text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Tantes negociacions a la capital per acabar amb les mans lligades. / JAVIER LIZÓN / EFE
Com en una novel·la per entregues, els pressupostos de la misèria s'han anat desplegant amb una lentitud tan calculada com inquietant.
Hem pogut, almenys, assaborir la morbositat de la concreció: Don Mariano ha ensenyat per fi les cartes que amagava sota la taula, després d'una campanya electoral plena d'enganys i mitges veritats.
Quan s'ha revelat el pla ocult, que contradiu científicament tot el que es va prometre en campanya electoral en matèria d'impostos o d'amnistia fiscal, hem descobert que la part més sàdica era la que es referia a Catalunya.
L'ànima maquiavèl·lica que els ha dissenyat ho tenia tot molt ben pensat: menys inversió, no es paga cap deute pendent, es demanen més tisorades i no es fa ni una miserable concessió política.
I és que el cop amagat d'aquests pressupostos, la gran salvatjada, no és en les mesures que es prenen sinó precisament en les que no es prenen.
S'esperava una mínima equivalència entre les decisions del govern Mas, que volia passar a la història com l'alumne avantatjat de les retallades, i les del govern espanyol.
I ves per on, Rajoy i cia. han deixat la Generalitat literalment amb el cul a l'aire.
Perquè sàpiguen vostès que el copagament sanitari, amagat sota el grotesc eufemisme de tiquet moderador, s'aplicarà només a Catalunya.
Sàpiguen que els funcionaris catalans seran els únics a patir baixades de sou de tot l'Estat, perquè més enllà de l'Ebre tot això, com es diu vulgarment, no aplica.
I sàpiguen també que les retallades en sanitat i educació que la Generalitat ha conegut, com vostè i jo, llegint el diari, a Catalunya s'implementaran per segona vegada, malgrat els sacrificis que ja s'havien fet.
Som en l'asimetria més descarnada de la història: els catalans a una banda immolant-se i la resta de l'Estat a l'altra encara a dalt d'una hamaca.
Ens trobem, en definitiva, a les antípodes del somni de Francesc Pujols, que va proclamar que arribaria un dia en què els catalans, pel fet de ser-ho, ho tindrien tot pagat.
Doncs bé, resulta que els catalans, pel fet de ser-ho, paguem més impostos que enlloc, i se'ns abaixa el sou més que a ningú.
I el més humiliant de la situació és que el tret al peu ens l'hem disparat nosaltres mateixos, perquè som presoners d'aquell acudit que deia -recorden les legislatives?- que ara més que mai decidiríem a Madrid.
El govern Mas ha rebut una bufetada a la cara i a plena llum del dia.
Tants sís i tantes negociacions a la capital per acabar amb les mans lligades, sense discurs i amb els catalans més ofegats que mai.
El primer dany col·lateral de l'atracament pressupostari és la sobtada i espectacular desubicació de Duran, que sembla haver-se quedat mut quan ha descobert que a Madrid ja no el necessiten per a res.
Els pressupostos contenien darrere els números un missatge cruel per al govern català: a Madrid ja no s'hi va a fer res i les retallades terribles que es van anticipar a Catalunya potser han estat inútils.
Encara que sembli mentida, alguns acaben d'adonar-se que sí, que el PP té majoria absoluta.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
A punt de complir-se cinc anys de l'entrada en vigor de la llei de la dependència, el president de Mifas, Pere Tubert, en fa un balanç.
En aquest moment l'han cancel·lat.
El que tocava aquest any, que era el nivell 1, l'han frenat.
Fins l'any que ve no la cobraran.
Des del Govern central sembla fins i tot que parlarien de fer una nova llei.
La normativa va néixer amb falta de previsió pressupostària?
Els ha sortit molta més gent que la que preveien (...)
Ara hi ha la gran llei i resulta que no la poden pagar.
És indignant que la retallada l'hagin de pagar la sanitat i els serveis socials.
Un dels principals objectius de la llei, que era professionalitzar els cuidadors, no s'hauria complert.
Les quantitats que paguen per cuidar una persona dependent són tan petites que no dóna per pagar un professional de la dependència.
Les mestresses de casa o les mares acaben pagant-ho.
Quin creu que ha estat el principal error de la normativa?
En primer lloc, com a persona amb discapacitat, considero que hi hauria d'haver una llei per a les persones amb discapacitat i una altra per a la gent gran.
Un discapacitat pot ser dependent durant 40 anys de la seva vida.
En canvi, una persona gran només ho és en els últims dies.
Per això, les persones grans necessiten que se'ls resolgui ràpidament.
Necessiten una atenció més automàtica.
No es pot posar tothom al mateix sac.
Per exemple, una persona discapacitada de 25 anys que és molt dependent necessita una cadira de rodes elèctrica i necessita sortir de casa.
Una persona gran té diferents necessitats.
Hi ha moltes administracions implicades en fer les valoracions (...)
Moltes persones grans, quan reben l'ajuda, ja són mortes i la reben els hereus. |
El Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari de Bellvitge és un Servei que té com a missió oferir atenció especialitzada hospitalària de medicina interna general a pacients adults de l'entorn hospitalari de l'Àrea Metropolitana Sud de Barcelona, i atenció especialitzada de referència terciària en diverses àrees com poden ser les malalties autoimmunes sistèmiques, les malalties de risc vascular, les malalties trombo-embòliques, les malalties cròniques de caire mèdic i les relacionades amb la gent gran, les immunodeficiències primàries de l'adult, les drogodependències i l'alcoholisme, i altres malalties minoritàries hereditàries, tant a nivell nacional com internacional.
El Servei de Medicina Interna es constitueix en dues seccions (Secció d'Atenció al Malalt Hospitalitzat i Secció d'Atenció al Malalt Ambulatori), i participa d'un conjunt d'unitats interdisciplinàries funcionals amb altres dispositius d'hospitalització, ambulatoris i domiciliaris.
Sobre les consultes ambulatòries, n'hi ha de medicina interna general, i de monogràfiques o especialitzades en malalties autoimmunes (lupus, esclerodèrmia, dermatopolimiositis, vasculitis, Sjögren, sarcoïdosi...), risc vascular, geriatria, malaltia trombo-embòlica, immunodeficiències adquirides de l'adult, drogodependències i alcoholisme, o malalties minoritàries, entre d'altres.
El Servei de Medicina Interna acull també la Unitat d'Al·lergologia de l'hospital, que desenvolupa la quasi totalitat de la seva activitat a l'Àrea de Consultes Externes i Hospital de Dia.
Edifici Principal de l'Hospital Universitari de Bellvitge
08907 L'Hospitalet de Llobregat. |
A un any de la celebració del referèndum de l'1-O, Amnistia Internacional ha insistit que la fiscal general de l'Estat obstrueix la investigació de diversos casos d'ús excessiu de la força per part de membres de la policia espanyola i la Guàrdia Civil comesos durant l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya.
"Un any després, encara queda molt camí per recórrer en la investigació dels abusos policials", ha assegurat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya, que ha afegit que "els passos positius que s'han donat continuen depenent de les víctimes i dels jutjats a càrrec de les investigacions, sense que la Fiscalia hagi assumit el rol actiu que li correspon en la investigació".
L'organització ja va denunciar, el passat 10 de maig de 2018 i per mitjà d'un informe en el qual analitzava la rendició de comptes pels casos d'ús excessiu de la força produïts durant l'1 d'octubre, que la fiscalia, així com el ministeri de l'interior, encapçalat en aquell moment per Juan Ignacio Zoido, obstruïa la investigació dels abusos policials, centrant-se en tres casos, el de Roger Español, que va perdre un ull per tret de pilota de goma de la policia -i que, a més, ha estat imputat per la seva intervenció durant l'1-O-; el d'Alejandra Rayas -que va ser agredida per un agent de la policia davant l'Escola Mediterrània de Barcelona- i els fets d'Aiguaviva, on la policia va carregar amb especial duresa.
En aquest informe, l'organització va analitzar les investigacions judicials pels casos greus documentats per l'organització, i formulava recomanacions al Ministeri de l'Interior i al Ministeri Fiscal amb l'objectiu que es realitzessin investigacions efectives sobre els casos d'ús excessiu de la força.
L'organització també va demanar que es garantís que les víctimes de violacions de drets humans comeses per la policia el dia 1 d'octubre rebien reparació immediata i adequada, incloent indemnització, sense que aquesta reparació depengués de la condemna penal dels agents individuals implicats o del fet que les víctimes presentessin una demanda civil en els tribunals.
De tot això, a pocs dies del primer aniversari, no s'ha fet gairebé res.
Amnistia Internacional ja ha mostrat la seva preocupació per la manca d'impuls processal per part de la Fiscalia en relació amb la investigació d'altres casos d'ús excessiu de la força per part d'agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en el passat; i ara observa amb preocupació que aquesta pauta es repeteix també en relació a l'ús excessiu de la força i ús inadequat de material antidisturbis per part de les forces de seguretat l'1 d'octubre.
«Aquesta situació ha de canviar radicalment.
Si hi ha veritable voluntat d'aclarir els fets, la Fiscalia ha d'assumir un rol actiu en els procediments judicials en curs».
D'altra banda, el Ministeri de l'Interior, en termes generals, està col·laborant amb els jutjats d'instrucció, tot i que falta aportar informació rellevant.
"És obligació del Ministeri de l'Interior mantenir una col·laboració ferma amb els tribunals encarregats d'investigar l'ús excessiu de la força per part de membres de les forces de seguretat l'1 d'octubre, sense dilacions indegudes i amb tot el detall disponible que permeti l'aclariment dels fets", insisteix Beltrán.
A més, l'organització continua sense tenir coneixement que el Ministeri de l'Interior hagi obert investigacions internes sobre aquests fets, cosa que hauria de fer per determinar la responsabilitat institucional i identificar quines són les mesures disciplinàries, administratives o d'un altre caire que s'han de prendre per garantir que aquestes violacions de drets humans no es repeteixin.
"Qualsevol operatiu policial de control de manifestacions en el qual s'hagi recorregut a la força ha de ser objecte de revisió, tant mitjançant investigacions judicials, quan s'hagin produït actes de violència o persones hagin resultat ferides, com internes, amb l'objectiu d'establir la responsabilitat tant dels agents que hi han participat com dels diferents nivells de l'estructura de comandament", recorda Beltrán.
D'altra banda, el jutjat d'instrucció encarregat de la investigació dels operatius desplegats a Barcelona l'1-O ha arxivat un nombre important de denúncies.
En alguns d'aquests casos, les investigacions s'han tancat per la manca de material audiovisual, la qual cosa, segons el parer del jutge, impedia valorar l'actuació policial o identificar els agents responsables.
En altres casos, i malgrat reconèixer-se l'existència de fets possiblement constitutius d'ús excessiu de la força, s'han tancat per la impossibilitat d'identificar els agents.
Finalment, algunes denúncies han estat arxivades per considerar el jutge que l'ús de la força havia estat proporcionat. |
A l'agenda s'inclouen reunions amb agents externs, organitzacions de la societat civil, empreses, amb altres administracions públiques, partits polítics, organitzacions sindicals i empresarials.
També reunions internes d'especial rellevància (Juntes de Govern, Plens, Comissions i comitès) així com esdeveniments públics (intervencions en mitjans de comunicació, conferències, actes institucionals, etc.).
No s'inclouran a l'agenda: reunions amb ciutadans particulars, reunions o esdeveniments que puguin comportar un risc pel seu caràcter de ser publicades.
No s'inclouran dades de caràcter personal en cap cas.
Data darrera modificació:22 de setembre de 2017 |
Moventia va tancar dimecres la compra de Transports Pujol, empresa de transport discrecional i regular de viatgers i fins ara propietària de la família fundadora, Pujol.
Per Moventia, la integració d'aquesta empresa familiar té lloc dins l'estratègia de "creixement i diversificació" del grup en el sector de transport de viatgers.
El seu president, Miquel Martí, va destacar que la incorporació d'aquesta empresa "amb el bagatge, la tradició i l'empenta" és "un pas més" dins l'estratègia de creixement del grup i aporta "sinergies i complementarietat" a altres empreses del grup, com ara Casas, Calella Moventis i Sarfa, que operen en l'àmbit del transport regular i discrecional.
El fundador de Transports Pujol, Robert Pujol, va ressaltar que Moventia "és la millor alternativa de futur i per al creixement de la companyia".
Amb més de 65 anys d'experiència, el grup Pujol té actualment una facturació de 25 milions d'euros i disposa d'una plantilla que supera els 200 treballadors i una flota de 150 autocars que operen a Palamós, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Blanes, Malgrat de Mar, Mataró, Barcelona i Salou.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El candidat Xavier Domènech, durant la seua intervenció esta tarda.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Els 17.000 corredors de 133 països podran mantenir els seus dorsals
L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que s'ajorna al 25 d'octubre la Marató de Barcelona, que s'havia de celebrar el diumenge 15 de març, "perquè la màxima preocupació del corredor i la corredora sigui arribar a la meta i no factors externs" com el coronavirus, ha dit aquest dissabte el regidor d'Esports, David Escudé.
La decisió s'ha pres en vista de les indicacions de "màxima prudència i prevenció" de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ha explicat Escudé a la premsa, després d'una reunió amb autoritats de la consellerias d'Interior i Salut i de l'Agència de Salut Pública de Barcelona.
"Volem que la ciutat visqui les dates de manera relaxada.
I, pensant en el corredor, volem que sigui una experiència màgica de córrer 42 quilòmetres per Barcelona", i ha afegit que la decisió s'ha pres de comú acord amb la Generalitat després d'una setmana de converses telefòniques.
La gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell, ha explicat que "les autoritats sanitàries estan en contacte continu per valorar els esdeveniments" d'acord amb la situació de prealerta pel coronavirus.
En el cas de la Marató de Barcelona --ha dit--, el fet que més de la meitat dels corredors siguin internacionals ha estat el criteri determinant per decidir ajornar-la.
També ha explicat que cada esdeveniment es valora segons les seves característiques i segons "com evoluciona" la situació, que continua sent de prealerta, ha subratllat.
El director del Consell Català de l'Esport de la Generalitat, Toni Reig, ha manifestat el seu suport a la decisió de l'Ajuntament, que han pres de manera "consensuada perquè és la més prudent".
Les 17.000 persones de 133 països que ja han adquirit el seu dorsal --el 50%, internacionals-- podran mantenir-lo tant de cara a la cita d'aquest any, a l'octubre, com per a l'edició del 2021, segons han acordat l'Ajuntament i els organitzadors.
Escudé també ha explicat que la Marató s'ha suspès amb antelació per evitar "causar molèsties" com ara cancel·lacions de vols i hotels.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Així va ser el viatge de l'equip des de Barcelona fins a Jiddah |
La firma taiwanesa també ha desvelat unes ulleres de realitat virtual i una innovadora polsera per a esportistes
La companyia taiwanesa HTC ha presentat aquest diumenge al Mobile World Congress el telèfon One M9, les ulleres de realitat virtual Re Vive i la Re Grip, una innovadora polsera per a esportistes equipada amb sensors de gravetat, giroscopi i acceleròmetre.
El nou telèfon d'aquesta companyia té una càmera de 20 megapixels i un processador Snapdragon 810 de Qualcomm de vuit nuclis amb tres gigues de memòria RAM i 32 gigues d'emmagatzemament.
El nou terminal, que sortirà a la venda a l'abril, té una pantalla de 5 polsades i una resolució de 1.080 píxels.
Les noves ulleres de realitat virtual s'han desenvolupat en col·laboració amb la companyia de videojocs Valve i permeten una visió de 360 graus.Un dels aspectes més destacables del telèfon One M9 és la fotografia, que torna a posar l'accent en la resolució.
Per aquesta raó, la càmera principal del nou HTC One M9 està equipada amb un sensor de 20 megapixels fabricat per Sony i deixa els ultrapíxels per la càmera davantera, que és de dos ultrapíxels, perquè els usuaris es puguin fer selfies inclús en els ambients més foscos.
Per la seva banda, la Re Grip, la nova 'smartband' d'aquesta companyia taiwanesa està especialment pensada per la gent que fa esport.
Està equipada amb sensors de gravetat, giroscopi i acceleròmetre.
A més, la seva petita pantalla permet mostrar tots els missatges necessaris per monitoritzar la nostra activitat.
Finalment, la companyia coreana ha mostrat les seves pròpies ulleres de realitat virtual.
Es diuen Re Vive i són el fruit de l'aliança amb el desenvolupador de videojocs Valve.
Tenen una visió de 360 graus i permeten fer visites virtuals a museus, cinema o videojocs.
La primera versió per a desenvolupadors estarà disponible a la primavera i el model comercial es preveu que sortirà durant aquest 2015.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Baxi Manresa ja té el base que suplirà el lesionat Frankie Ferrari que serà operat aquest dimarts del trencament del cinquè metatarsià del peu esquerre.
Es tracta d'un vell conegut del club del Congost, el serbi Aleksandar Cvetkovic que va estar al Manresa en la temporada 2016-17, un jugador de 26 anys i 1,88 metres que coneix molt bé la lliga Endesa.
Després de deixar el Bages, ha militat a l'Estudiantes i al Breogán de Lugo, la passada temporada.
Es tracta d'un base que destaca pel seu bon llançament exterior.
El Baxi ha confirmat la incorporació en una nota en la qual detalla que es tracta d'un contracte temporal, però no especifica la durada.
La notícia ha estat avançat pel periodista Chema de Lucas.
Pedro Martínez coneix Cvetkovic d'una pretemporada que el serbi va fer al València Basket quan l'actual tècnic del Baxi era a la Fonteta.
En el curs 2016-17, sota les ordres d'Ibon Navarro i compartint direcció amb Lluís Costa, va jugar un total de 24 partits i se'n va perdre uns quants per lesió.
La seva mitjana va ser de 8 punts (amb una anotació màxima de 20), amb un 36% d'encert en els triples, amb un total de 57 rebots i 26 assistències.
L'ICL Manresa va descendir i en la temporada 2017-18 va passar al Movistar Estudiantes, entrenat per Salva Maldonado, Hi va jugar 29 partits (21 de titular) amb 4,8 punts de mitjana (15 com màxima anotació), amb 37 rebots i 29 assistències.
L'equip madrileny va aconseguir la permanència.
En el passat curs 2018-19, Cvetkovic va jugar al Cafés Candelas Breogán de Lugo, dirigit per Natxo Lezkano, substituït després per Tito Díaz.
Va jugar 32 partits amb mitjanes de 23 minuts i 9 punts, amb un rècord de 21 en un partit contra el Baskonia del 9 de desembre del 2018.
El seu encert en els triples va ser del 39,7% amb 58 cistelles de 146 intents.
Va agafar 64 rebots i va repartir 87 assistències, gairebé tres per partit.
En la present temporada, Cvetkovic es trobava a les files del BC Igokea de Bòsnia, el club del qual va arribar la temporada passada Zubcic al Manresa.
Les mitjanes del base allà eren de 21 minuts, 6 punts, 2 rebots i 3,3 assistències.
En aquest equip bosni es trobava també fins aquesta setmana Oliver Stevic, exjugador de l'Andorra, que ha fitxat pel San Pablo Burgos de Joan Peñarroya. |
El ple del Parlament va aprovar dimecres, per unanimitat, la proposició de llei de l'esport de Catalunya, fruit d'una ILP (iniciativa legislativa popular), amb un text acordat per JxCat, ERC i el PSC que no va rebre cap esmena a la totalitat de cap dels grups de la cambra catalana.
El camí de la nova llei que ha de substituir la vigent, aprovada l'any 2000, ha començat, doncs, el camí que hauria de culminar abans d'un any i mig amb un nou text legislatiu que reguli l'esport català.
La llei del 2000 ha quedat clarament obsoleta, tant pels canvis que s'han produït en la nostra societat en general com en el món de l'esport en particular.
Perquè l'esport no és només practicar-lo.
A més dels esportistes que el practiquen, l'esport és també els professionals de molts àmbits diferents que s'hi dediquen o els clústers empresarials que han sorgit els últims anys.
El president de la UFEC, Gerard Esteva, va recordar dimecres que l'esport representa el 2,1% del PIB català, una xifra que no es pot menysprear.
I, més enllà de les xifres de practicants, clubs o socis, no s'ha d'oblidar que l'esport pot contribuir, i molt, a millorar la vida del ciutadans a través de la seva pràctica.
Esteva va parlar de convertir l'esport "en el quart pilar fonamental de l'estat del benestar".
Ara el torn és dels partits polítics presents al Parlament, que han de debatre i millorar en el que faci falta el text que han rebut, que ha estat avalat per 154.492 signatures.
L'esport català necessita una nova llei.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
L'home que ho va ser tot, ja no és res.
Se n'ha anat amb una gèlida carta.
Encara menys defensat dels atacs de l'exterior.
Quin embolic aquell del 2014 quan es va saber que José María Aznar havia intervingut a canvi d'una comissió a favor d'una empresa espanyola davant de Moammar al-Gaddafi.
No va plegar llavors perquè el PP, encara que amb el nas tapat, va impedir amb la seva majoria absoluta que hagués de comparèixer al Congrés pel tripijoc, com reclamava l'oposició.
Ell, que va reconstruir un partit del no-res; que va aconseguir per primera vegada que la dreta espanyola entrés a La Moncloa; que va posar els peus sobre la taula del Bush; que conferenciava per les universitats americanes amb accent texà; que va obrar el miracle econòmic...
I ningú no en vessa cap llàgrima!
"El gran amic" dels Estats Units d'Amèrica; el representant de la Nova Europa (Rumsfel, dixit); el mandatari espanyol que l'Assemblea de Califòrnia, amb majoria demòcrata, va rebre dempeus amb una gran ovació...
I ningú no en reivindica el nom ni l'obra!
El PP respira alleujat, i Rajoy ha tornat, segur, a fumar-se un cigar en conèixer que abandona la presidència d'honor del partit de la gavina.
És el que té no entendre la diferència entre un càrrec honorífic i ser un corcó que tot ho qüestiona per creure's posseïdor de la veritat absoluta, a més d'únic guardià de les essències del centre dreta.
Ni un respir va donar al seu successor: que si no tenia projecte polític; que si havia fet d'Espanya un camp enfangat; que si era molt simpàtic però no prenia decisions; que si el relegava a les campanyes electorals, que si no havia organitzat un acte amb motiu del XX aniversari de la seva primera victòria electoral; que si era un incapaç davant de la forta "efervescència independentista catalana".
Els populars només desitgen per a qui va ser el seu capitost que s'emporti amb ell tanta pau com el descans que deixa
Punt final a una successió de desavinences i a una distància política que ha acabat amb una relació personal de dècades.
La conseqüència més immediata de la marxa és que l'expresident del govern no anirà al congrés nacional del PP del proper gener i no podrà donar més lliçons sobre política o moralitat.
Els populars no hauran d'aplaudir-lo ja amb desgana ni ell lamentar-se pels racons de la fortuna que tenen els expresidents socialistes, als quals al PSOE i a vegades fins i tot al PP, se'ls escolta i se'ls respecta.
Potser és perquè ni Felipe González ni José Luis Rodríguez Zapatero no van emmalaltir del rancor que va acumular Aznar contra amics, coneguts i saludats, després de la sortida del govern.
Que els populars només desitgen per a qui va ser el seu capitost que s'emporti amb ell tanta pau com el descans que deixa. |
La recerca del LUB ha servit per conèixer millor la construcció de l'Eixample
La publicació digital d'UR s'edita des del 2010
Imatge del cartell realitzat pel LUB amb motiu del seu 50è aniversari
Els professors i les professores del LUB han col·laborat en diversos projectes reclamats per les administracions
En memòria de Manuel de Solà-Morales
El LUB organitza la convocatòria del Premi Europeu Manuel de Solà-Morales d'urbanisme, dotat amb 7.000 euros i que reconeix cada dos anys les millors recerques universitàries en el camp de la urbanística realitzades a Europa per obtenir el grau de doctor.
El Premi es convoca en memòria del professor i arquitecte Manuel de Solà-Morales, fundador del LUB i mestre en l'urbanisme entès com una activitat intel·lectual i creativa compromesa amb la millora de les ciutats, a través del que ell anomenava "una recerca insistent".
Una tesi sobre l'Avinguda Paulista de la ciutat brasilera de São Paulo, Premi Europeu Manuel de Solà-Morales d'urbanisme
El Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB) de la UPC celebra aquest curs acadèmic 50 anys de la seva fundació.
Aquest espai de recerca ha esdevingut un referent en temes d'urbanisme i política territorial, un observatori que amb el seu esforç aporta una mirada crítica i alhora constructiva de l'evolució de la metròpolis. |
Aquest divendres 16 la Penya serà l'escenari del sopar popular de Nadal.
Un pa amb tomaca per comentar la jugada al voltant d'un equip, el nostre, que ens fa patir molt i molt.
A la pàgina www.pericosonline.com –una de les millors dedicades al nostre club- hi trobareu periòdicament, entre d'altres continguts, l'apartat HISTÒRIES BLANC I BLAVES on d'una manera molt rigorosa i entretinguda se'ns descobreixen diversos episodis de la història del nostre equip.
El Rcd Espanyol ha estrenat fa pocs dies una nova pàgina Web.
La podeu consultar a l'adreça www.rcdespanyol.com.
Entre d'altres millores la pàgina permet comprar electrònicament qualsevol dels productes que habitualment es despatxen a la Tenda de l'Espanyolista, a l'Estadi Olímpic.
Amb la voluntat d'analitzar i debatre sobre la realitat del nostre club, la penya iniciarà properament el cicle "Pericos Parlen".
Amb periodicitat mensual anirem portant a la seu del carrer Sant Francesc a diverses persones vinculades al club i al seu entorn.
Per encetar el cicle el proper dijous 22 de desembre comptarem amb la presència del periodista Tomàs Guasch, redactor en cap del diari AS i col·laborador a diverses tertúlies esportives a la Cadena Ser, Rac 1 i als programes televisius EL RONDO de TVE i MARACANÁ 05 de la nova cadena CUATRO.
La penya Blanc-i-blava de Reus i comarca va celebrar divendres 4 de novembre, a l'Hotel Regina de Salou, el sopar commemoratiu del seu XXXI aniversari.
L'entitat va aprofitar l'acte per homenatjar a alguns dels socis més fidels de la penya, com és el cas de Pròspera Sirach, Rosa Maria Sardà, Joaquim Camps, Francisco Roig, Josep Maria Pons, Pere Vallverdú, Vicent Odena, Pere Sardà i Mario Tardón.
La festa, on s'hi van congregar al voltant d'un centenar de penyistes i simpatitzants del club blanc-i-blau, va comptar amb la presència entre d'altres de l'ex jugador espanyolista Jaume Sabater, del conseller del RCD Espanyol SAD Dani Ballart -campió del món i medallista olímpic amb la selecció espanyola de waterpolo- i del regidor de relacions cíviques de l'Ajuntament de Reus Joan Anton Verge.
La conducció de l'acte va anar a càrrec de dos coneguts comunicadors 'pericos' de la ciutat de Reus, com són l'Enric Tricaz i el Josep Baiges.
Situada a la cèntrica plaça de Sant Francesc, la seu de la Penya -inaugurada l'any 1974- ofereix servei de bar i restauració als associats i públic en general.
Al local també es poden seguir per DIGITAL + les retransmissions televisives dels partits que el RCD Espanyol disputa, com a local o visitant, en Lliga, Copa, UEFA i Copa Catalunya.
© Tinet Webfàcil és un producte desenvolupat per |
Caixes amb el peix intervingut a la Ràpita Foto: Guàrdia Civil
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
La col·lecció | Catàlegs i inventaris | Marques d'impressors | Antics posseïdors | Impresos en línia | Bibliografia de llibre antic | Exposicions virtuals | Impresos al blog de Reserva | Impresos al projecte Apadrina un document | Participació en projectes externs
Nombroses col·leccions temàtiques en progressiu augment
A la Memòria Digital de Catalunya (MDC)
La meitat de la col·lecció de gastronomia i alimentació anterior a 1820 donada per Rudolf Grewe el 1997 es presenta en línea.
El CRAI Biblioteca de Reserva posa a l'abast de tothom una bibliografia de llibre antic, en què queden recopilats tots els repertoris citats als registres del catàleg en línia.
El web del CRAI Biblioteca de Reserva recull totes les exposicions que ha presentat al llarg de la seva història en la seva versió virtual.
La majoria inclouen impresos dels segles XVI a principis del XIX.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
Els principals sindicats –CCOO i UGT– i els col·legis professionals de treballadors i educadors socials han unit forces per exigir a la Generalitat que aporti diners per atendre correctament les persones dependents a Catalunya.
Asseguren que el sistema està col·lapsat i que els treballadors estan al límit.
"Ens preocupa l'atenció que estan rebent els usuaris", alerten des del sector, que temen que els casos de maltractament es tornin cada vegada més habituals.
Farts d'"esquives" de la Generalitat, demanen que se senti la seva veu.
"El secretari Francesc Iglesias ens anul·la sempre les reunions que li demanem", ha sentenciat Enriqueta Durán, responsable de la UGT d'Acció Social.
Una frase que surt de l'ànima, després de sentir l'horrible panorama que han pintat els professionals del sector, que volen emular la unitat d'acció després de constituir una plataforma en favor de les persones en situació de dependència.
"El PP va aplicar greus retallades per debilitar el sistema de la dependència, i a Catalunya no hi ha hagut cap voluntat decidida de compensar la situació", aquesta és la primera frase del manifest, que els seus impulsors presentaran a Afers Socials els pròxims dies.
Catalunya és la primera comunitat de l'estat amb més dependents en llista d'espera, segons les dades de l' Imserso.
En concret són el 30% del total i cada any moren sis persones esperant la seva plaça.
Tot i que si es compten les persones que estan esperant una valoració, la suma superaria les 84.000 persones, la majoria ancians en un estat "greu" de vulnerabilitat.
I mentrestant les residències privades costen al voltant de 2.000 euros al mes.
"S'han de destinar recursos per atendre a tothom com cal", va lamentar Enriqueta Durán, responsable d'Acció Social de la UGT, que va acusar el Govern de "mirar cap a una altra banda".
Però els que estan atesos tampoc gaudeixen de més tracte, segons els promotors de la plataforma.
Especialment en les residències concertades, diuen, perquè si la ràtio de treballador per usuari ja és baixa, en aquests centres ni es compleixen.
"Hi ha centres on els treballadors tenen dues hores per atendre una persona de grau màxim a qui se li ha de fer de tot", va alertar Elena Motos, responsable de dependència a Comissions Obreres.
"Les situacions de maltractament als ancians s'estan produint de forma reiterada", va afegir Motos.
Primer, perquè ningú vol exercir aquesta feina, amb un sou de 985 euros bruts al mes.
I segon perquè, al seu entendre, "les empreses busquen treure beneficis reduint despeses".
Davant de la falta d'infermers que vulguin treballar en residències, ha avisat el sindicat, estan exercint aquesta funció persones que no estan qualificades per a això.
A començaments d'any, tots els sindicats juntament amb les empreses que gestionen els geriàtrics públics, entre les quals, el tercer sector, es van asseure al departament per forçar una millora de les condicions.
"Han sigut tot evasives, la Generalitat diu que no té diners", es va queixar Motos.
Segons un informe de la patronal del sector, la meitat dels dependents catalans viu amb un familiar que es cuida d'ell, i no sempre de forma voluntària.
Uns ajuts que, en el millor dels casos, poden arribar als 500 euros al mes.
"No entenem per què han d'esperar gairebé un any per rebre aquests diners", va lamentar Enriqueta Durán de la UGT.
La plataforma va insistir que són les dones que, a la pràctica majoria, s'encarreguen de les atencions.
Per la seva part, el Col·legi de Treballadors Socials de Catalunya va criticar l'excessiva burocratització dels tràmits, i el desequilibri territorial.
"Les llistes d'espera de valoració recauen sobre els serveis socials, i moltes vegades el copagament canvia en funció del municipi", va criticar Mercè Civit, que va insistir en la situació de saturació que ja viuen la majoria de Serveis Socials Municipals.
"S'ha de dotar una finestra única que ajudi a fer els tràmits", va demanar Civit.
A més, va lamentar que els ajuts a la dependència no distingeixen en si les persones tenen o no mitjans econòmics suficients.
Just el mateix dia el conseller d'Afers Socials, Chakir el Homrani, va comparèixer després de la reunió setmanal de l'executiu català.
Va insistir que l'aportació de l'estat a la dependència incompleix la llei (hauria de ser del 50% i no ho és).
I va afegir que la seva relació amb els sindicats i la patronal del sector és fluida, ja que a finals de juny elaboraran conjuntament un full de ruta pensat per als pròxims quatre anys.
"Tenim feina per fer", va assegurar el conseller. |
Crítica, anàlisi i orientació literària
Comentàvem en l'anàlisi literària d' El doctor Glas, de Hjalmar Söderberg, "els lligams invisibles" que l'uneixen "amb un parell d'enigmàtics poemes entrecreuats entre Gabriel Ferrater i Marta Pessarrodona ".
Uns lligams que, per més que Marcel Proust afirmés el contrari —" le moi de l'ecrivain ne se montre que dans ses libres "—, palesen la inextricable intimitat que s'estableix entre el creador i la seva obra; entre el veritable creador i la seva creació, que serà la imatge més pura d'ell mateix.
En el present cas, uns lligams que són tan invisibles com gairebé impossibles de deduir per a aquells que no disposin d'una informació suficient.
Amb major raó, encara, si tenim en compte que si bé el de la poetessa terrassenca es troba a l'abast del públic des de fa força anys, el del santcugatenc era pràcticament desconegut fora de l'àmbit acadèmic fins que labutxaca tingué la ben avinent pensada publicar, ara fa un parell d'anys, una nova edició de Les dones i els dies.
És per aquesta raó — noblesse oblige — que de bell antull esdevé ineludible agrair a Jordi Cornudella que, en aquesta nova edició, decidís incloure-hi —juntament amb Any, Cadaqués i Prop dels dinou — el poema Midsommarnatt.
Com resulta igualment imprescindible que fem constar la nostra més sincera gratitud a D. Sam Abrams per haver-nos donat a conèixer —al llarg d'una tan afable com enriquidora conversa mantinguda a recer de l'ombra acollidora del Monestir de Sant Cugat— tant l'existència dels dos versos com la relació insospitada que tenen amb el magnífic llibre de Söderberg.
Sense el seu erudit comentari, el present apunt no hauria estat possible.
Mercès a la seva advertència, ens procuràrem la versió definitiva de la cabdal obra ferrateriana, en la pàgina 213 de la qual Cornudella explica d'allò més escaientment la gènesi del poema.
«El poema és implícitament adreçat a Marta Pessarrodona.
Va sortir al segon número de La mosca (full venal amb informació de les editorials Edicions 62, Lumen i Seix Barral), que porta dipòsit legal de 1968, i es devia distribuir a finals d'any.
Al peu hi figura aquesta nota de l'autor:
Traduint aquest llibre, es va donar la coincidència que el dia mateix de Sant Joan em va tocar el passatge que descriu una nit de Sant Joan.
Em fa l'efecte que la nit antiga de Tyko Gabriel Glas se'm va confondre una mica amb la meva nit precedent, i que d'aquesta confusió en va sortir aquest poema.
No sé si em pot servir de consol de pensar que no és pas el primer poema del món que resulta d'un cert estat de confusió mental —i que tal com van les coses no serà segurament el darrer. "
»Ferrater traduí la novel·la sueca al castellà l'estiu del 1968; va sortir aquell mateix any (Barcelona, Seix Barral, 1968; la frase citada al poema és a la p.
No creiem que sigui necessari especificar quines foren les malaurades circumstàncies històriques —que des de fa tants i tants anys han estat, i segueixen essent, reiterat objecte d'una desmemòria històrica induïda d'efectes nefastos— que determinaren que el poeta català no fes la traducció al seu propi idioma, sinó a aquell que estàvem obligats a parlar por la gracia de Dios.
En aquells temps de trist record, per a Ferrater la dona dels seus dies era Marta Pessarrodona.
Com era habitual en aquella època on tot el que tenia gust de llibertat estava prohibit, la seva relació sentimental —com, d'altra banda, quasi qualsevol cosa que pagués la pena— hagué de sobreviure forçadament immergida en la clandestinitat.
Tan sols se'n pogué parlar amb normalitat molt anys després.
Com ho féu, en ocasió d'haver sortit al carrer la nova edició del poemari de Ferrater, la mateixa Marta Pessarrodona, amb la seva delicadesa habitual, i fent ús de l'art de l'el·lipsi, en un article publicat al núm. 35 de la Revista d'Igualada, el setembre del 2010, en un més que interessant article titulat: « Midsommarnatt: notes memorialistes a un poema de Gabriel Ferrater »:
«Encara que vaig tardar exactament 25 anys a partir de la seva mort, 1972, a parlar de la meva relació amb G[abriel] F[errater]), que cobreix el període que va de maig de 1968 fins a la seva mort, sí que voldria recordar que la nostra coneixença partia del fet que jo ja intentava ser poeta. [...]
»En [un] sopar [de maig del 1968, Josep] Pedreira va reclamar un pròleg del Gabriel per al meu futur llibre.
Hi va accedir encantat i vam concertar de veure'ns a Sant Cugat i dinar plegats al dimecres següent [...]
No cal ara que puntualitzi com va anar aquell dia.
N'hi ha prou dient que així va començar la nostra relació i la meva coneixença, també, d'un narrador clàssic suec, Hjalmar Söderberg, que ell estava traduint i que, imagino, ell mateix havia proposat de publicar.
La resta és fàcil de deduir, llegint la nota que ell mateix va redactar per a La Mosca.
Tan sols hi aportaré que aquella revetlla de Sant Joan la vam passar sols, sopant primer a un restaurant de l'avinguda de Sarrià de Barcelona i passejant per un Eixample on vam veure fogueres en algunes cantonades, per rematar-ho a l'Escullera del Port de Barcelona abans de retornar a Sant Cugat, al seu pis.»
A l'igual que havia succeït amb el seu company, aquesta indeleble experiència Pessarrodona la transformà en un vers, titulat precisament Nit trista de Sant Joan, que veié la llum per primera vegada a Vida privada, l'any 1973, i s'inclou el la major part de les seves antologies —la darrera Poemes, 1939-2007: Antologia, d'editorial Meteora.
La petja literària que deixà, inesperadament, una novel·la danesa en les nostres lletres no podria haver estat més magnífica, germinant en un parell d'apassionants mostres de la lírica de dos dels grans noms de la literatura del nostre país.
Vida i literatura, existència i creació artística, no només acostumen a confluir, sinó que solen avançar aparellades en una idèntica realitat que les agermana.
Res millor, doncs, que acabar aquest apunt —que no té altra pretensió que convidar a la lectura tant d' El doctor Glas com de la poesia de Ferrater i de Pessarrodona— oferint la possibilitat d'assaborir els dos versos que estableixen "lligams invisibles" entre el llibre de Söderbeg i la més escollida poesia catalana.
No vam saltar ni l'última foguera.
dimarts, 16 d'octubre del mmxii
* En l'edició actual d' Adesiara, la frase apareix a la pàgina 21, i Carolina Moreno Tena la tradueix com a " Nit clara, blava. "
(Els més inquiets, podeu llegir l'original suec en aquest enllaç.)
** Amb Murtra, en majúscules, al·ludeix a la Marta, no pas a la planta.
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Introdueix la teva adreça d'e-correu: |
"Andorra no és un país idíl·lic, hi ha molta merda amagada", explica l'Omayri
El món que envolta els joves i adolescents és complex i ha esdevingut en els darrers anys una de les principals preocupacions del Principat: pares i mares que veuen com els seus fills s'endinsen en el món de les drogues, el consum d'alcohol desmesurat i la delinqüència.
Algunes d'aquestes famílies han sortit a la llum, però d'altres, en canvi, romanen sota l'anonimat, sigui per vergonya o per l'equivocada idea que el problema amb els seus fills és passatger, sota la convicció que algun dia i sense ajuda, tot formarà part del passat.
L'ARA Andorra s'ha posat en contacte amb una d'aquestes famílies que ha viscut de ben a prop com el seu fill s'endinsava en aquest infern amagat d'Andorra: una mare que ha explicat la seva vivència i posterior lluita contra aquest problema amb la creació d'una associació inèdita al país, que té com a objectiu donar suport a mares i pares que estiguin vivint una situació similar.
D'altra banda, aquest mitjà ha pogut parlar amb l'Omayri, un jove de dinou anys, andorrà i que millor que ningú sap què és dependre dia a dia dels estupefaents.
El seu nom és Marcia Monteiro, presidenta de l'associació Els fills d'Andorra i mare d'un jove que fins fa poc tenia greus problemes de conducta.
Assegura que els joves i adolescents d'Andorra tenen un "greu problema" pel que fa al contacte "fàcil" amb els estupefaents i el que això comporta a posteriori, "la delinqüència".
Monteiro explica que es va adonar del problema del seu fill "quan ja era una mica tard", ja que va començar a consumir drogues quan tan sols tenia tretze anys arran d'establir relacions d'amistat amb altres joves que el van induir a robar per tal de consumir.
Monteiro reconeix que aquesta situació ha estat la més difícil de la seva vida, pel fet de veure com el seu fill ja no era el mateix, "tenia la mirada perduda i no m'explicava quin era el problema, jo volia ajudar-lo, escoltar-lo, però no sabia per on començar", explica.
Aquesta situació va fer que Monteiro contactés amb un mediador de joves, un fet que va comportar una important despesa econòmica a la qual no va poder fer front.
Passat un temps va conèixer altres famílies que estaven passant per una situació similar amb els seus fills, per la qual cosa, en veure que no es tractava d'un problema aïllat sinó habitual, es van reunir amb Xavier Espot, cap de Govern, el qual, tal com destaca Monteiro, "es va mostrar molt compromès amb la causa i amb moltes ganes d'ajudar-nos".
Després d'aquella reunió va ser quan va néixer de forma oficial l'associació Els fills d'Andorra.
Per tal de començar a posar fil a l'agulla al problema amb el seu fill va decidir que durant un temps assistís a un centre per corregir la seva conducta, i a banda superés el problema amb l'addicció a les drogues.
"Durant un temps va anar força bé, tot i que més endavant va patir recaigudes que el van portar a provar altres substàncies com la cocaïna", raó per la qual es va decidir que el jove fos ingressat a l'hospital, un fet amb el qual el seu pare es mostrava en desacord, ja que li "costava molt assimilar el que estava passant".
Monteiro afirma que en veure els resultats de les analítiques, "el món em va caure a sobre, no em podia creure tot el que consumia el meu fill".
Joves en un taller de conscienciació sobre els problemes de les drogues. / ARXIU
Ara, aquest adolescent s'ha convertit en una persona adulta que porta una vida tranquil·la a Portugal, lluny d'Andorra.
Monteiro lamenta la situació ja que troba a faltar el seu fill a casa seva, tot i que se n'alegra pel fet que tot hagi millorat, almenys de moment.
Així i tot, tal com destaca, "encara queden molts nois i noies a Andorra amb els mateixos problemes, i "és per això que Els fills d'Andorra treballarem dia a dia per posar punt final al problema".
L'Omayri ara té dinou anys i utilitza aquest sobrenom per preservar la intimitat.
Assegura ser un jove que està a un pas de deixar enrere un passat marcat per les "males companyies", la delinqüència i les drogues.
Reconeix que la primera vegada que va provar les drogues "va ser abans dels deu anys", en companyia dels seus cosins.
"Fumava molts porros cada dia, i m'agradava fer-ho".
A l'escola era un bon estudiant, tot i que agressiu, un problema amb el qual va haver de lluitar durant molt de temps i que li va comportar problemes amb els docents.
Els seus pares se'ns van assabentar perquè ell mateix va acabar confessant.
Reconeix que Andorra té un problema amb els joves i coincideix que, per desgràcia, d'una manera o una altra, "les autoritats intenten fer veure que aquí no passa res".
"Fumava molts porros cada dia, el primer va ser abans dels 10 anys", recorda l'Omayri
L'Omayri té una dita, i és que "no em penedeixo de res del que he fet, ja que ha estat per alguna cosa".
En aquest sentit, però, assegura que el comportament que ha tingut vers la seva família "no han estat del tot correcte".
Coincideix a dir que s'està venent una imatge d'Andorra que no és "ni de lluny la realitat, ja que aquí es ven i es compra droga com a qualsevol altra part del món.
No som el país idíl·lic que tots creuen, hi ha molta merda amagada".
Tant l'Omayri com la Marcia demanen que es presti més atenció a les conductes dels joves i, a banda, coincideixen en assegurar que una de les solucions al problema "seria dotar de més recursos a totes aquelles institucions que tenen com a objectiu principal vetllar per la recuperació dels joves amb problemes de conducta".
Actualment, a Andorra, espais com el Prat del Roure o Prada Casadet s'han convertit en l'escenari on molts joves no només acudeixen a consumir, sinó també a comprar i vendre drogues com l'haixix, la marihuana o fins i tot cocaïna.
D'altra banda, cal recordar que el món de les drogues guarda certa similitud amb una escala piramidal, sempre hi ha algú per sobre, desconegut i molt possiblement, tal com explica i assegura Monteiro, "d'alt poder adquisitiu, que mai sortiran a la llum".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Les urbs són un espai fetitxe per a molts cineastes.
A través d'ells he descobert llocs que no sabia que existien: carrers, patis, cases, cafès, habitants peculiars..., l'ànima d'una ciutat.
De tots els que n'han retratat, a mi m'agraden els que ho han fet amb un toc personal, han prioritzat les persones i les seves històries i han deixat la ciutat com un teló de fons.
Són els que m'han fet enamorar de carrers i de moments que no he viscut però que acaben formant part del meu background.
Després, quan he estat en una ciutat que primer he descobert a través de les pel·lícules, la visc dues vegades, al moment i a través del cineasta que l'ha retratada amb escenes, punts de vista, converses.
Fins que no hi vas, no entens perquè aquesta ciutat ha enamorat tants autors de cinema; però, un cop la trepitges, no pots deixar d'imaginar els milers de plans cinematogràfics que té.
La ciutat, de nit, et captiva, especialment amb els centenars de llums que et criden l'atenció, la gent que sembla caminar sense destí, els bars amagats, les cases minúscules...
Pura inspiració per al cineasta.
S'hi han rodat moltes pel·lícules i de gèneres molt diferents, però jo vull destacar-ne la visió del cineasta japonès Yasujirō Ozu, molts dels films del qual passen a Tòquio, ciutat que coneix com ningú.
Si el voleu conèixer bé, recupereu el documental de Wim Wenders sobre ell, Tokyo-Ga (1985).
París és una ciutat que s'ha retratat des de molts punts de vista, però a mi sempre m'ha fascinat la visió que en dóna Agnès Varda a Cléo de 5 a 7 (1962).
Una dona espera els resultats d'unes anàlisis i, mentrestant, deambula per la ciutat.
Està filmada amb una intel·ligència brutal, seguint la protagonista i coneixent el seu entorn, amb uns plans juganers i experimentals, marca 100% Varda.
També trobo que Maurice Pialat ha sabut usar molt bé París com a teló de fons a Pels nostres amors (1983), una pel·lícula que retrata relacions diverses a la ciutat de l'amor per excel•lència.
Jo em vaig enamorar de Nova York i dels seus carrers a través de la primera pel·lícula de Jim Jarmush, Vacances permanents (1981).
Un jove que no treballa i es dedica a passejar per la ciutat als anys vuitanta, amb tota la fauna d'aquella dècada que hi queda retratada de manera magistral.
Però també John Cassavetes m'ha fet estimar Nova York amb la seva opera prima Ombres (1959), un retrat incontestable dels baixos fons a través d'uns nois afrodescendents i amenitzada per la música jazz dels bars i dels pubs que visiten.
El Lladre de bicicletes (1948), de Vittorio de Sica, és una de les pel·lícules que més m'emocionen de totes.
Un pare i un fill, a Roma, buscant una bicicleta robada, són el leitmotiv perfecte per conèixer Roma a través d'uns dels exponents més brillants del neorealisme italià.
El seu estil fílmic em recorda molt Mi tío Jacinto (1956), el film que el director hongarès Ladislao Vajda va rodar al Madrid de postguerra.
Hi va captar com ningú l'essència de la ciutat, l'ambient dels carrers i dels oficis de la gent.
Tant amb De Sica com amb Vajda, respires la ciutat i el temps històric en què estan filmades.
Per mi, Lucrecia Martel és una de les cineastes actuals de referència.
Precisament d'ella, el que més m'agrada és la vinculació que té amb la seva ciutat, Salta, una de les urbs més importants de l'Argentina.
Les seves pel·lícules volen ser un retrat fidedigne fins al mínim detall d'allò que passa a la ciutat i al seu entorn.
Per això busca actors i actrius que tinguin l'accent específic de la zona, que coneguin els seus codis culturals i que s'hi moguin amb naturalitat.
És una idea que jo també vaig buscar amb Estiu 1993: la versemblança perquè sigui real.
Voleu conèixer la gent i les històries de Salta?
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
La història d'amor tràgic de Romeu i Julieta arriba al Liceu amb una versió ambientada en l'època d' Allò que el vent s'endugué, en ple conflicte entre el nord i el sud dels EUA.
Coincidint amb el dia dels enamorats, aquest dimecres la impressionant parella formada pel tenor albanès Saimir Pirgu i la soprano russa d'origen tàrtar Aida Garifullina protagonitzarà al Liceu la primera de les vuit funcions previstes d'aquesta coproducció amb l' Òpera de Santa Fe (EUA), dirigida escènicament per Stephen Lawless, amb Josep Pons al capdavant de l'Orquestra i el Cor del Gran Teatre.
La guerra de secessió va coincidir amb la creació d'aquesta gran opera francesa de Charles Gounod, estrenada a París el 1867.
Aquest va ser un dels motius que van portar el director d'escena a traslladar d'època la història d'amor impossible entre membres de bandes rivals de la Verona medieval.
El llibret de Jules Barbier i Michel Carré, els mateixos llibretistes de Faust, és fidel al text de William Shakespeare en què es basa, però hi inclou escenes noves.
A diferència de l'obra teatral, per exemple, hi ha un últim cant a l'amor entre els protagonistes quan ella es desperta a l'acte final.
A l'òpera, el verí encara no li ha pres la vida a Romeu, i això permet al compositor brindar l'última i més dramàtica escena entre els amants.
Els seus duos estan entre els més destacats, amb peces com O nuit divine! i Nuit d'hyménée, al costat de cèlebres melodies com Je veux vivre, un alegre vals de Julieta, i la cavatina de Romeu Ah, lève-toi soleil.
Saimir Pirgu i Aida Garifullina desprenen una química especial, a dins i a fora de l'escena.
Encara que només han coincidit fins ara a Viena, cantant L'elisir d'amore, sembla que siguin ànimes bessones.
Tots dos han tingut carreres semblants.
Tant ell, als 36 anys, descobert per Claudio Abbado i deixeble de Luciano Pavarotti, com ella, de 30 anys i per a molts la nova Anna Netrebko, estan fent una gran carrera.
«Les nostres veus empasten molt bé i a més hi ha molt bona connexió entre nosaltres, que sempre és millor quan cantes a l'amor», afirma la soprano, que en el seu debut al Liceu alternarà funcions amb Katerina Tretyakova.
«L'Aida i jo tenim no solament la gran capacitat vocal i actoral que exigeix aquesta òpera.
Estic preparat per assumir aquesta obra de cinc actes on canto des del principi fins al final», afirma Pirgu, més conegut al Liceu, on va debutar la temporada 2011-2012 amb La bohème i va actuar en la passada amb Macbeth.
Els seus personatges evolucionen al llarg de l'obra.
Van perdent ingenuïtat a mesura que els tràgics esdeveniments a partir del tercer acte els obliguen a madurar.
«Per sort, Gounod, a diferència de Giacomo Puccini, et va preparant de forma gradual per arribar al final i donar-ho tot», afegeix.
Pons, feliç de comptar amb una parella de cine, destaca la dificultat dels pianissimos.
«Gounod obliga a cantar de forma diferent, amb uns pianissimos portats al límit.
Per sort, tenim veus precioses, fresques i joves, capaces d'oferir la paleta d'aquest tipus de música: tots els colors, la riquesa d'harmònics i el control tècnic per canviar de dinàmica i passar de cantar fort a pianissimo».
Segons Pons, director musical del Liceu, aquest títol és un magnífic exemple de l'òpera francesa, un estil que va haver de buscar el seu lloc entre la supremacia de l'òpera italiana i la puixança de l'alemanya, que comença amb Fidelio, de Ludwig van Beethoven, i després arrasa amb Richard Wagner.
«França volia trobar la seva pròpia veu i va començar a desenvolupar-la amb Hector Berlioz als anys 30.
Malgrat estar terriblement influïts per l'òpera italiana i l'alemanya, compositors com Gounod miren de trobar la seva pròpia veu».
Aquest va ser l'origen de la grand opéra a França, amb el seu llenguatge romàntic, de grans dimensions i amb molta varietat estilística.
«Sobre un sistema harmònic i un llenguatge que és aparentment el mateix, incorpora una manera de tocar diferent.
És més elegant, perfumada, amb perruca, per dir-ho més literàriament.
S'aparta de la música més robusta alemanya i del so més arrelat a la terra de la italiana, més aspre que el de l'òpera francesa, plena de petits matisos».
És impossible no emocionar-se amb aquesta òpera centrada en la història d'amor de la parella més famosa de Verona.
Parets plenes de làpides emmarquen una escenografia on entren i surten diferents elements.
L'aspecte ombrívol d'un cementiri és ideal per a l'últim acte i també per al pròleg.
«L'òpera comença amb el funeral de Romeu i Julieta.
La història s'explica a manera de flashback», comenta Lawless, admirador de Gounod i de la seva sàvia barreja d'estils.
«La seva obra comença com una òpera còmica i a mesura que avança es torna més fosca i seriosa».
Els contrastos entre el conflicte polític i personal de l'obra, els aspectes més còmics i els tràgics, s'intenten reflectir en escena.
Romeu i Julieta són víctimes d'una situació, d'un món dividit entre famílies rivals.
«Aquesta divisió segueix present avui.
Quan muntava l'òpera es va votar el brexit, que està causant un terrible conflicte.
I després l'elecció de Donald Trump ha creat més divisió.
Ho he volgut ressaltar a la producció», sosté el creador britànic.
D'aquí ve el seu interès per situar l'òpera en un marc més ampli que el de les famílies de Verona.
«Hi ha molt d'odi a Anglaterra en aquests moments.
El nostre deure com a artistes és fer al revés que els polítics.
Utilitzar l'art com a antídot a la política», afirma Lawless, marcat per la seva vida a Irlanda del Nord.
Quan sortia al carrer sempre hi havia soldats amb metralletes.
Per sort allà la gent es va adonar que amb la violència seria impossible canviar res i només perpetuaria una espiral letal». |
El pas fronterer de la Jonquera (Girona) en direcció a França ha registrat aquest divendres les primeres retencions pel tancament de l'espai Schengen que ha començat aquest divendres i que durarà fins al 13 de desembre amb motiu de la cimera del Clima que se celebra a París.
Uns mil policies francesos i espanyols han blindat aquest divendres la frontera amb França per garantir seguretat i evitar l'entrada de terroristes i grups radicals durant la cimera que tindrà lloc durant les dues primeres setmanes de desembre.
Les retencions es deuen al fet que la Policia controla tots els vehicles que entren al país francès i els agents poden sol·licitar la documentació, identificar i escorcollar tots els cotxes.
Tot i això, agents de la Policia Nacional han explicat a Europa Press que "no es pararan tots els conductors, sinó alguns perfils concrets".
Per la seva banda, la patronal del transport ha sol·licitat un tracte diferencial per a transports de mercaderies i reclamen un vial especial perquè els camions circulin amb més fluïdesa --8.000 camions passen diàriament per la frontera--.
Durant aquest mes --l'acord Schengen està suspès fins al 13 de desembre-- els controls es faran majoritàriament al tram transfronterer de l'autopista AP7, però es controlarà també la carretera del Pertús, l'estació de tren de Portbou, el pas de Belitres i l'AVE entre Narbona i Girona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'expresident Carles Puigdemont ha assegurat que si fos investit pel Parlament "tornaria" al Palau de la Generalitat.
En una entrevista al programa 'Quatre gats' que TV3 emetrà aquest diumenge, Puigdemont ha reiterat la voluntat de tornar a Catalunya "com a president" i ha recordat que si entra a l'Estat "no podria assistir a la sessió d'investidura" com va passar amb l'exconseller Jordi Turull.
D'altra banda, ha constatat que el discurs del Rei del 3-O de 2017 "és un aval" a la irrupció de Vox.
Puigdemont ha apuntat que la "culpa" de l'entrada de la formació al parlament andalús és dels que l'han votat i dels que han "pavimentat l'autopista perquè es pugui trobar normal votar un partit d'extrema dreta".
Amb tot, ha lamentat que juntament amb Vox el nacionalisme espanyol "circula desbocat".
Puigdemont ha explicat que estava al cas de la voluntat dels presos d'iniciar una vaga de fam i ha admès que "impacta molt".
L'expresident també ha parlat de la reunió a Waterloo entre diversos partits polítics, inclosa la CUP, i ha recordat que l'èxit d'aquestes trobades depèn també de la discreció.
"Ens interessa que puguem seguir tenint una relació.
Passen coses molt importants al país, com la vaga de fam, i hi ha un clima polític determinat.
Que actors polítics i socials parlem no hauria de sorprendre a ningú", ha sostingut.
Així, l'expresident ha fet una crida que hi hagi "molta coordinació" entre els partits.
De l'última etapa com a president, Puigdemont ha reiterat que totes les converses i trobades entre ell i l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy "s'han conegut totes" i que no n'hi va haver "cap" que no es fes pública.
Tot i això, ha admès que si que hi va haver contactes entre governs.
"No vaig prendre la decisió del 10 d'octubre (de suspendre la declaració d'independència) per a res", ha argumentat.
"Espanya té molta responsabilitat al respecte i no vol parlar", ha criticat. |
"Vint anys compartint" és el títol d'una nova edició de la TINETjornada que tindrà lloc dissabte, 28 de novembre, al Palau de la Diputació de Tarragona.
Coincidint amb el 20è aniversari de la Xarxa ciutadana, la TINETjornada repassarà el orígens i la trajectòria de TINET i ampliarà la mirada a aquelles iniciatives ciutadanes que també treballen en comunitat i fent xarxa.
Coneix projectes en comú que utilitzen Internet i que comparteixen coneixement, recursos i experiències.
L'assistència a la TINETjornada és lliure i gratuïta, prèvia inscripció.
Les places estan limitades a l'aforament de la sala.
El 16 d'octubre de 1995 naixia a Tarragona la primera xarxa ciutadana de l'Estat.
D'aleshores ençà, TINET ha esdevingut en un element dinamitzador i divulgador de la Societat de la Informació a les nostres comarques.
Ja s'han iniciat les activitats de la TINETaula i la TINETescola per acostar coneixements i bones pràctiques a Internet a diferents municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Recupera l'emissió per Internet de l'acte de presentació de Els nom de les vaques i altres contes, celebrat el passat 11 de novembre a Tarragona.
Nota legal: En compliment amb la LSSI (Llei 34/2002 d'11 de juliol), si no voleu rebre més enviaments de TINET, responeu a aquest missatge indicant que no voleu rebre'n més.
Disculpeu les possibles molèsties que us hàgim pogut ocasionar. |
Crítica, anàlisi i orientació literària
Sovint s'organitzen il·lustres debats i eminentíssimes tertúlies per tractar de determinar què justifica el baix nivell artístic i cultural del nostre país.
La qüestió que es planteja acostuma a ésser sempre la mateixa: per quina raó la majoria de la població catalana només supera amb sort els coneixements elementals bàsics?
Per quina raó Saramago, Kandinsky o Clarà són tan desconeguts com ho poden ésser Apuleu, Bruegel el Vell o Paraxíteles?
En general, els intel·lectuals de torn —entenguem-nos, del torn governamental que correspongui: aquells que el poder polític converteix en habituals a la nostra...—, després de pregones reflexions i prolixes disquisicions solen arribar a una conclusió unànime i irrebatible: la culpa és, únicament i exclusiva, de l'ensenyament.
I, més en particular, dels mestres!
Dels mestres, que no compleixen prou amb a seva funció pedagògica i educativa.
Dels mestres, que no fan tot el que podrien fer.
I, és clar, si ells —aquells que constitueixen la clau de volta del sistema educatiu— fallen, tot s'ensorra!
Els Consells de Savis televisius no poden tenir més raó: els mestres i només ells són els responsables del pèssim i vergonyós nivell cultural, artístic i científic de la població!
Exactament de la mateixa manera i pel mateix motiu que els responsables de la crisi som els ciutadans i ciutadanes que gosàrem demanar una hipoteca de 100.000 euros, responent-ne personalment, i no pas les grans immobiliàries, que les sol·licitaren de 40.000.000 i s'esvaïren deixant un buit al darrera, després d'endur-se els beneficis dels anys anteriors...
Ni, menys encara, les entitats financeres que els les concediren tan alegrament i sense garantia suficient...
Així que els entesos s'espremen els seus privilegiats cervells i arriben a aquesta conclusió els nostres dilectes representants públics respiren alleujats.
Si la solucionen els problemes polítics creant una Comissió d'Investigació —composada i presidida per ells mateixos, no cal dir-ho...— quan el problema és social, convoquen un Consell d'Eminències i tot arranjat.
Una vegada han dictaminat que la responsabilitat és dels mestres i no pas seva, avisen al xofer, s'acomoden al cotxe oficial i se'n tornen cap a casa!
«Els mestres, si no existissin, els hauríem d'inventar!
A qui li podríem carregar els neulers del més que deficient nivell cultural dels catalans i catalanes, sinó...?», pensen, mentre s'endormisquen als acollidors sofàs dels únics vehicles que no es veuen afectats per la crisi.
A quin malpensat se li podria acudir al·legar que hi pot haver altres factors que tinguin un pes específic molt més rellevant que no pas la teòrica desídia i incapacitat dels mestres...
Que hi pot tenir a veure, el fet que la política educativa del Govern sigui erràtica, confusa, irracional, ineficaç i irresponsable?
Què hi té a veure que les decisions polítiques que es prenguin tinguin més en compte els interessos electorals (dels adults) que no pas els pedagògics (de l'alumnat)?
I la ínfima i infamant inversió que es destina als serveis educatius, que ens situa destacadament a la cua dels països europeus pel que a tant per cent del PIB es refereix, quina relació podria tenir amb el baix nivell d'ensenyament i cultural general?
I la cada dia més decreixent implicació —o, almenys co-implicació— de les mares i pares en l'ensenyament dels seus fills i filles?
I la consolidació indeturable de la filosofia del mínim esforç possible que ens ofereix, dia sí, dia també, la televisió?
Com se'ns acut cercar-hi tres peus al gat...?
Encara voldran que els polítics, les mares i pares, o la societat consumista on vivim siguem co-responsables de la situació...!
Els culpables són els mestres i prou...!
Al cap i a la fi, són el boc expiatori perfecte: com que fan força més vacances que la majoria, a quin ingenu amb trenta dies festius a l'any se li podria acudir de defensar-los...?
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Introdueix la teva adreça d'e-correu: |
Kurt Becher va néixer el 12 de setembre de 1909 a Hamburg.
Va ser un coronel de les SS, i va ser l'encarregat per Heinrich Himmler de les negociacions encaminades a trobar una ràpida solució a l'assumpte jueu.
Kurt Becher va morir el 8 d'agost de 1995.
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
Francesc Elías, president de PIMEC Vallès Occidental, i Josep Ayuso, tinent d'alcalde de Presidència, Economia i Serveis Centrals de l'Ajuntament de Sabadell, s'han reunit per compartir impressions sobre la situació del teixit empresarial del municipi i definir les millores en matèria econòmica i d'infraestructures que s'haurien d'aplicar per potenciar la competitivitat de les pimes i dels autònoms de Sabadell i comarca.
La trobada, celebrada recentment, també ha comptat amb la presència del delegat territorial de PIMEC Vallès Occidental, Miquel Martínez.
Després de la reunió, Josep Ayuso ha destacat
el treball conjunt i la voluntat de col·laboració que històricament ha existit entre PIMEC i l'Ajuntament de Sabadell, amb l'objectiu de millorar la competitivitat dels sectors socioeconòmics de la ciutat.
En aquest sentit, Ayuso ha manifestat
la voluntat de continuar treballant per la competitivitat de les pimes i dels autònoms, que revertirà en la creació d'ocupació, afavorint la reactivació econòmica i el progrés del conjunt del territori.
Francesc Elías, president de PIMEC Vallès Occidental, ha refermat les paraules del tinent d'alcalde i ha ressaltat
la importància de la col·laboració público-privada per sumar sinèrgies i sortir amb l'ajuda de tots de l'actual conjuntura.
També ha assenyalat la importància d'agilitzar el corredor mediterrani ja que ajudarà a potenciar les zones industrials de Sabadell i del Vallès Occidental.
El corredor mediterrani ajudaria a crear una activitat econòmica per reactivar la indústria de la comarca,
Entre les accions de col·laboració que vinculen l'Ajuntament de Sabadell amb PIMEC, destaca l'acord signat l'any 2008 a través del Vapor Llonch, amb l'objectiu de treballar conjuntament per incrementar la competitivitat del teixit productiu local, amb accions adreçades tant a empreses com a treballadors.
Un conveni que inclou accions de promoció i foment de la formació, intercanvi d'informació quantitativa i qualitativa i accions de sensibilització, entre altres aspectes.
Així mateix, l'Ajuntament de Sabadell és una de les administracions locals que participa al projecte "Accelera el Creixement", impulsat per PIMEC i la Diputació de Barcelona, a través del qual es dóna suport a pimes de la província per impulsar el seu creixement mitjançant un assessorament personalitzat en elements cabdals de la competitivitat empresarial, com són el finançament, la innovació, l'estratègia empresarial, la internacionalització, l'estructura directiva o la comercialització i el màrketing.
Val a dir que PIMEC és una de les organitzacions membres de l'Àmbit B-30, que treballen per consolidar aquest eix com una de les regions industrials amb més potencial innovador de Catalunya, Espanya i del Sud d'Europa.
L'Ajuntament de Sabadell obre un canal de Telegram per oferir informació a la ciutadania, amb motiu del coronavirus
© Ajuntament de Sabadell | NIF: P-0818600-I | Condicions d'ús | Avís legal | Política de privacitat
Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes.
- Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir
- Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari.
- Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment.
- Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador
- En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat
Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació:
Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web. |
Si encara no formes part de la comunitat:
"L'estiu no s'acaba mai és bona literatura.
Alba Dedeu t'explica sempre una altra història.
Mentre desplega davant teu un argument més o menys quotidià, mostra sense dir-ho una altra història més profunda que, de vegades, els mateixos personatges que la viuen no sabrien explicar.
La seva mirada se centra en les relacions humanes, en els vaivens sentimentals, els lligams familiars, el distanciament que creix sense que ens n'adonem o les absències massa presents, en la necessitat de tirar endavant en circumstàncies difícils, d'entomar els girs inesperats de la vida...
L'estiu no s'acaba mai és una delícia per al lector.
Després de Gats al parc (2011), que va rebre el premi Mercè Rodoreda i el Crítica Serra d'Or, Alba Dedeu fa un salt endavant en la seva capacitat d'atreure el lector i conduir-lo, amb elegància natural, fins al cor de l'ànima humana.
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa. |
Milers de manifestants han irromput aquest dijous al Parlament de Burkina Faso i han calat foc a l'edifici, abans de celebrar-se una votació sobre una moció per permetre al president del país, Blaise Campaoré, optar a la reelecció, han informat testimonis a Reuters.
La multitud s'ha dirigit cap a l'oficina del primer ministre mentre un helicòpter governamental sobrevolava, llançant gasos lacrimògens contra els manifestants, segons els testimonis.
Els diputats tenien previst votar aquest dijous un pla proposat pel Govern per canviar la Constitució i permetre que Campaoré es presenti a la reelecció el pròxim any, quan havia de deixar el càrrec després d'haver esgotat dos mandats.
La majoria dels parlamentaris no havien arribat tot i que els manifestants han entrat a l'edifici.
"Hem fet això perquè Blaise estava intentant quedar-se massa.
Estem cansats d'ell", ha explicat Seydou Kabre, un dels manifestants que es dirigien cap a l'oficina del primer ministre.
Els manifestants han pres la seu del Parlament després que la Policia comencés a disparar a l'aire en un intent per dispersar-los.
Davant de la creixent multitud, els agents s'han vist obligats a retirar-se, segons els testimonis.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La darrera jornada del Top 16 servirà per repartir l'últim bitllet –se'l disputaran a Lituània avui, a una sola carta, el Rytas i el Mònaco– i definir tots els emparellaments de quarts, en sèries al millor de tres partits.
A hores d'ara, només n'hi ha un de concretat, el que enfrontarà l'Alba d'Aíto amb l'Unicaja.
El MoraBanc, impol·lut en aquesta fase, posarà en joc avui el primer lloc en el grup H –i el factor pista, un detall gens menor– a Kazan.
Els tricolor en farien prou perdent de fins a sis punts –86-80 a la Bombonera en la primera volta– per salvar l' average i retenir el lideratge.
Però l'Unics no li ho posarà fàcil perquè a la seva pista es manté imbatut (7-0) en l'edició actual de l'Eurocopa.
"Hem d'estar actius mentalment i no deixar-nos anar en cap moment", va remarcar Ibon Navarro abans d'encarar el viatge maratonià cap a la localitat russa, de 16 hores.
En cas d'acabar primer, el MoraBanc se les hauria al play-off amb un altre rus, el Lokomotiv Kuban, amb un hipotètic desempat al Principat; si finalment és segon, el rival serà l'Asvel Villeurbanne, presidit per Tony Parker i amb una invitació per a l'Eurolliga per als dos cursos vinents.
Les sèries tindran lloc del 5 al 13 de març.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El Born CCM ha organitzat tot d'activitats per a aprofundir el 1968, un any clau
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El Centre Cultural El Born ha organitzat tot d'activitats per aprofundir sobre el 1968, un any clau en un període que s'estén durant més d'una dècada, en el qual es desenvolupen pensaments i accions per a construir societats que es presenten com a més lliures, justes i igualitàries.
El programa d'activitats ' Els '68.
Quan la paraula es va fer acció ' s'inaugurarà dissabte amb la projecció del film El joven Karl Marx.
Aquesta data és un moment clau en un període més ampli que podríem situar entre començament dels seixanta i final dels setanta.
Els 68 és un d'aquells moments de la història en què el món pot ser a prop d'un canvi radical, dels seus propis fonaments.
El programa inclourà diverses menes d'activitats, principalment
conferències, diàlegs i taules rodones, per analitzar, reflexionar i debatre sobre alguns dels esdeveniments i les qüestions més destacades d'aquell període.
En el bicentenari del naixement de Karl Marx, es dedica una sessió matinal a recordar l'efemèride amb el film en què el director haitià Raoul Peck en recrea la joventut.
L'acte començarà amb la interpretació de 'La Internacional'.
Tot plegat s'esdevenia 150 anys abans del Maig del 68, molt influït pel marxisme.
Hi col·labora: Fundació Cipriano García, de CCOO de Catalunya.
'L'educació, els 68 i la transformació social ahir i avui'
Les propostes dels 68 van néixer d'espais educatius com la universitat, i tot allò que s'hi va viure va tenir influència en la pedagogia.
Un diàleg sobre l'educació ahir i avui, i també sobre la seva capacitat transformadora.
'Revolucionar la nostra societat des de la desobediència'
Als 68 la desobediència va ser fonamental per al moviment pels drets civils, en moviments universitaris, contra la guerra...
Quin paper ha de tenir a la nostra societat?
'La Universitat de Berkeley, bressol del moviment universitari i el canvi
El 68 als Estats Units d'Amèrica és tan important com a vegades desconegut: drets civils, Vietnam, llibertat d'expressió...
A la Universitat de Berkeley la mobilització va durar tota la dècada dels seixanta.
'El 68 francès i les seves conseqüències'
El Maig francès és el 68 més present en l'imaginari col·lectiu.
Més enllà d'imatges i pintades que han esdevingut icones, hi ha preguntes a respondre: en què va consistir?; quines són les conseqüències que va ser capaç de suscitar?
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Rioseco (Cantabria).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Rioseco per organitzar la teva escapada rural. |
El Partit Popular ha presentat un prec a la comissió de Presidència del consistori de Barcelona per demanar "explicacions sobre els motius pels quals l'Ajuntament no s'ha plantejat la possibilitat de buscar patrocinadors per instal·lar pantalles gegants" per veure els partits d'Espanya a l'Eurocopa.
Segons el regidor Javier Mulleras, "si en altres ciutats d'Espanya s'ha fet aquesta iniciativa amb gran èxit de públic, a Barcelona també tindria una bona acollida, però la tossuderia nacionalista de l'alcalde Trias nega als barcelonins la possibilitat de seguir la nostra selecció des d'algun punt de la ciutat".
L'electe popular ha titllat d'"actitud passiva" l'actuació del govern municipal perquè "la instal·lació d'aquestes pantalles no costaria ni un euro a la ciutat en ser pagades per patrocinadors privats".
El PPC ha recordat l'experiència del passat Mundial quan la instal·lació de pantalles gegants per seguir-ne la final va reunir "75.000 barcelonins que van assistir a Montjuïc per seguir el partit" davant Holanda.
A mi també m'agradaria veure els partits d'Ufanda o les Illes Salomó, i m'haig d'aguantar...
els nacionalistes catalans volen ocultar que molts barcelonins volem veure la selecció espanyola amb pantalla gegant, i amb cost zero (perquè se'n fan càrrec els patrocinadors) però no ho aconseguiran, perquè sortirem igual al carrer!!!
Els patrocinadors també es faran càrrec de l'ordre públic, de la neteja, reparacions, serveis mèdics i serveis de transports?.
Per cert, vosaltres, els espanyolistes agressius, oculteu que hi ha molts barcelonins que volen veure la selecció catalana jugant en competicions oficials.
No es més nacionalista posar pantalles grans per veure la Coja pels carrers?
i si els concedim les pantalles aleshores començaran a donar morcilla amb el tema de l'idioma en que han d'emete, que té que ser en espanyol i tal i tal perquè cual i pascual
Els catalans que seguim la selecció espanyola paguem els mateixos impostos que els independentistes.
Qui collons t'has pensat que ets per concedir res a ningú?.
Serveis d'ordre públic, sanitaris, de neteja, de transport, reparacions d'actes vandàlics.....Tot això també ho paga el patrocinador????.
Tindré l'opció de llibertat que els meus impostos no serveixin per pagar els vicis espanyolistes a la meva ciutat?.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Protecció Civil ha activat l' alerta del pla Ventcat davant la previsió d'un episodi de fort vent aquest diumenge, 3 de novembre, arreu de Catalunya.
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) detalla que la ventada –de ponent i mestral- començarà afectant la propera matinada el quadrant nord-est i s'estendrà ràpidament a partir de mig matí de manera generalitzada.
És per aquest motiu que l' Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha activat la fase d'Alerta del Pla de Protecció Civil municipal com a mesura preventiva pel risc de vent que pot afectar al conjunt de la comarca en les pròximes hores.
Es podran superar els 90 km/h al Pirineu-Prepirineu, interior de Tarragona i nord de Terres de l'Ebre; els 70 km/h a l' àrea metropolitana, litoral nord de Tarragona, la plana de Lleida, el sud de la Catalunya Central i el sud de Girona; i els 125 km/h al Baix Ebre i Montsià (així com a l'Alt Empordà amb menys probabilitat).
activa l'Alerta del pla per un episodi de fort vent 🍃 generalitzat demà diumenge
S'espera la màxima intensitat entre el matí i les primeres hores de la tarda.
Protecció Civil recomana molta prudència sobretot en les activitats a l'aire lliure, sortides al bosc i a zones arbrades i en la mobilitat.
Protecció Civil insisteix que cal retirar també qualsevol element inestable de terrasses i façanes que pugui caure pel fort vent.
Es preveu que les ratxes de ponent i mestral comencin a minvar a partir de mitja tarda de demà diumenge, i a la fi de l'episodi el vent anirà quedant restringit al Pirineu-Prepirineu i interior de Tarragona. |
La cinquantena d'usuaris es mostren satisfets amb el canvi de Can Pahissa a La Plataforma Centre Multiserveis
A finals de desembre es va fer el trasllat del menjador social de VNG que funcionava a Can Pahissa, a La Plataforma Centre Multiserveis.
Un trasllat que servirà per iniciar les obres de rehabilitació a l'edifici catalogat de Can Pahissa, un espai municipal que necessita una reforma, i que es començarà a rehabilitar per la teulada, gràcies a una subvenció de 50 mil euros de la Diputació de Barcelona.
La regidora de Serveis Socials, Gisela Vargas, va visitar dimecres els usuaris del menjador, que en general es mostren satisfets amb el canvi, que suposa una millora a nivell d'infraestructures.
Les persones que ho requereixen segueixen gaudint d'un transport adaptat, i poden dinar cada dia un menú elaborat a la cuina de l'Hospital de Sant Antoni adaptat a les seves necessitats.
"Més que parlar de menjador social, ens agrada parlar d'àpats en companyia.
El perfil majoritari d'usuari és el d'una persona gran, amb autonomia, que viu sola i que gaudeix d'un espai de relació".
També hi ha altres perfils, però Vargas recorda que "els serveis socials tenen altres recursos per garantir l'alimentació a la població més vulnerable, com l'Economat o les beques menjador".
El menjador funciona cada migdia, tots els dies de l'any, amb un preu de 6,5 euros el menú de dilluns a divendres, i 7,5 euros el cap de setmana.
Qui hi assisteix paga en funció de la seva capacitat econòmica, des del 100 per cent de les persones que busquen companyia, passant pel 10 per cent que hi aporta la majoria, o la gratuïtat per a algunes altres persones.
Tots ells són derivats al menjador social a través dels serveis Socials municipals.
El menjador té capacitat per a 40 persones, i ara mateix hi ha una mitjana diària de 46 usuaris dividits en dos torns, que es podria ampliar.
L'any 2016 van passar pel menjador social de Can Pahissa un total de 76 persones diferents. |
El blog del teu col·legi professional
En la seva autobiografia, el doctor Moisès Broggi (1908-2012) explicava com la Guerra Civil Espanyola, des del punt de vista mèdic, va esdevenir un fructífer camp d'aprenentatge per a molts metges en l'atenció de ferits i cirurgia militar.
Durant el conflicte, els cirurgians (tant civils com militars) que van assistir ferits al camp de batalla van aconseguir força avenços que després van resultar molt útils en posteriors conflictes, com a la II Guerra Mundial o a la del Vietnam.
L'aplicació del "Mètode Trueta" per al tractament de ferides o el desenvolupament dels serveis mòbils de transfusions de sang en són alguns exemples.
Hi ha molt bibliografia publicada, però de la història mèdica durant la Guerra Civil encara queden moltes línies per escriure.
Els fons documentals personals dels metges que van exercir durant la Guerra Civil recullen moltes dades i testimonis i són part de la història de la nostra medicina.
Alguns d'aquests documents van arribar a l' Arxiu Històric de les Ciències de la Salut Dr.
Simeó Selga del Col·legi de Metges de Barcelona, o al Museu d'Història de la Medicina a través de donacions.
El doctor i historiador, Carles Hervàs, patró de la Fundació-Museu d'Història de la Medicina de Catalunya els estudia a fons.
"Per molt petit que sigui el paper, pot aportar grans notícies", afirma.
I això és, precisament, el que ell hi ha trobat.
En tres entregues, us explicarem les històries, recopilades per Hervàs, de 3 cirurgians que van exercir al front: Rafael Pulido Cuchí (1911-2002), Miquel Gras (1910-1999) i Antoni Porta Escayola (1909-1961)
El doctor Rafael Pulido (1911-2002) va ser un cirurgià que va dedicar la seva carrera a l'otorrinolaringologia.
Va començar com a metge intern de la Facultat de Medicina i va seguir un curs de cirurgia d'urgència a la Càtedra del professor Antonio Trias i Pujol, fet que es repetirà en els altres dos facultatius dels quals parlarem més endavant.
Quan va esclatar la Guerra, però, va ser cridat com molts altres metges civils al front.
L'exèrcit republicà el va destinar als fronts de Casp i València com a capità mèdic del Tren Hospital número 20, exercint de cirurgià en cap.
La funció dels trens hospitals era traslladar els ferits del front als hospitals de primera línia i després als de recuperació.
Però el tren en el qual exercia Pulido tenia una particularitat.
Molt aviat es va adaptar també com a tren quiròfan, incorporant-hi tots els elements d'una sala d'operacions.
Hervàs, que va estudiar a fons la sanitat catalana durant la Guerra Civil en la seva tesi doctoral, només té constància d'aquest únic comboi d'aquestes característiques durant la Guerra.
El Tren Hospital número 20 va estar a molts llocs, però on va passar més temps i va fer una feina més reconeguda va ser durant la Batalla de l'Ebre, a l'estació de Pradell de la Teixeta, de la línia Tarragona-Reus-Falset-Mora.
L'estació té una particularitat que la feia perfecta per la funció del comboi.
El túnel de l'Argentera, situat a l'entrada de l'estació té quasi set quilòmetres de llarg i permetia resguardar-hi a dins un tren complet i protegir-lo dels bombardejos.
A més, té doble via i això permetia tenir el Tren Hospital estacionat en una i deixar pas als trens que portaven els ferits des del front de Móra perquè els operessin i als de Barcelona que venien a buscar els ferits per emportar-se'ls cap als hospitals de rereguarda.
Pulido va recollir i guardar els fulls operatoris de tots i cadascun dels ferits que van ser atesos en aquell tren durant quasi un any, entre el 24 d'agost de 1937 i el 16 de setembre de 1938.
La carpeta amb tota la documentació va estar guardada fins que fa uns cinc anys la doctora Victòria Pulido, filla del doctor Rafael Pulido, la va donar a l'arxiu del Col·legi.
Aquests fulls són molt detallats i uniformes, així que permeten fer una anàlisi molt detallada de com es treballava.
Indiquen el nom del malalt, la seva edat (el més jove tenia 16 anys), la unitat, el lloc on havia estat ferit, l'hora, el diagnòstic, el dia i hora de la intervenció, el tipus d'anestèsia, quins van ser els cirurgians ajudants i anestesistes, si va requerir les mesures de reanimació i/o transfusió, i si va ser èxitus.
El tren es desplaçava fins a les proximitats del lloc que li era indicat i esperava l'arribada dels ferits.
Així va passar per poblacions com Belchite, Fuentes de Ebro, Móra d'Ebre o Cervera...
El temps que passava entre la ferida i la intervenció era crucial per determinar la supervivència del soldat.
Al tren es van atendre 1.600 ferits, 169 dels quals van morir.
La tasca minuciosa de Pulido ha permès estudiar dècades després els casos atesos al Tren Hospital: la taxa de supervivència dels ferits, quines eren les ferides més comunes...
Hervàs ho ha fet, com podeu veure en aquest vídeo.
Normalment, als registres només hi tenim les dades de les morts, però, gràcies als arxius de Pulido, comptem també amb informació sobre els ferits.
Estudiant el fons documental s'han pogut obtenir dades noves sobre les fosses de soldats a la zona.
Els soldats que morien al tren eren enterrats al cementiri de La Torre de Fontaubella, però aviat es va quedar petit i es va obrir primer una fossa en un camp d'avellaners proper al Tren Hospital, conegut com Les Moletes, i, posteriorment, una altra a la vora d'un mas proper, el Mas d'en Rafel, on hi una placa que recorda els soldats que hi foren enterrats.
La llista dels soldats morts al tren coincideix pràcticament amb la que té l'ajuntament, però hi ha 12 persones que consten als arxius del doctor Pulido que no hi estaven registrats i que fins ara no se sabia que estaven allí.
Les fitxes també ens diuen una altra cosa important: l'equip del doctor Pulido tractava sense fer distincions tots els ferits.
Als seus arxius, hi podem consultar dues fitxes que corresponen a dos soldats ferits de bala que reben exactament el mateix tractament, un és un soldat republicà i l'altre, un presoner del bàndol nacional.
En aquest cas, confirma Hervàs: "els metges van actuar amb completa professionalitat".
L' Arxiu Històric de les Ciències de la Salu t es va inaugurar l'any 1994 i està situat a Manresa.
Disposa d'uns 35.000 volums, més de 20.000 del quals estan catalogats i estan disponibles per a consulta.
L'Arxiu també custodia algunes revistes, fotografies i documents diversos procedents de donacions particulars, que sempre conserven el nom del professional que els ha donat.
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com.
Esteu comentant fent servir el compte Google.
Esteu comentant fent servir el compte Twitter.
Esteu comentant fent servir el compte Facebook.
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
per estar al dia de l'actualitat del Col·legi |
A la galería d'imatges podeu observar un inici de quadrimestre ple d'imatges de tot el que hem compartit, amb jocs sensorials, converses a l'espai nadó, disfresses, capsa de músiques i experimentació amb diferents textures.
Un món on el joc i la observació està present.
Fem Rusc, per famílies amb fills de 4 a 9 anys, amb els dos primers tallers programats d'art i literatura i contes en família.
La Carolina Escoda va guiar un taller de màscares i la Cristina Garreta un conte d'abraçades i de moments de lectura amb un fanalet que ens donava un llum tranquil i acollidor.
I complementem amb Família i ciutat, educació compartida que va iniciar el 20 de febrer una nova programació amb la xerrada de Mercè Gisbert dins el Mobile Week Reus sobre l'ús de les noves tecnologies en família. |
Es diu del gènere cinematogràfic amb moltes imatges sanguinàries.
Al costat del tradicional pel·lícules de sang i fetge. |
Aquesta tesi presenta la mediació de consum online a Catalunya des d'una vessant legal i tecnològica.
Per un costat, des del prisma dels Mitjans de Resolució de Disputes en línea (Online Dispute Resolution, ODR) analitza quines tecnologies poden recolzar els processos de mediació i quins mecanismes d'ODR s'utilitzen.
Així mateix, presenta alguns reptes de la regulació dels ODR i la mediació en línia.
Per altra banda, aquesta tesi estudia la mediació com a mitjà de resolució de controvèrsies entre consumidors i empresaris.
El treball efectua una recerca empírica i legal de la mediació de consum que mostra quins proveïdors ofereixen actualment serveis de mediació, així com les parts de la mediació i els seus processos.
A continuació, aquest estudi analitza els principis reguladors de la mediació en línea de consum a Catalunya: analitza els principis continguts en el Codi de Consum de Catalunya i valora la possible inclusió d'altres principis que poden arribar a ser reconeguts per la futura normativa Europea en matèria dels ADR/ODR.
Tanmateix, analitza altres principis relatius a les comunicacions electròniques.
A més, aquesta tesi pren en consideració el paper que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TICs) poden portar a terme per tal de contribuir a superar la manca de coneixement dels mecanismes d'ADR/ODR així com dels organismes que ofereixen aquests serveis.
Per això, a partir d'una aproximació legal de les polítiques de capacitació dels consumidors i de la propera normativa europea sobre ADR/ODR, aquesta tesi proposa un marc contextual i una aplicació mòbil bàsica i simple que pot contribuir a capacitar els consumidors i apropar-los a la justícia, oferint informació sobre les entitats de mediació de consum i de la legislació de consum a Catalunya.
"Online Consumer Mediation in Catalonia: Regulatory Principles and Technology", tesis doctoral de Josep Suquet Capdevila llegida en el Departament de Ciència Política i de Dret Públic.
Durant els primers anys de la conquesta...
Si vols rebre el nostre butlletí al teu correu |
Constantí els hi diu "covards", "ximples" i "gent lerda"
L'episodi del Glòria fa reaparèixer el sentiment d'abandonament a les Terres de l'Ebre
Confinament a Tarragona, La Canonja i Vila-seca durant més de dues hores
Demana una "sortida política i democràtica"
Una dona provoca indepes amb una bandera espanyola i un jove la tira a terra
El Parlament va prohibir els toros, però no els correbous
Increpat el director d'e-notícies per gravar un vídeo davant d'una tanca amb llaços grocs
Els propietaris han trigat un any a fer-lo fora
Per celebrar la Festa de Sacrifici del calendari islàmic
Per no hissar la bandera espanyola
Els professionals s'escarrassen contra el pitjor incendi des del 1998
"Quan un país té un incendi i s'expandeix, ens ajudem mútuament amb els veïns"
Petició a la Unitat Militar d'Emergències per ajudar a sufocar l'incendi a les Terres de l'Ebre
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Port-au-Prince va patir dos grans terratrèmols en el segle XVIII: el 18 d'octubre del 1751 i el 3 de juny del 1770.
En tots dos casos, la ciutat sencera va col·lapsar.
El terratrèmol del 12 de gener del 2010 s'ha esdevingut en una ciutat molt més poblada.
La destrucció és similar, però el balanç de víctimes mortals és de 100.000 persones.
La illa d'Haïti havia patit dos altres grans terratrèmols, el 7 de maig del 1842 (que afectà sobretot el nord de l'illa, i destruí Cap-Haïtien), i el 1946, que afectà bàsicament la República Dominicana.
La responsable d'aquests terratrèmols és el sistema de falles d'Enriquillo-Plantain Garden.
Ja en el 2006, s'havia advertit de la possibilitat d'un nou terratrèmol.
El fet que la falla fos completament tancada i que hi hagués poca activitat sísmica en els darrers 40 anys, feia suposar als geòlegs l'existència d'un alt risc d'activitat sísmica a Port-au-Prince.
Però la predicció sísmica no pot concretar dates, la qual cosa dificulta la presa de mesures preventives.
Això és encara més greu en el cas d'Haïti, degut a la pobresa del país.
– Informació geològica sobre el terratrèmol
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa.
Aprendre com la informació del vostre comentari és processada |
La presència de persones en col·legis electorals de Barcelona i de tota Catalunya continua la nit prèvia a la jornada del referèndum d'aquest diumenge 1 d'octubre.
A les 2.00 hi ha calma a les quatre capitals --Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona-- i a L'Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat en habitants.
En una altra de les grans ciutats catalanes, Badalona (Barcelona), hi ha hagut un incident: dos testimonis han explicat a Tv3 que a l'escola Sant Jordi s'han apropat diverses persones dient-los que no podran votar, i "el to ha anat pujant" i han picat a les portes cridant 'Visca Espanya', fins que han saltat les tanques, i després han sortit.
Com en aquest col·legi de Badalona, escoles i centres previstos com a seu electoral segueixen fent algunes activitats de matinada, encara que hi ha gent que ja dorm; per tant, no hi ha moviment al mateix ritme que durant el dia del dissabte.
Des de divendres a la nit i durant el dissabte hi ha hagut concerts, lectures, jocs, competicions esportives, tallers, maratons de pel·lícules, amb la finalitat que els locals segueixin oberts a l'hora prevista per començar a votar (9.00) i fins al final (20.00).
Hi ha hagut activitats fins ben entrada la nit; fins i tot el grup Mishima ha ofert actuacions successives a Barcelona als Jesuïtes de Casp, a l'institut Miquel Tarradell, a l'escola Pau Casals i a l'Escola del Treball --aquesta, ja a mitjanit--.
Precisament a l'Escola del Treball, en el recinte de la cèntrica Escola Industrial, es va fer dissabte a la nit una concorreguda assemblea per passar la nit al col·legi i intentar així evitar-ne el tancament.
També s'ha pogut veure joves i adults de matinada al pati de l'escola barcelonina Francesc Macià, a la cèntrica plaça Espanya de la ciutat.
Durant el dissabte, la Delegació del Govern a Catalunya ha xifrat en 163 els col·legis electorals o punts de votació ocupats per ciutadans i veïns per evitar el seu tancament, dels 1.300 col·legis visitats pels Mossos per ordre del jutge des de divendres.
A mitjanit, la plataforma Escoles Obertes --que reuneix una quarentena d'entitats-- ha assegurat a les xarxes socials que hi ha centenars d'escoles obertes aquesta nit a Catalunya amb gent dins, amb un nombre molt variat de persones segons el centre.
Sobre l'1 de la matinada, un helicòpter ha recorregut Barcelona i, de vegades, volant molt baix i amb el focus encès --el Ministeri de Foment restringeix aquest cap de setmana els vols sobre la ciutat i part de la seva àrea metropolitana, coincidint amb l'1-O--.
Però a les 2.00 hi ha calma a Barcelona, i des de la mitjanit només s'han vist alguns moviments policials pel centre de Barcelona, com el pas d'alguns vehicles de Mossos per la Gran Via, una de la grans avingudes de la ciutat.
Sobre les 22 hores de dissabte, el sindicat d'Amarradors del Port de la CNT va assegurar, via Twitter, que forces i cossos de seguretat de l'Estat començaven a sortir del Port --on s'allotgen en vaixells--, i "cada vegada en grups més grans".
A la 1.45 no existia aquest moviment policial al Port, encara que testimonis han vist presència policial en els accessos al recinte.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Exposició del material teoricopràctic a través de la posada a la disposició dels materials escrits a de l'Aula Virtual, resolució de casos i participació en fòrums d'opinió amb cerca d'informació addicional basada en la temàtica del curs.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Inaugurat el 1888, segons projecte de l'arquitecte Miquel Pasqual i Tintoré, s'ha modernitzat gràcies a una remodelació integral, totalment respectuosa amb el valor patrimonial de l'edifici.
Aviram, caça i ous, cansaladeria i embotits, carnisseria i menuts, fruita i verdura, llegums i cereals, pagesos, peix fresc i marisc, pesca salada i conserves, queviures i forn de pa.
Establiments especialitzats: plantes i flors, roba interior, parament de la llar, roba. |
Diversos teatres de Barcelona participen del Dia Mundial del Teatre 2019 i obren les portes al públic d'una forma especial.
Organitzen visites guiades per les instal·lacions i, en alguns casos, s'hi poden veure representacions gratuïtes.
Per celebrar el Dia Mundial del Teatre, us oferim la possibilitat d'obtenir 2 entrades al preu promocional de 12€ a escollir entre alguns dels espectacles de la temporada!
Oferta vàlida fins demà a les 23:59h. pic.twitter.com/0o2invBBvV
A més dels espectacles gratuïts, la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona ofereix també altres espectacles amb un preu inferior a cinc euros.
L'Associació d'Actors i Directors Professsionals de Catalunya ha organitzat una jornada de lectures dramatitzades oberta al públic.
Són les lectures de tres minirelats publicats a la revista 'Entreacte'.
Per celebrar aquest Dia Mundial del Teatre la setmana va arrencar amb l'entrega dels XXI Premis de la Crítica d'Arts Escèniques.
Entre els guardonats destaca 'Una gossa en un descampat', que va rebre el guardó al millor espectacle i al millor text.
La millor direcció va ser per a Jordi Prat i Coll per l'obra 'Els Jocs Florals de Canprosa'.
Una altra de les iniciatives que s'ha presentat en el marc d'aquesta efemèride és un passeig de la fama a la Rambla, denominat la Rambla de les arts. El món del teatre ha proposat crear un passeig com el passeig de la Fama de Hollywood per homenatjar artistes reconeguts del país i que, en molts casos, ja són morts.
Algunes de les estrelles que es proposen són: Anna Lizaran, Carles Canut, Fabià Puigserver, Mari Santpere, Maria Matilde Almendros, Mario Cabré, Motny, Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Pepe Rubianes o Joan Capri.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La fàbrica tindrà una plantilla de 40 treballadors i més de la meitat de la matèria prima que hi entri es reciclarà d'altres plantes del grup
Sarrià de Ter.-El Grup Hinojosa ha anunciat que reprendrà la producció de manera "imminent" a l'antiga Torraspapel de Sarrià de Ter (Gironès), on a mitjans d'agost ja va engegar la maquinària en període de proves.
La companyia ha invertit 50 milions d'euros (MEUR) per remodelar la fàbrica, adquirir nova maquinària i aixecar-hi una depuradora.
L'objectiu és que de la planta de Sarrià n'arribin a sortir fins a 90.000 tones anuals de paper, que s'utilitzaran en altres plantes del grup per produir cartró ondulat.
El grup valencià indica que més de la meitat de la matèria prima que entri a Sarrià es reciclarà d'altres plantes.
A més, la fàbrica –que ara passa a dir-se Paperera de Sarrià- tindrà un departament d'I+D+i propi, que farà recerca per millorar la qualitat del paper i buscar productes més eficients.
El grup valencià Hinojosa (amb seu a Xàtiva) ja ho té tot a punt per reprendre la producció a l'antiga Torraspapel de Sarrià de Ter.
Després de portar més de mig any tancada, la companyia va adquirir la planta al juliol de l'any passat.
A partir d'aquí, ha dut a terme una inversió de 50 MEUR per remodelar la fàbrica, adquirir nova maquinària i aixecar-hi una depuradora d'aigües residuals.En paral·lel, la companyia també ha contractat 40 persones (de les quals n'hi ha que ja treballaven a l'antiga Torraspapel).
De la fàbrica de Sarrià de Ter, un cop reprengui la producció en els propers dies, en sortirà paper que servirà com a matèria prima per a d'altres plantes del grup que produeixen cartró ondulat.
Hinojosa assenyala que la fàbrica gironina serà "un referent europeu" en la producció de paper i que treballarà "colze a colze" amb l'altra paperera del grup, que té les instal·lacions a l'Alqueria (Alacant).
A més, a Sarrià de Ter la companyia també hi tindrà un departament d'I+D+i, que se centrarà en buscar solucions per "millorar la qualitat dels papers i la recerca de productes més eficients".Segons subratllen els portaveus de la companyia, "que Hinojosa compti amb dues papereres pròpies dins el grup li permet tenir autonomia de producció i no dependre de tercers".
"A més, encara que el preu de la matèria prima fluctuï, podrem ser més competitius perquè fabriquem dins del mateix grup", indiquen les mateixes fonts.
Hinojosa també subratlla el fet que la meitat de la matèria prima que arribi a Sarrià per fer paper es reciclarà d'altres plantes (com les de cartró ondulat).
"Poder aprofitar aquests retalls millorarà els nostres costos i, per tant, la nostra competitivitat", diu la companyia valenciana.De la incertesa a la represa de la produccióTorraspapel va tancar l'octubre de 2014.
Aleshores, la fàbrica de Sarrià de Ter tenia 132 empleats.
Era la factoria més antiga del grup i la majoria dels treballadors (73) es van recol·locar a d'altres plantes.
De la resta, 23 van anar a l'atur i 36 van entrar en un pla de rendes fins a la jubilació.L'estiu passat, el grup valencià Hinojosa anunciava la compra de la planta a través de la societat Papelera Sarrià S.L. En aquell moment, va adquirir tant la maquinària com els immobles i ja va anunciar que faria una inversió addicional per modernitzar les instal·lacions.Les primeres produccions de paper per a fer cartró ondulat sortiran en les properes setmanes de la nova Paperera de Sarrià.
La previsió és arribar a una producció anual de 90.000 tones.El potencial del grup HinojosaHinojosa és un dels grups empresarials del sector del cartró ondulat més important a nivell estatal.
Està format per onze empreses repartides per tot el territori estatal i, darrerament, ha adquirit una planta a Vigo (Vicusgraf) i també a València (SICE) -que integren la divisió Hinojosa Packaging- i també ha incorporat Industrials San Cayetano de Valladolid.
El grup ha invertit més de 150 MEUR durant els darrers cinc anys a les onze plantes amb l'objectiu de dotar-les amb les darreres innovacions tecnològiques per poder mantenir la seva posició de lideratge al sector.
El grup va tancar el 2014 amb una facturació de 270 MEUR i una producció global de 500 milions de metres quadrats.
Actualment, compta amb una plantilla de 850 treballadors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
1a exposició individual el 1983 a Manresa.
Art a Manresa (segles XIX i XX) |
Vista la necessitat de corregir una errada observada a l'annex 1 (Paràmetres de ponderacions de les matèries per a la nota específica) de l'Acord normatiu 12189/2017, de 20 de febrer, pel qual es regula l'accés i admissió als ensenyaments oficials de grau, atès que no s'hi reflecteix la realitat dels estudis de Filosofia i els seus paràmetres de ponderació, el Consell de Govern, a la sessió del dia d'avui i a proposta del Consell de Direcció, fent ús de les competències que li atribueixen els articles 24.2.32 i 40 dels Estatuts d'aquesta universitat, acorda de modificar-lo en el sentit següent:
En conseqüència, els paràmetres de ponderació són els que s'indiquen a l'annex adjunt.
Aquesta modificació entrarà en vigor l'endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
La taula indica els coeficients de ponderació de les matèries als estudis oficials de grau.
Si no hi ha cap indicació, aleshores la matèria tindrà un coeficient de ponderació de zero per a l'estudi oficial de grau.
Taula de coeficients de ponderació |
Òrgans de Justícia i Comissions
Pla de Competició / Regles de Joc
jugadors procedents de l'exterior
La Selecció Catalana Absoluta ha perdut el partit de tornada davant l'Euskal Selekzioa per un ajustat 0-1.
El punt de vista de les protagonistes
Les seleccions de Catalunya i Euskadi han ofert una roda de premsa després del partit, que s'ha resolt en la tanda de penals.
Euskadi guanya a la festa del futbol femení
La Selecció Catalana Absoluta Femenina ha perdut a la tanda de penals davant Euskadi.
El partit ha acabat amb empat a 1, i les basques han estat més encertades des del onze metres.
Els jugadors de la Selecció Catalana Absoluta Keita Balde i Joan Verdú han visitat les instal•lacions de la Federació Catalana de Futbol.
La Selecció femenina es prepara per al duel
La Selecció Catalana Absoluta femenina ha realitzat un entrenament al CAR de Sant Cugat per preparar l'enfrontament davant l'Euskal Selekzioa.
El Camp Nou ja està a punt per rebre els jugadors de la Selecció Catalana Absoluta i de l'Euskal Selekzioa el dissabte 26 de desembre a les 21.30 hores.
La Grossa més esportiva al Catalunya-Euskadi
El proper dissabte 26, festivitat de San Esteve, La Grossa serà l'encarregada de fer 'la sacada d'honor' en el tradicional partit de la selecció catalana per Nadal, que enguany juga contra la selecció d'Euskadi.
Catalunya – Euskadi: un segle de partits
El proper 26 de desembre, en l'enfrontament entre Catalunya i Euskadi, tindrà lloc la celebració dels 100 anys des del primer partit entre la Selecció Catalana i l'Euskal Selekzioa.
La copa que s'entregarà en el Catalunya-Euskadi és el trofeu del Centenari, amb un disseny exclusiu per aquest enfrontament.
La FutCat Selecció, la pilota del partit
La Selecció Catalana absoluta i l'Euskal Selekzioa estrenaran una nova pilota, dissenyada exclusivament pel partit que es jugarà per Sant Esteve al Camp Nou.
Venda d'entrades a les taquilles del Camp Nou
Des del dilluns 21 de desembre es poden comprar les entrades pel Catalunya-Euskadi a les taquilles del Camp Nou.
I es podran adquirir fins al mateix dia del partit, el 26 de desembre.
Carme Forcadell també vol guanyar el partit
La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, s'ha reunit aquest matí en audiència amb el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, i els vicepresidents Joan Soteras, Josep Llaó, Joan Josep Isern i Pere Guardiola.
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Mentre el país –o una part del país– es trobava mig esperançat mig esglaiat arran de les negociacions per a aconseguir de fer govern, va aparèixer una notícia de poc recorregut periodístic, però que ha creat una certa alarma en el teixit cultural.
La Diputació de Barcelona ha decidit de prorrogar dos anys el càrrec de director del CCCB a Vicenç Villatoro.
I, durant aquests dos anys, diuen, es prepararan els protocols perquè el proper director del centre sigui escollit, aleshores sí, per mitjà d'un concurs.
En la nota de premsa s'especificava que la decisió corresponia a la presidenta del consorci del centre cultural i, alhora, presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat i destacada militant de Convergència Democràtica de Catalunya.
La nota incorporava, però, un aclariment gens gratuït: la decisió s'havia acordat amb Ada Colau, vice-presidenta del consorci, perquè l'Ajuntament de Barcelona participa en un 25% en la gestió estructural de l'equipament cultural.
Arran de la notícia i, més i tot, arran d'aquest poc recorregut que ha tingut en els mitjans, m'agradaria aportar-hi algunes reflexions.
Si no parléssim de la cultura, aquest àmbit on tothom opina, però que tan pocs ciutadans consideren prioritari, la cosa podria interpretar-se com un símptoma inquietant: tots aquells que recriminen a la CUP que no investeixi Mas president al·leguen explícitament o implícita que Convergència ja no és com abans, que s'ha compromès a fer unes noves polítiques, però el nomenament de Villatoro evidencia que la cosa no és tan fàcil.
La Diputació de Barcelona és governada pels mateixos partits polítics que conformen Junts pel Sí i, en comptes d'obrir una finestra que permeti d'airejar aquell centre (que sempre, des dels temps d'hegemonia socialista, ha escollit els seus gestors directes i indirectes de manera funcionarial), perpetuen la direcció de Vicenç Villatoro.
Les preguntes brollen: un partit com Convergència no té cap persona nova per a oferir en el procés de construcció nacional en l'àmbit de la cultura?
O per ells tot això és 'peccata minuta', perquè compten que en les negociacions polítiques ni la cultura ni encara menys el CCCB no faran acte de presència?
I és que, diguem-ho clar, fer veure que per a preparar un concurs per a proveir democràticament la direcció d'un centre cultural es necessiten dos anys és una broma de mal gust.
O, pitjor i tot, una impertinència.
La segona consideració és d'ordre personal.
I aquí vull ser molt respectuós perquè no em passa per alt que el senyor Villatoro, almenys, no pertany a aquest estol de gestors que arriben a la cultura repel·lits d'uns altres sectors i amb la bastarda convenció que no els cal cap preparació específica.
Precisament per això, però, com a escriptor, com a intel·lectual no li ha passat pel cap que és un tap per a noves generacions, per a noves maneres de fer en la cultura?
Es creu imprescindible, encara, després d'haver passat ja per tot un seguit de càrrecs públics: director general de Promoció Cultural de la Generalitat, director de l'Institut Ramon Llull, diputat al Parlament de Catalunya per CiU, un any director del CCCB...?
Són preguntes retòriques, no fos cas que ell volgués contestar-les.
Ja em perdonareu, però si m'encén que hi hagi polítics que viuen dels pressupostos públics des de fa anys i anys i anys (regidors, alcaldes, consellers, presidents...), quan aquest capteniment l'evidencien persones a qui se suposa una intel·ligència la sensació de catàstrofe és indescriptible.
La tercera constatació fa referència al consentiment o aprovació que Ada Colau ha fet del nomenament burocràtic d'un personatge que fa un any ja havia estat designat a dit.
La sorpresa és majúscula, perquè Berta Sureda ha anunciat en públic i en reunions amb el sector que la intenció del nou ajuntament és posar totes les places públiques que depenen de la corporació municipal a concurs, se suposa, a concursos transparents.
Diuen que l'equip d'Ada Colau ha acceptat la imposició de Villatoro perquè la convergent Mercè Conesa volia que el nomenament fos per a quatre anys i que, en les negociacions, van aconseguir que la perpetuïtat de Villatoro quedés reduïda a dos anys i sense pròrroga, com si es tractés d'un fitxatge futbolístic.
Si això és així, personalment hauria preferit que, en comptes de negociar, haguessin convocat una conferència de premsa i haguessin denunciat la imposició dels partits que conformen Junts pel Sí o, pel cap baix, de CDC.
Entenc, però, les tàctiques possibilistes: potser sí que és bo de saber que la democràcia arribarà, encara que sigui tard, a la gestió del CCCB; em refereixo a la directiva, perquè els treballadors del centre fa temps que demostren la seva professionalitat.
Comptat i debatut, l'episodi explica algunes coses.
Que demonitzar una formació política per unes coses posa un vel en les pràctiques d'unes altres; unes pràctiques que vénen de lluny i que encara es perpetren sense dissimulacions.
És a dir, que la realitat política és més complexa que un sí o un no.
I, finalment, que la cultura, malauradament, no es troba mai en l'agenda política d'alt registre.
I els qui ens dediquem al sector hem de cridar constantment la seva importància...
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
La igualadina Eva Pedraza és una de les presències anoienques al Consell Nacional de la CUP.
En un moment determinant per la formació del nou Govern de la Generalitat, en el que el projecte independentista es posa a prova davant els obstacles que imposa la llei espanyola, el suport de l'esquerra independentista serà decisiu per consolidar un govern.
Pedraza respon a les preguntes d'Anoiadiari poques hores abans de la sessió d'investidura, quan sona amb força el nom de Jordi Sànchez -tampoc acceptat pel govern espanyol- i queda per decidir el paper d'altres actors clau.
Estem en una setmana decisiva –ara sí- per l'elecció d'un nou Govern.
Bé, no han canviat els preceptes.
A la darrera Assemblea Nacional de la CUP, es va aprovar que secundaríem un govern amb un projecte clarament rupturista i de no ser així, no hi donaríem suport.
Ara com ara els projectes presentats tant per ERC com de JxC s'emmarquen en la gestió autonòmica i per tant s'està lluny d'un acord, si hi ha avenços en aquest sentit, la postura final de la CUP CC es resoldrà al Consell Polític pertinent.
Serà la militància de la CUP CC la que prengui aquesta decisió si es dóna el cas.
Si no ho és ell, no es desvirtua el que es va fer l'1-O i fins i tot el triomf del 21-D?
La investidura de Puigdemont només té sentit com a embat contra l'estat espanyol, si el seu projecte és per implementar el mandat sorgit de l'1-O i del 27-O, i per tant, contempla com a mínim, un procés constituent que conclogui en un multi referèndum.
Si el projecte que vol desenvolupar resta a l'autonomisme, serviria de ben poc una investidura simbòlica.
Junts per CAT i ERC, segons ha transcendit en els mitjans, estan pactant el repartiment de les conselleries.
En canvi, no s'explicita què es farà per implementar la República.
Se sent còmoda la CUP-Crida Constituent amb això?
Les respostes anteriors ja deixen veure quina és la postura de la CUP CC al respecte.
Entenem que el moviment independentista és viu, segurament més viu que mai un cop li hem vist la veritable cara a l'estat espanyol.
Però el projecte de partits pot fracassar fàcilment si la disputa no és per la sobirania de Catalunya sinó per aconseguir l'espai de partit hegemònic de l'independentisme autonòmic.
Aquesta pel·lícula ja l'hem vist massa vegades, primer amb Pujol, després amb Mas...
Nosaltres no hi entrarem en aquesta pugna d'interessos de partit.
La independència no pot supeditar-se a unes sigles, és més important el què que no pas el qui.
Els partits hem de tenir molt present que es tracta d'un moviment popular que supera les lògiques institucionalistes.
La solució d'un president aquí i el Consell de la Presidència a Brussel·les com la veuen?
Fins al moment actual les propostes que hem rebut en aquest sentit les han canviat els mateixos proposants en últim moment, per tant, esperem que ERC i JxC ens facin una proposta clara.
Quins 'inputs' es reben dels altres partits del camp independentista per avançar?
Per nosaltres aquestes mesures impliquen recuperar el control dels sectors estratègics de l'economia i l'energia, creació d'un poder financer propi, creació d'una xarxa pública de telecomunicacions, un pla de xoc contra la pobresa que superi els límits autonòmics, l'expropiació de pisos buits en mans dels bancs rescatats amb diners públics per crear un parc públic d'habitatge o desenvolupament d'un procés constituent entre altres...com he dit abans, les propostes que ens arriben són molt de mínims.
Senten que va ser un error no defensar la independència a partir del 27 d'octubre, vist com ha reaccionat el poder espanyol?
Hem de tenir en compte per una banda que els governs successius que tenien el compromís electoral de crear les estructures d'estat per poder implementar la República Catalana a partir de la seva proclamació no van fer els deures i no existien les condicions de possibilitat per endegar-la, i per altra banda aquests mateixos governs van confiar d'una forma naïf, per dir-ho d'alguna manera, que l'estat espanyol articularia una proposta de diàleg per sortir de l'atzucac polític.
L'estat espanyol mai ha demostrat o insinuat aquesta intenció i per tant, penso que es va deixar més espai a aquesta possibilitat del que hagués estat prudent.
Hi haurà mobilitzacions als carrers de nou?
Imagino que la gent es mobilitzarà en funció de com avancin aquests dies.
Cal recordar però, que hi ha mobilitzacions convocades pels dies vinents com són les concentracions en suport al model educatiu català el pròxim dia 28 ò o la convocatòria de les treballadores de les càrnies d'Osona per la fugida de Catalunya de les empreses Esfosa i Le Porc Gourmet per tal d'incomplir de la llei catalana de cooperatives, 500 treballadores poden perdre el seu lloc de treball.
De cara a les municipals, seria positiu cercar algun tipus de front ampli per tenir algunes alcaldies grans?
Cada realitat municipal és diversa.
Seran les Assemblees municipals les qui decidiran com concorren a les pròximes eleccions del 2019.
a veure, Senyora regidora de la CUP, i vosaltres amb 10 diputats abans podíeu canviar el que havia de ser el president de Catalunya? us vau inventar una votació de més de 4000 persones amb empat?...
si tots els vostres votants l'haguessin sortit a defensar a partir del 27O o el dilluns 30O potser hagués canviat alguna cosa, on estàveu aquells dies?
si voleu treballar pel país eixampleu la base, els votants de podemos haurien de ser vostres, que l'extrema esquerra es preocupi de l'extrema esquerra que no és republicana, i el centre-esquerra i el centre-dreta que ho facin també que sembla que els hi va millor.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Seat està analitzant la possibilitat de produir a la Xina perquè la venda de cotxes en aquest mercat sigui rendible, després de dos anys de prova amb presència a vuit concessionaris de les principals ciutats, tot i que centra els seus plans de creixement pels pròxims anys a Europa, on encara té un gran potencial de creixement.
Així ho ha explicat aquest dimarts el president de Seat, Jürgen Stackmann, a una trobada amb periodistes al saló de l'Automòbil de Ginebra, que ha afirmat que aquests dos anys d'assaig han constatat que la marca "encaixa" amb la Xina però, alhora, que no és viable mantenir les vendes amb importació, sinó que cal fer producció local.
Ha argumentat que el mercat xinès ha evolucionat molt els últims anys i que la diferència entre els preus d'importació i la producció local han augmentat molt, de manera que el mercat importador només és rendible per a les marques de luxe o les que ja estan fortament establertes al país, com Volkswagen.
"Estem en una fase d'anàlisis i ens estem prenent el temps suficient perquè és una de les majors decisions empresarials que podem prendre", ha manifestat Stackmann respecte a la possibilitat de fabricar a la Xina, on no s'han complert les expectatives de la marca, que el 2013 va vendre al voltant d'un miler de cotxes.
Tot i això, la companyia es planteja una eventual producció local aprofitant una factoria del consorci i no com una inversió en una nova planta.
Sobre Rússia, ha recordat que Seat hi és present amb 25 concessionaris a grans ciutats, però que el principal repte és el tipus de canvi, fet que suposa que tots els plans d'expandir-se al país "cal prendre'ls amb molta cautela".
Malgrat l'aposta per aquests dos mercats fa dos anys, els plans de creixement de Seat pel futur pròxim se centren a Europa, on la marca de Martorell (Barcelona) té "molt potencial de creixement", ja que hi ha encara molts mercats amb una quota de només l'1%.
"Clarament podem i hem de créixer a Europa", ha manifestat Stackmann, que ha constatat que les vendes a la Unió Europea van créixer un 11,3% el 2013 respecte l'any anterior.
Ha destacat l'augment al Regne Unit per cinquè any consecutiu, del 17% en comparació del 2012, i a Alemanya, on l'any passat es van vendre 76.000 unitats, un 20,3% més.
Ha explicat que la quota de mercat a Alemanya s'acosta al 3%, el que ha assenyalat que és la "barrera estratègica" perquè una marca sigui forta a un país.
Pel que fa a Espanya, Stackmann ha ressaltat que Seat ha augmentat les vendes un 6% a l'últim any i que la quota s'ha situat al 8,2%, i ha celebrat que en els dos primers mesos del 2014 s'hagi mantingut la tònica positiva de creixement del mercat.
Segons Stackmann, el fet més destacat del 2013 és que la companyia i la marca "estan guanyant clarament notorietat positiva per part dels països europeus" i està començant a progressar, especialment gràcies al nou León, que ha avançat que tindrà una nova versió el setembre: l'ST familiar amb tracció a les quatre rodes.
Ha assenyalat que aquest model es presentarà al saló de l'Automòbil de París i que pretén ser el "top model" de la gamma de productes de Seat, amb el que la companyia busca tenir accés a un grup de clients amb un major poder adquisitiu.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El nou entrenador del Barcelona, Quique Setién, va admetre en la seva presentació que mai hauria somiat a poder dirigir al club català, de l'estil sempre ha estat un gran defensor.
"Ni en els meus millors somnis hauria pogut imaginar ser aquí", va reconèixer després de signar el seu nou contracte per ocupar la banqueta del Barça fins al 30 de juny de 2022.
Setién va destacar la "il·lusió" amb la qual afronta un projecte que va qualificar de "gran repte", i ha assegurat que això és just el que transmetrà als seus futbolistes: "Aquest entusiasme, aquestes ganes de voler guanyar, aquesta confiança que tinc ara".
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Pel que fa a la política, la primera dècada del mil·lenni va començar la tardor del 2001, en territori dels Estats Units, i es va acabar la primavera del 2011, a l'Àfrica i al Pròxim Orient.
En aquesta dècada, el món ric s'ha anat tornant cada vegada més aprensiu -primer pel terrorisme, després per la inseguretat financera-, mentre que els països pobres s'han fet cada vegada més assertius i optimistes.
Això, esclar, és una generalització.
El poble de Somàlia no és ni assertiu ni optimista.
La Xina continua presentant-se de vegades com un país pobre i de vegades com un país poderós, segons les conveniències, i pel que fa a les anomenades potències emergents encara han de mostrar clarament en quina direcció exerciran el seu vigor econòmic i polític, sigui en l'àmbit col·lectiu o en l'individual.
Aquesta dècada política ja té una personalitat distintiva.
Si més no, haurà estat una dècada de transició.
Durant la dècada hi ha hagut una fatiga institucional continuada.
Les organitzacions internacionals, des de les Nacions Unides fins al Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional, retrocedeixen en visibilitat i influència com a organitzacions regionals i internacionals, i, de tant en tant, sorgeixen com a protagonistes institucions com la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental, la Lliga Àrab i el G-20.
Les burocràcies estan esgotades i mancades d'idees, cosa no gaire sorprenent, atès que aquesta dècada ha també comportat un buit de lideratge personal.
Els règims presidencialistes, concretament els de l'Àfrica però també, per exemple, el de l'Afganistan i el de Veneçuela, afavoreixen la personalització del poder i propicien el culte a la personalitat i l'amiguisme.
La mediocritat generalitzada dels dirigents és sensacional.
Però per damunt de tot, el mil·lenni que va arrencar l'11-S es caracteritza -fins ara- per una assertivitat sense contingut.
Ossama bin Laden mai no va deixar clar quina mena de califat volia erigir a Manhattan, i no cal dir res del califat mundial.
Fins i tot la Primavera Àrab, potser l'enrenou polític més sorollós de la dècada, encara no ha projectat cap visió coherent de futur.
Tot funciona com si les idees haguessin estat víctimes no intencionades del declivi de les ideologies polítiques.
En els sistemes democràtics, els sondejos d'opinió i d'intenció de vot han dictat les polítiques.
En els autoritaris, les tècniques de supervivència dels règims són diferents, però l'objectiu és el mateix.
Les idees amb pretensió de validesa universal han caigut en un descrèdit sense precedents.
No només els règims dictatorials han seguit violant descaradament els drets humans fonamentals, sinó que els governs occidentals s'han girat d'esquena als drets polítics i civils que deien defensar.
Les regles universals han patit atacs severs, com ara els trasllats irregulars de presoners i el règim d'incomunicació imposat a certs detinguts.
De manera escandalosa, fins i tot s'ha debatut i s'ha posat en dubte públicament la prohibició total de la tortura.
Els governs s'han defensat dient que en la lluita contra el terrorisme les velles regles de la guerra, i en particular les que limiten les víctimes civils, han de ser relativitzades o fins i tot deixades de banda.
Aquestes estratègies de conveniència s'han utilitzat en molts conflictes, com hem vist, per exemple, a Sri Lanka, on l'any 2009 els bombardejos indiscriminats al final de la guerra civil van causar la mort de milers de civils.
Un objectiu dels atemptats de l'11-S va ser el liberalisme occidental, però aquest no ha mobilitzat tots els recursos de manera conjunta.
Una dècada més tard, la seva credibilitat ha disminuït, fins i tot entre els que tenen el suport d'Occident en les seves revolucions.
De fet, fins i tot a Occident mateix, al costat del creixement de grups radicals marginals, hi ha un centre polític indecís que lluita amb els dictats del pluralisme, del feminisme, del liberalisme econòmic i de la viabilitat del seu lideratge al món.
En afers internacionals han sorgit algunes idees noves: és remarcable l'esforç per regular la tensió entre la seguretat de les persones i la seguretat nacional.
Ara bé, fins i tot en aquest aspecte no deixa de ser una dècada de transició.
A més, la primera dècada d'aquest nou mil·lenni ens ha deixat en vigílies d'un canvi d'efectes nacionals, regionals i internacionals.
Mancades de líders i d'idees, amenaçades per grups intolerants, radicals i sorollosos, tot i que petits, tant a les religions organitzades com a les institucions seculars organitzades els cal urgentment trobar un nou rostre adequat als temps actuals.
Depassats pels avenços de la tecnologia, amb una càrrega feixuga de desigualtats i injustícies, encara hem d'inventar un segle XXI apropiat per a tots nosaltres.
No podem suprimir els enfrontaments, grans o petits, d'àmbit nacional o internacional; però en podem reduir la magnitud de manera dràstica actuant sobre les causes, anticipant-nos al seu esclat i intervenint amb solucions alternatives a la guerra.
Hem d'acceptar que l'esclat d'alguns conflictes armats és inevitable.
En aquests cas, hem de seguir promovent el marc humanitari que reflecteixen les convencions de Ginebra i de l'Haia, i la promesa de justícia que conté el Tractat de Roma.
Tret que aparegui algú amb una idea millor.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
CULTURA > MITJANS DE COMUNICACIÓ
La Tribune publica un reportatge en què compara les divergències Escòcia-Regne Unit amb el cas català
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
' Monsieur Catalexit': així és com anomena el diari francès Libération el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Avui el periodista François Musseau en publica un perfil en què, entre més coses, explica com es pronuncia correctament el seu nom i en destaca la semblança amb el seleccionador de futbol alemany, Joaquim Löw.
'Al gener, el Puigdemont "normal", el batlle de Girona, és catapultat a la presidència de Catalunya.
Van pensar en ell per a reemplaçar el sulfúric Artur Mas, califa regional des del 2010 que no satisfeia la unanimitat en les files de la coalició governant pro-independència.
Registre net, amable, dialogant: ho té tot', escriu Musseau.
I continua: 'No té res de "Moisès català", de les arengues messiàniques de Mas.
No obstant això, Puigdemont va assumir el càrrec amb un mandat clar d'obtenir la independència d'aquesta regió sense parió, que després d'un mil·lenni no ha deixat mai de forjar el seu destí.'
I tot seguit, reprodueix unes declaracions de Puigdemont: 'Hi ha hagut 129 presidents de la Generalitat abans que jo durant la nostra història.
Però jo sóc el primer elegit per portar el meu país a la llibertat.'
També parla del seu passat: 'Antifranquista des de dotze anys, aquest fill i nét de pastissers somnia de viure el divorci amb Espanya.'
Afegeix informació de la seva vida personal i repassa el seu recorregut com a periodista: El Punt, l'ACN, Catalonia Today.
Finalment el periodista es pregunta: 'Després del leave britànic, un Catalexit?'
I escriu la resposta de Puigdemont: 'El Brexit és la prova que a Europa podem prendre perfectament decisions sobiranes.'
La Tribune: 'Catalunya podria seguir els passos d'Escòcia a la UE'
Per una altra banda, el diari francès La Tribune publica avui un article titulat 'Espanya: I si Catalunya segueix el camí d'Escòcia?'.
El periodista Romaric Godin hi analitza les conseqüències d'una nova victòria del PP al congrés espanyol, explica que això podria donar aire als independentistes catalans i apunta que Catalunya podria seguir el camí d'Escòcia, malgrat el previsible blocatge del PP.
'L'èxit del PP a Espanya –diu– podria conduir Catalunya a la mateixa situació que suposa la victòria del Brexit al Regne Unit per a Escòcia.
La divergència política entre regions temptades per la independència i la major part de la resta del país reforça les aspiracions secessionistes.
Tingueu en compte, però, que a Espanya aquest fenomen no és exclusiu de Catalunya; es troba també al País Basc, on va guanyar Units Podem.
Euskadi i Catalunya són les dues úniques comunitats autònomes en què el PP no ha guanyat.
També són aquelles regions que aspiren a la independència.'
L'article continua parlant del context polític català: 'És cert, els independentistes catalans travessen una crisi important.
El pressupost del govern català de Carles Puigdemont ha estat rebutjat per l'extrema esquerra independentista de la CUP.
Al setembre Puigdemont serà sotmès a una qüestió de confiança.
Però si superen aquesta crisi, bé mitjançant la reconstrucció de la majoria parlamentària existent, bé a través d'unes eleccions, és possible que l'independentisme visqui, després del 26 de juny, un nou impuls.'
Finalment, vincula explícitament la integració d'una possible Escòcia independent a la UE amb Catalunya: 'Si la UE es compromet a incloure Escòcia sense un procediment complet per a l'adhesió, el govern català se'n podria valer per reclamar que una Catalunya independent pugui romandre a la UE.
Això serviria per a aconseguir més votants d'aquesta possibilitat per a Catalunya.
Catalunya, doncs, podria sumar-se als passos d'Escòcia.
I en aquest cas la resposta de Madrid podria ser el rebuig a l'estratègia escocesa a la Unió Europea.
Seria sorprenent de veure el govern de Rajoy donant suport a Escòcia i refusant la catalana.
L'assumpte complicat del post-Brexit, per tant, també passa per Catalunya.'
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El grau en Fisioteràpia forma professionals capaços d'intervenir en termes de prevenció, tractament i reeducació de les alteracions de l'estat de salut en el moviment funcional amb l'objectiu de restaurar-lo en un entorn biopsicosocial i en totes les àrees clíniques i àmbits laborals.
Perquè podràs accedir a uns estudis que prioritzen la pràctica professional i la connexió amb el món laboral.
Perquè hi trobaràs unes instal•lacions modernes i ben equipades per assegurar la millor preparació professional dels alumnes.
Perquè hi trobaràs tot el suport per créixer personalment i professionalment.
Fitxa del Grau en Fisioteràpia >
Perfil del graduat en fisioteràpia >
Objectius del grau en fisioteràpia >
Sortides professionals del graduat en fisioteràpia > |
El València Basket va arribar a un acord amb el base internacional Quino Colom, que s'incorporarà a la disciplina taronja les dues pròximes temporades, fins al juny del 2021 i hi hauria l'opció de jugar-hi una tercera temporada opcional.
El gran dels Colom compta amb experiència a l'Eurolliga, a la Lliga endesa i la Selecció Espanyola, en la que ha estat inclòs a la llista de 16 jugadors per al Mundial de la Xina.
Procedent del conjunt turc Bahcesehir, el base d'1,88 metres d'alçada i nascut a Andorra la Vella, hi va assolir unes xifres mitjanes de 15,6 punts i 6 assistències en 27 partits la temporada passada.
A més, Colom va formar part de l'equip espanyol que va obtenir la classificació per al Mundial de la Xina sent-ne el base titular i la brúixola de l'equip en una gran quantitat de duels amb el conjunt de Sergio Scariolo.
En la fase definitiva de la classificació, Colom va ser el màxim anotador i assistent d'Espanya amb mitjanes de 13,7 punts i 4,8 assistències en només 23 minuts de mitjana en els 12 partits disputats.
Format al River Andorra, Colom va escalar progressivament cap a l'elit passant per l'Estudiantes, el Bilbao i l'Unics Kazan rus.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El destí de Catalunya ha estat sempre a les seves mans.
Al llarg dels segles ens han governat amb mà de ferro i guant de seda, i és ben normal que ara les culpem de tots els nostres mals.
Tothom sap, lamenta o proclama que el nostre és un país de tietes.
Per culpa seva el poble català és com és i no deixarà de ser-ho.
Prudent, serè, previsor, carca, intuïtiu, afectat, desconfiat, sentimental, llunàtic... com una tieta.
Elles són les responsables que Catalunya no avanci tan de pressa com altres països desenvolupats, o que la inquietud per innovar no se'ns mengi per dins com a qualsevol nació del Primer Món.
Ara bé, ningú podrà negar el plaer d'haver-se sentit plenament feliç, malcriat amb avarícia i protegit de qualsevol mal a la falda d'una tieta.
Qui renegui de les tietes ha nascut al país equivocat.
A Catalunya som molt de les nostres tietes i de les dels altres.
La tieta és la Suïssa de la jerarquia familiar, un territori neutral, reduït i molt sol·licitat.
Per bé o per mal, les tietes marquen l'agenda de la nostra història, configuren la programació de la nostra televisió, determinen la nostra literatura i homologuen el nostre humor.
Les tietes catalanes són la mesura demoscòpica per a qualsevol qüestió.
El seu vistiplau reforça l'autoestima dels nebots que mai volem deixar de ser.
Elles sempre ens diran que som els més bonics i ens les creurem.
Ompliran els terrats de la millor pirotècnia quan ens apleguin per Sant Joan, i per casa seva hi passaran els reis més esplèndids i detallistes.
Així creixem, com a nebots aviciats d'una tieta a qui fem responsable de la nostra fortuna.
Veurem què passarà el dia que ens faltin perquè ens tocarà a nosaltres.
¿I quedarà pólvora aleshores per fer-ho millor que elles?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La Junta de Facultat és l'òrgan col•legiat de govern de la Facultat de Psicologia i es compon de representants del personal acadèmic, del personal investigador en formació, dels estudiants i del personal d'administració i serveis de tots els ensenyaments i titulacions que s'hi imparteixen.
La Junta de Facultat està formada per:
Professorat (Sector B) - Elecció 2019:
Estudiants (Sector C) - Elecció 2019:
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
El Ple del Congrés dels Diputats ha rebutjat amb els vots del grup popular i Socialista la proposta del PDECat que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) demani al Govern espanyol que busqui una solució estrictament "política" per a les demandes independentistes.
Es tracta d'una de les més de 120 propostes de resolució presentades pels grups parlamentaris a la Memòria de l'òrgan de govern dels jutges corresponent al 2014, i que s'ha sotmès aquest dimecres a votació a la Cambra Baixa.
En la seva proposta, amb el suport d'Units Podem, els independentistes del PDECat plantejaven que el CGPJ emplacés l'Executiu central "a buscar una solució política" a les demandes de Catalunya i reclamaven que posés fi a la judicialització del conflicte català en benefici de la separació de poders.
Tot i això, el Ple ha donat llum verda a la proposta d'EnComú amb el suport de tots els grups parlamentaris a excepció del popular d'instar l'òrgan de govern de jutges que es prenguin les mesures necessàries per normalitzar l'ús de les llengües pròpies cooficials de cada comunitat en l'Administració de Justícia.
Es tracta d'una reivindicació compartida també pel Grup Parlamentari Basc-EAJ-PNV, si bé la proposta que ha inclòs aquest grup a favor de l'elaboració d'un informe sobre el coneixement d'altres llengües cooficials diferents al castellà no ha prosperat en la votació del Ple.
Entre les prioritats del grup parlamentari es troben fomentar l'ús de llengües cooficials diferents al castellà tal com ha exposat en el seu torn de paraula el diputat del PNB Mikel Legarda, que ha proposat que el dret a llengua oficial pròpia en l'Administració de Justícia s'estableixi com un requisit.
El Ple també s'ha pronunciat en contra de la proposta del grup parlamentari d'ERC en què s'instava que es fes efectiu de manera "immediata" el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l'Administració de Justícia en llengües que no siguin el castellà.
"Pensem que és un tema de creure's o no que la Justícia és un servei públic i sol·licitem que es compleixi la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries i puguin ser usades amb normalitat les llengües pròpies", ha defensat durant el seu torn de paraula la diputada d'ERC Ester Capella i Farré.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
BARCELONA, 30 maig (EUROPA PRESS) -
La portaveu del PSC en el Parlament, Eva Granados, ha avisat aquest dimarts que el seu grup no quedarà impassible davant el "corró" parlamentari de JxSí i la CUP contra l'oposició per desplegar el full de ruta independentista.
Ho ha dit en roda de premsa en la Cambra catalana després que JxSí i la CUP hagin expressat el seu rebutjat a la majoria d'esmenes presentades per l'oposició a la proposta de reforma del reglament del Parlmament, amb la qual els dos grups independentistes volen agilitar la desconnexió.
"Estem davant una majoria independentista que vol menysprear el paper de l'oposició" i introduir en el reglament del Parlament la possibilitat d'aprovar la llei de transitorietat jurídica en 48 hores i sense garanties, ha criticat.
Davant aquest escenari, "el PSC explorarà qualsevol escletxa o reserva" possible per defensar els drets de tots els diputats i ciutadans, encara que de moment descarta demanar dictamen sobre la reforma del reglament del Parlament al Consell de Garanties Estatutàries (CGE).
El que segur que portarà al CGE és una hipotètica llei de desconnexió en cas que s'aprovi, tenint en compte que s'estaria cometent una il·legalitat i "deteriorant les institucions, l'autogovern i el pluralisme".
"Volen posar el reglament --del Parlament-- al servei d'un projecte polític", ha deplorat, i ha recordat que la societat catalana és plural i diversa, i que han de respectar-se tots els plantejaments i ideologies democràtiques.
Una de les principals reformes que JxSí i la CUP volen introduir en el reglament del Parlament és la possibilitat d'aprovar lleis mitjançant lectura única --sense debat previ i amb la màxima urgència-- a petició de qualsevol grup: el PSC ho secunda si es limita a "casos en els quals hi hagi consens".
Una altra proposta dels independentistes és que el Parlament reprengui l'activitat després de l'aturada estiuenca el 15 d'agost --dues setmanes abans del previst--, cosa que Granados rebutja: "Si volen fer alguna cosa en període de vacances, ja està previst poder fer-ho en el marc de la diputació permanent, sense necessitat de canviar el reglament".
El PSC interpreta totes aquestes iniciatives i propostes "a la lògica electoral --de PDeCAT, ERC i la CUP--, que tenen diferents calendaris però tots acaben en eleccions autonòmiques", i la seva intenció ara és posicionar-se tan bé com sigui possible en termes electorals, ha destacat.
Considera que ara volen "mantenir oberta la tensió entre el seu electorat" i per això proposen reformar el reglament i agilitar la llei de desconnexió.
Granados també ha explicat que el PSC defensarà dues mocions de caràcter social en el ple que comença el dimecres, una centrada en el transport i el menjador escolar, i una altra als centres especials de treball (CET) que ocupen persones amb discapacitat.
Sobre el segon tema, Granados ha detallat que el seu grup exigeix millorar les ajudes i revertir els ajustos iniciats el 2011, tenint en compte que els 216 CET de Catalunya ocupen 15.000 discapacitats i són un element imprescindible per al sector.
També ha celebrat que el president del Govern, Carles Puigdemont, hagi demanat comparèixer en el Parlament per donar compte del compliment de les mesures aprovades en l'últim ple de pobresa, i ha demanat que ho faci al més aviat possible.
De fet, el PSC anava a centrar la seva interpel·lació en el proper ple en aquest assumpte, tenint en compte que s'havia esgotat el termini perquè el Govern comparegués: "Recordem que un terç de la població catalana és vulnerable i un 19% està en situació de pobresa".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els paradistes de la Fira de Sant Andreu reubicats al carrer Guimerà estaven satisfets aquest diumenge de plantar la parada per segon any al punt més comercial de Manresa.
Fins fa dos anys, els firaires dedicats a l'alimentació eren a la plaça de Sant Domènec, però la pista de gel va obligar a reubicar-los i majoritàriament van ser recol·locats al Guimerà.
Els més veterans, que mai es perden cap edició de la mostra manresana, diuen que estar al costat de les principals establiments de la ciutat els beneficia.
Molts dels paradistes de l'alimentació conviuen durant la fira, i des de l'any passat, amb les botigues de roba més freqüentades de Manresa, que aquest diumenge estaven obertes.
El certamen marca l'arrencada de la campanya nadalenca a la ciutat i la gran majoria de botigues del centre tenen les portes obertes i comencen a escalfar motors per al moment de més vendes de l'any.
Aquest diumenge, visitants de la fira amb bosses d'establiments del carrer aprofitaven també per tafanejar quins productes oferien els paradistes que estaven ubicats al Guimerà i de tant en tant es veien famílies amb un formatge artesanal o un fuet i les compres que havien fet a les botigues.
«Fa 28 anys que participo a la Fira de Sant Andreu i crec que amb la reubicació al carrer Guimerà hi he sortit guanyant.
Per aquest carrer normalment hi passen molts visitants i hi passegen contínuament.
A la plaça de Sant Domènec també hi arribava gent, però allà es dispersava cap a altres carrers.
Aquí van passejant per davant de les parades», explicava Josep Flavià, que ven mel.
Al Guimerà no només passa la gent que vol anar a comprar, sinó que també atrau part de les famílies que es desplacen fins a la pista de gel que hi ha a la plaça de Sant Domènec durant la campanya de Nadal.
De fet, la pista de gel és un dels grans atractius de les festes, i és que l'any passat hi van patinar 12.000 persones.
«La pista agrada, és un dels grans atractius de les festes a Manresa, moltes famílies vénen a passar-hi l'estona, i esperem repetir l'èxit de l'any passat», comentava el regidor de Comerç, Jaume Arnau, a Regió7.
També estava satisfet el paradista Abel Molas, que ahir venia formatges i ratafia a la confluència del Guimerà amb el carrer Esquilets, on tenia lloc la mostra de vins.
«M'agrada la ubicació perquè estic al costat de visitants que volen tastar vins i lliga molt amb el meu producte.
Alguns volen un tros de formatge quan vénen de fer el tast», explicava.
Ella i la seva família, de Besalú, també hi són presents cada any.
«És un indret molt comercial, amb molts botigues, i això ens afavoreix», afegia.
Tot i que la fira va atraure visitants al centre de Manresa ahir al matí, on hi havia gent que hi passejaven, alguns paradistes dubtaven que hi hagués més afluència que l'any passat i ho atribuïen a les baixes temperatures d'aquest cap de setmana a la Catalunya Central.
Tots asseguraven, però, que a les fires actualment no es ven tant com anys enrere.
Els més veterans, que havien estat a la plaça de Sant Domènec fins fa dos anys, comentaven també que tenen l'avantatge de tenir clients fidels.
Pere Antúnez, de formatges Montbrú, de Moià, explicava que tenen el mateix nombre de clients que quan eren a la plaça Sant Domènec.
«Nosaltres venim cada any i no estem descontents amb el canvi d'ubicació, que ens està bé perquè som al centre.
Abans, però, també teníem molts clients perquè fa anys que venim i, a part, hi ha gent que ens coneix perquè som de la comarca», destacava.
Els manresans han desafiat el fred el cap de setmana.
Tot i que dissabte al matí no hi havia gaire gent que s'atrevís a sortir al carrer, per les baixes temperatures, a la tarda el passeig Pere III era concorregut.
Diumenge al migdia va ser un altre dels moments amb més presència de visitants al centre de Manresa, amb molta gent passejant pels carrers on era present la fira i a la pista de gel.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Sant Joan de Déu ) "Tornar a tenir claus del meu pis, de la meva vida", "No oblidar el nom del meu net", "Curar-me i poder tornar a jugar a handbol" i "Que no em mirin malament", són les il·lusions del José Antonio, la Mercedes, el Jaime i el Marc, persones ateses a Sant Joan de Déu, i que aquest dijous circularan pel metro de Barcelona.
D'aquesta manera, Sant Joan de Déu pretén posar en valor les il·lusions de les persones en situació vulnerable i convidar als usuaris del metro a fer un gest per a fer-les possible, adquirint productes solidaris que es vendran durant tot el mes de març a les màquines de vending cedides per Selecta a les estacions de Espanya, Diagonal, Catalunya, Sagrera, Passeig de Gracia, Universitat i Urquinaona.
TMB ha cedit l'encreuament de les Línies 1 i 2 de plaça Universitat com a punt neuràlgic de l'acció des d'on es repartiran les 8.000 il·lusions i on a les onze del matí es farà la presentació oficial de la T-Il·lusions amb la presència d' Oriol Bota, director de l' Obra Social Sant Joan de Déu i testimonis de persones ateses als centres de Sant Joan de Déu, i representants de TMB i Selecta.
Aquesta acció s'emmarca en la Magic Line Sant Joan de Déu, la mobilització solidària per les persones en situació vulnerable que anualment reuneix més de 10.000 persones a Barcelona.
La Magic Line promou un model de solidaritat únic a la ciutat: equips d'entre 5 i 20 persones, que fan accions de captació de fons per assolir un repte solidari, com a pas previ a participar a la caminda del proper 5 de març.
El 100% dels fons captats pels equips es destina als 11 centres de Sant Joan de Déu i entitats properes a Barcelona, amb programes d'atenció, recerca i cooperació internacional en els àmbits de: sense llar, salut mental, discapacitat intel·lectual, dependència i infància. |
Fariña, El Intermedio, El Reino, Amar es para siempre, Campeones, Arde Madrid i El Silencio de Otros han estat les produccions audiovisuals premiades en la primera edició dels premis ALMA, que concedeix el sindicat homònim de guionistes.
Els premis, que es van lliurar dijous a Madrid, reconeixen els millors guions del 2018 tant de llargmetratges (comèdia i drama), sèries (comèdia i drama), programa televisiu, sèrie diària i documental.
Els més de 600 associats al sindicat han participat des del mes de gener en la selecció de les produccions candidates i finalment en la votació de les guanyadores.
La llista de nominats estava formada per més d'un centenar de professionals, guionistes de 21 produccions cinematogràfiques, de telelevisió i plataformes audiovisuals.
A més dels premiats, durant la cerimònia, a la qual van acudir Berto Romero, José Mota, Joaquim Oristrell, Rodrigo Sorogoyen, Mariano Barroso o Núria Roca, entre d'altres, es va fer entrega d'un guardó d'honor al guionista, productor i membre fundador del sindicat de guionistes, Manolo Matji. |
Amb motiu de la convocatòria d'eleccions a les Corts Generals per al 28 d'abril, des d'ahir dilluns, dia 11 de març, fins dilluns vinent, 18 de març, es pot consultar el Cens electoral a l'Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana (OMAC) de l'Ajuntament de Tarragona, a la Rambla Nova, número 59.
Durant aquests dies es pot formular una reclamació sobre possibles errors, inclusions o exclusions al cens.
L'horari és de dilluns a dijous de 9 a 19 h i divendres, de 9 a 14 h.
El cens també es pot consultar telemàticament amb certificat digital, a la seu electrònica de l'Instituto Nacional de Estadística (INE).
Us adjuntem aquí l'anunci d'exposició.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
La Comissió Europea donarà suport fins al 2020 al projecte d'investigació Cervell Humà (HBP) en virtut de l'acord que ha signat aquest divendres amb els responsables del projecte europeu, que va ser llançat el 2013.
El projecte planteja l'elaboració de models informàtics que permetin provar milers de possibles fàrmacs per a una malaltia i podria donar resposta a malalties que, com l'alzheimer o l'esquizofrènia, radiquen en el cervell i per a les quals, ara mateix, no hi ha cap tractament eficaç.
Més de 400 investigadors de 24 països de tot Europa participen en el projecte d'investigació, que té un pressupost total estimat de 1.000 milions fins al 2023, amb el suport d'ajudes a la investigació de la UE, dels Estats membre, la indústria i les universitats.
Es tracta d'un projecte clau europeu que busca entendre millor el funcionament del cervell gràcies a eines informàtiques i models matemàtics per millorar el coneixement del cervell humà, les seves malalties i les seves capacitats.
La UE ha contribuït fins ara amb 54 milions d'euros de finançament comunitari per al projecte en un termini de dos anys i mig, fins al març del 2016, i després del nou acord subscrit s'obre la porta a més ajudes a la investigació del programa Horitzó 2020 si hi ha una avaluació positiva dels primers dos anys que el Consorci presentarà a la Comissió abans de final d'any.
Les primeres versions públiques de les plataformes informàtiques del projecte s'esperen per a abril del 2016.
Fins ara, els investigadors del projecte han fet públic el mapa en 3D amb més resolució del cervell humà que existeix fins avui i han finalitzat la primera versió d'una reconstrucció digital del microcircuit d'una secció del còrtex del cervell d'una rata i, actualment, estan assajant xips informàtics neuromòrfics inspirats en el cervell.
En el marc del projecte s'està desenvolupant un superordinador d'última generació per fer les simulacions del cervell necessàries.
El projecte preveu destinar 8.900 milions d'euros en dos anys per finançar els treballs en sistemes i neurociència cognitiva en els pròxims dos anys, una de les recomanacions principals dels experts independents neurocientífics que van fer el 2014 després d'expressar algunes preocupacions sobre l'abast del projecte i la seva governança.
"L'entesa del cervell humà és un dels grans desafiaments de la ciència del segle XXI.
Enormes desafiaments com aquest només es poden afrontar a nivell europeu", ha defensat el comissari europeu d'Economia i Societat Digital, Günther Oettinger, després de la firma de l'acord, que garantirà el suport continuat de la UE al projecte fins al 2020.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Afortunadament, sobretot per a ell, la presència de George Clooney a la Mostra de Venècia ja no fa estralls com solia.
Això, per descomptat, no significa que no segueixi monopolitzant l'atenció dels fotògrafs ni provocant ofegats sospirs.
Però, després d'haver-lo tingut de visita una desena de vegades, la Mostra ha deixat de tractar-lo ja com un mico engabiat.
En aquest mateix festival, l'any 2009, Clooney es va veure obligat a mantenir el somriure mentre un espontani es despullava davant seu enmig d'una roda de premsa i li implorava una mica d'afecte.
Coses així li han passat sovint; però ja no.
La gent ha entès que Clooney no vol ser una celebritat sinó un artista seriós, compromès i altament polític, en bona mesura perquè ell ha s'ha esforçat per deixar-ho clar, de forma a vegades massa emfàtica.
'Suburbicon', el seu nou treball darrere la càmera, amb el qual ha presentat la seva candidatura al Lleó d'Or, també s'esforça per ser altament polític.
"El meu país està més enfadat que mai", ha explicat el director en la presentació del film.
"Té al damunt un núvol negre, i per això suposo que el més lògic per a mi és fer una pel·lícula furiosa".
'Suburbicon' transcorre a Suburbia o, dit d'una altra manera, en una d'aquelles urbanitzacions de cases unifamiliars amb jardí que han sigut retratades per incomptables pel·lícules –des d''El graduado' a 'Vellut blau', de 'La caça de l'home a 'Poltergeist'— com el lloc on el somni americà es converteix en malson; i en una època, poc després de la segona guerra mundial, en què aquests suburbis estan habitats per una classe mitjana que se sent pròspera, victoriosa i invulnerable i que, a jutjar per la pel·lícula, és capaç d'empastifar-se de sang per defensar els seus privilegis.
És una Amèrica que Clooney va conèixer de primera mà.
"Vaig créixer al sud dels Estats Units en l'època de les lluites pels drets civils.
Pensàvem que aconseguiríem arreglar les coses, però és obvi que no ho vam fer, i els mateixos problemes ens seguiran perseguint al llarg de la nostra història".
"El meu país està més enfadat que mai.
I, per això, el més lògic per a mi és fer una pel·lícula furiosa"
'Suburbicon' sembla una pel·lícula dels Coen, i és lògic perquè, en realitat, en part ho és: el seu punt de partida és un guió que els germans van escriure just després de rodar 'Sangre fácil' (1984).
És lògic que tingui les senyes d'identitat del cine de la parella de Minnesota escampades per cadascuna de les seves escenes: hi ha l'obsessió per la figura del titella, les altes dosis d'humor negre emmascarat de vermell, el retrat de gent indecent que fa coses terribles.
En molt poques paraules, és la història d'un nen a qui se li ensorra la vida després que la seva mare ( Julianne Moore ) mori aparentment com a conseqüència de la irrupció de dos lladres a la casa familiar, i que a partir de llavors el seu pare ( Matt Damon ) i la seva tia (Julianne Moore de nou) comencin a comportar-se de manera estranya.
"Vaig voler demostrar que una persona normal només necessita una decisió equivocada per convertir-se en un monstre", sosté Clooney.
El guió dels Coen, això sí, va ser convenientment alterat per acomodar-se a l'agenda política del director.
"Trump vol tornar a l'Amèrica que retrata la pel·lícula, la d'Eisenhower, que era un concepte construït per i per als blancs en què els negres quedaven completament exclosos", comentava Clooney davant la premsa per justificar per què va afegir al text original una subtrama de temàtica racial –l'odi que l'arribada d'una família negra al barri genera entre els veïns, gent intolerant, xenòfoba i ignorant com els votants de Trump— que, lamentablement, resulta ser un dels punts febles de 'Suburbicon'.
En lloc d'intentar integrar l'element racista en la història (o potser després d'intentar-ho i comprovar que els guions dels Coen són com l'iPhone: un sistema tancat), el director l'implanta com si fos una peça ortopèdica mancada de verdadera vida i amb l'única missió que ni l'espectador més despistat li passi per alt la importància de la pel·lícula.
"Trump vol tornar a l'Amèrica d'Eisenhower, que era un concepte construït per i per als blancs"
No és l'únic aspecte en què Clooney no està a l'altura del seu model.
Com a actor ha rodat quatre pel·lícules per als Coen, i a aquestes altures està familiaritzat amb aquest lloc colonitzat fa temps pels autors de 'Fargo' (1996) en què cohabiten ridícul i tràgic, comèdia i drama, 'thriller' i farsa.
En aquesta ocasió ell intenta situar-se en aquest mateix terreny (en el personatge encarnat per Matt Damon a 'Suburbicon' hi ha ressons clars del que va interpretar William H. Macy a 'Fargo') però no li acaba de sortir, i en lloc d'això els tons van alternant-se de forma atropellada d'una escena a la següent.
A aquestes altures els Coen han refinat el seu mètode fins a tal punt que les seves històries gairebé semblen fàcils d'explicar, i 'Suburbicon' demostra que no és així.
Potser Clooney hauria d'haver-los convidat més sovint al rodatge de la pel·lícula.
O potser hauria d'haver intentat convèncer-los que ells eren els indicats per dirigir-la. |
Han quedat en llibertat amb l'obligatorietat de presentar-se davant de Fiscalia de Menors i davant del jutge quan siguin requerits
Reus.-Els Mossos d'Esquadra van detenir dilluns dos joves, un de 18 anys i l'altre menor d'edat, que presumptament acabaven de robar en una empresa de Reus.
Tots dos són de nacionalitat espanyola i són veïns de la capital del Baix Camp.
Els fets van passar cap a dos quarts de vuit del vespre, quan la policia va ser alertada que dos homes havien accedit a l'interior d'una companyia situada a la carretera d'Alcolea.
Fins al lloc s'hi van desplaçar diverses patrulles dels Mossos que van comprovar que el vidre de la porta d'accés a l'empresa estava trencat.
Els dos individus van ser localitzats poc després, un mentre caminava per la carretera i l'altre quan es disposava a tornar a entrar a la mateixa empresa.
Els arrestats van quedar en llibertat amb l'obligatorietat de presentar-se davant de Fiscalia de Menors i davant del jutge quan siguin requerits.
Un dels joves, que coincidia amb la descripció d'un dels presumptes autors del robatori, va ser localitzat caminant per la carretera.
Aquest, en detectar la presència policial, va intentar fugir del lloc llençant uns objectes a terra.
Tot i això, els mossos el va aconseguir interceptar i detenir per la seva presumpta participació en el robatori.Hores més tard es va localitzar al segon implicat en el robatori quan intentava accedir un altre cop a la mateixa empresa.Els dos detinguts van quedar en llibertat després de declarar davant dels Mossos d'Esquadra de la comissaria de Reus, amb l'obligatorietat de presentar-se davant de Fiscalia de Menors i davant del jutge quan siguin requerits.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
José Luis Velasco Blanco, l'empresari que gestiona els quatre hotels que tenien la llum punxada, no és un dels cognoms 'de tota la vida' de Lloret o una persona que es prodigui en els ambients empresarials, culturals o socials d'aquesta coneguda localitat turística de la Costa Brava.
Tant és així, que ni tan sols pertany al gremi d'hotelers de la ciutat i és gairebé impossible trobar una foto d'ell en algun dels esdeveniments que se celebren a Lloret.
D'uns 50 anys, es diu que va començar la seva carrera hotelera treballant de recepcionista en un establiment de la cadena H-TOP.
A més del seu treball en el sector de l'hostaleria, la seva família també ha regentat una agència de viatges a Blanes.
Els seus inicis a Lloret es remunten a anys enrere, quan va llogar l'hotel Savoy.
Un antic establiment amb el qual fins ara no hi havia hagut cap problema.
Però fa quatre o cinc anys, l'empresari va iniciar una forta expansió amb el lloguer amb opció a compra de tres hotels més.
Va començar amb l'antic Dex, que va rebatejar com a Mediterranean Sand.
Després va ser el Capri, que va convertir en el Sun Village, i després li va tocar el torn al Selvamar, que va renéixer amb el nom de Marina Sand.
"La seva forma d'operar ha sigut sempre la mateixa.
Ha llogat amb opció a compra establiments que estaven obsolets i que tenien problemes financers i després d'una forta inversió econòmica en operacions de 'maquillatge' els ha tornat a posar en funcionament", expliquen fonts coneixedores d'aquestes operacions.
Segons sembla, l'empresari i la seva família s'han llançat a aquestes adquisicions recolzats per grups d'inversors i un potent 'tour operator' que li assegurava l'ocupació dels establiments i la recuperació de les inversions.
Les coses no li han sortit com s'esperava i, malgrat que econòmicament no li anava bé, ha seguit endavant tirant per la via del mieg ", explica un empresari de Lloret que coneix bé el sector. |
El documental 'Tchindas' és el resultat de la nova visita a Cap Verd del Marc Serena, acompanyat del codirector Pablo García Pérez de Lara, durant el Carnaval de 2013.
Un retrat d'un barri i d'una festa dinamitzats per les "tchindas", a ritme de la música de Cesária Évora i de la cantada pels mateixos protagonistes.
Després de l'estrena mundial al festival Outfest Los Angeles, als Estats Units, i a l'In-Edit Barcelona, ja ha passat per algunes sales comercials catalanes.
- Què va tenir d'especial aquesta estada a Cap Verd que t'ha fet tornar-hi i rodar-hi aquesta pel·lícula?
Jo no havia vist mai el Cap Verd a cap pel·lícula i no en tenia cap referent audiovisual.
Jo ho comparo amb Cuba, perquè tots n'hem vist pel·lícules, n'hem escoltat cançons de Cuba, llegit llibres...
És un país que tenim molt present i que, quan ja veiem una nova pel·lícula de Cuba, molts antecedents ja no els han d'explicar.
En canvi, amb Cap Verd hi havia aquest repte: fem una pel·lícula, exposem l'audiovisual, però pensem que molta gent serà la primera vegada que veurà alguna cosa de Cap Verd, com em va passar a mi el 2011, i per tant molts dels referents són nous.
Quan vam tornar del mes i mig de rodatge amb el Pablo li vaig dir "si la pel·lícula ha quedat malament és culpa nostra", perquè realment l'illa, i tothom que hi viu, ens va oferir molt.
La gent ens va deixar rodar, ens va deixar estar a llocs molt íntims i a la vegada té una imatge molt forta, el país.
A mi encara em té molt fascinat.
I sobretot perquè la gent que coneix Cap Verd és en base a les cançons de Cesária Évora, que és la gran cantant de Cap Verd i una de les grans cantants de l'Àfrica.
I les seves cançons són millors que les guies de viatge.
Tots els referents que tenia eren d'un territori molt petit, per tant tots els elements de què ella va parlant te'ls vas trobant quan vas a l'illa.
Cap Verd encara és un d'aquells llocs del món en què quan la gent s'ho passa bé comença a cantar.
I, de fet, si jo hagués de resumir tota la pel·lícula en una frase diria que explica com una illa es posa a treballar conjuntament per fer una cosa bonica del no-res.
Del no-res és perquè realment és un barri i una gent humils i no hi ha gaires recursos, més aviat es reciclen els materials.
I que es fa una cosa bonica perquè s'hi fa un Carnaval, que és, segons diuen, el millor de l'Àfrica.
Ella va ser el detonant d'aquest documental i jo crec que tenim la seva benedicció per fer-lo; de fet hi ha quatre cançons seves, que són la banda sonora de la pel·lícula.
I hi ha una cosa que és més subtil, segurament, que és la seva abscència.
- Sorprèn la normalitat amb què veiem viure a les "tchindas" a Cap Verd.
Sempre anem una mica a l'Àfrica a ensenyar coses, a explicar, a arreglar els seus problemes.
Jo crec que Cap Verd -un país africà- ens dóna una lliçó.
Jo preguntaria a la gent que ens llegeix: pares, mares, deixaríeu una tarda la vostra criatura amb una dona transexual perquè us la cuidés?
Allà hi ha aquesta normalitat, ja no es considera ser trans un tema, almenys a aquesta illa.
És una excepció, aquest somni que voldríem tots que fos realitat.
I bé, és una mica xocant perquè moltes pel·lícules es valoren en base al conflicte que presenten i en base als conflictes que es van resolent al llarg de la pel·lícula.
I nosaltres fem precisament una pel·lícula que no té un conflicte evident però en canvi, a darrere, molts espectadors segurament tindran aquest conflicte: "això són uns nois?
A molta gent segurament els personatges de la pel·lícula també els provocaran una mica d'inquietud i d'incomoditat.
I hi haurà gent que, per sort, suposo que no.
- La Tchinda també és un personatge molt rellevant al barri.
Per què creus que és tan estimada i tan respectada?
La nostra idea de ser popular és que quan la gent surt a la televisió es fa famosa i, a partir d'això, la gent del carrer la considera popular.
En el cas de la Tchinda és completament al revés: pràcticament no ha sortit mai a la televisió, i només va donar una entrevista el 1998.
Però és popular pel carrer, perquè la gent la reconeix com a tal, perquè la coneixen i la respecten, perquè ella respecta a l'altra gent.
I en el cas del seu barri, li donen la responsabilitat d'encarregar-se d'una de les parts més importants de l'any, el que uneix tot un barri: el Carnaval.
La Tchinda és una persona molt dura, molt líder i a la pel·lícula es pot veure que té una cicatriu al nas, perquè aquest respecte se l'ha hagut de guanyar als carrers.
És un documental que no té veu en off, no té entrevistes i en què, per tant, mirem el món a través d'un forat.
El Cap Verd és un país independent de Portugal des del 1975 i la seva gent té molt integrada la idea que ningú de fora pot dir-los que han de fer.
I si estàvem gravant i hi havia un nen tocant un timbal i li indicàvem si es podia posar a un lloc concret, s'escapava.
Ningú va actuar per a nosaltres, per a la pel·lícula.
De fet l'únic moment que hem forçat una mica és quan deixem els papers de l'entrevista a la Tchinda del 98 a la taula, perquè els comentessin.
I quan van voler, els van comentar.
Però la resta és el que va passar.
Això d'una banda ho ha fet molt més difícil per a nosaltres però per l'altra ho ha fet més real, i el que es veu doncs és realment la manera com la gent es comporta.
I com la manera d'explicar-ho és bastant cinematogràfica hi ha espectadors que comenten les interpretacions, i els hem de dir que no estan actuant, que són persones que actuen així i que parlen així.
- Ha costat molt d'aixecar la pel·lícula, a nivell de producció?
Quan vas pel món dient que vols fer una pel·lícula rodada al Cap Verd, en crioll, i amb persones transexuals de protagonistes, tothom sembla que té projectes molt més interessants en què invertir els seus diners.
Però d'altra banda ens ha anat bé als festivals, hem tingut reconeixements als Estats Units, a Croàcia...
Pot ser que mica en mica anem trobant el nostre lloc.
També és veritat que és una pel·lícula que no hem fet per guanyar diners, sinó perquè és una història que crèiem que s'havia de fer, una història ultralocal que crèiem que s'havia de conèixer, una història que ens fa sentir orgullosos.
Si tant sols podem recuperar els diners de les despeses ja estarem molt contents.
I sobretot si això també ajuda d'alguna manera a canviar les coses, o a donar una nova perspectiva del món, i ens obre una finestra.
- Què suposarà per a tu que es projecti la pel·lícula a Manresa?
La gent del Cine Club sempre projecta pel·lícules molt interessants i m'agrada molt que també s'hi pugui veure 'Tchindas'.
El llibre "Això no és africà!" ja s'hi va presentar i va tenir molt bona acollida.
Hi haurà gent que veurà la pel·lícula i li vindrà més de nou, però en canvi la gent que ja coneix el llibre, el treball que hi ha al darrere, que ja ve del 2011, la gaudirà molt més.
Hi ha pel·lícules que es fan a partir de llibres, simplificant-ne o reduint-ne el contingut, però aquest cas és diferent.
Crec que el llibre és la primera part i la pel·lícula n'és la segona.
I si tens el context que t'ofereix el llibre sobre 15 països de l'Àfrica, parlant de religió, de família, d'educació, de drets... de moltes coses que estan passant allà, quan veus la pel·lícula l'encaixes molt més bé, i entens tot el context i perquè el que explica és excepcional. |
Noms d'equips, antics o actuals, de diverses categories seleccionats sense voluntat d'exhaustivitat, amb criteris estrictament lingüístics (només casos que han presentat algun dubte de grafia o de pronúncia als nostres mitjans). |
S'ha obert el periode d'inscripció de la III Trobada de Divulgadors Científics de la UB.
La jornada, en la mateixa línia que les edicions anteriors, té com a objectiu principal generar un espai d'intercanvi d'experiències de divulgació.
Durant la reunió, es faran xerrades i tallers pràctics amb què es vol contribuir a establir una xarxa que millori les competències divulgatives de la Universitat.
A la tarda es duran a terme dos tallers pràctics.
El primer consistirà á enregistrar petits vídeos en què els participants hauran de definir conceptes científics de la seva especialitat seguint una sèrie d'instruccions.
En el segon taller es demanarà d'organitzar les activitats del futur Festival de la Ciència de la UB.
La III Trobada de Divulgadors tindrà lloc el 16 de juliol, de 9.00 a 18.30 h, a la Finca Pedro Pons de la UB.
En aquesta edició, en paral·lel a la Trobada de Divulgadors, el dilluns 14 de juliol s'ofereix la xerrada «Del artículo científico a los medios de comunicación», a càrrec d'Eva Rodríguez Nieto, redactora de l'agència SINC de la FECYT.
Aquesta xerrada tindrà lloc a la sala Eduard Fonserè de la Facultat de Física, i cal inscriure-s'hi específicament mitjançant el formulari de la Trobada.
Per a més informació sobre la jornada: http://www.ub.edu/entornsweb/divulgacio |
Interior de la verneda d'Avencó.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Fins a 26 joves músics van mostrar ahir en el marc del Concert de Nadal, les seves habilitats interpretatives.
Sota la batuta de Jordi Coll, els intèrprets van oferir la que va ser la darrera de les activitats de la temporada 2019 de la Fundació ONCA.
Tal com va explicar Coll, el programa del concert va ser «molt variat i atractiu» i es va preparar tenint com a principal objectiu que fos «pedagògicament interessant».
Sota el títol Un Nadal Jove els intèrprets van oferir la Dansa eslava d'Antonín Dvorak, oferta a piano a quatre mans.
Un sextet de guitarres va estar l'encarregat d'oferir al públic el Concert per a mandolina en do major de Vivaldi i un sextet de flauta, corda i piano va interpretar Jingle Bells, Santa Nit i We wish you a merry Christmas.
Per cloure el concert, un octet de flauta i corda va interpretar el Passeig en trineu de Leopold Mozart.
Coll va manifestar que «per als joves sortir del seu àmbit habitual i tocar en un lloc tan especial com el Consell General és un extra de motivació i il·lusió».
A més, va afegir que fer concerts com aquest a la seu parlamentària «té tot el sentit perquè és la casa del poble i es porta la cultura al poble».
El director va destacar que per preparar aquest concert la feina comença ja a finals del curs passat, quan els professors de l'Institut de Música fan la selecció dels alumnes que participaran en el concert.
Després cal «buscar les obres més adients perquè pedagògicament» aquesta proposta sigui interessant i s'adapti a tots els nivells.
En aquesta ocasió, la Fundació ONCA es va adherir a la 27a campanya de recollida de joguines a favor de Càritas i es va muntar un punt on aquells que ho van voler van poder dipositar els seus joguets.
Per la seva banda, Teresa Areny, cap de producció de la Fundació ONCA va assenyalar que «respecte a aquell primer any es pot comprovar com han anat creixent musicalment.
«Els joves hi posen molt esforç de cara no només al concert, sinó també en la seva formació, en una tasca llarga que comença a inicis d'any», afegia.
La ubicació dona «una importància vital per al seu creixement, pel que representa en l'àmbit institucional», afirmava.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
'La forma del agua', la cinta fantàstica de Guillermo del Toro, es va coronar com la gran triomfadora en la 90a edició dels Oscar en guanyar quatre guardons, entre ells el de millor pel·lícula i el de millor director per al cineasta mexicà.
Frances McDormand i Gary Oldman van complir també amb els pronòstics i es van endur els guardons com a millor actriu i millor actor, respectivament, en una gala conduïda per Jimmy Kimmel i que va comptar amb poques sorpreses en el seu palmarès i amb constants reivindicacions en favor de la igualtat i la diversitat.
Millor pel·lícula de parla no anglesa
Millor maquillatge i perruqueria
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
D'acord amb l'article 115 dels Estatuts d'aquesta universitat, amb el que preveu l'Acord normatiu 3990/1998, d'11 de maig, pel qual s'aprova el procediment per concedir l'any sabàtic, a proposta del Consell de Direcció i amb l'informe previ del Departament d'Economia Aplicada, s'atorga una llicència per any sabàtic al professor Amedeo Spadaro pel període comprès entre l'1 d'octubre de 2008 i el 30 de setembre de 2009.
Durant la llicència per any sabàtic el professor esmentat conservarà tots els drets econòmics i administratius.
El professor Amedeo Spadaro gaudirà de la llicència per any sabàtic al laboratori d'investigació Paris-Jourdan Sciences Economiques (França).
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Vicerector de Professorat i Innovació Pedagògica, Sr.
Director del Departament d'Economia Aplicada i Sra. |
(El preu inclou les taxes administratives de la Universitat de Barcelona)
(Hores per poder realitzar el càlcul de la bonificació a empreses)
S'estima que cada minut al dia s'envien més de 200 milions d'e-mails, es comparteixen més de 700.000 publicacions al Facebook, es realitzen 2 milions de cerques a Google o s'editen 100 hores de vídeo a Youtube.
En resum, en un dia es generen més dades de les que han existit en els últims 20 anys.
No hi ha cap dubte que Big Data Engineer és una de les professions del futur, amb un augment del 122 % en la publicació d'ofertes de feina relacionades directament amb el Big Data.
Per això, el Màster en Big Data Engineer té un enfocament totalment pràctic per donar resposta a la necessitat de les empreses d'incorporar professionals especialitzats.
Dins del Màster en Big Data Engineer aprendràs a utilitzar i implementar totes les eines necessàries que requereix un Big Data Engineer, entre les quals s'hi troben:
A més a més, aprendràs a utilitzar eines imprescindibles com Hadoop i Spark, l'ús de diverses bases de dades NoSQL i SQL, així com eines per a la implementació de machine learning, xarxes neuronals i deep learning, sense oblidar-nos dels diversos formats per estructurar i comprimir informació com (Clau-Valor, CSV, Json, Thrift, Avro, Parquet...).
El Màster en Big Data Engineer està desenvolupat i impartit per experts de grans companyies amb una trajectòria destacada i experiència en el camp del Big Data.
També comptaràs amb la participació de professionals mitjançant masterclass.
Si busques un Màster en Big Data Engineer que et doni una visió global de tot el paradigma dins del Big Data, amb un enfocament 100 % pràctic, aquest és el teu màster.
El Màster en Big Data Engineer prepara l'alumne per a:
Màster en Big Data Engineer per la Universitat de Barcelona.
Curs propi dissenyat segons les directrius de l'Espai Europeu d'Educació Superior i equivalent a 60 crèdits ECTS.
Introducció als sistemes distribuïts
Propietats dels sistemes distribuïts
Tècniques per a la implementació dels sistemes distribuïts
Tipologies de sistemes distribuïts (i exemples)
Emmagatzematge de grans volums de dades: sistemes d'arxius distribuïts i NoSQL
Ingestió i transmissió de dades: sistemes de cues i Kafka
Gestió d'infraestructures Big Data
Introducció a la gestió de clústers
Eines per a la gestió de clúster
El mètode analític: descriptiu, predictiu i prescriptiu
Obtenció, emmagatzematge i anàlisi de la informació disponible
Preprocés d'informació per a l'anàlisi
Definició del procés de mostreig
Principis bàsics de probabilitat
Estimadors univariables: recompte, mitjana, mediana i desviació estàndard
Estimadors bivariables: taules de contingència, correlació i regressió
Estimadors multivariables: segmentació, relació, reducció i previsió
Analítica avançada: computació sobre grafs
Analítica avançada: computació sobre text
Analítica avançada: computació de sèries temporals
Introducció al machine learning
Mètodes d'aprenentatge automàtic supervisat
Mètodes d'aprenentatge automàtic no supervisat
Implementació de models predictius
La taula executiva orientada a les dades
Gestió dels sistemes d'informació
Introducció al business intelligence
Implementació d'una estratègia business analytics en la organització
Traducció de necessitats d'informació en indicadors (KPIs)
Representació gràfica d'informació
El Màster en Big Data Engineer està dirigit a:
L'accés d'estudiants d'altres àrees es considerarà en funció de la seva experiència professional i formació prèvia.
Els coneixements bàsics i mínims que ha de disposar l'alumne per a realitzar el Màster satisfactòriament són els següents:
El Màster en Big Data Engineer et prepara per assumir funcions de responsabilitat dins de les organitzacions, on la importància i el pes de les dades en la pressa de decisió es cada cop més important.
Es per això que una bona execució per part del Big Data Engineer donarà més eficàcia i valor a l'empresa.
Aquestes son algunes de les sortides professionals que t'ofereix:
Data Engineer a Trovit, on lidera diversos projectes Big Data en una empresa que agrega més de 200 milions d'anuncis classificats, i serveix contingut a més de 2 milions d'usuaris al dia.
Ha cursat Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya i té un Màster en Emprenedoria per l'École de Management de Normandie.
Amb 17 anys d'experiència en anàlisi de dades, intel•ligència de negoci i investigació de mercats, ha treballat en agències de publicitat, clients finals i instituts d'estudis de mercat.
Actualment, treballa com a consultor/formador freelance d'anàlisi de xarxes socials, intel•ligència de negoci i anàlisi de clients en diverses organitzacions.
Big Data Platform Manager a Zurich, delivery center, responsable del disseny i la creació del data lake europeu de Zurich Insurances Corp.
Master of Science i llicenciat en Telecomunicacions per la UPC-ETSETB.
Data Engineer amb més de 10 anys d'experiència en centres com Berlin Big Data center, Eurecat centre tecnològic o Telefònica I+D. També forma part del comitè de programa dels congressos NoSQLMatters i DistributedMatters.
Data Engineer a Schibsted Spain amb sites com Coches.net, Infojobs, Fotocasa, Vibbo i Milanuncions, participant en la creació del nou sistema d'informació i en el Data Lake.
Experiència de més de 5 anys en Business Intelligence, en empreses de retail com Privalia.
Enginyer de dades graduat en Enginyeria Informàtica i Màster en Ciència de Dades per la Universitat de Barcelona.
Ha participat en múltiples projectes de dades en l¿àmbit públic i privat liderant projectes a Eurecat Centre Tecnològic i actualment treballant en el disseny i desenvolupament de la plataforma de dades de Lidl Digital Hub.
Responsable del grup d¿investigació Agua 4.0, que treballa en l¿aplicació de Big Data Analytics, IoT i altres tecnologies digitals d¿última generació al cicle urbà de l¿aigua.
Com Enginyer de software, investigador i team leader, en els últims anys ha ocupat diferents responsabilitats al voltant de la conceptualització, la definició, l¿arquitectura, la coordinació i el lideratge tècnic en projectes de Big Data Analytics, sistemes descentralitzats e Internet of Things.
Membre del Big Data CoE, Màster in Digital Business, Màster en Analítica Digital, Llicenciada en Investigació i Tècniques de Mercat i Diplomada en Estadística.
Ha treballat en el món de l¿anàlisi de dades des de 1998, especialment en l¿àrea de màrqueting one to one en els sectors d¿automoció (Volkswagen, Audi y Skoda), gran consum (Danone), i retail (Caprabo y Lidl).
Software Engineer amb més de 15 anys d¿experiència treballant en investigació i empreses privades europees amb diferents tipus de sistemes distribuïts i de big data.
Ha cursat Enginyeria en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya.
Creadora de l'empresa Data Recipes dedicada a crear instal·lacions interactives per a l'alfabetització de la societat en la Ciència de les Dades.
Màster in Modeling for Science and Engineering i Graduada en Matemàtiques.
Ha treballat en el món de l¿anàlisi de dades des de 2012 i s¿ha especialitzat en el món de Data Science des de 2016.
Ha estat en sectors diversos: automoció (Volkswagen, Audi, Skoda), salut pública (control d¿epidemies) i retail (Lidl).
Sènior Data Scientist a l'equip d'investigació d'Alpha (Telefonica Innovation).
Doctor en Matemàtiques i (ex)investigador en Sistemes Dinàmics.
Especialista en aplicar Machine Learning a negoci amb experiència en Sistemes de recomanació, forecasting, processament de llenguatges naturals e imatges.
A causa de l'actual conjuntura econòmica, la qual ens ha dut a valorar la necessitat de facilitar encara més als nostres alumnes l'accés a la formació contínua, l'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona ha implantat un nou sistema de pagament fraccionat.
Així doncs, hem posat en marxa una sèrie de facilitats de pagament per a la gran majoria dels nostres Màsters i Postgraus.
Contacta amb el nostre equip d'admissions per a obtenir més informació.
A més, a molts dels cursos de la nostra oferta formativa, disposem de descomptes especials per a certs col·lectius:
• Els associats a Alumni UB tindran un descompte del 10% sobre l'import de la matrícula, amb una limitació de 200€ com a màxim per matrícula i any acadèmic.
Caldrà aportar el certificat acreditatiu de soci d'Alumni UB i estar al corrent de l'abonament de la quota de soci.
• Personal del Grup UB tindran un descompte del 10% sobre l'import de la matrícula.
• Exalumne de l'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona, tindran un descompte del 10% sobre l'import de la matrícula.
• Col·lectius amb descompte matrícula corporativa o entitat col·laboradora (consulta amb la teva assessora)
Recorda confirmar, en el moment de validar la teva matricula, si ets beneficiari d'algun dels nostres descomptes i si tens qualsevol dubte, consulta a una de les nostres assessores.
La majoria dels nostres programes (tan presencials com on-line) compleixen els requisits per ser bonificats a través de la Fundació Tripartida.
Si desitges més informació per tramitar la bonificació per a la teva empresa, consulta amb la teva assessora en el moment de formalitzar la matrícula.
• No s'aplicarà cap descompte que no estigui acreditat.
• Els descomptes no són acumulables i només s'aplicaran als cursos amb preu superior a 1.000€.
• No s'aplicaran descomptes una vegada iniciat el curs.
• És responsabilitat de l'alumne informar de la seva voluntat d'acollir-se a un determinat descompte.
• Hi ha cursos que no admeten descomptes.
Aquest curs està recolzat pel prestigi i l'experiència de la Universitat de Barcelona i l' Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB)
El procés de matriculació es gestiona directament des de l' Institut Forymat.
Et facilitem les dades de contacte perquè et dirigeixis a ells.
Contacte: © Institut de Formació Contínua - Universitat de Barcelona
C/ Ciutat de Granada, 131 - 08018 Barcelona - España |
Acumular trofeus al museu et dona accés al selecte club dels grans d'Europa, però si les victòries es combinen amb llargues travesses pel desert ets un gran a mitges i corres el risc d'actuar com un nou-ric dels que posen els peus a la taula mentre es fumen un havà entre els poderosos del món que fan d'amfitrions incòmodes.
El Barça es juga avui arribar a la cinquena semifinal consecutiva a la Lliga de Campions.
O dit d'una altra manera: perpetuar-se com un fix entre els quatre millors equips del continent en aquest principi de segle XXI.
Per aquest motiu, i també per alguns altres, el partit de demà és el més important de la temporada, tal com va proclamar Pep Guardiola després de la batalla contra l'Athletic Club de Marcelo Bielsa.
Perquè eliminar el Milan i guanyar-se la condició de semifinalista, combinat amb tenir opcions de competir la Lliga fins a l'últim minut al Reial Madrid i tenir al calaix esperant una final de Copa del Rei que promet ser un dels partits que recordarem, pinta un quadre que hauríem comprat abans de començar la temporada.
El club ha consolidat la transformació revolucionària que va engegar el 2003 inspirada en les llavors que es van plantar als anys 90 i s'ha instal·lat de ple dret en l'aristocràcia futbolística europea.
Hi va haver un moment ja llunyà de la nostra història en què somiàvem experimentar les sensacions dels que seguien el dia a dia de clubs com el Manchester United, la Juventus i aquest Milan.
I experimentar-ho significa, més enllà d'omplir l'estómac una temporada bona i disfrutar-ho empatxats sense saber quan tornaria l'abundància, tenir la seguretat que l'equip competirà fins al final i que el club i la seva estructura estaran a l'altura.
Que tot tornarà a començar a principi de temporada i les garanties són les mateixes.
La misèria de les aproximacions resultadistes a la realitat és que ho redueixen tot a la suma de títols i generen frustracions injustificades.
Dit això, toca guanyar un partit al Milan per executar aquest guió.
I hi ha indicis que alimenten l'optimisme.
El més recent de tots, l'estat de forma de Gerard Piqué.
Ha estat una constant en els grans partits d'aquest Barça obtenir moments de tranquil·litat per la intervenció del central català.
Jugar-se tantes coses transcendents com les que ens vénen a partir d'avui sense ell hauria estat poc menys que un suïcidi.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El campió del món de MotoGP, el nord-americà Nicky Hayden (Honda), ha guanyat l'australià Casey Stoner (Ducati), líder del mundial i dominador dels entrenaments del Gran Premi de Portugal fins a la sessió de qualificació en l'últim minut.
El català Dani Pedrosa (Honda), company a l'equip oficial de Hayden, només ha estat cinquè darrere de Stoner (segon), l'italià Valentino Rossi (Yamaha), tercer, i el japonès Makoto Tamada (Yamaha), quart, encara que el seu ritme de carrera sí que ha estat bo.
Rossi i Stoner s'han alternat al capdavant de la classificació al llarg dels entrenaments oficials, però no han comptat amb l'encara campió del món, que el 2007 no ha aconseguit ni una sola primera posició en la formació de sortida i és novè en el campionat del món.
Pedrosa, millor ritme de carrera
Hayden ha aconseguit una gran volta ràpida al final de la tanda, amb 1:36.301, per 1:36.341 de Stoner, 1:36.576 de Rossi, 1:36.736 de Tamada, i 1:36.829 de Pedrosa.
Malgrat que sortirà des de la segona línia de la graella de sortida, el català té millor ritme de carrera que els seus rivals per al gran premi de demà i ha aconseguit sis voltes seguides per sota d'1:38.00 a mitja sessió, cosa que els seus rivals no han fet.
Rossi ha baixat d'1:38.00 dues vegades consecutives i Hayden i Stoner no n'han enllaçat cap per sota d'aquest registre.
Darrere de l'espanyol de l'Honda oficial s'han classificat el nord-americà Colin Edwards (Yamaha), l'italià Marco Melandri (Honda) i el francès Silvain Guintoli amb un temps d'1:37.189 per 1:36.904 de l'americà i 1:37.157 del transalpí.
Darrere de Guintoli sortirà un altre català, Toni Elías (Honda), guanyador l'any passat al Gran Premi de Portugal en una memorable carrera en què ha avançat Valentino Rossi en la línia de meta, des de la novena plaça.
Elías ha detingut el crono en 1:37.246 i ha batut les dues Suzuki, la del nord-americà John Hopkins i la de l'australià Chris Vermeulen, desè i dotzè, respectivament, i l'espanyol Carles Checa, onzè.
El brasiler Alex Barros (Ducati) sortirà des de la catorzena plaça, amb 1:37.550, davant de l'italià Loris Capirossi (Ducati), amb 1:37.733; l'australià Anthony West (Kawasaki), amb 1:37.885; i l'alemany Alex Hofmann (Ducati), dissetè, amb 1:37.959.
Stoner lidera el campionat del món a falta de cinc carreres, Portugal, el Japó, Austràlia, Malàisia i el País Valencià, i demà es pot proclamar campió si guanya la carrera i Rossi queda en sisena posició o més enrere.
També guanyaria el seu primer títol de campió del món en el cas que cabés segon i que l'italià no passés de l'onzena posició i Pedrosa, tercer en la classificació, no finalitzés la carrera, o si l'australià fos tercer davant de l'espanyol i que Rossi no passés de la quinzena. |
Podeu dur a terme els tràmits on line a través de l'Oficina Virtual de la seu electrònica de l'Ajuntament de Barcelona i, també, mitjançant el telèfon gratuït del 010
A causa de l'establiment de mesures preventives de protecció i organització arran de la COVID-19 i de la declaració d'Estat d'Alarma, la Seu del Districte, a la plaça Major de Nou Barris 1, romandrà tancada.
Per tant, durant aquest període de quinze dies, l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC), el Departament de Llicències i Inspecció, i els serveis administratius i jurídics romandran tancats.
També tancarà l'Espai Zona Nord, al carrer Escolapi Càncer 5, que allotja l'Oficina d'Habitatge Zona Nord, l'Oficina d'Atenció Ciutadana Zona Nord i el Punt d'Assessorament Energètic Zona Nord.
Us recordem que podeu dur a terme els tràmits on line a través de l'Oficina Virtual de la seu electrònica de l'Ajuntament de Barcelona i, també, mitjançant el telèfon gratuït del 010.
Us agraïm la vostra col·laboració. |
Guanyava de tres, però només va fer deu punts en els últims minuts
El Lleida en fa prou amb regularitat i encert en el tir lliure
La Bisbal pateix a Mataró però lliga la permanència matemàtica
Les dotze jugadores que van jugar van anotar
Els gironins van dominar bona part del partit |
Ha treballat a Catalunya Ràdio, on també va ser estudiant en pràctiques, i a NacióDigital com a redactor de La Torre del Palau i Nació Castells.
També ha col·laborat amb diversos mitjans com el diari Ara, El Periódico, FestaDirecte o la Ràdio Municipal de Terrassa, així com a tertúlies de diferents ràdios de Catalunya.
També ha estat implicat en les àrees de comunicació de diverses entitats, com els Minyons de Terrassa o el Drac Baluk Astharot i Diables de Ca n'Aurell. |
També ha rebut una pena de sis mesos de presó per un delicte d'amenaces i no es podrà acostar a menys de 200 metres de la víctima durant 10 anys
Lleida.-La jutgessa de Penal número 3 de Lleida ha condemnat a 4 anys de presó un veí de Lleida d'inicials S.M. per difondre fotos eròtiques de la seva exdona.
La sentència també indica una pena de sis mesos de presó per un delicte d'amenaces i la prohibició d'acostar-se a menys de 200 metres de la víctima durant un total de 10 anys.
La sentència judicial considera provat que l'home va enviar les fotos de la seva dona amb contingut eròtic mentre estava amb un suposat amant a dues seus de l'empresa on treballava per tal de provocar-li dany moral i també que va enviar un 'whatsapp' a la seva filla on amenaçava amb fer mal a la seva mare.
L'acusació particular demanava 8 anys de presó mentre que fiscalia en va demanar 3 anys i 9 mesos.
Els fets van tenir lloc al setembre de 2014 a Lleida.
L'acusat va negar-los durant el judici i la seva defensa en va demanar l'absolució.
A la vista, l'home va dir que estava divorciat de la seva dona perquè ella no volia estar amb ell i que tot i assabentar-se que la seva dona havia tingut una relació amb un altre no havia tingut ganes de venjar-se.
Això no obstant, al judici testimonis van declarar que arrel de la separació de la parella van començar a arribar al lloc de treball de la dona sobres que contenien les fotos eròtiques on se la podia veure amb un amant i tot i que no se li podia veure bé la cara anaven acompanyades d'altres imatges de la víctima extretes de Facebook.
A la sentència també s'indica que es tingui en compte el testimoni d'una dona que va declarar en el judici ser l'autora de l'enviament de les fotos al lloc de treball de la víctima per si se li pot atribuir un delicte de fals testimoni en causa judicial, ja que s'ha demostrat que ella no va ser.
Els fets van ser jutjats el passat 13 de gener als jutjats de Lleida.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Inesa és una de les conegudes com les 'cinc d'H&M', cinc treballadores de la multinacional tèxtil que treballaven en botigues de Barcelona i Girona fins que les van acomiadar l'any passat.
L'empresa va aplicar amb elles per primera vegada, segons afirmen fonts sindicals, l'article 52-D de l'Estatut dels Treballadors; que habilita una companyia a despatxar un treballador si aquest acumula un cert nombre de baixes de manera intermitent durant els últims dos mesos.
Els cinc acomiadaments estaven tallats pel mateix patró: dona, de mitjana edat i amb nens a càrrec.
Ella va rebre la carta d'extinció del contracte el 18 de novembre passat.
La Inesa tenia una jornada a temps parcial amb reducció de jornada, cosa que li deixava un sou magre, d'una mica menys de 600 euros mensuals, tot i que li venia bé per poder organitzar-se per cuidar el seu fill petit de nou anys.
Nascuda a Ucraïna i amb família al Kazakhstan, la Inesa viu sola a Barcelona i necessita organitzar-se amb molta antelació amb els horaris per poder deixar i recollir el seu nano de l'escola.
Amb 50 anys, en portava 11 treballant per a H&M; sis al centre comercial de La Maquinista i els últims cinc al de la plaça Glòries.
«Tinc experiència, però ara només busquen noies joves», es lamenta.
Segons les últimes dades disponibles de l'enquesta de població activa (EPA), referents al segon trimestre del 2019, a Espanya 4 de cada 10 aturats tenien 45 anys o més.
El que equival a 1,2 milions d'aturats dels 3,2 milions inscrits a les oficines del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE).
Aquesta proporció s'ha disparat en l'última dècada i respon a una cronificació de l'atur entre determinades capes de la població, que una vegada expulsades del mercat de treball en l'inici de la recessió no s'han pogut reenganxar.
Ja que si el 2019, 4 de cada 10 aturats tenien més de 45 anys, el 2008 aquesta proporció era de 2 de cada 10; la meitat.
La Inesa es va formar com a professora de música a Ucraïna; toca el piano i va ser directora de cor abans de venir a Espanya, segons explica.
Se'n va anar buscant una vida millor per al seu fill i «des que vaig arribar no he tingut temps de pensar en què volia treballar», diu.
Els primers anys va cuidar persones grans com a interna, en negre; fins a aconseguir els permisos de treball i passar a netejar escales.
Després va arribar H&M, on estava contenta amb la feina.
Aquesta mare soltera té una malaltia crònica acreditada –insisteix a ensenyar els papers mèdics–, que li provoca haver de fer repòs durant curts períodes de temps.
Períodes que intentava escurçar al màxim, ja que amb els 580 euros que guanyava no es podia permetre deixar d'ingressar ni un euro per poder arribar a final de mes.
La Inesa explica amb un malestar visible el moment en què la van acomiadar.
«Em van fer sortir per la porta del darrere, com si fos una delinqüent», afirma.
«Em vaig sentir humiliada», afegeix. |
És evident que el nostre país té, en termes globals, un greu dèficit de qualitat i d'eficiència del sistema educatiu general, com ho fan evident els índex de fracàs escolar que encara estan molt lluny del que seria desitjable.
Sovint, l'escola topa amb dificultats, massa vegades insalvables, per tal que sigui un autèntic recurs de compensació de les desigualtats socials, com ho demostren les dades que correlacionen directament les dificultats escolars amb els dèficits dels entorns familiars.
Malgrat les recomanacions fetes pel Comitè de ministres del Consell d'Europa (REC 2006,19); la Declaració ratificada dels drets dels infants; les del Síndic de Greuges sobre els Drets de l'infant (2014); i les constants reclamacions des dels diferents agents, entitats i organismes nacionals i internacionals, podem dir que: avui les polítiques i iniciatives per donar suport i acompanyament a les famílies no són suficients.
Molts infants i les seves famílies es troben en una situació de solitud que afecta tot el procés de criança i té repercussions negatives, a curt i llarg termini, tant en els infants com en els adults.
I té repercussions sobre tota la ciutadania.
El proper 20 de desembre és una nova oportunitat per seguir visibilitzant la necessitat de suport als infants i a les seves famílies.
Al revisar els programes dels partits que tenen més números per governar, ens adonem que sí, que les polítiques d'infància i família estan presents però en pocs casos es concreten actuacions d'envergadura i estables que afavoreixin l'acompanyament proactiu, preventiu, i no només reactiu quan la família ja es troba en una situació complexa, ja sigui temporal o permanent.
Si ens creiem que la família és la institució clau per al desenvolupament dels infants, si pensem que els progenitors són els primers i principals responsable de les criatures; si com conscients de que la situació i actuacions de les famílies tenen un efecte directe als fills i la ciència en constata les conseqüències, com és possible que l'empoderament educatiu de les famílies no sigui una prioritat real per qui proposa un futur millor?
El que sabem és que part del futur dels infants depèn del present.
Inversió i Percentatge del PIB.
El compromís polític i ciutadà ha d'anar de la mà de la dotació de recursos.
Tenint com a referència els organismes internacionals i les realitats de l'entorn europeu, cal pensar en un increment de la inversió en polítiques d'infància i família que, segons les darreres dades disponibles (2011), a Catalunya és del 1.0%, més baix que l'assignació que es fa a l'estat espanyol, 1.4%, i molt per sota de la mitjana europea que està en 2.2% del PIB.
La inversió en la petita infància és determinant com evidència l'avaluació del projecte High/Scope Perry Preschool, un dels programes amb més ressò dels Estats Units, que va estimar en 16$ de beneficis per cada dòlar invertit en la primera infància (Schweinhart et al., 2005).
El mateix premi Nobel d'Economia, James Heckman, fent referència a aquest estudi, corroborava que la inversió durant la infància és més rentable que a l'adultesa.
Aquesta és una de les prioritats del panorama educatiu a l'Estat.
Convertir l'educació en un espai de diàleg i de consens per tal que l'escola sigui l'eina que pretenem: un context pel desenvolupament de les persones i per la constitució de la ciutadania.
En els darrers quinze anys hem tingut 4 lleis fonamentals generals i la majoria de partits ja van anunciar-ne la derogació de la darrera abans de la seva publicació, com resultat de la manca de diàlegs en els eixos bàsics de la concepció de les funcions escolars.
O l'educació és cosa de tots o si no incompleix la seva condició bàsica.
No sols per la absurditat que qualsevol projecte per ser educatiu precisa ser consensuat, sinó perquè quan l'educació es converteix en espai de divergència política acaba sent també de confrontació social al provocar i legitimar que cada sector, que cada col·lectiu, que cadascú vagi a la seva.
L'inajornable Pacte per l'Educació ha d'anar de la mà d'un Pacte per la Infància a nivell estatal [iii] que, com l'acordat a Catalunya (2013), identifiqui els objectius de benestar per tots els infants i adolescents, alhora que estableixi estratègies comuns per fer-ho possible, prioritzant i facilitant sinergies entre les administracions, entitats, organitzacions, col·lectius professionals, agents econòmics i socials, grups polítics.
Cap llei ni projecte educatiu col·lectiu pot tenir la consideració de ser socialment just i efectiu si no preveu com crear les condicions d'educabilitat dels infants on es garanteixin les condicions bàsiques per poder-se beneficiar del context de socialització afectiva, cultural i del coneixements.
No és possible donar per suposat que tots els infants al sortir de casa compten amb l'equipament suficient que els permeti explorar el món amb les eines adequades.
El Pacte per la Infància identifica necessitats; estratègies i compromisos en relació a la inclusió social; la qualitat de vida i la igualtat d'oportunitats; en relació a la salut física i la salut mental; al gènere i a la sexualitat; en relació a la família; als mitjans de comunicació, i els recursos culturals accessibles per a infants i adolescents.
Així, el Pacte per la Infància fa possible l'activació de xarxes de col·laboració entre institucions, serveis, administracions i sectors perquè situa al col·lectius professionals i socials en una mateixa dinàmica amb un objectiu comú: donar suport a les famílies en benefici de tota la comunitat.
No és possible pensar en un sistema escolar eficient i solvent si els infants i famílies no hi troben respostes i mecanismes per resoldre les necessitats que troben.
Una escola que no inclogui en la seva dinàmica la cura de les necessitats d'ordre social dels infants i famílies no pot pretendre ser un entorn segur i estimulant per tots els alumnes.
Unes famílies que no puguin trobar en els centres educatius referències clares de com sortir-se'n dels conflictes o angoixes a les que han de fer front, no és desitjable.
Tanmateix la millora en les dimensions quantitatives dels centres no poden deixar de costat (1) la millora substancial dels models i criteris d'avaluació interna i externa de les escoles i instituts; (2) la cura de la gestió dels centres amb unes direccions prou formades i estalonades; (3) l'accés del professorat a la docència, però també, la seva formació inicial i permanent, per afavorir el desenvolupament de capacitats adequades del professorat ajustades al centre i a la seva realitat; (4) una distribució de l'alumnat en els processos d'admissió que afavoreixi el diàleg social i la seva inclusió social; (5) la millora imprescindible de la capacitat i eficiència dels sistemes d'orientació i suport escolar que garanteixi una detecció i resposta immediata a les dificultats de l'alumnat així com la detecció de discapacitats i necessitats de suport específiques de suport educatiu.
Empoderament educatiu de les famílies.
Des la perspectiva de la parentalitat positiva, la família és la institució responsable dels infants que la configuren però fer de pare i mare és complex i requereix que la família se senti acompanyada per tota la comunitat durant el procés de criança.
Per això, des de les polítiques s'ha de vetllar per proposar mesures administratives, legislatives i financeres que garanteixin, per exemple, una baixa parental ajustada a les necessitats dels nadons, o quan calgui, suport econòmic, psicològic i social a través d'iniciatives i serveis per famílies.
Iniciatives com els Espais Familiars, els grups de criança o adolescència són eines d'aprenentatge entre iguals que, dinamitzades per professionals, resulten ser un suport efectiu, útil i preventiu.
L'acompanyament ha de donar resposta a noves necessitats, per exemple, actualment, hi ha moltes famílies que passen per un procés de separació que repercuteix negativament en el benestar de tot el nucli familiar, però encara no hi ha un suport concret a aquesta creixent necessitat ni orientacions sobre quines estratègies funcionen millor.
Cada país té una realitat però les propostes que es fan a altres llocs ens poden guiar.
Per exemple, a Anglaterra hi ha mesures econòmiques que es tradueixen en accions concretes: durant l'embaràs i un any desprès del naixement el dentista és gratuït.
Abans de néixer l'infant es dóna amb una dotació econòmica per comprar l'equipament necessari pel nadó.
Durant els primers 4 anys de vida, es garanteix l'accés a la llet i a productes frescos, a més d'una prestació econòmica setmanal fins a l'adolescència.
A més a més, a Birmingham, es creen centres on les famílies accedeixen de manera fàcil i flexible a diferents serveis que treballen en xarxa en un mateix edifici: escola bressol, espai familiar, psicòleg, assistent social, tallers pels adults de les famílies, orientació a joves... inclús compten amb un centre de recerca de petita infància per validar programes i actuacions.
Aquest centre és un recurs potent a l'abast de tothom que es paga, o no, en funció de la situació de cada família.
Així, a l'hora de votar, ens convé fer-ho pensant en les necessitats d'infants, adolescents i famílies, intentant provocar amb el nostre vot la cura de les inversions, tant la consolidació de les iniciatives actuals que ja funcionen com el sorgiment de nous programes i serveis que enforteixin les polítiques educatives, socials i culturals
Mirem de forçar amb la nostra opinió i acció ciutadana la presa d' acords bàsics en educació i atenció a la infància que garanteixin l'estabilitat suficient dels sistema educatiu per convocar les sinergies necessàries per la cura de les condicions de vida i benestar dels infants i adolescents; i l'empoderament educatiu de les famílies i la qualitat de funcionament de cada centre, de cada servei, de cada professional que acompanya a les criatures, als adolescents i a les seves famílies.
El futur depèn en alguna mesura de les nostres decisions en aquest procés electoral.
Sílvia Blanch és doctora en Psicologia de l'Educació i coordinadora del Grau d'Educació Infantil de la UAB, i Vicenç Arnaiz és psicòleg i director de l'EAP Menorca
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Amb el lema "Els idiomes no salven vides.
Per una sanitat sense fronteres lingüístiques", unes 2.500 persones s'han manifestat a Palma contra el projecte del govern balear d'exigir el català als treballadors de la sanitat pública.
Creuen que el coneixement del català ha de ser un mèrit, però mai un requisit.
La marxa l'ha organitzat la plataforma ciutadana "Mos Movem, En Marcha, Let's go", liderada per l'empresària menorquina Úrsula Mascaró, que ha lamentat que l'exigència del coneixement del català dificulta la captació de personal sanitari qualificat.
Mascaró ha dit que el 2016, de les 7.000 reclamacions presentades en l'àmbit de la sanitat pública, només 5 van ser de pacients que no van ser atesos en català.
A la marxa també hi ha assistit el president del PP a les Illes, Biel Company, i el de Ciutadans, Xavier Pericay.
També hi estaven representats Actua Balears, el sindicat CSI-CSIF i el Simebal, el Sindicat Mèdic de Balears.
El decret que ha d'aprovar el govern balear contempla que metges i infermers tinguin el nivell B1, que acredita que el parlant és capaç de fer front a situacions comunicatives sobre temes relatius a la feina, a l'escola, a la família i a l'oci, tant oralment com per escrit.
Als auxiliars d'infermeria se'ls exigirà l'A2, que acredita que el parlant té un domini de la llengua, tant oral com escrit, que li permet resoldre situacions habituals bàsiques de comunicació.
Els que guanyin una plaça a les oposicions sense tenir aquests graus de coneixement del català tindran dos anys per obtenir-los.
Si no ho fan, tindran restringits els trasllats, la promoció interna i l'accés a la carrera professional, i per tant, als plusos econòmics.
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Lynne Martí va néixer a Altafulla Tarragona, 1980 mentre la seva mare escoltava una sessió de jam session.
El restaurant musical de la seva família va esdevenir el seu espai de joc i ja allà es va empapar de la música.
Ara arriba al Cau d'Arinsal encapçalant la formació Poet in Processs, una formació que es va fer internacional quan Guillermo del Toro va triar el seu tema Why? com a part de la banda sonora de Hellboy II.
--Per a qui no els conegui, ¿com definiria el grup?
--Combinem estils de tot arreu i dinàmiques de cada un dels integrants que conformen la banda.
A més, procurem no ser repetitius i oferim temes diferents en què inspeccionem amb el reagge o cançons variades.
--Malgrat els canvis d'integrants, ¿es pot dir que continuen tenint la mateixa essència?
--Tots els canvis en la formació i també les experiències personals fan evolucionar.
L'essència podríem dir que és la mateixa però hem madurat i es detecta millor.
Hi ha moments que són especialment difícils de portar perquè estem moltes hores junts.
Mai deixem de tenir contacte entre nosaltres.
Per exemple, el primer bateria que vam tenir col·laborarà en el pròxim disc.
--¿Costa fer el pas per decidir dedicar-se professionalment a la música?
En Dani K-t-na que toca la bateria i en Rubio que es dedica a la guitarra han apostat per aquesta vida i intenten viure d'això, no sols amb el nostre grup.
Aquí és molt difícil perquè la gent no va a un concert si no els coneix molt.
El Natxo Aroa té una faceta DJ i jo sóc multifuncional, faig de professora i altres treballs per tirar endavant.
La música sempre segueix constant, és com una teràpia d'autoajuda.
Jo sé que no ho deixaré mai encara que no m'hi pugui guanyar la vida.
Realment, mai acabes de decidir que vols fer aquest ofici, simplement vas fent.
--¿Per què tots els temes que interpreten són en anglès?
--En aquella època jo escoltava molta música en aquest idioma --ara em nodreixo de temes de tot arreu-- i tampoc ho vam pensar molt.
Teníem una forma de fer i em semblaria molt difícil canviar al castellà, encara que no descarto fer algun tema en aquest idioma.
--¿Alguna vegada els han discriminat per l'idioma en què toquen?
Moltes persones ens insistien en això, sobretot de discogràfiques o de l'escena nacional espanyola.
Ens deien que si cantéssim en castellà, triumfaríem.
A escala nacional, ens hem trobat amb barreres pel fet de cantar en anglès
Per a més informació consulti l'edició en paper.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Els aliments quilomètrics s'han convertit en part de la nostra alimentació quotidiana.
Menjar carregat d'injustícia amb les persones, els animals i el medi ambient.
L'alternativa rau en el consum local, ecològic, sense explotació animal, pagès, de proximitat, a petita escala.
Apostem per un consum crític tant per Nadal com els 365 dies de l'any.
Arriba el Nadal i també els àpats familiars, amb amics...
El Nadal és una festa eminentment gastronòmica.
Al costat dels clàssics d'aquestes dates, com els canelons, la sopa de galets, les neules i els torrons, trobem, cada cop més, plats com els llagostins, l'amanida de pinya, el foie gras, entre d'altres.
Quants quilòmetres recorren abans d'arribar al nostre plat?
Un informe d'Amics de la Terra assenyala que la mitjana de quilòmetres que fa un aliment del camp a la taula és de més de cinc mil, amb l'impacte mediambiental consegüent.
Si comptem que alguns d'aquests productes vénen de prop, vol dir que d'altres arriben de molt lluny.
Però el més paradoxal de tot plegat és que una part important els podem trobar produïts, també, en l'àmbit local.
Per què, aleshores, els consumim d'indrets tan remots?
Els salaris baixos, la persecució sindical, la legislació mediambiental flexible en nombrosos països del sud que dóna beneficis molt importants a les empreses del sector en són la resposta.
Que aquest model generi gasos d'efecte hivernacle, explotació laboral i aliments de baixa qualitat, sembla que no importa.
Si analitzem el menú de Nadal, ens adonem que un bon grapat dels productes que consumim han viatjat milers quilòmetres abans d'arribar a taula.
Els llagostins, habituals en aquesta època de l'any, en són un bon exemple.
La majoria provenen del tròpic llatinoamericà o asiàtic.
A banda del llarg viatge fins a les nostres taules, la seva producció té un impacte molt negatiu socialment (sous de misèria i ús sistemàtic de químics i antibiòtics per conservar-los) i mediambiental (destrucció de fons marins per la pesca d'arrossegament i de manglars talats per construir piscifactories).
L'Estat espanyol és l'importador principal de llagostins de la Unió Europea.
La pinya s'ha convertit, els darrers temps, en un altre dels clàssics de les festes, però tres quartes parts de les que es comercialitzen a Europa provenen de Costa Rica.
Unes quantes plantacions i multinacionals en monopolitzen la producció i imposen unes condicions laborals extremadament precàries.
Un informe de Consumers International indica que els seus treballadors tenen problemes de salut importants a causa de la utilització massiva d'agroquímics i l'organització de la plantilla és pràcticament inexistent per culpa de la política antisindical de les empreses.
Fins i tot un aliment tan típic com el raïm de cap d'any ve, majoritàriament, de Xile.
Si abans hi havia varietats locals amb una maduració tardana, com el raïm de Nadal, avui la major part del que consumim en aquestes dates arriba de l'altra punta del planeta.
O si per Nadal mengem meló amb pernil, ja no ho fem de la varietat del meló de Nadal, sinó que acabem comprant productes que han estat conservats durant mesos en cambres frigorífiques, on han perdut moltes propietats, o que vénen d'indrets tan llunyans com l'Amèrica del Sud.
El pollastre rostit, farcit o el capó són altres plats típics.
El consum de carn, ens diuen, resulta imprescindible en aquestes festes.
Ja ho explica la cançó: "Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n'hi donarem un tall".
El meu avi així ho feia cada 25 de desembre, però en lloc del gall matava una gallina del seu galliner.
Avui, però, consumim animals engreixats amb pinsos transgènics amb milers de quilòmetres a les espatlles, als quals els injecten preventivament dosis altes de fàrmacs i els crien en granges de producció intensiva, escampades per tot el món, on els tracten com a "coses" i en vulneren els drets.
I no parlem del foie gras, servit als entrants de Nadal, ni de com s'elabora.
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
El candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Jordi Turull, ha sol·licitat al president del Parlament, Roger Torrent, a través del seu advocat que mantingui el Ple de matí, dissabte, en el qual es va a celebrar la segona jornada de la sessió d'investidura, i a tots els diputats, inclosos els de la CUP, els ha reclamat el vot.
Així ho ha explicat el lletrat de Turull, Jordi Pina, en declaracions als mitjans de comunicació en les portes del Tribunal Suprem, on el magistrat instructor de la causa contra el procés independentista a Catalunya ha ordenat presó provisional per al candidat i altres quatre processaments, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull.
"M'ha demanat que em dirigeixi al molt honorable president del Parlament per demanar-li que mantingui el Ple d'investidura per dignitat.
També m'ha demanat que em dirigeixi a tots els diputats per demanar el vot per a la seva candidatura també per dignitat davant la injustícia de l'empresonament d'una persona que ha reiterat avui davant la seva senyoria la seva postura de diàleg amb les institucions espanyoles, amb la Monarquia, amb el Govern", ha dit.
Pina ha lamentat la decisió del jutge Llarena d'enviar a presó al seu defensat, "lloc des del qual difícilment podrà dirigir aquest diàleg" a què va fer referència durant la seva intervenció en la primera sessió del Ple d'investidura.
Segons l'advocat, Turull ja ha delegat el seu vot per a la jornada de demà, prevista per les 11.30 hores, però ha descartat que el candidat pugui assistir, donat l'antecedent de l'anterior aspirant, Jordi Sánchez, que és a la presó preventiva des del passat 16 d'octubre.
Turull també ha manifestat, ha afegit Pina, que "el podran empresonar a ell, però no les seves idees", i que "per més que el posin a la presó, la Justícia no podrà prohibir mai el resultat del 21 de desembre, que va suposar una majoria parlamentària independentista".
Com la resta de defenses dels processaments empresonats avui, l'advocat de Turull ha anunciat que recorrerà l'ordre d'empresonament dictada per Llarena aquesta tarda.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat
Igualtat reforça el seguiment, l'orientació i l'atenció a la infància i l'adolescència més vulnerable davant de l'emergència per COVID-19
Igualtat prioritza la tramitació de les sol·licituds urgents de dependència sense necessitat de remetre prèviament la documentació
Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Politiques Inclusives |
La designació, dijous passat, de Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola European Partners (empresa embotelladora de la firma per a Europa Occidental), com a membre del consell consultiu del Diplocat per "ajudar a projectar Catalunya al món" ha provocat un agre debat a les xarxes socials.
Molts usuaris han interpretat el nomenament com una evidència del suport de Daurella al procés sobiranista, ja que un dels objectius del Diplocat és "informar els principals polítics i economistes a nivell europeu i internacional del procés democràtic que s'ha iniciat a Catalunya".
En protesta per aquesta decisió, alguns usuaris han cridat al boicot a la popular firma de refrescos:
Les marques q no has de consumir mai.Passa-les x si a algú pogués interessar no donar diners a la causa independentista pic.twitter.com/GJkOI2q8HA
Sembla que a no li importa menysprear i humiliar als seus consumidors: "Coca-Cola trenca Espanya" https://t.co/Yx1W3IB6Bo
L'enrenou que s'ha organitzat és tan gran que ha sortit a replicar el responsable mundial de màrqueting de Coca-Cola, Marcos de Quinto, que en un missatge a Twitter considera que aquest consell consultiu només té com a objectiu " impulsar la inversió estragera a Catalunya i això és bo per a Espanya ".
No em consta que Sol sigui independentista, solo tracta d'impulsar la inversió estrangera a Catalunya i això és bo per a Espanya
I, com sempre, el debat també ha obert la seva finestra a l' humor, al qual han recorregut molts tuiters per treure ferro a l'assumpte:
Si són cognoms espanyols també??? https://t.co/b71hprEJaZ
¿Per què Coca Cola Zero no és Zero?
¿Per què lo escriuen en català si en la resta d'Espanya no lo entenem? |
En les darreres setmanes l'establiment d'una data i una pregunta havia esdevingut més un obstacle que no pas una fita.
Havia generat més desconfiances i temors que tensió positiva i moral de victòria.
Hi havia molts nervis, i les insinuacions del govern que el president Mas podia esgotar fins al darrer dia de l'any per tancar l'afer feien preveure unes festes de Nadal molt neguitoses a ca l'independentista.
Tant o més que a cal federalista o a cal no-som-ningú-per-decidir-tots-sols.
PERÒ LA NOTÍCIA DE DIJOUS d'un acord històric entre tots els partits favorables al dret a decidir va desfer la tensió muscular acumulada, va alleujar els esperits i fins i tot va desfermar un cert entusiasme.
L'èxit de la política passa per la capacitat de marcar els temps, i el cop d'efecte d'aquest dijous 12 de desembre, vigília de Santa Llúcia -que ens ha de conservar la vista durant tot el procés-, ho ha demostrat a bastament.
La política la lidera qui en domina els ritmes.
I, en aquest sentit, el president Artur Mas n'ha tornat a agafar les regnes, si és que mai les havia deixades.
RECONEC QUE A MI em va costar una estona tenir un criteri clar sobre la pregunta quan me la van explicar.
Primer em va costar creure que fos una solució acceptable per a ICV i Duran.
(Noteu que, com jo, gairebé ningú no esmenta UDC, sinó el seu dirigent.)
Després, em sobtava la doble pregunta pel que tenia de redundant.
Però una vegada visualitzat l'efecte del doble sí, em va acabar semblant una genialitat.
En el pla popular, l'eficàcia del sí-sí l'ha demostrada l'espetec de creativitat gràfica, de la més irònica a la més abrandada.
La pregunta no tan sols és bona: és inspiradora.
NO CAL DIR QUE, també al cap de cinc segons -fins i tot abans que l'adversari reaccionés-, ja teníem enceses totes les susceptibilitats locals.
Des de les crítiques raonables -que n'hi ha-, passant pels que expressen la seva incomoditat personal buscant pegues a qualsevol nou pas que es fa, fins a l'independentisme de mira'm i no em toquis (faig servir aquesta expressió per no recórrer a la més grollera del paper de fumar) i que abans preferiria una derrota per no haver-se de despentinar que haver-se d'enfangar per guanyar cap batalla.
És urgent repensar els vells eslògans de la resistència i començar a fabricar els de la victòria.
Com aquest: "Que la puresa no ens faci traïdors".
UNA DE LES SORTIDES que més m'ha divertit és la que diu que la pregunta no s'entén.
N'hi ha que haurien volgut que precisés l'opció de l'estat federal o el confederal, com si algú sabés a hores d'ara a què remet una cosa i l'altra.
Entenguem-nos: si un país que ha de decidir ser o no ser un estat independent no estigués en condicions d'entendre aquesta doble pregunta, més valdria que hi renunciés, francament.
I en qualsevol cas, és responsabilitat de qui defensa cada opció fer-la clara.
Vull dir que l'independentisme ja fa dies que treballa per precisar de què parla.
Si algú vol defensar federacions i confederacions, que s'hi posi i que en mostri els avantatges, els camins i la receptivitat dels afectats.
Precisament, si la pregunta és bona és perquè obliga els sí-no a defensar-se, bo i sabent que bona part del no ni tan sols voldrà anar a les urnes (ecs!).
QUAN ES VA ANAR A MADRID a presentar el projecte de reforma d'Estatut, el 2 de novembre del 2005, tot i expressar els meus dubtes sobre el possible èxit de l'intent, vaig escriure un article titulat Sabríem guanyar? ( Avui, 9 -11-2005), que acabava: "A vegades es perd perquè no se sap guanyar".
Aquesta vegada, però, només val la victòria.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L' Ajuntament de Sant Julià de Ramis va celebrar ahir al vespre un ple extraordinari amb un sol punt en l'ordre del dia: l'aprovació inicial del canvi d'ubicació dels terrenys de la nova escola Castellum de Sant Julià de Ramis, que engloba els cursos de P-3 fins a sisè de primària.
L'alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, explica que el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que es va aprovar fa 10 anys, plantejava el desenvolupament del sector Sud-04 amb residències i equipaments, com ara la nova escola al carrer Cimà, que actualment encara es troba en forma de barracons.
La crisi va parar el projecte fins avui, motiu que ha impulsat l'actual equip de govern a plantejar una solució pel que fa a la futura escola.
Un arquitecte va treballar en el canvi d'emplaçament a un altre punt del carrer Bon Dia, projecte que ahir es va aprovar per ple i que aquesta setmana es comunicarà al Departament d'Ensenyament.
Puigtió destaca que « l'escola actual es troba en mòduls al carrer Bon Dia, a tocar del Centre Cívic, en una zona que ha quedat petita i que no pot créixer més, tocant a la carretera Nacional-2.
De totes les escoles que estan en mòduls a Catalunya, l a nostra es troba en categoria de «prioritat 1», que significa que és una escola urgent a construir-se ».
L'actual col·legi està constituït per mòduls des de fa 10 anys, moment en què es va plantejar una nova ubicació per a l'equipament en el marc del POUM al polígon Sud-04, que encara està pendent de començar les obres fruit dels desequilibris que va provocar la crisi.
«Vam intentar mirar com desenvolupar-ho però ens costava molts diners -més de mig milió d'euros- i no el vam poder tirar endavant.
Vam plantejar-nos-ho i vam decidir canviar el destí de l'equipament educatiu», apunta el batlle.
En aquest sentit, l'actual equip de govern va portar ahir a ple la proposta, que va ser aprovada, amb «els vots a favor d' ERC, Medinyà 1972 i dues regidores no adscrites; els vots en contra de PSC; i l'abstenció de CiU».
Aquesta iniciativa va començar l'any passat quan el consistori va contractar un arquitecte perquè modifiqués l'esquema previst per al sector i desplacés la parcel·la destinada a la nova escola a un nou punt del carrer Bon Dia amb un pressupost de 100.000 euros: 20.000 euros per als projectes urbanístics i 80.000 euros per als treballs que l'Ajuntament haurà d'assumir per preparar el nou espai.
«El dia que els promotors tirin endavant el polígon Sud-04, hauran d'entregar a l'Ajuntament els 100.000 euros que hem avançat», ja que és matèria seva i dels propietaris dels terrenys fer-se càrrec d'aquesta inversió, que inclou la preparació de la parcel·la on hauria d'anar la nova escola municipal.
El següent pas per part del consistori és enviar la proposta a Ensenyament i esperar la seva resposta en uns mesos.
Puigtió remarca que si es rep l'aprovació per part d'Ensenyament, el consistori haurà de realitzar uns petits treballs per adequar la zon a, com ara: «Fer una mica de vorera, retirar una torre elèctrica propera i preparar la parcel·la perquè hi arribi llum, aigua i clavegueram».
El mateix afegeix que «després haurem de posar aquests terrenys a disposició d'Ensenyament perquè comenci a redactar el projecte i construir la nova escola». |
És un dels polítics catalans més influients a internet.
Va estudiar periodisme i sap utilitzar Facebook, Instagram i Twitter com ningú.
Sempre gestiona personalment les xarxes socials i, així, marca la seva pròpia agenda informativa i la del seu entorn.
Ell tria les notícies que vol posar en el primer pla de l'actualitat, les que vol reforçar i les que vol obviar.
Pot estar a Barcelona i parlar per Twitter d'un tema d'interès pels veïns de la Seu d'Urgell, de manera que pot estar lluny i estar a prop al mateix temps.
Aquest és un dels grans avantatges d'internet.
Ara ha estrenat una web de campanya però de ben segur continuarà marcant l'agenda política des del seu perfil de Twitter i de Facebook.
L'equip de CiU a la Seu d'Urgell, encapçalat per Albert Batalla, ha posat en marxa aquest dilluns un nou web que permetrà donar a conèixer el seu projecte.
La pàgina albertbatalla.cat ha estat concebuda amb el lema "escoltar, pensar, actuar", conceptes que simbolitzen l'actitud de la candidatura.
Al web s'hi pot conèixer l'equip que acompanya Batalla en la seva candidatura a la reelecció com a alcalde de la Seu, el programa que presenta, l'activitat i agenda del grup, i dóna l'opció de contactar directament amb el candidat, tant per correu electrònic com per Whats app.
Més enllà d'aquesta proposta de campanya, l'Albert Batalla té el seu perfil propi a la xarxa i fent-li una ullada ràpida n'hi ha prou per veure que la Seu d'Urgell i el Pirineu són la seva passió però també és evident que la seva ambició política va més enllà de l'àmbit local i la seva influència s'estén arreu del territori català.
Les xarxes han estat i són la principal eina de treball en la gestió política del dia a dia d'aquest jove catalanista cridat a ocupar llocs rellevants en l'espai polític del país. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Tot i que era un compromís ferm, la Generalitat valenciana argumenta que ara mateix no és cap prioritat, mentre que el secretari de comunicacions català encara no ha pres possessió del càrrec · D'altra banda, el País Valencià només disposa d'un múltiplex i tècnicament és complicat fer-hi encabir TV3 i IB3
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La connexió televisiva del País Valencià, les Illes i el Principat va ser escapçada el 2010, quan el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, en plena croada per a tallar qualsevol vincle amb tot allò que fos català, va interrompre'n algunes comunicacions.
Primer es va deixar de veure Canal 9 a Catalunya i posteriorment va passar el mateix amb TV3 al País Valencià.
Vuit anys més tard, la televisió valenciana ja és una realitat d'avui endavant.
À Punt va arrencar les emissions públiques regulars amb un informatiu de migdia, 'À Punt Notícies-Cap de setmana'.
Tanmateix, aquest retorn no implica una reciprocitat immediata amb Catalunya i les Illes Balears.
De moment, els governs no han fet cap pas per assolir-la i no és previst que passi a curt termini.
La recuperació de la connexió televisiva entre Catalunya i País Valencià es va començar a gestar amb la restitució de les relacions institucionals entre ambdós governs.
El procés independentista encara no havia arribat a la màxima intensitat i durant el 2016, el president de la Generalitat de llavors, Carles Puigdemont, i el seu homòleg, Ximo Puig, van visualitzar una bona entesa i una predisposició a posar fi a la incomunicació política i cultural de tots dos territoris.
De fet, van acordar de fer possible la reciprocitat entre TV3 i la nova televisió valenciana tan bon punt s'arranqués.
Però À Punt ja és una realitat i la reciprocitat no s'ha començat a negociar.
La Generalitat de Catalunya argumenta que fa mesos que no hi ha govern i que Antoni Molons, secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, no prendrà possessió del càrrec fins dilluns.
Per la seva banda, la conselleria de Presidència de la Generalitat valenciana, de qui depenen els mitjans públics, argumenta que la reciprocitat ara mateix no és una prioritat: 'Volem recuperar la reciprocitat, però ara la prioritat és engegar la radiotelevisió valenciana i consolidar-la com una televisió moderna i de qualitat'.
El projecte ja gaudeix d'una base legal perquè ja existeix un acord del 2013 entre tos dos governs.
El van signar Artur Mas i Alberto Fabra i fou validat pel Senat espanyol.
Però, en la lletra menuda, s'hi fixaven dues condicions: que seria efectiva quan el País Valencià tornés a tenir una televisió i que TV3 i IB3 haurien de ser emeses en un tercer múltiplex de la TDT.
Llavors el País Valencià en tenia dos, però el govern espanyol, qui té la competència d'atorgar llicències, els en va prendre un el 2015 per donar espai a la telefonia mòbil.
En conseqüència, doncs, l'únic múltiplex del qual disposa actualment la Generalitat Valenciana està saturat.
Com explica aquest article d'El Temps, dues franges són reservades a la televisió pública valenciana i la resta estan en règim de concessió fins el 2026 a la Conferència Episcopal, a través dels canals Mediterráneo TV i Las Provincias TV.
Per això, la solució tècnica passa perquè la Generalitat aconsegueixi un segon múltiplex.
Rafa Xambó, membre del Consell Rector de la CVMC, ho explicava així en un article a la revista Saó: 'No ens enganyem a nosaltres mateixos, la reciprocitat entre les nostres televisions públiques depèn d'un nou múltiplex que hauria de concedir l'estat espanyol –en té totes les competències– i que, amb els precedents que he esmentat, sembla clar que no donarà'.
I n'apunta una solució: 'Hi ha la possibilitat de compartir només un canal a través del múltiplex actual tot aplicant-hi un sistema de compressió'.
Aquest sistema l'utilitza TV3 per a fer encabir tots els seus canals temàtics.
Tanmateix, À Punt explica a VilaWeb que 'amb prou feines' hi podrà cabre un altre canal en l'actual múltiplex, sigui TV3 o IB3.
Per aquest motiu, Ximo Puig fa temps que reclama una segona llicència, però el PP sempre li ha respost amb una negativa.
Ara, amb l'entrada de Pedro Sánchez a La Moncloa aquest afer potser estarà més a prop de desencallar-se, tot i la poca sintonia que Ximo Puig hi té.
Les Illes ja preparen més espai
La CCMA diu a VilaWeb que tenen espai disponible per a acollir el senyal d'À Punt, tal com ara amb IB3.
Per la seva banda, el govern balear, sí que en necessita més, és a dir, un múltiplex més per a poder emetre el nou canal valencià.
Per aquest motiu, aquesta setmana MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca han presentat una Proposició no de llei (PNL) perquè el parlament insti el govern espanyol a concedir un altre múltiplex per poder rebre el nou canal públic valencià.
El diputat de MÉS per Mallorca Antoni Reus, amb motiu d'aquesta demanda, posava de manifest la 'situació paradoxal' que motiva un giny com el múltiplex.
I és que fa vint anys es podien veure tots els canals en català en tots els territoris de parla catalana, però l'evolució de la tecnologia ha causat un autèntic obstacle que obliga a fer 'autèntiques meravelles' per a aconseguir la reciprocitat: 'Allò ideal fóra que n'hi hagués un d'addicional per a les comunitats lingüístiques amb llengua pròpia', va comentar Reus.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Dos equips amb urgències se citaven a Sarrià de Ter.
Els locals venien d'una dinàmica de cinc partits sense conèixer la victòria, mentre que el Teucro arribava al duel havent encadenat sis derrotes en els últims set partits.
I al final, l'empat (27-27) no va satisfer a cap dels dos equips, tot i que els dos entrenadors van valorar el punt com a positiu.
Potser menys el conjunt entrenat per Salva Puig, que havia agafat una renda de cinc gols poc abans d'arribar al descans (15-10), però un parcial de 2-7 en l'inici de la segona meitat va truncar les aspiracions locals (19-21).
Tot i així, el partit va arribar igualat en el tram final, amb alta tensió entre dos equips que es jugaven molt.
Però va ser el Sarrià qui va tenir l'última possessió per guanyar el partit.
Amb 25 segons Salva Puig va intentar elaborar una jugada, tot i que la passada final de Pere Arnau no va trobar rematador i el partit va acabar en empat (27-27).
Com gairabé sempre, Pere Arnau -autor de 12 gols- va agafar el timó del blaus, on reapareixen Guillem Torres i Nitu Pòrtulas després d'una lesió i que haurien de ser importants de cara al tram final de temporada.
Semblava que tot pintava bé al final de la primera meitat (17-14).
Però un mal inici del segon temps va tornar a igualar les forces, amb uns jugadors visitants com Moyano, amb llançaments llunyans, i Rodríguez, des de l'extrem, que van ser molt díficils d'aturar.
Així, els gallecs van tornar a entrar dins el partit i amb el frec a frec final els nervis es van apoderar dels dos equips i l'empat va ser el que va reflectir el marcador al final (27-27).
Avui (12.30 h) és el torn del Bordils al Blanc-i-verd contra el Zamora.
Els de Pau Campos celebren el partit número 200 a Divisío de Plata i ho volen fer sumant la tercera victòria consecutiva que els allunyi del descens.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Inici > El CSUC > Premsa, difusió i formació > Formació > Conferències > BGP Large Communities
Comparteix aquest contingut a les següents xarxes socials:
Les BGP large communities (communities BGP grans) són un atribut recentment acceptat (RFC 8092) del protocol BGP i proporcionen un mecanisme fàcil de senyalitzar informació entre diferents sistemes autònoms que parlen aquest protocol.
Així, serveixen per informar o indicar accions a fer per part d'altres sistemes autònoms.
Les BGP large communities estan formades per tres enters de 4 bytes, separats per dos punts i s'adapten a les polítiques d'encaminament avançades també amb els Sistemes Autònoms de 4 bytes.
En aquesta presentació, que s'emmarca dins de la 21a edició de la reunió d'ESNOG /GORE (España Network Operators Group / Grupo de Operadores de Red Españoles), es farà un breu resum del que suposen les BGP large communities i els sistemes operatius que les suporten.
Trobareu més informació al web d' ESNOG. |
La moció de l'AMI i l'ACM, a més, passa pels plens de Calonge, Vilafant, Santa Cristina i Pals, entre d'altres
A Castell-Platja d'Aro, la pancarta pels presos tornarà al balcó passada la campanya
Les cinc columnes van desplaçar-se pel mig de grans artèries de comunicació, que anaven reobrint a mesura que avançaven els manifestants
Els estudiants van prendre carrers i carreteres
Les cançons diuen molt de la revolució i en aquest cas, a la seguda amb espelmes de Girona, es va passar de l'himne de la resistència partisana –popularitzat...
Manifestants molt joves omplen les concentracions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, on tornen la crema de contenidors i les càrregues
Els Mossos estrenen el camió d'aigua a pressió
Als instituts l'adhesió oscil·la entre el 8,8% de les comarques barcelonines i el 75,4% de les Terres de l'Ebre
A les universitats es mantenen les classes amb una assistència baixa i amb alguns incidents
El grup d'ERC, a l'oposició del Consell Comarcal del Ripollès, ha demanat a Junts per Catalunya que trenqui el pacte de govern a l'ens amb el PSC, després de què un dels dos consellers socialistes,...
El magistrat Manuel Marchena, ponent de la sentència contra els independentistes catalans, va garantir ahir que la històrica resolució és fruit de les contribucions de "tots i cadascun" dels set...
Diferents advocats comparteixen que qualificar l'1-O de sedició pot obrir la porta a criminalitzar, amb penes de presó molt altes, les mobilitzacions al carrer
La resolució marca uns límits, que es debatran a Europa, amb les euroordres i el TEDH, "a més d'interpel·lar la societat civil i que es puguin teixir aliances entre col·lectius diferents"
La premsa internacional destaca la duresa de les penes i les protestes |
El president de l'Hospitalet, Miguel García, que és també dirigent del PSC, ha afirmat a la tertúlia de La ciutat de tots, un programa que emet Onda Rambla (13.00h), que el president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals, "no pintava res i estava dominat per una part d'Esquerra que era la part del senyor Xavi Torres".
El directiu del club blanc-i-vermell ha indicat que al periodista esportiu "a TV3 el van cruixir una miqueta perquè estava fent coses que no havia de fer".
Segons García, "sembla ser que Casals fins i tot ha posat a la núvia del seu fill a treballar (en la Federació) dient que és becària, però després li paga uns diners en dietes i despeses".
El president de l'Hospitalet ha qualificat de "catastròfica" la gestió de Casals al capdavant de la Federació.
També ha assegurat que ha estat "el president més dolent de la història del futbol català".
Malgrat admetre que és "una veu crítica" contra la gestió de Casals, García ha afegit que no ha estat l'instigador de la masiva dimissió de directius de la Federació.
Des de que ERC ha entrat a la FCF, s'han dedicat a tirar pel terra la reputació de la selecció catalana i de Catalunya i han deixat de banda als clubs petits de futbol.
Han sagnat la economia de la FCF gastant-se els calers en mes carrecs de confiança i no en els nens. q ha passat amb la Fundació??
I a mes a mes, des de que Casals i Torres van arribar a la FCF, la web de la FCF sembla un aparador de la Plataforma Pro seleccions, totes les campanyes les fan a traves d'ells
Casals es una bona persona que l ́han trait els seus propis companys per ordre de Mestre que es l ́home de Rosell que vol controlar no nomes el Barça sino tot el Futbol Catalá.
Son insaciables les ansies de poder de aquets, controlen el Barça, la premsa i la política pero encara volen mes.
El PSC no va pair mai que Casals guanyés de forma inesperada unes eleccions sense cap trampa.
Especialment el sector negocis del PSC, associat a constructores, immobiliàries, publicistes, grans superfícies i altres empresaris...
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.