tota una professional.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13631", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13631", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7994/1", "Darrera versió": "25.01.2021", "Títol": "Com es diu choca esos cinco en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En registres informals, per expressar que es vol fer una encaixada de mans, es poden fer servir les expressions xoca-la o toca-la. Per exemple:\nHas aconseguit obrir la porta sense fer soroll? Xoca-la, noi!\nToca-la, ens n'hem sortit després de tant de temps d'intentar-ho!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13634", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13634", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7995/1", "Darrera versió": "25.01.2021", "Títol": "Com es diu vuelta de tuerca en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió castellana vuelta de tuerca se sol fer servir per indicar l'acció amb què es força una situació, que generalment es torna més complexa, o amb què es força algú perquè actuï d'una determinada manera. La traducció literal volta de rosca no és adequada en català, i cal optar per alguna altra expressió, com ara reblar el clau. Per exemple:\nEl Govern rebla el clau i endureix les condicions per contenir la pandèmia.\nD'altra banda, també es pot voler indicar el sentit d'insistir en  alguna cosa desagradable, de manera que una situació es complica una mica més. En aquest cas se solen fer servir expressions com fer-ne un gra massa, passar de taca d'oli, tirar llenya al foc o passar-se de rosca. Per exemple:\nMentre la crisi no afluixi, no es tracta de passar-se de rosca i ofegar el petit comerç.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13635", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13635", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7996/5", "Darrera versió": "21.11.2025", "Títol": "Majúscules i minúscules de can, cal, ca la\nCan Serrat o can Serrat?", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les formes can (amb les variants ca n' i ca na) i cal (amb les variants ca l' i ca la) són una combinació de ca, que significa 'casa', i de la forma corresponent de l'article personal (en o na) o de l'article definit (el o la). Si es fan servir com a mot comú, és a dir, per referir-se simplement a una edificació o a la família que hi viu, s'escriuen amb minúscula. Per exemple:\nAvui a can Serrat estan de celebració. ('a casa dels Serrat')\nJo soc de cal Pere ('de la família del Pere')\nJa has anat a cal sabater? ('a casa del sabater')\nVinc de can Rafel. ('de casa d'en Rafel')\nA ca la Rita sempre hi ha crits. ('a casa de la Rita')\nEn canvi, quan formen part del nom propi d'un establiment o d'un nom de lloc que no es refereix a la casa o la família que hi viu (és a dir, quan ja passen a actuar com a part d'un topònim), aleshores aquestes formes s'escriuen amb majúscula. Per exemple:\nEls millors canelons els fan a Can Quel. (nom propi d'un establiment)\nLa facultat s'ha traslladat a Ca l'Aranyó. (antiga fàbrica del barri del Poblenou de Barcelona)\nSón les festes de Can Baró. (barri de Barcelona)\nLa família de la Marta vivia a Can Miraneies. (Can Miraneies és el nom de la casa o edifici, i no cal que hi visqui ningú que es digui Miraneies)\nTambé cal fer notar que, si aquestes partícules formen part d'una expressió fixada, s'escriuen sempre amb minúscula. Per exemple:\nanar-se'n a can Pistraus\nca la Quica\nde cal déu\ncan penja-i-despenja\ncan seixanta", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13639", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13639", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7997/1", "Darrera versió": "22.01.2021", "Títol": "Com es diu irse por las ramas en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català, hi ha diverses expressions per indicar el significat de donar detalls del que és superflu i no donar-ne del que és més important, com ara fugir d'estudi, sortir amb un ciri trencat, anar-se'n en raons o desviar-se del tema, segons el context. Per exemple:\nEn les entrevistes, els polítics acostumen a fugir d'estudi quan no els interessa contestar a les preguntes.\nLi vam preguntar per la seva xicota i tot va ser anar-se'n en raons.\nCal tenir en compte que l'expressió anar-se'n per les branques no és adequada en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13640", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13640", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7998/2", "Darrera versió": "21.01.2025", "Títol": "la teva casa o casa teva?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió casa meva (o casa meua), tot i que es fa servir sense determinant i amb el possessiu al darrere del nom, té un significat específic: 'la casa on visc, on m'estic' i pot aparèixer en posició de subjecte, atribut o complement verbal. Per exemple:\nCasa teva és més gran.\nCasa nostra és casa vostra.\nVam anar a casa seva.\nEn l'oració La teva casa és més gran, el sintagma la teva casa pot fer referència a la casa que posseeixes, que has construït o dibuixat, i no necessàriament només la teva llar, mentre que l'oració Casa teva és més gran sí que, generalment, s'interpreta com 'la teva llar'.\nA més a més, l'expressió a casa (meva), a casa teva, etc., pot significar 'els de casa meva/teva, la meva/teva família'. Per exemple:\nA casa (meva) som del Barça, però a casa seva són de l'Espanyol.\nL'ús de casa sense possessiu, precedit de les preposicions a, de i, menys freqüentment, per, és habitual sempre que pel context quedi clar de qui és la casa de què es parla. Per exemple:\nSi no et pots concentrar, plega i ves-te'n a casa. ('a casa teva')\nLa meva àvia no surt de casa. ('de casa seva')\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.5.2.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13641", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13641", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "7999/3", "Darrera versió": "20.06.2023", "Títol": "Com es diu romper moldes en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català, l'expressió trencar motlles (o motllos) es fa servir per indicar que alguna cosa o algú és innovador. Per exemple:\nEns han premiat el projecte perquè realment trenca motlles.\nAmb aquesta posada en escena la directora ha trencat motllos.\nAmb el mateix significat, hi ha l'expressió a l'avantguarda (de). Per exemple:\nEl pintor va anar a l'avantguarda dels seus col·legues.\nAquella empresa treballa a l'avantguarda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13642", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13642", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8000/2", "Darrera versió": "28.01.2021", "Títol": "Com es diu para bien o para mal en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió per a bé o per a mal significa que un fet s'ha esdevingut, s'esdevé o s'esdevindrà tant si té bones conseqüències com si no. Per exemple:\nPer a bé o per a mal, les coses han canviat i res no tornarà a ser igual.\nEl teletreball va passar a formar part de les seves vides des d'aquella pandèmia, per a bé o per a mal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13643", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13643", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8002/1", "Darrera versió": "15.01.2021", "Títol": "fer un lleig a algú", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Amb el sentit de tenir una descortesia o indelicadesa envers algú es pot fer servir l'expressió fer un lleig algú. Altres formes sinònimes, segons el context i el grau de descortesia, poden ser tenir una descortesia (o indelicadesa) envers algú, tenir poc tacte, ser poc cortès,  ser descortès, ser desatent, fer un mal paper, quedar malament, de mal to, de mal gust, fer mala cara, ser maleducat, ser groller, fer escarafalls, fer rosegons, girar l'esquena, etc. Per exemple:\nJo crec que si no hi vas, li fas un lleig.\nLi va engaltar que no li agradava el pentinat davant de tothom, va tenir tan poc tacte!\nVa declinar la invitació i va quedar ben malament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13652", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13652", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8003/4", "Darrera versió": "11.07.2025", "Títol": "Ús de l'article davant de noms de festivitats: el Sant Joan o Sant Joan?\nPreposició en noms de festivitats: al Nadal o per Nadal?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:\nNo sé què voleu fer, per Sant Jordi.\nAquest any no vindré per Nadal.\nQuan aquestes denominacions no es fan servir estrictament com a expressions temporals, preferentment s'introdueixen també sense article. Per exemple:\nNadal pot ser una festa molt trista, per a molta gent. (millor que El Nadal pot ser una festa molt trista, per a molta gent.)\nAquest any celebrarem Sant Jordi amb un bon esmorzar. (millor que Aquest any celebrarem el Sant Jordi amb un bon esmorzar.)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13653", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13653", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8004/1", "Darrera versió": "17.02.2021", "Títol": "Majúscules i minúscules de noms de rutes, vies d'escalada, camins, etc.", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En les denominacions de rutes, vies d'escalada, camins, etc., se segueix el criteri general que s'adopta per a les vies urbanes i interurbanes: s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius, adjectius i altres elements que componen la part del nom propi, tret dels articles i les preposicions, i s'escriu amb minúscula inicial la part genèrica. Per exemple:\nel camí dels Cartoixans\nel sender dels Miradors\nTanmateix, les rutes comercials històriques, com ara la ruta de la seda o la ruta de les espècies, se solen escriure amb minúscules inicials.\nPel que fa a l'itinerari de pelegrinatge conegut com a camí de Sant Jaume, històricament s'ha anomenat amb aquesta forma. Més recentment, però, també es constata l'ús de la denominació camí de Santiago. Així, en català, actualment conviuen les dues denominacions: la més tradicional, camí de Sant Jaume, i la més moderna, camí de Santiago. En aquest cas, la forma camí és genèrica i només el nom propi s'escriu amb majúscules inicials.\nEn l'àmbit de l'excursionisme, hi ha noms de rutes, camins i travesses en què les designacions genèriques s'escriuen amb majúscula inicial si les formes en qüestió s'han consolidat o responen a una denominació cultural o turística. Per exemple:\nla Ruta del Cister\nla Ruta de l'Exili\nla Ruta del Ferro i del Carbó (tram de via verda)\nel Camí Càtar (ruta)\nla Carros de Foc (ruta o travessa)\nla Cavalls del Vent (ruta o travessa)\nAmb les vies d'escalada, en algun cas anomenades també rutes o canals, se segueix el criteri general. Per exemple:\nla via Agulles de Travessani\nla via Estasen\nla via Aresta Brucs\nla ruta Verd Maragda\nla canal de les Bardisses Romàntiques\nDarrerament, en el món de l'escalada s'ha estès la tendència a posar nom a les vies a seguir, sigui amb formes descriptives (com ara la Sud-est Clàssica, la Paret Est o la Normal), sigui amb noms més imaginatius i pintorescos (com ara l'Anarquia Vertical, la Mossèn Tronxo, la Crema Dental o el Sexograma Digital). Aquestes denominacions s'empren com a noms propis i sovint s'omet la part genèrica (via).\nEn l'àmbit de l'escalada també s'utilitza el terme via ferrada, que és un itinerari proveït d'un cable de vida i d'altres elements artificials fixats, sobretot ferros de subjecció i esglaons, per fer més senzilla i més segura l'escalada. Atès que es tracta d'una forma genèrica, s'escriu amb minúscules inicials, i en alguns casos també s'omet quan acompanya un nom propi per designar una via ferrada concreta. Per exemple:\nla via ferrada de les Baumes Corcades\nla (via ferrada) Teresina\nel Joc de l'Oca", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13657", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13657", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8005/2", "Darrera versió": "22.01.2025", "Títol": "El vocatiu", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El nom amb què algú s'adreça directament a una persona o cosa personificada s'anomena vocatiu. El vocatiu s'utilitza, entre altres funcions, per saludar el receptor, captar la seva atenció, donar-li una ordre o assegurar-nos que es parla amb la persona que vol l'emissor. N'hi ha de diverses menes i poden expressar més d'un significat, com ara la crida, l'admiració, la sorpresa, la inquietud o l'enuig. Per exemple:\nNom propi de persona: Aloma, estàs bé?Pronom personal fort de segona persona: Tu, escolta!; Vosaltres, calleu!Nom de relació (parentiu, càrrec, jerarquia, tractament): Mare, què dius?; Doctora, és greu?; Senyors, hem de marxar.Nom o adjectiu amb caràcter afectiu o d'improperi: Gràcies, amor!; Calla, beneit!Nom col·lectiu: Família, us quedeu a sopar?\nEls vocatius poden anar sols, acompanyar una oració o una interjecció, i poden coordinar-se entre ells. Per exemple:\nLídia?\nLia, fes-nos cas.\nAu, Jofre\nSenyores i senyors, benvinguts!\nTu i tu, veniu!\nTambé admeten certs adjectius i participis com a modificadors, com ara benvolgut, distingit o estimat. Per exemple:\nBenvolguts col·legues, ho hem aconseguit.\nEstimada família, tenim novetats!\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (34.6)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13662", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13662", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8006/1", "Darrera versió": "28.01.2021", "Títol": "Sigla de associació de famílies d'alumnes\nPlural de AFA", "Categoria": "Convencions. Abreviacions; Morfologia", "Resposta": "La sigla de associació de famílies d'alumnes és AFA.\nA l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13664", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13664", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8007/1", "Darrera versió": "01.02.2021", "Títol": "posar bastons a les rodes", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Les expressions posar bastons a les rodes o posar pals a les rodes signifiquen 'obstaculitzar o entorpir una acció'. Per exemple:\nMalgrat que ens han posat bastons a les rodes per tirar endavant aquest projecte, estem contentes d'haver-nos-en sortit.\nAltres expressions que també s'usen amb un significat semblant són posar pèls, posar taps, posar entrebancs, posar terra a l'escudella o fer la guitza, entre moltes altres. Per exemple:\nEns conformaríem que no no ens poséssiu taps a la col·laboració que volíem establir amb les altres entitats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13666", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13666", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8008/4", "Darrera versió": "03.04.2025", "Títol": "Els possessius àtons", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els possessius àtons són els següents:\nMasculí singular: mon, ton, son\nFemení singular: ma, ta, sa\nMasculí plural: mos, tos, sos\nFemení plural: mes, tes, ses\nEl possessiu àton va sempre davant del nom, sense cap més determinant, i concorda en gènere i nombre amb el nom que especifica. En canvi, el possessiu tònic, que és d'ús més general, es fa servir precedit de l'article (el meu, el teu, el seu...).\nActualment, el possessiu àton té un ús molt restringit i es refereix sobretot a relacions de parentiu ascendents (pare, mare, tia) i, menys freqüentment, a altres relacions de parentiu (germana, cosí, nebot). També pot aparèixer precedit del mot casa, en l'expressió temporal negativa en ma vida (en ta vida o en sa vida) i en alguna dita. Per exemple:\nQuè ha explicat ta mare?\nTé pendent d'escriure a mon cosí.\nA ma casa som de la broma.\nCada terra fa sa guerra.\nEls possessius àtons de tercera persona poden designar més d'un posseïdor (He vist les filles de Can Pasqual al terrat. Ja ho sap, son pare?, referit a 'd'elles'). A més a més, es fan servir en fórmules protocol·làries. Per exemple:\nses majestats els Reis de l'Orient\nSa Santedat\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.5.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13667", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13667", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8009/1", "Darrera versió": "08.02.2021", "Títol": "Vostè posposat al verb\nÉs vostè aquí o Vostè és aquí?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, el pronom vostè no apareix quan fa de subjecte, si no és que es tracta de casos en què es vol marcar un contrast. Així, a diferència del que fan altres llengües, el pronom vostè no es troba mai darrere del verb, sinó que generalment s'elideix. Per exemple:\nHa triat pagar amb targeta. (i no Ha triat vostè pagar amb targeta)\nVagi amb compte de no caure. (i no Vagi vostè amb compte de no caure)\nTanmateix, en els casos en què calgui que aquest pronom sigui explícit, apareixerà en una posició que no sigui darrere el verb. Per exemple:\nTenen idea del que diuen, vostès? (i no Tenen vostès idea del que diuen?)\nVostè és aquí (i no És vostè aquí)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13668", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13668", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8010/3", "Darrera versió": "27.03.2025", "Títol": "L'article baleàric o article salat", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les formes de l'article baleàric, també anomenat article salat, són les següents:\nNombre Gènere Forma Exemples\nes es moix\nmasculí s' s'arbre\nSingular so Va picar amb so cap\nfemení sa sa cadira\ns' s'economia\nmasculí es es moixos, es arbres\nPlural sos Van picar amb sos caps\nfemení ses ses cadires, ses economies\nCom es veu en el quadre, en masculí, quan l'article va precedit de la preposició amb, s'usen les variants so i sos (pròpies del mallorquí i de l'eivissenc). Pel que fa a l'apostrofació, l'article salat s'apostrofa en els mateixos casos que l'article definit.\nL'article baleàric s'usa sobretot a les Illes Balears, malgrat que també perviu en altres llocs, com ara zones de la Costa Brava o a Tàrbena (Marina Baixa).\nAra bé, cal tenir en compte que l'article baleàric és propi especialment de la parla espontània. Així, a les Illes Balears, en els registres formals, i sobretot en la llengua escrita, sempre s'hi ha usat l'article general (el, la, els, les). En conseqüència, tant l'article baleàric com el general són acceptables, malgrat que cal tenir present que no es poden usar indistintament, perquè dependrà del context i del registre emprat.\nAixò no obstant, en els parlars baleàrics hi ha noms que en tots els registres s'usen amb article general, i no amb el salat. Es tracta dels casos següents:\nEls noms de les hores: les tres i deu.Noms que formen part d'expressions temporals: al punt, a l'hora de dinar, el mes que ve, l'any 2020, l'endemà.Noms que expressen entitats úniques en el nostre món immediat: la mar, el cel, la casa, la seu, el papa.Els punts cardinals: el nord, el sud, l'est, l'oest.Noms que expressen conceptes relacionats amb la religió: l'altar, el dimoni, el Ram.Noms que indiquen la manera com es fa alguna cosa o el lloc o direcció: a l'alça, a l'engròs, a les fosques; a la dreta, a l'esquerra.Expressions relacionades amb l'activitat marinera: pescar al fil, anar a la vela, anar a la deriva.Certs noms propis geogràfics baleàrics: la Mola (Menorca i Formentera), la Marina (Eivissa), Maria de la Salut (Mallorca), la Clota (Menorca).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.3.1.1b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13669", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13669", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8011/5", "Darrera versió": "12.06.2026", "Títol": "El pronom en en funció de complement del nom", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El pronom en pot substituir un complement del nom. Ara bé, s'han de complir una sèrie de condicions.\n1. El complement del nom ha de dependre d'un sintagma que faci la funció de complement directe, de subjecte postverbal d'un verb inacusatiu, d'atribut (postverbal en les copulatives d'identificació) o de complement predicatiu. Per exemple:\nNecessito fer un canvi de feina, però sé que en pagaré les conseqüències. (les conseqüències és el complement directe)\nEstic acabant el llibre, me'n falten les dues últimes pàgines. (les dues últimes pàgines és el subjecte postverbal)\nHem tirat endavant el projecte. Ella en va ser la impulsora. (la impulsora és l'atribut postverbal. En una oració com La impulsora en va ser la Júlia el pronom és sobrer perquè l'atribut és preverbal)\nLes propostes de l'entitat són bones, fes-te'n sòcia. (sòcia és el complement predicatiu)\n2. El complement del nom no es pot pronominalitzar per en quan depèn d'un sintagma preposicional que fa la funció de complement de règim verbal. Per exemple:\nParlaven de les causes de la mort. (i no En parlaven de les causes)\n3. Tampoc no es pot pronominalitzar per en el complement del nom que depèn d'un sintagma que ja fa la funció de complement del nom d'un altre sintagma. Per exemple:\nN'estudiarem els trets essencials ('Estudiarem els trets essencials de les oracions compostes del llenguatge administratiu')\nEn aquesta darrera oració, no es pot pronominalitzar el complement del llenguatge administratiu, perquè és el complement del nom oració, que es troba a dins d'un altre complement del nom. Per tant, no seria possible N'estudiarem els trets essencials de les oracions compostes.\n4. Quan el complement del nom indica possessió, es tendeix a pronominalitzar amb en quan fa referència a una realitat inanimada. Ara bé, si fa referència a una realitat animada, aleshores també es pot fer servir un pronom possessiu o un pronom de datiu. Per exemple:\nQuin gran viatge que vam fer, al Marroc! Encara en conservem els bitllets d'avió. (inanimat)\nQuina gran escriptora. Aviat en publicaran les memòries. (o també publicaran les seves memòries o li publicaran les memòries)\n5. El pronom en és optatiu quan substitueix el complement d'un sintagma nominal definit en una construcció amb valor partitiu. En aquest cas, cal que hi hagi una relació semàntica de part a tot entre el nom del sintagma nominal i el seu complement. Per exemple:\nDel pastís que has dut només (en) queden les engrunes.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC (18.6.3.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13674", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13674", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8012/4", "Darrera versió": "21.01.2025", "Títol": "Els adjectius demostratius", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els adjectius demostratius indiquen el grau de proximitat en l'espai, el temps o el discurs de l'entitat designada pel nom al qual acompanyen.\nEn català coexisteixen dos sistemes de demostratius: el binari i el ternari.\nSistema binariSistema ternariProximitat a l'emissoraquest, aquestaaquest, aquesta\n(este, esta)Proximitat al receptoraquest, aquestaaqueix, aqueixa\n(eixe, eixa)Llunyaniaaquell, aquellaaquell, aquella\nEl sistema binari és propi de la majoria de parlars. En canvi, els parlars valencians i el de la Franja presenten un sistema ternari.\nEls demostratius de proximitat poden tenir formes reforçades, amb el constituent aqu- (aquest i aqueix) i formes no reforçades (este i eixe). Les formes no reforçades són vives en els parlars valencians, en tortosí, i en els parlars de la Franja. Totes aquestes formes són acceptables, encara que en els registres formals són preferibles les reforçades.\nForma reforçada  Forma no reforçada\nAquestes taronges són dolces Estes taronges són dolces\nAqueix home sempre interromp  Eixe home sempre interromp\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (16.4.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13675", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13675", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8013/1", "Darrera versió": "17.02.2021", "Títol": "Com es diu playlist en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació", "Resposta": "En l'àmbit de la informàtica, la forma amb què es designa un conjunt de fitxers multimèdia seleccionats per un usuari segons uns criteris determinats és llista de reproducció. Per exemple:\nEls seguidors han creat una llista de reproducció amb les cançons de la banda sonora de la sèrie.\nEl terme equivalent en anglès és playlist o play list.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13677", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13677", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8016/1", "Darrera versió": "04.03.2021", "Títol": "La preposició malgrat", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una certa tendència a suprimir la conjunció que, aquesta supressió no té fonament i cal evitar-la. Per exemple:\nMalgrat la neu, va sortir a córrer muntanya amunt, com un desesperat.\nMalgrat saber que no se'n sortiria, no va perdre mai el somriure.\nEts lliure de fer el que vulguis, malgrat que no hi estigui d'acord. (i no malgrat no hi estigui d'acord)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13685", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13685", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8017/1", "Darrera versió": "05.03.2021", "Títol": "sí o sí o tant sí com no?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "Per expressar el sentit de costi el que costi, sense possibilitat d'opció, en català se solen fer servir, segons el context, les expressions tant sí com no o bé peti qui peti, entre d'altres. Per exemple:\nHem d'aconseguir una altra invitació al concert, tant sí com no.\nPeti qui peti, aquesta setmana he d'acabar el projecte final de màster.\nMalgrat que darrerament també se sent, sobretot en registres col·loquials, l'expressió sí o sí amb aquest mateix significat, és preferible optar per altres expressions.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13688", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13688", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8018/1", "Darrera versió": "16.03.2021", "Títol": "Femení de poeta: la poeta o la poetessa?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La forma femenina de poeta és poetessa o poeta. Per exemple:\nFelícia Fuster va ser poetessa, pintora i traductora.\nLa poetessa nord-americana Louise Glück va rebre el Premi Nobel de Literatura el 2020.\nMaria-Mercè Marçal sentia admiració per una altra poeta contemporània, Teresa Pascual.\nDe petita va guanyar alguns premis de poesia. Serà una gran poeta.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13689", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13689", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8019/4", "Darrera versió": "05.09.2025", "Títol": "Règim dels verbs trucar, telefonar, cridar, picar i tocar ('telefonar')", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els verbs trucar, telefonar i picar, amb el significat d''establir comunicació per via telefònica', es poden fer servir transitivament. Ara bé, l'ús general és intransitiu, és a dir, porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple:\nLa teva germana ha trucat fa poc: truca-li!\nLa teva germana ha trucat fa poc: truca-la!\nNo telefonis a l'àvia ara, que no hi serà.\nNo telefonis l'àvia ara, que no hi serà.\nD'altra banda, de vegades el verb telefonar, especialment, també es fa servir com a verb de dicció ('dir per telèfon'). En aquest cas, és transitiu. Per exemple:\nEn Jordi ha telefonat que no podrà venir.\nEn canvi, els verbs cridar i tocar, que en alguns parlars se solen usar amb el significat d''establir comunicació per via telefònica', tan sols presenten l'ús intransitiu. Per exemple:\nM'han dit que li cridaran quan puguen.\nEsta vesprada tocaré a ma mare.\nHan tocat al consultori, però ja no ha respost ningú.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (21.3.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13690", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13690", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8020/1", "Darrera versió": "02.03.2021", "Títol": "espatarrant o espaterrant?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb espaterrar significa 'meravellar, espantar, granment amb alguna cosa extraordinària, amenaçadora'. Deriva d'aquest verb l'adjectiu espaterrant, amb el significat 'que espaterra'. Per exemple:\nCantava que espaterrava!\nAl final es va comprar una casa espaterrant!\nMalgrat que en alguns diccionaris d'ús també es documenta la variant espatarrar (i espatarrant), la forma normativa és espaterrar (i espaterrant).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13691", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13691", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8021/3", "Darrera versió": "19.08.2024", "Títol": "La locució causal ja que", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Tradicionalment, la locució ja que es fa servir en construccions causals anteposades per justificar una ordre, un prec o un suggeriment, i equival a 'atès que'. Per exemple:\nJa que has vingut expressament a dur-me el paquet, per què no et quedes a dinar?\nMés recent és l'ús d'aquesta locució en les causals posposades que aporten informació nova i justifiquen el contingut de tota l'oració principal, equivalent a 'perquè'. Per exemple:\nEs va amoïnar molt de no trobar-te a casa a aquella hora, ja que no s'ho esperava.\nCal tenir en compte, però, que a diferència de la conjunció perquè, que pot introduir complements al predicat i oracionals, la construcció ja que no pot funcionar com a complement del predicat i, per tant, no pot modificar-lo. Per exemple:\nNo surt perquè plou. (i no ...ja que plou)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (29.2.3.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13692", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13692", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8022/2", "Darrera versió": "09.03.2021", "Títol": "Femení de músic: la músic o la música?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El substantiu músic, música, amb el significat de 'persona que compon, dirigeix i interpreta obres musicals', presenta flexió de gènere. Per exemple:\nLa germana de Mozart va ser música també.\nLes músiques van interpretar obres de Toldrà.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13693", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13693", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8023/3", "Darrera versió": "15.05.2024", "Títol": "Addició de es- inicial: tisores o estisores?, carxofes o escarxofes?, etc.", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Els substantius carxofa, palmatòria, tenalles, tisores i tovalles alternen amb els que, amb la mateixa forma, presenten el segment es- inicial: escarxofa, espalmatòria, estenalles, estisores i estovalles. Tant els uns com els altres són adequats i cada parella té el mateix significat. Per exemple:\nAvui he comprat un quilo de carxofes / d'escarxofes.\nPosa les tovalles/estovalles blanques.\nEls substantius (es)tenalles, (es)tisores i (es)tovalles es fan servir sempre en plural encara que facin referència a una sola entitat. Per exemple:\nLa Mireia ha comprat unes tisores per a la cuina, perquè no en tenia.\nLa veïna m'ha deixat unes estenalles; així podré treure els claus de la paret.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.3.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13694", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13694", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8024/3", "Darrera versió": "24.10.2024", "Títol": "Conjuncions correlatives: ara... ara..., ja... ja..., sigui... sigui...", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català,  hi ha unes construccions correlatives que serveixen per expressar diverses possibilitats, habitualment dues. Aquestes correlacions, més o menys lexicalitzades, apareixen encapçalades per adverbis o altres tipus d'elements, la majoria repetits, com ara... ara..., ja... ja..., sigui (o siga/sia)... sigui (siga/sia)... I també adés... adés... i que... que... Per exemple:\nAra està trist, ara està content.\nJa ho hàgiu fet vosaltres, ja ho hagi fet algú altre, el cas és que està espatllat.\nSempre fa mal temps, sigui hivern o sigui estiu.\nAdés reia, adés plorava.\nQue cars que barats, n'hi havia de tot tipus.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (25.4.3c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13695", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13695", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8026/2", "Darrera versió": "25.03.2022", "Títol": "Es pot dir dintre de tot en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, hi ha diverses expressions que serveixen per avaluar un resultat o arribar a una conclusió, com ara fet i fet, comptat i debatut, al capdavall, encara, malgrat tot, ben mirat, etc. Per exemple:\nNo ens queixem que, al capdavall, el menú d'aquest restaurant és prou bo.\nMalgrat tot, trobo que ens ha sortit prou bé la jugada.\nEl pícnic a l'aire lliure, comptat i debatut, va ser tot un èxit.\nCal evitar la construcció dintre de tot.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13701", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13701", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8028/1", "Darrera versió": "31.03.2021", "Títol": "Majúscules i minúscules de les formes genèriques de noms d'edificis i  dependències", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les formes genèriques que formen part de les denominacions d'edificis s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:\nla catedral de Tarragona\nl'església de la Mercè\nsantuari de la Mare de Déu de Bruguers\nla capella de Santa Àgata\nel temple de Zeus\nel mas Rovira\nel monestir de Poblet (però el Reial Monestir de Poblet, perquè es tracta de la institució monàstica)\nel castell de Balsareny\nla torre Agbar\nLes dependències d'edificis que es designen amb formes genèriques s'escriuen amb minúscules. Per exemple:\nel saló de plens de l'Ajuntament\nla sala de reunions de l'escola\nla sala de passos perduts del Palau Güell\nl'escala d'incendis de l'edifici", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13710", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13710", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8029/2", "Darrera versió": "27.07.2021", "Títol": "Pronom en amb el verb ser ('haver-hi')\nJa en són tres els ferits o Ja són tres els ferits?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:\nEn aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)\nAra bé, cal tenir en compte que generalment aquestes oracions es construeixen sense el pronom en o bé amb el verb haver-hi. Per exemple:\nEn aquella sala són deu.\nEn aquella sala n'hi ha deu, de persones.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13720", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13720", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8030/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Abreviatura de arquitecte, arquitecta", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "arq.\nL'abreviatura de arquitecte, arquitecta és arq.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13781", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13781", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8031/1", "Darrera versió": "09.07.2021", "Títol": "El numeral dos, dues", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En general, el numeral dos manté la variació de gènere: dos per al masculí i dues per al femení, encara que especialment en els parlars valencians, però no exclusivament, es fa servir la forma dos com a invariable. Ara bé, en els registres formals és preferible mantenir la variació. Per exemple:\ndos nois i dues noies\ndues cadires\ndues formes de viure la natura\ndues estances espaioses", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "13898", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13898", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8032/1", "Darrera versió": "16.08.2021", "Títol": "fórmula d'Hondt o fórmula D'Hondt?\nsistema d'Hondt o sistema D'Hondt?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials; Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Per expressar el mètode ideat per Victor D'Hondt per distribuir els escons d'una circumscripció electoral es poden fer servir les denominacions fórmula D'Hondt o sistema D'Hondt (i no d'Hondt). Consisteix a dividir el nombre de vots obtinguts per cada candidatura entre divisors successius (1, 2, 3, etc.) fins al nombre d'escons de cada circumscripció, de manera que els escons es reparteixen, en ordre decreixent, entre les candidatures amb els quocients més elevats.\nA vegades popularment s'hi fa referència com a llei D'Hondt o regla D'Hondt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14134", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14134", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8033/6", "Darrera versió": "02.04.2026", "Títol": "Els prefixos hiper-, mega-, super-, ultra- davant de locucions i sintagmes no lexicalitzats", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "En els registres informals, alguns prefixos com super-, hiper-, mega- o ultra-, que se solen utilitzar amb intenció hiperbòlica, poden modificar locucions com a prop, d'hora, de pressa, etc.\nTot i que els mots construïts amb prefixos generalment s'escriuen aglutinats, quan el prefix precedeix una locució, com en aquests casos, s'escriu separat de la locució per un espai en blanc:\nLa platja és súper a prop de l'hotel.\nAvui hem quedat mega d'hora.\nHan acabat la feina ultra de pressa per entregar-la a temps.\nAquests prefixos amb valor hiperbòlic també s'escriuen separats amb un espai quan modifiquen un sintagma no lexicalitzat el nucli del qual no apareix immediatament després del prefix. Són casos com súper ben fet, mega mal pagat, etc. Per exemple:\nAquest curtmetratge està mega ben filmat.\nVa deixar la feina perquè era molt sacrificada i estava ultra mal pagada.\nAquest sabó fa súper bona olor.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.3b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14135", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14135", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8034/2", "Darrera versió": "09.09.2021", "Títol": "Quantificadors exclamatius amb adjectius i adverbis: que, com o si\ncom n'és de bo o com és de bo?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els quantificadors que es fan servir en oracions que ponderen la qualitat o la quantitat, amb adjectius i adverbis, són que, com o si. Per exemple:\nQue n'és, de bo! o Que bo que és!\nQue endarrere que seus!\nQue n'és, de lluny!\nCom és d'impacient!\nSi n'és, de beneit! o Si que és beneit! o Si que n'és, de beneit!\nCom s'observa en els exemples, en les oracions exclamatives introduïdes per les partícules que i si, habitualment els adjectius o els adverbis modificats per aquests quantificadors exclamatius apareixen dislocats a la dreta i representats pel pronom en (Que n'és, de bo!, Que n'és, de lluny!, Si n'és, de beneit!, Si que n'és, de beneit). Cal tenir en compte que si un element conegut es desplaça cap a la dreta, se separa amb coma de la resta de l'oració i, a més, es reprèn amb un pronom feble.\nPel que fa a les oracions exclamatives introduïdes per com, es formen amb l'estructura com és de + adjectiu/adverbi. Per tant, una frase com ara No t'imagines com d'impacient és! no seria possible, sinó que caldria dir No t'imagines com és d'impacient. Tampoc no seria adequada la frase Com n'és d'impacient!, amb el pronom en (n'), feta per paral·lelisme a les estructures esmentades anteriorment.\nFinalment, convé remarcar que amb adjectius i adverbis no són acceptables expressions en què el complement va precedit de l'article definit el o de l'article indefinit un, com ara L'endarrere que seu!, És d'un lleig!, El bo que és!, L'estúpid que és!, etc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14181", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14181", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8035/1", "Darrera versió": "29.09.2021", "Títol": "Com es diu el dígraf ll en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, el nom del dígraf ll és ela doble, i no ella. Aquest dígraf representa el so de la consonant lateral palatal sonora. Per exemple:\nEl mot ratlla s'escriu amb ela doble.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14185", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14185", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8036/1", "Darrera versió": "29.09.2021", "Títol": "Xangai, Shangai o Shanghai?\nGrafia del topònim xinès Shanghai", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "En català, la forma d'ús general d'aquest topònim xinès és Shanghai.\nMalgrat que la forma Xangai ja té una certa tradició d'ús en català, és preferible prioritzar la forma internacional Shanghai.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14194", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14194", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8037/1", "Darrera versió": "29.09.2021", "Títol": "Com es diu a la brava en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió a la brava, que significa 'sense miraments', no és normativa en català. Segons el context, també es pot fer servir alguna de les expressions següents: de qualsevol manera, barrim-barram, tal com raja, sense engaltar, etc. Per exemple:\nEn Rafel sempre fa les coses de qualsevol manera, hauria de ser més curós.\nNo s'ho va pensar dues vegades i li va dir tal com raja.\nEn Pere, amb la seva incontinència verbal, les deixava anar sense engaltar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14195", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14195", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8038/2", "Darrera versió": "20.10.2021", "Títol": "lliurable i entregable", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot lliurar' o 'que es pot entregar'. Per exemple:\nMalgrat que els treballs que teníem pendents són lliurables a partir de demà, encara els vull repassar i esperaré fins a l'últim moment.\nAquesta comanda entregable a partir de les quatre ja està a punt.\nCal tenir en compte que, en canvi, aquests adjectius no són adequats en contextos en què no signifiquen 'que es pot lliurar' o 'que es pot entregar'. Per exemple, no tenen el sentit 'que cal entregar' o 'que cal lliurar', com seria el cas de la frase Els treballs eren lliurables abans de les dues, ja fem tard.\nFinalment, cal recordar que no s'ha d'abusar d'aquest tipus de derivats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14250", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14250", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8039/3", "Darrera versió": "07.03.2025", "Títol": "Expressions per introduir exemples", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Per introduir exemples es poden fer servir diversos mots i expressions: com, com ara, com és/són ara o per exemple. També s'usa de vegades l'addició de com i per exemple: com per exemple. En aquest cas, la construcció es pot separar o no amb comes:\nPots afegir aquests retallons en postres com per exemple cremes, iogurts, etc.\nFa un munt d'activitats, com per exemple, ioga, música i anglès.\nEns calen unes quantes coses, com, per exemple, retoladors gruixuts, llapis de colors i bolígrafs blaus.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14259", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14259", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8040/1", "Darrera versió": "07.10.2021", "Títol": "Ministeri d'Afers Estrangers o Ministeri d'Afers Exteriors?", "Categoria": "Convencions. Criteris de traducció", "Resposta": "El ministeri que s'encarrega de les relacions d'un estat amb els altres o amb institucions internacionals s'anomena, en general, ministeri d'afers estrangers.\nPer designar en català el ministeri corresponent a l'Estat espanyol (Ministerio de Asuntos Exteriores), s'observen vacil·lacions en la denominació: Ministeri d'Afers Estrangers i Ministeri d'Afers Exteriors. Moltes vegades aquest organisme i el ministre o la ministra corresponent apareixen amb una designació incompleta (Exteriors ha aprovat un nou reglament, el ministre d'Exteriors ha arribat aquest matí a París), que fa difícil adoptar la solució Ministeri d'Afers Estrangers.\nEs recomana de fer servir, per al cas de l'Estat espanyol, Ministeri d'Afers Exteriors i ministre, ministra d'Afers Exteriors, tant si apareixen amb la designació completa com si apareixen amb la designació incompleta.\nPer a la resta de casos, en què habitualment no es fa servir una designació incompleta, es recomana d'utilitzar ministeri d'afers estrangers i ministre, ministra d'afers estrangers (per exemple, Ministeri d'Afers Estrangers del Brasil i ministre, ministra d'Afers Estrangers del Brasil), si és que aquest organisme no té una denominació específica, com ara la Secretaria d'Estat (i secretari, secretària d'Estat) dels Estats Units.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14260", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14260", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8043/1", "Darrera versió": "15.12.2021", "Títol": "el fi o la fi?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Fi és una paraula masculina quan fa referència al terme al qual tendeix una acció, el seu objecte. Per exemple:\nTot té un fi o altre.\nQuin fi us proposeu?\nEn canvi, fi és una paraula femenina quan fa referència al punt o moment en què una cosa acaba, cessa. Per exemple:\nEls maies no van predir la fi del món.\nAl cap i a la fi saben que tenen el mateix caràcter.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14326", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14326", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8044/1", "Darrera versió": "15.12.2021", "Títol": "un ordre o una ordre?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El mot ordre és femení quan fa referència al manament, la prescripció, que cal obeir o seguir, procedent d'una autoritat competent. Per exemple:\nNo va obeir les ordres del metge.\nHi ha una ordre d'ingrés que no ha estat comunicada.\nEn canvi, el mot ordre és masculí en els casos següents:\nQuan fa referència a l'arranjament, la disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres. Per exemple:\nL'ordre és bàsic per poder cuinar amb tranquil·litat.\nInclourem aquest punt en l'ordre del dia previst.\nEn sociologia, quan fa referència al sistema de regles i lleis inspiradores, aglutinants i conformadores d'una societat. Per exemple:\nPer millorar les nostres vides hem d'anar en contra de l'ordre establert.\nQuan fa referència a un grup de persones o de coses que, per alguna circumstància, és considerat com una classe distinta. Per exemple:\nEls comentaris, siguin de l'ordre que siguin, es faran al final.\nL'ordre jònic és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega.\nSi fa referència a un grup important d'una classificació, com ara el grup de classificació taxonòmica dels éssers vius situat entre la classe i la família, format per la reunió de famílies afins. Per exemple:\nL'ordre dels passeriformes és el més extens dins la classe dels ocells.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14327", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14327", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8045/1", "Darrera versió": "15.12.2021", "Títol": "el pols o la pols?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El substantiu pols és masculí en els casos següents:\nQuan fa referència al batec arterial que es percep palpant una artèria superficial, especialment en el punt d'unió de la mà amb l'avantbraç. Per exemple:\nLa tieta té el pols dèbil.\nEl metge m'ha pres el pols.\nTambé és masculí quan es fa referència a la seguretat de la mà en fer els moviments adequats per a l'execució d'alguna acció que requereixi certa precisió. Per exemple:\nSi vols fer bons tatuatges hauràs de tenir bon pols.\nEstic tan nerviosa que em tremola el pols.\nEn canvi, pols és femení quan fa referència al conjunt de partícules diminutes, de terra seca i d'altres matèries, que poden ser emportades pel vent. Per exemple:\nS'ha de treure la pols dels mobles.\nLa pols del camí no li deixava veure el cotxe de davant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14328", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14328", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8046/1", "Darrera versió": "15.12.2021", "Títol": "el pudor o la pudor?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El substantiu pudor és masculí quan fa referència l'aversió de l'ànim envers allò que pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat. Per exemple:\nHas de respectar el seu pudor: si no li agrada parlar de segons què, no el pressionis.\nVa atemptar contra el pudor quan va fer aquella grolleria.\nEn canvi, és femení quan fa referència a la mala olor. Per exemple:\nEl contenidor d'escombraries fa molta pudor; ja fa dies que no el buiden.\nEl pis fa una pudor insuportable a causa de l'incendi.\nPel que fa a la pronúncia, cal remarcar que en general, excepte en els parlars valencians, no es pronuncia la r final del mot pudor quan és femení (La pudor que fa un ou podrit). En canvi, en tots els dialectes es pronuncia la r final del mot masculí (Té molt de pudor, no vol parlar de segons què).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14329", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14329", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8047/1", "Darrera versió": "15.12.2021", "Títol": "el son o la son?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El mot son és masculí quan designa l'estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Per exemple:\nVa agafar el son de seguida.\nHe sentit un soroll i he perdut el son de cop.\nEn canvi, és femení quan fa referència a les ganes de dormir. Per exemple:\nNo puc suportar aquesta son; necessito dormir.\nAjuda'm a fer passar la son, que he d'estar pendent d'una trucada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14330", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14330", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8048/1", "Darrera versió": "15.12.2021", "Títol": "el terra, la Terra o la terra?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La forma terra en masculí fa referència al paviment o una altra superfície sobre la qual hom està, camina, etc. Per exemple:\nNo passis per aquí que estic fregant el terra.\nPlora perquè ha caigut en un terra dur.\nEn canvi, és un mot femení en els casos següents:\nQuan es refereix al tercer planeta en ordre de distància al Sol. En aquest cas s'escriu Terra amb majúscula inicial, perquè és un nom propi. Per exemple:\nLa Terra gira al voltant del Sol.\nQuan designa la part sòlida de la Terra. Per exemple:\nEls mamífers viuen a la terra i a l'aigua.\nQuan fa referència a la porció de la superfície de la Terra considerada en ella mateixa, o com a pertanyent a un individu, a un poble. Per exemple:\nAquesta no és la seva terra natal.\nQuan fa referència al material bla de la crosta terrestre aprofitat per a l'agricultura. Per exemple:\nAvui el pagès ha començat a conrear la terra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14331", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14331", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8049/1", "Darrera versió": "15.12.2021", "Títol": "el vessant o la vessant?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El mot vessant és masculí quan fa referència al coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cim d'una muntanya. Per exemple:\nEl vessant nord de la muntanya és rocallós.\nEn certs casos, vessant pot ser tant masculí com femení:\nSi té el significat de 'aiguavés'. Per exemple:\nVan reparar les vessants de la teulada.\nVan reparar els vessants de la teulada.\nSi fa referència a una faceta, un aspecte. Per exemple:\nEls debats sempre tenen diverses vessants.\nEls debats sempre tenen diversos vessants.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14332", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14332", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8050/1", "Darrera versió": "15.12.2021", "Títol": "el canal o la canal?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El mot canal és masculí en els casos següents:\nQuan fa referència, en transports i obres públiques, a una via navegable excavada a terra per posar en comunicació les aigües de rius, torrents, mars, etc., i també a la construcció destinada a derivar l'aigua de rius, torrents, etc., amb finalitats de regatge i industrials. Per exemple:\nEl vaixell va embarrancar al canal de Suez.\nEl primer tram del canal Segarra-Garrigues s'inaugurà l'any 2009.\nQuan designa el braç de mar entre dues illes o entre una illa i el continent. Per exemple:\nGertrude Ederle va ser la primera dona a travessar nedant el canal de la Mànega.\nQuan es refereix al conducte d'un organisme per on circulen substàncies líquides o semilíquides, aire, etc. Per exemple:\nEl pacient té una obstrucció al canal alimentari.\nQuan fa referència al medi a través del qual, en el procés de comunicació, són transmesos els signes. Per exemple:\nVa fer servir un canal escrit per comunicar la notícia.\nD'altra banda, canal és femení:\nQuan fa referència a un conducte fet de terrissa, de zenc, etc., destinat a recollir, a portar, a donar pas, a l'aigua o a qualsevol altre líquid. Per exemple:\nLa canal que recull l'aigua del terrat passa per sota el badiu.\nTambé és femení quan fa referència a la part inferior d'una vall estreta que generalment correspon al llit d'un curs d'aigua. Per exemple:\nVam pujar la canal sense cap dificultat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14333", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14333", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8051/1", "Darrera versió": "17.11.2021", "Títol": "Guionet en sigles que contenen xifres\nGuionet en sigles alfanumèriques", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Hi ha sigles que incorporen una o més xifres, anomenades sigles alfanumèriques. Per exemple:\nR19\nG7\nLa unió d'una inicial o una sigla amb una xifra de vegades es marca amb un guionet:\nC-58\n1-0\nPer decidir si escriure la sigla amb guionet o sense cal tenir en compte les indicacions següents:\n•\tEs respecten les sigles que les entitats facin servir per referir-se a elles mateixes:\nTV3\nM-19\n•\tLa utilització del guionet és la forma més estesa en la denominació de vies interurbanes i dates assenyalades:\nAP-7\nC-25\n15-M\n11-S\n•\tEn canvi, quan es fa referència a cursos escolars o a certificats d’idiomes la forma més estesa és sense guionet:\nP3 (Parvulari)\nEI4 (Educació Infantil)\nC2\n•\tQuan la sigla no està fixada, hi ha vacil·lació en alguns casos. És important, però, que el criteri que s'apliqui se segueixi de manera uniforme.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14334", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14334", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8052/1", "Darrera versió": "16.12.2021", "Títol": "Com es diu ya te vale en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "L'expressió ja et val (ja li val, ja us val, ja els val) és un calc de l'expressió castellana ya te vale (ya le vale, ya os vale, ya les vale), que es fa servir per manifestar censura, queixa o desaprovació. En català es fan servir, segons el context, les formes alternatives ja està bé, quina barra, quines penques, com et passes, quins collons, entre d'altres. Per exemple:\nTomeu, ja està bé, dir això als nois.\nQuina barra! Fa dues setmanes que ets fora i ni un missatge!\nEns van dir que ens ajudarien a recollir-ho tot i ara se'n van amb una excusa, quines penques.\nDe debò que no vindràs a buscar-me a l'aeroport? Com et passes!\nT'explico un secret i l'endemà ja el sap tot el barri. Quins collons, a mi no em parlis més.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14335", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14335", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8053/1", "Darrera versió": "05.01.2022", "Títol": "Abreviatura de abreviatura", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "abrev.\nL'abreviatura de abreviatura és abrev.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14441", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14441", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8054/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Símbol de amazic (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "tmh\nEl símbol de amazic és tmh.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14442", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14442", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8055/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Abreviatura de anada i tornada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "a/t\nL'abreviatura de anada i tornada és a/t.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14443", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14443", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8056/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Abreviacions de àrab (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "àr.\nar\nL'abreviatura de àrab és ar.\nEl símbol de àrab és ar.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14444", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14444", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8057/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Abreviatura de assessor, assessora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ass.\nL'abreviatura de assessor, assessora és ass.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14445", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14445", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8058/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Sigla de autopista de peatge", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "AP\nLa sigla de autopista de peatge és AP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14446", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14446", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8059/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Abreviatura de autor, autora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "aut.\nL'abreviatura de autor, autora és aut.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14447", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14447", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8060/1", "Darrera versió": "08.02.2022", "Títol": "Abreviacions de basc, èuscar o eusquera", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "èusc.\neu\nL'abreviatura de basc, èuscar o eusquera és èusc.\nEl símbol de basc, èuscar o eusquera és eu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14449", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14449", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8061/1", "Darrera versió": "22.12.2021", "Títol": "Com es diu aforo en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència al nombre màxim autoritzat de persones que es pot admetre en un local públic en un moment determinat, en català es pot utilitzar el nom aforament. Per exemple:\nLes invitacions estaran disponibles fins a completar l'aforament del teatre.\nEl restaurant té un aforament de 120 persones.\nEl local va rebre una multa per superar l'aforament permès.\nAltres termes amb un significat similar són cabuda i capacitat. Aquestes formes es poden utilitzar amb un sentit més ampli i poden aparèixer en contextos diversos. Per exemple:\nLa sala té una cabuda insuficient per celebrar-hi l'acte.\nEl Teatre Principal és el que té més capacitat de la ciutat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14455", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14455", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8062/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Sigla de Butlletí Oficial de les Illes Balears", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "BOIB", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14460", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14460", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8063/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Sigla de Butlletí Oficial del Principat d'Andorra", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "BOPA", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14461", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14461", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8066/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Símbol de caloria", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cal\nEl símbol de caloria és cal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14464", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14464", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8067/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Símbol de cavall de vapor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "CV\nEl símbol de cavall de vapor és CV.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14465", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14465", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8068/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Símbols de centímetre cúbic", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "cc\ncm3", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14466", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14466", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8069/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Símbol de corona islandesa", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ISK\nEl símbol de corona islandesa és ISK.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14467", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14467", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8070/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Símbol de corona txeca", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "CZK\nEl símbol de corona txeca és CZK.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14469", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14469", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8071/2", "Darrera versió": "27.09.2023", "Títol": "Abreviatura de corrector, correctora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "corr.\nL'abreviatura de corrector, correctora és corr.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14470", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14470", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8072/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Abreviatura de correu electrònic", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "c/e\nL'abreviatura de correu electrònic és c/e.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14471", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14471", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8073/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Símbol de decibel", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "dB\nEl símbol de decibel és dB.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14472", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14472", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8074/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Sigla de Diari Oficial de la Generalitat Valenciana", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "DOGV\nLa sigla de Diari Oficial de la Generalitat Valenciana és DOGV.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14473", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14473", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8075/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Sigla de Diari Oficial del Parlament de Catalunya", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "DOPC\nLa sigla de Diari Oficial del Parlament de Catalunya és DOPC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14474", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14474", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8076/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de dinar algerià", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "DZD\nEl símbol de dinar algerià és DZD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14475", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14475", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8077/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de dinar serbi", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "RSD\nEl símbol de dinar serbi és RSD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14476", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14476", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8078/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de dinar tunisià", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "TND\nEl símbol de dinar tunisià és TND.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14477", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14477", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8080/3", "Darrera versió": "14.09.2023", "Títol": "covid, covid-19, COVID-19\nel covid o la covid?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut", "Resposta": "Tant el nom covid com els termes covid-19 i COVID-19 són formes vàlides per fer referència a la malaltia respiratòria causada pel coronavirus SARS-CoV-2. En canvi, no és adequada la forma Covid-19, només amb la inicial amb majúscula.\nAquesta malaltia s'anomena així per la denominació anglesa coronavirus disease ('malaltia del coronavirus'), a la qual s'hi afegeix l'any en què es va detectar el primer cas, el 2019.\nLa denominació anglesa donà lloc a la sigla COVID-19, amb guionet, que s'utilitza sobretot en l'àmbit d'especialitat. De la mateixa manera, la forma covid-19, ja lexicalitzada, es fa servir més en àmbits especialitzats. El nom covid, en canvi, és propi de l'ús general i divulgatiu, i fins i tot ja és recollit pel Diccionari de la llengua catalana.\nEl nom covid és femení. El gènere femení s'explica perquè la traducció del terme anglès del qual prové covid és malaltia del coronavirus, en què el nucli, malaltia, és femení. Per tant, la forma adequada és la covid (i també la covid-19 i la COVID-19).\nPel que fa a la pronúncia, l'accent recau sobre l'última síl·laba perquè és una paraula aguda, i no pas com si fos escrita còvid.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14479", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14479", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8081/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de dirham marroquí", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "MAD\nEl símbol de dirham marroquí és MAD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14480", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14480", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8082/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Sigla de discjòquei", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "DJ\nLa sigla de discjòquei és DJ.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14481", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14481", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8083/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Sigla de entitat municipal descentralitzada", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "EMD\nLa sigla de entitat municipal descentralitzada és EMD.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14482", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14482", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8084/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Abreviatura de abans de la nostra era", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "a. de la n. e.\nL'abreviatura de abans de la nostra era és a. de la n. e.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14483", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14483", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8085/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Abreviatura de després de la nostra era", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "d. de la n. e.\nL'abreviatura de després de la nostra era és d. de la n. e.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14484", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14484", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8086/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Sigla de escola institut", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "EI\nLa sigla de escola institut és EI.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14485", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14485", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8087/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Sigla de estació depuradora d'aigües residuals", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "EDAR\nLa sigla de estació depuradora d'aigües residuals és EDAR.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14486", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14486", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8088/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de fòrint (moneda d'Hongria)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "HUF\nEl símbol de fòrint és HUF.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14487", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14487", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8089/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Abreviacions de gallec (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "gall.\ngl\nL'abreviatura de gallec és gall.\nEl símbol de gallec és gl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14488", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14488", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8090/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de katal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "kat\nEl símbol de katal és kat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14489", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14489", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8091/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Sigla de identificador d'objecte digital (digital object identifier)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "DOI\nLa sigla de identificador d'objecte digital és DOI.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14490", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14490", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8092/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Abreviacions de japonès (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "jap.\nja\nL'abreviatura de japonès és jap.\nEl símbol de japonès és ja.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14491", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14491", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8093/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de quilocaloria o kilocaloria", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "kcal\nEl símbol de quilocaloria (o kilocaloria) és kcal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14493", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14493", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8094/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de kuna (moneda de Croàcia)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "HRK\nEl símbol de kuna és HRK.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14494", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14494", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8095/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de lek (moneda d'Albània)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ALL\nEl símbol de lek és ALL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14495", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14495", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8096/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de leu (moneda de Romania)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "RON\nEl símbol de leu és RON.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14496", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14496", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8097/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de lev (moneda de Bulgària)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "BGN\nEl símbol de lev és BGN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14497", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14497", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8098/1", "Darrera versió": "28.02.2022", "Títol": "donat, donada ('determinat', 'determinada')", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'adjectiu donat, donada té el significat de 'determinat, però no explicat amb precisió'. Així, es pot dir:\nDesprés d'esperar força estona, vaig decidir anar-me'n en un moment donat.\nSobre una melodia donada, va fer un acompanyament fantàstic.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14499", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14499", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8099/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Abreviacions de neerlandès (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "neerl.\nnl\nL'abreviatura de neerlandès és neerl.\nEl símbol de neerlandès és nl.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14500", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14500", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8100/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Abreviacions de occità (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "occ.\noc\nL'abreviatura de occità és occ.\nEl símbol de occità és oc.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14501", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14501", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8101/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Abreviacions de portuguès (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "port.\npt\nL'abreviatura de portuguès és port.\nEl símbol de portuguès és pt.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14502", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14502", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8102/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Abreviacions de romanès (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "rom.\nro\nL'abreviatura de romanès és rom.\nEl símbol de romanès és ro.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14503", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14503", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8103/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Abreviacions de xinès (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "xin.\nzh\nL'abreviatura de xinès és xin.\nEl símbol de xinès és zh.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14504", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14504", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8104/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Símbol de rus (llengua)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ru\nEl símbol de rus és ru.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14505", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14505", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8105/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Abreviatura de lingüista", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ling.\nL'abreviatura de lingüista és ling.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14506", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14506", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8106/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Abreviatura de lingüístic", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ling.\nL'abreviatura de lingüístic és ling.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14507", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14507", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8107/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Símbol de lumen", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "lm\nEl símbol de lumen és lm.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14508", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14508", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8108/1", "Darrera versió": "07.01.2022", "Títol": "Sigla de preguntes més freqüents", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "PMF\nLa sigla de preguntes més freqüents és PMF.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14509", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14509", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8109/2", "Darrera versió": "02.03.2022", "Títol": "Règim verbal de ensenyar", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb ensenyar, amb el significat de comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc., donant-li'n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics, pot regir una oració d'infinitiu, que pot anar introduïda tant per la preposició a com de. En aquest cas, el verb és intransitiu. Així, es pot dir:\nLa mestra ensenya a/de llegir.\nA l'hora de pronominalitzar aquest complement format per una oració d'infinitiu, es fa servir el pronom en. Així, si se substitueix el complement de l'exemple anterior, la frase queda de la manera següent:\nLa mestra n'ensenya.\nAquest tipus de frases poden dur un complement indirecte, que va introduït per la preposició a i que expressa a qui s'ensenya la ciència, art, habilitat, etc. Per exemple:\nLa meva germana ensenya a conduir al seu fill.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14540", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14540", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8110/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de lira turca", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "TRY\nEl símbol de lira turca és TRY.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14561", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14561", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8111/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de lliura egípcia", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "EGP\nEl símbol de lliura egípcia és EGP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14562", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14562", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8112/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Abreviatura de manuscrit", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ms.\nL'abreviatura de manuscrit és ms.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14564", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14564", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8113/2", "Darrera versió": "11.03.2022", "Títol": "Símbols de megabit per segon", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Mbps\nMb/s\nMbit/s\nEls símbols de megabit per segon són Mbps, Mb/s i Mbit/s.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14565", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14565", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8114/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Abreviatura de metre lineal", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "m lin.\nL'abreviatura de metre lineal és m lin.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14566", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14566", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8115/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Abreviatura de monsenyor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Mons.\nL'abreviatura de monsenyor és Mons.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14567", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14567", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8116/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de peso argentí", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "ARS\nEl símbol de peso argentí és ARS.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14568", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14568", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8117/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de peso mexicà", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "MXN\nEl símbol de peso mexicà és MXN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14569", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14569", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8118/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Abreviatures de prevere", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "prev.\npvre.\nLes abreviatures de prevere són prev. i pvre.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14570", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14570", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8119/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de real (moneda del Brasil)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "BRL\nEl símbol de real és BRL.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14571", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14571", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8120/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Abreviatura de regió", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "reg.\nL'abreviatura de regió és reg.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14572", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14572", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8121/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Abreviatures de reverend", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Rev.\nRnd.\nLes abreviatures de reverend són Rev. i Rnd.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14601", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14601", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8122/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Abreviatures de reverenda", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "Rev.\nRnda.\nLes abreviatures de reverenda són Rev. i Rnda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14602", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14602", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8123/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Abreviacions de secretari general, secretària general", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "secr. gral\nSG\nL'abreviatura de secretari general, secretària general és secr. gral.\nLa sigla de secretari general, secretària general és SG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14603", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14603", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8124/1", "Darrera versió": "16.02.2022", "Títol": "Símbol de megawatt hora", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "MW h\nEl símbol de megawatt hora és MW h.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14604", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14604", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8125/1", "Darrera versió": "28.02.2022", "Títol": "Encara que estava cansada... o Encara que estigui cansada...?\nCorrelacions verbals en oracions concessives", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les oracions concessives són aquelles que expressen una dificultat que no impedeix, però, la realització d'allò que expressa l'oració principal. Per exemple: Encara que estava cansada, vaig veure la pel·lícula fins al final.\nLes oracions concessives poden expressar una situació que s'interpreta com a vertadera o bé una situació hipotètica o falsa. Aquest fet, juntament amb altres factors, determinen l'ús del mode del verb.\nPel que fa a les construccions concessives amb el verb en indicatiu, expressen una situació concebuda com a real. És el cas de l'exemple del primer paràgraf.\nEn canvi, les construccions concessives amb el verb en present de subjuntiu o perfet de subjuntiu poden expressar una situació hipotètica. Per exemple: Encara que estigui cansada, acabaré de veure la pel·lícula fins al final.\nSi l'oració concessiva porta un verb en imperfet de subjuntiu o en plusquamperfet de subjuntiu, la situació que expressa és irreal o falsa. Per exemple:\nEncara que estigués cansada, acabaria de veure la pel·lícula fins al final. ('no estic cansada')\nEncara que hagués estat cansada, hauria acabat de veure la pel·lícula fins al final. ('no estava cansada')", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14605", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14605", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8126/1", "Darrera versió": "28.02.2022", "Títol": "Sant Carles de la Ràpita o la Ràpita?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi del Montsià és la Ràpita.\nLa Resolució PRE/215/2022, de 4 de febrer, estableix el canvi de denominació del municipi de Sant Carles de la Ràpita, que passa a denominar-se la Ràpita.\nCom que aquest canvi és molt recent, algunes obres de consulta (sobretot les publicades en paper) encara fan servir la forma antiga, Sant Carles de la Ràpita. Això no obstant, com s'ha esmentat més amunt, avui aquesta denominació ja no s'ha d'usar, sinó que s'ha d'emprar únicament la Ràpita.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14606", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14606", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8127/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Sigla de secretaria general", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "SG\nLa sigla de secretaria general és SG.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14607", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14607", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8128/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de sol (moneda del Perú)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "PEN\nEl símbol de sol és PEN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14608", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14608", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8129/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de terabyte", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "TB\nEl símbol de terabyte és TB.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14609", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14609", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8130/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Sigla de vehicle de transport amb conductor", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "VTC\nLa sigla de vehicle de transport amb conductor és VTC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14610", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14610", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8131/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Sigla de versió original subtitulada en català", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "VOSC\nLa sigla de versió original subtitulada en català és VOSC.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14611", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14611", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8132/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Sigla de vistiplau", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "VP\nLa sigla de vistiplau és VP.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14612", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14612", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8133/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Sigla de xarxa privada virtual (virtual private network)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "VPN\nLa sigla de xarxa privada virtual és VPN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14613", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14613", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8134/1", "Darrera versió": "07.02.2022", "Títol": "Símbol de zloty (moneda de Polònia)", "Categoria": "Convencions. Abreviacions", "Resposta": "PLN\nEl símbol de zloty és PLN.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14614", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14614", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8135/2", "Darrera versió": "02.03.2022", "Títol": "corba o revolt?\nLa carretera fa moltes corbes o La carretera fa molts revolts?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència al tram físic d'una via en què hi ha una desviació de la línia recta es fa servir el mot revolt. Cal tenir en compte que amb aquest significat no és adequat el mot corba. Per exemple:\nLa carretera per anar a Mura fa molts revolts (i no moltes corbes).\nSi caminem una mica més, després d'aquell revolt, el camí farà baixada (i no després d'aquella corba).\nFinalment, cal dir que la forma curva no és normativa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14615", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14615", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8137/1", "Darrera versió": "27.01.2022", "Títol": "Femení de gerent: la gerent o la gerenta?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El substantiu gerent, gerenta serveix per designar la persona que dirigeix els afers i porta la firma d'una societat o empresa mercantil o bé la persona que s'ocupa dels afers econòmics d'una entitat que no cerca el lucre. Aquest substantiu presenta flexió de gènere. Per exemple:\nLes gerentes de diverses empreses del sector parlaran sobre la presència de les dones en els equips directius.\nLa nova gerenta de l'associació assistirà a les reunions amb l'alcalde.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14625", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14625", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8139/1", "Darrera versió": "22.04.2022", "Títol": "Com es diu bajo el paraguas de en català?\nEs pot dir sota el paraigua de en català?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, per expressar que alguna cosa s'esdevé amb la protecció o l'ajuda d'algú o d'alguna altra cosa, es poden fer servir les locucions sota la protecció de, sota els auspicis de o bé a l'empara de. Per exemple:\nL'empresa s'ha establert a Barcelona, a l'empara d'una multinacional nord-americana.\nSón infants i adolescents que es troben sota la protecció de la Direcció General d'Atenció a la Infànica i l'Adolescència.\nAquesta classificació l'ha feta un grup d'experts sota els auspicis de l'OMS.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14757", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14757", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8140/1", "Darrera versió": "02.03.2022", "Títol": "Es pot dir cridar l'ascensor en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, la locució que es fa servir per indicar que s'activa el mecanisme que fa venir l'ascensor és cridar l'ascensor. Per exemple:\nHe cridat l'ascensor, però triga molt, potser s'ha espatllat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14815", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14815", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8141/2", "Darrera versió": "04.03.2022", "Títol": "Kíev o Kíiv?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Kíiv\nEn català, la denominació de la capital d'Ucraïna és Kíiv.\nMalgrat que fins ara la forma d'ús habitual d'aquest topònim era Kíev, actualment l'única forma normativa és Kíiv.\nD'acord amb les recomanacions internacionals, es prioritzen les formes en la llengua originària i no les rebudes a través de llengües intermèdies, com en aquest cas el rus per a la forma Kíev.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14843", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14843", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8142/2", "Darrera versió": "17.11.2022", "Títol": "inclòs o inclús?\nincloent o incloent-hi?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les formes inclòs, inclosa, inclosos, incloses corresponen al participi del verb incloure. Quan acompanyen un nom, sempre hi concorden i signifiquen 'contingut, comprès'. Per exemple:\nPodeu consultar l'oferta, amb allotjament inclòs, clicant aquesta opció.\nLa informació addicional queda inclosa en l'apartat de sota.\nQuan tornem, s'hauran de pagar els extres no inclosos en el preu.\nLes excursions no estan incloses en el preu.\nEn canvi, el mot inclús és un adverbi que significa 'fins i tot'. Cal no confondre'l amb la forma inclòs. Per exemple:\nCada dia camina una hora, inclús quan plou (i no inclòs quan plou).\nSovint es fa servir el gerundi del verb incloure amb el significat de 'comprendre', 'fer que una cosa en contingui una altra'. Amb aquest valor, regeix un complement preposicional (incloure una cosa en una altra), que queda representat amb el pronom hi. Per exemple:\nA l'orfenat hi ha 80 nens, incloent-hi els refugiats de la guerra.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14854", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14854", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8143/1", "Darrera versió": "21.04.2022", "Títol": "Com es diu villano, villana en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a un personatge pervers, amb males intencions i que normalment és l'enemic del protagonista d'una pel·lícula, novel·la, sèrie, etc., es poden fer servir els mots dolent, dolenta o malvat, malvada, entre d'altres. Per exemple:\nLa Reina de Cors és la dolenta d'Alícia al país de les meravelles.\nAssegut a la cadira i acariciant el gat d'aquella manera semblava un dolent de pel·lícula.\nEl malvat d'aquest còmic de Batman és el Joker.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14864", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14864", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8144/2", "Darrera versió": "25.05.2022", "Títol": "Com es diu en plan (de) en català?\nEs pot dir en pla (de) en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La locució castellana en plan o en plan de, que es fa servir per expressar l'actitud d'actuar donant preponderància a un tipus d'activitat, a un tipus de comportament, a una qualitat, a una acció, no té un equivalent literal en català (la traducció en pla o en pla de no és acceptable). En un text en català es pot substituir per una de les alternatives següents, segons el context: en actitud de, en to de, en qualitat de, com a, com, com ara, preposicions (amb, de, en, etc.), un verb, i fins i tot es pot optar per no dir res. Per exemple:\nEn lloc de dir...Es pot dir...Ho va dir en plan conya.Ho va dir de conya.Ho he dit en plan de broma.Ho he dit en to de broma.Està en pla sergent.Està en actitud de sergent.Du uns bigotis en plan Dalí.Du uns bigotis com en Dalí.Es pot fer servir aquesta expressió en un text escrit en plan novel·la?Es pot fer servir aquesta expressió en un text escrit com ara una novel·la?Es pot fer servir aquesta preposició en plan Va avançar alguns passos vers la platja?Es pot fer servir aquesta preposició en Va avançar alguns passos vers la platja?Podríem trobar un verb en pla 'aprofitar-se dels altres'?Podríem trobar un verb amb el significat d''aprofitar-se dels altres'?M'agradaria parlar-vos d'aquests aspectes en pla més genèric.M'agradaria parlar-vos d'aquests aspectes de manera més general. Es pot admetre aquesta expressió en pla més informal? Es pot admetre aquesta expressió en un to més informal?Serà un sopar de cap d'any en pla íntim. Serà un sopar de cap d'any íntim.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14905", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14905", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8145/1", "Darrera versió": "13.04.2022", "Títol": "Majúscules i minúscules de dies i anys internacionals i commemoratius", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius de les designacions dels dies i anys internacionals o commemoratius. Per exemple:\nel Dia Mundial dels Refugiats\nEl 2011 va ser l'Any Internacional de la Química.\nl'Any Amades\nEl 22 d'octubre és el Dia Mundial del Wombat.\nel Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones\nEl dia de Sant Jordi també és el Dia Internacional del Llibre.\nel Dia Internacional de la Llengua Materna\nel Dia de la Mare\nel Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "14909", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14909", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8146/1", "Darrera versió": "11.05.2022", "Títol": "avort o avortament?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Dins l'àmbit de les ciències de la salut, l'expulsió o extracció d'un fetus o embrió abans d'assolir la viabilitat s'anomena avortament (i no avort o abort). Per exemple:\nL'avortament ha de ser lliure i gratuït.\nVa tenir un avortament a la setena setmana de l'embaràs.\nAquest medicament pot provocar l'avortament.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15083", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15083", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8148/1", "Darrera versió": "13.06.2022", "Títol": "Variació dialectal de nosaltres i vosaltres", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els pronoms personals forts nosaltres i vosaltres presenten formes diverses segons cada parlar. Algunes d'aquestes variants són:\nnosaltros, nosatros, nosatres, naltres, naltros, nantres, nantros, natres, natros, noltros, mosaltros, mosatros, moatros, matros\nvosaltros, vosatros, vosatres, valtres, valtros, vantros, vatres, vatros, voatros, voltros\nCal reservar aquestes formes per als registres informals, i evitar-les en els formals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15253", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15253", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8149/1", "Darrera versió": "21.06.2022", "Títol": "Khàrkov o Khàrkiv?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Khàrkiv\nEn català, la denominació d'aquesta ciutat ucraïnesa és Khàrkiv.\nMalgrat que fins ara la forma d'ús habitual d'aquest topònim era Khàrkov, actualment l'única forma normativa és Khàrkiv.\nD'acord amb les recomanacions internacionals, es prioritzen les formes en la llengua originària i no les rebudes a través de llengües intermèdies, com en aquest cas el rus per a la forma Khàrkov.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15256", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15256", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8150/1", "Darrera versió": "10.06.2022", "Títol": "Munic o Múnic?\nZuric o Zúric?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Múnic\nZúric\nLes formes normatives d'aquests topònims són Múnic i Zúric; són, per tant, paraules planes que duen accent gràfic segons les normes generals d'accentuació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15257", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15257", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8151/2", "Darrera versió": "03.06.2025", "Títol": "abstindre o abstenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: abstenir o abstindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és abstenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15265", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15265", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8152/2", "Darrera versió": "02.06.2025", "Títol": "advindre o advenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: advenir o advindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és advenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15266", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15266", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8153/2", "Darrera versió": "03.06.2025", "Títol": "atindre o atenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: atenir o atindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és atenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15267", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15267", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8154/2", "Darrera versió": "03.06.2025", "Títol": "avindre o avenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: avenir o avindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és avenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15268", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15268", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8155/2", "Darrera versió": "03.06.2025", "Títol": "captindre o captenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: captenir o captindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és captenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15269", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15269", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8156/2", "Darrera versió": "03.06.2025", "Títol": "cartindre o cartenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: cartenir o cartindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és cartenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15270", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15270", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8157/2", "Darrera versió": "03.06.2025", "Títol": "contindre o contenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: contenir o contindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és contenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15271", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15271", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8158/2", "Darrera versió": "03.06.2025", "Títol": "contravindre o contravenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: contravenir o contravindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és contravenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15272", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15272", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8159/2", "Darrera versió": "03.06.2025", "Títol": "convindre o convenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: convenir o convindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és convenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15273", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15273", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8160/2", "Darrera versió": "03.06.2025", "Títol": "desavindre o desavenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: desavenir o desavindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és desavenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15274", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15274", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8161/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "desconvindre o desconvenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: desconvenir o desconvindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és desconvenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15275", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15275", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8162/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "detindre o detenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: detenir o detindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és detenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15278", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15278", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8163/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "entretindre o entretenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: entretenir o entretindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és entretenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15279", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15279", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8164/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "entrevindre o entrevenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: entrevenir o entrevindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és entrevenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15280", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15280", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8165/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "esdevindre o esdevenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: esdevenir o esdevindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és esdevenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15281", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15281", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8166/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "intervindre o intervenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: intervenir o intervindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és intervenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15282", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15282", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8167/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "menystindre o menystenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: menystenir o menystindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és menystenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15283", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15283", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8168/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "obtindre o obtenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: obtenir o obtindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és obtenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15284", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15284", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8169/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "obvindre o obvenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: obvenir o obvindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és obvenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15285", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15285", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8170/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "pervindre o pervenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: pervenir o pervindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és pervenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15286", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15286", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8171/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "provindre o provenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: provenir o provindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és provenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15287", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15287", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8172/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "reconvindre o reconvenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: reconvenir o reconvindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és reconvenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15288", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15288", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8173/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "retindre o retenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: retenir o retindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és retenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15290", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15290", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8174/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "revindre o revenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: revenir o revindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és revenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15291", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15291", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8175/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "sobrevindre o sobrevenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: sobrevenir o sobrevindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és sobrevenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15292", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15292", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8176/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "sostindre o sostenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: sostenir o sostindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és sostenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15293", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15293", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8177/2", "Darrera versió": "16.05.2025", "Títol": "subvindre o subvenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: subvenir o subvindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és subvenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15294", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15294", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8178/2", "Darrera versió": "04.06.2025", "Títol": "viltindre o viltenir?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: viltenir o viltindre.\nEn els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és viltenir.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15296", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15296", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8179/1", "Darrera versió": "21.09.2022", "Títol": "firma o signatura?\nfirmar o signar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per designar el nom d'una persona que aquesta escriu, sovint acompanyat de la rúbrica, al peu d'una carta, d'un rebut, etc., per certificar que n'és l'autor o que n'aprova el contingut, en català es poden fer servir indistintament les denominacions firma i signatura. Per exemple:\nLa plataforma ha començat una recollida de firmes per la regularització de persones estrangeres.\nEl document no es considera vàlid si no hi consta la signatura del representant legal.\nAixí mateix, per fer referència a l'acció de posar la signatura en un escrit, en una obra d'art, etc., és possible fer servir tant el verb firmar com el verb signar. Per exemple:\nNo sabem per què el pare no va arribar a firmar aquella carta.\nCal signar cada full del contracte.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15310", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15310", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8180/2", "Darrera versió": "30.09.2022", "Títol": "tiet, tieta", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per anomenar el germà i la germana del pare o de la mare es fan servir les formes oncle i tia, respectivament.\nMalgrat que les formes tiet i tieta no estan recollides per la normativa, també s'usen en els registres informals.\nAltres variants no normatives per fer referència a aquesta relació de parentiu en masculí són tio i onclo.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15311", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15311", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8181/2", "Darrera versió": "11.03.2025", "Títol": "Règim dels adjectius diferent i distint: diferent de o diferent que?, distint de o distint que?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que.\nEs fa servir la preposició de (o a) en els contextos següents:\n1. Quan el complement de l'adjectiu és paral·lel a l'altre element de la comparació:\nL'Aina s'ha comprat una bicicleta diferent de la meva (o L'Aina s'ha comprat una bicicleta diferent a la meva).\n2. Quan el complement de l'adjectiu és una oració subordinada introduïda pel relatiu com:\nLlavors la casa era molt diferent de com la veiem ara (o Llavors la casa era molt distinta a com la veiem ara).\nEn canvi, es fa servir la conjunció que en els contextos següents:\n1. L'ús de la conjunció que és preferible a l'ús de la preposició de quan no hi ha coincidència entre els dos termes de la comparativa:\nEn Ferran té un caràcter distint que el seu pare.\nEn aquests casos, a més, és obligatori l'ús de la conjunció que en lloc de la preposició de si el contrast s'estableix entre sintagmes preposicionals o adverbis:\nEl ritme de vida a l'estiu és diferent que a l'hivern.\nAmb nosaltres es comporta d'una manera distinta que amb la mestra de l'escola.\n2. En comparatives restrictives, en què els dos elements comparats són dues realitats diferents:\nÉs diferent pagar un lloguer que una hipoteca.\nÉs diferent si treballem junts que si ho fem individualment.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (28.6.3b, 28.6.3c, 28.6.3d i 28.6.3e)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15313", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15313", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8182/2", "Darrera versió": "06.09.2023", "Títol": "Majúscules i minúscules en pactes, tractats, acords, declaracions i compromisos", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Els noms, adjectius, adverbis i verbs que componen els títols de pactes, acords, tractats, declaracions o compromisos s'escriuen tots amb majúscula inicial. Per exemple:\nel Pacte Nacional per la Llengua\nel Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics\nel Compromís de Casp\nel Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears\nl'Acord per la Qualitat de l'Aire de Catalunya\nla Declaració Universal dels Drets Humans", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15314", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15314", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8183/1", "Darrera versió": "23.09.2022", "Títol": "Com es diu de pie en català: de peu, dempeus o dret?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per indicar que algú descansa solament sobre els dos peus, l'adjectiu que es fa servir habitualment és dret, dreta. Per exemple:\nQuan va veure que era el seu torn es va posar dreta.\nSi estic gaire estona dret em fa mal l'esquena.\nA més de l'adjectiu dret, dreta, amb aquest mateix sentit també es pot fer servir l'expressió a peu dret. Per exemple:\nM'esperava a peu dret davant de la porta de casa.\nVan estar una bona estona a peu dret fins que van decidir entaular-se.\nL'adverbi dempeus té el mateix significat, però és menys habitual. Per exemple:\nÉs una escultura de bronze d'una figura que està dempeus.\nQue l'acusat es posi dempeus.\nCal tenir en compte que l'ús de les formes de peu i en peu amb aquest significat no és acceptat per la normativa.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15317", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15317", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8184/1", "Darrera versió": "19.12.2022", "Títol": "Complements de lloc amb pronom o sense", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els complements de lloc no obligatoris que afecten el verb (adjunts de predicat), si es desplacen a la dreta o a l'esquerra se solen reprendre amb el pronom hi, tot i que la represa no és obligatòria. En aquesta fitxa trobareu més informació sobre la represa pronominal d'aquests complements.\nConvé no confondre aquests complements amb complements de lloc que no estan desplaçats, sinó que poden aparèixer al principi o al final de la frase perquè tenen certa llibertat de col·locació: són complements que afecten tota l'oració (adjunts oracionals), serveixen per contextualitzar el lloc i no es reprenen amb un pronom feble. Noteu el canvi de significat entre aquestes frases:\nA la biblioteca hi estudien molt ('hi van sovint', adjunt de predicat).\nA la biblioteca estudien molt ('hi fan molta feina', adjunt oracional).\nNo hi pot treballar ningú, aquí ('ningú té aquest espai assignat', adjunt de predicat).\nNo pot treballar ningú, aquí ('les condicions no són òptimes per treballar', adjunt oracional).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15318", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15318", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8185/1", "Darrera versió": "19.12.2022", "Títol": "Coneguda com boixac o coneguda com a boixac?\nUsos de com i com a amb el verb conèixer", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Un dels significats del verb conèixer és 'designar habitualment una cosa o algú amb un nom determinat'. En aquest cas, el verb pot portar un complement encapçalat per la preposició com a. Per exemple:\nAquesta planta es coneix com a boixac.\nCal tenir en compte que si el sintagma va introduït per un article la preposició com a es redueix a com. Per exemple:\nTothom la coneixia com la Monyos.\nAmb el mateix sentit del verb conèixer també es pot fer servir el verb anomenar, però en aquest cas el complement no va introduït per cap preposició. Per exemple:\nAquesta planta s'anomena boixac.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15322", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15322", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8186/1", "Darrera versió": "17.11.2022", "Títol": "Com es diu ahora voy en català: ara vaig o ara vinc?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, el verb anar significa 'moure's passant d'un punt a un altre en una direcció determinada', mentre que el verb venir significa 'desplaçar-se d'un lloc al lloc on és qui parla o aquell a qui parla', és a dir, 'anar a un lloc relacionat amb l'interlocutor'. Per exemple, es fa servir el verb anar en la frase següent:\nDemà aniré a Vilanova i la Geltrú.\nEn canvi, es fa servir el verb venir en situacions en què es té en compte el lloc on és l'interlocutor, com ara les següents:\n1. Quan algú crida algú altre i la persona que respon s'ha de situar en la perspectiva de l'altre, que és qui el crida i l'espera:\n—Jordi!\n—Ara vinc.\n2. Quan algú es desplaça al lloc on és l'interlocutor:\n—Vindré a veure't la setmana que ve.\n3. Quan l'interlocutor proposa a una altra persona d'anar a un lloc on ell anirà:\n—Vols venir al teatre?\n4. Quan algú té la intenció de desplaçar-se cap on vagin les persones representades pels pronoms de primera o segona persona\n—Vinc amb vosaltres.\n—Ve amb nosaltres.\nCal tenir en compte que es fa servir el verb anar quan no hi ha implicat l'interlocutor. Per exemple:\n—Vaig a casa seva.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15333", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15333", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8187/1", "Darrera versió": "17.11.2022", "Títol": "Com es diu chiringuito ('negoci poc clar') en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per fer referència a un negoci de legalitat poc clara, alguns diccionaris d'ús recullen la forma xiringuito, tot i que no està recollida per la normativa.\nPer tant, per expressar el sentit que col·loquialment designa xiringuito, en registres formals es poden fer servir expressions com ara negoci tèrbol o negoci poc clar, entre altres. Per exemple:\nVa cobrar una comissió milionària d'un negoci tèrbol.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15348", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15348", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8188/1", "Darrera versió": "17.11.2022", "Títol": "Es pot dir formació ('curs', 'taller', 'activitat formativa') en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Un dels significats del terme formació és 'conjunt de coneixements sobre una matèria que algú assoleix'. Tot i que està força estès l'ús d'aquest terme per fer referència a un curs, un taller o, en general, una activitat formativa, per expressar aquest sentit es poden fer servir formes com ara activitat formativa, activitat de formació, curs, taller, seminari, jornada de formació, etc.\nAixí doncs, en lloc de dir:\nT'oferim tant formacions en línia com presencials\nCal plantejar una formació per a una educació no sexista\nEn aquell centre fan formació en gravats\nes pot dir:\nT'oferim tant cursos en línia com presencials\nCal plantejar activitats formatives per a una educació no sexista\nEn aquell centre fan tallers de gravats.\nSi el context en què apareix aquest terme no permet precisar de quin tipus d'activitat es tracta, es poden fer servir formes més genèriques, com ara sessió, o bé canviar la redacció de la frase. Per exemple, en lloc de dir:\nDimecres al matí tindrem una formació sobre la gestió del temps\nes pot dir:\nDimecres al matí hi haurà una sessió sobre la gestió del temps o bé Dimecres al matí s'impartirà un curs sobre la gestió del temps.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15377", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15377", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8189/2", "Darrera versió": "13.02.2025", "Títol": "Usos de com i com a: cridar com bojos o cridar com a bojos?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En construccions comparatives amb intenció hiperbòlica amb un sentit pròxim a 'com si fossin', quan el segon terme és un sintagma nominal sense determinant ni quantificador o un sintagma adjectival, es pot fer servir tant com com com a. En aquest cas, com a és habitual en valencià, baleàric i nord-occidental, mentre que en la resta de parlars es fa servir com. Per exemple:\nEs van dir veritats com punys (o com a punys).\nHem gaudit de l'espectacle com nens (o com a nens).\nEn aquella sala criden tots com bojos (o com a bojos).\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (39.3, punt 3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15383", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15383", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8190/2", "Darrera versió": "13.05.2024", "Títol": "Règim verbal de pegar: pegar a algú o pegar algú?\nLi pegaven o El pegaven?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb pegar, generalment, es construeix amb un complement directe que representa el cop, l'empenta, etc., que es pega i amb un complement indirecte que representa la persona o l'animal que rep l'acció. Per exemple:\nPegaven bufetades a l'Albert.\nTambé és possible elidir el complement directe i, en aquest cas, el verb es construeix només amb el complement indirecte. Per exemple:\nPegaven a l'Albert.\nA l'hora de fer la substitució pronominal d'aquests complements, el complement animat, el directe, se substituirà pel pronom el, la, els, les, si és determinat, o pel pronom en, si es tracta d'un complement directe indeterminat. En canvi, el complement animat, l'indirecte, se substituirà amb el pronom li. Per exemple:\nLa bufetada la van pegar a l'Albert.\nEn van pegar moltes, de bufetades, a l'Albert.\nLi van pegar una bufetada, a l'Albert.\nCal tenir en compte que, en alguns parlars, el complement animat de pegar és tractat com a complement directe en lloc de complement indirecte. Per exemple:\nPegaven l'Albert.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15386", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15386", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8191/1", "Darrera versió": "21.11.2022", "Títol": "Règim verbal de robar: robar a algú o robar algú?\nLi han robat o L'han robat?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Amb el verb robar, el complement que representa la persona a qui es desposseeix d'allò que li pertany pot ser tant directe com indirecte. Quan és el complement indirecte, es pot elidir el complement directe, que representa la cosa robada. Per exemple:\nHan robat la Berta.\nHan robat a la Berta (equivalent a dir 'Van robar alguna cosa a la Berta').\nAixí doncs, els pronoms per substituir aquests complements són uns o uns altres segons si es tracta del complement directe o de l'indirecte:\nL'han robada.\nLi han robat.\nEls/les han robat.\nEls han robat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15387", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15387", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8192/1", "Darrera versió": "19.12.2022", "Títol": "encabat", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'expressió encabat és la contracció de en acabat, que té el significat de 'després'. Per exemple:\nVes a comprar la funda i encabat anem a fer l'aperitiu.\nCal tenir en compte, però, que aquesta expressió pertany a un registre col·loquial de la llengua. En registres formals, es fa servir la forma en acabat. Per exemple:\nEl president va visitar la institució i en acabat es va reunir amb el consell de govern.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15400", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15400", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8193/2", "Darrera versió": "24.10.2025", "Títol": "Majúscules i minúscules de sobrenoms de llocs\nMajúscules i minúscules de noms de lloc històrics, geopolítics i geoturístics", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen el sobrenom d'un lloc o un nom de lloc històric, geopolític o geoturístic. Per exemple:\nel Principat de Catalunya (per Catalunya)\nla Ciutat Comtal (per Barcelona)\nla Ciutat Eterna (per Roma)\nel Vell Continent (per Europa)\nel Nou Món (per Amèrica)\nla Costa Brava\nla Costa Daurada\nl'Orient Mitjà\nel Tercer Món", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15406", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15406", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8194/1", "Darrera versió": "19.12.2022", "Títol": "feminicidi", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, el terme feminicidi designa el crim de qui mata deliberadament una dona per raons de gènere, o de qui la indueix al suïcidi com a conseqüència de la pressió i la violència exercides sobre ella.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15407", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15407", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8195/1", "Darrera versió": "21.12.2022", "Títol": "olimpiades o olimpíades?\nMajúscules i minúscules de olimpíades", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general; Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "En català, la forma olimpíades és esdrúixola i fa referència a la celebració dels jocs olímpics.\nAquest substantiu s'escriu amb majúscula inicial, quan es refereix a una edició concreta. Per exemple: les Olimpíades de Barcelona. En canvi, si fa referència a la celebració dels jocs olímpics en general s'escriu amb minúscules. Per exemple:\nCada quatre anys hi ha olimpíades.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15409", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15409", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8196/1", "Darrera versió": "13.01.2023", "Títol": "Com es diu juguetería en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per designar l'establiment on es venen joguines, la forma adequada és botiga de joguines.\nEn canvi, no són adequades les formes jogueteria i joguineria.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15412", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15412", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8197/1", "Darrera versió": "20.07.2023", "Títol": "parlar-ne i parlar-ho", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb parlar, amb el significat de 'tractar d'un assumpte', generalment és intransitiu i regeix l'ús de la preposició de o sobre. Per tant, els complements introduïts amb aquestes preposicions es reprenen amb el pronom en. Per exemple:\nVan parlar de literatura.  (En van parlar.)\nSón tertúlies en què es parla sobre política. (Són tertúlies en què se'n parla.)\nAra bé, amb aquest sentit el verb parlar també pot ser usat de manera transitiva, però només quan el complement directe és una expressió de valor anafòric amb un valor neutre, no concret. Per exemple:\nTot això ho parlarem aquesta tarda o bé De tot això en parlarem aquesta tarda.\nTotes aquestes coses ja estan resoltes: les vam parlar a la reunió o bé Totes aquestes coses ja estan resoltes: en vam parlar a la reunió.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15419", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15419", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8199/1", "Darrera versió": "10.03.2023", "Títol": "Gentilici de Kíiv\nEs pot dir kiïvià en català?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Actualment la normativa no preveu un gentilici per al topònim Kíiv. No obstant això, diverses obres de consulta recullen la forma kiïvià, kiïviana, que s'ajusta a la normativa ortogràfica. Així doncs, a banda de l'opció estrictament normativa de Kíiv, es pot fer servir la forma kiïvià, kiïviana. Per exemple:\nLa meva veïna és de Kíiv.\nLa meva veïna és kiïviana.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15501", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15501", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8200/2", "Darrera versió": "07.09.2023", "Títol": "Varietats geogràfiques del català", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Les varietats geogràfiques de la llengua catalana es divideixen en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.\nOriental\nPertanyen al bloc oriental els dialectes alguerès, septentrional, central i baleàric.\nAlguns d'aquests dialectes tenen subdialectes:\nDins del central hi trobem el gironí, el barceloní i el tarragoní.\nDins del baleàric hi trobem el menorquí, el mallorquí, l'eivissenc i el formenterer.\nOccidental\nPertanyen al bloc occidental els dialectes nord-occidental i valencià.\nDins del nord-occidental hi trobem el pallarès, el ribagorçà, el lleidatà i el tortosí.\nDins del valencià hi trobem el valencià septentrional, el valencià central i el valencià meridional.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (introducció, quadre 1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15596", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15596", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8201/2", "Darrera versió": "13.01.2026", "Títol": "Alternances vocàliques en el verb veure: vore o veure?, vorà o veurà?", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "En alguns parlars, el diftong eu del verb veure es pronuncia com una sola vocal.\nEn valencià, en part del tortosí, en mallorquí i en eivissenc, en lloc del diftong eu es pronuncia una o en el futur i el condicional: Ja voràs quin gatet tan bonic!\nSi parés més atenció al que fa, voria que això no li convé. Aquest fenomen també es dona en alguns parlars orientals  amb la vocal realitzada com a u.\nEn valencià i en part del tortosí, a més a més, també es pronuncia una o en l'infinitiu: M'agradaria vore esta pel·lícula.\nEn alguns parlars nord-occidentals es donen formes amb e en l'infinitiu, el futur i el condicional:\nVull vere com ho fas, això.\nQuan acabem de pintar la paret, ja veràs quin goig que farà.\nVeria bé el que proposeu si no sabés que aneu de mala fe.\nAixò no obstant, aquestes formes s'eviten en els registres formals, en què es fan servir les formes amb el diftong eu: veure, veuré, veuràs, veuria, veurien...\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.2g)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15599", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15599", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8202/1", "Darrera versió": "12.06.2023", "Títol": "Comarca del Lluçanès", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "La comarca del Lluçanès es va crear el maig de 2023 i està integrada pels municipis següents: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars i Sobremunt.\nEn la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009, aquests municipis encara consten en les comarques a les quals corresponien abans de la data de creació de la comarca del Lluçanès.\nAmb la creació de la comarca del Lluçanès queden modificades les comarques del Bages i Osona.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15615", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15615", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8204/1", "Darrera versió": "26.09.2023", "Títol": "a l'avançada", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La locució adverbial a l'avançada es pot utilitzar en català com a sinònim de per endavant per indicar que alguna cosa es fa de manera anticipada o abans del temps establert o acordat. Amb aquest mateix significat, també es pot fer servir la forma per avançat. Per exemple:\nM'han fet pagar l'encàrrec a l'avançada.\nUs donem les gràcies per avançat.\nEn canvi, no és acceptable fer servir la forma d'avançada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15623", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15623", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8205/1", "Darrera versió": "27.07.2023", "Títol": "contracorrent, contra corrent i a contracorrent", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El substantiu contracorrent és un mot compost i s'escriu amb els dos elements que el formen aglutinats. Per exemple:\nEn aquest riu hi ha contracorrents molt forts.\nA partir d'aquest nom s'ha format la locució a contracorrent, que té els significats 'en sentit contrari al corrent' i 'd'una manera oposada a les idees o als costums predominants'. Per exemple:\nEls salmons neden a contracorrent.\nNo segueix les modes i va a contracorrent.\nAmb els mateixos significats també es pot fer servir la locució contra corrent, sense la preposició a i amb un espai entre contra i corrent. Per exemple:\nEls salmons neden contra corrent.\nNo segueix les modes i va contra corrent.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15628", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15628", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8209/1", "Darrera versió": "27.07.2023", "Títol": "El pronom en: substitució d'un sintagma nominal indefinit", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Una de les funcions principals del pronom feble en és representar sintagmes nominals indefinits que actuen com a complement directe o com a subjecte postverbal de verbs inacusatius (com ara caldre, faltar, passar o arribar). Per exemple:\nComprem magdalenes. En comprem.\nArribaran ofertes. N'arribaran.\nSi el sintagma nominal indefinit està especificat per un determinant o un quantificador, aquests especificadors no queden recollits pel pronom i es mantenen en posició postverbal. Per exemple:\nComprem unes quantes magdalenes. En comprem unes quantes.\nArribaran tres ofertes. N'arribaran tres.\nEn cas que el sintagma nominal, a més d'anar introduït per un determinant indefinit, tingui un adjectiu, si aquest adjectiu queda sense pronominalitzar va precedit de la preposició partitiva de. Passa el mateix amb els participis i amb els possessius postverbals:\nEll va proposar dues receptes fàcils, mentre que ella en va proposar dues de difícils.\nSi veniu a inflar pilotes, tingueu present que a l'aula en tenim de desinflades.\nS'han endut dues camises teves i quatre de meves.\nCal tenir en compte que no es poden fer servir els pronoms febles el, la, els, les per representar sintagmes nominals indefinits. Per exemple:\nTé por dels gossos, i en seguirà tenint si no s'hi enfronta (i no Té por dels gossos, i la seguirà tenint si no s'hi enfronta).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (18.6.3.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15681", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15681", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8210/2", "Darrera versió": "05.04.2024", "Títol": "La conjunció com amb valor condicional", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "De vegades, en contextos informals, es fa servir la conjunció com amb valor condicional per expressar una condició hipotètica no desitjable. Per exemple:\nCom no vinguis, te'n penediràs.\nCom els en diguis alguna cosa, no et parlaré mai més.\nAra bé, en registres formals, en comptes d'aquesta construcció, se n'usen d'altres com ara la conjunció si o l'expressió en (el) cas que. Per exemple:\nEn cas que no vinguis, te'n penediràs.\nSi els en dius alguna cosa, no et parlaré mai més.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15686", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15686", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8211/1", "Darrera versió": "20.10.2023", "Títol": "El sufix -menta", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El sufix -menta, igual que el sufix -ment, forma substantius que designen l'acció i l'efecte expressats per la base verbal. Per exemple:\nLi ha agafat una emprenyamenta que no et vol ni veure.\nAmb l'esveramenta m'he descuidat les claus.\nAra bé, cal tenir en compte que -ment és possible en tots els registres, mentre que la variant -menta, que és menys productiva, és pròpia dels registres informals.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15696", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15696", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8212/3", "Darrera versió": "19.02.2024", "Títol": "Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.\nGeneralment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:\nA l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.\nLes tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.\nVaig anar a Grècia l'estiu del 2023.\nTambé se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:\nEl risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest.\nEn aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.\nAquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.\nFinalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:\nEn hivern el poble s'omple de visitants.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15706", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15706", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8213/1", "Darrera versió": "20.10.2023", "Títol": "Es pot dir brunyol en català?\nbrunyols o bunyols?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La forma general per denominar la massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, cervell, patates, etc., i fregida amb oli o llard és bunyol.\nEn alguns parlars, també hi ha la forma brunyol. Aquesta variant es pot fer servir en els parlars en què és pròpia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15714", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15714", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8214/1", "Darrera versió": "20.10.2023", "Títol": "El verb ser amb dies de la setmana\nSom dilluns o És dilluns?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan es fa servir el verb ser amb un dia de la setmana, tant és possible l'ús de la tercera persona del singular com l'ús de la primera persona del plural. En aquest darrer cas, el dia de la setmana es pot introduir amb la preposició a i, en alguns parlars, també pot aparèixer sense preposició. Per exemple:\n—Quina setmana que hem passat, eh?\n—Capità, és dimecres.\n—Quina setmana que hem passat, eh?\n—Capità, som a dimecres.\n—Quina setmana que hem passat, eh?\n—Capità, som dimecres.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (22.3.2.1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15715", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15715", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8215/1", "Darrera versió": "20.10.2023", "Títol": "Usos de conforme", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El mot conforme és un adjectiu que, entre altres, té el significat 'que s'ajusta a un model, a un principi, a una opinió'. En aquest cas, regeix la preposició a. Per exemple:\nÉs una còpia conforme a l'original.\nEl seu procediment ha estat conforme a les ordres dels directius.\nAquest adjectiu també pot acompanyar un substantiu animat, amb el significat 'que comparteix amb algú altre una opinió'. Amb aquest sentit, regeix la preposició amb. Per exemple:\nGairebé sempre estic conforme amb la teva mare.\nD'altra banda, el mot conforme també pot actuar com a adverbi, de manera equivalent a 'conformement'. Per exemple:\nTotes les accions s'han fet conforme a les normes.\nCadascú pensa conforme amb les seves experiències.\nAmb tot, de vegades es fa servir el mot conforme amb un valor de conjunció que no té. En aquests casos, cal substituir aquest mot per altres alternatives. Per exemple:\nA mesura que es fa gran va perdent facultats (i no Conforme es fa gran va perdent facultats)\nNecessitem una declaració responsable que acrediti que l'entitat compleix tots els requisits (i no Necessitem una declaració responsable conforme l'entitat compleix tots els requisits)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15716", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15716", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8216/1", "Darrera versió": "03.06.2024", "Títol": "Els pronoms indefinits acompanyats d'un adjectiu: res nou o res de nou?; res bo o res de bo?\nres + de + adjectiu", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Els pronoms indefinits (algú, qualsevol, ningú, un, una, quelcom, res, altre) poden anar acompanyats d'un adjectiu. Per exemple:\nT'has fixat en algú concret?\nNo conec ningú mereixedor de la meva confiança.\nBusco quelcom original.\nNo he comprat res barat.\nEn el cas dels pronoms res i quelcom, a més a més, quan precedeixen adjectius del tipus bo, nou, estrany, especial, etc., l'adjectiu pot anar introduït opcionalment per la preposició de. Per exemple:\nNo farem res de bo o No farem res bo.\nHas trobat quelcom d'especial? o Has trobat quelcom especial?\nNo has vist mai res d'igual! o No has vist mai res igual!\nA la reunió no han dit res de nou o A la reunió no han dit res nou.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15717", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15717", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8217/1", "Darrera versió": "25.08.2023", "Títol": "Com es diu panel en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Matemàtiques", "Resposta": "En el camp de l'estadística, les formes normatives en català per anomenar la mostra permanent de persones que són interrogades periòdicament per estudiar l'evolució d'actituds i opinions són panel i pànel. Per exemple:\nEl panel d'aquest estudi està format per persones representatives del jovent del país.\nLa forma panel es pronuncia aguda (amb l'accent en l'última síl·laba), mentre que pànel és plana i, per tant, duu accent gràfic.\nEls mots panell i plafó, que en català designen altres conceptes, no són adequats amb aquest significat. Tampoc és vàlida la forma pannell.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15718", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15718", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8218/1", "Darrera versió": "20.10.2023", "Títol": "Connectors correlatius: d'un costat..., de l'altre...; per un costat..., per l'altre...", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Hi ha una sèrie d'expressions que funcionen com a connectors entre oracions amb un valor distributiu i que serveixen per sumar idees que s'organitzen en el text amb un cert ordre: al seu torn, per començar, finalment...\nEntre aquests connectors n'hi ha alguns que introdueixen dos aspectes que cal considerar en relació amb una qüestió i que funcionen de manera correlativa. Aquestes correlacions mantenen un paral·lelisme formal entre elles que cal conservar:\nd'una banda..., de l'altra; d'una banda..., d'(una) altra banda; per una banda..., per l'altra\nd'un costat..., de l'altre (costat); per un costat..., per l'altre; per un costat..., per un altre (costat)\nPer exemple, es pot dir:\nPer planificar el viatge cal tenir en compte d'una banda el pressupost de què disposem i, de l'altra, els dies que hi volem destinar.\nEn canvi, cal evitar:\nPer planificar el viatge cal tenir en compte d'una banda el pressupost de què disposem i, per l'altra, els dies que hi volem destinar.\nGeneralment, aquestes locucions no poden funcionar de manera autònoma. Com a excepció, trobem el cas de la locució adverbial d'altra banda, que pot aparèixer tota sola amb el significat de 'altrament', sense que prèviament s'hagi fet servir l'expressió d'una banda, perquè en aquest cas no té un valor distributiu. Per exemple:\nEl concert no va tenir gaire èxit perquè feia mal temps; d'altra banda, no se n'havia fet gaire propaganda.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15719", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15719", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8219/1", "Darrera versió": "20.10.2023", "Títol": "dir + infinitiu: diu saber o diu que sap?\nVerbs de dicció amb oracions subordinades d'infinitiu", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple:\nEl personal docent afirma conèixer poc els protocols d'actuació.\nEl futbolista va insinuar haver tingut contactes amb l'equip rival.\nEl detingut ha confessat haver robat una motocicleta.\nEn canvi, n'hi ha d'altres que no admeten una oració en infinitiu, com dir, explicar, precisar o notificar. Així, cal evitar:\nEl testimoni diu haver-se topat amb dos homes\nEls directius diuen saber quines mesures cal prendre\nL'artista explica haver crescut en un ambient de misèria\ni cal dir:\nEl testimoni diu que es va topar amb dos homes\nEls directius diuen que saben quines mesures cal prendre\nL'artista explica que va créixer en un ambient de misèria.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15720", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15720", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8222/2", "Darrera versió": "18.07.2025", "Títol": "Es pot dir (això) no treu en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió (això) no treu és adequada en català per cancel·lar el possible impediment que representa el que es diu en la subordinada que funciona com a subjecte o el que s'ha dit prèviament i es reprèn per mitjà del pronom això. Per exemple:\nQue juguin en equips rivals no treu que puguin ser amics fora del camp.\nJuguen en equips rivals, però això no treu que puguin ser amics fora del camp.\nAmb el mateix significat es poden fer servir expressions com (això) no impedeix, (això) no evita, (això) no obsta... Per exemple:\nQue avui hagis suspès l'examen de matemàtiques no impedeix que puguis superar el curs.\nAvui has suspès l'examen de matemàtiques; ara, això no evita que puguis superar el curs.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (30.3.6h)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15752", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15752", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8223/3", "Darrera versió": "12.06.2024", "Títol": "retroalimentar", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "El verb retroalimentar és un mot format per derivació a partir del prefix retro-, que significa 'endarrere', i el verb alimentar, que en un context ampli significa 'fer créixer, estimular'. Així, retroalimentar vol dir 'incidir en un sistema o un procés retornant part dels resultats de sortida a fases anteriors'.\nAquest verb es pot usar com a verb transitiu i com a pronominal. Per exemple:\nEls mitjans de comunicació retroalimenten les enquestes electorals.\nLa imatge i la música es retroalimenten i tenen impacte en l'imaginari col·lectiu.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (11.4d)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15753", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15753", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8224/1", "Darrera versió": "21.09.2023", "Títol": "Es pot dir pòstit en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball", "Resposta": "La denominació catalana adequada per designar el full petit, generalment de color, amb una banda adhesiva que permet enganxar-lo i desenganxar-lo diverses vegades, utilitzat per deixar notes, és nota adhesiva. Per exemple:\nM'ha deixat una nota adhesiva a l'ordinador per dir-me que cal fer els dos informes.\nLes formes pòstit i post-it, que provenen del nom de la marca comercial Post-it, es troben utilitzades en diversos mitjans i recollides en algunes obres de referència, però no són adequades des del punt de vista normatiu.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15754", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15754", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8225/3", "Darrera versió": "03.06.2024", "Títol": "El prefix video- en compostos cultes: videotrucada, videotutorial...", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "La forma prefixada video-, que en llatí significa 'jo veig' i que en català indica referència a la imatge dels mitjans audiovisuals, serveix per formar compostos cultes.\nLa base culta video- s'escriu sense accent, de manera aglutinada amb l'altre formant i sense guionet. Per exemple: videotrucada, videofreqüència, videotutorial, videoconsulta, videoart...\nA més a més, si acompanya un element que comença amb erra, aquesta erra no es dobla, encara que representi el so de erra vibrant entre vocals (videorecepta, videorevista, videorelat...), i si acompanya un element que comença amb essa, aquesta essa tampoc no es dobla, encara que representi el so de essa sorda entre vocals (videoseguiment, videoservei...).\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.2.1b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15755", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15755", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8226/2", "Darrera versió": "21.10.2024", "Títol": "Interjeccions de sorpresa: alça, bufa, oh, vatua...", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Hi ha expressions que serveixen per manifestar sorpresa. Les interjeccions o locucions interjectives més habituals de sorpresa són alça, ara pla, bufa, oh, Mare de Déu (Senyor), redeu, valga'm Déu, vatua..., i se solen trobar al principi de l'oració. Per exemple:\nMare de Déu, què has fet!\nVatua! Què hi fas tu per aquí?\nCal vigilar de no fer servir formes foranes que no són acceptables. Per exemple:\nAlça, que bé que ballen! (i no Uau, que bé que ballen!)\nFont: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.2, punt 1)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15756", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15756", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8227/1", "Darrera versió": "14.12.2023", "Títol": "N'estic en contra o hi estic en contra?\nN'estic a favor o hi estic a favor?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Les locucions prepositives a favor i en contra duen un complement encapçalat per de; aquest complement generalment es pronominalitza amb el pronom hi. Per exemple:\nHa guanyat la meva proposta: tres hi han votat a favor i dos hi han votat en contra.\nCal saber si l'Ajuntament està a favor de construir un refugi d'animals o si hi està en contra.\nQuan el complement de la locució es refereix a una entitat animada, també es pot pronominalitzar amb un pronom de datiu:\nEl temps ens va en contra (El temps va en contra de nosaltres/nostre/nostra).\nL'opinió pública se li ha posat en contra (L'opinió pública s'ha posat en contra de la diputada).\nCal tenir en compte que, atès que el complement d'aquestes locucions és fàcilment recuperable, es pot optar per elidir-lo, si el context ho permet, i prescindir de la pronominalització:\nEl projecte ha quedat descartat, tots han votat en contra.\nFinalment, encara que en alguns casos resulti forçat, és possible pronominalitzar amb hi tot el complement preposicional, inclosa la locució a favor o en contra:\n—Estàs a favor de fer els treballs en grup? —Sí, hi estic.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.6.1.1, 19.9.3.4, 18.4.2.2f i 18.6.4.2b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15760", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15760", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8228/1", "Darrera versió": "27.03.2025", "Títol": "L'accent en les expressions llatines: òpera prima o opera prima?", "Categoria": "Ortografia", "Resposta": "El llatí no feia servir accents gràfics com els del català i, per tant, si es fan servir expressions llatines dins un text en català no s'han d'accentuar. Així, cal escriure, per exemple, alter ego i per capita (i no pas àlter ego i per càpita).\nEn casos en què hi ha un mot català que coincideix amb un de llatí (o amb part d'una expressió llatina), cal tenir en compte que la forma catalana s'accentuarà o no segons les normes ortogràfiques del català, mentre que la llatina no s'accentuarà:\nUna òpera de Puccini\nL'opera prima de la directora\nLa televisió pública\nLa res publica.\nAra bé, cal tenir en compte el cas de Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco, que corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament. Malgrat que, tal com dèiem, aquestes denominacions llatines (o formades en llatí a partir d'un nom preexistent) no portarien accent, generalment és preferible accentuar-les per indicar com s'han de pronunciar, és a dir, per recordar que són esdrúixoles i no planes:\nBàrcino, Bètulo, Ègara, Íluro, Tàrraco.\nFinalment, cal recordar que els mots en llatí es marquen en cursiva.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15766", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15766", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8229/3", "Darrera versió": "22.05.2024", "Títol": "Compostos formats per ben o mal + adjectiu: mal parlat o malparlat?, ben tornat o bentornat?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha una sèrie d'adjectius que estan formats per un adverbi (generalment mal o ben, però també altres com nou o prim) i un adjectiu o un participi. Aquests adjectius, d'acord amb la norma general, s'escriuen aglutinats i sense cap espai ni guionet. Per exemple: bentornat, benvingut, malavingut, maldestre, malparlat, malpensat, malvist, nouvingut, primmirat.\nTambé hi ha expressions d'ús habitual formades amb aquests adverbis que no tenen un grau de lexicalització tan elevat i que, com que no es poden considerar mots compostos, no s'aglutinen. Per exemple:\nLa Laura està molt ben considerada dins la professió.\nEl negoci estava mal gestionat i per això va fer fallida.\nEn Damià té una moto molt ben parida. (col·loquial)\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (12.5.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15767", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15767", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8230/1", "Darrera versió": "14.12.2023", "Títol": "Com es diu escueto, escueta en català?\nEs pot dir escuet, escueta en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català, per expressar concreció i omissió de tot allò que no és necessari, es poden fer servir mots com ara breu, curt, simple, senzill, concís, escarit, sobri o sec. Per exemple:\nHi havia tanta gent esperant que l'escriptora només em va poder fer una dedicatòria molt breu.\nEns va rebre amb un simple \"Bona tarda\".\nEl periodista ha explicat la notícia d'una manera concisa.\nL'escola ens va enviar un missatge molt escarit sobre l'últim dia de curs.\nHa estat una cerimònia sòbria i força íntima.\nNo t'amoïnis: el Pere sempre és així de sec en un primer moment.\nCal tenir present que l'adjectiu escuet no és acceptable en català.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15768", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15768", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8232/1", "Darrera versió": "25.04.2024", "Títol": "donar un curs o fer un curs?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Hi ha casos en què tant fer com donar són acceptables per designar el mateix concepte. Per exemple, en expressions com ara fer un curs o donar un curs. També es poden fer servir verbs com impartir. Per exemple:\nEm van proposar fer un curs d'història de Catalunya per a gent gran.\nL'Elisabet donarà un curs d'introducció per als nous universitaris.\nEl professor Canals es va passar més de mitja vida impartint cursos de francès.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "15857", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15857", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8234/1", "Darrera versió": "02.12.2024", "Títol": "Masarac o Masarac i Vilarnadal?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Masarac i Vilarnadal.\nLa Resolució PRE/2200/2024, de 14 de juny, estableix el canvi de denominació del municipi de Masarac, que passa a denominar-se Masarac i Vilarnadal.\nCom que aquest canvi és molt recent, algunes obres de consulta (sobretot les publicades en paper) encara fan servir la forma antiga, Masarac. Això no obstant, com s'ha esmentat més amunt, avui aquesta denominació ja no s'ha d'usar, sinó que s'ha d'emprar únicament Masarac i Vilarnadal.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16058", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16058", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8235/1", "Darrera versió": "24.10.2024", "Títol": "recollir ('algú passar a buscar algú altre')", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Un dels significats del verb recollir és 'algú o un mitjà de transport passar a buscar una cosa o algú al lloc on és'. Així, es pot dir:\nVaig a recollir la Maria a la guarderia.\nSi vas a la parada, un taxi et recollirà i et durà al recinte firal.\nHe d'anar a la secretaria a recollir el títol.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16072", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16072", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8236/1", "Darrera versió": "06.03.2025", "Títol": "en menor mesura i en major mesura", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, a partir del significat del substantiu mesura 'grau d'intensitat determinat', es poden fer servir les expressions en menor mesura i en major mesura, que tenen el sentit 'en una proporció menor' i 'en una proporció major', respectivament. Per exemple:\nAquesta pronunciació és pròpia dels parlars valencians i en menor mesura dels parlars nord-occidentals.\nEl pressupost anirà destinat en major mesura a ampliar les places dels hospitals, però també de les escoles bressol.\nTambé s'usa l'expressió en major o menor mesura, amb el sentit 'aproximadament'. Per exemple:\nTothom, en major o menor mesura, és conscient de la situació.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16077", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16077", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8237/2", "Darrera versió": "13.02.2026", "Títol": "Usos de les preposicions per i per a\nÚs de per davant de nom o de sintagma adjectival amb valor causal", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Una de les maneres de construir els complements que expressen causa és per mitjà de la preposició per. Generalment, precedeix un substantiu. Per exemple:\nHo fa per necessitat.\nEs mou per pur interès.\nMalgrat que no és tan habitual, la preposició per també pot introduir un sintagma adjectival amb el mateix valor. Per exemple:\nHan rebutjat l'acusació per injusta.\nNo han puntuat aquesta resposta per insuficient.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.2c)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16085", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16085", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8238/2", "Darrera versió": "16.02.2026", "Títol": "Usos de les preposicions per i per a\nUsos de per davant d'una oració amb valor causal", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Una de les maneres de construir els complements que expressen causa és amb la preposició per, que pot introduir una oració d'infinitiu. Per exemple:\nEt dono les gràcies per haver-me ajudat tant.\nAixò t'ha passat per no presentar els papers quan calia.\nSi la preposició introdueix l'infinitiu ser, aquesta forma verbal pot ser elidida quan l'atribut és un sintagma adjectival. Per exemple:\nNo la van agafar per (ser) massa jove.\nVa quedar desqualificat per (ser) lent.\nSi la preposició introdueix una oració amb el verb en forma personal, aleshores per es fusiona amb la conjunció que i dona lloc a la conjunció perquè. Per exemple:\nNo la van agafar perquè és massa jove.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.2c i 29.2.4a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16086", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16086", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8239/1", "Darrera versió": "17.12.2024", "Títol": "Vocal de suport entre pronom i verb", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En diferents parlars, s'intercala una e de suport entre els pronoms acabats amb essa i els verbs començats amb el so de essa sorda, per evitar el contacte entre les dues esses. Així,\nse sent, per exemple: ens e cenyim al guió, els e sap greu.\nTanmateix, aquestes pronúncies no es representen gràficament i s'eviten en els registres formals. Per tant, la forma escrita\nadequada en aquests casos és ens cenyim al guió i els sap greu, respectivament.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.3.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16091", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16091", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8240/1", "Darrera versió": "03.04.2025", "Títol": "ben o bé?\nmal o malament?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "L'adverbi bé expressa que l'acció, la situació o l'estat denotat pel verb que modifica és considerat satisfactori. Per exemple:\nAvui he dormit bé.\nL'examen ha anat més bé del que esperava.\nAhir l'àvia estava bé.\nTambé es fa servir per reforçar una afirmació. Per exemple:\nDeia que no plouria, però bé prou que ha plogut.\nCom bé dius, no n'hi havia per a tant!\nCal tenir en compte que bé pren la forma ben quan precedeix l'element que modifica. Per exemple:\nAixò està molt ben fet.\nEs va llevar ben d'hora per poder anar a córrer.\nT'ho pots ben creure.\nLa tenen molt ben considerada a la feina.\nL'adverbi malament expressa que l'acció, la situació o l'estat denotat pel verb que modifica és considerat insatisfactori. Per exemple:\nAvui he dormit malament.\nL'examen em va anar malament i he suspès.\nAixò no està malament (i no no està mal).\nAhir l'àvia estava malament.\nCal tenir en compte que malament pren la forma mal en certs casos:\nDavant d'un participi (una paraula mal dita, un exercici mal fet, un problema mal resolt).En certes dites (Mal si ho fas, mal si no ho fas; Mal va qui neix i no creix) i expressions fixades (Mal m'està el dir-ho). Seguit de determinats verbs que impliquen una valoració o opinió com parlar, pensar o jutjar. (Dir mal d'algú; Jutjar mal algú; En Miquel pensa mal de tothom).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (20.3.5a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16093", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16093", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8241/1", "Darrera versió": "16.12.2024", "Títol": "la Bisbal de Falset o la Bisbal de Montsant?", "Categoria": "Toponímia", "Resposta": "Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi del Priorat és la Bisbal de Montsant.\nLa Resolució PRE/4130/2024, de 20 de novembre, estableix el canvi de denominació del municipi de la Bisbal de Falset, que passa a denominar-se la Bisbal de Montsant.\nCom que aquest canvi és molt recent, algunes obres de consulta (sobretot les publicades en paper) encara fan servir la forma antiga, la Bisbal de Falset. Això no obstant, com s'ha esmentat més amunt, avui aquesta denominació ja no s'ha d'usar, sinó que s'ha d'emprar únicament la Bisbal de Montsant.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16096", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16096", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8242/1", "Darrera versió": "06.03.2025", "Títol": "Sistema vocàlic àton dels diferents parlars", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "El sistema vocàlic àton de la majoria de parlars presenta menys vocals que el sistema tònic. Els més generals són el sistema de la majoria de parlars orientals, que es redueix a tres vocals (vocal neutra, i i u), i el dels parlars occidentals, que es redueix a cinc (i, e tancada, a, o tancada i u).\nSistemes vocàlics àtons més generals\nParlars orientals            Parlars occidentalsi                                          ui                                           u                        e                             o                   vocal neutra\naEn els parlars orientals, el mallorquí presenta, entre altres, la particularitat que també té la o tancada, excepte a la vall de Sóller, que presenta el sistema general de l'oriental. L'alguerès té un sistema de tres vocals, com la resta de l'oriental, però presenta la vocal a en lloc de la vocal neutra.\nMalgrat que en determinats sectors urbans del català central hi ha la tendència a generalitzar la pronúncia a en substitució de la vocal neutra en paraules com demà, roses, esbarjo, avariar o Barcelona, aquesta pronúncia no és acceptable.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.2)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16099", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16099", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8243/1", "Darrera versió": "03.04.2025", "Títol": "Ús figurat de la preposició cap a", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "La preposició cap a, o cap en alguns casos, pot expressar orientació d'una acció, d'un estat o d'un esdeveniment. Per exemple:\nQuan anava cap a dormir, va començar a rondinar.\nSi les coses no milloren, anem cap a una crisi mundial.\nAquella societat va desenvolupar un rebuig cap a la classe política.\nSentia una gran admiració cap a ella.\nLa a de la preposició cap a es pot elidir o, menys freqüentment, es pot substituir per la preposició en quan va seguida dels demostratius que introdueixen un sintagma nominal. Per exemple:\nLa conversa va derivar cap aquestes altres qüestions.\nLa conversa va derivar cap en aquestes altres qüestions.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16105", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16105", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8244/1", "Darrera versió": "27.03.2025", "Títol": "a mode de o a manera de?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "En català, amb el significat 'com si fos alguna cosa', es fa servir la locució preposicional a manera de o a tall de (i no a mode de). Segons el context, també es pot fer servir com a. Per exemple:\nVa lligar la samarreta al rem a manera de bandera.\nA tall de recomanació només vull dir que haureu de llegir aquest passatge amb atenció.\nEscriu un diari com a teràpia.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16116", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16116", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8245/1", "Darrera versió": "16.12.2024", "Títol": "columbari", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Actualment, un columbari és una construcció amb nínxols petits destinats a posar-hi les urnes cineràries (amb les cendres), situada en cementiris.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16118", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16118", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8246/2", "Darrera versió": "13.02.2026", "Títol": "Usos de les preposicions per i per a amb valor temporal", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Amb valor temporal, la preposició per expressa el temps en què passa alguna cosa. Per exemple:\nVan anar a esquiar pel pont del desembre.\nPer Nadal qui res no estrena res no val.\nTambé expressa la durada. Per exemple:\nHa llogat un piano per un any.\nVan deixar la feina per una estona.\nLa preposició per a indica que el sintagma que introdueix fa referència al moment futur que marca el límit en què allò que expressa l'oració de què forma part té validesa o s'ha de concretar.  El complement de la preposició pot ser qualsevol expressió temporal. Per exemple:\nHo has de tenir a punt per a demà.\nLi han dit que ho deixi per a després d'esmorzar.\nHe de preparar un breu discurs per al sopar d'aquesta nit.\nHa d'estar acabat per a havent dinat.\nTens un escrit pendent de revisar per a quan et vagi bé.\nEn tots aquests casos, l'ús de la preposició per també és acceptable.\nConvé notar que es fa servir per, i no per a, en casos com Per ara/avui no canviarem de plans, en què no es designa un límit posterior, sinó que es marca com a límit el moment present. Amb l'adverbi sempre es fa servir preferentment la preposició per, sobretot quan s'emfatitza la durada, però també és acceptable l'ús de per a. Per exemple:\nVa ser un adeu per sempre.\nAquestes paraules quedaran per sempre més.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.2b, 19.3.5.5 i 19.3.5.4b)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16125", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16125", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8247/1", "Darrera versió": "07.02.2025", "Títol": "Plural dels manlleus", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "En general, els manlleus introduïts dins el sistema lingüístic del català fan la flexió del plural seguint les normes morfològiques d'aquesta llengua, és a dir, adjuntant-hi la terminació -s o les variants -es o -os, segons el cas, i aplicant-hi les modificacions gràfiques que comporta la formació del plural. Per exemple:\nSingular Pluralpizzapizzesninjaningesburcaburquescurrículum currículums petitsuís petitsuïssos tatami tatamis whisky whiskys\nEn àmbits especialitzats, en alguns casos s'ha generalitzat la forma de plural de la llengua d'origen, que sol alternar amb la forma de plural pròpia de la llengua catalana. Així, totes dues formes de plural són possibles:\nSingularPlurallandlands / länder (alemany)lied lieds / lieder (alemany)quàntumquàntums / quanta (llatí)locuslocus / loci (llatí)vanitasvanitas / vanitates (llatí)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16145", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16145", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8248/1", "Darrera versió": "03.04.2025", "Títol": "Pronunciació de vocals en contacte en dos mots seguits\nContacte entre dues vocals tòniques\nContacte entre dues vocals àtones", "Categoria": "Fonètica i prosòdia", "Resposta": "De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (es pronuncien com un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals.\nEntre altres factors, el contacte es resol d'una manera o d'una altra segons si les vocals són àtones o tòniques i segons la posició que ocupen.\n1.\tVocal tònica seguida de vocal tònica:\nEl contacte entre dues vocals tòniques es resol amb hiat quan la segona té l'accent principal de frase. Per exemple: capità àgil, botí ínfim, ressò òptim, capità únic, botí òptim, ressò únic.\nQuan la segona té un accent secundari i l'accent principal recau sobre un dels mots següents, la reducció és possible si les vocals són les mateixes,  i si no ho són, és possible la formació d'un diftong. Per exemple: mà àgil i dinàmica [a], faré esses sonores [e], traduí himnes antics [i]; farà ulls clucs [aw], qui omple la gerra [jò], algú arma una bronca [wa].\n2.\tVocal àtona seguida de vocal àtona:\nSi coincideixen dues vocals idèntiques, normalment hi ha reducció a una sola vocal. Per exemple: calendari italià [i], residu urbà [u], home educat (vocal neutra o [e], segons el parlar); coco obert ([u] o [o], segons el parlar) i taronja amarga (vocal neutra o [a], segons el parlar).\nEn els parlars que no presenten reducció de a, e i o àtones, quan aquestes vocals es combinen amb una i o una u, se sol formar un diftong. Per exemple: tasca urgent [aw], aire irrespirable [ej], burro unicolor [ow]; guru astut [wa], residu espacial [we], armari obert [jo]. També se solen pronunciar amb diftong altres combinacions, com ara roba ordinària [ao].\nEn els parlars en què hi ha reducció de les vocals a, e i o àtones, dues vocals neutres es redueixen a una: cadira amplíssima, llibre antic, menja enciam, arbre esquifit. I fins i tot és possible la reducció a una única vocal en seqüències de tres vocals neutres: venia a estendre. Quan entren en contacte una vocal neutra i una i o una u, es forma diftong, però també hi pot haver elisió de la vocal neutra: cosa intranscendent o sega un camp.\nEn les seqüències de i o u davant de vocal neutra, es pot produir formació de diftong creixent, però també elisió de la vocal neutra: pati abandonat, barri especial, vidu americà o mutu esforç.\nEn general, tots aquests fenòmens descrits també tenen lloc quan hi ha contacte entre les vocals final i inicial dels dos components d'un compost o d'un mot prefixat, i també quan un mot va precedit o seguit de pronom feble. Així, se sol donar l'elisió en casos com contraacusació, centreesquerra o radiooient. En canvi, se sol produir diftongació en casos com contraindicar, francoirlandès, hispanoholandès, s'hi assembla o compra-ho. No obstant això, si la segona vocal és tònica, sol haver-hi hiat: tallaungles o multiús.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.4)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16156", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16156", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8249/1", "Darrera versió": "07.05.2025", "Títol": "migrant, emigrant i immigrant", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials", "Resposta": "El verb migrar té el significat d''anar d'un lloc a un altre, especialment d'una regió a una altra per residir-hi'. A partir d'aquest verb es poden formar els derivats següents: migrant, emigrant i immigrant. El mot migrant, com a adjectiu i substantiu, fa referència a una persona que migra. Per exemple:\nEls veïns d'aquell poble fronterer preparaven entrepans per als migrants.\nEl terme emigrant, com a adjectiu i substantiu, serveix per designar la persona que deixa un territori per establir-se en un altre. Per exemple:\nDurant la Guerra Civil, pel coll dels Belitres hi van passar un munt d'emigrants (persones que van abandonar el seu país per establir-se en un altre).\nEl terme immigrant, com a adjectiu i substantiu, serveix per designar la persona que arriba a un territori per establir-s'hi. Per exemple:\nEn aquest barri hi viuen molts immigrants (persones vingudes d'altres països).\nConvé tenir en compte que  les expressions persones migrades o migrats, migrades no són vàlides per fer referència als migrants. L'adjectiu migrat, migrada té el significat 'que no arriba de molt al tant que caldria'. Per exemple:\nAmb aquest pressupost migrat no podem esperar miracles.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16206", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16206", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8250/1", "Darrera versió": "16.07.2025", "Títol": "Com es diu pincho moruno en català?\npinxo, brotxeta o broqueta?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia", "Resposta": "L'ast petit de metall o de fusta amb el qual s'enfilen trossos d'aliments es denomina broqueta. Per extensió, reben el mateix nom les menges que es preparen i se serveixen amb aquest estri. Per exemple:\nHe de comprar broquetes per a la barbacoa de diumenge.\nCada dissabte baixem a sopar al bar i demanem patates braves i broquetes morunes.\nLes broquetes de fruita que vaig preparar per a l'aniversari de l'Albert van ser un èxit.\nEn canvi, les formes pinxo i brotxeta no són adequades en aquest sentit. D'una banda, pinxo és 'home que fa gala d'ésser valent, que tracta d'imposar-se per la seva valentia, infonent por' i, de l'altra, brotxeta és un tipus de brotxa de mida petita.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16263", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16263", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8251/2", "Darrera versió": "15.06.2026", "Títol": "mirar o veure?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Els verbs de percepció mirar i veure tenen significats molt similars.  D'una banda, el verb mirar designa una acció voluntària i significa 'observar amb els ulls' o 'aplicar la vista sobre algú o alguna cosa per tal de veure-la'.\nDe l'altra, el verb veure, en la seva accepció més general, fa referència a un acte involuntari: 'Algú percebre algú, un animal, una cosa, un esdeveniment, a través dels ulls'.\nAixí, es diu, per exemple, Mireu si el semàfor canvia de color abans de creuar el carrer, i, en canvi, cal dir He vist la Maria al supermercat.\nEl verb veure, però, també es pot usar com a verb de percepció voluntària amb el significat de 'mirar un espectacle, una pel·lícula, seguint-ne el desenvolupament'. Per tant, en alguns contextos són possibles tots dos verbs. Per exemple:\nAquesta nit volem mirar una pel·lícula de por\nNo us podeu passar tot el dia mirant dibuixos a la tele\no bé\nAquesta nit volem veure una pel·lícula de por\nNo us podeu passar tot el dia veient dibuixos a la tele.\nMalgrat això, per fer referència a la televisió, és més general l'ús de mirar que no pas el de veure.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16268", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16268", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8253/1", "Darrera versió": "18.12.2025", "Títol": "Es pot dir contemplar la possibilitat?\nUsos del verb contemplar", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El diccionari normatiu recull tres significats diferents per al verb contemplar: 'esguardar atentament un objecte absorbint-se en la seva vista', 'donar a algú tots els gustos, totes les satisfaccions' i 'meditar sobre una qüestió religiosa o intel·lectual'. Per exemple:\nNo soc astrònoma, però m'encanta contemplar els estels.\nCom que és l'únic net, tota la família el contempla i no li neguen res.\nL'ermitana contemplava Déu des d'aquell racó de món.\nAltres usos de contemplar, amb els sentits de 'considerar, preveure', 'establir, regular' o 'incloure', no són adequats en català, i s'han de fer servir altres verbs o construccions, depenent del context, com ara considerar, tenir en compte, preveure, establir, disposar, regular, determinar, estipular, recollir, contenir o incloure. Per exemple:\nLa meva empresa considera la possibilitat d'obrir dues sucursals (i no contempla la possibilitat).\nEl decret estableix sancions elevades per als infractors (i no contempla sancions).\nAl Ple del mes passat, l'Ajuntament va regular els accessos al recinte (i no va contemplar els accessos).\nEl llibre Personatges que haurien de ser cèlebres conté una trentena de biografies (i no contempla una trentena).", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16276", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16276", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8254/1", "Darrera versió": "23.02.2026", "Títol": "Com es diu chivato, chivata en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "En català hi ha diverses alternatives per a les formes col·loquials chivato, chivata, com ara bocamoll, bocamolla, xerraire, espieta o delator, delatora, segons el context. Per exemple:\nLa meva germana va dir als meus pares que havíem tornat a casa a les set del matí: és una bocamolla!\nEl Marc és un xerraire i va escampar per tot el departament que jo no suportava el meu cap.\nNingú s'esperava que una delatora tirés per terra una xarxa de negocis il·legals.\nAixí mateix, els verbs chivar, chivarse i chivatear es poden traduir, depenent del context, per verbs com ara xerrar, delatar, acusar, cantar o piular. Per exemple:\nNo em sembla bé que els companys copiïn, però no ho xerraré als professors.\nTothom s'enduia bolígrafs de l'oficina fins que la Marina ens va delatar.\nM'han cosit a preguntes i al final he cantat que la Laia i l'Ernest estan junts.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16278", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16278", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8256/1", "Darrera versió": "18.12.2025", "Títol": "recorrent o recurrent?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La forma recorrent, amb o, és el gerundi del verb recórrer. Per exemple:\nRecorrent a l'engany no arreglaràs el problema.\nRecorrent contra la sentència mostrem que hi estem en desacord.\nEstem recorrent Menorca i no tornarem fins la setmana que ve.\nEn canvi, recurrent, amb u, és un adjectiu que expressa que un fenomen s'esdevé repetidament, o que un òrgan torna al punt d'origen, o bé un substantiu que designa la persona que presenta un recurs. Per exemple:\nEls noms i les edats de les persones són temes recurrents en moltes converses.\nEs va lesionar el nervi recurrent.\nTots els recurrents van anar plegats al jutjat.\nFont: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.2.2.3a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16284", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16284", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8257/1", "Darrera versió": "18.09.2025", "Títol": "Majúscules i minúscules en noms de balls", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Els noms dels balls i les danses, de qualsevol tipus, s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:\nEn moltes poblacions del Vallès es manté el ball de gitanes.\nA Mallorca vam xalar amb el ball de bot.\nEls convidats al casament van acabar ballant una conga, com era previsible.\nLes parelles d'avis esperen amb ànsia els pasdobles de la Festa Major.\nEl twist és un ball ràpid.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16289", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16289", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8261/1", "Darrera versió": "01.04.2026", "Títol": "fer + infinitiu + sintagma nominal: fer riure algú o fer riure a algú?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "Quan el verb fer va seguit d'un infinitiu, el sintagma que seria el subjecte de l'acció representada pel verb en infinitiu es comporta com un complement directe i, seguint el criteri general, no va precedit de la preposició a. Així, s'escriu, per exemple:\nEl mag va fer riure els més petits (i no pas El mag va fer riure als més petits).\nHan fet seure les convidades d'honor a la primera fila (i no pas Han fet seure a les convidades d'honor a la primera fila).\nFaran venir els músics a dos quarts de vuit del vespre (i no pas Faran venir als músics a dos quarts de vuit del vespre).\nSi el subjecte és un pronom quantificador referit a persones com ara tothom, cadascú, qualsevol, ningú o algú, pot anar introduït per la preposició a:\nFer canviar d'idea algú o bé Fer canviar d'idea a algú.\nAquest sintagma, doncs, apareix sempre després del verb i pot ser representat per un pronom feble d'acusatiu:\nEl mag els va fer riure.\nLes han fetes seure a la primera fila.\nEls faran venir a dos quarts de vuit del vespre.\nEn el cas que l'infinitiu vagi acompanyat d'un complement directe, aquest sintagma que seria el subjecte gramatical de l'infinitiu es comporta com un complement indirecte, i llavors sí que va precedit de la preposició a. Així mateix, es pronominalitza amb un pronom feble de datiu. Per exemple:\nVolen fer pagar les despeses de les obres als propietaris de la casa.\nLi faran fer els deures una altra vegada.\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.6.2a)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16300", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16300", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8263/1", "Darrera versió": "27.03.2026", "Títol": "Règim verbal de avisar", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb avisar és transitiu i la persona o entitat avisada sempre és el complement directe. Aquest complement directe habitualment no va introduït per cap preposició. A més del complement directe, aquest verb pot dur altres complements introduïts per una conjunció o la preposició de (que s'elideix davant la conjunció que). Per exemple:\nVan avisar la directora perquè hi havia una baralla al pati.\nAvisa en Jordi que la Clàudia és fora i no vindrà.\nLa UE va avisar aquell país de mesures coercitives.\nSempre que el referent sigui clar, el complement directe es pot pronominalitzar. Per exemple:\nVan avisar-la perquè hi havia una baralla al pati.\nAvisa'l, si us plau, ara tinc un moment per parlar-hi.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16304", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16304", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8267/1", "Darrera versió": "24.11.2025", "Títol": "Com s'escriuen els jocs i els videojocs?\nscrabble o Scrabble?", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Les denominacions genèriques de jocs en català s'escriuen en rodona i minúscules inicials, excepte si coincideixen amb un nom comercial, cas en què van en rodona i amb majúscula a la inicial absoluta. Per exemple:\nJugar a fet i amagar al poble és molt divertit, perquè a tot arreu hi ha racons per amagar-s'hi.\nEl tauler del parxís és inseparable del joc de l'oca.\nL'únic joc de cartes que m'agradava era el burro.\nLes competicions de Scrabble en català són molt concorregudes.\nIaia, els Reis em portaran El monstre de colors.\nD'altra banda, els títols de videojocs, com que es consideren una obra de creació, s'escriuen en cursiva i amb la inicial en majúscula. Per exemple:\nDescarrega't el nou videojoc Crims: casos oberts.\nA la meva filla li agrada molt jugar a Neva.\nSi el títol se cita en una llengua que no és el català, es respecta l'ús de majúscules i minúscules de la llengua de citació. Per exemple:\nVull ser arquitecta des que jugava a Minecraft.\nM'he comprat unes quantes figures de League of Legends.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16312", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16312", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8270/1", "Darrera versió": "25.11.2025", "Títol": "enfrontar o afrontar?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "El verb enfrontar es fa servir per expressar que algú o alguna cosa posa en situació d'oposició dues coses o persones. Per exemple:\nL'acceptació de l'herència de la seva àvia va enfrontar el Pere amb la seva germana.\nEl campionat enfrontarà els dos equips principals de la ciutat.\nSi es vol expressar que un subjecte fa una acció de reacció cap a una dificultat, un repte, etc., el verb que cal fer servir és afrontar, i no pas enfrontar. Per exemple:\nEn aquesta pel·lícula els herois han d'afrontar l'aparició d'uns enemics nous que no els ho posaran fàcil.\nL'accés a l'habitatge és una qüestió prioritària que els governants han d'afrontar.\nEn un sentit pròxim a aquest, sí que es pot fer servir el verb pronominal enfrontar-se, que té el significat de 'mantenir una oposició manifesta davant algú, davant una situació, davant una dificultat, davant un repte, davant una responsabilitat'. Per exemple:\nEl Pere i la seva germana es van enfrontar per l'herència de l'àvia.\nEl meu equip s'enfrontarà al seu etern rival en aquest campionat.\nEls herois s'han d'enfrontar als enemics.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16316", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16316", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8271/1", "Darrera versió": "25.11.2025", "Títol": "Règim del verb col·laborar\ncol·laborar a, col·laborar amb o col·laborar en?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb col·laborar, amb el significat de treballar en una tasca comuna o en la consecució d'un objectiu comú, duu un complement introduït per la preposició en:\nSempre col·laborem en el recapte d'aliments com a voluntaris.\nL'Associació de Veïns col·laborarà en la Festa Major organitzant un berenar per a la canalla.\nQuan el complement està format per una oració d'infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per a, seguint el criteri general que s'explica en aquesta fitxa. Per exemple:\nGràcies per col·laborar a fer que aquesta celebració sigui un èxit any rere any.\nD'altra banda, el verb col·laborar pot dur un complement introduït per la preposició amb quan es vol expressar la persona o col·lectiu amb el qual es duu a terme la col·laboració:\nEn aquest disc el grup Alosa ha col·laborat amb altres formacions musicals.\nL'Ajuntament col·laborarà amb les entitats culturals de la ciutat en la creació de nous espais de trobada.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16317", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16317", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8272/1", "Darrera versió": "18.06.2026", "Títol": "Es pot dir la mar de bé en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "L'expressió la mar de significa 'molt' o 'en gran quantitat', i pot acompanyar noms, adjectius i adverbis. Per exemple:\nA la calaixera dels avis hi vaig trobar la mar de coses.\nLa Glòria està la mar de contenta perquè li ha tocat una bicicleta en un sorteig.\nEl dia de l'operació, tot l'equip de la clínica em va tractar la mar de bé.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16322", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16322", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8275/1", "Darrera versió": "12.01.2026", "Títol": "Majúscules i minúscules en noms de grups musicals i companyies artístiques", "Categoria": "Convencions. Majúscules i minúscules", "Resposta": "Els noms de grups artístics, com ara formacions musicals i companyies de teatre i dansa, s'escriuen en majúscules, llevat dels articles, les preposicions i les conjuncions que no estan en posició inicial. Per exemple:\nAntònia Font\nEls Amics de les Arts\nLa Calòrica\nIT Dansa\nOrquestra Simfònica del Vallès\nCompanyia Elèctrica Dharma\nPolifònica de Puig-reig\nDones Que Cremen Romaní\nCal tenir en compte que els noms com ara coral, cobla, companyia o orquestra només s'han d'escriure en majúscula si formen part del nom propi del grup; si no en formen part, s'han d'escriure en minúscula com a noms genèrics. Per exemple:\nLa coral Vozes canta per les festes de la Mercè.\nLa cobla La Principal del Llobregat té gairebé cent anys.\nLa companyia Comediants ha actuat arreu del món.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16332", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16332", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8277/1", "Darrera versió": "29.05.2026", "Títol": "El pronom en en funció de complement de règim", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El complement de règim és aquell complement verbal necessari introduït per una preposició. Per exemple:\nLa Cristina sempre s'encarrega d'avisar el personal.\nEl pronom en substitueix complements de règim introduïts per la preposició de. Per exemple:\nNo te'n burlis, de la Maria.\nA l'acte hi havia tots els directius de la institució, però ell no se'n va adonar (no es va adonar que hi havia tots els directius de la institució).\nTe'n recordaràs, de portar el llibre?\nAdmeten la pronominalització amb en verbs de naturalesa diversa, com ara els següents.\n1.\tEls verbs que demanen un complement introduït per la preposició de, com ara adonar-se, burlar-se, fiar-se, queixar-se o recordar-se, parlar, renegar, dubtar, etc. Per exemple:\nNo me'n fio, de la Roser.\nDel cristianisme, en va renegar i es va declarar ateu.\nAcabarà comprant-se el pis, no en dubtis pas.\n2. Els verbs que demanen un locatiu d'origen, com ara sortir o eixir: Per exemple:\nDe l'estació no n'ha sortit/eixit cap passatger.\nEls verbs de moviment que demanen un locatiu d'origen i un de destinació (tornar, venir, baixar) porten el pronom en quan es dona prioritat al locatiu d'origen i el locatiu de destinació és conegut pel context. Per exemple:\nQuan tu hi vas, jo ja en torno.\n—No havies d'anar a la biblioteca?\n—Ara en vinc.\nL'Eugènia és al pis de dalt: no començarem el vermut fins que (en) baixi.\nEs poden relacionar amb aquest grup els predicats del tipus ser fora, ser lluny o quedar al marge. Per exemple:\nQuan en seràs fora, veuràs que bé que es menja en aquest país.\nAra que en soc lluny enyoro la família.\nElla s'ocupa d'organitzar celebracions: en queden al marge altres tipus d'activitats.\nSobretot en els casos de lluny i fora, també és natural de no esmentar el complement: Quan seràs fora, pensaràs que bé que es menja en aquest país; Ara que soc lluny enyoro la família.\n3.\tEls verbs transitius que demanen un complement de règim com ara carregar, farcir, omplir, inundar o untar. Per exemple:\nVan anar a buscar bolets i en vam omplir tres cistells.\nVan collir quilos de préssecs i en vam carregar dos camions.\nHa començat a treure factures i rebuts antics que tenia desats a les carpetes i n'ha inundat l'escriptori.\nQui oli remena els dits se n'unta.\nHem comprat un estoc de llibres i n'hem distribuït als casals del barri.\n4.\tCasos concrets de verbs (aprendre, saber, ensenyar) que poden regir dues preposicions diferents però, pel que fa a la pronominalització d'aquest complement, sol dominar una de les dues. Per exemple, aprendre a/de tocar la guitarra es pronominalitza amb en:\nN'ha après amb poc temps.\nTambé es pronominalitza amb en el complement del verb saber en l'accepció de 'tenir la capacitat, la ciència, la pràctica (de fer alguna cosa)', que admet la preposició de:\nJa sap (de) escriure (Ja en sap).\nSap molt de geografia (En sap molt).\nFont: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (18.6.3.3)", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16334", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16334", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8279/1", "Darrera versió": "29.05.2026", "Títol": "Règim verbal de contribuir: contribuir en el desenvolupament o contribuir al desenvolupament?", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb contribuir exigeix un complement introduït per la preposició a, tant si es fa servir amb el significat de participar en l'esdeveniment d'una obra o d'una activitat, com si s'usa amb el significat de donar suport a una causa o de participar en el finançament d'un afer, etc. Per exemple:\nEl govern ha contribuït al desenvolupament de la indústria amb inversions a llarg termini.\nEs debat si les noves tecnologies contribueixen a aïllar les persones.\nPodeu contribuir a la campanya amb un donatiu o bé fent voluntariat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16336", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16336", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8282/1", "Darrera versió": "06.02.2026", "Títol": "Escriptura de les adreces postals", "Categoria": "Convencions. Altres convencions de la llengua", "Resposta": "Les adreces postals segueixen unes convencions de redacció que cal tenir en compte. Quan van en un sobre, una targeta, etc., s'escriuen a sota del nom de la persona o de l'entitat destinatària i solen presentar la informació ordenada de la manera següent: en la primera línia s'escriuen la via pública, el número i el pis, i en la línia de sota s'indiquen el codi postal, la localitat i, si es creu necessari, la província o el país. Per exemple:\nCarme Serradell Pau\nC. del Canigó, 6, 1r 1a\n17130 L'Escala (Girona)\nEl nom de la via va precedit de l'abreviatura que indica el tipus de via. L'abreviatura ha d'anar amb majúscula inicial, perquè encapçala el paràgraf: C. (o C/) per a 'carrer', Av. per a 'avinguda', Pl. per a 'plaça', etc. En el cas que després del nom genèric de la via hi hagi la preposició de o la preposició i un article, aquests s'escriuen amb minúscules. També es pot optar per prescindir-ne. Per exemple:\nPl. del Diamant\nC. de la Costeta\nPl. Catalunya\nC. Diputació\nEl nom del carrer i el número se separen per mitjà d'una coma. Si s'indiquen altres elements, com ara pisos i portes, també es fa servir la coma per separar-los de la resta:\nC. de Mary Santpere, 13, baixos\nAv. d'Ausiàs March, 29, escala B, 3r 4a\nQuan el número del carrer es representa amb milers, s'escriu sense punt: Gran Via de les Corts Catalanes, 1003. Si el domicili comprèn dos o més números contigus, se separen amb un guionet: C. Mallorca, 201-203.\nEls ordinals que indiquen pis, porta, etc., s'escriuen sempre abreujats, seguint els criteris generals que s'expliquen en aquesta fitxa.\nPel que fa al codi postal i la localitat, s'escriuen separats per un espai en blanc. Si es vol indicar una divisió territorial superior (generalment la província o el país), es pot fer tot seguit entre parèntesis.\nFinalment, l'article que acompanya els topònims s'escriu amb majúscula, perquè es tracta com si encapçalés el paràgraf. Per exemple:\n25243 El Palau d'Anglesola (Lleida)\n43890 L'Hospitalet de l'Infant", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16344", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16344", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8283/1", "Darrera versió": "02.04.2026", "Títol": "Verb traslluir-se: amb -eix- o sense?\nes traslluu o es trasllueix?, es traslluï o es trasllueixi?", "Categoria": "Morfologia", "Resposta": "Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model que segueixin.\nQuan el verb traslluir-se es fa servir amb el sentit de 'passar i deixar-se veure la claror a través d'un cos translúcid', es conjuga sense l'increment -eix- (es traslluu o es trasllú, es traslluen, es traslluï...). Per exemple:\nLa figura del sospitós es traslluu darrere les cortines.\nM'agrada veure com les primeres clarors del dia es traslluen entre la boira.\nEn canvi, es fan servir les formes amb l'increment -eix- (es trasllueix, es trasllueixen, es trasllueixi...) quan traslluir-se té el significat de 'manifestar-se un fet per indicis que es poden percebre'. Per exemple:\nEl ressentiment es trasllueix de tot el que diu.\nIntenta dissimular davant de tothom, però no pot evitar que en el seu rostre es trasllueixi un interès per ella.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16346", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16346", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8286/1", "Darrera versió": "23.02.2026", "Títol": "Com es diu a tope en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Per substituir la locució adverbial castellana a tope, que significa que algú va fins al màxim de les seves possibilitats, o que s'ha arribat al màxim de la capacitat, hi ha opcions molt diverses, depenent del context: al cent per cent, al límit, al màxim, a tota castanya, a tota pastilla, de bòlit, de gom a gom, intensament, ple a vessar o ple fins dalt. Per exemple:\nL'estiu passat es va dedicar al cent per cent a escriure la novel·la.\nEstava entusiasmada amb el cotxe nou i vaig accelerar al límit.\nQuan era jove, vaig viure la nit al màxim.\nPer aquell camí tan pla, el Biel pedalava a tota castanya.\nLa veïna de dalt sempre posa la música a tota pastilla.\nEntre la família, la feina i la casa, fa anys que vaig de bòlit!\nCom que és dilluns, la sala d'espera s'ha omplert de gom a gom.\nDalt de l'escenari vam xalar intensament.\nEl meu avi tenia una habitació plena a vessar de llibres i àlbums de fotos.\nTornant de vacances, vam omplir fins dalt el carro del supermercat.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16364", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16364", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8287/1", "Darrera versió": "18.06.2026", "Títol": "Règim verbal de afegir", "Categoria": "Sintaxi", "Resposta": "El verb afegir, amb el significat de 'posar de més un element a un grup format, a una acció en curs', necessita un complement directe i també un complement preposicional que es correspon amb el grup format o l'acció en curs en què es posa un element de més, i que se sol pronominalitzar amb hi. Per exemple:\nVam haver d'afegir un cobert a taula, perquè l'avi es va presentar a última hora.\nHe volgut afegir dos capítols a la novel·la: em semblava massa curta.\nTeníem el mural quasi enllestit, però la Clàudia hi ha afegit dos dibuixos.\nVan formar grup a principi de curs, i jo m'hi vaig afegir més tard.\nAls problemes de salut que arrossega s'hi ha d'afegir la intolerància a la lactosa.\nEn contextos determinats, com ara receptes de cuina o formularis, en què queda molt clar el referent del complement preposicional, se'n pot prescindir. Per exemple:\nQuan l'oli comenci a brillar, afegiu el gingebre i l'all.\nPodeu afegir algun comentari. (a sobre del camp de resposta d'un formulari)\nD'altra banda, quan afegir fa de verb de dicció, és habitual que no porti el pronom, però també és possible mantenir-lo. Per exemple:\nDesprés de l'esbroncada, va afegir: \"Que no torni a passar més!\".\n\"Em descuidava de dir-vos que heu de retornar el material\", ha afegit.\n\"No t'amoïnis, nosaltres t'ajudarem\", hi afegí la Mariona.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16365", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16365", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8288/1", "Darrera versió": "02.04.2026", "Títol": "Com es diu cuña de queso en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "La porció amb forma generalment triangular que es talla d'una peça gran de formatge s'anomena en català porció de formatge o tall de formatge. Per exemple:\nVan omplir tota una taula del pica-pica amb porcions de formatges variats.\nEls talls de formatge són fàcils de menjar.\nEl terme equivalent en castellà és cuña de queso.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16379", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16379", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8290/1", "Darrera versió": "12.05.2026", "Títol": "Com es diu acuse de recibo en català?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret", "Resposta": "El document o escrit signat en què es declara haver rebut una carta, una tramesa, un paquet, etc., s'anomena en català justificant de recepció o acusament de recepció. També és vàlida la locució verbal acusar recepció. Per exemple:\nVam tenir problemes per reclamar contra l'empresa perquè havíem perdut el justificant de recepció del paquet.\nEl carter em va demanar que li signés l'acusament de recepció.\nAcusem recepció de la comanda de llibres que us vam sol·licitar amb data 30 de març.\nA més, per als correus electrònics, es pot fer servir confirmació de recepció. Per exemple:\nLa safata d'entrada està plena de les confirmacions de recepció que va demanar la meva companya.\nD'altra banda, les formes avís de rebuda i avís de recepció no es recomanen en els registres formals com a sinònimes de justificant de recepció o acusament de recepció, perquè el substantiu avís no implica que hi hagi cap declaració signada. Són adequades en casos com per exemple:\nUn paperet enganxat a la taula em va servir per escriure l'avís de rebuda del sobre.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16401", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16401", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8293/1", "Darrera versió": "18.06.2026", "Títol": "moll o mullat?", "Categoria": "Lèxic. Lèxic general", "Resposta": "Amb el significat d''impregnat d'aigua o d'un altre líquid', són vàlids igualment tant l'adjectiu moll, molla com el participi (que pot tenir valor d'adjectiu) mullat, mullada. Per exemple:\nHa plogut molt i la roba està molla.\nHa plogut molt i la roba està mullada.\nTornant de la platja, el Joan tenia els peus molls.\nTornant de la platja, el Joan tenia els peus mullats.", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16415", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16415", "download_date": "2026-07-08"}
{"Fitxa": "8294/1", "Darrera versió": "18.06.2026", "Títol": "Com es diu Nunca te acostarás sin saber una cosa más en català?", "Categoria": "Fraseologia i refranys", "Resposta": "En català hi ha opcions diverses per expressar que cada dia s'aprenen coses noves, com ara:\nUn dia no passaràs que una cosa no sabràs.\nNo te n'aniràs al llit sense haver après alguna cosa de profit.\nSempre se n'aprenen de noves.\nTots els dies són bons per aprendre.\nMai no se'n sap prou.\nPer exemple:\nAcabo de veure a internet que es pot fer pa sense forn. Sempre se n'aprenen de noves!\nM'han dit que la nova alcaldessa havia anat a la mateixa escola que jo. Un dia no passaràs que una cosa no sabràs!", "source": "Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya", "source_id": "16419", "source_url": "https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16419", "download_date": "2026-07-08"}