Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
veig que del seixanta dos corren pocs, pues això, Febrer -1962.
mmmmmmmm... interessant...
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
Ei encara està obert el plaç oi? jeje. Jo sóc del 87 pertant ja tinc 17 anyets. Aprofito que es el primer cop que postejo per a saludar a tothom! ! ! ! Salutacions desde Blanes Salut i LLibertat ! ! ! !
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
a veure, aqui teniu les dades fins 1/4 de 10 del dilluns, 20 de desembre. 1944 1 1949 2 1950 1 1953 1 1955 1 1958 1 1959 2 1962 1 1965 2 1966 1 1967 3 1968 3 1969 2 1970 1 1972 5 1973 3 1974 4 1975 1 1976 5 1977 6 1978 9 1979 11 1980 3 1981 6 1982 7 1983 15 1984 13 1985 8 1986 13 1987 14 1988 8 1989 5 1990 2 1991 4 2001 1 2004 1 el promig d'edat es : 24,5091 no faré cap més estadística fins el 31 de desembre.
Una mica tard però m'hi afegeixo. Sóc 1 mes i 6 dies més vell que en Aurora . Sóc del 4/9/67. Ara la pregunta seria: quin any serem independents d'Espanya? Jo firmaria el 2014, trescents anys després d'haver-la perdut. Espero que tots els usuaris ho poguem viure i veure! Per això ens ho hem de currar, eh! De moment tots a fotre merder el dia 29 (jo ho faig cada dia a la feina). Salut! Que la prudència no ens faci traïdors!
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
a veure, aqui teniu les dades fins 1/4 de 10 del dilluns, 20 de desembre. 1944 1 1949 2 1950 1 1953 1 1955 1 1958 1 1959 2 1962 1 1965 2 1966 1 1967 3 1968 3 1969 2 1970 1 1972 5 1973 3 1974 4 1975 1 1976 5 1977 6 1978 9 1979 11 1980 3 1981 6 1982 7 1983 15 1984 13 1985 8 1986 13 1987 14 1988 8 1989 5 1990 2 1991 4 2001 1 2004 1 el promig d'edat es : 24,5091 no faré cap més estadística fins el 31 de desembre.
Ep! que no m'has contat! Sóc del 63, i per tant ent tinc ...42 ! ...peró no m'ho facis dir massa I felicitats al Paula ,
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
Que jovenets, aprofiteu-se'n que a partir dels 17 passen més ràpid. Jo n'he tinc 19 però per poc, el 20-12 en faré 20.
a partir dels 17 passen més ràpid. Collons, doncs a partir els 20 ja no t'ho explico... (no és per desanimar, eh? )
A partir dels disset?! :S
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
Jo sóc del 80, 24 anys, doncs. En concret del 2 de febrer, dia de la Candelera, gran fira a Molins de Rei des del 1851, us recomano q no us la perdeu!
Jo soc del ´87!! Crec que d´aquest any som pocs? Hi ha algú?
Un altre del 84!!
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
Doncs jo 19 anys.
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
a veure, aqui teniu les dades fins 1/4 de 10 del dilluns, 20 de desembre. 1944 1 1949 2 1950 1 1953 1 1955 1 1958 1 1959 2 1962 1 1965 2 1966 1 1967 3 1968 3 1969 2 1970 1 1972 5 1973 3 1974 4 1975 1 1976 5 1977 6 1978 9 1979 11 1980 3 1981 6 1982 7 1983 15 1984 13 1985 8 1986 13 1987 14 1988 8 1989 5 1990 2 1991 4 2001 1 2004 1 el promig d'edat es : 24,5091 no faré cap més estadística fins el 31 de desembre.
EI, QUE SIGUEN 8 AL '82
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
soc del 87, per tant en tinc 17, molt currada la grafica
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
Un altre del 83 21 anys!
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
Jo del 87!!! 17 Anys: ballar:
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
I apunteu-ne un del 76
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
1971: 33 anys i estic més en forma que mai
1980: 24 anyets de fa poc. A veure si apareixem los del 80, no siguem tímids, que hem de guanyar tu! Editat al dia 25 de desembre del 2004, a les 15:51
Visca la quinta del 80!!! Ja no hi haurà mai cap fornaad com aquesta!
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
nan
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
ep! anava a posar el llistat d'edats i em trobo que no em deixa enganxar la informació que tinc en un full excel. com es pot copiar i enganxar ara ? abans del canvi d'imatge del racó no hi tenia cap problema. algú sap com fer-ho? m'ho podeu dir si us plau?
Segons el navegador que tiguis i el seu idioma, has d'anar al menu editar, edición, edit, edita... etc. Allà veuràs les opcions: retalla, copia, enganxa (cortar, copiar, pegar o cut, copy, paste). Tot i així, també pots emprar les combinacions de tecles: control+x retalla, control+c copia, control+v enganxa.
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
Enllaç per ampliar mida.
Felicitats per la feina! Però podries fer el gràfic més ample? Així es veuria millor a quin any pertany cada barra pq el text no queda sota les marques...
Merci, es que estava avorrit... Per cert, si cliques sobre de l'enllaç per ampliar la imatge ho veuràs tot amb "detall" i els anys (no tots, pero cada 3) apareixen just sota de cada columna.
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
Finals del 1972
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
Collita del 89, per tant 16...
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
les dades de les edats del racó, a 31 de desembre de 2004 (5 pm) 1944 1 1949 2 1950 1 1953 1 1955 1 1958 1 1959 2 1962 1 1965 2 1966 1 1967 4 1968 3 1969 2 1970 1 1971 3 1972 3 1973 3 1974 4 1975 2 1976 6 1977 6 1978 9 1979 13 1980 6 1981 7 1982 9 1983 16 1984 14 1985 11 1986 14 1987 18 1988 9 1989 6 1990 3 1991 4 2001 1 2004 1 promig d'edat : 24.1526 total registres : 191 el primer lloc pels nascuts al 1987, el segon pels del 1983 i en tercer lloc els de 1984 espero no haver-me deixat ningú. Bon Any a tots els usuaris de bona voluntat de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i als exiliats i desterrats.
87 4ever xD
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
jo sóc del primer d'agost del 1986 em quedaré esperant les vostres felicitacions d'aniversari
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
apunteu-me a la colla de gent gran, amb en Teresa i en Defensor sóc del 14 de juliol de 1959, tinc 45 només canalla !!!!!
Ets una criatureta... 45 anyets...
jo també ho penso però de moment, va guanyant la canalla vinga avis, ànims, pujem el percentatge
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
Jo sóc del 80, 24 anys, doncs. En concret del 2 de febrer, dia de la Candelera, gran fira a Molins de Rei des del 1851, us recomano q no us la perdeu!
Jo soc del ´87!! Crec que d´aquest any som pocs? Hi ha algú?
Sí, jo tb ho sóc! Home pocs no som, anem tercers amb nombre
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
26-12-1986, daki a molt poket els 18 !
Ja hi tornem a ser amb les tonteries de la edat.............que hi farem sou uns plasmes. L'any 1.949, van afusellar Puig i Pidemont i altres membres del PSUC, al camp de la bota de Barcelona. Aquest mateix any vaig néixer jo i també el mestre Joaquim Maria Puyal i Ortiga. L'any 1.949 a l'abril, feia 10 anys de la derrota i entrada(26 de gener del 39) per la Diagonal de les forces d'ocupació feixistes. Au, salut i mireu endavant.
Julio diu: ...L'any 1.949, van afusellar Puig i Pidemont i altres membres del PSUC, al camp de la bota de Barcelona. Aquest mateix any vaig néixer jo i també el mestre Joaquim Maria Puyal i Ortiga. L'any 1.949 a l'abril, feia 10 anys de la derrota i entrada(26 de gener del 39) per la Diagonal de les forces d'ocupació feixistes.... Molt interessant... especialment per mi doncs també sóc del 1.949. Saps alguna cosa del día de neixement meu? (l'onze de maig).
Defensor no fotis que ets de l'11 de maig, jo també del 1984, 20 anys.
INTRANSIGENT diu: Defensor no fotis que ets de l'11 de maig, jo també del 1984, 20 anys. Doncs els dos vàrem nèixer el día de Sant Ponç. De petit recordo que em duien a la fira de Sant Ponç al carrer Hospital (Barcelona) i compravem dolços. Quins records... Hi has anat alguna vegada?
No hi he anat mai, es que no soc de Barcelona. FIRA SANT PONÇ Ara entenc perquè et foties dolços, quina pinta
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
Va ésser un 7 de Novembre de 1986 17+1 anys
Doncs jo uns quants més, fote't, 7 de Novembre de 1960
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
Doncs jo sóc del 88...jeje un número massa desencaixat per mi Sóc l'únic nazi del racó o q??
Vaia pringat! quin fàstic d'any! PD: Del 88. PPD: Ja ue dit fa stonax xd
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
24.06.1975 per tant este any 30!
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
14 anys a punt de quinzer! 17/12/89 (DIA SANT , he dor?)
Ostres, explica més info sobre el nino aquest!
Resulta que jo tenia d'avatar al nino este en dibuix(i encara el tinc ), i , de feirma tenia, ¿algu sap ki es el nino este? Un dia ULTRAHeroi m'ho va dir i ara el pose sempre de ferma. Al pareixer es una especie de teletubbis de Anglaterar o EEUU: Weno això! UN LINK PER A L'AFICIÓ BARNY! LINK SOBRE BARNY SUPER INTERESANT XD
Quan vaig anar a viure a London, ara fa un parell d'anyets, la única cosa que entenia de la TV al principi era el Barny aquest... clar que està fet pensant en les criatures. Però bé, per alguna cosa es comença, no?
Ostres quin crack el ninot aquest! que el portin aquí!
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
A veure, deixa’m pensar... mmm... jo del 1982, 22 anys, però em conservo molt bé. Per cert, quina quantitat de missatges en tan poc temps i a més m’està sorprenent la “varietat” d’edats que hi ha, seria molt interessant recollir les dades i fer la piràmide d’edat.
Doncs jo soc de 1985 per tant tinc 19 anys!! Seria mes facil si fessiu una enquesta
JO 16 anyets
Jo en tinc 20!! El 20 de març 21. SENSE EL PAÍS VALENCIÀ NO HI HA INDEPENDÈNCIA!! LA UNIÓ FÀ LA FORÇA TOTS UNITS CAP AL 2014
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
a veure qui és el xulo/a que fa el recompte
sisi ja és una disbauxa , no és poden fer 2 enquestes, la "seriosa" i la dels Fòrums xD?? Hi ha forums on qualsevol pot fer una enquesta, però no he estat capaç d fer-ho en aquest... mmm Salut i força
No arribo a més 1944 1 1949 2 1950 1 1953 1 1958 1 1959 1 1965 2 1966 1 1967 1 1968 1 1971 2 1972 2 1974 1 1976 3 1977 2 1978 7 1979 6 1980 3 1981 2 1982 6 1983 12 1984 9 1985 4 1986 6 1987 7 1988 6 1989 3 1990 2 1991 2
d'això...no n'hi ha cap del 2004?
Sí... la Núria, la filla del Cat.N.Az.
Maria Lourdes diu: Sí... la Núria, la filla del Cat.N.Az. Es cer !!!
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
Jo del 1977 per tant 27 tacus i, com ha dit algú, encara a casa els pares. Algú sap si significa alguna cosa que et canviin el pany de casa sense avisar? Per cert, llarga vida al patriarca Torracollons que fins que ningú digui el contrari és l'avi del xat.
jo tinc 17 anys al març en faig 18
|
HOla a tots, Vull fer un suggeriment als administradors del xat. estaria bé fer una piràmide d'edat de la gent del xat. Així veuriem qui son els interessats en aquest portal, si bé, és gent molt jove o també n'hi ha de més grans. Bé només és simple curiositat. /è
emulatorq.. tu no ets pas l'amadeu oi? un altre jove per aqui.. visca la canalla
Iep que faig tard! Apunteu-ne un del baby boom que sembla que no existís mai! Sóc del 75, o sigui ->29!
Jo sóc del 28 de juliol de 1983, tinc 21 anys i que durin!!!
|
Començo confessant que jo també peco d'aquest defecte. El cas és que cada cop que entrem, per posar un exemple, a Libertaddigital a riure una estona o a recarregar les piles, el que estem fent és contribuir al manteniment d'aquesta webs. Aquestes webs viuen principalment de la publicitat. Les tarifes publicitàries es contracten segons el nombre de visites que té la web en qüestió (i també del perfil socioeconòmic del visitant, és clar). Jo no tinc cap mena de dubte que un percentatge considerable dels visitants a aquestes pàgines webs són independentistes, gent espanyola d'esquerres, etc, etc. O sigui, que amb cada visita que fem els hi donem de menjar. I no només pel tema econòmic, sinó també pel prestigi que suposa poder dir que tenen tants milers de visites al dia. Jo tinc dues propostes i potser algú en pot aportar alguna altra: 1. En primer lloc, el que no s'ha de fer MAI, és clicar un banner de publicitat d'aquestes pàgines, ja que molts anunciants paguen en funció de les visites que reben amb origen a la pàgina en qüestió. Si veieu una oferta molt interessant d'Amena a Libertaddigital, no la cliqueu. Sortiu i entreu després a la web d'Amena. 2. En segon lloc, si algú al xat vol destacar una notícia apareguda en algun d'aquests mitjans, que no posi l'enllaç (que comporta que tothom vagi cap a la web fatxa), sinó que posi directament el text de la notícia (si és que es poden qualificar de notícies el que acostumen a publicar aquests pamflets). I ara, si algun expert de la informàtica o d'internet ens pot explicar si hi ha cap manera d'ingressar a una web sense que es comptabilitzi la visita, seria d'agrair.
Sobre el punt 2, cal tenir en compte que si es copia directament el text de la noticia al fòrum, s'ha de posar la font d' informació a sota, perquè sino Raco Català podria tindre problemes. Sobre la comptabilizació de visites ,no hi ha cap manera d'evitar-ho. El que és pot ocultar, és l'origen (pais, IP) de la visita,utilitzant proxies anònims
Sí, és clar, és que sempre s'acostuma a posar la font. La gent acostuma a dir: 'Mireu què he llegit avui a tal lloc: ...'
|
Començo confessant que jo també peco d'aquest defecte. El cas és que cada cop que entrem, per posar un exemple, a Libertaddigital a riure una estona o a recarregar les piles, el que estem fent és contribuir al manteniment d'aquesta webs. Aquestes webs viuen principalment de la publicitat. Les tarifes publicitàries es contracten segons el nombre de visites que té la web en qüestió (i també del perfil socioeconòmic del visitant, és clar). Jo no tinc cap mena de dubte que un percentatge considerable dels visitants a aquestes pàgines webs són independentistes, gent espanyola d'esquerres, etc, etc. O sigui, que amb cada visita que fem els hi donem de menjar. I no només pel tema econòmic, sinó també pel prestigi que suposa poder dir que tenen tants milers de visites al dia. Jo tinc dues propostes i potser algú en pot aportar alguna altra: 1. En primer lloc, el que no s'ha de fer MAI, és clicar un banner de publicitat d'aquestes pàgines, ja que molts anunciants paguen en funció de les visites que reben amb origen a la pàgina en qüestió. Si veieu una oferta molt interessant d'Amena a Libertaddigital, no la cliqueu. Sortiu i entreu després a la web d'Amena. 2. En segon lloc, si algú al xat vol destacar una notícia apareguda en algun d'aquests mitjans, que no posi l'enllaç (que comporta que tothom vagi cap a la web fatxa), sinó que posi directament el text de la notícia (si és que es poden qualificar de notícies el que acostumen a publicar aquests pamflets). I ara, si algun expert de la informàtica o d'internet ens pot explicar si hi ha cap manera d'ingressar a una web sense que es comptabilitzi la visita, seria d'agrair.
Sobre el punt 2, cal tenir en compte que si es copia directament el text de la noticia al fòrum, s'ha de posar la font d' informació a sota, perquè sino Raco Català podria tindre problemes. Sobre la comptabilizació de visites ,no hi ha cap manera d'evitar-ho. El que és pot ocultar, és l'origen (pais, IP) de la visita,utilitzant proxies anònims
Ariadna diu: Sobre el punt 2, cal tenir en compte que si es copia directament el text de la noticia al fòrum, s'ha de posar la font d' informació a sota, perquè sino Raco Català podria tindre problemes. No crec que en tingués, mira el que diu al fons de tot de la pàgina: Els comentaris i opinions de cada usuari són propietat d'ell mateix, i xat no se'n fa responsable.
|
Començo confessant que jo també peco d'aquest defecte. El cas és que cada cop que entrem, per posar un exemple, a Libertaddigital a riure una estona o a recarregar les piles, el que estem fent és contribuir al manteniment d'aquesta webs. Aquestes webs viuen principalment de la publicitat. Les tarifes publicitàries es contracten segons el nombre de visites que té la web en qüestió (i també del perfil socioeconòmic del visitant, és clar). Jo no tinc cap mena de dubte que un percentatge considerable dels visitants a aquestes pàgines webs són independentistes, gent espanyola d'esquerres, etc, etc. O sigui, que amb cada visita que fem els hi donem de menjar. I no només pel tema econòmic, sinó també pel prestigi que suposa poder dir que tenen tants milers de visites al dia. Jo tinc dues propostes i potser algú en pot aportar alguna altra: 1. En primer lloc, el que no s'ha de fer MAI, és clicar un banner de publicitat d'aquestes pàgines, ja que molts anunciants paguen en funció de les visites que reben amb origen a la pàgina en qüestió. Si veieu una oferta molt interessant d'Amena a Libertaddigital, no la cliqueu. Sortiu i entreu després a la web d'Amena. 2. En segon lloc, si algú al xat vol destacar una notícia apareguda en algun d'aquests mitjans, que no posi l'enllaç (que comporta que tothom vagi cap a la web fatxa), sinó que posi directament el text de la notícia (si és que es poden qualificar de notícies el que acostumen a publicar aquests pamflets). I ara, si algun expert de la informàtica o d'internet ens pot explicar si hi ha cap manera d'ingressar a una web sense que es comptabilitzi la visita, seria d'agrair.
Per a no comptabilitzar la visita es pot emprar la memoria cau de Google, però això requereix que previament Google hagi registrat la página web. Per a la cuestió dels banners, simplement s'ha de bloquejar les imatges de la web. Gairebé la totalitat de les imatges de publicitat, són sota el servidor de Libertad Digital. Per cert, jo no visito cap web d'aquest tipus. M'ho prohibeix el meu metge.
Ho pots explicar una mica millor això de la memòria cau?
A Google s'anomena "còpia en memòria". Ves a Google en català, cerca qualsevol cosa, i en els resultats fes clic a "còpia en memòria", veuras la página, però no la página en el seu estat actual, sinó la página que té Google desada de quan va registrar la página al seu index. Una prova, cerquem "racocatala.com" a Google: - racocatala.com - còpia en memòria del racocatala.com a Google El resultat és que ara mateix, visualitzem la página del Racò, però una versió antiga, la d'ahir. Però almenys sense haver-hi d'accedir directament. Això si, les imatges de la página si que les "visitem", és a dir, si ens les em de baixar del servidor, no pas de Google.
|
Començo confessant que jo també peco d'aquest defecte. El cas és que cada cop que entrem, per posar un exemple, a Libertaddigital a riure una estona o a recarregar les piles, el que estem fent és contribuir al manteniment d'aquesta webs. Aquestes webs viuen principalment de la publicitat. Les tarifes publicitàries es contracten segons el nombre de visites que té la web en qüestió (i també del perfil socioeconòmic del visitant, és clar). Jo no tinc cap mena de dubte que un percentatge considerable dels visitants a aquestes pàgines webs són independentistes, gent espanyola d'esquerres, etc, etc. O sigui, que amb cada visita que fem els hi donem de menjar. I no només pel tema econòmic, sinó també pel prestigi que suposa poder dir que tenen tants milers de visites al dia. Jo tinc dues propostes i potser algú en pot aportar alguna altra: 1. En primer lloc, el que no s'ha de fer MAI, és clicar un banner de publicitat d'aquestes pàgines, ja que molts anunciants paguen en funció de les visites que reben amb origen a la pàgina en qüestió. Si veieu una oferta molt interessant d'Amena a Libertaddigital, no la cliqueu. Sortiu i entreu després a la web d'Amena. 2. En segon lloc, si algú al xat vol destacar una notícia apareguda en algun d'aquests mitjans, que no posi l'enllaç (que comporta que tothom vagi cap a la web fatxa), sinó que posi directament el text de la notícia (si és que es poden qualificar de notícies el que acostumen a publicar aquests pamflets). I ara, si algun expert de la informàtica o d'internet ens pot explicar si hi ha cap manera d'ingressar a una web sense que es comptabilitzi la visita, seria d'agrair.
Jo mai em connecto a webs espanyoles. M' ho he prohibit a mi mateix
Jo en este tema ho tinc molt clar, cada persona és lliure de connectar-se als forums que vullga i que manifeste l'opinió que vullga, sempre quan s'és tolerant amb les opinions dels altres, és bo contrastar diferents opinions. Jo solc connectar-me a diferents forums de diferents tendències polítiques i vos puc comentar una anècdota curiosa, un dia que estava en el xat de "Libertat Digital" va entrar un català que segurament serà habitual del xat i que deia pertànyer a ERC, doncs bé, al principi de la conversació, i atés que es dirigia a la resta del xat en català i molts no li entenien, doncs es ficaven amb ell, però a mesura que avançava la conversació el recel es va anar convertint en confiança i portant la conversació a un to col·loquial, bo, doncs al final, tothom en el xat acabem parlant de "bolets", si, de "bolets" i cada un comptava la forma en què més li agradava menjar-les. Va ser divertit. La conclusió que puc traure és que cal desdramatitzar les qüestions polítiques, que en la major part de les ocasions estan influïdes pels polítics i que la gent normal del carrer podem emportar-nos millor del que en un principi pareix. Jo per la meua part puc dir-vos que ací en el xat em sent a gust. Salutacions.
|
Començo confessant que jo també peco d'aquest defecte. El cas és que cada cop que entrem, per posar un exemple, a Libertaddigital a riure una estona o a recarregar les piles, el que estem fent és contribuir al manteniment d'aquesta webs. Aquestes webs viuen principalment de la publicitat. Les tarifes publicitàries es contracten segons el nombre de visites que té la web en qüestió (i també del perfil socioeconòmic del visitant, és clar). Jo no tinc cap mena de dubte que un percentatge considerable dels visitants a aquestes pàgines webs són independentistes, gent espanyola d'esquerres, etc, etc. O sigui, que amb cada visita que fem els hi donem de menjar. I no només pel tema econòmic, sinó també pel prestigi que suposa poder dir que tenen tants milers de visites al dia. Jo tinc dues propostes i potser algú en pot aportar alguna altra: 1. En primer lloc, el que no s'ha de fer MAI, és clicar un banner de publicitat d'aquestes pàgines, ja que molts anunciants paguen en funció de les visites que reben amb origen a la pàgina en qüestió. Si veieu una oferta molt interessant d'Amena a Libertaddigital, no la cliqueu. Sortiu i entreu després a la web d'Amena. 2. En segon lloc, si algú al xat vol destacar una notícia apareguda en algun d'aquests mitjans, que no posi l'enllaç (que comporta que tothom vagi cap a la web fatxa), sinó que posi directament el text de la notícia (si és que es poden qualificar de notícies el que acostumen a publicar aquests pamflets). I ara, si algun expert de la informàtica o d'internet ens pot explicar si hi ha cap manera d'ingressar a una web sense que es comptabilitzi la visita, seria d'agrair.
No faré res més que donar-te la raó... Ben fet per obrir aquest fil. Si a partir d'ara se'm dona un enllaç i no hi apareix la 'notícia' doncs em quedaré sense saber-la, ho prefereixo així. S'acabat que els webs espanyolistes visquin també de noltros!
|
Començo confessant que jo també peco d'aquest defecte. El cas és que cada cop que entrem, per posar un exemple, a Libertaddigital a riure una estona o a recarregar les piles, el que estem fent és contribuir al manteniment d'aquesta webs. Aquestes webs viuen principalment de la publicitat. Les tarifes publicitàries es contracten segons el nombre de visites que té la web en qüestió (i també del perfil socioeconòmic del visitant, és clar). Jo no tinc cap mena de dubte que un percentatge considerable dels visitants a aquestes pàgines webs són independentistes, gent espanyola d'esquerres, etc, etc. O sigui, que amb cada visita que fem els hi donem de menjar. I no només pel tema econòmic, sinó també pel prestigi que suposa poder dir que tenen tants milers de visites al dia. Jo tinc dues propostes i potser algú en pot aportar alguna altra: 1. En primer lloc, el que no s'ha de fer MAI, és clicar un banner de publicitat d'aquestes pàgines, ja que molts anunciants paguen en funció de les visites que reben amb origen a la pàgina en qüestió. Si veieu una oferta molt interessant d'Amena a Libertaddigital, no la cliqueu. Sortiu i entreu després a la web d'Amena. 2. En segon lloc, si algú al xat vol destacar una notícia apareguda en algun d'aquests mitjans, que no posi l'enllaç (que comporta que tothom vagi cap a la web fatxa), sinó que posi directament el text de la notícia (si és que es poden qualificar de notícies el que acostumen a publicar aquests pamflets). I ara, si algun expert de la informàtica o d'internet ens pot explicar si hi ha cap manera d'ingressar a una web sense que es comptabilitzi la visita, seria d'agrair.
Jo no entre molt per eixes pàgines... entre ací, pq se que la gent d'ací entra allà, i així me n'assabente igual de les coses... PD: tens tota la raó del món.
Doncs jo tambe hi vaig de vegades... . No ho puc evitar...es que hi ha fòrum kes es per partir-se. PRo la veritat entre més a pàgines del rotllo
De fet de tant en tant va bé llegir que corre per la web de La Falange o Democracia Nazional i veure quants capullus corren pel món avui en dia U_U, tot i q un dia vaig caure a una web Nazi Catalana i va ser molt pitjor que qualsevol Falange o polles d'aquestes U_U Tenim una puta cinquena columna... Salut i força
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Muixeranga POWAAA!
Pregunta novedosa.......
Resposta (meua) tambe bona (antes em molestava a esplicaro i tot )
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Els PP.CC. tenim molts himnes, el més aceptat com a comú és indiscutiblement la "Muixeranga". tel pots baixar als seguents adreçes: http://www.filavalencians.com/portal/html/modules.php?name=Downloads&d_op=MostPopular http://mural.uv.es/juanbela/muixeranga.htm si el que vols es consultar articles: http://ca.wikipedia.org/wiki/Muixeranga i si vols lleguir l'opinió d'en Joan Fuster que proposa la Muixeranga com a himne nacional dels PP.CC: La Muixeranga per en Joan Fuster Text publicat a un disc d'Al Tall. Editat per EDIGSA a Barcelona l'any 1977 "Una cançó, una tonada de dolçaina... La cançó del grup Al Tall és una convocatòria actual, alegre, viva; la tocata de la Muixeranga d'Algemesí hi representa la tradició popular, senzilla i emocionant. La combinació no podia resultar més oportuna. Aquest disc, improvisat, de cara a una eficàcia urgent, conjunta la doble veu d'un instint 'nacional' que no es resigna a claudicar. Cada dia són més els valencians que ens reconeixem en la nostra 'identitat' segura, i que volem recuperar-ne les 'senyes'. N'hi ha moltes que hem de rescatar de l'oblit, de la desídia, de l'opressió. ¿I per què no unes melodies? En el fet d'una concentració multitudinària, 'cantar' colectivament constitueix, ja, una afirmació. ¿I cantar què? 'Al Tall' es limita a la crida de l'Aplec del Puig, un dels pocs episodis de la Resistència -modesta resistència- contra el franquisme al País Valencià. ¿La Muixeranga d'Algemesí? és 'cant'. Un cant nacional-popular. Que, a la curta o a la llarga puga desplaçar el coro de zarzuela del mestre Serrano, justament anomenat 'Himno Regional'. Ben mirat, per a continuar sent valencians, els valencians ens hem d'inventar unes esperances de futur, a tots els nivells. I al nivell de cantar. ¿Quina cançó i el cant de tothom? Hi ha un 'himne' pendent. Per al País Valencià i per als Països Catalans. Els Segadors també és un 'himno regional'. Siga com siga, cal fomentar ofertes. La d'una 'cançó' -¿himne?- unitària dels Països Catalans, benvinguda i necessària. ¿Per què no intentar-ho? 'Himne', 'cant', 'cançó'..." Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922 - 1992)
Home, la muixeranga a mi no m'agrada i és del País Valencìà, tampoc representa als tres Països catalans,. salut
als TRES Països Catalans ? I Andorra, la Franja de Ponent els deixes sota dominació espanyola ? I Catalunya-Nord sota dominació francesa ??? Independència per tots els Països Catalans !
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Muixeranga POWAAA!
Tot i que la pregunta ja és repetitiva, jo tambè m'apunto a la Muixeranga! Per cert Lem Pv, saps que a l'ultim llibre d'en Michael Moore parla del teu estimat Barny?
Algú em pot dir d'on bé la Muixeranga
Crec que era d´Algemesí. De totes maneres, primer aconseguim la llibertat de tots els Països Catalans i després ja xerrarem d´himnes!
La muixeranga que tots coneguem es la cançò que es toca quan s'alça la muixeranga (que com ja s'ha dit son el precursors dels castells). Es toca solament amb dolçaina i tabalet, i si, probé d'Algemesí.
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Muixeranga POWAAA!
Tot i que la pregunta ja és repetitiva, jo tambè m'apunto a la Muixeranga! Per cert Lem Pv, saps que a l'ultim llibre d'en Michael Moore parla del teu estimat Barny?
Ostia si?!?! De barny?? Del MEU Barny??!? I que diu?? Parla b d'ell no??
En Moore dona exemples de nous disenys per a la bandera dels EUA, ja que l'actual no és gaire apreciada per la gent de la resta del planeta, i un dels disenys és en George Washington muntant en Barny , suposo que aquest dinosaure de peluix deu ser molt conegut als EUA, la veritat és que quant ho vaig veure vaig rumiar amb tu i em vaig fer un tip de riure, ja que no creia que aquest animalo tant frik fora tant famòs.
Ni jo Didac ni jo! AL MEU BARNY NO S'EL CAVALGA SENYOR BUSH!
No home no, en George Bush no,en George Washignton, el primer president dels EUA, el dels bitllets d'un dolar
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Jo pense que un en el que estigam tots d'acord, i si s'ha de fer de nou un himne, donç es fa i prou, encara que a mi m'agradaria que fora la muixeranga pero be, no tindria cap problema que fora un altre. Percert, este fil, quantes voltes l'han obert ja?
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
A vore, per l'himne no vos preocupeu ara, ben segur que algun cantant ja en te un preparat i amagat per a quan aplegue la independència. Primer, resoldre els nostres problemes interns. Després, la independència i quan la tingam, ja parlarem d'himnes i tot això.
Totalment d'acord amb tu.
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Jo crec que l'himne hauria de ser "El Cant a la Senyera" ja que la senyera és el que ens uneix a tots (a part de la llengua, és clar). No pot ser-ho ni la Muixeranga, ni la Balanguera ni els Segadors, ja que dadascun d'ells respresnten una part del territori i no tot al complert. salut
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Jo proposo el "No volem ser " de l' Elèctrica Dharma, mentre seguim ocupats i colonitzats per l' Estat espanyol. _____________ _____________ No volem ser una regió d' Espanya. No volem ser un país ocupat. Volem, volem, volem, volem la independència. Volem, volem, volem, volem Països Catalans.
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Cap dels tres himnes (Segadors, Muixeranga, Balanguera) representa a tot el país, i El Cant de la Senyera no és propi del PV ni les Illes. En farem un per a l'ocasió! Jo que quede clar, sóc muixeranguista. És la millor! Salut!
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Si vols saber quin ha de ser l'himne dels PPCC clica AQUÍ Perdó... es que m'ha fet gracia... els temes es repeteixen cada cop + sobint
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Jo proposo com a himne del PP.CC. un munt de pets i rots d'en mega-zero.
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Els PP.CC. tenim molts himnes, el més aceptat com a comú és indiscutiblement la "Muixeranga". tel pots baixar als seguents adreçes: http://www.filavalencians.com/portal/html/modules.php?name=Downloads&d_op=MostPopular http://mural.uv.es/juanbela/muixeranga.htm si el que vols es consultar articles: http://ca.wikipedia.org/wiki/Muixeranga i si vols lleguir l'opinió d'en Joan Fuster que proposa la Muixeranga com a himne nacional dels PP.CC: La Muixeranga per en Joan Fuster Text publicat a un disc d'Al Tall. Editat per EDIGSA a Barcelona l'any 1977 "Una cançó, una tonada de dolçaina... La cançó del grup Al Tall és una convocatòria actual, alegre, viva; la tocata de la Muixeranga d'Algemesí hi representa la tradició popular, senzilla i emocionant. La combinació no podia resultar més oportuna. Aquest disc, improvisat, de cara a una eficàcia urgent, conjunta la doble veu d'un instint 'nacional' que no es resigna a claudicar. Cada dia són més els valencians que ens reconeixem en la nostra 'identitat' segura, i que volem recuperar-ne les 'senyes'. N'hi ha moltes que hem de rescatar de l'oblit, de la desídia, de l'opressió. ¿I per què no unes melodies? En el fet d'una concentració multitudinària, 'cantar' colectivament constitueix, ja, una afirmació. ¿I cantar què? 'Al Tall' es limita a la crida de l'Aplec del Puig, un dels pocs episodis de la Resistència -modesta resistència- contra el franquisme al País Valencià. ¿La Muixeranga d'Algemesí? és 'cant'. Un cant nacional-popular. Que, a la curta o a la llarga puga desplaçar el coro de zarzuela del mestre Serrano, justament anomenat 'Himno Regional'. Ben mirat, per a continuar sent valencians, els valencians ens hem d'inventar unes esperances de futur, a tots els nivells. I al nivell de cantar. ¿Quina cançó i el cant de tothom? Hi ha un 'himne' pendent. Per al País Valencià i per als Països Catalans. Els Segadors també és un 'himno regional'. Siga com siga, cal fomentar ofertes. La d'una 'cançó' -¿himne?- unitària dels Països Catalans, benvinguda i necessària. ¿Per què no intentar-ho? 'Himne', 'cant', 'cançó'..." Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922 - 1992)
Ei tios, digueu-me agosarat, però jo proposo "venim del sud, venim del nord" del LLach. Què us sembla? VENIM DE NORD, VENIM DEL SUD... Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no creiem en les fronteres si darrera hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat. I caminem per poder ser i volem ser per caminar. Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no ens mena cap bandera que no es digui llibertat, la llibertat de vida plena que és llibertat dels meus companys. I volem ser per caminar i caminar per poder ser. Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no sabem himnes triomfals ni marcar el pas del vencedor, que si la lluita és sagnant serà amb vergonya de la sang. I caminem per poder ser i volem ser per caminar. Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, seran inútils les cadenes d’un poder sempre esclavitzant, quan és la vida mateixa que ens obliga a cada pas. I caminem per poder ser i volem ser per caminar.
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
La Muixeranga? A mi me'ncanta aquesta cançó, pero un himne nacional no pot tenir ritme de funeral, si us plau... Si he d'escollir entre les que s'han dit, em quedo amb el Cant de la Senyera. I si no, tranquils, no seriem el primer país en crear un himne nou. No és quelcom degradant.
Si vosaltres dieu que l'himne s'ha de deixar per quan tinguem la independència o almenys -que ja és molt- ser sobirans, estareu d'acord en mi que en ves de lluitar desde el País Valencià (en el meu cas) per la independenència dels PP.CC, primer s'hauria d'intentar colar algun partit nacionalista a les nostres Corts no? Lo que s'ha de fer JA és deixar de somniar en eixes tonteries i començar a treballar pels nostres països tocant de peus a terra.
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Ep, bismut,, m'agrada molt la teva proposta! Trobo que "El Cant de la Senyera" seria molt adequat. I que només hagi estat coneguda tradicionalment aquí dalt no hauria de ser cap obstacle. O és que hi ha una mena de racisme contra els principatins? Vet aquí la lletra. EL CANT DE LA SENYERA Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants. (Tornada) Au companys, enarborem-la, en senyal de germandat! Au germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat! Que voleï! Contemplem-la ) en sa dolça majestat! ) (bis) Oh, bandera catalana! nostre cor t'és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-la sobirana ) alçarem els ulls al cel. ) (bis) I et durem arreu en l'aire, et durem i tu ens duràs: voleïant al grat de l'aire, el camí assenyalaràs. Dóna veu al teu cantaire, ) llum als ulls, i força al braç. ) (bis)
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Mm... Tot el que vulguis però per mi "els segadors"... No ho sé, té alguna cosa que et fa posar els pèls de punta...
He, i és clar!. Si jo hagués de triar sense tenir en compte ningú més també triaria Els Segadors, i avall que fa baixada. El problema de sempre és la qüestió del nom del país, per una banda, i de l'amor propi de cada una de les tres regionetes per l'altra. Estaria bé que entenguéssim que qualsevol senyal d'identitat nacional que es faci servir en una part del país és un senyal d'identitat nacional de tot el país. I llavors triar sense complexos. Però no sé pas si això ho veuré, jo...
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
A mi el que mes m'agrada es la muixeranga,pero clar,quan participem al mundial de futbol,ens trobarem que els himnes els interpreten bandes de musica convencionals que ,pobres d'elles ,no tenen dolçaines instrument amb el qüal es fa sonar la muixeranga i aixo realment es un gran handicap. I si,aquests tipus de fils son autentiques PALLES MENTALS!!!! Editat al dia 06 de desembre del 2004, a les 14:00
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Muixeranga POWAAA!
Tot i que la pregunta ja és repetitiva, jo tambè m'apunto a la Muixeranga! Per cert Lem Pv, saps que a l'ultim llibre d'en Michael Moore parla del teu estimat Barny?
Algú em pot dir d'on bé la Muixeranga
Crec que era d´Algemesí. De totes maneres, primer aconseguim la llibertat de tots els Països Catalans i després ja xerrarem d´himnes!
la muixeranga d' algemesí, prescursora dels castells... doncs això, moixeranga himne dels PC i el cant de redempció per al PV
aquí a Mallorca tenim la Balanguera!!
eixe seria l' himne de les illes, no?
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
A vore, per l'himne no vos preocupeu ara, ben segur que algun cantant ja en te un preparat i amagat per a quan aplegue la independència. Primer, resoldre els nostres problemes interns. Després, la independència i quan la tingam, ja parlarem d'himnes i tot això.
i si no la santa espina, o el cant de la senyera, o ... si per cançons serà, com si posem "paquito el xocolatero"...
Ara l'has dita tu... En Paquito Xocolaterio de gran acceptació popular!! pa pa pa pa pa pa pa pa... ueh! ueh! ueh!
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
Cant a la senyera
|
Ola usuaris! Estic pensant que ¿quin es l`hime dels paisos catalans? per exnple els sagadors comença Catalunya trionfant... i els dels P.V. i Baleras es quedaran i nosaltres que I vosaltres quina canço eliguirieu?
JO VOTO PER S´ACHILIPU, O SINO PER SA CANCO DE "EL EQUIPO A"
cal dir-ho : per una vegada el desgraciat este ha tingut gràcia. Altre himne que representa als tres països : el cant dels maulets!!!
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
Jo votaria a l'Eric!
Jo també voto per l'ERIC.
Un altre més per l'Èric!! I si no... L'Ivan Tibau!! És el meu ídol tot i que l'hoquei patins no em diu gran cosa... Però és un tio genial, o al menys, això sembla! Tibaaaau, el milloooooor!! SELECCIONS CATALANES ARAAAAAA!!!!!
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
no en conesc la meitat.. mare meva que incult que som...
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
En DANI PEDROSA, es clar. Editat al dia 05 de desembre del 2004, a les 19:26
Crec que aquet encaixa més com a botifler de l'any
Exactament... Botilfer de l'any, i ell s'ho a buscat! No se jo com l'adoren encara en el seu poble...
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
A cap d' aquests.
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
L'únic que de ben segur no votaria seria Dani Pedrosa...
Eudald Carbonell, segurament.
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
Si hagues de votar ficaria el Puyol
Puyol, a si aquell de la Selcción Nacional Española. Que també juga a la catalana? Home, només faltaria. Jo votaria pel Tibau aquell del hockey o per l'Oleguer, que de moment va passant inadvertit però te futur siiiii senyor. Dani pedrosa, el de la bandera ecspanyola amb la moto, ui si, quin GRAN català....c¬_¬. Jaja aquest any el Buenafuente ni el proposen. Jo hi fotria el Joel Joan també que sembla que esta donant bastant la cara últimament (11 de Setembre, el dia de la manifestació sobre Fresno, etc etc ) Tot i això l'independentisme necessita un líder JA, o una colla de referents, x molt que ho neguem fa falta. Salut i força
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
Home posar a na Rosa Regàs o a en J.M. Serrat per català de l'any pot fer les delicies dels regionalistes espanyols però no la dels catalans independentistes. Ja posats poden posar com a català exemplar a l'Anglada o aquell impresentable d'Hospitalet del gran hermano, el de les "yoyas". A més de regionalistes a Catalunya tabé ni han nazis i delinquents.
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
A NINGU DE TOTS! JO,VOTARIA PER CAROD-ROVIRA!
En Carod ,sense cap dubte !!
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
Isabel Coixet no es firmant del Foro Babel aquest??? Pedrosa?? No Comment Serrat?cantautor castellà? ....
La Isabel Coixet? Tan bé que em queia, tan que m'agradaven les seves pelis... No guanyo per disgustos.
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
Doncs jo triaria el Serrat que és el meu autor preferit. (no hu puc evitar, es bonissim)
Coi, si en lo seu es bó i ha naixcut a Catalunya, no deixe de esser candidat a català de l´any! Una altra cosa es que cerquessim el catalaniste de l´any, o el que més ha fet pel país al 2004,e tc. Penso que s´ha de saber separar per un costat l´obra del artiste, esportiste, etc i la seva ideologia política, que això es més tipic d´una dictadura
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
Plataforma en Defensa de l' Ebre i en extensió a tota la gent deñ territori per haver aturat el transvasament de l'Ebre. Ara toca el del Xúqer-Vinalopó, la meva solidaritat amb tots/es que estigue afectats i a la Plataforma Xúquer Viu!
Jo posaría a l'escriptor Víctor Alexandre.
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
De totes maneres estic d' acord, jo posaria l' Alexandre.
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
Jo votaria a l'Eric!
Un altre vot per n'Èric!
un altre per l'Eric
|
Llegint el diari sport m'he trobat a este enllaç que fa cap a les pàgines del Periodico. http://www.elperiodico.com/info/concursos/cataladelany/default.asp Qui creieu vosaltres, entres els candidats que hi han posats allí, que se mereix més guanyar este premi? Estos son los candidats: EudaldCarbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies
En DANI PEDROSA, es clar. Editat al dia 05 de desembre del 2004, a les 19:26
de tu que podrieme sperar. tibau?? perque no el posen aquest si que l votaria jo aquest SI!
Tivau? es el capità de la selecció de hoquei patins que va guanyar el mundial? Si es així jo també el votaria: ara x ara no recordo cap nom més que sigui tan ple d'energia positiva per als catalans. Potser canvio si hi afegiu d'altres noms que amb els del periodico no m'emociono prou.
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Interessant fil.. jo tinc pensat, de fet en tinc moltes ganes d'anar-me'n a viure als Estats Units, per motius professionals principalment, i també com no perquè m'encanta viatjar, conèixer cultures diferents, de fet parlo l'anglès força acceptablement i tinc amistats de tot Europa i fins i tot dels Usa. Ara ja tinc 34 anys, i em sembla que si no ho faig ara no ho faré mai. Tinc pensat la ciutat de Chicago ja que m'han dit que és una ciutat molt activa econòmicament fins i tot més que NY, tanmateix si la feina s'ho valgués tant se me'n donaria, la veritat... .Aquí a Catalunya ja tinc feina, des de fa 12 anys, sempre he fet el mateix i tinc ganes de canviar, a més amb el tema del sou són molt i molt tacanyos us en faríeu creus, fa cosa d'uns mesos m'han ascendit però em paguen el mateix, amb una mica de sort d'aquí a 3 mesos em pagaríen 20 euros + al mes i potser el 2006 20 euros +...estan sonats i jo em sento força desaprofitat i decebut... No sé com començar, i el tema dels visats i permisos de residència no sé com funciona als EUA, el que sí segur faria seria marxar d'aquí amb feina...és una decisió molt bèstia, aquí tinc encara que precariament una estabilitat econòmica i de feina, allà no sé què m'hi trobaré, m'han dit que per la feina no he de patir ja que allà n'hi ha molta, visitant pàgines web corporatives d'empreses americanes veig que sempre hi ha un apartat per a enviar-hi el currículum, per quelcom es comença... Ho tinc ficat al cap, i al final sé que ho faré, d'aquí a 3 o 6 mesos com a molt... desitgeu-me sort!! Editat al dia 07 de desembre del 2004, a les 17:11
Sort! Però et recomano dues coses: 1. Ves cap als Estats Units amb un contracte de treball prou decent i ja signat. 2. Informa't força de paperam i de més. L’ambaixada espanyola als Estats Units et pot ajudar força, com la ambaixada americana a Espanya.
D'acord tinc entès que tu també vares viure als estats units, no? què tal l'experiència? com està el mercat de treball allà? quina zona creus quye és kla millor per viure?
Dons hi ha moltes versions per descriure com es viu, com es pot començar a ”viure” i on es pot viure als Estats Units. Es un país molt “complicat” de descriure i on hi trobes moltes maneres de pensar i moltes situacions diferents. Hi ha els que viuen legalment i els que viuen il·legalment, d’aquests n’hi ha que viuen molt bé i molt malament per les dues parts. Jo vaig estar legalment i també treballant legalment, amb l’opció de rebre la “green card” sense cap problema, però tenia clar que, en aquest moment de la meva vida (xiquets i de més) Noruega era una molt millor opció. Bé, però anem per parts. Opcions de trobar feina, enormes! Opcions de que en un any et fotin al carrer sense cap explicació ni tu fent la teva feina més que ben feta, també passa sovint. Els Estats Units es el país per exelencia del capitalisme, tu ets un numero i simplement un numero. Encara pitjor, el fet que siguis un estranger, legal o no, fa que tu siguis un numero “diferent”, sempre seràs de “segona”. Beneficis estatals/socials, oblidate'n! No n’hi ha. Però bé, que tampoc tot es dolent. Hi ha força coses bones. El “lloc” paga la pena de visitar i de viure-hi un temps per, així, aprendre un xic d’una gent, d’un lloc i d’un sistema força “interessant” i del que, naturalment, se'n pot treure profit. Es consumisme pur d’uns límits inimaginables. Riu te’n del que teniu a Catalunya! Sobre el lloc on viure, jo tinc les meves preferències, però jo segur que soc d’una manera ben diferent a tu. Crec que es molt personal el “escollir” un lloc en un país tant bast i amb unes diferencies tant grans com els Estats Units. La meva recomanació, ves legalment i viu un temps on tu creguis que pot estar millor. Barreja’t amb la cultura, aprèn tot lo bo que puguis i viatge per descobrir aquest país tant impressionant. Amb el temps tu veuràs si t’hi fas o no amb aquest país. Potser t’hi quedes per sempre més, potser no... Personalment, jo els Estats Units els veig com el lloc ideal per viure si ets: 1. Jove. 2. Tens un xic de diners. 3. Tens llibertat. 4. Tens poques preocupacions. Per posar-ho planer, un Wall-Disney-per-gent-emancipada I no el recomano si ets: 1. Si ja tens una certa edat (mitja/avançada) 2. Si els teus recursos econòmics son més que limitats. 3. Un gran No, No! Si tens família o planeges de començar-ne una. Aquesta es la meva visió aproximada de la situació, que gens “extrapolable” a d’altre gent. Tot i així, espero que et serveixi de quelcom. Proveu i ja ens diràs el que. Per si et serveix de més ajut, en Pinyol Vermell viu a Philadelfia i na Carolina a L.A.. Ells també et poden donar la seva visió de la situació, que segur es molt interessant.
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Està demostrat: formem part dels països rics del món. No veig ningú que vulgui viatjar o residir en un altre lloc de la mediterrània, que és el que ens tocaria. Jo, per donar la nota afirmo que m'agradaria viure a Grècia. Són clavadets i clavadetes a nosaltres, i tot allà hi té un aire familiar. Un altre lloc que m'agradaria anar a viure és a Tunis, o d'altres països del magrib on és tant important aquell objectiu que vols aconseguir (per exemple, anar a comprar un moble), com el camí per arribar-hi. Si aneu pujant cap al nord em penso que ens perdem tot això: és a dir, que et mirin, que et parin pel carrer per a saludar-te i convidar-te a un te o a sopar. Que et quedis fins les tantes xerrant de foteses o arreglant el món, tota una colla, sense parar de queixar-nos que es fa tard i que l'endemà toca treballar. Que surtis al carrer i no et faci excessiva nosa el temps, ni a l'estiu, ni a l'hivern, que el cel sigui clar o bé caigui una bona tamborinada. Que sempre tinguis la disposició de xerrar amb els amics i amigues, sense cita prèvia ni hòsties. Que puguis tocar la gent, que t'hi puguis adreçar i xerrar-hi quan vulguis sense que es pensin que ets un psicòpata que els vols fer mal. A la cua de l'autobús, a la del pa. Que facis cua. La cultura de la cua. Que hi hagi mercats on poguer remenar i rebregar la roba. Emprovar-te-la amb incomoditat en una furgoneta. Regatejar. Honestament, regatejar. Ah, mediterrània nostra. Hi ha cap lloc millor. De bon rotllo us ho dic: no m'ho fareu creure pas.
quin missatge nano :) m'ha arribat al cor salut!!!
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Estic d'acord amb tú!
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
He viscut a tres països diferents (Catalunya (Nord)), estat françès i el Canadà. He sojornat pel treball de la meva mare a Brasil, Mèxic, USA i UK. Pels meus estudis a Bèlgica, Suïssa i breument a Rùssia). Ironicament l'ùnic viatge per plaer que he fet en ma vida ha estat a Birmània i a Malaysia, i si hagués d'escollir un pais al mon per passar-hi la resta de la meva vida, ara de cop i volta, seria Malaysia (excepte el periode càlid). En fi, viatjar ajuda creixer quan es vol crèixer. Llàstima que el més freqüent sigui trobar gent que, fent un curset de 6 petits mesos ja jutgin un pais i el comparin amb la idea idealitzada del seu propi pais... CAT.N.AZ, has oblidat de dir que també calen calers per viatjar...
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Més records des de Paris
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
A veure si tinc sort i me'n puc anar d'Erasmus per Europa
Per quelcom es comença. Pensa que potser t'hi quedaràs per sempre allà on vagis. Potser... per millor! Sort i endavant!
Sempre he tingut curiositat/interès per a conèixer Escandinàvia, especialment Noruega i Finlàndia. N'estic fart dels "turismes mediàtics" tipus Grècia o Egipte, com si no hi haguessin més llocs al món, tú!.
Que fas encara davant del teclat dons? Per cert, si ets una persona que li agrada molt la natura... escolleixes molt bé, ja que aquests dos països son increïbles en aquesta vesant. Tant amb Noruega com amb Finlàndia encara hi ha una grandiosa part del país que es encara de "poble", amb el bon sentit de la paraula. Molts llocs on encara hi trobes molt d’autòcton. Et recomano molt Troms, Finnmark i les zones costaneres i amb aigua de Finlàndia i no et recomano "gens" Oslo...
No, si ja soc conscient de la teva "simpatia" amb el sud de Noruega
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
jo de fet m'agradaria marxar un temps, conèixere llocs, si algú em pot aconsellar sobre Irlanda o Escòcia, us ho agraïre! salut! p.s: perk marxar a euskadi serveix? jeje
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Viatjar per mi és una passió i la millor sensació és quan arribes nou a un lloc i estas deshubicat! No hi ha paraules! I per contra del que diuen que el nacionalisme es cura viatjant, jo us he de dir que com més he viatjat més nacionalista m'he tornat, al pertanyer a un país, que desgraciadament molts desconeixen i que dóna la sensació que no existeix. Amics som los autèntics embaixadors del nostre país. Fem-lo conéixer arreu! Salut!
Totalment cert, a mi viatjar m'ha fet creure més en la independència, jo al contrari que molts quan he viatjat sempre he deixat ben clar que soc català.
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Osti tio, semblava una altra cosa això... hehe
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Timothy Leary va fer una brillant proposició sobre el que estas explicant, es tractava d'un coeficient d'evolució personal basat en agafar el numero de retroquelatges (canvi de casa, parelles, feina, ingesta de drogues etc...) i dividirlos pel nombre d'anys a la terra P.ex; C.E Estadounidenc mitjà: 10 cases / 40 anys = 0'25 C.E Timothy leary 53 cases/50 anys = 1'06 C.E algu que no canvii de casa 1 casa / 0 anys = 0'01 Segons el coeficient el que sigui més alt presentara una evolució molt més gran.... extret; Jardí de l'anarquia Nº6 edicio novembre 2005
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Viatjar per mi és una passió i la millor sensació és quan arribes nou a un lloc i estas deshubicat! No hi ha paraules! I per contra del que diuen que el nacionalisme es cura viatjant, jo us he de dir que com més he viatjat més nacionalista m'he tornat, al pertanyer a un país, que desgraciadament molts desconeixen i que dóna la sensació que no existeix. Amics som los autèntics embaixadors del nostre país. Fem-lo conéixer arreu! Salut!
Completament d'acord. Com mes viatjo, mes independentista em torno. Curiosament, en tant per cents i proporcionalment, (nomes cal comprobar la gent que us trobeu al viatjar pel mon), viatjem molt mes catalans i bascos que els nostres, veins, els espanyols. Pel que fa al que deies, a la sensacio de desubicacio es quelcom genial. Salut. P.S (per en Cat.N.AZ): No facis tanta apologia del viatge perque al final deixarem els PPCC buits de catalans (ja prou que ho estem), si tots fotem el camp.
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Viatjar per mi és una passió i la millor sensació és quan arribes nou a un lloc i estas deshubicat! No hi ha paraules! I per contra del que diuen que el nacionalisme es cura viatjant, jo us he de dir que com més he viatjat més nacionalista m'he tornat, al pertanyer a un país, que desgraciadament molts desconeixen i que dóna la sensació que no existeix. Amics som los autèntics embaixadors del nostre país. Fem-lo conéixer arreu! Salut!
Totalment d'acord: cada vegada que viatjo fora dels Països veig més clar que pertànyer a Espanya ens fa ser una provincieta, i que sent independents hi guanyaríem moltíssim.
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Ben dit, records des d´Alemanya
Més records, des de Paris
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
records des de alemanya també... aqui fot un Tatiana que ti cagas... a noruega encara més suposo.... gotallana tu no ets pas l'amadeu no? Salut
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Ben dit, records des d´Alemanya
Més records des d'Estocolm, i lo meu va comencar com Erasmus /è
Records des de Lyon, jo tot just acabo de comen çar.
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
sort.
gràcies antifeixista-sempre
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Salutacions des d'Anglaterra! La veritat es que tot es veu diferent quan estas a "l'exili", si. I els castellans/espanyols me semblen -encara mes- taaaaaaaaan ridiculets ells, amb la seua "piel de toro"... Des del lloc on estic (Birmingham) no paro de fer apologia de la Catalanitat i de les justes aspiracions independentistes d'aquest retall de terra on el Mon esta pintat del color de les 4 barres... No sabeu la gracia que em fa quan trobo algun espanyol i em pregunta: -Tambien eres espanol? -No, soy catalan ... La cara que posen!!!!! Es nota que per dins pensen: -Otro rojo saparatista! Pero no tenen nassos per a contradir-me! Cosa que si estessem a la Peninsula, ja m'haurien saltat al coll... Aprofito l'ocasio per a felicitar els companys que s'encarreguen d'aquesta pagina web : suposa, per a mi (i segur que per a molts dels que ara estan fora de casa), un far de llum certa i familiar que senyala cap a la patria i bressol del meu esser... Salutacions!
Mira per on, jo també vaig començar els meu periple per Birmingham. Vaig fer les pràctiques a Bromsgrove a l'acabar la carrera, era l'any 91 i encara no existia això de l'Erasmus. Després he viscut a l'Equador, al Perú (és on hi tinc la casa i on he viscut més anys), a Baja California (Mèxic) i ara porto un any a Panamà, tot i que ja acabo el contracte i estic a punt de tornar al Perú. Què, Xavi de Noruega, et faig la competència, no?
Si noi (o noia), tu si que també has voltat lo teu! Per cert, tu que has viscut a la Baixa Califòrnia, quan vivia a Tucson, sovint anàvem de vacances o encara que només fos de cap de setmana a un poblet turístic de costa anomenat San Carlos, prop de Guaymas. El coneixes? Si, ja... no cal que m’ho escriguis... quin tros de “guiri/ianqui” que sóc...!
Noi, encara que ja no tan noi. O millor deixem-ho en xiquet. Doncs no conec pas Guaymas. Jo estava a la península, gairebé no vaig trepitjar el Mèxic continental. Això sí, la península de Baja California la vaig recòrrer de cap a peus varies vegades. De Tijuana fins a Los Cabos. És un lloc especial, jo el recomanaria a tothom. He visitat molts deserts, però cap de tant impressionant com el de Baja. Desert és un dir, perquè està ple de vida. Boscos de cactus, arbres estranyíssims (el 'cirios' semblen dissenyats pel Dalí), aus, fauna. La sierra és com el paisatge del coyote i el correcaminos; de fet, en vaig veure més d'un cop, de coyotes i correcaminos (per cert, no fan 'mec, mec'). No vaig trobar cap català, que recordi. Però sí una madrilenya que havia treballat un any a Andorra, que havia après català i que l'estudiava al cercle català de Madrid. I també recordo un guarda forestal (jo treballava a la Reserva de la Biòsfera de El Vizcaíno), que em va dir: - Aquí antes nos visitaba mucho un biólogo español. Bueno, español no, el decía que era catalán y que no tiene nada que ver con los españoles...
Per cert, Tucson es al mig del desert de Sonora, crec que es el mateix desert que tu descrius. Jo n’estic enamorat d’aquestes contrades i no descarto de tornar-hi un dia per quedar-me. Un bon enllaç del desert de Sonora.
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Salutacions des d'Anglaterra! La veritat es que tot es veu diferent quan estas a "l'exili", si. I els castellans/espanyols me semblen -encara mes- taaaaaaaaan ridiculets ells, amb la seua "piel de toro"... Des del lloc on estic (Birmingham) no paro de fer apologia de la Catalanitat i de les justes aspiracions independentistes d'aquest retall de terra on el Mon esta pintat del color de les 4 barres... No sabeu la gracia que em fa quan trobo algun espanyol i em pregunta: -Tambien eres espanol? -No, soy catalan ... La cara que posen!!!!! Es nota que per dins pensen: -Otro rojo saparatista! Pero no tenen nassos per a contradir-me! Cosa que si estessem a la Peninsula, ja m'haurien saltat al coll... Aprofito l'ocasio per a felicitar els companys que s'encarreguen d'aquesta pagina web : suposa, per a mi (i segur que per a molts dels que ara estan fora de casa), un far de llum certa i familiar que senyala cap a la patria i bressol del meu esser... Salutacions!
Des del Delta, una salutació
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Quin missatge! Quantes vegades he pensat en anar-me'n lluny M'encanta mitja Europa
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
que “guapo” aquest fil, i quina colla de catalans pel mon. Cat.N.Az perquè no fas un nou fil amb els “exiliats” del racó ? he recordat vells temps
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Interessant fil, a veure si més endavant puc anar a viure a l'estranger
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Aquet estiu van anar una colla de joves amics meus a peru... deian que casi és moran de gana. En la peli den ché també surt peru i és ben macu. Competencia? Si el superas i tot
Doncs no sé perquè van passar gana, el Perú té la millor gastronomia de Sud Amèrica. I no només ho dic jo, també ho va dir el Ferran Adrià, paraula de Déu... us lloem senyor... I la veritat és que és molt maco i molt interessant. Jo acostumo a fer sempre aquesta diferenciació. Després d'haver tombat bastant, em sembla que un lloc pot ser interessant sense ser maco i maco sense ser interessant. El Perú té ambdues coses.
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Només puntualitzar que digueu Castella, no pas Espanya.
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
A mi, per començar, no m'atrau massa viatjar. Ni tenir amics. I, parlant de canviar als usuaris, porto més de 2 anys provant de fer alguna cosa... pel que sembla em cal tenir l'experiència de V. Alexandre Doncs res, a seguir escrivint.
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Està demostrat: formem part dels països rics del món. No veig ningú que vulgui viatjar o residir en un altre lloc de la mediterrània, que és el que ens tocaria. Jo, per donar la nota afirmo que m'agradaria viure a Grècia. Són clavadets i clavadetes a nosaltres, i tot allà hi té un aire familiar. Un altre lloc que m'agradaria anar a viure és a Tunis, o d'altres països del magrib on és tant important aquell objectiu que vols aconseguir (per exemple, anar a comprar un moble), com el camí per arribar-hi. Si aneu pujant cap al nord em penso que ens perdem tot això: és a dir, que et mirin, que et parin pel carrer per a saludar-te i convidar-te a un te o a sopar. Que et quedis fins les tantes xerrant de foteses o arreglant el món, tota una colla, sense parar de queixar-nos que es fa tard i que l'endemà toca treballar. Que surtis al carrer i no et faci excessiva nosa el temps, ni a l'estiu, ni a l'hivern, que el cel sigui clar o bé caigui una bona tamborinada. Que sempre tinguis la disposició de xerrar amb els amics i amigues, sense cita prèvia ni hòsties. Que puguis tocar la gent, que t'hi puguis adreçar i xerrar-hi quan vulguis sense que es pensin que ets un psicòpata que els vols fer mal. A la cua de l'autobús, a la del pa. Que facis cua. La cultura de la cua. Que hi hagi mercats on poguer remenar i rebregar la roba. Emprovar-te-la amb incomoditat en una furgoneta. Regatejar. Honestament, regatejar. Ah, mediterrània nostra. Hi ha cap lloc millor. De bon rotllo us ho dic: no m'ho fareu creure pas.
Bé, en certa manera i parcialment sóc amb tu. Jo també era d’aquells que pensava, ara fa uns anys, que nosaltres sempre havíem estat un poble mediterrani i que tot això s’estava perdent. Que ens volien fer creure en Europa, quan nosaltres som, més que res, mediterranis. De fet, si que tinc en falta molt de llatí, però... També em de pensar que nosaltres, els catalans, també sempre em estat més a prop del nord que del sud, si pensem en com som. Per exemple, jo trobo que som molt més “similars” culturalment amb un francès que amb un andalús. Però bé, que avui el mon s’està globalitzant a passes de gegant. Escrivint de mi, jo em sento identificat amb un cert tarannà mediterrani, però tampoc no massa marcat. I la veritat, no tinc tanta salsa com els andalusos. No puc estar rient tot el dia, ni puc estar dient parides a totes hores, com “fan” els del sud de la península. En canvi, si baixem el llistó i ens situem en una societat del nord d’Europa, de cop i volta passo a ser el noi que te la “salsa” al cos (molt més que els natius), però si un dia no vull o no en ve de ganes de ser el “llatí”, llavors sempre em puc posar al nivell dels autòctons i, simplement, passar desapercebut. Bé, que tornant al tema de referència, t’entenc i em sento, com tu, identificat amb la gent mediterrània, però també em sento molt d’agust amb la gent del nord d’Europa i la globalització que avança sense pietat em fa que em senti més d’agust amb la gent del nord.
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
-Maco el fil aquest. Coi però, amb això de canviar la vida m'havia xocat. -Viatjar per mi també és un dels més grans plaers, de moment ho he fet força per Europa tot i que majoritàriament de vacances, a banda d'estar vivint 3 mesos a Irlanda. Lloc al qual segurement tornaré d'aquí a un temps, qui sap si per tornar aviat o bé per sempre... -Pel que fa a nacionalisme/indepenentisme o com se li vulgui dir, jo també com més viatjo més me n'adono que amb Espanya no hi tenim res a veure, vaja que d'espanyols únicament en tenim el passaport i/o DNI i perquè és obligatori. Quin goig anar pel món siguent el que som i no el que d'altres voldrien que fóssim.
No s'exactament el que és espanyol. Al meu entendre no existeix tal identitat espanyola, en absolut. Vosaltres dieu no tenir gens que veure amb els espanyols, i jo, en comptes d'això diria que teniu poc que veure amb la resta de pobles peninsulars (un dia cridats "les espanyas") . No estic d'acord amb que més enllà de les vostres fronteres i les d'Euskadi hagi un gran país uniforme culturalment. Si, vosaltres us sentiu culturalment llunyans a un extremeny, però jo com murcià també. Cada dia estic més convençut que Espanya no és un país, és un concepte, és el banc d'Espanya. Més enllà d'aquí no hi ha gens. Jo com murcià també sento que no tinc gens que veure amb un andalús occidental, o un extremeny, o fins i tot un castellà. Les nostres tradicions populars són distintes, la nostra forma de veure el món ho és també. Haurien moltes maneres de desglossar aquest estat que és Espanya, en funció de la llengua, de la genètica de repoblacions, etc... Per a inventar-se una cultura espanyola que justifiqués l'invent nacional, els toros i el flamenc, que són tòpics andalusos, es van voler posar com els de tot el conjunt de pobles ibèrics, resultant el nyap i l'espantall que tots coneixem. Per això, si ser espanyol és això, jo no creo que ho sigui ni tinc interès la veritat. Jo em sento murcià perquè m'apassiona la seva història, gaudeixo i viu les seves tradicions, m'enorgulleixo de les escasses gestes que hem pogut protagonitzar, com el Cantó federalista... per tant si em sento murcià. En canvi si ser espanyol consisteix en toros i tablaos (es diu així?) flamencs, això no, llavors no em sento com a tal. Coincideixo al 100% que viatjar no fa sinó valorar més el que es té a casa.
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
iep! Avui escric desde casa, ja que ahir vaig arribar d'Irlanda. Jo vaig decidir marxar a l'extranger per molts motius: - Millorar el meu anglès (llengua bàsica per la meva professió i crec que fonamental en aquest món globalitzat) - Aprendre a espavilar-me a les feines de la casa. Creieu-me sóc d'aquests que mai feia res i ara haig de: posar rentadores, netejar el WC, netejar plats, cuinar, anar a comprar... Conviure amb 4, 5 o de vegades hem arribat a ser 6 persones dormint en el pis on estic. Coordinar l´hora de la dutxa, que no s'acabi l'aigua calenta. Trobo increïble que encara no ens haguem fotut d'osties tots plegats. Només a tall d'exemple explicaré que dormo en una habitació que normalment hi dorm un altre noi, aquest nano de vegades per la nit parla. Abans quan compartia l'habitació amb el meu germà si el meu germà em despertava per la nit, em cagava amb ell i li fotia 4 crits. Ara com a molt, m'apunto el que diu i al dia següent li explico. - Espavilar-me en un entorn desconegut, fer amistats, aprendre del que em puguin dir tota la gent que vaig coneixent - Ara busco feina allà, per així tenir més experiència laboral per posar el meu CV - Valorar el que es té a casa. Jo per sort o per desgràcia no vaig tenir la possibilitat de fer Erasmus quan estudiava la carrera així que he marxat just després d'acabar-la, ara bé, penso que s'hauria d'incentivar pq més gent hi participés. És molt comú en els països anglosaxons que la gent abans de començar la universitat facin un any "sabàtic" i es dediquen a viatjar pel món. Treballant a cada lloc per tal de ajudar-se a pagar l'estada. De vegades apart de la carrera, s'han d'aprendre altres coses com ara: idiomes, conèixer altres realitats diferents a la catalana, haver-te de fer tot sense l'ajuda dels pares, fer noves amistats (sense deixar les que tenies) etc A si! això que es diu que la gent quan va a fora, oblida que es català i diu que és espanyol... si..la veritat és que passa molt sovint. Tinc autèntics maldecaps cada cop que em pregunten d'on sóc, em temo aquesta pregunta!. La cosa va així: - D'on ets? - de Barcelona - Ah! ets espanyol? - Si em preguntes si tinc el passaport espanyol la resposta és si, però sóc català. - Però no vius a Espanya? - ¬¬' mmm no exactament... visc a Catalunya.. Catalunya tenim una llengua diferent, cultura i història diferenciades de les d'Espanya. A dia d'avui no som independents, però ho hem estat molts segles i ho serem en un futur. Després la persona que m'ho ha preguntat em mira amb cara de, aquest nen no hi és tot, i normalment es canviia de tema. Jo he estat a una acadèmia d'anglès i de vegades tenia la desgràcia de tenir a classe algun altre espanyol.. i s'emprenyaven molt quan deia que no era espanyol i quan tots els guiris diferenciaven entre els espanyols i els catalans. Segur que em deien Rovireche o alguna cosa de l'estil a les esquenes...
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Un que s'en va d'erasmus a Alemanya l'any que ve. I per cert, tal com diuen, viatjar m'ha convertit en més nacionalista, perquè m'ha fet veure que no em sento identificat amb la cultura espanyola. Quan deia que era espanyol, tots em començaven amb sevillanes, espanyol, toreig, quevedo... Fins que em vaig cansar, aquestes coses no les trobo meves, i a partir d'alehsores vaig decidir que quan em preguntessin d'on era, diria català, per no donar mala impressió (en algun llocs com els eua, dir que ets espanyol es a més una mica pejoratiu).
a mi m’ha passat una cosa semblant, quan de molt jove viatjava a les Illes Britàniques (pensa que en aquells primers anys en Franco encara era viu) i desprès ja més gran pels eua, al presentar el passaport “de Espanya” trobava cares rares, com de recel, però després deia que era de Barcelona i les cares canviaven totalment, era tan estrany. evidentment, jo vaig aprendre ràpid a dir que era de Barcelona. també m’emprenyava molt que es posessin a ballar flamenc i a dir “eh, toro”, quina ràbia em feia. als eua jo també m’he trobat que et miren en cara rara quan et relacionen amb Espanya, al menys abans era dir Espanya i ells ràpidament t’anomenaven “hispana”. ara no se si encara es així.
Encara és aixi. He anat darrerament als EUA tres cops i en tots he pogut comprovar com encara tenen aquest clixé de que Espanya=sudamèrica. Un cop en un retsaurant vaig estar xerrant amb un mexicà que em va deixar anar: 'oiga, pues a ustedes se les da bastante bien, parecen gringos' i ell es pensava que a Espanya tothom es morenet menys quatre gats que son els gringos. A més, dubtava d'on estava Espanya.. va dir 'España, si no recuerdo mal, esta entre Italia y Alemania, no?' jajaj... Crec que els catalans ho tenim millor en aquest aspecte.Podem dir que som catalans i ja no ens associen amb un individu cavernicola assassí de toros.
Inevitablement Espanya s'associa a sudamérica, però també et diré una cosa, i és que els americans dels eua, tampoc sabrien la majoria ni situar Suissa, Austria o Eslovàquia, per posar un exemple. Són l'imperi i no necessiten saber-lo, viuen en altre món a part. Solament coneixen el Regne Unit i tal vegada França. Per això no m'acomplexaria pel que algun d'aquests individus em pugui associar. Jo a la majoria els associo amb una incultura acadèmica extrema i una cultura popular podrida. Jo no se si algun ha vist la pel-lícula "Bowling for Columbine", que és un documental on es mostra el compromís que té aquesta gent amb les armes i la destrucció. Vagi, que estan bojos aquests americans.
|
Bé, dons que vull explicar un xic i breument la meva experiència d’haver fet el que he fet de “jove”, viatjar i viure terra enllà, per si, potser, “obro” els ulls a algú que pugui necessitar una petita empenta. Generalment es te la visió que el viatjar es pesat i “complicat” i encara més el viure a llocs diferents d’on un n’és. Voldria trencar un xic amb aquest estereotip, ja que, sota el meu punt de vista, no es així. Un cop es te clar el país on un es vol instal·lar només cal de donar passes, petites o grans, fins arribar a fer-te un lloc. Ajuda molt el ser una persona oberta i amb la ment oberta, valgui la redundància, a noves experiències i realitats i sense voler fer massa comparacions entre d’on es ve i on s’està, acceptant que a tot arreu hi ha sempre diferents realitats, aquestes mai sent ni millors ni pitjors... simplement, diferents. Es també important el saber d’on es ve i que un es, ja que, malauradament, fora de les fronteres “catalanes” els catalans tendim a espanyolitzar-nos amb massa facilitat. També es molt important el ser mínimament espavilat, així es que aquests que no són ja massa emancipats i que no s’hi veuen massa en cor de trencar aquest rol de vida... “abstenir-vos” de provar... I aclarit això, us vull assegurar que el viure, un temps o per sempre, a l’exili es molt i molt positiu. El “perquè?” es ben fàcil... aprens a veure/viure la vida i la realitat personal i més directa amb uns altres ulls, un ulls que saben “apreciar” molt més les petites coses bones de la vida. Que aprèn a raonar realitats i analitzar diferencies d’una manera més efectiva, afectiva i humana. Amb unes d’altres paraules, el viure a l’exili enriqueix a un mateix d’una manera que difícilment es pot experimentar “tancat” a una proximitat massa “quotidiana”. A qui estigui interessat/da en veure món... no perdeu el temps. Tant si tornareu, com si no, no hi penseu... marxeu a viure a d’altres llocs! Experimenteu i, sobre tot, sempre porteu ben alta i orgullosa la vostra catalanitat. Salut a tothom. P.S. Per sort (així ho crec jo) he arrossegat força amics meus a viatjar i tots estan contentisims dels resultats i la immensa majoria, encara no han tornat al born. Un irlandès vivint a Itàlia, una irlandesa vivint a la Xina, un irlandès vivint a Amsterdam, una noruega vivint a Irlanda, un basc vivint a espanya... (entre d’altres) ho corroboren.
Un que s'en va d'erasmus a Alemanya l'any que ve. I per cert, tal com diuen, viatjar m'ha convertit en més nacionalista, perquè m'ha fet veure que no em sento identificat amb la cultura espanyola. Quan deia que era espanyol, tots em començaven amb sevillanes, espanyol, toreig, quevedo... Fins que em vaig cansar, aquestes coses no les trobo meves, i a partir d'alehsores vaig decidir que quan em preguntessin d'on era, diria català, per no donar mala impressió (en algun llocs com els eua, dir que ets espanyol es a més una mica pejoratiu).
a mi m’ha passat una cosa semblant, quan de molt jove viatjava a les Illes Britàniques (pensa que en aquells primers anys en Franco encara era viu) i desprès ja més gran pels eua, al presentar el passaport “de Espanya” trobava cares rares, com de recel, però després deia que era de Barcelona i les cares canviaven totalment, era tan estrany. evidentment, jo vaig aprendre ràpid a dir que era de Barcelona. també m’emprenyava molt que es posessin a ballar flamenc i a dir “eh, toro”, quina ràbia em feia. als eua jo també m’he trobat que et miren en cara rara quan et relacionen amb Espanya, al menys abans era dir Espanya i ells ràpidament t’anomenaven “hispana”. ara no se si encara es així.
Encara és aixi. He anat darrerament als EUA tres cops i en tots he pogut comprovar com encara tenen aquest clixé de que Espanya=sudamèrica. Un cop en un retsaurant vaig estar xerrant amb un mexicà que em va deixar anar: 'oiga, pues a ustedes se les da bastante bien, parecen gringos' i ell es pensava que a Espanya tothom es morenet menys quatre gats que son els gringos. A més, dubtava d'on estava Espanya.. va dir 'España, si no recuerdo mal, esta entre Italia y Alemania, no?' jajaj... Crec que els catalans ho tenim millor en aquest aspecte.Podem dir que som catalans i ja no ens associen amb un individu cavernicola assassí de toros.
si, si. he tingut la sort que el meu aspecte de pell blanca i rossa i cabells castanys no encaixava massa amb els llatins i les “morenazas” i quan viatjàvem amb el meu pare (alt, ros i ulls blaus) i el meu germà (alt i ros) passàvem totalment per una família estanjera. als eua, també em va passar que al arribar-hi jo tenia un molt marcat accent britànic i passat uns mesos vaig adquirir cert accent americà i aquesta barreja donava un accent “very peculiar”, em preguntaven si era australiana !!!! els americans encara es creuen que son el melic del mon? abans no sabien on era cap país d'Europa tret dels UK, França i Itàlia.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.