text
stringlengths
31
3.15M
BARCELONA, 17 maig (EUROPA PRESS) - El vicepresident executiu d'Exceltur, José Luis Zoreda, ha considerat aquest divendres que el sector turístic a Espanya ha tocat fons, tot i que ha avisat que no hi haurà un creixement significatiu aquest any, a causa de la debilitat de la demanda interna, que suposa el 50% dels turistes al país. "No arribarem a taxes de creixement positiu, però frenarem la caiguda", ha manifestat Zoreda en declaracions als mitjans a la III Trobada Internacional de Turisme de l'Iese a Barcelona, on ha demanat un esforç conjunt del Govern espanyol i les comunitats autònomes per a reflotar el turisme interior. Ha avisat que el sector turístic "no és indemne a la crisi i no ho aguanta tot", ja que el bon comportament del turisme exterior no compensa la caiguda del turisme domèstic, per la qual cosa moltes companyies estan patint i han hagut de fer retallades i ajustos. Ha lamentat que l'empitjorament dels resultats de les empreses turístiques ha coincidit en gran part amb l'increment dels impostos, sobre tot l'IVA i les taxes aeroportuàries. Ha constatat que el 2012 va ser el primer any en els últims deu que el sector turístic a Espanya va destruir feina, i ha augurat que aquest any encara no haurà grans taxes de contractació perquè "tots els empresaris tenen certs temors i per tant tenen molt ajustades les seves plantilles" en previsió que les expectatives puguin no millorar. "No hi ha expectatives que la feina vagi a millorar de manera molt substancial", ha augurat Zoreda, tot i que ha confiat que a mesura que vagi acostant-se la temporada alta se n'aniran incrementant els índexs de contractació. Zoreda ha assegurat que Barcelona és la ciutat líder en turisme urbà a Espanya i que és la que està "capejant millor" la crisi, pel que ha confiat que sigui un dels motors de recuperació del sector turístic. Ha afirmat que Catalunya també té algunes zones de vacances de la costa que estan responent bé a la crisi, de la mateixa manera que algunes parts del País Basc, Balears i Canàries, que seran les quatre comunitats que lideraran la sortida de la crisi, ha dit. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Associació de mares i pares de l'Escola del Parc del Prat de Llobregat Us presentem un projecte de col·laboració entre Policia Local i AMPAS del Prat, en el que famílies de l'Escola del Parc participem amb molta il·lusió i molt bona experiència. Fa 2 anys que la Policia local del Prat, organitza una obra de teatre, amb els Pares i Mares de les AMPAS del Prat que volen participar de forma voluntària, com a cloenda del projecte d' educació viària que realitzen a les escoles. Els assajos són als matins i al final s'exposa l'obra en el Teatre Modern per tot l'alumnat que participa en el projecte. Des de l' AMPA us animem a participar-hi, si necessiteu més informació no dubteu en preguntar a la Toñi tot enviat un email a: [EMAIL]
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges El Mossos d'Esquadra no són la policia del poble per molt que se'ls haja volgut convertir en un símbol de l'independentisme. Es tracta d'un extrem de la retòrica infantil dels bons i dels roïns que també ha acabat colant-se a l'habitual molt digna TV3 amb indigestes aportacions televisives. En primer lloc, hi va haver l'emissió de Cronos, documental fet pels mateixos Mossos sobre l'operació engegada després dels atemptats terroristes a Catalunya el 17 d'agost de 2017. En realitat una nota de premsa en format audiovisual que podria ser equivalent a la publicació en qualsevol mitjà d'un de tants comunicats, amb logotip i número de l'encarregat de premsa inclosos, que arriben diàriament a les redaccions. En veritat, pamflets monocolor com aquell altre de La gent de l'escala, una dramàtica i simfònica versió d'uns fets clarament censurables, però sense els matisos i els qüestionaments interns que mereix un periodisme ben fet. No, en aquells dies bategants d'octubre no hi havia cossos policials bons o roïns, sinó cossos policials que complien ordres. Els espanyols d'atacar i els catalans de no fer-ho. Cadascú a càrrec dels seus manaments. Una cosa de jerarquia, obediència i equilibris més o menys encertats amb el fet violent. A l'escala de l'institut Pau Claris es van veure espentes, colps de porra i estirades de cabells idèntics als realitzats el passat 1 d'octubre, aniversari del referèndum, per part del Mossos d'Esquadra als manifestants independentistes que protestaven per la concentració del sindicat policial Jusapol. Les imatges són molt evidents, encara que sense escales magnificades per on rodolar. "La gent escaldada", senzillament, com el raïm que serà pansa en temps de verema. "Traïdors!", va ser el crit més insistent dels manifestants aquell dia. Sí no és mefític o libidinós, el somriure sempre sol ser massa pàrvul. No hi ha revolució que no es faça amb els llavis fortament premuts. I és clar que els Mossos no són iguals a la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Massa joves encara per enlairar tant de llorer tacat amb vísceres. Als primers ja els coneixem de ben a prop amb els seus 6.900 agents implicats en casos de maltractaments i tortures entre 2009 i 2015. O la seua radical oposició sindical al fet que el Govern Basc aprove la llei que indemnitza les víctimes d'abusos policials. També, per descomptat, hi ha les vuit sentències en contra del Tribunal de Drets Humans europeu. I tot sense cap investigació interna ni autocrítica ni autocontrol. A Espanya, els país on els dissidents s'esborraven amb calç viva a la dictadura i la Transició, que tant se val, un torturador professional com Billy el Niño continua sumant medalles, o crims com els assassinats per part d'antiavalots a la platja del Tarajal, a Ceuta, són contínuament entrebancats mentre es condecora el guàrdia civil que, al mateix pas fronterer, es va fracturar la cama intentant evitar, a puntades, l'arribada en tropell d'immigrants. Però els mossos també compten amb un impactant historial d'ombres, com el conreat a la comissaria de les Corts, a Barcelona, convertida en una sala de tortures. O les càrregues violentes en el desmantellament del 15-M a la plaça Catalunya o durant la vaga general de novembre de 2012, en què Ester Quintana va perdre un ull per trets amb bales de goma. Va ser el cas més mediàtic, però abans ja l'havien perdut sis persones més en diferents operacions d'aquesta "policia del poble" des del naixement el 1983. Accions sense massa responsables fruit del corporativisme, l'abominable presumpció de veracitat als judicis o, en cas de condemna, l'indult. Tot això aplicat a morts com les de Yassir Y. A la comissaria del Vendrell o les d'Alfons Bayard, Víctor Gallego o Juan Andrés Benítez després de desproporcionats operatius policials. Això, a més de casos de gran ficció mediàtica com l' Operació Pandora, destinada a criminalitzar el moviment anarquista i que no ha passat de la confiscació de quatre llibres i pel·lícules. És evident que els Mossos no són ni seran mai la policia del poble. És un oxímoron, en qualsevol dels casos. Amb Arrimadas o Albiol, reprimiran sense objeccions els independentistes. I amb Puigdemont i Junqueras reprimiran sense objeccions els independentistes que vulguen conduir la República Catalana més enllà. El monopoli de la força sempre és així i no té més horitzó que el cap que ha de rebentar la porra. Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts. Cronista i periodista valencià. L'emèrit li regalà dos milions d'euros
Cap metro circularà aquest dissabte a Brussel·les, després de la decisió del Centre de Crisi belga, aquesta matinada, d'elevar al màxim el nivell d'alerta terrorista a la regió, passant del 3 al 4, davant "l'amenaça imminent" d'atemptats. La Societat de Transports intercomunals de Brussel·les (STIB), que ha anunciat l'anul·lació de la circulació de les línies de metro, encara que no les dels autobusos, ha explicat que la situació serà avaluada cada dia. El Centre de Crisi belga havia aconsellat al Govern de la regió de Brussel·les la interrupció de la circulació del metro al conjunt de la xarxa entre el dissabte 21 i el diumenge 22 de novembre. Segons aquest Centre, era important difondre com més aviat millor la informació de l'augment de l'alerta de seguretat "perquè tothom estigui informat des d'aquest matí".
Actualment no s'entén el fet casteller sense la camisa, la peça distintiva de cada colla amb el respectiu color propi. La camisa és, amb tota seguretat, l'element més genuí de les colles, el pal de paller sobre el qual se sustenta la identificació dels castellers amb la seva agrupació. Però la manera de vestir la camisa és diversa, tan diversa com un món casteller amb més de vuitanta colles actives. Evidentment, quan parlem de vestir la camisa no ens referim a un simple fet estètic (per dintre o per fora, arromangada o no) sinó al que suposa per a un casteller o castellera portar-la posada. "La camisa és sagrada" és una frase que a Valls, sense cap mena de dubte, sentim i diem molt sovint, però també a molts altres indrets. Durant més de la meitat dels dos segles de castells, els castellers vestien de carrer ("de paisà", com encara diuen alguns veterans fent l'analogia amb l'uniforme militar). No va ser fins que el 1929, per tal d'actuar a l'Exposició Universal de Barcelona, el cap de colla de la Vella de Valls, Ramon Tondo Gravat de Rabassó, va tenir la pensada d'uniformar els castellers. Aprofitant els calçotets llargs i blancs que s'utilitzaven en l'època, va decidir donar una camisa vermella als castellers (el roig i el blanc són els colors de l'escut de Valls). Un problema amb la peça de teixit va fer impossible adquirir roba vermella i es va optar pel color més semblant que van trobar: el rosat. Ràpidament les altres colles de Valls, Tarragona i el Vendrell van adoptar la idea, cadascuna amb el seu color propi. Ja en aquella època no faltaven les polèmiques i alguns comentaris a la premsa ens deixen veure com la introducció de la camisa no en va ser una excepció. Alguns la defensaven dient que així seria més fàcil distingir les colles i que, en definitiva, quedava tot més polit. Els detractors l'atacaven equiparant-la als uniformes de circ, tot argumentant que els castells no eren un espectacle qualsevol sinó una noble tradició catalana sorgida del poble i, per tant, s'havia d'anar vestit com el poble. Sigui com sigui, les polèmiques van durar poc. Molt ràpidament tant els castellers com els aficionats van acceptar la camisa com un element indispensable. I amb els anys, va anar guanyant pes simbòlic fins arribar als nostres dies, quan molts castellers (o futurs castellers) neixen, pràcticament, amb la camisa sota el braç, que els seus pares els fan a mida quan encara són nadons. És la manera que tenen les famílies d'identificar-se amb la seva colla i de passar el sentiment de pertinença a les generacions que vénen darrere. I a Valls, quan moren, molts castellers són enterrats amb la camisa, en una altra demostració del poder simbòlic que ha adquirit. I aquesta manera de fer s'encomana als que entren nous. De fet, la camisa és el símbol per antonomàsia d'aquesta pertinença a la colla, que no és res més que un sentiment que es porta dintre per sempre i que es fa molt difícil de descriure amb paraules. D'aquí que es digui que és "sagrada". Les colles més antigues i tradicionals tenen molt marcat aquest sentiment. Es guanya amb esforç i compromís i, quan es té, ja es forma part de manera oficial de la colla. La camisa és el que ens fa castellers a ulls dels altres. Afortunadament, a mida que passa el temps i les noves generacions s'incorporen al fet casteller, tot això arrela amb força també a les colles més joves i amb un bagatge tradicional més reduït. En agrupacions grans i petites, veiem nadons amb camises i samarretes, fills i filles de castellers i castelleres, famílies senceres que senten els colors i que els passen als que arriben. Cada colla té la seva idiosincràsia i la seva manera d'entregar la camisa. Algunes molt solemnes, altres menys, però sembla clara la identificació de camisa amb pertinença i, sobretot, de camisa amb sentiment. Molt més enllà de si es fan castells més o menys alts, passar la camisa a les generacions noves és la millor manera d'assegurar el futur d'una colla i del món casteller. Perquè la camisa no fa més que plasmar en quelcom material el que són els castells: sentiment pur. Francesc Piñas: història viva dels castells
Liderem la lliga tot sols i esperem ansiosos l'eliminatòria de vuitens de la Champions contra el Nàpols, amb l'avantatge de jugar la tornada a casa per haver-nos classificat primers de grup. Després de l'últim partit de l'any, 4-1 contra l'Alavés, Ernesto Valverde declarava: "Al 2020 li demano guanyar-ho tot." I tanmateix, amb aquesta situació aparentment envejable i amb un any que ens espera amb tantes fites apassionants per conquerir, el meu estat d'ànim no el domina l'eufòria, sinó, ans al contrari, una sensació de desconfiança i escepticisme gens agradable. Que un tècnic del Barça declari obertament que vol "guanyar-ho tot" m'hauria d'enorgullir i reforçar l'autoconfiança i, en canvi, sento parlar el Txingurri i (espontàniament) penso que és un pobre il·lús... Els bons resultats són maquillatge. El Barça és un equip mal entrenat, erràtic i despersonalitzat, que s'activa a impulsos, que depèn exclusivament de la qualitat individual i, sobretot, de l'estat d'inspiració de Messi (per cert, quant de talent desaprofitat des que Valverde ens entrena!; per molt que el mateix Leo es negui a acceptar-ho). De moment, amb aquesta poca fila hi ha calibre per superar equips de talla spanish, però contra rivals de la nostra mateixa grandària quedem cruament en evidència. L'insuls clàssic amb el Madrid, saldat amb un empat a res (0-0), va despullar indissimuladament les nostres debilitats. No ens vam imposar en cap miserable pilota dividida (indicatiu d'intensitat en el joc), físicament estem per figurar en un pessebre vivent (em pregunto què carall fem als entrenaments!), la sortida de la pilota des del darrere sota pressió va ser –un cop més– senzillament lamentable i impròpia d'un equip de categoria, vam quedar-nos aculats al darrere, vam jugar acovardits, a remolc i a expenses d'un Madrid més fresc i endreçat, però poqueta cosa i que, afortunadament, ens va perdonar la vida. Penosos els de Can Padrós, també. "A què collons juguem?", ens preguntàvem entre consocis a la tribuna baixa. El més preocupant és que això no va d'un mal moment, sinó d'un procés degeneratiu. Aquest projecte és decadent i no està cridat a grans aventures. Això no obstant, un clàssic de la literatura d'aventures com Alexandre Dumas opinava que per veure el costat fascinant de les coses de vegades només cal mirar-les amb les ulleres adequades. Abraço la idea del pare dels mosqueters i, alhora embriagat per l'esperit nadalenc que ens aclapara, faig propòsit d'esmena i em crec que el 2020 ens portarà un Valverde canviat. Un home nou i capaç, que sabrà dosificar la plantilla, que l'encertarà tàcticament per fer de l'equip una màquina fiable i que durà a terme uns entrenaments de veritat que ens permetin assolir el punt físic indispensable per recuperar aquella pressió efectiva que protegia el sistema. Decididament, sí, em crec que tornarem a controlar els partits, que Jordi Alba (possiblement el lateral més sobrevalorat del planeta) aprendrà a defensar i a centrar bé, que a Suárez no li pesarà tristament el cul en les grans nits europees perquè hi arribarà fresc... I que, en definitiva, en el moment de la veritat el Barça presentarà credencials creïbles per aspirar a guanyar-ho tot; és a dir, la Champions. Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Et permet l'accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui.
La temporada dels Castellers de Vilafranca no era fàcil. En una colla tan competitiva com els verds, amb els castells de 10 en interrogant permanent (llevat del miratge del 2013), amb el Concurs en l'agenda i amb uns Minyons de Terrassa i una Colla Vella en extraordinari moment de forma, projectar-se de nou com la colla que encapçalés els registres més complets era un repte ambiciós i de sublim envergadura. Els verds han vist més amenaçada que mai la seva hegemonia, però això ha estat un motor i un incentiu per superar els èxits acumulats. L'any 2015, els vilafranquins van registrar –números en mà– la seva millor temporada. Però també la més difícil, ja que, a diferència dels anys anteriors, no van ser els millors en tot. Els Minyons per una part amb els castells de 10, i la Vella, per una altra amb el 4de9sf i el 4de9fa, els van sobrepassar per banda i banda. I això en una colla acostumada en els anys anteriors a mirar al seu voltant i no trobar-se ningú va fer tremolar els fonaments. L'extraordinària diada de Tots Sants (3de9fa, 3de10fm, tde8sf, pde8fm) va ser un cop damunt la taula per reivindicar la seva supremacia en el moment que més ho necessitaven... però sense deixar de mirar a banda i banda. Perquè –punts, rànquings i altres obsessions al marge– les altres dues colles eren –i són, és clar– al seu mateix nivell i, fins i tot, en alguns casos per sobre. Al desafiament marcat per ells mateixos per mantenir-se dalt de tot, se sumava el canvi de cap de colla i els interrogants que, per naturalesa, pot generar el moviment de responsabilitats en qualsevol colla. Però probablement, tot i la dimensió i la sobrada capacitat de l'entitat, pocs castellers estaven en disposició de liderar l'objectiu per ser encara millors com Toni Bach. La seva autoritat, prestacions i dedicació com a casteller estaven fora de dubte, i el seu afany per superar-se i superar les demés colles, també. Conscient de l'empresa que tenia al davant, Bach es va dotar d'un ampli i sòlid equip –fent ticket a la presidència amb un altre casteller de llarg recorregut i competències com Joan Badell– i va dissenyar un full de ruta que tenia un objectiu prioritari: superar els registres anteriors. Era la millor medicina per continuar mantenint-se dalt de tot. No n'hi havia prou amb repetir-los. Si els verds volien ser els millors havien de superar els millors verds. I en aquest guió, els castells de 10 figuraven com la principal fita. Sense un domini del 3de10 amb folre i manilles resultava una quimera ambicionar el 4 i aspirar a revalidar el títol al Concurs de Tarragona. Per aquest motiu, Bach va planificar arribar a Sant Fèlix amb un o dos castells de 10 ja descarregats i més de deu construccions amb manilles que avalessin el salt al 4de10fm (finalment van ser catorze descarregades i una coronada). El guió es va complir... tot i que el salt al 4 es va veure més difícil del que inicialment s'havia pogut considerar, com es va comprovar amb un intent que va quedar lluny i una segona temptativa a carregar-lo in extremis. Tot i així, el guió es va mantenir i, de fet es va intensificar. La carta guanyadora a Tarragona passava necessàriament pel 4de10fm, especialment després de veure l'habilitat de la Colla Vella en enlairar el seu primer a la plaça de la Font. Els dos castells de 10 i la torre de 8 sense folre eren la combinació, fins al moment, insuperable... llevat que no caigués una nova frontera. Però per a que aquesta combinació resultés insuperable havia de descarregar-se tot. Els tres castells de la Colla Vella per Santa Úrsula haguessin superat als verds al Concurs i jugar-s'ho tot a l'interrogant de l'extremadament fràgil torre de 8 sense folre era un carta arriscada, però necessària. Tant arriscada i ambiciosa era l'aposta per la tde8sf que aquest ha estat l'únic punt del guió dissenyat per Bach i el seu equip que no s'ha pogut complir de ple. Efectivament, van descarregar la torre de 8 sense folre a assaig i amb xarxa, però els dos cops que va anar a plaça a la TAP va caure un cop coronada. És una torre de 8 sense folre, un castell que només ells han descarregat. La caiguda de la torre, a més, va obligar a fer un canvi en el pis de quarts, que la va fer abandonar en el tram final i substituir-la per un altre castell que també figurava en els apunts: el 4de9 sense folre, que van completar per Tots Sants després d'una intensificació d'assaigs (quatre 4de8 nets en els quatre últims assaigs). La temporada dels Castellers de Vilafranca ha estat extraordinària, amb gairebé tots els ambiciosos objectius complerts i amb la revalidació del trofeu de Tarragona. En el sopar de final de temporada que els verds van realitzar dissabte passat hi havia merescuda celebració i sobrada satisfacció i ja es van començar a marcar les guies del que serà el camí del 2017: el 4de9sf rejovenit estrenat per Tots Sants ofereix possibilitats per pujar-lo damunt d'0un folre. i descarregar la torre de 9 sense manilles (tres cops coronada) és un altre dels dibuixos que comença a aparèixer en les previsions. A Toni Bach les celebracions no li duren en excés i ja ha començat a dissenyar el camí de la temporada vint. Foto 1: El 3de10fm dels Castellers de Vilafranca per Sant Fèlix en el moment de descarregar-se (Fotio: Clàudia Sauret) Foto 3: 4de8 net a assaig, la setmana abans de Tots Sants Els verds es reivindiquen amb la millor diada L'extraordinària temporada incompleta
El sector nàutic espanyol confia que el Saló Nàutic Internacional de Barcelona d'aquest any suposi un "canvi de tendència" després de diversos anys de crisi en el sector, gràcies a les bones dades enregistrades durant el 2014. Aquesta edició, que se celebra del 15 al 19 d'octubre al moll dels Pescadors i el de la Fusta, tindrà 250 expositors --5% més que l'any anterior-- i amb 120 novetats --70 de les quals seran noves embarcacions i 50 accessoris--, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa el president del saló, Luis Conde. La direcció espera acollir de 50.000 a 55.000 visitants en els 52.000 metres quadrats d'exposició i, a diferència de l'any anterior, el saló durarà un dia més i es farà unes setmanes més tard que l'any passat per evitar la proximitat amb el de Gènova (Itàlia). Conde ha destacat que el mercat comença a repuntar amb un increment de les matriculacions d'embarcacions d'esbarjo del 13,2% des de començament d'any, i ha assegurat que el saló marca un "final de cicle" que ha durat set anys. També ha assenyalat que el mercat de lloguer ha augmentat un 63%, fet que indica un canvi en les dinàmiques de consum de la població. El secretari general de l'Associació Nacional d'Empreses Nàutiques (Anen), Carlos Sanlorenzo, ha considerat que el mercat "s'ha estabilitzat", però que encara és d'hora per parlar de recuperació, tot i que està esperançat. Tots dos han coincidit a pronosticar una matriculació d'unes 5.000 matriculacions en 2014 que suposaran un lleuger augment al 2008 i 2012 que han estat entre 4.500 i 4.800. Sanlorenzo també s'ha mostrat "decebut" amb el govern espanyol per no haver aprovat la nova legislació per a l'ús d'embarcacions que flexibilitzarà l'accés a aquestes sense la necessitat de tanta titulació com actualment. "Hem perdut una oportunitat d'or, i el sector no està per perdre oportunitats", ha lamentat perquè la llei no s'hagi aprovat durant l'estiu, però s'ha mostrat optimista amb que estigui vigent abans del saló perquè només cal la seva aprovació en el Consell de Ministres i la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Entre les novetats d'aquest any destaquen la creació d'una piscina d'onades en el mar per practicar surf o pàdel board, una infraestructura pionera segons el director del saló, Jordi Freixas. Freixas també ha explicat que el saló tindrà dia festiu amb exposicions nocturnes en un ambient lúdic amb la presència de les principals marques del sector. Ha explicat que el certamen d'aquest any busca ser un "mar d'experiències", i ha destacat que se sortejarà la possibilitat d'acompanyar a un navegant d'un vaixell petit en el primer tram de la volta al món que pretén fer, i la presència d'una àrea d'esbarjo per intentar acostar el saló al gran públic. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Durant aquestes setmanes el consistori n'estudiarà el seu rendiment per a poder valorar un canvi definitiu de l'enllumenat en el futur L 'Ajuntament de Linyola ha signat un conveni amb una empresa especialitzada per la cessió gratuïta, a efectes de prova, de la instal·lació durant tres mesos de llums LED en l'enllumenat públic d'algunes zones del municipi, per tal d'estudiar-ne el rendiment. A part del canvi temporal de tecnologia, també s'implementarà un sistema de tele gestió per a poder controlar cada punt de llum. Àlex Mases, alcalde del municipi, explica que durant aquest període es realitzaran diferents proves en la intensitat lumínica i és possible que s'encenguin punts de llum durant horari diürn. A tal efecte agrairíem també la col·laboració ciutadana i un cop funcioni la nova instal·lació que siguin els mateixos veïns i usuaris del servei els que ens transmetin l'opinió sobre el rendiment del nou equip d'il·luminació, apunta l'alcalde. Un cop finalitzat aquest període de prova, el consistori valorarà, després d'estudiar-ne el rendiment, la possibilitat de modificar l'enllumenat públic del municipi al sistema de llums LED.
Escultura, pintura, dibuix, lacat japonès, fotografia Va viure a Manresa fins al 1945.Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Manresa amb F. Hurtado i Sanchis i a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Caixa d'estalvis Laietana, Argentona. Ajuntament de Gràcia, Barcelona, Artexpo'97, Barcelona. Medalla d'or de pintura de l'Acadèmia de Paesturm a Salerno, medalla d'or d'escultura concedida pel príncep Guillem III (1974). Art a Manresa (amb fotografia), Diccionari Ràfols
No comprenc per què Puigdemont, podent posar data i pregunta a la independència de Girona, ha sigut tan magnànim d'estendre la seva exigència a la resta del territori català. Territori: paraula de segona categoria que no sé si parla de vaques, sembrats o centrals nuclears. El territori com a perifèria de la capital. La capitalitat barcelonina està seriosament amenaçada després de l' ascens dels de Montilivi a Primera. Mentre el Reial reprèn les regnes europees, els culers repúblico-indepes (17'14'') es tallen les venes al veure's obligats a escurar la buida Copa, el calze amarg d'un Felip VI a destronar, príncep de Girona, per cert. Les comparacions són odioses: Girona té AVE, aeroport sense cues, riu, ponts d'Eiffel i de pedra, vedella amb DO, diversitat d'universitats, més estrelles Michelin que el seu millor cel, el festival oficial de teatre de Catalunya, sardanes enamorades que porten el seu nom, una catedral de veritat, un ciclista amb molts Tours a l'esquena i el ja citat Molt Honorable, a més de judaisme, carrerons, patis, claustres i Devesa on les tardes s'omplen de campanes i petons. Només els falta la bomba atòmica. Hi ha qui diu –pels ocres de les parets que treuen el cap a l'Onyar– que Girona és la nostra Florència. S'equivoquen: és una Viena sense Danubi ni valsos però amb molts, moltíssims, massa forns, pastisseries, carameleries, bomboneries i gelateries (¡Rocambolesc i el seu gelat d'espàrrecs blancs i tòfona negra!) en què els seus pròspers habitants s'aturen per endolcir encara més el seu aconseguit privilegi. El xuixo és el seu pastís sacher. La plaça de la Independència i els seus vermuts no tenen res a envejar a les de Sant Marc o la Signoria; ni la seva rambla, a la sortida de missa, als burguesíssims tontòdroms de Burgos o Sant Sebastià ni les 'bruxelloises flamandes' de Jacques Brel que passegen a poc a poc i cap enrere, en família, per mostrar que tot els va de perles i els fills creixen a la seva imatge i semblança. I si ens estenem al vell concepte de província, la cosa ja és de vertigen: Dalí, Gala, Pla, J.V. Foix, Espriu, Lluís Llach, Sílvia Pérez Cruz, Walter Benjamin, Ava Gardner, Pep Cruz, García Lorca, El Bulli, Ruscalleda (barcelonina, però bisbat de Girona), Isaac el Cec, Josafat, el Comte Arnau, Joc de trons, Radio Liberty, Costa Brava, neu, volcans, llac sense monstres, carlisme, anxoves, gambes, mongetes, rom, havaneres... Ja s'ha dit, president Puigdemont: un, que no acaba d'estar per això de la independència sí o sí o sí, firmaria ara mateix qualsevol manifest que advoqués per la segregació d'aquest perfecte paradís de la resta del planeta Terra. I al costat, just al costat, Salt, amb el 36,22% d'immigració.
Aviat es compliran 50 anys d'aquelles trobades clandestines, la tardor del 1965, en què diversos mestres i pedagogs es van conjurar per reactivar el progrés educatiu sepultat pel franquisme. Amb aquesta celebració a l'horitzó, l'Associació de Mestres Rosa Sensat ha impulsat la campanya Moltes gràcies mestres, amb la qual vol agrair la tasca dels docents i, de passada, escalfar motors per a un cinaquantè aniversari que es presenta amb grans celebracions i una Escola d'Estiu que aplegarà noms de la talla de José Mujica o Philippe Meirieu. "Contràriament als missatges negatius, la majoria de gent hem tingut molt bons mestres, i els hem de reivindicar", explica Irene Balaguer, presidenta de l'associació. Amb aquesta campanya, que estarà en marxa tot el 2015 i aspira a arrencar agraïments de gent d'arreu del món –el web està en català, castellà i anglès–, tothom qui vulgui podrà donar –per escrit o en vídeo– les gràcies a aquell mestre que va marcar la seva etapa escolar. La iniciativa respon també a la voluntat de reivindicar el paper dels mestres en un context educatiu que, segons l'associació, és cada cop més complex. "Malgrat la situació de disminució de les condicions de treball que han patit els mestres, han resistit pel seu compromís amb els infants, amb les famílies i amb la societat", argumentava Balaguer en relació a l'empitjorament de les condicions dels darrers anys. "Gràcies Antonio, sense tú ara no seria el que sóc", assegura el periodista Jordi Évole en un dels molts vídeos que diversos personatges de la cultura i la societat catalanes han aportat a la campanya. Des de Rosa Sensat esperen que els agraïments s'escampin a les xarxes socials. Escola d'estiu de 1968, en una classe al bosc. La campanya Moltes gràcies, mestres és el preludi d'un any intens per a l'Associació de Mestres Rosa Sensat. El seu cinquantè aniversari els ha impusalt a organitzar unes escoles d'estiu –la seva cinquantena edició, és clar– "extraordinàries", en paraules de Balaguer. A diferència d'anys anteriors, les faran en un espai obert, el Parc de la Ciutadella, i preveuen l'assistència d'unes 10.000 persones en total. Les jornades duraran menys –una setmana, de l'1 al 8 de juliol, en comptes de les dues habituals–, però tindran més intensitat. I és que, a falta de tancar el programa, els noms que ja han confirmat són de la talla de l'actual president de l'Uruguai, José Mujica; el pedagog i professor de la Universitat Lumière (Lió) Philippe Meirieu, o la comissionada de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental pel desenvolupament humà i del gènere, Adrienne Diop. Es preveuen unes 18 taules rodones i 104 tallers. En paraules de Francina Martí, membre de la comissió executiva de l'associació, l'escola d'estiu es planteja "sense límits", amb la voluntat d'obrir-se a tots els àmbits de la societat. A més, una altra dels aspectes destacats d'aquesta cinquantena edició de l'escola d'estiu serà una Declaració de la 50 Escola d'Estiu, que s'elaborarà durant aquells dies i es presentarà al Parlament de Catalunya. L'adreça electrònica no es publicarà.
Lagent immobiliari, condemnat per homicidi, s'enfronta a sis anys de presó i a pagar una indemnització milionria Tarragona.-LAudincia de Tarragona jutjar dimecres i dijous els fets que haurien portat lagent immobiliari Ramon Franch a matar la vena dels Pallaresos Carme Gallart. El processat, que actualment compleix una pena de quinze anys de presó per aquest homicidi, est acusat dhaver estafat la dona lany 2006. La vista shavia de fer el setembre del 2015 per es va ajornar arran de la desaparició de Gallart tres mesos abans. Franch havia intentat negociar amb la dona un acord econmic per evitar la celebració daquest judici per davant la negativa della va decidir matar-la i desfer-se del seu cos, segons la sentncia. Ara, senfronta a sis anys de presó per estafa agreujada i falsedat documental, i al pagament duna indemnització milionria. Segons la fiscalia, lempresari va fer creure a la dona que tenia un comprador per al seu domicili i, aquesta, va demanar un préstec per comprar un segon habitatge. Totes dues operacions les va gestionar lacusat, que es va embutxacar una comissió de 45.000 euros. Com que la primera operació va resultar un engany, la dona es va veure obligada a demanar més préstecs i a desfer-se de les seves propietats -tres finques- per pagar els deutes. El ministeri públic acusa lempresari immobiliari dun delicte destafa agreujada, en concurs amb un delicte de falsedat en document privat, pels quals sollicita una pena de sis anys de presó i la seva inhabilitació especial per a lexercici de la professió dAPI durant el temps de condemna, a més duna multa de 2.700 euros. En concepte de responsabilitat civil, la fiscalia sollicita una indemnització en la quantitat que determini la sentncia pel perjudici patit més linters legal corresponent un import que se situaria sobre els 2 MEUR. El detonant dun crimLa vista per aquest judici destafa estava fixada inicialment pels dies 29 i 30 de setembre del 2015. Segons es va desprendre durant el judici per homicidi, en tenir coneixement del senyalament i de les greus conseqüncies que podrien ocasionar-li, Franch va intentar diverses vegades arribar a un acord amb Carme Gallart perqu sapartés del procediment. La xifra que li hauria ofert rondaria els 300.000 euros. La dona, per, shi va negar, i aix va portar lempresari a desfer-se della. Lhomicidi es va jutjar a final del 2017 amb un jurat popular. Tot i que el cadver de la víctima encara no ha pogut ser localitzat, el jurat el va considerar culpable dhomicidi. LAudincia de Tarragona el va condemnar a quinze anys de presó i a pagar una indemnització de 450.000 euros als familiars de la víctima. El jurat popular va considerar provat que el dia de la desaparició de Carme Gallart, de 65 anys, el condemnat va ser als Pallaresos i no a Tarragona -tal com ell va sostenir durant el judici-, la va abordar i va acabar amb la seva vida en un lloc indeterminat. Dos dies després, segons el tribunal, s'hauria desfet del cadver durant el trajecte que va realitzar fins al Prepirineu d'Osca.El jurat va justificar la culpabilitat per lexistncia dun mbil econmic per part de Ramon Franch; la inexistncia dactivitat vital de Carme Gallart des del dia de la desaparició; els informes pericials dels mossos sobre geolocalitzacions a partir de la telefonia mbil i per les restes biolgiques amb ADN de la víctima localitzades al para-xocs del vehicle que Franch hauria utilitzat per traslladar el cadver. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Refer consensos de la Transició Quatre dècades després dels grans consensos forjats en la Transició espanyola -la Constitució, en el terreny polític; els pactes de la Moncloa, en el socioeconòmic-, els polítics estan fent números sobre la investidura. Es tracta d'una aritmètica a curt termini, centrada en aprovar per la mínima, amb les abstencions pel mig, una investidura en segona volta. No obstant això, els grans reptes pendents exigiran després forjar unes majories parlamentàries molt més àmplies. Sí, quatre dècades després dels consensos constitucionals cal renovar el contracte social. Rousseau, en el seu llibre de referència, donava una fórmula: com més importants són les deliberacions, més s'ha d'acostar a la unanimitat l'opinió resultant. En sintonia amb aquesta regla, la nostra Carta Magna exigeix la majoria absoluta del Congrés per a l'aprovació de les lleis orgàniques i una majoria encara molt més àmplia -dos terços de totes dues cambres, dissolució de les Corts, ratificació del text per les noves cambres i referèndum final- per a una reforma constitucional de gran abast. Aquestes són les regles de joc, que sovint s'obliden, per a renovar el contracte social i afrontar els grans reptes pendents. Tots els partits de l'arc parlamentari -també els nacionalistes- s'haurien de sumar a aquesta tasca: la posada al dia de la Constitució, mesures de regeneració democràtica i uns pactes de la Moncloa del segle XXI per a decidir quin model social volem -del sistema de pensions a la sanitat, de l'impacte del canvi climàtic als nous reptes de la intel·ligència artificial- i de quina fiscalitat ens dotem per a finançar-lo. Tot això en el marc europeu de referència. Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web Sí, quatre dècades després dels consensos constitucionals aquestes són les assignatures pendents si es vol superar la triple fallida que s'ha anat ampliant en l'última dècada: la fractura social, amb l'impacte en la classe mitjana de l'últim cicle de crisi econòmica; la pèrdua de confiança en la política, amb els casos de corrupció sistèmica que han esquitxat en diferent grau els grans partits, i l'anomenada qüestió catalana, amb la fugida cap endavant de l'independentisme, un nacionalpopulisme que s'alimenta també de la fallida social i política espanyola. Sí, quatre dècades després cal renovar el contracte social per a defensar el sistema de referència: la democràcia liberal i l'Estat de benestar. Com vaig escriure en el seu moment, aquest és el sistema al qual Espanya es va incorporar tardanament i que va posar punt final a la política antisistema que representava el franquisme: dictadura i autarquia. Aquest és el sistema de democràcia deliberativa i consensual en què es va gestar la Constitució i que ha proporcionat el període de més llibertat política, progrés econòmic i benestar social de la història d'Espanya. Aquest és el sistema que es va consolidar amb l'ingrés a Europa (1986) i que ens va acostar als estàndards. Aquest és el sistema en què Espanya va ser fins i tot pionera en la promoció de drets de nova generació: paritat, matrimoni entre persones del mateix sexe, dependència. Cal reivindicar la política com la forma civilitzada de resoldre els conflictes. És l'hora de refer els consensos de la Transició. Sí, quatre dècades després Espanya necessita un president i uns líders polítics que no mirin tant les enquestes, que no siguin ostatges de la demoscòpia i que siguin també capaços d'establir un mínim comú denominador que asseguri unes altres quatre dècades de progrés. Pot ser que aquest plantejament sigui naïf, però l'alternativa és tornar a la política frontista, a la dialèctica guerracivilista que s'ha imposat en les últimes campanyes electorals. La lògica de les dues Espanyes va ser precisament la que es va superar a la Transició. Va emergir una tercera Espanya, pacificadora i reconstructora, que ara està en greu risc de fallida. Una investidura sota mínims o, en el seu cas, unes altres eleccions anticipades augmentarien les fractures (i les factures). Els líders polítics -no he utilitzat en tot l'article cap nom ni sigla- estan fent números sobre la investidura, en una espècie de compte de la vella que oblida els reptes polítics i socioeconòmics pendents. Mentrestant, a Madrid, en els cenacles polítics, se sol repetir que no s'ha d'obrir el meló de la reforma de la Constitució. Als qui així ho diuen, responc sovint que corren el risc que el meló se'ls podreixi a les mans.
Dir 'chochito' a una empleada no és assetjament sexual. Així ho considera l'audiència Provincial de Múrcia, que ha decidit confirmar l'absolució d'un cap de departament d'uns grans magatzems acusat de dos delictes d'assetjament, per tractar així les seves treballadores i a una d'elles donar-li una nota on especificava que "aquest any estàs més guapa i molt més bona". Segons avança La Crónica del Pajarito, la sentència desestima el recurs presentat per les treballadores un cop el Jutjat Penal de Múrcia va decidir absoldre l'acusat ara fa un any, al considerar que no havia quedat provat que els fets fossin constitutius de delicte. De fet, la sentència considerava provat que el denunciat havia "faltat al respecte i consideració deguda a una de les querellants", a qui hauria tractat de "chochito" i "pibón", i recollia que els responsables de l'establiment havien imposat una sanció de 21 dies de suspensió de feina i sou a l'acusat, per "conducta improcedent en un cap de departament". Amb tot, no quedava demostrat, segons la sentència, el contingut sexual del comportament de l'acusat.
L'investigador Jorge Echeverría, doctorat a la UB l'any 2010, ha obtingut el Premi Ramon Margalef, que atorga el Consell Social de la UB, per l'estudi publicat a Nature Chemistry amb el títol «Dihydrogen contacts in alkanes are subtle but not faint». Es tracta d'una recerca que han dut a terme investigadors de la UB i de la Universitat Hebrea de Jerusalem, en què s'ha demostrat que, en certes condicions, les interaccions entre grups carboni-hidrogen (CH) ―molt habituals en la química de compostos orgànics― poden ser molt més fortes del que es pensava. El treball amplia el paradigma tradicional i pot tenir aplicacions diverses en l'àmbit de la química, de la mateixa manera que també pot incidir en la indústria i les patents en aquest sector.
Grup D. L''albiceleste' no pot passar de l'empat contra Islàndia en un matx en què Messi ha fallat un penal El davanter, autor d'un 'hat-trick', evita en el minut 88 la victòria d'Espanya amb un gol de falta Els de Hierro van ser millors i es van aixecar de dos forts cops, però es van mostrar tendres anímicament Grup D. Un gol en pròpia porta a la primera part i un clar penal a la segona comporta el gris triomf dels balcànics Grup C.Un gol de Pogba en el 80 ha decidit el triomf francès sobre Austràlia, que havia empatat des del punt de penal el gol inicial de Griezmann Messi enceta el seu quart assalt a la competició més anhelada, la que l'ha de fer etern a l'altra banda de l'Atlàntic El blaugrana ha passat de ser pràcticament un estranger quan va arribar a la selecció a exercir de líder en tots els àmbits Grup A. El jove central de l'Atlético de Madrid dona la victòria a la selecció de l'Uruguai amb un gol de cap en el darrer minut del partit Grup C. Els europeus aprofiten una contra a la segona part per superar un rival que desaprofita fins i tot un penal assenyalat pel VAR en el primer partit en un mundial després de 36 anys Grup B. L'Iran de Carlos Queiroz supera el Marroc gràcies a un gol en pròpia porta al 95' i suma el seu segon triomf en la història dels mundials Grup C. La selecció dirigida per Didier Deschamps, una de les grans favorites per guanyar el títol, entra en escena contra Austràlia, el rival més feble
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. 'Els Andersson a la neu' és una comèdia familiar de Gustaf Åkerblom que arriba als cinemes en català. El film recull les peripècies d'una família humil que, sense voler-ho, se'n va de vacances a un exclusiu resort d'esquí. Aquesta setmana també aterra a la gran pantalla la producció catalana 'Quatretondeta' que acaba de passar pel festival de Cinema de Màlaga, i s'estrenen 'Monsieur Chocolat', que tracta de l'entrada dels artistes negres als escenaris francesos, i 'Capitán América: Civil War', la tercera part de les aventures de Steve Rogers. Esbós: La família Andresson marxa de viatge a la neu. Els pares estan convençuts que es tracta d'una excursió pagada pels pares d'una amiga del seu fill Sune, però descobreixen que no els han convidat, sinó que el seu fill els ha enredat per estar amb la noia que li agrada. Els pares de la noia es veuen obligats a compartir casa amb els Andersson i això desencadenarà un reguitzell d'escenes hilarants. Esbós: A en Tomàs se li ha mort la dona i no la hi deixen enterrar perquè la família de París de la difunta en reclama el cos. El protagonista decideix de robar el cadàver per a enterrar-lo a Quatretondeta, un poblet d'Alacant, tal com li havia promès. Està decidit a complir l'última voluntat de la seva dona però l'empresa se li complica perquè no recorda el camí cap al poble i es perd. Esbós: Dalton Trumbo és un dels guionistes més destacats del Hollywood clàssic que cau en desgràcia l'any 1940, en plena caça de bruixes. Acusat de ser militant comunista, és empresonat, marginat i apartat per sempre de l'escena de Hollywood. Esbós: El cubà Rafel Padilla, conegut pel sobrenom 'Chocolat', és el primer artista negre que triomfa en un escenari parisenc. Malgrat els seus orígens humils, al llarg de la seva carrera inspira diversos artistes de la belle époque com ara Toulouse Lautrec o els germans Lumière. Esbós: A causa dels danys col·laterals d'un incident internacional en què es veuen embolicats els Venjadors, la pressió política obliga a posar en marxa un sistema per a depurar responsabilitats i crear un organisme rector que determini quan cal recórrer als serveis de l'equip. El nou statu quo divideix els Venjadors en dos bàndols, liderats per Steve Rogers i Tony Stark. La directora s'encarregarà d'investigar a fons les causes de les morts i toparà amb un ambient laboral malaltís. El film narra la còmica topada d'una mare, l'ex-marit de la qual s'ha casat amb una noia més jove, que lluita per mantenir la calma; d'una estrella de la televisió soltera i d'una jove enamorada que amaga el seu marit indi d'una mare racista i un pare vidu. Esbós: Un escriptor de novel·les policíaques i una directora de cinema conviden a sopar un actor argentí. Els amfitrions volen convèncer el convidat de protagonitzar el seu pròxim film, però tot es complica quan entren en joc les seves ex-parelles. Dotze anys després de la II Guerra Mundial i el final del nazisme, el fiscal general Fritz Bauer es compromet a detenir els criminals nazis. El moment decisiu arriba quan, per fi, dscobreix el parador de l'ex-membre de les SS Adolf Eichmann. Direcció: Cyril Dion i Mélanie Laurent. Esbós: Una investigació internacional intenta respondre a un estudi que anunciava que l'any 2100 desapareixeria una part de la humanitat. La recerca prova de trobar les causes que podrien desencadenar la catàstrofe i descobrir com es podria evitar. Direcció: Kevin Munroe i Jericca Cleland. Esbós: Ratchet somnia amb convertir-se en un dels herois dels Galactic Space Rangers i quan, per fi, aconsegueix de sortir de la rutina del seu petit garatge de reparació, el malvat, Drek, decideix de destruir el seu planeta. Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
L ́astronauta Pedro Duque serà el nou ministre de Ciència, Innovació i Universitats del nou govern de Pedro Sánchez, segons han confirmat a l ́ACN fonts de l ́equip del president espanyol. Duque, enginyer aeronàutic que va volar a bord del Transbordador Especial Discovery el 1998 i va esdevenir així el primer astronauta espanyol en viatjar a l ́espai (el 2003 va fer una segona missió) és l ́última incorporació d ́un executiu paritari que el president espanyol comunicarà al rei Felip i previsiblement a les 17.00h i que podria presentar públicament mitjançant una compareixença a La Moncloa.
Es farà des del 28 de juny fins a l'1 de juliol a Sant Joan de les Abadesses amb una programació que inclou una trentena d'artistes Sant Joan de les Abadesses.-El festival Clownia de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) ha donat a conèixer la programació de la cinquena edició que es farà del 28 de juny fins a l'1 de juliol. Els seus impulsors, Txarango, han assegurat aquest dimarts que serà l'edició "més internacional" del certamen. Entre la trentena d'artistes convidats enguany, destaquen els australians The Cat Empire, Els Catarres, Valtonyc, Roba Estesa i l'Orquestra Di-Versiones, entre d'altres. Aquests noms se sumen al dels artistes ja anunciats fa unes setmanes, com són els colombians Doctor Krápula, els alemanys Bukahara o els lleidatans Koers, així com dues grans veus femenines de la música mestissa, com són Amparo Sánchez (Amparanoia) i Marinah (Marina Abad, que canta en solitari després de deixar Ojos de Brujo). El 19 de desembre passat es van posar les entrades a la venda. Els abonaments gratuïts per a menors de 12 anys s'han exhaurit. El festival Clownia aixecarà de nou el teló el pròxim 28 de juny i ho farà amb una programació que inclou una trentena de propostes. Els seus amfitrions, Txarango, han presentat aquest dimarts a Barcelona el gruix de la programació del que serà l'edició "més ambiciosa i internacional". Pensat com a un festival familiar i d'àmbit festiu, el certamen arriba a la cinquena edició amb noms internacionals com ara els australians The Cat Empire i la seva fusió de jazz, reggae, ritmes llatins i ska. La formació va gravar amb els Txarango 'Som foc' inclòs a l'últim disc dels ripollesos 'El cor de la terra'. Serà una oportunitat per veure'ls compartir escenari per primer cop. També destaquen els alemanys Bukahara, els holandesos Bazzookas així com els sons llatinoamericans de dues formacions reconegudes, com són Los Caligaris (Argentina) i Doctor Krápula (Colòmbia)I de l'escena musical catalana, figuren noms com Els Catarres, que presentaran el seu últim treball; Xavi Sarrià (exlíder dels Obrint Pas) que interpretarà els temes del seu primer disc en solitari; Doctor Prats, i dues llegendes de la rumba fusionada, com són Sabor de Gràcia i Joan Garriga & el Mariatxi Galàctic. Per altra banda, també es presentarà el primer treball de cançó d'autor i amb sonoritat brasilera de Marcel Lázara (exveu i guitarra de Txarango) i Júlia Arrey.El raper mallorquí Valtonyc, que s'ha fet darrerament famós per la seva condemna a presó per les lletres de les seves cançons, també estarà present en aquesta cinquena edició, juntament amb d'altres noms com els gironins Orquestra Di-Versiones i les formacions Diluvi i Auxili del País Valencià. Veus femenines i formacions emergentsEnguany també s'ha volgut fer èmfasi en les veus femenines de la mà d'Amparo Sánchez (Amparanoia), Marinah (Marina Abad, que canta en solitari després de deixar Ojos de Brujo), així com la formació Roba Estesa. I com cada any, també es dedica un espai a formacions emergents. Enguany s'ha convidat als lleidatans Koers, els barcelonins La Mulata, el folk festiu dels O Sonoro Maxín, la cantautora Suu i el duet Jo Jet i Maria Ribot. Per altra banda, el Dj resident del Clownia tornarà a ser Dj OGT, que aquest 2018 celebra el seu desè aniversari darrere dels plats.Pel que fa a les propostes familiars i de circ, destaca el Gran Cabaret Clownia amb Guillem Albà & La Marabunta; Ivan Prado de Pallassos en Rebeldía; El Pot Petit i les acrobàcies de Pam i Peu. Finalment, l'Espai Consciència i les activitats que s'hi faran es presentaran més endavant. De moment, però, s'ha anunciat l'espectacle Ovidi4, que David Caño, Borja Penalba, Mireia Vives i David Fernàndez han dedicat a Ovidi Montllor.La programació es completarà amb l'actuació de Txarango que actuarà dalt de l'escenari amb un espectacle inèdit per presentar alguns dels temes del seu darrer disc acompanyats d'"amics" amb qui han compartit escenaris. Des que es van posar les entrades a la venda el 19 de desembre passat, ja s'han exhaurit els abonaments gratuïts per a menors de 12 anys que el festival posava a l'abast de les famílies. A partir d'ara, els abonaments per a aquest col·lectiu es poden comprar a un preu reduït al mateix web del festival. La jornada de dijous serà gratuïta per a tothom. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
VALÈNCIA, 17 mar� (EUROPA PRESS) - El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha considerat una "falta de respecte" cap als ciutadans que el president del Govern espanyol en funcions i del PP, Mariano Rajoy, hagi manifestat que en el seu partit no han actuat abans respecte a l'exalcaldessa de València, Rita Barberá, i als regidors populars de l'Ajuntament investigats per un presumpte blanqueig de capitals perquè no tenien "ni idea" del que estava passant. "No sabien res; després de tot el que han robat en aquesta comunitat?", s'ha preguntat Puig. El cap del Consell s'ha manifestat en aquests termes a València, preguntat per les declaracions realitzades dimecres per Mariano Rajoy, qui va apuntar que el PP ha obert un expedient informatiu a Barberá i al seu equip per "saber exactament què és el que ha passat" respecte al presumpte blanqueig. A més, va assenyalar que no han actuat abans perquè no tenien "ni idea" del que estava passant. "És una falta de respecte a tots els ciutadans l'actitud del senyor Rajoy tant respecte a aquesta qüestió com a la pròpia governabilitat", ha destacat Puig, qui ha criticat que el PP "encara acudeixi a aquest eufemisme que no sabien res". "No sabien res; després de tot el que han robat en aquesta Comunitat, després de tot el descrèdit que han aportat?", ha subratllat. En aquesta línia, ha assegurat que "des de la perspectiva política el PP és el responsable de la corrupció a la Comunitat Valenciana, al marge de les actuacions judicials que viuen a la justícia". Així, ha indicat que "hi ha una responsabilitat política que és ben evident i que arriba fins al primer dels responsables del PP, que és Rajoy". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
d'Andorra va ser el guanyador del VI Open d'Andorra, que es va celebrar a la Xixerella el 23 i 24 de setembre de En Toni Armengol va aconseguir 50 cops el diumenge per un agregat de 54 forats de 12 sota par amb un total de 150 cops. guanyador de dos cops respescte Jaume Vidal (Catalunya). (Catalunya) va acabar tercer amb 154, un per davant Pau Perez (Andorra). líder dels primers 36 forats va ser Ricard Morat (Andorra) que va fer 57 cops en la ronda final per acabar en la cinquena posició amb 156 cops juntament amb Toni Armengol és el primer guanyador andorrà de acabar amb 167 per a les tres rondes i amb bastants cops d'avantatge de la Ester Castany (Catalunya) va ser Vallromanes guanya el V Interclubs Femení ACPP 2013 Abraham Alvarez Campió de Catalunya Juvenil Competició i guanyador del Rànquing Juvenil Competició Oriol Mas Campió de Catalunya Juvenil categoria competició David Mur Campió de Catalunya Juvenil FCPP 2017 categoria competició
"Tenint en compte que això és de l'any 77 i que ja tenim uns quants anys, és retornar una mica a la nostra joventut. I que la saga perduri i que continuï és un gran què". "Va ser de les primeres pel·lícules de ciència ficció que vaig veure i va ser El Retorn del Jedi". "Vaig estalviar per poder tenir diners per poder pagar la meva entrada i la del meu germà per poder anar a veure la pel·lícula a Barcelona, quan la van estrenar". El Mercat dels Encants acull per segon any consecutiu una exposició dedicada a 'La guerra de les galàxies'. Fins dissabte, 28 de novembre, els seguidors de la saga poden veure peces de col·leccionista, com un R2-D2 a mida natural o diorames de les pel·lícules fets amb Lego. Dissabte serà la traca final de l'Encants Wars, amb diverses activitats i xerrades. L'exposició que acull aquesta setmana la sala polivalent del Mercat dels Encants farà les delícies dels amants de 'La guerra de les galàxies'. S'hi poden veure diverses maquetes basades en les sis entregues de la saga, com de la nau Falcó Mil·lennari i figures a mida real d'R2-D2, Darth Vader o la princesa Leia. També s'exhibeixen dioarames fets amb peces de Lego. Dissabte que ve, 28 de novembre, l'Encants Wars prendrà vida amb la visita d'actors disfressats de Dath Vader, Chewbacca i altres personatges de 'La guerra de les galàxies'. A més, el robot R2-D2 es passejarà pel mercat i interaccionarà amb els clients. Els més experts podran assitir a xerrades sobre l'arquitectura, el disseny i la il·lustració relacionats amb la saga. Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
BARCELONA, 11 maig (EUROPA PRESS) - L'Oficina per la Transparència i Bones Pràctiques de l'Ajuntament de Barcelona investiga 126 comunicacions rebudes a través de la Bústia Ètica, mentre que estudia la viabilitat de 126 més, altres han estat derivades a les administracions corresponents i 58 s'han inadmès per falta de fonament. En total, la Bústia Ètica ha rebut prop de 500 comunicacions des que es va iniciar al gener de l'any passat fins a acabar el 2017 --una mitjana de 42 mensuals--, de les quals 204 són anònimes, ha detallat el tinent d'alcalde Jaume Asens en roda de premsa amb la directora de l'Oficina, Silvia Vernia. La Direcció d'Anàlisi estudia les comunicacions, entre les quals predominen assumptes vinculats a la seguretat ciutadana (81), contractació administrativa (62), salut (50), intervenció administrativa en l'exercici d'activitats (47), ordenació del territori i urbanisme (36), transparència i bon govern (31), personal del sector públic (29) i serveis socials (19). En concret, 478 comunicacions es van fer directament mitjançant la Bústia Ètica, cinc van ser a través de correu electrònic d'Alcaldia, una altra mitjançant correu ordinari, 12 des del registre general i tres pel programa multicanal d'Incidències, Reclamacions i Suggeriments. D'altra banda, la Direcció de Control de Gestió va fer l'any passat 11 informes, que van versar sobre assumptes com infraestructures de subministrament d'aigua potable a la ciutat; despeses en comunicació com publicitat i premsa; una subvenció extraordinària a la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB) World Race, i l'estructura organitzativa de Mobile World Capital. També va elaborar diverses auditories d'organismes com l'agència de desenvolupament urbà Barcelona Regional (BR), a l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI), a la mútua municipal ja tancada Pamem, d'expedients d'habitatges d'ús turístic a Ciutat Vella i de Barcelona Serveis Municipals (B: SM), entre altres. Preguntada pels mitjans, Vernia ha dit que no han elevat cap dels assumptes investigats a Fiscalia, encara que algunes actuacions han donat motiu a la possibilitat d'iniciar accions disciplinàries, per la qual cosa l'han derivat a l'òrgan competent, ja que l'oficina no té aquesta funció. L'oficina, impulsada el 2015 pel Govern d'Ada Colau, va engegar al desembre d'aquell mateix any el portal de Transparència, que ha rebut prop de 14.000 visites mensuals de mitjana, xifra que representa prop del 5% del total que rep el web de l'Ajuntament. Ha rebut 275 peticions d'informació pública, amb 94 el 2016 --de les quals es van estimar el 81%-- i les altres 181 l'any passat --amb el 87% benvolgudes--, i la comissió de Garanties del Dret a l'Accés a la informació pública va rebre 47 reclamacions el 2016 i 16 l'any passat, amb quatre d'elles presentades per càrrecs electes. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
La mesura és fruit d'un acord de Junta de Portaveus L'Ajuntament de Terrassa ha acordat fer un informe durant els pròxims dos mesos per analitzar la implantació d'una franja horària dedicada al bany naturista en alguna de les piscines públiques de la ciutat. La mesura és fruit d'un acord de Junta de Portaveus, del qual se'n va donar compte en el decurs del Ple ordinari de juliol celebrat el dijous 21 de juliol. Segons aquest acord, que compta amb el suport de la CUP, ERC-MES, TEC i PSC, l'abstenció de CiU i C'S i el vot en contra del PP, aquesta franja horària haurà de tenir inicialment una durada mínima de dues hores seguides en un mateix dia a la setmana, i només serà apta per a persones sense banyador. Un cop acabada la temporada, segons dicta l'acord, l'Ajuntament farà un altre informe sobre l'impacte que hagi tingut la iniciativa, i proposarà modificacions per tal d'adaptar-se a la demanda generada. Així mateix, l'acord preveu que l'Ajuntament faciliti la celebració d'un "Dia sense banyador" amb caràcter anual. L'Ajuntament informarà d'aquesta nova mesura al Club Català de Naturisme (CCN) perquè en faci la difusió que cregui convenient entre la seva massa social.
Forma tradicional en català: Binèfar. Criteri de traducció de topònims
L'exministre de Defensa José Bono ha assegurat que la carta que aquest dissabte ha enviat el president del Govern, Mariano Rajoy, al president de la Generalitat, Artur Mas, respecte a la independència de Catalunya, sona com "un sermó d'un cura a un ateu que no li fa ni punyeter cas". Així ho ha dit en una entrevista a La Sexta recollida per Europa Press: "La carta em sonava a rotllo, com un cura gran una mica descregut que li explica un sermó a un ateu que no li fa ni punyeter cas". En qualsevol cas, ha manifestat el seu desig en aquest assumpte que els espanyols "puguin ficar-se al llit totes les nits sabent" que el Govern complirà i farà complir la Constitució, ressaltant que no hi ha per què dubtar de l'Executiu. "Jo sóc partidari del dret a decidir, però tots. En un Estat de dret cal complir la llei, perquè l'únic imperi és la llei", ha sostingut. "És possible que Catalunya sigui independent, però ha de decidir-ho el conjunt dels espanyols. El que es pretén és un pur disbarat i portarà Catalunya al precipici", ha afegit. En aquest sentit, ha ressaltat la necessitat de defensar amb força la igualtat, tot i que hi hagi gent a Catalunya que "estigui convençuda que Espanya és una madrastra que està robant" els catalans. "A aquestes altures ser patriota és una cosa que se celebra i aplaudeix a Catalunya, i a Espanya és qualificat com a fatxa", ha criticat. En aquesta mateixa línia, ha reiterat que hi ha molts responsables de l'èxit de la Diada a Catalunya, recordant que el PSC i el PP "no han fet bé els deures". "Crec que hem donat una imatge equivocada i alguns pensen que defensar la Constitució és endarrerit. També ha insistit que el PSC ha de "respondre als plantejaments de solidaritat" a Catalunya abans que la defensa d'allò identitari, ja que aquesta posició li està costant vots. "Hem fet una sopa de lletres per la qual gairebé hem perdut la identitat nacional i fins i tot la paraula 'nacional' sona malament a les orelles d'alguns nous socialistes", ha explicat. Finalment, ha criticat els aldarulls provocats al centre Blanquerna --la seu cultural de Catalunya a Madrid--, durant la celebració de la Diada, responsabilitzant-ne "els fatxes de sempre". Segons ha assegurat, "el problema d'Espanya ara no són els fatxes, sinó que alguns desitgen dividir Espanya". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Farmàcia i Ciències de l'Alimentació La Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, organitza per tercera vegada el "Fòrum d'Empreses de l'àmbit farmacèutic-sanitari", per tal d'establir contactes entre els futurs graduats i alumnes dels màsters i postgraus de la Facultat i les empreses o organitzacions que hi puguin estar interessades. D'aquest contacte estudiant-empresa en poden sorgir beques, convenis per estada en pràctiques externes o un contracte de treball. En l'edició d'enguany s'organitza, simultàniament al Fòrum, el II Speed Networking de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació * entre un grup d'estudiants seleccionats i algunes empreses participants. El Fòrum tindrà lloc el dimecres 25 de novembre de 2020 a l'edifici de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Campus Diagonal Sud.
Hi haurà un total de 26 concerts amb noms com Antonio Orozco, Albert Pla o Letz Zep Salt.-La Mirona de Salt (Gironès) celebra els seus 15 anys i ho fa amb una programació variada que busca apropar la música a totes les edats així com reforçar el caràcter social de la sala. Els encarregats d'inaugurar la nova temporada seran els grups Obeses, Fundación Tony Manero i Failovers en un concert el 16 de setembre. La programació, que s'allargarà fins al març de l'any que ve, inclou l'actuació de més de 40 formacions musicals (26 concerts) amb noms com Antonio Orozco, Albert Pla, Letz Zep i Green Valley, entre d'altres. A més a més, s'ha decidit que la sala petita rebi el nom del desaparegut Joan Cardona 'Ninyín', un dels músics fundadors de Sopa de Cabra mentre que s'obrirà un concurs per decidir el nom de la sala gran. Amb motiu del 15è aniversari, també es farà una crida per trobar persones que van assistir al concert inaugural del 2001 i que ho puguin acreditar amb una fotografia de l'entrada del concert. La sala La Mirona ha donat a conèixer els noms de la nova programació. Enguany arriben als seus 15 anys de vida i ho fan amb una programació que busca aprovar la música a totes les edats, reforçar el caràcter social i també acostar la cultura als més joves. És per això que tots els joves que facin 18 anys al llarg d'aquesta temporada podran assistir a un concert de forma gratuïta. Els encarregats de donar el tret de sortida a la nova programació el 13 de setembre seran els de la Fundación Tony Manero. També hi actuaran els osonencs Obeses i la formació gironina Failovers. La programació inclou l'actuació de més de quaranta formacions musicals (26 concerts) amb noms com Antonio Orozco, Pátax, Izal i Carmen 113, Albert Pla, Burning i Los Zigarros i Letz Zep entre d'altres. La sala celebrarà el 15è aniversari amb un concert de l'orquestra Di-Versiones el 16 de desembre. També es presentarà un festival nou, el Girona Sona amb KOP, Gatillazo, Deskarats, Lendakaris Muertos, Buhos, Lágrimas de Sangre, Ebri Knight i Aspencat, el primer cap de setmana de febrer.Homenatge a 'Ninyín' de Sopa de CabraEls responsables de la Mirona han decidit homenatjar el desaparegut Joan Cardona 'Ninyín', un dels músics fundadors de Sopa de Cabra, batejant amb el seu nom la sala petita. A més a més, s'obrirà un concurs a partir del 12 de setembre per escollir el nom de la sala gran. Al llarg de dues setmanes i a través de les xarxes socials es podran proposar noms de grups o músics vinculats a les comarques gironines que no estiguin actualment en actiu. La sala seleccionarà tres noms finalistes i aquests es sotmetran a votació del 30 de setembre fins a finals de desembre a través de la taquilla i en horari de concerts.A la recerca del primer públicLa sala fa una crida al primer públic que va assistir al concert inaugural el 21 de desembre del 2001 on van actuar Without, Stoornut, Adrià Puntí & Co, Kassamba, Fora des Sembrats i Els Pets. Es busquen aquelles persones que puguin acreditar la seva assistència amb una fotografia de l'entrada del concert i optaran a una entrada doble per a tots els concerts de la temporada. Es podrà participar a través de les xarxes socials. La programació s'allargarà fins al 4 de març del 2016. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Guardonats a la Ganxet Pintxo de Tardor 2016 La seu de la Cambra de Comerç de Reus, ha aplegat aquest dimecres, el lliurament dels premis de la Ganxet Pintxo Tardor 2016. En aquesta edició de la Ganxet Pintxo l'establiment distingit amb el Premi Ganxet Llengua ha estat el Restaurant L'Estel. El guanyador del Premi Damm ha estat Tapes i Tapes per 'Dues pedres'; el premi DOP Siurana l'han obtingut El Racó del Vermut per 'A tota metxa' i Lizarrán per 'Ravioli xkirricccc!; Xivarri Tasca Reus per 'la Baorbuda', Confiteria Poy per 'Pinya colada amb gelea de llima' i Bella Itàlia per 'Minicalzone' s'han emportat els Premis Populars, i els Premis Professionals han estat per En la espera te esquino per 'Núvol de foie fresc amb confitura de pètals de rosa', Mediterrani Reus per 'Medigrec' i Colmado Giner per 'La Tricolor'. Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat Cada any surt publicat qui guanya dels restaurants però no veig mai qui guanya dels que votem. L'any passat vaig trucar a la Cambra de Comerç en dues ocasions i no m'ho van saber dir, una mica estrany, no? Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer
En els anys del grup Querneulós, Manuel Costa-Pau ens explicava tres llibres clau per entendre l'evolució del catalanisme polític. El primer és Lo catalanisme (1886), de Valentí Almirall, un assaig polític que assenta les bases del regionalisme: «El nostre ideal és que Catalunya visqui agermanada amb totes les restants regions de la Península». El segon llibre és La nacionalitat catalana (1906), d' Enric Prat de la Riba, que fa un pas endavant i planteja la federació tot respectant «la unitat d'Espanya». Dues obres de teoria política que han tingut aplicació pràctica en els anys de l'autonomisme de la socialconvergència que ara l'Estat espanyol està torpedinant en un intent insensat d'anar contra el progrés i retornar al per a ell més còmode autoritarisme del segle XIX. El tercer llibre, que planteja el necessari salt endavant que per fi Catalunya farà al setembre, és el d' Andreu Nin Els moviments d'emancipació nacional (1935), que defensa el dret a l'autodeterminació dels pobles. L'autor relaciona de manera estreta la lluita obrera i l'emancipació nacional. L'ideari dels Comuns, aprovat dissabte passat, no arriba ni tan sols a Prat de la Riba. Fins i tot Almirall era més avançat l'any 1886: «Els greuges que ens estan amenaçant ens autoritzarien fins i tot a proclamar la separació».
La regidora de Mobilitat reconeix "una distància gran" entre treballadors i direcció de TMB però es mostra confiada que "hi ha un camí per recórrer de cara a l'entesa" Barcelona.-La regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de Transports Metropolitans (TMB), Mercedes Vidal, ha avisat que un escenari de noves aturades "no és desitjable per a ningú", després de la jornada de vaga dels treballadors del Metro i de reunir-se amb el comitè d'empresa. Vidal ha alertat que "la convocatòria de vaga perjudica l'empresa", la "ciutadania" i els "treballadors" i "no només el Mobile", amb referència al calendari de mobilitzacions que el comitè manté coincidint amb la macrocita de la telefonia mòbil. "No necessitem cap vaga per seure a negociar", ha remarcat Vidal, que ha reconegut "una distància gran" entre les posicions de treballadors i direcció però s'ha mostrat confiada que "hi ha un camí per recórrer de cara a l'entesa". Vidal ha insistit que el "millor escenari" per desbloquejar el conflicte que ha portat els treballadors del Metro a fer vaga aquest dimarts és "reprendre les negociacions" i no una nova vaga, que considera que no ajudaria a arribar a acords i seria "perjudicial" per als treballadors, l'empresa i el conjunt de ciutadans que utilitzen aquest mitjà de transport. La vista, però, es troba posada en el calendari de mobilitzacions del 22 al 24 de febrer, coincidit amb el Mobile World Congress (MWC), una convocatòria de vaga que el comitè ara com ara manté. "Estem treballant perquè aquest escenari no es produeixi", ha respost Vidal en una atenció els mitjans de comunicació aquest dimarts a la tarda. L'Ajuntament de Barcelona insta treballadors i direcció de TMB a reprendre les negociacions per "entendre's" i els ha reclamat "fugir de posicions immobilistes". La regidora de Mobilitat demana no portar la negociació col·lectiva "en un àmbit polític", sinó que el procés es desenvolupi en "una taula de negociació ".Vidal defensa les "passes reals" en transparència i anuncia avenços "en dates molt properes" La presidenta de TMB ha defensat que s'han fet "passes reals, i no anuncis, en qüestió de transparència i de moderació salarial de l'estructura directiva" i ha destacat la reducció del 40% del sou del conseller delegat de TMB. Segons ha assenyalat, el sou actual ronda els 100.000 euros, "per sota del que tenen directius d'empreses públiques de l'àmbit europeu". Vidal ha assegurat que aquesta és una "política de transparència que no s'ha fet mai en aquesta empresa" i ha reivindicat que la van implantar des del "primer dia" amb tots els directius contractats. La regidora ha anunciat que en matèria de transparència avançaran "molt en dates molt properes", però no ha volgut entrar en detalls de quines mesures estan estudiant aplicar. Vidal ha advocat pel "contacte proper" amb els treballadors de les empreses públiques i ha reblat: "Ningú defensarà els drets dels treballadors dels serveis públic com ho fem nosaltres". La regidora també ha subratllat que van començar a negociar el conveni col·lectiu dels treballadors del Metro abans que finalitzés i que fins ara s'han mantingut vuit reunions. Agraïment a la ciutadania per utilitzar mitjans de transport alternatius durant la vagaSobre la jornada de vaga, Vidal ha assenyalat que s'ha acabat cap a les 3 de la tarda i que ha tingut un seguiment del 65% dels treballadors amb dret a fer-ne. La regidora de Mobilitat ha volgut agrair als ciutadans que hagin optat per utilitzar altres mitjans de transport perquè així l'afluència al metro s'ha reduït i s'han pogut controlar els accessos a les estacions sense haver de tancar el servei. Vidal ha remarcat que el metro és "fonamental", ja que en depèn "la mobilitat diària de moltíssim agent". Pel que fa a la negociació del conveni col·lectiu d'autobusos que ha motivat la vaga parcial programada per aquest dimecres –també en contra de la privatització dels transports públics-, Vidal ha assenyalat que està "en un punt molt més avançat" que la del metro, del qual, ha insistit, "queda molt camí per recórrer". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El seu president avisa que "si no es comencen a planificar dues vies més" al tram Tarragona-València "el 2025 no hi passaran els trens" Barcelona.-El president de Ferrmed, Joan Amorós, ha reclamat aquest dijous que es "concentrin tots els esforços" en el Corredor Mediterrani, després que la Comissió Europea hagi acceptat la proposta de l'Estat d'ampliar tant el corredor mediterrani com l'atlàntic. Segons Amorós, la decisió de Brussel·les no perjudicarà el corredor mediterrani, però ha avisat que s'ha de "començar per allà on hi ha el tràfic més important". D'altra banda, el president de Ferrmed ha alertat que "si no es comencen a planificar dues vies més" al tram que va de Tarragona a València, "el 2025 no hi passaran els trens". En aquest sentit, Amorós ha defensat que els corredors amb un tràfic important "necessiten com a mínim quatre vies". Amorós ha assegurat que en el corredor mediterrani "s'han fet moltes inversions que no donen resultat". També ha criticat que en alguns trams de la xarxa ferroviària europea els trens hagin de tenir una llargada màxima de 600 metres, mentre que a França poden arribar fins als 740 metres. És per aquest motiu que Amorós ha remarcat la importància de "tenir trens llargs" per "reduir els costos" i, en última instància, els preus. Manca de connexió amb les zones industrials Entre els problemes que Ferrmed creu que s'han de resoldre "a curt termini", es troba la manca de connexió de les terminals amb les diferents zones industrials de Catalunya. "Com posarem els trens si no connectem on hi ha la indústria?", s'ha preguntat.Amorós ha destacat que la xarxa ferroviària s'ha de "combinar adequadament amb la carretera" per treure'n el màxim potencial. També ha insistit en els avantatges mediambientals dels trens, que segons ha apuntat "consumeixen cinc vegades menys d'energia" que els camions. Planificar els problemes de futurD'altra banda, el president de Ferrmed ha demanat que es comencin a "planificar accions concretes" per combatre els "problemes que es preveuen que hi haurà al futur". Per exemple, el coll d'ampolla que hi ha a Lió, on els trens passen pel centre de la ciutat. El president de Ferrmed ha remarcat la necessitat de "fer alguna cosa" per reduir els costos del transport i millorar el medi ambient. És per aquest motiu que l'associació ha creat uns grups de treball per analitzar els problemes de les infraestructures actuals i proposar-hi solucions. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
16179 missatges al fòrum i 353 comentaris. ha escrit un nou missatge al fil Acord imminent sobre les eleccions plebiscitàries de Catalunya Reunió imminent entre Mas i Junqueras per desencallar les plebiscitàrieshttp://www.ara.cat/politica/Artur_Mas-Oriol_Junqueras-CiU-ERC-plebiscitaries_0_1268873252.html Acord imminent sobre les eleccions plebiscitàries de Catalunya · comenta'l ha escrit un nou missatge al fil La porra definitiva: vol Mas un estat independent o un estat dins d'Espanya? ha escrit un nou missatge al fil Nou procés --> esperar al 2016 per votar per tenir un govern d'un any per tornar a votar Aquest usuari encara no ha afegit ningú com a amistat.
Aquesta és la pàgina de Bodegas Valonga. Si t'interessa aquest racó i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Belver de Cinca. Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Belver de Cinca per organitzar la teva escapada rural.
Inici > Notícies > Històric de notícies > Detall El president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Francesc Codina, i el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó han signat avui un conveni de col·laboració entre les dues institucions per intercanviar informació i coordinar actuacions conjuntes. El conveni preveu que les dues institucions s'informin de les queixes rebudes que afectin àmbits d'actuació concurrents. En casos en que les actuacions o queixes d'una institució tinguin rellevància sobre funcions que pertoquen a l'altra institució se li podrà demanar informe per tal de conèixer el seu parer sobre la qüestió objecte de debat. Cada institució informarà a les persones sobre les funcions de l'altra institució sempre que pugui ser útil per a la millor garantia dels seus drets. El Síndic de Greuges tindrà també accés i disponibilitat del material audiovisual del Consell quan tingui relació amb l'exercici de les seves funcions. A més el Consell, a petició del Síndic, farà el seguiment audiovisual de temàtiques generals o sectorials especialment rellevants per a l'exercici de les funcions del Síndic. El Consell i el Síndic també organitzaran conjuntament actes, jornades, seminaris i altres activitats d'interès comú.
Aquesta és la pàgina de Shamrock Lounge. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Torre-Pacheco.
Conflicte urbanístic a Nou Barris A l'entrada del carrer, una humil placa amb un missatge curiós: «El 10 de novembre de 1912, els terrenys d'aquesta illa de cases van passar a ser propietat del pintor Ramon Casas i Carbó i de les seves germanes Montserrat i Elisa. Els veïns volem agrair-los la construcció de les nostres cases unifamiliars. La celebració del particular centenari -es commemora la cessió dels terrenys al famós artista i les seves germanes- té la seva raó de ser. «Buscava una excusa per donar a conèixer el passat del barri. Tot el que s'havia recollit durant mesos d'investigació. Revaloritzar la història de les nostres cases perquè l'ajuntament s'adoni que ha de protegir-les», explica el professor de música Jordi Sánchez, que sap explicar de memòria amb passió i tota mena de detalls tot el que ha passat al petit veïnat en l'últim segle. El que ha investigat Sánchez, que amb la seva tenaç lluita ha arrencat al consistori un compromís d'estudiar la protecció de l'illa de cases, es va exposar en una mostra itinerant que va recórrer diferents equipaments públics de Nou Barris. «L'origen de tot és a la masia de Can Garrigó, amb uns terrenys que comprenien tota aquesta zona. El 21 de març de 1902 aquesta illa va ser segregada i venuda a Elisa Carbó Ferrer, mare del pintor Ramon Casas», detalla Sánchez. Després de la mort de Carbó, els terrenys van ser heretats pels seus tres fills. «Al mateix testament també els deixava el monestir de Sant Benet de Bages», afegeix apassionat el mestre que, amb molta vista, va convidar la regidora del districte, Irma Rognoni, a l'acte en què es va descobrir la placa, el novembre del 2012. «Un cop destapada la placa, i ella molt contenta amb la història, li vaig preguntar: '¿Si és tan interessant, per què ens vols tirar a terra les cases?'», segueix l'historiador aficionat. Desconeixia l'afectació i es va comprometre a treballar per solucionar el problema, cosa que, dos anys més tard, se suposa que segueix. Inicialment, la família Casas va aprofitar els terrenys, en aquells moments els camps que envoltaven Can Garrigó, com a terreny de cultiu, fins que el 7 de març de 1928 -tot documentat pels papers que Sánchez ha anat recollint amb afecte- el fill d'Elisa, la germana gran del pintor modernista, va demanar a l'ajuntament el permís de construcció de les primeres quatre cases al carrer d'Escòcia. L'edificació de tota l'illa s'havia de fer en diverses fases, però l'any 1932, coincidint amb la mort de l'artista, les obres es van aturar en la quarta fase. A partir d'aquell moment els solars pendents d'edificar es van anar venent, fins al 1958, quan està registrada l'última compra. Els diferents propietaris van anar aixecant llavors les seves construccions que, tot i no ser idèntiques a les cases originals, firmades per l'arquitecte Josep Maria Ros Vila -autor d'edificis com l'Ajuntament de Puigcerdà-, van mantenir l'estructura de dues plantes més terrat prevista en la norma del 1947. Allà segueixen totes, dretes tot i el desafiament del PGM i gairebé com si no passés el temps per a elles.
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió Habitualment el primer ple del mandat, d'aprovació del cartipàs i de les retribucions dels grups municipals, sol marcar la tendència dels alineaments polítics dels propers quatre anys. En aquest cas no ha estat una excepció. Tant en el debat com a les votacions s'ha pogut copsar la relació preferent entre el bipartit format per PSC i Podemos, i el grup de Junts per Sabadell. En efecte, a la seva primera intervenció, Lourdes Ciuró, portaveu de Junts per Sabadell ha afirmat que ERC, Cs i el seu grup municipal havien negociat i arribat a un acord amb l'equip de govern en les qüestions relatives al funcionament del ple, les comissions informatives o la junta govern, així com en el tema sempre delicat de les dedicacions exclusives i les retribucions econòmiques dels grups municipals. Aquesta asseveració ha estat desmentida tant per Adrián Hernández, portaveu de Cs, com per Gabriel Fernàndez d'ERC que han negat que hagués hagut cap mena de negociació, sinó una simple informació de cortesia. Tots dos grups ha volgut subratllar de forma crítica el clima d'entesa entre el govern bipartit i la formació postconvergent. De fet, la majoria de punts han estat aprovats amb els vots de PSC, Podemos i Junts per Sabadell, el vot en contra de Crida per Sabadell i ERC i l'abstenció de Cs. Aquests posicionaments han marcat l'alineació de forces en els primers compassos del mandat. ERC i Crida faran una oposició frontal al bipartit, encara que aquesta segona formació serà molt més dura en la seva tasca opositora. Cs també s'alinea en l'oposició però de manera més ponderada. Sembla que estan especialment dolguts pel fet que el PSC s'estimi més negociar amb Junts per Sabadell, una formació manifestament independentista, que no pas amb ells, amb qui comparteixen professió de fe constitucionalista. Així doncs, tant pel sentit de les votacions com pel discurs de Ciuró, que ha apel·lat al "diàleg, la negociació i el pacte" com a una tasca d'oposició "constructiva, propositiva i responsable", el grup municipal de Junts per Sabadell s'ofereix com el principal suport del bipartit d'esquerres no independentista. Sens dubte, amb l'esperança que en el curs del mandat, el govern en minoria, els cridi a formar part de l'executiu local. Els punts que han desfermat un major debat, com era previsible, han estat els relatius a les retribucions del membres del govern, dels grups municipals i dels càrrecs de confiança. Des de l'equip de govern s'ha defensat l'increment de les retribucions argumentant que en realitat s'estalviaven despeses respecte a l'anterior mandat. També que es "dignificava" la tasca de l'oposició atorgant als portaveus el mateix salari que els regidors amb dedicació exclusiva, augmentant a jornada completa als auxiliars administratius destinats als grups municipals, així com destinant un tècnic municipal a cada grup. Aquesta mesura ha estat valorada de manera diversa pels grups de l'oposició. El més crític ha estat la Crida. La seva portaveu, Nani Valero, ha acusat al govern local de voler comprar a l'oposició i els hi ha retret que això significa un pas cap a la professionalització de la política que ells rebutgen. Tanmateix, Pol Gibert, en funcions de portaveu de l'executiu, ha observat amb malícia que si estan en desacord poden renunciar a cobrar aquests emoluments i que ningú els obliga a acceptar l'oferta de govern municipal. Els exalcaldes valoren el cartipàs La sessió ha finalitzat amb les intervencions dels dos exalcaldes, Maties Serracant i Juli Fernàndez, que han realitzat una valoració crítica del Cartipàs i on tots dos han coincidit en valorar negativament la supressió de la regidoria de Serveis Públics, encarregada entre altres coses de la fiscalització de SMATSA. Així mateix, ambdós han coincidit en criticar a Marta Morell de Podemos com la crossa del govern del PSC. Fernàndez ha volgut ser enginyós i s'ha preguntat si es tractava d'un govern de coalició o de cooperació en referència a la polèmica entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Gibert ha replicat que ara Sabadell tindrà un govern i no quatre com el mandat anterior, posant el dit en la nafra dels problemes interns de l'executiu quatripartit en el darrer tram del mandat. D'aquesta manera, s'inicia un mandat en que el bipartit haurà de demostrat la seva capacitat de pacte i negociació per tirar endavant les seves propostes. De moment, compten amb el suport de Junts per Sabadel i amb Cs a l'espera de la seva oportunitat. Federalismo y República' y el reciente 'Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya'.
Feminismes i diversitat sexual i de gènere L'aplicació BCN Antimasclista és una eina d'accés lliure i gratuït per a totes les persones que viuen, treballen o estudien a la ciutat o hi transiten. Ja es pot descarregar gratuïtament l'aplicació de mòbil BCN Antimasclista, amb la qual totes les persones de la ciutat (dones, trans i homes) podran indicar de manera anònima i confidencial on i com s'han sentit agredides o assetjades. Gràcies a la immediatesa de l' app BCN Antimasclista es podrà obtenir informació real i no especulativa sobre els llocs on es produeixen les agressions, les franges horàries, les condicions i altres aspectes demogràfics. Amb les dades recopilades es podrà dibuixar un mapa dels diferents tipus d'assetjament, es disposarà de més informació sobre les possibles conseqüències emocionals per a les persones afectades i es planificaran canvis en l'espai públic i en les polítiques públiques per lluitar contra aquesta expressió de violència masclista. A més, l'aplicació té l'opció de trucar directament al 112 en els casos en què la usuària ho consideri necessari. Cal destacar, però, que l'app no serveix per posar denúncies, sinó que es tracta d'una eina que permetrà a la ciutadania interaccionar per donar a conèixer què passa a l'espai públic de la ciutat amb relació a l'assetjament i les agressions sexistes i sexuals. L'objectiu final és poder, entre totes, treballar per tenir millors intervencions, més prevenció i més sensibilització i aconseguir més apoderament de les dones. Els punys alçats que acompanyen el lema de l'aplicació, "Juntes som més fortes", sorgeixen de la iniciativa "For All Womenkind", una campanya internacional impulsada per l'entitat feminista Fempowerment que es va llançar l'any 2016 per reivindicar els drets de les dones. La imatge, dissenyada per l'artista Deva Pardue, és una crida a la unió de les dones d'arreu del món. Si voleu denunciar una agressió o un cas d'assetjament sexual, us heu d'adreçar a una comissaria de Mossos d'Esquadra. A més, els serveis d'atenció municipal disposen de personal especialitzat en diferents unitats, com: Podeu consultar tots els serveis a http://ajuntament.barcelona.cat/bcnantimasclista/ca/serveis-datencio. Dades sobre violència masclista Les darreres dades conegudes a la ciutat de Barcelona sobre violència masclista en l'àmbit social i familiar per part de persones que no són la parella, que engloba els assetjaments i agressions sexuals perpetrats per persones conegudes, desconegudes i familiars (que no siguin parella o exparella ni ningú de l'àmbit laboral), indiquen que durant l'any 2016 un 13,9% de les dones residents a Barcelona han patit assetjament o agressions sexuals. Si se n'exclouen els comentaris, gestos sexuals i exhibicionisme, la xifra se situa en el 6,8% de les dones.
La nova Xarxa Espanyola d'Investigació en Modelització Computacional Cardíaca, pionera en l'Estat, posarà científics a col·laborar en el desenvolupament d'un model computacional cardíac, un "cor virtual", que pugui adaptar-se a cada pacient i que permetrà dissenyar teràpies personalitzades, més eficaces i segures. Es tracta de la V-Heart SN, impulsada per la Universitat Politècnica de València (UPV), i que aglutinarà experts per simular el funcionament del cor des del punt de vista electrofisiològic i biomecànic, juntament amb investigadors de referència en mètodes numèrics i computació d'altes prestacions, ha explicat la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) en un comunicat aquest dilluns. Aquest "cor virtual" millorarà la comprensió dels mecanismes que generen i mantenen les arítmies cardíaques i permetrà optimitzar l'aplicació de teràpies --com la resincronització cardíaca, la desfibril·lació i els marcapasos, entre altres--, així com predir l'eficiència dels fàrmacs i la seva cardiotoxicitat. La xarxa compta amb la col·laboració d'hospitals i empreses de referència, i en el seu consorci participa la UPV, la UPF, la Universitat de Navarra, la Universitat de València (UPV), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Basque Center for Applied Mathematics, el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (Cimne) --consorciat per la UPC i la Generalitat catalana--, el Barcelona Supercomputing Center i la Universitat de Saragossa. La xarxa buscarà convertir-se en referent nacional i internacional en modelització cardíaca, i contribuirà al seu ús en la pràctica clínica diària en desenvolupar "eines adaptades a l'usuari final, el professional de la medicina", ha explicat l'investigador del projecte Oscar Camara, que forma part del grup PhySense del Centre BCN MedTech de la UPF. Entre els seus objectius està el de desenvolupar noves solucions computacionals per als reptes de la investigació clínica a l'àrea cardiovascular, en ser "la primera xarxa del país en aquest camp". La UPF ha afegit que contribuirà en diferents etapes del flux de treball de modelatge computacional, com amb el processament de dades clíniques, i la translació dels models computacionals multifísics --que inclouran electrofisiología, mecànica i hemodinàmica-- en aplicacions cardiovasculars. També col·laboraran en l'optimització de dispositius de la teràpia de resincronització cardíaca, l'ablació per ràdio-freqüència en pacients amb arítmies i l'estudi de la circulació sanguínia en embarassos amb restricció fetal intrauterina, entre altres treballs. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Els tres escenaris possibles per portar el republicà a la Casa Blanca són combinatòries difícils La CNN, per citar un canal, era ahir un rosari de mítings en directe, l'un darrere l'altre, de Hillary Clinton i Donald Trump. Fins a l'últim minut els candidats, i el millor de cada casa (republicana o demòcrata), furgaven en la consciència dels votants per atreure'ls. Clinton va ser en tres estats dels que ballen -i podrien ser decisius per a la victòria- i Trump en cinc. Aquesta desproporció ja indica, com apunten els models que xifren les possibilitats que té cadascú de guanyar, que el republicà no ho té fàcil. La carambola que el podria fer president –segons la web Politico– seria guanyar en tres dels grans estats (Ohio, Florida i Carolina del Nord) i assegurar-se que repeteix a la resta els triomfs que Mitt Romney va tenir el 2012. Però encara li faltarien 17 delegats al Col·legi Electoral per aconseguir ser president... què més hauria de passar? Pennsilvània, un dels grans estats clau, és ara mateix la gran esperança de Trump, això tot i que cap enquesta li ha donat la victòria des del dia de la convenció republicana l'estiu passat. Als suburbis de Filadèlfia s'acumula un vot femení tradicionalment republicà que, aquest cop, ha girat l'esquena al candidat Trump. A favor d'ell, però, hi ha el fet que en aquests estat no es permet el vot anticipat, segons Politico, i això el podria afavorir. Si Pennsilvània se li escapa, i cau en mans demòcrates, l'alternativa per Donald Trump per arribar a la Casa Blanca passa per guanyar en estats més petits que ballen i li poden assegurar els delegats que li calen. Els demòcrates ja tenen assumit que una victòria a Iowa és molt difícil. A Maine, que reparteix els delegats, Trump podia sumar el delegat que del segon districte electoral i encara hauria de guanyar Nevada i Nou Hampshire, un estat que els demòcrates consideren clarament seu, segons les enquestes. Si tots els escenaris anteriors fracassen, Donald Trump es veuria abocat a sumar victòries en estats més petits, on va guanyar Obama el 2012, però que aquest cop a les enquestes han mostrat un comportament un mica millor de l'electorat republicà. Realment, una combinatòria més que enrevessada. Es tractaria de guanyar a Iowa i/o Nevada i sumar Michigan, Wisconsin, Virginia, Colorado i Nou Mèxic. Un camí complicat, però no impossible, que quedarà desvetllat aquesta matinada, hora catalana. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Coneixeu curiositats i anècdotes de la història de Tarragona Descobriu els camins de Tarragona Gaudiu d'una ciutat oberta a la Mediterrània A Tarragona trobareu una estada feta a mida! Qui ha dit que la història no pot ser divertida? De l'1 al 29 de febrer l'Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA) ofereix una nova edició de les jornades enogastronòmiques amb menús a preus reduïts Les jornades gastronòmiques La Part Alta Somriu a la Crisi 2020 arrenquen, com ja és tradició, aquest proper 1 de febrer i s'allargaran durant tot el mes, amb la participació de 13 restaurants, quatre més que l'edició de l'any passat. L'Associació de Restaurants de la Part Alta manté un any més la filosofia d'aquesta acció: oferir menús a preus inferiors als habituals a l'hora de posar en valor la cultura del vi. Als veterans Àpats Quattros, AQ, Arcs, El Llagut, Frida, Palau del Baró, Punt i a part, Racó de l'Abat i Sadoll Restaurant se sumen els restaurants Alvocat, Filosofia, Merceria 34 i Seasons. La proposta gastronòmica contempla menús i menús degustació a un preu de 22 i 32 euros segons el restaurant. Aquest any, les jornades es plantegen com un viatge enogastronòmic per les DO del nostre territori sense sortir de la Part Alta. ARPA, en col·laboració amb els cellers, dona continuïtat a la iniciativa que forma part de l'èxit de les jornades: que els clients, per cada ampolla de vi que consumeixin al restaurant, se'n duguin una d'igual a casa. Els cellers URV, Rosa Maria Torres, Celler de Capçanes, Covides, Baronia del Montsant, Bodegues Pinord, Celler Mas Bella i Heretat Vall Ventós seran els encarregats d'oferir el total de les 11 referències que formaran la carta de vins del Somriu a la Crisi 2020. La presidenta del Patronat Municipal de Turisme, Laura Castel, ha destacat en la presentació avui a l' Espai Turisme que les jornades "ja s'han fet un lloc en el calendari gastronòmic de la ciutat i compten amb una bona acollida entre la ciutadania, amb xifres al voltant dels 6.000 participants els darrers anys". La proposta, ha afegit, serveixen per "dinamitzar el sector de la restauració, potenciar la gastronomia com un dels atractius turístics de Tarragona i posar-la en valor i desestacionalitzar la demanda". Per la seva banda, el president de l'ARPA, Julio Rebenaque ha explicat: "la gastronomia i els vins del nostre territori són emblemes de la nostra identitat. Amb aquesta acció volem apropar-los a públics molt diversos i impulsar la cultura del vi". Donat l'èxit d'altres edicions de les jornades, des d'ARPA es recomana reservar amb antelació. El president de l'Associació, Julio Rebenaque destaca en aquest sentit que "gaudir del Somriu a la Crisi entre setmana és també una opció molt atractiva". Per la seva part, Carles Llobet de l'ARPA i propietari del restaurant Arcs, explica que amb aquesta campanya el que fem és oferir els mateixos menús amb la qualitat de sempre però a un cost més baix i, a més, als clients els permet marxar amb una ampolla de vi a casa". En aquesta línia, Adolf Allegue, representant de les bodegues Pinord, ha afegit que "ens vam sumar a la campanya des de l'inici perquè també vam patir la davallada de clients i hem fet molt esforç per recuperar-nos. Ens il·lusionen accions com aquesta". Tota la informació de les jornades es podrà consultar a www.arpatgn.com
inc amics i coneguts els quals, davant les darreres eleccions municipals, em repetien, sorpresos amb la meva cara d'incredulitat, que votarien Masquef; no Junts, que reconeixien que això era no res més que un muntatge independentista de Puigdemont que s'havia empassat, sense necessitat de mastegar, el PDeCAT, sinó Masquef perquè consideraven que Masquef, de la resta ningú no en volia saber res, la jove promesa Masquef, representava un intent de recuperació de la transversalitat que tants beneficis polítics havia donat a l'antiga Convergència i, si es vol, també Unió. Que no te n'has adonat, em deien amb la voluntat no sé si de justificar-se, de convèncer-me o buscant la utilitat del seu vot, que Masquef no és d'esquerres ni independentista? Jo no vull fer cap al·lusió ad hominem però em feia gràcia que intentessin fer-me memòria (a mi, precisament que vaig ser secretari de la presidència taurina del seu avi!) de la seva tradició familiar com a condicionant del seu tarannà present i futur, com si la vida no estigues plena de malbarataments d'herències de tot tipus, econòmiques i polítiques. Que no veus, em preguntaven, que ha recuperat en Marià?, fent referència a Lorca, aquell altre polític centrista, amb el qui vaig compartir militància a l'UCD i «culpable» de la meva entesa amb la CiU d'aquells temps que va significar el meu enfonsament al PP. Ara, fent de la necessitat virtut, i sense que sapiguem si és que s'ha tret la màscara amb la qual es varen enganyar una bona colla de càndids que confiaren en la seva centralitat política, o bé engolit pel terbolí de rebel·lia, (jo avançava els meus amics i coneguts que malgrat tinguessin raó prèvia, al final la soledat l'obligaria a canviar) Masquef no només apel·la a la formació d'un govern «d'unitat sobiranista» que lideri a escala municipal un suposat enfrontament amb l'Estat, sinó que es rendeix i s'entrega sumís, «sense qüestionar ni l'alcaldia ni l'organització del govern quadripartit», als qui, amb males arts segons havia mantingut, l'havien derrotat no a les urnes sinó als despatxos. Espero a veure quina cara se'ls ha quedat a tots aquells amics, coneguts i tutti quanti que van votar Masquef perquè era una promesa d'aquella tan i per tants desitjada transversalitat. M'atreviria a dir que, si fos possible, li demanarien la devolució del seu vot.
La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha dit aquest divendres que l'executiu no canviarà la seva posició respecte a la consulta malgrat la manifestació de la Diada perquè, tant l'executiu central com la Generalitat, estan subjectes al compliment de la Constitució, i ha afegit que espera que el president català, Artur Mas, mantingui el que va dir en públic, que no farà res il·legal. "El Govern espanyol no pot canviar la seva posició perquè no és derivada d'una decisió ni un capritx", ha remarcat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en què ha recalcat que tots els governants tenen l'obligació de complir la llei i fer-la complir, tant el Govern central com la Generalitat. Sáenz de Santamaría ha mostrat el seu respecte al dret de manifestació de totes les persones que ahir van participar en la 'V' convocada a Barcelona, però ha recordat que la Constitució que empara aquesta manifestació estableix els procediments i sistemes per reformar-la. La seva actual redacció, ha reiterat, no permet la celebració de la consulta sobiranista que s'anuncia per al 9 de novembre, després que Mas hagi expressat que els catalans votaran, tot i que no pot assegurar en quines condicions. Santamaría ha demanat anar pas a pas i no avançar esdeveniments, i s'ha negat a interpretar si el que la Generalitat oferirà als catalans serà votar en unes eleccions autonòmiques: "El que no depèn del Govern de la Nació, es comenta quan es produeix". La vicepresidenta ha insistit que el Govern espanyol donarà els passos conforme succeeixin els fets, el primer, l'aprovació per part del Parlament de la llei de consultes, prevista per al divendres 19 de setembre. L'executiu considera que és inconstitucional, segons la redacció de la llei que es coneix, per la qual cosa recorrerà la norma al Tribunal Constitucional. Un Consell de Ministres serà l'encarregat d'instar la presentació del recurs i ho farà sol·licitant a més la suspensió immediata de la norma, perquè no entri en vigor fins que no es resolgui el recurs. "Els recordo a alguns membres de la Generalitat que si el Govern espanyol planteja el recurs i ho demana, la suspensió és automàtica", ha afegit Santamaría, que no ha anat més enllà en el temps. En aquesta línia, la vicepresidenta ha demanat avui al Parlament que reflexioni sobre una llei "amb seriosos dubtes de constitucionalitat" i que si és aprovada la setmana que ve, haurà de ser recorreguda pel Govern espanyol. Al marge dels missatges a les institucions catalanes després de la 'Diada', la vicepresidenta ha estat preguntada pel missatge que envia el Govern espanyol als centenars de milers de persones que es van concentrar ahir a Barcelona. "Aquest Govern central és Govern també per a Catalunya i dels catalans, la nostra preocupació constant és atendre les necessitats que tenen els catalans en tots els aspectes". Ha insistit que se segueixen prenent mesures d'ajuda a aquesta comunitat, com el Fons de Liquiditat Autonòmica del qual aquest divendres s'ha aprovat un altre traspàs de 1.700 milions d'euros, i ha assegurat que el Govern espanyol està preparant la resposta al document lliurat per Mas a Mariano Rajoy amb 23 reclamacions, que inclouen mesures econòmiques, de finançament, educatives, sanitàries i inversions, entre d'altres. Santamaría ha assegurat que l'executiu estudia el text per donar una resposta perquè el calendari té dies "més enllà del 9 de novembre", ha dit. "Hem treballat amb dues premisses, diàleg i llei, estem disposats a parlar del que faci falta per millorar la situació de Catalunya, però la llei és el nostre marc", ha subratllat. En aquesta línia, ha refredat la possibilitat que hi hagi nous contactes entre Rajoy i Mas i preguntada per aquesta possibilitat, ha explicat que els dos governs seguiran trobant-se però seran "els contactes habituals amb els diferents nivells de la Generalitat o de qualsevol comunitat per abordar assumptes d'interès per al conjunt dels ciutadans". Sobre la possibilitat d'obrir la reforma de la Constitució per afrontar el problema territorial, com estan demanant al Govern espanyol el PSOE i altres partits, la vicepresidenta no s'ha mogut de la posició que manté des de fa mesos: qui vulgui intentar-ho coneix el procediment, però haurà de precisar abans què vol canviar i amb quins suports. "Abans de començar processos que poden acabar generant frustracions cal saber quins consensos es tenen", ha advertit Santamaría. "La premissa fonamental és el consens ampli, perquè és obligat i perquè és imprescindible en un àmbit com la reforma constitucional", ha afegit. La vicepresidenta també ha condemnat qualsevol agressió o violència contra els qui van decidir manifestar-se "a favor d'una cosa o d'una altra". A més, ha explicat que dijous va tenir oportunitat d'assistir a Viena a la inauguració d'una exposició retrospectiva sobre Joan Miró i ha aprofitat per destacar la personalitat d'un pintor català i espanyol, però sobretot universal: "Ens en podem sentir orgullosos". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
El programa, que inicialment s'oferia a Girona i Olot, s'obre a tota la demarcació Actualment està disponible també als hospitals comarcals de Palamós, Campdevànol, Blanes i Figueres Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Durant la cerimònia de lliurament dels Premis Ciutat de Santa Coloma, l'alcaldessa Núria Parlon va anunciar el nou projecte "L'Alcaldia als barris" que posarà en marxa a partir del mes de gener. El Teatre Josep Maria de Sagarra va acollir ahir l'acte solemne de lliurament dels XV Premis Ciutat de Santa Coloma, guardons que s'atorguen en reconeixement de la tasca que, de manera individualment o col·lectiva, fan persones de forma desinteressada per la seva ciutat. La cerimònia de lliurament va estar presidida per l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, acompanyada dels diferents membres del jurat cívic que decideix els premis. Els guardonats d'enguany han estat: A la categoria A, que té com a distintiu un capfoguer ibèric reproducció del trobat al poblar íber de la ciutat, es premia la tasca continuada a favor de la ciutat, i enguany els mèrits els ha reunit l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran de Santa Coloma de Gramenet. L'entitat, sense ànim de lucre, va néixer l'any 2003 i ha esdevingut un lloc de trobada, obert, de creixement personal i d'intercanvi de coneixements, idees i projectes de tot tipus. En aquesta caregoria hi ha tres mencions especials per a Agustí Viñas (mossèn de la parròquia de Sant Joaquim i vicepresident de la Fundació Integramenet i de la Fundació Colomenca pel Diàleg Interreligiós), Mercè Penalba (directora de la Biblioteca Central i un referent de la cultura local) i Carmina Poyato (cofundadora de l'Àrea Cultural Oriol). La categoria B dels Premis Ciutat de Santa Coloma ressalta l'activitat destacada dels darrers dos anys. El guardó, una reproducció de la deessa Tanit, ha estat per al Punt del Voluntariat. En el seu cinquè aniversari, el Punt aplega 25 entitats i treballa per la igualtat d'oportunitats de tothom. Més de 300 persones voluntàries realitzen una tasca diària i altruista, moguts només pel seu compromís amb les necessitats de l'altre. La menció especial de la categoria B ha estat per a Fondo Comerç, una associació que reuneix més de cent comerciants que treballen en la millora de l'entorn comercial i del barri. Finalment, a la categoria C, que premia la tasca a favor de la promoció externa de la ciutat, s'ha reconegut el treball de la Colla de Gegants i Capgrossos de Santa Coloma de Gramenet. Aquest col·lectiu, fundat el 1981, està format avui per unes 50 persones. Les mencions especials a títol pòstum han estat per a Ricard Altés, artesà, i per a Miquel Arasa, president durant molts anys del Cercle Filatèlic. Durant la cerimònia, l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, va anunciar el nou projecte, "L'Alcaldia als barris", que posarà en marxa a partir del mes de gener, amb l'objectiu d'estar més a prop de les persones i de les entitats, i viure el dia a dia dels barris "in situ", des del propi territori. En aquest sentit, l'alcaldessa amb el seu equip de l'Alcaldia s'instal·larà als barris de la ciutat per estar en contacte directe amb la realitat dels veïns i veïnes, viure i aprofundir en la dinàmica quotidiana del barri, els projectes i les necessitats. Es tracta de portar a terme una experiència de ciutat, des de la proximitat, l'objectiu de la qual és, en paraules de Núria Parlon, "portar l'Ajuntament als barris de la nostra ciutat per compartir amb el conjunt d'entitats i ciutadans i ciutadanes els reptes i les especificitats que tenen els colomencs i colomenques de cada zona concreta de Santa Coloma".
El professor Manel Ollé és doctor en Història i Professor en història i cultura de la Xina contemporània a la Universitat Pompeu Fabra
L'associació Maletas Viejas, formada per joves del barri de la Trinitat Vella d'entre 18 i 24 anys, ha organitzar la primera edició d' El Charco, el Festival de las Afueras, un nou esdeveniment cultural que s'allargarà fins al 7 d'octubre. Concerts, tallers d'autodefensa, circ, aquarel·les, teatre des dels balcons o contacontes són alguns dels actes inclosos en el festival El Charco. En total hi ha programades una cinquantena de propostes variades i gratuïtes que es realitzaran al centre cívic del barri, a la plaça de la Trinitat, al Parc de la Trinitat i a la Biblioteca Trinitat Vella – José Barbero. El certamen acollirà uns 90 artistes. El Charco neix de la voluntat de l'associació Maletas Viejas d'ajudar i donar suport a les iniciatives artístiques i creatives dels joves del barri i de fora. Al febrer van tenir la idea de crear un festival d'art i des del juny hi treballen a ple rendiment. Totalment autogestionat, el certamen té el suport del districte de Sant Andreu i dels comerços de la Trinitat Vella. Els organitzadors ja pensen en la segona edició, que voldrien que fos més gran, més multidisciplinària i interdisciplinària. El fil conductor d'aquesta primera edició del festival són la dona i la perifèria. Per això, l'exposició "Dona i perifèria" donarà el tret de sortida al festival. Dijous, 4 d'octubre, a la tarda s'inaugurarà al Centre Cívic Trinitat Vella una mostra col·lectiva de 21 artistes de diferents disciplines. A partir d'un manifest escrit i elaborat per la periodista Anna Pacheco, els artistes han elaborat la seva obra durant el mes de setembre. L'exposició es podrà visitar fins al 27 d'octubre. El Charco és la primera iniciativa que organitza l'entitat Maletas Viejas, creada el gener del 2018. Va néixer gràcies a Dani Ruiz i Maria Martínez i ja en formen part una vintena de persones. Els integrants són joves d'entre 18 i 24 anys del barri de la Trinitat Vella. Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
Guardiola de Berguedà substituirà la sorra per la gespa artificial al camp de futbol municipal. L'Ajuntament de Guardiola de Berguedà té entre mans un projecte per millorar aquestes instal·lacions esportives amb l'objectiu de donar resposta a l'activitat generada a l'alt Berguedà amb l'impuls del futbol a través de la creació del CCR Alt Berguedà. Aquest club, actiu des del 2016, va unificar en una les propostes esportives de Guardiola de Berguedà, la Pobla de Lillet i Bagà per aconseguir més força i tenir més jugadors que si els clubs funcionessin de manera independent en cadascun dels municipis. Alguns d'aquests equips s'entrenen i juguen setmanalment al camp municipal de Guardiola de Berguedà, històricament de sor-ra. És per això, amb l'objectiu d'oferir una millor infraestructura al club i permetre'ls desenvolupar la seva activitat el màxim de bé, que el consistori ha apostat per la projecció de la substitució de la sorra per la gespa artificial. Es preveu que properament es dugui a terme la instal·lació de la gespa, després d'estudiar els projectes corresponents per a una inversió que s'acostarà als 250.000 euros, segons van avançar fonts municipals fa unes setmanes. Paral·lelament, el consistori guardiolenc també ha engegat la construcció de la sala polivalent a l'espai on hi havia l'antic pavelló. Aquest equipament va haver-se d'enderrocar per motius de seguretat i en els darrers anys s'hi ha mantingut una pista oberta. El projecte, pendent des de fa prop d'una dècada, preveu ara tancar aquesta pista per convertir-la en un espai per a actes multitudinaris, que no han de ser exclusivament esportius. El projecte està finançat per la Diputació de Barcelona i té un pressupost d'uns 400.000 euros, segons fonts municipals.
El Museu Hermitage de San Petersburg (Rússia) s'ha interessat per l'edifici històric de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per instal·lar la subseu que té prevista a la ciutat, segons ha explicat el rector Antoni Giró en una entrevista a Europa Press. La instal·lació "va agradar molt" als interventors, malgrat que la van trobar una mica petita i, de moment, és l'única oferta que ha rebut la UPC per aquestes instal·lacions que volen vendre per poder costejar la construcció d'una nova facultat amb més espai i reduir, si és possible, una part del dèficit de 100 milions que arrossega el centre. Està previst que la futura subseu del museu rus, una de les pinacoteques més grans del món, tingui exposicions temporals d'uns sis mesos amb fons del museu i es complementi amb espais de restauració, organització d'esdeveniments, botiga i serveis associats. Giró, que ha indicat que l'oferta no s'ha concretat més enllà de la visita, també ha explicat que els estudis nàutics podrien traslladar-se a unes instal·lacions de 2.000 metres quadrats del port de Barcelona, situades entre l'Hotel W i el moll oest, precisament a la zona portuària on podria instal·lar-se l'Hermitage, o bé en una altra zona del port. Ha detallat que la universitat té barracons provisionals en aquesta zona per guardar material i vaixells, a l'espera que el port torni un espai al què es va comprometre el 1992, quan la UPC va cedir una infraestructura per als Jocs Olímpics. El Port ara ho reconeix i està a punt de donar-nos aquests espais", en el marc de la reordenació del clúster nàutic que s'està gestant a Barcelona, ha indicat Giró. El trasllat de la Facultat de Nàutica, que permetrà resoldre "les limitacions de l'emplaçament actual", és una de les qüestions que tracta el pla de reestructuració que ha impulsat per fer més sostenible i competitiva l'estructura de totes les facultats de la UPC. Davant de les candidatures de Vilanova i la Geltrú i Mataró (Barcelona), que han ofert infraestructures per a la futura seu de la FNB, Giró ha indicat que "la prioritat és el clúster nàutic de Barcelona", perquè creu que els estudis haurien d'instal·lar-se el més prop possible del sector. Tot i que ha assenyalat que es tracta de tot un procés en el que han de valorar en quines condicions es pot vendre l'edifici i dialogar amb l'Ajuntament de Barcelona, les noves instal·lacions es finançaran únicament amb fons de la pròpia UPC, de manera que Giró ha sentenciat: "El que sí que és veritat és que aquesta operació no ens pot costar més diners". Sobre la valoració de les possibilitats d'explotació econòmica d'altres edificis propietat de la UPC, un dels punts que inclou el pla de reestructuració, Giró ha manifestat que consistiria en "allargar drets de superfície" d'instal·lacions actualment en mans d'empreses privades que tenen pactat tornar les instal·lacions a la UPC en un termini determinat, com les del consorci de la Zona Franca. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Tot i que amb un dia de retard, el Govern es va mostrar finalment ahir més contundent i clar respecte al seu posicionament després que s'hagués conegut l'informe del Comitè per a l'eliminació de la discriminació contra les dones de l'ONU (Cedaw). El ministre portaveu, Eric Jover, dins de l'exagerada prudència que el caracteritza en les habituals rodes de premsa dels dimecres, sembla que no tenia gaire ganes de referir-s'hi, però una vegada més els periodistes van fer la seva feina i li van treure la notícia, tot i que no sense un cert esforç: el Govern ha posat en mans de la fiscalia les manifestacions fetes davant del Cedaw per la presidenta de l'associació Stop Violències sobre la falta de drets de les dones que viuen al país per la manca de despenalització de l'avortament. L'executiu fa bé de no amagar el cap sota l'ala en una qüestió que pot danyar seriosament la imatge del país en el context internacional, i a més, està obligat a prendre iniciatives com la que va anunciar si estima que no tota la informació que es va trametre al Cedaw és veraç, i per tant, es poden derivar responsabilitats per a aquesta associació. Una cosa és que legítimament cadascú defensi el posicionament que estimi més convenient amb relació a un tema espinós per al país com és aquest, i una altra que per fer-ho es puguin utilitzar "afirmacions que no s'adeqüen a la nostra realitat", com sosté el Govern. En tot cas, si hi ha hagut la comissió d'un delicte o no és una qüestió ara en mans de la justícia. Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats
Aquesta és la pàgina de Burguer Station. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Begur.
El director de la Fundació Casa del Tibet ressalta la importància del número 80 pels tibetans Centenars de persones han celebrat aquest diumenge a Barcelona els 80 anys del líder espiritual Dalai Lama. L'esdeveniment ha començat amb una cerimònia per la pau mundial i de llarga vida al Dalai Lama i una interpretació d'uns mantres. La festa ha continuat amb cants i balls originaris del Tibet, Nepal i Índia, entre d'altres. El director de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, Thubten Wangchen, ha explicat que la celebració és més especial enguany perquè és difícil arribar a aquesta edat però que, a més, "pels tibetans, astrològicament, el 80 és un número amb molt valor". "Ho hem de celebrar amb molt de cant, amb molts somriures", ha afirmat Wangchen."Ho vam celebrar ahir, també avui i demà per felicitar la seva feina al món", ha explicat Wanchen. La cerimònia, celebrada a les cotxeres de Sants, ha aplegat centenars de persones que han volgut celebrar també els 80 anys del seu líder espiritual. Entre elles, la Carme, que es va introduir en el budisme fa 12 anys, i que diu que "no podia faltar en aquesta celebració pel Dalai Lama". "Tan de bo en pugui viure molts més", desitja la Carme. A Barcelona hi ha 65 tibetans: "Poc, en comparació amb d'altres comunitats", ha apuntat Wangchen. Wangchen, que també és membre del parlament tibetà a l'exili, ha assegurat que el seu líder espiritual "té 80 anys, però la seva salut és més sana que la nostra". "Viurà 100 anys segur", ha dit el director de la Fundació Casa del Tibet. A més, ha indicat que hi ha motius per fer una gran celebració pel seu aniversari perquè "hi ha molt poca gent al món com el Dalai Lama". A la cerimònia no ha faltat el pastís ni les espelmes i tampoc la cançó desitjant-li "feliç aniversari" al líder espiritual. A més, el mag Màgic Andreu ha actuat en un moment de la cerimònia. "El Dalai Lama ha estat des de petit treballant incansablement per promocionar la pau mundial, la no violència i el missatge de justícia i drets humans", ha afirmat Wancheng, que ha dit que "la lluita del Tibet no és fàcil" i que "lluitaran sempre pacíficament". "Oració per la pau mundial i llarga vida a Dalai Lama", conclou Wancheng. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Acabo de començar el curs en el qual, si no s'hi posa remei a partir de desembre de manera immediata, m'acomiadaré de l'ensenyament de la història de la filosofia. Els alumnes que ara fan primer ja no la cursaran, ja no hauran de llegir fragments de les obres que han il·luminat occident, ja no caldrà conèixer el nom d'aquells que van aconseguir que la raó prevalgués per sobre del fanatisme, la superstició o l'autoritarisme. Persones totes elles incòmodes, com Sócrates, que va deixar-se la vida en educar els joves en idees com el bé i la justícia en comptes d'ensenyar-los a triomfar en la vida. (No sé per quina estranya associació d'idees he pensat ara en l'OCDE i les seves indicacions sobre l'educació) O com Plató, el qual va veure clar que la democràcia corrupta que s'havia establert a Atenes era un mal sistema polític perquè, a més de no procurar el bé de les persones, portava de cap a la tirania (Ara m'han passat en un segon, com si fos la meva vida sencera, un munt de cares conegudes dels telenotícies) O John Locke, que va pensar, un segle abans de la revolució francesa, que tots els homes i les dones tenim drets, que l'estat existeix per garantir-los, i que si un governant no compleix amb aquesta missió, estem plenament legitimats per substituir-lo (No sé què pensaria ara, quan els governs s'agenollen davant els poders econòmics i oprimeixen els dèbils a qui haurien de protegir) No em vull descuidar d'Stuart Mill, que va procurar delimitar amb precisió els límits de la intervenció de l'estat sobre la llibertat de cada individu i va advertir dels perills dels sistemes democràtics per tal que estiguéssim a l'aguait i defensar-los, ni de Friedrich Nietzsche, el més hàbil de tots en l'art de deixar al descobert les nostres hipocresies i enganys. Mai la filosofia s'ha avingut amb els poders polítics, mai ha estat còmode per als tirans aquesta mania d'alguns de pensar per si mateixos, de qüestionar, de criticar. No era còmode Marx per a l'Europa burgesa i benestant però tampoc ho havia de ser per a la Unió Soviètica estalinista. No resulta convenient deixar a la vista els mecanismes del poder tal com els van retratar Maquiavel, Max Webber o Hannah Arendt; recordar per què Giordano Bruno o Miquel Servet van cremar a la foguera o què feia el tercer Reicht amb els llibres. El Partit Popular, sempre més amant de l'ordre que de la llibertat, ha fet possible aquesta pèrdua. Una retallada cultural que patim ja ara paradoxalment com a millora de la qualitat educativa. Què és el que entenen per qualitat? La formació bàsica per accedir al mercat de treball? La societat rebrà pocs beneficis d'una formació estrictament instrumental, pragmàtica, enfocada a la cadena de muntatge. Les humanitats en general, no només la filosofia, són les que forgen personalitats potser menys productives però més crítiques, més capaces de governar-se, de veure més enllà del partit de futbol de diumenge, de buscar nous camins que ens aportin més esperança de cara al futur.
Aquesta és la pàgina de San Martiño. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Foz.
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte Unes obres han foradat una canonada Un cotxe de bombers en una imatge d'arxiu / C. CALDERER La fuita de gas que ha obligat a evacuar els treballadors d'empreses properes i els conductors que hi havia en una benzinera a la Jonquera ja està controlada, segons han informat els Bombers. Els operaris de la companyia de gas han tallat la fuita, que s'ha produït a l'avinguda d'Euskadi de la població de l'Alt Empordà. Unes obres han foradat una canonada, molt propera a una benzinera. La fuita s'ha declarat a les 12.09 hores i s'ha donat per controlada una hora després. 13.02h. operaris de la companyia tallen la fuita. ens retirem i la zona torna a l'activitat normal Els Bombers de la Generalitat, que hi han enviat dues dotacions per controlar l'incident, ja s'han retirat de la zona. Durant aquest període de temps, la Policia Local de la Jonquera i els Mossos d'Esquadra han tallat el trànsit en aquest punt. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Ángel Nieto va guanyar el seu primer títol el 1969, un mite en blanc i negre d'una Espanya que no guanyava res. / L'expilot Ángel Nieto ha mort aquesta tarda com a conseqüència de l'accident de trànsit que va patir el 26 de juliol, segons han informat fonts familiars. Nieto, de 70 anys, estava ingressat a la Policlínica Nuestra Señora del Rosario després que el quad que conduïa rebés un xoc per darrere que el va fer sortir volant del vehicle i donar-se un cop al cap. En les últimes hores, l'expilot nascut a Zamora havia experimentat un "empitjorament sobtat, amb els primers signes d'afectació neurològica, malgrat que el TAC cranial urgent que se li ha fet no mostrava canvis respecte al de 48 hores abans", han indicat fonts mèdiques. De matinada, agrega el centre hospitalari, a Ángel Nieto se li va fer una "craniectomia descompressiva urgent, a causa d'un augment brusc de la pressió intracranial". Aquesta intervenció ha durat una hora i mitja, aproximadament. En les hores següents, l'expilot "no està responent satisfactòriament" a la intervenció ni a la resta de mesures farmacològiques instaurades des d'aquesta matinada. Pablete Nieto, expilot i fill d' Ángel, havia suspès la conferència de premsa que aquest dijous havia de donar al circuit de Brno per agrair les mostres de solidaritat amb el seu pare. Ni tan sols ha viatjat a la República Txeca. En l'últim comunicat mèdic publicat dimecres, l'estat de salut del pilot semblava millorar ja que es trobava en procés de despertar-se del coma induït al qual l'havien sotmès els metges i el seu estat no semblava donar signes de cap complicació, per la qual cosa l'evolució continuava dintre de la normalitat. El pilot, campió de 12+1 mundials de motociclisme, com li agradava dir a ell, patia un edema cerebral massiu.
L'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga i els centres sanitaris que gestiona la Fundació Althaia de Manresa restringiran les visites d'acompanyants, tant a les habitacions on hi hagi pacients ingressats com a les visites de consultes externes. A partir d'ara els usuaris només podran anar acompanyats d'una persona. D'aquesta manera adopten mesures preventives pel coronavirus que ha decretat el departament de Salut del Govern català. El centre hospitalari de referència al Berguedà, el Sant Bernabé, ha informat de la mesura a través de les xarxes socials i també amb cartells al mateix hospital. Hi informa que «les visites a persones hospitalitzades queden restringides a un acompanyant per pacient». La Fundació Althaia de Manresa també va comunicar ahir que les visites i acompanyaments de pacients a tots els centres queden limitats a una persona per usuari. La mesura s'aplica a l'Hospital de Sant Joan de Déu, al Centre Hospitalari i a la Clínica de Sant Josep i als centres d'atenció primària de les Bases i Barri Antic.
La Generalitat ha traslladat al Govern central una resolució per la qual demana que els treballadors confinats a la Conca d'Òdena puguin agafar-se la baixa i d'aquesta forma tenir els seus "drets laborals intactes", ha explicat l'alcalde d'Igualada (Barcelona), Marc Castells. En roda de premsa aquest dilluns, ha afirmat que la consellera de Salut, Alba Vergés, i el d'Interior, Miquel Buch, han signat la resolució, que està "pendent d'autorització" del Govern central per a la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (Dogc). Aquesta havia estat una reivindicació dels alcaldes de la Conca d'Òdena, ja que fins ara només la tenien els casos positius i les persones aïllades, però no la resta de confinats: "Cal agrair als consellers Buch i Vergés la resolució". Ha afirmat que quan es publiqui la resolució els treballadors de la Conca d'Òdena tindran garantits els seus drets amb efecte retroactiu des de l'inici del confinament, i s'ha mostrat convençut que l'Estat la convalidi al més aviat possible. L'alcalde ha assegurat que la setmana que es presenta com a "complexa" amb un degoteig de casos i defuncions, i ha cridat la població a mantenir un confinament estricte. Castells ha explicat que s'han instal·lat 30 dispositius estàtics de la Policia Local a la ciutat per evitar incompliments, i s'han aixecat 12 actes d'incompliment en les últimes hores, agraint la responsabilitat ciutadana. Preguntat per una pròrroga del confinament en la Conca d'Òdena, ha dit que "probablement" el dijous --quan es compleixen els 14 dies naturals-- no s'aixequi i es pugui allargar una mica més, però que ho han de decidir les autoritats competents, en aquest cas el Procicat. Ha recordat que quan el Govern va decretar el confinament total de l'àrea era per 14 dies naturals, però que era ampliable: "Tenim la sensació que pot ser ampliable, però estem en mans de les autoritats competents. Valoraran en els propers dies si s'ha d'ampliar". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
L'incendi declarat aquest dilluns al terme municipal de Llutxent (València) ha arrasat, fins ara, 3.003 hectàrees, segons l'última perimetració del Centre de Coordinació d'Emergències. El foc afecta sis poblacions valencianes: Llutxent, Pinet, Ador, Barx, Quatretonda i Gandia, que és la zona on les flames han calcinat més superfície. Al llarg d'aquest dimecres, han treballat en les tasques d'extinció més de 700 efectius terrestres i 27 aeris procedents de diferents cossos i administracions com bombers forestals i personal de medi ambient de la Generalitat, membres dels consorcis provincials de bombers de València, Castelló i Alacant i personal del Cos Municipal de Bombers de València. Així mateix, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha enviat set avions amfibis, tres d'ells amb capacitat de descàrrega de 5.500 litres i quatre de 3.100 litres, així com un helicòpter Kamov de 4.500 litres i vuit helicòpters de transport amb helibalde de 1.200 litres, així com un avió de Comunicacions i Observació que grava i envia imatges aèries en temps real sobre l'evolució de l'incendi. També, per a les tasques d'extinció des de terra s'han desplaçat quatre Brigades de Reforç contra Incendis Forestals i una unitat mòbil de Meteorologia i Transmissions que donen suport als directors d'extinció. El foc va obligar a desallotjar "de manera preventiva" la població del municipi de Pinet aquest dimarts. La nit d'aquest dilluns ja es va evacuar unes 2.500 persones de la zona de la Drova i les urbanitzacions de Montesol i Montepino. Per motius de seguretat, aquest dimecres seguiran sense poder tornar a casa. En atenció als mitjans de comunicació, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assenyalat que les prediccions sobre l'evolució de l'incendi són "més favorables" i l'horitzó és "una mica millor", però ha admès que "encara hi ha una incertesa molt gran", per la qual cosa ha demanat "gran prudència" i "no fer cap mostra de triomfalisme". "La situació és estable, s'està avançant, les prediccions són més favorables, però estem encara en una incertesa gran. Poden canviar els vents, estem pendents d'aquest llevant que pel que sembla arribarà d'aquí a unes hores i, per tant, gran prudència", ha explicat el president. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Dia: dimecres, 7 d'octubre de 2009 Antònia Martín, presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeria de les Illes Balears, COIBA, i la doctora Montserrat Casas, rectora de la Universitat de les Illes Balears, i membre del Consell Rector de l'Institut Universitari d'Investigacions en Ciències de la Salut, IUNICS, signen un conveni per formalitzar la col·laboració entre ambdues entitats. L'acord entre el COIBA i el IUNICS (UIB-CAIB) té com a principal objectiu la col·laboració en qualsevol tipus d'activitat científica o formativa relacionada amb l'àmbit de la salut. Així mateix s'afavorirà l'existència de fons d'investigació i documentació en l'àmbit de la salut, a fi de fomentar l'intercanvi de coneixements i fer accessible als professionals la producció científica internacional sobre cures de salut.
Va estudiar Arts aplicades i oficis artístics a l'escola Pau Gargallo de Badalona, especialitat d'Il·lustració. Ha treballat durant tres anys a l'Escola de la dona Francesca Bonnemaison, dels anys del 2003 al 2006, impartint l'assignatura de perspectiva i espai en el llibre il·lustrat, dins del taller d'Il·lustració infantil dirigit per Ignasi Blanch. Del 2007 al 2011, ha impartit l'assignatura de llibre de text al curs d'especialització d'Il·lustració per a publicacions infantils i juvenils d'EINA, i des del 2012, imparteix la d'il·lustració de prelectors de 0 a 3 anys. Fins al moment ha centrat el desenvolupament de la seva obra en els camps de literatura infantil i juvenil i llibre de text, col·laborant amb editorials d'àmbit nacional i internacional. Dins dels vint-i-un anys de camí professional també ha pogut experimentar en els diferents camps de la il·lustració de premsa, paquetatge i decorats de teatre. A nivell personal, treballa i investiga en el camp del gravat, aplicant les tècniques de serigrafia, linolium i xilografia. Ha participat en exposicions col·lectives a nivell nacional i internacional, com a il·lustradora infantil i juvenil. Des de fa cinc anys, ha començat a escriure contes de literatura infantil i ha publicat cinc títols, dels quals n'ha il·lustrat un parell en format llibre, i una vuitena a la revista Cavall Fort. Ha estat guardonada amb els premis:
Els abusos de la correcció política acostumen a crear situacions hilarants. L'altre dia, en no sé quin col·loqui televisiu, vaig sentir un professor universitari, universitari! que deia sense tallar-se un pèl: «Si una persona és un LGTBI, el que ha de fer és...». Va tallar aquí la frase, però m'aturo en aquest portentós substantiu (o el que sigui): «Un LGTBI». Un prototip de cotxe intel·ligent, com aquests nous Tesla que poden circular sols i que ja han provocat la mort del conductor que anava mirant una pel·lícula de Harry Potter quan el seu cotxe tan intel·ligent ell es va estavellar contra un camió? Per descomptat que estic exagerant, perquè tots sabem o hauríem de saber que les sigles LGTBI corresponen al col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals (LGTBI). Però hi ha una cosa una mica ridícula en aquesta obsessió per crear definicions que siguin al més exactes possibles per no deixar fora ningú, se suposa, perquè al final creen una terminologia que sona inhumana i excessivament tècnica i en el fons absurda. I més encara si es té en compte tot el patiment i totes les humiliacions que han hagut de suportar els que ara són anomenats així, amb aquest acròstic que sembla un robot o una proteïna, LGTBI. Només cal pensar en aquell professor que vol ser molt «gay friendly» i que per això s'inventa el sorprenent substantiu «un LGTBI», que ell creu molt raonable i molt correcte, però que en realitat l'única cosa que fa és el ridícul. Si ens posem a pensar-ho, «un LGTBI» és un ésser monstruós que és alhora lesbiana i gai i transsexual i bisexual i intersexual. I passa el mateix amb aquest altre concepte monstruós, «heteropatriarcat», que s'ha posat de moda entre les feministes més radicals. Fa poc, després de l'atemptat contra una discoteca gai d'Orlando, un jove polític espanyol va culpabilitzar del crim l'«heteropatriarcat», així sense més. Seria molt més lògic culpar de la matança d'Orlando el masclisme, o el fanatisme religiós sobretot quan es va saber que el culpable de l'atemptat era un islamista amb greus problemes d'identitat sexual, o fins i tot l'islamisme radical, que ara per ara és el principal enemic dels homosexuals a tot el món (a l'Iran pengen els homosexuals d'una grua, i els barbuts de l'Estat Islàmic els llancen des de dalt dels terrats). Però la correcció política va? empènyer aquest jove polític a culpar de la matança a aquest lleig «constructe» intel·lectual denominat «heteropatriarcat», que ningú sap molt bé què és, encara que sona molt científic i molt exacte. I el pitjor de tot és que aquesta classe de termes tan freds i tan abstractes en realitat causen l'efecte contrari al que buscaven: en comptes de crear simpatia cap als qui han patit i encara pateixen tota classe d'humiliacions, al final l'únic que fan és despersonalitzar les tristes situacions humanes que intentaven anomenar. Un assassí d'homosexuals pot ser moltes coses: un fill de puta, un fanàtic, un psicòpata ple d'odi i mil coses més, però mai podrà ser un heteropatriarcal, entre altres coses perquè ni ell mateix ni tampoc les persones que va assassinar sabien què punyetes vol dir això. Però el pitjor no és això, sinó el matís revengista i autoritari que s'està introduint en un moviment que hauria de ser just el contrari. Amb l'excusa de lluitar contra els greuges i les humiliacions que han patit i encara pateixen els gais, s'estan introduint uns comportaments inquisitorials que de vegades arriben a extrems preocupants. Si algú emet una lleu crítica o un comentari irònic contra qualsevol aspecte del moviment LGTBI, immediatament es considera aquesta persona homòfoba i reaccionària i feixista, per no dir «heteropatriarcal» i coses molt pitjors. És igual que la crítica no es dirigeix contra l'homosexualitat en si mateixa ni tingui res de masclista ni de retrògrada, perquè només pretenia cridar l'atenció sobre un aspecte de l'ideari del moviment LGTBI que sembla qüestionable o si més no discutible. És igual, perquè la cacera es generarà immediatament.
Joan Laporta, durant la manifestació de la Diada El president del FC Barcelona, Joan Laporta, no ha assistit finalment a l'Assemblea de Reagrupament malgrat que havia estat invitat per l'organització com a "convidat especial". Fins i tot un dels oradors, que ha llegit els assistents del món universitari i cultural, ha trobat a faltar una personalitat "del món de l'esport" en referència a Laporta. L'absència, a més, es produeix després que el president del Barça sí assistís a la manifestació sobiranista del passat Onze de Setembre i el mateix Joan Carretero, en una entrevista a Catalunya Ràdio, afirmés que Laporta "no suma, sinó que multiplica" i donés a entendre que seria ben rebut a la formació. En canvi, Laporta té previst assist el proper 15 d'octubre en l'homenatge d'Esquerra a Lluís Companys, en el 69 aniversari de la seva mort. L'homenatge consistirà en una marxa de torxes al Glacis de Santa Helena (Castell de Montjuïc) a les 6 del matí. Hi haurà també els parlaments del president d'Esquerra, Joan Puigcercós, del portaveu d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona Jordi Portabella, i del president d'Esquerra-Barcelona, Oriol Amorós. Posteriorment, a les 9 del matí, hi haurà una ofrena floral a la Tomba de Lluís Companys, en el Fossar de la Pedrera (Cementiri de Montjuïc). és molt lliure d'apuntar-se als perdedors Home tant com "plantar"....es que de vegades yan titulars amb molt mala......Crec que ha fet lo millor,i amés u va anunciar.Amb l'esbaror que ya millor aquesta decissió....I es confirma alló de la vox populi,--li tenen ganes--.Quin país.. Si, i de pas espera que surtin les primeres enquestes amb Reagrupament ja entre els que es presenten, a veure amb qui li convé més vincular-se. Aquest tipus de titular fa baixar el nivell d'e-notícies; sort que d'altra banda treieu totes les corrupteles dels partits sense distinció. © Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
MADRID, 12 juny (EUROPA PRESS) - La Casa del Rei ha assegurat aquest divendres que la carta de la Infanta Cristina en la qual aquesta renunciava al títol de Duquessa de Palma es va rebre després que el rei Felip VI li comuniqués la seva decisió de retirar-li. Així ho han assenyalat a Europa Press fonts de Zarzuela després que l'advocat de la Infanta Cristina, Miquel Roca, hagi assegurat que va ser ella la que va renunciar al Ducat en una carta enviada fa dies a Felip VI. El BOE ha publicat aquest divendres el Reial decret pel qual el rei Felip VI retira a la seva germana el títol de Duquessa de Palma, tal com ha avançat aquest dijous la Casa Reial. "D'acord amb allò disposat a l'article 6 del Reial decret 1368/1987, de 6 de novembre, sobre règim de títols, tractaments i honors de la Família Real i dels Regents, he resolt revocar l'atribució a la Sa Altesa Reial la Infanta Cristina de la facultat d'usar el títol de Duquessa de Palma de Mallorca", diu el text signat pel Rei i el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. La infanta Cristina utilitzava aquest títol des del 1997, quan li va ser concedit pel seu pare, el rei Joan Carles, en virtut del Reial decret 1502/1997, de 26 de setembre. Només el Rei --actualment Felip VI-- posseïa la capacitat de retirar-li aquest títol nobiliari. Felip VI ha decidit retirar-li aquest títol a la seva germana sis mesos després que el jutge José Castro decidís fer-la seure a la banqueta dels acusats per jutjar-la com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals comesos presumptament pel seu marit, Iñaki Urdangarin, implicat en un presumpte cas de malversació de fons públics relacionat amb els contractes milionaris que va signar amb les Administracions balear i valenciana. La Casa del Rei va anunciar aquest dijous la decisió, que arriba a penes una setmana abans que el regnat de Felip VI compleixi el seu primer aniversari. En el seu discurs de proclamació, el nou cap de l'Estat es va comprometre a fer més exemplar la institució perquè així ho demanden "amb raó" els ciutadans. "Avui, més que mai, els ciutadans demanden amb tota la raó que els principis morals i ètics inspirin --i l'exemplaritat presideixi-- la nostra vida pública. I el Rei, al capdavant de l'Estat, ha de ser no només un referent sinó també un servidor d'aquesta justa i legítima exigència de tots els ciutadans", va dir el 19 de juny del 2014 el nou monarca davant de les Corts. La retirada del títol a la infanta Cristina es produeix en un moment en què el cas Nóos --la fase d'instrucció del qual, ja tancada, va portar tres anys d'investigació--, travessa actualment una fase intermèdia abans que s'iniciï el judici, pendent de data. L'últim moviment ocorregut en aquest procés ha estat la decisió de la infanta Cristina de recórrer aquesta mateixa setmana la sentència del jutge José Castro pel que el magistrat rebutjava rebaixar-li la fiança de 2,7 milions d'euros va imposar el desembre passat, quan va obrir judici oral contra ella. La infanta Cristina sol·licitava que se li rebaixés a 449.500 euros aquesta fiança, que fins ara no ha dipositat. Felip VI va comunicar dijous a la tarda a la seva germana la decisió de retirar-li el títol, minuts abans que la Casa del Rei fes públic l'anunci, han informat a Europa Press fonts solvents. Es tracta d'una decisió que competeix en exclusiva al monarca, a diferència d'una hipotètica renúncia de la Infanta als seus drets dinàstics, moviment que només pot venir d'ella, tot i que es tracti d'un gest que també va demanar el seu pare, el rei Joan Carles, a través d'intermediaris, segons revelava fa mesos el periodista Fernando Ónega en el seu llibre 'Juan Carlos I, el hombre que pudo reinar'. Fins avui, la infanta Cristina no ha donat mostres d'estar disposada a donar aquest pas. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
dels Estatuts d'aquesta universitat, amb el que preveu l'article 8 del Reial decret 898/1985, de 30 d'abril, i amb l'informe previ del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut, s'atorga una llicència per estudis a l'ajudanta d'escola universitària María Jesús Arranz Calderón pel període comprès entre l'1 d'octubre de 1993 i el 31 de juliol de 1994. Les retribucions que percebrà l'esmentada ajudanta d'escola universitària seran el 80% de les seves remuneracions. L'ajudanta d'escola universitària María Jesús Arranz Calderón gaudirà de la llicència Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tengui i Ciències de la Salut i Il·lm.
La companyia aèria Emirates ha posat en marxa el primer servei regular a Espanya de l'Airbus A-380, l'avió més gran del món, en la ruta diària que connecta Barcelona i Dubai, que tindrà un 44% més de capacitat de seients. Des de l'1 de febrer, Emirates vola entre Barcelona i Dubai amb l'A-380, un avió que disposa de 517 seients, 14 dels quals són suites privades i 76 seients-llit. Segons informa Emirates, l'-380 substitueix al B777-300, que operava fins aquest dijous, y dota de més de 2.200 seients addicionals per setmana a la ruta amb Dubai. El vicepresident de Emirates d'Operacions Comercials per a Europa, Thierry Aucoc, ha explicat que la incorporació del nou avió "és la resposta a l'increment en la demanda de transport aeri des de i cap a Barcelona, una ruta que té un alt índex d'ocupació". El juliol del 2012, Emirates va posar en marxa la connexió entre Barcelona i Dubai, que l'any passat va transportar a més de 220.000 passatgers i l'estimació és que aquest any hi hagi 60.000 passatgers més, segons ha manifestat la directora de l'aeroport del Prat, Sonia Corrochano. La directora de l'aeroport ha dit que el A-380 "demostra el potencial de la ciutat i de l'aeroport, que segueix treballant per créixer internacionalment". Per la seva banda, el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, ha declarat la bona marxa de les connexions de l'aeroport del Prat amb l'Àsia, i ha afirmat que "qualsevol companyia que s'està plantejant comprar nous avions està pensant a Barcelona com un de les seves destinacions primordials a Europa i com pont entre l'Àsia i Amèrica". Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Farmàcia i Ciències de l'Alimentació Modalitat de matrícula a formalitzar en el cas que no acreditis cap de les exempcions i/ o bonificacions legalment establertes. En aquesta modalitat, cal abonar íntegrament el preu per crèdit i el preu per la gestió de l'expedient acadèmic establerts en el Decret de preus de la Generalitat de Catalunya; el preu de l'assegurança escolar, si ets menor de 28 anys; el preu dels serveis específics i de suport a l'aprenentatge; i, si es sol·liciten, el preu dels altres serveis universitaris. Orientativament, el preu total de la matrícula anual completa del primer curs del grau de Farmàcia sense cap bonificació és de 2.287,12 €. La matrícula pot tenir tres modalitats:
El 1775 va imprimir "Trompeta evangèlica", llibre destinat a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Manresa, que, juntament amb els Abadal, reproduïen les Reials Cèdules d'ordre del Governador. Art a Manresa (segles XIX i XX).
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya Francesc Masdeu és politòleg i economista. Actualment, treballa com a analista a la Divisió d'escoles i primera infància de la Direcció d'Educació de l'OCDE. La seva tasca en aquesta organització internacional se centra en la revisió de les polítiques per millorar l'efectivitat de l'ús de recursos a les escoles (School Resources Review). Abans d'incorporar-se a l'OCDE, Francesc Masdeu va treballar com a analista investigador al Departament d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a Barcelona, on va estudiar els efectes de les desigualtats socials sobre els resultats de l'informe PISA. També ha treballat a diverses ONG's i ha viscut al Senegal. Masdeu és llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la UPF i és màster en Anàlisi econòmica per la Barcelona Graduate School of Economics, especialitzat en desenvolupament. Convocatòria de beca adreçada a investigadors que vulguin fer una estada a la Direcció d'Educació de l'OCDE per treballar en recerca comparada a nivell internacional sobre l'assessorament i l'aprenentatge mutu dels sistemes educatius dels diferents països.
Els insectes són delícies a orient. EFE Els tabús culturals poden fer que una persona vegi amb tant fàstic uns callos amb xoriço com unes formigues. Però la triperia i els insectes formen part de la dieta de diferents països i només cal vèncer la por per llançar-se, almenys, a provar-los. Moll, turmes, budells, manetes, cua, galtes, pedrers, fetge o llengua apareixen en els receptaris tradicionals de cada regió i són molts els seus devots, tot i que causi horror en altres països. Andrew Zimmern, el tastador del menjar més rar del món per al programa 'Bizarre Foods', va incloure en el seu capítol sobre cuina espanyola la tripa i la cua de toro, posant-los a l'altura de ratpenats, larves i insectes. "El tabú és cultural, religiós, moral o social", defensa el gastrònom Miquel Brossa a 'Canaille' (Planeta Gastro), una oda als mal anomenats despulles, que a França s'eleven de categoria amb el nom de "cuisine canaille" ( cuina canalla). En aquest llibre, Joan Roca lamenta que els menuts "no estigui precisament de moda perquè sembla un pecat menjar vísceres d'animals" -ell advoca per la seva recuperació aportant la recepta de fetge de colomí amb ceba-, i Brossa crida els autors d'alta cuina a acudir al rescat com a via per tornar-los després a les taules més modestes. "És important que l'alta cuina doni suport a la triperia, ja que si Alain Senderens o Joan Roca la inclouen en un plat tindran com a màxim un 5% de rebuig enfront del 20% o més que ho faria si el cuiner no gaudeix d'aquest prestigi ", al·lega. Tot i això, reconeix que "superats els anys d'histèria de les 'vaques boges', la ingesta d'entranyes animals té un repunt". Per aquest motiu Francis Paniego, amb dues estrelles Michelin al 'Portal de Echaurren' (Tarragona, Catalunya), porta un temps proposant un menú dedicat íntegrament a les entranyes, o Javi Estévez s'animés a obrir a Madrid 'La Tasquería', temple de la també anomenada "cinquena carn". Tampoc s'oblida de la triperia marina, més cara que la terrestre i potser per això més considerada, com kokotxes, fetge de rap, ous o budells de bacallà. Però al mateix que menja amb delit uns cervells de xai li poden causar arcades els chapulines (llagosta) mexicans o els escorpins a la brasa. Qui acudeix en defensa dels insectes com el millor aliment en termes de sostenibilitat, petit aportació grassa i alt nivell proteic és l'equip de Nordic Food Lab, creat el 2008 pel cuiner danès René Redzepi, del "biestrellat" Noma (Copenhaguen), proclamat en 2014 Millor Restaurant del Món. A 'On Eating Insects' (Phaidon) es recullen els resultats de 'Insect Project', iniciativa de Redzepi per preguntar-se per què no es mengen insectes a Occident quan va suposar "un viatge al voltant del món i incomptables hores d'investigació sobre el potencial culinari de les bestioles ". Van descobrir un amplíssim món, en el qual no tot és comestible, que va des dels escamoles -ous de formiga considerats el caviar mexicà- a casizolu, un formatge de Sardenya colonitzat per cucs, passant per formigues que es poden usar "com una espècia" i llagosta que es converteixen en salses plenes de "umami" a través de fermentacions. Els autors, el filòsof Josh Evans, director de 'Insect Project'; l'explorador i cuiner Roberto Flore (convidat aquest diumenge a 'MASTERCHEF' en un programa dedicat a la cuina amb insectes) i el científic Michael Bom Frost, director de Nordic Food Lab, defensen que en un món d'intercanvi culinari -Quant fa que a Espanya es menja sushi? - Occident pot obrir-se als insectes equilibrant els sabors familiars amb els que ens són aliens. Com passa amb altres ingredients, la clau està en la cuina, "capaç de transformar el simplement comestible en deliciós", dissimulant el seu aspecte, un dels principals motius de rebuig, i adaptant-ho als paladars locals, la cultura culinària es diversifica. Per exemplificar-ho, s'inclouen en 'On eating insects' una sèrie de receptes com el ceviche i el tac de larves d'abella, el grill especiat amb espàrrecs o bany farcit de llagosta. En tots dos llibres es recomana que en comptes de negar-se a menjar-los, provi el comensal a intentar treure el "fre mental" i gaudir només del gust. Potser la triperia i els insectes arriben a la seva rebost. Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients...
Barcelona.-El Gremi de Restauració ha plantejat una proposta que considera "de mínims" per tal de tancar un acord sobre l'ordenança de terrasses la setmana vinent. Els restauradors asseguren que han renunciat a bona part dels seus plantejaments per solucionar aquest conflicte i "donar un missatge al sector que la guerra s'ha acabat". La proposta implicaria modificar el 15% dels articles de l'actual normativa i suposaria "tapar la ferida de les terrasses, perquè deixi de sagnar com a mínim fins a final de mandat", ha apuntat el director general de l'entitat, Roger Pallarols. El plantejament dels restauradors es redueix a vuit punts, entre els quals destaca la flexibilització de les distàncies i el manteniment dels horaris actuals de tancament. "Amb la proposta que fem avui no hi hauria d'haver cap escull per arribar a un acord", ha opinat Pallarols. "El pacte no és només possible, sinó que és imprescindible. El sector està angoixat i no pot esperar més". Així s'ha expressat aquest dimecres el Gremi de Restauració en roda de premsa, on ha plantejat una proposta de vuit punts per intentar forçar un acord amb el govern i amb l'oposició que "pacifiqui" el conflicte. Pallarols ha assegurat que el gremi ha renunciat a aquells plantejaments on hi havia més distància amb el govern i s'ha centrat només en aquells punts on hi ha més sintonia. És per això que considera que amb aquest proposta, "no hi hauria d'haver cap escull" per tancar un acord de forma "imminent". De fet, el tinent d'alcaldia Jaume Collboni es va marcar com a objectiu que hi hagués acord polític en aquesta qüestió abans de les vacances d'estiu. El Grup Demòcrata, Cs, ERC i PPC han mostrat també la seva bona disposició.El document del gremi, que traslladarà aquest dimecres al govern i als grups de l'oposició, està formant per vuit punts, entre els quals destaca l'aposta pel manteniment dels horaris, que es podria ampliar en dates d'interès, zones turístiques i temporada d'estiu. En aquest punt, Pallarols ha remarcat que els restauradors han renunciat a demanar una ampliació generalitzada, com passa en altres ciutats com Madrid o Sevilla o amb les altres demarcacions catalanes. "Ens sembla que hem de renunciar a aquesta demanda tradicional pel bé del consens i de la convivència", ha conclòs.Una altra qüestió polèmica és la de les distàncies, "l'espurna que va fer saltar el foc la primavera del 2015", ha apuntat. El gremi defensa la flexibilització en aquesta matèria, perquè aquesta mesura, ha dit, "ha damnificat tres de cada quatre restauradors de la ciutat". Al seu parer, establir distàncies "homogènies" per a tota la ciutat és "devastador i contrari al sentit comú". En aquest sentit, el gremi rebutja les ordenacions singulars i considera que amb una flexibilització de les distàncies ja no caldran. A més, ha recordat que la tramitació de les mateixes ha provocat "més desacords que acords". Un altres dels punts de la proposta dels restauradors és la protecció dels establiments catalogats i de les terrasses emblemàtiques en matèria de lavabos accessibles. En matèria de serveis sanitaris, també reclamen poder excepcionar aquells locals que no es puguin permetre instal·lar més sanitaris o que siguin massa petits per fer-ho.Després d'insistir que les posicions estan ja molt pròximes, Pallarols ha opinat que si encara no hi ha hagut acord és perquè ara ha tocat "reconstruir la confiança" després de dos anys de "manca de diàleg" amb el govern municipal. També ha subratllat que ells consideren que l'opinió que transmet el tinent Jaume Collboni és la mateixa que té la pròpia alcaldessa, Ada Colau. De fet, ha apuntat que així els ho va transmetre ella mateixa. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
S'ha recordat des que la cosa pintava a victòria final: a l'inici de la temporada de la Premier, les cases d'apostes consideraven cinc vegades més probable que Elvis reaparegués sa i estalvi en qualsevol escenari de Las Vegas que no pas que el Leicester guanyés la lliga. Dilluns es va concretar la gesta, que ja ha entrat a la història del futbol. Un club sense cap pedigrí al palmarès, que l'any passat es va salvar del descens pels pèls i amb una plantilla que costa més o menys el que va pagar el Barça pel suplent Arda Turan ha estat capaç de derrotar els multimilionaris projectes de Manchester, el Chelsea de Mourinho (se'n recorden?) i tota la tradició futbolística de Liverpool o Arsenal. Del compromís dels futbolistes, de l'ascens a l'estrellat d'un jugador de tercera com Vardy i del lideratge d'un gat vell com Ranieri, els experts en autoajuda, motivació grupal i coaching empresarial en trauran petroli. Però la història, com poden llegir en aquest diari, ha tingut precedents, entre els quals destaca el del Manresa, que el 1998 va trencar tots els pronòstics. De Leicesters n'hi ha hagut abans a la lliga anglesa (el Derby County i el Nottinghan Forest de Brian Clough, per exemple), però de Manresa a la història del bàsquet estatal només n'hi ha hagut un. I és molt probable que l'estadística quedi així de sola. L'èxit del Leicester és un excel·lent motiu per vanar-se de la lliçó del TDK de fa divuit anys. I per incrementar-ne exponencialment el valor.
Viasona té indexats 4.732 grups, 11.345 àlbums i 88.406 cançons Cançons que m'agraden (Núria Feliu) Crònica d'un temps (Ovidi Montllor) Ja no tinc altra sortida (Falsterbo 3) La llum dels dies clars/ Dis-moi (Ramon Muns) No es pot tenir el món dintre d'un calaix (Tapi) Rep els titulars a la teva bústia Qui som Contacte Configuració de privacitat
Cada poble, vila, i ciutat de les terres catalanes hauria de tenir una monografia històrica. Una guia és una monografia històrica breu amb el sobrepuig de posar l'accent en la geografia, història i cultura dels nostres pobles i comarques, en aquest cas, les Borges del Camp.
Eleccions al Congrés dels diputats. Servei en Sistemes d'Informació i Telecomunicacions.
Un dels testimonis de la sessió d'aquest dijous al judici del procés ha estat el diputat d'ERC Gabriel Rufián. El president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha cridat l'atenció tant a l'advocada de l'Estat, Rosa María Seaone, com a l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu. Els ha dit que no podien preguntar res a Rufián que diferís del motiu pel qual era testimoni: la seva presència durant la manifestació davant del Departament d'Economia el 20-S. Així, Seaone ha hagut de renunciar a fer preguntes sobre el full de ruta independentista, i Arderiu no ha pogut preguntar sobre el procediment de lectura única al Congrés dels Diputats. Marchena també ha cridat l'atenció a Rufián, a qui ha dit que no podia donar la seva opinió ni fer valoracions polítiques, sinó tan sols descriure els fets que va presenciar. Com molts dels acusats i testimonis, han estat preguntats sobre la seva associació a les entitats sobiranistes: ANC i Òmnium Cultural. La resposta de Rufián ha estat: " Soc soci de l'ANC, de la biblioteca del meu barri i del videoclub ". El diputat d'ERC Gabriel Rufián ha dit a l'inici de la seva declaració que respondria les preguntes de l'acusació popular Vox a petició dels advocats de la defensa. Ho ha fet per evitar que es repetís la situació de la sessió del dia anterior, quan els cupaires Antonio Baños i Eulàlia Reguant es van negar a respondre a Vox. Van haver d'abandonar la sala per ordre de Marchena i, de moment, han de pagar una multa de 2.500 euros. La defensa tampoc no va poder interrogar-los. Mentre es retirava de la sala, Gabriel Rufián ha saludat un a un tots els encausats amb una encaixada de mans, excepte Santi Vila, a qui no ha agafat la mà ni ha dirigit la paraula. Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
Per poder continuar navegant per l'àrea personal de la web del COIB cal que: En aplicació del nou Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que respecta al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades, (en endavant RGPD), aplicable a tots els països membres de la Unió Europea a partir del 25 de maig, t'informem sobre el tractament de les teves dades de caràcter personal. El present document té com a objectiu facilitar la informació sobre com es recullen, tracten i protegeixen les teves dades de caràcter personal. La informació que apareix en primer lloc és aquest quadre en el que queda sintetitzada en una primera capa la informació més rellevant. La informació ampliada i detallada s'ofereix més endavant en una segona capa i també la trobaràs a www.coib.cat. Si vols rebre o continuar rebent informació de productes i serveis de valor afegit d'interès professional i no professional, per via electrònica o altres mitjans, ens has de facilitar el teu consentiment per a cedir les teves dades identificatives (nom, cognoms, adreça, e-mail i telèfon) a les empreses, organitzacions i entitats que col·laboren amb el COIB, amb la finalitat que et puguin informar dels seus productes i serveis bé directament o per part del COIB. Identitat: Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) Delegat de protecció de dades: Jordi Verdaguer López El COIB tracta les dades personals que ens facilitis amb la finalitat de dur a terme les funcions pròpies atribuïdes per la Llei 7/2006, de 31 de maig, d'exercici de professions titulades i col·legis professionals, així com les que s'estableixen a l'article 4 dels Estatuts de la corporació (Resolució. JUS/2408/2009, de 21 d'agost, DOGC número 5460, de 8/9/2009), a més de la normativa sectorial de sanitat. És a dir, gestionar la col·legiació, elaborar i mantenir el registre de col·legiades i col·legiats, garantir el compliment de la bona pràctica professional i de les obligacions deontològiques de la professió, l'ordenació, la representació i la defensa dels interessos professionals de les seves col·legiades i col·legiats i vetllar perquè l'activitat professional s'adeqüi a l'interès públic general i tot el que afecti la salut. El COIB no efectua tractaments de dades que suposin l'adopció de decisions automatitzades ni tampoc l'elaboració de perfils. D'acord amb la normativa vigent, són d'accés públic les dades de nom i cognoms, número de col·legiat, especialitat, adreça professional, telèfon, correu electrònic i any d'incorporació. Pots oposar-te a què les teves dades públiques que apareguin a la web col·legial siguin utilitzades amb finalitats comercials comunicant-ho al COIB. La base legal pel tractament de les teves dades és la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i la Llei 44/2006, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitàries, de les que es deriva l'obligatorietat de la col·legiació per a l'exercici de la professió infermera, així com les funcions del Col·legi en l'ordenació de la professió, el seu exercici, defensa i representació. La negativa a facilitar les dades personals comportarà la impossibilitat de col·legiar-se a la corporació. Per a finalitats diferents de les expressades basades en el teu consentiment, com per exemple rebre publicitat sobre productes i serveis de valor afegit, sempre et demanarem el teu consentiment previ que podràs revocar en qualsevol moment. Les dades són cedides al Registre de Professionals Sanitaris depenent del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, així com a d'altres corporacions i organismes públics, quan així s'estableixi legalment. El COIB no transfereix les teves dades personals a un tercer país o organització internacional, ni està previst. Arribat el cas, seràs informat prèviament de la transferència i de les condicions de la mateixa, i en particular, l'existència o manca d'una decisió d'adequació de la comissió respecte del tercer país o organització internacional. Les teves dades es conservaran des de la data de la col·legiació i a partir de la baixa de col·legiat, durant tot el termini que preveu la normativa aplicable, entre d'altres, la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i gestió de documents i la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. Mitjançant un escrit adreçat al Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona, Carrer Pujades, 350, 08019 de Barcelona, a l'atenció del delegat de protecció de dades o bé, per correu electrònic a l'adreça [EMAIL] Per exercir els teus drets acompanya a la teva sol·licitud una còpia del dni o document acreditatiu de la teva identitat. L'exercici dels teus drets és gratuït. Si consideres que el tractament de les teves dades personals vulnera la normativa pots contactar o presentar una reclamació a: Entrevistem a Teresa Versyp, experta en Física Quàntica, conferenciant, investigadora i escriptora amb més de 25 anys d'experiència en docència. En el marc de Jornada Natural de Tardor del 22 de novembre, vam poder gaudir de la seva conferència "Física Quàntica, consciència i salut". Des del punt de vista quàntic, Versyp va parlar de les energies subtils que formen part de l'ésser humà i de l'Univers i va posar de manifest el camp d'interconnexió entre l'energia i la matèria, establint les bases per a la interrelació entre el cos i la ment. L'autora està treballant en la base científica de la medicina holística a partir de la Biofísica Quàntica, àrea d'estudi pionera a Alemanya i Rússia. Versyp posa de manifest que essent el món quàntic el nivell més profund de la matèria i de la vida cel·lular, aquest és una important eina d'unificació entre diferents àrees de coneixement i proporciona una sòlida base científica en relació amb les teràpies holístiques, que contemplem l'ésser humà on ment i cos formen part d'una unitat. «Hi ha moltíssimes aplicacions en la vida diària. Podria anomenar la tecnologia làser i totes les seves aplicacions, els panells solars que es basen en l'efecte fotoelèctric, els aparells de ressonància magnètica, el microscopi electrònic d'efecte tunneling, tota la temàtica de la computació i criptografia quàntiques i un llarg etcètera. D'altra banda, es comencen a descobrir que molts fenòmens en el camp de la biologia es regeixen per mecanismes quàntics i que tenen una importància cabdal a nivell macroscòpic. En ser el món quàntic el nivell més profund de la matèria i de la vida cel·lular, és una gran eina d'unificació entre diferents camps de coneixement. I en l'àmbit de creixement personal, la quàntica ens ajuda a ampliar els nostres punts de vista de què és la realitat; el fet de canviar la nostra perspectiva ens pot ajudar en el dia a dia» La quàntica ens ajuda a ampliar els nostres punts de vista de què és la realitat. Canviar la nostra perspectiva ens pot ajudar en el dia a dia «En general, els professionals de la salut han de saber tots els avanços que s'estan realitzant en la quàntica en relació amb la biologia, aquests estudis encara no estan integrats en els programes de formació universitària. Es tracta del camp recent de la Biofísica Quàntica. Per exemple, sabem que en processos com la fotosíntesi, l'acció enzimàtica, la transmissió neuronal, l'emissió biofotònica cel·lular, per posar alguns exemples, intervenen mecanismes a nivell ondulatori. Per exemple, se sap que una emissió coherent de biofotons per part de les cèl·lules influeix en l'estat de salut de les persones. En aquesta emissió coherent juga un paper fonamental l'estat de consciència de la persona. Per tant, és necessari contemplar l'ésser humà de forma holística, on ment i cos formen part d'una unitat. Sabem que el cos humà és un camp organitzat d'informació amb el qual podem interactuar de diferents maneres, de forma complementària i sense efectes secundaris». És necessari contemplar l'ésser humà de forma holística, on ment i cos formen part d'una unitat «Per la fórmula d'Einstein E=mc2 energia i matèria són equivalents. Tota partícula material té el seu contingut energètic. Per exemple, en els acceleradors de partícules es constata clarament que condensant suficient energia podem crear partícules i les partícules poden interactuar, desaparèixer i donar lloc a fotons de llum. El cos i la ment també són complementaris. La ment es pot considerar com una energia subtil de naturalesa encara desconeguda, mentre que el cos seria la matèria. Sabem que la ment interactua amb el cos i hi ha algunes hipòtesis molt interessants respecte a com ho fa. La ment formaria part d'un camp quàntic d'informació que actuaria fora de l'àmbit espai-temporal que coneixem». «Sobretot en relació amb l'aigua hi ha molts estudis interessants, alguns investigadors de primera línia són Emilio del Giudice, Gérald Pollack, Luc Montagnier i William Tiller entre d'altres. Per exemple, W. Tiller estudia l'espectre d'absorció infraroja de l'aigua quan es fa una sessió de sanació o de meditació, per exemple. Hi ha canvis substancials en els ponts d'hidrogen que uneixen les molècules d'aigua. Tenint en compte que l'ésser humà està format per quasi un 70% d'aigua, són investigacions molt interessants a tenir en compte. També hi ha estudis amb l'ADN, com per exemple els duts a terme per Peter Gariaev i Vladimir Poponin, també per l'equip del nobel en medicina Luc Montagnier que detecta emissions electromagnètiques de l'ADN i que queden emmagatzemades en els dominis de coherència de l'aigua». «Jo diria que completament necessari, ja que les aportacions de la quàntica expliquen molts fenòmens en relació amb la vida i també amb la forma d'entendre com actuen les teràpies complementàries». És completament necessari que la física quàntica sigui més propera als professionals de la salut «A mi sempre m'havia agradat la física i m'havien atret els misteris de l'Univers i les investigacions dutes a terme en el món quàntic. M'apassiona ensenyar física i donar a conèixer totes aquestes llavors de coneixement». Conferència de Teresa Versyp durant la Jornada Natural de Tardor del COIB Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona Telèfon gratuït d'atenció col·legial: Horari d'estiu (del 15 de juliol al 31 d'agost):
- Enguany feu cinc anys, com va començar tot plegat? Sorgim d'una necessitat que veiem com a científics d'intentar explicar ciència d'una altra manera, més propera i que li pugui agradar al públic. A través del concurs FameLab ens coneixem diverses persones que ens agraden aquestes activitats de divulgació de la ciència a través de les arts escèniques i decidim muntar el grup. Primer utilitzem els monòlegs per explicar la ciència a través de l'humor, però després comencem a desenvolupar tota una sèrie d'espectacles, tallers, activitats educatives i formació amb científics i divulgadors que vulguin explicar la ciència amb aquestes noves metodologies més participatives i més artístiques. - Per què s'ha de divulgar la ciència? La ciència ha d'arribar a tothom si volem construir una societat basada en el coneixement. Ara mateix estem fracassant, temes tan importants com el canvi climàtic o la resistència bacteriana als antibiòtics queden en segon pla i xorrades de programes de telerealitat obren portades de diaris i de televisió. No estem construint una societat basada en el coneixement perquè ens preocupen altres coses. Creiem que convertir la ciència en cultura és posar un granet de sorra per moure la societat cap a alguna cosa millor. - A vegades escoltem la paraula "ciència" i ja desconnectem... Cada vegada es va trencant més amb l'estereotip que la ciència és una cosa de llestos. La ciència sovint s'ha comunicat d'una manera altiva amb molts tecnicismes. Això està canviant, la ciència s'ha de construir des de baix i s'ha de comunicar d'una altra manera. Ara tenim un Ministeri de Ciència amb un ministre que ha estat a l'estació espacial internacional, després d'anys de retallades i de travessa pel desert. És un bon inici, ens dóna esperança com a mínim. - Cal anar més enllà en l'educació i trobar la forma d'aplicar els coneixements apresos? És important que a l'escola, a l'institut i sobretot a la universitat, es treballi aquesta nova visió. Cal combinar metodologies tradicionals que funcionen amb projectes més actuals. Els nanos han de poder estudiar ciència i aplicar-la en el dia a dia perquè sinó creuen que no serveix per a res i es desmotiven. Per què cal fer derivades o aprendre el cicle de Krebs? Tot el que s'ensenya de manera desconnectada és important donar una volta i connectar-ho. - Ara també treballeu en el programa Erasmus+ Aquest projecte no és només per marxar a l'estranger a estudiar, també hi ha convocatòries per la producció de nous materials i projectes pedagògics. Treballem a nivell europeu des de Big Van Ciencia per dissenyar noves metodologies pedagògiques per implementar dins de l'aula i aquells centres que vulguin poden posar-se en contacte amb nosaltres per aplicar-les. - Sovint associem ciència a l'àmbit de la sanitat, la química... Cal reivindicar les ciències socials? Les ciències socials són imprescindibles i cal tenir-les en compte. Els últims anys han fet una evolució molt forta per establir metodologies científiques que els hi ha donat una força molt més important que la que tenien. Cal seguir en aquesta direcció per desenvolupar-les. - Per acabar, com produïu un monòleg? Un monòleg és un procés artístic creatiu. A dalt d'una jerarquia tenim el contingut que volem comunicar, però al centre hi ha el públic. Nosaltres podem conèixer un concepte, però el que tenim assegut davant potser és la primera vegada que l'escolta. Si tenim en compte el públic, podem transformar el nostre contingut en una cosa interessant i divertida.
Barcelona és la capital i la ciutat més gran de Catalunya. Ocupa més de 100 quilòmetres quadrats i hi viuen més d'un milió i mig de persones. Avui us proposem que pugeu al turó de la Rovira i us la mireu des de dalt...
Un assessor del president del Brasil, Jail Bolsonaro, que va participar durant el cap de setmana en la trobada amb el president dels Estats Units, Donald Trump, a Mar-a-Lago ha donat positiu per coronavirus, segons informa aquest dijous el diari 'O Estado de Sao Paulo'. El secretari de Comunicació de la Presidència, Fabio Wajngarten, va presentar símptomes de grip aquest dimecres i el personat sanitari li va fer una primera anàlisi, que ha donat positiu. Ara, segons el diari, se li farà una altra prova per confirmar el resultat. Wajngarten va formar part de la comitiva presidencial durant el viatge a Florida del mandatari durant el cap de setmana passat. En les imatges de la visita, es pot veure l'assessor de Bolsonaro al costat de Trump. Bolsonaro ha cancel·lat la seva agenda oficial d'aquest dijous i es troba al palau presidencial. Segons dues persones del seu entorn citades per l'agència de notícies Bloomberg, està sota observació mèdica, i per ara no hi ha confirmació cap oficial de si se li ha fet cap prova. El president va viatjar als Estats Units acompanyat pel ministre de Defensa, Fernando Azevedo, el d'Exteriors, Ernesto Araujo, i el de Seguretat Institucional, Augusto Heleno. Per ara no hi ha informació sobre l'estat de tots ells. Segons el darrer balanç del Ministeri de Salut d'aquest dijous, ja hi ha 60 casos confirmats al país, vuit més que aquest dimecres. D'ells, només nou són per transmissió local i el 51 per cent són casos importats. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte Els blaugranes en tenen prou amb uns primers 45 minuts fabulosos per endur-se el Mundial esclafant el Santos (4-0) Quan Carles Puyol va alçar la copa de campions del món, a Barcelona era la 1 del migdia, a Rio de Janeiro les 10 del matí i a Tòquio les 9 del vespre. Sota una mirada més global que mai, el Barça de Guardiola va escriure a Yokohama una de les seves pàgines més brillants. En un primer temps meravellós, el futbol blaugrana va arribar a més amunt que mai i va convertir el Santos en una joguina. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, i el Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Ambdues parts actuen en nom de les institucions construeix la Residència d'Estudiants, com es va acordar al conveni signat el dia 5 de maig de 1989. punt tercer de l'instrument esmentat, que preveu successius convenis entre ambdues institucions amb la mateixa finalitat; Atès que la Conselleria de Cultura, Educació i Esports ha donat conformitat al projecte definitiu; Atès que la UIB ha sol·licitat l'ampliació de la dotació pressupostària per poder completar les obres de la Residència d'Estudiants i la corresponent liquidació i realitzar les despeses de dotació i equipament de tota la Residència perquè pugui La Conselleria de Cultura, Educació quaranta-nou milions) de pessetes amb càrrec a la partida pressupostària 13201 422008 71100, que se satisfarà Ambdues quantitats seran abonades, cada una, en el termini de trenta dies comptadors des de la data de disposició dels respectius pressuposts de la CAIB. La despesa que es projecta s'adjudicarà i autoritzarà amb caràcter provisional i condicionat a l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressuposts generals de la CAIB corresponents als dos Quan es faci ús d'aquesta facultat, se'n deixarà constància en cada tràmit d'utilitzar la diligència següent: «Expedient tramitació anticipada de despesa corresponent a l'exercici 1993, Decret 83 /1988», segons la Resolució del conseller de Cultura, Educació i Esports del dia 19 Així mateix, l'existència de crèdit adequat i suficient serà acreditada mitjançant certificat de retenció de crèdit (document R) expedit pel cap de la Unitat de Gestió Econòmica de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, amb caràcter previ al fet que la CAIB hagi adquirit aquest compromís. La CAIB es compromet a formalitzar l'adjudicació definitiva de les despeses previstes en aquest conveni en el termini d'un mes a comptar de la data de la publicació en el BOCAIB dels pressuposts generals o, en el supòsit de desistir de fer -ho, a no dur a terme la despesa que ara es preveu durant l'exercici pressupostari Els fons rebuts es justificaran únicament amb el certificat, emès per la Universitat, d'haver-se incorporat les quantitats rebudes al pressupost de la UIB. i Esports no adquireix cap obligació ni responsabilitat en les obres i el funcionament de la Residència, el finançament de les seves despeses corrents, etc., sinó només en el finançament de la construcció i Esports ha de figurar en tots els rètols de les obres i la propaganda d'aquestes com a entitat col·laboradora. D'acord amb l'article 17.5 del Decret 74/1991, de 24 de juliol, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de la Llei de finances i de la Llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, modificat pel Decret 33 /1992, de 2 de maig, s'acorda d'eximir la Universitat de les Illes Balears de la constitució d'aval que garanteixi l'obligació. signen aquest conveni, en tres exemplars, al lloc i en la data indicats al capdamunt del document. Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tengui els efectes que corresponguin.
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Márquiz de Alba (Zamora). Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Márquiz de Alba per organitzar la teva escapada rural.
Després d'una nitvella (així he sentit que ho diuen ara) amb amics, en un matí de Cap d'Any gandulejant per casa, amb el concert de la Filharmònica de Viena com a fons, em mentalitzo convenientment per afrontar aquest 2015 que ja tenim al damunt. Serà un any divertit i també serà un any preocupant. Les municipals i les estatals i, així ho desitjo, aquestes que seran autonòmiques i que aniran revestides d'això que en diuen plebiscitàries o constituents, tot i que em sembla que aquesta mena d'eleccions no existeixen, però segur que m'equivoco, perquè, si els nostres polítics en parlen, vol dir que bé deuen existir. A mi m'agradaria que aquestes fossin les primeres, esclar, posem-hi el dia de Sant Jordi, que així faríem una diada de llibres, roses i vots. I que després vinguessin les municipals, que són les úniques segures, perquè les generals o estatals bé podria ser que passessin a l'any vinent, segons el coratge electoral del senyor Rajoy, que dependrà del despegue econòmic i de l'estabilitat de l'empenta d'aquesta mena de Jesucrist de la Passió d'Esparraguera que és el senyor Pablo Iglesias. Però pensem que, si tot va bé, serà un any d'eleccions. Un any de victòries i de derrotes, de celebracions i de laments. Per poc sentit de l'humor que tinguem, podrem passar-ho d'allò més bé. Mentre sona el Danubi blau amb una lentitud excessiva i els happy few que assisteixen al concert de Viena, amb els ullets mig tancats, s'abandonen al balanceig confortable del vals i se senten el rovell de l'ou d'una Europa mentidera, covarda i carrinclona, jo, ajaçat al meu sofà, vaig prenent cafè i faig els bons propòsits per a l'any nou. Si el president Mas i Oriol Junqueras no s'entenen, no seràs pessimista. Tant si el president Mas s'entesta en la llista única presidida per ell mateix com si Junqueras vol llistes separades, no seràs pessimista. T'esforçaràs a pensar que tots dos ho fan a fi de bé. El president vol salvar-se i salvar el partit i el cap de l'oposició vol salvar-se i ser president. Però això són negocis autonòmics. Sembla com si el passat no volgués de cap manera desaparèixer, sembla com si el futur, empès per un present poderós, no se'n sortís. Però no hi fa res, no seràs pessimista. Segon: i encara menys seràs derrotista. Malgrat que els sobiranistes o independentistes no som suficients per alçar la cara amb un cert orgull d'eficàcia, no seràs derrotista. Malgrat que els espanyols, a Catalunya, ja són més que els catalans, no seràs derrotista. I malgrat que aquesta Europa dels valsos i els bancs, de la pastisseria barroca i la dreta egoista, no vulgui ni sentir parlar de Catalunya, no seràs derrotista. I encara que molts nens catalans no puguin dinar, encara que centres sanitaris que eren de primera fila hagin de tancar portes i quiròfans, encara que molts ciutadans no puguin pagar el lloguer, l'aigua, l'electricitat i el gas, no seràs derrotista. I si hi ha professors universitaris que cobren quatre euros, si hi ha professors d'institut que han de fer de tot menys ensenyar, si el nostre futur com a país, que és l'ensenyament, va com pot, abaixant els nivells de qualitat, si els nostres nois i noies arriben a la universitat sense saber llegir ni escriure, doncs no seràs derrotista. Ara el meu concert televisiu arriba al seu final tan esperat per tots els assistents, els innumerables japonesos que hi ha, els membres del cos diplomàtic, els convidats especials, els que després d'anys han aconseguit una entrada, ja tenen les mans a punt per intervenir. La Marxa Radetzky inicia els seus primers compassos. I tercer: miraràs de ser feliç, també. I encara que mig Catalunya sigui imputada per negocis tèrbols i corrupció, si Narcís Serra, Macià Alavedra, Lluís Prenafeta i altres, convergents i socialistes, segueixen els passos de l'expresident Pujol i tots plegats ens mostren que la massa pútrida catalana és tan notable i espessa com l'espanyola, miraràs de ser feliç. I si Millet no va a la presó, i si els Núñez, pare i fill, només hi fan una curtíssima estada, doncs tant és, miraràs de ser feliç. I mentre a la Musikverein se sent algun picar de mans extemporani, prometo fer un esforç per trobar totes les gràcies a les nostres Tres Gràcies: la Forcadell, la Casals i la Forcades. Sé que em costarà, però m'hi faré. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
L'assetjament escolar, el bullying, va centrar divendres la 5a Jornada de professionals i equips d'infància i adolescència del Baix Empordà, que organitza la Fundació Pallach. El psicoanalista Francesc Vilà va dirigir una conversa-tertúlia amb la directora d'institut Sandra Solsona; Esteve Saguer, dels Mossos d'Esquadra; Dolors Albertí, del centre de salut infantojuvenil; i Mercè Pereira, d'AAF-Serveis Socials.
dilluns, 17 de juliol del 2006 / 1651 1 Commoció brusca de l'ànim produïda per alguna sensació sobtada i imprevista; sobresalt, ensurt. 2 Impressió sobtada de por; gest de por. Del català antic surt, surta, participi de sorgir (llatí vulgar surctus, participi de surgere, 'brollar, sorgir'), combinat amb el llatí sortiri, 'tirar, treure a la sort'. En aquest moment se sentí una estranya vibració que semblava sortir d'un arbre molt pròxim, de fullatge esplendorós i espessíssim. Les branques, primer, començaren a oscil·lar i anaren descendint a mesura que la vibració fou més forta. Novau tingué un surt i saltà precipitadament de la cadira de vímet. La nostra llengua és especialment folgada en matèria de mots curts, com ja va posar de manifest Pere Quart (1899-1986) al seu conegut poema «Tirallonga dels monosíl·labs» (1968): «Una llengua avara —doncs rica— em permeté aquesta contribució anticipada al tan plausible programa d'austeritat», va escriure a l'encapçalament del poema (que trobareu sencer a l'enllaç de baix). Amb la calor d'aquests dies, per evitar els surts més val estalviar energies i tenir a mà un bon feix de mots curts. Feu clic aquí per cancel·lar la resposta. Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc * L'adreça electrònica no es publicarà. A cada vegada que faig una herborització a cim de... A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq... A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �... Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i...
MARTA MADRENAS: "Faré tot el que pugui perquè retin comptes els responsables de l'horror de l'1-O" / DAVID BORRAT Un gran crespó negre penja a la façana de l'Ajuntament de Girona perquè ningú s'oblidi que els Jordis i vuit membres del govern de la Generalitat destituïts pel govern de l'Estat són a la presó, i que cinc més són fora del país, entre ells el president Carles Puigdemont, alcalde de la ciutat entre el 2011 i el 2016. Al damunt de l'edifici, la bandera espanyola no hi oneja des del dia que al Parlament es va proclamar la República. Des de llavors, i en protesta per les consegüents mesures d'implacable repressió aplicades per l'Estat, Girona ha viscut nombroses manifestacions de protesta, algunes de les quals encapçalades, megàfon en mà, per l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Molts gironins s'han mostrat sorpresos, i l'hi fan saber, de la fortalesa i empenta que ha mostrat en els moments més difícils del Procés. No m'esperava haver d'actuar amb la contundència amb què ho he fet perquè no m'hauria pensat mai que s'arribarien a fer coses tan extremes com les que lamentablement hem hagut de viure. El que em sorprèn no és que jo actuï així, perquè sempre he intentat actuar de manera honesta. El que em sorprèn és l'escalf que em trasllada la gent, que consideren inusual el meu coratge. Que se m'acostin per donar-me les gràcies m'emociona i em reconforta, tot i que a mi no em sembla gens extraordinari el que faig. ¿Té por de ser empresonada, veient tot el que està passant, i tenint en compte que vostè està entre els alcaldes imputats per haver col·laborat en l'organització del referèndum de l'1-O? Ho he pensat, sí, esclar, però això no disminueix ni un centímetre la meva determinació. Com a jurista que soc, considero que ni jo com a alcaldessa, ni cap de les persones que estan en presó preventiva no han fet res d'il·legal, res que sigui penalment reprovable. No té cap sentit, des del punt de vista jurídic, que s'apliqui presó provisional a cap de les deu persones que estan empresonades. Dimarts va anar amb la comitiva d'alcaldes a Brussel·les per internacionalitzar el que està passant a Catalunya ¿Com va veure el president Carles Puigdemont? El veig preocupat per la transcendència del que està passant però amb la mateixa determinació de sempre. El meu missatge per a ell és encortajar-lo que continuï liderant aquest procés, de dir-li que reconec la seva valentia i que està fent una gran feina d'internacionalització, perquè tinc molta confiança que això pot ser un desllorigador. La seva primera mostra d'implicació amb la ciutadania contra la repressió de l'Estat va ser l'1-O, defensant un col·legi electoral. Des de primera hora de la matinada vaig ser al Col·legi Eiximenis. Era a primera fila perquè, com a autoritat de la ciutat, estava disposada a parlar amb els agents quan vinguessin i comminar-los a anar-se'n. Però des que ens van arribar les imatges de la brutalitat amb què van actuar els agents en llocs com el Col·legi Verd, tots vam estar morts de por. Ningú va marxar-ne, però tothom, jo inclosa, vam estar atemorits tot el dia. Aquell dia no només es van produir danys físics, sinó també danys morals, i per això la meva obsessió és que se'ns reconegui que ens van atemorir amb una acció totalment desproporcionada i que es van generar uns danys morals que s'han de rescabalar. Molts vam canviar radicalment des d'aquell dia perquè vam veure amb els nostres ulls aquell horror. Vam ser testimonis o vam patir directament una repressió brutal, física i moral. No perdonarem mai aquesta voluntat d'humiliar i d'intentar que ens rendim. Faré tot el que sigui a les meves mans perquè els responsables de tot això acabin retent comptes. Per la via judicial, i de manera pacífica i civilitzada, que és com s'han de fer les coses, però que acabin retent comptes. ¿S'ha inclòs aquesta petició de rescabalament per danys morals a la querella presentada fa poc pels fets de l'1-O? És una querella per danys contra les persones, també per agressió sexual, perquè a una noia la van agafar pels pits, i per danys morals. L'hem presentat juntament amb els ajuntaments de Sant Julià de Ramis i d'Aiguaviva. Per danys físics, de moment hi ha unes 150 denúncies, però aniran augmentant a mesura que se sàpiguen més fets. Demanem diligències d'investigació, que van des d'identificar els agents que van actuar perquè es determini el grau de brutalitat de cadascun d'ells, fins a esbrinar qui va donar les ordres d'actuar d'aquella manera o si és veritat que a partir d'una hora de la tarda el senyor Millo va dir que es frenés... Ha decidit trencar amb el PSC a l'equip de govern. No, però sí que m'ha causat decepció perquè havíem aconseguit un altíssim grau d'estabilitat i estàvem fent, i ho continuarem fent, unes polítiques molt interessants per a la ciutat i donant compliment al nostre pla de govern. Però sobretot després d'haver-se anunciat que hi havia eleccions, em vaig veure incapaç de seguir formant govern amb el PSC. Tot i que el PSC de Girona ha condemnat la violència de l'1-O i els empresonaments, la línia oficial del PSC no va per aquí i no veia gens factible mantenir l'excel·lent relació que teníem havent de sentir segons què durant la campanya. La bandera espanyola ja no oneja a l'Ajuntament. Va ser retirada per algú que desconec. Era el dia que es votava la declaració d'independència i davant de l'Ajuntament molts ciutadans seguien el que passava al Parlament a través d'una pantalla gegant. Jo era al Parlament i vaig ordenar que es tanquessin les portes de la terrassa perquè ningú hi accedís per despenjar la bandera espanyola. No em va agradar que algú la retirés d'aquella manera i en aquell moment. El que volia era, en el moment adequat, retirar la bandera i dipositar-la al Museu d'Història de la ciutat, amb un acte de dignitat i de reconeixement dels símbols. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat. Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina. «Benvingut sigui l'esforç rigorós de categoritzar i descriure la competència de mediació en ensenyar llengües i fins i tot la temptativa arriscada de provar d'avaluar-la» Per: Grup Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges. Avui vull parlar del senyor Linh. Es tracta del personatge central de la novel·la La neta del senyor Linh, de Philippe Claudel, una novel·la d'èxit traduïda a diverses llengües, editada en català per la Magrana amb traducció de Lourdes Bigorra i duta a l'escena en català fa poques setmanes al Teatre Lliure sota la direcció de Guy Cassiers i interpretada per Lluís Homar. El senyor Linh és un refugiat arribat a una nació occidental per mar des d'un vague país asiàtic en guerra, destrossat. El senyor Linh ho ha perdut tot i s'ha endut tan sols amb ell la seva 'néta', salvada enmig del trauma de la destrucció total. Linh està sol, ningú més al món no sap que es diu Linh (nom que en vietnamita significa 'ànima'). No coneix ni reconeix res del nou país, fred i hostil, tampoc la llengua. Linh és la memòria vivent dels arrossars, de les olors i els perfums del coriandre i la broida; és la visió del bambú; el sentiment de la pluja càlida, de la boira blava; la imatge de les fogueres a la nit per allunyar els búfals; el record del seu poble com una gran família on tothom es coneixia i se saludava, on tot era previsible; la nostàlgia per les llegendes i per les cançons populars ancestrals. El senyor Linh ja és gran, però no sap quants anys té, només que va néixer 'l'any que el tornado va devastar el poble' (p. I ha arribat en estat de xoc, trastornat, al nou país, un país 'estrany i estranger que per a ell ho serà sempre' (p. Perquè l'experiència que li ha tocat viure 'és com arribar al món per segona vegada' (p. El senyor Linh, un desplaçat per força, necessita una mediació per a tornar a néixer, les mans delicades d'una llevadora. Veurem si algú li pot oferir una mediació efectiva. La mediació és una activitat complexa i diversa que es troba en primer pla en diversos àmbits de la nostra societat. S'ha de valorar, en aquest sentit, que el Consell d'Europa hagi desenvolupat i aprofundit els aspectes de mediació en el volum que revisa, amplia i complementa el Marc europeu comú de referència per a les llengües del 2001, el Companion Volume with New Descriptors (2018). Si la mediació tradicional (canviar el gènere o la varietat lingüística d'un text, resumir-lo, parafrasejar-lo, etc.), ja fa anys que s'ensenya i s'avalua, la 'mediació comunicativa', en terminologia del document citat, no sembla pas senzilla d'abordar en l'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de les llengües. S'entén per mediació comunicativa la facilitació de la comprensió i l'assoliment d'una comunicació reeixida entre usuaris amb bagatges i punts de partida socioculturals, sociolingüístics, o fins i tot diferències intel·lectuals, diversos. Tot i la dificultat de l'operació, ens sembla indubtable que educar en la mediació és una necessitat de primer ordre en el món divers actual, un fràgil aiguabarreig de llengües, cultures i identitats en contacte. Pel que fa a la mediació comunicativa, el volum esmentat es refereix a tres aspectes en què els individus (que ja no són concebuts com a 'aprenents' de llengua, sinó com a 'agents socials') han de ser competents: han de poder a) 'facilitar un espai pluricultural'; b) 'actuar com a intermediaris en situacions informals'; i c) 'facilitar la comunicació en situacions delicades i en desacords'. Davant qüestions com aquestes és ben evident que les competències lingüístiques s'imbriquen de manera gairebé indestriable amb altres competències profundes de l'ésser humà: competències generals ('sabers' com el coneixement del món, el coneixement sociocultural, la consciència intercultural; i diversos 'saber fer' i 'saber ser') o competències específiques (com la competència intercultural). El repte del Consell d'Europa d'aprofundir en la mediació, fins al punt de proposar-ne escales de nivells i descriptors (de l'A1 al C2) és majúscul. I no gens senzill: si hi ha unanimitat a considerar convenient i possible establir els nivells d'expressió i comprensió oral o escrita en una llengua (què és un B1 i què és un B2, per posar un exemple), sistematitzar i graduar la mediació dins l'ensenyament i l'avaluació de les llengües és un projecte ambiciós, arriscat i de resultat incert. Tornem, però, al nostre refugiat, el senyor Linh, i a la seva necessitat de mediació per a poder renéixer a un nou espai cultural. La neta del senyor Linh ens fa veure que l'art (la literatura, el teatre) té el poder de reflectir la realitat amb tanta o més eficàcia que els descriptors i les rúbriques acadèmics i, encara més important, que no està obligat a encotillar-se en les línies divisòries que fal·laçment separen les disciplines (on s'acabaria exactament la mediació lingüística i en començaria una altra d'una altra mena, amb uns descriptors diferents?). I que pot parlar dels fenòmens del món, per aquest mateix motiu, sense sacrificar ni un bri de complexitat ni de subtilitat. És així que l'obra de Claudel ens posa davant els ulls tres interessants mediacions. La primera mediació la duu a terme la noia que fa d'intèrpret del senyor Linh, que sap la seva llengua i alhora la del país d'acollida. Els seus pares es van establir al país anys enrere procedents del mateix país del senyor Linh i ella ja va néixer en el lloc d'arribada (Linh afirma que 'per a ell, néixer aquí no té cap sentit', p. Ella coneix els costums del poble del senyor Linh (l'anomena 'oncle', per exemple, seguint la tradició d'adreçar-se així a la gent gran), encara que altres fets culturals ja li resulten més allunyats: es diu Sara, que és un nom que, per a astorament del senyor Linh, no significa res: ell 'pensa que un país en què els noms no signifiquen res és un país ben estrany' (p. La mediació de Sara és superficial: s'atura en la mecànica d'una traducció, podríem dir que és poc més que una mediadora 'textual'. Tradueix, informa, proporciona l'expressió 'bon dia' en la llengua autòctona al senyor Linh, per satisfer el seu desig d'aprendre-la... però és incapaç d'entendre el xoc cultural, el trasbals, la devastació interior del refugiat. És des d'aquesta manca de comprensió que adreça el senyor Linh a un hospital de persones que han perdut el seny. La segona mediació la duu a terme una família de refugiats originaris del mateix país que el senyor Linh, arribats anteriorment, amb qui comparteix pis d'acollida els primers dies. Tenen la mateixa llengua i costums (les dones l'han d'alimentar perquè és més vell, encara que ell 'sap molt bé que no actuen així ni per bondat ni per amor', sinó pel costum, p. 22; per tradició li diuen també 'oncle'), però no tenen cap voluntat de penetrar l'altre, de conèixer-ne les necessitats, ni d'ajudar-lo a desenvolupar-se en la societat d'acollida; no entenen el senyor Linh, aferrat a la seva 'néta', se'n riuen, li giren l'esquena, no li proporcionen afecte, el miren amb fàstic i amb 'mirades mortes', el consideren poc menys que un boig. Tan sols li aporten, inconscientment, el plaer de sentir la música de la seva llengua. La tercera mediació és la del senyor Bark, l'home gras autòcton que el senyor Linh troba al banc del parc, amb el qual compartirà afecte, companyia, complicitat. Bark i Linh no saben l'un la llengua de l'altre, però això no és cap obstacle per a la mediació i l'acollida. No comparteixen el verb, però sí un poderós llenguatge no verbal al servei del confort emocional: Linh interpreta el sentit profund dels gestos, nota l'escalf de la mà quan el senyor Bark li prem càlidament l'espatlla, intercanvien somriures plens de sentit (Linh 's'esforça per posar moltes coses en aquest somriure, més coses de les que cap paraula podrà contenir mai', p. S'entenen sense entendre les paraules (Linh no entén el senyor Bark, però 'sent que les paraules no són hostils', p. 17), s'entenen fins i tot dins la deliciosa absurditat lingüística: el senyor Bark, per exemple, interpreta que l'expressió tao-laï, forma de cortesia per dir 'bon dia' en la llengua del senyor Linh, és el nom del senyor Linh... i l'anomenarà contínuament, doncs, 'senyor bon dia'... El senyor Bark és un mediador sense límits, l'agent social generador d'un nou espai on el renaixement del refugiat és possible: 'Gràcies al senyor Bark, el nou país té un rostre, una manera de caminar, un pes, un cansament i un somriure, i també un perfum...' (p. El senyor Bark representa la comprensió: és l'únic que entén, per exemple, que la 'néta' que duu i cuida amorosament el senyor Linh és molt més que no és... una nina. Des d'una profunda empatia basada en la seva pròpia experiència del dolor, el senyor Bark entén que la néta-nina representa la il·lusió irrenunciable del senyor Linh que no tot s'hagi estroncat encara (la néta-nina és 'l'últim plançó del brancam' de l'arbre que és l'origen, p. 29), la il·lusió que el seu poble pugui prolongar-se en algú, que la seva llengua, la llengua del senyor Linh, que ell tant estima i usa com a bàlsam quan canta cançons a Sang Diû, pugui ser transmesa a una altra generació: 'les paraules i la cançó es befen del temps, del lloc i de l'edat' (p. La néta del senyor Linh, doncs, ens mostra per la via de la ficció literària diverses formes de mediació en un cas dramàtic i proper, el d'un refugiat. La darrera mediació que hem vist, la del senyor Bark, la que aporta benestar, va embolcallada d'una profunda humanitat que es resisteix a ser descomposta en competències analitzables i que esbotza totes les rúbriques d'avaluació i les escales d'assoliment acadèmiques. El factor llengua, curiosament, no és en el seu cas la garantia de l'ajut ni de la comprensió. El senyor Linh gaudeix d'escoltar les paraules incomprensibles del senyor Bark: 'Potser [...] li agrada sentir aquesta veu perquè no pot entendre les paraules que pronuncia, i així està segur que no el feriran, que no li diran el que no vol sentir, que no faran preguntes doloroses, que no aniran al passat per exhumar-lo amb violència i llançar-lo als seus peus com una despulla sagnant' (p. Hi ha molt espai per a la mediació, doncs, enllà de la comunicació verbal. Necessitem mediacions útils per a donar resposta als esvorancs vitals que viuen els senyors Linh del nostre entorn. Benvingut sigui l'esforç rigorós de categoritzar i descriure la competència de mediació en ensenyar llengües i fins i tot la temptativa arriscada de provar d'avaluar-la. Ens cal, però, la força il·luminadora de la literatura i de totes les arts per ajudar-nos a comprendre les realitats més complexes per mitjà de la irradiació fulgurant de l'emoció. Enric Serra és membre del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) Penseu amb llibertat, siguem crítics El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics. Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací. Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací. S'ha afegit la noticia a Favorits *Separa els diferents emails amb comes. un compromís amb el periodisme i amb el país
Desitjava acabar la conversa amb Josep M. Benítez i Riera concretant virtuts i defectes del Concili Havia quedat de trobar-me, ja en ple estiu, amb el meu bon amic Josep Maria Benítez i Riera, al deliciós 'bosco sacro'. Atès l'argument sobre el que dialogàvem, el Concili Vaticà II, desitjava acabar per concretar-ne virtuts i defectes. Recordava què deia Valeri Màxim (7,2,13): "Mireu que mentre defenseu el cel, no perdeu la terra" ["Videte ne dum coelum custoditis, terram amittatis"]. Hauríem d'acabar concretant sobre el Vaticà II. Et demanaré tres coses que al teu parer no va resoldre el Concili; tres defectes. Et perdono, sí, em resulta lògic que vulguis acabar concretant. Però penso que valorar-lo només considerant-ne tres coses negatives i tres de positives pot resultar simplificador. La segona: ¿el Concili va resoldre el paper de la dona dins l'Església? J.M. Doctrinalment hi manca molt, i pastoralment és pobre fins a tal punt que la problemàtica de la sexualitat i de la dignitat del paper de la dona i els seus rols a l'Església i al món restà pendent. Fins i tot algun aspecte problemàtic irresolt, com el del control de la natalitat, el mateix papa Pau VI va pretendre regular-lo més tard, de bona fe, amb una encíclica posterior, la 'Humanae vitae'. Tal com suggerien diversos cardenals i teòlegs, ¿es va arribar a una democratització de la cúria? Joan Pau II va planificar posteriorment una reforma, que fou només estructural. El papa actual, Francesc, ha volgut anar més a fons. És ben sabut que féu un primer diagnòstic incisiu de les malalties dels curials –és a dir, dels que integren la cúria–, aprofitant el Nadal de 2013. Ara segueix intentant dur a terme una reforma més a fons, i també organitzativa, com saps prou bé... J.M. N'hi ha moltes més de tres... El Concili és d'una riquesa tal de positivitat que caldria considerar-lo en conjunt. Molts àmbits ben diferents però tots interconnectats... A mitjans del segle XX, l'Església catòlica, després de la terrible Segona Guerra Mundial (1939-1945), fa un diagnòstic de: 1) què és l'Església; 2) com és l'Església dins del món i 3) què i com és el món. V. M'agrada que no em parlis de les interpretacions que ha suscitat, en el món dels no creients, un fet tan important com aquest Concili! J.M. Sí, deixem les interpretacions i les polèmiques: el Concili és en ell mateix un gran "text" sobre l'Església en si i el món amb el qual interactua. V. Quin altre fet positiu va propiciar el Concili? J.M. Doncs que aquesta gran riquesa documental –els textos, o sia el "text"– evidencia el seu context històrico-dinàmic. Vist ara, aquest "text" no mostra cap fracàs del Concili. Al contrari, ens il·lumina sobre la complexitat de l'Església persistent en el món, un món en constant dinamisme i alhora diagnostica els accelerats canvis de la societat humana, és a dir, certifica el salt a una altra època, plena d'antinòmies i en una quasi anomia persistent... ¿Vols afegir-hi un tercer aspecte i posem punt final a les meves preguntes? Tal vegada seria millor posar un punt i coma final, no et sembla? Es tracta d'haver estimulat el desig d'arribar a bon port, a un més enllà... de manera que els somnis d'una gran part de la comunitat mundial esdevinguin una realitat del tot assolible. Realitat que enraona amb la llengua de la dignitat de la persona humana i de la llibertat religiosa per poder viure en una societat més justa i solidària. Somnis, per cert, als quals també aspiren els deixebles i seguidors de Jesús de Natzaret. Després d'aquests mots, un subtil silenci ens envoltà al bell mig del nostre misteriós 'bosco sacro'. La capacitat de fer parlar els silencis, que professa amb batlloriana saviesa el bon amic Josep Maria, em fa venir al cap una de les màximes del Pseudo-Sèneca, la que diu, al 'De Moribus' 74: "És una gran cosa de saber quan és temps de parlar i quan de callar" ["Magna res est vocis et silentii tempora nosse"]. Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Aquest article analitza les causes del deteriorament del benestar social i qualitat de vida de les classes populars de la majoria dels països de l'Eurozona i molt especialment dels països perifèrics de tal zona monetària, és a dir, Espanya, Grècia i Portugal. Entre elles, les més importants són el domini de les forces conservadores sobre els Estats de tals països i del sistema de governança de la Unió Europea i de l'Eurozona, i les polítiques públiques que determinen. D'aquí la necessitat de la resposta massiva de protesta convocada pels sindicats el dia 14 de novembre. Per crear paràgrafs, deixeu simplement unes línies buides. (Si el vostre missatge fa referència a un article publicat a la Web, o a una pàgina que conté més informacions, podeu indicar a continuació el títol de la pàgina i la seva adreça URL.) Si us plau, deixeu aquest camp buit:
El comunicador, Català de l'Any 2011. L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha citat el periodista Joaquim Maria Puyal per explicar el suport que tant ell com l'exvicepresidenta Joan Ortega i l'exconsellera Irene Rigau estan rebent les hores prèvies a la seva compareixença en el judici per la consulta del 9-N. Encara que Mas ha indicat que Puyal va pronunciar aquelles paraules de suport "bastant abans" de la consulta del novembre del 2014, en realitat el discurs va tenir lloc el dia 22 de maig del 2012 durant l'entrega del premi Català de l'Any d'EL PERIÓDICO. Puyal va fer aquell discurs al rebre el premi Català de l'Any citat per Mas abans de la primera Diada clarament independentista, més de dos anys abans de la celebració de la consulta del 9-N del 2014 i també abans de les eleccions plebiscitàries guanyades per la coalició de Junts pel Sí. "Comptem amb el suport de molta gent. Recordo unes paraules d'un acte bastant abans del 9-N en què hi havia Joaquim Maria Puyal. En la seva intervenció i mirant-me a mi ens va dir que tiréssim endavant i sense cap pas enrere i que quan arribés el moment de la veritat mirem al nostre voltant i al nostre costat per veure que estem envoltats de molta gent, que no estem sols", ha assegurat Artur Mas durant la roda de premsa que ha tingut lloc al Museu d'Història de Catalunya de Barcelona. "Ell preveia les dificultats que ens trobaríem -ha afegit Mas- i les males arts d'un Estat que les utilitzaria i que quan arribessin aquestes males arts, la incomprensió i la intolerància, no estaríem sols. Així ha sigut i això fa que hi hagi una càrrega emocional més gran perquè saps que allò que deia Puyal és veritat". Joaquim Martia Puyal va animar a trobar "un discurs comú" per superar el moment crític, tant econòmic com des del punt de vista ètic, que travessava Catalunya el 2012. Dirigint-se al llavors president Artur Mas, Puyal li va demanar que si alguna vegada se sent sol i flaqueja, recordi que té "un poble al darrere".
Atorgar ajuts per cofinançar l'organització de congressos, simposis, cicles de conferències, jornades, tallers i seminaris d'especial rellevància científica, social i humanística organitzades per l'Unitat de Coordinació Acadèmica (UCA) d'Humanitats. Resten excloses de cofinançament totes aquelles altres accions no esmentades de manera explícita en aquestes bases. El pressupost destinat a aquesta convocatòria és de 20.000 euros. Cada investigador només podrà presentar una sol·licitud. Les activitats susceptibles de rebre ajuts s'hauran de realitzar entre l'1 de gener i el 31 de desembre del 2020. En el cas que l'activitat cofinançada pateixi una modificació del calendari previst que suposi un endarreriment a l'any natural següent, l'ajut quedarà anul·lat i haurà de sol·licitar-se de nou en la següent convocatòria.
La falta d'aigua ha estat una constant a Reus al llarg del temps. Situada en una comarca amb escassetat de recursos hídrics, la ciutat, històricament, sempre ha mostrat un enorme interès en l'obtenció i la gestió de l'aigua. La construcció del pantà de Riudecanyes (que va fer possible l'abastiment a diversos pobles del Camp) i el fet que Reus fos la primera ciutat de l'Estat a impulsar una estació depuradora d'aigües residuals (als anys trenta del segle XX) evidencien fins a quin punt la ciutat ha estat inquieta i capdavantera pel que fa a la gestió de l'aigua, ben conscients de la seva escassedat i valor. Més recentment, ja en democràcia, el Minitransvasament de l'Ebre els anys vuitanta i la constitució d'un model de gestió propi a través de l'empresa municipal Aigües de Reus, són altres fites que expliquen per què la ciutat compta avui dia amb un servei eficient, que és patrimoni de tots els ciutadans de Reus. Constituïda el 1989, Aigües de Reus va néixer amb l'objectiu de gestionar el cicle integral de l'aigua al terme municipal de Reus (captació, tractament, distribució i depuració). Des de llavors ha dirigit la seva estratègia empresarial a la millora del servei i de la qualitat d'aquest cicle, de manera sempre orientada a la millora del servei i a la satisfacció dels clients.
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya Un Edcamp és una trobada gratuïta i oberta a tothom amb la finalitat de compartir aprenentatges, coneixements i inquietuds per tal de desenvolupar-se personal i professionalment i transformar l'educació. La seva metodologia es basa en l'aprenentatge entre iguals, la conversa i l'intercanvi de coneixements. No hi ha un programa definit per l'organització de la trobada, ja que sou els participants els qui construïu conjuntament el programa a partir dels temes que us interessen. Aquest moviment va ser creat el 2010 a la ciutat de Filadèlfia i, des d'aleshores, la idea de crear trobades obertes entre persones interessades en l'educació, s'ha transformat en un moviment amb més 1000 Edcamps desenvolupats arreu del món en 25 països. La Fundació Jaume Bofill vol promoure aquest model a Catalunya i, en aliança amb la Edcamp Foundation dels Estats Units, desitja transferir aquesta metodologia a persones, col·lectius i comunitats educatives que vulguin organitzar els seus propis Edcamps. El suport de la Fundació a l'equip de promotors de cada Edcamp serà gratuït i es basarà en formació, acompanyament i recolzament logístic i comunicatiu. Tens inquietuds, aprenentatges i coneixements sobre els quals t'agradaria compartir amb altres apassionats sobre l'educació com tu? Creus que l'aprenentatge entre iguals és una eina potent per millorar la pràctica educativa? Vols unir-te al moviment Edcamp i organitzar una trobada a la teva ciutat o al teu barri? Entra a http://edcamp.educaciodema.cat i forma part d'un moviment internacional pel canvi i la transformació de l'educació!
La tardor ens convida a utilitzar els productes dels nostres boscos i dels bons artesans En primer lloc, netejarem els rovellons per treure'ls-hi la terra. Els tallarem a quarts –excepte els més petits, que els podem coure sencers– i els deixem escórrer una estona. En una cassola hi posem una mica d'oli i ho posem a coure. Hi ratllem una ceba mitjana i la deixem rossejar una mica, no massa. Hi afegim els bolets, rectificant-ho amb sal i pebre al gust. En una paella a part, coem un parell de botifarres de perol, que haurem foradat abans, fins que s'esparrequin. Un cop estiguin una mica cuites, les barrejarem amb els rovellons. Podem afegir-hi un petit raig de vi blanc, és optatiu. Si no tenim prou rovellons –millor si els hem caçat nosaltres mateixos– hi podem afegir algun altre tipus de bolet. Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients...
Si la resposta és afirmativa, heu d'apuntar-vos aquesta cita a l'agenda. Arriba la 38a edició de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya. I ho fa de nou coincidint amb les Festes de la Mercè i en una ubicació nova: el moll de Marina, entre la Torre Mapfre i l'Hotel Arts, del 21 al 24 de setembre. Una bona oportunitat per conèixer les produccions locals de vins i caves. Hi haurà una cinquantena de cellers de les 12 denominacions d'origen del vi català, i degustacions de productes de proximitat. La mostra és un gran aparador de les DO catalanes i també una manera entretinguda i didàctica d'apropar-se a la cultura del vi i del cava. Tots els detalls de la cita: aquí Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació.
Cinc persones han estat detingudes com a presumptes responsables del segrest durant onze dies d'un veí i empresari de Lloret de Mar, al qual mantenien atordit a base de subministrar-li drogues i pel qual reclamaven a la família 1,5 milions d'euros, segons informen els Mossos d'Esquadra. Els fets es remunten al 12 de juny, quan una dona va denunciar que havia rebut una trucada des del telèfon del seu marit, en la qual un home li exigia un rescat d'1,5 milions d'euros per recuperar-lo amb vida. La Unitat Central de Segrestos i Extorsions dels Mossos es va fer càrrec de la investigació i d'assessorar els familiars de la víctima, a més d'informar el jutjat d'instrucció 1 de Blanes, que estava en funcions de guàrdia, per sol·licitar mesures urgents per resoldre el cas. Les primeres indagacions van portar a determinar que el segrest l'havia dut a terme un grup criminal experimentat format per membres de l'est d'Europa. Els agents van saber que havien canviat la víctima d'ubicació en diverses ocasions i que disposaven de coneixements tècnics amb l'objectiu d'eludir l'acció de la policia. Finalment, els Mossos van concloure que les trucades dels segrestadors es feien des de Madrid i que el veí de Lloret de Mar estava retingut en una zona per concretar entre la capital espanyola i Toledo. Davant d'aquesta certesa, es va establir un equip conjunt d'investigació amb la Secció de Segrestos i Extorsions de la UDEV Central de la Policia Nacional. El 21 de juny, els agents van identificar una part dels integrants de la banda, malgrat que els seus membres sempre prenien moltes mesures per evitar ser descoberts, com constants canvis de vehicle i mesures de contravigilància. Un dia més tard, els segrestadors es van posar en contacte amb la família per donar-li l'ultimàtum que o realitzaven el pagament o mataven la víctima. L'intercanvi s'havia de fer el mateix dia a la tarda a l'aparcament d'un hotel de l'A-42 que va de Madrid a Toledo. La policia va establir un dispositiu conjunt per alliberar l'ostatge i detenir els segrestadors, per això agents dels dos cossos de seguretat implicats en l'operació van acompanyar el germà de la víctima des de Barcelona a la capital espanyola on s'havia d'efectuar el pagament del rescat. Paral·lelament, altres agents van localitzar el vehicle d'un dels sospitosos a Toledo i diversos membres del grup mentre feien comprovacions i vigilància al voltant d'un immoble. Cap a les 3 de la tarda, poc abans de la cita per a l'intercanvi, els segrestadors van introduir la víctima a la part posterior d'una furgoneta asseguda en una cadira de rodes, però van desistir de forma immediata en sospitar de la presència policial. Quan es disposaven a tornar a l'immoble, els responsables de l'operatiu van decidir fer les detencions i evitar així eventuals represàlies a l'ostatge. L'acció va permetre rescatar la víctima i detenir tots els membres del grup, excepte un, que va escapar per la teulada d'un edifici annex.
El candidat de Ciutadans, Albert Rivera, ha urgit aquest diumenge el PSOE a "no desentendre's" de la situació política i permetre que "la legislatura i el país es posin en marxa". En una tribuna publicada a 'El País' i recollida per Europa Press, Rivera evoca els anys de la Transició i adverteix que del moment actual depèn demostrar si el "germen de la democràcia moderna" a Espanya ha estat "simplement un oasi de coratge" o el començament d'"una sòlida etapa de grans consensos, d'estabilitat i de progrés que avui perdura". "M'agradaria que se sumessin al nostre sentit d'Estat --demana en el text publicat aquest diumenge, 14 d'agost--. En política, com en altres facetes de la vida, moltes vegades ens toca escollir entre la solució dolenta i la menys dolenta. Els espanyols no han volgut que el canvi arribi al Govern d'Espanya encara, però ha arribat al Congrés, i des d'una oposició responsable i no populista, tant el PSOE com Ciutadans podem desenvolupar un paper clau per a l'estabilitat i el progrés d'Espanya". Segons Rivera, malgrat que "els espanyols no han volgut que el canvi arribi al Govern d'Espanya encara", la composició de forces al Congrés permetria que, amb un govern en minoria del PP, PSOE i Ciutadans "podrien exigir les reformes, la regeneració i el control a la corrupció que mai ha volgut fer el partit de Rajoy". El líder de C's posa en valor l'acord al qual el seu partit i el PSOE van arribar la passada legislatura i que, segons assegura, des del PP van criticar "sense haver-lo llegit fins avui". A més, reconeix la "valentia" del candidat socialista, Pedro Sánchez, d'acceptar llavors la tasca d'intentar formar Govern. Tot i això, posa en relleu que, en el nou escenari que van construir els resultats del passat 26 de juny, "la voluntat dels espanyols manifestada a les urnes obliga el PSOE a prendre una decisió important per al PSOE, però sobretot important per a Espanya" i convida els socialistes a "reflexionar sobre el paper que volen jugar en aquests moments decisius per a Espanya". "No és moment de desentendre's d'Espanya, és moment de preocupar-se i ocupar-se més que mai, per redreçar el rumb perdut en l'última dècada, i aconseguir que els ciutadans pensin un altre cop que la política i els polítics no som el problema, sinó part de la solució", postil·la en el text. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés