text
stringlengths
3
185
Ella no hi era.
Ella no va contestar.
Ella no va dir res.
Ella no va respondre.
Ella no.
Ella somrigué.
Ella va arronsar les espatlles.
Ella va assentir amb el cap.
Ella va assentir.
Ella va dubtar.
Ella va fer que no amb el cap.
Ella va fer que no.
Ella va fer que sí amb el cap.
Ella va fer que sí.
Ella va moure el cap.
Ella va negar amb el cap.
Ella va riure.
Ella va somriure.
Ella va sospirar.
Ella!
Ella?
Ells.
Els Fills de la Terra es van estimar.
Els llavis li tremolaven.
Els membres de la mesa són els darrers a votar.
Els prego, doncs, que s'eximeixi de la seva lectura.
Els sembla bé?
Els seus ulls es van trobar.
Els sona?
Els ulls li brillaven.
Em desperto sobresaltada.
Em fa por.
Em mira fixament.
Em mira.
Em mirà.
Em moro de gana.
Em penso que no.
Em penso que sí.
Em poso a riure.
Em poso vermella.
Em pregunto per què.
Em quedo bocabadada.
Em recordes?
Em rendeixo.
Em roda el cap.
Em ruboritzo.
Em sap greu.
Em sap molt de greu.
Em sap molt greu.
Em segueix?
Em segueixes?
Em seguiu?
Em sembla bé.
Em sembla molt bé.
Em sembla que no.
Em sembla que sí.
Em sembla.
Em sent?
Em sentiu?
Em sents?
Em somriu.
Em va agradar.
Em va dir que sí.
Em va mirar fixament.
Em va mirar.
Em va somriure.
Em va sorprendre.
Em vaig aixecar.
Em vaig alçar.
Em vaig arronsar d'espatlles.
Em vaig asseure.
Em vaig aturar.
Em vaig empassar la saliva.
Em vaig equivocar.
Em vaig espantar.
Em vaig esperar.
Em vaig girar.
Em vaig incorporar.
Em vaig posar a riure.
Em vaig quedar de pedra.
Em vaig quedar glaçat.
Em vaig quedar parada.
Em vaig tombar.
Empúries.
En absolut.
En aquell moment va sonar el telèfon.
En efecte.
En fi!
En Joan va assentir amb el cap.
En Martin va assentir.
En marxa!
En quin sentit?
En què el puc ajudar?
En què et puc ajudar?
En què penses?
En què quedem?
En què?
En res.
En silenci.
En teoria.