text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
El llançament espacial sense coet (o bé non-rocket space launch o NRS en anglès) és un llançament a l'espai on part o tota la velocitat i l'altitud necessària és proporcionada per quelcom que no sigui l'ús de coets d'un sol ús. S'han proposat tot un seguit d'alternatives als coets d'un sol ús. En alguns sistemes, com ara els ganxos espacials, el trineu coet, i el llançament aeri, utilitzen un coet per arribar a l'òrbita, però només és "part" del sistema.
Els costos de llançament d'avui en dia són molt alts – $10.000 a $25.000 per quilogram des de la Terra a òrbita terrestre baixa. Com a resultat, els costos de llançament són un gran percentatge en el cost de tots els afers espacials. Si els costos de llançament es poden abaratir es reduirà el cost total de les missions espacials. Afortunadament, a causa de la naturalesa exponencial de l'equació del coet, proporcionant fins i tot una petita quantitat de la velocitat a LEO per altres mitjans té el potencial de reduir considerablement el cost d'arribar a l'òrbita.
Amb la reducció dels costos de llançament en milions d'euros per quilogram faria que molts dels projectes espacials a gran escala proposats, com ara la colonització espacial, l'energia solar espacial i la terraformació de Mart fossin possibles.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una ciència experimental o ciència empírica és el nom que reben les ciències que comproven les Hipòtesi mitjançant un experiment.
Altres ciències no poden comprovar les seves hipòtesis amb un experiment sinó només amb l'observació, un paradigma, com és el cas de l'astronomia.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
PlanetTechNews.com és una revista en línia que proporciona les últimes novetats i les notícies diàries en les àrees relacionades amb la tecnologia, la ciència i la innovació. El contingut està destinat a ser accessibles a un públic ampli; inclosos estudiants, científics i altres professionals, així com entusiastes sense coneixements tècnics.Llançat al novembre 2011, PlanetTechNews.com és un lloc web que té el suport de la University College de Londres (UCL). També és notable per la seva combinació d'agregació de notícies amb l'atractiu visual d'una revista en línia.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Tecnologies emergents o tecnologies convergents són termes usats per assenyalar l'emergència i convergència de noves tecnologies, respectivament. Aquestes tecnologies tenen potencial per acabar incorporant-se al mercat tecnològic, aportant noves utilitats. Normalment aquestes fan servir tecnologies més antigues i afegeixen novetats i aplicacions, tenint present la situació actual i futura de possible demanda.
Aquestes tecnologies tenen unes característiques destacables comunes que solen ser: el creixement i incorporació al mercat ràpids, novetat i grans probabilitats de tenir un important impacte socioeconòmic.
Les tecnologies emergents són creades amb la finalitat d'aconseguir una major comoditat i eficiència de l'ús de les tecnologies. Totes les tecnologies volen tenir una incorporació al mercat ràpida, però el problema es que posteriorment de l'aparició principal, aquestes tecnologies creen moltes expectatives que més tard es veuen reduïdes. Totes les tecnologies emergents tenen un procés comú, el qual es troba representat al cicle de sobreexpectació.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
250 nanòmetres (250 nm) és una tecnologia de fabricació de semiconductors en què els components tenen una dimensió de 250 nm. És una millora de la tecnologia de 350 nm. La llei de Moore diu que la superfície és redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia serà de
250
≃
350
2
{\displaystyle 250\simeq {\frac {350}{\sqrt {2}}}}
. Sabent que els àtoms de silici tenen una distància entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor té de l'ordre de 460 àtoms de llargada.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura és un espai interdisciplinar d'investigació i divulgació del fenomen religiós que es va presentar el febrer del 2012 a la Facultat de Comunicación Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Des del seu inici dirigeix l'observatori la professora Miriam Díez Bosch.L'entitat es va crear per a ser un punt de referència de l'estudi de les religions en relació amb la comunicació i la cultura. Entre els projectes endegats hi ha el de fer una gran base de dades per trobar informació de totes les religions, impulsar l'anàlisi del tractament que fan els mitjans de comunicació de les religions i oferir formació en aquest àmbit a través, per exemple, d'un postgrau sobre aquesta matèria. Entre altres iniciatives, lidera el projecte europeu Religion in the Shaping of Europaan Cultural Identity (la religió en la construcció de la identitat cultural europea) en col·laboració amb la Universitat d'Edimburg, la Fundació Sigtuna de Suècia i el Museu del Cristianisme de Sticna, a Eslovènia; i treballa en un mapa interactiu dels missioners catalans.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Yoigo (anteriorment Xfera) és el nom comercial sota el qual opera Xfera Móviles S.A., el quart operador de telefonia mòbil espanyol. Yoigo disposa de llicència i xarxa pròpia per a la tecnologia UMTS/3G/4G, i de dos acords d'itinerància nacional per utilitzar les xarxes GSM i UMTS de Movistar i la xarxa GSM de Vodafone en tot el país. L'acord prioritza la xarxa de Movistar.
Tot i que el seu llançament comercial es va dur a terme el desembre de l'any 2006, l'empresa es va fundar l'any 2000. A finals de 2008 tenia 760.000 clients aproximadament, i és la quarta operadora per nombre de línies al mercat català i espanyol. La previsió dels seus responsables d'aconseguir el milió de clients es va aconseguir el gener de 2009.
Els seus principals competidors són les altres tres empreses amb xarxa pròpia: Movistar, Vodafone i Orange i, entre els operadors mòbils virtuals Simyo, Carrefour Mòbil i Eroski Mòbil.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
En matemàtiques, un espai és un conjunt amb alguna estructura afegida.
Els espais matemàtics sovint formen una jerarquia, és a dir, un espai pot heretar totes les característiques d'un espai. Per exemple, tots els espais prehilbertians (és a dir espais vectorials amb producte escalar) també són espais vectorials normats, perquè el producte escalar provoca una norma en l'espai prehilbertià tal que:
‖
x
‖
=
⟨
x
,
x
⟩
.
{\displaystyle \|x\|={\sqrt {\langle x,x\rangle }}.}
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un tècnic és un expert o algú que es dedica professionalment a qualsevol àmbit de la tècnica o la tecnologia. La tècnica és una aplicació pràctica de la cultura que és pròpia de cada societat i que inclou moltes branques de gran diversitat, abastant tot l'art (la paraula art deriva del grec τέχνη, téchne) i tota l'enginyeria. Hi ha tècnics més generalistes i altres de més especialitzats.
En l'àmbit catalanoparlant, en el passat, art i tècnica eren sinònims, com encara ocorre en la llengua italiana, per exemple, i en llatí i grec la mateixa paraula volia dir art, tècnica i ofici. Així, el concepte de la professió de tècnic està molt lligat amb el d'artesà.
Els tècnics es caracteritzen per tenir alts coneixements teòrics i pràctics i, especialment, per portar-los a la pràctica amb creativitat. En cada cas es troba amb allò que és nou i on cal «inventar» la manera concreta de fer. En general, cadascun té la seva personalitat i experiència. És de manera que, tot i que tinguin com a base les mateixes metodologies, filosofies i coneixements científics, rarament obtindran exactament el mateix resultat de la mateixa manera.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un servomecanisme és un sistema format de parts mecàniques i electròniques que de vegades són usades en robots, amb part mòbil o fixa. Pot estar format també de parts pneumàtiques, hidràuliques i controlat amb precisió. Exemples: braç de robot, mecanisme de frens automotor, etc.
Ja des de la segona meitat del segle xix les i els enginyers van inventar màquines capaces de regular la seva activitat per elles mateixes; anomenem servomecanismes a aquests sistemes. Es tracta de dispositius capaços de captar informació del medi i de modificar els seus estats en funció de les circumstàncies i regular la seva activitat de cara a la consecució d'una meta.
A partir de 1948, Wiener, el fundador de la cibernètica, va mostrar que les categories mecanicistes tradicionals, en particular, la causalitat lineal, no servien per a entendre el comportament d'aquests sistemes. Els servomecanismes mostren un comportament teleològic i una estructura causal circular, com en el cas del sistema format per un termòstat i una font de calor.
Un error típic és confondre un servomecanisme amb un servomotor, encara que les parts que formen un servomotor són mecanismes. En altres paraules, un servomotor és un motor especial al que s'hi ha afegit un sistema de control (targeta electrònica), un potenciòmetre i un conjunt d'engranatges que no permeten que el motor giri 360 graus sinó només aproximadament 180. Els servomotors són comunament usats en modelisme com avions, vaixells, helicòpters i trens per a controlar de manera eficaç els sistemes motors i els de direcció.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
En cristal·lografia, el factor d'empaquetament atòmic (FEA), en anglès: Atomic packing factor, APF, és la fracció de volum d'una cel·la unitat que està ocupada per àtoms.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els pals del diable són un joc malabar consistent a mantenir a l'aire un bastó mitjançant dos pals més que el malabarista porta a les mans. El tercer pal es pot llançar i fer girar per l'aire aconseguint diferents piruetes de diferents dificultats.
El pal del diable central pesa 230 grams i té una longitud de 66 centímetres. El seu diàmetre és de 3 centímetres als extrems i de 2 centímetres al centre. Existeixen models per a principiants amb materials que permeten un agafament més gran, o també models per experts en els quals es pot calar foc als extrems i ser usats mentre cremen. Els dos pals de les mans són més lleugers, curts i prims que el pal central.
El bastó del diable s'usa des de fa molt de temps. En l'època medieval ja s'usava.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un difusor variable és una vàlvula que canvia la seva secció de pas quan es modifiquen les propietats del fluid que la travessa. Els carburadors són les màquines que els utilitzen amb més freqüència encara que serveixen també en altres mescladors.Un difusor variable té una secció convergent, la gola i una secció divergent. El fluid és Velocitat subsònica i la pressió del gas o de la barreja de gasos, s'expandeix a la secció convergent, assolit el major buit relatiu a la gola. Un mecanisme extern que pot ser una campana de buit o un força, utilitza la pressió de buit per a moure la porta del difusor.
Els difusors variables són autòmats que obeeixen a la velocitat del fluid mesurada amb el nombre de Mach. Com que la forma física del difusor difícilment pot ser un tub venturi perfecte sempre existiran pèrdues per contracció del doll.
El més interessant d'aquest mecanisme és que si es coneix la forma com varien els coeficients de pèrdues, ell és un sensor de la velocitat del flux de pes.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'asta ascendent, en tipografia, és la part d'una lletra llatina més alta que l'altura de la x de la font.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El desenvolupament del teatre ha estat sempre vinculat al de la tecnologia i a l'inrevés.
El teatre, malgrat tractar-se d'una de les manifestacions artístiques més antigues de la humanitat, ha sabut adaptar-se i perviure gràcies a la capacitat que ha tingut d'incorporar innovacions que el fessin adequar-se als interessos i inquietuds de cada època. Tals innovacions han inclòs des de l'època dels Romans nous avenços tecnològics que han fet possible realitzar fins a les més ambicioses posades en escena. D'altra banda ambdues especialitats es retroalimenten, ja que la tecnologia s'ha servit de la creativitat de l'ésser humà per a continuar creixent i evolucionant.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Societat Andorrana de Ciències (SAC) és una organització sense ànim de lucre andorrana que agrupa a persones físiques amb la intenció de fomentar l'enfocament científic de la vida social i cultural per tal de donar rigorositat, claredat i accessibilitat al coneixement universal. Nascuda el 19 d'agost de 1983, l'entitat desenvolupa nombroses activitats de divulgació i col·laboració amb entitats privades i institucions públiques per a projectes concrets. El 2021 tenia al voltant de tres-cents membres, la majoria d'Andorra, però també de fora, de l'entorn pirinenc.La SAC té un conveni de col·laboració amb el Ministeri d'Educació i Ensenyament Superior d'Andorra per «fomentar la recerca i el coneixement i impulsar accions per a la divulgació de la ciència entre la societat andorrana», que va ser revisat i ampliat el maig de 2021. Coordina Agora Cultural, que és una agrupació d'entitats culturals andorranes que organitza algunes activitats conjuntes al llarg de l'any i publica la revista cultural Àgora.Des de 1988, la SAC participa a la Universitat Catalana d'Estiu amb una «Diada Andorrana» i té representació en el seu patronat. També està representada en el patronat de la Fundació Alsina i Bofill, entitat que organitza els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i promou la publicació en català de llibres de text universitaris.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
The Backrooms es tracta d'una llegenda urbana i creepypasta que conta la història d'un laberint interminable d'oficines generades aleatòriament. Encara que els usuaris de Google han ampliat aquest concepte creant diferents «nivells» i «entitats» de The Backrooms, la versió original va provenir d'un comentari de 4chan de dos paràgrafs en una publicació que demanava «imatges inquietants», on un usuari anònim va inventar una història basada en una de les fotos. The Backrooms portaria comparacions amb altres tendències i obres de terror, inclosa la fotografia d'espais liminals, les col·laboracions de la Fundació SCP i la sèrie d'àlbums de sis hores de durada Everywhere at the End of Time.
Des de la seva creació original, The Backrooms s'ha expandit a varies altres formes de mig i cultura d'Internet, inclosos els videojocs i vídeos de YouTube.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El metall de campanes és un bronze especial amb un contingut d'estany, Sn, entre el 20 i el 22%. L'aliatge està constituït majoritàriament per coure, Cu, 78-80% i petites quantitats de zinc, Zn, i plom, Pb. És un aliatge dur, relativament fràgil.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una clau Johansson, clau de lampista o clau sueca és una clau que s'utilitza per fer girar o bloquejar les canonades en l'entorn de fontaneria. S'ajusta a diferents diàmetres de canonada girant un cargol.El seu principal avantatge és que s'agafa amb una força significativa sense necessitat de roscar-hi una femella. Tanmateix, si s'utilitza de manera descuidada, pot trencar la canonada. També es pot utilitzar en femelles i altres punts de fixació plans (no rodons com les canonades). Funciona perfectament en situacions en què hi ha femelles hexagonals desgastades.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Vidby és una startup tecnològica amb seu a Suïssa que utilitza algorismes d'intel·ligència artificial per a la traducció i el doblatge automàtics de vídeo.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Aston Martin One-77 és un superesportiu d'altes prestacions dissenyat i fabricat per Aston Martin. Va ser vist per primera vegada l'any 2008 al Saló de l'Automòbil de París i posteriorment al Concorso d'Eleganza Villa d'Este a Itàlia però, no va ser fins al 2009 quan fou presentat oficialment al Saló de l'Automòbil de Ginebra. El nom del model prové de la seva curta producció, només 77 unitats, que es fabricaren entre 2009 i 2011. La paraula One dona a entendre que cada vehicle és diferent als 76 restants. Aquest exclusiu model de carretera és el més veloç de la firma anglesa i, amb un preu que ronda el milió d'euros, és també el més car.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Juicy Salif és un espremedor de fruita dissenyat per Philippe Starck el 1990. És considerat com una joia de col·leccionistes i una icona del disseny industrial. Malgrat que moltes persones pensen que el disseny està inspirat en una aranya; Phillipe Starck va fer un primer esbós de l'espremedora en el tovalló de paper del restaurant on estava menjant, just després d'haver d'esprémer una llimona en un plat de calamars. Fou comercialitzada per la companyia italiana Alessi. Fa 14 cm de diàmetre i 29 cm d'alçada i està fabricat en alumini polit. Per al desè aniversari, es va llençar una sèrie de 10.000 espremedores banyades en or, que van ser enumerades individualment. També existeix una versió en blanc i negre. Els dos són productes per a col·leccionistes, particularment la versió en blanc i negre, ja que és molt difícil de trobar. La versió banyada en or és ornamental, ja que l'àcid cítric de la llimona descoloreix i erosiona el bany.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Dielèctric low-k (en anglès baixa k) fa referència a un material de constant dielèctrica o també permitivitat relativa (εr) de molt baix valor . Els materials dielèctrics amb baixa k s'empren en la fabricació de semiconductors on usualment remplacen el diòxid de silici (K=3,7-3,9) . Els materials dielèctrics low-k és una de les tecnologies que permeten de continuar la miniaturització dels components electrònics segons la llei de Moore.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Phys.org és un agregador de notícies de ciència, recerca i tecnologia amb seu al Regne Unit que ofereix resums de comunicats de premsa i agències de notícies. També resumeix els informes de revistes i produeix el seu propi periodisme científic.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Socket LGA 1.366 és una implementació de socket per a processadors Intel Core i7, que es caracteritza per presentar una arquitectura molt diferent a les anteriors línies de processadors per socket 775 i anteriors. Entre les novetats hi ha, el port de comunicació directa entre el processador i la memòria RAM i l'eliminació del FSB.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'estació de McMurdo (en anglès: McMurdo Station) és un centre de recerca científica dels Estats Units situat a l'Antàrtida a la punta sud de l'Illa Ross a la costa de l'Estret de McMurdo. Aquesta estació és la comunitat més gran de l'Antàrtida, capaç d'hostatjar 1.258 residents. Tot el personal i les càrregues que es dirigeixen a l'Estació Amundsen–Scott primer passen per McMurdo.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
En matemàtiques, el terme univariable es refereix a una expressió, equació, funció o polinomi que té només una variable. En cas que tinguin més d'una variable s'anomenen multivariables. En alguns casos la distinció entre els casos univariable i multivariable és fonamental: per exemple, el teorema fonamental de l'àlgebra i l'algorisme d'Euclides per polinomis són propietats bàsiques dels polinomis univariables que no es poden generalitzar a polinomis multivariables.
El terme s'utilitza en estadística per distingir una distribució d'una variable respecte d'una distribució de diverses variables.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Premi Albert Lasker d'Investigació Mèdica ha estat lliurat anualment des de 1946 a persones vives que hagin fet contribucions a la ciència mèdica. Està administrada per la Fundació Lasker, fundada pel pioner de la publicitat Albert Lasker i la seva esposa Mary Woodward Lasker (després convertits en activistes de la medicina). Els premis de vegades són anomenats els "Nobel d'Amèrica." Els quatre principals premis són:
Premi Albert Lasker per Investigació Mèdica Bàsica
Premi Albert Lasker per Investigació Mèdica Clínica
Premi Mary Woodard Lasker per Servei Públic (rebatejat en el 2000 com a Premi Albert Lasker per Servei Públic)
Premi Especial Albert Lasker (1994-)
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una barricada és un parapet improvisat que es fa amb contenidors, bótes, vehicles bolcats, pals, pedres, etc. Serveix per destorbar el pas a l'enemic i protegir-se dels tret d'armes de petit calibre (no de l'artilleria). És de més ús en les revoltes populars que en l'art militar.
El seu ús es remunta pel que sembla al 1588 a París quan va tenir lloc la cèlebre Jornada de les barricades. Posteriorment, es va recórrer a elles: A la mateixa capital el 1648 per fer caure Mazzarino. El 1830, per fer front a les tropes de Carles X de França. A les bullangues de 1832 i 1834.
A Espanya, han estat moltes les ocasions en què s'han aixecat barricades especialment a Madrid el 1854 quan la insurrecció de Vicálvaro, el 1856 i el 1866. A Barcelona, les de 1856 i a València, Cadis, Sevilla, etc., que es van aixecar durant el període revolucionari.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses. El seu primer número va sortir el 4 de novembre de 1869. A diferència d'altres revistes, no està especialitzada en cap camp en concret, i publica articles de temes molt diversos, encara que la seva principal àrea és la biologia. El seu principal competidor és la revista Science.
Amb una periodicitat setmanal, Nature és una publicació de la companyia Nature Publishing Group subsidiària de Macmillan Publishers, al Regne Unit. Nature té oficines a Londres, Nova York, San Francisco, Washington DC, Tòquio, París, Munic i Basingstoke, i disposa de corresponsals propis en la majoria dels països industrialitzats. L'editorial publica també diverses revistes especialitzades sota el nom de Nature com Nature Neuroscience, Nature Methods, Nature Structural i Molecular Biology entre altres.
La revista és llegida per científics i investigadors de tot el món. La major part dels articles són exposicions de treballs d'investigació molt tècnics. No obstant això també inclou editorials i notícies científiques de caràcter general així com articles sobre política científica en diferents països, crítiques de llibres tècnics i de divulgació i articles sobre la història i el futur d'algunes disciplines científiques.
Per a la majoria dels científics publicar a Nature constituïx una marca de prestigi. Els articles publicats apareixen de vegades ressenyats per la premsa general i es considera que es troben en primera línia de la investigació científica. Alguns articles famosos publicats a Nature han estat:
El descobriment de l'estructura de doble hèlix de l'ADN per James Watson i Francis Crick el 1953.
El descobriment del primer planeta extrasolar 51 Pegasi per Major i Queloz el 1995.Els articles originals que arriben a Nature se sotmeten a un rigorós sistema de revisió per experts internacionals en l'àrea de què es tracti, als quals la revista demana la seva opinió sobre els articles enviats a experts (avaluació d'experts) i fa que entorn del 95 % d'originals siguin rebutjats. En casos dubtosos alguns dels experiments són repetits per altres científics confidencialment abans de la publicació. Els editors de la revista realitzen també una important filtració determinant si l'article és o no d'interès general i si està o no entre els temes d'interès científics superior. Tot i tots aquests filtres alguns articles publicats per la revista van constituir famosos escàndols en demostrar-se la falsedat dels resultats presentats. Alguns exemples són els casos de la memòria de l'aigua o la fusió freda.
L'any 2007 ha estat guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats juntament amb la revista Science.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El plàstic reforçat amb fibra de vidre (GRP o Glass-reinforced plastic en anglès) és un material compost, concretament, un plàstic reforçat amb fibres. Es tracta d'un producte molt utilitzat en les indústries de l'automòbil, aeronàutica, eòlica i naval, per tal de fabricar carrosseries i carenats.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els estudis de ciència, tecnologia i gènere (CTG) són una part dels estudis de ciència, tecnologia i societat (CTS). Igual que aquests últims, els estudis de ciència, tecnologia i gènere són un camp de treball interdisciplinari des del qual s'aborda l'estudi de la ciència i la tecnologia en el context social, en un esforç per comprendre el seu desenvolupament històric i els seus efectes sobre les nostres formes de vida, encara que, a diferència dels estudis CTS, mitjançant l'imperatiu d'integrar una perspectiva de gènere.
Per tal d'entendre de manera clara quin és l'objectiu d'aquesta branca de la CTS és necessari conèixer el punt de partida que no és altre que la distinció que s'ha de fer entre “sexe” i “gènere”. El primer fa referència a les diferències existents des del punt de vista biològic entre un home i una dona. El segon, el gènere, és una construcció social que diferencia les responsabilitats, els rols, els condicionants així com les oportunitats i necessitats de homes i dones en un context determinat. Aquesta construcció social sol variar al llarg del temps. En definitiva l'anàlisi de les relacions de gènere incideix especialment en les relacions de poder i l'accés als recursos i les oportunitats.
L´integració i aplicació necessària de la perspectiva de gènere és imprescindible en els estudis CTS com també és clau copsar el "gènere" com una categoria analítica i no com una simple categoria descriptiva.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El material de canalització de fluids és el conjunt d'aparells de mesura i control (AMC) i els dispositius per conduir, ajustar i assegurar el funcionament de les màquines de potència, calderes i recipients a pressió.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'emmotllatge o emmotllament és el procés artificial que experimenta qualsevol material que li implica un canvi de forma. En aquest procés hom pot utilitzar materials com la plastilina, ferro, coure, or, silicona, etc. El motlle és un aparell utilitzat en aquesta tècnica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
arΧiv (on la Χ és la lletra grega khi) és un repositori de prepublicacions d'articles científics en format digital en els camps de les matemàtiques, física, informàtica i biologia que poden ser obtinguts lliurement a través d'Internet. En molts de camps de les matemàtiques i la física, gairebé tots els articles científics es poden trobar a arXiv. L'octubre del 2008, arXiv.org ultrapassà el mig milió de publicacions electròniques, amb uns 5.000 articles nous afegits cada mes.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Vegeu també: RoscaEs denomina femella a la peça roscada interiorment, que s'acobla a un cargol (enginyeria) de qualsevol forma i mida formant una unió roscada, fixa o lliscant. Les funcions que realitza una femella són les següents:
Subjectar i fixar unions d'elements desmuntables. Es pot incorporar a la unió una volandera per a millorar la fixació i serratge de la unió.Convertir un moviment giratori en lineal.Subjectar fermament un cargol sense que s'afluixiLa femella és un element que està normalitzat d'acord amb els sistemes generals de rosques que existeixen i sempre ha de tenir les mateixes característiques geomètriques del cargol amb el qual s'acobla.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El bricolatge és l'activitat manual que realitza un mateix com aficionat o com a afició, sense recórrer als serveis d'un professional, per a la creació, millora, manteniment o reparació en especialitats com paleta, fusteria, electricitat, lampisteria, etc. Sovint es realitza un contrast entre bricolatge i enginyeria, on el primer es realitza mitjançant l'assaig i error i la segona es basa en principis teòrics. El bricolatge es duu a terme com una activitat creativa que reutilitza el preexistent per mitjà de l'ocupació dels més variats recursos, i normalment, amb la conseqüència (directa o indirecta) d'estalvi de diners. Per a moltes persones és una activitat fàcil, entretinguda i fins i tot apassionant.
El bricolatge es pot definir doncs com una activitat manual que es realitza en els moments d'oci i dins de la llar o domicili, que consisteix en la realització de petits treballs de diversa complexitat, generalment manuals, amb l'objectiu d'aconseguir:
La solució de problemes, dificultats, avaries o la possibilitat de dur a terme qualsevol projecte que es presenti a casa, amb la satisfacció personal d'haver-ho aconseguit.
Prescindir de l'activitat d'un professional que solucioni el problema, realitzant la tasca un mateix. Així el bricolatge és un tipus de passatemps no relacionat amb l'activitat laboral de l'individu que la realitza, de manera que es converteix en una activitat d'oci, en una afició o entreteniment.
Rendibilitzar els recursos econòmics, ja que s'estalvia el desemborsament dels diners que caldria pagar a un professional, si un mateix compra els materials necessaris a un preu moderat en botigues especialitzades.
Una activitat física, ja que determinats treballs requereixen un esforç físic i també mental (de vegades considerable).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Les 5s, és una pràctica de qualitat amb origen al Japó a principis de la dècada de 1970 que fa referència al manteniment integral de l'entorn de treball a l'empresa.Representa el compromís de millora integral de l'entorn i les condicions de treball per part de qualsevol treballador i es basa en cinc punts:
Seiri : Classificació i destriat (“tingues tan sols allò que sigui necessari i en la quantitat correcta”)
Seiton : Organització (“un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc”)
Seiso : Neteja (“els treballadors es mereixen el millor entorn i ambient de treball”)
Seiketsu : Estandardització i visualització (“estandarditzar assenyalant visualment tot allò que sigui útil”)
Shitsuke : Disciplina i compromís (“crear costums d'eficiència i mantenir-los”)És important que tots i cadascun dels treballadors participin activament en el manteniment adequat dels materials, equipament i llocs de treball.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La instrumentació és la branca de l'enginyeria que s'ocupa de la mesura i el control. Un instrument és un dispositiu que mesura o manipula variables com flux, temperatura, nivell, o pressió. Els instruments inclouen moltes formes d'actuar sobre els sistemes mecànics que poden ser tan simples com a vàlvules i transmissors, i tan complexes com als analitzadors. Els instruments sovint inclouen els sistemes de control de diversos processos. El control de processos és una de les principals branques de la instrumentació aplicada.
La instrumentació de control inclou dispositius tals com a solenoides, vàlvules, disjuntors i relés. Aquests dispositius són capaços de canviar un paràmetre sobre el terreny, i proporcionar control remot o la capacitat de control automatitzat.
Els transmissors són dispositius que produeixen un senyal analògic, generalment en forma de corrent elèctric de 4-20 mA, encara que hi ha moltes altres opcions utilitzant voltatge, freqüència, o pressió. Aquest senyal pot ser utilitzat per altres instruments de control directe, o pot ser enviat a un controlador lògic programable, DCS, sistema SCADA, o un altre tipus de controlador computacional, on es pot interpretar com a valors de lectura i s'utilitza per al control d'altres dispositius i processos del sistema.
La instrumentació té un paper important en la recopilació d'informació tant des del camp com en el canvi de paràmetres del camp i, com a tals, són una part clau del control de les màquines.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Zoological Journal of the Linnean Society és una revista científica amb revisió per experts publicada per Oxford University Press en nom de la Linnean Society. Surt amb una periodicitat mensual. El redactor en cap és Maarten Christenhusz, de la Linnean Society. Fou fundat el 1856 com a Journal of the Proceedings of the Linnean Society of London. Zoology i reanomenat Journal of the Linnean Society of London, Zoology el 1866. Porta el seu títol actual des del 1969.
Les següents bases de dades reprenen els resums de la revista i l'inclouen en els seus índexs:
Segons Journal Citation Reports, el 2020 tenia un factor d'impacte de 3,286.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El visor estereoscòpic Brewster o estereoscopi lenticular és un aparell precinematogràfic inventat l'any 1849 de la mà del físic escocès David Brewster, el cognom del qual inspirà el nom de l'artefacte. Fou produït per la companyia parisenca Duboscq & Soleil. L'esmentat aparell és una joguina òptica, per la qual cosa es tracta d'un objecte mecànic nascut amb l'objectiu científic de comprovar les teories retintinianes, però que, no obstant això, després d'assolir el seu objectiu d'investigació, fou transformat en una joguina d'entreteniment del jovent basada en un engany visual.
Aquest aparell sorgí amb el fi darrer de mostrar fotografies en tres dimensions, per mitjà de la creació d'un efecte de profunditat i perspectiva. Bàsicament, es tracta d'un visor de fusta que, gràcies a la distància entre les seves dues lents i a la placa transversal que separa el camp visual, en introduir una imatge estereoscòpica dins seu, mostra una imatge tridimensional. En tractar-se d'un artefacte que, d'igual manera com succeeix amb els prismàtics, es basa únicament en dos orificis on col·locar ambdós ulls d'una mateixa persona, és d'ús individualitzat.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La via bronze, en accés obert, és la via d'accés a publicacions en què el text dels articles es pot consultar lliurement, però l'editorial conserva tots els drets d’explotació dels documents. La revista, en aquest cas, és d'accés gratuït, però no d'accés obert perquè no disposa d'una llicència que permeti la reutilització ni redistribució del contingut.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La cultura de la convergència és un concepte ideat per Henry Jenkins, acadèmic estatunidenc i figura icònica de la reflexió sobre els mitjans de comunicació, el periodisme i les arts cinemàtiques, i exposat al seu llibre “Convergence culture” (“cultura convergent”, traduït al català), on explica en profunditat què és la cultura de la convergència: es tracta d'una teoria relacionada amb la tecnologia i els mitjans de comunicació en què reconeix les relacions i les experiències canviants dels nous mitjans. Essencialment, Jenkins planteja quelcom una confrontació entre els antics i els nous mitjans, que es transformen mútuament. Més en detall, es refereix als canvis, adaptacions i desaparicions a què fan front els mitjans de comunicació quan apareix un mitjà de comunicació nou, sovint a conseqüència de l'aparició d'una nova tecnologia.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una antena de plasma és un tipus d'antena de ràdio que està actualment en estat de desenvolupament i que està formada per plasma en comptes dels elements de materilas metàl·lics de les antenes tradicionals. Les antenes de plasma es poden emprar tant en recepció com en transmissió. Encara que no han trobat utilització pràctica fins darrerament, la idea no és nova i el concepte ja es va patentar el 1919 per J. Hettinger.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Les targetes UICC (Universal Integrated Circuit Card) són unes targetes amb xip usades en telefonia mòbil en xarxes GSM i UMTS. La seva capacitat és d'uns pocs kilobytes.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un buldòzer o esplanadora (d'erugues) (de l'anglès bulldozer, "anivelladora") és un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peça a la part davantera per a empènyer materials o residus. El fet de desplaçar-se sobre erugues és un avantatge, puix que implica una menor pressió sobre el terra que en el cas de rodes i per tant té una més gran capacitat per a desplaçar-se per terrenys amb obstacles. L'any 1929 es fabrica el primer buldòzer on el conductor estava assegut a la part superior sense protecció però a mesura que avançava la tecnologia, els diversos fabricants han millorat la màquina en tots els seus aspectes fins a arribar a moure volums de fins a 70 tones en l'actualitat.
Les principals parts d'un buldòzer són: la placa metàl·lica i el trencador.
El trencador és un dispositiu situat a la part posterior de la màquina per a poder trencar pedres i estructures presents al terreny. Quasi sempre ésfet d'acer i tungstè. Aquesta acció permet que el posterior trasllat de materials sigui més econòmic.
La placa metàl·lica és encarregada d'arrossegar el material.El buldòzer és utilitzat a moltes tasques de construcció, mineria, construcció de camins i carreteres.
Si la superfície de la pala és oblíqua en relació amb l'eix del vehicle s'anomena angledòzer.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La societat industrial i el seu futur (l'original en anglès és anomenat Industrial Society and Its Future), àmpliament conegut com a Manifest Unabomber, és un assaig de 35.000 paraules de Theodore John Kaczynski que afirma que la Revolució Industrial va iniciar un procés nociu d'avenç tecnològic que destruïa la natura, mentre obligava els humans a adaptar-se a les màquines i creava un ordre sociopolític que suprimeix la llibertat i el potencial humà. El manifest va formar la base ideològica de la campanya de paquets bomba de Kaczynski de 1978 a 1995, dissenyada per protegir les zones naturals salvatges accelerant el col·lapse de la societat industrial.
Va ser imprès originalment l'any 1995 en suplements de The Washington Post i The New York Times després que Kaczynski s'oferís a posar fi a la seva campanya d'enviament de bombes i optés a exposar-se a nivell nacional. La fiscal general Janet Reno va autoritzar la impressió per ajudar l'FBI a identificar l'autor. Les impressions i la publicitat al seu voltant van eclipsar els bombardeigs en notorietat i van portar a la identificació de Kaczynski pel seu germà, David Kaczynski.
El manifest argumenta en contra d'acceptar els avenços tecnològics individuals com a purament positius sense tenir en compte el seu efecte global, que inclou la caiguda de la vida a petita escala i l'augment de ciutats inhabitables. Tot i que originàriament es considerava una crítica reflexiva de la societat moderna, amb arrels en el treball d'autors acadèmics com Jacques Ellul, Desmond Morris i Martin Seligman, el judici de Kaczynski de 1996 va polaritzar l'opinió pública al voltant de l'assaig, i els advocats de Kaczynski designats pel tribunal van intentar justificar la seva defensa de bogeria en caracteritzar el manifest com l'obra d'un boig, i els advocats de la fiscalia van basar el seu cas en què era produït per una ment lúcida.
Si bé la violència de Kaczynski va ser generalment condemnada, el seu manifest va expressar idees que continuen sent compartides comunament entre el públic nord-americà. Un article de Rolling Stone del 2017 va afirmar que Kaczynski va ser un dels primers adoptants del concepte que:
"Renunciem a una part de nosaltres mateixos sempre que ens adaptem per adaptar-nos als estàndards de la societat. Això, i estem massa endollats. Estem deixant que la tecnologia es faci càrrec de les nostres vides, de bon grat."La Col·lecció Labadie de la Universitat de Michigan acull una còpia d'Industrial Society and its Future, que s'ha traduït al francès, es manté a les llistes de lectura de les universitats i es va actualitzar a Anti-Tech Revolution: Why and How de Kaczynski l'any 2016, que defensa la seva filosofia política amb més profunditat.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El cicle de vida de la tecnologia és el procés d'evolució que qualsevol tecnologia té en el temps. En la primera etapa, només es troba a la disposició de pocs consumidors, per després arribar a ser coneguda per tot el mercat, en l'última etapa la tecnologia està saturada i esgotada com a producte comercial. És per l'anterior que es pot afirmar que cada tecnologia té un cicle de vida, que es diferencia en la durada de cada etapa i això va depenent de les característiques i el sector on es distribueixi.
Per analitzar els cicles de les tecnologies es crea una corba anomenada "S" per la seva forma en la gràfica i amb això s'aconsegueix identificar la durada de cada període, depenent de la tecnologia analitzada. També es coneix una classificació segons la maduresa de l'objecte o tecnologia en qüestió, per així realitzar estratègies en el procés de comercialització pel que fa a l'etapa en què es troben.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La sorra absorbent o l'arena absorbent era una sorra fina que s'empolvorava sobre la tinta humida per tal d'accelerar-ne l'assecat en l'època prèvia a la invenció del paper absorbent. Aquesta sorra fina es preparava a partir de substàncies com sal comuna finament molta, sorra o pols de minerals tous com el talc o la calcita. Una barreja de goma sandàraca i pedra tosca o conquilla triturada serveix com a sorra absorbent. Aquesta barreja també es pot utilitzar com aprest per al paper o certs teixits. La sorra absorbent es conservava normalment dins d'una sorrera, un petit recipient semblant a un saler. Moltes sorreres tenien les tapes còncaves perquè fos més fàcil tornar a posar la sorra dins del recipient.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La tinta és una mescla líquida, de vegades viscosa, de pigments i aglutinant per tenyir una superfície de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de traç fi (a diferència de la pintura, encarregada d'omplir àrees i colors i no pas amb línies i traços). Si bé hi ha alguns animals que generen tinta, alguns cefalòpodes com el polp o la sèpia, aquesta no sòl ser la utilitzada en l'escriptura o el dibuix. Aquesta altra usualment està feta de pigments obtinguts de metalls i closques. La tinta xinesa és la més antiga en ús des de fa de més de 5.000 anys.
Per a aplicar la tinta es poden utilitzar diferents estris. El càlam, la ploma o el pinzell, no duen la càrrega de tinta al seu interior i que requereixen un tinter per guardar i preparar la tinta. D'altra banda, i més recents, hi ha la ploma estilogràfica, el bolígraf i també en alguns aparells d'impressora o el fax que duen incorporat un dipòsit propi que conté la tinta i que, per capil·laritat, és "succionada" cap a la punta aplicadora.
L'anomenada tinta invisible, feta amb suc de llimona, serveix per amagar missatges secrets perquè només sigui visible el traç quan s'acosta a una flama o a una altra font de calor.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La tecnologia de la informació (sovint també abreujada IT) és l'aplicació d'ordinadors i d'equipaments de telecomunicacions per emmagatzemar, recuperar, transmetre i manipular informació, sovint en un context d'un negoci o qualsevol empresa. El terme s'utilitza sovint com a sinònim per a ordinadors i xarxes de computadores, però també engloba altres distribucions de tecnologia com la televisió i els telèfons. Diverses indústries s'associen amb tecnologia de la informació, com maquinari d'ordinadors, programari, electrònica, semiconductors, Internet, equipament de telecomunicacions, comerç electrònic i serveis d'ordinadors.En un context de negocis, l'Associació de tecnologia de la informació d'Amèrica ha definit la tecnologia de la informació com "l'estudi, disseny, desenvolupament, aplicació, implementació, suport i administració de sistemes d'informació basats en computadores". Les responsabilitats d'aquelles persones que treballen en aquest camp inclouen l'administració de xarxes, desenvolupament i instal·lació de programari, i el disseny i l'administració del cicle vital d'una organització a través del qual el maquinari es manté, es millora i es reemplaça.
Els humans han anat guardant, recuperant, manipulant i comunicant informació des que els sumeris a Mesopotàmia van desenvolupar l'escriptura cap a l'any 3000 aC, però el terme "tecnologia de la informació" en el seu sentit modern va aparèixer per primera vegada en un article del 1958 publicat a Harvard Business Review; els autors Leavitt i Whisler van comentar que "la nova tecnologia encara no té cap nom establert. L'hauríem d'anomenar tecnologia de la informació." Basant-se en l'emmagatzematge i la processió de la tecnologia utilitzada, es pot distingir quatre fases diferents en el desenvolupament de la tecnologia de la informació: la fase pre-mecànica (3000 aC – 1450 dC.), la mecànica (1450–1840), l'electromecànica (1840–1940) i l'electrònica (1940-actualment). Aquest article es concentra en el període més recent (l'electrònic), que va començar al voltant de l'any 1940.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Traffic indication map (en anglès, mapa d'indicació de tràfic) és una estructura emprada en les trames de manegament del protocol IEEE 802.11. La trama TIm està definida dins l'apartat 7.3.2.6 del document 802.11-1999
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
En tecnologia, una matriu és una eina especialitzada usada a certes indústries especialitzades per tallar o modelar materials, normalment mitjançant una premsa. Igual que els motlles, les matrius es personalitzen generalment per a l'element que es vol crear, es fabrica en un bloc de material, que representa la contra-imatge d'aquest element. Els productes fets amb matrius van des de clips de paper simples fins a peces complexes utilitzades en tecnologia avançada. En la majoria dels casos, a part de la matriu, es necessita una contra-matriu.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Associació Numismàtica Espanyola (ANE) és una associació d'àmbit internacional, de col·leccionistes, estudiosos i afeccionats a la numismàtica, fundada a Barcelona el 1955. El seu objectiu, el foment del col·leccionisme en les diferents branques de la ciència numismàtica.Va ser fundada a Barcelona el 27 de març del 1955, encara que el seu funcionament comença el 1954, gràcies a la col·laboració d'un grup de numismàtics. L'ANE té com a objectiu el de fomentar el col·leccionisme i les diferents branques de la ciència numismàtica, en el seu sentit més ampli (monedes, medalles, paper moneda, etc.). El primer secretari general és Francesc Xavier Calicó i Rebull, promotor de la revista Gaceta Numismática, creada l'any 1966, la qual es publica en sis idiomes (anglès, francès, italià, portuguès, castellà, català i gallec). Anualment atorga el "Premi Javier Conde Garriga", al millor llibre sobre numismàtica, i el "Premi Excel·lent al Mèrit Numismàtic", a la institució o persona destacada en l'àmbit de la numismàtica. També celebra cada any la Setmana Nacional de Numismàtica, dins la qual organitza conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona les “Trobades d'Estudis sobre la Moneda" i el Saló Nacional i Internacional de Numismàtica. L'ANE també s'ocupa de la publicació de llibres, medalles i premis, el més important dels quals és el "Premi Javier Conde Garriga". La primera presidència la va ostentar Carlos Ruiz de Larramendi i Català, seguit pel Comte de Lacambra, per Ramon Martí Cot i més endavant Josep Pellicer i Bru. Des del 2019 el seu president és Simeón García-Nieto Conde.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Observatori Oceanològic de Banyuls de la Marenda, antigament anomenat Laboratori Aragó, és un component de la Universitat Pierre-et-Marie-Curie (UPMC), de l'Institut Nacional de Ciències de l'Univers (INSU) i del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), que acull nombrosos investigadors i estudiants d'ecologia marina.
És situat à Banyuls de la Marenda, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord), a la zona est del Port Nàutic, al peu de l'istme que uneix l'antiga Illa Grossa amb terra ferma.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un equalitzador adaptable és un equalitzador que s'adapta automàticament (en funció del temps) a les propietats del canal de comunicació. S'utilitza sovint amb modulacions coherents, com ara modulació per desplaçament de fase, mitigant els efectes de la propagació multitrajecte i esvaïment. Hi ha diferents estratègies com l'algorisme_LMS o l'algorisme_RLS. Un exemple ben conegut és l'equalitzador de decisió per retroalimentació, un filtre que utilitza la retroalimentació de les modulacions detectades, en addició a l'equalització convencional de modulacions futures. Alguns sistemes utilitzen seqüències predefinides de formació per a proporcionar punts de referència per al procés d'adaptació.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els pilots dispersos són un tipus de pilots que s'introdueixen de forma no contínua en un senyal amb modulació COFDM i que permeten obtenir informació sobre l'estat de la transmissió. Aquests pilots es distribueixen al senyal mitjançant un patró de portadores que decidirà en quins punts s'hi introdueixen o no els pilots dispersos. Aquests, s'envien a una potència superior a la potència de la resta del senyal per a millorar la relació senyal-soroll (SNR), millorant així l'estimació de l'efecte del canal sobre el nostre senyal.
En un senyal transmès amb l'estàndard DVB-T el total de pilots dispersos és del 8% del total, mentre que a l'estàndard DVB-T2 pot anar de l'1% fins al 8% del total.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El satèl·lit artificial OPTOS és un picosatèl·lit el disseny del qual així com desenvolupament i operació es realitzen a l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial, INTA. En les instal·lacions de l'INTA també està situada l'estació de terra. OPTOS segueix l'estàndard CubeSat amb una configuració triple de 10 x 10 x 34,5 cm i 3,5 Kg de pes.
L'objectiu principal d'OPTOS és el de ser un demostrador tecnològic, per demostrar, fonamentalment, que un picosatèl·lit d'aquestes dimensions és capaç de presentar capacitats i característiques al mateix nivell que els satèl·lits de major grandària, mantenint els avantatges de temps de desenvolupament i pressupost que els satèl·lits de petita grandària proporcionen. En aquest sentit, en OPTOS es presenten i desenvolupen tecnologies capdavanteres en el camp de la miniaturització espacial, incloent, entre unes altres, un nou control d'actitud miniaturitzat, un computador d'arquitectura distribuïda i un sistema de comunicació interna basat en tecnologia wireless.OPTOS va ser llançat amb èxit el 21 de novembre de 2013 per mitjà d'un coet Dnepr-1 i es manté actiu en òrbita de forma satisfactòria des de llavors.
Una vegada provat l'èxit d'OPTOS es preveu mantenir de forma estable una línia de satèl·lits amb les mateixes característiques, de tal forma que faciliti l'accés a l'Espai a empreses i universitats, basant-se en un curt temps de desenvolupament i en un baix cost, a més de proporcionar al mateix temps una alta fiabilitat.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
S'anomenen ciències aplicades el conjunt de ciències que es caracteritzen per la seva aplicació pràctica. Està íntimament relacionat amb l'enginyeria i amb la tecnologia. Les ciències aplicades són possibles gràcies a l'aplicació dels coneixements adquirits per les ciències pures (els estudis que no impliquen cap benefici pràctic immediat).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una microfilmadora és una màquina transductora que es fa servir per crear fitxes de microfilm. El procediment es podria comparar amb el que es fa avui dia per escanejar un document o un llibre a una biblioteca. Les microfilmadores clàssiques basades en càmeres fotogràfiques presenten dues configuracions bàsiques: planetàries i rotatives.
Planetàries
Genera una fitxa de microfilm d'un document disposat sobre una superfície plana. En aquest tipus de configuració tant el document com la pel·lícula filmadora han d'estar immòbils durant el procés de presa de la mostra.
Rotatives
Proveïdes d'un rodet fílmic generen filmines de fulles de documents que passen de forma seqüencial sobre un plat de filmació arrossegades per rodets.
Basades en escàner
Els models moderns estan proveïts d'un element de digitalització - escàner - d'imatges i impressores tèrmiques i de làser per a la creació de les fitxes. El control electrònic associat a aquests microfilms permeten integrar tant el concepte de màquines planetàries com rotatives així com tècniques de maneig dels documents a digitalitzar permetent la microfilmació automàtica de documents enquadernats.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una pissarra de paret o pissarra escolar (castellanismes) o taulassa, tauler, tauló, llosa(rda) o quadre blanc o negre és una superfície d'escriptura reutilitzable en la qual el text o figures es realitzen amb guix o un altre tipus de retoladors esborrables. El seu nom prové del fet que a l'origen es fabricaven de fulles llises, fines de pissarra natural negra o fosca.
Una pissarra pot ser simplement un tros de tauler pintat amb pintura fosca mat (generalment de color verd fosc o negre). Generalment és verd fosc, ja que és un color menys dur als ulls que el negre. Una variació moderna consisteix en un full de plàstic en espiral desplegada a través de dos corrons paral·lels, que es poden enrotllar per a crear un espai addicional d'escriptura mentre que es guarda el que s'ha escrit.
Les pissarres s'utilitzen comunament en ensenyament. Les marques de guix es poden esborrar fàcilment amb un drap humit, o un esborrador especial consistent en un bloc de fusta cobert per un coixí de feltre. Per contra, les marques de guix mullat poden ser difícils de treure.
Les barres de "guix tractat" es fan especialment per a l'ús amb les pissarres, en blanc les més comunes, però també en diversos colors. Aquests no es fan realment de roca de guix, sinó de guix. Les pissarres tenen alguns desavantatges: produeixen una certa quantitat de pols depenent de la qualitat del guix utilitzada. No obstant això, altres mètodes per exhibir informació són més costosos i tenen els seus propis desavantatges. Aquests desavantatges han conduït a l'adopció extensa de la pissarra blanca, que utilitza retoladors de tinta que no produeixen pols.
En l'actualitat s'estan instal·lant les pissarres digitals interactives, que permeten fer anotacions manuscrites sobre qualsevol imatge projectada d'ordinador, així com guardar les imatges compostes i controlar l'ordinador des de la pròpia pissarra interactiva, amb molt més possibilitats didàctiques que la pissara ttradicional.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El racionalisme crític és una concepció epistemològica que diu la ciència és racional i per tant les nostres creences es sotmeten a la crítica i poden ser reemplaçades. Tot i tenir antecedents, entre d'altres, en les teories de Baruch Spinoza (1632-1677), es considera Karl Popper (1902-1994) com el pare de la teoria.Un concepte central en aquesta teoria és la falsabilitat. Totes les ciències –tant les de la natura com les de la societat– han d'atenir-se al mateix mètode: proposició d'hipòtesis i contrastació pels fets. Les hipòtesis que no superen la prova dels fets han de ser rebutjades com a no científiques. Per principi, qualsevol teoria es considera com provisional i pot ser corroborat o falsificat mitjançant informació i descobertes noves.
Vegeu també: Filosofia de la ciència
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La serralleria és un ofici o professió dedicada a la reparació i manteniment de panys, cadenats, cilindres tant de portes comuns com així també de vehicles, en definitiva el serraller treballa amb tots els sistemes de panys i tancaments coneguts. Un pany és un mecanisme que assegura edificis, habitacions, gabinets o altres llocs d'emmagatzematge contra el robatori. Els professionals de la serralleria són anomenats serrallers. La serralleria és una de les formes més antigues de l'enginyeria de seguretat. També es diu serralleria al lloc on treballen els serrallers de manera que tot el material que el manyà necessita és a la serralleria i on es ven i realitzen còpies de les claus al taller.
Una clau es fa servir habitualment per obrir un pany. El manyà pot obrir el pany sense disposar d'una clau per això acudim a ells quan perdem les claus. També sap realitzar tot tipus d'arranjaments en els panys, instal·lar i arreglar panys.
Les còpies de claus les fan els serrallers en els seus tallers, són generalment de bronze tou, ja que els panys també són de bronze. Hi ha molts tipus de panys, per tant hi ha molts tipus de claus. La més comuna és la tipus Yale que es fa servir pràcticament en tots els països.
Les claus mestres no existeixen, només es poden fer claus mestres que obrin una quantitat determinada de panys. Per exemple si tinc 10 cadenats d'aquest tipus, puc preparar una clau mestra que obri els 10 cadenats, mantenint cada cadenat seva clau individual. Les fàbriques de cadenats ofereixen aquest producte, que és d'alt cost. Un manyà amb experiència ho pot fer també. A aquesta modalitat se l'anomena "ensinistrament de claus", i a la clau que obre tots els panys d'una sèrie donada, "clau mestra". Els ensinistraments són, en general, més fàcils de manipular mitjançant rossinyols que els panys individuals.
També existeixen els canvis de sistema, que consisteix a variar la mida dels pins que són els que no permet que qualsevol clau obri, aquests pins van en el cilindre on s'introdueix la clau. En variar els pins, també canvia el sistema de la clau amb el qual només obriran les claus noves i qualsevol clau que hagi deixaria d'obrir.
Existeix el que s'anomena comunament clau amb mostra que és fer una còpia en la màquina duplicadora utilitzant una mostra ja existent, és ràpid i de baix cost, també hi ha les claus sense mostra que consisteix a confeccionar un clau que no existeix, tenint només el pany, cadenat, etc.
Aquest procediment és més difícil i costós, ja que es fa en general desarmant l'article per extreure el cilindre i així confeccionar la clau manualment usant llimes molt fines de matriceria.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Trobada pedagògica destinada a alumnes, professors, empreses, institucions i públic en general interessats a endinsar-se al món de la tecnologia. La primera edició de l'esdeveniment Girona+tecnològica es va celebrar el 28 de febrer de 2015 al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona. La propera edició es realitzarà el 28 de maig de 2016 al Pavelló Municipal de Vilablareix (Girona). Compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya a Girona, l'Ajuntament de Vilablareix, l'Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Modulació en anell és un senyal de processament d'efectes a l'electrònica, en relació amb modulació d'amplitud o sovint mixta. És realitzada per la multiplicació de dos senyals, on una és típicament una ona sinusoidal o altra forma d'ona simple. És anomenada de modulació anell perquè el circuit anàleg de díodes inicial emprat per aplicar aquesta tècnica va prendre forma d'anell. Aquest circuit és similar a un pont rectificador, excepte que en lloc que els díodes s'enfrontin esquerra a dreta, van en el sentit de les agulles del rellotge o antihorari.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Aquestes llistes cronològiques inclouen tots els vols espacials tripulats que van assolir una alçada d'almenys 100 km (definició de vol espacial de la FAI), o van ser llançats amb aquesta intenció però van fallar. Els EUA han adoptat una definició lleugerament diferent dels vols espacials, a una altitud de només 80 km. Durant la dècada de 1960, els 13 vols de l'avió coet americà X-15 van complir amb els criteris dels Estats Units, però només dos ho van fer segons la FAI. Aquestes llistes inclouen només els dos últims vols; vegeu l'article X-15 per a la llista completa dels 13.
El 5 de maig de 2017, hi ha hagut 3315 vols espacials tripulats que han arribat a una altura de 100 o més km (317 incloent dos intents que van fracassar), incloent 8 vols suborbitals.Fins a la data, es van produir quatre missions fatals en els quals van morir 18 astronautes.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un ventall de pericó és un ventall de grans dimensions molt utilitzat en el món del teatre i la dansa, especialment el flamenc. Es realitzaven en tècniques diverses: amb un fons de tul treballat al boixet, folrats, pintats... Es van posar de moda a l'últim terç del segle xix.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La ciència de les dades (també coneguda com a ciència de dades o data science en anglès) és un camp interdisciplinari de mètodes científics, processos i sistemes per extreure informació i coneixement a partir de dades. Fent servir dades estructurades o desesctructurades (veure Mineria de dades), la ciència de les dades és un camp de la ciència que uneix l'estadística, la informàtica i altres camps del coneixement amb l'objectiu final d'entendre i modelar un fenomen. Dins d'aquesta àrea podem trobar altres subcamps com l'aprenentatge automàtic, l'aprenentatge profund, la classificació, l'anàlisi per clústers, la mineria de dades, les bases de dades o la visualització de dades.La ciència de les dades és una nova metodologia focalitzada en convertir dades en accions. Així, enlloc de basar la presa de decisions en la intuïció, aquest camp ofereix eines per optimitzar la presa de decisions mitjançant el coneixement i l'anàlisi dels resultats. La ciència de dades és una eina per informar, no per explicar.
Generalment els passos a seguir en aquests processos és: fer-se una pregunta, obtindre les dades, processar-les (netejar-les, agrupar-les, seleccionar-les...), analitzar-les, i finalment, prendre una decisió i actuar.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Les targetes UICC (Universal Integrated Circuit Card) són unes targetes amb xip usades en telefonia mòbil en xarxes GSM i UMTS. La seva capacitat és d'uns pocs kilobytes.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La infoètica o l'ètica de la informació és el camp que investiga assumptes ètics que sorgeixen del desenvolupament i l'aplicació de les tecnologies informàtiques. Aquest camp dona un marc crític per considerar els assumptes morals sobre la privadesa informacional, l'agència moral (per exemple, si els agents artificials poden ser morals), nous assumptes mediambientals (com els agents haurien de comportar-se respecte la infoesfera) i problemes que sorgeixen del cicle vital de la informació (especialment la propietat i del copyright, la bretxa digital). La infoètica es relaciona amb els camps de l'ètica informàtica i la filosofia de la informació.Segons Moore (2005), l'ètica informàtica es defineix com una disciplina que identifica i analitza l'impacte social i la naturalesa de les tecnologies de la informació i la comunicació sobre els valors humans i socials. Els valors sobre els quals s'estudia l'impacte són la salut, la riquesa, el treball, la llibertat, la privadesa, la seguretat o l'autorealització personal, la democràcia i el coneixement, entre altres. A més, involucra la formulació i la justificació de polítiques per dirigir les nostres accions i fer un ús ètic d'aquestes tecnologies.
Els dilemes respecte la vida d'informació són cada vegada més importants en una societat que es defineix com "la societat d'informació". La transmissió i l'alfabetització digital són assumptes essencials per establir una fundació ètica, que promogui les pràctiques justes, equitatives i responsables. En termes generals, la infoètica examina els assumptes relacionats amb la propietat, l'accés, la privadesa, la seguretat i la comunitat.
La informàtica afecta els drets fonamentals que involucren la protecció de copyright, la llibertat intel·lectual, la comptabilitat i la seguretat.
Existeixen codis professionals que ofereixen una base per prendre decisions ètiques i aplicar solucions a situacions que necessiten la provisió i l'ús d'informació que reflecteixen la dedicació d'una organització al servei informàtic responsable. L'evolució dels formats i necessitats informàtiques requereixen reconsideració contínua dels principis ètics i l'aplicació d'aquests codis. Les consideracions respecte la infoètica influencien "les decisions personals, la pràctica professional i la política pública". Per tant, l'anàlisi ètica ha de proveir una base per prendre en consideració "molts i diversos dominis" pel que fa a la distribució de la informació.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El nivell de maduresa tecnològica (en anglès, Technology Readiness Level o TRL) és una escala propoosada pel Departament de Defensa dels Estats Units que mesura la maduresa de les tecnologies en estat de desenvolupament, ja siguin dispositius, materials, components, programari, processos de treball o d'altres. Aquesta categorització del procés de transferència de tecnologia té lloc durant el perfeccionament de la tecnologia i en alguns casos durant les primeres operacions. Generalment quan s'inventa o es conceptualitza per primer cop una nova tecnologia, aquesta encara no és apta per a la seva immediata aplicació. Més aviat succeeix que ha de passar per una experimentació que li serveix de refinament i posteriorment ha de superar un testeig cada cop més proper a la realitat. Una vegada la tecnologia ha estat prou provada, pot ser incorporada ena un sistema o subsistema.
L'ISO (Organització Internacional per a l'Estandardització) està endegant un projecte per a establir les seves pròpies mesures i estandarditzar tant els diferents nivells de maduresa com la seva avaluació.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Scientia Marina (en català, ‘ciència marina’), antigament Investigación Pesquera, és una revista científica internacional, en llengua anglesa, dedicada a l'oceanografia. Publica treballs de recerca, ressenyes i comentaris en diversos camps relacionats amb l'estudi dels mars com ara la biologia marina i l'ecologia, pesca i recursos renovables, fauna, espècies, oceanografia física i química, geologia marina, enginyeria marina i gestió de la zona costanera.Scientia Marina és publicada per l'Editorial CSIC del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, i editada a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona. La revista està indexada en el Science Citation Index (SCI).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La vigilància tecnològica és un procés sistemàtic de cerca, selecció, anàlisi, comunicació i difusió d'informació sobre ciència i tecnologia per tal de donar suport a la presa de decisions en matèria d'estratègia tecnològica. La vigilància tecnològica contribueix a aportar idees utilitzables en projectes d'R+D+I. També és de gran utilitat per a orientar les decisions d'adquisició i abandonament de tecnologies, reduint els riscos inherents en les mateixes i facilitant l'anticipació als canvis.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El tecnotropisme és la tendència cultural que tenen totes les comunitats humanes cap a la generació de coneixements i el seu aprofitament integral per part de la comunitat en la qual aquests coneixements són generats, tot i que ha estat usat en alguns estudis com a antònim de ruralisme o de tecnofòbia.En aquest sentit pot dir-se que així com totes les plantes mostren determinades reaccions cap a la llum (fototropisme), la gravetat (gravitropisme) o l'aigua (hidrotropisme), totes les cultures mostren algun grau d'activitat creadora, d'avanç en tècniques i desenvolupament de dispositius de major o menor qualitat.
Però, a diferència de les plantes i de la resta dels animals, l'home té la capacitat per determinar quines eines són necessàries per a satisfer les necessitats o interessos i quines condicions han de donar-se perquè aquestes eines siguin fabricades. L'home es pot plantejar finalitats, pot determinar mitjans per aconseguir aquestes finalitats i pot, finalment, prendre la decisió d'engegar les accions que porten des d'aquests mitjans cap a aquells finalitats. És per això que s'afirma que aquesta tendència de les comunitats és cultural, perquè l'home realitza aquestes activitats reflexionant, pensant, deliberant i decidint el més convenient en cada cas.
El tecnotropisme és, doncs, la força bàsica que ha impulsat a l'home al llarg de la història a crear totes les tecnologies que coneixem, i és la força bàsica que ha portat l'home del segle xx a inventar la tecnologia que va donar la puntada de peu inicial de la revolució digital: la computadora digital.
No obstant això, és un fet que no totes les comunitats produeixen la mateixa quantitat i qualitat de tecnologia al llarg del temps i és un fet que la revolució digital s'ha produït als EUA durant la segona meitat del segle xx. Les condicions necessàries perquè el tecnotropisme es desenvolupi en tota la seva força són les condicions del capitalisme: marc institucional, lliure mercat, iniciativa privada, clusterització, massivitat i un sòlid sistema de propietat intel·lectual (copyright, patent, secrets comercials, marques, etcètera) han estat a la base de l'explosió de les tecnologies de la informació a EUA durant el segle xx.
El tecnotropisme capitalista és, llavors, el veritable motor de la revolució digital i la pedra angular que accelera els processos d'innovació fent la tecnologia quelcom massiu, a l'abast de qualsevol persona al món.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Hyperloop UPV és un equip de dissenyadors de la Universitat Politècnica de València d'hyperloop. El seu disseny és The Atlantic II, el qual és una de les primeres càpsules autònomes.L'equip està format per enginyers aeronàutics i industrials Ángel Benedicto, Daniel Orient, David Pistoni, Germán Torres, Juan Vicén i el professor Vicente Dolz. Estan finançats per les empreses valencianes Nagares, Istobal i Jesiva.EL 2016 van guanyar els premis de al millor disseny i el premi del millor subsistema de propulsió a la Setmana de Disseny de SpaceX.El 2017 quedà dels 10 millors a la POD Competition, a Los Angeles.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La ciència-ficció militar és un subgènere de la ciència-ficció en literatura, còmics, pel·lícules i videojocs on es fa servir tecnologia pròpia de la ciència-ficció, principalment armament, per motius militars. Els personatges principals acostumen a ser membres d'una organització militar implicada en alguna activitat militar, que, de vegades, pot ocórrer a l'espai exterior o en altres planetes.
Una descripció detallada del conflicte, les tàctiques i armament que s'hi empren, i el paper d'un servei militar i dels membres individuals són trets típics d'una obra de ciència-ficció militar. Les històries acostumen a fer servir conflictes de la Terra del passat o actuals, amb els països sent reemplaçats per planetes o galàxies de característiques similars, els cuirassats passant a ser naus espacials i amb certs esdeveniments canviat per tal que l'autor pugui extrapolar el que ha ocorregut.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Les calderes de biomassa són calderes destinades a la combustió de biomassa, normalment biomassa forestal o subproductes agrícoles, com el pinyol d'oliva, la closca d'ametlla o altres.
Estufes, normalment de llenya o pèl·lets, que escalfen una única sala i normalment actuen simultàniament com a elements decoratius.
Calderes de baixa potència per a habitatges unifamiliars o construccions de mida reduïda.
Calderes dissenyades per a un bloc o edifici d'habitatges, que actuen com a calefacció centralitzada.
Centrals tèrmiques que escalfen diverses instal·lacions o grup d'habitatges (xarxa de calor o district heating en anglès).Les calderes de biomassa es classifiquen en funció del tipus de combustible que admeten i de la classe de tecnologia que utilitzen:
En funció del tipus de combustible
Calderes de llenya: mida petita, molt eficients i baix cost.
Calderes específiques de pèl·let: mida petita (fins a 40 kW), altament eficients i baix cost.
Calderes d'estella: mida mitjana o gran, altament eficients i una mica més cares que les de pèl·lets.
Calderes mixtes o policombustibles: mida mitjana (potències des de 25 kW fins a 150 kW) o gran (potències superiors als 200 kW), i admeten diferents tipus de combustible programant la caldera i a vegades canviant el cremador.En funció del tipus de tecnologia utilitzat
Calderes convencionals adaptades per a biomassa: antigues calderes de carbó adaptades per poder utilitzar biomassa o calderes de gasoil amb un cremador de biomassa. Tot i que són barates, la seva eficiència és reduïda (75% – 85%). Acostumen a ser semiautomàtiques, ja que com que no estan dissenyades específicament per a biomassa no disposen de sistemes específics de manteniment i neteja.
Calderes estàndard de biomassa: dissenyades específicament per a un combustible determinat (llenya, pèl·lets, estella... ), assoleixen rendiments de fins a un 92%. Generalment es tracta de calderes automàtiques, ja que disposen de sistemes automàtics d'alimentació del combustible, neteja de l'intercanviador de calor i extracció de cendres.
Calderes mixtes: permeten l'ús alternatiu de dos combustibles en funció de les necessitats econòmiques o de subministrament de cada situació. Necessiten un emmagatzematge i un sistema d'alimentació de la caldera per a cada combustible, per la qual cosa el cost d'inversió és més gran que per a altres tecnologies. El seu rendiment és alt, pròxim al 92%, i són calderes totalment automàtiques.
Calderes de pèl·lets a condensació: petites, automàtiques i per a ús exclusiu de pèl·lets, aquestes calderes recuperen la calor latent de condensació continguda al combustible abaixant progressivament la temperatura dels gasos fins que es condensa el vapor d'aigua a l'intercanviador. Mitjançant aquesta tecnologia, l'estalvi de pèl·lets és del 15% respecte a una combustió estàndard, de manera que s'aconsegueixen les eficiències més altes del mercat, amb un rendiment de fins al 103% respecte al PCI.Avui en dia, l'avanç tecnològic ha permès que les calderes de biomassa igualin en prestacions de comoditat i rendiment les calderes de combustibles fòssils a què estem acostumats. Tot i que el cost de les calderes de biomassa és de 3 a 5 vegades el cost d'una caldera de gas o gasoil, el preu de la biomassa és molt menor, cosa que fa que l'amortització d'aquestes calderes de biomassa sigui interessant. Tanmateix, l'ús energètic de la biomassa presenta una sèrie de petits inconvenients en comparació amb l'ús dels combustibles fòssils:
La biomassa té menys densitat energètica, la qual cosa fa que els sistemes d'emmagatzematge siguin més grans.
Els sistemes d'alimentació del combustible i l'eliminació de les cendres són més complexos i requereixen uns costos d'operació i manteniment més elevats.
Els canals de distribució de la biomassa no s'han desenvolupat tant com els dels combustibles fòssils.
La biomassa té un contingut elevat d'humitat, i això fa que en determinades aplicacions pugui caldre un procés previ d'assecatge. La instal·lació (caldera, cremador, sistemes d'alimentació, sitja, etc.) determina el material que hi pot entrar o no. Per això és necessari plantejar-se des del principi el biocombustible que es vol emprar i les característiques del lloc que s'ha de calefactar, per tal de dissenyar-ne la instal·lació adient.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La tecnologia adequada (TA), també coneguda com a tecnologia apropiada o intermèdia, és aquella tecnologia que està dissenyada amb especial atenció als aspectes mediambientals, ètics, culturals, socials i econòmics de la comunitat a què es dirigeixen. Atenent aquestes consideracions, la TA normalment demanda menys recursos, és més fàcil de mantenir, presenta un menor cost i un menor impacte sobre el medi ambient.
Qui proposen el terme l'usen per descriure aquelles tecnologies que consideren més adequades per a seu un a les nacions en desenvolupament o en zones rurals subdesenvolupades de les nacions industrialitzades, en les que senten que les tecnologies puntes no podrien operar i mantenir-se. La tecnologia adequada normalment prefereix les solucions intensives en treball a d'altres intensives en capital, encara que utilitza mecanismes d'estalvi de treball quan això no implica alts costos de manteniment o de capital.
E. F. Schumacher diu que aquesta tecnologia, descrita al llibre El petit és bonic, tendeix a promoure valors com la salut, la bellesa i la permanència, en aquest ordre.
El que constitueix la tecnologia adequada en cada cas particular és matèria de debat, però el terme és usat generalment en teoritzar per qüestionar la tecnologia punta o el que consideren una excessiva mecanització, desplaçaments humans, esgotament de recursos naturals o increments de la pol·lució associada amb la industrialització. El terme ha estat aplicat sovint, encara que no sempre, a les situacions que es donen a les nacions en desenvolupament o a les zones rurals subdesenvolupades de les nacions industrialitzades.
Podria argumentar-se que per a una societat tecnològicament avançada una tecnologia més cara i complexa, que requereixi manteniment especialitzat i altes entrades d'energia podria ser una "tecnologia adequada". En tot cas, aquest no és el sentit habitual del terme.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una xarxa (del llatí: rete) és un instrument consistent en una estructura de malla formada per cordes, fils o filferros que tenen un llaç o un nus en les seves interseccions, fent que resulti un teixit amb grans espais oberts entre els fils. La seva principal característica és la capacitat de retenir objectes sòlids segons la seva mida mentre que permet el pas de fluids o altres objectes més petits que la pròpia malla. És un instrument amb un llarg recorregut entre els usats per l'ésser humà al llarg de la història. La malla pot estar feta de diversos materials. Les xarxes estan documentades des del 8300 aC Tradicionalment, s'han fet servir teixits animals o vegetals, generalment ja entrellaçats formant cordes, encara que actualment s'utilitzen també teixits sintètics com el niló o metalls com l'acer quan es necessita que aguanti esforços molt més grans.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una membrana semipermeable, també anomenada membrana selectivament permeable, membrana parcialment permeable o membrana permeable diferenciable, és una membrana que permetrà que certes molècules o ions passen a través d'ella per difusió, i ocasionalment especialitzada en "difusió facilitada". L'índex del pas depèn de la pressió, la concentració i la temperatura de les molècules o dels soluts en qualsevol costat, així com la permeabilitat de la membrana per a cada solut. Depenent de la membrana i del solut, la permeabilitat pot dependre de la grandària del solut, de característiques de la solubilitat, o de la química. Un exemple d'una membrana semipermeable és una bicapa lipídica, en la qual es basa la membrana plàsmica que rodeja totes les cèl·lules biològiques. Molts materials naturals i sintètics més grossos que una membrana també són semipermeables. Un exemple d'açò és la fina pel·lícula en l'interior d'un ou. Un altre exemple d'una membrana semipermeable és el tub de diàlisi.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Langdon Winner, científic i tecnòleg nascut el 1944, és la persona que introdueix el concepte de somnambulisme tecnològic. Segons Winner, el somnambulisme tecnològic es refereix a la relació que tenim amb la tecnologia actualment, ja que ens envolta i no som conscients de la nostra dependència envers els artefactes tecnològics. L'esser humà sempre ha cregut i ha confiat en la tecnologia que ha anat apareixent al llarg dels segles, creient que aportaria un plus a la seva vida, és a dir, que milloraria el benestar de la societat. Per entendre millor aquest concepte ens podem remuntar al segle xx, on “habitualment ja es dona per sabut que els únics mitjans confiables per tal de millorar la condició humana provenen de màquines, tècniques i productes químics”, tal com esmenta el mateix Winner.
El terme somnambulisme tecnològic apareix en el llibre " La Ballena y el Reactor " i fa referència, en el seu capítol dedicat a aquest aspecte, als possibles interessos sobre la tecnologia i els divideix alhora en dues categories bàsiques: “fer i utilitzar”. La primera esta relacionada amb els enginyers, tècnics i d'altres que poden estar influenciats de vegades, per elements o pressions externes. Per altra banda, hi ha els que s'interessen pels seus usos i són els que la posen en pràctica com s'esmenta en el text, és a dir, els usuaris. Existeix però una relació entre ambdues, ja que la tecnologies modifiquen l'activitat humana i el seu significat.
Tal com esmenta l'autor a mode d'exemple “la introducció d'un robot en un lloc de treball industrial no només augmenta la productivitat, sinó que sovint modifica de forma radical el procés de producció, redefinint el significat de «treball» en aquest lloc”. Així doncs observarem com això té una gran influència en les condicions de la vida social i moral dels éssers humans i ens adonem del significat funcional que se li atorga a la tecnologia sense pensar en els canvis estructurals que aquestes transformacions tecnològiques produeixen i impliquen.
Actualment se segueix sense prestar atenció a aquests canvis, i se segueix pensant que tota millora serà un benefici per a la societat, sense considerar els “efectes col·laterals” o les “conseqüències secundàries” d'aquests canvis. Una clara mostra d'aquesta ceguesa social del significat d'aquests canvis s'exposa també en el llibre en un exemple sobre l'automòbil. Se sap que l'automòbil ha modificat la nostra manera de desplaçar-nos, però no podem dir que únicament hagi modificat aquest aspecte vital sinó que alhora, la seva aparició, també ha modificat les nostres relacions socials i els nostres hàbits.Però que passa quan la tecnologia falla? És llavors quan ens n'adonem realment d'aquest somnambulisme, d'aquesta dependència que no concebem mentre la tecnologia funciona sense cap mena de problema, quan l'única cosa que percebem són millores cap a la societat.
Winner conclou l'apartat amb aquesta reflexió: “Segons el meu punt de vista, una noció més reveladora és la de <<somnambulisme tecnològic>>, ja que l'interessant enigma dels nostres temps es que caminem somnàmbuls de bon grat a través del procés de reconstrucció de les condicions de l'existència humana”.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La reacció en cadena de la polimerasa (coneguda com a PCR, les sigles angleses de polymerase chain reaction) és una tècnica de biologia molecular l'objectiu de la qual és obtenir un gran nombre de còpies d'un fragment d'ADN específic a partir d'una quantitat mínima. Avui en dia, la tecnologia és capaç de fer-ho a partir d'una sola còpia. El procés fou descobert el 1983 per Kary Banks Mullis, guardonat amb el Premi Nobel de Química.
Aquesta tècnica serveix per amplificar un fragment d'ADN. La seva utilitat rau en el fet que després de l'amplificació resulta molt més fàcil identificar amb una gran precisió els virus o organismes que causen les malalties. També serveix per identificar cadàvers i per la investigació científica sobre l'ADN amplificat. Aquests usos derivats de l'amplificació l'han convertit en una tècnica molt estesa, amb el consegüent abaratiment de l'equip necessari per dur-la a terme.
En el camp d'aplicacions de la tècnica PCR es poden citar: clonació d'ADN aplicada a la seqüenciació d'ADN, clonació i manipulació de gens, mutagènesi gènica; construcció de basats en l'ADN filogènies o anàlisi funcional de gens; diagnòstic i seguiment de malalties hereditàries; amplificació de mostres escasses d'ADN; anàlisi d'empremtes genètiques per al perfilatge d'ADN (per exemple, en ciències forenses i proves de parentalitat); i detecció de patògens en proves d'àcid nucleic per al diagnòstic de malalties infeccioses.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La guia GEMMA és un esquema gràfic que permet mostrar de forma fàcil i intel·ligible els diferents estats i modes de funcionament d'un sistema, així com les condicions i protocols per a passar d'un estat a un altre.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid (sovint abreujat GEB) és un llibre de Douglas Hofstadter, guanyador del Premi Pulitzer, publicat el 1979 per l'editorial Basic Books. El subtítol anglès es podria traduir per un etern trenat d'or.El llibre tracta de com es relacionen les idees i obres del lògic Kurt Gödel, l'artista Maurits Cornelis Escher i el compositor Johann Sebastian Bach. Com l'autor indica:
«... vaig comprendre que les idees i obres de Gödel, Escher i Bach eren només ombres dirigides en diverses direccions d'una mateixa essència central. Vaig intentar reconstruir l'objecte que generava l'ombra i així vaig arribar a aquest llibre.»El tema central del llibre ha dut a confusió al llarg del temps; en resposta, Hofstadter ha subratllat que el GEB no es tracta de matemàtiques, art ni música, sinó més aviat sobre com la cognició i el pensament sorgeixen des dels ocults mecanismes neurològics. En el llibre, presenta una analogia sobre com les neurones individuals del cervell es coordinen per crear un sentit unificat d'una ment coherent, en comparar-la amb l'organització social d'una colònia de formigues. En paraules del seu autor, la pregunta que es vol respondre en el llibre és:
«segueixen, o no, les paraules i pensaments regles formals?. És un «intent personal de decidir com és que els éssers animats poden sortir de la matèria inanimada. Què és el jo, i com pot sorgir un jo d'alguna cosa tan mancada de jo com una pedra o un toll?».
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El nus de pardal o la ballestrinca és un nus l'origen del qual es troba en la tradició nàutica. El mot ballestrinca prové del llatí dialectal ballistra (en català balista) i el súfix per forma adjectius -inus, en llatí clàssic ballista.S'utilitza per a subjectar una corda a un pal o a qualsevol vara, habitualment com a amarratge ràpid o quan la corda està sotmesa a una tensió constant, ja que la ballestrinca es pot desfer si desapareix la tensió. De vegades es complementa amb un nus de seguretat sobre la mateixa corda per evitar aquesta possibilitat.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Internet of Things Solutions World Congress (abreujat per les seves sigles IoTSWC) és el major esdeveniment del món sobre les innovacions de l' internet de les coses d'aplicació industrial (IIoT) i l'únic que aplega zona d'exposició comercial, congrés i banc de proves (testbeds). Permet conèixer els desenvolupaments de les empreses capdavanteres del sector, compartir coneixement i veure en funcionament la tecnologia IoT en diferents entorns industrials i de negocis, així com la seva convergència amb la intel·ligència artificial i el blockchain. Organitzat per Fira de Barcelona en col·laboració amb l'Industrial Internet Consortium (ICC) té lloc cada any al mes d'octubre a Barcelona (Espanya). Així mateix compta amb el suport de l'Industrial Valuechain Initiative (IV-I) i l'Industrie 4.0.
Creat el 2015, IoTSWC ha experimentat un ràpid creixement en participació d'empreses, ponents i visitants professionals, confirmant l'interès que desperta el desplegament de l'IoT a l'hora d'afrontar la transformació digital dels sectors industrials.
L'estratègia general de l'esdeveniment ve marcada per l'Advisory Board, format per 17 membres (edició 2018), entre ells reconeguts visionaris de la indústria, experts en tecnologia i executius de firmes capdavanteres que es dediquen a accelerar el coneixement i la implementació de l'IoT en diversos entorns.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
SoftAP (acrònim de software enabled access point) és una funcionalitat implementada mitjançant un programari que permet a un ordinador esdevenir un punt d'accés sense fil. També es pot emprar el terme router virtualVirtualització. Molts cops, quan s'utilitza per a compartir l'accés a internet s'anomena tethering o ancoratge a xarxa.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El framing (emmarcament o enquadrament) és una teoria de les ciències socials que en els darrers anys ha tingut una forta repercussió en les ciències de la comunicació i les ciències polítiques i que, en resum, postula que la forma en com s'expliquen els conflictes i les temàtiques als mitjans de comunicació i discursos públics té una gran influència en com són entesos per l'opinió pública.
Tot i que alguns autors han explicat el framing com una mena de segon ordre de la teoria de l'agenda setting, altres defenen que són teories complementàries. Una de les aplicacions més fructíferes del framing ha estat l'estudi del periodisme i dels mitjans de comunicació. Per a Gamson i Modigliani, els frames són una idea central que organitza la història que s'explica i la dota de sentit. Per altra banda, Entman ha indicat que els frames (o marcs interpretatius) són promotors d'una determinada explicació dels problemes, a més de proposar també solucions i valoracions morals. Una forma il·lustrativa d'explicar el framing és a partir d'un cas pràctic (suposem el tema de la immigració) publicat als mitjans de comunicació. Aquest tema pot ser emmarcat com un problema (posem per cas, una amenaça per la cultura pròpia) o com un avantatge (per exemple, una oportunitat econòmica o un enriquiment cultural).
Un dels autors que més ha popularitzat aquest terme és George Lakoff, qui des de la lingüística, ha estudiat intensament els discursos polítics del Partit Demòcrata i el Partit Republicà dels Estats Units. A l'Estat Espanyol, el framing -com a teoria i mètode d'anàlisi- creix de manera important en l'àmbit de la recerca en comunicació social, mentre que a Catalunya diversos autors l'han començat a usar per analitzar des de les notícies al voltant dels productes modificats genèticament, fins a l'impacte de la indústria petroquímica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
William Henry Harvey (Summerville, Irlanda, 5 de febrer de 1811 - Torquay, Anglaterra, 15 de maig de 1866) va ser un botànic i fitòleg irlandès especialitzat en algues.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Agilitat freqüencial, en telecomunicacions, és la capacitat d'un sistema de telecomunicacions via ràdio-freqüència (per exemple radars) de canviar la freqüència d'operació amb l'única finalitat d'evitar efectes adversos com poden ser problemes atmosfèrics, interferències radioelèctriques voluntàries o involuntàries. L'agilitat freqüencial s'aplica al transceptor de ràdio per exemple emprant el sistema de multiplexació per divisió de freqüència.Cal diferenciar entre agilitat freqüencial i el salt de freqüència (frequency hopping): els sistemes de salt estan contínuament canviant de freqüència, són per exemple el sistema Bluetooth. En canvi, els sistemes d'agilitat, només canvien de freqüència en cas de necessitat, per exemple els sistemes radar i ZigBee.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La instal·lació de càmeres intel·ligents i sensors, podria convertir-se algun dia en un element de seguretat, d'obligatorietat a tots els vehicles, com es va imposar en el seu moment, el cinturó de seguretat, l'airbag, el casc a les motocicletes, i d'altres elements de seguretat. Per arribar a un funcionament òptim i aplicar-lo als vehicles, s'han de realitzar prèviament moltes proves i valoracions, i aplicar-les a un entorn real.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La filosofia de la tècnica és una categoria una mica més àmplia que la usual filosofia de la tecnologia. Aquesta filosofia és' remitent a la gènesi mateixa de la tècnica, noció anterior a la de tecnologia. En aquest sentit caldria entendre "tecnologia" com la tècnica resultant de la simbiosi entre ciència i tècnica, el que especialment ocorre a partir de la segona meitat del segle xx, a conseqüència de la incursió de les grans corporacions en la investigació científica, i conseqüentment la creació d'un nou model de científic assalariat.Semblés que "tecnologia" remet a la sofisticació de la tècnica, sobretot a partir de la informàtica. Una tècnica amb base científica seria una tecnologia. Sobre la base d'aquesta distinció, pot comprendre's que "filosofia de la tecnologia" apunta a treballar els conceptes emergents d'aquesta nova i sofisticada tècnica.
"Si no sabem a tot moment on anem, pot resultar útil saber d'on venim". Això és el que intenta descobrir la ciència de la filosofia i la història de la filosofia, oferint les explicacions i les solucions que van donar els grans pensadors de la història de la humanitat, a qüestions com aquesta.
No obstant això hi ha altres interpretacions que permeten reprendre la categoria de "Filosofia de la tècnica" com aquella que elabora i reflexiona sobre els conceptes de totes les tècniques sense distinció. Para Gilbert Simondon, filòsof francès que va viure entre 1924 i 1989, és convenient usar el terme "tecnologia" seguint la seva etimologia: "estudi o coneixement de la tècnica". D'aquesta manera tècnica i tecnologia no són nocions d'una mateixa classe; la tecnologia seria l'estudi de les tècniques. Sosté Simondon: "La filosofia ha de fundar la tecnologia, que és l'ecumenisme de les tècniques, perquè perquè les ciències i l'ètica poden trobar-se en la reflexió, fa falta una unitat de les tècniques...", és a dir que la filosofia necessita una unitat de les tècniques, la tecnologia, per reflexionar sobre les ciències i l'ètica. La filosofia de la tècnica inclou també la reflexió sobre la tecnologia en tant estudi de totes les tècniques.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Base Científica Antàrtica Artigas (BCAA) és la designació oficial de la base permanent que l'Uruguai té a l'Antàrtida, fundada el 22 de desembre de 1984 a l'Illa Rei Jordi, Shetland del Sud. És més coneguda com a "Base Artigas".
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una distopia, contrautopia o antiutopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser encunyat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics. Es tracta, en realitat, d'un subgènere dins de la ciència-ficció.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
En refrigeració, es denomina flash-gas a la formació de bombolles de gas a la línia del líquid, que ve des del condensador cap al dispositiu d'expansió.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Biometrics és una revista que publica articles sobre l'aplicació de l'estadística i les matemàtiques a les ciències biològiques. És publicada per l'International Biometrics Society. Amb el nom de Biometrics Bulletin va començar a publicar-se l'any 1945 i l'any 1947 va canviar el seu nom per Biometrics.Un dels més importants col·laboradors de la revista va ser Ronald Fisher per a qui es va publicar una edició commemorativa l'any 1964. En una recent enquesta de l'opinió dels investigadors en Estadística, Biometrics va ser classificada en cinquè lloc d'un conjunt de quaranta revistes d'Estadística i dins dels especialistes en Biometria només va ser superada pel Journal of the American Statistical Association.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Guardó Nacional Alemany de les Arts i Ciències (alemany: Deutscher Nationalpreis für Kunst und Wissenschaft) és un guardó creat per Adolf Hitler el 30 de gener de 1937 i atorgat anualment als alemanys que destaquessin als camps de l'art i les ciències.
Va ser instituït com un «Premi Nobel» alemany, quan Adolf Hitler es va enfadar amb la Fundació del Premi Nòbel l'any 1935 que va atorgar el premi a l'escriptor pacifista i antinazi alemany Carl von Ossietzky. Des d'aquell moment, va prohibir-se als ciutadans alemanys d'acceptar el guardó suec. El premi alemany era dotat de 100.000 Reichmarks (lliures d'impostos)
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una matriu de commutació és un dispositiu electrònic que permet dirigir els senyals entre múltiples entrades i múltiples sortides, mitjançant punts de connexió.La trajectòria de transmissió que hi ha entre la matriu i el dispositiu connectat s'anomena enllaç local. També se les anomena centrals de servei, ja que cada matriu només pot servir a una àrea determinada. Un ús molt comú de les matrius de commutació és a les xarxes telefòniques. Aquestes matrius internament solen estar formades, per portes lògiques o relés. S'acostumen a fer servir quan necessitem enllaçar un sistema amb múltiples entrades i múltiples sortides MIMO. (Multiple Input Multiple Output)Cada matriu ha de complir amb les següents funcions:
Identificació, a partir del senyal d'entrada del subscriptor.
Encaminament, cap al subscriptor que s'hi vol connectar.
Establiment de trajectòria.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
S'anomena panell d'instruments o quadre d'instruments (en anglès dashboard o instrument panel) al conjunt d'instruments i indicadors en vehicles (automòbil de turisme, camions, motocicletes, etc.) que comprèn l'indicador de velocitat del vehicle, el tacòmetre o comptarevolucions, indicador de temperatura del refrigerant, indicador de combustible restant, en forma de rellotges analògics o digitals o una barreja d'ambdós. A més dels rellotges, estan una sèrie de testimonis lluminosos, de simbologia normalitzada com ara el testimoni de pressió d'oli, de càrrega de la bateria, d'indicadors de direcció, entre altres.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La teledetecció és un mètode basat en l'aparició d'una pertorbació (energia electromagnètica, camps gravitacionals, ones sísmiques, etc.) en el que el procés o objecte estudiat es reprodueix en el medi i que pot ser registrat per un objecte receptor.
Posteriorment totes aquestes dades seran processades i interpretades. La radiometria seria una disciplina que estudiaria la radiació electromagnètica emesa per aquests objectes i processos.
Els intervals de l'espectre electromagnètic més utilitzats són el visible, l'infraroig i, en menor mesura, la regió de les microones.
Les tècniques de teledetecció inclouen l'aerografia (fotos aèries), les tècniques geofísiques de mesures elèctriques, sísmiques o radiomagnètiques, preses dels vaixells, avions o satèl·lits.
Les imatges obtingudes per la teledetecció poden ser analògiques o digitals. Les càmeres de fotos i televisió tradicionals proporcionen informació gràfica en forma d'imatges analògiques. Tradicionalment es produeixen parells de fotos estereoscòpics que donen sensació de relleu.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.