target stringlengths 1 18 | definition stringlengths 5 368 | example stringlengths 6 612 | language stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|
Explicaien | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de explicar. | Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ells/elles/vostès] explicaven | ca |
Hi | (Preposicional) Indica un complement introduït amb les preposicions a, en, amb. | Jugava molt amb el veí però ara ja no hi juga (amb el veí) | ca |
Basaren | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb basar. | Forma valenciana: [ells/elles/vostès] basessin, basessen, basassen, basassin o basaren | ca |
Alçar | Posar-se dret algú que estava assegut. | Alça't, que anirem a passejar | ca |
Capitalitzar | (Transitiu, intransitiu, economia) Invertir en les accions d'una empresa per a fer augmentar el seu capital. | Les participacions Fondiberia creen una multicooperació en el desenrotllament; perquè estalviar capitalitzant és cooperar a la marxa econòmica de la nació | ca |
Apanessin | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb apanar. | Ells/elles/vostès] apanessin, apanessen, apanassen, apanassin o apanaren | ca |
Amidessi | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb amidar. | Forma septentrional i algueresa per [jo] amidés, amidàs o amidara | ca |
Invitàssiu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb invitar. | Vosaltres/vós] invitéssiu, invitésseu, invitàsseu, invitàssiu o invitàreu | ca |
Arran | Fins dalt, tot ple. | Omplir el gerro ben arran | ca |
Abominessin | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb abominar. | Ells/elles/vostès] abominessin, abominessen, abominassen, abominassin o abominaren | ca |
Obscenitat | Cosa obscena. | I, per acabar aquests quadros de miseria, diré que fins una pobra cega oferia les més repugnants obscenitats per trenta o quaranta centims | ca |
Superposar | Posar al damunt. | S'assentava sobre una preparació consistent en un primer estrat de base format per petites pedres, sobre el qual se superposava una capa de fragments ceràmics, disposats en un espai de planta circular | ca |
Abans | En un moment anterior. | Tornarem a casa abans de les vuit | ca |
Intercalessi | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb intercalar. | Forma septentrional i algueresa per [jo] intercalés, intercalàs o intercalara | ca |
Cavalqueguem | Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb cavalcar. | Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que nosaltres] cavalquem | ca |
Aiguabatudes | Participi femení plural del verb aiguabatre. | Aiguabatudes [elles/aquelles]...; [les he...] aiguabatut o aiguabatudes | ca |
Maridem | Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb maridar. | Que nosaltres] maridem | ca |
Habitàs | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb habitar. | Ell/ella/vostè] habités, habitàs o habitara | ca |
Dominariva | Primera persona del singular (jo) del condicional de dominar. | Forma algueresa per [jo] dominaria | ca |
Esbatem | Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb esbatre. | Que nosaltres] esbatem | ca |
Ahucares | Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ahucar. | Forma valenciana: [tu] ahuquessis, ahuquesses, ahucasses, ahucassis o ahucares | ca |
Guillotinesses | Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb guillotinar. | Tu] guillotinessis, guillotinesses, guillotinasses, guillotinassis o guillotinares | ca |
Expliquessa | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb explicar. | Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] expliqués, explicàs o explicara | ca |
Acidificàreu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de acidificar. | Vosaltres/vós] acidificàreu o vau/vàreu acidificar | ca |
Abominessi | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb abominar. | Forma septentrional i algueresa per [jo] abominés, abominàs o abominara | ca |
Captrencaren | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb captrencar. | Forma valenciana: [ells/elles/vostès] captrenquessin, captrenquessen o captrencaren | ca |
Eh | (Interrogatiu) Petició de conformitat. | Eh que vindràs? Pensa-hi, eh | ca |
Eliminada | Participi femení singular del verb eliminar. | Eliminada [ella/aquella]...; [l'he...] eliminada | ca |
Revestir | Tornar-se a vestir, canviar-se de roba. | T'has vestit i revestit cinquanta vegades, per què et costa tan decidir | ca |
Amidariven | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del condicional de amidar. | Forma algueresa per [ells/elles/vostès] amidarien | ca |
Adaptaien | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de adaptar. | Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ells/elles/vostès] adaptaven | ca |
Xerressen | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb xerrar. | Ells/elles/vostès] xerressin, xerressen, xerrassen, xerrassin o xerraren | ca |
Arriben | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb arribar. | Arribin o arriben [ells/elles/vostès] | ca |
Maniobram | Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de maniobrar. | Forma baleàrica: [nosaltres] maniobrem o maniobram | ca |
Simplifiquessin | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb simplificar. | Ells/elles/vostès] simplifiquessin, simplifiquessen, simplificassen, simplificassin o simplificaren | ca |
Capitalitzar | (Transitiu, economia, política, activisme, de vegades figurat) Treure profit (d'un fet, d'una situació, d'una circumstància), generalment per a generar capital. | Si capitalitzem el que ha costat arribar a la situació que tinc | ca |
Glacen | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb glaçar. | Que ells/elles/vostès] glacin o glacen | ca |
Trenta-quatre | (Valor ordinal) Trenta-quatrè, trenta-quatrena. | La pàgina trenta-quatre | ca |
Xericaia | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de xericar. | Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] xericava | ca |
Entenimentós | Assenyat. | Oh, que és entenimentós el meu company! És dur, Sext, de refusar, quan se't demana: quant més dur, però, de refusar abans que se't demani | ca |
Abominessen | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb abominar. | Ells/elles/vostès] abominessin, abominessen, abominassen, abominassin o abominaren | ca |
Retéreu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb retre. | Forma valenciana: [vosaltres/vós] retéssiu, retésseu o retéreu | ca |
Dupliquin | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb duplicar. | Que ells/elles/vostès] dupliquin o dupliquen | ca |
Verb reflexiu | Verb que expressa una acció en què el subjecte i l’objecte directe són el mateix. | Sempre hi pot haver algú que arribi a considerar improcedent l’ús de dir-se amb el significat de 'tenir per nom', perquè potser li sembla que es tracta d’un verb reflexiu, com rentar-se o pentinar-se, amb un subjecte que s’identifica amb l’objecte | ca |
Aüquin | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb aücar. | Que ells/elles/vostès] aüquin o aüquen | ca |
Eliminin | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb eliminar. | Eliminin o eliminen [ells/elles/vostès] | ca |
Papàs | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb papar. | Ell/ella/vostè] papés, papàs o papara | ca |
Aparentàssiu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb aparentar. | Vosaltres/vós] aparentéssiu, aparentésseu, aparentàsseu, aparentàssiu o aparentàreu | ca |
Il·latiu | Cas gramatical que adopta una paraula en certes llengües que expressa direcció cap a dins d'un lloc o inici d'una acció o d'un període de temps. | Poika menee kaupunkiin | ca |
Apartariva | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del condicional de apartar. | Forma algueresa per [ell/ella/vostè] apartaria | ca |
Visionatge | (Especialment cinema i televisió) Acte o efecte de visionar. | Pot la lectura d'un text o el visionatge d'una pel·lícula influir de forma definitiva en la compra d'una casa? Quan estàs podrit de diners la resposta pot ser afirmativa, perquè quan estàs podrit de diners pots fer gairebé tot el que et passi pels collons | ca |
Rapés | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb rapar. | Jo] rapés, rapàs o rapara | ca |
Nedessis | Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb nedar. | Tu] nedessis, nedesses, nedasses, nedassis o nadares | ca |
Acidificàreu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb acidificar. | Forma valenciana: [vosaltres/vós] acidifiquéssiu, acidifiquésseu, acidificàsseu, acidificàssiu o acidificàreu | ca |
Corrompin | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb corrompre. | Que ells/elles/vostès] corrompin o corrompen | ca |
Aiguabatessa | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb aiguabatre. | Forma dialectal d'alguns parlars per [jo] aiguabatés o aiguabatera | ca |
Decantar | Tenir una tendència; havent diverses opcions, decidir l'opinió per una d'elles. | Els dos documents tenen una singular importància, però jo em decanto més pel segon si allò que hem de valorar és la certesa de totes les afirmacions contingudes | ca |
Alabàs | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb alabar. | Jo] alabés, alabàs o alabara | ca |
Visita | Persona que fa una visita. | Ja se'n van les visites | ca |
Enlluernesses | Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enlluernar. | Tu] enlluernessis, enlluernesses, enlluernasses, enlluernassis o enlluernares | ca |
Vida | Període de temps durant el qual s'emeten programes de ràdio o de televisió o es manté una moda o existeix una organització. | Aquella sèrie va tenir una vida de més de 200 capítols | ca |
Picaríveu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) del condicional de picar. | Forma algueresa per [vosaltres/vós] picaríeu | ca |
Fornico | Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fornicar. | Que jo] fornico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] forniqui o fornique | ca |
Identifiquin | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb identificar. | Identifiquin o identifiquen [ells/elles/vostès] | ca |
Septuplicaia | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de septuplicar. | Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] septuplicava | ca |
Esbatessa | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbatre. | Forma dialectal d'alguns parlars per [jo] esbatés o esbatera | ca |
Habilitis | Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb habilitar. | Que tu] habilitis o habilites; [tu] no habilitis o habilites | ca |
Duplique | Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb duplicar. | Que jo] dupliqui o duplique | ca |
Vint-i-dos | (Valor ordinal, invariable) Vint-i-dosè, vint-i-dosena. | La pàgina vint-i-dos | ca |
Cascàssem | Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb cascar. | Nosaltres] casquéssim, casquéssem, cascàssem, cascàssim o cascàrem | ca |
Septuplicaia | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de septuplicar. | Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] septuplicava | ca |
Mermar | (Castellanisme) minvar. | És absurda la plantació d'arbres foranis que sovint són mermats per les plagues o moren en estius massa eixuts o hiverns excepcionalment freds | ca |
Esbatem | Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb esbatre. | Nosaltres] esbatem | ca |
Capitalitzar | (Intransitiu) Esdevenir capital. | L'estalvi català es capitalitza mitjançant institucions bancàries que sovint no tenen en compte els interessos generals del país | ca |
Impregnaren | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb impregnar. | Forma valenciana: [ells/elles/vostès] impregnessin, impregnessen, impregnassen, impregnassin o impregnaren | ca |
Glace | Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb glaçar. | Que jo] glaci o glace | ca |
Fil | Amic, amant. | Fil- + antropia → filantropia | ca |
Traslladassis | Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb traslladar. | Tu] traslladessis, traslladesses, traslladasses, traslladassis o traslladares | ca |
Eixarrancaies | Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de eixarrancar. | Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [tu] eixarrancaves | ca |
Explico | Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de explicar. | Jo] explico, explique, explic o expliqui | ca |
Batívem | Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet d'indicatiu de batre. | Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [nosaltres] batíem | ca |
Regirar | Moure coses del seu lloc, buscant quelcom. | Per a l'Anton era del tot normal que qui tenia un abric sobrer el regalés a algú que tenia necessitat. La meva cuinera es va posar a regirar tots els vestits vells | ca |
Buidaia | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de buidar. | Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] buidava | ca |
Fer-s'ho | Actuar de la manera més adequada per resoldre una situació, per obtenir un bon resultat. | Un estudi ha descobert com s’ho fa aquesta planta per extreure milions de plàstics del mar | ca |
Colquem | Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb colcar. | Que nosaltres] colquem | ca |
Trobe | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trobar. | Trobi o trobe [ell/ella/vostè] | ca |
Verifiquen | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb verificar. | Verifiquin o verifiquen [ells/elles/vostès] | ca |
Cinquanta-un | (Cardinal) Cinquanta més un. | Té cinquanta-un anys | ca |
Quissoflauta | Corresponent o pertanyent a la dita ubcultura urbana o als seus membres. | Mai havia vist un estil quissoflauta tan ben cuidat. Quan tens un estil el representes a la perfecció | ca |
Ahuqueu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de ahucar. | Vosaltres/vós] ahuqueu o ahucau | ca |
Arribéssem | Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb arribar. | Nosaltres] arribéssim, arribéssem, arribàssem, arribàssim o arribàrem | ca |
Ajaceu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb ajaçar. | Ajaceu o ajaçau [vosaltres/vós] | ca |
Començaia | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de començar. | Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] començava | ca |
Cuino | Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cuinar. | Jo] cuino, cuine, cuin o cuini | ca |
Pecar | Cometre una transgressió moral contra algú, una ideologia, una norma, el costum. | Ausiàs March és un gran poeta medieval que pecà amb el Renaixement. Del pecat en té la consciència d'un convers i la subtilitat d'un renaixentista | ca |
Enganxés | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enganxar. | Jo] enganxés, enganxàs o enganxara | ca |
Temporada | Període de temps durant el qual es practica una activitat. | Ex.: temporada d'òpera, temporada d'esquí, temporada de bolets, etc | ca |
Ionqui | (Castellanisme, col·loquial) jonqui. | —No, per favor. Estic fart d'injeccions. Tenc els braços més picats que un ionqui | ca |
Cian | Pigment blau verd; el color complementari del vermell obtingut en eliminar-lo de la llum blanca. | 00FFFF | ca |
Epidèmia | Malaltia infecciosa que es transmet a un gran nombre de persones. | Ramon Alberch i Fugueras, Els Barris de Barcelona, 1997 | ca |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.