Search is not available for this dataset
text stringlengths 3 235k |
|---|
Companys i companyes, L'altre dia em va caure a les mans un dels llibres més interessants que he vist últimament. Es titulava "Motius per ser espanyol. Totes les argumentacions possibles". Estava escrit per un tal Joan Francesc Fullana (suposo que deu ser un pseudònim). El llibre en qüestió era aparentment normal: unes 150 planes, tapa, contraportada, un primer full (repetint el títol, el nom de l'autor, l'editorial i l'any), un segon full amb l'índex (raons econòmiques, raons polítiques, raons històriques, etc...). El més sorprenent era quan passaves a la tercera fulla: EL LLIBRE ESTAVA EN BLANC!!!!, les planes només contenien la numeració i, de tant en tant, els títols dels diferents capítols que s'indicaven a l'índex. Voldria aprofitar, des d'aquí, per felicitar a l'autor per la seva genialitat. Segons vaig entendre del llibre: no es pot trobar ni un sol motiu per ser espanyol!!!! Algú més ha vist aquest llibre i sap com el podria aconseguir??? A mi me'l va deixar veure un amic que l'havia comprat en una paradeta d'un concert, l'estiu passat. He anat a diverses llibreries i no en saben res, tot i que me l'han buscat. Gràcies a l'avançada per qui em faciliti la informació. Salut!
Sabeu que dins de 8 anys el Barça haurà guanyat dos copes d'Europa més,un triplet,i Laporta entrarà al Parlament?
LAporta, el de l'elefant blau? I amb qui entrarà, amb CiU, no?
O amb el PI! |
Companys i companyes, L'altre dia em va caure a les mans un dels llibres més interessants que he vist últimament. Es titulava "Motius per ser espanyol. Totes les argumentacions possibles". Estava escrit per un tal Joan Francesc Fullana (suposo que deu ser un pseudònim). El llibre en qüestió era aparentment normal: unes 150 planes, tapa, contraportada, un primer full (repetint el títol, el nom de l'autor, l'editorial i l'any), un segon full amb l'índex (raons econòmiques, raons polítiques, raons històriques, etc...). El més sorprenent era quan passaves a la tercera fulla: EL LLIBRE ESTAVA EN BLANC!!!!, les planes només contenien la numeració i, de tant en tant, els títols dels diferents capítols que s'indicaven a l'índex. Voldria aprofitar, des d'aquí, per felicitar a l'autor per la seva genialitat. Segons vaig entendre del llibre: no es pot trobar ni un sol motiu per ser espanyol!!!! Algú més ha vist aquest llibre i sap com el podria aconseguir??? A mi me'l va deixar veure un amic que l'havia comprat en una paradeta d'un concert, l'estiu passat. He anat a diverses llibreries i no en saben res, tot i que me l'han buscat. Gràcies a l'avançada per qui em faciliti la informació. Salut!
Jo en conec un de motiu. Sempre queda millor dir que ets espanyol que nord-africà del Magreb, que malgrat culturalment suposa el mateix, queda una miqueta més fi dir que ets espanyol. (Queda més fi si ets espanyol és clar..) |
Companys i companyes, L'altre dia em va caure a les mans un dels llibres més interessants que he vist últimament. Es titulava "Motius per ser espanyol. Totes les argumentacions possibles". Estava escrit per un tal Joan Francesc Fullana (suposo que deu ser un pseudònim). El llibre en qüestió era aparentment normal: unes 150 planes, tapa, contraportada, un primer full (repetint el títol, el nom de l'autor, l'editorial i l'any), un segon full amb l'índex (raons econòmiques, raons polítiques, raons històriques, etc...). El més sorprenent era quan passaves a la tercera fulla: EL LLIBRE ESTAVA EN BLANC!!!!, les planes només contenien la numeració i, de tant en tant, els títols dels diferents capítols que s'indicaven a l'índex. Voldria aprofitar, des d'aquí, per felicitar a l'autor per la seva genialitat. Segons vaig entendre del llibre: no es pot trobar ni un sol motiu per ser espanyol!!!! Algú més ha vist aquest llibre i sap com el podria aconseguir??? A mi me'l va deixar veure un amic que l'havia comprat en una paradeta d'un concert, l'estiu passat. He anat a diverses llibreries i no en saben res, tot i que me l'han buscat. Gràcies a l'avançada per qui em faciliti la informació. Salut!
Sabeu que dins de 8 anys el Barça haurà guanyat dos copes d'Europa més,un triplet,i Laporta entrarà al Parlament?
Sabeu que d'aquí a 8 anys.... 'Dins de 8 anys' fa molt mal als ulls!! |
Companys i companyes, L'altre dia em va caure a les mans un dels llibres més interessants que he vist últimament. Es titulava "Motius per ser espanyol. Totes les argumentacions possibles". Estava escrit per un tal Joan Francesc Fullana (suposo que deu ser un pseudònim). El llibre en qüestió era aparentment normal: unes 150 planes, tapa, contraportada, un primer full (repetint el títol, el nom de l'autor, l'editorial i l'any), un segon full amb l'índex (raons econòmiques, raons polítiques, raons històriques, etc...). El més sorprenent era quan passaves a la tercera fulla: EL LLIBRE ESTAVA EN BLANC!!!!, les planes només contenien la numeració i, de tant en tant, els títols dels diferents capítols que s'indicaven a l'índex. Voldria aprofitar, des d'aquí, per felicitar a l'autor per la seva genialitat. Segons vaig entendre del llibre: no es pot trobar ni un sol motiu per ser espanyol!!!! Algú més ha vist aquest llibre i sap com el podria aconseguir??? A mi me'l va deixar veure un amic que l'havia comprat en una paradeta d'un concert, l'estiu passat. He anat a diverses llibreries i no en saben res, tot i que me l'han buscat. Gràcies a l'avançada per qui em faciliti la informació. Salut!
Cal pensar menys. És una vida més relaxada, la veritat. |
Companys i companyes, L'altre dia em va caure a les mans un dels llibres més interessants que he vist últimament. Es titulava "Motius per ser espanyol. Totes les argumentacions possibles". Estava escrit per un tal Joan Francesc Fullana (suposo que deu ser un pseudònim). El llibre en qüestió era aparentment normal: unes 150 planes, tapa, contraportada, un primer full (repetint el títol, el nom de l'autor, l'editorial i l'any), un segon full amb l'índex (raons econòmiques, raons polítiques, raons històriques, etc...). El més sorprenent era quan passaves a la tercera fulla: EL LLIBRE ESTAVA EN BLANC!!!!, les planes només contenien la numeració i, de tant en tant, els títols dels diferents capítols que s'indicaven a l'índex. Voldria aprofitar, des d'aquí, per felicitar a l'autor per la seva genialitat. Segons vaig entendre del llibre: no es pot trobar ni un sol motiu per ser espanyol!!!! Algú més ha vist aquest llibre i sap com el podria aconseguir??? A mi me'l va deixar veure un amic que l'havia comprat en una paradeta d'un concert, l'estiu passat. He anat a diverses llibreries i no en saben res, tot i que me l'han buscat. Gràcies a l'avançada per qui em faciliti la informació. Salut!
Per què vau tancar el fil de Catalunya Catalana 33 i no aquest?
Per què permeten que el blaveram disfressat es passegi per aqui?...tot bé del mateix. Decadència d'aquesta web. |
Companys i companyes, L'altre dia em va caure a les mans un dels llibres més interessants que he vist últimament. Es titulava "Motius per ser espanyol. Totes les argumentacions possibles". Estava escrit per un tal Joan Francesc Fullana (suposo que deu ser un pseudònim). El llibre en qüestió era aparentment normal: unes 150 planes, tapa, contraportada, un primer full (repetint el títol, el nom de l'autor, l'editorial i l'any), un segon full amb l'índex (raons econòmiques, raons polítiques, raons històriques, etc...). El més sorprenent era quan passaves a la tercera fulla: EL LLIBRE ESTAVA EN BLANC!!!!, les planes només contenien la numeració i, de tant en tant, els títols dels diferents capítols que s'indicaven a l'índex. Voldria aprofitar, des d'aquí, per felicitar a l'autor per la seva genialitat. Segons vaig entendre del llibre: no es pot trobar ni un sol motiu per ser espanyol!!!! Algú més ha vist aquest llibre i sap com el podria aconseguir??? A mi me'l va deixar veure un amic que l'havia comprat en una paradeta d'un concert, l'estiu passat. He anat a diverses llibreries i no en saben res, tot i que me l'han buscat. Gràcies a l'avançada per qui em faciliti la informació. Salut!
perquè no es poden llegir els comentaris del 2002?
Perquè eren motius per ser espanyol. |
Companys i companyes, L'altre dia em va caure a les mans un dels llibres més interessants que he vist últimament. Es titulava "Motius per ser espanyol. Totes les argumentacions possibles". Estava escrit per un tal Joan Francesc Fullana (suposo que deu ser un pseudònim). El llibre en qüestió era aparentment normal: unes 150 planes, tapa, contraportada, un primer full (repetint el títol, el nom de l'autor, l'editorial i l'any), un segon full amb l'índex (raons econòmiques, raons polítiques, raons històriques, etc...). El més sorprenent era quan passaves a la tercera fulla: EL LLIBRE ESTAVA EN BLANC!!!!, les planes només contenien la numeració i, de tant en tant, els títols dels diferents capítols que s'indicaven a l'índex. Voldria aprofitar, des d'aquí, per felicitar a l'autor per la seva genialitat. Segons vaig entendre del llibre: no es pot trobar ni un sol motiu per ser espanyol!!!! Algú més ha vist aquest llibre i sap com el podria aconseguir??? A mi me'l va deixar veure un amic que l'havia comprat en una paradeta d'un concert, l'estiu passat. He anat a diverses llibreries i no en saben res, tot i que me l'han buscat. Gràcies a l'avançada per qui em faciliti la informació. Salut!
perquè no es poden llegir els comentaris del 2002?
Perquè no existeix cap motiu. |
Companys i companyes, L'altre dia em va caure a les mans un dels llibres més interessants que he vist últimament. Es titulava "Motius per ser espanyol. Totes les argumentacions possibles". Estava escrit per un tal Joan Francesc Fullana (suposo que deu ser un pseudònim). El llibre en qüestió era aparentment normal: unes 150 planes, tapa, contraportada, un primer full (repetint el títol, el nom de l'autor, l'editorial i l'any), un segon full amb l'índex (raons econòmiques, raons polítiques, raons històriques, etc...). El més sorprenent era quan passaves a la tercera fulla: EL LLIBRE ESTAVA EN BLANC!!!!, les planes només contenien la numeració i, de tant en tant, els títols dels diferents capítols que s'indicaven a l'índex. Voldria aprofitar, des d'aquí, per felicitar a l'autor per la seva genialitat. Segons vaig entendre del llibre: no es pot trobar ni un sol motiu per ser espanyol!!!! Algú més ha vist aquest llibre i sap com el podria aconseguir??? A mi me'l va deixar veure un amic que l'havia comprat en una paradeta d'un concert, l'estiu passat. He anat a diverses llibreries i no en saben res, tot i que me l'han buscat. Gràcies a l'avançada per qui em faciliti la informació. Salut!
Jo si que tinc motius per ser Espanyol: 1.Rebre un fotimer de peles sense fer brot2. Viure en un món fantàstic i irreal inventat on tu sempre ets el guapu de la pel·lícula3.Fer migdiada: cada matí, migdia, tarda, vespre i nit4.Poder parlar malament i dir bajenades que sempre seran aplaudides5.Anar a dormir tard cada dia, si t'has despertat mai de la migdiada6.Viure en un país on mai es pon el sol... |
La comunitat independentista INDCAT, ha creat una nova pàgina al servei de l'independentisme català. Esperem que aquesta sigui una eina útil per la nostra lluita i sigui un grà més de sorra en el camí cap a la nostra independència. Si voleu visitar-la: http://www.paisoscatalans.org/INDCAT SALUT I INDEPENDÈNCIA
Amunt! |
Hola, us informem per qui pugi estar interessat que a la pàgina dels INDCAT, el proper dimecres 19 a les 20.00, en motiu de la vaga general realitzarem un xat-tertulia perque tots els/les independentistes pugin dir la seva sobre el tema:"Sindicalisme català, present i futur".Serà sencillament un xat amb la gent que vulgui entrar i estigui interesada amb el tema, però creiem que pot ser interessant fer xats sobre temes concrets. Gràcies per la vostra atenció INDEPENDENTISTES CATALANS www.paisoscatalans.org/INDCAT
D'acord, allà hi seré. Dia 19, oi?
Pareu ja de pujar fils .. Sigueu més originals i creeu-ne'n de nous.
Reconeix que té el seu mèrit trobar un fil del 2002 sense comentaris. |
Hola, us informem per qui pugi estar interessat que a la pàgina dels INDCAT, el proper dimecres 19 a les 20.00, en motiu de la vaga general realitzarem un xat-tertulia perque tots els/les independentistes pugin dir la seva sobre el tema:"Sindicalisme català, present i futur".Serà sencillament un xat amb la gent que vulgui entrar i estigui interesada amb el tema, però creiem que pot ser interessant fer xats sobre temes concrets. Gràcies per la vostra atenció INDEPENDENTISTES CATALANS www.paisoscatalans.org/INDCAT
No va tenir gaire èxit aquest fil. |
Hola, us informem per qui pugi estar interessat que a la pàgina dels INDCAT, el proper dimecres 19 a les 20.00, en motiu de la vaga general realitzarem un xat-tertulia perque tots els/les independentistes pugin dir la seva sobre el tema:"Sindicalisme català, present i futur".Serà sencillament un xat amb la gent que vulgui entrar i estigui interesada amb el tema, però creiem que pot ser interessant fer xats sobre temes concrets. Gràcies per la vostra atenció INDEPENDENTISTES CATALANS www.paisoscatalans.org/INDCAT
D'acord, allà hi seré. Dia 19, oi?
Que dolentot ets, Botifarret.
Sí. Això perquè no saps quina edat tinc . |
Hola, us informem per qui pugi estar interessat que a la pàgina dels INDCAT, el proper dimecres 19 a les 20.00, en motiu de la vaga general realitzarem un xat-tertulia perque tots els/les independentistes pugin dir la seva sobre el tema:"Sindicalisme català, present i futur".Serà sencillament un xat amb la gent que vulgui entrar i estigui interesada amb el tema, però creiem que pot ser interessant fer xats sobre temes concrets. Gràcies per la vostra atenció INDEPENDENTISTES CATALANS www.paisoscatalans.org/INDCAT
D'acord, allà hi seré. Dia 19, oi?
Pareu ja de pujar fils .. Sigueu més originals i creeu-ne'n de nous.
+1 Hi ha fils que pujar-los té certa gràcia però pujar-ne constantment per pujar es fa molt pesat |
Fa uns dies ens informaven que un helicòpter s’estavellava al costat de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. El dia següent ja s'havien obert diligències contra la empresa a la que pertanyia el malaurat helicòpter. Un dia abans de l'accident d’helicòpter es produïa un xoc de trens que tot i no ser greu, hagués pogut ser-ho, com el de fa un mes i mig a Torredembarra. La empresa propietària dels trens (RENFE) i de les vies (RENFE) i de tota la infrastructura (RENFE) no ha tingut cap reprimenda: El primer accident, el de Torredembarra, va ser "error humà" i els hi caurà el pèl a conductor i al revisor. El segon accident tornarà a ser "error humà" i tornaran a pringar els de sempre. Quan algun il·luminat tindrà els nassos de plantar cara a RENFE? Quan algú serà capaç d'explicar la merda de infrastructures en les que diàriament milers de persones es juguen la vida? Quan invertiran algun euro per tal de millorar aquesta situació en comptes d'empitjorar-la? Volem respostes, i les volem en català! Dijous 27 de juny de 2002. Jornada d'acció per la catalanització de RENFE! [addsig]
Per que els temps, no estan canviaaaaan. |
Fa uns dies ens informaven que un helicòpter s’estavellava al costat de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. El dia següent ja s'havien obert diligències contra la empresa a la que pertanyia el malaurat helicòpter. Un dia abans de l'accident d’helicòpter es produïa un xoc de trens que tot i no ser greu, hagués pogut ser-ho, com el de fa un mes i mig a Torredembarra. La empresa propietària dels trens (RENFE) i de les vies (RENFE) i de tota la infrastructura (RENFE) no ha tingut cap reprimenda: El primer accident, el de Torredembarra, va ser "error humà" i els hi caurà el pèl a conductor i al revisor. El segon accident tornarà a ser "error humà" i tornaran a pringar els de sempre. Quan algun il·luminat tindrà els nassos de plantar cara a RENFE? Quan algú serà capaç d'explicar la merda de infrastructures en les que diàriament milers de persones es juguen la vida? Quan invertiran algun euro per tal de millorar aquesta situació en comptes d'empitjorar-la? Volem respostes, i les volem en català! Dijous 27 de juny de 2002. Jornada d'acció per la catalanització de RENFE! [addsig]
Pobre, aquest home era un visionari. Sabia el que passaria amb renfe i ningú li va fer cas. |
Fa uns dies ens informaven que un helicòpter s’estavellava al costat de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. El dia següent ja s'havien obert diligències contra la empresa a la que pertanyia el malaurat helicòpter. Un dia abans de l'accident d’helicòpter es produïa un xoc de trens que tot i no ser greu, hagués pogut ser-ho, com el de fa un mes i mig a Torredembarra. La empresa propietària dels trens (RENFE) i de les vies (RENFE) i de tota la infrastructura (RENFE) no ha tingut cap reprimenda: El primer accident, el de Torredembarra, va ser "error humà" i els hi caurà el pèl a conductor i al revisor. El segon accident tornarà a ser "error humà" i tornaran a pringar els de sempre. Quan algun il·luminat tindrà els nassos de plantar cara a RENFE? Quan algú serà capaç d'explicar la merda de infrastructures en les que diàriament milers de persones es juguen la vida? Quan invertiran algun euro per tal de millorar aquesta situació en comptes d'empitjorar-la? Volem respostes, i les volem en català! Dijous 27 de juny de 2002. Jornada d'acció per la catalanització de RENFE! [addsig]
Totalment d'acord. |
Fa uns dies ens informaven que un helicòpter s’estavellava al costat de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. El dia següent ja s'havien obert diligències contra la empresa a la que pertanyia el malaurat helicòpter. Un dia abans de l'accident d’helicòpter es produïa un xoc de trens que tot i no ser greu, hagués pogut ser-ho, com el de fa un mes i mig a Torredembarra. La empresa propietària dels trens (RENFE) i de les vies (RENFE) i de tota la infrastructura (RENFE) no ha tingut cap reprimenda: El primer accident, el de Torredembarra, va ser "error humà" i els hi caurà el pèl a conductor i al revisor. El segon accident tornarà a ser "error humà" i tornaran a pringar els de sempre. Quan algun il·luminat tindrà els nassos de plantar cara a RENFE? Quan algú serà capaç d'explicar la merda de infrastructures en les que diàriament milers de persones es juguen la vida? Quan invertiran algun euro per tal de millorar aquesta situació en comptes d'empitjorar-la? Volem respostes, i les volem en català! Dijous 27 de juny de 2002. Jornada d'acció per la catalanització de RENFE! [addsig]
Tranquil Oriol, l'any 2010 la Generalitat tindrà capacitat per decidir els colors de les línies i dels uniformes del personal, així com per dissenyar horaris impossibles de complir. N'estem molt satisfets. |
Fa uns dies ens informaven que un helicòpter s’estavellava al costat de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. El dia següent ja s'havien obert diligències contra la empresa a la que pertanyia el malaurat helicòpter. Un dia abans de l'accident d’helicòpter es produïa un xoc de trens que tot i no ser greu, hagués pogut ser-ho, com el de fa un mes i mig a Torredembarra. La empresa propietària dels trens (RENFE) i de les vies (RENFE) i de tota la infrastructura (RENFE) no ha tingut cap reprimenda: El primer accident, el de Torredembarra, va ser "error humà" i els hi caurà el pèl a conductor i al revisor. El segon accident tornarà a ser "error humà" i tornaran a pringar els de sempre. Quan algun il·luminat tindrà els nassos de plantar cara a RENFE? Quan algú serà capaç d'explicar la merda de infrastructures en les que diàriament milers de persones es juguen la vida? Quan invertiran algun euro per tal de millorar aquesta situació en comptes d'empitjorar-la? Volem respostes, i les volem en català! Dijous 27 de juny de 2002. Jornada d'acció per la catalanització de RENFE! [addsig]
Doncs tens molta raó. Fa un parell de dies hi pensava. A base de multes i infraccions pots inflar a RENFE de deutes. Llavors una de dos o et paga i aixi recuperes una mica de l'expli fiscal o bé l'embargues i et quedes les vies i tota la maquinaria.
Encara ens pujarien les tarifes!
Aixó segur. Però almenys els tocariam una mica els pebrots. |
Fa uns dies ens informaven que un helicòpter s’estavellava al costat de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. El dia següent ja s'havien obert diligències contra la empresa a la que pertanyia el malaurat helicòpter. Un dia abans de l'accident d’helicòpter es produïa un xoc de trens que tot i no ser greu, hagués pogut ser-ho, com el de fa un mes i mig a Torredembarra. La empresa propietària dels trens (RENFE) i de les vies (RENFE) i de tota la infrastructura (RENFE) no ha tingut cap reprimenda: El primer accident, el de Torredembarra, va ser "error humà" i els hi caurà el pèl a conductor i al revisor. El segon accident tornarà a ser "error humà" i tornaran a pringar els de sempre. Quan algun il·luminat tindrà els nassos de plantar cara a RENFE? Quan algú serà capaç d'explicar la merda de infrastructures en les que diàriament milers de persones es juguen la vida? Quan invertiran algun euro per tal de millorar aquesta situació en comptes d'empitjorar-la? Volem respostes, i les volem en català! Dijous 27 de juny de 2002. Jornada d'acció per la catalanització de RENFE! [addsig]
Doncs tens molta raó. Fa un parell de dies hi pensava. A base de multes i infraccions pots inflar a RENFE de deutes. Llavors una de dos o et paga i aixi recuperes una mica de l'expli fiscal o bé l'embargues i et quedes les vies i tota la maquinaria.
Encara ens pujarien les tarifes!
Seria un intent inútil. Si pujes més d'un 5% les tarifes tothom estaria per una XANFC (Xarxa Nacional de Ferrocarrils Catalans ) enlloc de RENFE |
Permeteu-me que digui pràcticament el mateix que ja vaig dir: Aquest dissabte passat la "tot poderosa" selecció espanyola de futbol va situar Espanya al lloc que li correspon: molt lluny del triomf (per cert, en vuitena posició, com la Rosa). Això ens demostra una vegada més que, més enllà de l'arrogància i les actituds xulesques promogudes pel discurs més castís del PP, no hi ha res; tot és de cartró pedra. I, segurament, per més endavant, tindrem noves oportunitats per veure com s'enfonsa el vaixell. Que l'espanyolisme és una entelèquia ja ho sabem tots, el que no sabíem era que són incapaços de reeixir, fins i tot, en els propòsits més banals, malgrat els esforços econòmics i de màrqueting que hi destinen; i, quan les coses no van com s'havien arribat a creure que s'esdevindrien, al igual que les criatures consentides, s'afanyen a buscar un boc expiatori a qui se li pugui atribuir la desgràcia. Amb un estat tant dèbil i immadur com aquest, als catalans i les catalanes, només ens cal decidir quan hem de donar la primera empenta per tombar-lo; la resta s'ho faran ells mateixos. És veritat que, mentre continuïn així, Espanya va bé!
LEL Què va passar al 2002? Jo estava aprenent a dividir |
Més de tres mil persones demanàvem fa dos anys l'ensenyament en català. No volem que aquestes signatures hagin estat debades i n'hi volem sumar moltes més, i per això rellençam la <BR> PROCLAMA PER L'ENSENYAMENT EN CATALÀ. <BR> <BR> Vet ací l'adreça: t'hi pots adherir <BR> <BR> http://www.mallorcaweb.net/sociolinguistica/principal.html <BR>[ Modificat per: fullet el 2002-06-28 18:16 ]
Hola!
Benvingut al Commando Espeleòleg. |
A mi m'obliguen a fer els treballs en català.
PD: troll. |
A mi la gràcia que em fa, es que quan en la TVE un esportista català participa en tennis diuen: "El tennista catalán saca y hace un punto", però quan guanya un esportista català no diuen que el català ha guanyat, sino que diue: "El tennista españo ganó" Volen que la gent identifiqui la victòria amb l'espanyolisme, i la derrota amb el catalanisme. -------------------------------------- Per cert, podíem fer un boicot un día, per posar missatges a www.foros.pp.es Salutacions.
L'adoctrinament des de la Meseta ha existit des de sempre, espanyol bo, català "caca" |
A mi la gràcia que em fa, es que quan en la TVE un esportista català participa en tennis diuen: "El tennista catalán saca y hace un punto", però quan guanya un esportista català no diuen que el català ha guanyat, sino que diue: "El tennista españo ganó" Volen que la gent identifiqui la victòria amb l'espanyolisme, i la derrota amb el catalanisme. -------------------------------------- Per cert, podíem fer un boicot un día, per posar missatges a www.foros.pp.es Salutacions.
. |
Algú em podria explicar què és exactament el Procès de Vinaròs, qui són els signants, quins els objectius, etc.? És que la veritat, n'he sentit a parlar força en diferents weblogs del rollo i en tot aquest món, però no he vist mai res d'això a la premsa o a la TV, i de fet, no tinc massa clar si tot plegat és només una agrupació de bones idees, o realment té un rerafons crític i polític, amb uns objectius concrets, uns passos a seguir, etc.
som gent de pau |
Ja els hi està bé, només els hi podia passar a ells que els marroquins els hi montessin un camping a l'illa julibert i a més els hi plantessin dues banderes.
Qui està tant avorrit? |
Ja els hi està bé, només els hi podia passar a ells que els marroquins els hi montessin un camping a l'illa julibert i a més els hi plantessin dues banderes.
...Com és que els fils antics queden en blanc? (aborrit, si )
Quan jo em vaig registrar recorde que va havaer una pèrdua d'informació al canviar de servidor. Ni els deus són perfectes. (si no m'equivoque). (Ho acabe de mirar, falta un mes per a 3 anys) |
Ja els hi està bé, només els hi podia passar a ells que els marroquins els hi montessin un camping a l'illa julibert i a més els hi plantessin dues banderes.
2002 JA hi havia racó!
© 1999-2006 El xat A Internet des del 04-03-1999 v5.52 estrenada el 13-04-2006 |
Ja els hi està bé, només els hi podia passar a ells que els marroquins els hi montessin un camping a l'illa julibert i a més els hi plantessin dues banderes.
...Com és que els fils antics queden en blanc? (aborrit, si )
perquè tu no els pugis pd: cabró, m'has enganyat, em pensava que havien tornat a envair-los!
Home estaria prou bé que hi tornessin, seria distret si més no. |
Ja els hi està bé, només els hi podia passar a ells que els marroquins els hi montessin un camping a l'illa julibert i a més els hi plantessin dues banderes.
(jo també vull deixar el missatge en blanc!)
com diuen els paletes: "to' lo negrooooooooo!" |
Ja els hi està bé, només els hi podia passar a ells que els marroquins els hi montessin un camping a l'illa julibert i a més els hi plantessin dues banderes.
... Quin fil més eloqüent... M'ha deixat sense paraules. |
Ja els hi està bé, només els hi podia passar a ells que els marroquins els hi montessin un camping a l'illa julibert i a més els hi plantessin dues banderes.
Algu te fotos de quan es va fer la replica de perejil pero a les illes medes per l' exercit dels països catalans?
I al capdevant en Pere Gil! |
Ja els hi està bé, només els hi podia passar a ells que els marroquins els hi montessin un camping a l'illa julibert i a més els hi plantessin dues banderes.
http://perejilleyla.foros.ws |
EI penya soc un tio d'Andorra, i us vull fer una pregunta. Els Paisos Catalans estan composats per Catalunya, Valencia, Illes Balears, Catalunya Nord i Andorra, oi?¿ Pues com es que molta gent no enten que jo encara que sigui d'Andorra, no pugui lliuta per la nostra Llibertat, pq jo m sento + Catala que Andorra, explikeumo
son països valencians
Vas a buscar un fil del 2002? |
No sé si aquest tema ja s'ha comentat al fòrum anteriorment, però com que dia sí dia també es comenta quelcom del penyal, del julivert, de Ceuta, etc.. Un veu, que Espanya perd el cul per a recuperar el Penyal de Gibraltar que va perdre en una guerra, i va acceptar de cedir-lo al Regne Unit a principis del segle XVIII. Però no és menys cert que en una altra guerra que va tenir lloc sols 50 anys abans, el regne d'Espanya va cedir comptats catalans a França. De segur que vaig errat, però sembla del tot lògic que si Espanya considera legítim recuperar Gibraltar pensarà el mateix sobre els territoris catalans que va donar als francesos. Des de sempre hi ha hagut una constant i sufocant campanya a tot l'estat per a sensibilitzar els ciutadans de la bondat i justícia de la reclamació sobre la roca. Bé, suposo que el govern encetarà aviat una altra campanya per a obrir els ulls als espanyols sobre la necessitat, bondat i justicia de retornar els comptats catalans a casa seva. Ja pot ser ja, que els ciutadants de la Catalunya ocupada pels francesos no tinguin excesiu interès per a ser espanyols, d'igual manera que els gibraltarenys no demostren una eufòria desorbitada per a ser subdits dels borbons. Però en fi un primer pas seria, al igual que es diu sobre el penyal, la sobirania compartida, dic jo, vaja .... El Decret de Nova Planta també hauria de ser objecte de revisió al igual que el Tractat d'Utrech, però això ja ho va dir el president Pujol.
Espanya no mouria ni el dit petit per recuperar algo en favor dels catalans |
No sé si aquest tema ja s'ha comentat al fòrum anteriorment, però com que dia sí dia també es comenta quelcom del penyal, del julivert, de Ceuta, etc.. Un veu, que Espanya perd el cul per a recuperar el Penyal de Gibraltar que va perdre en una guerra, i va acceptar de cedir-lo al Regne Unit a principis del segle XVIII. Però no és menys cert que en una altra guerra que va tenir lloc sols 50 anys abans, el regne d'Espanya va cedir comptats catalans a França. De segur que vaig errat, però sembla del tot lògic que si Espanya considera legítim recuperar Gibraltar pensarà el mateix sobre els territoris catalans que va donar als francesos. Des de sempre hi ha hagut una constant i sufocant campanya a tot l'estat per a sensibilitzar els ciutadans de la bondat i justícia de la reclamació sobre la roca. Bé, suposo que el govern encetarà aviat una altra campanya per a obrir els ulls als espanyols sobre la necessitat, bondat i justicia de retornar els comptats catalans a casa seva. Ja pot ser ja, que els ciutadants de la Catalunya ocupada pels francesos no tinguin excesiu interès per a ser espanyols, d'igual manera que els gibraltarenys no demostren una eufòria desorbitada per a ser subdits dels borbons. Però en fi un primer pas seria, al igual que es diu sobre el penyal, la sobirania compartida, dic jo, vaja .... El Decret de Nova Planta també hauria de ser objecte de revisió al igual que el Tractat d'Utrech, però això ja ho va dir el president Pujol.
:D
Ei, que el dia d'apujar criptofils és el divendres!
M'he anticipat, doncs
Podies aguantar una horeta. Ara vaig a dormir, demà m'hi poso amb els fils d'en Hitler. Esperem que en Enriqueta no ens falli.
En buti és dels arqueòlegs pencaires. Sempre excavant per treure nous fils. Segur que no fallarà
És bo i només té 14 anys. El vull al meu equip, és una jove promesa. |
No sé si aquest tema ja s'ha comentat al fòrum anteriorment, però com que dia sí dia també es comenta quelcom del penyal, del julivert, de Ceuta, etc.. Un veu, que Espanya perd el cul per a recuperar el Penyal de Gibraltar que va perdre en una guerra, i va acceptar de cedir-lo al Regne Unit a principis del segle XVIII. Però no és menys cert que en una altra guerra que va tenir lloc sols 50 anys abans, el regne d'Espanya va cedir comptats catalans a França. De segur que vaig errat, però sembla del tot lògic que si Espanya considera legítim recuperar Gibraltar pensarà el mateix sobre els territoris catalans que va donar als francesos. Des de sempre hi ha hagut una constant i sufocant campanya a tot l'estat per a sensibilitzar els ciutadans de la bondat i justícia de la reclamació sobre la roca. Bé, suposo que el govern encetarà aviat una altra campanya per a obrir els ulls als espanyols sobre la necessitat, bondat i justicia de retornar els comptats catalans a casa seva. Ja pot ser ja, que els ciutadants de la Catalunya ocupada pels francesos no tinguin excesiu interès per a ser espanyols, d'igual manera que els gibraltarenys no demostren una eufòria desorbitada per a ser subdits dels borbons. Però en fi un primer pas seria, al igual que es diu sobre el penyal, la sobirania compartida, dic jo, vaja .... El Decret de Nova Planta també hauria de ser objecte de revisió al igual que el Tractat d'Utrech, però això ja ho va dir el president Pujol.
:D
Ei, que el dia d'apujar criptofils és el divendres!
M'he anticipat, doncs
Podies aguantar una horeta. Ara vaig a dormir, demà m'hi poso amb els fils d'en Hitler. Esperem que en Mario no ens falli.
https://www.youtube.com/watch?v=xlYr4h8DMHk
I sense invocar-te. Nano, ets mooolt bo! |
No sé si aquest tema ja s'ha comentat al fòrum anteriorment, però com que dia sí dia també es comenta quelcom del penyal, del julivert, de Ceuta, etc.. Un veu, que Espanya perd el cul per a recuperar el Penyal de Gibraltar que va perdre en una guerra, i va acceptar de cedir-lo al Regne Unit a principis del segle XVIII. Però no és menys cert que en una altra guerra que va tenir lloc sols 50 anys abans, el regne d'Espanya va cedir comptats catalans a França. De segur que vaig errat, però sembla del tot lògic que si Espanya considera legítim recuperar Gibraltar pensarà el mateix sobre els territoris catalans que va donar als francesos. Des de sempre hi ha hagut una constant i sufocant campanya a tot l'estat per a sensibilitzar els ciutadans de la bondat i justícia de la reclamació sobre la roca. Bé, suposo que el govern encetarà aviat una altra campanya per a obrir els ulls als espanyols sobre la necessitat, bondat i justicia de retornar els comptats catalans a casa seva. Ja pot ser ja, que els ciutadants de la Catalunya ocupada pels francesos no tinguin excesiu interès per a ser espanyols, d'igual manera que els gibraltarenys no demostren una eufòria desorbitada per a ser subdits dels borbons. Però en fi un primer pas seria, al igual que es diu sobre el penyal, la sobirania compartida, dic jo, vaja .... El Decret de Nova Planta també hauria de ser objecte de revisió al igual que el Tractat d'Utrech, però això ja ho va dir el president Pujol.
:D
Ei, que el dia d'apujar criptofils és el divendres!
M'he anticipat, doncs
Podies aguantar una horeta. Ara vaig a dormir, demà m'hi poso amb els fils d'en Hitler. Esperem que en Andreu no ens falli.
https://www.youtube.com/watch?v=xlYr4h8DMHk
Que es prepari el xat demà! |
No sé si aquest tema ja s'ha comentat al fòrum anteriorment, però com que dia sí dia també es comenta quelcom del penyal, del julivert, de Ceuta, etc.. Un veu, que Espanya perd el cul per a recuperar el Penyal de Gibraltar que va perdre en una guerra, i va acceptar de cedir-lo al Regne Unit a principis del segle XVIII. Però no és menys cert que en una altra guerra que va tenir lloc sols 50 anys abans, el regne d'Espanya va cedir comptats catalans a França. De segur que vaig errat, però sembla del tot lògic que si Espanya considera legítim recuperar Gibraltar pensarà el mateix sobre els territoris catalans que va donar als francesos. Des de sempre hi ha hagut una constant i sufocant campanya a tot l'estat per a sensibilitzar els ciutadans de la bondat i justícia de la reclamació sobre la roca. Bé, suposo que el govern encetarà aviat una altra campanya per a obrir els ulls als espanyols sobre la necessitat, bondat i justicia de retornar els comptats catalans a casa seva. Ja pot ser ja, que els ciutadants de la Catalunya ocupada pels francesos no tinguin excesiu interès per a ser espanyols, d'igual manera que els gibraltarenys no demostren una eufòria desorbitada per a ser subdits dels borbons. Però en fi un primer pas seria, al igual que es diu sobre el penyal, la sobirania compartida, dic jo, vaja .... El Decret de Nova Planta també hauria de ser objecte de revisió al igual que el Tractat d'Utrech, però això ja ho va dir el president Pujol.
A internacional!! He tingut paciència aquest darrers 12 anys, mou-lo ja!Perdoneu, però algú ho havia de dir.
12? Més aviat 14.
No pot ser que hagi acabat el 2014, havíem de ser independents i encara no ho som. |
L'estatut jurídic de Olivença és un Territori Portuguès illegalment ocupat per Espanya. Portugal no reconeix la sobirania del país veí sobre el Territori de Olivença. Per aquest fet, mai s'ha definit la frontera entre els dos països en la regió oliventina. Falten per collocar 100 balises en la delimitació fronterera entre els dos estats ibèrics. Els drets de sobirania que Portugal té sobre Olivença són indiscutibles, i cap especialista en Dret Internacional els pot posar en dubte. La Constitució de la República Portuguesa, en l'Article 5º, línia 3, impedeix la possibilitat que aquest territori sigui cedit a Espanya, pel que l'única solució per a aquest litigi peninsular està en el compliment de l'estipulat en el Tractat de Viena de 1815, pel qual Espanya es va comprometre a restituir Olivença a Portugal, el que no ha complert fins avui. La posició oficial de l'Estat Portuguès Encara que siguin escasses les afirmacions dels responsables de la diplomàcia portuguesa, és inequívoc el principi que Portugal no reconeix la sobirania espanyola sobre el territori de Olivença. En els últims set anys es coneixen solament tres testimoniatges públics de la diplomàcia portuguesa relatius a la titularitat dels drets de sobirania sobre la regió de Olivença. Però són prou clars per a comprendre la posició oficial del Ministeri d'Afers exteriors de Portugal. En 1988, l'Ambaixador portuguès Carlos Empis Wemans, representant luso en la Comissió Internacional de Limitis Luso-Espanyola va afirmar en declaracions al periòdic Diário de Lisboa: «Portugal mai ha reconegut oficialment la situació. Olivença, des del punt de vista legal, segueix sent portuguesa. És aquesta la raó per la qual, responent a contactes puntuals d'Espanya sobre problemes de la regió, Portugal sempre contesta que és portuguesa de dret». Més recentment, aquesta posició ha estat reafirmada a propòsit del Pont d'Ajuda, una obra d'estil manuelino del segle XVI, destruída en 1709 durant la Guerra de Successió d'Espanya i que ha romàs intransitable fins els nostres dies, dificultant la comunicació entre Elvas i Olivença sobre el Rio Guadiana, avui frontera "de fet", però no la frontera jurídicament acceptada per Portugal. En 1990, el Primer Ministre Cavaco Silva va acordar, en el Cim Ibèric, la reconstrución del Pont d'Ajuda, com obra transfronteriza, a mesura que fué negociat per la Secretària d'Estat de Planeamiento Regional, Drª. Isabel Mota, i pel seu homòleg espanyol José Borrell. Quatre anys després, al principi del mes de Març, el Ministeri Portuguès d'Afers exteriors, dirigit per Durão Barroso, va impossibilitar l'acord, paralitzant l'execució del projecte. L'Ambaixador Pinto Soares, representant portuguès en la Comissió Internacional de Limitis es va negar a discutir el "dossier" del pont, afirmant que «L'Estat portuguès no pot comprometre's en cap projecte que impliqui el reconeixement del traçat de la frontera sobre un lloc que no existeix consens sobre ella». «Participar en aquesta empresa, va explicar al periòdic PÚBLICO un membre del Ministeri d'Afers exteriors de Portugal, significaria reconèixer la sobirania espanyola sobre Olivença. » La forma astuta amb la qual Espanya intentava aconseguir el reconeixement de l'ocupació illegal de Olivença es va transformar paradoxalment en una reivindicació inequívoca dels drets portuguesos sobre el territori. Plantejant l'Estat Portuguès que el territori de Olivença s'inclou en el seu espai de sobirania, el Ministeri d'Afers exteriors de Portugal va aconseguir que Espanya acceptés que l'obra fora executada exclusivament per Portugal, i no com una empresa conjunta de caràcter “transfronterizo”. La forma silenciosa amb la qual els estats peninsulars solen tractar la qüestió oliventina va tenir com a conseqüència que l'acord final fos decidit en el Cim Ibèric de Porto al novembre de 1994, sense que transcendissin a l'opinió pública les friccions que el problema va provocar. La més recent afirmació oficial que Olivença i el seu territori són part integrant de l'Estat Portuguès va ocórrer en 1995. La raó de ésto té el seu origen en el projecte de l'Embassament del Alqueva, l'albufera del qual inundarà al voltant de 2.400 hectàrees de superfície en els municipis espanyols de Badajoz, Cheles, Alconchel, i Villanueva del Fresno, i aproximadament 1.000 hectàrees en Olivença. En l'àmbit de les negociacions sobre aquest projecte realitzades entre els dos estats peninsulars, les autoritats portugueses, entre les quals s'inclouen el Ministeri de Medi ambient i el Ministeri d'Afers exteriors, van enviar A Madrid, al març de 1995, un estudi detallat dels efectes que el projecte causarà en territori espanyol. Com Portugal no reconeix la sobirania espanyola sobre Olivença, en els 13 volumenes de l'estudi enviat a les autoritats espanyoles no existia la informació sobre aquesta superfície jurídicament portuguesa. Només una setmana després, per deferència amb els espanyols i per a simplificar aspectes tècnics, l'administració portuguesa va remetre a Espanya informació que incloïa dades sobre Olivença. No obstant això, per a deixar clara la posició lusa, l'estudi es cridava «Territori d'Espanya i de Olivença», demostrant clarament que el Govern Portuguès no considera Olivença com part integrant d'Espanya. On està Olivença? Olivenza es troba en l'Alt Alentejo (província portuguesa contigua a l'Extremadura Espanyola), en la riba esquerra del riu Guadiana, gairebé enfront de la Ciutat de Elvas, a 24 Km aproximadament al sud de Badajoz. El Territori de Olivença té forma triangular, amb dos dels seus vèrtex en el Guadiana i el tercer internant-se a Espanya en l'adreça sud-est. Olivenza té per límits: al nord Badajoz; a l'aquest Badajoz, Valverde de Leganés i Barcarrota; i al sud Cheles, Alconchel i Figuera de Vargas. Quin és la dimensió de Olivença? Existeixen en el món 21 països independents més petits que Olivença, i al voltant d'altres 20 territoris no autònoms, que esperen la seva autodeterminació, tenen una superfície menor que Olivença. El territori portuguès de Olivença consta a més de set pobles que circumden la ciutat: São Francisco de Olivença, São Rafael de Olivença, Vila Real, São Domingos de Gusmão, São Bento da Contenda, São Jorge de Alor i Táliga. L'extensió total de Olivença és de 750 Km², un àrea poc major que la qual tenen països com Singapur i Bahrain. Per a fer-nos una idea més clara, el Municipi de Lisboa, capital de Portugal, té 87,4 Km² de superfície i el de Porto ocupa 42,9 Km². Junts, els dos municipis portuguesos més importants tenen un àrea 6 vegades més petita que la de Olivença. Si l'Estat Espanyol reclama a Gran Bretanya la devolució de Gibraltar, un territori amb menys de 6 Km² de superfície, com és la raó perquè Portugal no exigeixi a Espanya la devolució de Olivença, un territori 125 vegades major, sobre el qual no existeixen dubtes relatius als drets portuguesos? Com els altres pobles del Alentejo, o de l'Extremadura Espanyola, el Territori de Olivença està molt poc poblat. La majoria dels seus habitants es concentra en el poble de Olivença, «a vila» com els oliventinos la criden encara avui, encara que l'ocupant l'hagi elevat a la categoria de ciutat en 1858. Els habitants de la ciutat són, en un percentatge significatiu, colons "espanyols" amb els quals Espanya va ser poblant lentament la fortalesa portuguesa. És principalment en l'espai rural oliventino on la cultura portuguesa subsisteix, a pesar de l'estratègia de colonització, moltes vegades repressiva, que Espanya va portar a terme en el territori. Breu història de Olivença 1297 - Pel tractat de “Alcañices”, signat per Dinis de Portugal i Fernando IV de Castella, Olivença quieta definitivament integrada en el territori portuguès. 1298 - Dinis, Rei de Portugal, concedeix Carta Foral a Olivença i mana construir les primeres grans muralles del poble. 1488 - Juan II, Rei de Portugal, mana construir la Torre de l'Homenatge de Olivença, la més alta del Regne de Portugal. 1510 - Manuel I, Rei de Portugal, concedeix nous privilegis forales a Olivença. Aquest Rei mana construir noves fortificaciones i també el Pont de Olivença, fent comunicar directament Elvas amb Olivença. Aquest pont serà conegut com Puente de La nostra Senyora d'Ajuda (Ponte de Nossa Senhora da Ajuda). També en aquest regnat comença la construcció de l'Església de Santa María Magdalena, que serà més tard, i per molts anys, seu del Bisbat de Ceuta (ciutat portuguesa de 1415 fins 1640). 1580 - Unió Ibèrica entre Portugal i Espanya. 1640, 1 de Desembre - Restauració de la Independència de Portugal. 1668 - Tractat de Paz entre Espanya i Portugal, finalitzant així la Guerra de la Restauració. Portugal manté les fronteres ibèriques definides en el Tractat de Alcañices de 1297. Espanya mai havia posat en dubte la legítima sobirania portuguesa sobre Olivença, a pesar dels 28 anys de lluites en la regió fronterera. 1709 - Durant la Guerra de Successió d'Espanya, el Pont de Olivença, o de La nostra Senyora d'Ajuda, és destruído per forces espanyoles, romanent així fins els nostres dies. 1801, 29 de Gener - Espanya i França signen un tractat d'invasió de Portugal, per a obligar a aquest país a trencar l'Aliança Luso-Britànica i a tancar els seus ports a la navegació Britànica. 1801, 27 de Febrer - Espanya declara la guerra a Portugal. 1801, 20 de Maig - Els exèrcits espanyols envaeixen la província portuguesa de Alentejo ocupant Olivença, Juromenha i, alguns dies més tarda, Campo Maior. 1801, 6 de Juny - Tractat de Paz de Badajoz signat d'una banda per Portugal, i per altra banda, per Espanya i França. Per aquest tractat, signat sota l'amenaça d'invasió de les tropes franceses aquarterades en Ciutat Rodrigo, Portugal: cedia Olivenza a Espanya; tancava els seus ports als navios britànics; pagava a França una indemnització de 15 milions de lliures tornesas; i acceptava les fronteres de la Guayana Francesa amb Brasil fins la desembocadura del Riu Arawani. El Tractat de Badajoz estipulava que la violació de qualsevol dels seus articles produiria la seva anullació, el que ocorreria amb els esdeveniments de 1807. 1807, 27 d'Octubre - Tractat de Fontainebleau, signat entre Espanya i França en el qual s'estipulava l'ocupació de Portugal i la seva divisió en trés parts: Lusitania Septentrional (Entre-Douro-i-Minho), per al Rei de Etrúria; Principat dels Algarves (Alentejo i Algarve), per al Ministre Espanyol Manuel Godoy; La destinació de les restants províncies portugueses (Trás-os-Montes, Beira, Estremadura) i les Províncies Ultramarinas, seria decidit en un acord futur. 1807, Novembre - Les forces Espanyoles i Franceses comencen l'ocupació de Portugal, obligant a la Família Real Portuguesa a traslladar el seu govern a Brasil. Signant el Tractat de Fontainbleau i envaint Portugal, Espanya incompleix el Tractat de Paz de Badajoz, donant lloc a l'anullació del mateix i, per tant, perdent els drets que aquest Tractat li havia atorgat sobre Olivença. 1808, 1 de Maig - El Príncep Regente Portuguès Juan (posteriorment Juan VI) publica en Rio de Janeiro, aleshores Cabdal de Brasil, un manifest en el qual repudia el Tractat de Badajoz, anul·lat per la invasió de 1807. 1809, Julio - Portugal, a través de D. Pedro de Sousa Holstein, futur Duc de Palmela, presenta a la Junta Central, establidaestablerta a Sevilla, una petició oficial de devolució del Territori de Olivença. 1810, 19 de Febrer - Tractat d'aliança i amistat Luso-Britànic, pel qual Gran-Bretanya es comprometia a auxiliar a Portugal a recuperar Olivença, rebent a canvi l'exploració, durant 50 anys, dels ports portuguesos de Bissau i Cacheu (Guinea Portuguesa). 1810 - Portugal negocia amb el Consell de Regència d'Espanya un tractat, pel qual Olivença li seria restituída. 1811, 15 d'Abril - Forces portugueses ocupen Olivenza. Beresford, mariscal britànic que era aleshores el general suprem de l'exèrcit portuguès, va ordenar lliurar Olivença a les autoritats espanyoles, potser perquè Gran Bretanya no perdés els avantatges que havia aconseguit amb el tractat Luso-Britànic de 1810. 1814, 30 de Maig - El Tractat de Paris, per l'article addicional 3º, declara nuls i sense valor els Tractats de Badajoz i de Madrid de 1801. 1815, 9 de Juny - En l'Acta Final del Congrés de Viena, article 105, són reconeguts els drets portuguesos sobre el Territori de Olivença. 1815, 27 d'Octubre - Esperant la immediata devolució de Olivença, el Príncep Regente, futur Rei Juan vaig VEURE de Portugal, nomena a D. José Luiz de Sousa com Plenipotenciario portuguès per a rebre el territori. 1817, 7 de Maig - Espanya signa el Tractat de Viena, «reconeixent la justícia de les reclamacions formulades pel Seu Alteza Real, el Príncep Regente de Portugal i Brasil, sobre la vila de Olivença i els altres territoris cedits a Espanya pel tractat de Badajoz de 1801» i comprometent-se, per tant, a efectuar «els seus més eficaços esforços perquè es efectue la retrocesión d'aquests territoris a favor de Portugal» el que deuria «fer-se ho més ràpidament possible.» 1818 - Per a solucionar un litigi territorial entre Portugal i Espanya a Amèrica del Sud (Uruguai), és redactada una proposta de tractat pel qual Espanya acceptava la devolució de Olivença a Portugal. 1840 - La Llengua Portuguesa és prohibida en el Territori de Olivença, fins i tot en les esglésies. 1858 - Isabel II d'Espanya concedeix a Olivenza el títol de Ciutat. 1864, 29 de Setembre - És signat un conveni entre Portugal i Espanya, delimitant la frontera des de la desembocadura del Rio Miño fins la confluència del Caia amb el Guadiana, interrompent-se la definició de límits territorials com a conseqüència de la Qüestió de Olivença. 1903 - El Rei Portuguès Carlos I demana al Rei d'Espanya que es faci justícia a Portugal en el Litigi de Olivença. 1911 - El Senador Portuguès Ramos dóna Costa duu al Senat de Lisboa la discussió del Litigi de Olivença 1918/19 - Finalitzada la Primera Guerra Mundial, el Govern Portuguès estudia la possibilitat de dur la Qüestió de Olivença a la Conferència de Paz de Versalles i amb aquest motiu l'Ambaixador Teixeira de Sampaio elabora un relat minuciós dels fets. Però degut al fet que Espanya no havia participat en el conflicte mundial, no va ser possible la intervenció de la comunitat internacional en el Litigi de Olivença. 1926, 29 de Juny - Se signa un acord entre Portugal i Espanya per a la delimitació de la frontera de la desembocadura de la Ribera de Cuncos fins la desembocadura del Guadiana. Encara en l'actualitat es troba sense delimitar la frontera entre Portugal i Espanya, entre les desembocadures dels rios Caya i Cuncos, en el Guadiana, amb motiu del Problema de Olivença. 1936-39 - Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte, el Coronel portuguès Rodrigo Pereira Botelho es va manifestar disposat a ocupar Olivenza. El Regiment de Caçadors 8, de Elvas, estava preparat per a prendre Olivenza, impedint-se'l l'Estat Portuguès. Un grup de legionarios portuguesos va tenir la mateixa intenció. Als oliventinos que fugien de la guerra i entraven a Portugal se'ls dió refugi, amb dos o tres excepcions, sent els espanyols retornats fredament al seu país. En Espanya, alguns oliventinos defensors de la reintegración a Portugal, van ser eliminats, aprofitant la confusió de la guerra civil. 1938, 15 d'Agost - Es funda la "Sociedade Pró-Olivença". 1944/45 - Es crea a Lisboa el Grup dos Amics de Olivença. 1952 - En la Comissió Internacional de Límits, Portugal reclama la possessió del Territori de Olivença. 1958 - El General Humberto Delgado és elegit com President de l'Assemblea General del Grup dos Amics de Olivença. 1958-59 - Portugal torna a reclamar els seus drets sobre Olivença, en la Comissió Internacional de Límits. 1965, 13 de Febrer - El General Humberto Delgado és assassinat prop de la Ribera de Olivença. Es creu que el seu cadàver va ser traslladat amb cotxe des de Olivença fins Villanueva del Fresno, on fué abandonat. 1968 - Se signa un conveni entre Portugal i Espanya, garantint a Portugal la possessió de les dues ribes del Guadiana, des de la confluència del Caia fins Mourão (confluència del Cuncos), mantenint Portugal les seves reivindicacions sobre el Territori de Olivença. 1974 - Un jurisconsulto espanyol de la Comissió Internacional de Límits reconeix els drets de Portugal per a reclamar Olivença a Espanya. 1981 - L'Almirall Pinheiro de Azevedo assumeix l'adreça del Grup dos Amics de Olivença. Aquest ex-Primer Ministre portuguès elabora un pla d'ocupació pacífica de Olivença, que no es pot portar a terme per la falta de collaboració de les autoritats i per indiferència de l'opinió pública portuguesa. Per a divulgar aquest projecte, l'Almirall publica un llibre sobre el problema de Olivenza i visita aquesta ciutat. El seu viatge a Olivença provoca un ambient de gran tensió, i Espanya mobilitza un enorme contingent de la Guàrdia Civil per a prevenir complicacions. 1988 - L'Ambaixador portuguès Carlos Empis Wemans, de la Comissió Internacional de Límits, declara al periòdic Diário de Lisboa: «Portugal mai ha reconegut oficialment la situació. Olivença, des del punt de vista legal, segueix sent portuguesa. Per aquesta raó, responent a contactes puntuals amb Espanya sobre problemes de la regió, Portugal sempre contesta que "de iure" Olivença/ és portuguesa». 1990 - En el Cim Ibèric, el primer ministre de Portugal i el president del govern Espanyol signen un conveni per a la reconstrución del Pont d'Ajuda (Olivença), a realitzar conjuntament pels dos països, la qual cosa posa en perill els drets portuguesos sobre Olivença, ja que es pot entendre com una acceptació per part de portugal de la frontera internacional en el Guadiana. 1990, Agost - Es constitueix legalment el "Comitè Olivença Portuguesa". 1992 - La Ràdio Televisió Portuguesa, en el programa "Contradições", emet un debat sobre la Qüestió de Olivenza, en el qual intervé l'antic Ministre d'Afers exteriors de Portugal, fins 1974, l'Ambaixador Franc Nogueira. 1994, Març - El Ministeri d'Afers exteriors de Portugal, dirigit per Durão Barroso, bloqueja l'execució del projecte de Reconstrución del Pont d'Ajuda, entre Olivenza i Elvas. L'Ambaixador Pinto Soares, representant portuguès en la Comissió Internacional de Límits, rebutja discutir el dossier del pont, afirmant que «l'Estat portuguès no pot comprometre's en cap projecte que impliqui el reconeixement del traçat de la frontera en un lloc que no existeix consens sobre ella». 1994, Novembre - En el Cim Ibèric de Porto s'acorda que el Pont d'Ajuda serà reconstruído només per Portugal, sense la intervenció d'Espanya, de manera que no es vegin compromesos els drets portuguesos sobre el Territori de Olivença. 1995, Març - Els Ministeris d'Afers exteriors i de Medi ambient, envien A Madrid un estudi detallat de les repercussions que el projecte d'Embassament del Alqueva causarà en el territori espanyol. Com Portugal no reconeix la sobirania espanyola sobre Olivença, en els 13 volumes de l'estudi enviat a les autoritats espanyoles no s'inclou la informació referent a aquesta superfície jurídicament portuguesa. Només una setmana després, per deferència amb els espanyols i per a simplificar aspectes tècnics, l'administració portuguesa remitent a Espanya informació que incloïa dades sobre Olivença. No obstant això, per a deixar bién clara la posició portuguesa, l'estudi es diu «Territori d'Espanya i de Olivença», demostrant clarament que el govern portuguès no considera Olivença com part integrant d'Espanya. 1995, Maig - La Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa organitza un debat sobre la Qüestió de Olivença, a la qual no acudeixen els representants espanyols. Fonaments dels drets portuguesos Inexistència de frontera En la delimitació de frontera entre Portugal i Espanya estan faltant collocar 100 marcs, després el Nº 801 fins al Nº 900. Els dos acords de definició fronterera de 1864 i 1926 han lejado sense delimitar una faixa del Alentejo (província portuguesa) coincident amb el Territori de Olivença. Això perquè Portugal no reconeix la sobirania espanyola sobre la regió i perquè Espanya contínua ajornant la devolució de la dita territori portuguès. El Projecte del Centre d'Estudis d'Arquitectures Transfronterizas, creat en Olivenza en 1995, conté l'afirmació, seguinte, bién significativa sobre aquest problema: «Des d'una perspectiva diplomàtica, Olivença resulta ser una matèria pendent entre ambdós països, fins el punt que la comissió interministerial encarregada de revisar els límits fronterers entre ambdós països, deixen permanentment sobre la taula la delimitació dels marcs fronterers que es correspondem amb el terme municipal oliventino.» Perquè el silenci portuguès no fos comprès com reconeixement tàcit de l'ocupació espanyola, la diplomàcia de Portugal porta de nou a la memòria a Espanya, periòdicament, els drets que té a recobrar Olivença. Nullitat del Tractat de Badajoz Des del final de la Campanya del Rossillón (1793-95) França i Espanya han planejat envair Portugal i dividir-lo entre les dos. Dels acords celebrats entre estes dos països ha resultat la invasió de Portugal per exèrcits espanyols, auxiliats per forces franceses. Consumada l'arremesa sobre el Sud de Portugal (Alentejo), en 20 de Maig de 1801 el governador de la Plaça de Olivença lliurés a l'exèrcit invasor, sense resistència, el mateix fent el governador de Juromenha. En situació de debilitat diplomàtica i sota amenaça de força, el govern portuguès ha estat obligat a cedir a les exigències de Napoleón Bonaparte i de Carlos IV d'Espanya, signant el duplo Tractat de Badajoz de 6 de Juny i de Madrid de 29 de Setembre de 1801. Portugal no sol s'ha sotmès a les gravosas pretensions franceses, també s'ha vist obligat a reconèixer la possessió per Espanya de la «Plaça de Olivença, el seu territori i pobles des del Guadiana», passant aquest riu a constituir frontera entre els dos països, en aquesta regió. Si Espanya tingués algun allegat vàlid per a justificar la seva ocupació del Territori de Olivença ho fonamentaria en el Tractat de Badajoz de 1801. El que va ocórrer fué que aquest tractat, juntament amb el Tractat de Madrid del mateix any, ha perdut el seu valor juridico, considerandose nul i de cap efecte. El Tractat de Badajoz ha estat negociat entre les dues parts en el conflicte: Portugal, mentre estat envaït; França i Espanya, conjuntament, com estats invasors. En el final de les negociacions, ha estat redactat un duplo tractat de pau que seria signat alternadamente entre Portugal i Espanya i entre Portugal i França, valent ambdós com un solo tractat com textos diplomàtics connexos. Això s'afirma en el Preàmbul del tractat on es declara: «Habiendose concertat entre si els Plenipotencarios de les tres Potències beligerants, han convingut a formar dos Tractats, sense que en la part essencial sigui més que un, pués que la garantia és reciproca, i no haberá legitimitat en algun dels dos quan venja a verificar-se la infracció en qualsevol dels Articles que en ells s'expressen.» Reforçant el princípio de la unicitat dels Tractats de Badajoz i fonamentant les reivindicacions portugueses sobre la seva nullitat està l'Article IV, on s'estipula el seguinte: «Si en aquest o altre Article hagués infracció, es considerarà nul el Tractat que ara es fa entre les tres Potències, compreendida la mútua garantia, a mesura que s'afirma en els Articles del present» La reciprocitat de la legitimitat o de la ilegitimidad dels dos tractats és clarament afirmada en l'Article VIII del text francès, quan s'afirma que «toute infraction a ce Traité será regardée par le Premier Consul comme une infraction au Traité actuel» el que significa que qualsevol infracció al tractat luso-francès constituïa infracció al tractat luso-espanyol, ja que ambdós constituïen un únic tractat. Són variades les raons de la nullitat del Tractat de Badajoz. Per a avant de l'incompliment del termini de ratificació per part de França, a mesura que s'estipulava en l'Article IX, el que ha dut a la signatura del Tractat de Madrid de 29 de Setembre de 1801, són les seguintes les raons de la nul·litat del Tractat de Badajoz: Manca de manifestació de lliure voluntat de Portugal Les circumstàncies que Portugal ha signat el Tractat de Badajoz, amb els exèrcits francesos i Espanyols amenaçant incrementar les accions de força contra el territori portuguès que estava ocupat parcialment, infringeixen el princípio pel qual els acords jurídics solo són legitimos quan hi ha lliure manifestació de la voluntat de les parts. Portugal ha signat el Tractat de Badajoz, no en l'exercici del seu plena liberdad, però ha estat coactado a fer-lo sota amenaça de la força. Tractat de Fontainbleau i la violació de la Pau El Tractat de Badajoz de 1801 era un «Tractat de Paz», el que clarament ha quedat definit en el seu preàmbul. A més, en l'Article I s'estipulava: «Existirà pau, amistat i bona comunicació entre El seu Alteza Real el Príncep Regente de Portugal i dels Algarves, i La seva Majestat Catolica El Rei d'Espanya, asi per mar com per terra, en tota l'extensió dels seus Regnes i Dominis» No obstant haver estat agredit i envaït per les forces franc-espanyoles, sense qualsevol raó que no anés la seva decisió de recusarse abandonar la seva aliança amb Gran-Bretanya, Portugal ha hagut d'acceptar la Pau en circumstàncies deshonrosas i humillantes. En canvi de l'acceptació de la Pau, que s'ha produït sota l'amenaça de majors represàlies, Portugal ha acceptat les exigències d'Espanya i de França, entre elles el reconeixement de la possessió espanyola de Olivença. A mesura que s'estipulava en el seu Article IV, la infracció de la Paz produciria la nullitat del Tractat de Badajoz. I, en la veritat, això ha ocorrido en 1807, quan Espanya i França han signat el Tractat de Fontainbleau, pel qual intentaven la divisió de Portugal en tres parts, ocupant Portugal pocs mesos després, per a realitzar aquest projecte. Si Espanya pogués afirmar algun dret a la possessió del Territori de Olivença, el perderia irrevocablement, anullant, per la seva responsabilitat, el unico document de valor jurídic que poderia justificar la seva sobirania sobre aquella nesga de terra alentejana. En conseqüència de la invasió de Portugal per forces franc-espanyoles, el que produció el canvi de la capital de la Monarquia Portuguesa per al Brasil, el Príncep Regente portuguès, futur Rei Juan VI, refugiat en aquest territori, ha publicat un Manifest, en 1 de Maig de 1808, considerant «nuls i de cap legitimitat» els Tractats de Badajoz i de Madrid de 1801, conformi el previst en ells mateixos, principalment en el Preàmbul i l'Article IV del primer tractat. Tractat de Paris de 1814 En 31 de Març de 1814 les forces aliades han entrat en Paris, obligant Napoleón a l'abdicació. Les hostilitats resultants de les guerres napoleónicas han estat interrompudes per una convenció signada el 23 d'Abril, que ha adherit el Príncep portuguès D. Juan en 8 de Maig del mateix any. En 30 de Maig de 1814 és signat el Tractat de Paris, per la qual cosa han estat anullats els Tractats de Badajoz i de Madrid de 1801. L'Article Addicional Nº 3 determinava: «Si bé que els tractats, convencions i actes conclosos entre les dues potències abans de la guerra estiguin anullats de fet per l'estat de guerra, les altes parts contractants han jutjat no obstant oportú declarar altra vegada expressament que aquests tractats a Badajoz i Madrid en 1801, i la convenció signada a Lisboa en 1804, queden nuls i de ningun efecte pel concernent a Portugal i a França, i que les dues corones renuncían mútuament a tot el dret i es deslliguen de qualsevol obligació que d'ells pogués resultar.» Ja que el Tractat de Paris solament anulli directament els tractats de Badajoz i de Madrid pel que concerneix França, el mateix és aplicable pel que concerneix Espanya, perquè els dos tractats de Badajoz són un solo, com en ells ha quedat indeleblement afirmat. Deste Article Addicional es conclou, igualment, la doctrina jurídica conforme la qual l'estat de guerra que s'ha succeït al Tractat de Fontainbleau, anulava, solo per si mateix, els Tractats de Badajoz i Madrid de 1801, confirmant la inexistència de qualsevol fonament que garantís a Espanya el domini sobre Olivença. Determinació del Congrés de Viena Derrotat Napoleón, a l'abril de 1814, han temptat les potències europees restabelecer, en tant que sigui possible, l'ordre i les fronteres dominants en 1792. Si el Tractat de Paris de 30 de Maig de 1814 ha comienzado establint la pau, sol el Congrés de Viena d'Àustria, els treballs del qual han començat el 27 de Setembre del mateix any, ha vingut procurar resoldre els molts problemes pendents. Entre les qüestions de major interès per a Portugal estaven els problemes de la frontera de la Guyana Francesa i la retrocesión de Olivença. Espanya ha procurat dissuadir la diplomàcia portuguesa de presentar la Qüestió de Olivença en el Congrés de Viena d'Àustria, amb promeses poc consistents de restituición del territori. Portugal, sospitant de les intencions espanyoles, ha optat per procurar resoldre el problema embolicant els diferents països presents a Viena d'Àustria. Confiant en la possibilitat de Olivença ser-li restituïda, la diplomàcia portuguesa ha intentat l'anullació del tractat d'aliança anglo-lusa de 1810, pel qual Portugal cediria Bissau i Cacheu (Guinea Portuguesa) a Gan-Bretanya, per un període de 50 anys, en canvi del suport d'aquest país a la retrocesión del territori oliventino. I més que aconseguir aquest desideratum, els representants portuguesos en el Congrés de Viena d'Àustria - D. Pedro de Sousa Holstein, D. António Saldanha da Gama i D. Joaquim Lobo da Silveira - han aconseguit que fos determinat el dret portuguès a la reincorporació de Olivença a Portugal, el que ha quedat fixat en l'Article 105 del tractat: «Les Potències, reconeixent la justícia de les reclamacions formulades pel Seu Alteza Real, el Príncep Regente de Portugal i Brasil, sobre la vila de Olivença i els altres territoris cedits a Espanya pel tractat de Badajoz de 1801, i considerant la restituición de éstes objectos com una de les mesures adequades per a assegurar entre els dos Regnes de la Península aquella bona harmonía, completa i estable, la conservació del qual pertot d'Europa ha estat el objectivo constant de les seves negociacions, formalment s'obliguen a emprar per mitjos conciliatorios els seus més eficazes esforços perquè es efectue la retrocesión d'aquests territoris a favor de Portugal. I les Potències reconeixen, tant quant depèn de cadascuna d'elles, que aquest ajustament deu fer-se ho més breument possible.» El Plenipotenciario espanyol, D. Pedro Gomes Labrador, s'ha recusado a signar el Tractat de Viena d'Àustria de 9 de Juny de 1815, redactant una protesta contra algunes deliberacions del Congrés, entre elles la restituición de Olivença. Espanya, finalment, ha acceptat aquell tractat en 7 de Maig de 1817, feta que el Comte de Fernan Nuñez ho ha signat, reconocendo els drets portuguesos sobre Olivença i comprometendose al seu restituición, el que fins avui no ha estat complert Qui s'ocupa de la Qüestió de Olivença? Comissió Internacional de Limitis L'Estat Portuguès ha, durant gairebé dos segles, pres iniciatives buscant la devolució del Territori de Olivença. Variats tractats internacionals i contactes bilaterals entre els estats peninsulars han permès, per variades vegades, avançar un procés de retrocesión de la superfície en disputa, sense que, fins avui, la transferència de sobirania s'hagi efectuat. La Comissió Internacional de Limitis, llar que són resolvidos problemes determinats de demarcació de frontera, ha estat la llar privilegiada per a, en el nostre segle, Portugal exigir el compliment dels acords signats, al que Espanya sempre s'ha eximit. Per a no lejar que Espanya utilitzés un possible reconeixement tàcit de la frontera del Guadiana, el Ministeri d'Afers exteriors de Portugal (Ministério dos Negócios Estrangeiros) ha sempre reiterat les reivindicacions territorials portugueses sobre el terme oliventino, haciendolo primacialmente en aquesta institució. Asi ha ocorregut per variades vegades, com en 1952, en 1958, en 1959 i en 1968. En 1974, estant reunida a Madrid la Comissió Internacional de Limitis, quan s'ha parlat el Problema de Olivença, els delegats espanyols han proposat que l'assumpte fora donat per a estudi a un jurisconsulto d'aquest organisme. I encara que sent espanyol, aquest jurisconsulto ha reconegut els drets que Portugal amb legitimitat té per a reclamar Olivença, fet aquest de primacial importància per a les pretensions portugueses, i més encara per que ha quedat redactat en acta el seu judici. Per dues vegades, en aquest segle, les reivindicacions portugueses han gairebé estat pledejades en organismes internacionals. Una primera vegada quan va ocórrer la Conferència de Paz de 1919, reunida en el final del primer conflicte mundial. Una segona vegada, durant el govern de Salazar, quan l'Ambaixador Franco Nogueira era Ministre d'Afers exteriors de Portugal. Sempre raons d'ordre política s'han sobreposat al problema jurídic, provocant la conveniència conyuntural de postergar la solució del conflicte i subjectant el Poble Portuguès a la injúria de veure sotmesa, a potència estrangera, una part inalienable del seu territori. Comissão Internacional de Limitis Ministério dos Negócios Estrangeiros Largo do Rilvas 1300 Lisboa PORTUGAL Comitè Olivença Portuguesa El primer comunicat públic del Comitè Olivença Portuguesa ha ocorregut en 12 d'Agost de 1988. L'organització s'ha legalitzat en 9 d'Agost de 1990, en la Notaria de Estremoz, ciutat on té el seu centre. Defensant els drets portuguesos sobre Olivença, aquesta asociasión ha treballat principlamente en el territori, divulgant la veritable història portuguesa de la regió, desconeguda dels seus habitants per causa de les manipulacions culturals i ideològiques que han vitimado les populaciones principalment després el període franquista i fins avui pel que concerneix una escola que, des del bàsic, solament ensenya la cultura, la llengua, i la història espanyoles. El Comitè Olivença Portuguesa distribueix publicacions en llengua portuguesa per les biblioteques i molts particulars del Territori de Olivença i regala cintes per a aprenentatge de la Llengua Portuguesa, estabeleciendo un contacte personalitzat amb molts centos de oliventinos favorables o no a Portugal. Es posa en contacte moltes vegades amb les autoritats locals de Olivença i amb l'administració central de Portugal. Comitè Olivença Portuguesa Apartado 132 7101 Estremoz Codex PORTUGAL Tel: 268 322697 ”Grupo dos Amigos de Olivença” El Grup dos Amics de Olivença constitueix la més antiga associació de defensa dels drets portuguesos sobre Olivença. En el seu orígen està la "Sociedade Pró-Olivença", fundada en 15 d'Agost de 1938. En 1944 sorgeix el Grup dos Amics de Olivença, sota l'impuls de Francisco de Sousa Lamy, Amadeu Rodrigues Pires i Ventura Ledesma Abrantes, un oliventino exilado en la capital portuguesa. La seva primera junta directiva, elegida en 21 de Novembre de 1945, fué presidida pel Dr. José Maria Cardoso. El Grup dos Amics de Olivença ha realitzat, durant la seva història de mig segle, un gran nombre d'iniciatives. Ha estabelecido, permanentment, contactes amb els òrgans de sobirania de Portugal, ha realitzat conferències i debats, ha publicat variat material bibliogràfic sobre el tema de Olivença, s'ha associat a les comemoraciones del 1º de Desembre a Lisboa (Dia de la Restauració de la Independència de Portugal), ha estimulat la creació de mig ciento de noms de carrers, per tot el Portugal, recordant aquelle poble portuguès, ha creat variats nuclis de defensa de la causa lusa de Olivença a Portugal, en els antics territoris ultramarins i a Brasil. Grupo dos Amigos de Olivença Casa do Alentejo R. Portas de Santo Antão, 58 1150 - 268 Lisboa Tel: 244-824848 / 21-3641529 / 21-4945442 Grupo dos Amigos de Olivença http://www.olivenca.online.pt Portugal Livre http:// www.portugal-livre.pwp.blueyonder.co.uk/ Bibliografia breu de Olivença Abrantes, Ventura Ledesma - O Património da Sereníssima Casa de Bragança em Olivença, Lisboa, Edição de Araceli Pinto (Revista Ocidente), 1954. Alberty, Ricardo Rosa y - A Questão de Olivença, Lisboa, 1960. Alberty, Ricardo Rosa y - O Problema de Olivença (Desfazendo Equívocos), Lisboa, Amigos de Olivença, 1969. Azevedo, Pinheiro de - Olivença Está Cativa pela Espanha: Por Culpa de Quem?, Lisboa, Básica, 1982. Luna, Carlos Eduardo da Cruz - Nos Caminhos de Olivença, Estremoz, 1994. Oliveira, Flórido José de - Breve Comentário à Sempre Viva e Actual Questão de Olivença, Lisboa, 1948. Olivença. Terra Portuguesa, Lisboa, Grupo dos Amigos de Olivença, s/d. Olivenza. Antología Esencial. Elementos para su Historia, (Colectânea organizada por Luis Alfonso Limpo), Mérida, Editora Regional de Extremadura, 1994. Pereira, António Manuel - A Terra Portuguesa de Olivença, Porto, 1968. Sequeira, Gustavo de Matos e Junior, Rocha - Olivença, Lisboa, Portugalia Editora, 1924. Veiga, S. P. M. Estácio da - Gibraltar e Olivença - Apontamentos para a História da Usurpação destas duas Praças, Lisboa, edição de Mário Relvas, 1967. Veloso, Queirós - Como Perdemos Olivença, 2ª edição, Lisboa, Academia das Ciências de Lisboa, 1939. Vicente, Ana - Portugal Visto pela Espanha. Correspondência Diplomática 1939-60, Lisboa, Assírio & Alvim, 1992. --------------------------------------------------------------------------------
Ja ho diuen no? La Espania inconclusa. |
L'estatut jurídic de Olivença és un Territori Portuguès illegalment ocupat per Espanya. Portugal no reconeix la sobirania del país veí sobre el Territori de Olivença. Per aquest fet, mai s'ha definit la frontera entre els dos països en la regió oliventina. Falten per collocar 100 balises en la delimitació fronterera entre els dos estats ibèrics. Els drets de sobirania que Portugal té sobre Olivença són indiscutibles, i cap especialista en Dret Internacional els pot posar en dubte. La Constitució de la República Portuguesa, en l'Article 5º, línia 3, impedeix la possibilitat que aquest territori sigui cedit a Espanya, pel que l'única solució per a aquest litigi peninsular està en el compliment de l'estipulat en el Tractat de Viena de 1815, pel qual Espanya es va comprometre a restituir Olivença a Portugal, el que no ha complert fins avui. La posició oficial de l'Estat Portuguès Encara que siguin escasses les afirmacions dels responsables de la diplomàcia portuguesa, és inequívoc el principi que Portugal no reconeix la sobirania espanyola sobre el territori de Olivença. En els últims set anys es coneixen solament tres testimoniatges públics de la diplomàcia portuguesa relatius a la titularitat dels drets de sobirania sobre la regió de Olivença. Però són prou clars per a comprendre la posició oficial del Ministeri d'Afers exteriors de Portugal. En 1988, l'Ambaixador portuguès Carlos Empis Wemans, representant luso en la Comissió Internacional de Limitis Luso-Espanyola va afirmar en declaracions al periòdic Diário de Lisboa: «Portugal mai ha reconegut oficialment la situació. Olivença, des del punt de vista legal, segueix sent portuguesa. És aquesta la raó per la qual, responent a contactes puntuals d'Espanya sobre problemes de la regió, Portugal sempre contesta que és portuguesa de dret». Més recentment, aquesta posició ha estat reafirmada a propòsit del Pont d'Ajuda, una obra d'estil manuelino del segle XVI, destruída en 1709 durant la Guerra de Successió d'Espanya i que ha romàs intransitable fins els nostres dies, dificultant la comunicació entre Elvas i Olivença sobre el Rio Guadiana, avui frontera "de fet", però no la frontera jurídicament acceptada per Portugal. En 1990, el Primer Ministre Cavaco Silva va acordar, en el Cim Ibèric, la reconstrución del Pont d'Ajuda, com obra transfronteriza, a mesura que fué negociat per la Secretària d'Estat de Planeamiento Regional, Drª. Isabel Mota, i pel seu homòleg espanyol José Borrell. Quatre anys després, al principi del mes de Març, el Ministeri Portuguès d'Afers exteriors, dirigit per Durão Barroso, va impossibilitar l'acord, paralitzant l'execució del projecte. L'Ambaixador Pinto Soares, representant portuguès en la Comissió Internacional de Limitis es va negar a discutir el "dossier" del pont, afirmant que «L'Estat portuguès no pot comprometre's en cap projecte que impliqui el reconeixement del traçat de la frontera sobre un lloc que no existeix consens sobre ella». «Participar en aquesta empresa, va explicar al periòdic PÚBLICO un membre del Ministeri d'Afers exteriors de Portugal, significaria reconèixer la sobirania espanyola sobre Olivença. » La forma astuta amb la qual Espanya intentava aconseguir el reconeixement de l'ocupació illegal de Olivença es va transformar paradoxalment en una reivindicació inequívoca dels drets portuguesos sobre el territori. Plantejant l'Estat Portuguès que el territori de Olivença s'inclou en el seu espai de sobirania, el Ministeri d'Afers exteriors de Portugal va aconseguir que Espanya acceptés que l'obra fora executada exclusivament per Portugal, i no com una empresa conjunta de caràcter “transfronterizo”. La forma silenciosa amb la qual els estats peninsulars solen tractar la qüestió oliventina va tenir com a conseqüència que l'acord final fos decidit en el Cim Ibèric de Porto al novembre de 1994, sense que transcendissin a l'opinió pública les friccions que el problema va provocar. La més recent afirmació oficial que Olivença i el seu territori són part integrant de l'Estat Portuguès va ocórrer en 1995. La raó de ésto té el seu origen en el projecte de l'Embassament del Alqueva, l'albufera del qual inundarà al voltant de 2.400 hectàrees de superfície en els municipis espanyols de Badajoz, Cheles, Alconchel, i Villanueva del Fresno, i aproximadament 1.000 hectàrees en Olivença. En l'àmbit de les negociacions sobre aquest projecte realitzades entre els dos estats peninsulars, les autoritats portugueses, entre les quals s'inclouen el Ministeri de Medi ambient i el Ministeri d'Afers exteriors, van enviar A Madrid, al març de 1995, un estudi detallat dels efectes que el projecte causarà en territori espanyol. Com Portugal no reconeix la sobirania espanyola sobre Olivença, en els 13 volumenes de l'estudi enviat a les autoritats espanyoles no existia la informació sobre aquesta superfície jurídicament portuguesa. Només una setmana després, per deferència amb els espanyols i per a simplificar aspectes tècnics, l'administració portuguesa va remetre a Espanya informació que incloïa dades sobre Olivença. No obstant això, per a deixar clara la posició lusa, l'estudi es cridava «Territori d'Espanya i de Olivença», demostrant clarament que el Govern Portuguès no considera Olivença com part integrant d'Espanya. On està Olivença? Olivenza es troba en l'Alt Alentejo (província portuguesa contigua a l'Extremadura Espanyola), en la riba esquerra del riu Guadiana, gairebé enfront de la Ciutat de Elvas, a 24 Km aproximadament al sud de Badajoz. El Territori de Olivença té forma triangular, amb dos dels seus vèrtex en el Guadiana i el tercer internant-se a Espanya en l'adreça sud-est. Olivenza té per límits: al nord Badajoz; a l'aquest Badajoz, Valverde de Leganés i Barcarrota; i al sud Cheles, Alconchel i Figuera de Vargas. Quin és la dimensió de Olivença? Existeixen en el món 21 països independents més petits que Olivença, i al voltant d'altres 20 territoris no autònoms, que esperen la seva autodeterminació, tenen una superfície menor que Olivença. El territori portuguès de Olivença consta a més de set pobles que circumden la ciutat: São Francisco de Olivença, São Rafael de Olivença, Vila Real, São Domingos de Gusmão, São Bento da Contenda, São Jorge de Alor i Táliga. L'extensió total de Olivença és de 750 Km², un àrea poc major que la qual tenen països com Singapur i Bahrain. Per a fer-nos una idea més clara, el Municipi de Lisboa, capital de Portugal, té 87,4 Km² de superfície i el de Porto ocupa 42,9 Km². Junts, els dos municipis portuguesos més importants tenen un àrea 6 vegades més petita que la de Olivença. Si l'Estat Espanyol reclama a Gran Bretanya la devolució de Gibraltar, un territori amb menys de 6 Km² de superfície, com és la raó perquè Portugal no exigeixi a Espanya la devolució de Olivença, un territori 125 vegades major, sobre el qual no existeixen dubtes relatius als drets portuguesos? Com els altres pobles del Alentejo, o de l'Extremadura Espanyola, el Territori de Olivença està molt poc poblat. La majoria dels seus habitants es concentra en el poble de Olivença, «a vila» com els oliventinos la criden encara avui, encara que l'ocupant l'hagi elevat a la categoria de ciutat en 1858. Els habitants de la ciutat són, en un percentatge significatiu, colons "espanyols" amb els quals Espanya va ser poblant lentament la fortalesa portuguesa. És principalment en l'espai rural oliventino on la cultura portuguesa subsisteix, a pesar de l'estratègia de colonització, moltes vegades repressiva, que Espanya va portar a terme en el territori. Breu història de Olivença 1297 - Pel tractat de “Alcañices”, signat per Dinis de Portugal i Fernando IV de Castella, Olivença quieta definitivament integrada en el territori portuguès. 1298 - Dinis, Rei de Portugal, concedeix Carta Foral a Olivença i mana construir les primeres grans muralles del poble. 1488 - Juan II, Rei de Portugal, mana construir la Torre de l'Homenatge de Olivença, la més alta del Regne de Portugal. 1510 - Manuel I, Rei de Portugal, concedeix nous privilegis forales a Olivença. Aquest Rei mana construir noves fortificaciones i també el Pont de Olivença, fent comunicar directament Elvas amb Olivença. Aquest pont serà conegut com Puente de La nostra Senyora d'Ajuda (Ponte de Nossa Senhora da Ajuda). També en aquest regnat comença la construcció de l'Església de Santa María Magdalena, que serà més tard, i per molts anys, seu del Bisbat de Ceuta (ciutat portuguesa de 1415 fins 1640). 1580 - Unió Ibèrica entre Portugal i Espanya. 1640, 1 de Desembre - Restauració de la Independència de Portugal. 1668 - Tractat de Paz entre Espanya i Portugal, finalitzant així la Guerra de la Restauració. Portugal manté les fronteres ibèriques definides en el Tractat de Alcañices de 1297. Espanya mai havia posat en dubte la legítima sobirania portuguesa sobre Olivença, a pesar dels 28 anys de lluites en la regió fronterera. 1709 - Durant la Guerra de Successió d'Espanya, el Pont de Olivença, o de La nostra Senyora d'Ajuda, és destruído per forces espanyoles, romanent així fins els nostres dies. 1801, 29 de Gener - Espanya i França signen un tractat d'invasió de Portugal, per a obligar a aquest país a trencar l'Aliança Luso-Britànica i a tancar els seus ports a la navegació Britànica. 1801, 27 de Febrer - Espanya declara la guerra a Portugal. 1801, 20 de Maig - Els exèrcits espanyols envaeixen la província portuguesa de Alentejo ocupant Olivença, Juromenha i, alguns dies més tarda, Campo Maior. 1801, 6 de Juny - Tractat de Paz de Badajoz signat d'una banda per Portugal, i per altra banda, per Espanya i França. Per aquest tractat, signat sota l'amenaça d'invasió de les tropes franceses aquarterades en Ciutat Rodrigo, Portugal: cedia Olivenza a Espanya; tancava els seus ports als navios britànics; pagava a França una indemnització de 15 milions de lliures tornesas; i acceptava les fronteres de la Guayana Francesa amb Brasil fins la desembocadura del Riu Arawani. El Tractat de Badajoz estipulava que la violació de qualsevol dels seus articles produiria la seva anullació, el que ocorreria amb els esdeveniments de 1807. 1807, 27 d'Octubre - Tractat de Fontainebleau, signat entre Espanya i França en el qual s'estipulava l'ocupació de Portugal i la seva divisió en trés parts: Lusitania Septentrional (Entre-Douro-i-Minho), per al Rei de Etrúria; Principat dels Algarves (Alentejo i Algarve), per al Ministre Espanyol Manuel Godoy; La destinació de les restants províncies portugueses (Trás-os-Montes, Beira, Estremadura) i les Províncies Ultramarinas, seria decidit en un acord futur. 1807, Novembre - Les forces Espanyoles i Franceses comencen l'ocupació de Portugal, obligant a la Família Real Portuguesa a traslladar el seu govern a Brasil. Signant el Tractat de Fontainbleau i envaint Portugal, Espanya incompleix el Tractat de Paz de Badajoz, donant lloc a l'anullació del mateix i, per tant, perdent els drets que aquest Tractat li havia atorgat sobre Olivença. 1808, 1 de Maig - El Príncep Regente Portuguès Juan (posteriorment Juan VI) publica en Rio de Janeiro, aleshores Cabdal de Brasil, un manifest en el qual repudia el Tractat de Badajoz, anul·lat per la invasió de 1807. 1809, Julio - Portugal, a través de D. Pedro de Sousa Holstein, futur Duc de Palmela, presenta a la Junta Central, establidaestablerta a Sevilla, una petició oficial de devolució del Territori de Olivença. 1810, 19 de Febrer - Tractat d'aliança i amistat Luso-Britànic, pel qual Gran-Bretanya es comprometia a auxiliar a Portugal a recuperar Olivença, rebent a canvi l'exploració, durant 50 anys, dels ports portuguesos de Bissau i Cacheu (Guinea Portuguesa). 1810 - Portugal negocia amb el Consell de Regència d'Espanya un tractat, pel qual Olivença li seria restituída. 1811, 15 d'Abril - Forces portugueses ocupen Olivenza. Beresford, mariscal britànic que era aleshores el general suprem de l'exèrcit portuguès, va ordenar lliurar Olivença a les autoritats espanyoles, potser perquè Gran Bretanya no perdés els avantatges que havia aconseguit amb el tractat Luso-Britànic de 1810. 1814, 30 de Maig - El Tractat de Paris, per l'article addicional 3º, declara nuls i sense valor els Tractats de Badajoz i de Madrid de 1801. 1815, 9 de Juny - En l'Acta Final del Congrés de Viena, article 105, són reconeguts els drets portuguesos sobre el Territori de Olivença. 1815, 27 d'Octubre - Esperant la immediata devolució de Olivença, el Príncep Regente, futur Rei Juan vaig VEURE de Portugal, nomena a D. José Luiz de Sousa com Plenipotenciario portuguès per a rebre el territori. 1817, 7 de Maig - Espanya signa el Tractat de Viena, «reconeixent la justícia de les reclamacions formulades pel Seu Alteza Real, el Príncep Regente de Portugal i Brasil, sobre la vila de Olivença i els altres territoris cedits a Espanya pel tractat de Badajoz de 1801» i comprometent-se, per tant, a efectuar «els seus més eficaços esforços perquè es efectue la retrocesión d'aquests territoris a favor de Portugal» el que deuria «fer-se ho més ràpidament possible.» 1818 - Per a solucionar un litigi territorial entre Portugal i Espanya a Amèrica del Sud (Uruguai), és redactada una proposta de tractat pel qual Espanya acceptava la devolució de Olivença a Portugal. 1840 - La Llengua Portuguesa és prohibida en el Territori de Olivença, fins i tot en les esglésies. 1858 - Isabel II d'Espanya concedeix a Olivenza el títol de Ciutat. 1864, 29 de Setembre - És signat un conveni entre Portugal i Espanya, delimitant la frontera des de la desembocadura del Rio Miño fins la confluència del Caia amb el Guadiana, interrompent-se la definició de límits territorials com a conseqüència de la Qüestió de Olivença. 1903 - El Rei Portuguès Carlos I demana al Rei d'Espanya que es faci justícia a Portugal en el Litigi de Olivença. 1911 - El Senador Portuguès Ramos dóna Costa duu al Senat de Lisboa la discussió del Litigi de Olivença 1918/19 - Finalitzada la Primera Guerra Mundial, el Govern Portuguès estudia la possibilitat de dur la Qüestió de Olivença a la Conferència de Paz de Versalles i amb aquest motiu l'Ambaixador Teixeira de Sampaio elabora un relat minuciós dels fets. Però degut al fet que Espanya no havia participat en el conflicte mundial, no va ser possible la intervenció de la comunitat internacional en el Litigi de Olivença. 1926, 29 de Juny - Se signa un acord entre Portugal i Espanya per a la delimitació de la frontera de la desembocadura de la Ribera de Cuncos fins la desembocadura del Guadiana. Encara en l'actualitat es troba sense delimitar la frontera entre Portugal i Espanya, entre les desembocadures dels rios Caya i Cuncos, en el Guadiana, amb motiu del Problema de Olivença. 1936-39 - Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte, el Coronel portuguès Rodrigo Pereira Botelho es va manifestar disposat a ocupar Olivenza. El Regiment de Caçadors 8, de Elvas, estava preparat per a prendre Olivenza, impedint-se'l l'Estat Portuguès. Un grup de legionarios portuguesos va tenir la mateixa intenció. Als oliventinos que fugien de la guerra i entraven a Portugal se'ls dió refugi, amb dos o tres excepcions, sent els espanyols retornats fredament al seu país. En Espanya, alguns oliventinos defensors de la reintegración a Portugal, van ser eliminats, aprofitant la confusió de la guerra civil. 1938, 15 d'Agost - Es funda la "Sociedade Pró-Olivença". 1944/45 - Es crea a Lisboa el Grup dos Amics de Olivença. 1952 - En la Comissió Internacional de Límits, Portugal reclama la possessió del Territori de Olivença. 1958 - El General Humberto Delgado és elegit com President de l'Assemblea General del Grup dos Amics de Olivença. 1958-59 - Portugal torna a reclamar els seus drets sobre Olivença, en la Comissió Internacional de Límits. 1965, 13 de Febrer - El General Humberto Delgado és assassinat prop de la Ribera de Olivença. Es creu que el seu cadàver va ser traslladat amb cotxe des de Olivença fins Villanueva del Fresno, on fué abandonat. 1968 - Se signa un conveni entre Portugal i Espanya, garantint a Portugal la possessió de les dues ribes del Guadiana, des de la confluència del Caia fins Mourão (confluència del Cuncos), mantenint Portugal les seves reivindicacions sobre el Territori de Olivença. 1974 - Un jurisconsulto espanyol de la Comissió Internacional de Límits reconeix els drets de Portugal per a reclamar Olivença a Espanya. 1981 - L'Almirall Pinheiro de Azevedo assumeix l'adreça del Grup dos Amics de Olivença. Aquest ex-Primer Ministre portuguès elabora un pla d'ocupació pacífica de Olivença, que no es pot portar a terme per la falta de collaboració de les autoritats i per indiferència de l'opinió pública portuguesa. Per a divulgar aquest projecte, l'Almirall publica un llibre sobre el problema de Olivenza i visita aquesta ciutat. El seu viatge a Olivença provoca un ambient de gran tensió, i Espanya mobilitza un enorme contingent de la Guàrdia Civil per a prevenir complicacions. 1988 - L'Ambaixador portuguès Carlos Empis Wemans, de la Comissió Internacional de Límits, declara al periòdic Diário de Lisboa: «Portugal mai ha reconegut oficialment la situació. Olivença, des del punt de vista legal, segueix sent portuguesa. Per aquesta raó, responent a contactes puntuals amb Espanya sobre problemes de la regió, Portugal sempre contesta que "de iure" Olivença/ és portuguesa». 1990 - En el Cim Ibèric, el primer ministre de Portugal i el president del govern Espanyol signen un conveni per a la reconstrución del Pont d'Ajuda (Olivença), a realitzar conjuntament pels dos països, la qual cosa posa en perill els drets portuguesos sobre Olivença, ja que es pot entendre com una acceptació per part de portugal de la frontera internacional en el Guadiana. 1990, Agost - Es constitueix legalment el "Comitè Olivença Portuguesa". 1992 - La Ràdio Televisió Portuguesa, en el programa "Contradições", emet un debat sobre la Qüestió de Olivenza, en el qual intervé l'antic Ministre d'Afers exteriors de Portugal, fins 1974, l'Ambaixador Franc Nogueira. 1994, Març - El Ministeri d'Afers exteriors de Portugal, dirigit per Durão Barroso, bloqueja l'execució del projecte de Reconstrución del Pont d'Ajuda, entre Olivenza i Elvas. L'Ambaixador Pinto Soares, representant portuguès en la Comissió Internacional de Límits, rebutja discutir el dossier del pont, afirmant que «l'Estat portuguès no pot comprometre's en cap projecte que impliqui el reconeixement del traçat de la frontera en un lloc que no existeix consens sobre ella». 1994, Novembre - En el Cim Ibèric de Porto s'acorda que el Pont d'Ajuda serà reconstruído només per Portugal, sense la intervenció d'Espanya, de manera que no es vegin compromesos els drets portuguesos sobre el Territori de Olivença. 1995, Març - Els Ministeris d'Afers exteriors i de Medi ambient, envien A Madrid un estudi detallat de les repercussions que el projecte d'Embassament del Alqueva causarà en el territori espanyol. Com Portugal no reconeix la sobirania espanyola sobre Olivença, en els 13 volumes de l'estudi enviat a les autoritats espanyoles no s'inclou la informació referent a aquesta superfície jurídicament portuguesa. Només una setmana després, per deferència amb els espanyols i per a simplificar aspectes tècnics, l'administració portuguesa remitent a Espanya informació que incloïa dades sobre Olivença. No obstant això, per a deixar bién clara la posició portuguesa, l'estudi es diu «Territori d'Espanya i de Olivença», demostrant clarament que el govern portuguès no considera Olivença com part integrant d'Espanya. 1995, Maig - La Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa organitza un debat sobre la Qüestió de Olivença, a la qual no acudeixen els representants espanyols. Fonaments dels drets portuguesos Inexistència de frontera En la delimitació de frontera entre Portugal i Espanya estan faltant collocar 100 marcs, després el Nº 801 fins al Nº 900. Els dos acords de definició fronterera de 1864 i 1926 han lejado sense delimitar una faixa del Alentejo (província portuguesa) coincident amb el Territori de Olivença. Això perquè Portugal no reconeix la sobirania espanyola sobre la regió i perquè Espanya contínua ajornant la devolució de la dita territori portuguès. El Projecte del Centre d'Estudis d'Arquitectures Transfronterizas, creat en Olivenza en 1995, conté l'afirmació, seguinte, bién significativa sobre aquest problema: «Des d'una perspectiva diplomàtica, Olivença resulta ser una matèria pendent entre ambdós països, fins el punt que la comissió interministerial encarregada de revisar els límits fronterers entre ambdós països, deixen permanentment sobre la taula la delimitació dels marcs fronterers que es correspondem amb el terme municipal oliventino.» Perquè el silenci portuguès no fos comprès com reconeixement tàcit de l'ocupació espanyola, la diplomàcia de Portugal porta de nou a la memòria a Espanya, periòdicament, els drets que té a recobrar Olivença. Nullitat del Tractat de Badajoz Des del final de la Campanya del Rossillón (1793-95) França i Espanya han planejat envair Portugal i dividir-lo entre les dos. Dels acords celebrats entre estes dos països ha resultat la invasió de Portugal per exèrcits espanyols, auxiliats per forces franceses. Consumada l'arremesa sobre el Sud de Portugal (Alentejo), en 20 de Maig de 1801 el governador de la Plaça de Olivença lliurés a l'exèrcit invasor, sense resistència, el mateix fent el governador de Juromenha. En situació de debilitat diplomàtica i sota amenaça de força, el govern portuguès ha estat obligat a cedir a les exigències de Napoleón Bonaparte i de Carlos IV d'Espanya, signant el duplo Tractat de Badajoz de 6 de Juny i de Madrid de 29 de Setembre de 1801. Portugal no sol s'ha sotmès a les gravosas pretensions franceses, també s'ha vist obligat a reconèixer la possessió per Espanya de la «Plaça de Olivença, el seu territori i pobles des del Guadiana», passant aquest riu a constituir frontera entre els dos països, en aquesta regió. Si Espanya tingués algun allegat vàlid per a justificar la seva ocupació del Territori de Olivença ho fonamentaria en el Tractat de Badajoz de 1801. El que va ocórrer fué que aquest tractat, juntament amb el Tractat de Madrid del mateix any, ha perdut el seu valor juridico, considerandose nul i de cap efecte. El Tractat de Badajoz ha estat negociat entre les dues parts en el conflicte: Portugal, mentre estat envaït; França i Espanya, conjuntament, com estats invasors. En el final de les negociacions, ha estat redactat un duplo tractat de pau que seria signat alternadamente entre Portugal i Espanya i entre Portugal i França, valent ambdós com un solo tractat com textos diplomàtics connexos. Això s'afirma en el Preàmbul del tractat on es declara: «Habiendose concertat entre si els Plenipotencarios de les tres Potències beligerants, han convingut a formar dos Tractats, sense que en la part essencial sigui més que un, pués que la garantia és reciproca, i no haberá legitimitat en algun dels dos quan venja a verificar-se la infracció en qualsevol dels Articles que en ells s'expressen.» Reforçant el princípio de la unicitat dels Tractats de Badajoz i fonamentant les reivindicacions portugueses sobre la seva nullitat està l'Article IV, on s'estipula el seguinte: «Si en aquest o altre Article hagués infracció, es considerarà nul el Tractat que ara es fa entre les tres Potències, compreendida la mútua garantia, a mesura que s'afirma en els Articles del present» La reciprocitat de la legitimitat o de la ilegitimidad dels dos tractats és clarament afirmada en l'Article VIII del text francès, quan s'afirma que «toute infraction a ce Traité será regardée par le Premier Consul comme une infraction au Traité actuel» el que significa que qualsevol infracció al tractat luso-francès constituïa infracció al tractat luso-espanyol, ja que ambdós constituïen un únic tractat. Són variades les raons de la nullitat del Tractat de Badajoz. Per a avant de l'incompliment del termini de ratificació per part de França, a mesura que s'estipulava en l'Article IX, el que ha dut a la signatura del Tractat de Madrid de 29 de Setembre de 1801, són les seguintes les raons de la nul·litat del Tractat de Badajoz: Manca de manifestació de lliure voluntat de Portugal Les circumstàncies que Portugal ha signat el Tractat de Badajoz, amb els exèrcits francesos i Espanyols amenaçant incrementar les accions de força contra el territori portuguès que estava ocupat parcialment, infringeixen el princípio pel qual els acords jurídics solo són legitimos quan hi ha lliure manifestació de la voluntat de les parts. Portugal ha signat el Tractat de Badajoz, no en l'exercici del seu plena liberdad, però ha estat coactado a fer-lo sota amenaça de la força. Tractat de Fontainbleau i la violació de la Pau El Tractat de Badajoz de 1801 era un «Tractat de Paz», el que clarament ha quedat definit en el seu preàmbul. A més, en l'Article I s'estipulava: «Existirà pau, amistat i bona comunicació entre El seu Alteza Real el Príncep Regente de Portugal i dels Algarves, i La seva Majestat Catolica El Rei d'Espanya, asi per mar com per terra, en tota l'extensió dels seus Regnes i Dominis» No obstant haver estat agredit i envaït per les forces franc-espanyoles, sense qualsevol raó que no anés la seva decisió de recusarse abandonar la seva aliança amb Gran-Bretanya, Portugal ha hagut d'acceptar la Pau en circumstàncies deshonrosas i humillantes. En canvi de l'acceptació de la Pau, que s'ha produït sota l'amenaça de majors represàlies, Portugal ha acceptat les exigències d'Espanya i de França, entre elles el reconeixement de la possessió espanyola de Olivença. A mesura que s'estipulava en el seu Article IV, la infracció de la Paz produciria la nullitat del Tractat de Badajoz. I, en la veritat, això ha ocorrido en 1807, quan Espanya i França han signat el Tractat de Fontainbleau, pel qual intentaven la divisió de Portugal en tres parts, ocupant Portugal pocs mesos després, per a realitzar aquest projecte. Si Espanya pogués afirmar algun dret a la possessió del Territori de Olivença, el perderia irrevocablement, anullant, per la seva responsabilitat, el unico document de valor jurídic que poderia justificar la seva sobirania sobre aquella nesga de terra alentejana. En conseqüència de la invasió de Portugal per forces franc-espanyoles, el que produció el canvi de la capital de la Monarquia Portuguesa per al Brasil, el Príncep Regente portuguès, futur Rei Juan VI, refugiat en aquest territori, ha publicat un Manifest, en 1 de Maig de 1808, considerant «nuls i de cap legitimitat» els Tractats de Badajoz i de Madrid de 1801, conformi el previst en ells mateixos, principalment en el Preàmbul i l'Article IV del primer tractat. Tractat de Paris de 1814 En 31 de Març de 1814 les forces aliades han entrat en Paris, obligant Napoleón a l'abdicació. Les hostilitats resultants de les guerres napoleónicas han estat interrompudes per una convenció signada el 23 d'Abril, que ha adherit el Príncep portuguès D. Juan en 8 de Maig del mateix any. En 30 de Maig de 1814 és signat el Tractat de Paris, per la qual cosa han estat anullats els Tractats de Badajoz i de Madrid de 1801. L'Article Addicional Nº 3 determinava: «Si bé que els tractats, convencions i actes conclosos entre les dues potències abans de la guerra estiguin anullats de fet per l'estat de guerra, les altes parts contractants han jutjat no obstant oportú declarar altra vegada expressament que aquests tractats a Badajoz i Madrid en 1801, i la convenció signada a Lisboa en 1804, queden nuls i de ningun efecte pel concernent a Portugal i a França, i que les dues corones renuncían mútuament a tot el dret i es deslliguen de qualsevol obligació que d'ells pogués resultar.» Ja que el Tractat de Paris solament anulli directament els tractats de Badajoz i de Madrid pel que concerneix França, el mateix és aplicable pel que concerneix Espanya, perquè els dos tractats de Badajoz són un solo, com en ells ha quedat indeleblement afirmat. Deste Article Addicional es conclou, igualment, la doctrina jurídica conforme la qual l'estat de guerra que s'ha succeït al Tractat de Fontainbleau, anulava, solo per si mateix, els Tractats de Badajoz i Madrid de 1801, confirmant la inexistència de qualsevol fonament que garantís a Espanya el domini sobre Olivença. Determinació del Congrés de Viena Derrotat Napoleón, a l'abril de 1814, han temptat les potències europees restabelecer, en tant que sigui possible, l'ordre i les fronteres dominants en 1792. Si el Tractat de Paris de 30 de Maig de 1814 ha comienzado establint la pau, sol el Congrés de Viena d'Àustria, els treballs del qual han començat el 27 de Setembre del mateix any, ha vingut procurar resoldre els molts problemes pendents. Entre les qüestions de major interès per a Portugal estaven els problemes de la frontera de la Guyana Francesa i la retrocesión de Olivença. Espanya ha procurat dissuadir la diplomàcia portuguesa de presentar la Qüestió de Olivença en el Congrés de Viena d'Àustria, amb promeses poc consistents de restituición del territori. Portugal, sospitant de les intencions espanyoles, ha optat per procurar resoldre el problema embolicant els diferents països presents a Viena d'Àustria. Confiant en la possibilitat de Olivença ser-li restituïda, la diplomàcia portuguesa ha intentat l'anullació del tractat d'aliança anglo-lusa de 1810, pel qual Portugal cediria Bissau i Cacheu (Guinea Portuguesa) a Gan-Bretanya, per un període de 50 anys, en canvi del suport d'aquest país a la retrocesión del territori oliventino. I més que aconseguir aquest desideratum, els representants portuguesos en el Congrés de Viena d'Àustria - D. Pedro de Sousa Holstein, D. António Saldanha da Gama i D. Joaquim Lobo da Silveira - han aconseguit que fos determinat el dret portuguès a la reincorporació de Olivença a Portugal, el que ha quedat fixat en l'Article 105 del tractat: «Les Potències, reconeixent la justícia de les reclamacions formulades pel Seu Alteza Real, el Príncep Regente de Portugal i Brasil, sobre la vila de Olivença i els altres territoris cedits a Espanya pel tractat de Badajoz de 1801, i considerant la restituición de éstes objectos com una de les mesures adequades per a assegurar entre els dos Regnes de la Península aquella bona harmonía, completa i estable, la conservació del qual pertot d'Europa ha estat el objectivo constant de les seves negociacions, formalment s'obliguen a emprar per mitjos conciliatorios els seus més eficazes esforços perquè es efectue la retrocesión d'aquests territoris a favor de Portugal. I les Potències reconeixen, tant quant depèn de cadascuna d'elles, que aquest ajustament deu fer-se ho més breument possible.» El Plenipotenciario espanyol, D. Pedro Gomes Labrador, s'ha recusado a signar el Tractat de Viena d'Àustria de 9 de Juny de 1815, redactant una protesta contra algunes deliberacions del Congrés, entre elles la restituición de Olivença. Espanya, finalment, ha acceptat aquell tractat en 7 de Maig de 1817, feta que el Comte de Fernan Nuñez ho ha signat, reconocendo els drets portuguesos sobre Olivença i comprometendose al seu restituición, el que fins avui no ha estat complert Qui s'ocupa de la Qüestió de Olivença? Comissió Internacional de Limitis L'Estat Portuguès ha, durant gairebé dos segles, pres iniciatives buscant la devolució del Territori de Olivença. Variats tractats internacionals i contactes bilaterals entre els estats peninsulars han permès, per variades vegades, avançar un procés de retrocesión de la superfície en disputa, sense que, fins avui, la transferència de sobirania s'hagi efectuat. La Comissió Internacional de Limitis, llar que són resolvidos problemes determinats de demarcació de frontera, ha estat la llar privilegiada per a, en el nostre segle, Portugal exigir el compliment dels acords signats, al que Espanya sempre s'ha eximit. Per a no lejar que Espanya utilitzés un possible reconeixement tàcit de la frontera del Guadiana, el Ministeri d'Afers exteriors de Portugal (Ministério dos Negócios Estrangeiros) ha sempre reiterat les reivindicacions territorials portugueses sobre el terme oliventino, haciendolo primacialmente en aquesta institució. Asi ha ocorregut per variades vegades, com en 1952, en 1958, en 1959 i en 1968. En 1974, estant reunida a Madrid la Comissió Internacional de Limitis, quan s'ha parlat el Problema de Olivença, els delegats espanyols han proposat que l'assumpte fora donat per a estudi a un jurisconsulto d'aquest organisme. I encara que sent espanyol, aquest jurisconsulto ha reconegut els drets que Portugal amb legitimitat té per a reclamar Olivença, fet aquest de primacial importància per a les pretensions portugueses, i més encara per que ha quedat redactat en acta el seu judici. Per dues vegades, en aquest segle, les reivindicacions portugueses han gairebé estat pledejades en organismes internacionals. Una primera vegada quan va ocórrer la Conferència de Paz de 1919, reunida en el final del primer conflicte mundial. Una segona vegada, durant el govern de Salazar, quan l'Ambaixador Franco Nogueira era Ministre d'Afers exteriors de Portugal. Sempre raons d'ordre política s'han sobreposat al problema jurídic, provocant la conveniència conyuntural de postergar la solució del conflicte i subjectant el Poble Portuguès a la injúria de veure sotmesa, a potència estrangera, una part inalienable del seu territori. Comissão Internacional de Limitis Ministério dos Negócios Estrangeiros Largo do Rilvas 1300 Lisboa PORTUGAL Comitè Olivença Portuguesa El primer comunicat públic del Comitè Olivença Portuguesa ha ocorregut en 12 d'Agost de 1988. L'organització s'ha legalitzat en 9 d'Agost de 1990, en la Notaria de Estremoz, ciutat on té el seu centre. Defensant els drets portuguesos sobre Olivença, aquesta asociasión ha treballat principlamente en el territori, divulgant la veritable història portuguesa de la regió, desconeguda dels seus habitants per causa de les manipulacions culturals i ideològiques que han vitimado les populaciones principalment després el període franquista i fins avui pel que concerneix una escola que, des del bàsic, solament ensenya la cultura, la llengua, i la història espanyoles. El Comitè Olivença Portuguesa distribueix publicacions en llengua portuguesa per les biblioteques i molts particulars del Territori de Olivença i regala cintes per a aprenentatge de la Llengua Portuguesa, estabeleciendo un contacte personalitzat amb molts centos de oliventinos favorables o no a Portugal. Es posa en contacte moltes vegades amb les autoritats locals de Olivença i amb l'administració central de Portugal. Comitè Olivença Portuguesa Apartado 132 7101 Estremoz Codex PORTUGAL Tel: 268 322697 ”Grupo dos Amigos de Olivença” El Grup dos Amics de Olivença constitueix la més antiga associació de defensa dels drets portuguesos sobre Olivença. En el seu orígen està la "Sociedade Pró-Olivença", fundada en 15 d'Agost de 1938. En 1944 sorgeix el Grup dos Amics de Olivença, sota l'impuls de Francisco de Sousa Lamy, Amadeu Rodrigues Pires i Ventura Ledesma Abrantes, un oliventino exilado en la capital portuguesa. La seva primera junta directiva, elegida en 21 de Novembre de 1945, fué presidida pel Dr. José Maria Cardoso. El Grup dos Amics de Olivença ha realitzat, durant la seva història de mig segle, un gran nombre d'iniciatives. Ha estabelecido, permanentment, contactes amb els òrgans de sobirania de Portugal, ha realitzat conferències i debats, ha publicat variat material bibliogràfic sobre el tema de Olivença, s'ha associat a les comemoraciones del 1º de Desembre a Lisboa (Dia de la Restauració de la Independència de Portugal), ha estimulat la creació de mig ciento de noms de carrers, per tot el Portugal, recordant aquelle poble portuguès, ha creat variats nuclis de defensa de la causa lusa de Olivença a Portugal, en els antics territoris ultramarins i a Brasil. Grupo dos Amigos de Olivença Casa do Alentejo R. Portas de Santo Antão, 58 1150 - 268 Lisboa Tel: 244-824848 / 21-3641529 / 21-4945442 Grupo dos Amigos de Olivença http://www.olivenca.online.pt Portugal Livre http:// www.portugal-livre.pwp.blueyonder.co.uk/ Bibliografia breu de Olivença Abrantes, Ventura Ledesma - O Património da Sereníssima Casa de Bragança em Olivença, Lisboa, Edição de Eloy Pinto (Revista Ocidente), 1954. Alberty, Ricardo Rosa y - A Questão de Olivença, Lisboa, 1960. Alberty, Ricardo Rosa y - O Problema de Olivença (Desfazendo Equívocos), Lisboa, Amigos de Olivença, 1969. Azevedo, Pinheiro de - Olivença Está Cativa pela Espanha: Por Culpa de Quem?, Lisboa, Básica, 1982. Luna, Carlos Eduardo da Cruz - Nos Caminhos de Olivença, Estremoz, 1994. Oliveira, Flórido José de - Breve Comentário à Sempre Viva e Actual Questão de Olivença, Lisboa, 1948. Olivença. Terra Portuguesa, Lisboa, Grupo dos Amigos de Olivença, s/d. Olivenza. Antología Esencial. Elementos para su Historia, (Colectânea organizada por Luis Alfonso Limpo), Mérida, Editora Regional de Extremadura, 1994. Pereira, António Manuel - A Terra Portuguesa de Olivença, Porto, 1968. Sequeira, Gustavo de Matos e Junior, Rocha - Olivença, Lisboa, Portugalia Editora, 1924. Veiga, S. P. M. Estácio da - Gibraltar e Olivença - Apontamentos para a História da Usurpação destas duas Praças, Lisboa, edição de Mário Relvas, 1967. Veloso, Queirós - Como Perdemos Olivença, 2ª edição, Lisboa, Academia das Ciências de Lisboa, 1939. Vicente, Ana - Portugal Visto pela Espanha. Correspondência Diplomática 1939-60, Lisboa, Assírio & Alvim, 1992. --------------------------------------------------------------------------------
Aha!Com al 1640!Ara que el Conde Duquesa té totes les seves forces aqui, Portugal recuperarà Olivença!La Història es repeteix
Mira la data del fil, va...
No m'has entés. Ara està passant com al 1640 i Portugal només ha d'enviar un petit destacament i recuperar Olivença.
Ah, d'acord.
OOliOlivença!
RetaRetarRetardado!Animo, Einstein. Llama a Olivença en dialecto! |
L'estatut jurídic de Olivença és un Territori Portuguès illegalment ocupat per Espanya. Portugal no reconeix la sobirania del país veí sobre el Territori de Olivença. Per aquest fet, mai s'ha definit la frontera entre els dos països en la regió oliventina. Falten per collocar 100 balises en la delimitació fronterera entre els dos estats ibèrics. Els drets de sobirania que Portugal té sobre Olivença són indiscutibles, i cap especialista en Dret Internacional els pot posar en dubte. La Constitució de la República Portuguesa, en l'Article 5º, línia 3, impedeix la possibilitat que aquest territori sigui cedit a Espanya, pel que l'única solució per a aquest litigi peninsular està en el compliment de l'estipulat en el Tractat de Viena de 1815, pel qual Espanya es va comprometre a restituir Olivença a Portugal, el que no ha complert fins avui. La posició oficial de l'Estat Portuguès Encara que siguin escasses les afirmacions dels responsables de la diplomàcia portuguesa, és inequívoc el principi que Portugal no reconeix la sobirania espanyola sobre el territori de Olivença. En els últims set anys es coneixen solament tres testimoniatges públics de la diplomàcia portuguesa relatius a la titularitat dels drets de sobirania sobre la regió de Olivença. Però són prou clars per a comprendre la posició oficial del Ministeri d'Afers exteriors de Portugal. En 1988, l'Ambaixador portuguès Carlos Empis Wemans, representant luso en la Comissió Internacional de Limitis Luso-Espanyola va afirmar en declaracions al periòdic Diário de Lisboa: «Portugal mai ha reconegut oficialment la situació. Olivença, des del punt de vista legal, segueix sent portuguesa. És aquesta la raó per la qual, responent a contactes puntuals d'Espanya sobre problemes de la regió, Portugal sempre contesta que és portuguesa de dret». Més recentment, aquesta posició ha estat reafirmada a propòsit del Pont d'Ajuda, una obra d'estil manuelino del segle XVI, destruída en 1709 durant la Guerra de Successió d'Espanya i que ha romàs intransitable fins els nostres dies, dificultant la comunicació entre Elvas i Olivença sobre el Rio Guadiana, avui frontera "de fet", però no la frontera jurídicament acceptada per Portugal. En 1990, el Primer Ministre Cavaco Silva va acordar, en el Cim Ibèric, la reconstrución del Pont d'Ajuda, com obra transfronteriza, a mesura que fué negociat per la Secretària d'Estat de Planeamiento Regional, Drª. Isabel Mota, i pel seu homòleg espanyol José Borrell. Quatre anys després, al principi del mes de Març, el Ministeri Portuguès d'Afers exteriors, dirigit per Durão Barroso, va impossibilitar l'acord, paralitzant l'execució del projecte. L'Ambaixador Pinto Soares, representant portuguès en la Comissió Internacional de Limitis es va negar a discutir el "dossier" del pont, afirmant que «L'Estat portuguès no pot comprometre's en cap projecte que impliqui el reconeixement del traçat de la frontera sobre un lloc que no existeix consens sobre ella». «Participar en aquesta empresa, va explicar al periòdic PÚBLICO un membre del Ministeri d'Afers exteriors de Portugal, significaria reconèixer la sobirania espanyola sobre Olivença. » La forma astuta amb la qual Espanya intentava aconseguir el reconeixement de l'ocupació illegal de Olivença es va transformar paradoxalment en una reivindicació inequívoca dels drets portuguesos sobre el territori. Plantejant l'Estat Portuguès que el territori de Olivença s'inclou en el seu espai de sobirania, el Ministeri d'Afers exteriors de Portugal va aconseguir que Espanya acceptés que l'obra fora executada exclusivament per Portugal, i no com una empresa conjunta de caràcter “transfronterizo”. La forma silenciosa amb la qual els estats peninsulars solen tractar la qüestió oliventina va tenir com a conseqüència que l'acord final fos decidit en el Cim Ibèric de Porto al novembre de 1994, sense que transcendissin a l'opinió pública les friccions que el problema va provocar. La més recent afirmació oficial que Olivença i el seu territori són part integrant de l'Estat Portuguès va ocórrer en 1995. La raó de ésto té el seu origen en el projecte de l'Embassament del Alqueva, l'albufera del qual inundarà al voltant de 2.400 hectàrees de superfície en els municipis espanyols de Badajoz, Cheles, Alconchel, i Villanueva del Fresno, i aproximadament 1.000 hectàrees en Olivença. En l'àmbit de les negociacions sobre aquest projecte realitzades entre els dos estats peninsulars, les autoritats portugueses, entre les quals s'inclouen el Ministeri de Medi ambient i el Ministeri d'Afers exteriors, van enviar A Madrid, al març de 1995, un estudi detallat dels efectes que el projecte causarà en territori espanyol. Com Portugal no reconeix la sobirania espanyola sobre Olivença, en els 13 volumenes de l'estudi enviat a les autoritats espanyoles no existia la informació sobre aquesta superfície jurídicament portuguesa. Només una setmana després, per deferència amb els espanyols i per a simplificar aspectes tècnics, l'administració portuguesa va remetre a Espanya informació que incloïa dades sobre Olivença. No obstant això, per a deixar clara la posició lusa, l'estudi es cridava «Territori d'Espanya i de Olivença», demostrant clarament que el Govern Portuguès no considera Olivença com part integrant d'Espanya. On està Olivença? Olivenza es troba en l'Alt Alentejo (província portuguesa contigua a l'Extremadura Espanyola), en la riba esquerra del riu Guadiana, gairebé enfront de la Ciutat de Elvas, a 24 Km aproximadament al sud de Badajoz. El Territori de Olivença té forma triangular, amb dos dels seus vèrtex en el Guadiana i el tercer internant-se a Espanya en l'adreça sud-est. Olivenza té per límits: al nord Badajoz; a l'aquest Badajoz, Valverde de Leganés i Barcarrota; i al sud Cheles, Alconchel i Figuera de Vargas. Quin és la dimensió de Olivença? Existeixen en el món 21 països independents més petits que Olivença, i al voltant d'altres 20 territoris no autònoms, que esperen la seva autodeterminació, tenen una superfície menor que Olivença. El territori portuguès de Olivença consta a més de set pobles que circumden la ciutat: São Francisco de Olivença, São Rafael de Olivença, Vila Real, São Domingos de Gusmão, São Bento da Contenda, São Jorge de Alor i Táliga. L'extensió total de Olivença és de 750 Km², un àrea poc major que la qual tenen països com Singapur i Bahrain. Per a fer-nos una idea més clara, el Municipi de Lisboa, capital de Portugal, té 87,4 Km² de superfície i el de Porto ocupa 42,9 Km². Junts, els dos municipis portuguesos més importants tenen un àrea 6 vegades més petita que la de Olivença. Si l'Estat Espanyol reclama a Gran Bretanya la devolució de Gibraltar, un territori amb menys de 6 Km² de superfície, com és la raó perquè Portugal no exigeixi a Espanya la devolució de Olivença, un territori 125 vegades major, sobre el qual no existeixen dubtes relatius als drets portuguesos? Com els altres pobles del Alentejo, o de l'Extremadura Espanyola, el Territori de Olivença està molt poc poblat. La majoria dels seus habitants es concentra en el poble de Olivença, «a vila» com els oliventinos la criden encara avui, encara que l'ocupant l'hagi elevat a la categoria de ciutat en 1858. Els habitants de la ciutat són, en un percentatge significatiu, colons "espanyols" amb els quals Espanya va ser poblant lentament la fortalesa portuguesa. És principalment en l'espai rural oliventino on la cultura portuguesa subsisteix, a pesar de l'estratègia de colonització, moltes vegades repressiva, que Espanya va portar a terme en el territori. Breu història de Olivença 1297 - Pel tractat de “Alcañices”, signat per Dinis de Portugal i Fernando IV de Castella, Olivença quieta definitivament integrada en el territori portuguès. 1298 - Dinis, Rei de Portugal, concedeix Carta Foral a Olivença i mana construir les primeres grans muralles del poble. 1488 - Juan II, Rei de Portugal, mana construir la Torre de l'Homenatge de Olivença, la més alta del Regne de Portugal. 1510 - Manuel I, Rei de Portugal, concedeix nous privilegis forales a Olivença. Aquest Rei mana construir noves fortificaciones i també el Pont de Olivença, fent comunicar directament Elvas amb Olivença. Aquest pont serà conegut com Puente de La nostra Senyora d'Ajuda (Ponte de Nossa Senhora da Ajuda). També en aquest regnat comença la construcció de l'Església de Santa María Magdalena, que serà més tard, i per molts anys, seu del Bisbat de Ceuta (ciutat portuguesa de 1415 fins 1640). 1580 - Unió Ibèrica entre Portugal i Espanya. 1640, 1 de Desembre - Restauració de la Independència de Portugal. 1668 - Tractat de Paz entre Espanya i Portugal, finalitzant així la Guerra de la Restauració. Portugal manté les fronteres ibèriques definides en el Tractat de Alcañices de 1297. Espanya mai havia posat en dubte la legítima sobirania portuguesa sobre Olivença, a pesar dels 28 anys de lluites en la regió fronterera. 1709 - Durant la Guerra de Successió d'Espanya, el Pont de Olivença, o de La nostra Senyora d'Ajuda, és destruído per forces espanyoles, romanent així fins els nostres dies. 1801, 29 de Gener - Espanya i França signen un tractat d'invasió de Portugal, per a obligar a aquest país a trencar l'Aliança Luso-Britànica i a tancar els seus ports a la navegació Britànica. 1801, 27 de Febrer - Espanya declara la guerra a Portugal. 1801, 20 de Maig - Els exèrcits espanyols envaeixen la província portuguesa de Alentejo ocupant Olivença, Juromenha i, alguns dies més tarda, Campo Maior. 1801, 6 de Juny - Tractat de Paz de Badajoz signat d'una banda per Portugal, i per altra banda, per Espanya i França. Per aquest tractat, signat sota l'amenaça d'invasió de les tropes franceses aquarterades en Ciutat Rodrigo, Portugal: cedia Olivenza a Espanya; tancava els seus ports als navios britànics; pagava a França una indemnització de 15 milions de lliures tornesas; i acceptava les fronteres de la Guayana Francesa amb Brasil fins la desembocadura del Riu Arawani. El Tractat de Badajoz estipulava que la violació de qualsevol dels seus articles produiria la seva anullació, el que ocorreria amb els esdeveniments de 1807. 1807, 27 d'Octubre - Tractat de Fontainebleau, signat entre Espanya i França en el qual s'estipulava l'ocupació de Portugal i la seva divisió en trés parts: Lusitania Septentrional (Entre-Douro-i-Minho), per al Rei de Etrúria; Principat dels Algarves (Alentejo i Algarve), per al Ministre Espanyol Manuel Godoy; La destinació de les restants províncies portugueses (Trás-os-Montes, Beira, Estremadura) i les Províncies Ultramarinas, seria decidit en un acord futur. 1807, Novembre - Les forces Espanyoles i Franceses comencen l'ocupació de Portugal, obligant a la Família Real Portuguesa a traslladar el seu govern a Brasil. Signant el Tractat de Fontainbleau i envaint Portugal, Espanya incompleix el Tractat de Paz de Badajoz, donant lloc a l'anullació del mateix i, per tant, perdent els drets que aquest Tractat li havia atorgat sobre Olivença. 1808, 1 de Maig - El Príncep Regente Portuguès Juan (posteriorment Juan VI) publica en Rio de Janeiro, aleshores Cabdal de Brasil, un manifest en el qual repudia el Tractat de Badajoz, anul·lat per la invasió de 1807. 1809, Julio - Portugal, a través de D. Pedro de Sousa Holstein, futur Duc de Palmela, presenta a la Junta Central, establidaestablerta a Sevilla, una petició oficial de devolució del Territori de Olivença. 1810, 19 de Febrer - Tractat d'aliança i amistat Luso-Britànic, pel qual Gran-Bretanya es comprometia a auxiliar a Portugal a recuperar Olivença, rebent a canvi l'exploració, durant 50 anys, dels ports portuguesos de Bissau i Cacheu (Guinea Portuguesa). 1810 - Portugal negocia amb el Consell de Regència d'Espanya un tractat, pel qual Olivença li seria restituída. 1811, 15 d'Abril - Forces portugueses ocupen Olivenza. Beresford, mariscal britànic que era aleshores el general suprem de l'exèrcit portuguès, va ordenar lliurar Olivença a les autoritats espanyoles, potser perquè Gran Bretanya no perdés els avantatges que havia aconseguit amb el tractat Luso-Britànic de 1810. 1814, 30 de Maig - El Tractat de Paris, per l'article addicional 3º, declara nuls i sense valor els Tractats de Badajoz i de Madrid de 1801. 1815, 9 de Juny - En l'Acta Final del Congrés de Viena, article 105, són reconeguts els drets portuguesos sobre el Territori de Olivença. 1815, 27 d'Octubre - Esperant la immediata devolució de Olivença, el Príncep Regente, futur Rei Juan vaig VEURE de Portugal, nomena a D. José Luiz de Sousa com Plenipotenciario portuguès per a rebre el territori. 1817, 7 de Maig - Espanya signa el Tractat de Viena, «reconeixent la justícia de les reclamacions formulades pel Seu Alteza Real, el Príncep Regente de Portugal i Brasil, sobre la vila de Olivença i els altres territoris cedits a Espanya pel tractat de Badajoz de 1801» i comprometent-se, per tant, a efectuar «els seus més eficaços esforços perquè es efectue la retrocesión d'aquests territoris a favor de Portugal» el que deuria «fer-se ho més ràpidament possible.» 1818 - Per a solucionar un litigi territorial entre Portugal i Espanya a Amèrica del Sud (Uruguai), és redactada una proposta de tractat pel qual Espanya acceptava la devolució de Olivença a Portugal. 1840 - La Llengua Portuguesa és prohibida en el Territori de Olivença, fins i tot en les esglésies. 1858 - Isabel II d'Espanya concedeix a Olivenza el títol de Ciutat. 1864, 29 de Setembre - És signat un conveni entre Portugal i Espanya, delimitant la frontera des de la desembocadura del Rio Miño fins la confluència del Caia amb el Guadiana, interrompent-se la definició de límits territorials com a conseqüència de la Qüestió de Olivença. 1903 - El Rei Portuguès Carlos I demana al Rei d'Espanya que es faci justícia a Portugal en el Litigi de Olivença. 1911 - El Senador Portuguès Ramos dóna Costa duu al Senat de Lisboa la discussió del Litigi de Olivença 1918/19 - Finalitzada la Primera Guerra Mundial, el Govern Portuguès estudia la possibilitat de dur la Qüestió de Olivença a la Conferència de Paz de Versalles i amb aquest motiu l'Ambaixador Teixeira de Sampaio elabora un relat minuciós dels fets. Però degut al fet que Espanya no havia participat en el conflicte mundial, no va ser possible la intervenció de la comunitat internacional en el Litigi de Olivença. 1926, 29 de Juny - Se signa un acord entre Portugal i Espanya per a la delimitació de la frontera de la desembocadura de la Ribera de Cuncos fins la desembocadura del Guadiana. Encara en l'actualitat es troba sense delimitar la frontera entre Portugal i Espanya, entre les desembocadures dels rios Caya i Cuncos, en el Guadiana, amb motiu del Problema de Olivença. 1936-39 - Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte, el Coronel portuguès Rodrigo Pereira Botelho es va manifestar disposat a ocupar Olivenza. El Regiment de Caçadors 8, de Elvas, estava preparat per a prendre Olivenza, impedint-se'l l'Estat Portuguès. Un grup de legionarios portuguesos va tenir la mateixa intenció. Als oliventinos que fugien de la guerra i entraven a Portugal se'ls dió refugi, amb dos o tres excepcions, sent els espanyols retornats fredament al seu país. En Espanya, alguns oliventinos defensors de la reintegración a Portugal, van ser eliminats, aprofitant la confusió de la guerra civil. 1938, 15 d'Agost - Es funda la "Sociedade Pró-Olivença". 1944/45 - Es crea a Lisboa el Grup dos Amics de Olivença. 1952 - En la Comissió Internacional de Límits, Portugal reclama la possessió del Territori de Olivença. 1958 - El General Humberto Delgado és elegit com President de l'Assemblea General del Grup dos Amics de Olivença. 1958-59 - Portugal torna a reclamar els seus drets sobre Olivença, en la Comissió Internacional de Límits. 1965, 13 de Febrer - El General Humberto Delgado és assassinat prop de la Ribera de Olivença. Es creu que el seu cadàver va ser traslladat amb cotxe des de Olivença fins Villanueva del Fresno, on fué abandonat. 1968 - Se signa un conveni entre Portugal i Espanya, garantint a Portugal la possessió de les dues ribes del Guadiana, des de la confluència del Caia fins Mourão (confluència del Cuncos), mantenint Portugal les seves reivindicacions sobre el Territori de Olivença. 1974 - Un jurisconsulto espanyol de la Comissió Internacional de Límits reconeix els drets de Portugal per a reclamar Olivença a Espanya. 1981 - L'Almirall Pinheiro de Azevedo assumeix l'adreça del Grup dos Amics de Olivença. Aquest ex-Primer Ministre portuguès elabora un pla d'ocupació pacífica de Olivença, que no es pot portar a terme per la falta de collaboració de les autoritats i per indiferència de l'opinió pública portuguesa. Per a divulgar aquest projecte, l'Almirall publica un llibre sobre el problema de Olivenza i visita aquesta ciutat. El seu viatge a Olivença provoca un ambient de gran tensió, i Espanya mobilitza un enorme contingent de la Guàrdia Civil per a prevenir complicacions. 1988 - L'Ambaixador portuguès Carlos Empis Wemans, de la Comissió Internacional de Límits, declara al periòdic Diário de Lisboa: «Portugal mai ha reconegut oficialment la situació. Olivença, des del punt de vista legal, segueix sent portuguesa. Per aquesta raó, responent a contactes puntuals amb Espanya sobre problemes de la regió, Portugal sempre contesta que "de iure" Olivença/ és portuguesa». 1990 - En el Cim Ibèric, el primer ministre de Portugal i el president del govern Espanyol signen un conveni per a la reconstrución del Pont d'Ajuda (Olivença), a realitzar conjuntament pels dos països, la qual cosa posa en perill els drets portuguesos sobre Olivença, ja que es pot entendre com una acceptació per part de portugal de la frontera internacional en el Guadiana. 1990, Agost - Es constitueix legalment el "Comitè Olivença Portuguesa". 1992 - La Ràdio Televisió Portuguesa, en el programa "Contradições", emet un debat sobre la Qüestió de Olivenza, en el qual intervé l'antic Ministre d'Afers exteriors de Portugal, fins 1974, l'Ambaixador Franc Nogueira. 1994, Març - El Ministeri d'Afers exteriors de Portugal, dirigit per Durão Barroso, bloqueja l'execució del projecte de Reconstrución del Pont d'Ajuda, entre Olivenza i Elvas. L'Ambaixador Pinto Soares, representant portuguès en la Comissió Internacional de Límits, rebutja discutir el dossier del pont, afirmant que «l'Estat portuguès no pot comprometre's en cap projecte que impliqui el reconeixement del traçat de la frontera en un lloc que no existeix consens sobre ella». 1994, Novembre - En el Cim Ibèric de Porto s'acorda que el Pont d'Ajuda serà reconstruído només per Portugal, sense la intervenció d'Espanya, de manera que no es vegin compromesos els drets portuguesos sobre el Territori de Olivença. 1995, Març - Els Ministeris d'Afers exteriors i de Medi ambient, envien A Madrid un estudi detallat de les repercussions que el projecte d'Embassament del Alqueva causarà en el territori espanyol. Com Portugal no reconeix la sobirania espanyola sobre Olivença, en els 13 volumes de l'estudi enviat a les autoritats espanyoles no s'inclou la informació referent a aquesta superfície jurídicament portuguesa. Només una setmana després, per deferència amb els espanyols i per a simplificar aspectes tècnics, l'administració portuguesa remitent a Espanya informació que incloïa dades sobre Olivença. No obstant això, per a deixar bién clara la posició portuguesa, l'estudi es diu «Territori d'Espanya i de Olivença», demostrant clarament que el govern portuguès no considera Olivença com part integrant d'Espanya. 1995, Maig - La Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa organitza un debat sobre la Qüestió de Olivença, a la qual no acudeixen els representants espanyols. Fonaments dels drets portuguesos Inexistència de frontera En la delimitació de frontera entre Portugal i Espanya estan faltant collocar 100 marcs, després el Nº 801 fins al Nº 900. Els dos acords de definició fronterera de 1864 i 1926 han lejado sense delimitar una faixa del Alentejo (província portuguesa) coincident amb el Territori de Olivença. Això perquè Portugal no reconeix la sobirania espanyola sobre la regió i perquè Espanya contínua ajornant la devolució de la dita territori portuguès. El Projecte del Centre d'Estudis d'Arquitectures Transfronterizas, creat en Olivenza en 1995, conté l'afirmació, seguinte, bién significativa sobre aquest problema: «Des d'una perspectiva diplomàtica, Olivença resulta ser una matèria pendent entre ambdós països, fins el punt que la comissió interministerial encarregada de revisar els límits fronterers entre ambdós països, deixen permanentment sobre la taula la delimitació dels marcs fronterers que es correspondem amb el terme municipal oliventino.» Perquè el silenci portuguès no fos comprès com reconeixement tàcit de l'ocupació espanyola, la diplomàcia de Portugal porta de nou a la memòria a Espanya, periòdicament, els drets que té a recobrar Olivença. Nullitat del Tractat de Badajoz Des del final de la Campanya del Rossillón (1793-95) França i Espanya han planejat envair Portugal i dividir-lo entre les dos. Dels acords celebrats entre estes dos països ha resultat la invasió de Portugal per exèrcits espanyols, auxiliats per forces franceses. Consumada l'arremesa sobre el Sud de Portugal (Alentejo), en 20 de Maig de 1801 el governador de la Plaça de Olivença lliurés a l'exèrcit invasor, sense resistència, el mateix fent el governador de Juromenha. En situació de debilitat diplomàtica i sota amenaça de força, el govern portuguès ha estat obligat a cedir a les exigències de Napoleón Bonaparte i de Carlos IV d'Espanya, signant el duplo Tractat de Badajoz de 6 de Juny i de Madrid de 29 de Setembre de 1801. Portugal no sol s'ha sotmès a les gravosas pretensions franceses, també s'ha vist obligat a reconèixer la possessió per Espanya de la «Plaça de Olivença, el seu territori i pobles des del Guadiana», passant aquest riu a constituir frontera entre els dos països, en aquesta regió. Si Espanya tingués algun allegat vàlid per a justificar la seva ocupació del Territori de Olivença ho fonamentaria en el Tractat de Badajoz de 1801. El que va ocórrer fué que aquest tractat, juntament amb el Tractat de Madrid del mateix any, ha perdut el seu valor juridico, considerandose nul i de cap efecte. El Tractat de Badajoz ha estat negociat entre les dues parts en el conflicte: Portugal, mentre estat envaït; França i Espanya, conjuntament, com estats invasors. En el final de les negociacions, ha estat redactat un duplo tractat de pau que seria signat alternadamente entre Portugal i Espanya i entre Portugal i França, valent ambdós com un solo tractat com textos diplomàtics connexos. Això s'afirma en el Preàmbul del tractat on es declara: «Habiendose concertat entre si els Plenipotencarios de les tres Potències beligerants, han convingut a formar dos Tractats, sense que en la part essencial sigui més que un, pués que la garantia és reciproca, i no haberá legitimitat en algun dels dos quan venja a verificar-se la infracció en qualsevol dels Articles que en ells s'expressen.» Reforçant el princípio de la unicitat dels Tractats de Badajoz i fonamentant les reivindicacions portugueses sobre la seva nullitat està l'Article IV, on s'estipula el seguinte: «Si en aquest o altre Article hagués infracció, es considerarà nul el Tractat que ara es fa entre les tres Potències, compreendida la mútua garantia, a mesura que s'afirma en els Articles del present» La reciprocitat de la legitimitat o de la ilegitimidad dels dos tractats és clarament afirmada en l'Article VIII del text francès, quan s'afirma que «toute infraction a ce Traité será regardée par le Premier Consul comme une infraction au Traité actuel» el que significa que qualsevol infracció al tractat luso-francès constituïa infracció al tractat luso-espanyol, ja que ambdós constituïen un únic tractat. Són variades les raons de la nullitat del Tractat de Badajoz. Per a avant de l'incompliment del termini de ratificació per part de França, a mesura que s'estipulava en l'Article IX, el que ha dut a la signatura del Tractat de Madrid de 29 de Setembre de 1801, són les seguintes les raons de la nul·litat del Tractat de Badajoz: Manca de manifestació de lliure voluntat de Portugal Les circumstàncies que Portugal ha signat el Tractat de Badajoz, amb els exèrcits francesos i Espanyols amenaçant incrementar les accions de força contra el territori portuguès que estava ocupat parcialment, infringeixen el princípio pel qual els acords jurídics solo són legitimos quan hi ha lliure manifestació de la voluntat de les parts. Portugal ha signat el Tractat de Badajoz, no en l'exercici del seu plena liberdad, però ha estat coactado a fer-lo sota amenaça de la força. Tractat de Fontainbleau i la violació de la Pau El Tractat de Badajoz de 1801 era un «Tractat de Paz», el que clarament ha quedat definit en el seu preàmbul. A més, en l'Article I s'estipulava: «Existirà pau, amistat i bona comunicació entre El seu Alteza Real el Príncep Regente de Portugal i dels Algarves, i La seva Majestat Catolica El Rei d'Espanya, asi per mar com per terra, en tota l'extensió dels seus Regnes i Dominis» No obstant haver estat agredit i envaït per les forces franc-espanyoles, sense qualsevol raó que no anés la seva decisió de recusarse abandonar la seva aliança amb Gran-Bretanya, Portugal ha hagut d'acceptar la Pau en circumstàncies deshonrosas i humillantes. En canvi de l'acceptació de la Pau, que s'ha produït sota l'amenaça de majors represàlies, Portugal ha acceptat les exigències d'Espanya i de França, entre elles el reconeixement de la possessió espanyola de Olivença. A mesura que s'estipulava en el seu Article IV, la infracció de la Paz produciria la nullitat del Tractat de Badajoz. I, en la veritat, això ha ocorrido en 1807, quan Espanya i França han signat el Tractat de Fontainbleau, pel qual intentaven la divisió de Portugal en tres parts, ocupant Portugal pocs mesos després, per a realitzar aquest projecte. Si Espanya pogués afirmar algun dret a la possessió del Territori de Olivença, el perderia irrevocablement, anullant, per la seva responsabilitat, el unico document de valor jurídic que poderia justificar la seva sobirania sobre aquella nesga de terra alentejana. En conseqüència de la invasió de Portugal per forces franc-espanyoles, el que produció el canvi de la capital de la Monarquia Portuguesa per al Brasil, el Príncep Regente portuguès, futur Rei Juan VI, refugiat en aquest territori, ha publicat un Manifest, en 1 de Maig de 1808, considerant «nuls i de cap legitimitat» els Tractats de Badajoz i de Madrid de 1801, conformi el previst en ells mateixos, principalment en el Preàmbul i l'Article IV del primer tractat. Tractat de Paris de 1814 En 31 de Març de 1814 les forces aliades han entrat en Paris, obligant Napoleón a l'abdicació. Les hostilitats resultants de les guerres napoleónicas han estat interrompudes per una convenció signada el 23 d'Abril, que ha adherit el Príncep portuguès D. Juan en 8 de Maig del mateix any. En 30 de Maig de 1814 és signat el Tractat de Paris, per la qual cosa han estat anullats els Tractats de Badajoz i de Madrid de 1801. L'Article Addicional Nº 3 determinava: «Si bé que els tractats, convencions i actes conclosos entre les dues potències abans de la guerra estiguin anullats de fet per l'estat de guerra, les altes parts contractants han jutjat no obstant oportú declarar altra vegada expressament que aquests tractats a Badajoz i Madrid en 1801, i la convenció signada a Lisboa en 1804, queden nuls i de ningun efecte pel concernent a Portugal i a França, i que les dues corones renuncían mútuament a tot el dret i es deslliguen de qualsevol obligació que d'ells pogués resultar.» Ja que el Tractat de Paris solament anulli directament els tractats de Badajoz i de Madrid pel que concerneix França, el mateix és aplicable pel que concerneix Espanya, perquè els dos tractats de Badajoz són un solo, com en ells ha quedat indeleblement afirmat. Deste Article Addicional es conclou, igualment, la doctrina jurídica conforme la qual l'estat de guerra que s'ha succeït al Tractat de Fontainbleau, anulava, solo per si mateix, els Tractats de Badajoz i Madrid de 1801, confirmant la inexistència de qualsevol fonament que garantís a Espanya el domini sobre Olivença. Determinació del Congrés de Viena Derrotat Napoleón, a l'abril de 1814, han temptat les potències europees restabelecer, en tant que sigui possible, l'ordre i les fronteres dominants en 1792. Si el Tractat de Paris de 30 de Maig de 1814 ha comienzado establint la pau, sol el Congrés de Viena d'Àustria, els treballs del qual han començat el 27 de Setembre del mateix any, ha vingut procurar resoldre els molts problemes pendents. Entre les qüestions de major interès per a Portugal estaven els problemes de la frontera de la Guyana Francesa i la retrocesión de Olivença. Espanya ha procurat dissuadir la diplomàcia portuguesa de presentar la Qüestió de Olivença en el Congrés de Viena d'Àustria, amb promeses poc consistents de restituición del territori. Portugal, sospitant de les intencions espanyoles, ha optat per procurar resoldre el problema embolicant els diferents països presents a Viena d'Àustria. Confiant en la possibilitat de Olivença ser-li restituïda, la diplomàcia portuguesa ha intentat l'anullació del tractat d'aliança anglo-lusa de 1810, pel qual Portugal cediria Bissau i Cacheu (Guinea Portuguesa) a Gan-Bretanya, per un període de 50 anys, en canvi del suport d'aquest país a la retrocesión del territori oliventino. I més que aconseguir aquest desideratum, els representants portuguesos en el Congrés de Viena d'Àustria - D. Pedro de Sousa Holstein, D. António Saldanha da Gama i D. Joaquim Lobo da Silveira - han aconseguit que fos determinat el dret portuguès a la reincorporació de Olivença a Portugal, el que ha quedat fixat en l'Article 105 del tractat: «Les Potències, reconeixent la justícia de les reclamacions formulades pel Seu Alteza Real, el Príncep Regente de Portugal i Brasil, sobre la vila de Olivença i els altres territoris cedits a Espanya pel tractat de Badajoz de 1801, i considerant la restituición de éstes objectos com una de les mesures adequades per a assegurar entre els dos Regnes de la Península aquella bona harmonía, completa i estable, la conservació del qual pertot d'Europa ha estat el objectivo constant de les seves negociacions, formalment s'obliguen a emprar per mitjos conciliatorios els seus més eficazes esforços perquè es efectue la retrocesión d'aquests territoris a favor de Portugal. I les Potències reconeixen, tant quant depèn de cadascuna d'elles, que aquest ajustament deu fer-se ho més breument possible.» El Plenipotenciario espanyol, D. Pedro Gomes Labrador, s'ha recusado a signar el Tractat de Viena d'Àustria de 9 de Juny de 1815, redactant una protesta contra algunes deliberacions del Congrés, entre elles la restituición de Olivença. Espanya, finalment, ha acceptat aquell tractat en 7 de Maig de 1817, feta que el Comte de Fernan Nuñez ho ha signat, reconocendo els drets portuguesos sobre Olivença i comprometendose al seu restituición, el que fins avui no ha estat complert Qui s'ocupa de la Qüestió de Olivença? Comissió Internacional de Limitis L'Estat Portuguès ha, durant gairebé dos segles, pres iniciatives buscant la devolució del Territori de Olivença. Variats tractats internacionals i contactes bilaterals entre els estats peninsulars han permès, per variades vegades, avançar un procés de retrocesión de la superfície en disputa, sense que, fins avui, la transferència de sobirania s'hagi efectuat. La Comissió Internacional de Limitis, llar que són resolvidos problemes determinats de demarcació de frontera, ha estat la llar privilegiada per a, en el nostre segle, Portugal exigir el compliment dels acords signats, al que Espanya sempre s'ha eximit. Per a no lejar que Espanya utilitzés un possible reconeixement tàcit de la frontera del Guadiana, el Ministeri d'Afers exteriors de Portugal (Ministério dos Negócios Estrangeiros) ha sempre reiterat les reivindicacions territorials portugueses sobre el terme oliventino, haciendolo primacialmente en aquesta institució. Asi ha ocorregut per variades vegades, com en 1952, en 1958, en 1959 i en 1968. En 1974, estant reunida a Madrid la Comissió Internacional de Limitis, quan s'ha parlat el Problema de Olivença, els delegats espanyols han proposat que l'assumpte fora donat per a estudi a un jurisconsulto d'aquest organisme. I encara que sent espanyol, aquest jurisconsulto ha reconegut els drets que Portugal amb legitimitat té per a reclamar Olivença, fet aquest de primacial importància per a les pretensions portugueses, i més encara per que ha quedat redactat en acta el seu judici. Per dues vegades, en aquest segle, les reivindicacions portugueses han gairebé estat pledejades en organismes internacionals. Una primera vegada quan va ocórrer la Conferència de Paz de 1919, reunida en el final del primer conflicte mundial. Una segona vegada, durant el govern de Salazar, quan l'Ambaixador Franco Nogueira era Ministre d'Afers exteriors de Portugal. Sempre raons d'ordre política s'han sobreposat al problema jurídic, provocant la conveniència conyuntural de postergar la solució del conflicte i subjectant el Poble Portuguès a la injúria de veure sotmesa, a potència estrangera, una part inalienable del seu territori. Comissão Internacional de Limitis Ministério dos Negócios Estrangeiros Largo do Rilvas 1300 Lisboa PORTUGAL Comitè Olivença Portuguesa El primer comunicat públic del Comitè Olivença Portuguesa ha ocorregut en 12 d'Agost de 1988. L'organització s'ha legalitzat en 9 d'Agost de 1990, en la Notaria de Estremoz, ciutat on té el seu centre. Defensant els drets portuguesos sobre Olivença, aquesta asociasión ha treballat principlamente en el territori, divulgant la veritable història portuguesa de la regió, desconeguda dels seus habitants per causa de les manipulacions culturals i ideològiques que han vitimado les populaciones principalment després el període franquista i fins avui pel que concerneix una escola que, des del bàsic, solament ensenya la cultura, la llengua, i la història espanyoles. El Comitè Olivença Portuguesa distribueix publicacions en llengua portuguesa per les biblioteques i molts particulars del Territori de Olivença i regala cintes per a aprenentatge de la Llengua Portuguesa, estabeleciendo un contacte personalitzat amb molts centos de oliventinos favorables o no a Portugal. Es posa en contacte moltes vegades amb les autoritats locals de Olivença i amb l'administració central de Portugal. Comitè Olivença Portuguesa Apartado 132 7101 Estremoz Codex PORTUGAL Tel: 268 322697 ”Grupo dos Amigos de Olivença” El Grup dos Amics de Olivença constitueix la més antiga associació de defensa dels drets portuguesos sobre Olivença. En el seu orígen està la "Sociedade Pró-Olivença", fundada en 15 d'Agost de 1938. En 1944 sorgeix el Grup dos Amics de Olivença, sota l'impuls de Francisco de Sousa Lamy, Amadeu Rodrigues Pires i Ventura Ledesma Abrantes, un oliventino exilado en la capital portuguesa. La seva primera junta directiva, elegida en 21 de Novembre de 1945, fué presidida pel Dr. José Maria Cardoso. El Grup dos Amics de Olivença ha realitzat, durant la seva història de mig segle, un gran nombre d'iniciatives. Ha estabelecido, permanentment, contactes amb els òrgans de sobirania de Portugal, ha realitzat conferències i debats, ha publicat variat material bibliogràfic sobre el tema de Olivença, s'ha associat a les comemoraciones del 1º de Desembre a Lisboa (Dia de la Restauració de la Independència de Portugal), ha estimulat la creació de mig ciento de noms de carrers, per tot el Portugal, recordant aquelle poble portuguès, ha creat variats nuclis de defensa de la causa lusa de Olivença a Portugal, en els antics territoris ultramarins i a Brasil. Grupo dos Amigos de Olivença Casa do Alentejo R. Portas de Santo Antão, 58 1150 - 268 Lisboa Tel: 244-824848 / 21-3641529 / 21-4945442 Grupo dos Amigos de Olivença http://www.olivenca.online.pt Portugal Livre http:// www.portugal-livre.pwp.blueyonder.co.uk/ Bibliografia breu de Olivença Abrantes, Ventura Ledesma - O Património da Sereníssima Casa de Bragança em Olivença, Lisboa, Edição de Rosario Pinto (Revista Ocidente), 1954. Alberty, Ricardo Rosa y - A Questão de Olivença, Lisboa, 1960. Alberty, Ricardo Rosa y - O Problema de Olivença (Desfazendo Equívocos), Lisboa, Amigos de Olivença, 1969. Azevedo, Pinheiro de - Olivença Está Cativa pela Espanha: Por Culpa de Quem?, Lisboa, Básica, 1982. Luna, Carlos Eduardo da Cruz - Nos Caminhos de Olivença, Estremoz, 1994. Oliveira, Flórido José de - Breve Comentário à Sempre Viva e Actual Questão de Olivença, Lisboa, 1948. Olivença. Terra Portuguesa, Lisboa, Grupo dos Amigos de Olivença, s/d. Olivenza. Antología Esencial. Elementos para su Historia, (Colectânea organizada por Luis Alfonso Limpo), Mérida, Editora Regional de Extremadura, 1994. Pereira, António Manuel - A Terra Portuguesa de Olivença, Porto, 1968. Sequeira, Gustavo de Matos e Junior, Rocha - Olivença, Lisboa, Portugalia Editora, 1924. Veiga, S. P. M. Estácio da - Gibraltar e Olivença - Apontamentos para a História da Usurpação destas duas Praças, Lisboa, edição de Mário Relvas, 1967. Veloso, Queirós - Como Perdemos Olivença, 2ª edição, Lisboa, Academia das Ciências de Lisboa, 1939. Vicente, Ana - Portugal Visto pela Espanha. Correspondência Diplomática 1939-60, Lisboa, Assírio & Alvim, 1992. --------------------------------------------------------------------------------
ML;NM'HHL |
Ja fa temps que em volta pel cap un dubte, Per què hi ha tant poc cinema en català i en canvi per TV3 fan cada dia pel·lícules i sèries extrangeres en català? Si tant car és doblar al català TV3 deu estar a punt de tancar Què és més important per als catalans: què el doblatge al català el paguin les companyies americanes per a les quals representem una ímfima part del mercat o què veiem les pel·lícules en català sense haver de comprar un plànol de Catalunya per a localitzar en quin cinema podem veure El Sr. dels anells, per exemple? Per què, quan no es dobla al català una pel·lícula com Harry Potter, el govern de la Generalitat s'esquinça les vestidures i ens trasmet un sentiment d'indignació i humiliació? Quants diners val doblar una pel·lícula al català? Voleu dir que no hi ha empreses que patrocinarien de bon grat el doblatge al català de les pel·lícules punteres, a canvi de possar abans de cada projecció un anunci dient que gràcies a ells bla, bla, bla...? (Sense anar més lluny totes les Caixes d'estalvis, i les empreses amb una forta implantació a Catalunya) Voleu dir que si no es doblen les pel·lícules al català, és perquè el goven de la Generalitat no vol fer-ho però no pot dir-ho? En tot cas per què la propera pel·lícula de Harry Potter sí que estarà en català? Com és que SEMPRE que fan futbol (excepte canal+) ho fan en català, o també en català? És que pot ser es tracta de que acabem ximples, ara sí, ara no, ara potser...? Algú em pot respondre aquestes preguntes, ho pregunto de debó ,no per què em digueu que si són verdes o són madures, o si el govern del PP és això o és allò.
som gent de pau |
Hola a tothom! Resulta que ara a Espanya s'escandalitzen per tot aquest merder de la inmigració que s'els ve a sobre i invaeix els seus pobles. Ells que tota la vida havien vist les mateixes cares i havien parlat i sentit sempre la seva "amada" lengua española... Ara es quan sents que diuen: "es que no se integran" "no aprenden el castellano", etc etc. Penseu senyors meus que a Catalunya va passar el mateix fa 40 anys amb vosaltres: NO US VAU ADAPTAR GENS NI MICA!!!! Espero senyors inmigrants espanyols que aquestos comentaris sobre els inmigrants no-espanyols els feu fora de Catalunya. Aquí ja vam patir els efectes de la vostra inmigració. RECORDEU EL VOSTRE PASSAT PER FAVOR I NO TOQUEU ELS COLLONS!!!! Salut.
Algú ho havia de dir.
Si aquest fil l'hagués obert jo, ja tindria -200 de karma. Què bé que anava el racó sense els racomunistes!!!!
Abans no hi havia karma, teniem moderadors... I al 2002 potser ni això.
Realment s'ha de reformar la història aquesta del karma. Te'n donaria per reflotar el fil però estic censurat
Aquest és un fil molt antic i no es pot votar per karma igualment.
osti és veritat xD |
Hola a tothom! Resulta que ara a Espanya s'escandalitzen per tot aquest merder de la inmigració que s'els ve a sobre i invaeix els seus pobles. Ells que tota la vida havien vist les mateixes cares i havien parlat i sentit sempre la seva "amada" lengua española... Ara es quan sents que diuen: "es que no se integran" "no aprenden el castellano", etc etc. Penseu senyors meus que a Catalunya va passar el mateix fa 40 anys amb vosaltres: NO US VAU ADAPTAR GENS NI MICA!!!! Espero senyors inmigrants espanyols que aquestos comentaris sobre els inmigrants no-espanyols els feu fora de Catalunya. Aquí ja vam patir els efectes de la vostra inmigració. RECORDEU EL VOSTRE PASSAT PER FAVOR I NO TOQUEU ELS COLLONS!!!! Salut.
Es que no es el mateix ser envait que ser l'invasor. |
Hola a tothom! Resulta que ara a Espanya s'escandalitzen per tot aquest merder de la inmigració que s'els ve a sobre i invaeix els seus pobles. Ells que tota la vida havien vist les mateixes cares i havien parlat i sentit sempre la seva "amada" lengua española... Ara es quan sents que diuen: "es que no se integran" "no aprenden el castellano", etc etc. Penseu senyors meus que a Catalunya va passar el mateix fa 40 anys amb vosaltres: NO US VAU ADAPTAR GENS NI MICA!!!! Espero senyors inmigrants espanyols que aquestos comentaris sobre els inmigrants no-espanyols els feu fora de Catalunya. Aquí ja vam patir els efectes de la vostra inmigració. RECORDEU EL VOSTRE PASSAT PER FAVOR I NO TOQUEU ELS COLLONS!!!! Salut.
Algú ho havia de dir.
Tenim el dia nostàlgic oi?
Aquest fil és de plena actualitat, malauradament. |
Hola a tothom! Resulta que ara a Espanya s'escandalitzen per tot aquest merder de la inmigració que s'els ve a sobre i invaeix els seus pobles. Ells que tota la vida havien vist les mateixes cares i havien parlat i sentit sempre la seva "amada" lengua española... Ara es quan sents que diuen: "es que no se integran" "no aprenden el castellano", etc etc. Penseu senyors meus que a Catalunya va passar el mateix fa 40 anys amb vosaltres: NO US VAU ADAPTAR GENS NI MICA!!!! Espero senyors inmigrants espanyols que aquestos comentaris sobre els inmigrants no-espanyols els feu fora de Catalunya. Aquí ja vam patir els efectes de la vostra inmigració. RECORDEU EL VOSTRE PASSAT PER FAVOR I NO TOQUEU ELS COLLONS!!!! Salut.
Algú ho havia de dir.
Fa 10 anys d'això!
...però segueix ben vigent. |
Hola a tothom! Resulta que ara a Espanya s'escandalitzen per tot aquest merder de la inmigració que s'els ve a sobre i invaeix els seus pobles. Ells que tota la vida havien vist les mateixes cares i havien parlat i sentit sempre la seva "amada" lengua española... Ara es quan sents que diuen: "es que no se integran" "no aprenden el castellano", etc etc. Penseu senyors meus que a Catalunya va passar el mateix fa 40 anys amb vosaltres: NO US VAU ADAPTAR GENS NI MICA!!!! Espero senyors inmigrants espanyols que aquestos comentaris sobre els inmigrants no-espanyols els feu fora de Catalunya. Aquí ja vam patir els efectes de la vostra inmigració. RECORDEU EL VOSTRE PASSAT PER FAVOR I NO TOQUEU ELS COLLONS!!!! Salut.
Doncs sí, té gràcia que molts cops els més reticents amb els immigrants de fora de la Península Ibèrica siguin precisament immigrants espanyols, colons inadaptats que viuen aquí com si ho fessin a Torrejón de Ardoz... |
Quan l'esquerra independetista tindrà realment una organització o partit que fagi de referent per totes les organitzacions? per quan tindrem a Catalunya una org. o partit que s'ocupi de tot el territori català? quan desepareixeran tantes sigles que volen dir el mateix i només fan que dividir al poble català? només cal veure l'exemple basc: un partit (batasuna) i la seva organitz. juvenil...amb això no estic dient que hem de fer el mateix perque partim de societats socioculturals diferents...però a catalunya ens caldria possar-nos d'acord d'una vegada. Mentre no sigui així la divisió i la falta d'organització ens fara retrocedi poc a poc. Sempre recordaré les eleccions on es va presentar CATALUNYA LLIURE...se que els mals resultats van fer caure aquest partit però només que hi hagi un votant a cada lloc ja hi ha una prèsencia de l'esquerra radica al nostre país. mentre això no passa gent com jo votem a ERC com o ens abstenim... que crec que és l'unic referent de l'esq. indep. moderada i l'únic que més o menys pugui estar d'aord. Espero que en un futur hi hagi una verdadera i real UNITAT POPULAR!! visca Catalunya lliure i socialista! PD: crec que el CUP ÉS UN BON REFERENT PERÒ NOMÉS ESTÀ REPRESENTADA EN 5 POBLACIONS...I S'HA DE ABARCAR TOT EL PAIS JA SÉ QUE ÉS DIFICIL...ESPERO QUE ALGU EM COMENTI LA SITUACIÓ ACTUAL I COM ES VEU EL FUTR. DEMANO SERIETAT! SALUT COMPANYS!!!!!!!!!!!!!!!!! [CODE] [/CODE][CODE] [/CODE]
Profecia complerta.
És la hòstia veure aquests fils XD `[CODECODECODEOCDE] |
Quan l'esquerra independetista tindrà realment una organització o partit que fagi de referent per totes les organitzacions? per quan tindrem a Catalunya una org. o partit que s'ocupi de tot el territori català? quan desepareixeran tantes sigles que volen dir el mateix i només fan que dividir al poble català? només cal veure l'exemple basc: un partit (batasuna) i la seva organitz. juvenil...amb això no estic dient que hem de fer el mateix perque partim de societats socioculturals diferents...però a catalunya ens caldria possar-nos d'acord d'una vegada. Mentre no sigui així la divisió i la falta d'organització ens fara retrocedi poc a poc. Sempre recordaré les eleccions on es va presentar CATALUNYA LLIURE...se que els mals resultats van fer caure aquest partit però només que hi hagi un votant a cada lloc ja hi ha una prèsencia de l'esquerra radica al nostre país. mentre això no passa gent com jo votem a ERC com o ens abstenim... que crec que és l'unic referent de l'esq. indep. moderada i l'únic que més o menys pugui estar d'aord. Espero que en un futur hi hagi una verdadera i real UNITAT POPULAR!! visca Catalunya lliure i socialista! PD: crec que el CUP ÉS UN BON REFERENT PERÒ NOMÉS ESTÀ REPRESENTADA EN 5 POBLACIONS...I S'HA DE ABARCAR TOT EL PAIS JA SÉ QUE ÉS DIFICIL...ESPERO QUE ALGU EM COMENTI LA SITUACIÓ ACTUAL I COM ES VEU EL FUTR. DEMANO SERIETAT! SALUT COMPANYS!!!!!!!!!!!!!!!!! [CODE] [/CODE][CODE] [/CODE]
DONCS SI QUE HA CRESCUT LA CUP [CODE] [/CODE][CODE] [/CODE] |
Quan l'esquerra independetista tindrà realment una organització o partit que fagi de referent per totes les organitzacions? per quan tindrem a Catalunya una org. o partit que s'ocupi de tot el territori català? quan desepareixeran tantes sigles que volen dir el mateix i només fan que dividir al poble català? només cal veure l'exemple basc: un partit (batasuna) i la seva organitz. juvenil...amb això no estic dient que hem de fer el mateix perque partim de societats socioculturals diferents...però a catalunya ens caldria possar-nos d'acord d'una vegada. Mentre no sigui així la divisió i la falta d'organització ens fara retrocedi poc a poc. Sempre recordaré les eleccions on es va presentar CATALUNYA LLIURE...se que els mals resultats van fer caure aquest partit però només que hi hagi un votant a cada lloc ja hi ha una prèsencia de l'esquerra radica al nostre país. mentre això no passa gent com jo votem a ERC com o ens abstenim... que crec que és l'unic referent de l'esq. indep. moderada i l'únic que més o menys pugui estar d'aord. Espero que en un futur hi hagi una verdadera i real UNITAT POPULAR!! visca Catalunya lliure i socialista! PD: crec que el CUP ÉS UN BON REFERENT PERÒ NOMÉS ESTÀ REPRESENTADA EN 5 POBLACIONS...I S'HA DE ABARCAR TOT EL PAIS JA SÉ QUE ÉS DIFICIL...ESPERO QUE ALGU EM COMENTI LA SITUACIÓ ACTUAL I COM ES VEU EL FUTR. DEMANO SERIETAT! SALUT COMPANYS!!!!!!!!!!!!!!!!! [CODE] [/CODE][CODE] [/CODE]
Això de la CUP no té cap futur. Fem-nos de CiU, com a mínim tindrem un líder honrat.
I amb el conseller en cap Artur Mas dient que això de la independència són ximpleries. Els catalans som gent amb seny i no estem per jugar a fer països. VISCA MAS!
ELS PAÏSOS SON ANTIQUATS PACTEFISCALX 1000000000
Què pacte fiscal ni què punyetes? Tenim majoria absoluta al nostre parlament autonòmic, tenim TV3 i tot el peix al cove. Què faran? Ajuntar-se totes les esuqerres per fer-nos fora del govern? LEL |
sí. avergonçat i no avergonyit.us preguntareu el motiu. doncs l'altre dia, a TV3, la nostra, durant el summari del telenotícies, comentant una notícia sobre un assassinat, la veu en OFF comenta: "l'autor del crim diu que no se'n "ARREPENTEIX". que una televisió en català, amb periodistes de renom cometi BARBARISMES com aquest es de jutjat de guàrdia.
D'això fa molt temps i tv3 encara "avergonça" a tothom... |
sí. avergonçat i no avergonyit.us preguntareu el motiu. doncs l'altre dia, a TV3, la nostra, durant el summari del telenotícies, comentant una notícia sobre un assassinat, la veu en OFF comenta: "l'autor del crim diu que no se'n "ARREPENTEIX". que una televisió en català, amb periodistes de renom cometi BARBARISMES com aquest es de jutjat de guàrdia.
I tots els misatges en blanc...
Misatge? Em sento habergonsat! |
sí. avergonçat i no avergonyit.us preguntareu el motiu. doncs l'altre dia, a TV3, la nostra, durant el summari del telenotícies, comentant una notícia sobre un assassinat, la veu en OFF comenta: "l'autor del crim diu que no se'n "ARREPENTEIX". que una televisió en català, amb periodistes de renom cometi BARBARISMES com aquest es de jutjat de guàrdia.
tot segueix igual... |
sí. avergonçat i no avergonyit.us preguntareu el motiu. doncs l'altre dia, a TV3, la nostra, durant el summari del telenotícies, comentant una notícia sobre un assassinat, la veu en OFF comenta: "l'autor del crim diu que no se'n "ARREPENTEIX". que una televisió en català, amb periodistes de renom cometi BARBARISMES com aquest es de jutjat de guàrdia.
2002, un gran any |
La meva web (http://crom_el_nordico.es.fm) está en bona part en castellà i m'agradaria saber si algú em podria ajudar a traduir-la (també m'agradaria traduir-la del català al castellà). M'agradaria que algú s'hi oferís amablement a traduir-me-la. De moment no tinc diners per a pagar-ho, potser en el futur, ja sé que un traductor professional surt ben car, amés si me'l pogués pagar ja ho faria, per això busco algú que volgui colaborar. Si cal alguna recompensa no econòmica podriem parlar-ne. Si algú vol colaborar i fa poca cosa, ja em sembla bé. Qui s'animi, en podem parlar a anna@ gmail.es (podeu afegir-me a l'msn). Salut i força![addsig]
Projectedetraductora, em sembla que aquí tens una possible oferta de feina
11 anys després ? de debò ?
jo crec que fa 11 anys que espera voluntaris
Doncs sí són voluntaris, poca oferta de feina és. Més aviat se'n diu voluntariat |
A veure, vull saber quin correu electrònic fiable hi ha en català, que no sigui Busties.ct.tt, ja que aquest quan t'envien un missatge tardo molt en rebre'l, si el rebo. VilaWeb no em convenç, el disseny no m'agrada molt, a veure quan mi podeu recomanar?
Si vius a la demarcació de Tarragona, te´n pots fer un tinet.cat. Jo en tinc un, tot i no viure-hi, perquè quan el vaig demanar es podia fer fora.
Has apujat un fil de fa 8 anys... ...d'un usuari que va morir poc després d'haver-lo obert.
Collons, i què hi va passar? |
A veure, vull saber quin correu electrònic fiable hi ha en català, que no sigui Busties.ct.tt, ja que aquest quan t'envien un missatge tardo molt en rebre'l, si el rebo. VilaWeb no em convenç, el disseny no m'agrada molt, a veure quan mi podeu recomanar?
Si vius a la demarcació de Tarragona, te´n pots fer un tinet.cat. Jo en tinc un, tot i no viure-hi, perquè quan el vaig demanar es podia fer fora.
Has apujat un fil de fa 8 anys... ...d'un usuari que va morir poc després d'haver-lo obert.
última activitatAquest usuari encara no té cap participació a xat :S |
Jo com a català que sóc, utilitzo sempre la meva llengua, amb la familia, amb totes i tots els que conec...encara que molts em parlin en castellà...però com ens entenem cap problema. Això si, si ve algú de fora a visitar el nostre país i no en te ni fava li parlo castellà. LLegeixo en català tant premsa com llibres, (també n'he llegit molts en castellà) acostumo a sentir la ràdio en català i la TV també... Se que a catalunya la llengua l'hem de defensar a mort davant els feixistes que la volen trepitjar. D'altra banda quan veig per la tv mitings dels partits nacionalistes bascos utilitzen majoritariament el castellà. Fet que no trobo malament...m'explico...molts cops he pensat que passaria si ERC (perque CIU ja ho fa) fes algun miting en castellà en zones del nostre pais on el 90% són castellanoparlants? seria possible que es donés a conèixer la ideologia nacionalista d'esquerres? no creieu que molts dels immigrants si conèixessin el projecte independentista s'apuntarien al carro?...No creieu que potser molts d'aquests hi trobarien una motivació per conèixer, assimilar i defensar el pais on viuen? perque no podria ser un castellano parlant nacionalista d'esquerres? Jo defenso el català ja que és la nostre eina de comunicació, la nostra identitat...i si mor la llengua mora la nostra nació...però penseu que hi ha barris, pobles on només hi arriben els partits españolistes, creant l'anticatalanisme...i nosaltres no baixem del burro... si ERC i algun moviments juvenils radicals catalans fessin propaganda per aquests getos castellans segur que molts d'ells ho veurien de manera molt diferen i creariem un moviment més ampli i defensant la mateixa idea i projecte. INDEPENDÈNCIA!!!! salut a totes i tots els/les companyes/s del RACÓ CATALÀ!!! catalunya lliure i socialista!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
som gent de pau |
Jo també sóc descendents d'immigrants de l'estat opressor espanyol. Jo els dic als meus pares que perquè no aprenen català, que perquè no ha respectat la llengua del país on arribaven quan la gent d'aquí els acollia, però la meva mare diu que no l'han aprés perquè no l'han necessitat, perquè la gent els contestava en castellà. AQUÍ HI HA L'ERROR!!! S'ha de respondre sempre en català, perque sino anirem molt malament serà la segona onada de perill per a la nostra llengua, a més no voteu al PSC a CiU voteu al menys per que el PSC no avanci, jo voto a ERC, però votaré a CiU perquè el PSC no guany perquè sinó em veig com a les vacances que he passat aquest any a Castelló: amb tots els cartells en castellà, amb la premsa municipal tot en castellà excepta el títol de la portada. La culpa del català la tenim els catalans i el govern!!! No traduir les webs al castellà de la Generalitat!!! administracion.es, la-moncloa.es, map.es, mae.es, mcyt.es, totes estàn en castellà!!!!!!!! Ja n'hi ha prou!!! I una cosa més, com és possible que aquí donin beques de 170.000 pesetes i en Extremadura de 800.000 pesetes.?
m'encanta veure fils tan antics, però hi ha una cosa postiva |
Jo també sóc descendents d'immigrants de l'estat opressor espanyol. Jo els dic als meus pares que perquè no aprenen català, que perquè no ha respectat la llengua del país on arribaven quan la gent d'aquí els acollia, però la meva mare diu que no l'han aprés perquè no l'han necessitat, perquè la gent els contestava en castellà. AQUÍ HI HA L'ERROR!!! S'ha de respondre sempre en català, perque sino anirem molt malament serà la segona onada de perill per a la nostra llengua, a més no voteu al PSC a CiU voteu al menys per que el PSC no avanci, jo voto a ERC, però votaré a CiU perquè el PSC no guany perquè sinó em veig com a les vacances que he passat aquest any a Castelló: amb tots els cartells en castellà, amb la premsa municipal tot en castellà excepta el títol de la portada. La culpa del català la tenim els catalans i el govern!!! No traduir les webs al castellà de la Generalitat!!! administracion.es, la-moncloa.es, map.es, mae.es, mcyt.es, totes estàn en castellà!!!!!!!! Ja n'hi ha prou!!! I una cosa més, com és possible que aquí donin beques de 170.000 pesetes i en Extremadura de 800.000 pesetes.?
I nou anys després, els immigrants segueixen sense parlar català. I encara pitjor: n'hi ha el triple o més. |
En aquest text us trobareu una reflexió de la política espanyola, i catalana, catalana-independentista i catalana-espanyola-republicana. Tots ja sabem que vàrem tenir una guerra civil on es va voler eliminar tot tipus de nacionalisme i republicanisme. Però això com sabem no va poder ser. Quan es va acabar la dictadura de F.Franco van quedar moltes conseqüències. En primer lloc és va fer un referendum sobre si es volia monarquia o republica (això m'imagino que es veritat perquè ho vaig escoltar a la ràdio però si no es veritat, si us plau corregiu-me), i clar aquest referèndum és va fer en condicions clarament favorables a la monarquia ja que la gen sabia que si no havia monarquia, és a dir, una persona que manara en aquell moment on no és sabia que podia pasar, podia haver un cop d'estat. A llavors la gent va triar una monarquia, el rei (o també és pot dir: persona amb professió que no fa res, que viu de la gent, i que no surt diàriament a la premsa del cor com la Carmina Ordoñez). Aquest subjecte va construir una constitució a la seva mida com "es labor del ejército proteger la unidad de la nación española), (la corona es la forma de Gobierno de España, y se llamará Reino de España (és a dir que Espanya és del Rei)), amb tot això amb l'arribada del PP al poder s'ha notat molt el taranna franquista d'aquest partit: Els representants a Catalunya no tenen res de catalanistes, ni tan sols saben parlar bé el català, i a més segueixen dient Barcelona, Tarragona, Lerida i Gerona. Llista de municipis castellanitzats També s'ha de dir que el Fundador va ser ministre Franquista, com cursiosament el pare d'Arzallus també ho va ser, el PP té diputats que van ser presidents en l'època franquista (Arias Salgado), i el seu lema es "España, una grande y Libre", això es veu sobretot al germà País Valencià que pateix la exterminació de la llengua i de la cultura dels Països Catalans a València. Parlant de la il·legalització de Batasuna, per les seves vinculacions a ETA (el Sinn Feinn no es va ilegalitzar per Margaret Tatcher al regne Unit), també s'hauria d'il·legalitzar al PP per tenir diputats franquistes. El PP és l'unic partit que no va votar a favor la Constitució, és va abstendre. És l'únic partit que no ha fet una condemna firme del règim de Franco.
lel |
Mireu-lo, és aquí http://www.tusenado.com/elteusenat/cvavf.htm
som gent de pau |
On puc trobar informació de cinemes en català a Barcelona?
Després de gairebé 15 anys i una resposta, puc afirmar que el xat no és el millor lloc per a demanar informació de cinemes en català a Barcelona. Pregunta-li-ho a Sant Google, que no costa tant. |
Hi ha diferents accepcions per al terme xarnego: fill de francès/a i català/na, fill d'espanyol/a i català/na, fill català d'immigrants espanyols, etc. Però per a mi, i crec que par a la majoria, xarnegos són aquells espanyols o descendents d'espanyols que viuen a Catalunya i són anticatalans. Desgraciadament n'hi ha molts i acostumen a ser bastant agressius (el meu cotxe ben rallat per dur el CAT ho sap prou bé). Els podeu trobar a molts instituts, discoteques de música màquina, penyes madridistes o bètiques, bars amb música flamenca a tota potència, al volant dels taxis sentint la COPE, però també a Sarrià i Pedralbes amb polos Lacoste i Golfs GTI amb la E enganxada a la matrícula. Tan xarnego és el Montilla com el Fernández Díaz. Tots ells són xarnegos. Els botiflers són catalans que, per ideologia o per interès, han renunciat a defensar els interessos de Catalunya i col·laboren amb els invasors espanyols. No ens hem d'amagar de dir a les coses pel seu nom. Els botiflers són botiflers i els xarnegos són xarnegos. Què en penseu de tot això?
Els xarnegos son l'enemic a casa. Potser no cal parlar-ne, però si que cal tenir-los molt en compta, que existeixen, que són molts i agressius, i que no podem fer com si no existissin. Perque pots ignorar l'enemic, però l'enemic no t'ignorarà a tu. |
Hi ha diferents accepcions per al terme xarnego: fill de francès/a i català/na, fill d'espanyol/a i català/na, fill català d'immigrants espanyols, etc. Però per a mi, i crec que par a la majoria, xarnegos són aquells espanyols o descendents d'espanyols que viuen a Catalunya i són anticatalans. Desgraciadament n'hi ha molts i acostumen a ser bastant agressius (el meu cotxe ben rallat per dur el CAT ho sap prou bé). Els podeu trobar a molts instituts, discoteques de música màquina, penyes madridistes o bètiques, bars amb música flamenca a tota potència, al volant dels taxis sentint la COPE, però també a Sarrià i Pedralbes amb polos Lacoste i Golfs GTI amb la E enganxada a la matrícula. Tan xarnego és el Montilla com el Fernández Díaz. Tots ells són xarnegos. Els botiflers són catalans que, per ideologia o per interès, han renunciat a defensar els interessos de Catalunya i col·laboren amb els invasors espanyols. No ens hem d'amagar de dir a les coses pel seu nom. Els botiflers són botiflers i els xarnegos són xarnegos. Què en penseu de tot això?
Amb això ja t'has coronat com a Esperanza I, el submarinista. |
Hi ha diferents accepcions per al terme xarnego: fill de francès/a i català/na, fill d'espanyol/a i català/na, fill català d'immigrants espanyols, etc. Però per a mi, i crec que par a la majoria, xarnegos són aquells espanyols o descendents d'espanyols que viuen a Catalunya i són anticatalans. Desgraciadament n'hi ha molts i acostumen a ser bastant agressius (el meu cotxe ben rallat per dur el CAT ho sap prou bé). Els podeu trobar a molts instituts, discoteques de música màquina, penyes madridistes o bètiques, bars amb música flamenca a tota potència, al volant dels taxis sentint la COPE, però també a Sarrià i Pedralbes amb polos Lacoste i Golfs GTI amb la E enganxada a la matrícula. Tan xarnego és el Montilla com el Fernández Díaz. Tots ells són xarnegos. Els botiflers són catalans que, per ideologia o per interès, han renunciat a defensar els interessos de Catalunya i col·laboren amb els invasors espanyols. No ens hem d'amagar de dir a les coses pel seu nom. Els botiflers són botiflers i els xarnegos són xarnegos. Què en penseu de tot això?
Partint de la base que tots els que han nascut a Catalunya Gran son catalans independentment d´on siguin els seus pares, per a mi un "botifler" ho pot ser tant un català amb familiars catalans per les dues bandes, com un català fruit d´un matrimoni mixt "català+persona de fora" o tots dos de fora (pare i mare). En quant a xarnego, estic d´acord que el reduidíssim us que avui dia se´n dóna, més aviat té a veure amb el d´una persona amb pare o mare (o els dos) de fora que no s´ha integrat bé a la cultura del país i en renega o practica un espanyolisme colonitzador, a diferència d´aquell ús racista (per tema estrictament d´origen o ètnic) que quasi ningú li dona. Salut companys. |
Hi ha diferents accepcions per al terme xarnego: fill de francès/a i català/na, fill d'espanyol/a i català/na, fill català d'immigrants espanyols, etc. Però per a mi, i crec que par a la majoria, xarnegos són aquells espanyols o descendents d'espanyols que viuen a Catalunya i són anticatalans. Desgraciadament n'hi ha molts i acostumen a ser bastant agressius (el meu cotxe ben rallat per dur el CAT ho sap prou bé). Els podeu trobar a molts instituts, discoteques de música màquina, penyes madridistes o bètiques, bars amb música flamenca a tota potència, al volant dels taxis sentint la COPE, però també a Sarrià i Pedralbes amb polos Lacoste i Golfs GTI amb la E enganxada a la matrícula. Tan xarnego és el Montilla com el Fernández Díaz. Tots ells són xarnegos. Els botiflers són catalans que, per ideologia o per interès, han renunciat a defensar els interessos de Catalunya i col·laboren amb els invasors espanyols. No ens hem d'amagar de dir a les coses pel seu nom. Els botiflers són botiflers i els xarnegos són xarnegos. Què en penseu de tot això?
Quan tenia uns 18 o 19 anys treballava en una fàbrica temporalment, i un dia a l'hora d'esmorzar una noia més o menys de la meva edat de l’empresa em va dir: "Soy catalana" (així, en castellà), em vaig quedar tan i tan parat! I ho recordat sempre. Que fort sentir això... |
Escric aquest text per deixar clar, que tot i la informació que encapçala molts diaris i telenotícies, CiU no s'ha abstingut a la ilegalització de Batasuna, només ha dit que s'abstindrà en la votació per decidir si cal celebrar un ple extraordinari per a decidir la ilegalització d'aquest partit. Com ja va fer en l'acceptació de la llei de partits, primer s'absté i després ja veurem (la darrera vegada va votar que sí). Haurem de veure què decideix a l'hora de la veritat quan s'hagi de decidir sobre la ilegalització de partits. Volia deixar-ho clar per si la des-informació de la majoria de mitjans ha pogut confondre algú. Salut i Independència![addsig]
Com ha canviat tot. |
Encara no acabo d'entendre que collons passa a les Illes. Una cosa és que els alemanys vinguin a passar una temporada, o de vacances, o com si volen venir a treballar...però és penós que vagis allà i et trobis colònies d'alemans...ocupant territoris sense aprendre les llengües que es parlen en el territori. Foten el que volen!!! Fins i tot quan vas allà et miren malament per ser de la terra, no pots demanar ni una beguda perque tot està en alemà,...que collons passa a les Illes ? al final el país s'anirà destruïnt!!! M'agradaria saber que hi tenen al cap el govern...m'agradaria saber que si en contés d'alemans fossin àrabs...estarien en la mateixa situació? jo crec que no!!! m'agradaria si hi ha algu de les Illes i em pot respondre o explicar com està el moviment independetista (PSM)...i també sobre el que he comentat!!. per la unitat dels PPCC...NI UN PAS ENRERA!!!
som gent de pau |
El bloc nacionalista valencià és "blaver"?[addsig]
Òbiamen, eu som.
"ehu" som, "eu" és un catalanisme i alegoria al partit Esquerra Unidapelcatalanisme
NOOOO!!! un catalanisme AAAAAARRRGGG |
El bloc nacionalista valencià és "blaver"?[addsig]
Òbiamen, eu som.
"ehu" som, "eu" és un catalanisme i alegoria al partit Esquerra Unidapelcatalanisme
I si li pose una "h"? Diguent heu som?
Normativa catalanista de la RACV Versió amb accents Venuts! Moatros parlem lo bertaër idiome¡ |
El bloc nacionalista valencià és "blaver"?[addsig]
Jo conec diversos regidors i batlles i, pel que conec, no ho són. També és cert que, a nivell urbanístic, a vegades fan coses reprobables, a nivell de camps de golf, etc., com a Albalat del Tarongers.
I també hi han homosexuals
Doncs si |
El bloc nacionalista valencià és "blaver"?[addsig]
blaver, regionalista, espanyolista, de dretes, destructor del territori, xenòfob, una marca blanca del PP i totes les altres subnormalitats que han dit desde la paella i merdes similars. I a sant de que recuperen el fil de fa anys? ah.......... que és el lider, aleshores s'explica...
Ostia és veritat, que el fil és del 2002 XD fotre!!! El Lider esta un poquet obsesinat amb el BLOC no?
i jo no sé tu, però jo no llig els missatges vells, m'apareixen en blanc. Sols veig l'original amb la frase eixa, i fins a la nova de lider, res...
Tindrà algo molt important a dir |
El bloc nacionalista valencià és "blaver"?[addsig]
blaver, regionalista, espanyolista, de dretes, destructor del territori, xenòfob, una marca blanca del PP i totes les altres subnormalitats que han dit desde la paella i merdes similars. I a sant de que recuperen el fil de fa anys? ah.......... que és el lider, aleshores s'explica...
Entra. Tot ha sigut perque he entrat a l'enllaç d'aquest fil, i m'ha fet gracia...Res mes. |
El bloc nacionalista valencià és "blaver"?[addsig]
blaver, regionalista, espanyolista, de dretes, destructor del territori, xenòfob, una marca blanca del PP i totes les altres subnormalitats que han dit desde la paella i merdes similars. I a sant de que recuperen el fil de fa anys? ah.......... que és el lider, aleshores s'explica...
Ostia és veritat, que el fil és del 2002 XD fotre!!! El Lider esta un poquet obsesinat amb el BLOC no?
i jo no sé tu, però jo no llig els missatges vells, m'apareixen en blanc. Sols veig l'original amb la frase eixa, i fins a la nova de lider, res...
Jo he mirat les dates, i totes del 2002 menys la de El Lider del 2007, amb això ho dic tot
ja, que l'havia pujat el lider ja ho sabia, i no és una coa que estranya, simplement que en les respostes de 2002 les veig en blanc. |
El bloc nacionalista valencià és "blaver"?[addsig]
blaver, regionalista, espanyolista, de dretes, destructor del territori, xenòfob, una marca blanca del PP i totes les altres subnormalitats que han dit desde la paella i merdes similars. I a sant de que recuperen el fil de fa anys? ah.......... que és el lider, aleshores s'explica...
Ostia és veritat, que el fil és del 2002 XD fotre!!! El Lider esta un poquet obsesinat amb el BLOC no?
i jo no sé tu, però jo no llig els missatges vells, m'apareixen en blanc. Sols veig l'original amb la frase eixa, i fins a la nova de lider, res...
Jo he mirat les dates, i totes del 2002 menys la de El Lider del 2007, amb això ho dic tot
entra |
El bloc nacionalista valencià és "blaver"?[addsig]
Òbiamen, eu som.
sobretot tu ,que asobre em superes en nombre de missatges ,coi de nen però segueixo sent superior a tu!
Simplement vius més a dalt que jo, res més, Marta !
clar mes a dalt al cel amb deu joan fuster i kurt cobain amb els teus deus, per qual l'invasio muaki? |
Ho he trobat a la secció local d'ERC a Corbellà de llobregat, aquí està el IL·LEGALITZEM EL PPSOE!! link ERC DEMANA, AL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS, LA IL·LEGALITZACIÓ DEL PP I DEL PSOE. L´home d´ERC a Espanya, Joan Puigcercós, ha posat el dit a la ferida dels "demòcrates". Puigcercós proposa il·legalitzar el PP, per fer apologia del franquisme (recordeu que s´han negat a condemnar el cop d´estat i la dictadura franquista), i del PSOE, per donar cobertura política al terrorisme d´Estat dels GAL. Aquí ho teniu: El diputat d´ERC al Congrés, Joan Puigcercós, ha presentat una esmena a la totalitat a la proposta de llei de partits que el govern del PP vol aprovar per il·legalitzar Batasuna. Segons ha explicat el diputat independentista, el text alternatiu d´ERC, que es basa en la reforma de l´article 5 de la llei de partits de 1977, proposa la il·legalització dels partits que mostrin connivència o facin apologia del franquisme, els que s´hagin vist involucrats en el terrorisme d´Estat i aquells que practiquin polítiques de discriminació de qualsevol tipus. Puigcercós ha assenyalat també que hauria de ser motiu d´il·legalització el fet que un partit negui, des del govern, el pluralisme de l´Estat o que no respecti la divisió de poders. El diputat d´ERC creu que el PP degrada la democràcia amb aquest projecte de llei. El secretari general d´ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, també ha assenyalat que "la iniciativa del PP és una autèntica barbaritat ja que mostra una ceguera absoluta en relació amb la situació del País Basc i utilitza procediments que poc tenen a veure amb la cultura democràtica". I, a més, vam rebre la següent propostaes d´aquí fem una crida a totes les organitzacions socials, moviments i partits d´esquerres i independentistes, per tal d´il·legalitzar el partit feixista espanyol PP, que, com podem recordar, no ha condemnat mai encara el "Alzamiento Nazional" dels feixistes de Franco que van posar fi a la democràcia de la República, o que té insignes feixistes com en Fraga... i ex-falangistes... a les seves files. Es podria elaborar un manifest i demanar signatures o adhesions, per exemple. Què en penseu? Revista Succedani http://paisoscatalans.org/succedani Algú s´anima?[addsig" target="_blank">
2002 la primera novia
. |
Ho he trobat a la secció local d'ERC a Corbellà de llobregat, aquí està el IL·LEGALITZEM EL PPSOE!! link ERC DEMANA, AL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS, LA IL·LEGALITZACIÓ DEL PP I DEL PSOE. L´home d´ERC a Espanya, Joan Puigcercós, ha posat el dit a la ferida dels "demòcrates". Puigcercós proposa il·legalitzar el PP, per fer apologia del franquisme (recordeu que s´han negat a condemnar el cop d´estat i la dictadura franquista), i del PSOE, per donar cobertura política al terrorisme d´Estat dels GAL. Aquí ho teniu: El diputat d´ERC al Congrés, Joan Puigcercós, ha presentat una esmena a la totalitat a la proposta de llei de partits que el govern del PP vol aprovar per il·legalitzar Batasuna. Segons ha explicat el diputat independentista, el text alternatiu d´ERC, que es basa en la reforma de l´article 5 de la llei de partits de 1977, proposa la il·legalització dels partits que mostrin connivència o facin apologia del franquisme, els que s´hagin vist involucrats en el terrorisme d´Estat i aquells que practiquin polítiques de discriminació de qualsevol tipus. Puigcercós ha assenyalat també que hauria de ser motiu d´il·legalització el fet que un partit negui, des del govern, el pluralisme de l´Estat o que no respecti la divisió de poders. El diputat d´ERC creu que el PP degrada la democràcia amb aquest projecte de llei. El secretari general d´ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, també ha assenyalat que "la iniciativa del PP és una autèntica barbaritat ja que mostra una ceguera absoluta en relació amb la situació del País Basc i utilitza procediments que poc tenen a veure amb la cultura democràtica". I, a més, vam rebre la següent propostaes d´aquí fem una crida a totes les organitzacions socials, moviments i partits d´esquerres i independentistes, per tal d´il·legalitzar el partit feixista espanyol PP, que, com podem recordar, no ha condemnat mai encara el "Alzamiento Nazional" dels feixistes de Franco que van posar fi a la democràcia de la República, o que té insignes feixistes com en Fraga... i ex-falangistes... a les seves files. Es podria elaborar un manifest i demanar signatures o adhesions, per exemple. Què en penseu? Revista Succedani http://paisoscatalans.org/succedani Algú s´anima?[addsig" target="_blank">
. |
Ho he trobat a la secció local d'ERC a Corbellà de llobregat, aquí està el IL·LEGALITZEM EL PPSOE!! link ERC DEMANA, AL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS, LA IL·LEGALITZACIÓ DEL PP I DEL PSOE. L´home d´ERC a Espanya, Joan Puigcercós, ha posat el dit a la ferida dels "demòcrates". Puigcercós proposa il·legalitzar el PP, per fer apologia del franquisme (recordeu que s´han negat a condemnar el cop d´estat i la dictadura franquista), i del PSOE, per donar cobertura política al terrorisme d´Estat dels GAL. Aquí ho teniu: El diputat d´ERC al Congrés, Joan Puigcercós, ha presentat una esmena a la totalitat a la proposta de llei de partits que el govern del PP vol aprovar per il·legalitzar Batasuna. Segons ha explicat el diputat independentista, el text alternatiu d´ERC, que es basa en la reforma de l´article 5 de la llei de partits de 1977, proposa la il·legalització dels partits que mostrin connivència o facin apologia del franquisme, els que s´hagin vist involucrats en el terrorisme d´Estat i aquells que practiquin polítiques de discriminació de qualsevol tipus. Puigcercós ha assenyalat també que hauria de ser motiu d´il·legalització el fet que un partit negui, des del govern, el pluralisme de l´Estat o que no respecti la divisió de poders. El diputat d´ERC creu que el PP degrada la democràcia amb aquest projecte de llei. El secretari general d´ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, també ha assenyalat que "la iniciativa del PP és una autèntica barbaritat ja que mostra una ceguera absoluta en relació amb la situació del País Basc i utilitza procediments que poc tenen a veure amb la cultura democràtica". I, a més, vam rebre la següent propostaes d´aquí fem una crida a totes les organitzacions socials, moviments i partits d´esquerres i independentistes, per tal d´il·legalitzar el partit feixista espanyol PP, que, com podem recordar, no ha condemnat mai encara el "Alzamiento Nazional" dels feixistes de Franco que van posar fi a la democràcia de la República, o que té insignes feixistes com en Fraga... i ex-falangistes... a les seves files. Es podria elaborar un manifest i demanar signatures o adhesions, per exemple. Què en penseu? Revista Succedani http://paisoscatalans.org/succedani Algú s´anima?[addsig" target="_blank">
Sorpresa! |
Recordo les manifestacions de l'MDT als anys 80, on hi havia una unitat de l'esquerra independetista i on hi participava molta gent amb una actitud de consiència de lluita i ganes de tirar endavant. Les coses van anar malament per culpa dels dirigent que tenien fam de protagonisme i així va anar...acabant amb la dissolució de l'MDT i amb l'unitat de l'esquerra independentista. Crec que molta gent que llavors estava a l'MDT ara ja no surten a les manifestacions, per diversos motius: 1-en primer lloc molts diuen que ja s'han cansat d'aquest rotllo i que això esta bé per quan ets jove. Per començar demanaria aquesta gent que tornessin al carrer. crec que això no depen de l'edat sino del compromís que tenim amb la lluita del nostre poble. El meu pare té 68 anys i va a manifestacions radicals, no és nomes de gent jove. Crec que les organitzacions juvenils radicals tindrien que fer una campanya de propaganda a nivell nacional d'una manera brutal...moltes vegades no t'assabentes de manifestacions perque no hi ha avui en dia a Catalunya una organitzazció unitaria ni una organitzazció eficaç ni eficient. Per això la propaganda al carre és minima almenys a Tarragona. 2- crec que també al no haver aquesta unitat fa que hi hagi una desorientació en la gent que no sabem cap on tirar. Jo sóc simpatitzant d'Endavant, maulets, MDT, PSAN...però m'agradaria ser militant d'un però com veig que no hi ha consens ni cap evolució cap a l'unitat popular no hi entro...i com jo molts qu conec que estan en el matrei cas...i quan arriben les eleccions, com no hi ha un patit polític d'aquest caire preferim votar a ERC. Bé amb tot això crec que l'onze de setembre després de el conflicte dins l'MDT va anar de cap a caiguda...crec que les organitzacions nacionalistes d'esquerres es tindrien que definir d'una puta vegada en una única organització. Però crec que hi ha bastant de mamoneig en els seu responsables!. Estic fart d'anar cada any a l'onze de setembre i veure sigles diferents demana l'unitat molta paraula però pocs fets!!!!!!! Espero que aquest a l'onze de setembre tothom sorti al carrer amb els independentistes d'esquerres i no siguem 4 gats com a passat anys que fa pena...siguem honestos i mirem pel poble i formem la UNITAT D'UNA PUTA VEGADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!. SINO L'ESQUERRA INDEPENDETISTA MORIRÀ! I JO ANIRÉ A LES MANIS DE LES JNC! UN PETÓ A TOHOM DEL RACÓ CATALÀ!!! INDEPENDÈNCIA O MORT!!!!!!!!!!! [addsig]
[addsig] |
Recordo les manifestacions de l'MDT als anys 80, on hi havia una unitat de l'esquerra independetista i on hi participava molta gent amb una actitud de consiència de lluita i ganes de tirar endavant. Les coses van anar malament per culpa dels dirigent que tenien fam de protagonisme i així va anar...acabant amb la dissolució de l'MDT i amb l'unitat de l'esquerra independentista. Crec que molta gent que llavors estava a l'MDT ara ja no surten a les manifestacions, per diversos motius: 1-en primer lloc molts diuen que ja s'han cansat d'aquest rotllo i que això esta bé per quan ets jove. Per començar demanaria aquesta gent que tornessin al carrer. crec que això no depen de l'edat sino del compromís que tenim amb la lluita del nostre poble. El meu pare té 68 anys i va a manifestacions radicals, no és nomes de gent jove. Crec que les organitzacions juvenils radicals tindrien que fer una campanya de propaganda a nivell nacional d'una manera brutal...moltes vegades no t'assabentes de manifestacions perque no hi ha avui en dia a Catalunya una organitzazció unitaria ni una organitzazció eficaç ni eficient. Per això la propaganda al carre és minima almenys a Tarragona. 2- crec que també al no haver aquesta unitat fa que hi hagi una desorientació en la gent que no sabem cap on tirar. Jo sóc simpatitzant d'Endavant, maulets, MDT, PSAN...però m'agradaria ser militant d'un però com veig que no hi ha consens ni cap evolució cap a l'unitat popular no hi entro...i com jo molts qu conec que estan en el matrei cas...i quan arriben les eleccions, com no hi ha un patit polític d'aquest caire preferim votar a ERC. Bé amb tot això crec que l'onze de setembre després de el conflicte dins l'MDT va anar de cap a caiguda...crec que les organitzacions nacionalistes d'esquerres es tindrien que definir d'una puta vegada en una única organització. Però crec que hi ha bastant de mamoneig en els seu responsables!. Estic fart d'anar cada any a l'onze de setembre i veure sigles diferents demana l'unitat molta paraula però pocs fets!!!!!!! Espero que aquest a l'onze de setembre tothom sorti al carrer amb els independentistes d'esquerres i no siguem 4 gats com a passat anys que fa pena...siguem honestos i mirem pel poble i formem la UNITAT D'UNA PUTA VEGADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!. SINO L'ESQUERRA INDEPENDETISTA MORIRÀ! I JO ANIRÉ A LES MANIS DE LES JNC! UN PETÓ A TOHOM DEL RACÓ CATALÀ!!! INDEPENDÈNCIA O MORT!!!!!!!!!!! [addsig]
QWERTY també es manifesta https://pbs.twimg.com/media/CqKgguuWEAAyhC5.jpg
Oi que és en "paciència infinita"?Kashmir sí però als catalans que ens donin pel sac.
Són cosmoprogres i "ciudadanos del mundo", una marca blanca del Psc.
Són "renegats" que dèia la meva mare. |
Recordo les manifestacions de l'MDT als anys 80, on hi havia una unitat de l'esquerra independetista i on hi participava molta gent amb una actitud de consiència de lluita i ganes de tirar endavant. Les coses van anar malament per culpa dels dirigent que tenien fam de protagonisme i així va anar...acabant amb la dissolució de l'MDT i amb l'unitat de l'esquerra independentista. Crec que molta gent que llavors estava a l'MDT ara ja no surten a les manifestacions, per diversos motius: 1-en primer lloc molts diuen que ja s'han cansat d'aquest rotllo i que això esta bé per quan ets jove. Per començar demanaria aquesta gent que tornessin al carrer. crec que això no depen de l'edat sino del compromís que tenim amb la lluita del nostre poble. El meu pare té 68 anys i va a manifestacions radicals, no és nomes de gent jove. Crec que les organitzacions juvenils radicals tindrien que fer una campanya de propaganda a nivell nacional d'una manera brutal...moltes vegades no t'assabentes de manifestacions perque no hi ha avui en dia a Catalunya una organitzazció unitaria ni una organitzazció eficaç ni eficient. Per això la propaganda al carre és minima almenys a Tarragona. 2- crec que també al no haver aquesta unitat fa que hi hagi una desorientació en la gent que no sabem cap on tirar. Jo sóc simpatitzant d'Endavant, maulets, MDT, PSAN...però m'agradaria ser militant d'un però com veig que no hi ha consens ni cap evolució cap a l'unitat popular no hi entro...i com jo molts qu conec que estan en el matrei cas...i quan arriben les eleccions, com no hi ha un patit polític d'aquest caire preferim votar a ERC. Bé amb tot això crec que l'onze de setembre després de el conflicte dins l'MDT va anar de cap a caiguda...crec que les organitzacions nacionalistes d'esquerres es tindrien que definir d'una puta vegada en una única organització. Però crec que hi ha bastant de mamoneig en els seu responsables!. Estic fart d'anar cada any a l'onze de setembre i veure sigles diferents demana l'unitat molta paraula però pocs fets!!!!!!! Espero que aquest a l'onze de setembre tothom sorti al carrer amb els independentistes d'esquerres i no siguem 4 gats com a passat anys que fa pena...siguem honestos i mirem pel poble i formem la UNITAT D'UNA PUTA VEGADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!. SINO L'ESQUERRA INDEPENDETISTA MORIRÀ! I JO ANIRÉ A LES MANIS DE LES JNC! UN PETÓ A TOHOM DEL RACÓ CATALÀ!!! INDEPENDÈNCIA O MORT!!!!!!!!!!! [addsig]
Va bé refrescar la memòria als que els fa mandra sortir o parlen de cansament quan fa 6 anys que surten. |
Recordo les manifestacions de l'MDT als anys 80, on hi havia una unitat de l'esquerra independetista i on hi participava molta gent amb una actitud de consiència de lluita i ganes de tirar endavant. Les coses van anar malament per culpa dels dirigent que tenien fam de protagonisme i així va anar...acabant amb la dissolució de l'MDT i amb l'unitat de l'esquerra independentista. Crec que molta gent que llavors estava a l'MDT ara ja no surten a les manifestacions, per diversos motius: 1-en primer lloc molts diuen que ja s'han cansat d'aquest rotllo i que això esta bé per quan ets jove. Per començar demanaria aquesta gent que tornessin al carrer. crec que això no depen de l'edat sino del compromís que tenim amb la lluita del nostre poble. El meu pare té 68 anys i va a manifestacions radicals, no és nomes de gent jove. Crec que les organitzacions juvenils radicals tindrien que fer una campanya de propaganda a nivell nacional d'una manera brutal...moltes vegades no t'assabentes de manifestacions perque no hi ha avui en dia a Catalunya una organitzazció unitaria ni una organitzazció eficaç ni eficient. Per això la propaganda al carre és minima almenys a Tarragona. 2- crec que també al no haver aquesta unitat fa que hi hagi una desorientació en la gent que no sabem cap on tirar. Jo sóc simpatitzant d'Endavant, maulets, MDT, PSAN...però m'agradaria ser militant d'un però com veig que no hi ha consens ni cap evolució cap a l'unitat popular no hi entro...i com jo molts qu conec que estan en el matrei cas...i quan arriben les eleccions, com no hi ha un patit polític d'aquest caire preferim votar a ERC. Bé amb tot això crec que l'onze de setembre després de el conflicte dins l'MDT va anar de cap a caiguda...crec que les organitzacions nacionalistes d'esquerres es tindrien que definir d'una puta vegada en una única organització. Però crec que hi ha bastant de mamoneig en els seu responsables!. Estic fart d'anar cada any a l'onze de setembre i veure sigles diferents demana l'unitat molta paraula però pocs fets!!!!!!! Espero que aquest a l'onze de setembre tothom sorti al carrer amb els independentistes d'esquerres i no siguem 4 gats com a passat anys que fa pena...siguem honestos i mirem pel poble i formem la UNITAT D'UNA PUTA VEGADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!. SINO L'ESQUERRA INDEPENDETISTA MORIRÀ! I JO ANIRÉ A LES MANIS DE LES JNC! UN PETÓ A TOHOM DEL RACÓ CATALÀ!!! INDEPENDÈNCIA O MORT!!!!!!!!!!! [addsig]
QWERTY també es manifesta https://pbs.twimg.com/media/CqKgguuWEAAyhC5.jpg
Oi que és en "paciència infinita"?Kashmir sí però als catalans que ens donin pel sac.
Són cosmoprogres i "ciudadanos del mundo", una marca blanca del Psc.
QWERTY no es una marca blanca del PSC(de moment)
En la praxi política en temes "importants" l'és. Els d'EQUO no hi aixequeu ni un gat de la cua, segons sembla. M'equivoco?
, No se |
Recordo les manifestacions de l'MDT als anys 80, on hi havia una unitat de l'esquerra independetista i on hi participava molta gent amb una actitud de consiència de lluita i ganes de tirar endavant. Les coses van anar malament per culpa dels dirigent que tenien fam de protagonisme i així va anar...acabant amb la dissolució de l'MDT i amb l'unitat de l'esquerra independentista. Crec que molta gent que llavors estava a l'MDT ara ja no surten a les manifestacions, per diversos motius: 1-en primer lloc molts diuen que ja s'han cansat d'aquest rotllo i que això esta bé per quan ets jove. Per començar demanaria aquesta gent que tornessin al carrer. crec que això no depen de l'edat sino del compromís que tenim amb la lluita del nostre poble. El meu pare té 68 anys i va a manifestacions radicals, no és nomes de gent jove. Crec que les organitzacions juvenils radicals tindrien que fer una campanya de propaganda a nivell nacional d'una manera brutal...moltes vegades no t'assabentes de manifestacions perque no hi ha avui en dia a Catalunya una organitzazció unitaria ni una organitzazció eficaç ni eficient. Per això la propaganda al carre és minima almenys a Tarragona. 2- crec que també al no haver aquesta unitat fa que hi hagi una desorientació en la gent que no sabem cap on tirar. Jo sóc simpatitzant d'Endavant, maulets, MDT, PSAN...però m'agradaria ser militant d'un però com veig que no hi ha consens ni cap evolució cap a l'unitat popular no hi entro...i com jo molts qu conec que estan en el matrei cas...i quan arriben les eleccions, com no hi ha un patit polític d'aquest caire preferim votar a ERC. Bé amb tot això crec que l'onze de setembre després de el conflicte dins l'MDT va anar de cap a caiguda...crec que les organitzacions nacionalistes d'esquerres es tindrien que definir d'una puta vegada en una única organització. Però crec que hi ha bastant de mamoneig en els seu responsables!. Estic fart d'anar cada any a l'onze de setembre i veure sigles diferents demana l'unitat molta paraula però pocs fets!!!!!!! Espero que aquest a l'onze de setembre tothom sorti al carrer amb els independentistes d'esquerres i no siguem 4 gats com a passat anys que fa pena...siguem honestos i mirem pel poble i formem la UNITAT D'UNA PUTA VEGADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!. SINO L'ESQUERRA INDEPENDETISTA MORIRÀ! I JO ANIRÉ A LES MANIS DE LES JNC! UN PETÓ A TOHOM DEL RACÓ CATALÀ!!! INDEPENDÈNCIA O MORT!!!!!!!!!!! [addsig]
Com han canviat les coses. Més val que aquest fil faci recapacitar tots aquells que cada any diuen que no volen anar a l'Onze de Setembre. Voleu que Catalunya torni al 2002? |
Recordo les manifestacions de l'MDT als anys 80, on hi havia una unitat de l'esquerra independetista i on hi participava molta gent amb una actitud de consiència de lluita i ganes de tirar endavant. Les coses van anar malament per culpa dels dirigent que tenien fam de protagonisme i així va anar...acabant amb la dissolució de l'MDT i amb l'unitat de l'esquerra independentista. Crec que molta gent que llavors estava a l'MDT ara ja no surten a les manifestacions, per diversos motius: 1-en primer lloc molts diuen que ja s'han cansat d'aquest rotllo i que això esta bé per quan ets jove. Per començar demanaria aquesta gent que tornessin al carrer. crec que això no depen de l'edat sino del compromís que tenim amb la lluita del nostre poble. El meu pare té 68 anys i va a manifestacions radicals, no és nomes de gent jove. Crec que les organitzacions juvenils radicals tindrien que fer una campanya de propaganda a nivell nacional d'una manera brutal...moltes vegades no t'assabentes de manifestacions perque no hi ha avui en dia a Catalunya una organitzazció unitaria ni una organitzazció eficaç ni eficient. Per això la propaganda al carre és minima almenys a Tarragona. 2- crec que també al no haver aquesta unitat fa que hi hagi una desorientació en la gent que no sabem cap on tirar. Jo sóc simpatitzant d'Endavant, maulets, MDT, PSAN...però m'agradaria ser militant d'un però com veig que no hi ha consens ni cap evolució cap a l'unitat popular no hi entro...i com jo molts qu conec que estan en el matrei cas...i quan arriben les eleccions, com no hi ha un patit polític d'aquest caire preferim votar a ERC. Bé amb tot això crec que l'onze de setembre després de el conflicte dins l'MDT va anar de cap a caiguda...crec que les organitzacions nacionalistes d'esquerres es tindrien que definir d'una puta vegada en una única organització. Però crec que hi ha bastant de mamoneig en els seu responsables!. Estic fart d'anar cada any a l'onze de setembre i veure sigles diferents demana l'unitat molta paraula però pocs fets!!!!!!! Espero que aquest a l'onze de setembre tothom sorti al carrer amb els independentistes d'esquerres i no siguem 4 gats com a passat anys que fa pena...siguem honestos i mirem pel poble i formem la UNITAT D'UNA PUTA VEGADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!. SINO L'ESQUERRA INDEPENDETISTA MORIRÀ! I JO ANIRÉ A LES MANIS DE LES JNC! UN PETÓ A TOHOM DEL RACÓ CATALÀ!!! INDEPENDÈNCIA O MORT!!!!!!!!!!! [addsig]
XDD |
Recordo les manifestacions de l'MDT als anys 80, on hi havia una unitat de l'esquerra independetista i on hi participava molta gent amb una actitud de consiència de lluita i ganes de tirar endavant. Les coses van anar malament per culpa dels dirigent que tenien fam de protagonisme i així va anar...acabant amb la dissolució de l'MDT i amb l'unitat de l'esquerra independentista. Crec que molta gent que llavors estava a l'MDT ara ja no surten a les manifestacions, per diversos motius: 1-en primer lloc molts diuen que ja s'han cansat d'aquest rotllo i que això esta bé per quan ets jove. Per començar demanaria aquesta gent que tornessin al carrer. crec que això no depen de l'edat sino del compromís que tenim amb la lluita del nostre poble. El meu pare té 68 anys i va a manifestacions radicals, no és nomes de gent jove. Crec que les organitzacions juvenils radicals tindrien que fer una campanya de propaganda a nivell nacional d'una manera brutal...moltes vegades no t'assabentes de manifestacions perque no hi ha avui en dia a Catalunya una organitzazció unitaria ni una organitzazció eficaç ni eficient. Per això la propaganda al carre és minima almenys a Tarragona. 2- crec que també al no haver aquesta unitat fa que hi hagi una desorientació en la gent que no sabem cap on tirar. Jo sóc simpatitzant d'Endavant, maulets, MDT, PSAN...però m'agradaria ser militant d'un però com veig que no hi ha consens ni cap evolució cap a l'unitat popular no hi entro...i com jo molts qu conec que estan en el matrei cas...i quan arriben les eleccions, com no hi ha un patit polític d'aquest caire preferim votar a ERC. Bé amb tot això crec que l'onze de setembre després de el conflicte dins l'MDT va anar de cap a caiguda...crec que les organitzacions nacionalistes d'esquerres es tindrien que definir d'una puta vegada en una única organització. Però crec que hi ha bastant de mamoneig en els seu responsables!. Estic fart d'anar cada any a l'onze de setembre i veure sigles diferents demana l'unitat molta paraula però pocs fets!!!!!!! Espero que aquest a l'onze de setembre tothom sorti al carrer amb els independentistes d'esquerres i no siguem 4 gats com a passat anys que fa pena...siguem honestos i mirem pel poble i formem la UNITAT D'UNA PUTA VEGADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!. SINO L'ESQUERRA INDEPENDETISTA MORIRÀ! I JO ANIRÉ A LES MANIS DE LES JNC! UN PETÓ A TOHOM DEL RACÓ CATALÀ!!! INDEPENDÈNCIA O MORT!!!!!!!!!!! [addsig]
No està aconseguint omplir-se
14 anys! No està malament, i a més seré la primera persona en enviar un missatge amb text en tot aquest temps.
Vols dir? Passa per sobre del meu (no)comentari |
Recordo les manifestacions de l'MDT als anys 80, on hi havia una unitat de l'esquerra independetista i on hi participava molta gent amb una actitud de consiència de lluita i ganes de tirar endavant. Les coses van anar malament per culpa dels dirigent que tenien fam de protagonisme i així va anar...acabant amb la dissolució de l'MDT i amb l'unitat de l'esquerra independentista. Crec que molta gent que llavors estava a l'MDT ara ja no surten a les manifestacions, per diversos motius: 1-en primer lloc molts diuen que ja s'han cansat d'aquest rotllo i que això esta bé per quan ets jove. Per començar demanaria aquesta gent que tornessin al carrer. crec que això no depen de l'edat sino del compromís que tenim amb la lluita del nostre poble. El meu pare té 68 anys i va a manifestacions radicals, no és nomes de gent jove. Crec que les organitzacions juvenils radicals tindrien que fer una campanya de propaganda a nivell nacional d'una manera brutal...moltes vegades no t'assabentes de manifestacions perque no hi ha avui en dia a Catalunya una organitzazció unitaria ni una organitzazció eficaç ni eficient. Per això la propaganda al carre és minima almenys a Tarragona. 2- crec que també al no haver aquesta unitat fa que hi hagi una desorientació en la gent que no sabem cap on tirar. Jo sóc simpatitzant d'Endavant, maulets, MDT, PSAN...però m'agradaria ser militant d'un però com veig que no hi ha consens ni cap evolució cap a l'unitat popular no hi entro...i com jo molts qu conec que estan en el matrei cas...i quan arriben les eleccions, com no hi ha un patit polític d'aquest caire preferim votar a ERC. Bé amb tot això crec que l'onze de setembre després de el conflicte dins l'MDT va anar de cap a caiguda...crec que les organitzacions nacionalistes d'esquerres es tindrien que definir d'una puta vegada en una única organització. Però crec que hi ha bastant de mamoneig en els seu responsables!. Estic fart d'anar cada any a l'onze de setembre i veure sigles diferents demana l'unitat molta paraula però pocs fets!!!!!!! Espero que aquest a l'onze de setembre tothom sorti al carrer amb els independentistes d'esquerres i no siguem 4 gats com a passat anys que fa pena...siguem honestos i mirem pel poble i formem la UNITAT D'UNA PUTA VEGADA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!. SINO L'ESQUERRA INDEPENDETISTA MORIRÀ! I JO ANIRÉ A LES MANIS DE LES JNC! UN PETÓ A TOHOM DEL RACÓ CATALÀ!!! INDEPENDÈNCIA O MORT!!!!!!!!!!! [addsig]
Em posa molt palot que algú hagi apujat un fil de fa 14 anys.
Seràs benvingut al commando apuja-fils, format per en buti, en pirbandarra i el menda, i que opera principalment els divendres nit.
Estaré encantat de participar-hi. |
Aquí us trascric una entrevista que van fer al portaveu de les CUP per la revista "El Triangle" i que us pot interessar. La Unitat Popular comença als municipis Les cups aproven l'estartègia i el programa marc per a les eleccions de 2003 Les candidatures d'Unitat Popular (CUP) van aprovar el programa marc per a les properes eleccions municipals el 15 de juny passat a Sabadell. Les CUP, englobades dins de l'Assemblea de l'Esquerra Independentista (AMEI), endegaven així la cursa electoral. El programa polític s'articula en diferents eixos, entre els quals destaquen l'aprofundiment de l'autoorganització i la democràcia participativa; els paper dels municipis com a motors de la construcció nacional dels Països Catalans; el desenvolupament econòmic, social i territorial sostenible o la solidaritat amb els pobles que lluiten per la seva dignitat. Xavier Oca, regidor de Sabadell i portaveu de les CUP, explica que "l'objectiu fonamental és que l'esquerra independentista tingui un referent propi a nivell electoral, un marc unitari implantat en bona part del territori i amb un programa transformador comú". Quant als resultats, "esperem consolidar la representació en els llocs on ja en tenim (la Segarra, Salt, Banyoles, Arbúcies, Sant Pere de Ribes, Sabadell, Masquefa, Castellserà...) i obtenir algun regidor en d'altres municipis, especialment els de menys de 10.000 habitants". "El repte -segons Oca- és aconseguir uns bons resultats en les capitals de comarca". També s'han iniciat contactes per configurar llistes de l'AMEI al País Valencià i a les Illes Balears, un fet que és certament nou si es té en compte que fins ara les CUP abraçaven només el Principat. En aquest sentit, alguns pobles de les comarques de l'Horta, la Plana i la Marina Baixa, entre d'altres, podrien tenir candidats en els propers comicis. Actualment, aquestes candidatures assambleàries tenen una trentena de regidors i formen part de l'equip de govern d'Arbúcies i Banyoles. El portaveu independentista espera que "siguem presents en una cinquantena de municipis al 2003". Democràcia participativa Allò que diferencia les CUP de la resta de formacions polítiques és el seu ferm compromís amb la democràcia participativa. La dinamització del teixit associatiu i la promoció de l'autorganització ciutadana són els pilars del programa electoral de l'esquerra independentista. A parer del regidor, "es fa del tot necessari articular mecanismes de participació i d'aprofundiment democràtic que permetin a les persones decidir sobre aspectes essencials de la vida pública i controlar la tasca de govern i administracions". Oca considera que hi ha d'haver ferm compromís amb la ''voluntat política de transformar una democràcia opaca i allunyada dels ciutadans en una democràcia entre iguals per tal de construir una societat més lliure i solidària". I és que "cada vegada hi ha un distanciament més gran entre els interessos, els drets, les inquietuds de la població i l'acció política dels qui teòricament la representen". El regidor de Sabadell no estalvia crítiques a l'esquerra: "Els partits del règim, i especialment els autoanomenats d'esquerres, tenen molta responsabilitat en el desencís dels treballadors i la gent del poble respecte al sistema polític i en l'aflorament de moviments populistes i feixistes''. "L'esquerra -continua- no pot seguir enganyant la seva base social, cada cop més desprotegida mentre el capital fa el seu agost. S'ha venut els principis socials i ètics per mantenir les seves menjadores i així els va" . Pel que fa a la immigració, la integració dels nouvinguts és la pedra angular del programa de les CUP . Tot i constatar que el marc legal sobrepassa les competències municipals i en limita l'acció, l'AMEI opina que "els municipis han d'elaborar Plans d'Acollida als Nouvinguts que recullin aspectes com el cens de la població, la plena escolarització, l'accés als serveis sòcio-sanitaris i a la informació municipal i laboral. La millor manera de combatre el racisme és intensificar la política de protecció social per a tothom". Ciutadania i territori El portaveu independentista insisteix que cal "garantir una qüestió fonamental: la igualtat de drets i la igualtat davant la llei". Sensibilitzar els habitants també esdevé fonamental, com el fet de promoure les relacions socials entre els nouvinguts i els ciutadans autòctons. A Arbúcies, la CUP ha creat un consell participatiu de solidaritat interna, on les entitats, l'ajuntament i els ciutadans (nouvinguts o no) planifiquen, executen i fan el seguiment de la política d'integració social. Per Oca, l'important "és promoure pràctiques, com ara festes populars o mostres de cuina o música, per fer de la multiculturalitat un element enriquidor de la cultura catalana". L'ecologisme és un altre dels eixos programàtics cabdals. De fet, com explica el mateix Oca, "el territori urbanitzat en els darrers 20 anys és superior a l'urbanitzat en la resta de la història". Segons el portaveu, "aquest ritme de creixement és un desastre ecològic i humà i tan sols beneficia els especuladors". El model territorial que defensen les CUP es basa "en un sistema de ciutats compactes, ben delimitades, separades per zones naturals on es practiquin activitats agrícoles i ramaderes i també de lliure accés als ciutadans". I sentencia que "cal oposar-se a les infrastructures de destrucció massiva (4t Cinturó, camps de golf, etc.) i defensar una mobilitat basada en el transport públic i col·lectiu, reforçant les xarxes de comunicació comarcals Xavi Oca, portaveu de l'AMEI "Les CUPS han de ser la veu local de l'independentisme" El representant polític aposta per bastir un contrapoder amb els moviments socials >>Quin paper han de tenir els municipis en el procés de construcció nacional? Han de ser un dels motors, juntament amb els moviments socials i la xarxa associativa. Cal avançar cap a un poder popular basat en un municipalisme nacional, amb una assemblea de regidors dels Països Catalans i amb polítiques comunes definides entre representants del conjunt de municipis i comarques. >>I lluitar contra el municipalisme regionalista? El municipalisme regionalista i sectari de CiU i PSC-PSOE al Principat tan sols ha servit per crear dues associacions de municipis que només són nius d'amiguisme sense cap significació política. Nosaltres defensem un municipalisme nacional, que uneixi representants dels ajuntaments d'arreu del país per definir, proposar i defensar mesures socials i polítiques en la línia de construir una societat més justa, lliure i solidària en un territori equilibrat i preservat d'agressions ecològiques. >>ERC és el rival directe de les CUP? Esquerra Republicana ha anat definint un projecte polític en què ha renunciat a una alternativa independentista i transformadora a favor d'un discurs centrista, socialment "equidistant" i nacionalment ambigu. ERC busca els vots en les files de CiU i el PSOE i això, ara per ara, és prou distant de l'electorat potencial de les CUP . Tot i això, a nivell local és possible i desitjable la col·laboració sempre que es faci amb transparència. >>El Procés de Vinaròs pot construir un moviment d'alliberament nacional sòlid? Un moviment d'alliberament nacional ha d' abastar diferents vessants: cal una xarxa sòcio-cultural, moviments socials, sindicals i d'estudiants, i també una plataforma política de masses. Però cal, sobretot, una direcció política emocràtica, decidida pel conjunt d'una militància amb formació i amb experiència, coneixedora de la realitat objectiva i decidida a transformar-la. EL Procés de Vinaròs ha demostrat la necessitat de sortir del sectarisme i de construir un moviment polític. Això ja és un mèrit >>Les CUP han de ser l'expressió política municipal del Procés de Vinaròs? L'AMEI i les CUP han de ser l'expressió política municipal de l'esquerra independentista i del Procés de Vinaròs en la mesura que aquest vagi cristal·litzant Alhora, les diferents expressions de l'esquerra independentista en cada àmbit han de seguir fent el seu camí ajudant així a madurar el conjunt del moviment. >>Per què va tan lent el Procés? Per molts independentistes, la política és només agitació i la diferència entre dreta i esquerra només existeix en els eslògans. Molt sovint no hi ha anàlisis socials i de classe, sinó adscripcions a allò que és més vistós. Fins que l'independentisme no interioritzi que la política és capacitat de transformar la realitat i construeixi les eines necessàries (econòmiques, socials, polítiques, formatives, mediàtiques, etc.) per a aquesta transformació, el camí serà llarg.
Sabadell... seu d'assemblees transcendents |
Aquí us trascric una entrevista que van fer al portaveu de les CUP per la revista "El Triangle" i que us pot interessar. La Unitat Popular comença als municipis Les cups aproven l'estartègia i el programa marc per a les eleccions de 2003 Les candidatures d'Unitat Popular (CUP) van aprovar el programa marc per a les properes eleccions municipals el 15 de juny passat a Sabadell. Les CUP, englobades dins de l'Assemblea de l'Esquerra Independentista (AMEI), endegaven així la cursa electoral. El programa polític s'articula en diferents eixos, entre els quals destaquen l'aprofundiment de l'autoorganització i la democràcia participativa; els paper dels municipis com a motors de la construcció nacional dels Països Catalans; el desenvolupament econòmic, social i territorial sostenible o la solidaritat amb els pobles que lluiten per la seva dignitat. Xavier Oca, regidor de Sabadell i portaveu de les CUP, explica que "l'objectiu fonamental és que l'esquerra independentista tingui un referent propi a nivell electoral, un marc unitari implantat en bona part del territori i amb un programa transformador comú". Quant als resultats, "esperem consolidar la representació en els llocs on ja en tenim (la Segarra, Salt, Banyoles, Arbúcies, Sant Pere de Ribes, Sabadell, Masquefa, Castellserà...) i obtenir algun regidor en d'altres municipis, especialment els de menys de 10.000 habitants". "El repte -segons Oca- és aconseguir uns bons resultats en les capitals de comarca". També s'han iniciat contactes per configurar llistes de l'AMEI al País Valencià i a les Illes Balears, un fet que és certament nou si es té en compte que fins ara les CUP abraçaven només el Principat. En aquest sentit, alguns pobles de les comarques de l'Horta, la Plana i la Marina Baixa, entre d'altres, podrien tenir candidats en els propers comicis. Actualment, aquestes candidatures assambleàries tenen una trentena de regidors i formen part de l'equip de govern d'Arbúcies i Banyoles. El portaveu independentista espera que "siguem presents en una cinquantena de municipis al 2003". Democràcia participativa Allò que diferencia les CUP de la resta de formacions polítiques és el seu ferm compromís amb la democràcia participativa. La dinamització del teixit associatiu i la promoció de l'autorganització ciutadana són els pilars del programa electoral de l'esquerra independentista. A parer del regidor, "es fa del tot necessari articular mecanismes de participació i d'aprofundiment democràtic que permetin a les persones decidir sobre aspectes essencials de la vida pública i controlar la tasca de govern i administracions". Oca considera que hi ha d'haver ferm compromís amb la ''voluntat política de transformar una democràcia opaca i allunyada dels ciutadans en una democràcia entre iguals per tal de construir una societat més lliure i solidària". I és que "cada vegada hi ha un distanciament més gran entre els interessos, els drets, les inquietuds de la població i l'acció política dels qui teòricament la representen". El regidor de Sabadell no estalvia crítiques a l'esquerra: "Els partits del règim, i especialment els autoanomenats d'esquerres, tenen molta responsabilitat en el desencís dels treballadors i la gent del poble respecte al sistema polític i en l'aflorament de moviments populistes i feixistes''. "L'esquerra -continua- no pot seguir enganyant la seva base social, cada cop més desprotegida mentre el capital fa el seu agost. S'ha venut els principis socials i ètics per mantenir les seves menjadores i així els va" . Pel que fa a la immigració, la integració dels nouvinguts és la pedra angular del programa de les CUP . Tot i constatar que el marc legal sobrepassa les competències municipals i en limita l'acció, l'AMEI opina que "els municipis han d'elaborar Plans d'Acollida als Nouvinguts que recullin aspectes com el cens de la població, la plena escolarització, l'accés als serveis sòcio-sanitaris i a la informació municipal i laboral. La millor manera de combatre el racisme és intensificar la política de protecció social per a tothom". Ciutadania i territori El portaveu independentista insisteix que cal "garantir una qüestió fonamental: la igualtat de drets i la igualtat davant la llei". Sensibilitzar els habitants també esdevé fonamental, com el fet de promoure les relacions socials entre els nouvinguts i els ciutadans autòctons. A Arbúcies, la CUP ha creat un consell participatiu de solidaritat interna, on les entitats, l'ajuntament i els ciutadans (nouvinguts o no) planifiquen, executen i fan el seguiment de la política d'integració social. Per Oca, l'important "és promoure pràctiques, com ara festes populars o mostres de cuina o música, per fer de la multiculturalitat un element enriquidor de la cultura catalana". L'ecologisme és un altre dels eixos programàtics cabdals. De fet, com explica el mateix Oca, "el territori urbanitzat en els darrers 20 anys és superior a l'urbanitzat en la resta de la història". Segons el portaveu, "aquest ritme de creixement és un desastre ecològic i humà i tan sols beneficia els especuladors". El model territorial que defensen les CUP es basa "en un sistema de ciutats compactes, ben delimitades, separades per zones naturals on es practiquin activitats agrícoles i ramaderes i també de lliure accés als ciutadans". I sentencia que "cal oposar-se a les infrastructures de destrucció massiva (4t Cinturó, camps de golf, etc.) i defensar una mobilitat basada en el transport públic i col·lectiu, reforçant les xarxes de comunicació comarcals Xavi Oca, portaveu de l'AMEI "Les CUPS han de ser la veu local de l'independentisme" El representant polític aposta per bastir un contrapoder amb els moviments socials >>Quin paper han de tenir els municipis en el procés de construcció nacional? Han de ser un dels motors, juntament amb els moviments socials i la xarxa associativa. Cal avançar cap a un poder popular basat en un municipalisme nacional, amb una assemblea de regidors dels Països Catalans i amb polítiques comunes definides entre representants del conjunt de municipis i comarques. >>I lluitar contra el municipalisme regionalista? El municipalisme regionalista i sectari de CiU i PSC-PSOE al Principat tan sols ha servit per crear dues associacions de municipis que només són nius d'amiguisme sense cap significació política. Nosaltres defensem un municipalisme nacional, que uneixi representants dels ajuntaments d'arreu del país per definir, proposar i defensar mesures socials i polítiques en la línia de construir una societat més justa, lliure i solidària en un territori equilibrat i preservat d'agressions ecològiques. >>ERC és el rival directe de les CUP? Esquerra Republicana ha anat definint un projecte polític en què ha renunciat a una alternativa independentista i transformadora a favor d'un discurs centrista, socialment "equidistant" i nacionalment ambigu. ERC busca els vots en les files de CiU i el PSOE i això, ara per ara, és prou distant de l'electorat potencial de les CUP . Tot i això, a nivell local és possible i desitjable la col·laboració sempre que es faci amb transparència. >>El Procés de Vinaròs pot construir un moviment d'alliberament nacional sòlid? Un moviment d'alliberament nacional ha d' abastar diferents vessants: cal una xarxa sòcio-cultural, moviments socials, sindicals i d'estudiants, i també una plataforma política de masses. Però cal, sobretot, una direcció política emocràtica, decidida pel conjunt d'una militància amb formació i amb experiència, coneixedora de la realitat objectiva i decidida a transformar-la. EL Procés de Vinaròs ha demostrat la necessitat de sortir del sectarisme i de construir un moviment polític. Això ja és un mèrit >>Les CUP han de ser l'expressió política municipal del Procés de Vinaròs? L'AMEI i les CUP han de ser l'expressió política municipal de l'esquerra independentista i del Procés de Vinaròs en la mesura que aquest vagi cristal·litzant Alhora, les diferents expressions de l'esquerra independentista en cada àmbit han de seguir fent el seu camí ajudant així a madurar el conjunt del moviment. >>Per què va tan lent el Procés? Per molts independentistes, la política és només agitació i la diferència entre dreta i esquerra només existeix en els eslògans. Molt sovint no hi ha anàlisis socials i de classe, sinó adscripcions a allò que és més vistós. Fins que l'independentisme no interioritzi que la política és capacitat de transformar la realitat i construeixi les eines necessàries (econòmiques, socials, polítiques, formatives, mediàtiques, etc.) per a aquesta transformació, el camí serà llarg.
PENIS DE CAVALL |
Els diners previstos per construir escoles, comprar ordinadors per les aules i per ajudes al tercer món serviran per pagar les campanyes de promoció d´Artur Mas, que ha desviat 52 milions € (8.600 milions de pessetes) de les conselleries d´Ensenyament i Governació a la de Presidència PSC.es[addsig]
som gent de pau |
Comento aquest tema tot i que, naturalment, la meva web no és de moment res massa important, però m'agradaria saber què en penseu. Aprop d'un 70% de la meva web ho vaig escriure en castellà. Ho vaig fer per arribar a més lectors. Tot i que algunes coses estàn en català. Una vegada vaig rebre, en el meu llibre de visites, un missatge d'una lectora que demanava que traduís els meus contes al castellà (ella no els entenia el català). Quan faci un llibre escrit, el faré en català. Apart d'al xat, escric a una revista en Català (Flor de Card). Però penso que en la meva web es compaginin el català i el castellà. No em considero anticatalanista per que una part de la meva web estigui en castellà, de fet penso seguir escrivint coses en català per a la web, però trobo que cal entendre, no sé, que no trobo que per defensar una llengua calgui humillar una altra. En fi, ho dic així perquè n'estic una mica confós. Vosaltres què en penseu? [addsig]
Comprenc |
Comento aquest tema tot i que, naturalment, la meva web no és de moment res massa important, però m'agradaria saber què en penseu. Aprop d'un 70% de la meva web ho vaig escriure en castellà. Ho vaig fer per arribar a més lectors. Tot i que algunes coses estàn en català. Una vegada vaig rebre, en el meu llibre de visites, un missatge d'una lectora que demanava que traduís els meus contes al castellà (ella no els entenia el català). Quan faci un llibre escrit, el faré en català. Apart d'al xat, escric a una revista en Català (Flor de Card). Però penso que en la meva web es compaginin el català i el castellà. No em considero anticatalanista per que una part de la meva web estigui en castellà, de fet penso seguir escrivint coses en català per a la web, però trobo que cal entendre, no sé, que no trobo que per defensar una llengua calgui humillar una altra. En fi, ho dic així perquè n'estic una mica confós. Vosaltres què en penseu? [addsig]
Botifler |
MIREU EL RECULL, HI HA ÀDHUC DEL VIDAL QUADRAS AQUEST FILL DE PUTA DEL PP http://www.unitat.org/castella SEGUEIXO DIENT, QUE PODEM ORGANITZAR UNA CAMPANYA D'SPAM A ATENCION@PP.ES, FOROS2000@PP.ES Y OIPP@PP.ES Y A LA MONCLOA ALS MINISTERIS A TOT L'ESPANYOL!!!!!!! MOVENT-NOS!!![addsig]
Érem així fa 15 anys? |
MIREU EL RECULL, HI HA ÀDHUC DEL VIDAL QUADRAS AQUEST FILL DE PUTA DEL PP http://www.unitat.org/castella SEGUEIXO DIENT, QUE PODEM ORGANITZAR UNA CAMPANYA D'SPAM A ATENCION@PP.ES, FOROS2000@PP.ES Y OIPP@PP.ES Y A LA MONCLOA ALS MINISTERIS A TOT L'ESPANYOL!!!!!!! MOVENT-NOS!!![addsig]
FILLS DE PUTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA |
Acabo de veure el programa de TV3..."A PÈL", (suposo que molts de vosaltres també), a sortit el Toni Soler amb una camiseta de la Lliga Anticolonial!!...amb la samarreta del CAT!! Ja és ben coneguda la ideologia de Toni Soler...i espero que molts més personatges públics com ell i que tenen accés directe a la TVC o TVmanipulació (molts cops) facin ús d'aquest mitjà per reivindicar...Una Catalunya solidària, antifeixista, i lliure!!! com molts cops ho feia el MIKIMOTO!!! QUE NINGÚ ENS ATURI!! CATALUNYA LLIURE!! [addsig]
som gent de pau |
Com ja s'ha comentat en varies ocasions en el xat, s'espera que el projecte de les CUP (candidatures d'UNITAT POPULAR) sigui present en les eleccions de 2003 i que per fi la unitat sigui possible i tots/es tinguem una força política que representi l'esquerra independetista. Però em sembla que aquest any a l'11 de setembre, encara que es parli de les CUP, seguiran les "diferents i variades" representacions de l'esquerra independentista, amb les diferents "sigles"... Segurament aquest any cada organització tornarà a donar els seus papers per tal de fer-nos militants, o col.laborar amb ells...però jo em pregunto a on cony MILITO? SI HI HA 6 o 7 organitzacions de l'esquerra radical. El PSAN per un costat, ENDAVANT per l'altre, MAULETS també, ESTAT CATALÀ que després d'anys de ser titllats com els "Nazis catalans" es veu que ara son un altre referent de l'esquerra radical, l'MDT també hi serà, etc,etc,etc. Possiblement aquest onze de setembre tinguem un altre sorpresa i apareix un altre organització? com més serem més riurem...millor mai dit. Si-us-plau fins quan aquesta situació esquizofrenica!!! simpatitzo amb el PSAN, MDT, MAULETS, ENDAVANT...però senyors i senyores si vull militar amb alguna organització serà quan sigui UNA, i no unes quantes que pensen igual i busquen el mateix objectiu... espero que algun dia sigui tant senzill com dir: 1. Jo voto a candidatures d' UNITAT POPULAR. 2. milito en les CUP 3. i els/les meus/meves fills/es si algun dia en tinc militen a les "hipoteticament anomenades" JUP (jovent d'unitat popular). 4. visca TERRA LLIURE. PER UN 11 DE SETEMBRE UNITARI!!!!!!!! PER UN PARTIT UNITARI I UN MOVIMENT JUVENIL UNITARI!!!!!!!!!!!!!! [addsig]
Durant els darrers 16 anys s'ha solucionat una mica aquest problema. |
El PP ha fet una estratègia al PV per fer creure que el valencià no es català (que fins hi tot la pro-pp REAL ACADEMIA DE LA LLENGUA ho ha confirmat que es un dialecte), pero com ho ha fet?? Ho ha dit descaradament o com? Gràcies.[addsig]
som gent de pau |
Aviam, escric això, per resoldre algunes errades comunes que cometem molts catalans (el català central), i em suposo que també hi haurà alguna correcció que servirà també pel valencià. - Monaguillo: escolà - Azafata: cambrera o assistenta. - Tengo que: (Mai tinc que), he de, dec de. - Pegamento: Pega (no pegament) - Ojalá: (tant de bo) - Tomar en serio: prendre seriosament - Algo: (mai algo) quelcom, i a vegades res (hi ha res per berenar?) - Darse cuenta: (Mai donar-se compte) adonar-se'n - Pesadilla: Malson - Me da igual: Tant em fa - Echar a faltar: Trobar a faltar - Arrepentirse: Penedir-se I ara unes errades ortogràfiques bastant comunes: - Cuenta: compte - Conde: comte - Cuento: conte - Tío: oncle (mai tio) Bé espero que os hagin resolt alguns problemes lingüístics. Salutacions i independència pels Països Catalans, formats per Catalunya, País Valencià, Illes Balears i L'Alguer.[addsig]
Un text vergonyós, si vols donar lliçons. Correccions:Aviam, escric això, per resoldre algunes errades comunes que cometem molts catalans (el català central), i em suposo que també hi haurà alguna correcció que servirà també pel valencià. VEJAM, ESCRIC AIXÒ PER RESOLDRE ALGUNES ERRADES COMUNES QUE COMETEM MOLTS CATALANS (EL CATALÀ CENTRAL) I SUPOSO QUE TAMBÉ HI HAURÀ ALGUNA CORRECCIÓ QUE SERVIRÀ PER AL VALENCIÀ.Bé espero que os hagin resolt alguns problemes lingüístics. BÉ, ESPERO QUE US HAGIN RESOLT ALGUNS PROBLEMES LINGÜÍSTICS.Ara les teves propostes:- Azafata: cambrera o assistenta. NO cambrera: HOSTESSA.- Tengo que: (Mai tinc que), he de, dec de. NO. HAIG (o HE) DE. "dec de", NO.- Me da igual: No "Tant em fa", TANT M'ÉS, TANT SE VAL, TANT ME FA - Echar a faltar: Trobar a faltar (no sé si és bo sempre) + ENYORAR
Em sap greu dir-t'ho, però el creador del fil segurament mai no llegirà aquesta resposta, atès que és un fil de l'any 2002 apujat per un servidor i escrit per un usuari que fa 15 anys i mig que no es connecta al xat. Ara bé, si tot i així el vols corregir, endavant.
botifarra, existies quan es va crear el fil? (o com van dir en un memorable capítol de l´Escurçó Negre, en aquella època potser només eres una mirada luxuriosa entre ton pare i ta mare )
Amb prou feines tenia dos mesos, imagina't.
Dos mesos eh?...t´he enxampat! en aquella època el teu nick era Valentina i si vas deixar el missatge en blanc va ser perquè ni sabies parlar ni escriure!
Jopé! No sóc segon usuari =( |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.