text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Si vols penjar materials docents (com ara articles de revista, parts de llibres...) a l 'Aula Global, pots digitalitzar-los gratuïtament fent servir el servei d'impressió i reprografia.
També pots portar els materials presencialment a La Factoria i t'ajudarem a fer-ho.
Més informació a: Drets d'autor i materials docents |
Javier Martín Vide durant la seva intervenció.
Moment de l'acte de lliurament del guardó.
El catedràtic de Geografia Física i director de l'Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la UB, Javier Martín Vide, va rebre el dimecres 26 d'abril la IV Distinció de la UB a les millors activitats de divulgació científica i humanística.
Aquest reconeixement, impulsat pel Consell Social i el Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona, té com a objectiu fomentar la difusió de l'activitat científica i el coneixement al conjunt de la societat.
El guardó es va lliurar en un acte amb el rector de la UB, Joan Elias, i el president en funcions del Consell Social, Joan Corominas, i en el qual també va intervenir Miguel Ángel Torras, president de Bodegues Torres.
Expert en climatologia, canvi climàtic, anàlisi de les precipitacions i riscos climàtics, Javier Martín Vide, que també és matemàtic, ha publicat més de vint llibres i més de dos-cents articles i capítols de llibre, i ha participat activament en més d'un centenar de reunions i congressos de geografia, climatologia i meteorologia.
També és coautor de l' Atles climàtic de Catalunya, presentat el 1997 i actualitzat el 2003. |
La portaveu adjunta de Ciutadans al Congrés, Melisa Rodríguez, va anunciar que el seu grup parlamentari demanarà la reprovació de la ministra d'Hisenda en funcions, María Jesús Montero, per «mentir» en dir que existia un informe de l'Advocacia de l'Estat que excusa el Govern en funcions d'aprovar el finançament autonòmic, i posteriorment reconèixer que encara no disposava del document.
«Registrarem una reprovació de Montero per mentir.
Ella mateixa ho ha reconegut en dir que existia un informe de l'Advocacia i després afirmar que no», va assenyalar Rodríguez, tot afegint que el PSOE «està desprestigiant» l'Advocacia de l'Estat com abans ha fet amb altres institucions com el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).
Per part seva, Montero va assegurar que no es dona per vençuda i que intenta trobar fórmules que permetin «obrir la possibilitat» de l'actualització del lliurament a compte de la liquidació del finançament autonòmic perquè és «molt conscient» que les comunitats necessiten les bestretes financeres per poder seguir funcionant.
En tot cas, l'Advocacia de l'Estat es va mostrar contundent sobre l'assumpte en explicar que un Govern en funcions no pot actualitzar els lliuraments a compte a les comunitats autònomes, tal com consta en les conclusions de l'informe encarregat a la institució pel ministeri d'Hisenda. |
BARCELONA, 10 maig (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona acollirà a partir d'aquest dimarts el duet integrat pel tenor mexicà Javier Camarena i la soprano aragonesa Sabina Puértolas per a la producció 'La fille du régiment', de Gaetano Donizetti, en la qual també participarà l'actriu Bibiana Fernández.
En roda de premsa, Camarena ha destacat els colors tan ben definits dels personatges, i sobre l'ària d''Ah! mes amis' --en els quals Camarena ha arribat a llançar nou do de pit (do sobreagut)--, ha dit que "impressiona molt perquè és de focs artificials, molt espurnejant, de molta alegria i gaubança".
Al seu judici, el que fa tan complicada aquesta ària és la forma en la qual està escrita perquè, malgrat ser belcantista, compta amb una melodia bella i escrita "en una zona on no és tan còmode per al tenor i sobre notes que no són les mateixes per cantar".
Preguntat sobre si regalarà novament nou do de pit, ha dit que no han de ser una imposició, i que aquests van sorgir en la segona i tercera funcions a Las Palmas, però no en la primera: "La part decisiva que succeeixi o no és el que realment torna màgiques aquestes situacions".
Camarena, que va participar aquest diumenge en els 50 anys del Metropolitan Opera House (MET) de Nova York (Estats Units), ha celebrat que es tracta d'una "destacada òpera belcantista", que ha estat per a ell un estendard des de l'inici de la seva carrera.
La soprano Sabina Puértolas ha considerat l'òpera "un repte vocal i un tour de force" ple d'obstacles, que a més requereix de molta energia per la seva banda.
Estrenada el 2007 a la Royal Opera House, la producció del francès Laurent Pelly torna al Liceu --on va estar el 2010-- després de passar per Londres (Regne Unit), Nova York (Estats Units), París (França), San Francisco (Estats Units), Viena (Àustria) i Madrid.
La directora artística, Christina Scheppelmann, ha explicat que buscaven per l'òpera a algú en el paper de Duquessa de Crakentorp --un rol que no exigeix cantar però sí estar sobre l'escenari-- i que van pensar en Bibiana Fernández quan la van veure en els Premis Campoamor.
L'actriu s'ha definit com una ocupa de luxe de l'espectacle, recordant que va arribar a Barcelona com a cabaretera i que prenia cafè al Cafè de l'Òpera, enfront del Liceu: "Està tan lluny del que faig, que faig un bolo, m'aturo en una gasolinera i segueixo, és un privilegi".
"Jo ploraria quan miro la Duquessa, però l'haig de mirar amb cara de gos", ha explicat sobre l'altivesa del seu personatge, al qual només li interessen les aparences i que es comporta com un Godzilla, ha dit en referència al monstre cinematogràfic.
Ha desvetllat que quan li va arribar l'oferta li va semblar "una bogeria" pel termini, ja que era el 2015 i el paper era per al 2017, enfront del ritme dels muntatges teatrals, ha dit.
D'altra banda, el mestre Giuseppe Finzi, que torna al Liceu després d''El barber de Sevilla', ha assegurat que compta amb un gran equip i en una producció que funciona "com un rellotge perfecte", en la qual es requereix treballar tots junts.
Sobre l'òpera, ha dit que ha tingut una sort gairebé ininterrompuda des de la seva presentació a París, i que després de l'era Pavarotti que va potenciar el rol del tenor, era una òpera que realçava més la soprano: "Ara apunta més el tenor".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A partir dels arxius de «vagos y maleantes», i de perillositat i rehabilitació social dels jutjats de Catalunya i Balears entre 1956 i 1980, es pretén mostrar que va existir un món homosexual molt desenvolupat a Barcelona durant el franquisme.
Aquest món, circumscrit al Barri Xinès, era visible i, a més, els homosexuals no estaven perseguits.
Només els «invertits» que tenien algun vincle amb la delinqüència o la prostitució estaven condemnats.
Aquells que podien justificar una feina digna no tenien problema amb la justícia.
Per tant, hi va haver una autèntica justícia de classes, ja que només els homosexuals de les classes populars van ser condemnats a Barcelona durant el franquisme. |
Coincidint amb el 50è aniversari del Grup Enciclopèdia Catalana, el portal Enciclopèdia.cat s'ha renovat i ha ampliat continguts.
L'usuari pot consultar la majoria de les obres de referència històriques del grup, a més de 600.000 entrades i 39.000 imatges.
La Gran enciclopèdia catalana, el Gran diccionari de la llengua catalana i el Conjugador català continuen sent de lliure accés, com fins ara.
S'hi han incorporat nous continguts prèmium, que en el futur seran d'accés exclusiu per a subscriptors.
En un primer període es poden consultar gratuïtament durant 90 dies registrant-se.
Els articles d'Enciclopèdia.cat s'agrupen en quatre àrees:
Incorpora els bilingües català-castellà, castellà-català, català-anglès manual i anglès-català manual:
Els articles del Gran diccionari de la llengua catalana incorporen l'enllaç a l'article del Conjugador català (de lliure accés) i als bilingües català-anglès manual i català-castellà (prèmium).
Inclou continguts de dos tipus:
Ofereix les grans obres de referència, consultables a través d'arbres de navegació propis i de la finestra de cerca.
D'accés exclusiu per als subscriptors de l'obra.
Està previst que Enciclopèdia.cat incorpori progressivament altres obres del fons d'Enciclopèdia Catalana, com el Diccionari català-francès, el Diccionari d'historiografia catalana i la Catalunya romànica.
El portal també estarà obert a partir a la publicació d'obres de tercers.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Som un grup editorial que publica obres adreçades a tots els públics.
Tenim la missió de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes per mitjà de la publicació d'obres de temàtica diversa.
Telèfon d'atenció al subscriptor: 934 126 124 |
La gernació concentrada davant la Casa de la Generalitat a Perpinyà ha fet sortir al balcó als presidents Puigdemont i Torra i al conseller Comín, que han saludat als concentrats entre crits d'independència.
Puigdemont ha estat rebut per Torra a la Casa de la Generalitat, on ha signat al llibre d'honor.
Un vídeo que he pogut gravar per a la història. pic.twitter.com/eKJ6KAE9na |
12 estampes inèdites de la sèrie 'Disbarats' de Francisco de Goya han estat trobades a la Masia d'en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), i segons les primeres investigacions corresponen a l'època entre 1854 i 1863.
El Consell Comarcal del Garraf, l'Obra Social Caixa Penedès i la investigadora de la Universitat de Barcelona (UB) Maria Rosa Vives han presentat aquest dimarts la troballa dels gravats, al procés d'autenticació dels quals ha tingut accés Europa Press.
Els gravats corresponen a la sèrie 'Disbarats', una col·lecció d'estampes "molt rares per les seves particularitats formals i tècniques", i amb un defecte important, com és la falta de marges --retallats-- perquè això impedeix veure la marca d'aigua, el nombre de sèrie i la data de la calcografia.
La principal conclusió del treball indica que són "proves d'assaig abans de la primera tirada", i les estampes --trobades a la biblioteca de la masia-- mai havien estat analitzades per un expert.
Formen part del llegat de la família del poeta Manuel de Cabanyes (1808-1833) des de la donació de la finca a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en 1975.
El conjunt presenta característiques comunes de tinta i paper que indica una mateixa tirada; i el seu format també és uniforme, en tenir els marges tallats.
Aquests trets permeten formular la hipòtesi que són proves de taller que fins i tot podrien haver estat penjades directament a la paret servint de referència al mateix taller per fer el treball d'edició, esgrimeix Vives, alguna cosa que també corroboren els retocs en llocs concrets de les estampes.
Segons la investigadora, les obres són d'"alta qualitat" al tractar-se de proves d'assaig abans de la primera edició de les obres, pel que es tracta d'un material molt valuós que incrementa el material del catàleg d'aquest pintor espanyol, al mateix temps que incrementa el patrimoni artístic del país, ha defensat.
La primera visita de la investigadora s'ha produït a l'octubre, quan ja ha destacat la bona qualitat del paper i de la tinta, de color negre, confirmant una "esplèndida impressió", que pel tipus de paper podria tractar-se de la primera o segona edició dels gravats.
L'historiador Xavier Puig Rovira que també ha participat a l'estudi creu que l'adquisició d'aquests gravats podria haver estat feta pel militar Joaquim Cabanyes (1799-1876) en un dels seus viatges a Madrid.
Després d'aquesta visita, la investigadora va viatjar a Madrid per comparar els gravats amb els dipositats a la Biblioteca Nacional d'Espanya i dels de la Calcografia Nacional, abans de tornar a visitar el novembre els gravats un altre cop a la Masia d'en Cabanyes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En aquesta secció volem deixar constància de la feina duta a terme des de l'any 2002 amb totes les Memòries recollides pel servei i amb un quadre que fa balanç dels 15 anys d'història del servei de Relacions Europees i Internacionals (amb aquesta categoria des del 2004):
L'any 2002 es va configurar a l'Ajuntament de Terrassa una Unitat de Relacions Europees, adscrita a la Regidoria de Promoció de la Ciutat, Relacions Europees i Turisme amb l'impuls polític del nou mandat (2003-2007).
Va ser el primer pas com a unitat de suport a la resta d'àrees i serveis municipals en tot allò relacionat amb les relacions europees i internacionals.
La missió principal era la d' apropar el procés de la construcció europea a la ciutat tot incentivant la seva participació en els programes i iniciatives comunitàries i fomentar les relacions amb organismes europeus i internacionals pel bon posicionament de Terrassa a l'exterior.
I tot, amb una visió transversal dins de l'Ajuntament, però també amb organismes locals, estatals i internacionals.
Així, Terrassa va començar a tenir presència en xarxes i fòrums d'actuació europea entre els anys 2002 i 2003.
Els objectius principals que es plantejaven des de la Unitat de Relacions Europees tenien a veure amb:
Consulteu el text de la declaració
Terrassa va rebre aquesta designació el 2017
Enfocament interseccional en les polítiques públiques locals de no discriminació |
La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha assegurat aquest dissabte que l'agenda per al retrobament --com va batejar el president del Govern central, Pedro Sánchez, la seva proposta de diàleg amb el Govern aquest dijous-- té un nom amb "un tuf colonial bastant important".
"Es van deixar aquesta llista de 43 punts, però si nosaltres parlem d'incompliments podem fer la llista dels 40 principales", ha dit en referència a la visita de Sánchez d'aquest dijous, en un discurs en l'acte 'A punt' de JxCat a Barcelona, al qual han acudit el president de la Generalitat, Quim Torra i els sis consellers de JxCat i ha intervingut l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
Borràs ha mantingut que, en la taula de diàleg, el Govern no cedirà en la defensa dels drets humans i l'autodeterminació: "Si volen llistes, els podem oferir la llista de persones a la presó".
Ha recordat que l'expresident Artur Mas ja va lliurar una llista de 23 punts de negociació al llavors president del Govern central, Mariano Rajoy, i que Puigdemont també li va lliurar una relació amb 46 incompliments de compromisos de l'Estat amb Catalunya, segons ell.
També ha criticat que la visita de Sánchez a Barcelona es visqui com un fet excepcional, i ha afegit: "Amb Pedro Sánchez mai sabem què tenim davant; amb el president Torra, sí".
Finalment, ha agraït a Torra que hagi decidit seguir com a president "per responsabilitat amb el país", i ha reivindicat la independència com una necessitat per a Catalunya, a la defensa de la qual no renunciaran.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Dimecres, 19, van començar els obres de millora del terra dels carrers Verge de Montserrat i Urgell, dos dels vials més transitats del Palau d'Anglesola.
Aquests carrers uneixen l'entrada del poble, venint de l'autovia i Mollerussa, fins la carretera de Fondarella al Poal i Bellvís, tot creuant el centre urbà.
L'obra consisteix en la reposició del ferm que està malmès en diverses zones, per la qual cosa es fresarà el ferm, s'aplicarà un reg de imprimació i una capa d'aglomerat.
També es realitzarà la millora de la mobilitat amb la formació d'un gual per a minusvàlids.
La direcció d'obra i la coordinació de seguretat i salut es realitzarà pels tècnics del Consell Comarcal del Pla d'Urgell.
L'obra ha estat adjudicada a l'empresa Sorigué Sau per un import de 49.489 Euros, mitjançant un procediment negociat.
L'obra està previst que estigui enllestida abans del cap de setmana.
Aquestes reformes estan incloses dins la partida anomenada 'Condicionament de diversos carrers', corresponent al pressupost municipal per a l'exercici 2016.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'Ajuntament de Barcelona ha obert una convocatria d'ajudes per promoure l'economia de proximitat, cooperativista, social i solidria de la ciutat en la qual es donaran fins el 2,3 milions d'euros en una convocatria oberta des d'aquest dilluns fins al 29 de maig.
El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha assegurat aquest dimarts en declaracions als mitjans que BComú ha aconseguit convertir la política de suport a l'economia de proximitat, social i solidria en una política "consolidada" i que cap govern es podr desfer d'aquesta perqu és un projecte irreversible, en les seves paraules.
Ha apuntat que aquesta és la tercera edició en qu se celebra i que en total el consistori haur destinat vuit milions en una estratgia que situa Barcelona "en l'avantguarda de la política econmica de proximitat i local a nivell europeu".
Pel que fa a les ajudes que dona Barcelona Activa en el marc d''Impulsem el que Fas', en la present edició contemplen una nova modalitat d'ajudes a projectes que impulsen un model agroalimentari just, solidari i sostenible a la ciutat.
Barcelona Activa també vol finanar projectes empresarials que s'estableixin a locals privats buits a barris de "renda baixa" com Roquetes i Trinitat Nova, que hauran de complir amb requisits com que els salaris de contractació de persones siguin d'un mínim de 1.088 euros.
També se subvencionaran projectes de turisme que impulsin l'activitat econmica dels barris, que fomentin l'emprenedoria i l'empresa responsable, que promoguin l'ocupació de qualitat, que generin nova activitat amb valor compartit i enforteixin el retorn social i l'arrelament del turisme als territoris.
Pel que incumbeix a les ajudes que s'atorguen des de la direcció de Serveis d'Economia Cooperativa, Social i Solidria i Consum, es vol cercar subvencionar projectes o activitats que fomentin iniciatives d'inters públic o social, que la seva finalitat sigui contribuir a l'abast de la gestió democrtica i participativa, l'orientació de les necessitats humanes i el compromís amb la comunitat.
Els projectes han de comenar el 2019 i poden tenir una durada mxima de 12 mesos, i entre el 26 d'abril i el 16 de maig el consistori far sessions informatives en equipaments de la ciutat per explicar els requisits i els trmits.
El 2018 es van finanar un total de 223 projectes amb una injecció municipal de 3,1 milions d'euros.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Martinet tindrà ben aviat una nova zona d'aparcament d'autocaravanes.
L'ajuntament ha habilitat espai situat just a tocar del poliesportiu municipal per donar resposta a una necessitat que ha crescut darrerament.
I és que des del consistori han detectat com cada vegada hi ha més visitants que utilitzen aquest mitjà de transport i que decideixen conèixer el municipi.
Moltes vegades, però, aparquen de manera desordenada o en llocs no habilitats.
És per això que l'equip de govern ha prioritzat l'execució d'aquest projecte.
El terreny fa uns 800 metres quadrats i tindrà una capacitat per a una vintena d'autocaravanes.
Ja s'han habilitat punts d'aigua i d'electricitat per facilitar la càrrega i la descàrrega de les cisternes dels vehicles.
Tot plegat ha tingut un cost d'uns 50.000 euros.
Es preveu que el servei es posi en funcionament aquesta mateixa primavera.
Paral·lelament, l'ajuntament també ha adquirit el terreny de sobre, on hi situarà un nou magatzem d'estella per a les calderes de biomassa del municipi. |
Pis seminou en zona Creu de la Ma, amb opció plaça de pàrquing en el mateix edifici.
Disposa d ́una superfície útil de 62 metres quadrats més set metres quadrats de terrassa.
El pis aquesta compost per tres habitacions (una d ́elles tipus suite), dos banys complets un amb dutxa i l ́altre amb banyera, menjador-sala d ́estar, cuina independent, safareig i balcó. |
Totes les pel·lícules es projectaran al cinema Capri un dimecres de cada mes a les 20 h.
La vida de l'escriptora sueca Astrid Lindgren, creadora de Pippi Calzaslargas, personatge que va marcar vàries generacions de nens a tot el món.
Vir i Lluís fa només un any que són parella quan descobreixen que tindran un fill.
Els dies que vindran estaran plens d'expectatives, temors i felicitats.
Zain és un noi de 12 anys que sobreviu en un barri marginal de Beirut i pateix tantes desgràcies que decideix denunciar els seus pares per haver-lo portat al món.
Una jove parella arriba a Nova York on trobaran un cap de setmana de pluja, aventures, trobades i desacords.
Stéphane acaba d'ingressar en un cos especial de la policia destinat en el suburbi parisenc de Montfermeil, un espai de tensions permanents on diferents grups organitzats lluiten pel control del barri.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
Consell Municipal de la Formació Professional i l'Ocupació de Tarragona: [EMAIL] |
Els usuaris podran adquirir un abonament de temporada o bé l'entrada diària al treu de tres euros
Els ajuntaments de La Portella i de Benavent de Segrià amb arribat a un acord de col·laboració per tal que els veïns empadronats a Benavent puguin utilitzar les piscines del poble veí de la Portella amb els mateixos preus i condicions que els veïns de la Portella.
Tal com ha manifestat l'alcalde de la Portella, Carlos Català estem molt contents de poder compartir serveis i instal·lacions amb el poble de Benavent, fet que ajuda a rendibilitzar i optimitzar els recursos municipals
Per l'altra banda, Manel Català, alcalde de Benavent considera que aquesta col·laboració engegada amb el poble de la Portella ens permet oferir als nostres veïns unes piscines municipals molt properes amb unes bones condicions econòmique s
El preu d'una entrada diària és de 3 euros amb possibilitat d'abonaments mensuals i de temporada. |
A Alins es destinaran 350.000 euros a estabilitzar talussos i a Arbúcies 113.000 per protegir-ne un altre
Barcelona.-El Govern ha aprovat la urgència de dues obres de millora de la seguretat viària a l'L-510 a Alins (Pallars Sobirà) i a la GI-543 a Arbúcies (Selva).
Aquestes actuacions, que sumen una inversió de 463.000 euros, consisteixen en la millora de l'estabilitat i protecció de diversos talussos.
Arran de diferents incidències que es van produir l'octubre passat, s'està actuant en quatre talussos de l'L-510.
Les obres, en execució, inclouen principalment la col·locació de malla metàl·lica i ancoratges per millorar-ne l'estabilitat i evitar despreniments.
Els treballs compten amb un pressupost de 350.000 euros i finalitzaran el gener vinent.
A la GI-543, s'estan executant treballs de restitució i de protecció d'un talús on es va produir una esllavissada, amb un pressupost de 113.000 euros.
En concret, són tasques de sanejament de material rocós, col·locació de malla metàl·lica i muntatge de barrera dinàmica contra despreniments.
Les obres conclouran el mes que ve.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cristina i Marta ixen a tota pressa cap a la zona central de l'aparcament de la Facultat de Magisteri.
Davall d'una bastida es troben una víctima greu, un obrer que ha caigut d'una alçària de metre i mig.
Li parlen, però està inconscient.
Estan tan impressionades que s'obliden de la gent que ha sigut testimoni de l'accident laboral.
És la primera simulació real a la qual s'enfronten les dues estudiantes de quart d'Infermeria: "Ha sigut molt estressant, perquè no sabíem com actuar.
Després ha començat a vomitar".
No han estat soles en l'escenari fictici; les acompanyaven l'infermer francés Maxim Landais i el tècnic David Fernández.
Però ells només les observaven, prenien notes.
Fins que deu minuts més tard el xiulet ha marcat el final de la prova.
Aquesta competició, centrada en l'atenció de politraumatismes, forma part del Primer Encontre Nacional de Trauma celebrat a Espanya per la Word Rescue Organization.
La iniciativa trià com a marc la Universitat de València i en ella col·laboren l'Associació d'Estudiants de Medicina en Urgències i Emergències, el Consorci Provincial de Bombers i els bombers de l'Ajuntament de València.
Un improvisat envelat és la zona de debriefing o interrogatori posterior que es fa als participants en la prova.
Les joves estudiantes, que fins ara només havien rebut un curs de la Unitat Militar d'Emergències (UME) "per aprendre a posar una llitera i traure víctimes de llocs inaccessibles", han oblidat fer al complet la valoració primària en aquests casos.
Coneguda en l'argot sanitari com ABCDE, aquesta valoració consisteix en el control de la via aèria i l'estabilització de la columna vertical; de la respiració; de la circulació i hemorràgies; i de l'estat neurològic.
L'última fase de l'anàlisi és l'exposició: "Vos ha faltat llevar-li la roba, tallar-li-la.
Si no ho feu, no podeu saber si té un enorme hematoma en el tòrax.
En aquesta primera fase no heu de córrer, sinó fer-la pas a pas, perquè si no es fa bé el pacient pot entrar en parada cardiorespiratòria", els expliquen.
Tot i que la comunicació ha sigut bona entre vosaltres", continuen els examinadors, "la que està amb el cap de la víctima és la que mana.
I si la víctima no vos contesta, se li ha de fer un poc de mal per a veure si respon".
També els comenten que han de fer servir la resta de persones presents en l'escena de l'accident, tant perquè els ajuden com perquè faciliten informació que la víctima no pot donar sobre com ha ocorregut o sobre la seua situació sanitària; això és, si té al·lèrgies, si pren medicaments o si pateix alguna patologia.
La responsable de l'impacte psicològic que s'han emportat Cristina i Marta amb aquesta experiència és Arantxa Monedero.
A aquesta infermera li diuen col·loquialment la gore girl per la seua capacitat de recreació de ferides amb maquillatge.
Ara mateix està entregada a la caracterització sobre la pell d'una víctima d'unes flictenes, "ampolles, perquè m'entengues", que són pròpies de les cremades de segon grau: "Hem d'aconseguir que les víctimes apareguen el més paregut possible a la realitat per tal que la prova compte amb el factor estressant que es dóna en les situacions reals.
En aquest cas, es tracta d'una xica a qui li ha explotat una olla a pressió".
El més significatiu és que en aquestes proves els estudiants no són només els sanitaris, sinó que també fan de víctimes, com ara Paula Espinosa, de tercer de Medicina, i Marina Delgado, de quart, que ens conta: "Tot i que en tercer donem pinzellades teòriques sobre les urgències, no fem pràctiques en aquest servei fins arribar a cinqué.
És una àrea per la qual hem de passar tots i amb aquesta trobada comencem a fer-ho".
Ossos perforats, fractures de cúbit i ràdio, lesions amagades, són algunes de les situacions que es trobaran els trenta-huit equips que participen en aquesta part pràctica.
Estan formats per dues persones i les combinacions poden ser tres: dos sanitaris, dos bombers o bomber i sanitari.
"Participe perquè m'agradaria treballar en el futur en un SAMU.
És una bona oportunitat per a treballar en equip i conéixer com actuen els bombers, ja que no en tenim ni idea", explica ell.
Abans d'iniciar-se la prova, un grup d'estudiants d'Infermeria i Medicina han organitzat tot el material bàsic d'emergències.
Hi ha guants de làtex, bales d'oxigen, tables per a immobilitzar "i també mitjans de fortuna; això és, mitjans no homologats però que poden tindre un paper en aquestes situacions.
En l'escena poden trobar-se un pal que pot ser utilitzat per a immobilitzar, o un rastell de xoriços que pot servir de budell", explica Jordi Pau, tècnic de prevenció de riscos laborals del Consorci Provincial de Bombers i responsable de l'atenció sanitària en les proves.
La dramatització compta amb un amfiteatre improvisat des del qual, molt atents, contemplen les maniobres alumnes del Grau Mitjà de Coordinació d'Emergències i Protecció Civil, que enguany ha començat a impartir-se al País Valencià.
"Vull ser bomber de vocació, sempre m'ha agradat ajudar la gent i treballar en equip.
Has d'estar molt compenetrat amb els companys per atendre la víctima", afirma Salva Aznar, qui cursa primer a l'IES de Xèrica-Viver.
Els bombers cobraran especial protagonisme hui i demà, en una segona trobada, el XIII Encontre Nacional de Rescats en Accident de Trànsit.
En la competició els equips estaran formats per sis persones: el comandament, un sanitari i quatre bombers.
Un dels responsables de l'organització d'aquestes proves és el bomber valencià David Malonda.
"En aquests casos, el comandament qui marca les prioritats, que han de ser bàsicament dues.
En primer lloc, assegurar la zona, ja que no té sentit accedir a la víctima si el cotxe està a punt de caure per un precipici.
I, en segon lloc, analitzar el seu estat per a elaborar en qüestió de segons un pla de treball".
"La complexitat més gran per a nosaltres és el tractament psicològic de les víctimes.
La mare et pregunta com estan els seus fills, que estan morts.
No pots dir-li la veritat, però tampoc pots enganyar-la.
Després de viure aquestes experiències, els professionals, per la nostra part, també necessitem atenció psicològica per assimilar tot el que hem vist", conclou Antonio Esteban, director d'aquest encontre i membre de l'Associació Professional de Rescat en Accidents de Trànsit (APRAT). |
La filsofa recull les veus "transformadores" d'una vintena d'acadmics, artistes o científics al llibre 'Humanitats en acció'
Barcelona.-La filsofa i assagista Marina Garcés (Barcelona, 1973) ha recollit al llibre 'Humanitats en acció' (Raig Verd) la mirada "transformadora" de vint acadmics, artistes, científics o cineastes amb l'objectiu de fer una aposta renovadora sobre el discurs i les prctiques de les humanitats en l'actualitat.
Un projecte que neix a partir del cicle de conferncies 'Aula oberta' dirigit per ella mateixa amb la collaboració de lInstitut dHumanitats de Barcelona i en un context de "guerra cultural reaccionria, conservadora i autoritria".
"A la precarietat laboral hi sumem el gir autoritari dels poders del nostre temps", ha dit Garcés aquest dimarts a la presentació del llibre.
Per el text est lluny del "victimisme", ha assegurat la filsofa, i presenta les aportacions de cada humanista amb els valors de la "llibertat i la dignitat".
"Les humanitats no són un conjunt de disciplines hereves d'un passat que cal defensar enfront un futur que les menysprea", ha avanat Garcés.
Les humanitats, per contra, són "aquell conjunt d'activitats que més necessitem i que es fan crrec d'elaborar el sentit i el valor de la experincia humana", ha apuntat la filsofa.
Per no des de la neutralitat que, al seu parer, impera en l'esfera pública, sinó amb els valor de la "llibertat i la dignitat".
Tant la cincia, com la creació artística, o l'activisme social, són humanitats, "una aproximació a all que fem i vivim".Amb aquesta manera d'entendre les humanitats, all que abans se'n deia "lletres" i que ara "ha quedat enrere", Garcés va idear un cicle de conferncies entre els anys 2016 i 2018 en qu vint intellectuals de diferents disciplines exposaven com de "seriosament es prenen els reptes del seu temps".
Es tracta de sabers "posats en acció" per entendre el futur de les humanitats a partir del "que estem fent ja"."Implica preguntar-nos els uns als altres, per qu fas vídeo art, per qu com a científic o poeta transgredeixes tals límits", ha explicat Garcés, per evitar caure en construir models "a l'aire".
Disciplines disparsLluny de ser un recull de les transcripcions de les ponncies, cada participant ha reescrit un text per a l'ocasió partint del debat que va generar el cicle 'Aula oberta'.
Els autors són l'escriptora i activista Brigitte Vasallo, centrada en la islamofbia, el gnere i el racisme, David Casassas, professor de Teoria social i política a la Universitat de Barcelona, la realitzadora i assagista Ingrid Guardiola, experta en la cultura audiovisual vinculada a la desigualtat, el gnere i la cultura, David Bueno, professor de gentica a la UB i divulgador científic, o el poeta i promotor cultural Eduard Escoffet.
També Lúa Coderch, Eudald Espluga, Oriol Fontdevila, Marcos García, Raül Garrigasait, Albert Lladó, Pablo La Parra, Irene Masdeu, Joana Masó, Karo Moret, Manel Ollé, María Ruido, Mireia Sallars i Victoria Szpunberg.La "por" com a denominador comúGarcés ha inscrit els textos "renovadors" d'aquests professionals en un moment en qu "s'enfronten a l'enduriment de la repressió, la censura i l'autocensura".
"Els mestres tenen por de parlar a les aules", ha exemplificat la filsofa.
Considera que la repressió "no només és policial, sinó ideolgica i cultural".
Així, considera que la por s'est "inoculant" i que és el principal enemic dels humanistes.
Part de l'aposta del llibre és "desfer-se" i compartir aquestes pors.
Desfent tpicsEl llibre desmunta idees com el creixent desinters per la cultura.
"No és veritat que a ningú li interessin les humanitats", ha reblat Garcés.
Així mateix, defensa com el llibre "desmunta el teatre de les identitats enfrontades" i descobreix terrenys que obliguen a desfer-se d'aquestes identitats construdes.
"La cultura no és una suma d'identitats, i menys, enfrontades".
La filsofa ha posat en valor un llibre "collectiu" en temps on l'individualisme és "gairebé una imposició".
"T'has de convertir en una marca de tu mateix en aquesta societat, en forma de CV o perfil de xarxes socials".
Una lgica que intenten "desemmascarar" presentant els 20 autors "no com una marca més", sinó com veus que mostren també les seves dificultats.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Fotograma de la pel·lícula Diamants negres.
L'EXGERENT D'IB3 és a la presó acusat d'haver planificat el robatori de la padrina de la seva dona i el Govern ha reaccionat amb la contundència esperada.
Han passat poc més de dos anys i sembla una eternitat, però l'hemeroteca refresca les memòries més fràgils.
El tal Borja Rupérez al qual de sobte el Consolat ha oblidat, va ser nomenat gerent de la radiotelevisió pública essent director general de l'ens el llavors conseller de Presidència i ara també vicepresident, Antonio Goméz, qui tenia el do de ser al mateix temps Govern i responsable d'un mitjà independent.
A finals d'octubre de 2011, despatxava amb evasives als mitjans els interessats per la sort del seu gerent acabat d'estrenar.
Tot just passava un mes de la seva ascensió al càrrec i, des d'IB3, es va desconvocar amb vint minuts d'antelació la reunió amb les patronals audiovisuals.
Però segueix de gerent o no?, hi insistien els mitjans davant els rumors de la seva sortida, després de transcendir la fasificació del seu currículum i els seus interessos en el sector.
"Els n'informarà el subdirector d'IB3, Javier Palazón, quan torni del seu viatge als Estats Units", es limitava a respondre Gómez, situant la responsabilitat de la decisió a milers de quilòmetres de distància, a l'espera que escampàs la tempesta.
Va confiar el seu presumpte secret perquè fos pregonat.
Deia que va ser elegit pel mateix Bauzá a canvi d'assumir el deute de la seva arruïnada vinoteca i que, en fer marxa enrere a la compra, el va acomiadar.
Paco Berga, reinventat com a empresari audiovisual després de passar per la presó per l'escàndol Brokerval, assegurà que hi havia cintes gravades del rocambolesc episodi.
El Consolat anuncià una querella que mai no es va interposar, i això que complia amb tots els requisits d'interès particular de Bauzá perquè fos assumit pels serveis jurídics de la Comunitat Autònoma.
Per contra, el fiscal Bartomeu Barceló sí va arxivar la denúncia de la coalició PSM-IV-ExM contra Bauzá per prevaricació en el nomenament de Rupérez, per " no constar, de moment, que els fets denunciats siguin constitutius d'infracció penal".
Després de repassar aquestes seqüències sense innocents, només cal lamentar la mort del seu antecessor, Antonio Vicente de Tutor, a qui li va costar el càrrec haver demanat la imputació del delinqüent Matas per Bitel i Mapau.
Fa uns mesos, el vaig trobar passejant per Palma, sense rancor i amb molta sorna.
"Em sembla que no ha canviat tant des que jo me'n vaig anar.
Veig el mateix", em va confiar en una frase que supera qualsevol discurs de l'estat de la Comunitat.
SIGUIN O NO AFICIONATS al futbol no es perdin Diamants negres, estrenada aquest divendres a CineCiutat.
La pel·lícula, que va confiar la producció a Mali al mallorquí Enrique Díaz, denuncia el tràfic de nens i adolescents africans per representants de futbolistes sense escrúpols, que els abandonen a la seva sort quan cap club no s'interessa per ells.
Esglaia el suburbi dels afores de Bamako, on les cases es construeixen sobre una muntanya d'escombraries, de la qual primer mengen les vaques i després les persones.
Al peu de l'abocador, els petits juguen a futbol en un pedregar, somien a triomfar en un gran club europeu i sortir de la misèria.
Per aturar els robatoris que dificultaven el rodatge, el productor els va plantejar què demanaven a canvi.
Cobrir de terra el camp de futbol per jugar millor, li van respondre.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
L'augment dels preus i la manca d'oferta són els principals obstacles per trobar un pis de lloguer · El 31% dels allotjaments barcelonins estan sota règim d'arrendament
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
'Buscar un pis de lloguer és un drama', comenta Guillem Sánchez –nom figurat d'un llogater– sobre la seva experiència.
Va tardar tres mesos a trobar el seu pis: un estudi d'uns trenta metres quadrats al barri de Santa Caterina.
El sostre de l'estudi s'aguanta sobre unes bigues de banús fals.
Una desena de fotos, el televisor i la nespreso són tota la decoració.
'Anar a viure sol no és gens senzill.
Els preus dels lloguers fan desmaiar', afirma Sánchez.
Durant l'últim any, el cost mitjà del lloguer a Barcelona s'ha incrementat un 6,78%, segons dades de la secretaria d'Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat.
Una xifra que es dispara cap als dos dígits si es consulten estudis realitzats per portals immobiliaris d'internet.
Per a Joan Ollé, president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (API), els arrendaments continuaran creixent perquè 'es va tocar fons fa un parell d'anys'.
Barcelona és, ara mateix, la ciutat de l'estat espanyol amb el major parc d'habitatges en lloguer.
Concretament, 31% Una dada sorprenent tenint en compte que la propietat és el règim de tinença majoritari a l'estat espanyol.
Tanmateix, Barcelona és molt sensible als canvis sobtats de preu.
Però moltes vegades em quedava amb les ganes.
La demanda de lloguers, des de l'esclat de la crisi, no ha parat d'augmentar.
Entre 2008 i 2015, el nombre de contractes signats s'ha incrementat un 67,5%.
Aquesta demanda, però, s'ha topat amb un problema: la manca d'oferta.
Segons Ollé aquesta relació asimètrica és la principal causa de l'augment dels preus.
L'any passat les firmes de contractes van caure un 8,5%.
Ollé explica que l'escassetat de pisos té dues causes: 'S'ha reduït la rotació de lloguers –llogaters que canvien de pis– i una part de l'estoc s'ha posat a la venda'.
'Dónes voltes, voltes i més voltes.
I el final t'has de conformar amb el que trobes', assegura Sánchez.
El seu estudi és força més car que la mitjana de la seva zona.
Sánchez considera que alguns propietaris s'aprofiten d'aquesta urgència per collar els llogaters.
'A mi em van demanar mil i un requisits: extracte de nòmina, contracte de feina, edat, origen, orientació sexual –encara que sembli mentida–, estat civil, reserva –per garantir un dret preferencial sobre el pis–, diverses mensualitats com a dipòsit i moltes coses més', lamenta.
Abans d'entrar al pis, Sánchez va pagar 3500 euros i va entregar informació 'per escriure una trilogia de novel·les'.
No obstant això, l'entrega d'informació no va ser recíproca.
El propietari mai el va advertir dels desperfectes del pis.
Dins dels armaris encastats de les habitacions, rere la roba penjada, el color crema de la paret esdevé verdós i florit.
'Em va dir que ho fregués fort amb lleixiu', explica.
Sánchez també ha detectat males olors, bigues esquerdades, esparadrap aguantant la campana extractora i fuites en canonades i aixetes.
Del pitjor, però, se'n va assabentar gràcies a una veïna: 'Un dissabte el matí va picar a la porta.
Em va donar la benvinguda a l'escala i em va explicar que estava molt contenta que els ocupes haguessin marxat'.
Un passeig per algunes zones de Ciutat Vella fan pensar que la gentrificació no és un fenomen nou.
Especialment a la Barceloneta, on el metre quadrat del lloguer (16,33€) és el més car de Barcelona.
La gentrificació, de fet, és la tònica general en els barris històrics de les ciutats europees.
El concepte gentrificació té els seus matisos, però bàsicament defineix la substitució dels teixits tradicionals d'un barri en pro d'un model més elitista i enfocat al turisme.
Un exemple clar d'aquest fenomen és la creació de la Rambla del Raval i la construcció de l'hotel Barceló.
Un altre exemple d'aquest fenomen seria el de la pèrdua d'establiments emblemàtics pel preu del lloguer, un dels casos més coneguts és el de la llibreria Canuda.
Oberta a mitjans l'any 1932, la llibreria va tancar el 2014 amb l'extinció dels contractes de renda antiga –posteriors a 1984– que preveia la Llei d'Arrendaments Urbans.
El seu lloc l'ha ocupat el Mango més gran de l'estat espanyol.
Segons Josep Maria Montaner, regidor d'Habitatge, 'Barcelona és una ciutat atractiva' que atrau per la seva qualitat de vida.
En aquest sentit, el regidor destaca que Barcelona té un elevat percentatge de població flotant: gent que fa estades a la ciutat per turisme, feina o estudis.
Una població, tanmateix, que té un alt poder adquisitiu i distorsiona la realitat dels districtes on habita.
'L'oferta d'apartaments turístics i de luxe que sol·liciten afecta el mercat del lloguer', assegura el regidor.
I sentencia: 'La gentrificació és un perill.
S'està produint incipientment en alguns barris i amenaça la cohesió de la ciutat'.
Ollé, per la seva part, assegura que 'aproximadament el 10% dels clients de l'API són estrangers'.
Un demanda que 'probablement' continuarà creixent.
Al districte de Ciutat Vella, diverses immobiliàries focalitzen tot el seu negoci en la capacitat adquisitiva d'aquesta població flotant.
Per tal de garantir un bon servei, contracten agents immobiliaris dels mateixos països que la seva clientela.
'Les classes populars es desplaçaran del centre cap a l'àrea metropolitana buscant entorns més assequibles', pronostica Ollé.
A principis de març, la batllessa de Barcelona, Ada Colau, va alertar que rere l'augment dels preus dels lloguers s'hi estava gestant una 'nova bombolla' immobiliària.
Colau va proposar col·locar un topall als preus.
Una limitació que ja està vigent en ciutats com Berlín i que el nou alcalde de Londres, Sadiq Khan, també estudia implementar.
En concret, la normativa berlinesa prohibeix els increments superiors al 10% respecte al lloguer mitjà.
Per a Montaner, el topall és una manera d'incidir directament sobre el sector en un moment 'd'emergència d'habitatge' en el que el '90% dels desnonaments són de llogaters'.
L'ajuntament disposa de l'1,5% dels habitatges de la ciutat (10500 pisos destinats a lloguer social), fet que no li permet 'influir en el mercat' per a estabilitzar els preus.
El regidor reconeix, però, que el consistori no té les competències per aplicar la limitació: 'Necessitem que la Generalitat i l'estat espanyol ho legislin com s'ha fet a Alemanya i França'.
Mentre no passi, Montaner es resigna a aplicar mesures transitòries com les ajudes de 9 milions d'euros per pagar lloguers de famílies vulnerables.
Des de la Generalitat es miren la proposta de Colau amb recel.
La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va afirmar que el topall 'pot tenir elements de risc'.
Especificant que la limitació, en comptes d'assistir a les persones amb rendes baixes, les pot arribar a excloure del mercat.
Ollé, per la seva part, considera que és 'una mesura populista' que només aconseguirà generar inseguretat al sector i una pujada dels preus.
'La majoria de lloguers de Barcelona són de petit propietari i són molt sensibles als canvis.
Limitacions com aquesta poden agreujar encara més la manca d'oferta', assegura.
A més, el president de l'API, es queixa del mal ús 'intencionat' que es fa del terme bombolla immobiliària.
I matisa que els arrendaments són en essència béns productius i no permeten l'especulació.
Un dels col·lectius més afectats per l'augment dels lloguers són els joves.
Oriol Nicolau, president del Consell de la Joventut de Barcelona, argumenta que 'la precarietat laboral' priva a molts joves d'emancipar-se.
'El 45% dels joves entre 25 i 29 anys continuen vivint a casa dels seus pares', afirma Nicolau.
Precisa, a més, que la majoria dels joves que s'independitzen ho fan per anar a viure en pisos compartits.
Procurant, així, que l'arrendament no es mengi el seu salari.
Els experts consideren que l'habitatge no ha de costar mai més del 30% del sou.
Nicolau creu que l'ajuntament no s'implica prou en la problemàtica dels joves.
Es queixa, de fet, que la borsa d'habitatge de lloguer social és irrisòria i pràcticament inaccessible.
A la vegada que proposa que el consistori que 'faciliti la relació entre els llogaters joves i els propietaris.
Sigui avalant o proporcionant els contactes d'aquells que disposen de pisos buits'.
Les demandes de Nicolau van més enllà del lloguer clàssic: 'S'ha d'apostar per models alternatius com la masoveria o la cessió d'ús'.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Enhorabona als investigadors de l'IREC: Cristina Corchero, Lluc Canals i Mattia Barbero.
I és que el grup de recerca en Anàlisi de Sistemes Energètics ha publicat un article científic la revista Journal of Cleaner Production, titulat: "Reused second life batteries for aggregated demand response services".
Aquí teniu l'enllaç a l'article, que ha estat fruit en bona part, del treball realitzat en el context del projecte REFER |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que t'has contagiat o que ets un contacte
L'ARA celebra la seva nit en un moment de reconeixement crític i augment de subscriptors
Quan es va crear l'ARA, l'objectiu dels seus impulsors era explicar el país i el món que venia, ja que es preveien canvis de profunditat en tots dos àmbits.
La casualitat va fer que ahir el rotatiu celebrés l'acte oficial del seu sisè aniversari -uns dies abans del 28 de novembre, dia en què es va crear- amb el planeta encara tremolós per l'impacte de la victòria de Donald Trump a les eleccions dels Estats Units.
L'acte va ser, per tant, una reivindicació del periodisme com a eina d'anàlisi i perspectiva davant de temps convulsos.
També va ser un vespre per al record: es lliuraven els premis Ignasi Pujol i Tatiana Sisquella, en honor a dos periodistes que el càncer es va endur prematurament i que van marcar el caràcter en positiu que sempre ha volgut ser marca de la casa de l'ARA.
El premi Ignasi Pujol va recaure en el fons d'inversió -amb accent social- Ship2B i el Tatiana Sisquella en la Fundació Jubert Figueras, que ajuda logísticament els familiars que tenen algú ingressat en un hospital lluny de casa seva.
Antoni Bassas va oficiar de mestre de cerimònies i va referenciar el canvi presidencial als Estats Units com a prova de la vigència de la missió fundacional de l'ARA en el sentit d'explicar el món que ve: "Poc ens ho podíem imaginar, fa sis anys, el món que vindria aquesta matinada des dels Estats Units".
Els premis van ser lliurats per la directora del diari, Esther Vera.
"Procurem que l'ARA sigui cada dia com el país que volem.
Exigent i creatiu, sense complexos, obert al món, lliure -explicava en la seva intervenció-.
Que s'ocupi de les prioritats que identifiquem com a nostres: l'educació, la ciència, la recerca, la universitat, l'emprenedoria, la salut, la cultura, la llengua.
Que doni veu als que no parlen.
Un espai sense prejudicis, obert a totes les idees i al debat que fa créixer.
Obert, que miri al món i no caigui en l'autocomplaença".
Vera va voler refermar el compromís del diari amb un periodisme que treballa allunyat de la crispació i buscant l'ànim constructiu.
A risc que ens titllin d'ingenus creiem, com diu Kapuscinski, que no pots ser bon periodista si ets un cínic".
Aquesta visió només es pot dur a terme des de la llibertat, al seu parer.
Els periodistes només tenim les eines de la credibilitat i el sentit crític.
És el nostre contracte amb els lectors".
Vera va reivindicar també durant la seva intervenció l'encaix del periodisme independent en el sistema polític català.
"El país mereix una premsa lliure.
Governants que governin, oposició que treballi, empresaris que emprenguin, periodistes que facin periodisme.
Que cadascú faci la seva feina i remem tots quan el país ho mereixi.
Però ni els periodistes fem de polítics, ni els polítics de periodistes", va concloure.
Aquesta separació entre premsa i política la coneix de primera mà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja que quan va començar a exercir de polític va descavalcar del periodisme i va renunciar al que havia sigut la seva carrera professional fins aleshores.
Ell mateix en va ironitzar, durant el seu parlament, i va admetre que el lema "davant del dubte, periodisme", expressat per Vera minuts abans, li resultava útil també com a polític.
"Quan una societat creix democràticament -valorava- creix també el seu periodisme".
Puigdemont va destacar la valentia que va suposar treure un diari el 2010, "quan el sector estava immers en un debat profund" sobre el model de mitjans.
"Es parlava molt aleshores de reinvenció.
Però el diari ARA va néixer ja reinventat i aquesta és avui encara una de les seves fortaleses".
L'acte es va cloure amb un concert d'Els Pets, que van repassar alguns dels temes més destacats de les seves tres dècades dalt de l'escenari.
El sisè aniversari de l'ARA arriba en un moment dolç per a aquesta capçalera, ja que ostenta el títol de Diari Europeu de l'Any, en la categoria de rotatius subestatals.
Es tracta del guardó més prestigiós pel que fa a concepció i model de diaris i el lliura, des de fa 17 anys, l'entitat alemanya Oficina per al Disseny de Diaris.
Al llarg d'aquest últim any ha obtingut diversos premis periodístics i de disseny.
Aquest dilluns, de fet, el director fundador, Carles Capdevila, recollirà el Premi Nacional de Comunicació per les seves contribucions, entre les quals haver impulsat l'ARA en els seus primers cinc anys.
Vera va tenir unes paraules d'agraïment per al seu predecessor: "Vull fer un esment a en Carles Capdevila, que gràcies a un grup d'emprenedors valents i compromesos va posar en marxa el diari.
En Carles ha sabut imprimir un segell d'honestedat.
Carles, avui no has pogut venir, però l'esperit ARA continua amb una redacció extraordinària per jove i alhora experimentada, un equip lleial a la capçalera i que hi dedica talent, visió, creativitat, treball i exigència".
L'ARA, a més, s'ha convertit en el segon diari en nombre de subscriptors a Catalunya, gràcies a l'impuls de la seva àrea digital, que ha sigut pionera a l'hora de distribuir continguts de premsa de pagament.
Actualment el diari suma ja prop de 37.000 subscriptors, entre paper i digital.
Nascut ja com a diari multiplataforma, l'Ara.cat encapçala, a més, el rànquing en català d'edicions digitals de diaris impresos: supera habitualment els dos milions d'usuaris mensuals i és primera, també, en seguiment a les xarxes socials.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Document de resum sobre les retallades aprovades pel govern espanyol del PP durant els passats mesos de juliol i agost.
Una eina útil per al vostre treball sindical i social elaborada per la Secretaria de Formació de la CGT de Catalunya, que teniu en document adjunt. |
La literatura és on cada llengua assoleix la seva màxima expressió, on cada poble madura la seva personalitat
Vaig ser un lector precoç i, més que escriure, el que m'agrada és llegir, estudiar, aprendre.
La lectura va ser sempre una de les meves grans aficions.
Les altres eren fer cabanes al bosc i jugar a futbol amb els amics.
En aquell temps, la pobresa es vivia alegre com un destí col·lectiu i l'única distracció possible que hi havia al nostre poble menorquí, a part dels llargs i teatrals oficis religiosos, era el cine dels diumenges.
Cine religiós, en blanc i negre, cowboys i algun Tarzan que jo intentava imitar, sense èxit, parlant amb els animals.
La meva vida de lector va estar lligada sempre a les golfes, on el meu pare, que era tallador de pell per fer sabates, tenia un taulell i cada vespre feia fores hores per mantenir la família.
Dins un armari guardàvem llibres (vides de sants, El diablo cojuelo, Don Quijote de la Mancha...) d'un frare agustí, avantpassat nostre, que havia estat ecònom de Roma i confessor particular dels papes Pius IX i Lleó XIII.
Nascut en un poblet d'una illa petita i oblidada, els llibres van ser la meva porta d'entrada al món i em van permetre viure apassionants aventures.
Que a través de signes escrits en un paper pogués sentir la veu d'una persona ja morta que m'explicava una història o em recitava un poema em va semblar la cosa més extraordinària i fascinant del món.
I llegir de nit, dins el llit, mentre a fora bramulaven aquelles fredes tramuntanades que somovien Menorca, un dels millors i més grans plaers que pot experimentar l'ésser humà.
A base de treballar cada estiu en els més variats oficis, vaig poder estudiar amb grans professors, però qui va exemplificar el meu prototipus de mestre va ser Perfecto E. Cuadrado, un savi atípic, un encant de persona, un surrealista cívic i esquerranós, un revoltador de consciències, un maître à penser que em va il·luminar la vida.
Vivia en un àtic ple de llibres que deixava solidàriament a tothom perquè pogués ampliar la bibliografia i cada classe seva era un retaule privilegiat d'oratòria, bonhomia, erudició, rigor científic i sentit de l'humor.
Gràcies a ell, amb qui mantenc d'aleshores una efusiva amistat, vam poder descobrir el bo i millor de la vellutada llengua i la literatura portugueses.
Una passió que mai no he perdut i em va permetre conèixer personalment Miguel Torga i tenir una jubilosa relació d'estima i admiració amb José Saramago.
Crec que en la literatura és on cada llengua assoleix la seva màxima expressió, on cada poble madura la seva personalitat i, menyspreats durant segles, crec que les noves generacions d'estudiants tenen dret a conèixer els principals autors que conformen el substrat humanista de la nostra catalana identitat.
Un poble sense literatura és un poble sense futur.
Com deia Günter Grass, "No hi ha espectacle més bonic que la mirada d'un nen que llegeix", i hem de fomentar entre tots el gust per la lectura perquè ("En el principi hi havia la Paraula") és una eina civilitzadora que pot ajudar a frenar l'avenç de la barbàrie líquida i salvar molts al·lots de la trampa alienadora dels mòbils i els videojocs.
¿Què pretenen les noves lleis d'educació?
¿Fer uns futurs robots de feina que mantenguin el sistema d'explotació que patim?
¿Que els alumnes perdin la seva sensibilitat crítica i deixin de pensar, de qüestionar-se tot el que passa en la nostra injusta societat?
La literatura és una assignatura necessària, imprescindible, per arribar a entendre qui som, d'on venim i on ens volen dur, una matèria riquíssima, indispensable, per poder reflexionar sobre el sentit del que fem i la vida que portam.
Llegir és la millor manera de ser millors i més savis, més comprensius, més persones, ens ajuda a ser feliços i ens desentranya l'obscura matèria de la qual estan fets els somnis.
Llegim per tenir experiències, per viure més intensament.
Llegim i escrivim perquè, ja ho sentenciava Pessoa: "La literatura, com qualsevol art, és una demostració que no n'hi ha prou amb la vida", i, segons Proust: "L'única vida realment viscuda és la literatura".
Un llibre és un amic, i una bona lectura, un massatge al cervell.
Enamorat de la literatura i els llibres, ara escric amb l'esperança de veure brillar la flama impresa de la vida en els ulls dels lectors, he descobert que, com assevera una citació hebraica, "Déu va crear l'ésser humà per sentir-lo contar històries", i (cada dia valor i estim més la vida!) soc un home de paraula que se sent afortunat pel do i el privilegi de poder llegir.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu ) Un total de 27 germans procedents de 6 països diferents participen aquesta setmana en una trobada de escolàstics de la regió Europa de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.
La formació se celebra a la cúria provincial d'Aragó-Sant Rafael, a Sant Boi de Llobregat, des de dilluns 26 d'agsot fins al dia 31 del mateix mes.
Al llarg d'aquesta setmana, els germans, al costat dels seus formadors, coneixeran les realitats socials i sanitàries de l'Ordre a Barcelona a través de les visites programades a diferents centres.
Els participants, procedents d'Alemanya, Àustria, Polònia, Portugal, França i Espanya, completaran la seva estada amb visites a centres de culte de Catalunya, com Montserrat, la Sagrada Família o la cova de Sant Ignasi de Manresa.
La trobada forma part del seu període de formació teològica, professional i de consolidació vocacional, després d'haver viscut una primera experiència de formació espiritual i carismàtica.
Durant aquests dies, aprofundrian en diversos temes, com viure la vida en clau de fe, el projecte personal i l'acompanyament vocacional, la resposta al sofriment des del carisma propi i la cooperació de germans i col·laboradors per un mateix projecte.
Així mateix, es presentarà el Noviciat Europeu dels Germans de Sant Joan de Déu, que obrirà les portes el mes que ve a Brescia, Itàlia.
El noviciat europeu serà una oportunitat per compartir la pluralitat i riquesa de la nostra vida religiosa a Europa. |
Aquest dissabte 9 de març disputem un dels partits importants de la temporada, l'anada dels vuitens de final de la Champions League.
A les 12h, a la piscina Sant Sebastià, contra l'equip romanès CSM Digi Oradea, se'ns presenta una gran oportunitat, davant el quart classificat del Grup D, d'agafar avantatge i una bona distància de gols de cara al partit de tornada.
El Club Natació Atlètic-Barceloneta és una entitat esportiva sense ànim de lucre, fruit de la fusió entre el Club Natació Atlètic, fundat l'any 1913 i el Barceloneta Amateur Club, fundat l'any 1929.
Autobus: Davant del Club V15 i V19 |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
En el darrer congrés de Berlín, només un 56% dels delegats de l'SPD (partit socialdemòcrata alemany) van donar suport a una tercera gran coalició de Govern amb la CDU de Merkel: les joventuts del partit s'hi van oposar frontalment i molts alts càrrecs i eurodiputats de l' SPD es lamenten que "de tant sacrificar-nos per l'interès general del país aviat no ens quedarà partit".
L'SPD de Martin Schulz només va obtenir un 20% dels vots l'any passat al Bundestag i, tot i prometre passar a l'oposició, les males enquestes (17%) l'han forçat a pactar per evitar unes eleccions anticipades.
La desorientació de la socialdemocràcia alemanya, durant tants anys referent del socialisme europeu, és un símptoma de les males perspectives dels partits socialistes de molts països, que poden patir un daltabaix històric a les properes eleccions del Parlament Europeu, fins al punt d'arribar a perdre la meitat dels seus 190 eurodiputats actuals.
L'actual president del grup socialista, l'italià Gianni Pittella, plega i se'n torna cap a Itàlia: ell és dels que pensen que, sense un discurs diferenciat als pactes de tants anys amb els populars, fracassaran a les properes eleccions europees.
El Brexit s'emportarà els 20 eurodiputats laboristes, tot i ser un dels pocs països on els socialistes tenen bones expectatives electorals (del grup popular europeu els tories de Cameron ja en van marxar el 2014 i el 2019, per tant, no els trobaran a faltar).
A França i a Holanda el partit socialista ha estat quasi desballestat l'any passat i poc s'espera d'ells al 2019; al 2014 governaven els seus països i van obtenir un notable representació.
A Itàlia Renzi va obtenir 31 eurodiputats el 2014, en el seu moment electoral més dolç.
Ara, però, el seu Partito Democratico tot just aspira a fer coalició de govern amb la dreta, atès que el pol de partits de dretes de Berlusconi ( Forza Itàlia i Lliga Nord ) supera a les enquestes el pol d'esquerres de Renzi.
El primer lloc sembla que serà per als radicals de 5 Stelle.
A Bèlgica i a Àustria, per primera vegada en dècades, els partits socialistes, a banda d'estar en mínims històrics, no formen part dels governs de coalició a nivell federal, fet que els debilita notablement.
A Grècia el PASOK, que encara va salvar els mobles el 2014, ara està sota mínims, tal com passa també a Polònia i Hongria, on els partits socialistes són gairebé residuals.
A Espanya el tema català ha obligat i pot obligar el PSOE a anar del bracet del PP molt més temps del que voldria, fet que li dificulta articular un discurs diferenciat, per la qual cosa no capitalitza el desgast de govern que pateix el PP.
Al PSOE li pot costar repetir al 2019 els seus 14 eurodiputats actuals (al 2014 en va obtenir 24).
Només a Romania, Suècia, Portugal i Eslovàquia hi ha governs socialistes que gaudeixen de bona salut, tot i que el seu discurs sigui completament aliè al discurs socialista clàssic: a Suècia el Govern d'esquerres socialista-verd ha reintroduït el servei militar obligatori, després d'haver augmentat la despesa militar del país (una despesa que l'anterior Govern de dretes suec havia reduït!).
A Eslovàquia el Govern socialista té una posició clarament antirefugiats, per evitar el creixement dels partits més explícitament antieuropeus.
A Finlàndia, finalment, els socialistes han aturat la seva caiguda quan han canviat radicalment de discurs amb els rescats bancaris dels països del sud: de ser-hi favorables fins al 2014, ara hi són del tot contraris.
Sembla que Macron vol crear un grup nou al proper Parlament Europeu, al marge del grup liberal de Verhofstad, per tal de captar molts diputats a dreta (Barnier?) i esquerra (Renzi?) i disputar així el primer lloc al grup popular europeu.
Si Renzi se n'anés amb el cavall guanyador francès, el grup socialista podria quedar molt desballestat.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.
Vetant Puigdemont l'Estat vol tombar als despatxos el que perd a les urnes
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
La consellera assegura que l'èxit a Palau-sator afegeix "una dosi d'optimisme" a la lluita contra la plaga al delta de l'Ebre
Girona.-El Departament d'Agricultura dóna per "pràcticament eradicat" el focus de cargol poma que el juliol passat va encendre les alarmes al Baix Empordà.
La consellera, Meritxell Serret, ha assegurat que no hi ha indicis de propagació de l'espècie invasora i que, des d'aleshores, no ha aparegut cap nova posat a l'arrossar de Palau-sator.
La consellera sosté que els bons resultats al Baix Empordà indiquen que es pot combatre la plaga, estesa als arrossars de les Terres de l'Ebre.
"Hem d'intentar atacar parcel·la a parcel·la per frenar la propagació de la plaga i limitar la seva capacitat de propagació", ha afirmat en una entrevista a l'ACN.
Tot i que a Palau-sator el brot "està controlat", oficialment no es podrà donar completament per eradicat fins que hagin passat dos anys.
El cargol poma està considerada una de les 100 espècies invasores més perjudicials del món i ha causat estralls a les zones humides que ha colonitzat.
L'espècie, altament perjudicial per al cultiu d'arròs, s'ha convertit en un mal de cap al Delta de l'Ebre.
Al Baix Empordà, les alarmes es van encendre el 13 d'agost passat, quan van detectar un focus en un camp d'unes 2 hectàrees de Palau-sator.
En aquest arrossar hi van trobar quatre exemplars adults i 27 postes.El Departament d'Agricultura va desplegar, aleshores, un pla de xoc amb mesures immediates per frenar la propagació de la plaga i intentar eradicar-la.
"Afortunadament, s'ha pogut controlar i creiem que, si no està ja eradicada, si que està en vies d'eradicació", ha anunciat la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, en una entrevista a l'ACN.
La consellera detalla que durant aquests mesos, les diverses prospeccions que han fet tant al camp afectat com als de l'entorn han estat negatives i no s'ha detectat cap nova posta de cargol poma.
Serret considera que l'èxit al Baix Empordà aporta una "dosi d'optimisme" a la lluita contra la plaga al delta de l'Ebre.
"Que s'hagi eradicat allà és un indici que apunta que es pot arribar a controlar la plaga a l'Ebre", ha afegit.Meritxell Serret ha recordat que existeix una comissió tècnica de seguiment que impulsa solucions i mesures contra l'espècie invasora "des del punt de vista pluridisciplinar i posant en comú tots els agents".
"Hem d'atacar parcel·la a parcel·la i acotar la capacitat d'estendre'l de la plaga a través de les xarxes de regadiu", ha assenyalat com a estratègia la consellera."El combat contra la plaga del cargol poma continuarà essent una línia de treball prioritària", ha afirmat Serret.
Agricultura també recorda que, en paral·lel, els centres de recerca i investigació estan desenvolupant estratègies per combatre el cargol poma.
Amb tota la contundència La consellera d'Agricultura ha assenyalat que la principal hipòtesi de l'arribada del cargol poma al Baix Empordà és que algú introduís intencionadament l'espècie invasora.
"Les investigacions segueixen el seu curs, però si es demostra que va ser intencionat, el Govern actuarà en conseqüència i amb la màxima contundència", ha assegurat Serret.
Introduir una espècie invasora és un delicte i el Codi Penal (article 333) castiga la introducció d'espècies de flora o fauna no autòctona que perjudiquin l'equilibri biològic amb penes de fins 2 anys de presó.El Departament no es planteja, per ara, sancionar els pagesos que per males praxis puguin facilitar la propagació de l'espècie.
"Ara mateix, el que ens preocupa és posar en comú mesures a impulsar, sancionar els pagesos no és una prioritat, apart que creiem que cap pagès farà intencionadament accions que els perjudiquin", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
D'una petita eina interna per gestionar les vacances a donar servei a més de 4.000 empreses de tot tipus de sectors i mides.
Aquell programa que avui s'anomena Woffu ha esdevingut la principal activitat de Miguel Fresneda, un emprenedor en sèrie que ofereix una arma als departaments de recursos humans en la batalla de la digitalització.
Woffu és un software as a service especialitzat en la gestió de les vacances, absències, presència i gestió documental dels empleats.
La majoria de pimes normalment fan servir fulls de càlcul per gestionar tota aquesta casuística, per això Woffu ofereix un programari col·laboratiu al núvol en què els empleats demanen, els responsables accepten i els treballadors de recursos humans, "en comptes de picar la informació dels correus electrònics a un Excel, ho tenen tot live ", explica Miguel Fresneda.
Una idea que respon a fer la vida més fàcil a les empreses: " Work off, fun for you ", diu el fundador de la companyia.
Cada empleat d'una empresa pot connectar-s'hi amb el seu usuari i "a partir d'aquí tot és molt intuïtiu", afirma.
L'eina s'adapta a tota la casuística dels centenars de convenis col·lectius que existeixen: "Tenim mig miler de clients de totes les mides i sectors, creem calendaris, convenis i horaris per tothom".
Tota la casuística a Catalunya està coberta: "Dies laborables, naturals, caducitat de dies, tot és configurable amb molta facilitat i no requereix formació pels empleats".
La plataforma és present en la majoria dels països de parla hispana, a més de Brasil
Entre els seus clients hi ha startups com Wuaki.tv, Captio, Cornerjob i Doctoralia o grans empreses com el Grupo Godó, Findus, Kellogg's o el Grup Julià, entres moltes d'altres.
Avui dia la plataforma compta en total amb 4.000 empreses registrades a tot el món i més de 21.000 usuaris actius.
Cada empresa afegeix els seus empleats i Woffu treballa per adaptar els calendaris a les necessitats de la companyia, si és que n'hi ha.
"I amb 15 dies de prova sense cost", diu.
El model de negoci de la plataforma és de pagament per ús amb plans que s'emmotllen a les necessitats de cada empresa.
Woffu es troba ara en un procés d'internacionalització i per això treballen en els petits detalls legislatius de cada país.
La plataforma és present en la majoria dels països de parla hispana, a més del Brasil.
Ambdós feien feina a l'empresa de Fresneda, Midatel Tecnologia, que havia fundat cap a l'any 2005 juntament amb en David Díaz.
Es dedicaven al disseny web i només comptaven amb 15 empleats.
"Vam crear un petit software per gestionar les vacances en comptes de fer servir emails, després alguns clients nostres el van voler fer servir, com Doctoralia o Clinic Point", relata.
Les empreses van trobar el programari molt útil.
Per aquest motiu van decidir fer-lo accessible al núvol i oferir-lo com a SaaS.
El producte va prendre prou entitat que ja representa la seva activitat principal: "Woffu s'ha menjat fins i tot Midatel Tecnologia".
Durant aquests dos anys de vida, els fundadors de la startup han visitat més de 700 directors de Recursos Humans "que ens han convertit en experts en temes laborals i ens han educat per millorar el programa".
Fresneda és doctor en Administració d'Empreses per la Universitat de Barcelona, està llicenciat en Dret i Administració i Direcció d'Empreses, Ciències Econòmiques i Financeres, és diplomat en Ciències empresarials i també és professor de màster.
I era el 50% de Midatel, juntament amb Díaz, la part més tècnica, que va marxar a Doctoralia.
Woffu tancarà l'excercici amb una facturació un 400% més que l'any anterior i ja busca una ronda d'un milió d'euros
"Des que vam sortir al mercat no hem parat de créixer, no hem parat de vendre", exclama.
En un principi només oferien la gestió de les vacances, després van afegir les absències, presència i gestió documental: "Anem cap a una solució integral pel departament de Recursos Humans", diu Fresneda.
L'any que van llançar l'aplicació ja van facturar 210.000 euros.
Woffu ha tancat aquest últim exercici 2017 amb una facturació de 375.000 euros.
Aquesta xifra representa un increment del 400% respecte de l'any anterior.
Per a aquest any 2018 calcula doblar la facturació i arribar als 800.000 euros.
La startup preveu assolir el break-even per Setmana Santa de l'any 2018.
I també preveu tancar una ronda de finançament d'un milió d'euros, uns recursos que destinarà al seu perfeccionament tecnològic.
La startup ara compta amb 12 treballadors i amb la ronda ampliaran la plantilla.
Amb la ronda, l'empresa espera enfortir la seva presència a l' Argentina i Mèxic i continuar amb la seva estratègia internacional "cap al segon semestre de l'any".
Alhora, la companyia s'iniciarà en el desenvolupament del canal de distribuïdors. |
La presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, ha qualificat aquest dijous "d'atac directe al món municipal" la querella de la Fiscalia contra ella i el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, per promoure el referèndum d'independència de el 1 d'octubre.
Ho ha dit en declaracions als periodistes abans de participar en el míting d'obertura de la campanya electoral del referèndum que han celebrat els sobiranistes a Tarragona, on ha afirmat que la querella és una nova demostració que Espanya és "un Estat en decadència i sense valors democràtics".
Lloveras, que ha parlat en nom de Buch que arribava tard per problemes amb el trànsit, ha assegurat que les dues entitats municipalistes seguiran "ajudant el Parlament i al Govern en tot allò que sigui possible" per garantir que la gent voti l'1 d'octubre
"Estem tranquils, tenim la consciència tranquil·la.
Estem fent allò que és la nostra obligació i continuarem treballant per garantir un escenari democràtic", ha conclòs, i ha defensat que, també per garantir l'1-O, la van votar els veïns del seu municipi, Vilanova i la Geltrú (Barcelona).
Lloveras ha acusat el Govern central d'estar darrera de les querelles, i ha considerat que actuacions com aquestes no les mereixen ni els catalans ni els ciutadans de la resta de l'Estat: "Els espanyols no es mereixen aquest Govern central".
Preguntada per si té por que aquest procés li suposi anar a la presó, ha dit que ho veuria molt lamentable, però ha assegurat que el que realment li preocupa "és la gent que va posar la confiança" en els alcaldes perquè es voti l'1 d'octubre.
La Fiscalia demana en les seves querelles que se sol·licitin mesures cautelars com que es fixin fiances econòmiques, i Lloveras ha manifestat que "allò que vingui s'haurà d'assumir i afrontar", però ha desitjat que això no arribi a concretar-se mai.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El mal temps va ser el protagonista de la 9a Cursa de Castelltallat, d'uns 15 km i uns 600 m.
170 corredors/es inscrits anticipada ment estaven cridats al desafiament de la primera de les tres curses del Campionat Maqui del 2019, un circuit que acostuma a agermanar tot un grup de corredors amants de la muntanya i que aquesta vegada van prendre la sortida amb pluja i vent, que van deixar el terreny relliscós.
El fang i l'aigua van augmentar el grau de tecnicisme a les baixades i van fer la delícia dels participants.
El guanyador categoria masculina va ser Adrià Giménez Mateo amb un temps de 59'14'' seguit de Ricard Costa amb 59' 44''.
En tercera posició va entrar Xavier Espiña amb 1 h 0' 13''.
Els participants arribaven a meta en degoteig fins als 146.
En noies, la cursa va ser dominada per Anna Freixa amb 1 h 13 '' 46''.
En segona posició va entrar Patrícia Duran Soley amb1 h 20' 49'' i va tancar el podi M. Àngels Lozano Curtichs amb 1 h 21' 9''.
Tots els corredors i corredores, un cop travessat l'arc de meta, van trobar aixopluc al Restaurant de Castelltallat, on es va fer un esmorzar per a tots els participants.
La pròxima cursa serà el 3 de novembre a la comarca del Berguedà amb el el Trail del Tossals amb un terreny més típic d'alta muntanya com a proposta de la Gent de l'Espunyola.
Un puja i baixa de més de 1.000 metres de desnivell i 14 km que fan pujar les pulsacions a qualsevol runner.
I l'últim cap de setmana de novembre, el dia 24 de novembre, se celebra la Bell Race.
L'equip organitzatiu dona l'opció de dos formats: un de 10 km i un altre de 16 km pels indrets més impressionant i exigents dels entorns de Sallent, amb pujada a un indret únic com és la muntanya de sal de Sallent.
Les inscripcions a les dues curses es poden fer via web a www. campionatmaqui.com.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
No ha besat el terra, com va fer Usain Bolt a la pista de l'Estadi Olímpic.
El cos, malparat per un dels seus 50 quilòmetres marxa més durs, no l'hi demanava, ni tan sols el dia de l'adéu olímpic en els seus setens Jocs, un rècord absolut en l'esport espanyol i l'atletisme mundial.
Després d'una dura recuperació, després de tres hores, 53 minuts i 29 segons d'insolació en un circuit sense una sola ombra, Jesús Ángel 'Chuso' García Bragado no ha besat l'asfalt del traçat de dos quilòmetres al Pontal, més al sud de Barra de Tijuca, però s'ha mostrat enormement agraït pel que l'atletisme li ha donat en 46 anys de vida i més de 25 de professional del sector.
"Estic completament satisfet amb el que he fet en la marxa atlètica, malgrat que avui estava limitat pels entrenaments que no he pogut fer i al final m'he hagut de sotmetre a la tirania del rellotge i no he pogut progressar més que fins al lloc 20è.
Anava amb el compta-revolucions en vermell, la gasolina a zero i tota l'energia gastada, però sempre intento acabar i en els últims quilòmetres només he pensat a arribar sencer i no arrossegar-me a la carretera", ha assegurat Chuso, bevent a petits glops per hidratar-se després d'una prova que, per la calor i la humitat, ha fet abandonar dos espanyols més, Miguel Ángel López i José Ignacio Díaz, retirats al voltant del quilòmetre 35.
Només 45 dels 80 marxadors han pogut acabar.
García Bragado ha acabat dignament, com s'havia proposat, amb una marca més bona que la que fa 24 anys li va donar el 10è lloc a Barcelona-92, el primer dels seus set Jocs consecutius, i amb un lloc (20è) similar al de fa quatre anys a Londres (17è).
"Però ha arribat el moment de passar a la reserva.
No seré als Mundials de l'any que ve a Londres, segur que no, però vull participar en algun projecte per crear un equip de 50 km marxa que estigui a un gran nivell.
Vull tornar-li a l'atletisme el que m'ha donat".
I, en el moment de l'adéu olímpic (no descarta alguna competició menys en el futur), un munt d'agraïments, sobretot als metges ( Leibar, Ribas, Arquer, Til ) que li han permès tanta longevitat "sense buscar el costat fosc, per això puc anar-me'n amb el cap ben alt". |
CaminsTECH és un laboratori especialitzat en l'aplicació de la tecnologia i la innovació en l'àmbit específic de l'Enginyeria de Camins en el marc de la docència, recerca i gestió que es dur a terme a l'entorn de l'Escola de Camins.
La nostra història comença amb la creació de les Àrees de Serveis Informàtics de la UPC l'any 1996 com un nou model de coordinació del suport a la docència, la investigació i la gestió.
Durant aquest temps hem col·laborat en aquells aspectes d'abast global derivats de les polítiques i plans TIC de la Universitat fomentant, en tot moment, la col·laboració entre les unitats de l'Àrea de Servei, la cooperació en projectes comuns i la compartició de coneixements.
Fruit d'aquesta història compartida i aquestes sinèrgies, neix CaminsTECH amb la voluntat i el compromís de focalitzar la tecnologia, el coneixement, la innovació i la col·laboració per afrontar els reptes i les oportunitats de futur. |
Prop la ciutat de Clermont d'Alvèrnia, al nord d'Occitània, just prop la frontera entre Occitània i França, hi trobem la regió volcànica d'Alvèrnia.
Aquesta regió (just en les estrivacions septentrionals del Massís Central) d'alçades discretes, turons ondulats i boscos extensíssims, és una mena de Garrotxa gegant on trobem alguns dels volcans extins d'Europa més antics i més espectaculars.
La regió és plena de fonts d'aigües termals i antics vestigis d'activitat volcànica, com colades, floracions de materials i desenes de cons volcànics singulars.
De fet, tot el territori està impregnat d'aquest caràcter volcànic, des del material que es va fer servir per a erigir les cases i esglésies, com en els mateixos conreus i productes de la terra.
En el paisatge, però, sobresurt la singularitat de l'imponent Puèg Maria (o Puech Mariou) l'estratovolcà més gran de tot el continent, amb 1783 metres d'alçada i 70 km de diàmetre, que destaca d'entre els altres volcans per la seva forma piramidal gairebé perfecta.
Forma part de la regió anomanada Monts del Cantal, una sèrie de volcans apareguts ara fa uns 13 milions d'anys i que es calcalua que es van acabar extingint fa un parell de milions.
Aquesta fita del territori és molt important perquè, apart de la seva bellesa estètica i importància geològica, és un pol d'atracció de centenars de milers de persones que en una moment o altre de l'any hi fan el cim.
Habitualment, en temps pre-canvi climàtic...
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
ENDERROCK presenta el número 300 extraordinari amb una selecció de més de 300 imatges de concerts nacionals i internacionals del fotògraf Xavier Mercadé, especialitzat en música en directe.
La publicació de 200 pàgines es una revista gràfica antològica que explica la història de la música moderna de les darreres quatre dècades.
La celebració de l'ENDERROCK 300 –que es distribueix amb el número de març amnb portada de Sopa de Cabra – es completarà amb una exposició i un concert commemoratiu que tindran lloc al llarg del 2020-21.
La selecció de fotos del 1984 al 2020 està distribuïda en deu capítols temàtics sobre Punk, hardcore i moviments alternatius ("Odio obeir"), L'autenticitat com a bandera ("A 45 revolucions"), Roda el món i torna al Born ("Barcelona Blues"), L'escena musical catalana ("Fent d'aquí"), El circ del rock'n'roll ("Freaks"), Sempre més amunt ("Salts"), Banyes i punys enlaire ("Directes a l'infern"), els concerts de gran format ("Rock d'estadis"), la força femenina ("Dives"), El panteó del rock ("Adéu als déus") i El públic.
Cada apartat va acompanyat d'articles de periodistes, músics i agents culturals, que fan d'aquesta revista la llegenda gràfica de 35 anys de rock a Catalunya.
Xavier Mercadé (Barcelona, 1967) és el més important fotògraf en actiu especialitzat en la música en directe.
Durant els darrers 35 anys ha cobert més de 14.000 concerts i ha documentat més d'un milió de fotografies d'artistes nacionals i internacionals.
Mercadé ha col·laborat amb els principals mitjans musicals, ha fet diverses exposicions i ha publicat mitja dotzena de llibres.
Diu la llegenda que tot va començar el 3 de juny de 1984 a les Cotxeres de Sants, i que els culpables van ser els grups Ultratruita i El Grito Acusador.
Era una època apassionant post-música laietana.
Una generació inconformista va agafar el relleu i el pop, el rock i el punk van ser vehicle d'expressió de molts joves.
Entre ells hi havia un personatge clau de l'escena musical barcelonina, Xavier Mercadé, que des de llavors ha fotografiat i documentat el món del rock en directe.
I, encara, cada nit continua a peu d'escenari per anar a cobrir una desena de bolos cada setmana.
A la meitat dels vuitanta el fanzín Voll-Ker (1984-86) va suposar l'inici de Mercadé en la fotografia i el periodisme musical.
A les seves pàgines, en blanc i negre i de pura i dura fotocòpia, mostrava la incipient moguda musical barcelonina, tal com es pot veure en moltes instantànies del seu llibre Odio obedecer (Quarentena, 2011).
Als noranta la revista Neón (1990-2000), que maquetava ell mateix, li va servir per consolidar-se en el fotoperiodisme musical, gràcies a les entrevistes a la majoria de grups capdavanters i les cròniques acreditades a concerts i festivals, fet que li va permetre crear un arxiu que va anar creixent any rere any.
Des d'aquell primer bolo fins a un dels darrers, aquest mes a la sala Apolo, han passat 35 anys de passió pel rock a través de l'objectiu de la màquina de RockViu, nom artístic que fa servir Xavier Mercadé.
La seva tècnica capta aquell moment que molts recordem de concerts viscuts i que queda gravat a la retina.
Al llarg d'aquest temps dedicat en cos i ànima a la fotografia de directes, Mercadé ha mantingut també una especial relació amb la majoria d'artistes contemporanis, amics i admiradors de la seva feina.
El gran projecte de la seva vida va arribar l'any 1993 quan amb Ferran Amado i Lluís Gendrau van fundar l'ENDERROCK, la primera revista de rock en català, i amb les seves fotos ha aportat una definida línia visual, com es comprova amb el número ENDERROCK 300 especial dedicat a l'antologia de la seva obra. |
Treballs ja en marxa per habilitar el centre municipal d'acollida de gats, vora el Centre de Formació La Solana
L'Ajuntament de Tàrrega du a terme les obres de construcció d'un centre municipal d'acollida de gats.
Les instal·lacions s'habiliten en un pati situat al recinte de l'antic escorxador, al costat del Centre de Formació La Solana, i albergaran de forma transitòria els felins recollits del carrer mentre necessitin cures i tractaments o esperin de ser donats en adopció.
Per això, l'equipament es posarà a disposició de les entitats locals que atenen els gats ferals presents a la ciutat.
De fet, la materialització del projecte respon a les peticions que aquests col·lectius han adreçat reiteradament al consistori.
"Volem proporcionar un lloc on les entitats animalistes puguin acollir en bones condicions els gats abandonats o malferits", ha assenyalat la regidora de Serveis Municipals i Medi Ambient, Teresa Sala.
Els operaris de la Regidoria de Serveis Municipals s'encarreguen de les obres i usen materials constructius que la brigada tenia en estoc al seu magatzem.
La disponibilitat de les instal·lacions, que entraran en funcionament a l'estiu, ajudarà també a consolidar l'aplicació d'un protocol en relació a la recollida i l'assistència dels gats.
En aquest sentit, es recomana a la ciutadania d'avisar la Policia Local davant casos de gats abandonats o malferits.
Els agents traslladaran els animals al centre d'acollida, on es posaran en mans de les entitats de protecció i assistència.
La regidora Teresa Sala també ha subratllat la necessitat d'esterilitzar els gats i en cap cas abandonar els animals domèstics. |
T'estem redirigint a una altra pàgina per comprar les entrades,
per això hauràs d'introduir les teves dades del TRESC.
Si això no passa automàticament, fes clic al botó |
Si estàs interessat en cursar la Residència, has de seguir els següents passos:
Les proves d'admissió consisteixen en una valoració ponderada de l'expedient acadèmic, del perfil personal i de les motivacions i aptituds.
Els criteris que es valoren són els següents:
Els candidats d'últim curs de carrera han d'aportar llistat de qualificacions de les quals disposi fins avui de la inscripció.
Per a alumnes de fora de la Unió Europea, tant les qualificacions com el títol de la llicenciatura han d'estar legalitzats per via diplomàtica o han de portar la postil·la de l'Haia.
(No es requereix títol homologat) i traduïts al castellà per un traductor jurat.
© 2020 Universitat Internacional de Catalunya |
Aquest cap de setmana s ha celebrat al Pavelló Municipal Mestre Recasens de Vilafranca, la segona jornada de lliga interna organitzada pel Club Judo Vilafranca en categories des de mini pollet nens de 3 i 4 anys fins alevins 10 o 11 anys.
La trobada ha comptat amb 147 participants del clubs i col·legis de l'Escola de Judo formada per l'Escola Sant Elies (Vilafranca), Escola Cristòfor Mestres (Vilafranca), Escola Sant Julià (Arboç ), Escola Mare de Deu del Priorat (Banyeres ), Escola les Vinyes (Sant Cugat ), Escola Jacint Verdaguer (La Granada ), Escola la Cabana (Les Cabanyes) i el Club Judo Vilafranca.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El ministre d'Afers exteriors, Josep Borrell, ha subratllat que desconeix l'ordre del dia de la reunió que el proper dilluns mantindran els presidents del Govern central, Pedro Sánchez, i de la Generalitat, Quim Torra, però creu que tots dos dirigents podran parlar de tot, fins i tot del plantejament dels independentistes de celebrar un referèndum pactat.
Així ho ha posat de manifest a la seva arribada a la Comissió d'Afers exteriors del Congrés, on compareixeran per primera vegada com a cap de la diplomàcia espanyola per exposar les línies mestres de la seva cartera.
"Per què no s'ha de poder a parlar de tot?", ha plantejat Borrell quan se li ha preguntat si coincideix amb la vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, en què en aquesta cita del proper dilluns els presidents poden parlar "sense condicions".
No obstant això, Sánchez adverteix que el seu Govern rebutja el referèndum pactat que demana Torra.
El titular d'Exteriors ha admès no tenir "ni idea" de l'ordre del dia d'aquesta reunió i ni tan sols si hi haurà ordre del dia.
"M'imagino que serà una trobada en la qual es plantejaran "totes les coses que cadascun vulgui plantejar".
"No es prohibirà al senyor Torra que digui el que vulgui dir", ha postil·lat.
Preguntat sobre la decisió de la Generalitat de posar escortes a Carles Puigdemont, Borrell ha dit desconèixer si l'expresident català els necessita i ha recordat que ell és ministre d'Exteriors, no d'Interior.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Universitat Autònoma de Barcelona
Divendres 26 de febrer, a les 19 h, es presentarà el llibre « Baraca.
La forja d'un destí », de l'autora Sònia Parella, i Premi de novel·la Valldaura - Memorial Pere Calders de 2015, a la Biblioteca Lluís Millet i Pagès d'Aiguafreda. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Els primers missioners franciscans de Mèxic es van trobar que els indígenes no podien entendre com es podia fer un temple amb sostre, tancat al cel, tancat al Déu Creador.
Per això van "explotar" els sostres dels temples i van crear el que es va anomenar " capelles obertes ".
Té la seva lògica perquè, al llarg de la història de l'arquitectura cristiana, les voltes sempre han representat el cel (per exemple la Sainte Chapelle de París o els sostres del pintor Andrea Pozzo sj, etc).
Potser no va ser ben bé la mateixa formulació de les capelles obertes americanes, però a Eivissa es va produir un cas particular de capella oberta "a la mediterrània" l'any 1973, fruit d'un projecte del despatx dels arquitectes barcelonins José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres Tur: la Capella de Cala Llonga (Santa Eulàlia des Riu).
L'espai s'integra dins una pineda i queda delimitat per uns murs de blanc immaculat, a semblança de l'arquitectura de la zona, que embolcallen la comunitat.
L'esquema és força "clàssic" però sembla que és un lloc escollit per fer-hi celebracions matrimonials ( aquí ).
Potser aquest tipus d'equipaments poden donar resposta a la necessitat postmoderna de vincular actes importants de la vida amb la natura (com el tema recurrent d'escampar les cendres de la incineració... en vaig parlar aquí ). |
Barcelona Activa va assessorar el 2016 un total de 2.556 nous projectes empresarials, 1.600 dels quals s'han constituït com a empresa --es preveu que generin unes 3.000 ocupacions en conjunt--, mentre que l'Oficina d'Atenció a les Empreses (OAE) va atendre més de 9.500 empreses en creixement, un 60% més que el 2015.
En una roda de premsa aquest dissabte per presentar el balanç dels serveis d'emprenedoria i empreses, la directora de Barcelona Activa, Sara Berbel, ha destacat que l'agència municipal té un model d'acompanyament universal; mixt, amb acompanyament presencial i en línia; integral i a mesura de cada projecte.
L'Informe dels resultats 2016 recull que els espais gestionats per l'agència van acollir el 2016 prop de 300 empreses de recent creació, d'altres ja consolidades en el mercat, a més de projectes en fase de preincubació, 58 de les quals estan instal·lades al Parc Tecnològic de Barcelona Activa situat al districte de Nou Barris.
En relació al perfil dels equips promotors dels projectes, el 52% tenen entre 25 i 40 anys, encara que s'ha detectat un increment de persones majors de 40 anys (42,8%) que decideixen crear una empresa, i ha observat que el 54,2% dels promotors de projectes són dones, la qual cosa mostra una "tendència de la paritat entre homes i dones que emprenen".
Prop del 55% dels emprenedors estan en actiu i disminueix el pes de les persones que emprenen estant en atur (35%), i gairebé la totalitat dels promotors que acudeixen a Barcelona Activa han cursat estudis secundaris (29%) o universitaris (69%), encara que Berbel ha destacat que els seus serveis estan oberts a persones de tots els nivells educatius.
Els sectors més representatius són el del comerç (20%), cultura, turisme i oci (19%), serveis a persones (14%), producció creativa (13%) i serveis a les empreses (10%), i a través del Servei de Constitució d'empreses es van tramitar telemàticament 602 noves empreses que han suposat l'activació de 666 persones en la Seguretat Social.
El Servei de Recerca de Treballadors ha incorporat més de 1.000 persones en el mercat laboral a través de processos d'intermediació, la qual cosa representa un increment de gairebé 300 insercions més que el 2015, i el Servei de Transmissió Empresarial ha assegurat la continuïtat de 21 negocis, que han "salvat" 36 ocupacions, amb una inversió induïda d'1,1 milions d'euros.
A més, un total de 208 empreses i projectes de recent creació han comptat amb l'assessorament i suport d'experts en finançament i han aixecat 35,6 milions d'euros en conjunt, el 68% ha estat en inversió privada, un 16,4% són recursos bancaris i el 15,4% capital públic.
En l'últim any 16 empreses han aterrat a la capital catalana de la mà de Barcelona Activa i deu mes es trobaven en procés d'implantació al mes de desembre, i, en total, les que ja estan instal·lades preveuen generar més de 240 ocupacions i han destinat més de vuit milions d'euros agregats a l'engegada de la seva activitat a la ciutat.
El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha destacat que un dels objectius de l'agència municipal és captar iniciatives empresarials que tinguin una tornada social a la ciutat, canalitzar el talent que neix a les universitats i estimular l'emprenedoria entre les dones, entre d'altres.
El segon tinent d'alcalde, Jaume Collboni, ha recordat que a Barcelona s'ha recuperat el 70% de les ocupacions que s'han destruït durant la crisi econòmica i ha apostat per treballar perquè la ciutat no es trenqui en termes de desigualtat: "Des de Barcelona Activa es treballa per un model econòmic competitiu, just i sostenible".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Sofregiu-la en un parell de cullerades d'oli.
2 Talleu les ametlles i les panses.
3 Retireu la molla del pa i poseu-la al bol de la batedora, amb les ametlles, les panses, la cansalada a dauets, la ceba sofregida, l'ou batut i l'estragó picat.
4 Repartiu-ho per dins de l'espatlla desossada, cargoleu-la bé i lligueu-la amb cordill de cuina, mirant que no hi quedin forats per on es pugui escapar el farciment.
Salpebreu-la, poseu-hi una mica d'oli i poseu-la en una plata per anar al forn.
Poseu-la al forn calent, a 210 oC, com a mínim 1 h i 15 min. Aneu girant la peça almenys un parell de vegades, durant la cocció.
5 Peleu les patates i talleu-les a làmines fines.
6 Renteu els carbassons i talleu-los igual.
7 En una placa de forn untada amb mantega, feu tantes roses de làmines de patata com comensals; al damunt, poseu-hi sengles capes de carbassó, patata, carbassó i patata; salpebreu-ho moderadament i regueu-ho amb mantega fosa.
Poseu-ho al forn 20 min, mentre deixeu reposar la carn, coberta amb paper d'alumini.
8 Talleu la carn i emplateu-la amb una rosa de verdures; regueu-ho amb el suc de coure la carn.
Recepta de rotlles de maduixots, ingredients per a 4 persones: Fulls de...
Poseu en pràctica aquests trucs per preparar-vos més bé a l'hora d'anar a comprar. |
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat aquest dimecres que, des del seu punt de vista, part de l'independentisme no acceptaria que s'apliqués a Catalunya la solució que el Canadà va trobar per al seu conflicte amb el Quebec, on ja s'han celebrat dos referèndums, mentre que el portaveu d'ERC, Joan Tardà, l'ha reptat a posar sobre la taula aquesta fórmula si creu que és la correcta.
Durant la compareixença de Sánchez al Ple del Congrés per informar de l'últim Consell Europeu i la posició d'Espanya sobre la venda d'armes a Aràbia Saudita, Tardà ha tret a relluir el conflicte català posant en valor, pel seu caràcter plenament democràtic, la via canadenca.
En la seva rèplica, el president ha insistit que la solució per a Catalunya cal trobar-la "en la política", però ha afirmat que, en la seva opinió, "difícilment alguns líders independentistes estarien disposats a traslladar" a Espanya la decisió que es va adoptar en aquesta província canadenca, on s'han celebrat dos referèndums --el 1980 i el 1995-- i en tots dos va perdre l'opció separatista.
"Si creu que la via correcta és la canadenca, proposi-la", l'ha contestat Tardà, incidint que els conflictes entre demòcrates es resolen "amb més democràcia" i reconeixent que "no es pot construir la independència obviant el 50% dels catalans que no són independentistes".
A continuació, ha recalcat que el referèndum serà "inevitable", però que "els independentistes han d'entendre que el referèndum potser no haurà de ser entre independència sí o no, sinó entre independència o més autonomia".
Tardà ha insistit que no podrà haver-hi una solució democràtica "que no integri a la immensa majoria social de Catalunya" i ha recalcat que des d'ERC volen "negociar-ho tot" amb els socialistes, això sí, sense perdre de vista "la realitat" que "una mica menys de la meitat dels catalans són independentistes".
En el seu últim torn de paraula, Sánchez ha recordat els casos del Regne Unit i Escòcia, on una part de la ciutadania està demanant un segon referèndum sobre, d'una banda el 'Brexit', i d'una altra la independència d'Escòcia.
"Aquest tipus de referèndums l'única cosa que fan és fragmentar, confrontar i segregar les societats", ha avisat el cap de l'Executiu socialista, qui ha recordat a Tardà que en totes les cites electorals que hi ha hagut a Catalunya en els últims anys ha quedat clar que hi ha un "quaranta i poc per cent" de proindependentistes i que la resta està "a favor d'altres solucions que permetin que Catalunya segueixi pertanyent a l'Estat espanyol".
En aquest context, ha insistit que la solució ha de néixer de l'acord entorn d'un nou Estatut que es pacti primer a Catalunya i després es porti al Congrés, com va ocórrer el 2005, quan, ha afegit, el PP va cometre l'"error històric" d'encoratjar el "greuge territorial".
"Si pensem en grans acords on estiguin representats independentistes i no independentistes ens podrem trobar, aquest és l'ànim i l'esperit amb el qual treballa el Govern d'Espanya i des d'aquesta posició tractarem de resoldre aquesta qüestió", ha reiterat el president del Govern del PSOE.
D'altra banda, Tardà ha aprofitat per respondre les crítiques que li ha llançat el líder del PP, Pablo Casado, per defensar-se de la seva acusació que si pogués "afusellaria" als independentistes.
"Hauria de parlar menys d'afusellar perquè el seu partit sobre afusellaments hauria de callar.
Per dignitat històrica hauria de callar", li ha etzibat el president dels populars.
"L'assignatura d'ERC la hi van aprovar sense anar a classe", li ha deixat anar Tardà abans de proclamar el seu "orgull" de pertànyer a una formació amb milers de càrrecs i militants afusellats que "sempre ha defensat la via democràtica per aconseguir la República", per molt que alguns vulguin transformar el procés en un "problema d'ordre públic" i "guanyar la batalla ideològica" generant "tensió" social.
"Si es pren patent de cors per insultar una mica menys del 50% de catalans independentistes que vam votar l'1 d'octubre dient-nos colpistes, nosaltres farem el mateix", ha avisat a Casado, abans, això sí, d'indicar que aquesta "espiral guerracivilista" no la "mereixen" els descendents de cap dels dos bàndols.
I, finalment, Tardà ha demanat a Casado que no digui "mentides" a l'hemicicle i ho ha fet per recordar-li que, en contra del que ell havia dit prèviament, el portaveu d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, va ser absolt del presumpte segrest del diputat mort del PP Gabriel Cisneros, de qui, d'altra banda, ha reconegut haver "après" coses "perquè era molt savi" i amb qui li agradava debatre al Congrés.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els treballs han consistit en substituir l'habitual format de tres cables paral·lels per un nou sistema de línia trenada que minimitza el seu impacte visual
Castelldefels.-Endesa ha finalitzat recentment els treballs de renovació d'un tram de línia elèctrica aèria de baixa tensió a Castelldefels (Baix Llobregat) amb l'objectiu de millorar la qualitat i la continuïtat del servei als clients d'aquesta població.
Els treballs han consistit a substituir un tram de cable de 920 metres de llargada que transcorre per una zona boscosa, per un de nou de 225 metres de tipologia trenada i de secció més elevada, que suposa una major capacitat per a absorbir eventuals puntes de consum i atendre nous subministraments de cara al futur.
Per altra banda, s'han canviat les característiques del cable, passant d'un tipus de cable convencional a un de trenat, el que permet reduir les mides i amplitud física de la línia.
Això fa que es redueixi l'impacte visual de la línia i que sigui més resistent als fenomens meteorològics adversos, ja que les tres fases es mantenen unides, però aïllades, evitant contactes no desitjats per culpa del vent o d'altres agressions externes.
Endesa també ha aprofitat l'actuació per reequilibrar la xarxa elèctrica tot traspassant els clients que en depenen per les diferents fases, de manera que es reparteixin les càrregues i s'evitin saturacions indesitjables.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La colla vilanovina completa per primer cop en aquesta diada la torre de set i el cinc de set
Els vilanovins hi actuen acompanyats dels Castellers del Poble Sec i els de Caldes
Els Castellers de Vilafranca van completar a la diada de Sant Marçal a Sants el 3 i el 4 de 9 folrats i el 3 de 8 amb agulla
Participaran a la diada de Sant Marçal al Parc de l'Espanya Industrial, al barri de Sants de Barcelona
Els Castellers de Vilafranca estrenen els castells de 9 i el pilar de 7 folrat en una diada de Fires d'una hora de rellotge
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
Malgrat que durant els anys 80s i 90s els governs de l'època van centrar la seva activitat en la construcció nacional, i el desenvolupament de l'autogovern i dels serveis públics, amb un progrés econòmica i social evident del país, actualment s'identifica més aquesta etapa amb una manera de fer política, el Pujolisme.
El Pujolisme es basava, entre altres coses, en el desenvolupament del pacte constitucional del 78, en el manteniment i l'aprofitament de l'estatu quo, en la negociació i el regat, en el peix al cove, i en el manteniment a ultrança de les petites quotes d'autogovern que s'anaven assolint.
El Pujolisme, molt criticat pels partits de l'esquerra catalanista mentre eren a l'oposició, va ser de facto mantingut pels tripartits d'En Maragall i En Montilla.
El primer en posar en qüestió el Pujolisme fou el propi Pujol, en aquell article en que reflexionava que en realitat, en el llarg termini, havia fracassat en el seu plantejament i estratègia política.
I la pròpia Convergència el va superar en el congrés de 2012 a Reus, on va donar per superada l'etapa autonòmica i va optar de forma clara per la independència de Catalunya.
Ara, 3 anys desprès, quan el país es a punt d'escriure la més brillant pàgina en els últims 300 anys d'història, és curiós veure com molts d'aquells que l'havien blasmat (PSC i CSQSP), que l'havien exèrcit (Unió Democràtica), o que l'havien utilitzat per contenir la força interna de la societat catalana (PP i PSC) malden per recuperar-lo i mantenir-lo.
És l'última fuetada, mentre les forces socials i polítiques de progrés ja va dies que l'han enterrat.
Un relat que els partits unionistes més marcadament espanyolistes volen imposar és que quan els dirigents polítics es salten les lleis, es tornen populistes i acaben sent dictadors.
En termes lògics aquesta afirmació es necessària però no suficient.
Si repassem els referents històrics amb els què, els que utilitzen aquest argument, comparen el procés català, els adveniments del feixisme a Itàlia i del nazisme a Alemanya (curiosament es deixen la rebel·lió franquista contra el legítim govern republicà espanyol), ens trobem el següent:
Cap dels dos partits va guanyar mai unes eleccions amb totes les garanties democràtiques.
L'accés al poder fou auspiciat per un context de violència política, i debilitat de l'estat (la Monarquia de Italiana, i la República de Weimar respectivament).
Però històricament, hi ha hagut processos històrics en el que polítics que han escoltat i implementat els desitjos del poble no han acabat en dictadures.
Un exemple és la revolució americana.
Un altre és la transició de la dictadura franquista a un estat democràtic i de dret a Espanya.
En ambdós casos els responsables polítics es van saltar la llei en virtut de plantejaments populistes (mireu-ne la definició al diccionari de la Enciclopèdia Catalana), però no van acabar en dictadures sinó en estats democràtics.
La supeditació al principi democràtic, la busca del mandat democràtic és la diferència.
Qui es es supedita el principi democràtic?
Qui no fa res sense buscar un mandat democràtic?
Senyors del PP, senyors de ciutadans, senyors del PSC, no es populisme.
És la busca del mandat democràtic. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Què, és el que ha fet possible que tanta gent (com a mínim, han dit, un milió, sis-centes mil persones) confeccionés aquesta abraçada per tot el país?.
S'han donat moltes raons i ben segur que totes hi són, i que és pot mirar des de moltes perspectives, un fet tant complex.
Després dels moments emotius, cal donar espai a la reflexió sobre els factors i les condicionis que l'han fet possible, i sobre els camins que ara s'obren, o es tanquen...
Personalment apuntaria, entre molts altres els següents factors:
El pas, la influència, la pedagogia, l'acció, el pensament, les actituds i sentiments de moltes persones, moviments, grups, entitats, que des d'anys han anat construint catalanisme en cultura, política, en la societat civil.
Avui (19 setembre 2013) hi havia un article al Punt-Avui de l' Antoni Dalmau, que recordava el Lluis Ma Xirinachs, dient que potser ni ell es creuria el que ara tots assistim.
Seria llarga la corrua de persones que des diferents ideologies, responsabilitats i serveis han contribuït a preparar, a abonar un terreny que ara esclata en moltes persones.
La democràcia que a l' estat espanyol s'ha anat consolidant.
Estem assistint al temps més llarg de règim democràtic a Espanya.
Això ha fet possible, construir unes estructures, uns estils, una convivència, una manera de fer, que confluint amb els desigs i tarannàs democràtics de molta part del nostre poble des de fa temps, tots hem evolucionat vers una demanda legítima de tota nació: tenir el recurs de l' estat.
No estic massa d'acord amb els que ara diuen que la transició democràtica es va fer malament, que es van deixar aspectes "a la cuneta" i que d'allà patim.
Com que tot es pot mirar des de molts punts de vista, no nego que hi va haver reforma i no ruptura i que l' estat autonòmic va ser una concessió a Euskadi i a Catalunya per frenar les seves aspiracions.
Ara bé, potser no es podia fer res més.
I de fet, l'estat autonòmic ha propiciat la confecció d'estructures d'estat a Catalunya, i ha posat les bases escolars, culturals i socio-polítiques perquè anés a més.
De fet tota societat evoluciona, no es queda parada en unes estructures jurídiques d'un temps i avança (o retrocedeix, es mou).
Unes noves generacions més joves, nascudes en democràcia, amb una part d'elles molt preparades, i amb ganes de conservar el benestar adquirit, treballat amb esforç pels seus pares.-mares i avis-àvies, i que no estan disposades ja a acceptar segons quines imposicions, segons quines "antigüalles" polítiques, segons quins arguments falsos, o decadents, o segons quines "falses solidaritats" imposades.
Una crisi econòmica que fa saltar tot: esquemes mentals, culturals, laborals, governs, estratègies polítiques, organitzacions polítiques, esglésies, propostes morals, etc. I a tothom ens costa adaptar-nos a possibles nous models socials que poden anar apareixent, a noves formes de fer política, i de construir la societat del present i del futur.
El fet de que no hi hagi cap govern que pugui respondre als nous reptes plantejats en aquesta crisi global, fa cercar altres camins, inexplorables, aventurers?, però que poden com a mínim posar emoció i il·lusió a la recerca creativa de nous models i oferir futur a les generacions mes joves, que sempre necessiten un impuls emotiu que els defineixi com a generació.
Una construcció d' Europa que es presenta cada cop més incerta, molt fonamentada en els diners, el comerç i l'economia en el sentit més adulterat del terme, i no com a elaboració de normes per la casa, per fer possible la convivència, la vida domèstica dels que viuen en un territori.
Augmenten les desigualtats, es recapitalitzen els rics.
Europa està molt condicionada encara per les grans Nacions-estat: Alemanya, sobre tot, i molt França, Anglaterra, Itàlia, i menys Espanya i altres.
Els Estats-Nació es reforcen, temen perdre poder i de fet per construir Europa cal acceptar pèrdua de sobirania (Espanya ja l'ha perduda i sembla que no ho accepti).
El moviment catalanista actual vers un estat propi dins d' Europa és revolucionari, ja que apunta a una altra forma d'entendre l' estat (de sobiranies compartides, sense fronteres, sense moneda, ni exèrcit propi) i una altera manera d' entendre Europa, en la que els Estats actuals semblen no voler orientar-s'hi.
El debat que s'ha obert sobre si una Catalunya independent formaria part de la Unió Europea o no, si podria tenir l'euro o no, és el símptoma de maneres diferents d'entendre Europa.
Cal distingir entre el que és Europa com a geografia-continent, del que és Europa com a tradició i significació democràtica, del que és la Unió Europea, del que és la zona euro (hi ha països que no formen part de la UE i tenen l'euro, i viceversa) i del que és una forma determinada, d'entendre la Unió Europea, per cert, actualment molt mercantilista i basada en els Estats nascuts entre els segles XV i XIX,.
Un renaixement d'una nova esquerra.
Considero que el fort moviment que ha fet possible la manifestació del 11 de setembre del 2012 i la via catalana del 2013 s'inscriu en el catalanisme popular.
No estic massa d'acord en els que creuen que està liderat per la dreta o el centre-dreta i que l'esquerra ha quedat descol·locada.
Alguns van més enllà i creuen que CIU (o millor CDC) amb aquest moviment tapa les seves "vergonyes", les seves incapacitats governamentals, i la seva política de retallades i es reforça, amb l'ajut del poble mobilitzat.
No nego que certs sectors de la dreta, i del centre-dreta s'han apuntat al moviment i poden tenir interessos propis.
D'aquí a dir que lideren el moviment hi ha un pas molt agosarat i que caldria demostrar, si és que es pot.Com que els moviments socials són molt plurals i complexos, es poden mirar segons la ideologia i les simpaties i empaties de cadascú.
Personalment més aviat penso que s'està construint una nova esquerra catalanista que ha posat al centre del debat polític el tema sobiranista i està arrastrant a altres sectors no esquerrans al projecte.
Part de l'esquerra institucional, oficial ha quedat sorpresa i es va apuntant, segons cada sector, a mesura que avança la mobilització.
Més aviat aquesta esquerra és més criticable per ser "poc d'esquerres" (poca anàlisi de classe, i d'estudi de la relació entre alliberament nacional i alliberament social, poca relació amb les bases, les inquietuds i els moviments populars, burocratització, proximitat al quart món, imitar actituds lucratives, consumistes, d'afany de poder i no de servei, i a vegades corrupcions, típiques de la dreta...) que no pas per ser "poc catalanista".
Per això han pres el relleu altres sectors (d 'una ERC que també ha quedat desbordada però que ja tenia de fa temps aquest projecte, està en procés en ICV i EUIA, més fàcilment en els sindicats, també en sectors independentistes de fa temps, i cada cop en més gent del poble i sobre tot en entitats de la societat civil, com Omnium Cultural, en fundacions, grups, entitats sobiranistes que fa temps que treballen de forma dividida i fragmentada, que han confluït en l' Assemblea Nacional Catalana).
Una continuïtat moderna de la tradició catalanista popular, de molts grups, partits, moviments, entitats, revistes, diaris i publicacions d'esquerres o de centre-esquerra, que des del segle XIX, han lligat l'emancipació social amb la nacional, com ho mostra i explica en el seus llibres l'historiador Josep Termes i altres.
Sobre això tenim un patrimoni immens que cal estudiar, rellegir, i reinterpretar.
Em refereixo als republicans federalistes, als anarquistes, socialistes i comunistes catalanistes, fundadors i consolidadors de diferents partits republicans, nacionalistes, catalanistes (1).
Aquestes organitzacions es fundaren, es consolidaren, s' acabaren, es fusionaren, es transformaren, evolucionaren, gràcies a moltes persones, algunes força conegudes però moltes d'elles, lamentablement, desconegudes o ignorades (2).
A més també cal incloure en aquest catalanisme popular, totes les entitats, govern, institucions, consells..., que van treballar a l'exili i les que es van anar forjant o continuant en la clandestinitat en temps de la dictadura franquista (3).
I finalment hem de comptar amb molta part del nostre poble que des de segles ha treballat, ha parlat el català, ha lluitat el país en diferents fronts, molts dels quals s'alegrarien de veure el que els nostres ulls veuen, i alguns d'ells fins i tot donant-hi la vida.
Si anem més a fons i intentem una anàlisi de classe, crec que es pot afirmar que s'està produint una transformació en el bloc dominant empresarial català i es fa més patent la divisió entre un empresariat lligat a l'empresariat i a la banca Espanyola i un altre que es posiciona cada copo més en un plantejament catalanista i per un estat propi.
Es podria interpretar que aquesta classe empresarial catalana ha arrossegat el poble vers els seus interessos econòmic-polítics però també es pot interpretar que la força del catalanisme popular els està arrossegant a ells i negocien la seva posició dins del moviment.
Això no vol dir, per tant, com acostuma a passar, que la construcció de l'estat català resti en les mans lliures del moviment popular de caire esquerrà, sinó que haurà d'arribar a un pacte entre les classes populars i les empresarials catalanistes, i ja es veurà el resultat que dóna, segons les condicions en que es doni i la correlació de força.
Per il·lustrar aquesta anàlisi em refereixo a, un article de l'historiador Josep M. Solé Sabaté a El Punt Avui del 22 de setembre del 2013 en el que diu: "...a Catalunya és difícil creure que el moviment pel dret a decidir es cuini al Círculo de Economía o el Foment del Treball Nacional quan aquests ni tan sols han volgut assistir a una primera reunió".
I més endavant continua: "Els molt rics a Catalunya són unitaristes.
Els sectors productius de la petita i mitjana empresa, els emprenedors, els professionals i el pinyol de tot, la gent treballadora de la ciutat i del camp està per la independència.
La raó és fàcil, per justícia, llibertat, democràcia i per no ser una llimona a esprémer pels poders de Madrid que no paren i no acaben de malgastar, de viure en luxe i luxúria, de malmetre i espoliar-nos.
Si encara fem una mirada de llarga onada històrica, podríem afirmar que estem a les acaballes de l'Imperi espanyol.
Segons els que han estudiat aquestes grans etapes de la història, els processo dels imperis, potser des d'un punt de vista més observador, experimental i intuïtiu que científic, els imperis duren uns 500 anys de mitjana.
Ara per tant estaríem al final de l' imperi espanyol que podríem dir que s'inicia el 1492 amb el descobriment de les Amèriques.
Alguns autors catalans estudiosos de la "matemàtica de la història", havien augurat que Catalunya seria independent pels anys 2020-2026.
De fet Espanya va perdre les colònies sud i centre-americanes, durant el segle XIX i a finals Filipines i Cuba.
En el segle XX ha perdut el Sahara Espanyol, Sid-Ifni, i Guinea.
Ara resta Canàries, Catalunya (Països Catalans?), Euskadi, Galicia, i...Les posicions que han tingut els darrers governs espanyols siguin dominats pel PSOE o pel PP, han estat significades per la poca obertura de mires, la poca intel·ligència, per una mentalitat d'imposició legalista i a vegades "xulesca" i fent poc o gens per frenar la catalanofòbia que a vergades ells mateixos han propiciat.
Tot són signes de decadència de l'imperi.
La pèrdua de les olimpíades a Madrid amb tot el seu entorn i les goteres al Congrés (signe de problemes emocionals, segons l'espiritualitat de la càbala) són les anècdotes simbòliques d'aquest procés decadent.
L' estat espanyol (com l' anglès, el francès, etc...) tendeixen a resistir-se davant l'augment de sobirania europea (força centrífuga), i l'augment de sobirania de les seves nacions internes (força centrípeta).
El PP està liderant una procés cultural-ideològic-simbòlic de reforçament del patriotisme espanyolista que té la seva important influència en el poble, per tal de no perdre més "colònies", i en el fons per no perdre el finançament (que en molta part procedeix de Catalunya) del mateix Estat i de les capes privilegiades dominant que viuen directament o indirecta (corrupció, prebendes, favors, clientelisme, caciquisme, neo-feudalisme...) de l' Estat.
Intenten portar al poble espanyol vers un carreró sense sortida, perquè recolzi els interessos de les capes altes espanyoles.
Caldrà que els pobles hispànics es desempalleguin i es vagin desentenent d'aquest procés decadent i es mobilitzin per una emancipació que prepari un futur millor per tots ells el que permetrà a la vegada unes relacions fraternals des de Catalunya-estat amb ells.
Vist així, nosaltres, la població actual catalana, ens ha tocat viure això aquest final imperial, i hauríem d'estar contents d'assistir-hi.
La "onada històrica" és forta i seguirà el seu procés, cada persona som poca cosa, tenim la llibertat de mirar des de fora, de posar-nos a un cantó o altre, però la onada va i seguirà navegant.
Hem d'estar contents tots els pobles hispànics que d'un cop s'acabi aquest autoritarisme feudal, aristocràtic i imperial que ens ha dominat ben bé 5 segles.
Finalment cal destacar un conjunt de fets actuals, de diferents pes, i amb un grau d'influència també diferent, sobre el moviment catalanista actual, com són:
· L' allargament en el temps del retorn dels diners que l' Estat Espanyol deu a Catalunya, per lleis i pactes signats, el que comporta un empobriment del país, sobre tot afectant a les capes més baixes, en un temps de crisi, i influint en un creixent sentiment de ganes d'aturar l'espoli, pel que no es veu altre camí que la secessió.
· La sentència del Tribunal Constitucional que va retallar parts fonamentals de l' Estatut votat pel Parlament, pel Congrés i pel poble català.
Aquesta sentència fou deguda a que el PP i altres van denunciar l' Estatut al Tribunal, per anticonstitucional.
· El seguit mediàtic i polític, de "falsedats" sobre els catalans i Catalunya, i de "catalanofòbia" que han contaminat l' ambient a tot Espanya, des de fa uns 15 anys.
D'aquesta "ideologia" racista en te molta responsabilitat el PP, i el que s'ha anomenat la "caverna mediàtica" de diaris, ràdios (COPE), Telemadrid, Intereconomia, i darrerament la 13, de la Conferència Episcopal Espanyola.
S'els fa molt difícil al PP i al seu govern, ara, negociar amb el govern català, o oferir alguna proposta de pacte, per sortir del carreró en el que estem, ja que té molts dels seus militants, i molta part del poble espanyol, en contra Catalunya, tal com el mateix PP ho ha creat.
No entendrien el mínim pas que fes el govern PP en aquest sentit.
Aquesta mateixa catalanofòbia ha fet créixer o fins i tot néixer en alguns, el sentiment independentista,, basat en el fet senzill i si voleu, simplista, de que a Espanya "no ens volen".
O "ens volen pels diners que donem?".
Per altra banda és curiós que ni artistes, ni intel·lectuals, ni partits (solament Izquierda Unida), ni periodistes (sols Iñaki Gabilondo i pocs d'altres).
En temps de la transició vers la democràcia van parlar molts a favor de Catalunya, i de la seva autonomia, o sobirania.
I ara què passa?, no tenen medis per expressar-se?, tenen por?, no saben què dir davant d'una crisi que els aclapara i els posa altres temes prioritaris sobre la taula?
Els sembla que si recolzen Catalunya, recolzarien a Convergència?
· Ens podríem preguntar perquè des de molts medis, i personalitats polítiques espanyoles ens fan arribar el missatge que els catalans som "garrepes" i poc solidaris amb les zones empobrides d' Espanya.
Aquesta asseveració a més de falsa, no té en compte el més mínim anàlisi de classe, ja que no es basa en el conflicte entre classes socials, sinó en el perillós i provocat conflicte entre territoris, com si tota Catalunya fos rica, i com si Extremadura, per posar un exemple, fos tota pobre, i no hi haguessin classes dominants.
Però, a part d'això, possiblement també hi ha en la complexitat del fet, "enveja" dels catalans?, complex d'inferioritat que es transforma en un de superioritat?.
O encara, no hi haurà una exigència de que els catalans donem més diners, a partir de recordar-nos que som "agarrats", que "només mirem la pela per nosaltres" per així augmentar el nostre complex de culpabilitat, tocar-nos la moral i estimular la nostra generositat forçada?.
Sigui el que sigui, les generacions més joves, aliades a altres de més adultes, que ens "hem atipat" de tanta manipulació, ja no estem disposats a seguir aquest joc, i anem veient que la única manera de relacionar-nos amb Espanya, és a través d'unes relacions d'igual a igual, d' Estat a Estat, que seran molt millors, així ho veiem i desitgem, que els d'ara.
· La corrua d'entitats sobiranistes, que al recer o no de partits polítics catalanistes, al voltant o no de personalitats destacades, o al costat de centres de debat, culturals, etc. Aquestes entitats s'han anat forjant en aquests darrers cinc o més anys, i han confluït en l' Assemblea Nacional Catalana, en un sorgit genial, després de superar una etapa criticada, fragmentada i potser massa personalista, donant exemple d'unitat, d'organització, de seriositat, d'eficàcia i de força popular impressionant.
Aquest fet reforça l'anàlisi de que la base del moviment és fonamentalment popular, interclassista, però format sobre tot per una bona part de les capes treballadores i mitjanes, i alguna part de l'empresariat català.
· El gir que ha fet CIU, sobre tot CDC, d'apostar per l' estat propi.
Tots aquests fets ho han propiciat però també els posicionaments de personalitats com la de Jordi Pujol, i les dels darrers governs de CIU.
Crec que ens equivocaríem si penséssim que CDC Artur Mas lidera el moviment, com sembla que alguns sectors del PSC i d' ICV i EUIA així ho analitzen, el que els dificulta fer una aposta transparent pel procés, a partir d'un cert i visceral anti-convergentisme i d'una anàlisi que crec simplista de que CIU és un partir burgés o de dretes.
CIU és un aglomerat molt més complex, al meu entendre, on hi participen gent de diferents capes socials, s'hi mouen persones amb sensibilitat social, i fins i tot socialdemòcrates.
I encara que el seu programa sigui de centre-dreta, no veig convenient pel país, una irracionalitat en contra de tal partit, més aviat em sembla necessària una aliança pactada de partits de diferent signe en l'eix esquerra-dreta, per tirar endavant el país.
· La posició del govern del PP, alentida, sense resposta, repetint sempre el mateix: "diàleg i Constitució", però no posant dates, ni fent propostes concretes, alternatives.
No es veu que el moviment popular catalanista hagi perdut els estreps, tenim paciència, actuem amb pau, serenor i alegria, però sí que volem camí traçat.
No volem allargaments indeguts del tema.
Volem consulta perquè el poble es manifesti.
A vegades he pensat que aquesta posició del govern PP, que no se si és poc intel·ligent, o procedeix d'una profunda ignorància del nostre poble, o d'unes anàlisis antiquades del que som, però que va augmentant el nombre d'independentistes, no sigui fruit d'un pacte tàcit-potser inconscient-entre CIU i PP perquè tots ja veuen que el millor per Espanya i Catalunya és la secessió i tots ja s'hi preparen (?).
Potser una broma, però a vegades sembla que estiguin d'acord, paradoxalment, contraposant posicions, ja que l'efecte és el mateix: més independentisme.
Tot aquest moviment únic, cada vegada més, ens "obliga" a tots a prendre posició.
S'està posant a primer pla en les taules dels bars, als busos, al metro, en les converses i sopars familiars i d'amics, en els llocs de treball, al carrer.
Possiblement aquesta "dominància" del tema no solament posa nerviosos al govern del PP, i als partits no independentistes, sinó també a gent senzilla, que li sembla que ara "toca a parlar d'això" i la "imposició del debat a nivell tant extens" pot "molestar" i sentir que és un debat imposat.
Ho comprenc, sobre tot si a algú, per diferents raons psicològiques, de la història personal, familiar, cultural o ideològica li costa canviar.
Ara bé molta gent en poc temps ha fet el canvi i sociològicament és normal que molta gent s'hi apunti perquè la majoria s'hi va apuntant.
Els fets dominants són això, canvi de majories, encara que s'hi apunten persones en les que la seva convicció és fluixa.
És una de les debilitats de tots els moviments socials.
(1) Entre altres especialment: Partit Nacjonalista Republicà, Unió Catalanista, Partit Republicà Demòcrata Federal, Centre Català, Centre Nacional Català, Centre Nacionalista Català, Federació Democràtica nacionalista, Esquerra Catalanista, Centre Nacionalista Republicà, Unió Federal Nacionalista Republicana, Bloc Republicà Autonomista, Partir Republicà Català, Federació Democràtica Nacionalista, Acció Republicana de Catalunya, Partit Socialista Revolucionari de Catalunya, Unió Socialista de Catalunya, Confederació Nacional del Treball, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, Partit Català Proletari, Partit Comunista Català, Estat Català, Esquerra republicana, Partir Socialista Unificat de Catalunya, Bloc Obrer i Camperol, Partir Obrer d' Unificació Marxista, Unió de Rabassaires,...
(2) Entre molts d'altres persones com Joan Baptista Guardiola, Abdó Terrades, Narcís Monturiol, Baldomer Lostau, Pi i Margall,, Josep Anselm Clavé, Josep Narcís Roca i Ferreras, Josep Maria Vallés i Ribot, Josep Coroleu, Sebastià Farnés, Domènech Martí i Julià, Valentí Almirall Francesc Macià, Manuel Serra i Moret, Rafael Campalans, Ramon Pla i Armengol, Josep Comaposada, Antoni Rovira i Virgili, Eduard Xalabarder, Daniel Cardona, Francesc Layret, Gabriel Alomar, Jaume Carner, Joaquim LLuhí i Rissech, Ildefons Sunyol, Lluis Domènech i Muntaner, Joan Ventosa i Clavell, Laureà Dalmau, Santiago Gubern, Albert Bastardas, Pere Coromines, David Ferrer, Claudi Ametlla, Antoni Sunyol, Xavier Gambús, Marcel·lí Domingo, Angel Samblancat, Agustí Pi i Sunyer, Alfred Perenya, Humbert Torres, Joan Peiró, Salvador Seguí, Lluís Companys, Ramon Aguiló, Enric Arderiu, Pere Màrtir Rossell i Vilar, Leandre Cervera, Josep Conangla, Josep Recasens, Jaume Aiguader, Macià Mallol, Joan LLuhí i Vallescà, Joan Casanovas, Anotni maria Sbert, Mar-Aureli Vila, Joan Comorera, Joaquim Maurin, Andreu Nin, Jordi Arquer, Pere Bonet, Victor Colomer, Jaume Miravitlles, Josep Tarradellas, Pere Comas, Antoni Xirau, Joan Casanellas, Josep Rovira, Josep Pallach, Enric Brufau, Joan Aleu, Joan Raventós, Gregorio Lopez Raimundo, José Antonio González Casanova, Alfonso Carlos Comín, Pasqual Maragall, Isidre Molas,...
(3) Partits, grups i grupets, tertúlies, Centres catalans, com foren a tall d'exemple, sobre tot: Associació Democràtica Popular de Catalunya, CNT; PSUC, FNC (Front nacional de Catalunya), PSAN (Partir Socialista d' Alliberament nacional), Front Obrer català, Moviment Socialista de Catalunya, Partit Socialista-Reagrupament, Convergència Socialista de Catalunya, PTE (Partir del Treball d' Espanya), ERC, Estat Català, BEAN, i els sindicats CCOO, USO, UGT, l' Assembla de Catalunya, i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya. |
Son frequents es casi en qué a compdar deth refús o non-resolucion sus era renda garantida de ciutadania s'entre en ua ròda que derive en situacions grèus de praubesa energetica e pèrta d'abitatge
Eth Sindic de Grèuges de Catalonha (Proòm dera Val) a recebut pendent er an 2018 un totau de 10.495 queishes procedentes de 14.000 persones, atengut que bères ues son collectives.
Pendent era audiéncia mantenguda damb eth president deth Parlament, Rafael Ribó a exprimit era sua preocupacion pera inestabilitat politica que s'a viscut en Catalonha pendent er an 2018, agravada per entratge de mesures obstaculizadores e intervencionistes que n'an dificultat era governabilitat.
Son frequents es casi en qué a compdar deth refús o non-resolucion sus era renda garantida de ciutadania s'entre en ua ròda que derive en situacions grèus de praubesa energetica e pèrta d'abitatge.
De hèt, era majoria de queishes en aguesti encastres an estat presentades per hemnes.
Eth proòm dera val, Rafael Ribó, a arregraït era bona predisposicion e actitud collaboradora des administracions pendent tot eth mandat e a demanat a totes es institucions catalanes qu'establisquen coma rèptes prioritaris entath futur era luta contra era inegalitat sociau e economica, era consideracion der abitatge coma dret fonamentau, e non solament coma objècte economic, e era igualtat d'oportunitats en educacion.
Ar inici deth sòn prumèr mandat, eth Sindic ère ua institucion desconeishuda entà bona part dera ciutadania catalana.
Ath delà dera projeccion, eth Sindic s'auie fixat coma objectiu destacar era utilitat deth servici que preste.
Actuacions destacades per matèries
Es donades de 2018 presenten un increment deth numerò d'intervencions de dus encastres particularament considerables. |
El líder ultradret Jair Bolsonaro s'ha convertit en el nou president del Brasil, en una cerimnia d'investidura que ha tingut lloc aquest dimarts al Congrés Nacional, a Brasília, enmig d'una gran expectació internacional per les polmiques mesures anunciades en campanya electoral.
El president del Parlament, Eunicio Oliveira, ha declarat oficialment a Bolsonaro i a Hamilton Mourao president i vicepresident del Brasil, respectivament, entre l'1 de gener de 2019 i el 31 de desembre de 2022, segons informa la premsa local.
Bolsonaro pronunciar ara un discurs davant els legisladors al que després seguir un altre dirigit a la nació des del Palau de Planalto, seu del Govern.
Poc abans que comenés la presa de possessió, ha publicat un vídeo en xarxes socials en el qual ha demanat als brasilers que l'ajudin a "canviar el destí del Brasil".
Una vegada conclosos els discursos, designar als seus 22 ministres, els noms dels quals ha anat avanant aquestes setmanes per xarxes socials, i donar una recepció oficial al Palau d'Itamaraty, on s'ubica el Ministeri d'Exteriors, per als mandataris internacionals.
Milers de persones s'han congregat als voltants del Congrés Nacional per expressar el seu suport al nou president.
Uns 12.000 militars i policies s'han desplegat als carrers de Brasília per garantir la seguretat durant la jornada.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'agressor evoluciona favorablement de la pallissa que li van donar els amics de la víctima i passarà a planta les properes hores
Girona.-El jove de 17 anys apunyalat a Girona es troba estable dins la gravetat després de passar per quiròfan.
Els metges de l'hospital Josep Trueta el van haver d'operar arran de les ganivetades que va rebre a la zona de l'estómac i el fetge.
En les properes hores, el menor ingressarà a la unitat de semicrítics.
Pel què fa a l'agressor, aquest evoluciona favorablement de la pallissa que li van donar els amics de la víctima.
El noi, que té 21 anys, es troba ara en observació, pendent d'ingressar a planta en les properes hores.
L'atac i la posterior baralla que va acabar amb tots dos a l'hospital, i tres joves més detinguts per lesions, va tenir lloc a primera hora de la tarda a tocar del parc Central.
L'agressor va enfonsar un ganivet de grans dimensions a l'abdomen de la víctima després d'identificar-lo com el lladre que li havia robat el mòbil feia uns dies.
Els fets van tenir lloc cap a un quart de tres de la tarda a la confluència dels carrers Ibèria i bisbe Sivilla, molt a prop de l'estació de tren.
El menor, un jove marroquí de 17 anys que està intern al centre d'acollida Mas Garriga, es trobava a la zona amb un grup de joves.Va ser llavors quan l'agressor va passar pel lloc i el va reconèixer com el lladre que, feia pocs dies, li havia robat el mòbil.
Aquest jove, que té 21 anys i antecedents per abusos sexuals, va treure un ganivet de grans dimensions, va atacar el menor i li va assestar punyalades a la zona de l'estómac i el fetge.Va ser llavors quan l'atac va derivar en una baralla.
Els amics de la víctima van encerclar l'agressor i el van agredir i colpejar amb violència.
La batussa va mobilitzar diverses dotacions dels Mossos d'Esquadra, la Policia Municipal i també efectius del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM).
Víctima i agressor van ser traslladats amb ambulància a l'hospital Josep Trueta.
Allà, els metges van haver d'intervenir d'urgència al menor, arran de les ferides provocades per l'apunyalament.
Després de passar per quiròfan, el jove de 17 anys es troba estable dins la gravetat i en les properes hores pujarà a la unitat de semicrítics, on quedarà ingressat.Pel què fa a l'agressor, aquest també evoluciona favorablement i s'està recuperant de la pallissa.
El noi es troba ara en observació, pendent d'ingressar a planta en les properes hores.
Pendents de detenir-loDe moment, els Mossos d'Esquadra encara no han llegit els drets a l'agressor, tot i que ho acabaran fent.
Tot dependrà del moment en què el seu estat de salut millori, perquè serà aleshores quan la policia el detindrà per l'apunyalament.
Tot i això, l'atac i la posterior baralla ja ha comportat tres arrestos.
En concret, els d'uns nois de18, 20 i 24 anys, tots de procedència marroquina.
Formen part del grup d'amics de la víctima, i els Mossos d'Esquadra els van detenir ahir mateix per un delicte de lesions, després de comprovar que havien pres part activa a la pallissa que va rebre l'agressor.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Joaquim Calatayud, que també és president del Consell Comarcal, havia de comparèixer aquest dimecres als jutjats de Reus, però el judici s'ha posposat a primers d'octubre
Joaquim Calatayud, en una imatge d'arxiu
L'alcalde de les Borges del Camp, Joaquim Calatayud, haurà de comparèixer als jutjats de Reus els dies 3 i 4 d'octubre per respondre per un suposat delicte contra el medi ambient.
Se l'acusa de vessar aigües residuals del poble sense depurar a la riera d'Alforja.
Segons l'entitat denunciant, la Plataforma el Freixe, aquests abocaments van contaminar diversos aqüífers.
Aquest dimecres s'havia de celebrar la vista, però la fiscal ha modificat l'agenda en constatar que el judici s'allargaria dos dies, i la vista ha quedat posposada fins a primers d'octubre.
En declaracions a l'ACN, l'alcalde convergent recorda que els abocaments d'aigües a les rieres és una pràctica habitual en municipis petits que no disposen de depuradora i no els queda altre remei.
Calatayud s'enfronta a deu mesos de presó, multa de 3.600 euros i inhabilitació durant un any i mig per a qualsevol càrrec públic.
"Ho visc amb la màxima tranquil·litat, no tinc ni mitjans ni maneres per solucionar aquesta problemàtica", ha afirmat el batlle convergent, remetent la responsabilitat i la competència que li pertoca afrontar al Govern.
Les Borges del Camp està pendent des de fa sis anys que es posi en funcionament la depuradora, ja acabada, a l'espera d'un modificat del projecte.
"Porto sis anys suplicant que l'ACA aporti els 300.000 euros que falten i acabin la depuradora, però el miracle no es produeix, espero que pugui ser aquest 2016", ha retret l'alcalde.
"Si potser hi ha un 50% de municipis de Catalunya que no deuen tenir depurada i se'ns denunciés a tots, els jutjats quedarien col·lapsats per alcaldes imputats", ha manifestat.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Si un alcalde no s'estima el medi ambient més proper, no s'estima la nostra terra i no es capaç de trobar solucions: que plegui!
En lloc de gaudir d'uns sous molt per damunt de la mitjana dels seus veïns potser que dediquin una part a millorar l'entorn i la vida futura d'un futur estat català.
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Un dels tallers que hem fet cada dijous del mes de juliol ha estat el de teatre.
Aquí teniu alguns dels vídeos de les diverses representacions que han fet els alumnes.
A part de fer els cursos intensius d'estiu, cada dijous hem aturat les classes i hem fet tallers de llengua: d'enigmes, de jocs, de cançons i de teatre.
Ha estat una manera lúdica i divertida de sortir de la rutina de les classes i aprendre català passant una bona estona.
L' Estiu jove, a l'Hospitalet, és una experiència que us farà gaudir de la ciutat amb diferents propostes que combinen oci i cultura.
Aquesta és una nova proposta que ofereix la ciutat i, des de la secció del blog L'Hospitalet a la fresca, us en volem fer cinc cèntims.
Un any més arriba la programació de l' Estiu jove i, des de diverses entitats i associacions de la ciutat, es vol omplir els mesos de juny i juliol d'una àmplia oferta d'oci i cultura per a tots els públics!
Destaquem les activitats que es duen a terme a l'espai Can Chill Out; Acció teatral: l'escenari al carrer, a la Florida; i el Torneig de poesia en directe de l'Hospitalet (Slham Poetry), a més de Tai-txí al parc.
Descobriu el millor espai per gaudir de les nits de juliol a l'aire lliure, amb discjòqueis punxant música ambient.
Dies: 19 i 20 de juliol, a partir de les 19 h
Esteu convidats a gaudir d'una nit de poesia a l'aire lliure.
Dies: 15, 16, 17 i 18 de juliol, al parc de l'Alhambra i 22, 23, 24 i 25 de juliol, al parc de la Torrassa.
Horari: els dilluns i dimecres, de 9.30 a 11 h; els dimarts i dijous, de 19.30 a 21 h
Només cal ser jove d'esperit per viure l' Estiu jove a l'Hospitalet!
Ara que s'acosta l'hivern, hem decidit posar una cançó que recorda molt l'estiu, que és una època que de segur que a tots ens agrada.
Així, quan l'escoltem, el podem tenir ben present.
La cançó es diu "En un sol instant" i és del grup High Times.
Quines cançons coneixeu en català?
Us animem a deixar-nos comentaris amb les vostres recomanacions musicals!
Un any més ha arribat el moment de desitjar-vos un bon estiu.
Durant els mesos de juliol i agost el bloc quedarà sense actualitzar.
No obstant això, tornarem a principis de setembre.
Mentrestant, ens podeu explicar si progresseu amb la llengua, si heu après alguna cosa interessant, si heu llegit algun llibre o si heu fet algun curs al juliol.
Tots els vostres comentaris seran molt ben rebuts!
Des d'aquí també us convidem a conèixer casa nostra, animeu-vos a sortir de la ciutat, hi ha lloc propers fantàstics!
Ara sí: alumnes, professors, visitants... esperem que passeu unes molt bones vacances d'estiu.
Ens tornarem a trobar al setembre! |
Aquest estiu Protecció Civil de la Generalitat ha facilitat fins al moment unes 35.000 polseres d'identificació per a infants que incorporen les dades de localització dels familiars o responsables en cas que es perdin.
Aquestes polseres es distribueixen a través d'ajuntaments, associacions de voluntaris i altres entitats a partir de les peticions que fan els diferents ens locals on s'organitzen esdeveniments amb gran afluència de públic.
Gràcies a aquestes polseres, si el menor es perd i no sap o no recorda el telèfon dels seus pares, els agents de seguretat o qualsevol persona que el trobi pot trucar al telèfon que hi ha anotat a la polsera i així facilitar el retrobament entre els pares i el nen.
Segons dades del Departament d'Interior, fins ara s'han repartit polseres als ajuntaments de Ripoll i Calonge a les comarques gironines, i Sant Cugat del Vallès, Viladecans, Molins de Rei, Cornellà de Llobregat i Mollet del Vallès; a les associacions de voluntaris de protecció civil de Calafell, Cardedeu, Martorell, la Garriga, Breda i Vilafranca del Penedès; al Consell Comarcal de la Segarra, i a entitats com l'Associació per a la inclusió de les persones amb Trastorn de l'Espectre Autista Aprenem i a la llar Residència el Sopluig de la Fundació Estany. |
El democratacristià Josep Antoni Duran, que ha presentat aquest dissabte la seva renúncia com a president del comitè de govern d'Unió, ha estat al capdavant del partit durant quasi 29 anys.
Nascut a Alcampell (Osca), a la Franja de Ponent, el 1952, està llicenciat en Dret, casat i amb tres filles i va ingressar a Unió Democràtica de Catalunya el 1974, i va ser tres anys després el primer president d'Unió de Joves.
Del 1982 al 1983 va ser president del comitè de govern d'Unió, càrrec que va reprendre el 1987 fins que aquest dissabte ha presentat la seva renúncia, i el seu relleu sortirà del congrés del partit a l'abril.
El seu primer càrrec polític va ser regidor de l'Ajuntament de Lleida, on va ser tinent d'alcalde, i entre el 1982 i el 1990 va ser diputat al Congrés dels Diputats, i va ser elegit eurodiputat en representació de les Corts.
El 1999 es va presentar a les llistes del Parlament de Catalunya i va ser diputat fins al 2004, i va ser entre 1999 i 2001 conseller de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat.
El 2004 va encapçalar la llista de CiU al Congrés, que va repetir en les dues següents legislatures, i en aquests anys ha estat el portaveu del grup parlamentari i president de la Comissió d'Exteriors.
Després de convertir-se en federació, va ser secretari general de CiU fins al juliol de 2014, quan va cedir el lloc a Ramon Espadaler, i entre el 2011 i el 2014 va ser president de la representació de la Generalitat a la comissió bilateral Estat-Generalitat.
El juny de 2015 es va trencar la federació de CiU, i Duran es va presentar en solitari com a Unió a les eleccions del 20 de desembre, en què no va obtenir representació.
Entre les distincions que ha rebut hi ha la de Gran Oficial de l'Ordre al Mèrit de la República Catalana, l'Ordre Bernado O'Higgins, la Gran Cruz de Isabel la Catòlica, la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil, la Presidència d'Honor de la Cambra de Comerç de Xile, i ha publicat llibres com 'Cartes de navegació', 'La política a diari' i 'Catalunya i l'Espanya plurinacional'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Introdueix el nom d'usuari o l'adrça de correu electrònic.
Rebràs un missatge amb les instruccions necessàries per restablir la contrasenya.
Nom d'usuari o adreça de correu electrònica |
Aquest dimecres, 30 d'octubre, es torna a reunir el Consell Supervisor.
En aquesta reunió s'incorpora com a nou membre la Dra.
M. Teresa Cabré i Castellví, que exercirà la presidència en funcions del Consell Supervisor en substitució d'Albert Jané.
En aquesta reunió es continuarà treballant en la fixació de termes de l'àmbit de la ciberseguretat.
Es revisaran, en primer lloc, les decisions acordades provisionalment en la reunió anterior i s'estudiaran termes nous del mateix sector.
Assistirà a la reunió, com a especialista extern, Santi Romeu, del CESICAT (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya), expert en ciberseguretat:
Els termes que s'estudiaran són, concretament, els següents:
cryptojacking: Atac consistent a utilitzar il·legalment la capacitat de càlcul computacional d'un dispositiu aliè per a fer cryptomining i obtenir beneficis econòmics sense el consentiment de la víctima.
domini doppelgänger: Domini creat amb finalitats malicioses que s'escriu pràcticament igual que un altre de legítim però sense el punt que separa el subdomini i el domini.
Exposició involuntària de la informació d'un ordinador, un servidor o una base de dades a persones no autoritzades, que pot donar lloc a robatoris de dades.
overlay: Atac que consisteix a crear una interfície gràfica falsa i a superposar-la a aplicacions legítimes, amb l'objectiu d'enganyar els usuaris i induir-los a introduir dades personals o credencials que arriben directament a l'atacant.
payload: Codi d'un programari maliciós preparat per a dur a terme un atac.
pulse wave DDoS attack: Atac de denegació de servei distribuït que consisteix a enviar ràfegues d'informació en intervals curts de gran intensitat.
shoulder surfing: Atac que consisteix a observar algú mentre insereix les seves credencials d'accés o de pagament per memoritzar-les i fer-les servir de manera fraudulenta més endavant.
tailgating: Acció d'entrar de manera clandestina en una àrea restringida aprofitant que hi entra algú altre que hi té accés autoritzat, sovint esquitllant-se darrere de la persona amb accés o barrejant-se en un grup de gent.
text bombing: Atac de denegació de servei que consisteix a enviar un flux continuat de missatges de text a un telèfon mòbil a una velocitat més alta de la que és possible atendre, amb l'objectiu de col·lapsar el dispositiu, causar molèsties o captar l'atenció de la víctima.
text bomb: Missatge de text concebut per provocar un mal funcionament o el bloqueig del dispositiu receptor.
altcoin: Criptomoneda creada a partir d'una variant del codi font del bitcoin.
cryptomining: Procés de validació de transaccions de criptomonedes basat en la resolució d'un càlcul matemàtic complex que requereix els recursos computacionals d'un miner.
miner: Sistema informàtic que executa operacions de cryptomining per a validar les transaccions en el sistema de cadena de blocs d'una criptomoneda.
cryptowallet: Eina informàtica que permet custodiar i gestionar un compte personal en què s'emmagatzemen criptomonedes.
hot wallet: Cryptowallet connectat permanentment a internet i, per tant, a la xarxa de la ca-dena de blocs.
cold wallet: Cryptowallet que no està connectat a internet i, per tant, tampoc a la xarxa de la cadena de blocs, que permet evitar atacs informàtics i prevenir altres riscos.
whale: Persona o entitat inversora que disposa d'una gran quantitat de criptomonedes i té capacitat per a manipular el mercat.
Aquest dimecres també s'acabarà de revisar el document Criteris per a la representació de la variació geolingüística, en què el Consell Supervisor treballa des de fa dies.
Aquests criteris tenen la voluntat d'oferir unes pautes de representació de la variació dialectal en les fitxes terminològiques, amb la intenció de fer més informatives, més inclusives i més adaptades a la realitat territorial les fitxes dels termes.
Si teniu interès a conèixer més detalls sobre algun d'aquests temes, o si sou expert en les matèries objecte d'estudi, i voleu fer-nos arribar la vostra opinió, poseu-vos en contacte amb nosaltres.
El Consell Supervisor és l'òrgan encarregat de la fixació de la terminologia en llengua catalana, integrat per membres designats per l'Institut d'Estudis Catalans i membres del TERMCAT. |
La tardor del 2008, un empleat de banca, Hervé Falciani, va aconseguir treure del banc HSBC Private Bank de Ginebra dades dels seus clients.
D'aquesta manera va precipitar el final del secret bancari a Suïssa, un final que té conseqüències a tot el món, tal com vol demostrar La llista Falciani, documental de coproducció europea que aquesta nit estrena a la televisió el programa Sense ficció (TV-3, 21.55 h).
La llista Falciani explica per què i de quina manera aquest treballador de l'HSBC Private Bank crea un directori amb informació sobre els clients del banc.
Això li fa conèixer com l'HSCB ajuda alguns clients a amagar els seus diners i a esborrar el rastre de l'ocultació del seu patrimoni.
Falciani veu amb els seus propis ulls proves de casos d'evasió fiscal que pugen a milers de milions d'euros.
Es diu que a Suïssa hi ha dipositat un terç dels impostos defraudats a tot el món.
Falciani's tax bomb (títol original del documental) és la història del final dels comptes bancaris secrets i l'evasió fiscal descoberta arran del robatori de dades corresponents a 130.000 comptes protegits, de ciutadans de 180 països diferents, que van arribar a les mans dels governs afectats.
En menys d'una dècada i a l'ombra de la crisi econòmica, aquesta filtració ha canviat les regles del joc.
L'accés directe a Hervé Falciani i les entrevistes amb personatges rellevants d'Europa i dels Estats Units tracen, a una escala mai vista fins ara, tota la història d'un escàndol bancari.
Aquesta producció, en què han participat Gebrueder Beetz Filmproduktion (Berlín), Polar Star Films, i les televisions TVC (Catalunya), SWR / ARD (Alemanya), ART (Alemanya / França), TVE (Espanya), RTS i SRF (Suïssa), DR (Dinamarca), SVT (Suècia), YLE (Finlàndia) i TG4 (Irlanda), va inaugurar la 18a edició del festival DocsBarcelona 2015, el 27 de maig passat. |
Commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa (1892-2017)
El 15 de març de 1891 s'havia constituït a Barcelona la Unió Catalanista, una entitat apolítica que volia aplegar les diverses agrupacions, publicacions i personalitats de amb sensibilitat catalanista de tot Catalunya que a finals del segle XIX mantenien una actuació totalment independent.
En aquell mateix acte, es va encarregar a Àngel Guimerà i Jorge, a Josep Coroleu i Inglada, a Ramon Picó i Campanar, a Joan Josep Permanyer i Ayats i a Antoni Aulèstia i Pijoan que elaboressin un projecte de futura constitució regionalista per a Catalunya.
El document, que es coneixia amb el nom de Projecte de Bases per a la Constitució Regional Catalana va ser discutit i aprovat pels delegats de la Unió Catalanista que es van reunir al saló de sessions de l' Ajuntament de Manresa els dies 25, 26 i 27 de març de 1892.
Com que el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana era massa llarg, i com que la Unió Catalanista va tenir molt èxit en el seu objectiu d'aglutinar el catalanisme de l'època, el document es va conèixer des d'aleshores com les Bases de Manresa.
Però què són i què diuen exactament les Bases de Manresa?
Doncs el document de les Bases reuneixen el contingut que hauria de tenir una constitució catalanista de caire regionalista en el context polític espanyol de la Restauració borbònica.
El seu contingut exacte, seguint l'ortografia que es feia servir a l'època, és el següent:
e) Las relacions econòmicas d'Espanya ab los demés paíssos, y en conseqüencia, la fixació dels aranzels y'l ram d'Aduanas.
d) La construcció y conservació de carreteras, ferrocarrils, canals y ports que sían d'interès general.
e) La resolució de totas las qüestions y conflictes inter-regionals.
BASE 2.a— En la part dogmática de la constitució regional catalana's mantindrá'l temperament expansiu de nostra llegislació antiga, reformant, pera posarlas d'acort ab las novas necessitats, las sabias disposicions que conté respecte dels drets y llibertat dels ciutadans.
També deurán ésser desempenyats per catalans los cárrechs militars que importen jurisdicció.
BASE 5.a— La divisió territorial sobre la que's desenrotlla la gradació gèrárquica dels poders guvernatiu, administratiu y judicial, tindrá per fonament la comarca natural y'l municipi.
BASE 9.a— Exercirán lo poder executiu cinch ò set alts funcionaris nombrats per las Corts, los qui estarán al davant dels diversos rams de la administració regional.
Pera la elecció dels cárrechs municipals se seguirá'l meteix sistema de representació per classes adoptat pera la formació de las Corts.
BASE 12.a— Catalunya contribuhirá á la formació del exèrcit permanent de mar y terra per medi de voluntaris, ò bé d'una compensació en diners prèviament convinguda com abans de 1845.
S'establirá ab organisació regional la reserva, á la que quedarán subgectes tots los minyons d'una edat determinada.
BASE 14.a— En la encunyació de la moneda; Catalunya deurá subgectarse als tipos unitaris en que convingan las regions yls tractats internacionals de Unió monetaria, essent lo curs de la moneda catalana, com la de las demés regions, obligatori en tota Espanya.
BASE 16.a— La Constitució catalana y'ls drets dels catalans estarán baix la salvaguardia del poder executiu catalá, y qualsevol ciutadá podrá deduhir demanda davant dels tribunals contra'ls funcionaris que la infringexin.
Se reformará la llegislació civil de Catalunya prenent per base son estat anterior al dret de Nova Planta y las novas necessitats de la civilisació catalana. |
Les pràctiques professionals són un pont entre el món universitari i el professional que et permet entrar en contacte amb la teva futura feina mentre estàs estudiant.
Són una molt bona oportunitat per aplicar els conceptes que has après a l'aula i adquirir les habilitats necessàries per adaptar-te amb èxit al mercat laboral.
A la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona trobaràs dos tipus de pràctiques: les curriculars (o obligatòries) i les extracurriculars (o voluntàries).
Es fa un seguiment personalitzat de totes les pràctiques per assegurar que es compleixen els objectius fixats pel que fa a les tasques que s'han de fer, l'aprenentatge, l'assimilació de coneixements i l'adquisició de competències.
Si vols fer pràctiques professionals o tens algun dubte sobre el tema, pots posar-te en contacte amb el coordinador de pràctiques del teu grau.
No perdis ni un minut: el teu futur professional t'espera!
© 2020 Universitat Internacional de Catalunya |
Carta als grups polítics que concorren a les eleccions de diumenge a Barcelona per fer-los saber les reivindicacions dels treballadors i les treballadores
La secció sindical de la UGT – IMEB/Consorci va fer arribar ahir una carta a l'Ajuntament de Barcelona i a tots els grups polítics que concorren a les eleccions del 24 de maig.
En aquesta carta els demana la millora de les condicions laborals del personal de les escoles bressol.
Els companys de l'IMEB denuncien també una progressiva desvalorització de la tasca d'uns professionals que treballen en una etapa educativa clau en el desenvolupament dels nostres infants.
Us fem arribar la realitat del col•lectiu d'educadors i educadores de les escoles bressol per fer-vos coneixedors i coneixedores del nostre descontent a causa del salari que actualment paga l'Ajuntament a les escoles bressols municipals de gestió externalitzada de Barcelona.
Creiem que els seus sous són tan limitats que provoquen alguns efectes negatius que procedirem a anomenar:
En conclusió, és de vital importància invertir en la primera infància i que l'Ajuntament de Barcelona comprengui la situació actual, que no és fàcil per a ningú.
Seria equitatiu demanar un increment salarial i millores en les condicions laborals per a tots i totes els professionals de la petita infància, tal i com ja realitzen des de fa anys altres ajuntaments de Catalunya amb d'altres escoles bressols externalitzades.
Els donem les gràcies pel seu temps. |
Ja fa temps que penso que Miquel Puig és l'opinador referent d'aquells que busquem claredat i sentit comú a l'hora de posicionar-nos davant el dia a dia dels esdeveniments político-socials.
Per altra banda és un economista de prestigi que té molt treballat com ha de ser un país d'aquesta Europa que es vol erigir en garant de l'estat de dret i de l'estat del benestar.
En aquest sentit també és un home polèmic perquè, lluny de partidismes i de seguir els esquemes tradicionals d'anàlisi i diagnosi -d'una situació determinada i/o d'unes dades determinades per tal de plantejar les seves tesis-, agafa referents menys convencionals.
L'eix dreta-esquerra ja no li serveix ni de punt de partida per a diagnosticar ni per valorar si un país ha fet bé o no les coses en política econòmica.
La decència, tal i com ell l'anomena.
Ja no es tracta de ser de dretes o d'esquerres i menys quan l'esquerra o, més ben dit, la socialdemocràcia europea ha renunciat al seu objectiu principal: la defensa del treballador i del contracte social.
Miquel Puig ho mira en termes de decència.
Té clar que ser més socialista o més capitalista NO vol dir ser més o menys decent.
I, en aquest sentit, qüestiona l'esquerra que defensa populísticament la renda mínima garantida com solució, propiciant, així, l'existència de "persones subvencionades".
Qüestiona, doncs, els partits socialistes del nostre entorn que han passat de defensar el contracte social i els drets dels treballadors, a defensar el contracte de la ciutadania (que és el dret a ser retribuïts pel fet de ser ciutadans).
També té clar que són la socialdemocràcia i la democràcia cristiana qui han fet Europa.
Malgrat tot, diu, el millor lloc del món per viure.
I defensa que és entre aquest dos eixos polítics i socials que hauríem de bastir la nova Europa del XXI, lliurant-la de la corrupció i ampliant-la en decència; o sigui, redistribuint la riquesa, fent una societat més equitativa i evitant bosses de persones subvencionades; amb ciutadans que treballen en benefici propi i en benefici de tots alhora.
Aquest és un debat necessari que s'ha de fer a partir de la conjuntura social del moment en cada lloc.
Per exemple, a Catalunya tenim una baixa taxa de natalitat, una gran quantitat de titulats universitaris, una tradició industrial que encara dura i que aporta productivitat i un turisme que va molt bé.
Doncs hem d'analitzar, a partir d'aquests paràmetres, com superem l'atur i com augmentem els salaris i crec que aposta per un augment del salari mínim abans d'acomodar-nos en el temps en una renda garantida, les conseqüències de la qual no aporten la millora en equitat, en decència...
A risc d'equivocar-me, crec que això és el que fa en Miquel Puig en els seus llibres i els seus articles de l'Ara i La Vanguardia; i en les seves tertúlies de TV de Catalunya i de Catalunya Ràdio.
I jo m'hi sento còmoda en aquesta línia de pensament i de debat.
L'altre dia, en la seva conferència al Foment Vilanoví -organitzada pel PDeCAT local- ens va donar la seva visió sobre el procés i economia.
Des del seu punt de vista, la inestabilitat política provocada pel procés no ha generat problemes econòmics al país en contra de pronòstics que profetitzaven catàstrofes, com els del Sr.
Coscubiela i/o les maquillades informacions del Sr.
Ens esperonava a continuar creient en nosaltres mateixos i a convèncer-nos de què ho podem fer millor; perquè hem de poder prometre un país millor, deia.
Només així podrem aconseguir tenir un més ampli mandat popular (ara sí, el necessari) per a fer un país millor; perquè, per altra banda, tenim allò que cal per a poder-lo fer.
El procés no serà "exprés" –ja no ho és- però sí que pot ésser "low cost", afirmava.
En Carles Campuzano -que va estar a la taula de convidat especial per a dir-hi la seva- demanava als experts que continuessin treballant per tal de poder evidenciar quins són els costos de la no independència.
Sembla que els costos de la independència es poden assumir; per tant, ara, cal saber quins són els costos de la no independència per així aconseguir aquesta base una mica més àmplia que ens cal per legitimar, sense dubtes, el mandat de fer aquest país millor.
I va quedar clar que no és perquè siguem millors, sinó perquè ens volem millors.
Volem més equitat, volem més justícia, volem més democràcia...; ara, però, sobretot, cal guanyar la partida de la democràcia, perquè la democràcia està en joc.
En Miquel Puig, que no és home de fer volar coloms, sinó de sensatesa i prudència, ens va dir l'última paraula de la xerrada que no és més que la seva intuïció a partir de la seva expertesa: "Estem guanyant... estem guanyant".
Gràcies, Miquel Puig i gràcies, Carles Campuzano, pel vostre compromís.
Opinions dels associats PDeCAt de Vilanova
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
MEMÒRIA DE LA RESISTÈNCIA ANTIFRANQUISTA
A París és on va establir l'ambaixada ' ad hoc' de la Catalunya clandestina
Pere Fages va impulsar moltes sales d'art i assaig i va ser secretari de Carrillo.
A la imatge, dret en un sala als anys 70. / FILMOTECA DE CATALUNYA
P ere Ignasi Fages Mir (1942-2012) va ser el gran ambaixador de l'Assemblea de Catalunya.
Des de l'exili de París, aprofitant els seus enormes recursos intel·lectuals, la seva simpatia empàtica de personatge afrancesadament charmant i els seus contactes professionals i polítics, les reivindicacions catalanes es van fer un espai en la premsa internacional.
Fill de l'escriptor Carles Fages de Climent, procedia d'una família empordanesa il·lustrada.
Va estudiar dret i periodisme i va excel·lir en el món del cinema, com a impulsor de les sales d'art i assaig i, anteriorment, dels cinefòrums que projectaven films censurats.
I com a productor de grans títols, com la superproducció 1492.
El guió que el té a ell com a protagonista comença amb la roda de premsa per difondre l'Assemblea de Catalunya la tarda del dia fundacional, el 7 de novembre del 1971.
Guest stars: Josep Andreu Abelló, Joan Colominas, Josep Solé Barberà i el seu amic i col·lega de tantes pantalles, Pere Portabella.
Van secundar la convocatòria les agències espanyoles i internacionals, representades per periodistes d'inequívoc compromís democràtic: Xavier Tortras, Toni Cano, Lluís Bassets, Roger Jiménez i Enric Sopena, que tenia la millor entrada a Le Monde.
Es va fugar de manera espectacular davant els nassos de la policia
L'Assemblea va ser un gol per l'escaire i amb escarni a la policia: tot l'antifranquisme en grau de dirigent reunit elaborant una plataforma democràtica i nacional mentre ells estaven ocupats protegint el príncep Joan Carles, que anava de regates, i el ministre de Governació, Tomás Garicano, estava de visita protocol·lària al Liceu, a dos-cents metres en línia recta de l'església de Sant Agustí on es va fer la magna reunió de més d'un centenar de fitxats.
L'únic cap per estirar era la roda de premsa, perquè tenien punxat el telèfon del corresponsal de Le Monde, que havia parlat amb Sopena.
Estirant aquell fil ben bé telefònic, van arribar a Fages, però Fages, que també era molt murri, els va multiplicar per dos el ridícul protagonitzant una fuga de pel·lícula, narrada en un atestat que podria signar l'inspector Clouseau sense sortir del cine.
Quan els agents de la Brigada Social el van portar a casa per a l'escorcoll preceptiu, Fages va activar el seu gos per entretenir-los, va pirar i els va tancar amb clau per fora.
Amb les presses angoixades, va rodolar per l'escala, es va trencar una mà i es va fer un esquinç al turmell, però comptava amb la sort de tenir un amagatall segur a cinquanta metres de casa: el pis de Tomàs Roig i Llop, pare de l'escriptora Montserrat Roig, que també vivia al costat.
Eren tan veïns que fins i tot podien parlar per les galeries d'un preciós pati d'illa.
Li va curar les ferides el doctor Felip Solé Sabarís, i després d'amagar-se en quatre cases diferents en dos mesos, Pere Portabella i Xavier Folch el van portar a Donostia, on militants del Partit Comunista Francès el van recollir al davant del casino Kursaal la vigília de Reis del 1972, el van fer passar la frontera amb documentació falsa i el van enviar a París.
Abans, es va regalar un tiberi a Bordeus, regat amb un Saint-Émilion.
A la capital francesa és on va establir l'ambaixada ad hoc de la Catalunya clandestina, i també feia les funcions de consolat dels que s'exiliaven o dels que pujaven a buscar llibres i discos que la dictadura prohibia, i de passada podien gaudir de la seva preuada cuina.
Fages, aleshores militant del PSUC, va esdevenir secretari de Santiago Carrillo, líder del PCE, i escrivia sucoses cròniques de llibertat al vespertí Tele/Exprés, dirigit per Manuel Ibáñez Escofet, que signava "Pere Portes", el seu nom de pila i un cognom que rimava amb el seu.
Al tornar de l'exili, el 1976, es va establir a Ordis, es va afiliar a ERC l'any 2000 i va ser fundador a l'Alt Empordà d'una ANC que va buscar referències en l'Assemblea de Catalunya.
Tres anys abans de morir, va organitzar una trobada basco-catalana al coll de Manrella per recordar el pas de la frontera del president Companys i el lehendakari Aguirre.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El periodista ens parla d'algunes de les experiències que podem trobar al seu llibre 'La volta al món en 80 maratons'
Viatjar per córrer, córrer per viatjar, viure per córrer, viure per viatjar...
Jo em considero un corredor popular, les maratons són un 'hobby' que combino amb la meva passió pels viatges
runner viatge, acumula més de 140 maratons al currículum que li han permès escriure el llibre La volta al món en 80 maratons, al més pur estil de Jules Verne.
A aquesta publicació, editada per Cossetània Edicions, comparteix amb els lectors les experiències viatgeres maratonianes
que ha viscut durant gairebé quaranta anys.
La passió i filosofia de vida han portat Alibés a conèixer els set continents.
Ha corregut maratons internacionals com la de l'Antàrtida, la de Nova
York als Estats Units, o algunes més a prop de casa com la de Girona, Bilbao o Sant
Si ha de triar entre les 12 maratons americanes en què ha participat, el periodista ho té clar: la de
Nova York és la seva preferida.
Des de l'any 2010 que no se la perd.
Assegura que és una ciutat màgica i l'ambient que hi ha és inigualable.
Fer la marató de l'Antàrtida va ser una de les experiències més meravelloses de la carrera maratoniana d'Arcadi Alibés.
Després d'uns mesos de llista d'espera, l'any 2005 va tenir l'oportunitat de fer-la per primera vegada, i no ho oblidarà mai perquè, tal com diu, " no té res a veure amb una marató convencional ".
Com hem dit Alibés ha fet La volta al món en 80 maratons, però no s'ha oblidat de les que té al costat de casa.
Sebastià són algunes de les seves preferides.
Aquí podeu recuperar l'entrevista d'Esther Muñoz a Arcadi Alibés durant el Viatja |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Crònica del trasllat de la comissió d'investigació del parlament al bressol dels autors dels atemptats
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Ripoll està glaçat i l'horitzó, enfarinat.
Potser és la primera vegada que una comissió d'investigació del Parlament de Catalunya surt de les parets del palau.
Els diputats que cerquen respostes per a explicar el com i el perquè dels atemptats de Barcelona i Cambrils escoltaran experts i veïns de Ripoll.
El batlle, Jordi Munell, diputat de JxCat, és el president de la comissió, i això ho explica tot.
Diuen que si els compareixents haguessin parlat al parlament no hauria estat igual, que calia pujar a Ripoll.
Amb el cuc de l'excepcionalitat, els diputats entren a la sala de plens del Consell Comarcal del Ripollès, presidida per un retrat de Carles Puigdemont.
Aurora Madaula, de JxCat, explica que aquest matí ha trucat a Javier Martínez, el pare del Xavi, el nen de tres anys que va morir a la Rambla.
No sabia que es feia la comissió i li ha dit que pujava, que estava disposat a venir sempre.
Els diputats i els compareixents s'asseuen els uns davant els altres, en els extrems d'una taula llarga amb forma de U.
Ripoll no és una ciutat idíl·lica i tranquil·la, la postal d'un cap de setmana d'hivern o d'unes bones vacances d'estiu.
No és exempta de problemes socials.
Elisabet Ortega, directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, diu que es troben amb els mateixos problemes que a tot arreu, en proporció als més de deu mil habitants que tenen.
Els joves de Ripoll que van perpetrar els atemptats s'havien integrat en la població: parlaven català, tenien feina, es relacionaven amb el jovent de la ciutat de tota la vida i feien coses de joves.
Això encara fa més incomprensible aquell terratrèmol d'agost.
Un terratrèmol que va tenir una zona expansiva amb efectes més durs com més a prop de l'epicentre, segons Ortega, i que es va endur tot allò que creien que coneixien fins llavors.
Els de Ripoll es van assabentar dels noms dels autors dels atemptats per les notícies.
Les famílies dels joves, també.
Núria Perpinyà, tècnica de Participació i Convivència de l'Ajuntament de Ripoll, explica que es va trobar la germana de Driss Oukabir plorant a l'escala de casa.
Li va ensenyar el mòbil: 'És el meu germà!
Perpinyà la va acompanyar al CAP perquè l'atenguessin: estava embarassada.
Aquell dia, a l'ajuntament només treballaven tres persones, la resta feia vacances.
Alguns van esbotzar els intents de preservar la privadesa dels veïns, amics i familiars.
Els vilatans estaven en estat de xoc.
'Per a la resta del món són terroristes, per a nosaltres són amics, coneguts, germans', explica Perpinyà.
I precisa que ella hi havia treballat, amb aquells nois: 'És parlar d'algú que tens dins teu.'
Es van instal·lar controls de policia a les entrades i sortides de Ripoll i, de seguida, els Mossos d'Esquadra van escorcollar nou domicilis.
Ortega continua descrivint la devastació que va deixar aquell terratrèmol inesperat en el bressol de Catalunya.
Cadascú es va atrinxerar a casa seva i va aflorar una desconfiança entre els membres de la comunitat marroquina.
Quan va fer un any dels atemptats, es publicaren notícies en què els joves de Ripoll no semblaven ser les persones que recordaven.
Més tard, amb la publicació de la segona part del sumari del cas, van transcendir unes converses telefòniques que implicaven veïns de Ripoll que semblaven saber què havia de passar.
Els joves, germans i amics, estaven integrats, es deia.
Però Ortega remarca que no els ho va preguntar mai ningú.
'Em sembla que no s'hi sentien', conclou.
El consorci ha impulsat i encapçalat un procés per a generar un debat i unes reflexions que somoguin la societat i, a la llarga, contribueixin a evitar que allò torni a passar.
Hi han implicat tècnics de molts perfils, que treballen amb gent colpida pels fets, amb veïns de la comunitat marroquina i amb veïns amb actituds xenòfobes; han reunit els partits, han mirat de donar suport a les famílies dels autors dels atemptats.
Tota aquesta feina porta Ortega a respondre la pregunta clau amb un no: malgrat les aparences, no se sentien integrats.
La directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès enumera tres disfuncions sistèmiques que n'explicarien el perquè.
Tenen relació amb el sentiment de pertinença, el principi d'equilibri i el de jerarquia: la nostra societat etiqueta i exclou, les persones han de sentir que hi ha un equilibri entre allò que donen a la societat i allò que en reben i no sempre passa, i hi ha moltes persones nouvingudes amb alts nivells de coneixement que fan feines que només assumeixen els autòctons amb baixa formació.
En pensen les causes, però Ortega assegura que ja no treballen a partir de la raó.
Quan ho feien no superaven la superficialitat de les coses.
L'emoció, en canvi, ho mou tot.
Ortega explica que necessiten treballar amb joves a peu de carrer; els voldrien acostar a mentors i a referents positius que els allunyessin dels processos de radicalització, però no tenen prou recursos.
Passat l'impacte inicial dels atemptats i l'abordatge urgent que en va fer la Generalitat, ara el consorci té un contracte programa amb el Departament d'Afers Socials i Famílies i un pressupost de 60.000 euros.
'Som pacífics, rebutgem tots la violència de tota mena', diu Hamid Barbach, secretari de la Comunitat Islàmica Annour.
L'oratori on va estar Es-Satty fou un dels epicentres del terratrèmol de què parlava Ortega.
Barbach és escàs de paraules, però sap què diu: 'Els nens no saben com practicar l'islam.'
Ell dóna el titular de la sessió quan confirma que, abans del 17-A, la policia espanyola va dirigir-se tres vegades a la mesquita per a controlar els moviments d' Abdelbaki es-Satty, l'ex-imam de Ripoll considerat el cervell de la cèl·lula terrorista.
Es-Satty havia estat confident del CNI.
La informació incita més preguntes que no es formulen a la comissió d'investigació.
Raquel Rull i Eduard Castellà representen la xarxa veïnal Som Ripoll.
'Aquests joves eren els nostres joves', insisteix Rull.
La xarxa va teixir-se en una trobada improvisada a la plaça de la Llibertat de Ripoll per a treballar per la pau i la convivència.
Castellà admet que la cosa que més els preocupa és que les activitats que han fet no han arribat als més joves.
Carme Brugarola, representant de la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, remarca la importància del concepte de l'obediència per a la societat tradicional marroquina.
Potser això explica la fidelitat dels nois de Ripoll cap a Es-Satty?
Brugarola connecta amb Perpinyà, que també creu que el seu procés pot estar més vinculat a l'obediència i a dinàmiques sectàries de l'imam que no a un procés de radicalització.
La sessió s'allarga tot el matí.
Els compareixents i els diputats es passen la paraula amb un equilibri que ningú no hauria dit que fos tan fràgil, fins que es fa llàgrimes.
Munell clou la sessió adreçant-se al final de la sala.
Darrere la corrua de periodistes hi ha el Javier, el pare del petit Xavier.
'Entenc que sigui difícil per a ell venir a Ripoll i li ho agraïm molt.'
El batlle garanteix que treballen perquè allò que tots plegats van viure no passi mai més.
Tots dempeus, es fonen en un llarg aplaudiment cap al Javier.
El pare del nen de Rubí també aplaudeix, tornant-los les gràcies.
Molt a prop de la sala on s'ha fet la comissió, al bar La Tasca, uns jubilats juguen apassionadament a cartes.
Passen els mesos i Ripoll, fora dels grans focus d'atenció, persevera en la batalla de cada dia.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El Museu de la Tècnica acollirà aquest dissabte, 18 de juny a les 11.30 h, una visita guiada per la mostra "Color D_Vi", dins del programa Vi_suals.16, que consisteix en un conjunt d ́obres artístiques, fotogràfiques i audiovisuals.
Els artistes participants en la visita seran Anna Cayuela, Montse Forradelles, Sofia Gomez, Joan Ferrer, Ferran Cerdans, Montse Bugatell, Alba Comas i Roser Oduber (comissària artística del Vi-Suals 16).
També es comptarà amb la preseència de fotorafs de Foto Art Manresa.
L ́exposició "Color D_Vi", un dels plats forts del programa Vi_suals.16, és un recull de les diferents intervencions artístiques d ́aquest programa.
Inclou les peces tèxtils, les fotografies i els curtmetratges que es van realitzar per l ́ocasió.
La mostra es podrà veure fins al 10 de juliol al Museu dela Tècnicade Manresa (edifici Dipòsits Vells, Carretera de Santpedor 55) de dimarts a diumenge de10 a14 h.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El carnaval ha arribat al municipi de Palamós omplint els carrers de disfresses, música, rauxa i molta xerinola.
Sopars, calçotades, botifarrades, sardinades i actuacions musicals, a part de la gran rua i la festa de Carnaval són alguns dels actes que omplen el calendari del Carnaval de Palamós, organitzat per l'Associació Carnaval Palamós.
La gran rua tindrà lloc aquest dissabte i comptarà amb la participació d'un total de 50 colles.
Com a novetats, enguany s'ha incorporat a la programació la Festa dels botiguers.
Una discomòbil amb música dels anys 70, 80 i 90 amenitzarà una vetllada a l'Arbreda municipal amb servei de bar i entrepans, demà a partir de les vuit del vespre.
La trobada també comptarà amb l'animació i el xou de la Colla les Troneres i Els Pirats.
El Carnaval de Palamós va donar el seu tret de sortida el passat dissabte amb el sopar de presentació del carnestoltes i la reina Carnaval de Palamós 2018, que aquest any corresponen a dos membres de la colla Los Terromotos.
En aquesta edició s'ha recuperat la Presentació del Carnestoltes i la Reina Infantil, que va tenir lloc el passat diumenge amb diferents actuacions durant tota la vetllada a la Nau dels 50 metres.
La jornada d'avui estarà protagonitzada pels infants i joves amb la rua infantil, el ball infantil i el ball de la noia.
Demà seran els comerços els que prendran el protagonisme amb la visita del rei i la reina del Carnaval al mercat i la Festa dels Botiguers.
Però la festa gran arribarà el dissabte amb la Gran Rua de Carnaval, que tindrà inici a les 15.30 h.
Un total de 50 colles desfilaran pels carrers de Palamós.
En concret, hi haurà 20 comparses, 4 carrosses, 23 plataformes decorades (comparsa + carrossa) i 3 colles d'animació.
El Carnaval de Palamós posarà el seu punt final el diumenge amb l'exhibició de comparses que comptarà amb la participació de 19 colles.
«Totes rebran un premi en forma de dotació econòmica perquè l'esforç el fan tots», apunta Dolors Ors, presidenta de l'Associació Carnaval Palamós. |
Sense voler ser massa nostàlgica, tinc la sensació que les millors coses passen sense adonar-nos-en.
És després, quan la història les situa al lloc que mereixen.
Ens acomiadem aquests dies de Vicent Fibla com a director del Centre d'Art Lo Pati, la persona que va aconseguir convertir un equipament en un pol d'atracció prou fort per permetre que molts de nosaltres sortissim del nostre cau particular per compartir les ganes d'experimentar.
Vicent, amb una bona combinació de passió i càlcul, ha convertit Lo Pati en un centre de referència pel que fa a l'art contemporani a Catalunya.
A més, ha aconseguit la cosa més difícil, crear un moviment de persones -el que en termes de mercat s'anomena públic - capaç d'omplir la sala cada divendres o dissabte que hi havia una presentació.
Tot i que en un marc institucional, al voltant de Lo Pati ha tingut lloc un moviment col·lectiu dels forts, dels que es creen espontàniament, moguts pels afectes i la curiositat per allò nou.
Perquè no hi ha res més fort que les ganes.
Vicent ha fet de pont entre els moviments urbans i el talent local.
Ha situat el paisatge com a un element de reflexió artística, agafant el relleu de la idea proposada per l'antic director, Blai Mesa.
Ara, en ple estiu, ha de sortir per la porta del darrere per salvar el nom d'un equipament que mai ha estat valorat tal com mereix pels dirigents de les Terres de l'Ebre, a excepció de l'últim govern de la ciutat d'Amposta que va decidir apostar-hi després de veure'l convertit en referència.
Especialment desagraïts i cínics han estat alguns exregidors convergents i alguns membres de l'oposició socialista que han utilitzat una falta administrativa del director - iniciada en el seu mandat - per convertir-ho en arma del seu cutre joc polític.
És difícil expressar tot el que ens ha regalat aquesta darrera etapa de Lo Pati i mai agraïrem prou l'ENORME feina que ha fet Vicent Fibla al capdavant...
(i que la ceguesa política no és capaç de veure) |
Aquest equipament romandrà tancat del 12 al 27 de març com a mesura preventiva
Del 12 al 27 de març les activitats d'aquest equipament queden suspeses com a
De conformitat amb el previst a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de
Dades de Caràcter Personal, les seves dades s'incorporen a un fitxer titularitat de l'Ajuntament de
Cerdanyola del Vallès amb la finalitat de contactar amb vostè i enviar-li informació sobre la
Pot exercir els drets d'oposició, accés, rectificació i cancel·lació enviant un
Fins a nou avís durant el mes de març |
Si per la Patum Berga s'entrega en cos i ànima al foc, com en un joc d'equilibris amb els elements clau de la natura, aquest cap de setmana es regala un bany d'aigua purificadora amb la -també arrelada- festa dels Elois.
La ciutat viu els dos dies al carrer en una cita que intenta de totes les maneres mantenir viva la seva essència d'homenatge als oficis antics locals, com els ferrers o els traginers, per sobre dels actes esbojarrats on l'aigua que ho amara tot -i els animals que havien servit els antics artesans i treballadors de la terra- n'és la gran protagonista.
Avui ha estat el torn de la remullada i de la boda, una jornada que ha deixat escenes simpàtiques i en la qual s'ha pogut veure l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, participant del ball.
La festa es va iniciar al migdia amb la primera passada del tabaler i la Banda de l'Escola de Música.
El gruix dels actes, però, es va obrir a partir de les set de la tarda amb la segona passada, que va portar per les principals vies del centre la comitiva formada pel tabaler, la banderera, els administradors amb una vintena de cavalls i rucs i la Cobla.
Els aficionats a les sardanes també van poder gaudir d'una sessió completa a la plaça Viladomat.
Una vegada finalitzada la passada, es van estrenar els actes que el programa d'aquest any ha inclòs per allargar la festa el dissabte al vespre, i que serveixen de prèvia al casament tradicional de diumenge.
Es tracta del Rapte de la núvia, amb el qual els membres de l'Agrupació Teatral la Farsa simulen que un grup d'amics del nuvi irromp a casa de la promesa.
La resistència de la noia i els seus pares a anar amb la dubtosa banda va culminar amb un rapte.
En un ambient festiu, els amics del nuvi es van emportar la seva futura esposa a ca l'Andreu Borràs per tal de vetllar-la durant la nit, excusa ideal per fer llarga la gresca.
En aquest context, la festa dels Elois va obrir la part nocturna del programa amb la Festa de comiat de solters a la plaça de Sant Pere.
L'acte va consistir en un sopar popular a base de pintxos ofert per la Penya Boletaire i la Bauma dels Encantats, i una actuació musical a càrrec de PD Nanfu&Salasxic i Antídot. |
Una dona de 42 anys es va llançar ahir per la finestra del tretzè pis d'un edifici del carrer Joaquim Vayreda de Girona després de, presumptament, llançar les seves dues filles, una de gairebé un any i l'altra d'onze anys.
Totes tres van morir a causa del fort impacte.
Els Mossos d ́Esquadra descarten que sigui una caiguda accidental i de fet, durant la inspecció no van trobar signes de violència al despatx d ́arquitectura on es van produir els fets.
Passaven uns 20 minuts de les set de la tarda quan es van desencadenar els fets al barri de la Devesa-Güell.
La principal hipòtesi de la policia és que la dona va saltar per la finestra del seu despatx però abans va llançar les dues criatures.
I és que els cossos de les nenes van quedar a terra just davant de la part posterior del bar Kiu.
I el de la mare, en canvi, en una altra zona, a sobre d'una estructura que durant molts anys ha servit per distribuir aigua a l'edifici, un dels dos gratacels situats davant del Palau de Fires.
La finestra del tretzè pis per on presumptament la mare va llançar les seves dues filles és corredissa i de petites dimensions.
Aquest fet avala la hipòtesi que no haurien pogut caure de forma accidental i que l ́adulta hauria llançat a les dues menors i després ella es va suïcidar.
La dona tenia 42 anys i respon a les inicials M.P.P..
Havia treballat a l ́Ajuntament de Girona.
Ara, però, treballava amb el seu home en aquest despatx del número 63 del carrer Joaquim Vayreda.
El despatx era al tretzè pis, porta 1.
El seu marit, M.F.B., és un conegut arquitecte.
La parella tenia un nen que tenia entre 7 i 8 anys i en el moment dels fets era amb els avis.
El despatx on treballaven la parella tanca a les set del vespre, van relatar veïns, i tot apunta que M.P.P. va esperar que la gent al despatx que hi havia marxés per quedar-se a soles amb les dues nenes.
Veïns de l ́edifici van explicar que quan es van desencadenar el fatídic succés es van sentir crits.
D ́entrada de les criatures i després durant la caiguda.
Els clients que hi havia al bar Kiu són els qui de sobte van sentir un fort cop i van alertar els serveis d ́emergències.
Van trobar-se els cossos de les dues criatures davant de la porta de l ́establiment i el de la mare, que va caure sobre l ́estructura que servia per portar aigua cap a l ́edifici.
D ́entrada van voler socórrer-les però no es va poder fer res per salvar-los la vida, ja que totes tres varen morir a l ́acte.
A partir d ́aquí es van activar els serveis d ́emèrgències, que van fer un gran desplegament davant d ́aquest gratacel.
Ràpidament s ́hi van desplaçar els Mossos d ́Esquadra, la Policia Municipal de Girona, diverses dotacions dels Bombers, així com diverses unitats del SEM.
L'Àrea d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra a Girona es va fer càrrec del cas i ràpidament van activar la comitiva judicial.
La policia científica i la unitat d ́investigació van estar pentinant el despatx per veure si trobaven alguna evidència de criminalitat però no van localitzar-hi res i paral·lelament es va començar a mirar els cossos de les tres víctimes i a recollir vestigis.
L ́aixecament dels cadàvers es va produir al voltant de les onze de la nit.
Per poder treure el cos de la mare van necessitar de l ́ajuda dels Bombers que amb una escala van pujar per poder ajudar a fer l ́aixecament del cadàver.
Els cossos van ser traslladats a l ́Institut de Medicina Legal i Forense de Girona, on seran analitzats.
Mentre tot això s ́estava produint, en paral·lel moltes persones es van apropar a la zona del tràgic succés atrets per la gran quantitat de llums de les ambulàncies, els bombers i la policia que hi havia a la zona.
Molts preguntaven què havia passat i senyalaven fins al tretzè pis, on es veien els moviments del policia científica que buscava pistes i empremtes a les finestres i a l'interior del despatx.
A banda, els veïns del mateix edifici van explicar que la família de la dona tenia aquest pis de feia molts anys.
I és que M.P.P. i el seu marit l ́havien convertit en despatx però vivien en l ́actualitat al barri de les Pedreres.
De fet, al marit el van estar estar buscant durant un estona els serveis d ́emergències per donar-li la tràgica notícia i quan el van localitzar, així com també la família de la difunta, que viu a Montjuic, es va activar la unitat de suport psicològic dels Mossos d ́Esquadra.
Els motius que van portar la dona a fer aquesta acció es desconeixen però diverses fonts consultades apunten que la dona patia una depressió postpart i en veure ́s superada per la situació hauria decidit posar fi a la seva vida i al mateix temps, a la de les dues nenes, de gairebé un any i una d ́onze anys.
Els veïns del barri així com de la mateixa escala i pisos propers relataven molt afectats que la família era «molt normal» i «molt bona gent».
De fet, la víctima, s ́havia criat en el pis on va tenir lloc el tràgic succés ja que els seus pares tenien en propietat el pis.
El germà d ́ella també viu al barri i els seus pares hi tenen una sabateria en un carrer proper.
Tot això i sumat a la seva gran proximitat amb els veïns, fa que siguin molt apreciats i ahir es feien creus del que havia succeït i es preguntaven «per què ha pogut passar una cosa així, què li ha passat?».
I també es lamentaven de com havia pogut passar això amb les criatures.
Una veïna del mateix edifici deia «si les ha llançades, com es pot fer una cosa així, pobrissones».
Fins al lloc dels fets també es van apropar l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, el regidor de Via Pública, Mobilitat i Seguretat, Joan Alcalà, el regidor de Medi Ambient, Carles Ribas, la regidora de Salut, Eva Palau, i l'exalcaldessa Anna Pagans, També hi havia el director dels serveis territorials d'Interior, Albert Ballesta.
El consistori ha convocat per avui un minut de silenci a les dotze del migdia, a la plaça del Vi. |
Una societat amb homes i dones en peu d'igualtat, amb els mateixos drets i els mateixos deures |
Es tracta d'un xalet prefabricat de terra de formigó i parets exteriors de ciment que va ser transportat amb camions fins al terreny
L'Escala.-L'Escala s'ha convertit en la primera localitat de tot l'estat espanyol on s'ha construït un habitatge a través de micromecenatge immobiliari.
S'ha fet amb les aportacions de 17 inversors per valor de 129.000 euros.
És una iniciativa que ha dut a terme Inveslar, una plataforma d'inversió immobiliària online, que ha aconseguit una rendibilitat bruta del 12,56% en només sis mesos.
El xalet, situat a Cala Montgó, és un habitatge construït completament a fàbrica amb tres mòduls que van ser traslladats fins als terrenys amb camions.
Té el terra de formigó i parets exteriors de ciment.
Els seus impulsors asseguren que les cases modulars com aquesta permeten optimitzar millor els temps de construcció amb acabats més precisos alhora que els materials utilitzats són molt més eficients energèticament, permetent un major estalvi que les cases convencionals.
El preu de venta que s'havien fixat era de 260.000 euros i ja té comprador.
La casa, batejada com a 35 IN, fa 90 metres quadrats i està formada per tres mòduls que es van fabricar a Hostalric.
Tres camions van transportar-los la setmana passada i amb l'ajut d'una grua es van posar sobre el terreny de 300 metres quadrats, ja preparat prèviament.
Consta de tres habitacions, cuina-menjador i dos lavabos, així com un jardí i està a segona línia de mar.
Si en un futur es volgués transportar a un altre indret, també seria possible.
Els compradors, una família de Girona, la van adquirir sobre planell per 260.000 euros i esperen tenir-la a punt a finals d'aquest mes.
Un dels avantatges d'aquest sistema, segons expliquen els fundadors d'Inveslar, és que s'escurcen molt els temps de construcció i els acabats són més precisos.
Un altre factor important, segons diuen, és que els materials que s'utilitzen són més eficients que la construcció tradicional, de manera que et permet reduir la despesa energètica.
Una oportunitat de negoci per a petits inversorsEs tracta de la primera casa que Inveslar ha finançat mitjançant 'crowdfunding immboliari'.
En total, han aconseguit 17 inversors que han reunit un total de 129.000 euros amb aportacions que podien ser a partir de 3.000 euros.
Actualment tenen una segona casa en procés molt a prop d'aquesta.
Compta amb 11 inversors que hi han aportat un total de 142.520 euros i està a la venta.
El funcionament d'aquest micromecenatge immobiliari és el següent.
L'empresa crea una societat de responsabilitat limitada i publica el seu projecte en la seva web per aconseguir els inversors.
Una vegada aconseguits els diners per fer l'operació, es fa una ampliació de capital d'aquesta societat.
Cada inversor rep una participació social per cada euro que inverteix.
Així, augmenten les garanties, ja que es converteix en propietari d'una part d'una empresa i és titular d'un actiu immobiliari.
En el cas de la casa 35 IN, els inversors han aconseguit una rendibilitat bruta del 12,56% en sis mesos.
"No estem inventant res a nivell de negoci, perquè això s'ha fet sempre", ha afirmat Didac Figueras, responsable de màrqueting i operacions d'Inveslar.
Detalla que el que s'aporta de nou és que la plataforma online "permet coordinar grups de socis molt més elevats que seria impossible de fer en el mercat tradicional".
Així en un sol actiu immobiliari hi poden haver 150 socis ja que del que es tracta en essència és "finançar una inversió entre un grup de persones".
A més a més, afegeix Figueras, permet una altra cosa d'interès per a l'inversor, com és diversificar els estalvis en diferents projectes que han estat prèviament estudiats i seleccionats podent fer aportacions a partir de 100 euros.
Tots ells es poden veure al seu web www.inveslar.com.
En aquests moments també tenen en marxa projectes d'inversió immobiliària a Barcelona.
Actualment busquen captar més inversors per poder fer-los realitat.
Una altra modalitat amb la que treballen és la compra d'habitatges per oferir-los de lloguer.
Segons Figueras, "els inversors reben cada mes una part del rendiment que es genera i si es ven, recuperen la inversió més la plusvàlua".
L'empresa es va fundar juntament amb dos socis més, Carles Serradell i Robert Stoelzaed.
Ha fet la primera ronda d'ampliació de capital –l'empresa ha estat valorada en més de 530.000 euros-, i ara ja estan tancant la segona.
"I anem a més, ja que hem creat un model que és totalment escalable perquè hem trencat una barrera fins ara infranquejable, ja que la inversió immobiliària estava reservada a poca gent", expliquen els fundadors.
Asseguren que el web ofereix la mateixa seguretat que un banc i que han integrat un sistema de pagament autoritzat pel Banc d'Espanya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El funcionari argumenta que es van limitar a redactar l'informe geològic d'acord amb la informació pròpia i l'aportada per ESCAL UGS
El director de recursos minerals i geoambient de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), José Antonio Fernández, ha defensat que l'informe geològic que avalava la concessió del Castor, no va tenir en compte el risc sísmic perquè res va fer pensar als tècnics que hi hagués aquesta perillositat.
Segons fonts de l'acusació, en la seva compareixença davant del jutjat d'instrucció número 4 de Vinaròs (Baix Maestrat), Fernández ha explicat que els mapes i la informació de la qual disposaven, i també la que els va aportar la concessionària del magatzem de gas, ESCAL UGS, determinaven que la zona era de baix risc i que la falla d'Amposta era segura.José Antonio Fernández ha declarat, aquest dimarts, al matí al Palau de Justícia de Vinaròs, en qualitat d'imputat per un presumpte delicte de prevaricació mediambiental en el cas Castor.
És el segon dels tècnics de l'Institut Geològic i Miner de l'estat espanyol (IGME) que declara en les diligències prèvies.
Fernández ha contestat les preguntes de les acusacions i de la seva advocada.
Segons fonts de l'acusació, Fernández ha defensat que el risc sísmic no es va contemplar en l'informe geològic perquè no hi havia indicis que existís.
Segons el tècnic de l'IGME, els mapes dels quals disposaven no alertaven de la falla que va provocar la majoria de terratrèmols en la crisi sísmica que va patir la costa de les Terres de l'Ebre i el nord de Castelló.
Justament, mig any després dels sismes, l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) certificava en un informe que aquesta falla, de menors dimensions, no havia estat cartografiada i que l'empresa promotora Escal UGS no l'havia estudiat a l'hora d'implantar el magatzem de gas submarí Castor.
Fernández ha desvinculat davant del jutge aquesta falla amb la d'Amposta, la qual l'IGME va certificar com a "segura".
També ha explicat que l'informe geològic de la concessió es centrava en l'estanquitat de la cavitat on es va injectar el gas, sense tenir en compte l'entorn ni altres riscos, tenint en compte la proximitat de les tres centrals catalanes, i qualsevol emergència que hauria derivat dels moviments sísmics que es pugessin ocasionar.
El director de recursos minerals i geoambient de l'IGME ha defensat que l'informe es va fer correctament en els termes que corresponia a les seves competències i que es va redactar en els paràmetres que se'ls va requerir.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si parem l'atenció a com és aquesta mena de tortell, podem comprovar que segons l'indret pot tenir formes molt estranyes, com de peix i altres animals.
També formes humanes, amb cames, peus i cara.
Es tracta doncs, d'una massa de pasta de farina i matafaluga, tipus brioix, farcida de massapà.
Tradicionalment, a diferència del Tortell de Reis, el de Nadal no porta ni nata ni fruita confitada.
També el podem trobar de forma rodona, amb un forat al mig, formant part així de la tradició de diversos tortells circulars que es troben en totes les festes del cicle d'hivern (de desembre a març) com el Reis, Sant Antoni, La Candelera o fins i tot per Sant Medir.
Per la seva forma, aquest tortell s'ha relacionat en els seus orígens amb el Sol i amb l'Oroburos, símbol de la renovació cíclica de la vida i el renaixement.
Seguint el que marca la tradició, aquest dolç és un present que els padrins fan als fillols després que aquest reciti el vers de Nadal, el que antigament es coneixia com a dècima.
A més, curiosament, hi ha un vers específic per aconseguir la Rabassa i que diu així:
Tot i ser un obsequi dolç que el padrí entrega al fillol en mà, en algunes llars empordaneses encara es manté la tradició antiquíssima que la "Rabassa" la cagui el tió, fent servir una cançoneta que lliga, precisament, el nom antic del tió (rabassa), amb aquest tortell dolç de forma rodona:
Així doncs, ara que s'acosten aquestes festes, acosteu-vos a les pastisseries més tradicionals de la zona i pregunteu per aquest dolç.
Les tradicions només es perdran si les deixem morir. |
La multinacional del joc calcula que caldria atreure entre 80.000 i 100.000 visitants diaris a la zona perquè fos viable
Vila-seca.-Una de les empreses líders en el sector del joc i l'oci a nivell mundial, la catalana Cirsa, va descartar la implantació d'un casino al Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou -l'antic BCN World- perquè l'elevada inversió exigida pel Govern no el feia rendible econòmicament.
Així ho ha revelat aquest dimecres el seu director general, Joaquim Agut, en el marc de les XV Jornades Gresol que se celebren a Vila-seca (Tarragonès).
Agut ha explicat que, segons els càlculs fets als inicis del projecte, van estimar la necessitat d'assolir entre 80.000 i 100.000 visitants diaris a la zona perquè fos viable.
El dirigent de la multinacional catalana s'ha mostrat "pessimista" sobre el projecte i ha afirmat que, malgrat la "important" reducció de la taxa del joc aprovada pel Govern, si no es replantegen les condicions d'inversió en el seu cas no es poden "permetre el luxe" d'implantar-s'hi.
En una taula rodona sobre els 'Reptes i previsions econòmiques sobre les empreses' i al costat de l'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el director general de Cirsa ha posat d'exemple el casino que la companyia té a la ciutat argentina de Rosario, juntament amb un hotel de cinc estrelles i el centre de convencions més gran del continent americà, per qüestionar la viabilitat del projecte previst al CRT, a tocar de PortAventura.
L'establiment de la multinacional catalana a l'Argentina disposa d'un casino de 38.000 metres quadrats amb cinc plantes de pàrquing, 3.000 màquines, 300 taules i uns 16.000 visitants diaris, que acapara el monopoli del sector en un radi de 125 quilòmetres.
"Una inversió d'aquest tipus val 400 MEUR i, aquí -en al·lusió al CRT-, amb el què es demana, amb 400 MEUR no fas ni la vorera", ha ironitzat.
El dirigent de l'empresa catalana ha reflexionat que, malgrat la voluntat de l'administració catalna d'impulsar el CRT, cal tenir en compte els riscos que estan disposats a assumir les empreses.
"Una cosa és voler i l'altra és jugar-te-la i posar els calers", ha reblat.
El director general de Cirsa ha afirmat que, en el seu cas, si haguessin decidit apostar pel projecte mantindrien els compromisos adquirits.
"No val a dir un cop ja hi soc que, en lloc de fer 10, faig mig", ha etzibat Agut.
Previsions econòmiques optimistesEl director general de Cirsa ha explicat que el sector del joc ha esdevingut "un bon termòmetre" per comprovar l'estat de l'economia, ja que al contrari del què es podria creure, "no és anticíclic", i s'estima una correlació existent del 80% entre l'evolució del sector i la del PIB.
"A mitjans del 2008 vam poder anticipar la crisi que ens venia al damunt", ha manifestat Agud.
La companyia analitza la despesa en establiments com els bars -un total de 160.000 a l'Estat-, on concentra el 60% de les seves màquines escurabutxaques.
En aquest àmbit ha detectat que la correlació entre l'augment del consum en restauració i el creixement de l'economia s'enfila al 87%.
Arran de les perspectives de millora detectades des del 2014, el director general de Cirsa ha pronosticat un creixement del 3,2% de l'economia espanyola per al 2016, unes dècimes superior a les previsions dels principals organismes econòmics internacionals com l'FMI.
A més, ha opinat que la reducció de la incertesa política pot millorar l'índex de confiança dels consumidors i això es traduirà, d'aquí a mig any, aproximadament, en un increment del consum.
Aquest efecte els fa preveure un creixement del 2,5% per l'any vinent i de fins al 2,3% l'any 2018 a Espanya.
L'any 2015 Cirsa va gestionar uns 8.000 MEUR de joc, amb una xifra de vendes de 1.500 MEUR i un EBITDA de 380 MEUR.
Amb 20.000 empleats, la companyia inverteix uns 150 MEUR cada any i ha esdevingut la tercera empresa més important del món en el sector i la primera en l'àmbit del joc 'retail'.
Agut ha assenyalat que el mercat del joc a l'Estat es va enfilar l'any passat fins als 38.600 MEUR.
D'aquests, el 73% del total, uns 28.100 MEUR, són de tipus privat i, els 10.500 MEUR restants, un 27%, són joc públic.
A nivell europeu, amb un volum de 450.000 MEUR, l'estat espanyol representa el 9% del mercat i és el cinquè país de la UE en despesa per càpita.
Dels 28.000 MEUR jugats a Espanya l'any passat, 24.000 MEUR es van retornar en forma de premis als usuaris, mentre que el benefici net de les companyies s'estima en un 2% respecte dels seus ingressos nets.
A més, el sector del joc va pagar l'any passat uns 1.900 MEUR en impostos a l'Estat.
En aquest sentit, Agut ha criticat que el sector presencial, que compta amb establiments i màquines físiques, assumeix el 95% del total de la càrrega impositora, mentre que el sector online només equival al 5% de la recaptació total.
En l'actualitat, el 70% del joc és físic i el 30% es porta a terme de forma online.
Malgrat això, el director general de Cirsa no veu l'auge de les noves formes de joc com un risc i ha afirmat que, com més persones juguen a través de plataformes digitals, més presència de clients tenen als seus establiments.
"Molta gent que no s'havia plantejat entrar mai a un casino, quan ha jugat online li ha interessat l'experiència d'apostar en viu en un establiment, per la qual cosa no hi veig un perill, sinó una complementarietat molt gran entre el sector tradicional offline i l'online", ha resumit.
El BBVA destaca l'aposta de Catalunya per l'exportacióEn la mateixa taula rodona en el marc de la XV Jornada Gresol, la directora general de BBVA a Espanya, Cristina de Parias, ha afirmat que preveuen un creixement del 3,1% a l'Estat aquest any i del 2,3% l'any vinent.
A Catalunya, ha dit, les previsions són superiors perquè les empreses han apostat molt per l'exportació i ja concentren el 25% de les exportacions de tot l'Estat.
De Parias ha explicat que el BBVA ha apostat per Catalunya i passat de tenir una quota de mercat d'un 7% abans d'absorbir Unnim, a tenir una presència del 24% i més de tres milions de clients després de fer el mateix amb Catalunya Caixa.Mas-Colell crida a diversificar els mercats i evitar una excessiva especialitzacióAl seu torn, el catedràtic d'Economia de la UPF i exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha afirmat que Catalunya està "lluny d'assolir la plena internacionalització" i ha de seguir "reblant el clau" de l'exportació.
L'exconseller ha apuntat per reforçar les relacions internacionals amb països de l'entorn més proper com ara França i ha cridat a procurar una "diversificació" i establir un mercat que abasti "el màxim espai geogràfic".
"L'especialització pot comportar un risc si es produeix un xoc negatiu", ha advertit, alhora que ha subratllat la importància d'apostar per la innovació i atacar els elevats índexs d'atur.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Expert en psicologia evolutiva i educació, avui imparteix, a les 20.15 hores al Centre de Congressos de la capital, una conferència sobre l'acolliment familiar.
L'Acolliment familiar és un recurs que té l'administració per atendre el menor que viu una situació de risc, però la societat ha d'implicar-s'hi.
És per atendre menors amb una situació de més risc.
Quan hi ha poc risc es treballa per disminuir-lo, però no es mou el nen de la seva família.
Es mou quan el risc és alt i no pot continuar estant a casa seva perquè no està rebent l'atenció adequada, o rep algun maltractament o algun tipus d'abandonament o negligència.
Són nens i nenes que al mateix temps no poden ser adoptats, perquè no compleixen els requisits jurídics per ser-ho.
Han de separar-se de la seva família, i tenen dues alternatives, que són les següents: o bé viure en institucions i residències, que és la tradicional i que volem evitar per les connotacions negatives que comporta; o bé l'acolliment familiar, és a dir, famílies que es fan càrrec temporalment dels fills d'altres persones no amb l'ambició de convertir-los en fills propis, sinó amb la voluntat d'ajudar-los en aquest període de transició.
És clar, sense famílies no hi ha acolliment familiar.
Què hi guanya un menor per estar en una família en lloc d'un centre?
Els humans, particularment en la infància, estem fets
per a una relació individualitzada, personalitzada, compromesa.
Per desenvolupar-se, diem, un nen necessita que algú
Als centres col·lectius, aquesta bogeria és inviable perquè els professionals el que aprenem és la distància professional per no implicar-nos en els 14 menors que podem tenir al càrrec.
Quan un nen pregunta avui qui ve en un centre, és una pregunta dolorosa.
Les famílies adoptives volen ser pares o mares; en les acollidores hi ha un sentiment més de solidaritat?
La majoria de les famílies d'acollida ja tenen fills, ja són pares i mares.
I decideixen ajudar els fills d'altres persones, en alguns casos, per un termini de sis mesos, en altres casos de tres anys i en d'altres fins als 18 anys del menor.
El terme acollida en àmbit internacional, pels refugiats, el tenim tots més interioritzat, però, tot i respectar les distàncies, no l'acollida d'infants en risc d'aquí?
Són nens invisibles i cal, amb aquestes campanyes, visibilitzar-los.
Perquè un cop un nen entra en un centre deixa de ser una preocupació.
No es busquen herois, hi ha gent que existeix que pot ajudar aquests nens que viuen a 800 metres de casa seva.
Com a expert en psicologia, si per al menor deu ser difícil viure aquesta situació de canvi, ho deu ser també per a la família d'acollida?
La família ha de preparar-se i estar acompanyada perquè poden sorgir situacions a les quals no puguin donar-hi resposta.
També s'ajuda els nens per fer que les visites amb els seus pares siguin el més positives possible, per exemple.
Tota famíla quan se'n va el nen pateix una pèrdua, però està més que compensada amb tot el que el menor els ha aportat.
És el que afirmen totes les famílies.
S'ha avançat a la meva darrera pregunta, quin consell donaria a la família que pensa acollir un nen?
Quan marxen, queda una foto, un objecte, i el menor també s'ha endut alguna cosa.
Són experiències de pur desenvolupament personal i d'enfortir-se com a família.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Santa Coloma de Farners.-El primer detingut pel doble crim del pantà de Susqueda (Selva) l'agost passat és Jordi Magentí Gamell, un veí d'Anglès d'uns 60 anys que ser condemnat l'any 2000 a 15 anys de presó per haver matat la seva exdona a trets tres anys abans, el 1997, segons han explicat a l'ACN fonts properes a la investigació.
Els Mossos d'Esquadra l'han detingut aquest dilluns al matí a Santa Coloma de Farners.
Segons fonts policials, el detingut, coneixedor de la zona on es va produir el crim de Susqueda, no tenia relació amb les víctimes ni amb l'entorn de les seves famílies.
(En aquesta actualització s'afegeix que el primer detingut pel doble crim va ser condemnat a 15 anys de presó per haver matat la seva exdona)Les víctimes del crim són Marc H.L. de 23 i veí d'Arenys de Munt i Paula M.P. de 21 anys i veïna de Cabrils.
Els dos joves van desaparèixer el 24 d'agost, quan va anar fins al pantà en furgoneta per fer una excursió amb caiac.
El cos del noi va aparèixer surant i el de la noia en una de les parets rocoses del pantà, ja fora de l'aigua.
Ell duia una motxilla amb una pedra a dins.
Ella no en portava, però no es va descartar que la perdés dins l'aigua.El lloc on van aparèixer és de difícil accés i està a mig camí de la platja on el 28 d'agost van trobar el cotxe de la parella.
Algú l'havia manipulat per llançar-lo daltabaix i fer-lo desaparèixer al fons del pantà.
Per això, els investigadors van creure que darrere del doble crim hi podia haver alguna persona coneixedora de la zona.
El caiac també el van punxar expressament i hi van posar pedres de grans dimensions a dins per intentar enfonsar-lo.Els cossos els van localitzar un mes més tard quan les aigües del pantà van baixar.
L'autòpsia va confirmar que la noia trobada al pantà de Susqueda va rebre un tret al cap.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El portaveu del grup municipal del PP, Esteban Gesa, ha manifestat en roda premsa la seva "sorpresa" per la recent ocupació de la caserna Guàrdia Civil pels "cadells d' Arran ", l'organització juvenil de l'esquerra independentista.
Al seu parer els ocupants ho han fet seguint "ordres directes" de la Crida per Sabadell.
Segons Gesa, aquesta ocupació s'explica per què en les negociacions entre l'ajuntament de Sabadell, el ministeri de l'Interior i la direcció general de la Guàrdia Civil, als representants del consistori se'ls "han passat els terminis per a presentar la documentació" requerida.
Així doncs es tractaria d'una mostra de la "incompetència" de l'executiu local i un acte "impresentable" on l'alcalde i regidors de la Crida van donar cobertura amb la seva presència a la caserna a una acció "absolutament il·legal".
Per tot això, ha demanat "la immediata dimissió del regidor Maties Serracant per la seva incompetència".
Així mateix, Gesa ha denunciat que aquesta acció, que ha qualificat de "numeret" per tapar la incompetència del govern local, s'està vulnerant la moció de novembre de 2015, presentada per CiU i aprovada per tots els grups municipals amb l'abstenció del PSC, que demanava continuar les negociacions entre administració local, el ministeri de l'Interior i la direcció general de la Guàrdia Civil.
En aquesta línia ha informat que ahir va presentar una pregunta per escrit al govern municipal sobre l'expedient administratiu relatiu a aquestes negociacions.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Badalona, Cornellà i Santa Coloma han tingut l'honor d'acollir tres actuacions de la segona edició del festival Dansa Metropolitana, que ha tornat a apropar l'art del moviment als usuaris del metro.
Un any més, el festival Dansa Metropolitana, en col·laboració amb Transports Metropolitans de Barcelona, ha traslladat la dansa des dels escenaris i platós al món subterrani del metro.
La plataforma d'artistes interdisciplinària HOP va programar una intervenció artística itinerant per diverses estacions de la xarxa a Badalona, Cornellà i Santa Coloma.
L'espectacle HOP al metro! ha ofert una intervenció multidisciplinària, una fusió entre danses urbanes, africanes, circ i dansa contemporània, per transformar la monotonia del viatge en un moment ple d'alegria, música i bon ritme.
Ballarins i músics de HOP van estar acompanyats en les seves coreografies per alumnes d'escoles de dansa dels diferents municipis, que els escortaven mentre es movien per les instal·lacions, andanes, vestíbuls, trens i fins i tot, als accessos del carrer.
Us deixem un recull dels millors moments del que ha estat fins ara aquest festival Dansa Metropolitana al metro, us recordem que el dia 29 de març hi haurà l'última actuació a l'Hospitalet:
⚡️ "El Festival Dansa Metropolitana també es viu a " https://t.co/E4QnXap1y0
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons |
Benestar Social engega una campanya perquè les famílies optimitzin les factures de llum, aigua i gas
La regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, durant la roda de premsa
La regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus posa en marxa una campanya informativa perquè les famílies puguin millorar la contractació dels serveis energètics i "per conscienciar a la ciutadania sobre la importància de l'estalvi".
Segons dades del consistori, un 87% de persones que accedeixen al Punt d'assessorament energètic (PAE) tenen "mal contractada" l'energia.
Per això, s'han fet 1.000 díptics i 500 imants que contenen recomanacions i consells.
Recomanacions per canviar la tarifa o la potència
La regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, ha animat tothom a "comprovar si té ben contractada l'energia".
Sobretot, ha indicat, la campanya està adreçada a "la franja de població que li costa arribar a final de mes i que no coneix que existeix aquest servei".
De les 628 persones ateses al PAE, només 80 tenien l'energia ben contractada.
Les altres, que representen un 87%, han rebut recomanacions, la majoria, de canvi de tarifa o de potència.
Una altra problemàtica que detecten des dels Serveis Socials és que moltes famílies no demanen el Bo social, que pot suposar la rebaixa de fins al 25% o del 40% de la factura.
A banda, es fa una crida que aquelles famílies que tenen concedit el Bo tèrmic però que no l'han cobrat perquè no tenen domiciliada la factura de la llum, es posin en contacte amb la delegació del govern de Tarragona.
Des de la regidoria s'han fet auditories a domicilis, tallers d'estalvi energètic per al personal de Benestar Social, el projecte A-porta i també es posen a l'abast diferents ajuts i recursos per a les famílies vulnerables.
Com a línia de futur, la regidora Vilella ha apuntat que s'ampliarà l'actual Taula Energètica de Tarragona i Reus per tal de "tenir més incidència i més poder de negociació".
Vilella espera que la informació arribi a tota la ciutadania i ha assegurat: "Preferim estar col·lapsats i haver d'ampliar el servei, que saber que tenim ciutadans pagant de més".
També ha remarcat que, es pugui arribar a final de mes o no, és important " consumir conscientment ".
Per fer visible la campanya, la regidora ha avançat que es faran algunes accions més, com col·locar un cartell informatiu a la plaça de Prim.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
El partit de l'alcalde, Carles Motas, reté dues de les tres tinències d'alcaldia distribuïdes en el tripartit anterior
El PSC guanya Cultura i Educació
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
A Catalunya hi ha la possibilitat de trobar una mona de Pasqua saludable, sense ous, mantegra ni sucre blanc, o també elaborades amb farina ecològiques.
Us expliquem com són i on les podeu anar a buscar.
A més, us oferim una recepta per cuinar bunyols de vent sense gluten i sense lactosa.
"Ens ho asseguren les famílies que ens truquen i ens en demanen una que sigui apta per a diabètics, celíacs o per a intolerants a les proteïnes animals ", expliquen la Yolanda i la Manoli Garcia, de la pastisseria Milola de Mataró.
En aquests casos, amb un encàrrec tan específic, els preparen una mona amb una base de galeta gran vegana, feta amb cereals, a la qual hi afegeixen xocolata sense gluten i que acaben decorant amb el nino de xocolata desitjat.
"Hem aconseguit una barreja de farines que ens permet fer-ho", diuen.
La barreja que els permet crear el pa de pessic està composta per farina de tef, de mill, de melca, quinoa i arròs, a les quals hi afegeixen concentrat de xarop d'atzavara ( agave, en castellà), en comptes de sucre blanc.
La xocolata amb què cobreixen el pa de pessic és amb tofu.
"La proporció que hi ha de concentrat de xarop d'atzavara és un 50% inferior que la de sucre blanc que porten les mones de Pasqua convencionals", comenten.
Totes dues, al costat del David Fitó, també pastisser, consideren que les receptes habituals de mones de Pasqua porten una quantitat excessiva de sucre, que "elimina el gust de tota la resta".
Els preus de les mones de Pasqua del Milola oscil·len entre els 20 i els 60 €.
Mentrestant, en Pere Roche, de l'Obrador, explica les novetats que preparen amb farina ecològica, com els pans de motlle, el pa de pagès i el pa de bacó i ceba, que serà un pa fullat.
Són les preparacions que el pastisser està acabant d'enllestir amb les farines ecològiques, mentre ja en té d'altres a la venda, com és el cas de la barra de pa de la Segarra i el pa de castanyes, fet amb farina ecològica mòlta a la pedra.
Les cristines, les mones de Pasqua que ha preparat per aquest any, són una aposta per recuperar la tradició però amb notes d'innovació.
La mona de Pasqua de l'Obrador no té un forat enmig, sinó que és rodona.
La de sota està farcida de crema catalana cremada i la de dalt, està decorada amb tres ous bullits.
"Sovint ens trobem que ens fan canviar els ous bullits pels ous de xocolata", comenta en Pere Roche.
La farina que en Pere Roche fa servir per a les cristines és una farina de força, amb una proporció més elevada de proteïnes, "que suporta millor la càrrega d'ous, sucre i mantega i la fermentació de deu hores a la qual està sotmesa".
Finalment, a Casa Moner, a Girona, que és coneguda per l'assortiment de productes ecològics –de pans, especialment− preparen els tortells amb farina de kamut i decoracions amb xocolata ecològica.
Sense gluten i sense lactosa de Mireia Anglada
Conservació: es pot congelar la massa crua.
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
Imatge del ple del Consell Comarcal.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
* cat: El bienni 2016-2017 es caracteritza per la consolidació de la literatura infantil i juvenil (LIJ), i més concretament de la catalana.
I diversos elements permeten afirmar-ho: l'augment de pes que té en els balanços comptables de moltes editorials; el naixement de nombrosos segells que augmenten i diversifiquen l'oferta; l'aparició de llibreries especialitzades arreu del territori; la gestació d'associacions d'escriptors, il·lustradors i editors; l'aparició de nous oficis vinculats; l'organització de noves activitats a les biblioteques, etc. La LIJ està, a més, en un clar procés de creixement com a forma d'expressió —especialment l'àlbum il·lustrat— amb lectors que s'hi apropen més com a art que no pas com a element propi de la construcció del petit lector, potser paradigma dels moments de canvi que estem vivint.
Tot i això hi ha encara greus mancances, especialment en la baula més dèbil, els lectors, amb falta de títols per a algunes franges d'edats especialment sensibles i amb una presència gairebé nul·la als mitjans de comunicació que queda coberta, en part, per les xarxes i l'entorn digital. |
Palafrugell, al Baix Empordà, es mou entre el mar i la muntanya, entre precioses cales i els turons de les Gavarres.
No us perdeu els seus nuclis més encantadors, descobriu Calella, Llafranc i Tamariu!
Palafrugell, Muntanyes de Begur, Baix Empordà, Girona, Catalunya, Espanya
Palafrugell és el municipi més poblat del Baix Empordà, i compta amb els nuclis de Llofriu, Calella, Llafranc, Tamariu i Aigua Xelida, alguns dels quals li atorguen una bona dosi marítima.
Als seus més de 12 km de cales i petites platges, s'hi sumen els seus camins de ronda, el pas del GR 92, una bona oferta gastronòmica i un ric passat cultural personificat en l'escriptor Josep Pla, un dels seus fills il·lustres.
Antigament una de les fonts de riquesa del municipi havia estat la indústria surera, amb l'exportació de taps de suro arreu del món.
Un bon lloc on gaudir del passat i del present tot contemplant paisatges mariners plens d'encant al cor de la Costa Brava!
Tan senzill com creure en els somnis i perseguir-los |
La licitació oficial d'obra pública a Catalunya s'ha situat un 436,5 milions d'euros durant el primer semestre d'aquest 2016, fet que suposa un 34% menys en comparació del mateix període de l'any anterior, quan se'n van licitar 659,4 milions.
Si aquesta tendència es confirma en acabar l'any, el 2016 seria el segon pitjor any de la sèrie després del 2012, quan es van licitar obres per 797,4 milions, ha informat la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres a Catalunya en un comunicat.
D'aquesta manera, queda enrere l'incipient recuperació que es va registrar el 2013 i 2014, ja que el 2015 la licitació també va caure un 34%, fins a 1.157,9 milions.
Per administracions, la caiguda més significativa en licitació l'ha registrat l'administració local, malgrat ser també la més activa, amb una reducció del 40% i 199,4 milions licitats fins al juny.
La segueix la Generalitat, amb una disminució del 36% i 110,1 milions, i l'Estat, que durant els primers sis mesos de l'any ha experimentat un retrocés del 17%, amb 127 milions.
La Cambra ha sostingut que amb aquests nivells tan baixos d'activitat és "molt difícil" que el sector de la construcció pugui contribuir de manera decisiva a la recuperació econòmica, i ha insistit que la licitació mínima regular de totes les administracions hauria de ser de 4.500 milions anuals.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un moment de la dinàmica de grup | Foto: VS
Avui toca parlar d'inclusió i equitat.
És un dels cinc eixos del Congrés d'Educació Pública, i segurament el gran repte del sistema educatiu català.
Cada territori organitza els mateixos debats, i per tant tenim on triar per veure què diuen els docents al voltant d'aquesta qüestió.
És dijous 27 de febrer i hem triat anar a Terrassa perquè és la terra de Josep Maria Jarque, el mestre que més i millor va empènyer la idea d'escola inclusiva a casa nostra, i quan arribo a l' Escola La Roda (una antiga escola del CEPEPC en plena celebració dels seus 50 anys) hi trobo el Jordi Badiella, col·laborador d'aquesta casa i gendre de Jarque, i em comenta que és aquí on el mestre va portar tots els seus fills i filles.
L'aula on ens trobem és plena a vessar.
No són les 200 persones que es van trobar a Olot per parlar del mateix, segons llegeixo a la web del Congrés, ni les 150 que diuen els de la Xarxa d'Escoles Públiques de Reus que es van reunir fa unes setmanes.
Però som gairebé quaranta i costa moure's sense ensopegar amb ningú.
En aquest cas, l'excés de ràtio és bona notícia.
En canvi, no podem amagar una segona derivada que no ho és tant.
A Terrassa cada debat del Congrés s'ha fet en un centre públic diferent, i ens trobem que en aquest una bona part dels assistents són docents del mateix centre.
Hi ha algun profe d'institut entre els presents?
Tampoc hi ha famílies, i per cada mestre home hi deu haver cinc mestres dones.
L'ombra de les segregacions és allargada.
Això ho saben fer bé els i les mestres.
Primer, una dinàmica de grup per trencar el gel, que té a veure amb el reconeixement de la diversitat; tot seguit reunions en petits grups per parlar sobre el que entenem per inclusió i per què ens sembla important [nota al marge: apareix més d'un cop la paraula inclusivitat, cada cop més arrelada malgrat el seu dubtós gust i legalitat]; tot això es posa en comú (és el moment post-it ); i després un altre cop per petits grups, que són diferents dels primers, i en els quals es tracta d'analitzar la inclusió i l'equitat al voltant de cinc vectors: l'organització a l'aula, la formació del professorat, la matrícula, els recursos del centre i com hauria de canviar l'avaluació.
Els i les mestres agraeixen aquestes estones per aturar-se i pensar col·lectivament, perquè en tenen ben poques.
Ens ho comenta la Bel Maria Covas, que és la mestra de música i directora de l'escola des d'aquest curs.
Per tant, el debat és animat, intens, però el consens és tan elevat que potser caldria parlar de trobada inspiracional, o de teràpia de grup, més que de debat.
Potser per algun adjectiu, però no pel substantiu.
Reconforta comprovar que tothom està familiaritzat amb el decret 150/2017 i amb alguns dels seus neologismes, com CEEPSIR o SIEI (clar que en aquest darrer cas té trampa, a La Roda n'han estrenat un aquest curs).
El principal dels consensos al qual s'ha arribat ràpidament és que la societat no és inclusiva i que no ho serà mai mentre l'escola no ho sigui.
"L'escola és el camí, som l'eina per arribar a aquesta societat inclusiva", comenta una mestra.
En els post-it hi surten frases inspiradores a l'hora de referir-se al perquè de la inclusió.
Per exemple, perquè "tothom ha de trobar el seu lloc a la societat i contribuir de la manera més autònoma possible al desenvolupament del seu entorn social".
O "perquè els infants tenen dret a créixer amb tots els altres, perquè la diversitat enriqueix i perquè l'escola ha de reflectir la societat real".
Al panell hi queden adherides paraules que parlen del dret dels infants a no estar separats, de l'enriquiment que genera la diversitat, de com ajuda a fomentar el respecte per l'altre, la tolerància i la convivència, de la igualtat d'oportunitats per desenvolupar-se i ser feliç...
No hi ha dubte que la lliçó la tenim ben apresa.
I quan arriba la posada en comú de l'anàlisi que s'ha fet al voltant de cadascun dels vectors, i de les condicions que s'han de donar, apareix una recepta universal per fer possible una escola inclusiva: reducció de ràtios.
Aprenentatge cooperatiu, millor.
Avaluació personalitzada, i tant.
I formació, molta formació, per les mestres i per la resta de professionals del centre, però sobretot reducció de ràtios, això ho han posat sobre la taula pràcticament tots els grups.
I una altra cosa aparentment òbvia, que no ho és tant, i que deixa anar el grup que tractava sobre l'organització de l'aula.
La diuen en tercer lloc però immediatament aclareixen que s'hauria de posar en el primer: "S'hi ha de creure, en la inclusió, si no te la creus no hi ha inclusió".
Al llarg de la sessió no s'han sentit pràcticament planys, d'altra banda freqüents quan es toca aquest tema.
Cada cop que es parla d'educació inclusiva és fàcil que surti algú del clan dels escèptics dient que està molt bé, però que sense més recursos és inviable.
Aquesta sentència l'arriben a subscriure mestres que tota la vida han fet mans i mànigues per atendre tota mena d'infants, també amb discapacitat intel·lectual o sensorial.
El decret 150/2017 havia d'anar acompanyat d'una pluja de milions que després de dos anys no s'ha vist per enlloc, i possiblement això expliqui un cert desengany col·lectiu.
A La Roda algú comenta que amb els nous pressupostos se suposa que alguna cosa es començarà a notar.
"Clar que ens hem queixat, molts cops, però no ens han fet cas, amb el que tenim hem de fer i és el que intentem", comenta una mestra.
Intervé Montse Ros, la portaveu de CCOO a Catalunya, que és mestra i veïna del barri, i no s'ha volgut perdre el debat: "No he entès mai per què el personal de suport no forma part de la plantilla ordinària dels centres, el mètode de contractació de les vetlladores recorda les peonades".
I tothom sembla estar-hi d'acord.
Avui no hi ha laments, ni escepticisme, o si més no en veu alta, penso que potser perquè a aquesta mena de mogudes només hi van els convençuts.
I recordo de sobte que a Terrassa hi ha unes quantes escoles d'educació especial.
"I després de tot el que s'ha dit –pregunto als concurrents quan ja estem a punt de plegar–, algú, alguna vegada, ha recomanat a una família que el seu fill estarà millor en un altre tipus de centre?".
Aixeca la mà una mestra i diu que sí, que un cop, que es va explicar a la família que s'havia intentat tot el que estava a les seves mans abans de recomanar el canvi de centre.
I ràpidament una altra apunta que no és l'habitual, que això passa molt poques vegades.
Soc mare d'un nen que va aquesta escola....
Proposo una mateix reunió pero amb families afectades, estaria be saber cóm ens sentim I el mes important com están els nens amb necessitats especials a aquesta escola "inclusiva" No pero a tots
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Des de Més Poble CUP us informem que si el diumenge 24 de maig no esteu a St.
Pere de Riudebitlles i voleu votar a les properes municipals, podeu començar els tràmits per votar per correu i exercir així el vostre dret a vot.
Els electors i les electores que prevegin que el dia de les eleccions municipals, diumenge dia 24 de maig, seran fora del municipi o bé que no acudiran a la seva mesa electoral per exercir el dret de vot, poden votar per correu, prèvia sol·licitud a la Delegació Provincial de l'Oficina del Cens Electoral que es tramita a les oficines de Correus.
El termini per demanar el certificat que permet votar per correu ja s'ha iniciat i finalitza el dia 14 de maig.
Si bé és cert val la pena fer-ho amb temps.
La sol·licitud a l'oficina de Correus s'ha de fer personalment, i s'ha d'exhibir el DNI original.
En els casos de malaltia o d'incapacitat que impedeixin fer personalment la sol·licitud -circumstància que s'ha d'acreditar amb una certificació mèdica oficial i gratuïta-, la gestió es pot delegar en una persona autoritzada a través de notari o consularment.
La Delegació de l'Oficina del Cens a Barcelona rebrà la sol·licitud de vot i trametrà per correu certificat a l'elector o electora la documentació necessària per a l'emissió del vot per correu, amb les instruccions necessàries. |
Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya
També podeu consultar un document síntesi elaborat per en Miquel Morell i Agustí Jover (PROMO Assessors Consultors) |
Un total de 395.509 vehicles han sortit de l'àrea metropolitana de Barcelona entre les 15.00 hores d'aquest dijous i les 15.00 de divendres, un 1,41% més dels previstos a la segona fase de l'operació sortida de Setmana Santa.
Segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT) aquest divendres en un comunicat, l'increment de cotxes en aquesta segona fase és un 3,28% més respecte a l'any passat.
Les principals incidències viàries s'han registrat el matí d'aquest dissabte a l'autopista AP-7, on hi ha hagut vint quilòmetres de trànsit lent i retencions al tram comprès entre Santa Perpètua de Mogoda i Llinars del Vallès (Barcelona).
A la mateixa via, s'han acumulat quinze quilòmetres des de Sant Celoni (Barcelona) a Maçanet de la Selva (Girona), deu entre Roda de Berà i Altafulla (Tarragona) i quatre al Papiol en direcció Martorell (Barcelona)
Per accedir a les zones costaneres, hi ha hagut cues de set quilòmetres a la C-65 a Llagostera en direcció Castell i Platja d'Aro Baix (Girona), cinc a la N-340 al Vendrell per anar a Tarragona i 6,5 en la C-32 a Sitges.
A més, un xoc frontal entre dos turismes a la N-340 a l'altura de Vallirana (Barcelona) a les 10.40 hores ha deixat un ferit menys greu i quatre de lleus, i ha causat talls de trànsit i un quilòmetre de retencions als dos sentits.
Pel que fa a accidents amb víctimes, tot i que a l'operació sortida d'aquest dijous i divendres no hi ha hagut sinistres, des del començament de Setmana Santa han mort dues persones en accidents de trànsit.
El primer sinistre va passar dissabte 12 a les 19.30 hores a la C-12 a l'altura de Balaguer (Lleida), on un turisme i una motocicleta van xocar frontalment i va morir el motorista, de 26 anys.
El segon va passar diumenge 14 a la GI-603 a l'altura d'Espolla (Girona) també per un xoc entre un turisme i una moto, causant la mort del motorista, de 46 anys.
El SCT preveu que durant aquest diumenge 20 i dilluns 21 tornin uns 600.000 vehicles a Barcelona i la seva àrea d'afluència, pel que recomana als conductors que extremin la prudència al volant.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Per treballs de millora del drenatge del carrer Font dels Capellans
La Secció de Planificació de la Via Pública ha comunicat que demà, divendres 31 de maig, AIGÜES DE MANRESA S.A. realitzarà els treballs de pavimentació de l'àmbit d'afectació de les obres al carrer Font dels Capellans.
Amb motiu d'aquests treballs es tallarà l'itinerari de vianants per l'interior del túnel de FGC al carrer Font dels Capellans.
És previst que aquesta actuació duri un dia. |
És el primer cop en els 39 anys que s'emet el concurs a la CBS que s'expulsa un participant de forma disciplinària.
Dan Spilo, un representant d'artistes de 48 anys, és el concursant expulsat per un presumpte assetjament sexual contra una de les treballadores del programa, segons informa TV Insider.
Dan Spilo a la imatge promocional de Supervivientes
La cadena ho va comunicar durant els crèdits de l' última emissió del concurs: "Dan va ser expulsat del concurs després d'un incident que va passar fora de càmera i que no va involucrar cap concursant ", van escriure.
Jeff Probst, el presentador del programa, va confirmar la notícia que els espectadors havien conegut durant l'últim programa: "S'ha decidit que Dan no torni al joc.
El presentador també ha explicat que els productors del programa es van reunir "amb tots els participants, tant en grup com individualment i se'ls va advertir sobre els límits personals ".
A aquestes paraules va afegir que s'havia "esforçat per ser el més comunicatiu possible respecte tot el que ha passat aquesta temporada però, en aquesta situació, per respecte a la privacitat i confidencialitat de la víctima no puc dir res més", va dir.
Aquesta situació no va sorprendre algunes de les companyes d'Spilo.
Setmanes abans, Kellee Kim i Missy Byrd, dues exconcursants del programa, van denunciar obertament que l'home les havia tocat de manera inapropiada.
També, van expressar la seva incomoditat vers alguns dels seus comentaris i comportaments.
Després de l'expulsió, Kim ha lamentat que no es fes res quan ella va denunciar: "L'expulsió de Dan confirma les meves preocupacions.
Tant de bo ningú hagués patit aquest tipus de comportament", ha escrit.
També ha acusat la cadena i el programa de ser còmplices d'aquesta situació: "CBS i Supervivientes es van adonar de la conducta de Dan Spilo des del començament i no van fer res ", diu l'exconcursant. |
El Pla de Formació Docent de la Unitat de Formació Docent de la OQD té com a objectiu oferir al professorat de la UAB diverses eines i recursos que els ajudin a implementar iniciatives d'innovació i de millora de la qualitat de l'activitat docent, dins del marc de la convergència universitària europea.
A través d'aquest Pla, també es pretén potenciar l'intercanvi i la difusió d'experiències de bones pràctiques portades a terme pels docents.
El Pla de Formació té els objectius específics següents:
Som una universitat capdavantera que imparteix una docència de qualitat i excel·lència, diversificada, multidisciplinària i flexible, ajustada a les necessitats de la societat i adaptada als nous models de l'Europa del coneixement.
La UAB és reconeguda internacionalment per la qualitat i el caràcter innovador de la seva recerca.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Una de les imatges del llibre 'Unspoken', on es retrata a víctimes d'abusos a menors / Lorena Ros
El passat 11 de gener va sortir a la llum el darrer cas d'abusos sexuals a menors ocorreguts en contextos educatius.
La detenció d'un docent de l'escola Vedruna – Àngels de Gràcia i monitor a Agrupament Scout Mas Guinardó posa l'última pedra a una investigació activa des de 2015 per presumptes agressions sexuals a dos menors i possessió i elaboració de pornografia infantil amb fotografies de joves del mencionat grup d'escoltisme.
Fa dos anys, dos membres de l'agrupació van denunciar el professor per presumptes tocaments, fet que va portar al decomís de gran quantitat de material informàtic, on es va trobar imatges de nens, però no explícites.
Així, el docent va quedar en llibertat amb càrrecs, decisió judicial que ell mateix va comunicar a l'escola on impartia classes.
El centre va decidir mantenir-lo en les seves funcions, "respectant la presumpció d'innocència".
La investigació va seguir i va ser a finals de 2017 quan un jutjat de Barcelona va rebre el resultat d'una de les anàlisis dels Mossos d'Esquadra sobre el contingut dels arxius decomissats: hi havia vora de 700 fotografies de menors, que incloïen imatges de joves de tots dos centres als quals treballava.
Va ser detingut i posat en presó preventiva el dia 11 de gener.
Van passar, doncs, dos anys des de la primera denúncia d'abús fins que es va esclarir el tema.
Dos anys durant els quals el centre va realitzar un seguiment al docent, però no va rebre cap queixa ni de famílies ni alumnes.
Dos anys fins que el centre va posar en coneixement de l'AMPA i els alumnes els antecedents del professor.
Aquest llarg període des de l'inici del cas fins al seu esclat és el motiu pel qual el Síndic de Greuges va anunciar que actuaria d'ofici per a assegurar si els protocols de prevenció d'abusos es van complir i per respondre la pregunta "per què no va sortir abans a la llum?".
"Tenim dubtes de si s'han aplicat tots els protocols que estableixen les accions que ha de dur a terme l'administració i si el centre va adoptar mesures preventives davant les sospites", explica Maria Jesús Larios, Adjunta de Defensa a l'Infant i Adolescent del Síndic de Greuges.
El protocol al que es refereix és el Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu.
El Síndic va instar a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) a crear aquest document el 2006, arran del Cas Alba, una nena de Barcelona que va ser maltractada i va haver de ser hospitalitzada en estat molt greu.
Ni la policia, ni l'administració, ni els serveis socials van advertir que la petita estava en perill.
Per això, la naturalesa del Protocol era la de fer fluir la comunicació entre els centres educatius i la DGAIA per a detectar i actuar en casos d'abusos i maltractes.
Un de cada cinc nens han patit abusos sexuals, segons un informe del Consell d'Europa.
Aquesta primera versió del text va ser revisada el 2016, arran de l'esclat del Cas Maristes, ja que es van evidenciar llacunes importants.
La principal novetat era que es va començar a considerar els professors i treballadors dels centres educatius com a possibles autors de delictes de pederàstia.
Fins al 2016 només se'ls contemplava com a actors que havien de detectar i denunciar.
Així, 12 anys després del primer protocol, "veiem que els abusos i maltractaments a menors continuen sent una xacra en la qual, per més temps que passi, sembla que no avancem", reconeix Larios.
El Consell d'Europa assegura que un de cada cinc nens és víctima d'abusos sexuals.
Segons el mateix Síndic, 644 infants de fins a 18 anys van ser víctimes d'abusos sexuals durant el 2016.
Tot i aquestes dades, el Protocol de prevenció només es va activar 14 vegades des que va ser revisat l'última vegada -el juliol del 2016- fins al setembre passat.
I això no vol dir que "sempre que s'activi hi hagi un cas darrera que acabi als tribunals", reconeix Larios, qui afegeix que l'índex de detecció d'abusos sexuals a meniors "ronda l'1%.
Hi ha alguna cosa que no estem fent bé".
Així, casos com el del Vedruna de Gràcia, que feia anys que eren sota investigació, pot ser que triguin tant a sortir a la llum "per desconeixement dels protocols, perquè directament no s'apliquin o per una mala comunicació entre la DGAIA i el centre", explica.
Els textos estipulen que, davant el més mínim cas de sospita d'abusos sexuals, el centre escolar ha de posar-se immediatament en contacte amb la DGAIA per a iniciar una investigació.
Hi ha casos en que els centres, conscients de la gran repercussió i xacra social que comporta ser titllat de pederàstia, no avisen l'administració fins que les sospites es confirmen.
Però en aquests casos, acostuma a ser tard per a posar una denúncia i això és precissament el que el Síndic vol esbrinar si va passar al Vedruna.
De vegades, però, els centres triguen a posar-se en contacte amb la DGAIA per desconeixement de l'existència dels protocols.
Per això, el Síndic recomana que a cada centre hi hagi un docent de referència que conegui els textos i al qui la resta de professorat es pugui dirigir en cas de dubte.
En aquesta línea, Larios assegura que cal més difusió del document, però que el que també cal és "molta més inversió en la formació dels professionals i dels infants.
Pot ser que les criatures no tinguin la informació necessària per a detectar que estan patint abusos.
La importància dels nens per a prevenir és cabdal, tal com també reconeix Jose Antonio Ruiz, responsable de continguts i relacions de Fundesplai.
Assegura que "l'ésser humà està programat per cuidar les seves cries, no per abusar d'elles.
Per tant, quan es donen casos d'abusos ens trobem davant una patologia i detectar-les és difícil.
Necessitem els nens i els professionals alerta, perquè va més enllà de tota la prevenció que puguem fer" i afegeix que el que ha passat al Vedruna "ens podria haver passat a qualsevol centre educatiu".
Així, la prevenció de base se centra en posar els menuts al centre i fer-los entendre què són els abusos, "així com afavorir un clima de confiança per a que puguin parlar de qualsevol situació estranya", considera Larios.
Aixecar la veu i denunciar, però, acostuma a ser difícil perquè es tracta de situacions "perverses: els adults són figures de referència en les que s'emmirallen i l'estima els fa callar i, inclús de vegades, no veuen que pateixen abusos", considera Ruiz.
Una de les pàgines del llibre 'En Quico i la mà'
Als espais educatius en els quals la força comunicativa rau en els adults de manera unidireccional la denúncia és molt difícil.
Així, se'ls ha de "posar al centre i crear un clima de participació real en el que vegin que la seva veu té pes.
Així es donen ambients òptims per a que aixequin la veu i per a que els adults referents puguin notar canvis de conducta preocupants", exposa Ruiz.
Per tant, dotar els petits d'eines actives per a la detecció i la prevenció és clau.
En aquesta línia, existeixen propostes didàctiques per a que puguin detectar els límits d'una relació sana amb un adult.
Com el conte " En Quico i la mà ", iniciativa del Consell d'Europa contra la violència sexual sobre nenes i adolescents i que Fundesplai recull al seu protocol de prevenció d'abusos sexuals, elaborat conjuntament amb la Fundació Vicky Bernadet.
Es tracta de la història que ensenya els nens a identificar i protegir les seves zones íntimes.
"Tota precaució és poca", reconeix Ruiz, qui recomana donar instruccions als adults per a la prevenció.
Per exemple, que mai no es quedi un educador sol a un vestuari.
"Però l'abusador ja coneix aquestes mesures i buscarà maneres d'evitar-les", reconeixen des de Fundesplai.
"Per això el llum d'alerta s'ha d'encendre sempre que tinguem la més mínima sospita, encara que després ens equivoquem".
"És millor prevenir, perquè les conseqüències són molt dures", assegura Larios.
Per això, des del Síndic volen garantir que qualsevol persona que hagi patit abusos tingui accés a tractament psicològic gratuït.
"Tot i que de vegades l'oferta pública no és suficient i s'han donat casos de saturació en què algunes famílies han hagut de recórrer a teràpies privades", afegeix.
Però en el que tant Larios com Ruiz coincideixen és en la necessitat d'afrontar el tema amb la resta de membres de la comunitat.
"No pot ser un tabú: és un moment en què tots s'han d'unir per crear un clima de seguretat", opina Ruiz.
Per la seva banda, Larios considera que moments com el que ara està vivint el Vedruna són claus: "s'ha de poder transmetre calidesa perquè és imprescindible que si alguna altra persona ha patit abusos ho pugui explicar amb garanties".
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Vivim en un món al revés, en què es premia les multinacionals de l'agricultura transgènica, mentre acaben amb la pagesia i l'agrodiversitat.
El Premi Mundial d'Alimentació 2013 –el que alguns anomenen el Nobel d'Agricultura– s'ha concedit enguany a dos representants de la indústria transgènica: Robert Fraley de Monsanto i Mary-Dell Chilton de Syngenta.
El tercer guardonat ha estat Marc Van Montagu de la Universitat de Gant (Bèlgica).
Tots han estat distingits per les seves investigacions a favor d'una agricultura biotecnològica.
I em pregunto: Com pot ser que es concedeixi un guardó que, teòricament, reconeix "les persones que han fet avançar (...) la millora de la qualitat, la quantitat i l'accés als aliments" als que promouen un model agrícola que genera fam, pobresa i desigualtat?
Els mateixos arguments, imagino, que porten a concedir el Nobel de la Pau als que fomenten la guerra.
Com diu l'escriptor Eduardo Galeano en el seu llibre Patas arriba (1998) "es premia al revés: es menysprea l'honestedat, es castiga el treball, es recompensa la falta d'escrúpols i s'alimenta el canibalisme".
Ens volen fer creure que les polítiques que ens han conduït a la present situació de crisi alimentària en seran les solucions; però això és mentida.
La realitat tossuda ens demostra, malgrat els discursos oficials, que el model actual d'agricultura i alimentació és incapaç de proporcionar menjar a la gent, cuidar de les nostres terres i dels que treballen el camp.
Avui, malgrat que, segons dades de l'institut GRAIN, la producció d'aliments s'ha multiplicat per tres des dels anys seixanta però la població mundial des d'aleshores tan sols s'ha duplicat, 870 milions de persones al món passen gana.
Fam, doncs, en un planeta de l'abundància del menjar.
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, la FAO, reconeix que en els darrers cent anys han desaparegut el 75% de les varietats agrícoles.
La nostra seguretat alimentària, per tant, no està garantida, ja que depenem d'un ventall cada cop més reduït d'espècies animals i vegetals.
En definitiva, es promouen les varietats que s'adeqüen més als estàndards de l'agroindústria (que poden viatjar milers de quilòmetres abans d'arribar al nostre plat, que tenen un bon aspecte a les lleixes del supermercat, etc.), i es deixen de banda altres criteris com la qualitat i la diversitat del que mengem.
Se'ns diu que per acabar amb la fam al món cal produir més aliments i, en conseqüència, cal més agricultura transgènica.
Però, avui, de menjar no en falta sinó que en sobra: no tenim un problema de producció, sinó d'accés.
I l'agricultura transgènica no democratitza el sistema alimentari; ans al contrari, privatitza les llavors, promou la dependència pagesa, contamina l'agricultura convencional i ecològica i imposa els seus interessos particulars al principi de precaució que hauria de prevaldre.
Marie Monique Robin, autora del llibre i el documental El mundo según Monsanto (2008), ho deixa clar: aquestes empreses volen "controlar la cadena alimentària" i "els transgènics són un mitjà per aconseguir aquest objectiu".
Premis com els concedits a Monsanto i Syngenta són una farsa, davant la qual només hi ha una resposta possible: la denúncia.
Cal assenyalar que una altra agricultura només serà possible al marge dels interessos d'aquestes multinacionals.
Esther Vivas, periodista i investigadora en polítiques agrícoles i alimentàries.
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
L'opositora anuncia candidatura per a les eleccions presidencials del març de l'any vinent
Ksenia Sobchak arriba al judici del director de teatre rus Kirill Serebrennikov, acusat de malversació de fons públics. / SERGEI KARPUKHIN / REUTERS
La campanya russa per a les presidencials del març del 2018 promet més animació després que Ksenia Sobchak hagi anunciat que hi concorre per intentar arrencar els vots dels ciutadans descontents amb les dues dècades de Vladímir Putin al capdavant del Kremlin.
Sobchak és una coneguda periodista de la televisió de 35 anys que fa uns anys va fer el pas a l'activisme cívic i va aparèixer a les manifestacions organitzades per l'oposició per denunciar el frau als comicis legislatius i presidencials del 2012 que va guanyar el president rus.
Putin, que no ha de tenir dificultats per renovar el càrrec, i Sobchak són vells coneguts.
La periodista ha crescut amb el president al menjador de casa seva, ja que el seu pare, Anatoli Sobchak, va ser alcalde de Sant Petersburg i Putin era la seva mà dreta.
La seva mare és la diputada a la duma Lyudmila Narusova.
L'amistat de les dues famílies s'ha mantingut després de la mort d'Anatoli, tot i que la presentadora s'ha apropat als crítics amb el llogater del Kremlin.
A la jove li van retirar el passaport i li van clausurar el programa que presentava en anunciar una entrevista amb l'opositor Aleksei Navalni, que va intentar derrotar a les urnes el tot poderós Putin.
A més, contra Sobchak hi ha en marxa una investigació per presumpta evasió fiscal.
"Tinc una actitud responsable cap a les accions en l'àmbit públic, i conscient dels riscos i la gran complexitat de la tasca, he decidit que la meva participació en els comicis presidencials pot ser un pas cap als canvis que el país tant necessita", escriu la periodista al diari ' Védomosti'.
"En els cinc anys transcorreguts des de l'onada de protestes del 2012, les meves idees polítiques s'han consolidat i estic disposada a declarar-les i a defensar-les al més alt nivell", assenyala, i tot i que admet que a les eleccions del març segurament no hi haurà canvis, "els ciutadans poden i han de manifestar el seu desacord amb el poder, que vol mantenir-se un quart de segle amb la destrucció de l'educació i la sanitat, amb la monstruosa corrupció i propaganda que impregna des de l'escola rural fins al Kremlin, amb la guerra i l'aïllament internacional".
L'eventual candidatura de Sobchak no ha tingut una bona rebuda entre els opositors clàssics perquè consideren que pot tenir un efecte negatiu a l'hora de presentar batalla a Putin, perquè pot dividir el vot contrari.
El mateix Navalni ha apuntat que el Kremlin podria utilitzar la figura de la periodista com una opció segura per captar el vot de l'elector descontent i p er "distreure l'atenció".
Sobchak ha avançat, però, que si finalment Navalni té l'autorització per ser candidat, ella retirarà les seves llistes per no competir amb ell.
El compte d'Instagram de Ksenia Sobchak sovint inclou fotografies de la periodista vestida per dissenyadors en esdeveniments de l'alta societat, motiu pel qual la revista 'Vogue' l'ha batejat com la versió russa de Paris Hilton.
Després de graduar-se a la universitat MGIMO de Moscou es va convertir en una celebritat nacional quan va conduir un programa de televisió anomenat 'Dom 2'.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.