text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea negocien aquest dimarts a la tarda una proposta pel lideratge de les institucions que situaria una alemanya de la CDU, l'actual ministra de Defensa Ursula von der Leyen, com a presidenta de la Comissió Europea.
A més, el primer ministre belga, el liberal Charles Michel, seria el president del Consell, i el socialista búlgar Sergei Stanishev el president de l'Eurocambra.
La proposta també podria incloure el nom de Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea, segons fonts espanyoles.
Però cap dels noms plantejats és un dels 'spitzenkandidaten' avalats pel Parlament Europeu, i això podria enfrontar el Consell, l'òrgan on seuen els estats, amb la cambra, que fa mesos que batalla perquè els qui optin al lideratge de la Comissió siguin els candidats que prèviament han fet campanya a les europees.
El president del Consell, Donald Tusk, ha assegurat en una piulada que l'acord està "cada vegada més a prop", tot i que per ara encara no hi ha res tancat.
De fet, el nom d'Ursula von der Leyen ja ha generat recels a l'Eurocambra, amb alguns membres advertint que té una investigació oberta al seu país per irregularitats.
En tot cas, l'última proposta plantejada, després de jornades maratonianes de negociacions, deixaria fora de la cursa al popular Manfred Weber i el socialdemòcrata Frans Timmermans, els 'spitzenkandidaten' dels dos principals partits.
Aquesta opció, però, amenaça d'obrir una crisi inter-institucional entre el Consell i el Parlament.
De fet, el portaveu de la cambra, Jaume Duch, ja va advertir recentment que pel Parlament seria com disparar-se "un tret al peu" avalar com a president de la Comissió Europea algú que no formés part del sistema dels 'spitzenkandidaten', és a dir, que no es presentés als comicis en representació d'algun dels partits europeus i amb la voluntat expressa d'assumir aquest càrrec.
En un esmorzar al CIDOB, Duch va dir que els grups parlamentaris europeus tenen "aquesta línia vermella" i són conscients que si avalen un nom que no formi part de la llista inicial estaran "perdent tots".
"Seria un mal començament de la legislatura, una manera d'autoafeblir-se", va dir llavors el portaveu de la institució.
L'eurodiputat del PSC Javi López insisteix que la voluntat dels socialistes era aconseguir un acord per Timmermans, però que els països del Visegrad i una part del partit popular europeu han bloquejat un pacte i han fet "esclatar pels aires" les opcions.
"El nostre compromís era aquest, veurem quines són les possibilitats, si és possible vestir majories i desencaixar la situació", ha dit el socialista en declaracions a l'ACN.
Per Javi López, però, encara que els líders no es posin d'acord, l'Eurocambra ha d'escollir dimecres el seu president.
La votació està prevista per dimecres, però algunes fonts han plantejat la possibilitat que s'ajorni si no hi ha acord entre els 28 sobre qui hauria d'ocupar el càrrec.
"Demà votarem la presidència del Parlament Europeu, el que no sabem és si formarà part d'una proposta en paquet del Consell, amb la resta d'alts càrrecs que s'estan discutint, o no", ha assegurat López, remarcant però que la cambra "decidirà de forma autònoma sobre la seva presidència".
L'eurodiputat dels comuns Ernest Urtasun també defensa l'autonomia del Parlament Europeu respecte als estats, i rebutja ajornar la votació de la presidència de la cambra si els líders són incapaços d'avalar un candidat concret abans de dimecres.
"El Parlament ha de fer valdre els seus drets", ha dit Urtasun a l'ACN, remarcant que seria un "mal començament" si els tres principals grups al Parlament –populars, socialistes i liberals- ajornen la votació per manca d'acord entre els estats.
"Si ens plantegen que demà no escollim president perquè el consell no s'ha posat d'acord, ens hi oposarem radicalment", ha afirmat.
Amb tot, els tres grups podrien, si així ho volen, posposar aquesta votació.
Els candidats a la presidència de l'Eurocambra poden presentar la seva candidatura fins aquest vespre a les 10.
Per ara, es desconeixen els noms que plantegen els tres principals grups, però sí que se sap que els Verds/ALE proposen a l'alemanya Ska Keller i l'Esquerra Unitària a l'espanyola, Sira Rego. |
Aquesta és la pàgina de Restaurante Arrocería Edetanus.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Almería. |
El concurs convocat per l'Ajuntament per escollir el cartell anunciador dels actes del 8 de març –Dia Internacional de les Dones—a Sabadell ja té guanyadors.
Es tracta de Cristóbal Aguiló, que s'ha emportat el primer premi i de Núria Buenaventura Castillo, que ha quedat en segon lloc.
El lliurament de guardons en el marc d'un acte al Casal Pere Quart, amb la presència de la regidora de Drets Civils i Gènere, Míriam Ferràndiz.
Coincidint amb el lliurament, es va inaugurar al Casal una mostra amb els 41 cartells presentats a aquesta edició del concurs.
Segons les bases del certamen, les propostes que s'hi presentessin havien de girar a l'entorn de la temàtica específica escollida per aquest 2018: Dones Grans.
Amb la imatge proposada per Cristóbal Aguiló es confeccionarà la campanya de comunicació i difusió dels actes del 8 de març.
Així mateix, tant la proposta d'Aguiló com la de Núria Buenaventura Castillo, que s'ha endut el segon premi, es podran utilitzar en actes de difusió.
El primer premi ha estat guardonat amb 800 euros i el segon amb 300.
Pel que fa a l'exposició amb els treballs presentats, es podrà visitar al Casal Pere Quart fins al proper 7 de febrer.
© Ajuntament de Sabadell | NIF: P-0818600-I | Condicions d'ús | Avís legal | Política de privacitat
Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes.
- Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir
- Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari.
- Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment.
- Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador
- En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat
Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació:
Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Josep Miquel Bausset ) Com cada 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor al Temple, l'Església ens convida a celebrar el dia de la Vida Consagrada, per tal d'agrair a Déu aquest carisma eclesial i alhora, per pregar pels homes i per les dones que, per mitjà dels consells evangèlics, volem seguir Jesús i construir el seu Regne.
Enguany aquesta jornada té com a lema: "La Vida Consagrada, presència de l'amor de Déu", ja que els consagrats i les consagrades acollim i compartim amb els altres, com un do, l'amor que el Déu Abbà vessa sobre nosaltres.
Cada persona consagrada, com han dit els bisbes, "amb la seva vida i el seu testimoniatge, ens anuncia que Déu Pare és un Déu que estima entranyablement", i per això nosaltres hem de viure i transmetre aquest amor que hem rebut d'ell.
El Parenostre que ens va ensenyar Jesús, "expressa la relació que Déu té amb cadascú de nosaltres, els seus fills i els seus consagrats".
En el dossier que la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada ha donat a conèixer amb motiu d'aquesta jornada, se'ns recorda que "el consagrat viu, unit a Crist, la seua relació filial amb Déu Pare".
I és per això que de la paternitat de Déu, com a font de la nostra filiació, neix la nostra fraternitat, per la qual esdevenim germans els uns dels altres i fills d'un mateix pare.
El consagrat "desitja que la seua experiència d'amor, pugui ser compartida per tothom", en una comunió fraterna.
Per això el consagrat, seduït per l'amor de Déu, "anhela i desitja cada dia créixer en el bé".
I quan la nit o el desert envolten la nostra vida, la persona consagrada descobreix que "el silenci de Déu és també expressió d'un amor patern".
El consagrat, unit a tots els homes i a totes les dones, arrelat en les Benaurances i solidari amb el sofriment i amb la fragilitat dels altres, des de la compassió i la humilitat, no condemna ni "reprotxa el desordre dels seus germans, sinó que els ajuda a que donen més fruit".
Amb humilitat hem de reconèixer els nostres errors i ens hem d'esmenar de tot allò que desfigura o enfosqueix la faç de Déu en les nostres vides.
Aquesta jornada de la Vida Consagrada ens ha d'ajudar a revifar el primer amor, la crida que vam sentir i que vam acollir per seguir Jesús.
Es tracta de viure feliços seguint el Senyor i servint l'Evangeli i els nostres germans.
La vida dels consagrats ha de tindre molt en compte (i ha d'ajudar a fer possible) la interculturalitat, la inculturació i la missió.
Els consagrats i les consagrades hem de ser persones amables i afables, creients i creïbles, allunyats de la rigidesa i del rigorisme, comprensius amb les debilitats dels germans i compassius els uns amb els altres, per fer nostre el dolor i el sofriment del món.
Es tracta de viure atents, amb disponibilitat i sol·licitud, a allò que Déu ens demani en cada moment, mirant el passat amb agraïment, arrelats al present i esperançats pel futur.
Les persones consagrades hem de viure el nostre carisma amb fidelitat, sense rebaixes, ja que si rebaixem la nostra resposta a Déu, no atraurem ningú.
Hem de construir cada dia més, una vida fraterna autèntica, tot fugint de la mundanitat, oberts a la cultura i al diàleg amb els no creients, sense tancar-nos en nosaltres mateixos.
A l'Església hem de ser homes i dones de pregària, en la paciència i en la pobresa, com ens ha demanat el papa i entregats d'una manera total a la causa del Regne.
Hem de ser generosos, sense reservar-nos res de res per a nosaltres i així viure amb alegria i amb entusiasme la nostra vocació en el servei als pobres, als desencisats, als qui no troben consol.
Hem de ser la veu dels qui no tenen veu, per defensar els oprimits i tots aquells que la nostra societat rebutja o tracta amb menyspreu.
Hem de ser, com diu el lema d'aquesta jornada, "presència de l'amor de Déu", d'un Déu que estima amb entranyes de misericòrdia.
La Vida Consagrada ha de mirar el futur amb esperança i alhora amb humilitat, per viure el present, com deia el papa Joan XXIII, "estimant i servint". |
La patronal gironina del transport per carretera, l'Asetrans, ha demanat a la Generalitat que suavitzi les restriccions de pas per l'N-II als camioners del territori.
La intenció és que els transportistes que fan recorreguts interns no hagin de circular forçosament per l'AP-7 durant la major part del trajecte, sinó que puguin aprofitar més la nacional.
Per distingir-los de la resta de camions, l'Asetrans proposa al Govern que apliqui un sistema similar al què ja es ve utilitzant per al túnel de Bracons (on els camions d'empreses de la Garrotxa o Osona llueixen un distintiu específic).
L'Asetrans calcula que, d'ençà que van entrar en vigor les restriccions, el sobrecost per camió és de 600 euros.
Front comú dels transportistes i dels negocis que hi ha a peu de l'N-II a les comarques gironines.
Un mes després de l'entrada en vigor de les restriccions per als tràilers, representants dels restaurants, els estanquers, les benzineres i els transportistes s'han reunit amb la Generalitat per reclamar-li canvis que els evitin arrossegar més pèrdues.
Per part de la Generalitat, a la trobada hi han assistit el número 2 de la conselleria de Territori i director de Transports, Ricard Font, i el delegat del Govern, Eudald Casadesús.
A l'altra banda de la taula, entre d'altres, hi havia el president de la Federació d'Hostaleria, Antoni Escudero; el secretari general de l'Asetrans, Carles Palacio; el secretari del gremi d'estanquers, Joaquim Vidal, i representants de l'associació d'estacions de servei de les comarques gironines.
Palacio, que ha actuat com a portaveu del col·lectiu d'afectats, assegura que el calaix dels negocis a peu de carretera "s'ha ressentit molt" d'ençà de l'entrada en vigor de les restriccions.
Per això, tots ells han reclamat a la Generalitat que potenciï la informació entre els transportistes, i els expliqui quejavascript: cargarFckEditor('pTexto'); poden sortir de l'AP-7 i circular per l'N-II si necessiten fer combustible o aturar-se a menjar.
"Com que molts transportistes tenen por, prefereixen no sortir de l'autopista i aturar-se en una àrea de servei", concreta Palacio.
La Generalitat s'ha compromès a repartir més fulletons informatius i a explicar la mesura als transportistes (sobretot, als estrangers) per evitar aquestes situacions.
Pel què fa als transportistes, Carles Palacio ha explicat que la patronal ha reclamat al Govern que suavitzi les restriccions per als camioners gironins.
"És a dir, que aquells del territori tinguin més facilitats per circular per l'N-II, i no estiguin obligats a fer-hi el mínim trajecte imprescindible", ha concretat el secretari general de l'Asetrans.
A la pràctica, la petició de l'Asetrans suposaria que els transportistes que facin recorreguts interns puguin circular més quilòmetres per l'N-II.
Això sí, segons concreta Palacio, respectant sempre la restricció total a la travessera de Bàscara (Alt Empordà).
Per diferenciar-los de la resta de tràilers que no siguin del territori, l'Asetrans proposa a la Generalitat implantar un sistema similar al què ja funciona per al túnel de Bracons.
És a dir, que els camions llueixin un distintiu específic -que els diferenciï de la resta- per evitar que els Mossos d'Esquadra els sancionin.
D'altra banda, tant la patronal com la resta de sectors (restaurants, estanquers i benzineres) estan quantificant ara les pèrdues que els ha suposat l'aplicació de les restriccions de pas per als tràilers.
L'Asetrans espera tenir tancats els números a principis de juliol, però tot i això, Carles Palacio ja concreta que, fins ara, els empresaris s'han hagut d'empassar un sobrecost de 600 euros per camió. |
El Port de Barcelona ha presentat a la fira Seatrade Cruise Global, el principal esdeveniment de la indústria dels creuers que se celebra a Florida, la seva aposta per la sostenibilitat i pel gas natural liquat (GNL) com a combustible alternatiu.
L'enclavament portuari barceloní també s'ha centrat en la seva consolidació com a port base a través de la desestacionalització dels creuers, ha informat en un comunicat aquest dimarts.
De fet, aquest any un total de nou operadors oferiran rutes des de la capital catalana durant els mesos de gener, febrer, novembre i desembre, enfront de les cinc navilieres que hi van operar durant l'hivern de l'any passat.
El Port de Barcelona va finalitzar el 2016 amb un total de 2,68 milions de creueristes, mantenint el seu lideratge en creuers en ocupar la primera posició a Europa i sent el quart port base del món, després dels enclavaments portuaris de Florida.
Del total de creueristes que van visitar Barcelona l'any passat, un 58% van ser de port base, que són els que realitzen una major aportació econòmica i que han experimentat un creixement del 14%, mentre que els creueristes d'escala han caigut un 4%.
"L'aposta decidida per la sostenibilitat i el medi ambient és un dels eixos estratègics que el Port de Barcelona està impulsant a nivell general, però també de manera molt específica en el sector dels creuers", ha destacat la responsable de Creuers, Mar Pérez.
En aquest sentit, l'enclavament està desenvolupant tota la infraestructura per subministrar GNL a les embarcacions que a partir del 2018 seran propulsadas amb aquest combustible alternatiu.
A més, el Port de Barcelona ha sol·licitat al Ministeri de Foment una modificació de la Llei de Ports per poder implantar bonificacions ambientals de fins a un 40% de la taxa de l'embarcació per atreure creuers més nets i eficients energèticament.
"Pensem que la bonificació és un instrument clau per incidir en la tipologia de naus que visiten la ciutat.
La indústria crucerística està oferint múltiples respostes al repte mediambiental i volem que les naus més avançades visitin Barcelona o tinguin la nostra ciutat com a port base", ha apuntat Pérez.
Les navilieres mantenen la seva tendència de posicionar a la capital catalana les seves embarcacions més modernes i, per tant, més eficients energèticament.
Així, dels 12 creuers que aquest any faran la seva primera escala a Barcelona, set s'hauran lliurat aquest 2017, com són les naus Viking Sky, Silver Muse, Majestic Princess, Aidaperla, Norwegian Joy, MSC Meraviglia i MSC Seaside.
A més, el 2018 es preveu que estigui operativa la nova terminal I de creuers, que serà gestionada per Carnival Corporation i es convertirà en la més gran d'Europa amb 12.500 metres de superfície construïda.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'home confessa els fets a la policia, que el deté per un presumpte delicte d'homicidi
El mateix individu ha alertat del en una trucada al 112
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
El diumenge 14 de juny a les 12:00 hores a la Plaça Subirats de Sant Pau d'Ordal (Subirats), el propietari, enòleg i viticultor del celler Cava Guilera, Pere Guilera i Massana, inaugurarà la desena edició del Mercat del Préssec d'Ordal.
Aquest 2015, el Mercat del Préssec d'Ordal arriba a la desena edició, deu anys de mercat on l'Ajuntament de Subirats i l'Associació de Productors del Préssec d'Ordal han treballat per potenciar el préssec d'Ordal com a producte de qualitat, de proximitat i de venda sense intermediaris.
En aquests anys el mercat ha anat creixent en número de parades i ha augmentat el número de visites que rep cada cap de setmana, públic del Penedès, les comarques veïnes i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Com a novetat del Mercat del Préssec d'Ordal 2015, es reforçarà els punts d'interès del mercat per millorar l'orientació dels usuaris en el recinte, també es col·locarà una lona decorativa i nova senyalització amb la intenció de fer més atractiva l'àrea pròxima a la plaça Subirats i l'aparcament i així millorar el confort dels visitants.
El dia de la inauguració, de 9h a 14h podreu tractar directament amb els productors i adquirir préssecs collits directament de l'arbre, al mercat i cap a casa!
En el Mercat del Préssec d'Ordal trobareu, novament, representació dels cellers i productors locals de Subirats.
Així com, diferents activitats per gaudir, en família o amics, de l'enoturisme, la gastronomia i el turisme actiu.
El programa d'activitats, de 10h a 14h, incorpora tallers infantils relacionats amb el préssec d'Ordal, un show cooking amb elaboració de dues tapes amb el préssec d'Ordal com a protagonista i un passeig en bicicleta elèctrica entre camps de presseguers, així com el tradicional maridatge Música a les vinyes, que consisteix en una degustació de cava dels cellers de Subirats maridat amb préssec, per a tots els compradors d'una caixa de préssecs d'Ordal.
A més, durant tot el dia es podrà visitar els vehicles especials de l'ADF Subirats, Agrupació de Defensa Forestal per la Prevenció i la lluita contra incendis.
L'oferta de tallers a la plaça Subirats de Sant Pau d'Ordal, s'amplia amb altres activitats com la 3a Ruta de tapes pel mercat del Préssec d'Ordal que organitza per tercer any consecutiu, el celler pioner en vinyes i vins ecològic, Albet i Noya o la visita a l'obrador de Les Filos a la Masia Olivera de Lavern, on elaboren melmelades artesanes a partir del Préssec d'Ordal.
Enguany, per celebrar el 10è Mercat del Préssec d'Ordal hi haurà un obsequi als visitants que comprin una caixa de préssec el dia la inauguració i als nens que participin en els tallers infantils.
El Préssec d'Ordal és un préssec de vinya que els pagesos elaboradors venen directament al mercat després de ser collit en les condicions òptimes de maduració.
El préssec d'Ordal és un producte de qualitat aromàtica i gustativa, en part pel tipus de sòl calcari de Subirats i en part per ser un cultiu de secà, aquests factors li atorguen un aroma i un gust molt preuat.
El Mercat del Préssec d'Ordal s'organitza des del Patronat de Turisme de Subirats i l'Associació de Productors del Préssec d'Ordal amb la col•laboració de l'Ajuntament de Subirats i la Diputació de Barcelona.
No deixeu de gaudir d'aquest mercat gastronòmic durant els caps de setmana de juny, juliol i agost.
Ens volem convertir en uns zona clapejada de grans espais comercials?
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Els preus cauen un 1,3% entre desembre i gener impulsats per les rebaixes en vestit i calat, la disminució del preu de l'oci i la cultura i l'energia
Barcelona.-L'Índex de Preus de Consum (IPC) a Catalunya segueix baixant i se situa a l'1% el mes de gener, segons les dades definitives publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
La dada és quatre dcimes menor que al desembre, quan la inflació interanual es va situar a l'1,4%.
A nivell mensual, els preus han caigut a Catalunya un 1,3% el mes de gener, sobretot impulsats per les rebaixes en vestit i calat (-15,4%) i la disminució de preu de l'oci i la cultura (-2,5%).
La caiguda mensual d'un 0,7% del preu de l'energia (electricitat, gas, i altres combustibles) és un altre dels indicadors que afecten negativament l'IPC.
Les dades catalanes segueixen la tendncia de l'Estat espanyol, on la inflació ha estat de l'1% interanual aquest mes de gener.
La taxa anual de l'IPC ha disminut a 14 comunitats autnomes, amb el descens més pronunciat a Castella la Manxa, amb una baixada de cinc dcimes.
Les comunitats que mantenen la taxa anual són les Illes Balears, Navarra i el País Basc.
En comparació amb el mes anterior, els preus han registrant una caiguda de l'1,3% a tot l'Estat.
A nivell concret, a Catalunya, en els últims dotze mesos els principals indicadors que més han baixat de preu són els equips de telefonia (-15,4%), els equips audiovisuals, fotogrfics i de processament d'informació (-4,1%), els paquets turístics (-2,8%) i el transport (-0,9%).
En el sentit oposat, els indicadors que més han pujat de preu són els serveis postals (9,6%), l'electricitat, el gas i altres combustibles (4,2%), els serveis de telefonia (3,9%), les begudes alcohliques (3,7%), els serveis d'allotjament (3,3%) o les assegurances (2,9%).
A més, en general, els productes i serveis sanitaris, els aliments i les begudes han pujat de preu aquest gener a Catalunya en relació al mateix mes del 2018.
En concret, aliments, són un 1,5% més cars que fa un any.
Per exemple, les patates, els llegums i la fruita fresca han pujat un 7%, un 6,9% i un 5,3% de preu, respectivament.
El pa (1,5%) i el marisc (1,5%) també són més cars que fa dotze mesos.
Amb tot, també hi ha aliments que són més barats, uns dels que han baixat més de preu són l'oli (-8,7) i el peix (-1,6).
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
2018-02-18 Els de Dani Andreu van superar amb força solvència el filial del Sabadell
2018-02-17 Els manresans reben un filial del Sabadell que flaqueja com a visitant
Dani Andreu, tècnic del Manresa, valorava positivament el joc exhibit anit del seu equip.
«Aquest ha estat el nostre millor partit com a locals des de la meva arribada», sentenciava.
L'entrenador rubinenc assenyalava que «el partit d'avui ha de marcar un punt d'inflexió pel que fa als partits a
redacció 2018-02-06 El Gimnàstic de Manresa cadet no va poder passar de l'empat, enfront del penúltim classificat, el Sabadell.
L'equip manresà va dominar durant tot el partit però va ser incapaç de perforar la porteria rival.
Els jugadors visitants van començar en els primers minuts, sense desplegar el seu futbol
2018-02-05 Els manresans van complir, aquest dissabte al camp del Lloret, dotze mesos d'imbatibilitat en els seus desplaçaments
2018-02-03 Després de provar sort al Sabadell B, de Primera Catalana, Roger Claret torna a l'Avià, ara entrenat per Joan Flores.
L'equip berguedà, malgrat la seva delicada situació a la classificació de Segona, confia encara en lluitar per la permanència, una tasca que ara mateix s'entreveu molt complicada.
redacció 2018-02-03 Els dos bancs presenten resultats anuals per primer cop fora de Catalunya
2017-11-26 Dos dels nostres representants van aconseguir nedar ahir les respectives finals dels Campionats d'Espanya de piscina curta que es disputen fins avui a la Piscina Nova de l'Escullera de Barcelona.
El manresà del CN Sant Andreu Arnau Rovira va ser cinquè en la final dels 200 metres lliures masculins
2017-11-25 L'Igualada visita un camp complicat amb els ànims renovats pel triomf amb el seu nou entrenador
2017-11-16 El jove tècnic d'Òdena, de 27 anys, substitueix l'exentrenadors dels anoiencs, dimitit dimarts
2017-10-28 Guardiola lamenta el trasllat de seus socials d'empreses fora de Catalunya
2017-09-30 Un Igualada amb la primera victòria a la butxaca mirarà de sorprendre un Sant Ildefons invicte
A Segona Catalana, en el grup 4, un necessitat Avià té demà una difícil sortida al camp del Sabadell Nord (11.30 h); els berguedans encara no han pogut sumar cap punt.
Avui (16.30 h), el Gironella, amb tres punts, té la visita d'un Ripollet cridat a estar a la part alta.
2017-09-26 El Manresa va sumar el primer punt de la temporada després d'empatar 1-1 davant del Sabadell en un partit molt fluix dels jugadors entrenats per David Besora.
El conjunt local va avançar-se amb un gol molt aviat.
Els bagencs tot i no disputar un bon joc van ser capaços d'empatar a la mitja hora de
2017-09-23 L'Igualada buscarà el primer triomf de la temporada a casa davant la Rapitenca, demà a la tarda
2017-08-27 Els jugadors de Ferran Costa reaccionen abans del descans i s'imposen a l'equip de l'exentrenador escapulat, Carlos López
redacció 2017-08-21 L'Igualada va perdre per la mínima davant del Sabadell B entrenat per Carlos López (1-2).
Els sabadellencs van dominar més el joc i van posar més intensitat damunt del terreny de joc.
Ambdós conjunts van començar amb un tanteig en els primers minuts.
Els jugadors visitants van avançar-se
redacció 2017-08-21 El conjunt entrenat per Ferran Costa va empatar a zero davant el Bellvitge, de primera catalana.
L'equip bagenc va desplegar un gran joc i el marcador no reflecteix el que va succedir dintre del ter-reny de joc.
Els jugadors escapulats van concedir molt poc però no van estar encertat de cara a
2017-08-14 Entre els partits de caire amistós que s'han jugat aquest cap de setmana destaca la golejada que va patir ahir l'Avià al camp del Sabadell B (Primera Catalana).
Els de Xavi Posas (Segona Catalana) van caure per 5 a 0 en el seu segon enfrontament de pretemporada (en el primer van perdre per 1 a 0 al
2017-08-07 Mentre el Manresa i l'Igualada, conjunts que militen a Primera Catalana, ja fa uns dies que han començat a entrenar i han disputat fins i tot els primers partits amistosos, els equips que jugaran al grup 4 de Segona Catalana, l'Avià, el Sallent, el Berga i el Gironella, començaran els entrenaments
El cos tècnic del juvenil del Gimnàstic de Manresa ha planificat una pretemporada de molt nivell.
Així, el conjunt que entrenarà Fer-ran Costa disputarà un total de set partits amistosos al llarg de les setmanes que durarà la preparació abans de començar la lliga de Divisió d'Honor.
2017-07-24 El primer equip del CE Manresa comença aquesta tarda la pretemporada de cara a preparar la lliga que començarà el cap de setmana del 2 i 3 de setembre.
Seran sis setmanes de treball a les ordres del nou tècnic Jose Solivelles, que susbtitueix Albert Garcia, que ha marxat aquest juliol a la Xina.
redacció 2017-07-13 La tercera edició del trofeu es jugarà el dia 27 d'agost a les 6 de la tarda
2017-07-10 Les dues tècniques que dirigeixen el CN Berga, Bea Rodríguez i Carme València, reben, una vegada al mes, el suport i l'assessorament de Judit Requena, una entrenadora del Club Natació Granollers, una de les entitats més fortes en l'àmbit estatal, juntament amb el Sabadell i el
Manresa 2017-06-27 El porter igualadí jugarà la propera temporada al Sabadell B, a la mateixa categoria que el club manresà, la Primera Catalana |
El govern xilè decreta l'estat d'excepció per l'erupció sobtada del volcà Calbuco, a un miler de quilòmetres al sud de Santiago de Xile.
La gran columna de cendres també ha fet posar en alerta la veïna Argentina.
Alerta a Xile per l'erupció sobtada del volcà Calbuco
Lorca va ser assassinat després de confessar
Cimera europea sobre la crisi migratòria al Mediterrani
Tornen a absoldre l'excúpula d'Urbanisme pel cas de l'Hotel del Palau
La Rambla de Barcelona, plena per Sant Jordi
Mas fa una crida a la unitat per lluitar contra els dracs
Per què els mosquits piquen a unes persones i no a unes altres?
Els històrics estudis de cinema serbis Avala Films, a mans privades
El 80% de veïns de Mollerussa, sense llum per un incendi en un transformador
Xile decreta l'estat d'excepció per l'erupció sobtada del volcà Calbuco
Cimera extraordinària de la UE per abordar la crisi migratòria
Telenotícies cap de setmana vespre - 21/03/2020
Dies de coronavirus: 19-20 de març
Crims - Josep Talleda, l'"Espereu-me" (capítol 2)
Els dialectes i la parla del Rosselló
Els supervivents del vol 9525 de Germanwings
La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Drets de Ciutadania i Diversitat
Festa dels colors que celebra l'arribada de la primavera i rendeix homenatge al déu Vishnou com a Krishna i a la seva consort Radha. |
La cooperació directa de ciutat a ciutat va començar als anys 90, ajudant Sarajevo, i des d'aleshores, i passant pels diferents governs, s'ha consolidat com un model d'èxit que obre la porta a què altres agents, com les ONG o les universitats, ajudin territoris on ja treballa la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l'Ajuntament.
Va haver-hi un temps en què Barcelona en lloc de 10 districtes, en tenia 11.
El setge que va patir la ciutat durant la Guerra dels Balcans va remoure consciències.
Escoles i universitats feien recollides de material per enviar-lo, famílies catalanes acollien refugiats...
I l'alcalde Pasqual Maragall va decidir que Sarajevo seria un districte més del que preocupar-se per reconstruir-lo.
Hi va enviar tècnics que assessoressin sobre temes de gestió de l'aigua, del sistema elèctric, de la telefonia...
I així va començar la cooperació ciutat-ciutat de l'Ajuntament de Barcelona.
Una cooperació que s'ha mantingut i desenvolupat al llarg dels diferents mandats municipals fins a arribar a l'actual Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional.
Fins ara, l'Ajuntament ha impulsat projectes de cooperació ciutat a ciutat en 18 localitats: a l'Havana, on hi ha una relació consolidada gràcies a la història comuna entre les dues ciutats, i a tres ciutats de Colòmbia: Medellín, Cali i Bogotà.
A Rosario, a l'Argentina, i a quatre ciutats a l'Àfrica: Tànger, Tetuan, Tunis i Maputo.
També a Trípoli i Saida, al Líban, Algèria, Betlem i Gaza.
Kobane, a Síria, les ciutats de Mafraq i Amman, a Jordània.
Ciutats en les quals hi han treballat uns 90 tècnics municipals traspassant-hi coneixements.
Els ajuntaments d'aquestes ciutats reivindiquen la feina que es fa des de les ciutats enfront dels estats.
"La globalització provoca desigualtats de tota mena, ja no només entre el nord i el sud.
Apareixen desigualtats dins les poblacions del nord, per exemple: s'han creat bosses de persones que són pobres, tot i treballar, en països de la Unió Europea i als Estats Units, proletaris digitals que transporten menjar en bici, les "kellys" al sector turístic, etc. I s'han creat grans bosses de classe mitjana ultra consumidora a països en principi pobres com la Xina o l'Índia", explica David Llistar, des de fa tres anys dirigeix el comissionat de Justícia Global.
A més, segons afegeix ell mateix, "els fluxos financers, d'intercanvi de matèries o el transport de les persones són fluxos més importants que el de la cooperació (el que s'anomenava ajuda al desenvolupament), que ha perdut importància relativa a escala global".
Barcelona aporta el 0,7% dels ingressos propis.
Es destinen sobretot a projectes a l'Àfrica, a l'Amèrica Llatina i a la zona del Mediterrani.
De fet, aquesta última àrea s'ha reforçat arran de la crisi humanitària dels refugiats.
L'any passat es va aprovar el Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018 – 2021 amb el suport de les ONG i de tots els grups excepte el Partit Popular, que es va abstenir.
Un Pla que estableix com una de les prioritats geogràfiques l'àrea del mediterrani.
refugiats ha mogut el centre de gravetat de tota la política i hi hem dedicat
amb Open Arms que inclou una ajuda de mig milió d'euros de l'Ajuntament pel
I també vam col·laborar amb el vaixell de Save the Children mentre podia
A més, el Pla Director acorda mantenir el 0,7% dels ingressos per a la cooperació en els pròxims 4 anys per a nous projectes i per continuar treballant a ciutats amb les quals ja hi ha una llarga trajectòria de cooperació.
l'Ajuntament de Barcelona coopera amb Maputo, la capital de Moçambic.
cas molt treballat en el que hi ha una gran relació de confiança mútua entre
alcaldies tot i els canvis de govern tant aquí com allà" explica Jordi Cortés,
tècnic de cooperació de la Direcció de Justícia Global amb anys d'experiència.
Concreta que aquesta relació de confiança també s'ha pogut establir perquè el personal
tècnic allà també és força estable i fa anys que es coneixen.
Segons Cortés, les autoritats de Maputo explicaven que ja tenien fons del Banc Mundial i de les Nacions Unides per cobrir les necessitats més urgents, però que necessitaven ajuda per fer ciutat.
Es tracta d'un municipi molt extens amb zones més estructurades i altres, més grans, d'ocupació irregular que no estan planificades.
Maputo volia millorar serveis a la zona de la ciutat més estructurada.
Es van impulsar projectes per formar inspectors sanitaris que controlessin els aliments dels mercats i també es va desenvolupar un sistema informàtic per gestionar els 72 mercats que té la capital de Moçambic.
Una base de dades que ara està en fase pilot a 3 mercats i que el mateix govern d'allà s'encarregarà d'instaurar a la resta.
A banda dels mercats, en aquests 10 anys la cooperació ha passat per més àmbits, també el dels arxius municipals.
Ara s'ha acabat el segon projecte per recuperar l'arxiu històric on hi ha plànols antics, cartes, documentació de l'època colonial...
Tot el procés ha permès protegir-lo, catalogar-lo, ordenar-lo i posar-lo en condicions de seguretat.
Ara, el proper pas implicarà obrir-lo a estudiosos i investigadors.
Tots aquests projectes de cooperació van començar amb un traspàs de coneixement dels tècnics municipals amb visites mútues.
Després es va passar a la concreció de projectes que es desenvolupen amb ajuda de Barcelona i que acaben d'impulsar les autoritats locals.
I finalment, l'actuació de l'Ajuntament obre la porta a què altres entitats actuïn a la mateixa ciutat. "
S'ha aconseguit que sigui una cooperació ciutat a ciutat i no tan ajuntament a ajuntament.
El consistori actua com a dinamitzador perquè després arribin la resta d'agents, com ONG i universitats com la UPC.
La cooperació directa municipal té limitacions que no podem evitar per la implicació puntual dels tècnics d'aquí.
Però això es compensa amb la presència d'altres entitats que poden establir-hi personal de manera permanent" explica Cortés.
localitat forma part de la cooperació ciutat a ciutat, passa a ser ciutat
específica prioritària per a la convocatòria d'ajuts per a les ONG que atorga
Actualment, Maputo està centrada a desenvolupar projectes de gestió de residus i de resiliència urbana.
Pel que fa al reciclatge, "el compostatge és l'únic residu reciclable que té cert mercat, de manera que s'està intentant generar un petit sector econòmic.
I pel que fa a la resiliència (la capacitat de la ciutat per aguantar fenòmens meteorològics), la ciutat vol fer una anàlisi per veure com suportar ciclons i inundacions.
A més, segueix interessada a mantenir programes de formació en tributs municipals i taxes per part dels nostres tècnics", segons Cortés, que afegeix "Maputo és un cas d'èxit perquè hi hem desenvolupat l'experiència tal com ens agrada".
La capital de Jordània és una de les últimes en entrar en els projectes de cooperació de ciutat a ciutat de Barcelona.
S'hi va començar a treballar fa tres anys.
Segons Cortés, "s'emmarca en la política d'ajudar els que ajuden.
Jordània i Líban tenen una important recepció de refugiats per la crisi siriana i compten amb una tradició de refugi, sobretot Jordània, de poblacions d'altres països com els iraquians, població d'Egipte o de Palestina.
Aquí no podem acollir en la mateixa mesura per les limitacions polítiques, pel que des del departament de cooperació es treballa amb les ciutats que ho fan ".
La relació va començar amb la petició d'un dels prínceps jordans, encarregat de la mobilitat de les persones amb diversitat funcional, de visitar Barcelona i conèixer el model d'accessibilitat municipal.
A partir d'aquí va començar una relació d'intercanvi de coneixements tècnics per fer que les persones amb discapacitat tingui lloc a l'espai públic i això permeti que es facin visibles socialment.
Es va fer gràcies a la col·laboració dels tècnics de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i de la direcció de projectes urbans d'Ecologia Urbana.
Els tècnics van fer visites mútues fins que el 2018 es signa un conveni de 4 anys, el conveni tipus que concreta els àmbits de col·laboració.
S'està treballant en un projecte de l'espai urbà perquè sigui accessible físicament, per exemple, que les voreres s'adaptin a les cadires de rodes.
Però a més, es treballa en un altre projecte per rehabilitar els edificis de districte que té Amman, on ofereix tot tipus de serveis.
Des de Barcelona s'invertirà per rehabilitar-ne 3 i que serveixin de prova pilot, a més, en aquest tres, no només es garantirà l'accessibilitat física, sinó també la sensorial perquè tinguin accessibilitat universal.
S'ha pogut impulsar la segona pota de la cooperació ciutat a ciutat: els projectes de les ONG a Amman en la convocatòria d'ajuts a les ONG de Barcelona són prioritaris
Per tant, tal com va passar amb Maputo després del traspàs de coneixement tècnic s'han impulsat projectes en què les mateixes autoritats d'Amman podran continuar treballant.
Ja s'ha pogut impulsar la segona pota de la cooperació ciutat a ciutat: els projectes de les ONG a Amman en la convocatòria d'ajuts a les ONG de Barcelona són prioritaris.
Per això, segons Jordi Cortés, "després de 3 anys, ara ja s'han presentat 2 projectes d'ONG per Amman quan abans no n'hi havia cap. L'Ajuntament i les ONG i la societat civil obren terreny i també és una via per fer que hi arribin més recursos ", no només els dels projectes que impulsa l'ajuntament que "tenen pressupostos més petits que els dels que impulsen les ONG".
"Els acords de 4 anys són renovables, espero que Amman es torni a renovar perquè de moment la relació és bona i es fan coses interessant i el problema dels refugiats no desapareix", conclou Cortés.
El cas de Colòmbia és un exemple que actualment va més enllà de la cooperació entre ciutats.
La relació va començar l'any 2010 amb Medellín treballant en diferents àrees de competència municipal com l'intercanvi entre mercats i biblioteques municipals, al que després es va afegir Cali i la red de Bibliotecas Públicas de Colombia.
També s'ha treballat amb tècnics de departament de Paisatge Urbà en la planificació urbana o d'atenció als menors del carrer víctimes d'explotació sexual i laboral, entre d'altres.
A més, l'Institut de Mercats Municipals de Barcelona i el Comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Consum també van col·laborar amb els gestors dels mercats de Bogotà a petició seva.
"Però amb l'aprovació del nou pla director i la reivindicació d'entitats de la ciutat per donar una prioritat a Colòmbia vam creure bo reforçar la implicació en el procés de pau.
Medellín va ser una de les ciutats emblemàtiques d'oposició al procés de pau i això ens va fer escoltar altres ciutats, tot i que tothom està d'acord que la pau és necessària.
A partir d'aquí hem reprès relacions amb Bogotà i Cali, que també formava part del programa de biblioteques i feia temps que ens demanaven ampliar àmbits de cooperació", explica Pilar Riesco, tècnica de referència a Amèrica Llatina del departament de justícia global i cooperació.
Cortés: "Des de Barcelona mai imposem res, treballem en projectes que sorgeixen de les mateixes ciutats i nosaltres els acompanyem"
Una altra de les línies de treball que s'està impulsant és la protecció dels defensors dels drets humans.
Segons Riesco, " una de les coses que preocupa a Colòmbia és que, des que s'ha signat l'acord de pau, hi ha hagut un repunt d'assassinats de líders socials i defensors i defensores de drets humans.
Hi treballem a través de la creació d'una modalitat específica de subvencions on les ONG presenten les seves propostes d'acompanyament.
A més, en la convocatòria hem recollit la demanda de donar suport a tots els projectes productius que facilitaran la reintegració dels membres de les FARC o de grups paramilitars, ja que tenen dificultats per reincorporar-se a la societat civil".
Del 2016 al 2018 Barcelona ha destinat a Colòmbia més de 2 milions d'euros, principalment en actuacions relacionades amb la pau.
En tots els casos, la cooperació ciutat a ciutat "és un acompanyament complementari.
Des de Barcelona mai imposem res, treballem en projectes que sorgeixen de les mateixes ciutats i nosaltres els acompanyem", conclou Jordi Cortés.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
La CUP ha incrementat en 75 cèntims d'euro la quota dels militants masculins per contractar un tècnic que durant sis mesos elaborarà un protocol contra "agressions sexistes" dins del partit.
Per la portaveu del secretariat nacional, Laia Estrada, la pujada de la quota als homes ha estat perquè són les dones qui pateixen les agressions.
Estrada ha intentat treure ferro a la polèmica assegurant que no es vol "acusar tots els homes com a agressors potencials" ni totes les dones d'agredides.
"No partim de la lògica del càstig, sinó de la lògica de la reparació"
La decisió es va prendre en l'assemblea de dones celebrada el juny a Olot i després de constatar que només el 30% de la militància són dones i que aquestes cada vegada han pres un major protagonisme en la direcció del partit.
En aquest sentit, Estrada ha dit que aleshores es va concretar un pla d'acció feminista que passava per elaborar un protocol contra agressions masclistes dins l'organització.
Aquest protocol, que encara no s'ha redactat, buscarà ser consensuat per tots els militants i podria contemplar des de multes fins a l'expulsió dels membres de l'organització que hagin comès agressions en els casos més greus.
"La CUP forma part d'una societat patriarcal on es poden veure de forma clara situacions de masclisme"
Estrada no volgut concretar el nombre d'agressions dins del partit sense descartar que es donin i ha dit que la xifra no es farà pública per conservar la confidencialitat dels casos.
"La prioritat és garantir que la CUP sigui una organització amb espais segurs per a les dones"
Estrada ha afegit que la CUP garanteix que "la lluita dels Països Catalans es du a terme de la mà de la lluita de classes i per la igualtat de gènere".
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Les experiències d'Airbnb són famoses perquè ofereixen una gran qualitat, ja que totes elles han de complir els estàndards de qualitat per poder-se publicar a Airbnb.
Com que formes part de la comunitat d'amfitrions d'experiències d'Airbnb, et compromets a oferir experiències que compleixin les expectatives dels hostes.
Gràcies a les avaluacions dels hostes, els amfitrions i Airbnb poden veure quines d'aquestes experiències compleixen aquests estàndards i expectatives de qualitat.
Rebre avaluacions de 5 estrelles de forma regular fa que la gent confiï en les experiències d'Airbnb, cosa que implica un èxit per a tota la comunitat.
Així, és possible que les experiències que rebin poques estrelles com a mínim en una ocasió no assoleixin els nostres estàndards de qualitat ni el nostre llindar de requisits i, per tant, pot ser que es retirin de la plataforma.
Entenem que començar un negoci és tota una aventura i que no sempre és un camí de roses.
Aquest és el motiu pel qual el criteri d'eliminació té en compte si l'experiència és nova o si ja està consolidada.
A més de les qualificacions i les avaluacions, també tenim en compte la participació d'altres hostes en relació amb la teva experiència, incloent-hi com ha estat la seva interacció i quina ha estat la teva activitat a Airbnb.
Si la teva experiència corre el risc de ser eliminada, ens posarem en contacte amb tu per compartir criteris clars i recursos que et puguin ajudar a millorar-la.
També podem posar-nos en contacte amb tu si veiem que l'experiència rep una avaluació de poques estrelles per oferir-te informació i suggeriments basats en els comentaris dels hostes i altres amfitrions d'experiències que han tingut èxit. |
Julio Villacorta, en una imatge d'arxiu
Julio García Villacorta, delegat al I Congrés nacional d'UPyD, va assistir a l'acte de presentació de la candidatura de Ciutadans a les properes eleccions al Parlament, malgrat la prohibició de fer-ho per part de la direcció del partit de Rosa Díez.
La presència de García Villacorta, a l'acte de la sala Villarroel del dia 31 d'octubre, és contrària a les instruccions que ha donat Carlos Gorriarán a la coordinadora i militants de Catalunya d'UPyD, de no assistir a cap acte de la formació d'Albert Rivera.
També hi va ser-hi Mikel Buesa, dimissionari d'UPyD.
Algú em podria explicar quin és el "interès periodístic" o la trascendència d'aquest fet???
Aquí es veu la "democràcia" d'aquest partidillo ( i d'altres).
És lliure d'anar on vulgui, no?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La disminució de la desocupació acumula 23 mesos seguits de decreixements i obté la baixada més intensa des del maig del 2000
El nombre d'aturats aquest mes de maig a Catalunya es va situar en 531.899 persones, cosa que suposa una disminució de 21.075 aturats en relació amb l'abril, segons el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social.
Mai la sèrie històrica del Ministeri, que comença el 1996, ara fa 19 anys, havia vist una caiguda tant rellevant de l'atur en un mes de maig a Catalunya.
Després d'aquestes dades, al Principat acumula 23 mesos seguits de descensos interanuals de l'atur i aquest cop, amb el -10,20% en relació amb el maig del 2014, s'obté el percentatge més elevat de caiguda interanual des del maig del 2000.
Catalunya és l'autonomia de l'Estat on es redueix més l'atur, tant en termes mensuals com anuals.El mes de maig és un més tradicional de caiguda de l'atur.
De fet, si s'observa la sèrie històrica del Ministeri d'Ocupació que comença el 1996, només es poden veure dos mesos de maig amb increments de l'atur, el maig del 2001, amb un lleuger increment de la desocupació de 462 persones, i el maig de l'any 2008 amb l'inici de la crisi.
La resta de mesos, la caiguda de l'atur ha estat el comportament habitual amb coincidència dels preparatius de l'inici de la temporada d'estiu.
Catalunya acumula quatre mesos seguits de caigudes de l'atur en termes mensuals i 23 mesos seguits de descensos en taxa interanual.
Tot i això, els fets destacats d'aquest mes de maig és que per una banda s'obté la caiguda més important fins ara registrada en un mes de maig des que comença la sèrie històrica, i que el descens interanual d'aquesta contracció de l'atur és percentualment la més intensa que s'ha registrat a Catalunya des del maig del 2000.
Catalunya lidera la caiguda de l'atur
De les dades facilitades aquest dimarts pel Ministeri d'Ocupació també s'observa que Catalunya és l'autonomia on ha baixat més l'atur en aquest mes de maig, tant en termes intermensuals com en termes interanuals.
El nombre de persones aturades a les llistes del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) se situa amb aquestes 531.899 persones en nivells que no es veien des de l'agost de l'any 2009 quan el nombre d'aturats va ser de 519.129 persones.
Un retrocés del nombre d'aturats de sis anys enrere.
Barcelona baixa dels 400.000 aturats per primera vegada des del 2009
El nombre de persones aturades a la demarcació de Barcelona es va situar el mes de maig en 396.847 persones, cosa que va suposar trencar el llindar de 400.000 aturats per primera vegada des de l'agost del 2009, quan el nombre de persones sense feina era de 396.592 persones.
En termes mensuals, la reducció de l'atur a Barcelona va ser de 13.367 persones, un 3,26% menys que el mes d'abril.
En relació amb el maig del 2014, el nombre de persones sense feina es va reduir de 46.157 persones, una caiguda del 10,42%, el descens percentual més important des de l'inici de la crisi.
Barcelona acumula 23 mesos seguits de caigudes interanuals de l'atur i quatre mesos seguits amb descensos de la desocupació.
Girona recupera el nivell de l'atur del 2009
El nombre de persones aturades a la demarcació de Girona s va situar el mes de maig en 47.512 persones, amb una reducció de 2.461 persones en relació amb l'abril, el -4,92% menys, i un descens de 5.098 persones en relació amb el maig del 2014, el 9,69% menys, el percentatge de caiguda més important que s'ha registrat a Girona des de l'inici de la crisi.
Per trobar un nivell d'atur equivalent al registrat aquest mes de maig a Girona cal remuntar-se fins a l'agost de l'any 2009 quan el nombre de persones sense feina inscrites al SOC van sumar 45.900 aturats.
Girona acumula 22 mesos seguits de caigudes de l'atur en termes anuals i quatre mesos seguits de reducció de la desocupació.
Lleida situa l'atur en nivell del setembre del 2010
El nombre de persones aturades a la demarcació de Lleida es va situar el mes de maig en 25.995 persones, amb una reducció de 2.423 persones en relació amb l'abril, el -8,53% menys, i un descens de 2.442 persones en relació amb el maig del 2014, el 8,59% menys, el percentatge de caiguda més important que s'ha registrat a Lleida des del juny de l'any passat quan l'atur va caure en un 10,36%.
Per trobar un nivell d'atur equivalent al registrat aquest mes de maig a Lleida cal remuntar-se fins al setembre del 2010 quan el nombre de persones sense feina inscrites al SOC van sumar 25.516 aturats.
Lleida acumula 24 mesos seguits de caigudes interanuals de l'atur i porta tres mesos seguits de descensos de l'atur.
Tarragona situa l'atur en nivell del setembre del 2010
El nombre de persones aturades a la demarcació de Tarragona es va situar el mes de maig en 61.545 persones, amb una reducció de 2.824 persones en relació amb l'abril, el -4,39% menys, i un descens de 6.708 persones en relació amb el maig del 2014, el 9,83% menys, el percentatge de caiguda més important que s'ha registrat a Tarragona des de l'inici de la crisi.
Per trobar un nivell d'atur equivalent al registrat aquest mes de maig a Tarragona cal remuntar-se fins al setembre del 2010 quan el nombre de persones sense feina inscrites al SOC van sumar 60.630 aturats.
Tarragona acumula 23 mesos seguits de caigudes interanuals de l'atur i porta quatre mesos seguits de descensos de l'atur.
Tots els sectors d'activitat impulsen la reducció
Tots els sectors d'activitat han esta molt actius en la reducció de l'atur inclòs el sector agrari que ha ajudat a reduir l'atur en 1.863 persones, fruit de l'inicia de la temporada de recollida de fruita.
El sector serveis, molt vinculat al sector del turisme que registra xifres rècords mes rere mes, ha tret 14.233 persones de l'atur, mentre que la indústria, que està sent motor de la recuperació, n'ha restat 2.234 persones de l'atur, acumulant 16 mesos seguits de descensos només interromputs pel mes d'agost de l'any passat quan es va registrar un petit repunt de 838 persones, coincidint en la temporada de vacances de la major part de les empreses industrials.
La construcció segueix recuperant activitat aquests últims mesos i aquest mes de maig el nombre de persones que han abandonat les llistes del SOC han estat 2.139 persones.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Acceptació dels empresaris de les mesures socials, mentre que els sindicats les consideren insuficients
Els representants sindicals i empresarials, presents a la reunió que han mantingut aquest dimarts al matí amb el Govern per tractar les mesures socials. / M. F. (ANA)
Valoració desigual la que han fet tant els empresaris com els sindicats al sortir de la reunió en què el Govern els ha presentat les mesures socials per millorar la situació de les classes mitjanes.
Així, mentre que des de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) s'accepten, en certa manera, aquestes propostes, des del sindicats les consideren insuficients.
Així, el secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, s'ha mostrat contundent en destacar que estaven "molt decebuts" després de la trobada ja que pensaven que algunes de les seves propostes podrien ser contemplades i no ha estat així.
"Anàvem a fer un bon dinar i ens hem quedat amb un cafè sense sucre", ha ironitzat, afegint que "es pot i s'ha d'anar molt més enllà" de les propostes que ha plantejat l'executiu.
"Si amb aquestes mesures volen dinamitzar l'economia dels treballadors malament anem", ha destacat, afegint que després de deu anys de govern demòcrata "alguna responsabilitat" tenen de la situació de descontentament actual i ha lamentat que "l'herència sigui misèria i companyia".
Des del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) el seu secretari general, Guillem Fornieles, ha lamentat que es tracti d'un gest "per rentar-se la cara" i que ha estat "una caricatura del que podrien haver fet temps enrere".
En aquest sentit, ha circumscrit aquestes mesures a la manifestació que hi va haver el mes de desembre i al fet que ja estiguem "en precampanya".
A més, ha conclòs que amb aquestes propostes "la desigualtat i la pobresa no s'acabarà" i creu que la justificació de la rebaixa de l'IPC com a argument de com es poden finançar-les no és vàlida, ja que haurien hagut de ser en el pressupost "d'entrada" i no perquè "ara sobren uns calers".
També creu insuficient la mesura per al lloguer.
Des de la patronal, el president de la CEA, Gerard Cadena, ha lamentat que les mesures no s'hagin consensuat i considera que de cara a d'altres ocasions el que caldria és "un diàleg per tractar els temes" ja que ha recordat que hi ha qüestions que tenen una afectació molt important, com és el cas d'aquestes mesures i ha afegit que ara el que volen és analitzar-les amb deteniment.
Des de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis el seu president, Miquel Armengol, ha posat en relleu que ells hi han anat "com a espectadors" tenint en compte que "no són ni patronal ni sindicats" tot i que el seu rol és el de "fer el màxim per dinamitzar" l'economia del país.
D'aquesta manera, ha valorat que és evident que hi ha una problemàtica i que calien solucions "transitòries", tot i ser conscients que cal una anàlisi més a fons sobre la situació.
En aquest sentit, ha aplaudit que hi hagi el compromís de l'executiu d'analitzar més abastament la qüestió de l'habitatge.
De la seva banda, el president de la Petita i Mitjans Empresa (PIME), Marc Aleix, ha destacat les mesures, en el seu conjunt, són insuficients ja que "no és el que cal a l'economia", tot i que ha admès que "tot és començar".
En aquest sentit, ha defensat que s'hauria de ser més ambiciós i vetllar perquè realment els treballadors puguin estar "contents" ja que això té una repercussió en les empreses i, per extensió, en l'economia.
Ja fora de les valoracions dels assistents a la trobada, Progressistes-SDP han titllat de "broma de mal gust, electoralisme, improvisació i una poca soltada" les mesures anunciades.
Tot i que algunes de les propostes no els semblen malament, critiquen que s'haurien d'haver pres fa molt temps.
De fet, han titllat l'executiu i DA de ser còmplices i d'haver contribuït, amb les seves mesures, a portar el país a la situació actual.
"Són responsables de la desesperació i del clima de revolta social perquè n'eren conscients i no han fet res per preservar la qualitat de vida", ha replicat el candidat d'SDP, Josep Roig.
Les crítiques progressistes s'han centrat, sobretot, amb la reforma relacionada amb el preu del lloguer, ja que creuen que la proposta és una improvisació i que, a més, contradiu la feina feta per l'executiu.
Defensen que cal ampliar el parc d'habitatge de protecció social perquè "no hi ha el suficient", i per altra banda també incrementar les ajudes.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'Associació Catalana de l ' Empresa Familiar del Retail, Comertia s'ha incorporat com a soci a Foment del Treball.
El president d'aquesta patronal, Josep Sánchez Llibre, i el de l'organització de retail, German Cid, van signar l'acord en virtut del qual Comertia, entra a formar part com a entitat associada a l'organització empresarial d'abast català, dimarts passat.
L'objectiu és unir esforços per garantir la representativitat del sector retail en el sistema econòmic del país.
Cid va apuntar que l'adhesió «vol reforçar l'esperit de l'entitat de fer lobby » sobre les qüestions que els preocupen, com l'equitat fiscal i la seguretat.
Des de Foment de Treball, Sánchez Llibre va assegurar que aquesta incorporació «contribuirà indubtablement a reforçar l'acció de suport al comerç».
Comertia agrupa 66 empreses, que aglutinen més de 4.000 punts de venda i una facturació agregada de més de 4.000 milions d'euros anuals.
Les firmes associades a l'entitat donen feina a unes 35.000 persones. |
El sofriment dels presoners i el dels exiliats passa desapercebut per tots els que, interessadament, miren cap a una altra banda
Dilluns, demà passat, me'n vaig a Brussel·les, grisa d'aigua, com va dir Gabriel Ferrater, per anar a la manifestació del dia 7, sí, per cridar que Europa es desperti, cosa que veig molt difícil, tot s'ha de dir.
Que es desperti del seu entestament a mirar cap a una altra banda que no siguin els diners.
Europa està corrompuda, evidentment, i el senyor Juncker és tan corrupte com el govern del PP, al qual l'hi perdona tot.
També hi vaig per tornar a veure un quadre meravellós que es conserva al Musée des Beaux Arts.
Fins fa poc, el quadre era de Brueghel.
Ara els savis, sempre hi ha d'haver savis esgarriacries, diuen que no ho és.
Que, en tot cas, és una còpia d'un de desaparegut d'aquest pintor.
Aquest pintor que deia: jo pinto la vida dels homes.
Si és una còpia, és una còpia meravellosa.
El quadre representa la caiguda d'Ícar, ja ho saben, aquella vella història del noiet, fill de Dèdal, que, tot volant, es va acostar massa al sol i l'escalfor va fondre la cera que soldava les plomes a les ales que li havia fet el seu pare.
De fet, el quadre en qüestió porta per títol Paisatge amb la caiguda d'Ícar, i és que a Ícar gairebé no se'l veu.
Unes cametes d'un cos que cau a l'aigua, tot molt petit, al fons, a la dreta.
En segon pla, un pastor amb un ramadet de xais que pasturen.
I al fons, el mar, amb un vaixell solemne que deixa a popa el xaf del noiet que cau del cel.
El poeta anglès hi reflexiona, precisament, sobre el mirar cap a una altra banda.
I sobre el sofriment que aquest mirar cap a una altra banda no deixa veure.
Diu Auden que el llaurador havia d'haver vist una cosa mai vista, un noiet caient del cel, i que algú des d'aquell ric i delicat vaixell havia d'haver sentit el xaf.
Però tots dos tenien coses a fer.
El llaurador havia de llaurar i va continuar llaurant.
I el vaixell tenia un lloc on anar i va continuar navegant calmosament.
Els vells mestres mai van anar equivocats sobre el sofriment, diu Auden, i així, sempre hi ha qui no en fa cas.
Mentre es martiritza algú, el cavall del botxí refrega el seu darrere innocent contra el tronc d'un arbre.
I fins i tot, mentre el món espera el naixement miraculós (es refereix al de Jesús), sempre, diu, ha d'haver-hi nens que patinen en una bassa glaçada.
La història, amb el seu sofriment, passa i molts no gosem veure-la.
Aniré a Brussel·les, cridaré i recordaré aquestes coses, que, per a mi, són aliment de la meva ànima
M'ha semblat que tot plegat té a veure amb la nostra història recent.
Ícar s'ha mort, però la terra vora la qual va caure, va rebre el nom d'Icària, un nom carregat de futur i de ressons d'una vida plena i lliure.
I el sofriment dels presoners polítics, perdó, simplement presoners, amb no menys sofriment, i el dels exiliats, perdó, refugiats a l'estranger, passa desapercebut per tots aquells que, interessadament i hipòcritament, miren cap a una altra banda.
Ícar ha caigut, però si bé en la vella història de la mitologia va morir ofegat, en la nostra ningú no ens priva de creure que vagi nedant cap a terra, cap a aquesta Icària que tots plegats, no en tinc cap dubte, un dia o un altre, tard o d'hora, acabarem construint, lluny de la corrupció, la mentida, la injustícia i la força bruta.
De fet, considero altament simbòlic en aquests moments que aquest quadre es conservi precisament a Brussel·les.
A Brussel·les hi va morir Josep Carner, el nostre gran poeta, també exiliat.
Hauria pogut tornar, però els prohoms catalans no ho volien, perquè ell era un símbol vivent de la resistència.
Tampoc no es van adonar del seu sofriment, de la seva nostàlgia.
Van mirar cap a una altra banda.
I va morir a l'exili, lluny dels pins i de les cales refiades i de les embostes de mar entre turons.
Lluny dels romanins enmig de pedruscalls i dels alocs de torrentera.
Va morir a l'exili, encarat a aquells bedolls que l'havien acollit els darrers anys de la seva vida.
Brussel·les, la caiguda d'Ícar, la presència de Carner.
Aniré a Brussel·les, cridaré i recordaré aquestes coses, que, per a mi, són aliment de la meva ànima.
Aquestes eleccions fraudulentes, convocades il·legalment, però a les quals ens hem hagut d'agafar per poder continuar.
Les hem de guanyar per molts vots.
Si no, Catalunya tornarà molts anys a la dura repressió franquista, que serà molt pitjor, perquè serà legitimada democràticament.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El comerç de proximitat de Barcelona va créixer durant el primer trimestre d'aquest any respecte al mateix període de l'any anterior ja que la clientela del barri dels petits establiments va passar del 54,3% al 57%, segons l'Indicador Comerç Barcelona (IcoB) que porten a terme la fundació Barcelona Comerç.
En roda de premsa per presentar l'informe, el catedràtic de Direcció de Màrqueting d'Esade, Josep Francesc Valls, ha explicat que l'afluència de turistes també ha crescut, passant del 17,7% al 19%.
Alhora, els procedents de la resta de Barcelona van disminuir del 18,8% al 17%, juntament amb els quals vénen de l'Àrea Metropolitana que van passar del 9,2% al 7%.
Valls ha destacat que aquest increment del comerç de proximitat s'emmarca dins d'una "tendència europea" relacionada amb l'economia de col·laboració que permet fixar determinats eixos comercials, però que no farà recular l'evolució creixent de les compres en línia.
El president de la fundació Barcelona Comerç, Vicenç Gasca, ha assegurat que les dades de l'últim IcoB mostren una situació de "preocupació i confiança" ja que ha recordat que molts petits comerços no generen suficients ingressos per fer front a totes les despeses.
En el global de la ciutat, el 77,9% dels comerços poden fer front a tots les seves despeses amb els seus ingressos respecte del 22,1% que no, però afirma que en algunes zones de la ciutat el percentatge pot arribar fins al 45%.
Segons ell, es tracta de zones que estan experimentat obres de llarga durada que han incidit negativament en el comerç local, com la del barri de Sant Antoni.
L'informe també mostra que les rebaixes d'hivern van permetre incrementar la facturació dels comerços en un 0,12%, després de dos anys en el qual l'evolució havia estat negativa, i es confia que sigui la continuació d'una tendència positiva que va arrencar en les rebaixes d'estiu del 2015.
Malgrat que les expectatives positives per als pròxims mesos, en el primer trimestre els comerços registren un descens de la facturació de l'1% i de l'1,3% dels tiquets de caixa, mentre que el conjunt de costos es va incrementar.
El regidor de comerç de l'Ajuntament de Barcelona, Agustí Colom, ha explicat que el pròxim 8 de maig serà el primer dels cinc diumenges d'obertura comercial que aquest any es repartiran entre maig i octubre.
L'horari permès anirà des de les 12.00 fins a les 20 hores i afectarà barris dels districtes Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Gràcia i Sant Martí.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Eliminant el Barça CBS a doble partit (victòria de 30 a l'anada i per 62-55 en la tornada), les cadets de la Voviar es van classificar per a la final a 4 que es jugarà a Begur, amb semifinal contra el Joventut, diumenge.
En els quart de final de júniors, la Joviat va perdre amb el CB Tarragona, a doble partit, per tan sols 5 punts.
L'infantil B-1 va caure davant del CN Sabadell C per 43-36
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El Consell Nacional de la Joventut Nacionalista de Catalunya, reunit a Manresa, demana "construir una aliança amb aquells qui volen la clau de la caixa per a Catalunya i trencar amb els qui asfixien el país".
La JNC plantejarà en les properes setmanes una campanya per explicar i exigir el pacte fiscal: "cada cop som més els catalans que diem 'volem els nostres diners', com a única sortida a la crisi, a les polítiques només d'austeritat i als atacs de l'Estat espanyol".
Segons Figueras, "l'única nació artificial és aquella que necessita AVEs on no hi va ningú, aeroports fantasma o reprimir altres llengües per autoafirmar-se".
El president de la JNC creu que si el pacte fiscal fracassa, la pervivència de la nació passa per donar la paraula al poble de Catalunya per tal que pugui expressar-se nítidament sobre l'Estat propi i fer un acte de sobirania com a país.
En la seva intervenció, Josep Rull ha volgut convidar als joves perquè siguin exemplars, en conducta i en valors, perquè només des de l'exemplaritat siguem capaços de guiar el país cap a l'Estat propi.
El Consell Nacional ha aprovat "rebutjar i condemnar els pressupostos de l'Estat del 2012 per a Catalunya, que castiguen el país tant pel que fa a la retallada d'inversions com els deutes pendents amb Catalunya".
No nomès amb ERC, amb DCat, SI, CUP, RCat,...... la uniò fa LA FORÇA.!!*!!
Els grans economistes del país vénen a dir que primer cal salvar el país per després poder fer polítiques d'esquerres o de dretes.
Sense els nostres recursos no hi ha polítiques socials a fer.
el vostre govern ja prepara una multa per als que es neguen a pagar els peatges, molts d'ells votants de covergència, mireu si us fan cas
Vergonyòs senyors del CiU vergonyòs, sou mès anticatalanistes que el PP.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Unides Podem estava patint per captar els titulars en aquesta precampanya.
El retorn de Pablo Iglesias del seu permís paternal, la setmana passada, no va servir perquè la formació aconseguís marcar una agenda política centrada en la batalla interna de la dreta i la qüestió catalana, arma llancívola de la tríada de Colón contra el favorit de les enquestes, Pedro Sánchez.
La formació lila necessitava un revulsiu per revertir la tendència baixista que li auguren les enquestes i ser útil per apuntalar la victòria de l'esquerra en les eleccions del 28-A, i li ha arribat per via inesperada.
El primer, a contracor: apareix com a víctima de la trama de corrupció policial al voltant del comissari José Manuel Villarejo, que, sota el mandat del govern de Mariano Rajoy, hauria maniobrat per espiar-lo i fabricar informació contrària a la seva formació, segons les revelacions judicials del cas que investiga el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que aquesta setmana ha obert una peça separada per aquest presumpte espionatge.
El segon, per voluntat pròpia, al convertir-se en l'únic candidat dels quatre grans partits espanyols que ofereix una proposta concreta a la qüestió catalana, incloent al seu programa un referèndum en què, a més de la independència, hi hagi també l'opció de millorar l'autogovern.
Podem inclourà al seu programa electoral un referèndum per a Catalunya amb diferents opcions
Mentre Pedro Sánchez intenta enterrar amb promeses socials la qüestió catalana -que abans de l'inici de la campanya resolia amb un referèndum d'autogovern i ara ha quedat diluïda en una aposta autonomista al programa- i les dretes aposten a l'uníson per una supressió de l'autonomia catalana fins que vinguin temps millors per a l'unionisme, Iglesias va fer ahir una proposta que ja és vella coneguda del programa de Podem, però que neda a contracorrent.
En les eleccions del 2015 i la repetició del 2016 ja van incloure el referèndum -després d'una primera omissió que va ser corregida en una segona versió del programa- perquè els catalans poguessin decidir "el tipus de relació territorial que desitgen establir amb Espanya".
Era l'únic partit d'àmbit estatal amb aspiracions de govern que incloïa una proposta d'aquest abast, tot i que no concretava si aquesta consulta havia de ser binària o amb més opcions.
De cara a les eleccions del 28-A, la formació lila detallarà més aquesta proposta, i inclourà un referèndum amb tres opcions: el manteniment de l' statu quo, la independència i la millora de l'autogovern, segons va dir ahir el mateix Iglesias en una entrevista a la SER.
D'aquesta manera, el partit se situa en un terreny intermedi entre la proposta de referèndum d'autogovern que va llançar el president espanyol abans de la convocatòria d'eleccions -i que ara ha guardat en un calaix- i l'aposta ferma per un referèndum binari d'autodeterminació dels partits independentistes catalans.
Això, tot i que al partit saben que el debat català no els resulta rendible a escala estatal.
De fet, la majoria de quadres de Podem coincideixen a assenyalar la seva posició respecte al referèndum de l'1-O, quan es van mantenir com l'únic partit favorable a celebrar-lo -tot i emmarcar-lo com una protesta i acció d'empoderament ciutadà- com un dels principals llasts per a la seva intenció de vot.
Les enquestes els situen al voltant del 12%, en un terreny perillós per l'efecte de la llei electoral, que els pot castigar amb duresa en nombre de diputats.
"Hem sigut molt valents amb Catalunya perquè hem dit coses que no agradaven als partits independentistes ni als estatals, com per exemple que ens agradaria que Catalunya continués a Espanya o que hi ha presos polítics", va defensar Iglesias, que des que va tornar del permís paternal ha recuperat el discurs de les essències de Podem carregant contra les elits i presentant-se com el partit que vol trencar les estructures de poder establertes.
La proposta, però, li va valer el rebuig unànime dels partits amb els quals es batrà en les eleccions del 28-A.
El més rellevant del revessos va ser el del govern espanyol, que va posar com a línia vermella per a la futura negociació de la investidura el referèndum d'autodeterminació.
Tenint en compte les nul·les opcions de liderar un govern que les enquestes donen a Iglesias, les possibilitats de mantenir l'aposta queden reduïdes a pràcticament zero.
Però les declaracions també van servir de munició per a la dreta, que ja porta dos dies seguits sucant pa en la presumpta voluntat de Sánchez de fer un referèndum: primer per l'avís de Miquel Iceta que amb un 65% d'independentistes caldria buscar un "mecanisme" per donar-hi sortida, i ahir per Iglesias.
El líder del PP, Pablo Casado, va dir que no li sorprèn que Podem "inclogui en el seu programa la independència de Catalunya perquè ja ho diu de fa temps".
Però va afirmar que sentia estupor perquè "Sánchez mantingui Pablo Iglesias com el seu futur soci i que ni tan sols es negui a tenir-lo al seu govern o a mantenir-lo de responsable de la negociació pressupostària" després de la proposta.
I si la promesa de referèndum va servir a Iglesias per marcar l'agenda de campanya, les revelacions de l'espionatge orquestrat contra ell per la presumpta policia política sota el mandat de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz va acabar de col·locar-lo al centre de la diana.
El líder lila va apuntar directament al govern de Rajoy com a artífex de l'espionatge, que, segons ell, anava dirigit a evitar un acord de govern entre Units Podem -avui Unides- i el PSOE després de les eleccions del 2016.
El mateix Villarejo va admetre dijous el robatori d'un mòbil a una col·laboradora d'Iglesias, del qual es van extreure dades sensibles que van acabar publicades en mitjans d'ultradreta com OK Diario.
Aquestes revelacions s'afegeixen al ja conegut informe PISA (en al·lusió a Pablo Iglesias, SA), un document elaborat a l'ombra per la policia patriòtica -sense segell- que recollia presumptes vincles de Podem amb el finançament de Veneçuela que es van acabar publicant als mitjans tot i que els jutjats van trobar que no tenien base real.
García-Castellón va convidar-lo a personar-se en la causa, i ho va fer aquesta mateixa setmana.
Les revelacions de l'espionatge al seu partit van donar al secretari general de Podem arguments per sostenir el discurs de contraposició als poders a l'ombra, sobre el qual vol construir la seva campanya per mirar de mobilitzar la base de votants desencantada per les lluites internes, que vira cap al PSOE en massa.
Va apuntar a una trama sostinguda sobre tres potes, "la policial, la governamental i la mediàtica", que intentava prendre-li la possibilitat d'assaltar el cel expressada per ell mateix en la campanya que li va valer l'entrada triomfal al Congrés.
Iglesias té un mes per recuperar el pols.
I ho intentarà fer retrobant-se amb les essències.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La UAB torna al Saló Futura, el saló que recull tota l'oferta de màsters i postgraus.
Si ets estudiant de la UAB o vols visitar el nostre estand, ja pots aconseguir la teva invitació!
Davant la situació actual i atenent a les mesures de prevenció aprovades pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya en relació al COVID-19, Fira de Barcelona posposa les dates de celebració del Saló de l'Ensenyament i del Saló Futura per "reconvocar-los abans del període de preinscripcions".
Tan aviat com tinguem més informació, la publicarem en aquesta mateixa pàgina.
Si formes part de la comunitat universitària de la UAB i vols visitar-nos al Saló Futura, el saló dels màsters i postgraus, ja pots recollir la teva invitació a l'InfoUAB de la Plaça Cívica presentant el carnet universitari (màxim 2 entrades per persona).
En cas que ho prefereixis, pots també descarregar-te-la gratis des de la pàgina web de compra anticipada fent servir el codi promocional de la UAB: F3BE7B0B.
Com cada any, la UAB presentarà la seva oferta formativa i de serveis de màsters i postgraus al Saló Futura, que se celebra durant la setmana de la Formació i el Treball a la Fira de Barcelona, una de les cites imprescindibles del món educatiu.
Durant aquesta setmana es celebra també el Saló de l'Ensenyament.
A més, a l'estand de la UAB podràs informar-te dels estudis de postgrau directament de part del professorat de les diferents facultats de la Universitat (properament publicarem la distribució horària de les facultats).
Aquest any Futura obre les seves portes el divendres 20 i dissabte 21 de març, de 10 a 20 hores al Palau 5 de la Fira de Barcleona del Recinte Montjuïc (al costat de la Font Màgica).
El saló dels màsters i postgraus és una oportunitat única per conèixer de primera mà les diferents opcions d'estudis de postgraus, màsters i doctorats.
Si no pots visitar-nos al nostre estand al Saló Futura, no pateixis, pots veure els màsters, postgraus i doctorats que oferim a la web de la UAB.
A més, si et fas Alumni Premium gaudiràs d'un 10% de descompte en màsters i postgraus propis de la UAB i en màsters oficials (no subvencionats) gestionats per la Fundació UAB.
Futura, saló dels màsters i postgraus
Entrevista a Mohammed Jasim Aalhajiahmed, director de la biblioteca de la Universitat de Mossul i estudiant de doctorat de la Facultat de Traducció i Interpretació gràcies al programa d'acollida de persones refugiades de la Fundació Autònoma Solidària.
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat i excel·lència, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement.
La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Informes trimestrals i Notes anuals amb les dades de violència contra les dones obtingudes de l'Observatorio contra la violencia doméstica y de género del Consejo Gneral del Poder Judicial.
Es recullen dades de denúncies, renúncies i ordres de protecció. |
Us adjuntem el menú del mes de novembre pels infants que utilitzin el servei de menjador ( el sòlid i el triturat). |
L'excandidata d'IU a la presidència de la Comunitat de Madrid, Tania Sánchez, ha fet una crida als militants socialistes defraudats pel procés d'elecció del candidat a sumar-se al seu projecte.
En la seva intervenció en un esmorzar informatiu organitzat pel Fòrum Europa ha dit que considera "raonable" la petició de militants socialistes d'unes primàries, i ha sostingut que "seria més que raonable que s'escoltés les seves bases que els deixés participar i prendre la decisió col·lectivament".
"Crec que si no ho fan així un gran nombre de militants socialistes potser es defraudin, es desesperin", i alhora els ha cridat a participar a l'acte ciutadà convocat per a aquest dissabte, per començar a preocupar-se dels problemes de la gent i no dels partits.
De fet, l'aspirant a la candidatura del PSOE per a l'Ajuntament de Madrid Enrique del Olmo, ha assistit a l'acte, i la plataforma que ha donat suport a la seva candidatura, Guanya Madrid, és una de les organitzacions representades en el projecte de Tania Sánchez, al costat d'Equo i Per Un Món Més Just.
A propòsit de la situació del qual era el seu partit i, en concret, sobre si no s'ha precipitat en la seva sortida, ha dit que quan va prendre la decisió juntament amb altres companys de "fer una aposta política per la unitat des de la dura constatació de la inviabilitat de fer-ho" a IU, ho van fer amb la "ferma voluntat de deixar de parlar dels problemes dels partits per tornar a parlar dels problemes de la gent".
"Per tant, no parlaré dels problemes d'una organització on per a mi hi ha la millor militància de Madrid i per descomptat gent que, sens dubte, ha de ser protagonista del canvi i que jo espero trobar-me pel camí", ha afegit.
"Avui és temps de parlar de la gent i no dels partits", ha postil·lat.
Alhora, ha criticat el procés de designació dels candidats del PP, perquè ha assenyalat que li costa comprendre que una sola persona pugui decidir qui és el candidat sense comptar amb els militants ni les estructures.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El rei Bhumibol Adulyadej de Tailàndia, que era el cap d'Estat amb més anys en el càrrec de tot el món (71 en total), ha mort aquest dijous, segons ha informat la Casa Reial en un comunicat recollit per la premsa local.
"Sa majestat ha mort a l'hospital tranquil·lament", ha indicat la nota, precisant que la mort s'ha produït a les 15.52 hores.
El cap de la junta militar de Tailàndia, el general Prayuth Chan-ocha, ha comparegut vestit de negre a la televisió per confirmar la mort del monarca i que el príncep hereu el substituirà, i ha anunciat que el país guardarà un any de dol.
Bhumibol tenia 89 anys i va ser coronat el maig de 1950.
El príncep hereu, Maha Vajiralongkorn, de 63 anys, serà el seu successor.
El rei a Tailàndia és una figura reverenciada i que no pot ser qüestionada perquè està protegida per les anomenades lleis de Lesa Majestat, que castiguen amb fins a quinze anys de presó qui critiqui, difami o falti al respecte al monarca.
Aquesta normativa ha estat criticada per organitzacions defensores de les llibertats i els drets humans.
Durant el seu regnat, el monarca ha estat testimoni de nombrosos cops d'Estat, l'últim d'ells el que va liderar el maig del 2014 el general Prayuth Chan-ocha, que encara continua al capdavant del país com a cap de la junta militar.
Segons informa la BBC, Bhumibol ha vist passar en el seu regnat 19 Constitucions diferents i molts més primers ministres.
Els crítics li retreuen el suport que ha anat donant als líders dels successius cops d'Estat, inclòs el general Prayuth.
El rei Bhumibol va arribar al poder el juny del 1946, quan tenia només 18 anys, després de la mort del llavors monarca, el seu germà Ananda Mahidol, en un accident amb una arma de foc al Palau Reial de Bangkok.
Nascut a Cambridge, a l'estat de Massachusetts (Estats Units), va acabar els seus estudis a Suïssa i va tornar a Tailàndia per ser coronat el maig del 1950.
Des de l'abolició de la monarquia absoluta el 1932 i l'abdicació del llavors monarca Parakadhipok --oncle de Bhumibol--, l'estatus de la monarquia ha anat en declivi de mica en mica tot i que des de la classe política gairebé no s'ha criticat la figura per por a la legislació que protegeix la Corona.
En els seus primers anys de regnat, Bhumibol es va veure eclipsat per una sèrie de poderosos alts comandaments castrenses però, gràcies al suport d'altres membres de la Casa Reial i de generals afins, va aconseguir recuperar protagonisme i va posar en diverses ocasions projectes centrats a impulsar l'agricultura, un sector molt important a Tailàndia.
La primera intervenció pública del rei a la política de Tailàndia es remunta al 1973, quan diversos manifestants prodemocràtics van ser tirotejats per militars i el monarca va permetre que es refugiessin dins del palau reial, fet que després va derivar en el final del Govern liderat pel general Thanom Kittikachorn.
Tres anys després, la Casa Reial no va actuar per impedir el linxament de diversos estudiants d'esquerra a mans de paramilitars armats.
El 1981, Bhumibol va tornar a intervenir en política per donar el seu suport a un grup de militars que van donar un cop d'Estat contra el llavors primer ministre, el seu amic el general Prem Tinsulanond.
Unitats militars lleials al monarca van aconseguir el control de Bangkok per anul·lar la influència del Govern enderrocat.
El 1992, quan desenes de manifestants van ser tirotejats quan protestaven contra un nou intent de cop d'Estat d'un general colpista, el monarca va convocar aquest alt comandament i el general que liderava les protestes, els va reprendre davant de les càmeres de televisió i els va fer agenollar-se.
Després, es va reprendre la democràcia i el país va aprovar una nova Constitució.
En la crisi actual que viu Tailàndia, que va començar amb el cop d'Estat que va acabar amb el mandat de Thaksin Shinawatra el 2006, la Casa Reial ha mantingut que el rei no ha tingut coneixement previ dels preparatius de cap dels dos cops d'Estat duts a terme per militars, inclòs l'últim, liderat pel general Prayuth.
Després del motí militar del maig del 2014, el monarca va donar suport públicament l'agost d'aquest any al nomenament del general colpista Prayuth Chan-ocha com a primer ministre del país.
El general Prayuth roman des d'aleshores al capdavant de Tailàndia i ha promulgat una Constitució que manté la influència de les Forces Armades i que garanteix que les decisions de la junta militar són constitucionals 'per se'.
El rei Bhumibol arrossegava problemes de salut des de fa uns quants anys i ha passat gran part dels seus últims mesos ingressat en un centre hospitalari, després d'haver estat admès per una infecció pulmonar el setembre del 2009.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta diada castellera d'altura va coincidir amb la 10a edició de la cursa de l'Olla de Núria, que al seu pas pel cim, hi reunia un gran nombre d'espectadors.
El Puigmal, amb els seus 2.909,8 metres sobre el nivell del mar és la muntanya més alta de la província de Girona i per aquest motiu l'han escollit per commemorar el seu 20è aniversari.
L'ascensió l'han fet des de Fontalba i els pilars els han aixecat als voltants de les 12 h d'aquest diumenge.
El cap de colla Aram Martí s'ha declarat satisfet per l'esforç de la colla i ha demanat seguir avançat per aquest camí de cares a la diada de Sant Jaume.
Totes les actuacions al Cim del Puigmal
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Amb una doble foto vestides de dol.
Així apareixen Àngels Barceló i Pepa Bueno intercanviant-se els programes.
A partir de setembre, Bueno farà el nocturn Hora 25 i Barceló el programa líder a Espanya, Hoy por hoy, sencer, de més de 6 hores.
La ràdio de PRISA acomiada Toni Garrido, després del seu fracàs substituint la defenestrada Gemma Nierga a la segona part del matinal.
La Cadena Ser reacciona a uns EGM a la baixa que li permeten ser l'emissora líder a Espanya però molt endarrerida a Catalunya, on triomfen RAC1 i Catalunya Ràdio.
L'eufemisme de la SER diu que Barceló " unifica Hoy por hoy " per no incloure dins el titular que fan fora de l'antena el pedaç que van col·locar, Toni Garrido, per estimbar-se fent l'hora de Gemma Nierga.
Una catalana per una altra al matí, però Barceló és molt més hostil que Nierga amb l'independentisme, com demostren els seus editorials i tuits, alguns dels quals recollim aquí.
Com quan va acusar a Puigdemont de voler un 155 violent.
Barceló alineada amb la Fiscalia, que li dona la raó.
I pel que fa a SER Catalunya Josep Cuní seguirà al capdavant de Aquí Cuní, competint amb una veu catalana en castellà: Barceló.
La temporada 2019-20 el dial dels més escoltats a Catalunya serà un joc de catalans, amb Barceló, Cuní, Terribas i Basté. |
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
Abans que entressin en vigor les mesures de contenció del coronavirus, el cap de setmana passat es van poder fer les quatre representacions de la creació col·lectiva Projecte Dona a la Casa Saladrigas de Blanes, a càrrec del grup La Quarta Finestra.
Més de 200 persones van assistir a l'esdeveniment, en què els espectadors s'anaven traslladant per les diferents estances de l'interior de la Casa Saladrigas per seguir l'obra.
La iniciativa s'emmarcava en els actes del 8-M.
Has llegit 3 dels 5 articles gratuïts d'aquest mes
Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes) |
Ryanair ha començat a citar els sindicats per reunir-se el proper 15 d'octubre a Madrid i començar les negociacions d'un ERO de la companyia que afectarà els tripulants de cabina de les bases de Girona, Tenerife, Gran Canària i Lanzarote.
De moment l'empresa hauria citat tan sols alguns dels sindicats implicats, però no tots els representants dels treballadors haurien rebut la carta per reunir-se amb els directius.
En el comunicat de la companyia als sindicats, Ryanair s'ha compromès a oferir tota la documentació que es demani i, d'aquesta manera, començar a negociar quins treballadors van a l' atur.
L'Unió Sindical Obrera (USO) calcula que hi ha en risc 512 llocs de treball entre totes les bases.
Aquest podria ser el primer pas per a l tancament de la base de l'aerolínia irlandesa a la terminal gironina el gener de 2020. |
Les companyies que ofereixen clients de correu electrònic basats en el web han anat modificant amb el pas dels anys moltíssim el seu aspecte.
La imatge que ofereixen a l'usuari Yahoo, Hotmail i Gmail, per citar-ne alguns dels més clàssics i utilitzats d'entre els gratuïts, tenen poc a veure avui dia amb la de fa cinc, deu o quinze anys.
Fa un temps, aquestes empreses se centraven, sobretot, a anar millorant les funcionalitats perquè l'usuari fos capaç de fer més coses i d'una manera més ràpida i eficient.
Però arribat cert nivell, les millores es van enfocar cap a l'estètic.
Un aspecte cada vegada més apreciat i demandat per tots gràcies al desenvolupament d'internet i de les seves possibilitats gràfiques.
El que ha passat amb el temps és que s'ha anat imposant el treball, en favor de la facilitat d'ús i la simplicitat, un fet que sembla no haver-se aconseguit amb els últims canvis que s'han produït amb els últims redissenys de serveis com el de Gmail.
Si ets usuari de Gmail és possible que moltes vegades et vegis desconcertat davant de tanta informació addicional a la pantalla, uns menús laterals tan excessius i un carrusel de colors que distreuen més que ajuden.
Detalls com els ja famosos punts vermells de Gmail poden aconseguir que passar un temps treballant amb el client de correus electrònics de Google acabin esgotant-te.
Per això, i a fi de simplificar al màxim el desplegament d'opcions, Michael Leggett, dissenyador en cap de Gmail des de 2008 fins a 2012 ha posat a disposició de qui la vulgui drisfrutar, una extensió gratuïta per al navegador Chrome que elimina el més superflu i molest.
Una idea que està sent acollida amb alegria amb els qui ja s'han descarregat Simplify, que és com es diu la seva aportació a la comunitat d'usuaris de l'email de Google.
Simplify es pot afegir des d'aquest enllaç, tal com han fet ja més de 22.000 usuaris poques hores després de la seva arribada a la botiga d'extensions de Chrome.
Una extensió que compta amb una valoració màxima (5 estrelles) per aquells que l'han provat.
Entre els avantatges que presenta Simplify estan la de canviar totes les icones de la barra lateral de Gmail per un menú desplegable per l'usuari, dota a la funció de cerca d'una ubicació més discreta, elimina les etiquetes de colors tan cridaneres i resitua el botó de redacció de nou missatge a la part inferior dreta de la pantalla, el lloc on es despleguen la finestres en les quals escriure els emails. |
Croquis inclòs a l'autòpsia de com suposadament es va trobar mort Vicente Santolaria.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Grècia pateix la pitjor crisi econòmica i social des de la creació de la Unió Europea.
L'extrema dreta ha aprofitat la conjuntura per expandir el seu discurs xenòfob i feixista entre les principals afectades per una situació que cada cop esdevé més insostenible.
Van assolir la seva primera fita entrant al Parlament de Syntagma mitjançant una campanya d'agressions i accions violentes que els va permetre guanyar repercussió mediàtica.
Després de l'assassinat d'un jove de 26 anys d'origen pakistanès el gener d'aquest any, perpetrat per dos homes vinculats amb Alba Daurada, l'assassinat, aquesta passada matinada, del cantant de hip-hop i militant antifeixista, Pavlos Fyssas, per part d'un militant del mateix partit neonazi, ha tornat a commocionar la societat grega.
Ningú no podia imaginar, ara fa quatre anys, després que Alba Daurada només esgarrapés un 0,3% dels sufragis a les eleccions legislatives de 2009, que el que no era més que un grup d'exmilitars feixistes amb el suport d'skinheads adolescents es convertiria en la cinquena força política del país i entraria al Parlament de Syntagma amb divuit escons.
És innegable que les conseqüències de la crisi econòmica que assola el país hel·lè i la pèrdua de legitimitat i de confiança en el bipartidisme han esdevingut claus en el creixement exponencial de la formació neonazi.
Tampoc es pot obviar, però, que la seva estratègia ha agafat desprevinguda tota una classe política i una esquerra extraparlamentària que, hipnotitzades per la doctrina del xoc imposada per la troika i focalitzades en l'enfrontament verbal i directe als media i als carrers, han descuidat el treball quotidià i de base, cabdal en una societat en descomposició per la precarietat a la qual es veu sotmesa.
El populisme i la demagògia –al més pur estil nacionalsocialista– han estat i són les eines d'Alba Daurada per guanyar votants i suport popular, principalment a les perifèries dels grans nuclis urbans.
Uns indrets on la regressió de les condicions de vida de la població, juntament amb el creixement dels fluxos d'arribada de migrants –orfes d'eines per a la seva integració–, ha propiciat el caldo de cultiu ideal per l'arrelament del discurs xenòfob i racista.
Les taules de repartiment d'aliments de primera necessitat a les places dels barris, les patrulles de seguretat nocturna per combatre l'augment de la delinqüència i transmetre la sensació de seguretat al veïnat i l'al·lusió constant a la dignitat grega per sobre de la immigració i la ingerència estrangera en la malaguanyada sobirania nacional han aconseguit catapultar la formació d'extrema dreta a la primera plana de l'escenari polític grec.
El primer número de la revista Alba Daurada va veure la llum fa 32 anys.
El seu grup editor va ser el germen del que quedaria registrat oficialment i sota la mateixa nomenclatura com el partit polític neonazi l'any 1993.
Durant els seus primers anys de vida, l'activitat del grup es limitava al proselitisme i la publicació de llibres i magazins amb el propòsit de manipular la tradició hel·lenista i fer revisionisme del Tercer Reich.
A principis dels anys noranta, el nou partit va adquirir presència al carrer i es va donar a conèixer a nous sectors de la societat.
Ho va fer aprofitant les mobilitzacions nacionalistes celebrades a Grècia arran del conflicte diplomàtic amb l'Antiga República Iugoslava de Macedònia per l'ús del terme Macedònia i gràcies a la participació d'alguns dels seus membres al costat dels grups paramilitars serbis durant la guerra dels Balcans.
Arran d'aquests episodis, l'organització va estendre el seu missatge pel territori a través dels seus òrgans de propaganda –la revista originària, un setmanari i una revista juvenil–, i del suport i la difusió que sempre han rebut les seves idees per part de diverses bandes musicals ubicades al gènere black metal.
Aquests canals de captació van fer augmentar de mica en mica el nombre de joves que, seduïdes per l'estètica skinhead i el seu missatge d'odi, van començar a militar al partit.
Alba Daurada ha hagut de fer molts equilibris durant la seva història per fer arribar el seu missatge a la societat grega.
Tenint en compte que el principal referent del feixisme grec i del propi partit, el General Ioannis Metaxás (cabdill del règim que va sotmetre Grècia des de l'agost de 1936 fins l'abril de 1941), va basar la seva ideologia en les idees de la Tercera Roma i el Tercer Reich i que, durant aquest mateix període, el país hel·lè va patir una guerra contra la Itàlia feixista i una invasió de tres anys per part del règim nazi, Alba Daurada ha hagut de mesurar el seu discurs per no remetre's a aquells que –tot i ser els seus miralls ideològics– van fer patir tant el seu propi poble.
Així doncs, la seva cosmovisió es construeix fent referència constant al concepte de la raça hel·lènica, condensada en la idea de la Tercera Civilització Grega com a continuïtat del que va ser la Grècia Antiga i l'Imperi Romà d'Orient, estendards històrics de la idea d'hel·lenisme, entesa com el conjunt de característiques culturals comunes que unificarien tot els pobles històrics de la Grècia clàssica.
Aquest ideal pretén eliminar qualsevol rastre de diversitat cultural en un territori que, tradicionalment i fins l'actualitat, ha estat punt de trobada de civilitzacions.
A la pràctica, les propostes que preconitzen se centren principalment en la presa de mesures dràstiques per acabar amb la immigració.
Entre les seves mesures estrella, trobem la col·locació de mines antipersona i tanques electrificades al llarg de les seves fronteres i la deportació immediata de totes les migrants que ja es troben a l'interior del país.
D'altra banda, és destacable el seu nivell de bel·ligerància en política exterior.
La desaparició i l'annexió de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia i la reconquesta de la part nord de l'illa de Xipre i dels territoris de Tràcia i de la costa d'Anatòlia –sota sobirania turca– són condicions sine qua non del nou Estat que volen construir.
Com a cirereta d'aquest pastís xenòfob, trobem la negació del dret a l'avortament i una homofòbia extrema, que es va fer palesa durant la darrera campanya electoral, quan membres del partit van omplir el centre d'Atenes de fulls volants on es podia llegir "Després de les migrants, sou les següents".
Alba Daurada ha après de la història i, actualment, moltes veus alerten d'una estratègia semblant a la que va propiciar el cop d'estat de 1967 i va desembocar en la tràgicament coneguda dictadura dels coronels.
Aleshores, la infiltració de neonazis a les institucions i la creació d'un Estat paral·lel dins del propi Estat va preparar el terreny per institucionalitzar el feixisme amb mà de ferro.
Avui dia, fins i tot el darrer informe d'Amnistia Internacional, Violència policial a Grècia.
No només incidents aïllats, ha denunciat la impunitat de què gaudeixen els crims d'odi racial a Grècia i la connivència per part de l'Estat.
Tot i que ja ho advertia un estudi publicat pel prestigiós diari To Vima dies després de les eleccions del 6 de maig, on s'afirmava que entre un 45 i un 59% dels efectius policials d'Atenes havien votat per Alba Daurada, les evidències a peu de carrer esdevenen cada dia més flagrants i indiscutibles.
Sobretot després que els escortes policials de dos diputats neonazis contemplessin impassibles la pallissa brutal perpetrada per simpatitzants i membres del partit contra un immigrant que regentava una parada a un mercat el 7 de setembre de 2012.
Les ordres de detenció contra militants d'Alba Daurada desobeïdes, les col·laboracions a l'hora de reprimir manifestacions i les sentències judicials sorprenentment absolutòries s'han convertit en situacions quotidianes que han acabat desemmascarant el que era més que una sospita.
Davant d'aquesta situació, la resposta contra el feixisme es continua articulant des dels moviments socials i les organitzacions de l'esquerra extraparlamentària, que només troben suport institucional a les bases de Syriza, arran de la negativa del Partit Comunista Grec (KKE) –tot i el seu rebuig a Alba Daurada– de participar en qualsevol plataforma unitària.
No obstant això, a Grècia, costa molt coordinar un moviment com ara Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a casa nostra, degut a les reticències i les picabaralles internes entre els diferents sectors ideològics de l'esquerra grega.
Tanmateix, els actes i iniciatives en forma de manifestacions, concerts i xarxes solidàries amb les persones migrades es multipliquen cada dia.
Caldrà veure si la unitat d'acció no arriba massa tard. |
Encara no ha passat una setmana de la investidura de Pedro Sánchez que Vox ja ha posat en marxa el seu pla d'assetjament i demolició contra el president espanyol.
La formació d'extrema dreta ha presentat una querella davant del Tribunal Suprem contra Sánchez, i l'exministra de Justícia i pròxima fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, per haver pressionat presumptament l'Advocacia de l'Estat en relació amb la immunitat del líder d'ERC, Oriol Junqueras.
El partit de Santiago Abascal denuncia en la querella per un presumpte delicte de tràfic d'influències que, entre el 20 de desembre i el 3 de gener, quan es negociava la investidura, membres de l'Executiu i la llavors ministra van donar "instruccions polítiques" a l'Advocacia General de l'Estat perquè avalés la immunitat del líder d'ERC.
Vox denuncia que es va ordenar que l'escrit d'al·legacions a la sentència del Tribunal de Justícia Europeu, que reconeixia la immunitat de Junqueras com a eurodiputat, s'adaptés a les exigències d'ERC perquè Sánchez formés Govern, directrius que van ser complertes, "tal com han denunciat els mateixos advocats de l'Estat", segons el partit.
"L'objectiu d'aquesta actuació va ser complir les expectatives i mandats polítics traslladats pel Govern d'Espanya, per conducte de Delgado, en l'expectativa d'una recompensa futura o per temor d'un hipotètic cessament," afirma.
Recorda a l'alt tribunal que l'abstenció d'ERC resultava "imprescindible" perquè Pedro Sánchez pogués tirar endavant la seva investidura.
Vox argumenta així mateix en la denúncia que ERC va tenir coneixement de l'escrit final de l'Advocacia de l'Estat abans que es fes públic.
Per això, el seu grup parlamentari ja ha sol·licitat els esborranys i comunicacions realitzats per a l'elaboració del text definitiu.
Segons explica, el 30 de desembre els advocats de l'Estat Rosa María Seoane, Luis Gonzaga de Toledo i Consol Castre Rei van remetre al Suprem l'escrit d'al·legacions, que "contenia les indicacions polítiques donades per la llavors ministra de Justícia" i que "satisfeien les exigències d'ERC".
Vox també ha presentat una querella contra aquests tres advocats de l'Estat pels delictes de prevaricació, obstrucció a la Justícia i deslleialtat professional.
A més ha denunciat que l'Advocacia de l'Estat continua intentant que "es cancel·lin les ordres de detenció d'altres encausats per rebel·lió que es troben, en aquest moment, escapats de la Justícia i anés del territori espanyol", intents que no responen a "criteris tècnics-jurídics, sinó a instruccions polítiques". |
El tenor alemany Jonas Kaufmann ha assegurat aquest dimecres: "Un dels secrets del meu èxit va ser evitar que m'encasellessin en una categoria", davant l'embranzida del sector al fet que es decantés per ser wagnerià, de repertori italià o de qualsevol altre estil.
En roda de premsa en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona --on interpretarà 'Andrea Chénier'--, Kaufmann ha confessat que aquest encasellament li va semblar que podria arribar a ser avorrit a la llarga, i això xoca amb la seva opinió sobre la música: "És una cosa viva i cal crear-la a cada moment".
Ha negat tenir cap recepta per a l'èxit, encara que és conscient que primer cal aconseguir arribar al cim i després mantenir-s'hi, cosa que ha aconseguit treballant: "Quan creus que ho has donat tot estàs arribant al principi del final.
Faig el que puc per evitar envellir vocalment".
Ha dit que la situació física i mental del tenor és important, i encara que li encanta la seva professió és conscient que hi ha límits: "Intento menjar sa, dormir, beure poc alcohol i fer exercici, com ioga.
Com pots demanar-li a la teva veu estar bé si tu no estàs en forma?".
"Espero no ser el proper Plácido Domingo, però que em quedin 15 anys de bona carrera", ha bromejat Kaufmann, que en ser preguntat per Domingo ha recordat que després de la seva carrera com a tenor va provar amb algun paper de baríton i ha acabat fent una segona carrera com a tal.
Ha dit no sentir molt la pressió malgrat sentir que existeix: "Potser alguns pensin que tenir Kaufmann al programa és garantia d'èxit.
No soc l'únic, sinó que calen molts més ingredients perquè una òpera sigui un èxit".
Ha confessat tenir una visió "bastant egoista" de la seva professió, ja que cantaria igualment per escoltar-se a si mateix, així que si li agrada als altres és un extra i això fa que no temi el fracàs.
El tenor ha aplaudit que malgrat haver actuat en format líric bastants vegades a Barcelona, debutarà a Espanya amb aquesta òpera --després d'una substitució a València amb 'Fidelio'-- extingint "la vergonya i inacceptable situació" de no haver actuat abans, ha dit.
Sobre la seva llarga absència als teatres lírics espanyols, ha justificat que existeix la sensació de que en la carrera d'un tenor al principi hi ha cinc o sis places internacionals per les quals és "imprescindible" passar, i ha citat el Metropolitan Opera House de Nova York (els Estats Units), el Covent Garden de Londres i les òperes de París, Viena i Milà, i com és alemany també a la de Berlín.
Ha dit que entre aquestes sales no hi havia cap espanyola, però ha reiterat el seu gust per la ciutat: "He esmorzat a la terrassa de la meva habitació i parlant amb la meva germana m'ha dit que a Alemanya nevava".
Sobre 'Andrea Chénier', ha detallat que el seu paper compta amb quatre àries, tres duetos i petites cançons, un paper que "no és super fàcil" perquè embolica moltes emocions i cal arribar fins al que vol expressar el compositor, però també hi ha un perill d'exagerar, tot això fruit del verisme.
"Aquesta òpera té passatges molt alts i sempre sembla que hi has arribat.
Has de calcular molt bé el que pots donar per reservar-te suficient energia i poder arribar al final", ha comentat el tenor, que defensa que el verisme sense cor no funciona, i amb ell cal estar al 110%.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Fa un any i mig, el govern de Girona va anunciar, en la presentació del pla estratègic de turisme, que estudiaria com reduir els grups d'un sol dia, un turisme "massiu i de consum ràpid" que no deixava valor afegit "de cap tipus" a la ciutat.
Mig any després entrava en vigor la prohibició dels busos turístics a Canalejas, aixecant polseguera.
Ha passat un any i el rebombori ha afluixat, però és clar que calen retocs a la mesura.
Potser el turisme "de consum ràpid" ha disminuït i s'ha diversificat en part l'entrada al Barri Vell, però no es pot menystenir la imatge de turistes arribant ja cansats al nucli històric pel fet d'arribar-hi des de Fontajau.
En aquest sentit, està bé situar a Pedret un nou baixador, tot i que per diversificar encara més l'entrada en caldrien fins i tot més.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El govern municipal ha aprovat la rehabilitació d'una de les naus de l'històric complex industrial de Can Ricart per tal d'acollir el nou Casal de Joves del Poblenou.
Les obres duraran sis mesos i costaran més d'un milió d'euros.
Així doncs, a partir de l'any vinent, les entitats juvenils del Poblenou tindran un local després de vuit anys demanant-ne un.
La coordinadora d'entitats juvenils del Poblenou, La Xemeneia, va arribar a un acord amb l'Ajuntament al mes de març per ubicar el casal a Can Ricart.
Els joves demanaven que el casal es construís en un solar del carrer de Pallars, però finalment van acceptar l'alternativa de Can Ricart.
Els joves del casal s'instal·laran en un espai de 656 m2 i dues plantes adaptades a les seves activitats.
A grans trets, s'hi habilitaran dues sales de reunions, tallers, dos bucs d'assaig, una sala d'informàtica, un bar i magatzems.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
La seva ambientació et portarà directe a Hogwarts però de tu dependrà que la porta entre el món màgic i el nostre es tanqui
Immersiu gràcies a una decoració molt cuidada, el joc us planteja el repte d'aconseguir escapar del Senyor de la Foscor i així tancar la porta entre el món màgic i el món real que coneixem.
No serà fàcil aconseguir-ho, la comunicació entre els membres del grup (de 2 a 6 persones) és fonamental i tenir habilitat per resoldre els enigmes.
Que no us passi per alt cap element de l'habitació, de vegades, en els detalls hi ha la solució. |
Entrada als jutjats de Tortosa, al nucli antic.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El sector segueix sent blanc de crítiques, tot i la millora en la seva regulació
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
"Per a ser porter has de saber tractar amb les persones.
En això, la veterania hi fa molt".
Així és com Fernando Merino defineix la professió que exerceix des de fa 20 anys: la de porter.
"Nosaltres xoquem amb el tema de la personalitat.
Hi ha persones que s'ho prenen millor, i altres que pitjor", comenta Merino.
Quan Merino va començar a exercir, la professió de porter (o " controladors d'accés ", com se'ls anomena tècnicament) encara no estava regulada.
Aleshores, els conflictes entre porters i usuaris eren molt més freqüents.
A Catalunya el punt d'inflexió arriba l'any 2002, quan el jove llatinoamericà Wilson Pacheco mor ofegat després de ser apallissat i llançat al mar per un porter de discoteca i dos vigilants.
L'anomenat 'Cas Maremàgnum' va commocionar la ciutat de Barcelona.
Calia un canvi, una normativa que regulés les condicions d'accés a la professió i que assegurés que els porters comptessin amb unes mínimes nocions sobre els seus drets i els dels usuaris.
"El decret de la Generalitat ha ordenat el sector.
Avui, la idea de porter violent és més aviat un mite que es correspon més amb el que passava abans que amb el que succeeix ara", afirma Antoni Vallejo (nom fictici), cap de seguretat i formador de controladors d'accés acreditat pel Ministeri de l'interior.
Roser Subirats, advocada penalista, coincideix amb la valoració que fan el sector i l'Administració.
Afegeix, no obstant això, que "la nit continua sent un àmbit problemàtic".
Però, què és el que en pensen els usuaris?
El porter no pot exercir les funcions del vigilant de seguretat.
A la pràctica, però, molts controladors d'accés treballen per empreses de seguretat privada, encara que la llei no ho permeti.
Si l'empresa de seguretat vol oferir serveis de porteria, s'haurà de constituir en una altra societat, i deixar molt clar, quan anunciï els seus serveis, que ho fa per mitjà d'una entitat diferent.
Fernando Merino, que a més de controlador també és cap de seguretat, denuncia que això no sempre es compleix: "Si els clients es queixen del cost econòmic de la seguretat privada, les empreses intenten oferir-los serveis de control d'accés garantint-los que els porters també exerciran, arribats al cas, funcions de seguretat".
Aquesta és una pràctica sancionada amb multes de fins a 600.000 euros per a les empreses 'pirata', 30.000 per als empleats no qualificats i 100.000 per als locals que els contractin.
Anna Aisa Biarnés, gerent de l'Associació Catalana d'Empreses de Seguretat ( ACAES ), és molt clara: "Des d'un punt de vista econòmic, els requisits que s'exigeixen a l'empresa de seguretat són molt més alts.
Per això som molt estrictes amb l'intrusisme".
De tota manera, Aisa admet que l'àmbit de la nit "té les seves pròpies característiques".
Rafael Rodríguez, gerent de l'empresa Bull Control, és del mateix parer.
"A l'oci nocturn, seguretat privada i control d'accés estan molt relacionats", afirma.
Bull és un hòlding que ofereix tant serveis de seguretat ( Bull S eguridad ) com de controls d'accés ( Bull Control ).
Actualment, Bull és l'empresa proveïdora de porters i vigilants de la Federació Catalana d'Activitats Recreatives Musicals ( FECASARM ).
Rodríguez també admet que part dels conflictes que es produeixen als locals d'oci nocturn es deuen a la manca de preparació d'alguns porters: "Hi ha molt d'intrusisme en el sector.
Persones sense donar d'alta, sense titulació, que s'ofereixen per ser porters de discoteca només perquè són els típics pinxos de gimnàs".
Sobre si els porters s'excedeixen o no en l'exercici de les seves funcions, tant Vallejo com Rodríguez coincideixen: "La força no ha d' exercir-la ningú, però en cas de delicte flagrant tant el vigilant com el porter poden actuar", afirma el gerent de Bull Control.
"Si intervenim, és per tal de defensar la integritat física de les persones, sigui la nostra o la d'un tercer", afegeix Vallejo.
L'advocada Roser Subirats adverteix dels límits d'aquesta defensa: "El porter és un professional preparat per fer front a situacions de violència.
No pot lesionar algú i al·legar que actua en legítima defensa perquè la persona estigués èbria o perquè l'hagués insultat.
Aquest argument, que és el que fan servir molts porters als jutjats, no és admissible".
Aquestes van ser les paraules d'un porter en denegar l'entrada a un jove a una discoteca d 'El Masnou, seguit d'una agressió que el va deixar inconscient.
L'octubre del 2016, un jutjat de Mataró va condemnar el porter a inhabilitació pel que tècnicament es coneix com un delicte de denegació discriminatòria de prestació privada.
Encara que no es tracta d'un fet aïllat, la sentència que resol el cas és una de les primeres que fa referència a aquest subtipus de delicte d'odi.
Un informe publicat per SOS Racisme revela que la discriminació en l'accés és una pràctica habitual en molts locals d'oci nocturn, tant que l'any 2015 va suposar un 12% del total de denúncies per racisme a Catalunya.
No obstant això, només 2 de cada 10 víctimes van acabar presentant-ne una.
La desconfiança en el sistema judicial és el motiu pel qual la majoria de casos no es tiren endavant.
En Bambo Karamba, d'origen africà, explica que va ser vetat a la porta de Cocoa Mataró per "dur un pentinat inadequat".
Els seus amics van poder passar sense problemes.
Excuses com el cabell o la vestimenta són freqüentment utilitzades per denegar l'entrada a joves d'una altra raça.
"És trist que al segle XXI no tingui dret entrar a una discoteca perquè la meva pigmentació de pell és diferent", reconeix en Bambo.
Encara que declara haver estat "víctima d'un delicte de discriminació", no es planteja denunciar.
Pau Millera, amic de Bambo que va viure els fets en primera persona, assegura que no es va sorprendre perquè ja els havien advertit que "a Cocoa és complicat entrar si ets moro o negre".
La discoteca no s'ha volgut pronunciar sobre aquests fets.
El sector, però, nega l'existència de racisme i es defensa d'aquestes crítiques al·legant que simplement fan valdre el seu dret d'admissió.
"Nosaltres sempre intentem que hi hagi el millor ambient.
No discriminem per raó d'ètnia o pel color de pell.
El que sí que tenim en compte és els problemes que [els immigrants] puguin generar.
A més del color de pell, la ideologia també pot ser un motiu de discriminació.
Oleguer Baró, de 19 anys, explica que una nit, mentre feia cua a la discoteca barcelonina Costa Breve, un porter es va dedicar a preguntar-li a ell i als seus amics quina era la seva ideologia "per decidir qui entrava i qui es quedava fora".
"Mentre feia les preguntes, aixecava el braç fent la salutació feixista", recorda.
Segons Costa Breve, el porter va ser acomiadat.
"Si bé és cert que normalment els porters es limiten a acatar ordres dels seus superiors, això no els exonera de responsabilitat", comenta en Pau.
"Ells saben que tenen poder davant de qualsevol que incompleixi les normes, però aquest poder s'ha de saber utilitzar.
Tenen múscul i intel·ligència per a fer-ho".
Això és el que pretén el cicle formatiu de controlador d'accés: que els porters siguin capaços de distingir un veto justificat d'un veto discriminatori.
L'any 2016, només es van revocar 11 habilitacions de les prop de 2000 vigents a Catalunya.
Amb tot, els Mossos d'Esquadra no disposen d'un registre de denúncies presentades contra l'actuació dels porters.
En aquest sentit, el compromís del sector és essencial per tal d'eradicar per complet els conflictes, però també el dels usuaris: si l'agressió (física o verbal) no es denuncia, no hi ha ni sanció ni inhabilitació possible.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La Penya Narcís Sala és una de les penyes més actives del club, a banda de ser la més històrica, i segueix animant l'equip com el primer dia.
Una temporada més, pots ajudar-los amb la seva activitat apuntant-te ja mateix.
I és que la Penya Narcís Sala fa una pila d'anys que anima els nostres jugadors.
Aquesta temporada, i ja en van moltes, no s'atura, i per un mínim preu de 6 euros la temporada, organitza desplaçaments i activitats, i anima a tots els partits de casa.
Fer-se soci és ben senzill, per garantir la continuïtat d'aquest grup d'animació, només cal que contacteu amb el seu president, l'Antonio, al 933120684 o al 650823356 i a banda de col·laborar amb el seu funcionament gaudireu d'un bon grup que s'estima el club i el barri i que gaudeix tot seguint el futbol.
Copyright © 2009-2015 Unió Esportiva Sant Andreu, SAD |
L'exsecretari general del PCE Francisco Frutos, que dimecres passat va participar en un acte de suport a la candidatura del socialista Miquel Iceta, ha signat un manifest que demana el vot per a Retallades Zero per considerar-lo "el vot útil" de l'"esquerra que diu no a la independència".
L'exlíder del PCE s'ha significat en els últims mesos com una de les veus de l'esquerra més crítiques amb el procés independentista i, de fet, es va enfilar a l'escenari per parlar al final de la multitudinària manifestació del 29 d'octubre a Barcelona organitzada per Societat Civil Catalana.
El 13 desembre, Frutos va protagonitzar, al costat de l'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo, la presentació d'un manifest promogut pel col·lectiu socialista Roj en suport a Iceta, al col·legi de Periodistes de Catalunya.
També ha signat un manifest, a què ha tingut accés Efe, titulat "Vota Retallades Zero", en suport a la candidatura liderada per Núria Suárez per a les eleccions del 21D, en el qual s'enumeren les "retallades" que "han perjudicat seriosament les condicions de vida i treball i el benestar social de la majoria de catalans".
A més de Frutos, que no forma part de cap llista electoral, també han signat el manifest de Retallades Zero intel·lectuals que ja havien expressat recentment el seu suport a aquesta formació, com l'escriptor Juan José Millás, el pintor Antonio López, els dibuixants Javier Mariscal i Nazario o el director de cinema Fernando Colomo, que va dirigir l'espot de campanya de la candidatura.
Entre les personalitats que subscriuen el manifest també es troben els escriptors Fernando Schwartz i Luis Antonio de Villena, l'actor Manuel Galiana, el periodista Raúl del Pozo i el director Jorge Eines.
En el manifest s'afirma que el Govern cessat encapçalat per Carles Puigdemont "ha perjudicat seriosament la convivència i la democràcia, intentant imposar la independència contra la voluntat de més de la meitat dels catalans".
"El procés ha estat una estafa antidemocràtica i antisocial", afirma el text, que acusa el Govern de Puigdemont d'haver "malgastat els diners públics en el finançament d'associacions sobiranistes i ambaixades".
També han responsabilitzat al Govern de Mariano Rajoy d'haver radicalitzat la "fractura social": "Les dues dretes busquen amagar sota les banderes la seva corrupció i les retallades".
El manifest presenta Retallades Zero com el vot "útil per enfortir la unitat, superar la fractura social i recompondre els llaços històrics i culturals, econòmics i afectius, de respecte i admiració mútua entre els catalans i amb la resta d'Espanya". |
Shakira treu nova cançó, 'Me gusta', en col·laboració amb Anuel AA. // Shakira
Shakira ha tret una nova cançó.
Me gusta és el títol d'aquesta col·laboració entre l'artista colombiana i el cantant de reggaeton de Puerto Rico Anuel AA, que ja està disponible a totes les plataformes digitals.
En aquest nou senzill, la cantant fa una picada d'ull als nostàlgics dels anys 90 i hi incorpora ritmes jamaicans, fent servir la tornada del famós èxit del grup Inner Circle Alalalala long.
A més, Me gusta és la primera producció de Shakira del 2020 després de llançar el seu últim àlbum, El dorado, fa tres anys.
Les xarxes, però, no han tardat a criticar durament la col·laboració de l'artista colombiana amb un cantant polèmic de reggaeton, Anuel AA.
Té alguns temes amb referències clarament masclistes i homòfobes i, a més, el van acusar de possessió il·lícita d'armes quan la policia de Puerto Rico el va detenir amb tres pistoles, nou carregadors i 152 bales.
De fet, va estar 30 mesos a la presó i en va sortir el juliol del 2018.
"Estás más apagado que Puerto Rico para el huracán María" (l'huracà Maria va causar, el setembre del 2017, més de 7.000 morts)
Shakira ha produït aquesta nova cançó mentre es troba en plena preparació de l'espectacle per a la final de la Super Bowl, que el 2 de febrer farà en col·laboració amb la cantant i actriu Jennifer López.
Arran de les recomanacions de les autoritats de quedar-se a casa per contenir el nou coronavirus, ha sortit "Yo me quedo en casa festival".
Ja és oficial: segons l'OMS, el coronavirus ja és una pandèmia i afecta tothom per igual.
D'altra banda, ja sabem quines són les recomanacions de...
Billie Eilish, s'ha convertit en una de les artistes més importants a tot el món, això fa que molta gent opini d'ella, tant positivament com... |
El director de cinema Alejandro Amenábar va ser ahir un dels grans protagonistes de la segona jornada del Festival de Sant Sebastià, en què va presentar la pel·lícula Mientras dure la guerra, candidata a la Concha d'Or, en què recupera el desafiament dialèctic de Miguel de Unamuno davant els militars a la Universitat de Salamanca el 1936, al començament de la Guerra Civil.
«Tenim un problema amb la nostra identitat i amb els nostres símbols», va afirmar el cineasta durant la presentació davant la premsa d'aquesta pel·lícula, protagonitzada per Karra Elejalde i que, tal com ha admès, és una «al·lusió al present» i crida l'atenció sobre el «repunt del feixisme» amb la famosa frase d'Unamuno: «Vencereu, però no convencereu».
«Vivim en un estat democràtic, és el nostre hàbitat i la nostra comunitat de veïns, és el que hem de gestionar, i la resta està implícit en la pròpia pel·lícula», va assenyalar el director, en resposta a la pertinència de la pel·lícula, que s'estrena divendres vinent, davant el panorama polític actual.
D'altra banda, la directora de cinema i guionista Josefina Molina va recollir ahir el Premi Nacional de Cinematografia 2019, en reconeixement al seu paper com a «pionera» i «referent» de diverses generacions de cineastes.
«Estàvem destinades a ser mestresses de casa», va afirmar Molina a Europa Press amb motiu d'aquest premi, que va rebre de mans del ministre de Cultura i Esport en funcions, José Guirao.
El Festival de Sant Sebastià va acollir també ahir la projecció en exclusiva davant la premsa de les primeres imatges de Patria, l'adaptació a la petita pantalla de la novel·la de Fernando Aramburu que HBO estrenarà el 2020 i que mostra la fi del «cicle de dolor i odi» del terrorisme, segons van assenyalar els seus responsables en la presentació.
Davant d'una sala abarrotada de periodistes a primera hora del matí, la plataforma va avançar alguns dels detalls d'aquesta sèrie que, tal com va assegurar Miguel Salvat, un dels productors executius, «ningú fora de la producció» havia vist encara, ni tan sols l'autor de la novel·la. |
La regidoria de Via Pública i Medi Ambient ha instal·lat durant les darreres setmanes nou jardineres al carrer de Sant Llorenç i nou més al carrer de la Galera, en el marc de les accions que es porten a terme des de l'Ajuntament per enriquir el patrimoni floral i vegetal de la ciutat i millorar-ne la imatge utilitzant les flors i les plantes com a elements paisatgístics i d'embelliment.
Tal i com recorda el regidor de Via Pública i Medi Ambient, Hipòlit Monseny, la instal·lació d'aquestes noves 18 jardineres en aquests indrets també ha estat "fruit del diàleg mantingut amb els comerciants d'aquests carrers, que van suggerir la possibilitat d'incorporar aquests punts florals per millorar la imatge i l'ambient d'aquestes zones".
Les jardineres presenten durant aquests mesos d'estiu plantes de temporada i, quan arribin els mesos de clima més fred, se substituïran per la Thuja.
El conjunt d'aquesta intervenció ha suposat una inversió d'uns 3.900 euros i els treballs han anat a càrrec de la Brigada Municipal.
L'Ajuntament de Reus manté d'aquesta manera el criteri d'impulsar la presència de flors i vegetació com a element paisatgístic de qualitat arreu de la ciutat.
Recentment el municipi ha estat reconegut per l'associació Viles Florides i el pròxim mes de setembre l'Ajuntament rebrà l'acreditació d'aquest reconeixement en un acte que es realitzarà a Sant Hilari Sacalm (Selva).
L'associació Viles Florides ja integra 68 municipis reconeguts i més de 250 iniciatives florides entre espais públics florits, col·lectius florits, racons florits i llars florides. |
El president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, presidirà aquest dissabte a Barcelona la Junta Directiva del PP català, en un moment en què JXSí i la CUP han iniciat els tràmits de les anomenades lleis de "desconnexió".
Rajoy tornarà a posar èmfasi en el discurs del PP en defensa de la unitat d'Espanya, la sobirania nacional i la igualtat dels espanyols.
A més, com ja fa en les últimes setmanes, defensarà la necessitat d'un Govern espanyol fort i estable per fer front al desafiament secessionista.
El suport de Rajoy al PP català es produirà tres dies després que JxSí i la CUP hagin registrat al Parlament tres peticions per crear les ponències de les tres lleis que consideren clau per "arrencar la república catalana": hisenda pròpia catalana, seguretat social pròpia i règim jurídic català.
L'impuls d'aquestes lleis es recollia en la resolució independentista que el Parlament va aprovar el novembre del 2015 --que després va anul·lar el Tribunal Constitucional--, segons va explicar aquest dimarts el diputat de la CUP Benet Salellas.
La CUP ha argumentat que vol impulsar les lleis des de ponències parlamentàries perquè tots els grups participin en l'elaboració de les normes, tot i que diversos d'ells s'oposin a la independència: "Partim de zero en l'elaboració d'aquests projectes legislatius".
Aquest dilluns, el Govern espanyol de Rajoy va plantejar davant del Tribunal Constitucional (TC) un incident d'execució de sentència dirigit a impedir l'activitat de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent creada el passat dia 28 pel Parlament, ja que infringeix la sentència que va anul·lar la declaració independentista i qualsevol dels seus efectes.
Per primera vegada sol·licita l'aplicació de l'article 92 de l'anomenada "reforma exprés" del Tribunal de garanties, dirigida a assegurar el compliment de les seves sentències.
L'esmentat article, vigent des del mes d'octubre passat, preveu que el Tribunal Constitucional "vetllarà pel compliment efectiu de les seves resolucions" i que per aquesta raó "podrà disposar en la sentència, o en la resolució, o en actes posteriors, qui ha d'executar, les mesures d'execució necessàries".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El concurs l'Espenta de Mollerussa, que té per objectiu finançar el projecte d'una entitat o col·lectiu de la ciutat, ha obert aquest dimarts 11 de desembre la nova convocatòria pel 2019.
El projecte guanyador serà escollit, com cada any, per votació popular entre els assistents a una calçotada popular que tindrà lloc el proper 31 de març.
La iniciativa és promoguda per les entitats Casal Popular l'Arreu, l' Associació de Dones Albada, el Jovent de Mollerussa, l' Orfeó Renaixença, la Colla dels 50 i +, l' Agrupació Sardanista i l' Agrupam ent Escolta i Guia Cal Met.
La construcció dels gegantons El Pepito i La Carme, el projecte Mollerussa Capital de la Sardana 2016 i la festa del Dia de les Banquetes han estat les propostes beneficiàries del concurs en les darreres edicions
Jordi Vives, del Casal Popular l'Arreu, ha explicat que, enguany, s'han simplificat les bases i s'ha reduït la documentació a presentar per t al de facilitar el màxim de participació per part de les entitats.
El termini per presentar les candidatures és el dia 28 de febrer, i la presentació de les propostes es pot fer a través d'un formulari web.
La valoració de les candidatures anirà a càrrec d'un jurat format per cinc persones professionals vinculades a diferents àmbits del món associatiu i de la ciutadania, que escolliran les tres millors propostes perquè siguin sotmeses a la votació popular el mateix dia de la calçotada popular
Entre els criteris d'elecció, hi ha el fet que els projectes siguin compartits i presentats conjuntament per diverses entitats així com també que les iniciatives suposin un benefici per Mollerussa i la seva ciutadania. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La cassolada, organitzada per diferents Plataformes d'Afectats per la Hipoteca a nivell nacional, s'han realitzat de forma simultània a una quarantena de municipis.
Amb aquesta acció la PAH vol defensar la Llei 24/2015 contra la emergència habitacional i la pobresa energètica, davant una "possible impugnació del PP, fent servir els òrgans judicials de l'estat com a eina per tombar allò que no poden tombar per altres vies.
Encara que tingués majoria absoluta, el govern no tindria legitimitat per tombar aquesta mesura", ha assegurat un dels portaveus de la PAH, Albert Jiménez.
Els membres de la plataforma asseguren que "el Partit Popular te una intenció claríssima de presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, que probablement s'aprovi al Consell de Ministres del 22 o 29 d'abril, per aconseguir la suspensió de la llei".
L'ajuntament de Sabadell no farà cap pas enrere en l'aplicació de la llei de la ILP Habitatge, aprovada el passat mes de juliol pel Parlament.
Així ho ha assegurat aquest dilluns el tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat i regidor d'Habiatge, Maties Serracant ( Crida ).
El consistori ha fet bandera de l'aplicació d'aquesta llei per garantir el dret a l'habitatge.
Serracant ha presentat dos models de conveni que s'han fet arribar als grans tenidors d'habitatge, bàsicament, la banca.
En primer cas, es vol regular la cessió d'habitatges buits propietat de la banda en bones condicions.
Si algun habitatge no té les condicions d'habitabilitat, l'entitat propietària s'haurà de fer càrrec de la rehabilitació.
El que no farem és pagar a les entitats financeres per l'adequació de pisos que la legislació vigent ja els obliga a fer", assegura el regidor.
El consistori assignarà els habitatges als inscrits en el Registre de sol·licitants d'habitatges, que pagaran en funció de la seva disponibilitat.
El consistori es compromet a aportar un màxim de 100 euros al mes.
El segon conveni és per buscar sortides als pisos ocupats.
Es vol regularitzar la situació quan les famílies tinguin les condicions adients.
El consistori sosté que "no és una carta blanca a les ocupacions irregulars".
Amb els dos convenis, l'executiu local manté que és la primera administració que posa aquestes condicions a les entitats per a la cessió d'habitatges buits.
"En cas que les entitats financeres no compleixin amb aquesta cessió, tal com marca la Llei 24/2015, l'Ajuntament iniciarà els procediments sancionadors", ha dit Serracant.
Periodista gràfic, em captiva tot el què succeeix al meu voltant i a la meva ciutat; Sabadell. |
La nova direcció del PSOE pensa dur a terme una oposició "dura i contundent" al Govern de Mariano Rajoy que no li deixi "ni un mil·límetre", tot i que al mateix temps mantindrà una "actitud dialogant", segons ha avançat a Europa Press el secretari d'Organització dels socialistes, César Luena.
Tal com va anunciar Pedro Sánchez, hi haurà canvis al capdavant dels grups parlamentaris al Congrés i al Senat.
Com a màxims portaveus s'han estudiat els noms del diputat madrileny Antonio Hernando, en la Cambra Baixa, i de l'exsecretari d'Organització Óscar López per al Senat, si finalment ingressa en la Cambra Alta per designació de les Corts de Castella i Lleó.
Luena no confirma aquests noms al·legant que serà el secretari general qui, a la tornada de l'estiu, presenti la proposta a l'Executiva Federal, que després haurà de votar-se al grup socialista.
"És una decisió que no està presa i que s'abordarà a la primera reunió de la Comissió Executiva Federal", ha dit.
En tot cas, el nou equip dirigent del PSOE no pensa aplicar la norma que va fixar Alfredo Pérez Rubalcaba de fer incompatible les secretaries d'àrea de Ferraz amb els portaveus parlamentaris, la qual cosa facilitarà la definició del 'Govern en l'ombra' dels socialistes.
El 'número dos' del PSOE sosté que l'executiva, juntament amb els grups parlamentaris, treballarà "en equip" sota el lideratge de Pedro Sánchez i es dirigirà "a la majoria social" d'Espanya que, segons la seva opinió, té "una actitud davant la vida progressista, d'esquerres".
"Nosaltres, i Pedro Sánchez ho té molt clar, el que volem és ser l'esquerra que també atregui el centre, però en tot cas amb un projecte majoritari, de majories", sentencia.
D'altra banda, i pel que fa a la celebració de les eleccions primàries obertes a simpatitzants per escollir el candidat socialista a la presidència, César Luena s'ha alineat amb els que, com la presidenta del partit, Micaela Navarro, i els secretaris regionals d'Andalusia (Susana Díaz), Comunitat Valenciana (Ximo Puig) i Castella-la Manxa (Emiliano García Page), entre d'altres, han apostat per no convocar-les fins després de les eleccions autonòmiques i municipals del maig del 2015.
"Quines eleccions hi ha abans a Espanya?
Llavors sembla evident que les primàries autonòmiques i municipals han de ser la prioritat ja que les eleccions generals van després.
Per tant, coincideixo amb aquestes opinions però en tot cas la direcció federal, que ha escoltat tothom, farà una proposta de calendari el setembre de convocatòria d'eleccions primàries", assenyala.
En tot cas, i tot i que la Conferència Política del PSOE va establir l'octubre del 2013 que aquestes primàries obertes havien de celebrar-se aquesta tardor, Luena ha volgut deixar clar que no es tracta d'un ajornament, sinó d'un nou calendari fruit del "nou cicle" que s'ha obert després del congrés federal del mes de juliol passat.
"El PSOE va començar una etapa nova no fa ni un mes i en vista de tot el món no podem parlar ni d'avançar ni d'endarrerir; del que parlem amb rigor és de convocar les primàries obertes, que per descomptat es faran", insisteix.
Segons la seva opinió, la necessitat d'unes primàries "era evident" amb la direcció d'Alfredo Pérez Rubalcaba, ja que "havia dubtes sobre si el secretari general es presentava a aquestes primàries", però ara mateix "el lideratge de Pedro Sánchez és de tal legitimitat que no només és del partit, sinó social".
"Pedro Sánchez és el més legitimat dels líders polítics d'Espanya perquè hi ha hagut una votació directa en urna --sosté--.
Personalment, crec que és el millor cartell electoral del PSOE, però això es veurà en el seu moment".
Pel que fa als possibles rivals de Pedro Sánchez en aquestes futures primàries obertes a la Moncloa, César Luena ha indicat que quan es convoquin, "cada company i companya prengui les seves decisions".
Defineix l'exministra Carme Chacón com "una política que ha demostrat la seva capacitat i la seva vàlua "la col·laboració de la qual és una sort" per a Pedro Sánchez, però no opina de la seva inclusió a l'Executiva Federal del PSOE com a responsable de relacions internacionals.
El que sí que subratlla és que la nova direcció, incloent per tant l'exministra, està "com una pinya" amb el seu secretari general.
"Veig tot el partit, i especialment la direcció del partit, com una pinya entorn de Pedro Sánchez", ha dit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta guia consta d'un seguit de directrius que hem dividit en:
Mesures que han de ser adoptades i implementades en tots els projectes.
Recomanacions que no és obligatori aplicar, però que poden ser d'utilitat en determinades situacions.
És responsabilitat dels i les cap de projecte validar si les mesures s'estan
Algunes mesures son prou complexes com per merèixer ser fraccionades en
Algunes mesures son impossibles d'aplicar en determinats projectes, i en
aquest cas s'intenta donar algunes alternatives (directrius que es troben
etiquetades d'aquesta manera al llarg del document).
potencials alternatives es troben mútuament enllaçades.
Cada mesura, recomanació o alternativa consta de:
Un identificador únic per a tot el document.
Les etiquetes ajuden a restringir en quins moments i en quins tipus de
projecte son importants cada mesura i cada recomanació.
exemple, per generar un checklist de coses que la direcció del projecte
Els apartats d'aquest capítol expliquen els tipus d'etiquetes que es fan
La resta de capítols d'aquesta guia ordenen les
mesures i recomanacions en àrees temàtiques i donen el context necessari per
entendre la rellevància de cada mesura.
A l"[Annex: Llistats de mesures i recomanacions per etiquetes] es poden
trobar diferents llistats de mesures i recomanacions categoritzats per
En aquest apartat es defineixen diferents situacions o escenaris que es
poden produir en els projectes tecnològics en relació als components de
programari lliure i de codi obert en els que es basen.
determinen després quines mesures i recomanacions afecten a cada projecte.
Cada projecte defineix un sistema d'informació, i cada sistema
d'informació consta d'una determinada quantitat de components de
Uns components es distingeixen dels altres perquè cada component
té el seu propi repositori de codi font.
complexes que, per raons pràctiques, tenen el seu codi repartit en diferents
repositoris que es versionen i distribueixen coordinadament).
components d'un determinat sistema poden executar-se tots en una mateixa
màquina, o bé poden trobar-se distribuïts en diferents màquines.
executar-se com a part del mateix procés o en processos diversos.
Els escenaris contemplats son els següents:
Integrar components existents: és necessari instalar un nou sistema que es pot construir en base a components ja existents.
Modificar un component extern: cal afegir funcionalitat a un component ja disponible, o bé millorar-lo solucionant deficiències, afegint traduccions, etc.
Estendre una plataforma amb components endollables: es requereix crear nous components que s'integrin en una plataforma o framework ja disponible i que facilita aquesta tasca.
Publicar codi d'un component propi ja existent: es disposa d'un codi propi desenvolupat sota contractes anteriors i que mai ha estat publicat, i es vol alliberar en un repositori públic.
Publicar documentació no vinculada a un únic projecte: es disposa d'una documentació no directament vinculada a codi però que es vol alliberar en un repositori públic.
Tots els escenaris, a excepció dels escenaris Integració i Document, fan
referència a un únic component de programari.
projecte poden concórrer diferents escenaris si components diferents es
troben afectats de diferent manera.
Deixem fora de l'anàlisi contribucions a projectes que no impliquen una
modificació del codi d'un component, o la creació d'un repositori, com poden
ser contribucions a la documentació o facilitació de l'adopció de certes
Els escenaris Integració, Adaptació, Plugin i ' NouProducte` poden
opcionalment requerir una migració, en cas que ens trobem en la situació
d'implantar un sistema que substitueix, en part o totalment, les funcions
Aquest escenari pot comportar la creació d'un o més repositoris propis, però
no per guardar-hi el codi de cap aplicació pròpiament, sinó per:
Vincular-hi eines de gestió de projectes tals com gestors d'incidències
Guardar o enllaçar documentació associada amb l'ús i operació del sistema
Guardar fitxers de configuració i scripts necessaris per al desplegament del
Guardar fitxers de configuració i scripts necessaris per executar entorns de
prova i d'integració continua, incloent virtualització i
Guardar elements de disseny i personalització del sistema
Guardar instruccions d'instal·lació i ús del sistema
Guardar tests d'integració dels diferents components
En quant als elements de personalització, destaquem la traducció dels
literals que es mostren a l'usuari i d'altres aspectes de la localització i
internacionalització (l10n, i18n).
Es compleixen les següents dues condicions: (1) el programari a traduir està
dissenyat per incorporar traduccions de la interfície, i (2) les traduccions
a realitzar poden ser d'utilitat general per a d'altres potencials usuaris
En aquest cas s'intentarà contribuir aquestes traduccions al
projecte original i per tant ens trobaríem en l' Escenari Adaptació.
Alguna de les dues condicions anteriors no es compleix i emmagatzemem els
fitxers necessaris per efectuar la traducció a un repositori propi.
Un exemple hipotètic seria un portal web construït utilitzant un gestor de
continguts com Wordpress, amb una base de dades MariaDB.
Es tracta de components estàndard de programari lliure, però per
personalització com plantilles, fitxers CSS, imatges, llistat d'extensions
de Wordpress a carregar, així com imatges de Docker que incloguin tots els
elements necessaris per al desplegament.
Aquest escenari pot comportar la creació d'un o més repositoris propis amb
els mateixos continguts descrits per a l' Escenari
En canvi, el tret distintiu d'aquest escenari és el patrocini
per part de l'Ajuntament de Barcelona del desenvolupament d'alguna
contribució significativa a un producte de programari lliure que pugui ser
integració no es realitzi mentre dura el propi desenvolupament).
contribucions han de materialitzar-se en un conjunt de commits en un
repositori que estigui vinculat d'alguna manera al repositori del producte
Les contribucions poden ser de diversa naturalesa:
Noves funcionalitats que l'Ajuntament de Barcelona necessita i que poden ser
d'interès per a més entitats o usuaris
Traduccions complertes (o amb una cobertura significativa) de la interfície
d'usuari, així com altres millores de localització (l10n) i
internacionalització (i18n) que poden ser d'utilitat general per a d'altres
Si les traduccions o elements de localització es troben barrejats amb
elements de personalització propis de l'Ajuntament, o bé el producte
original no està dissenyat per incorporar noves traduccions i
localitzacions, aleshores no es pot plantejar una contribució com a tal i
ens trobaríem a l' Escenari Integració.
Globaleaks, al qual se li han incorporat les
funcionalitats de generació d'expedient intern i de devolució de resposta a
Aquestes funcionalitats formen part ara mateix de
En el mateix projecte s'han desenvolupat tasques de personalització,
incloent la traducció de la interfície al català, però com que alguns
literals no son d'ús general sinó que son personalitzacions pròpies de
l'Ajuntament, la traducció en sí no s'ha pogut contribuir al projecte
Es tracta d'un escenari intermig entre la integració de funcionalitats noves
a un producte ja existent ( Escenari Adaptació ) i el
desenvolupament d'un nou producte ( Escenari Nou
Producte ) i comparteix característiques dels dos.
D'una banda, es parteix d'un programari ja existent al qual s'ha d'afegir
preveu l'extensió mitjançant un mecanisme estandaritzat que permet una
evolució semi-independent dels nous mòduls, de tal manera que en alguns
mòduls tenen el seu repositori propi (que no és una còpia del repositori del
producte original), i les entregues estan desvinculades de les del producte
l'Ajuntament està basat en el programari de portal dades de codi obert
extensible mitjançant plugins o extensions i durant el desenvolupament del
nou portal va ser necessari tant modificar una extensió ja existent (això es
correspondria amb l' Escenari Adaptació ) com
Quan no es troba cap component o combinació de components que satisfan una
determinada necessitat, s'ha d'encarregar la implementació d'un producte
Aquest producte pot basar-se en altres components preexistents, com
El Decidim és una eina de democràcia participativa per
El desenvolupament va estar patrocinat des de
l'inici per l'Ajuntament de Barcelona, tot i que ara més organitzacions que
facilita molt el desenvolupament de noves aplicacions web, però aquestes no
consisteixen simplement en una integració i configuració de components.
La història del Decidim és una mica rocambolesca
perquè inicialment es va intentar fer una adaptació d'un programari ja
necessari fer un fork del programari original, i finalment es va optar per
reescriure de nou l'aplicació (millorant, entre d'altres, la modularitat del
L'Ajuntament de Barcelona és el propietari legal de molt codi que es troba
en ús actualment, però que mai ha estat publicat.
recomanacions específiques d'aquest escenari expliquen les comprovacions
addicionals necessàries per publicar, sota una llicència lliure, un codi que
no va ser inicialment pensat per distribuir lliurement.
Por haver-hi diferents raons que justifiquin la publicació d'un codi, sempre
que compleixi amb certs requisits de qualitat.
es vulgui iniciar un nou contracte de desenvolupament per estendre o adaptar
«en obert» un component ja existent (això equivaldria a una combinació del
l' Escenari Adaptació i l' Escenari Publicació ).
A vegades es vol fer públic un document que s'ha redactat (o que s'ha
encarregat) i que pot no estar directament vinculat amb un sol projecte de
Es pot tractar d'estudis de mercat, treballs de recerca,
elements de disseny gràfic (com per exemple logotips), etc.
A l'hora de categoritzar les mesures i recomanacions també és interessant
tenir en compte en quin moment s'han d'aplicar.
considerar que els projectes tecnològics passen per les següents fases:
Concepció: fase en la que es descobreix una nova necessitat o sorgeix la idea del projecte, i que normalment inclou l'elaboració d'un avantprojecte i possiblement d'altres estudis previs.
Contractació: redacció dels plecs per a l'adquisició de serveis (de desenvolupament o d'una altra naturalesa).
Desenvolupament: creació del codi, documentació i d'altres artefactes, incloent l'establiment de la infraestructura necessària per a la construcció dels mateixos.
Pas a producció: desplegament del servei, incloent la possible migració de dades i processos des d'un o més sistemes previs.
Explotació: fase que s'estén durant tota la vida útil del sistema en producció, incloent les tasques d'operació i manteniment.
Tenint en compte tot això, a la Guia es fan servir les següents etiquetes
per assenyalar moments destacats dels projectes:
Mesures a tenir en compte en la redacció del avantprojectes.
Mesures a tenir en compte en la redacció dels plecs per a la contractació de serveis.
Mesures a aplicar des del primer dia d'inici de la fase de desenvolupament (veure l'apartat Treballar en obert des del «dia 1»).
Mesures a tenir en compte en el moment que es fa pública una nova versió del producte.
Aquesta pàgina va ser creada usant Antora.
Tot el nostre contingut està sota una llicència Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0, llevat que digui el contrari.
Projecte dirigit per Francesca Bria, Comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona.
Aquesta web ha estat possible gràcies a Francesca Bria, Malcolm Bain, Guillem Marpons, Javier Usobiaga, Marta Armada, Ivan Mingueza.
Autors de les guies i mesures: veure en cada document. |
Actualment disposo de més de 10 anys d'experiència dins del sector de la imatge 3D i 6 anys d'experiència en docencia, aportant solucions dins dels camps de l'animació, modelat, configuració de personatges i render.
Dins de les meves capacitats tècniques m'agradaria destacar les següents:
Previsió: Constantment estic pensant en els possibles errors potencials que es poden generar al llarg d'una producció, i intento dissenyar un mètode de treball prou flexible per a minimitzar-los.
Pipeline: Entenc les exigències de cada etapa d'una producció i sóc capaç de dissenyar un mètode eficient de comunicació i treball amb altres departaments per millorar el rendiment i minimitzar espais morts de temps.
Treball en equip: Amb capacitat de comunicació i organització.
M'agrada treballar en equip i tinc bona capacitat per ensenyar a altres persones. |
Darrera actualització: 14 abril 2020
\Aquesta iniciativa surt del Govern, fruit del diàleg social, per ajudar en la lluita contra el Covid-19
\ La contractació d'aquests estudiants podria cobrir les baixes del personal d'àmbit sanitari i social
\La Direcció General d'FP els convalidarà aquestes hores treballades com a part del mòdul Formació en centres de treball (FCT)
\A l'actualitat hi ha a les Balears 17 centres públics i concertats que imparteixen aquests cicles formatius
Amb l'objectiu de contribuir a la manca de personal que ha generat la pandèmia del Covid-19, un total de 326 alumnes d'FP de totes les Illes Balears s'han oferit voluntaris per ser contractats en els àmbits sanitari i social i així col·laborar amb les persones que més ho necessitin fins que la situació actual millori.
Es tracta d'alumnes que estudien el cicle formatiu de grau mitjà d'Atenció a persones en situació de dependència, de la família professional de Serveis socioculturals i a la comunitat, i els cicles formatius de grau mitja d'Emergències sanitàries i de Cures auxiliars d'infermeria, de la família professional de Sanitat.
Aquesta iniciativa, sorgida fruit del diàleg social, va ser exposada per la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors durant el transcurs d'una reunió telemàtica que va tenir lloc la setmana passada amb els centres educatius que imparteixen estudis d'FP i en pocs dies ja són gairebé un centenar els alumnes de centres d'educació de persones adultes (CEPA), centres integrats de formació professional (CIFP) i instituts d'ensenyament secundari (IES), tant públics com concertats, que s'hi han adherit.
En aquest sentit, els alumnes principalment cobriran les baixes de personal que es produeixin als centres hospitalaris i centres o residències de gent gran, a més de donar suport puntual als serveis que faci falta, sempre sota la supervisió d'un professional de l'àmbit sociosanitari.
Segons Antoni Baos, director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors, "aquests alumnes, al marge de la solidaritat que demostren, ens donen una gran lliçó de responsabilitat i de maduresa i això, en els temps que corren, és digne de lloar".
A més, ha afegit que "la llista de voluntaris no està tancada, per la qual cosa feim una crida a altres alumnes de l'àmbit sociosanitari perquè s'hi apuntin i contribueixin dins la mesura de les seves possibilitats a donar una mà a tots els professionals de les Illes Balears que vetllen per la nostra salut i pels nostres majors en uns moments molt complicats".
Finalment, ha destacat que a tots aquests alumnes se'ls convalidaran les hores treballades com a part del mòdul Formació en centres de treball (FCT).
Actualment a les Illes Balears 17 centres educatius públics i concertats imparteixen els cicles formatius de grau mitjà d'Atenció a persones en situació de dependència, d'Emergències sanitàries i de Cures auxiliars d'infermeria.
Són els següents: IES Josep Maria Llompart (Palma), IES Algarb (Sant Josep de sa Talaia), CEPA Calvià, CEPA Francesc de Borja Moll (Inca), IES Mossèn Alcover (Manacor), IES Marratxí, col·legi Es Liceu (es Pont d'Inca, Marratxí), IES Albuhaira (Muro), CIFP Francesc de Borja Moll (Palma), col·legi Nuestra Señora de Montesión (Palma), CEPA Mancomunitat del Pla (Vilafranca de Bonany), IES Cap de Llevant (Maó), IES Porto Cristo (Manacor), CIFP Son Llebre (es Pla de na Tesa, Marratxí), IES Ramon Llull (Palma), Totheducatiu (Palma) i IES Santa Margalida. |
En l'acte central de commemoració del 150è aniversari del naixement de Ramón Casas, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha volgut llençar un missatge de futur aprofitant l'homenatge a un dels artistes referents del modernisme català, Ramón Casas.
Puigdemont, que ha parlat després de la Comissària de l'Any Casas, Vinyet Panyella, ha destacat l'entorn de Sant Benet com un espai singular i ha subratllat la "gran vocació de responsabilitat social" que van tenir els autors de la generació de Casas, amb grans contribucions modernistes de les quals les generacions actuals han pogut gaudir.
Ha transcendit, i encara ens commou la seva vocació creativa i polièdrica.
Avui ens toca fer una actiualització al seu llegat i cal que n'estiguem a l'alçada", ha assegurat el president de la Generalitat.
Amb un discurs molt proper, Puigdemont ha qualificat Casas "d'artista total" i ha apel·lat a "mantenir-nos rabiosament vigents a la modernitat dels nostres dies, mirant cap a les generacions futures.
Que algú pugui dir algun dia que hi va haver una generació de catalans que va refundar els clàssics i va contribuir a construir la nova modernitat".
A l'acte, on també hi han assistit el conseller de Cultura, Santi Vila, la comissària Vinyet Panyella i el president de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Germán Ramón-Cortés, ha reunit unes 300 persones als jardins de Món Sant Benet, en una atmosfera que ha volgut recrear l'esperit modernista.
El pianista Lluís Grané hi ha posat la nota de color amb la interpretació de peces d'Enric Granados, Isaac Albéniz i Erik Satie.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Més de deu mil persones malviuen a pocs metres de Macedònia
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
'Aixeques una pedra –assenyala el balast de les vies del tren– i et trobes tres traficants', diu, de broma, l'Iqbal.
Els seus ulls són flacs i gairebé tan llargs com els rails on acampa des de fa dos mesos.
La paraula 'smuggler' –'traficant', en anglès– és un genèric que fan servir els refugiats per identificar tots els individus que integren les màfies del contraban de persones.
'Es reuneixen al bar de l'estació i a l'Hotel Hara –un hotel de carretera prop del camp–, tot i que també s'ofereixen tenda per tenda.
El mòbil és una altra manera de posar-s'hi en contacte', explica.
L'Iqbal parla un anglès quasi impol·lut.
Pronuncia els mots amb cura com si fossin quelcom manllevat i trencadís.
A Kabul treballava per a l'OTAN de traductor de paixtu i dari: 'Els talibans i Estat Islàmic consideren una traïció col·laborar amb les forces d'ocupació.
Per exercir la meva feina prenia tota mena de precaucions: ocultar el rostre, canviar el to de veu, fingir accents... no va servir de res.
Un dia em vaig trobar una nota al parabrisa del cotxe: 'Et vas cavant la teva tomba.
Al principi m'ho vaig prendre com una broma de mal gust, però les amenaces no van cessar.'
Els talibans el van segrestar un matí quan anava a treballar.
El van recloure en una cambra sense llum i el van torturar.
Després de cinc dies de confinament, el seu pare va pagar un rescat d'uns cinc mil dòlars.
'Un cop alliberat només tenia una opció: fugir de l'Afganistan.'
Idomeni és un dipòsit on s'asfixien esperances i últimes oportunitats.
Des del tancament oficial de la frontera, el 9 de març, més de deu mil persones malviuen a pocs metres de Macedònia.
L'hostilitat europea vers els refugiats s'encarna en una doble tanca recoberta de filat amb ganivetes (fabricat a l'estat espanyol).
El govern macedoni va justificar-ne la construcció –el novembre passat–, dient que era per a ajudar 'els migrants, però també Europa, amb una millor organització i una canalització de la migració'.
'Organització' i 'canalització' eren eufemismes de contenció i blocatge.
La frontera entre Grècia i Macedònia supera els dos-cents quilòmetres.
La tanca tan sols 'protegeix' els trenta quilòmetres més concorreguts.
De fet, el límit occidental de la barrera s'amaga rere un turó a uns cinc-cents metres d'Idomeni.
Més enllà només hi ha alguns trams de filat amb ganivetes.
El portaveu de la policia macedònia, Toni Angelovski, va reconèixer, en declaracions a l'agència AFP, que 'diàriament hi ha entrades il·legals al país'.
La policia i l'exèrcit macedonis simplement patrullen –amb tanquetes i camions– per la zona de la tanca.
A l'altra banda, la policia grega tan sols es preocupa de controlar les vies de tren i els accessos a Idomeni.
De la resta, se n'ocupa un helicòpter amb horaris de 'bon vivant'.
L'Iqbal encén una foguera davant la seva tenda.
'És per a recuinar el menjar que ens dóna Metges Sense Fronteres (MSF)', comenta mentre venta les flames amb un tros de cartró.
Unes llàgrimes de fum li regalimen per les galtes.
Poc després comença a preparar un sofregit oliós.
'No em queden diners', diu tot salant el menjar.
—Iqbal, què faries si tinguessis diners?
—Pagar a un traficant perquè em dugués a Alemanya.
—Tres mil euros fins a Àustria.
O la meitat si estàs disposat a córrer més riscos i no et fa mandra caminar.
—Quan un traficant parla de riscos val més no demanar res.
—Rutes per Albània, Bulgària i passaports falsos.
El sofregit dóna gust als macarrons covats de MSF.
L'Iqbal menja directament d'una paella ennegrida i sense mànec.
Entre mos i mos parla de les seves intencions: 'Un grup d'amics i jo provarem d'arribar a Alemanya sense traficants.
Ens fiarem del GPS del mòbil i de la bona fe dels nadius.'
El principal problema de la ruta no és travessar il·legalment fronteres; és que no et detectin pel camí.
Ser descobert equival a una deportació immediata a Grècia.
És indiferent si la detenció és a Skopje o a pocs centímetres d'Àustria.
La invisibilitat és bàsicament qüestió de logística, i és això que venen les màfies: contactes –policies corruptes, guies, etc.–, transport i recers.
La Sarah Graham, una voluntària independent de Seattle (Estats Units), passeja paral·lelament a la tanca.
De tant en tant, s'ajup i recull alguna resta dels últims aldarulls.
Uns cartells informen que la tanca és una frontera estatal i el punt de control i registre, l'únic pas habilitat.
'L'única manera de colar-se sense traficants és en grups petits.
No és garantia de res, però intentar-ho en massa és inútil', afirma.
El 10 d'abril centenars de refugiats van assaltar la tanca i en van esbotzar el filat en tres punts diferents.
Tots els qui van entrar a Macedònia van ser expulsats gairebé al moment.
'El gas, les bales, les explosions, el ferits... va ser una massacre', recorda indignada.
L'assalt va deixar unes 250 persones ferides.
'La March of Hope –un intent multitudinari d'envoltar la tanca a mitjan març– va ser igual de desastrosa.
La policia macedònia va detenir, atonyinar i robar a tothom.'
La marxa, a més, es va saldar amb la mort de tres afganesos quan provaven de travessar un riu.
El territori que s'estén a l'oest d'Idomeni és un amagatall perfecte per als refugiats que volen endinsar-se als Balcans.
La zona, anomenada Kožuf, és muntanyosa, poc poblada i plena de boscs frondosos.
Antigues torres de guaita que guardaven la frontera s'han convertit en 'camps base' des d'on s'espera el moment idoni per a colar-se.
Els refugiats solen seguir una ruta que voreja el Zelenbeg –el cim més alt– i penetra cap al cor del país.
Llavors flanqueja el Vardar –el principal riu macedoni– en sentit Skopje (nord).
És una ruta complicada i esquitxada de drama.
Un tren hi va envestir 14 refugiats el 24 d'abril de l'any passat.
Un noi pèl-roig fuma un cigarret a l'exterior d'un envelat on conviuen una seixantena de persones.
Al canell esquerre llueix una polsera blanca i vermella.
Els colors identitaris dels iazidites: una religió minoritària professada pels kurds de Sinjar (l'Irac).
Es diu Saif i té tota la família als Estats Units: 'La reunificació familiar només funciona per al cònjuge i els fills menors de 21 anys...
Ell i els seus amics tenien intenció de traslladar-se al camp oficial de Petra Olympus.
Un camp exclusiu per a iazidites als peus del mont Olimp, la llar dels déus grecs.
—Famílies que coneixem ens diuen que no hi anem.
Aïllat, pocs serveis i absència d'assistència per a sol·licitar asil.
L'ACNUR, l'agència per als refugiats de l'ONU, s'encarrega de gestionar les sol·licituds d'asil.
Les mancances tècniques són paleses.
El procés comença per Skype i té uns horaris draconians.
A Grècia hi ha més de 50.000 persones atrapades.
Sense presentar sol·licitud d'asil, els refugiats no tenen el dret d'integrar-se al programa de recol·locació de la Unió Europea: una de les poques opcions legals de sortir de Grècia.
De totes maneres, si s'han passat tots els filtres burocràtics, el futur no és pas gaire encoratjador.
Els països de la Unió només ha recol·locat de Grècia i Itàlia 1.441 persones de les 160.000 promeses.
Polònia, per exemple, s'ha negat a complir la seva quota de 6.000 refugiats.
—Diuen que només es camina quan s'entra a Macedònia.
La resta es cobreix amb diversos cotxes.
En Saif es desfà del cigarret però no de la seva olor.
L'interior de l'envelat és una rastellera de lliteres de color taronja.
La majoria de llits inferiors s'amaguen rere cortines improvisades: mantes, peces de roba o llençols.
Com escrivia Milan Kundera: 'La persona que ha perdut la seva intimitat, ho ha perdut tot.'
Unes mans infantils regalimen de pintura verda en una paret de l'envelat.
Els seus amics miren amb atenció la pantalla d'un telèfon mòbil.
Cerquen pobles, carreteres i rius.
A cops de dit repassen tota la geografia dels Balcans.
Els traficants són gent violenta i avariciosa', diu l'Anwar.
'Els interessa, això no obstant, que arribem a bon port.
Si acabem com els del camió –el 27 d'agost va aparèixer un camió frigorífic amb 71 cadàvers en una autopista austríaca– no cobren', afegeix.
Els refugiats dipositen el pagament en entitats com ara Western Union.
Si arriben a la seva destinació proporcionen als traficants un codi per a efectuar el cobrament.
L'Anwar, com els seus amics, fuig de la barbàrie d'Estat Islàmic.
Del seu coll, en penja una bosseta de tancament hermètic carregada de documents.
Cada paper relata d'una manera frívola un tros de la seva història.
L'Anwar va arribar a Idomeni l'11 de febrer.
Quatre dies després trepitjava Eslovènia.
—La policia eslovena em va apartar del grup amb què viatjava, em van retenir i confiscar tot el que tenia.
—Quan vaig rebre els papers de deportació –al cap de dos dies– vaig entendre que m'acusaven d'una falsedat: haver entrat il·legalment al país.
D'una butxaca interior de la jaqueta en treu un paquet de cigarrets.
Ell no fuma, és un simple record.
El paquet el va comprar per a un dels seus amics a Bregana, a la frontera entre Croàcia i Eslovènia.
El paquet el deixa sobre els papers malmesos de la deportació.
La policia em va prometre que m'ajudaria i m'ho vaig creure.
Un parell de dies més tard em van obligar a pujar en un autobús amb més refugiats.
Ens van assegurar que es dirigia a Zagreb (la capital), però ens va portar a Tovarnik, a les portes de Sèrbia.
—Argumentaven que el meu permís d'estada a Macedònia havia caducat feia dies i que no podia travessar la frontera.
Vaig passar dues nits al ras, en terra de ningú.
Els serbis no volien saber-ne res, de mi.
La policia macedònia va acabar cedint i l'Anwar va poder passar la frontera.
Al camp de Tabanovce, els oficials de migració li van proporcionar documents nous.
Al cap d'una setmana el van deportar a Grècia: 'Em van portar a la muntanya i em van fer travessar il·legalment.
Va haver de caminar dues hores per arribar a Idomeni.
Quedaven quatre dies per al tancament oficial de la frontera.
Les autoritats gregues van tardar dues setmanes a proporcionar-li una còpia del seu document de registre.
—El president del Consell Europeu, Donald Tusk, diu que els 'dies de la immigració il·legal a Europa s'han acabat'.
Mentre hi hagi gent desesperada hi haurà migració.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
IBM, el principal proveïdor de serveis de tecnologies de la informació i de consultoria del món, ha anunciat aquest dimecres que ha escollit Reus per ubicar-hi un nou Centre d'Innovació Tecnològica (CENIT), el quart que obre al conjunt de l'estat.
Des d'aquest centre, ubicat a Tecnoredessa i que és previst que comenci a funcionar el mes vinent, el Grup IBM prestarà servei a la Generalitat de Catalunya en l'àmbit de la gestió sociosanitària.
Per fer-ho, l'empresa ha començat ja el procés de selecció de prop d'un centenar de treballadors amb experiència en l'àmbit de les tecnologies de la informació i del coneixement (TIC) i també d'altres amb formació específica en enginyeria informàtica i ciències, als quals se n'afegiran més en el futur.
Aquest anunci és una mostra de confiança respecte a la ciutat i consolida una mica més la posició de Reus en el mapa TIC de Catalunya, un sector estratègic que des del govern municipal s'ha identificat com a motor per superar la conjuntura econòmica actual.
Un sector en relació al qual hem formulat ja una gran aposta: donant forma a un equipament físic adaptat als requeriments tecnològics i mobilitzant tots els nostres recursos perquè les empreses s'hi ubiquin.
Treballant intensament, doncs, en el continent però també en el contingut, establint relacions amb professionals i empreses líders i creant xarxa amb altres agents econòmics i socials amb qui compartim aquesta mateixa visió de futur, com la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Per al govern municipal aquest és un objectiu prioritari en la mesura que l'aposta pel clúster TIC és una aposta de ciutat, una aposta per la innovació i una aposta per l'ocupació de qualitat, intensiva en coneixement i d'alt valor afegit.
Una aposta que ha de permetre que el coneixement que es genera al voltant de les TIC impulsi també altres activitats ubicades a Reus i al territori, com l'activitat comercial i d'oci, la indústria agroalimentària o els nous espais d'activitat que puguin sorgir en el futur.
En definitiva, una aposta estratègica en el sentit que obre camins de llarg recorregut perquè les expectatives empresarials i els projectes professionals basats en l'excel·lència trobin a Reus terreny fèrtil per créixer i arrelar.
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud.
El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes.
A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui.
Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals. |
Catedràtic d'Universitat de l'àrea de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de les Illes Balears.
Màster en Psicologia Clínica per la Universitat de León.
Les seves línies de recerca preferents se centren en l'àmbit dels aspectes cognitius, lingüístics i emocionals que modulen el desenvolupament durant la infància i l'adolescència.
És especialista, també, en dificultats d'aprenentatge.
És coordinador del programa de voluntariat d'Orientació educativa i psicològica (PROAP) a la Universitat de les illes Balears. |
Els combustibles sintètics o neutres en carboni, el procés del qual de fabricació captura de diòxid de carboni (CO2), utilitzats en vehicles de combustió podrien contribuir a limitar l'escalfament global i estalviar fins a 2,8 gigatoneladas de CO2 a Europa fins al 2050, segons un estudi de Bosch.
Aquest tipus de combustibles capturen aquest gas d'efecte hivernacle en el procés de fabricació convertint-ho en matèria primera.
A partir d'aquesta es pot produir gasolina, dièsel i un substitut del gas natural amb l'ajuda d'electricitat procedent de fonts d'energia renovable.
Segons els experts del grup alemany, l'ús d'aquests combustibles emprats com a complement a l'electrificació podria estalviar fins a 2,8 gigatonelades de CO2 a Europa, és a dir, l'equivalent a tres vegades les emissions de diòxid de carboni que Alemanya va produir el 2016.
El president del consell d'administració de Robert Bosch, Volkmar Denner, assegura que els combustibles sintètics poden fer que els vehicles de gasolina i dièsel siguin "neutres en carboni" i, per tant, que contribueixin "significativament" a limitar l'escalfament global.
Per a això, serà necessari el suport governamental a l'hora d'imposar l'ús d'aquest combustible a través d'iniciatives com l'alemanya 'Energies alternatives en el transport'.
Per aconseguir els objectius climàtics fixats en la conferència de París, les emissions mundials de CO2 procedents del trànsit hauran de reduir-se en un 50% en les properes quatre dècades.
Per Denner, aconseguir aquests objectius requereix d'altres solucions "intel·ligents" més enllà de l'electromovilitat, ja que fins i tot si tots els cotxes arribessin a ser elèctrics, els avions, els vaixells, i fins i tot els vehicles pesats seguirien funcionant amb combustible.
Els combustibles sintètics, a més, es poden dissenyar per a la combustió sense amb prou feines amb el que reduiria el cost del tractament dels gasos de fuita.
Els motors de combustió neutres en carboni, que empren aquests combustibles, "representen", segons Bosch, un camí "molt prometedor" a explorar.
El preu del combustible en si, excloent els impostos especials, podria rondar, a llarg termini, entre 1,00 i 1,40 euros per litre, segons suggereixen els actuals estudis.
Un altre avantatge "crucial" és que és possible seguir utilitzant la xarxa actual d'estacions de servei.
D'altra banda, encara que es reduirà el preu dels cotxes elèctrics en els propers anys, el desenvolupament d'aquests combustibles podria ser rendible.
Fins als 160.000 quilòmetres, el cost total d'un híbrid que funcioni amb combustible sintètic podria ser menor que el d'un cotxe elèctric de gran autonomia, depenent del tipus d'energia renovable utilitzada.
Els combustibles sintètics s'obtenen mitjançant processos termoquímics a partir de carbó, gas natural o biomassa.
Els combustibles sintètics obtinguts de la biomassa solen dir-se biocombustibles.
Si s'utilitza energia renovable en la seva elaboració, els combustibles sintètics poden produir-se sense les limitacions de volum a les quals estan limitats els biocombustibles a causa de factors com la quantitat de massa vegetal disponible.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ja han passat sis mesos dels atemptats soferts a Barcelona i Cambrils i encara és l'hora que sapiguem tota la veritat al respecte.
L'únic que sabem del cert són dues coses: Les 16 víctimes mortals i les 130 ferides de diversa consideració i, que els màxims responsables del govern català, Puigdemont, Forn i Trapero, que van desactivar la cèl·lula gihadista es troben, un exiliat a Brussel·les, un altre a la presó i un tercer —Major dels mossos— destituït del càrrec i fent fotocòpies en una oficina.
Sobre els dos primers pesa una acusació de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, el tercer, la justícia vol acusar-lo de sedició per col·laborar -diuen- a facilitar el referèndum de l'1-O i no voler que els mossos carreguessin contra els votants com ho va fer la policia nacional i la guàrdia civil.
El més curiós és que la policia catalana va recuperar el doble d'urnes que els cossos policials espanyols sense haver d'estomacar el personal.
Després vàrem saber que l'imam de Ripoll —Abdelbaki Es Satty— era confident del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Es Satty està considerat el cervell de la cèl·lula terrorista investigada per l'Audiència Nacional.
Va morir en l'explosió de la casa d'Alcanar a la nit del dimecres, 16 d'agost, hores abans que els gihadistes atemptessin en la Rambla i en el passeig marítim de Cambrils.
Dos dels detinguts per la seva relació amb la cèl·lula del 17-A han assenyalat a Es Satty, de 44 anys, com a cervell de la cèl·lula.
Va morir en l'explosió d'Alcanar, on els investigadors van trobar diversos bitllets d'avió al seu nom amb destinació a Brussel·les.
Segons el jutge Andreu, els gihadistes de Barcelona i Cambrils havien acumulat centenars de quilos de material per fabricar explosius per cometre "unes accions terroristes de gran envergadura", que es van frustrar en esclatar la barreja que preparaven per arribar a fabricar una important quantitat de TATP.
Entre els objectius terroristes hi havia la Sagrada Família.
Fonts del CNI han explicat que els serveis d'intel·ligència van contactar amb Es Satty: El contacte es va produir en el 2014, quan complia condemna a la presó de Castelló, "seguint els protocols i com fan totes les forces i cossos de seguretat de l'Estat".
El que no sabem és en quines condicions es trobava el confident i quins serveis efectuava per al CNI.
Els mossos, que no tenen contacte amb la Europol ni cap agència europea, per decisió de l'estat espanyol, ignoraven totalment el passat de Es Satty i quan des de Bèlgica es van demanar dades d'ell als mossos, aquests no van poder atendre la sol·licitud, ja que en la seva base de dades no en tenien cap constància.
Si els mossos haguessin disposat de la informació espanyola i europea probablement Es Satty hauria estat controlat quan era a Ripoll i, és possible que els atemptats no s'haguessin produït.
La periodista nord-americana del New York Times, Rukmini Callimachi, que és candidata al premi Pulitzer, ha revelat que la policia espanyola va parlar per telèfon amb el terrorista abans que es produïssin els atemptats.
A mesura que es van destapant les notícies sembla evident i es sospita cada cop més que els atemptats van ser una operació d'estat contra Catalunya.
El govern espanyol, per mitjà d'Íñigo Méndez de Vigo, s'ha negat a donat explicacions de cap mena adduint el secret de sumari.
El ministre Zoido tampoc ho ha fet en el Congrés.
És normal que un estranger, amb vàries condemnes i ordre d'expulsió del país, passi a ser de cop i volta confident del CNI i acabi resultant el cervell d'una cèl·lula gihadista?
16 víctimes mortals i 130 ferits s'haguessin pogut evitar si l'estat espanyol hagués actuat d'una altra forma.
És aquest l'estat que volem, i/o ens mereixem? |
Abans d'iniciar la intervenció, cal crear un escenari propici, deixar clar quins són els bons i quins els dolents i, si es poden trobar armes de destrucció massiva, millor.
Així, mentre parlem de les armes de destrucció massiva, no parlarem de la intervenció.
Aquí la intervenció no és militar, és política, i consisteix a aprovar una llei que deixi en mans del Govern la decisió sobre què es pot penjar en una paret d'una escola i què no.
Una intervenció com unes cases.
Però no parlem de la intervenció, sinó de les armes de destrucció massiva: els llaços amb les quatre barres.
Aquests llaços duen un germen catalanista que pot intoxicar tot l'alumnat.
Els dolents són els que pengen els llaços i els que els defensen, perquè volen adoctrinar; i els bons són els que els prohibiran pel bé de les generacions futures.
Per acabar de configurar l'escenari propici s'han de dibuixar una sèrie de vinculacions per reforçar el paper dels bons i, sobretot, dels dolents.
Cal vincular claríssimament els llaços amb la bandera catalana i, si pot esser, amb l'estelada.
Algú més agosarat pot vincular fins i tot les estelades amb Cuba i, a partir d'aquí, alertar d'una 'cubanització' de l'escola.
Pot semblar surrealista, però sempre hi haurà algú que picarà.
La segona vinculació essencial passa per relacionar la defensa de la llengua pròpia amb posicions catalanistes radicals, fins i tot annexionistes.
Un mallorquí, un menorquí, un eivissenc o un formenterenc 'normal' no pot defensar la seva llengua per sobre de qualsevol altra.
Només està permès fer-ho si darrere hi ha una finalitat folklòrica.
Cal evitar dir que els llaços són, en realitat, una manifestació de defensa de la llengua pròpia.
S'ha de dir que són la bandera catalana i que aquesta vol substituir la bandera pròpia.
Cal oblidar que en la simbologia de Balears les quatre barres hi són històricament des del segle XIII.
S'ha de fer creure que Balears va néixer l'any 1983, quan es va aprovar l'Estatut d'Autonomia i els cappares de l'autonomia es van inventar la bandera actual.
No s'ha d'oblidar l'adversari i, si pot ser, se li ha de donar peixet.
Ells voldran muntar una mica de xou amb el llaç al Parlament i hi ha d'haver fricció.
Encara que la presidenta s'hagi de cremar un poc, la qüestió és que es vegi qui hi ha a cada costat i que es parli de l'espectacle i de la senyera.
Així s'aconseguirà que ningú no parli de la intervenció, que ningú no es plantegi si realment convé que s'aprovi una llei que doni al Govern la potestat de decidir què es pot penjar a la paret d'una escola i què no s'hi pot penjar, si no hi pot haver un llaç en defensa de la llengua i sí, en canvi, un llaç en contra de la violència de gènere o en suport a la lluita contra el càncer, o un crucifix o un pare Noel.
Qui és el Govern per decidir-ho?
Podrà denunciar un pare una escola que tingui un crucifix penjat?
Els dubtes que planteja la llei de símbols que tramita el Parlament són damunt la taula i, de moment, el Govern no els ha resolt.
La intervenció s'està forjant i nosaltres, mentrestant, parlam del xou del Parlament i de les armes de destrucció massiva.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat aquest dimecres que el procés sobiranista català està "més viu que mai" i avança al ritme previst.
Ho ha fet en el discurs inaugural de la XLVIII Universitat Catalana d'Estiu (UCE), que fins al 23 d'agost abordarà a Prada de Conflent (França) la importància de l'eix mediterrani i el procés constituent català, ha informat la Conselleria de Presidència en un comunicat.
"El procés segueix al ritme previst.
És una constatació, una realitat i un cordial avís a tots aquells que ho volen mort i enterrat", ha sentenciat Munté.
Ha considerat que els "constants embats" del Govern espanyol han reafirmat la voluntat dels catalans de voler recuperar la seva autoestima, els seus recursos i els seus instruments institucionals perquè, segons ha apuntat, si Catalunya no depengués de l'Estat tindria més oportunitats.
La voluntat inequívoca del Govern és desplegar el full de ruta independentista en la seva totalitat en els pròxims mesos passi el que passi: "No admetem amenaces, no ens espanten ni acovardeixen".
Al contrari, les actuacions de l'Estat "reafirmen la potència de les reivindicacions" sobiranistes de Catalunya i el desig d'assumir-les per la via pacífica i democràtica.
I molt menys posaran límits al nostre pensament o voluntat", ha afegit la consellera, que també ha exalçat la tasca de l'UCE a favor de la llengua i la cultura catalanes.
Ara més que mai, Munté considera que cal un espai com el que ofereix l'UCE per poder tenir un "debat serè d'idees, escoltar i fer escoltar, en un moment de grans canvis" que tenen el seu origen en el resultat de les eleccions del 27 de setembre.
També s'ha referit al lema de l'UCE d'aquest any, 'L'Eix Mediterrani: camins de mar, de terra i de cultura', i ha destacat que el Mediterrània hauria de ser una via d'entesa i progrés que sovint es veu sacsejada per drames com el dels refugiats: "L'aposta per una Catalunya independent comporta una aposta clara per una Europa diferent".
Ha aprofitat per referir-se al Corredor Mediterrani, una infraestructura que veu clau per a Europa però que, "desgraciadament, és secundària per al Govern espanyol".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El projecte " Educació per al Desenvolupament a la Universitat" (ESDU) és una iniciativa de la FAS per a la promoció específica i transversal de les perspectives de l'EpD en l'àmbit formal universitari.
Vol potenciar el paper de la universitat en la generació de coneixement crític i en la conformació d'una ciutadania activa i compromesa davant la transformació de les desigualtats a escala local – global.
En marxa des del curs 2013-14, el projecte ha afavorit l'articulació d'un conjunt de processos participatius encaminats al disseny i la implementació de fórmules d'integració curricular de l'EpD a la UAB i a nivell català.
Es duu a terme en col·laboració amb l'ACUP mitjançant una estratègia de treball en xarxa que aglutina centres i facultats, professorat, estudiants, oficines de cooperació universitària i entitats, entre d'altres, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona.
ESDU s'estructura en dos grans àmbits d'intervenció que contemplen, per una banda, actuacions d'incidència sobre la formació de l'alumnat, de promoció de la recerca i de millora de la qualitat i la innovació docent a la UAB, i, per l'altra, actuacions de coordinació i dinamització d'espais de reflexió i treball en el marc de les universitats públiques catalanes i actuacions d'extensió amb visió internacional. |
Localització: Pirineus s/n (dins del Parc del Pins) Santa Coloma de Gramenet
Dins del Programa Metropolità d'Educació per a la Sostenibilitat es poden visitar les deixalleries |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
La família Rojas Vives us vol agraïr les mostres d'estima cap al Joan Rojas, ens confirma el que nosaltres hem sabut sempre, que ha sigut una persona immensament estimada i respectada.
En aquests moments de buidor, les mostres d'escalf que ens heu fet arribar ens fan més forts i ens ajuden a tirar endavant tal i com el Joan ens ha ensenyat.
Ell no es va rendir mai i va lluitar per tirar endavant, sempre, amb el convenciment que endavant és la forma d'avançar.
Joan, et recordarem sempre amb el teu somriure i la teva mirada, que deia molt més que moltes paraules.
La teva dona, els teus fills i filles, néts i nétes.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
De deixar-se endur per l'humor i el bon sentit de l'humor i sumar.
De competir, no per guanyar sinó per sumar.
Escric per no haver d'anar al psquiatre.
Per això el meu psiquiatre està molt decebut.
No para de dir-me que deixi d'escriure.
Al capdavall estem parlant dels semàfors que creuem, dels carrers nets o bruts que trepitgem, del trànsit que ens fa anar d'hora o tard i dels aparcaments que trobem, o no, quan anem a peu o en bus o en cotxe o ara també, si pot ser, en patinet.
Dels comerços on comprem, de les persianes que s'apugen i s'abaixen, dels parcs infantils, dels bancs de la gent gran, i dels que no som grans però també ens hi asseiem.
Estem parlant dels sorolls que fem i dels que sentim i ens molesten, dels serveis que tenim i els que trobem a faltar, de...
En algun lloc del meu iPhone tinc escrites 10 coses que faria si sabés que és el meu darrer dia al món i una d'elles és fer un suc de taronja.
Les altres nou les explicaré un altre dia.
És diumenge i amb el cafè repasso el munt de sobres que tinc i que no sé si penso obrir.
D'altres els he llançat directament, amb pinces al nas.
Ja saben de què i de qui parlo.
Com que ha començat la campanya... els parlaré de 'cuentus'.
Sempre vaig sospitar que els contes infantils tenien, tenen, la majoria d'ells, gat amagat.
A mi, de fet, no m'han fet mai el pes i sempre que he pogut me'ls he estalviat.
Ara els qualifiquen de sexistes i fins i tot en proposen la retirada de biblioteques públiques i d'escoles.
A mi, de La Caputxeta el que em va impactar més de tot és quan surt intacta de la panxa del llop...
Dos instants d'aquesta setmana.
Un: surt Berto Romero a l'escenari del teatre Kursaal i diu una obvietat: «Hola, soc de Cardona però vaig néixer a Manresa.
És que els de Cardona naixem a Manresa».
El teatre és ple i així comença la gala dels 40 anys de Regió7.
Amb tothom rient, somrient, gaudint d'una obvietat contradictòria.
No sé si encara els de Cardona neixen a Manresa.
També va dir, per rematar-ho, que a Cardona, segons com estiguis, si estàs molt fot...
S'està tornant difícil això d'escriure.
Ara que ja és primavera trobo que els llaços estan florits.
I no es poden regar més perquè uns quants –ciutadans com tu i com jo però que no són ni com tu ni com jo, no fotem–, que estan com una regadora, del seu broc, gros, no paren de brollar dolls de gruixudes dedicatòries malsonants, i mira que n'és de fina la noia quan vol, i que gar-rula que es mostra quan s'arramba, per&og...
No deu ser fàcil ser president, sobretot si no vols ser president.
Jo m'he escapat sempre de la presidència.
De l'escala, en el meu cas, però pel que fa al cas és el mateix.
I quan m'ha tocat, perquè això sempre t'acaba tocant, he fet de president mentre feia veure que feia de tot mentre no feia res, esperant que passés el temps.
I l'escala sempre acaba quedant bruta o per pintar.
He començat a escriure amb els l...
Però m'han fet un encàrrec i l'havia de fer.
M'ha costat decidir-me i, un cop decidit, m'ha costat molt més que m'agafin.
D'agafar t'agafen d'entrada, de fet si alguna cosa tenen és que et tenen ben agafat pels...
Vull dir que he trigat molt, però molt, per aconseguir passar de tenir tracte amb la veu gravada del seu megacontestador que va repartint trucades segons prems botons, a la veu humana.
El contrari de feminisme és ignorància.
M'ho diu, divendres, la Marta, madrilenya establerta a Manresa, mentre fem un cafè.
Divendres és 8 i és el dia de la dona.
Crec que abans era el dia de la dona treballadora i ara és, senzillament, el dia de la dona.
Això ho penso jo i m'ho diu també la Marta, que està enfadada.
Enfadada perquè avui és el «seu» dia i ella no el vol per a res, el seu dia.
Això va ser després de la matança, a París el 2015, dels creadors de la revista satírica Charlie Hebdo en mans d'Al-Qaeda.
Mig planeta es va omplir la boca del lema «Je suis Charlie» defensant la llibertat d'expressió.
Ja en aquell moment vaig pensar que molts que deien i proclamaven «Je suis Charlie» no s'havien llegit mai una sola pàgina de la revista.
I que si se l'haguessin llegit... potser no haurien dit «Je suis».
Llegeixo que a Esparreguera han fet una cursa excepcional.
S'hi han apuntat 25 cracs disposats a guanyar.
Cal fer un recorregut, amb el menor temps possible, duent al damunt una creu de Sant Crist d'uns 22 kg de pes.
I tota la llargada i l'amplada.
Els esperitats han corregut, un a un, això sí, de creu només n'hi havia una, per ser els més ràpids a arribar.
L'organitzador, uns llumbreres, havien previst fins i tot un estol de fuetejadors per fueteja... |
Aquesta és la pàgina de Restaurante Fuchela.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de O Carballiño. |
El síndic, Rafael Ribó, acompanyat de l'adjunta, Laura Diez, de l'adjunt per a la Defensa dels Drets dels Infants, Jaume Funes i altres membres del seu equip s'ha reunit avui amb representants de les entitats que treballen en l'àmbit de la protecció de la infància per tractar sobre la problemàtica dels abusos i maltractaments a infants i els sistemes de protecció.
Les entitats han explicat algunes de les problemàtiques amb què es troben en la seva acció diària i també han comentat algunes de les mancances que troben en l'actual sistema de protecció.
Per la seva banda, el síndic ha explicat la revisió dels protocols bàsics d'actuacions en abusos sexuals i altres maltractaments a menors, que està portant a terme juntament amb les administracions implicades i altres actuacions relacionades amb la infància.
A més de les administracions, el síndic també va convocar al novembre del 2005 als col·legis professionals i responsables de serveis hospitalaris per parlar dels protocols, com ara ha fet amb les entitats.
En representació de les entitats que treballen en l'àmbit de la infància han assistit a la reunió diversos membres de la Fedaia (Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència) que agrupa més de seixanta entitats, i la FEPA (Federació d'Entitats amb Pisos Assistits), que n'agrupa 16 més. |
Informació sobre el pla de suport als ajuntaments d'estímul de l'activitat econòmica i millora de la qualitat de vida. |
El dissabte 20 de novembre, convocades per la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme, i coincidint amb el 35è aniversari de la mort de Franco, més de 500 persones es van manifestar a Barcelona per rebutjar els discursos xenòfobs i racistes de determinats partits polítics, per exemple Plataforma per Catalunya i el Moviment Social Republicà, que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya sota un programa que atia l'odi contra la població immigrant a base de falsedats, mentides i prejudicis infundats.
Des d'Unitat contra el feixisme i el racisme també es critiquen durament les propostes de caràcter racista que sosté el Partit Popular i es reivindica la convivència en la diversitat.
La manifestació convocada per Unitat contra el feixisme i el racisme ( http:// unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/ ), va ser un crit de protesta per l'augment dels discursos xenòfobs i amb una forta càrrega de populisme ultradretà, en una campanya electoral fortament marcada per la falsa problematització del col·lectiu immigrant i el seu encaix social.
Els i les manifestants van sortir de Plaça Universitat, darrere la pancarta de capçalera amb el lema "Unitat contra el feixisme i el racisme.
Per la convivència en la diversitat" corejant consignes com "Nazis no"," Anglada feixista, tu ets el terrorista", "Cap persona és il·legal" o "Llibertat d'expressió, pels feixistes no".
La manifestació, en alguns sectors molt sorollosa, va comptar amb l'assistència de diferents col·lectius i organitzacions, entre les quals la CGT de Catalunya, que va lluir una pancarta pròpia on es podia llegir "El feixisme i el racisme son fills del capitalisme".
Altres pancartes contenien lemes com "Ni feixisme, ni racisme dins el Parlament", "Que no ens enganyin, no a la política de la por", "Llei de partits per tots o per ningú, prou impunitat feixista, ni PxC, MSR, DN, Falange.
Assassins" o "Defensem la convivència en la diversitat"
La falsa problemàtica en relació a la immigració, s'ha posat en el centre de la palestra a costa d'esgarrapar vots i davant la inoperància dels polítics capitalistes per sortir de la crisi, i amb la voluntat de trobar un culpable a la situació econòmica que patim per culpa de les males arts dels banquers, especuladors i mafiosos al servei del capital.
La formació filofeixista i xenòfoba Plataforma per Catalunya va ser contínuament increpada, de la mateixa manera que el seu líder Josep Anglada.
La manifestació, que va transcórrer per les Rambles, va arribar a plaça Sant Jaume on es va llegir un comunicat per part dels organitzadors de la plataforma antifeixista de recent creació.
Al final de l'acte els assistents van cantar l'estaca del cantautor Lluis Llach, on es van viure moment emotius on va visualitzar la unió de l'antifeixisme català en una abraçada col·lectiva i forts càntics.
El diumenge dia 21 els i les antifeixistes també van fer sentir la seva veu a la plaça d'Espanya, on més de 100 persones, entre elles nombrosos immigrants, es van concentrar per protestar davant de l'Hotel Catalònia Plaza, que acollia l'acte central del partit xenòfob i ultradretà Plataforma per Catalunya.
Secretaria de Comunicació de CGT Catalunya
>>> Podeu veure la galeria de fotos més abaix.
>>> També podeu anar a la galeria de fotos d'Unitat contra el feixisme: |
La mostra compta amb degustacions, representacions del procés de matança i ponències relacionades amb aquesta temàtica
El municipi de Riudellots de la Selva, a la comarca de la Selva, acull des d'aquest divendres i fins el proper diumenge dia 8 de febrer, la segona edició de Fiporc, una mostra dedicada al porc i la indústria càrnia, el motor principal de l'economia d'aquest poble.
Enguany, la fira ha ampliat programació creant el Porkanit, un petit festival nocturn que comptarà amb actuacions de grups com Hotel Cochambre o Animal DJ.
A més, durant aquests dies, els visitants podran degustar diversos productes creats amb carn de porc, veure les representacions del procés de matança d'aquest animal que es fan a la vila o escoltar les ponències de reconeguts experts que analitzaran el sector porcí.Riudellots de la Selva, poble que es troba dins de la comarca de la Selva, és el segon municipi de tot Europa per on passen més porcs al dia.
Diàriament, 22.000 porcs arriben a la vila per ser sacrificats i transformats en diversos productes alimentaris.
Per això, aquest animal - i per extensió la indústria càrnia- és el motor principal de l'economia de la vila.
L'any passat, el consistori va decidir engegar una mostra on el porc fos el protagonista.
Una mostra que va rebre una bona acollida i que enguany arriba a la seva segona edició.
La mostra es celebrarà des d'aquest divendres 6 de febrer fins al 8 de febrer al nucli del municipi.
A través de diversos espais de la vila, els visitants podran conèixer tot el cicle de vida del bestiar porcí i degustar els productes que poden crear-se gràcies a la seva carn fins i tot pernil cuit a la brasa, una de les novetats d'aquesta segona edició.
A més, la fira compta amb una exposició teòrica i audiovisual del cicle de via del porc i també disposa d'un espai pels més petits on podran aprendre a fer hamburgueses amb les seves pròpies mans, dibuixar un porquet sobre un globus, fer un passeig amb poni pel municipi, participar en un concurs de munyir vaques de plàstic a mà o gaudir de diversos espectacles.
La mostra es manté fidel als seus orígens i continua volent apropar els ciutadans a les tradicions catalanes, com pot ser la matança del porc.
Per això més d'un centenar de veïns del municipi escenificaran durant tot el cap de setmana el procés d'embotir botifarres, elaborar greixons, curar un llom, un pernil, especejar un porc sencer o com es fa la coneguda carn de perol.
Totes aquestes representacions seran conduïdes pel cuiner Pep Nogué.
A més, els visitants també podran gaudir duna àrea de tast on podran provar greixons, embotits, carn de porc cuita a la brasa, diferents mels, croquetes amb carn de porc, raviolis farcits amb la carn d'aquest animal i d'altres elements.
Concretament en aquest espai es podrà tastar la coca guanyadora del primer concurs popular de coca de greixons que s'ha realitzat al poble i que fa aconseguir l'àvia Neus.
Una aplicació pel mòbil i el Porkanit, novetats d'enguany
Paral·lelament, la mostra també compta amb una exposició fotogràfica d'antigues eines i utensilis emprats durant la matança i s'exposaran tractors i cotxes antics.
Com a novetat, enguany la fira ha decidit ampliar la seva programació creant el Porkanit que es realitzarà la nit de dissabte i que comptarà amb les actuacions de grups com Hotel Cochambre, Animal DJ, un concurs de disfresses de porc o el Show Porkanit, per només cinc euros amb consumició inclosa.
D'altra banda, l'organització de la fira ha creat una aplicació per a mòbils que permetrà tenir tota la informació de la mostra a només un clic.
A més, sis restaurants del municipi s'han sumat a la iniciativa i oferiran plats i menús especials inspirats en el porc.
Finalment, la mostra també dedicarà una jornada als professionals del sector porcí.
Durant aquest divendres, el FoodLab de Riudellots de la Selva acollirà les ponències de reconeguts experts com la responsable de la Comissió Tecnicocientífica de la Fundació Agroterritori, Anna Roca, que explicarà les dinàmiques socioterritorials al voltant de l'ocupació real del a cadena agroalimentària d'aquest sector o la investigadora del programa de Qualitat de Producte del centre IRTA de Monells i assessora del Ministeri d'Agricultura sobre la classificació dels canals porcins, Marina Gispert, que parlarà sobre els factors que afecten la qualitat de la carn, abans del sacrifici.
El veterinari i director d'I+D+I d'Inti Veterinaris, Marco A. Jacho, serà l'encarregat de clausurar la jornada professional amb una ponències sobre les conseqüències dle benestar animal en granges de porcs.
La mostra, impulsada i organitzada des del consistori de Riudellots de la Selva, compta amb el suport d'Incatis.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Des de la posició de mig volant desplegava les seves immenses qualitats tècniques amb un punt d'honor fora del comú i una visió de joc superlativa.
A més, oferia uns bons registres golejadors i anava molt bé de cap. Va ser tot un superdotat del futbol que durant molts anys va esdevenir referència obligada a les alineacions barcelonistes.
El seu ferri barcelonisme el va fer rebutjar una desorbitada oferta del Torí.
Un cop deixada la disciplina del FC Barcelona, ja amb 34 anys, va reforçar el filial blaugrana, el Comtal, en la seva estada a Primera Divisió, la temporada 1956/57.
El Club li va dedicar un homenatge, juntament amb Gustau Biosca, al Camp Nou el 7 de febrer del 1962. |
Sou a: Portada > Vida al campus > Serveis > Mobilitat > Traineeships Erasmus Pràctiques
En els següents enllaços podeu trobar ofertes per realitzar pràctiques professionals:
Absolute internship - Ofereix als estudiants i graduats una experiència de desenvolupament professional internacional proporcionant pràctiques professionals personalitzades amb programes complets (tot inclòs).
Choizzes - Sistema que estableix connexions entre les característiques, els requisits i les necessitats dels candidats i els empresaris
Agencia internacional que assessora i dóna servei a tots aquells que vulguin emprendre l'aventura de treballar, estudiar i perfeccionar el seu anglès a Londres.
Erasmus IN&OUT Ofertes de treball nacionals i internacionals.
Where trainees and traineeships meet: Cercador de l'Associació Internacional d'Estudiants Erasmus.
Per desenvolupar la teva carrera professional a la Unió Europea a través de l'Oficina Europea de Selecció de Personal.
Plataforma irlandesa amb pràctiques arreu d'Europa i on es pot pujar la propia candidatura.
Portal que recull pràctiques arreu d'Europa i també guies, consells i informació útil per fer pràctiques a l'estranger.
Portal per buscar feina i pràctiques arreu d'Europa.
GoinGlobal - Portal de treball per a estudiants recent graduats
Ofertes de pràctiques a Espanya i a l'estranger (França, Alemanya, Portugal, Grècia i Mèxic).
Intergrad.com Portal de treball per a estudiants recent graduats.
Jobandtalent: Portal on buscar feina al Regne Unit i que té servei l'alertes.
Leo Net Xarxa de mobilitat acadèmica que ofereix un taulell d'anuncis d'ofertes de pràctiques.
Partnership International: Cercador de pràctiques, cursos d'anglès o programes d'Au Pair a Irlanda.
Placement In Portugal: Empresa que ajuda a cerca les pràctiques acord amb la formació i les preferències de l'estudiant.
Placement Slovakia: Ofereix ofertes arreu d'Eslovàquia i també ajut en allotjament i visites del país.
Placement UK: Portal de pràctiques al Regne Unit.
PRAXIS Network: Xarxa on buscar pràctiques en empreses europees i projectes en laboratoris o institucions.
Reconfirm: Portal d'ofertes de pràctiques a Europa.
Recruitingerasmus Portal de treball per estudiants de mobilitat internacional.
Plataforma oberta per tal que els estudiants puguin cercar i sol·licitar feina a temps complet, parcial, pràctiques i treballs puntuals.
Empresa per contractar paquets de pràctiques a Londres, Nova York, Hong Kong, Australia i Amèrica Llatina.
Empresa que proporciona als joves de la Unió Europea la oportunitat de realitzar una experiència laboral internacional a través d'unes pràctiques, feina o voluntariat al món.
Xarxa EURES Iniciatives de reclutament de persones treballadores procedents de diversos sectors a Catalunya.
Contacteu amb nosaltres Telèfon (+34) 977 558 000 |
CIG-Ensino avisa dels "intents" de limitar la llibertat de càtedra i pregunta al govern espanyol si és cert que la Guàrdia Civil ho està investigant
Barcelona.-El sindicat CIG-Ensino ha reclamat a la delegació del govern espanyol a Galícia que "confirmi o desmenteixi qualsevol actuació" de la Guàrdia Civil sobre un professor d'Història de l'IES Pino Manso de Porriño que va organitzar un debat a l'aula sobre la situació política de Catalunya.
En un comunicat, el sindicat ha mostrat el seu suport al docent i també ha instat el departament d'Educació a defensar l'acompliment d'aquest professor i també el "de tots els professors que en el seu dia a dia han de ser capaços de formar un estudiant crític i coneixedor de la realitat en la qual viu".
La Confederación Intersindical Galega CIG-Ensino ha preguntat a la delegació del govern espanyol a Galícia si la Guàrdia Civil està investigant aquest professor "ja sigui per queixa formal prèvia" o "per decisió pròpia", que, segons el sindicat, "seria totalment aberrant".
El sindicat considera que si es confirma l'actuació seria "molt greu" des del punt de vista de la llibertat de càtedra i de la seguretat jurídica que regeix el funcionament del centre educatiu i la professió docent i aclareix que "en el cas que un docent cometés alguna irregularitat en la seva feina, qui ha d'intervenir per corroborar els fets és la inspecció educativa; mai els cossos i forces de seguretat de l'Estat".
"Això provoca una clara indefensió dels professors i un intent d'intimidació absolutament inacceptable", afirma la CIG-Ensino.
"No acceptem com a sindicat majoritari el control per part dels poders polítics i econòmics de la nostra llibertat de professió, ni permetrem que es vulgui intimidar el professorat", avisa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
CiU confia en Antoni Biarnés per mantenir l'alcaldia, només el PP conserva el mateix candidat i una de les incògnites és quin paper jugarà la CUP
Els ciutadans de Berga decidiran el 24 de maig si continuen apostant per la continuïtat, amb CiU al capdavant del govern, o pel canvi que planteja l'oposició.
Històricament, només el PSC amb ERC i una candidatura independent han aconseguit treure el poder a CiU durant una legislatura, però la marxa de l'actual alcalde, Juli Gendrau, i el transvasament de regidors del PSC a ERC fa aparèixer un nou escenari.
Els convergents confien en Antoni Biarnés per mantenir l'alcaldia, tots els partits -a excepció del PP- renoven els seus caps de llista i un dels principals dubtes serà veure quin paper juga la CUP, que ja en les darreres municipals va doblar el nombre de vots i gairebé va igualar els del PSC.Després de vuit anys al capdavant de l'alcaldia, Juli Gendrau, que també és delegat del Govern a la Catalunya Central, no continuarà encapçalant la llista de Convergència i Unió per Berga, ni tampoc ho faran la majoria dels seus regidors.
L'alcalde marxa amb desgast polític i amb dos conflictes en les concessions -el de Ràdio Berga i Inberga Tur- encara oberts i pendents de la via judicial.
Per Gendrau, aquests són els dos principals problemes de l'Ajuntament.
Pel que fa al conflicte amb Ràdio Berga, el govern de CiU va decidir a finals del 2012 no renovar la concessió de l'emissora a Bífidus Produccions perquè, segons van dir, incomplien el contracte en no pagar el cànon mensual de lloguer del local de propietat municipal que ocupen.
En canvi, els gestors van assegurar que la decisió responia només a una qüestió política i van acusar l'alcalde de prevaricació.
Des d'aleshores, la concessionària Bífidus manté la gestió obligada per una clàusula de la concessió, i el govern ha iniciat les gestions per fer una nova emissora municipal, però de moment no s'ha posat en marxa.
L'altra concessió problemàtica és la d'Inberga Tur, una societat d'empresaris berguedans que gestiona els béns municipals de l'hotel Berga Park i la part municipal del santuari de Queralt.
L'Ajuntament va rescindir-li el contracte l'any 2011 al·legant incompliment, però el conflicte es troba estancat i pendent de la via judicial.
L'altre element de discussió que ha planat durant la legislatura i que ja s'arrossega d'anys enrere és el deute de l'Ajuntament de Berga.
El consistori ha tancat el 2014 amb un endeutament del 116'89%, mentre que la previsió pel 2015 és situar-lo al 84'33%.
El govern es mostra satisfet dels resultats obtinguts pel pla de sanejament que s'ha seguit al consistori durant tot aquest darrer mandat i preveu reduir el deute de l'Ajuntament dels 14'39 MEUR fins als 12'91 MEUR a finals d'any, però la política econòmica no ha estat exempta de crítica per part de l'oposició.
La majoria de les formacions que opten a l'alcaldia de Berga han triat la renovació dels seus caps de llista i només el PP manté el candidat dels últims comicis.
CiU proposa Antoni Biarnès per substituir Juli Gendrau, un candidat força desconegut pels electors, ja que durant anys ha viscut i treballat fora de la capital del Berguedà.
Biarnés encapçala una candidatura totalment renovada i posa l'accent en la gestió per tal de retenir el govern de Berga.
Pel que fa al PSC, després dels mals resultats del 2011, on va passar de tenir 2.001 vots a gairebé la meitat, 1.141, el 2013 es va quedar sense grup municipal a Berga, ja que els quatre regidors que en formaven part van passar a ser no adscrits per demostrar el seu malestar amb el partit.
Ara, una de les regidores exsocialista, Ermínia Altarriba, ha passat a ERC i serà la nova candidata republicana.
De cara als comicis del 24 de maig, encapçala la llista socialista Rosalia Monroy, que viu al municipi proper d'Avià, on ha estat regidora.
Monroy defensa un programa centrat en la reactivació econòmica i la creació d'empreses a la capital del Berguedà.
En síntesi, el perfil del votant de Berga ha estat, predominantment, de Convergència i Unió, i d'un caire tradicional o conservador.
No obstant això, el PSC també representa un sector important, integrat en gran part pels col·lectius de la immigració espanyola que van arribar a la ciutat al voltant dels anys seixanta.
Una de les principals incògnites d'aquests comicis és veure quin paper jugarà la CUP, que es va presentar per primera vegada l'any 2007 i ja en les darreres eleccions municipals va ser el segon partit que més va créixer en nombre de vots, un 14,6%.
Algunes enquestes publicades per mitjans locals apunten que la CUP podria desbancar el PSC i igualar CiU en nombre de regidors.
La llista de la CUP l'encapçala Montse Venturós, que acumula anys de militància a l'esquerra, però sense cap experiència a les institucions.
Pel que fa a ERC, el partit aspira a recuperar la presència que va perdre a l'Ajuntament de Berga el 2011 i guanyar pes polític.
Les darreres eleccions municipals van ser les pitjors de la història pels republicans de Berga, quan només van aconseguir el 4,5% dels vots (306).
Ara, Ermínia Altarriba espera capgirar aquesta situació.
Segons les mateixes enquestes, el PP, amb Joan Antoni López-Noguera al capdavant, mantindria una presència continuada a l'Ajuntament que no ha anat, però, més enllà dels dos regidors.
La reactivació econòmica de Berga, objectiu compartit
Els partits tot just han acabat d'escollir les cares de les seves llistes i treballen ara fent els primers esbossos del programa electoral.
No obstant això, hi ha diversos reptes de futur que seran ineludibles com continuar amb el sanejament dels comptes del consistori i la reactivació econòmica de la ciutat.
A l'espera dels programes definitius, fer front a l'atur és un dels eixos principals.
Amb 1.431 persones a l'atur, la situació econòmica de Berga no ha millorat gaire respecte de les darrers eleccions municipals i la capital del Berguedà ha vist com el llistat d'empreses tancades ha anat creixent, tot i que amb menys virulència.
Això, sumat al fet que ja el Berguedà és una comarca històricament deprimida arran del tancament de les mines i de les fàbriques tèxtils, fa més complicada la recuperació econòmica.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
MADRID, 19 maig (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Nacional ha declarat injustificats 156 acomiadaments a Panrico, els fixats per al 2015 i el 2016, perquè considera que les esmentades extincions no es van ajustar al dret, segons han informat a Europa Press fonts jurídiques.
Segons la sala social, en aquest cas no s'ofereix cap justificació raonable de caràcter organitzatiu perquè dels 745 acomiadaments previstos en expedient de regulació d'ocupació (ERO) a cinc plantes, 79 es posposin al 2015 i 76 al 2016, ja que aquests mancarien de causa o la causa invocada en el procés culminat a finals del 2013 hauria perdut actualitat el 2015 i el 2016, "per la qual cosa no serviria de suport per a tals decisions extintives".
L'ERO de Panrico, signat el mes de novembre passat, preveia l'extinció d'un màxim de 745 contractes en quatre anys: 312 acomiadaments el 2013; 277 per a aquest any; 79 extincions per al 2015 i 77 per al 2016.
Segons la sala, si a data del 2013 existia causa econòmica i/o productiva per acomiadar 745 persones i no s'ofereixen arguments organitzatius per allargar els acomiadaments fins al 2016, posposar-ne alguns als anys 2015 i 2016 el que està demostrant és que no són precisos per conjugar la causa objectiva actualment, per la qual cosa "avui no tenen justificació".
"I si existeixen previsions de futur sobre la situació econòmica o productiva per als esmentats anys, el que serà coherent és que arribat el moment s'iniciï en el seu cas un nou procés que verifiqui la concurrència de causes, la seva intensitat i les mesures proporcionades que llavors hauran d'adoptar-se, sense que càpiga utilitzar avui a manera de bola de vidre unes previsions impossibles de contrastar", assenyala la sentència.
Segons l'acord tancat el mes de novembre passat, les extincions per al 2015 i el 2016 eren condicionades a l'evolució dels resultats de la companyia, de manera que suposant que aconseguís un resultat brut d'explotació (Ebitda) de 13 milions el 2014, de 18 milions el 2015 i de 22 milions el 2016, es comprometia a no executar els acomiadaments dels dos pròxims anys.
En concret, la sala social ha estimat parcialment la demanda interposada per CCOO i ha acordat que els acomiadaments no es van ajustar a dret en dues qüestions: diferir el pagament de la indemnització fins al seu límit legal (20 dies any i màxim 12 mensualitats) i les extincions dels contractes de treball que s'havien fixat per als dos pròxims anys.
La sala explica que els temps per executar els acomiadaments dependran de cada cas concret, però la causa no pot servir de justificació per a acomiadaments la raó de ser dels quals consisteix en previsions econòmiques o en arguments causals a futur.
Alhora, també considera no ajustat a dret la decisió d'abonar en diferit les indemnitzacions, perquè l'empresa no va acreditar que es trobava en situació real de falta de liquiditat, ni va aportar informació "veraç i completa" sobre l'operació de venda d'Artiach.
"Una absència de liquiditat no demostrada que va poder destinar els 30 milions de la venda d'Artiach a devolució dels préstecs, endarrerint injustificadament el pagament de les indemnitzacions", recull la sentència.
La sala social de l'Audiència Nacional no admet la resta de qüestions plantejades per les parts.
Segons el tribunal, a l'ERO de Panrico hi van concórrer causes econòmiques, pèrdues comptables i productives; la sentència és recurrible en cassació davant del Tribunal Suprem.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El meu camp de recerca és l'Ecologia Microbiana aquàtica i aèria.
Les meves activitats de recerca actuals estan orientades a explorar la dinàmica temporal i la diversitat de microorganismes en l'aire, així com l'estudi de l'ecologia i la diversitat dels microorganismes eucariotes (protists) de diferents sistemes aquàtics de l'interior (els llacs d'alta muntanya, llacunes d'aigua salada i estanys euxínics).
Recentment he dut a terme diferents col·laboracions sobre altres aspectes de l'ecologia microbiana. |
15 dies després de la publicació de la sentència del procés, el conseller d'Interior, Miquel Buch, s'ha reunit per primera vegada amb la cúpula dels Mossos d'Esquadra amb l'únic objectiu d 'avaluar els dispositius d'ordre públic que han dut a terme aquests darrers dies per fer front a les mobilitzacions i aldarulls i establir si hi va haver o no mala praxi.
Després de la reunió, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha anunciat que s'ha decidit obrir l'auditoria "més gran" de la història del cos i que ja s'avaluen 15 actuacions sospitoses.
Aquest dilluns es van reunir els comandaments de Mossos a la seu central i aquest dimarts han traslladat al conseller l'anàlisi que va des de l'acció del Tsunami Democràtic a l'aeroport del Prat, les manifestacions al voltant de la Delegació del Govern o els aldarulls durant la vaga general del 18 d'octubre fins als disturbis d'aquest dissabte a la via Laietana davant la prefectura de la Policia Nacional.
A la trobada, per part del Departament d'Interior hi ha assistit el conseller acompanyat del secretari general, Brauli Duart, i el director general de la Policia, Pere Ferrer; mentre que per part de la prefectura del cos hi havia el comissari en cap, Eduard Sallent, i altres comandaments com el comissari superior de Coordinació Territorial, David Boneta i els comissaris d'Avaluació de Serveis i d' Afers Interns que s'encarreguen, precisament, d'analitzar les actuacions sospitoses de mala praxi.
En els darrers dies el sector independentista ha criticat l'actuació policial.
L'han titllada de desproporcionada i han demanat la dimissió del conseller Buch, que, des del principi, ha mostrat plena confiança en els Mossos i ha remarcat que el cos revisarà les accions que han dut polèmica per si cal depurar responsabilitats.
En aquest sentit, ha dit que està disposat a cessar del càrrec en cas que el cos no analitzi bé les imatges i deixi passar per alt actuacions de suposada mala praxi policial.
Paral·lelament, el comissari en cap, Eduard Sallent, va enviar una carta a tot el cos en què va defensar la professionalitat dels agents durant els aldarulls i va afirmar que les seves accions "no sempre han estat enteses ni compartides per tothom".
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Un central per temporada de mitjana.
En les últimes dues dècades el Barça ha fitxat 20 centrals.
Això sí, des de l'any 2009, quan Pep Guardiola va apostar per Dmitro Txigrinski, el Barça no havia incorporat cap futbolista en aquesta demarcació.
De fet, Jérémy Mathieu -en realitat un lateral reconvertit-és el primer central que tanca el director esportiu Andoni Zubizarreta des que va arribar al Camp Nou l'estiu del 2010.
A més, als 20 jugadors que han vingut de fora durant aquests 20 anys s'han de sumar els futbolistes de la casa que s'han consolidat al primer equip, com Puyol, Bartra i Oleguer, els joves del planter que van tenir alguna aparició fugaç com Muniesa, Quique Álvarez, Fontàs, Botía i Sergi Gómez, i els jugadors reconvertits, ja sigui de manera permanent -Mascherano i Abidal- o puntual -Adriano, Touré Yayá, Celades i Reiziger-.
En total, prop de 40 futbolistes han passat per l'eix de la defensa blaugrana des de l'any 1994.
El referent, Carles Puyol: en 15 anys al primer equip va jugar 593 partits oficials amb el Barça.
Una dada sorprenent és que només 3 jugadors són espanyols, mentre que el passaport més repetit és, precisament, el de l'últim fitxatge.
Només 6 jugadors van ser fitxats del futbol espanyol; la resta, d'altres lligues, especialment la francesa i la italiana.
La llista de 20 jugadors podria incrementar-se durant les pròximes setmanes.
En funció de les sortides que hi hagi a l'actual plantilla i les negociacions, que s'acceleraran a partir d'ara, el Barça podria fitxar un altre central.
L'objectiu principal és Marquinhos, del PSG, però el club parisenc s'ha negat a parlar sempre que el Barça ha demanat negociar pel jove futbolista brasiler de 20 anys.
Entre els centrals que han aterrat al Camp Nou, Gerard Piqué és el que presenta uns números més bons, més partits disputats i només un cost de 5 milions, tot i que el mexicà Rafa Márquez i l'asturià Abelardo presenten números similars.
El futbolista del planter, que va emigrar a Manchester per jugar al United, és l'operació més rendible de les que s'han dut a terme.
El defensa barceloní és un dels 9 fitxatges que va fer el secretari tècnic Txiqui Begiristain durant els 7 anys que va manar als despatxos del Camp Nou.
L'ara executiu del City va destinar 97,4 milions a reforçar l'eix del darrere, amb Txigrinski com l'operació més cara: 25 milions i només 14 partits disputats com a blaugrana.
De les 9 incorporacions que va tancar Txiqui, 5 van ser de futbolistes molt joves, que van aterrar a Barcelona amb menys de 22 anys.
Per contra, també va arribar al Camp Nou un veterà contrastat com Thuram, de 34 anys, una operació que es va emmarcar en el traspàs de Gianluca Zambrotta provinent del Juventus.
Si Txiki la va encertar amb Márquez, Piqué o Edmílson -un jugador que complia el doble perfil de pivot defensiu i central-, no es pot dir el mateix dels casos de Mario Álvarez (Valladolid) o Henrique (Palmeiras).
El primer, recomanat per Eusebio, va disputar dos partits oficials amb el Barça, mentre que Henrique -com Keirrison-és una de les operacions amb més interrogants de l'era Begiristain, ja que no va arribar a debutar en partit oficial amb el Barça i va encadenar una cessió rere l'altra.
Mentre Begiristain apostava sobretot pels futbolistes amb projecció, els seus predecessors acostumaven a fitxar centrals veterans, amb prou maduresa per assumir l'eix de la defensa blaugrana.
L'única excepció va ser Christanval, l'últim defensa que va aterrar al Camp Nou abans de l'arribada de Joan Laporta.
El francès, que va costar gairebé 17 milions i tenia 23 anys, va ser un dels dos centrals que va portar Carles Rexach al seu Barça, juntament amb Andersson.
Tots dos van sumar minuts, però no van consolidar-se com a defenses de garanties en un equip dubitatiu, que convivia amb la inestabilitat institucional de la presidència de Joan Gaspart.
Abans, amb Louis van Gaal en la seva primera etapa al Camp Nou, van aterrar futbolistes com Frédéric Déhu, Winston Bogarde, Mauricio Pellegrino i Frank de Boer.
De tots ells, només l'actual entrenador de l'Ajax va consolidar-se a Barcelona i va disputar 220 partits oficials.
De Boer va arribar en una operació conjunta amb el seu germà Ronald i, tot i ser un jugador contrastat a tot Europa, no va arribar a guanyar-se la unanimitat del Camp Nou.
Tot i això, De Boer va rebre més suport popular que Bogarde, un futbolista corpulent que l'afició del Barça va acollir amb certa sorna.
Fernando Couto va ser el jugador que va arribar a Barcelona per consolidar el grup de Bobby Robson.
Coratjós i expeditiu, el portuguès va formar part d'una línia defensiva nombrosa i molt física, que completaven tres jugadors fitxats per Johan Cruyff: Laurent Blanc -que va arribar lliure-, Gica Popescu i Abelardo Fernández.
El francès el va escollir Cruyff, tot i que no van arribar a coincidir perquè l'holandès va ser acomiadat per Josep Lluís Núñez a finals de la temporada 1995-96.
Mathieu s'ha sumat a aquesta llarga llista a última hora, quan ja era a l'aeroport de Madrid per volar amb el València cap a la gira sud-americana.
El president xe, Amadeo Salvo, va forçar al màxim l'estira-i-arronsa de les últimes jornades i s'ha sortit amb la seva.
Zubizarreta ha pagat els 20 milions, 10 dels quals ara al comptat.
Mathieu ha acabat sent més car aquesta temporada, ja amb 30 anys, que l'estiu passat, quan el Barça el podria haver fitxat per la meitat, ja que només li quedava un any de contracte.
Gerardo Martino va desestimar l'operació i el basc no va imposar el seu criteri al tècnic argentí.
D'aquesta manera, el futbolista francès s'ha convertit en el defensa de més de 30 anys més car de tota la història del futbol.
Només quatre atacants el superen: Batistuta, Eto'o, Ibrahimovic i Diego Milito.
Cinc anys després, el Barça torna a fitxar un central, tot i que Mathieu només porta dos anys jugant en aquesta posició.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Sou a: Portada > La Universitat > Coneixeu la URV > Persones > Doctors honoris causa > Jean Watson
Jean Watson és infermera i doctora en psicologia educativa i "counseling".
Professora Distinguida en Infermeria de la Universitat de Colorado, és doctora honoris causa per set universitats.
La filosofia sobre el cuidatge que ha desenvolupat s'utilitza com a guia de models transformatius de les pràctiques d'assistència i de tractaments, tant per als professionals de la Infermeria com per a pacients en diversos contextos d'arreu del món.
Infermeres clíniques i programes acadèmics d'arreu del món utilitzen les seves publicacions tant sobre la filosofia i la teoria del cuidatge humà, com sobre l'art i la ciència del cuidatge en infermeria.
Ho fan escoles d'Infermeria de més de 29 països de tot el món, entre elles la de la URV.
Jean Watson té més de 300 publicacions, entre elles catorze llibres, ha rebut nombrosos títols i premis i actualment treballa en diferents projectes de recerca.
L'any 2008, va crear una fundació sense ànim de lucre: l'Institut de la Ciència del Cuidatge Watson, per promoure el treball de la Ciència del Cuidatge al món.
Contacteu amb nosaltres Telèfon (+34) 977 558 000 |
La Unitat d'Igualtat és un servei universitari especialitzat, competent en matèria de polítiques d'igualtat de gènere.
L'estructura de la Unitat d'Igualtat i les seves funcions es troben, actualment, pendents d'aprovació.
TecnoCampus forma part de la Comissió de Polítiques d'Igualtat de la UPF i, com a membre de la comissió, fa seu el compromís de de la Universitat amb les polítiques d'igualtat de gènere, que han passat a incloure tant la promoció de la igualtat efectiva de dones i homes com la garantia dels drets de les persones del col·lectiu LGBTI.
La Comissió d'Igualtat és l'òrgan d'assessorament i participació, entre els seus objectius està la promoció de la transversalitat de gènere en el conjunt de la política universitària i les activitats de sensibilització en matèria d'igualtat entre dones i homes.
Està formada per les persones representants de diferents àmbits de la comunitat universitària.
La Comissió Tècnica en matèria d'assetjament sexual i d'assetjament per raó de sexe, d'orientació sexual, d'identitat de gènere o d'expressió de gènere, té caràcter permanent i s'encarrega de l'aplicació del procediment d'actuació tècnica i especialitzada recollit en el Protocol per prevenir i solucionar conflictes en matèria de violència masclista, homofòbia, bifòbia i transfòbia, així com del seguiment de les mesures.
L'estructura de la Comissió Tècnica i les seves funcions es troben, actualment, pendents d'aprovació. |
Si hi ha una disciplina artística difícil d'exposar en un centre d'art contemporani aquesta és, sens dubte, la perfomance.
I fer-ho d'una artista invisible, encara ho complica més.
El Bòlit de Girona ha dedicat tots els esforços i dos espais del seu centre –el Pou Rodó i la capella de Sant Nicolau– per retre comptes amb una de les artistes –i promotora– més efervescents de l'art d'acció de casa nostra i a escala internacional.
Denys Blacker, que des del 1987 resideix a les comarques gironines provinent d'Anglaterra, és una artista versàtil, multidisciplinària i incansable, marcada per un itinerari creatiu que s'expressa a través del dibuix, l'escultura, la ceràmica, la costura i tot allò que sigui permutable a una pràctica creativa que deixa de ser llenguatge per esdevenir "procés d'experiència".
"La seva atenció se centra més en l'acte de fer i en la realització, cada vegada més allunyats de les intencions conscients, que no pas en els resultats finals, formals i materials", explica Maia Creus, la comissària d'aquesta doble exposició.
"El seu és un itinerari deambulant, nòmada, sempre en moviment que avança, igual que la vida mateixa, com el traç d'una línia que surt a passejar.
Denys Blacker és el seu propi moviment que camina en un procés ininterromput de creixement, renovació i desenvolupament constant", afegeix.
La improvisació és el nucli de la seva recerca i el seu itinerari creatiu s'orienta vers la performativitat de la matèria, la telepatia i la sincronicitat, aspectes que desenvolupa més que mai a través d'Ocells al Cap, el grup de dones artistes que des de l'any 2015 es reuneixen amb regularitat i han portat a terme perfomances a Barcelona, Newcastle i Cadaqués.
Cada vegada més estem atrofiant el pensament amb el raonament i oblidem el poder de la intuïció.
Crec molt en la interconnexió i la sensibilitat cap a l'altre mitjançant la improvisació i exercicis de consciència corporal.
La pràctica artística és un viatge interior i una forma de desenvolupament humà.
"La manera de viure de cadascú té una ressonància directa en tota la humanitat.
Tot això i molt més es recull de forma expositiva en la mostra que el Bòlit desplega en dos espais.
Al Pou Rodó, el visitant es troba, entre d'altres, amb un mostrari de les impactants vestimentes usades per l'artista en diferents accions de finals dels 80 i principis dels 90 i que en si ja són obres d'art. Disfresses on la roba i els objectes ceràmics es fusionen, carregats de simbolisme religiós o pagà, com els de Dona peix, El testimoni impotent o Fins a l'últim sospir.
I per fascinants, els objectes desplegats en entrar a Sant Nicolau, revolucionaris com l' Elevador de ment, el Murmurador de vent, el Telèfon de la memòria o l' Apaivagador d'inquietuds.
I com a obra paradigmàtica de la seva trajectòria deambulant sobresurt el desplegament de Mons paral·lels (2007-2018), un conjunt d'obres còsmiques on el món cartografiat es projecta en vestits de lona on els elements ceràmics cosits són esmicolats en l'acció performàtica.
L'exposició es pot visitar fins al 2 de setembre, que clourà amb una acció a l'església de Santa Llúcia (20 h) a càrrec d'Ocells al Cap.
La trajectòria artística de Denys Blacker no s'entendria sense la seva participació i relació amb altres artistes.
Com la que continua promovent a Can Obert, la seva casa rural a Madremanya, convertida en casa-estudi-alberg-refugi d'artistes, poetes, pensadors.
Un laboratori d'experiències i d'evolució artística.
L'any 2004 crea a la Bisbal, juntament amb l'artista holandesa Anet van de Elzen, l'associació Gresol, des d'on fomenten FEM, una trobada internacional de dones artistes de perfomance que es trasllada a La Mercè de Girona.
L'any 2011 sorgeix Corpologia, un col·lectiu independent d'artistes que investiguen l'energia transformadora de l'acció.
Blacker n'és l' alma mater i d'aquesta experiència generativa esdevé membre del grup The Wolf in the Winter i sorgeix el col·lectiu Ocells al Cap, un grup estable de dones artistes en relació amb dones científiques i filòsofes compromeses amb l' amor mundi, "amb el llegat del saber femení sobre la vida a la terra".
Paral·lelament a l'exposició impulsen sopars temàtics al voltant de la Taula vòrtex situada al bell mig de l'església de Sant Nicolau.
"Un espai simbòlic, on la dona ha estat vetada al llarg de la història", com reivindica.
Allà 13 dones conversen de política, feminisme i espiritualitat.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Alguns carrers de Berlín estaven pràcticament buits, però a Google Maps apareixen en vermell.
Això significa que tenen trànsit molt dens, fins i tot amb retencions.
La raó del contrasentit era la prova que estava fent un artista anomenat Simon Wecker que anava a peu per aquests carrers arrossegant un carret on hi tenia 99 mòbils amb la ubicació activada.
Això feia que Google Maps interpretés que per allà hi estaven passat vora un centenar de vehicles.
L'acció es diu Google Maps Hacks i el seu autor la descriu així:
"99 mòbils de segona mà són transportats en un carro de mà per generar un embús de trànsit virtual a Google Maps.
A través d'aquesta activitat, és possible convertir un carrer verd en vermell, cosa que té un impacte en el món físic pels cotxes amb navegador que agafen una altra ruta per evitar quedar-se aturats enmig del trànsit."
A part de l'impacte, l'acció ha generat un cert debat sobre si era real o un fake.
En tot cas, és cert que hi ha maneres de confondre el sistema, com explicava en el seu compte de Twitter Enric Luján, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona i membre de Críptica, una entitat que defensa la privacitat i la seguretat:
Luján ha explicat al 324.cat que hi ha situacions no usuals que podrien confondre Google.
Si tots els passatgers porten mòbils amb la ubicació activada, el sistema de Google Maps podria pensar que en aquell moment hi passa un gran nombre de vehicles:
"S'hauria de veure si Google Maps ho preveu i de quina manera.
Potser fa correccions a partir de cert nombre de mòbils en poc espai.
Però no sabem com funciona la intel·ligència artificial de Google i per això només podem fer proves."
Per això, la manera de comprovar-ho és el que Luján anomena "enginyeria inversa": intentar confondre el sistema per comprovar si té criteris i quins poden ser.
Luján explica un altre cas, que no corresponia a cap acció artística.
Durant els grans incendis que van afectar Califòrnia a finals del 2017, la gent que buscava rutes alternatives i es guiava per l'app Wazwe o per Google Maps anava a parar de ple als llocs que s'estaven cremant.
Aquestes eines interpretaven que eren les menys transitades -cosa que, lògicament, era certa.
Per això, Luján els anomena sistemes miops:
"Parlo de "miopia" dels serveis de navegació per no tenir en compte aquest tipus de situacions "anòmales" (intervencions disruptives, emergències): únicament es basen en el rastre dels senyals mòbils en abstracte, sense prestar atenció als matisos del context."
El 2018, Enric Luján, juntament amb Èlia Brugulat i Maria Pinell, van posar en marxa el projecte Entropic Data Device, que se centrava en l'ús de les tecnologies informacionals, els telèfons mòbils i l'anonimat en xarxa.
Van intercanviant un mòbil amb totes les eines de traçabilitat activades entre els diversos participants del projecte.
Així, el seguiment d'aquell número de mòbil oferia una informació totalment caòtica, que impedia fer el seguiment d'una persona perquè en realitat alternava l'activitat de tres.
Això significa que es pot seguir el rastre d'una persona, sempre i quan sigui aquesta la que porta sempre el mòbil a sobre, com il·lustrava en un altre tuit.
Luján posa un darrer exemple, molt més delicat: la Disposition Matrix o matriu de disposició.
Anomenada també "kill list", és una base de dades per seguir el rastre, capturar i eventualment matar aquells a qui els Estats Units consideren enemics.
Al marge de consideracions prou importants, com el dret que puguin tenir els Estats Units a capturar o executar a qui creguin convenient, es trobi on es trobi, algunes tècniques donen lloc a errors.
Així, s'havien identificat alguns telèfons mòbils que corresponien a talibans que es trobaven al Pakistan.
Aquests mòbils es feien servir per rastrejar aquesta persones i localitzar els llocs on hi havia més concentració d'aquests militants.
Després, es rastrejaven tots els mòbils que podien haver estat en contacte amb aquests, per ampliar la llista de possibles enemics.
I uns drons servien per executar les ordres finals que es donessin.
El Pakistan va denunciar que els Estats Units havien fet més de 300 atacs amb drons i provocat més de 2.300 víctimes, la majoria civils.
Una de les raons, explica Luján, era que els talibans havien descobert la tàctica i s'intercanviaven mòbils o els donaven a la dona o a algun altre familiar, per confondre el rastrejadors.
En la web del seu projecte, Simon Wecker assenyala uns objectius que ara com ara no tenen a veure amb situacions tan tràgiques.
Explica que els mapes interactius com el de Google tenen un impacte immens en les ciutats, perquè influeixen en la forma com els seus habitants busquen casa o com es mouen o com i on duen a terme diverses activitats.
Wecker es pregunta si aquests mapes funcionen com xarxes "que determinen el comportament, opinions i imatges dels sers vius".
Els mapes, doncs, tenen un poder i potser determinen comportaments.
De moment, l'artista alemany ha demostrat que amb un carret ple de mòbils es pot arribar a confondre un sistema tan poderós.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va anunciar que proposarà que el sou dels membres del Govern, diputats i senadors només pugi aquest any un 0,25 per cent en solidaritat amb els jubilats si l'Executiu no rectifica i incrementa les pensions d'acord amb l'Índex de Preus al Consum (IPC).
«Si continua sense escoltar els jubilats i jubilades en la seva reivindicació perquè s'aixequi aquesta dictadura del 0,25%, li adverteixo que al debat dels Pressupostos portarem que el Govern, diputats i senadors també lliguin l'evolució del seu sou al 0,25% en solidaritat i coherència amb els jubilats i jubilades d'aquest país», va avançar a la clausura de l'Escola de Bon Govern que el partit va celebrar des de dijous a Madrid.
Sánchez va acusar l'Executiu de «menysprear els ciutadans que van construir l'Espanya democràtica» imposant aquesta «dictadura» de l'índex del 0,25% per actualitzar les pensions amb l'excusa que «no hi ha recursos econòmics» suficients, quan en realitat, segons el PSOE, el que cal és «voluntat» política.
Per part seva, el president del Govern, Mariano Rajoy, va assegurar que l'acord més important que té per davant Espanya és el de la reforma de les pensions, i va garantir que les pensions es podran apujar en la mesura que es puguin anar pagant.
«Si creem més ocupació pujaran més i aviat», va afegir.
Rajoy va explicar que alguns van voler convertir el debat sobre les pensions celebrat al Congrés «en una licitació» i altres en «una baralla».
«Jo no vaig voler barallar-me, vaig anar amb la veritat per davant: les pensions es poden pujar en la mesura que es puguin anar pagant», va reiterar.
El cap de l'Executiu va dir que s'apujaran les pensions per desocupació i viduïtat, però va destacar que «Espanya no es pot permetre tornar a polítiques de recessió, per això no es pot fer demagògia i menys amb un tema com aquest». |
Els comuns han acusat aquest dimarts al president del Govern espanyol en funcions i candidat socialista, Pedro Sánchez, d'haver mirat a la dreta en el debat de la nit d'aquest dilluns: "Preocupa molta gent socialista", ha asseverat el número quatre de la llista dels comuns al Congrés per Barcelona, Gerardo Pisarello.
"Va competir amb la dreta per veure qui era més dur" amb Catalunya, ha asseverat en roda de premsa al costat de la líder dels comuns en el Parlament, Jéssica Albiach, i al secretari general de Podem Euskadi, Lander Martínez.
Pisarello ha avisat que, si Unides Podem i ECP no obtenen un resultat fort aquest diumenge, "serà molt difícil que el PSOE no giri a la dreta", i ha dit que l'actitud de Sánchez no contribueix al diàleg, que és el que es requereix per desbloquejar la situació, i no propostes demagògiques, segons ell.
Considera que la situació requereix empatia, diàleg i el reconeixement dels diversos actors polítics, per la qual cosa "el vot més útil per a les eleccions és el vot a ECP i Unides Podem", que és la força política que està en millors condicions per desbloquejar la situació, ha dit.
Albiach ha sostingut que Sánchez "enterra cada vegada amb més força la tradició maragallista" del partit socialista, mentre que Pisarello l'ha acusat d'haver abandonat el que defensava el PSOE i l'expresident del Govern José Luís Rodríguez Zapatero --creu que la seva intervenció va ser 'prezapaterista'--.
Ha dit que no s'imagina l'expresident del Govern José Montilla celebrant la intervenció de Sánchez en el debat, i Albiach ha avisat sobre votar al PSC a Catalunya: "És com llançar una moneda a l'aire, perquè no sabem on caurà, perquè no tenen més ideologia que les enquestes".
La líder dels comuns al Parlament ha afirmat que el debat va deixar clar que Sánchez "ha renunciat definitivament a la plurinacionalitat i al federalisme, i competeix amb la dreta i l'extrema dreta amb una proposta molt dura per Catalunya".
Pisarello ha lamentat que Vox participés aquest dilluns al debat, "un partit preconstitucional vinculat al franquisme que va fer gala de la seva xenofòbia i el seu racisme", que va ser molt ofensiu amb l'autogovern i obertament hipòcrita, perquè s'omple la boca de patriotisme però vol desmantellar els serveis públics, segons ell.
Martínez ha garantit que són els vots al seu espai polític els vàlids perquè Vox no sigui tercera força i per "frenar les temptacions recentralizadores del PSOE", i ha avisat que s'oposaran a les tendències que vol eliminar l'autogovern.
Ha acusat Sánchez d'"allunyar-se cada vegada més de l'acció d'un govern progressista i mirar cap a la dreta", i ha avisat que només s'avançarà a través de les aliances plurinacionals i de construir llaços entre nacions germanes, ha dit.
Preguntats per la visita del rei a Barcelona aquest dilluns, Pisarello ha recordat que els comuns la van qualificar d'inoportuna per fer-se en campanya electoral, i ha advertit: "Una intervenció en català no és suficient per esborrar la ferida que es va generar a Catalunya després del discurs del 3 d'octubre".
"Mentre no es produeixi una rectificació d'aquest discurs, la fractura emocional que existeix amb la monarquia serà irreversible", ha assegurat, i ha dit que la Casa Reial vol negar el que va passar en aquell moment, sense reconèixer el contingut de la intervenció del rei després de l'1-O.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La setmana vinent la defensa de Clara Ponsatí proposarà els testimonis que vol que compareguin al judici per l'euroordre enviada pel jutge Llarena
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
D'ací a una setmana la consellera a l'exili Clara Ponsatí compareixerà al Tribunal d'Edimburg, en la primera vista per a la tramitació de l'euroordre amb què l'estat espanyol la vol extradir.
D'ençà del 14 de novembre, quan es va posar a disposició de les autoritats escoceses, Ponsatí té llibertat de moviments, que mantindrà durant aquest procediment judicial que durarà mesos, ben bé fins a l'estiu de l'any vinent.
El procediment tindrà si més no dos incidents de recorregut que el poden condicionar enormement: el primer, el 19 de desembre vinent, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resoldrà les qüestions pre-judicials que li va enviar el Tribunal Suprem espanyol sobre la immunitat d' Oriol Junqueras com a eurodiputat.
I el segon, el 31 de gener, quan és previst que es farà efectiu el Brexit.
19-D, el dia que la justícia espanyola pot perdre el partit a Europa
La vista de la setmana vinent al tribunal escocès, la del dia 12, encara no serà decisiva, però tindrà una gran importància, perquè la defensa de Ponsatí hi proposarà la llista de testimonis que vol que compareguin en aquest procediment, en què la justícia escocesa haurà de decidir si accedeix a extradir-la a l'estat espanyol perquè sigui jutjada per sedició.
El judici pròpiament no començarà fins al mes d'abril, i és previst que duri quatre setmanes, de manera que no acabaria fins ben bé el mes de maig.
El fet que Ponsatí sigui perseguida per sedició impedeix que l'extradició no pugui ser immediata i fa que hi hagi d'haver tot aquest procediment judicial.
Perquè la sedició no és pas entre els trenta-dos delictes comuns que hi ha en la llista de l'euroordre, sinó un delicte específic de l'estat espanyol, de caràcter polític.
I una de les coses que ha d'avaluar la justícia escocesa és si en aquest cas hi pot haver una doble incriminació, és a dir, si en el codi penal d'Escòcia hi ha cap delicte equiparable, pel qual pugui ser extradida.
Però la sedició fou abolida del codi penal escocès el 2011 i, en paraules de l'advocat Aamer Anwar, 'és un delicte propi del segle XVI que fou creat per reis i reines per a aturar la reacció de la gent comuna que reivindicava els seus drets'.
L'obsolescència d'aquest delicte en el marc jurídic escocès (i, de fet, a tot el Regne Unit) és un dels principals arguments de la defensa de Ponsatí.
Però d'un punt de vista formal, n'hi ha més, i prou importants, perquè si bé la petició d'extradició que fa Pablo Llarena és pel delicte de sedició, en el text de l'euroordre amb prou feines hi ha cap referència a la sedició.
La interlocutòria de Llarena repassa durant moltes pàgines els esdeveniments principals i més coneguts del procés, del paper dels membres del govern de Puigdemont en el referèndum, i acaba dient que els fets són constitutius de sedició perquè el Suprem va condemnar els presos polítics per sedició.
Però no diu què van fer ni Clara Ponsatí ni els exiliats que es pugui considerar una sedició.
Era tan vaga la referència a la sedició en el cas de Ponsatí que l'euroordre espanyola es va encallar al primer tràmit, quan la policia britànica la va refusar per 'desproporcionada'.
L'escàndol era tan gran que la diplomàcia espanyola va pressionar perquè es rectifiqués aquest qualificatiu.
Les autoritats britàniques van demanar més informació a Llarena que justifiqués la tramitació d'una euroordre.
El jutge va enviar un parell de fulls en què enumerava tot un seguit d'accions de possible desobediència, però la paraula 'sedició' ni l'esmentava.
'L'euroordre té errors i contradiccions', diu Anwar, que critica que Ponsatí sigui acusada de tot, 'però alhora no hi hagi exemples reals de cap suposat delicte'.
Anwar i la resta de membres de l'equip de defensa de Ponsatí a Escòcia també tenen arguments per a demanar la denegació de l'extradició, relacionats amb el perill que no pugui tenir un judici just a l'estat espanyol, per la manca d'un jutge imparcial.
Però és possible que abans el tribunal d'Edimburg no resolgui l'euroordre, l'estiu de l'any vinent, Ponsatí arribi a ser eurodiputada i tingui immunitat.
Perquè passi això, caldrà que el dia 19 de desembre el Tribunal de Luxemburg avali les consideracions de l'advocat general de la UE, segons el qual Oriol Junqueras tenia la immunitat d'ençà del moment que fou elegit eurodiputat en les eleccions europees del 26 de maig, independentment dels requisits i els tràmits d'acatament de la constitució que les autoritats espanyoles li imposessin.
Si aquest criteri fos validat pel TJUE, Puigdemont i Comín podrien tenir immunitat com a eurodiputats electes.
I també podria ser el cas de Clara Ponsatí si acabés essent eurodiputada.
Ella va anar a les llistes de Junts per Catalunya del 26-M, però no va sortir elegida.
Tanmateix, el Brèxit li ho podria permetre.
Perquè si el Regne Unit surt de la Unió Europea el 31 de gener vinent, tal com és previst, els eurodiputats que corresponen al Regne Unit seran redistribuïts entre la resta d'estats de la Unió.
L'estat espanyol en tindrà cinc més, que s'assignarien automàticament als cinc candidats de les llistes que ara són més a prop d'obtenir escó.
I la primera d'aquestes formacions a la qual tocaria un altre eurodiputat és Junts per Catalunya, i concretament Clara Ponsatí.
Si s'encadenessin aquests fets, i mentre no s'hagués resolt encara el procés d'extradició, l'euroordre contra Ponsatí també hauria de decaure, i el Suprem espanyol hauria d'adreçar un suplicatori al Parlament Europeu per a poder activar novament l'euroordre.
La setmana vinent, doncs, començarà per a Ponsatí un periple judicial a Escòcia de mig any que pot ser una cursa d'obstacles gairebé insalvable per a l'estat espanyol.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La gran quantitat de cotxes que es van desplaçar ahir del Pirineu a l'àrea metropolitana, en l'operació tornada de la Puríssima, va provocar retencions importants a la Catalunya Central.
Els principals problemes per circular van tenir lloc a la C-16, a l'altura de Guardiola de Berguedà, on hi va haver nou quilòmetres de cues.
A Berga, al llarg del dia també n'hi va haver un quilòmetre.
En aquest vial hi havia cues de cinc quilòmetres a Castellgalí i dos a Castellbell i el Vilar.
També hi va haver cues a l'A-2, entre Igualada i Esparreguera.
A la Cerdanya n'hi va haver d'Urís a Riu de Cerdanya.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Els darrers anys s'ha parlat molt dels efectes que pot patir el nostre planeta per l'escalfament global.
En el cas d'Andorra, una de les preocupacions principals radica en les conseqüències que pot tenir per a la supervivència d'un sector clau per a l'economia del país com és l'esquí.
En aquest sentit, resulta particularment interessant conèixer l'opinió d'un dels ponents de l'edició d'enguany de la Universitat d'estiu, el climatòleg i investigador espanyol Juan Ignacio López Moreno.
Dels seus estudis es desprèn que, d'una banda, a curt termini podem estar tranquils ja que d'aquí al 2050 s'estima que pugin les temperatures un parell de graus però aquest fenomen seria compatible amb la pràctica de l'esquí gràcies a les millores en les tècniques de cultiu de neu artificial.
Ara bé, de l'altra banda, si anem cap a escenaris de temps més allunyats es podria parlar d'un increment de tres a quatre graus, que sí que comprometria l'esquiabilitat al nostre país, i el pitjor és que Andorra no pot fer res per si sola per solucionar-ho.
Per evitar-ho caldria reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle a escala global, i avui en dia no hi ha acord.
Si més no, com diu el professor, per exemplaritat i ètica hauríem d'intentar que les nostres polítiques siguin rellevants.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona
Diversos estudis ja han demostrat que l'emoció contribueix a generar records i coneixement.
N omés una petita fracció de les experiències que vivim generen memòries detallades que podem recuperar a voluntat.
Fa temps que se sap que les experiències que tenen càrrega emocional es recorden molt més vívidament.
Lila Davachi i els seus col·laboradors -de diverses universitats i centres de recerca nord-americans i suïssos- han examinat fins a quin punt les emocions ajuden a fixar els records.
Els resultats que han obtingut, publicats a Nature Neuroscience, indiquen que les experiències emocionals deixen una mena de "ressaca" al cervell que afavoreix que la memòria retingui els successos posteriors, encara que no hi tinguin cap relació.
Les implicacions en psicologia i en educació són molt importants.
Les emocions són patrons de conducta que es desencadenen de manera automàtica i no reflexiva davant una situació que podria comportar una amenaça.
La complexitat emocional és molt gran, però n'hi ha unes quantes de bàsiques, com la por, la ira, l'aversió, la tristesa, l'alegria i la sorpresa.
El sentit evolutiu és permetre respostes molt ràpides que afavoreixin la supervivència, com per exemple fugir si una cosa ens fa por o fixar l'atenció si ens causa sorpresa.
Un cop desencadenada l'emoció, llavors ens en fem conscients, la qual cosa permet reconduir-la, si és que és necessari -per exemple deixant de córrer si el que ens havia espantat no és una amenaça real-.
Atès que les emocions són crucials per a la supervivència, qualsevol experiència que tingui components emocionals queda automàticament molt més ben registrada a la memòria, ja que podria ser necessària per a futures ocasions
A nivell de la mecànica del cervell, les emocions es generen en una zona molt primitiva d'aquest òrgan que s'anomena amígdala, i l'excitació emocional que produeix genera una descàrrega dels neurotransmissors epinefrina i norepinefrina.
L'activació de l'amígdala, en concomitància amb l'actuació d'aquests neurotransmissors, modula la funció d'una altra zona del cervell anomenada hipocamp, que és, precisament, el centre gestor de la memòria.
Per això les experiències emocionals queden molt més ben fixades i es recorden de manera més vívida.
En aquest treball, Davachi i els seus col·laboradors van examinar si l'excitació emocional condiciona la memòria de les experiències posteriors, encara que no hi tinguin res a veure i no continguin cap component emocional.
Per fer-ho, van establir tres grups de voluntaris.
Al primer grup els van mostrar imatges amb contingut emocional i mitja hora més tard imatges sense contingut emocional que a més no tenien res a veure amb les primeres; al segon grup l'ordre va ser invers, primer imatges sense contingut emocional i després imatges emocionals; i al tercer grup els van mostrar en totes dues ocasions imatges sense cap contingut emocional.
Finalment, sis hores després i sense que els voluntaris ho sabessin prèviament, per tal de no condicionar la seva memòria, se'ls va passar un test per veure quines imatges recordaven i amb quin grau de detall.
La diferència entre els tres grups va ser abismal.
Els voluntaris del primer grup recordaven amb molta claredat tant les primeres imatges, les que tenien contingut emocional, com també les que havien vist mitja hora més tard, que eren neutres i no tenien cap relació amb les primeres.
En canvi, els voluntaris del segon grup només recordaven bé les imatges emocionals i no les neutres que havien vist prèviament, i els del tercer grup no en recordaven cap de manera vívida.
Dit d'una altra manera, excitar les emocions afavoreix retenir a la memòria les experiències posteriors esdevingudes com a mínim mitja hora més tard, encarar que siguin neutres i no tinguin res a veure amb les primeres.
Durant tot l'experiment, a més, van estar escanejant el cervell dels voluntaris amb diverses tècniques no invasives.
Això va permetre descobrir l'origen neurològic d'aquest efecte.
Després d'una excitació emocional, els circuits neuronals implicats queden sensibilitzats i s'activen durant una estona amb molta més facilitat, i el mateix succeeix amb les neurones que alliberen els neurotransmissors epinefrina i norepinefrina.
Vindria a ser equivalent a la ressaca, que provoca hiperexcitabilitat neuronal, tot i que els efectes són radicalment oposats.
En una ressaca alcohòlica disminueix l'atenció i la capacitat de memòria, i en aquest cas augmenten totes dues.
Segons els autors, aquesta ressaca emocional, com l'anomenen, explica per què els successos traumàtics modulen les experiències posteriors, i obren una nova via pedagògica per afavorir els aprenentatges a través de les emocions de sorpresa i alegria.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Uber ha tornat als carrers de Barcelona.
Ho ha fet aquest mateix dimarts a les 8 del matí, quan ha posat en marxa un servei que fa tres anys va deixar la capital catalana per problemes amb les administracions i els mateixos taxistes, els qui tornen a veure-hi una amenaça.
I és que la companyia nord-americana ha desembarcat en terres catalanes amb una estratègia ben diferent: la de llicències VTC, seguint l'exemple de Cabify i com a única opció per poder circular deprés de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Un model que tampoc convenç els taxistes i que, com afirmen des del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC), "no compleix amb la legislació vigent".
Berbel: "Les llicències VTC van néixer amb l'objectiu de donar uns serveis com de taxi de luxe o especial, però ho estan estenent a tothom"
En total són 120 les llicències VTC (vehicle de transport amb xofer), però contractades a una empresa d'autobusos.
Així ho explica el president del STAC a VIA Empresa, Luís Berbel, qui remarca que intenten operar sota un paraigua que contempla una operativa ben diferent de la que segueixen les noves empreses de l'economia col·laborativa.
"Aquestes llicències van néixer amb l'objectiu de donar uns serveis com de taxi de luxe o especial, com són els casaments, enterraments, serveis de gerències, empreses..., però ho estan estenent a tothom", detalla.
El marc legal especifica que són vehicles que no poden circular sense passatgers, captar clients i no poden estar estacionats en zones lúdiques o amb una afluència important de gent.
De fet, van a llocs on saben que hi haurà clients, els atrauen i després els demanen que es descarreguin l'aplicació per fer com si haguessin contractat prèviament el servei", critica Berbel.
La legislació també marca que la proporció de vehicles ha de ser 1:30.
És a dir, una llicència per cada 30 taxis.
Ara bé, a Catalunya hi ha unes 945 VTC, quan el president del STAC assenyala que haurien d'estar al voltant de les 400 per seguir amb la normativa.
De cada 1.000 inspeccions que es fan a Madrid, prop de 400 reben alguna sanció
Berbel té molt clar que demandaran Uber si la situació no es regularitza.
Com també apunta que presentaran "una denúncia a Treball per les condicions laborals dels conductors".
Apunta que de cada 1.000 inspeccions que es fan a Madrid, prop de 400 acaben amb alguna sanció per incompliment de les normes, des de les pròpies de circulació d'aquest tipus de llicències fins a precarietat dels xofers.
"Aquests senyors treballen de forma il·legal i fan competència deslleial perquè circulen com taxis encoberts", insisteix.
Ho pateixen ja amb Cabify i ara el retorn d'Uber fa que temin que la situació s'intensifiqui.
Per això la seva principal reclamació és que les autoritats "facin complir les normes".
"Només demanem això", remarca, "perquè no és que hi hagi un buit legal, és que directament incompleixin les normes".
En aquest sentit, tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona han proposat reduir el nombre de llicències VTC.
El passat 27 de febrer, el consistori va aprovar un nou reglament per regular l'activitat de lloguer d'aquest tipus de vehicles.
La seva premissa és fer complir la proporció 1:30 que estableix la llei estatal i obligar a tenir una autorització prèvia que haurà de concedir l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Aquesta és la reacció que genera en els mateixos usuaris, els qui poden celebrar que tenen una opció de mobilitat.
Tot i això, el president del STAC remarca que és una "amenaça tant per al taxista com per al ciutadà": "Genera inseguretat per a l'usuari perquè les tarifes són dinàmiques.
Pugen o baixen en funció de la demanda i això fa que puguin ser més cares que les del taxi, que es mantenen estables durant tot l'any".
Tot i això, la companyia nord-americana ha assegurat que podrà oferir preus fins a un 20% més barates que la del taxi.
Per a la investigadora del grup de Recerca Dimmons de la UOC Mayo Fuster, la clau rau en l'ús que en faci el client.
"Hem de ser conscients del preu abans d'agafar el vehicle", diu.
Poden compartir els carrers i fer-ho en harmonia, sí, però amb uns condicionants.
El primer, segons Fuster, és que se segueixi un model com el que ha implantat el Regne Unit, on explica que l' àrea metropolitana de Londres "ha restringit el nombre de llicències VTC per articular la competència al mercat del taxi".
Justament la mesura que està prenent Barcelona amb el seu darrer reglament.
Fuster: "El model d'Uber com a tal ha fracassat a Europa, s'ha hagut d'amollar al model de llicència imperant al mercat"
En segon terme, assegura que les companyies de lloguer de vehicles han de vetllar per unes condicions laborals mínimes dels xofers.
"El model d'Uber com a tal ha fracassat a Europa, s'ha hagut d'amollar al model de llicència imperant al mercat, que no vol dir que sigui el més adequat, però necessita oferir unes condicions mínimes", comenta.
Perquè des del seu punt de vista, tant aquesta com Cabify aporten al servei de transport la modernització que el client demanda.
I recomana, a més, incloure sistemes com el rating de serveis per fer més transparent el taxi. |
El president dels Estats Units, Barack Obama, ha denunciat aquest dijous en un discurs a la nació que el sistema migratori del país "està trencat" i ha anunciat accions executives per reformar-lo i aconseguir que els immigrants indocumentats "surtin de les ombres i regularitzin la seva situació davant de la llei".
El pla d'Obama permetrà que entre 4,5 i cinc milions de pares de ciutadans i residents permanents puguin quedar-se temporalment als Estats Units, sense patir l'amenaça d'una deportació.
El mandatari ha posat èmfasi en la necessitat de deportar sospitosos de terrorisme, delictes violents i membres de colles, "però no les famílies".
"Avui el nostre sistema d'immigració està trencat i tots ho saben", ha dit Obama al començament del seu discurs, en què ha denunciat l'immobilisme entorn d'aquesta qüestió durant les últimes dècades.
En aquest punt, ha refusat les crítiques dels republicans, que diuen que la seva decisió de passar per alt el Congrés i recórrer a accions executives és equivalent a l'"amnistia" per als immigrants irregulars.
En resposta, el president ha afirmat que "l'amnistia és el sistema d'immigració que existeix avui dia, gràcies al qual milions de persones viuen sense haver de pagar els seus impostos ni complir amb les regles del joc" i ha instat el Partit Republicà a debatre una reforma migratòria integral que la Cambra de Representants, controlada pels republicans, "ha bloquejat".
"Segueixo creient que la millor manera de resoldre aquest problema és treballar junts per aprovar aquest tipus de llei de sentit comú.
Però fins que això passi, hi ha mesures que tinc l'autoritat legal de prendre com a president --els mateixos tipus de mesures adoptades per presidents demòcrates i republicans abans que jo-- que ajudaran que el nostre sistema d'immigració sigui més just i més adequat", ha postil·lat.
Alhora, Obama ha afegit que "durant més de 200 anys, la tradició d'acollir els immigrants de tot el món ha donat als Estats Units un gran avantatge" i insisteix que amb aquestes mesures farà que sigui "més fàcil i més ràpid" per als immigrants altament qualificats, llicenciats i empresaris "quedar-se al país i contribuir a l'economia".
El decret d'Obama per protegir de la deportació els pares indocumentats de ciutadans nord-americans s'aplicarà a immigrants que han estat al país durant un mínim de cinc anys, tal com venia avançant la Casa Blanca.
Aquestes persones hauran de sortir de la clandestinitat a través del registre i obtindrien una suspensió temporal de deportació i un permís per treballar durant tres anys.
"Si vostè ha estat als Estats Units durant més de cinc anys; si té fills que són ciutadans dels Estats Units o residents legals; si s'inscriu, es comprova que no té antecedents penals, i està disposat a pagar la part d'impostos que li correspon, llavors podrà demanar quedar-se en aquest país de manera temporal sense temor a ser deportat.
Podrà sortir de la foscor i tenir-ho tot en regla", ha dit.
Segons els mitjans locals, aquesta acció executiva indica que les sol·licituds per demanar la protecció de la deportació de pares de ciutadans i residents permanents no podran ser enviades fins almenys la primavera del 2015.
"He vist l'angoixa i l'ansietat dels nens les mares dels quals podrien ser enviades lluny seu", ha afegit el president en justificar les mesures que adoptarà el seu Executiu, indicant alhora que fa falta un debat "congruent, reflexiu i compassiu" que se centri en les esperances i "no en les pors".
"Som una nació que accepta la crueltat d'allunyar els nens dels braços dels seus pares?
O som una nació que valora les famílies, i treballa per mantenir-les juntes?", pregunta el president als espectadors que han seguit el seu discurs, que ha estat emès en 'prime time' a través dels principals canals de televisió nord-americans.
En qualsevol cas, ha dit que seguiran concentrant recursos per aplacar les amenaces reals a la seguretat.
"Però amb els criminals, no amb les famílies", ha reiterat.
Així, el cap d'Estat ha apuntat que "tot i ser una nació d'immigrants, els Estats Units també és una nació de lleis" i, per tant, ha destacat el seu compromís per assegurar les fronteres del país nord-americà.
En el seu discurs a la Casa Blanca, Obama ha recordat que des del principi del seu mandat va fer el que va estar a les seves mans per assegurar les fronteres del país.
"Avui dia, comptem amb més agents i tecnologia desplegats per assegurar la nostra frontera sud que en qualsevol altre moment de la nostra història", ha asseverat.
En relació amb la seguretat fronterera, Obama ha explicat que en els últims sis anys "els creuaments il·legals de la frontera s'han reduït més de la meitat" i es troben "en el seu nivell més baix des de la dècada del 1970", malgrat que l'estiu passat es produís un "breu repunt" amb l'arribada de menors no acompanyats.
D'altra banda, el president ha assegurat que d'haver-se aprovat la reforma migratòria que el Senat --amb el suport de 68 demòcrates, republicans i independents-- va enviar a la Cambra de Representants "hauria duplicat el nombre d'agents de la patrulla fronterera", i alhora oferia als immigrants indocumentats un camí cap a la ciutadania.
En aquest context, Obama ha insistit a denunciar l'oposició republicana per bloquejar la seva proposta, que era --segons repeteix-- "un compromís adquirit pel Govern amb els seus votants--, i ha citat l'expresident George W. Bush, que va dir que els immigrants "són part de la vida dels Estats Units", per incidir en la importància de buscar acords conjunts que converteixin les mesures executives en lleis permanents.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els municipis de la Catalunya Central, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental afectats per la neu que va caure en cotes baixes dilluns a la tarda, però també els del sud del país afectats per la forta calamarsada, van anar recuperant la normalitat durant el matí d'ahir.
Ja a primera hora els treballs de les màquines llevaneus, la sal tirada en carreteres i carrers i la pujada de la temperatura per la sortida del sol van permetre de normalitzar el trànsit en més d'una vintena de carreteres afectades, de manera que a la tarda només es restringia la circulació totalment a la BV-4024 de Bagà al coll de Pal –afectada des del temporal del 5 de febrer– i a la BV-1341 a Sant Quirze Safaja.
En altres tres carreteres durant la tarda encara era obligatori l'ús de cadenes: a la BV-4031 de Castellar de N'Hug, a la GIV-5201 a Viladrau i a la BV-5114 a Fogars de Montclús, segons anava actualitzant el Servei Català de Trànsit.
Dilluns a la tarda la neu i la pedra va agafar a cotes més baixes de les esperades i va atrapar alguns conductors en una desena de carreteres: a l'AP-7, a l'A-7 i a l'N-340 a Torredembarra, a la C-58 a Vacarisses, a la C-25 entre Espinelves i Arbúcies, a la C-17, a la C-59 a Sant Feliu de Codines i a d'altres carreteres locals, com les de Matedepera i Rellinars i la de Tiana a Mollet, entre d'altres.
Les comarques de la Catalunya Central es van llevar en gran part emblanquinades, amb neu poc habitual en llocs com ara el monestir de Montserrat, i amb temperatures molt gèlides (-10 a Guardiola de Berguedà i -9 a Viladrau).
Després dels problemes de circulació i de les cues que hi va haver dilluns al vespre a dues de les principals vies de comunicació d'Osona, l'eix transversal i la C-17, a primera hora del matí la situació viària en aquestes carreteres es va restablir, amb avisos de perill per gel a la calçada.
Dels 208 alumnes de Catalunya afectats per alguna alteració en les rutes de transport escolar, ahir al matí 142 eren de la Catalunya Central.
A l'Anoia 80 alumnes van quedar sense transport després de suspendre's les rutes de la urbanització Pinedes d'Armengol de la Torre de Claramunt a l'institut de Capellades, i de la mateixa urbanització a l'escola Torrescasana de la Torre de Claramunt.
A Osona es van suspendre les rutes de Viladrau a l'institut de Taradell i de Seva al mateix institut, amb afectació a 34 alumnes.
Al Moianès es va cancel·lar la ruta de transport escolar de l'Estany i Collsuspina fins a l'institut Moianès, fet que va afectar 28 alumnes.
Al Vallès Occidental molts conductors van quedar atrapats durant més de quatre hores a la C-58 a Vacarisses i fins passats deu minuts de les deu de la nit no es van obrir les barreres del peatge de la C-16, la via alternativa.
Va haver-hi problemes per accedir a Rellinars i Viladecavalls i a les urbanitzacions de Castellar (el Racó, el Balcó i Airesol), Matadepera i Sant Llorenç Savall, amb restriccions al pas de línies d'autobús.
També va passar a la part alta de Barcelona, on malgrat escampar 28 tones de sal es va haver de tallar la carretera de Vallvidrera i l'Arrabassada més de dues hores durant la nit i van deixar de donar servei les línies de bus 118 i 128 fins a les dotze del migdia.
La neu a cotes baixes va fer presència passades les tres de la tarda a la Conca de Barberà i les Garrigues, però sense provocar incidències.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La setena edició del certamen comptarà amb la participació de 60 establiments de restauració on esperen servir prop de 21.000 menús a 10 euros
Girona.-La setena edició del Girona10 sortejarà dilluns vinent 100 habitacions d'hotels de la ciutat a "cost zero" i 178 entrades per espectacles teatrals i del Festival del Circ.
El certamen, que se celebrarà del 26 al 28 de gener, incorpora novetats com ara que els 60 establiments de restauració participants ja no formaran part del sorteig sinó que oferiran menús a 10 euros prèvia reserva.
El president de l'Associació d'Hostaleria i Restauració de la ciutat, Jordi Carreras, ha explicat que esperen que se serveixin uns 21.000 àpats, una xifra similar a la registrada l'any passat.
A la nova edició, a més, hi col·laborarà el Girona FC, que oferirà cinc entrades per veure un partit del club.
També hi haurà preus especials en concerts, teatre i establiments comercials.
L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha destacat la importància de l'esdeveniment que, ha dit, consolida Girona com a "ciutat de referència".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Química ha organitzat novament l'activitat INSPIRA'T per Sant Jordi.
Amb motiu de la celebració de l'Any de la Taula Periòdica i de l'Any Brossa, es proposa que les «inspiracions» d'enguany, tot i ser obertes en temàtica i format, siguin preferentment científiques o relacionades amb els poemes de Joan Brossa.
A l'enllaç podreu descarregar la butlleta que s'ha de dipositar a les bústies que trobareu als llocs comuns de la Facultat (vestíbuls i biblioteca) i a cada secció departamental.
Esperem que aquesta proposta sigui del vostre interès i, no cal dir-ho, us animem a participar-hi i a fer-ne la difusió que cregueu convenient.
El dia 30 es farà un sorteig de novetats literàries al vestíbul de la Diagonal entre tots els participants.
Foment del català en docència i recerca
Butlleta de participació (DOCX, 38 KB) |
La formació creu que pot ser un greu perjudici pel municipi i pel Principat
Compromís X la Seu creu que s'ha d'actuar per reconduir la situació
ERC i CiU es mostren favorables a la creació d'un circuit per a l'esquí nòrdic
El portaveu Òscar Ordeig mostra la seva preocupació per «l'alt nivell d'endeutament de l'Hospital de La Seu»
La Generalitat deu, aproximadament, 1,7 milions de € al consistori
L'Ajuntament de la Seu no ha rebut, per ara, cap notificació
Compromís X La Seu alerta d'una reducció de matrícules del 60%
Dilluns, al Ple Municipal, el grup presentarà una proposta d'acord
El dirigent dóna suport a la presència de consellers de CiU i ERC
El grup proposa mesures i accions per dinamitzar la zona antiga de la ciutat
ERC confirma que no pactarà amb cap de les dues opcions majoritàries escollides
Ordeig vol construir «una ciutat que tingui cura dels seus espais públics»
ERC, CiU, Compromís X La Seu i CUP van exposar els seus plans per diferents àrees
Les propostes de la ciutadania estan tenint bona acollida
Òscar Ordeig es compromet a evitar alguns dels «errors de l'actual legislatura»
Òscar Ordeig vol reduir les quotes i modificar els horaris
L'acte analitza diverses actuacions de la Institució
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
"De Valls a Vilaniu" és la ruta turística dissenyada per l'Oficina de Turisme de Valls amb la col·laboració de la Societat Narcís Oller.
La ruta us permetrà repassar la biografia i obra de Narcís Oller i la seva relació i implicació amb Valls, a partir d'una adaptació de la ruta creada per la Societat Narcís Oller.
El recorregut recorre bona part del Barri Antic de Valls i descobreix alguns dels espais de la ciutat descrits a les novel·les per Oller i estretament vinculats a la seva vida.
Reserves a l'Oficina Municipal d'Informació Turística de Valls |
Sis de cada deu brasilers consideren que els Jocs Olímpics portaran més perjudicis que beneficis per al país i la majoria està més preocupats perquè l'esdeveniment sigui un èxit que per a les medalles que puguin obtenir els esportistes del Brasil.
Així ho recull un sondeig de la firma Ibope publicat pel diari 'Estadao' i que confirma els dubtes que segueixen generant els Jocs entre la ciutadania.
Un 60% preveu que l'esdeveniment empitjori la situació, respecte del 32% que vaticina més pros que contres.
El pessimisme generalitzat contrasta amb la sensació prèvia al Mundial de futbol del 2014 i s'ha estès també a l'àmbit esportiu.
Un 31% de les 2.002 persones enquestades vol que el Brasil conclogui amb una bona posició en el medaller, mentre que un 59% prefereix que l'esdeveniment sigui un èxit.
Els Jocs Olímpics, que arrenquen el 5 d'agost, arriben precedits de tota mena de polèmiques, que van des de les suposades corrupteles polítiques fins a la inseguretat o el mal estat de les instal·lacions.
Diverses delegacions ja s'han queixat de la vila olímpica.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Dramatúrgia i direcció: Ferran Joanmiquel
Fotoperiodistes com Joan Guerrero, Sandra Balsells, Emilio Morenatti, Samuel Aranda o Marta Ramoneda en boca de tres fantàstics intèrprets com són Jordi Subirà, Mireia Vallès i David Martínez.
El passat diumenge la Sala La Planeta va acollir alguna cosa més que una obra de teatre.
Una proposta més pròxima a un exercici col·lectiu de reflexió sobre quina hauria de ser la veritable funció del fotoperiodisme i l'ètica dels professionals que l'exerceixen.
En una sala petita i fosca les històries dels diferents fotògrafs ressonaven amb força acompanyades d'una selecció musical exquisida i una escenografia senzilla.
Per posar èmfasi en allò que és important: les fotografies i les històries que les acompanyen.
Relats de quan estaven a Kabul, sobre la cobertura de l'Ebola, o l'espectacle mediàtic en clau còmica que va portar l'episodi del conflicte de l'illa del Perejil.
Històries amb una vessant molt humana al darrere que ens porten a veure que en realitat els fotògrafs són els primers de passar l'examen moral.
Dones i homes amb una càmera a la mà enfrontant-se cara a cara amb la realitat més autèntica.
Durant l'estona que dura la funció, els espectadors, doncs, no poden evitar connectar de ple amb uns relats dels quals són coneixedors, consumidors, i per què no?
Històries que veuen a través de la televisió, que llegeixen als diaris... per acabar-se preguntant: què va primer?
«Primer hauria de ser la persona», confessa un d'ells, «perquè llavors la foto serà millor, tindrà ànima». |
"El lloc del poeta és la ruïna. / (...)
Ja no l'himne, llavors, / sinó la pedra sense sostre / et serví d'esperança i de recer. / Pallissa.
Vet aquí uns versos bells, foscos i durs, inclosos a Llum a l'arsenal.
Antologia 1987-2017 (Lleonard Muntaner, 2017), un recull amb què l'escriptor català Lluís Calvo (Saragossa, 1963) celebrava, fa ben poc, trenta anys de trajectòria.
Tres dècades durant les quals ha estat fidel a una de les seves màximes: "Quan hagis consolidat un camí, defuig-lo.
L'art t'agrairà, finalment, el desconcert".
Com explica Jordi Marrugat al pròleg d'aquesta antologia, "en els poemaris de Calvo hi ha invenció i citació, creació i imitació, vers i prosa, poemes visuals i poemes escènics.
Però la seva obra s'ha realitzat també en la narrativa, el vídeo, l'àmbit digital, el teatre, la intervenció pública o les mil formes de l'assaig".
I és que Calvo ha intentat sempre "dinamitar la idea de gènere".
En una presentació recent a La Impossible va arribar a dir que no li interessa tant ser autor com "ser text".
No té mòbil perquè es resisteix "a aquesta forma de control i d'alienació".
I la poesia l'escriu a mà i, sempre que pot, "al bosc o en cabanes de pedra seca, i sobretot al Pirineu, en llocs remots".
Poeta, novel·lista, assagista, crític, Calvo ha publicat dinou llibres de poesia, com ara Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008), Col·lisions (3i4, 2009), Llegat rebel (Terrícola, 2013) o Talismà (LaBreu, 2017); els assajos Baules i llenguatges (3i4, 2011) i El meridià de París (Edicions Poncianes, 2016), i la novel·la L'endemà de tot (Raig Verd, 2014), per citar només alguns dels títols més recents, que trenta anys donen per a molt, sobretot si parlem d'un autor tan prolífic.
Perquè per a Calvo la poesia no ha de ser "només dring, cant, ritme", sobretot és "una gran creadora de visions.
I en aquest sentit és dèlfica, ja que la seva missió és contribuir al coneixement d'un mateix".
Ho diu algú que admet que la seva escriptura "no busca l'aquiescència fàcil, ni el fet de complaure a través dels referents més comuns i identificables.
Ho diu algú que, a la pregunta sobre com guanyar lectors ja des de la secundària, afirma que "la literatura no pot ser important per a l'alumne si no li arriba, si no el toca, si no el fereix i l'interpel·la".
Algú per a qui "llegir és un acte de resistència i la poesia té nom de revolta".
Missatge, aquest últim, que bé podríem pintar amb esprai a la façana de tots els instituts catalans.
La poesia no es pot mesurar en termes utilitaris.
Fet i fet, no serveix per a res, la qual cosa no vol dir que no tingui una funció.
La funció de la poesia consisteix a trabucar les nocions comunes, a capgirar-les i a posar-les de panxa enlaire.
La funció és un esdeveniment, un fenomen, una acció.
No és una cosa ni un instrument.
Per mi la poesia crea un idiolecte i subverteix la identificació entre el llenguatge i les coses, una identificació que ja sabem que és impossible perquè entre el llenguatge i allò que anomenem realitat hi ha sempre una escletxa.
La poesia més conservadora encara creu en aquesta unió edènica entre el llenguatge i les coses, sense adonar-se que som nosaltres els qui creem la realitat quan la invoquem i l'observem.
Però justament perquè no hi ha una identificació unívoca es pot produir un esclat de realitats plurals.
I aquest és el lloc de la poesia.
La poesia no és només dring, cant, ritme.
No és només l'ús d'aquella paraula que fan servir no sé on o que està oblidada.
No és només l'argot i la tradició.
Tot plegat és important, però amb això no n'hi ha prou.
Perquè la poesia, per damunt de tot, és una gran creadora de visions.
I en aquest sentit és dèlfica, ja que la seva missió és contribuir al coneixement d'un mateix.
La poesia uneix el microcosmos i el macrocosmos.
Es alquímia interior i transformació personal.
Hi ha qui només es queda amb la carcassa, amb la mera formalització, amb la confusió eterna entre llengua i llenguatge, i això és un error majúscul.
Amb la seva follia i amb la seva alenada imprevista proveeix d'energia nova al món.
I alhora és una font de connexió amb l'eternitat, amb la saviesa, amb tot un seguit de fenòmens que no sabem d'on ens arriben.
I aquesta és la seva tasca visionària.
Una tasca singular de llenguatge.
És una gran creadora de visions.
I en aquest sentit és dèlfica, ja que la seva missió és contribuir al coneixement d'un mateix
Quan i per què vas començar a llegir-ne?
És millor llegir-la o escoltar-la?
Vaig començar a llegir-ne a l'adolescència tardana, perquè la meva introducció en la literatura va ser a través de la narrativa clàssica, sobretot la russa.
Des de llavors la poesia no m'ha abandonat mai.
Personalment, m'estimo més llegir-la, tot i que gaudeixo escoltant els poetes.
Però crec en la calma i la introspecció de la lectura, a través d'un procés que et permet establir connexions i madurar els textos.
La poesia és un procés de coneixement, si vols de coneixement intuïtiu, no sotmès a regles més enllà d'unes habilitats formals que s'haurien de suposar en qualsevol poeta.
Per mi escriure és accedir a la sorpresa.
Sóc conscient que la meva poesia exigeix un esforç, unes vivències, unes lectures.
No és una llaminadura per endolcir i ensucrar el paladar del lector, com el cotó fluix de sucre que vénen a les fires.
La meva escriptura no busca l'aquiescència fàcil, ni el fet de complaure a través dels referents més comuns i identificables.
La poesia és això, al capdavall.
Prefereixes dir-la o que et llegeixin?
M'agrada molt recitar, però el tipus de poesia que faig necessita una lectura aprofundida, interior, calmada.
Aquí és on el lector ha d'interioritzar el poema, viure'l, fer-lo seu.
L'impacte et pot venir, sens dubte, a través de la recitació, oralment, però la sedimentació requereix de la tasca lectora.
Els poetes som com les roques: n'hi ha de metamòrfics, d'ignis i de sedimentaris.
Jo tinc trets de totes tres categories, però crec en l'al·luvió de la lectura, en aquesta sedimentació que duu el lector a traçar el seu camí particular.
L'important és tenir poemes amb força, potència i intensitat.
I que ens interpel·lin en tot allò que ens conforma com a humans.
Fas servir llibretes, paperets o el mòbil per anotar idees, imatges, versos donats i coses sentides que després elabores?
O pots estar setmanes sense pensar-hi, fins que se't dispara la mirada poètica?
De mòbil no en faig servir perquè no en tinc.
Sóc dels pocs que encara es resisteixen a aquesta forma de control i d'alienació.
Però sí que faig servir llibretes.
Algunes d'elles, quan el llibre s'ha publicat, les he donat a amics de confiança.
Escrius sempre al mateix lloc o ets tot terreny?
En alguna hora o circumstància determinada?
I m'agrada fer-ho cada cop més a l'aire lliure, al bosc per exemple, o en cabanes de pedra seca.
Els poemes els escric a raig, tal com m'arriben.
I després hi ha tota una tasca de selecció, de revisió curosa i febrosenca.
També m'agrada escriure quan viatjo.
He escrit poemes a mig món: al Perú, a Groenlàndia, a Austràlia, a l'Índia, al Japó, a Bolívia...
I sobretot al Pirineu, en llocs remots.
Maragall afirmava que existeix una nació pirinenca.
Pel que fa a les hores sóc un ésser absolutament diürn, no escric mai de nit, excepte quan viatjo.
No perquè no m'agradi, sinó perquè sóc matiner de mena i en arribar la nit estic sense l'energia que exigeix el fet d'escriure.
Vas sumant poemes i després busques (o trobes) el fil que els uneix?
O penses directament en llibres?
Abans de començar ja sé que els poemes formaran part d'un llibre.
Però es produeix un fenomen curiós: en un principi sembla que tot és caòtic i que no hi haurà res que pugui unir els diferents poemes, però a poc a poc va sorgint la coherència de tot plegat.
Quan escric hi ha una mateixa longitud d'ona que apareix tota sola, no m'hi he de preocupar gens.
Ella sorgeix, com si res, i troba el desllorigador.
El mateix moment vital crida els poemes i els dota d'una pàtina bessona.
Sempre hi ha moltes coses que es descarten, però en conjunt existeix una línia que uneix els poemes, perquè tot plegat respon a un període vital, a unes lectures, a una sèrie de moments de l'esperit.
Quan dones per enllestit un poema?
Com és el teu procés de reescriptura?
Proves els versos dient-los en veu alta?
Els poemes no s'acaben fins que corregeixo les galerades.
Tots passen per llargues revisions i modificacions.
De vegades les primeres versions tenen pocs punts en comú amb el resultat final.
I de lectors de confiança en tinc molt pocs i escollits.
No vull crear cacofonies perquè cada lector et diu una cosa diferent.
En això segueixo molt el meu olfacte poètic.
En canvi sí que rebo molts llibres d'autors que em demanen que els doni la meva opinió, que en corregeixi coses...
És una feina de productor literari, per dir-ho així.
Com aconseguim que s'apreciï la poesia ja des dels instituts?
Quins autors caldria fer llegir a les aules?
Crec que és bàsic l'entusiasme i el coneixement dels docents.
Si no transmets aquestes dues coses la literatura es converteix en un suplici, en un mer llistat de noms i de simplificacions sense substància.
Però a més la literatura no pot ser important per a l'alumne si no li arriba, si no el toca, si no el fereix i l'interpel·la.
Per això cal triar bé els textos.
I pel que fa als públics en general no n'hi ha prou amb programar poesia per cobrir quotes.
Els programadors estan obsessionats amb les xifres i els resultats immediats.
Però apostar per la tasca de la lectura, lluny de la societat de l'espectacle i de les seves ximpleries, requereix talent, perseverança i molt de coratge.
Crear un públic cultivat és lent, s'ha de sembrar ara i els resultats apareixeran, sens dubte, amb els anys.
Una cosa que he pogut observar llegint poesia per aquests mons és que la gent necessita la poesia, però en canvi li fa por.
I això ho ha propiciat la mateixa escola, però també aquest academicisme presumptuós que el primer que fa és asseure's en una tarima a deu metres del seu auditori.
Amb aquestes credencials no pots estimular res, només crees una falsa sensació de respecte, de submissió i de temor.
Però la gràcia de la lectura i dels recitals és el seu caràcter resistencial, per això hi ha joves que s'hi senten atrets.
La lectura ho té tot en contra: els mitjans audiovisuals, les xarxes socials –ara ningú no llegeix al transport públic, tothom mira el mòbil–, la manca de temps...
Llegir és un acte de resistència.
La literatura no pot ser important per a l'alumne si no li arriba, si no el toca, si no el fereix i l'interpel·la.
Per això cal triar bé els textos
I per quina manera de dir o d'escriure?
Un dels meus llibres es titula Llegat rebel.
I aquest títol constitueix una declaració d'intencions.
La tradició l'hem de conèixer, però també hem de ser capaços d'interrogar-la, de qüestionar-la, d'establir-hi un diàleg que al capdavall ha de ser sempre crític.
La tradició no és un altar ni un ídol que calgui venerar.
Això no vol dir que no mereixi tot el nostre respecte.
A Catalunya som molt obsessius amb determinades maneres de considerar la literatura.
Hi ha qui creu, per exemple, que només hi pot haver un poeta de capçalera i que tots els altres són subordinats.
O que s'ha de llegir un autor de manera unívoca, sense matisos, en una sola direcció.
Tot això no s'aguanta per enlloc.
Quan Caterina Albert va publicar Un film: 3000 metres un crític toix va dir que la novel·la no era bona i aquest tòpic s'ha arrossegat, intacte, fins fa poc.
I es tracta d'una obra magnífica, cosa que ja vaig comprovar en el seu dia tot llegint-ne l'edició original.
Massa sovint en lloc de construir el propi criteri crític hi ha persones que segueixen consignes.
Un poeta apareix en un medi, no és un bolet.
Els poetes són fenòmens en evolució constant; fins i tot els morts ho són, a través de les lectures que en fem des del present.
No els podem momificar, no els podem convertir en monuments petris.
La lectura crítica és fonamental.
I a mi també m'interessen els qui són a l'altra banda, els poetes marginats, els silenciats, els qui, per moltes raons, no han format part del corrent general i de la sonsònia dominant.
Em passa una cosa curiosa, i és que m'identifico molt més amb les generacions joves que no pas amb els autors de la meva lleva, amb notables excepcions.
Crec que les afinitats no tenen res a veure amb l'edat, sinó amb les connexions mentals, artístiques i espirituals que estableixes.
I aquestes les he trobades amb la gent nascuda més tard.
Quins són els teus poetes contemporanis de capçalera?
I els teus clàssics indispensables?
Les meves influències literàries són molt diverses, fins i tot aparentment contraposades.
I no només m'alimento de la literatura sinó també del cinema, de l'art, de les sèries, dels còmics i de la música, des de la clàssica fins al metall extrem, passant pel jazz.
I també de la filosofia, que és molt important en la meva escriptura.
Si parlem de poetes la meva tríada catalana del segle XX és Ferrater, Foix i Vinyoli.
I a partir d'aquí les meves influències van des dels pre-socràtics fins a Carles Hac Mor, tot passant per Bertran de Born, Bernart de Venzac, Ausiàs March, Jacint Verdaguer, Michaux, Char, Maragall, Quasimodo, Sagarra, Šalamun, Trakl, Montale, Snyder, Andreu Vidal, Marçal, Novalis, Carner, Eliot, Rilke, Sampere, Gimferrer, Palol, Stevens o Wordsworth.
I després hi ha els joves, com Josep Pedrals, Silvie Rothkovic, Jaume C. Pons Alorda, Laia Llobera, David Caño, Lola Nieto, David Jiménez, Esteve Plantada o Anna Gual, per dir-ne només uns quants.
Abans parlava de la música i també he de dir que trobo molta inspiració en els poetes del rap i del trap.
De les avantguardes el que més m'ha influenciat és l'expressionisme abstracte, algunes concepcions de Beuys i en el camp estrictament literari i filosòfic el situacionisme, que per mi ha estat cabdal.
Autors com Altaió, Xargay o el mateix Hac Mor també són referents importants.
Regala'ns un vers o un poema teu que et defineixi com a poeta, si és possible filar tan prim.
Aquests versos del llibre Talismà, que va publicar LaBreu el 2017:
L'únic que viu plenament de la poesia és Déu, tot i que tendeix una mica massa a la mística i al poema críptic.
El poeta sempre viu en la falla, en el lloc abismós
I després hi ha allò tan bell de Vinyoli: "Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament".
Tinc la sort de treballar en el món cultural, amb la qual cosa la separació entre el viure i el poema queda una mica més atenuada.
Però el poeta sempre viu en la falla, en el lloc abismós.
Hi ha alguna cosa que et calgui dir i que no t'hagi preguntat?
Una qüestió molt estranya és que sovint aparec com a escriptor aragonès i saragossà, com si pertanyés a la literatura castellana, tot i escriure en català.
Ja ho he explicat cent mil vegades, però ho torno a fer: a Saragossa hi vaig néixer per motius purament circumstancials.
Fins i tot un cop, en una entrevista, vaig exposar gairebé tot el meu arbre genealògic.
La meva família ve del Pallars Sobirà, del Baix Cinca, de Barcelona.
És com si a Sergi Pàmies l'anomenessin escriptor francès perquè va néixer a París.
O a Joan Jordi Miralles el consideressin autor d'Osca.
Per la mateixa regla de tres Guimerà no era català, sinó canari.
Però cap d'aquests escriptors ha patit aquest fenomen tan curiós.
En fi: sóc un autor que escriu en català però que no pertany a la literatura catalana. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.