text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Les claus del missatge antisistema
El jutge de l'Audiència Nacional va deixar en llibertat, aquest dimecres passat, el regidor de la CUP a Vic Joan Coma, imputat per un delicte d'incitació a la sedició.
Durant l'interrogatori, el fiscal va voler que Coma li expliqués el sentit de les seves paraules quan en el ple municipal va afirmar: «Per fer una truita s'han de trencar els ous».
El fiscal desitjava calibrar el grau de violència metafòrica –i, per tant, política– que albergava aquesta sentència irrefutable.
La qüestió no és anecdòtica, ni còmica, ni surrealista; encara que ho sembli.
Forma part d'una de les contribucions de la CUP a la comunicació política contemporània: l'ús del llenguatge simbòlic i codificat per a l'elaboració del seu discurs polític.
Un ús que forma part inseparable del seu indubtable atractiu mediàtic i social entre amplis sectors de la nostra societat.
Una contribució que el fiscal desitjava descodificar.
David Fernàndez, qui va ser la cara, la veu i la imatge de la CUP fins fa molt poc temps ho explicava així: «Hem mirat de fer allò a què ens havíem compromès i a què estàvem obligats per l'assemblea [...] recuperant el nom exacte de les coses».
Aquesta idea central que la CUP parla diferent (més clar, més directe, més precís) que la majoria dels discursos polítics (opacs, evasius, fal·laços i imprecisos) explicaria el seu èxit: la política de les paraules.
Aquestes serien algunes de les claus de la comunicació política de la CUP.
En un document sobre l'activitat parlamentària de la CUP, un responsable de comunicació afirmava que estan utilitzant la xarxa per anar més enllà dels mitjans, donat que aquestes brinden moltes potencialitats i és necessari desplegar-les.
No és un element singular o exclusiu d'aquesta formació, però sí la idea intensiva d'aprofitar l'espai institucional com a escenari de les seves propostes polítiques.
Fer política és fer comunicació de la política.
Absents de la gestió, malgrat que governen diversos municipis, utilitzen la litúrgia institucional com a caixa de ressonància digital.
Rodes de premsa plurals, portaveus múltiples, paraules i missatges que insisteixen en el «nosaltres», tant per definir el partit com els col·lectius que representen.
Han fugit dels hiperlideratges, encara que després han hagut d'acceptar que havien d'explotar mediàticament els seus caps visibles més carismàtics.
Tant en les seves publicacions en xarxes com, sobretot, en els seus articles, veiem que molt del contingut se centra en la confirmació del perquè de la CUP, els seus orígens, el seu recorregut, el seu horitzó.
Contingut de consum intern per reforçar l'organització, ajudar a teixir-la després que en els últims anys hagi estat a un pas de la ruptura més d'una vegada.
L'estètica dels seus continguts (imatges, vídeos, materials), dels seus càrrecs públics, i fins i tot dels seus comportaments, està completament integrada en la seva forma d'entendre i fer política, fins al punt que s'ha convertit en l'element central de tota la seva comunicació.
Han construït una imatge de marca que compleix a la perfecció amb els objectius de tota estratègia de comunicació corporativa: diferenciació respecte a la resta, fàcil identificació i eficàcia en la difusió del missatge.
L'estètica comença en el propi cos i en els codis de vestimenta: samarretes que parlen com a subtítols suggerents, pentinats que miren desafiadors, accessoris que afirmen i connecten, tatoos que identifiquen.
Un element que destaca en la comunicació de la CUP és la seva capacitat per crear eslògans polítics que responen als cànons digitals: brevetat, concisió, capacitat de viralització.
Paraules que són dards, punys o banderes.
Aquest és l'element que explica el seu èxit a les xarxes: missatges que sintonitzen, que van més enllà dels perfils del mateix partit i que acaben sent utilitzats per una gran diversitat d'usuaris:
El llenguatge és el camp de batalla.
La radicalitat en l'ús del gènere femení com a gènere incloent forma part de la seva croada antisexista i contra el patriarcat sociològic de la nostra quotidianitat.
El poder es construeix, i es combat, en el llenguatge i en les formes.
Veurem si surt una truita, ous remenats o dos ous durs.
La política com a desafiamen t, la d esobediència com a mètode. |
Al costat de l'anglicisme, es pot optar també per una forma més adaptada (masculí youtuber ―amb accentuació aguda―, femení youtubera ―plana―), una solució admissible si els usuaris la fan servir. |
La trobada s'havia de celebrar el 9 de maig i es cancel·la per motius de prevenció i seguretat
L' associació Agrat de Tàrrega, encarregada de l'organització del Festival de Música Familiar Lo Closcamoll, ha anunciat que cancel·la l'edició d'enguany d'aquesta trobada.
Aquesta decisió s'ha pres seguint les indicacions del Departament de Salut, de l' Ajuntament de Tàrrega i per evitar aglomeracions, sobretot en col·lectius de potencial risc com els infants.
La comissió ja està buscant nova data per la celebració de la següent edició del Festival de cara al 2021 i que s'anunciarà tan bon punt s'hagi acordat amb els grups i totes les parts col·laboradores en l'organització de l'activitat. |
L'any 2016 el Govern municipal va impulsar l'elaboració d'un Pla director en què es planteja un nou model de Guàrdia Urbana centrat en la proximitat i l'adaptació al territori i en el qual les unitats territorials són l'eix de resposta immediata a la demanda dels ciutadans i ciutadanes.
Aquest pla té com a objectiu principal en matèria de seguretat el disseny d'un model que prioritzi la convivència des de l'àmbit de carrer/barri i que ajudi a dimensionar millor els fenòmens emergents.
D'aquesta manera, les polítiques de seguretat són més de prevenció que de reacció.
La ciutadania se situa, doncs, com l'aliat principal tant en el diagnòstic com en el plantejament de solucions als problemes de seguretat i convivència.
És per això que s'estan reforçant els canals de comunicació i participació a cada districte.
També es reforça la feina de coordinació amb els districtes i els diferents serveis municipals a fi de trobar solucions transversals a aquests problemes complexos.
Aquesta nova manera de treballar pren forma amb la creació de la Policia de Barri.
El desplegament de la Policia de Barri s'inicia el maig del 2017 a Nou Barris i continua progressivament al 2018 amb els districtes de Sant Andreu, Sant Martí, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc i al 2019 amb les incorporacions dels equips de Les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, L'Eixample i Sarrià-Sant Gervasi.
Per fer-ho, tots els referents han rebut formació especialitzada en les habilitats i les eines necessàries. |
L'impuls a l'Economia Social i Solidària és l'aposta de l'Ajuntament de Barcelona per transformar la ciutat, a través de l'economia, cap a una major justícia social.
Barcelona ha estat i és una ciutat amb un fort arrelament d'iniciatives d'Economia Social i Solidària que conformen una alternativa econòmica real.
El Pla d'Impuls és la iniciativa municipal que desplega una mirada transformadora i un programa d'acció per promoure una economia al servei de les persones.
Fomentem i impulsem les iniciatives socioeconòmiques de l'àmbit de l'Economia Social i Solidària oferint formació i acompanyament, però també enfortint-les econòmicament.
Totes les informacions de l'àmbit de l'Economia Social i Solidària a la ciutat de Barcelona per estar sempre al dia.
L'entrevista del mes està dedicada a Toni Lodeiro, divulgador i consultor en consum conscient, i membre d'Opcions.
Estrenem una sèrie de vídeos on explorem les respostes de l'ESS davant de l'emergència climàtica de la mà de persones destacades de l'àmbit de l'ESS.
Circula.cat és una iniciativa que permet allargar la vida útil dels dispositius electrònics, mitigar el canvi climàtic i crear nous llocs de feina per persones vulnerabilitzades.
Fem repàs de les accions, programes i serveis desplegats pel foment i enfortiment de ESS a la ciutat.
El nou centre per a la Innovació Socioecònomica de Barcelona Activa, ubicat a l'edifici de Can Jaumandreu, ofereix activitats, serveis especialitzats, recerca, formació i espais d'experimentació i incubació.
A Barcelona, l'ESS compta amb més de 4.700 iniciatives socioeconòmiques que s'inspiren en els valors de la cooperació, la igualtat i l'autogestió, posant les necessitats de les persones per sobre del lucre.
En aquest vídeo veiem tres iniciatives (Cos, Arç i Gimnàs Sant Pau) vinculades a la salut i el benestar.
Us acompanyem i ajudem a impulsar els vostres projectes i a consolidar i enfortir les vostres entitats amb un servei especialitat i personalitzat.
Amb aquesta convocatòria, les entitats podran presentar els seus projectes per obtenir fins al 80% de finançament i 1 any per executar el projecte, iniciat durant el 2020.
Aquí trobareu manuals i documents que us ajudaran a la convocatòria de subvencions "Enfortim l'Economia Social i Solidària 2020".
Tota la informació sobre com comunicar-se amb nosaltres des de dilluns 16 i fins que la situació de l'Estat d'Alarma es reverteixi.
Voleu formació i acompanyament per impulsar el vostre projecte o organització
Necessiteu assessorament per al vostre projecte o organització
Us interessa enfortir econòmicament el vostre projecte
En quins equipaments de la ciutat es promou l'ESS
Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva
Llei de suport a l'autonomia personal |
(Sa Pobla, 1980) és llicenciat en dret i en teoria de la literatura.
És crític de narrativa catalana.
(La Bisbal d'Empordà, 1956), escriptor i professor.
És director de la 'Revista de Girona' i crític de literatura catalana.
(Terrassa, 1969), és doctor en filologia catalana i professor de llengua a la UAB.
(Figueres, 1963), escriptor i professor de la Pompeu Fabra.
Manté una columna d'opinió literària.
(Gelida, 1968), llicenciat en filologia catalana, és escriptor i periodista.
És bibliotecària i treballa a la biblioteca Roca Umbert de Granollers.
(Reus), professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Crític de llibres d'història i d'assaig.
Al llarg dels anys Presència ha tingut una lògica evolució en els seus continguts.
Si bé en els seus inicis era una revista obligatòriament polititzada, incidint també en les reivindicacions ciutadanes i culturals de l'època, avui el setmanari aposta per una informació de caràcter global, sense perdre mai de vista allò més proper.
Els reportatges van molt lligats al fet local i a tots aquells aspectes del territori que ens condicionen la vida de cada dia.
Presència és una revista per llegir amb tranquil·litat durant tota la setmana, i amb aquest objectiu l'entrevista en profunditat i els reportatges van acompanyats de diferents planes d'opinió, en què participen regularment una quarantena d'escriptors i periodistes.
L'editora vetlla perquè hi hagi intervencions des de tots els àmbits dels Països Catalans: d'Andorra al País Valencià i de la Catalunya del Nord a les Illes.
En l'apartat d'entrevistes s'han de destacar les aportacions dels col·laboradors: Imma Merino, Josep M. Pascual, Xavier Cortadellas i Andreu Mas.
Una de les seccions més seguides és la de Llibres.
Cada setmana, es publiquen un mínim de tres crítiques més un comentari literari de Vicenç Pagès, i una secció de novetats amb gran predomini de les publicacions en llengua catalana, tant de ficció com de no-ficció.
Puntualment també es publiquen avançaments editorials.
Als crítics habituals de Presència que surten ressenyats en aquesta mateixa plana, s'hi ha d'afegir el periodista i crític gastronòmic Salvador Garcia-Arbós i el crític teatral i professor de la Pompeu Fabra Enric Gallén.
Setmanalment també s'ofereix l'actualitat musical, a càrrec dels periodistes Xavier Castillón i Guillem Vidal, i un apartat d'art, amb comentaris sobre la producció artística contemporània, que coordina Maria Palau, i en què també intervenen la periodista Montse Frisach i la crítica Imma Prieto.
Martí Crespo coordina la secció La Xarxa, que va a càrrec del diari digital Vilaweb (grup que està associat a Revista Presència SL).
I a la secció Vistes Fixes, el periodista Manuel Cuyàs reflexiona cada setmana a partir d'una fotografia lligada amb l'actualitat. |
La líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha esgrimit aquest dissabte l'agenda reformista del Govern de Mariano Rajoy davant de la de "divisió" que, segons ella, aporta el president de la Generalitat, Artur Mas.
En un acte de partit a Barcelona, ha apel·lat a recuperar la confiança dels votants del PP davant dels riscos dels "populismes independentistes i bolivarians", i ha erigit als populars com un partit que gestiona, dóna resultats i resol.
Camacho ha contraposat l'activitat del Govern espanyol a la "paràlisis" de l'executiu de Mas, i ha afirmat que els catalans tenen a l'executiu de Rajoy l'únic govern que treballa per a ells.
Ha sostingut que Mariano Rajoy dignifica la política, i ha assegurat que "la ideologia de la ira només amaga menys llibertat, menys democràcia i menys progrés".
Per a ella, governar és fer i aplicar una agenda reformista, i ha remarcat que, mentre el Govern de Rajoy ho ha fet, el Govern de Mas ha tingut "molta activitat amb missatges de telèfon i cartes" amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras.
Considera que en els últims temps Mas ha protagonitzat "dies d'històric ridícul" per als catalans, i ha contraposat la fiabilitat de Rajoy a la del president de la Generalitat.
Camacho ha assegurat que Rajoy és un president de fiar, front a altres la gestió dels quals "s'explica a base de fracassos" i que avancen eleccions per interessos de partit, com Mas i la presidenta de la Junta d'Andalusia, la socialista Susana Díaz.
Ha assegurat també que tant Mas com Díaz "tan sols pensen en ells i els seus partits", i ha reprotxat al president català que estigui en permanent campanya electoral en els últims quatre anys, amb fins a tres eleccions.
La popular ha sostingut que el relat del procés sobiranista "es va esvaint", i ha afirmat que Mas i Junqueras ho fan inviable amb els seus enfrontaments i interessos de partit.
Sánchez-Camacho ha apel·lat a la "majoria silenciosa" que ha de veure el PP com una alternativa de govern i que trobi en aquest partit garantia, confiança i serietat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El quadro 'La resclosa' de John Constable (1776-1837), penjat fins fa uns dies al Museu Thyssen de Madrid, s'ha venut a Londres per 22,4 milions de lliures (27,8 milions d'euros ).
La quantitat estava dins del que estimava la sala Christie's, on s'ha celebrat la licitació, i és el preu més alt que s'ha pagat mai en una subhasta per un obra d'aquest artista anglès.
No s'ha arribat, no obstant, al màxim estimat, fixat en 32 milions d'euros.
La baronessa confiava que podia aconseguir-se aquesta xifra o fins i tot una de superior.
Carmen Thyseen va decidir vendre el quadro per solucionar, segons va explicar el mes de maig passat, problemes de liquiditat.
Considerada com una de les obres més preades de la seva col·lecció, 'La resclosa' representa un paisatge campestre, del vall de Delham, al comtat de Suffolk.
Constable el va pintar entre el 1819 i el 1825, amb cinc teles més de similar inspiració i estil com 'El carro de fenc'.
I és l'única que, fins ara, estava en una col·lecció privada.
El baró Heinrich von Thyssen l'havia adquirit el novembre de 1990, en una subhasta a la sala Sotheby's, per gairebé 13 milions d'euros.
Va ser el preu més alt pagat fins llavors per un treball d'un artista britànic.
'La resclosa' pertanyia, des de la mort del baró, a la col·lecció privada de Carmen Thyssen i la seva venda ha estat envoltada d'una forta controvèrsia.
Norman Rosenthal, contrari a la subhasta del quadro, va dimitir com a patró de la Fundació Col·lecció Thyssen.
Francesca d'Habsburg, filla del baró i membre també del patronat, tampoc ha aprovat la decisió de la seva madrastra, amb qui viu enfrontada per l'administració de l'herència del seu pare.
Carmen Thyssen havia estat negociant amb el Ministeri de Cultura espanyol una possible opció de compra "més barata i a terminis", segons la baronessa, però aquesta possibilitat "no va fructificar".
Amb 'La resclosa' es van subhastar un altre mig centenar de pintures entre les quals hi havia obres mestres com 'Baigneuse', de Pierre-Auguste Renoir, i 'Un bust d'home amb gola i sombrero', de Rembrandt. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Aquest diumenge, com ja és tradició, la Bodega Coca, del carrer Brutau de Sabadell ha celebrat la 13 edició d'aquesta festa que té per objectiu rebre el primer vi de la collita d'aquest any.
La festa presentada com és habitual pel sabadellenc Fermí Casado, s'ha iniciat amb una cercavila on hi ha participat les Forques de Can Deu, els Gegants de Gràcia i els Bastoners de Sabadell.
El punt divertit del matí l'ha posat "sa majestat" Toni Albà, que ha portat a l'escenari festiu una de les seves imitacions estrella, la del Rei emèrit.
Després de la divertida imitació del conegut actor s'ha donat pas a la lectura d'una carta a càrrec de l'Aleix Cunillera i s'ha penjat la branca de pi a la finestra de la bodega, que en aquest cas ha estat pujada per un esquirol a les ordres de la companyia Malaboig Malabars.
Un cop penjada la branca a la finestra, s'ha obert la bóta i s'ha convidat als centenars de persones que participaven a la festa a degustar el Vi Novell, aquest any "marcat per l'acidesa, però molt arrodonit tot i que ha estat una collita molt tardana", ha apuntat la propietària de la bodega, Montse Coca.
Una nova aparició de personatges i polítics de la mà de Toni Albà han acabat d'arrodonir una festa que cada cop compta amb més adeptes d'arreu de la ciutat.
Periodista gràfic, em captiva tot el què succeeix al meu voltant i a la meva ciutat; Sabadell. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(CR) En una entrevista que emet aquest diumenge el programa Signes dels Temps de TV3, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, preguntat sobre si cal un gest de perdó per part dels bisbes diu: "Ja el faig ara mateix.
Jo ja l'he fet moltes vegades, el perdó, els bisbes de Catalunya l'han fet amb el document 'Al servei del nostre poble' del 2011, on vam dir que si al llarg d'aquests anys hem fet alguna cosa malament demanem humilment perdó".
L'arquebisbe afirma sobre la polèmica arran de la beatificació de Tarragona que "No m'esperava una reacció d'aquesta mena" i afegeix: "em dol molt que hi hagi ferides.
Al contrari, el missatge vull que sigui de reconciliació, pau i perdó".
Jaume Pujol també ha confirmat que els bisbes de Catalunya estudiaran un pronunciament sobre el paper de l'Església durant el franquisme: "Nosaltres, els bisbes, parlem sempre de les coses que hi ha sobre la taula.
Hem de parlar de les beatificacions, perquè ha sortit això, què hem de dir, què no hem de dir...
Però puntualitza: "No tenim cap inconvenient a demanar perdó, però això ja s'ha fet.
Insisteixo que hem de veure exactament què se'ns demana".
En aquesta línia, l'arquebisbe de Tarragona diu que és el moment de fer estudi històric a fons sobre el paper de l'Església durant la República, la Guerra Civil i la dictadura de Franco: "Ara és el moment de fer un estudi històric.
Encara no s'ha fet aquest estudi."
I ha reivindicat les aportacions que va fer l'Església de Catalunya en el temps del franquisme: "hem conservat la llengua, hem fet moltíssimes coses.
Gràcies a l'Església la cultura catalana ha sobreviscut en època de repressió.
Sobre la petició de la Coordinadora per la Laïcitat i la Dignitat perquè visiti la fossa comuna del cementiri de Tarragona, Jaume Pujol fa públic que hi va anar fa uns dies: "Hi he volgut anar sol.
He anat al cementiri sol a pregar, després d'estar amb ells, hi vaig anar sol sense fotògrafs.
Jo reso tots els dies per tots els difunts, els que van morir en un cantó i un altre, els que han mort avui...
El contingut íntegre de l'entrevista es podrà veure aquest diumenge a les 10 del matí a Signes dels Temps en una emissió dedicada a les beatificacions de Tarragona del passat cap de setmana.
L'emissió també està disponible posteriorment a Internet.
L'entrevista s'emetrà diumenge 20 d'octubre, a les 10.00 per TV3. |
En aquest nou capítol de " Quèquicom ", l'espectador podrà conèixer com s'ensinistra un cavall de manera efectiva i respectuosa, per assolir l'excel·lència en la tècnica de la doma, per localitzar-ne les malalties i curar-los, per utilitzar-los com a teràpia en persones i per salvar una raça d'èquids amenaçada, el ruc català.
Hi intervenen Santi Serra, entrenador a Sercam Shows; Bettina Bohm, entrenadora de doma clàssica; Toni Ballester, veterinari d'èquids; Antoni Valentí, de la revista "Hípica catalana"; Lídia Picas, mare d'Oriol Hidalgo, un genet que té síndrome d'Asperger, i Manel Cruz, equinoterapèutic del delta del Llobregat.
Tot seguit, a les 22.38, el programa tornarà a emetre el reportatge "Prevenir les allaus", de Pere Renom i Cari Pardo, que parla dels diferents tipus de neu i allaus i explica com reconèixer-los.
La neu es forma als núvols per un procés sorprenent que es diu "sublimació inversa", però un cop a terra es comporta de manera poc previsible.
En aquest reportatge de " Quèquicom ", Pere Renom puja esquiant a un cim de 2.417 metres d'altitud amb dos muntanyencs experimentats, un dels quals, Ivan Afonso, va sobreviure a una allau fa 20 anys.
Ara, la nivologia ha avançat molt.
Lauegi (allau en aranès) és l'equip de nivòlegs que determina l'estabilitat de la neu per fer la predicció diària de seguretat.
Les estacions d'esquí i els seus accessos estan sota control constant i en ocasions es provoquen explosions per evitar l'acumulació de neu.
El gall fer viu als boscos pròxims.
És compatible l'esquí amb la conservació de la fauna d'alta muntanya?
Hi intervenen Ivan Afonso, tècnic de fauna; Isaac Castet, agent de medi ambient; Montserrat Bacardit i Ivan Moner, tots ells del Conselh Generau d'Aran.
"Quèquicom", el programa de divulgació científica del 33, s'emet cada dimecres a les 22.00.
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
S'obre una nova convocatòria per a sol·licitar armaris a l'Hotel d'Entitats
Els col·lectius que actualment estan inscrits a elDirectori poden sol·licitar la cessió d'una taquilla a l'Hotel d'Enitats pel curs 2019/2020 entre el 10 de juliol i el 6 de setembre de 2019.
Aquesta convocatòria té l'objectiu d'adjudicar l'ús i cessió de 6 taquilles de l'Hotel d'Entitats durant el curs 2019/2020, que són les que han quedat sense assignar després de la darrera convocatòria de juny de 2019.
Per a sol·licitar la cessió s'haurà de dur el formulari que es troba a peu de pàgina al Registre General de la UAB que roman obert, de dilluns a divendres de 9h a 14h durant el mes de juliol (agost tancat i el mes de setembre, obert de 9h a 18h)
Bases per disposar de les taquilles de l'Hotel d'Entitats
Ser un col·lectiu inscrit en elDirectori en el moment d'obrir la convocatòria.
El termini de sol·licituds és del 10 de juliol al 6 de setembre de 2019.
La cessió de l'ús de les taquilles serà entre el 16 de setembre de 2019 i el 15 de juliol de 2020
L'adjudicació de l'ús de les taquilles serà en funció del compliment de les condicions d'ús de les taquilles per a col·lectius de l'Hotel d'Entitats durant el curs anterior (2018/2019), de l'ordre d'arribada de les sol·licituds, de les necessitats d'emmagatzematze dels col·lectius i de la trajectòria i consolidació del col·lectiu a la UAB.
Prioritàriament s'adjudicaran les taquilles a col·lectius que encara no en tinguin cap. En cas de no haver-hi suficients sol·licituds, els col·lectius que ja en tinguin, podran disposar d'una segona taquilla.
Els col·lectius adjudicataris signaran un compromís d'acceptació de les condicions d'ús de les taquilles de l'Hotel d'Entitats.
Formulari de sol·licitud d'ús de taquilles de l'Hotel d'Entitats
Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat i excel·lència, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement.
La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, s'ha reafirmat aquest dijous en la convicció de la seva formació que unes eleccions anticipades a Catalunya "no resoldran el problema".
No obstant això, ha reconegut que sí podrien servir per dificultar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i facilitar la via del diàleg, per la que aposta el seu partit.
"Unes eleccions a Catalunya no resoldran el problema, però dificultaran aplicar el 155 i donaran més temps per cercar el diàleg", ha assegurat Esglésies en un missatge publicat al seu compte de Twitter recollit per Europa Press.
El partit morat s'ha mantingut escèptic davant unes possibles eleccions anticipades des que aquesta opció va començar a estar sobre la taula, en considerar que no respondran la demanda majoritària a Catalunya, que passa, al seu judici, per definir un nou encaix territorial a través d'un referèndum pactat i amb garanties.
"Després de les eleccions seguirà havent-hi un 80% de catalans demanant votar l'encaix constitucional de Catalunya a Espanya.
I una reconfiguració (que les enquestes anticipen mínima) del Parlament no canviarà aquesta realitat política", ha afirmat el secretari d'Organització 'morat', Pablo Echenique, en un altre missatge a Twitter.
No obstant això, tots dos dirigents reconeixen que aquesta possible convocatòria electoral seria positiva en la mesura en què podria servir per frenar o, com a mínim, dificultar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, i també per ajudar a obrir noves vies de diàleg.
En aquesta línia, Echenique ha afirmat que si finalment el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, convoca eleccions, la seva formació les assumirà com una oportunitat per "fer propostes democràtiques per solucionar el problema de fons, com un referèndum pactat i amb garanties".
"Durant la campanya i després de les eleccions, seguirà sent el moment per al diàleg, la fraternitat i la democràcia", ha emfatitzat.
"Si finalment es confirma que no hi ha DUI ni 155, com demanava Units Podem, serà una bona notícia per a Catalunya i per a Espanya.
Encara que també caldria preguntar-se si, per arribar a això, feia falta passar pel que ens han fet passar els uns i els altres", ha criticat Echenique.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquest dissabte, una cinquantena de comerços i botigues associats a Comerç Rubí participaran al Fora Estocs, una iniciativa comercial que ofereix descomptes, promocions i un bon nombre d'articles rebaixats.
L'objectiu del Fora Eestocs és que els comerciants puguin acabar de vendre tots aquells productes que encara no han venut de la temporada de tardor i hivern.
La jornada anirà acompanyada de diverses activitats: música en viu al carrer Pere Esmendia al migdia, un taller de pintura de cares d'11 a 13.30h i de 18 a 20h a la zona de les Galeries Rubí, i diverses exhibicions durant tot el dia a l'illa de vianants.
Cal tenir en compte que algunes botigues s'instal·laran al carrer i d'altres ho faran dins dels seus propis establiments en l'horari habitual d'aquests comerços.
Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.
Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris.
No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones.
Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats. |
Queden pocs dies per acabar l'any i molts són els dubtes que ens sorgeixen al voltant del dies de vacances i sobretot, d'aquells que, en algunes ocasions, no hem pogut gaudir abans del repic de campanes; com per exemple...
Podem acumular els dies de vacances?
Quan he de gastar els dies de vacances?
Puc fer vacances generades aquest any, l'any vinent?
Es poden pagar els dies de vacances no gaudits?
Amb aquest article, intentarem donar resposta a aquests dubtes amb l'ajuda de l' Estatut dels treballadors, ja que les vacances es troben regulades a l'article 38 d'aquest text.
Per començar, la durada de les vacances serà la que s'hagi pactat en el conveni col·lectiu, que regula les condicions de treball de cada persona treballadora, o en el contracte de treball individual, però que en cap cas pot ser inferior a 30 dies naturals, ni substituïbles per cap mena de compensació econòmica.
"La durada de les vacances serà la que s'hagi pactat en el conveni col·lectiu: en cap cas pot ser inferior a 30 dies naturals, ni substituïbles per cap mena de compensació econòmica"
Els 30 dies regulats a l' Estatut és contingut mínim i per tant, ens trobem que en funció d'on treballem, en funció de l'empresa o sector, aquests dies de vacances es milloren mitjançant el conveni col·lectiu.
De fet, en moltes ocasions, el conveni col·lectiu, ja sigui d'empresa o sector, el que fa es regular dies de vacances hàbils i no naturals.
Els 30 dies naturals representen uns 22 dies laborables de vacances aproximadament i molts són els convenis que milloren aquest contingut mínim i estableixen fins a 25 dies laborables de vacances.
El període o períodes en què es gaudeixen les vacances ve determinat pel que estableixi el conveni col·lectiu d'aplicació i haurà de fixar-se de comú acord entre l'empresa i els representants dels treballadors o entre empresa i persona treballadora en absència de representació.
En cas de desacord entre les parts, hi ha la possibilitat d'acudir a la jurisdicció social que serà qui fixarà els dies de vacances i aquesta decisió no serà recurrible.
Cal tenir present que hem de conèixer els dies de vacances, com a mínim, dos mesos abans de realitzar-les.
"En cas de baixa o incapacitat temporal, la persona treballadora no perd el dret a gaudir de les seves vacances retribuïdes"
Pot donar-se la circumstància que les vacances coincideixen amb una incapacitat temporal o suspensió del contracte de treball derivada de l'embaràs, el part o lactància natural.
En aquests casos, la persona treballadora no perd el dret a gaudir de les seves vacances retribuïdes i el text de l' Estatut dels Treballadors recull la possibilitat de poder gaudir d'aquests dies que ens hagin quedat penjats, fins i tot després que s'hagi acabat l'any natural i sempre i quan no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del mes en que es van originar.
A la pràctica, algunes empreses permeten també que les seves persones treballadores, encara que no estiguin afectades per la situació que descrivíem a l'anterior paràgraf (incapacitat temporal o suspensió del contracte de treball), puguin acumular alguns dies de vacances per l'any següent. |
Una vintena d'entitats durant al llarg del dia d'ahir van dur a terme una protesta per la decisió de l'Ajuntament de Reus de traslladar les entitats sense ànim de lucre al Centre Comercial del Pallol, enlloc de la Plaça del Mercadal, espai on s'havia celebrat la diada des de la seva recuperació als anys 70.
Les entitats van començar ha arribar a les 8 del matí a la Plaça Evarist Fàbregas (Centre Comercial del Pallol).
Les entitats que han secundat la campanya, han muntat les taules i han ocupat l'espai de la seva paradeta amb pancartes, cartells i octavetes de la campanya "El Mercadal és del poble".
Paral·lelament, a la Plaça del Mercadal s'han desplegat dues pancartes en façanes d'edificis amb el lema de la campanya, una de les quals, va penjada d'una gran estelada.
A dos quarts d'11 del matí, després d'una assemblea en que han participat la majoria d'entitats emplaçades al Centre Comercial del Pallol, una desena d'entitats s'han dirigit amb les roses, els llibres i la resta de material cap a la Plaça del Mercadal i han muntant les seves paradetes als porxos de la Plaça.
A tres quarts de 12 del matí, la Guàrdia Urbana ha identificat a les persones que atenien a una desena de parades d'entitats i a dues persones que enganxaven cartells a la Plaça del Mercadal.
Entre les paradetes identificades hi ha la de la CGT, H2O, Casal Despertaferro, JERC, CUP Reus, Maulets, Assemblea de Joves de Reus i quatre agrupaments escoltes i esplais.
No obstant, de moment, els agents no han obligat a desmuntar les paradetes, simplement, han identificat els seus membres per obrir un expedient sancionador.
A la 1 del migdia s'ha fet una concentració davant les paradetes de les entitats instal·lades als porxos de la Plaça del Mercadal.
Aspecte desolat de la Plaça i inici de la concentració davant l'espai de les entitats.
Timbals, megàfons i alguna cassola republicana retrona a la Plaça amb l'inici de la concentració que finalment s'ha pactat de fer a l'espai mateix on es troben les entitats.Quasi un centenar de persones han secundat la convocatòria, en la qual, s'ha informat de les identificacions realitzades per la Guàrdia Urbana i s'ha llegit el manifest de la campanya.
A més, un portaveu de la campanya s'ha autoinculpat mitjançant declaracions a Ràdio Reus d'haver enganxat cartells al Mercadal en solidaritat a les dues persones identificades.
Empar Pont, la regidora de cultura de l'ajuntament de Reus ha justificat la posició de l'ajuntament i s'ha ratificat en allò que ja havia declarat els dies anteriors a les entitats.
En una entrevista a l'emissora Punt 6 Camp la regidora d'ERC assegura que "des de l'ajuntament considerem que tothom té els mateixos drets i per tant mereixen un espai" justificant la dispersió de les entitats a la zona comercial del Pallol.
Així mateix, ha reconegut que "segurament altres maneres de fer hagin estat possibles en aquest cas però també haig de dir que les entitats es van assabentar -no oficialment- sinó oficiosament fa dos mesos del trasllat.
Sobre la mobilització de les entitats ha declarat que "jo vaig ser d'una generació que va costar molt lluitar per la llibertat d'expressió i ara no aniré en contra d'aquesta protesta".
Finalment, Pont ha assenyalat que les entitats que es troben al Mercadal demostren molt "poca solidaritat respecte les entitats que es troben al Pallol".
Segons l'Agència Catalana de Notícies (ACN), la Guàrdia Urbana de Reus ha identificat aquest dimecres al matí les onze entitats que han muntat parada de la Diada de Sant Jordi a la plaça del Mercadal tot i no tenir permís.
Així ho ha corroborat la tinenta d'alcalde de Cultura, Empar Pont, qui ha explicat que es prendran les sancions oportunes.
També s'ha identificat un membre de la CUP de Reus i un altre del Casal Despertaferro per enganxar cartells a la plaça.
A 2/4 de 6 del vespre s'ha realitzat de nou una concentració davant les paradetes de les entitats instal·lades a la Plaça del Mercadal.
Un centenar de persones han participat en l'acte, en el qual s'ha informat del succeït al matí i s'ha llegit el manifest "El Mercadal és del poble".
A 2/4 de 8 del vespre s'ha fet una manifestació en la qual hi han participat unes 150 persones que ha marxat des del Centre Comercial del Pallol fins a la porta de l'Ajuntament donant el tomb a la Plaça del Mercadal.
En arribar els i les assistents s'han posat rere la pancarta donant l'esquena a l'Ajuntament i s'ha llegit el manifest de la campanya.
Un centenar de persones han escoltat la lectura del manifest i en aplaudit en concloure l'acte.
El Punt - dijous, 24 d'abril de 2008
La segregació de la diada en dos escenaris va ser motiu de protesta de les entitats que s'oposaven al canvi
La rebel·lia d'una dotzena d'entitats que van decidir plantar les parades a la plaça del Mercadal va ser la nota més destacada de la diada de Sant Jordi a Reus, que aquest any es va desenvolupar en dos escenaris: l'àrea comercial del Pallol, on l'Ajuntament va situar les associacions i entitats, i l'històric Mercadal, que va reservar a les llibreries i floristeries comercials.
La decisió municipal de segregar les parades, i la consegüent amenaça de sancions a les associacions que es van instal·lar sense permís al Mercadal, va ser motiu de protestes puntuals durant la jornada, que van acabar al vespre amb una manifestació que va començar al Pallol i va acabar davant de l'ajuntament.
La ciutat, però, va respondre massivament a la crida de la festa del llibre i la rosa.
Agrupaments d'escoltes i esplais infantils, partits com les JERC, la JNC, la CORI i la CUP, el sindicat CGT o el Casal Despertaferro van ser alguns dels dotze col·lectius que a quarts de deu del matí van desertar de la plaça d'Evarist Fàbregas (situada a l'àrea comercial del Pallol) per instal·lar-se sota els porxos del Mercadal.
Òmnium Cultural Baix Camp ho va fer a la tarda mentre que les restants associacions del total de 22 que s'havien adherit a la protesta es van mantenir al Pallol però van participar, o es van solidaritzar, amb les accions puntuals de protesta que s'anaven convocant al Mercadal.
La Guàrdia Urbana va prendre l'afiliació de tots els que s'havien instal·lat sense permís al Mercadal, per la qual cosa és del tot probable que les entitats okupes siguin sancionades, segons va declarar a Canal Reus TV la regidora de Cultura, Empar Pont, que també va minimitzar la protesta, atès que va reduir a «quatre» el nombre d'entitats que s'havien traslladat al Mercadal.
La policia també va identificar els membres de dos dels col·lectius contraris al Pallol que penjaven cartells per la plaça amb lemes com «Per un Sant Jordi participatiu» o «El Pallol is not Mercadal».
Les amenaces sancionadores d'Empar Pont van exasperar encara més els ànims dels manifestants, que van considerar que «entren en la dinàmica de la regidoria de Cultura envers les entitats que discrepen del seu criteri», va manifestar Xavier Milián, del Casal Despertaferro.
Durant els actes de protesta, que van culminar a quarts de vuit del vespre amb una manifestació que del Pallol es va traslladar a les portes de l'ajuntament, les associacions van llegir un manifest i van repartir uns bitllets falsos de 500 euros, encapçalats per l'efígie de Pont, en què es detallava la llista de greuges de què, en els últims temps, són víctimes les entitats juvenils per dur a terme les seves activitats a la via pública.
Als problemes sorgits amb les barraques i els concerts de la festa major, entre altres, ara s'hi ha afegit la segregació del Sant Jordi d'aquest any, una decisió que es va comunicar a les entitats fa una setmana(sense consulta prèvia) i que, segons els afectats, «trenca la dinàmica de participació i trobada d'una festa que durant anys les entitats i els comerciants han fet gran».
Els que protestaven tornaven a reclamar ahir un únic indret per celebrar el Sant Jordi o, si més no, un circuit (que no inclogui el Pallol, aquesta nova àrea al nucli antic que no acaba de convèncer molts ciutadans) que englobi el Mercadal i els carrers i places adjacents: «Un indret on càpiga tothom i tots barrejats, tant les llibreries i floristeries com les associacions», explicava Montserrat Flores, membre de Carrutxa, la veterana entitat que va ser proclamada portaveu dels descontents.
Carrutxa havia penjat al fanal del Mercadal, on sempre col·locava la seva parada un rètol que n'anunciava la defunció.
Les protestes, i també la gotellada que va caure a mitja tarda, van trencar la monotonia d'una diada que, ja fa molts anys, a Reus sempre és igual.
Els llibreters despatxen molts llibres, les floristeries venen moltes roses (cada any, de més colors i varietats) i les entitats fan propaganda de la seva activitat.
Dinamitzar la jornada consisteix en la sempiterna ballada de sardanes, l'encesa dels elements festius de foc i l'actuació dels Xiquets de Reus.
Només en aquesta edició de Sant Jordi, i amb motiu del cinquè aniversari de la Biblioteca Central Xavier Amorós, es van realitzar sessions de contacontes a les places d'Evarist Fàbregas, Mercadal i Castell, una innovació adreçada als més menuts, que la van agrair.
Així mateix, un any més, l'Ajuntament va posar a disposició dels autors locals la seva parada perquè hi firmessin llibres.
Vicenç Vernet, que ha publicat la novel·la Escuela de muñecas; Josep Huguet, autor del poemari Desfer un estel; Ignasi Revés, autor de la narració Oli en un llum; Marta Magrinyà, que presenta la novel·la Terra d'instints; i Mariona Quadrada, amb el receptari Amanides; la frescor de la terra, van ser alguns dels escriptors que van acudir a l'estand.
La jornada va viure, com sempre, el punt màxim d'afluència a partir de les set de la tarda, amb grans aglomeracions de públic tant al Mercadal com al Pallol.
Els canvis en la diada d'aquest any no van afectar l'assistència de públic, però sí que van afegir-hi un capítol més en el divorci progressiu entre la via pública i la cultura.
Notícia publicada al diari El Punt digital.
Diari Avui- - dijous, 24 d'abril de 2008
Sant Jordi és la festa de la cultura, l'amor i el civisme.
A Reus s'hi va afegir ahir un altre component: la Guàrdia Urbana.
La decisió de l'Ajuntament de Reus de separar per primer cop en dos espais diferents les paradetes de Sant Jordi (llibres i roses a la plaça del Mercadal, com sempre s'ha fet, i entitats a la plaça del Pallol) ha aixecat protestes entre els col·lectius segregats.
Una dotzena d'aquestes entitats van fer cas omís ahir de les indicacions municipals i van muntar la parada al Mercadal.
L'Ajuntament en va aixecar acta i les sancionarà.
Si bé l'Ajuntament les havia obligat a muntar la parada a la plaça del Pallol, algunes entitats d'arrel política i sindical -com les JERC, la Candidatura d'Unitat Popular i el Sindicat CGT- van establir-se al Mercadal, que ha sigut el centre neuràlgic de la festa de Sant Jordi els últims trenta anys.
A més, les entitats van enganxar cartells crítics amb la decisió de l'Ajuntament, on es feia constar que "el Mercadal és del poble, no de les empreses".
Segons el consistori, el Mercadal ha quedat petit per celebrar Sant Jordi i calia buscar un nou escenari.
L'escollit per a les entitats era la plaça del Pallol.
Tot i aquesta particularitat del Sant Jordi reusenc, igual que en altres demarcacions, El juego del ángel de Carlos Ruiz Zafón va ser el llibre més venut a Tarragona, segons el Gremi de Llibreters.
També van ser molt sol·licitats Un món sense fi, de Ken Follett, i en literatura catalana va destacar L'últim patriarca, de Najat El Hachmi.
Entre els treballs locals va sobresortir en vendes un llibre sobre Els castellers de Tarragona, i a les Terres de l'Ebre, Cor de llop, de Francesca Aliern, una autora nascuda a Xerta.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 43.
Més informació i fotografies al diari gratuït Aqui, a la pàgina 8: |
L'empresa Enagas preveu completar el procés en sis mesos mentre oposició social i institucions continuen exigint el desmantellament de les instal·lacions
Gairebé un mes després d'haver rebut les claus del projecte Castor de mans d'Escal UGS, Enagás s'ha posat en marxa per fer efectiva la hibernació que li ha encarregat el govern espanyol.
El procés s'allargarà sis mesos i suposarà inertitzar les instal·lacions de superfície, tant al mar com a la terra, per mantenir-les inoperatives de forma segura indefinidament.
Es tancaran les vàlvules dels pous i se substituirà el gas natural dels gasoductes per nitrogen.
El regulador tècnic del sistema, que ha contractat la consultora Lloyds per supervisar el procés, no ha revelat quin serà el seu cost.
Enagás serà també, finalment, qui encarregui estudis a institucions estrangeres sobre el futur del Castor.La hibernació "programada", inclosa el mateix decret per indemnitzar amb 1350 milions d'euros Escal UGS -participada majoritàriament pel grup ACS de Florentino Pérez-, és la fórmula escollida pel govern espanyol continuar mantenint a l'aire el futur del Castor.
Un procés que permet al Ministeri d'Indústria guanyar temps després del fiasco econòmic i administratiu de la seva construcció, a més del fracassat intent de posada en marxa, que va causar més de 1.000 terratrèmols.
No només això: l'executiu de Rajoy pot acabar passant la patata calenta del magatzem de gas submarí a un govern posterior.
De moment, tot passa per deixar el projecte inoperatiu, "en stand by" -és a dir, preparades per poder tornar-se a posar en marxa, si així es decidís-, i que es mantinguin així, en condicions segures, per un temps indeterminat.
"Enagás no injectarà ni extraurà gas del magatzem.
Mantindrem les instal·lacions en condicions segures fins que es decideixi", ha assegurat a l'ACN un portaveu de l'empresa.
L'operació es materialitzarà en diverses fases i el pla concret es tancarà un cop Enagás "conegui" les instal·lacions.
L'auditora britànica especialitzada en el món dels hidrocarburs, Lloyds, ha de certificar "l'excel·lència" de tot el procés.
Curiosament, Lloyds ja va ser contractada per Escal UGS perquè validés el seu intent fracassat de posada en marxa del Castor.
"La prioritat és la seguretat", reitera el mateix portaveu.
D'entrada, el pla de treball que el gestor tècnic de sistema ha revelat, preveu la "inertització" de les instal·lacions de superfície, tant a la plataforma marina com a la planta terrestre.
Un procés, que segons les primeres estimacions, es podria completar en uns sis mesos.
Es tancaran les vàlvules dels pous, tant a la superfície com al fons del mar, per mantenir-los aïllats i en condicions de seguretat.
A l'interior del jaciment Amposta, a més de 1.700 metres per sota del nivell de mar, Escal UGS hi va entaforar més de 100 milions de metres cúbics de gas natural, provocant l'onada sísmica a partir del mes de setembre de 2013 després d'efectuar una prova d'injecció.
Les operacions d'hibernació afectaran també els gasoductes i conduccions de les instal·lacions.
Per mantenir-los pressuritzats i evitar el seu deteriorament, Enagás substituirà el gas natural del seu interior per nitrogen.
La plataforma marina es troba connectada a la planta terrestre i al gasoducte de la xarxa general entre Tivissa-Paterna per un ramal d'uns 40 quilòmetres.
Precisament, l'últim tram d'aquesta conducció -d'onze quilòmetres i que entra a terres catalanes pel terme municipal d'Ulldecona- es troba fora de la llei en aquests moments: l'Audiència Nacional va anul·lar el projecte perquè, el govern espanyol, Escal UGS i la mateixa Enagás van descartar estudiar el seu impacte ambiental.
L'import total de la factura de l'operació, tal i com el govern espanyol va posar negre sobre blanc al decret del passat 3 d'octubre que indemnitzava Florentino Pérez, anirà també a càrrec de la factura del gas dels consumidors.
Enagás serà compensada fins l'últim cèntim per efectuar aquestes operacions i, per tant, en cap cas preveu que li suposin pèrdues.
L'empresa no vol aventurar quin serà el cost d'hibernar i el seu manteniment.
Tampoc els recursos humans necessaris que, asseguren, es definiran amb el temps.
Les mateixes fonts oficials indiquen que, al mes de febrer, es trametrà un informe al govern espanyol detallant els imports.
"El cost mínim per garantir la seguretat", assenyalen.
Consultat per l'ACN, el Ministeri d'Indústria continua amb la seva habitual estratègia de tancament informatiu.
Després que el ministre, José Manuel Soria, declarés als quatre vents que el tancament del Castor requeriria uns 100 milions anuals, 110 menys que el cost de mantenir les instal·lacions obertes, des de Madrid no volen aclarir si aquest càlcul -3.000 milions en 30 anys- es limita a la hibernació i manteniment o inclou l'operació financera per compensar ACS.
Segons l'OCU, el pagament als bancs del crèdit de 1.350 milions més els interessos a 30 anys, suposarà una fiblada de 4.731 milions d'euros per als consumidors de gas.
De fet, Enagás no només s'ha de limitar a posar en hibernació el Castor.
Segons ha admès, ara, la mateixa companyia, serà ella la responsable d'encarregar a institucions científiques de prestigi internacional els estudis necessaris per determinar quin serà el futur el projecte.
El mateix Soria havia anunciat solemnement que el govern espanyol ja els havia demanat mesos enrere arran la crisi sísmica: a la Universitat d'Stanford i al Massachusetts Institute of Technology (MIT).
Res d'això: finalment, serà Enagás qui ho faci.
L'empresa es limita a assegurar que continuen buscant l'opció més adequada i, en aquest sentit, el MIT es troba entre els principals candidats.
Així les coses, malgrat l'enrenou social, polític i, ara, judicial -amb la denúncia de Fiscalia contra responsables de l'anterior govern socialista i la mateixa Escal UGS per prevaricació ambiental- que arrossega el projecte Castor, el Ministeri d'Indústria continua sense aclarir si, finalment, assumirà el que la majoria de l'oposició social i política al projecte -inclòs el Govern- li exigeix: el desmantellament total de les instal·lacions, una operació que pot costar més de 300 milions d'euros.
El decret, de fet, no descarta que es tregui a concurs públic de nou la concessió per a la seva explotació.
Per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia la lectura a extreure de la hibernació és clara: "es fa per dilatar el procediment, perquè quan arribin les eleccions generals l'any vinent no es trobin el problema sobre la taula", assegura la portaveu Cristina Reverter.
"És anar posant pedaços quan la roda no té solució.
El millor és tancar definitivament les instal·lacions, desmantellar el problema i no hibernar-lo", abunda Reverter, tot recordant els costos d'una operació "que no va enlloc" i que s'afegiran al pagament de la "compensació" multimilionària a Florentino Pérez.
"El mateix concepte d'hibernació és ambigu o abstracte.
Cal acabar d'un cop per tots amb aquesta situació d'impàs", proclama l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, per qui el Castor "està sentenciat de mort i dilatar el seu desmantellament és un error".
Costarà diners i no esvaeix la possibilitat que algú el pugui tornar a posar en marxa i provocar terratrèmols, tot recordant que el mateix Soria va advocar per posar la "seguretat de les persones" per sobre de qualsevol altre criteri.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Ministeri de Justícia ha sol·licitat a la Fiscalia General de l'Estat que iniciï una investigació sobre les activitats de les agències de ventres de lloguer que operen a Espanya.
Segons ha recordat aquest dilluns el ministeri en un comunicat, la gestació per ventres de lloguer és una pràctica prohibida per la legislació espanyola i les agències que ofereixen aquests serveis al nostre país "es lucren mitjançant aquesta activitat il·legal que realitzen a tercers països".
La ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado, ha justificat la mesura indicant que hi ha indicis de delicte en l'activitat de determinades agències de ventres de lloguer que operen a Espanya i, per això, ha decidit posar-los en coneixement de la Fiscalia General de l'Estat perquè ho investigui.
Delgado ha explicat que no s'estan investigant ni pares ni menors, només determinades agències i "no totes", tot i que no ha precisat el nombre d'agències sobre les quals existeixen indicis.
El Govern sospita que aquestes intermediàries que ofereixen aquests serveis a Espanya podrien estar explotant a tercers països dones, especialment les més vulnerables i amb més necessitats.
A més de lucrar-se, ha recalcat Delgado, podrien estar cometent delictes com ara el trànsit de menors, organització criminal, blanqueig de capitals i, fins i tot, falsedat documental.
"És un tema molt, molt greu", ha emfatitzat la titular de Justícia, que ha insistit que a Espanya la gestació subrogada està prohibida des del 2006 i ha lamentat que hi hagi agències que estiguin "negociant amb el ventre de les dones" i estiguin "traficant amb menors".
Ha recalcat que ja s'estan investigant algunes, també en altres països, i ha precisat que en el cas d'Espanya les intermediàries operen fonamentalment a Ucraïna, on es realitzen nombrosos contractes de gestació subrogada.
Delgado ha recordat que hi ha països que no tenen prohibida aquesta pràctica, tot i que en alguns es realitza amb més control i ha de comptar amb les preceptives autoritzacions, mentre que en d'altres no hi ha cap garantia.
"Més aviat al contrari, s'explota les dones", ha conclòs.
Altres circumstàncies que té en compte l'Executiu en la seva petició són la possibilitat que en aquests tercers països es vulnerin els drets de les dones gestants i que, en ocasions, es facin passar per fills nens nascuts sense cap relació genètica amb les parelles.
Tot això sense perjudici de donar solució a les situacions de fet que s'hagin creat atenent l'interès superior del menor, remarca Justícia.
La legislació espanyola declara "nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb o sense preu, a càrrec d'una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d'un tercer".
Per això, són nombroses les famílies que acudeixen a tercers països per encarregar i recollir els seus fills gestats per una dona estrangera.
Des del Govern, la ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado, ha assegurat que es perseguirà "les màfies" que trafiquen amb els ventres de les dones "aquí i on sigui", i la titular de Sanitat, María Luisa Carcedo, i la portaveu de l'Executiu, Isabel Celaá, l'han comparat amb "la compravenda de nens".
El debat sobre la seva possible legalització ha sigut obert per Ciutadans, perquè el seu president, Albert Rivera, considera que en la gestació subrogada "només hi ha amor, vida, llibertat i respecte" i que recórrer als ventres de lloguer és "un dret".
La formació política rebutja que es criminalitzi les famílies que recorren a aquest mètode, pel qual arriben a Espanya uns mil nens cada any i que costa entre 100.000 i 150.000 euros per gestació.
Al gener, el Consell Assessor de Polítiques d'Igualtat del PSOE va començar a treballar en un document en el qual proposava penalitzar les agències intermediàries i els que hi acudeixen, restringir el registre a Espanya dels nadons nascuts en altres països i agilitar l'adopció.
En l'elaboració d'aquest document sobre els "ventres de lloguer" participava la portaveu de l'Associació de Dones Juristes Themis i presidenta d'aquest consell, Altamira Gonzalo, que va comentar que llogar un ventre per a la gestació per substitució suposa comprar un nadó i a Espanya "es penalitza el tràfic de persones". |
El Demon d'Anton Rubinstein és un projecte que havia rescatat de l'oblit el gran baríton rus Dmitry Hvorostovsky
Els cantants feren de Demon un gran esdeveniment operístic.
Liceu.- El Demon d'Anton Rubinstein és un projecte que havia rescatat de l'oblit el gran baríton rus Dmitry Hvorostovsky, com si es tractés d'una franquícia, com una mena d'aportació, més enllà de les seves interpretacions, per a la història de l'òpera.
Una història que havia deixat el compositor i gran pianista al prestatge dels postergats, ves a saber per quines raons, encara que cap de musical, amb aquest muntatge com a prova.
El cantant va finar el passat 22 de novembre, però la producció del Liceu, en col·laboració amb el Helikon de Moscou, l'Òpera Nacional de Bordeus i el Teatre Estatal de Nuremberg, va seguir el seu recorregut fins a arribar a les Rambles el dia de Sant Jordi, amb Egils Silins com a dimoni.
Un dimoni que ha guardat l'aparença física de Hvorostovsky, pel que fa la llarga melena blanca que llueix el protagonista d'aquesta història escrita per Alexandrovich Viskovatov i basada en el poema homònim de Mikhail Lermontov.
Un dimoni cansat i avorrit de fer el mal perquè ningú no li pot fer ni mica d'ombra, i és clar li manquen al·licients.
L'única solució per a aquest entrebanc existencial li ofereix un àngel, que li diu que l'única manera d'aconseguir donar sentit a la seva vida és mitjançant l'amor.
El muntatge, que signa Dmitry Bertman, és realment espectacular.
Un gran cilindre metàl·lic folrat de fusta i una immensa bolla que s'il·lumina de diferents maneres al darrere per contextualitzar la narració.
El bé i el mal juguen una partida en què no hi haurà guanyadors, tots són víctimes del destí, un company de viatge que sempre juga amb avantatge.
El plantejament és interessant, no tant com es resol.
Desconec si aquest punt naïf del muntatge és collita de Bertman o ja ve de fàbrica, però el cert i segur és que el poema original és més contundent i sense concessions.
En qualsevol cas, la història no queda ben resolta, tot i tenir potser més possibilitats que la majoria d'arguments operístics que coneixem de sobra.
Un gran muntatge per si sol no serveix per fer gran o petita una representació, com tampoc no resulta massa significatiu que la història tingui més o menys consistència pel que fa l'argument.
Les veus són les que al cap i a la fi dicten sentència, i varen ser els cantants els que convertiren Demon en un gran esdeveniment.
Asmik Grigorian, en el paper de Tamara va fer sorgir tots els matisos que no brollen del personatge, que com el mateix dimoni, no passen el primer escaló de la transcendència.
Però el lirisme de Grigorian sí que va enamorar el barrufet i tutti quanti.
És una meravella aquesta veu sòlida i delicada, que va tenir un bon contrapunt en la contundència de Silins, que va exhibir una gran gamma de colors en la mesura que ho necessitava el personatge i la situació.
El contratenor Yuriy Minenko, com a àngel, també aportà el seu gra d'arena per a la construcció d'un espectacle memorable, dirigit a la batuta per un encertat i més que correcte Mikhai Tatarnikov, que donà solidesa a una música que no s'entén gairebé perquè dorm el somni dels justos.
Auditòrium.- Un altre concert per llevar-se el barret.
Giuliano Carmignola al violí i a la batuta, amb una Simfònica que mostrà, un altre cop, que el seu objectiu és més a prop i la que direcció és la correcta.
Versió reduïda de la formació, amb Gina Nicola com a concertino, per exigències del guió.
Obriren amb el Concert per a violí núm. 1 en do major, de Haydn.
Excels el solista, suau, exquisit.
Cada nota era un prodigi de delicadesa i la rèplica del grup, a la mateixa altura.
Tot seguit Mozart, el Concert núm 1 KV 207 en si bemoll major, i un altre cop a gaudir sense treva.
Més intensitat al "Presto" mozartià, amb idèntica elegància a l'hora construir el discurs.
Per finalitzar, més Mozart, la Simfonia núm. 41 KV 551 en do major, també coneguda com Júpiter.
Excel·lent la comunió entre el director i l'orquestra.
Una simbiosi que fregava el deliri i així ho varen manifestar els components de la Simfònica, que varen oferir al mestre uns aplaudiments més calorosos i sincers que fins i tot els del pati de butaques, que tampoc no varen ser gens freds.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ha visitat aquest divendres algunes de les poblacions de la zona baixa del riu Tordera afectades pel temporal 'Glòria' al gener, com Tordera, Malgrat de Mar i Pineda de Mar, i ha explicat que la corporació destinarà 4,6 milions d'euros en 77 actuacions de reparació.
En declaracions a Mataró (Barcelona), al final del recorregut, Marín ha detallat que ja són 39 els municipis que han sol·licitat ajudes, i ha afegit que el ple de la Diputació d'aquest dijous també va aprovar un decret per destinar 2,4 milions a la reparació de desperfectes a la xarxa de carreteres locals que gestiona directament.
Ha iniciat el seu recorregut per localitats afectades per la borrasca a la comarca del Maresme a Tordera, on ha estat acompanyada per l'alcalde i diputat provincial Joan Carles Garcia Cañizares (JxCat), i ha seguit per Malgrat de Mar, on ha coincidit amb el conseller de Territori de la Generalitat, Damià Calvet.
Marín i Calvet han convingut en la necessitat d'accelerar les obres de construcció dels nous ponts de la línia de Rodalies, que es van esfondrar pel temporal i mantenen interrompuda la circulació ferroviària, i fer-los "el més ràpid possible per restablir les comunicacions".
A Malgrat, Marín ha sol·licitat declarar el municipi com a zona catastròfica i ha declarat l'emergència municipal per acollir-se a les ajudes d'urgència de la Diputació i, a continuació, a Pineda de Mar, ha recorregut el passeig marítim, on el temporal va ocasionar "importants desperfectes", especialment a la platja.
Finalment, la presidenta de la Diputació ha visitat Mataró acompanyada per l'alcalde, David Bote, i el regidor i diputat provincial Xesco Gomar, on ha inaugurat l'exposició itinerant 'Qüestió de temps' de la corporació sobre els efectes de l'emergència climàtica.
"Les decisions polítiques que prenem en l'acció pel clima responen a un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, però estan relacionades a la resta d'ells, perquè els objectius socials i econòmics no tenen sentit desvinculats dels del clima", ha conclòs Marín.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El tècnic del Reial Madrid, Zinedine Zidane, ha revelat que quan era jugador solia dir-se a si mateix que "mai seria entrenador", però que ara li encanta la seva tasca malgrat l'"exigència altíssima" que es respira al club blanc, on "els títols queden ràpidament en el passat".
Després de la meva retirada em vaig dedicar a altres coses i, encara que sempre vaig estar dins del futbol i del Reial Madrid, em vaig adonar que el lloc on realment volia ser era al camp.
I així, vaig començar a preparar-me per convertir-me en entrenador.
Ara és el que més m'agrada", ha reflexionat Zidane en una entrevista a 'fifa.com' que recull Europa Press.
Repassant els seus 14 mesos al capdavant del Reial Madrid, el francès ha reconegut que des del primer moment sabia que "l'exigència era altíssima", al mateix temps que ha dit que era "conscient que haver guanyat la Champions el primer any va ser extraordinari".
"Però ara estem lluitant per repetir i també per guanyar el títol de Lliga.
És el que passa amb el futbol, no s'atura mai.
Els títols queden ràpidament en el passat i sempre cal confirmar", ha aclarit, abans de comparar la tasca de jugador amb la d'entrenador.
"Com a jugador només et preocupes de tu mateix, del que fas en el terreny de joc, però no massa de la resta de l'equip.
Com a entrenador, en canvi, has d'ocupar-te de tot el grup, de 24 jugadors, i no només d'ells, sinó del que passa al voltant d'un partit de principi a fi.
La millor mostra de la major dificultat és que, com a tècnic, la quantitat d'hores que dediques al dia al futbol és molt més gran", ha explicat.
Preguntat pels obstacles més complicats que ha trobat com a entrenador, Zidane ha apuntat que "no hi ha res en particular".
"Quan vaig ser escollit per dirigir el Reial Madrid sabia que la tasca seria realment difícil.
Havia estat tècnic del segon equip del club, però tenia claríssim que estava passant a una dimensió completament diferent.
Això sí, em sentia preparat perquè coneixia la casa.
Després de 15 anys en el club sabia el que significava aquest vestuari i el club en general", ha recalcat.
En aquest sentit, ha afegit que "el que restava era feina i més feina", ja que "més enllà del talent, sempre cal estar disposat a treballar".
"Sense treballar no es pot fer res", ha subratllat, afegint que "aquí estan els resultats".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El canal 324 ha destacat que l'incendi que afecta la Ribera d'Ebre "no és la notícia més destacada pels diaris de Madrid" en el repàs de les portades de la premsa escrita que fa cada dia en la seva ronda informativa.
Després de mostrar les portades dels diaris editats a Catalunya, que se centren en el foc; la peça informativa subratlla que "per als diaris de Madrid l'incendi de l'Ebre no és la notícia més destacada malgrat que El País inclou la foto d'un bomber en portada".
Sobre la portada d'El Mundo, subratlla que "l'única referència a l'incendi és per dir: 'Quan l'Exèrcit és benvingut a Catalunya', amb la imatge d'un militar lluitant contra el foc".
El repàs també obvia que l'incendi apareix en la portada de La Razón i, en aquest cas, només destaca que "La Moncloa valida els vots d'Otegi després de justificar ETA".
Soler, si fos la meitat de fanàtic que tu, faria el doble d'esforços en dissimular-ho.
Si no són ets, són uts, la questió és criticar Ñ.
Agraïts hauriem d'estar per la labor de la UME.
Molts, haurien de comptar fins a cent abans d'obrir la boca.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es un ens abjecte del que no podem esperar res més que misèria ètica i moral.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Redacció 2018-04-05 Una nena de sis mesos del Prat de Llobregat marca la xifra rècord del club vinculat al canal de la televisió pública catalana
Manresa 2018-03-31 El dia fort de vendes continua sent el dilluns de Pasqua, tot i que la tradició cada cop s'estén més, abans i després de la data |
Pregunta: quina ha sigut durant anys la gran icona d'això que anomenen "el jovent"?
Si eres jove, sense cotxe no eres ningú.
I el màxim del màxim ja era fumar al cotxe.
Però, ai las, les modes canvien.
I canvien tant que ara les modes ja no es diuen modes sinó tendències.
Total, que ara les xifres de les tendències diuen que als joves ja no els interessa tenir cotxe.
Hi ha diversos estudis amb resultats diferents (cosa que demostraria que els estudis els fan els mateixos que les enquestes, que són com els gelats, amb tants gustos com consumidors), però la mitjana seria que entre un 42% i un 46% dels menors de 25 anys no tenen cap necessitat de comprar-se un automòbil.
Als bars perquè està prohibit i als cotxes per no molestar la resta de passatgers.
Els experts diuen que la prioritat dels joves d'avui és "la connectivitat, els telèfons intel·ligents i les tauletes" i que la sensació de llibertat l'experimenten a la xarxa.
Però em temo que hi ha més causes.
Amb un atur juvenil com el que hi ha, quin jove compra i manté un cotxe?
L'absència de perspectives de futur.
Tenir al cap marxar a guanyar-se la vida a l'estranger.
Si potser te'n vas en poc temps, per què vols un cotxe i per què vols gastar-te uns calés que potser et caldran per sobreviure mentre et busques la vida?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Amb tanta sinceritat encara prendrem mal.
Cal que moderem els impulsos de sincerar-nos amb tothom i compartir-hi els batecs del nostre cor (m'inspiro en Susanna Tamaro) o d'enfarfegar de candaus i missatgets sentimentals el pont de Vallcarca (m'inspiro en Federico Moccia i en la secció de candaus de la ferreteria Bolíbar, molt ben assortida).
Els famosos no paren de sincerar-se, vulgues no vulgues.
Això tant val per a ella com per a Paul Auster, que aquests dies ha davallat dels cels i s'ha encarnat entre nosaltres, a la ciutat de Barcelona.
A El matí de Catalunya Ràdio, Auster no s'ha estat d'elogiar el caminar airós i ferm de les barcelonines -molt segures, ha dit llepó-; és intrigant com no s'ha fixat en els caminars sancallosos d'alguns barcelonins, també molt remarcables.
Així publiciten l'austerià Diari d'hivern a Catalunya Ràdio (n'escolto els anuncis com si observés el tritó pirinenc): "Torna el millor Paul Auster.
Un itinerari de vida emotiu i sincer".
Un cop més, el flagell de la sinceritat.
El que espero dels escriptors (des d'Auster a Folch i Torres) és que em despleguin el seu talent, no que m'obrin el seu cor.
Tampoc no em convenç gaire el duo format per Auster i Hustved, l'exhibicionisme de les parelles d'escriptors se'm fa irritant i ensopit (tot allò que Sartre deia Castor a Beauvoir, com s'enganyaven, el camembert que gastaven, etc.).
A diferència dels mitòmans, que es deleixen per saber més sobre la cortina de la dutxa d'Auster, els apassionats de la literatura sempre preferirem les Falses memòries de Villalonga a unes revelacions emotives i sinceres (fora que siguin escrites per Oscar Wilde).
Això és el que intento inculcar a les meves filles.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La catàstrofe, les grans obres públiques i la cultura creen els escenaris més cobejats pels polítics per mostrar-se als parroquians amb accés a les urnes.
He conegut molts pocs polítics amb un interès real, genuí, per la cultura, però n'he conegut molts més que n'han triat les seves manifestacions més "mediatitzables" com a escenari per enviar el fals missatge de la seva passió cultural.
Alguns hi han assolit considerables fruits d'imatge, però quasi tots desapareixen de la vida cultural quan la política els ombreja o directament els fa fora.
No els tornareu a veure recorrent les taules de les llibreries el dia del llibre ni assistint a inauguracions d'exposicions.
S'hi acostaren perquè creien, en la seva ignorància, que la cultura emet com un plugim daurat que s'adhereix a la teva figura i que n'arribarà a formar una segona pell.
El seu interès, idò, era d'or passat per Manacor.
En canvi, els pocs que han arribat a la política des de la cultura mantenen per sempre aquesta relació, independentment de si els pot "fer imatge" o ja no.
D'aquests, però, n'hi ha poquets.
Podríem dir que les grans manifestacions de la cultura són considerats, des de fora del món cultural, unes situacions extraordinàries?
Aquest seria el cas de les grans desgràcies, els grans accidents o hecatombes causats per la còlera de la naturalesa, sovint en secreta complicitat amb els fets dels homes.
Aquestes hecatombes creen escenografies que expressen el dolor de les persones, la seva vulnerabilitat, la seva indefensió –sovint donen peu a accions individuals de valentia admirable.
Associar-se a aquests escenaris deu ser rendible, perquè cada dia més s'hi acosten més polítics, fins i tot aquells que no hi tenen cap feina i que simplement distreuen i fan nosa.
Els governants que han de prendre mesures per pal·liar els danys sí que hi han de ser, però, i els altres?
Segons com es miri, la seva presència en la destrucció i el sofriment parlaria, més que res, d'un oportunisme cru.
A uns i altres, la gent els voldria veure més associats a la vida quotidiana de les persones, en què es posen de relleu les petites dificultats de cada dia que són indici dels grans problemes.
Aquí és on la ciutadania agrairia les mostres de solidaritat i d'interès per arreglar coses.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial té la funció de desenvolupar la governança com a base d'una modalitat en la presa de decisions de la institució universitària (informació, participació, col·laboració i consens), i el foment de la presència de la Universitat de València en la seua àrea d'influència com a mitjà de connexió amb les institucions i la societat locals i de la seua visualització.
Pretén la visualització i implicació de la Universitat de València en la seua àrea d'influència immediata a través de l'impuls de la transferència efectiva de les activitats universitàries, en particular les que es relacionen amb formació, investigació i transferència de coneixement a la societat valenciana i a les entitats locals que la representen.
Especialment es treballa amb ajuntaments (266 en la província de València), mancomunitats (més de 70 agrupacions) i diferents associacions representatives tant municipals, comarcals com supracomarcals, de caràcter cultural, social, empresarial, etc.
Les estratègies que s'estan impulsant persegueixen: la formació dirigida a la ciutadania i, en particular, a col•lectius específics (joves, majors, empresaris, treballadors, estudiants, polítics locals, etc.); la investigació aplicada, desenvolupada pels investigadors universitaris; i la visualització de la Universitat mitjançant la transferència del coneixement de la mateixa en la societat.
Es centra en el disseny d'accions destinades a impulsar la participació de les comunitats de personal docent i investigador (PDI) i de personal d'administració i serveis (PAS).
En l'actualitat, treballen a la Universitat un col·lectiu que supera les 6.000 persones.
Entre les estratègies dirigides a fomentar la participació institucional hi ha entre d'altres: reunions mensuals entre el rector, i els degans i deganes de facultats i els directors i directores de departaments; reunions semestrals entre el rector, i els directors i directores de departaments i instituts universitaris; trobades amb col·lectius del personal d'administració i serveis; i reunions amb col•lectius determinats (professorat emèrit, etc.).A més, el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial es troba obert a prestar els serveis del personal docent i investigador que puga ser requerit per part de qualsevol entitat local, tant en matèria formativa (conferències, seminaris, tallers,...), d'investigació aplicada (projectes i assessoraments) o de transferència de coneixement (exposicions). |
La sexologia és cada vegada una disciplina més transdisciplinar, que convé abordar des de diversos àmbits científics.
Aquest és el tema d'una nova conferència de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut que impartirà el metge Toni Martín, vocal de la Societat Catalana de Sexologia. |
Un nen de 5 anys ha mort per Ebola a Uganda, segons ha informat un responsable sanitari, en el primer cas a l'altre costat de la frontera del brot actual del virus a l'est de la República Democràtica del Congo (RDC).
La ministra de Sanitat ugandesa, Jane Ruth Aceng, ha revelat així mateix que dues persones més han donat positiu, per la qual cosa el país ja compta amb tres casos confirmats de la malaltia.
El menor ha mort durant la nit, segons ha indicat la font a Reuters, després d'arribar a Uganda des del país veí amb la seva família.
La seva mare havia tornat a RDC per cuidar el seu pare, que va morir de la malaltia, segons va informar dimarts el ministre de Salut.
Quatre dels familiars del menor estaven en observació en zones d'aïllament i dos d'ells han sigut sotmesos a anàlisi per verificar si tenen Ebola després de mostrar símptomes de la malaltia.
El nen i la seva família van arribar a Uganda el 9 de juny a través del lloc fronterer de Bwera i van buscar atenció mèdica a l'hospital de Kagando, on els treballadors sanitaris van identificar l'Ebola com a possible causa de la malaltia", segons va informar l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
El menor va quedar internat a la Unitat de Tractament d'Ebola de Bwera.
En previsió d'una possible expansió del brot d'Ebola a RDC a Uganda, les autoritats havien vacunat prop de 4.700 treballadors sanitaris a 165 instal·lacions, inclosa en la que va quedar hospitalitzat el nen.
Per la seva part, el Ministeri de Sanitat de RDC va explicar que el nen i 12 membres de la seva família van arribar a un centre d'atenció a Kasindi.
"Mentre esperaven el trasllat al centre de tractament d'Ebola a Beni, sis persones van abandonar el centre d'aïllament a Kasindi i van travessar la frontera per anar a Uganda", va detallar.
"Les autoritats sanitàries congoleses van informar directament els seus col·legues ugandesos, que van trobar la família a l'hospital de Kagando i els van traslladar immediatament a la unitat de tractament d'Ebola a Bwera", precisa el ministeri.
El brot de la veïna RDC ha causat fins al moment 1.396 morts (1.302 de confirmats en laboratori) d'un total de 2.071 casos, segons l'últim recompte oficial del Ministeri de Sanitat congolès.
República Democràtica del Congo |
No se m'acut cap altre perfil que pugui bastir un gran acord republicà entre Esquerra i els comuns
Carta a Ernest Maragall: 'I a més, un Maragall...'
Semblava que Ada Colau era el pitjor que li havia passat a Barcelona des que els romans la van batejar com a Bàrcino.
Per això, les elits de la ciutat van muntar una operació per desallotjar-la de l'Ajuntament, comandada per un ex primer ministre francès.
Ara s'ha vist, però, que encara hi podia haver una cosa més irritant: un alcalde amb les sigles d'ERC.
Pintaven que això era el Bronx, incivisme, inseguretat, 'top manta' i narcopisos.
A base de superilles i carrils bici, la ciutat –deien– s'havia convertit en un infern per als turistes, per als cotxes, per a les terrasses, per als hotelers, per als negocis i fins i tot per als pobres gossos del Turó Park.
Van aconseguir pels pèls l'objectiu que Ada Colau no guanyés les eleccions.
Llàstima que l'alegria els durés tan poc.
El temps de mirar els resultats i veure que sortien del foc per caure a les brases.
Un oxímoron, dues paraules que, quan senten juntes, els regiren l'estómac.
No els pot estar passant el mateix, pensen, que als pobles de la Catalunya profunda.
I encara se'ls fa íntimament més dolorós que sigui vostè l'alcaldable d'Esquerra.
Un fill de Sarrià-Sant Gervasi, un independentista sobrevingut, un socialista, un dels artífexs de la Barcelona que tots evoquen amb nostàlgia i contraposen malintencionadament a la d'Ada Colau.
Un Maragall cometent alta traïció.
I és per això que han començat la reconquesta.
No acabo de saber de què tenen por.
Dubto que un alcalde de Barcelona pugui (ni li pertoqui) proclamar la independència de Catalunya.
Es pot permetre posar un llaç groc a la façana, una pancarta de suport als presos polítics, anar-los a veure a Soto del Real, aprovar mocions simbòliques, personar-se com a acusació particular en les càrregues de l'1 d'Octubre, trencar amb el seu soci si dona suport al 155, posar traves a la instal·lació d'una pantalla gegant per als partits de la selecció espanyola o rebre altres alcaldes independentistes al Saló de Cent.
Poca cosa més, doncs, del que ja ha fet Ada Colau aquests últims mesos.
No ho tindrà fàcil, senyor Maragall.
Però per trajectòria política, per manca d'ambicions personals, per habilitats per a la negociació i la cuina de pactes, perquè no és un home de l'aparell d'Esquerra –però sap perfectament com funcionen els partits–, per un grapat de motius no se m'acut cap altre perfil que pugui bastir un gran acord republicà entre Esquerra i els comuns, entre vostè i Ada Colau, si cal alternant-se a l'alcaldia, perquè les dues formacions més votades diumenge puguin governar Barcelona juntes.
P.D. L'edat no és ni una virtut ni un defecte.
Ha sigut patètic veure com s'enfotien de vostè o de Manuela Carmena perquè, després dels 70, tinguin ganes de continuar transformant no només les seves vides, sinó també les nostres ciutats.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Les noies de Rubén Tenor van aconseguir la primera victòria
Les noies de Rubèn Tenor van caure derrotades a la pista del Reus Ploms per 53 a 47
Després d'una gran pretemporada, jugant partits contra equips de copa Catalunya i de primera Catalana, el sènior femení del CB Samà iniciava la temporada davant d'un dels equips que, segurament, estarà a la part alta de la classificació
Resultats del torneig de bàsquet Garraf 2018
El Bàsquet Samà Vilanova va celebrar dissabte la Diada del Club i presentació de la temporada 2018-19.
Enguany el club competirà amb 27 equips formats per 311 jugadors i jugadores
Les noies de Vicky Marcos acaben la temporada en una meritòria 5a posició
L'equip, en quadre, aconsegueix un brillant triomf a Balaguer
Les noies de Vicky Marcos certifiquen la permanència a 1a catalana
Les noies de Vicky Marcos protagonitzen un gran inici de partit i segueixen sumant
El vespre de diumenge es va poder veure la segona part del derbi vilanoví a la categoria territorial, després que en el primer els grocs en sortissin victoriosos
La Parròquia-Bàsquet Samà Vilanova va rebre dissabte al Collblanc de Torrasa, un equip molt jove que amb el canvi d'entrenador unes jornades enrere, ha revifat per lluitar per la permanència en aquest final de temporada
El mini femení A del Club Bàsquet Samà de Vilanova és un grup de jugadores procedents de diferents escoles que va començar l'any amb algunes baixes i amb moltes incorporacions
La Parròquia-Samà Vilanova es desplaçava diumenge al matí a l'Hospitalet de Llobregat a camp del tercer classificat, l'AEC Collblanc, amb les ganes de netejar la pobra imatge oferta el cap de setmana anterior
La Parròquia-Bàsquet Samà Vilanova es desplaçava dissabte a la pista del CB Tarragona, equip classificat en segona posició i en un gran estat de forma
Els nois de Rubén Ortiz es van desplaçar al camp del líder, l'AESE A, per jugar a les 9 del matí.
La Parròquia-Samà Vilanova visitava la pista de la Palma de Cervelló diumenge a les 18 h, un equip que es trobava en 13a posició i que matemàticament disputarà ja la promoció de descens i fins i tot pot veure's afectat pel descens directe
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Les setmanes anteriors a l'esclat de la guerra foren relativament calmades a Sabadell.
Malgrat això, el mes de juny es produí la vaga d'Arts Gràfiques de manera que el Diari de Sabadell no va poder sortir durant uns quants dies.
També va haver-hi la vaga general del comerç del 18 al 27 de juny que paralitzà el sector.
Els conflictes laborals no trencaren la sensació de normalitat de la vida pública.
Tant és així que el diumenge 12 de juliol, el mateix dia de l'assassinat del dirigent dretà José Calvo Sotelo, considerat el preludi de l'aixecament militar, començaren a funcionar els trens directes Sabadell-Castelldefels per anar a la platja.
El 16 de juliol 2.000 alumnes de les escoles públiques celebraren la fi de curs al bosc de Can Feu.
L'endemà sortí cap a Tona la primera tanda de les colònies infantils organitzades per la Lliga d'Higiene Escolar, que foren acomiadades per l'exalcalde de la dictadura de Primo de Rivera, Josep Germà, que seria assassinat dies després.
El dissabte 18 de juliol molts sabadellencs anaren al cinema al Cervantes i als Campos on es passava un documental de boxa i la pel·lícula Desfile de pelirrojas, al Principal i al Catalunya Parc es visionaren els films Había una vez dos héroes de Laurel i Hardy i Polvorilla de Jean Harlow.
Expulsió dels regidors de la Lliga
Des del punt de vista polític, l'ambient estava dominat per l'expulsió dels vuit regidors de la Lliga per la seva participació en l'Ajuntament del Bienni Negre que es va fer efectiva al ple extraordinari del 16 de juliol, després de desestimar el recurs presentat pel edils lligaires deu dies abans.
Els insistents rumors sobre un cop militar provocaren que als locals de les organitzacions polítiques i sindicals d'esquerra hi hagués una activitat inusual.
Així, el 14 de juliol, dimarts, va reunir-se el Comitè d'Enllaç del Front Popular i Organitzacions i el Círcol Republicà Federal ( CRF ), que ostentava l'alcaldia en la persona de Joan Miralles Orrit, arrancà al nou capità de la Guàrdia Civil, Manuel Franco Pineda, el jurament que no es revoltaria contra la legalitat constituïda.
Al mateix temps, el CRF ordenà als seus militants, armats amb fusells, que vigilessin la caserna de la Guàrdia Civil (aleshores denominada Guardia Nacional Republicana ).
A més, tornaren a posar-se en contacte amb el cap de l'institut armat per tal que es presentés a l'Ajuntament per fer un acte públic de lleialtat a la República, que es celebrà al vespre el 16 de juliol en l'esmentat ple municipal que continuà durant tota la nit.
Per altra banda, diversos elements dretans, particularment es cita a dotze requetès i tradicionalistes, que estaven informats de la imminència del cop, es reuniren clandestinament la nit del 17 al 18 de juliol per preparar la seva intervenció en la sublevació, malgrat l'estreta vigilància a que estaven sotmesos per part de les organitzacions d'esquerres.
Les primeres notícies de la insurrecció militar al Marroc i les Canàries arribaren a Sabadell al matí del dissabte del 18 de juliol.
El sindicats i partits d'esquerra van començar a repartir armes entre el seus militants.
El Diari de Sabadell titulava en la que seria la seva darrera edició:
S'ha frustrat un nou intent criminal contra la República.
El govern no ha volgut dirigir-se al país fins aconseguir obtenir coneixements exactes del que ha ocorregut i posar en execució les mesures urgents i inexorables per combatre'l".
A la matinada del diumenge 19 de juliol marxaren cap a Barcelona militants d'organitzacions d'esquerres, però també membres dels requetès de la clandestina Comunión Tradicionalista.
Val a dir que foren pocs, els de dretes per indecisió, i els d'esquerres perquè consideraren més adient controlar la situació a Sabadell.
No obstant això, uns i altres van enfrontar-se a la caserna d'artilleria de Sant Andreu on hi havia requetès i tradicionalistes sabadellencs com Ramon Albareda Massip i Ignasi Estivill Cot.
Al migdia, l'aviació va metrallar la caserna i els requetès de Sabadell van poder escapar-se, però posteriorment serien detinguts i alguns d'ells executats.
Els milicians sabadellencs van apoderar-se de diverses caixes de fusells i d'un canó que van arrossegar fins a Barberà del Vallès.
A Sabadell, a primeres hores del matí del 19 de juliol encara es celebrà alguna missa, però els feligresos no romangueren gaire estona a les parròquies quan acabà l'ofici religiós.
Al migdia es notaven els símptomes de la nova situació com es comprovà a la Rambla, pràcticament deserta.
A la tarda començaren les primeres mostres de mobilització popular: cotxes requisats i gent armada pels carres.
Així començava la revolució social a la ciutat.
El dimarts, 21 de juliol, al matí foren pastura de les flames la major part d'esglésies i convents de Sabadell: Sant Fèlix, la Puríssima, la Santíssima Trinitat, la Divina Pastora, Sant Vicenç de la Creu Alta...
També abandonaren les seves residències els escolapis i els maristes, que es refugiaren a cases d'amics i es desallotjaren els convents de les escolàpies i les carmelites.
L'endemà cremava el Santuari de la Salut.
Això malgrat les peticions de protecció que van adreçar-se a la Guàrdia Civil i a l'Ajuntament, que va considerar que no es podia fer res davant el desbordament de les masses populars.
Encara avui no s'ha aclarit qui foren els responsables d'aquests fets.
Existeixen versions contradictòries sobre si es tractà d'una acció espontània o planificada o si foren protagonitzats per elements locals ben identificables o per gent vinguda de fora i desconeguda.
En qualsevol cas, la crema d'esglésies i convents expressava una actitud anticlerical molt arrelada a la ciutat des de feia molt de temps.
A més, es cremaren moltes imatges religioses, es baixaren les campanes de Sant Fèlix per fer munició i s'acabaren amb els casaments religiosos que foren substituïts pels "casaments revolucionaris" oficiats per autoritats civils.
El mateix 21 de juliol es produí el primer assassinat de la guerra, el rector de Sant Julià d'Atura, Josep Font Deu, al voltant de Torrebonica.
Els escolapis foren qui més van patir la repressió amb vuit dels seus membres assassinats.
Simultàniament, es considerà convenient que la Guàrdia Civil abandonés la ciutat i fos traslladada a Barcelona.
Curiosament, les confessions no catòliques no foren molestades.
Així els centres de culte de l' Església Reformada Episcopal i de la Unió Evangèlica Baptista continuaren oberts i arriben intactes fins al final de la guerra.
Durant aquests primers dies de la conflagració es produïren accions de saqueig i pillatge com succeí a diverses cases del carrer Indústria, entre elles la del empresari i polític lligaire Ramon Picart.
D'altra banda, els partits d'esquerra i els sindicats confiscaren les seus de col·legis religiosos, entitats i partits polítics de dretes.
La Federació Local de Sindicats (FLS) confiscà els edificis del Cercle Sabadellès i la Casa Picart, la CNT s'incautà del Col·legi Sagrada Família al carrer Sant Josep, la UGT i les JSU dels locals de la Lliga a l'actual Casal Pere Quart.
El POUM ho va fer al primer pis del cafè Cal Jan, a la Rambla davant de l'Euterpe.
No hi ha constància que els partits republicans de base social petitburgesa com ara Acció Catalana Republicana, el Círcol o ERC confisquessin cap local.
A més, es realitzaren tot un seguit de confiscacions, que arribarien a 33, per a ser destinats a escoles i centres culturals que afectaren a pràcticament totes les escoles religioses i convents.
El mateix succeí amb la Casa de Beneficència, els locals de l' Ateneu Municipal, l' Acadèmia de Belles Arts, el Teatre Principal i el Castell i bosc de Can Feu.
De residències privades foren confiscades la Casa Duran, Cal Picart, Casa Ponsà, així com la major part dels domicilis dels grans fabricants com ara els Gorina, Arimon, Sempere, Turull, Sallarès...
La classe obrera local, com a la resta del país, va procedir a fer-se amb el control de les fàbriques i empreses afavorit pel fet que la majoria de grans fabricats com ara els Marcet, Llonch, Gambús, Gorina, Turull, Casanovas, Brutau, Manent abandonessin la ciutat i es refugiessin a l'Espanya nacional o a l'estranger (més info: ' Les col·lectivitzacions a la Guerra Civil ').
A mesura de passaven els dies s'estendrà la repressió contra els religiosos, representants de la dreta i empresaris on no mancaren les venjances personals per part dels anomenats 'incontrolats'.
Resulta difícil quantificar el nombre de víctimes de terror roig que es produïren durant els primers mesos de la guerra, mitjançant els anomenats 'consells de cuneta', on un grup de milicians de les anomenades Patrulles de Control muntaven en un cotxe a un sospitós de convivència amb els franquistes que era executat sense judici ni contemplacions a la vorera d'una carretera del voltant de la ciutat.
Segons Martí Marín es poden estimar entre 73 i 83, aquesta darrera dada aportada per Andreu Castells.
Acabada la guerra, l'alcalde franquista Marcet xifrava en 150 el número de sabadellencs de dretes assassinats i, segons el jutjat de primera instància que incoà aquesta causa, ascendiren a 99.
Segons Josep Lluís Martín i Berbois, citant a Josep Ma Solé i Joan Villarroya, els morts ascendiren a 69, 23 entre religiosos i capellans i 39 entre polítics de la Lliga, la Unión Patriótica ( UP ), CEDA, Requetès i Tradicionalistes.
Entre els membres de la Lliga de Sabadell assassinats esmenta a Tomàs Casulleras, Daniel Casas, Josep Elies, Genís Ferran, Domènec Llobet, Silvestre Romeu, Joan Pla i Ferran Sotorra.
També alguns republicans foren víctimes de la repressió.
Així succeir amb l'ex diputat federal Vicente Cano, acusat per Josep Moix de col·laboracionista durant la dictadura de Primo de Rivera.
L'exalcalde federal, Magí Marcè, sobre el qui pesava la mateixa imputació, es va salvar pels pèls (més info: ' La dictadura de Primo de Rivera ').
L'exregidor Jaume Ninet, qui havia estat republicà federal i després va passar-se als radicals, que havia tingut una actuació destacada en el soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat, fou assassinat per les Patrulles de Control de Martorell (més info: ' L'arribada dels Ferrocarrils de Catalunya a Sabadell ').
Diverses fonts a apunten com a responsables d'aquests crims a Marcelino Blanco, Emili Torreguitart, Antonio Camacho i particularment Sadurní Nicolàs Antolino, Lino de la FLS, que havia estat home de confiança de Josep Moix, al qual se li atribueixen més de 100 assassinats.
La fama de botxí incontrolat de Lino va arribar a la Generalitat que el 1937 ordenà la seva detenció.
Al final de la guerra, segons Magí Colet Mateu, citat per Castells, va intentar fugir amb una maleta carregada de valors, però va ser fer presoner pels italians al port d'Alacant.
Menció especial mereixen els esdeveniments de la nit del 4 al 5 de setembre.
Com a represàlia per la presa d'Irún per les tropes franquistes, una manifestació popular assaltà la presó de Sabadell i foren assassinats sis capellans missioners i cinc requetès que havien participat en la insurrecció de la caserna de Sant Andreu.
El terror roig fou molt superior a la veïna Terrassa, on la xifra d'assassinats s'eleva a 226 persones.
Segons Castells les causes d'aquesta diferència rauen en l'hegemonia de la CNT-FAI a Terrassa, enfront del domini de FLS a Sabadell, que després s'integraria en la UGT.
S'ha de dir que les autoritats republicanes procuraren des de bon començament impedir aquests assassinats.
El 21 de juliol el Full Oficial, l'únic òrgan de premsa autoritzat durant mesos a la ciutat, inseria el manifest signat pel Comitè del Front Popular i Organitzacions Obreres, adreçat Al proletariat sabadellenc, on es podia llegir:
És de recomanar, i exigir després a tothom, que no es facin accions individuals, que malgrat poguessin ésser fetes amb bones intencions, podrien sembrar el confusionisme i desvirtuar la magnífica gesta que estem portant a cap".
En aquest sentit, es demanava a les milícies populars que "reprimeixen amb la màxima energia tot acte de pillatge".
Un dels efectes de la guerra fou l'enfonsament de totes les institucions de la República.
Així la Generalitat, el mateix 17 de juliol, va destituir a tots els jutges.
A Sabadell no tornà a haver-hi fins el 21 d'agost en què va prendre possessió del càrrec l'advocat Josep Sentías Masgrau del Front Popular.
Aquell mateix dia el Comitè Local de Defensa ( CLD ) publicà un ban titulat Ambient de terror on instava a la fi de les accions dels incontrolats:
La venjança, l'odi i la malvolença han de deixar pas a l'acció justiciera de la nostra organització.
Companys: prou de sembrar terror, volem dignificar el moviment revolucionari demostrant confiança en les organitzacions antifeixistes".
Aquestes execucions extrajudicials començaren a minvar a partir del 17 d'octubre de 1937 amb la constitució del nou Ajuntament.
Justament, aquí rau una de les principals diferències entre el terror a la zona republicana i la nacional.
Si les autoritats republicanes van fer tot el possible per impedir l'acció dels 'incontrolats', a la zona nacional foren els dirigents franquistes qui impulsaren la repressió.
El 23 de juliol de 1936 es constituí el Comitè Local de Defensa ( CLD )-Milícies Antifeixistes que prengué el poder polític a la ciutat, davant l'enfonsament de l'ajuntament republicà que malgrat això continuà ostentant funcions residuals.
Així l'alcalde, Joan Miralles, va mantenir una certa capacitat de gestió i convocà a partir de setembre "plens oficiosos setmanals".
També es procedí a la depuració de deu alts funcionaris i empleats municipals, alguns dels quals foren privats de les seves pensions i jubilacions.
El CLD representava a les organitzacions d'esquerra més implantades a la ciutat.
Per la FLS hi eren Josep Moix, Josep Pardell i Antoni Bernat, per la CNT Antoni Silvestre i Joan Geniva, per la FAI, Edgar Ricetti, per la UGT, Celestí Fabregat, pel POUM Galileu Molins i Ricart Bernat, pel CRF, Joan Pont i per ERC, Josep Esteve.
L'organisme fou presidit per Josep Moix que seria membre fundador del PSUC, alcalde i futur ministre de Treball.
Des del punt de vista polític, un dels fets més destacats d'aquest dies fou precisament la fundació del PSUC, que esdevindria la força política hegemònica de la ciutat després dels fets de maig de 1937 de repressió contra el POUM i la CNT-FAI.
Aquesta situació d'interinitat acabà el 17 d'octubre amb la constitució del nou ajuntament que va elegir alcalde a Josep Moix i amb una composició on estaven representades les principals formacions d'esquerra de la ciutat.
La contribució a l'esforç de guerra
La contribució de Sabadell al esforç bèl·lic republicà fou molt notable.
Es calcula que en aquest període van marxar al front, sobretot el d'Aragó, uns 1.500 voluntaris.
Una quantitat molt elevada per a una ciutat d'uns 49.000 habitants.
El primer grup de milicians fou organitzat pel POUM.
El 24 de juliol sortien cap el front d'Aragó 25 milicians amb dues metralladores i foren destacats a Sariñena prop d'Osca.
La segona columna sortí de Sabadell el 31 de juliol i estava formada per 18 milicians.
El 21 d'agost sortí una tercera columna amb 12 voluntaris, la quarta el 25 d'agost amb 42 homes i la cinquena, anomenada Centúria Vila Mir el 25 de setembre en memòria del dirigent local que va morir en un obscur incident a Ripollet el 23 de juliol.
Totes aquestes unitats estaven integrades a la Divisió Lenin.
No tenim dades tan concretes sobre la CNT-FAI, però se sap que a l'agost havia enviat 50 milicians i al setembre 66 anarquistes sabadellencs més a la columna de muntanya Ferrer i Guàrdia.
També es formà el grup Rojo y Negro i la bateria Saco y Vanzetti.
A més, els obrers de La Electricitat EC ( LESA ) construïren uns vehicles blindats que tanmateix no foren massa operatius al front.
Els primers militants sabadellencs del PSUC s'integraren des de començaments d'agost en la Columna Carles Marx amb la Centúria Sabadell que va arribar a comptar el 23 d'agost amb 300 milicians destacats al front d'Osca.
Més tard es formarien la Centúria Serafí Espinós, Centuria Matteoti, Joventut Armada, Novena del Barri, Ibèria i 64 Acero Rápido.
També elements sabadellencs del PSUC participaren en la fracassada invasió a Mallorca.
Així mateix, amb materials requisats del centres excursionistes, fou equipada la Columna Alpina, formada majoritàriament per militants del PSUC-FLS que va arribar a tenir 1.000 milicians.
Les joventuts de CRF (Círcol) organitzaren dues centúries que s'incorporaren a la Columna Macià-Companys formada per militants d'ERC.
D'altra banda, el Casal Català d'Esquerra organitzà la Centúria Joan Matas, en memòria del seu primer president, que s'integrà en la Centuria Vila Mir.
També anaren al front d'Aragó 50 voluntaris de la desena companyia de la Guardia d'Assalt destinada a Sabadell.
Totes aquestes milícies foren reorganitzades a partir del febrer del 1937 amb la creació del Ejército Popular de la República.
La guerra es perllongà fins al 27 gener del 1939 amb l'entrada de les tropes franquistes.
El conflicte bèl·lic va marcar la història del nostre país amb profundes ferides que encara no han cicatritzat.
Sabadell, informe de l'oposició.
La Lliga Regionalista de Sabadell o l'ocàs d'un partit (1931-1945).
El Ciutadà Desconegut: del Llobregat al Mapocho.
Arxiu Històric de Sabadell, 2005.
Josep Xinxó Bondia i les JSU de Sabadell.
Federalismo y República' y el reciente 'Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya'. |
Rússia i Síria posaran en marxa aquest mateix dijous una operació humanitària a Alep, al nord del país, i s'obriran diversos corredors amb la finalitat que puguin abandonar la ciutat, controlada en part pels rebels, tant civils com insurgents, segons ha anunciat el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú.
"Per ajudar els civils que han quedat atrapats en qualitat d'ostatges dels terroristes i dels combatents que hagin resolt deposar les armes, el Centre Rus per a la Reconciliació a Síria, conjuntament amb les autoritats sirianes, obrirà tres corredors humanitaris", ha assenyalat Xoigú, citat per Sputnik.
El ministre ha explicat que s'instal·lessin en aquests corredors humanitaris "punts d'alimentació i primers auxilis" i ha lamentat la "complexa situació humanitària" a Alep com a conseqüència de les violacions de l'alto el foc per part dels "extremistes".
D'altra banda, ha justificat l'obertura d'un quart corredor "per al pas segur de combatents armats" davant del fet que "els nostres socis nord-americans no ens entregaran les dades de la separació del Front Al-Nusra i l'Exèrcit Lliure de Síria".
L'esmentat corredor serà al nord de la ciutat, en direcció a la carretera del Castell.
En declaracions a l'agència RIA Novosti, una font de les milícies locals ha assenyalat que una part dels insurgents que han quedat atrapats a Alep estan disposats a entregar les armes, tot i que ha evitat donar xifres concretes.
L'exèrcit sirià va anunciar aquest dimecres que havia aconseguit tallar totes les vies de subministrament als barris de l'est d'Alep, controlat pels rebels que lluiten per deposar el president Bashar al-Assad.
Alhora, ha ofert a "aquells que porten armes una oportunitat real de resoldre el seu estatus perquè entreguin les armes i es quedin a la ciutat o entreguin les armes i l'abandonin".
En aquest sentit, va fer una crida als rebels a "entrar en raó i posar l'interès nacional per sobre d'altres consideracions amb la finalitat que la seguretat i l'estabilitat puguin ser restaurats a Alep".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Usuaris de la mesquita tancada, al carrer.
L'Ajuntament de Mataró ha tancat una mesquita que funcionava sense llicència.
El local, situat al barri de Cerdanyola, només tenia permís per ensenyar cultura africana i no per ser un oratori.
Els veïns i comerciants de la zona es venien queixant des de fa mesos sobretot dels grups que s'apleguen al carrer.
El consistori ha indicat a l'associació Mezjid Yunus que la mesquita hauria de situar-se a la zona industrial, però aquesta ho rebutja perquè es troba allunyada del barri.
A Mataró ja existeix una mesquita.
La pena es que només n'hagin tancat una.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'estació d'esquí de La Molina es posa en marxa aquest dissabte 16 i diumenge 17 de novembre.
No es pot dir que s'iniciï la temporada pròpiament, però com expliquen fonts de la direcció, s'obre per poder fer «un tast de neu».
La voluntat és que «els esquiadors puguin fer les primeres baixades» i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, empresa pública que gestiona el domini, ha fet una oferta de preu rebaixat: forfaits a 14,50 euros per dia, per a tots els públics, però limitat a la pista Llarga.
Alhora, l'estació proposa altres activitats com ara recorreguts d'habilitat al Parc d'aventura, als arbres o amb Segway, i excursions amb raquetes, entre d'altres.
Actualment, «el sistema de producció de neu de cultiu està a ple rendiment, els tècnics de pistes ja estan treballant per poder condicionar les zones esquiables i els serveis s'estan acabant de condicionar».
Està previst que el cap de setmana del 23 i 24 de novembre La Molina posi a l'abast dels usuaris el màxim de domini esquiable possible i a partir del 30 de novembre obri ininterrompudament fins al dilluns 13 d'abril.
Aquesta temporada, La Molina fa un salt: estrenarà un remuntador nou, que permetrà perllongar el tram del Telecabina Cadí-Moixeró fins al Niu de l'Àliga, arribant al cim de la Tosa (cota 2.537 m) i al Parc Natural Cadí-Moixeró. |
Arquitecte (1981i Catedràtic d'Universitat a la ETSA de Barcelona (UPC).
Membre del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona des de 1977 i coordinador del Grup de Recerca LUB.
Arquitecte (1981) i Catedràtic d'Universitat a la ETSA de Barcelona (UPC).
Fundador i redactor de UR Urbanisme-Revista (1985-1992) i co-editor de D'UR actualitat en urbanisme, arquitectura i ciutat, revista digital del LUB.
Professor convidat a ETH Zurich, ZH Winterthur, Rotterdam Arts Council, IUA Venecia, facultats de Ferrara, Nàpols i Palermo, Belles Arts de Copenhague, PUC de Xile, U. Arq.
Hanoi, EAFIT Medellín i en diverses universitats espanyoles.
Ha publicat investigacions a perspecta, ARQ, Lotus Internacional, Quaderns, Annals, Visions, UR-Revista, D'UR, Estudios Territoriales, Phalaris i per al Museu d'Arquitectura de Frankfurt, la Triennale de Milà i el Museu d'Història de la ciutat d'Hamburg.
Galàxies metropolitanes (2002) i Forma urbis.
Col·labora habitualment en premsa.
Des de 1992 realitza treballs d'assesoria sobre transport públic i urbanisme metropolità per les administracions públiques a Barcelona i Medellín, i projectes urbans i de planejament a Valladolid, Cartagena, Maó, Salou i a ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona. |
El grup alimentari Guissona (BonÀrea) aixecarà a Épila (Saragossa) un macrocomplex industrial i logístic que està cridat a convertir-se en un nou motor econòmic de la comunitat, a l'altura fins i tot de la fàbrica de General Motors.
De fet, la primera companyia alimentària espanyola per volum de facturació preveu crear uns 4.000 llocs de treball (inclòs el personal subcontractat de neteja o transport) en un termini de 12 anys, quan el centre de transformació carni estigui a ple rendiment.
En concret, la firma catalana vol «replicar» al polígon El Savinar d'Épila l'única planta processadora que té actualment: la de la localitat lleidatana de Guissona, un macrocomplex que també compta amb prop de 4.000 empleats.
Segons ha explicat en la presentació el president del grup, Jaume Alsina, les obres de les seves noves instal·lacions, que responen a la voluntat de la companyia de seguir expandint la seva xarxa d'establiments BonÀrea cap al nord d'Espanya, Madrid i València, no començaran fins al 2019 a causa de la complexitat administrativa i urbanística que requereix el projecte.
En una primera fase es construirà el centre de distribució per subministrar a les botigues de l'entorn, fet que no requerirà molts treballadors; després s'aixecaran els escorxadors d'animals, i finalment les sales de desfer i elaborats carnis.
«El 2020 o el 2021 ja hi haurà gent treballant-hi», va dir Alsina.
Guissona, que preveu invertir al llarg d'aquests 12 anys 400 milions d'euros, s'ha decantat pel municipi ubicat a 38 quilòmetres de Saragossa per la seva situació estratègica i les bones comunicacions amb el nord, el centre i l'est del país, més enllà d'una garantia de subministrament d'aigua abundant.
En aquest sentit, Alsina va descartar qualsevol motivació que no tingui a veure amb una decisió estratègica.
«Mai ens ficarem en política», va subratllar, i va deixar clar que el seu quarter general de Guissona «seguirà operatiu»: «Fins i tot esperem seguir creixent perquè la tecnologia encara ens permetrà elevar una mica la producció».
L'empresa més gran de Lleida compta actualment amb 435 botigues BonÀrea implantades sobretot a Catalunya, Aragó i Castelló.
El seu pla d'expansió aspira a arribar a les 1.000, i la planta d'Épila, que al final del projecte podria arribar a ocupar una superfície equiparable a cent camps de futbol, jugarà un paper fonamental en aquest procés. |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Dimarts de la setmana passada, Catalunya va viure un dels dies més importants de la seua història.
El 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, compareixia davant el Parlament per tal de comunicar la decisió presa pel seu Govern amb relació al resultat del referèndum de l'1 d'octubre.
Una resposta enormement transcendent, atès que la legislació pròpia fixava la declaració d'independència si la consulta d'autodeterminació deparava una victòria del "sí", tal com va succeir.
La intenció de Puigdemont de proclamar la República de Catalunya no sols va fer tremolar els fonaments de l' Estat espanyol, sinó els de la Unió Europea sencera.
El pes català al si d'Espanya és notable, i la culminació amb èxit d'un procés com aquest podia significar la seua propagació cap a uns altres pobles sense estat.
Un perill que calia evitar de totes passades, raó per la qual fins i tot va implicar-s'hi el president del Consell europeu, Donald Tusk, que va llançar un SOS a Puigdemont.
La pressió era notable i, en efecte, Puigdemont va declarar la independència i va suspendre -la ipso facto a fi d'obrir la via del diàleg, amb l'esperança que la mediació internacional —no sols europea— possibilite que l'Estat espanyol accedesca a parlar en una taula.
Però aquesta esperança era en va, com va quedar clar poques hores després, quan el president espanyol, Mariano Rajoy, va comminar Puigdemont a confirmar-li si havia declarat o no la independència i, en cas afirmatiu, procedir a l'aplicació de l' article 155 de la Constitució.
El PP, Ciutadans i el PSOE, que representen tres quartes parts del Congrés dels Diputats, coincideixen en l'estratègia de la mà dura.
Per acabar-ho d'adobar, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, també va afanyar-se a descartar-se com a mediador, perquè, segons va dir, únicament una de les dues parts li ho ha sol·licitat.
En una Europa com l'actual, en crisi, els seus governants no gosaran tractar mai Catalunya en peu d'igualtat a un dels seus socis, com és Espanya.
Comptat i debatut, molta gent pensa que es podria haver malbaratat una oportunitat d'or.
Els ulls del planeta estaven fixats sobre Barcelona, el procés català ha trencat totes les fronteres i podia haver situat de nou l' Estat espanyol davant el seu propi espill.
Perquè és evident que una declaració d'independència hauria provocat la reacció irada del govern Rajoy, però tan evident com això és que, en aquest cas, hauria plogut sobre mullat, i la imatge de la policia i la Guàrdia Civil apallissant persones no hauria resultat tolerable.
Encara menys, per descomptat, l'actuació de l' exèrcit, una hipòtesi bel·licista que la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, mai no ha descartat.
Tothom era conscient que la pressió política seria notable, i que determinats actors econòmics tampoc no es quedarien de braços plegats, com ha quedat demostrat amb el canvi de seu social d'algunes de les principals empreses del país.
Amb tot, era —i és— el moment de Catalunya.
Un moment que podria produir-se aquesta setmana, abans que el Govern espanyol decidesca desposseir els catalans del seu autogovern.
La declaració d'independència està feta i només cal activar-la.
I és que, davant la intransigència a dialogar del Govern espanyol i la defensa explícita de la imposició i la violència, potser ha arribat l'hora que Puigdemont opte per materialitzar-la.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
El conseller de la Presidència confia en arribar a un acord amb ERC pels pressupostos
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha destacat la importància que la comunitat internacional "entengui bé què es vota el 27 de setembre a Catalunya" i "què vol dir que Catalunya disposi d'un estat propi".
Per això, ha afegit Homs, s'haurà de reforçar la presència exterior de la Generalitat i "explicar que volem esdevenir un país normal amb tots els ets i uts".
D'altra banda, el conseller s'ha mostrat confiat que l'Executiu arribarà a un acord amb ERC pels pressupostos i ha afirmat que les "possibilitats" i la "voluntat" de posar-se d'acord "hi són".
Segons Homs, els comptes del 2015 "són una mica millor que els del 2014" i ha dit que incorporen decisions que són "més avantatjoses".Homs, que ha fet aquestes declaracions al Conselh Generau d'Aran a Vielha, on ha presentat la versió occitana aranesa del Tractat de la UE, ha replicat la ministra de Treball, Fátima Báñez, i ha assegurat que Catalunya és "autosuficient" per pagar les pensions i les prestacions d'atur després que aquest divendres assenyalés que les pensions dels catalans es paguen "gràcies a la solidaritat dels espanyols".
"Si algú ha estat deficitari ha estat, precisament, el conjunt de l'Estat espanyol i particularment en aquests darrers anys molt més deficitari del que ho hagi pogut ser en algun moment Catalunya", ha sentenciat.
D'altra banda, durant l'acte de presentació de la versió occitana aranesa del tractat de la Unió Europea i del tractat de funcionament de la Unió Europea, que s'ha celebrat aquesta tarda al Conselh Generau d'Aran a Vielha, Homs ha assegurat que "l'occità aranès s'ha convertit en una llengua de primer nivell des del punt de vista lingüístic" i que "s'ha fet un acte de justícia des del punt de vista que ha representat històricament Occitània".
Homs ha aprofitat la seva presència a Vielha per mostrar "el compromís del president i el Govern amb l'Aran" coincidint amb la propera aprovació de la Llei del règim de l'Aran.
"És una magnífica oportunitat per tots vosaltres i pel Govern per acreditar la capacitat de complir amb els aranesos, que és una manera de complir amb el país, fent honor a les lleis aprovades i els acords", ha assegurat el conseller de la Presidència, i ha recordat que l'executiu català té "experiència en incompliments", fent referència a l'actitud del govern espanyol amb Catalunya.
"Cal que nosaltres prediquem amb l'exemple a l'hora de ser els primers i els més diligents", ha afegit.
El portaveu del Govern ha reconegut "el mèrit de la gent de l'Aran i les institucions araneses d'estar al costat de la reivindicació catalana" en "aquests anys en què hi ha hagut un plantejament polític transversal respecte l'autogovern".
La traducció aranesa del tractat de la Unió Europea i del tractat de funcionament de la Unió Europea ha estat dipositada formalment als arxius del Consell de la Unió, d'acord amb les disposicions dels tractats de la UE que preveuen que els textos dels mateixos tractats, a més de les llengües en què estan redactats i són autèntics, podran ser traduïts a qualsevol altra llengua que determinin els estats membres entre aquelles que, d'acord amb els seus ordenaments constitucionals, tinguin estatut de llegua oficial en la totalitat o part del seu territori.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Protecció Civil de la Generalitat manté activades aquest dimecres les alertes del Pla Neucat pel risc alt de nevades a la vessant nord del Pirineu occidental, i les de l'Allaucat pel perill d'allaus molt fortes a l'Aran-Franja Nord de la Pallaresa.
Els consells comarcals del Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars Jussà han informat que les rutes escolars funcionaran amb normalitat.
La previsió del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és que la neu es concentri a les comarques de la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà.
Els gruixos de neu acumulada més destacats de dimarts van ser els de Vielha, amb 62 centímetres.
La neu provoca que dues carreteres segueixin tallades, la C-28 a Alt Àneu i la C-142b al Pla de Beret, mentre que en una desena de carreteres --la majoria a Lleida-- l'ús de cadenes és obligatori.
El telèfon d'emergències 112 ha rebut 36 trucades per l'episodi de nevades i 34 trucades per vent, per la qual cosa la Generalitat també manté en prealerta el Procicat, a causa de les ratxes que afecten el conjunt de Catalunya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
MADRID, 22 maig (EUROPA PRESS) -
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha apuntat aquest dimecres sobre la possible suspensió dels diputats presos que "tot indica" que seran suspesos, encara que ha demanat respectar els procediments i esperar que ho decideixi la Mesa del Congrés.
"D'acord amb la llei, sembla que tot ho indica.
La llei d'enjudiciament és fora clara i el reglament del Congrés també", ha indicat en una entrevista a la Cadena Ser, recollida per Europa Press.
No obstant aix, la presidenta de la Cambra baixa ha subratllat que és "bo" respectar els procediments i esperar que la Mesa es reuneixi i posi en comú les seves reflexions.
Sobre quan es pot produir aquesta decisió, Batet ha recalcat que la resolució ser de carcter jurídic i no es prendran decisions polítiques.
"Crec que la Mesa es reunir abans d'aquest divendres, caldr veure si donar temps", ha assenyalat, en apuntar que quedarien "un parell de dies" per prendre aquesta decisió.
D'altra banda, sobre la polmica que s'ha generat pel ple constitutiu de les Corts amb les fórmules d'acatament dels diputats separatistes, ha recalcat que, al seu parer, el PP "va estar encertat" de no secundar durant la sessió la petició que va fer el president de Cs, Albert Rivera, a la Mesa perqu s'interrompés l'acatament dels independentistes catalans.
La nova presidenta de la Cambra baixa ha mostrat sorpresa amb l'actitud d'alguns diputats que "ja han estat en situacions semblants", davant les queixes per l'acatament dels diputats separatistes.
"Els nous poden no saber com funciona, per els que ja tenien una mica de sentit institucional podien haver-ne tingut", ha assenyalat, en referncia a les protestes de Cs.
Preguntada per l'actitud del PP, Batet ha assenyalat que "van estar encertats" de no secundar les queixes en el ple.
"Van decidir tenir sentit de la institució i d'Estat superior, i era el que corresponia en aquell moment", ha explicat.
Encara que el PP no va demanar la paraula en el ple, posteriorment va sollicitar a la Mesa del Congrés que revisi "una per una" les fórmules d'acatament que van emprar els diputats en la sessió constitutiva de les Corts per esclarir si han expressat de manera "clara i inequívoca" la seva voluntat d'acatar la Constitució.
De la mateixa manera, van expressar que Batet hauria d'haver evitat un "espectacle impropi".
Batet ha reiterat que el Congrés ha de garantir que s'"escolti l'altre", fins i tot encara que "no agradi el que diu".
Ha demanat bandejar la "cridria" i l'"insult", entenent que a les Corts no interessa el "soroll", perqu no "construeix res".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Venturós ha estat detinguda aquest matí pels Mossos d'Esquadra i traslladada fins els jutjats de la capital del Berguèda.
Ho fan amb una ordre judicial per la seva doble incompareixença davant els tribunals per donar explicacions per tenir l'estelada penjada a l'ajuntament de Berga i no despenjar-la malgrat haver-hi ordre judicial.
El jutjat d'instrucció número 1 de Berga té obertes dues causes contra Venturós per un delicte electoral.
Les dues vegades que el jutge l'ha citat a declarar, no hi ha anat.
Per això ara el magistrat també la investiga per desobediència.
La Crida ha difòs mitjançant un vídeo la seva acció.
La Crida per Sabadell despenja la bandera espanyola de l'Ajuntament en suport a.
Ara, més que mai, desobediència! pic.twitter.com/BbxypPdfaX
D'altra banda, com ha fet públic la regidora de Drets Civils i Participació, Míriam Ferràndiz, els quatre regidors de la Crida es desplacen cap a Berga per mostrar el seu suport a l'alcaldessa de la CUP.
Per la seva part, el regidor de la Crida Albert Boada ha mantingut que "davant d'aquest nou atac a la llibertat d'expressió, a la voluntat democràtica i a la sobirania dels nostres municipis cal estendre la solidaritat i la desobediència arreu del territori".
La Crida denuncia l'actuació dels Mossos d'Esquadra i exigeix coherència al govern català amb el seu compromís amb el procés independentista.
La formació política se sumarà a una concentració convocada per aquesta tarda, a les 19 hores, davant l'ajuntament de Sabadell.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
BARCELONA, 10 maig (EUROPA PRESS) -
El regidora de Demòcrates a l'Ajuntament de Barcelona, Gerard Ardanuy, ha proposat que la formació dugui a terme una consulta interna electrònica per decidir si s'adhereix a la proposta del periodista i professor Jordi Graupera de promoure una primàries per triar l'alcaldable d'una candidatura independentista per a les eleccions municipals del proper any.
Ha explicat en roda de premsa que defensarà aquesta proposta en l'executiva de Demòcrates d'aquest dijous i, si es consulta i s'aprova, ha apostat per animar al fet que hi hagi el màxim de candidats --també de Demòcrates-- però, si no es consulta o es rebutja, la formació celebrarà previsiblement unes primàries per escollir el seu candidat, ha dit.
Ardanuy ha defensat que la proposta de Graupera i el seu entorn "encaixa perfectament en l'ADN" de Demòcrates i és una bufada d'aire fresc fora de la rigidesa dels partits tradicionals que trenca les seves costures, i ha dit que els impulsors de la proposta han estat en contacte amb Demòcrates i que es reuniran en les properes setmanes.
El regidor no adscrit ha dit a altres partits independentistes que hauran de posicionar-se i "deixar l'ambigüitat i els personalismes de costat", i ha avisat que és imperatiu aconseguir un consens de cara a les eleccions municipals.
Ha fet una valoració positiva de l'any des que va deixar el grup municipal Demòcrata --abans de CiU--, durant el qual des de Demòcrates ha impulsat 46 iniciatives i va presidir la comissió d'estudi de la connexió del transport públic per l'avinguda Diagonal i el tramvia, entre altres actuacions.
Ha defensat que la veu de Demòcrates a l'Ajuntament és d'una oposició constructiva per millorar la ciutat, mentre que altres grups municipals formen la "oposició del 'no" i han decidit donar per finalitzat el mandat, alguna cosa que el Govern municipal ha acceptat, per la qual cosa l'Ajuntament està en situació de paràlisi, segons ell.
"No entenem l'actitud del Govern municipal ni de l'oposició, que no és prou forta per formar una alternativa i en canvi sí es posa d'acord per dir 'no' a tot", ha lamentat, i ha apostat per esgotar el mandat generant acords perquè la ciutat avanci.
Ha sostingut que haurien d'abordar-se assumptes com l'Ordenança de Civisme, el contracte de neteja i el model del Port, ja que considera que ha d'impulsar-se un debat públic sobre la seva estratègia perquè sigui una infraestructura més neta millorant el seu impacte mediambiental: "La riquesa no es pot generar a costa de la salut".
Ha anunciat que, en la línia de generar debats en positiu per millorar la ciutat, ha presentat un prec a l'alcaldessa per realitzar informes i impulsar un debat sobre com donar visibilitat i transparència al pressupost dels grups de l'oposició --d'un total de 2,4 milions anuals-- i com s'executa.
Ardanuy ha aclarit que ell és partidari que tots els grups de l'oposició puguin tenir finançament i recursos de l'Ajuntament per dur a terme el seu treball de la forma adequada, però que han de debatre la forma de donar transparència a aquests pressupostos.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Crítica, anàlisi i orientació literària
Durant els anys en que CiU fou al capdavant del Govern una de les crítiques que rebia més sovint per part de l'oposició era l'excessiu relleu i representació que es conferia a Unió Democràtica, en relació al seu teòric pes específic dins de la coalició.
Els socialistes sobretot, consideraven que estava sobrerepresentada i gaudia d'unes quotes de poder superiors a les que li haurien de correspondre.
Fins i tot s'havien sentit veus que donaven per suposada la hipòtesi que Unió obtindria un nombre de diputats quasi simbòlic si decidís presentar-se per separat a les eleccions.
En aquells temps, el PSC argüia precisament que un dels punts forts que el postulaven com a clara alternativa de govern era la seva solidesa i cohesió com a partit, en contraposició a la coalició de CiU, que presentaven com una mena de matrimoni de conveniència que mai deixaria d'estar afeblit per les seves dissensions i lluites internes.
Potser convé recordar-ho ara, quan les aigües que semblen baixar tèrboles no són les del principal partit de l'oposició, sinó la del mateix Govern que llavors era oposició.
Quan Ernest Maragall —aquest gran visionari que considera que totes les famílies catalanes es poden permetre una setmana blanca a la neu— declara un dia que Catalunya "està fatigada" i "no recolzarà nous experiments ni artefactes inestables".
Quan al cap de poc publica un article assegurant que "El govern de José Montilla (...) fa temps que renuncià a encarnar un projecte integral de país amb pretensió de ser entès i acceptat com a tal".
Quan es creu obligat a presentar la seva dimissió.
Quan el dilluns es reuneix amb l'executiva del seu partit i explica que "si cal" està disposat a aclarir les seves paraules de la darrera setmana, com si no hagués dit el que havia dit ni escrit el que havia escrit...
Quan els seus companys d'executiva, sàviament, prefereixen que no s'expliqui— de fet, que no digui res més— i donen l' incident per clos...
Els que creien que l'oasi català no existia s'erraven: existia i segueix existint... reencarnat en el PSC!
Un oasi català socialista on ningú no té dret a remoure les seves tranquil·les i plàcides aigües...
On els problemes no són més que miratges.
Així, d'un dia per l'altre, mercès a la màgica batuta montillana, el PSC esdevé de nou una formació política cohesionada i sense fissures internes.
Un partit model, perfecte i immutable, la política nacional del qual el Conseller d'Educació no va pretendre posar en entredit.
Com tampoc no era aquesta la intenció del d'Economia i Finances, Antoni Castells, quan declarà que no es podia negar "el debat lliure i la realitat".
Ni, menys encara, el de la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, quan va creure necessari reclamar el respecte "a la pluralitat" dins del seu partit...
Analitzant-ho tot plegat amb un xic de fredor i objectivitat, només a un eixelebrat se li acudiria diagnosticar que el gran debat polític actual no se centra en la fortalesa de la coalició de CiU, sinó en saber si hi ha dos partits socialistes col·ligats al nostre país (un de base nacional catalana i un altre de base nacional espanyola) formant una coalició no reconeguda anomenada Partit Socialista de Catalunya...
Tan sols algun derrotista s'arriscaria a assegurar que la qüestió de fons segueix oberta.
Que el PSC divergeix cada dia més entre dos models: entre l'herència d'arrel catalana de Pallach o l'autonomista o regionalista de Montilla.
O el que és el mateix, si vol ésser el partit socialista de Catalunya o bé —seguint l'exemple hispanocentrista de Ràdio 4— si prefereix esdevenir el partit socialista a Catalunya?
Publicat al Diari Maresme, el 18 de febrer del 2o1o
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Introdueix la teva adreça d'e-correu: |
per als estudiants dels ensenyaments de Relacions Laborals i Treball
Es comunica als estudiants dels ensenyaments
de Relacions Laborals i Treball Social que els llocs de votació per
a les eleccions a Rector són els següents: |
Un dels principals reptes en l'atenció a la gent gran de la nostra societat és el de fomentar l'autonomia i prevenir la dependència.
Dins d'aquest marc, i enfrontat a una visió negativa de l'envelliment, sorgeix el corrent de la promoció de l'envelliment actiu i saludable.
Segons la majoria d'estudis consultats, el foment d'un envelliment saludable passa per tenir cura del cos, de la ment i de la relació amb els altres.
Per donar resposta a aquesta necessitat, el nostre servei consta d ́un centre especialitzat - amb un equip multidisciplinari format per Infermera, Psicòloga, Terapeuta Ocupacional i Auxiliar d'Infermeria - on es desenvolupen activitats educacionals i d'estimulació a través del treball directe amb els usuaris i les seves famílies.
Tallers i activitats de freqüència diària I setmanals, de diverses temàtiques: |
És l'activitat d'elaboració de productes alimentaris, que complint els requisits assenyalats per aquesta matèria, estan subjectes a unes condicions durant tot el seu procés productiu que garanteixen als consumidors un producte final individualitzat, de bona qualitat i amb característiques diferencials, obtingudes gràcies a les petites produccions controlades per la intervenció personal de l'artesà/ana.
Són empreses dels agricultors i ramaders, que en són socis.
Aglutinen bona part de la producció agroalimentària del nostre territori amb productes tan variats com arròs, cava, carn de vedella, de pollastre i de porc, cítrics, embotits, hortalisses, iogurts, flors, formatge, fruita dolça, fruita seca, llegums, llet, mantega, mel, oli d'oliva, plantes ornamentals, verdures, vi, etc.
La certificació ecològica garanteix que els productes han estat produïts o elaborats seguint les normes de l'agricultura ecològica, i que han estat controlats en tot el seu procés de producció, elaboració, envasat i comercialització.
La producció integrada és un sistema de producció d'aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient.
La producció integrada dóna resposta a les demandes de qualitat i seguretat en els aliments que exigeixen els consumidors responsables.
La qualitat i la seguretat dels productes es garanteix mitjançant una certificació oficial.
El moviment Slow Food promou, entre d'altres, la formació i el manteniment de bancs de llavors per preservar les varietats locals en perill d'extinció així com la promoció del menjar local i tradicional. |
El festival 27 Guitar Bcn obrirà la seva edició amb Luis Eduardo Aute, i tindrà Caetano Veloso & Gilberto Gil, Marcus Miller i Yann Tiersen, que se sumen a Ludovico Einaudi, Noel Gallagher, Buenavista Social Club i Tomatito, a 14 sales diferents de Barcelona, han explicat els organitzadors aquest dimarts en roda de premsa.
Per aclamació popular, Orquestra Buenavista Social Club i Caetano Veloso & Gilberto Gil repetiran al festival, que aposta per artistes internacionals com el britànic James Bay i l'australià Tommy Emmanuel i per músics locals com Quimi Portet, Blaumut, Adrià Puntí i Damià Olviella.
Uns 40 concerts formaran part de la programació, que el director del festival, Joan Rosselló, ha descrit com la millor edició del Guitar Bcn, ja que el festival viu el seu millor moment en termes de "qualitat, actualitat, originalitat i comercialitat".
"Buenavista Social Club s'acomiada de Barcelona definitivament com a projecte, ja que només actuarà a Viena, Londres i a la capital catalana", ha explicat la directora artística, Judith Llimós.
També actuarà el francès Yann Tiersen, en solitari al Palau de la Música, i l'italià Ludovico Einaudi, que presentarà 'Elements' al Gran Teatre del Liceu.
"Som un aparador de tendències, i apostem per descobrir nous creadors i continuar amb la fidelitat de molts artistes", ha apuntat Llimós.
Artistes com el jove Enric Verdaguer que actuarà al costat de Cybee, un altre projecte de joves, a la sala Luz de Gas: "Tant jo com els músics de la banda tenim moltes ganes que arribi el dia", ha apuntat Verdaguer que presenta el seu àlbum 'Moonstruck'.
"El significat del disc vindria a ser la impossibilitat d'actuar amb normalitat a conseqüència d'estar enamorat", ha puntualitzat el jove de 20 anys.
El membre de Cybee Marc Colomer ha explicat que tindran l'oportunitat de presentar el seu nou disc, que sortirà durant març, on han trobat "una línia més clara" del seu estil com a grup.
"Estem molt contents d'estar en el festival perquè és una mostra que hi ha gent que creu en nous projectes", ha afegit el cantant de la banda, Nil Moliner.
El cantant de Sant Feliu (Barcelona) Ramon Mirabet presentarà el seu nou disc a la sala Apol·lo, i Adrià Puntí prendrà el relleu en l'Auditori 2 amb dos concerts amb un abonament unificat.
"El primer estarà més relacionat amb el disc, mentre que el segon amb el llibre que ha publicat", ha afegit Llimós sobre l'actuació de Puntí.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Arbre robust que pot superar els 45 metres d'alçària, és originari de les muntanyes de l'Atles (el Marroc i Algèria).
Arbre robust que pot superar els 45 metres d'alçària.
Té una capçada de forma piramidal, en què les branques apareixen formant pisos o taules.
Amb el pas del temps, l'escorça es va esquerdant i ennegrint.
En forma d'agulla (fulles aciculars) i d'un color verd blavós.
Les fulles fan entre 1 i 2,5 cm de llarg i s'agrupen formant una mena de pinzells.
Des de l'estiu fins a principis de tardor.
Les flors femenines són de color verd pàl·lid i tenen forma de con.
Pinyes còniques, en forma de barril, que es disposen verticalment sobre les branques.
A l'inici són de color violat però quan maduren, a la tardor del segon any, s'enfosqueixen.
Originari de les muntanyes de l'Atles (el Marroc i Algèria).
No suporta la humitat, però tolera molt bé la sequera estival i les baixes temperatures.
La seva fusta és força preuada, fàcil de treballar i característica per la seva olor.
Els cedres són l'origen d'un dels perfums més antics de la humitat.
Aquests ja s'utilitzaven en temps de l'Antic Egipte i, actualment, es troben presents en diversos perfums i cosmètics.
L'oli essencial de les diferents espècies de cedres s'obté per destil·lació de les fustes.
Itinerari botànic del parc de Can Mercader |
Dimarts 3 de setembre de 2019, a les 22 h.
Us convidem a gaudir d'una programació de pel·lícules relacionades amb el món de l'art i els seus temes de debat.
Aquest any, proposem un programa que explora la figura de l'artista, el procés creatiu, el vincle entre art i societat, els museus, la dona en l'art i els creadors marginats per la historiografia oficial.
El Museu Nacional es transformarà en una sala de cinema oberta a tothom que vulgui endinsar-se en aquestes temàtiques través de la màgia i del poder transportador del 7è art.
Amb el bon temps i coincidint amb la retrospectiva dedicada a Oriol Maspons, un dels grans cronistes de la societat a través de la fotografia, projectarem a l'aire lliure ' Visages Villages', documental que ens mostra el diàleg intergeneracional entre la icònica directora de la nouvelle vague Agnès Varda i l'artista urbà JR.
Ambdós creadors visiten pobles de França retratant els seus habitants i intervenint en el paisatge amb les obres resultants.
Al mateix temps, la directora recorda les seves experiències com a cineasta.
Una joia humanista i personal que ens parla del procés de creatiu i del vincle entre art, record, espai urbà i societat.
Programa subjecte a canvis de darrera hora |
Tutelades per la gràcia de Déu.
Durant el matí del 19 de febrer la Inspecció de Treball va estar al CRAE (Centre de protecció de menors tutelats) Montserrat de Cerdanyola del Vallès comprovant contractes, salaris, nòmines...
Ens alegra que hi hagi algú que vigili aquestes empreses que actuen com si la legislació laboral i la legislació autonòmica sobre centres de menors no fos amb elles: incompliment de ràtios, falta de titulació de professionals, no lliurament del calendari laboral...
Però clar, que són aquestes nimietats per a qui va participar activament de la "tasca social" del "gloriós Movimiento Nacional"?.
I és que qui dirigeix i gestiona aquest centre (i s'encarrega de "protegir" a les menors que hi viuen), són les senyores del Instituto Secular de la Cruzada Evangélica, les mateixes "Cruzadas" que repartien pietat i amor entre les preses de les presons del franquisme.
No sabem, amb aquest currículum, quins valors els estaran inculcant a les nenes internades en el seu centre, però qui és responsable últim d'aquesta tutela, la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA) podria completar la tasca iniciada per la Inspecció de Treball i acostar-se a comprovar-ho.
La manca de fiscalització del funcionament i de la utilització dels recursos (públics, no ho oblidem) dels centres de menors és una cosa que requereix d'una solució urgent.
Que hi hagi eleccions en uns mesos no és excusa per posposar la solució, sobretot perquè és una cosa que porten deixant per a més endavant no només els successius governs de CiU sinó també els del Tripartit.
Sector Social del Sindicat d'Ensenyament de CGT Catalunya
PÀGINA FACEBOOK SECTOR SOCIAL CGT CATALUNYA |
L'Hotel Ciutat Martorell és un hotel de disseny i alta qualitat, ubicat a la vila de Martorell, a tan sols 20 minuts en cotxe de Barcelona.
Disposa de 92 habitacions estàndard àmplies i funcionals.
Cadascuna d'elles decorada amb un estil minimalista, amb cambres de bany àmplies i completes, WiFi i minibar.
L'hotel posa a la disposició dels clients WiFi gratuït al lobby, on també s'hi troba una àmplia sala amb TV de plasma, premsa diària i coffee shop gratuït, a més d'un business corner amb ordinador, i gimnàs a la planta baixa.
L'hotel diposa també de pàrquing privat.
Compta amb 3 sales de reunions i una sala de banquets amb capacitats d'entre 8 i 200 persones.
Al restaurant Kirin, d'estil mediterrani i cuina de mercat, s'hi ofereixen sopars de dilluns a divendres.
Hi ha la possibilitat de room service 24h a les habitacions.
L'hotel Ciutat Martorell es troba a 30 minuts en cotxe de l'aeroport de Barcelona-El Prat, a 100m de les estacions de tren de rodalies RENFE i FGC, que connecten amb el centre de Barcelona en 25 minuts.
A tan sols 20 minuts de la muntanya de Montserrat.
© Consorci de Turisme del Baix Llobregat | Parc Torreblanca N-340 pk 1249, 08980 Sant Feliu de Llobregat | [EMAIL] | T. 936852400 | F. 936851868 |
Es tracta d'una presa de contacte per establir relacions de col·laboració i cooperació amb la ciutat mauritana de Boulenoir
Amb motiu de la celebració a Barcelona del simposi "El desenvolupament de les àrees urbanes a Mauritània", una delegació de càrrecs públics de la localitat de Boulenoir, al nord de Mauritània, s'ha reunit al despatx de l'alcaldessa de VNG amb la mateixa Neus Lloveras, el regidor de Promoció Econòmica i Projecció Exterior Gerard Figueras, i la regidora de Cultura, Convivència i Equitat, Teresa Llorens.
L'alcalde de Boulenoir barry Ahmed, acompanyat dels assessors del govern Ely Salem Heibany i Yahya Regel (responsable de Turisme), han estat acompanyats per Divaika Kiemba, president del Centre Euro Àfrica, de Barcelona.
Un centre sense ànim de lucre que té com a objectiu ser un de punt de trobada de totes les iniciatives euroafricanes, i de promoure les relacions socials i econòmiques entre Àfrica i Europa.
La delegació mauritana ha exposat la situació econòmica i socials de la població de Boulenoir, de 16 mil habitants, amb una economia basada en l'explotació de jaciments de pedra i grava, a més de ceràmic,a i fins i tot una mina d'or.
La regió és la més rica en aigua de la zona, per això abasteix d'aigua tota la zona nord de Mauritània.
La situació física de la població, però, la converteix en lloc de pas dels processos migratoris que van des del Centre d'Àfrica cap a Europa.
Una quantitat de persones que es fa difícil de gestionar amb la mancança de serveis i recursos (sanitaris, d'educació,...) que pateix Boulenoir.
La visita a Catalunya ha de servir per buscar aliances d'exportació i comercialització de grava i pedra, però també per establir aliances en matèria de cooperació, tal i com ha constatat el govern vilanoví, que s'ha posat a disposició de la delegació mauritana. |
Des de la regidoria de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Manresa posem a disposició de les entitats i institucions del municipi la cessió de la carpa "Punt Lila" destinada a informar, sensibilitzar i prevenir les actituds masclistes i comportaments sexistes que es produeixen en espais públics d'oci i festius.
El material se cedirà en funció de l'ordre d'entrada de les sol·licituds i de la seva disponibilitat segons les dates determinades.
Podeu sol·licitar el préstec de la carpa del Punt Lila escrivint a [EMAIL] o bé trucant al 938752310. |
El rebedor és l'entrada a casa teva, el primer que es veu.
És el que dóna la benvinguda als convidats i la primera sensació que tindràs tu quan entris per la porta cada dia.
Per aquest motiu és important que tinguis un rebedor agradable i bonic, que et transmeti bones sensacions quan arribis a casa, el reducte de pau particular que tots necessitem.
A api.cat et donem algunes idees perquè decoris el rebedor de la teva casa a Mataró.
Si tens un rebedor ampli, felicitats!, no saps la sort que tens i la quantitat de coses que pots fer per decorar-lo al teu gust.
En general, intenta aprofitar l'espai però sense recarregar-lo.
Pots posar un petit sofà o unes butaques tipus sala d'espera, una catifa t'ajudarà a delimitar l'espai i un moble consola majestuós amb objectes decoratius marcarà el que és l'entrada pròpiament dita del passadís.
Amb un penja-robes i un mirall per donar-te un últim cop d'ull abans de sortir, faràs que tingui calidesa i utilitat.
També pots apostar per idees com posar una bicicleta antiga de manera decorativa o simplement aprofitar l'espai per guardar la teva.
Tenir un rebedor estret i llarg és un clàssic en molts pisos, però això no significa que no hi hagi opcions de decorar-lo de manera que quedi bonic i tingui utilitat.
Per exemple el de la imatge, una senzilla banqueta arramblada contra la paret i un penja-robes- prestatgeria penjada a certa altura et permetrà, d'una banda, donar-li utilitat a l'espai i per l'altre, donar-li calidesa si utilitzes fusta i tons terra.
Si el teu problema és que el rebedor a més d'estret és molt petit, opta per un moble que sigui petit, pràctic i decoratiu alhora.
Complementat amb una catifa original i un penja-robes dempeus o de paret aconseguiràs el mateix efecte.
Decorar un rebedor amb estil rústic
Com ens agrada l'estil rústic!, res com la fusta i els colors terra per transportar-te a la pau de la naturalesa a la teva pròpia casa.
Si a més, vius en una ciutat i la resta de la decoració acompanya, serà un oasi enmig de l'asfalt.
La norma principal és que el mobiliari sigui de fusta i les parets de colors càlids com el beix, un blanc trencat o un gris suau.
Els objectes decoratius que posis seran crucials; intenta que hi hagi algun cistell de vímet, espelmes, una catifa de fibra de jute i unes alfàbies de vidre.
Decorar un rebedor amb estil escandinau
L'estil escandinau s'ha posat de moda des de fa uns anys i el color blanc, ha tornat amb més força que mai en la decoració.
És un estil que aporta calidesa i molta llum i que combina amb gran encert objectes de disseny moderns amb d'altres més rústics.
Per crear el teu rebedor nòrdic, aposta per mobles de fusta blancs, una catifa amb figures geomètriques i objectes decoratius de disseny.
T'han agradat les nostres idees per decorar el rebedor de la teva casa?
Disculpa, heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Busques una planta baixa exterior amb bona il·luminació?
Els millors pisos amb parquet a Lleida els trobaràs a API.cat
Els millors pisos de lloguer amb balcó o terrassa |
Fotografia de J.D. Salinger que es va publicar a la seva biografia, editada per Seix Barral. / EFE
P otser de tots els llibres sobre l'adolescència -que són molts- l'únic realment creïble és El vigilant en el camp de sègol de J.D. Salinger.
Amb tot, moltes vegades aquesta novel·la s'ha llegit en funció de la llegenda de l'autor: misantrop, fanfarró, enigmàtic, una aura que s'engrandia enmig del misteri.
Salinger ha inspirat multitud d'històries mediocres sobre "l'escriptor maleït".
Una certa frivolitat envoltava aquesta denominació.
I, no obstant això, la maledicció de Salinger era certa si tenim en compte les seves duríssimes experiències bèl·liques, les seves doloroses turbulències psicològiques.
Crec que Salinger realment va deixar enrere l'adolescència abans de tornar-hi per crear el protagonista d' El vigilant en el camp de sègol.
L'opinió crítica comuna és que Salinger ha quedat atrapat en l'adolescència i per aquesta raó la descriu tan bé.
Per contra, penso que és la gran marrada dels anys el que li permet tornar, des d'una visió més universal, a la pell d'un adolescent.
Holden Caulfield, el protagonista d' El vigilant en el camp de sègol, és voluble, mordaç, contradictori; no només "no sap el que vol", com es diu d'ell, sinó que no vol saber el que vol perquè saber-ho implicaria la seva perdició.
Però no és un noi espontàniament atabalat sinó premeditadament caòtic.
Aquest és el gran instint adolescent que, òbviament, a l'adolescència desconeixem.
Hauríem de recargolar la vida adulta i reintroduir-nos en la pubertat per constatar que el caos és el nostre aliat contra les misèries de l'ordre.
I això és el que en certa manera aconsegueix representar Salinger a El vigilant en el camp de sègol, una obra mestra de la ironia que ens recorda, de vegades amargament, de vegades jovialment, la fecunditat del caos.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Amb les inculpacions de The Majoress figuerenca a l'exalcalde socialista Armangué de ser el responsable que les vies del tren siguin a Figueres encara de superfície, s'ha obert un altre dels temes Guadiana locals.
Sense remuntar-me al bloqueig de la via amb el camions de bombers que un dia va decidir Pere Giró, m'agradaria portar alguns retalls d'hemeroteca ni que fos a tall d'anècdota.
El DdG, el 30 d'octubre de 1992, en una crònica de Ramon Iglesia s informava que segons Lorca, «RENFE estudiarà la supressió de tots els passos a nivell» i que «L'actual equip de govern és partidari de suprimir tot el traçat ferroviari al seu pas per la ciutat i de desviar-lo cap als afores pel Far d'Empordà.
Una opció que no és compartida per l'oposició majoritària del PSC, partidaris de conservar l'actual traçat, soterrant-lo parcialment, per tal de no perdre l'estació cèntrica...
Armangué va ratificar les tesis del seu grup en el sentit que l'estació ha de continuar integrada a la ciutat».
El dia 3 de novembre, hi tornava: «...
El màxim responsable de RENFE a Catalunya, José González Navas, ha manifestat al Diari de Girona que no existeix cap acord definit amb vista a traslladar a l'extraradi l'actual traçat ferroviari de Figueres€ No hi ha un projecte, només hi ha dibuixos i, per tant, seria fals dir que la supressió dels quatre passos a nivell es resoldrà fent una variant per tal lloc, perquè existeixen altres alternatives€ La idea de fer una variant és tècnicament viable; ara bé, a nosaltres no ens agradaria que l'estació estigués gaire lluny de Figueres€L'alcalde ha de ser conscient que els terrenys –que segons ell mateix tenen un valor de mil milions– només són una part dels tres o quatre mil milions de pessetes que costaria desplaçar la via€ L'Ajuntament hi haurà de participar econòmicament.
Ara bé, no sé quina capacitat té el consistori d'endeutar-se per tirar endavant un projecte com aquest pel que no existeix cap pla de finançament€».
Sí, ja sé que alguns aspectes que reflecteixo estan sobrepassats, però altres no, altres gaudeixen de plena actualitat: Vol la ciutat que l'estació de tren convencional desaparegui del centre de la vila?
En el seu cas, té capacitat econòmica l'Ajuntament per subvenir el trasllat a l'oest?
Aquests són els dos primers punts d'un debat racional. |
L'edifici de pisos de protecció oficial de la plaça Joan Tutau de Figueres ja té la porta d'accés als comptadors de llum i aigua blindada.
Tècnics de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya –propietària de l'immoble–, de l'Ajuntament i de la companyia elèctrica Endesa es van personar ahir al matí acompanyats d'efectius de la Guàrdia Urbana per actuar en aquest edifici i garantir-ne la «seguretat» després de mesos de denúncies i malestar entre els inquilins «legals» i els ocupes.
En total, van detectar 10 pisos amb els serveis punxats i els van desconnectar.
El Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge (del qual depèn l'Agència) havia rebut nombroses queixes i s'havien detectat consums molt elevats d'electricitat.
Des del Departament asseguren que estan treballant en el cas i que, malgrat que algunes de les denúncies presentades als jutjats han acabat arxivades, n'hi ha d'altres que continuen el seu curs.
Paral·lelament, estan estudiant cas per cas per determinar si hi ha casos de vulnerabilitat i decidir si se'ls reallotja en d'altres pisos o no.
El bloc de pisos de protecció oficial consta d'un total de 25 apartaments, tots ells propietat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
Els problemes amb les ocupacions il·legals són latents des de fa molt temps i els llogaters denuncien les dificultats que tenen en nombroses ocasions pel que fa a la convivència que pateixen dia a dia amb els ocupes.
Als problemes de f rau elèctric i d'aigua, s'hi sumen constants destrosses i nous intents d'ocupacions als pisos que encara no ho estan.
El darrer es va produir a finals del mes de març quan van esbotzar la porta d'un d'aquests amb una pota de cabra. |
Anar per les botigues per mirar i adquirir productes que no es compren cada dia.
És diferent del genèric anar a comprar. |
El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha ajornat la decisió del fiscal en cap Anticorrupció, Manuel Moix, de rellevar els dos membres de la carrera que fins ara estaven assignats a la instrucció del denominat cas del 3 per cent, en el qual s'investiguen presumptes comissions il·legals de CDC a Catalunya.
Davant del Consell Fiscal, ha assenyalat que necessita més informació abans de ratificar aquest canvi.
D'altra banda, el Consell Fiscal celebrat aquest dijous ha rebutjat concedir l'empara sol·licitat precisament pels fiscals del 3 per cent -José Grinda i Fernando Bermejo- més un tercer, Juan José Rosa, després de ser acusats de coaccions per un investigat en el cas Emperador, que va denunciar ser pressionat per declarar en contra dels Pujol.
El Consell Fiscal, que és un òrgan de caràcter consultiu, justifica aquesta decisió de no emparar-los en una qüestió tècnica per la situació de la tramitació en la qual es troba la denúncia, que va ser cursada a la Fiscalia de Catalunya pel mateix Moix i ja s'està investigant.
El Consell Fiscal prefereix no interferir en aquest procés d'investigació disciplinària interna.
Ambdues decisions van ser comunicades al terme del Consell Fiscal pels vocals en el Consell Cristina Dexeus -de la Fiscalia de Barcelona i que ha parlat per compte dels fiscals de la majoritària i conservadora Associació de Fiscals (AF)- i Eduardo Esteban, fiscal en la Fiscalia davant del Tribunal Constitucional i un dels tres vocals que representen a la Unió Progressista de Fiscals (UPF) en aquest òrgan.
La reunió, que ha començat a les 9.30 hores d'aquest dijous, s'ha prolongat durant gairebé cinc hores.
S'ha tractat d'un Consell convuls i que ha acabat en un torn de precs i preguntes en què els tres vocals elegits per la UPF han demanat que Moix sigui substituït en Anticorrupció.
La resta de membres d'aquest òrgan, que són nou en total, ha votat en contra d'aquesta proposta.
Pel que fa referència als fiscals del 3 per cent, Esteban ha explicat als nombrosos periodistes que seguien la reunió del Consell Fiscal que de moment seguiran al seu lloc després de posposar-se per Maza la decisió de rellevar-los "en espera de més informació" que s'ha sol·licitat tant a Moix com als afectats.
La proposta de Moix era substituir-los per uns altres dos fiscals del departament Anticorrupció que tenen els seus despatxos a Barcelona, Fernando Maldonado -que porta també els casos Caixa Catalunya i ITV- i Teresa Duerto.
Aquesta última és la que va substituir al seu dia Bermejo quan aquest va ser traslladat a la seu de la Fiscalia a Madrid.
Segons les fonts consultades per Europa Press, la decisió de Moix estaria dirigida a evitar que aquests fiscals invoquin l'article 27 de l'Estatut del Ministeri Fiscal per estar en desacord amb alguna directriu del seu superior en el marc de la investigació judicial per aquest assumpte.
Segons l'explicació oficial, tanmateix, la substitució persegueix "que els fiscals delegats de l'Anticorrupció assumeixin els casos del seu territori i els de la Fiscalia especial puguin ocupar-se dels assumptes de Madrid".
Les discrepàncies entre els dos fiscals substituïts i el seu cap es trobarien al paper que l'acusació pública ha d'atribuir en aquest assumpte a l'exconseller de Justícia i exsecretari de Govern, Germà Gordó, que segons els fiscals que fins ara han portat aquesta investigació era "l'aconseguidor o el recaptador" de presumptes comissions il·legals pagades per constructores a CDC a canvi de concessions d'obres públiques.
El canvi, segons va anunciar la mateixa Fiscalia General de l'Estat en un comunicat oficial "no suposa cap modificació en la línia que ha mantingut la Fiscalia en cada un dels procediments i facilitarà l'assistència a la pràctica de diligències".
La decisió final de Maza, que ha de ratificar aquesta actitud del seu fiscal en cap Anticorrupció, queda ara pendent de la informació addicional sol·licitada.
Al terme de la reunió, el Consell Fiscal ha emès un comunicat en el qual "com a òrgan de representació democràtica de la Carrera Fiscal" transmet a l'opinió pública que "la lluita contra la corrupció és una necessitat i una exigència de la societat espanyola que involucra sens dubte tots els professionals" que integren "amb orgull el Ministeri Fiscal espanyol".
"Tots els components de la Fiscalia Anticorrupció desenvolupen un treball difícil i necessari per donar compliment als principis constitucionals de legalitat i imparcialitat, per sobre de les lluites partidistes i al marge d'unes pressions dirigides amb qualsevol finalitat per condicionar la seva actuació -afegeix la nota-.
El Consell Fiscal reconeix la tasca dels integrants de la Fiscalia Anticorrupció, encoratja el seu feina i reclama per a ells respecte i que es garanteixin les millors condicions per desenvolupar amb eficàcia la seva funció". |
A falta de les dades finals, els dies amb un major registre van ser els dissabtes 28 de desembre i 4 de gener
Turistes arriben a la recepció d'un hotel d'Andorra. / ARXIU ANA
L' ocupació hotelera durant les vacances de Nadal, és a dir, del dia 24 fins a la nit de Reis, s'ha situat al voltant del 90-92%, a falta de tenir les dades definitives.
Segons ha informat Carles Ramos, president de la Unió Hotelera d'Andorra (UHA), es mostren molt satisfets perquè finalment, tant pel que fa a l'ocupació com també al preu de venda, creuen que el resultat pot ser entre un 5 i 8% superior a les xifres que es van obtenir l'any anterior en aquestes mateixes dates.
Els dissabtes 28 de desembre i el 4 de gener han estat els dies amb més reserves i gairebé amb un ple absolut, registrant un 96% d'ocupació.
D'altra banda, Ramos ha volgut destacar que no hi ha hagut diferències per parròquies com passa en altres èpoques de l'any, i "si es miren les mitjanes, totes han tingut una ocupació al voltant del 90%".
Quant als clients, des de la UHA asseguren que la gran part han estat espanyols, però també han destacat el repunt de la clientela russa.
"Ha guanyat pes respecte a la de l'any passat", ha confirmat Ramos, qui ha matisat que, tot i que s'ha recuperat, encara "no s'assoleixen les xifres que teníem fa set o vuit anys".
En línies generals, i amb xifres definitives del mes de desembre, el president de la UHA ha declarat que l'ocupació s'ha situat 10 punts per sobre de la del 2018.
En aquest sentit, s'ha mostrat molt content per aquestes dades, ja que "tot i tenir un dia menys pel pont de la Puríssima, hem acabat amb bons números ".
Finalment, ha assegurat que aquesta millora respecte a l'any anterior els fa estar esperançats pels dos mesos que ara venen amb la temporada d'esquí.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va afirmar dissabte que el calendari d'acollida previst per a les dues famílies de refugiats sirians que arribaran al país mitjançant la intervenció de la comunitat de Sant Egidi segueix vigent.
Malgrat tot, Espot va confirmar que es «pot retardar una mica l'arribada» però que «serà qüestió de setmanes, estarem a disposició de complir aquells terminis que ens havíem fixat inicialment» i, per tant, els menors s'incorporaran a l'escola tan bon punt arribin i després de pocs dies de l'inici del curs.
El ministre va assegurar no poder «precisar» la data de l'arribada perquè «no té res a veure amb la nostra disponibilitat sinó que depèn dels tràmits que s'han de fer prop dels camps de refugiats i de les autoritats libaneses».
«Les últimes informacions des de la comunitat de Sant Egidi són que això seria un retard molt poc important, va matisar Espot.
Alhora, el ministre va confirmar que «aquí està tot a punt i ja tenim els dos pisos on es podran allotjar les dues famílies refugiades».
El Govern també ha enllestit «tot el paquet prestacional per poder acompanyar-los amb l'escolarització i la recerca de feina».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
L'Escanyabocs 2018, prova multiesportiva a la natura i singular al Pirineu català celebrada aquest cap de setmana al Rafting Parc de la Seu d'Urgell, ha aconseguit un gran nombre de participants, coincidint amb la seva onzena edició.
En aquesta darrera edició ha comptat amb un total de 750 inscripcions que s'han traduït en un total de 888 participants a les diferents disciplines que engloba aquest esdeveniment esportiu
Per proves, 329 esportistes han participat a la prova de BTT; 285 a la cursa trail; 69 han pres part a l'orientació; 74 esportistes han fet el raid d'aventura, 77 a la marxa nòrdica i 54 participants al Mini Escanyabocs (infants de 8 a 12 anys).
Els esportistes participants que s'han donat cita durant tot el cap de setmana al Rafting Parc de la Seu d'Urgell en fan una "molt bona valoració" d'aquest esdeveniment esportiu al Pirineu.
Pel que fa a l'Escanyabocs de Ferro, única prova competitiva d'aquesta competició a la natura, han fet podi els i les següents esportistes.
Guanyador Escanyabocs de Ferro per Equips: FILURAIS FACTORY TEAM
Per consultar tots els resultats de les proves de l'Escanyabocs 2018: www.escanyabocs.com |
Tot i que les expectatives de creixement situades en un 11,4% són força superiors a la marxa real dels negocis que està en el 4%
Lleida.-L'enquesta que analitza el Clima Empresarial de Lleida corresponent al primer trimestre de 2016 torna a situar-se en una tendència positiva després de la davallada del segon semestre de 2015, segons la Cambra de Comerç.
Aquest signe favorable es dóna tant pel que fa a la marxa del negoci com pel que fa a les expectatives de l'empresariat lleidatà, si bé aquestes estan situades l'11,4%, són força superiors a la marxa real dels negocis, que és del 4%.
El sector que permet invertir la tendència de tancament del 2016 és la bona marxa del sector serveis.
Si es comparen les dades amb les que s'observen a Catalunya en tots els sectors de l'activitat, tant l'evolució respecte al trimestre anterior com les expectatives per al proper són més positives a Lleida, arribant en el cas de la indústria a duplicar els índex d'expectativa.
En la resta de sectors les diferències són més moderades, però encara permeten veure com a Lleida la marxa del negoci en la indústria, la construcció o el comerç han estat negatives una vegada es comparen amb el trimestre anterior, mentre que al conjunt de Catalunya, totes, excepte la construcció, són positives.Pel que fa a la marxa actual del negoci, el 62,5% de les empreses lleidatanes van assegurar que seria estable, mentre que un 20,7 va considerar que havia anat a l'alça i només un 16,8% es va situar en posicions baixistes.
La dada més positiva arriba de la mà del sector serveis, l'únic amb un saldo positiu del 17,9%.
La indústria es queda amb un -0,3%, la construcció en un -16,6% i el comerç baixa al -9,6% després de l'impuls de la campanya de Nadal que clarament va estirar de l'economia lleidatana a finals del 2015.
Si es comparen les dades amb les de tancament del 2015, es pot veure una important recuperació pel que fa a la marxa del negoci industrial, on ha passat de ser el 13% de les empreses les que consideraven que el trimestre havia evolucionat positivament, a ser-ne ja la majoria amb un 81,5%.
La construcció modera encara el seu discurs tot i que el 72,3% de les empreses enquestades creu que la situació s'ha estabilitzat (un 63,1%) o fins i tot ha experimentat una certa millora, un 11%.Per branques de l'activitat, l'informe del ritme econòmic del primer trimestre de l'any passat assenyala una clara recuperació per al sector de l'alimentació, el que té un paper més rellevant a les comarques de Ponent.
Aquest sector es col·loca en índex positius ja que el 89,7% de les empreses creuen que la situació s'ha estabilitzat o ha millorat mentre que només un 10% consideren que s'ha alentit la marxa dels seus negocis.
També el tèxtil, la metal·lúrgia i la fabricació d'equips mecànics, elèctrics, electrònics o òptics consideren positiva la marxa del negoci el primer trimestre de 2016 a Lleida amb dades que se situen en el 13,5% i el 8,1% respectivament.
Les arts gràfiques, fusta paper, suro així com les químiques són les que presenten dades més negatives amb un -14,4% i un -10,3% en els saldos de l'enquesta.Pel que fa a les expectatives empresarials per al primer trimestre de 2016, segons la Cambra, només el saldo de la construcció manté una visió negativa en valor al seu futur a curt termini amb un -8%, tot i que se situa molt per sobre de la marxa real del negoci que és del -16,6%.
Tant la indústria, el comerç com els serveis encaren aquest segon trimestre de 2016 amb un ànim positiu que deixa saldos superiors al 10% en els dos primers casos i que arriben al 17% en el sector serveis.
A excepció de la construcció, és només al voltant d'un 15% les empreses que encara veuen gris o negre el seu futur a curt termini.Per branques de l'activitat, les millors expectatives arriben al sector del tèxtil, confecció, cuir i calçat amb un 62,6% d'empreses que asseguren que la situació va a l'alça, mentre que un 30% són més moderades i consideren que està estabilitzada.
En aquest sector només un 7,4% dels enquestats assegura que el proper trimestre serà pitjor que els tres primers mesos del 2016.
Per contra, el pitjor panorama en l'àmbit industrial arriba dels sectors que pitjor comportament han tingut: químiques, cautxú i altres, seguides de la fusta, suro, paper i arts gràfiques amb saldos de -27,2% i del -14,4%.
La informació elaborada per la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i l'Institut d'Estadística de Catalunya permet conèixer tant el ritme que es palpa en el dia a dia de l'empresa com les expectatives per als propers tres mesos.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El ciclista català Marc Soler (Movistar) es va imposar ahir en la classificació general de la 76a edició de la París-Niça, en una última etapa que va guanyar un altre català, David de la Cruz (Sky).
Soler, de 24 anys, va guanyar la seva primera volta per etapes en una carrera de la WorldTour.
El ciclista de Movistar partia amb 37 segons de desavantatge respecte al mallot groc, Simon Yates (Mitchelton-Scott) i va atacar a falta de 40 quilòmetres amb De la Cruz i Omar Fraile (Astana).
Soler va fer tercer en la vuitena i última etapa de la carrera francesa.
Una etapa començada i acabada a Niça de 110 quilòmetres, i on els segons de bonificació que va aconseguir el ciclista català en l'esprint intermedi i el fet de quedar tercer van ser clau per acabar imposant-se, per només quatre segons, en la classificació general.
Van acompanyar el barceloní en el podi Yates i Gorka Izagirre (Barahin-Merida).Si no canvia res en la planificació de la temporada de Marc Soler, aquest any competirà per primera vegada en el Tour de França.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
- S'obri el termini de sol·licitud de la convocatòria 2009 referent a Programa d'ajuts per a la incorporació de tècnics.
Requisits: Pot demanar aquest ajut qualsevol grup d'investigació reconegut per la UIB, és a dir, que aparegui al catàleg de grups d'investigació de la UIB.
És possible també fer una sol·licitud conjunta consistent amb la unió de diversos grups de recerca.
Termini: Fins a l'11 de desembre de 2009.
Per a més informació: http://osr.uib.es/infoconvoc/?opc=convoc&id=388 |
El filòsof i apologista catòlic català Jaume Balmes (1810-1848) va ser una de les veus fundacionals del nacionalisme catòlic europeu del segle XIX.
El seu model de nació i nacionalisme va marcar el futur del catolicisme contemporani fins al Concili Vaticà II.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Jaume Balmes no és un carrer de Barcelona.
Jaume Balmes, paradoxalment, tampoc és una persona.
És la idea que el catòlic, sense renunciar a res, s'ha d'emmotllar al món modern.
És la idea, també, que la nació és la major expressió secular de la vida i l'esperit de l'home.
Tota la curta vida de Balmes, que va morir als 38 anys, va ser dedicada a la consecució d'aquesta idea fins a les darreres conseqüències.
La seva barreja d'acció política a mig camí entre el carlisme i els liberals isabelins —els anomenats vilumistes —, la seva filosofia del sentit comú, i la seva apologètica catòlica el converteixen en el personatge més complex i contradictori del vuit-cents català i espanyol.
I encara més: a nivell del catolicisme europeu, Balmes va ser el primer que va oferir una teoria plenament construïda per a un nacionalisme catòlic.
La seva obra va tenir un impacte molt més enllà de les fronteres espanyoles —un fet generalment ignorat al seu propi país.
Les idees de Balmes van ser fins i tot llegides i considerades al detall per la Seu Apostòlica a Roma, en els moments crítics de 1848.
Les revolucions del 1848, esperonades per la noció de nacionalitat, van inflamar Europa.
Ho feien pel sentir profund de la pertinença a una nació i la necessitat que aquesta nació tingués un lliure destí polític en la unitat de tots els seus membres.
El nacionalisme de Balmes no és dissimulat en la majoria dels seus escrits.
Per arribar en aquest punt, Balmes necessitava un perfil catòlic heterodox.
És certament injust i poc acurat de considerar Balmes heterodox, atès que no va tenir ni un formació heterodoxa, ni el seu pensament es va alinear mai amb els sectors liberals i gal·licans de l'Església —ben al contrari.
Tanmateix, la llavor d'una certa heterodòxia, si es vol dir així, rau en la seva concepció filosòfica del món.
Balmes havia rebut una formació tomista a la borbònica Universitat de Cervera.
Allà el seu tomisme s'havia filtrat a través de l'òptica jesuïta, menys dogmàtica i més afrancesada.
Va ser a la universitat on va conèixer alguns dels noms que formarien la intel·lectualitat conservadora de la Renaixença catalana.
La peculiaritat més important de Balmes és la seva adscripció a l'escola escocesa del sentit comú.
Autor del gran llibre d'autoajuda que va ser El criterio, de 1845, l'admiració de Balmes pels escocesos com David Hume l'apropa a un ethos perillosament protestant.
Així i tot, entre 1842 i 1845 va escriure l'obra apologètica catòlica El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea —tal volta per convèncer-se a si mateix que era i havia de ser catòlic perquè civilitzatòriament era superior i millor al protestantisme.
En la vida política i religiosa, Balmes es va alinear amb l'ultramuntanisme francès, purament modern i modernitzat, i molt allunyat de la reacció espanyola.
Balmes va tenir intercanvis epistolars amb els apologistes francesos Albéric de Blanche, Auguste Nicolas i, especialment, monsenyor Félix Dupanloup —qui fou una de les veus ultramuntanes conciliadores més importants del segle.
En el seu viatge a Lovaina de 1845, Balmes va conèixer el filòsof tradicionalista Gérard Casimir Ubaghs i el nunci papal Gioacchino Pecci —el futur papa Lleó XIII, artífex de la conciliació catòlica amb el món del treball i la idea republicana.
La xarxa intel·lectual que Balmes va construir, a diferència del que la historiografia catanyola encara malcreu, va ser profundament internacional i es va accentuar a les portes de les revolucions de 1848 (i a pocs mesos de la mort del filòsof català).
Per damunt de tot, de l'obra i el pensament balmesians destaquen notablement la seva capacitat de pensar en clau nacional i de desenvolupar una teoria nacionalista des de la perspectiva catòlica.
En Balmes, el projecte de l'estat nació s'harmonitzava amb la doctrina catòlica.
En la seva cerca per un compromís amb la modernitat, el seu activisme polític va ser marcat pel seu nacionalisme.
Així, la seva visió política advocava per la "nacionalització" de la política espanyola controlada pels liberals.
La seva tasca periodística als diaris La civilización, La sociedad i El pensamiento de la nación és on Balmes va desenvolupar el seu cos teòric.
El 1840 Balmes ja emprava teoria nacionalista ben definida quan descrivia les essències de la identitat espanyola —oposada a la identitat espanyola liberal revolucionària.
La Guerra de la Independència era la fita fundacional del desvetllament de la nació espanyola —un fet històric que la historiografia espanyola fins ara havia reservat exclusivament per al nacionalisme liberal.
Aquest "prometedor inici" de la nació espanyola tota reunida s'unia a la monarquia legítima i a la fe catòlica per formar, per primer cop, la tríada de la identitat espanyola: "Dios, Patria y Rey".
Més enllà del context espanyol, Balmes aspirava a una teoria nacionalista global, que es pogués aplicar a tota nació europea.
S'havia de poder usar en qualsevol nació, especialment les catòliques.
Monarquia i catolicisme n'eren els dos pilars fonamentals.
La religió catòlica era guardiana de totes les valors nacionals i salvaguardava l'ordre natural i la unitat nacional encarnada per la monarquia.
Solament així es podia atreure la prosperitat de la vida nacional —aquell concepte tan propi de l'escola escocesa del sentit comú que Balmes abraçava tan intensament.
En la seva obra de 1847, el controvertit Pío IX, les nacions tenien el dret inalienable a ser independents i només l'Església ho podia garantir.
Aquest paper preeminent del catolicisme es podia veure com el factor decisiu per definir què és una nació plena i què no —un tema àmpliament debatut en el seu El protestantismo.
Fins i tot quan Balmes reconeixia nacions no catòliques com a nacions fortes —Regne Unit i Rússia, per exemple—, el factor determinant de regeneració nacional era l'Església catòlica en exclusiva.
Coherent amb els seus principis, Balmes proposava el Papa en tant que líder de la independència i unitat d' Itàlia —una de les nacions febles que havia d'erigir-se en el concert de nacions europees.
La nació balmesiana era providencial i fortament arrelada en la història.
La sobirania residia allí, en aquella història de civilització catòlica particular d'una comunitat nacional.
La identitat històrica era, per consegüent, la principal font d'identitat del que era una nació —molt per dessobre de les essències que el mateix Balmes havia delimitat en el seu "Dios, Patria y Rey".
L'historicisme de Balmes, generalment entès com una prerrogativa romàntica de domini liberal a l' Europa occidental, era profundament modern i eclipsava el seu conservadorisme en altres definicions que el prevere havia ofert.
És per mitjà de la història que nacions inferiors o primitives —o criptonacions fins i tot— tenien el dret d'existir en el món.
Aquí Balmes incloïa obertament els Estats Units d'Amèrica, als quals no reconeixia pròpiament com a nació formada.
Per esdevenir nació plena, calia monarquia, història, civilització i, en efecte, conversió al catolicisme.
Això era, en definitiva, la nació natural —la que seguia l'ordre i la llei naturals.
En les seves paraules: "res no pot formar l'esperit de la nacionalitat mes la religió catòlica".
El gener de 1848, el cardenal Ferretti va fer arribar una nota a Balmes amb un parell de qüestions fonamentals: "quina havia de ser la creença de la Santa Seu quant al dret de la nacionalitat i la seva independència?" i "quan i com es podia declarar aquest dret?"
En la vigília de les revolucions de 1848, aquesta petició és extremadament important i revela l'autèntica importància del nacionalisme en el catolicisme, notablement en el nou i inicialment liberal papa, Pius IX, el qual, coneixedor de Balmes, va mantenir un nacionalisme ferm al llarg del seu pontificat de modernitat catòlica conservadora i antiliberal—sobretot devers Polònia i Irlanda.
No debades, els neogüelfs italians—defensors de la unitat d'Itàlia liderada pel Papa—havien llegit i difós Balmes.
Va ser el cas dels jesuïtes del Collegio Romano, Taparelli i Curci.
L'elecció de Pius IX feia creïbles les expectatives d'un nacionalisme i una unificació italians liderats per l'Església i el Papa.
Els neogüelfs tenien una certa importància i es tractava d'un contrapès important en un moment en el qual encara no hi havia un lideratge clar en la unificació italiana.
Les revolucions de 1848, la proclamació de la República Romana i l'exili del Papa a Gaeta van estroncar tot lideratge papal de la independència italiana.
Cap dels neogüelfs, com tampoc l'activista catòlic francès Montalembert, havien passat de l'estadi d'activistes nacionalistes; Balmes va ser el primer nacionalista teòric eixit del catolicisme.
Va ser el pioner d'una generació d'intel·lectuals catòlics marcats per la necessitat de definir una relació pròpia i confortable amb la modernitat, a més de definir un nacionalisme eminentment catòlic.
Va ser un instrument fonamental en la construcció de la nació contemporània i el seu nacionalisme.
Va ser justament aquest intens nacionalisme el que va definir el nou catolicisme sorgit de la influència del moviment ultramuntà i el llarg pontificat de Pius IX.
Tant els ultramuntans com Pius IX van ser els artífexs d'aquest nou catolicisme —una renovació conservadora però radical de l'Església catòlica a fi de concebre una modernitat catòlica oposada a la modernitat liberal.
A diferència de Balmes, l'altra gran veu espanyola del catolicisme modernitzador de l'època, Juan Donoso Cortés, no va mostrar cap interès per la identitat nacional i es va centrar en la teologia política.
Això no obstant, l'escola de pensament catòlic nacionalista de Balmes va continuar en noms com Víctor Gebhardt, però també monsenyor Josep Torras i Bages, que va efectuar el gir regionalista, protocatalanista a la fi de la centúria vuitcentista.
L'impacte d'aquesta teoria catòlica, de la qual Balmes en va ser indiscutiblement el primer pensador, va afaiçonar l'Església catòlica contemporània fins al Concili Vaticà II.
En el Concili, només un sol document, la constitució apostòlica Gaudium et Spes, dedica una brevíssima menció al nacionalisme, de manera negativa.
El nacionalisme catòlic desapareixia, momentàniament, de l'horitzó catòlic de postguerra.
Ha retornat amb renovada força amb l'ascens nacionalista europeu dels nostres temps de la mà dels partits i moviments de l' alt-right —si bé que aquest nacionalisme avui ja dista força del que Balmes va teoritzar fa més de 150 anys.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
I alguns dels dirigents del Partit Popular, especialment Rafael Hernando, han trigat molt poc temps a organitzar una campanya per desviar l'atenció sobre el que ha passat aquests últims mesos.
I sobretot per intentar fer que els mitjans deixem de fer la nostra feina quan salti un altre escàndol de corrupció que els afecti.
El PP parla de la «persecució» a què va ser sotmesa l'exalcaldessa de València.
El que no diu el PP és que això va passar uns dies concrets.
Els dies que hi havia una notícia sobre la investigació que s'estava seguint o, per exemple, quan ella, sent ja senadora, va decidir faltar a reunions importants.
Al mes de febrer d'aquest any els mitjans vam anar a preguntar per què no assistia a la sessió conjunta de diputats i senadors valencians en què es reclamava una millora del finançament.
I els mitjans (en aquest cas Antena 3) van captar la imatge de Rita Barberá sortint aquell dia de la perruqueria.
Una setmana abans tampoc havia anat a la reunió del Grup Popular al Senat presidida per Mariano Rajoy.
El PP diu que «no s'ha respectat la presumpció d'innocència».
¿Està volent dir el PP que van ser ells mateixos els que no van respectar la presumpció d'innocència de Barberá quan la van apartar i li van exigir que entregués la seva acta de senadora?
Al setembre, Alfonso Alonso, durant la campanya de les eleccions basques i preguntat sobre la negativa de Barberá a deixar el seu escó, va dir: «No ens mereixem carregar amb aquest perjudici».
Hi ha moltes declaracions de dirigents en aquest sentit.
Per contra, algú tan poc sospitós de no ser del PP com García Margallo deia aquesta setmana: «Els mateixos que la van elevar als altars ara pretenen no conèixer-la.
Això és el pitjor de la condició humana».
Si el que ens està dient el PP és que es van equivocar apartant Rita Barberá sense una condemna, ¿significa que pensen readmetre tots els càrrecs investigats/imputats encara no condemnats?
¿Pensen trencar el pacte que van firmar amb Ciutadans que va motivar la sortida de Barberá i que parla textualment de «separació immediata de càrrecs públics imputats formalment o encausats per delictes de corrupció»?
Una última reflexió: ¿ens està demanant el PP amb totes aquestes afirmacions que els periodistes deixem de fer la nostra feina, que no preguntem, que no parlem dels casos de corrupció fins que no hi hagi una sentència en ferm?
Veurem si els periodistes acceptem entrar en aquest joc tan groller i abdicar de la nostra responsabilitat. |
Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
El projecte InterPARES (International Research on Permanent Authentic Records in Electronic Systems (InterPARES) és una col·laboració a nivell internacional iniciada el 1999, dirigida i finançada pel Consell de Recerca en Ciències Humanes del Canadà.
InterPARES 3 és un projecte d'anàlisi i avaluació de la posada en pràctica dels resultats de la fases anteriors en organitzacions mitjanes i petites.
El projecte InterPARES (International Research on Permanent Authentic Records in Electronic Systems (InterPARES) fou una col·laboració a nivell internacional iniciada el 1999, dirigida i finançada pel Consell de Recerca en Ciències Humanes del Canadà.
InterPARES 3 se centrà en l'anàlisi i l'avaluació de la posada en pràctica dels resultats de la fases anteriors en organitzacions mitjanes i petites.
Desenvolupar els coneixements essencials per a la preservació a llarg termini de documents autèntics creats i mantinguts en suport digital i proporcionar la base per a estàndards, polítiques, estratègies i plans d'acció capaços d'assegurar la longevitat d'aquest material i la capacitat dels seus usuaris a confiar en la seva autenticitat.
Els participants s'organitzaren en els següents 15 equips d'àmbit territorial: Àfrica, Brasil, Canadà, Catalunya, Xina, Colòmbia, Itàlia, Corea, Malàisia, Mèxic, Holanda i Bèlgica, Noruega, Singapur, Turquia i Regne Unit i Irlanda.
L'Ajuntament de Girona, mitjançant l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya, participà en el TEAM Catalonia amb un estudi sobre l'autenticitat dels documents gestionats en bases de dades.
Aquest treball es va presentar l'octubre de 2011 a Barcelona en el marc del 9è Simposi Internacional InterPARES 3 Project.
Arran d'aquesta presentació, la direcció del projecte va convidar l'Ajuntament de Girona a presentar l'estudi realitzat al 10è Simposi, celebrat Istanbul el 10 i 11 de maig de 2012.
El 10è Simposi Internacional InterPARES 3 Project fou l'esdeveniment de cloenda del projecte a on es presentaren alguns dels principals resultats assolits. |
Aquesta és la pàgina de O Papo Cheo.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Vigo. |
Becaris és el magazín de les tardes a RNA (94.2 FM), dirigit i presentat per Xavi Albert i Meri Picart.
Cada tarda aprofundim en temes culturals, esportius i d'actualitat, parlem de tendències, gastronomia, salut i de tot allò que pot ser del vostre interès.
La Gent Gran d'Andorra la Vella ens parla dels animals de companyia.
Neus Ribera, Carmen Cano i Jesús Ballarin és el tema que han escollit per tal de conscienciar a la gent de que si es té una mascota s'ha de ser responsable.
Fan èmfasi en portar la mascota lligada, recollir els excrements i per sobre tot que no molesti als altres.
Sílvia Casals, Denis Garcia Abella i Toni Alonso fan tertúlia al voltant de la darrera jornada de la lliga de futbol espanyola.
El R.Madrid guanya a l'Atlético de Madrid 1-0 i segueix tres punts per sobre del Barça que guanya al Llevant 2-1 al Nou Camp.
Amb el resultat del derbi madrileny l'Atlético baixa a la sisena plaça de la classificació, el Getafe és tercer després de guanyar 0-2 a l'Athlètic Club de Bilbao i l'Espanyol continua cuer en perdre 2-1 a Granada.
Toca classe de teatre i atenció que ens parlen de temes força interessants, com per exemple sèries o pel·lícules inspirades en obres de teatre.
En aquesta ocasió a la secció «Teatre fora del teatre» parlem de dos documentals: 'Youth 4' i 'A escena', que parlen del teatre per a joves.
Atenció que també ens parlen d'edificis reconvertits en teatres (esglésies, palaus, presons, un llac...), i a l'inrevés, teatres que ara són restaurants, llibreries o botigues de roba.
A l'agenda parlem de 'Com menja un caníbal', coproducció de l'ENA.
Nosaltres influïm i ells ens influeixen, però ells se'n porten la pitjor part. |
L'organització d'una campanya electoral implica una despesa extraordinària en l'exercici econòmic d'un partit polític. |
La Secretaria d'Universitats i Investigació de la Generalitat ha posat en marxa des del començament del Pla de Doctorats Industrials més de 240 projectes d'R+D+I, amb la col·laboració de les universitats catalanes i 176 empreses.
El secretari d'Universitats i Investigació, Arcadi Navarro, ha assegurat que els doctorats industrials, que es van iniciar a final de 2012 amb un pla pilot i que aquest 2016 arriben a la seva quarta edició, són "un clar exemple de transferència de coneixement punter de les universitats al teixit productiu".
El pla ha permès mobilitzar 34 milions d'euros, dels quals dues terceres parts compromesos per les empreses, amb la finalitat de contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català.
Navarro ha assegurat que a causa de l'èxit del pla, el Govern es reafirma "en el compromís de continuar donant suport i en la voluntat de fer créixer el nombre d'ajudes atorgades".
Els projectes pertanyen a tots els sectors empresarials, especialment d'enginyeria i arquitectura, seguit de ciències de la salut, i en àmbits diversos com l'ús de robots humanoides en teràpies de rehabilitació de discapacitats, la xarxa mòbil 5G, el Big Data o la impressió 3D.
El pla té la participació de les universitats catalanes i de 16 centres d'investigació A prop, i un 20% dels directors de tesis són beneficiaris d'una ajuda del Consell Europeu d'Investigació (ERC,) o pertanyen al programa Icrea.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Unes festes que a tots, d'una manera o altra, ens hauran portat moments d'alegria al compartir àpats i llargues sobretaules de les que no en gaudim la resta de l'any.
Unes sobretaules que també ens deixen preguntes que esperem que es resolguin durant aquest nou any que tot just ha començat.
Doncs el mateix passa amb la gestió i els actes que es promouen des del nostre consistori.
Igual que per a un bon àpat, una bona planificació i una millor mise en place són imprescindibles per tal que tot surti com cal.
Començo amb la iniciativa promoguda per l'Associació de Comerç, Fanalets de Nadal–Demana un desig, del dissabte 29 de desembre.
Un espectacle realment colpidor i que va generar molt bones sensacions al moment de fer volar els fanalets però, algú s'ha parat a pensar on han anat aquell munt d'artilugis un cop finalitzat el seu vol?...
De ben segur que des del consistori s'han preocupat (esperem) que siguin biodegradables i no contaminants, però més d'un pagès ens ha vingut a mostrar el seu malestar al trobar-se els seus camps amb restes de la festa.
Això es va preveure?, o tindran alguna mena de subvenció o ajuda per a la retirada dels mateixos?
Per cert, un tema aquest dels ajuts molt desenvolupat en altres àmbits des de l'ajuntament...
I si parlem de diners, aquest any també caldrà esperar a la Candelera per tal que es puguin retirar o, simplement, apagar les llums de Nadal?
Quant ens costa el lloguer de tot l'enllumenat?
Podem estar d'acord en mantenir els arbres fins a la Candelera però sempre i quan s'apaguin la resta d'enllumenat nadalenc.
Aquesta despesa és completament innecessària, quan hi ha força gent que no veu de bon grat que durant un període d'entre dos o tres mesos (recordant altres anys) estiguem en aquesta situació.
És evident que no tothom comparteix els mateixos criteris, però en la majoria dels casos, a banda del propi consum, la imatge de "què es fa des de l'ajuntament" denota moltes altres actituds que no pas el propi suport al comerç.
Un comerç que veu com molts dels actes o actuacions no aporten el que caldria esperar o, simplement, generen dubte o desconfiança.
Per exemple, poder gaudir d'una revetlla a la nit de Cap d'Any; una vila com Puigcerdà no es pot permetre veure com el seu jovent ha de marxar a les poblacions veïnes per tal de gaudir d'una festa popular que, de ben segur, també la gaudiria la gent menys jove a les primeres hores de la mateixa.
La capital de Cerdanya ha de ser la que tingui la festa de referència, això no ho discuteixen ni els més joves, que així ens ho han fet arribar.
Si, gaudeixen de la festa de Bellver, però també hi ha molts pares que pateixen pel fet que els joves estiguin carretera amunt carretera avall un dia on l'alcohol està molt present i a fàcilment a l'abast de tots.
Per altra banda, cal fer esment a l'avançament de la festa de cagar el Tió.
És necessari desorientar o generar dubte a la mainada amb una tradició que a totes les llars catalanes, és pròpia del dia 24?
A Puigcerdà, potser pel fred o per un tall de digestió, es va avançar un parell de dies a la plaça del Call.
Avançar aquesta tradició és tan avantatjós per segons qui, que ens podem permetre el luxe, ja posats, d'avançar la nit de Reis a divendres o dijous per afegir un festiu i que els vilatans tinguem un dia més de festa?
De ben segur que tot es fa amb la millor de les intencions, però no cal perdre el sentit comú i, sobretot, no improvisar com si s'acabés el món.
Des d'ERC ja fa temps que es reclama i s'intenta promoure un nou model de desenvolupament econòmic de la Vila, i tenim clar que volem treballar en aquesta direcció.
Està més que demostrat que el model que ens regeix fa aigües i que no aporta els resultats que la gent espera, a banda que és clarament precari en molts camps i sempre, sempre, sempre depenent de factors que no podem controlar des de casa nostra.
Com quan demanes menjar a domicili... o bé perquè no tens ganes de cuinar o bé perquè no saps com fer-ho, acabes improvisant i t'acabes menjant, de vegades, allò que ni t'esperes ni t'agrada. |
Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han detingut 18 membres d'una organització criminal especialitzada en robatoris a domicilis de Catalunya que es desplaçava en transport públic, han informat tots dos cossos aquest dimarts en un comunicat.
La investigació va començar l'octubre del 2016 quan els agents van tenir constància d'un robatori amb força perpetrat a Terrassa (Barcelona) per tres persones, que van ser identificades com a integrants d'un grup d'origen georgià situat al districte barceloní de Sant Martí i que actuava a l'àrea metropolitana de Barcelona, les comarques barcelonines del Vallès Occidental i el Baix Llobregat i la ciutat de Madrid.
La investigació va constatar que el grup de lladres s'havia separat formant més grups amb persones reclutades en organitzacions que s'havien desfet, tant a Catalunya com a d'altres ciutats de l'Estat, d'Europa o que havien vingut directament des de Geòrgia, encara que compartien informació i s'intercanviaven eines i integrants.
Els Mossos van saber que l'organització havia enviat un grup a Madrid, on ja havien realitzat diversos robatoris, per la qual cosa van crear un equip de treball conjunt amb la Policia Nacional, que va avortar un robatori i va detenir quatre persones que van ingressar al CIE de Madrid.
En la banda hi havia un grup dedicat a visitar els possibles objectius que assaltarien per fer un estudi de la porta d'entrada de la finca, el nombre de veïns que hi havia per escala, la situació de les portes de cada planta i la marca dels panys, després del qual col·locaven marcadors en funció del grau de vulnerabilitat de cada habitatge.
Un altre grup es dedicava a la vigilància de la zona seleccionada desplaçant-se al lloc el dia del robatori i observant mentre uns altres obstaculitzen l'edifici per comprovar quins pisos estaven buits en aquell moment, després de la qual cosa unes altres persones obrien la porta i consumaven el robatori.
Els membres de l'organització criminal es desplaçaven gairebé sempre en transport públic i feien servir el tren fins a poblacions de l'àrea metropolitana --especialment Terrassa i Sabadell-, mentre que el cap de setmana anaven amb metro a robar a Barcelona.
Els Mossos d'Esquadra van desplegar un dispositiu policial el 27 de febrer per desmantellar quatre grups situats a l'àrea metropolitana i es van realitzar vuit entrades i escorcolls: sis a Barcelona, un a l'Hospitalet de Llobregat i un altre a Sant Adrià de Besòs (Barcelona).
Als 18 arrestats se'ls atribueixen 46 robatoris amb força: un a Cornellà de Llobregat, un a Vic, dos a Badalona, 11 a Barcelona, 13 a Sabadell, 15 a Terrassa (Barcelona) i tres a Madrid.
L'operatiu va detenir 17 persones de nacionalitat georgiana --set a Barcelona, quatre a Sabadell, dues a l'Hospitalet i quatre a Madrid-- i en una segona fase es va detenir una altra persona d'origen armeni a la qual el grup venia gran part dels objectes robats.
Els arrestats van passar a la disposició del Jutjat d'Instrucció 12 de Barcelona, que ha decretat l'ingrés a presó per a 16 dels detinguts --entre ells el receptor dels objectes-- i el reingrés al CIE de Madrid d'un altre.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Andrés Velencoso no és un forçut, però treballa molt el seu cos. El model ho demostra amb la foto que ha compartit a Instagram, on llueix uns pectorals, uns bíceps i uns abdominals que han fet les delícies dels seus gairebé 200.000 seguidors a Instagram.
I això que és un pla molt obert, en què apareix gairebé al fons del jardí de la casa que té a Tossa de Mar, on fa uns dies va celebrar el 26è aniversari de la seva nòvia, l'actriu Úrsula Corberó. |
Dijous 28 de novembre a les 19 hores a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona es farà la presentació de dos llibres editats per Aresta i que inauguren una nova col·lecció, Aresta Dones, que tindrà com a eix temàtic la divulgació del paper de la dona i la diferència de gènere.
L'acte estarà presidit per la tinent d'alcalde, Victòria Pelegrin,.
La cap del departament de comunicació de la URV, Iolanda Tortajada presentarà De reinas a ciudadanas.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
David Silvester, regidor a Henley-on-Thames pel partit euròfob Ukip, diu que els desastres naturals són el resultat de comportar-se "de forma arrogant contra l'Evangeli"
Les inundacions de zones baixes d'Anglaterra han passat de ser ocasionals a convertir-se en un fenomen que es produeix amb una certa freqüència.
Científics i meteoròlegs culpen el canvi climàtic, però David Silvester, regidor a Henley-on-Thames per Ukip, el partit 'independentista' que demana la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, ha trobat un altre motiu per als desastres naturals: el matrimoni gai.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tarragona, una ciutat dinàmica on fer créixer el teu negoci
El cicle SOS Autònoms finalitza el proper dimecres dia 11 amb la xerrada "La protecció social dels autònoms i perspectives del nou atur pels autònoms" a càrrec del director del Departament Jurídic de PIMEC, Vicenç Gonzalez, i l'assessora laboral Vanessa Lopez.
Els ponents exposaran quina és la situació actual en relació a les mesures contemplades al LETA pel que fa a la protecció social dels autònoms i, en particular, faran especial esment de la prestació per cessament d'activitat.
La consellera d'Empreses, Formació, Ocupació i Consum, Lola Herrera, clourà el cicle organitzat en el marc del projecte Tarragona Impulsa, que es va iniciar el passat 14 de maig i que ha comptat amb un total de sis conferències que han tractat aspectes com el màrqueting en temps de crisi, l'impuls de noves iniciatives i el desplegament de l'Estatut del Treballador Autònom.
Més informació i inscripcions: http://www.tarragona.cat/tarragona-impulsa
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
L'Hortetdelbaix és el mitjà per vendre fruita i verdura directament del productor.
Som diverses famílies de pagès que conreem els nostres productes seguint diferents sistemes d'agricultura (ecològica, integrada, etc.) de forma respectuosa amb el nostre entorn i amb la salut de les persones.
Practiquem el comerç just de productes de la terra perquè les persones puguin ser recompensades pel seu esforç.
Us oferim la possibilitat de comprar bons productes de la terra, d'una forma fàcil i ràpida, a través de la nostra pàgina web i us els servim a domicili.
Formem part de la Cooperativa Agrària de Sant Climent de Llobregat.
Online: www.hortetdelbaix.com, i físic, a la nostra 'Agrobotiga' de Sant Climent de Llobregat (c/ Moll no15).
Paral·lelament, oferim la possibilitat de visitar els nostres camps de cultiu a col·lectius, entitats i centres escolars, que estiguin interessats en conèixer de primera mà com cultivem les nostres fruites i hortalisses. |
El Parlament ha aprovat aquest dijous per unanimitat la llei de reparació de les víctimes del franquisme, que declara il·legals els consells de guerra del franquisme a Catalunya i anul·la les seves sentències.
La llei declara il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació --després Auditoria de la IV Regió Militar--, que van actuar a Catalunya des d'abril del 1938 fins a desembre del 1978.
La proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme considera il·legals aquests tribunals per ser "contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just", per la qual cosa constaten la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes, i dels consells de guerra dictats per l'exèrcit franquista.
El projecte de llei ha estat impulsat pels grups de JxSí, SíQueEsPot i la CUP, i durant el debat del ple els representants del PSC i Cs han retirat les seves esmenes i han adoptat com a seu el text presentat a la cambra.
La relatora de la ponència de la llei, Montserrat Palau (JxSí), ha explicat que aquesta llei va més enllà de la Llei de Memòria Històrica del 2007, que no declarava explícitament nul·les les sentències: "Era insuficient".
Palau ha lamentat que la transició democràtica es va fer "com una evolució natural de la dictadura en comptes de ser l'antítesi" i ha afirmat que per ser demòcrata cal ser antifeixista.
"Avui és un primer pas, i passem pàgina del franquisme i del règim del 78", i ha conclòs que amb aquesta llei no es busca venjança, sinó justícia, reparació de les víctimes i garantir que aquests fets no es tornin a repetir.
Des de la CUP, Boya ha xifrat els judicis --63.961-- i les seves víctimes --3.385 executats: 3.368 homes i 17 dones--, les quals ha denominat "la venjança de Franco", i ha afirmat que la llei que trenca amb el règim del 36 i el del 78, que afirma que són el mateix: un, continuació de l'altre.
Ha vaticinat que l'Estat mai demanarà perdó pel franquisme i ha avançat el que faria una Catalunya independent: "Jutjarem els assassins.
No hi haurà medalles per a Martín Villa.
Votar 'sí' l'1 d'octubre també és això", ha dit sobre el referèndum.
També el diputat de SíQueEsPot, Joan Josep Nuet, s'ha referit a la medalla que va rebre el dimecres l'exministre Rodolfo Martín Villa, investigat a l'Argentina per la repressió d'una concentració de treballadors a Vitòria el 3 de març del 1976, en la qual van ser assassinats cinc treballadors i va haver-hi més de cent ferits, molts d'ells per armes de foc.
"Ahir Rodolfo Martín Villa rebia una medalla al Congrés, i avui el Parlament de Catalunya fa honor a les víctimes del franquisme i els retorna la seva dignitat robada, i aquesta és la fotografia del que passa avui.
Estic orgullós del meu Parlament i del meu país", i ha afegit que la jornada d'aquest dijous serà recordada sempre.
El socialista Ferran Pedret ha destacat que la Llei de Memòria Històrica aprovada per l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) declarava il·legals aquests judicis i consells de guerra, però no recollia la declaració expressa de la nul·litat de les seves sentències: "I això, senzillament, no pot ser".
Ha afirmat que dol anomenar 'judici' als judicis del franquisme perquè no ho eren, ha defensat que la llei és un acte de justícia i reparació, que aquest dijous s'honra els que han treballat durant anys per impulsar aquest tipus d'iniciatives, i ha tingut un record per a les víctimes que estan fora de l'àmbit territorial i formal d'aquesta llei, com els desapareguts i detinguts al principi de la Guerra Civil: "Avui i aquí, honor i memòria".
El diputat de Cs Matías Alonso ha celebrat l'aprovació de la llei, que considera un pas, però limitat, perquè hi ha casos iguals a altres parts de la resta d'Espanya, els quals també hi ha víctimes catalanes, però ha insistit de la importància de la llei perquè imperi "la veritat, la justícia i la reparació".
"Avui gaudim d'un Estat de dret, d'un període de pau i prosperitat, que és responsabilitat de tots i és fruit de treball i compromís democràtic de milions d'espanyols", ha dit.
Al matí d'aquest dijous, el PP ja havia anunciat que donaria suport a la llei, cosa que ha ratificat Fernando Sánchez Costa al ple: "Han passat 80 anys del cop d'Estat que condemnem.
Condemnem l'aixecament militar.
Rebutgem el cop d'Estat del general Franco, com vam rebutjar qualsevol forma de dictadura".
"Rebutgem de forma especial la repressió dels ciutadans de Catalunya i de la nostra cultura catalana", ha continuat, i ha afegit que condemnen, entre d'altres, el judici i l'execució de l'expresident Lluís Companys, encara que ha considerat que no va ser un bon president, comentari que ha aixecat el retret d'un dels convidats al Parlament.
En acabar el seu discurs, de tornada al seu escó, Sánchez Costa ha rebut una encaixada del vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, que, juntament amb la resta de l'hemicicle, una vegada aprovada la llei, s'han tornat cap a la llotja dels convidats per aplaudir als representants d'entitats memorialistes i familiars de víctimes, i han cantat 'Els segadors'.
Entre els convidats han estat el fill de Manuel Carrasco i Formiguera (UDC), Raimon Carrasco; el nebot net de Companys, Josep Companys; la germana de Salvador Puig Antich, Mercè Puig Antich; la processada i condemnada a presó Maria Salvo; el processat en un consell de Guerra el 1950 Marià Gadea; el processat i condemnat a presó Manel Martínez Arcos; el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, i el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El desenvolupador de videojocs nord-americà Take-Two Interactive Software (propietari de Rockstar Games o 2K) ha anunciat la compra de la catalana Social Point, dedicada al desenvolupament de videojocs per a dispositius mòbils, per un import agregat de 250 milions de dòlars, el que equival a 232,5 milions d'euros.
La transacció contempla el pagament de 175 milions de dòlars (163 milions d'euros) en efectiu més un paquet accionarial de Take-Two, desenvolupador de títols com Grand Theft Auto (GTA) o NBA 2K, valorat en 75 milions de dòlars (70 milions d'euros).
Més concretament, Social Point amb seu a Barcelona, compta amb una plantilla de 270 empleats i va ser fundada el 2008 pels seus consellers delegats, Horacio Martos i Andrés Bou, i pel seu director de tecnologia, Marc Canaleta.
Títols de Social Point com 'Dragon City o ' Monster Legends ' acumulen més de 180 milions de descàrregues fins ara i figuren entre els 100 jocs mòbils amb més recaptació als Estats Units des de 2014.
En aquest sentit, el 50% dels seus ingressos prové del mercat nord-americà i el 90% d'ells es genera en plataformes mòbils.
Take-Two, que ha finançat l'operació amb el seu efectiu de caixa, estima que la companyia barcelonina disposa d'una "sòlida" línia de desenvolupament de jocs amb "apassionants" llançaments programats per als dos propers anys.
"Amb l'adquisició de Social Point, Take-Two ha diversificat encara més el seu negoci, ha ampliat la seva cartera de propietat intel·lectual i ha millorat significativament la seva posició al mercat de jocs mòbils gratuïts", ha comentat el president i conseller delegat de Take-Two, Strauss Zelnick.
"Social Point és un dels pocs desenvolupadors de jocs mòbils que té un historial provat de creixement d'ingressos i de desenvolupament de múltiples èxits", ha afegit Zelnick, que espera que Take-Two rendibilitzi l'operació el 2018, ja que els títols de Social Point encara no han estat llançats al mercat asiàtic.
Per la seva part, Martos i Bou s'han mostrat "encantats" de formar part d'una companyia que comparteix el seu "compromís de qualitat i innovació", per la qual cosa esperen ser part de l'èxit de Take-Two durant els propers anys.
A més, els fundadors de la companyia espanyola podrien rebre un pagament addicional de 25,9 milions de dòlars (24 milions d'euros) si Social Point compleix certs objectius operatius durant els dos anys posteriors al tancament de la transacció.
La xifra de negoci de Social Point va assolir els 90,8 milions de dòlars (84 milions d'euros) a l'exercici 2016 amb un resultat brut d'explotació en aquest període de 19,9 milions de dòlars (18,5 milions d'euros). |
Problemes al si de qualsevol societat hi ha molts.
Interessos i antagonismes també.
Nosaltres al País Valencià tenim els nostres.
L'escala d'importància que li donem a uns o altres és d'una gran subjectivitat, doncs depèn sempre del punt de vista particular.
Així, per a una persona aturada (28% al PV) trobar treball és més important que per altra ocupada, que es preocupa més de les condicions laborals; o per a una persona que està acabant els seu estudis li preocupa més que opcions de futur tindrà que per a una persona que està començant, etc. Els exemples podrien no acabar mai i tots estarien en funció de la realitat de cada persona condicionada per aspectes col•lectius com la classe social de la qual formes part, o el gènere o el País, etc.
L'habitatge, les relacions socials i familiars, el medi, la salut, els transports són aspectes que ens ocupen i ens preocupen a la majoria.
N'hi ha d'altres però, que normalment no apareixen a les enquestes però que per a moltes persones solen ocupar moltes més hores que els anteriors.
Em refereixo a qüestions com els grans esports mediàtics com el futbol, les Olimpíades, o també com ocupem el temps de l'oci: eixides, escapades, vacances, viatges, anar a centres comercials...Hi ha també molta gent que participa de la pràctica de l'esport, o que el seus viatges procuren que siguen ecològicament sostenibles o solidaris, que li agrada la natura, els animals, les protectores, el senderisme...hi ha també qui fa un poc de tot.
Des de un punt de vista racional pot semblar un bogeria com milions de persones invertim molt més temps en uns problemes o activitats que a la vista d'altres són secundaris i a l'inrevés.
La majoria que es preocupa i ho pensa, segurament acceptarà que l'arrel de gairebé tots els problemes són socials i molts induïts, i que les possibles solucions o són socials i per tant polítiques o no ho són.
Aquesta constatació fa que molta gent participem de les maneres més diverses en els afers socials i ens crida poderosament l'atenció que altres persones no ho facen.
Davant els grans problemes socials, que són els que ens afecten a la majoria, resulta paradoxal que per a poder trobar vies de solucions depenguem de tenir una massa critica suficientment ampla com per a fer els canvis necessaris i, generalment, aquesta massa crítica depèn de la implicació de les persones que habitualment no es preocupen en el dia a dia de tals qüestions.
Els gestors dels estats capitalistes moderns i els seu aparells jurídics, mediàtics, ideològics, polítics, saben ben bé com ens han de mantenir ocupats en coses que per importants que siguen no posen en qüestió els poders establerts.
De tant en tant però, sorgeix un tema, com si d'una espurna es tractés que fa coincidir una massa critica suficient, una majoria social capaç de trencar l'agenda dels aparells de poder.
És quan el poble passa de ser un "poder en potencia" a convertir-se en un poder real i, com si fos una riuada, és capaç d'arrossegar tot el que troba al seu pas.
La major part dels debats, matisos i diferencies de la gent que opinem i participem públicament té a veure implícita o tàcitament amb la recerca dels ressorts que possibiliten aquestes confluències massives, crítiques.
"Cap tributació sense representació" va ser el lema de revolució nord-americana.
"Llibertat, Igualtat, Fraternitat" va ser el crit del sans culottes, que van fer la revolució francesa.
"Terra i llibertat" cridaven a Mèxic darrere d'Emiliano Zapata, Pancho Villa i Madero.
"Pau, Pa i Terra" i "Tot el poder als soviets", era els lemes que van unir milions de persones en la revolució soviètica.
"El poder naix del fusell" va ser la gran consigna del Partit Comunista Xines.
"Pàtria o mort" s'escolta per tota Cuba a cada atac del imperialisme.
Darrere de cada lema hi ha/havia un programa, unes organitzacions, una tàctica i estratègia, però sobre tot estava l'imaginari col·lectiu que sintetitzava cada lema.
No és objectiu d'aquest article d'entrar a valorar com han evolucionat cadascuna d'aquestes grans gestes de la humanitat treballadora en l'historia del seus respectius països, sinó de valorar que paral·lelament a les preocupacions quotidianes i a les visions individuals o grupals sempre parcials, els grans episodis de masses requereixen uns mínims comuns que puguen ser compartits per molta i molta gent.
I quin serà el lema que farem servir al País Valencià?
Quines les organitzacions o els moviments?
Crec que en la ment de moltes persones està la convicció que cal construir alguna cosa més que fer fora al PP, per important que això siga.
Allò que hem de construir però, per a garantir no caure en un perillós desànim posterior, en tot cas haurà d'estar al voltant de la recuperació del dret a decidir per nosaltres mateix, ja siga en aquesta formulació o altra.
Tant se val però, això ho sabrem quan estiga passant.
Podrà ser un lema, un eslògan, un crit.
Però el que si podem fer des de ja és treballar per a que puga sorgir.
És a dir treballar per crear les condicions on puguen aparèixer un i mil lemes, programes, propostes, a condició que complisquen la missió de situar la centralitat de tota activitat al País Valencià i el seu dret a decidir col·lectivament.
Fa ja massa temps que vivim en una espècie d'alienació col·lectiva.
Molt a sovint tenim un subjecte com a referent que no som nosaltres mateixos, mirant permanentment a Madrid, a Espanya.
Això per a la dreta, per a la burgesia provinciana amb mentalitat colonial i els seus gestors polítics és normal.
Per a nosaltres però, és un gran problema.
Si analitzem cadascuna de les coses que fem mirant a Madrid, segurament que trobaren arguments per a fer-ho.
El problema esdevé quan una vegada rere altra sempre ho estem fent.
Són "ells" els que ens marquen l'agenda una i altra vegada.
A l'època que ens ha toca de viure, amb una Catalunya enfilant afortunadament cada dia que va més cap a la seva independència i una Espanya cada dia més centralista i espoliadora, amb una concepció de la democràcia cada volta més esquifida, sols ens queda fer la nostra: situar al País Valencià com a eix de la nostra centralitat política.
Si l'alienació ens situa fora de nosaltres mateixos, la presa de la consciencia és la via que ens retornarà a la nostra centralitat.
Un País Valencià que hem d'omplir de contingut social, igualitari en els dret i els mitjans, a l'hora que profundament respectuós de la diversitat, radicalment democràtic i conscient i orgullós de la seva cultura catalana. |
BARCELONA, 2 maig (EUROPA PRESS) -
La regidora de C's a l'Ajuntament de Barcelona Marilén Barceló ha demanat al Govern municipal incrementar encara més les places de les guarderies de titularitat pública a la ciutat, després de l'anunci del consistori de la creació de deu noves guarderies i l'ampliació d'una, la qual cosa suposaria 847 noves places.
Barceló ha valorat la xifra com a "insuficient" i ha assegurat que les administracions públiques han de garantir l'educació pública des de la guarderia fins a la universitat, ha dit aquest dilluns en una atenció als mitjans enfront de l'escola Arc de Sant Martí.
Ha manifestat que el passat any "un 40% de nens es van quedar sense plaça de titularitat pública" i ha demanat la creació de noves escoles mentre que ha posat com a exemple el barri de Vilapicina i Torre Llobeta on viuen 25.000 persones i no hi ha guarderia, segons explica.
L'edil de C's ha declarat que, la creació de més guarderies és "un deute dels anteriors governs de la ciutat" i, encara que ha reconegut que no és fàcil obrir noves places, ha instat el Govern municipal a garantir-les.
Barceló ha explicat que presentarà dimecres que ve un prec en el plenari del districte per la manca de senyalitzacions a l'escola Arc de Sant Martí de Barcelona.
Ha assegurat que l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (Ampa) ha manifestat la necessitat de garantir la seguretat amb senyalitzacions, reductors de velocitat, baranes i l'increment d'agents de la Guàrdia Urbana, en l'entrada i la sortida del centre escolar.
L'edil de C's ha recalcat que "en la sortida s'acumulen 150 nens i no existeixen les mesures de seguretat necessàries", al mateix temps que ha recordat al Govern municipal que la carta municipal obliga al manteniment dels centres educatius.
Preguntada sobre el cost que suposaria la senyalització, Barceló ha asseverat que "en matèria de seguretat ni s'ocorre quantificar el cost" i ha dit que, en qualsevol cas, aquest seria mínim.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La candidatura Alternativa per Ripoll, que aglutinarà als membres de la CUP i altres persones del seu entorn, tindrà com a candidat a les properes eleccions municipals a Aitor Carmona, que durant tot aquest darrer mandat s'ha posicionat com a oposició als plens de Ripoll des del pati de butaques del públic.
Carmona va ser escollit per liderar aquest projecte en l' assemblea oberta que es va celebrar dissabte a la tarda a Ripoll.
Entre la quinzena de persones que hi van participar es van triar als deu primers de la llista.
En els sis primers llocs hi ha quatre dones, entre les quals Rebeca Galavís, que ocupa el segon lloc, i Marian Medel, tercera.
Tancant la candidatura es compta amb Santi Llagostera, l'actual regidor, per tal de posar en valor la feina feta durant aquests quatre anys.
El fet de presentar-se sota unes sigles diferents de la CUP, segons Carmona, es deu al fet que «sempre hem volgut que tothom s'hi senti còmode i atraure persones que no se sentin còmodes sota unes deterimandes sigles ».
La política d'Alternativa per Ripoll serà continuïsta respecte a la què ha realitzat la CUP.
En les darreres municipals a Ripoll la CUP va ser el tercer partit més votat per darrera de CiU i ERC, superant a FEM Ripoll, que unia PSC i ICV. |
La programació del Centre Cívic és de caràcter trimestral i s'ofereixen tres programacions l'any (de setembre a juny).
Per tal d'oferir oportunitats a tothom, cada trimestre caldrà realitzar una nova inscripció.
No s'admeten reserves prèvies de places i aquesta quedarà reservada una vegada fet el pagament corresponent.
L'organització es reserva el dret de modificar la programació per causes alienes o en el cas que no hi hagi el mínim de persones inscrites necessàries pel desenvolupament de l'activitat.
Descomptes: els preus públics del Centre Cívic contemplen descomptes per a determinades situacions familiars i personals.
Realitzeu la consulta en el moment de realitzar la inscripció. ( enllaç a PDF de l'ordenança reguladora de peu públic del Centre Cívic ).
Plaça del Blat, núm. 1 - 43800 Valls (Tarragona) - Telf.
Al accedir a aquest domini està acceptant la seva instal·lació i ús en els termes de la nostra política de privacitat.
Acceptar Veure política de privacitat |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Saelices de Payuelo (León).
Si t'interessa Saelices de Payuelo i el seus voltants, et recomanem que visitis León.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Saelices de Payuelo per organitzar la teva escapada rural. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Atiat pel fort vent s'ha hagut que desplegar importants mitjans.
El foc ha cremat durant unes quantes hores.
També a Sant Esteve hi va haver un altre incendi, però molt menys greu.
Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Un incendi de vegetació va començar ahir diumenge al vespre cap a 18 h 30 a l'oest de Perpinyà.
Va ser a les ribes de la Tet, al costat nord, davant el bulevard Edmond-Michelet, a 200 metres abans del giratori de la clínica Saint-Pierre.
Molt ràpidament, al cap de vint minuts, el foc havia progressat d'oest a est sobre 2 000 m2malgrat l'arribada ràpida sobre els llocs de quatre camions i divuit bombers.
Malgrat que la zona afectada no està habitada, ara molt difícil d'accedir per als bombers i les ràfegues de la tramuntana, feien que la tasca per matrizar el foc fos extremadament difícil pels bombers.
Per raons de seguretat i a causa de les cendres que arribaven a la carretera, els serveis departamentals han hagut de tancar a la circulació la carretera de Perpinyà cap a Prada de Conflent, En total han cremat 2 hectàrees de vegetació, malgrat els esforços d'uns 60 bombers, i 15 vehicles del SDIS 66, vinguts de totes les casernes nord-catalanes, per intentar circumscriu-re l'incendi i evitar que arribes a una zona habitada.
Finalment cap a les 21 h es va aconseguir, però encara va continuar l'incendi.
Finalment es va poder apagar, però els bombers van deixar un reten al lloc per vigilar que no revifes.
Aquest no ha sigut l'únic incendi declarat ahir diumenge, ja que els bombers van haver d'intervenir a Sant Esteve, al camí de Pesillà, on també hi va haver un foc d'herbes i bardisses.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Subscriu-te als nostres butlletins, en tens 3 per triar!
T'atreu la viticultura, l'enologia, les indústries agroalimentàries i altres matèries afins?
O ets amant dels vins i de l'art que s'ha creat al seu voltant?...
Estudies història de Catalunya o simplement vols saber què ha passat al nostre territori?
El Servei de Documentació d'Història Local de Catalunya (SDHLC) de la...
Vols realitzar una ruta per la literatura catalana de la mà de la geografia del nostre territori?
Podràs visitar indrets emblemàtics de Miquel Martí i...
Cerques informació sobre temes relacionats amb la psicologia, l'educació o la psicopedagogia?
Vols estar al dia de les lleis i normes, els acords, anuncis o les resolucions del Govern i de l'Administració de la Generalitat?
Pertanys a l'àmbit de la infermeria i t'interessa la producció científica que hi està relacionada?
El CRAI Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili...
Sabies que existeix un conjunt de criteris lingüístics, bibliogràfics i d'estil que ajuden a la comunitat universitària a elaborar textos de millor qualitat?
Què en saps del període franquista a Catalunya?
A la base de dades Catalunya durant el franquisme, elaborada pel Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies...
Sabies que la història geològica de Catalunya es remunta a uns 550 milions d'anys enrere segons el registre de les roques que hi trobem?
T'interessa el sector marítim i no saps on trobar informació especialitzada?
La Facultat de Nàutica de la Universitat Politècnica de Catalunya gestiona a través de... |
En el segon partit de preparació, l'únic a casa, les de Lluís Cortés superen l'Olympique de Marsella amb contundència
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Lluís Racionero es va passar la vida ensenyant-nos filosofies underground de les tendències que havia copsat al Berkeley revolucionari; urbanisme aplicat a la vida quotidiana i fastuoses novel·les històriques...
Després d'obrir consciències amb el llibre sobre la Nou del General Leclerq que va alliberar París...
A través d'un fòrum que m'arriba de Cedro m'assabento que veure pel·lícules en línia de forma legal és tan complicat que la pirateria s'ha disparat.
La indústria només contempla la rendibilitat...
La Federación de Gremios de Editores ha presentat el seu baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya al 2019.
Cal dir que Catalunya se situa amb un 63,6 per cent per darrere de Madrid...
La traductora polonesa Aleksandra Lun va viure entre nosaltres des de finals de segle fins al 2010 quan es va traslladar a Bèlgica.
Poliglota, es va interessar pel català, que és un idioma que domina...
Al llarg de les nostres vides hi ha autors que ens condicionen i ens guien.
Des de la joventut m'han acompanyat els savis manuals del professor, filòleg i hel·lenista mallorquí Carlos García Gual....
A part de publicar autors que voregen la ciència-ficció, de traduir internacionals i d'haver revolucionat el panorama amb els seus llibres de butxaca, petits i realment tous, el segell Males Herbes...
L'assagista i narrador mallorquí Joan Buades acaba de presentar l'Educar, per a què?
(Més Llibres), on s'interroga sobre el futur de l'educació mentre el mon està canviant d'una manera revolucionària...
Llegeixo a la interessant revista digital
Publishnews que al llibre The Idea Logical Company Mike Shatzkin analitza el creixement de les llibreries independents als EUA. |
D'una part, el senyor Bernat Quetglas Riego,
vice-president executiu d'Air Europa, com a representant d'aquesta.
I de l'altra, el Rector de la Universitat de
les Illes Balears, Magnífic i Excel·lentíssim
Senyor Nadal Batle Nicolau, com a representant d'aquesta institució,
segons el que estableixen la Llei orgànica 11/1983,
de 25 d'agost, de reforma universitària, i el Reial
decret 1666/1989, de 22 desembre, pel qual s'aproven els Estatuts
Que davant l'interès comú d'ambdues
institucions en el desenvolupament a tots els nivells de la
societat en què estan immerses, estableixen el present
acord marc de col·laboració per aconseguir una
col·laboració eficaç de llurs esforços
i un millor aprofitament dels recursos respectius.
per a l'assessorament, l'elaboració de dictàmens
i altres activitats que Air Europa pugui demanar a la Universitat
Establir programes de cooperació
i col·laboració continuada en el camp de les
manifestacions i divulgacions científiques, artístiques
Organitzar conjuntament programes
d'investigació i de promoció de la investigació,
entre altres, en els camps de desenvolupament educatiu i sociològic,
amb especial atenció als que s'insereixen en el marc
pel que fa al desenvolupament, tant científic com administratiu
i tècnic, mitjançant els programes d'actuació
tipus de concerts que interessin les dues institucions mitjançant
de con certs per a l'establiment d'investigacions tècniques
i/o aplicades de llarga durada amb la utilització de
personal, instal·lacions i materials comuns.
mixta formada per tres representants de cada institució
amb la finalitat d'avaluar les activitats realitzades i per
El tipus i l'amplitud dels concerts,
cooperacions, intercanvis, programes i actuacions comuns es
definiran específicament i seran objecte de protocols
El present acord té una validesa de quatre
anys, i es prorrogarà automàticament, llevat
que una de les dues parts expressi la voluntat de donar-lo
per acabat amb una antelació de sis mesos.
es rescindeixi, ambdues parts es comprometen a acabar les
tasques establertes en aquest acord que hi hagi en activitat.
Com a prova de conformitat, signen aquest acord
en quatre exemplars, dos en català i dos en castellà,
i amb un sol efecte, al lloc i en la data indicats a l'encapçalament.
Ho faig publicar perquè se'n prengui
coneixement i tengui els efectes que corresponguin. |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Com si es tractara d'una profecia, la banda de reggaeton feminista Tremenda Jauría va definir a «Tu no eres mi papi» la filosofia que destil·la el Festivern 2018-2019, un dels esdeveniments musicals més rellevants de l'escena valenciana que se celebra a Tavernes de la Valldigna (Safor) els darrers dies de l'any.
Prenent escenaris, no pararem», en efecte, reflecteix una de les apostes més clares de l'organització del festival: la presència de dones a dalt dels escenaris i de grups amb un missatge clarament feminista.
De fet, i junt amb les madrilenyes Tremenda Jauría, bandes com la valenciana Mafalda, amb unes lletres esmolades contra el masclisme seran un dels grans atractius per al públic del diumenge 31, el segon dia d'hores i hores de música en directe.
Com també ho seran les madrilenyes Ira, que pujaran als escenaris la mateixa jornada.
Els versos afilats de les valencianes Machete en Boca o les paraules reivindicatives de les catalanes Tribade, que actuaran el dissabte 30, completen un exèrcit musical per combatre el patriarcat a les pistes de ball, i també a sota dels escenaris.
Una jornada que finalitzarà amb Las Hijas de la Cumbia dirigint la festa.
Però l'edició d'enguany del Festivern també compta amb un particular accent andalús.
El dilluns 31 els sevillans SFDK, una de les bandes de rap més reconegudes a l'àmbit estatal, mostraran les seues rimes impossibles.
Com unes hores després Narco, un grup veterà també nascut a la capital andalusa, omplirà la carpa del festival de jaquetes de cuir i vaquers amb cadenes.
També procedent d'Andalusia, la Selva del Sur, amb uns ritmes impossibles de no ballar-los, actuarà en l'últim dia del festival.
Als grups de missatge contundent contra el masclisme i a les bandes originàries del sud de l'Estat espanyol, s'hi suma una gran representació de l'escena musical nostrada.
Les sonoritats engalipadores de Zoo, que actuaran el dissabte 29; el reggae adobat de pinzellades ska d' Auxili, que seran un dels grans atractius del dilluns 31; el mestissatge de segell propi dels Catarres, que pujaran als escenaris el darrer dia de concerts; o el rock-pop d' Smoking Souls, també programa pel 31, mostraran el múscul de la música en llengua pròpia.
L'electrònica rapera de Cactus, els ritmes de xaranga de la Fúmiga, el reggae jamaicà del grup The Dance Crashers, la fusió de lletres descarnades de Jazzwoman, el rock made in la Serra Mariola d' Inèrcia, els versos sintètics d' Atupa, les melodies pausades d' Adala & The Same Song Band, el rapcore dels valencians Novus Ordo, l' ska vertiginós de Balcan Paradise Orquestra, la mescla metal i dancehall de Maldats o els veterans rockers Metall i So són l'evidència de la pluralitat del panorama musical nacional que evidenciarà l'edició d'enguany del Festivern.
I més, amb la participació de la revelació del 2018, els catalans Buhos, que actuaran el diumenge 30.
No debades, i al contrari que en altres anys, el Festivern ha apostat per reforçar encara més els artistes autòctons.
Malgrat aquesta exhibició de vitalitat de l'escena nostrada, el Festivern 2018-2019 també comptarà amb grups internacionals o referencials de l'Estat espanyol, tal com ha succeït durant els darrers anys.
Talco, una de les bandes mítiques de ska italià, repetirà participació en el festival el diumenge 30.
I els asturians Desakato, amb un directe molt potent, s'erigiran en plat destacat del segon dia de música i festa a Tavernes de la Valldigna.
La participació de la banda The New York Ska-Jazz Ensemble serà una de les joies musicals que ens deixarà aquest Festivern, un autèntic regal per als amants dels ritmes jazz provinents del continent nord-americà.
Bart Brown i Martin Plan B, amb les seues mescles de ballar desenfrenadament fins a la matinada, tancaran les jornades musicals del diumenge i el dilluns, dia de cap d'any.
A Tavernes de la Valldigna, tanmateix, no serà tot música.
Com a cada edició, hi haurà campionats de pilota valenciana, futbet i bàsquet.
Però també concursos de paella.
Gastronomia, esport, diversió, festa i música.
Tot unit en un festival que comptara amb un punt violeta oficial per combatre tota agressió masclist a o lgtbifòfica.
Melodies i lletres violetes al Festivern 2018-2019.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
El festival és l'únic a la geografia musical valenciana que disposa d'un punt violeta oficial
La tornada de Xavi Sarrià ha marcat l'edició 2017-2018 del festival
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Molta satisfacció entre els nous responsables de la discoteca Menfis de Sant Fruitós de Bages, que va obrir la nit de Sant Joan sota el concepte de Villa Martini, dirigida pel grup manresà Villa Martini i Ítaca.
Feia cinc anys que havia tancat.
Roger Clotet, un dels responsables del negoci, situava en 1.200 les persones que van passar per la zona de la vela de la discoteca al llarg de la nit.
Nico Gutiérrez, un altre responsable, posava de relleu els comentaris que van rebre de la gent, que estava "encantada" de compartir una estona en aquest espai, que "ofereix una barreja del concepte actual de Villa Martini amb el vintage" del Menfis de fa vint i trenta anys.
Algunes eren persones que havien anat a Menfis, nascuda el 1979, durant els anys que va funcionar.
Clotet assegurava que l'èxit de públic " va superar les nostres expectatives.
L'aparcament en donava fe, amb una imatge semblant a l'aparcament de Menfis d'abans, el de les grans ocasions".
El fet que fos un cap de setmana de festa llarg tenia una mica preocupats els dos grups manresans que han fet possible el renaixement de Menfis.
A l'hora de la veritat, però, la resposta del púbic va ser encara millor de l'esperada.
"L'horari d'obertura és de les 12 de la nit a les 6 de la matinada.
Ens pensàvem que amb el fred que es va girar tancaríem abans, però a les 6 teníem la pista plena i vam haver de seguir el protocol d'obrir llums, tancar la música (l'última cançó, com sempre a Villa Martini, és 'Purple Rain') i que els controladors d'accés anessin desallotjant".
El públic es va moure en una franja d'edat dels 25 anys fins als 50-55.
La nova Villa Martini obre els divendres, dissabtes i vigílies de festius.
De moment, durant l'estiu, funciona la zona de la vela, que té quatre barres i ofereix un ambient mediterrani.
De cara a l'hivern la intenció és obrir la resta del recinte.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
L'activitat del futbol egipci es podria reprendre el mes de març amb partits jugats a porta tancada, després que s'aturés de manera indefinida per l'enfrontament entre aficionats i la policia al Caire que va causar la mort d'un mínim de 19 persones.
Moltes de les morts van tenir lloc quan la multitud va entrar en estampida després que la policia usés gas lacrimogen sobre els aficionats, intentant impedir la seva entrada al partit de lliga disputat el 8 de febrer entre el Zamalek i l'ENPPI.
A causa d'aquesta tragèdia el Govern egipci i la Federació de Futbol del país africà van posposar el futbol en tots els nivells de lliga.
Tot i això, ara i mitjançant la formació d'un comitè, el Govern egipci ha donat els primers passos per a la represa de la competició domèstica, que es realitzaria a porta tancada.
"El Govern ha decidit formar un comitè amb components del ministeri de l'Interior, el Ministeri de la Joventut i Esports i la Federació Egípcia de Futbol per prendre procediments que reprenguin la lliga sense aficionats, després del període de dol de 40 dies", ha exposat el govern en un comunicat després d'una reunió aquest divendres.
Per la seva banda, alguns reporters locals han assegurat que la lliga no començarà abans que es faci la cimera econòmica d'Egipte, esdeveniment que està previst que tingui lloc al resort del Mar Roig a Sharm el-Seikh a mitjans de març.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Trieu un idioma Albanès Alemany Anglès Àrab Aragonès Armeni Asturià Basc Bretó Búlgar Cors Croat Danès Eslovac Eslovè Espanyol Esperanto Estonià Finès Francès Friülà Gaèlic escocès Gaèlic irlandès Gallec Gal·lès Grec Hebreu Hindi Hongarès Islandès Italià Japonès Letó Lituà Llatí Macedonià Maltès Neerlandès Noruec Occità Polonès Portuguès Romanès Rus Sard Serbi Suec Turc Txec Vietnamita Xinès
Molts han estat els traductors d'altres cultures que s'han interessat per la literatura catalana i n'han traslladat les obres a la seva pròpia llengua.
Aquesta pàgina permet accedir a l'inventari d'aquestes traduccions a partir de la llengua de la traducció, amb l'objectiu de donar una idea global de quina ha estat la difusió de la literatura catalana en cadascuna d'aquestes cultures.
Arenas, Carme & Simona Škrabec, La literatura catalana i la traducció en un món globalitzat (Catalan Literature and Translation in a Globalized World), Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes, 2006
Eliseu Trenc & Montserrat Roser (ed.), Col·loqui Europeu d'Estudis Catalans, vol. 1: La recepció de la literatura catalana a Europa, Montpellier, Centre d'Etudes et de Recherches Catalanes - Université Paul-Valéry Montpellier III / Association Française des Catalanistes, 2004
Škrabec, Simona & Manel Vila-Vidal, «Construir el patrimoni literari a través de la traducció.
Divulgació de la literatura catalana al món (1516-2017).
Estudi quantitatiu», dins Montserrat Corretger i Oriol Teixell (ed.), Literatura catalana contemporània: Patrimoni i identitat, Barcelona, Universitat Rovira i Virgili / Institut d'Estudis Catalans, 2019, p. |
La líder de C's a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, ha reclamat aquest divendres a l'alcaldessa, Ada Colau, "un canvi d'actitud" per solucionar els problemes de la ciutat el 2017, i apunta que el balanç polític del Govern municipal el 2016 és negatiu i que ha deixat Barcelona en una situació de deixadesa absoluta.
En roda de premsa, Mejías ha assegurat que durant el 2016 "el Govern municipal només ha diagnosticat els problemes dels ciutadans però no ha actuat ni ha executat cap pla previst en les previsions dels pressupostos", a més d'apuntar Colau com la principal culpable de la inacció del Govern.
"Una de les prioritats de l'alcaldessa era combatre les desigualtats, i aquest any s'ha pogut veure un enorme fracàs de les polítiques socials", ha dit, posant d'exemple els resultats de l'Informe del Consell Econòmic i Social de la capital catalana en què es mostra com ha disminuït la renda per càpita en barris com Trinitat Vella i la Marina del Prat Vermell.
En matèria de polítiques socials, Mejías ha assegurat que per a C's "és imprescindible garantir unes bones inversions per acabar amb els problemes dels barcelonins en matèria ocupacional", una tasca que segons ella ha estat un fracàs perquè els desnonaments han crescut a Barcelona durant els últims 12 mesos.
"Colau nega que han augmentat els desnonaments al·legant que ja no es posa al carrer persones que no paguen la hipoteca, sinó que són aquells que ni paguen el lloguer", ha apuntat, i reclama un pla d'habitatge social per a les famílies vulnerables i situar Barcelona entre les ciutats europees amb un dels índex de pisos més elevat de titularitat pública.
Mejías també ha criticat "l'opacitat amb la qual el Govern municipal ha gestionat els deu milions d'euros destinats a l'acollida de refugiats", ja que a la ciutat només han arribat cinc persones amb aquesta categoria i no s'ha explicat en què s'ha invertit tots els diners, ha dit.
"Exigim a Colau que ens expliqui on han anat a parar els deu milions d'euros per als refugiats", ha incidit, a més de mostrar el seu descontentament durant el 2016 amb la transparència de la gestió de l'Ajuntament.
En matèria econòmica, Mejías ha recomanat al Govern de la ciutat que no remunicipalitzi tots els serveis "sense conèixer els costos addicionals que representaran al conjunt dels ciutadans", advocant per una col·laboració publicoprivada en la gestió de l'aigua i la recollida de residus.
Davant dels periodistes, Mejías ha posat de manifest també la falta d'un pla de dinamització comercial i la resolució de les demandes del sector hoteler i hostaler perquè no "es freni la inversió a la ciutat" i es creïn llocs de treball.
El conflicte amb els manters i amb la Guàrdia Urbana "han d'estar presents durant les principals actuacions del Govern el 2017", ha demanat Mejías per recuperar la seguretat de la ciutat, ja que segons ella no hi ha cap pla en el model de Policia Local per oferir a la ciutadania una protecció adequada.
"Barcelona ha viscut un any de conflictes constants amb la Guàrdia Urbana", ha apuntat Mejías, i ha reclamat a Colau més seguretat i entesa amb la Policia Local.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El gran volum de visitants que a l'estiu arriben amb els seus vehicles a l'aparcament del parc natural de la vall de Sorteny ha obligat al comú a prendre mesures, també per un tema de seguretat, ja que els vehicles sovint aparquen malament i complicarien l'accés del servei d'emergència en cas de necessitat, va exposar el conseller de Turisme i Esports d'Ordino, Jordi Serracanta.
Per això, s'ha decidit que aquest pàrquing sigui depagament des del 9 de juliol.
La mesura es va exposar ahir al Comú d'Ordino, arran d'una pregunta formulada per les conselleres de l'oposició, Sandra Tudó i Eva Choy, sobre un suplement de crèdit que s'ha hagut de demanar per fer front a les obres de l'aparcament del parc natural de la vall de Sorteny.
La corporació ha hagut d'explicar en què consisteixen aquests treballs, els quals tenen a veure amb un nou plantejament de l'accés al parc.
La barrera d'entrada se situarà a l'inici del desviament cap al parc des de la CG3.
També s'ha habilitat un autobús que unirà el nou aparcament del Serrat fins a Sorteny.
Tindrà una freqüència de pas de 20 minuts, durarà fins les 7 de la tarda i costarà un euro per persona.
Paral·lelament, també s'ha millorat el camí vell que connecta el Serrat amb Sorteny, per qui vulgui accedir al parc caminant.
Tots dos aparcaments, tant el de Sorteny com el del Serrat, tenen una capacitat per a uns 100 vehicles, ha informat Serracanta.
Es tracta d'una mesura que només s'aplicarà durant els mesos estivals (juliol i agost).
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
L'equip juvenil del Girona rep la visita del cuer i ja descendit Sabadell (avui a les 12.30 h al municipal de Vilablareix).
El conjunt dirigit per Àlex Marsal fa setmanes que gaudeix de la tranquil·litat d'haver fet bé la feina i haver assegurat la permanència amb prou antelació per poder gaudir de la categoria.
Els gironins van perdre la jornada passada contra el San Francisco (2-3) i, a només tres jornades per a la conclusió del curs, tenen entre cella i cella aconseguir la sisena posició final en la classificació.
Actualment, el Girona és el setè classificat a un punt del Saragossa, sisè, precisament el rival que rebrà en l'última jornada.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Vaig buscar instintivament entrades a Ticketmaster per al pròxim concert de silenci
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
'Les orelles són les úniques parts del cos sensibles a la virtut.'
Això ho va escriure el filòsof grec Plutarc una cinquantena d'anys abans de Crist.
Un parell de segles enrere, un altre filòsof grec, Zenó de Citi, defensava que 'la raó per la qual tenim dues orelles i una sola boca és perquè hem d'escoltar més i no parlar tant'.
I Epictet de Hieràpolis ho completava dient, també força abans del suposat naixement, que si tenim dues orelles i una sola boca és perquè ens cal escoltar el doble i parlar la meitat.
De referències a la xarxa sobre l'art d'escoltar i sobre la necessitat de respectar els torns de paraula n'hi ha moltes més, però és clar que, darrerament, en aquest àmbit no progressem adequadament i que hem de millorar, i molt.
Posem per cas que un ciutadà (independentista o no, pel cas tant hi fa) encara no ha decidit qui votarà a les eleccions de diumenge.
I posem per cas que aquest dimarts, per mirar de sortir de dubtes, va optar per mirar-se el debat de TV3.
És ben probable que decidís d'abstenir-se.
Més que un debat, devia veure un reguitzell d'interrupcions, trepitjades, raonaments escapçats i vòmits verbals contra l'art de la conversa i del diàleg intel·ligible i intel·ligent.
Ja no es tracta que els candidats tinguin la capacitat més que exigible d'escoltar-se i de rebatre's de manera constructiva i aguda, sinó de facilitar que els espectadors (els que els han de votar i als quals es deuen) tinguin l'oportunitat d'escoltar-los a ells, perquè, si és que no hem perdut el nord del tot, la cosa consisteix a triar aquell que pensem que ens pot representar millor (o aquell que pensem que ho pot fer de la manera menys nociva possible).
Arribats a aquest punt, és interessant de preguntar-se si aquesta actitud els és pròpia i irremeiable o si bé és més aviat estudiada, assajada i alimentada pels assessors respectius.
Ja fa temps que sabem que el diàleg perspicaç, en política (espanyola i no tan sols), cotitza a la baixa mentre els piulets manipulats i les mentides són els grans valors a l'alça.
També sabem de fa temps que de les eleccions d'aquest 10 de novembre no en pot sortir quasi res de bo... i que el desengany és cada vegada més colossal, també.
Però que sigui més rendible mostrar-se com un gran maleducat comença a fer angúnia.
I que ens hàgim d'acostumar a un pati d'escola tan groller fa, si més no, pena.
I, ep, no cal portar cap pin a la solapa de cap color concret ni cap carnet a la butxaca.
Els clàssics ja ho deien fa més de dos mil anys: quina és la funció del polític sinó, d'entrada, la de saber escoltar?
I ja que hi som, tornant a la xarxa, i per als candidats i assessors que ho necessitin, hi ha grans manuals d'autoajuda en què s'expliquen tècniques ben eficaces per a aprendre (i per a ensenyar) a no interrompre.
També hi podeu trobar mecanismes per, de manera educada, poder parar els peus a tothom qui tingui l'hàbit de no deixar acabar les frases dels altres.
I finalment també hi ha referits un grapat de manuals de comunicació oral, de comunicació no verbal i d'eines educatives (això sí, sobretot per a mestres de primària), que poden ajudar a millorar la conversa en casos de classes o debats amb nens xerraires i cridaners que, en ple creixement, tenen ben poques ganes d'escoltar.
Un bon artista m'explicava fa uns quants dies, parlant de grups de música, que amb els anys s'havia tornat fan, sobretot, del silenci.
Deia que les nostres orelles i el nostre cervell no havien estat dissenyats per a processar tant de soroll i que, per a destriar el gra de la palla calia, sovint, aïllar-se'n i escoltar, precisament, el silenci.
Vaig somiar-lo, a ell i aquesta conversa (real), mentre, en posició horitzontal, quasi roncant i amb el portàtil a punt de caure del sofà, el debat s'acabava i en Grasset prenia les regnes de la pantalla.
Drogat de lladrucs televisius, vaig buscar instintivament entrades a Ticketmaster per al pròxim concert de silenci.
Eren cares, caríssimes, i, a sobre, ja no en quedava ni una...
Aleshores vaig desvetllar-me del tot i vaig anar cap al llit, que allà al sofà, a les fosques i amb la tele baladrejant, hi feia massa fred.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.