text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Sessió de treball al voltant del suport entre dones organitzada per la Fundació Surt.
Foto: Meritxell Rigol, Fundació Surt
Una de les activitats d'empoderament comunitari impulsada per la Xarxa Antirumors de Barcelona en col·laboració amb la Fundació Surt.
Dones participants en el programa de reincorporació laboral de la Fundació Surt.
Norma Véliz, de Mujeres Pa'lante, a una taula rodona sobre la dignificació de les cures organitzada per l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.
Reunió del Consell Rector de la cooperativa Cuidem Lluçanès, a l'Espai de Prats de Lluçanès.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
En el BOE de dia 21 de gener de 2019, es fa pública la resolució de la UB per la qual es convoquen places del cos de catedràtics d'universitat (torn lliure).
Per qualsevol informació referent a les característiques de les places, la seva provisió, el procediment i les sol·licituds, us podeu adreçar a: Personal Acadèmic, Recinte de la Maternitat, Travessera de les Corts 131-159 (Pavelló Rosa).
El termini de presentació d'instàncies comença el dimarts 22 de gener de 2019 i finalitza el dia 18 de febrer de 2019 (ambdós inclosos).
La documentació a presentar amb la instància es relaciona a les bases de la convocatòria.
Les instàncies es poden presentar al Registre del Pavelló Rosa, situat al recinte de la Maternitat (Travessera de les Corts, 131-159, 08028 Barcelona) i a la resta d'oficines de registre incloses al document "Relació i horaris dels Registres Generals de Centre de la Universitat de Barcelona", que es pot consultar a la pàgina web: http://www.ub.edu/registre/ca/horari.html, o per qualsevol dels mitjans que estableix l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre.
El pagament de les taxes es pot efectuar en qualsevol de les oficines del Banc Bilbao Vizcaya Argentària o del Banc de Santander mitjançant l'ingrés en caixa als números de compte corrent indicats a la sol·licitud o bé electrònicament amb targeta de crèdit a l'enllaç següent: Pagament electrònic concurs professorat
Enllaç a la convocatòria extraordinària del certificat de suficiència de llengua catalana per a la docència (convocatòria exclusiva per a les persones que es presenten al concurs de places docents de la UB)
L'acte de constitució de la comissió que ha de jutjar la plaça de catedràtic d'universitat del Departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial, àrea de coneixement d'Història i Institucions Econòmiques, perfil docent i investigador d'Història i Institucions Econòmiques, es reunirà el proper dia 26 d'abril de 2019 a les 13:00 hores a la Sala de Graus de la Facultat d'Economia i Empresa.
L'acte de presentació es farà el mateix dia i al mateix lloc a les 13:10 hores.
L'acte de constitució de la comissió que ha de jutjar la plaça de catedràtic d'universitat del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret, àrea de coneixement de Dret Constitucional, es reunirà el proper dia 26 d'abril de 2019 a les 9:30 hores a la Sala de Graus de la Facultat de Dret.
L'acte de presentació es farà el mateix dia i al mateix lloc a les 10:30 hores.
L'acte de constitució de la comissió que ha de jutjar la plaça de catedràtic d'universitat del Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia, àrea de coneixement de Nutrició i Bromatologia, perfil docent de Nutrició i ciència dels aliments, perfil investigador de Lípids i compostos bioactius a la cadena alimentària, es reunirà el proper dia 9 de maig de 2019 a les 17:30 hores a la Sala de Reunions del Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació (Campus Diagonal).
L'acte de presentació es farà el mateix dia i al mateix lloc a les 18:00 hores.
L'acte de constitució de la comissió que ha de jutjar la plaça de catedràtic d'universitat del Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa, àrea de coneixement de Metodologia de les Ciències del Comportament, perfil docent de Dissenys de recerca, perfil investigador de Dissenys i anàlisi de dades longitudinals en psicologia, es reunirà el proper dia 14 de maig de 2019 a les 10:00 hores a la Sala de Graus de la Facultat de Psicologia.
L'acte de constitució de la comissió que ha de jutjar la plaça de catedràtic d'universitat del Departament d'Economia, àrea de coneixement de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica, perfil docent i investigador de Creixement econòmic, es reunirà el proper dia 9 de maig de 2019 a les 11:00 hores a la Sala de Graus de la Facultat d'Economia i Empresa.
L'acte de presentació es farà el mateix dia i al mateix lloc a les 11:15 hores.
L'acte de constitució de la comissió que ha de jutjar la plaça de catedràtic d'universitat del Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia, àrea de coneixement de Nutrició i Bromatologia, perfil docent de Nutrició i ciència dels aliments, perfil investigador de Components bioactius, es reunirà el proper dia 15 de maig de 2019 a les 9:00 hores a la Sala de Juntes de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació.
L'acte de presentació es farà el mateix dia i al mateix lloc a les 9:30 hores.
L'acte de constitució de la comissió que ha de jutjar la plaça de catedràtic d'universitat del Departament d'Econometria, Estadística i Economia Aplicada, àrea de coneixement de Mètodes Quantitatius per a l'Economia i l'Empresa, perfil docent i investigador de Quantificació de riscos, es reunirà el proper dia 15 de maig de 2019 a les 10:45 hores a la Sala de Graus de la Facultat d'Economia i Empresa.
L'acte de presentació es farà el mateix dia i al mateix lloc a les 11:00 hores. |
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, M à ster en Gesti ó Cultural per la Universitat Oberta de Catalunya i Doctor en Hist ò ria Antiga per la Universitat de Barcelona amb la tesi Entre el Mediterráneo y el limes germánico: el río Ródano como factor de comunicación e integración econòmica, obtenint la màxima qualificació, amb un tribunal presidit per Yann Le Bohec, professor de la Université Paris-Sorbonne.
Està especialitzat en economia i administració de l'imperi romà.
Ha participat en nombrosos projectes de recerca nacionals i internacionals en l'àmbit de la Història Antiga i l'Arqueologia.
La seva formació com a historiador de l'Antiguitat i la docència desenvolupada durant l'etapa com a becari del programa Recerca i Docència en l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat de Barcelona li ha permès aconseguir un bon coneixement de la literatura clàssica, a més de servir-li per a utilitzar d'una manera més eficient els instruments conceptuals i les tècniques i procediments bàsics per a dur a terme les seves recerques.
Així mateix, la seva integració en el grup CEIPAC (Centre per a l'Estudi de la Interdependència Provincial en l'Antiguitat Clàssica) li ha facilitat complementar la seva formació en amforologia i en epigrafia, tant lapidària com sobre instrumentum domesticum.
Després de fer els seus primers passos en la recerca amb diversos estudis relacionats amb les Illes Balears en l'Antiguitat, ha centrat el seu àmbit d'estudi en analitzar la repercussió que va tenir la intervenció de l'Estat romà sobre l'eix Roine-Rin en l'organització del proveïment militar i fins a quin punt aquesta implicació estatal va suposar un estímul econòmic per al conjunt de les províncies gal·les i germanes.
De manera més recent, s'ha de destacar el seu estudi sobre el material amfòric d'origen gal de la Colonia Ulpia Traiana (Xanten), a Alemanya, publicat a la col·lecció Instrumenta (Universitat de Barcelona).
Durant vuit anys ha participat com a membre de l'equip d'excavacions arqueològiques en el Monte Testaccio (Roma), dirigit pels professors José María Blázquez Martínez i José Remesal Rodríguez.
Durant un any va ser a més el responsable de la dinamització cultural del castell de Bellver (Ajuntament de Palma).
Igualment, s'ha d'assenyalar la seva participació en la redacció dels catàlegs de patrimoni dels ajuntaments de Campos i Vilafranca de Bonany i la docència duta a terme durant els últims sis anys com a responsable de l'assignatura Medi Social i Cultural: Geografia, Història, Art i Literatura, del Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC).
Des de l'any 2017 està acreditat com a Professor Ajudant Doctor per part de l'Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears (AQUIB). |
1 Donar una metzina a algú, matar o danyar algú amb una metzina.
Els seus servents l'havien emmetzinat.
Tergiversen les notícies per emmetzinar la campanya electoral.
2 Posar metzina en alguna cosa, infectar amb metzina.
De metzina, del llatí medicina, 'ciència mèdica; medicament', substantivació de l'adjectiu medicinus, 'propi del metge', derivat de medicus.
El rebuig de la jove va atiar la seva ràbia.
No suportava no tenir el domini total de la situació, i aquella se li resistia.
Feia estona que l'Àngela hauria d'haver begut de l'aigua emmetzinada que havia deixat al seu abast, damunt d'una tauleta auxiliar estratègicament situada al costat del cavallet.
Si la jove n'hagués pres un parell de glops quan la hi havia portat, a hores d'ara ja estaria manifestant els primers símptomes de la intoxicació.
Ja que es neguen a interrogar-lo, ell vol demanar l'audiència.
Vol dir-los que deixin de cercar culpables, que deixin d' emmetzinar les terres, de turmentar més gent, d'empresonar innocents.
Si volen un culpable allà el tenen: és ell.
Si no el volen rebre, deixarà de menjar, deixarà de prendre aigua, es deixarà morir i ja res no li podran treure.
El català, mare de totes les llengües.
Avui, l'àrab, amb la frase «Setze agutzils s'han emmetzinat amb brots d' atzavares ».
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
Les normes municipals obliguen a traslladar les explotacions a menys de 150 metres de sòl urbanitzable
Els ramaders van al jutjat i se senten "perseguits"
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Un projecte privat vol recuperar les curses al canòdrom de la Meridiana, però amb aeronaus no tripulades de protagonistes
Les empreses autoritzades per treballar amb drons s'han triplicat en menys d'un any
La normativa que regula els vols és tan clara com fàcil d'incomplir
La firma nord-americana vol revolucionar el mercat amb una impressora que arriba a la precisió del vòxel, la unitat mínima de volum
Fabrica deu cops més de pressa i a meitat de preu que els rivals
El govern llança l'SmartCAT Challenge per afavorir l'aparició de solucions digitals a cinc localitats catalanes
La idea és exportar les aplicacions sobre mobilitat, energia i turisme a altres punts
Integrant les targetes al telèfon, ja es pot pagar en els datàfons sense fils i treure diners del caixer
És la primera solució de gran abast que arriba a l'Estat
La majoria dels jocs més populars contenen publicitat que pot afectar negativament els menors
Les contrasenyes al mòbil podrien ser ben aviat cosa del passat si prospera la línia d'investigació en què treballen els enginyers de Google.
El gegant electrònic començarà a provar el mes vinent...
Un equip de físics de la UAB crea un sistema de càrrega per inducció que millora fins a 35 vegades l'eficiència dels models actuals
Basat en metamaterials assequibles, ja hi ha diverses empreses interessades a utilitzar-lo
El centre tecnològic Eurecat ha impulsat un pla que preveu la contractació d'un centenar de joves en un període de dos anys.
La idea és oferir la primera experiència en el món empresarial a titulats... |
El president electe de les Filipines, Rodrigo Duterte, ha assegurat que desafiarà l'Església catòlica per imposar una política que limiti a tres el nombre de fills que poden tenir els ciutadans filipins, un missatge que ha llançat després d'insultar els bisbes del país.
Duterte encara ha de ser declarat oficialment com el guanyador de les eleccions presidencials, però les primeres estimacions el situen com a vencedor en els comicis al davant dels altres quatre candidats, tres dels quals ja han admès la seva derrota.
Duterte assumirà la direcció de l'Estat el 30 de juny.
Les declaracions sovint polèmiques de Duterte l'han ajudat a guanyar un ampli suport popular, i missatges com la seva voluntat de matar delinqüents o una broma sobre una víctima d'una violació no semblen haver-li restat suport en un país amb una majoria de població catòlica.
"Només vull tres nens per cada família", ha assegurat Duterte, en un discurs aquest diumenge a la ciutat de Davao.
"Sóc cristià, però sóc realista, per la qual cosa hem de fer alguna cosa amb la sobrepoblació.
Desafiaré l'opinió i la creença de l'Església", ha subratllat.
Prop d'un 80% de 100 milions de filipins són catòlics, el percentatge més elevat en un país asiàtic de fidels d'aquesta religió, que s'oposa a l'avortament i als anticonceptius.
En un discurs dissabte passat, Duterte va criticar l'Església catòlica i la va definir com "la institució més hipòcrita" per la seva intervenció en les polítiques governamentals, a més d'assegurar que alguns bisbes s'enriqueixen a costa dels més pobres.
Monsenyor Oliver Mendoza, portaveu de l'Arxidiòcesi de Lingayen, el cap del qual presideix la Conferència Episcopal de les Filipines, ha afirmat que l'Església respecta les opinions de Duterte, però que seguirà denunciant les polítiques governamentals que vagin en contra de la seva religió.
"Perquè si no ho fem, si tanquem els nostres ulls, si tanquem les nostres boques i tapem els nostres sentits, quin serà el paper de l'Església?", ha plantejat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president espanyol ha de demostrar ara que té un projecte per a Catalunya diferent del del PP
El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president espanyol, Pedro Sánchez, van tenir ahir una reunió llarga i intensa, en què cadascú va poder expressar amb llibertat quins són els seus posicionaments polítics.
Només això ja representa un gran canvi respecte a l'etapa anterior, en què el govern del PP va taponar totes les possibles vies de diàleg i es va convertir en un mur que només sabia pronunciar la paraula 'no'.
I tenint en compte els antecedents, com els insults de Sánchez a Torra i la dramàtica situació que suposa tenir presos i exiliats, el to positiu i cordial de la trobada suposa una alenada d'aire fresc en un clima que s'havia anat enrarint fins al punt que amenaçava de podrir-se del tot.
La trobada d'ahir té dues conseqüències importants.
La primera és que el president català li ha pogut explicar de primera mà al seu homòleg espanyol els fonaments del projecte independentista i republicà, sense intermediaris, sense els escarafalls habituals de la premsa espanyola.
I la segona és que es posaran en marxa les comissions bilaterals previstes a l'Estatut per reactivar els traspassos de competències i es retiraran els recursos que bloquegen lleis socials catalanes al TC.
En aquest punt cal destacar la contradicció que suposa retirar 1,6 milions a les entitats catalanes que ja havien sigut concedits pel PP.
No hi ha dubte que el moviment de Torra i Sánchez respon també a un interès particular, i és que a tots dos els convé demostrar que la seva aposta pel diàleg és sincera i no purament retòrica.
El punt de trobada és el de trobar "una solució política a un problema polític".
I aquí només es coincideix en el mètode, el diàleg i la negociació, però no en el punt final, que per a Torra és l'exercici de l'autodeterminació a través d'un referèndum pactat, i per a Sánchez és un encaix més amable de Catalunya dins l'estat espanyol a través d'un reforma constitucional.
Però malgrat que en essència podem afirmar que no ha canviat res i que la distància continua sent sideral, el canvi de clima és tan evident que ha encès les alarmes de l'espanyolisme més ranci i ha provocat alguna crítica entre l'independentisme.
Sánchez, però, és qui té la responsabilitat de fer passos decisius cap a la normalització i de demostrar que realment té un projecte per a Catalunya diferent del del PP.
Aviat veurem si es produeixen tant la retirada de recursos al TC com la posada en marxa de les comissions bilaterals per al traspàs de competències i recursos.
Tard o d'hora, però, com diu el president Torra, el conflicte de Catalunya s'haurà de resoldre afrontant la qüestió de fons, que és el dret del poble català a decidir el seu futur.
El PSOE sap que si l'independentisme català es manté ferm i aconsegueix sumar més suports, cada vegada serà més difícil negar-se a la celebració d'un referèndum.
Mentrestant, però, cal governar per a tothom i demostrar que el projecte republicà no exclou la gestió del dia a dia.
Ahir es va fer un primer pas perquè aquesta governança sigui, en aquests temps difícils i convulsos, una mica més còmoda i senzilla.
Caldrà, però, perseverar en el camí incert i difícil del diàleg amb qui no pensa com tu.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Centre de Recerca i Innovació en Toxicologia (CRIT) es un centre d'Innovació Tecnològica (IT) membre de TECNIO (Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica) de la Generalitat de Catalunya, xarxa formada per grups de recerca i unitats amb capacitat de donar serveis d'innovació tecnològica a les empreses de Catalunya i a altres, per millorar la seva competitivitat.
M. Carme Riva Membre del Grup de Recerca de la Generalitat de Catalunya de Toxicologia Ambiental (SGR 924, 2009)
Ecotoxicologia dels contaminants químics i biològics en medi aquàtic i terrestre.
Efectes fisiològics i histopatològics en organismes aquàtics.
Mètodes de toxicitat in vitro amb cèl·lules i sistemes alternatius.
Estudis bioquímics i enzimàtics relacionats amb xenobiòtics.
Desenvolupament de nous mètodes de toxicitat i viabilitat.
Estudis de toxicitat / bioacumulació / biodegradació de possibles contaminants químics
i biològics en productes industrials i materials diversos.
Estudis i desenvolupament de biosensors.
Anàlisi de biomarcadors específics.
Avaluació d'efectes ecològics de barreges de contaminants en comunitats aquàtiques.
Avaluació de la Desinfecció permanent del patrimoni històric escrit a Catalunya.
Diseny d'un sistema experimental d'assaig biològic per avaluar sòls contaminats (Avoidance test).
Nous Instruments per l'Avaluació del Gràu de Contaminació del Sòl.
© Serveis Informàtics del Campus de Terrassa | UPC.
Universitat Politècnica de Catalunya
Darrera actualització Febrer 2015 |
Els comptes de protecció social mostren les despeses i el finançament de la protecció social a Catalunya: com se'n distribueixen els recursos i com són els fluxos financers que en permeten el funcionament.
Les dades es presenten de manera que els resultats siguin comparables amb altres països i territoris i la metodologia que s'ha utilitzat és la del Sistema europeu d'estadístiques de protecció social d'Eurostat (SEEPROS).
Aquesta metodologia parteix d'una concepció molt àmplia de la protecció social, en la que s'hi contempla tant l'acció de les entitats públiques com la de les privades, sempre que es realitzi amb l'objectiu de protegir a un tercer i que no existeixi contrapartida equivalent i simultània de la persona protegida.
La metodologia SEEPROS classifica les prestacions socials en les següents funcions protectores:
La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":".
Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..". |
Aquí trobareu l'últim butlletí de la gastroteca.cat.
Al menú de la dreta podreu consultar la resta de butlletins publicats.
Fins a quin punt els restaurants utilitzen productes locals a la seva cuina?
"A la Costa Brava, la cultura del producte local està molt estesa i en podem trobar una
gran varietat, ja sigui peix, hortalisses i carn que procedeixen de pescadors i pagesos de l'entorn. [...]
Seguim necessitant que es faci pedagogia sobre el tema i no només que s'incloguin els productes a la carta del restaurant.
Jo estic convençut que els restaurants que han jugat la carta del producte local, n'han tret profit."
Gerent de la Unió d'Hostaleria i Turisme de la Costa Brava
"L'ús de productes locals ens dóna un valor afegit respecte la resta de restaurants que no n'utilitzen per la seva frescor, proximitat, aspecte i gust si els comparem amb els que s'han produït industrialment. [...]
A més a més, comprant-los contribuïm a dinamitzar l'economia local."
"Avui dia hi ha molts productors i restauradors que ofereixen producte local, però també és cert que hi ha un gran desconeixement general.
Nosaltres, com a federació estem engegant iniciatives per tal de promoure els olis amb DO catalana per bé que també hi ha altres accions en marxa, com el Km 0, que serveixen per donar a conèixer els aliments de proximitat."
Gerent de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria i Restauració
"Sortosament, es fa més difusió i promoció del producte local ara que no pas temps enrere i la gent el valora molt més i l'associa a la qualitat i a un territori determinat.
Les campanyes promocionals i les fires s'han convertit en grans aparadors per poder explicar el que fem, com ho fem i per què."
Propietària de la Tocineria Casasnovas, Viella
"De productors locals n'hi ha molts, només cal fer un cop d'ull a la quantitat de productes que es venen al mercat.
Però el que importa realment és que els cuiners tinguin una base de cuina catalana i això implica conèixer i fer servir aquests aliments."
Mestressa de casa i autora de llibres de receptes |
Enmig de rumors d' intervenció, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, explica aquest matí al Congrés dels Diputats els seus plans per a Catalunya.
És el debat monogràfic que s'havia convocat fa temps a petició dels grups independentistes i que ara ha coincidit amb la polèmica per l'actuació dels Mossos aquest cap de setmana en les mobilitzacions dels CDR, les peticions del 155 i un possible nou enviament de policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya.
Sánchez ha assegurat que hi ha hagut una " retòrica inflamatòria" i " abandó de funcions".
En relació amb els Mossos, Sánchez ha parlat d'" injustificable inacció dels càrrecs polítics a l'hora de donar ordres a la policia catalana" i ha assegurat:
"Si persisteix l'actitud, un nombre suficient d'efectius de les forces de seguretat de l'Estat es desplaçaran a Catalunya per garantir la seguretat i l'exercici dels drets fonamentals a Catalunya de tots els catalans i catalanes."
El president espanyol també ha criticat el govern de Quim Torra i les últimes declaracions sobre la via eslovena:
"Reivindicar com ho fa l'independentisme català la via kosovar, la via eslovena, denota un desconeixement de la història de qui no té més arguments per defensar les seves idees polítiques."
"Tot el que se situï fora de la legalitat comptarà amb la resposta ferma, serena, de l'Estat."
Sánchez ha dedicat la seva primera intervenció a Catalunya, però també al Brexit.
El pas d'un tema a l'altre l'ha fet comparant els promotors de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea amb els independentistes catalans.
Segons ha dit, aquests dos projectes s'han basat en mentides, entre les quals s'ha referit als "16.000 milions d'espoli imaginari".
En aquest sentit, ha qualificat de "falses" les xifres de les balances fiscals entre Catalunya i la resta d'Espanya.
Ha assegurat que els líders independentistes també van mentir abans de l'1-O, quan van parlar de " de la llei a la llei amb seny ", i també després quan s'afirmava que hi hauria una mediació internacional.
Pel que fa al Brexit, el president del govern espanyol ha assegurat que l'acord signat per la Unió Europa amb el Regne Unit garanteix una " sortida ordenada " d'aquest estat i que respecta els drets dels ciutadans comunitaris.
Pel que fa a Gibraltar, Sánchez ha assegurat que la prioritat pel seu govern és la gent del camp de Gibraltar.
En aquest sentit, ha dit que no es pot " hipotecar el present i les vides dels milers de persones" que hi viuen.
També ha defensat l'acord sobre Gibraltar, que ha assegurat que "ha definit el marc per a les relacions de la UE amb Gibraltar per a les pròximes dècades", i que Espanya hi tindrà l' última paraula.
Sánchez ha tornat a Catalunya al final d'aquesta primera intervenció: ha assegurat que la majoria de la societat catalana no vol la unilateralitat de l'independentisme.
I als partits independentistes els ha dit que són lluny de les 3/5 parts del Parlament necessàries per reformar l' Estatut.
En aquest sentit, ha tornat a dir que el problema a Catalunya és de convivència, i que el diàleg ha de començar entre els catalans, amb els independentistes reconeixent els no independentistes.
El primer a intervenir després de Sánchez ha estat el líder del PP, Pablo Casado, que ha negat que el president del govern espanyol defensi la Constitució, perquè depèn, ha dit, dels vots independentistes.
Casado, que ha qualificat la presó de Lledoners de "catedral dels presos independentistes", ha qualificat el president de la Generalitat de "soci" de Sánchez, i li ha retret la menció a la "via eslovena".
Segons Casado, Sánchez no ha aportat res de nou en el debat d'aquest dimecres, i li ha reclamat que faci cas al PP:
"Li recordo que tenim 50 escons més que vostè i que tenim la majoria absoluta al Senat.
Està molt bé demanar el 155, però és millor demanar-lo des d'una bancada que pot aplicar-lo i aprovar-lo."
Segons Casado, Sánchez hauria de donar suport a propostes que ha fet el PP com prohibir els indults als condemnats per rebel·lió o que es modifiqui la llei de partits per poder il·legalitzar organitzacions que "alenin la kale borroka ", en referència directa als CDR.
El líder del PP ha dit a Sánchez que "la seva aventura s'ha acabat", i que es va acabar en les eleccions a Andalusia.
Iglesias: "Espanya viu una excepcionalitat indecent"
En el torn d'intervencions d'Units Podem i les seves confluències, el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha assegurat que a Espanya sempre hi ha hagut crisis territorials i que caldria assumir-ho com un fet natural, i que així s'ha d'abordar la crisi política a Catalunya.
En aquest sentit ha recordat que la Constitució va definir Espanya com una realitat plurinacional, amb el concepte de "nacionalitats", però que amb el "cafè per a tothom" i amb el Senat convertit en un "cementiri d'elefants", això s'ha convertit en un "model esgotat".
"Espanya viu una excepcionalitat indecent, que molts reconeixen en privat: continuen en presó preventiva presos polítics catalans al mateix temps que molts treballen perquè l'excomissari Villarejo surti de la presó".
Iglesias ha aprofitat per criticar el president Quim Torra per haver-se-li "escalfat la boca" quan va fer referència a la "via eslovena".
Albert Rivera: "Està en joc quina Espanya volem"
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha reclamat a Pedro Sánchez, una vegada més, que torni a activar l' article 155 de la Constitució, fent un requeriment al president de la Generalitat, Quim Torra.
Rivera ho considera necessari perquè a Catalunya es compleixi la Constitució de manera efectiva.
Segons Rivera, el problema no és Catalunya, sinó el model d'estat:
"El que està en joc a Catalunya no és només què passa a Catalunya i entre catalans: és un problema de quin model de societat volem, de quina Espanya volem."
"Jo vull viure en una Espanya en què un Consell de Ministres pugui anar on vulgui, i que el cap de l'estat pugui anar on vulgui, i que quan un partit polític fa un homenatge a la Guàrdia Civil a Alsasua, m'agradaria que el president del govern, en comptes d'insultar-nos, en comptes d'anomenar-nos "gossos", com fa el senyor Ander Gil, estigués al nostre costat i de la Guàrdia Civil i de les víctimes del terrorisme.
Aquest és el país en què vull viure."
"Els catalans som allà, i cada dia aguantem"
Rivera s'ha referit al C onsell de Ministres que està previst celebrar la setmana que ve a Barcelona.
Segons el líder de Cs, Sánchez marxarà de seguida:
"En aquell Consell de Ministres vostè aterrarà a Catalunya i sortirà de Catalunya, però els catalans som allà, i cada dia aguantem.
Vostès parlaran d'orelles, però la gent que és allà patint, amb por, amb preocupació, suportem cada dia els seus socis, un senyor que a vostè i a mi ens anomena "bèsties tarades"".
En paral·lel el líder de Cs li ha reclamat a Sánchez també que convoqui eleccions:
"Eleccions ja, això no té sortida.
Convoqui les urnes perquè surti un govern que apliqui la Constitució i que li digui als que volen liquidar Espanya que no ho aconseguiran.
Que guanyin les urnes, que guanyi Espanya."
Pel que fa al Brexit, Rivera ha assegurat que Sánchez ha "perdut una oportunitat" històrica: segons el líder de Cs, en les negociacions Espanya hauria pogut aconseguir la cosobirania de Gibraltar.
En aquest sentit, Rivera ha acusat el president del govern espanyol d'haver-se'n anat de viatge a Cuba en el moment en què s'estava negociant el tractat del Brexit a la Unió Europea.
Tardà: "Ens aboquen a la desobediència"
El diputat d'ERC Joan Tardà ha tornat a reclamar diàleg polític a Pedro Sánchez per pactar un referèndum d'autodeterminació:
"Només hi ha dues opcions: dialogar i negociar sobre les bases que li he exposat.
Això acabarà sempre amb un acord que satisfaci les dues parts."
Seguir en el camí de l'autoritarisme: deteriorar la democràcia espanyola i catalana, abocar-nos a la desobediència a nosaltres, a la resistència pacífica, i a vostès a obrir la porta al feixisme."
Tardà ha recordat que d'aquí poques setmanes començarà el judici contra els líders independentistes, que ha qualificat com a "judici de la vergonya":
"Aquest judici passarà a la història com el judici de la vergonya, i que no li quedi cap dubte: separarà emocionalment de manera definitiva Espanya d'una bona part del poble català".
Per Tardà aquest judici es convertirà en un "nou desastre nacional" per a Espanya, i l'ha comparat amb la pèrdua de Cuba i la derrota d' Annual.
Campuzano: "El seu discurs ha donat el millor triomf a Vox"
El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, ha criticat durament Pedro Sánchez pel seu discurs d'aquest dimecres al matí, quan ha acusat l'independentisme de basar-se en "mentides".
Segons Campuzano, podria haver estat el discurs de Susana Díaz, és a dir, del sector "més antic i conservador del PSOE".
Però ha anat més enllà i l'ha emparentat amb l' extrema dreta:
"Amb el seu discurs ha donat el millor triomf a Vox, perquè ja ha fet que giri la seva orientació política sobre Catalunya.
Campuzano li ha assegurat a Sánchez que no hi haurà estabilitat a Espanya fins que no se solucionin les demandes dels catalans a través d'un referèndum.
Sánchez a la dreta sobre Catalunya: "Vostès hi llancen gasolina"
En la resposta als grups parlamentaris, Pedro Sánchez s'ha centrat a criticar Pablo Casado: li ha dit que el seu discurs només és "una sèrie d'eslògans sense significat ni significant."
Ho ha dit amb la intenció de desautoritzar la seva reclamació d'aplicar el 155 a Catalunya: el president del govern espanyol ha dit que no es compleixen les condicions per fer-ho.
En aquest sentit, ha assegurat que fa un any, amb la declaració d'independència de la Generalitat, sí que hi havia motiu.
Sánchez ha acusat Casado d'insistir amb el 155 perquè no té projecte polític ni per a Catalunya ni per a Espanya:
"Nosaltres llançarem aigua a la crisi de convivència de Catalunya, i vostès hi llancen gasolina."
Seguint amb aquest argument Sánchez ha ficat al mateix sac el el PP, Ciutadans i Vox, i ha afirmat que al darrere dels tres partits hi ha el discurs d' Aznar:
"El senyor Casado, el senyor Rivera i el senyor Abascal tenen un ventríloc, que és el senyor Aznar."
Als partits independentistes amb representació al Congrés, ERC i el PDeCAT, els ha respost que " renunciïn a la unilateralitat " i facin "autocrítica".
Segons Sánchez, no només han de renunciar a la unilateralitat, sinó també a la reclamació d'un referèndum d'autodeterminació.
En aquest sentit, el que han de fer, ha dit Sánchez, és afegir-se a la fórmula que defensa el seu partit, "l 'autogovern i l'Estatut", que ha assegurat que permet unir " el 75% o el 80% de la ciutadania".
El Consell de Ministres, a la Llotja de Mar
Mentrestant, aquest matí hem sabut que el Consell de Ministres del dia 21 a Barcelona es farà a la Llotja de Mar, la seu de la Cambra de Comerç, un edifici històric del centre de la capital catalana, a tocar de la Via Laietana i el passeig de Colom.
El govern espanyol ho ha comunicat hores després que el ministre José Luis Ábalos va qüestionar l'oportunitat de fer la reunió a Barcelona.
Durant el seu discurs, Pedró Sánchez ha anunciat que en aquest Consell de Ministres que es farà a Barcelona s'aprovarà la pujada del salari mínim interprofessiona l.
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Tot i la pluja de dissabte, més de 2.000 persones van visitar la Giralda i el Palau Gener i Batet.
Aquest emblemàtic edifici d'aire neoclàssic fou manat construir l'any 1873 com a residència de l'indià Josep Gener i Batet
Serà un dels eixos temàtics destacats juntament amb el teatre d'època al carrer, entre d'altres
La Marató de Teatre d'Època al Carrer comptarà enguany amb més de 10 companyies arbocenques i de tot Catalunya
S'organitzaran diverses activitats en ambdós edificis durant aquest cap de setmana del 29 i 30 d'abril
Gairebé 2.000 persones van participar a les visites guiades a La Giralda
La visita teatralitzada a La Giralda el dissabte a la tarda és una de les novetats més destacades d'aquesta cinquena edició de la Fira Modernista
En el marc de la V Fira Modernista del Penedès es podrà visitar l'emblemàtic edifici
Més de 500 persones van participar a les visites guiades programades
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
El president d'SDP, Jaume Bartumeu, va refermar-se ahir en la versió que va donar la setmana passada sobre la qüestió del subsidi d'atur en el marc de l'acord d'associació amb la UE.
«El Govern no pot continuar amagant la veritat», ja que «el Govern ho sap i ho sap, també, la CASS».
«Confirmo i mantinc totes i cadascuna de les consideracions que vaig expressar dimarts passat», va començar, per continuar exposant el context que envolta l'acord d'associació.
Va detallar que l'acord marc va acompanyat d'un conjunt d'annexos, entre els quals, el VI.
Aquest annex fa una llista del cabal comunitari que Andorra haurà d'assumir en l'àmbit de la coordinació dels sistemes de seguretat social.
El nucli dur d'aquest text es basa en dos reglaments (el 883/2004 i el 987/2009) que «fan referència explícita a les prestacions de desocupació» que no afecten només els països membres, sinó també els de l'Espai Econòmic Europeu i Suïssa.
«La UE vol que en un futur gens allunyat les prestacions per desocupació siguin abonades pel país on s'ha dut a terme el treball», va dir.
De moment s'ha previst un canvi en la regulació de les indemnitzacions dels treballadors fronterers perquè vagin a càrrec del país on treballen.
Bartumeu va estar acompanyat del conseller general, Víctor Naudi, que va desvelar que ahir a la tarda la ministra d'Afers Exteriors, Maria Ubach, els va admetre l'existència de l'annex tot i que va negar que per ara s'hagin posat exigències.
Naudi creu, però, que si en les darreres reunions amb la UE «es va exposar la situació andorrana [en l'àmbit de la seguretat social], vol dir que ja hi ha un problema sobre la taula» i que «el Govern de DA no vol afrontar la realitat».
La prova més evident, segons el líder progressista, que en el fons de la qüestió hi ha la instauració d'una prestació contributiva d'atur és que la mateixa CASS ja ha analitzat un informe sobre la incidència directa que tindria l'aplicació de l'annex 6.
I ho va corroborar fent públic part de l'informe.
Preguntat pel fet que el ministre Gilbert Saboya va negar que la qüestió estigués sobre la taula va etzibar: «Si va dir això, va mentir.
Això està sobre la taula i hi era al mes de juliol».
A més, va insistir que Espanya ha demanat a Brussel·les que el conveni bilateral de seguretat social s'ha de substituir per un règim europeu.
Quant a les possibilitats que té Andorra de poder defensar la situació actual, el president d'SDP es va mostrar pessimista.
«Ho tenim negre perquè l'evolució europea va cap aquí», va admetre, tot remarcant que «la qüestió és difícil però potser es converteix en missió impossible si es nega l'evidència i es falseja la realitat».
Sobre els motius per amagar aquesta qüestió va apuntar a la influència del calendari electoral, malgrat que ho va qualificar de «terrible irresponsabilitat».
Igualment, va retreure que «només s'han volgut preocupar de la qüestió del tabac perquè els donava rèdit electoral» i no han tingut en compte «un tema d'enorme transcendència per a les futures generacions».
Amb tot, va mostrar-se content que la CASS sí que hi hagi posat atenció.
Després que el nou ambaixador espanyol, Àngel Ros, sortís a matisar les declaracions de Jaume Bartumeu la setmana passada, l'excap de Govern es va mostrar «perplex» i crític amb com es va desenvolupar la situació.
«No estem acostumats que un ambaixador mantingui maneres de polític en la seva missió diplomàtica», va declarar, tot insistint que en la trobada que van mantenir el dia 18 a la tarda van tractar la qüestió del subsidi d'atur i «no m'ho va desmentir».
De la mateixa manera va recordar que Naudi ja havia exposat el tema en el debat d'orientació política, d'aquell mateix dia al matí i per tant «em sembla una evidència que no necessitava que l'ambaixador de cap país membre em vingui a explicar coses que ja sé».
Bartumeu va atribuir «el malentès» al fet que la formació progressista «té un coneixement i un històric del dossier» de la negociació amb la UE que potser la resta de formacions o altres institucions no tenen.
D'altra banda va recordar que ja va explicar la setmana passada que dies abans de trobar-se amb Ros va mantenir una reunió amb un parlamentari europeu francès amb qui justament va tractar aquesta qüestió.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Els guarniments de la festa major de Gràcia celebren la vida
Guarniment del carrer Progrés, amb l'os Baloo en primer pla, que recrea El llibre de la selva. / MANOLO GARCÍA
L'any passat aquesta crònica sobre els carrers engalanats de Gràcia no va aparèixer publicada.
La vaig escriure el dijous 17 d'agost al migdia, poca estona abans d'allò que va capgirar-ho tot.
Recordo la Revolució Russa, La Història Interminable, King Kong i Els Caçafantasmes.
Una edició molt cinematogràfica.
La festa major de Gràcia va quedar marcada per aquell inici tràgic que va escapçar l'alegria de tothom.
Enguany, amb la vista posada en la commemoració del primer any del 17-A, el barri vol donar la talla, fer reverberar la seva mítica festa, el sentit lúdic que sempre l'ha tenyit i els sons de reivindicació i de compromís cívic que porta incrustats a l'ADN.
Dos dels carrers més luxosos, Ciudad Real i Progrés, són tal vegada els que conjuguen amb més eloqüència la duplicitat de mirades.
I tots dos ho fan altre cop des del cinema!
A Ciudad Real s'endinsen en el fascinant esperit del gran Hayao Miyazaki, mag japonès del cinema d'animació.
Hi ha els seus personatges més estimats: Chihiro, Ponyo, Kiki, el Gatbús, el drac de La princesa Mononoke i Totoro, esclar, aquell esperit del bosc amb bon cor i mirada serena.
A les banderoles que pengen del sostre hi veiem alguns dels valors que el cinema de Miyazaki propaga i que és bo escampar als quatre vents: imaginació i pacifisme.
A l'escenari de les actuacions, al costat d'una foto de Porco Rosso, una sentència més clara impossible: "Millor ser porc que feixista".
¿Voleu imatge més diàfana, més reveladora del compromís amb el present, que la del simpatiquíssim os Baloo amb un llacet groc?
Passa al carrer Progrés, que recrea amb mestria El llibre de la selva de Disney i injecta als seus personatges una força expressiva descomunal.
Així ho testimonien les dues entrades al carrer, amb el ferotge tigre Shere Khan i el marxós Rei Louie, aquell que demana a Mowgli el secret del foc, saludant els visitants.
"El Baloo surt a totes les fotos", exclama un passejant.
En efecte, és l'any de la selva, del seu ritme endimoniat, de la recerca d'allò més vital, més essencial, allò que et fa oblidar tota preocupació.
El poble d'alta muntanya de la travessia de Sant Antoni l'any passat va guanyar el primer premi, però va quedar deslluït perquè l'ànim també ho estava.
Aquest any s'han llançat a l'hedonisme, a la barreja d'èpoques i d'estils.
El guarniment Olimp 54 viatja alhora a la vella Grècia dels déus mitològics i a la disbauxa de l'Studio 54.
Així, amb aquest esperit, una estàtua grega aguanta una bola de discoteca.
A Verdi han viatjat un pèl més endavant però amb una ànsia semblant de celebrar la vida.
A Ave Verdi! el déu Bacus, empatxat de vi, engatat perenne, amb el nas vermell de tant mamar, dona la benvinguda repapat al seu sofà.
L'olor de vi i d'altres alcohols escaldufats no és attrezzo.
Dues muralles majestuoses falquen l'adornament i incomptables gotims de raïm pengen del sostre.
És ben curiós, per cert, segur que revelador, assistir a la repetició d'aquest motiu fruiter i vinícola al llarg del recorregut per Gràcia.
Tornem a trobar raïm al celler del carrer Fraternitat, on talment camines dins d'una bota de vi gegant, i també a Els Sons Rurals del carrer Llibertat, al costat dels xoriços, els pernils i les llonganisses que pengen del cel, de la cort de porcs, la granja de les oques i el corral dels galls.
"Et fan fora del barri, organitza la teva ràbia", diu una pintada no gens dissimulada.
A la tardor del carrer Tordera dominen els bolets, els tons ocres i castanys, la fullaraca i el sotabosc.
A Joan Blanques de Dalt hi ha una festa d'abelles que brunzeixen, i a Joan Blanques de Baix de Tot hi regnen els llibres i la festa de la cultura.
Totes les festes, les contrafestes, les festes alternatives, les infantils, les punkies, les quissoflautes i les revolucionàries tenen cabuda a la festa major de Gràcia.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Berguedà inicia una nova temporada de bolets i per quinzè any consecutiu posa en marxa la campanya gastronòmica de la Cuina del Bolet.
Una vegada més, l'Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà i l'Agència de Desenvolupament del Berguedà impulsen aquesta proposta amb l'objectiu de potenciar la gastronomia boletaire que ofereixen els restauradors de la comarca i continuar treballant perquè el Berguedà mantingui la seva referència com a terra de bolets.
La presentació es va fer ahir al Pavelló de Suècia de Berga en un acte que va servir per commemorar el quinzè aniversari d'aquesta campanya.
El president de l'Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, Toni Barat, va recordar que tot plegat va començar fa quinze anys, "quan una vintena de restauradors van pujar al carro de la cuina del bolet amb l'objectiu de promocionar el Berguedà com a destinació boletaire".
Ha assegurat que "alguna cosa es va fer bé, quan després de quinze anys continuem apostant per la cuina del bolet, i a més, altres comarques han copiat la idea".
En aquest sentit, mostra els seu agraïment a tots els restauradors que hi han participat i, sobretot, "als que hi han estat fidels any rere any".
Per la seva banda, la responsable de turisme de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, Imma Espel, ha explicat que enguany són quinze establiments que ofereixen menús del bolet des de 25 fins a 55 euros.
Tots es recullen en un opuscle -a banda del web www.cuinadelbolet.com- on, a més, es troben les cinc festes del bolet que se celebren a la comarca, algunes receptes i, per primer cop, els elaboradors que ofereixen productes amb el bolet com a protagonista.
Tot plegat, amb la intenció de "recollir tota la informació relacionada amb els bolets en un mateix espai, per presentar una imatge unificada i amb més força".
Segons Espel, des que es va iniciar la campanya, "s'ha aconseguit que el Berguedà sigui el destí boletaire referent entre els veïns de l'àrea metropolitana".
El president de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, David Font, va assegurar que des de l'ens es continuarà donant suport a les iniciatives que permetin posicionar el Berguedà.
"Els visitants, a banda de gaudir de la natura i passar al bosc a buscar bolets amb moderació, poden entrar als restaurants i tastar un menú on els bolets són protagonistes".
L'acte també va incloure una breu intervenció del micòleg Esteve Padullés, que va voler posar èmfasi entre els presents en que des del Berguedà cal vendre que "els bolets són un element molt important dels boscos, i que, a més a més, es mengen".
En aquest sentit, creu que cal fer pedagogia d'un ús més responsable dels boscos, per l'augment dels boletaires sorgits en els darrers anys. |
L'actual cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha destacat aquest divendres que el Vaticà ha pres una decisió "pastoral" i no política amb el nomenament de Juan José Omella com a nou arquebisbe, en substitució de l'actual.
Omella, actual bisbe de la diòcesi de Calahorra i La Calzada-Logronyo, serà nomenat arquebisbe de Barcelona en una cerimònia el 26 de desembre, en relleu de l'actual bisbe Lluís Martínez Sistach.
Preguntat en roda de premsa per lectures negatives que s'han fet del nomenament, el cardenal ha assegurat: "L'Església no viu en l'estratosfera", sinó que té coneixement de la realitat.
L'Església no ha de fer política, és una decisió pastoral", ha sentenciat.
Sistach ha considerat que Omella "té capacitat d'adaptar-se de seguida a la realitat catalana i envoltar-se de persones que el puguin assessorar".
"No és nascut a Catalunya però sí en una diòcesi catalana, la de Tortosa, on va ser batejat i confirmat.
No és Catalunya, però és la Franja, que es va separar el 1960", ha apuntat, i ha aclarit que la decisió no depèn d'ell, però confia que serà un bon bisbe.
També ha revelat que ha conversat amb ell en català, i que Omella emetrà un comunicat "per saludar a tots els diocesans de Barcelona, on es podran veure més coses sobre la seva actitud i l'esperit amb el qual ve".
Sistach ha participat també en la decisió de la data del nomenament, que coincideix amb la celebració catalana de Sant Esteve, i ha relatat que s'han vist obligats a situar-la aquest dia per raons com el llarg pont de principis de desembre i les eleccions generals del 20D.
També ha aclarit que es farà al matí, "així que es podrà fer una sobretaula llarga i fins i tot anar al concert de Sant Esteve a la tarda, tot i que no vull fer propaganda", ha fet broma.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El ple del Congrés discutirà aquest dimarts una proposició no de llei del PDeCAT en la qual insta el Govern espanyol a derogar el decret llei que facilita el canvi de seu social de les empreses dins del territori nacional, una mesura que els independentistes van criticar en considerar que fomentava la 'fugida' d'empreses des de Catalunya.
El Govern central va aprovar aquest decret llei cinc dies després del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, que va portar a la declaració unilateral d'independència de Catalunya, i després de detectar-se el canvi de seu social d'empreses catalanes com CaixaBank o el Banc Sabadell.
La mesura va ser convalidada pel ple del Congrés a finals d'octubre amb el suport del 70% de l'hemicicle (245 vots de PP, PSOE i Cs).
Quatre mesos després, el PDeCAT ha pogut incloure en l'ordre del dia del proper ple del Congrés aquesta proposició no de llei per suprimir aquest decret llei.
En el seu moment, el portaveu econòmic del PDeCAT, Ferran Bel, ja va assenyalar que la mesura del Govern del PP va suposar una "deslleialtat absoluta d'Espanya amb Catalunya", un "veritable atac institucional a l'economia catalana" i "una nova via de repressió econòmica" que se suma a altres "greuges" com "el dèficit fiscal, l'escassa inversió, el pagament generalitzat de peatges o el model centralitzat dels aeroports".
Des del seu punt de vista, "aquesta modificació lesiona directament els drets dels socis i accionistes, veritables propietaris de les empreses", perquè priva la Junta General de la Competència de decidir el canvi social i situa l'òrgan d'administració al capdavant de les decisions.
A més, segons Bel, la nova llei "estén una pràctica legislativa fraudulenta" que pretén "dissimular la voluntat expressa del Govern" espanyol de facilitar la sortida de seus socials de Catalunya.
"És una vulneració de la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat", va denunciar.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Manuel Moix va renunciar ahir al seu càrrec al capdavant de la Fiscalia Anticorrupció després de la polèmica sobre la seva participació en una societat familiar establerta a Panamà, una decisió que han aplaudit les associacions de fiscals i que per a la majoria de l'oposició arriba tard i és insuficient.
Amb un breu mandat de tres mesos, Moix s'ha vist obligat a presentar la renúncia irrevocable després d'aquesta última polèmica, encara que el seu escàs trimestre a la direcció de la Fiscalia Anticorrupció no ha estat exempt de crítiques a la seva gestió des d'un ampli espectre de la política i la judicatura.
Dimecres ja s'esperava la renúncia, però finalment va fer-ho ahir davant el fiscal general, José Manuel Maza, que va deixar clar que en el comportament de Moix no hi ha hagut «cap classe d'il·legalitat o irregularitat, ni tan sols incompatibilitat».
«M'ha presentat fa uns minuts la seva renúncia al lloc per motius personals.
I, després de parlar amb ell, i ja que ha insistit que ho fa de manera irrevocable, no he pogut convèncer-lo.
Ha exercit el càrrec a plena satisfacció.
Però no puc obligar algú que al·lega motius personals a seguir», va tancar Maza.
Les tres associacions de fiscals han celebrat la dimissió per «necessària», atès el «risc» que consideren que suposava la permanència de Moix per a la «imatge» de la institució.
El govern, que va passar del suport públic a Moix al silenci –el president de l'Executiu, Mariano Rajoy, ni es va referir a ell–, ha deixat al ministre de Justícia, Rafael Catalá, la reacció a la dimissió, en unes declaracions en les quals va expressar el seu respecte per aquesta decisió «personal», alhora que va coincidir amb Maza en les seves apreciacions.
I en resposta a les veus que ahir van clamar per la renúncia o destitució també de Maza, el titular de Justícia va ser contundent en afirmar que «no hi ha cap element nou» pel que fa a la gestió del fiscal general que porti a promoure un canvi al capdavant d'aquesta institució.
Moix no va tenir gaire suport el dia de la seva renúncia, ni tan sols dins del PP, on hi havia algunes posicions diferents.
Així, mentre que el coordinador general del partit, Fernando Martínez Maíllo, va afirmar que a Espanya «no hi ha impunitat» en les irregularitats fiscals, independentment de qui estigui al càrrec, i que «al final el qui la fa la paga», el portaveu popular al Congrés, Rafael Hernando, va titllar Moix d'«un gran fiscal, un home just i un home de dret».
La dimissió «arriba tard i arriba malament», va dir el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, mentre que el líder de Podem, Pablo Iglesias, considera insuficient «el cap de Moix», que és, segons ell, un «peça en l'engranatge de la trama».
«Cal fer-los fora», va remarcar amb referència a «ministres i fiscals offshore que degraden la democràcia i parasiten les institucions», va dir.
També el secretari general de Ciutadans, José Miguel Villegas, va opinar que la renúncia arribava «malament i tard» i considera «preocupant» que Maza no apreciés motius per destituir-lo.
Maza i Catalá haurien de dimitir també, segons el parer del parlamentari del PDeCAT Jordi Xuclà i de la diputada de Bildu Marian Beitialarrangoitia, mentre que el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, va demanar una «comissió de la veritat» per destapar casos com el de Moix.
Moix tornarà al Tribunal Suprem, d'on va sortir quan va ser nomenat, i serà la tinent fiscal Anticorrupció, Belén Suárez, qui assumirà les funcions de moment. |
Reportatge d'una setmana de protestes contra la sentència als líders independentistes, amb el colofó de les marxes i la vaga general.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Aviat farà un any de l'aturada de país que es va fer per rebre el Consell de Ministres que el PSOE va convocar a Barcelona, com una operació de no se sap ben bé què.
Era una operació de maquillatge o de ganes de pintar una mona per fer l'enèsima maniobra de distracció?
Aquell 21 de desembre del 2018 una de les mesures de conciliació amb Catalunya que Pedro Sánchez va anunciar unilateralment —com convé, perquè se sàpiga qui mana i qui té ganes de fer-se l'indulgent— va ser la de batejar l'aeroport del Prat amb el nom Josep...
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La Síndica Municipal de Greuges, Eva Abellan, ha estat nombrada nova presidenta del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya (FòrumSD).
En l'assemblea celebrada el aquest dijous a Santa Coloma de Gramenet, els membres de l'entitat han escollit a Abellan per substituir la junta directiva actual encapçalada pel Síndic Personer de Mollet del Vallès, Lluís Martínez Camps.
El FòrumSD és una associació sense ànim de lucre que agrupa actualment un total de 47 sindicatures, de les quals 42 són de Catalunya i cinc més de la resta d'Espanya.
Totes elles donen servei a més de 5,5 milions de persones, on l'any 2018 es van realitzar prop de 30.000 actuacions.
Aquesta nova junta integrada per la vicepresidenta Merche Garcia (Síndica de l'Hospitalet), la tresorera Isabel Marquès (Síndica de Terrassa), el secretari Eduardo Martínez (Defensor dels Veïns de Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l'Heura), la vocal Anna Martí (Síndica de la Seu d'Urgell) i la vocal Núria Plana (Defensora de la Ciutadania de Vilanova i la Geltrú), exercirà el nou càrrec durant el mandat 2020-2022 segons el que estableixen els Estatuts del FòrumSD.
Llicenciada en Sociologia per la UAB i postraduada en direcció i gestió d'entitats sense ànim de lucre i d'economia social per la Fundació Pere Tarrés, Abellan ha desenvolupat la seva trajectòria professional en el camp de l'acció social, la comunicació, el protocol i la consultoria sobre temes ambientals i de responsabilitat social corporativa.
Defensora sabadellenca des del maig de 2018, la nova presidenta també exerceix com a vicepresidenta de l' Aliança Global d'Ombudsperson Local ( AGOL ), que agrupa defensors de tot el món amb la finalitat d'estendre aquesta figura i consolidar-ne el reconeixement social.
En la mateixa assemblea del FòrumSD també s'han presentat dues noves publicacions destinades a ajudar els síndics i síndiques i el personal de les respectives oficines per tal d'optimitzar les seves actuacions, així com un informe que recull l'actualitat de les sindicatures locals tant des de l'àmbit social com pel que fa a la legalitat i que apunta vies de creixement i consolidació, elaborat pel doctor en Dret i Director Adjunt de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, Mariano Villa.
Els objectius del FòrumSD són promoure el creixement i el desenvolupament de la institució, facilitar la seva extensió i implantació als municipis, el desenvolupament de models de treball i d'actuació conjunts, així com disposar d'una xarxa de coordinació, informació, suport, intercanvi i assessorament entre les sindicatures.
Graduat en Comunicació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
Operaris de l'Agència Catalana de l'Aigua, ahir, van començar els treballs de la neteja de la llera del Fluvià per la Vall d'en Bas.
Els treballs es fan amb respecte a les mesures preventives recomanades pel coronavirus.
Els treballs van durar fins a mig matí perquè hi ha un preavís d'alerta per inundacions de l'Inuncat.
Això no obstant, quan l'alerta per inundacions estigui desactivada, els operaris tornaran a la feina.
«No volem ningú dins del riu», va dir el director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA), Francesc Canalias.
El SIGMA és l'organisme que coordina les feines.
Els treballs d'ahir són la primera intervenció d'una neteja que ha d'abastar tots els municipis de la Garrotxa on passa un riu.
En aquesta primera intervenció, mentre van poder, els operaris treien els troncs grossos que poden obstruir la circulació de l'aigua.
Els treballs de la Vall d'en Bas se cenyeixen a la memòria valorada de danys que en el seu moment va presentar l'Ajuntament.
La Vall d'en Bas va ser la zona de la Garrotxa més afectada pel Glòria.
El temporal va afectar els guals del Fluvià i del Gurn, els ponts del Toronell, can Benet, la Pomareda i Toralles.
Va haver-hi esllavissades i molts arbres van caure dins de les lleres del riu i les rieres.
Francesc Canalias ha explicat que a partir de la Vall d'en Bas els equips de treballadors de l'Agència Catalana baixaran riu avall cap a Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit, Sant Jaume de Llierca i Besalú.
Ha precisat que faran afluents com el Gurn a la Vall d'en Bas, la riera de Riudaura, el Toronell (Castellfollit de la Roca), la riera d'Oix, el Llierca i el Burró (Argelaguer).
També ha indicat que netejaran el Brugent a Sant Feliu de Pallerols i les Planes.
Abans de l'inici de les neteges de l 'Agència Catalana de l'Aigua, els veïns han fet diverses neteges dels rius en els trams que travessen nuclis urbans.
Ell dos de febrer, uns setanta veïns de Besalú van netejar des de sota el pont d'entrada al poble fins a la zona dels horts.
Ban treure molt material de plàstic que s'havia enganxat als arbres caiguts i entre els rocs i la vegetació.
Un grup de veïns d'Oix també es va mobilitzar per netejar la riera a la zona del pont Romà però al final l'Agència Catalana de l'Aigua els ho va impedir.
Els veïns de Castellfollit de la Roca van fer una neteja del Toronell el dia 8 de febrer.
El Toronell és un rierol que va quedar molt afectat pel temporal.
Fa uns dies, la Creu Roja, l'Agrupació Naturalista i Ecologista d'Olot i la Garrotxa (ANEGx) amb el suport del Consorci Sigma i l' Ajuntament d'Olot van convocar una gran acció de neteja del Fluvià al seu pas per Olot.
L'acció havia de fer-se dia 15 de març.
El Decret d'estat d'alerta va impedir que una gran quantitat d'olotins participés en l'eliminació del plàstic que s'acumula a llera del Fluvià a Olot.
Paral·lelament, la Vall d'en Bas i les Preses també volien netejar el riu als seus termes. |
Una concentració celebrada aquest dissabte a la madrilenya Plaça de Colón ha clamat en favor de la defensa de la unitat d'Espanya amb gran quantitat de banderes nacionals i amb lemes dels assistents com 'Visca Espanya' i 'Amb colpistes no es dialoga'.
La Fundació Denaes ha estat l'organització convocant d'aquesta concentració que té lloc un dia després de l'entrada en vigor de les mesures contemplades en l'activació de l'article 155 de la Constitució.
A la concentració ha acudit la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes; el sotssecretari nacional de comunicació del PP, Pablo Casado i l'alcalde d'Alcorcón, David Pérez, entre altres.
Els manifestants de totes les edats han abarrotat la plaça amb banderes espanyoles al coll o a la mà, i, algunes d'elles, amb missatges com a unitat d'Espanya o "De tots".
Així mateix, han cridat a l'uníson consignes com "Puigdemont a presó", "Amb colpistes no es dialoga", "Visca la Policia Nacional", "Visca la Guàrdia Civil" o "No esteu sols"; al mateix temps que s'ha cantat i ballat al ritme de la música.
El president de Denaes, Santiago Rivas, ha assegurat que aquest divendres s'ha vist com "els colpistes volen destruir Espanya".
"El que els nostres pares i avis van construir durant tants anys...
Volen separar-nos dels nostres germans catalans però no ho permetrem.
Una de les manifestants, Charo de 60 anys, ha assenyalat en declaracions a Europa Press que està en aquesta concentració per recolzar al Govern espanyol i perquè creu en una Catalunya "que mereix estar dins de la nació".
Marcos i Paula, de 23 i 29 anys, han demanat a tots els joves "que ajudin a canviar el futur d'Espanya".
"Estem aquí per recolzar a Catalunya, volem que segueixi sent nostra", han defensat.
Per la seva banda, el president de Vox, Santiago Abascal, ha declarat els mitjans que participa en aquesta manifestació per "evitar que es consolidin els espais d'impunitat que estan consolidant en aquests moments" ja que, segons el seu judici, a Catalunya s'han perpetrat "els majors delictes que podien cometre representants públics".
"A dia d'avui a les 12 del matí és un escàndol i discriminació que aquestes persones segueixin impunes.
No acceptem cap tipus de solució que no sigui la detenció i la seva condemna conforme al codi penal espanyol", ha criticat Abascal.
Així mateix, el president de Vox ha assegurat que "no hi ha prou només amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, ni amb eleccions a Catalunya"; sinó que és necessari exigir als representants "que es garanteixi la condemna dels culpables i que es restableixi la legalitat a Catalunya al preu que sigui".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'art va néixer de la natura, amb els materials i estris que proveïa.
I les parets d'una cova n'eren la sala d'exhibició.
La sofisticació de l'art el va portar a palaus i, finalment, a museus.
Però la terra tira, i el vincle amb la natura no s'ha perdut del tot.
Amb aquesta visió, el matrimoni format per Joan Jové Solé i Sara Balasch Blanch, propietaris del celler Mas Blanch i Jové, situat a la Pobla de Cérvoles, a les Garrigues, i els seus fills Joan i Sara, van recollir la proposta que va llançar Josep Guinovart un migdia en què compartien una paella feta al costat d'uns ametllers.
"On hi ha aquests ametllers, podrien posar-hi una obra d'art i plantar-hi vinyes", va dir l'artista.
Guinovart va morir l'any 2007, però les seves paraules no se les va endur el vent.
El 2010, al mateix indret, al costat de les vinyes i el celler, es va instaurar la primera edició de La Vinya dels Artistes.
I Guinovart, tot i que ja no hi era, en va ser el protagonista, amb la instal·lació d'una escultura a l'aire lliure.
Va ser l'any zero d'una iniciativa que cada any celebra el vincle entre l'art i la natura, expressat amb el raïm i el vi, amb una peça artística monumental a tocar dels ceps.
Aquesta novena edició, i any 8 del calendari guinovartià, presenta l'escultura de Carlos Pazos No et prometo res, que ret un doble homenatge: al vi i a l'art contemporani.
"El projecte de La Vinya dels Artistes –explica Sara Jové– és, per nosaltres, una mena d'idea boja que va tenir el Guino i que nosaltres hem continuat també amb bogeria.
A mesura que passen els anys i que s'hi incorporen artistes, ens adonem que aquest projecte podria ser alguna cosa important per a la zona.
No tenim una idea clara del que ha de ser, però sí del que no ha de ser."
En aquesta nova edició de la iniciativa, Pazos ha projectat una escultura de ferro que evoca un portaampolles que s'utilitzava per posar a assecar les ampolles de vi i que l'any 1914 va ser presentat per l'artista Marcel Duchamp com una peça artística que amb el temps ha esdevingut una de les obres més icòniques de tot l'art del segle XX.
Pazos ha volgut retornar al significat original de l'objecte.
Com que la peça està situada en unes antigues garrigues elevades que miren a la Pobla de Cérvoles, l'artista ha triat aquest objecte de sis metres d'alçària i tres de diàmetre per relacionar-lo amb un far.
"Quan em van encarregar una obra i vaig visitar el terreny, vaig comprovar que les altres peces estaven molt amagades a la vinya, i jo vaig voler fer un treball que lligués el poble amb la vinya", va explicar dimecres a peu d'escultura.
Al voltant de la peça s'han instal·lat diversos bancs, amb la doble visió de la vinya i el poble.
La peça té un element força visible de nit: uns llums de neó amb el nom de la instal·lació. "
No et prometo res és la frase que podria pronunciar una ampolla de vi abans d'obrir-la.
També es pot aplicar a un artista, i perfectament podria ser la lletra d'un bolero.
Per aquests motius m'ha semblat adequat titular així l'obra", comentava Pazos.
Mentre es preparava el terreny, es va trobar una cova que molt probablement havia servit com a refugi durant la guerra.
L'espai l'havia utilitzat la canalla per jugar-hi.
A dins, s'hi han trobat diverses andròmines.
Aquest espai s'ha habilitat i ha estat batejat com "la capella dels trastos", com un element més del conjunt.
A més de Guinovart, l'artista barceloní acompanyarà a partir d'ara autors com Evru, que l'any passat va instal·lar una campana de bronze a les vinyes, i el ja desaparegut Carles Santos, que va traslladar des de Vinaròs la seva barca La sargantaneta, amb la qual anava a pescar, a la capçada d'un arbre.
També hi ha instal·lada una gegantina lletra A invertida, del vocabulari artístic de Brossa, i una peça d'Assumpció Mateu que representa un immens marc que enquadra la veritable obra artística de la zona: el paisatge.
A l'espai de La Vinya dels Artistes també es pot contemplar la peça Llum planant damunt la Terra, d'Esteve Casanoves, així com els treballs de Susana Solano i Frederic Amat.
Al celler Mas Blanch i Jové, a més de pintures murals de Guinovart, hi podem contemplar una altra peça de Casanoves i una immensa lona pintada de Gregorio Iglesias.
La incorporació d'una peça cada any se celebra amb un sopar, que sol estar dissenyat pel mateix artista.
Aquest vespre, a l'espai de La Vinya dels Artistes, els comensals podran gaudir d'una festa en què actuarà Lisboa Zentral Cafè, Manuel Malou i el DJ Kuki Keller.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La ciutat de Badalona (Barcelona) ha votat de manera majoritària EnComúPodem a les eleccions generals d'aquest diumenge tot i que la formació ha perdut més de 4.000 vots, ja que si bé ha obtingut un 28,81% dels suports --respecte al 30,08% de les passades eleccions--, han votat el partit 28.485 persones respecte a les 32.624 dels anteriors comicis.
Amb el 100% escrutat, aquests resultats mantenen el PSC com a segona força de la població amb el 20,55% dels vots, després que caigués de primera a segona posició als anteriors comicis.
Amb una participació del 64,03% --respecte al 69,99% de les passades eleccions--, el PP també ha consolidat la seva caiguda de segona a tercera força a la localitat, amb el 16,67%, una caiguda que també ha consolidat CiU amb un 6,48% dels suports, després de passar a les anteriors de tercer a sisè lloc.
C's ha aconseguit mantenir la posició aconseguida també a l'anterior convocatòria com a quart partit a la localitat amb el 12,54% dels vots, per davant d'ERC, que s'ha quedat igual com a cinquena força amb l'11,50% dels vots.
Badalona és la ciutat natal de l'exalcalde del PP Albert Garcia Albiol, que també va ser candidat a la Presidència de la Generalitat a les últimes autonòmiques del 27S, i actualment és el coordinador de la formació a Catalunya.
A les eleccions del 2011, la població va votar majoritàriament els socialistes catalans, amb 32.693 suports --el 32,61%--, tot i que aquesta dada ja representava un important descens del vot socialista al municipi respecte al 2008, quan va tenir 56.931 vots i 53,05%.
Llavors, com a segona força, el PP va registrar una situació inversa, per la qual el 2011 va tenir 26.979 vots --26,91%--, una dada que va significar un creixement respecte a les eleccions del 2008, quan va aconseguir 20.352 vots --el 18,96%--.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(Marta Nin -CR) L'any passat l'Osservatore Romano anunciava la troballa de la icona més antiga de sant Pau, de finals del segle IV, a les catacombes romanes de santa Tecla.
Aquest dimarts, la Pontifícia Comissió d'Arqueologia Sagrada liderada per Gianfranco Ravasi, ha presentat a la premsa no només aquella imatge de sant Pau, sinó també altres troballes a les mateixes catacombes de santa Tecla: la icona més antiga de sant Pere i les dues representacions més antigues de sant Andreu i sant Joan.
Totes elles de finals del segle IV.
De sant Pau i sant Pere, s'havien trobat altres imatges més antigues, però en grup.
Aquest cop es tracta de dues icones en els quals els dos sants es troben sols.
D'altra banda, de sant Andreu i de sant Joan, sí que es tracta de les imatges més antigues en absolut.
Si sant Pau apareix amb els ulls oberts de bat a bat, el front corrugat, calb i amb una llarga i fosca barba en forma de punta, sant Pere es reconeix per les peculiaritats de la seva fisionomia típica d'home savi i ancià: cabells i barba blanca.
Pel que fa a sant Andreu, demostra en el seu rostre la pròpia força, i sant Joan, la seva joventut.
Les quatre icones es troben al sostre d'un cubicle en el qual hi la tomba d'una dona de la noblesa romana d'aquella època i és important perquè demostren la introducció del culte dels apòstols en època paleocristiana.
Les representacions dels apòstols se situen als quatre costats del sostre, al centre del qual hi ha una imatge del Bon Pastor.
Gràcies a la tècnica del làser i d'una restauració de la durada de dos anys, ara aquestes imatges han vingut a la llum.
Per als turistes, però, la visita no es pot donar per descomptat, ja que les catacombes de santa Tecla, a uns cinc-cents metres de la Basílica de Sant Pau Extramurs, no estan obertes al públic, tot i que si es presenta una sol·licitud per escrit i per endavant, la direcció de les catacombes no sol denegar la visita.
Al cubicle on es troba la tomba es veu també la imatge de la difunta, una dona rica i enjoiada, però també culta, ja que porta uns papirs a la mà.
Va ser ella qui va demanar que a la seva tomba hi pintessin la imatge del Bon Pastor rodejada per quatre icones dels apòstols.
Una simbologia per a acompanyar-la en el viatge al món ultraterrenal. |
L'exatleta jamaicà Usain Bolt, vuit vegades campió olímpic, ha viscut aquest divendres el seu primer gran dia en la seva aventura en el futbol a l'anotar un doblet en la clara victòria (0-4) del seu equip, els Central Coast Mariners, en l'amistós davant el MacCarthur South West United.
El caribeny havia avisat en els dies previs que aquest duel podria marcar el seu futur tant en l'equip australià com en aquesta nova aventura.
Però Bolt també havia deixat clar que havia millorat en molts aspectes i ho va poder demostrar en aquest partit, coronat per dos gols.
Bolt, amb el 95 a l'esquena, va ser titular i va jugar 75 minuts com a únic davanter del seu equip, encara que els seus gols no van arribar fins a la segona meitat quan el seu equip guanyava ja 0-2, tot i que va tenir una bona opció amb un bon cop de cap que va marxar a prop del pal.
El primer, al minut 57, va ser quan va rebre una pilota en profunditat i va llançar un potent xut que el porter no va poder aturar, tot i que anava pel seu pal.
El segon, en el 68, va ser menys 'bonic' i va arribar després d'un gran error entre el defensa i el porter rival, que van xocar i van deixar la pilota a pocs metres de la línia perquè el jamaicà només hagués d'empènyer-la.
"Jugar el meu primer partit com a titular i marcar dos gols, és una bona sensació.
Estic content de poder sortir i demostrar-li al món que estic millorant.
Estic disposat a ser un 'Mariner' més, jugar al meu millor nivell i a entrar en l'equip ", va assenyalar el plusmarquista mundial de 100 i 200 metres després del partit.
Aquest doblet és un reforç per tornar a ser titular el 21 d'octubre en l'inici de l'A-League amb la visita al Brisbane Roar.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
La Diputació de Barcelona és la que té el pressupost més alt d'Espanya, si no hi comptem les diputacions forals: 955 milions d'euros, que depenen directament del pressupost general de l'Estat.
Una part important dels serveis que proporciona la corporació no cal que siguin aprovats pel ple.
A més, Espanya és un dels dos únics països de la UE on els representants d'aquest ens provincial no es trien per elecció directa, com contempla la Carta Europea d'Autonomia Local.
Això vol dir que el partit o partits que la governen tenen una àmplia capacitat de decisió i uns recursos milionaris.
Sala de plens de la Diputació de Barcelona
Les diputacions s'han situat en el focus mediàtic, però hi ha un gran desconeixement per part dels ciutadans sobre el seu pressupost i les seves funcions.
Per entendre la raó de ser d'entitats com les diputacions a Espanya hi ha una xifra aclaridora.
A Anglaterra, amb 55 milions d'habitants, hi ha 353 entitats municipals que es financen.
Catalunya, amb 7 milions i mig, té 947 municipis.
La majoria són poblacions petites que han de donar serveis però necessiten entitats per sobre perquè no els arriba el pressupost per a tot.
I aquí és on entren entitats supramunicipals com les diputacions.
Segons el catedràtic d'Hisenda Pública de la UB, Joaquim Solé Vilanova, si hi hagués menys municipis, les diputacions no farien falta.
"Si en comptes de tenir 947 municipis a Catalunya en tinguéssim només 100, no faria falta cap ens supramunicipal entre municipi i comunitat autònoma."
"Allà on no arriba l'ajuntament diria que parcialment hi ha la Diputació."
Mònica Gallardo, fins aquest dijous mateix, la cap de Comunicació de la Diputació de Barcelona, destaca la important gestió que fa aquest ens provincial.
"Gestiona serveis tan importants com el servei de teleassitència.
O grans infraestructures d'aquesta ciutat, com per exemple, el Palau Sant Jordi, que tenen el segell de la Diputació de Barcelona."
Mònica Gallardo, fins aquest dijous, cap de Comunicació de la Diputació de Barcelona
Un altre element que defineix la Diputació és que es finança amb una subvenció de l'Estat que és "incondicionada", sense condicions, i que poden distribuir segons el seu criteri.
Això dona un gran marge de llibertat a qui en tingui el control.
"El seu objectiu és el foment dels interessos de la província.
Esclar, això és molt ampli, fa que hi hagi diputacions i diputacions.
Diputacions que miren molt els ajuntaments i els donen molt suport, i diputacions a la resta d'Espanya que no sempre es miren els ajuntaments i són una administració més que fa de padrins.
I això es fa amb més bon criteri o pitjor criteri."
El professor Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d'Hisenda Pública de la UB
Una de les crítiques que es fa a la Diputació és l' opacitat o la falta de transparència de la seva gestió.
Segons Mònica Gallardo, considera que hi ha molta dificultat per difondre el missatge i arribar als mitjans de comunicació.
"Al Departament de Comunicació li costa molt, moltíssim fer-se visible sobretot entre els grans mitjans.
Costa molt que la Diputació aparegui en titulars.
Hi ha una capa d'invisibilitat molt difícil de trencar."
El ple el formen 51 diputats provincials, i la plantilla actual és de 2.337 treballadors.
Però, a més a més, en l'actual Diputació, governada aquesta legislatura passada per postconvergents i republicans, hi ha 84 càrrecs de confiança, cosa que suposa un assessor i mig per a cadascun dels diputats.
Per als partits, és una via per contractar professionals propers a la formació.
Segons el professor Solé Vilanova, el fet que l'elecció d'aquests representants que governen aquesta institució no passi per les urnes és una anomalia dintre de la Unió Europea que no passa en gairebé cap país europeu.
"No tenim elecció directa i això només passa a Espanya, i en un altre país que no sé si és Romania o Bulgària, dins de la Unió Europea.
'Tots els altres són d'elecció directa.
I és que, a més a més, Espanya ha firmat, com tots els altres, la Carta Europea d'Autonomia Local, que diu: 'Tots els ens locals han de ser d'elecció directa.'
I quan Espanya la va firmar, l'any 88 - la carta europea és del 85-, Espanya va dir: 'D'acord, jo la firmo però em faig una reserva', que vol dir 'no compliré aquest punt'."
Els sous de la Diputació de Barcelona també són un al·licient per als partits.
Del pressupost de la Diputació de Barcelona, un total de 220 milions es dediquen a personal.
El president de la Diputació de Barcelona cobra 7.468 euros mensuals, i els cinc vicepresidents i els presidents de grup reben 6.690 euros.
Els presidents delegats d'àrea, els diputats delegats i els portaveus de grup s'enduen un salari que frega els 6.000 euros.
Tots els diputats provincials són regidors o alcaldes i han de triar si es queden el sou de l'Ajuntament respectiu o el de la Diputació.
La majoria escullen la retribució de l'organisme provincial, perquè és més alta.
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
- És freqüent trobar a gent de totes les edats ballant swing un migdia a alguna plaça d'arreu de Catalunya, però d'on sorgeix aquest ball i gènere musical?
El swing és la música que va derivar de tota l'esclavitud afroamericana dels Estats Units.
Va sorgir a les esglésies de gòspel, després va passar al carrer i d'allà a les formacions Dixielands i Big Bands dels anys 20 i 30; i aquí és on neix el swing.
Quan la gent parla de jazz, parla molt en general, però diríem que són els començaments del jazz.
A finals dels anys 20, als Estats Units, dins la població negra, es va començar a utilitzar aquest tipus de música.
Les formacions normalment constaven d'una bateria, trompetes, trombons, guitarra, baix... i a poc a poc es van anar ampliant instruments per formar les Big Bands.
- I com va començar a arribar a la població blanca?
El gènere es va començar a estendre per tot Amèrica i els blancs també volien tocar swing, però això no va ser ben acollit per les persones afroamericanes.
Cal tenir en compte que aquest gènere musical parlava del maltractament que la població negra patia per part dels blancs, això estava present en les lletres de les cançons.
Era una música de protesta provinent de les cançons que es cantaven als camps de cotó i tabac.
Progressivament alguns blancs van començar a tocar aquest tipus de música i alguns d'ells van ser acceptats perquè van demostrar que eren aptes per fer-ho.
El swing va arribar a Europa de forma totalment clandestina, en el context de la Segona Guerra Mundial.
Les persones que tocaven aquest tipus de música eren perseguides, ja que eren blancs tocant música de negres.
Molts d'ells van viure episodis repressius i es van tancar sales senceres.
La pel·lícula Los rebeldes del swing il·lustra molt bé tot el que es va viure en aquella època.
- Per no donar lloc a confusions, quan parlem de swing ens referim a la música, de la qual se'n deriven balls socials com el Lindy Hop o el Xarleston, és així?
El swing és la música i després té balls socials associats, que han sorgit a través de ballar aquesta música.
A Nova York els afroamericans van començar a ballar Lindy Hop a la sala Saboy Ballroom, per exemple.
Primer de tot va sorgir el Xarleston, que és el ball dels anys 20, i tot seguit el Lindy Hop, el Balboa i el Shag, seguint aquest ordre cronològic.
- "Mai he trobat a un Lindy Hopper que no somrigués", així es cita a Frankie Manning a la pàgina web de LleidaSwing.
Franki Mannig va ser l'afroamericà que va portar el Lindy Hop a Europa.
A Suècia hi ha un especial interès per aquest ball i el van convidar a fer classes al país escandinau.
Això va suposar el ressorgiment del Lindy Hop al continent europeu, ja que aquí va agafar força a partir de la dècada dels 80.
A Estats Units el swing, el jazz i el Lindy Hop sempre han estat presents d'una forma més constant, mai s'han deixat de ballar; entres a una botiga i s'escolta jazz o swing, no música pop.
El ball del Lindy Hop no està coreografiat, tan sols has d'aprendre uns passos i tu pots fer les combinacions que vulguis, crees el ball sobre la marxa i això és molt divertit pel qui balla i implica una coordinació amb la parella.
És un ball social i això és molt important, és com conèixer gent.
El balla persones de totes les edats amb un intercanvi constant de parella.
Aquest és el triomf, que amb un codi base tu vas fent.
- Quins propòsits teniu com a associació?
Volem difondre la música i els balls del swing.
Quan vam obrir LleidaSwing, el ball del Lindy Hop no es coneixia a Lleida ciutat ni a la província.
Com a músic, veia que fora de Catalunya o Lleida la gent no el coneixia.
Actualment hi ha més de 150 persones ballant a la ciutat de Lleida i també als pobles del voltant: a Tàrrega, a Cervera, a Balaguer...
A cada poblet s'ha fet una petita associació des del naixement de LleidaSwing.
- Com expliqueu l'actual èxit del swing i la proliferació de concerts i sessions de ball a tota Catalunya?
Tal com deia, és un ball molt social.
Si hi ha dues parelles ballant al carrer, en una jam, i passa algú pel costat i s'ho mira amb interès, se li ensenya un pas i és possible que s'apunti a les classes.
Això ha passat a tota a Catalunya.
Abans només hi havia associacions a Barcelona i ara surten associacions a tot arreu.
A Madrid va néixer amb molta força, a Andalusia també, i moltes poblacions del nord, com Vitòria o Bilbao, ja tenen les seves entitats.
A més, moltes marques han aprofitat el swing per fer publicitat i això li ha donat més difusió, també cal tenir en compte l'èxit d'Andrea Motis.
- Quines transformacions ha experimentat coma gènere musical i ball?
Les transformacions s'estan produint actualment, per part de les diferents escoles europees o americanes.
No és el mateix l'estil suec que el francés, cadascú està fent diferents variacions, petites transformacions.
Ara tothom balla swing, gent de totes les edats.
A Barcelona hi ha persones de més de 70 anys que van a les jams de swing i a les escoles fan classes pels més petits, s'està formant una bona cantera.
I és que aquestes cançons agraden a tothom i el ball és molt senzill d'aprendre.
- Com a músic, per què et crida l'atenció el gènere?
Jo toco jazz i em van començar a trucar per fer actuacions per a Lindy Hoppers (ballarins i ballarines de Lindy Hop), així que vaig adaptar el repertori.
Però quan vam començar a tocar per Lindy Hoppers, els nostres concerts no funcionaven.
Així que vaig decidir aprendre a ballar per entendre quines necessitats musicals tenen els ballarins: si comences amb el Lindy Hop, no el pots deixar.
Per aquest motiu hem proposat una classe oberta a Tremp aquest dissabte.
A més, allà hi ha associacions que es poden interessar i podríem formar a les persones que vulguin aprendre.
- A part del director, ets el banjo i guitarra de la Sugar Push Street Band, on també hi ha espai per la trompeta, el clarinet, el trombó, la tuba, el contrabaix, la bateria, el washboard i una veu femenina, seguint l'estructura de les bandes de carrer de New Orleans.
Amb quines formacions o músics us inspireu?
Amb totes les de l'època: Louis Amstrong, Ella Fitzgerald, Beeni Goodman, tots els músics i Big Bands d'aquells temps... així com les formacions menys conegudes i temes populars, cançons de carrer que en algun cas eren d'enterrament, unes cançons lentes per acomiadar-se del mort, que es transformaven en ritmes alegres quan l'ànima ja havia pujat al cel.
Quan fem concerts contextualitzem les cançons, ja que si coneixes d'on venen, se't fan més properes.
- Com a músic, què sents quan el públic passa de ser un mer espectador a ballar i participar de l'espectacle?
Passa una cosa molt especial, quan toquem, tot el que passa és de tal intensitat a dalt de l'escenari que aquesta se'n va cap a enfora i es produeix un feedback molt gran amb els ballarins.
Ells estan ballant i pots pensar que no t'estan escoltant, però tu estàs controlant el seu ball.
Dalt de l'escenari fem pujar i baixar l'energia i això es nota a la pista de ball.
Hi ha una energia tremenda, per això hem proposat el taller a Tremp. |
Forma part de la vintena de zones estratègiques a tot Catalunya on aquest any es faran treballs de prevenció
Vidreres.-El massís de l'Ardenya-Cadiretes concentra 25.000 hectàrees d'alt risc d'incendis forestals i històricament ha tingut episodis de grans focs.
A més a més, és una zona transitada i amb urbanitzacions que tenen una població de més de 8.000 persones, una xifra que a l'estiu es multiplica.
Tot això ha fet que sigui una de les vint zones estratègiques a tot Catalunya on el Departament d'Agricultura ha decidit fer-hi treballs de prevenció.
En aquesta zona en concret s'està actuant en unes 70 hectàrees fent sobretot aclarides, podes de l'arbrat i estassades del sotabosc juntament amb l'arranjament de 8 quilòmetres de camins.
Segons la consellera Meritxell Serret, que ha visitat la zona, "s'han d'evitar els incendis en aquests indrets però sí n'hi ha, cal ajudar perquè s'extingeixin el més ràpid possible i que afectin el mínim territori".
Els treballs acabaran el juny amb un cost de més de 170.000 euros.
Les actuacions al perímetre de protecció prioritària (PPP) al massís de l'Ardenya-Cadiretes es basen en el Pla de prevenció d'incendis forestals.
Consisteixen bàsicament en treballs d'aclarida i poda de l'arbrat i l'estassada de sotabosc o matollar així com la trituració de les restes generades.
El principal objectiu és aconseguir reduir el volum de vegetació existent en aquesta superfície de 70 hectàrees, que es considera estratègica ja que la zona suposa una "oportunitat" d'actuació per als efectius d'extinció i poder així limitar la propagació de les flames.
Del que es tracta és de posar les màximes facilitats perquè en cas d'incendi, es pugui extingir "el més ràpid possible, afectant el mínim territori i sobretot reduint el risc de les persones que hi viuen", afirmava aquest dijous la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, que ha visitat la zona.
A partir de l'anàlisi dels punts crítics s'ha calculat que un incendi podria cremar unes 7.000 hectàrees del massís.
I en cas de vent de sud, les flames podrien arribar a saltar al massís veí de les Gavarres amb una afectació addicional de 5.000 hectàrees més.
L'alta càrrega de combustible amb una gran continuïtat forestal i la presència d'espècies molt inflamables al sotabosc fan que aquesta zona sigui considerada d'alt risc d'incendis a la demarcació de Girona.
De fet, en aquesta zona ja hi ha hagut episodis de grans incendis forestals.
El més recent, a Maçanet de la Selva quan l'any 2003 es van cremar 1.200 hectàrees afectant també urbanitzacions.
L'any 1979, un incendi a la urbanització dels Pinars de Lloret de Mar va provocar la mort de 21 persones i l'any 1967, un incendi a aquesta mateixa localitat va afectar 5.000 hectàrees i es va estendre fins al límit de les Gavarres.Un cost de més de 170.000 eurosEls treballs, que van començar el febrer passat i que està previst que acabin a finals de juny, s'han pogut tirar endavant gràcies a la col·laboració dels propietaris dels terrenys, que han donat la seva autorització.
Inclouen tres sectors d'aquest massís forestal que pertanyen als municipis de Lloret de Mar, Vidreres, Caldes de Malavella, Tossa de Mar, Llagostera, Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols.
El pressupost que el Departament d'Agricultura hi ha destinat és de 170.388 euros.
Anteriorment, ja s'havien executat actuacions similars en altres sectors del massís així com actuacions d'emergència després de la nevada del 2010.
A Catalunya, el departament està duent a terme actuacions de prevenció similars a una vintena de zones estratègiques, entre les quals hi ha el Cap de Creus, les Gavarres, el massís del Montseny, els Ports de Tortosa-Besseit o la zona del Moianès-Lluçanès.
La consellera Serret ha recordat que el grau d'execució de les actuacions previstes al Pla de prevenció d'incendis forestals (aprovat fa uns 10 anys) és molt alt, més del 80%, i que cal seguir avançant en la política de gestió forestal tot recordant que el 64% del territori català és bosc.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tungstè, or, coltan són alguns dels minerals que han permès desenvolupar la microelectrònica necessària per tenir en un petit aparell, un mòbil, un ordinador portàtil.
Ens arriben els beneficis d'aquests mineral i n'ignorem l'origen, les petites mines del Congo, país que ens ha guardat fins al segle XXI el millor secret per al desenvolupament i les comunicacions.
Materials que s'obtenen des de la més dura de les precarietats.
La periodista Gemma Parellada, una de les persones que millor coneixen el continent africà que tenim a Catalunya, i Carme Altayó, activista des de Justícia i Pau de la campanya, van ser dissabte a Manresa per explicar el conflicte dels anomenats «minerals de sang».
Política i interessos econòmics al país d'origen, comerç negre, blanqueig asiàtic, un món sense control i Occident que no ho vol veure.
Un clam al Clam, aquest festival de cinema solidari. |
Presentem les noves activitats de La Comuna, Escola del Comú, l'espai de reflexió, aprenentatge i empoderament col·lectiu impulsat per Barcelona En Comú.
Una escola que vol debatre amb la ciutadania sobre el model de ciutat que volem, sobre els béns comuns i les estratègies per transformar Barcelona.
Un espai per facilitar eines i instruments a aquelles persones que volen contribuir des de l'activisme al moviment municipalista i a la defensa dels drets humans i socials.
Aquesta escola de formació vol esdevenir un lloc de trobada accessible i obert a tothom per al diàleg, l'experiència i el desenvolupament del pensament crític.
Per aquest motiu, aquestes activitats són gratuïtes i obertes a tota la ciutadania interessada, sense cap requeriment d'expertesa.
Només és necessària la inscripció, donat que les places d'algunes activitats són limitades.
Ja hem organitzat 12 sessions formatives, en les quals han participat més de 300 persones.
Les més destacades sobre economia feminista, polítiques de mobilitat, serveis socials o comunicació política.
Et convidem a donar-li una ullada al nostre arxiu, on trobaràs les gravacions i la documentació de totes les activitats.
Pels propers mesos, us proposem aprofundir el debat amb experts i expertes compartint reptes que tenim a nivell de ciutat: com contribuir a les polítiques de seguretat pel bé comú, la relació entre política, tecnologia i transformació social o l'estratègia Residu Zero.
Dissabte 27 de maig a les 16.30h al Centre Cívic Pati Llimona.
Reflexionarem sobre com contribuir a generar seguretat per al bé comú.
A partir d'algunes propostes sobre elements imprescindibles d'un model local de seguretat, podem pensar quin ha de ser el paper de la ciutadania en aquest àmbit i els mecanismes per involucrar-nos en les polítiques de seguretat.
Dissabte 3 de juny a les 10 hores a l'Edicifi MediaTic - 22@
Abordarem la relació problemàtica entre tecnologia, política i transformació social.
Es partirà d'una anàlisi crítica de la societat xarxa, les evolucions de la tecnopolítica en el cicle 15M fins arribar als actuals ajuntaments del canvi.
El debat clourà amb la presentació del Pla Digital i Decidim.Barcelona.
Dimarts 20 de juny a les 18 hores
L'estratègia del residu zero es basa en la prevenció, reducció de generació de residus, la reutilització i la recollida selectiva, posant especial atenció a la matèria orgànica.
La seva filosofia parteix del repte de disminuir la generació de residus fins a reincorporar les matèries al cicle productiu o als sistemes naturals.
Esteu atentes al Twitter per a properes notícies de la Comuna! |
Biennal de Venècia Festival Catalan Sounds Teatre traducció Exposició literatura Entrevista cinema arquitectura universitats Any Llull Concert Premi arts visuals dansa música institut ramon llull Llengua catalana conferència llibres gira musical Fira del Llibre de Bolonya poesia llengua
El Centre d'Estudis Catalans i l' Institut d'Estudis Catalans organitzen, en col·laboració amb l' Institut Ramon Llull, la jornada d'estudi "Diversitat estàndard i lingüística: gestió normativa en contextos multicèntrics.
Francofonia i catalanofonia", que se celebra el 9 de desembre a la Sorbona.
La jornada d'estudi "Diversitat estàndard i lingüística: gestió normativa en contextos multicèntrics.
Francofonia i catalanofonia", que se celebra aquest 9 de desembre a la Sorbona, pretén confrontar la dinàmica normativa de dues llengües amb perfils sociolingüístics diferents: el francès i el català.
D'una banda, el francès, una llengua totalment representativa de la dinàmica de comunicació actual, amb una comunitat lingüística discontinua i a gran escala; de l'altra, el català, una llengua que té una capacitat comunicativa amb deficiències (amb una gradació territorial pel que fa a la subordinació lingüística) i amb una comunitat de parlants més petita i compacta, amb processos d'individualització encara vigents.
La sessió debat sobre el desprestigi de la lingüística tradicional, que ha donat lloc a nous paradigmes que aborden la relació norma-variació des d'enfocaments descriptius (estructuralisme i generativisme) i des de l'adequació de la comunicació (sòcio-pragmàtica).
També indaga en la lluita de l'acadèmia entre la perpetuació d'una tradició de rigidesa normativa i l'adopció d'una nova perspectiva del fet lingüístic derivada de nous enfocaments teòrics i metodològics.
9h Benvinguda dels participants.
Inauguració: Alain Tallon, Michel Riaudel, Joandomènec Ros, Paul de Sinety, Ariadna Puiggené, Teresa Cabré i Mònica Güell
9h25-10h10 Conferència plenària: Plurilingüisme regulatori: conceptes, realitats i reptes de Georges Lüdi (Universität Basel)
10: 10-10: 20 Presentació de treballs al matí
10h25-11h05 Llengua francesa: la comunitat lingüística i les diferents comunitats lingüístiques.
Estudi de la dinàmica centrífuga i centrípeta, de Mathieu Avanzi (Universitat de la Sorbona)
11: 10-11: 50 Llengua catalana: La comunitat lingüística i les diferents comunitats lingüístiques.
Estudi de la dinàmica centrífuga i centrípeta, de Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili, Tarragona)
14h-14h20 Presentació de les ponències de la tarda
14h20-15h llengua catalana: la diversitat d'estandardització / normalització: criteris i propostes aplicades, a càrrec del Sr.
Josep Cuenca (Universitat de València)
15h05-15h45 Idioma francès: la diversitat d'estandardització / normalització: criteris i propostes aplicades, d'André Thibault (Universitat de la Sorbona)
Descripció versus prescripció: debat sobre l'establiment normatiu de les llengües al segle XXI.
Ponent: Joan Peytaví (Universitat de Perpinyà)
Si hi segueix navegant considerarem que n'està acceptant el seu ús.
D'aquesta manera la web personalitza el seu contingut i es fa més àgil i útil per l'usuari.
Al navegar per aquesta web l'usuari està acceptant que s'instal·lin galetes al seu dispositiu que ens permeten conèixer la següent informació:
Aquesta web utilitza galetes temporals de sessió i galetes permanents.
Les galetes de sessió únicament guarden dades mentre l'usuari accedeix a la web.
Les galetes permanents emmagatzemen les dades al dispositiu perquè siguin accessibles en més d'una sessió.
Les que permeten a l'usuari la navegació a través de la pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que conté.
Per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a les parts web d'accés restringit, realitzar la sol·licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació i emmagatzemar continguts.
Les que permeten a l'usuari accedir a la web amb algunes característiques de caràcter general que ja estan predefinides al seu dispositiu o que el mateix usuari defineixi.
Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix a la web, el disseny de continguts seleccionat, la geolocalització del dispositiu o la configuració regional des d'on accedeix.
Les que permeten realitzar el seguiment i l'anàlisi del comportament dels usuaris als llocs web.
La informació recollida s'utilitza en el mesurament de l'activitat dels llocs web i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris, que permetrien millorar el servei.
També es poden instal·lar galetes de tercers que gestionen i milloren els serveis oferts.
Pot obtenir més informació sobre Google Analytics a www.google.com/analytics/.
Per controlar la recopilació de dades amb finalitats analítiques per part de Google Analytics, pot anar a https://tools.google.com/dlpage/gaoptout? hl=en
Si desitja rebre informació addicional sobre l'activitat de les empreses de publicitat a Internet i sobre com eliminar les seves dades dels registres d'aquestes empreses, li recomanem la visita de www.networkadvertising.org.
Gestionar les galetes al meu navegador
També podrà optar per tal que es suprimeixin automàticament un cop es tanqui el navegador, equip o dispositiu.
Pot trobar informació sobre com fer-ho a: |
Els eurodiputats aproven una esmena de Francesc Gambús (UDC) que exigeix mesures per acabar amb la plaga al Delta de l'Ebre i l'Empordà
Estrasburg.-La Comissió Europea haurà de crear un fons econòmic que permeti actuar contra les plagues d'espècies invasores com les del cargol poma, que afecten el Delta de l'Ebre i l'Empordà.
Així ho han aprovat aquest dimarts a Estrasburg els eurodiputats, a instàncies d'una esmena del cristianodemòcrata Francesc Gambús a l'informe sobre biodiversitat.
Brussel·les, a més, haurà de crear una llista "precisa i exhaustiva" de les espècies exòtiques invasores més perjudicials als països de la UE, i recomanar mesures coherents d'aplicació per eradicar-les.
"Els reptes que ens plantegen les espècies invasores són cada vegada majors i hem d'estar preparats", ha defensat Gambús al plenari d'Estrasburg.
Francesc Gambús, que és l'únic eurodiputat català a la Comissió de Medi Ambient de l'Eurocambra, ha formulat una desena de preguntes a Brussel·les sobre la plaga del cargol poma i ha mantingut reunions amb els responsables comunitaris per explicar-los els riscos d'aquesta espècie invasora.
"La Comissió Europea ha d'entendre que és un problema europeu i ha d'afrontar-lo", ha recordat.
El parlamentari d'UDC ha remarcat que es redacti "sense demora" la llista d'espècies invasores a la UE per "defensar la biodiversitat" i reduir l'impacte econòmic que aquest tipus de plagues tenen en el territori.
"Les amenaces són moltes", ha lamentat Gambús.
L'eurodiputat ha indicat que l'informe sobre biodiversitat de l'Eurocambra ha de contribuir a "l'anàlisi de la situació de la legislació ambiental" per preparar "futures revisions".
Gambús ha indicat també que és important que la CE faci una "actualització permanent" de la llista d'espècies invasores i promogui "noves avaluacions de risc de les espècies".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El debat de la llengua en tres dimensions / FIRMA IL·LUSTRACIÓ
Com en la majoria de debats polítics -si no tots-, en el debat sobre l'estatus de la llengua castellana en una futur estat català apareixen tres tipus d'arguments o dimensions que cal necessàriament distingir per tal de no embolicar-se més del compte: la dimensió dels principis, la dimensió dels resultats, i la dimensió pragmàtica o política.
Des de cadascuna d'aquestes dimensions es pot argumentar i contraargumentar, però barrejar arguments de dos nivells diferents ens aboca a la confusió.
Certament, la decisió només serà una i, per tant, en ella s'acabarà prioritzant un tipus d'arguments, que és tan com dir que un pla o dimensió s'acabarà imposant sobre els altres.
Des d'aquest pla d'argumentació no es tenen en compte les conseqüències, només es busca la coherència dels arguments, des d'uns principis generals que hom considera desitjables, com per exemple els liberals.
En aquest marc, es defensa la cooficialitat amb l'argument que els drets individuals dels castellanoparlants i dels catalanoparlants han de ser igualment respectats, o que els castellanoparlants formarien una minoria cultural prou àmplia per veure reconeguts uns drets lingüístics que haurien d'implicar l'oficialitat del castellà.
En sentit contrari, però sense sortir d'aquesta dimensió, s'argumenta que no es pot fer una llengua oficial sense que disposi d'un territori concret (com sí que passa amb el cas de l'aranès).
L'oficialitat implica territorialitat i no presència demogràfica.
Aquestes discussions acostumen a ocupar filòsofs polítics i juristes, gent acostumada a aplicar la lògica dels principis.
Hi ha una altra dimensió d'argumentació que busca mostrar quina seria la conseqüència previsible de cadascuna de les decisions.
Des d'aquest pla s'argumenta que una cooficialitat institucionalitzaria un fals bilingüisme que empitjoraria la situació del català, la llengua feble.
Del mateix tipus -fixant-se en les conseqüències-, és l'argument que fer cooficial el castellà, tot i que no fos al mateix nivell que el català, seria la base sobre la qual alguns grups polítics es recolzarien per demanar finalment un tracte paritari, al 50%, que fins i tot podria posar en dubte l'actual immersió lingüística escolar.
D'altres, centrant-se en les hipotètiques conseqüències, destaquen, en canvi, que l'estatus del castellà si no se li reconeix l'oficialitat serà un dels cavalls de batalla política més importants del futur estat independent, amb un potencial cohesionador d'una part de la societat catalana important, en contra de les bases mateixes del nou estat.
No reconèixer la cooficialitat debilitaria la seva legitimació social.
Reconèixer-lo, en canvi, és desactivar aquest problema potencial.
Sociolingüistes i estrategs protagonitzen aquest tipus de reflexions.
Hi ha una tercera dimensió, podríem dir-ne pragmàtica.
Són els arguments que se centren en el reconeixement de la realitat que tenim i com aconseguir que el màxim de gent es posi d'acord.
I aquestes veus recorden que hi ha un 50% de catalans que tenen com a llengua pròpia -és a dir, la seva llengua habitual- el castellà.
Si el castellà no és oficial, perilla el seu suport al procés cap a l'estat propi.
Part de l'oposició tradicional a l'independentisme d'aquests sectors ha sorgit del fet que per a molts s'associa la independència de Catalunya amb pèrdua dels seus drets lingüístics.
Pujar-los al carro és garantir-los que no.
Aquesta és la dimensió en què operen la immensa majoria dels polítics, acostumats a la negociació i al pacte, no a jutjar les bondats de l'argument.
De fet, és la base de la democràcia, quan considerem que totes les posicions són en darrer terme comparables i guanya la que tingui més suports.
Deixant de banda la discussió argumental, però, tinc la sensació que per a la immensa majoria de la societat catalana es tracta d'aconseguir el que no ens ha estat possible en aquest estat espanyol.
I que això és, precisament, el que ha impulsat el creixement exponencial de l'independentisme: la impossibilitat d'encaix, molt més que la possibilitat d'un nou món rupturista.
És a dir, aconseguir que totes les etiquetes dels productes que es venen a Catalunya com a mínim estiguin en català, que la immersió lingüística a les escoles no sigui qüestionada, que qualsevol ciutadà es pugui dirigir en català a un jutge i l'entengui.
Però també que si un català s'adreça a una administració pública en castellà se l'entengui, que cap servidor públic pugui al·legar manca de coneixement del castellà per no fer-ho (com ara passa amb alguns servidors públics a l'inrevés).
O que qualsevol català pugui expressar-se en castellà al Parlament, i que tothom l'entengui.
Una imatge en tres dimensions del que volem pot ser molt més útil que mil debats argumentals, on és fàcil fer-nos la traveta a nosaltres mateixos.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Manifestació a Varsòvia ahir, el Dia de la Independència de Polònia. / RADEK PIETRUSZKA / EFE
Desenes de persones van desfilar ahir pels carrers de Varsòvia amb crits de "Déu, honor i pàtria".
Banderes blanques i vermelles per celebrar el centenari de la independència de Polònia.
Una marxa massiva i oficial per diluir, entre la multitud, l'exaltació ultranacionalista i racista d'ara fa un any.
Nacionalisme d'estat per amagar l'agressivitat de grups supremacistes, antisemites i d'extrema dreta radical que s'hi van sumar.
El govern i la presidència del país van desfilar escortats, a poca distància, pel fum de bengales vermelles i simbologia feixista.
La dreta ultraconservadora del PiS, el partit Llei i Justícia de Kaczynski, va oferir l'embolcall perfecte per a l'exhibició ultracatòlica i nacionalista que ahir es va desplegar a la capital polonesa.
Emmanuel Macron advertia ahir a París dels perills d'un nacionalisme que és "una traïció al patriotisme".
El president francès s'erigia, altre cop, en defensor del multilateralisme i els "valors morals" davant un Donald Trump que fa només unes setmanes, durant un míting de campanya, es va declarar "un nacionalista".
Una vegada més, Macron exercint d'estadista mundial malgrat les seves pròpies derives, que el van portar la setmana passada a reconèixer el mariscal Pétain com un dels grans herois francesos de la Primera Guerra Mundial, obviant que va liderar el règim col·laboracionista durant l'ocupació nazi.
Però Macron també era ahir un president en campanya "contra la lepra nacionalista" (que serà el seu leitmotiv per a les pròximes eleccions europees) en el centenari de l'armistici que va decidir el final de la Primera Guerra Mundial a l'Europa Occidental.
La pau del 1918 va ser de mires molt curtes.
Un armistici firmat pels vencedors contra els vençuts.
Amb reparacions de guerra humiliants.
Un final a la violència bèl·lica que no va acabar, ni per aproximació, amb tot l'odi incubat.
En què la pau només va transformar la continuació del conflicte.
El "fracàs" d'aquella Primera Guerra Mundial per construir "un ordre mundial estable encara se sent avui a Ucraïna o al Pròxim Orient", recordava dijous a Barcelona l'historiador alemany Robert Gerwarth.
L'Europa d'avui torna a ser un món de guanyadors i perdedors on el centre polític ha quedat totalment erosionat i creixen els extrems, i on emergeix de nou el populisme i la radicalització.
A Europa li torna a fallar la memòria, sobretot perquè la percepció de la UE -el suport o no al projecte europeu- ja no depèn tant de la memòria col·lectiva com de l'experiència individual.
La confiança en la UE té menys a veure amb la idea de superació del conflicte bèl·lic i molt més amb la confiança individual de cadascú en el futur més immediat i amb la sensació de com ens hem sentit tractats en aquesta Unió de desigualtats engolida per una globalització amb noves potències econòmiques i manufactureres.
No n'hi ha prou de tornar a assenyalar públicament amb el dit acusador els que s'equivoquen i humiliar-los davant el món.
"El projecte europeu s'ha de reinventar més enllà del relat de la pau, ha de reflexionar sobre com integrar més persones", deia dijous un altre expert en la Primera Guerra Mundial, l'historiador francès Victor Demiaux, amb qui Gerwarth va debatre al CCCB.
La primera amenaça a la UE és la desigualtat perquè sense percepció de seguretat i benestar la legitimitat del projecte europeu acaba qüestionada.
"La humiliació, l'esperit de revenja, la crisi econòmica i moral van alimentar l'auge del nacionalisme i el totalitarisme", recordava ahir Macron.
Per això, sense recuperar la idea d'una UE on tothom se sent beneficiat o protegit serà impossible revertir els discursos de promeses alternatives i renacionalització de les solucions que s'escampen arreu de la Unió.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Les retallades estan mermant la qualitat de l'ensenyament, segons han volgut remarcar en la protesta.
Les tisores com a símbol de retallada, tampoc han faltat a les pancartes.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Aquesta passada setmana els alumnes de 4t d'ESO hem estat participant en un concurs de Catalunya ràdio anomenat Els Optimistes
Durant aquests dies, ens ha acompanyat un equip mòbil de Catalunya Ràdio amb el locutor que ens representava, en Xavi Canalias.
Hem concursat contra els alumnes de 4t d'ESO de l'Escola Intermunicipal del Penedès de Sant Sadurní d'Anoia.
Al concurs no només hem participat els alumnes, sinó que durant aquests dies hem format equip amb dos professors, un exalumne, una mare de l'AMPA i un membre de l'equip directiu.
El concurs consisteix a realitzar una sèrie de proves i preguntes sobre diferents temes, com història i matemàtiques, entre d'altres.
Durant la setmana hem anat guanyant o un institut o un altre, i en acabar el programa teníem els punts acumulats de les proves.
El divendres, estàvem empatats i ens quedava l'última prova per fer, però finalment vam ser els primers de fer dues errades i això ens va fer perdre.
Paral·lelament a aquest concurs, hi havia competició per aconseguir la màxima votació dels oients, i l'equip que aconseguia més vots al final de la setmana, n'era el guanyador.
Aquesta part sí que l'hem guanyat, i ens han donat un bon premi del que podrem gaudir tots els companys de l'institut: un equipament esportiu per al centre.
No hem pogut guanyar el concurs de proves i preguntes, però tots ens n'hem emportat una molt bona experiència i una setmana plena de nervis, diversió i... sobretot d'optimisme!
Tot plegat ha estat, molt emocionant!
Us convidem a tots que canteu un nou himne que hem creat per a l'institut.
Equip d' "Els optimistes" esperem rebre de nou la vostra visita.
Informació sobre protecció de dades |
Portal per als futurs estudiants
L'objectiu d'aquest taller és, d'una banda, proporcionar dades lingüístiques que demostrin l'existència de desigualtat de gènere en la nostra societat i, de l'altra, veure quina contribució podem fer per revertir aquesta situació de desigualtat.
Així, doncs, després d'una breu introducció sobre l'estudi de la llengua i el gènere des de la sociolingüística, ens centrarem en els aspectes següents: com parlen les dones, com es parla de les dones i com es parla a les dones.
Treballarem a partir de dades extretes dels mitjans de comunicació o de les xarxes socials.
Maria del Mar Vanrell Bosch, professora contractada doctora interina del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
Realització del taller en el centre educatiu
Realització del taller en el campus universitari (Palma) |
El president de la Generalitat i els consellers de Cultura i Afers Socials, entre les personalitats polítiques presents a l'acte
Salt.-Més de 135.000 persones s'han fos aquesta tarda a Salt (Gironès) en un únic batec per aixecar el pilar de la solidaritat i la diversitat de la futura República catalana.
El municipi ha estat el tercer de Catalunya, per darrere de Lleida i Berga, on els manifestants han aixecat els punts grocs seguint el compàs de la música, responent a la crida que l'ANC i Òmnium han fet per demostrar, un any més, la força de l'independentisme.
A primera fila, davant els milers de concentrats al llarg del passeig Països Catalans, el president de la Generalitat ha participat per primer cop a l'acte de la Diada impulsat des de la societat civil.
Entre les autoritats que flanquejaven Carles Puigdemont a la zona habilitada davant l'escenari hi havia també els consellers de Cultura i Afers Socials, Santi Vila i Dolors Bassa.
Al batec de Salt hi havia més de 60.000 inscrits però, com ja es preveia, la manifestació ha congregat milers de persones més vingudes d'arreu de la demarcació i més enllà.
Les comarques gironines no han fallat a la cita de la Diada i han convertit el passeig dels Països Catalans de Salt en un riuada de samarretes blanques, estelades i punts grocs per reclamar la independència de Catalunya.
L'organització preveia una assistència d'unes 60.000 persones comptant que hi hauria inscripcions d'última hora i que alguns participants hi anirien sense registrar-se al web.
Finalment, l'afluència ha estat massiva i han més que doblat el nombre de manifestants previstos.
En total, la xifra de participació ha estat de més de 135.000 persones.Això ha obligat a "crear" un tram nou al final de tot de l'avinguda, més enllà del límit previst inicialment.
Doncs hi ha gent allà, som tants que hem hagut d'allargar 400 metres més la manifestació", ha explicat al públic un cop acabat el batec el presentador de l'acte, l'actor Quim Masferrer.
També s'han omplert tots els aparcaments que hi havia previstos a la població i han obert una altra zona habilitada al polígon Torremirona.
Un total de 153 busos han arribat a Salt procedents de totes les comarques gironines.Els manifestants s'han distribuït en sis trams corresponents a les sis comarques gironines: Gironès (tram 21), Selva (tram 22), Alt Empordà (tram 23), Baix Empordà (tram 24), Garrotxa (tram 25) i Pla de l'Estany (tram 26).
A la capçalera, just davant l'estació jove de Salt, hi havia el president del Govern, Carles Puigdemont.
És el primer president que ha participat a la manifestació de la Diada organitzada per l'ANC i Òmnium.
La seva arribada ha aixecat expectació i moltes persones s'hi han apropat per demanar-li fotografies amb ell.També a la capçalera, acompanyant Puigdemont, hi ha hagut els consellers Santi Vila i Dolors Bassa, l'adjunt a l'alcaldia de Perpinyà, Brice Lafontaine, l'alcalde de Salt, Jordi Viñas, i nombrosos alcaldes, regidors i dirigents polítics de la demarcació.
República diversa i integradoraEnmig d'un ambient festiu i reivindicatiu, Salt ha començat a bategar en tercer lloc, per darrere de la Seu Vella de Lleida i Berga mentre els castellers han construït el pilar de la diversitat.
L'actor Quim Masferrer ha donat pas al cantant Gerard Quintana, que ha estat qui ha llegit part del manifest.
"La República catalana estarà a punt per defensar i acollir persones perseguides, exiliades i refugiades", ha llegit Quintana que ha reivindicat així el caràcter solidari i integrador de la societat catalana.
"Un món més just on ningú haurà de fugir de casa seva, és el nostre projecte de futur", ha ressaltat."Som i serem un poble acollidor.
Estem a punt", ha conclòs el manifest just en el moment en que ha començat a sonar la música de la Diada que ha marcat el batec saltenc.
Poca estona després, un cop han esclatats els coets, tots els punts de l'Onze de Setembre han bategat alhora i han acabat la jornada reivindicativa amb Els Segadors i clams a favor de la independència.
A Salt també hi ha hagut una nodrida participació de nord-catalans ja que la territorial de l'ANC de la Catalunya del Nord va fer una crida a ser presents al batec de Salt, que ha volgut representar la 'República de la solidaritat i la diversitat'.Molts repetidors i amb ganes que sigui l'última concentració La calor no ha fet defallir les ganes de concentrar-se i de reivindicar la voluntat d'un poble que vol ser independent.
En les hores prèvies a la mobilització, es respirava un ambient festiu i a mesura que s'ha anat acostant l'hora tothom ha pres posició en un dels sis trams que hi havia previstos.
Molts dels manifestants són repetidors i ja havien assistit a anteriors actes de la Diada organitzats per l'ANC i Òmnium Cultural.
"Hem vingut cada any, tenim la tarifa plana", bromejava en Jaume Campolier que ha vingut al tram 26 des de Banyoles.
Molt a prop seu, hi havia la Teresa, una veïna de la comarca del Baix Llobregat que estava passant uns dies a Palamós i que no s'ho ha volgut perdre.
"Ho hem de fer perquè si no ho fem nosaltres no ens ho farà ningú i si cal un acte multitudinari a Madrid perquè els caigui la bena dels ulls, doncs es fa", ha assenyalat.Un altre aspecte en què han coincidit molts dels participants és en el desig que aquesta sigui l'última Diada reivindicativa.
Així ho ha expressat l'Anna Descalç, que ha vingut des d'Olot amb un grup d'amics.
El seu sentiment, ha dit, és que el poble català "no es cansarà de mobilitzar-se fins a aconseguir el país que vol".
Ara bé, també espera que aquesta Diada d'avui sigui la definitiva.Els assistents han posat bona nota a l'organització que ha estat capaç d'absorbir molta més quantitat de gent de la prevista.
En Francesc Riera, que ha vingut de Sant Antoni de Calonge, assegurava que el que ha vist avui "ha estat a l'alçada d'altres anys" i que creu que "el procés no té aturador".
"És qüestió d'anar passant el temps i avui és una punta més", ha afegit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les cerveses artesanes s? han guanyat un espai molt merescut a les cartes de tot tipus de bars i restaurants.
Per saber quins plats combinen millor amb cada tipus de cerveza, aquesta? ampolla? és ideal.
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix. |
Diumenge 2 de febrer es va dur a terme una acció amb mig centenar de voluntaris per recuperar la platja Llarga, per part de l'Ajuntament de Tarragona, la Plataforma Cuidem la Platja Llarga, Greenpeace, Ecologistes en Acció, Gata i que va comptar amb el suport del centre d'informació Europe Direct Tarragona.
Es van fer tasques de recuperació i sensibilització amb motiu dels desperfectes ocasionats pel temporal Glòria però que també ha servit per netejar de microplàstics la sorra i eliminar plantes invasores.
Aquesta acció continua amb voluntaris aquest dimecres i dissabte vinent.
La trobada tindrà lloc a les 10 sota del pont de cala Romana i des d'allí es coordinen totes les tasques.
Qui no vulgui o no pugui caminar molt es pot quedar al túnel netejant la gran quantitat de Cymodocea que hi ha.
També és preferible portar una bossa d'escombraries, un colador de cuina i un cubell per a les tasques de neteja.
Pots seguir tota l'actualitat europea a través del nostre blog Directe a Europa i a les xarxes socials: Facebook, Twitter i Instagram.
Som el centre d'informació sobre la Unió Europea que l'Ajuntament de Tarragona posa a l'abast de la ciutadania.
© 2016 EUROPE DIRECT TGN | Pàgina elaborada per La Lleonera Comunicació |
'Star Wars: Els últims Jedi' s'ha convertit en la cinquena millor estrena de la història, superant els 450 milions de dòlars el seu cap de setmana d'estrena.
Malgrat el seu èxit de taquilla, el film no ha agradat als fans més puristes de la saga galàctica, que han iniciat una petició per acomiadar Rian Johnson i refer la cinta.
El cineasta ha respost les crítiques.
El director de l'Episodi VIII de la franquícia de Lucasfilm ha respost la petició formal iniciada a Change.org que ja ha recollit més de 30.000 signatures.
"He estat fan de Star Wars tota la meva vida, i he passat gran part de la meva vida a l'altre costat d'aquest fandom, el cop se suavitza una mica", afirma Johnson a una entrevista a Business Insider en la qual admet que no es poden satisfer sempre els desitjos dels seguidors de Luke Sywalker, Leia i companyia.
"Soc conscient de la meva pròpia experiència i, el primer de tot, els fans són tan passionals que es tornen molt violents amb mi a Twitter", lamenta el cineasta, a qui acusen d'allunyar-se del cànon oficial de Star Wars.
"Això passa perquè es preocupen d'aquestes coses i fa mal quan esperes alguna cosa específica i no ho aconsegueixes amb allò que t'agrada.
Sempre dol, així que no m'ho prenc com alguna cosa personal quan un fan reacciona negativament i m'ataca a Twitter", explica Johnson.
"Està bé, és el meu treball i estic aquí per a això.
Com vau dir, cada fan té una llista de coses que vol i que no vol veure en la pel·lícula de Star Wars.
Trobaràs pocs fans que les seves llistes s'ajusten amb el resultat", afirma el director de Looper.
Així mateix, Johnson explica que ha mostrat la seva visió personal de la saga seguint l'exemple de George Lucas.
"Lucas mai va fer una cinta de Star Wars assegut pensant 'Què volen veure els fans?'.
Si hagués escrit Els últims Jedi pensant en allò que volen els fans, encara que soni temptador, no hauria funcionat perquè la gent seguiria escridassant 'Has arruïnat Star Wars' i faria una pel·lícula dolenta.
I últimament és l'única cosa que ningú vol", explica Johnson, que dirigirà la nova trilogia de la franquícia després de l'Epsiodi IX, dirigit per J.J. Abrams.
D'altra banda, Johnson ha assegurat que la major part de les reaccions rebudes són positives.
"El 80-90% de les reaccions de Twitter eren molt agradables.
Quan parlo de les coses negatives, aquesta no és la imatge completa dels fans", afegeix el director.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Inici > Contacta i opina > Enllaços > Administracions i empreses amb conveni |
Barallar-se, posar-se en discòrdia, caure de la gràcia d'algú.
Ja no surten junts; eren inseparables, però han trencat el plat bonic i van cadascú pel seu cantó.
D'origen incert, paral·lel del castellà bonico, -ito i de noms personals ibers o gals Boniccus, -icca, -ittus, però probablement derivat del llatí bonus, 'bo', amb sufixos celtollatins -iccos, -ittos.
—Perquè Pipilinis és el nom d'un pollastre medieval que tenia el do de la paraula!
—Bé, jo també el tinc, aquest do!
—Sí, però tu no ets cap pollastre!
—Perquè sóc realista, ho entens?
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
En la matinada i matí del dia 27/07/2019 s'han efectuat diverses actuacions amb conductors sota la influència de la ingesta de begudes alcohòliques o substàncies estupefaents.
Bases de Manresa, una patrulla atura un vehicle el qual tenia una circulació erràtica.
El conductor mostra simptomatologia i dona POSITIU en Drogotest en substància de Cocaïna, a l'escorcoll del vehicle es troba també substàncies de Haixix i Cocaïna.
El conductor és doblement denunciat administratiu, tant pel motiu de conducció sota la influència de drogues estupefaents, com per la tinença d'aquestes substàncies prohibides.
D'Oci dels Trullols), el conductor mostra simptomatologia i es requereix patrulla de Policia Local per efectuar-li test d'alcoholèmia.
Aquest dona positiu amb taxa 0.50 mg/l aire expirat i se li efectua denúncia administrativa i immobilització del vehicle.
A les 06.30 h del dia 27/07/2019 un conductor es queda adormit aturat davant d'un semàfor en Crta.
Una patrulla de PLM li efectua test d'alcoholèmia i dona positiu amb taxa 0.60 mg/l aire. |
M'agraden molt totes dues coses i procuro fer-les tan bé com sé, tot i que tant l'una com l'altra són molt difícils.
Fa més que sóc professor que no pas pare i per tant em crec millor en la primera faceta que en la segona, només perquè hi tinc més anys de rodatge.
Tinc dos fills i, com tothom, intento fer el mateix per a tots dos.
Ara, però, veuré com el petit haurà d'estudiar a l'empara d'una nova llei d'educació.
La llei es diu Lomce (llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa) però tothom la coneix com a llei Wert.
Des de l'any 1978 és la novena (!) llei d'educació.
A partir de les notícies aparegudes, l'hem anada intuint com una llei que deixa de banda el català com a llengua vehicular, però, ara que ja té calendari d'aplicació i que n'hem llegit la lletra petita, resulta que encara fa més mal.
La Lomce no és una llei per millorar la qualitat educativa.
És una llei per controlar allò que s'ha d'ensenyar: aquest és l'axioma únic a partir del qual es desenvolupa tot.
Té la voluntat de centralitzar tant el currículum bàsic com els criteris d'avaluació.
El govern de Madrid decideix què s'ha d'ensenyar i com s'ha d'avaluar.
A Madrid prepararan els exàmens: els alumnes que acabin sisè de primària, quart d'ESO i segon de batxillerat hauran de fer unes proves de revàlida (tot i que la llei intenta no dir-ne així) amb uns continguts que cap centre podrà deixar de fer.
L'alumne aprovat per la seva escola, pels seus mestres, però que no superi aquestes proves, no tindrà la titulació i, a més, no podrà repetir perquè haurà aprovat.
O sigui que haurem de prioritzar la història d'Espanya i els Àustries tal com ens ho hagin escrit a Madrid o no obtindrem el títol de batxillerat o ESO.
I, a més, ens quedarem un temps sense saber què hem de fer.
L'aparició d'una doble via a quart d'ESO és un altre despropòsit.
Uns alumnes faran quart d'ESO per al batxillerat (ignoro si el nom serà aquest, però no podrà ser gaire diferent) i uns altres quart d'ESO per a la FP, amb revàlides diferents per a uns i altres que no es poden commutar.
I, en canvi, de l'atenció a la diversitat, la llei no en diu absolutament res, ho deixarà en mans de les administracions "locals".
Més: desapareix la matèria d'educació per a la ciutadania (massa progressista) i tornarem a fer -sí, ja sabem que amb alternatives eufemístiques- religió (en singular, ja suposen de quina es tracta, oi?).
En les matèries específiques, al darrer curs de batxillerat desapareix la filosofia com a matèria comuna (el control està en contradicció amb l'amor per la saviesa).
Els professors passaran a tenir més poder davant l'alumnat: se'ls concedirà "presumpció de veracitat" [sic], una absurditat que s'atorgarà al docent en cas de conflicte, com si el respecte o la resolució de conflictes depenguessin d'això...
L'entrada a la universitat és un dels altres nyaps.
Amb la revàlida aprovada no n'hi haurà prou: si alguns estudis universitaris ho decideixen, poden determinar fer exàmens ad hoc o decidir que les notes de determinades matèries tenen més valor.
La desaparició de les proves PAU, que per bé o per mal suposen un sistema global comú d'accés als graus, és una pèssima notícia per als futurs universitaris.
En un moment en què els oficis per a tota la vida van desapareixent; en què, per guanyar-se la vida, els nostres alumnes probablement hauran de buscar ells mateixos els seus propis negocis; en què arreu del món veiem com cobren valor les emprenedories, creativitats, imaginacions, la nova llei d'educació decideix que res d'això no és important.
No es pot fer una llei d'educació amb l'ànim de controlar abans que el d'educar.
I més important encara: no es pot fer una llei d'educació sense consens.
Per educar no n'hi ha prou, amb la majoria.
En l'acte d'educar hi intervenim tots, i tots hem de creure en allò que volem ensenyar.
La meva presumpció de veracitat la vull per dir que no.
I crec que, com jo, molts pares i mares, mestres i alumnes, tampoc.
En aquesta llei no hi ha consens, i tots els partits ja s'han afanyat a dir que si hi ha un canvi de govern la revocaran -apa, aquesta sí que serà la décima -, però, mentrestant, això és el que espera als nostres fills.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Parlem de la CMA (Cirurgia Major Ambulatòria), és a dir les intervencions quirúrgiques sense ingrés hospitalari.
Ens en dona detalls Sílvia Fernández, Infermera referent Curta Estada i Cirurgia Major Ambulatòria i Marta Guitart, Consulta prequirúrgica i infermera.
Tornar a: Becaris 25 de febrer de 2020 |
Eusebio ha comparegut a la sala de premsa d'Ipurua amb una cara molt llarga després de la dura derrota encaixada davant l'Eibar que apropa el Girona perillosament a la zona de descens:
"Ha estat un partit complicat, hem treballat bé en el primer temps però el segon gol ha estat un cop molt dur que ens ha deixat tocats.
En el segon temps ells han estat superiors.
Ara ens hem d'aixecar, que ens ha costat molt arribar fins aquí.
Estem competint bé i no se'ls pot recriminar res, als jugadors.
Hem d'estar més units que mai."
A l'hora de buscar responsabilitats, l'entrenador blanc-i-vermell les assumeix totes i descarrega els jugadors de qualsevol culpa:
"Jo tinc la gran responsabilitat del que ha passat aquí perquè ells han executat el que els he demanat.
Ens ha fet molt mal el segon gol i venint de la dinàmica que venim ens deixa anímicament tocats però hem de continuar endavant.
L'equip encara pot créixer, estem molt units i tenim tots els ingredients per capgirar aquesta situació."
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Pot existir una versió editorial de la tarifa plana?
En el futur, les biblioteques hauran de cobrar una part dels seus serveis, i si no ho fan potser tindran greus conflictes amb alguns autors que podrien arribar a qüestionar l'indiscutible protagonisme que han tingut en les polítiques culturals públiques.
La indústria editorial local (que no la global) haurà de reduir el nombre de títols editats i la tirada que molts tenen.
Aquest fenomen no suposa necessàriament un decreixement de la lectura sinó un canvi progressiu d'hàbits en el format de lectura.
Serà un canvi lent, però irremeiable, que afectarà en primer lloc el llibre de text i la creació acadèmica i posteriorment una part important de la literatura.
Aquest procés s'ha iniciat amb força en el mon de la premsa i va creixent de manera irregular en altres àmbits editorials, bé sigui per la resistència a gestionar el canvi o per les implicacions que encara existeixen amb el món de la impressió.
No és fàcil conèixer les xifres exactes d'edició i venda de llibres, perquè el sector les tracta com un secret magníficament guardat, però alguns dades són força rellevants.
Cada dia apareixen noves editorials petites i especialitzades que cerquen solucions alternatives al model general de funcionament del sector, que ha estat tradicionalment en mans de grans empreses sense pràcticament cap competència (ni tan sols perifèrica).
Les llibreries pateixen de valent l'aparició contundent de models de distribució a baix preu altament connectats amb imaginaris virtuals globals (Amazon, per exemple).
La distribució tradicional està en procés de desaparició per l'efecte anterior, o perquè les editorials i les llibreries necessiten ampliar els seus marges econòmics atesa la disminució global de les vendes, i substitueixen directament la seva funció.
En aquest context caldria preguntar-se si la política de preu fix que tan bons resultats ha donat per mantenir el model català del llibre encara constitueix un instrument eficient per equilibrar i donar sostenibilitat al conjunt del sector.
Cal pensar una economia de la lectura que a poc a poc se sobreposi a la tradicional economia del llibre.
La música és el sector que més ha avançat en aquesta direcció, però les característiques són diferents
Però en aquesta equació, on les variables indeterminades prenen cada dia més protagonisme, hi ha una peça que podria estar disposada a trencar les regles del joc: l'autor.
Tradicionalment, la retribució de l'autor literari, o de l'escriptor en general, es relacionava directament amb les vendes dels seus llibres i no pas amb la seva lectura.
Hom suposa una relació directa entre comprar un llibre i llegir-lo, però l'evolució del sector demostra que aquesta relació està canviant ràpidament.
Avui en dia és possible, i ho serà mes en el futur, ser un autor llegit sense vendre gaires llibres, la qual cosa implica repensar el model econòmic del sector.
Per això sorgeix la necessitat de pensar en una economia de la lectura que a poc a poc se sobreposi a la tradicional economia del llibre.
La música és el sector que més ha avançat en aquesta direcció, però les característiques del mon fonogràfic són força diferents.
Per començar, la música ha aconseguit definir perfectament una economia de la comunicació pública inexistent en el terreny del llibre.
D'altra banda, les connexions entre la indústria fonogràfica i l'espectacle musical (la música en directe) són immenses i sovint amb estratègies interconnectades.
El món del llibre té unes altres característiques.
Un llibre pot ser llegit en format paper o digitalment, pot ser adquirit legalment o ser objecte de pràctiques de pirateria, pot ser utilitzat com a motiu teatral o cinematogràfic, pot esdevenir la base d'un videojoc, però difícilment serà objecte d'una economia de la lectura en viu o del 'show business' literari, i probablement tampoc seria econòmicament sostenible.
Tot plegat planteja dubtes sobre l'equilibri d'un sector que ha estat determinant per aconseguir democratitzar el fet cultural.
Llibres i patrimoni han estat els pilars de les modernes polítiques culturals, amb la diferència que el primer té un context econòmic industrial que ha permès que les llibreries i les biblioteques assegurin l'equilibri entre el pensament il·lustrat i l'accés universal i gratuït al coneixement.
L'autor que és llegit a la biblioteca, ja sigui perquè els seus llibres anteriors han estat exitosos, per recomanació escolar o per necessitat acadèmica, que de sobte ha vist retallades les bestretes de venda de les produccions actuals per desconfiança editorial, per manca real de vendes o per raons derivades de les transformacions pròpies del sector, ¿què pot esperar professionalment?
Potser una versió editorial de la tarifa plana?
En qualsevol cas, aquest autor segueix sent la mare dels ous.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Sant Esteve de Palautordera.-Un client entra un matí qualsevol a la Pastisseria Vallflorida de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).
"Són aquests els millors croissants d'Espanya?", pregunta mentre assenyala el mostrador on hi ha els croissants de mantega.
La resposta és afirmativa i l'home se'n va amb un parell de croissants.
La Pastisseria ven actualment entre 4.500 i 5.000 croissants a la setmana, quan abans en venia uns 1.500.
Les setmana després de rebre el premi "vam arribar a vendre 8.500 croissants; estàvem desbordats", recorda Lluís Costa, el creador del Millor Croissant Artesà de Mantega d'Espanya 2015, el guardó que atorga cada any l'Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona.
La Pastisseria va rebre el guardó el passat octubre, i cinc mesos després encara nota l'impacte del premi: "ve gent de Lleida, Tarragona, València o La Seu d'Urgell a tastar el croissant", relata Costa, de 29 anys, en una entrevista a l'ACN.
El pastisser considera que la clau del producte és "una bona massa mare" tot i que la recepta compta amb "la millor mantega, la millor llet, la millor farina, la millor mel i la millor aigua, que és la del Montseny".
Tot i això, Costa assegura que el més important no és la recepta sinó "el procés d'elaboració" i "trobar la perfecció".
"Aquesta és la diferència entre un bon croissant i un croissant regular", afegeix.
El croissant de Vallflorida és "molt sec de fora i humit per dins", assenyala.
Tornar-se a presentarLa Pastisseria guanyadora no pot presentar-se al premi l'any següent.
Lluís Costa, però, té clar que l'any 2017 es tornarà a presentar "per intentar ser la primera pastisseria que guanya dues vegades aquest premi.
Intentant millorar més i aprendre més".
La Pastisseria Vallflorida funciona des de fa 33 anys a Sant Esteve de Palautordera, als peus del Montseny.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
València i les comarques que miren sempre cap a la capital del territori estaven anegades, devastades, submergides per un riu Túria que havia ampliat violentament els seus dominis.
Les fortes precipitacions dels dies anteriors havien desbordat un curs fluvial que havia inundat cases senceres.
Els carrers i les places eren simples prolongacions del llit nuclear de l'aigua.
Els barris s'havien convertit en xicotets llacs.
I les vides de milers i milers de valencians havien quedat ofegades sota els efectes d'aquella catastròfica riuada.
El País Valencià, no debades, va lamentar la mort de 81 persones.
Un drama que evidenciava davant dels funestos ulls dels habitants de les comarques de València les mancances preventives que atresorava la dictadura franquista.
La maquinària del règim feixista va engegar-se ràpidament.
La riuada de 1957 coincidia amb els plans de modernització i desenvolupament econòmic que preparaven els nous ministres tecnòcrates al caliu de l'ajuda dels Estats Units, els quals havien considerat l'Estat espanyol un aliat en la seua guerra freda contra els països ubicats al bloc soviètic.
Amb l'objectiu d'evitar qualsevol irrupció de malestar contra la dictadura, les autoritats franquistes oferirien tres possibles solucions per impedir una nova catàstrofe hídrica: el desviament del Túria pel nord a l'altura de Quart fins a la seua desembocadura amb el llit del barranc del Carraixet, la preservació del llit natural del riu i modificar el seu trajecte perquè desemboque a la platja de Pinedo, o construir un nou llit del Túria.
Aquesta darrera opció contemplava una obra megalòmana de 12 kilòmetres de llargària que abastava des de Quart de Poblet i Manises fins a les pedanies de Pinedo i la Punta.
Al·legaven que, en cas de desenvolupar-se, es destruirien moltes hectàrees de regadiu i es produirien unes expropiacions excessivament costoses.
Uns arguments, però, que serien guardats en un calaix arran de la protesta de l'aleshores alcaldes de València, l'aristòcrata Tomás Trénor, el qual va queixar-se de la manca de diligència del franquisme per posar en marxa algun pla de contingència.
I més quan en 1968 s'havia produït una inundació, tot i que més xicoteta, a València.
Malgrat que el discurs fou censurat, Martí Domínguez, director de Las Provincias, va recollir-ho al seu diari.
El qüestionament del govern feixista va costar-los el seu càrrec, però va espavilar l'aparell de la dictadura sanguinària.
En 1961, va engegar-se l'anomenat Pla Sud, és a dir, la construcció d'un nou llit del Túria que segaria més de 280 hectàrees de camps, dividiria pobles com ara Quart de Poblet, Mislata i Xirivella, i comportaria la demolició de 836 habitatges.
Encara més, 740 persones serien expropiades.
I edificacions tradicionals com ara l'església de Pinedo, l'alqueria de la Closa i la del Sucrer, ubicada a la zona de La Torre, passarien a millor vida.
«El més important, però, és que marcaria la desfeta de l'horta, així com l'inici de la condemna per a un sud de València que es convertiria en el terreny al qual abocar totes les infraestructures molestes per a la resta de la ciutat», afirma Marc Ferri, activista de Per l'Horta.
Un viatge als inicis de la destrucció de l'horta -i del càstig d'una ciutat a la seua zona sud, la qual ha convertit els nuclis urbans en illes rodejades per un escalèxtric de carreteres i vies ferroviàries- realitzat aquest dijous al Ca Revolta de la mà de la publicista i artista Anaïs Florin i l'antropòloga Alba Herrero, qui han presentat dintre del cicle de conferències de Per l'Horta el llibre Ara vindran les màquines.
Relats subalterns de la València sud, editat a través d'una beca pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
«Tota una panoràmica des d'una òptica humana i antropològica de les conseqüències de les expropiacions del Pla Sud, una infraestructura que va obrir la veda per a la construcció d'altres com ara la Zona d'Activitats Logístiques a la Punta», ha introduït Ferri.
Ple a la tercera sessió de les a
Parlant de la memòria de les cases i vides desaparegudes amb el de València.
Història q recull el llibre de les autores: 'Ara vindran les màquines' pic.twitter.com/V4HJn4rKIq
«La nostra intenció era plasmar a través d'un relat coral i polifònic, on foren els testimonis qui protagonitzaran pràcticament el gruix del llibre, la història de la ferida sud de València, d'una infraestructura que va imposar-se de manera violenta sobre el territori sense qualsevol discussió.
A causa de la riuada i de la difusió d'un discurs fals per bona part de la premsa del franquisme, va justificar-se sense cap mena de crítica la construcció del Pla Sud.
De fet, es tracta d'un tema que, fins i tot, l 'urbanisme crític no ha qüestionat habitualment», ha retret Florin.
«Arran d'aquest silenci, volíem posar veu a les víctimes, oferir un relat alternatiu a l'oficial», ha complementat Herrero.
Un exercici de contrapoder a través de les lletres i les imatges que recull els testimonis de víctimes com ara Empar Puchades, qui aleshores comptava set anys.
Històrica activista en defensa del territori i actualment presidenta de l'Associació de Veïns de Castellar-l'Oliveral, va narrar en un reportatge a EL TEMPS com als seus «iaios i pares van segar-los la vida de soca-arrel».
Mentre el pare no va ser el mateix per la pena d'haver d'abandonar la seua idiosincràsia, el seu avi va morir a causa de la tristesa d'abandonar unes terres que eren tota la seua vida.
«La família d'Empar va lluitar com ara es fa contra els desnonaments per tal d'evitar l'expropiació.
Fins i tot, van detenir al seu pare per oposar-se a l'ordre de demolició de les autoritats franquistes», ha exposat Herrero.
«Aquelles expropiacions no va suposar només un canvi en el paisatge, amb la desaparició de nuclis històrics de població que ens ha costat localitzar en mapes antics.
També va afectar les vides dels habitants.
La majoria hagueren de fugir de les seues cases amb animals i ferramentes que no tenien on deixar-les.
Amb les indemnitzacions abonades, no podien més que pagar-se pisos xicotets.
Gran part dels expropiats, de fet, van deixar de ser llauradors per ser jornalers.
Altres van treballar a les fàbriques.
«Algunes famílies, però, van abandonar les seues terres en companyia d'altres veïns.
Era una manera de no perdre tots els seus vincles socials i de poder, entre més gent, restablir-se més ràpidament a les noves situacions vitals», ha afegit.
L'afecció a les vides dels expropiats fou silenciada.
Els relats de les víctimes de la política urbanística desmesurada del règim van ser obviats, oblidats deliberadament.
El Pla Sud, de fet, fou l'espurna «de la creació d'un sud de ciutat, amb les conseqüències que comporta», ha remarcat Florin.
«Amb el Pla Sud, per tant, s'hi determinava el lloc en el qual van concentrar-se els vials ferroviaris, les carreteres i les ubicacions econòmiques més pesades de la ciutat.
S'hi va escollir el patí d'enrere de la capital sense tenir en compte els efectes per als ciutadans d'aquesta zona, les quals han crescut entre vials que aïllen les seues vides d'altres nuclis urbans veïns», ha denunciat.
La construcció del nou llit del Túria, a més, va facilitar «considerablement el futur desenvolupament del Port de València».
«Perquè l'ampliació del recinte portuari i el Pla Sud tenen un fil conductor en la història de l'urbanisme a València.
Com el PAI de Benimaclet és la darrera lluita contra la destrucció de l'horta, la qual va iniciar-se amb el Pla Sud», ha avisat Herrero.
Benimaclet, no debades, és l'últim capítol de la batalla lliurada entre l'horta i el ciment.
Una història que té el seu origen en un Pla Sud que va arrasar biografies vitals sense contemplacions.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Testimonis d'afectats per l'avarícia expansionista de l'asfalt i la rajola
Entrevista a l'autor d'un informe que ofereix alternatives a l'actual PAI de Benimaclet
Lesions, sense ordre judicial i desproporció policial: així van desnonar els activistes de la V-21
L'ordenació urbana pactada pel PSOE i el PP amenaça 264.000 metres quadrats de camps productius
Parlen els afectats de dos projectes que amenacen l'horta de València
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Els jugadors del MONBUS IHC han tancat ja la preparació de cara al partit de dissabte a les Comes contra el Manlleu, el segon a casa d'aquesta temporada.
Els arlequinats, que intentaran aconseguir la segona victòria de l'any, han fet aquest dijous treball de situacions 4X4.
Francesc Monclús podrà comptar amb tots els jugadors.
Aquest cop el tècnic monbusià no s'esperarà al partit dels sub-23 per completar la llista de convocats (aquest cap de setmana no juguen).
Per aquest motiu Edgar Peralta i Albert Querol ja han rebut la confirmació que entren a la convocatòria.
Peralta s'hi manté (ja va ser a Voltregà) mentre Querol hi torna (no va jugar contra els osonencs i si en el darrer partit a casa contra el Vilafranca, just el dia en el qual no hi era l'Edgar per lesió).
Per la seva banda el Club Patí Manlleu disputarà el seu primer partit a pista contrària a la 4a jornada de l'OK Lliga, ja que fa dues setmanes es va ajornar l'enfrontament contra el CP Lleida.
Serà per tant el debut com a visitants dels homes de Lluís Nogué que de moment tenen 4 punts, fruit d'una victòria (5-1 al Tordera), i un empat (4-4 a l'Alcoi) totes dues a casa.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Diversos estudis, realitzats als Estats Units, Gran Bretanya i Espanya, demostren que la presència femenina als departaments creatius de les agències de publicitat no supera el 30%.
Mentre que en altres departaments, com aquells que estan en relació amb els clients, s'arriba clarament a la paritat.
Fins ara, cap recerca havia intentat discernir per quines raons la presència de creatives és tan baixa a les agències de publicitat.
Amb quins tipus de clients han de treballar?
Per què deixen la professió cap als 35 anys?
Així doncs, conèixer què passa dins el departaments creatius de les agències de publicitat a nivell global és un primer intent per recolzar la paritat al departaments creatius de les agències de publicitat.
Una major presència femenina repercutiria probablement en missatges menys sexistes.
En aquest estudi, es van entrevistar a 35 creatives publicitàries d'agències dels Estats Units i Espanya que treballen com a directores creatives en agències importants ja sigui en facturació o en premis guanyats a festivals.
Després de les entrevistes van emergir 3 blocs temàtics: el gènere i el procés creatiu, el gènere i l'assignació de projectes i, finalment, factors relacionats amb el fet de deixar els departaments creatius.
El resultats a Espanya els podem resumir en els següents punts: 1) la selecció final de les idees es feta per homes; 2) les dones són més democràtiques a l'hora de trobar sol·lucions; 3) a les presentacions davant client les dones se senten marginades; 4) els productes s'assignen segons el gènere (productes femenins vs. productes masculins); 5) els comptes (clients) amb més possibilitats de guanyar premis s'assignen a homes; 6) les dones deixen la professió per cercar feines amb menys estrès, per evitar un entorn altament masculinitzat que les perjudica i, quan són mares, per guanyar flexibilitat.
Els resultats a Estats Units van ser el següents:1) l'humor masculí sexualitzat és molt present; 2) manca productivitat a les oficines, el homes perden molt el temps; 3) el departaments representen una cultura fraternal; 4) les dones han de ser fortes per defensar el seu treball; 5) els homes porten els comptes que poden guanyar premis; 6) existeix un "getho rossa" en l'assignació de productes; 7) les dones deixen el departaments creatius per la seva cultura masculina, perquè els seus salaris són menors que els dels homes i per trobar equilibri entre la seva vida personal i professional quan tenen nens.
En general sembla que en ambdós països la cultura masculina domina en els departaments creatius ("boys' club"), fet que fa que les millors feines les facin els homes.
Sembla que en el món de la creativitat publicitària hi ha una cultura global, i aquesta és clarament masculina.
Durant els primers anys de la conquesta...
Si vols rebre el nostre butlletí al teu correu |
El festival Barcelona Pensa té previst repetir aquest format de marató cada dos anys, alternant-lo amb el festival biennal d'una setmana de durada.
La quarta edició del festival Barcelona Pensa, promogut per la Facultat de Filosofia de la UB, pren enguany forma de marató: el dijous 16 de novembre, coincidint amb el Dia Mundial de la Filosofia, diversos indrets de Barcelona acolliran vint-i-quatre hores seguides d'activitats vinculades amb aquesta disciplina del coneixement humà.
Algunes activitats prèvies avui, dia 15, serviran de preludi de la jornada.
La marató començarà amb un cabaret filosòfic poc abans de la mitjanit del dia 16.
La nit continuarà amb una xerrada sobre filosofies que els organitzadors anomenen nocturnes: l'orfisme, el cinisme, el simbolisme i el satanisme.
Ben entrada la matinada, la marató seguirà al Centre Cívic Golferichs amb una xerrada sobre cosmologia que recorrerà «els moments més apassionants de la ciència dels estels fins a l'actual visió científica de l'univers en expansió», i una taula sobre la relació de les arts i el pensament amb la nit.
Ja a primera hora del matí, a les sis, el festival es trasllada a la llibreria Calders, on es faran lectures de textos de diversos autors dels quals es commemora enguany alguna efemèride (Stefan Zweig, Joan Fuster, Simone de Beauvoir).
Una tertúlia matinal donarà entrada a les activitats diürnes, que tenen lloc a diversos indrets de la ciutat.
La Facultat de Filosofia de la UB acollirà grups de nens i nenes de diverses escoles de Barcelona que participen en el Grup d'Innovació i Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia (Grup IREF).
Durant tot el dia es podran veure a la Facultat els dibuixos i altres materials que elaborin els infants.
La Facultat també acollirà una olimpíada filosòfica entre equips d'estudiants de secundària i batxillerat que confrontaran les seves habilitats dialèctiques.
També tindrà lloc la presentació de llibre Ser, de José Luis Cañadas, dedicat a la filosofia per a infants.
El dia anterior a la marató, la Facultat haurà acollit el lliurament de premis del concurs anual Fotofilosofia, adreçat a estudiants de secundària.
El Pati Manning serà un altre dels escenaris de la marató i acollirà moltes de les activitats diürnes: la conferència central, amb el títol «Pensar la revolució», a càrrec de César Rendueles; la sessió titulada «Pensa la mort»; tres cafès filosòfics sobre el mal, la lletjor i la falsedat, i la taula rodona «Dones del món, dones al món», en què s'examinarà el paper de les dones en la filosofia, la ciència, les noves tecnologies, la cultura i la política.
Al mateix espai, al migdia, professors de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la UB i de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme-CETT, adscrita a la UB, duran a terme una activitat-taller ben diferent, centrada en el pa: s'hi abordaran les diferents formes en què presentem i conceptualitzem aquest aliment i les reflexions s'acompanyaran d'un pica-pica amb el pa com a protagonista.
El festival sortirà als carrers de Barcelona amb visites guiades al Museu d'Història de Barcelona, al Palau de la Virreina, a l'equipament cultural Fabra i Coats, i amb una ruta filosòfica per la ciutat que inclourà diverses institucions relacionades històricament amb la filosofia.
Algunes de les activitats del dia abans de la marató seran una taula rodona amb els alumnes de la Universitat de l'Experiència de la UB, una sessió sobre els discursos perillosos i el poder de la paraula, i la presentació del llibre El monolingüisme de l'altre, de Jacques Derrida, i d' Apories de la vida quotidiana, de Nemrod Carrasco.
El festival Barcelona Pensa té previst repetir aquest format de marató cada dos anys, alternant-lo amb el festival biennal d'una setmana de durada, la propera edició del qual serà el 2018.
El projecte, una aposta per la reflexió filosòfica com a tret fonamental d'una cultura crítica i participativa en la qual tothom s'ha de poder sentir implicat, està destinat a convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, que esborri la frontera tradicional entre alta i baixa cultura i que faci del pensament teòric i reflexiu un element fonamental de l'experiència. |
Tech Crunch, la web sobre tecnologia i start-ups amb més audiència del món, qualifica "d'exageració" les raons que la Guàrdia Civil exposa a GitHub per a que barri l'accés a l'aplicació del Tsunami Democràtic.
GitHub és un reposador de programari que hostatja tota mena de projectes digitals i permet la col·laboració entre els seus creadors.
"Potser es pot considerar que l'aplicació encoratja la disrupció, però acusar-la de 'terrorista' és una clara exageració.
Si no és que en la definició de terrorisme s'hi inclou aprofitar el poder de la resistència civil pacífica per a promoure el canvi polític", diu Natasha Lomas, la periodista que signa el reportatge.
Tech Crunch explica també que la sol·licitud de l'Estat espanyol de retirar l'aplicació de Tsunami Democràtic figura al costat dels arxius que contenen peticions semblants emeses pels governs de la Xina i de Rússia.
El reposador GitHub és propietat del gegant informàtic Microsoft.
"De tant en tant —explica el reposador al seu blog informatiu— GitHub rep peticions de governs per eliminar contingut declarat il·legal en la seva jurisdicció.
Tot i que no sempre estem d'acord amb les lleis [que invoquen els governs], bloquegem continguts si rebem una sol·licitud vàlida d'un govern".
La raó, afegeix, és que censurant algun contingut, eviten que els governs censors tanquin completament l'accés al reposador i, així, la resta d'usuaris d'aquell país poden seguir fent servir GitHub.
"GitHub no avala ni recolza cap afirmació continguda en les peticions [dels governs]", afegeix.
Segons Tech Crunch, l'app del Tsunami "és, essencialment, una eina descentralitzada per mobilitzar accions de protesta més petites i locals, a diferència de les accions més grans, que s'organitzen via [el canal de missatgeria] Telegram (com ara el bloqueig de l'aeroport de Barcelona de principis d'aquest mes).
Una font propera al Tsunami Democràtic ja havia explicat a Tech Crunch que les protestes coordinades a través de l'aplicació inclourien accions com ara circular a poc a poc per interrompre el trànsit en carreteres locals i compres massives falses als supermercats, en què els activistes deixarien els carretons carregats a la botiga [sense pagar]". |
El Partit Popular (PP) i Ciutadans (Cs) han presentat un recurs a la Junta Electoral Central (JEC) per impedir que Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí formin part de la candidatura de Junts per Catalunya (JxC) a les eleccions europees del 28 d'abril.
En els escrits presentats a la JEC, tant PP com Cs defensen que cap dels tres polítics no reuneix el requisit necessari de figurar en el cens de residents absents.
El partit taronja assegura que "no estan en condicions de ser electors o posseir la qualificació d'elector" i, per tant, tampoc no són elegibles.
Des de Múrcia, el candidat del PP, Pablo Casado, ha dit que no poden representar Espanya al Parlament Europeu perquè no resideixen al país.
Pels populars, tots tres són persones "sostretes de l'acció de la justícia" espanyola.
En l'escrit, el PP posa èmfasi en què Puigdemont, Comín i Ponsatí no estan en cap cas en ple ús dels seus drets polítics per la seva "rebel·lia processal".
Per la seva banda, el candidat de Cs, Albert Rivera, en un míting a Barcelona amb Inés Arrimadas, ha afirmat que "si fas un cop d'Estat a un país, no vas a unes llistes per representar-lo a les europees".
La reacció de JxC no s'ha fet esperar i des del partit ja han anunciat que presentaran al·legacions contra els recursos del PP i Cs.
Sobre el cas de Puigdemont, han assegurat que "té els drets polítics intactes, com demostra el fet d'haver-se presentat a les eleccions catalanes del 21-D".
Des del partit també han recordat que Lluís Puig i Josep Maria Matamala, tots dos a l'estranger, formen part de la llista a les eleccions generals sense que ho hagi impugnat ningú.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Tot i l'aparició de diferents VMP (Vehicles de Mobilitat Personal), com patinets o bicicletes, els escúters ( scooters ) segueixen sent una alternativa interessant per moure's per la ciutat.
A més, tenen l'avantatge que permeten fer recorreguts més enllà de la zona urbana, però ens centrarem en els que tenen més bones prestacions a les urbs, encara que això no impedeix que siguin bons per circular per zones interurbanes.
Els escúters, a diferència de les motos convencionals, com que tenen el motor a la roda posterior, deixen una base per seure amb els peus junts, amb la qual cosa el conductor pot anar assegut, i a més van sense canvi de marxes.
S'han anat obrint pas en el mercat per la seva comoditat i perquè, alhora, mantenen els avantatges d'una motocicleta.
Els podem trobar de molt variades prestacions, de diversos preus i amb condicions diferents pel que fa al permís de conduir necessari, des dels modestos ciclomotors de 50 cc fins als maxiescúter, de cilindrades i potències altes.
Els podem triar entre els de roda alta (amb llanta davantera de fins a 16 polzades) i els de roda baixa.
Els de roda baixa són ideals per anar per la ciutat, perquè permeten un menor radi de gir i generalment compten amb un espai sota el seient per col·locar objectes com el casc.
Els de roda alta, en canvi, són més estables i còmodes, però no solen tenir massa espai per a la càrrega.
Els de tres rodes, dels quals cada vegada en veiem més circulant, són una altra cosa per diverses raons.
La primera, que tècnicament són considerats tricicles lleugers, la qual cosa elimina la limitació legal de cilindrada o potència per als que només disposen de permís de conduir B (que només poden conduir motos de fins a 125 cc després de 3 anys d'experiència).
Després, que tenen major estabilitat i, per tant, ofereixen més seguretat a qui els condueix.
Es tracta de triar el que més convingui segons les circumstàncies de cadascú.
Aquests són els tipus d'escúter que més bé s'adapten a la circulació per ciutat.
Sigui una motocicleta convencional o un escúter, un ciclomotor pot tenir com a màxim 50 cc i estar limitat a 45 km/h.
Per poder conduir-lo cal tenir com a mínim 15 anys, tot i que només es poden portar passatgers a partir dels 18.
Cal disposar del permís de conducció AM, que s'obté després de passar un test de preguntes de la DGT, un test psicotècnic i una prova pràctica en circuit tancat.
Els ciclomotors són ideals per a ciutat, ocupen poc espai i són molt manejables, però, com que són vehicles lleugers i poc visibles, els conductors han de tenir la màxima precaució.
Es permet legalment que circulin per carretera sempre que ho facin pel voral, si és possible, o per la dreta de la calçada i amb compte quan no hi ha voral, però tenen prohibit circular per autovia o autopista.
Poden servir perfectament per iniciar-se en la circulació, tenen un preu assequible i consumeixen molt poc.
Tenen la particularitat que es poden conduir amb el permís de B i 3 anys d'experiència (el de cotxe), sempre que no superin els 125 cc i una potència d'11 kW (una mica menys de 15 CV) i no portin sidecar; per portar-ne amb més potència és necessari disposar del permís A2.
El ventall de preus en aquesta cilindrada és enorme, segons la qualitat dels materials, el tipus de motor, el disseny, per a quin recorregut el volem, etc.
Els que podem anomenar de ciutat són com els ciclomotors, perfectes per a zones urbanes per la seva agilitat, però amb més seguretat i comoditat i més possibilitat de càrrega.
Però just en aquesta cilindrada, el disseny importa bastant (també en altres categories, encara que no tant) i hi ha una gran oferta.
Els compradors que tenen un estil més esportiu es poden decantar per un model "sport", però últimament tenen molt èxit els "retros", tot i que cal tenir en compte que acostumen a ser més cars.
També podem triar-los amb carrosseria més gran o de diferent diàmetre de roda.
La categoria just per sobre de les 125 són les de 200 o 250 cc.
Són menys venudes perquè cal tenir el permís de conduir A2.
Entre elles, tenen més èxit les de 250 perquè hi ha una bona oferta i perquè, posats a fer, tenen major potència (poden arribar fins i tot a 25 CV), encara que siguin una mica més cares.
Encara que estan pensades per a ciutat perquè són el germà gran de les 125, amb característiques molt semblants, les de més cilindrada i potència permeten pensar en recorreguts més llargs i sortir a la carretera amb més prestacions.
Són, com el seu nom indica, escúters de grans dimensions i, per tant, amb més potència i rodes més grans, però també pesen més i consumeixen més, tot i que el dipòsit és també més gran i té una bona autonomia.
Per tant, no són els més indicats per a ciutat, però segueixen tenint avantatges com l'aparcament i, malgrat tot, sempre són més recomanables que un cotxe en zones urbanes.
Però per als que necessiten fer habitualment recorreguts mixtos, és a dir, també per carretera o autopista, són una bona opció.
Són molt còmodes per la grandària que tenen, també per al segon passatger, disposen de bona capacitat de càrrega (fins i tot poden portar alforges), són més segurs en general i amb un equipament que, per posar només un exemple, pot incloure seients calefactats.
Però, com és normal, són més cars.
Encara que poden arribar a 500 cc, les de 300, que segurament són les més interessants en recorreguts mixtos, també són les que tenen una major oferta.
Com que aquest tipus de vehicles està més desprotegit que altres que sí que porten carrosseria deformable, coixins de seguretat, etc., la conducció de motos o ciclomotors requereix un plus de prudència i anticipació del trànsit, ja que qualsevol caiguda o col·lisió pot comportar fàcilment lesions de gravetat.
Per això, a part de l'obligatorietat del casc, és recomanable escollir vehicles que incorporin frens ABS i fer servir roba de protecció com guants, jaqueta, pantalons i calçat.
O, dit d'una altra manera, evitar sempre circular amb roba que no protegeixi bé davant d'una caiguda.
Si tens pensat comprar-te una moto, consulta també aquests estudis de la Fundació RACC, que t'ajudaran a decidir-te:
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Registra't al nostre newsletter per rebre les últimes novetats.
Accepto les condicions d'ús i política de privacitat
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació.Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC (més informació) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL].
Pots consultar la Política de Protecció de Dades del RACC i sol·licitar més informació enviant un correu electrònic a [EMAIL], visitant les nostres delegacions (mostra'm oficines) o trucant al telèfon 900 357 357. |
Els fiscals de Roma i Grosseto investiguen les circumstàncies de la mort del cantautor Daniele Pino, que va morir diumenge passat, dia 4 de gener, després d'haver patit un infart a casa seva de la Toscana, per si hi hagués cap incidi d'homicidi.
El músic va ser evacuat a l'hospital de Roma, on va morir instants després d'arribar-hi, en lloc de ser traslladat a un centre sanitari més proper.
El cadàver de l'artista serà sotmès a una autòpsia a Nàpols després del funeral, previst a les 19 hores d'aquest dimecres a la ciutat italiana, segons informacions del diari 'La Repubblica' recollides per Europa Press.
La investigació busca aclarir les suposades demores en l'atenció a l'artista.
Amanda Viterbo, l'última companya sentimental de Daniele Pino, va ser traslladada la nit passada, juntament amb els germans del músic, a la caserna de la Policia de Roma per prestar declaració.
Els investigadors volen saber què va passar la nit del dia 4 i per què l'artista, en comptes d'esperar l'arribada de l'ambulància amb el metge i el desfibril·lador a bord a la seva casa de Magliano, va decidir, de sobte, ser traslladat en el seu cotxe, acompanyat de la seva parella i un col·laborador, a l'hospital San Eugenio de Roma.
La dona del cantautor, Fabila Sciabbarasi, ha manifestat als mitjans italians la seva preocupació pel trasllat de Pino.
"Per què l'han portat a Roma?, potser es podria haver salvat si hagués estat evacuat a l'hospital més proper; ja estava malament, molt malament", ha indicat Sciabbarasi.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'objectiu de la TINSCI és homogeneïtzar criteris d'aplicació de la normativa per al desenvolupament dels projectes tècnics.
Fitxes sobre la normativa de prevenció d'incendis elaborades pel cos de Bombers de Barcelona.
Bombers de la Generalitat de Catalunya han elaborat fitxes del codi tècnic de l'edificació, per usos.
Documents sintètics que aclareixen les reglamentacions tècniques en matèria de prevenció i seguretat en cas d'incendi.
L'objectiu de la TAAC és harmonitzar criteris d'aplicació de la normativa vigent d'accessibilitat (autonòmica i estatal) als establiments en edificis existents on es desenvolupin activitats d'ús públic.
Recull de circulars internes de la direcció d'actuació urbanística de l'Ajuntament de Barcelona
Criteris tècnics per a la interpretació de la normativa aplicable per a la instal·lació d'ascensors en edificis existents i creació de la comissió per a l'estudi de projectes singulars.
L'objectiu d'aquesta taula consultiva és el de donar aclariments i recomanacions sobre mesures i plans d'autoprotecció. |
El rei Felip VI ha renunciat a l'herència del seu pare Joan Carles i li ha retirat l'assignació, arran de l'escàndol dels diners a Suïssa i el fet que l'actual monarca apareix com a segon beneficiari d'un dels comptes de la fundació off shore, segons un comunicat de la Casa Reial.
El comunicat admet que Felip VI tenia coneixement dels comptes a paradisos fiscals del seu pare des de fa gairebé un any.
I pel que diu, en aquell moment va renunciar als diners en una acta notarial.
" Felip VI renuncia a l'herència que personalment li pogués correspondre, així com a qualsevol actiu, inversió o estructura financera l'origen, característiques o finalitat de les quals puguin no estar en consonància amb la legalitat o amb els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat institucional i privada", ha indicat la Casa Reial.
A més, el cap de l'Estat ha decidit r etirar el seu pare l'assignació que té fixada en els pressupostos de la Casa de Rei.
Aquesta decisió arriba després de saber-se que Felip VI apareix com segon beneficiari de la fundació 'offshore' titular del compte bancari on es va ingressar una suposada donació de 65 milions d'euros de l'Aràbia Saudita al seu pare, Joan Carles I, segons el diari britànic 'The Telegraph'.
La donació s'hauria dipositat en un compte obert al banc privat Mirabaud, a nom de la Fundació Lucum.
Segons el rotatiu anglès, en els estatuts de Lucum apareix Felip VI com a segon beneficiari.
Figura així que " el segon beneficiari ha de mantenir durant la seva vida a la resta de la Família Reial " i "satisfer" qualsevol "petició raonable" que poguessin fer-li la seva mare, germanes i fills.
El Congrés dels Diputats es va negar aquesta setmana a investigar les activitats de rei emèrit Joan Carles I que està indagant la Fiscalia suïssa, entre elles la suposada donació de 100 milions de dòlars que va rebre a Suïssa del rei d'Aràbia Saudita i la suposada posterior donació que ell mateix hauria fet a Corinna Larsen el 2012.
El PSOE es va aliar amb PP i Vox a la mesa, per rebutjar fins i tot la tramitació de la comissió parlamentària.
El comunicat de la Casa del Rei mostra la ruptura monàrquica.
Obra interrogants econòmics, jurídics, polítics, institucionals.
Cal una investigació parlamentària i judicial a fons.
Un referèndum entre monarquia i república es necessari a Espanya.
El sobiranisme te més sentit a Catalunya.
Una entesa Espanya / Catalunya basada en la democràcia, la llibertat, la solidaritat i la mútua sobirania es dibuixa a l'horitzó
I aquest que ara "diu" que renuncia a la xocolata del lloro, fins ara no en sabia res?, au va, per menys a França els van afaitar!.
Jo no demano pas això, déu me'n guard!, ara si tingués un mínim bri de decència dimitiria i se n'aniria a gaudir de la pasta que s'han endut, a qualsevol paradís perdut
Però no ens farà creure que no ho sabia tot i ho ha tolerat fins ara.
La monarquia és una institució obsoleta i s'ha de sotmetre a referèndum. |
Informa't sobre els canvis de nom de carrers i baixa el document acreditatiu corresponent.
Plànols urbanístics, parcel·laris topogràfics i de comerç alimentari.
Posa a l'abast la informació territorial municipal a través del web utilitzant els estàndards de l'Open Geospatial Consortium (OGC).
Guia i Agenda d'actes i activitats, directoris d'entitats i equipaments de la ciutat de Barcelona.
Història dels noms dels carrers de Barcelona.
Portal de descàrregues de cartografia de l'Ajuntament de Barcelona.
Estat del trànsit a la ciutat de Barcelona
Per millorar la visualització dels barris o districtes, et recomanem que redueixis el nivell de zoom.
La posició obtinguda amb el seu dispositiu, no ens permet situar-lo al mapa |
En aquesta unitat s'aborda l'estudi de l'estructura i l'origen de l'Univers, així
com els cossos que constitueixen el sistema solar.
També s'hi treballen els moviments
També podeu aprofitar el còmic per a comentar el contingut transversal de salut i
Podeu preguntar els alumnes com creuen que s'han d'observar
els eclipsis sense risc de lesions oculars.
ulleres especials amb filtres solars de venda en botigues especialitzades (no les
Ni les ulleres de sol habituals ni les làmines d'imatges
de radiografies no serveixen perquè no filtren del tot les radiacions solars.
Podeu avançar també la idea que no tots els eclipsis són iguals; n'hi ha de totals, |
Fotos del Correfoc i del Ball de Correfoc amb Autoput
Fotos de la recreació de l'incendi de la Seu |
Seleccions temporals dels fons del repositori.
Selecció de fotografies de gossos cinematogràfics, petit homenatge a les mascotes més populars aquests dies de confinament. |
Cansament, falta de ferro, colesterol o ànim baix?
El que necessites és fruita seca
Per després de fer esport, per a estudiants, vegetarians, gent gran, nens, persones amb estrenyiment o amb problemes de degeneració òssia, colesterol...
Tot i que la fruita seca té força calories (400-600 kcal per 100g), aquestes calories no són "buides", com ho són les dels dolços o els refinats, sinó riques en hidrats de carboni, vitamines, minerals, i greixos insaturats oleic i linoleic.
Nodreixen les cèl·lules del cos, ens aporten energia ràpida i ens sacien gràcies a la fibra i proteïna que també contenen (cal prendre llegum per formar proteïna completa).
Es tracta, doncs, d'un aliment bàsic i necessari a la dieta, i més endavant veurem que també té molts atributs terapèutics cardiovasculars i antioxidants.
La solució passa per controlar la quantitat, per dosificar.
El que es recomana és prendre la fruita seca que ens cap en un puny tancat al dia ( la ració diària equival a 25-30 grams ).
Diversos estudis com el de la Universitat de Loma Linda de Califòrnia i el de la Universitat de Navarra mostren que les persones que prenen aquesta quantitat de fruita seca de manera regular tenen menys probabilitat de tenir obesitat i síndrome metabòlic.
La resposta, a més de tenir relació amb la fibra que conté, que ajuda a fer que els hidrats de carboni –o sucres– passin més lentament a la sang i a saciar-nos, també es relaciona amb que, si mengem fruita seca, deixarem de menjar brioixeria o pastisseria per berenar o a mig matí.
Si faig dieta també en puc prendre?
I tant, sempre controlant la quantitat i la qualitat: cal evitar sempre la fruita seca fregida i la que porta sal, i optar per l'ecològica, que té més nutrients i cap component químic.
La fruita seca no només s'associa amb un risc més baix de tenir obesitat, sinó també altres complicacions cardiovasculars: La revista científica Journal of American Medical Association es feia ressò d'un estudi nou que diu que una dieta rica en fruita seca redueix un 50% el risc de patir diabetis tipus 2, i al 30% la malaltia coronària.
I és que la fruita seca, com que és rica en greixos insaturats, també ajuda a regular els índexs de colesterol i triglicèrids.
El doctor Joe Vinson, catedràtic del Departament de Química de la Universitat de Scranton, Pennsilvània, explica que una ració de fruita seca com les nous, pot arribar a tenir més antioxidants (polifenols) que les racions de fruita i verdura d'un dia.
Els antioxidants ajuden a neutralitzar els radicals lliures –que fan malbé les membranes cel·lulars–, i ajuden a prevenir malalties i a combatre l'envelliment.
El poder antioxidant de les nous és tan gran que poden reduïr en un 20% la mortalitat.
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
La universitat privada Harbour.Space, un centre internacional de referència que impartirà formació especialitzada en tecnologia i emprenedoria, obrirà aquest 26 de setembre les portes de les seves instal·lacions, al Port Vell de Barcelona, a prop de 40 estudiants de tot el món amb l'objectiu de potenciar l'"emprenedoria com a cultura".
La consellera delegada i cofundadora de Harbour.Space, Svetlana Velikanova, ha explicat en una entrevista a Europa Press que la filosofia del projecte és "canviar el món de l'educació i reflectir les noves realitats del món: l'entorn digital i la connectivitat entre individus".
"El que passa a les universitats és que els alumnes afronten la realitat quan es graduen", ha observat Velikanova, que ha explicat que l'objectiu del centre és que els estudiants només realitzin tres hores lectives diàries i que la resta del temps el destinin a desenvolupar els seus propis projectes.
Tot i subratllar l'aspecte pràctic de tot allò que s'aprèn a Harbour.Space, ha assegurat que per portar a terme els seus programes han volgut tenir els millors professionals del sector: "Hem aconseguit que vinguin a Barcelona els millors professors del món en el seu camp gràcies al sistema de mòduls, fet que permet que imparteixin les seves classes a Barcelona durant tres setmanes".
L'oferta formativa consisteix en programes interdisciplinaris sobre ciberseguretat, màrqueting digital, informàtica, gestió de dades, matemàtiques, tecnologia i disseny, que duren entre un i dos anys, en uns cursos que s'impartiran en anglès i que estan dirigits a joves i professionals en actiu, emprenedors i també perfils executius.
Velikanova ha afirmat que busquen estudiants que sentin motivació per a l'èxit, per aprendre i amb ganes de ser bons en el seu camp: "No necessites ser el dimoni per ser bo", ha dit, i ha insistit que qualsevol persona pot unir-se al programa d'estudis que ofereixen.
En aquest sentit, ha explicat que l'únic requisit acadèmic per cursar un dels programes de Harbour.Space és superar una prova de matemàtiques, que en el cas de suspendre, requeriria cursar obligatòriament el mòdul 'Maths as a second language' --Matemàtiques com a segona llengua--.
"Les matemàtiques són tan importants com llegir.
A més són un llenguatge universal", ha subratllat, i ha lamentat que molta gent estigui espantada per aquesta matèria després d'haver tingut experiències dolentes durant el seu aprenentatge.
Alhora, ha expressat que des de Harbour.Space no volen competir amb les universitats públiques: "Estem en un altre joc; en un altre format", ha assegurat, i ha insistit que volen ser agents del canvi en un sentit positiu, així com col·laborar amb la resta d'institucions educatives per posar el focus sobre la importància del desenvolupament tecnològic i l'emprenedoria.
Velikanova també ha destacat la importància que el director de l'oficina a Xangai de la consultora Mckinsey & Company, Ingo Beyer von Morgenstern, s'unís al projecte: "Sabíem que es retiraria aviat, i li vam proposar establir a Barcelona l'Stanford europeu", ha dit, i ha assegurat que el seu maneig del talent i els seus contactes als Estats Units i l'Àsia han permès atreure grans professionals, que normalment només comparteixen els seus coneixements a la popular universitat californiana, a la ciutat comtal.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En una entrevista feta a mitjans del segle XX al senyor Lluís Mas i Gomis, director del Museu de Sabadell, a més de ser un pessebrista capdavanter al nostre país, se li va preguntar si el pessebre era originari de Catalunya.
Va contestar que "l'origen del pessebre amb figures i relleus, tal com estem acostumats ací, pot dir-se que és d'origen italià i antigament sols se'n feien dins les esglésies.
Dels nostres pessebres, els coneixements més antics que tenim poden datar del segle XVII.
De pessebres se'n fan a tots els països, però en altres llocs sols es representa el Naixement.
Nosaltres hi afegim l'Anunciació als pastors i els Reis que van a adorar; més endavant s'hi han afegit en alguns l' Anunciació de la Verge Maria, la degollació dels innocents, la fugida a Egipte, i també s'hi han anat integrant altres aspectes a mesura que els figuristes treuen nous elements al mercat.
Pels artistes i obres destacades que han imperat a través del temps, es dedueixen les èpoques en què s'han fet els diferents pessebres.
Les obres napolitanes ens demostren la monumentalitat d'aquells pessebres.
Les figures dels nostres artistes catalans Tramulles i Talarn ens donen un realisme oriental; les d'en Teixidó, un caire bíblic, i les de Ramon Amadeu, les modernes de Brull i les de mossèn Costa de Vic marquen la pauta dels pessebres catalans.
Se li va preguntar si tenia alguna anècdota curiosa per explicar i, tot somrient, contestà una de ben curiosa: recorda que un any, quan encara anava a escola, als Escolapis, va ajudar a realitzar el pessebre que tenien costum de fer a l'escola.
Un bon dia, quan més gentada hi havia contemplant el paisatge, a les muntanyes del fons es va veure bellugar un ratolí, i amb l'expectació de tothom, aquest va anar seguint tots els camins.
Amb molta agilitat i sense fer caure cap figura, anà endavant, i com que tots els camins d'un pessebre van cap a Betlem, ell també hi anà i, ficant-se dins la Santa Cova, anà a retre homenatge al Déu Jesús...
Els pessebres ací a Sant Cugat havien tingut força arrelament.
Els d'aquest barri ja sabíem el dia de Nadal al matí quins eren els millors per anar a visitar.
N'hi havia uns quants que eren dignes de la seva fama per la forma en què eren fets. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Jesuïtes ) La Casa Àsia de Barcelona va acollir, el passat 13 d'abril, l'acte de presentació de l'Any Diego de Pantoja, que commemora el 400 aniversari de la mort d'aquest jesuïta pioner de l'intercanvi entre Xina i Occident.
Va ser un dels col·laboradors més propers del també jesuïta Matteo Ricci, i l'únic jesuïta espanyol que va accedir, l'any 1601, a la cort de l'emperador de la dinastia Ming, Wan Li.
Durant un any, diverses institucions, sota l'impuls de l'Institut Cervantes de Pequín, se sumen a la commemoració d'aquesta efemèride, entre elles l'Institut Confucio i Casa Àsia, així com diverses institucions acadèmiques xineses.
Volen així donar a conèixer i reivindicar la rellevància d'aquest personatge que, tot i la seva importància, és molt desconegut.
A Pequín els actes es van iniciar a finals de l'any passat.
La setmana passada es van fer el llançament a l' Institut Cervantes de Madrid i a la Casa Àsia de Barcelona, on es va destacar el paper d'aquest jesuïta com a pioner de la sinologia i de la promoció del debat intel·lectual entre Orient i Occident.
Nascut a Valdemoro el 1571, va entrar al noviciat de la Companyia de Jesús a Toledo amb 18 anys.
El 1596 es va embarcar a Lisboa per incorporar-se a la labor missionera dels jesuïtes a Orient.
El 1600 va aconseguir entrar a la Xina i es reuneix amb Matteo Ricci.
Amb ell viatja fins a Pequín, on aconsegueixen el favor de l'emperador, que els permet establir-se a la ciutat.
Com Ricci, va ser partidari de la introducció del cristianisme acostant-se a la cultura, les costums i tradicions d'altres pobles, cosa que li va permetre avançar en l'expansió del cristianisme a Xina i guanyar-se el respecte de les autoritats.
Tot i això, per les creixents tensions entre la cort imperial i els missioners, va acabar sent expulsat del país.
Va passar els seus últims anys a Macao, on va caure malalt i va morir el juliol de 1618.
Al llarg dels 21 anys que va passar a la Xina, Diego de Pantoja es va dedicar a l'estudi de la llengua xinesa, que va aprendre molt ràpidament, i dels textos clàssics xinesos, adoptant una nova metodologia d'aprenentatge d'aquest idioma.
Va adoptar el nom de Páng Dí'é (龐迪我) i es vestia, com Ricci, segons les costums dels lletrats xinesos.
Va publicar a Pequín nou obres escrites en xinès, entre elles Las siete victorias qikedaquan (contra els set pecats capitals).
El 1602 va escriure una carta al provincial jesuïta de Toledo, Luis de Guzmán, en la que oferia un tractat sobre la geografia, la història, la cultura i els sistemes de govern xinesos.
La carta es va convertir en un tractat àmpliament difós i traduït al francès, alemany, llatí i anglès.
Es tracta d'una de les més completes descripcions de la Xina escrita per un europeu.
Se li ha de reconèixer també les seves aportacions al desenvolupament d'un sistema de transcripció del xinès a l'alfabet llatí i la seva contribució al desenvolupament de la tecnologia i la cartografia xineses.
En el marc de l'Any Diego de Pantoja, que s'allargarà durant tot l'any 2018, el mes de maig la plaça de Tiananmen acollirà un concert amb instruments antics.
Durant el proper mes de setembre està previst també a Pequín un simposi internacional sobre Diego de Pantoja i el seu llegat, a la Universitat d'Estudis Estrangers de Pequín.
S'ha previst també la publicació de diversos llibres i articles sobre el jesuïta, entre ells cal destacar la reedició del llibre Diego de Pantoja i la Xina de Zhang Kai, que publicarà l'editorial Mensajero. |
No serà bisbe, ni cardenal i encara menys papa de Roma.
No entén què té a veure la pobresa d'un jueu de Natzaret del segle I amb l'arrogància de multimilionari dels seus superiors.
Mai es vestirà amb una indumentària que equival al pressupost mensual d'un menjador social.
El millor capellà del món només té un parell d'albes atrotinades per dir missa a la parròquia perduda que li han encomanat.
Malgrat les incoherències de la seva Església, compleix el vot d'obediència per no perdre el temps barallant-se amb la jerarquia.
Té massa feina per malbaratar energies en batalles perdudes.
El millor capellà del món sap que la seva feina no és donar la tabarra als fidels des d'un púlpit.
Sempre ha tingut clar que, com li deien a casa, els sermons curts mouen el cor; els llargs, el cul.
Els agnòstics que el coneixen desitgen que si hi ha un Déu tant de bo sigui el que predica aquest home.
Un ésser superior que no veu malament que es facin misses llampec perquè ningú es perdi un partit del Barça.
Una divinitat representada per persones que no condemnen ningú al foc etern, si no és que hi vulguin anar per decisió pròpia.
Al millor capellà del món li agrada seguir el pols a l'actualitat i conèixer els neguits que mouen la xarxa.
Té la mentalitat oberta i no jutja les maneres de ser ni de viure.
Creu que si hi va haver un messies no va dir res sobre a qui s'ha d'estimar mentre es faci de la millor manera possible.
Per Setmana Santa, el millor capellà del món continua vivint la seva passió particular.
Aclaparat per les mostres de folklore sobreactuat o les tradicions buides de significat, provarà de fer la seva feina i explicar que tot plegat té un sentit profund.
És el que ha fet sempre, i el que sempre farà.
Fins i tot quan deixi de ser el millor capellà del món.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Dues estrelles Michelin no garanteixen l'estabilitat econòmica i personal.
Aquest és l'ensenyament que es podria extreure de la història de Sergi Arola, un reconegut xef que no sembla passar els seus millors moments, tenint en compte les imatges que es poden veure d'ell a Instagram.
En aquestes fotografies apareix envellit i amb un aspecte descuidat que fan sospitar el pitjor.
El tancament del seu restaurant a Madrid, al setembre -després del seu divorci professional amb la seva exdona-, i els problemes amb Hisenda semblen estar passant factura al cuiner català, que fa uns dies va haver d'anar a Urgències per un atac d'ansietat, segons ha informat el programa de TVE Corazón.
Una situació estranya en algú que passa per ser el deixeble més brillant de Ferran Adrià i que ha arribat a gestionar alhora 14 establiments culinaris.
Però el cert és que el 2016 va haver de clausurar el restaurant Arola Gastro que tenia a Madrid, atrapat pels deutes amb Hisenda i per les deteriorades relacions amb la seva exdona, Sara Fort, mare de les seves dues filles.
Tres anys enrere, el fisc li havia precintat durant unes setmanes el seu famós negoci per un deute de 148.000 euros amb l'Agència Tributària i de 160.000 amb la Seguretat Social.
El dèbit amb bancs i proveïdors s'ha anat inflant, fins a arribar als set milions d'euros, fet que ha situat la seva empresa Fortarola Restauración en el punt de mira de la unitat antifrau d'Hisenda.
L'activitat mercantil d'Arola ha quedat reduïda al restaurant LAB by Sergi Arola, al luxós Penha Logna Hotel de Sintra (Portugal), i a la seva tasca com a jurat de la versió xilena del televisiu Masterchef.
En el terreny sentimental tampoc li ha anat bé al xef català.
Divorciat de Sara Fort el 2012, va iniciar tres anys després una relació sentimental amb la presentadora i model Silvia Fominaya que només va durar quatre mesos.
Sort que la ruptura va ser de forma tan civilitzada que el mateix Arola va ajudar la seva exnòvia a obrir el seu restaurant Por la Jeta a la Corunya.
"Silvia és una dona meravellosa, plena de virtuts, una mare excepcional i una amiga i parella imbatible.
Estic profundament enamorat d'ella, en cada moment estic i estaré on ella em necessiti", va escriure el cuiner fa uns mesos a Instagram.
ACLARIMENT RESPECTE A LA MEVA ENTREVISTA A LA REVISTA NOVA DONA (Segueix...) és bastant més interessant, constructiva i gratificant per al públic, que el morbo (per al meu gust insà i poc constructiu) de la relació que pugui tenir o deixar de tenir amb Silvia Fominaya.
Adoro Xile, de veritat, és un país meravellós que m'ha rebut d'una manera increïble i en veritat m'encantaria ben aviat podérselo ensenyar a Silvia, creure'm quan us dic, que Silvia és una dona meravellosa, llena de virtuts, una mare excepcional i una amiga i parella imbatible, que estic profundament enamorat d'ella, que entenc cada una de les seves raons per fer i obrar com consideri en cada moment, i que en cada moment estic i estaré on ella em necessiti.
M'agradaria, per acabar, de veritat que es mantingués en els mitjans de comunicacion, a Silvia completament ajena a cap classe de comentari, és mas, puc assegurar-vos que si algú al llarg de tot aquest temps ha sortit perjudicada, ha sigut ella i només ella, respecte a alguna de les meves actuacions, i que ella fidel a la seva manera de ser, ha permanecido discreta en el seu sitio i en cap moment ha entrat o donat cap classe de titular, morbo o escàndol.
Moltíssimes gràcies i una cordial salutació a tod Sergi Arola
Una publicació compartida de Sergi Arola ( ) el Sep 10, 2017 at 5:23 PDT
En aquesta xarxa social és on s'ha fet més patent la crisi econòmica i personal que viu el cèlebre xef, que ha penjat missatges preocupants per als seus més de 67.000 seguidors.
El que crida més l'atenció és el que va penjar l' 1 de gener per estrenar l'any, amb una foto seva viatjant en tren cap a Ginebra: "Mateix vagó, mateix tren, mateixa hora però un any més tard... exactament les mateixes sensacions, la mateixa soledat!".
Mateix vagó, mateix tren, mateixa hora solo que un any més tard... exactament les mateixes sensacions, la mateixa soledat!
Una publicació compartida de Sergi Arola ( ) el Ene 1, 2018 at 3:37 PST |
A través de diferents dinàmiques divertides aprendrem l ́alemany des del començament.
Una mica de gramàtica i un enfocament molt pràctic per aplicar allò après al nostre dia a dia: role plays, jocs, diàlegs, per practicar vocabulari, parlar i escriure.
L'objectiu és aprendre i practicar de forma amena, tot divertint-nos.
Cal tenir nocions bàsiques, no comença des de zero. |
Com ara veureu, a La Xarxa de Valors hem estat tot el mes treballant en un munt d'activitats.
Sempre a favor de la convivència i la interculturalitat a Santa Coloma de Gramenet.
Si no heu estat al cas, en aquesta edició de El Butlletí de la Xarxa teniu un recull de tot allò en què hem participat.
A més, prepareu l'agenda per saber on trobar La Xarxa d'aquí a final d'any!
Els actes per commemorar el 25N, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, han ocupat tot el mes a Santa Coloma.
A més d'acudir a l'acte central i la manifestació del dia 24, La Xarxa ha organitzat una de les activitats del programa.
El 12 de novembre es va dur a terme una nova edició de Conversatòries.
Un punt de trobada on dones diverses de la ciutat van conversar, en aquesta ocasió, sobre les violències contra les dones.
A partir de pràctiques restauratives, el 13 de novembre es va organitzar el Curs de coneixement de l'entorn del mòdul C de CIAPE.
Amb elles es va aprofundir en conceptes, vam compartir experiències vitals i generar sentiment de comunitat entre tots els participants.
El Seminari de Coordinació de Centres per la Convivència d'aquest mes ha comptat amb la visita del Grup Eirene, que va presentar tant a La Xarxa com als diferents instituts una proposta de servei comunitari.
Amb el Seminari volem dissenyar accions conjuntes, intercanviar experiències entre els centres, potenciar el treball en xarxa i d'aquesta manera definir conjuntament el model de ciutat.
Una trobada on els equips representants de les ciutats RECI van debatre sobre la interculturalitat i les formes de treballar-la des dels municipis.
L'acollida, les formes de comunicar la interculturalitat, la interacció amb la ciutadania i la identitat RECI van ser els temes centrals tractats.
Com a ciutat acollidora de la sessió de treball RECI, La Xarxa de Valors va exposar la seva experiència de treball de la interculturalitat presentant el projecte Narratives Intercultural s.
A més, els preparatius per la celebració de l' Any Nou Xinès ja han començat.
Les primeres sessions, tant amb tècnics com amb entitats, estan destinades a definir el calendari d'activitats que tota la ciutat gaudirà durant els pròxims mesos de gener i febrer.
Esteu atents, n'hi haurà per a tothom!
Per últim, hem acabat el mes amb el Ravaleando 2019!
Durant tot el matí, els nens i les nenes del barri van poder participar en el de La Xarxa.
Amb aquesta iniciativa, van poder treballar els rumors, de quina manera es difonen i què suposa compartir-los.
La fira d'entitats va ser tot un èxit, amb la participació de més entitats que mai i una major afluència de visitants.
Espais de treball on trobar-nos:
Durant aquest mes hem seguit fent cobertura en directe de tot allò en què participa La Xarxa i representa els seus valors.
Per exemple, el passat 20 de novembre es va celebrar el Dia Mundial de la Infància.
La Xarxa va ser present tant en la sessió del Consell de la Infància com en la presentació de la placa commemorativa que reconeix Santa Coloma com a Ciutat Amiga de la Infància.
També a la ' IV Jornada Salut mental i addiccions de Santa Coloma de Gramenet ', on professionals d'aquest àmbit van tractar-ho des de diferents perspectives com són la prevenció o l'atenció, sempre buscant posar fi a l'estigma i la discriminació.
Per altra banda i exemplificant la importància de la formació per La Xarxa, hem assistit a les dues sessions del curs 'Mediació amb joves i infància', organitzades per la Diputació de Barcelona i impartides per Sabadell Mediació.
A més, volem recordar-vos que les nostres xarxes continuen la tasca d'oferir-vos recursos per treballar la interculturalitat.
Cada setmana proposarem termes del 'Vocabulari d'acollida per a la interculturalitat' i recomanacions de lectures que treballen en favor de valors positius.
Si vols formar part de la Xarxa de Valors, omple el nostre formulari o escriu-nos a [EMAIL]. |
Pagar perquè et trobin feina...
Sí, perquè oferim assessorament sobre com presentar-se a les empreses, preparar la documentació, donar-se d'alta a la Seguretat Social o fins i tot amb l'obertura del compte bancari... |
L'alcaldable per Esquerra Republicana de Sant Vicenç de Castellet, Adriana Delgado, proposa un servei de transport sota demanda per millorar la mobilitat, dins del municipi, de la gent gran i de les persones amb mobilitat reduïda.
Ho va explicar dilluns al vespre en un acte en què Esquerra va exposar les principals propostes en matèria de transport, i en el qual va participar l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco, que va exposar el funcionament de l'experiència que han aplicat al seu municipi: un servei de transport sota demanda que es fa amb taxis del municipi i que està finançat, en part, per l'Ajuntament.
Es tracta d'un servei adreçat sobretot a persones grans i a persones amb mobilitat reduïda i que, segons les dades que va aportar l'alcalde d'Alella, té un cost molt més assequible per a l'Ajuntament que la implantació d'un bus urbà.
Delgado va explicar que «fa temps que treballem per resoldre les necessitats de transport dels santvicentins i santvicentines», i va afirmar que, després d'estudiar-ho a fons, s'han decantat per un servei que permetrà millorar significativament desplaçaments de les llars al centre d'atenció primària, al mercat, a la biblioteca o a altres serveis.
Aquesta aposta es complementaria amb l'ampliació del nombre de parades del bus interurbà que actualment hi ha a dins el poble (tres), amb la idea d'incrementar les possibilitats de moure's per dins el municipi. |
Els alcaldes i regidors del Lluçanès, reunits a Oristà.
Els alcaldes i regidors del Lluçanès van visitar el jaciment de Puig Ciutat.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Nascut a La Orotava (Tenerife) l'any 1985, amb 20 anys es trasllada a viure a Barcelona per continuar els estudis universitaris.
Sociòleg i doctor en Psicologia Social per la UAB, investigador de la subjectivitat a través de les tecnologies i compromès amb la sociologia urbana.
Ha treballat durant vuit anys pel moviment veïnal de Barcelona com a tècnic a la FAVV de Barcelona.
Professor associat de tècniques d'investigació social, sociologia de l'educació i sociologia urbana a la UB i d'anàlisi multivariada de dades la UAB.
Convertir la ciutat en un entorn capaç de tenir cura per les persones, trencar les desigualtats i possibilitar la diversitat.
Fer política des de baix, des dels carrers, les llars, les places o les comunitats per intentar millorar la vida en societat i acompanyar les lluites urbanes pels drets socials amb l'objectiu d'aconseguir l'emancipació social de les persones excloses, precaritzades o allunyades de l'exercici democràtic i de la justícia urbana.
Posar al centre de l'acció política la sostenibilitat de la vida i les oportunitats per prosperar des dels nostres barris.
Avals: Assemblea de Sants i Eix de participació, govern local i transparència
Compromís amb el Codi d'Ètica Política de BComú: SÍ |
Per al partit de Lliga de Campions entre el Barça i el Chelsea de dimarts, 24 d'abril, que tindrà lloc al Camp Nou, a partir de les 20.45 hores, TMB reforçarà el seu servei. |
Si encara no formes part de la comunitat:
Quan aquest llibre fou concebut, el país era un pur paradís geogràfic que coneixien, a part els qui hi vivien, molt pocs iniciats...
"Quan aquest llibre fou concebut, el país era un pur paradís geogràfic que coneixien, a part els qui hi vivien, molt pocs iniciats.
Després la Costa Brava ha entrat en el corrent turístic que tothom sap i una vertadera riuada humana, d'unes proporcions desorbitades, s'hi ha projectat damunt.
A més dels milers de turistes que ens visiten cada estiu, les noves carreteres i autopistes han posat la Costa a un pas de Barcelona, que abans semblava tan remota.
Davant un fet semblant la gent del país hem vist astorats com el litoral s'anava transformant, en realitat transmutant visiblement. (...)
Però, malgrat tots els esforços per desvirtuar-la, la Costa Brava, si se sap mirar amb ulls d'autenticitat, conserva encara tota la seva gran bellesa, el seu incentiu i la seva fascinació, intactes.
Demano, doncs, al lector que prengui aquesta Guia com un esforç per mantenir uns valors de realitat que encara subsisteixen sota aquesta voluminosa multitud humana i aquesta escenografia urbanística".
Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) és unànimement considerat el millor prosista en llengua catalana del segle XX.
Periodista, escriptor i viatger incansable, és autor d'una obra completa de quaranta-cinc volums i més de trenta mil pàgines, entre les quals destaquen obres excelses com El quadern gris, Aigua de mar, les sèries d' Homenots o El carrer Estret
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa. |
Les propietats són dels seus propietaris.
Algunes institucions, i l'Església en pot ser una, tenen una responsabilitat social que sobrepassa la que poden tenir particulars o entitats privades.
A Solsona, una entitat que fa 35 anys que utilitza uns espais de propietat de la rectoria de la mateixa ciutat es troba abocada a viure al carrer perquè els homes del clergyman no volen acollir a casa algú que no combregui com ells.
El fet religiós, sobretot per als eclesiàstics, és evident que té importància, però més enllà d'anar a missa, ¿algú pot defensar que els valors que segur que treballen a l'agrupament escolta Pare Claret (nom de sant, per cert, recordant el testimoni dels claretians a la ciutat) estan molt allunyats de la majoria de preceptes socials que també predica la mateixa Església?
La solidaritat, allargar la mà, ajudar, educar, obrir les portes de casa, acollir, acompanyar són verbs que empren molt sovint els religiosos i que s'haurien de conjugar amb tranquil·litat a Solsona.
Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7.
Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. |
Pere Venturós, a la barra del nou restaurant Terra.
Pere Venturós, propietari del nou Restaurant Terra de Berga.
El cuiner Pere Venturós, a la cuina del nou Restaurant Terra.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Escaldeu els llagostins amb aigua bullent i sal.
Refredeu-los amb aigua glaçada i sal.
Podeu bullir-los amb aigua de mar. |
El ple de l'Eixample va aprovar dimecres a la nit, amb els vots a favor de tots els grups municipals excepte el Partit Popular, que el punt on es fonen els carrers de Viladomat, Marquès de Campo Sagrado i l'avinguda del Paral·lel rebi el nom de Pepe Rubianes.
El que encara falta decidir és si l'espai es qualificarà com a plaça, placeta o pla, un tema que es tancarà al gener, en la pròxima comissió del nomenclàtor.
«Rubianes se'n fotria d'això que no s'acabin d'atrevir a dir-ne plaça », diu en broma Toni Oller, president de l'Associació Talia Olympia, entitat que treballa per la recuperació del Paral·lel més faranduler.
Oller va ser un dels primers que va apostar perquè la plaça dedicada al còmic fos la situada davant de les Cotxeres Borrell, però també perquè aquesta s'urbanitzés com una «verdadera plaça».
«Amb la forma d'i grega per la qual han apostat en aquestes placetes no es pot ni ballar una sardana sense haver de tallar el trànsit», exemplifica l'activista cultural que, malgrat això, celebra que finalment s'homenatgi l'actor, mort el març del 2009.
La campanya per dedicar una plaça a l'humorista, fill adoptiu de la Barcelona rebel, la va iniciar aquest diari al febrer, quan estava a punt de complir-se un lustre de la seva mort, el temps que la norma obliga a esperar per batejar un espai públic amb el nom d'un difunt.
En poques hores la iniciativa va aconseguir reunir més de 5.000 firmes de ciutadans anònims, i múltiples personalitats van mostrar el seu suport a la campanya.
Tots els grups municipals excepte el PP s'hi van pronunciar també a favor, igual que va passar dimecres en el ple.
El debat es va centrar llavors en quin havia de ser aquest espai.
La idea inicial era que fos a la Barceloneta, barri on Rubianes estava arrelat, o en algun punt de Ciutat Vella, el seu districte.
Les ganes de resoldre l'assumpte com més aviat millor van fer optar per la solució més senzilla: aprofitar que l'actual reforma del Paral·lel generarà sis noves places (plans o placetes).
La idea va ser ben acollida, perquè hi havia ganes de destapar la placa com més aviat millor i perquè el Paral·lel guarda també alguna cosa (cada vegada menys) de la Barcelona canalla que va seduir l'humorista.
Ja en aquest punt faltava decidir quina de les sis places, placetes o plans.
El municipi va proposar primer la del carrer d'Aldana, però va sentir -«en això sí que ens van fer cas», s'alegra Oller- la proposta veïnal que fos davant les Cotxeres Borrell, un bon lloc per realitzar activitats al carrer, aprofitant la infraestructura del centre cívic.
Les viudes de Rubianes tindran molt aviat -l'obra s'acabarà al febrer- un lloc més on plorar-lo. |
Han començat la segona setmana de març i es preveu que acabin al maig
La segona setmana del mes de març han començat els treballs de les obres del nou mirador-parc del carrer Santa Rosalia, 91, cantonada amb el carrer Fastenrath de la Teixonera.
L'acabament de l'obra es preveu per a finals del mes de maig de 2020.
Les obres consisteixen en la construcció d'un mirador en la part alta del solar del carrer Santa Rosalia, 91 amb l'eixamplament de la vorera, la millora del paviment i la incorporació de mobiliari urbà, així com dos escocells amb arbrat i un nou punt de llum.
El projecte té com a objectiu millorar l'espai públic, augmentar les zones verdes i vegetació del barri, millorar l'accessibilitat de la zona i adequar l'enllumenat als requeriments actuals d'eficiència energètica garantint un nivell d'il·luminació adequat.
Aquesta obra s'emmarca dins l'àmbit d'ecologia urbana de Pla de Barris promovent espais de trobada a través de la millora de l'espai públic i de l'accessibilitat al barri de la Teixonera. |
Aquesta és la pàgina de Cafeteria Cinxella.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Chinchilla de Monte-Aragón. |
L'exministre de Treball i exdirigent del PSC Celestino Corbacho al costat d'Albert Rivera en el míting de Ciutadans ahir a l'Hospitalet de Llobregat, ciutat de la qual va ser alcalde. / TONI ALBIR / EFE
L'avançament de les eleccions generals anunciat per Pedro Sánchez fa dues setmanes va agafar Ciutadans sense la maquinària electoral prou greixada.
Albert Rivera està immers en una cursa a contrarellotge per confeccionar les llistes per a les municipals i autonòmiques, en un procés que s'està caracteritzant pels nombrosos fitxatges a fora del partit, sobretot entre els desencantats del PP i del PSOE.
Ara, a més, haurà de compaginar-ho amb la formació de les llistes per a les eleccions espanyoles, per a les quals també busca noms reconeguts en les files dels dos rivals, a més d'independents.
Però tot i el fort lideratge del president del partit taronja, els candidats oficialistes s'estan trobant en alguns casos més oposició interna de la prevista per la direcció.
El més polèmic dels fitxatges ha sigut el de l'exdirigent del PP a Castella i Lleó Silvia Clemente, en aquest cas com a candidata per presidir el govern autonòmic després de les eleccions del 26 de maig.
El diputat per Valladolid Francisco Igea ha decidit fer el pas i presentar batalla a la candidata oficialista, i algunes veus reconegudes dins de la formació taronja, com el candidat a les europees Luis Garicano, han decidit donar-li suport, en un moviment que ha descol·locat els dirigents del partit.
Ahir Ciutadans va tancar la primera onada de les primàries autonòmiques i va proclamar tots els candidats oficialistes, entre els quals destaquen els actors Félix Álvarez, Felisuco, per Cantàbria, i Toni Cantó, que aspira a presidir la Generalitat Valenciana.
El partit confia incorporar l'ex del PP José Ramón Bauzá com a candidat a l'alcaldia de Palma, i ja va anunciar aquesta setmana el fitxatge de l'exministre socialista Celestino Corbacho per engreixar la llista de Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona.
Mentrestant, de cara a les generals, el partit continua sondejant candidats del PSOE i del PP, com l'exministra socialista María Antonia Trujillo, que s'ha destacat en els últims temps per la seva oposició frontal a l'independentisme i ha arribat a demanar a través de Twitter el boicot als productes catalans.
També ha confirmat el fitxatge de l'exdirector de la Policia i la Guàrdia Civil Joan Mesquida, del PSOE balear.
L'estratègia de fitxatges de Rivera passa per recuperar el centre amb incorporacions a dreta i esquerra.
Es visibilitzarà també en el discurs de la formació taronja, que pretén diferenciar-se del PP en el terreny social i mantenir el cordó sanitari al PSOE.
Jo vull parlar d'Espanya", deia ahir en un acte a l'Hospitalet de Llobregat el líder de Ciutadans, que dissenya una campanya de marcat to nacionalista espanyol: "Jo primer soc d'Espanya i després de Ciutadans", va reiterar.
Rivera té una feina ingent per capgirar unes enquestes que el releguen a la segona posició del tripartit de dretes i que amenacen amb confirmar el seu paper de partit subaltern del PP, al costat de Vox, un risc idèntic al que corre Podem respecte al PSOE, i que revifaria la idea del bipartidisme imperfecte que els dos nous partits es van conjurar per trencar.
Podem prepara el retorn de Pablo Iglesias, de baixa per paternitat, amb un gran míting que vol establir el marc de la campanya electoral cap al 28-A, en les quals la formació lila té el repte de capgirar unes enquestes que apunten a una forta baixada en benefici del PSOE.
Iglesias ha tingut problemes per fer brillar les seves propostes, tapades per l'acció de govern de Pedro Sánchez, i busca diferenciar-se dels socialistes amb un discurs que apel·li als indecisos i els que dubten de si participar o no en les eleccions.
Però les pugnes internes, sobretot a Madrid, amb Íñigo Errejón, li dificulten la tasca.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Aquesta és la pàgina de Hotel Monasterio Benedictino.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Calatayud. |
Rebuild tanca les portes de la seva primera edició amb la satisfacció d'haver aconseguit l'objectiu marcat: convertir-se en la trobada de referència que el sector estava esperant per abordar una nova forma d'edificar, segons afirma l'organització de la fira en un comunicat.
Durant tres dies, 9.128 congressistes han conegut de primera mà totes les tendències del sector assistint a les 121 conferències impartides per 293 experts en el marc del Congrés Nacional d'Arquitectura Avançada i Construcció 4.0 i descobrint en el showroom els nous materials que marcaran el futur de l'edificació.
La trobada ha reunit a les empreses més innovadores de totes les indústries que componen el sector de l'edificació i l'hàbitat, que han aprofitat la plataforma per llançar les seves novetats i compartir el seu coneixement amb el sector.
Durant aquesta darrera jornada de Rebuild, el protagonisme ha estat per al futur del mercat laboral en el sector de la construcció.
El debat en aquesta matèria ha tingut lloc en el Talent Market Place, un espai creat per aprofundir sobre quins són els nous perfils professionals que necessita el sector i per captar talent en un entorn, l'arquitectura i la construcció 4.0, que exigeix que el mercat laboral evolucioni a la mateixa velocitat que ho fa la tecnologia. |
Més informació i horaris, des del web de l'Escuderia Osona
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Una imatge de l'escut de la logia reusenca
Coincidint amb l'inici dels actes sobre el bicentenari del general Prim, reconegut maçó, la lògia Mare Nostrum no25 celebra la consagració d'un nou temple a Reus, el primer a la ciutat des de la Segona República.
D'aquesta manera, els maçons retornen a un emplaçament amb el qual sempre hi han tingut forts lligams.
Aquesta lògia que agrupa germans de les comarques tarragonines es va fundar l'any 1987, i després d'estar operant durant molts anys a Tarragona, per fi han pogut retornar a la seva ciutat d'origen.
"Sempre havíem volgut tenir el temple a Reus, però fins ara no havíem pogut trobar l'espai adequat", explica l'advocat Tomàs Gilabert, qui serà el Venerable Mestre del temple.
Abans del franquisme, Reus registrava dues lògies, les quals van acabar desapareixent per la persecució de la dictadura.
Un cop aixecada la prohibició l'any 1985, els maçons de la província es van tornar a ajuntar i actualment ja compten amb dues lògies, la de Reus i la que es va fundar fa deu anys a Tortosa.
El temple reusenc està situat al Raval de Sant Pere, i serà l'espai on els maçons faran les seves reunions (les tingudes) i els seus rites.
L'acte de consagració del temple inclourà una visita de les dones dels membres (que no hi són acceptades) i dels amics i familiars.
Després l'alcalde de la ciutat els rebrà a l'ajuntament i es posarà el punt i final amb un sopar.
Actualment, la Gran Lògia espanyola compta amb prop de 2.900 maçons, dels quals uns 300 formen part de la Gran Lògia de Catalunya.
Gilabert reconeix que segueix havent-hi "moltes reticències a l'estat espanyol contra els maçons", producte dels anys de difamació fets pel franquisme, "que no podia suportar els ideals de llibertat, igualtat i democràcia de la francmaçoneria".
Segons el Venerable Mestre, a la resta d'Europa, ser maçó "és un honor" i està molt ben vist per la societat.
Fará vint anys de la meva iniciacio a la francmasonería, em vaig implicar en els meus treballs maçonics, vaig asol·lir el tercer grau com Mestre Masso, dos cops Secretarí de la meva Respectable Llotja Mare, ara per circumstancies profanes estic "dormint", la meva gran alegría es sapiguer la novetat
Per cert, per qui pregunti sobre els valors, en contes de dubtar de transparencia, que s'informi avans de criticar, ja que tot, tot esta ja penjat a internet.
Les dones son aceptades a la majoria de Llotjes de eapanya i catalunya, tambè tenim les llotjes femenines.
Estem en un entorn de llibertat i com a tal, cada Llotja es lliure de seguir a deu, fer entrar dones o no.
Totes tenen la seva WEB oberta i no es nega l'access a ningu, previas entrevistes.
No crec que, avui en dia, tingui molt de sentit la maçonaria.
Però tothom té dret a associar-se.
Sempre tindrà sentit la maçoneria mentre posi en evidència les coses que no en tenen.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Narra les aventures d'un grup d'animals en el seu intent d'escapar de les xarxes d'un caçador sense escrúpols.
El Fèlix és un linx que creu que la seva mala sort és la causa que la seva espècie estigui en perill d'extinció.
Després de passar per diversos centres de recollida d'animals, la seva arribada a l'Acebuche, Parc Natural de Doñana, li depara grans sorpreses.
S'estan produint desaparicions estranyes d'animals a la zona.
Un milionari excèntric té un pla secret.
I el Félix i els seus companys han d'unir-se per sobreviure i posar fi al misteri.
El Leo, un jove boxejador que passa per una mala ratxa, coneix el seu primer [..] |
Berga se suma a la commemoració del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia a l'esport (19 de febrer) per promoure una pràctica esportiva lliure de qualsevol tipus de discriminació i/o violència per raó d'orientació sexual, identitat o expressió de gènere pic.twitter.com/2wOAPgpvVA
19 DE FEBRER DIA CONTRA LA LGTBIfòbia A L'ESPORT🏋️♀️🏋️♂️ L'Ajuntament d'Olvan i el nostre C.E.Olvan se sumen a la campanya contra la LGTBIfòbia en el món de l'esport.
Gràcies a l'associació TALCOMSOM per impulsar la campanya!😉 pic.twitter.com/IaItTcYEAk
☆ 19 de FEBRER Dia contra la LGTBIfóbia en el món de l'esport ☆
🏳️🌈 Quan el col•lectiu TALCOMSOM ens va proposar participar en la campanya contra la LGTBIfóbia en el món de l'esport no ens vam poder negar.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El Mobile World Congress (MWC) tindrà 88 empreses catalanes amb expositor en la seva edició 2016, que tindrà lloc de dilluns a dijous de la setmana que ve al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, ha informat aquest dilluns en roda de premsa el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget.
A aquestes companyies s'han de sumar 18 'startup' que estaran presents al congrés paral·lel d'afany emprenedor 4 Years From Now (4YFN), de manera que la Generalitat donarà suport a la participació de més d'un centenar d'empreses catalanes entre els dos esdeveniments tecnològics.
Baiget ha indicat que les empreses catalanes amb expositor al MWC seran "dos o tres menys" que el 2015, quan Catalunya ha estat el novè territori amb més presència al congrés, i seguirà amb una participació rellevant.
Ha destacat que el fet que el MWC es faci a Barcelona permet que pimes locals puguin participar a l'esdeveniment, accedint a oportunitats de negocis i inversió, en més proporció que si el congrés se celebrés en un altre lloc.
L'expositor de Catalunya que organitza la Generalitat, d'uns 1.000 metres quadrats, acollirà a 60 empreses (44 tecnològiques i 16 d'aplicacions), incloent a cinc centres tecnològics, i 30 de les empreses acudiran a l'esdeveniment per primera vegada.
També hi ha 12 empreses catalanes entre les 60 que acollirà el pavelló del Govern d'Espanya, així com 16 que acudeixen amb expositor propi, ha detallat Baiget.
A més, el Govern organitzarà la tercera acció Brokerage Event, consistent en contactes bilaterals de negocis entre empreses preagendades, que té 450 companyies inscrites: 151 catalanes, 62 franceses, 25 britàniques, 21 belgues i 14 sueques, entre d'altres.
Alhora, la Generalitat aprofitarà el MWC per fer contactes institucionals, i preveu rebre a una vintena de delegacions d'administracions públiques de tot el món per ensenyar-los el potencial tecnològic de Catalunya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Poques setmanes després que el festival Sons del Món va fer pública la seva programació de concerts de gran format a Roses i Castelló d'Empúries, ahir també va anunciar els tres concerts que tindran lloc al juliol dins la seva programació "íntima" a diferents cellers de l'Alt Empordà.
Els protagonistes musicals d'aquestes actuacions de capacitat reduïda, en espais realment incomparables, seran Quimi Portet, Roger Mas i Judit Neddermann.
Les entrades per a aquests tres concerts ja estan a la venda en el web del festival ( sonsdelmon.cat ), i en tots els casos les localitats costen 20 euros.
Quimi Portet actuarà el divendres 12 de juliol al Celler Vinya dels Aspres de Cantallops (22.30 h).
Hi presentarà el seu últim disc, Festa major d'hivern, amb Jordi Busquets a la guitarra i Ángel Celada a la bateria.
En canvi, Roger Mas cantarà tot sol, acompanyat només per la seva guitarra, el divendres 19 de juliol a les instal·lacions de Cellers d'en Guilla, de Delfià (Rabós d'Empordà), en un concert que començarà a les 20.30 h.
Tancarà aquesta programació la cantant i compositora maresmenca Judit Neddermann, que interpretarà a duet les cançons del celebrat Nua el dissabte 27 de juliol al Celler Martín Faixó de Sa Perafita (Cadaqués), a partir de les 20 h, en un capvespre que ja s'intueix màgic per diferents raons.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El líder de C's, Albert Rivera, ha avisat aquest dilluns d'un " pacte ocult " entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el d'ERC, Oriol Junqueras, per tirar endavant els Pressupostos del 2015, després que els republicans no hagin presentat esmena a la totalitat dels comptes, com sí que ho ha fet la resta de l'oposició.
"L'agenda personal de Mas i Junqueras està per sobre dels interessos dels catalans", ha lamentat en roda de premsa, després d'acusar-los de perjudicar els catalans amb uns Pressupostos que no trauran els catalans de la crisi i que recullen partides que depenen de futures negociacions.
També ha esgrimit que ERC, evitant l'esmena a la totalitat, tapa "la corrupció de CiU, i pot ser que ho facin amb l'objectiu de no anar en una llista conjunta" en unes eleccions catalanes anticipades, com sí que ho demana el president de la Generalitat.
"Pot ser que ERC sigui capaç de rectificar la seva posició per interessos electorals, però seria impresentable que Mas i Junqueras pactessin una agenda condicionada pels Pressupostos", ha advertit.
El líder de C's també ha exigit "responsabilitats polítiques" a Mas per l'adjudicació d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i ha constatat que la marxa enrere en l'operació de concessió comportarà que els catalans hagin de pagar la factura per la indemnització i els interessos generats.
"Preguntem a Mas qui dimitirà per aquesta qüestió.
Els catalans no volem pagar més els nyaps del Govern català", ha recalcat Rivera, que ha demanat, a més, que el Govern de Mas demani disculpes i digui la veritat sobre el projecte de BCN World.
Albert Rivera ha defensat la possibilitat de refinançar el deute públic de les comunitats autònomes perquè puguin garantir els serveis públics, però sense que hi hagi "privilegis".
Ha manifestat així el seu rebuig a possibles "condonacions privilegiades" i ha demanat un altre cop al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que aprovi una nova proposta de finançament autonòmic, tal com correspondria a aquest 2014.
"Sospitem que no ha obert aquest debat perquè s'enfonsa el PP.
Rajoy ha de posar ordre en el seu partit i ha de tenir la valentia de debatre aquesta qüestió", ha recalcat Rivera.
També s'ha referit a l'ajuda de 426 euros a aturats de llarga durada acordada entre el Govern espanyol i els sindicats, i l'ha qualificat de "pegat" perquè és una mesura que ajuda a solucionar situacions concretes però no aprofundeix en el fons del problema: l'atur.
"Les persones que cauen de la xarxa han de tenir suports, però això no és fer política econòmica.
Un país ha de reactivar la seva economia per tornar a créixer", ha tancat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La societat digital es desenvolupa a partir de les dades que permeten hiperpersonalitzar els productes i serveis a partir de la informació que deixem anar en les accions i rutines diàries.
Facilitem aquestes dades (moltes vegades, inconscientment) i la intel·ligència artificial (IA) les extreu i intenta reproduir digitalment la nostra manera de pensar conscient i inconscient, avançant-se als nostres desitjos.
És l'economia de les dades, on passem de l'individu al subjecte digital.
Una societat en què la representació digital de la persona és «la que val» –respongui o no a la realitat–, i que serveix per crear un entorn digital confortable, fet a la nostra mida i que busca orientar i influir en les nostres decisions.
L'ús intensiu de les dades afecta de forma rellevant els nostres drets i llibertats i ens exposa a noves formes de vulnerabilitat a través del seu tractament, formes d'intrusió que no veiem i que, sobretot, no entenem.
La tecnologia millora la nostra qualitat de vida, però cal preguntar-se si sempre la millora i quin és el preu que paguem.
Per assolir els seus objectius, les organitzacions aprofundeixen en el coneixement dels nostres impulsos per incidir, de forma directa i en temps real, en les nostres accions.
Això permet interferir en la nostra vida personal, en la social i, també, en l'àmbit de la nostra participació democràtica.
La preservació de la nostra privacitat no és un tema tècnic o legal, és una qüestió directament connectada a l'esser humà.
És imprescindible que el valor que aporta l'evolució tecnològica reverteixi, també, en la societat i en les persones i no només en els que ostenten el poder sobre les dades i les tecnologies.
Només aconseguirem preservar els nostres drets si la societat entén com funcionen els algoritmes i pot fer plantejaments crítics al respecte.
A més, hem d'abordar les possibles desviacions i discriminacions que pot generar la tecnologia per evitar que es perpetuïn o se'n creïn de noves, ja que qui dissenya els algoritmes també té la seva particular visió del món.
Cal dissenyar una IA ètica, segura i confiable, que integri la transparència, la seguretat, la responsabilitat i la capacitat de ser explicada i auditada.
Que no limiti la llibertat per prendre decisions i en la qual els comportaments dels individus no siguin controlats i dirigits.
És per aquest motiu que, des de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, es realitzarà una anàlisi de la situació de la IA a Catalunya i, a partir de l'opinió d'experts, s'elaboraran recomanacions en termes de protecció de dades.
L'objectiu és apoderar la ciutadania perquè tingui el coneixement suficient per exercir els seus drets davant les decisions automatitzades de les tecnologies i establir els marcs ètics que cal respectar.
Només podem fer front als nous reptes i pressions sobre els drets i llibertats amb una regulació efectiva, amb coneixement i amb valors que garanteixin la seva permanència. |
En els dos últims partits de l'Spar Citylift Girona, contra l'Araski dimecres a Fontajau i ahir a Canàries, Noemí Jordana no ha jugat ni un segon en el darrer quart.
Això, més enllà de la constatació que Pere Puig va construir aquest estiu la plantilla més completa d'ençà que l'Uni juga a l'elit, demostra la solvència amb què l'Uni està resolent els partits en un inici de temporada on encara no coneix la derrota.
Sense anar més lluny ahir, a Canàries, les gironines van acabar guanyant de més de trenta punts un duel que anava empatat al final del primer quart (20-20) i en que el darrer, definit amb un parcial de 13-13, va ser absolutament de propina.
La implacable rotació de l'Uni va destrossar el cuer de la lliga, un Gran Canaria que suma els seus partits per derrotes, en dos quarts d'alta exigència on dos parcials demolidors (0-13 en un tram del segon quart i 0-19 en un del tercer) es van sumar a l'encert ofensiu de Leo Rodríguez, Jordana (6/6 en triples) i Haley Peters per resoldre la cinquena victòria consecutiva de l'Spar Citylift Girona a la Lliga.
I tot plegat sense que Ify Ibekwe es mogués de la banqueta, continuant amb un procés a mig camí entre la recuperació d'un cop al genoll i la pura pretemporada.
Amb Noemí Jordana encertada tirant i Leo Rodríguez molt motivada jugant a casa, li van retre un homenatge abans de començar, l'Uni va arrencar amb un 0-8 en poc més de dos minuts (triples de Jordana i Rodríguez).
Semblava que el Gran Canaria es trencaria molt aviat, però l'alera txeca Michaela Stejskalova va rescatar l'equip canari amb una exhibició anotant que va portar el partit a mantenir-se igualat al final del primer quart (20-20).
Conscient que, fins i tot, el cuer de la lliga pot tenir una jugadora capaç de fer-te un estrip si descuides la defensa, l'Uni no va permetre cap més alegria a les canàries en un segon i tercer que es van convertir en un autèntic suplici per a l'equip local.
Aprofitant-se que el Gran Canària no tenia Iris Juno, l'Uni va aprofitar l'escassa, o deficient, rotació de les canàries en la posició de base per pressionar a dalt en un segon quart en què, frenada Stejskalova, no trobava la manera d'enlloc.
Amb un parcial de 0-13 pel mig, l'Spar Citylift Girona va arribar al descans guanyant per divuit punts (32-50) i amb Haley Peters ja afegida a l'encert anotador de Jordana i Leo Rodríguez.
El tercer quart va ser encara pitjor per al Gran Canària que, si abans tenia problemes per pujar la pilota, després va començar a patir davant els centímetres d'Alminaite i la qualitat de Haley Peters prop de la zona.
El parcial encara va ser més escandalós i amb 39-75 els deu últims minuts ja van ser absolutament sobrers.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
La Fiscalia ha obert una investigació per determinar les circumstàncies de la mort d'avis en residències de Capellades i Olesa de Montserrat (Barcelona) afectats per coronavirus, han informat a Europa Press fonts judicials.
El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha donat ordre als fiscals de Manresa i Martorell --partits judicials on pertanyen aquestes residències-- que obrin diligències d'investigació per aquests casos, segons publica 'El País'.
La investigació se centrarà a aclarir com ha estat la gestió d'aquests dos centres, focus d'infecció de coronavirus amb 12 morts en el cas de Capellades, i nou en el d'Olesa, i les circumstàncies de les morts.
La Fiscalia Superior de Catalunya també està controlant l'activitat de les residències d'avis i ha sol·licitat informació al Govern, ha detallat el citat diari.
Preguntada a la roda de premsa després del Consell Executiu sobre la gestió en aquestes residències, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que el principal és detectar els casos el més ràpid possible: "Això és una tasca imprescindible".
Ha assegurat que a Capellades han fet una inversió especial per ajudar la residència a "sectorizar" i separar pacients que no tenien coronavirus, i que es va traslladar a alguns malalts a la UCI de l'Hospital d'Igualada.
Capellades està situada prop de la ciutat d'Igualada, a la comarca de l'Anoia, que es troba confinada des del passat 13 de març i que ha registrat més de 200 positius de Covid-19.
En un comunicat aquest dilluns, l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va reclamar a la Generalitat una actuació urgent per poder contenir el brot de coronavirus a la residència Santa Oliva, on hi ha hagut nou morts, així com per garantir l'atenció dels residents que no s'han contagiat.
Segons el consistori, la situació en la residència és "crítica" per la falta de personal, ja que gran part de la plantilla està de baixa.
Preveient que la situació es pogués complicar, al llarg de tota la setmana passada l'Ajuntament d'Olesa ja va reclamar solucions a la Generalitat, que és l'administració responsable del centre, i les peticions es van intensificar aquest diumenge.
Un total de 212 persones que han donat positiu per coronavirus viuen en 70 residències públiques i privades d'avis de Catalunya.
Aquestes persones estan aïllades, estan sent tractades i la seva atenció segueix els protocols marcats per la Conselleria de Salut de la Generalitat.
A Catalunya hi ha 64.093 persones majors que viuen en 1.073 residències públiques i privades, on la Generalitat ha repartit aquest cap de setmana i aquest dilluns 50.000 mascarillas i guants per millorar l'atenció a persones afectades i prevenir el contagi del personal.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Milers de persones es reuniran a la plaça Major de Santa Pau per degustar plats elaborats amb fesols.
Cartell de la Fesolada de Santa Pau d'enguany.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Josep M. Cursach Mariages, major d'edat, amb el DNI núm.
41.352.996, en nom i representació de Viajes Barceló,
SL, amb CI BAL 005 M/N i domicili a Palma, carrer Rover Motta,
núm. 27, com a Director General i en ús de les
capacitats que, per a aquest acte, assegura que té
segons el que estableixen la Llei Orgànica 11/1983,
de 25 d'agost, de reforma universitària, i el Reial
Decret 1666/1989, de 22 de desembre, en el qual s'aproven
els Estatuts de l'esmentada universitat.
SL, dissenya una candidatura per optar amb la seva oferta
al concurs públic 56/1991, convocat pel Ministeri D'Afers
Socials per mitjà de l'INSERSO, publicat al BOE núm.
90, de 15 d'abril de 1991, per a l'adjudicació del
desenvoluparà entre els mesos d'octubre de 1991 i d'abril
SL, compta amb tots els mitjans necessaris que s'exigeixen
per presentar l'oferta, com ara una xarxa de distribució
per tot el t erritori nacional, per mitjà d'agències
de viatges, mitjans de transport, hotels i altres serveis
necessaris que configuren l'esmentat paquet turístic,
com també amb el disseny adequat pel que fa als aspectes
sanitaris i d'assistència que s'han considerat necessaris
imparteix l'ensenyament a futurs professionals del Turisme,
amb els mitjans precisos i necessaris per assolir l'esmentada
titulació, tant pel que fa a matèries d'estudis
com a mitjans didàctics, àudio-visuals i professorat.
i atès l'interès que representa per a les parts
el Programa de Vacances de l'INSERSO, pel que fa als seus
pensionista i a la tercera edat amb una finalitat especialment
potenciar llur col·laboració, acorden establir el present
Protocol de col·laboració, que es regirà pels
Barceló, SL, presentarà l'oferta corresponent
al Programa de Vacances de l'INSERSO, i s'hi inclouran els
criteris perquè els alumnes de la UIB puguin realitzar
les pràctiques dels seus estudis durant el desenvolupament
del Programa, amb la col·laboració dels tècnics
de Viajes Barceló, SL, i a les seves empreses col·laboradores.
UIB, en col·laboració amb Viajes Barceló, SL,
facilitarà l'assistència dels beneficiaris del
Programa, d'acord amb les xifres i dates que s'acordin, perquè
puguin conèixer la UIB i els detalls dels estudis de
el temps de pràctiques dels alumnes als hotels del
programa, es potenciaran l'intercanvi, la convivència
i el diàleg entre els pensionistes i els joves, per
conèixer les diferents problemàtiques generacionals.
a disposició de Viajes Barceló, SL, els professors,
catedràtics o alumnes avantatjats que puguin impartir
sobre temes d'interès de la cultura i història
de les Balears, sempre de mutu acord i segons les disponibilitats.
el desenvolupament del Programa a les Balears, utilitzant
tots els seus mitjans, per conèixer el nivell de satisfacció
dels pensionistes, sempre d'acord amb les indicacions que
en aquest sentit podrien sorgir de l'INSERSO.
conveni és la innovació i la millora de les
això, ambdues parts, de mutu acord i com a prova de
conformitat, firmen el present Protocol de col·laboració.
perquè se'n prengui coneixement i tengui els efectes |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.