Search is not available for this dataset
text stringlengths 3 235k |
|---|
Bon dia, Ja som a l'octubre, i crec que és hora que els partidaris del sufragi censatari fem les nostres propostes per una millor votació a usuari de l'Any. Les meves:- Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi participat al racó l'any en curs amb un mínim de missatges - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi rebut una proporció de vots positius superior als negatius - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que tingui una antiguitat mínima - Els usuaris bandejats no poden ser votats; en canvi, els donats de baixa voluntària durant l'any en curs, si compleixen els punts anteriors, sí poden ser votats - Els usuaris que incompleixin algun punt del anteriors, si tot i així volen votar hauran de fer públic el vot amb una justificació i un consell de savis usuaris decidirà si són vàlids (spoiler: la majoria no ho seran) Cap proposta més?
Sembla que hi ha un consens pel que fa a que cal un mínim de missatges per a votar i/o ser votat.Respecte els vots positius vs negatius, quina xifra establiríeu com a límit?
Una ràtio 3:1 |
Bon dia, Ja som a l'octubre, i crec que és hora que els partidaris del sufragi censatari fem les nostres propostes per una millor votació a usuari de l'Any. Les meves:- Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi participat al racó l'any en curs amb un mínim de missatges - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi rebut una proporció de vots positius superior als negatius - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que tingui una antiguitat mínima - Els usuaris bandejats no poden ser votats; en canvi, els donats de baixa voluntària durant l'any en curs, si compleixen els punts anteriors, sí poden ser votats - Els usuaris que incompleixin algun punt del anteriors, si tot i així volen votar hauran de fer públic el vot amb una justificació i un consell de savis usuaris decidirà si són vàlids (spoiler: la majoria no ho seran) Cap proposta més?
Totalment en contra dels vots negatius. Els millors i més raonat missatges del xat solen acumular molts negatius perque molta gent els fa servir per manies personals. En canvi missatges plens de falsedats i demagògia barata recullen positius a dojo. Els fòrums a Internet estan per la discrepància i el debat. I això cada cop s'assembla més a TV3, només ens manca la Rahola. Jo, de fet, eliminaria els negatius. A mi sí no em deixen votar algú perque té molts negatius no participo a la votació. I potser plego.
'això cada cop s'assembla més a TV3' |
Bon dia, Ja som a l'octubre, i crec que és hora que els partidaris del sufragi censatari fem les nostres propostes per una millor votació a usuari de l'Any. Les meves:- Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi participat al racó l'any en curs amb un mínim de missatges - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi rebut una proporció de vots positius superior als negatius - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que tingui una antiguitat mínima - Els usuaris bandejats no poden ser votats; en canvi, els donats de baixa voluntària durant l'any en curs, si compleixen els punts anteriors, sí poden ser votats - Els usuaris que incompleixin algun punt del anteriors, si tot i així volen votar hauran de fer públic el vot amb una justificació i un consell de savis usuaris decidirà si són vàlids (spoiler: la majoria no ho seran) Cap proposta més?
Doncs jo penso votar el Martin Pareja Obregón. I ho dic sense ironia. És dels únics paios que posa una mica de sabor a un fòrum que es cada dia més insípid. No és cap sorpresa que "l'estrella" del xat actual sigui el Yolanda , un paio que no aporta absolutament res però que és popular perquè sap llepar-li el cul als usuaris, de vegades qui sap si literalment.
mongolo
I tu qui ets? |
Bon dia, Ja som a l'octubre, i crec que és hora que els partidaris del sufragi censatari fem les nostres propostes per una millor votació a usuari de l'Any. Les meves:- Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi participat al racó l'any en curs amb un mínim de missatges - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi rebut una proporció de vots positius superior als negatius - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que tingui una antiguitat mínima - Els usuaris bandejats no poden ser votats; en canvi, els donats de baixa voluntària durant l'any en curs, si compleixen els punts anteriors, sí poden ser votats - Els usuaris que incompleixin algun punt del anteriors, si tot i així volen votar hauran de fer públic el vot amb una justificació i un consell de savis usuaris decidirà si són vàlids (spoiler: la majoria no ho seran) Cap proposta més?
On m'he de presentar?
Ja has pagat els 53,45 € de la taxa d'inscripció? Segur que no... Ja et passo jo el número de compte per privat.Cony, ho he de fer jo tot. |
Bon dia, Ja som a l'octubre, i crec que és hora que els partidaris del sufragi censatari fem les nostres propostes per una millor votació a usuari de l'Any. Les meves:- Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi participat al racó l'any en curs amb un mínim de missatges - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi rebut una proporció de vots positius superior als negatius - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que tingui una antiguitat mínima - Els usuaris bandejats no poden ser votats; en canvi, els donats de baixa voluntària durant l'any en curs, si compleixen els punts anteriors, sí poden ser votats - Els usuaris que incompleixin algun punt del anteriors, si tot i així volen votar hauran de fer públic el vot amb una justificació i un consell de savis usuaris decidirà si són vàlids (spoiler: la majoria no ho seran) Cap proposta més?
300 missatges al dia, mínim. |
Bon dia, Ja som a l'octubre, i crec que és hora que els partidaris del sufragi censatari fem les nostres propostes per una millor votació a usuari de l'Any. Les meves:- Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi participat al racó l'any en curs amb un mínim de missatges - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi rebut una proporció de vots positius superior als negatius - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que tingui una antiguitat mínima - Els usuaris bandejats no poden ser votats; en canvi, els donats de baixa voluntària durant l'any en curs, si compleixen els punts anteriors, sí poden ser votats - Els usuaris que incompleixin algun punt del anteriors, si tot i així volen votar hauran de fer públic el vot amb una justificació i un consell de savis usuaris decidirà si són vàlids (spoiler: la majoria no ho seran) Cap proposta més?
Cap. |
Bon dia, Ja som a l'octubre, i crec que és hora que els partidaris del sufragi censatari fem les nostres propostes per una millor votació a usuari de l'Any. Les meves:- Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi participat al racó l'any en curs amb un mínim de missatges - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi rebut una proporció de vots positius superior als negatius - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que tingui una antiguitat mínima - Els usuaris bandejats no poden ser votats; en canvi, els donats de baixa voluntària durant l'any en curs, si compleixen els punts anteriors, sí poden ser votats - Els usuaris que incompleixin algun punt del anteriors, si tot i així volen votar hauran de fer públic el vot amb una justificació i un consell de savis usuaris decidirà si són vàlids (spoiler: la majoria no ho seran) Cap proposta més?
Totalment en contra dels vots negatius. Els millors i més raonat missatges del xat solen acumular molts negatius perque molta gent els fa servir per manies personals. En canvi missatges plens de falsedats i demagògia barata recullen positius a dojo. Els fòrums a Internet estan per la discrepància i el debat. I això cada cop s'assembla més a TV3, només ens manca la Rahola. Jo, de fet, eliminaria els negatius. A mi sí no em deixen votar algú perque té molts negatius no participo a la votació. I potser plego.
Germà Autokrator no pots plegar, els usuaris et necessiten per que els guies durant el col·lapse i la transició a l'era aquari
Com deia el germà Zarathustra només quan hagueu renegat de mi tornaré entre vosaltres. |
Bon dia, Ja som a l'octubre, i crec que és hora que els partidaris del sufragi censatari fem les nostres propostes per una millor votació a usuari de l'Any. Les meves:- Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi participat al racó l'any en curs amb un mínim de missatges - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi rebut una proporció de vots positius superior als negatius - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que tingui una antiguitat mínima - Els usuaris bandejats no poden ser votats; en canvi, els donats de baixa voluntària durant l'any en curs, si compleixen els punts anteriors, sí poden ser votats - Els usuaris que incompleixin algun punt del anteriors, si tot i així volen votar hauran de fer públic el vot amb una justificació i un consell de savis usuaris decidirà si són vàlids (spoiler: la majoria no ho seran) Cap proposta més?
Com a usuari que porta en aquest fòrum 16 anys i que el meu record en usuari de l'any és un o dos vots, crec que les totes les propostes són completament acceptables.
hahaha sí, a mi m'arribaren a votar algun cop i no em van comptabilitzar el vot perquè ningú no em coneixia Què hi farem no sóc una usuari constant ni popular ni simpàtica
Doncs a mi em sembla què |
Bon dia, Ja som a l'octubre, i crec que és hora que els partidaris del sufragi censatari fem les nostres propostes per una millor votació a usuari de l'Any. Les meves:- Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi participat al racó l'any en curs amb un mínim de missatges - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi rebut una proporció de vots positius superior als negatius - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que tingui una antiguitat mínima - Els usuaris bandejats no poden ser votats; en canvi, els donats de baixa voluntària durant l'any en curs, si compleixen els punts anteriors, sí poden ser votats - Els usuaris que incompleixin algun punt del anteriors, si tot i així volen votar hauran de fer públic el vot amb una justificació i un consell de savis usuaris decidirà si són vàlids (spoiler: la majoria no ho seran) Cap proposta més?
Tothom sap que en realitat el fil més important és el del troll de l'any.
Enguany no té interès... Està ja adjudicat... |
Bon dia, Ja som a l'octubre, i crec que és hora que els partidaris del sufragi censatari fem les nostres propostes per una millor votació a usuari de l'Any. Les meves:- Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi participat al racó l'any en curs amb un mínim de missatges - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi rebut una proporció de vots positius superior als negatius - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que tingui una antiguitat mínima - Els usuaris bandejats no poden ser votats; en canvi, els donats de baixa voluntària durant l'any en curs, si compleixen els punts anteriors, sí poden ser votats - Els usuaris que incompleixin algun punt del anteriors, si tot i així volen votar hauran de fer públic el vot amb una justificació i un consell de savis usuaris decidirà si són vàlids (spoiler: la majoria no ho seran) Cap proposta més?
Tothom sap que en realitat el fil més important és el del troll de l'any.
Em podeu fer propostes per la votació de Trol usuari de l'any. No crec que us faci cas, però tot i així és més probable a que us escoltin els admins.
Potser en Sandra i les misterioses multicomptes negacionistes amb noms de personatges antagonistes de dibuixos animats que crec que estan relacionades amb ell o es ell mateix. |
Bon dia, Ja som a l'octubre, i crec que és hora que els partidaris del sufragi censatari fem les nostres propostes per una millor votació a usuari de l'Any. Les meves:- Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi participat al racó l'any en curs amb un mínim de missatges - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi rebut una proporció de vots positius superior als negatius - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que tingui una antiguitat mínima - Els usuaris bandejats no poden ser votats; en canvi, els donats de baixa voluntària durant l'any en curs, si compleixen els punts anteriors, sí poden ser votats - Els usuaris que incompleixin algun punt del anteriors, si tot i així volen votar hauran de fer públic el vot amb una justificació i un consell de savis usuaris decidirà si són vàlids (spoiler: la majoria no ho seran) Cap proposta més?
Doncs jo penso votar el Martin Pareja Obregón. I ho dic sense ironia. És dels únics paios que posa una mica de sabor a un fòrum que es cada dia més insípid. No és cap sorpresa que "l'estrella" del xat actual sigui el Estefania , un paio que no aporta absolutament res però que és popular perquè sap llepar-li el cul als usuaris, de vegades qui sap si literalment.
Sí clar, votarem al Martin que es un pro nyordo i un troll, o a tu que també ho ets, au va xD
Curiosament algu a qui li vaig veure que contestava fil per randa el mateix que t'ha contestat a tu es el pernil. |
Bon dia, Ja som a l'octubre, i crec que és hora que els partidaris del sufragi censatari fem les nostres propostes per una millor votació a usuari de l'Any. Les meves:- Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi participat al racó l'any en curs amb un mínim de missatges - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi rebut una proporció de vots positius superior als negatius - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que tingui una antiguitat mínima - Els usuaris bandejats no poden ser votats; en canvi, els donats de baixa voluntària durant l'any en curs, si compleixen els punts anteriors, sí poden ser votats - Els usuaris que incompleixin algun punt del anteriors, si tot i així volen votar hauran de fer públic el vot amb una justificació i un consell de savis usuaris decidirà si són vàlids (spoiler: la majoria no ho seran) Cap proposta més?
Doncs jo penso votar el Martin Pareja Obregón. I ho dic sense ironia. És dels únics paios que posa una mica de sabor a un fòrum que es cada dia més insípid. No és cap sorpresa que "l'estrella" del xat actual sigui el Paula , un paio que no aporta absolutament res però que és popular perquè sap llepar-li el cul als usuaris, de vegades qui sap si literalment.
Doncs jo prefereixo votar-te a tu. Com a provocador ets molt més eficient que ell, que només fa la gracieta evident i els seus fils no passen de 10 o 12 missatges. En canvi tu tens fils amb 2 o 3 pàgines de missatges de gent que et respon histèrica a les teves provocacions. A part d'això, tampoc entenc per què el tal Martin PO cau tan malament aquí. Una mica potser si, però tant?
Bé, cadascú valora el que li agrada, si ets fan dels nyordos provocadors, el Martin o el Psico per tu són potencials a ser votats. Obviament les provocacions i els catalanòfobs sempre fan debat i capten atenció, fan safareig, això es indiscutible. Per mi això serien potencials a ser votats a l'altre premi: "El Troll de l'any".
Provocadors si, però mai els hi he llegit res defensant la unitat de l'estat espanyol. Però bé, si ho diu algú amb la teva vista m'ho hauré de creure.
Potser no llegeixes tots els seus missatges, els dos són anti indepes pro espanyols, sempre amb sutilesa, esclar, no cauen en l'extrem del haverzt o el valencià100, i per no mencionar que tant el psico i el martin són multicomptes força evidents.
Quina subtilesa, la de riure-se'n d'independentistes que han patit agressions perquè no els agrada com pensen? Doncs aleshores mig fòrum és nyordo.
Home, aquest precisament és bastant obi que ho és d'espanyolista. |
Bon dia, Ja som a l'octubre, i crec que és hora que els partidaris del sufragi censatari fem les nostres propostes per una millor votació a usuari de l'Any. Les meves:- Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi participat al racó l'any en curs amb un mínim de missatges - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que hagi rebut una proporció de vots positius superior als negatius - Només tindrà dret a vot i a ser votat tothom que tingui una antiguitat mínima - Els usuaris bandejats no poden ser votats; en canvi, els donats de baixa voluntària durant l'any en curs, si compleixen els punts anteriors, sí poden ser votats - Els usuaris que incompleixin algun punt del anteriors, si tot i així volen votar hauran de fer públic el vot amb una justificació i un consell de savis usuaris decidirà si són vàlids (spoiler: la majoria no ho seran) Cap proposta més?
Crec que hauria de ser una combinació de tenir un cert número de missatges i positius (o no negatius).Precisament els trols acostumen a crear-se usuaris que duren uns pocs mesos en els quals tenen una activitat anormalment alta. Tranquil·lament en una setmana poden arribar a més de 300 missatges. |
https://mobile.twitter.com/KRIScatalunyaI a mes es català, jo no entenc aquesta mentalitat.
Homosexualitat. |
https://mobile.twitter.com/KRIScatalunyaI a mes es català, jo no entenc aquesta mentalitat.
Argimont, aquí no hi ha altre malalt que tu. |
https://mobile.twitter.com/KRIScatalunyaI a mes es català, jo no entenc aquesta mentalitat.
Com saps que és un tio? Home racionalment és una bona estratègia per obtenir mutuals
Perquè la seva foto no es d'altre persona |
https://mobile.twitter.com/KRIScatalunyaI a mes es català, jo no entenc aquesta mentalitat.
Perquè poses una foto d'una noia guapa i ja et segueix més gent. Tuiter és un camp de naps. No com el xat, però ho és.
És una noia normaleta. |
https://mobile.twitter.com/KRIScatalunyaI a mes es català, jo no entenc aquesta mentalitat.
Però aviam, si un home que es fa passar per dona al twitter té una malaltia mental, estàs dient que els homes que es fan passar per dones a la vida real també tenen una malaltia mental? O què estàs volent dir? |
https://mobile.twitter.com/KRIScatalunyaI a mes es català, jo no entenc aquesta mentalitat.
Ets una noia? |
https://mobile.twitter.com/KRIScatalunyaI a mes es català, jo no entenc aquesta mentalitat.
Tota la vida s'ha fet, des de que existeix internet, algunes són evidents i d'altres busquen realisme i enganyar.Per què ho fan? Tenen una malaltia mental? Doncs ves a saber, crec que si ho fan per fer humor en el fons no hi ha mala intenció, però si ho fan per atacar sí que hi ha mala intenció.Aquestes persones la majoria de vegades diuen que fan aquestes coses per defensar-se dels assetjadors i poder escriure amb llibertat però la realitat es que qui fa això tard o d'hora aprofita aquest anonimat i falsedat per atacar impunament, o sigui que ja em diràs, per mi en el fons adoptar una falsa personalitat es una cosa que només faria un potencial assetjador. |
https://mobile.twitter.com/KRIScatalunyaI a mes es català, jo no entenc aquesta mentalitat.
I per què ha de ser una malaltia mental? |
https://mobile.twitter.com/KRIScatalunyaI a mes es català, jo no entenc aquesta mentalitat.
No fer servir els diacrítics a soc sí que ho és. |
https://mobile.twitter.com/KRIScatalunyaI a mes es català, jo no entenc aquesta mentalitat.
Encara no has dit quina prova tens que demostri que no és una noia.
La foto es una noia canadenca que tu mateix pots trobar a internet amb una cerca per fotos.El problema es que sembla fins i tot que s'ha cregut el personatge
Doncs no costava res explicar això des del principi. La resta no tenim perquè saber això de la noia canadenca De totes maneres això tampoc demostra que la persona que hi ha darrere d'aquest compte no sigui una dona. |
https://mobile.twitter.com/KRIScatalunyaI a mes es català, jo no entenc aquesta mentalitat.
Encara no has dit quina prova tens que demostri que no és una noia.
La foto es una noia canadenca que tu mateix pots trobar a internet amb una cerca per fotos.El problema es que sembla fins i tot que s'ha cregut el personatge
Transfòbic! |
https://mobile.twitter.com/KRIScatalunyaI a mes es català, jo no entenc aquesta mentalitat.
potser es un tuitaire no binari. O un afeccionat a l'antropologia. O un trol. O un incel. O un avorrit random... |
https://mobile.twitter.com/KRIScatalunyaI a mes es català, jo no entenc aquesta mentalitat.
I què et fa sospitar o creure que no és una noia? A Twitter n'hi ha uns quants casos, potser el més conegut és el de la Marta Catalonia
Parlo amb una que la coneix i sempre ha parlat d'ella com noia. |
https://www.naciodigital.cat/noticia/226226/tc-tomba-impost-plusvaluesLa pregunta es perquè no te no te un caracter retroactiu si reconeix la seva il.legalitat.Jo de veritat que no entenc la justicia espanyols, ens diu que no era un impost legal , reconeix les demandes dels denunciants ....però perquè no aplica aquesta resolució a tothom?He editat , sembla que potser si no hi ha sentència ferma es pot reclamar ...Aquest impost es fins i tot mes important algunes vegades que l'impost de sucesions i donacions o transmisions patrimonials .A la epoca posterior a la bombolla inmobiliaria els terrenys i habitatges van perdre el valor que realment no es corresponia amb la formula de pagament d'hisenda
Alguns usuaris sembla que no s'adonen de la importancia d'aquesta mesura .https://www.elnacional.cat/ca/politica/hisenda-revisara-impost-plusvalues-seguir-implementant_662282_102.htmlA veure com garanteixen això |
https://www.naciodigital.cat/noticia/226226/tc-tomba-impost-plusvaluesLa pregunta es perquè no te no te un caracter retroactiu si reconeix la seva il.legalitat.Jo de veritat que no entenc la justicia espanyols, ens diu que no era un impost legal , reconeix les demandes dels denunciants ....però perquè no aplica aquesta resolució a tothom?He editat , sembla que potser si no hi ha sentència ferma es pot reclamar ...Aquest impost es fins i tot mes important algunes vegades que l'impost de sucesions i donacions o transmisions patrimonials .A la epoca posterior a la bombolla inmobiliaria els terrenys i habitatges van perdre el valor que realment no es corresponia amb la formula de pagament d'hisenda
Crec que no es tracta de sentències fermes, sinó de situacions fermes. És a dir: Si t'han fet la liquidació i no has presentat recurs en el termini d'un mes, aquesta és ferma. Per tant, entenc que només podrien reclamar aquells que hagin rebut la notificació de la liquidació durant el mes anterior a la publicació de la sentència (que encara no s'ha publicat, recordem)
Sí, però en el cas de l'autoliquidació (la que presenta hom mateix) també seria possible el procediment tributari de rectificació d'errors. Sempre, és clar, que no haguera prescrit (4 anys). |
https://www.naciodigital.cat/noticia/226226/tc-tomba-impost-plusvaluesLa pregunta es perquè no te no te un caracter retroactiu si reconeix la seva il.legalitat.Jo de veritat que no entenc la justicia espanyols, ens diu que no era un impost legal , reconeix les demandes dels denunciants ....però perquè no aplica aquesta resolució a tothom?He editat , sembla que potser si no hi ha sentència ferma es pot reclamar ...Aquest impost es fins i tot mes important algunes vegades que l'impost de sucesions i donacions o transmisions patrimonials .A la epoca posterior a la bombolla inmobiliaria els terrenys i habitatges van perdre el valor que realment no es corresponia amb la formula de pagament d'hisenda
Vejam en retroactiu això és impossible suposo que us adoneu oi?Però que és una mesura històrica no hi ha cap dubte.Això era un atracament de totes totes, es clar que ara els ajuntaments apujaran altres impostos i apa.
No he estudiat la sentència, però sí que pot ser retroactiva en la mesura que arran de la sentència podran generar-se reclamacions per ingressos indeguts (en el cas de liquidacions) o de rectificacions (en el cas d'autoliquidacions), cosa que ja succeïa amb les plusvàlues derivades de les anomenades vendes a pèrdues.Salut! |
https://www.naciodigital.cat/noticia/226226/tc-tomba-impost-plusvaluesLa pregunta es perquè no te no te un caracter retroactiu si reconeix la seva il.legalitat.Jo de veritat que no entenc la justicia espanyols, ens diu que no era un impost legal , reconeix les demandes dels denunciants ....però perquè no aplica aquesta resolució a tothom?He editat , sembla que potser si no hi ha sentència ferma es pot reclamar ...Aquest impost es fins i tot mes important algunes vegades que l'impost de sucesions i donacions o transmisions patrimonials .A la epoca posterior a la bombolla inmobiliaria els terrenys i habitatges van perdre el valor que realment no es corresponia amb la formula de pagament d'hisenda
Crec que no es tracta de sentències fermes, sinó de situacions fermes. És a dir: Si t'han fet la liquidació i no has presentat recurs en el termini d'un mes, aquesta és ferma. Per tant, entenc que només podrien reclamar aquells que hagin rebut la notificació de la liquidació durant el mes anterior a la publicació de la sentència (que encara no s'ha publicat, recordem)
No te gaire sentit dir que una llei es anticonstitucional i desprès nomès donar la rao als que reclamen... |
https://www.naciodigital.cat/noticia/226226/tc-tomba-impost-plusvaluesLa pregunta es perquè no te no te un caracter retroactiu si reconeix la seva il.legalitat.Jo de veritat que no entenc la justicia espanyols, ens diu que no era un impost legal , reconeix les demandes dels denunciants ....però perquè no aplica aquesta resolució a tothom?He editat , sembla que potser si no hi ha sentència ferma es pot reclamar ...Aquest impost es fins i tot mes important algunes vegades que l'impost de sucesions i donacions o transmisions patrimonials .A la epoca posterior a la bombolla inmobiliaria els terrenys i habitatges van perdre el valor que realment no es corresponia amb la formula de pagament d'hisenda
A dia d'avui, al no haver-se publicat la sentència del Constitucional al BOE no hi ha hagut cap canvi a la normativa, no té efectes pràctics encara. Per tant si algú està obligat a presentar la corresponent autoliquidació, cal que ho faci. |
https://www.naciodigital.cat/noticia/226226/tc-tomba-impost-plusvaluesLa pregunta es perquè no te no te un caracter retroactiu si reconeix la seva il.legalitat.Jo de veritat que no entenc la justicia espanyols, ens diu que no era un impost legal , reconeix les demandes dels denunciants ....però perquè no aplica aquesta resolució a tothom?He editat , sembla que potser si no hi ha sentència ferma es pot reclamar ...Aquest impost es fins i tot mes important algunes vegades que l'impost de sucesions i donacions o transmisions patrimonials .A la epoca posterior a la bombolla inmobiliaria els terrenys i habitatges van perdre el valor que realment no es corresponia amb la formula de pagament d'hisenda
Quèeeee?!!A casa nostra ens toca pagar un dineral abans del dia 2 de novembre per tema d'una herència. Saps si aquesta sentència s'aplica immediatament?
Són coses diferents. Per una herència pagaràs l'Impost de Successions (a la Generalitat), mentre que ací parlem de l'anomenada plusvàlua municipal (Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, IIVTNU).Ara bé, és possible que per l'herència també hages de pagar la plusvàlua si hi ha hagut un increment de valor dels bens urbans heretats. Jo et recomanaria demanar una pròrroga de sis mesos per a presentar l'IIVTNU. D'eixa forma guanyaràs temp fins que s'aclarisca el contingut i l'abast de la sentència del Prostitucional.
Per herència i donació també cal pagar plusvàlua. En canvi l'impost de successions queda condonat per la Generalitat si demostres que és habitatge habitual i no et vens l'immoble dins dels primers 5 anys després de rebre'l en herència. Creu-me. Tot això ho sé de primera mà. De fet ho estic vivint en aquests moments.Quant a la pròrroga, ja no la podem demanar (hem tingut uns merders de paperassa notarial que no vénen al cas però que ens han obligat a passar-nos dels 6 mesos de marge inicial) així que toca pagar sí o sí però si em dius que el TC obre la porta a suspendre l'impost i obligar a la devolució doncs és clar que m'interessa saber si m'afecta o no.De tota manera la meva data limit per pagar sense recàrrecs addicionals és el proper 2 de novembre així que ara per ara em toca pagar sí o sí. I la picossada no és pas petita. Esperem que la sentència del TC m'afavoreixi. Falta veure la sentència ferma, emperò. Qui m'hauria de dir que de cop i volta el TC em podria arribar a salvar el cul
Per herència i donació també cal pagar plusvàlua. Sempre que hi haja un increment de valor, és clar. Si no, no. En canvi l'impost de successions queda condonat per la Generalitat si demostres que és habitatge habitual i no et vens l'immoble dins dels primers 5 anys després de rebre'l en herència. Creu-me. Tot això ho sé de primera mà. De fet ho estic vivint en aquests moments.Supose que l'habitatge habitual deu estar exempt o deu comptar amb una bonificació pel que fa a l'Impost de Successions (al PV és així). No em conec la legislació tributària de Catalunya.Quant a la pròrroga, ja no la podem demanar (hem tingut un merders de paperassa notarial que no vénen al cas però que ens han obligat a passar-nos dels 6 mesos de marge inicial) així que toca pagar sí o sí però si em dius que el TC obre la porta a suspendre l'impost i obligar a la devolució doncs és clar que m'interessa saber si m'afecta o no.De tota manera la meva data limit per pagar sense recàrrecs addicionals és el proper 2 de novembre així que ara per ara em toca pagar sí o sí. I la picossada no és pas petita. Esperem que la sentència del TC m'afavoreixi. Falta veure la sentència ferma, emperò. Qui m'hauria de dir que de cop i volta el TC em podria arribar a salvar el cul Doncs en eixe cas supose que et tocarà pagar ara i reclamar més avant. Salut!
Muhammad escrigué: Doncs en eixe cas supose que et tocarà pagar ara i reclamar més avant. Espero poder reclamar perquè si la sentència ferma no té efectes retroactius i jo quedo fora de termini aleshores no p'odré recuperar res. Però sí, tenint en compte que la data límit per al pagament és el proper dia 2 de novembre doncs ara per ara em toca pagar el dineral i reclamar després. Sort que tinc els estalvis suficients per pagar-ho.
Vejam, per parts:T'equivoques. Precisament el TC vol tombar aquest impost perquè ningú no verifica que hi hagi hagut un increment real del valor si no que en virtut a una llei de l'època Aznar els ajuntaments assumeixen que hi ha hagut una plusvàlua tant sí com no i passen a cobrar-te'l i realment vivint'-ho com ho estic vivint jo ara mateix et puc certificar que l'ajuntamnet passa a cobrar-te'l sense haver comprovat si hi ha hagut una plusvàlua o no.Potser no m'he explicat bé adés.Em referia que fa cosa de tres anys, va eixir una sentència (crec que del TS) que va dir, si fa no fa, que en els casos de vendes a pèrdues o on no hi havia un increment de valor l'impost no es meritaria. A partir d'aleshores, es va generar un allau de reclamacions per parts dels despatxos d'advocats, amb diverses sentències favorables (jo mateix en vaig dur). Alguns ajuntaments (com el de València ciutat) van deixar de girar les liquidacions en aquests casos. D'altres no, per la qual cosa tan sols et quedava l'opció de reclamar, tant en via administrativa (on el més normal és que te la desestimaren) com en via judicial.En tot cas, insistisc, amb el marc que va generar aquella STS ja hi havia una base legal per a defensar la no meritació de l'impost en els supòsits on no hi havia un increment real del valor dels bens de naturalesa urbana (qüestió, d'altra banda, que correspon provar a l'interessat).En el cas concret de Catalunya les condicions per a l'exempció de l'impost de successions són les següents:- Habitatge habitual- L'immoble heretat no és subjecte de cap operació de compravenda immobiliària dins els primers 5 anys després de la lectura notarial de testament i l'acceptació de l'herència.Si hi ha més condicions d'exempció no ho sé ni m'importa. Jo només em sé el que m'afecta a mi i para de comptarNo estic ara actualizat respecte de la legislació valenciana, però crec recordar que eixos requisits també s'hi preveien.Espero poder reclamar perquè si la sentència ferma no té efectes retroactius i jo quedo fora de termini aleshores no p'odré recuperar res. Però sí, tenint en compte que la data límit per al pagament és el proper dia 2 de novembre doncs ara per ara em toca pagar el dineral i reclamar després. Sort que tinc els estalvis suficients per pagar-ho.Sí, ja veurem exactament quines conseqüències pràctiques té la STC. Jo tinc algunes possibles reclamacions familiars.Molta sort amb el teu cas! |
Kuruluș: Osman és una sèrie de televisió de ficció històrica i aventures turca, creada per Mehmet Bozdağ i dirigida per Metin Günay. Narra la història de la vida d'Osman I, fundador de l'Imperi Otomà.Kuruluş Osman és una de les sèries més reeixides de la història televisiva turca.Jo encara no l'he vista i no sé si és bona o dolenta. Però a la temporada 3 hi tenen una important presència els ferotges guerrers mercenaris catalans.https://youtu.be/ZNPKio8H9jw
La sang afegida per el cutre cgi és lo millor que he vist hui. |
Kuruluș: Osman és una sèrie de televisió de ficció històrica i aventures turca, creada per Mehmet Bozdağ i dirigida per Metin Günay. Narra la història de la vida d'Osman I, fundador de l'Imperi Otomà.Kuruluş Osman és una de les sèries més reeixides de la història televisiva turca.Jo encara no l'he vista i no sé si és bona o dolenta. Però a la temporada 3 hi tenen una important presència els ferotges guerrers mercenaris catalans.https://youtu.be/ZNPKio8H9jw
Sembla que ens representen com a catalans no? Res d'aragonesos ni espanyols, que coses més aberrants s'han vist. |
Kuruluș: Osman és una sèrie de televisió de ficció històrica i aventures turca, creada per Mehmet Bozdağ i dirigida per Metin Günay. Narra la història de la vida d'Osman I, fundador de l'Imperi Otomà.Kuruluş Osman és una de les sèries més reeixides de la història televisiva turca.Jo encara no l'he vista i no sé si és bona o dolenta. Però a la temporada 3 hi tenen una important presència els ferotges guerrers mercenaris catalans.https://youtu.be/ZNPKio8H9jw
Èpica, èpica... Veient el trailer sembla una mica trunyera, eh?No sé si Osman es va arribar a enfrontar mai directament als almogàvers, però sí que la destrossa que aquests van fer a altres beilicats i als bizantins li va facilitar molt el camí per a que es convertís en el principal estat turc a Anatòlia. |
Molt bon dia a tothom. En les properes setmanes us presentaré llibres que s'han publicat recentment i que m'han cridant l'atenció. Les temàtiques seran variables. En aquest fil us presento el llibre titulat 'Llengua i República. El Manifest Koiné argumentat', una obra escrita pels lingüistes del Grup Koiné.RESUML'impacte del Manifest Koiné, promogut per l’associació Llengua i República, i presentat el 31 de març del 2016 fou tan gran i el nombre de respostes (amigues o enemigues) tan elevat, que es va fer impossible seguir el ritme abassegador de desqualificacions, atacs i tergiversacions sabotejar dolosament el debat a què els signants del manifest aspiraven. Llengua i República. El Manifest Koiné argumentat és el fruit de quatre anys de treball, en què els autors del Manifest responen els arguments i els prejudicis que calia rebatre i les evidències de la ignorància o la mala fe amb què molts dels detractors del manifest han actuat.Aquí el podeu comprar. PREU: 15€.Poc més cal afegir al resum. Ideal per aprendre les argumentacions necessàries sobre el tema lingüístic. Més sobre el tema:Quan va aparèixer a escena el Manifest Koiné, que defensava que a la República independent el català havia de ser "la llengua de referència nacional i d'ús comú", va ser qualificat de racista i supremacistaAra el grup respon als "atacs" amb un nou llibre https://t.co/MjoeMfEEBy— diariARA Ignasi) October 18, 2021Llista de llibres recomanats en fils anteriors:- (II) Els salaris de la ira- (I) El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització
Aquest llibre promet ser molt interessant, però possiblement pateixi la mateixa campanya que el manifest Koiné, rebutjat àdhuc per gent com el Rufian, sense haver-lo ni llegit. Només posant-li la llufa de racista, sense ningú que el gosi defensar, pam, efecte aconseguit. En Luther King tenia algunes sentències molt escaients a la merda d'Estat on vivim, on el silenci de la progressia espanyola és total, com ara:The ultimate tragedy is not the oppression and cruelty by the bad people but the silence over that by the good people.The hottest place in Hell is reserved for those who remain neutral in times of great moral conflict.
Home, ja posats a citar en Luther King, també va dir que:Nothing in all the world is more dangerous than sincere ignorance and conscientious stupidity. |
Molt bon dia a tothom. En les properes setmanes us presentaré llibres que s'han publicat recentment i que m'han cridant l'atenció. Les temàtiques seran variables. En aquest fil us presento el llibre titulat 'Llengua i República. El Manifest Koiné argumentat', una obra escrita pels lingüistes del Grup Koiné.RESUML'impacte del Manifest Koiné, promogut per l’associació Llengua i República, i presentat el 31 de març del 2016 fou tan gran i el nombre de respostes (amigues o enemigues) tan elevat, que es va fer impossible seguir el ritme abassegador de desqualificacions, atacs i tergiversacions sabotejar dolosament el debat a què els signants del manifest aspiraven. Llengua i República. El Manifest Koiné argumentat és el fruit de quatre anys de treball, en què els autors del Manifest responen els arguments i els prejudicis que calia rebatre i les evidències de la ignorància o la mala fe amb què molts dels detractors del manifest han actuat.Aquí el podeu comprar. PREU: 15€.Poc més cal afegir al resum. Ideal per aprendre les argumentacions necessàries sobre el tema lingüístic. Més sobre el tema:Quan va aparèixer a escena el Manifest Koiné, que defensava que a la República independent el català havia de ser "la llengua de referència nacional i d'ús comú", va ser qualificat de racista i supremacistaAra el grup respon als "atacs" amb un nou llibre https://t.co/MjoeMfEEBy— diariARA Alba) October 18, 2021Llista de llibres recomanats en fils anteriors:- (II) Els salaris de la ira- (I) El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització
Amunt |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Això no es un problema d'esquerres , es un problema del neoliberalisme que s'ha imposat , perquè s'ha fet un dogma messiànic especialment als Estats Units |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Occident ja està destruït amb la immigració massiva i descontrolada, les falses pandèmies, el feminisme supremacista i algunes coses més. I ho dic jo, que sempre he sigut progressista, però per sort tinc una mica de cervell per adonar-me de certes coses i rectificar si s'escau.
i per tarats com tu Miquel |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Tant com aconseguir que es destruisca la societat pot ser no... Però el que sí ha aconseguit és que jo simpatitze amb la dreta, la qual cosa és molt...
Et sembla poc destruïda una societat amb una natalitat de 1,0 fills per dona i on un 50% de matrimonis acaba en divorci?Quan vagin morint els que avui dia tenen més de 65 anys Catalunya serà irreconeixible.
Les transicions demogràfiques tenen a veure amb coses diferents a les que comentes. |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
En Putin destruirà Occident a base de Poloni, això segur. |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Com puc votar per en Putin a les pròximes eleccions? |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Tant com aconseguir que es destruisca la societat pot ser no... Però el que sí ha aconseguit és que jo simpatitze amb la dreta, la qual cosa és molt...
Et sembla poc destruïda una societat amb una natalitat de 1,0 fills per dona i on un 50% de matrimonis acaba en divorci?Quan vagin morint els que avui dia tenen més de 65 anys Catalunya serà irreconeixible.
Això no sembla culpa del progressisme actual, de fet, crec que podriem dir que és una tendència mundial. Fins i tot als països asiàtics com el Japó o Corea, que són molt conservadors en comparació a Occident, porten la mateixa tendència. I sincerament, a mi me la suda, no és necessari que tothom tingui com a màxima aspiració trobar parella i tenir 6 fills. El problema de tot això és que ens hem dedicat a importar immigració totalment incompatible amb els valors occidentals i en nombre massa alts com per integrar-la, i que tenim un sistema de pensions que funcionava fa 40 anys però que avui dia ja no té sentit.
No es questio de tenir parella, es questio de que la seguent generacio creix totalment trencada, i la seguent ja ni tho explico. Moral, espiritual, i economicament |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Tant com aconseguir que es destruisca la societat pot ser no... Però el que sí ha aconseguit és que jo simpatitze amb la dreta, la qual cosa és molt...
Jo tant com simpatitzar amb la dreta no, però sí que ha fet que ja no vegi l'esquerra com abans.
A tu t'agrada fer el troll, però jo tampoc veig l'esquerra com abans, i en conec que pensen igual. Aliniar-me amb la dreta tampoc ho faré per motius de valors. Però d'aquí a assumir certes demagògies de l'esquerra dels darrers temps, tampoc.L'esquerra d'abans no tornarà, la societat de l'estat del benestar (que aquest nom no sabria dir si és un sarcasme, un eufemisme o no se'n foten del tot) ha fet més mal que la pandèmia, amb la diferència que no es cura amb cap vacuna.
No sé per què aquesta mania de dir-me troll, de veritat.Jo mai m'aliniaré amb la dreta, va completament en contra de la meva visió del món. Però l'esquerra fa temps que l'engegada a la merda. No temin per què ser de dretes, ni d'esquerres ni de res. |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Estaria bé la font original, el video o les declaracions originals de Putin.
Tots els fils que obre enllacen el seu blog. |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
El darrer far...trumpista,Panflet per nazis i subnormals.
Quan surtis del teu món de porros i menjar ràpid per emportar te n'adonaràs que la Catalunya de la teva infància que pretens reproduïr passats els 40 ha deixat d'existir.Mentretant, això sí, hauràs pogut descarregar molta dopamina per les xarxes socials posicionant-te com el més progre del veïnat.
Falten zombies i ho bordes
Lluc escrigué: Falten zombies i ho bordesBup!!!! bup!!!! fa el gosset |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Jo no li diria pas "progressisme" però la degradació ideològica d'Occident, i especialment del món anglosaxó, és evident.Tot aquest moviment woke, neopuritanisme, relativisme liberal, ... no ve pas de l'esquerra, ni molt menys del marxisme, com diuen alguns desinformats. L'esquerra marxista ha estat derrotada, no té ni de lluny aquesta influència a la societat. Tot això ve de la propaganda orientada a la propagació del capitalisme global i la relació mercantil a tots els àmbits de la vida, destruint estructures tradicionals, comunitats nacionals i altres obstacles per aquest objectiu.
Llevat de 4 frikis que encara volen anar d'estalinistes clàssics, l'esquerra marxista és la principal abanderada de les tendències "woke". Una altra cosa és que el capitalisme també estigui promovent aquestes tendències, doncs al cap i a la fi l'objectiu que cerquen capitalisme i comunisme és el mateix: buidar el món de tradicions i identitats per a construir-hi el seu propi paradís terrenal. |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
I del Barça, n'ha dit res ?
Sí, que en Messi tornarà al Barça, en Laporta trencarà amb Nike i tornarà Meyba, i la propera estrella mediàtica serà un futbolista nascut a Berga que domina els pronoms febles |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Això ja se sabia des de fa força temps, fins i tot des d'abans que apareixés la ideologia "Progre" tal i com la coneixem actualment. El que està clar és que a Occident va directe cap a la seva destrucció i ha arribat a un punt en el que és absolutament impossible aturar-ho.Per a resumir-ho, el canvi que presenciarem en les dècades properes serà equivalent al que hi va haver entre l'imperi romà i l'Edat Mitjana. |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Jo no li diria pas "progressisme" però la degradació ideològica d'Occident, i especialment del món anglosaxó, és evident.Tot aquest moviment woke, neopuritanisme, relativisme liberal, ... no ve pas de l'esquerra, ni molt menys del marxisme, com diuen alguns desinformats. L'esquerra marxista ha estat derrotada, no té ni de lluny aquesta influència a la societat. Tot això ve de la propaganda orientada a la propagació del capitalisme global i la relació mercantil a tots els àmbits de la vida, destruint estructures tradicionals, comunitats nacionals i altres obstacles per aquest objectiu.
Com es pot ser purità i relativista al mateix temps?
La mateixa persona:Milions d'animals són sacrificats degollats i dessagnats amb patiment per fer carn halal? És la seva cultura i s'ha de respectar. Relativisme.Em faig vegana. Puritanisme.Si diu que és una dona, cal tractar-lo de dona i que vagi als vestuaris de dona, encara que tingui els collons més grossos que un cavall i aspecte de mascle. Relativisme.Puritanisme.El món és contradictori. Ho veiem cada dia. |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Tant com aconseguir que es destruisca la societat pot ser no... Però el que sí ha aconseguit és que jo simpatitze amb la dreta, la qual cosa és molt...
Home, una mica de simpatia sí que he desenvolupat per alguns dretans, com Bolsonaro, que m'agrada com està duent el tema de la "pandèmia". |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
El darrer far...trumpista,Panflet per nazis i subnormals.
Quan surtis del teu món de porros i menjar ràpid per emportar te n'adonaràs que la Catalunya de la teva infància que pretens reproduïr passats els 40 ha deixat d'existir.Mentretant, això sí, hauràs pogut descarregar molta dopamina per les xarxes socials posicionant-te com el més progre del veïnat.
Gràcies, no prenc drogues i menjo a bons restaurants, a més la dona cuina de maravella i jo també sé cuinar bons plats.La Catalunya de la meva infància era misèria i companyia.No sóc progre, no m'agraden els progres, però els nazis retardats em feu més fàstic encara. |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
El que digui aquest dictador psicòpata no té cap mena de rellevància.
Et pot agradar més o menys però mira, no. Irrellevant no ho és res del que diu.
Potser depèn de la persona, per mí, és irrellevant.DD'altra banda aquest home és un cretí |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
El darrer far...trumpista,Panflet per nazis i subnormals.
Fins i tot el dia en que uns MENAs et fotin una bona pallissa o una punyalada et seguiràs pensant que la teva estimada Barcelona és tan catalana com sempre
Em sé defensar, no m'agrada BCN i tu ets un troll patètic que devia rebre bones pallisses de petit.
Moltes felicitats xaval, però hauries de saber que els cursets d'arts marcials no et fan invencible i menys contra un grup de gent. |
Putin vaticina que el progressisme actual destruirà OccidentNo podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat “Woke”, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.[...]LLEGIU-NE MÉSFont
Roderica fas cagar |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Som humans i funcionem per emocions.La por és una de les més fortes.
Però tanta por per una simple grip forta no és normal. Jo no tinc por de contagiar-me, em resulta indiferent.
En efecte, no és normal que hagen muntat una màquina de fer por tan enorme per una "grip forta".Per això els conspiracionistes ixen com bolets, perquè o les elits s'han tornat xirivia i ens prenen per formigues en un terrari o hi ha alguna cosa amagada que no diuen i per això s'afanyen a voler inocular-nos el licor experimental.L'autor de l'acudit següent, un ninotaire australià, diuen que l'han despatxat de la faena.
Discrepo. Jo trobo normal que enfront el desconegut es volgués crear por per prevenir una posible muntessin |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Potser t'hauries de plantejar quin trastorn psiquiàtric tens tu, que mentre la immensa majoria de la societat estem intentat recuperar la nostra vida normal ara que apareix una escletxa de llum tu encara continues obrint els mateixos fils que fa un any. Respira i diverteix-te una mica, va.
El problema es que a cops un tarat diu coses que encaixen més amb la realitat observada que el relat oficial... on deixa aixó a la resta de "caps ben moblats"?
Potser no estan tan moblats. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Potser t'hauries de plantejar quin trastorn psiquiàtric tens tu, que mentre la immensa majoria de la societat estem intentat recuperar la nostra vida normal ara que apareix una escletxa de llum tu encara continues obrint els mateixos fils que fa un any. Respira i diverteix-te una mica, va.
El problema es que a cops un tarat diu coses que encaixen més amb la realitat observada que el relat oficial... on deixa aixó a la resta de "caps ben moblats"?
Ha passat moltes vegades, però en aquest cas sembla impossible perquè implicaria que centenars de centres d'investigació, hospitals i milers d'experts estan conxorxats per mentir. I perquè sempre es presenta el cas de manera totalment confusa.
Per què tornes al punt de partida? Ja t'he demostrat dalt quines són les proves. No cal que ningú estigui conxorxat, els uns estan sonats i munten el que han muntat i els altres simplement segueixen ordres i no es plantegen res. Això és tot. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Potser t'hauries de plantejar quin trastorn psiquiàtric tens tu, que mentre la immensa majoria de la societat estem intentat recuperar la nostra vida normal ara que apareix una escletxa de llum tu encara continues obrint els mateixos fils que fa un any. Respira i diverteix-te una mica, va.
El problema es que a cops un tarat diu coses que encaixen més amb la realitat observada que el relat oficial... on deixa aixó a la resta de "caps ben moblats"?
Ha passat moltes vegades, però en aquest cas sembla impossible perquè implicaria que centenars de centres d'investigació, hospitals i milers d'experts estan conxorxats per mentir. I perquè sempre es presenta el cas de manera totalment confusa.
La lógica del capitalisme no es compatible amb la ciència quan s'arriba a certes magnituds. No hi ha més conspiració que la de la lógica dels accionistes de les farmacéutiques sumada a la por del personal, el sensacionalisme i indigéncia mental periodística i la inutilitat dels polítics.
Sobrevalores el poder de les farmacèutiques completament. Al món hi ha multitud de lobbies econòmics i sectors importantíssims que estan perdent molts diners amb tot això. I evidentment que hi ha centres de recerca, investigadors i universitats independents. Especialment quan es tracta d'un virus que han tractat pràcticament tots els hospitals del planeta.
touché. Hi pensaré. Però tu sobrevalores la l'empatia dels que mouen els fils. No sé a qué ha vingut tota aquesta parada, però ben t'asseguro que no ha estat per deturar una malatia amb un 1% de mortalitat (com a molt)
No és empatia. Si es para l'economia els governs necessiten fer-hi alguna cosa. És necessitat. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
no entenc perque sou tant burrosEs una cosa que ha passat moltes vegades al llarg de l historia, al principi es sabia poc per tant la prudencia es el primer. Es un virus que en certes persones els afecta molt, sembla per un tema de defectes en el genoma. Acabara matant un 1-2% de la població mundial.En el fons es un problema sanitari, que els civils no saben gestionar bé. A la població en general els arriba massa informació i com que no tenen criteri acaben dient imbecilitats
No és la primera que s'enganya la població mundial amb una falsa pandèmia, ja ho van fer amb la grip A. Si vols saber què és una pandèmia de veritat, llegeix sobre la pesta negra.
Au, un altre ximple que s'ha cregut el muntatge de la Pesta Negra...
Es creu que la pesta va poder arribar a tenir un 70 o 80 % de mortalitat. Res a veure amb el 0,02 % de mortalitat de la Covid, que han venut com si fos una pesta negra 2.0. El problema de la gent és que ni s'han molestat a contrastar dades tan bàsiques com aquestes, és com si no sabessin ni sumar.
No "es creu", el ramat s'ho creu |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Fa 8 dies va morir de covid un molt bon amic, llàstima no hagués mort un subnormal negacionista en el seu lloc.
Vaccinat? |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Suposo que ho ha dit, però és PARANOIA. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Som humans i funcionem per emocions.La por és una de les més fortes.
Però tanta por per una simple grip forta no és normal. Jo no tinc por de contagiar-me, em resulta indiferent.
En efecte, no és normal que hagen muntat una màquina de fer por tan enorme per una "grip forta".Per això els conspiracionistes ixen com bolets, perquè o les elits s'han tornat xirivia i ens prenen per formigues en un terrari o hi ha alguna cosa amagada que no diuen i per això s'afanyen a voler inocular-nos el licor experimental.L'autor de l'acudit següent, un ninotaire australià, diuen que l'han despatxat de la faena.
El Roto, famós ninotaire d'El País, també està fent vinyetes molt bones criticant el tinglao. Ja li han donat un toc.
Famós pel seu racisme anticatalà. Fot el camp del xat ja, rata castellana.
No m'interessa el nacionalisme. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Som humans i funcionem per emocions.La por és una de les més fortes.
Però tanta por per una simple grip forta no és normal. Jo no tinc por de contagiar-me, em resulta indiferent.
En efecte, no és normal que hagen muntat una màquina de fer por tan enorme per una "grip forta".Per això els conspiracionistes ixen com bolets, perquè o les elits s'han tornat xirivia i ens prenen per formigues en un terrari o hi ha alguna cosa amagada que no diuen i per això s'afanyen a voler inocular-nos el licor experimental.L'autor de l'acudit següent, un ninotaire australià, diuen que l'han despatxat de la faena.
El Roto, famós ninotaire d'El País, també està fent vinyetes molt bones criticant el tinglao. Ja li han donat un toc.
Sabeu si hi ha cap ninotaire nostrat escèptic o contrari al coronacirc?
No en conec cap. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Potser t'hauries de plantejar quin trastorn psiquiàtric tens tu, que mentre la immensa majoria de la societat estem intentat recuperar la nostra vida normal ara que apareix una escletxa de llum tu encara continues obrint els mateixos fils que fa un any. Respira i diverteix-te una mica, va.
No hi ha cap escletxa de llum, els que manen segueixen mantenint a la gent en la foscor.Un virus de la grip modificat artificialment, per més mortalitat que tinguí, que no en te tanta, no és motiu per aquesta histèria a escala planetària.
No sé a quina escletxa de llum es refereix. Les mascaretes segueixen sent obligatòries en interiors i diuen que seguiran indefinidament, hi ha controls discriminatoris en aeroports, es permeten els passaports nazis covid... No sé què entén aquesta gent per normalitat. Una normalitat que va desaparèixer fonamentalment per culpa d'ells, els covidans, la gent del carrer, els telecreients, els coronaestafats, els qui fa mesos obrien desenes de fils al xat anunciant l'Apocalipsi... Ells són els principals culpables, no ho oblidem. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Per no obrir un altre fil sobre tema semblant, posaré aquí, traduïes al català, les conclusions d'un estudi que ha fet el biòleg basc Jon Ander Etxebarria Gárate. L'estudi, que es titula "Test PCR y vacunas, nuestros gobernantes siguen mintiendo a la población a través de estadística manipulada", es pot llegir al web de Biòlegs per la veritat. Enllaç aquí. CONCLUSIONS.Els positius estan íntimament relacionats amb el nombre de tests realitzats, a més tests més positius, per tant la pandèmia es transforma en allò que es pot anomenar una pandèmia de tests. Existeix una relació directa entre les dosis administrades de la vacuna i la IA.Existeix una relació directa entre les dosis administrades de la vacuna i els casos positius en coincidència amb les franges d'edats.S'intenta penalitzar els joves adjudicant-los l'augment dels positius quan aquests es deuen més a la vacunació que al mateix oci.A major % de vacunació completa major taxa de casos per 100.000 habitants si fem una comparativa amb diferents països d'Europa.Bilbao a 20 de juliol de 2021. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
no entenc perque sou tant burrosEs una cosa que ha passat moltes vegades al llarg de l historia, al principi es sabia poc per tant la prudencia es el primer. Es un virus que en certes persones els afecta molt, sembla per un tema de defectes en el genoma. Acabara matant un 1-2% de la població mundial.En el fons es un problema sanitari, que els civils no saben gestionar bé. A la població en general els arriba massa informació i com que no tenen criteri acaben dient imbecilitats
No és la primera que s'enganya la població mundial amb una falsa pandèmia, ja ho van fer amb la grip A. Si vols saber què és una pandèmia de veritat, llegeix sobre la pesta negra.
si llegeixo sobre el tema i son mortalitats diferents, entorn al 60%en un nou patogen el primer es la prudencia |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Bé, proposaré jo mateix un terme psiquiàtric: ideació delirant pandèmica compulsiva. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
En termes psiquiàtrics ni punyetera idea, en termes normals:Por a la mort.
Hi ha molt d'això en aquesta histèrica col·lectiva. Molta gent sembla que se n'hagin assabentat ara que la mort existeix. Tinc una mala notícia per a ells: van a morir tots.
Avui dia la gent fa tantes coses per por de morir-se que sempre estan malts....Està escrit: Tota ànima provarà la mort.
El cas és que molts estan cagats per si agafen el virus (a alguns els ho he sentit dir així, literalment), perquè pensen que és un virus terriblement perillós i mortal, que és el relat que els ha arribat de la tele, dels polítics i dels "experts". No sé si saben que, mentre no siguin ancians, tenen un 99 % de possibilitats que no els passi absolutament res, o ni això saben. Deu ser molt dur viure amb aquesta por irracional i paranoide (i aquí ja podríem parlar d'hipocondria i altres transtorns associats). També haurien de tenir por d'anar en cotxe, de caminar pel carrer, de pujar en tren o en avió... No sé, no entenc la ment dels covidiotes. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Imagino que amb els mateixos termes que definirien algú que creu en conspiracions sobre pandèmies planificades.
Aquest és el problema, que la psiquiatria sempre ha estat al servei del poder i de la moral imperant. Els psiquiatres són els guardians de lo "normal" i de lo políticament correcte, i si ara lo normal és creure en pandèmies imaginàries, els assenyats són els qui hi creuen i els bojos els qui no s'empassen la bola, igual que a l'edat mitjana els assenyats eren els qui creien en Déu i en les bruixes i els heretges els qui no s'ho empassaven. El tema d'aquest fil tenia truc per això. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Potser t'hauries de plantejar quin trastorn psiquiàtric tens tu, que mentre la immensa majoria de la societat estem intentat recuperar la nostra vida normal ara que apareix una escletxa de llum tu encara continues obrint els mateixos fils que fa un any. Respira i diverteix-te una mica, va.
El problema es que a cops un tarat diu coses que encaixen més amb la realitat observada que el relat oficial... on deixa aixó a la resta de "caps ben moblats"?
Ha passat moltes vegades, però en aquest cas sembla impossible perquè implicaria que centenars de centres d'investigació, hospitals i milers d'experts estan conxorxats per mentir. I perquè sempre es presenta el cas de manera totalment confusa.
La lógica del capitalisme no es compatible amb la ciència quan s'arriba a certes magnituds. No hi ha més conspiració que la de la lógica dels accionistes de les farmacéutiques sumada a la por del personal, el sensacionalisme i indigéncia mental periodística i la inutilitat dels polítics.
Sobrevalores el poder de les farmacèutiques completament. Al món hi ha multitud de lobbies econòmics i sectors importantíssims que estan perdent molts diners amb tot això. I evidentment que hi ha centres de recerca, investigadors i universitats independents. Especialment quan es tracta d'un virus que han tractat pràcticament tots els hospitals del planeta.
touché. Hi pensaré. Però tu sobrevalores la l'empatia dels que mouen els fils. No sé a qué ha vingut tota aquesta parada, però ben t'asseguro que no ha estat per deturar una malatia amb un 1% de mortalitat (com a molt)
No arriba a l'1 % ni de bon tros. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Potser t'hauries de plantejar quin trastorn psiquiàtric tens tu, que mentre la immensa majoria de la societat estem intentat recuperar la nostra vida normal ara que apareix una escletxa de llum tu encara continues obrint els mateixos fils que fa un any. Respira i diverteix-te una mica, va.
No hi ha cap escletxa de llum, els que manen segueixen mantenint a la gent en la foscor.Un virus de la grip modificat artificialment, per més mortalitat que tinguí, que no en te tanta, no és motiu per aquesta histèria a escala planetària.
En quina foscor? Que no us han donat la raó?
Sort que tenim gent com tu, que ens il·lumina. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Som humans i funcionem per emocions.La por és una de les més fortes.
Però tanta por per una simple grip forta no és normal. Jo no tinc por de contagiar-me, em resulta indiferent.
Tu ets el més cagat de tots, que vas cridant pels passadissos del xat que hi ha una conspiració mundial. Tens el culet que no entra ni un gra d'arròs!
Mai he parlat de conspiracions. No crec en conspiracions.
Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels políticsAixò és creure en una conspiració a gran escala. La més gran de la història.
No, això és denunciar la imbecil·litat humana. Conspiració és creure que hi ha una pandèmia terrible semblant a la pesta negra amb totes les evidències en contra.
Doncs treballa't un fil amb totes aquestes evidències. Creure en el que diuen totes les universitats del món és sentit comú. Si creus que s'equivoquen -o menteixen totes- és que hi ha una conspiració a gran escala per enganyar la gent. Demostra-ho.
Ja vaig obrir aquest fil: Proves que demostren que la "pandèmia" és una estafaDemostrar que la pandèmia és una farsa és la cosa més fàcil del món. Ja per començar, només un 0'02 % de la població mundial ha mort per causes atribuïdes al suposat virus. Si consideres que això són les xifres d'una pandèmia apocalíptica, fes-t'ho mirar. I si a això afegim que l'OMS va canviar els criteris per declarar pandèmies fa alguns anys, la cosa resta bastant clara. Els conspiracionistes sou vosaltres.Ara demostra'm tu on és el virus megaperillós i ultracontagiós amb un 4 o 5 % de letalitat segons deien l'OMS i els "experts" en abril de 2020 i que anava a matar 50 milions de persones en 15 dies. O la conspiració aquesta que diu que la grip va desaparèixer l'any passat.
S'han contagiat gairebé 1 milió de catalans en els últims 18 mesos. A mi si que em sembla una pandèmia. La mortalitat és baixa, però les hospitalitzacions no. El sistema sanitari ha estat en enorme estrés durant tots aquests mesos a molts països. I ara cauen les xifres perquè un 80% de la societat està vacunada. Suposo que per tu els metges i infermers han viscut una al·lucinació col·lectiva segons tu, oi?"Oh, la OMS la va cagar en una previsió! Oh no, la OMS no és un organisme pur i independent com ens agradaria!" Gràcies, però ja fa temps que no tenim 14 anys i no ens mamem el dit.
CONCLUSIONS.Els positius estan íntimament relacionats amb el nombre de tests realitzats, a més tests més positius, per tant la pandèmia es transforma en allò que es pot anomenar una pandèmia de tests.Existeix una relació directa entre les dosis administrades de la vacuna i la IA.Existeix una relació directa entre les dosis administrades de la vacuna i els casos positius en coincidència amb les franges d'edats.S'intenta penalitzar els joves adjudicant-los l'augment dels positius quan aquests es deuen més a la vacunació que al mateix oci.A major % de vacunació completa major taxa de casos per 100.000 habitants si fem una comparativa amb diferents països d'Europa.Bilbao a 20 de juliol de 2021.
Conclusions de qui sobre què? |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Folie à plusieurs. |
Hola. Me n'havia anat del fòrum en vista del panorama que hi ha per aquí, però he decidit tornar-hi perquè de vegades m'avorreixo i encara tinc coses a dir. A més a més, he tingut un petit accident domèstic que m'impedirà fer vida normal durant alguns dies i no tinc molt més a fer. Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels polítics. Tinc clar que, en la seva vessant col·lectiva, el nom tècnic seria al·lucinació col·lectiva, com quan a l'edat mitjana creien en bruixes i coses semblants. Pànic i histèria col·lectiva també serien termes apropiats. Però, com es podrien definir els casos individuals? És a dir, quan a pesar de totes les evidències en contra i de tota la informació disponible un individu viu convençut que l'envolta una pandèmia terrible, té una por irracional del contagi, sempre porta mascareta a tot arreu... En aquests casos, de quin tipus de transtorn estaríem parlant?Bé, espero que puguem tenir un debat més o menys interessant, que sé que aquí també hi ha gent amb dos dits de front i amb els quals es pot parlar.
Som humans i funcionem per emocions.La por és una de les més fortes.
Però tanta por per una simple grip forta no és normal. Jo no tinc por de contagiar-me, em resulta indiferent.
Tu ets el més cagat de tots, que vas cridant pels passadissos del xat que hi ha una conspiració mundial. Tens el culet que no entra ni un gra d'arròs!
Mai he parlat de conspiracions. No crec en conspiracions.
Aquest cop m'agradaria obrir un debat sobre com es podria definir amb termes psiquiàtrics el transtorn que fa que moltes persones (la immensa majoria de la societat) creguin durant mesos i anys en l'existència de pandèmies imaginàries que només existeixen en la televisió i en els discursos dels políticsAixò és creure en una conspiració a gran escala. La més gran de la història.
No, això és denunciar la imbecil·litat humana. Conspiració és creure que hi ha una pandèmia terrible semblant a la pesta negra amb totes les evidències en contra.
Doncs treballa't un fil amb totes aquestes evidències. Creure en el que diuen totes les universitats del món és sentit comú. Si creus que s'equivoquen -o menteixen totes- és que hi ha una conspiració a gran escala per enganyar la gent. Demostra-ho.
Ja vaig obrir aquest fil: Proves que demostren que la "pandèmia" és una estafaDemostrar que la pandèmia és una farsa és la cosa més fàcil del món. Ja per començar, només un 0'02 % de la població mundial ha mort per causes atribuïdes al suposat virus. Si consideres que això són les xifres d'una pandèmia apocalíptica, fes-t'ho mirar. I si a això afegim que l'OMS va canviar els criteris per declarar pandèmies fa alguns anys, la cosa resta bastant clara. Els conspiracionistes sou vosaltres.Ara demostra'm tu on és el virus megaperillós i ultracontagiós amb un 4 o 5 % de letalitat segons deien l'OMS i els "experts" en abril de 2020 i que anava a matar 50 milions de persones en 15 dies. O la conspiració aquesta que diu que la grip va desaparèixer l'any passat.
S'han contagiat gairebé 1 milió de catalans en els últims 18 mesos. A mi si que em sembla una pandèmia. La mortalitat és baixa, però les hospitalitzacions no. El sistema sanitari ha estat en enorme estrés durant tots aquests mesos a molts països. I ara cauen les xifres perquè un 80% de la societat està vacunada. Suposo que per tu els metges i infermers han viscut una al·lucinació col·lectiva segons tu, oi?"Oh, la OMS la va cagar en una previsió! Oh no, la OMS no és un organisme pur i independent com ens agradaria!" Gràcies, però ja fa temps que no tenim 14 anys i no ens mamem el dit.
Allò de la desaparició de la grip quan ho expliques?
La grip també és una al·lucinació col·lectiva?
No sé, l'any passat van dir que la grip havia desaparegut a l'Estat espanyol i a tot l'hemisferi sud. Només 6 o 7 casos es van detectar. Enguany diuen que la grip torna i que hem de tenir molta por. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Ara sí que començo a estar preocupat. Estic d'acord amb tu. Que tot se'n vagi a fer la mà no em preocupa, al contrari, crec que la fi de la nostra civilització seria beneficiosa pel planeta. Però estar d'acord amb tu sí que és un tema de psiquiàtric.
Doncs sí, realment és preocupant que ho estiguis. Qui és el planeta? Vull dir, no acabo d'entendre aquesta hippiosa empatia amb el "planeta". És un ésser viu? Si et refereixes als animals, si els humans desapareguessin el primer que passaria seria que moririen molts i molts milions d'animals domèstics.
seria que moririen molts i molts milions d'animals domèstics. I seria un consol per a la resta d'espècies, sobretot pel que fa als gats. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
En gargamel segons ell:La realitat:
Hahaha. M'has fet riure. Tens un positiu.Com va la teva col·laboració amb les farmacèutiques? Tot bé per ara? |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Dr. Gang no cal que em responguis, et tinc a ignorats, però per desgràcia això dels ignorats no serveix per fils.
Ah??? Pensava que sí. I estava pensant si fer-me un usuari nou per aqiest motiu (No sóc en Dr. Gang)
Bueno, és bastant dramàtic tot plegat. Hi ha una opció per ignorar també els fils, però llavors no pots veure l'opció "on m'han votat". La participació suposo que tampoc. En fi, que a tot arreu on hi ha un fil ignorat sembla que peti. Teòricament també hi ha una opció perquè no et surtin els fils dels ignorats a la barra de la dreta, però vés per on, no funciona. Hi ha una altra opció que és que no et mostri els fils que tenen més d'un any a la barra de la dreta, però no ho diries mai, tampoc funciona. De fet, encara que no la tinguis activada els fils amb més d'un any d'antiguitat apareixen i desapareixen, talment com el Guadiana. Perdona'm però no he trobat un referent més nostrat. Existeix la opció per mantenir la barra a la dreta però ai las, amb el mòbil el xat es torna un festival del glitch. En fi, que visca el xat.
Has fet un treball d'investigació digne del National Geographic Però aquesta obsessió amb amagar fils em porta a pensar que ets antisocial
Més que per amagar fils, per personalitzar-me les coses. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Ara sí que començo a estar preocupat. Estic d'acord amb tu. Que tot se'n vagi a fer la mà no em preocupa, al contrari, crec que la fi de la nostra civilització seria beneficiosa pel planeta. Però estar d'acord amb tu sí que és un tema de psiquiàtric.
Et deixo un enllaç que et pot interessar: Moviment per l'Extinció Voluntària de la Humanitat
...i perquè no començeu per vosaltres mateixos? Doneu exemple i suïcideu-vos, home...
Perquè tenim molta feina intentant convèncer la humanitat perquè ho faci abans. És un motiu molt gran per viure.
En que quedem t'importa una merda la natura o ets del VHEMT i vols que s'extingeixi l'ésser humà perquè es salvi la natura. Pots fer un altre usuari trol i ho discuteixes amb tú mateix. Si ho fas per correu electrònic encara millor.
No s'ha inventat res nou. Les sectes actuen així. Tu els hi dónes tot i ells t'acompanyen en el suïcidi, però perquè sembli més estètic, tu no et mores, vé un cometa a salvar-te. Te'n vas de la Terra en direcció al paradís. Però... les teves pertinences es queden a la Terra, especialment els diners...
Si ho dius pel VHEMT, no és pas cap secta. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Ui, que el món s'acaba! Que la natura es destrueix! Déu n'hi do, quina preocupació!
El món no s'acabarà, però la vida pot convertir-se en quelcom molt desagradable. Que una persona que ha passejat per una muntanya verda, i begut aigua d'un riu, no s'horriritzi veient com avançen els deserts, o com les fàbriques vomiten merda als rius, se'm fa incompatible amb considerar-lo mentalment sa.
Per què? Tot forma part de la natura, també allò que fa l'home. Igual de natural és una muntanya verda que una muntanya arrassada. Per cert, no sé què tens en contra dels deserts.
...pots considerar, certament, la indústria part de la natura com ho és una presa dels castors. Però si penses així, no hauries de voler que una part de la natura s'extingís (la humanitat) ergo el teu discurs es inconsistent de base. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Jo el que pense és que el canvi climàtic s'està produint en el planeta des de que es va formar. Certament, l'aparició d'una espècie intel.ligent (la humana), a vegades no massa intel.ligent, la veritat, n'ha accelerat els procesos, però la espécie humana sempre ha sabut adaptar-se als canvis.En els darrers segles, degut al progrès tecnològic i econòmic general, -desigual però general-, els procesos de canvi s'acceleren. I què? els procesos d'adaptació també s'acceleraran i ja està. D'una manera o d'una altra sobreviurem i sabrem trobar la fórmula per a viure bé segons vagen canviant les condicions de vida en el planeta.Jo només sóc pesimista amb la superpoblació. És irrenunciable rebaixar la població mundial. És molt difícil ser tanta gent i que tots vullgam viure bé.
Lo del canvi climàtic és una exageració més, com el tema de la "pandèmia". Volen fer d'un gra massa de tot. Sens dubte som massa gent al món. Gairebé 8000 milions i diuen que en unes dècades podríem ser-ne 50.000. Sobra gent. Jo ho reduiria de 8000 milions a 8 persones castrades.L'ésser humà no és tan important com es creu; si un dia desapareix, l'univers seguirà igual.
Dos fills per parella i solucionat en poques generacions. Zero migració. No val tenir més de dos fills i exportar-los.
Gargamel es quedarà amb 0, aixi que no hi ha problema |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Quan el sol s'extingeixi la vida que quedi a la terra desapareixerà i serà una cosa natural.Una vegada li van recriminar a no sé quin xines que per què feia una obra tan grossa que es carregava un munt de naturalesa. Va contestar que l'obra de l'home és tan natural com qualsevol dels terratrèmols volcans i desastres naturals.
Quant a això del sol, malauradament trigarà milions d'anys a passar. Una llàstima, perquè m'hauria agradat molt veure la gent en pànic. I el sol -que també és natural- sí que no el poden aturar.
Es que jo estic parlant de vida no de vida humana.Com aquell xinès, la naturalesa és la vida que hi ha a la terra, és igual un ametller, un elefant, un dinosaure, un cuc, un gat o l'home. Quina és la vida que hi haurà al planeta quan això passi? només Déu ho sap. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Tens aire condicionat... i ho saps !
Doncs no. I em sembla una "pijada" això de l'aire condicionat. Penso que ens hem fet massa senyorets i volem massa comoditats. Si fa calor et ventes i prou. Jo ni em vento, perquè aguanto bé la calor. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Wow! Que edgy! Lliurepensador! Guapo! Políticament incorrecte!
És la primera vegada que veig la paraula "edgy". Espero que sigui alguna cosa bona. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Ara sí que començo a estar preocupat. Estic d'acord amb tu. Que tot se'n vagi a fer la mà no em preocupa, al contrari, crec que la fi de la nostra civilització seria beneficiosa pel planeta. Però estar d'acord amb tu sí que és un tema de psiquiàtric.
Et deixo un enllaç que et pot interessar: Moviment per l'Extinció Voluntària de la Humanitat
...i perquè no començeu per vosaltres mateixos? Doneu exemple i suïcideu-vos, home...
Perquè tenim molta feina intentant convèncer la humanitat perquè ho faci abans. És un motiu molt gran per viure.
Res ajuda a convèncer més que dar exemple. Tu i jo per exemple: et considero un trol al 99%, i un 1% de possibilitats que realment pensis així. Ara tu et suïcides, i passes a fer-me pensar sobre els teus motius, envies un fort missatge i potser canvies consciències.
De cap manera. Tinc molt de futur per davant com a despertador de consciències.D'altra banda, et recordo que la incitació al suïcidi és un delicte i és el que estàs fent.
En absolut. M'estava posant socràtic. Ets tu qui vols incitar al suïcidi a tota la humanitat. En qualsevol cas, veig que has trobat un motiu per viure, cosa que en el teu cas es una contradicció en termes... XDDD |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Quan el sol s'extingeixi la vida que quedi a la terra desapareixerà i serà una cosa natural.Una vegada li van recriminar a no sé quin xines que per què feia una obra tan grossa que es carregava un munt de naturalesa. Va contestar que l'obra de l'home és tan natural com qualsevol dels terratrèmols volcans i desastres naturals.
Aquest xinés tenia raó. I d'altra banda, un error que es comet és pensar que la natura és una cosa bona. No, la natura no és bona ni li importem una merda. Només cal mirar els volcans, els terratrèmols o un tigre menjant-se una gasela. Com abans s'extingeixi la natura, millor. Per això jo no tiro mai les piles als contenidors per a piles. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Jo el que pense és que el canvi climàtic s'està produint en el planeta des de que es va formar. Certament, l'aparició d'una espècie intel.ligent (la humana), a vegades no massa intel.ligent, la veritat, n'ha accelerat els procesos, però la espécie humana sempre ha sabut adaptar-se als canvis.En els darrers segles, degut al progrès tecnològic i econòmic general, -desigual però general-, els procesos de canvi s'acceleren. I què? els procesos d'adaptació també s'acceleraran i ja està. D'una manera o d'una altra sobreviurem i sabrem trobar la fórmula per a viure bé segons vagen canviant les condicions de vida en el planeta.Jo només sóc pesimista amb la superpoblació. És irrenunciable rebaixar la població mundial. És molt difícil ser tanta gent i que tots vullgam viure bé.
Lo del canvi climàtic és una exageració més, com el tema de la "pandèmia". Volen fer d'un gra massa de tot. Sens dubte som massa gent al món. Gairebé 8000 milions i diuen que en unes dècades podríem ser-ne 50.000. Sobra gent. Jo ho reduiria de 8000 milions a 8 persones castrades.L'ésser humà no és tan important com es creu; si un dia desapareix, l'univers seguirà igual.
Les projeccions són de 11.000 milions, no pas 50.000, tot i que això mai es pot predir amb exactitud. La taxa de natalitat mitjana ja s'ha estabilitzat i deu voltar els 2 fills per dona i serà més aviat l'augment de l'esperança de vida el que farà pujar el nombre d'habitants. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situacióPerò realment saps d'alguna cosa més enllà d'actuar com un paràsit infecte? |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Tothom té dret a estar equivocat
Si esigués prohibir, tthom seria a la presó. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Dr. Gang no cal que em responguis, et tinc a ignorats, però per desgràcia això dels ignorats no serveix per fils.
Ah??? Pensava que sí. I estava pensant si fer-me un usuari nou per aqiest motiu (No sóc en Dr. Gang)
Bueno, és bastant dramàtic tot plegat. Hi ha una opció per ignorar també els fils, però llavors no pots veure l'opció "on m'han votat". La participació suposo que tampoc. En fi, que a tot arreu on hi ha un fil ignorat sembla que peti. Teòricament també hi ha una opció perquè no et surtin els fils dels ignorats a la barra de la dreta, però vés per on, no funciona. Hi ha una altra opció que és que no et mostri els fils que tenen més d'un any a la barra de la dreta, però no ho diries mai, tampoc funciona. De fet, encara que no la tinguis activada els fils amb més d'un any d'antiguitat apareixen i desapareixen, talment com el Guadiana. Perdona'm però no he trobat un referent més nostrat. Existeix la opció per mantenir la barra a la dreta però ai las, amb el mòbil el xat es torna un festival del glitch. En fi, que visca el xat.
Bé, que s'hi mostrin fils amb més d'un any d'antiguitat no em sembla malament, sobretot si algú el puja amb una notícia relacionada amb el tema, que és el que s'hauria de fer en lloc d'obrir un fil nou. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
En gargamel segons ell:La realitat:
Ding! Ding! |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Ei Judit , com a mínim podries tenir la sutilesa de no votar-te a tu mateix
No li barrufa |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Quan el sol s'extingeixi la vida que quedi a la terra desapareixerà i serà una cosa natural.Una vegada li van recriminar a no sé quin xines que per què feia una obra tan grossa que es carregava un munt de naturalesa. Va contestar que l'obra de l'home és tan natural com qualsevol dels terratrèmols volcans i desastres naturals.
Quant a això del sol, malauradament trigarà milions d'anys a passar. Una llàstima, perquè m'hauria agradat molt veure la gent en pànic. I el sol -que també és natural- sí que no el poden aturar.
No tinc gaires dubtes que si la humanitat aconseguís progressar durant milions d'anys -sent l'aturada de l'envelliment celular una gran eina no només per la immortalitat per vies naturals sinó per l'acumulació de coneixement dels individus que actualment tenen amb prou feines unes quantes dècades de vida- podria sobreviure fins i tot aquest fenomen. La llàstima és que és pràcticament impossible que la nostra defectuosa civilització i espècie aguanti tants anys sense colapsar o autodestruir-se... |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Ui, que el món s'acaba! Que la natura es destrueix! Déu n'hi do, quina preocupació!
El món no s'acabarà, però la vida pot convertir-se en quelcom molt desagradable. Que una persona que ha passejat per una muntanya verda, i begut aigua d'un riu, no s'horriritzi veient com avançen els deserts, o com les fàbriques vomiten merda als rius, se'm fa incompatible amb considerar-lo mentalment sa.
Per què? Tot forma part de la natura, també allò que fa l'home. Igual de natural és una muntanya verda que una muntanya arrassada. Per cert, no sé què tens en contra dels deserts.
Un meteorit caient-te al cap també és natural.
Això el que ens fa falta, un bon meteorit. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Ara sí que començo a estar preocupat. Estic d'acord amb tu. Que tot se'n vagi a fer la mà no em preocupa, al contrari, crec que la fi de la nostra civilització seria beneficiosa pel planeta. Però estar d'acord amb tu sí que és un tema de psiquiàtric.
Et deixo un enllaç que et pot interessar: Moviment per l'Extinció Voluntària de la Humanitat
...i perquè no començeu per vosaltres mateixos? Doneu exemple i suïcideu-vos, home...
Perquè tenim molta feina intentant convèncer la humanitat perquè ho faci abans. És un motiu molt gran per viure.
En que quedem t'importa una merda la natura o ets del VHEMT i vols que s'extingeixi l'ésser humà perquè es salvi la natura. Pots fer un altre usuari trol i ho discuteixes amb tú mateix. Si ho fas per correu electrònic encara millor.
Totes dues coses. D'una banda, si hem de triar entre salvar la humanitat o salvar la natura, m'estimo més salvar la natura, ni que sigui per una qüestió estètica. Però si desapareixen totes dues, millor.Quina mania que teniu alguns de dir trol a qualsevol que no pensi com a vosaltres us agradaria. Hi ha vida allà fora. |
Sembla que, per a després de la farsa pandèmica (si és que algun dia s'acaba), estan preparant un circ similar amb el tema del canvi climàtic. No sé si hi ha canvi climàtic o fins a quin punt pot ser "greu" la situació, però tampoc em preocupa gaire. De fet, si el problema que dieun que hi ha és que ens estem carregant el planeta, això em sembla una cosa molt positiva, ja que com abans se'n vagi tot a fer la mà, millor. Què en penseu?
Ara sí que començo a estar preocupat. Estic d'acord amb tu. Que tot se'n vagi a fer la mà no em preocupa, al contrari, crec que la fi de la nostra civilització seria beneficiosa pel planeta. Però estar d'acord amb tu sí que és un tema de psiquiàtric.
Et deixo un enllaç que et pot interessar: Moviment per l'Extinció Voluntària de la Humanitat
...i perquè no començeu per vosaltres mateixos? Doneu exemple i suïcideu-vos, home...
Perquè tenim molta feina intentant convèncer la humanitat perquè ho faci abans. És un motiu molt gran per viure.
En que quedem t'importa una merda la natura o ets del VHEMT i vols que s'extingeixi l'ésser humà perquè es salvi la natura. Pots fer un altre usuari trol i ho discuteixes amb tú mateix. Si ho fas per correu electrònic encara millor.
O es un nyordo que vol que els qui ens extinguim som nosaltres els catalans i per aixo fomenta actituds suicides o que fagin augmentar la mortalitat. |
Després del fracàs de UPyD i Ciumarrans, els mitjans de comunicació fatxes posen en circulació l'esquerra reaccionària, que ja ha participat en els assetjaments a l'Iglesias i altres accions que plenen de satisfacció el règim del 78. De fet, tots els moviments que hi ha al tauler polític escanyol estan destinats a preservar aquest règim amenaçat per un costat per Podemos i per l'altre per l'independentisme català... o aquesta és la percepció que té el règim. No cal dir-ho: la mova esquerra reaccionària és ultraescanyolista... es veu que no en tenen prou amb els inútils de la secta UCE (Recortes Cero)El discurs nostàlgic de l'esquerra reaccionària: un marc que afavoreix la dreta Una esquerra reaccionària i identitària guanya espai al debat públic. No ho fan des dels clàssics marges ideològics, sinó que mitjans estrictament conservadors —sumada a alguna excepció progressista— els han obert les portes. No és una conspiració contra la progressia espanyola i l'esquerra transformadora, però sí que és una conseqüència lògica del moment històric actual. Des de l'anterior crisi, totes les certeses vitals i professionals de les generacions més joves es van fer fallida, provocant una incertesa constant i una crisi d'expectatives. Això està propiciant que determinats sectors mirin i reivindiquin el passat davant d'una manera de vida que consideren en risc d'extinció per la decadència actual i la degeneració de la família com a institució. De fet, és un simple intent de rebutjar l'evolució de la societat. Un desig de tornar a aquesta Espanya en què alguns van créixer amb tota mena de certeses sobre el que serien, però que en realitat eren reflex de la generació dels seus pares. El problema és que aquest país ja no existeix. Aquest anhel del passat es fa en un context determinat, el de l'herència dels anys més durs de la Gran Recessió, que convergeixen amb la reacció centralista i conservadora de «l'Espanya dels balcons». Un còctel entabanador perfecte. Nostàlgia i aspiració de classe a què aquests col·lectius pretenen sumar una lleugera capa d'un esquerranisme que renega de la diversitat territorial, la descentralització de l'Estat o la presència d'altres moviments les demandes dels quals defineixen l'argumentari i els programes de les forces progressistes. Una barreja construïda sobre la base de l'anhel de la llar familiar, la terra —en un moment d'auge de reivindicació del món rural—, la tradició, la pàtria, la família biològica i les relacions duradores. En aquesta narrativa fictícia del passat s'ometen o es romantitzen les adversitats sofertes per les generacions anteriors —el rol de la dona, la desigualtat social o la situació laboral— per acabar trobant en aquesta foto fixa allò que ha de ser el nostre futur. Una por constant a la diversitat, a la pluralitat ideològica i al món globalitzat. Per a aquest grup, la pàtria sassocia a la identitat espanyolista i no a la defensa de lEstat del Benestar. La reivindicació dels serveis públics mai no és l'eix central dels seus discursos. Es tracta d'un producte d'acord amb els temps en què desenvolupa la seva acció, sense pretensió transformadora —la indignació no canvia les condicions existents sobre les quals s'assenta el seu anhel del passat—, que casualment no és més del que critica, un postulat dins de la batalla cultural sense ambició material. Fins aquí tot normal, inclosa una manera d'actuar «políticament incorrecta», un tret que, casualment, es comparteix amb actors —tant polítics com mediàtics— de la dreta radical. Això també ha fet que tots dos subgrups trobin acomodament en mitjans de comunicació que viuen en constant crítica els sectors progressistes d'aquest país. Sense recorregut electoral, almenys fins ara, aquesta heterogeneïtat que s?agrupa sota l?etiqueta d?«esquerra reaccionària» juga un paper concret, que passa per la contaminació del discurs. És a dir, la introducció al debat públic de tots els elements esmentats genera l'obligació a la resta de sectors de l'esquerra de rebatre els postulats i posar-los en qüestió. És aquí on desenvolupen la seva tasca essencial els mitjans de comunicació pertanyents als sectors ja esmentats. La seva funció contribueix a amplificar els missatges i peticions dels que fins aleshores comptaven amb molta menys repercussió mediàtica. Els interessos, com sempre, són variats, però un destaca per sobre de tots: contribuir a fer que els posicionaments reaccionaris compartits es tornin transversals. Això propiciaria marcs discursius en què el conjunt de l'esquerra hauria de competir amb altes probabilitats de fracàs. La construcció discursiva és idèntica a la utilitzada pels sectors més conservadors. L'essència compartida en tots dos casos es nodreix de components quotidians i emocionals que formen el seu particular leitmotiv: la recerca de certeses en el passat sense oferir solucions per al present (negant alhora el mateix temps). Davant les temptacions reaccionàries que són un mer cavall de Troia, el conjunt de l'esquerra té el deure de donar respostes a les preocupacions i frustracions dels sectors progressistes de classe mitjana, la classe treballadora o el precariat des de la defensa dels valors democràtics del present. També, de manera destacada, les generacions que ja han patit dues crisis i que són clau per a l'enfortiment de l'Estat del Benestar i els drets ciutadans. A tots ells els han d'oferir un futur que sigui millor que el passat idíl·lic que altres sectors s'encarreguen de relatar.Eduardo Bayón https://blogs.publico.es/otrasmiradas/53085/el-discurso-nostalgico-de-la-izquierda-reaccionaria-un-marco-que-favorece-a-la-derecha/
Prou de parlar de la CUP |
Després del fracàs de UPyD i Ciumarrans, els mitjans de comunicació fatxes posen en circulació l'esquerra reaccionària, que ja ha participat en els assetjaments a l'Iglesias i altres accions que plenen de satisfacció el règim del 78. De fet, tots els moviments que hi ha al tauler polític escanyol estan destinats a preservar aquest règim amenaçat per un costat per Podemos i per l'altre per l'independentisme català... o aquesta és la percepció que té el règim. No cal dir-ho: la mova esquerra reaccionària és ultraescanyolista... es veu que no en tenen prou amb els inútils de la secta UCE (Recortes Cero)El discurs nostàlgic de l'esquerra reaccionària: un marc que afavoreix la dreta Una esquerra reaccionària i identitària guanya espai al debat públic. No ho fan des dels clàssics marges ideològics, sinó que mitjans estrictament conservadors —sumada a alguna excepció progressista— els han obert les portes. No és una conspiració contra la progressia espanyola i l'esquerra transformadora, però sí que és una conseqüència lògica del moment històric actual. Des de l'anterior crisi, totes les certeses vitals i professionals de les generacions més joves es van fer fallida, provocant una incertesa constant i una crisi d'expectatives. Això està propiciant que determinats sectors mirin i reivindiquin el passat davant d'una manera de vida que consideren en risc d'extinció per la decadència actual i la degeneració de la família com a institució. De fet, és un simple intent de rebutjar l'evolució de la societat. Un desig de tornar a aquesta Espanya en què alguns van créixer amb tota mena de certeses sobre el que serien, però que en realitat eren reflex de la generació dels seus pares. El problema és que aquest país ja no existeix. Aquest anhel del passat es fa en un context determinat, el de l'herència dels anys més durs de la Gran Recessió, que convergeixen amb la reacció centralista i conservadora de «l'Espanya dels balcons». Un còctel entabanador perfecte. Nostàlgia i aspiració de classe a què aquests col·lectius pretenen sumar una lleugera capa d'un esquerranisme que renega de la diversitat territorial, la descentralització de l'Estat o la presència d'altres moviments les demandes dels quals defineixen l'argumentari i els programes de les forces progressistes. Una barreja construïda sobre la base de l'anhel de la llar familiar, la terra —en un moment d'auge de reivindicació del món rural—, la tradició, la pàtria, la família biològica i les relacions duradores. En aquesta narrativa fictícia del passat s'ometen o es romantitzen les adversitats sofertes per les generacions anteriors —el rol de la dona, la desigualtat social o la situació laboral— per acabar trobant en aquesta foto fixa allò que ha de ser el nostre futur. Una por constant a la diversitat, a la pluralitat ideològica i al món globalitzat. Per a aquest grup, la pàtria sassocia a la identitat espanyolista i no a la defensa de lEstat del Benestar. La reivindicació dels serveis públics mai no és l'eix central dels seus discursos. Es tracta d'un producte d'acord amb els temps en què desenvolupa la seva acció, sense pretensió transformadora —la indignació no canvia les condicions existents sobre les quals s'assenta el seu anhel del passat—, que casualment no és més del que critica, un postulat dins de la batalla cultural sense ambició material. Fins aquí tot normal, inclosa una manera d'actuar «políticament incorrecta», un tret que, casualment, es comparteix amb actors —tant polítics com mediàtics— de la dreta radical. Això també ha fet que tots dos subgrups trobin acomodament en mitjans de comunicació que viuen en constant crítica els sectors progressistes d'aquest país. Sense recorregut electoral, almenys fins ara, aquesta heterogeneïtat que s?agrupa sota l?etiqueta d?«esquerra reaccionària» juga un paper concret, que passa per la contaminació del discurs. És a dir, la introducció al debat públic de tots els elements esmentats genera l'obligació a la resta de sectors de l'esquerra de rebatre els postulats i posar-los en qüestió. És aquí on desenvolupen la seva tasca essencial els mitjans de comunicació pertanyents als sectors ja esmentats. La seva funció contribueix a amplificar els missatges i peticions dels que fins aleshores comptaven amb molta menys repercussió mediàtica. Els interessos, com sempre, són variats, però un destaca per sobre de tots: contribuir a fer que els posicionaments reaccionaris compartits es tornin transversals. Això propiciaria marcs discursius en què el conjunt de l'esquerra hauria de competir amb altes probabilitats de fracàs. La construcció discursiva és idèntica a la utilitzada pels sectors més conservadors. L'essència compartida en tots dos casos es nodreix de components quotidians i emocionals que formen el seu particular leitmotiv: la recerca de certeses en el passat sense oferir solucions per al present (negant alhora el mateix temps). Davant les temptacions reaccionàries que són un mer cavall de Troia, el conjunt de l'esquerra té el deure de donar respostes a les preocupacions i frustracions dels sectors progressistes de classe mitjana, la classe treballadora o el precariat des de la defensa dels valors democràtics del present. També, de manera destacada, les generacions que ja han patit dues crisis i que són clau per a l'enfortiment de l'Estat del Benestar i els drets ciutadans. A tots ells els han d'oferir un futur que sigui millor que el passat idíl·lic que altres sectors s'encarreguen de relatar.Eduardo Bayón https://blogs.publico.es/otrasmiradas/53085/el-discurso-nostalgico-de-la-izquierda-reaccionaria-un-marco-que-favorece-a-la-derecha/
Voler catalanitzar els immigrants (assimilar-los), no és racisme.El racisme és, precisament, excloure els immigrants i permetre guettos i contracomunitats. #SalvemCatalunya— Sílvia Orriols Olga) October 30, 2021
Ja no som a temps d'integrar la massa d'immigrants que ha arribat des de la dècada prodigiosa i que s'han ficat a l'àrea metropolitana de Barcelona en els guetos que havien ocupat els immigrant espanyols. Això és materialment impossible. El que cal anar és a un decreixement de l'economia i de l'AMB... i deixant actuar els empresaris ionquis de mà d'obra barata com vol el FNC no és el camí.
Cal aturar la immigració, i que la que ja hi ha cerqui pastures més verdes. |
Després del fracàs de UPyD i Ciumarrans, els mitjans de comunicació fatxes posen en circulació l'esquerra reaccionària, que ja ha participat en els assetjaments a l'Iglesias i altres accions que plenen de satisfacció el règim del 78. De fet, tots els moviments que hi ha al tauler polític escanyol estan destinats a preservar aquest règim amenaçat per un costat per Podemos i per l'altre per l'independentisme català... o aquesta és la percepció que té el règim. No cal dir-ho: la mova esquerra reaccionària és ultraescanyolista... es veu que no en tenen prou amb els inútils de la secta UCE (Recortes Cero)El discurs nostàlgic de l'esquerra reaccionària: un marc que afavoreix la dreta Una esquerra reaccionària i identitària guanya espai al debat públic. No ho fan des dels clàssics marges ideològics, sinó que mitjans estrictament conservadors —sumada a alguna excepció progressista— els han obert les portes. No és una conspiració contra la progressia espanyola i l'esquerra transformadora, però sí que és una conseqüència lògica del moment històric actual. Des de l'anterior crisi, totes les certeses vitals i professionals de les generacions més joves es van fer fallida, provocant una incertesa constant i una crisi d'expectatives. Això està propiciant que determinats sectors mirin i reivindiquin el passat davant d'una manera de vida que consideren en risc d'extinció per la decadència actual i la degeneració de la família com a institució. De fet, és un simple intent de rebutjar l'evolució de la societat. Un desig de tornar a aquesta Espanya en què alguns van créixer amb tota mena de certeses sobre el que serien, però que en realitat eren reflex de la generació dels seus pares. El problema és que aquest país ja no existeix. Aquest anhel del passat es fa en un context determinat, el de l'herència dels anys més durs de la Gran Recessió, que convergeixen amb la reacció centralista i conservadora de «l'Espanya dels balcons». Un còctel entabanador perfecte. Nostàlgia i aspiració de classe a què aquests col·lectius pretenen sumar una lleugera capa d'un esquerranisme que renega de la diversitat territorial, la descentralització de l'Estat o la presència d'altres moviments les demandes dels quals defineixen l'argumentari i els programes de les forces progressistes. Una barreja construïda sobre la base de l'anhel de la llar familiar, la terra —en un moment d'auge de reivindicació del món rural—, la tradició, la pàtria, la família biològica i les relacions duradores. En aquesta narrativa fictícia del passat s'ometen o es romantitzen les adversitats sofertes per les generacions anteriors —el rol de la dona, la desigualtat social o la situació laboral— per acabar trobant en aquesta foto fixa allò que ha de ser el nostre futur. Una por constant a la diversitat, a la pluralitat ideològica i al món globalitzat. Per a aquest grup, la pàtria sassocia a la identitat espanyolista i no a la defensa de lEstat del Benestar. La reivindicació dels serveis públics mai no és l'eix central dels seus discursos. Es tracta d'un producte d'acord amb els temps en què desenvolupa la seva acció, sense pretensió transformadora —la indignació no canvia les condicions existents sobre les quals s'assenta el seu anhel del passat—, que casualment no és més del que critica, un postulat dins de la batalla cultural sense ambició material. Fins aquí tot normal, inclosa una manera d'actuar «políticament incorrecta», un tret que, casualment, es comparteix amb actors —tant polítics com mediàtics— de la dreta radical. Això també ha fet que tots dos subgrups trobin acomodament en mitjans de comunicació que viuen en constant crítica els sectors progressistes d'aquest país. Sense recorregut electoral, almenys fins ara, aquesta heterogeneïtat que s?agrupa sota l?etiqueta d?«esquerra reaccionària» juga un paper concret, que passa per la contaminació del discurs. És a dir, la introducció al debat públic de tots els elements esmentats genera l'obligació a la resta de sectors de l'esquerra de rebatre els postulats i posar-los en qüestió. És aquí on desenvolupen la seva tasca essencial els mitjans de comunicació pertanyents als sectors ja esmentats. La seva funció contribueix a amplificar els missatges i peticions dels que fins aleshores comptaven amb molta menys repercussió mediàtica. Els interessos, com sempre, són variats, però un destaca per sobre de tots: contribuir a fer que els posicionaments reaccionaris compartits es tornin transversals. Això propiciaria marcs discursius en què el conjunt de l'esquerra hauria de competir amb altes probabilitats de fracàs. La construcció discursiva és idèntica a la utilitzada pels sectors més conservadors. L'essència compartida en tots dos casos es nodreix de components quotidians i emocionals que formen el seu particular leitmotiv: la recerca de certeses en el passat sense oferir solucions per al present (negant alhora el mateix temps). Davant les temptacions reaccionàries que són un mer cavall de Troia, el conjunt de l'esquerra té el deure de donar respostes a les preocupacions i frustracions dels sectors progressistes de classe mitjana, la classe treballadora o el precariat des de la defensa dels valors democràtics del present. També, de manera destacada, les generacions que ja han patit dues crisis i que són clau per a l'enfortiment de l'Estat del Benestar i els drets ciutadans. A tots ells els han d'oferir un futur que sigui millor que el passat idíl·lic que altres sectors s'encarreguen de relatar.Eduardo Bayón https://blogs.publico.es/otrasmiradas/53085/el-discurso-nostalgico-de-la-izquierda-reaccionaria-un-marco-que-favorece-a-la-derecha/
'acosament' és una castellanada, en català assetjament.
m'he adonat en escriure-ho, però no tenia temps de canviar-lo. |
Després del fracàs de UPyD i Ciumarrans, els mitjans de comunicació fatxes posen en circulació l'esquerra reaccionària, que ja ha participat en els assetjaments a l'Iglesias i altres accions que plenen de satisfacció el règim del 78. De fet, tots els moviments que hi ha al tauler polític escanyol estan destinats a preservar aquest règim amenaçat per un costat per Podemos i per l'altre per l'independentisme català... o aquesta és la percepció que té el règim. No cal dir-ho: la mova esquerra reaccionària és ultraescanyolista... es veu que no en tenen prou amb els inútils de la secta UCE (Recortes Cero)El discurs nostàlgic de l'esquerra reaccionària: un marc que afavoreix la dreta Una esquerra reaccionària i identitària guanya espai al debat públic. No ho fan des dels clàssics marges ideològics, sinó que mitjans estrictament conservadors —sumada a alguna excepció progressista— els han obert les portes. No és una conspiració contra la progressia espanyola i l'esquerra transformadora, però sí que és una conseqüència lògica del moment històric actual. Des de l'anterior crisi, totes les certeses vitals i professionals de les generacions més joves es van fer fallida, provocant una incertesa constant i una crisi d'expectatives. Això està propiciant que determinats sectors mirin i reivindiquin el passat davant d'una manera de vida que consideren en risc d'extinció per la decadència actual i la degeneració de la família com a institució. De fet, és un simple intent de rebutjar l'evolució de la societat. Un desig de tornar a aquesta Espanya en què alguns van créixer amb tota mena de certeses sobre el que serien, però que en realitat eren reflex de la generació dels seus pares. El problema és que aquest país ja no existeix. Aquest anhel del passat es fa en un context determinat, el de l'herència dels anys més durs de la Gran Recessió, que convergeixen amb la reacció centralista i conservadora de «l'Espanya dels balcons». Un còctel entabanador perfecte. Nostàlgia i aspiració de classe a què aquests col·lectius pretenen sumar una lleugera capa d'un esquerranisme que renega de la diversitat territorial, la descentralització de l'Estat o la presència d'altres moviments les demandes dels quals defineixen l'argumentari i els programes de les forces progressistes. Una barreja construïda sobre la base de l'anhel de la llar familiar, la terra —en un moment d'auge de reivindicació del món rural—, la tradició, la pàtria, la família biològica i les relacions duradores. En aquesta narrativa fictícia del passat s'ometen o es romantitzen les adversitats sofertes per les generacions anteriors —el rol de la dona, la desigualtat social o la situació laboral— per acabar trobant en aquesta foto fixa allò que ha de ser el nostre futur. Una por constant a la diversitat, a la pluralitat ideològica i al món globalitzat. Per a aquest grup, la pàtria sassocia a la identitat espanyolista i no a la defensa de lEstat del Benestar. La reivindicació dels serveis públics mai no és l'eix central dels seus discursos. Es tracta d'un producte d'acord amb els temps en què desenvolupa la seva acció, sense pretensió transformadora —la indignació no canvia les condicions existents sobre les quals s'assenta el seu anhel del passat—, que casualment no és més del que critica, un postulat dins de la batalla cultural sense ambició material. Fins aquí tot normal, inclosa una manera d'actuar «políticament incorrecta», un tret que, casualment, es comparteix amb actors —tant polítics com mediàtics— de la dreta radical. Això també ha fet que tots dos subgrups trobin acomodament en mitjans de comunicació que viuen en constant crítica els sectors progressistes d'aquest país. Sense recorregut electoral, almenys fins ara, aquesta heterogeneïtat que s?agrupa sota l?etiqueta d?«esquerra reaccionària» juga un paper concret, que passa per la contaminació del discurs. És a dir, la introducció al debat públic de tots els elements esmentats genera l'obligació a la resta de sectors de l'esquerra de rebatre els postulats i posar-los en qüestió. És aquí on desenvolupen la seva tasca essencial els mitjans de comunicació pertanyents als sectors ja esmentats. La seva funció contribueix a amplificar els missatges i peticions dels que fins aleshores comptaven amb molta menys repercussió mediàtica. Els interessos, com sempre, són variats, però un destaca per sobre de tots: contribuir a fer que els posicionaments reaccionaris compartits es tornin transversals. Això propiciaria marcs discursius en què el conjunt de l'esquerra hauria de competir amb altes probabilitats de fracàs. La construcció discursiva és idèntica a la utilitzada pels sectors més conservadors. L'essència compartida en tots dos casos es nodreix de components quotidians i emocionals que formen el seu particular leitmotiv: la recerca de certeses en el passat sense oferir solucions per al present (negant alhora el mateix temps). Davant les temptacions reaccionàries que són un mer cavall de Troia, el conjunt de l'esquerra té el deure de donar respostes a les preocupacions i frustracions dels sectors progressistes de classe mitjana, la classe treballadora o el precariat des de la defensa dels valors democràtics del present. També, de manera destacada, les generacions que ja han patit dues crisis i que són clau per a l'enfortiment de l'Estat del Benestar i els drets ciutadans. A tots ells els han d'oferir un futur que sigui millor que el passat idíl·lic que altres sectors s'encarreguen de relatar.Eduardo Bayón https://blogs.publico.es/otrasmiradas/53085/el-discurso-nostalgico-de-la-izquierda-reaccionaria-un-marco-que-favorece-a-la-derecha/
Espòiler: són gent de dreta (di-li liberal, di-li conservadora) que interpreten un paper de suposada esquerra perquè és el seu model de negoci.
Avui en dia tothom cerca una guingueta per viure del conte...(o un xiringuito per viure del cuentu....)El problema és trobar patrocinadors... i aquests han trobat el filó de la premsa cavernària. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.