text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Si tenim ganes de passar una bona estona i sentir a fons la indolència de les vacances corrent per les nostres venes, podrem trobar tot un seguit de novetats ideals per assaborir tombats vora l'aigua, tant salada com dolça... |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Els actes de Barcelona, que inicialment s'havien de fer a la plaça de Catalunya, es faran a la plaça de la Universitat
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El Tsunami Democràtic ha fet una crida a desobeir la Junta Electoral espanyola durant la jornada de reflexió del 9 de novembre.
En un piulet, anima la gent a fer 'reflexionar' l'estat espanyol.
Concretament, convoca 'una jornada d'activitats culturals i festives de les 16.00 a les 22.00 per a reclamar a l'estat que reflexioni'.
Ja hi ha activitats programades a més de dues-centes poblacions.
S'han confirmat activitats a poblacions com ara Terrassa, Granollers, Girona, Vilanova i la Geltrú, Valls, Mataró, Reus, Amposta, Vic, Manresa, Balaguer, Vilafranca del Penedès...
I també a poblacions de les Illes Balears com ara Palma, Montuïri, Esporles...
La junta electoral, per la seva part, no ha prohibit les activitats convocades, però recorda a la Generalitat que ha de garantir la neutralitat de l'espai públic.
El Tsunami ha organitzat una convocatòria a les 11.00 per ajudar en el muntatge dels actes de la tarda.
Primer ha convocat a la plaça de Catalunya de Barcelona, on en un inici s'havien de fer una sèrie de concerts, però en un altre tuit ha dit que ha canviat la ubicació a la plaça de la Universitat.
El punt de trobada és a la Gran Via amb el carrer de Balmes.
A la plaça de la Universitat es manté l'acampada estudiantil, malgrat que una part dels estudiants l'ha desconvocat.
El Tsunami també ha fet una crida a garantir la mobilització d'aquesta tarda a Barcelona.
'T sunami Democràtic convoca a Gran Via davant l'edifici històric de la UB per protegir l'escenari i l'espai', han dit.
Atenció! 📣 Canvi de lloc a Barcelona.
Ens veiem a les 11h a la Plaça Universitat!
Us proposem un nou repte: ajudar l'Estat a saber que Tsunami Democràtic és tothom. 🌊
Convoquem a les 11h a Plaça Universitat per ajudar en el muntatge.
— Tsunami Democràtic ( ) November 9, 2019
Entre tots hem de garantir la mobilització d'aquesta tarda a Barcelona.
Tsunami Democràtic convoca a Gran Via davant l'edifici històric de la UB amb per protegir l'escenari i l'espai! 📣🌊
La concentració principal serà a Barcelona a les 16.00 a la plaça de la Universitat.
Desenes de músics, escriptors, professionals i activistes s'han afegit a la jornada de desobediència a la Junta Electoral espanyola i en favor dels drets fonamentals.
A Barcelona hi haurà actuacions de grups i músics com ara els Catarres, els Amics de les Arts, Doctor Prats, Monste Castellà, Ebri Knight, Elèctrica Dharma, Miquel del Roig, la Folie, Gertrudis, Joan Rovira, Músics per la Llibertat, Pepet i Marieta, Salva Racero, All Foll i Zebrass.
A més hi hauran actes poètics amb Aina Torres (Dones Poetes dels Països Catalans), Enric Casasses i David Caño (Poemes per la Llibertat).
També hi faran parlaments: Anaïs Franquesa (Centre Irídia), Martí Olivella (Novact), Irene Escorihuela (Observatori DESC), Iolanda Fresnillo (Activista contra el Deute), Magda Oranich (Comissió de Defensa de l'ICAB), i David Fernàndez.
El canal de Telegram del Tsunami Democràtic entra a la llista dels més seguits al món
El Tsunami insta la gent a organitzar activitats culturals, polítiques i festives a totes les ciutats, pobles i barris.
Ja n'hi ha més de dues-centes de programades.
El portal L'Alerta ha posat en un mapa totes les convocatòries per aquest 9 de novembre
El Tsunami Democràtic fa una crida a ampliar aquesta convocatòria per insistir que Catalunya necessita una solució política i que l'estat espanyol ha de reflexionar sobre el reconeixement del dret d'autodeterminació, la llibertat dels presos, exiliats i represaliats i la manera de garantir el ple exercici dels drets fonamentals al seu territori.
Per això, malgrat anunciar les primeres convocatòries, diu que continuarà penjant a les xarxes del Tsunami els cartells que els fa arribar cada població amb iniciatives promogudes per particulars, associacions, agrupacions i tota mena de col·lectius.
Us oferim els cartells d'algunes de les que s'han fet públiques de moment:
📢 Dissabte, amb el, desobeïm la junta electoral.
Ocupem les places i fem-los reflexionar.
➡️: dissabte 9/11, de 16 a 22h, a la plaça de l'1 d'octubre.
Els carrers seran sempre nostres!
Activitats programades per tot el dia.
No t'ho perdis i desobeïm col·lectivament! pic.twitter.com/FiX3UTmrAa
Aquest dissabte 9N, a Reus, FEM-LOS REFLEXIONAR!
Desobeïm la Junta Electoral Central.🌊
Des de les 12 del fins les 22h: activitats culturals, polítiques, artístiques i formatives.
Cartell provisional (en breu es publicarà el definitiu amb tots els actes detallats i l'horari)👇 pic.twitter.com/X68BTcaUMr
Escampem la cultura per les places i els carrers de Ribes!
porta el teu instrument, grup o colla i participa!!
📢 Dissabte, amb el, desobeïm la Junta electoral.
el 9N a i a també els farem reflexionar, vine perquè hem de ser moltes i molts.
👉 Aquest dissabte ens anima a la desobediència i a la reflexió a les nostres places.
📜 Farem un mural reflexiu, amb pedres de colors i bastons
Si volen jornada de reflexió, reflexió els donarem ✊💭
S'han preparat moltes activitats per ajudar a reflexionar
🎤📚 20h – Prepara't un poema, text o cançó i comparteix-la!
I des de Pícnic per la República també ha convocat un Vermut per la Llibertat al Pertús entre les 11.00 i les 13.00.
L'acte coincideix amb la manifestació a Perpinyà per la diada de la Catalunya Nord.
A més, demanen que si qualsevol persona o entitat organitza cap activitat, els enviï un correu a [EMAIL], per incloure-la al programa general.
La convocatòria del 9 de novembre va despertar suspicàcies en el govern espanyol, que fins i tot va advertir d'intervenir-hi si considerava que es cometien delictes electorals.
Per això el Tsunami Democràtic ha fet públic un comunicat en què aclareix les intencions.
Diu que la jornada de desobediència a la Junta Electoral vol mostrar el rebuig a la repressió i la mordassa de l'estat espanyol.
'Si la repressió de l'estat no s'atura per la jornada de reflexió, tampoc no s'aturarà la gent', diuen, i afegeixen que defensen l'exercici del dret de vot a les eleccions de l'endemà.
En un comunicat, el Tsunami Democràtic també va anunciar que dissabte estrenaria l'aplicació, com a preparació de la primera gran acció que es convocarà amb aquest sistema els dies 11, 12 i 13 de novembre.
A banda l'acció del 9-N, que es preveu que sigui d'àmbit estatal, el moviment prepara més mobilitzacions, entre les quals una el dia de la nova data del Barça-Madrid al Camp Nou, el 18 de desembre.
Pel que fa a les accions de l'11, 12 i 13 de novembre, encara no se'n saben detalls.
Tsunami Democràtic: totes les mobilitzacions
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ahir va haver de sortir al pas urgentment per aclarir la notícia sobre un possible mediador en el conflicte actual entre Catalunya i Espanya.
Segons la vicepresidenta, l'esmentat intermediari només actuarà en la mesa de partits catalans, deixant al marge La Moncloa.
I és que el marc de trobada entre Catalunya i el govern espanyol és, a parer seu, la comissió bilateral, on ningú no ha de ficar-hi el nas.
Per a Calvo, aquest mitjancer entre els partits catalans ha de ser un home o una dona que conegui la complexitat de la realitat de Catalunya.
Per això —ha dit—, seria preferible que fos un català.
Estic convençut que la senyora Calvo devia tenir al cap el nom de Miquel Roca i Junyent.
És un dir, però ja ens entenem.
Calvo va voler donar la volta a la proposta que havien plantejat la Generalitat i els partits independentistes sobre la necessitat de trobar un mediador que facilités el diàleg entre ambdós governs —dins d'una taula amb els partits espanyols—, per recuperar la vella tesi unionista que el conflicte és entre catalans i no pas entre governs.
Si fos així com diu, la il·lustre vicepresidenta no hauria tingut la necessitat d'aclarir res d'una forma tan extraordinària.
El creixement de l'extrema dreta, que arrossega el PP, i la crisi de Podemos provoca que el paper dels diputats independentistes sigui cada vegada més transcendent a Madrid.
La presentació de les esmenes a la totalitat del projecte de pressupost del PSOE ha estat un moviment tàctic que veurem fins on arriba.
De moment, ha tingut la virtut de fer trontollar l'escenari, sobretot perquè tot seguit s'ha fet pública aquesta proposta de cercar un mediador, un relator o un figurant que ajudi a desencallar un conflicte, que hem d'assumir que serà llarg i que ja fa deu anys que dura, però que s'ha enquistat de tal manera que té una solució difícil.
Catalunya no és Veneçuela, això està clar, entre altres raons perquè no té petroli, però és un malson per a la UE que no sap què fer per estabilitzar Espanya.
Però si Pedro Sánchez fa veure que és un estadista i convoca una roda de premsa per intervenir en els afers del país llatinoamericà, seria del tot incomprensible que mirés cap a una altra banda quan el conflicte el té a tocar de casa, a sis-cents quilòmetres de distància.
La UE això ho sap i ara té una oportunitat d'or per assumir un paper rellevant en la solució d'un conflicte que l'afecta de ple, atès que Espanya n'és un dels membres amb un gran pes demogràfic i parcialment també econòmic.
El conflicte català, que és de base nacional, ha derivat, a més, en un conflicte democràtic de llarg abast.
Per començar, perquè la repressió del procés va ser promoguda pels poders de l'estat en mans dels hereus de la dictadura —policies i jutges— i per un partit d'extrema dreta, constituït en acusació particular, cosa que no entén cap polític europeu demòcrata de veritat.
L'anomalia és descomunal malgrat que el PSOE i la premsa amiga ho blanquegin.
El primer que va parlar públicament de la possibilitat que es pactés un mitjancer va ser Miquel Iceta.
El líder del PSC passa per ser un home molt perspicaç, si bé des que comanda el PSC no n'encerta ni una i res del que promet que passarà no es compleix gairebé mai.
Iceta va fer pública ahir aquesta proposta per pressionar els partits independentistes amb representació al Congrés amb la intenció que retirin les esmenes a la totalitat i votin el pressupost del PSOE.
Mera tàctica, encaminada a reforçar el govern del seu amic Pedro Sánchez i no pas a solucionar de veritat el conflicte català.
El PSC és el guardià dels interessos d'Espanya a Catalunya —en competició amb Cs i el PP— i no pas el partit que defensa els interessos dels catalans enfront dels dèficits nacionals i estructurals que han imposat a Catalunya les polítiques centralistes dels diferents governs espanyols.
No cal ser independentista per assumir aquest paper.
Essent tan regionalista com va ser-ho la Lliga a partir del 1901 ja n'hi hauria prou.
El primer secretari del PSC mira de salvar in extremis l'aprovació del pressupost espanyol fent pública una proposta perquè els partits independentistes puguin justificar davant la seva parròquia un canvi de posició i passin del "no a tot" al "no però sí" als pressupostos.
Si Iceta se'n surt, el govern català interpretaria positivament el senyal i això obriria la porta a no impedir el tràmit del pressupost.
És la via més adequada per posar les bases de la resolució del conflicte i arribar a acordar resultats tangibles per satisfer les demandes legítimes dels ciutadans de Catalunya
Un dels grans problemes de la política catalana és la tacticitat.
Els polítics, fins i tot els suposadament més experimentats, actuen condicionats per la idea que un moviment hàbil per la seva part provocarà el resultat desitjat.
Fa anys que actuen així i és evident que no s'ha avançat gaire.
Però la proposta de trobar un mediador, un relator, un observador, un coordinador, un intermediari o com se'l vulgui anomenar, és bona.
És la via més adequada per posar les bases de la resolució del conflicte i arribar a acordar resultats tangibles per satisfer les demandes legítimes dels ciutadans de Catalunya.
La mediació és avui dia una disciplina acadèmica.
Se'n fan màsters i postgraus a totes les universitats del món.
Fins i tot la patronal catalana, el Foment, ofereix als seus associats un curs, de 30 hores de durada, de resolució de conflictes, per "potenciar la utilització de la mediació i la negociació per arribar a acords favorables i preparar adequadament una mediació/negociació, maximitzant el control de les variables que intervenen en cada procés".
Si això val per a les empreses, per què no ha de servir per a la política?
Cada 21 de gener se celebra el dia europeu de la mediació per commemorar que tal dia de l'any 1998 es va dictar per part del Comitè de ministres del Consell d'Europa la primera recomanació sobre mediació familiar.
Però la diada ara serveix per a molt més, en especial per fomentar la cultura de la pau.
Que la festa, doncs, serveixi per a alguna cosa!
Richard Holbrooke, el desaparegut diplomàtic nord-americà que va actuar com a mediador en diversos conflictes recents (a Xipre, Bòsnia, Pakistan, Afganistan, etc.), en les seves memòries explica que en la resolució dels conflictes les barreres psicològiques, les prevencions psicològiques de qui ha de dialogar, són més difícils de superar que els greuges concrets.
Una cosa semblant va defensar Anwar Sadat davant els parlamentaris israelians el novembre de 1977 quan va advertir-los que el 70% del problema entre els estats àrabs i Israel era la barrera psicològica que separava els dos mons.
La "teràpia de l'ibuprofèn" que reclamava també ahir Josep Borrell per tallar en sec la "inflamació separatista" serà tan ineficaç com els murs que construeixen els incendiaris d'arreu.
Eixamplarà la barrera psicològica.
La política no es pot dirigir des dels extrems però tampoc des de l'engany.
És per això que tothom hauria de ser conscient que si la proposta de mediació és un estratagema per congelar l' statu quo amb propostes de ficció, la revolta dels descontents serà imparable.
Potser no es veurà de seguida, però és evident que l'independentisme té una base social impressionant i resistent i a aquestes alçades és difícil enganyar molta gent durant molt de temps. |
Inici / Descobertes restes romanes i d'altres èpoques en un solar de la Diputació a Lleida
Els treballs d'excavació arqueològica que porta a terme la Diputació de Lleida, a través de la secció d'Arqueologia, a un solar de la corporació han tret a la llum restes romanes, medievals i d'altres èpoques al centre de Lleida.
Les excavacions, que es realitzen al solar situat a la Rambla de Ferran número 17-19 de Lleida, permetran documentar la llarga vida de les adoberies en aquest sector de la ciutat i com s'adaptaven a les necessitats de cada moment, fins i tot després d'haver-se enderrocat la muralla.
La intervenció arqueològica ha permès descobrir diferents elements i estructures:
En aquests moments, resta aproximadament un 30% de la intervenció per conèixer amb més detall l'evolució del solar i de les adoberies que l'ocuparen al llarg del temps com a activitat principal.
Els elements trobats pertanyen a diferents èpoques, com les restes ceràmiques de l'època romana, la muralla de l'època medieval o la sínia d'origen andalusí.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Tots els governs menteixen és la proposta d'aquest divendres dins el cicle El documental del mes, que té lloc al Celler.
La pel·lícula, produïda per Jeff Cohen i Oliver Stone i dirigida per Fred Peabody, reivindica la necessitat d'un veritable periodisme honest i independent.
En un context com l'actual, en que la majoria dels mitjans de comunicació formen part de grans imperis mediàtics sotmesos als interessos de governs i grans corporacions, el documental posa en valor la tasca feta per un grup de periodistes nord-americans, hereus de la figura d'I. F. Stone, referent en la lluita per la llibertat de premsa els anys 60.
Tots els governs menteixen canvia la forma de veure i llegir les notícies que apareixen als mitjans de comunicació, amb les aparicions de Noam Chomsky, Michael Moore o Carl Bernstein, un dels periodistes que va destapar el cas Watergate.
La pel·lícula situa al lloc que li pertoca el periodisme d'investigació alternatiu, aquell que parteix del principi que qualsevol que tingui poder es veu obligat a mentir.
El documental es podrà veure aquest divendres a partir de les 19 h a l'Espai Tremuja del Celler.
Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.
Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris.
No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones.
Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats. |
Les empreses bagenques Macsa i Ponsa, ambdues amb planta productiva a la Xina, asseguren que de moment no han patit els efectes del coronavirus sobre els seus negocis.
Amb tot, Macsa expressa preocupació per les properes setmanes, en què l'impacte sí que es podria fer palès, mentre Ponsa confia que la crisi vagi remetent i es pugui continuar el treball normalitzat.
Jordi Piñot, president de Macsa, ha explicat a aquest diari que l'impacte global de la malaltia ha generat «afectació» a l'empresa, «sobretot pel que fa referència a la nostra filial xinesa (Macsa China), especialment amb les vendes dins aquest país.
I també hi ha certa afectació pel que fa a cancel·lació de viatges».
Així, l'empresa ha hagut d'anul·lar desplaçaments de comercials, tècnics i directius a zones com Itàlia, Xina, Corea del Sud i Àsia en general, «ja sigui per instal·lacions a empreses, com a fires, com a reunions comercials», diu Piñot, que també apunta que «hem substituït algunes reunions presencials per reunions on-line.
Els viatges els hem minimitzat en general, i no permetem viatjar més de dues persones juntes, per reduir riscos.»
Quant a la producció, Piñot explica que «de moment no ens ha afectat, ja que vam fer una molt bona planificació tenint en compte l'any nou xinès, com fem habitualment, i podem continuar produint sense incidències durant les properes tres setmanes».
Amb tot, apunta el president de la compa-nyia bagenca, «si s'allarga més d'un mes és molt probable que llavors ja tinguem afectació a la nostra producció».
En les properes setmanes es podrà fer de manera més en ferm, tot i que creiem que segurament sí que incidirà en certa forma en les nostres vendes».
A la planta de Macsa a Shenzen, al sud del país, «tots els treballadors i les seves famílies estan bé i cap d'ells ha contret el coronavirus, però han hagut d'estar confinats a casa durant setmanes i fer teletreball.
Tot i així, s'ha exagerat la situació».
Piñot explica que dilluns els treballadors de la planta van poder tornar a treballar a les oficines, però amb mesures, com el fet que tots els treballadors han d'anar amb màscares i han de tenir líquid desinfectant com a mínim per a un mes.
Així, se subministren diàriament dues màscares i dos guants a cada treballador.
El líquid desinfectant se l'han d'aplicar en arribar a l'oficina i almenys repetir l'operació tres cops diaris mentre treballin.
També es mesura la temperatura corporal dels treballadors dos cops al dia, i treballen a distància uns dels altres.
A més, la planta xinesa, explica Piñot, està en comunicació constant amb el govern local, i no es permeten visites externes a dins l'edifici, ni de clients, ni de proveïdors ni de transportistes, «almenys en les properes dues setmanes».
Els treballadors han d'anar a la feina amb els seus cotxes particulars o compartint vehicle, però no amb transport públic.
Un dels tècnics de l'empresa, diu Piñot, «com que resideix força lluny està vivint a l'oficina en un espai habilitat».
Amb tot, «encara no hi ha projectes de venda nous i estimen que tindran certes dificultats per vendre en les properes setmanes, fins que no torni a instaurar-se un clima de confiança i la situació es vagi normalitzant», explica Piñot, que apunta certa esperança: «Hi ha certa activitat comercial, gràcies a converses telefòniques o per via e-mail.
A més, ja poden rebre mercaderies de fora i també poden servir els clients.
I el Govern xinès està començant a instaurar mesures de recuperació ràpides, proporciona ajudes a les empreses per tal de protegir l'economia».
Tanmateix, Macsa ja està buscant alternatives a proveïdors asiàtics en el cas que la crisi s'allargui més d'un mes.
La situació a Ponsa és lleugerament diferent, ja que, com explica Àlex Ponsa, director de la manresana Ponsa, la crisi «de moment no ens ha generat cap afectació.
Sembla que no tindrem problemes pel que fa al subministrament de components o matèries primeres».
Amb tot, l'empresa sí que ha modificat viatges.
«Hem ajornat els que havíem de fer a les zones d'alt risc, seguint els consells del departament de Salut.
Sí que ens hem trobat amb alguns clients del nord d'Europa que no volen rebre visites, però creiem que, de moment, s'ha de mantenir la calma i no alterar en excés el dia a dia de les empreses i seguir fent una vida normal dins l'àmbit laboral», diu Àlex Ponsa.
L'empresa de la Xina de Ponsa «ja s'ha normalitzat i la plantilla ja s'ha pogut reincorporar als seus llocs de treball.
El país a poc a poc va recuperant el pols», diu el director de la companyia.
Quant al futur a mitjà termini, Ponsa és caute: «És difícil fer previsions ja que l'entorn canvia molt ràpidament i zones que no estaven afectades ara ho estan i zones que ho estaven tornen a la normalitat.
S'ha de mantenir la calma i seguir fent vida normal mentre sigui possible.
Ens haurem d'anar adaptant a l'entorn canviant, sempre seguint les recomanacions dels experts sanitaris», assegura. |
La direcció assegura que la marca és viable i espera superar la situació a finals del 2015
Girona (ACN).- L'empresa de Santa Coloma de Farners Joid'art ha presentat concurs de creditors pel deute que arrossega amb els bancs.
L'empresa ha vist caure les vendes any rere any a causa de la crisi i té problemes per pagar les quotes dels crèdits.
Des de l'empresa, però, asseguren que la marca és viable i que, prova d'això, és que al gener veuran la llum 12 col·leccions noves.
Joid'art compta amb un pla de viabilitat per superar la situació a finals del 2015.
L'empresa, fundada el 1981 i amb 39 treballadors, aposta per no deixar de fer col·leccions i continuar exportant per redreçar la situació.
El 2013, un 25% de la seva producció es va vendre a l'estranger.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tindrà lloc l'1 de març, a dos quarts de 8 del vespre, a càrrec dels periodistes Josep Gallofré i Marc Busquets
La xerrada tindrà lloc a la seu del Centre d'amics de Reus
Amb el títol 'Reus és notícia a cada instant', Reusdigital.cat afegeix una nova proposta al programa d'actes de celebració del seu desè aniversari.
Es tracta d'una xerrada que tindrà lloc al Centre d'amics de Reus (raval de Robuster, 36) el dia 1 de març, a dos quarts de 8 del vespre, a càrrec dels periodistes Josep Gallofré i Marc Busquets.
Ambdós comentaran la trajectòria del mitjà i el seu entorn per analitzar posteriorment l'actualitat informativa de la ciutat a partir de tres grans àrees: la política, la cultura i els esports.
L'entrada és lliure, si bé l'aforament de la sala és limitat.
'Reus és notícia a cada instant' és, a més, un dels primers eslògans amb els quals es va promocionar Reusdigital.cat als seus inicis.
En aquest sentit, la xerrada dels periodistes repassarà com ha evolucionat la dinàmica interna del diari en aquesta dècada, així com la interacció amb els seus lectors a través de les xarxes.
Aquest serà el segon dels actes previstos per festejar els 10 primers anys del diari, en un calendari d'activitats que es va engegar el passat 31 de gener amb la presentació del llibre 'El cavaller Floïd', de Genís Sinca.
Més endavant, el 16 de març, al bar del Teatre Bravium de Reus, la companyia teatral Entrellaçats representarà 'Entre llençols', amb el sexe com a fil conductor d'un seguit de petites històries.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Medicina i Ciències de la Salut
Informacions de la Universitat de Barcelona sobre el COVID-19
Connecta UB, el programa d'ajuts que garantirà l'accès a la docència no presencial
L'Agència Espanyola del Medicament dona llum verda al nou respirador d'emergència dissenyat per GPA Innova
Canvi en el mètode d'entrega de les obres dels concursos literaris i lingüístics del Campus Clínic i del Campus Bellvitge
El dispositiu de ventilació d'emergència desenvolupat pels hospitals Clínic, Germans Trias i Pujol i la UB amb Protofy.xyz rep l'aprovació de l'AEMPS per fer un estudi clínic
Comunicat del rector sobre el cessament de la docència presencial del 2n quadrimestre del curs 2019-2020 pel COVID-19
Daniel Navajas i Ramon Farré col·laboren en el desenvolupament d'un nou ventilador mecànic per a pacients de COVID-19
El Clínic, Can Ruti i la UB col·laboren per encàrrec del Servei Català de la Salut en el desenvolupament de respiradors d'emergència
S'han entregat a l'Hospital Clínic les primeres viseres protectores impreses en 3D
Avís important per als doctorands
Pròrroga de l'entrega d'obres del XXVI Concurs Literari Sant Jordi del Campus Clínic
SUSPENSIÓ DE LES PRÀCTIQUES DELS ALUMNES DEL CAMPUS CLÍNIC
INFORMACIO IMPORTANT: PRÀCTIQUES CLÍNIQUES
Convocatòria de beques de la Fundació Masllorens Pascual 2020
Nota informativa en relació amb la prova de síntesi de Nefrourologia
I Premi de Pòsters de Sostenibilitat i Drets Humans
Termini ampliat: convocatòria de 96 beques de col·laboració per al Saló de l'Ensenyament
Convocatòria núm. 9 d'ajuts a la recerca PREI-2019
DIA INTERNACIONAL PER L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES
Clínic, Bellvitge i Sant Joan de Déu |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Els Mossos d'Esquadra investiguen els fets des d'aquest diumenge a la tarda.
La mare assegura que quan ha tornat del lavabo l'home havia desaparegut amb les dues nenes, dues bessones de dos anys.
La dona ho ha denunciat als Mossos, que han buscat l'home sense èxit.
Han anat a l'habitació on s'allotjava i ja estava buida.
La dona temia que la seva antiga parella s'hagi endut les filles a Holanda.
Els Mossos centren la seva atenció en els aeroports, buscant un home blanc amb dues nenes mulates.
Però segons informa Ràdio Sabadell el pare ja s'ha posat en contacte aquest dilluns amb la policia catalana des d'Holanda, confirmant que les nenes són amb ell i que estan bé.
Ha assegurat que engegarà els processos judicials necessaris per aclarir qui té la custòdia de les filles.
Els Mossos han confirmat a iSabadell que les nenes estan bé i a Holanda, i que el procés judicial per definir quin progenitor té la custòdia ja estava iniciat amb anterioritat a Holanda.
Per tant, la situació ha tornat als Jutjats i la policia descarta que sigui un segrest o rapte.
Segons informa l'emissora municipal, la parella va viure una temporada a la República Dominicana però van acabar tornant a Holanda.
Un cop es va acabar la relació de parella, la dona va traslladar-se a Sabadell, on viu una germana.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Els càmpings Bassegoda Park, a Albanyà, i La Fradera, a Sant Llorenç de la Muga, han tornat a la normalitat aquest dimecres, després que fossin desallotjats fins aquest dimarts a les vuit del vespre pels incendis a l'Alt Empordà.
Segons informa l'Associació de Càmpings de Girona, a última hora d'aquest dimarts ja estaven oberts tots els serveis d'aquests establiments, i el perímetre que els envolta ha quedat intacte.
D'altra banda, des de l'Associació s'estan estudiant mesures per ajudar en la recuperació del paisatge de l'Alt Empordà i en especial del càmping Les Pedres, de Capmany, que va quedar totalment calcinat.
De fet, aquest establiment espera poder obrir les portes la temporada vinent.
Els càmpings desallotjats pels incendis a l'Alt Empordà han tornat a la normalitat i ara els esforços se centren en evitar l'anul·lació de reserves.
En aquest sentit, el president de l'Associació de Càmpings de Girona, Josep M. Pla, ha demanat que qui tenia previst anar als càmpings gironins, i en especial al Bassegoda Park i a La Fradera, no deixi de fer-ho ja que es troben "a màxim rendiment".
Fotos per demostrar que els càmpings no estan afectats
A part, per tal d'evitar anul·lacions en les reserves, els dos càmpings que van ser desallotjats penjaran fotografies per mostrar com es troben en aquests moments.
Així mateix, des de l'Associació s'està fent un esforç de comunicació amb les principals associacions de campistes europees per tal de donar a conèixer als clients europeus que la situació està totalment normalitzada.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Paradoxalment, després de més d'una dècada de crisi econòmica i els consegüents retrocessos en les condicions de vida i treball, en els drets socials, en l'Estat del Benestar, i paper, i pes del sector públic; no acaba de dibuixar-se una alternativa general a la situació, ni tan sols un camí de recuperació de drets i una sortida més justa de la crisi.
Quan sembla socialment compartida la idea que el capital i els poders establerts són la causa i origen de la crisi, no s'ha posat en peu un projecte social i polític il·lusionant, capaç d'aconseguir l'adhesió de les classes populars, en la lluita per una alternativa integral.
Per contra, avancen en una Europa sense projecte social i polític, amb principis significatius de disgregació, i en el conjunt del món, les forces més conservadores i d'ultradreta, amb els seus espantalls ideològics, com fantasmes d'un passat que moltes i molts havíem cregut enterrats per sempre.
En el mateix sentit assistim al xoc de trens de nacionalismes adversaris i interdependents, que arraconen el conflicte social, del qual depenen les potencials transformacions necessàries, a un segon terme.
En què consistirien els trets d'aquest projecte il·lusionant capaç de reorientar, en un sentit de progrés social i democràtic, l'actual "marasme" en què ens trobem?
Quin paper hauria de tenir el sector públic, quin els necessaris elements de cogestió i en quin sentit?
La referència a la que convida Perspectiva, el sector públic motor econòmic, la cogestió una alternativa, sota la seva aparent generalitat i desconnexió entre les dues idees, amaga un vincle molt fructífer en aquesta reflexió.
Allò que distingeix el context de crisi, ha estat, en el seu origen i desenvolupament, la preponderància dels mercats sobre la democràcia, de l'economia capitalista sobre la política.
Aquest desequilibri té com a dinamitzadors la ideologia neoliberal i la globalització sense regles.
És lògic que un projecte alternatiu es construeixi sobre la base d'invertir aquest desequilibri, sobre la base del govern democràtic de l'economia.
De la crítica d'aquesta economia política, atès que l'economia mai ha estat un factor neutral i desideologitzat, que faci néixer una economia política al servei del conjunt dels éssers humans i les seves societats.
Aquest projecte programàtic de canvi no pot tornar al passat, però no pot desconèixer els problemes, per l'esquerra política i social, d'aquest passat.
No es tracta que l'enfortiment del sector públic sigui equiparat a l'estatalització o el col·lectivisme indiscriminat de l'economia.
Les lliçons del socialisme real es donen per apreses.
Encara queden moltes reflexions interessants que fer respecte de l'altra història del socialisme, de les diversíssimes experiències autogestionàries, i de "socialització en el sentit donat per Karl Korsch.
De les experiències "heretges" que diria Bruno Trentin.
Aquest projecte programàtic només pot ser concebut des de l'actual realitat de canvi del paradigma econòmic i social, de l'actual desenvolupament de les forces productives, de la nova realitat científico-tècnica de l'organització del treball i la globalització.
Dit d'una altra manera, en un projecte programàtic per l'actual fase de desenvolupament del mode de producció capitalista.
La qual cosa inclou de forma central la consideració del problema de la sostenibilitat de l'ecosistema, l'economia circular i el canvi climàtic.
Que el sector públic és un motor econòmic essencial, del qual depenen milions de llocs de treball directes i indirectes, amb una enorme capacitat de dinamitzar el conjunt del teixit econòmic, és una evidència.
La crisi ha demostrat, aquesta i totes les anteriors, que el debilitament del sector públic només ha aconseguit augmentar els nivells de depressió econòmica, agreujant la situació.
És oportuna, avui també, la confrontació d'idees entre els postulats neoliberals dominants i els postulats, nous o tradicionals del neokeynesianisme i altres corrents del pensament econòmic crític marxià.
A l'absència, no ja de complexos, sinó de moralitat -en un sentit filosòfic, del neoliberalisme, podem respondre sense complexos heretats del nostre propi passat.
No està de més una relectura del programa comú de l'esquerra francesa, que la va portar al poder el 1981, programa que va concitar aquesta il·lusió general necessària.
Dos grans models, amb totes les seves diversitats, estan en joc.
No es tracta exclusivament de models econòmics de desenvolupament, sinó de models socials i polítics.
Un sector públic fort forma part del cor de la democràcia social, de la defensa de l'interès general de la població, fins i tot en un sistema d'economia social de mercat.
Un sector públic lògicament eficient i competitiu.
Una anàlisi dels processos de privatització de les últimes dècades ensenya l'enorme cost econòmic i social d'aquestes polítiques econòmiques.
A més, el nostre sector públic, i el nostre Estat del Benestar, en relació al desenvolupament mitjà de la Unió Europea, tenen importants marges de creixement.
Necessitem un sector públic fort i complex, plural, de propietat pública i/o mixta, en sectors econòmics estratègics i en els àmbits de l'Estat del Benestar.
Els processos de renacionalització, i de reversió no són necessàriament una heretgia.
No tenim un referent públic en el sector financer, no el tenim, ni controlem el sector energètic, que passa amb el sistema de transports, no hi ha pràcticament presència de la cosa pública en altres sectors econòmics.
Algú avisat dirà que aquests plantejaments poden xocar amb determinades regulacions europees, però, no estem plantejant un projecte autàrquic per al nostre país, sinó per compartir-lo amb el conjunt de les forces de progrés europees.
Necessitem nous sistemes de control públic del conjunt de l'activitat econòmica, noves regulacions legals al servei de l'interès general.
Necessitem enfortir l'economia social i el cooperativisme, dignificant la seva veritable significació social.
Necessitem garantir al nostre país un espai en condicions, i amb condicions, i amb condicions per a les grans empreses globals i les seves xarxes.
No es pot obviar la seva importància.
Necessitem incorporar elements d'autogestió en l'economia pública i privada, d'aquí passem a segona qüestió connexa: la cogestió com a alternativa?
Al meu entendre el model de participació de les persones treballadores a l'empresa ha de respondre a determinats criteris i condicions, que a grans trets han de ser els següents:
El sistema de participació ha de ser sindicalitzat i sobre la base de la democràcia sindical representativa.
En el sistema, el sindicat no pot convertir-se en un subjecte subaltern del projecte i la gestió empresarial.
Justament, l'experiència de la cogestió en alguns països ens assenyala aquest risc.
El sindicat no pot perdre la condició de subjecte crític en el desenvolupament del projecte empresarial.
Fins i tot quan alguns elements d'aquest projecte responguin a processos de concertació sindical, ha d'exercir el seu paper bel·ligerant en el compliment.
El sistema s'ha de centrar en la participació en el control del desenvolupament, amb organismes específics, i els elements de concertació del projecte empresarial.
Segurament, ha de tenir concrecions diferencials en les grans i mitjanes empreses, respecte de les petites.
El sistema de diferenciar la participació del sindicat en representació de les persones treballadores de l'empresa.
Que pot i ha de tenir moments de codecisió, i de participació anticipada a les decisions empresarials en el projecte -és interessant analitzar el nostre recent Acord Interprofessional de Catalunya i com dibuixa aquests drets de participació proactius, sindicals i personals-.
De la participació sindical en representació del conjunt social de la població treballadora.
La qüestió és apassionant, i mereix un important debat que encara no s'ha produït en el moviment sindical.
Que ningú pensi que es tracta d'un tema postmodern.
El tema va ser un dels elements centrals en els primers passos de la nostra centenària Organització Internacional del Treball.
Algunes conclusions generals de les dues qüestions connexes:
Es tracta en tots dos casos d'una construcció integral d'un projecte de desenvolupament de la nostra democràcia política i social, del nostre Estat Social de Dret.
En el conjunt social i en la ciutadania social a l'empresa.
Es tracta de crear un marc que possibiliti un desenvolupament econòmic sostenible i l'economia circular.
Es tracta de dinamitzar nous desenvolupaments, i no només recuperar la posició, del nostre Estat Social del Benestar.
Es tracta de millorar les condicions de treball, la seva qualitat, en una empresa més democràtica i participativa, amb nous desenvolupaments de drets personals i sindicals.
Es tracta de contribuir a la construcció d'un nou model de governament democràtica global de l'economia, de la qual la renovació social de la nostra Unió Europea és un element central.
Perspectiva núm. 17: La cosa pública motor de l'economia. |
Des del confinament cal seguir bategant.
Cal seguir escrivint i reflexionant i que no ens imposin encara més una CE des d'un punt de vist molt uniformitzador i ultraconservador.
Des del confinament hem de seguir pensant i treballant eficaçment pet esdevenir lliures de debò. |
Si el teu objectiu és aprimar-te o perdre pes, tenir un entrenador personal al teu costat és molt important perquè et dissenyarà un pla específic per a tu enfocat a reduir un percentatge determinat de greix corporal de manera pautada i controlada.
L'acompanyament d'un professional especialitzat en fisioteràpia infantil pot ajudar a prevenir i millorar tot tipus de lesions en la pràctica esportiva d'infants i joves, fonamental per al desenvolupament integral de les persones.
La Gemma ens explica en aquesta entrevista quina ha sigut la seva trajectòria al llarg dels anys i com va decidir competir en triatlons.
Muntatge i Vídeo: Enchilada Films
Bon paper dels Màsters Claror als Campionats de Natació Open Masters
El nostre equip de màsters de natació va tenir un destacat paper en el Memorial Manel Domènech Open Màters Catalan Championships 2017 celebrat el 3 i 4 de juny de 2017 a la piscina de Can Llong del CN Sabadell.
La cita va aplegar 57 clubs i 463 nedadors...
Inscriu els teus fills al campionat de natació infantil el 13 de maig
El dissabte 13 de maig de 15 a 19h a Can Carallleu celebrem el campionat de natació infantil per a infants i joves de 1r primària a 4rt d'ESO, obert abonats, cursetites, alumnes d'Entrenador personal i de natació escolar del club.
Participa al Torneig de volei de primavera, el diumenge 9 d'abril
Vinga voleimaniacs, ja tenim aquí el segon torneig de Volei Indoor de l'any!
Serà el diumenge 9 d'abril de 9 a 15.30h.
La competició serà en format Open i Fase final (or-plat-bronze).
Els equips participants han de ser mixtes amb...
Participa en el muntatge i dinamització de partits de pàdel!
Dinamització dels grups de pàdel, promoció de partides, partits segons disponibilitat del jugador, partides segons nivell...
Pots aconseguir tots aquests avantatges i més només omplint un formulari!
Inscriu-te al primer Torneig de Volei Indoor de l'any, el 12 de febrer
El primer Torneig de Volei Indoor 6x6 mixte del 2017 serà el diumenge 12 de febrer, de 9 a 15.30h.
Vine a la cursa d'orientació que farem a la sortida de marxa nòrdica de l'1 de febrer
El proper dimecres 1 de febrer us proposem una cursa d'orientació tot fent marxa nòrdica pel Parc de la Ciutadella.
Les curses d'orientació són competicions camp a través,...
Compromesos amb l'esport per a infants
L'any vinent farà quaranta anys que un professor d'educació física de l'Escola Sagrada Família, en Juanjo Folqué, amb la complicitat dels pares i dels mestres, va posar la llavor del que ara són les Escoles d'Iniciació...
Comença la temporada de Torneigs de Volei al Claror Marítim: primera cita el 13/11
Al Claror Marítim tornem amb una nova temporada de torneigs de volei indoor, que comença el proper diumenge 13 de novembre, de 9 a 15.30h
Pàdelmaniac: Tornen el ràpids de pàdel del 24 al 30 d'octubre, t'esperem a la pista!
Si ets un boig del pàdel no et pots perdre la nova edició del Ràpids de pàdel que farem del 24 al 30 d'octubre.
Aquesta mini-competició és gratuïta per abonats i cursetistes de Can Caralleu, i no requereix inscripció.
En cas de continuar navegant per aquesta web entendrem que accepta l'ús d'aquests dispositius.
Més informació: Política de Cookies |
Després de 30 hores de reunió ininterrompudes, ahir va finalitzar el procés de consultes de l'ERO per l'extinció de 193 llocs de treball de la planta d'Alstom a Santa Perpètua de Mogoda.
Durant les nou reunions que s'han mantingut, sis d'elles amb mediació de la Inspecció de Treball, tant la UGT com la representació dels treballadors han mantingut una postura concreta per arribar a un acord pel que fa a l'ERO i també pel que fa al conveni col·lectiu.
Les reunions han finalitzat amb una proposta mediadora per part de la Inspecció de Treball que conté cinc mesures alternatives per reduir l'impacte inicial:
– Programa de rendes per als nascuts en els anys 1956 i 1957.
– Programa per a treballadors abans de l'any 1949.
– Expedient de Regulació d'Ocupació Temporal de dos anys i regulació màxima al 70% de la jornada per a tota la plantilla, complementant al 80% el salari brut.
– Programa de reubicacions mitjançant trasllats i mobilitats internes.
Així mateix, tal com la UGT i la resta de la representació sindical havien defensat durant tot el procés de negociació, aquests acords havien de ser emmarcats en un Pla Industrial de futur per a la planta, que passa per un acord en matèria de conveni col·lectiu.
En aquest sentit, els canvis fonamentals es produeixen en aspectes com la jornada laboral, la flexibilitat i una reestructuració salarial.
Amb aquests acords, aprovats ja en assemblea per la plantilla de la fàbrica, es posa punt i final al conflicte que fa 18 mesos que dura i que havia posat en perill el futur de la planta. |
Resultat: 30-8 a favor dels Saint Helens
Els Catalans Dragons de Perpinyà han estat a un pas d'aconseguir la copa de la Challenge Cup, jugada aquesta tarda contra el Saint Helens d'Anglaterra.
Els catalans han perdut per 30 a 8 en la final a l'estadi londinenc de Wembley davant de més de 80.000 espectadors (8.000 dels quals catalans).
Tot i que les estadístiques ja jugaven en contra dels Catalans, l'equip de Perpinyà confiava en la sorpresa.
A les semifinals van derrotar contra tot pronòstic els Wigan Warriors, i fa tot just dues setmanes, en una final anticipada de la Copa, van esborrar en partit de SuperLeague a Perpinyà el mateix St Helens per un contundent 21-0.
El rugbi a XIII o rugbi lliga és un esport independent i diferenciat del rugbi de quinze jugadors (rugbi a XV o rugbi unió) des de la fi del segle XIX.
Actualment es practica en una vintena de països, però on gaudeix d'una especial popularitat és a Austràlia, Nova Zelanda i la Gran Bretanya.
Al nostre país, té molta tradició a Catalunya Nord, on fa tot just set anys dos històrics equips de l'àrea de Perpinyà, el XIII Català i el Sant Esteve, van decidir unir esforços per participar amb el nom de Catalans Dragons a les competicions més importants d'Europa, la SuperLeague i la Challenge Cup angleses.
A la primera temporada, l'any passat, l'equip va caure prematurament a la Copa i va ser cuer a la lliga.
Al nostre país, fora de Catalunya Nord, el rugbi a XIII és una disciplina esportiva molt desconeguda.
Per mirar de capgirar la situació, enguany s'ha creat al Principat l' Associació Catalana de Rugby Lliga, amb l'objectiu de difondre aquest esport i promoure'n la pràctica al sud de l'Albera.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Davant de l'onada de crítiques, el govern ha decidit d'obrir una investigació oficial per aclarir els fets
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La mort del doctor Li Wenliang, el metge que va intentar advertir sobre els perills del coronavirus, ha provocat una onada d'indignació i solidaritat entre la població que ha intentat ser silenciada pel govern de la Xina.
El doctor va enviar un missatge el 30 de desembre en un grup de Whatsapp que compartia amb altres metges, avisant sobre el brot del virus.
Tanmateix, això va fer que la policia xinesa el cités, l'interrogués i l'obligués a signar una carta on admetia que havia 'mentit' sobre els riscs del coronavirus i haver difós 'rumors falsos'.
Però els fets van donar la raó Li Wenliang i el coronavirus ha estat una realitat fins al punt de convertir-se en una epidèmia que ha posat en estat d'alerta tot el món.
L'exposició amb infectats va provocar que li encomanessin el coronavirus i ahir va morir a l'edat de 34 anys.
La societat xinesa ha reaccionat a la mort amb una unanimitat poc vista.
Des de la tarda d'ahir, persones de diferents àmbits han publicat nombrosos missatges que expressen el seu dolor per la mort del metge i la seva ira pel seu silenci per part de la policia després de compartir els seus coneixements sobre el nou coronavirus.
El qualifiquen d' 'heroi nacional', de 'màrtir', i els mitjans oficials del règim xinès no s'han atrevit –de moment– a tapar-ho.
De fet, davant de l'onada de crítiques, el govern ha decidit d'obrir una investigació oficial per aclarir els fets.
La Comissió Central per a la Inspecció Disciplinària, el més alt organisme contra la corrupció, ha enviat investigadors a Wuhan perquè estudiï com es va produir l'alerta enviada pel metge.
Fora de la Xina també s'han replicat mostres de condol per la mort de Li Wenliang, a qui se'l considera víctima del règim xinès.
A Hong Kong, per exemple, han col·locat un memorial en honor al doctor on la gent s'hi acosta a mostrar els seus respectes.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
'Top manta' al port de Barcelona
El president del grup municipal del PPC a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha acusat l'alcaldessa, Ada Colau, de generar un "efecte crida inacceptable" entre els 'manters'.
"Saben que a Barcelona poden mantenir la seva activitat il·legal amb absoluta impunitat, perjudicant el comerç i la imatge de Barcelona", ha denunciat el dirigent dels populars.
"La passivitat de Colau està agreujant la presència del 'top manta' a la ciutat, perquè els manters saben que tenen absoluta impunitat", ha insistit Fernández Díaz, qui ha exigit al govern local a complir amb el conveni vigent entre l'Ajuntament i l'Autoritat Portuària per tal que la Guàrdia Urbana es desplegui en aquelles zones que són de la seva competència.
"L'actual conveni municipal signat -al setembre de 2014- amb l'Autoritat Portuària estableix clarament que la zona de restauració, el moll d'Espanya, el Portal de la Pau, o el mirador del Port Vell són clarament competència de la Guàrdia Urbana", ha indicat el líder del PPC al consistori barceloní.
"Uns espais que actualment estan ocupats massivament per 'manters', sent una competència deslleial per al comerç que paga impostos i genera riquesa", ha criticat Alberto Fernández Díaz.
'Manters' a la zona portuària de Barcelona
Curiòs, mai he vist Guardia Urbana al Portal de la Pau, només policia portuària i mossos.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Barruera ha celebrat aquest diumenge la vintena edició de la seva fira ramadera.
Un esdeveniment que va ser iniciativa dels veïns i veïnes del poble i que s'ha convertit en una data referent per tota la vall i voltants.
Coincidint amb aquesta vintena edició s'ha canviat el format de la fira per potenciar l'esperit ramader i artesà, motor econòmic i social de la vall de Boí des de temps ancestrals.
Amb l'arribada de la maquinària agrícola i noves formes de conreu, la fira es va perdre als anys 40.
Més tard es va recuperar com un patrimoni més de la vida quotidiana de la zona.
Parlen al vídeo: SÒNIA BRUGUERA, ALCALDESSA DE LA VALL DE BOÍ – MONTSE SENYÍS, TÈCNICA TURISME DE LA VALL DE BOÍ |
Curs monogràfic 'Els totalitarismes del segle XX'
Exposició 'Dones: ficcions i realitats'
Programació estable Teatre Ateneu gener-maig 2020
Tot despullant els arquetips de la masculinitat'
La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet.
L'alumnat de cinquè i sisè de les escoles Xarau, Serraperera i La Sínia participaran en la 2a Bicicletada dels Camin
Conta contes i taller del llibre ' El teu sol', a càrrec de la seva autora Elen Pozo.
Activitat infantil adreçada a nens i nenes a partir de 3 anys.
En aquest taller es farà un mural artístic col·laboratiu amb infants, malalts d'Alzheimer i els seus familiars.
Un cop acabat, es penjarà a la sala infantil de la biblioteca.
Taller familiar al museu, aprèn a fabricar el teu estel de paper.
Inscripció prèvia trucant al telèfon 935914130 o presencialment al museu.
El FIT tornarà a omplir Cerdanyola de teatre els dies 21, 22 i 23 de setembre per a celebrar la seva onzena edició.
Programa literari 'Més que lletres' |
Aquest festival solidari només és un de la desena d'actes que, durant el mes de desembre, s'organitzen a la capital de les Garrigues
El Pavelló de l'Oli de les Borges Blanques ha acollit aquest dissabte, 14 de desembre, un festival solidari en el qual s'han recollit 2.017,30 euros a benefici de la Marató de TV3, que enguany estava dedicada a la investigació de les malalties minoritàries, i en el qual han participat nombroses entitats i particulars de la capital garriguenca.
La recaptació es va aconseguir gràcies a les entrades a 3 euros, els serveis de tallar, recollir i pentinar els cabells per 5 euros, els berenars amb beguda i pastissos artesans preparats per l'Associació de Dones La Rosada a 2 euros, i amb les tires a 1 euro per als sortejos dels productes cedits pels comerços i empreses del municipi.
Així, l'equip de perruqueres i perruquers estava format pels professionals borgencs de 'La Perruqueria', 'La Barberia', 'Perruqueria Bea', i 'Domingos Dramas'.
Durant la festa també hi ha hagut divertides i sorprenents actuacions musicals, amb Escala en hi-fi, ball country, i dansa, entre altres, i d'una desfilada de moda a càrrec de Confeccions Pijuan, Lo + Chic, i Cloché, a més a més de diverses paradetes d'objectes solidaris.
Una desena d'actes amb bústia Pro Marató
Aquest festival solidari només és un de la desena d'actes que, durant el mes de desembre, s'organitzen a la capital de les Garrigues amb una bústia per a rebre donatius per la Marató o que preveuen recaptar-hi específicament recursos i que, una vegada siguin comptabilitzats, augmentaran la xifra final per aconseguir fons per la investigació contra les malalties minoritàries.
Les iniciatives van començar el dissabte, 7 de desembre, amb una jornada de portes obertes al campanar i inclouen, entre altres, els quatre sessions de ball dels diumenges a la tarda, la Biblioteca Marquès d'Olivart, les activitats organitzades pel Centre d'Osteopatia i Salut Integral 'Singularment', i una caminada solidària del Centre Excursionista Borges-Garrigues.
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
Príncep de Viana, 27-29, Lleida |
Diu que les reformes de carrers són urgents i que n'hi havia d'acumulades
Creu que el servei és millor i promet control i duresa contra els incívics
"Cal fer un projecte integral de millora de les urbanitzacions"
"Hem de continuar la millora dels carrers, places i jardins"
"Fa uns mesos que vaig decidir que seguir en la política també era una manera de defensar la meva innocència, de no deixar-me apartar pels qui voldrien que abandonés els meus ideals"
"Amb el Codi Penal a la mà no hi ha cap raó per la qual no pugui ser absolt"
"No és cap novetat que digui que m'inclino per un govern amb ERC"
Vol prioritzar allargar l'eix fins al port a través del Salvament
"M'entendré amb qui miri al futur, no amb els nostàlgics", avança
Destaca la creació de la comissió, en què han treballat en el tema de l'aigua
És un dels punts forts del seu programa
Nogué va governar primer en minoria, després amb majoria absoluta i, actualment, en govern de coalició.Espera recuperar l'absoluta?
La majoria absoluta és l'objectiu, però entenem...
"Una majoria votarà encara en funció del problema identitari però una part votarà en funció del projecte de ciutat i això fa que tot estigui obert fins al final"
"Primer he de guanyar, però oferiria un pacte als constitucionalistes, al PSC, i al PP, si entra"
"No tinc cap problema polític o intel·lectual per ser en una plataforma amb Ciutadans"
"La voluntat és liderar i allargar la mà en més d'una direcció, cosa que espero que pugui ser entesa, atesa i compartida"
"El compromís que vaig proposar a les forces independentistes és un punt de partida per treballar entre tots"
"Amb el compromís, Barcelona, com a institució, estaria en disposició d'afermar el republicanisme"
Munell afirma que volen consolidar l'aposta per fixar ocupació al municipi
Diu que és hora de pensar en el seu relleu |
El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit tramitar noves peticions dels exconsellers de Catalunya Jordi Turull i Josep Rull i el diputat de JxCat Jordi Sànchez per revisar la seva situació de presó preventiva i de suspensió com a parlamentaris en estar processats.
Així ho ha acordat per unanimitat el Ple del TC en dues providències en relació amb els escrits incidentals presentats pels tres processats en el cas del procés que afecten la seva situació personal amb motiu d'actes dictats pel Tribunal Suprem i el propi Constitucional.
Els recurrents incorporen ara una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que resol el cas Demirtas contra Turquia per l'empresonament d'un diputat kurd.
Jordi Sànchez i Jordi Turull van iniciar dissabte passat una vaga de fam per pressionar el Constitucional i denunciar que bloqueja els seus recursos i els impedeix accedir a la justícia europea.
El TC ha acordat en la seva reunió plenària donar trasllat al Ministeri Fiscal i a les altres parts personades perquè, en el termini de tres dies, presentin les al·legacions que considerin oportunes.
El tribunal explica que la complexitat d'aquest procés en el qual s'integren drets fonamentals i l'anàlisi de qüestions d'estricta naturalesa penal l'està obligant a desenvolupar una labor minuciosa d'estudi per aconseguir en el menor temps possible la més gran protecció d'aquells.
Fins ara s'han presentat una trentena de recursos d'empara, dels quals quatre estan pendents d'admissió, per diverses circumstàncies, que estan sent estudiats i seran objecte de resolució conforme al calendari del tribunal.
El TC esmenta especialment per la seva singularitat l'estat processal de les peces de suspensió que afecten les situacions de presó preventiva, totes elles resoltes per actes dictats pel Ple del tribunal entre el 7 de març i el 18 de setembre passats. |
Els grups bancaris espanyols van registrar pèrdues netes de 1.653 milions d'euros l'exercici 2012 (2.909 milions d'euros abans d'impostos), cosa que representa un resultat inferior en 11.431 milions a l'obtingut a l'exercici anterior, segons ha avançat el president de l'Associació Espanyola de la Banca (AEB), Miguel Martín.
Aquestes pèrdues responen a l'esforç en provisions i sanejaments fet pels grups bancaris espanyols.
L'import de les dotacions i provisions per a crèdits i altres actius ha estat superior en 15.104 milions d'euros a la xifra del 2011, el que ha suposat sanejar 42.703 milions en el compte de resultats d'aquest exercici.
"L'any 2012 ha estat un any terrorífic però creiem que no ha estat un any inútil.
Allò més terrorífic hagués estat que no haguéssim fet res, que no haguéssim progressat.
Ha estat un desafiament terrible per a Europa, Espanya i els propis bancs", ha apuntat Martín, que ha apuntat que els resultats dels bancs espanyols són "de pena".
Segons l'AEB, aquests sanejaments han estat possibles gràcies a la fortalesa dels marges recurrents del compte de resultats i "s'han realitzat al mateix temps que es reforçava la solvència dels grups bancaris espanyols, amb un 'core tier 1' que s'ha situat per sobre del 10%".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Sortida de l'Ultra Pirineu des de Bagà Foto: Ultra Pirineu
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
L'aprovació, el passat 8 de febrer al Parlament de Catalunya, de la modificació de la llei de vegueries per incloure-hi el nou àmbit del Penedès va deixar dividida la comarca de l'Anoia i va revitalitzar les aspiracions de la comarca històrica de l'Alta Segarra, que està formada pels municipis de l'entorn de Calaf.
Si bé el centre i el sud de l'Anoia s'incorporaven al Penedès, vuit municipis del nord van decidir mantenir-se a la Catalunya Central: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana.
El PDeCAT ha elaborat un manifest, al qual ha tingut accés aquest diari, en què defensa la realitat territorial, social, econòmica i cultural de la zona i demana "el reconeixement d'aquesta realitat territorial amb la creació de la comarca de l'Alta Segarra".
Un dels motius és que els vuit municipis del nord de l'Anoia "es troben amb una situació anòmala que cal corregir i trobar-hi una solució".
El Partit Demòcrata inscriu la reivindicació de la nova comarca amb la voluntat d'afrontar un debat per elaborar "un model territorial de Catalunya en el qual tots i totes ens hi puguem sentir identificats".
El futur implica, segons aquest document, "tenir un país equilibrat i cohesionat, amb un model territorial català modern i actualitzat".
Com ja han manifestat els alcaldes del territori, el PDeCAT defensa per a la nova comarca "un concepte territorial que sigui sostenible, un concepte de comarca eficient i adient per al segle XXI".
En aquest sentit, el document explica que les línies implicarien "mancomunar serveis eficients i de proximitat, treballar conjuntament pel desenvolupament i la promoció del territori, i tenir un consell d'alcaldes que permeti elaborar una estratègia conjunta" dels municipis de la nova comarca.
L'altiplà central ja tenia un pes específic durant l'imperi romà, amb els Prats de Rei com a Municipium Sigarrensis, una denominació que es va estendre al llarg dels segles.
A l'edat mitjana existia la sotsvegueria de Prats i Segarra així com també el Deganat de Segarra, a dins del Bisbat de Vic, i Calaf, Torà i Ivorra estaven adscrites als bagencs comtes de Cardona.
El procés de divisió comarcal dels anys 30 va incorporar el territori a la comarca de l'Anoia, una divisió que es va mantenir el 1987.
L'any 2000 l'informe sobre la revisió del model territorial coordinat per Miquel Roca rescatava l'Alta Segarra com a comarca, formada per quinze municipis de l'Anoia, el Bages, la Segarra i el Solsonès.
La majoria dels municipis de fora de l'Anoia encara no s'han pronunciat sobre la nova comarca.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Lliçó de graduació a càrrec de Ramon Marimon i Suñol, catedràtic catedràtic de Teoria Econòmica de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Institut Universitari Europeu de Florència.
Acte acadèmic de graduació 1995
Excel·lentíssim i Magnífic Rector, senyor Comissionat per a Universitats i Recerca, Excel·lentíssim President del Consell Social, il·lustríssimes autoritats acadèmiques, llicenciades i llicenciats, diplomades i diplomats de la promoció 1995, la segona promoció de la Universitat Pompeu Fabra, senyores i senyors.
Aquest és el segon any que a la Universitat Pompeu Fabra celebrem la graduaciód'unapromoció.Molts de vosaltres, però, és el primer cop que us trobeuaquí, en aquest recinte màgic que és el Palau de la Música, no com a espectadors, sinó com a protagonistes,i no d'un acte de comiat, sinó d'un acte de reconeixement, de celebració.
Com l'any passat va dir des d'aquí Carles Viver, primer degà de la Facultat de Dret, a la primera promoció: continueu vinculats a la Universitat!
La institució es beneficiarà de la vostra experiència i de la vostra crítica i vosaltres també sortireu guanyant amb aquesta vinculació.
Permeteu-me que, com a economista, afegeixi que la institució també es beneficiarà de les vostres futures contribucions en metàl·lic.
Així, en part, es financen les millors universitats arreu del món i la Pompeu Fabra no hauria de ser menys!
Ara bé, parlant de vincles, amb qui, evidentment, tampoc no podeu perdre el contacte és amb els votres companys, els amics de la Universitat, possiblementla millor adquisició d'aquests anys.
Això és el més important que havia de dir.
Així doncs, seré breu, però potser no tant.
Volia aprofitar que el rector i l'equip de govern m'han ofert aquesta possibilitat d'actuar al Palau (gràcies!) per dir quatre paraules sobre aquests últims anys i, tot aprofitant la vostra àmplia experiència a passar exàmens, parlaré també d'un examen que encara queda pendent.
No, no es tracta pas d'un altre examen de la carrera!
Em refereixo a l'examen que tots els europeus (de l'Europa dels Quinze) tenim pendent: l'examen de Maastricht.
A principi dels anys noranta vau entrar a la Universitat.
Entrar-hi no va ser fàcil, però aquest va ser un projecte que vau afrontar amb il·lusió, i potseramb una mica de por.
Els començaments dels anys noranta van ser també els anys de la ràpida expansió de la recentment creada Universitat Pompeu Fabra, amb nous edificis, amb nous estudis, etc.; els mesos dels preparatius finals dels Jocs Olímpics de 1992, quan Barcelona va saber donar lliçons de dinamisme; els anys de culminació d'una fase expansiva de l'economia europea i, especialment, de l'economia espanyola; els anys d'identificació amb el projecte de constituir una unió europea, voluntat que culmina amb la signatura del tractat de Maastricht el 7 de febrer de 1992.
En aquest context vau iniciar els vostres estudis.
El 1993, més o menys a la meitat dels vostres estudis, l'eufòria de la novetat ja havia passat, però la graduació encara era ben lluny.
Aquest vostre "pas de l'equador", com se l'anomenava abans, coincideix amb una forta recessió econòmica a Europa, i molt especialment a Espanya, on la taxa d'atur va arribar a rècords històrics en passar del 23%.
Els Jocs Olímpics van passar a ser un record, sovint reproduït per TV3.
El rector de la Universitat Pompeu Fabra es va trobar amb la dificultat d'haver d'ajustar el projecte d'universitat d'excel·lència, de construcció del nou campus, etc., a les noves i previstes restriccions pressupostàries (crec que més d'una nit va dormir malament).Amb la crisi econòmica i les fallides del sistema monetari europeu, el 1993, l'eufòria europeista també havia passat i, tot i que es va crear el mercat únic, el projecte de la Unió Monetària Europea semblava desdibuixar-se.
Però els trimestres, amb els seus exàmens, passen ràpidament, i així arribem al 1995, a la vostra graduació, a aquesta celebració.
L'economia europea, i també l'espanyola, es recupera de nou.
Les fronteres entre els països europeus van desapareixent.
Barcelona inaugura el nou Port Vell i fa projectes per ser la Ciutat de la Cultura l'any 2001.
La Universitat Pompeu Fabra, com aquest acte indica, va endavant.
És una mica com si ara que acabeu, les coses tornessin a ser on eren quan vau entrar a la Universitat.
Com si els vostres estudis us haguessin protegit de l'última crisi cíclica de l'economia.
Ara bé, no sols vosaltres heu canviat en aquests anys, també ha canviat el vostre entorn.
De l'europeisme de començament dels anys noranta hem passat a parlar de problemes, més o menys arcaics, interns de cada país.
L'economia es recupera, però el sector públic ha de fer dieta.
El dèficit i el deute són preguntes que van per a l'examen.
Potser per això el rector i l'equip de govern de la Universitat Pompeu Fabra continuen dormint malament pensant en el pressupost.
Ara que heu acabat (no abans!) és lícit preguntar-se: Per què fer exàmens?
Potser responent aquesta qüestió podrem també contestar la pregunta: Per què fer l'examen de Maastricht?
La primera justificació que em ve a la ment és que fem exàmens perquè volem certificar que estem capacitats per fer una certa tasca, passar a un curs més avançat, etc. Volem que algú, que suposadament és una "autoritat" sobre el tema, certifiqui les nostres capacitats i que, a més, sols ho certifiqui a aquells que en sàpiguen com nosaltres.
Aquest és, bàsicament, el sentit del títol i el vostre interès perquè els que vénen darrere continuïn fent exàmens: que no es depreciï el títol de la Universitat Pompeu Fabra!
Malauradament, aquesta justificació bàsica dels exàmens no serveix per a l'examen de Maastricht: ni la teoria econòmica, ni l'experiència històrica d'altres unions monetàries (la unificació alemanya n'és l'experiència més recent) no mostren que el certificat d'haver passat les proves de convergència sigui necessari per formar part d'una unió monetària.
Unes preguntes de l'examen es refereixen a la convergència dels indicadors nominals: inflació, tipus nominals d'interès i tipus de canvi.
Amb la integració dels mercats de capitals, aquesta convergència es donarà automàticament dins d'una unió monetària tal com es dóna dins les regions espanyoles.
Les preguntes que estan resultant més difícils, però, són les dues que fan referència a l'endeutament.
Aquí el que preocupa, especialment els alemanys, que han sabut contenir la inflació, és que un país fortament endeutat vulgui canviar les normes del joc, vulgui canviar la norma de l'estabilitat de preus, i intentar finançar el deute amb inflació.
És a dir, no és tant una qüestió de capacitat com de manca de confiança mútua.
Però aleshores aquesta no és una pregunta per graduar-se a la Unió Monetària, sinó que és una pregunta per guanyar càtedra.
Per què excloure els italians, no parlem ja dels espanyols, com el ministre de Finances alemanyproposava recentment?
Com en qualsevol club, per què no es diferencia entre ser admès al club i ser admès a la junta directiva?
Per una qüestió de sobirania nacional?
No es pot trobar un disseny millor?
Com veieu, aquestes són preguntes que mostren que sovint els temes d'economia, de gestió, de dret i de política no es poden deslligar.
Espero que els vostres estudis a la Pompeu Fabra us ajudin a entendre aquestes interrelacions.
En tot cas, aquestes preguntes mostren que l'examen de Maastricht no es pot justificar com a certificatnecessari per a la Unió Monetària Europea.
Hi ha una segona justificació per als exàmens que posa l'èmfasi no tant en el títol sinó en els coneixements adquirits.
Volem exàmens, o altresformes d'avaluació, perquè volem sotmetre els nostres coneixements iles nostres idees a la crítica.
Sabem que no n'hi ha prou de pensar que les nostres idees i els nostres coneixements són els correctes,o que les nostres mares pensin que som els més llestos, ho hem de demostrar, hem de confrontar el que sabem.
Sols així podrem adquirir coneixements sòlids, objectius, que ens serveixin en el futur.
Aquesta graduació és una prova que no sols els vostres pares tenen una opinió elevada de vosaltres!
Com més avancem en la unitat europea, i el mercat únic ha estat un gran pas, més necessari és que les polítiques econòmiques estiguin coordinades, la qual cosa no vol pas dir que hagin de ser les mateixes.
És bo que hi hagi una crítica oberta entre els països, de la mateixa forma que per avançar en una política comuna de defensa cal que les iniciatives nuclears unilaterals estiguin subjectes a la crítrica dels altres països i ciutadans de la Comunitat.
No hi ha cap dubte que el fet d'haver de presentar plans de convergència, de reunir-se amb els altres ministres de Finances, etc., ha contribuït a la major disciplina monetària i fiscal de molts països europeus, com ara el nostre.
Però per exercir aquesta sana crítica tampoc no fa falta un examen, i encara menys un examen que sembla un judici final.
Per tant, sols puc pensar en una tercera justificació.
Aquesta segurament no té res a veure amb la vostra experiència a la Universitat.
Estic convençut que la justificació anterior, d'aprofundir els vostres coneixements a través de la crítica oberta, ha estat la principal justificació per als vostres exàmens.
La idea d'aquesta tercera justificació és que els exàmens són necessaris per manca de confiança en un mateix.
Tothom vol estudiar molt i aprendre, però sovint això fa mandra.
Així doncs, s'atorga als professors el dret a posar exàmens a fi d'assegurar que s'estudiarà.
Per exemple, una nit determinadas'ha d'escollir entre anar a una festa —diguem una Pompeu Farra— o quedar-se a la biblioteca fins que tanqui.
Jo sé el que vosaltres, estudiants de la Pompeu Fabra, contestaríeu: "No gràcies, aquesta nit em quedo a la biblioteca perquè estic superinteressat, o interessada, en aquest tema de dret processal, o d'econometria...''.
Però, no us penseu que tots els estudiants són com vosaltres!
N'hi ha que necessiten exàmens per contestar: "Sí que vindria, però aquesta nit no puc venir a la festa perquè el molt... del professor de... m'ha posat un examen".
Tinc la impressió que la millor justificació per a l'examen de Maastricht és aquesta manca de confiança en un mateix.
Es vol controlar la despesa pública, però com que autoimposar-se una dieta és difícil, és millor delegar en el famós examen la necessitat de fer-ho.
Així, el ministre de Finances pot dir als altres: "Jo et donaria més pressupost, però si continuem així no passarem l'examen de Maastricht i fóra terrible quedar exclosos de la Unió Monetària Europea el dia que es formi".
El ministre corresponent passa el missatge als governs autònoms, i es va passant de l'un a l'altre, fins que arribem a l'insomni del nostre rector i del comissionat.Perquè un efecte secundari de delegar és que es fa més difícil, si no impossible, tenir en compte els interessos específics de cadascú: l'examen ha de ser el mateix per a tothom i el mateix dia.
Es tendeix a reproduir aquesta norma: tots a règim, tots el mateix règim!
Ara bé, per convergir i ser competitius a l'Europa del segle XXI segurament cal enfortir i desenvolupar encara més les nostres universitats i altres serveis.
Si no necessitéssim excuses d'exàmens per reconèixer que, per exemple, hem de controlar la nostra despesa pública, segurament seríem capaços de discriminar millor entre "la proteïna" que ens ajuda a créixer i "el greix" que sols augmenta el cost del deute.Aquest no és un problema a delegar en el ministre d'Economia, sinó un problema del qual tots els ciutadans ens hauríem de saber responsabilitzar.
Vosaltres, que ara us gradueu, heu sabut passar exàmens i celebrar grans Pompeu Farres, un cop més: felicitats i bona sort!
Recordeu, però, que la Universitat Pompeu Fabra encara té molt camí per recórrer, i que aquesta vella Europa encara ha de madurar.
Feu el que feu, en aquest futur que ara comença, podeu contribuir a les dues tasques: sou antics alumnes de la Universitat Pompeu Fabra i sou ciutadans europeus.
Barcelona, 18 d'octubre de 1995 |
En Llàtzer s'ha fet popular des dels miracles.
La gent del poble comença a creure en ell: serà el protagonista de la representació anual d"Els miracles de Sant Rabuci' i allò més important, s'embolica amb la Sandra, la noia que li agrada.
A en Joan li van molt bé les coses amb la Núria, tot i que no paren de sobrevolar les incògnites sobre en Llàtzer.
En canvi, en Marc cada cop està més nerviós i s'enganxa a tota mena d'ansiolítics.
L'acomiaden de la feina i, després d'emborratxar-se brutalment, intenta matar en Llàtzer... procurant que aquest cop sigui per sempre.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La Regidoria d'Habitatge continua els tràmits del pla de compra pública d'habitatge i espera aconseguir fins a 18 pisos
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La Regidoria d'Habitatge de l'Ajuntament de Castelló ofereix a propietaris i particulars fins a 101.000 euros per adquirir habitatge amb destinació al parc de lloguer social.
El pressupost total del pla de compra pública se situa en els 1,8 milions d'euros.
Els pisos hauran de tindre una antiguitat inferior als 40 anys i disposar de bany i cuina equipats.
El departament de María Jesús Garrido encara la segona fase del procés administratiu del citat programa, amb l'opció de compra directa.
Segons estableix la legislació, una vegada finalitza la fase del concurs públic sense ofertes s'obre la licitació amb negociació, a través de la qual es procedeix a l'adquisició directa d'aquelles unitats que complisquen amb els requisits del plec de condicions.
La regidora d'Habitatge confia a ampliar en 18 nous habitatges el parc de lloguer social de l'Ajuntament.
Aquesta quantitat se sumaria a les 227 actuals.
Subratlla que la necessitat d'habitatge i de lloguer "continua sent urgent" i que les Administracions han de treballar per a ampliar el parc d'habitatge públic.
La regidora lamenta la "especulació de grans forquetes i fons voltor" en els lloguers i adverteix que aquesta circumstància ha encarit un 50% el preu dels arrendaments.
L'ajuntament, recorda, treballa en dues vies per a ampliar el parc d'habitatge social: d'una banda, en el citat pla de compra dotat en 1,8 milions d'euros; i en segon lloc, en la bossa de lloguer social.
Aquesta última eina té l'objectiu que particulars oferisquen habitatges per a lloguer social.
Sobre aquest tema, la Regidoria ofereix un incentiu als propietaris de 1.500 euros, una quantitat a la qual caldria afegir fins a altres 3.500 euros per a fer front a impagament o desperfectes.
També tindrien un descompte del 90% en l'IBI i tindrien prioritat en les ajudes municipals de rehabilitació d'habitatge (fins a 2.400 euros per unitat).
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Els veïns de Castelló de Rugat decidiran de manera directa el destí dels 20.000€ del projecte "Castelló Participa" que possibilita, mitjançant mecanismes de participació com el Fòrum municipal, que els ciutadans proposar i consignen més de l'1% del pressupost municipal per a 2016.
L'Ajuntament ha aprovat per unanimitat els comptes per a 2016 del govern socialista que, malgrat governar en minoria, ha sumat la resta de partits de la corporació.
L'alcalde, Antonio Esquinas, que ha agraït la voluntat de diàleg i les aportacions de l'oposició, ha assenyalat que "és un pressupost clar, transparent i coherent amb el programa electoral i respon a les necessitats dels veïns i veïnes del poble".
L'equip de govern va plantejar un pressupost que aposta per la cultura i el turisme com elements dinamitzadors del poble i que incorpora totes les propostes l'oposició de manera que els pressupostos es van aprovar per unanimitat, una fita important en la història democràtica a Castelló.
Esquinasva recordar que amb el nou govern baixat el deute en 368.000€, quasi un 10% del total, "un èxit col·lectiu que ha estat possible gràcies a l'esforç dels veïns i dels representants polítics" en un poble que es trobava entre els deu amb més deute per persona del País Valencià.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Una setmana després dels insults masclistes contra l'equip femení del Terrassa, les xarxes socials s'han fet ressò de les nombroses mostres solidàries en els equips femenins de futbol d'arreu del país durant tot el cap de setmana.
Moltes jugadores han fet un minut de silenci per rebutjar l'actitud masclista viscuda a l'Olímpic de Terrassa i per demanar igualtat i respecte.
Dissabte 2 de febrer es va suspendre el partit de futbol femení a Terrassa entre l'equip d'aquesta població i l'EF Viladecavalls pels insults masclistes fets per l'equip de veterans del Terrassa.
Les jugadores de tots dos equips es van sentir ofeses, i, com a protesta, les jugadores del Terrassa B i del Viladecavalls es van asseure al mig del camp.
Dos dies després, la junta directiva del club egarenc va declarar que "les desqualificacions per insults masclistes són una falta molt greu" i va decidir retirar l'equip de veterans arran dels insults.
Handbol BCN Sants: "Només sí és sí"
Una de les aportacions a la protesta ha estat, aquest diumenge, per part de l'equip femení sènior d'handbol BCN Sants.
Les noies han sortit al camp amb una samarreta que portava un missatge estampat: "Només sí és sí".
Un símbol per reivindicar que l'handbol femení i les seves jugadores es mereixen el mateix respecte que l'handbol masculí i els seus jugadors.
La iniciativa va sortir del cos tècnic i de les capitanes, i ràpidament es va engrescar tot l'equip.
"Volem la igualtat en l'esport i en la societat."
Àlex Weikert, entrenador de l'handbol BCN Sants:
"Jo he sentit moltes vegades que l'handbol femení no és handbol ni és femení.
Són igual de dures, competitives...
Potser expressen sentiments i emocions de manera diferent, però al final són les mateixes emocions."
L'equip espera que la iniciativa, que ja ha rebut molts suports, sigui només un punt de partida.
I per rematar els seus desitjos, el resultat final del partit d'avui: empat entre l'handbol Montbui i el BCN Sants.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
La criomicroscopia electrònica, premi Nobel de Química 2017 Foto: Premis Nobel
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
De molts actors polítics i mediàtics desconcertats però fent veure que ja saben tot el que passarà, no només el 2014 sinó també immediatament després.
L'escalada de la gesticulació s'ha produït, sobretot, per la urgència de l'Estat a exhibir contundència.
Per respondre a la capacitat de mobilització creixent del catalanisme independentista (Via Catalana).
I per fixar una actitud inflexible abans que el govern català i el bloc parlamentari partidari de la consulta facin públiques la data i la pregunta del referèndum.
La pujada de la tensió política també s'ha degut, esclar, al fracàs fulminant de les maniobres orquestrals de finals de setembre presentades com a terceres vies.
No n'hi ha. Només hi ha la constatació que el conflicte entre l'Estat i el catalanisme es dirimirà entre dues posicions, cap de les quals, ben o mal administrada, no es pot permetre retrocedir.
Una posició és la derivada del compromís públic adquirit pel president Mas i el bloc democràtic de fer efectiu el dret a decidir.
L'altra és la representada per l'Estat i el govern Rajoy, amb la seva concepció monolítica i uninacional d'Espanya.
A Madrid fa l'efecte que la majoria d'anàlisis continuen considerant que es tracta d'una simple nova crisi política de les que, periòdicament, quan s'arrauxa, provoca el catalanisme.
Creuen que Mas i el catalanisme conseqüent lluiten per no perdre completament el seu poder en la liquidació definitiva de les reformes que van permetre la transició espanyola.
Que aquest catalanisme, davant la radicalització de les classes mitjanes i treballadores provocada per la crisi, s'ha vist abocat també a radicalitzar-se per no perdre la connexió amb les seves bases socials i electorals.
I que aquest catalanisme, quan la pressió pressupostària i política s'hagi completat, acabarà cedint i serà finalment derrotat.
Aquestes anàlisis parteixen d'un error fonamental: no tenen en compte que la iniciativa i el pes determinant del procés l'ha tingut la gent, el nou bloc social i polític hegemònic a Catalunya.
No som davant d'un simple contenciós desencadenat per l'acció recentralitzadora de l'Estat i la resposta precipitada d'un president pressionat que actua amb el cap calent per no veure's desbordat.
I actuen com ho fan, sobretot, perquè comprenen l'abast de les diverses transformacions socials en marxa a Catalunya.
I la transformació políticament més important, perquè malgrat la dramàtica situació econòmica és la que sustenta i engloba les altres, ha adoptat la forma d'una revolució democràtica.
El gruix de la societat catalana vol votar i vol poder decidir sobre les qüestions decisives que li van escatimar fa 35 anys.
Aviat sabrem quins altres líders ho han entès.
La celebració d'una consulta democràtica sobre la pròpia sobirania i el seu blindatge institucional és la via escollida per produir ara la ruptura amb un passat d'imposicions i discriminacions.
Per assolir la dignitat nacional i el ple reconeixement polític i cultural; endegar un procés radical de regeneració democràtica; redissenyar el model econòmic i social...
És per guanyar tot això que s'han acumulat tantes energies i il·lusions.
És per aquest desig de democràcia autèntica que el clam pel referèndum el 2014 és tan majoritari entre la ciutadania.
El volen els demòcrates, partidaris de la independència o no.
El volen perquè, en qualsevol hipòtesi de futur, l'exercici democràtic estableixi un nou punt de partida, la possibilitat d'estrenar un estat i una societat diferents, que no els facin sentir vergonya.
Quina mena d'estat democràtic és aquest, que manipula la llei com li convé, que converteix el protocol en instrument de menyspreu institucional, que renova la filiació autoritària restringint la democràcia i frustrant les aspiracions més sentides, que continua discriminant i abusant d'un poder basat en la força?
El procés català cap a la sobirania s'ha d'afermar en una victòria democràtica: fer la consulta; fer el referèndum.
Qualsevol operació de govern o proposta d'unitat hi ha d'anar referida i s'hi ha de subordinar.
L'Estat hi posarà tots els obstacles.
Però fer efectiva la consulta catalana el 2014 suposarà la culminació de la revolució democràtica.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El portaveu de Ciutadans (Cs) a Tossa de Mar, Alfonso Sánchez, va denunciar la falta de garanties de seguretat del Festival Fort que se celebra des d'aquest divendres fins diumenge al municipi.
La formació taronja apunta que hi ha un informe desfavorable la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments del 25 de setembre sobre aquest esdeveniment.
Segons detalla el document, el recinte no compta amb «un espai suficient per a la maniobra de vehicles de bombers».
A més, creu que no està justificada «l'evacuació de les persones» a través de «l'única via d'accés existent».
El Festival Fort se celebra a l'església romana en ruïnes i el far de Tossa de Mar.
L'informe especifica que calen uns vials propers al lloc del festival de com a mínim 3,5 metres i en aquest cas no es compleix.
A més, en les corbes ha d'haver-hi una amplada lliure de 7,5 metres, que tampoc hi és.
Per això, l'informe creu que no hi ha «un espai suficient per a la maniobra de vehicles de bombers».
D'altra banda, la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments també especifica que hi ha una «única via d'accés» al recinte i no queda justificada que s'utilitzi per «l'evacuació de les persones».
Alfonso Sánchez va acusar el govern local d'haver «ocultat» l'informe i creu que «és una irresponsabilitat gravíssima» perquè es podrien repetir els «incidents que van tenir lloc al Madrid Arena».
El portaveu de Cs va assegurar que el govern local «no només està posant en risc a la gent que assistirà al festival, sinó també la continuïtat del certamen».
El Festival Fort va arrancar ahir a les sis de la tarda i s'allargarà fins al diumenge.
Es tracta de la tercera edició d'un certamen de música electrònica que compta amb un escenari al far de Tossa de Mar i un altre a les ruïnes de l'església medieval. |
Amb 29 anys, el manresà Martí Moreno compleix la segona temporada com a fisioterapeuta del Girona, entre el primer equip, a Segona Divisió, i el filial de Primera Catalana.
Abans, simultaniejava la feina en dos clubs de futbol amateurs com el Puig-reig i el Celrà fins que li va arribar l ́oportunitat del club gironí, que va viure diumenge el primer partit de lliga al camp del Sevilla B, on va empatar in extremis a tres gols.
Quina és la seva feina aquesta temporada 2016-17 al Girona Futbol Club?
Sóc un dels tres fisioterapeutes del primer equip i també estic amb el Girona B a Primera Catalana, un equip que es va salvar a darrera hora gràcies a l ́ascens del Gavà a Segona B. En principi, amb l ́altre filial, el Peralada, no hi tinc res a veure, les col·laboracions són molt puntuals.
A diferència de la campanya passada, aquest curs no formaré part de l ́organigrama del futbol base.
A la pretemporada, que pel primer equip va acabar la setmana passada, la feina dels fisioterapeutes deu augmentar, de quina manera?
Més que res perquè hi ha sobrecàrregues.
Les sessions d ́entrenament solen ser dobles i això ho noten els jugadors.
Aquesta pretemporada no hem patit lesions greus a banda de les de Carles Mas i Richi, que ja arrossegaven de la temporada passada.
Sempre acompanya el primer equip?
En els partits a casa hi som els tres, a fora només viatja el cap dels fisioterapeutes.
En el meu cas, normalment em quedo amb els lesionats i els jugadors que no han estat convocats.
També faig la feina de readaptador, que seria la fase del futbolista que surt d ́una lesió i ha d ́estar un temps abans no torni a entrenar-se amb normalitat.
En les sessions preparatòries ens repartim, dels tres que som, un és al camp i els altres dos a dins amb els futbolistes que estan lesionats.
Una hora abans de cada sessió estem a punt per preparar els jugadors per fer embenatges, escalfar la musculació, etc. Aquesta temporada i arran d ́un problema que va sorgir l ́any passat quan un jugador va agafar les galteres, també preparem l ́aigua per veure per als jugadors en els entrenaments de forma individual.
Sempre es parla que la sala de fisioterapeutes és com un confessionari.
Això és així o és una llegenda?
Els jugadors venen amb els seus problemes i els expliquen.
De totes maneres hem d ́estar alerta de no fer servir segons quines confessions per no perdre la confiança del jugador.
Deu ser molt diferent fer de fisioterapeuta del primer equip o del Girona B...
Sobretot pel que fa referència al material.
El primer equip fa servir màquines posades al dia, com les banyeres de gel, que ajuden a recuperar; en el Girona B, tot és més manual, encara que també s ́està professionalitzant força.
Tenim també un nutricionista que ens ajuda a baixar els quilos que pot tenir un jugador de més.
És important la mentalitat del jugador en les lesions?
És molt important el cap. Mai no havia utilitzat tant la psicologia.
Els fisioterapeutes de qui depenen, del metge o bé de l ́entrenador?
Ara bé, si no caus bé a l ́entrenador o no fas bé la feina...
El metge és el que fa la primera valoració de les lesions?
Els fisios som els que veiem com s ́ha produït una la lesió al camp.
Per això, el cap dels fisioterapeutes a una avaluació i el jugador només va al metge si es considera una dolença greu perquè es puguin fer les proves corresponents.
Petites contusions o un esquinç de primer grau no arriben al metge, aquest és el nostre protocol.
Hi ha jugadors que van al ́fisio ́ per evitar-se un entrenament?
Normalment els jugadors si es poden estalviar anar al fisioterapeuta ho fan, a vegades, fins i tot, per por a perdre una titularitat o una convocatòria.
El primer equip del Girona ha superat la cruesa del final de la temporada passada i s ́han quedat sense l ́ascens a Primera?
Tot i que hi ha hagut una renovació, hi ha força jugadors que continuen i la veritat és que les sensacions són bones, penso que ja està oblidat.
A més, els nous que han arribat tenen experiència i està clar que l ́objectiu del Girona és l ́ascens a Primera Divisió.
Veig molta cohesió a la plantilla.
Quin és l ́objectiu esportiu del Girona B?
El Girona B s ́ha renovat molt respecte a la temporada passada i ara és un equip que, entrenat per Javi Garcia, exjugador del Granada, té com a repte no patir a Primera Catalana.
Ha treballat molt bé els aspectes defensius i potser li faria falta més gol.
Quines són les seves intencions de cara al futur?
Des que tinc la carrera sempre m ́he mogut en la fisioretàpia esportiva i en concret en la del futbol.
Ara, de moment, vull continuar en aquest món, seguir creixent i agafar experiència.
Està clar que si puc, la meva intenció és anar més amunt.
L ́any que ve tinc previst fer algun curs o un màster per tenir més coneixements.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El partit animalista PACMA de Girona vol acabar amb la regulació que prohibeix l'accés dels gossos a diferents places de la ciutat i zones enjardinades.
La formació es presenta a les eleccions municipals amb la voluntat de «fer de Girona una ciutat pionera pel que fa als drets dels animals, que contribueixi a aturar la crisi climàtica i que posi al centre les persones més vulnerables».
La formació també aposta per crear una Regidoria de Benestar i Protecció dels Animals, així com permetre l'accés d'animals de companyia a espais de titularitat pública i al transport públic.
Un conjunt de mesures que el partit animalista demana que s'incloguin en l'Ordenança de protecció, tinença i control d'animals que està elaborant l'Ajuntament.
En un comunicat, el grup exposa que porten treballant de forma voluntària i sense interrupció des del febrer de 2016, «combatent un equip de govern que ha retallat i vulnerat sistemàticament els drets de les persones que han decidit conviure amb algun animal».
Afegeixen que les reunions amb la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat «han estat freqüents al llarg d'aquests anys, per tractar temes com la cavalcada de reis, la canera municipal, la gestió de les colònies de gats, la prohibició d'entrada de gossos a parcs i places de la ciutat o els circs amb animals».
«La nostra línia de treball ha estat sempre rigorosa, seriosa i nítidament progressista», assegura Nacho Pascual, cap de llista de la formació animalista a les properes eleccions municipals. |
Ningú al Parlament de Catalunya es va atrevir a parlar en contra del concert econòmic.
Ni el PSC, més vague i inconcret que mai; ni el PP, amb una mà estesa més electoralista que altra cosa; ni Ciutadans, que va ignorar el tema -suposo- per falta de temps (Rivera el va gastar gairebé tot parlant de la immersió).
Això és tot un èxit, perquè revela la por d'aquests partits a allunyar-se de l'opinió pública catalana en una qüestió central.
D'altra banda, CiU, ERC, ICV-EUiA i Solidaritat sumen una majoria prou qualificada per carregar-se de raons quan toqui defensar el pacte fiscal a Madrid.
Per cert, l'acostament entre convergents i republicans és una evidència formal, però fins després de les eleccions no sabrem si té una traducció pràctica.
De moment, el flirteig entre els dos partits sembla una operació més tàctica que estratègica.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Inici / La Diputació de Lleida portarà al ple el rebuig a la fusió de municipis i a la supressió dels partits judicials de Balaguer i Cervera
La Junta de Portaveus de la Diputació de Lleida ha aprovat aquest dimarts sotmetre a consideració del Ple de la corporació, que se celebrarà el pròxim divendres, el rebuig a les propostes per la fusió de municipis i a la supressió dels partits judicials de Balaguer i Cervera.
Aquests dos punts se sotmetran a votació com a acords de Corporació i Presidència.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
La Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) ha alertat que l'Estat espanyol es quedarà sense ramaderies, ja que tanquen, de mitjana, tres explotacions làcties al dia, després d'acumular unes pèrdues de 25 milions d'euros al mes per als productors, segons ha informat l'organització agrària en un comunicat.
En concret, l'UPA ha enviat una carta a les indústries làcties en què subratlla la «necessitat imperiosa» que els ramaders espanyols rebin un preu just per la llet, ja que Espanya se situa a la cua d'Europa pel que fa a preus en origen.
«Sense preus justos, tots els esforços de la cadena làctia quedaran en res perquè els ramaders haurem de tancar», han assegurat des de l'organització agrària.
«És una evidència que si el preu de la llet en origen no puja ens veiem abocats a la desaparició i al tancament», han indicat les fons de la Unió, alhora que han recordat que a l'Estat espanyol tanquen de mitjana 3 explotacions làcties al dia, segons dades recollides de les estadístiques del ministeri d'Agricultura.
Per part de l'UPA han assenyalat que «cap eina servirà» -en referència als contractes de compravenda, a les campanyes de promoció o als canvis legislatius- si no s'aborda un «veritable canvi de consciència» dels industrials lactis.
«Vostès s'han de convèncer que cap model empresarial pot basar-se a arruïnar els seus proveïdors», els recorden en la nota.
L'organització agrària ha avisat que, sense un «horitzó clar», els joves i dones rurals es podrien veure exclosos del sector productor de llet, en no albirar una perspectiva de futur en la ramaderia làctia, amb la consegüent pèrdua per al món rural i per a la societat general. |
El proper dijous, 16 de gener (Petit Palau, 20 h), el clarinetista suec Magnus Holmander inaugurarà una nova edició del cicle ECHO Rising Stars al Palau de la Música Catalana.
ECHO Rising Stars és el circuit de l'European Concert Hall Organisation (ECHO) que, a proposta dels auditoris que formen part de l'organització, entre els quals el Palau de la Música Catalana i l'Auditori de Barcelona, presenta el talent emergent de solistes i grups de cambra, prèviament seleccionats, als principals auditoris d'Europa.
Magnus Holmander, proposat pel Konserthuset Stockholm, apassionat de la música contemporània i de la curiositat experimental, a més de gran aficionat a la màgia, presentarà un programa amb música de compositors del segle passat que permetrà copsar la varietat sonora del clarinet i la riquesa de llenguatges que han marcat el segle XX.
Acompanyat pel pianista David Huang, el músic suec obrirà el concert amb la Sonatina, op. 29 de l'anglès Malcolm Arnold, una peça amb reminiscències jazzístiques, seguida per la Sonata per a clarinet, op. 167 i la Sonata per a clarinet, FP 184 dels francesos Camille Saint-Säens i Francis Poulenc, respectivament.
A la segona part, Holmander interpretarà Hydrozoa, per a clarinet sol, de la jove compositora Molly Kien, obra estrena encarregada per al cicle; així com Spiegel im Spiegel d'Arvo Pärt, una de les seves melodies més conegudes, i, per últim, Suite fantàstica del suec Rolf Martinsson (estrena a Espanya), compositor amb qui Holmander col·labora habitualment.
Durant la seva estada a Barcelona, Magnus Holmander farà una masterclass a estudiants del Conservatori Superior de Música del Liceu (17 de gener) dins el programa Classical Futures Europe.
Des del programa Creative Europe, la plataforma Classical Futures Europe té el suport actiu de les institucions europees, a fi d'impulsar el desenvolupament d'artistes emergents i explorar i maximitzar de forma col·laborativa l'impacte artístic i social d'una escena de música clàssica pròspera i en vies de creixement favorable per un igual a artistes, espais, audiències i comunitats.
La plataforma, promoguda per la Unió Europea, està coordinada per l'European Concert Hall Organisation.
Magnus Holmander va cursar el batxillerat i els estudis de màster al Kungliga Musikhögskolan d'Estocolm, on va estudiar amb Hermann Stefánsson i Emil Jonason.
Col·labora amb diferents compositors suecs, especialment Rolf Martinsson i Anders Hillborg, interpretant música de cambra i com a solista en diferents auditoris, com ara al Grieghallen de Bergen, Royal Festival Hall de Londres, Stockholms Konserthus i Auditorium de Milà.
De la nova generació de compositors suecs, Holmander ha estrenat peces de diferents autors: Jacob Mülhrad, Andrea Tarrodi, Benjamin Stearn, Klara Stirner i la prometedora compositora Ylva Fred, que va escriure una peça per a clarinet i piano en què Holmander utilitza la seva destresa com a mag per fer levitar el clarinet.
Des de la tardor del 2013 ha intervingut com a clarinetista, ballarí i mag en les produccions Casa de nines i Gènesis de Martin Fröst, que s'han representat en nombroses ocasions a sales de concerts del nord d'Europa.
El maig del 2017 va participar, juntament amb l'acordionista Irina Seroytuk, en el concurs de música de cambra més important de Suècia: Ung & Lovande (Jove i Prometedor), que va guanyar amb els seus propis arranjaments.
El violoncel·lista Pablo Ferrández és la proposta del Palau de la Música Catalana i l'Auditori de Barcelona
Enguany el cicle presenta al Palau de la Música Catalana dos concerts més amb joves músics escollits pels membres d'ECHO.
El 19 de febrer (Petit Palau, 20 h), presentat pel mateix Palau de la Música Catalana i l'Auditori de Barcelona, serà el torn del violoncel·lista madrileny Pablo Ferrández, guanyador del XV Concurs Internacional Txaikovski, el V Concurs Internacional de Violoncel i l'ICMA 2016 com a artista jove de l'any.
Acompanyat al piano per Luis del Valle, interpretarà obres de Max Bruch, Johannes Brahms, Dmitri Xostakóvitx i l'obra estrena, encàrrec d'ECHO Rising Stars, Desde el grito del silencio, per a violoncel sol, d'Antón García Abril.
El 17 de març (Petit Palau, 20 h), el Goldmund Quartett arribarà presentat per la Philharmonie-Cité de la Musique de París i el Festspielhaus Baden-Baden. |
Un nou estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Science (PNAS) revela una relació causal entre el neurotransmissor dopamina i el plaer que les persones poden sentir quan escolten una música determinada.
L'estudi l'han dut a terme investigadors del Grup de Recerca en Cognició i Plasticitat Cerebral de la Universitat de Barcelona i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (UB-IDIBELL), així com el Grup de Recerca en Neuropsicofarmacologia Humana i els grups de modelització i simulació PK/PD de l'Institut d'Investigació Biomèdica de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Neurològic de Montreal de la Universitat McGill.
Els científics van manipular farmacològicament la transmissió de dopamina en 27 participants mentre escoltaven música, aconseguint mostrar per primera vegada la relació causal entre la dopamina i la motivació i satisfacció en connectar amb certes melodies.
El procediment va consistir a manipular amb fàrmacs el nivell de la levodopa, un precursor de la dopamina que augmenta la seva producció, constatant que s'incrementava el plaer i l'entusiasme dels 27 participants.
En canvi, quan els van administrar el precursor que disminueix la dopamina, la risperidona, els participants tenien menys sensació de plaer provocat per la música.
Segons els investigadors, aquests resultats obren una nova visió de la neurobiologia i la neuroquímica de les respostes de recompensa associades a la música, i contribueixen al debat obert sobre la comprensió del cervell humà.
Les proves experimentals es van executar amb tres sessions diferents amb una setmana d'interval entre elles, en les quals els experts van administrar per via oral el precursor de la dopamina, la levodopa, el seu antagonista, la risperidona, i un placebo de lactosa com a mètode de control.
La investigadora de la UB-IDIBELL i primera autora de l'article, Laura Ferreri, explica que «l'estudi clarifica el paper del sistema dopaminèrgic humà quant a recompenses abstractes».
Els autors de l'estudi van mesurar indirectament els canvis en la sensació de plaer comprovant l'activitat electrodèrmica dels participants, una tècnica per avaluar canvis emocionals.
A cada sessió, els participants escoltaven les seves cançons preferides, a més d'altres temes de cantants com Alejandro Sanz o Amaia Montero.
Així mateix, les respostes motivacionals es van mesurar preguntant als participants quant pagarien per cada cançó.
En general, els resultats van mostrar que les intervencions farmacològiques modulaven les respostes de recompensa provocades per la música. |
38 missatges al fòrum i 1 comentaris.
ha escrit un nou missatge al fil CAMPANYA NOU DISC MR.FREAK SKA!!!
Aquest usuari encara no ha afegit ningú com a amistat. |
Molta gent recordarà que el 9N, a part de votar, la majoria també vam signar un manifest de denúncia contra l'actitud antidemocràtica de l'Estat espanyol intentant prohibir aquell primer gran acte de sobirania del poble català.
El que poca gent deu saber és que l'autoria d'aquella idea va sorgir de l'ANC i en vam parlar en una reunió amb els representants d'ICV que la van agafar amb entusiasme i se la van fer seva, com ho van fer posteriorment la resta de partits catalans favorables a realitzar el 9N.
I d'això es tractava llavors i d'això es tracta ara, quan sorgeix la proposta del referèndum.
No veig a l'ANC entrant en la lluita per la paternitat quan del que es tracta és que la idea arreli i s'escampi.
Tampoc ens hauria de preocupar si la Taula de forces polítiques i socials que va entrar en estat latent poc abans de les eleccions municipals es torna a convocar perquè ho demana la CUP o perquè està en el full de ruta de l'ANC aprovat l'abril passat a Manresa.
Del que es tracta és que es torni a convocar una reunió entre tots els partits favorables a exercir el dret a decidir i seguin a parlar plegats, com ja fa temps que no fan.
Potser d'aquesta reunió en sortirà la necessitat de tornar a convocar aquella Taula o de crear-ne una de nova.
Tant és, del que es tracta és que seguin, parlin i acordin constituir una majoria política àmplia que aprofiti les oportunitats que tornem a tenir al davant per accelerar el procés i convocant un referèndum vinculant.
Per altra banda, El RUI de la CUP i el RI de l'ANC tenen diferències substancials i em temo que també objectius diferents.
El que importa és que de les converses n'acabi sortint un de sol i que sigui realment assumit per tothom.
Ja em corregiran si vaig errat, però en el RUI hi veig la vella estratègia de provocar l'Estat espanyol per treure'n rèdits.
Hi sé veure el rèdit polític que en pot treure la CUP posant contra les cordes a molts votants dels Comuns, ara que veuen una missió impossible que l'Estat espanyol pugui acceptar la celebració acordada d'un referèndum.
En la lluita partidista per recuperar part dels votants que han passat de la CUP als d'en Comú podem i, si pot ser, per acostar-ne de nous, sí que entenc la jugada cupaire, però té dos punts flacs molt importants: que aquesta estratègia no suma, o no suma prou, perquè enlloc d'acostar-se als Comuns i trobar punts de coincidència -que n'hi ha- intenta dividir-los per la via de la confrontació directa.
I el segon, que a base d'anar a la confrontació ràpida i directa amb els aparells de l'Estat espanyol li donem noves armes per seguir instal·lats en la dinàmica de la lluita frontal, per veure qui la té més grossa (la força!).
Just l'estratègia que ha escollit de sempre l'Estat espanyol, primer amb els bascos i després amb nosaltres.
Començo a estar fart de veure com alguns dels nostres estan ajudant l'adversari una vegada darrera l'altra...i també començo a creure que alguns no sempre ho fan amb les millors de les intencions.
La proposta de l'ANC, que ja es contempla en la seva Declaració fundacional, és més subtil, perquè parla de Referèndum d'independència -sense entrar, de moment, en si haurà de ser unilateral o no- i està plantejada com un pont cap als comuns (i potser cap a altres forces que ara volen introduir el referèndum com alternativa si fracassa la seva reforma constitucional?) amb la voluntat de sumar totes les forces favorables a exercir el dret a decidir, un dret que compta amb el suport de quasi el 80% de la ciutadania catalana.
Quasi tots estem convençuts que si els d'En comú podem ho intenten, es trobaran amb la negativa de més dels dos terços de les Corts espanyoles, però això tampoc ens va malament perquè acabarà de donar-nos la força necessària per convocar el referèndum des de Catalunya i assegurar una participació suficient.
Si existissin els miracles, creuria amb la possibilitat d'un acord de l'Estat espanyol per a fer-lo, però com que no hi crec -i menys d'aquestes magnituds- aquesta negativa és la que ens legitima davant la comunitat internacional i davant dels votants d'En comú podem, per convocar-lo nosaltres, tenir la participació suficient i guanyar-lo.
Que quan ho fem serà declarat il·legal i les amenaces i plagues de tot tipus tornaran a caure sobre nosaltres ja ho sabem.
Ho van fer pel la Consulta del 9N i ja han ensenyat les seves cartes.
Ja no fan por i estem preparats i més que ho estarem quan arribi el moment.
Això sí, aquesta vegada hem de preparar-ho molt bé, amb la participació i implicació de tothom des d'un primer moment i haurem d'aguantar el tipus quan toqui.
Aquest serà el nou gran acte de sobirania que ens obrirà les portes de la independència, si així ho decidim entre tots.
I després, haurem de fer la Declaració d'independència i posar en marxa tot el que s'està preparant amb discreció i astúcia per fer-la efectiva.
I ho haurem de fer després perquè fer-ho abans representaria, per a molts votants dels comuns, fer un referèndum amb les cartes marcades.
Ni cal ni toca si volem assegurar-nos una participació suficient que avali el resultat davant la comunitat internacional.
Si aquest 11 de setembre som capaços de tornar a omplir els carrers de Barcelona amb l'exigència d'aquest referèndum, tornarem a viure la sensació que units ho podem tot! |
L'acte de presentació del candidat d'Esquerra Republicana de Rubí, Xavier Corbera, ha omplert l'auditori de la biblioteca municipal, i ha comptat amb la presència del President del Parlament de Catalunya, Roger Torrent.
La visita de Torrent ha servit per donar suport al candidat, i per insistir en la importància de tirar endavant el projecte republicà des dels municipis.
Una força que assegura que creixerà a molts ajuntaments de Catalunya i que aconseguirà moltes alcaldies.
El President del Parlament també ha comentat la necessitat de fer efectiva la República perquè "totes les lleis socials que hem aprovat al Parlament ens les han tombat al Tribunal Constitucional i així no podem disposar d'eines per ajudar la ciutadania".
Durant la presentació, Xavier Corbera ha mostrat el seu convenciment que el projecte d'Esquerra Republicana és el que necessita la ciutat de Rubí i ha allargat la mà a la resta de l'oposició per trobar acords per fer possible un canvi de govern a la ciutat.
Corbera no ha anunciat cap proposta concreta del seu futur programa electoral, però ha assegurat que estan caminant per aconseguir una ciutat millor.
Torrent també ha aprofitat la visita per conèixer diversos projectes de la ciutat com els de l'Associació de Veïns del barri de Les Torres i el Sindicat de Lloguer de Rubí, i ha assegurat que coneixent més la ciutat està convençut que Corbera serà el pròxim alcalde de Rubí.
Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.
Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris.
No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones.
Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats. |
Si la Xarxa Alcover permet que petites produccions del Principat, el País Valencià i les illes Balears voltin més enllà del seu territori propi, ara el TNC reforça una línia de suport al teatre mallorquí amb la presència dels dos monòlegs La nit de Catalina Homar i Les darrreres paraules (d'avui fins diumenge a la Sala Petita).
Ahir, Xavier Albertí, director artístic del TNC, i el conseller de Cultura del Consell de Mallorca, Francesc Miralles, van convenir repetir l'experiència més cops.
La producció del Teatre Principal de Palma, de fet, implica dos retrobaments més encara: el dels novel·listes José Carlos Llop i Carme Riera amb el teatre i els dels mateixos protagonistes, l'arxiduc i una de les seves amants i masovera de s'Estaca.
Els dos actors de l'escena (Andreu Benito i Catalina Solivellas) reivindiquen les seves inquietuds socials i culturals, depassant de molt la imatge frívola que s'ha fixat en la memòria dels illencs.
El director Rafel Lladó, quan era estudiant, va suspendre el treball de recerca sobre el personatge de Catalina perquè cap dels testimonis que l'havien conegut en vida van voler dir-li res.
Hi havia un pacte de silenci a s'Estadella.
I és que molts dels ciutadans van celebrar que l'arxiduc hagués volgut instal·lar-se al seu municipi i miraven de beneficiar-se'n econòmicament, però hi havia la por que els arrossegués per fruir del seu desig.
Ara, Llop ha desenterrat molts dels valors de Catalina Homar i, probablement, també més d'una contradicció.
Filla d'un fuster, va instruir-se amb el suport de l'arxiduc i li va demanar viatjar arreu.
Li agradava tocar a terra i a la mar i es va cuidar del rendiment de les terres i les vinyes de s'Estaca.
Va presentar un destil·lat, la malvasia, a les exposicions universals de Barcelona, Chicago i París i va rebre algun premi i tot.
L'obra exposa com una Catalina Homar sense rancúnia ni retrets prova d'explicar als seus convilatans què va passar amb l'arxiduc i què va fer ella per lluitar pel benestar dels camperols (donant millor paga a dones i nens que fins aleshores i permetent que, els dies de mala mar, els mariners poguessin fer un jornal treballant a les finques per no patir massa la precarietat econòmica).
El text de Carme Riera, que ressona a la novel·la homònima, guanyadora del premi Sant Joan de les Antigues Caixes Catalanes s'ha desgranat, segons el seu director, Rafel Duran, "molt des del primer pla", comptant que hi haurà una gran proximitat amb els espectadors.
Duran ja va fer una celebradíssima adaptació de la novel·la de Llorenç Villalonga Mort de dama, escrita el 1931, que revelava la fi d'una època, que probablement va començar a esllanguir-se amb la mort de l'arxiduc el 1915 en un castell a l'actual Txèquia, just al començament de la Primera Guerra Mundial.
L'arxiduc Lluís Salvador és un cas únic.
La seva excentricitat i les seves contínues contradiccions el feien el blanc de les mirades.
Anava, sovint, tan brut, que alguns cops el confonien amb el cotxer.
Quan havia d'anar a la cort austríaca, un cop l'any (com a obligació aristocràtica), ho feia amb un vestit arnat en què posava les medalles per tapar els forats, estratègicament.
Per una altra banda, va viure molt malament l'exili quan des dels 12 anys les forces piemonteses van amenaçar-los.
Des de sempre va viatjar en vaixell i feia estada a diverses cases, com ara a Mallorca (on podia estar-se vorados mesos al cap de l'any).
Era on més estada feia, juntament Trieste i Alexandria.
Duran dubta si en aquests altres indrets també es va prodigar la llegenda a l'entorn d'aquest personatge, que acabaria per signar 80 llibres (sovint, ho feia amb l'ajuda de col·laboradors que no els hi permetia signar; un d'ells va ser l'avi de Carme Riera) i parlar fins a 14 llengües.
Duran insinua que potser va provocar mossèn Alcover perquè va avançar-se-li a fer un recull de rondalles.
També va protegir Verdaguer i va recuperar el valor de Raimon Llull.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La Generalitat i vuit ajuntaments vinculats al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter van signar ahir un conveni de col·laboració amb el qual formalitzen la seva voluntat de col·laborar activament per a la promoció turística conjunta dels valors naturals del parc.
El conveni comporta l'aprovació i el posterior desenvolupament d'un pla de promoció turística.
Per desplegar les accions previstes, els ajuntaments destinaran cada any 18.000 euros, repartits proporcionalment entre els ajuntaments de Torroella de Montgrí, Pals i l'Escala, que hi aportaran un 25% cadascun, i la resta, amb un 5% cadascun.
El conveni té una vigència de tres anys, prorrogable.
L'Ajuntament de Torroella de Montgrí serà l'encarregat de la secretaria tècnica del conveni.
L'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, va introduir l'acte i va destacar la importància d'aquest acord perquè "suma sinergies, vertebra territori i concreta un llarg procés de treball".
Colomí va assegurar que la marca de parc natural aporta qualitat i notorietat al territori, i té una gran capacitat de generar experiències, de manera que cal aprofitar totes les oportunitats que això representa per a la dinamització econòmica local i per al foment de la gestió sostenible.
Per la seva part, la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Sobirà, i el president del Parc Natural, Narcís Coll, que també van intervenir en l'acte, es van mostrar molt satisfets per haver pogut concretar la formalització d'aquest ambiciós conveni, que aposta clarament pel desenvolupament de l'ecoturisme i el desenvolupament local.
Per dur-les a terme, el conveni preveu la col·laboració amb altres entitats especialitzades en la promoció turística, com ara el Patronat de Turisme Costa Brava i Pirineu de Girona, i l'Agència Catalana de Turisme.
La signatura es va fer al Museu de la Mediterrània, seu del centre d'interpretació del parc, i va tenir representants dels ajuntaments de Torroella de Montgrí, Pals, l'Escala, Bellcaire d'Empordà, Fontanilles, Gualta, Palau-sator i Ullà.
Entre les accions destaquen l'elaboració de continguts divulgatius, l'edició de material informatiu, presència a fires i esdeveniments internacionals, un programa conjunt de visites guiades, un catàleg de productes turístics i altres accions de comunicació i promoció en diversos canals i formats.
Tot plegat per fer més visible el parc natural com a destinació turística de natura i la Carta Europea del Turisme Sostenible en Espais Naturals Protegits.
Precisament, el parc disposa des del 2016 d'aquest instrument de la Federació Europarc, que acredita el compromís d'espais naturals i empreses turístiques envers el turisme sostenible.
El 2018, el parc natural va doblar el nombre de visitants respecte de l'any anterior, i va arribar a més de 444.000 persones.
L'augment progressiu de l'interès suscitat per aquest espai natural protegit ha posat sobre la taula la necessitat d'aprofundir en estratègies de dinamització compatibles amb la singularitat paisatgística.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
Amb una trajectòria de més de 15 anys, el SCT de Cartografia i SIG ha desenvolupat tasques de suport a la recerca bàsica i aplicada en col·laboració amb el Departament de Geografia i Sociologia i altres investigadors de la Universitat de Lleida.
Igualment, el SCT de Cartografia i SIG ha dut a terme col·laboracions a partir de convenis amb entitats externes a la UdL, tant administracions com empreses.
El Servei té entre les seves tasques principals la dedicació a la recerca en el seu àmbit d'expertesa, destacant el tractament d'informació gràfica o numèrica, i s'ocupa de l'elaboració de mapes i anàlisis estadístiques.
S'orienta cap a l'automatització de la cartografia i l'ús dels SIG per a la investigació científica.
Davant les il·limitades aplicacions d'aquestes tecnologies en camps tant diversos com les telecomunicacions, la distribució dels recursos naturals i energètics o l'arqueologia, el servei s'ha involucrat en projectes interdisciplinaris dirigits a la planificació del territori.
El servei elabora cartografia i mapes temàtics per encàrrec.
A banda, el Servei compta amb una àmplia experiència en formació personalitzada sota petició.
En aquest sentit, ha coordinat diverses edicions del Curs d'Expert Universitari en Sistemes d'Informació Geogràfica.
Departament de Geografia i Sociologia.
[Localitza tots els serveis de la UdL per àmbits] |
El sorteig ha entregat un gran premi de 9 MEUR i 102 més de 30.000€ cadascun
Barcelona.-El 'cuponazo' de l'ONCE ha repartit aquest divendres més de 12 milions d'euros a Sabadell i Sant Quirze del Vallès, amb 102 cupons premiats de 30.000 euros cadascun i un gran premi de 9 milions.
Prop d'una seixantena de cupons s'han venut a Italco, una empresa tèxtil de Sant Quirze del Vallès.
El gran premi, amb el número 62.251 i la sèrie 109, s'ha venut a finestreta, a un quiosc de l'Avinguda Barberà de Sabadell.
Marcelino Martínez, treballador de l'ONCE, ha distribuït el 'cuponazo' dels nou milions.
Martínez és venedor des de fa 28 anys i ja havia repartit aquest gran premi un cop.
José Antonio Morcillo, director de l'ONCE a Sabadell, ha explicat que quan aquest matí ha parlat amb Martínez, el venedor dels cupons premiats, "estava fent números per saber la quantitat que havia donat".
"Està acostumat a donar premis, és una cosa molt normal per ell", ha afirmat Morcillo.
Morcillo ha destacat la seva alegria perquè la sort hagi recaigut en un "barri treballador de Sabadell" i està segur que els "vindrà súper bé a la seva economia domèstica".
A més, 65 dels cupons premiats amb 30.000 euros s'han venut a l'empresa de Sant Quirze del Vallès Italco, filial d'Ermenegildo Zegna.
El 'cuponazo' de l'ONCE ofereix cada divendres per tres euros un gran premi de 9 MEUR, nou segons premis de 100.000€ i 134 premis de 30.000€.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els dos ajuntaments havien protagonitzat un litigi judicial per determinar a qui pertanyia la fortificació i el Tribunal Suprem havia donat la raó a Girona
Girona.-El castell de Sant Miquel, situat a les Gavarres i cim habitual per a excursionistes i ciclistes, passarà a ser de Girona i Celrà.
Els dos ajuntaments han estat enfrontat durant anys i havien dut el cas a la justícia per determinar a quin terme municipal pertanyia aquest castell del segle XV.
Finalment, i després de diversos recursos per part de l'Ajuntament de Celrà, el Tribunal Suprem va dictaminar que la fortificació estava dins el terme de Girona.
Aquest matí, els alcaldes de les dues poblacions –acompanyats de regidors de diversos grups polítics- han pujat fins al cim per anunciar un acord simbòlic: Girona modificarà els límits del seu terme municipal per tal de compartir el castell amb Celrà.
L'acord haurà de passar per ple i no suposa cap despesa, ja que la titularitat del complex és privada.
"Hem atès les reivindicacions dels veïns de Celrà que també se'l senten com a propi, creiem el castell ha de ser dels ciutadans i no d'un municipi o un altre", ha declarat l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.
Girona i Celrà han tancat d'una manera amistosa i simbòlica un litigi que des de feia anys mantenien per determinar a qui pertanyia el Castell de Sant Miquel.
Aquesta fortificació - que té una estructura datada del segle XV i inclou les restes d'un fossar i una ermita- és lloc de pelegrinatge per a gironins i celranencs que hi pugen a peu o amb bicicleta.
El complex està situat dins l'Espai d'Interès Natural de les Gavarres, a cavall dels dos termes municipals, que sempre se l'han sentit seu.
El conflicte arrenca el 1974, quan el castell passa a mans de la capital.
Va ser llavors quan Girona va annexionar Campdorà, que fins llavors pertanyia a Celrà.
El 2010, la Generalitat era l'encarregada de marcar sobre el mapa el límit entre els dos municipis.
Celrà, però, no estava d'acord amb la col·locació de les sis fites que estaven a tocar del castell i va presentar diversos recursos davant del Departament de Governació.
Un cop esgotada la via administrativa, va recórrer a la judicial, que també va tombar les seves aspiracions.
L'últim pas va ser la sentència dictada a finals del 2016 pel Tribunal Suprem, que donava la raó a Girona i situava el castell dins el seu terme municipal.
Anunci dalt la torreMalgrat la decisió judicial, els dos ajuntaments han mantingut el contacte per arribar a un acord.
L'entrada de Marta Madrenas a l'alcaldia de Girona ha servit per apropar posicions i arribar a un acord simbòlic que s'ha anunciat des de dalt de la torre del castell.
Aquest matí, una delegació de l'Ajuntament de Girona i una altra de l'Ajuntament de Celrà han pujat simultàniament al castell (es triguen uns 45 minuts) per arribar, cadascú des del seu terme municipal, fins al capdamunt de la fortificació.
Un cop a dalt, han anunciat que havien trobat una solució per al litigi més enllà dels tribunals.
Girona modificarà els límits del seu terme municipal uns pocs metres per tal que part del castell (la part posterior, pròxima a Celrà, fins a la torre) passi a ser terme municipal del poble veí.
D'aquesta manera, el Castell de Sant Miquel serà compartit entre els dos municipis.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha explicat que la funció d'una capital també és entendre's amb la resta de municipis de l'àrea urbana i, per això, considera que és un "gest de compromís" de Girona vers Celrà.
A més, ha remarcat que el més important no és que el castell sigui d'un municipi o de l'altre sinó que "tothom se'l pugui sentir seu".
Des de Celrà, la notícia ha estat molt ben rebuda.
L'alcalde, Dani Cornellà, ha reconegut que la via judicial no era la seva prioritat i que apostaven per arribar a un acord com aquest.
"És un acord immillorable", ha reconegut Cornellà, que ha agraït el gest de l'Ajuntament de Girona.
Un acord sense despeses ni tramitacions feixugues Com que la titularitat del castell és privada, aquest acord només afecta la delimitació dels dos termes municipals sobre el mapa.
Aquesta modificació caldrà que passi per ple i s'aprovi properament.
L'alcaldessa de Girona destaca que no hi haurà cap despesa més derivada d'aquesta decisió i que tampoc cal fer cap tramitació feixuga.
Per tant, es tracta més d'un acord simbòlic per solucionar d'una manera salomònica aquest litigi històrica.L'excursió ha acabat amb cava i un esmorzar al peu del castell.
Ha estat l'Ajuntament de Celrà qui ha preparat el pa amb tomata i l'embotit com a gest d'agraïment per un acord que posa punt i final a anys de disputes.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Imatge de l'acte amb les publicacions
Els 67.400 joves catalans nascuts l'any 1990 i que al llarg d'aquest any accedeixen a la majoria d'edat podran obtenir una subscripció temporal i gratuïta a una publicació periòdica.
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació aplicarà aquesta iniciativa durant tres anys (2008, 2009 i 2010), en el marc del Pla de Foment de la Lectura.
Els destinataris d'aquestes subvencions són les persones que compleixen 18 anys durant el 2008 i que tinguin residència a Catalunya.
Els joves que compleixin aquests requisits i hi estiguin interessats hauran de triar una de les 65 publicacions que s'ofereixen i fer la sol·licitud de subscripció entre el 10 i el 25 de setembre per mitjà del web www.gencat.cat.
També poden rebre informació sobre el procediment a través del telèfon d'informació de la Generalitat, el 012.
L'objectiu d'aquesta acció "és promocionar l'hàbit de lectura de premsa en les noves generacions i permetre'ls eixamplar el seu coneixement de l'espai públic i la vida democràtica del país".
Les empreses editores de publicacions que han presentat la seva oferta s'han adherit voluntàriament a la iniciativa, que els permet créixer en nombre de lectors i donar-se a conèixer al públic més jove.
La iniciativa s'ha difòs amb publicitat a premsa escrita i digital i ràdio.
Així mateix, els primers dies de setembre els joves han rebut una carta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, en la qual se'ls explica el sentit de la iniciativa i el procediment que han de seguir per fer la sol·licitud de subscripció.
La subscripció subvencionada ha de tenir un import màxim de 50 euros i una durada màxima de 12 mesos.
Els 65 mitjans seleccionats han estat els següents: L'Avenç, Setmanari Forja, Serra d'Or, Espai de Llibertat, Els Marges, Diari Avui, Diari de Girona, Setmanari de l'Alt Empordà, El País, Atributos, Diari Sport, Segre, Illacrua, El 9 NOU (edició Osona/El Ripollès), El 9 NOU (edició Vallès Oriental), El Periódico de Catalunya, Europa de les Nacions, Revista Terrart, Lletres, Expone, Organiza, Sapiens, Descobrir Cuina, Foc Nou, El Ciervo, Dialogal, La Veu de l'Anoia, Segarra Actualitat, La Vanguardia, Estris, Revista Educació Social, Ciutat Nova, Historia y Vida, Sons de la Mediterrània, Relats, SomGarrigues, Castells, Club Moto, Revista de Banyoles, Enderrock, Jaç, La Mañana, Escola Catalana, Cultura 21, Comunicació21, Revista Benzina, Bonart, Mundo Deportivo, Regió 7, Descobrir Catalunya, Time Out Barcelona, On Diseño, Llumiguia, L'espurna, La Veu de la Segarra, El Triangle, Diari de Terrassa, Eben Interiors, L'Espill, Revista Musical Catalana, El Punt, El 9 Esportiu, Catalonia Today, El 3 de vuit i Esforç.
A veure si s'aconseguim descobrir les mitges veritats..
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Poc després de la caiguda de Lehman, un diari suís va publicar que Angela Merkel s'havia queixat de l'efusió de Nicolas Sarkozy.
Des d'aleshores, la crisi els ha ofert moltes oportunitats per assajar tota mena d'abraçades, petons, encaixades de mà i copets a l'espatlla.
Però a mesura que el món mira cap al far francoalemany, buscant llum per a una eurozona enfosquida pel deute, les reunions guanyen en gestualitat i missatges tranquil·litzadors, en la forma.
París i Berlín han proclamat que volen recapitalitzar la banca.
Volíem un acord sobre el com, saber d'on sortiran els 200.000 milions d'euros que segons l'FMI poden caldre.
Això sí, Sarkozy va poder obrir els telenotícies el dia que, a les urnes, el socialista François Hollande prenia cos com a rival.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Creix el nombre de docents en règim d'interinatge a Catalunya |
Efectius de la Guàrdia Civil van detenir en el marc de l'operació Íntegra 19 persones, entre elles dos menors, a 14 províncies espanyoles per un presumpte delicte de tinença o distribució de pornografia infantil a través de l'aplicació WhatsApp.
La investigació va arrencar el març del 2017 i va finalitzar l'11 de gener passat.
L'operació va estar coordinada per la Unitat d'Investigació Tecnològica de la Comandància d'Alacant, segons va informar ahir, que va tenir coneixement dels fets arran de la denúncia d'una testimoni protegida.
S'han realitzat 20 escorcolls domiciliaris a 14 províncies –Madrid, Barcelona, Sevilla, Alacant, Múrcia, Còrdova, Biscaia, Granada, Valladolid, Màlaga, Almeria, Tenerife i Lanzarote, la Corunya i Castelló–, en què s'ha intervingut nombrós material.
Les investigacions van començar després de conèixer-se que en grups tancats o secrets de Facebook s'intercanviaven enllaços des dels quals s'accedia a grups de missatgeria instantània.
En algun cas els usuaris dels mòbils no eren els titulars de la línia, van explicar les mateixes fonts.
Així mateix, van detallar que en els «nombrosos grups» de missatgeria instantània es distribuïen imatges i vídeos de pornografia infantil i de zoofília adulta i infantil, en la qual apareixien des menors de tot just uns mesos d'edat fins a nens d'uns cinc anys.
La majoria d'aquests grups, més de 20, tenen un administrador en països sud-americans i el nombre dels usuaris ascendiria a «milers de persones», atès que cada grup té una capacitat màxima de 250 persones. |
La protesta ha acabat amb una crema de denúncia a la plaa de Sant Pere
Berga.-Unes 1.500 persones s'han concentrat aquest vespre a Berga per mostrar el seu rebuig a les dues agressions sexuals viscudes en només una setmana a la comarca.
La manifestació, convocada per Xarxa de Bruixes, ha arrencat a la plaa de Sant Joan amb la lectura d'un manifest en el qual s'ha exigit "prou immunitat" a les agressions sexuals.
Amb crits com "si ens toquen a una, ens toquen a totes" o "no és no", la multitud ha arribat fins a la plaa de Sant Pere.
All, entre aplaudiments, s'ha cremat una pancarta de denúncia contra el patriarcat i els abusos sexuals.
La protesta estava convocada per Xarxa de Bruixes, un grup de dones berguedanes "organitzades" que "volem mostrar el nostre rebuig", ha explicat Sara Serra, membre del collectiu, tot afegint que "sabem que no és suficient per no ens podíem quedar a casa".Després de les dues agressions viscudes al Bergued, Serra ha fet una crida a acabar "amb la cultura i lleis masclistes que no condemnen la violncia ni les agressions" i on els autors "acaben sent immunes i aix és inacceptable".També l'alcaldessa inhabilitada de Berga ha recordat que només el 20% dels casos es denuncien i ha fet una crida a les dones a "empoderar-se" i a utilitzar aquesta eina que és "la sonoritat" per tal de "revertir la situació".Parallelament, Venturós ha insistit a evitar "criminalitzar" i, davant del fet que els dos detinguts per les agressions sexuals al bergued són d'origen estranger, ha remarcat que "no és una qüestió de raa" sinó que es tracta d'un problema que "forma part de la societat".Crema de pancartaDesprés de la lectura del manifest en una plaa de Sant Jaume rebatejada com a plaa de les Dones- on no hi cabia ningú més, els manifestants s'han desplaat fins a la plaa de Sant Pere.
All, entre crits de denúncia, s'han concentrat davant d'una pancarta que, a banda d'indicar que el "masclisme" i el "patriarcat" "agredeix, viola i mata", denunciava els abusos sexuals de l'església.
Entre crits de "foc, cremem el sistema patriarcal" dels assistents s'ha calat foc a la pancarta entre aplaudiments.La protesta ha arribat després que aquest diumenge es detingués un home de 36 anys com a presumpte autor d'una violació aquest passat dissabte a Gironella.
Una setmana abans, diumenge 17, va ser una dona de 72 anys la que va patir una agressió al carrer de la Gran Via de Berga.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquestes jornades tenen com a objectiu actualitzar i informar els professionals de la salut sobre les noves tècniques i tractaments al món de la medicina i la cirurgia cosmètica
Roser Vallès, responsable de l'àrea de Pacients de la Càtedra de Gestió Sanitària i Polítiques de Salut de UIC Barcelona i coordinadora de l'Institut Universitari de Pacients situats al Campus Sant Cugat, va participar a les XXVI Jornades Mediterrànies de Confrontacions Terapèutiques en Medicina i Cirurgia Cosmètica a Sitges.
En aquesta Jornada, Vallès va ser convidada a participar en la sessió "Eines del segle XXI per fidelizar i captar nous pacients" en la qual va presentar la ponència titulada "Què espera el pacient/client quan s'acosta a la Medicina Estètica?".
Amb aquesta ponència va analitzar la visió del pacient i el moviment associatiu en l'àmbit de la medicina estètica.
Aquest esdeveniment està organitzat per la Societat Espanyola de Medicina i Cirurgia Cosmètica que integra tots els metges que desenvolupen la seva activitat professional en l'àmbit de l'estètica i tracten les persones per prevenir o corregir els seus inestetismes com a conseqüència de l'envelliment natural, o com a seqüela d'una malaltia o d'un accident.
Llegeix +1, la revista de UIC Barcelona
© 2020 Universitat Internacional de Catalunya |
La xifra de visitants suposa un increment del 4,5% respecte de l'any passat i un 11% pel que fa a entrades venudes
Prop de 9.000 persones, en concret 8.870, van gaudir enguany de la 27a edició de l'Aventura de Nadal de Mollerussa, que va tenir lloc del 26 de desembre al 4 de gener al Pavelló Firal de Mollerussa i va comptar amb una trentena d'activitats diferents, segons fonts municipals.
La xifra de visitats suposaria un augment del 4.5% respecte a l'any passat i un increment de l'11% pel que fa a les entrades venudes.
Pel que fa als dies de màxima afluència van ser els dies 2 i 4 de gener, amb 1.086 i 1.104 visitants, respectivament.
També el 28 i el 30 de desembre i el 3 de gener es van superar el miler de visitants.
Els dies de màxima afluència van ser els dies 2 i 4 de gener, amb 1.086 i 1.104 visitants
L'Ajuntament va apostar enguany per millorar la qualitat del servei del visitant fent una redistribució dels espais i potenciant-ne la decoració, aspectes que van estar valorats de forma positiva.
Així, el trasllat del guarda-roba, que va doblar la seva capacitat amb l'objectiu de poder ser utilitzat pels acompanyants dels infants pagant 50 cèntims, va donar servei a 263 usuaris adults.
A banda d'aquesta millora, també es va ampliar la capacitat del bar, ubicat a la mateixa zona, just al davant del Racó dels Petits pensat per als nens i nenes de fins a 4 anys.
Pel que fa a les atraccions mecàniques, es van oferir una quinzena d'activitats diferents entre inflables, llits elàstics, autos de xoc, i altres.
Així mateix, els usuaris van poder gaudir dels espais definits per a les manualitats, a càrrec de l'entitat Colònies Sant Jaume, i per a Ràdio Ponent, que un any més va ser present a l'Aventura de Nadal, uns espais que es van sumar al creat enguany per acollir les activitats de conta-contes, els tallers familiars de jocs i les sessions de maquillatge facial. |
Contràriament al que passa ara, l'emancipació ha de ser una realitat estesa dins del nostre present i imaginari col·lectiu.
Cal millorar els diferents aspectes que conformen l'emancipació perquè puguem desenvolupar projectes de vida dignes i autònoms: El dret a accedir a un habitatge digne és un dret fonamental de les persones, igual que el dret a l'educació, el dret a la salut i tenir un treball digne.
Davant de tots aquests aspectes, des del CNJC treballem per millorar la situació de precarització endèmica de les joves i per posar les persones al centre.
L' accés a l'habitatge és una de les problemàtiques de més urgència que afecten el jovent avui dia.
El model d'habitatge basat en el lliure mercat i unes polítiques d'habitatge dirigides a activar el sector de la construcció i a fomentar la propietat privada, han contribuït al brutal encariment del preu de la compra i el lloguer.
L'origen de l'actual emergència habitacional és el fet de concebre l'habitatge com una mercaderia i no com un dret.
El suïcidi és la primera causa de mort no natural entre les persones joves a Catalunya, i la segona al món.
Es tracta d'una problemàtica social de primer ordre a la qual s'està donant una resposta encara parcial des de les institucions catalanes.
La invisibilització i els mites i tabús al voltant del suïcidi impedeixen avançar en la prevenció, i l'estigmatització de la salut mental dificulta abordar la qüestió des d'una perspectiva social.
Actualment, estem duent a terme un projecte d'incidència política per prevenir el suïcidi juvenil.
Des del CNJC hem dut a terme diversos projectes sobre la desestigmatització del suïcidi i de la salut mental.
Les pràctiques laborals i/o formatives són i han estat en algun moment una realitat de moltes persones joves davant la necessitat de fer-se un lloc en el món laboral per tal de poder garantir l'emancipació juvenil i construir projectes de vida a mitjà i a llarg termini.
Moltes empreses, però també l'administració pública i les universitats, s'aprofiten de la figura legal dels convenis i contractes de pràctiques amb l'objectiu d'abaratir costos de contractació.
La campanya pretén posar sobre la taula la precarietat del jovent en pràctiques.
El CNJC creiem que les pràctiques haurien de ser una primera experiència per aprendre i formar-se, així com per garantir la inserció laboral.
Tanmateix, per un costat, el marc legal actual de les pràctiques permet certs abusos que someten el jovent a condicions molt precàries: sense remuneració, jornades excessives, zero possibilitat de contractació, sense vacances, sense cotitzar a la Seguretat Social...
D'altra banda, moltes beques de pràctiques passen per alt el projecte formatiu que tot període de pràctiques implica, i s'utilitza per a cobrir places estructurals de l'empresa.
En els últims anys està havent-hi un boom de persones joves que juguen i aposten ja sigui en espais físics (casinos, salons de bingo i de jocs, màquines recreatives...) o bé mitjançant qualsevol tipus de pantalla (mòbils, tauletes, ordinadors...), des del CNJC volem fer d'observatori del què està passant a Catalunya.
Volem fer una radiografia d'aquesta realitat precaritzadora per poder veure la magnitud més aproximada i destapar les problemàtiques per després dur a terme un procés d'incidència i de sensibilització en la prevenció.
Escull les vies per les quals vols ser contactat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC):
He llegit l' avís legal i la política de privacitat i autoritzo l'enviament de butlletins informatius, així com el tractament de les meves dades personals per part del CNJC. |
HIPÈRBOLE Recurs expressiu conegut també, en la retòrica llatina, amb el nom de superlatio.
Es tracta d'una amplificació creixent o decreixent que consisteix a exagerar les coses, augmentant-les o disminuint-les, amb la finalitat d'intensificar l'expressió.
Són hiperbòliques les expressions següents:
lo vostre cos per deessa vull colre (Ausiàs March)
L'Aleix de les tòfones, cargolat a tall de serp (Raimon Casellas)
Amb un girament d'ulls, amb un somriure
per mil anys de fàstic (Salvador Espriu)
Són tan ridículs, mediocres i de tergal, que els fills ja els neixen vestits...
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Desarticulen una organització dedicada al tràfic internacional de drogues amb dos detinguts
Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil van intervenir, el passat 3 de desembre, més de 21 quilos de cocaïna pura que estava impregnada en adob orgànic.
Es va desarticular així una organització criminal dedicada al tràfic internacional de substàncies estupefaents.
El resultat de l'operació va ser finalment de dos detinguts.
A més, es va prendre declaració a quatre persones més pels fets investigats.
Després de ser manipulats, els més de 21 quilos haurien pogut superar els 60, amb un valor de més de 3 milions en el mercat minoritari.
L'operació va començar a finals d'estiu, quan la Guàrdia Civil va saber que hi havia una persona que volia crear un entramat empresarial per introduir droga a través d'un dels ports del Mediterrani.
Els Mossos d'Esquadra estaven investigant en paral·lel la persona que estava organitzant la compra de la droga en el seu origen i la seva posterior recepció a destí.
Aquest darrer tenia intenció d'utilitzar l'entramat empresarial creat pel primer.
Quan els dos cossos van adonar-se de la coincidència van crear un equip conjunt d'investigació per intervenir la substància i detenir els dos individus.
A partir d'aquí, els investigadors van saber que els dos individus estaven preparant la importació de contenidors des de diversos llocs d'Amèrica del Sud.
A mitjans de novembre, en concret, van tenir coneixement de l'arribada d'un contenidor des del Port de Buenaventura (Colòmbia) amb destinació València on hi hauria el primer carregament de droga camuflat entre adob orgànic planificat per aquest nou grup.
També van saber que els responsables havien fet gestions per llogar una nau industrial en un polígon industrial de Vila-seca (Tarragona) per utilitzar-la com a lloc de càrrega per extreure la droga introduïda.
Així mateix, tenien un habitatge a Girona on pretenien establir el laboratori per extreure la substància estupefaent, que vindria barrejada amb la càrrega d'adob, i manipular-la per augmentar-ne la quantitat i així generar més beneficis.
El 26 de novembre, es va inspeccionar al port de València el primer contenidor importat per aquesta organització que podia contenir la droga.
Va ser sotmès al reconeixement de l'escàner i es va traslladar al lloc d'emmagatzematge per a un escorcoll exhaustiu.
De les proves realitzades es van poder descobrir un total de 28 sacs d'adob, amb un pes total superior a una tona, que havia estat barrejat amb cocaïna.
La droga va ser substituïda i es va autoritzar el seu lliurament controlat.
El 3 de desembre va arribar a la nau de Vila-seca.
Els dos cossos van portar a terme llavors un operatiu per desarticular l'entramat criminal.
Els agents van fer quatre registres domiciliaris a Barcelona, Salou, Riudarenes i Vila-seca, durant els quals van intervenir un altre sac de 40 quilos d'adob orgànic barrejat amb cocaïna, 322 plantes de Cànnabis Sativa, uns 5.000 euros en efectiu i diversa documentació relacionada amb la importació del contenidor objecte del lliurament controlat.
També van detenir dos dels integrants de l'organització criminal i van prendre declaració a quatre persones més.
Després de l'anàlisi de la càrrega intervinguda a València, es va descobrir que la partida intervinguda hauria permès obtenir després del seu processament 21,9 quilos de cocaïna base, quantitat que una vegada elaborada per a la seva distribució en el mercat minoritari hauria pogut arribar a una quantitat superior als 60 quilos, amb un valor de més de tres milions d'euros.
Els detinguts, dos homes de nacionalitat dominicana i espanyola, van ser posats a disposició de l'autoritat judicial, que va decretar l'ingrés a presó per a un d'ells i llibertat amb càrrecs per a l'altre.
La investigació continua oberta i no es descarten més detencions.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Un total de 5 calderes, 1 màquina de vapor i les transmissions mecàniques que feien arribar l'energia a les màquines del taller són els elements que es poden veure a la sala de calderes de la Fabra i Coats, un espai patrimonial que ha passat per un procés de recuperació molt exhaustiu.
S'ha fet una neteja de l'espai i se n'han tret 43 tones d'amiant en pols, tot amb la delicadesa necessària per no fer malbé un bé històric.
El projecte impulsat des del MUHBA, que inclou les grans sales del sistema energètic junt amb d'altres espais, s'orienta cap a la creació d'un espai museístic centrat en la relació entre ciutat i treball.
El projecte incorpora els arxius i els objectes de la remarcable col·lecció cedida a la ciutat per l'Associació d'Amics de la Fabra i Coats.
La sala de calderes de la Fabra i Coats és oberta al públic, de manera gratuïta, els diumenges i els festius de les 11.00 a les 14.00 hores.
Es tracta d'una trobada que va néixer com a resposta a les demandes de bona part del sector per disposar d'un espai que donés veu a artistes emergents, editorials especialitzades i fanzins.
Volem visibilitzar i escoltar aquelles veus que, des dels feminismes, lluiten pels drets de les dones en tota la nostra diversitat i contra les múltiples violències que patim pel fet de ser-ho...
Fem un recorregut pels espais de la Fabra i Coats i el dia a dia de les entitats que acull el recinte.
Cultura, creativitat, història i educació conviuen en més de 20.000m2 de naus rehabilitades, testimoni del passat industrial del Districte de Sant Andreu. |
L'exposició William Morris i el moviment Arts & Crafts a Gran Bretanya, que avui inaugurem al museu, és una bona ocasió per capbussar-se en un episodi cultural de gran abast, captivador i d'ensomni, que a Barcelona va tenir la seva irradiació.
El retrat de l'esposa de William Morris va inspirar un somni del crític J.E. Cirlot, que la considerava una prodigiosa encarnació de la bellesa d'aquella Anglaterra victoriana.
I, davant el retrat d'Elizabeth Siddal com a Beata Beatrix va sentir el desig d'agenollar-se.
Tot i les fantasies que puguin despertar les teles d'aquest grup d'artistes victorians iconoclastes, que van desafiar les convencions estètiques de la Royal Academy de Londres el 1849, el cert es que van rebre crítiques molt hostils, com recordava el diari barceloní La Vanguardia.
A l'Exposició Universal de París de 1855, van ser qualificats de secta: "Eren com bolets, no hi havia rastre de la tradició anglesa de Reynolds, Lawrence, Constable o Turner".
Firmaven, misteriosament, P.R.B i després es va saber que aquelles inicials significaven Pre-Raphaelite Brotherhood.
El seu ideòleg va ser l'escriptor i crític John Ruskin, anomenat "apòstol de la bellesa", que va infondre en aquells creadors la idea moralitzant de l'art.
A la dècada de 1890 s'escampa la influència dels prerafaelites al llarg del continent, barrejada amb el simbolisme francobelga i té una incidència en les arts visuals i decoratives.
Les pintures d'aquells artistes anglesos, que invocaven l'edat mitjana, episodis bíblics o llegendes artúriques, van ser admirades, entre d'altres, per Julio Romero de Torres, Miquel Viladrich o Eduardo Chicharro.
Alguns d'ells, fins i tot, van passar temporades a Gran Bretanya per estudiar el llegat dels prerafaelites.
Santiago Rusiñol també va evocar la puresa dels pintors primitius italians amb formats inspirats en els vells retaules.
Rusiñol, Santiago, Al·legoria de la Poesia, 1894.
John Ruskin i William Morris van ser especialment populars un cop morts.
Els lectors es queixaven que adquirir un llibre de Ruskin era un sacrifici econòmic pel seu alt preu, tenint en compte, a més, els títols inintel·ligibles i les seves idees capritxoses.
D'altra banda, el polifacètic William Morris (dissenyador, artista, poeta, activista polític, ecologista, conservador, socialista) va ser objecte de diferents claus interpretatives i, de vegades, mal digerit: la traducció catalana de la seva novel·la utopista Notícies d'enlloc (1890) va costar el càrrec a Eugeni d'Ors en ser considerada immoral per la seva apologia de l'amor lliure.
Anglaterra no era el destí prioritari dels artistes catalans.
Als Quatre Gats s'admiraven molt especialment els dibuixos de Steinlen publicats a la revista Gil Blas.
Ramon Casas seguia Whistler, un dels enemics públics de John Ruskin, a qui va portar a judici.
Però... un dia van canviar les coses, en arribar una revista anglesa que va fascinar tota una generació de dissenyadors i decoradors: The Studio.
La duia sota el braç Alexandre de Riquer, ambaixador de la cultura artística britànica arran de les seves estades en aquest país.
Es va despertar una nova devoció anglesa que, també, va calar en les terres gironines de Rafael Masó.
Una fita per al coneixement directe de l'art britànic a Barcelona fou l'Exposició Internacional de 1907.
El poeta-artista-artesà Alexandre de Riquer va ser el comissari de la secció anglesa i va gestionar els préstecs d'obres i algunes adquisicions amb destí al Museu Nacional, com les creacions d'Edward Burne-Jones, d'A. Rackham, A. Woodward, Brangwyn, León Solon o del dissenyador i esmaltador de les Arts and Crafts Alexander Fisher.
Uns esmalts que van incitar Marià Andreu a un rècord Guinnes: la realització d'un esmalt gegant.
Tapes de relligadura en cuir pirogravat, per al llibre de John Ruskin, 1911.
Alexander Fisher, Estudi preparatori per al «Tríptic esmaltat amb escenes de la vida de sant Patrici», 1902
Alexander Fisher, Tríptic esmaltat amb escenes de la vida de sant Patrici, c.
L'esperit de Morris i les Arts and Crafts, així mateix, havia arribat als diferents tallers de ceramistes, vitrallers o ebenistes, que treballaven a redós dels arquitectes de la Barcelona modernista.
Un moment esplendorós que no va passar inadvertit als ulls de l'autor anglès de Retorn a Brideshead, Evelyn Waugh, qui va quedar fascinat davant els revestiments ceràmics de la Casa Batlló de Gaudí.
Pugin, Ruskin i Morris van exaltar la bellesa i sinceritat de l'època de les catedrals, i consideraven que el treball manual dels oficis i el plaer que en generava era l'antídot del dimoni engendrat per l'era industrial capitalista.
Encara que sense un esperit messiànic, les nostres arts decoratives també advoquen per un renaixement nostàlgic de les artesanies, com ho reflecteixen les talles, les marqueteries, el vitralls emplomats, les grisalles, els esmalts, les forges, les tapisseries, la joieria o els conjunts d'interiors, himnes poètics de la bellesa quotidiana o les noves gàbies d'or protectores dels embats socials.
Convido els visitants de l'exposició que comparin el secreter de Joan Busquets, amb esmalts de Llemotges i marqueteries, o el llum de la Casa Amatller de Puig i Cadafalch, que recorda un corona votiva medieval, amb un disseny de F.L. Wright o les cadires de Ch.R. Mackintosh que obren un nou camí.
Josep Puig i Cadafalch, Llum de sostre amb decoració floral, cap a 1900
Amb el canvi de segle, l'art anglès es va popularitzar en l'agençament interior.
La ceràmica anglesa de la firma Minton, que comercialitzava el moblista Francesc Vidal a la seva botiga, omplia bufets i trinxants barcelonins.
La restauració recent de la Casa Amatller de Puig i Cadafalch ha posat al descobert dissenys de vellut liberty de Harry Napper a la sala de música.
Els teixits liberty eren apreciats i es podien adquirir a les botigues i magatzems de la ciutat com recordava la publicitat del moment.
Exposició: William Morris i el moviment Arts & Crafts a Gran Bretanya
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Subscriu-te al Blog del museu per estar al dia
Consulta la nostra política de privacitat (pdf - 69,3 Kb) |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Com si es tractara d'una partida d'escacs, les diputacions s'han convertit en la darrera demostració de com les formacions del Botànic -PSPV, Compromís i Podem- mouen les seues fitxes per seduir els votants més valencianistes.
O, si fa no fa, per engalipar aquella bossa d'electors que puguen tenir una sensibilitat més autonomista al País Valencià.
Després que Podem anunciara una llei per delimitar les competències de les tres corporacions provincials del territori, Compromís va redoblar l'aposta amb una proposta inconcreta per eliminar aquestes institucions a través d'una reforma de la Llei de Règim de Bases Locals.
Unes mesures que han estat contestades pels socialistes aquest dimarts amb un colp d'efecte del president valencià Ximo Puig i del seu homòleg a la Diputació de València Toni Gaspar.
Mentre Podem espera a consensuar la normativa presentada amb la resta de partits del Botànic, Puig i Gaspar s'han avançat i han anunciat la creació de dues comissions per buidar la corporació provincial de València.
Amb l'objectiu de «coordinar competències», «superar ineficiències» i «avançar cap a una major complementarietat», el primer òrgan vetlarà per la transferència d'aquelles matèries que siguen pròpies de la Generalitat Valenciana, però que actualment també les presten les diputacions valencianes.
Segons les fonts consultades per aquest setmanari, serien sanitat, educació, cultura, turisme, esports, infraestructures, benestar social, medi ambient, desenvolupament sostenible, ocupació, seguretat i ordre públic.
L'impuls d'aquesta primera comissió que desmantellaria el poder provincial coincideix plenament amb la lletra i la música de la llei de Governs Locals que prepara l'àrea de presidència del Consell.
Tal com va avançar el director general d'Administracions Locals, el socialista Antoni Such, a EL TEMPS aquesta normativa «delimita les competències de les diputacions, és a dir, aclareix quines són les competències que tenen atorgades i quines són impròpies.
D'aquesta manera, en competències que són exclusives de la Generalitat Valenciana com ara turisme, educació o esports, per citar-ne algunes, les diputacions ens hauran de demanar permís, com ocorre actualment, per exemple, en qüestions d'assistència sanitària».
Aquesta fórmula, incorporada a l'avantprojecte de llei de Governs Locals, s'adoptava després del revès del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià - convertit en element d'oposició a les polítiques botàniques - al decret de coordinació que va implementar l'esquerra només arribar al Palau de la Generalitat Valenciana.
Tot i que aquesta legislació estava avalada per una sentència del Tribunal Constitucional, l'alt tribunal valencià entenia que el decret estava derogat per la llei de bases locals aprovada pel PP.
Ara bé, deixava una porta oberta per aplicar el decret de coordinació: desenvolupar una nova llei que li donara cobertura legal.
Una escletxa a la resolució del TSJ valencià que ha sigut aprofitada pel Consell com demostra la normativa de Governs Locals, un avantprojecte de llei inspirat en la legislació municipal basca i que difícilment s'aprovarà durant la present legislatura.
Amb la Diputació de València convertida en paradigma del buidatge de les corporacions provincials per part de l'esquerra valenciana amb la posada en marxa d'aquesta comissió, Puig i Gaspar han acordat la creació d'un altre òrgan bilateral.
La seua funció serà estudiar la possible gestió del pressupost de la Diputació de València competent a les matèries que es transferiran per part del Consell.
Un aspecte que, precisament, Podem incloïa a la seua llei i que el PSPV va qüestionar a les seues esmenes.
«En una qüestió tan important, és transcendental el finançament d'aquestes competències.
Si s'opta per limitar dràsticament l'exercici de les competències per les diputacions i la seua assumpció per la Generalitat, haurà d'estar suficientment garantit el finançament», censurava el partit del puny i la rosa, segons va publicar Valencia Plaza.
Ara bé, l'aposta del PSPV-PSOE per buidar les diputacions va més enllà d'una transferència de competències.
Per evitar que Compromís siga l'única força que abandere la seua desaparició, Puig ha assegurat que es tracta d'una solució temporal.
«Les diputacions han d'adaptar-se al nou moment fins que es produïsca la reforma constitucional en la qual cada autonomia decidisca si vol o no organitzar-se a través de corporacions provincials», ha expressat del cap del Consell, recordant la proposta de reforma constitucional ideada pel Govern valencià i que la coalició valencianista va reivindicar quan va presentar la seua modificació de la llei de règim de bases local.
Un posicionament, però, que xoca amb l'endarreriment en desmantellar la Diputació de València durant la presidència del socialista i actual batlle d'Ontinyent (Vall d'Albaida), l'investigat a l' Operació Alqueria Jorge Rodríguez.
Des de Compromís, de fet, van recriminar Rodríguez per afirmar que «volia modernitzar la diputació», però no suprimir-la ni buidar-la de competències.
Unes crítiques que van produir-se després que el primer informe per desarmar la institució provincial (redactat per una àrea en mans del PSPV) no contemplara la transferència de les matèries que presta tot i no ser pròpies.
Encara que el full de ruta de Puig i Gaspar estiga avalat per les recomanacions que va fer el TSJ valencià si s'aplica una vegada estiga aprovada una llei que done cobertura al decret de coordinació, les diputacions d'Alacant i Castelló han anunciat batalla.
El president de la corporació provincial alacantina, el popular César Sánchez, va anunciar accions legals contra els plans del Consell.
Convertit en l'autèntic contrapoder de la Generalitat Valenciana progressista, el conservador va emprar l'alacantinisme contrari a València i l'anticatalanisme per criticar el setge botànic a les corporacions provincials.
«Volen controlar-nos des de València», «és un pla ideològic i separatista», va proclamar un dels ulls drets de l ' aznarista Pablo Casado al País Valencià.
Independentment de l'oposició dels populars a les accions de l'esquerra valenciana per restar-li poder institucional a les diputacions, la jugada de Puig i Gaspar evita que els socialistes es queden despenjats de la batalla política contra les corporacions provincials.
Encara més, converteix el PSPV en protagonista absolut del desmantellament de les diputacions amb la creació de les dues comissions.
Tanmateix, la manca d'una llei que atorgue cobertura legal a la transferència pot provocar que Podem recupere el paper destacat que ha tingut en aquesta qüestió i que la formació del puny i la rosa vol llevar-li a través d'aquest colp d'efecte.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Així vol desmantellar les corporacions provincials l'esquerra (sense reformar la constitució)
Les corporacions provinials, al punt de mira de l'esquerra valenciana
La coalició exigeix al PSPV el buidatge de les diputacions i presenta una llei de comarcalització
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
El trio d'Aiguafreda publica 'Big Bang', que ja han penjat gratuïtament a la xarxa
Una vegada més Els Catarres s'han anticipat a la sortida física del seu nou disc, 'Big Bang' (Música Global), penjant-lo a Internet de forma gratuïta.
Ho fan en nom de la "música lliure" i havent constatat que això no els ha restat vendes.
De fet, el dia que el van penjar a la xarxa de franc, el disc va assolir el tercer lloc de vendes en el rànquing d'una gran plataforma digital de pagament.
"Molta gent t'agraeix que facis la música gratuïta comprant-te el disc", asseguren.
El trio format per l'Èric, la Roser i el Jan ha explicat a l'ACN la gestació de 'Big Bang', fet per primera vegada a casa, a Aiguafreda.
Ja fa anys d'aquella 'Jenifer' que els va catapultar, i a la qual sempre estaran agraïts.Com ha estat el procés de producció d'aquest disc?
Èric: Va començar de zero a Aiguafreda, després d'unes vacances que ens vàrem prendre.
No hi havia idees prèvies, tot va ser fet de nou.
Gairebé dos mesos al local creant música i lletra els tres.
A diferència dels altres discos, aquest ha estat parit a Aiguafreda.
Jan: Òbviament el disc no transmet calma (riuen), perquè és el disc més canyero que hem fet.
E.: Es transmet en la mesura que hem tingut més temps de preparar cada cosa, i que el disc sonés més ple i amb més matisos.
Hem tingut temps per pensar i la tranquil·litat de poder-ho fer.
Abans havia sigut més de cara a barraca, en canvi ara fins i tot vam fer més cançons del compte i en vam poder descartar algunes.
Partíeu d'alguna idea determinada?
E.: D'entrada no hi havia cap prejudici.
Nosaltres fem el que fem: cançons alegres, divertides i positives.
Roser: Musicalment sí que teníem clar, perquè ho vam veure a l'última gira, és que els directes nostres eren molt plens musicalment i això no es corresponia prou amb la sonoritat de 'Postals'.
Vam tenir clar que aquest disc havia d'estar més ben produït cançó per cançó per fer-les més riques.
J.: Sempre hem apostat per la música lliure, des del moment en què es va plantejar Els Catarres.
I la discogràfica ho porta bé perquè, de fet, una cosa no va en detriment de l'altra.
Regalar la música no va en detriment de vendre discos: el dia que vam penjar el disc a la xarxa vam arribar al número 3 d'Espanya per iTunes.
Molta gent t'agraeix que facis la música gratuïta i et compren discos per agrair-t'ho.
Per contra, la gent que no pot pagar per la música, pot accedir-hi igualment.
R.: A més, el fet de regalar-los ens fa arribar a molta gent.
Això fa que aquest potencial de gent que potser et compraria el disc però que no et coneix si no l'escolta gratuïtament, ara te'l pugui comprar.
La caràtula del disc és totalment artesanal, feta una a una per vosaltres.
E.: Això li dóna un valor extra perquè cada disc és únic.
Si tu fas l'esforç de comprar un disc, quan avui en dia no té gaire sentit (de fet a casa no cal ni tenir reproductor de CD per escoltar música), doncs ens agrada que tingui aquest valor afegit de saber que l'hem fet nosaltres, un a un, i per tant tots diferents.
El disseny connecta amb la idea de 'Big bang' amb què heu titulat el disc.
E.: La primera raó, és que totes les cançons són molt explosives i festives, canyeres.
Després, perquè totes les lletres tenien o metàfores d'elements de l'univers (estrelles, constel·lacions, etc.) o d'elements bàsics (aigua, terra, llum, vent, etc.).
Aquest disc arriba coincidint amb el recent anunci dels Premis Enderrock 2014 en què heu arrasat.
R.: Estem molt contents per dues raons.
Perquè mai ens haguéssim imaginat guanyar un Premi Enderrock, i n'hem guanyat uns quants.
I per altra banda ens fa especial il·lusió que hagi estat el públic qui dóna el reconeixement, perquè és la gent que ens ve a veure i sap el que estem fent de primera mà.
Després d'uns quants anys del 'boom' de 'Jenifer' us cou que es pensés que éreu un grup d'una cançó?
Jo ho entenc, perquè aquestes coses passen, el que puja molt ràpid baixa molt ràpid.
Però vam tenir la sort i la constància i el treball, per tant tenim el que tenim perquè ens ho hem currat.
R.: En tot cas no podem renegar d'una cançó que ens ho ha donat tot.
Ni pensar que no volíem haver passat aquell moment, al contrari.
Com us definiríeu dins de la constel·lació de grups de música ballable que prolifera a Catalunya?
J.: El més divertit d'aquest grup és que som súper naturals.
A vegades fem coses que la gent pot pensar, 'això és molt cutre', però som autèntics.
Intentem ser naturals i fer les coses perquè les sentim i les creiem.
L'any passat vam parar dos mesos per fer vacances després de tres anys sense aturar-nos.
Però llavors de seguida estàvem inquiets per tornar a fer coses.
J.: Ens fa molta il·lusió presentar el disc, però sobretot el concert al Sant Jordi Club, el 23 d'abril, perquè serà molt especial, hi haurà moltes sorpreses i muntarem un bon 'cristo' allà.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
El TFG dels estudis d'infermeria comporta la realització, per part de l'estudiant, d'un projecte, un estudi, una memòria o un treball relacionat amb la ciència infermera en què s'apliquin i es desenvolupin els coneixements, les capacitats, les competències i les habilitats requerides en els estudis de Grau en Infermeria.
Cerca bibliogràfia i revisió de la literatura
Anàlisi i elaboració de resultats
L'avaluació del TFG dels estudis de Grau en Infermeria consta de tres apartats:
Presentació escrita: 50% de la nota final (25% tutor i 25% tribunal)
Presentació oral: 20% de la nota final
Criteris per aprovar: per poder presentar el treball cal haver aprovat el seguiment de les tutories com a mínim amb un 5/10 i disposar de l'autorització favorable signada pel tutor del treball
NOTA: Els criteris de qualificació podran ser rectificats amb la modificació del reglament intern del TFG de la FI que s'anunciarà quan estigui aprovat en el Moodle de l'assignatura.
Criteris específics de la nota de no presentat: El treball de Final de Grau es considerarà com a no presentat en els casos en què no hi hagi lliurament del projecte i/o defensa oral del mateix en els terminis establerts.
Per poder cursar el TFG dels estudis de Grau en Infermeria, l'estudiant ha de haver matriculat també totes les assignatures requerides per obtenir la titulació, amb l'única exempció dels crèdits corresponents a reconeixement acadèmic.
També pot quedar pendent l'acreditació de la tercera llengua.
La matrícula del TFG s'ha de formalitzar després del tancament de les actes de totes les assignatures del curs anterior, dins els terminis establerts, i dóna dret a una única convocatòria a cada curs acadèmic, establerta per la normativa dels estudis de Grau en Infermeria.
* Seminaris de cerca bibliogràfica, metodologia de la recerca i llengua escrita: Assitència obligatòria (veure dates i horaris al calendari acadèmic).
*LLiurament al Moodle del marc teòric i objectius, el dia 10 de gener de 2020
*Lliurament de l'esborrany del TFG a través del Moodle, el 22 d'abril de 2020
*Dipòsit i presentació del treball en format paper en data màxima el 22 de maig 2020.
El TFG s'haurà de presentar en format text (3 còpies) i en format electrònic (per enviament a través de la plataforma Moodle) amb format pdf.
La presentació del treball haurà de ser en lletra Arial no 12, interlineat 1.5, extensió màxima de 50 pàgines, sense comptar els annexos.
La presentació del treball anirà acompanyada d'un informe signat pel tutor on especifica que ha aprovat el treball i autoritza la seva presentació.
* Per poder presentar la memòria final cal complir amb els calendaris del lliurament de les parts del treball i amb el vist i plau del tutor.
El dipòsit es fa a la secretaria acadèmica del campus de Salut.
En relació a l'arxiu del treball, els drets de propietat intel•lectual estan regulats en la legislació vigent de la Universitat de Girona, i d'acord amb la normativa marc del TFG de la mateixa universitat.
Els treballs es poden defensar en català, castellà o en anglès, d'acord amb la determinació de la Comissió del TFG dels estudis de Grau en Infermeria.
L'acte de defensa seguirà el següent esquema (temps total aproximat 30'):
Exposició de l'estudiant del TFG, que ha d'incloure, com a mínim, els objectius, la metodologia, el contingut i les conclusions del treball.
Aquesta exposició tindrà una duració màxima de 10'.
Plantejament de qüestions pel tribunal
La notificació a l'estudiant de l'avaluació del TFG en Apte/no Apte es realitzarà posteriorment a la finalització del període de defensa del TFG i es publicarà a Secretaria acadèmica, posteriorment es podran consultar les qualificacions al Moodle.
-Dates: de defensa l'1 al 9 de juny de 2020 |
Després de l'entrenament que s'ha fet aquest vespre al camp d'Alàs, el seleccionador, David Rodrigo, ha donat la llista definitiva dels jugadors que es desplaçaran a Kíev per jugar davant Ucraïna.
La sessió de preparació a la instal·lació alturgellenca es va desenvolupar en gran part sota una intensa pluja.
De la convocatòria de 18 jugadors van saltar Ivan Perianes, Txema, Víctor Rodríguez, Marc García i Gabi Riera.
Per ocupar la suplència de la porteria el tècnic s'ha decidit per Ferran Pol, i d'aquesta manera Perianes s'haurà d'esperar per entrar per primera vegada en una convocatòria.
Rodrigo comptarà amb els porters que mostrin un millor rendiment, així que "qualsevol d'ells pot formar part del grup en un futur".
La resta de descartats són per motius físics.
Víctor Rodríguez és baixa per malaltia i la resta, per lesió.
Txema té un microtrencament al bessó esquerre, Marc García un cop a l'esquena que li causa dolor i Gabi Riera una periostitis.
Així doncs, la llista del desplaçament pel partit de dissabte a Ucraïna està formada per: José Antonio Gomes, Ferran Pol, Jordi Escura, Òscar Sonejee, Jordi Rubio, Josep Manel Ayala, Emili García, Cristian Martínez, Marcio Vieira, Genís García, Marc Pujol, Manolo Jiménez, Marc Vales, Sergio Moreno, Dani Mejías, Victor Hugo Moreira, Fernando Silva i Juan Carlos Toscano.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
A primers de juliol s'ha iniciat el desplegament del Rènting 35 i Rènting 36 que tenen com a objectiu la substitució de 1.325 equips de sobretaula del Rènting 25 que es troben distribuïts en aules d'informàtica, aules de docència, sales de lliure accés i biblioteques dels diferents campus de la UB.
El canvi dels equips de Rènting 35 (1.299 equips) es durà a terme durant el juliol, la darrera setmana d'agost i les primeres setmanes de setembre.
El canvi dels equips de Rènting 36 (26 equips per l'Aula IF de Matemàtiques) està previst per la darrera setmana d'agost.
Les aules de la Facultat d'Economia i Empresa i de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació ja tenen desplegats els nous equipaments.
La previsió és que, en començar el nou curs acadèmic, tots els equips hagin estat substituïts.
El calendari de les actuacions que implica la recepció dels nous equips, la seva posada en marxa i en la majoria de casos la retirada dels equips antics s'ha elaborat conjuntament entre els responsables de les aules i les unitats informàtiques de cada zona.
Per a qualsevol aclariment, podeu contactar amb els responsables informàtics de la zona i amb el PAU.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
L'austríac Matthias Mayer (23 anys) es va convertir, ahir, en la primera sorpresa de Sotxi en imposar-se en el descens masculí, una de les proves reina dels Jocs d'hivern.
L'esquiador no figurava en els pronòstics inicials, copats, sobretot, pel nord-americà Bode Miller i el noruec Aksel Lund Svindal, però va resoldre el traçat rus (3.495 metres i desnivell de 1.075) amb destresa la primera part, més tècnica, i decisió i fermesa els dos grans salts.
L'italià Christof Innerhofer va ser segon i el noruec Kjetil Jansrud va completar el tercer graó del podi.
Mayer, malgrat no entrar en els pronòstics inicials, havia deixat entreveure la qualitat i el bon estat de forma encapçalant la segona jornada d'entrenaments de divendres.
Aleshores, les mirades se centraven en els experimentats Miller, Svindal o el suís Didier Defagó, campió olímpic del descens a Vancouver, fa quatre anys.
Però, a l'hora de la veritat, va mantenir el ritme, no va decaure ni es va deixar impressionar per la magnitud del moment i va superar el resultat que havia registrat el seu pare –Helmut Mayer– plata en els Jocs d'hivern de Calgary (1988) en la prova del supergegant.
Aquest és el resultat més important del jove talent austríac, que fins ara havia obtingut els millors resultats en el supergegant –fa sis anys es va penjar la medalla de plata en el mundial júnior i, posteriorment, ha pujat al podi en proves de la copa d'Europa.
En descens, fa dos anys va ser proclamat campió júnior austríac, un bon indicador de la destresa de Mayer, tenint en compte el nivell dels participants a la prova, un dels planters més fructífers del planeta.
La medalla també serveix perquè la potent Àustria torni a dominar la prova reina de l'esqui alpí en els Jocs.
En les dues darreres edicions, a Vancouver i Torí, es va haver de conformar amb una única medalla de plata que es va penjar Michael Walchhofer, mentre que la darrera victòria l'havia signat quatre anys abans Fritz Strobl.
La sequera austríaca, el país que acumula més medalles en la cita hivernal, també s'havia traslladat a les altres competicions, com ho demostra que en el darrer any i mig l'única victòria en un descens sigui la d'Hannes Reichelt, absent a Sotxi per lesió, a Kitzbuhel.
Miller i Svindal no només s plantaven a la cita russa lluint el cartell de principals favorits per adjudicar-se la victòria final en el descens, sinó que ambdós pretenien cobrir una mancança en els seus llorejats palmaresos: penjar-se la medalla d'or en la prova reina de l'esqui alpí.
Miller, de 36 anys i que havia confirmat les expectatives en les sessions d'entrenament, és quatre vegades campió del món, doble vencedor de la copa del món i cinc vegades medallista olímpic (un or, tres plates i un bronze), però aquesta victòria se li ha resistit sempre.
El noruec, de 31 anys, també acumula un munt de victòries en els esdeveniments més importants del calendari (tres medalles olímpiques, cinc campionats del món..) i tampoc va poder reparar el greuge.
I no tan sols es van quedar sense la medalla d'or, sinó que van quedar fora del podi: Svindal va ser quart i Miller va acabar en vuitena posició.
El català Ferran Terra (foto) es va estrenar en els Jocs Olímpics firmant un 34è lloc, amb una actuació que el va deixar a poc més de cinc segons del campió.
El resultat és positiu i confirma la seva progressió en els últims anys, com ho demostren les deu posicions que ha millorat respecte de la cita olímpica de fa quatre anys, a Vancouver.
La prova va servir perquè el maresmenc s'aclimatés a la competició i a l'escenari de cara a afrontar les proves estel·lars –combinada, gegant i supergegant.
El basc Paul de la Cuesta, format a Catalunya, va cloure l'actuació en 28a posició.
El guipuscoà, que també va millorar significativament el resultat en uns Jocs, va quedar a 3 segons i 23 centèsimes de Mayer.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Les promeses electorals que el Partit Popular va donant a conèixer estan donant forma a un programa de govern absolutament involucionista.
A promeses ja conegudes com la liquidació de l'autogovern català o permetre als funcionaris públics que podran perfectament ignorar qualsevol altre llengua que no sigui el castellà, n'arriba ara una altra que entra dins d'aquesta dèria involucionista, fer que Televisió Espanyola retransmeti corrides de toros.
Així ho va assegurar ahir Pablo Casado en un acte a Còrdova acompanyat del torero-candidat del PP Miguel Abellán, número 12 de la llista del PP per Madrid.
Escudat en la idea que retransmetre toros té més a veure amb la "llibertat" que no pas amb els gustos personals, Casado va assegurar que les corrides de toros són "el segon espectacle de masses més popular d'Espanya" pel darrere del futbol, al qual hi assistirien uns sis milions de persones anualment.
Per això, fent ús d'un argumentari populista, el líder del PP ha considerat com a "molt injust" que "qui no pot pagar una entrada o desplaçar-se a la plaça" no ho pugui veure per televisió, per afegir que no li agradaria que "prohibissin el futbol".
"Quan jo sigui president, a Televisió Espanyola es tornarà a emetre la festa nacional", va assegurar Casado, preocupat que els aficionats a la tauromàquia es passin amb armes i bagatges a Vox. |
BARCELONA, 14 maig (EUROPA PRESS) -
Un immigrant de Guinea Bissau s'ha querellat contra dos agents de la Policia Nacional perquè, segons ha denunciat, el van tractar "com un animal" i li van propinar insults racistes durant dos intents de deportar-lo des del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona.
En una atenció als mitjans aquest dimecres davant de la Ciutat de la Justícia, Alfredo, que fa gairebé nou anys que viu a Espanya, ha assegurat que dues vegades --21 de desembre del 2013 i 12 de gener del 2014-- els agents el van portar a l'Aeroport de Barcelona per deportar-lo però, segons la seva versió, els pilots es van negar a portar-lo en les condicions que el tenien els policies.
Segons la querella, presentada aquest dimarts i a la qual ha accedit Europa Press, el 21 de desembre els agents el van portar a l'aeroport i el van lligar amb corretges i el van ficar a l'avió "com si fos un sac de patates" en una furgoneta per portar-lo fins a la pista d'aterratge.
Ja a l'avió, el pilot, en veure l'estat en el qual es trobava Alfredo, "es va negar a portar-lo i va dir als agents que en aquell avió no seria deportat" --sempre segons la querella--, de manera que els policies el van conduir de tornada al CIE.
Al cotxe, un dels agents suposadament li va propinar insults racistes: "Negre de merda, te n'aniràs de grat o per força", i "si no et comportes bé per anar al teu país, veuràs", li va dir.
El 12 de gener els mateixos agents van tornar a intentar deportar-lo i, després de lligar-lo amb corretges com si fos un paquet, un d'ells el va amenaçar que si cridava li farien el mateix que la vegada anterior; dins de l'avió el van lligar a una butaca i els policies es van asseure un a cada costat.
Quan Alfredo va protestar perquè no volia ser deportat, un dels policies li va donar "un mastegot a la cara", segons la querella, i, després que el pilot es negués a portar-lo, el van conduir a la comissaria del mateix aeroport i li van preparar la documentació per a la seva posada en llibertat --ja havia complert els 60 dies d'estada màxima al CIE.
"El van deixar tirat davant de l'aeroport, davant de la Terminal 1, cap a les 23 hores", sosté la querella, que acusa els agents d'un delicte contra la integritat moral; demanen al jutjat que citi com a imputats els policies i, entre altres testimonis, els pilots.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La TINETjornada 2014, dedicada a " Les oportunitats d'aprenentage a Internet ", tindrà lloc aquest dissabte, 7 de juny, al Palau de la Diputació de Tarragona.
Un centenar de participants han confirmat ja la seva assistència a la cita anual amb les novetats sobre el món d'Internet i les Tecnologies de la Informació i Comunicació.
En el decurs de la jornada, professionals i experts mostraran les diferents plataformes i tècniques en matèria d'aprenentatge a través d'Internet així com la tecnologia i la metodologia que s'utilitza.
Les ponències abordaran qüestions com la innovació didàctica, el fenomen de la realitat augmentada, el mobile learning i els recursos educatius oberts.
Les sessions es desenvoluparan en horari de matí, de 9.15 a 13.45h.
Inscripcions encara obertes i gratuïtes
La TINET Jornada és un tradicional punt de trobada de la comunitat tinetaire de casa nostra i és, alhora, oberta a tothom.
Amb aquest esdeveniment, la Diputació de Tarragona vol difondre informació d'actualitat sobre els diferents aspectes d'Internet i de les TIC d'una manera planera i entenedora, però també exhaustiva i interessant amb la participació d'experts en els temes que es plantegen edició rere edició.
La inscripció és gratuïta i encara pot formalitzar-se mitjançant un correu electrònic a [EMAIL]
Les sessions també podran seguir-se online.
La retransmissió en directe es realitzarà a través del sistema de hangouts de Google+.
S'hi podrà accedir, també, a través del portal de TINET.
Passats uns dies, les diverses intervencions estaran a disposició de tothom en alta qualitat a través del canal de TINET a YouTube.
Més informació: http://jornada.tinet.cat
Des de fa quatre anys, TINET duu a terme la TINETescola una activitat adreçada als alumnes de primària i secundària amb l'objectiu de mostrar-los bones pràctiques a Internet per a què en facin un ús més segur i responsable.
Les Xarxes socials és l'àmbit on es generen més riscos per a la seguretat dels més joves i on s'hi han detectat més problemes derivats d'un mal ús.
És per això que volem difondre alguns d'aquests consells que habitualment adrecem als escolars i que fem extensius ara, també, als pares, mares i tots els adults que hi estan a prop.
L'ús de les Xarxes socials o altres eines com les pàgines personals permet als escolars i als adolescents publicar informacions, fotos i vídeos a Internet perquè tothom ho pugui veure i comentar.
Una xarxa social els connecta amb tots els seus contactes i també amb els contactes del seus contactes.
Tot allò que publiquen: text, fotografies, vídeos, és visible i accessible per als contactes agregats i pot ser compartit per aquests amb altres persones.
En realitat, no podem saber qui acabarà veient tot allò que es publica a les xarxes socials.
Els nois i noies, i també els pares i les mares haurien de tenir present que:
Fins als 14 anys els menors no poden registrar-se a una xarxa social.
Aquesta edat té una raó de ser.
És difícil que els nens petits puguin tenir clares i arribar a comprendre les conseqüències que pot tenir fer comentaris públics o penjar fotos personals o d'altres.
L'edat i l'experiència ens ajuda a avaluar la transcendència dels nostres actes.
Cal tenir clar que els menors poden esperar a fer-se grans per tenir un perfil a les Xarxes.
Si tot i així, el tenen, caldrà fer un seguiment de prop de l'ús que en fan i estar atents per ajudar i aconsellar-los.
Els menors han d' evitar registrar-se sols i mai han de posar l'adreça on viuen, el telèfon i altres dades personals especialment sensibles.
Cal conscienciar-los de les conseqüències que els seus actes poden tenir en d'altres persones.
Que comprenguin que els comentaris despectius i ofensius mai s'han de publicar perquè poden provocar dany moral a d'altres.
El consell que podem donar-los és senzill i de sentit comú: No facis el que no t'agradaria que et fessin a tu.
Han de procurar protegir al màxim la seva privacitat i intimitat, la seva imatge i també la dels altres.
No l'han d'exposar públicament.
Un cop penjada a la Xarxa serà molt difícil esborrar-la.
Convé que coneguin el funcionament de les plataformes on actuen per saber com denunciar, bloquejar, "deixar de ser amic" o donar-se de baixa.
Cal que revisin la configuració amb adults al costat i restringeixin al màxim la privacitat.
Cal que tinguin molt present que no poden penjar imatges o vídeos de persones que no els han donat el seu permís per a fer-ho.
Tot sovint, les xarxes socials incorporen eines per a xatejar, fins i tot amb webcam.
No han de xatejar amb persones que no coneixen, ni mostrar la seva imatge.
Aquests serveis tenen riscos i no és el moment de fer-los servir si no és amb adults al costat.
Consells express per a un ús responsable d'Internet per a petits i grans:
Evitem la difusió de la nostra imatge.
Tot allò que hi ha sobre nosaltres a Internet construeix la nostra identitat digital.
Si reproduïm, reenviem, amplifiquem... també estem assetjant.
Actuem amb respecte vers els altres i també amb nosaltres mateixos.
Prenem consciència que tots els nostres actes tenen conseqüències i que en som responsables.
Posem-nos en el lloc de l'altre.
Cosins llunyans, un relat carregat de "fina ironia i divertida representació del poder" ha estat el guanyador de la dissetena edició del Premi TINET de narrativa.
L'autor és Pau Berenguer Soriano (Sueca, 1978) professor de Geografia i Història d'educació secundària i Llicenciat en Història per la Universitat de València en l'any 2001.
El veredicte del jurat es va conèixer dissabte durant la cerimònia de lliurament celebrada al Teatre Metropol de Tarragona.
Pel que fa a les altres categories, de les 19 obres rebudes per optar al 14è premi de traducció Vidal Alcover 2014, n'ha resultat guanyador el projecte de Miquel Cabal Guarro, de traduir el clàssic rus Petersburg, d'Andrei Beli, "perquè l'obra presentada té unes dificultats estilístiques importants i les mostres aportades permeten preveure un resultat immillorable", tal i com ha destacat el Jurat.
Miquel Cabal (Barcelona, 1977) és llicenciat en Filologia Eslava i té una àmplia experiència com a traductor del rus.
Pel que fa al veredicte del 17è Premi de narrativa curta per internet Tinet, dels 261 treballs presentats, el guanyador ha estat el conte titulat Cosins llunyans, de Pau Berenguer.
Es tracta d'una història "de fina ironia i divertida representació del poder", també segons informa el Jurat.
Miquel Cabal (dreta) i Pau Berenguer (esquerra), els dos guardonats
Finalment, enguany, el 23è Premi Pin i Soler ha estat declarat desert.
De les 93 propostes presentades, el jurat no ha arribat a un acord per establir un guanyador final.
El jurat estava integrat per M. Lluïsa Amorós, Margarida Aritzeta, Gerard Guix, Antoni Pladevall, Joan Rendé i Josep Rovira com a secretari.
El premi està dotat amb 21.000 euros i l'obra guanyadora és editada per Columna edicions.
Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona són convocats per l'ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
En l'edició d'enguany, l'organització valora l'alta participació i la correcta organitació de tot el procés.
Pel que fa al veredicte, mostra satisfacció pels dos premis atorgats, un perquè obre les portes a nous autors (Tinet), l'altre perquè consolida propostes de molt alt nivell (Vidal Alcover).
El 17è Premi TINET: el relat guanyador, l'autor i les obres finalistes
El Jurat que va acordar atorgar el Premi TINET a l'obra Cosins llunyans de Pau Berenguer estava constituït per Noemi Bagès, Josep Ballester, Àngel-Octavi Brunet, Andreu Carranza, Rosa Pagès i Enric Brull com a secretari.
El premi està dotat amb 1.000 euros i l'obra serà editada per Cossetània edicions junt amb altres 14 contes, també seleccionats pel jurat.
Les obres dels catorze finalistes, són: La residència, Un pessic de cel, Foc creuat, Manuscrit trobat a Montsegur, Joc de Reis, El meu Djimas, Converses de rial de la Coma d'en Sala, La butaca, Magma, Porpra, Llacuna, La súplica, Un conte rus i El passejant de Schönbrunn
Pau Berenguer (Sueca, 1978), és professor de Geografia i Història d'educació secundària i Llicenciat en Història per la Universitat de València en l'any 2001.
La seva experiència laboral ha girat a l'entorn de l'arqueologia i l'ensenyament.
Entre els anys 2001 i 2003 va fer d'arqueòleg a la fundació cultural Archäologishe Heimatkunde (Alemanya) i des de l'any 2005 és professor d'educació secundària.
Aquest 17 de maig s'escau el Dia d'Internet, una efemèride que té com a objectiu difondre les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
Coincidint amb aquesta data, a TINET us volem apropar una de les iniciatives que fa ja quatre anys que tenim en marxa i que va adreçada als escolars.
Es tracta de la TINETescola, una xerrada-taller que recorre escoles i instituts de les nostres comarques per acostar als alumnes consells i bones pràctiques a Internet per a fer un ús segur, responsable i eficient de la Xarxa.
A través d'un vídeo us ensenyem com es desenvolupa aquesta activitat dins de les aules, què és el que expliquem als escolars i com ho fem.
Passeu i mireu com fem la TINETescola!
El campanar de la catedral és el mirador des d'on TINET ha captat una espectacular fotografia panoràmica esfèrica.
Utilitzant l'última tecnologia fotogràfica, us oferim una imatge dinàmica de 360o per 180o que us permetrà descobrir la ciutat des de les alçades.
Tarragona, tal i com l'observa La Capona, una de les emblemàtiques campanes de la seu tarragonina.
Utilitzeu el cursor per moure-us per la fotografia i gaudiu de les vistes.
Cliqueu damunt la imatge per accedir-hi.
Trobareu moltes més imatges panoràmiques esfèriques de llocs i elements d'interès de les comarques tarragonines a la pàgina web de TINET en aquest enllaç
La vostra opinió i les vostres valoracions són necessàries per a millorar TINET.
Per això, un any més, us animem a participar en l'enquesta de satisfacció tinetaire, amb l'objectiu d'avaluar el portal web i els serveis que us oferim.
També ens podeu fer arribar els vostres suggeriments i les propostes de millora.
Aviat rebreu a la vostra bústia un missatge de TINET amb un enllaç que us adreça a un senzill qüestionari tipus test que podreu contestar en uns minuts.
A la part final, també hi trobareu un espai per afegir els comentaris que considereu oportuns.
L'enquesta és anònima i confidencial.
Teniu temps per a respondre-la fins el dia 29 de maig.
Us agraïm la vostra col·laboració i us recordem que podeu contactar amb TINET per a qualsevol consulta, proposta o incidència.
Gràcies per ajudar-nos a millorar TINET!
El nom del guanyador de la dissetena edició del Premi TINET de narrativa curta es coneixerà aquest dissabte, 17 de maig, en el decurs de l'acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona que tindrà lloc al Teatre Metropol.
L'acte començarà a les 21:30 hores i comptarà amb l' actuació de Maria del Mar Bonet que cantarà versos del Poeta Joan Vinyoli en l'any del centenari del seu naixement.
En aquesta edició del Premi TINET s'hi han presentat un total de 260 obres.
A més d'un premi en metàl·lic de 1.000 euros per a l'autor, el relat guanyador serà editat per Cossetània edicions, juntament amb una selecció de les obres finalistes.
Durant la nit també es coneixeran els guanyadors de les altres dues categories del cartell de premis: el de novel·la Pin i Soler, que ha rebut un total de 93 treballs i el Vidal Alcover de traducció al qual hi opten un total de 19 treballs.
Els premis literaris Ciutat de Tarragona són convocats per l'Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona i compten amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Joieria Blázquez i les editorials Cossetània, 1984 i Columna.
La Diputació de Tarragona prepara una nova edició de la TINETjornada, que amb el títol "Les oportunitats d'aprenentatge a Internet" tindrà lloc dissabte 7 de juny.
La jornada pretén acostar assistents l'àmplia oferta i els diferents mètodes per accedir i utilitzar de manera eficient i satisfactòria els coneixements que Internet posa al nostre abast, en àmbits tan diversos com l'acadèmic, el laboral i el personal.
Conèixer les eines, les plataformes i les tècniques per treure'n el màxim profit, sempre d'acord amb les nostres particulars motivacions són alguns dels reptes que es planteja aquesta nova cita anual de TINET amb les novetats en l'àmbit d'Internet i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
Reconeguts professionals seran els encarregats d'apropar els assistents a l'àmplia oferta que Internet ens ofereix en matèria d'aprenentatge així com la tecnologia i la metodologia per a fer-ne un ús que s'adapti amb eficiència a les nostres inquietuds.
Els ponents abordaran qüestions diverses com ara la " Innovació didàctica i tecnologies emergents", una xerrada que anirà a càrrec de Jordi Adell, del Centre d'Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I. Xavier Suñé, per una altra banda, oferirà una xerrada-taller d'iniciació al coneixement de la realitat augmentada i a la posada en pràctica amb aplicacions específiques.
Durant la TINETjornada, també s'abordarà el mobile learning i altres formes d'aprendre al segel XXI, amb la doctora en Tecnologia Educativa, Mar Camacho.
Altres ponents seran: Teresa Sancho (Universitat Oberta de Catalunya) que aportarà el seu coneixement sobre els MOOCs, els cursos online oberts, i Fernando de la Rosa, Fundador de Foxize, la primera escola de negocis avançada amb formació personalitzada.
La TINETjornada 2014 tindrà lloc al Palau de la Diputació de Tarragona durant tot el matí del dissabte, 7 de juny, de 9.15h a 13.30h.
La inscripció a la TINETjornada és oberta i gratuïta.
Properament s'anunciarà el termini per a fer-la efectiva a través del web de tinet: ww.tinet.cat
Tinet us permet observar fins l'últim detall del retaule de l'Altar Major de la Catedral de Tarragona, perquè el vegeu com mai ho havíeu fet fins ara.
Una gigafoto realitzada per l'estudi Mateu fotògraf descobreix tots i cadascun dels petits detalls de les diferents escenes i del conjunt de l'obra de l'artista Pere Joan en què hi destaquen les imatges de la vida i el martiri de la patrona de Tarragona: Santa Tecla.
Feu clic a la imatge per a interactuar
Per a obtenir la imatge final han calgut fer 360 fotografies diferents
Una gigafoto és una fotografia d'altíssima definició i resolució formada per moltes fotos individuals, posteriorment muntades amb un programa informàtic que en permet veure la totalitat de la imatge.
S'hi pot interactuar aproximant-se i allunyant-se de la imatge per obtenir-ne els màxims detalls
Per aquesta imatge del retaule, ha estat necessari fer un total de 360 fotografies.
El retaule de l'Altar Major de la Catedral de Tarragona és obra de Pere Joan, principal representant del gòtic internacional a Catalunya.
La seva creació està datada entre 1426-1436.
L'obra està construïda en alabastre policromat amb la figura central de la Verge i el Nen amb les imatges de sant Pau i santa Tecla a ambdós costats, a més a més de les escenes de la vida de Crist i la vida i martiri de Santa Tecla amb nombroses figures de mida petita, de gran gracilitat.
Està coronat per pinacles amb motllures i traceries.
Al sòcol de la seva base, de pedra calcària, presenta una decoració de motius vegetals amb figures humanes i d'animals.
També es poden veure també els escuts dels arquebisbes Dalmau de Mur i Pere de Sagarriga i de Pau.
Mateu Fotògraf ha estat l'estudi encarregat de realitzar aquest treball fotogràfic.
Empresa familiar de fotografia, amb més de 25 anys d'experiència, i estudis oberts al públic a Riudoms i Montbrió del Camp, han estat pioners en l'aplicació i estudi de la fotografia digital.
Des dels inicis, han experimentat amb la fotografia panoràmica i virtual en el web.
Els usuaris de la xarxa social mòbil Instagram ja poden participar al concurs "Moments a les ", un certamen organitzat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona que premiarà el millor vídeo sobre les Terres de l'Ebre.
El guanyador d'aquest concurs serà obsequiat amb un dinar per a dues persones al Restaurant Les Moles, d'Ulldecona, que ha obtingut una estrella Michelin aquest any 2014, i un guiatge al castell medieval d'Ulldecona.
Instagram és una xarxa social per compartir fotografies i vídeos a través dels telèfons mòbils.
Amb més de 100 milions d'usuaris, s'ha convertit en una de les xarxes més concorregudes i amb major creixement arreu del món.
Del 15 de març al 15 de juny, els usuaris d'Instagram podran captar, amb els seus mòbils, indrets, moments o situacions que considerin evocadores i màgiques a les Terres de l'Ebre.
Per poder participar en aquesta iniciativa cal ser seguidor del compte a Instagram, realitzar un vídeo dins de l'àrea geogràfica de les Terres de l'Ebre utilitzant l'aplicació Instagram, pujar el vídeo al compte personal de l'usuari, i afegir la informació d'ubicació (afegint el mapa o anomenant la ubicació).
Caldrà etiquetar el vídeo amb, i compartir el vídeo a Instagram.
A l'hora de valorar les peces audiovisuals es tindran en compte criteris com la qualitat, la creativitat, l'originalitat, l'execució artística i el grau de relació amb el tema proposat.
Al microsite web http://www.terresdelebre.travel/instagram, s'hi poden trobar consells i recomanacions per a la realització dels vídeos, així com també les bases del concurs.
El lliurament del premi tindrà lloc durant la segona quinzena de juliol a la seu del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, i els vídeos rebuts seran susceptibles de formar part d'un clip promocional de les Terres de l'Ebre de 2 a 4 minuts de durada.
Per organitzar aquest concurs, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha comptat amb la col·laboració del Restaurant Les Moles, Turisme d'Ulldecona i IgersEbre. |
Incorpora 'Plurals i singular a Ràdio 4' que reflectirà les reivindicacions del col·lectiu LGTBI
Barcelona.-Ràdio 4, l'emissora en català de RNE, ha donat aquest divendres a conèixer la seva nova temporada amb novetats destacades com la ja anunciada nova secció 'Un cafè d'idees amb Gemma Nierga' al programa 'El matí a Ràdio 4', dirigit per Ramon Castelló i el programa 'En directe a Ràdio 4', a càrrec de les periodistes Olga Rodríguez, Gemma Esteve i Lorena Amo, dedicats a problemes quotidians que cerca la participació, amb Olga Rodríguez, Gemma Esteve i Lorena Amo al capdavant.
L'emissora en català de RNE incorpora a la graella 'Plurals i singular a Ràdio 4' que reflectirà les reivindicacions del col·lectiu LGTBI.
A més, un nou programa nocturn, dirigit per Laura González, recollirà les tendències musicals del moment.
A través d'un comunicat, l'emissora ha explicat que una Ràdio 4 "renova la seva programació per buscar una ràdio més compromesa, més jove i més de carrer, mantenint una clara vocació informativa i de servei públic".
A 'Un cafè d'idees amb Gemma Nierga' la periodista conversarà en directe, de dilluns a dijous a dos quarts de nou de matí amb polítics, empresaris i científics.
Les entrevistes tindran lloc en un carismàtic cafè del barri del Poble Nou de Barcelona, buscant un ambient càlid.
Aquesta secció s'estrenarà el pròxim 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya.La incorporació de Nierga a Ràdio 4 se suma a les altres novetats de la pròxima temporada.
L'emissora es reforça d'onze del matí a una del migdia amb l'estrena del programa 'En directe a Ràdio 4', a càrrec de les periodistes Olga Rodríguez, Gemma Esteve i Lorena Amo, sobre problemes quotidians, buscant la participació i sempre a peu de carrer.Laura González, directora de 'Todos somos sospechosos' a Radio 3, es posarà al capdavant d'un programa musical trencador, de dilluns a dijous d'onze de la nit a la una.
Serà un espai per acabar amb la monotonia diària i recollir les diferents tendències musicals del moment.
Comptarà amb la col·laboració d'Adrià Garcia i Pedro Blázquez.
Ràdio 4 segueix apostant contra qualsevol discriminació i en favor de la igualtat.
Aquest nou curs, a més d'una nova temporada del programa 'Feminismes', estrena 'Plurals i singulars a Ràdio 4', els diumenges de nou a deu de la nit a càrrec de Quim Esteban.
Un programa que reflectirà les reivindicacions del col·lectiu LGTBI.
L'emissora també manté una aposta clara per l'ecologisme i la sostenibilitat, amb el programa de Pilar Sampietro 'Vida verda' i amb 'Emergència climàtica', els dissabtes a les vuit del matí amb Josep Cabayol, que se centrarà en el canvi climàtic des del més alt rigor científic.A més, 'Preferències RTVE' els dissabtes a les nou de la nit destacarà i analitzarà tots els continguts audiovisuals de RTVE; els divendres a les onze de la nit s'emetrà un nou espai dedicat a la novel·la negra amb Aureli de Luna, 'Un món d'ombres', i un programa, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, que plasmarà els treballs dels alumnes a 'Onada feminista', els dissabtes a les onze de la nit.Juntament amb aquestes novetats, estaran en antena de dilluns a divendres: a les set del matí 'El matí a Ràdio 4', amb Ramon Castelló i Rosa de Diego; a les dues del migdia 'Metròpoli', amb Xavi Collado i Aina Cerdà; a les quatre de la tarda 'De boca a orella', amb Sílvia Tarragona; a dos quarts de vuit del vespre 'Més que esport', amb Marga Lluch; a les vuit del vespre 'Territori clandestí', amb Consol Sàenz, i de dilluns a dijous a les deu de la nit 'Real Politik', amb Olga Ruiz i Marc Hernández i el magazine del cap de setmana dirigit i presentat per Goyo Prados, 'Són 4 dies'.Continua a la programació, el programa 'L'altra ràdio', centrat en la divulgació de noves tecnologies, dirigit per Cinto Niqui i 'L'altra ràdio' segueix de prop 'Va de cine', on Conxita Casanovas apropa els diumenges a tota l'actualitat cinematogràfica.Els Serveis Informatius de RNE Catalunya, dirigits per Soraya Rodríguez, portaran l'actualitat informativa als oients de Ràdio 4, RNE, Radio 3 i Radio 5.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Corporació Alimentaria Guissona (CAG) ha tancat l'exercici del 2013 amb un nou rècord de vendes a l'arribar a una facturació de 1.467 milions d'euros, ha informat la companyia aquest dimecres en un comunicat.
Segons un comunicat, durant l'últim any, la corporació, amb seu a Guissona, ha incrementat la plantilla en 52 persones, fins a 3.887, i des que va començar la crisi, el 2007, la plantilla ha augmentat en 726 treballadors.
El Grup Alimentari Guissona, incloent la cooperativa, Caixa Guissona i les fundacions compta en total amb 4.221 treballadors.
La companyia ha assenyalat que, en un marc on el consum alimentari està estancat i el càrnic disminueix lleugerament, i en què la reducció de marges s'ha portat a terme en totes les baules de la cadena de producció, ha obtingut unes vendes de 1.467 milions d'euros, un 2,9% més respecte 2012; un flux de caixa net de 66,34 milions, un 1% superior a l'exercici anterior, i un resultat net de 37,35 milions d'euros, un 2,8% inferior al del 2012.
Durant el 2013 també ha invertit 33 milions d'euros, la major part al centre Alimentari 'La Closa' a Guissona, i amb l'obertura i ampliació de les botigues 'bonArea', amb 19 establiments franquiciats amb els quals ha arribat a 422 milions de facturació.
La cooperativa Agropecuària de Guissona, que porta a terme totes les activitats avícoles i ramaderes d'engreix i criança d'animals, ha tancat l'exercici 2013 amb un volum de vendes de 277 milions d'euros, un 1,5% inferior al del 2012.
Pel que fa al resultat, amb uns guanys de 4,35 milions d'euros, la generació de recursos --flux de caixa-- ha assolit els 5 milions d'euros.
Les produccions avícoles i ramaderes dels socis, que són la base del cicle productiu complet que realitza el Grup, han seguit essent, segons la cooperativa "molt importants": 33 milions de pollastres, 1,7 milions de galls d'indis, 3,8 milions de guatlles, 35 milions de dotzenes d'ous de consum, 671.000 porcs d'engreix i 46.000 vedells.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
No cal tenir un màster llaner per seguir les instruccions d'aquest llibre de Lalala Books i teixir aquests personatges d'amigurumi.
En aquesta pàgina web dedicada als horts urbans, hi trobareu consells i cursos perquè les vostres fruites i hortalisses siguin l'enveja del veïnat
Amb els projectes que proposen en aquest llibre publicat per Promopress, plegaràs qualsevol paper que caigui a les teves mans.
Aquest japonès fa un calendari on cada dia té una foto amb personatges sorgits del país de Lil·liput.
Amb quest llibre de Rosas Crafts aprendreu tècniques manuals i, de passada, japonès!
Una selecció de tutorials de "scrap" de les blogueres de Handbox, una comunitat cibernètica dedicada al "Fes-t'ho tu mateix".
Si entreu en aquesta pàgina web, estareu al dia de les últimes notícies sobre tot el que es teixeix a cada moment
Grans (i abrigats!) projectes de mitja per als més petits en aquest llibre publicat per Blume.
Un llibre de Gustavo Gili amb 30 projectes de mobles fets amb materials quotidians que ompliran de creativitat casa vostra.
Avui obrim en canal la pàgina web d'aquesta nord-americana que es dedica a les disseccions animals en cadena... o en cadeneta.
Aquest llibre de l'editorial MTM està entre la flor i nata dels títols dedicats a l'antic i noble art d'acolorir.
Un llibre de Promopress que és una guia plena de claus per dibuixar paisatges urbans.
Aquesta anglesa fa autèntiques floritures amb vegetals amb fulles premsades agafades del seu jardí.
Amb aquest llibre publicat per Promopress aprendràs a fer-te plomes, carbonets, tintes o pinzells només amb materials naturals.
Si esteu posseïts per una febre "handmade" desbocada, però encara aneu curts d'idees, aquí hi trobareu propostes arribades del món sencer.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Jaume Fullana, un històric d'Escola Valenciana, s'encarregarà de la política educativa · Rubén Trenzano serà l'encarregat de dirigir la política lingüística
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L'arribada del govern d'esquerres a la Generalitat Valenciana dibuixa una nova situació per al català, arraconat i menyspreat durant el govern del PP.
El desembarcament de la gent d' Escola Valenciana al consell és evident, amb Vicent Marzà al capdavant d'una conselleria que aplega Educació i Cultura.
La figura de Jaume Fullana, un històric d'Escola Valenciana, a la Direcció General de Política Educativa obre l'esperança dels qui reclamen més immersió en català a les aules.
'És el pare de molts dels projectes que hem impulsat', diu Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, que recorda que Fullana encara és membre de la junta directiva de l'entitat.
Tindrà a les mans la possibilitat de fer fer un tomb a la política educativa del País Valencià, castigada aquests darrers anys per la implantació del decret de plurilingüisme i la marginació del català a les aules.
Fullana coneix aquest terreny de primera mà.
Ha estat mestre i director del col·legi públic Gabriel Miró de Calp i és un ferm defensor de l'escola pública.
És per això que intentarà de derogar el decret, tal com ja han promès PSPV i Compromís.
'No claudicarà en res, n'estem segurs, però tindrà l'entrebanc legislatiu que ha anat confeccionant el PP.
En pocs mesos no es pot capgirar la direcció de vint anys', diu Moreno.
Un altre dels focus d'atenció serà la llei educativa espanyola, la LOMCE.
Com que la implantació depèn únicament i exclusivament de Madrid, Fullana es coordinarà amb la comunitat educativa per amortir-ne l'impacte abans del curs vinent.
La Conselleria d'Educació i Cultura ha quedat en mans de Compromís, que en el programa electoral es comprometia a 'garantir l'ensenyament en valencià en tots els centres educatius tant públics com concertats' i a 'garantir la continuïtat de l'ensenyament en valencià en tots els nivells educatius, des de l'educació infantil fins a la universitària, i en totes les modalitats d'ensenyament que imparteixen'.
Moreno diu que Fullana és una persona molt pedagògica: 'Argumentarà des del principi el que diuen les universitats: que els programes òptims són l'ensenyament en valencià i la immersió lingüística.
Això s'ha demostrat i ell treballarà per aconseguir-ho, no en tenim cap dubte.'
Per una altra banda, Rubén Trenzano serà l'encarregat de dirigir l'àrea de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, que ha passat de ser una subdirecció a convertir-se en direcció general, amb què es demostra la importància que el nou govern vol donar al català.
Trenzano, llicenciat en filologia catalana i procedent del món universitari, ha actuat fins ara com a responsable de la sectorial de Política Lingüística a Compromís.
La seva feina serà important per a donar suport a la immersió lingüística que emprengui Fullana, per bé que principalment s'haurà d'ocupar de proposar iniciatives de foment de l'ús del català en l'ensenyament i en l'administració de justícia i a fer campanyes per a fomentar-ne l'ús social.
Així mateix, tal com ja ha dit Compromís, impulsarà una llei de política lingüística, integrarà la Generalitat a l'Institut Ramon Llull, homologarà els títols i certificats acadèmics amb tot l'àmbit lingüístic i impulsarà la retolació pública en català.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia
Ciències de la vida > Biologia molecular |
Sitges incorporarà tres inspectors per vetllar pel compliment de la normativa a la via pública.
Sitges incorporarà tres inspectors nous per vetllar pel compliment de les ordenances municipals vinculades amb la via pública amb la finalitat d'actuar contra l'incivisme.
Un dels inspectors es dedicarà exclusivament a l'àmbit de serveis urbans per donar compliment de l'ordenança general de residus urbans i de neteja viària.
En aquest sentit, inspeccionarà les possibles infraccions vinculades a la recollida comercial i domèstica.
Els altres dos inspectors s'encarregaran de l'ocupació de la via pública, comprovaran els permisos i que es compleixin les condicions establertes.
Hauran de fer complir la normativa relacionada amb les terrasses, que ocupin els metres estipulats i que tinguin la llicència atorgada.
Treballaran pel compliment de la normativa dels mercats dels dijous, dels dissabtes i de la Fira d'artesania al Passeig.
Entre les seves funcions, hi ha la de comprovar els permisos i les mides de les parades, i comprovar els productes autoritzats.
També hauran d'inspeccionar les llicències d'obres menors i majors, amb l'objectiu d'evitar actuacions il·legals i els abocaments de runes en espais inadequats.
Els tres inspectors han estat seleccionats a partir d'un Programa Complementari de millora de l'ocupació subvencionat per la Diputació de Barcelona.
La duració dels contractes és fins al 31 de desembre.
Els inspectors realitzaran torns per cobrir tots els dies de la setmana.
El programa preveu ara la contractació temporal dels inspectors, però l'Ajuntament ja treballa amb l'objectiu de fer una convocatòria pública per crear un servei estable d'inspecció durant tot l'any.
Que farà per pal·liar el suposat -crec que real- greuge el nou delegat el govern al territori.
S'ho mirarà des del barrera o es posicionarà
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
De Guardiola sempre s'havia elogiat l'habilitat d'elaborar el discurs més adequat per a l'equip i la institució als quals es deu
Guardiola preocupat durant el partit que el seu equip va perdre al camp de l'Everton de Ronald Koeman. / LEE SMITH / REUTERS
Pep Guardiola es troba ara mateix, segurament, en un dels moments més agres de la seva relació amb els mèdia.
De Guardiola sempre s'havia elogiat l'habilitat d'elaborar, davant dels micròfons, el discurs més adequat per a l'equip i la institució als quals es deu, amb una mise en scène convincent.
Però igual com el català va reconèixer, en conversa amb Thierry Henry, que l'havia descol·locat la verticalitat aèria dels equips més britànicament ortodoxos, antídot rupestre però efectiu contra una pressió alta, és possible que no s'esperés una premsa que, en molts casos, el colla per buscar-li el titular a l'última pàgina, repreguntant els cops que faci falta fins a obtenir la cita desitjada i sempre a partir d'elements polèmics, preguntes desagraïdes per a algú que, tal com van cronometrar dos periodistes de Der Spiegel, dona respostes més llargues quan pot explicar qüestions tècniques.
A això s'hi ha afegit l'aterratge a Manchester d'informadors enviats a propòsit per mitjans amb una línia informativa agressiva i que pregunten a Guardiola per qualsevol qüestió candent al Barça o al Madrid, per a inquietud dels press officers del City.
Pep va mostrar un fastigueig diàfan en escoltar la tercera pregunta consecutiva sobre el futur de Leo Messi; de portes endins, ell i el seu equip estan tips que els demanin si Begiristain ha tocat jugadors actualment blaugranes (Messi, Neymar, Rakitic o Busquets), en el que interpreten com noves entregues de l'ofensiva de persones i mitjans hostils per desprestigiar Guardiola.
El de Santpedor compta amb l'amistat de periodistes que l'entenen, el descodifiquen, l'admiren i, resultats al marge, en continuen exposant virtuts i encerts, que només un neci pot negar.
Però al mateix temps, el tècnic i el seu cercle han bastit una noció d'enemic extern, de campanya orquestrada per interessos obscurs i malignes.
L'escepticisme inherent i necessari en la pràctica de l'ofici periodístic condueix a qüestionar-ho tot i a distingir els grisos per no jutjar casos o persones només pels blancs i els negres: in medio virtus.
És tan exagerat difondre que el City vol desballestar el Barça sondejant-ne fins a quatre futbolistes com innocent no imaginar que, en el supòsit que algun d'aquests jugadors fos declarat transferible o no renovés i amb un entrenador que els coneix amb precisió, els citizens estarien en guàrdia per incorporar-los, en competència amb altres grans clubs amb un potencial econòmic semblant.
Seria paradoxal, en tot cas (la reflexió és prestada, però compartida), que Guardiola hagués obviat a les sales de premsa l'aplicació del mestratge de Johan Cruyff.
El Flaco va eliminar del barcelonisme el victimisme i la justificació mitjançant agents externs, i va ensenyar com dominar l'escenari essent-ne el protagonista.
Com Pep al Barça, al camp i al micròfon.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Palau Blaugrana ha estat una festa.
I sobretot a la finalització d'un partit frenètic que s'ha decidit, de nou, a la tanda de penals.
Així doncs, el Barça Lassa ha sortit victoriós en el tercer partit de les semifinals de la LNFS i ha obtingut una doble classificació: per a la final de la LNFS contra ElPozo i per a la UEFA Futsal Champions League.
El Palau Blaugrana ha fet goig.
Les incasables goles culers i les banderes barcelonistes han flamejat per sobre el joc dels d'Andreu Plaza, que han sortit amb intensitat per assolir la desitjada victòria.
I ben ràpid han assetjat la porteria visitant.
Els tres pals de Barrón han sentit una pressió blaugrana sostinguda.
Ara bé, l'anarquia dels porters ha impedit la festivitat del gol.
Barrón ha negat una vegada i una altra la celebració del Barça Lassa.
Ferrao, Lozano, Joselito, Adolfo i Aicardo s'han topat amb un inspirat porter.
Dídac ha parat menys, però les seves intervencions també han vorejat la perfecció.
Per tant, els porters, acostumats a ser obviats en la construcció de l'electrònic, han sostingut el 0-0.
El catàleg de fotografies de Dídac i, especialment, de Barrón ha augmentat de volum a la segona meitat.
Així doncs, les úniques celebracions d'un Palau en ebullició s'han sentit després de les intervencions del barceloní.
Les lamentacions s'han succeït quan els xuts blaugranes han trobat sempre el mateix destí: el cos del número '1' del Palma.
I és que ha estat igual l'origen, Ferrao, Lozano o Esquerdinha, del llançament barcelonista.
Però, finalment, el constant setge culer ha trobat l'esclat del gol.
Sergio Lozano ha fet augmentar els decibels del Palau Blaugrana quan ha enviat un xut al fons de la xarxa després d'un refús de Barrón.
No obstant això, el públic blaugrana ha animat encara més quan Joao, en atac de cinc, ha empatat ràpidament el matx (1-1, min 37).
Lluny d'arronsar-se el Palma s'ha valgut del porter-jugador en els últims instants de temps reglamentari.
Aquest elèctric tercer partit de semifinals s'ha dirigit a la pròrroga.
Les pulsacions s'han accelerat i la primera meitat ha acabat sense gols.
D'aquesta manera, enmig d'un ambient ensordidor, ambdós elencs han buscat una diana definitiva amb el porter-jugador en els següents tres minuts.
Ara bé, altra vegada, el partit al Palau Blaugrana s'ha decidit als penals.
Els blaugranes han estat impol·luts des del punt de penal i Juanjo ha estat transcendental pel triomf final.
Altre cop la tanda de penals i el partit ha acabat amb el confeti blaugrana.
Una festivitat que es voldrà allargar a la final pel títol de lliga contra ElPozo.
Han amonestat amb targeta groga els locals Ferrao (min 16) i Esquerdinha (min 31) i el visitant Paradynski (min 23). |
Inici / La Diputació / Serveis i departaments / Patrimoni immoble de la Diputació / Els castells de la Diputació / Torre de guaita de Puigcercós
La torre de guaita de Puigcercós es troba a la vila del mateix nom, agregada al municipi de Tremp.
És emplaçada a 551 m d'altitud, sobre un turó que domina la plana del Noguera Pallaresa abans d'endinsar-se en el congost de Terradets.
El poble i el castell de Puigcercós són documentats des de l'any 1194.
El castell fou objecte de venda el 1200 entre Ramon de Puigcercós i Acard de Mur per 600 sous jaquesos.
El rei també hi tenia drets o l'alta jurisdicció al segle XIV.
Posteriorment, passaren a la jurisdicció del paborde de Mur fins a l'any 1851.
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
El republicà contempla la possibilitat d'obrir el metro les nits de divendres i introduir tarifes "progressives" al transport públic
El candidat d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, ha retret aquest dissabte al líder de Podem, Pablo Iglesias, que vingui a Catalunya a "donar lliçons sobre sobirania i emancipació".
"Voleu dir que ens cal això, gent jove de Barcelona?
No ens calen lliçons", ha reblat durant l'acte central de la campanya amb les JERC.
Bosch també s'ha queixat que algunes formacions no estiguin "interessades" a debatre sobre capitalitat i independència.
"On n'hem de parlar si no és a Barcelona", s'ha preguntat.
A més, ha contemplat la possibilitat d'obrir el metro tota la nit dels divendres, igual que ocorre ara dissabtes, i introduir "tarifes progressives" al transport públic per premiar els usuaris que més l'utilitzen.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els uns la volien a la seva ciutat.
Però, sobretot, uns i altres es negaven a acceptar que la fessin a l'altra ciutat.
O sigui, en el fons el gran problema de la cosa era que no la tingués l'altra.
I al final el que va passar és que l'estació es va construir entre l'una i l'altra, just en un punt que és el no res i que està situat exactament lluny de totes dues.
I, allà, l'estació no té cap utilitat ni per als uns, ni per als altres, ni per als passatgers.
I resulta que tardes tant des de qualsevol punt civilitzat fins a les Rodalies de la fi del món, que al final és on hi ha l'estació, que segons com és més pràctic el tren convencional.
És la metàfora perfecta per explicar com hem deixat escapar els catalans moltes oportunitats.
Al nostre ADN hi tenim encastat el gen anomenat "com que no fos cas que l'altre en tragués un benefici, fotem-nos tots dos".
És allò dels dos catalans fundant tres associacions i les corresponents escissions.
És el cafè de dalt i el cafè de baix.
L'equip del poble de tota la vida i l'altre equip del poble que es va fundar amb uns que van marxar de l'equip de tota la vida perquè un dia uns es van emprenyar.
I això val des del botiguer fins a la política.
I sí, ja sé que la rivalitat és el carbó per créixer i evolucionar, però en molts casos ha estat (i és) posar-se plom a les ales i en d'altres ens ha dut directament al fracàs com a poble.
En segons quins moments, per no voler acceptar que l'estació la tingués l'altre, ens ha faltat la generositat necessària per sumar i sortir-nos-en.
I ha passat prou cops perquè n'hàgim après.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'home impartia classes en una acadèmia de repàs i no era el primer cop que el denunciaven per fets similars
Imatge d'arxiu d'un agent dels Mossos, a tocar d'un vehicle del cos
El PSC de Roda de Berà (Tarragonès) ha expulsat de la candidatura del 26-M el número 3 de la llista, Vicente Peñarrubia, després que s'hagi confirmat que els Mossos van detenir-lo dimarts passat per presumptes abusos a una menor.
Segons ha explicat a l'ACN l'alcaldable dels socialistes al municipi, Josep Antoni Benedicto, dimecres es van assabentar dels fets i aquest dijous al matí han modificat la composició de la llista davant la Junta Electoral de Zona del Vendrell, coincidint amb el període d'al·legacions de candidatures.
Benedicto ha manifestat respecte per la presumpció d'innocència del ja excandidat, però ha justificat que en aquests casos cal respondre amb rapidesa i de forma "contundent" i "inflexible".
Peñarrubia també era el responsable local de la campanya dels socialistes.
Els Mossos van arrestar Peñarrubia, de 59 anys, dimarts passat per un suposat delicte d'abusos sexuals a una menor.
Segons fonts properes al cas, l'home impartia classes en una acadèmia de repàs de la població i una de les alumnes va presentar denúncia dissabte passat perquè hauria patit uns tocaments.
L'any 2017 els Mossos també el van arrestar per fets similars.
De fet, l'home havia rebut diverses denúncies en els últims anys.
Després de prendre-li declaració dimecres, la magistrada el va deixar en llibertat amb càrrecs amb l'obligació de comparèixer periòdicament en seu judicial.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Un diluvi a Barcelona no evita que les treballadores del Liceu comuniquessin, a la plana major de la rancia burgesia, el seu mal estar per la pèssima gestió de la Directiva.
Estarem al carrer informant i aquestes mobilitzacions desembocaran, el proper mes, en aturades que afectaran a les funcions del segon títol de la temporada que avui s'estrenava.
La CGT es felicita i agraeix, la participació nombrosa de les companyes i estem segures que anirà in crescendo.
Les barbaritats i ofenses de la patronal tenen la digna resposta de classe que es mereixen.
Lluitem per nosaltres i lluitem per totes les que es puguin emmirallar per unes condicions dignes, salarials i laborals, a un sector com és el d'espectacles, tan castigat per la precarització i el clientelisme polític.
La, burda, burla de la patronal sempre tindrà la resposta adequada de les treballadores que lluiten pels seus dret i contra l'espoli social que estem patín.
VOLEM EL NOSTRE SALARI INTEGRE!!! i més coses.......Visca les lluites de la classe obrera!!!
Barcelona, a 8 d'octubre de 2015 |
Un secretari judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha notificat aquest dimecres al president de la Generalitat i a la resta de membres del Govern català la investigació que el Tribunal Constitucional (TC) ha obert per la resolució del referèndum unilateral aprovat en un Ple, i els recorda el seu deure d'impedir el desenvolupament de la resolució independentista del 9 de novembre del 2015 suspesa pel TC.
Minuts abans de les 12 i en grups de quatre, els consellers han anat entrant en un dels despatxos del Parlament, on se'ls ha notificat, després de la qual cosa han posat davant dels mitjans amb la notificació sobre la resolució aprovada el 6 d'octubre durant el Debat de Política General, i han tornat al Ple, on han estat rebuts entre aplaudiments.
Finalment, el president i el vicepresident del Govern català, Oriol Junqueras, han sortit de l'hemicicle on s'estava celebrant el Ple, i han signat la seva notificació en un altre despatx i en presència dels mitjans de comunicació.
El document que la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha penjat en el seu compte de Twitter, especifica l'avís: 'Els adverteixo del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada, advertint-los de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal que puguin incórrer en cas d'incompliment' del que ordena el TC.
A diferència de la notificació que van rebre dimarts els membres de la Mesa, inclosos els secretaris, no se'ls requereix emetre un informe en 20 dies hàbils sobre el que va donar lloc a tramitar la resolució, ja que els membres del Govern no participen d'aquesta decisió.
Les notificacions parteixen de la petició de l'Advocacia de l'Estat al TC d'obrir un incident d'execució i anul·lar de la proposta de resolució per contravenir la suspensió que el mateix TC que va posar la proposició independentista del 9N, instant a més a no desenvolupar-la.
Malgrat la petició de l'Advocacia de l'Estat, la sentència del TC no la suspèn, sinó que l'anul·la a l'espera que es porti a terme una investigació.
L'Advocacia de l'Estat veu un incompliment a l'aprovar-se aquestes propostes de resolució que "generen una situació de pertorbació extremadament greu de l'ordre constitucional, doncs el Parlament català pretén formalitzar una vegada més la convocatòria d'un referèndum, l'obertura d'un procés constituent i la desconnexió amb l'Estat de manera unilateral".
"Les resolucions aprovades tornen a constituir un manifest menyspreu al règim jurídic establert per la Constitució", conclou el text, que demana contundència en advertir de les conseqüències de continuar el procés independentista, no només als membres de la Mesa, sinó també al president de la Generalitat i als membres del seu Govern.
Així, s'han presentat fa poc dos incidents d'execució: primer, el TC va notificar via TSJC a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre el debat i la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent.
El segon és el rebut aquest dimecres pel Govern i ja rebut dimarts per la Mesa del Parlament: notifica a la presidenta de la cambra i a la resta de membres de la Mesa la investigació per permetre l'entrada a tràmit de la resolució del referèndum independentista, i demana informe a tots els membres de la Mesa sobre el que ha passat.
Aquest segon incident d'execució incloïa notificar als membres del Govern la seva obligació d'impedir el desenvolupament de la resolució independentista, que és el que el secretari judicial ha lliurat a l'executiu català aquest dimecres.
En el cas de la comissió del procés constituent, els membres de la Mesa no van influir en la decisió d'alterar l'ordre del dia del ple per incloure el debat i la votació de les conclusions, ja que ha estat Forcadell qui va traslladar als diputats de l'hemicicle --amb majoria independentista de JxSí i CUP-- la decisió d'introduir aquest punt, i per això Forcadell és l'única investigada.
Tot i això, en el cas de la resolució del referèndum, sí es va votar en la Mesa del Parlament, i ara s'assenyala a Forcadell, al vicepresident primer --Lluís Corominas (JxSí)-- a les secretàries primera i quarta --Anna Simó i Ramona Barrufet (JxSí)--, que van votar a favor; i al secretari tercer, Joan Josep Nuet (SíQueEsPot), que es va abstenir.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els 627 passatgers i 413 tripulants del creuer Costa Allegra, de la companyia Costa Cruceros, que a causa d'un incendi dilluns passat es va quedar sense electricitat i a la deriva i va haver de ser remolcat durant tres dies per l'oceà Índic, han desembarcat aquest dijous a l'illa de Mahé, la més gran de l'arxipèlag de les Seychelles, i estan en bon estat de salut.
Aquest és el segon incident que en poc temps pateix la naviliera italiana, només un mes i mig després del naufragi del Costa Concordia (també propietat de Costa Cruceros) davant l'illa italiana de Giglio, que va deixar un balanç de 25 morts i 7 desapareguts.
El creuer, que havia estat remolcat per un pesquer francès, ha entrat al port de Mahé a les 06.00 hora espanyola i ha necessitat més de dues hores per atracar al moll.
Durant aquest temps s'ha procedit a desembarcar les maletes perquè els passatgers poguessin sortir del vaixell sense problemes.
Segons les imatges que han transmès en directe les televisions, primer han baixat alguns membres de la tripulació, que han col·laborat al moll en les tasques d'acollida dels passatgers, i després han començat a baixar els viatgers.
Tant els passatgers com la tripulació han baixat per la passarel·la amb tranquil·litat.
Al port s'han organitzat espais d'acollida per als viatgers de les diferents nacionalitats --hi ha 15 espanyols, dels quals tres són catalans--, que a l'arribar han estat rebuts per representants diplomàtics dels seus països i autoritats de l'arxipèlag de les Seychelles.
També s'havia instal·lat una petita tenda de la Creu Roja per si era necessari atendre algú, tot i que ja s'ha informat que tots els viatgers estan perfectament després d'haver passat tres dies en dures condicions, a gairebé 30 graus.
Aquests dies han dormit a la coberta del vaixell, a l'aire lliure, a causa de la calor que feia a dins del vaixell per la falta d'aire condicionat, s'han rentat amb aigua mineral i han menjat aliments freds que els subministraven des d'un helicòpter.
Segons un comunicat de la naviliera Costa Cruceros, propietària del vaixell, de moment 376 dels 627 turistes que viatgen en l'embarcació han acceptat l'oferta de continuar les seves vacances una o dues setmanes a l'arxipèlag de l'Índic amb totes les despeses pagades per la companyia, així com el vol de tornada a casa.
251 passatgers del vaixell han decidit, al contrari, tornar a casa amb vols disposats per Costa Cruceros.
A l'aeroport de l'illa ja estan preparats tres vols xàrter per repatriar aquells que han decidit tornar a casa seva. |
El comerç de Vilafranca consolida la pista de gel com a reclam dinamitzador de la campanya de Nadal.
Uns 14.000 patinadors han passat per la pista de gel de Vilafranca entre el 3 de desembre i el 8 de gener.
La pista que l'Associació de Comerciants i Professionals Centre Vila instal·la, cada any, a la rambla de Sant Francesc consolida aquesta xifra que s'ha repetit els últims anys com el seu sostre de patinadors.
"Tenint en compte les dimensions de la pista, no podem créixer més, si volem garantir la qualitat del servei que estem oferint en aquest moment", explica la presidenta de Centre Vila, Marta Vivas.
Aquest any, la pista ha recuperat patinadors de pobles del voltant: Sant Sadurní d'Anoia, Igualada o Vilanova i la Geltrú.
I ha notat un increment del nombre de grups en hores convingudes, fora de l'horari públic.
Entitats, associacions, escoles, grups de serveis socials i clubs esportius, a més dels usuaris particulars, han convertit la cita anual a la pista de gel en una nova tradició de les festes de Nadal.
Els comerciants de Centre Vila han registrat aquest Nadal increments de vendes desiguals, segons el sector.
Es percep, però, un augment generalitzat, seguint la tònica que ja es va registrar l'any passat (amb increments del 2%-3%), però també hi ha hagut repunts de fins al 10%, en alguns casos concentrats més en la campanya de Reis.
La pista de gel ha estat també un reclam el primer cap de setmana de la campanya de rebaixes, que ha començat animada i amb bones perspectives.
Ens volem convertir en uns zona clapejada de grans espais comercials?
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
Pel que fa als reptes de futur, Joan Viñas ha destacat la consolidació, prevista pel proper mes d'octubre, de tres centres de recerca dins del programa CERCA: l'Agrotecnio, l'IRBL i l'IR-ART.
També durant l'octubre, ha anunciat que la Universitat Autònoma de Barcelona enviarà el títol conjunt de Veterinària a l'ANECA per tal que pugui ser acreditat.
Això donarà noves opcions a l'alumnat de Ciència i Salut Animal un cop finalitzats els estudis a Lleida.
Per la seua part, el comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Majó, ha reclamat als universitaris i universitàries més generositat i autocrítica.
Segons Majó "ara és l'hora de la col·laboració interuniversitària, de tenir visió conjunta de tot el sistema i d'evitar duplicitats", perquè "no tots ho hem de fer tot", ha afegit.
El comissionat, que ha convidat universitaris i polítics a repensar la universitat, ha afirmat que els nous reptes per al sistema educatiu superior són la qualitat, la internacionalització i la governança, "on encara queda molt per fer". |
Estudiants de la universitat inicien una recollida de signatures per evitar lesdeveniment
Mataró.-Lanunci dun acte de Vox pel proper 30 de mar al Centre de Congressos del TecnoCampus de Mataró ha desfermat la polmica a la ciutat i a les xarxes socials, que shan omplert de retrets a la universitat pel fet dacollir lesdeveniment.
Un tuit del coordinador de Vox al Maresme anunciant que estan preparant lacte principal de Vox Barcelona ha estat el detonant dun allau de crítiques.
Arran de la polmica, la fundació que gestiona el TecnoCampus ha explicat a que el partit ha fet una pre-reserva despais, assenyalant que lequipament és públic i que est a disposició, previ pagament dels preus públics de qualsevol empresa, institució o partit polític legal.
Els estudiants del centre han iniciat una recollida de signatures per evitar lacte.
La recollida de firmes, impulsada a través de la plataforma Change.org, destaca que Vox ha demostrat en molts dels seus actes caracteritzar-se per la homofbia, la misogínia i el racisme, de manera que els estudiants soposen a la presncia del partit a les installacions de la universitat.
Al migdia daquest dijous, la crida ha recollit unes 3.500 signatures contra lacte del 30 de mar.
Al seu torn, la CUP ha mostrat a les xarxes socials una carta enviada a lalcalde de Mataró, David Bote, reclamant-li que, com a president de la Fundació TecnoCampus, no autoritzi la cessió de les installacions ni de cap espai de titularitat municipal per a cap acte de Vox.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les Oficines d'Atenció a la Ciutadania, a través de professionals que l'atendran al taulell d'informació, són el servei que posem a l'abast dels usuaris per facilitar-los l'accés al sistema de salut: gestionar peticions d'analítiques, proves complementàries,...
També s'hi han de dirigir aquells usuaris que volen sol·licitar certificats, còpies de documents, resoldre problemes derivats de les visites, etc. Els professionals que de les OAC també vetllaran perquè es compleixin els seus drets i els seus deures com a usuaris.
Les Oficines d'Atenció al Ciutadà també s'encarreguen de gestionar qualsevol queixa, suggeriment, reclamació, felicitació... derivada del tracte i l'assistència rebuda als centres de l'ICS.
Trobarà a la seva disposició una Oficina d'Atenció al Ciutadà al Centre d'Atenció Sanitària, de 8h a 20h. |
Vols rebre més notícies de Sapiens.cat?
Jesús Moncada: la novel·la inacabada
Publiquem 3 capítols inèdits de 'Dante S.A.', obra pòstuma del gran escriptor de Mequinensa
El MNAC rellegeix l'art romànic de les Valls d'Àneu
Les imatges del passat tenen vincles especials amb els llocs on es van produir?
Oriol Vilapuig ens planteja aquesta qüestió a l'exposició Son.
Empremtes i figuracions a les Valls d'Àneu, que pot veure's al Museu Nacional d'Art de Catalunya fins al 27 de setembre.
L'artista plàstic presenta vuitanta "petjades" d'elements arquitectònics d'esglésies romàniques d'aquest territori del Pallars Sobirà.
Unes "petjades" que ha treballat a partir de relleus esculpits a piques medievals de pobles de les Valls d'Àneu tot utilitzant la tècnica del frottage, mitjançant la qual les imatges apareixen per contacte i donen visibilitat als baixos relleus que es poden trobar en aquests temples.
Les petjades s'exposen en un habitacle de cinquanta metres quadrats que s'ha construït expressament per a la mostra a les sales del romànic del MNAC.
A dins s'hi poden veure "petjades" extretes a partir del relleu de formes de la naturalesa, d'esquerdes, marques, rastres d'animals o piques baptismals de les esglésies de les Valls d'Àneu.
L'objectiu és crear un espai simbòlic en què també es pot veure un muntatge visual d'imatges.
L'exposició de Vilapuig forma part dels projectes que porta a terme el Museu Nacional per establir ponts entre la societat, el present i les obres que atresora el museu, i convida artistes contemporanis a dialogar amb la col·lecció.
Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist.
Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
1 any de SÀPIENS i de REGAL l'Atles català de Cresques
Rep a la teva safata d'e-mail el millor de Sapiens.cat
Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra gran família. |
Els pares amb la Nadia (foto: Facebook Associació Nadia Nerea per a la Tricotiodistrofia i E.R.)
El jutge que està investigant el cas de la nena Nadia Nerea considera que les fotografies de contingut sexual que han trobat els Mossos en un llapis de memòria suposen "indicis clars" que el pare va utilitzar a la nena per pornografia infantil.
El magistrat sosté que aquesta troballa no suposa una simple sospita, sinó "la constància i evidència de indicis clars objectivats de participació de la persona investigada (en aquest cas el pare) en la comissió dels referits delictes de provocació sexual i explotació sexual", segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El titular del jutjat d'instrucció número 1 de la Seu d'Urgell ha acordat citar els progenitors el proper divendres 13 de gener, en considerar que podrien haver comès els delictes d'elaboració i tinença de pornografia infantil, així com d'exhibicionisme i provocació sexual, després de rebre avui de part dels Mossos d'Esquadra les imatges de contingut sexual trobades en els arxius informàtics dels pares de la menor.
El magistrat ha autoritzat als Mossos d'Esquadra a que registrin el contingut de tretze llapis de memòria, set targetes de memòria i tres discos durs i altres terminals informàtics dels pares de Nadia que encara estaven sense analitzar.
En l'anàlisi de part del material informàtic intervingut en els registres del domicili i d'un comerç propietat de la parella, els Mossos d'Esquadra han localitzat diverses "fotografies de caràcter sexual" de la menor, que avui mateix han posat en coneixement del jutge.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Dia: dimecres, 28 de setembre de 2011
Av. del Metge Camps, s/n, Es Mercadal, Menorca
L'àrea de Botànica del Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears ha organitzat el V Congrés de Biologia de la Conservació de Plantes, juntament amb la Societat Espanyola de Biologia de la Conservació de Plantes (SEBCP).
Aquesta trobada científica es durà a terme del 28 de setembre a l'1 d'octubre de 2011 as Mercadal.
Intervindran a la inauguració del congrés el senyor Fernando Villalonga, conseller d'Economia, Medi Ambient i Caça del Consell de Menorca; la senyora Neus Lliteras, directora general de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears; el senyor Francesc X. Ametller, batlle des Mercadal; el doctor Jaime Güemes, president de la Societat Espanyola de Biologia de la Conservació de Plantes; el doctor Joan Rita, president del comitè organitzador del congrés i professor del Departament de Biologia de la UIB; i la doctora Balbina Nogales, directora de l' Oficina de Suport a la Recerca de la UIB.
El V Congrés de Biologia de la Conservació de Plantes reunirà especialistes d'arreu de l'Estat per tractar les problemàtiques relacionades amb la insularitat; l'avaluació i el seguiment de la biodiversitat vegetal; la biologia de la conservació de criptògames i les experiències de conservació de plantes amenaçades, a més d'altres temes relacionats amb la biologia de la conservació de plantes. |
L'exjugador del Barça Ronaldinho i el seu germà Roberto van sortir en llibertat sense càrrecs ahir al vespre després d'haver declarat durant vuit hores davant de la policia paraguaiana.
Tots dos havien entrat al país amb passaports falsos per assistir a la presentació d'un llibre i d'unes jornades.
El fiscal del cas va explicar que l'exfutbolista i el seu germà van sortir de São Paulo amb passaports brasilers però van entrar a Paraguai amb dos de falsos que després es va saber que són de dues dones, també detingudes, i que havien estat expedits el novembre.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El canvi de nom de l'aeroport del Prat és una intromissió en el nostre univers simbòlic
Tarradellas a l'aeroport del Prat el dia que va tornar de l'exili, l'any 1977. / EFE
La decisió de batejar l'aeroport del Prat amb el nom de Josep Tarradellas, anunciada per Pedro Sánchez i la seva cort com si es tractés d'un regal de Nadal anticipat, no és només una resposta ridícula a una demanda seriosa i majoritària de la societat catalana (és a dir, la gestió integral de l'aeroport); és també una intromissió en un dels camps on els catalans -en teoria- tenim una certa capacitat de decisió, que és el del nostre univers simbòlic.
El govern espanyol ens està dient quins catalans són els més il·lustres, quins són els que mereixen més reconeixement.
Ens està guiant per la nostra pròpia història.
Tarradellas és el model de català que ells aprecien.
En aquest punt, els historiadors tindrien molta cosa a dir.
¿Del que col·lectivitza la indústria durant la guerra?
¿El que es baralla amb la resta de l'exili i amb gairebé tota l'oposició antifranquista?
(Busqueu-ne detalls a la biografia de Josep Benet, escrita per Jordi Amat.)
¿El que diu a Suárez que ell és la garantia d'un govern "no marxista" a Catalunya?
¿El que esdevé l'únic càrrec republicà que recupera els galons per damunt de la legalitat franquista?
¿El que s'oposa a l'estat de les autonomies i reclama, en canvi, una relació bilateral Catalunya-Espanya?
¿El que, en una carta dirigida al rei, culpa Pujol i l'exlehendakari Garaikoetxea del 23-F?
Hi ha molts Tarradellas, i encara que alguns ens agradin més que d'altres, la seva figura històrica i la seva trajectòria és prou important perquè sigui objecte de record i reconeixement.
Però em temo que Espanya ja ha decidit quin és el paper històric de l'expresident: el del català bo, pactista i pragmàtic (és a dir, el que admet la seva posició d'inferioritat), el republicà a qui Joan Carles I va fer marquès en agraïment als serveis prestats.
Cal recordar que Esperanza Aguirre va anunciar fa anys, durant l'enèsima campanya contra la immersió lingüística, que obriria un col·legi públic bilingüe a Madrid, i que es diria Presidente Tarradellas.
El centre, per cert, no es va inaugurar mai per falta de demanda.
Però Tarradellas manté a Madrid la seva aurèola d'estadista, que ni Macià, ni Companys, ni Pujol ni Maragall podran aspirar a tenir mai, per motius diferents.
Que el govern del PSOE cregui que batejar l'aeroport amb el nom de Tarradellas, sense encomanar-se a ningú, és un "gest" cap a Catalunya denota una miopia total, una incapacitat absoluta per entendre de què va l'anomenat conflicte català.
Quan una part del teu territori et diu que vol l'autodeterminació, o -com a mínim- més autogovern, el pitjor que es pot fer és decidir en lloc seu i, a sobre, donar a entendre que ho fas perquè els polítics indígenes són incapaços de prendre decisions (com afirmava ahir Miguel Molina a La Vanguardia ).
A dreta llei, el govern espanyol té dret a posar el nom que li plagui a un aeroport que és seu.
Però la immensa majoria de la societat catalana (incloent-hi sectors socials i econòmics poc o gens independentistes) demana el traspàs de la gestió de l'aeroport, per servir millor els interessos d'una conurbació com la de Barcelona; i en aquest context que Pedro Sánchez respongui amb el detallet onomàstic sona a burla.
Sona a zapaterisme, al policia bo que t'ofereix un cigarret després que el poli dolent t'hagi estat atonyinant fins a fer-te sagnar.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Concentració independentista a Sant Jaume després de la retirada dels llaços
Un centenar d'independentistes s'han concentrat aquest divendres a la tarda a la plaça de Sant Jaume durant quinze minuts després que el Govern hagi retirat el llaç groc i la pancarta en suport als presos polítics, tal i com li reclamava la Junta Electoral Central.
Els manifestants, que portaven estelades, llaços grocs, han fet diverses voltes a la plaça Sant Jaumei han cridat "independència" i "llibertat presos polítics".
Aquesta protesta es repeteix des de fa mesos convocada per l'ANC i altres col·lectius sobiranistes, i consisteix en una marxa des de Plaça Catalunya fins al Palau de la Generalitat.
D'altra banda, veïns d'un edifici del voltant a Sant Jaume han penjat al seu balcó la pancarta amb el llaç blanc i el lema "llibertat presos polítics exiliats" que l'Executiu català va penjar en substitució de la del llaç groc.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
- Què hi ha darrere 'Tinc un tanc de joguina'?
Tenia ganes de fer un projecte d'àlbum il·lustrat i li vaig demanar al Pere (Martí) un text curt.
Ell va pensar en els seus poemes.
'Tinc un tanc de joguina' va ser el que més em va cridar l'atenció.
Parla de la guerra i aquest és un tema delicat.
Vaig pensar "I per què no?", parlar sobre la guerra i les joguines bèl·liques.
A partir d'aquí va començar el procés creatiu.
I ja vaig pensar en aquesta editorial.
Vaig pensar que era una bona proposta per a aquesta editorial perquè en els seus àlbums il·lustrats sempre s'inclou un apartat final que proposa als lectors reflexionar sobre el tema del llibre.
L'àlbum il·lustrat acaba sent un pont entre adults i infants perquè és sintètic i hi ha molta imatge.
Permet la lectura amb dues persones a la vegada.
- També és un tipus de llibre evocador i que permet fer vàries lectures.
I amb l'excusa del que hi veus aquí poden sorgir converses.
Els àlbums són llibres que t'acompanyen.
- Com va ser el procés creatiu de 'Tinc un tanc de joguina'?
El poema parla de soldadets de plom -i aquí em va sorgir el primer dubte perquè avui dia els nens no saben ni que són- i d'un tanc.
Llavors em vaig preguntar: quantes joguines bèl·liques dels meus fills tinc a casa?
Perquè, tot i que no en compris conscientment, en van entrant algunes.
De seguida vaig pensar en els videojocs perquè allà la guerra hi és de ple, tot i que també hi ha jocs alternatius.
L'àlbum té aquest avantatge, que et permet establir un diàleg paral·lel amb el text, que en aquest cas parla de tancs i de soldadets de plom i, personalment, vaig voler ampliar aquesta mirada, mostrar el que hi havia al meu voltant, a casa, i compartir-ho.
Penso que molt pares i mares anem atabalats, sembla que no siguem conscients ben bé dels jocs que juguen els nostres fills i filles.
En l'àlbum vaig voler plasmar una mirada al meu entorn que acabi sent reflexiva per a cadascú.
És una mirada que no vol dirigir el pensament del lector, acompanya el poema i el seu missatge, i convida a llegir, a observar, i que cadascú pensi el que vulgui.
Aquest va ser un dels eixos de treball quan vaig plantejar-me el projecte.
El poema és molt bonic i molt rodó, transcorre en diferents espais: parteixes del joc simbòlic, te'n vas a la tele - que seria la "realitat"- i després passes al món dels somnis.
Això em va portar una mica de corcoll en el moment de definir com representar-ho gràficament.
I vaig acabar decidint combinar un dibuix més realista amb un altre de més gràfic, quadriculat, que vol suggerir l'efecte del pixel·lat dels jocs virtuals.
L'àlbum ha estat publicat en català, castellà i portuguès | FOTO: Toni Galitó
- El poema explica el xoc que té un nen o una nena quan descobreix que la violència és real i l'envolta.
Com ho vas fer per il·lustrar això?
Vaig incorporar la imatge d'un soldat en un primer pla en una escena de guerra que apunta amb un arma en una ciutat desfeta.
Als nens els intentem protegir fins a cert punt però hi ha la tele, hi ha internet...
En el fons el llibre també parla de la banalització de la violència.
Un joc és un joc; no passa res, és una experiència.
Però aquestes imatges que veiem a la tele i a aquests jocs als quals juguen els nostres fills fan que realment siguin conscients del patiment de persones com nosaltres en un altra punta del món?
En parlem, amb els nostres fills?
La nostra societat és frívola respecte a la guerra i això s'acaba transmetent als jocs?
Aquest llibre està pensat per poder llegir-lo amb nens a partir de sis anys.
Una cosa que em preocupava del llibre era que les imatges no ferissin.
Per això, quan entres en el món del somni, on hi ha les frases que són més dures, sobre soldats que sagnen, ja m'anava bé que el dibuix fos pixel·lat, per poder-ne parlar amb més lleugeresa, des d'una abstracció.
El dibuix et dóna eines per apropar-te a temes difícils.
- Rere 'Un tanc de joguina' també hi ha una activitat que vau fer fa uns mesos a diferents escoles i que ve proposada a la part final de l'àlbum.
Vaig presentar el projecte a una convocatòria de la MAU - Mostra d'Art Urbà de Granollers 2018, quan commemoraven els 80 anys del bombardeig de la ciutat durant la Guerra Civil i buscaven propostes relacionades amb la guerra.
Una curiositat de l'àlbum 'Tinc un tanc de joguina' és que si agrupes tots els dibuixos, aquests formen un mural d'uns 8 metres, que és el que vaig penjar a la Roca i Umbert Fàbrica de les Arts.
En aquest esdeveniment em van demanar de fer-hi una activitat a més a més d'exposar el projecte.
L'activitat que vaig proposar i que és també la que es troba al final del llibre consisteix en un exercici senzill i profund alhora, perquè surt del procés de treball que vaig fer jo mateixa.
Comença amb l'observació i el dibuix realista de joguines bèl·liques i acaba amb la transformació d'aquestes en altres elements que no tinguin connotacions bèl·liques o violentes.
El que aporta l'experiència de fer l'activitat és prendre consciència de la capacitat que tenim tots de transformar el que veiem, el que vivim.
El poema d'en Pere Martí ens transmet aquest missatge: que tots podem canviar, és una decisió nostra, i d'aquesta manera ajudem a canviar el món.
- Com vius el dibuix i la teva professió?
Dibuixo des que sóc conscient dels meus records.
És un llenguatge com un altre, l'escrit, el musical, la dansa...
Per mi el dibuix és una eina que ens ajuda a viure, a interpretar el que tenim al davant.
Hi ha diferents maneres de dibuixar: des d'una forma més gràfica i esquemàtica per expressar el pensament visual; des del reconeixement de la realitat a través de l'observació, el dibuix naturalista; des de la imaginació, a través d'un dibuix creatiu, més lliure, en el qual poses en marxa el teu inconscient; etc...
És una eina que t'ajuda a interpretar la vida, a gaudir-la, a ser més feliç.
A través del dibuix t'enfrontes als teus propis límits, fas un creixement personal.
- I aquesta barrera que es construeix quan passem de nens a adults?
Per què deixen de fluir els dibuixos?
Penso que tots tenim el cap molt ple de coses.
Necessitem despullar-nos i trobar el temps i la calma.
I crec que també s'ha de practicar.
D'altra banda, hi ha un tema important: per dibuixar has d'aprendre a mirar.
Dibuixar també t'ajuda a aprendre a mirar.
Com més dibuixes, més coses et van sortint.
Ens hem de deixar portar: per exemple, els adults de vegades dibuixem quan parlem per telèfon o quan estem en una reunió, a la punta de la llibreta.
- 'Tinc un tanc de joguina' és un projecte personal però, com treballes habitualment?
Ho compagines amb altres feines?
Combino els projectes personals amb els encàrrecs.
Prefereixo apostar per un projecte que realment em mogui i on jo pugui aportar part de mi més que no pas fer feines més comercials que no em diguin res.
Compagino la feina d'il·lustradora amb la d'educadora en arts visuals (al Zig Zag) i també dono classes extraescolars de dibuix a l'Escola Estalella i Graells.
La Núria al seu estudi, durant l'entrevista | FOTO: Toni Galitó
- Quan vaig entrevistar la Isabel del Pilar Valero pel seu poemari, 'Tessel·les', que inclou il·lustracions teves, em va dir que vas agafar al vol la idea que ella buscava.
No crec que sigui una cosa tan instintiva sinó que ve de l'ofici i l'experiència.
La feina d'il·lustrar és interpretar el que volen transmetre les paraules del text, la seva essència.
De fet, il·lustrar vol dir "il·luminar" el text.
Hi ha llibres que pequen de que les il·lustracions no connecten amb el text.
Aquí és on hi ha la feina de veritat de la il·lustració.
Com més recursos, bagatge i coneixements tinguis, millor.
A mi m'agrada molt treballar sola.
Hi ha un moment que entres a dins el dibuix i perds el món de vista.
El dibuix és d'aquelles activitats que et fan perdre la noció del temps i que et connecten amb tu d'una manera no racional.
Quan treballes a gust i notes que hi has entrat i que t'està donant fruit, te n'adones que allò que està passant és únic.
Hi ha una força interior que em porta en aquesta direcció.
Busco trobar el sentit dels meus pensaments a través dels projectes que realitzo.
A 'Tinc un tanc de joguina', he buscat donar sortida a les meves preocupacions com a mare.
I, en paral·lel, quants nens del món estan patint les conseqüències de les guerres?"
- Quan dones per acabat un projecte?
Hi ha tot un procés de treball a fer en cada projecte i això t'ho dona l'experiència.
Per començar, et marques quin ha de ser l'objectiu final i treballes per obtenir-lo en diferents nivells: concepte, dibuix, acabats, etc. Arrenques amb una primera maqueta, fent esbossos, documentant-te gràficament del que vols dibuixar, etc. En surt una segona maqueta, i potser fins i tot una tercera.
Acabes veient el que funciona i prens la decisió del que han de ser dibuixos finals.
- Tens alguna idea nova entre mans?
En aquests moments estic il·lustrant un conte de la Mercè Rodoreda que vaig il·lustrar fa molts anys i ara hi he tornat.
Arran d'això m'he rellegit l'obra de Rodoreda.
M'agradaria que d'aquest procés en sortís un llibre però també en pot sorgir una exposició o alguna activitat; voldria que el conte pogués ser escoltat a través d'una lectura dramatitzada, amb la projecció de les il·lustracions.
He apostat per aquest projecte, penso que és el que he de fer ara! |
Això és el que passa quan plou a la plaça del Coll, van fer millores en aquesta plaça, però no hi han desaigües i aquesta és la situació. |
Tindrà lloc del 23 al 29 de setembre, i el preu de la sortida és de 553 euros per persona
El departament de Socials del comú d'Encamp ha obert el període per formalitzar les inscripcions del viatge a Andalusia per la gent gran de la parròquia d'Encamp, que tindrà lloc del 23 al 29 de setembre, i que comptarà amb un extens programa de visites que inclou la visita a Còrdova del barri jueu de 'la Juderia', la sinagoga i l'Alcàsser dels Reis Catòlics, així com una visita nocturna a la catedral que rebrà els visitants amb un espectacle de llum i so i l'assistència a l'espectacle multimèdia de les Nits Màgiques a l'Alcàsser.
També visitaran el jaciment arqueològic de Medina Azahara i el castell d'Almodòvar, i Granada, on hi ha la Capella Reial, lloc on estan enterrats els Reis Catòlics, la primera catedral renaixentista d'Espanya, l'antiga universitat musulmana de la 'Madraza', els laberíntics carrers de la 'Alcaicería' o el 'Corral del Carbón', antic mercat de seda àrab, així com l'Alhambra i alguns dels pobles de l'Alpujarra.
El preu de la sortida és de 553 euros, per persona, per als residents a la parròquia d'Encamp, amb un suplement de 196 euros per a habitació individual.
Els interessats a realitzar el viatge han de tenir en compte que s'ha de fer una preinscripció amb l'abonament de 150 euros i que les places són limitades.
Per obtenir més informació i formalitzar les inscripcions, la gent gran d'Encamp s'ha d'adreçar al departament de Socials, al carrer de la Valireta o bé trucant al telèfon 731 670, abans del 13 de juny.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Gavín afirma que s'actuarà sobre "una superfície limitada" i es "minimitzarà" l'impacte al territori, tot i que no detalla el calendari
Vilafranca del Penedès.-CIMALSA, l'empresa pública de la Generalitat dedicada a la promoció, gestió i administració de centrals integrades de mercaderies, treballa per materialitzar el Logis Penedès.
A cavall de l'Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès (Baix Penedès), aquest macroprojecte logístic es manté aturat per la crisi econòmica i per les reticències d'alguns agents del territori respecte del seu impacte a la comarca.
En el marc del Fòrum Gran Penedès celebrat aquest dimecres a Vilafranca, el director general de CIMALSA, Isidre Gavín, ha apostat per definir el projecte "en una primera fase", atès que la demanda d'empreses va a l'alça i ja hi ha hagut l'interès concret d'algunes companyies.
Tot i que no ha definit cap calendari, Gavín ha precisat que el primer impuls correspondrà a "una superfície limitada" que "minimitzarà" l'impacte al territori.
Isidre Gavín ha subratllat que la Generalitat ha revisat el projecte perquè sigui "excel·lent" en termes ambientals, de serveis a les persones i d'excel·lència per al territori.
El director general de CIMALSA ha admès que, fins ara, el projecte ha tingut "limitacions" i ha calgut "madurar" el Pla Territorial del Penedès.
A tot això, ha dit, cal afegir-hi la "paràlisi" en la construcció de les grans infraestructures pendents per part de l'Estat, com és el cas del perllongament de l'autovia A-7, el possible enllaç amb l'AP-7 i la implantació de l'ample internacional per al transport ferroviari de mercaderies, que han de possibilitar la intermodalitat.
Malgrat que aquests projectes continuen encallats, Gavín s'ha mostrat partidari de tirar endavant el complex logístic per l'existència de demanda empresarial i per les "pressions" -del Parlament, el Consell Comarcal i alguns ajuntaments, ha afirmat, així com d'organismes empresarials i sindicals-, perquè el Logis esdevingui finalment una realitat.
"Encara que no tinguem algunes infraestructures de gran capacitat, en aquesta primera fase ho podem evitar perquè estem parlant d'una superfície limitada", ha detallat.Gavín ha evitat posar calendari a l'inici del projecte perquè requereix aquest requereix de tràmits urbanístics i ambientals complexos.
La intenció, ha dit, és treballar a nivell urbanístic perquè quan una empresa truqui a la porta del Govern se'n pugui materialitzar la seva implantació en un termini d'entre un i dos anys.
Preguntat per les reticències que històricament ha despertat el projecte al territori, el director general de CIMALSA s'ha mostrat convençut que, arran de la "duresa" de la crisi econòmica, especialment al Baix Penedès, tots els agents seran ara més "sensibles" a la necessitat d'impulsar aquest sector econòmic.
Malgrat això, Gavín ha admès que en els seus inicis el projecte "no es va explicar al territori" i que això va generar recels.
Per aquest motiu, s'ha emplaçat a acompanyar aquest nou procés de "molta informació i molta transparència".
El projecte del Logis Penedès es va gestar el 2003, però el seu pla director no va ser aprovat fins el 2012.
El macropolígon, amb unes 150 hectàrees per a activitats logístiques i prop de 30 per a equipaments ferroviaris, es va planificar en un punt estratègic, entre les autopistes AP-2 i AP-7.
Segons un estudi de la URV, el Logis crearia 5.000 llocs de treball directes i fins a 9.000 d'indirectes, però històricament ha rebut crítiques per l'elevat impacte que tindria a nivell paisatgístic i sobre el conjunt del territori.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
«Fa anys que estem demanant a Govern que tingui una política ambiciosa en la reducció de la producció de residus» assegura el president de l'Associació Protectora d'Animals, Plantes i Medi Ambient (APAPMA) Carles Iriarte, qui valora positivament a la iniciativa del Govern d'introduir bosses de malla als supermercats, concretament a les zones de fruites i verdures.
«De fet, la mateixa indústria ja produeix envasos pensant en la reutilització» assenyala Iriarte, qui no té dubtes que la reacció del consumidor serà «molt positiva» perquè «quan el Govern pensa en unes xifres la ciutadania sempre ha anat més enllà».
Per la seva banda, el president de l'Associació de Gestors de Residus d'Andorra (AGREDA) Miquel Angel Armengol considera que «és una campanya molt bona» tenint en compte que «els plàstics són un material que costa d'eliminar».
A falta de veure de quina manera es concreta la campanya, Armengol afirma que «seria una gran noticia ser pioners en aquesta matèria».
No obstant això, Armengol posa de manifest que «a les zones de fruita i verdura dels supermercats ja arriba molt plàstic per part dels propis productors», de manera que no tota la responsabilitat recauria en el consumidor.
Però si la qüestió depèn del ciutadà, Armengol raona que «no suposarà un canvi d'hàbit treure les bosses de plàstic dels supermercats si tenim consciència amb el medi ambient».
En aquest sentit, el president d'AGREDA recorda que «quan vam eliminar les bosses del caixer ens vam adaptar portant les bosses des de casa».
Qui també es mostra a favor de la iniciativa «per promoure la reducció de residus» és Albert Ruzafa, membre de la Junta de l'Associació per a la Defensa d'Andorra (ADNA).
«Pensem que s'haurien de fer accions per reduir tots els plàstics d'un sol ús» va sostenir Ruzafa, que va confiar en que «hi haurà una acceptació progressiva per part de la població amb un conseqüent canvi d'hàbits».
Finalment, un dels impulsors del moviment Fridays for Future, Mateu Bracque, va avançar que una de les accions que volen realitzar des del seu col·lectiu és el Plastic Attack, que consisteix en interpel·lar als consumidors a la sortida dels supermercats amb un contenidor perquè «llencin les bosses de plàstic» a canvi de bosses reutilitzables.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.