text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Els canvis suposen una rebaixa d'uns 100.000 euros i el pressupost necessari per tirar endavant la infraestructura és d'uns 800.000
L'Ajuntament de Sort ha aprovat la modificació del projecte de la biblioteca comarcal per abaratir costos i que pugui ser una realitat.
Aquesta modificació es va aprovar durant el transcurs d'una sessió plenària celebrada aquest dilluns al vespre.
Els canvis arquitectònics i de disseny que s'han aprovat suposen una rebaixa d'uns 100.000 euros del pressupost inicial.
El nou projecte contempla un revestiment de pedra més barat que l'original i un espai polivalent diàfan eliminant les separacions.
El pressupost necessari per dur a terme aquest projecte és d'uns 850.000 euros, segons ha explicat el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sort, Pere Bascones.
El projecte de la biblioteca comarcal de Sort està encallat des de fa més de 10 anys per manca de finançament.
D'aquest projecte l'Ajuntament ha hagut de tornar uns 675.000 euros de subvencions no realitzades.
La voluntat de l'Ajuntament era ubicar la biblioteca a l'actual edifici de l'Oficina de Turisme Comarcal, com que no va arribar a bon port aquesta proposta s'ha recuperat el projecte inicial ubicat a la falda del castell de Comtes de Pallars. |
Llei de la Generalitat Valenciana 8/1984, de 4 de desembre, per la qual es regulen els simbols de la Comunitat Valenciana i el seu ús.
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom. del Rei, promulgue la següent Llei:
L'article 5.é de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix que la bandera és la tradicional Senyera composta de quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal, i preveu que per Llei de les Corts Valencianes es podrà determinar la simbologia heràldica pròpia de la Comunitat Valenciana.
La present Llei desplega normativament aquest precepte estatutari mitjançant l'establiment de la simbologia heràldica que identifica culturalment i històrica la Comunitat Valenciana i la Generalitat com a conjunt de les Institucions.
Els símbols de la Comunitat Valenciana han de ser nexe d'unió per a tots els qui gaudim de la condició de valencians i per això s'ha recuperat institucionalment la simbologia que ha esdevingut l'emblema representatiu del nostre territori al llarg de la historia.
Aquesta Llei el fixa les característiques formal s dels símbols, la utilització per part de les autoritats de la Comunitat Valenciana, la ubicació en els edificis públics i també en els documents, les situacions i els actes que requeresquen la seua presència, i regula al hora la relació de preeminència que guarda respecte dels altres símbols institucionals.
Aquesta norma pretén, doncs, que els símbols de la Comunitat Valenciana formen part de la vida ciutadana i presidesquen conjuntament amb la bandera d'Espanya, d'acord amb la Llei, tots els actes públics i, principalment, aquells que tinguen especials característiques de solemnitat.
Dels símbols de la Comunitat Valenciana
Els símbols de la Comunitat Valenciana són la Bandera de la Comunitat Valenciana, l'Himne Oficial, l'Emblema i l'Estendard de la Generalitat Valenciana.
La bandera de la Comunitat Valenciana és la tradicional Senyera composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava vora el pal.
L'Himne Oficial de la Comunitat Valenciana és l'Himne de l'Exposició Regional de 1909, aprovat pels Alcaldes dels Molt il·lustres Ajuntaments d'Alacant, Castelló i València en maig de 1925.
L'Himne Oficial de la Comunitat Valenciana està constituït per la música, obra d'En Josep Serrano Simeon, i per la lletra composta per En Maximilià Thous Orts, el contingut de la qual és adjunt en la partitura que figura con a annex I de la present Llei.
L'Himne Oficial de la Comunitat Valenciana podrà ser interpretat indistintament en castellà o en valencià.
El text de la versió en valencià, obra també de Maximilià Thous, s'adjunta com a annex II de la present Llei.
En els actes solemnes que se celebren al territori de la Comunitat Valenciana l'Himne Oficial serà interpretat conjuntament amb l'Himne Nacional, al qual precedirà en l'ordre d'interpretació.
En els actes oficials de la Generalitat Valenciana podrà interpretar-se l'Himne de la Comunitat.
Per via de reglament s'establiran els actes en els quals serà obligatòria o potestativa la interpretació de l'Himne Oficial.
L'emblema de la Generalitat Valenciana és constituït per l'heràldica del Rei Pere el Cerimoniós, representativa de l'històric Regne de València, tal i com tot seguit es blasona:
Escut: inclinat a la destra, d'or, amb quatre pals de gules.
Timbre: Elm d'argent coronat, mantellet que en penja d'atzur, amb una crear patent curvilínia i fixada amb punta agusada d'argent, folrat de gules; per cimera, un drac naixent d'or alat, linguat de gules i dentat d'argent.
El disseny lineal del model oficial de l'emblema és el que figura en l'Annex III d'aquesta Llei.
Tot allò que faça referència a la impressió, encunyament, estampació, reproducció, utilització i ús de l'emblema o símbol de la Generalitat Valenciana, serà desplegat per les oportunes normes reglamentàries.
L'Estendard de la Generalitat Valenciana estarà constituït per l'emblema descrit a l'article 6.é d'aquesta Llei, sobre fons carmesí tradicional voretat d'or.
L'ús de l'Estendard serà exclusiu de la Generalitat Valenciana, i es podrà utilitzar simultàniament amb la Senyera tradicional de la Comunitat Valenciana.
La Bandera de la Comunitat Valenciana haurà d'onejar a l'exterior, i ocupar lloc preferent en l'interior de tots els edificis públics i civils de l'àmbit de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de la preeminència de la Bandera d'Espanya.
Quan els Ajuntaments, les Diputacions o qualssevol de les altres Corporacions Públiques utilitzen les banderes pròpies, ho faran conjuntament amb la bandera d'Espanya i amb la bandera de la Comunitat Valenciana.
Quan s'utilitze la bandera de la Comunitat Valenciana conjuntament amb la d'Espanya i amb la d'altres Corporacions, correspondrà el lloc de preeminència i de màxim honor a la d'Espanya.
La bandera de la Comunitat Valenciana, en l'àmbit territorial de la Comunitat, ocuparà el lloc següent en ordre de preferència i d'honor a la bandera d'Espanya.
Si el nombre de banderes que onegen juntes és sanar, l'ensenya de la Comunitat Valenciana ocuparà el costat dret de la d'Espanya, és a dir, l'esquerre vist des de l'observador de la bandera d'Espanya.
Quan la ubicació permeta distints punts d'observació, la bandera d'Espanya en doblarà l'altura.
Si el nombre de banderes que onegen juntes és parell, l'ensenya de la Comunitat Valenciana ocuparà el lloc dret de la bandera d'Espanya des de l'observador.
Les mides de la bandera de la Comunitat Valenciana i de l'Estendard de la Generalitat Valenciana no podran ser més gros que les de la bandera d'Espanya, ni inferiors a les de les altres entitats quan onegen juntes.
Les Corporacions els símbols distintius de les quals coincidesquen amb els de la Comunitat Valenciana, podran seguir mantenint els símbols tradicionals.
El president de la Generalitat Valenciana, el de les Corts Valencianes i els Consellers de Govern Valencià, quan assistesquen als actes oficials, podran utilitzar com a guió l'Estendard de la Generalitat Valenciana.
Queda prohibida la utilització en la bandera de la Comunitat Valenciana i en l'Estendard de la Generalitat Valenciana, dels símbols o les sigles dels partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials i altres associacions o entitats privades corresponents amb els anteriors.
Les autoritats, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, són obligades a corregir en l'acte les infraccions d'aquesta Llei, tot establint la situació legal.
Els ultratges i les ofenses a la bandera de la Comunitat Valenciana, a l'Estendard de la Generalitat Valenciana i a l'Himne seran castigats d'acord amb el que disposen les lleis.
L'Emblema de la Generalitat Valenciana haurà de figurar en:
Els edificis i establiments de la Generalitat Valenciana.
Qualsevol mitjà de difusió oficial de la Comunitat Autònoma en el qual es publiquen les lleis de les Corts Valencianes.
Els diplomes i títols de tota classe lliurats per la Generalitat Valenciana.
Els documents, impressos, segells i les capçaleres d'ús oficial de la Generalitat Valenciana.
Les publicacions oficials de la Generalitat Valenciana.
Els distintius utilitzats pel President de la Generalitat Valenciana, President de les Corts Valencianes, pels Consellers del Govern Valencià, els Diputats de les Corts Valencianes i les altres autoritats de la Generalitat Valenciana.
Els objectes d'ús oficial de caràcter representatiu.
En els altres casos establerts pel Consell de la Generalitat Valenciana per via de reglament.
L'emblema de la Generalitat Valenciana no podrà utilitzar-se llevat dels supòsits establerts en l'article anterior.
Aquesta Llei no afectarà els escuts existents en edificis o monuments situats al territori de la Comunitat Autònoma, siguen de caràcter històrico-artístic sense estar declarats com a tals, formen part de l'ornament i decoració dels edificis o monuments d'una manera fixa de tal forma que no puguen separar-se d'ells sense trencament de la matèria o deteriorament de l'objecte.
La utilització, dins de la seu de les Corts Valencianes, dels símbols regulats en aquesta Llei es durà a terme d'acord amb el que determine el President de les Corts Valencianes.
De conformitat amb l'article 11 d'aquesta Llei, les Corts Valencianes podran usar també els emblemes de llurs tres braços tradicionals històrics.
Com a símbol de la inviolabilitat i autonomia de les Corts, aquestes tindran també la prerrogativa tradicional de col·locar, en el lloc en què se celebren les sessions, un portar amb maça d'argent, el qual dependrà del President.
El Govern Valencià o Consell, per via reglamentària, dictarà les normes pertinents per a l'aprovació de la versió reduïda de la partitura instrumental de l'Himne Oficial de la Comunitat, i la qualificació dels actes oficials i solemnes a efectes de la present Llei.
En tot allò que no siga previst per la present Llei, hom s'atindrà al que estableix la de 28 d'octubre de 1981, que regula l'ús de la bandera nacional.
S'estableix un termini màxim de sis mesos, a partir de la publicació d'aquesta Llei, per tal que les autoritats l'acomplesquen.
Aquesta Llei entrarà en vigor el dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
El Govern Valencià dictarà les disposicions reglamentàries que calga per al millor compliment de la present Llei.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.
València, 4 de desembre de 1984.
El President de la Generalitat,
tots a una veu, germans, vingau.
i es la veu de l'aigua cántic d'alegría
i en potentíssim vibrant ressó,
canten les glóries de la Regió. |
Novament aquest 11 de setembre la CGT de Catalunya, en compliment dels seus acords congressuals, mostra el seu suport a l'autodeterminació del poble català, així com la de tots els territoris on les persones decideixin quin vol que sigui el...
Aquest text l'hem escrit a petició de diverses entitats perquè volen fer-nos ressò a la seva pàgina web i queda a lliure disposició de qui vulgui difondre'l. |
Un equip d'experts ha desenvolupat un sistema d'indicadors, que consta de 54 indicadors mediambientals, socials i econòmics, que permeten determinar l'estat en què es troballa zona costanera en un marc de sostenibilitat.
El sistema és el resultat de la col·laboració de l' Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat de les Illes Balears) i el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.
L'estudi, que ha estat publicat a la revista Marine Policy, s'ha presentat a les Jornades sobre Sostenibilitat i Bones Pràctiques Ambientals que s'han duit a terme a Maó.
Aquest projecte de recerca multidisciplinària, dirigit per investigadors de l'IMEDEA, cerca avançar cap a una gestió integrada de la zona costanera centrada en el coneixement i els avenços científics.
Aquest projecte, possible gràcies als nous sistemes tecnològics d'observació, ha donat com a resultat una proposta metodològica d'indicadors de sostenibilitat per a la gestió integrada de la zona costanera de les Illes Balears, basats en el coneixement científic.
Actualment, el sistema d'indicadors s'aplica en un estudi pilot a Menorca gràcies a la col·laboració de l'IMEDEA (CSIC-UIB), el Sistema d'Observació Costanera de les Illes Balears, l'Observatori Socioambiental de Menorca i l'Institut d'Estadística de les Illes Balears.
«El nostre projecte ha tingut molt bona acollida.
De fet, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears va publicar el resultat en forma de dictamen, donant-li així un valor més gran, ja que representa una preocupació per la millora mediambiental a les Illes Balears», destaca Joaquim Tintoré, director del Sistema d'Observació Costaner de les Illes Balears i investigador de l'IMEDEA (CSIC-UIB).
Els autors de l'article, Amy Diedrich, també investigadora del Sistema d'Observació Costaner de les Illes Balears, Ferran Navinés, investigador del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, i Tintoré expliquen l'objectiu del projecte: «La ciència és un element clau per assolir l'equilibri entre medi ambient, economia i societat.
Aquest sistema d'indicadors, capaç de caracteritzar la situació actual i traçar el camí d'un futur sostenible, podria ser un element essencial d'una nova forma de gestió del litoral balear».
L'estudi publicat destaca que és necessari arriba a una sèrie de compromisos per assolir l'objectiu de generar un sistema d'indicadors científicament viable, que pugui ser aplicat a l'àmbit local, però també a escala internacional. |
Manresa, 14 de maig de 2018.- El grau en ADE de la Facultat de Ciències Socials del campus Manresa de la UVic-UCC farà lliurament de 1.068 croats, la criptomoneda catalana, a la Fundació Althaia perquè es destinin al projecte de...
Manresa, 13 d'octubre de 2017.- Amb el lema, "La teva sang diu coses", el Campus Universitari de Manresa acollirà el proper dilluns, 16 d'octubre, la vuitena edició de la Marató Universitària de Donació de Sang, una iniciativa del Banc de...
27 de novembre de 2015 La Fundació Universitària del Bages (FUB) dóna suport al 'Giving Tuesday' o dia mundial de la donació, una iniciativa global que vol celebrar l'acció solidària de donar, mobilitzant el màxim de persones, famílies, organitzacions i... |
Els diners que poden retornar-se corresponen a préstecs que no s'havien arribat a reclamar
L'Aleixar.-La Cooperativa de l'Aleixar (Baix Camp) xifra en 4,5 milions d'euros el forat econòmic però preveu que es puguin recuperar almenys 1 milió d'euros, corresponents a préstecs.
Els números definitius es van presentar dimecres al vespre en la segona assemblea informativa davant dels socis.
L'entitat espera poder cobrar un milió d'euros vinculats a 38 préstecs, a més dels interessos que s'han d'aplicar.
Fonts dels serveis jurídics de la Cooperativa han traslladat a l'ACN la seva sorpresa perquè els préstecs no s'havien arribat a reclamar.
Dins d'aquest forat, s'ha detectat que falten actius financers per valor d'un milió i mig d'euros, que al balanç constaven i en realitat no hi són.
De moment, la Cooperativa ha valorat els béns immobles –oficines i un magatzem- en 320.000 euros.
El jutjat que porta la investigació sobre la gestió de la secció de crèdit manté el secret en les actuacions.La Cooperativa va presentar un preconcurs de creditors davant del jutjat mercantil de Tarragona i disposen de tres mesos, més un d'addicional, per a negociar el deute amb els creditors i aconseguir un acord de refinançament.
La secció de crèdit de la cooperativa s'ha quedat sense liquiditat i en l'auditoria dels comptes del 2016 es constata que hi ha números que no quadren.
Els serveis jurídics van apuntar en el moment d'inici a documentació alterada o falsificada, a més d'una comptabilitat que no està al dia, amb desajustos d'actius i passius que han provocat una manca de liquiditat pràcticament total.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La barca nova, ambientada en un poble de mar a començament de segle, presenta la lluita de la joventut per impulsar un nou ordre de coses.
També és una història de passions amoroses i de convulsions familiars.
Amb aquesta obra, Ignasi Iglésias —un dels dramaturgs modernistes amb més pes dins la nostra tradició dramàtica— estableix una clara metàfora dels processos socials i ideològics que determinen la història de la Catalunya contemporània.
«El pescador, bressolat en la seva barca, pren un aire heroic, com no sol prendre quasi mai el terrassà conreant la terra.
El pescador inundat de blau és, al mig de la mar, infant, home o heroi, segons les circumstàncies.
Qui estima i canta la mar estima i canta l'infinit, i, per tant, la llibertat.» |
"Quan vam veure que hi havia cotxes que podien circular de manera autònoma vam pensar que no seria difícil que ho fes també una màquina de neteja industrial".
Aquesta va ser la reflexió que va portar Isaac Miller, CEO de l'empresa de neteja i manteniment industrial IKIWI, a plantejar-se el repte de desenvolupar escombradores i fregadores industrials autònomes.
L'empresa es va posar llavors en contacte amb la Fundació Bosch i Gimpera, que va veure en el Centre d'Enginyeria de Micro i Nanosistemes per a Instrumentació i Comunicacions (CEMIC) de la Universitat de Barcelona el col·laborador ideal per a IKIWI, i els va posar en contacte.
Els dos socis van començar a col·laborar primer en la realització d'un estudi de viabilitat del projecte gràcies a uns Cupons a la Innovació d'ACCIÓ.
Un cop vista la seva viabilitat tècnica i econòmica, el projecte va rebre un ajut INNOTEC (ACCIÓ) de 104.000 euros per al desenvolupament del sistema: un dispositiu amb components mecànics i electrònics que s'instal·la en màquines de neteja industrials convencionals per incrementar-ne l'autonomia i minimitzar la intervenció humana.
D'una banda, un sistema de sensors recull informació de l'entorn, al mateix temps que una placa base processa els estímuls rebuts utilitzant algoritmes d'intel·ligència artificial basats en tecnologia machine learning.
D'aquesta manera la màquina de neteja podrà funcionar de manera totalment autònoma o bé a través d'un sistema d'assistència que utilitzarà el personal de neteja.
Aquest desenvolupament permetrà a IKIWI "oferir serveis molt més eficients i a preus més competitius, ja que on ara treballa una persona hi haurà una màquina, i aquesta persona podrà fer feines de més valor afegit", explica Miller.
El CEMIC, centre acreditat amb el segell TECNIO i co-dirigit pel Dr.
Manel López, ha aportat al projecte els seus coneixements en sistemes electromecànics i de visió artificial.
També hi ha col·laborat el grup de Visió i Aprenentatge Computacional, liderat per la Dra.
Petia Radeva i pertanyent al centre TECNIO DataScience-UB, donant suport amb la part de visió artificial.
En l'actualitat ja hi ha empreses que comercialitzen màquines de neteja autònomes, però les seves funcionalitats són molt rudimentàries (no reconeixen ni mapegen els espais) i molt més cares.
"Nosaltres no volem produir res, sinó que volem aprofitar el gran estoc de maquinària que avui dia tenen les més de trenta mil empreses del sector de la neteja a Espanya i millorar-la", conclou el CEO d'IKIWI.
Estigues al dia de les darreres novetats
Subscriu-te a la newsletter i rep notícies, oportunitats de finançament i tecnologies de la UB, i molt més |
Si encara no formes part de la comunitat:
«Digues, amor, què més vols que et doni, perquè tinguis la seguretat que t'estimo més que la meva pròpia vida.»
La història pertorbadora d'una relació de parella
Què els passa a les fades si no aconsegueixen l'amor vertader?
La Marlene i la Lili, el seny i la rauxa, ens permeten assistir en primera fila a la inquietant evolució, a Barcelona, de la història d'una relació de parella entre la seva mare, una professora berlinesa de català, i la «parella nova de la mama».
La mirada de les bessones, que tot just fan primària quan abandonen Berlín, ens permet copsar des d'una perspectiva que no jutja, les febleses i mancances, les meravelles i la joia, però també la sordidesa soterrada d'una relació que desconeix els límits, que s'ho juga tot, enlluernada per la fantasia de l'acompliment d'un somni, on no hi ha víctimes ni botxins.
«Què més vols que et doni perquè sàpigues que t'estimo».
Anna Tortajada ha treballat durant molts anys com a traductora de l'alemany al català i al castellà abans de començar a publicar els seus propis llibres.
A hores d'ara, ja ha publicat sis novel·les per a joves ( Cruïlla de mons, Nahid, la meva germana afganesa, Palestina, Simfonia de la Terra, La banda de la placeta, La meva diable porta xanques i El silenci de la por ), tres llibres dels què en diuen de viatges però que ella en diu de denúncia...
El teu text passarà per un procés de validació per comprovar que no infringeix cap norma de publicació de comentaris.
Si ens has enviat alguna queixa o pregunta la publicarem i contestarem a la mateixa. |
«Sant Julià de Lòria ha sigut molt per a mi i una de les coses que em va sobtar molt és que els meus fills em diguessin que volien canviar de parròquia; això em dol perquè jo m'he format aquí i hi conec molta gent, però en els darrers anys he vist com el poble s'ha anat deteriorant».
Aquesta és només una de les històries que expliquen el sentit de la candidatura de Desperta Laurèdia.
De fet, en la reunió de poble de final de campanya, el candidat número 8, Richard Escabias, pare d'un nen i una nena, va compartir aquesta anècdota personal amb el públic que va aplegar-se a l'auditori Claror per tal d'argumentar que «m'he sumat a Desperta Laurèdia per aportar el meu granet amb noves propostes que ajudin a canviar les coses i que, sobretot, contribueixin que la gent no hagi de marxar de la parròquia».
Igual que ell, cadascun dels integrants de la llista va tenir el seu moment per presentar-se, explicar per què s'havia sumat a la candidatura i demanar el vot d'un públic força nombrós i més aviat jove de cara a les eleccions de demà.
Unes més breus que d'altres, algunes amb cert to humorístic, d'altres plenes d'il·lusió, però tampoc van faltar aquells que vestien de la veu de l'experiència.
En aquest sentit, el darrer torn va ser per a l'exministre Gilbert Saboya, que va voler aportar perspectiva al rerefons de la candidatura.
«Fa 26 anys fèiem un míting també aquí amb en Ladislau Baró i el Pere Altimir, que els veig per aquí, en un moment en què Andorra vivia un canvi.
Ara Andorra s'ha mogut i Sant Julià s'ha quedat enrere, per això és el que necessita un canvi.
En aquesta candidatura hi he trobat aquell mateix esperit», va remarcar un Saboya que es mostrava proper al públic i volia intentar representar la transversalitat de la candidatura.
«El tret diferenciador d'aquest equip de polítics valents i realistes és la seva capacitat de treball», va remarcar.
A més, va parlar d'una candidatura «equilibrada» que afirma clarament el que defensa i ho argumenta.
«M'he sentit molt a gust de col·laborar-hi», va acabar admetent abans de cedir novament la paraula al cap de llista, Cerni Cairat.
Sense perdre el costum d'aportar contingut a la gent, el candidat a cònsol major va voler tornar a fer un repàs als eixos principals del seu programa per si hi havia algú entre el públic que s'havia desentès de la campanya i encara no n'estava al cas o per si era més coneixedor d'altres llistes però a aquelles alçades seguia dubtant.
Perquè alguns dels assistents ja s'havien deixat veure el dia abans en el míting d'Unió Laurediana.
Abans de tancar l'acte, Cairat va voler insistir que «creiem que estem capacitats per canviar la inèrcia que caracteritza Sant Julià i el proper comú s'ha de fer amb la participació de tothom».
La número 2, Maria Àngels Aché, encara va afegir: «Desperta Laurèdia és una força de present i de futur i hem d'evitar fer un viatge al passat.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Es tracta d'una acció inclosa dins el Pla de xoc de 2013, per a la qual caldrà inscriure's aquest mes de setembre a la Masia Tres Torres
Els cinc eixos són la sortida de la crisi, endreçar la ciutat, foment de l'educació i la cultura, captació d'esdeveniments i governar amb la ciutadania
La programació inclou sis cursos per a competències corresponents al nivell ACTIC bàsic i mitjà, cursos específics per a la preparació de les proves ACTIC i tallers per conèixer diverses eines informàtiques, alguns específics per a estudiants.
Un nou club, dedicat al teatre, se suma als cinc ja existents
Dissabte hi haurà activitats infantils a la Porxada i diumenge es farà un recorregut pels volts de la ciutat
Estratègies, subproductes i residus d'un taller escultòric"
Comença un cicle de trobades per descobrir vivències, compartir records i reviure el passat de Granollers
Els interessats poden escollir entre els cursos presencials i els semipresencials
La programació inclou cursos i tallers per a tots els públics i de diferent durada
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
El mes de maig ha estat "normal o lleugerament fred" a Catalunya especialment a punts del prelitoral, l'altiplà central, el Prepirineu i al vessant sud del Pirineu, però ha estat lleugerament càlid a la conurbació de Barcelona i al sud de Catalunya.
Segons ha informat aquest dimecres el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en un comunicat, aquests valors d'anomalia tèrmica han estat conseqüència de la circulació zonal que ha frenat l'entrada de masses càlides i de la presència de nuvolositat abundant durant el mes per les pertorbacions que han afectat la comunitat.
A Sant Martí Sarroca (Barcelona), Certescan (Lleida), el Port del Comte (Lleida) o a la Tosa d'Alp (Girona) s'han registrat temperatures mitjanes de gairebé 1,5 graus menys.
La situació meteorològica ha estat caracteritzada per un desplaçament cap al sud del vent de l'oest que ha afavorit el pas de pertorbacions, que han afectat especialment la meitat nord de Catalunya.
La presència d'aire fred en altura ha afavorit, d'una banda, que la temperatura es mantingués a ratlla al llarg d'aquest mes, i per una altra, un caràcter tempestuós de la precipitació, cosa que ha donat una distribució molt irregular.
El mes ha estat normal o sec a gran part del territori, especialment al sector central del litoral i prelitoral i a Vic, i ha estat plujós al Pirineu central i oriental, la depressió central i el Prepirineu.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president de França, François Hollande, va demanar aquest dilluns el vot per al seu exministre d'Economia Emmanuel Macron en la segona volta de les presidencials per frenar la divisió que segons la seva opinió representaria la victòria de la ultradretana Marine Le Pen.
"Davant els riscos que suposaria la victòria de Le Pen no serveix callar o refugiar-se en la indiferència.
Votaré per Emmanuel Macron", ha assegurat Hollande en una solemne al·locució televisada des del Palau de l'Elisi.
Macron, que va obtenir un 23,5 dels vots, va ser el candidat més votat en la primera volta, en què Le Pen va rebre el 21,7% dels sufragis. |
FOTO Julius Feldmeier, a El ball d'en Tore, de Katrin Gebbe Notes sobre El ball d'en Tore, de Katrin
FOTO Marxa de la mort, d'Adolfo Alix Jr Notes sobre Marxa de la mort, d'Adolfo Alix Jr., projectada a
Se'm fa difícil de veure gaire films de la Quinzena, ocupat com estic amb la Selecció Oficial (sobretot la
Les cròniques diàries del Festival de Canes a penes deixen marge perquè puguem parlar dels films que es projecten
Opera prima del fill de David Cronenberg, Antiviral, és ben bé això, el debut del fill de son pare.
La Competició agafa es pot dir tot el protagonisme mediàtic d'un festival com el de Canes.
Ahir parlàvem de les declaracions de Lars Von Trier a la roda de premsa amb què presentà Malenconia al Festival
Al final de Le Havre, el drama de la mort d'una dona, víctima de càncer, Aki Kaurismäki el capgira irònicament per una curació
Una salutació amics i amigues, des de Canes.
Hi hem arribat a quarts de dues tocats i encara hem
Aquest matí, última pel·lícula de la competició, Cremat pel sol 2: l'Èxode, o com la megalomania de Nikita Mikhalkov
Ha marcat la diferència, amb L'oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors, Apichatpong Weerasethakul.
Avui tenim el Palau dels Festivals de Canes envoltat de policia i, a l'entrada de qualsevol projecció, et revisen
Ha causat una pobra impressió general a tothom
Tinc la sensació qjue aquest mati hem vist la Palma d'Or d'engany.
Enacar queda festival i els jurats sempre
Ara ho deixo només apuntat i, quan pugui, ja ho desenvoluparé, als apunts corresponents a casa pel·lícula: Tamara Drewe,
En cpmençar la roda de premsa ran de la presentació del seu film Còpia certificada, Abbas Kiarostami ha llegit un
Acabo de sortir de la projecció avançada a la premsa de Còpia certificada, d'Abbas Kiarostami.
Al conseller Saura, en particular, i al Tripartit en general, no els deu fer gaire gràcia que Biutiful mostri
Bona part de la crítica catalana acreditada a Canes, quan ha acabat la projecció de la magnífica M'agradaria saber,
En sessió de mitjanit es projecta L' altre món, de Gilles Marchand, en què els protagonistes són joves de primera
Acabo de sortir d'una projecció avançada a la premsa de Kaboom, el nou film psicotròpic de Gregg Araki.
És ben habitual que el primer divendres de Festival, Canes tingui pel·lícula amb estrelles; ja que la ciutat queda
Dimarts, després de Nadal, del romanès Radu Muntean, comença amb un dels seus plans de llarguíssima durada.
Fluixa ha arrancat la Competició, com ja ens vèiem a venir, i l'interès (mediàtic) de la jornada ha estat
En aquesta jornada inaugural de Canes 2010, això ja està ben animat.
Tot i que les previsions metereològiques no paren
Amb un retard de cap a mitja hora, tot anat com era previst. |
El Senat ha aprovat aquest dimecres la condemna del règim del dictador Francisco Franco i la reforma i millora de la Llei de Memòria Històrica, a través d'una moció presentada pel PSOE que ha tingut l'abstenció del PP, Ciutadans, Foro Asturias i UPN i el vot a favor de la resta de la Cambra alta, incloses les dues senadores del PAR que formen part del Grup Popular.
Es tracta d'una moció registrada pel Grup Socialista coincidint amb el 20 de novembre, aniversari de la mort del dictador, perquè la Cambra pogués expressar el rebuig al règim franquista l'any en què es commemora el 40 aniversari de la Constitució Espanyola.
El Grup Popular havia presentat una moció alternativa, que el PSOE no ha acceptat, per la qual cosa s'ha portat a votació el text original presentat pels socialistes encara que amb esmenes del PNB i de Podem.
El senador del PP Carlos Aragonés ha recriminat al Grup Socialista que, al seu judici, obviïn a les víctimes d'un bàndol i ha exigit el mateix tractament per als morts del bàndol nacional i el bàndol repúblicà.
"Sembla que hi ha dues classes de víctimes, unes mereixen memòria i unes altres ja la van tenir", ha subratllat.
Així mateix, ha assegurat que en el seu grup parlamentari existeixen diferents sensibilitats a l'hora de votar aquesta moció, davant la qual finalment s'han abstingut.
"Demano disculpes al meu grup perquè sé que hi ha gent que vol votar a favor, d'altres en contra i d'altres abstenir-se, però no volem seguir radicalitzant", ha destacat Aragonés.
El portaveu ha carregat durament contra l'interès del PSOE per debatre sobre el franquisme presentant iniciatives com aquesta, que al seu judici només serveixen per radicalitzar el debat polític i fer "frontpopulisme".
"Això no fa més que contribuir a un enrariment del clima polític", ha recalcat Aragonés.
Per la seva banda, el senador del Grup Socialista Tontxu Rodríguez ha instat el PP a condemnar el franquisme en algun moment perquè durant tota l'etapa democràtica no han registrat mai una proposta en aquesta línia.
Durant la seva intervenció, Rodríguez ha mostrat una sèrie d'imatges de diferents manifestacions exaltant el franquisme advertint que si no es llança un missatge clar de condemna seguiran ocorrent.
Entre les imatges que ha mostrat n'ha inclòs una de les Noves Generacions del PP, encara que ha bromejat amb que s'havia equivocat.
El portaveu ha acusat els 'populars' de "posar-se de perfil" davant del franquisme perquè "enfonsen les seves arrels ideològiques" en ell, "en les camises noves, les banderes victorioses i l'Espanya que comença a clarejar", ha dit entre protestes de la bancada del PP.
El Ple ha comptat amb la presència a la Tribuna de l'advocat dels Germans Peña, i el Director General de la Memòria Històrica, als quals han fet referència en les seves intervencions diversos senadors.
El portaveu del Grup Popular, Ignacio Cosidó, no ha estat present durant el debat sobre aquesta moció, la qual cosa ha estat posada en evidència per alguns portaveu en plena polèmica per la publicació del whatsapp sobre el CGPJ.
En la moció aprovada pel Senat es recull la condemna del franquisme i de qualsevol acte d'exaltació del mateix, també es "valora" l'exhumació de les restes de Franco d'un "mausoleu públic" com és el Valle de los Caídos i es defensa la resolució del Parlament Europeu per prohibir qualsevol fundació o associació que exalti el nazisme o el feixisme.
En un últim punt s'insta el Govern espanyol a revisar la Llei de Memòria Històrica d'acord amb els informes de Nacions Unides i del Consell d'Europa i també a "protegir els valors fonamentals de la democràcia", rebutjant el racisme, la intolerància "i la involució dels principis democràtics".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'objecte del premi és reconèixer i estimular els esforços dels acadèmics, tècnics, i/o professionals.
Concretament a l'excel•lència en la trajectòria acadèmica en la investigació del desenvolupament humà, la planificació, la gestió urbana i territorial.
Amb una clara projecció ciutadana dels estudis realitzats en els camps del territori, l'urbanisme, la ciutat, la societat i les ciències, en general, a favor dels valors de recerca aplicada, cohesió social, interdisciplinarietat, difusió de la cultura científica, sostenibilitat ambiental, i concertació social i institucional.
El premi es va atorgar a la Universitat de Lleida durant la X Setmana d'Estudis Urbans que se celebrà a Lleida dels dies 15 a 17 de setembre del 2010. |
Els artistes Adrián Espinós (Alacant, 1985), Mar García (València, 1980), Jennifer Owens (Dublín, 1983) i Joan Miquel Porquer (Palma, 1989), llicenciats en Belles Arts per la UB, i Clàudia Pagès (Capellades, 1990), estudiant de Belles Arts, són entre els deu guanyadors de la cinquena edició del concurs de pintura i fotografia ART<30.
La Sala Parés de Barcelona, juntament amb la Galeria Trama, organitza aquest concurs que convoca anualment la Facultat de Belles Arts de la UB amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
L'objectiu d'aquesta iniciativa és promocionar l'art entre els creadors joves i, alhora, afavorir la relació professional dels artistes amb el món de les galeries, el mercat de l'art i el mecenatge.
13.09.2012 El concurs ART<30 2012 premia quatre llicenciats i un estudiant de Belles Arts de la UB |
El conreu de la novel·la juvenil d'aventures quedarà trencat per l'esclat de la Guerra Civil abans de poder madurar i prendre carta de naturalesa en la nostra literatura.
Caldrà esperar els anys de la represa per tornar a trobar noves obres i nous autors.
I seran precisament els relats d'aventures –juntament amb els anomenats llibres de colles– els que reiniciaran la història de la literatura juvenil a casa nostra.
Autors com Josep Vallverdú, Oriol Vergés, Emili Teixidor o Joaquim Carbó conreen la novel·la històrica i la d'acció i són hereus dels clàssics universals del gènere (Verne, Dumas, Stevenson, Scott...), dels autors catalans anteriors i també dels escriptors europeus i nord-americans més moderns. [...]
Per la seva banda, la novel·la històrica, sense sortir de les coordenades universals del gènere, pren a Catalunya unes característiques pròpies com a conseqüència del marc polític en què es desenvolupa.
La lluita pel recobrament de la identitat social i nacional del país es reflecteix en obres que pretenen formar la consciència nacional dels joves lectors, suplir les llacunes del sistema educatiu i crear uns referents històrics que tipifiquin unes aspiracions comunes.
Amb aquests objectius –no explicitats però ben evidents– es novel·len preferentment episodis de resistència com la Guerra del Francès, el món del bandolerisme o els foners a les Balears o les proeses de figures singulars i fundacionals com Ramon Berenguer o el rei en Jaume I el Conqueridor.
"La influència dels clàssics universals en la literatura infantil i juvenil catalana", II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana. |
Llarena no en té prou fent el ridícul ell sol: pretén arrossegar totes les institucions de l'Estat
El jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra el Procés, Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu. / KIKO HUESCA / EFE
El ministeri de Justícia i el d'Exteriors tenen ara una patata calenta.
Han de buscar un advocat per defensar el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la causa oberta a Bèlgica contra ell arran d'una demanda de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers exiliats.
El Consell General del Poder Judicial, amb l'honrosa excepció de la vocal nomenada a proposta d'IU, Concepción Sáez, ja va instar l'Estat a prendre "totes les mesures necessàries" per garantir "la integritat i la immunitat" de la justícia espanyola a Bèlgica davant el que consideren un "atac planificat" contra la seva independència.
En resum, després de les derrotes judicial patides a Europa, i davant la possibilitat de fer un nou ridícul a Bèlgica, el jutge Llarena ha involucrat tots els estaments de l'Estat en la seva croada contra la justícia dels països de la UE.
La reacció del CGPJ ha estat l'esperable, la corporativa, ja que abans d'admetre que un jutge del Tribunal Suprem s'està equivocant prefereix que el descrèdit sigui per a la justícia espanyola en el seu conjunt.
Més delicada és la situació del govern de Pedro Sánchez, que es pot veure arrossegat a una batalla judicial en un país estranger que no faria més que augmentar el descrèdit d'un Estat que, en lloc d'afrontar políticament les demandes catalanes a través de la negociació, en mala hora va decidir cedir la iniciativa a un poder judicial que encara no ha fet la Transició.
El cas és que ara tots els ciutadans, també els catalans, hauran de pagar els serveis d'un advocat belga al senyor Llarena, que no té previst comparèixer davant la justícia d'aquell país, on està citat a declarar el pròxim dia 4.
Si tan segur està de la seva instrucció, per què no acudeix a Bèlgica com qualsevol altre ciutadà i dona la cara?
Quan el CGPJ denuncia que l'objectiu dels demandants és "sotmetre les actuacions sobiranes de l'estat espanyol a la jurisdicció d'un estat estranger", ¿no està admetent que la justícia espanyola és diferent de la resta de justícies europees, que no veuen enlloc la violència que justificaria el delicte de rebel·lió o fins i tot el de sedició?
L'estat espanyol, seguint aquell adagi tan hispànic de "más vale honra sin barcos que barcos sin honra", atribuït a un contraalmirall de l'armada en les guerres contra els independentistes de les colònies sud-americanes, prefereix una derrota heroica que una retirada digna, encara que sigui al preu del desprestigi i d'allunyar-se de les tradicions jurídiques més democràtiques del cor d'Europa.
És lamentable que Pedro Sánchez es posi ara al servei de Llarena i opti per aquest aïllacionisme judicial que recorda tant els temps de l'autarquia.
Sobretot perquè el gest de la vocal Concepción Sáez demostra que la unanimitat que pretén el president del CGPJ i el Suprem, Carlos Lesmes, en defensa de Llarena no existeix.
Però aquí s'ha donat l'ordre de tancar files davant de Bèlgica, Alemanya o qualsevol altre país amb més credencials democràtiques, i mantenir la immemorial, i nefasta, excepcionalitat espanyola.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El professor a Harvard i exdiputat gal·lès a Westminster del Plaid Cymru, Adam Price, ha exposat la seva defensa dels estats petits en les conferències fetes a l'Ateneu Barcelonès, acompanyat per Alfons López Tena, i a la Casa de Cultura de Girona, de la mà de Toni Strubell i el president de Sobirania i Justícia, Quim Torra.
Price, que ha estat uns dies a Catalunya convidat per Solidaritat i el Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES), ha apostat per "una Europa que potenciï una de les seves grans virtuts: la diversitat cultural i de llengües, gràcies a nous estats sorgits de petites nacions com Escòcia, Gal·les, Catalunya o el País Basc", la situació ideal per a una Europa pròspera segons aquest gal·lès professor a Harvard i resident a Boston.
Price també ha criticat l'Estat espanyol a qui ha acusat d'espoliar Catalunya per dedicar els recursos dels catalans a les regions més pobres d'Espanya.
L'acadèmic considera que l'espoli fiscal suposa un desavantatge per a Catalunya i ha definit el robatori anual del 8% del PIB català per part d'Espanya amb aquesta frase: "els catalans teniu un impost pel sol fet de ser catalans".
Finalment Price, ha assegurat que hi ha "una competició europea" per veure quin país petit aconsegueix abans la independència i ha recordat el referèndum d'independència que planteja Escòcia per al 2014, posiciona el poble escocès per guanyar aquesta competició.
El professor de Harvard, no obstant, ha advertit que "tan aviat com el primer ho aconsegueixi, això suposarà un precedent legal, i a més inspirarà altres pobles com Catalunya o Gal·les".
"Si fem això, Europa hi guanya, i si Europa es fa més gran des de dins, això ens fa més forts" ha reblat.
Que li preguntin si el gal·lès li ha servit de molt a USA i si hauria volgut renunciar a l'anglès durant la seva educació.
Només era estudiant de màster en Harvard.
Pepito, no sen'anirà ningú de Catalunya, al contrari, perquè les expectetives de benefici augmentaran notablement, així com el benestar dels seus ciutadans.
El problema el tindrà Espanya i els espanyols.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Inici / La Diputació de Lleida crea un nou servei d'assessorament sobre fons europeus per donar suport als municipis lleidatans
La Diputació de Lleida, a través del Patronat de Promoció Econòmica, ha posat en marxa un nou servei d'assessorament sobre fons europeus, en col·laboració amb les altres tres diputacions catalanes amb l'objectiu de donar suport als municipis de les comarques de Lleida.
Aquesta unitat, a la que se li vol donar un nou impuls, donarà un ampli suport als diferents departaments de la Diputació de Lleida i a la resta de les entitats locals de la demarcació a partir d'un treball en xarxa amb les corporacions catalanes i els agents socioeconòmics locals.
Per donar aquest servei es crearà la figura del tècnic d'Eurogestió que treballarà territorialment en xarxa.
També s'està confeccionant el catàleg de serveis, que inclourà formació, difusió, assessorament i acompanyament.
El servei d'assessorament vol ser una eina transversal, tant pel que fa als beneficiaris directes, com a la diversificació de la temàtica dels ajuts, que centralitzi la coordinació, l'assessorament i la informació pel que fa a la política de cohesió europea i que permeti incrementar tant qualitativament com quantitativament l'impacte dels Fons Europeus a les Terres de Lleida.
El passat mes de novembre de 2013 el Parlament Europeu va aprovar l'escenari pressupostari 2014-2020 de la Unió Europea que va permetre activar tots els programes de finançament europeu.
Cap de l'Àrea de Comunicació, Maricel Pujol
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
El titular del jutjat d'instrucció 3 de Palma, José Castro, ha deixat aquest dimarts en mans de l'Audiència Provincial de les Balears la decisió definitiva sobre si la Infanta Cristina, el seu marit, Iñaki Urdangarin, i altres imputats del cas Nóos han de seure al banc dels acusats, després d'haver elevat a aquest òrgan judicial els recursos interposats per tots ells contra el manteniment de la seva imputació en la causa.
En concret, serà el tribunal de la Secció Segona l'encarregat de deliberar sobre aquesta qüestió i resoldre el futur processal de la germana del Rei Felip VI.
La Secció està composta per sis magistrats: quatre titulars (el seu president, Diego Gómez-Reino, Mónica de la Serna, Juan Jiménez i Ana Cameselle) i dos de reforç (una substituta i un altre d'adscripció territorial).
Els recursos sobre els quals la Sala haurà de pronunciar-se són els interposats pels Ducs de Palma; l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, la seva dona, Ana María Tejeiro i els seus germans, Marco Antonio i Miguel Tejeiro; Jaume Matas; els exalts càrrecs de la Generalitat Valenciana Jorge Vela, Manuel Aguilar, Luis Lobón i Elisa Maldonado, i l'exconsellera de la Fundació Madrid 16 Mercedes Coghen.
De la mateixa manera, també han estat elevats a l'Audiència els recursos formulats per la Fiscalia Anticorrupció, el sindicat Manos Limpias i els regidors del grup municipal socialista a l'Ajuntament de València, acusacions en el cas Nóos.
Passades les 12.00 hores, un funcionari del jutjat del qual Castro és titular ha sortit de les dependències de Via Alemanya amb els recursos en un disc dur per portar-los a l'Audiència, moment en el qual ha estat fotografiat pels mitjans de comunicació congregats.
Després de la resolució de les impugnacions, les acusacions del cas --Fiscalia Anticorrupció, Advocacia de l'Estat i de la Comunitat Autònoma, Manos Limpias, PP balear i els regidors del PSPV de l'Ajuntament de València-- disposaran de deu dies --excepte en el cas que l'Audiència ampliï el termini-- per presentar el seu escrit de qualificació provisional, en què determinaran definitivament a qui acusen i quines penes els sol·liciten, a més de demanar l'obertura de judici oral, que Castro haurà d'acordar a través d'una sentència que ja no serà recurrible.
Les impugnacions van ser presentades, en concret, contra la sentència per la qual el 25 de juny passat Castro va posar fi a la instrucció del cas Nóos, i en què va decretar que continués el procés penal contra 16 imputats amb vista a ser jutjats per les presumptes irregularitats comeses entorn de l'activitat de l'Institut Nóos, liderat llavors pel Duc de Palma i el seu exsoci.
El fiscal Pedro Horrach va ser el primer a impugnar la resolució, mitjançant un recurs en el qual recriminava al magistrat haver dut a terme una instrucció "a la carta" i haver practicat investigacions "contradictòries" al voltant de la germana del rei Felip VI "a manera de puntes de coixí".
La duresa de l'escrit, de més de 60 pàgines, va portar Castro a instar Horrach a interposar contra ell "una querella per prevaricació" si "creu el que escriu" al seu recurs, en asseverar que en aquest hi ha "clares imputacions que he prevaricat".
Per la seva banda, la Infanta considera en el seu recurs que Castro ha volgut "mantenir costi el que costi" la seva imputació per blanqueig de capitals i per un delicte contra la Hisenda Pública, al·legant que "la mera pretensió de mantenir viva una imputació no pot anteposar-se a l'estricta aplicació de la Llei".
Segons la defensa de la germana del Rei, només així s'explica que els indicis de criminalitat que en el seu moment es van considerar insuficients o exculpatoris ara la incriminin, i creuen que el jutge ha forçat les figures de delicte fiscal i blanqueig "més enllà del que una interpretació jurídica hauria de permetre per sostenir la rellevància penal de les imputacions".
Mentrestant, l'advocat d'Urdangarin defensa que si aquest va aconseguir fer negocis a través de l'Institut Nóos i altres empreses va ser per la seva preparació i per haver estat "esportista d'alt nivell" i "no només" per la seva condició familiar a la Casa Reial.
"És cert, sí, el meu mandant, per matrimoni, des de l'any 2004 era gendre del Rei d'Espanya i ara és cunyat del Rei d'Espanya, però aquesta condició familiar no va ser l'única tinguda en compte perquè pogués intentar fer la seva activitat professional", afegia.
També Torres i la seva dona van recórrer la coneguda com a sentència de pas a procediment abreujat, en què la defensa del matrimoni defensa la gestió duta a terme al capdavant de Nóos, ja que "absolutament res d'allò en què va intervenir" el Duc de Palma, "directament o indirectament, estava deixat de la mà", sinó que "tot es feia amb llum i taquígrafs, i estava vetllat, validat, autoritzat, auspiciat, consentit, conegut, consolidat i altres pels més alts i prestigiosos assessors de l'Estat".
La defensa de Jaume Matas, mentrestant, al·lega que la presència d'Urdangarin a l'Institut Nóos aconsellava la contractació d'aquesta entitat per a la celebració de dos fòrums de turisme i esport a Palma, si bé assegura que desconeixia que hi hagués "ànim de lucre" per part dels organitzadors del projecte.
Pel que fa a les acusacions del cas, Manos Limpias, que exerceix l'acció popular en la causa, demana que s'imputi un altre cop el secretari personal de les Infantes, Carlos García Revenga --per qui Castro va arxivar les investigacions--, perquè considera que va participar "activament" en els negocis desplegats a través de Nóos a través d'una tasca de "control i coneixement de tot el que es feia".
Finalment, els socialistes de València van recórrer la resolució judicial a fi que tornés a obrir-se la causa contra el vicealcalde de la ciutat i president de la Fundació Turisme València Convention Bureau (FTVCB), Alfonso Grau, perquè considera que la decisió que la FTVCB financés l'anomenat València Summit "va ser exclusivament del senyor Grau", una conducta de la qual "es desprenen indicis de malversació de cabals públics".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
«És hipòcrita voler situar l'avortament al centre d'un problema institucional», va afirmar rotundament la portaveu d'Acció Feminista, Antònia Escoda, en referència a l'anunci de la imminent posada en marxa del servei d'atenció per avortar fora del país.
I és que aquest dimarts, el cap de Govern, Xavier Espot, va detallar que el nou servei que pretén acompanyar a l'estranger i donar suport a les dones que vulguin avortar estarà en funcionament, com a molt tard, a principis de l'any que ve.
Per justificar-se, Escoda va comparar la despenalització de l'avortament amb la Llei de Reproducció Assistida que inclou la transferència d'embrions, «pràcticament la mateixa línia vermella» que inclouria despenalitzar l'avortament.
Tot i això, des d'Acció Feminista van considerar que «tot el que sigui acompanyar la dona, informar-la i recollir dades per conèixer la situació real serà bo per a la nostra salut pública».
Amb tot, però, Escoda va deixar palès que cap servei «ens impedirà continuar reivindicant la nostra lluita a favor d'un avortament lliure, segur i gratuït» dins del Principat.
D'altra banda, la presidenta d'Stop Violències, Vanessa Cortés, va titllar l'anunci d'Espot de «violència d'Estat» i va assegurar que «actualment les dones ja anem a l'estranger a avortar», de manera que l'únic que canviarà d'ara endavant serà que l'Executiu ho «encobrirà».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
BBVA i la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) han destinat 300.000 euros a donar suport a 31 projectes solidaris proposats pels seus treballadors a Catalunya, després d'un procés de votació, en el marc de la quarta edició del projecte 'Territoris solidaris'.
A Catalunya, els projectes vinculats a la infància i joventut han estat els més votats, amb un 29% dels vots, seguits de l'atenció a la discapacitat (26%) i l'atenció als malalts (26%).
Entre les entitats beneficiades hi ha l'Hospital Sant Joan de Déu, la Fundació Arrels, els Pallapupas, la Fundació Alex, l'Aecc, Càritas, la Fundació Avismón-Catalunya i la Fundació Barraquer, entre d'altres.
La iniciativa, posada en marxa per l'àrea de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de BBVA a Espanya, vol acostar la seva activitat a les societats on és present i implicar els treballadors en l'assignació de recursos.
El director territorial a Catalunya de BBVA, Christian Terribas, ha destacat a la presentació de la quarta edició la implicació dels treballadors de l'entitat a Catalunya, ja que aquests van batre un nou rècord de participació.
El 74% dels projectes guanyadors tenen un component local o territorial, han subratllat les dues entitats, que han recalcat el compromís amb les necessitats de les realitats pròximes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Bentraces (Ourense).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Bentraces per organitzar la teva escapada rural. |
'El Mundo' ha publicat un vídeo en què l'exfutbolista del Barça demana el vot per a un dels alcaldables de la ciutat
En plena campanya de les eleccions municipals, Ronaldinho s'ha mullat en política: l'exjugador del Barça ha donat suport a un dels alcaldables de la ciutat de Castelldefels, on va viure durant cinc anys, entre el 2003 i el 2008.
en què l'exblaugrana demana el vot pel candidat del PP a l'alcaldia de Castelldefels, Manu Reyes.
En Manu és la millor opció per a Castelledefels
No és la primera vegada que Ronaldinho demana el vot per a Reyes, tot i que sí que és el primer cop que ho fa durant la campanya a unes eleccions municipals.
El candidat popular no ha trigat gaire a fer públic a les xarxes socials el suport que li ha donat l'exjugador blaugrana.
Ronaldinho va donar suport al guanyador de la primera volta de les eleccions al Brasil, l'ultradretà Jair Bolsonaro. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Adrián Zancajo, investigador del grup de recerca Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS).
Dades obertes per a la recerca en educació vol generar coneixement sobre les bases de dades que serien útils per a la recerca, la manera d'accedir-hi i l'opinió de la comunitat investigadora sobre les dades obertes.
Anàlisi a fons les dades PISA 2012, sempre des de la mirada de la desigualtat i cercant fórmules que millorin la qualitat educativa del nostre país. |
VÍDEO Així va sonar "Els Segadors" a la concentració de Ripoll per l'alliberament de Sànchez i Cuixart https://t.co/OWNq9blwCQ pic.twitter.com/cgeSqPzqD2
Concentració a Ripoll en suport a Sànchez i Cuixart.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
La UPC School, amb la col·laboració de Tertúlia Digital, presenta la setena Techtúlia Digital Barcelona, un espai de debat que aquesta vegada es va centrar en la importància dels sistemes d'informació geogràfica, que permeten als ciutadans, empreses i administracions públiques disposar de dades geolocalitzables per a la presa de decisions en l'àmbit territorial, urbà o mediambiental.
En aquesta sessió, que pots consultar en vídeo, comptem amb la participació de Pilar García Almirall, codirectora del màster en Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) de la UPC School, Ferran Farriol, responsable de Gestió de Projectes en el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) i Marga Bonmatí, responsable de Sistemes i TIC a l'Ajuntament de El Prat de Llobregat.
Els tres van debatre sobre què impliquen els sistemes d'informació geogràfica i les dades obertes com a eina de transparència i eficàcia davant del ciutadà.
Van explicar en aquesta tertúlia què implica disposar i gestionar, amb una base metodològica, informació georeferenciable, que uneix la respresentació gràfica en un mapa amb una base de dades.
Els sistemes d'informació geogràfica són un dels elements de suport fonamentals per a la presa de decisions estratègica de moltes disciplines, que van des de l' anàlisi territorial, a la gestió de recursos naturals, la logística o la investigació de mercats, entre altres.
La UPC School i Tertúlia Digital col·laboren amb l'espai Techtulia Digital Barcelona, un cicle de tertúlies de periodicitat mensual sobre temes d'interès en tecnologia, enginyeria i innovació.
Es reuneix en una mateixa tertúlia a tres persones relacionades, des de diferents visions, amb la temàtica proposada.
Les sessions de debat estan moderades pel comunicador Tomàs Cascante. |
També podeu veure les estadístiques de tot aquest número:
L'aprofitament hidràulic de la fàbrica Asland del Clot de Moro
Del Carrilet de l'Asland al Tren del Ciment: El ferrocarril de Guardiola a Castellà de N'Hug
El Berguedà industrial i l'excursionisme de finals del segle XIX i principis del XX
Commemoració de l'any Güell: Güell i Gaudí a la Pobla de Lillet
El conjunt patrimonial de Clot del Moro i la volta catalana.
Reivindicació i posada en valor patrimonial
Els Capmany: l'Aureli i Maria Aurèlia i el Berguedà
Dinàmica econòmica dels municipis berguedans: una perspectiva comparada
Fra Lluís Colomer Salada (1905-1936) O.F.M. L'assassinat i el trasllat de les seves despulles al Valle de los Caídos
Establiment del pi roig en comparació de la pinasa després d'un incendi
Es defineix una consulta a un article com un accés al seu resum, o bé com la descàrrega del text complet quan aquesta no és a través de la seva pròpia pàgina de resum.
Es defineix una descàrrega d'un article com un accés directe al text complet sense haver consultat prèviament el seu resum, sempre que aquest accés no sigui a una pàgina externa a RACO.
Els accessos automàtics de robots, tant aquells que consulten el fitxer robots.txt com d'altres detectats per nosaltres, no es comptabilitzen com a consultes.
També s'exclouen els accessos realitzats des d'adreces del CSUC.
Aquestes estadístiques comptabilitzen només les dades des de RACO.
Per determinar les consultes per país s'usen les llibreries GeoIP. |
Oriol Broggi torna al món de l'autor libanès Wajdi Mouawad (Deir el Qamar, 1968) amb Boscos, que avui s'estrena al teatre de La Perla 29, al singular recinte gòtic de la Biblioteca de Catalunya.
L'obra completa a Barcelona la tetralogia de Mouawad iniciada per Broggi amb l'aclamada Incendis, a la qual van seguir Litoral i Cels.
A excepció de Litoral, que va dirigir Raimon Molins, Broggi s'ha encarregat de portar a escena totes les peces de la tetralogia La sang de les primeses, una obra immensa que acaba de publicar en català Edicions del Periscopi.
En el pròleg, Broggi recorda l'impacte que li va causar l'escriptura de Mouawad, autor d'històries que atrapen el lector des del primer moment i el commocionen.
«Són gairebé mites contemporanis que van més enllà, que toquen els fonaments i et porten al món universal, a pensar en la condició humana, en el mal, el bé, el dolor, la por, l'amor».
GAIREBÉ QUATRE HORES / Amb gairebé quatre hores de durada, Boscos és una intensa odissea que recorre tot el segle XX a partir de la història de set generacions de dones.
Tot comença quan Loup (Clara de Ramon), una noia de 16 anys del segle XXI, comença a bussejar en la història de la seva família després de la mort de la seva mare.
En aquest viatge al passat l'acompanya Douglas Dupontel (Ramon Vila), un paleontòleg.
Junts s'endinsaran en una commovedora història on devastadors conflictes familiars es barregen amb les guerres mundials que van castigar l'Europa del segle passat.
La identitat, l'amistat, el perdó, la família, l'abandonament, la tolerància i la reconciliació són alguns dels grans temes d'aquesta epopeia, plena de tragèdia però també d'amor.
«En l'obra hi ha drama i dolor, però també un missatge esperançador», destaca Cristina Genebat, traductora de Boscos al català i també intèrpret de diversos personatges en la peça.
Assajar la seva obra et porta al límit de l'amor i l'odi, de la devastació fins a renéixer amb la sensació d'haver après alguna cosa», afirma Genebat.
Ella forma part de l'ampli repartiment, en què també figuren Marcia Cisteró, Marissa Josa, Xavi Ricart, Xavier Ripoll, Marc Rius, Carol Rovira, Xavi Ruano i Sergi Torrecilla.
Està previst que el muntatge estigui en cartell fins al 14 de maig.
DE LES ARDENES AL CANADÀ / Bona part de l'acció transcorre al bosc de les Ardenes, a prop d'Estrasburg, zona que la companyia va visitar per ambientar-se en un dels paisatges recurrents de Boscos.
Com passa en altres obres de Mouawad, en aquesta peça dominen els salts en l'espai i el temps.
L'obra comprèn des de 1871, poc abans de la guerra francoalemanya, fins al 2006.
«Mouawad retrata tot el segle XX, començant una mica abans, per mostrar la base de la construcció del món occidental, en una història on s'uneixen dolor i amor i que acaba parlant de la importància de l'amistat», assenyala Broggi.
«És una obra llarga i complicada de dirigir, molt ambiciosa».
El treball amb els actors ha sigut d'una enorme intensitat.
«Amb aquesta obra han d'anar al límit i estar lleugerament incòmodes.
També com a director he hagut de sortir de la meva zona de confort i arriscar més», afegeix.
«El repte està a ser transmissor del missatge sense que la interpretació del personatge dilueixi les seves paraules», apunta Xavi Ricart.
Mouawad és més com el teatre de Brecht: les paraules han d'arribar amb la màxima puresa a l'espectador perquè el remoguin per dins».
Els personatges femenins tenen molt protagonisme en les obres de l'autor libanès, convençut defensor que la igualtat de gèneres contribuiria a un món millor.
«Mouawad sap comprendre les dones i escriu per a elles grans personatges, que és una cosa poc habitual», subratlla Genebat. |
Mentre el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena decideix com procedeix amb Carles Puigdemont, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relativa a la immunitat d' Oriol Junqueras després de la seva elecció com a eurodiputat, l'expresident de la Generalitat ha decidit avançar-se i tractar que sigui el Constitucional el que es pronunciï primer i revoqui les interlocutòries del magistrat que van ratificar les ordres d'arrest nacional i internacional dictades en contra seu.
En un recurs d'empara de 46 pàgines Puigdemont i l'exconseller Toni Comín reclamen al Constitucional que anul·li la negativa del Suprem a retirar les ordres d'arrest dictades contra tots dos des que van fugir a Bèlgica, ja que gaudeixen de la immunitat que els confereix la seva elecció com a eurodiputats.
Afirmen que el seu aixecament és «inexcusable» i només podrien decretar-se després de cursar el corresponent suplicatori a la Cambra europea.
La seva argumentació és molt similar a la que tots dos van utilitzar al respondre al mateix Llarena en relació amb el següent pas a fer després de la sentència del TJUE.
L'escrit argumenta que no és necessari plantejar una qüestió prejudicial de nou a Europa, però plantegen que sí que es cursi en el cas que el Constitucional no entengui que els ha de donar la raó.
La mateixa sentència del TJUE sobre Junqueras va sorgir de la consulta que va elevar el mateix Suprem per resoldre el recurs de súplica presentat per la seva defensa per no deixar-lo sortir de la presó i assistir al Congrés a prendre possessió del seu escó europeu.
L'advocat de tots dos, Gonzalo Boye, carrega contra l'instructor de la causa que es manté paralitzada al Suprem contra els fugits i al·lega que va vulnerar els seus drets, com el d'accedir en condicions d'igualtat als càrrecs públics, a la llibertat i igualtat o a entrar i sortir lliurement d'Espanya sense limitació per motius ideològics o polítics.
Afirmen que això ha provocat una «situació d'anomalia democràtica» produïda per l'«absolut menyspreu» que el Suprem ha tingut respecte de les immunitats previstes per la Unió Europea, gràcies a la qual tindrien garantida la llibertat de moviment i podrien complir el «vincle» que ha d'existir entre un parlamentari i els seus representats. |
Internet circula a diferents velocitats als barris de Manresa.
La fibra òptica, que ofereix als usuaris una millor connexió a la xarxa, no arriba a tres barris perifèrics de la ciutat, i n'hi ha que aquesta tecnologia no està desplegada al 100 per 100, i hi ha sectors encara per cobrir.
Tot i que la fibra arriba a la gran majoria de carrers de la ciutat, als barris de Sant Pau, la Bellavista i la Torre de Santa Caterina encara no hi és present, i els ciutadans d'aquestes zones, que queden més als afores, no poden gaudir de la velocitat de la xarxa i els serveis en comunicació que ofereix al centre de la ciutat.
A part, hi ha punts de Valldaura on encara no hi arriba.
Són els barris del sud de la ciutat els que encara no hi tenen accés, principalment perquè les empreses que l'estan desplegant, i que ofereixen els servies d'Internet i televisió a través de la fibra òptica, encara no hi han invertit perquè són àrees amb poc pes demogràfic i el rendiment econòmic que en poden treure és petit.
És el principal argument de les companyies, segons els presidents de les entitats veïnals dels barris sense alta velocitat d'Internet, quan se les demana sobre el futur desplegament a aquests sectors de la ciutat.
De fet, a Manresa hi ha altres barris a la perifèria on ja fa anys que disposen de fibra òptica perquè la instal·lació va servir a les companyies per arribar a altres indrets amb més pes, quant a nombre de ciutadans, i a polígons industrials.
A part, al barri de Valldaura, que no és perifèric, no arriba en trams del carrer Ausiàs March, Bruc i Fonollar.
«El local de l'associació de veïns encara no en disposa i la connexió és lenta», explica Faustí Fíguls, coordinador de l'entitat.
«Hem preguntat a una companyia quan arribarà i ens ha contestat que aquests punts no disposen d'enllaç i, per tant, encara podria tardar a arribar», afegeix.
Els barris on no arriba es queixen que avui dia disposar de fibra òptica és fonamental i consideren que tenen un greuge important.
«Les operadors a les quals hem preguntat encara no tenen una previsió a curt termini, i això afecta, a part dels veïns, els negocis del barri», explica el vicepresident de l'Associació de Veïns de Sant Pau, Lluís Brucart.
«Ara és imprescindible que aquest servei arribi com més aviat millor al barri», manifesta per la seva banda el president de Bellavista, Jordi Lladó.
Altres barris de l'extraradi expliquen que, tot i tenir-ne, van haver de batallar per aconseguir que les companyies la fessin arribar.
A Cal Gravat, Movistar va ser la primera operadora de fer-ne el desplegament el 2015, i poc temps després s'hi va afegir Fibracat.
«Ho van fer després d'una recollida de firmes l'any 2014 en què els veïns manifestàvem que la necessitàvem», explica l'expresident de l'entitat veïnal i actual responsable de la Federació d'Associacions de Veïns, Toni Erro.
A altres barris, com el de la Sagrada Família i els Comtals, expliquen que, tot i que ja en tenen, els arriba el cablatge de grans operadores i els agradaria que l'empesa manresana Fibracat també hi fos present.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Els Bombers van estar treballant la matinada del dilluns en un incendi d'una masia de Pardines.
La teulada d'un annex de l'edifici principal - que actualment no està habitat - va cremar i a causa de les flames es va despendre part del teulat.
Les teules van caure al cim d'una de les habitacions d'aquesta àrea de l'edifici però sense deixar ningú ferit.
L'incendi es va declarar pels volts de la una de la matinada a la masia coneguda com a Can Roca.
Els Bombers s'hi van desplaçar amb cinc dotacions i aproximadament a un quart de tres de la matinada el van donar completament per apagat.
Després, els efectius van estar revisant la zona, ja que la runa de les teules havia caigut a dins l'edifici. |
La segona tinenta d'alcalde de Barcelona i responsable d'Economia, Sònia Recasens, ha recordat a l'oposició que han de seguir negociant per tirar endavant la ciutat després de l'acord pressupostari amb UpB perquè el govern està en minoria, ha ressaltat aquest dimarts en declaracions a Europa Press.
"Necessitem continuar pactant i negociant amb tots els grups totes les altres eines que necessita la ciutat per tirar endavant", ha defensat Recasens, després de l'anunci del líder d'UpB, Jordi Portabella (ERC), del pacte dels Pressupostos del 2014 amb CiU i a any i mig d'esgotar-se el mandat.
El pacte no evitarà que l'alcalde, Xavier Trias, es sotmeti a una qüestió de confiança vinculada a l'aprovació dels comptes, però Recasens ha ressaltat que Portabella "ha entès que aquests eren uns bons pressupostos" i ha utilitzat les eines que disposa l'oposició per incidir en allò que veu prioritari.
Ha destacat que amb l'acord, del qual falten tancar alguns serrells, hi haurà "una congelació fiscal real" dels preus públics, tenint en compte que el seu augment s'ajusta a l'1,5% --l'IPC de setembre--, quan l'Executiu havia referenciat l'augment al 2,5%.
Una altra de les mesures pactades que ha destacat Recasens és el suport a les pimes, i en concret, acompanyar-les en processos de licitacions perquè coneguin quan s'estan produint i "estigui a l'abast de la pime la possibilitat de poder concursar".
Després de preguntar-li si algun pacte es refereix a afermar Barcelona com a capital de Catalunya, ha afirmat que ja forma part de l'estratègia de l'alcalde, Xavier Trias: "Que Barcelona sigui capital del país i exerceixi com a tal ja és un principi que ens ha inspirat l'acció de govern".
Després dels pressupostos, que es debaten al ple d'aquest divendres vinculats a la qüestió de confiança, Recasens ha garantit que l'executiu seguirà oferint "mà estesa i diàleg", després d'un mandat que ha aconseguit acords amb tots, i per la necessitat de buscar suports tenint en compte que CiU disposa de 14 dels 41 regidors.
Entre els aspectes a negociar figuren projectes urbanístics, inversions, canvis en ordenances i l'empresa mixta d'aparcaments, que servirà per crear un parc públic d'habitatge de lloguer assequible: "Creiem que els grups seran capaços de veure l'oportunitat per a Barcelona.
No té cap sentit girar l'esquena a la ciutat".
La societat pública-privada d'aparcaments (Bamsa) gestionarà 26 aparcaments del centre, 15 ara en mans de l'empresa municipal B: SM i 11 privats, i Recasens espera que l'Ajuntament pugui llançar el concurs abans d'acabar l'any o el primer trimestre del 2014, després de resoldre's les al·legacions i aprovar-se definitivament al ple.
Està convençuda que l'operació "despertarà interès més enllà de les fronteres locals i del país", i ha reivindicat Barcelona com a plaça financera forta, i no només a l'àmbit hoteler, després d'anunciar-se que la Torre Agbar es convertirà en un hotel de luxe Grand Hyatt.
Ha explicat que parla amb PSC i PP, tot i que qui està més disposat a donar suport a l'operació són els populars, amb els qui el govern ja té "un gra de sorra" perquè van possibilitar l'aprovació inicial, mentre que creu que el PSC s'equivoca en com enfoca l'operació: els socialistes no descarten portar-la als tribunals.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquest projecte de l'ajuntament de Perpinyà no ha estat ben rebut pels veïns, que han posat en marxa una petició per impedir-ho.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L'ajuntament de Perpinyà projecta la demolició de l'antic presbiteri, que hi ha al costat de la catedral de Sant Joan, que està desocupat actualment.
Data de més de 100 anys i és completament vetust.
L'ajuntament n'és propietari des de fa dos anys l'enderrocarà doncs, l'any vinent.
Però com el barri és protegit, té l'obligació d'erigir un altre edifici al seu lloc.
Per això es va fer una comissió encarregada d'aquest dossie per demanar projectes.
La comissiór ha retingut el projecte d'una arquitecta italiana, Susanna Ferri.
Així, al costat del patrimoni antic, format per Sant Joan lo Vell, la capella Devot i el Campo Santo, s'erigirà un immoble nou de 12 metres d'alçada.
Josiane Cabanas, regidora encarregada d'aquest dossier, ha explicat a France Bleu Roussillon que la planta baixa en serà tot de vidre, i els pisos seran recoberts de bardage, un mena de metall color rovellat que s'hauria de canviar de color, enfosquint-se, temps passant.
Els veïns estan totalment en contra, i han llançat una petició en contra d'aquest projecte que tindrà un cost de 3,5 milions d'€uros i que l'ajuntament espera que estigui construït i inaugurat a finals del 2017.
Els comerciants i veïns no estan a favor.
Com diu un d'ells: 'No veig la relació amb la vetustat de l'edifici i l'espècie d'horror que serà construïda.
Les construccions modernes com l'auditori o el teatre de l'Arxipèlag, a Perpinyà són un exemple'
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La portada de l'església del Carme (des del segle passat ençà amb canviada d'advocació: la Santa Creu) s'hi troba a la plaça del Carme, sent aquesta un eixamplament del c/ de roters que acull també el Palau de Pineda.
En temps del rei Pere III el gran hom féu un privilegi de 17 de novembre de 1.281 al prior dels carmelitans descalços Fra Arnau de Bacris on donava opció a la construcció d'una església.
Aquesta és d'una nau amb contraforts interns on s'ubiquen les capelles.
Després s'hi anirien afegint nous elements fins a consolidar el convent, església, etc que conforma el gran conjunt.
Amb la desamortització de 1.836 fou suprimit el convent.
Enderrocada la propera església de la Santa Creu i traslladada a l'església del Carme.
La façana és un llenç-retaule amb tres (3) cossos superposats en forma decreixent en el desenvolupament vertical amb traça de fra Gaspar de Sent Martí amb lligams estilístics amb Sant Miquel dels Reis, parròquies de Xelva i la Sang de Llíria.
Nogensmenys sí que podem percebre una certa relació amb els tractats- no escurialencs- sinó directes amb Vignola (1.562).Tanmateix no n'és tan unitària degut al període tan llarg de construcció en la que hom pot distingir dues (2) etapes:
Un 1 r cos baix compost amb sis (6) columnes jòniques estriades (algunes amb contra-pilastra) i edícules- amb fornicula que hi alberguen escultures de sant Elies i sant Joan de la Creu d'en J. Esteve Edo (1.960)- que integren mènsules amb angelets cariàtids de cànon allargat, frontons partits, llinda d'accés recta i rètol-motiu rectangular que hi manca a sobre de la llinda de la porta, que demostra un esperit tardo-manierista.
Cal destacar-hi la violència de l'entaulament que avança i retrocedeix amb les dues (2) columnes centrals.
Amb la mort de fra Sent Martí en 1.644 les obres resten interrompudes a poc d'arribar al 2 n cos; tot demorant-se la repressa vàries dècades- cap a finals de segle i considerant que el disseny de Sent Martí hi havia restat antiquat s'encomana a Joan Baptista Vinyes una revisió de les traces.
Aquest incorporaria uns tocs personals com són: les plaques embotides de pedres diferents del conjunt, marbres, etc, les columnes salomòniques, semi-creus dobles (florons) d'arrel neo-gòtica en les edícules del 2 n cos, etc. L'execució corregué a càrrec del pedrapiquer Josep Bonet i l'escultor Lleonart-Juli Capús i Calvet que hom pot detectar en ser les escultures d'aquest cos força més carnoses i mòbils.
Al cos segon apareixen quatre (4) columnes compostes acanalades, amb grotescos florals semblant a els de l'església de sant Martí, desapareixent les dues laterals del 1 r cos que es converteixen en guarda-pols amb aplacats.
Els tres carrers que conformen donen lloc a tres nínxols amb sengles escultures de santa Magdalena de Pazzis, Mare de Déu del Carme (central)i sta.
Tot i que manté la composició de sota la cornisa queda interropuda en mancar-hi les columnes laterals.
El 3 r cos completa el remat escutòric amb una edícula amb fornícula amb l'escultura de sant Josep, sota frontó partit emmarcat entre pilastres aplacades i dues columnes salomòniques.
Amb volutes (pseudo-vignolianes ¿) laterals.
Açò i la manca d'un remat superior, així com l'inacabat intradós que sobrevola per dalt de la nau, la manca de remats en els ornaments de dalt del 2 n cos; ens referma que aquesta portada restà inacabada, segurament, per causes bèl·liques: guerra de Successió-ocupació de les tropes franco-espanyoles de primeries del nou segle.
En l'anex de documentació gràfica s'avança un petit estudi de traçats reguladors de la composició, que possiblement es veié malmés en el modulatge fet a fortiori per Vinyes, on els jocs de perspectives i visió barroques minva les proporcions dels cossos superiors.
La portada és resolta mitjançant una fàbrica de carreus de pedra tosca i marès un aparell de filada horitzontal comú de junta fina de morter de calç de 2 a 4 mm de gruixa.
Sent-ne fins a l'alçada de la carenera de la nau posterior de tres (3) fulles: les exteriors com hem avançat adés i l'interior de reblert de morter d'argamassa de calç i còdols.
En la part sobresortint de la resta de la portada la fulla de pedra posterior no hi continua deixant a l'aire una mena de paredat comú amb fines verdugades, fet amb llits horitzontals.
No s'hi perceben perpanys i claus i tanmateix ha d'haver-ne a la part de les tres fulles.
S'endivina una preocupació pel bon ús del material diferenciant tipus de material que hem intentat d'avançar amb una classificació orientativa que incloem a l'anex gràfic i que sense bastiment resulta difícilment creïble.
Els carreus són de pedra Tosca i que Sent Martí diferencià entre el sòcol en contacte amb el terreny (més forta i compacta) i la resta del pany.
Intercalant filades una més alta i una altra més baixa.
Moltes vegades els junts verticals estan massa a prop, fins i tot sent continus.
Presenta una sèrie de pedres embotides de diferents menes: marbres blancs (2 n i 3 r cossos), maresenques d'Alcublas (1 r cos), etc que neta la façana donaria el sentit proto-barroc que no atansem a observar en l'ús de diferents pedres, com també el rogenc de les columnes del 2 n cos o el blavós-grisenc de les salomòniques Amb el concepte de portada inacabada que substentem ens referma la manca de protecció en quant a impostes i d'altres elements que vagen expulsant l'aigua cap a fora.
No hi ha trava i enllaç amb els elements confrontants: campanar i capella d'en Gascó.
3.- DESCRIPCIÓ DE L'ESTAT ACTUAL.
Hem avançat un quadre patològic de la portada, a l'anex gràfic, per a major intel·legència de la descripció:
* CROSTA NEGRA: se presenta en totes aquelles zones protegides que degut a la presència de substàncies carbonoses pot donar lloc a crostes de sulfatació.
Curiosament hem detectat també en la part inferior de sòcol.
* METEORITZACIÓ: en la parte inferior de la portada es percep una lleugera abrassió superficial per disolució de carbonats per l'aigua tan de la pluja com per les remuntades per capil·laritat del sòl, que per sinèrgia ha produït un llavat de les juntes que a hores d'ara s'hi presenten gairebé com en sec. Presentant una alveolització i desagregació granular.
* CARBONATACIÓ: la façana sencera presenta una carbonatació generalitzada en tot el llenç que a conformat una capa de calcín que junt amb l'orientació sud de la portada ha produït una minva de la progressió dels danys.
És tanmateix la cornisa de l'entaulament del 1 r cos la que presenta una sinèrgia de diferents agents: carbonatació, sulfatació amb meteorització de peces més febles, fins i tot amb la ruptura (per crosta de sulfatació?) d'una part.
Tot ajudat per l'existència d'aerosols que ha retingut la humitat donant lloc a l'existència de vegetals.
*ORGÀNICS: existeix una gran quantitat d'excrements de colom en tots aquells racons que els fa de sopluig i que marquem de vermell.
Que amb la presència de compostos del nitrògen i amoniac es converteixen en vertaders reactors químics de la dita cornisa.
A més a més, del Cl.H que ataca les calcàries.
* AGRESSIÓ ANTROPOLÒGICA: tant en la zona inferior del sòcol com l'estatua de sant Joan de la Creu presenta pintura a l'esmalt per gràfitis.
* CONSTRUCTIVES: a banda de la desprotecció que suposa la cara posterior en la part superior sobreeixint amb el paredat vist, a nord, de morters de calç i reblert calcari carrega l'aigua de S O 4 Ca que es diposita en les zones inferiors tot produint el guix hidratat a la cornisa del 1 r cos. Altrament s'hi ha produït un desplom en la llinda de l'accés que no atansem a determinar correctament possiblement per falla de la biga de fusta? que ha arrossegat darrere l'escut d'alabastre partint-lo també.
Creiem, també, que la manca de trava respecte als laterals de la capella i del campanar per a una peça tan desmesuradament alta és un error original de difícil solució i que fins ara presenta problema però que a la llarga ho crearà.
Hi ha un desplom lateral junt al campanar del retomb de la pilastra esquerra com veiem a la figura que desdenta la fàbrica de carreus.
Igualment les columnes interiors del 2 n cos estan subjectades per sengles taulons de fusta que no endivinem el motiu si és per alguna celebració o que estan estintolant-les.
4.- PLANTEJAMENT DE POSSIBLES TÈCNIQUES D'INTERVENCIÓ.
Col·locació de bastida i estintolament de peces com ara la llinda de l'accés.
Columnes estintolades etc. I desmuntatge de les estatues i l'escut per tal de realitzar la neteja i reparació en lloc segur i per gent especialitzada.Cosits amb fibra de vidre, segellat de clivells amb productes reversibles, etc.
Procediríem a una neteja de tota la brutícia mitjançant cortina contínua d'aigua per la cara exterior.
Neteja amb raspall i aigua aquelles zones on siga precís per incrustacions, etc.amb la suficient cura i salvaguarda del monument.
Comprovació del deteriorament del badall lateral esquerra i esbrinar la profunditat del problema.
En cas de que fóra precís subjectar per mitjà de cosit d'ancoratges metàl·lics d'acer inox. i resines d'acrilat d'epoxi modificat o aquell que veierem més adequat.
Aplicació del mètode d'electro-òsmosi i electro-foresi en la zona inferior de la façana.
Així com la creació d'un mecanisme passiu que mantinga eixut el parament en la zona inferior.
Reparació de la cornisa superior per tal de fer-l'hi l'acabat per a que escorrega l'aigua a fora i no s'infiltre i regalime pel parament.
Amb peces d'obra, a la manera tradicional, taulells vitrificats que no s'hi vegen etc. Item cornisa de 1 r cos. Comprovació de l'estat posterior del paredat i evitar les patologies que puguen crear així com la comprovació de l'estabilitat com per exemple l'escala de cabra base de perpanys que presenta.
Fins i tot eliminar-la pel perll d'ensulsida d'aquests esgraons.
Protecció exterior d'aquest parament per tal de que absorbesca humitat i alhora permeta la transpiració del parament.
Dessalinització d'aquells punts, després d'haver-ho estudiat per tal d'impedir la la crosta de sulfatació interna (guix hidratat).
Reposició de la cornisa trencada mitjançant formigó ancorat al parament ( subtil a poder detectar-ho de prop i no de lluny).
Resituació de la llinda així com reparació del problema que ha ocassionat el descens.
Rejuntat de tota la fàbrica de carreus amb morters expansius en cas de que s'haja produït el buidat (zones inferiors estant falcades) i deixant uns 15 mm per tal de fer el final amb morters colorejats originals que passe desapercebuda la junta., reposició de plaques perdudes del mateix material, tan sols són 4 peces.
Protecció de tota la pedra mitjançant dissolució aquosa p.e. de carbonat de calci.
Reposició d'estàtues i afermament d'aquestes.
Instal·lació de xarxa elèctrica en fornícules i cornises sòlament, al amagatall, per a evitar la colomassa dels coloms.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Les mesures per donar més autonomia als centres (organitzativa, pedagògica, de selecció d'equips...) i les dinàmiques d'innovació han emergit els darrers anys al sistema educatiu català com una necessitat per millorar l'aprenentatge.
Ambdues generen debats intensos i sovint polaritzats.
Això és propi de tota etapa de canvi inicial i, com en tota transició de model, hi ha diversitat de visions i en alguns casos polèmiques o controvèrsies sobre la bondat i les implicacions d'aquestes mesures.
Per aquest motiu és molt pertinent preguntar a una mostra representativa de docents sobre aquestes qüestions, ja que és clau entendre com les valoren i quina utilitat els hi veuen per a la millora dels aprenentatges.
Aquest es un important condicionant de la seva necessitat i d'allò que cal perquè l'administració educativa les implementi.
D'altra banda, en un període de reinversió i d'intens debat sobre quines són les prioritats en les que s'han d'esmerçar els recursos, cal conèixer quines són les principals necessitats dels docents.
Palau Macaya, Obra Social La Caixa |
Alguns sectors, com el transport públic i l'educació, continuen l'aturada aquest dijous
Manifestants preparant-se per enfrontar-se a la policia davant d'una marquesina trencada al centre de París / CHRISTOPHE PETIT TESSON / EFE
Capçalera de la manifestació que ha tancat la jornada de vaga contra la reforma de les pensions a París / IAN LANGSDON / EFE
Les estacions de tren mig desertes, els accessos als metros tancats i els carrers plens de gent.
Alguns parisencs han hagut de fer aquest dijous més d'una hora de camí a peu per arribar a la feina.
D'altres, en canvi, han decidit treballar des de casa o bé, directament, s'han agafat el dia lliure.
Molts establiments no han apujat la persiana, alguns dels principals museus tampoc han obert i els turistes que esperaven pujar les escales de la Torre Eiffel s'han quedat amb les ganes: la dama de ferro també estava tancada.
La vaga general que aquest dijous ha paralitzat mig França en contra de la reforma de pensions que planteja Emmanuel Macron s'ha notat, i molt, a la capital francesa.
Treballadors del transport públic, professors, personal sanitari, advocats, estudiants i armilles grogues han unit forces per pressionar perquè el govern francès renunciï al seu pla.
És per això que un de cada dos mestres de primària i secundaria, per exemple, han secundat les aturades, o el 85% dels conductors i el 73% dels revisors s'han quedat a casa.
Malgrat això, fonts de l'Elisi han informat que el president francès "està determinat a dur a terme les reformes, però també està obert a escoltar".
Per la seva banda, el primer ministre, Édouard Philippe, es pronunciarà sobre el tema la setmana que ve.
La mobilització, però, no s'acaba amb la jornada d'aquest dijous, una de les més multitudinàries a què ha hagut de fer front Macron.
Els sindicats de la Societat Nacional de Ferrocarrils Francesos (SNCF) i els de l'empresa pública que s'ocupa del transport de París i rodalia, la RATP, han prorrogat la vaga.
Aquest divendres s'han tornat a anul·lar el 90% dels trens d'alta velocitat i el 70% dels trens regionals.
A París, 10 de les 16 línies de metro tornaran a estar tancades, i la companyia aèria Air France ha anul·lat el 30% dels vols interns i el 10% dels de mitjana distància.
Alguns centres educatius també estaran tancats.
"Les grans revolucions neixen de les petites misèries", deia una pancarta a la plaça de la República, on ressonava un clam unànime: "Macron, dimissió!"
Aquest ha sigut un dels punts centrals de la manifestació a París, que ha aplegat unes 65.000 persones segons la Prefectura, 250.000 segons el sindicat CGT.
Per la seva banda, el ministeri de l'Interior ha xifrat en 806.000 el nombre de persones que han secundat les més de 200 mobilitzacions convocades a França, mentre que la central sindical ha augmentat la xifra fins a 1,5 milions.
Amb tot, hi ha hagut pocs incidents.
En tot cas, menys dels que s'esperava la policia.
El dispositiu de seguretat a la capital francesa era impressionant.
Al final del dia, les forces de l'ordre han detingut almenys 90 persones i n'han identificat 11.490 més.
Els agents revisaven les bosses i les motxilles de tothom que volgués accedir a aquesta coneguda plaça presidida per l'estàtua de la Marianne.
Desenes de furgons bloquejaven els accessos als carrers adjacents per on passava la manifestació i, de fet, només es podia sortir del recorregut per diversos punts determinats.
"Espero que el govern tingui en consideració les nostres reivindicacions", ha explicat a l'ARA la Delphine, professora d'una escola a Villejuif, al sud de París.
El centre educatiu no ha obert les portes perquè tot el personal ha fet vaga i s'espera que aquest divendres tampoc no hi hagi classe.
"Amb el nivell d'estudis que s'exigeix per passar el concurs [de professors] i l'enorme responsabilitat que tenim com a mestres, els salaris són molt baixos.
Només ens falta que la pensió deixi de calcular-se a partir dels últims sis mesos treballats [amb la futura reforma la pensió es calcularà tenint en compte el conjunt de la carrera professional]", es queixava aquesta mestra.
"Amb la pensió que ens quedarà, haurem de sobreviure.
Segons els sindicats, la pensió d'un mestre d'escola disminuirà un 30%, és a dir, entre 600 i 900 euros bruts mensuals.
França prepara un nou sistema de pensions per punts
Si bé el ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer, ha negat diverses vegades que el govern pretengui reduir les pensions dels professors perquè, ha aclarit, els augmentarà les retribucions, la Delphine es mostrava escèptica.
"A nosaltres el que ens ha arribat és que l'augment serà de 300 euros l'any, és a dir, uns 20 euros al mes [25, per ser exactes].
Com la Delphine, la Françoise també s'ha manifestat a la capital francesa.
Aquesta jubilada, que viu a la perifèria, ha arribat caminant fins al centre de París: "Impossible agafar el transport públic", constatava.
Si ha participat en la protesta és "en solidaritat amb els que hauran de sobreviure" amb el nou sistema de pensions si finalment s'aprova.
Principalment, pels seus fills i nets.
"Aquesta reforma anuncia la mort del sistema de pensions del qual podem viure avui en dia", lamenta.
Si bé el projecte de llei de la reforma de les pensions encara s'ha de presentar oficialment, ja se sap que el govern vol substituir els 42 règims socials que hi ha actualment –cadascun amb les seves particularitats per calcular la pensió– per un únic règim universal per punts.
Amb aquest nou sistema el govern vol que cada euro cotitzat permeti adquirir el mateix nombre de punts a tothom sense tenir en compte el moment en què s'ha cotitzat o bé la situació professional (treballadors del sector privat o del públic, independents, liberals, funcionaris...).
Actualment, per exemple, la pensió dels funcionaris es calcula a partir dels últims sis mesos treballats, mentre que la pensió dels assalariats del sector privat es calcula a partir dels 25 anys més ben pagats.
La reforma també preveu penalitzar els que es jubilin als 62 anys, l'edat legal actual, perquè veuran reduïda la pensió un 10%, mentre que si es retiren als 63 la disminució serà del 5%.
En canvi, els que es jubilin als 65 anys es beneficiaran d'un augment del 5%, i si ho fan als 66 anys l'augment serà del 10%.
Per tant, el missatge del govern és clar: els actius han de treballar més anys per mantenir el sistema de pensions.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Una jutgessa federal dels Estats Units ha rebutjat aquest dilluns una petició del Govern per permetre detencions durant un període llarg de temps de nens immigrants indocumentats, un revés pel decret del president Donald Trump per posar fi a la separació de famílies immigrants.
La jutgessa del tribunal de districte de Los Angeles Dolly Gee ha desestimat per "dubtosos" i "poc convincents" els arguments del Departament de Justícia nord-americana per modificar una conciliació judicial del 1997, coneguda com acord Flores, que diu que els nens que van entrar al país de manera il·legal només poden romandre detinguts fins a 20 dies.
El Govern va fer la sol·licitud el juny, després de les protestes generalitzades contra la seva política de separar els nens dels pares que van entrar il·legalment als Estats Units.
Un jutge en un cas diferent a San Diego va ordenar al Govern el mes passat que reunís les famílies que havia separat.
El Govern va afirmar en la seva presentació que la decisió de San Diego exigiria la detenció de nens per un termini més llarg, ja que aquesta seria l'única manera de reunir-los amb els seus pares i mantenir els pares empresonats durant els seus procediments d'immigració.
Gee ha rebutjat aquest dilluns aquest argument.
"Els demandats promouen una interpretació tortuosa de l'Acord Flores en un intent de demostrar que la (...) mesura cautelar els permet suspendre les disposicions d'alliberament", ha escrit en la seva decisió.
Els governs anteriors solien alliberar les famílies detingudes a la frontera perquè seguissin amb les seves sol·licituds d'immigració mentre vivien lliurement als Estats Units.
Però Trump ha promès posar fi a aquesta pràctica.
En un comunicat, el portaveu del Departament de Justícia Devin O'Malley ha indicat que el Govern no està d'acord amb la decisió, però ha assenyalat que sembla permetre continuar amb algunes pràctiques.
"Els pares que creuen la frontera no seran alliberats i han de triar entre romandre en custòdia familiar amb els seus fills a l'espera d'un procés d'immigració o sol·licitar la separació dels seus fills perquè el nen pugui ser situat amb un patrocinador", ha afirmat el portaveu.
Gee ha qualificat la petició del Govern d'"un intent cínic de transferir al poder judicial la responsabilitat per més de 20 anys d'inacció legislativa i d'acció poc meditada de l'Executiu".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El degà del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Oriol Rusca, ha estat nomenat avui per unanimitat nou president de l'Advocacia Catalana, durant el plenari del Consell, reunit a Barcelona.
El Consell escull anualment nou president entre els degans dels 14 Col•legis d'Advocats catalans per tal que els representi per un període d'un any.
Durant el ple també s'ha nomenat al degà del Col•legi d'Advocats de Lleida, Jordi Albareda, com a vicepresident del Consell.
Rusca relleva al degà de Manresa, Abel Pié, que fins avui ha ocupat la presidència de la institució.
El nou president, Oriol Rusca, considera que " les reformes legislatives s'haurien de tirar endavant amb un gran consens polític i social, per tal d'aportar solucions reals als problemes de la ciutadania ", i per això plantejarà el nou govern estatal sorgit de les urnes "un gran pacte d'Estat per la Justícia amb la participació de tots els operadors jurídics, juntament amb els partits polítics i entitats socials, a través del diàleg".
Les darreres reformes legislatives dutes a terme sense consens, com ara l'aprovació del nou Codi Penal, amb l'enduriment de les penes, la introducció de la presó permanent revisable, o la Llei de Seguretat Ciutadana " no fan més que deixar desprotegida i augmentar la inseguretat jurídica dels ciutadans ", assegura Rusca.
El nou president ha destacat que, arran de la tasca duta a terme pel col•lectiu, que aplega 36.000 col•legiats a tot Catalunya, "la ciutadania confia en l'Advocacia a l'hora de defensar els drets i llibertats de les persones, tal com demostren les enquestes, que situen els advocats en el lloc més ben valorat d'entre totes les Instituciones jurídiques sotmeses a avaluació ".
Per a Rusca, la confiança dipositada en l'advocacia " és un reconeixement a la nostra lluita per a la defensa del bé comú ", per la qual cosa "un dels meus principals reptes com a representant de l'Advocacia per al proper mandat serà continuar defensant els drets, la llibertat i la dignitat de les persones".
Rusca també ha ressaltat l'especial preocupació de l'Advocacia en la lluita contra les noves formes de violència i de terrorisme inhumà, i ha afegit "que representen un retrocés en els valors i els drets assolits en la nostra societat, i que tant ens han costat d'assolir ".
Exempció de taxes judicials per a les Pimes
Però aquest no és l'únic repte de l'Advocacia institucional per a l'any 2016.
Després que l'any passat es va assolir que les persones físiques quedessin exemptes del pagament de taxes judicials "aquest any anem per assolir que en quedin també exemptes les petites i mitjanes empreses (Pimes)", ha anunciat el nou president.
En aquest sentit "una de les primeres demandes que farem arribar al nou govern espanyol serà l'exempció de les taxes judicials per a empreses que no superin els 10 milions d'euros de facturació", ha explicat el president del Consell, que considera injust que ONG's i petites i mitjanes empreses hagin de pagar taxes judicials.
El nou president de l'Advocacia Catalana ha destacat també el paper de l'advocacia institucional a l'hora de generar confiança entre la ciutadania pel que fa als serveis que presten els lletrats.
"Els Col·legis d'Advocats garantim la independència dels nostres col·legiats a l'hora de defensar els interessos de les persones i també els principis deontològics que donen valor a la nostra professió", ha dit Rusca.
Per la seva banda, el president sortint, Abel Pié, ha valorat molt positivament el seu mandat, durant el qual s'han fet efectives algunes de les mesures més reivindicades per l'Advocacia institucional, com ara la paralització de la nova llei de demarcació i planta que preveia l'eliminació dels jutjats comarcals o la de tirar endavant una Llei de Segona Oportunitat per a les persones.
Durant el seu mandat també s'ha consolidat el model d'Oficines d'Intermediació Hipotecària gestionades pels Col·legis d'Advocats de tot el territori, per evitar desnonaments, així com la col•laboració amb entitats socials com la Taula del Tercer Sector per assessorar persones en risc de vulnerabilitat.
El Consell també forma part del Comitè d'Acollida als Refugiats, creat pel Govern català, per assessorar en temes de peticions d'asil.
Oriol Rusca i Nadal (Barcelona, 1961) és advocat en actiu.
Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985 i especialitzat en Dret Penal. |
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, guanya un sou brut de 78.185 euros, per sota de la retribució del seu director de gabinet, Jorge Moragas, que cobra a l'any 113.186 euros.
El mateix passa amb la vicepresidenta del Govern central, que té un salari anual de 75.744 euros, per sota del que perceben els seus dos secretaris d'Estat, Carmen Martínez Castro (Comunicació) i José Luis Ayllón (Relacions amb les Corts), la retribució dels quals supera els 110.363 euros bruts.
Dels 15 càrrecs que treballen amb Rajoy a l'organisme presidència del Govern espanyol, vuit d'ells cobren més que el cap de l'Executiu.
És el cas del seu cap de gabinet, que guanya un 44,76% més, i el del director de l'Oficina Econòmica de la Moncloa, Álvaro Nadal, el sou anual brut del qual és de 112.733 euros, un 44,18% més que el president.
També percep més el director adjunt del gabinet de la presidència del Govern central, Alfonso de Senillosa, amb 102.810 euros.
Alhora, tenen un sou superior la secretària general de la presidència del Govern espanyol (103.896 euros); el director del Departament de Seguretat de presidència (94.136 euros); la coordinadora per a Assumptes Relacionats amb la presidència del Govern central (89.382 euros); el director del Departament de Protocol (94.461 euros); i la directora del Departament d'Economia Internacional de l'Oficina Econòmica (91.639 euros).
En els dos últims casos, la quantitat percebuda inclou l'antiguitat en el lloc després de ser alts càrrecs que reuneixen la condició de funcionaris.
Els sous dels membres del Govern central i dels alts càrrecs es poden consultar des d'aquest dimecres al portal de la transparència, on també s'ha penjat informació relativa a contractes, convenis o subvencions de l'any 2014 de l'Administració General de l'Estat.
El Ministeri de la Presidència que encapçala Soraya Sáenz de Santamaría (sou de 75.744 euros) té un equip de 12 persones i vuit d'elles perceben una retribució anual superior a la vicepresidenta.
Així, la secretària d'Estat de Comunicació i el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts guanyen 45,70% més que la número dos del Govern espanyol.
També tenen un sou brut superior la seva cap de gabinet, María González Pico (104.571 euros); el subsecretari de presidència, Jaime Pérez Renovales (105.699 euros); la directora del gabinet adjunta de la vicepresidenta, Edelmira Barreira (90.271 euros); la directora general de Comunicació, Consuelo Sánchez Vicente, i el director general de Relacions amb les Corts, Ignacio Carbajal (90.271 euros cadascun); i la director general de Relació amb les Delegacions del Govern, Marta Crespo (93.658 euros).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El tribunal que s'ha encarregat de jutjar el cas Nóos podria dictar sentència a final d'any, previsiblement a partir d'octubre o novembre, segons estimen les parts personades en el procediment judicial.
Les magistrades, tot i això, han eludit pronunciar-se sobre aquesta qüestió.
La presidenta del tribunal, Samantha Romero, ha donat per conclosa la vista oral a les 12.59 hores després que cap dels acusats hagi fet ús del dret a l'última paraula: "Res a dir", ha dit, en el seu cas, la Infanta Cristina.
En concret, l'exduquessa de Palma s'enfronta amb una petició de vuit anys de presó per part del sindicat Manos Limpias, que la considera cooperadora necessària dels dos delictes fiscals en què hauria incorregut el seu marit, Iñaki Urdangarin, en els anys 2007 i 2008.
És precisament Urdangarin l'acusat sobre el qual pesen les sol·licituds més elevades de presó: la Fiscalia Anticorrupció reclama 19 anys i mig de presó per a ell mentre que Manos Limpias eleva aquesta petició fins als 26 anys i mig.
A l'exresponsable de l'Institut Nóos Diego Torres també se li sol·liciten altes condemnes: 16 i mig per part del Ministeri Públic i 22 i mig per part del sindicat.
La dona de l'empresari, Ana María Tejeiro, també acusada, s'enfronta amb dos anys per part de la Fiscalia i fins a 19 i mig per part de Manos Limpias.
Les acusacions atribueixen als dos exsocis haver posat en marxa i liderat una estructura empresarial mitjançant la qual es van apoderar de fins a 6,2 milions d'euros de les Administracions de les Balears, la Comunitat Valenciana i Madrid.
Per a això, van ordir "una trama de facturació fictícia" amb la finalitat de desviar els fons públics i tributar menys a Hisenda.
També es troben acusats, en el cas de les Balears, l'expresident del Govern Jaume Matas --Anticorrupció sol·licita cinc anys de presó per a ell, davant dels onze que reclamava inicialment-- i quatre dels que fossin els seus subordinats: l'exdirector general d'Esports del Govern José Luis 'Pepote' Ballester, l'exgerent de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía, l'exassessor jurídic d'aquesta entitat Miquel Àngel Bonet, i l'exgerent de la Fundació Illesport, Gonzalo Bernal.
Per a tots ells, el Ministeri Públic demana que se substitueixi per multa les penes que reclamen per a ells.
Els cinc exalts càrrecs de les illes es troben acusats pel seu paper en les negociacions per a la posada en marxa, entre altres projectes, dels anomenats Illes Balears Fòrum, pels quals l'Institut Nóos va cobrar 2,3 milions d'euros del total de 2,6 milions que l'entitat va percebre del Govern.
En el cas dels exalts càrrecs valencians, l'exvicealcalde de València Alfonso Grau s'enfronta amb una petició d'onze anys per part dels regidors socialistes de l'Ajuntament de València --personats com a acusació popular--, mentre que la Fiscalia sol·licita vuit anys per a l'exsecretari autonòmic d'Esdeveniments de la Generalitat Luis Lobón; vuit més per a l'exdirector general de Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa) Jorge Vela, vuit més per a l'exdirectora de Gestió d'aquesta entitat Elisa Maldonado, i sis anys per al també exdirector general José Manuel Aguilar.
Les acusacions consideren que el paper de tots ells ha estat determinant perquè de manera presumptament irregular Nóos percebés 1.044.000 milions d'euros públics per cadascuna de les tres edicions portades a terme de l'esdeveniment Valencia Summit, i 382.000 euros per la celebració d'uns Jocs Europeus que mai van tenir lloc.
Finalment, reclama cinc anys i tres mesos per a l'exconsellera delegada de la Fundació Madrid 16 Mercedes Coghen, mentre que Manos Limpias sol·licita onze anys per a l'excomptable de Nóos Marco Antonio Tejeiro i tres anys per a Salvador Trinxet, advocat que hauria ajudat a ordir una xarxa d'evasió fiscal dels ingressos obtinguts per l'entramat.
Fins a sis acusacions han estat personades en el judici: la Fiscalia Anticorrupció, l'Advocacia de l'Estat, la de la Comunitat Autònoma balear, el sindicat Manos Limpias i el PSPV de l'Ajuntament de València són les cinc acusacions que dirigeixen accions penals, mentre que l'Advocacia de la Generalitat Valenciana únicament ha exercitat accions civils davant dels presumptes perjudicis causats a les seves arques públiques.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La tennista espanyola Garbiñe Muguruza ha arribat als quarts de final del torneig de Toronto (Canadà), de categoria Premier 5 per la WTA i disputat sobre pista dura, després de vèncer l'australiana Ashleigh Barty (6-0, 3-6, 6-2), i s'enfrontarà a la ucraïnesa Elina Svitolina per un lloc en semifinals.
Muguruza, número quatre del món, ha signat un impecable primer set en el qual ha aprofitat totes les oportunitats de trencament per assecar la tennista oceànica, que ha acabat el parcial amb un 'rosco' en 20 minuts de joc.
Ja en la segona mànega, la hispano-veneçolana ha malgastat dues boles de 'break' en el tercer joc i ha vist com Barty el copejava amb un trencament a continuació.
Encara que la de Caracas ha respost amb un 'contrabreak', la seva rival ha tornat a trencar per adjudicar-se finalment el set.
El parcial definitiu ha començat també amb trencament en contra de Muguruza, que l'ha neutralitzada en el següent joc.
Ja a partir del cinquè, ha enllaçat quatre jocs consecutius guanyant per tancar el duel en una hora i mitja.
Amb això, espantava els fantasmes d'una possible remuntada com la de Birmingham, quan l'oceànica ha impedit la final de l'espanyola.
La seva rival a quarts serà la tennista ucraïnesa Elina Svitolina, cinquena cap de sèrie, que s'ha desfet amb relativa facilitat de la nord-americana Venus Williams, novena favorita, en dos sets (6-2, 6-1).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Es commemoren 20 anys de la declaració Patrimoni Mundial de la UNESCO de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica
El Cogul.-El programa Corpus de les Pintures Rupestre de Catalunya impulsat pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia l'any 1985 a partir de la documentació del conjunt de pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul (Garrigues) ha identificat fins a dia d'avui més d'un centenar de conjunts de pintures rupestres.
La dada l'han donada a conèixer representants del Departament de Cultura en matèria de patrimoni cultural durant l'acte de commemoració dels 20 anys de la declaració Patrimoni Mundial de la UNESCO de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani a la Península Ibèrica que s'ha celebrat aquest dijous al Cogul.
Dels 757 jaciments que s'inclouen en l'expedient de la declaració, 62 es troben a Catalunya.
A partir de la documentació de les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul, es va iniciar l'any 1985 un programa que ha permès fins a dia d'avui, identificar, documentar, protegir i adequar per a la visita, en alguns casos, més d'un centenar de conjunts de pintures rupestres.
El programa continua i és el principal instrument del Govern per protegir i difondre aquest patrimoni tant fràgil.
En un futur continuaran els treballs de documentació, protecció, recerca, conservació i difusió del programa Corpus; el projecte d'adequació dels accessos i del centre d'interpretació de la Roca dels Moros del Cogul i el projecte de recerca de les pintures i els gravats rupestres del mateix jaciment, així com el projecte de millora tecnològica de la visita a les pintures rupestres amb Realitat Augmentada.
La inclusió de 'L'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica' a la llista de Patrimoni de la Humanitat és fruit del treball conjunt, iniciat el 1996, entre sis comunitats autònomes: Andalusia, Aragó, Catalunya, País Valencià, Castella – La Manxa i Múrcia.
A l'expedient final es documenten 757 jaciments arqueològics amb pintures rupestres, dels quals 62 es troben situats a Catalunya.
La candidatura va ser presentada davant la UNESCO i aprovada a la sessió del Comitè del Patrimoni Mundial, celebrada a Kyoto, Japó, entre el 30 de novembre i el 5 de desembre de 1998.Des d'aleshores, el descobriment de nous conjunts de pintures rupestres a Catalunya no s'ha aturat, sigui per atzar o en el marc de projectes d'investigació.
Al llarg d'aquests 20 anys s'han descobert 70 nous conjunts, entre els quals destaquen els excepcionals conjunts rupestres de Capçanes (Priorat, 2016) i de Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, 2017).A l'acte del Cogul hi ha participat la directora general de Patrimoni, Elsa Ibar, el director de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Josep Manuel Rueda, i l'alcaldessa d'El Cogul, Núria Civit.
Eudald Carbonell, catedràtic i director d'excavacions de l'Abric Romaní, i vicepresident de la Fundació Atapuerca; Jordi Pardo, arqueòleg i expert en patrimoni cultura; i Ramon Viñas, prehistoriador i especialista en arqueologia del comportament simbòlic, qui ha estat l'encarregat de realitzar la visita comentada a les pintures.Cap de setmana d'activitats als conjunts rupestresEl tret de sortida de les accions de celebració del 20è aniversari de la declaració de Patrimoni Mundial de l'art rupestre, va tenir lloc el passat 22 de novembre de 2018.
El Museu d'Arqueologia de Catalunya va celebrar una jornada d'exposició i debat en la qual dotze especialistes de reconegut prestigi en recerca i gestió dels jaciments van exposar l'estat actual de la recerca en l'art rupestre de l'arc mediterrani i els projectes de futur dels seus centres.La celebració continua aquest cap de setmana amb activitats adreçades a tots els públics a alguns dels principals jaciments d'art rupestres catalans.
El dissabte 1 i el diumenge 2 de desembre els conjunts programaran visites guiades, jornades de portes obertes, rutes a peu i tallers, entre d'altres.Hi participen els jaciments de Coco de la Gralla (Mas de Barberans), Coves de Vilella (Tivissa), La Vall de la Coma (L'Albi), Cova dels Vilars (Os de Balaguer), Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades (Montblanc), Capçanes (Priorat), La Roca dels Moros (El Cogul) i el Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre dels Abrics de l'Ermita (Ulldecona).També en el marc de la commemoració, el Departament de Cultura ha posat en funcionament un microsite especial on es pot trobar informació de com va ser el procés que finalment va portar a la declaració de les pintures com a Patrimoni Mundial, les troballes realitzades posteriors a 1998 i tot el que cal saber per poder visitar els principals jaciments del territori.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'inici de l'estiu coincideix amb les darreres valoracions acadèmiques.
Ara que ja han passat les proves de l'avaluació final, els darrers exàmens i la repesca és un bon moment per celebrar –les grans efemèrides s'han de celebrar- el segon centenari de la publicació de Frankenstein, la gran novel·la de Mary Shelley.
L'havia escrit l'estiu de 1816, era un estiu plujós, a la vora del llac Léman, en una casa enmig del camp a prop de Ginebra.
Són un grup d'amics, però s'avorreixen.
Proposen que cadascú escrigui una història de fantasmes.
Històries de castells embruixats sota la lluna clara, de vampirs i tortures.
Llavors, Mary Shelley tenia dinou anys.
La història que va escriure es publicà dos anys després a Londres.
En ocasió d'aquests dos-cents anys celebrem les noces entre la biologia i la tècnica.
Què hi ha de natural en els nostres comportaments i què hi ha d'aprenentatge tècnic?
En definitiva: Què fa la naturalesa i què fan les màquines?
Avui sabem que la cultura, les invencions dels homes, modifica les capacitats naturals dels éssers humans.
L'experiència m'ha fet entendre que, amb els anys, les persones empitjoren.
Se'm dirà que hi ha excepcions, que no és del tot cert, però ho és la tendència.
Amb la degradació de l'entorn, destruïm els paisatges interiors.
No sé si hauria de dir els paisatges morals.
La corrupció no és solament que algú, valent-se del seu poder polític, posi la mà als diners del sac col·lectiu.
La corrupció envaeix els costums, els afanys, les ambicions, els projectes, la mirada.
L'home corrupte ens fa més lletjos a tots.
El cos immens de la Criatura, construït de fragments i mal cosit, que fabrica Víctor Frankenstein som nosaltres.
El doctor Frankenstein no té més curolla que «fabricar» un ésser humà.
El construeix a base de trossos de cadàvers que extreu del cementiri: els braços d'un, el cap d'un altre, el ventre d'aquell, el cor d'aquell altre, les cames, els dits de les mans, els peus...
Enfila una agulla i comença a cosir.
Estreny els punts i aconsegueix que tingui consistència.
Serà un cos nou bastit de retalls.
Però ha d'esser capaç de dotar-lo de vida.
Una descàrrega elèctrica sobre aquella carn morta, i una altra, i...
Hi ha posat tota la seva saviesa i tota l'energia de què era capaç.
Ara sap com es pot fer un home, però ha fabricat un monstre.
I el monstre descobreix que és lleig en veure's reflectit en l'aigua d'un estany.
I descobreix que produeix horror als altres.
En un començament, la Criatura és compassiva i de sentiments nobles, ignora els costums de la societat humana, no té malícia ni és agressiu.
Algú hi ha vist una projecció del mite del bon salvatge: l'home natural que no ha conegut la malícia.
I allarga la mà cap als altres de bona fe.
Més tard comença a dubtar i s'inquieta, s'enrabia i renega del seu creador.
Podríem dir que renega d'aquell que l'ha fabricat i l'ha deixat sol, amb les seves mancances, que no l'ha acompanyat en el camí d'entendre el món en què es mou, que havia cregut que s'acabava la seva feina en acabar-se el muntatge.
I es tornarà violent en encarar-se a la bestialitat humana, en veure's empès cap a la soledat i la marginació només per la seva aparença monstruosa.
Les velles aspiracions de la Il·lustració, el somni educatiu d'aquells homes i dones que cregueren que participar en la construcció d'un ésser humà no és fabricar-lo, sinó ajudar-lo en el domini de la paraula, estimular el pensament i l'autocontrol de les conductes, es dilueixen i es perden.
La possibilitat de generar vides humanes a la carta, com féu el doctor Frankenstein, ja no ens sembla impossible. |
Òrgans de Justícia i Comissions
Pla de Competició / Regles de Joc
jugadors procedents de l'exterior
Els seleccionadors catalans, Gerard López i Sergio González, a la Sala d'Actes de la Federació Catalana de Futbol, aquesta tarda han donat a conèixer els jugadors que aniran a Montilivi per jugar davant Tunísia.
El partit es podrà veure en directe per Tv3 a partir de les 18.45 hores.
Gerard López ha comentat el motiu de la presència de cada jugador i ha explicat que aquest any "hem volgut premiar els tres equips catalans de Segona Divisió 'A' i per això tenim jugadors que debutaran amb la Selecció.
És una manera de valorar tota la feina que fan amb els seus equips i pel futbol català".
El seleccionador també ha dit que "és una llista atractiva per afrontar un rival molt competitiu i fort".
Preguntat per l'escenari del partit, López ha respost que "volem que la Selecció enganxi a tot el territori i, per aquest motiu, intentarem anar a totes les comarques en els propers anys.
A més, per a mi és especial anar a Girona, com a ex jugador que sóc d'aquest equip.
Estem molt il·lusionats per veure el camp ple, amb totes les localitats exhauries; segur que hi haurà molt de caliu".
El directiu i delegat de la FCF a Girona, Jordi Bonet; el també directiu i delegat a Barcelona, Francesc Folguera; i un dels membres del cos tècnic català, Xavi Aguado, han estat presents en aquest acte de presentació.
Els futbolistes convocats són els següents:
Dol per la mort del president de la UD Vista Alegre, Fernando Pintado
Consells d'alimentació saludable per a nens de futbol base
Disponibles tots els continguts de l'FCF TV a la carta
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El XXVI Expoclàssic de Mollerussa ha obert dissabte amb un augment d'expositors en el Mercat de l'Accessori i el Col·leccionisme, amb una quarantena de parades, el que suposa un increment respecte dels darrers anys.
Així ho ha posat de manifest el vicepresident de Fira de Mollerussa i tinent alcalde de la capital del Pla d'Urgell, Xavier Roure, durant l'acte oficial d'inauguració de l'edició d'enguany.
Roure s'ha referit també a les converses mantingudes amb els expositors participants, els quals s'han mostrat "molt a gust i animats", ha dit, alhora que ha destacat la bona assistència de visitants durant tot el matí.
En aquesta línia s'ha expressat també del representant Territorial de l'Esport de la Generalitat a Lleida, Joan Segura, qui ha estat l'encarregat d'inaugurar la convocatòria d'enguany.
Segura, qui ha felicitat l'ens firal pel "treball que hi ha darrere", ha volgut afegir que les crítiques dels expositors amb els quals han parlat en el recorregut per la fira "han estat molt bones" i que "estan molt contents".
La comitiva d'autoritats ha comptat a més amb el director de l'ens firal, Poldo Segarra; el president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Joan Trull, així com amb regidors i regidores de la ciutat.
Enguany hi ha un increment d'expositors, els quals procedeixen el 50% de la demarcació de Barcelona, un 25% de la de Lleida i el 25% restant a parts semblants entre la resta dels Països Catalans i Espanya.
Per altra banda, Xavier Roure ha explicat que l'Expoclàssic ofereix enguany al visitant una major oferta pel que fa als monogràfics de cotxes i motos.
En total s'inclouen fins a quatre exposicions, les quals estan protagonitzades per les firmes Citröen i el model 1430 de Seat, pel que fa a cotxes, i les motos de preguerra i nacionals i esportives, pel que fa a motocicletes.
Concentració de Porsche i Trobada de Motos
D'altra banda, i en l'atenció als mitjans de comunicació, el representant Territorial de l'Esport ha posat en valor algunes de les activitats programades en el marc del certamen com la concentració organitzada pel club Històrics.org de Porsche o la XXVI Trobada de Motos Clàssiques.
Pel que fa a diumenge està prevista una trobada de cotxes americans així com la tradicional Trobada de Motos Clàssiques, una cita que arriba a la seva 26a convocatòria.
La sortida, a les deu del matí, farà enguany l'habitual parada als cellers Costers del Sió a Flix-Montgai.
El Recinte Firal està obert el diumenge de les deu del matí a les dues del migdia.
Doble oferta firal amb l'Expoclàssic i l'EquiMollerussa
La coincidència aquest cap de setmana de dues fires, amb l'EquiMollerussa, adreçada al món dels cavalls, i l'Expoclàssic, sobre el motor clàssic, ha estat valorada de forma positiva pel vicepresident de l'ens firal, Xavier Roure, qui ha afegit que són activitats complementàries i donen dinamisme a la ciutat.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Viasona té indexats 4.732 grups, 11.345 àlbums i 88.406 cançons
Segueix-nos a Facebook per estar al corrent de les últimes novetats
L' Acadèmia Catalana de la Música ha criticat la manca de "sensibilitat" cap a la cultura i la música que ha demostrat Fira de Barcelona pel fet d'haver canviat de data el Sónar de manera "incomprensible".
L'entitat creu que aquest any passarà a la història del festival com "un dels més desafortunats" a causa d'aquest canvi i ha lamentat que es prengués de forma "unilateral i innegociable" per interessos "estrictament comercials".
Uns interessos que "van passar per sobre" de les conseqüències que pogués tenir "tant per a la contractació d'artistes com per a l'assistència de públic".
L'Acadèmia alerta que un esdeveniment cultural "d'aquesta magnitud" hauria de "tenir garantit a uns quants anys vista" la disponibilitat de l'espai.
A banda, l'Acadèmia també ha criticat la "inhibició" de les institucions en el conflicte dels 'riggers'.
Una reivindicació de caràcter laboral "legítima" però "totalment aliena" al Sónar, malgrat que n'ha resultat "part afectada".
Segons l'entitat, la manca d'un posicionament "clar" de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat, membres del Consell General de Fira de Barcelona, ha "posat en perill" la celebració del festival i "ha afectat de forma rellevant" la venda d'entrades.
Aquest "silenci institucional", ha afegit l'Acadèmia Catalana de la Música, no ha beneficiat ni als 'riggers', ni a la plantilla de Sónar ni als centenars de treballadors i empreses contractades per a l'esdeveniment.
Tot plegat un "despropòsit institucional" que, a parer de l'entitat, no deixa de "reflectir la minsa importància" que les administracions donen "a la cultura i en especial a la música".
És "altament preocupant aquesta falta d'empatia" amb un esdeveniment de "gran importància i rellevància internacional, econòmica i social" per a Barcelona.
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
Rep els titulars a la teva bústia
Qui som Contacte Configuració de privacitat |
El Parc de Gernika, situat al barri de Torre-Sana, en el punt més alt del carrer d'Àlaba, té 20.000 m2.
Va ser inaugurat el novembre de 2007.
Aquest parc és un homenatge a la ciutat basca del mateix nom que va ser bombardejada per l'aviació nazi l'abril del 1.937.
Forma part de la major operació de construcció d'habitatge públic feta a Terrassa, amb 900 nous habitatges.
Aquest nou sector residencial destaca per la seva singular arquitectura, obra del prestigiós arquitecte urbanista Manuel de Solà-Morales.
En el disseny del parc es va evitar al màxim l'ús del formigó i es va optar per un tipus de gespa que demana poca aigua i és resistent a la sequera.
El parc respecta la fesomia de la pineda original i compta amb exemplars de gran envergadura.
Per la seva situació, de parc de final de ciutat al cantó est de Terrassa, s'obre als camps i turons de Torrebonica.
Des de l'interior del parc podreu gaudir d'immillorables vistes d'aquests rodals, així com del massís de la Mola, emblemàtica muntanya del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, espai natural protegit a pocs kilometres al nord de la ciutat.
Cal destacar, a més, que és una porta d'entrada, per la seva banda est, a l'Anella Verda de Terrassa, un projecte que estudia el territori perimetral de Terrassa, del què es vol preservar i millorar tant els espais naturals com els espais agraris i els seus elements singulars, i que permetrà que la ciutadania disposi d'aquests redescoberts espais oberts, convertint-los en assequibles des de qualsevol punt de la ciutat.
El Parc de Gernika té una orografia plana, coberta de gespa sota bosc i solcada per camins pavimentats que la converteixen en ideal per acollir a tothom, ja que l'espai té una total accessibilitat.
El trobareu entre els carrers de Burgos i del País Basc i està dotat de diferents espais pel gaudi de tota la família: zones de jocs infantils, zona de pícnic i un espai on trobareu jocs biosaludables.
Hi podeu accedir en tren, baixant a la propera estació Terrassa Est de la RENFE, que connecta el barri amb el centre de la ciutat i amb d'altres poblacions.
També es troba ben connectat amb la xarxa d'autobusos urbans de Terrassa, ja que la línia 2 us deixarà a la mateixa estació de RENFE Terrassa est, i la línia 3 us deixarà al davant mateix del parc.
Heu vist un semàfor que no funciona?
Aviseu d'una incidència relacionada amb el manteniment urbà i feu-ne el seguiment.
Novetats en obres i manteniment de l'espai públic
Lluita integral contra les plagues
Llibres, vídeos i altres publicacions |
La voluntat del president Mas de "començar el procés cap a l'estat català" suposa una ruptura amb el catalanisme del segle XX, que es va caracteritzar per dur a terme una doble acció política: governar Catalunya i, a la vegada, modernitzar l'Estat
Uns obrers col·locant una placa commemorativa dels màrtirs del 1714 al Fossar de les Moreres, l'any 1977.
Eren els primers anys després del franquisme i de la repressió que van viure el catalanisme i el català. / EFE
Artur Mas ha manifestat que vol "començar el procés cap a l'estat català".
Aquest posicionament secessionista suposa una ruptura amb el catalanisme del segle XX, que es va caracteritzar per dur a terme una doble acció política: governar Catalunya i, a la vegada, modernitzar l'Estat.
Aquest dualisme polític ja va determinar l'actuació de la primera gran formació catalanista: la Lliga Regionalista, creada el 1901.
Un dels seus fundadors, Enric Prat de la Riba, la va encunyar a La nacionalitat catalana (1906).
Allí, assenyala l'historiador Enric Ucelay-Da Cal, va exposar l'afany de conciliar el nacionalisme català de portes endins amb el redisseny de l'Estat de portes enfora.
En aquest sentit, va voler estructurar Espanya com un imperi federat (similar al d'Àustria-Hongria, l'Alemanya unificada o el Regne Unit) per generar una convivència fructífera dels nacionalismes.
Aquesta opció permetia crear òrgans d'autogovern, com la Mancomunitat (constituïda el 1914), i intervenir a l'Estat, com va reflectir el manifest lligaire Per Catalunya i l'Espanya gran (1916).
Tal pretensió, com era previsible, va generar unes contradiccions que Niceto Alcalá-Zamora va resumir el 1918 en una disjuntiva adreçada a Francesc Cambó (l'home de la Lliga a Madrid): "Cal que trieu entre ser el Bolívar de Catalunya o el Bismarck d'Espanya, però és impossible que vulgueu ser totes dues coses al mateix temps", va dir.
Segons Cambó, la frase "expressava una gran veritat".
La Lliga va iniciar el seu declivi el 1923.
Aleshores, esperonada per la crisi de la monarquia i la conflictivitat social de Barcelona (entre 1917 i 1922 s'hi van produir 809 atemptats i més de 400 morts), va donar suport al cop d'estat que el general Miguel Primo de Rivera va fer a la capital catalana el setembre d'aquell any.
Primo va buscar el suport de la Lliga per "catalanitzar Espanya" i reformar l'Estat en sentit regional.
Però el projecte va capotar quan el 1924 els lligaires van plantejar dissoldre les diputacions: " ¿Quién ha pensado en las autonomías?
Aleshores va assajar "espanyolitzar Catalunya" i va reprimir al catalanisme fins a la seva dimissió el 1930.
En aquest marc va fer eclosió un catalanisme d'esquerres que havia madurat sota l'impacte ideològic de la Gran Guerra i la repressió dictatorial.
Va emergir amb l'èxit d'ERC als comicis locals d'abril de 1931, que van dur a proclamar la II República i a establir un govern autònom amb Francesc Macià al capdavant de la Generalitat.
El període republicà, destaca l'historiador Borja de Riquer, va ser el de "màxima pluralitat" del catalanisme.
Van sorgir col·lectius com UDC o el PSUC.
ERC va conformar una formació de masses i va esdevenir el gran pol esquerrà, mentre la Lliga es va apropar a unes dretes espanyoles cada cop més anticatalanistes i radicalitzades.
Els alineaments, apunta Riquer, van fer que el catalanisme d'esquerres es projectés "com una força entusiasta, jove, optimista, il·lusa", i el de dretes "com una força pessimista, defensiva i envellida".
El dualisme polític del catalanisme va persistir i va ser visible tant a la Lliga com a ERC.
El dirigent republicà Lluís Companys va ser ministre de Marina.
Però el 1936 l'inici de la guerra i la revolució va tancar una etapa en dividir el catalanisme: Cambó va donar suport als sublevats, mentre Companys (substitut del difunt Macià al capdavant de la Generalitat el 1934) va defensar la República i va ser afusellat.
De la resistència al franquisme a la Transició
La derrota republicana el 1939 va donar pas a la repressió radical del catalanisme, que es va eclipsar i dividir entre els nuclis d'exiliats i els de l'interior.
Aquests darrers van desenvolupar una resistència cultural que va ser cabdal per a la represa política que es va iniciar als anys 60 i 70.
A més a més, el PSUC -la gran força opositora- va ser capaç de sumar al catalanisme els immigrants arribats de diverses zones de l'Estat, que van conformar els "altres catalans", en expressió de Francesc Candel.
Mort Franco el 1975, les forces catalanistes es van recompondre durant la Transició i CiU i el PSC van esdevenir els seus grans pilars.
Aprovat un Estatut d'Autonomia el 1979, l'any següent es va iniciar un llarg mandat de Jordi Pujol a la Generalitat que va acabar el 2003, quan el va substituir Pasqual Maragall liderant un govern de coalició d'esquerres (PSC, ERC i ICV).
CiU va voler ser el pal de paller del catalanisme i va assumir el dualisme de la Lliga: va fer una política nacionalista de portes endins i una altra d'intervencionista de portes enfora (fins i tot el 1986 va promoure una formació estatal, el Partit Reformista Democràtic).
Aquesta política dual ha estat per a Pujol "una conseqüència de la naturalesa d'Espanya".
Tot simplificant, el pujolisme va aixecar progressivament el sostre d'autogovern amb una política de peix al cove: obtenir contrapartides del govern central a canvi de donar-li suport.
En canvi, el maragallisme va replantejar l'encaix de Catalunya a Espanya amb un nou Estatut aprovat el 2006.
Tanmateix, una part del text va ser impugnada pel PP al Tribunal Constitucional.
La sentència d'aquest ens el 2010 va suscitar un ampli rebuig i va ser el detonador del gir independentista del mainstream del catalanisme.
El boom de l'estelada com un cúmul de factors
En el darrer gir hi han influït altres factors amb un pes difícil de valorar, com la crisi; la irrupció de generacions que no han viscut el franquisme ni la Transició; la continuïtat de dinàmiques polítiques unitàries; o l'expansió de formes diferents de fer política (amb partits nous vinculats a les xarxes socials i un afany de democràcia directa en detriment de lideratges forts com el pujolisme).
En tot cas, l'auge independentista mostra la vigència de la tesi de l'historiador Pierre Vilar: "Catalunya és decididament un laboratori privilegiat per posar a prova els termes de pàtria, nació, estat...
Són realitats històricament constituïdes.
I, per tant, en canvi constant".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Els espanyols consumim 45 quilos de peix cada any, més del doble del consum mitjà europeu, uns 22 quilos.
Fa una setmana que hem esgotat totes les reserves de peix previstes pel 2011.
Un estudi de la New Economics Foundation i d'Ocean 2012 analitza el consum i la dependència que tenen els països amb el peix i Espanya és el que més en consumeix de tota Europa.
L'informe "El Dia de la dependència del peix" especifica a partir de quin dia de l'any cada país dependrà de les aigües extracomunitàries per vendre peix i aquesta data, en el cas d'Espanya, va ser el passat diumenge 8 de maig.
Això significa que dos de cada tres peixos que consumim provenen de l'estranger.
Els autors de l' estudi de la New Economics Foundation i d' Ocean 2012 també alerten que Espanya lidera les llistes de nacions depredadores de peixos de la Unió Europea i consideren que la situació és catastròfica.
Per això demanen que s'asseguri que la quantitat de peix que s'extreu del mar no sigui superior a la que el mar pot generar cada any, donar prioritat al principi de sostenibilitat i limitar les quotes de pesca dins de la nova Política Pesquera que els últims anys estan un 48% per sobre de les recomenacions científiques.
Tot i així el consum moderat de peix és molt beneficiós pel cos. El peix conté greixos saludables que ajuden a retenir la vitamina D, indispensable per absorbir i fixar el calci a l'os.
Hem d'evitar els peixos de piscifactoria ja que se'ls alimenta a base de farines amb una part de pinso d'origen animal.
Per això és important observar si els peixos de la peixateria on comprem són salvatges o no.
A banda de l'etiqueta, on es obligatori per llei especificar l'origen del peix -que sovint algunes peixateries 'obliden'-, es pot distingir l'origen de piscifactora per la textura, que és una mica farinosa i greixosa i pel seu gust que recorda vagament al pollastre.
Hi ha gambes que s'importen des d'Orient a preus molt barats que també han estat alimentades amb farina.
Amb tot el mar Mediterrani és relativament petit i la qualitat biològica del peix disminueix dia a dia per la gran quantitat d'elements contaminants que hi aboquem.
Amb les algues pot passar el mateix tot i que tenen una gran capacitat depurativa i antidegenerativa i que no solen créixer en ambients contaminats.
El peix conté abundants minerals com ara el seleni, el fòsfor, el fluor, el iode i discretes quantitats de vitamines com algunes del complex B, la A en peixos greixosos (tonyina, anguila, verat)
Com ens ajuda cada varietat de peix
El peix blanc a la planxa t onifica el pulmó i la digestió.
Si es menja amb verdura de fulla verda es redueix notablement la seva toxicitat.
La tonyina tonifica la substància bàsica, la sang i els fluids del fetge i és un bon peix pels estats anímics i per enfortir l'estructura física en general.
Sempre que quedi vermella per dins, ajuda a donar força als ulls i prevenir la sequedat i les "mosques" als ulls.
El peix al vapor és molt adequat pels nens en creixement, per a esportistes i per gent activa físicament.
Té uns nivells de toxicitat raonables i també s'ha d'acompanyar sempre de verdures de fulla verda per ajudar a la digestió i la desintoxicació.
Les sardines són un plat amb molta proteïna i es recomana prendre'n de tant en tant.
Ajuda a protegir la flora intestinal i a desintoxicar ja que el peix blau és més fort que el blanc.
Per últim un plat de pèsols amb sípia és bo per menjar a la tardor-hivern.
És un plat que "pesa", apropiat per climes freds, per a persones que necessiten estabilitzar l'energia i trepitjar de peus a terra.
També és recomanable per a persones que parlen molt i tenen sequedat a la gola.
Fa passar la gana i els desig de proteïnes i formatges.
Es pot acompanyar d'oli de sèsam o de lli.
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
És difícil negar que hi ha elements a millorar en el mapa de les administracions locals catalanes, tant en els municipis com, sobretot, en el món dels consells comarcals, diputacions i mancomunitats.
No és per casualitat: és un mapa resultant del pes de la tradició, dels interessos dels partits, que hi han vist grans oportunitats per repartir càrrecs i exercir influència i, també, dels conflictes competencials entre el govern espanyol i el català.
És un mapa que necessita una reforma integral, possiblement més ambiciosa del que la llei catalana pot fer, ara com ara.
Fóra bo, però, que juntament amb el llenguatge de l'eficiència i la racionalització, hi hagués la voluntat de reforçar, i no afeblir, la democràcia local.
Perquè en el context actual, de profunda crisi política, necessitem més, i no menys democràcia.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El grup de CiU a Cerdanyola ha descartat aquest dilluns impulsar o donar suport a una eventual moció de censura després que els seus tres regidors fossin expulsats divendres del govern municipal, format per Compromís per Cerdanyola i ERC, per votar diferent en dos punts de l'ordre del dia del ple de setembre.
Així ho ha expressat el portaveu de la formació, Josep Grau, davant dels mitjans, després d'assenyalar que aquesta opció "no està en el full de ruta", i que no han provocat aquesta situació per arribar a aquest escenari perquè el seu propòsit era seguir al consistori.
Segons Grau, el motiu de la ruptura és que els altres dos socis de l'equip municipal no van voler abordar les diferències des del diàleg, i que l'alcalde, Carles Escolà (Compromís per Cerdanyola), els va advertir que si no votaven en sintonia amb el govern municipal els destituiria.
Així, ha assegurat que "a cada moment es va informar de la posició que es prendria" referint-se als dos punts del plenari, que feien referència a la destitució d'una tècnica municipal i a la renúncia de la instal·lació d'un crematori a la localitat.
Per aquesta raó, ha defensat que CiU ha estat "molt generosa" amb zero càrrecs de confiança i llocs de representació en organismes supramunicipals com l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), però que ara seran oposició, des d'on espera que hi hagi un diàleg que, segons la seva opinió, se li ha negat dins de l'Ajuntament.
El regidor de CiU Marc Costa, que era responsable, entre d'altres àrees, de l'econòmica en l'administració, ha dit que Cerdanyola ha deixat escapar oportunitats "per motius polítics", com una inversió de cinc milions d'euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) per un projecte de transferència del coneixement al món local, en què la Universitat Autònoma de Barcelona tenia protagonisme, i s'havia acordat presentar juntament amb Rubí i Sant Cugat del Vallès (Barcelona).
Segons Costa, dos dies abans l'alcalde ho va frenar, i ha assenyalat abans d'acabar l'any s'hauran de pronunciar amb vista a una segona convocatòria per al 2018.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Dissabte a la nit, dins el que La 2 bateja com La noche temática van dedicar l'espai a tres documentals orientats a la temàtica femenina: la menstruació, la menopausa i l'orgasme.
Amb tants fluxos i efluvis van titular la trilogia Esencia de mujer.
El de la menstruació, La luna en ti, dirigit per Diana Fabianova, és de producció eslovaca.
Parteix dels traumes personals de la directora: té unes regles molt doloroses i no creu haver comès cap maldat per patir penitència cada mes.
Aquesta indignació la motiva a investigar el tema per trobar una resposta.
El documental pretén ser una mirada irònica i humorística sobre la regla, tot i que en alguns moments els mals rotllos menstruals de Fabianova, les palles mentals d'alguns pseudoestudiosos i els infogràfics d'estètica comunista converteixen el reportatge en quelcom surrealista.
L'autora qualifica la seva regla de "bèstia menstrual que m'ataca" i lamenta haver d'asseure's a la "cadira de tortures medieval" cada vegada que va al ginecòleg.
Però s'ha de valorar el mèrit de Diana Fabianova, que acaba viatjant arreu del món preguntant per la menstruació: Bratislava, Chicago, Nova York, Madrid, Sevilla, Londres i fins i tot Sydney.
Els testimonis varien del màxim rigor a la més absoluta farsa, de la ciència més pura a l'esoterisme.
La Universitat de Chicago demostra que l'humor dels homes i les dones és igual de canviant, amb l'única diferència que les dones (com a mínim) són capaces de predir quan serà dolent.
Una ginecòloga sevillana explica com la tristesa menstrual s'ha de llegir no com unes manies sense sentit, sinó com una necessitat d'expressar preocupacions latents.
Un sanador americà diu que la regla és el dimoni i fa tractaments per eliminar el període.
De tots colors per trobar la resposta final: que vingui com vingui, que cadascú s'ho prengui com vulgui (o pugui).
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'empresa Forestal Catalana SA ha presentat un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per a l'extinció de 82 llocs de treball, quasi un terç de la plantilla.
Aquest ERO comporta el desmantellament dels equips de gestió dels espais naturals, que a més de representar la pèrdua de llocs de treball, afecta de manera directa a la biodiversitat i al desenvolupament socioeconòmic del territori.
Forestal Catalana es dedica a la protecció del medi ambient i realitza tasques com el manteniment de boscos i rius, la construcció d'infraestructures, la reforestació o la gestió de recursos ramaders.
Els seus empleats, de diferents disciplines, tenen dues bases fixes i treballen per tot el territori català.
Forestal Catalana, que depèn del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Mitjà Natural, ja va sofrir una retallada de personal a l'estiu de 2011, quan va acomiadar a 22 persones i no va renovar el contracte a altres 15.
Treballadors afectats han fet un comunicat on critiquen l'ERO i les conseqüències que comportarà, i demanen la seva retirada.
Desmantellament dels espais naturals protegits de Catalunya
L'empresa Forestal Catalana ha presentat un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per a l'extinció de 82 llocs de treballs.
Els 12 espais naturals que gestiona el Departament, d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), que reprsenten gairebé el 10% de la superfície del nostre país, tenen una àrea d'influència socioeconòmica que afecten a uns 300.000 habitants, i a 142 municipis.
Aquests actuen com a veritables eines de dinamització social i econòmica de zones majoritàriament rurals, tant per la font d'ocupació que suposen, com per la inversió i atracció turística de qualitat que impulsen, fet que reverteix en les empreses, cooperatives, allotjaments, establiments de restauració local,...
El DAAM anualment encarrega una sèrie de serveis i actuacions a l'empresa pública Forestal Catalana.
Un 33% del personal laboral dels espais naturals protegits és plantilla d'aquesta empresa.
Forestal Catalana, S.A. el passat 14 de juny de 2013 va presentar Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que preveu l'extinció de 82 llocs de treball, dels 274 existents.
Aquest ERO afecta especialment als treballadors dels espais naturals protegits que són educadors ambientals, tècnics, informadors, brigades de manteniment de parcs, centres de fauna i treballadors d'eradicació d'espècies invasores.
En la majoria dels casos suposa l'extinció total de les colles de brigades forestals o el tancament dels centres de recuperació de fauna.
Cal mencionar que moltes de les places que es volen extingir com de peons, informadors, caps de colla, seguidors de fauna, etc (la majoria categoria C1 de l'administració) en realitat estan fent feines de nivell superior, és a dir, com a tècnics, d'administradors i gestors.
D'aquests 82 acomiadaments, hi ha 42 treballadors (que treballen a les brigades) que es podran acollir al projecte de Prevenció d'incendis subjecte a cofinançament FEDER.
L'empresa però, ha proposat unes condicions laborals que modifiquen substancialment les actuals.
L'execució d'aquestes tasques significarà que les brigades forestals se centraran en tasques de prevenció d'incendis deixant de banda el manteniment dels parcs i tasques de conservació del patrimoni, així com l'atenció que aquestes colles fan als municipis dels parcs i paratges naturals.
Des del seu anunci, i tal com s'ha informat en les diverses assemblees territorials, el comitè d'empresa es troba en fase de negociació d'aquestes condicions però segons ha comunicat, la resta de 40 places restants afectades per l'ERO no es podran acollir a cap mesura reductora i a més, segons converses, és condició la seva extinció per poder negociar la resta de 42 places de brigades.
Fins avui, ni des de la Direcció General ni des del Servei de Parcs ni des del col·lectiu de directors i responsables dels parcs i paratges naturals hi ha hagut cap pronunciament públic respecte la situació que afecta als seus treballadors i que han desenvolupat la feina dels parcs des de la seva creació.
El procés de negociació amb l'empresa finalitza el 12 de juliol i no sembla que arribi a una solució satisfactòria que eviti el desmantellament imminent dels espais naturals protegits i garanteixi la totalitat dels llocs de treballs en perill d'extinció.
Així doncs, aquest ERO comporta el desmantellament dels equips de gestió dels espais naturals, fet que afecta de manera directa a la biodiversitat i el desenvolupament socioeconòmic del territori.
Per això es demana la nul·litat de l'ERO presentat per l'empresa i es requereix que la Generalitat de Catalunya faci efectius els pagaments a l'empresa per continuar amb els serveis.
A més, cal que els agents implicats locals i la societat civil continuï defensant els equipaments i equips de gestió dels espais naturals des d'un model de gestió i servei públic en benefici de la societat en general i del medi natural i cultural en concret.
Treballadors afectats per l'ERO
>>> En documents adjunts, el comunicat elaborat per treballadors afectats i un informe més extens i detallat. |
Parlem de feminisme a València.
I a València la meitat femenina és la majoria, com apunten les estadístiques municipals: el 52,4% del cens de la ciutat és femení.
"Hem de forçar la màquina per visibilitzar les dones", apunta José Maria Santos Figueroa, gerent comercial de negoci i estratègia de marca d'Ibercaja Banco, patrocinador de l'acte.
Tots dos han acompanyat aquest dijous a Gemma Cernuda-Canelles en la presentació del seu llibre, Atrapados en el feminismo (Ediciones Urano, 2019) en València.
Amb ells, des de VIA Empresa hem dinamitzat el debat com a media partner de l'esdeveniment.
Més info: Empresa i Feminisme, quan el feminisme entra en l'economia
"Les empreses hauran de retractar-se i el consumidor tindrà un gran paper.
Entrem en una dècada en què la igualtat serà fonamental", ha explicat Santos Figueroa, que ha posat sobre la taula el pes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l'Agenda 2030.
Una dècada la que afrontem carregada de reptes en què la igualtat de gènere (objectiu 5é), el treball decent (objectiu 8é) i la reducció de les desigualtats (objectiu 10é) són fites a aconseguir.
Mainar: "Nosaltres a soles no podem arribar, necessitem a l'altra meitat"
Per la seua part, Mainar, presidenta d'honor d' EVAP, l'associació d'empresàries i professionals de València, creu que les dones se situaran al mateix nivell que els homes si hi ha "conscienciació".
Mainar, qui durant deu anys va ser la presidenta de les empresàries valencianes, es lamenta que encara no ho hem aconseguit "després d'anys de repetir-ho fins a quedar-nos afòniques".
Les empreses no veuen que necessiten les dones perquè elles aporten una altra mirada, altre mode de fer.
Santos Figueroa, a la presentació de València | Abel Gimeno
Santos Figueroa: "Les empreses hauran de retractar-se i el consumidor tindrà un gran paper"
Cernuda-Canelles recull el guant i replica amb els arguments que ja plasma al seu llibre.
El poder de compra de les dones, del 80%, els dóna suficient força per a obligar al mercat a repensar el missatge.
"Jo sé de marques, no en sé de feminisme però és una reflexió que ens hem de fer.
Hem de tenir la valentia de sortir de l'armari", ha explicat la CEO d'Ellas Deciden en la seua presentació.
Una mirada que es pot aplicar a la banca, per exemple, com ha explicat José Maria Santos.
Assegura que darrere del re-disseny de l'app, la web i el wallet de l'entitat financera en què treballa hi ha una perspectiva de gènere que ve també influenciada pel treball de del que és responsable Cernuda-Canelles.
"Segurament si no haguera anat a la presentació del seu estudi, l'app d'Ibercaja seria una altra".
Més info: Renata Moitinho: "Una dona a qui li agraden els diners ha d'explicar per què"
Cernuda-Canelles: "Hem de tenir la valentia de sortir de l'armari"
La conclusió del debat d'aquest dijous és tan oberta com les pàgines que componen el llibre de Gemma Cernuda.
Un llibre que convida a repensar eixe moviment que ara sembla de moda però que només aspira a convertir-nos en iguals.
Assistents a la presentació de València | Abel Gimeno |
El preu per persona serà d'un euro, ja que es tracta d'una prova pilot impulsada pel Consell Comarcal i els ajuntaments que gestionen els equipaments
Oliana.-El Pou de Gel d'Oliana i el d'Arfa, l'Antiga Farinera de Montferrer, el Museu de Raiers de Coll de Nargó, el de Vinya i el Vi de Muntanya de Pont de Bar i el de les Trementinaires de Tuixent, tots ells a la comarca de l'Alt Urgell, incorporaran un nou servei de visita guiada "a la carta" a partir d'aquesta Setmana Santa.
La iniciativa ha estat impulsada pel Consell Comarcal i els ajuntaments que gestionen aquests equipaments, de titularitat pública, amb l'objectiu de posar en valor tot aquest patrimoni etnogràfic que forma part de la Ruta dels Oficis d'Ahir.
D'aquesta manera, les persones interessades hauran de concertar el lloc, el dia i l'hora de la visita, que costarà un euro per persona.
De moment, el projecte funcionarà com a prova pilot amb la intenció que, passat un any, es pugui dur a terme de forma definitiva i amb la incorporació d'altres espais visitables.
Diversos alcaldes de l'Alt Urgell s'han desplaçat aquest dijous fins al Pou de Gel d'Oliana per conèixer la nova iniciativa de "Museus a la Carta", que aglutina a cinc equipaments més de la comarca, els quals passaran a oferir visites guiades concertades a partir d'aquesta Setmana Santa.
Els interessats hauran de contactar-hi prèviament per fixar el lloc, el dia i l'hora i el cost del servei serà d'un euro per persona per a l'Antiga Farinera de Montferrer, el Museu dels Raiers de Coll de Nargó, el del la Vinya i el Vi de Muntanya de Pont de Bar i el Pou de Gel d'Arfa.
Mentre, en el cas del Museu de les Trementinaires de Tuixent caldrà afegir-hi els 3 euros del preu de l'entrada.
El president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Jesús Fierro, ha destacat que el projecte, que es desenvolupa inicialment durant un any com a prova pilot, ajudarà a fer "un salt qualitatiu" al patrimoni etnogràfic de la comarca que, ha afegit, esdevindrà "un únic museu", ja que les noves visites guiades permetran oferir un relat unificat de tots ells.
En aquest sentit, ha explicat que tot i que aquest tipus d'equipaments són petits, suposen una font de "riquesa i orgull" per la zona.Per la seva banda, el tècnic de patrimoni cultural d'aquest ens comarcal, Carles Gascón, ha explicat que la idea és que el visitant pugui conèixer millor aquests equipaments, el contingut dels quals està "molt vinculat a la història, tradició i els antics oficis que es desenvolupaven a l'Alt Urgell".
De fet, tots els que s'hi han sumat formen part de la Ruta dels Antics Oficis i la idea és que en un futur el servei es pugui ampliar a d'altres espais, tant de titularitat pública com privada.El projecte per permetre usos lúdics a la cua del pantà de Rialb, ajornat un mínim de deu anysD'altra banda, l'alcalde d'Oliana, Miquel Sala, ha lamentat la decisió de la direcció general de l'Aigua, organisme que depèn del ministeri d'Agricultura de l'estat espanyol, d'ajornar la construcció del dic de cua del pantà de Rialb i encabir aquesta obra en el Pla Hidrològic Nacional 2028-2033.
Aquest fet implica, entre d'altres, que el projecte per dotar d'usos lúdics i turístics una àrea de 42 hectàrees aigües avall d'aquest terme municipal haurà d'esperar.Sala ha dit que per ells ha estat un "gerro d'aigua freda" que aquests treballs, corresponents a la compensació de la posada en marxa de la infraestructura l'any 2000, no es duguin a terme, com a mínim, fins d'aquí a una dècada."Quan van coronar i posar en funcionament l'embassament, al dia següent ja es podia disposar de l'aigua i nosaltres haurem d'esperar 30 anys a veure finalitzades aquestes obres", ha afirmat.L'alcalde ha explicat que l'argument que els hi ha donat l'Estat per no executar abans els treballs és la manca de recursos econòmics.
Principalment, el projecte contemplava que, a través d'una làmina d'aigua estable en aquesta zona, es poguessin construir vuit carrils d'1,5 quilòmetres per practicar piragüisme o vela, entre d'altres.
A més, també s'havien definit unes illes centrals per afavorir la nidificació d'ocells i reservar un espai al marge dret per a la contemplació d'aus.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Benito Almirante, cap de malalties infeccioses de la Vall d'Hebron, avisa que els efectes del confinament no es notaran fins al cap de tres o quatre setmanes
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Benito Almirante, epidemiòleg i cap de malalties infeccioses de l'Hospital de la Vall d'Hebron, ha avisat avui en dues entrevistes, a RAC1 i Catalunya Ràdio, que encara som en la fase 'de pujada' de la corba de casos de Covid-19 al Principat de Catalunya.
Ha afirmat que on han fallat els pronòstics no és en el grau de gravetat en què podia derivar la malaltia, sinó en el volum de persones en qui es podria agreujar més que no pas en una grip normal.
Els primers càlculs eren d'un 20% dels contagiats i ara són del 40%.
Ha aclarit que el confinament té efectes 'al cap de dues o tres setmanes', i no pas immediatament, i que els resultats dependran de la durada de la quarantena i de la manera com el compleixi la població.
És per això que ha afirmat que cal allargar-lo perquè 'protegeix la societat' i que la Setmana Santa serà molt complicada: quan arribi 'no haurem d'estar confinats, haurem d'estar "megaconfinats"'.
També ha suggerit que potser aquest moment de confinament absolut o gairebé absolut s'ha de fer perdurar fins que no es trobi una cura farmacològica per a la Covid-19.
'El període d'incubació oscil·la entre cinc i set dies.
Quan comença el confinament, hi ha un gruix de gent que ja té el virus i el pot anar transmetent.
Ara mateix potser hi ha milers que tenen el virus i que el poden transmetre a l'entorn familiar.'
Ha explicat que ara comencen a detectar casos en gent que ha complert del tot amb les restriccions.
'Segur que n'hi ha més de vint mil [el doble que no indiquen les xifres oficials] perquè no es fan tots els tests.'
Almirante ha descartat que, malgrat que la tendència sembli calcada, els centenars de morts diaris a Itàlia s'hagin de produir també a l'estat espanyol.
'Els sistemes sanitaris no són idèntics' i 'la malaltia no es comporta igual a tot arreu'.
A Corea del Sud, per exemple, segons que ha explicat, va impactar sobretot en comunitats religioses de gent jove, i que per això la taxa de mortalitat és molt menys baixa que a la resta del món.
En aquest sentit, ha assegurat que aquí no arribarem a les xifres de Madrid, perquè allà ha afectat sobretot a residències de gent gran, i s'ha mostrat escèptic amb la possibilitat que la raó per la qual a Alemanya hi hagi més casos i menys morts que no pas a l'estat espanyol sigui la robustesa del sistema sanitari.
Segurament, diu, es deu al fet que hi han pogut fer molts més tests.
La mitjana d'ingrés per un cas de coronavirus 2019 depèn molt del quadre mèdic de cadascú, segons que ha explicat.
Els pacients que no el pateixen excessivament i que, per tant, no han d'anar a l'UCI solen rebre l'alta al cap d'entre cinc i set dies.
Si no són casos vulnerables, els envien a casa.
Si ho són, haurien de passar a unitats mèdiques de rang inferior, però l'epidemiòleg ha afirmat que 'segurament el dilluns seran activats els hotels per a aquesta mena de casos'.
Si l'afectat ha de passar per cures intensives, l'estada a l'hospital pot perllongar-se entre tres setmanes i quatre.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El cantautor i exdiputat de JxSí, Lluís Llach, ha alertat aquest diumenge de l'"endolciment sociata" que arriba.
En un tuit dirigit als presos polítics i els exiliats, Llach s'ha expressat en aquests termes per parlar de l'apropament del PSOE a l'independentisme.
"Patim un endolciment sociata que esperança embarrancar el procés d'independència mentre ells siguin al poder, sabent que quan arribin els altres ja ho posaran tot al seu lloc", ha escrit fent referència a una possible arribada al poder de la dreta espanyola.
Estimades i estimats que sou a la presó o a l'exili o multats o imputats i perseguits.
Patim un endolciment sociata que esperança embarrancar el procés d'independència mentre ells siguin al poder, sabent que quan arribin els altres ja ho posaran tot al seu lloc.
"Sigueu lliures", s'ha acomiadat Llach. |
Llicenciat en Belles Arts el 1989 per la Universitat de Sevilla.
Doctor en Informàtica el 2003 per la Universitat de les Illes Balears.
Professor ajudant el curs 1992-93 i professor titular d'escola universitària interí de 1993 a 1995.
Professor titular d'escola universitària d'Expressió Gràfica Arquitectònica a la Universitat de les Illes Balears des de 1995 a 2017.
Director de comunicació de la UIB des de 2013 a gener de 2015.
Delegat del Rector des de gener de 2015 a abril de 2018.
He impartit docència en diverses assignatures, com Sistemes d'Informació Electrònica dels estudis de Ciències Empresarials, i Expressió Gràfica Arquitectònica dels estudis d'Edificació.
Som membre de l'equip d'investigació Grup d'Innovació Educativa a les Matemàtiques i Enginyeria.
Els meus treballs d'investigació també cobreixen diversos temes com la docència 2.0, la comunicació i el màrqueting.
Vaig rebre el premi Universia del Ministeri d'Educació i Cultura del Govern d'Espanya el 2013 per la versió OpenCourseWare de l'assignatura Expressió Gràfica,. |
Es renova completament l'interior de l'immoble i s'instal·larà una sala de ball i un gimnàs, entre d'altres
Valls.-La Junta de Govern de l'Ajuntament de Valls ha aprovat, de manera inicial, el projecte de reforma de Ca Xapes, l'històric edifici situat a la Muralla de Sant Antoni, per tal que torni a acollir la Llar del Jubilat i Pensionista de Valls.
El projecte se sotmetrà ara a exposició pública abans no sigui definitiu i es vol presentar també als socis de la Llar, però com a pas previ, aquesta setmana l'Ajuntament ja ha informat la junta de l'entitat amb l'objectiu de recollir les seves propostes.
Les obres tenen un pressupost de 2.420.000 euros, IVA inclòs i comportaran la rehabilitació integral de Ca Xapes.
L'edifici, testimoni de l'arquitectura industrial de mitjans del segle XIX, està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
Per aquest motiu, el projecte contempla mantenir la volumetria i composició de les façanes protegides de Ca Xapes, tant la del carrer Muralla de Sant Antoni com la dels carrers Paborde i Pantà, que es rehabilitaran de manera completa.
També es conservaran forges i sostres encavallats de l'edifici industrial original.
L'interior es reformarà per fer-ho més accessible i funcional a les necessitats de l'equipament i activitats de la Llar, entitat que fins a l'any 2009 va ocupar l'edifici i que, un cop es completin les obres, podrà tornar a la seva històrica seu.
Els 2.050 m2 de superfície construïda de les tres plantes interiors de l'edifici es distribuiran per acollir els diferents serveis de l'entitat.
Així, donant prioritat a l'accessibilitat, a peu de carrer i amb accés directe des de l'exterior s'hi instal·laran les sales que acullen els serveis que apleguen més participants, en concret, la cafeteria amb prop de 100 m2 i un saló de ball de més de 220 m2 que podrà operar també com un espai polivalent per a diverses activitats.
En aquestes dues sales s'hi sumen a la planta baixa la cuina i la recepció de l'equipament.
La primera i segona planta acolliran el gruix de despatxos i sales per activitats, entre aquests un ampli gimnàs de més de 150 m2, l'aula d'informàtica, l'aula d'informàtica i un espai que s'ha denominat biblioteca però que tindrà funcions polivalents.
També hi haurà un ampli saló d'actes que recuperarà l'encavallat original de fusta del sostre.
Una escala i l'ascensor, a la zona central de l'edifici, comunicaran les diverses plantes.
A la tercera i última planta s'hi ubicaran els quadres tècnics i d'instal·lacions, mentre que la coberta s'impermeabilitzarà i, a la vegada, se'n reforçarà tota l'estructura.El projecte, redactat per l'empresa Vectia Enginyeria i aprovat ara inicialment, és el resultat del treball previ per establir les funcionalitats i usos de Ca Xapes per adaptar-lo a les necessitats de l'entitat.
En aquest sentit, durant la fase prèvia a la redacció del projecte s'han recollit propostes i, amb la participació dels socis de la Llar, s'han visitat altres equipaments de característiques similars per tal de determinar conjuntament el servei i funcionament de Ca Xapes.Així, s'ha donat prioritat a la funcionalitat del futur equipament per garantir l'accessibilitat a tots els serveis adreçats a la gent gran, amb espais prou amplis perquè l'edifici històric de Ca Xapes pugui obrir les seves portes a altres associacions de la ciutat, on s'hi podien celebrar actes i activitats externes a l'entitat i convertir-lo així en un punt de trobada cívic i d'intercanvi intergeneracional.
Ja s'ha informat de les característiques del projecte a la junta i en les setmanes vinents està previst presentar-ho al conjunt de socis de l'entitat per tal d'incorporar les seves propostes abans de l'aprovació definitiva.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una de les preguntes més repetides entre els pares novençans és "a quina edat ixen les primeres dents dels bebés?".
Este dubte tan freqüent i comú no es pot respondre de forma genèrica, ja que no a tots els bebés els ixen al mateix temps.
Hem de recordar que cada xiquet o xiqueta té un desenvolupament diferent i personal.
Si l'aparició de les dents es retarda, no és a causa d'una manca de calci, per la qual cosa no és necessari subministrar complements de calci.
Si tenim alguna inquietud sobre la dentició del nostre bebé, el millor és visitar el pediatre, que portarà un control exacte del seu creixement i ens podrà aconsellar amb professionalitat.
En general, cap al sisé mes de vida apareix un primer incisiu en la boca del bebé, però eixa data pot variar.
L'edat de les primeres dents oscil·la entre els 4 mesos i els 8 mesos.
Si la dentició és precoç pot començar als 3 mesos.
Si es retarda, pot transcórrer fins a un any o més.
Les dentetes "pioneres" solen ser les incisives; és a dir, les dents del davant al centre de la boca, en les dos mandíbules.
Després d'estes, és habitual que apareguen les premolars.
Açò sol ocórrer entre els mesos 10 i 16.
Els claus o ullals fan l'aparició entre els 16 mesos i els 20.
Finalment ixen les segones molars, entre els 20 i 30 mesos d'edat.
Un parell de mesos abans que isca la primera dent, els xicotets adopten un comportament un poc inquiet i s'emporten a la boca tot aquell objecte que els cau a les mans, com ara peluixos i sonalls, que tractaran de mossegar amb nerviosisme.
Un altre dels senyals de la primera fase de dentició és una notable inflamació de les genives.
Si es toquen, es pot apreciar la dent que està tractant d'eixir.
Esta regla no és vàlida per a tots els bebés, ja que alguns afortunats no patixen cap símptoma i la primera denteta apareix sense avisar.
Quan només tenen un parell de dents és recomanable proporcionar-los aliments blans que puguen mastegar amb les genives, com ara carlota o creïlla bullides, llentilles, arròs amb tomaca o cigrons.
També poden menjar alguns vegetals més durs si es tallen finament.
La pasta ben cuita és un altre aliment molt adequat; es pot preparar amb salses suaus que incloguen carn, així introduirem proteïnes i sabors nous a la seua alimentació.
A partir de l'any, és un bon moment per a donar-los formatge fresc o tendre.
També per a alternar la ingesta de carns suaus -les més adequades són el pollastre, el titot i el conill- amb trossets menuts de peix blanc, molt menys gras que el blau.
Sobre este i altres aliments, com els ous o el pa amb gluten, hem de prestar molta atenció, ja que és freqüent que es produïsquen intoleràncies i al·lèrgies.
Entre Nosotros és un magazine digital editat per Consum per a informar tots els socis, consumidors i amics sobre gastronomia, consells, actualitat, receptes i trucs útils.
Una revista elaborada des de l'afecte, res ens faria més feliços que aconseguir que Entre Nosotros fóra un portal pròxim i útil.
Tots els drets reservats Entrenosotros® by Consum® |
Moviment de guerrilles antifranquistes: el maquis.
Per referir-nos als seus membres: un/una maqui, tres maquis. |
Dur a terme una experiència pilot a l'Àrea de Drets Socials per experimentar el teletreball, de manera parcial, entre un nombre limitat de persones treballadores.
Per al treballador o treballadora:
Abril de 2018: disseny i aprovació del pla pilot.
Maig – juliol de 2018: convocatòria, selecció i formació de les persones seleccionades.
En curs: Projectes en estat inicial, en procés de conceptualització o de fase pilot.
Consolidats: Projectes que es troben en fase d'escalament després d'una valoració inicial positiva.
Acabats: Projectes finalitzats la implementació dels quals s'ha acabat pel caràcter temporal dels mateixos o per haver donat resposta al problema que abordava.
Institut Infància i adolescència |
José Manuel García-Margallo, ministre espanyol d'Afers Estrangers en funcions, parla amb el seu homòleg luxemburgès, Jean Asselborn. /
Espanya és una ferma defensora de tancar en el Consell Europeu que se celebra aquest dijous i divendres a Brussel·les un acord amb Turquia però el respecte als drets humans, segons ha explicat el cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García Margallo, a l'arribar al consell de ministres d'exteriors de la UE, no és negociable.
"La nostra voluntat és que s'arribi a un acord però perquè sigui possible ha de ser respectuós amb la legislació internacional, la Convenció de Ginebra i el tractat de funcionament, i això exclou la possibilitat d' expulsions de caràcter col·lectiu ", ha avisat.
El cap de la diplomàcia espanyola ha aprofitat la seva presència en el consell de ministres d'exteriors de la UE per aclarir que Espanya advertirà des del primer minut que l'oferta posada sobre la taula per la delegació turca durant la cimera extraordinària del 7 de març que "la declaració de Turquia no era obedient amb la legislació internacional" ni "respectuosa amb els drets humans".
El Govern, insisteix García Margallo, no acceptarà cap pla que impliqui devolucions col·lectives i defensarà un tractament individualitzat en el tractament de les sol·licituds d'asil i garanties de seguretat en cas que els refugiats siguin tornats a Turquia.
"Espanya sempte defensarà la legalitat internacional i els drets humans dels refugiats.
És un aspecte no negociable", ha dit anunciant que Turquia ha donat garanties que "donarà protecció als refugiats en els mateixos termes en què el protocol de Ginebra dóna als ciutadans europeus".
El cap de la diplomàcia espanyola, que ha recordat que la crisi de refugiats a què s'enfronta Europa és el pitjor drama humà des de la Segona Guerra Mundial, ha assegurat que la posició que defensarà el president en funcions, Mariano Rajoy, a la cimera que comença dijous serà la que es consensuï amb la resta de partits polítics al Congrés aquest dimecres.
"En cap cas el president aprovaria un pla que no tingués l'aquiescèncía de la cambra", ha explicat García Margallo, confirmant que serà el secretari d'estat per a assumptes europeus qui comparegui aquest dimecres davant la comissió d'exteriors.
Els 28 també abordaran aquest dilluns la situació a Líbia, amb l'adopció de noves sancions contra diversos dirigents per impedir la formació d'un govern d'unitat nacional, l'Iran i Rússia.
A la tarda, la UE firmarà un nou acord d'exempció de visats amb el Perú que permetrà als ciutadans peruans viatjar un màxim de 90 dies sense haver de complir amb aquest tràmit.
A l'acte hi assistirà el seu president, Ollanta Humala, que també s'entrevistarà amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk. |
1499 missatges al fòrum i 9 comentaris.
ha escrit un nou missatge al fil La Mandonguilla cínica saltant-se el confinament!
I si no és la parella igualment no està respectant la distància de seguretat.
Collons, si a Madrid tots són com tu van llestos.
No es per res, pero el viatge al súper no es pot fer acompanyat, i ell hi va, no hi ha justificant que justifiqui anar acompanyat.
ha escrit un nou missatge al fil [QUARANTENA COVID-19] Distracció amb pack de roms i emuladors per raspberry pi
ha escrit un nou missatge al fil Perquè Catalunya està tenint molts menys morts que a Madrit per coronavirus?
Les dades d'infectats són falses arreu.
Un altra cosa és com s'aproximin al nombre real.
Aquest paio no solia twittejar en català?
Pregunto, potser em falla la memòria. |
Una bona notícia per al Barça dins el desastre que està provocant la crisi del coronavirus.
La recuperació del seu golejador, Luis Suárez, va molt bé i tot fa pensar que, si la competició pot tornar, l'uruguaià ja estarà a les ordres de Quique Setién.
El mateix jugador ho va explicar en una entrevista concedida al mitjà de comunicació del seu país Referi.
"La recuperació va bé i la idea ja era tornar abans del que s'havia previst.
El doctor ja m'havia dit que anava massa bé, però ara, quan torni l'equip, podré estar amb ells", va dir el davanter, que està fent el confinament a casa seva amb la família.
Suárez va explicar com està fent ara la recuperació des de casa i tot el que li havien dit els metges abans del confinament.
"En principi, havia d'estar de baixa fins a principis de maig, però vaig parlar amb els metges.
L'evolució era bona i es volia avançar una mica el retorn.
Ara estic en contacte amb Juanjo Brau sobre els exercicis que he de fer cada dia.
Ens hem d'adaptar a les màquines que tinc a casa per mantenir com a mínim el quàdriceps, que és el més important en aquesta recuperació.
Deien que no arribaria, però ha acabat arribant a tots els països.
Deien que no era res, que era una grip forta, però una grip no mata milers de persones, com està passant.
Això genera preocupació, fins que cada país pren les seves mesures i s'han d'acceptar.
El millor és tancar les fronteres des del principi per evitar el contagi i que s'estengui, que és el que ha passat."
El jugador blaugrana també va dir que no pensa quan tornarà la competició, que ara el més important és la salut: "La gent no està esperant quan podrà veure un partit de futbol, està esperant quan podrà sortir al carrer, gaudir sense por, anar al parc amb els seus fills, gaudir de la vida una altra vegada.
No importa gaire si la lliga torna ara o tres setmanes després.
Has d'estar segur de poder sortir al carrer sense agafar un virus que ha matat molta gent i, quan les coses es vagin normalitzant, ja tornarà el futbol."
El davanter, que va ser operat del genoll abans de l'arribada de Setién, també va parlar de com ha vist l'equip des de fora: "Va arribar un entrenador nou i és difícil fer canvis de la manera que li agradaria, però el Barça té en la plantilla jugadors capacitats per adaptar-se al que ell demana.
Ens vam lesionar Dembélé i jo, però van permetre que arribés un altre davanter, una bona notícia.
L'aturada ens permetrà fer un canvi i centrar-nos en el que pugui venir.
Si continuen la lliga i la Champions, hem de demostrar que volem guanyar els dos tornejos."
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
El davanter uruguaià, que continua amb la recuperació del genoll a casa seva, també parla del coronavirus.
Aposta pel tancament de fronteres perquè no s'estengui el contagi |
Més d'una dècada després, el Mundial de trial indoor va tornar ahir amb l'X-Trail d'Andorra la Vella.
Així és com es denomina ara una disciplina a la qual els nous promotors han canviat la cara per dotar-la encara de més ritme i espectacle.
Per espectacle, el de Toni Bou.
El pilot resident no va perdonar i es va emportar la victòria amb una autèntica exhibició.
Públic, llums, música i espectacle, sobre un transformat parquet del Poliesportiu d'Andorra.
Els 2.000 aficionats que van omplir la instal·lació segurament no es van avorrir.
Així és el nou X-Trial i així va ser el seu retorn a Andorra 15 anys després.
Les dues primeres places estaven decidides pels dos grans dominadors del trial a la darrera dècada; tres pilots optaven a la tercera.
Jeroni Fajardo va superar les dues primeres rondes i va acabar la prova d'ahir tercer, un resultat que també li donava la tercera plaça a la general.
El fet de tenir les seves posicions a la general assegurades no va impedir de veure les millors versions de Toni Bou i Adam Raga.
Tots dos van fer gala de la seva ambició, dos campions que mai es cansen de guanyar.
Una errada del pilot d'Ulldecona a l'inici de la segona zona de la final va deixar el triomf en safata a un Toni Bou extramotivat.
A Barcelona, Raga li havia pispat el triomf, però ahir eren en territori Bou, i el pilot de l'equip Repsol Montesa Honda no va perdonar.
Bou va acabar apallissant el seu rival 11 a 1.
Va ser la millor manera d'aixecar el 13è títol indoor.
Aquesta va ser la passió de l' X-Trial d'Andorra la Vella sobre dues rodes.
Una emoció que es va traslladar a una grada entregada amb ganes de donar continuïtat a l'esdeveniment. |
La versió digital de la revista Cuina valora positivament la nova guia Compra a pagès.
Ruralcat.net, la comunitat virtual agroalimentària i del món rural, fa ressò de la guia de venda directa Compra a pagès
El diari digital Segre.com es fa ressò de la presentació de la guia Compra a pagès que es va presentar el passat 29 d'octubre al Parc Agrari del Baix Llobregat.
El programa "Tàpias variades", dins "El Suplement" de Catalunya Radio, ha convidat a Ramon Sentmartí per presentar la guia "Compra a pagès".
La publicació, presentada el passat divendres i que recull mig miler de pagesos que venen directament els seus productes, ha estat un dels temes de l'espai que dirigeix el gastrònom Pere Tàpias. |
Per tant ser soci de l'ACMCB significa gaudir de la possibilitat de:
FEST-TE SOCI MENTRE ETS ESTUDIANT PERQUÈ MANTINDRÀS AQUESTA QÜOTA PRIVILEGIADA DURANT ELS TRES ANYS POSTERIORS UN COP OBTINGUTS EL TÍTOL
Complimenteu el formulari de sol·licitud d'ingrés.
Si ho preferiu, podeu enviar per correu ordinari degudament complimentada la sol·licitud d'ingrés que podeu imprimir-vos des d' aquí. |
L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, ha suspès totes les activitats de catequesi i ha demanat als rectors que redueixin un terç l'aforament de les esglésies i a les persones grans, malaltes o afeblides que "s'abstinguin" d'acudir a les eucaristies i segueixin les misses per ràdio i televisió.
L'arquebisbat ha enviat aquesta instrucció d'acord amb el pas a la fase d'emergència-1 decretada per la Generalitat i les mesures preventives del COVID-19 establertes per evitar la propagació del coronavirus, que han entrat en vigor aquest divendres i s'allargaran un mínim de 15 dies.
"Davant d'aquestes circumstàncies excepcionals, donades les mesures de les autoritats sanitàries i en estricte compliment de les recomanacions anunciades pels governs català i espanyol", l'arquebisbat ha decretat que els espais de culte "poden romandre oberts per a la pregària, particularment recomanada en aquest temps de Quaresma".
No obstant això, estableix que l'aforament d'aquests espais de culte "s'acomodi als feligresos perquè ocupin com a màxim un terç de l'aforament total dels temples".
"A causa de la seva vulnerabilitat, és aconsellable que les persones malaltes, grans, afeblides o amb risc potencial, i els que conviuen amb elles o cuidadors, s'abstinguin en el possible d'acudir a la celebració de les eucaristies, tant dominicals com diàries", ha establert també el cardenal Omella.
L'arquebisbe recomana que "durant aquest període inusual i extraordinari sembla indicat per a aquestes persones seguir la retransmissió de la missa a través de la televisió o la ràdio" i afegeix que "si algú es troba malament, que es quedi a casa i contacti amb la parròquia perquè li ofereixin suport religiós telefònic".
Omella també ha instat a suspendre temporalment a les parròquies i centres de culte els actes de pastoral educativa, com la catequesi, grups de lleure o grups de joves, així com tota activitat pastoral que impliqui el treball en grup.
Als sacerdots els ha indicat que "per garantir les condicions higièniques requerides en aquesta situació, cal tenir especial cura de la neteja dels espais i objectes dedicats al culte" i els ha demanat que tapin les piles d'aigua beneïda, encara que no tinguin aigua, perquè els feligresos no introdueixin les seves mans i les toquin sense voler.
També ha recordat que és "molt recomanable" donar la comunió a la mà i que convé que les mostres de devoció i afecte cap a les imatges de culte, "tan pròpies d'aquest temps de Quaresma i de Setmana Santa", se substitueixin per d'altres com la inclinació o la reverència, evitant el contacte físic amb elles, i facilitant una major rapidesa que eviti aglomeracions.
Igualment ha recomanat "discernir acuradament" si es realitzen o no les activitats extraordinàries de parròquies i arxiprestats, com excursions, sortides, viatges o trobades, tot i que suggereix que "normalment la prudència demana no fer-les, i si són necessàries, s'ha de valorar de quina manera es pot reduir el risc de contagi".
L'Arquebisbat de Barcelona també ha activat un pla de contingència perquè els treballadors de l'arquebisbat desenvolupin les seves tasques des de casa.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El Consell Municipal de Mobilitat Sostenible i Transport Públic és un òrgan consultiu i de participació social que canalitza les inquietuds i iniciatives ciutadanes al voltant de la mobilitat i el transport públic a Badalona, de conformitat amb el que preveuen els articles 59 i 60 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.
El Consell de la Mobilitat Sostenible i Transport Públic es crea en compliment de la Carta de Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat (Carta d'Aalborg) aprovada per l'Ajuntament en Ple de Badalona del 29 de maig de 1996, i que al seu punt 1.9 diu:
Nosaltres les ciutats ens hem d'esforçar per millorar l'accesibilitat i per mantenir el benestar i els estils de vida urbans, tot reduint el transport.
Sabem que perquè una ciutat sigui sostenible és indispensable reduir la mobilitat forçada i deixar de fomentar l'ús innecessari de vehicles motoritzats.
Donarem preferència als mitjans de transport respectuosos amb el medi ambient (en particular els desplaçaments a peu, en bicicleta o mitjançant el transport públic) i situarem en el centre dels nostres esforços de planificació una combinació d'aquests mitjans.
Els diversos mitjans de transport urbans motoritzats han de tenir la funció subsidiària de facilitar l'accés als serveis locals i de mantenir l'activitat econòmica de les ciutats.
Les funcions i competències del Consell són:
• Promoció d'estudis i debats ciutadans per a la millora de la mobilitat urbana seguint criteris de sostenibilitat.
• Elaboració de propostes, informes i suggeriments destinats a les administracions pertinents. |
Nascuts l'any 2013 dins la bulliciosa escena musical murciana, Viva Suecia s'han convertit en poc temps en un dels grans referents del pop independent espanyol.
La banda arriba aquesta nit, a les 22.30 h, al White Summer de Pals, on repassaran els seus aclamats àlbums Fuerza Mayor (2016) i Otros Principios Fundamentales (2017), a més d'avançar una part del seu tercer disc, titulat El Milagro, que sortirà publicat el pròxim 4 d'octubre.
Encara que sigui la pregunta que més han hagut de respondre, d'on surt exactament el nom de Viva Suecia?
En realitat, el nom del grup surt d'una petita broma que teníem.
Fernando, el nostre bateria, va ser l'últim d'entrar a la banda, i sempre ens havien dit que li agradaven molt les bandes de postrock sueques.
I així, com a broma, va sortir un dia en un brindis.
Ens va agradar i per això vam acabar batejant la nostra banda així.
Després de publicar els seus primers treballs de forma consecutiva, el 2016 i el 2017, sembla que s'han pres amb més calma el tercer àlbum.
Quins canvis es podran trobar al nou disc?
El nou disc suposa una evolució natural per al grup.
Ens importa més fer les millors cançons.
En aquesta ocasió sí que és veritat que hem comptat amb més mitjans, amb més temps, i hem pogut barrejar textures o treballar més el so.
El resultat és una mica diferent, de vegades, encara que en alguns moments també pot recordar el que érem fins ara.
Això sí, mai abandonem la nostra essència.
Hem tingut molta sort en un moment de la nostra carrera per fer el que necessitàvem i fer-ho com volíem.
Ho hem pogut llançar a l'exterior i ha funcionat sempre molt bé.
Amb una gran resposta per part de tothom.
És una cosa pel que realment sempre cal estar agraït.
De Viva Suecia, entre moltes coses, destaquen les lletres, sempre molt emocionals.
Existeix una inspiració personal en el moment d'escriure o és més aviat com escriure ficció?
Generalment, sempre partim d'experiències que ens han passat a nosaltres mateixos, o a persones del nostre entorn pròxim.
No és gens recòndit, és bastant simple en la seva concepció.
Després sí que treballem molt la manera d'expressar-nos.
Ens agrada tenir aquesta capacitat de poder crear un codi propi amb les lletres.
Com s'explica l'existència d'una escena musical tan potent a la ciutat de Múrcia?
Múrcia és poc coneguda, i el turisme ens afecta poc.
Ningú menja una paella horrible per 25 euros per cap!
És una ciutat molt barata, hi ha una vida brutal i tothom que la visita vol tornar.
A més hi ha un bon circuit de sales, una bona oferta cultural des de fa temps.
Tot això explica en part que hi hagi una escena important.
Depenent de la zona en la qual toquen, el públic pot respondre de formes diferents?
La veritat és que en els últims anys, en els quals hem estat de gira, ens hem emportat sorpreses.
Per exemple, sempre es diu que al nord la gent és més freda, que costa més arrencar-los l'esperit salvatge.
Però quan hem estat a Galícia, ens hem sentit igual que si toquéssim a Múrcia o a Sevilla.
Personalment, fa molt de temps vaig estar girant amb la cantant figuerenca Laia Vehí.
En aquella època vaig tenir la sort de conèixer una mica més en profunditat Catalunya.
Vam passar per Barcelona, Girona, Cadaqués i molts altres indrets.
Des de llavors, sempre recordo aquesta zona amb molt d'afecte i per això sempre és un gust tornar a trepitjar les comarques gironines. |
La Mesa Negociadora, òrgan de negociació de les condicions laborals de la Universitat d'acord amb els Estatuts de la Universitat de València i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP), en la reunió del 26 de març, va arribar per unanimitat a un acord de millora de les condicions laborals del professorat associat.
Després d'un ampli procés de diàleg al llarg de les darreres setmanes entre la representació institucional de la Universitat i les seccions sindicals amb representació a la Mesa Negociadora (CCOO, UGT, CGT i STEPV), es va assolir, per unanimitat, un acord que contempla diferents escenaris de millora de les condicions laborals del professorat associat, que es va declarar en vaga en reivindicació d'una millora retributiva i d'estabilització.
L'acord, que consta de cinc punts, es pot consultaríntegrament en aquest enllaç.
El compromís assolit al si de la Mesa Negociadora contempla donar suport dins del conveni col·lectiu del personal laboral de les universitats públiques valencianes que es troba en procés de negociació amb la Generalitat Valenciana, a una retribució del PDI associat equivalent a la de professorat Titular d'Escola Universitària a temps parcial.
La Universitat de València es compromet a demanar autorització i finançament a la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic per tal d'incrementar, amb efectes d'1 d'abril, les retribucions del professorat associat per assolir el nivell retributiu més elevat de les universitats públiques valencianes, la qual cosa suposaria un increment del 25,4% del nivell retributiu actual.
Així mateix, es respectaran les condicions més beneficioses ja aplicades a la Universitat de València pel que fa al complement d'antiguitat (triennis).
L'acord assolit ahir contempla que, en cas de no comptar-se amb el finançament sol·licitat a la Generalitat Valenciana, la Universitat de València assumirà, amb autorització prèvia de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, un increment de la retribució del PDI associat del 50% de la diferència salarial actual entre la Universitat de València i el major nivell retributiu del professorat associat a les universitats públiques valencianes.
Aquesta mesura, que s'aplicaria de manera immediata amb efectes d'1 d'abril en cas de donar-se per finalitzada o suspesa temporalment la vaga de professorat associat, suposaria un impacte sobre el pressupost propi de la Universitat de València de més d'un milió d'euros que s'haurien d'ajustar sobre les partides ja existents en el pressupost de 2018, en cas de no disposar-se de fons públics addicionals.
El cost estimat per a 2019 s'eleva a 1,5 milions d'euros.
Finalment, respecte a la demanda del professorat associat d'increment de la duració dels contractes, l'acord contempla la sol·licitud d'un dictamen jurídic sobre aquesta qüestió.
A més, es convocarà una Comissió Tècnica de la Mesa Negociadora al llarg de la primera setmana lectiva d'abril per tal de d'abordar les qüestions referides a la modificació del Pla d'Estabilització del Professorat Associat, reconeixement de l'experiència laboral, docent i investigadora d'aquest professorat, així com a millores en l'assignació de la seua docència, que es tractaran posteriorment en la Mesa Negociadora. |
Argelaguer va ser la seu aquest cap de setmana d'una nova edició de la Violinada, una trobada dedicada a aquest instrument.
En aquesta ocasió, els tallers es van centrar en el rabel, un tipus de violí...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Si t'agraden les emocions i vols pasar una estona diferente amb els amics i famílies, celebra la teva festa d'aniversari amb nosaltres.
Inclou entrada a la pista i lloguer de patins, zona reserva al bar, entrepans, begudes, pastís, regal i felicitació per la megafonía de la Pista.
Obligatori l'ús de guants per tots els patinadors (3€) i el casc pels menors de 12 anys (3€).
Reserva prèvia amb un mínim de 5 días laborables.
La forma de pagament será mitjançant transferència bancària.
Un cop rebut el Formulari, el FCB us contactarà via correu electrònic per facilitar-vos la informació sol·licitada o per, un cop realitzades les verificacions pertinents, confirmar-vos la disponibilitat per les dates i horaris sol·licitats.
Oferim pàrquing gratuït accés 14 (excepte dies de partit del primer equip de futbol al Camp Nou).
Si desitges un monitor a la teva festa que acompanyi al grup en el gel durant 1 hora, ens ho comuniques al formulari.
Aquest Servei té un cost de 32€ l'hora. (màxim 15 persones per monitor).
Per optar a aquest descompte, el soci ha de ser la persona que celebra l'aniversari.
La celebració s'ha d'efectuar durant el mateix mes de l'aniversari. |
El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, ha rebut amb un alt grau d'escepticisme la mesura anunciada per l'alcaldessa, Ada Colau, de tallar vies bàsiques com el carrer d'Aragó un cop al mes en cap de setmana.
"Tallar el carrer d'Aragó ni és revolucionari ni és la resposta per fer front a l'emergència climàtica", ha sentenciat Maragall.
El dirigent republicà ha criticat que el tall de trànsit es faci els dissabtes a la tarda o els diumenges al matí, "quan hi ha menys contaminació".
Maragall considera que l'anunci de Colau "té menys efecte a la ciutat del que ja tenen sumades totes les curses que tallen més carrers més hores".
Per això, el líder d'ERC ha instat l'alcaldessa a prendre mesures amb més efecte, com ara la remodelació de la via Laietana i de la Rambla, inversions pactades en l'acord pressupostari.
En la mateixa roda de premsa, Ernest Maragall ha reclamat a l'alcaldessa que es prengui seriosament el ple sobre l'estat de la ciutat, que se sol fer a principis d'any.
El líder republicà ha proposat fer-lo en cap de setmana i no un matí de divendres enganxat al ple ordinari perquè es pugui "parlar de tot i que tothom pugui dir-hi la seva".
En el mandat anterior, Colau va fer el primer ple sobre l'estat de la ciutat al Saló de Cent, amb la voluntat d'obrir-lo a la ciutadania, però el públic inicial va anar marxant amb el pas de les hores.
Per això, els anys següents va tornar a la sala de plens.
Maragall ha plantejat un format obert a entitats, associacions i la ciutadania en general i amb les mínimes limitacions per permetre un debat àgil.
L'Ajuntament tallarà el trànsit al carrer d'Aragó i la via Laietana un cop al mes
Acord a quatre per al pressupost de Barcelona: Colau i Collboni pacten amb ERC i JxC
Colau i Maragall encarrilen un acord pel pressupost de Barcelona 2020
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Canvien de servei i retiren l'arma al mosso acusat d'abusos sexuals a una periodista per Sant Fèlix.
Els Mossos d'Esquadra han canviat de servei i han retirat l'arma a l'agent del cos acusat d'abusos sexuals a una periodista per la Diada Castellera de Sant Fèlix que es va celebrar divendres 30 d'agost a Vilafranca del Penedès.
Segons ha pogut saber l'ACN, el cos policial ha decidit prendre de manera cautelar aquestes dues mesures a l'espera de la resolució de la investigació interna que s'ha obert per determinar el futur de l'agent.
Així, aquestes són unes mesures temporals a l'espera de com conclou el procés intern.
El jutjat de guàrdia de Vilafranca del Penedès va decretar dissabte la llibertat provisional de l'agent, acusat d'un delicte d'abusos sexuals.
La jutgessa, que va prendre declaració a la víctima, als testimonis i al detingut, va acordar també incomunicació amb la periodista per cap mitjà i allunyament d'un mínim de 1.000 metres, d'acord amb la petició del ministeri públic.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
L'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) va atendre 52.000 consultes l'any passat i l'Oficina d'Atenció Econòmica (OAE), 8.000, de les quals més del 90% es fan en horari de matí i migdia.
Es generen cues i esperes que l'Ajuntament de Manresa creu que es poden reduir racionalitzant el servei.
I així ho ha fet eliminant l'atenció de 3 a 6 de la tarda de dimarts i dijous per reforçar els matins i introduint per primer cop la cita prèvia.
El primer tinent d'alcalde i regidor de Presidència, Marc Aloy, va explicar que a partir de dilluns es podrà demanar cita prèvia per als tràmits d'empadronament, canvis de domicili i servei d'acollida (en el cas de l'OAC); i per a les informacions prèvies per a l'obertura d'activitats (OAE).
La cita prèvia es podrà demanar per Internet, a través de la pàgina web de l'Ajuntament de Manresa ( www.manresa.cat ) o l'app Viu Manresa; de forma presencial a la mateixa OAC o OAE; o bé per telèfon, mitjançant el 010.
Independentment del canal, s'obtindrà un codi d'identificació de la cita i es reservarà immediatament el temps corresponent.
L'objectiu és anar incorporant la resta de tràmits al sistema, de manera progressiva, per tal que a l'entorn de la segona meitat del 2020, aproximadament, ja es pugui demanar cita prèvia per a tots els tràmits disponibles.
A l'oficina de l'OAC hi haurà un monitor que mostrarà el taulell on s'han d'adreçar les persones que arribin amb cita prèvia.
Hi haurà un taulell exprés per tal de realitzar específicament tràmits de curta durada, principalment volants d'empadronament, que es poden resoldre en pocs minuts.
S'ha de tenir en compte que els tràmits vinculats a població/empadronament són, amb molta diferència, els més sol·licitats, a l'entorn del 70%.
L'Ajuntament calcula que, amb el personal disponible actualment, d'entrada es podran atendre 17.000 cites prèvies a l'any, prop d'un terç del total de consultes que es realitzen.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El Quartet Casals, és considerat com un dels quartets de corda més importants de la seva generació, essent una de les convidades habituals als principals festivals i sales de concerts del món.
El conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, va inaugurar aquest divendres, 3 de juliol, a la Seu d'Urgell, la cinquena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP).
L'acte va tenir lloc a la sala de plens de l'Ajuntament urgellenc.
El Conseller va expressar el seu suport i admiració per tirar endavant aquest projecte cultural que dóna una visió de conjunt i transfronterera dels Pirineus.
Per la seva banda, de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, va rebre als assistents amb unes paraules de benvinguda.
També va remarcar la recent incorporació al festival del municipi de Bourg-Madame, que va estar representada pel seu alcalde, Jean-Jacques Fortuny.
Després de l'acte protocol·lari, les autoritats es van traslladar fins al claustre de la Catedral de Santa Maria d'Urgell, per assistir al concert d'obertura, que va oferir el Quartet Casals, grup instrumental del qual en formen part Abel Tomàs i Meesun Hong (violins), Jonathan Brown (viola) i Arnau Tomàs (violoncel).
El reconegut quartet vas oferir un repertori amb obres de J.S. Bach, W.A. Mozart i L.V. Beethoven.
El FeMAP va inaugurar la cinquena edició amb un dels quartets més reconeguts del moment.
Definits per la crítica internacional com un quartet per al nou mil·lenni, la formació musical ha fet les delícies dels espectadors amb una de les sonoritats més refinades, exquisides i íntimes de la música instrumental de tots els temps.
Podeu consultar tota la programació del Festival de Música Antiga dels Pirineus, en aquest enllaç. |
Coordinació: Concepcion Fuentes Moreno
Departament: Departament d'Història Contemporània
Obligació d'assistència a classe.
Competències que es desenvolupen
· Millorar i complementar els coneixements previs i la visió de conjunt sobre els diversos períodes de la Història, prenent com a marc general els coneixements exigits al professorat de secundària obligatòria.
· Millorar la capacitat d' estructuració i exposició de les idees
· Millorar l'habilitat en l'ús de la bibliografia i la recerca bibliogràfica
· Millorar la capacitat escrita i oral de transmetre els propis coneixements
I-Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga.
II- Història Medieval Universal i de la Península Ibèrica
III- Història Moderna Universal, d'Espanya i de Catalunya
IV- Història contemporània Universal i Món actual, d'Espanya i Catalunya
L'assignatura està organitzada en sessions de dues hores que es dividiran en lliçons magistrals i sessions pràctiques en les que es treballaran temes concrets del temari d'Història, formes d'abordar i estructurar els temes, bibliografia etc.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
El curs serà avaluat a partir de l'avaluació continuada de l'alumnat i a través d'un treball realitzat al llarg del curs sobre un tema concret d'Història (a escollir d'un temari d'ESO o Batxillerat).
Els alumnes dels Complements d'Història hauran de triar una "unitat temàtica" (per exemple La Revolució industrial) i veure com l'expliquen tres llibres d'editorials diferents.
S'hauran d'utilitzar només volums publicats en els últims 6 anys.
Aquest treball s'haurà de presentar abans del 31 de gener de 2020.
Haurà d'incloure: el títol del tema escollit, un esquema, un desenvolupament d'uns 7-8 folis (35.000 caràcters aprox), una bibliografia que inclogui el(s) nom(s) del(s) autor(s), Títol de l'obra, Editorial, Lloc d'Edició i Any de publicació.
L'avaluació única es farà mitjançant dos treballs tutoritzat pel professorat.
El primer sarà sobra una unitat temàtica semblant amb les mateixes característiques dels treballs d'avaluació continuada.
El segon sarà un text on es reflexioni sobre quan, què i com explicaria els diferents apartats de la "unitat temàtica" i quins recursos es ferian servir (4-5 folis, 20.000 caràcters aprox).
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB |
Número Col·legiat 30304 Col·legiat Exercent
Data d'incorporació: 26/10/2004
Secció de Dret del Consum, Secció de Dret de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Secció de Compliance, Secció de Dret Cooperatiu i de l'Economia Social
de la Competència i de la Propietat Industrial
de les Tecnologies de la Informació i la Comunicac
AQUEST COL·LEGIAT/DA HA INDICAT QUE LES SEVES DADES PERSONALS NO PODEN UTILITZAR-SE PER A FINALITATS PUBLICITÀRIES O DE PROSPECCIÓ COMERCIAL |
Entonen 'A las barricadas' quan apareix, amb el telèfon a la mà i amb cara de preocupació per l'evolució de les obres de la Diagonal, Carlos Carrizosa, membre de Ciutadans
La nova regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, es va estrenar ahir a la festa major del Casc Antic. / CÈLIA ATSET
L'hora de trobada, les 20.00 h; el lloc, la plaça Comercial.
Davant de l'edifici del Born hi ha col·locades una rua de taules preparades per al sopar de festa major del Casc Antic i, atents a l'escenari, un grup de jubilats aplaudeixen l'entrega dels premis del campionat de dòmino al Padilla i al Purito.
Tan bon punt s'acaba l'entrega dels premis, un grup de iaioflautes cantaires pugen a l'escenari i dediquen al públic vuit cançons de caire reivindicatiu.
Els iaioflautes canten bé i és just quan entonen A las barricadas, amb alè d'espartaquista, quan apareix, amb el telèfon a la mà i amb cara de preocupació per l'evolució de les obres de la Diagonal, Carlos Carrizosa, membre de Ciutadans.
Acabat el concert, s'anuncia que sortiran a la palestra Maria Assumpció Vilà, la síndica de greuges de Barcelona, encarregada de llegir el pregó, i Gala Pin, la nova regidora del barri.
També es demanen voluntaris per ajudar els iaioflautes a baixar de l'escenari.
La veu no és de Constantino Romero.
Les paraules de Vilà tenen més de discurs que de pregó.
Vull dir que és més prosaic que poètic, segurament perquè els temps no estan per a metàfores.
La síndica, que recorda la dignitat d'un barri i la seva gent, fa de telonera de l'estrella de la vetllada.
Gala Pin fa el seu primer discurs com a regidora.
Li falta ofici però li sobren les ganes, i es deixa emportar per l'esperit de la festa major.
En els discursos de les noves estrelles de la política mai falten les referències a la diversitat, als poderosos, però sento una nova expressió, "hipertròfia de la indústria de l'oci", abans de tancar el discurs amb el lema "Gaudim de la festa sense oblidar la resta".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L' Ajuntament ha prorrogat fins al 2023 la concessió del servei públic de les escoletes Fabiol-Galera, Joguina i Poriol amb les actuals societats cooperatives que les gestionen.
A l'acte de firma del conveni l'alcaldessa de Ciutadella, Joana Gomila, acompanyada del regidor president del Patronat, Sergi Servera, han remarcat l'aposta decidida de la institució per l'educació 0-3.
Les tres escoletes es desenvolupen mitjançant una gestió indirecta en mans de tres cooperatives.
Amb aquesta tercera pròrroga, des de la firma del primer contracte el 2003, els centres eductius reben aportacions econòmiques i financeres dels pressuposts municipals segons una distribució que depèn de diversos factors correctors, com ara el número de la matrícula.
L'alcaldessa i les mestres en representació de les escoles beneficiades han coincidit a remarcar la importància que suposa, com aposta protegir l'escolarització del primer tram d'edat dels infants. |
Si vols contactar amb un professional API a Ampolla, L
Al centre de l_Ampolla, al costat de l_estació de tren, s_ubica aquest garatge, amb entrada independ...
A cinc minuts del centre, prop de l_estació de tren, s_ubica aquests gran garatge amb capacitat per...
Local en venda de 500 m2 a paseo de l'arenal a Ampolla, L, Tarragona |
El president del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, Mafo, és un home proper al PSOE, però s'està convertint en una figura molt molesta per al partit i, sobretot, per al Govern socialista.
El problema fonamental és que les instruccions del Banc d'Espanya i de Mafo per afrontar la crisi econòmica estan en la línia de rebutjar un augment del dèficit de l'Estat.
En ple desenvolupament de la crisi, el Govern s'ha compromès a mantenir la totalitat de les seves polítiques socials.
I aquesta promesa només es podrà complir augmentant de forma considerable el dèficit, un plantejament que xoca clarament amb les recomanacions del Banc d'Espanya.
A més, a cada vegada que el Govern i el PSOE intenten pressionar Mafo perquè almenys es mantingui en silenci sobre aquest assumpte, el president del Banc d'Espanya torna a insistir públicament en la seva posició contrària a l'augment del dèficit públic.
Alguns dirigents del PSOE consideren que estan davant d'una autèntica rebel·lió.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
BARCELONA, 15 maig (EUROPA PRESS) -
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha anunciat aquest diumenge que el primer grup dels 150 refugiats que Espanya està preparada per acollir procedents de Grècia arribarà a Espanya dimarts 24 i dimecres 25 de maig: seran 83 persones.
En roda de premsa a Barcelona, ha dit que aquest primer grup és de 83 persones i arribarà en un o dos vols, segons tenen previst el Ministeri i l'Organització Internacional de Migracions (OIM); els 67 restants d'aquest grup de 150 refugiats, en principi, arribarà la setmana següent.
Així, ha afegit que, amb el ritme que han marcat les autoritats europees, entre maig i principis de juny hauran arribat les 150 persones de Grècia compromeses fins ara.
"Ens hem compromès a reubicar 16.000 refugiats", ha dit el ministre, i ha assegurat que es complirà aquest compromís, que forma part d'un programa comunitari de dos anys.
Fernández Díaz ha subratllat que, des de l'1 de març, Espanya està en condicions d'acollir 150 refugiats de Grècia i de completar fins a la xifra de 50 les persones acollides dins del programa pilot d'acollida de refugiats procedents d'Itàlia, del qual ja han arribat a Espanya els primers 18; per això, considera que dir que s'han acollit només 18 persones és "una part de la veritat".
"Estem esperant aquestes 200 persones", ha dit, i ha subratllat que, després d'aquesta acollida, en tots els estats membre de la UE s'hauran acollit 1.600 persones de les 160.000 compromeses per la UE, per la qual cosa ha considerat que la xifra d'acollits per Espanya representarà "una vuitena part del total", dins del programa de reubicació.
També ha explicat que, dins del programa de reassentament de refugiats, Espanya està preparada per a acollir 285 refugiats sirians i d'altres països procedents de Turquia, i ha comunicat que estan en condicions d'acollir 100 persones en el marc de l'intercanvi "1x1" fruit dels acords entre Turquia i la UE.
"Acnur ens ha comunicat que, davant de l'allau de refugiats, està saturada", ha explicat el ministre, i ha confessat que els ciutadans de Síria no es podrien acollir, però que es reubicarien altres provinents del Líban, i ha subratllat que s'està identificant prop de 120 persones per a acollir-les.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'aglomeració de visitants en moltes zones de la riera de Merlès no només té efectes negatius en l'atractiu turístic d'aquest espai protegit.
L'afluència massiva de turistes també ha provocat que, els darrers quinze anys, diferents espècies al·lòctones –és a dir, no originàries del territori– s'hagin ensenyorit dels torrents i hagin desplaçat bona part de les espècies autòctones.
Segons la biòloga de l'Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i la Flora Autòctona (ADEFFA), Núria Valls, el pla de gestió de la riera que encara s'està desplegant hauria de garantir un control estricte d'aquesta mena d'animals i preveure més recursos i estratègies efectives per protegir la flora i la fauna pròpies dels hàbitats del curs del torrent.
Valls explica que actualment, a la riera de Merlès, hi ha les següents espècies exòtiques invasores: visons americans, crancs de riu vermells i crancs senyal –també provinents d'Amèrica del Nord–, i diversos tipus de peixos, com ara el barb roig, que es va introduir a Catalunya a final dels anys 80 per satisfer els aficionats a la pesca esportiva.
Tots aquests animals han envaït el territori per la mà de l'home.
La presència d'aquests éssers vius exòtics a la riera de Merlès ha generat greus desequilibris en l'ecosistema.
Com a exemple, Valls explica que el cranc de riu vermell degrada molt els espais on viu i es reprodueix, ja que pot excavar fins a dos metres de fondària el llit dels rius per construir el seu cau.
A més a més, és un animal que cria molt i que és portador de l'afanomicosi o pesta del cranc, una malaltia que afecta mortalment els crancs de riu comuns d'arreu d'Europa, entre els quals les espècies autòctones catalanes.
Des del 2003, l'ADEFFA treballa per controlar i eliminar les espècies invasores que habiten la riera de Merlès.
En aquest sentit, cada any al juliol organitzen uns tallers de sensibilització ambiental oberts a tothom.
«Després d'una classe d'introducció en què els expliquem quines espècies viuen a la riera, la gent que participa en aquestes activitats ens ajuda a capturar exemplars de cranc de riu vermell o de cranc senyal.
L'objectiu d'aquestes trobades no consisteix a fer desaparèixer aquestes espècies del riu, ja que és un objectiu pràcticament impossible, sinó que tothom sigui conscient de la importància de conservar els espais naturals», puntualitza Valls.
Tot i això, aquestes captures han aconseguit en els darrers anys fer disminuir el nombre d'exemplars grans, que són els que es mengen les nàiades, una espècie de mol·lusc d'aigua dolça.
Pel que fa al full de ruta signat per tots els agents implicats en la gestió de la riera de Merlès, Valls i l'ADEFFA demanen que serveixi perquè « es faci complir la normativa vigent », segons la qual els entorns de la riera ja són considerats una zona protegida.
«El que cal és que les normes siguin respectades per tothom», demana Valls.
Un dels efectes negatius per a la conservació del paisatge que podrien tenir les restriccions de l'ús públic a determinades zones de la riera és que les multituds de turistes que a l'estiu van a banyar-s'hi o a prendre el sol es desplacin a la capçalera de la riera, a prop de Sant Jaume de Frontanyà, per evitar les sancions.
Per aquesta raó, Valls reclama als actors que han dissenyat el pla d'usos i gestió de la riera que destinin recursos a aquesta finalitat.
«La capçalera és l'única zona que avui no està protegida», sosté.
La població de crancs senyal en aquesta zona és més o menys similar a la que es pot trobar en altres espais de la riera.
El crancs de riu vermells, com que són d'aigües calentes, no arriben a la capçalera i ocupen altres zones. |
L'entitat ecologista Institució Altempordanesa per a l'Estudi i la Defensa de la Natural (Iaeden) ha demanat al Govern que cessi el Pla de prevenció d'incendis del cap de Creus i l'Albera (Princalb) a la zona afectada pels incendis de l'Alt Empordà (Girona) de fa un any perquè, segons la seva opinió, l'està executant de forma "il·legal".
En un comunicat aquest dimecres, Iaeden ha argumentat que el pla, portat a terme amb una ajuda d'1,8 milions del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, no compleix "cap dels requisits obligatoris de la normativa mediambiental" i comporta un risc més alt d'incendis.
Segons ha criticat, el Princalb no té una avaluació ambiental estratègica ni s'ha sotmès a l'exposició pública, tal i com marquen les normatives, i també ha demanat un altre tipus d'actuacions, com ara destinar les ajudes a netejar els marges de l'AP7 i la N-II, on s'inicien "la majoria dels grans incendis de la comarca".
La Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat ha replicat que mantindrà les accions de prevenció d'incendis, i ha assegurat que aquestes estan "emparades per la legalitat i justificades tècnicament i d'acord amb els Bombers".
Davant de les crítiques abocades per la Iaeden, la Conselleria ha remarcat que les accions incloses al projecte Princalb, arran dels incendis de l'any passat, estan consensuades amb tècnics competents i els Bombers, i compleixen estrictament amb la normativa vigent.
La Conselleria ha remarcat que el pla no ha rebut cap al·legació tècnica durant el procediment d'informació pública, i ha remarcat que els treballs han estat adjudicats pel Ministeri i la majoria estan i han estat executats per l'empresa Tragsa, de l'Estat i una de les més grans de la Unió Europea (UE) i amb més experiència a l'àmbit forestal, ha afegit.
Agricultura ha negat que les actuacions que s'estan desenvolupant comportin més risc d'incendi, sinó "tot al contrari", ha remarcat en un comunicat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'any 2008 l'Ajuntament de Terrassa es va acollir a la proposta d'intervenció integral que plantejava la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requerien una atenció especial de la Generalitat.
El 2008 era la cinquena convocatòria d'aquest programa i la Maurina va ser un dels 22 barris escollits.
El Pla de Barris havia de finalitzar l'any 2012, però la incidència de la crisi econòmica va fer que es prolongués fins al 31 de desembre de 2018, data en què va concloure la darrera pròrroga que l'Ajuntament va demanar a la Generalitat per poder garantir l'execució de tots els programes, que ja han finalitzat.
Un dels reptes d'aquest programa ha estat donar respostes innovadores a les intervencions destinades a l'espai públic, però també a totes aquelles enfocades a donar cohesió social a un barri de 7.827 habitants, on els col·lectius de joves i gent gran tenen un pes important, amb treballs sobre la convivència i la dinamització econòmica i comercial de la Maurina.
Les actuacions realitzades en àmbits de l'habitatge i millora de l'espai públic han tingut un impacte real al barri, que és visible a ulls de tothom. |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
L'excés de nitrats fa que l'aigua de l'aixeta de Calaf i rodalies no sigui potable.
L'Ajuntament apunta que, a més, "la problemàtica és d'arrel i va vinculada a la problemàtica amb els purins" que ja ha causat restriccions similars a altres punts de la comarca.
Arran del temporal 'Gloria', els nivells de nitrats de l'aigua de Calaf van superar el llindar dels 50 mil·ligrams per litre, per sobre del qual es considera que l'aigua està contaminada.
A Calaf i el seu entorn es va aconsellar que no es begués aigua de l'aixeta ni tampoc es fes servir per cuinar.
Les darreres setmanes la situació ha millorat, però els nivells encara no són correctes i la recomanació continua vigent.
Segons l' ACN, el batlle Jordi Badia comenta que "es tracta d'una qüestió que s'escapa de les seves mans.
Una solució passaria per la connexió a la Llosa del Cavall".
Badia va més enllà i reclama una política integral de l'aigua i un control del purins que, al final, són responsables de la contaminació.
Els veïns de Calaf i rodalia estan indignats també.
La situació ve de més enllà, ja que la qualitat de l'aigua fa temps que no és prou bona i, de fet, hi ha molts veïns del poble que no en consumeixen mai.
L'aigua de Calaf prové dels pous que tenen al municipi que, tot i ser abundant en quantitat, acumula massa nitrats.
Per això, miren de compensar els nivells amb l'aigua d'una riera, però el temporal Gloria la va remoure.
Davant d'aquesta situació, es va aconsellar a la ciutadania que no en begués ni tampoc la fes servir per cuinar.
El govern reconeix que el problema s'escapa de les seves mans.
Hi ha el compromís per part de l' ACA de la connexió amb la Llosa del Cavall i s'espera que pugui ser realitat al llarg d'aquest any.
Badia reconeix que "amb l' ACA els terminis mai s'han complert".
El batlle indica "el problema dels purins que, al final, són els culpables d'aquesta contaminació de l'aigua ".
En aquest sentit, reclama una política integral del cicle de l'aigua i un control més exhaustiu sobre els purins.
Badia apunta que, a hores d'ara, no hi ha contracte vigent entre l'Ajuntament de Calaf i Aigües de Manresa, ja que s'ha declarat la seva nul·litat.
A partir d'ara, Badia diu que buscaran establir una relació "basada en la confiança mútua, el control de decisions i el coneixement de la xarxa per part de l'Ajuntament".
"Això que està passant ara, per exemple, nosaltres ens creiem el que ens diu Aigües de Manresa, però no ho sabem perquè no som qui fa les analítiques ni qui pren les decisions, això no pot ser, ha de ser l'Ajuntament qui controli i qui tingui el coneixement de què passi i hi ha d'haver una relació de confiança", segons Badia.
Si no és així, el consistori "assumirà la gestió directa de l'aigua".
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
El present article avalua l'eficàcia del Paraloid® B72, un dels productes més utilitzats per protegir la su- perfície de restes fòssils, durant els tractaments de neteja o preparació química amb àcids dèbils.
Aquest producte és una de les resines acríliques més recomanades en la bibliografia recent, malgrat que no existeixen estudis que avaluïn la seva efectivitat.
Per a aquest estudi s'ha realitzat un assaig sobre restes paleontològiques protegides amb aquesta resina i els resultats han estat positius. |
Sou a: Portada > Estudis > Model docent > Programa Aprenentatge Servei > 6è Mercat
El Mercat de Projectes Socials és una activitat orientada a facilitar la col·laboració entre les entitats socials i la URV en el context del Programa d'Aprenentatge Servei.
És una actuació inclosa en el Pla Estratègic del Consell Social de la URV.
L'objectiu és afavorir el contacte directe entre les entitats amb àmbit d'actuació al territori, l'estudiantat i professorat universitaris, amb la finalitat de promoure Treballs de Fi de Grau i de Màster que responguin a necessitats reals i siguin duts a terme d'acord amb els paràmetres de la innovació social.
Es podrà entrar en contacte amb les entitats, per tal d'explorar les possibilitats dels projectes presentats, susceptibles de ser desenvolupades per part de l'estudiantat i professorat durant el curs acadèmic 2019-2020.
S'hi podran trobar projectes de naturalesa social, cultural i ambiental, d'interès potencial per a titulacions de tots els àmbits de coneixement.
El 6è Mercat de Projectes Socials és una activitat inclosa dintre de les Accions Específiques de Formació de l'ICE de la URV (PROFI110).
Contacteu amb nosaltres Telèfon (+34) 977 558 000 |
El riu que ens porta transita a vegades per vies inesperades.
A mi, una d'elles em va portar a dedicar-me intensament a missions d'observació electoral, sobretot, en llocs delicats.
En 36 ocasions vaig treballar com a expert internacional en zones com l'Amèrica Llatina, Centreamèrica, Palestina, tot l'ex-Iugoslàvia i d'una manera molt reiterada en els 15 estats que van integrar l'URSS.
La meva dedicació als drets humans es va traduir en una gran col·laboració amb l'OEA (Organització dels Estats Americans), la UE i l'OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa).
Disculpi el lector aquesta introducció en primera persona.
El seu únic objectiu és assenyalar que la meva reflexió té la seva base en el que he viscut més que en la sapiència.
En les missions internacionals hi ha observadors de llarga durada i altres que hi assisteixen els últims dies, d'una manera molt intensa en la jornada de votació, visitant col·legis i prenent notes en qüestionaris que permeten apreciar si s'actua segons els estàndards democràtics.
Amb la tasca de diversos equips, la informació puntual comunicada permet als experts del centre base prendre la temperatura a tot el que hi passa.
Tot es considera per fer l'informe final de valoració que serà públic.
Però hi ha altres elements no referits al dia dels comicis sinó que han configurat l'ambient i context del país per poder afirmar si les eleccions han sigut democràtiques o no.
S'aprecien diversos factors: el pluralisme informatiu, l'accés dels candidats als mitjans, les restriccions per ser elegibles o electors, si el poder s'aprofita de la seva situació...
N'hi ha un altre d'important: que els candidats o opositors hagin tingut o no l'oportunitat de fer campanya amb igualtat d'oportunitats.
Això m'ho he trobat en diverses missions d'observació.
Delata que hi ha un partit que s'ha beneficiat d'un finançament irregular.
En el cas d'Espanya està demostrat per la Guàrdia Civil i la fiscalia que el Partit Popular ha tingut un gran avantatge al disposar de molts fons obtinguts mitjançant delictes.
Però em vull centrar en altres experiències viscudes per mi (a part de Veneçuela) on uns fets gravíssims determinen que els comicis, i per tant el país, siguin qualificats d'antidemocràtics.
D'això n'he sigut testimoni diverses vegades i sempre en països totalitaris o amb gèrmens d'això.
M'he trobat personalment aquestes situacions a Rússia, a Bielorússia, a la Ucraïna del prorús Ianukòviv, en algun país caucàsic o en diversos de l'Àsia Central, tots d'origen soviètic.
En tots aquests casos, l'avaluació de la Missió Electoral Internacional és negativa.
No es poden afrontar unes eleccions quan els líders són a la presó.
Que aquí, per instàncies del fiscal nomenat pel Govern, els legítims governants principals hagin sigut empresonats és antidemocràtic.
President del Comitè Editorial d'EL PERIÓDICO.
La severitat i recargolament del Dret que han fet el reprovat fiscal general i la jutge Carmen Lamela mostren una actuació molt esbiaixada i antijurídica.
Poc després, un jutge belga no va ordenar que el president Puigdemont i quatre consellers entressin a la presó.
En 15 dies es dictarà la resolució definitiva de la justícia belga.
Previsiblement denegarà una entrega a una Espanya sense garanties.
Mentre el vicepresident i set consellers segueixen empresonats, un altre òrgan, el Tribunal Suprem, va disposar la llibertat amb poca fiança per a Carme Forcadell i els membres de la Mesa del Parlament.
Així, davant la manera sumaríssima d'actuar de la jutge de l'Audiència Nacional, el Suprem no ha aplicat aquest criteri, sinó que suavitza els efectes.
Lque Forcadell no va anar a la presó no pot basar-se a acatar o no un precepte constitucional, contestar a la fiscalia, minimitzar l'embolic que ella va fer o renunciar a participar en política fora del marc constitucional.
Després del 155, ni el Govern ni el Parlament van fer el gest de rebel·lar-se ni de cap desacatament.
Per això, Forcadell hauria de ser jutjada pels fets imputats (els mateixos que els consellers), i no per acataments florals per salvar-se.
És només un subterfugi per pal·liar la brutalitat jurídica feta amb Oriol Junqueras i els consellers presos.
I per realitzar una humiliació en tota regla amb el Codi Penal com a espasa.
Però tranquils, Forcadell no va arribar a besar la bandera espanyola.
Una cosa més suau era suficient en aquest judici polític en el qual el jutge va expressar dubtes que hi hagués hagut rebel·lió o malversació.
Declaració unilateral d'independència (DUI) |
Marine Le Pen faria el paper perfecte d'una propietària d'hotel de províncies en una novel·la de Simenon: pràctica, hàbil a repassar comptes i a discutir factures, desconfiada, endurida
Al març vaig viatjar directament de Nova York a la capital de França, convidat per Sciences Po, l'Escola de Ciències Polítiques de París, a fer una conferència sobre nacionalisme i identitat.
Desembarcar a Europa aquell matí no va ser fàcil.
Els vols transatlàntics em deixen la boca pastosa i el cap sense nord, gairebé ingovernable.
L'aeroport de Charles de Gaulle és un artefacte monstruós, meitat ciment, meitat vidre, dissenyat seguint la imaginació funcionalista de la dècada dels setanta.
Em va confirmar una llei implacable en l'arquitectura d'avui en dia: com més futuristes es volen fer els edificis, més ràpidament passen de moda.
El futur és rarament el que planegem.
A fora m'esperava un matí colgat sota una boirina molla encerclada per un horitzó metàl·lic.
El taxi, un Citroën no gaire polit, humitejava també.
Naturalment, la carrera fins a la Rive Gauche va ser llarga -tot París acabava de llevar-se amb nosaltres-.
Després d'alguns intercanvis educats, la conversa va agafar força de seguida.
El meu conductor va reconèixer, amb un somriure tímid, propi de qui confessa haver comès un crim inevitable, que Le Pen era la seva candidata.
Discutir amb taxistes al volant (i barbers amb navalla) sempre m'ha semblat molt perillós.
Estava cansat, em digué, de l'establishment que porta governant França des de fa quaranta anys, de l'alternança entre els mateixos " énarques ", de la submissió als dictats de la Unió Europea.
Una victòria de Le Pen el feia sentir optimista: hi veia la possibilitat de trencar coses, de sacsejar un país immòbil.
L'aterria la decadència i l'individualisme en què s'havia instal·lat el país.
Em va sorprendre fent una cosa habitual entre italians: una autocrítica ferotge a la incapacitat dels seus compatriotes de ser seriosos, de complir estrictament la llei.
Era la nostàlgia de no haver pogut arribar mai a ser calvinistes.
Potser per demostrar-ho amb fets va agafar el seu mòbil i va fotografiar un cotxe que feia alhora de taxista i d'Uber -una cosa, em va informar, del tot il·legal-.
No hi ha cap dubte que, als anys setanta, el meu taxista hauria votat Marchais i el PCF.
Transitant per la vila de París, em va semblar que la dolça França continua oferint una vida agradable, com el crostó d'una 'baguette' acabada de fer
Com que als francesos (igual que als catalans de mena) els agrada rondinar i discutir-se, és complicat saber si aquelles queixes tenien un fonament objectiu.
Amb les estadístiques a la mà, la situació de França es pot llegir de moltes maneres.
D'una banda, l'estat del benestar funciona bé.
La natalitat (que és un dels millors indicadors del nivell d'optimisme d'un país) és, amb Irlanda, la més alta d'Europa.
Ja transitant per la vila de París, em va semblar que la dolça França continua oferint una vida agradable, com el crostó d'una baguette acabada de fer.
D'altra banda, l'atur juvenil és alt; l'assimilació de la minoria musulmana, deficient, i la separació (o décalage ) entre el nucli econòmic i polític, París i la gent de suburbis i de províncies, cada cop més gran.
De la senyora Le Pen en sé molt poques coses.
Les que expliquen els diaris, que, en principi, tendeixo a creure perquè la candidata del FN no em cau gens simpàtica.
Faria el paper perfecte d'una propietària d'hotel de províncies en una novel·la de Simenon: pràctica, hàbil a repassar comptes i a discutir factures amb els seus proveïdors, desconfiada, endurida pel frec continu del negoci, amb la impenetrabilitat que produeix creure's part d'una llengua i una civilització superiors a la dels veïns.
Per a Le Pen, com per a Mélenchon, defensar la nació és l'única estratègia per conrear la democràcia
Fa uns mesos la vaig veure entrevistada a la televisió pública del Quebec.
La periodista, que deixava anar preguntes d'una gran inanitat, va morir aixafada per les respostes, glacials i precises, de la líder francesa.
Allí no hi havia cap vestigi dels prejudicis reaccionaris de Le Pen pare sinó l'apropiació directa, explicada d'una manera convincent i efectiva, del discurs republicà francès més pur.
Marine Le Pen es reivindicava com l'únic polític que posava la defensa dels ciutadans i ciutadanes francesos, amb independència del seu origen, creences o pell, per davant de tot o de tothom.
Contra el cosmopolitisme tou de l'esquerra socialista, que va deixar de creure en una nació francesa sense esquerdes (aquella que fuetejava nens bretons quan no utilitzaven la llengua nacional) als anys setanta i va promoure la construcció d'hipermercats arreu.
Contra el globalisme tecnocràtic d'un Macron, exempleat de la banca Rothschild.
Per a Le Pen, com per a Mélenchon, defensar la nació és l'única estratègia per conrear la democràcia.
En aquest sentit, el projecte europeu s'ha quedat sense discurs.
Probablement ara Le Pen perdrà les eleccions presidencials.
Però considerant la qualitat etèria dels seus oponents, no em sorprendria veure-la a l'Elisi l'any 2022.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Escola Pia ) Cada any, gràcies a la Fundació Educació Solidària i la seva contrapart al Senegal, l'Association Éducation Solidaire, més de 1.000 nens i nenes d'entorns desafavorits d'aquest país poden anar de colònies d'estiu durant els mesos de juliol i agost.
Aquest any la FES ha engegat una campanya de micromecenatge amb el repte d'aconseguir becar a 200 nens i nenes perquè vagin de colònies a Sam Sam, Thiarroye, Sokone o Kabrousse.
Cada beca té un valor de 15€, un petit gest que pot canviar el seu estiu.
La importància de poder viure un estiu diferent a través d'activitats de lleure educatiu és un element vital en el procés de creixement.
Tot i així, cada any les dificultats per poder seguir portant a terme aquestes activitats són més grans, i després de més de 10 anys fent colònies d'estiu no volen deixar-ho de fer; "és un deure conjunt que hem anat adquirint amb aquests nens i nenes", afirma la Fundació. |
A PARTIR DE L'1 DE GENER DEL 2020
L' Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) aprova una rebaixa del 4,95% en la tarifa de l'aigua, que es farà efectiva a partir de l'1 de gener del 2020 en els 23 municipis que gestiona directament a través de l'operador Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua (ABEMCIA).
Una nova rebaixa que se suma a les ja realitzades des del 2015 i a la congelació de la tarifa el 2019, que inclou una reducció en la tarifa social.
El cost de la tarifa social de l'aigua disminueix, alhora que un nombre de famílies més elevat podrà aprofitar-se'n.
Els 23 municipis de l'AMB afavorits per aquesta mesura, aproximadament 2,8 milions de persones, són aquells on el titular del servei és l'AMB i l'empresa concessionària del qual és ABEMCIA.
Es tracta de Badalona, Barcelona, Begues, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, el Papiol, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Torrelles i Viladecans.
Els 13 municipis restants no es veuran afectats per la rebaixa, ja que en alguns casos els seus ajuntaments tenen contractats altres operadors per al servei, i en d'altres són els mateixos ajuntaments els que el gestionen de forma directa.
L'abaratiment de la tarifa de l'aigua en aquests municipis s'ha aconseguit mitjançant la contenció d'una sèrie de despeses del servei negociades des de l'AMB amb ABEMCIA.
S'han reduït els preus proposats per l'operadora respecte a l'energia elèctrica, les assessories, els treballs de manteniment per a tercers i les partides de publicitat, alhora que s'han establert una sèrie de noves condicions per controlar determinades partides de despeses: tot això s'ha traduït en una disminució del cost de l'aigua.
Per exemplificar la rebaixa, l'AMB ha fet un càlcul aproximatiu en el qual s'estima que, si una tarifa domèstica estàndard d'una vivenda de tres persones és actualment de 15,4 euros al mes, a partir de l'1 de gener del 2020 serà de 14,8 euros al mes.
Aquest càlcul contempla un consum estàndard i responsable de fins a 9 m3 per usuari/mes, que vindria a ser aproximadament 100 litres per persona i dia.
D'aquesta forma, a partir del gener que ve l'usuari pagarà menys per l'aigua que consumeixi, tot i que això no signifiqui necessàriament una rebaixa del total de la seva factura de l'aigua.
I és que hem de tenir en compte que, al cost de l'aigua per si mateix, s'hi sumen una sèrie de tributs i impostos detallats a la nostra factura.
Parlem de la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR), el cànon de l'aigua, la taxa de clavegueram o l'IVA sobre alguns d'aquests conceptes, que són determinats per diferents factors (com el municipi al qual pertany cada usuari) i per diferents agents (com els ajuntaments, l'Agència Catalana de l'Aigua o l'Agència Tributària).
Per descomptat, també dependrà del tipus de comptador que cada consumidor tingui instal·lat (segons les seves necessitats) i òbviament del consum que es faci.
Aquesta nova rebaixa en la tarifa de l'aigua s'emmarca en una sèrie de reduccions ja fetes des del 2015 que, acumulades, sumen un 9% de rebaixa tota l.
El desembre del 2016 la tarifa va baixar un 2,4%, tot i que l'empresa concessionària ABEMCIA havia suggerit un increment de l'1,6%.
De la mateixa manera va passar el març del 2018, quan la tarifa es va rebaixar un 1,65% rebutjant una altra nova proposta d'augment d' Aigües de Barcelona del 3,7%.
Aquell mateix any, després de rebutjar un altre plantejament d'augment de l'operadora d'un 4,1%, AMB es va comprometre a revisar l'Acord Marc del seu contracte al detectar-se un desequilibri positiu en els ingressos d'Aigües de Barcelona.
Finalment, aquest gener va ser la mateixa empresa la que va suggerir la congelació tarifària durant el 2019, i de cara al 2020, una nova tarifa de l'aigua amb un decrement del 3,9%, que finalment AMB ha augmentat fins al 4,95%.
Aquesta nova tarifa, que entrarà en vigor al gener, modifica també les condicions i l'accés a la tarifa social dirigida a col·lectius diversos que tenen en comú la precarietat econòmica o estan en risc de patir-la.
Per entendre les seves millores, hem de tenir en compte les dues quotes en què es divideix la tarifa de l'aigua.
D'una banda, la quota de servei (quantitat fixa que paga qualsevol abonat per la disponibilitat immediata i l'accés permanent al servei d'aigua) i, de l'altra, la quota de consum (quantitat variable determinada pel consum fet per l'usuari i dividida en cinc trams de consum).
Si actualment la tarifa social bonifica el 75% de la quota de servei i el 75% del consum del primer tram (fins a 6 m3 al mes per usuari; un consum molt bàsic), l'any que ve es bonificarà el 50% de la quota de servei i el 50% de la quota de consum tant del primer tram com del segon (fins a 9 m3 al mes per usuari; un consum adequat i responsable).
En xifres, l'AMB calcula de forma estimativa que si una tarifa social estàndard d'una vivenda de tres persones és actualment de 12,5 euros al mes, a partir de l'1 de gener del 2020 serà de 7,4 euros al mes.
Aquest càlcul contempla de nou un consum responsable de fins a 9 m3 per usuari/mes (100 litres per persona i dia aproximadament).
A més d'una millora en la bonificació de la tarifa social, s'ha fet una segona modificació per facilitar l'accés a aquest tipus de tarifa.
Per primera vegada, s'uniformitzen els requisits d'accés, amb els quals planteja l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per a altres conceptes relacionats amb el subministrament d'aigua, i facilita que un nombre més gran de famílies siguin bonificades.
L'AMB calcula que aproximadament es passarà de 18.000 famílies bonificades actualment, a 54.000 a partir del gener del 2020.
A més, a l'unificar criteris entre administracions, ja no serà possible que una mateixa família sigui bonificada per l'ACA pel cost del cànon de l'aigua i no ho sigui en la tarifa de l'aigua.
S'igualaran les condicions per accedir a les dues bonificacions.
Ja present en la tarifa anterior, la progressivitat en la quota de consum de l'aigua continua existint en la nova tarifa i és clau per impulsar un consum responsable d'aquest bé escàs.
El concepte de progressivitat suposa que com més aigua consumeix un usuari, més cara és.
És a dir, més enllà de pagar més per un volum d'aigua més gran, el consumidor està pagant un preu més alt per l'aigua consumida.
Aquesta és la penalització imposada per l'AMB i per ABEMCIA per afavorir una responsabilitat social i mediambiental més gran.
En aquest sentit, l'administració només garanteix un preu just de l'aigua per a un ús vital.
Si ens fixem en la quota de consum del nostre rebut, veurem que aquesta es calcula bimestralment i es divideix en cinc trams amb preus progressius.
El primer tram va de 0 m 3 a 6 m; el segon tram de 6 m a 9 m; el tercer de 9 m a 15 m; el quart de 15 m a 18 m, i el cinquè de 18 m a 25 m.
Qui més estalvi d'aigua fa, menys trams consumeix i menys paga.
En aquest sentit i segons l'OMS, el consum adequat per contribuir a la conservació del medi ambient i del cicle hidràulic és de 100 litres per persona i dia.
A partir del 2020, el cost progressiu de l'aigua serà el següent: d'1,64 €/m per un consum de fins a 9 m; d'1,76 €/m per un consum de fins a 15 m; d'1,89 €/m per un consum de fins a 18 m; i de 2,26 €/m per un consum de fins a 25 m.
Aquesta progressió en el preu de l'aigua en relació amb el consum realitzat és una altra de les mesures utilitzades amb l'objectiu d'impulsar una política de gestió de l'aigua justa, racional i inclusiva.
Àrea Metropolitana de Barcelona
Durant els últims anys, l'AMB no ha deixat de fer esforços per garantir que la ciutadania pagui un preu just per un servei, el de l'aigua, que reconeixem com un bé imprescindible i de primera necessitat.
És per aquesta raó que, ja des del 2015, vam començar un canvi de tendència en l'evolució del preu del rebut.
Durant tot el mandat 2015-2019, només vam tocar la tarifa d'aigua per baixar-la, revertint la pujada acumulada en els 10 anys anteriors.
Després de rebaixes successives als últims exercicis, hem demostrat que és possible, si existeix voluntat política, ajustar el preu que paga la ciutadania als costos reals del servei, per traslladar-li l'impacte més baix possible.
Aquesta reducció ha culminat amb la congelació de les tarifes durant tot el 2019, i la reducció del 4,95% de cara al 2020.
En total, hem aconseguit un descens del 9% eliminant despeses supèrflues al servei, amb l'oposició de les veus que encara ens reclamaven més augments.
Seguirem treballant per ajustar al màxim aquesta tarifa.
De cara al 2020 també reformularem la tarifa social de l'aigua, per ampliar la quantitat de famílies que podran acollir-s'hi, i garantirem, una vegada més, que tothom pugui disposar d'aquest dret bàsic, incloent-hi les persones més necessitades.
Més notícies de Metròpolis Barcelona
AMB ( Àrea Metropolitana de Barcelona ) |
Macias assegura que aquest és un projecte "sòlid i solvent" que reduirà emissions i captarà encara més passatgers dels previstos
Barcelona.-El responsable de la connexió del tramvia per l'avinguda Diagonal, Pere Macias, ha reivindicat aquest dimarts que els millors experts internacionals han avalat els estudis sobre aquesta qüestió que ha elaborat l'Ajuntament.
Ha respost així després que el Grup Demòcrata encarregués un estudi a dos professors de la UB que qüestionen la metodologia i les dades emprades pel consistori per estimar la viabilitat d'aquesta projecte.
"És una metodologia internacional que els millors experts de transports de les millors universitats ens van avalar", ha apuntat Macias, que ha insistit que aquest és un projecte "sòlid i solvent" que reduirà emissions i que captarà encara més passatgers dels que preveu l'Ajuntament.
Macias ha garantit la solvència del projecte de connexió del tramvia per la Diagonal malgrat les "lupes" que se li vulguin posar.
"Té capacitat per respondre totes les objeccions que es vagin situant", ha dit.
Pel que a fa a la metodologia que ha fet servir l'Ajuntament i que critica l'informe encarregat pel Grup Demòcrata, Macias ha recordat que fa uns dies la UPC va organitzar una conferència internacional sobre aquesta qüestió i els millors experts de tot el món "van avalar-la".
"No tenim el més mínim dubte que tota la metodologia que hem utilitzat és la mateixa que fan servir les grans ciutats del món que estan implantant el tramvia", ha afegit.
Pel que fa a l'escassa reducció d'emissions que l'informe de la UB assegura que tindrà aquest projecte, ha apuntat que en poques setmanes es podrà presentar l'estudi de mobilitat, que revela un bon comportament del trànsit, el que augura també un bon comportament ambiental.
"Com passa a tot arreu del món, el tramvia aporta millores ambientals", ha continuat Macias, que ha explicat que algun dels experts no va poder més que somriure quan se li va plantejar que alguns asseguraven que aquesta connexió empitjoraria la qualitat ambiental.
Sobre la captació de nous usuaris del transport públic, ha augurat que la connexió captarà encara més dels que preveu l'Ajuntament, una xifra que també ha posat en qüestió l'estudi de la UB, i ha tornat a citar l'opinió d'experts internacionals reunits la setmana passada a Barcelona.
En preguntar-li per la congestió, ha remarcat que aquest projecte no busca més fluïdesa per a l'automòbil, sinó un transvasament constant de ciutadans que deixen el vehicle privat i opten pel transport públic.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Nestlé invertirà entre nou i deu milions d'euros en la remodelació de l'edifici principal de la seva seu espanyola, situada a Esplugues de Llobregat (Barcelona), amb l'objectiu d'aprofitar millor l'espai, augmentar la comunicació entre els equips de treball i fomentar la sostenibilitat ambiental.
Fonts de Nestlé han explicat a Europa Press que el futur del segon edifici, el més pròxim a l'autopista, està per decidir, ja que les obres, que s'han iniciat aquest mes a la zona del restaurant i es realitzaran per fases sense afectar el ritme de treball, culminaran el 2015.
Així, les mateixes fonts han precisat que durant els pròxims mesos començarà un sondeig del mercat immobiliari amb l'objectiu de valorar el possible destí d'aquest segon edifici.
La remodelació de les oficines centrals també comportarà el trasllat d'alguns negocis, ja que l'actual equip de Nespresso, integrat per gairebé 45 persones, s'incorporarà a aquest edifici principal, en què treballen uns 600 treballadors.
La nova configuració de les zones de treball i descans es basa en el concepte 'open space', que promourà la comunicació de les persones i el treball en equip eliminant els despatxos tancats, i l'objectiu és concentrar el personal en un únic edifici.
Es renovaran tots els mitjans audiovisuals, i s'actualitzaran totes les instal·lacions de cafeteria i restaurant, que fins ara eren privades, i s'obriran a altres empreses de l'entorn de Nestlé.
Des del punt de vista de sostenibilitat mediambiental, es modificarà l'estructura de la façana per reduir la insolació de la part sud i es renovaran els sistemes de climatització de l'edifici, entre d'altres aspectes, amb l'objectiu d'aconseguir l'acreditació LEED Gold.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.