Dataset Viewer
Auto-converted to Parquet Duplicate
original
stringlengths
23
566
annotated
stringlengths
29
566
n_errors
int64
0
4
pr'amor que ja hè temps qu'èm maridadi e non senti fecondades pera vida es mies entralhes.
pr'amor que ja <err t=ort>he</err> temps qu'èm <err t=reord>e maridadi</err> non <err t=add>muy</err> senti fecondades pera vida es mies entralhes.
3
- Bruishes, , anèc un pintor dera dusau generacion des primitius flamencs actiu a Bruishes des de .
- Bruishes, , anèc un pintor dera dusau <err t=ort>generacón</err> des primitius flamencs actiu a Bruishes des de .
1
En arràs dera desesperacion, amiaue a Cosette enes sòns braci, clucant es uelhs entà non veir a Jean Valjean.
En arràs dera <err t=ort>desesperaciòn</err>, amiaue a Cosette enes sòns braci, clucant es uelhs entà non veir a Jean Valjean.
1
Es tres òmes qu'èren tres gendarmes.
Es tres <err t=ort>ómes</err> qu'èren tres gendarmes.
1
Veiram se fin finau me’n gessi damb era mia, qu'ei un graet d’anís, arren mens que bastir-les un edifici de naua construccion, un veritable palai damb era amplitud e era distribucion avientes, tot plan adeqüat, damb departament d’aquerò, departament de çò d’aute, de sòrta que i càpien aquiu dus cents o tres cents orfan...
Veiram se fin finau me’n gessi <err t=ort>dám</err> era mia, qu'ei un graet d’anís, arren mens que bastir-les un edifici de naua construccion, un <err t=reord>palai veritable</err> damb era amplitud e era distribucion avientes, tot plan adeqüat, damb departament d’aquerò, departament de çò d’aute, de sòrta que i càpien...
2
Eth limit sud dera Resèrva Nacionau de Caça der Alt Pallars - Aran que descriu er annèxe dera Lei se ve afectat pera exclusion deth tèrme municipau de Naut Aran. Eth limit deth tèrme excludit a era descripcion següenta:
Eth limit sud dera <err t=ort>Reserva</err> Nacionau de Caça der Alt Pallars - Aran que descriu er annèxe dera Lei se ve afectat pera <err t=reord>tèrme deth exclusion</err> municipau de Naut Aran. Eth limit deth tèrme excludit a era descripcion següenta:
2
Era equipa locau ei eth Selber Wölfe .
Era equipa <err t=ort>locáu</err> <err t=reord>eth ei</err> <err t=add>muy </err><err t=lex>Seler</err> Wölfe .
4
Era durada de cadua des prorrògues non pòt èster superiora ara deth periòde de vigéncia iniciau.
Era durada de cadua des prorrògues non pòt èster superiora ara deth periòde de vigéncia iniciau.
0
. Se modifique era letra e e se hig ua naua letra, era f, ar apartat der article deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, damb eth tèxte següent:
. Se <err t=ort>modifiqe</err> era letra e e se hig ua naua letra, era f, <err t=add>també</err> ar apartat der article deth <err t=reord>rehonut tèxte</err> dera Lei d'urbanisme, damb eth tèxte següent:
3
Trabalhe ena banda des , MHz, açò hè que pas s'aplique cap restriccion e pas requerisque cap licéncia entath sòn emplec.
Trabalhe ena banda des , MHz, açò hè que <err t=reord>s'aplique pas</err> cap <err t=ort>restricción</err> e pas requerisque cap licència enthal sòn emplec.
2
E Giafar didec: Ò Prince des Credents! non te la condarè senon a cambi de qué li perdones era sua irreflexion ath mèn nere Rihan.
E Giafar didec: Ò Prince des Credents! non te la <err t=ort>condaré</err> <err t=add>muy </err>senon a cambi de qué li perdones era sua irreflexion ath mèn nere Rihan.
2
pedagòg, pedagòga: Persona que se dedique ara pedagogia o qu'ei especialista en aguesta sciéncia.
<err t=ort>pedagog</err>, pedagòga: <err t=add>muy </err>Persona que se dedique ara pedagogia o qu'ei <err t=lex>profesional</err> en aguesta sciéncia.
3
Vè-te'n ath lunfèrn! Que parli de quauquarren des auti, d'ua pòcha o d'un monedèr, è? Un viatge li panè ara mia mair dus grivny, auia nau ans, èren sus era taula.
Vè-te'n ath lunlfen! Que <err t=ort>parlì</err> de quauquarren des auti, d'ua pòcha o d'un monedèr, è? Un viatge li panè ara <err t=reord>mair mia</err> dus grivny, auia nau ans, èren sus era taula.
2
Es teucri escometèren toti amassa, seguint a Hectòr que desiraue anar dret contra es aquèus.
Es teucri <err t=ort>escometérèn</err> toti amassa, seguint a Hectòr que desiraue anar dret <err t=add>molt</err> <err t=reord>es contra</err> aquèus.
3
moc: Substància espessa e empeganta que segrèguen es membranes mucoses, e especiaument era que ges pes horats deth nas.
moc: Substància espessa e empeganta que segrèguen es membranes mucoses, e especiaument era que ges pes horats deth nas.
0
A dia d'aué, eth violin Stradivarius que possedie se tròbe en mans deth violonista vertuós nòrd-american Joshua Bell.
A dia d'aué, eth <err t=ort>violin</err> Stradivarius que possedie se tròbe <err t=reord>mans en</err> deth violonista <err t=add>muy </err>vertuós nòrm-american Joshua Bell.
3
Eth futur gramaticau sòl utilizar-se entà exprimir accions que son posteriores ath moment dera enunciación, e que per tant encara an pas agut lòc.
Eth futur gramaticau <err t=ort>sol</err> utilizar-se entà exprimir <err t=add>molt</err> accions que son posteriores ath moment dera enunciación, e que per tant encara an pas agut lòc.
2
Es sues dependéncies tanben albergaron era sedença der ajuntament e era preson.
Es sues <err t=ort>dependencías</err> también albergaron era sedença del ajuntament e era preson.
1
Suggeric que dilhèu calerie aconselhar-se, verificar es ipotèques, guardar s’ère mès convenent hèr ua licitacion o ben ua liquidacion.
<err t=ort>Suggir</err> que dilhèu calerie aconselhar-se, verificar es ipotèques, guardar s’ère mès convenent hèr ua licitacion <err t=reord>ben o</err> ua liquidacion.
2
Mès en aqueth instant rebrembèc que non auie ad arrés entà hèr arrir, arrés que damb eth podesse badinar.
Mès en aqueth <err t=ort>instante</err> <err t=lex>remembrar</err> que <err t=add>muy</err> non auie ad <err t=reord>entà arrés</err> hèr arrir, arrés que damb eth podesse badinar.
4
Vedie que Russia auie tèrres esplendides e esplendidi trabalhadors, e que, en bèri casi, coma eth d'aqueth vielh deth camin, era tèrra balhaue fòrça, mès que, ena majoria des escadences, quan eth capitau s'aplicaue ara tèrra ara manèra europèa, tèrra e trabalhadors produsien pòc, çò que depenie de qué es trabalhadors n...
Vedie que Russia auie tèrres esplendides e esplendidi trabalhadors, e que, en bèri casi, coma eth d'aqueth vielh deth camin, era tèrra balhaue fòrça, mès que, ena majoria des escadences, quan eth capitau s'aplicaue ara tèrra ara manèra europèa, tèrra e trabalhadors produsien pòc, çò que depenie de qué <err t=lex>son</e...
1
Quan passèrem per dauant deth ticolet des dus cims, podérem veir era nera boca dera tuta de Ben Gunn e ua figura umana de pès, apròp d’era, en tot apuar-se sus un fusilh.
Quan passèrem per dauant deth ticolet des dus cims, podérem veir era nera boca dera tuta de Ben Gunn e ua figura umana de pès, apròp d’era, en tot apuar-se sus un fusilh.
0
Nòm deth titolar afectat: Enrique Bardina Jucla.
<err t=ort>Nom</err> deth <err t=add>el</err> titolar afectat: Enrique Bardina Jucla.
2
Non la Fortunata e Jacinta Libre pag.
Non la Fortunata e Jacinta Libre pag.
0
Era Societat s'a fusionado damb er Institut de Geógrafos Britanics Institute of British Geographers .
Era Societat s'a fusionado damb el Institut de <err t=ort>Geografos</err> Britanics Institute of British Geographers .
1
Eth creishement a estat impulsat peth sector toristic - qu'emplegue près de dera man d'òbra e proporcione mès de des ingrèssi en moneda fòrta -, e per la pesque d'atún.
Eth <err t=ort>creishemmnt</err> a estat impulsat peth sector <err t=lex>turístico</err> - qu'emplegue près de dera man d'òbra e proporcione mès de des ingrèssi en moneda fòrta -, <err t=add>molt </err>e per la <err t=reord>d'atún pesque</err>.
4
Arrés coma es hemnes entà regatejar e crompar ben es causes.
<err t=ort>Arres</err> coma es hemnes entà regatejar e crompar ben es causes.
1
Se li trapèc ua causa semblabla ath lim en estomac, e cendre enes dents.
Se <err t=ort>lì</err> trapèc ua <err t=add>muy </err>causa semblabla ath lim <err t=reord>estomac en</err>, e cendre enes dents.
3
Son subvencionables los còstes de redaccion en lenga catalana o occitana, traduccion en lenga catalana o occitana e edicion.
Son subvencionables los <err t=ort>costes</err> de redaccion en lenga catalana o occitana, traduccion en lenga catalana o occitana e edicion.
1
E arribè, coma ves, damb era corona en cap e es pès descauci en cornèr que me trapi demorant era mòrt sus aguest tron.
E arribè, coma ves, damb era corona en cap e es pès descauci en cornèr que me trapi demorant era mòrt sus aguest tron.
0
Pòt pas coïncidir damb determinades zònes, o subpoblaciones, donques qu'es grops sanguini pas son distribuïdi uniformemente pr'amor la derive genetica e era seleccion naturau.
Pòt pas coïncidir damb determinades zònes, o subpoblaciones, donques qu'es grops sanguini pas son distribuïdi uniformemente pr'amor la derive genetica e era seleccion naturau.
0
Donques sabi pas se per qué non entri e formi eth rambalh que me cau formar Mès la tenguie un cèrt respècte que non sabie explicar-se.
Donques sabi pas se per qué non entri e formi eth rambalh que me cau formar Mès la tenguie un cèrt respècte que non sabie explicar-se.
0
Autanplan guinhèc un uelh coma se hèsse un signe d’intelligéncia a Raskolnikov.
Autanplan <err t=ort>guinhé</err> un uelh <err t=reord>se coma</err> <err t=add>muy </err>hèsse un <err t=lex>señal</err> d’intelligència a Raskolnikov.
4
De vertat, ei incredibla qu'un alumne espanhòu pas tròbe un collègi entà estudiar en espanhòu en Espanha.
De <err t=ort>vertad</err>, ei <err t=lex>increíble</err> qu'un alumne <err t=add>real</err> espanhòu <err t=reord>troba pas</err> un collègi entà estudiar en espanhòu en Espanha.
4
Era mocion de censura ath sindic a d’anar acompanhada deth nòm deth candidat alternatiu, que pòt èster quinsevolhe des conselhèrs generaus, e a d’èster presentat per majoria simpla e aprovada per majoria absoluta des conselhèrs generaus, per quina causa era persona prepausada coma candidat ei escuelhuda automaticament ...
Era <err t=ort>moción</err> de censura ath sindic a d’anar acompanhada deth nòm deth <err t=lex>candidatura</err> alternatiu <err t=add>també</err>, que pòt èster quinsevolhe des conselhèrs generaus, i a d’èster presentat per majoria simpla e aprovada per majoria absoluta des conselhèrs generaus, per quina causa era pe...
3
pr'amor que se pense que li harà a vier bèth malastre.
<err t=ort>pr'amoré</err> que se pense que li harà a vier <err t=add>muy </err>bèth <err t=lex>desastre</err>.
3
Lèu arribarà eth mes de mai. - Mès se s’alugue eth huec enquia eth mes de junh!
Lèu arribarà eth mes de mai. - Mès se s’alugue eth huec enquia eth mes de junh!
0
Tom didec: Ò!, non ploretz, Becky.
Tom didec: Ò!, <err t=ort>nonn</err> ploretz, Becky.
1
Quan acabèc era lectura, que se tardèc mès d’ua ora, Langeron arturèc de nauèth era rotacion dera sua tabaquèra e, sense guardar a Weyrother ne ad arrés en concret, comencèc a díder çò de mau hèr que serie amiar a tèrme semblable plan d’operacions que supausaue coneishuda era posicion der enemic, quan en realitat agues...
Quan acabèc era lectura, que se tardèc mès d’ua ora, Langeron arturèc de nauèth era rotacion dera sua tabaquèra e, sense guardar a Weyrother ne ad arrés en concret, comencèc a díder çò de mau hèr que serie amiar a tèrme semblable plan d’operacions que supausaue coneishuda era posicion der enemic, quan en realitat agues...
0
Es insèctes cridadi teishinèrs raiauen damb es sues pautes inquietes aguesta clara superfícia.
Es <err t=ort>insèctos</err> cridadi teishinèrs <err t=reord>damb raiauen</err> es sues pautes inquietes <err t=add>muy</err> aguesta clara superfícia.
3
qu'auien neurit en d’auti tempsi tanta colèra.
<err t=ort>qu'aujén</err> neurit en d’auti tempsi <err t=add>sólo </err>tanta colèra.
2
Dus còps ath lontg dera sua carrera auie estat governador de Vilna.
Dus còps ath lontg dera sua carrera auie estat <err t=ort>governnador</err> de Vilna.
1
EnerJew Preten qu'es joens passen a èster ua part activa e integrau dera comunitat josiva.
EnerJew <err t=ort>pretenen</err> qu'es <err t=reord>pasen joens</err> a èster ua part activa e <err t=lex>integrado</err> dera comunitat josiva.
3
Pas cau entrar dins eth pastisson dera realitat virtuau.
Pas cau entrar dins eth pastisson dera realitat virtuau.
0
En s'i auie signat eth tractat de San Ildefons, que mos alièc damb França, tèsta en Anglatèrra.
En s'i auie signat eth tractat de San Ildefons, que mos alièc damb França, tèsta en <err t=ort>Anglatèrra</err>.
1
Aguest òme, auie ja estat condemnat per apertenença ara banda terrorista.
<err t=ort>Agguest</err> <err t=lex>persona</err>, auie ja estat condemnat per <err t=add>totalment</err> apertenença <err t=reord>banda ara</err> terrorista.
4
Ena satira de Swift, es modèrnes semblen hòls e capinauti dera sua baujum, e despreciativos dera valor dera istòria.
Ena satira de Swift, es modèrnes semblen hòls e capinauti dera sua baujum, e <err t=add>muy </err>despreciativos dera <err t=ort>valór</err> dera istòria.
2
Per çò d’aguest aspècte l’auie alistat eth jutge, en creder-lo mès util en pati de Carlemanh qu'en croton incomunicat.
Per çò d’aguest aspècte l’auie alistat eth jutge, en creder-lo mès util en pati de Carlemanh qu'en croton incomunicat.
0
M'agrade fòrça passejar pera dehesa dera vila.
M'agrade fòrça <err t=ort>passegàr</err> pera dehesa dera vila.
1
En damb ans , comence era realizacion dera sua òbra mès coneishuda, eth carrousel de Petit Pierre en era Coinche , era granja a on s'installe definitiuaments.
En damb ans , comence era realizacion dera sua òbra mès coneishuda, eth carrousel de Petit Pierre en era Coinche , era granja a on s'installe definitiuaments.
0
Cinc ans mès tard, era Crotz Ròia americana se fondèc a trauès des esfòrci de Clara Barton.
<err t=ort>Cincq</err> ans mès tard, era Crotz Ròia americana se fondèc a trauès des esfòrci de Clara Barton.
1
Descorbic eth sòn darrèr comete ara edat de ans.
<err t=ort>Descorbick</err> eth sòn darrèr comete <err t=reord>edat ara</err> de ans.
2
Es dues airaus son separadi per un gran mur, un varat e ua escalinata, que corren paralleli pera còsta dera montanha.
Es dues airaus son separadi per un gran mur, un varat e ua escalinata, que corren paralleli pera còsta dera montanha.
0
Ua ciutat abitada per grècs de Focea, coma es massaliotas, e era auta per hispanos.
Ua ciutat abitada per grècs de <err t=ort>Foceá</err>, coma es massaliotas, e era auta per hispanos.
1
Ua acertèc ena colomna dera cramba solidament bastida, ua auta ena pòrta fòrtament ajustada, e era auta heric eth mur damb era lança de herèisho qu'eth bronze hège poderosa.
Ua <err t=ort>acertèç</err> ena colomna dera cramba <err t=lex>liquidament</err> bastida <err t=add>muy</err>, ua auta ena pòrta <err t=reord>ajustada fòrtament</err>, e era auta heric eth mur damb era lança de herèisho qu'eth bronze hège poderosa.
4
Eth senhor Magdalena auie deishat anar era man de Fantina e escotaue es sues paraules coma eth qu'escote eth vent, damb es uelhs entà baish e er esperit negat en prigondes reflexions.
Eth senhor Magdalena auie deishat anar era man de Fantina e escotaue es sues paraules coma eth qu'escote eth vent, damb es uelhs entà baish e er esperit negat en prigondes reflexions.
0
Quan entrèren, era mainada, vestida solet damb samarreta, ère seiguda en un petit fautulh tath torn dera taula e prenie eth sòn bolhon, que damb eth se tacaue profusaments.
Quan entrèren, era <err t=ort>maiñada</err>, vestida solet <err t=add>molt</err> damb samarreta, ère seiguda en un petit fautulh tath <err t=reord>dera torn</err> taula e prenie eth sòn bolhon, que damb eth se tacaue profusaments.
3
E en tot estirar-se, aguest omenòt regde, fòrt, d’espatles de gegant, cap redon pelat e ròstre bontadós tengut per un gròs cothèr de fraire, estenie es sòns poderosi braci, avedadi a lheuar entà naut es saques de haria e es pesanti pelhòts de carretèr.
E en tot estirar-se, aguest <err t=ort>omenòp</err> regde, <err t=add>molt </err>fòrt, d’espatles de gegant, cap redon pelat e ròstre bontadós tengut per un gròs <err t=lex>cochet</err> de fraire, estenie es sòns poderosi braci, avedadi a lheuar entà naut <err t=reord>saques es</err> de haria e es pesanti pelhòts de ca...
4
Toti es presents d'aur e pèires precioses qu'auie recebut èren ath sòn entorn.
Toti es presents d'aur e pèires precioses qu'auie recebut èren ath sòn entorn.
0
Aquiu s’estèc, ena avant-sala, vedent passar a persones que non li prestauen era mendre atencion.
<err t=ort>Aqúiu</err> s’estèc, <err t=lex>antr-sala</err>, <err t=add>molt </err>vedent passar a persones que <err t=reord>li non</err> li prestauen era mendre atencion.
4
j Contribusir ara valorizacion economica des espacis dubèrts mejançant er emplec toristic o d'auti emplecs compatibles damb era sua preservacion qu'afavorisquen era sua gestion.
j Contribusir ara valorizacion economica des espacis dubèrts mejançant er emplec toristic o d'auti emplecs compatibles damb era sua preservacion qu'afavorisquen era sua gestion.
0
Dèisha-lo, Aliosha, eth mèn querubin, ja ves se com ei, que non s'ac vau de parlar damb eth.
<err t=ort>Dèisha-lò</err>, Aliosha, eth mèn querubin, ja ves se com ei, que non <err t=add>muy</err> s'ac vau de parlar damb eth.
2
E un còp lauadi e onhudi damb òli pes esclaues, que les botèren tuniques e lanudi mantèls, gesseren deth banh e se seigueren enes cagires.
E un còp <err t=ort>lauadiy</err> e onhudi damb <err t=add>també</err> òli <err t=reord>esclaues pes</err>, que les botèren tuniques e lanudi mantèls, gesseren deth banh e se seigueren enes cagires.
3
Era Comission Mixta d'Ahèrs Economics e Fiscaus Estat-Generalitat, qu'establís er article , s'a de crear en tèrme de sies mesi a compdar dera entrada en vigor d'aguest Estatut.
Era Comission Mixta d'Ahèrs <err t=ort>Econòmics</err> e Fiscaus Estat-Generalitat, qu'establís er article , s'a de crear en tèrme de sies mesi a compdar dera entrada en vigor d'aguest Estatut.
1
Es francesi, cosudi a trèts de pertot, de naut des graèrs, darrèr des parets, deth hons des tutes, per totes es hièstres, per toti es guardadèrs, per totes es henerecles des pèires, amassèren e se heren a vier hèishi d’arrames, e calèren huec as murs e as òmes; era mitralha qu'auec coma responsa ath huec.
Es francesi, cosudi a trèts de pertot, de naut des graèrs, darrèr des parets, deth hons des tutes, per totes es hièstres, per toti es guardadèrs, per totes es henerecles des pèires, amassèren e se heren a vier hèishi d’arrames, e calèren huec as murs e as òmes; era mitralha qu'auec coma responsa ath huec.
0
Aquerò non ère un esfòrç dera sua memòria, ne ua pintura dera sua imaginacion; qu'èren veritables gendarmes, veritables jutges, veritables espectadors, veritables òmes de carn e uas.
Aquerò non ère un esfòrç dera sua memòria, ne ua pintura dera sua imaginacion; qu'èren veritables gendarmes, veritables jutges, veritables espectadors, veritables òmes de carn e uas.
0
ua muralha mès nauta qu'un òme.
ua muralha <err t=add>muy </err><err t=lex>grande</err> <err t=ort>mas</err> qu'un òme.
3
Se cranhie qu'es vençuts se refugièssen en eri, e eth prefècte Gisquet siguec er encargat d’escorcolhar eth París amagat, tant qu'eth generau Bugeaud escampaue eth París public; dobla operación qu'exigic ua dobla estrategia dera fòrça publica representada dessús pera armada, e dejós pera policia.
Se cranhie qu'es vençuts se refugièssen en eri, e eth prefècte Gisquet siguec <err t=reord>encargat er</err> d’escorcolhar eth París amagat, tant qu'eth generau Bugeaud escampaue eth París public; dobla operación qu'exigic ua dobla estrategia dera fòrça publica representada dessús pera armada, e dejós pera policia.
1
Diden qu'eth país non ei premanit entara Republica; donques que lo premanisquen.
Diden qu'eth país non ei <err t=ort>premanint</err> entara Republica; <err t=lex>donde</err> que lo <err t=add>muy </err>premanisquen.
3
Eth rei te manarà que tenguesera tua sciéncia damb era sua hilha.
<err t=reord>rei Eth</err> te manarà que tenguesera tua sciéncia <err t=ort>dám</err> era sua hilha.
2
Es sues mans s’agitèren en aire, hec ua sòrta d’alendada e queiguec de bocadents contra eth solèr.
Es sues mans s’agitèren en aire, hec ua sòrta d’alendada e queiguec de bocadents <err t=ort>conta</err> eth solèr.
1
Existissen tanben ues indemnizacions per desplaçaments que cruben toti es deputats.
Existissen també ues <err t=ort>indemnizacions</err> <err t=reord>desplaçaments per</err> que cruben toti <err t=add>molt</err> es deputats.
3
Grècia ei era origina dera civilizacion dera Euròpa Occidentau.
Grècia ei era origina dera <err t=ort>civilizaciòn</err> dera <err t=add>muy </err>Occidentau <err t=reord>Euròpa</err>.
3
De seguit gesseren aguestes paraules dera prigonda lum qu'aquiu resplendie: - Aguesta estimada jòia qu'en era se fonde quinsevolhe auta vertut, d’a on provie? - Era abondiua pluja der Esperit Sant, li responí, qu'ei esparjuda sus es ancianes e es naues planes, ei eth silogisme que me l’a mostrat tan subtilaments que co...
De <err t=ort>sequit</err> gesseren aguestes paraules dera prigonda lum que'aquiu resplendie: - Aguesta estimada jòia que'en era se fonde quinsevolhe auta <err t=lex>vértice</err>, d’a on provie? - Era abondiua pluja der Esperit Sant, li responí, que'ei esparjuda sus es ancianes e es naues planes, ei eth silogisme que ...
3
En sagèc crear relacions entre er Emperaire Nakamikado e era sua cort en Kyoto, en tot èster òm des prumèrs en crear ua relacion de poders entre era noblesa e eth shogunato.
En <err t=ort>sagèç</err> crear <err t=lex>conexions</err> entre er Emparaire Nakamikado e era sua <err t=add>molt</err> cort en Kyoto, en tot èster òm des prumèrs en crear ua relacion de poders entre era noblesa e eth shogunato.
3
qu'ei molt gran aquerò que dideres e sò estonat, mès non demori que se realize encara qu'atau ac volessen es madeishi dius.
qu'ei molt gran <err t=ort>aqueró</err> que dideres e sò estonat, mès non demori que se realize encara qu'atau ac volessen es madeishi dius.
1
Ath delà, pendent eth govèrn de Cosroes II - , s'anexionaron ar empèri es territòris des actuaus Egipte, Israèl, Jordania, Liban e es Territòris Palestiniani, en tot arribar a exercir un protectorado sus territòris actuaument corresponents en Oman e Yemen.
Ath delà, pendent <err t=ort>eth</err> govèrn de Cosroes II - , s'anexionaron ar empèri es territòris des <err t=lex>actuaus</err> Egipte, Israèl, Jordania, Liban e es Territòris Palestiniani, <err t=reord>tot en</err> arribar <err t=add>molt</err> a exercir un protectorado sus territòris actuaument corresponents en Om...
4
Cadun en tot aportar un matís nau, ua naua vision complementària.
<err t=ort>Caduñ</err> en tot <err t=add>també</err> aportar un matís nau, ua naua <err t=reord>complementària vision</err>.
3
Mentre eth cor darrèr des malauts era deu estar-se en casa en tot sorgir michons.
Mentre eth <err t=ort>còr</err> darrèr des <err t=lex>malaltus</err> era <err t=add>molt</err> deu estar-se <err t=reord>casa en</err> tot sorgir michons.
4
mèn pair que m’ac a dit.
mèn pair que <err t=ort>m'xa</err> a dit.
1
E en sòn front li botèren ua ludenta diadèma, que la tornèc tan ludenta que podie creder-se ena aparicion d’ua naua lua en cèu.
E en sòn front li botèren ua <err t=ort>ludnta</err> diadèma, <err t=add>molt</err> que la tornèc tan ludenta que podie creder‑se ena aparicion d’ua naua lua en cèu.
2
s'identifiquen es dus e eth problèma dera lengua passe a dusau tèrme.
s'<err t=ort>identifiqen</err> es <err t=add>muy</err> dus e eth <err t=lex>dificultà</err> dera lengua passe a dusau tèrme.
3
Dempús, hènt veir qu'escotaue a Canivet, se passaue eth dit guinhaire peth dejós deth nas e repetie: - Plan ben, plan ben.
Dempús, <err t=ort>heint</err> veir qu'escotaue a Canivet, se <err t=add>só</err> passaue eth dit <err t=lex>guitarra</err> peth dejós, deth nas e repetie: - <err t=reord>ben plan</err>, plan ben.
4
concha: Cubèrta entath lhet, damb un interior de lan entre dues teles.
concha: <err t=ort>Cuberta</err> entath lhet, <err t=reord>un interior de lan damb</err> entre dues teles.
2
Pas aprigondic en aspèctes ambientaus e financèrs deth projècte.
Pas <err t=ort>aprigondicx</err> en <err t=add>molt</err> aspèctes <err t=lex>ambientales</err> <err t=reord>financèrs e</err> deth projècte.
4
Fòrça còps treiguec a lúder Maximiliano eth cas deth desaunor d’era, per èster fòrça important aguest punt en plan dera regeneracion.
<err t=ort>Forsa</err> còps <err t=lex>trèboul</err> a lúder Maximiliano eth cas deth desaunor d’era, per èster <err t=add>molt </err>important aguest punt en <err t=reord>dera plan</err> regeneracion.
4
Dempús me hec a passar en quarto a on ère era gèrra que beuérem, e me didec: Mosso, tè-te aciu e veiràs se com hèm aguest lhet, pr'amor de qué lo sàpies hèr d'ara endauant.
Dempús me hec a passar en <err t=ort>cuarto</err> a on ère era gèrra que beuérem, e me didec: <err t=lex>Mossa</err>, tè-te aciu e veiràs <err t=reord>com se</err> hèm aguest lhet, pr'amor de qué lo sàpies hèr d' ara endauant.
3
Era nòsta vertut siguec jamès deishar de sajar.
Era <err t=ort>nostà</err> <err t=lex>cualitat</err> siguec jamès <err t=add>siempre</err> deishar de sajar.
3
Mès solet ne sò per açò, credetz-me.
<err t=ort>Mèz</err> solet ne sò <err t=reord>açò per</err>, credetz-me.
2
Dempús cridèc ath sòn secretari, e li dictèc ua carta entath sòn pair Omar Al-Neman, en tot hèr-li saber que s’auie maridat damb ua esclaua plia de perfeccions e sabença, e que l’auie emancipat entà convertir-la ena sua hemna legitima; qu'era prumèra net auie quedat prenhs d’eth, e qu'auie era intencion de hèr-la a vie...
Dempús cridèc ath sòn secretari, e li dictèc ua carta entath sòn pair Omar Al-Neman, en tot hèr-li saber que s’auie maridat damb ua esclaua plia de perfeccions e sabença, e que l’auie emancipat entà convertir-la ena sua hemna legitima; qu'era prumèra net auie quedat prenhs d’eth, e qu'auie era intencion de hèr-la a vie...
0
Un vielh chal de flanèla enrodaue eth sòn còth, long e descarnat coma ua pauta de poric, e, a maugrat deth calor, amiaue sus es espatles ua perissa, espelada e auriolenca.
Un vielh chal de <err t=ort>flanela</err> enrodaue eth sòn <err t=lex>cosa</err>, long e descarnat coma ua pauta de poric, e, <err t=reord>del calor a maugrat</err>, amiaue sus es espatles ua perissa, espelada e auriolenca.
3
Encara que cap d’aguesti personatges amièssen cargues concrets ena armada, gràcies ara sua posicion influien enes decisions, e soent es caps de còs dera armada e autanplan eth generau en cap non sabien per quin motiu preguntauen o conselhauen quauquarren a Bennigsen o ath gran duc, o a Arakcheiev, o ath prince Volkonsk...
Encara que <err t=ort>cáp</err> d’aguesti personatges amièssen cargues concrets ena armada, gràcies ara sua posicion influien enes decisions, e soent es caps de còs dera armada e autanplan eth generau en cap non sabien per quin motiu preguntauen o conselhauen quauquarren a Bennigsen o ath gran duc, o a Arakcheiev, o at...
1
De hè bèth temps, eth nombre de nihilistes qu'a aumentat considerablaments.
De hè <err t=ort>bèthh</err> temps, eth nombre de <err t=lex>nihilistas</err> qu'a aumentat <err t=add>totalment </err>considerablaments.
3
Te lo vau a condar se me prometes que non ac revelaràs ad arrés.
Te lo vau a condar se me prometes que non ac revelaràs ad arrés.
0
Aguesti istorians, en contradider-se es uns as auti, esbaucen era idia dera fòrça que produsís es eveniments e dèishen sense responsa era pregunta essenciau dera istòria.
Aguesti istorians, en contradider-se es uns as auti, esbaucen era idia dera fòrça que produsís es eveniments e dèishen sense responsa era pregunta essenciau dera istòria.
0
g Premanir era memòria annau sus era gestion der Institut entath Desvolopament e era Promocion deth Naut Pirenèu e Aran e er avantprojècte de pressupòst.
g <err t=ort>Premanír</err> era memòria annau sus era gestion der Institut <err t=add>local</err> entath <err t=reord>Promocion e Desvolopament</err> deth Naut Pirenèu e Aran e er avantprojècte de pressupòst.
3
naturaument: D'ua manèra naturau o cèrta que non se pòt qüestionar ne méter en dobte.
naturaument: D'ua manèra <err t=ort>natural</err> o cèrta que <err t=reord>se pòt non</err> <err t=add>mai</err> qüestionar ne méter en dobte.
3
Aguest Projècte de telesquí substituís un Projècte de telesèra qu'era Ponéncia Ambientau emetec sus er acòrd de non-aplicacion deth tramit d’avaloracion der impacte ambientau en noveme de .
Aguest Projècte de <err t=ort>telesqui</err> substituís un Projècte de telesèra qu'era Ponència Ambientau emetec sus er acòrd de <err t=reord>deth non-aplicacion</err> tramit d’avaloracion der impacte ambientau en noveme de .
2
Ei un gost saber des vielhs amics.
Ei un <err t=ort>gostt</err> saber des vielhs amics.
1
Alavetz cuelhec possession d’eth madeish: Apuèc es codes sus era taula e eth cap sus es mans e meditèc ena escurina.
Alavetz cuelhec <err t=ort>possessiøn</err> <err t=lex>de eth</err> madeish: Apuèc es codes sus era taula <err t=reord>eth e</err> cap sus es mans e <err t=add>muy </err>meditèc ena escurina.
4
End of preview. Expand in Data Studio

No dataset card yet

Downloads last month
44

Collection including MiguelGP-13/eval-anotado-aranes