text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Coneix-ne la història i el present.
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Esport: conceptes i elements constitutius bàsics.
Concepte d'esport: definició, tipologia i elements estructurals i funcionals.
Tècnica, tàctica i estratègia esportives: definició i característiques.
El tractament de l'esport a l'escola i en el currículum de primària.
El desenvolupament global de l'infant i de la seva competència motriu.
Esport escolar: aspectes metodològics.
Aspectes generals del treball en iniciació esportiva escolar.
Models d'iniciació esportiva: anàlisi i trets característics.
Models comprensius de l'ensenyament esportiu.
Iniciació als esports individuals de no oposició: l'exemple de l'atletisme.
Característiques bàsiques de l'atletisme i de diferents modalitats atlètiques.
L'ensenyament de l'atletisme en el marc escolar:
Objectius d'aprenentatge i recursos metodològics: disseny, organització de les activitats i dels processos interactius, i avaluació.
Iniciació als esports individuals d'oposició i adversari.
Anàlisi i descripció dels elements estructurals i funcionals específics.
L'ensenyament dels esports individuals d'oposició en el marc escolar:
Objectius d'aprenentatge i tractament didàctic del contingut: disseny, organització de les activitats i dels processos interactius, i avaluació.
Iniciació als esports de col·laboració i oposició.
Característiques estructurals i funcionals d'aquests esports.
L'ensenyament dels esports de col·laboració i oposició en el marc escolar:
Descripció i anàlisi de les etapes d'iniciació.
Objectius d'aprenentatge i criteris metodològics: disseny, organització de les activitats i dels processos interactius, i avaluació.
Correcció ortogràfica, gramatical i sintàctica.
Adequació a les demandes del professor a partir de la guia entregada.
Argumentació i justificació de cadascuna de les propostes pràctiques.
Assistència obligatòria a les classes d'avaluació dels treballs, quan així es consideri i s'informi.
Redacció i exposició clara de les idees i dels conceptes.
Cal aprovar aquest examen/prova per tal de poder fer el sumatori amb les notes dels treballs.
Les faltes d'ortografia tenen una penalització fins a 1 punt de la nota final.
La NO presentació de les evidències requerides en la data establerta i d'acord amb els criteris establerts comporten la nota de NO PRESENTAT.
Assistència obligatòria a classe quan així s'especifiqui.
L'assistència a classe comporta haver realitzat les tasques que hagin sigut assignades a tal efecte. |
L'esfondrament de l'abocador de Zaldibar constitueix un delicte ecològic que ha costat la vida a dos persones.
Esperem que els gasos tòxics i les aigües contaminades no es cobrin més vides.
El 1997, l'Ajuntament de Zaldibar va prohibir els abocadors al municipi amb els vots d'Herri Batasuna, Grup Independent i un regidor del PNB que va trencar la disciplina de partit.
S'hi van oposar la resta del PNB i el PSE.
El 2003, l'Ajuntament, en mans del PNB, va reactivar el projecte i va anul·lar el veto als abocadors.
El 2011, amb l'esquerra abertzale encara il·legalitzada i a 16 dies de perdre l'alcaldia, Idoia Mendiolagarai, alcaldessa del PNB, atorga la llicència d'activitat a l'abocador.
Fent ús del sentit comú, no s'explica que ubiquin un abocador industrial en una zona agrícola i ramadera muntanyosa amb forts desnivells i amb altes precipitacions.
Tampoc s'entén que cap autoritat s'adonés que, en 13 anys, ja havien soterrat la quantitat de residus prevista en 30 anys.
Davant les víctimes mortals per l'allau de residus i el perill dels fums tòxics i els lixiviats, no n'hi ha prou amb les disculpes del Govern basc, de la mateixa família política que Junts per Catalunya i que mostra el mateix menyspreu pel medi ambient.
Príncep de Viana, 27-29, Lleida |
La Junta Permanent, reunida en sessió ordinària el 20 de març de 2019, acordà la convocatòria d'eleccions i el calendari electoral per a escollir director/a de l'Escola d'Enginyeria, segons el procés definit en el Reglament Electoral de la UAB i en el propi article 19 del Reglament de l'Escola.
• El Reglament de l'Escola (i l'article 19 que regeix l'elecció a director/a) es pot consultar aquí.
• La composició de la Junta Electoral de l'Escola es pot consultar aquí
• L'acta de la Junta Electoral de l'Escola proclamant els candidats provisionals es pot consultar aquí.
• L'acta de la Junta Electoral de l'Escola proclamant els candidats definitius es pot consultar aquí, quedant proclamats (en ordre aleatori):
2020 Universitat Autònoma de Barcelona |
Un metge espanyol serà jutjat a Suècia per abusar sexualment de 70 pacients, dels quals 52 eren nens d'entre dos i 12 anys, ha informat aquest dimecres la Fiscalia del país nòrdic.
El sospitós, de 29 anys, hauria comès els delictes quan treballava a diversos centres mèdics de Suècia entre els anys 2015 i 2017.
Entre els càrrecs que se li imputen figuren diversos de violació amb agreujants, si bé l'acusat ha negat els delictes que se li imputen.
Segons la Fiscalia, va tocar els genitals dels seus pacients nens en casos en els quals era "mèdicament irrellevant" i sol·licitava veure'ls en un servei de consulta que oferia a través d'Internet.
Els investigadors sostenen que també va gravar diverses de les seves accions i que tenia en el seu poder pornografia infantil, segons l'edició sueca del diari 'The Local'.
El metge espanyol s'enfronta a una pena de fins el 14 anys de presó en cas de ser condemnat.
Està previst que el judici comenci el proper 20 de setembre.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
S'han programat quatre funcions d'aquesta pera que Carlus Padrissa dirigeix sobre la partitura de Carl Orff
Barcelona.-La Fura dels Baus portar aquest cap de setmana al Teatre-Auditori Sant Cugat el muntatge 'Carmina Burana', en el qual mescla llum, música, projeccions i líquids.
En total es faran quatre funcions en tres dies, de l'11 al 13 de gener, i és l'única oportunitat per poder veure l'espectacle a Catalunya que després far gira per l'Estat.
El 'Carmina Burana' de Carl Orff en mans de La Fura dels Baus i amb l'imaginari de Padrissa sha tradut en una posada en escena amb fortes imatges escniques, amb la intenció d'illustrar uns textos que, a pesar de tenir més de 800 anys, parlen de temes universals.
L'espectacle ha viatjat pels tres continents i congregat a més de 200.000 espectadors, un muntatge amb música en directe protagonitzada per un cilindre de 8 metres.
L'original 'Carmina Burana' és una collecció de poemes dels segles XII i XIII, que s'han conservat en un únic cdex trobat en 1803 per Johann Christoph von Aretin a l'abadia de Benediktbeuern, a Baviera; i que actualment es conserven a la Biblioteca Estatal de Baviera a Munic.
El cdex recull un total de 300 poemes, escrits majoritriament en llatí, alemany i francs.
En aquests poemes s'enalteix el plaer per viure i l'inters pels plaers terrenals, per l'amor carnal i pel gaudi de la natura, sempre amb una mirada crítica i satírica cap als estaments socials i eclesistics de l'poca.
Carl Orff va compondre la seva 'Carmina Burana' entre 1935 i 1936, i es va basar en 24 poemes del cdex original.
Fins el proper mes de juny, la companyia far gira per lEstat amb l'espectacle, per a Catalunya la única oportunitat de veure-la és aquest cap de setmana a Sant Cugat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
María López Álvarez ha rebut el 20 de febrer el IV Premi ACERINOX, convocat per l'Associació per a la Recerca i el Desenvolupament de l'Acer Inoxidable (CEDINOX), per un treball de fi de màster universitari dedicat a analitzar les diferències de comportament de les estructures d'acer inoxidable respecte les de l'acer de carboni. |
Enviava notes intimidatòries amb informació sobre moviments i horaris dels familiars de la víctima
Pallejà.-Els Mossos d'Esquadra han detingut un veí de Pallejà (Baix Llobregat) per extorquir els seus veïns amb amenaces de mort.
Els fets res remunten a l'octubre de 2015 quan un home va denunciar que l'havien amenaçat mitjançant unes notes intimidatòries deixades a la bústia de de casa, on l'exigien un pagament en metàl·lic sota amenaça de fer mal als seus familiars directes.
La mateixa víctima va rebre una tercera nota amb una amenaça directa i contundent a un membre d ela seva família.
Després d'aquesta nota, l'home va acabar pagant els diners exigits davant la por exercida per l'autor de les notes que detallava moviments i horaris de la família de la víctima.
El detingut va romandre inactiu durant un temps fins que a finals del passat mes de juny va tornar a actuar amb el mateix 'modus operandi' i després de tres noves temptatives va ser detingut.
Després del temps inactiu, a finals del juny passat un veí del mateix barri de Pallejà que la primera víctima va denunciar les amenaces rebudes amb el mateix 'modus operandi', on també s'exigia una quantitat de diners en metàl·lic o, en cas contrari, algun membre de la família de la víctima patiria les conseqüències.
Dues setmanes més tard, una dona del mateix barri va rebre a la seva bústia de correu més notes intimidatòries.
Finalment, el 2 de juliol, un altre veí de la zona va rebre també aquestes notes amenaçadores.
Aquestes tres darreres víctimes van denunciar els fets als Mossos i no van fer efectius els pagaments exigits.
Els investigadors van tancar progressivament el cercle sobre el presumpte autor de les temptatives d'extorsió fins que el dimarts 5 de juliol van detenir a Pallejà el presumpte autor de les amenaces, just quan creia recollir un dels pagaments exigits a una de les víctimes.
El detingut té 44 anys i se l'acusa d'un delicte continuat d'amenaces i extorsió.
L'home va passar a disposició judicial i el jutge en funcions de guàrdia va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Fer visible que la catalanofòbia és una agressió és important perquè els casos emergeixin, se'n prengui consciència i s'hi posi fre
Diu molt de la nostra societat el fet que, quan parlem en català i algú no ens entén o, directament ens demana que li parlem en castellà, automàticament ens disculpem.
És com un acte reflex al qual no donem la més mínima importància, però que consisteix en demanar perdó per expressar-nos com el que som.
Desconec si hi ha altres comunitats lingüístiques els parlants de les quals es disculpin per parlar el seu idioma a casa seva, però això és ben digne d'estudi.
De fet, els que ho han estudiat asseguren que aquest fenomen és un reflex de l'estigma que portem d'alguna manera gravat al nostre ADN després de tants anys de persecució de la llengua i de la identitat catalanes.
Més impressionant és el fet que, al dia a dia, les agressions contra els catalanoparlants són sovint tolerades.
Hi ha casos en què es consideren normals, circumstàncies en què se'n fa cas omís o situacions en què es produeix una mena de síndrome d'Estocolm envers l'agressor amb un "pobre, li falta cultura...".
El fet és que, tant un "parla'm en cristià" o un imperatiu "no em parlis en català" són agressions lingüístiques.
I ja no parlem del tot tipus d'insults que s'emeten dia rere dia...
Si en aquestes situacions el tret lingüístic se substituís per un tret ètnic, no hi hauria marge de dubte, oi?
El que passa és que no sempre s'és conscient que la llengua és un tret constitutiu bàsic de la identitat de cadascú de nosaltres, igual que el color de la pell o la mida del nas.
Aquesta falta de consciència sobre què és una agressió lingüística i allò que representa fa que la immensa majoria de casos no es denunciïn.
Per això és transcendental el gest que va fer la setmana passada TV3 emetent, al Telenotícies, un reportatge sobre algunes de les darreres denúncies de catalanofòbia canalitzades per la Plataforma per la llengua.
Fer visible que la catalanofòbia és una agressió és important perquè els casos emergeixin, se'n prengui consciència i s'hi posi fre.
És evident que d'agressions lingüístiques d'aquest tipus n'hi ha cada dia o gairebé cada dia arreu dels Països Catalans.
Per aquest motiu és inversemblant que a la Plataforma per la llengua només n'hi constin 23 durant el 2018.
Cal denunciar-les per acabar amb elles.
És en aquest context que, recentment, l'ONG del català ha engegat la campanya "Prou de catalanofòbia, no en passis ni una més".
L'acció posa en relleu el fet que la majoria de casos de discriminació els produeix l'administració espanyola i que infinitat de vegades els mateixos parlants renuncien als drets lingüístics per evitar aquesta mena de situacions.
O sigui, camuflen la seva identitat per estalviar-se problemes.
A més de denunciar aquesta realitat, la Plataforma per la llengua proposa un pla de xoc per acabar amb la catalanofòbia practicada per l'administració espanyola.
Recull mesures aplicables a tots els territoris catalanoparlants d'Espanya.
Entre elles promulga l'aprovació de lleis amb sancions contra la discriminació lingüística, col·locar cartells als equipaments públics per recordar el dret de parlar en català, implementar programes d'investigació, prevenció i abordatge de la catalanofòbia als cossos policials i fer que el coneixement de català sigui obligatori entre tot el personal de l'administració.
Implementar totes aquestes mesures i aconseguir la conseqüent eradicació de la catalanofòbia ara per ara sembla una utopia.
Però el més greu és que fins ara no s'hagués creat un full de ruta per aquest objectiu.
Un full de ruta que permetria acabar amb la impunitat que envolta actualment aquest tipus d'agressions; una impunitat que impedeix posar-hi cap mena de fre.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Uns investigadors han utilitzat les tècniques de 'deepfake' --que modifiquen l'aspecte d'una persona en un vídeo-- per ajudar a generar 'traduccions cara a cara', que repliquen la veu i es modifiquen el moviment dels llavis perquè encaixi amb un altre idioma.
En l'estudi, elaborat per enginyers de l'Institut Internacional de Tecnologia de la Informació Hyderabad i l'Institut de Tecnologia Kanpur (tots dos de l'Índia), es proposa una "traducció visual" que s'afegeixi als sistemes actuals de traducció.
Segons els investigadors, les traduccions visuals a través de sistemes automàtics són "una necessitat" avui en dia, perquè les comunicacions digitals actuals són cada cop més visuals.
Per tant, proposen un model de traduccions no només basat en text.
En primer lloc, utilitzen tècniques de reconeixement automàtic de la parla per convertir-ho a text.
Després utilitzen un model de traducció neuronal per passar-lo a un altre idioma en forma de text i generar l'àudio.
No obstant això, com a mesura addicional, s'incorpora també un mòdul visual, LipGAN, de xarxes generatives adversarials, que genera rostres realistes replicats, els llavis dels quals es mouen de manera sincronitzada amb l'àudio generat a partir del text traduït.
Aquest sistema modifica els rostres de les persones que apareixen en els vídeos d'una manera similar a eines recents d'hipertrucatge com l'aplicació mòbil xinesa Zao, que va generalitzar aquestes tècniques i només necessita un 'selfi', o Deep Nude App, que genera imatges de nus a partir de fotos de persones vestides.
Els autors de la tecnologia asseguren que "millora significativament els resultats" de les tècniques actuals.
Així mateix, van fer proves que van demostrar que "pot millorar de manera important l'experiència general de l'usuari" en interactuar amb contingut en altres llengües.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El president iraquià assegura que el primer ministre ha acceptat dimitir si hi ha un substitut
Més de 250 persones s'han mort d'ençà que van començar a principis de mes les protestes ciutadanes
[Galeria fotogràfica] El devastador incendi que ha calcinat el castell Shuri, patrimoni de la humanitat
L'incendi, que s'ha iniciat aquesta matinada, ha cremat el castell en poques hores
El 82% del pla contra la violència de gènere valencià està executat o en procés
L'acord compta amb un total de 1.009 adhesions d'entitats i 12.039 de particulars
El transport de contenidors per carretera al recinte portuari s'està veient greument afectat
L'Índia divideix el Caixmir en dos territoris federals per a augmentar el control sobre la regió
Els principals dirigents polítics del Caixmir han estat detinguts
Almenys catorze morts després que la policia dispari contra manifestants a l'Irac
El cap de policia a la ciutat xiïta nega que hagin mort manifestants per trets dels agents
Les protestes multitudinàries obliguen a dimitir Saad Hariri, primer ministre del Líban
El passat 21 d'octubre, va anunciar un paquet de reformes econòmiques que no ha aconseguit aplacar els ànims dels manifestants
Almenys trenta ferits en les protestes entre seguidors i opositors de Morales
En les protestes un home ha resultat ferit de bala
Un nou estudi situa l'origen de la humanitat al nord de Botswana
Els científics han recollit mostres de sang per a establir un catàleg integral dels primers mitogenomes dels humans moderns
Piñera remodela el govern xilè com a resposta a les protestes i cessa el ministre de l'Interior
El president ha promès que les autoritats investigaran i jutjaran qualsevol atropellament o vulneració que s'hagi comès
La candidata ecologista Claudia López es converteix en la primera batllessa de Bogotà
La nova batllessa és la primera persona homosexual que dirigeix una capital d'estat de l'Amèrica Llatina
Les futbolistes de la primera divisió faran vaga el 16 i 17 de novembre
La causa és la situació de blocatge en el primer i històric Conveni Col·lectiu
Localitzen dues embarcacions a Benitatxell i Oriola amb disset migrants a bord
Una d'elles ha arribat a la costa i a l'altra se la cerca davant d'Oriola.
Ahir es van atendre 93 persones més al port d'Alacant
Mor el líder d'Estat Islàmic, Abú Bakr al-Baghdadi, en una operació militar dels Estats Units a Síria
Al-Baghdadi es va immolar amb una armilla explosiva durant l'assalt de les forces nord-americanes
Més d'un milió de persones es manifesten a Santiago després d'una setmana de protestes
Ha estat la marxa més gran d'ençà del retorn de la democràcia
Beard és considerada una de les principals especialistes en la història de l'antiga Roma
Evo Morales proclama la seva victòria: 'Hem guanyat en la primera volta'
L'oposició ha denunciat un frau electoral i ha portat a terme protestes als carrers
Les trenta-nou persones mortes en el camió de transport a Essex eren de nacionalitat xinesa
La policia confirma que són vuit dones i trenta-un homes i que el conductor del camió continua detingut
L'eurocambra premia amb el Sàkharov l'intel·lectual i dissident uigur Ilham Tohti
L'intel·lectual va ser condemnat a cadena perpètua a la Xina l'any 2014
Els manifestants tornen als carrers en una altra jornada de protestes a Xile
Els maputxes de l'Araucanía se sumen a les manifestacions contra el govern
Alerta a tot el país pel risc de pluja molt intensa
La forta pluja pot deixar entre 170 i 180 litres per metre quadrat en dotze hores en algunes localitats dels Països Catalans
El parlament britànic votarà finalment dilluns la votació sobre l'acord assolit amb Brussel·les
En marxa una sessió històrica al parlament britànic per a decidir l'acord del Brexit pactat per Johnson
La Crida pel Finançament convoca una concentració el 30 d'octubre
La plataforma vol que els diferents partits que concorren a les eleccions espanyoles del 10 de novembre es posicionin
Els diputats de Més per Mallorca abandonen el parlament en protesta per la sentència
Miquel Ensenyat: 'No es pot fer callar la veu d'un poble'
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Si enguany te'n vas de vacances a un país llunyà, tropical o en vies de desenvolupament, potser et caldrà protegir-te de malalties com el tifus, la malària, l'hepatitis A o la febre groga.
Per a saber quin tipus de vacunes són les que més et convenen segons la zona que visitis, el millor és que t'adrecis a un centre de vacunació internacional.
Fes-ho, com a mínim, entre sis i quatre setmanes abans de marxar perquè algunes vacunes necessiten aquest temps per a protegir-te al màxim.
Tingues en compte que no totes són injectables: algunes s'administren en pastilles abans del viatge, durant i després, com passa amb la malària.
En la majoria de casos, vacunar-te no és obligatori, tot i que la protecció davant de trastorns com la febre groga o la meningitis meningocòccica sí que és obligatòria en alguns països.
Si és el teu cas, no oblidis posar a la maleta junt amb la resta de documentació de viatge el certificat internacional de vacunació, que et proporcionaran en el moment de vacunar-te: te'l poden demanar a l'aeroport i negar-te l'entrada si no el tens.
Ah, i si viatges amb la teva mascota recorda que també cal vacunar-la.
Una altra eina útil és el mapa interactiu de salut de la OMS per a viatgers internacionals, que ofereix informació molt visual sobre les àrees de risc de les principals malalties que poden afectar els estrangers.
Com podem reduir encara més el risc
Malgrat que les possibilitats de contraure aquestes malalties es redueixen notablement amb unes pautes de vacunació adequades, " les vacunes no protegeixen totalment el 100% dels receptors ", adverteixen des del Ministeri de Sanitat.
Per a disminuir encara més aquest risc és important conèixer les mesures següents:
Marejos, febre, mal de cap o dolor muscular... són alguns dels signes d'alerta comuns que provoquen les malalties tropicals.
Si els sents aquests símptomes fins a un any després del viatge, vés al metge i informa'l de quina va ser la teva destinació de vacances: tingues en compte que algunes d'aquestes malalties provoquen símptomes fins a uns quants mesos després d'haver-les contret.
Per a ampliar una mica més les recomanacions generals que cal seguir en els viatges internacionals, pots veure aquests consells de la Conselleria de Salut d'Andalusia.
Tens més dubtes relacionats amb les vacunes o altres aspectes mèdics relacionats amb el teu pròxim viatge?
Recorda que, si ets Soci Travel, tens a la teva disposició un Metge de guàrdia 24 hores per resoldre-les.
Registra't al nostre newsletter per rebre les últimes novetats.
Accepto les condicions d'ús i política de privacitat
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació.Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC (més informació) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL].
Pots consultar la Política de Protecció de Dades del RACC i sol·licitar més informació enviant un correu electrònic a [EMAIL], visitant les nostres delegacions (mostra'm oficines) o trucant al telèfon 900 357 357. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Consulta la Guia Didàctica per treballar sobre l'Educació a Catalunya: http://bit.ly/ZJm5Un (Recomanat per secundària) |
L'històric polític ultradretà Jean-Marie Le Pen ha acusat aquest divendres la seva filla Marine d'estar darrere de la seva expulsió del Front Nacional i ha anunciat que tornarà a recórrer davant de la justícia la decisió adoptada pel partit.
El comitè executiu del partit d'extrema dreta va decidir aquest dijous expulsar Le Pen, qui des de fa temps manté un dur estira-i-arronsa amb la formació i amb la seva filla, que va prendre les regnes del partit el 2011.
Per a Le Pen, de 87 anys, la responsable de la seva sortida del partit no és una altra que Marine.
En declaracions a l'emissora RTL ha sostingut que ella "no volia formar part del pilot d'execució" però el dirigia "des de la distància per telèfon" ja que sabia que participar al comitè executiu li faria semblar una "dolenta".
"És brut matar el teu pare, tot i que ella no ho ha fet directament, ha fet que siguin altres els qui el matin" però, ha insistit, ha estat la pròpia Marine "qui ha pres aquesta decisió".
Amb tot, el fundador del Front Nacional, que ha dit ser víctima d'un "assassinat", ha indicat que es pren "les coses amb filosofia" perquè "tard o d'hora, la justícia actuarà".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Johanna Pasquali no és la típica agent de policia.
Des d'un punt de vista estrictament professional és agradable, però un zero a l'esquerra.
Encara que destaca per la seva bona punteria, la seva habilitat per al combat cos a cos i la seva intuïció policial, així com la seva poca traça, l'han convertit en una amenaça tant per als criminals com per als seus companys de feina i els ciutadans en general.
Relegada a missions tan perilloses com posar multes de trànsit i investigar petits furts en botigues, dedica cada minut del seu temps lliure a fer realitat el seu somni: ser la primera dona a entrar al RAID, la unitat d'elit de la policia francesa.
La Lara és professora de piano i té al davant una agradable casualitat: [..] |
S'han realitzat treballs per garantir la seguretat dels visitants i no molestar els ratpenats que viuen a la balma
Mura.-La Cova de Mura tornarà a obrir-se al públic després dels treballs que s'hi ha realitzat per millorar la seguretat dels visitants.
Es tracta d'una de les més boniques i amb més anomenada del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i té una galeria principal d'uns 180 metres de fondària.
Els treballs realitzats han consistit en l'habilitació d'un únic recorregut per fer visitable la cova per a la majoria de persones, amb graons on el pendent és elevat i una passera en un tram inclinat.
Aquest recorregut farà que la presència de persones dins la cova no molesti els ratpenats que hi viuen ni malmeti els seus valors geològics.
L'obertura oficial tindrà lloc aquest dissabte i, durant tot el cap de setmana, hi haurà portes obertes i visites guiades.
Les obres realitzades a la Cova de Mura han consistit també en la col·locació de punts d'il·luminació de baixa emissió que fan la visita més atractiva alhora que reforça la seguretat de les persones en el seu recorregut.La Cova de Mura, com la majoria de coves del massís de Sant Llorenç s'ha format en conglomerat o pinyolenc, format per grans i còdols soldats per carbonat de calci.
A la cova també hi destaquen les formacions aciculars d'aragonita, un tipus de cristal·lització única al conjunt del massís que acaba fent agulletes de fins a dos mil·límetres de gruix.A la cova també hi ha hagut presència humana, ja que en excavacions arqueològiques realitzades a la primera meitat del segle XX, s'hi van trobar ossos humans i d'animals, així com fragments de ceràmica.
Les peces trobades van demostrar que a la cova hi van haver enterraments humans col·lectius de l'edat de bronze, entre el 1500 i el 1000 ac.Per visitar la cova cal adreçar-se al Centre d'Informació de Mura, des d'on, acompanyats d'un guia, es fa un recorregut a peu d'uns 45 minuts fins a la cova i s'inicia la visita a l'interior, que té una durada d'uns 25 minuts.
Les visites es realitzen dissabtes, diumenges i festius a les 11 h.
Per a grups concertats es poden fer altres dies i horaris.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Elegant anell de plata, texturitzat en forma de cap de drac.
És obert per la part posterior (per tant agafa diferents diàmetres de dit).
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Aquí tenim l'oficina del programa Nexus24
Reserva de recursos (Surten identificats com a "Espais col·laboratius").
Obert a comentaris de tothom, poden escriure totes les persones que participen en projectes del Programa Nexus24.
Administrat per l 'equip coordinador.
Subscriu-te al butlletí Coses del Nexus24 (personal no UPC envieu correu a [EMAIL] ).
Vine als nostres TupperNexus24: Subscriu-te a la llista de correu Si vols estar informat de les novetats del TupperNexus24 (no cal que siguin de la comunitat UPC).
Segueix-lo per mantenir-te informat de noves entrades, comentaris, metodologies, events...
Linkedin: Nexus24 UPC Comunitats Col·laboratives
S'anirà farcint a mida que hi hagi projectes i comunitats en marxa. |
Ramaders d'Andorra té la ferma intenció de reivindicar la feina que es duu a terme des de la ramaderia i la seva aportació a la societat.
Per aquest motiu, una de les vies de difusió que s'estan explorant és fer tallers o activitats a les escoles que donin a conèixer aquesta tasca.
Tal com explica el gerent de Ramaders d'Andorra, Gerard Martínez, ja s'ha contactat una empresa que es dedica a l'educació ambiental i també directors de centres escolars per presentar-los el projecte de Ramaders d'Andorra i veure "quina opció hi hauria de fer algun taller o visita a les explotacions" per explicar què es fa des de la societat, què és "el consum quilòmetre zero i quins avantatges té".
La societat celebra aquest any els 20 anys des de la seva creació i un dels "grans reptes" que es plantegen és "valoritzar" la feina que hi ha darrere de la producció ramadera.
En aquest sentit, Martínez reivindica no només els beneficis de l'alimentació amb la carn que es produeix a Andorra sinó també els beneficis sobre el medi ambient.
També explica que els ramaders contribueixen a mantenir netes les muntanyes, mantenen una tradició i una raça que d'una altra manera s'hauria perdut, fan el dall dels prats de fons de vall i produeixen un producte quilòmetre zero amb molt poca petjada de CO2 ja que els animals pugen caminant a les muntanyes i hi ha molt poca distància des de les diferents explotacions ramaderes a l'escorxador.
A més, la carn que es produeix és un producte totalment controlat i certificat, assegurant que compleix tot un seguit de requisits, ja que els animals són alimentats amb pastures d'alta muntanya a la primavera i l'estiu i l'engreix es clou amb alimentació a base de cereals que subministra la mateixa societat.
De manera paral·lela a la divulgació de la tasca entre la població i una altra acció per vendre el producte en barquetes, que ja es va anunciar i que es posarà en marxa entre desembre i gener, Ramaders d'Andorra també pren part en diferents estudis que volen analitzar aspectes relacionats amb la carn de races pirinenques.
Així, estan inclosos en el projecte DietaPYR2 del Poctefa que engloba diferents zones pirinenques i que vol "veure com totes les races pirinenques criades al Pirineu i de forma extensiva poden tenir avantatges sobre la salut", tal com explica Martínez.
Arran d'aquest estudi s'espera poder rebre molta informació ja que s'estan fent anàlisis clíniques sobre humans per avaluar com milloren certs nivells analítics quan es menja carn produïda amb un sistema tradicional com la d'Andorra, front altres tipus de consums.
Els resultats es tindran l'any que ve i han de demostrar si "menjar carn de vedella criada de forma extensiva té una aportació positiva per a la salut".
De manera paral·lela, juntament amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de la Generalitat de Catalunya s'ha analitzat el grau de maduració òptima de la carn de vedella.
De moment s'han avaluat 40 mostres d'entrecot i s'ha vist que el punt òptim està entre els 15 i els 20 dies.
Ara es farà una segona fase per acotar encara més aquest rang de dies i s'analitzaran diferents parts de l'animal.
"Tot això ha de servir per poder oferir un producte encara més de qualitat", remarca Martínez.
Això també els permetrà incidir en la línia de subministrar més a la restauració, que és un altre dels reptes en els quals treballa la societat.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Amb un pressupost de prop d'1'5 milions d'euros Adif posarà cable d'alumini, que ofereix similars prestacions al coure però sense tant valor al mercat per evitar robatoris
Les Borges Blanques.-Adif Alta Velocitat ha adjudicat un contracte per al subministrament i col·locació de nou cablejat al tram comprès entre les Borges Blanques i l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) de la línia del TAV Madrid-Barcelona-frontera francesa, amb un pressupost d' 1.416.312 euros.
Els treballs consistiran en la substitució de 90'3 quilòmetres de cable de coure per cable d'energia d'alumini, que ofereix similars prestacions però no té valor al mercat.
L'operació es fa per l'elevat nombre d'incidències registrades en aquest tram, degut als robatoris del cable de coure.
Adif està adoptant en els darrers temps una sèrie de mesures per reduir la problemàtica dels robatoris i actes vandàlics contra les instal·lacions ferroviàries, tant de la xarxa d'alta velocitat com l'ample convencional.
Això, juntament amb les operacions policials, ha permès reduir un 74,6% el nombre de robatoris a Catalunya durant el 2016 en comparació al 2015, segons l'ens ferroviari.
Els treballs que es faran en aquest tram consistiran en la instal·lació de cable d'energia a 750 V entre les demarcacions de Lleida i Tarragona, que van registrar un elevat nombre d'incidències alienes a l'explotació ferroviària provocades per robatoris, especialment de cablejat de coure.
Els treballs s'han adjudicat a l'empresa Societat Espanyola de Muntatges Industrials (SEMI) amb un termini d'execució de 10 mesos.
Aquestes operacions s'afegeixen a les que es troben actualment en execució a diferents trajectes del tram Lleida-Barcelona de la mateixa línia per al subministrament i col·locació de cable, també d'alumini.
Fins a dia d'avui s'han instal·lat aproximadament 64 quilòmetres d'aquest tipus de cable entre Gelida i Barcelona, el Vendrell i la Pobla de Montornès, i entre Montblanc i Alcover.Altres mesures que s'està portant a terme són la instal·lació de circuits tancats de televisió, detectors anti intrusos, l'increment de patrulles pròpies de seguretat i el reforç de la col·laboració amb els Mossos d'Esquadra i altres cossos policials locals, a més a més d'altres actuacions que actualment es troben en fase de proves.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Casa del Rei va voler aclarir ahir que la salutació entre el rei Joan Carles i el príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, a qui es considera instigador de l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi, va ser «estrictament protocol·lària i sense transcendència institucional».
Així ho van assenyalar fonts del palau de la Zarzuela a Europa Press, que van recordar que, des que va abdicar, el rei Joan Carles ha acudit cada any amb caràcter privat al Gran Premi de Fórmula I d'Abu Dhabi.
Aquesta vegada, Joan Carles va coincidir a la zona d'autoritats amb Mohamed bin Salman i va ser aquí quan es va produir la salutació «estrictament protocol·lària» sense que fos precedida de cap tipus de reunió.
La salutació, per tant, no va tenir «transcendència institucional», subratllen les fonts.
En un primer moment, la Casa del Rei no va voler fer cap comentari sobre la foto de la salutació entre el monarca emèrit i el príncep hereu perquè es tractava d'una «activitat privada», però posteriorment va optar per precisar que va ser una salutació estrictament protocol·lària.
Tant la portaveu del Govern d'Espanya, Isabel Celaá, com el PSOE van evitar valorar aquesta imatge, si bé la portaveu del Comitè Electoral socialista, Esther Peña, va derivar a la casa reial la responsabilitat de donar explicacions.
«Entenem que no era un esdeveniment oficial, no era a l' agenda oficial», va dir. |
Ricard Ustrell ha debutat als migdies de TV3.
Els crítics treuen punta al llapis, García Ferreras treu el ganivet i twitter prepara la rebuda habitual dels primers programes: àcida.
Ja li va passar a la predecessora d'Ustrell, Nuria Roca.
El seu A tota pantalla a la mateixa franja horària que Planta baixa va ser fallit des del primer dia i abans de les notes, abans de saber-se les audiències, twitter la va matxacar.
El programa ha tingut Carles Francino i Manuela Carmena pel debut i la xarxa no perdona:
Després de veure Carmena donant suport a un acte on hi parlava C's, a mi ni pregons, ni entrevistes ensabonades d'ella i en Francino.
Si el Ustrell ja era penos als FAQS, al Planta Baixa s'esta superant...
L'Ustrell portant gent nova com la Lola García de La Vanguàrdia.
Amb presentadors com el Ricard Ustrell potser si que pensen que els catalans no sabem parlar castellà... mare meva...
Els convidats de caire unionista no han acabat de fer el pes al telespectador habitual de TV3.
I sobre la personalitat del presentador, és com tot, va a gustos.
L'equip patia els nervis del primer dia malgrat setmanes d'assaig.
Els crítics escriuran sobre l'última novetat de TV3.
L' audiència serà la que dictarà sentència. |
L'Antiga Fàbrica Estrella Damm s'obre a la ciutat per celebrar la Mercè.
L'Antiga Fàbrica Estrella Damm s'obre a la ciutat per celebrar la Mercè Foto: Adrià Costa
L'Antiga Fàbrica Estrella Damm s'obre a la ciutat per celebrar la Mercè Foto: Adrià Cost
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El portaveu del Govern, Francesc Homs, en declaracions a 'El món a RAC 1', ha advertit que "d'aquí no ens mourem, peti qui peti, digui el que digui aquest tribunal o qualsevol altre.
"Com a govern podem expressar desobediència política, però tenim una llei d'educació que ens fa forts.
Volem enviar un missatge inequívoc que la immersió és un tresor col·lectiu de Catalunya", ha afegit.
Però sí que n'estem fins al capdamunt.
Ens en podem sortir tots sols i anar pel món.
Ens pesa com una llosa formar part d'aquest Estat espanyol.
Per això tenim plantejada la transició nacional.
Ho hem de fer planificadament, no a cop calent i sense divisions.
Sobre Extremadura i el discurs de política general de José Antonio Monago, ha reconegut que "se'm fa incomprensible.
M'haig de contenir perquè sóc el portaveu del govern.
Ens hem de concentrar a allò nostre i procurar no atendre a aquesta provocació".
Homs, no es un digne representant del ejecutiu de la Generalitat.
No fa mes que marejar perdius amb arguments impropis d'un càrrec com el que està ocupant.
Homs, aquestes paraules que diu "d'aquí no ens mourem, peti qui peti", potser demà se les haurà de menjar amb pa amb tomata.
Ja sap que tant Vostè com la resta de consellers començant pel seu president, són una colla de caganers i botiflers.
Més a més quan l'amo escanyol parla, Vostès ajoquen el cap
L'idioma no té res a veure amb la cultura.
L'idioma no té res a veure amb la patria.
L'idioma no té res a veure amb la identitat.
Els nacionalistes catalans encara no ho han entès.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El conductor triplicava la taxa màxima permesa d'alcohol.
Fins el punt de xocar contra tres vehicles estacionats mentre conduïa el seu aquest nit de diumenge a dilluns al Passeig d'Espronceda.
L'home ha acabat la nit denunciat i el seu vehicle, immobilitzat.
Després de l'accident, la Policia Municipal li va fer la prova d'alcoholèmia i va donar positiu, amb 0,71 miligrams per litre, gairebé el triple del màxim permès, que és de 0,25 miligrams per litre.
L'home, de 44 anys, va ser denunciat penalment pels agents per un delicte contra la seguretat viària per conduir un vehicle sota la influència de l'alcohol.
Cal recordar que conduir duplicant la taxa màxima d'alcohol ja és un delicte penal.
El seu vehicle va acabar immobilitzat.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Coneixeu curiositats i anècdotes de la història de Tarragona
Descobriu els camins de Tarragona
Gaudiu d'una ciutat oberta a la Mediterrània
A Tarragona trobareu una estada feta a mida!
Qui ha dit que la història no pot ser divertida?
A partir del dimarts que ve, 28 de juny, i fins al dissabte 2 de juliol tindrà lloc la 7a edició dels "Sopars sota els Focs", esdeveniment gastronòmic organitzat per l'Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA) al Passeig de les Palmeres, coincidint amb la celebració del Concurs de Focs Artificials Ciutat de Tarragona.
La iniciativa s'ha presentat aquest dijous a l' Espai Turisme, amb la presència de la consellera de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, i el gerent del Patronat Municipal de Turisme, Carles Sanz.
Durant cinc nits, i a partir de les 20 h, les cuines de set restaurants es traslladaran al passeig de les Palmeres, des d'on oferiran 35 propostes gastronòmiques diferents, al preu de 5 € cada plat.
El dimarts 28 de juny, dia d'inici dels Sopars, amb la compra de cada plat es podrà adquirir el tiquet de la beguda per només 1 €.
La vetllada estarà amenitzada per l'exhibició de swing de l'associació TGN Swing i les sessions de funky i soul de Las Primys Djs.
Els set restaurants de la Part Alta prendran part enguany als Sopars sota els Focs són: El Llagut, Arcs Restaurant, Quim Quima, Racó de l'Abat, Sadoll Restaurant, La Nova Taverna i Punt i a part.
Tàrtars, arrossos, carpaccios, postres i plats per als més petits són només algunes de les propostes entre les quals es podrà escollir.
El públic celíac i vegetarià també trobarà el seu lloc entra l'àmplia oferta.
A la proposta gastronòmica se li sumarà una nova zona Estrella Damm on es podran degustar una àmplia varietat de cerveses.
A la vegada, l'espai Focsteleria oferirà diversos còctels per gaudir-ne durant les nits. |
És un recorregut força trepitjat i no massa llarg, una bona forma de conèixer els Cingles de Queralt tot fent una volta circular assumible en un matí però que se'ns feu curt per manca de més disponibilitat de temps.
H i teníem una forta pujada i després una bona baixada, que comportà un bon desnivell amb sortida i arribada des de l'aparcament del Santuari de Queralt (1135 m).
Se segueix inicialment el GR-107 on comença –o acaba— el "Camí dels Bons Homes" direcció al vessant nord dels cingles, per l'àrea de pícnic de la Font del Bou i per l'anomenada Baga de Queralt sota l'ombra de frondós bosc i d'alts faigs.
Sender estret molt humit i glaçat propens a la relliscada, amb pujada constant, des d'on podem contemplar bones vistes cap a Corbera, Espinalbet, el serrat de la Figuerassa i sobre el Cim d'Estela i el Roc d'Uró.
Deixem a la dreta el GR i se supera la carena en arribar al Coll del Serrat de la Mel (1363 m) per on es tomba al vessant sud, que ja no es deixarà en la resta de recorregut.
Al contrari de la pujada, aquesta és una ruta ben adient per fer-la a l'hivern perquè transcorre sempre per la cara solei, per sota dels cingles just al peu de les parets més verticals del Cap de la Tartanera, però a força alçada.
És un corriol molt pedregós marcat com a sender PR C-73, molt bonic i distret, un dels millors trams del circuit, per on podem trobar diversos punts en què es poden contemplar àmplies perspectives sobre el Baix Berguedà i la Catalunya interior i avui despuntant per sobre un gran mar de blanques boires baixes les crestes de Montserrat i el Montseny a l'horitzó.
Ja davant nostre la retallada figura de la muntanya de Queralt i el campanar del santuari fins arribar a la petita capella de Sant Joan i poc després al Mirador de Garreta, amb una vista excel·lent dels cingles per on hem vingut.
Des d'aquí es pot entendre ben justificat el nom de quer alt (roca alta).
I després la Cova de la Troballa on segons la llegenda fou trobada la imatge de la Mare de Déu que junt amb el Santuari es troba al capdamunt de la Serra de Queralt a 1200 m i que per la seva peculiar ubicació se l'ha anomenat el "balcó de Catalunya".
Alguns defensen que justament és aquest 'balcó de Catalunya' on conflueixen els límits Jussà i Sobirà de la comarca.
L'amplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen pujar a Queralt.
El conjunt l'integren el Santuari i un notable edifici annex que acollí al seu moment l'hostatgeria on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular.
L'actual església és un edifici construït al segle XVIIIè i originàriament hi hagué un monumental retaule barroc destruït el 1936.
El projecte de l'actual es deu a l'arquitecte Ramon Masferrer (1958), mentre que l'altar actual fou pensat per Mossèn Josep M. Ballarín (1965) quan fou capellà custodi del Santuari.
Caminada senzilla però exigent, amb un encant especial per als amants de les grans panoràmiques, que és una delícia de principi a fi.
Els singles de Queralt són un bon espai per al senderisme i ofereixen, en un dia serè, vistes imponents i avui molt fotogèniques.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Pla obert de diversos aspirants cuinant el seu plat per aconseguir una de les beques BBVA per fer una estada al Celler de Can Roca.
Quatre catalans de la demarcació de Barcelona s'han emportat una beca organitzada per BBVA i el Celler de Can Roca per fer una estada de quatre mesos al restaurant amb tres estrelles Michelin de la ciutat de Girona.
Aquest dimecres s'ha fet la prova final per conèixer quin dels 21 aspirants d'arreu de l'estat espanyol s'emportava les set places que hi havia disponibles per treballar a la cuina dels germans Roca durant quatre mesos.
A partir de les 10 del matí, els 21 joves han tingut una hora i mitja per cuinar un plat i posteriorment l'han tastat els membres del jurat (entre ells els germans gironins).
A banda, nou persones més també s'han disputat tres beques per treballar a la sala del restaurant.
Els joves han entrat a les cuines instal·lades en una de les sales del Mas Marroch de Vilablareix (Gironès) a dos quarts de deu del matí.
A les deu, el cronòmetre ha començat el compte enrere i tots els aspirants han començat a agafar pots i olles per posar-se a elabrorar els seus plats.
Prèviament havien demanat quins ingredients i material necessitarien i els organitzadors els hi han facilitat tot.
Des del principi, el xef Joan Roca ha advertit als aspirants que valoraven "l'actitud" amb què entraven a les cuines per aconseguir una de les set places.
En aquest sentit, Roca ha recordat que a les cuines del seu restaurant hi ha "molta diversitat" de gent i els agrada que hi hagi gent jove perquè "dona un valor afegit" als plats que es creen a la cuina.
Tot i així, Joan Roca ha avançat que un dels punts més importants era veure creacions que transmetessin "la procedència" de cada un dels aspirants.
El cuiner ha recordat que el seu establiment moltes vegades té la cuina tradicional com a base per a noves creacions, així com també "la proximitat" dels productes.
Un altre dels aspectes que els germans han valorat ha estat la "sostenibilitat".
Pel xef, en el Celler de Can Roca la sostenibilitat s'ha convertit en un pilar fonamental i això també s'ha de traduir en els plats que es dissenyen i els cuiners que hi treballen.
De tota manera, el gironí ha assegurat que els aspirants "ja saben a on van" i per això en tots els plats hi havia "pinzellades amb la sostenibilitat i la consciència ecològica".
Per altra banda, els aspirants a guanyar la beca de personal de sala, han hagut d'avaluar-se de tres proves diferents.
Per una banda, han parat una taula i el jurat ha observat si els coberts, les copes i la resta d'elements estaven col·locats correctament.
En segon lloc també han creat un còctel i per últim han dissenyat un maridatge d'acord amb un menú.
Els 30 aspirants que aquest dimecres es jugaven una beca BBVA per fer una estada al Celler de Can Roca són els finalistes dels 393 candidats que es van presentar en aquesta candidatura.
Per a una primera selecció, es van escollir les persones segons la seva formació i d'aquí en van sortir els 30 finalistes (21 cuiners i 3 especialistes en sala).
Ara, els deu seleccionats començaran a treballar colze a colze amb els cuiners que hi ha al Celler de Can Roca i amb la resta de personal de sala.
Joan Roca ha destacat que els deu becats es sumaran a la resta d'estudiants en pràctiques que hi ha al restaurant triestrellat, com ara alguns dels alumnes de l'Escola d'Hostaleria de Girona.
Un dels escollits ha estat l'Èric Montes, de Vilanova i la Geltrú, i que només té 17 anys (era l'aspirant més jove).
Actualment està estudiant en un centre de Barcelona i aquest estiu ha fet pràctiques en un restaurant.
Aquest dimecres ha aconseguit posar-se el jurat a la butxaca amb un plat en què representava les diferents etapes de la vida d'una gamba jugant amb diferents textures d'aquest marisc.
Per a Montes, es tracta d'un "somni" poder entrar a les cuines del Celler de Can Roca i formar-se amb els seus cuiners. |
Els comuns són conscients de la problemàtica que existeix al voltant de l'habitatge i qui més qui menys ja ha començat a posar fil a l'agulla per mirar de contribuir a aportar solucions a la qüestió.
En aquest sentit, des del Comú d'Encamp, la cònsol major, Laura Mas, va recordar que en el programa portaven dos punts específics que volen mirar de prioritzar: una reducció del 50% de la cessió econòmica en terreny urbà consolidat per a les noves construccions que es destinin al lloguer i ajudes complementàries al pla Renova, prioritzant, també, les reformes a pisos que siguin de lloguer.
I justament aquest canvi d'ordinació per permetre rebaixar la cessió obligatòria, que ara està al 10% i per tant, passaria al 5%, serà un dels primers canvis que es materialitzaran.
"L'ordinació és una prioritat del departament de reactivació econòmica i no crec que trigui a arribar perquè ens corre pressa", va manifestar, deixant clar que "com més aviat la tinguem, abans es podrà començar a construir i abans tindrem els pisos a disposició dels ciutadans".
De fet, és un dels temes que hi ha previst tractar en la pròxima reunió de majoria.
La cònsol està convençuda que la mesura "portarà els seus fruits", ja que segons va avançar "ja tenim tres possibles projectes que podrien fer que hi hagués construccions d'habitatges de lloguer a la parròquia".
Per això ho considera "una bona solució a llarg termini".
En relació amb aquestes tres propostes de construcció Mas va detallar que es tracta de constructors que s'han posat en contacte amb la corporació i els han manifestat que no saben si destinar els pisos a lloguer o fer-ne la meitat de lloguer i la meitat per vendre.
"Quan els hem dit que la nostra voluntat és rebaixar un 50% la cessió econòmica els ha fet reflexionar i s'han mostrat disposats a fer tota la promoció per destinar-la al lloguer", va destacar, remarcant que "tot això ajuda".
De fet, va posar en relleu el fet que si aquestes promocions d'habitatges s'acaben fent realitat, "posarem més pisos de lloguer al mercat i, a més, de nova construcció.
Ajuda a tenir pisos a bon preu i amb bones condicions, que també és important, perquè no només cal centrar-nos a reduir el preu de lloguer, sinó que també cal que els pisos estiguin en bones condicions".
D'altra banda, en el cas de les ajudes complementàries per al Renova, la cònsol major va explicar que la mesura busca "garantir que hi hagi habitatges existents que estiguin rehabilitats que es posin al mercat, que estiguin en bones condicions i que el preu sigui reduït".
Laura Mas va reconèixer que si bé "a Escaldes-Engordany i a Andorra la Vella el problema de costos de l'habitatge és molt alt i preocupant, a Encamp potser la problemàtica no és tan excessiva.
Però estem convençuts que hem de fer alguna cosa".
D'altra banda també va apuntar que gràcies al trasllat del ministeri de Cultura a la parròquia, "em consta que hi ha gent que mira per venir a viure a Encamp".
Per tant, esperen que hi pugui haver un repunt de la demanda d'habitatges i ja els interessen noves promocions.
En aquest sentit va augurar: "a veure si puja un altre ministeri a Ràdio Andorra i potenciem més la parròquia d'Encamp".
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
La Reial Societat dóna la sorpresa i bat l'Atlètic de Madrid en la final a Granada
Si no hi ha resposta de la candidatura que lideren els cupaires, els socialistes no participarien aquest diumenge al Joc del candidat
Una companyia olotina especialitzada en aplicacions pel registre d'hores admet un augment de la demanda
Des de la segona fila sortiran l'alemany Sebastian Vettel, tercer; i l'holandès Max Verstappen, quart
El número dos dels republicans rebat les manifestacions d'Artadi i diu que atacar Maragall per la seva edat és símptoma de manca d'arguments polítics
Serà incinerat aquesta tarda al tanatori madrileny de Tres Cantos en la més estricta intimitat
El grup bagenc, que ara aposta per cançons pop, celebra aquest dissabte al Sielu de Manresa una trajectòria «sense parar»
El FABA, que viurà aquest dissabte la jornada central, promou tres produccions que s'han gestat aquests dies al recinte industrial
La Fira de Sant Isidre de Solsona, el Roseret de Cercs o la Fira dels Matiners d'Avinyó ocupen l'agenda
Minobis va ser directora de Catalunya Ràdio i degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya
Es tracta de dos originals de l'il·lustrador valencià Josep Segrelles i Albert
La proposta de Podem de fer 1.500 pisos va ser molt criticada · L'urbanisme, l'únic punt de fricció entre JxManresa i ERC
Al conjunt de l'àrea de Regió7, la xifra de residents en altres països ha crescut el 80% en deu anys, i al Solsonès s'ha multiplicat per tres
El conseller d'Interior assisteix al tret de sortida per donar suport a la iniciativa de la policia
Les entrevistes es faran en directe i s'emetran a través del web i de Facebook
Segons han informat fonts policials, de moment no es veu intencionalitat política en els fets, ja que fa mesos va ocórrer un episodi similar a la mateixa zona
Ja són 17 els habitatges que formen part del programa de masoveria urbana de Càritas a Manresa
El batlle del municipi entre el 1936 i el 1938 donarà nom a la via on residia
El centre confiava que hi hauria desdoblament perquè s'ha arribat a 28 preinscripcions
Al jugador americà se li fan proves per determinar l'abast de la seva lesió a l'esquena
La baixa per lesió de Toolson al minut 2 no enfonsa els locals, que lluiten fins que els col·legiats els acaben trastocant
La xifra berguedana del 65,7% és la més alta, seguida de l'Alt Penedès, Osona, l'Anoia i el Bages, segons un estudi de la Diputació
Veïns temen que hi pugui haver un esfondrament de la part del vial foradada i l'Ajuntament insisteix que s'han pres mesures
Empreses locals mitjanes creen places formatives per als alumnes
La consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Teresa Jordà, assegura que la capital del Solsonès ha quedat consolidada com el cor de la pagesia
En el temps que ha estat en funcionament s'han atès 1.532 persones i gestionat 11.530 expedients
Els concerts dels dijous de juliol als jardins de Sant Benet inclouen tres tenors, Pintó i Bronevetzky, i el cor Amics de la Unió
La figura, una nena amb els ulls tancats, és transparent i fa gairebé quatre metres d'alçada
Rivera defineix la capital del Bages com un dels llocs on «costa dir el que votes i el que penses»
Fem Manresa i PSC acusen Junts per Manresa de «jugar brut»
Els republicans guanyarien les eleccions amb el 22,5% d'estimació de vot, molt a prop dels socialistes, amb el 22,5%
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Un nou abonament permetrà veure tantes representacions com es vulgui
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El XVII Pessebre Vivent de Linyola està enllestint els detalls d'una profunda renovació d'escenes (una quarta part) i un nou reconegut «més impactant i laberíntic que mai».
Ho va explicar Àlex Mases, alcalde de Linyola i un dels promotors del Pessebre, acompanyat d'altres membres del Pessebre com Susi Caba i Eva Llauet durant un recorregut per les noves escenes.
També van mostrar un abonament personalitzat, una altra novetat d'enguany, que permetrà veure totes les funcions al temps que es recupera la prova de selecció de caganers i es torna a fer una representació diürna.
Les obres que es van fer a l'espai on es troba el Pessebre van posar al descobert una sitja que, tot i no estar datada, les restes trobades la situen (en un primer estudi) cap al segle XVI.
Tot plegat ha fet que el Pessebre disposi d'una nova escena, el constructor de sitges, que formarà part d'un remodelat espai en forma de cova que acollirà algunes de les escenes més cridaneres del recorregut.
Un recorregut que també varia (amb una dotzena d'escenes noves de la cinquantena que hi ha) i permetrà tenir una millor visió d'escenes com la pallera o la roda d'aigua.
Una altra novetat del Pessebre Vivent serà l'oportunitat d'escoltar música en directe durant el recorregut.
Tindrà lloc el darrer dia, el 10 de gener, coincidint amb la representació diürna i quan es destina els beneficis del dia a la Creu Roja del Pla d'Urgell pel seu projecte per combatre la fam infantil.
Els intèrprets són de l'Escola Municipal de Música i no es descarta ampliar en el futur el nombre d'actuacions.
Per altra banda s'ha renovat la col·laboració amb el Poble Espanyol de Barcelona, on s'hi farà una representació el 19 d'aquest mes.
Aprofitant aquesta funció, es recupera el "Càsting de culs per ser caganer", amb noves bases i premis, al temps que també compta amb una renovada aplicació per a mòbils on es pot presentar candidats i votar.
Una altra novetat és que els votants optaran a obsequis.
També s'ha obert, a la web del Pessebre Vivent, les votacions a candidats a ocupar les Calderes del Pere Boter.
Pel que fa a les representacions, enguany es faran durant 6 dies: el 26 i 27 de desembre, i l'1, 3, 6 i 10 gener.
L'horari habitual és a dos quarts de set de la tarda, tret del 10 de gener que es farà a partir de les dotze del migdia.
Pensant en les temperatures que pot fer mentre es fa cua per entrar es repartiran degustacions de Caldo Aneto i les infusions de Te Gust entre els que esperen (fins ara es repartien al sortir).
La política de preus segueix sent la mateixa dels últims anys: 5 euros per entrada.
Els més petits de 4 anys tenen l'entrada gratuïta i, com s'ha dit, hi haurà un abonament nominal per a veure totes les funcions de 12 euros.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Sol·licitud del certificat d'estar al corrent de les obligacions tributàries.
Obtindre un certificat pel qual s'acredita estar al corrent de les obligacions tributàries amb la Hisenda Pública valenciana, a l'efecte de concórrer a l'adjudicació de contractes de les administracions públiques o d'obtindre subvencions.
El certificat ara es pot sol·licitar de manera telemàtica utilitzant les noves tecnologies, que permeten omplir-lo, pagar el model 046-9771 d'autoliquidació i obtindre posteriorment el certificat.
Aquest sistema permet, així, una tramitació més ràpida i efectiva, de manera que evita que els usuaris es desplacen a les oficines bancàries i amplia l'horari en què poden fer els pagaments.
Qualsevol persona física o jurídica que desitge concórrer a contractes o que sol·licite subvencions.
- Si obteniu el model 046-9771 en les direccions territorials de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, heu d'abonar una taxa de 0,30 euros.
- Si obteniu el model 046-9771 a través del sistema Sara, Tributs en Internet, no haureu d'abonar cap import.
- Per prestació del servei: 7 euros.
- Compulsa relativa als certificats acreditatius d'estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries amb la Hisenda valenciana: 2,50 euros.
(Decret legislatiu 1/2005, de 25 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de taxes de la Generalitat).
PAGAMENT DE LA TAXA DE FORMA TELEMÀTICA
A través del pagament telemàtic genèric.
Aquelles persones que disposen de DNI electrònic o persones físiques o jurídiques amb certificat electrònic emés per l'Agència de Tecnologia i Certificació Electrònica, i hagen generat prèviament la taxa per Internet a través del Sistema Sar@ o tinguen l'imprés omplit obtingut de les direccions territorials, podran efectuar el pagament telemàticament.
Vegeu l'enllaç en "Informació complementària": Pagament telemàtic genèric.
A través de la banca electrònica, banca telefònica, deute 'en línia', de les entitats financeres col·laboradores:
Els mitjans a través dels quals es poden efectuar els ingressos a favor de la Generalitat són diversos, però no totes les entitats financeres col·laboradores en la recaptació de tributs els tenen tots habilitats.
Vegeu l'enllaç en "Informació complementària": Entitats col·laboradores i formes de pagament.
A través d'oficines i caixers de les entitats financeres col·laboradores:
Enllaç relacionat amb el pagament de les taxes
En el moment en què resulten adjudicataris en els procediments de licitació de contractes públics o sol·liciten ajudes o subvencions.
Presencial.- Cal aportar la documentació que s'indica en l'apartat "Quina documentació s'ha de presentar?", i dirigir-se preferentment al:
- REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D'HISENDA I MODEL ECONÒMIC - CASTELLÓ
Tetuan, 38-39 - 12001 - Castelló de la Plana - Tel.
- REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D'HISENDA I MODEL ECONÒMIC - ALACANT
- REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D'HISENDA I MODEL ECONÒMIC - VALÈNCIA
C/ Gregori Gea, 14 - 46009 - València - Tel.
- També a qualsevol oficina de Correus.
En aquest cas, s'ha de presentar en sobre obert perquè es puga estampar el segell i la data en l'imprés de sol·licitud i en la còpia.
- Als registres dels òrgans administratius als quals es dirigisquen o davant de qualsevol òrgan administratiu que pertanga a l'Administració general de l'Estat, a la de qualsevol administració de les comunitats autònomes, o a la d'alguna de les entitats que formen l'Administració local si, en aquest últim cas, s'hi ha subscrit el conveni oportú, així com en les representacions diplomàtiques o oficines consulars d'Espanya a l'estranger.
REGISTRE DE LA DELEGACIÓ DE L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA - ALACANT (ATV)
REGISTRE DE LA DELEGACIÓ DE L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA - CASTELLÓ (ATV)
REGISTRE GENERAL DE L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (ATV)
A través de l'enllaç corresponent:
Omplint el model de taxa i aportant els documents següents:
- Fotocòpia del NIF o etiquetes fiscals de l'interessat.
- En cas que el sol·licitant siga una persona diferent de l'interessat, haurà d'aportar autorització d'aquest, signada pels dos, i presentar el seu NIF.
- Fotocòpia del NIF de l'entitat o etiquetes fiscals.
-La persona que vinga a tramitar la sol·licitud haurà d'aportar, a més:
Autorització signada pel representant de l'empresa.
Document que acredite els poders del representant.
- Contracte de constitució de la comunitat.
- NIF o justificació d'haver-lo sol·licitat davant de l'Administració tributària.
- Quan el sol·licitant no siga un dels comuners, haurà de presentar-se, a més del DNI del sol·licitant, un document de representació per a aquesta finalitat signat, almenys, per un dels comuners el DNI del qual també s'ha d'acreditar.
- Presentació de l'imprés model 046-9771 i documentació complementària davant dels serveis territorials que expedeixen el certificat.
No hi ha recurs contra el certificat.
1.- Disposar de document nacional d'identitat electrònic expedit pel Ministeri de l'Interior o de certificat reconegut, de persona física o jurídica, emés per l'Agència de Tecnologia i Certificació Electrònica (ACCV).
Aquests certificats digitals s'usen per a:
- Realitzar la petició de càrrec en compte.
2.- L'usuari propietari del certificat ha de ser titular o persona autoritzada d'un compte corrent obert en una entitat financera col·laboradora que tinga habilitat com a modalitat de pagament el càrrec en línia.
No obstant això, cada entitat pot tindre, addicionalment, les seues restriccions d'utilització, alienes al servei que presta la Generalitat.
Pot consultar-se la llista d'entitats que tenen habilitada la realització del pagament en línia: On i com puc pagar?
- Resolució de pantalla 800x600 o superior.
- Tindre instal·lat el component ActiveX de signatura electrònica de la Conselleria d'Hisenda i Administració Pública que us sol·licitarà el sistema (en cas d'Internet Explorer).
- Registrar en el vostre navegador els certificats de l'Agència de Tecnologia i Certificació Electrònica (ACCV): https://www.accv.es/va/ciutadans/ajuda/
En cas de problemes amb la tramitació telemàtica, podeu contactar amb:
Suport per a incidències informàtiques: CAU administració electrònica 961209300
- En alguns procediments que així ho tinguen establit, podeu evitar-vos el desplaçament als serveis territorials, així com el pagament de la taxa que s'ha d'abonar quan se sol·licita aquest certificat, si autoritza l'òrgan o organisme de la Generalitat Valenciana que us requereix el certificat a obtindre directament aquesta informació de la Direcció General de Tributs, d'acord amb el Reial decret 209/2003, de 21 de febrer, pel qual es regulen els registres i les notificacions telemàtiques, així com la utilització de mitjans telemàtics per a la substitució de l'aportació de certificats pels ciutadans.
Tot això, en la mesura que aquesta opció s'admeta en cada un dels procediments en què se sol·licita aquest certificat.
- Per a les contractacions amb l'administració pública, segons l'article 130 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic:
Les proposicions en el procediment obert i les sol·licituds de participació en els procediments restringit i negociat i en el diàleg competitiu han d'anar acompanyades dels documents següents:
a) Els qui acrediten la personalitat jurídica de l'empresari i, si és el cas, la seua representació.
b) Els que acrediten la classificació de l'empresa, si és el cas, o justifiquen els requisits de la seua solvència econòmica, financera i tècnica o professional.
Si l'empresa estiguera pendent de classificació, s'ha d'aportar el document acreditatiu d'haver presentat la sol·licitud corresponent, i ha de justificar estar en possessió de la classificació exigida en el termini previst en les normes de desplegament d'aquesta llei per a l'esmena de defectes o omissions en la documentació.
c) Una declaració responsable de no estar incurs en la prohibició de contractar.
Aquesta declaració inclourà la manifestació d'estar al corrent del compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social imposades per les disposicions vigents, sense perjudici que la justificació acreditativa d'aquest requisit haja de presentar-la, abans de l'adjudicació definitiva, l'empresari a favor del qual s'efectue aquesta.
d) Per a les empreses estrangeres, en els casos en què el contracte haja d'executar-se a Espanya, la declaració de sotmetre's a la jurisdicció dels jutjats i tribunals espanyols de qualsevol ordre, per a totes les incidències que, de manera directa o indirecta, pogueren sorgir del contracte, amb renúncia, si és el cas, al fur jurisdiccional estranger que poguera correspondre al licitador.
Entitats col·laboradores i formes de pagament
- Reial decret 1684/1990, de 20 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament general de recaptació (BOE núm. 3, de 3/01/91).
- Ordre de 21 de novembre de 2003, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual s'estableixen les condicions generals i el procediment per a la presentació telemàtica de declaracions i declaracions liquidacions dels tributs la gestió dels quals competeix a la Generalitat Valenciana (DOCV núm. 4652, de 17/12/03).
- Llei 58/2003, general tributària, de 17 de desembre (BOE núm. 302, de 18/12/03).
- Decret legislatiu 1/2005, de 25 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de taxes de la Generalitat (DOGV núm. 4971, de 22/03/05).
- Llei 11/2006, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l'exercici 2007 (DOGV núm. 5417, de 29/12/06).
- Resolució de 21 d'abril de 2010, de la directora general de Tributs, per la qual resol incloure l'acció «pagament telemàtic genèric» en la relació d'accions de l'annex I de l'Ordre de 21 de novembre de 2003, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual s'estableixen les condicions generals i el procediment per a la presentació telemàtica de declaracions i declaracions liquidacions dels tributs la gestió dels quals competeix a la Generalitat Valenciana (DOCV núm. 6261, de 06/05/10).
- Resolució de 19 de febrer de 2013, de la Direcció General de Tributs i Joc, per la qual es resol incloure l'acció «sol·licitud del certificat d'estar al corrent dels deutes tributaris amb la Generalitat» en la relació d'accions de l'annex I de l'Ordre de 21 de novembre de 2003, de la Conselleria d'Hisenda i Ocupació, per la qual s'estableixen les condicions generals i el procediment per a la presentació telemàtica de declaracions i declaracions liquidacions dels tributs la gestió dels quals competeix a la Generalitat (DOCV núm. 6981, de 08/03/13).
Vegeu la Llei 58/2003, general tributària, de 17 de desembre
Vegeu la Resolució de 19 de febrer de 2013
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
La 55a Bologna Children's Book Fair de Bolonya (Itàlia) és un dels esdeveniments de l'any més importants pels diversos operadors del sector cultural per a infants i joves: editors, autors, il·lustradors, traductors, agents literaris, emprenedors, llibreters, bibliotecaris, mestres, etc. La fira se celebra del 26 al 29 de març de 2018, i ocupa més de 20.000 metres quadrats per a 1.300 expositors de 75 països diferents.
Els organitzadors preveuen una assistència de 26.000 professionals del sector.
Aquesta fira va més enllà del simple intercanvi de drets d'autor per a convertir-se en un laboratori creatiu i un aparador de projectes innovadors.
Organitza tallers i conferències, mostra les principals tendències mundials del mercat i presenta casos innovadors en l'àmbit digital.
Entre altres també entrega diversos premis, com el premi Strega, que en poques edicions s'ha convertit en un dels més prestigiosos a nivell mundial, i que l'any passat va guardonar la versió italiana del llibre d'Enric Cirici Molsa (Premi Strega categoria 6-10 anys, per la traducció a l'italià de Molsa, Muschio, trad.
Si en l'edició de l'any passat la Fira va tenir la literatura catalana com a convidada d'honor, enguany es dedicarà a la Xina.
Es farà una gran mostra de la millor il·lustració contemporània xinesa i hi haurà 100 expositors dedicats a la literatura infantil i juvenil d'aquest gegant de la literatura per a infants i joves.
Un any després que la literatura catalana fos protagonista, la presència d'editors i agents dedicats a la LIJ en català s'ha multiplicat.
A més d'una nodrida representació d'agències literàries catalanes hi seran presents una quarantena d'editorials, trenta d'elles a l'estand col·lectiu de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.
Precisament, aquest espai acollirà el dia 26 una trobada informal entre els assistents a la Fira proposada des dels Governs de Catalunya i les Illes Balears amb suport de l'AELLC, l'APIC i el Gremi d'Editors de Catalunya.
A més de la presència dels nostres editors i representants, destaca la conferència organitzada en col·laboració amb el New York Times sobre el premi Best Illustrated Children's Book Award, que atorga des de fa 65 anys aquest diari; una conferència sobre llibres infantils i juvenils d'art, arquitectura i disseny, el Congrés de llibreries independents, una trobada sobre audiollibres i l'organització del Dust or Magic, organitzat en col·laboració amb el Children's Technology Review estatunidenc.
Trobareu el programa complet clicant aquest enllaç.
També podeu seguir el desenvolupament de la fira a través del seu perfil a Twitter, |
Oferiran durant tot el mes de novembre creacions culinàries amb la carn de porc com a protagonista
Lleida.-La 5a edició del certamen gastronòmic PorcPassió comptarà amb la participació de 36 restaurants lleidatans, que entre l'1 i el 30 de novembre oferiran un ampli ventall de plats amb el porc com a protagonista.
Secret ibèric brasejat amb formatge de cabra caramel·litzat i trio de confitures, orella de porc, garrinet cruixent amb curri de mango i llenties saltejades, escudella, peus de porc amb calamars i rossinyols, ofegat de la Segarra o carpaccio de presa de porc fumada amb tempura de verdures, seran alguns dels plats que oferiran els establiments participants.
I és que PorcPassió vol reivindicar la cuina de les carns del porc com uns dels productes més autèntics i populars de la gastronomia lleidatana.
Per primera vegada, en aquesta edició cada establiment decidirà lliurement els preus de la seva oferta, que enguany oscil·laran entre els 5,30 i els 19,50 euros.
PorcPassió vol promoure el valor de les carns del porc en la gastronomia actual i, a la vegada, reivindicar tant el producte com els productors locals.
El certamen gastronòmic està organitzat per Hostaleria de Lleida i el Moviment H i, de la mateixa manera que en edicions anteriors compta amb la col·laboració d'Interporc i Plusfresc, així com de la granja ramadera Albesa i del Gremi de Forners de les Terres de Lleida, amb el seu popular 'Pa porquet'.En aquesta 5a edició, PorcPassió comptarà amb la participació dels restaurants de Lleida ciutat: Aimia, Brasa d'Or, Cal Molí, Cal Nenet, Click Menú, Comba, Cràpula, el Bistrot (Hotel Zènit), el Celler del Roser, el Celleret del Segre, Gaudium, Genial, Ferreruela, It Food&Drink, la Dolceta, la Huerta, l'Hortet, la Fonda del Nastasi, la Fusta, l'Antiquari Tapes, la Masia i NH Pirineos.
Així mateix, també hi prendran part altres restaurants de la demarcació com és el cas d'Ambrosia (Rosselló), Cal Farré (Vallfogona de Balaguer), Cal Xirricló (Balaguer), Can Pere (Camarasa), Del Remei (el Castell del Remei), Fonda Farré (Baro), Hostal del Carme (Vilagrassa), Hostal Roma (Cubells), Jaumet (Torà), la Redolta (Florejacs), les Avellanes (Os de Balaguer), lo Ponts (Ponts), Pessets (Sort) i Restaurant 2007 (la Fuliola).Per presentar la 5a edició del certamen culinari, els cuiners participants han esdevingut els protagonistes del cartell i la resta d'imatges de promoció de PorcPassió.
Així, s'han traslladat a una granja porcina lleidatana per mostrar la seva aposta decidida per un producte tan lleidatà com és el porc amb l'objectiu de convidar a la ciutadania a gaudir de la gastronomia de Lleida a partir de la versatilitat que ofereixen les carns del porc.
Un producte que els permet jugar amb la creativitat i consolidar les receptes clàssiques.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La intervenció s'ha programat en el curs Art i Territori de la Universitat d'Estiu
Agramunt.-L'obra de Josep Guinovart 'Paleta III' (1979) es reproduirà aquest dijous a escala gegantina (1:100), en un camp de rostoll dels afores d'Agramunt (Urgell).
Es tracta d'una intervenció artística en el paisatge (LandArt) de la qual en seran testimonis els participants en el curs Art i Territori de la Universitat d'Estiu de la Universitat de Lleida (UdL) que tindrà lloc del 6 al 8 de juliol a la localitat urgellenca.
En la intervenció, a càrrec de l'artista i fotògraf Albert Gusi, hi participarà també el propietari del terreny per llaurar-lo i la dotzena d'alumnes matriculats al curs que, des de fa tres anys, organitza l'Ajuntament de la localitat en col·laboració amb la Fundació Espai Guinovart i la Fundació Viladot.
Gusi, que normalment treballa en el camp de la fotografia, és conegut pels seus projectes d'intervenció en el paisatge, tots de caràcter efímer i amb una vessant lúdica.
Entre algunes de les seves accions més recents, hi ha les relacionades amb el projecte 'Prohibit jugar a pilota al parc', l'intent de col·locar una pilota gegant en el crater del volcà Montsacopa d'Olot, el xut d'una gran pilota des de la paret de l'aeri de Montserrat, o fer lliscar una pilota de platja per damunt de la glacera de l'Aneto.La intervenció artística 'Guinovart: del llenç al camp', que serà seguida i gravada per un dron, és un dels plats forts del curs que coordina la professora Maria Codorniu i on també hi participen, entre altres, els artistes Cristina Cuñat, Ramon Guixé, el fotògraf, Joan Porredon, o el professor i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, Martí Boada, considerat una de les persones més influents a l'Estat en temes del medi ambient.Precisament, aquest ambientòleg, col·laborador en diferents programes de Televisió de Catalunya, presenta fins al setembre a l'Espai Guinovart d'Agramunt l'exposició 'Desemboscant.
L'amor a l'alzina surera i altres cal·ligrafies'.L'Espai Guinovart, Lo Pardal, o els safareigs municipals seran altres escenaris del curs que demà dimecres al matí inaugura l'alcalde de la localitat i els responsables de les fundacions Guinovart i Guillem Viladot.
L'obra d'aquests dos artistes contemporanis també serà protagonista de les sessions d'Art i Territori, així com algunes de les tècniques fotogràfiques antigues més curioses, el col·lodió humit i la càmera estenopeica.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La pel·lícula explica la història de les sufragistes angleses al començament de la Primera Guerra Mundial.
La majoria d'aquestes dones no venien de classes altes, sinó que eren dones treballadores que veien com les seves protestes pacífiques no servien per a res.
Radicalitzades i tornant la seva lluita cada vegada més violenta, estaven disposades a perdre-ho tot en la seva recerca incansable de la igualtat: la feina, la casa, els fills i la vida.
Aquesta és la història de la Maud, una d'aquestes dones, i de la seva lluita per la dignitat i la de les seves companyes.
El Leo, un jove boxejador que passa per una mala ratxa, coneix el seu primer [..] |
El festival de sèries de Barcelona arrenca demà amb la gala d'inauguració a la Sala Apol·lo i durarà fins dissabte 18 d'Abril.
Serielizadosfest compta amb una gran varietat de material visual i com a convidat de luxe amb Donen Harmon, creador de sèries d'èxit com "Rick i Morty" o "Community".
A més, aquest mateix dijous estarà en el festival Javier Olivares, creador de la innovadora sèrie espanyola "El Ministerio del Tiempo" de gran èxit i emessa per La 1 de Televisió Espanyola.
Si ets un fan de les sèries, no pots faltar a aquest esdeveniment, on hi haurà des de música, xerrades, fins a humor o tecnologia; i per descomptat, un munt de sèries.
La inauguració començarà amb la projecció de "Fortitude" seguida d'una batalla entre Juan Colomo i El Nen de la Hipoteca que presentarà Júlia Beltrán.
I a partir de la nit, podreu escoltar música en viu.
Per descomptat, no pots anar a un festival sense comprar la teva entrada o sense tenir un lloc en el qual passar la nit i descansar.
Per al segon, si encara no saps on trobar el teu hotel, no dubtis a consultar la varietat d'hotels que ofereix Expedia per a aquests casos.
I per aconseguir la teva entrada només has d'entrar a la web de Serielizadosfest i omplir les dades que et demanen.
El preu de l'entrada és de 11 euros.
Encara que si decideixes comprar-la a la taquilla, també estarà disponible a 15 euros.
Potser et sembla que aquest espai no és apte per a tu, però si t'agrada el bon rotllo i divertir-te, també hi ha oferta a la teva mida dins del Serielizadosfest.
A més de les sèries també podràs escoltar música i descobrir un gran ambient festiu, però també cultural.
El festival et permetrà descobrir "Breaking Bad" (Premi Primetime Emmy a la millor sèrie dramàtica), de la qual s'emetrà l'últim capítol per tancar el festival i que et pot obrir els ulls.
A més de les sèries també podràs veure diversos documentals, entre ells, un del propi Harmon, que estarà present, o els projectes marcians "Hunting Melissa" i "The Reward".
Així que ja saps, si vols passar tres dies d'allò més interessants, no et pots perdre el Serielizadosfest.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
La votació dels lectors d'EL 9 NOU va convertir Montserrat Freixer, presidenta d'Osona contra el Càncer, en la guanyadora de la primera edició del premi Osonenc de l'Any, un guardó convocat per aquest periòdic amb motiu del trentè aniversari de la seva fundació.
La gala d'entrega, emesa dimarts en directe per EL 9 TV, va reunir els finalistes, així com una representació de la classe política i de la societat civil osonenca.
La vigatana Montserrat Freixer, presidenta de l'Associació Osona contra el Càncer, va guanyar el premi Osonenc de l'Any 2007, un guardó convocat per EL 9 NOU amb motiu del trentè aniversari de la seva fundació.
La gala de la primera edició del certamen, organitzada dimarts al vespre a l'auditori Marià Vila d'Abadal del Sucre de Vic –i retransmesa en directe per EL 9 TV, amb presentació de la periodista Marta Simón–, va servir per desvelar el nom de la guanyadora.
Després de les votacions dels lectors del periòdic –es van recollir 1.030 butlletes–, Freixer va ser escollida per davant dels altres quatre finalistes: Enriqueta Anglada (fundadora de la Coral Canigó de Vic), Josep Font (pedagog i director de l'escola L'Estel), Nando Jubany (cuiner amb estrella Michelin) i Ramon Viñas (president de l'Associació de Familiars de Malalts Mentals d'Osona).
El premi Osonenc de l'Any, que va iniciar el recorregut amb l'elecció d'11 candidats, va reconèixer el treball de Freixer.
Miquel Codina, president de Premsa d'Osona, empresa editora d'aquest periòdic, va lliurar-li el guardó, obra de la ceramista Roser Nadal.
Codina, després de definir Freixer com "una dona fantàstica", va explicar que "EL 9 NOU sempre ha treballat per cohesionar la comarca i reforçar la identitat col·lectiva.
Actes com aquest semblen demostrar-nos que aquest treball no ha estat en va".
L'alcalde de Vic, Josep M. Vila d'Abadal, també va lloar el treball fet per la presidenta d'Osona contra el Càncer, a qui va qualificar com una persona "tenaç".
La guanyadora va rebre els aplaudiments de l'auditori, on hi havia una àmplia representació d'alcaldes i personalitats de la societat civil osonenca.
Agraïda per l'elecció i amb cert neguit a l'hora de pronunciar unes paraules, Freixer va recollir el guardó en nom de les persones que col·laboren per combatre la malaltia.
La presidenta d'Osona contra el Càncer va recordar la feina feta en els darrers anys per la quarantena de juntes locals de l'associació, una tasca visualitzada durant el 2007 amb la campanya "Estimo la mama", que va permetre finançar la compra d'un mamògraf digital per a l'Hospital General de Vic.
Una dècada després de la seva fundació, Montserrat Freixer continua liderant Osona contra el Càncer, entitat creada per combatre la malaltia i ajudar els pacients que la pateixen.
Darrere de la figura de Freixer, que abans ja havia encapçalat la junta de Vic de l'Associació Espanyola contra el Càncer, hi treballen un grup de persones que han aconseguit consolidar l'associació en el teixit associatiu d'Osona.
Amb 2.400 socis i una quarantena de juntes locals arreu de la comarca, l'entitat ha multiplicat la tasca de donar suports als malalts, millorar la prevenció del càncer i fomentar la investigació que permeti la cura de la malaltia.
Osona contra el Càncer ha impulsat en els darrers anys desenes d'iniciatives.
Durant el 2007, l'associació va activar la campanya "Estimo la mama", destinada a l'adquisició d'un mamògraf digital per a l'Hospital General de Vic que permeti una detecció més fiable del càncer de mama.
La campanya, resolta amb èxit, va recaptar més de 300.000 euros, quantitat suficient per finançar la compra de l'aparell.
L'objectiu es va assolir a principis d'any.
Ylla-Català recull el guardó en nom d'Enriqueta Anglada
Josep Ylla-Català va recollir el guardó de finalista en nom d'Enriqueta Anglada, un reconeixement entregat per Josep Mas, director d'EL 9 NOU del Vallès Oriental.
Anglada va excusar la seva presència perquè era de viatge.
Aquesta vigatana va ser fundadora i directora de la Coral Canigó de Vic, i ara lidera la coral infantil Cabirol.
També va presidir durant vuit anys el Patronat d'Estudis Osonencs, entitat des d'on treballa per fomentar la investigació i l'estudi científic i històric.
Des de mitjan 2007, el Patronat d'Estudis Osonencs organitza diverses activitats per commemorar el 125è aniversari del descobriment del Temple Romà de Vic.
Reconegut pedagog en l'àmbit de l'educació especial, Josep Font dirigeix des de fa més de 30 anys l'escola L'Estel, el primer centre que va obrir l'Associació Sant Tomàs, entitat que l'any passat va celebrar el 40è aniversari.
L'any passat l'escola L'Estel va fer un pas endavant per integrar els seus alumnes a la comunitat amb el trasllat del centre a l'edifici reformat de l'antic col·legi Sant Miquel de Vic.
Després de rebre el guardó de mans de Josep Comajoan, director d'EL 9 TV, Font va "agrair sincerament aquest acte de reconeixement, així com el suport de la família, dels companys de L'Estel, dels alumnes i les seves famílies, i de l'Associació Sant Tomàs".
Nando Jubany, cuiner amb estrella Michelin
Nando Jubany va obrir el 1995 el restaurant Can Jubany, a Calldetenes, i tres anys després obtenia la prestigiosa estrella Michelin, que el 2007 va reeditar per desè any consecutiu.
Jubany s'ha fet un lloc en l'elit de la cuina catalana.
Gestiona el Mas d'Osor a Viladrau, El Serrat del Figaró a Taradell i l'Hotel Mas Albareda a Sant Julià.
També liderarà la cuina del futur espai gastronòmic que s'ubicarà a l'antiga fàbrica Moritz de Barcelona.
Jubany es va mostrar exultant pel reconeixement, que va rebre de mans de Jordi Molet, director general d'EL 9 NOU i EL 9 TV: "No sóc de la comarca, sóc de Monistrol de Calders, però em sento un més de vosaltres.
Ramon Viñas, de l'Associació de Familiars de Malalts Mentals
Ramon Viñas és el president de l'Associació de Familiars de Malalts Mentals d'Osona, que treballa per donar suport, informació i assessorament a les persones que ho necessiten.
El 6 d'octubre de l'any passat, l'entitat presidida per aquest manlleuenc va ser l'encarregada d'organitzar a Vic la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental, amb la participació de més de 1.300 persones de tot Catalunya.
Després de recollir el guardó de mans de Manel Vilar, president de Catalana Televisió Local, Viñas va mostrar la seva satisfacció: "Entenc que és un reconeixement a l'associació, no a la meva persona.
Jo només en sóc la cara visible.
Gràcies als companys que hi inverteixen moltes hores de la seva vida". |
Els Encants bullen per una pujada de les taxes municipals en el pitjor moment
Divendres va ser un dia entretingut als Encants.
Va arribar a la subhasta matinal d'aquest mercat de segona mà un lot de la mà de Víctor Gómez, cosa que sol ser sinònim d'inesperades sorpreses.
Per certificar que l'afirmació no és infundada, només cal recordar que la primera vegada que va aparèixer en aquesta secció dedicada als bastidors de Barcelona va ser quan va recuperar, ves a saber com, un cèlebre goril·la dissecat que durant anys es va exhibir a El Taxidermista de la plaça Reial i que se suposa que va arribar a acariciar ni més ni menys que Ava Gardner.
El cas és que aquest divendres, com sense donar-li importància, es va presentar al mercat amb un variat lot en què destacava un capgròs artesanal de Jordi Pujol.
La figura, de fesomia inconfusible per la seva bona factura, compartia espai amb desenes de joguines velles procedents de la col·lecció d'un particular.
I més quan Víctor es va enfundar la testa i va treure uns bitllets de la butxaca i els va sacsejar en una improvisada representació teatral que va provocar les rialles dels presents.
Se'l va quedar Marc Orduña, d'Antigues Matèries, ni per gaires diners ni pergaire temps, ja que va fer el que tècnicament als Encants es coneix com «una passada», o sigui, que ho va recol·locar immediatament amb un pessic de benefici.
A aquelles hores no sabien ni Víctor ni Marc que tenien entre mans una peça que a la seva manera ha modelat la història política d'aquest país.
(Si tens menys de 18 anys, para de llegir aquí, per favor, perquè aquest text conté fins i tot simulacres de sodomia).
L'anècdota de divendres va ser un vist i no vist.
Total, que quan van arribar els ressons de la conya, tocava, per pundonor periodístic i insanes ganes de xafardejar, estirar el fil, conèixer la procedència de la peça, perquè un cap de Pujol no és una cosa que cada dia surti a la venda.
Víctor Gómez, que és qui sap d'on l'ha tret, sosté que és la que feien servir Els Joglars en les seves burles, o, dit d'una altra manera, la que Comediants va encarregar a un artesà a principis dels any 80 i que no van tenir el valor de treure a escena perquè van rebre una trucada d'advertència, així que l'hi van revendre a Albert Boadella.
Ho explica ell mateix en una mena de llibre de memòries que per aquesta cantonada ibèrica ha passat bastant desapercebut i que, les coses com són, té moments divertidíssims.
El dedicat aquest cap és un d'ells.
Si és aquesta la testa en qüestió (paraula de Víctor) va ser la que Els Joglars van treure a escena per primera vegada amb motiu de l'estrena de Virtuosos de Fontainebleau, una obra que era un àcid aperitiu de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.
El cas és que, tot i que ficat amb calçador, en l'apoteosi final de la representació apareixia el cap. Era un moment histriònic i molt aplaudit.
L'última representació del capgrós, amb el seu portador bitllets en mà. / MARC ORDUÑA
Els Joglars es van acostumar a portar el capgròs d'aquí cap allà, tant si hi havia funció com si nó.
Boadella confraternitzava llavors, i molt, amb el PSC.
Fins i tot uns anys més tard, el 1993, a vegades s'oblida aquesta dada, es va donar d'alta com a militant.
La decadència i caiguda de l'imperi socialista era tan evident i de tal calibre que hauria fet les delícies d' Edward Gibbon, i el director de la companyia va explicar en públic que el moment era greu, que l'aznarato que s'acostava seria catastròfic, així que va fer aquest pas inesperat.
Potser el va fer de debò per practicar el quintacolumnisme.
El que ve al cas, però, és una cosa que va passar un lustre abans.
Va ser en un sopar amb la plana major del partit socialista, amb alcaldes i diversos càrrecs mitjans.
Per amenitzar-lo, Boadella va demanar a Jesús Agelet, actor de la troupe, que es posés la testa i anés de taula en taula.
Els comensals van aprofitar per reparatir-li els clatellots que no sabien o no aconseguien clavar-li en les sessions del Parlament, però que allà, al restaurant, s'hi veien amb cor.
A l'arribar a l'altura de l'alcalde de Lleida, Antoni Siurana, aquest es va posar dret i va simular un nefand coit amb el capgròs.
Paraula de Boadella, que cotitza segons opini cadascú.
Un dels presents se'n va anar de la llengua i ho va explicar després a Pujol en persona (una transcripció literal d'aquella conversa seria avui la repera), cosa que sembla que va provocar un desperta ferro que riu-te'n del de Berenguer d'Entença.
La campanya electoral de les eleccions municipals del 1987 va ser a Lleida extremadament virulenta.
Ningú que no hagués estat en aquell sopar sabia per què.
Convergència va invertir el que mai s'havia vist a ponent perquè Manel Oronich desbanqués Siurana.
Ho va aconseguir a costa de pactes, segons es miri, també bastant nefands, però només va durar dos anys a la cadira.
I tot per aquell cap que divendres es va vendre per quatre bitllets, i no dels morats, en una subhasta dels Encants. |
El membre del Secretariat Nacional de l'ANC David Fernàndez ha lamentat aquest divendres que la patronal Foment del Treball hagi denunciat l'entitat independentista davant l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco) per la seva campanya de 'Consum Estratègic'.
En declaracions a Europa Press, Fernàndez, que és el responsable de la iniciativa, ha negat que la campanya promogui un "boicot" a determinades empreses, i ha assegurat que el que vol és donar informació a la ciutadania per promoure un consum responsable i de proximitat.
L'entitat independentista que presideix Elisenda Paluzie està analitzant l'escrit que ha penjat en el seu web Foment del Treball, perquè no han rebut cap notificació, i assegura que la decisió no els ha agafat desprevinguts: "A hores d'ara ja ens sorprenen poques coses".
Fernàndez s'ha preguntat si, amb aquesta iniciativa, el que vol Foment és que els consumidors no estiguin ben informats, o si no és partidari que les empreses estiguin "despolititzades", que és el que vol l'ANC, al seu parer.
A més, Fernàndez ha convidat els responsables de la patronal catalana que lidera Josep Sánchez Llibre a trobar-se un dia per abordar l'assumpte: "Els convidaríem a venir a conèixer la campanya perquè després puguin opinar amb coneixement de causa".
Foment, a banda de l'escrit que ha presentat davant l'Acco, també ha presentat una sol·licitud de mesures cautelars al jutjat del Mercantil, prèvia a la presentació d'una demanda per presumpta competència deslleial.
L'ANC va presentar la campanya el 20 de juny d'aquest any i va exposar que es tractava d'un cercador d'empreses perquè els ciutadans que ho desitgin poguessin contractar serveis a companyies que tinguin respecte pel procés sobiranista de Catalunya.
Paluzie va defensar llavors que no es tractava de companyies que comparteixen necessàriament l'objectiu de la independència, sinó que hagin mostrat respecte per allò que decideixi el poble de manera democràtica i volguessin "aportar el seu gra de sorra a la República catalana".
L'ANC va assegurar que el cercador només conté empreses que s'han registrat voluntàriament i va recalcar que no ofereix un llistat complet de totes les companyies que inclou, la qual cosa al·lega que impedeix obtenir un llistat únic de totes les empreses i així s'evita "assenyalar ningú".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els investigadors del grup de recerca en Física de Materials de la Universitat de les Illes Balears estudien les propietats de memòria de forma a altes temperatures d'un aliatge amb memòria de forma ferromagnètic de cobalt, níquel i gal·li en un article publicat recentment a la prestigiosa revista científica internacional Acta Materialia, que és la publicació de major índex d'impacte en el rànquing internacional de revistes d'investigació en l'àmbit de la metal·lúrgia física i l'enginyeria metal·lúrgica, segons Journal Citation Reports.
Aquest article és fruit de la col·laboració que, des de fa alguns anys, manté el grup de recerca de la UIB amb investigadors de la Universitat Estatal de Tomsk, de Rússia.
El material estudiat és un aliatge amb memòria de forma ferromagnètic de cobalt, níquel i gal·li.
El treball no s'ha centrat en el magnetisme, sinó en les propietats de memòria de forma a altes temperatures, un camp en el qual hi ha grans expectatives d'aplicacions pràctiques en àmbits com la indústria aeronàutica o d'automoció.
Els investigadors de la UIB han estudiat l'efecte de precipitats nanomètrics sobre les propietats funcionals de memòria de forma i superelasticitat del material.
La recerca ha obtingut millores considerables quan els precipitats estan orientats en una mateixa direcció cristal·logràfica.
A més del caire pràctic, l'article també analitza aspectes més fonamentals, com la termodinàmica de la transició de fase responsable de la funcionalitat d'aquest tipus d'aliatges.
El treball experimental combina assaigs mecànics amb observacions microestructurals mitjançant microscòpia electrònica de transmissió d'alta resolució. |
No hi ha dubte que la convocatòria de Carles Puigdemont a Perpìnyà va ser un èxit dels organitzadors.
Va venir a demostrar que Carles Puigdemont continua sent l'ànima i un símbol de l'independentisme.
Per si en quedava algun dubte, així ho mostra també la posició de subordinació mostrada per la figura de nou emergent de l'expresident Artur Mas durant l'acte de Perpinyà, una vegada conclosa la seva inhabilitació.
Ara bé, també és cert que bona part dels assistents eren conscients que el procés hores d'ara és mort, i a més, que la independència ja no és a tocar, sinó que aquesta, si és que algun dia és possible, trigarà en arribar.
Precisament per això, si alguna cosa se'n pot deduir de l'acte de Perpinyà és que, a banda de ser un acte d'afirmació nacional, va ser també una exhibició de la força de la que encara disposa l'independentisme irredempt a casa nostra, a la vegada que un avís molt seriós a ERC.
De fet, les primeres conseqüències ja s'han començat a notar en forma de retrets al Parlament, cada vegada més gruixuts, posant en evidència i ja sense dissimulacions, allò que tothom intuïa, la mala maror existent entre JxCat i ERC: està en joc l'hegemonia del sobiranisme, i JxCat farà els possibles per fer descarrilar la Mesa de diàleg entre Governs.
L'estratègia de JxCat passa hores d'ara per exigir a la Mesa que prioritàriament es parli del dret d'autodeterminació i de l'amnistia, a la vegada que recentment han afegit una nova petició, consistent en que per la Mesa es fixi una data concreta per a l'exercici d'aquell, demandes absolutament inassolibles pel govern de Pedro Sánchez.
A més, aquesta posició tant maximalista adoptada per JxCat, no només posa entre les cordes a ERC, que ja no sap com sortir-se'n de la velada acusació de vendre's a canvi de res, sinó que la tensió generada entre ambdues forces polítiques ha arribat a tal extrem, que el PSOE tampoc acaba de veure clar el futur de la Mesa de diàleg, fins el punt de què veus tant autoritzades com la de l'exministre d'Indústria Miguel Sebastián, proposen abandonar la idea d'aprovar els pressupostos generals de l'Estat aquest any 2020, i posposar-los per l'any vinent.
Tot sembla apuntar a que entrarem de nou en una fase de forta incertesa i inestabilitat polítiques.
Mentre Puigdemont aposta directament per la integració del PDECat, la Crida i JxCat en un únic espai electoral, transformant JxCat en un veritable partit polític, una bona part del PDECat i la pròpia direcció no ón en absolut partidaris de perdre la seva identitat com a partit.
Això ha donat lloc a una divisió entre els partidaris de la integració pura i dura sota el lideratge indiscutible de Puigdemont, i el sector més moderat del PDECat, que sense renunciar a la independència, ni que sigui a molt llarg termini, aposta també per la via de la negociació amb l'Estat, apartant-se decididament de la via unilateral.
Per això, davant d'aquest panorama tant desolador, cada vegada és fa més necessari posar fi al frontisme que domina avui l'actualitat política a Catalunya, no tan sols el que deriva de l'enfrontament entre JxCat i ERC, que acabarà per dinamitar la Mesa de diàleg entre Governs, si no també el que enfronta radicalment el bloc sobiranista amb el bloc "constitucionalista", que a excepció del PSC, acaba per impossibilitar qualsevol temptativa de diàleg entre els dos blocs.
Penso sincerament que ni el PP ni Ciutadans estan en condicions d'oferir una alternativa que no passi inexcusablement per l'aplicació rigorosa i estricta de l'ordenament jurídic: "no és no", repeteixen com un mantra, ni solucions polítiques ni molt menys la reforma de la Constitució, encara que es limités a la simple modificació del seu Títol VIII, com demanen els experts poc sospitosos de confraternitzar amb l'independentisme, que han acabat constatant la necessitat de clarificar almenys el tema competencial, tècnicament deficient i mal regulat ja en els seus inicis per part de la ponència constitucional.
Així doncs, davant d'un panorama tant desolador, cada vegada es fa més necessària la presència a l'arc parlamentari d'una força catalanista, moderada i centrada, que pugui parlar de parlar de tu a tu amb el sobiranisme, com la que podria resultar d'una possible pacte entre Units per Avançar i "El País de Demà", (també conegut com "el grup de Poblet", un col·lectiu integrat per empresaris, acadèmics i polítics catalans molt propers al sector moderat del PDECat), amb la ferma voluntat de trencar el frontisme dominant i aprofundir en el diàleg, centrant el gruix de l'activitat política en la recerca d'un bon govern.
En definitiva, es tractaria d'abandonar transitòriament la política d'enfrontament amb l'Estat i cessar en les polítiques de bloqueig institucional, posant en el seu lloc una especial atenció en les polítiques socials i econòmiques, avui tan abandonades com a conseqüència del desgovern actual.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'Ajuntament de Forès ja enllesteix les obres de restauració de l'església de Sant Miquel amb la millora del paviment de pedra de l'interior del temple, una superfície de prop de 140 metres quadrats....
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
D'aquesta manera podrem oferir-te'n la informació personalitzada.
El passat 26 de juliol, l'alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, i el gerent de concessions de Sorea, Josep Maria Montserrat, van signar un conveni de col·laboració gràcies al qual Sorea continuarà promovent els horts municipals socials del municipi.
L'objectiu d'aquest conveni és assumir directament el cost del consum de l'aigua de les factures corresponents a aquests horts i assumir-ne el manteniment de la xarxa d'abastament i la instal·lació de comptadors d'aigua.
En els cinc horts socials inclosos en aquest projecte, hi ha diferents tipus d'usuaris i parcel·les; trobem parcel·les conreades per persones en risc d'exclusió social, parcel·les d'hortalisses destinades a l'abastament del Sarró, el banc dels aliments de Manlleu, parcel·les conreades per persones voluntàries, parcel·les de veïns i veïnes de Manlleu i de centres educatius i entitats.
Aquest no és l'únic conveni solidari signat al municipi.
El 2016 l'Ajuntament de Manlleu i Sorea ja vam impulsar un fons de solidaritat per evitar talls en el subministrament d'aigua a les famílies del municipi amb més dificultats. |
El catedràtic de Salut Pública Pedro Alonso.
En la novena edició, el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de cooperació al desenvolupament se li ha concedit a Pedro Alonso, catedràtic de Salut Pública de la Universitat de Barcelona, fundador de l'Institut de Salut Global ( ISGlobal ) i director actual del Programa Mundial sobre Malària de l'Organització Mundial de la Salut.
El premi s'ha atorgat a Alonso «per impulsar la lluita contra la malària mitjançant l'ús de mosquiteres impregnades amb insecticida, que han reduït la mortalitat en un 60 %, i pels assajos de la primera vacuna que aconsegueix una eficàcia parcial contra la malaltia».
En la mateixa categoria també ha estat premiat Peter Myler, de la Universitat de Washington (Estats Units). |
Segons es va informar respecte als criteris de selecció per les proves internacionals de l'any 2017 a la noticia:
Seguint els criteris definit s'ha decidit la composició de la Selecció Catalana participant al Quadrangular Catalunya-França-Galícia-Euskadi que es jugarà el 29 i 30 de juliol de 2017:
Josep Iglesias i Javier Gamero Campions de Catalunya Dobles FCPP 2019
Resultats finals a la 3a prova del Rànquing Dobles al P&P Teià |
El fort temporal que assetja Catalunya des d'aquest dilluns al matí està ben actiu i es preveu que continuï així les properes 36 hores.
Els serveis d'emergència adverteixen que "vénen dos dies crítics", fins dijous, en què les pluges intenses i el vent seran els grans protagonistes.
Per ara, la llevantada ja ha deixat molts paisatges inundats a Catalunya.
A Tossa de Mar i Llançà, la llevantada ha engolit el passeig i ha deixat els carrers inundats d'escuma del mar.
Al litoral ebrenc, el temporal també ha carregat amb força i ha deixat onades excepcionals.
El Delta de l'Ebre ha quedat molt afectat i les previsions d'aquesta nit preveuen pluges molt fortes.
Les fortes onades impactant contra el dic de contecció del moll, este dimarts a l'Ampolla.
El riu Congost, al seu pas per Granollers.
El temporal no minvarà fins divendres i aquesta nit plourà amb molta força Foto: ACN
Els efectes de la llevantada a l'Estartit, on les platges s'han vist esborrades i inundades Foto: ACN
L'increment de les precipitacions i les fortes nevades d'aquesta nit, que han deixat espectaculars postals en diversos punts de la geografia catalana, converteixen les lleres dels rius en zones de màxim risc.
L'augment del cabal dels rius gironins, que es podrien desbordar, és ara una de les principals preocupacions de les autoritats.
La carretera Gi-644 inundada just abans d'arribar a Serra de Daró.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
L'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa han editat una guita per als treballadors de plataformes digitals que pateixen situacions de precarietat laboral.
Després de la mort d'un missatger de Glovo i les protestes posteriors, el consistori està difonent un fulletó amb informació sobre la problemàtica de les persones falses autònomes, les precaucions que cal prendre quan es treballa per compte d'altri i els drets i deures d'empresa i treballadors en aquest context laboral.
La guia es pot consultar també en línia aquí.
Pel comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l'Ajuntament de Barcelona, Àlvaro Porro, cal "elevar al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya els canvis legislatius que calen en aquest sentit".
Afegeix que el consistori se sent "interpel·lat" malgrat no té competències en matèria de mercat laboral i que vol donar suport a "veritables projectes d'economia col·laborativa".
Al debat hi han participat també Mayo Fuster, investigadora del Grup Dimmons de l'Internet Interdisciplinay Institute de la UOC; Núria Soto, membre del col·lectiu d'exrepartidors 'Riders x Drets' i del sindicat IAC i Natxo Parra, advocat del Col·lectiu Ronda.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Els caps de setmana una organització que es diu Ámbar munta una caseta amb taules en un parc als afores del meu poble.
Ho vaig descobrir un dissabte que passejava el gos una estona llarga tot aprofitant un dia assolellat.
Des de l'altra punta del parc observava les taules llargues amb molta roba i la gent fent safareig.
Primer vaig imaginar-me que era un mercadet de roba barata; després vaig preguntar a unes senyores que venien d'allà.
M'explicaren que es tractava d'una organització benèfica en què la gent duia i s'emportava roba segons les necessitats de cadascú.
Si he de fer un acte solidari, m'estime més fer-lo de proximitat.
No és que no em refie de les oenagés o d'altres organitzacions, sinó que el fet que puga ajudar algú que conec -amb la crisi el Tercer Món viu entre nosaltres- em produeix més satisfacció.
El següent dissabte vaig anar-hi amb una bossa de roba per deixar-la en una de les taules o bé donar-li-la a un veí del poble.
Hi havia persones que abans de la crisi tenien un estatus social raonable i, quan em van veure, van deixar de buscar entre la roba exposada.
Vaig dissimular, com si no els haguera vist, i em vaig adreçar als organitzadors de la caseta per entregar-los la bossa.
Me'n vaig tornar a casa sorprès de l'abast de la catàstrofe local, dels estralls d'aquesta crisi en famílies que mai haurien pensat trobar-se en una circumstància tan lamentable.
Deu ser dur, duríssim, passar d'una situació de benestar a una altra d'exclusió social; sense cap horitzó, sense la possibilitat que l'administració pública es faça càrrec de les necessitats més essencials.
Just uns mesos abans, en un dinar, un polític professional -tan professional que no ha fet altra cosa a la vida- m'afirmava, amb seguretat i contundència, que ells, els polítics, no tenien cap culpa, però cap, en l'esclat de la crisi.
Increïble, però es va quedar ben ample.
-Tens raó -li vaig respondre-, la culpa és dels ciutadans que es van comprar cotxes de luxe i apartaments, però sobretot dels que treballaren de valent i foren tan idiotes que confiaren els estalvis a entitats bancàries que vosaltres protegiu.
Era un polític d'esquerres; de l'esquerra verbal, vull dir.
L'octubre de 2012 vaig rebre un e-mail de la Casa de la Caritat de València.
Em preguntaven si estaria disposat a celebrar una taula rodona juntament amb altres escriptors en llengua castellana i de renom.
Vaig telefonar a la persona que s'havia posat en contacte amb mi.
-Mira -que li vaig dir-, no tinc cap problema a assistir-hi, però trobe més pràctic un altre tipus d'ajuda que no parlar del meu treball a gent que no té res.
La senyoreta em comentà que de l'ajuda material estaven ben atesos, i el fet de conèixer escriptors, tindre'ls prop i preguntar-los sobre el treball els motivava i els feia il·lusió.
-Doncs vinga, si és així hi aniré.
Dels tres narradors de renom no se'n presentà cap, supose que per problemes d'agenda.
Era la primera setmana de desembre.
Els seus llocs els ocuparen Sergio Villanueva, un actor que publica narrativa curta, i Carlos Aimeur, un periodista que també havia publicat llibres.
I certament estaven contents d'escoltar-nos.
Ens feren moltes preguntes, tothom va participar fins al punt que el director, que moderava, va haver de tallar el col·loqui perquè havien d'atendre el menjador.
Entre altres coses, els vaig dir que sempre hi havia motius per a l'esperança.
Vaig teatralitzar la frase amb tot l'èmfasi que vaig poder.
Només havies de veure'ls per saber que no tenia més remei que mentir-los.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Per poder fer el que realment l'apassiona i fer realitat les seves inquietuds Queralt Sales ha hagut d'allunyar-se del Berguedà, on encara està arrelada perquè hi té la família i també part de la feina.
Va estudiar Ciències Polítiques i música.
Aquesta segona especialitat és la que va fer decantar la seva balança.
És cantant professional, tasca que combina amb la docència a l'escola de música de Navarcles i també a la secció de secundària de l'escola Vedruna de Berga.
«Cada vegada soc més cosmopolita, però sobretot perquè els interessos que tinc em porten cap a la ciutat», confessa Sales.
El cotxe és la seva segona residència.
«Sempre hi tinc elements imprescindibles perquè mai sé quan tornaré a casa», explica.
Durant la setmana fa de professora, i els divendres i els caps de setmana es dedica a cantar, o a tocar la tenora.
La berguedana participa en diverses produccions amb cors estables, principalment amb el Cor de Cambra Francesc Valls de la catedral de Barcelona i el projecte Barcelona Ars Nova, dirigit per Mireia Barrera.
També forma part del trio Raindrop amb Eulàlia Fantova i Mariona Llobera, cantants i amigues, amb el que han voltat per Catalunya per interpretar el Cant dels Ocells per reclamar la llibertat dels presos polítics.
Durant les darreres setmanes, Sales ha afegit una nova aventura a la seva trajectòria professional: forma part d'una producció del Teatre Nacional de Catalunya.
No com a actriu, sinó com una de les membres del cor que integra Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol.
«És una oportunitat única i un privilegi», assegura Sales, «perquè no és habitual que cantants professionals formin part d'una obra de teatre, ja que normalment són els mateixos actors, com per exemple en els musicals, que actuen i canten».
En aquest cas, el muntatge incorpora la presència d'un cor professional a l'escenari, mantenint la fidelitat al text de Rusiñol.
La berguedana, juntament amb mitja dotzena més de cantants, interpreten la part coral de la producció que ha donat el tret de sortida a la temporada del TNC i que ja ha exhaurit totes les entrades fins a la darrera funció, el proper 11 de novembre.
«El director musical, Daniel Espasa, a qui conec d'haver-hi treballat en projectes de música antiga, em va proposar si volia participar-hi i he tingut la sort que als llocs on treballo m'ho han deixat compaginar», diu.
Sales considera que «viure del cant, a Catalunya, no és fàcil», perquè «no hi ha cors professionals».
En aquest sentit, creu que «de la mateixa manera que hi ha una orquestra nacional també hi hauria d'haver, com a mínim, un cor nacional i altres formacions vinculades a institucions públiques.
Totes les societats culturalment avançades tenen cors públics professionals.
Per això molts cantants catalans es veuen obligats a viure fora de Catalunya per poder treballar i percebre un sou digne.» |
MADRID, 30 Juny (EUROPA PRESS) -
Ciutadans ha anunciat que emprendrà accions legals per identificar els "agressors" que van fer pintades a la carrossa-autobús del partit, que anava a participar en la manifestació del Pride! a Barcelona.
Així ho ha afirmat aquest diumenge a Madrid la portaveu de Cs en el Senat i en el Parlament de Catalunya, Lorena Roldán, en declaracions als mitjans de comunicació per valorar l'actualitat política.
"És impensable que la intolerància quedi impune", ha dit.
Segons ha lamentat, la formació taronja va sofrir aquest dissabte, amb motiu de la celebració de l'Orgull LGTBI, "assetjament" i "violència" a diverses ciutats espanyoles, com València, Barcelona i Sevilla.
"Estem convençuts que ningú ha sortit de l'armari per la seva condició sexual aixecant la mà i enfrontant-se als autoritaris perquè ara vinguin altres autoritaris a tancar-te per les teves idees", ha criticat.
"Per molt que ens cridin, ens insultin o ens tirin pintura, no aconseguiran callarnos", ha insistit Roldán, que ha assenyalat que, malgrat l'ocorregut, Cs seguirà treballant en la defensa dels drets de les persones LGTBI.
En aquest sentit, el president de Cs, Albert Rivera, ha criticat que "grups d'autèntics feixistes" enterbolissin aquest dissabte la celebració de l'Orgull LGTBI "amb els seus atacs" a la formació taronja a Barcelona, València i Sevilla.
"Si creuen que amb la seva violència ens callaran és que no coneixen el partit dels valents.
Tot el meu suport, companys!", ha assenyalat el líder de Ciutadans en una publicació en el seu compte de Twitter.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
Lectura dramatitzada de textos d'autors locals, amb els quals es fa un recorregut des de la República fins a l'exili, fent especial incidència en els fets de la Guerra Civil i en el que va succeir al Prat.
Els textos són experiències personals dels autors o relats escrits a partir de testimonis.
La representació va a càrrec de Maite Besora, Blanca Pàmpols, Arnau Puig i Albert Riballo, membres del grup Taller de Teatre Kaddish.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
Un tractament amb antibiòtics contra una infecció pot acabar afectant els microorganismes comensals que formen part de la microbiota normal humana.
Aquesta afectació rep el nom de disbiosi i, tradicionalment, se l'ha tractada amb l'ús de probiòtics, és a dir amb el consum d'aliments rics en alguns dels components de la microbiota intestinal, com són els iogurs i altres productes làctics amb presència de Lactobacillus.
Però la bondat dels probiòtics en aquest context ha estat des de fa dècades matèria de controvèrsia.
Un grup d'investigadors israelians, liderat pel gastroenteròleg Zamir Halpern, el bioinformàtic Eran Segal i l'immunòleg Eran Elinav, han examinat de manera invasiva els efectes de probiòtics en la reconstitució post-antibiòtica del microbioma de la mucosa intestinal en ratolins i en humans.
L'han comparat amb un transplantament autòleg de microbioma fecal (aFMT) i amb l'absència de tractament.
De fet, la recuperació espontània post-antibiòtica arriba a ésser més efectiva que la que es produeix amb un tractament amb probiòtic per tal d'assolir la reconstitució del microbioma originari.
L'aFMT és més ràpid que la recuperació espontània.
Aquests resultats els presenten ara en un article a la revista Cell.
Els mateixos investigadors, en estudis in vitro, han comprovat com factors solubles secretats per Lactobacillus tenen un efecte inhibidor sobre el microbioma.
Per a ells, aquestes dades mostren la necessitat de desenvolupar l'aFMT o probiòtics personalitzats per compatibilitzar la protecció de la mucosa amb la reconstitució del microbioma després d'un tractament amb antibiòtics que ho requereixi.
Mitjançant l'obtenció de mostres de lumen i de mucosa per biòpsia en humans i ratolins, Suez et al. pogueren seguir a través del transcriptoma l'evolució del microbioma després d'un tractament amb antibiòtics, seguint tres estratègies de recuperació: 1) administració de probiòtics; 2) transplantament autòleg de microbioma fecal; 3) recuperació espontània.
Els probiòtics són efectius en establir-se com una protecció mucosal, però alhora inhibeixen la reconstitució del microbioma
La disbiosi posterior a un tractament amb antibiòtics
Entre els efectes gastrointestinals adversos d'un tractament antibiòtics les diarrees són especialment prevalent, amb un 5-35% segons els tractaments.
Vora un 20% dels casos de diarrees associades amb antibiòtics s'expliquen per la disrupció de la comunitat microbiana comensal del tub digestiu.
Aquesta disrupció rep el nom de disbiosi.
La base de la disbiosi és el fet que la majoria d'antibiòtics són poc selectius, i tan afecten els patògens que han causat la infecció com els simbionts.
Els efectes de la disbiosi es poden manifestar en pocs dies.
La reconstitució espontània del microbioma danyat és sovint lenta i incompleta: els efectes d'uns dies de disbiosi poden notar-se d'un anys.
Diversos estudis assenyalen que aquesta disrupció antibiòtica del microbioma intestinal podria augmentar el risc de patir obesitat, al·lergies i altres trastonrs autoimmunes i/o inflamatoris.
Tradicionalment, una preocupació era que l'afebliment del microbioma pogués donar oportunitats de colonitzacions a microorganismes infecciosos.
Per això, es trobava adequat oferir aliments que continguessin microorganismes comensals del tub digestiu, principalment lactobacils, presents iogurs i altres derivats làctics.
Alhora, hom suposava que els probiòtics ajudarien a la reconstitució del microbioma a mig termini.
Però tant l'eficàcia dels probiòtics com el mecanisme subjacent d'acció han estat matèria de controvèrsia.
La majoria d'estudis clàssics en humans es limitaven a prendre mostres fecals i a cultivar els microorganismes presents.
Les tècniques òmiques permeten una valoració més completa de la diversitat microbiana present a la femta, però això sempre serà una dada indirecta de la situació de la mucosa digestiva.
En aquesta recerca, Jotham Suez et al. són pioners en l'exploració in vivo en humans de l'impacte del consum de probiòtics després d'una exposició a antibiòtics en la composició de la microbiota de la llum i de la mucosa intestinals.
En aquesta recerca combinen biòpsies i mostres fecals, i l'estudi en humans amb l'estudi en ratolins.
Comparen la reconstitució espontània amb l'assolida amb l'administració de probiòtics o amb el transplantament autòleg de microbioma fecal.
Els ratolins C57BL/6, tots mascles, arribaven a l'estabulari a les 8 setmanes d'edat (amb uns 20 grams).
Eren introduïts en els experiments dues setmanes després de l'arribada.
Cada grup experimental consistia en dues gàbies, amb cinc animals per cada gàbia.
Com a tractament antibiòtic, se'ls afegia a l'aigua de beguda 0,2 g/L de ciprofloxacina i 1 g/L de metronidazol.
Com a tractament probiòtic, se'ls feia una administració oral de 10 mL de sèrum en els quals havien dissolt una píndola de Supherb Bio-25.
Aquesta administració es feia amb una periodicitat diària durant 4 setmanes.
Per al transplantament autòleg de microbioma fecal, es recolliren mostres de femta abans de l'administració d'antibiòtics, que eren congelades en nitrogen líquid.
En el dia del transplantament, se les resuspenia en sèrum en condicions anaeròbies, se les cultivava en un medi Hungate, i el sobrenedant resultat era administrat per via oral a cada ratolí.
El transplantament es feia el dia de la cessació de l'administració d'antibiòtics.
Conclosos els experiments, els ratolins eren sacrificats en una atmosfera de CO 2.
Als cadàvers se'ls practicava una laparotomia, i es recollien mostres de diverses seccions de l'intestí.
En total, en el marc d'aquest experiment es recolliren 710 mostres fecals, 680 mostres luminals i 680 mostres mucosals.
D'aquestes mostres es feien extraccions d'ADN i d'ARN, i se n'obtenien dades metagenòmiques i metatranscriptòmiques.
Els experiments mostraven que en ratolins que havien seguit el tractament amb antibiòtics, els components del probiòtic feien una major colonització de la mucosa.
Per a la reconstitució del microbioma murí indígena, però, el tractament amb probiòtic tenia un impacte negatiu, endarrerint aquest procés de recuperació.
En canvi, el transplantament autòleg de microbioma fecal millorava i accelerava la reconstitució.
Un estudi intervencional longitudinal prospectiu en 21 voluntaris humans sans que no consumeixen probiòtics
En aquest estudi participaren 21 voluntaris sans que no consumien probiòtics.
Els 21 seguiren un tractament a dosis estàndards de ciprofloxacina i metronidazol durant set dies.
Després se'ls dividia en tres grups:
– 7 voluntaris constituïen el grup de reconstitució espontània, sense rebre cap tractament post-antibiòtic.
– 6 voluntaris reberen un transplantament autòleg de microbioma fecal.
– 8 voluntaris seguiren el tractament amb el probiòtic Bio-Superherb-25: dues píndoles diàries durant 4 setmanes.
De cada participant es feien dues examinacions endoscòpiques:
– una primera colonoscòpia i endoscòpia profunda després de la setmana de tractament amb antibiòtics, per tal de caracteritzar la situació de disbiosi.
– una segona colonoscòpia i endoscòpia profunda tres setmanes més tard, per seguir la reconstitució.
Durant 6 mesos, es feien recollides periòdiques de femta dels voluntaris.
En total, d'aquest estudi s'obtingueren 337 mostres luminals, 702 mostres mucosals, 557 mostres fecals i 362 biòpsies regionals.
El tractament amb antibiòtics induïa una profunda depleció de microbis en la femta.
També hi havia una disrupció de la composició de la comunitat microbiana manifestada en les mostres fecals i mucosals.
Les mostres mucosals obtingudes per endoscòpia, corresponents al tracte superior gastrointesinal, eren menys afectades que les obtingudes per colonoscòpia tant en termes de composició (ADN) com de funcionalitat (ARN).
En els voluntaris que prengueren probiòtic, hi hagué en general una expansió de la presència de Lactobacillus, Lactococcus i Streptococcus.
Algunes d'aquestes expansions es mantingueren durant mesos després de cessar el tractament amb probiòtic.
Suez et al. remarquen diferències inter-individuals en aquest grup: quatre individus responien molt bé al probiòtic en termes de la colonització intestinal d'aquestes espècies; un altre responia de manera més moderada; i tres d'ells eren més resistents a aquesta colonització.
En termes de reconstitució, el grup que hi arribava més ràpidament fou el que seguí el transplantament autòleg: en 1 dia després d'aquest tractament ja havien recuperat la composició microbiòtica originària.
El grup de reconstitució espontània trigà més, i no assolí aquests valors fins després de 21 dies.
Els qui seguiren el tractament amb probiòtics no havien recuperada aquesta composició després de 4 setmanes, i encara mantenien indicis de disbiosi 5 mesos després.
Amb aquests resultats, Suez et al. decidiren explorar el mecanisme pel qual els probiòtics interfereixen en la recuperació de la microbiota intestinal.
Aixó que cultivaren el contingut de les píndoles de probiòtics en medis de cultiu selectius.
Després de 24 h de cultiu anaerobis, els sobrenedants eren afegits a cultius de microbioma fecal humà, també sota condicions anaeròbies.
Els sobrenedants dels cultius de probiòtics inhibien el creixement dels cultius de microbioma fecal humà.
Per descartar que això fos un efecte dels àcids generats pels probiòtics, introduïren un control amb una acidesa similar de pH 4,0.
Experiments ulteriors assenyalaven que aquest efecte era degut a substàncies secretades per Lactobacillus.
Els components del microbioma més afectats eren Prevotella i grups de clostridials.
L'efectivitat del transplantament autòleg de microbioma fecal
Les dades de Suez et al. ofereixen un retrat metagenòmic i metatranscriptòmic de la microbiota gastrointestinal en el curs d'un tractament amb antibiòtics, i de la recuperació posterior.
Els probiòtics, efectius en la colonització post-antibiòtica, perjudiquen a la llarga la recuperació de la microbiota originària.
De fet, les dades indiquen un antagonisme actiu entre els probiòtics i alguns components de la microbiota resident.
Suez et al. consideren necessari aprofundir en la identificació dels factors probiòtics que inhibeixen la reconstitució del microbioma.
Un millor coneixement permetria un disseny més adequats dels probiòtics o la seva combinació amb altres factors farmacològics.
Però on dipositen més esperances és en el transplantament autòleg de microbioma fecal.
Són conscients, però, de les dificultats logístiques d'aquesta tècnica, que requeriria un emmagatzematge a llarg termini de mostres personals de femta i una producció extensiva de píndoles personals.
Per això pensen més aviat en una estratègia que, primer, caracteritzi funcionalment el microbioma personal i, a partir d'aquesta informació, opti pel preparat més acostat.
un article súper ben explicat!!
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa.
Aprendre com la informació del vostre comentari és processada |
Leo Messi ha centrat la seva declaració avui davant l'Audiència de Barcelona per les acusacions de frau fiscal, en el desconeixement de l'entramat.
El jugador s'ha presentat com un esportista d'elit, preocupat només per jugar a futbol i amb una plena confiança en el seu pare.
Ha dit no tenir ni idea de l'entramat de societats que movien els seus ingressos per l'Uruguai, Londres, Suïssa i Belice i que van servir per no pagar a Hisenda l'IRPF del 2007, 2008 i 2009 corresponent als drets d'imatge.
El jugador només ha respost les preguntes de la fiscal, Raquel Amado, i ha mantingut la declaració de fa 3 anys al jutge instructor.
Han estat 10 minuts de declaració per dir que ell no en sabia res de tot plegat i que confiava en el seu pare: "Com ha explicat abans el meu pare, em dedicava a jugar al futbol.
La fiscal ha preguntat a Messi si sabia com el seu pare gestionava els seus drets d'imatge i si li ho havia preguntat.
La resposta s'ha anat repetint al llarg de tot l'interrogatori.
" Li va preguntar al seu pare -ha insistit la fiscal- sobre aquestes qüestions?
Si tributava, si es pagaven els impostos corresponents a Espanya?".
I Messi també ha insistit: "No, mai no vaig preguntar sobre aquest tema".
Leo Messi ha assegurat que no coneixia els representants de les societats ni que ell figurava com a soci i director-administrador de l'entramat.
Tampoc va sospitar en cap moment que no s'estiguessin complint les obligacions tributàries.
La majoria dels contractes eren voluminosos i estaven redactats en anglès.
I la fiscal ha burxat per saber com els firmava.
I Messi ha dit amb molta naturalitat que confiava en el seu pare.
L'únic que ha afirmat saber Leo Messi és que "firmava acords amb diferents patrocinadors, que entraven quantitats de diners i que jo havia de fer anuncis i fotos".
Ha explicat que només va veure en dues ocasions Ángel Juárez, l'assessor que va gestionar tot l'entramat societari, i que ho va fer amb motiu de la firma d'alguns contractes.
Messi s'ha negat a respondre cap pregunta de l'advocat de l'Estat, Mario Maza, que és l'únic que manté la seva acusació.
Havia promès un interrogatori exhaustiu i quan el jugador s'ha negat a respondre'l ha volgut fer tot el qüestionari.
Però la bateria de preguntes no ha arribat a la mitja dotzena.
Els advocats de la defensa de Messi i el seu pare no han fet cap pregunta al jugador, i per això l'interrogatori s'ha reduït als 10 minuts només protagonitzats per la fiscal.
Aquesta no acusa Messi de frau fiscal, sinó que creu que realment no en sabia res i que tot estava en mans del seu pare.
Messi s'enfronta a una pena de presó d'un any i nou mesos.
No ha negat mai el frau, i de fet va pagar més de 5 milions d'euros, la suma dels diners no declarats més els interessos.
No ha volgut arribar a cap pacte per estalviar-se el judici perquè creu que és innocent, en no saber res sobre la gestió del seu patrimoni.
Abans de Messi ha declarat el seu pare.
Jorge Horacio Messi ha exposat que el seu fill no en sabia res, però tampoc s'ha atribuït cap irregularitat.
Ha llançat tota la responsabilitat sobre el despatx d'assessors.
Durant l'interrogatori ha afirmat que no tenia coneixements respecte a la gestió dels beneficis dels drets d'imatge del seu fill.
No entenc res d'aquestes coses", ha dit.
Jorge Horacio Messi ha atribuït la creació de l'entramat societari a l'estudi Juárez, que li portava tota la gestió financera.
"Jo d'això no hi entenc", ha afegit.
La fiscal ha preguntat clarament si Leo Messi estava al cas de les gestions sobre els drets d'imatge.
I el pare del jugador també ha respost molt clarament: "Messi ho sabia?
Va signar perquè li vaig dir signa.
Jorge Horacio Messi ha relatat que des que va començar la carrera del seu fill l'any 2001 "sempre vaig intentar facilitar-li la vida.
Com que ell juga a futbol, jo l'acompanyava en totes les seves necessitats".
A partir del 2004-2005, que és quan comença la carrera futbolística en el primer equip del Barça, el pare va buscar una organització on dipositar els drets d'imatge "perquè estigués assegurada".
Després de signar el primer contracte de drets d'imatge amb Adidas, el pare de Messi explica que l'assessor que tenien es va quedar el primer pagament.
Van buscar ajuda però no van ser a temps de cobrar el segon pagament, que també van acabar perdent.
A partir d'aquí és quan van buscar assessorament amb el despatx Juárez, que és qui els va recomanar muntar la xarxa de societats.
Jorge Horacio Messi ha explicat durant el judici que no va informar el seu fill de res, perquè era menor, exculpant així el jugador.
A partir dels 18 anys, el davanter blaugrana tampoc va tenir coneixement de res, segons el seu pare.
Ni tan sols llegia els contractes quan li donaven per firmar.
"D'aquesta manera m'ho van explicar a mi", ha dit el pare de Messi.
Em van dir que era la millor manera.
Jorge Horacio Messi, igual que el seu fill, no ha volgut respondre les preguntes de l'advocat de l'Estat, i només ha contestat a la Fiscalia, que demana per a ell un any i mig de presó.
La tercera sessió del judici del cas Messi ha començat amb la declaració dels pèrits, que s'ha allargat durant més de tres hores.
Un dels tècnics ha declarat que "Messi era el propietari i administrador de la societat i s'enviaven els diners a Suïssa".
Ha estat l'aclariment més directe sobre el paper del jugador del Barça en l'entramat societari.
Un cop acabada la part dels pèrits ha començat el torn del pare de Messi.
El judici continua aquest divendres amb les conclusions finals i quedarà vist per a sentència.
Leo Messi ha sortit ovacionat de l'Audiència de Barcelona, on l'esperaven desenes d'aficionats cridant "Messi, Messi, Messi".
Com ja va passar en la declaració que va fer a finals del 2013 als jutjats de Gavà, a la porta del Palau de Justícia hi havia aficionats amb la samarreta del Barça, i alguns nens que havien sortit de l'escola per anar a dinar.
Ha estat l'únic moment del dia que a Messi se li ha vist mig somriure.
El davanter Blaugrana ha pujat a la furgoneta amb vidres tintats del Barça que l'esperava a la porta del Palau de Justícia i ha marxat.
Leo Messi havia arribat al Palau de Justícia al passeig Lluís Companys a les 10.14 hores, 14 minuts més tard de l'hora en què estava previst començar la sessió del judici.
La furgoneta de vidres tintats en la qual han arribat ell i el seu pare, també acusat, s'ha aturat just davant de l'escalinata del Palau, que estava plena de gom a gom de periodistes gràfics per captar la imatge del jugador entrant a l'Audiència de Barcelona.
Acompanyaven Messi i el seu pare, el germà del jugador Rodrigo, el mànager del Barça Pepe Costa i diversos agents de seguretat.
Messi ha baixat l'últim de la furgoneta i ha entrat al Palau de Justícia sense dir res i amb el cap cot.
A la porta de l'Audiència l'esperava Josep Vives, portaveu del Barça. |
El diumenge passat la CUP-Sitges va celebrar una Assemblea Oberta que va servir, entre d'altres, per elegir el nou regidor de la candidatura després que Òscar Ortiz hagués d'abandonar el seu càrrec per incompatibilitats laborals.
Adrià Pet serà el nou regidor de la CUP-Sitges fins a final de legislatura després de ser elegit per les més de trenta persones reunides en Assemblea Oberta el passat diumenge 9 de febrer a l'Ateneu Popular de Sitges.
L'Adrià substitueix al fina ara regidor de la candidatura Òscar Ortiz que, degut a la impossibilitat de compaginar vida laboral i política i no poder modificar un ROM excessivament restrictiu, ha hagut d'abandonar el seu càrrec dins del consistori municipal.
Tal com s'havia anunciat, les 21 persones de la llista electoral de les municipals del 2011 podien ser elegides com a nou regidor o regidora de la formació si acceptaven ser-ne candidates.
Finalment, l'Adrià Pet va ser elegit per la gran majoria de les persones assistents a l'assemblea i, per tant, elegit nou regidor de la CUP-Sitges.
L'Adrià, a més de ser el número 2 d'aquella llista electoral del 2011 i ser una de les persones que més ha treballat en l'àrea institucional de la CUP-Sitges, té a les espatlles molts anys de feina en organitzacions i moviments polítics, culturals i sindicals de Sitges però també de la comarca i a nivell català.
Però més enllà de l'elecció del nou regidor, l'Assemblea Oberta va servir també per traçar un primer camí a seguir en aquest últim any de legislatura.
Així, es va acordar continuar treballant des de la base, amb constants contactes amb moviments i organitzacions implicades en la defensa dels drets nacionals i socials alhora que es desconfia del joc d'aliances i interessos polítics que poden aparèixer des d'ara fins a les eleccions municipals de la primavera del 2015.
L'altre gran acord que es va prendre en assemblea va ser la metodologia a seguir per elaborar les línies programàtiques que acabaran conformant el discurs amb el que la CUP-Sitges es presentarà a les properes eleccions municipals.
Partint doncs del treball fet fins ara i que encara creiem vigent, es crearan un seguit d'assemblees de caràcter sectorial i obertes a la participació de totes i tots els sitgetans que a través de la participació i el debat polític profund acabaran conformant el programa electoral de la candidatura.
Amb l'Assemblea Oberta del passat diumenge, des de la CUP-Sitges creiem que hem posat les bases per afrontar un any preelectoral decisiu per Sitges. |
Josep i Pere Pujol i Ferrusola, a l'Audiència Nacional, on avui han anat a declarar. /
Josep i Pere Pujol Ferrusola compareixen davant el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata per un presumpte delicte de blanqueig de capitals en la causa en què s'investiga el cobrament de comissions il·legals per part del seu germà Jordi.
El jutge els ha citat després dels 15 registres que va ordenar el 27 d'octubre a Barcelona als seus domicilis i als d'empresaris que suposadament els han pagat comissions a canvi d'adjudicacions públiques.
En la declaració només estaran presents el jutge, el fiscal i el defensor dels Pujol Ferrusola, ja que compareixen en una peça que està declarada secreta i que recull les dades aportades per Andorra contra els Pujol.
Fonts de la investigació han explicat que amb aquesta documentació s'ha pogut constatar que la família Pujol funciona com un clan que ha tingut desenes de milions d'euros a Andorra que eren controlats pel primogènit de Pujol i que aquest repartia entre els seus set germans i els seus pares.
Aquesta és la primera vegada que el Josep declara com a imputat.
El Pere ja va comparèixer davant la jutge de Barcelona que investiga l'origen dels diners que Jordi Pujol Soley va reconèixer que tenia a Andorra i que, segons la seva versió, procedia de l'herència del seu pare, Florenci.
En aquest procediment també estan imputats l'expresident, la seva dona, Marta Ferrusola i Marta i Mireia Pujol.
Aquest jutjat encara ha de decidir si remet la seva instrucció a l'Audiència Nacional com li ha demanat la fiscalia anticorrupció.
La fiscalia vol que el jutge de la Mata agrupi totes les investigacions contra els Pujol, de manera que és més que probable que el jutge Santiago Pedraz també li enviï la causa oberta a Oleguer Pujol davant la sospita que ha utilitzat els diners de les comissions il·legals per portar a terme els seus negocis immobiliaris. |
L'activitat familiar presenta novetats respecte de l'any passat
Diumenge 23 de desembre se celebrarà la cinquena edició de La Cursa del Tió.
Una activitat que fomenta l'activitat esportiva familiar, impulsada per la Regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Club esportiu d'orientació Azimut.
Pel que fa a les novetats, enguany la primera és l'espai per on transcorrerà la cursa.
Si bé fins ara els participants havien de realitzar les diferents proves i moure's per barris o zones concretes de la ciutat, enguany la Cursa del Tió tindrà com a escenari tota la ciutat de Vilanova i la Geltrú.
Una segona novetat serà el temps, ja que els equips disposaran de 3 hores en comptes de les 2 hores habituals per completar la prova.
I per últim, el nombre de fites que caldrà localitzar, que passa de 12 a 15.
La participació està limitada a equips d'entre 2 i 5 persones, una de les quals ha de ser un adult.
Els equips han de localitzar 15 fites marcades en un mapa que se'ls lliurarà a l'inici, així com una targeta de control per poder marcar els encerts.
La sortida de la cursa serà a les 10.30 hores a la plaça del Mercat.
L'ordre i la direcció de la ruta per completar les 15 fites l'escollirà cada equip en funció de l'estratègia que vulguin seguir.
Els grups que es presentin al punt de sortida amb la targeta amb les 15 fites marcades rebran un obsequi.
Les inscripcions es poden fer del 10 al 21 de desembre a les botigues col·laboradores Cota Zero, Evasion Runing i Intersport Olaria.
El preu per persona és de 2€, que es destinarà a cobrir l'assegurança dels participants.
Trobareu les bases de la cursa i el full d'inscripcions a les botigues col·laboradores.
D'altra banda, aquest any la Cursa del Tió conviurà amb una jornada organitzada per la Colla Solidaris de Vilanova i la Geltrú, que tindrà com a punt neuràlgic la plaça del Mercat.
Un espai on, de nou del matí a set del vespre, es faran diverses activitats.
Entre d'altres s'ha programat un recapte d'aliments per a l'Economat, circuits de jocs infantils, tallers, actuacions musicals, botifarrada i una rifa benèfica. |
Aquesta tarda s'ha fet la presentació de la cursa solidària que recorre la serralada de Marina per Badalona amb dos circuits de 5,5 i 10 quilòmetres
Aquest dissabte 23 de novembre, a partir de les 20 hores, es disputarà la tercera edició de la cursa nocturna de muntanya Bada Trail, una cursa solidària de dos recorreguts pel parc de la serralada de Marina, un de 15,7 km i, com a novetat d'aquest any, un altre recorregut de 5,5 km, amb sortida i arribada a les Pistes Municipals d'Atletisme Paco Águila de Badalona.
La Bada Trail 2019, destaca per tenir un caràcter solidari donat que es destinarà un euro de cada inscripció dels participants a l'associació benèfica La sonrisa de Daniela, amb col·laboració amb l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona, per a la investigació i la cura de la Histiocitosis de cèl·lules de Langerhans, coneguda també com histiocitosis X una malaltia minoritària, de causa desconeguda i que afecta a 1 de cada 200.000 nens o nenes.
La presentació ha comptat amb la presència de l'alcalde de Badalona, Álex Pastor; el coordinador d'Esports, Jordi Ferrón; el president del Club Esportiu Bubo Sports Events, Miquel Artero; i la fundadora de l'associació La sonrisa de Daniela, Rosi Santiago.
Més informació i inscripcions: http://www.badatrail.cat/ |
Maverick Viñales (Yamaha) va confirmar ahir, en els entrenaments qualificatoris del Gran Premi de Catalunya, que, tret que passi un miracle, la d ́avui no serà una cursa per recordar.
Amb problemes tot el cap de setmana en els entrenaments lliures, el rosinc va veure ́s relegat a la Q1, al no poder marcar cap dels deu millor temps en el tercer entrenament lliure.
Per sort va aconseguir passar a la ronda dels millors, però ho va fer amb una actuació discreta, marcant el novè millor temps, cosa que el relega a sortir des de la tercera línia de la graella de sortida a Montmeló.
Viñales sembla tenir clar què ha estat el causant d ́aquesta fluixa qualificació: els pneumàtics.
El rosinc va considerar que la manca de fiabilitat de les gomes afecten tots els pilots de la graella: «Des d ́Austin que ho estic dient.
Les diferències son molt grans durant els Grans Premis», mentre que afegia que «no pots jugar-te el Mundial i estar setzè en un entrenament i dissetè en un altre.
Em sembla estrany i difícil per al cmapionat perquè son punts que perds».
El pilot més ràpid en els entrenaments va ser Dani Pedrosa (Honda), que va sumar la seva segona millor classificació de la temporada en ser el més ràpid en els entrenaments oficials per al Gran Premi de Catalunya de MotoGP al circuit de Barcelona, per davant de Jorge Lorenzo (Ducati) i l'italià Danilo Petrucci (Ducati).
Marc Márquez (Honda), que havia dominat gairebé totes les sessions d'entrenaments lliures, va evidenciar dues vegades el que ja havia comentat en les seves declaracions, que roda al límit, i per aquest motiu va acabar dues vegades per terra en la segona classificació, cosa que no li va impedir aconseguir marcar el quart millor temps.
L'increment de la temperatura no va posar les coses fàcils als pilots de MotoGP, ja que a la nul·la adherència de l'asfalt del circuit de Barcelona s'hi va unir la calor, cosa que va provocar no poques circumstàncies de risc, amb caigudes de Márquez, Pedrosa, Álvaro Bautista (Ducati) i Bradley Smith (KTM).
Aquest últim, a causa d ́una fractura al dit petit de la mà esquerra, va haver de ser intervingut quirúrgicament i avui no prendrà part en la sortida.
En la primera classificació també hi va haver moments rellevants, com la sortida de pista al tornar a l'asfalt des del seu taller de l'italià Valentino Rossi (Yamaha), mentre que el britànic Cal Crutchlow (Honda) se ́n va anar a terra i no va tenir opció de lluitar per estar en la segona classificació, a la qual hi van accedir l'alemany Jonas Folger (Yamaha) i Maverick Viñales (Yamaha).
Folger va doblegar els dos pilots oficials de Yamaha, deixant a Valentino Rossi fora de la Q2.
Rossi sortirà des de la tretzena posició en la cursa.
Ja en la segona classificació el primer líder va ser Dani Pedrosa, que va rodar en 1:44.472, per davant de l'italià Andrea Dovizioso i de Marc Márquez, que se'n va anar a terra al revolt tres, mentre per davant d'ell Jorge Lorenzo es va enfilar a la primera plaça amb un registre d'1:44.201.
Márquez va tenir problemes per arrencar la seva Honda però al final ho va aconseguir i va poder tornar al seu taller per reparar la moto i tornar a pista tres minuts més tard, quan Dani Pedrosa va tornar col·locar-se líder en detriment de Lorenzo i, a més, li va donar les referències necessàries a Héctor Barberá (Ducati) perquè després del seu rebuf es posés tercer.
Márquez, però, va patir una nova caiguda i no va poder millorar la quarta posició, veient-se superat pel seu company d'equip Dani Pedrosa, el més ràpid de la segona classificació i per les Ducati de Lorenzo i Petrucci.
En Moto2, el pilot llançanenc Isaac Viñales va aconseguir la seva millor qualificació i sortirà des del desè lloc de la graella de sortida.
Una graella encapçalada per Àlex Márquez, que va superar tots els seus rivals.
A Moto3, el més ràpid va ser Jorge Martín i sortirà des de la pole position, en la qual també hi haurà Aron Canet i Juanfran Guevara.
El gironí Albert Arenas, que va haver de passar per quiròfan després del GP d ́Itàlia es perdrà la cursa.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Inspecció de Treball ha denunciat davant de la Fiscalia el cas d'una discoteca de l'Anoia on l'empresari i tots els treballadors no estaven donats d'alta a la Seguretat Social.
En una actuació conjunta amb els Mossos d'Esquadra, els inspectors van constatar que 19 dels 23 treballadors de l'empresa no disposaven de contracte laboral, ni tampoc estaven donats d'alta a la Seguretat Social.
L'òrgan insta a sancionar amb 178.153,5 euros la discoteca per diverses infraccions laborals de caràcter molt greu.
Pel que fa als quatre que van fugir del lloc per no ser identificats, qualifica els fets d'obstrucció de l'acció inspectora i, per això, proposa una sanció de 50.000 euros.
En l'operatiu també es va constatar que l'empresari responsable de la discoteca estava donat de baixa al règim d'autònoms.
D'acord amb la normativa, la Inspecció de Treball tramitarà les altes d'ofici dels treballadors identificats.
Per les diverses infraccions, es proposen sancions per valor de 228.153 euros.
A més, en ser de caràcter molt greu, són constitutives d'un delicte penal.
Per aquesta raó ha tramès l'expedient al Fiscal Superior de Catalunya per tal que realitzi les actuacions que consideri oportunes.
El Codi Penal preveu penes de presó de sis mesos a sis anys i multa de sis a dotze mesos a aquells qui donin ocupació simultàniament a una pluralitat de treballadors sense comunicar la seva alta a la Seguretat Social si el nombre de treballadors afectats és del 25% a empreses de més de 100 treballadors, del 50% a empreses de més de 10 i menys de 100, i de la totalitat a empreses d'entre 5 i 10 treballadors.
Ens volem convertir en uns zona clapejada de grans espais comercials?
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
L'aeroport de Barcelona tornarà a batre enguany el seu rècord: els trànsits fins al maig mostren augments sòlids i es poden superar els 50 milions de passatgers a finals d'any, cosa que el consolidarà entre els vuit primers aeroports europeus.
Això és molt meritori: Barcelona no és capital d'Estat ni seu d'una companyia aèria que hi concentri vols de radi llarg, ni gestiona l'aeroport des del propi territori.
El trànsit aeroportuari és un dels millors indicadors avançats del cicle econòmic: amb mesos d'antelació, les companyies demanen slots i a Barcelona, cada any que passa, hi ha més companyies que volen oferir-hi més vols i més freqüències (i més llargues!).
Només una crisi econòmica sobtada o vagues massives poden alterar aquest creixement.
En aquest sentit, la setmana passada un grup de cinc eurodiputats vam dinar al Parlament Europeu amb els CEO dels grups IAG i Ryanair, Willie Walsh i Michael O'Leary: denunciaran a la Comissió Europea les vagues indiscriminades dels controladors aeris de Marsella.
Les seves vagues, que no afecten els vols nacionals francesos, perjudiquen terriblement els vols de —i cap a— Barcelona i Palma, han provocat centenars de retards i de cancel·lacions i poden provocar aquest estiu un altre caos de cues massives.
A Barcelona l'augment de passatgers no es produeix només en quantitat sinó també en qualitat: enguany tornen a créixer les connexions intercontinentals i fins i tot Iberia, que s'havia concentrat a Madrid, torna amb una nova marca ( Level ) per competir amb Norwegian en l'oferta de vols de llarg radi i baix cost.
En els darrers mesos a Brussel·les, quan he participat en fòrums sobre transport aeri, representants de companyies aèries m'han preguntat sobre el procés català i l'aeroport de Barcelona: si canvia de titularitat (en cas d'independència) o canvia de model de gestió (en cas de reforma en la gestió inspirada en el federalisme aeroportuari alemany), "què fareu de la T1 del Prat?
La T1 avui serveix de base a una companyia low-cost com Vueling, per decisió d' AENA, que hi ofereixi vols de radi curt, oferta que podria fer des de la T2 com fan Easyjet o Ryanair, o bé des de Girona o Reus.
La terminal T1 del Prat té un disseny ideal per a les funcions de hub, és a dir, per alimentar des d'aeroports propers vols de radi llarg amb la màxima facilitat.
Així, per exemple, es podria arribar de Bilbao, València, Palma o Tolosa per la porta B25 de la T1 i es podria embarcar cap als Estats Units o la Xina per la porta B24 caminant només 30 metres.
El fet que l'aeroport de Barcelona sigui de titularitat estatal i que la seva gestió estigui totalment centralitzada a Madrid, sense participació de cap mena de la Generalitat, l' Ajuntament de Barcelona o les cambres de comerç catalanes (un cas únic i insòlit en el món desenvolupat) fa que Barcelona pugui perdre oportunitats que té al seu davant.
Així, per exemple, tant el grup IAG ( Bristish Airways + Iberia ) com Star Aliance ( Lufthansa ) volen comprar Norwegian, que ofereix molts vols des de Barcelona.
Les institucions catalanes no tenen capacitat d'intervenir en aquesta operació i pot passar que l'oferta de vols de radi llarg i baix cost, que avui Norwegian ofereix des del Prat, pugui reduir-se si Iberia compra Norwegian i decideix reduir aquests vols.
Si els propers cinc anys són com els cinc últims, l'aeroport de Barcelona s'acostarà a la saturació, que ara ja s'observa de juny a setembre (un avió cada 30 segons i més de 5 milions de passatgers mensuals).
Al 2007 vaig publicar un llibre demanant la construcció d'una tercera pista sobre el mar: en un context d'aeroports europeus saturats i sense possibilitat d'ampliació, aquesta nova pista permetria a Barcelona consolidar-se en el Top-5 europeu, i deixar de ser la T-5 de Barajas.
El procés català també va d'això: dret a decidir sobre quin aeroport volem.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Professor d'economia a la Universitat de Barcelona i eurodiputat independent del PDECAT.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
L'operació s'ha tancat després de la venda d'un paquet de tòxics al fons nord-americà Blackstone
El BBVA ha formalitzat aquest divendres la compra del 98,4% del capital social de Catalunya Banc al Fons de Reestructuració Bancària, segons ha informat el mateix FROB i les dues entitats amb un comunicat a la Comissió Nacional Mercat de Valors (CNMV).
L'operació ha sumat 1.165 milions d'euros.
Concretament, el FROB ha fet el traspàs de la seva participació del 66,01% i la del Fons de Garantia de Dipòsits, amb un 32,39%.
La venda es preveia imminent després que el 15 d'abril es va tancar la venda de les hipoteques dubtoses de l'entitat catalana al fons nord-americà Blackstone iniciada el juliol passat per 4.123,3 milions d'euros, un paquet de crèdits tòxics valorats inicialment en 6.392 MEUR.Amb aquesta operació, es dóna compliment a l'execució del pla de resolució de Catalunya Banc, que es va iniciar al desembre del 2012 amb un augment de capital a través e la subscripció pel FROB d'accions ordinàries per valor de 9.084 milions d'euros.
A més, es va dur a terme el traspàs d'actius a la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), la gestió d'híbrids de capital i deute subordinat i, finalment, de la recent venda de la cartera d'actius tòxics al grup Blackstone.
Després de les dues operacions -la venda de la cartera i el negoci bancari s'ha obtingut un valor positiu net de 328 milions d'euros.
Segons el FROB, aquestes accions han permès una reducció de les necessitats de fons públics.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(Jordi Llisterri –CR) És el nou president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC).
El provincial dels Claretians de Catalunya, Màxim Muñoz, va ser elegit en el darrera assemblea per representats del 6.000 religiosos i religioses que hi ha a Catalunya.
En aquest vídeo presenta a CatalunyaReligió el treball actual de la URC i ens parla del sentit de la vida religiosa i de la seva vocació.
Nascut el 1958, Màxim Muñoz és doctor en teologia, va ser una dels principals animadors d'Hora-3, i és professor en excedència de cristologia i mariologia en la Facultat de Teologia de Catalunya.
Substitueix a Cristina Martínez com a president de la URC, després de ser-ne quatre anys vicepresident. |
Quan caminem en solitari amb l'ànim de contemplar, de relacionar-nos reflexivament amb els paisatges naturals o agraris, amb la geografia dels llocs que ens envolten, ens sorgeixen pensaments o records encadenats l'un amb l'altre.
El nostre cervell durant el trajecte gairebé toca tots els temes, viatgem per l'entorn del visible i endins i enfora de nosaltres mateixos.
Si un fotògraf fa aquest camí amb l'afany d'obtenir imatges, es recrearà de moltes maneres a partir del que observarà i de la seva capacitat creativa.
L'amplitud del paisatge o la detinguda atenció a formes minúscules, el que sigui.
Però no podrà anar més enllà, no podrà recollir pensaments o records que revenen llocs o circumstàncies allunyades en el temps i en l'espai.
Necessitem la literatura per poder-hi aprofundir.
No sempre, però, l'autor tindrà com a objectiu –o capacitat– entrar en la complexitat que lliga les mirades a la geografia, els records i una disparitat de pensaments que s'entremesclen.
Penso que això és el que ha aconseguit Jordi Llavina en el llarg poema Ermita, de 1.400 octosíl·labs que trobem tots seguits, d'una tirada.
El camí a l'ermita de Sant Pere del Puig de la Selva del Camp es converteix en un univers personal, íntim, on afloren els records circumscrits al lloc, l' ermita, però on també la memòria es desboca impulsivament o volguda cap a molts altres àmbits personals.
La descripció de les coses visualitzades i els records generen contínuament a Llavina reflexions aprofundides que parteixen de la simplicitat de l'observació minuciosa, de l'evocació del temps viscut, de l'enyor de persones estimades o de les grans preguntes de la vida.
Un entrelligat difícil de construir literàriament i en vers que ens mostra l'amplitud de la dimensió humana de l'autor.
Un repte complex que es desgrana amb una gran naturalitat com si entréssim suaument dins de les seves estances més íntimes i secretes.
Univers humà lligat a un trajecte
Potser el més difícil és construir la simplicitat de la complexitat, fer aparèixer de manera senzilla l'univers humà, lligat al trajecte d'un camí que condueix a un lloc concret, lloc de records juvenils vinculats a les estades que l'autor feu al poble natal de la seva mare.
La naturalitat no amaga les pretensions literàries: "I ara voldria deixar escrita / alguna cosa sobre l'aigua, / alguna cosa més que encara / no s'hagi compost mai, ni dit".
I amb aquest objectiu encadena gairebé un parell de centenars de versos, fent camí en ple mes de juliol sota un sol de justícia.
Llavina ens obre les portes de la seva aspiració literària: "Jo sempre he escrit per curar el tall / que ens fa saber que no som res".
I a partir d'aquí podem trobar gairebé de tot, el que correspon al seu univers personal i a les preguntes que sorgeixen de la contemplació, tot rememorant o de les constatacions més diverses.
Com quan després d'explicar una experiència adolescent afirma: "D'ençà d'aquella edat, em sé / poma de cove que té un cop".
Hi ha un moment que la poètica esclata dins de l'enyor de la filla que viu lluny.
La filla que de petita detectava la lluna fàcilment: "l'enyora tot buscant la forma / sagrada del lacre en l'altura / que m'ha de confirmar que el cel / és el mateix que ha de llegir / la noia a l'hora del capvespre / en un país tan lluny del nostre".
No acabaríem de remarcar versos, segons l'hora i el moment del nostre estat emotiu.
Llavina, proper a la cinquantena, mostra aquella maduresa que no s'espanta de tractar de temes poc freqüents perquè poden semblar allunyats de les consuetuds d'ara.
És quan recordant l'estat ruïnós de l'ermita es demana si aleshores hi havia un Crist desemparat, que encadena una llarga reflexió al final de la qual es pregunta: "Potser creuré, de nou, un dia?, / ¿he cregut mai?, ¿què vol dir creure?, / ho fa d'una semblant manera, / tothom qui creu?
Creure i pensar, / s'arribaran a trobar mai?"
És el gran valor de les preguntes que afloren contínuament.
Llavina, des d'un camí que el condueix cap a un lloc simbòlic, carregat de records, ens ofereix una obra que enllaça temes de tot ordre i condició.
Amb aparences de textura senzilla ens obre la porta a la complexitat de la seva condició humana.
En els seus versos configura la imatge d'un cervell que camina i que caminant res reté i res amaga.
Un esclat poètic aprofundit que ens ofereix al capdavall del llibre: "Jo me'n desprenc: / els versos són la meva herència".
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Esmorzem amb gana i a les nou ja pentinem la neu.
Tot va sobre rodes o, més aviat, sobre esquís.
Hi ha, però, fixacions que es desfixen i cal anar al mecànic unes quantes vegades.
Cintes, remuntadors i telecadires vestides amb armilles serratines!
Quarts de dues: cal guardar amb ordre i concert els seixanta-sis parells d'esquís amb els seus pals respectius i els cascs de cadascú a les gàbies.
Estan tan cansats que no poden dir ni mu.
Els aliments i les ganes fan miracles: els 66 equips de neu tornen a repartir-se i des d'un quart de quatre fins les cinc el món és de color blanc.
I tornem a guardar tot el material de neu i cap a l'hotel a dutxar-nos i a remullar-nos a la piscina.
A les 20h un àpat de menges llamineres que omplen els plats dels més desganats per recuperar forces.
Digestió amb una partida de futbolí, de l'oca o de dòmino com a teloneres d'una sessió de discoteca primaveral sense precedents... |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aprendre a pronunciar bé la ela palatal és fàcil · Us expliquem mètodes simples perquè ho pugueu aprendre i ensenyar
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
De segur que tots heu sentit parlar alguna vegada del ieisme, el fet de pronunciar el so de la 'll' amb una 'i'.
Dit amb propietat, consisteix a pronunciar el so lateral palatal sonor que gràficament representem amb el dígraf 'll' com a aproximant palatal, que és el so que correspon a una 'i' quan actua com a consonant.
Avui aprendrem maneres fàcils d'evitar el ieisme.
No ho hem de confondre amb la iodització, que és un fenomen històric localitzat als parlars baleàrics i en algunes comarques del català central.
La iodització no es considera pas un defecte, perquè en aquest cas la 'i' consonàntica prové de l'evolució natural d'alguns grups llatins: LE ( palea > palla, pronunciat paia ), LI ( cilia > celles, pronunciat ceies ), K'L ( oculu > ull, pronunciat ui ), G'L ( regula > rella, pronunciat reia ).
Aquesta 'i', que es presenta sobretot entremig de mot o al final, avui recula, per imitació de la pronúncia estàndard difosa pels mitjans de comunicació.
Però en aquest article tractarem del ieisme i no pas de la iodització.
Tot sovint hem parlat de la interferència del castellà en el català.
Hem vist exemples d'interferència lèxica i sintàctica.
Ens faltava veure un cas d'interferència fonètica, potser la més greu.
Si perdem un so —perquè la llengua dominant no el té—, haurem perdut una gran batalla, en aquesta lluita per la supervivència que podem observar cada dia.
La pronunciació correcta de la ela palatal, lamentablement, no se sol ensenyar a l'escola.
I, sobretot, no s'ensenya a casa.
Si pares i mestres no entenen que molts infants han de menester ajut per a articular-la, no l'aprendran.
Per acabar-ho d'adobar, molts pares i docents són ieistes, cosa que fa que el defecte es perpetuï.
A l'hora d'articular aquest so, la part central de la llengua s'enganxa al paladar i la punta toca a les dents.
Mentre el pronunciem l'aire surt pels costats de la llengua i les cordes vocals vibren, cosa que podem notar si ens toquem el coll.
En aquest vídeo veureu molt gràficament el moviment de la llengua i el pas de l'aire (clicant damunt la icona de 'Configuració' podeu alentir-lo):
Us suggerim que abans de provar-ho, mireu aquest altre vídeo extret de les Guies de pronunciació del català (del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona):
I encara us proposem que mireu i escolteu els vídeos de dotze mots que tenen ela palatal en punts diferents:
Aprendre a fer la ela palatal no és gens difícil.
Simplement heu d' empènyer la llengua fins que toqui les dents.
Primerament, heu de fer el so, és a dir, comprovar que sou capaços d'articular-lo.
Aneu-ho provant, trieu el sistema que us sigui més fàcil i còmode i practiqueu-lo unes quantes vegades.
Ara que ja us surt el so, ve la part de consolidació.
Us recomanem d'engegar amb mots que tenen la ela palatal al començament: simplement, feu el so que ja heu après i afegiu-hi la resta del mot.
Podeu provar-ho, per exemple, amb lladre, llebre, lloc.
Després, en posició final; per exemple: ball, ocell, tall.
Ara podeu contrastar les vostres provatures amb la pronunciació correcta, que trobareu en aquesta pàgina de les Guies de pronunciació, clicant damunt els mots assenyalats (observeu que hi ha l'opció 'Ralenteix' per a veure i sentir la pronunciació del mot més a poc a poc).
I el pas final és pronunciar el mot dins una frase.
Vegeu-ne exemples en aquesta altra pàgina ( La noia va dir agu lla a l'ore ll a, és el primer).
Haureu de practicar molt i, a la primeria, us hi haureu de concentrar de debò.
Segurament fa anys que articuleu el so malament, però corregir aquesta pronúncia dependrà de la vostra voluntat.
Si hi persistiu cada vegada us costarà més poc i al final el pronunciareu bé sense adonar-vos-en.
El divulgador de la llengua Eugeni S. Reig proposa, en aquest article, de pronunciar una 'l' i, alhora, acostar la part central de la llengua al paladar fins a tocar-lo.
'El so de la "ll" eixirà tot sol', diu.
Si no us fan el pes els sistemes anteriors, podeu provar aquest.
I el filòleg Josep Saborit, en un vídeo molt didàctic, proposa de començar pronunciant la ela lateral com si fos 'li' (per exemple, poliastre ) i, tot seguit, fer baixar la punta de la llengua cap a les dents.
Sortosament, a internet trobareu molt material escrit i audiovisual per a aprendre a pronunciar aquest so i qualsevol altre.
— Guies de pronunciació en català (Universitat de Barcelona), de les quals ja hem fet esment.
— Guia de correcció fonètica, del doctor Gabriel Bibiloni (Universitat de les Illes Balears).
—Web 'Els sons del català' ( pàgina específica de la lateral palatal sonora i pàgina general ).
— Material per a nins mallorquins (article en pdf, amb teoria i exercicis).
— Laboratori de sons (també en pdf, p.
Hi trobareu extenses llistes de mots en contexts diversos.
Entre els llibres en paper que ens poden ajudar a articular bé aquest so i molts més, cal esmentar el Curs de pronunciació (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007).
Si sabeu més maneres d'aprendre a pronunciar el so de la ela palatal —per experiència pròpia, perquè l'heu ensenyat a algú, etc.— i ens les voleu explicar, podeu deixar un comentari més avall (per a subscriptors) o bé escriure'ns un missatge electrònic ( [EMAIL] ) o de Twitter (, ).
[ Aquest article ha estat elaborat conjuntament amb la logopeda Roser Maresma. ]
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Artista visual i comissari d'exposicions
'Motu proprio' escric sobre l'últim conflicte del Macba, que com a museu és la imatge especular de la ciutat que l'acull, i ja saben vostès que Barcelona és una ciutat meravellosa que un dinamitaria...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
'Bonica casa de dues plantes en Urb. de Lloret de Mar, la casa té 99 m2, garatge de 22 m2 i terreny de 550 m2, consta de saló menjador amb xemeneia, cuina equipada, tres habitacions, (dues són dobles), una cambra de bany, porxo de 70 m2, terrassa de 25 m2, finestres de fusta, calefacció de gasoil, traster, barbacoa, hort, molt bones vistes i buidades, platges a uns 6 km, no deixi de veure-la segur que li agradés. |
RC s'ha sumat a C's, PPC i CiU en la demanda perquè l'alcaldessa delegui aquesta competència
Barcelona.-L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, continuarà assumint la responsabilitat en matèria de seguretat tot i que el ple de l'Ajuntament li ha demanat que nomeni un regidor específic.
Així ho ha assegurat en resposta al president del grup municipal de CiU, Xavier Trias, que ha denunciat que mai Barcelona havia viscut una situació com l'actual i ha lamentat l'actitud del govern municipal en aquesta qüestió, que provoca que la Guàrdia Urbana estigui "desorientada" i no sàpiga com ha d'actuar.
Prèviament, el consistori ha aprovat una proposició del PPC que reclama el nomenament d'un regidor de seguretat.
Han votat a favor els populars, Ciutadans, CiU i també ERC, que ha opinat que cal "protegir" la Guàrdia Urbana amb un responsable polític que "doni la cara".
"L'alcaldessa va demanar fer-ho però no ho fa, ara té 14 regidors per escollir", ha conclòs.
Trias ha considerat que és "impossible" que Colau tingui temps per dedicar-se a la responsabilitat de seguretat i li ha demanat que nomeni un regidor específic ara que ha passat d'onze a quinze regidors per l'acord amb el PSC.
El president del grup de CiU ha opinat que el comissionat és un "magnífic tècnic", però cal un responsable polític que doni "confiança" a la Guàrdia Urbana, que ara mateix "no sap com ha de funcionar".
"El problema no és fer un bon pla, sinó que és d'actitud, perquè quan es fan segons quins gestos i es diuen segons quines coses, la gent no sap cap a on ha d'anar i la Guàrdia Urbana es queda desorientada", ha argumentat.
Colau ha defensat la fórmula actual, amb Amadeu Recasens com a comissionat, una figura tècnica "de prestigi", i ella mateixa com a responsable política.
Ha indicat que molta gent li va recomanar que no assumís aquesta competència, perquè un alcalde "s'ha de protegir", però ha indicat que ella no ha vingut a "fer les polítiques de sempre".
"Jo no em vull amagar i assumeixo la política de seguretat com una qüestió prioritària.
Aquesta parella de fet entre el comissionat i jo mateixa funciona, i no veig motiu per canviar-ho", ha assenyalat.De fet, ha explicat que ja està treballant de prop amb la Guàrdia Urbana i "valora molt més que abans" la seva feina.
Pel que fa a les crítiques de CiU a l'actitud del govern municipal en matèria de seguretat, ha demanat a Trias que "pregunti sincerament què és el que desorienta moltíssim a la Guàrdia Urbana" i ha opinat que el que ho fa és "l'actitud partidista d'alguns partits de l'oposició creant falses acusacions i polèmiques".
Aquest intercanvi de retrets s'ha produït després que s'hagin votat dues proposicions que demanaven el nomenament d'un regidor de seguretat.
La primera, de C's, no ha prosperat perquè també reclamava el cessament del cap de la Guàrdia Urbana.La segona, del PPC, sí que s'ha aprovat gràcies als vots de C's, CiU i ERC, que ha considerat "obvi" que cal un regidor de seguretat.
El republicà Jordi Coronas ha destacat que el comissionat de seguretat, Amadeu Recasens, és l'únic que té responsabilitats polítiques, però no li pertoquen.
Al seu parer, no cal "substituir-lo, sinó protegir-lo", així com a la Guàrdia Urbana, que no pot treballar sota una "pressió continuada".
Coronas ha manifestat que l'alcaldessa va demanar assumir aquesta funció, però s'ha queixat que en realitat no ho fa, i li ha demanat que esculli un dels catorze regidors que té ara a disposició.
El president del grup municipal del PPC, Alberto Fernández Díaz, ha recriminat a l'alcaldessa que ni el seu equip dóna suport a la Guàrdia Urbana ni el cos de seguretat "confia" en el govern municipal.
Per això, ha subratllat la necessitat que "cessi" d'aquest càrrec i nomeni un regidor que assumeixi les responsabilitats polítiques en matèria de seguretat.
Fernández Díaz ha preguntat a l'alcaldessa per què vol ser regidora de seguretat.
"Deduïm que té conviccions en polítiques de seguretat, que confia en el cos de la Guàrdia Urbana i que vol prioritzar la seguretat en polítiques de ciutat, però ha passat un any i segueix sense exercir com a regidora de seguretat", ha lamentat el regidor popular.
Paco Sierra, de C's, ha recriminat a Colau que hagi "tret l'autoritat a la Guàrdia Urbana" i que li hagi ordenat "no intervenir davant incompliments flagrants de l'ordenança de civisme".
Ha posat l'exemple dels manters, però també ha aprofitat per retreure a l'alcaldessa que estigui convertint Barcelona en una ciutat "okupa friendly", ja que ella mateixa surt en vídeos ocupant un habitatge.
"Sap en què es tradueix això i el fet d'haver pagat la llum als okupes?
És un efecte crida i dissabte vindran a Barcelona els okupes de tota Europa", ha denunciat.En canvi, la CUP s'ha abstingut de valorar la proposició de qui ha anomenat "el soci fundador de l'Aliança Popular de Manuel Fraga" (en referència a Fernández Díaz), i ha aprofitat la seva intervenció per denunciar la "impunitat policial" que es viu a Catalunya per l'absolució de dos Mossos acusats de treure un ull a Ester Quintana amb una bala de goma.
"Sentim fàstic de Felip Puig, de Manel Prat i de tots els seus.
La pitjor forma de injustícia és la justícia simulada", ha etzibat Garganté.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El partit del Baxi Manresa d'aquest dissabte contra el Saragossa (20.30) és important per als homes de Pedro Martínez, que porten una ratxa de negativa a la lliga i a la Champions, competició de la que van quedar eliminats dimecres.
Per donar suport a l'equip, la Grada d'Animació ha creat un vídeo que es titula "Estem amb vosaltres" i en el qual, al ritme de la cançó "Ens en Sortirem" d'Obeses, diferents aficionats envien un missatge personalitzat a cada un dels membres de la plantilla i en el seu idioma.
I per al final, s'ha guardat una dedicatòria sorpresa i especial. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Per aconseguir els objectius del Pacte de les Batlies pel Clima i l'Energia europeu
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L' Ajuntament d'Otos disposarà d'una eina per a reduir l'emissió dels gasos d'efecte hivernacle (GEH).
L'objectiu és complir el compromís de reduir-les més enllà del 40% per a l'any 2030 respecte el 2005 i alhora avaluar els riscos i vulnerabilitats municipals derivats del canvi climàtic i adoptar una estratègia d'adaptació.
Per a fer-ho, el consistori treballa en l'elaboració d'un Pla d'Acció pel Clima i l'Energia Sostenible com a instrument per aconseguir els objectius del Pacte de les Batlies pel Clima i l'Energia, iniciativa de la Unió Europea que impulsa la lluita contra el canvi climàtic a nivell local a què es va adherir l'Ajuntament d'Otos en 2016.
La Diputació de València subvenciona aquest pla que es redactarà en dues fases, la primera de les quals consistirà en l'elaboració d'un inventari municipal de consums energètics i d'emissions de GEH associades als principals sectors d'activitat, i en la realització d'avaluacions energètiques a diversos equipaments municipals per definir l'estratègia d'actuació.
La segona fase serà per definir accions de mitigació tant en l'àmbit municipal com del propi ajuntament per actuar en camps diversos com ara el foment de la mobilitat, l'estalvi energètic en l'enllumenat públic i l'aplicació de mesures de millora energètica als edificis de titularitat municipal, entre més mesures.
A més, s'avaluaran els riscos i vulnerabilitats davant el canvi climàtic per definir una estratègia d'adaptació amb accions que faciliten d'augmentar la resiliència del municipi enfront dels riscos identificats.
L'elaboració del pla inclou un procés de participació del consistori i dels veïns.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El Senat ha rebutjat, per àmplia majoria sustentada en el PSOE irnel PP, una proposta que pretenia penalitzar les celebracions en les quals hi ha maltractament a animals o persones.
La moció, defensada pel senador d'ERC Josep Maria Esquerda, demanava que es modifiqués una Ordre Ministerial de 2006 en la qual es prohibeixen les festes en les quals es maltracta animals.
L'ordre només afecta a les festes noves a partir de llavors, però no a aquelles que ja existien prèviament.
El senador socialista Javier Sanz va confessar al ple que no coneixia la posició del seu grup, perquè la negociació s'estava produint en aquest mateix moment, però finalment va dir no.
El PSC, que en el Senat forma un grup aparti del PSOE juntament amb els partits del Govern català, va votar a favor de la moció.
Sanz va preguntar si "el maltractament a les persones es refereixen vostès a la formació dels castellers quan les persones que estan a baix pateixen tot el pes, i sobretot als nens que tenen a dalt del tot.
M'agradaria que m'aclarissin això".
Duc mes de mitja vida fent castells, tinc 14 anys, fa des de els 4 que pujo.
El castells es el millor que m'ha passat mai, i aquets que diuen que s'hauria de prohibir que callin, perque no saben de que xerren!
Victor i tota aquesta gent que diu que no harien de pujar nens als castells.
Que sapigueu que porto fent castells tota la meva vida i es el millor que m'ha passat mai, no parleu d'allo queno sabeu...els animals no trien a ser maltractats per fer espectac
Els vostres arguments s ́ ́on tant esperpèntics que ni tan sols vosaltres els sabeu defensar raonadament.
Un senador del PSOE creu que els castells maltracten l'infant.
em sembla molt agafat pels pels l'argument del sr Esquerda, clar q dir q tot el q està en contra dels castells és enemic de Catalunya tb és ridícul.
Però crec q s'haura de fer quelcom respecte a la participació de nens en els castells, hi ha excesos
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Carolina Bescansa, cofundadora de Podemos, ha anunciat la seva dimissió de la formació política.
La diputada ho ha fet públic en una carta oberta signada al costat de Nacho Álvarez, un altre dels membres de la direcció.
La cofundadora de Podemos ha assegurat que, després de prendre aquesta "difícil decisió", no integrarà cap llista a la direcció del partit en el pròxim Congrés.
Senzillament creiem que serem més útils treballant per a la recuperació dels grans debats polítics que van fundar Podem, i per impulsar els acords que hauran de produir-se després de Vistalegre.
A hores d'ara, això només ho podrem aconseguir donant un pas cap al marge en aquesta escena ", ha explicat Carolina Bescansa a la carta.
En la missiva dedicada als inscrits Podem, Bescansa explica que "ha estat un honor formar part del Consell Ciutadà i el Consell de Coordinació Estatal de Podem.
Ha estat igualment un honor poder dirigir, respectivament, la Secretaria d'Anàlisi Política i Programa, i la Secretaria d'Economia". |
Es tracta d'un sistema de navegació quirúrgic que ha desenvolupat la UPF i que resulta més precís, segur i àgil
Esplugues de Llobregat.-El Julen i el Liam són dos dels primers bessons que l'Hospital Sant Joan de Déu i el Clínic han operat amb un nou sistema de navegació quirúrgica pioner al món i que redueix la mortalitat.
La intervenció consisteix en aturar el flux de sang entre els fetus que comparteixen placenta i que normalment acaba amb la mort de tots dos.
La innovació, creada per BCN Medtech de la Universitat Pompeu Fabra, permet al cirurgià guiar-se molt millor fins l'úter de la mare gràcies a un GPS quirúrgic i que redueix el temps de la intervenció.
A més, fa possible simular diversos punts d'incisió per fer entrar el catèter i escollir l'opció menys invasiva.
Ja s'han dut a terme vint operacions amb una taxa de supervivència d'almenys un dels dos fetus del 90%.
Aquesta operació s'ha de dur a terme quan un dels bessons dins la mateixa placenta passa sang a l'altre de forma constant.
És una malaltia, la de la síndrome de transfusió feto-fetal, que afecta 1 de cada 2.000 embarassos i que té una mortalitat propera al 100% si no se li posa remei.
Per aquest motiu, l'operació s'ha de fer el més aviat possible.
"La cirurgia fetal és una revolució contra la selecció natural, la naturalesa ens posa totes les dificultats i nosaltres hem d'operar un pacient de vint centímetres que és com el palmell de la mà, que sembla mantega i que està flotant en un líquid extremadament delicat, però que a més està dins d'una mare que no podem lesionar", detalla el cirurgià i doctor de l'Hospital Sant Joan de Déu, Eduard Gratacós.
El nou sistema és com un GPS que permet el cirurgià tenir més eines per operar amb seguretat i permet simular l'operació abans.
D'aquesta manera, una operació que podria durar fins a una hora i mitja es pot fer en aproximadament 15 minuts.
Per fer la simulació, la pacient se sotmet a una ressonància electromagnètica per fer una reconstrucció 3D de la placenta.
A partir d'aquí, durant l'operació se sincronitza la imatge virtual 3D amb la imatge de l'endoscopi per tenir una visió molt més precisa i concreta.
"És com un videojoc", ha detallat Gratacós.
Aquesta reconstrucció 3D s'ha de fer amb cada mare ja que, com ha explicat la doctora Elisenda Eixarch, cada placenta és completament diferent.
El gran avantatge d'aquest sistema és que és aplicable i personalitzable a cada pacient.
"Necessitàvem aquest navegador, estem acostumats a treballar amb ecografia que ens donava molts avantatges, però la ressonància ens dona moltes més possibilitats de treball", ha detallat.Des del punt de vista tècnic, el coordinador del projecte a la UPF, Miguel Ángel González Ballester, explica que el que han fet és traslladar models que ja aplicaven en altres tipus de cirurgies, com l'ortopèdica.
"En cirurgies ortopèdiques les coses es poden mesurar, pots mesurar un os, però aquí la dificultat és com mirar en una habitació fosca i intentar orientar-te on hi ha un fetus que a sobre es mou, i que pot tocar els utensilis; la funció principal nostra és crear un mapa per detallar què es trobarà el cirurgià quan entri".
Els pares, contentsEls pares del Julien i el Liam s'han mostrat molt feliços de com va anar tot el procés.
Melannie Bonet i Alberto Abarca, residents a Osca, van arribar a l'Hospital Sant Joan de Déu després que els derivessin des de l'Hospital de Pamplona.
Quan van sortir de Pamplona la síndrome de transfusió feto-fetal estava en un estadi de 2 sobre 4, i quan van arribar a Barcelona ja estava en un estadi 3.
Després de l'operació els dos bessons van néixer de forma prematura a les 32 setmanes.
Ara els bebès tenen cinc mesos.
"La meva besàvia va haver d'avortar dos parells de bessons per aquesta mateixa síndrome i que jo els hagi pogut salvar s'agraeix moltíssim", ha detallat Bonet.
"Ara ja ho fan tot normal, mengen bé, dormen bé, estem molt contents", ha dit el pare.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Des de fa uns quants anys, el cooperativisme viu un 'boom' a Catalunya.
Cada cop són més les persones que es decanten per la fórmula d'una cooperativa quan decideixen arrencar una empresa i cada vegada queden menys sectors en què aquest model no hi tingui presència.
A l'expansió -actualment al Principat hi ha més de 4.400 cooperatives, que donen feina a més de 47.500 persones, de les quals, unes 3.000 són cooperatives de treball i prop de 600 estan federades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya- també hi han contribuït algunes administracions -com nombrosos ajuntaments i la Generalitat-, que els darrers anys han fet una aposta clara per l'economia social i cooperativa.
Per exemple, hi ha negocis històrics que han tancat les portes i han reobert al cap de poc temps amb una nova vida cooperativa, com la llibreria 'Els nou rals' de Viladecans.
O treballadors que han sortit d'una empresa en crisi i han decidit tirar endavant el seu propi projecte a través d'una cooperativa, fent la mateixa activitat i conservant una part dels clients.
En són dos exemples el taller mecànic Coperauto, de Sant Vicenç dels Horts; o l'escola d'idiomes New Executive Language Centre (NELC), situada a Barcelona.
El que no s'ha repetit, bàsicament perquè la Llei concursal ho fa quasi impossible, és que antigues empreses industrials en fallida s'hagin reconvertit en cooperatives, com sí que havia passat durant la dècada dels vuitanta del segle passat, com testimonia la històrica Mol-Matric, situada a Barberà del Vallès i dedicada a la fabricació de components per a l'automòbil.
' Els nous rals ' és una llibreria, però no és només això.
És un símbol cultural de Viladecans.
Fundada el 1979 per Jordi Vicente en aquest municipi del sud del Baix Llobregat, va tancar les portes el 30 de juny de 2013, després que els anys precedents la caiguda de vendes fes impossible sostenir el negoci.
Ara bé, accions com la 'cash mob' -compra massiva- que tres mesos enrere havien organitzat alguns clients havia demostrat el vincle de la llibreria amb la ciutat.
El novembre d'aquell mateix 2013, 'Els nou rals' va reviure, ara com a cooperativa.
Tres persones que provenien d'altres sectors van ser els encarregats de tirar endavant el projecte, al qual també es va incorporar Vicente, que aportava la seva llarga experiència com a llibreter.
En plena ressaca d'un Sant Jordi "espectacular", parlem amb Ricard Caba, un dels socis d"Els nou rals': "Vam reunir-nos tres persones que volíem implicar-nos en un projecte que ens permetés sentir-nos més realitzats que en les nostres feines respectives i la 'cash mob' ens va fer veure fins a quin punt la llibreria era estimada.
Quan vam decidir-nos a tirar endavant, teníem clar que el format havia de ser cooperativa, perquè la voluntat era que el projecte tingués un caire social i dinamitzar culturalment l'espai".
Quatre anys i mig després de l'inici de l'aventura, Caba admet que és un "sector complicat" i que ara mateix són tres socis de treball si bé difícilment els ingressos donen per pagar tres sous.
Volem que els números surtin, però costarà".
Com que cap dels socis tenia experiència en la creació de projectes cooperatius, a l'inici van buscar assessorament en Coopdemà, una altra cooperativa.
"Que siguem una cooperativa fa que tots ens impliquen al projecte al 100% i hi dediquem més hores de les que ens gratifica.
Ens el sentim nostre i piquem pedra constantment.
Des que vam arrencar hem fet canvis, ens hem encarat més cap al primer lector i hem buscat un consum familiar, amb la creació d'una secció de joguines i l'organització d'activitats culturals els dissabtes al matí, com 'contacontes' o concerts, amb la intenció de crear un hàbit de consum i fer d'Els nou rals un centre cultural.
També ens funcionen molt bé els clubs de lectura o un grup de poesia que periòdicament es reuneixen a la llibreria", explica Caba.
Malgrat les dificultats, es mostra convençut que la fórmula escollida és una bona manera de reemprendre el negoci.
L'origen de Coperauto va ser el tancament el desembre de 2012 de l'empresa Oliveras Motors, que, a banda de ser el concessionari de Seat a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), tenia un taller de reparació d'automòbils amb sis treballadors.
Quasi tots s'apropaven o superaven els 50 anys i tenien assumit que alguns d'ells trobarien feina, però no pas tots.
I després de donar-hi algunes voltes, finalment van decidir-se a impulsar un nou taller entre tots i fer-ho com a cooperativa.
El maig de 2013 obria les portes Coperauto, que ara celebra, per tant, el seu cinquè aniversari.
Marc Valls, un dels socis, explica que van capitalitzar l'atur per poder reunir els més de 100.000 euros que van destinar a l'adequació d'una nau industrial per posar en marxa el taller.
Paral·lelament, van aconseguir que un jutjat els adjudiqués part de la maquinària de l'antiga empresa on treballaven i van rebre un crèdit sense interessos de 26.000 euros d'Acció Solidària contra l'Atur que els va permetre comprar la cabina de pintura.
I amb l'assessorament de Secot, van tirar endavant el pla d'empresa.
Un lustre després, Valls està molt satisfet: "Hem hagut de treballar moltes hores, però podem dir que ens ha anat molt bé.
Hi hem posat el coll i ens n'hem sortit.
El fet de ser una cooperativa ens ha permès que no ens mani ningú i que tot ho decidim entre nosaltres.
Ens reunim per les coses importants i ara recomano a tothom l'experiència del cooperativisme, sobretot a les empreses petites".
Coperauto va rebre una subvenció europea i el 2014 va ser premiada per l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Avui compta amb cinc socis de treball, perquè un dels sis fundadors va jubilar-se, i a més a més, té tres treballadors més.
L'octubre de 2013 arrencava també la història de la New Executive Language Centre (NELC), una escola d'idiomes situada a la Via Augusta de Barcelona.
Tot just quatre mesos abans, l'ERO de l'Escola d'Idiomes d'Esade havia deixat sense feina desenes de professionals i quatre dels professors van decidir no aturar-se durant l'estiu per poder arrencar NELC coincidint amb l'inici del nou curs.
"Vam decidir muntar una cooperativa perquè d'aquesta manera podríem prendre totes les decisions d'una manera molt més consensuada i entre nosaltres.
És un model que impedeix que ningú pugui imposar la seva voluntat ", explica John Power, l'actual president de NELC.
La cooperativa actualment compta amb cinc socis, a més de tres persones fent feines administratives i té al voltant d'una trentena de professors, alguns en plantilla i d'altres com a autònoms que hi fan algunes hores de classe.
Entre els seus clients hi ha grans empreses com ara Roca, Agbar, el despatx d'advocats Cuatrecasas o Telefónica, entre d'altres, que ja tenien quan eren professors d'Esade.
Power admet que els inicis van ser durs i que van decidir arriscar-se perquè per començar van capitalitzar l'atur, però que el balanç és molt positiu.
"Hem crescut bastant i estem molt contents, tot i que sempre hi ha reptes i pots millorar", exposa.
Entre d'altres qüestions, tot i que el gruix dels seus clients no ho siguin, NELC intenta que els seus proveïdors també provinguin del sector cooperatiu i, per exemple, la seva entitat financera és Laboral Kutxa.
Una llibreria, un taller de cotxe i una escola d'idiomes, tres exemples en sectors molt diferenciats de com el cooperativisme s'estén com una bassa d'oli i és una opció escollida per cada cop més persones per tirar endavant els seus projectes professionals.
Cap dels testimonis consultats per aquest article diu que sigui fàcil sortir-se'n però, tot i que amb sort diversa, cinc anys després de néixer les tres experiències segueixen ben vives.
I, sobretot, se senten plenament satisfets d'una opció que, entre d'altres qüestions, els ha permès participar plenament en una presa de decisions horitzontal i democràtica.
Elaborat conjuntament per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i CRÍTIC, aquest blog ens presenta experiències personals del món cooperatiu.
Són entrevistes o reportatges breus amb persones que, amb el seu esforç, tiren endavant iniciatives empresarials molt diverses, però amb un denominador comú: l'aposta per un model econòmic més just i equitatiu.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
Exercicis de llengua en un institut | Foto: Guillem Espun
El departament d'Ensenyament ha organitzat aquesta tarda una presentació amb tota la pompa i solemnitat d'un document de 72 pàgines titulat " El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya.
L'aprenentatge i l'ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural ".
La presentació, a la sala Petit Palau del Palau de la Música, l'han fet el conseller Josep Bargalló i la subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme, Mònica Pereña, i ha comptat amb la presència del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i de tota la plana major del departament.
Aquest nou model vol fer un pas més en l'aprenentatge d'idiomes de l'alumnat català, començant pel propi, la qual cosa passa per estimular la incorporació de noves propostes metodològiques i acadèmiques als projectes lingüístics de centre.
Així, l'eix de la política educativa de Catalunya en matèria de llengües passa a ser "garantir a tot l'alumnat una competència lingüística sòlida desenvolupada a través de diferents llengües".
"Aquest país té una llengua que és pròpia i moltes llengües per comunicar-se", ha dit en l'acte de presentació Bargalló, el qual ha insistit en la voluntat d'una política lingüística que cohesioni i vertebri la societat.
Pereña, per la seva part, ha explicat que l'objectiu principal és "situar la llengua al centre de l'aprenentatge", a fi que l'alumnat surti del sistema d'ensenyament obligatori amb una competència lingüística i comunicativa òptima.
Òbviament, el català segueix sent la llengua vehicular del sistema (o l'occità en el cas de la Vall d'Aran), ja que, segons ha resaltat Pereña, s'entén com la llengua minoritària de les dues oficials que hi ha a Catalunya (tres, si s'inclou l'occità).
"L'escola ha de seguir fent aquest esforç compensatori", ha afegit, davant la forta presència del castellà, no només al carrer sinó molt especialment als mitjans de comunicació i a les noves plataformes mediàtiques.
Amb tot, el document adverteix que sempre cal tenir en compte el context sociolingüístic de l'alumnat.
És a dir, que allà on la llengua castellana sigui majoritària entre els alumnes del centre i tingui una presència social molt alta, cal mantenir el model d'immersió lingüística en català.
Però també s'hi diu que allà on el català sigui la llengua primera dels alumnes, cal reforçar el castellà.
Per això el document, seguint els criteris del Consell d'Europa, es refereix a llengua primera, llengua segona, llengua estrangera o nova llengua (per als nouvinguts); per la qual cosa a Catalunya es pot entendre que hi ha dues llengües primeres, o que segons el municipi o barri, la primera és el català i la segona el castellà o a l'inrevés.
"En els contextos en què el castellà no té aquesta força social i no és la primera llengua de bona part dels alumnes –diu el document– caldrà fer un enfocament didàctic proper al que fem servir amb les segones llengües (immersió lingüística en el cas del català).
Si el nombre d'hores d'exposició a aquesta llengua no fos suficient per assolir, en acabar el sistema educatiu, el mateix nivell de català i de castellà, el centre haurà de decidir, en el seu projecte lingüístic, incorporar blocs de continguts curriculars en castellà i planificar activitats que potenciïn l'expressió oral dels alumnes".
El conseller Bargalló, durant la seva intervenció | Foto: Ensenyament
A la presentació s'ha usat aquesta terminologia, però també s'ha parlat de llengua vehicular (català o aranès), llengües curriculars (castellà, anglès, francès, alemany o italià) i llengües addicionals (xinès, àrab, urdu, romanès, amazic, portugués, neerlandés, etc.)
Pel que fa a l'abordatge metodològic, el document proposa dues opcions: el Tractament Integrat de Llengües (TIL) i el Tractament Integrat de Llengua i Continguts ( TILC ).
En el primer cas, són els docents de qualsevol llengua d'una escola o institut els qui tracen un programa per a l'ensenyament integrat de les diferents llengües (i, per tant, poden decidir que l'objecte directe només s'explica en una de les llengües i s'aplica a la resta, o que una activitat consisteix a llegir un text en català i comentar-lo a classe en anglès, per posar un exemple).
El segon mètode consisteix en el fet que el llenguatge sigui un aspecte primordial en l'ensenyament de les diferents matèries, tant si és una primera o segona llengua com si es decideix que una matèria s'impartirà en llengua estrangera (en aquest cas el document parla d' AICLE: aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera).
En el cas del TIL es coordinen i col·laboren els diferents professors de llengua i en el TILC ho fan els de llengua amb els d'una altra matèria.
Els autors del document consideren que "per afrontar la complexitat i diversitat inherents a qualsevol model d'educació plurilingüe i intercultural, treballar la llengua des dels continguts és indispensable".
"Amb independència de la modalitat concreta per la qual s'opti –afegeix el document–, es recomana una implementació heterogènia d'aquest enfocament, de manera que s'afavoreixi l'ús vehicular de la llengua estrangera en diverses àrees o matèries, i en diferents nivells i etapes educatives.
Cal garantir, en qualsevol cas, que la presència curricular d'aquest enfocament tindrà caràcter inclusiu (facilitarà la participació de tot l'alumnat) i que la implementació serà progressiva i creixent".
Segons el Consell Superior d'Avaluació, recorda el document, la competència en llengua anglesa dels alumnes de Primària i Secundària és "satisfactori en habilitats receptives (orals i escrites)", però a la vegada els resultats "posen de manifest la necessitat de millorar les habilitats productives i justifiquen la necessitat d'implementar estratègies que contribueixin a la millora d'aquests resultats".
Una de les grans novetats, ja avançada pel conseller Bargalló en la seva roda de premsa d'inici de curs, és la incorporació de les llengües familiars de l'alumnat d'origen estranger.
"L'interès per vetllar pel manteniment i la difusió de les llengües d'origen de l'alumnat nouvingut és també un objectiu del nostre sistema, per la riquesa que hi aporten i pel valor que tenen tant per a l'alumnat que les parla com per a la internacionalització de la societat i l'economia catalanes".
Al document es posa l'èmfasi en diverses ocasions en els conceptes de multiculturalitat i interculturalitat, ja que, com ha dit Pereña, "totes les llengües porten una cultura associada".
Per això el document insisteix que "la incorporació de les llengües d'origen a l'àmbit escolar respon a l'objectiu principal de millorar l'acollida de l'alumnat nouvingut, posar en valor les llengües familiars —de vegades menystingudes en el país d'origen—, afavorir l'educació intercultural i, sobretot, vetllar perquè la societat catalana tingui uns ciutadans realment plurilingües".
En la pràctica, això es podrà traduir tant a la incorporació simbòlica d'una d'aquestes llengües a un projecte (l'àrab i el xinès són les més freqüents), com que arribin a ser una matèria optativa del currículum i no només una extraescolar, com ja són ara.
De fet, encara que d'això no en parli el document, en aquell inici de curs Bargalló va parlar d'impulsar un "Programa de llengües i cultures d'origen, que permetrà a l'alumnat nouvingut aprendre i acreditar els coneixements en les seves llengües d'origen".
El document també fa recomanacions sobre la forma d'anar implementant l'aprenentatge d'idiomes segons l'etapa educativa.
En el cas d'Infantil es recomana posar l'èmfasi en el català (o aranès), i que qualsevol altra llengua s'introdueixi a través del joc; en el cas de Primària el currículum estableix que cal desenvolupar la competència lingüística del català i castellà, si bé es recomana "establir vincles" entre aquestes dues llengües i una primera estrangera, introduint per exemple, "en les matèries no lingüístiques, petits textos en castellà i en la primera llengua estrangera sobre temes que prèviament s'han tractat en la llengua d'escolarització".
Pel que fa a la Secundària, "l'objectiu d'aquesta etapa ha de ser, d'una banda, reforçar i consolidar l'aprenentatge de les llengües catalana i castellana, i d'una altra, garantir la continuïtat pedagògica de l'aprenentatge de la primera llengua estrangera que es va començar a primària, i, finalment, introduir una segona llengua estrangera posant l'atenció en la transferència de competències, especialment a les adquirides en la primera llengua estrangera (estratègies d'aprenentatge, activitats de reflexió, etc)".
A continuació el document dedica força espai de descriure estratègies didàctiques a través de les TIC, la comunicació oral, la lectura i l'escriptura, així com a les estratègies d'acollida i suport a l'alumnat d'origen estranger —que ja fa molts anys que es posen en pràctica—, posant l'èmfasi en els aspectes emocionals i establint un procés a partir de les aules d'acollida que garanteixi la competència comunicativa i lingüística de l'alumnat nouvingut com a eina per a la igualtat d'oportunitats..
El document recorda que cada centre ha de concretar el seu model plurilingüe a través del Projecte Lingüístic de Centre (PLC), que forma part del Projecte Educatiu de Centre (PEC), i que per tant l'educació plurilingüe no pot ser obra de la bona voluntat d'un o diversos docents.
Aquest projecte ha de detallar els objectius lingüístics, les estratègies metodològiques, els aspectes organitzatius, el perfil dels docents i els plans formatius, així com els recursos complementaris.
"Per elaborar el projecte lingüístic el centre ha de tenir en compte el seu propi context sociolingüístic i el del seu entorn, el bagatge lingüístic de l'alumnat i les seves necessitats individuals, els resultats en les avaluacions internes i externes, les avaluacions generals del sistema i la competència lingüística del professorat", diu el document.
I afegeix: "Aquesta anàlisi serveix per establir els objectius lingüístics del centre des de tres punts de vista: els objectius d'aprenentatge de les diferents llengües per a l'alumnat, els usos lingüístics que s'establiran i promouran, i el desenvolupament professional i lingüístic de l'equip docent".
També és funció del centre involucrar als professionals no docents, com els encarregats del menjador o de les activitats extraescolars, sobre els usos lingüístics del centre acordats al projecte lingüístic, "destacar-ne el valor educatiu i marcar línies d'intervenció per assegurar la presència de la llengua catalana i de les altres llengües prioritzades al projecte lingüístic".
Ernest Maragall, quan era conseller, va anunciar que tots els centres impartirien una matèria en anglès | Foto: Ensenyament
Aquesta no és ni la primera ni la segona vegada que s'anuncia un pla ambiciós per incrementar la competència lingüística de l'alumnat.
De fet, segons ha explicat Bargalló, el document recull moltes experiències que s'han dut a les aules durant molt de temps, de vegades sense normativa.
"Aquest document —ha dit— està basat en alguna cosa més que en ensenyar llengües.
Ve d'anys i anys de pràctica a les aules.
D'allò que es feia sense que estigués escrit enlloc".
Pel que fa a l'aprenentatge d'idiomes, ja l'any 2007 el conseller Ernest Maragall va anunciar que els centres impartirien una de les matèries troncals en anglès a fi de "convertir Catalunya en una societat trilingüe", i que a tal efecte es contractarien docents de parla anglesa i s'impulsaria la formació del professorat autòcton, cosa que finalment no va succeir o no en un volum considerable.
D'allò se'n va dir primer Pla Experimental de Llengües Estrangeres ( PELE ) i després Pla Integrat de Llengües Estrangeres ( PILE ), que més o menys va mantenir la seva vigència fins al curs 2014/15 segons es pot trobar encara a la web del departament.
Irene Rigau i Francesc Homs van anunciar l'any 2013 el "Marc per al plurilingüisme" | Ensenyament
Més endavant, el juliol de 2013 el Govern va anunciar que posava en marxa el Marc per al plurilingüisme del Departament d'Ensenyament, que tenia com a objectiu que "el sistema educatiu garanteixi el domini del català, del castellà i de l'anglès i el coneixement d'altres llengües en acabar l'educació obligatòria".
En aquell moment l'anunci el van fer la consellera Irene Rigau i el conseller de Presidència, que aleshores era Francesc Homs.
El pla es posava en marxa amb una prova pilot de 50 centres (en els quals el 12% del currículum s'impartiria en anglès en el cas dels centres de Primària, percentatge que pujava al 15% en l'ESO i l'FP i al 18% en el Batxillerat), i fixava la data de 2018 per arribar a tots els centres.
Segons fonts no oficials del Departament, si bé aquests objectius tampoc s'han complert, sí que a poc a poc s'ha anat incrementant la presència de l'anglès en les matèries curriculars, fins a arribar aproximadament a més d'un 60% de centres que fan algun projecte o activitat en anglès, però no la matèria sencera.
De fet, el pla que es presenta avui seria la continuació d'aquest, afegeixen aquestes fonts, ja que el document estava pràcticament enllestit per a la seva presentació fa un any, però davant la intervenció del 155 i l'absència d'un conseller o consellera es va decidir posposar.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
La firma ha adquirit a l'Incasl una parcella de més de 8.400 metres quadrats a sector Vinyes del Mig
Bell-lloc d'Urgell.-L'Institut Catal del Sl (Incasl) i l'empresa Sacs i Big Bags, SL, han signat el contracte de compravenda de la parcella número 9 del sector industrial Vinyes del Mig de Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell).
La firma, filial del grup Ilerafitex, preveu invertir 4 milions d'euros en la construcció de la seva nova fbrica en aquests terrenys, que ocupen una superfície de 8.434,80 metres quadrats.
I que estar dedicada al sector del packaging de l'envs de rfia.
L'empresa preveu crear una desena de nous llocs de treball per al departament d'exportació dels seus productes.
Segons les previsions, les noves installacions entraran en funcionament en el termini d'entre dos i tres anys.
Sacs i Big Bags, SL, és una empresa familiar gestionada pels germans Marc i Joan Carles Guerrero, segona generació al capdavant de la companyia.
Fa 25 anys van traslladar la seva seu per manca de sl i amb l'adquisició dels terrenys de Vinyes del Mig tornaran a tenir les seves installacions al municipi de Bell-lloc d'Urgell.
Actualment l'Incasl té en comercialització 19 parcelles industrials del sector Vinyes del Mig que sumen un total de 11,58 hectrees de superfície.
El polígon té una bona connexió amb les principals xarxes de comunicació i amb ciutats venes com Lleida i Mollerussa, dos dels principals pols econmics de les terres de Lleida.
Est situat a només 13 quilmetres de la ciutat de Lleida, l'estació del tren d'alta velocitat i l'Aeroport de Lleida-Alguaire.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Hi ha una tensió molt forta entre el que som com a homes i el que se suposa que hauríem de ser com a pares.
Podem dissimular, però la conciliació entre la nostra part biològica, l'emocional i la cultural la portem molt malament... |
Els sindicats CCOO i UGT han frustrat els plans de Fátima Báñez, ministra d'O-cupació, que pretenia reunir-se amb Ignacio Fernández Toxo i Josep Maria Álvarez dijous, el mateix dia en què les centrals han convocat la seva primera jornada de mobilitzacions.
En la cita, a la qual també estaven convocats els dirigents de CEOE i CEPIME, Báñez pretenia parlar de pensions quan al Congrés el PP ha vetat una proposta de l'oposició per revaloritzar-les l'1,2% i no el mínim del 0,25%, com pretén Mariano Rajoy.
A més a més de la inadequació del dia pel que fa a l'agenda sindical, el líder d'UGT, Josep Maria Álvarez, ha posat en relleu les intencions de Báñez a l'assenyalar que els sindicats no seran «comparsa» del diàleg polític que el Govern desenvolupa amb PSOE i Ciutadans, amb els quals pacta les reivindicacions d'UGT i CCOO.
Després d'assistir a totes les reunions a les quals han sigut convocats (una amb Rajoy i una altra amb Báñez), Toxo i Álvarez han constatat falta de concreció del Govern en els temes del diàleg social que, per contra, ha traslladat al diàleg polític a la recerca dels vots que li falten al Parlament.
Aquest va ser el cas fa dues setmanes del salari mínim i de l'increment de les bases de cotització.
Els líders sindicals mantindran el diàleg social però sense interferir ni condicionar les mobilitzacions i, sobretot, sempre que hi hagi una negociació «transparent» sobre un catàleg de 20 mesures que fa un any van presentar als partits polítics.
En paraules del secretari d'organització de CCOO, Fernando Lezcano, no participaran en negociacions de «cartró pedra», sinó que mantindran el procés de mobilitzacions «dilatat en el temps i creixent en intensitat» davant la sospita que el Govern utilitza l'oposició i els agents socials com a rentat d'imatge.
Dijous (per diumenge hi ha convocada una manifestació a Madrid), delegats de les dues centrals es concentraran davant les delegacions del Govern de totes les ciutats per denunciar la retallada de drets, la precarització de l'ocupació i l'ús abusiu del fons de reserva de la Seguretat Social per pagar les pensions.
AUTÒNOMS / En la comissió del Pacte de Toledo del Congrés, ahir els va tocar el torn de presentar propostes a les organitzacions d'autònoms ATA i UPTA.
Lorenzo Amor i Eduardo Abad, respectivament, són favorables al fet que augmentin les cotitzacions dels autònoms, encara que avisen que una pressió més gran sobre els seus ingressos els torni a col·locar en l'economia submergida o a distorsionar els rendiments de la seva activitat. |
El secretari general del PSOE i president del Govern central en funcions, Pedro Sánchez, reprèn aquest dilluns 21 d'octubre la precampanya electoral amb un acte a Alcázar de San Juan (Ciudad Real).
El líder del PSOE va iniciar la precampanya la primera setmana d'octubre, uns dies després d'assistir a les reunions de l'ONU a Nova York.
El president en funcions ha celebrat mítings totes les setmanes.
L'últim va ser a Alcorcón (Madrid) diumenge passat 13 d'octubre.
Durant aquesta última setmana, Sánchez ha estat absent de la precampanya, setmana que precisament ha estat marcada per les reaccions i disturbis que s'han produït a tota Catalunya després de fer-se pública aquest dilluns la sentència del 'procés'.
A això se suma la imminent exhumació de Francisco Franco.
En tot cas, les restes del dictador s'exhumaran abans del 25 d'octubre, segons va anunciar la vicepresidenta del Govern espanyol en funcions, Carmen Calvo.
L'acte amb el qual Sánchez reprèn la precampanya aquest dilluns tindrà lloc al Teatre-Auditori d'Alcázar de San Juan a les 19.00 hores i també hi participaran el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page; el secretari general provincial, José Manuel Caballero; i l'alcaldessa d'Alcázar de San Juan, Rosa Melchor.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La web de l'Ajuntament de Sant Cugat fa servir galetes per millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris.
Un desfibril·lador és un aparell molt fàcil d'utilitzar que pot salvar la vida d'una persona ja que pot contrarestar la majoria de les aturades cardiorespiratòries.
L'aparell actua donant una descàrrega elèctrica per tal que el cor, que ha deixat de bombar sang, torni a bategar normalment.
Els desfibril·ladors són fiables al 100%, només donaran una descàrrega si el pacient ho necessita.
El desfibril·lador extern és un aparell electrònic portàtil que diagnostica i tracta l'aturada cardiorespiratòria quan és deguda a la fibril·lació ventricular o a una taquicàrdia ventricular sense pols, restablint un ritme cardíac efectiu tant elèctricament com mecànicament.
Quan una persona pateix una aturada cardíaca el temps és vital: cada minut que passa es redueixen les probabilitats d'èxit un 10%.
A partir del quart minut comencen a produir-se danys neuronals.
Al cap de deu minuts, arriba la mort.
Per tant, el temps d'actuació és crucial.
En cas de mort sobtada, cal actuar rápidament, com més aviat millor, el temps límit per actuar és de 10 minuts.
L'ús del desfibirl·lador és molt fàcil.
Pot ser utilitzat pràcticament per qualsevol persona que hagi rebut informació bàsica, no cal que qui l'utilitzi sigui metge o tingui una formació sanitària.
Sant Cugat disposa, des de l'estiu de 2015, d'aparells desfibril·ladors que permeten actuar ràpidament davant possibles casos d'aturada cardíaca o mort sobtada. |
L'activitat comptarà amb convidats de primera línia i experts en la matèria, com són Brendan Devlin, coordinador del Directorate General Energy de la Comissió Europea.
El divendres, 14 d'octubre, a la Rambla de Sant Pere i Sant Pau alumnes del barri faran un simulacre d'actuació davant una aturada respiratòria
A Tarragona, el Museu del Port i el Museu d'Història se sumen a les activitats.
Una opció per treballar en un altre país de la UE.
Durant el mes de juliol s'han reunit a la ciutat per avançar en la implementació d'equips pel monitoratge de les condicions ambientals en edificis
Un conjunt de normes de la UE i convenis internacionals estableixen una sèrie de mesures que totes les companyies aèries han de complir.
El dijous 7 de juliol, centenars de nens i nenes aprendran a cuidar les platges.
Els alumnes de l'escola Saavedra protagonitzen la primera partida d'un joc per aprendre sobre la Unió Europea, acte de cloenda del a la ciutat
L'Oficina Europe Direct Tarragona el presentarà demà a l'Escola Saavedra
Un concert al Teatre el Magatzem amb la interpretació de la jove pianista Julia Maria Figueres, la soprano Carolina Fajardo i el grup Cantabambolines, acte principal de la celebració.
Europe Direct Tarragona intensifica les seves activitats per donar a conèixer la Unió Europea als ciutadans de Tarragona.
19 alumnes francesos del Col·lege Jean Rostand d'Orléans han realitzat tres jornades de pràctiques prelaborals a la nostra ciutat.
El destí de la caminada va ser l'ermita del Llorito
Francesc Gambús, eurodiputat del Partit Popular Europeu, Ramon Tremosa, de l'Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, i Ernest Maragall, dels Verds/ALE, han abordat totes les preguntes que els han fet des del públic.
Hi haurà un pícnic gratuït per a tots els infants participants
La iniciativa s'ha dut a terme aquest dilluns i està organitzada per l'oficina Europe Direct de l'Ajuntament i la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili.
Representants del consistori expressen rebuig i condemna als atemptats terroristes i el seu condol al poble belga.
Un centenar de ciutadans podran viure en primera persona l'experiència simulada de ser europarlamentari.
Xavier Graset moderarà un col·loqui amb Francesc Gambús, Ramon Tremosa i Ernest Maragall.
Se celebra a Tarragona el 16 i 17 de març, a la Casa Canals
S'analitzaran els resultats de l'enquesta realitzada a més de 6.000 joves europeus, 2.058 de Tarragona, sobre els seus hàbits de consum
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Una imatge de la manifestació a Perpinyà
Perpinyà ha estat escenari d'una manifestació en defensa de la llengua i la cultura catalanes, coincidint amb la commemoració del 351è aniversari de la signatura del Tractat dels Pirineus.
A la protesta han acudit delegacions de partits independentistes de Catalunya, com ara Esquerra Republicana (ERC) o Reagrupament.
També s'hi han sumat Unitat Catalana, partit de la Catalunya Nord agermanat amb Solidaritat Catalana per la Independència, i Convergència Democràtica.
La convocatòria s'ha realitzat sota el lema Esborrem el Tractat dels Pirineus.
Els manifestants, prop d'un miler, han cridat "Ni Espanya ni França, Països Catalans!", i han demanat escola i premsa en català.
Pel matí, unes 9.000 persones han participat en una nova mobilització contra la reforma de les pensions, ara ja validada pel Parlament francès.
El seguici ha sortit a dos quarts d'onze del matí de la Plaça de Catalunya abans de retornar a la mateixa zona cap a migdia després de fer una volta sencera de les rondes de la ciutat.
Amb l'acompanyament de cançons revolucionàries sud-americanes, de l'Estaca de Lluís Llach i de temes clàssics d'Edith Piaf, el seguici ha expressat el rebuig de la reforma, que apuja als 62 anys l'edat legal de la jubilació a l'estat francès, actualment fixada a 60 anys.
Un manifestant amb una bandera independentista, a Perpinyà
bipolar, no t'has pres la medicació, no? se't nota una mica descompensat
q alegria dóna vore estes cosses, quina terra més gran tenim, quin poble més collonut.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Tornón (Asturias).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Tornón per organitzar la teva escapada rural. |
Diuen que genereu una autèntica seducció al públic.
No ho fem volent, és el feedback que rebem.
Crec que succeeix perquè som molt sincers i connectem amb l'emoció.
Parlem de coses molt quotidianes, de coses que tots vivim, d'amor, de com ens sentim, etc. També som molt senzills i gaudim molt dalt de l'escenari.
- Treballeu molt l'escenografia.
En aquest projecte que engloba 'Lliure o descansar' hem pretès anar més enllà de la música, són diferents portes que estem obrint.
L'escenografia és una d'aquestes portes.
Ens trobareu enquadrats en un capçal d'un llit, amb una tauleta de nit i amb la taula de mescles fent de rebedor...
La sala és una habitació, té un sentit molt conceptual.
De fet, per exemple, si busqueu a You Tube, trobareu que s'ha fet un vídeo de cada cançó amb imatges de persones sobre un llit.
- El llit és la imatge del vostre darrer disc 'Lliure o descansar' i de fet, el centre de tot plegat, oi?
Sí, el títol ho engloba tot, és el qüestionament vital d'escollir si ser lliures i anar per un camí incert que significarà que sempre haurem d'estar al peu del canó, o bé triar descansar que és la via que ens dóna seguretat però que potser no ens omple tant.
I la metàfora és fer-se el llit o no.
Es traspua en cada cançó, en cada acte que fem, en cada projecte que fem.
- I vosaltres sou lliures o descanseu?
De fet, dedicar-se a la música o intentar-ho, ja és un acte de llibertat en sí mateix.
Tot i que haver de defensar aquest qüestionament també cansa i per això, de vegades, ens agrada descansar.
- 'Lliure o descansar' és molt més que un disc, és tot un projecte creatiu.
En 'Viatges i Flors', l'anterior disc, vam funcionar d'una forma intuïtiva i a part del disc en van sortir més coses.
D'altra banda, ens agrada treballar amb persones, però no delegar, que també s'hi sumin.
I considerem que la realització personal és el motor que mou el món.
I doncs, vam pensar, per què no fer un projecte artístic en el qual si sumés altra gent?
Així doncs vam fer una crida a les xarxes socials i vuit creatius, dos facilitadors grupals, dos intendents que cuinaven i nosaltres ens vam tancar durant cinc dies.
Amb les cançons com a centre, volíem anar més enllà, treballar i crear plegats.
Hem acabat fent un projecte que es podria anomenar transmedia: el CD simple, el llibre CD, vídeos, el vídeo manifest, l'escenografia i el concert, fins i tot una bossa coixinera!
- De fet, teniu un ideari propi que es pot consultar a la vostra web on expliqueu la importància que té per a vosaltres la cultura, l'art i les persones.
Sí, considerem que la cultura és el bé més preuat, que ens fa més persones i més humans.
La cultura té un poder de transformació i cohesió immens.
És el foc al voltant del qual tots ens reunim.
A més, crec que al nostre país està poc preuada i valorada, i alhora hi manca una mica de consciència artística, fins i tot per part dels propis artistes.
Com expliquen al seu ideari, la seva missió és "Fer més feliços als altres mitjançant l'exemple que donem al compartir les nostres emocions en cançons.
La nostra lluita és la revolució de l'amor i l'ànima". |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Només una part de la primera causa del cas Mercuri s'ha conegut.
És, però, la principal causa perquè tracta sobre la xarxa de cobrament de comissions en la que es cobraven diners a canvi d'ajudicacions d'obres.
Segons el que s'ha fet públic fins ara, Bustos no consta com a imputat per suborn.
El sumari d'aquesta part, però, continua secret des del mes de novembre de l'any 2010 en endavant, quan es van punxar les comunicacions a Melquiades Garrido, president del Gremi de Constructors i tiet de Manuel Bustos.
Sigui com sigui, el PSC confia en la innocència de Bustos i dels companys de partit imputats.
Consideren provat que no han cobrat comissions i que Bustos ha de reprendre les seves tasques de govern al cent per cent.
En aquest sentit, però, actualment hi ha en vigor un decret en que Bustos del·legava la representació institucional en Sánchez.
Un decret que, a més, està recorregut per l'oposició.
Bustos podria tornar en qualsevol moment perquè és potestat de l'alcalde fer-ho però esperaran a veure que aconsellen els serveis jurídics municipals.
De la roda de premsa es desprén que si els serveis jurídics estimen el recurs de l'oposició (i per tant, l'alcaldia accidental es basa en un decret nul) Bustos tornarà de forma immediata.
Si, en canvi, el decret és correcte, tornaria el 7 de febrer, quan venç el decret actual.
En aquesta segona opció, Bustos no assistirà al Ple municipal del mes de febrer, fixat pel dimarts 5 de febrer.
En qualsevol cas, com ha recordat el portaveu del govern, Ramon Burguès, l'alcalde té potestat d'avançar o retardar la seva tornada.
L'alcalde accidental, Juan Carlos Sánchez, assegura que si Jordi Soriano feia valer la seva influència, els fets demostren que aquesta era molt petita, ja que de les 10 empreses que es mencionen al sumari fet públic, només tres han treballat amb l'Ajuntament.
Sánchez manté que la lectura del sumari mostra un "emprenyament progressiu" dels empresaris amb Soriano per la manca de resultats.
Sánchez ha explicat que durant el procés de les obres del Plan E (Fons FEIL i FEOSL de 2009 i 2010), els regidors de l'oposició tenien accés a les classificacions amb noms de les empreses que concursaven abans que s'adjudiquessin les obres.
D'aquesta informació "hi ha qui podia aprofitar aquells dies" en referència a Jordi Soriano.
Manuel Bustos està imputat en gairebé un terç de les 31 causes del cas Mercuri.
Els socialistes consideren que "tenim arguments suficients per demostrar que no hi ha cap activitat delictiva", ha dit Sánchez.
Parlen de "converses mal enteses" per part dels investigadors.
Sánchez ha assegurat que "si ens haguessin preguntat amb temps haguéssim evitat un enrenou molt gran que ha intentat posar contra les cordes l'alcalde i el govern socialista de Sabadell".
Els socialistes asseguren que han fet gestos per separar la governabilitat de la ciutat del camí judicial del cas Mercuri, però que s'han trobat amb una oposició que ha volgut "fer callar Bustos i el seu govern".
En aquest sentit, la tinent d'alcalde Montserrat Capdevila ha ensenyat un vídeo del president de la Generalitat on, en declaracions a 8tv, demanava prudència amb els casos de corrupció.
Capdevila vol que CiU de Sabadell faci cas el President quan diu el següent:
La imputació no és la culpabilitat, la imputació és uns indicis, que poden ser ferms o no, que es poden fer sobre una persona o sobre una organització i el que li donen a aquesta persona o aquesta organitzación és la possibilitat de defensar-se en un procés judicial que és el fonament de l'estat de dret.
Quantes vegades han vist vostès persones imputades que després del procés judicial ha acabat amb una exculpació total?
Exculpació judicial però no social.
Perquè la condemna social ja ha sigut abans", deia Mas en referència a diversos casos de corrupció.
Capdevila assegura que "no sabem perquè l'oposició té tanta pressa", poc després de les cinc forces de l'oposició a Sabadell tornessin a demanar la dimissió de l'alcalde, deixant una mica més oberta la porta de la moció de censura.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Més de 70 empreses han participat aquest divendres a Sant Fruitós de Bages (Barcelona) en el primer congrés del distintiu creat per Pimec i la Diputació de Barcelona 'Ben Fet!
Qualitat d'aquí', que va néixer el 2014 amb l'objectiu de certificar l'origen i la qualitat dels productes i serveis catalans per estimular la generació de riquesa.
Segons han informat Pimec i la Diputació en un comunicat conjunt, un total de 32 empreses ja s'han adherit a la iniciativa i 25 més estan en tràmits per incorporar-se, entre les quals es troben Torrons i Mel Alemany, Llet Nostra, Torrons Vicens, Mútuacat, Casa Amella, Grup Llobet i Cafès Batalla, entre d'altres.
El president de la iniciativa, Esteve Pintó, i el seu director, David Giménez, han presentat al congrés el balanç del treball que es va realitzar en el projecte des que es va impulsar el mes de març del 2014 per part d'un grup d'empresaris de la Catalunya central.
Pintó ha subratllat que els criteris de certificació es basen en el compromís d'una empresa, producte o servei amb el territori en forma d'inversió social, cultural o mediambiental; el fet que un percentatge elevat del procés de fabricació es realitzi a Catalunya; l'ús de primera matèria local, així com establir processos interns de millora contínua buscant el valor afegit.
El lliurament del segell és revisable, per la qual cosa aquells que el reben han de "perseverar" per mantenir-lo i garantir l'excel·lència cap als consumidors, i el president de Pimec, Josep González, ha assegurat que el potencial del projecte es basa en la seva visió multisectorial, transversal i independent, segons ell, mentre que el vicepresident de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha afirmat que els catalans han d'augmentar la seva autoestima sobre la qualitat dels productes de proximitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Entrevista al curador de les memòries del president, avui que fa cinc anys de la confessió de Pujol
Per: Andreu Barnils i Albert Salamé (fotografies)
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Avui fa cinc anys de la confessió de Jordi Pujol.
El 25 de juliol de 2014 es feia públic el document en què el president explicava que tenia diners no declarats a l'estranger.
Aquella confessió va provocar un gran terrabastall polític, no tan sols a Convergència i Unió, el partit que va fundar Pujol, sinó a tot el país.
Pujol, per bé o per mal, era referent.
Per parlar-ne, VilaWeb ha entrevistat el periodista Manuel Cuyàs, l'home que va transcriure les memòries de Jordi Pujol en tres volums i, actualment, un dels homes més propers a Pujol.
Cuyàs visita cada dues o tres setmanes el senyor Pujol, durant l'entrevista som testimonis que Pujol li truca.
'Jo aquest home l'estimo', diu Cuyàs, que tot i això és crític amb la manera com es va fer la confessió, i també amb la manera com va reacciona el país i el partit.
Cuyàs rep VilaWeb a la rambla de Mataró, la seva ciutat natal.
— Quin balanç feu de Jordi Pujol?
Fa una obra extraordinària de govern.
I s'havia de construir tot de nou.
Penso que va més enllà d'una autonomia, perquè és un home que projecta el país a l'exterior.
Participa en l'Europa de les Regions, i situa Catalunya al món.
Ara Catalunya la coneix tothom.
Gràcies a ell, ja la coneixien unes elits polítiques.
Ell és l'home que va a veure Bush.
Quan es retira, és una persona que comença a ser molt respectada, fins i tot pels seus adversaris.
I aquest reconeixement li dura fins que fa la confessió desgraciada.
—Perquè és inútil per a tothom.
Als fills, tampoc, perquè la majoria estan encausats.
I el desprestigi de la família ha estat molt gros.
Per què la seva confessió tampoc frena l'independentisme.
De fet, la fa un 25 de juliol, i el següent Onze de Setembre hi ha una de les grans manifestacions de la Diada.
Si tot plegat va ser una operació d'estat, aquests serveis secrets també van fracassar, perquè no va servir de res.
Per això dic que és desgraciada.
— Us he llegit en un article que la vostra tesi és que la confessió la fa, en el fons, per salvar la família.
Francesc Cabana i Maria Pujol, cunyat i germana de Pujol, diuen que la deixa no existeix.
Que l'avi Florenci no va deixar diners a l'estranger.
Pujol diu que sí, i que el seu pare els va deixar quan va veure que ell es dedicava a la política.
Per això va deixar diners a fora per si havien de fugir.
Ara, que hi havia objectivament uns diners a Andorra és evident, perquè hi eren.
Jo crec que ell se sent atrapat i espiat a Andorra.
I llavors es veu obligat a confessar que hi ha diners, abans que l'estat espanyol ho faci.
S'avança, jo diria, per protegir la família.
La deixa són uns quants diners, menys dels que s'han trobat.
Això s'ha fet treballar, diria jo.
— Com reacciona Jordi Pujol a l'impacte que genera?
—Jo penso que ell no s'esperava que les conseqüències fossin tan dures, essent un home tan reconegut i tan per sobre del bé i del mal.
I va quedar parat que fins i tot els seus l'abandonessin.
I que es quedés sense serveis d'ex-president.
Ara, això s'ha explicat malament.
Ara no tant, però arriba un moment que la gent l'insultava pel carrer.
El veig cada tres setmanes, un mes.
Em va donar una manifestació de confiança molt gran, encarregant-me les memòries.
L'altre dia, un senyor en un poble em diu: com està, en Pujol?
La gent no hi va, ni tan sols als qui va ajudar.
— I què fa, Pujol, ara que el veieu?
I en aquest moment, quan ha caigut en desgràcia, continua produint obra.
I és una pena que per aquesta animadversió que la gent li va mostrar, i la seva prudència excessiva de manifestar-se, pensant en les conseqüències que pot tenir, pensant en els fills, ell i la seva massa, no es coneguin aquests escrits.
És una obra que parla de la culpa, de l'expiació, de la seva vida, de l'obra de govern i del procés.
És una pena que, havent vist tota l'obra anterior, ara que és al final, no la faci a la llum, aquesta darrera.
Escriu a mà, en una lletra infernal, que com ell diu no s'entén ni ell mateix.
També té una secretària que li passa a màquina.
—Ell diu a màquina, perquè és antic, però és a ordinador.
Un dia vaig enviar un SMS (jo també, Déu n'hi do) al seu fill Oriol.
I l'endemà em diu: ja he vist el telegrama que vas enviar a l'Oriol.
— I per què parla de la culpa, a ls textos?
—Perquè és un home de fortes conviccions cristianes.
De molt jove, fins i tot, va tenir moments de rampell místic.
Té molt interioritzat el pecat, la culpa, la confessió.
Ell, en realitat, això ara ho veu com una penitència que fa després de la confessió.
Però jo penso que la penitència és excessiva.
I que la gent de Catalunya també ha estat excessivament rigorosa amb ell.
Ell sempre ho diu: jo no m'he embutxacat res.
Doncs a ell el van expulsar del partit, el van donar de baixa, i això és perquè Pujol, a més de polític, és un moralista.
Anava pel món donant lliçons de moral i renyant la gent.
Això ha d'anar d'aquesta manera.
I quan ell treu un comunicat sobre diners amagats i no confessats, la gent pensa: i aquest és el qui es pensava que donava lliçons?
Rajoy no en va donar mai, de lliçons.
Però és que, a més, aquest és un país molt purità.
— Ell també està influït per la moral?
—Ell és la persona de l'ara no toca, però també és la persona de l'ara toca.
Per exemple, quan li vaig demanar com va portar la presó de Saragossa, deia: ara toca ser a la presó.
I ara toca estar tancat al despatx de Calàbria.
Tancat allà en aquell espai, que comparat amb el del passeig de Gràcia...
La seva secretària actual diu que el seu disgust fort no va ser que li traguessin el Molt Honorable, ni el sou, ni res.
El disgust fort és que li traguessin aquest despatx.
Tenia salons i podia fer allò de fer esperar.
Perquè allà era el rei del despatx.
Ara, el que li sap més greu de tot és que el seu partit hagi desaparegut.
Que Convergència hagi desaparegut.
I com que veu que és, en part, culpa seva...
I jo em pregunto, per què van fer-ho?
Per què Convergència havia de canviar de nom?
Això a ell l'entristeix moltíssim.
Per tant, és crític amb l'atomització de l'espai, sí.
Els qui no el deixen parlar són els advocats, els fills, i tot això.
— En un article, é reu crític amb un advocat dels fills.
I l'advocat es va aprofitar d'aquest punt fluix.
I així els fills queden exonerats.
Però ja us dic, no ha servit de res, perquè els fills també han quedat tocats.
I fa públic que té els diners fora agafant-se a una amnistia legal.
Els diners són legals, al final.
—Però això és igual, en aquest país purità que som nosaltres.
Ell considera que això l'ha afectat i és un esguerro dins la seva vida.
Diu que és com un tapís de l'edat mitjana, amb els colors i fils de seda, anar cosint, i hi ha un moment que el fil s'enreda i queda un defecte.
Aquests escrits en què parla de l'esguerro, seria molt bo que els divulgués perquè és el sentiment de culpa d'una persona de primer ordre.
És un intel·lectual de primera.
— Ell què en pensa, del moment actual?
—Com a bon analista, patriota i aquestes coses, la situació actual no la pot veure bé.
Això no s'ha conduït bé tant pels uns com pels altres.
Que no ho és, de crítica, la gent?
— Molts independentistes recorden que Pujol els esbroncava.
— En canvi, va fer uns escrits a L a Vanguardia en què feia un gir.
—Perquè ell és molt fidel a la gent.
Però tu entrevistes en Cuyàs, no en Pujol.
Cuyàs, curador de les memòries.
—Un biògraf és algú que investiga, busca fonts i fonts escrites.
I si el personatge és viu, el busca.
Ell opta per mi perquè era incontaminat.
I com que sóc del Maresme i li vaig insistir que les fes, les memòries, doncs hi pensa.
Però les memòries és com si les hagués escrites ell.
— I no us sap greu que no sortís aquest detall dels diners a les memòries?
Suposem que el tema hagués sortit a la conversa que vam tenir per fer el llibre.
I que m'hagués dit: sí, tenia diners fora, però això no ho posarem.
Les memòries són seves, i posa el que vol. Jo el que dic als companys periodistes que feia vint anys que el seguien és per què no ho van preguntar ells.
Què en penseu, d'aquesta frase de Rufián?
Hi ha molts lladres als quals es podia haver referit, i no a Pujol.
Perquè en Pujol no és cap lladre.
Jordi Pujol i Soley no és cap lladre.
I la seva trajectòria invalida aquest comentari.
I a Banca Catalana posava diners de la butxaca.
I dels fills només conec l'Oriol, que era parlamentari.
I la Marta, que vaig entrevistar al llibre V int i Jordi Pujol.
—Perquè aquella entrevista va emocionar molt en Pujol.
Perquè són una família una mica freda.
La Marta Pujol m'ho deia: a casa, el pare és més aviat silenciós.
I quan el vaig a veure en actes, fent discursos penso ai carai, sí que saps coses.
I jo penso que en Pujol va conèixer la filla, també, amb l'entrevista.
Aquí és quan em va agafar confiança per a fer les memòries.
De TV3, els Mossos, la xarxa hospitalària.
L'altre dia, va anar d'excursió amb un autocar amb tota la família per la Catalunya de poblet, i em va dir: vaig anar a un poble i vaig veure una placa que deia 'carrer inaugurat per Jordi Pujol', no l'han treta, la placa!
—Errors polítics, és clar que en va tenir.
Però és una persona que amb mi s'ha portat extraordinàriament bé.
Personalment, cap queixa en el meu cas.
— Tot i egocènt r ic, Pujol sempre parlava de Guti.
El va plorar molt, quan es va morir.
Guti és del PSUC, i ell el partit que respecta és el PSUC.
Perquè el PSUC va saber integrar.
L'eslògan de 'És català qui viu i treballa a Catalunya' és PSUC.
'Catalunya un sol poble', PSUC.
—Li sap greu la situació, l'entén, però també hi veu errors.
— L'acabar an perdonant a ell, i a la dona no tant.
No sé si la paraula és perdonar o no perdonar, però aquí hi ha reconeixement a l'obra feta que s'ha de fer.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'ibuprofèn està deixant de ser el medicament per excel·lència que tothom té a mà.
Des de fa un parell de setmanes no és tan fàcil aconseguir ibuprofèn de 600 mg o paracetamol d'un gram.
Els farmacèutics s'estan posant estrictes amb la venda d'aquest medicament sense recepta, una pràctica que, segons explica El Confidencial, està vulnerant la Llei de Garanties i Ús Racional dels Medicaments (2015).
La normativa diu que els farmacèutics "dispensaran amb recepta aquells medicaments que la requereixin", i això inclou fàrmacs com ara el paracetamol i l'ibuprofèn, o bé alguns xarops o antihistamínics.
Moltes farmàcies que ara oferien aquest medicament sense recepta ho hauran de deixar de fer amb l'entrada en vigor del Sistema Espanyol de Verificació del Medicament ( Sevem ).
El Sevem implica que tots els nous envasos hauran d'incorporar un adhesiu per evitar qualsevol tipus de manipulació i un codi QR.
D'aquesta manera, tots els fàrmacs quedaran registrats i sotmesos a un control més estricte.
Incomplir la normativa podria comportar que si un inspector observés irregularitats podria imposar sancions que oscil·len entre els 3.000 i els 6.000 euros. |
L'Ànima de Picapoll és el nou producte que acaba de treure al mercat el celler Abadal.
Un destil·lat de 42o vol. elaborat a partir de la brisa derrapada del picapoll del 2011.
Ja antigament al Bages s'havien elaborat i exportat a les amèriques aiguardents de picapoll, com França ho feia amb el conyac.
Però l'un amb l'altre no tenen res a veure, ja que aquest s'obté de tècniques molt avançades.
D'una brisa rica en aromes i concentrada perquè s'ha respectat el procés de premsat.
Es deixa fermentar un mes i mig i la pasta sortint passada per una columna de destil·lació per on circula vapor a molt baixa pressió a través de la brisa per arrossegar-ne l'alcohol, sense malmetre el seu potencial aromàtic.
D'aquest procés se'n tallen els caps i les cues, i amb el cos es torna a fer una segona destil·lació en un alambí al bany maria per afinar i buscar la màxima qualitat del destil·lat.
El tast el fem amb un company de professió, Jaume Pont, al Setè cel.
Aromes herbàcies, regalèssies, en principi costava mostrar-se –fins i tot vam predir que la picapoll era poc aromàtica.
Al cap d'una estona, però es va anar obrint i va desplegar un ventall d'aromes dolces de prunes, panses, fruits secs.
A la boca no fa broma, és corpulent i extremadament gustós, es mantenen a la boca notes florals, violetes fins passada molta estona.
Cerca les teves receptes escrivint aquí el nom del plat o algun dels seus ingredients... |
Barcelona posa al servei de la població la tecnologia i les dades i està canviant la manera en què l'Administració pública hi treballa.
De fet, disposa d'un pla per liderar aquesta transició cap a la sobirania tecnològica.
Alhora que les "ciutats digitals" emergeixen arreu del món, Barcelona vol proporcionar un model global sobre com les noves tecnologies poden servir la ciutadania.
Oberta, justa, circular i democràtica, aquesta és una ciutat digital que no comença per la tecnologia "intel·ligent", com ara la connectivitat, els sensors o les dades, sinó des de les preocupacions del dia a dia de la ciutadania.
La gent hi està compromesa: creant, debatent i repensant la seva pròpia ciutat.
Però també està protegida: els drets digitals són prioritaris.
Darrere d'aquesta àmplia transformació digital es troben Decidim i Decode.
Decidim és una plataforma digital per a la participació ciutadana que treballa per construir una ciutat més oberta, transparent i col·laborativa.
Aquesta plataforma de codi obert es pensa com a xarxa social per a la participació política.
Des del 2016, més de 40.000 persones s'han adherit al projecte de programari lliure.
De les 13.000 propostes ciutadanes, el 70 % s'han introduït a les polítiques públiques municipals.
Decode és una eina descentralitzada que dona control sobre la informació personal.
El seu objectiu és augmentar la consciència sobre el valor de les dades dins de la nostra societat digitalitzada i fomentar la sobirania digital.
La gent pot decidir col·lectivament i democràticament la direcció del canvi tecnològic i la innovació pública, i decidir quines dades vol mantenir en privat, o amb qui compartir-les i en quins termes.
Les dues plataformes treballen conjuntament per una democràcia realment participativa i per integrar la intel·ligència col·lectiva en el procés de presa de decisions polítiques, ja sigui habitatge assequible, mobilitat sostenible o canvi climàtic.
La idea és crear " comunitats de dades " que siguin propietat de la ciutadania per crear més valor públic i ajudar la ciutat a gestionar millor els serveis públics com el transport, l'assistència sanitària o l'educació.
En retornar el control a la ciutadania, l'Ajuntament pot posar en pràctica les necessitats a través de noves polítiques.
S'ha posat en marxa el Pla Barcelona Ciutat Digital per tal que la ciutat pugui prendre aquestes decisions, i els estàndards ètics digitals són una mena de pacte social sobre les dades.
El pas següent és col·laborar amb altres ciutats per crear una massa crítica.
La política pública ha de prioritzar les persones, invertint en la humanitat en el mateix grau que en la tecnologia.
Com que moltes ciutats i governs es fixen en noves polítiques tecnològiques, Barcelona està preparada per obrir el camí.
Vídeo ► Francesca Bria, comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona, es troba amb Arnau Monterde, líder de Decidim, a l'antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats.
Més videos sobre innovació social digital a Barcelona: |
La visió dels tons lluminosos, la feminitat i la frescor en les peces provocaran una gran fascinació en els atractius looks.
Els estampats alegres sobre teles sedoses, la riquesa en jacquards, laminats i fantasies tricotades transmeten estabilitat i profunditat a la col·lecció.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El portaveu parlamentari del PNB en el Senat, Jokin Bildarratz, ha demanat aquest dimarts al Govern de Mariano Rajoy un "gest, però en positiu" davant la crisi oberta a Catalunya perquè "ni la via judicial ni la via penal són la solució".
La vicepresidenta Sáenz de Santamaría ha respost que estan disposats al diàleg però dins de la llei.
"Dins del marc constitucional, tot el diàleg és possible, però fora solament existeix imposició", ha respost Sáenz de Santamaría al senador durant la sessió de control al Govern central en el Ple del Senat, que ha començat amb dirigents del PdeCAT i ERC exhibint banderes amb la inscripció "Democràcia".
Bildarratz, que ha assenyalat que estan vivint una de les "majors crisis d'Estat", ha criticat les imatges de ciutadans cridant la Guàrdia Civil que partia a Catalunya 'A per ells'.
Al seu entendre, això demostra que "únicament el discurs de la llei no val i la política és més necessària que mai", sobretot per "cuidar de la cohesió social".
A més, el senador del PNB ha subratllat que la setmana passada es vió com el Govern no va ser "capaç" d'aconseguir el suport del Congrés per "avalar la seva política", després que el PSOE es desmarqués de la iniciativa de Ciutadans en suport a l'estratègia de l'Executiu de Mariano Rajoy.
Segons ha dit, el Govern central al·ludeix a la llei, però solament aquella que "ve bé al Govern central en algun moment".
"Per què no compleix amb l'Estatut d'Autonomia?
Per què diu no al desenvolupament estatutari?
Per què diu no a l'autogovern?", s'ha preguntat, per afegir que cal acceptar que existeix un "conflicte de voluntats" i de "idees" que són diferents a les del PP.
"Ni la imposició ni la via judicial ni la via penal són la solució", ha emfatitzat Bildarratz, que ha assenyalat que Catalunya "necessita diàleg perquè pugui haver-hi una negociació i un acord" que confirmin els ciutadans, els qui "després de tant sofriment necessiten donar la seva opinió".
"De vegades amb un gest, amb un petit gest, però en positiu, realista i sincer és suficient.
En la seva resposta, la vicepresidenta ha recalcat al PNB els acords que han aconseguint aquests últims anys, alguna cosa que, al seu judici, demostra la voluntat de diàleg de l'Executiu del PP.
"Per tant, voluntat de diàleg tota, però dins de la llei, dins de la Constitució i dins dels Estatuts de Catalunya", ha exclamat.
Dit això, Sáenz de Santamaría ha subratllat que a Espanya "no cap el referèndum d'autodeterminació", que no han autoritzat "mai" cap govern, i ha afegit que tampoc es reconeix en altres països europeus.
La vicepresidenta ha recalcat que en un Estat de Dret cal complir la llei i "no sembrar divisió" com ha fet el Govern català.
"No solament és el que demanen sinó com ho demanen, saltant-se la més mínima norma parlamentària", ha emfatitzat, recordant com es va silenciar l'oposició al Parlament català a primers de setembre i es "van ningunejar" les pròpies institucions que reconeixen l'autogovern.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Renovació de màquines recreatives i d'atzar.
La finalitat d'este procediment és la de sol·licitar la renovació de l'autorització d'explotació de les màquines recreatives i d'atzar una vegada transcorregut el seu termini de vigència, que és de deu anys.
Les empreses operadores propietàries de les màquines.
- Taxa per servicis administratius en matèria de casinos, jocs i apostes.
Les taxa administrativa que s'ha d'abonar per la renovació d'una autorització d'explotació es de 30 euros.
Pagar la taxa en les entitats col·laboradores en la recaptació de tributs de la Generalitat, bé de forma telemàtica o presencial.
Presentar el model de taxa pagada en els registres administratius procedents.
- Si vosté obté el model 046-9770 en les direccions territorials de la conselleria competent en matèria de joc haurà d'abonar una taxa de 0,30 euros.
- Si vosté obté el model 046-9770 a través del Sistema Sar@, Tributs en Internet, no haurà d'abonar cap import.
Els avantatges de l'obtenció del model de taxa 046-9770 a través del Sistema Sar@ són:
- L'obtenció del formulari sense pagar cap taxa per això.
- L'ompliment del seu formulari a través del seu ordinador.
El Sistema Sar@ està dissenyat per a evitar-li desplaçaments en les seues gestions davant de l'Administració.
Model 046-9770, passos per a la correcta obtenció des del Sistema Sar@
Pas 1: Obtenció del model vàlid per a presentar en els registres administratius.
Òmpliga el formulari corresponent amb les dades que se li sol·licita.
Pas 2: Comprove que el primer model PDF és correcte i polse el botó Acceptar.
Pas 3: Una pantalla li mostrarà els dades identificatives del model.
Pas 4: Polse el botó Imprimir per a obtindre les còpies necessàries.
Pas 5: Comprove que els exemplars que l'ordinador li proporciona porten impresos en l'apartat "Número de liquidació" un codi de barres i una numeració.
Només amb eixa informació les entitats col·laboradores en la recaptació de tributs de la Generalitat acceptaran els exemplars per a efectuar el pagament.
A través del Pagament telemàtic genèric.
- Aquelles persones que compten amb DNI electrònic o persones físiques o jurídiques amb certificat electrònic emés per l'Agència de Tecnologia i Certificació Electrònica, i havent generat prèviament la taxa per Internet a través del Sistema Sar@ o amb l'imprés omplit obtingut de les direccions territorials, podran realitzar el pagament telemàticament.
Veure enllaç en informació complementària: "Pagament telemàtic genèric"
A través de la banca electrònica, banca telefònica, deute on line, de les entitats financeres col·laboradores.
Els mitjans a través de què es poden efectuar els ingressos a favor de la Generalitat són diversos, però no totes les entitats financeres col·laboradores en la recaptació de tributs tenen habilitats cada un d'ells.
Veure enllaç en informació complementària "Entitats col·laboradores i formes de pagament"
A través d'Oficines i caixers de les entitats financeres col·laboradores.
Els mitjans a través dels quals es poden efectuar els ingressos a favor de la Generalitat són diversos, però no totes les entitats financeres col·laboradores en la recaptació de tributs tenen habilitats cada un d'ells.
Veure enllaç en informació complementària "Entitats col·laboradores i formes de pagament".
- Taxa per l'obtenció de l'imprés J05: 0,25 euros.
Si vosté obté el model des de l'apartat "Impresos associats", no haurà d'abonar cap import
Enllaç relacionat amb el pagament de les taxes
En qualsevol moment de l'any, però amb una antelació de dos mesos prespecte al venciment de la vigència de l'autorització d'explotació, que és de cinc anys des de la data d'atorgament de l'autorització.
a) En els registres dels òrgans administratius a què es dirigisquen.
b) En els registres de qualsevol òrgan administratiu, que pertanga a l'Administració General de l'Estat, a la de qualsevol administració de les comunitats autònomes, a la de qualsevol administració de les diputacions provincials, capítols i consells insulars, als ajuntaments dels municipis a què es refereix l'article 121 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, o a la de la resta de les entitats que integren l'Administració Local si, en aquest últim cas, s'haguera subscrit l'oportú conveni.
c) En les oficines de Correus, en la forma que reglamentàriament s'establisca.
d) En les representacions diplomàtiques o oficines consulars d'Espanya en l'estranger.
e) En qualsevol altre que establisquen les disposicions vigents.
REGISTRE DE LA DELEGACIÓ DE L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA - ALACANT (ATV)
REGISTRE DE LA DELEGACIÓ DE L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA - CASTELLÓ (ATV)
REGISTRE GENERAL DE L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (ATV)
A través de l'enllaç corresponent:
- Document acreditatiu de la representació que exercix qui presenta la sol·licitud, en el cas que ho faça una persona diferent del titular de l'empresa operadora.
- Els exemplars de la guia de circulació de la màquina corresponents a la màquina i a l'empresa operadora.
- Certificat emés per un laboratori autoritzat que acredite que la màquina recreativa o d'atzar està en perfectes condicions per a l'explotació.
- L'autorització d'instal·lació que empara la instal·lació de la màquina.
- Carta de pagament acreditativa de l'ingrés de la taxa administrativa.
SI LA MÀQUINA PROCEDIX D'UNA ALTRA COMUNITAT AUTÒNOMA:
- Còpia de l'escrit de l'empresa operadora a l'oficina d'origen de la documentació de la màquina en què sol·licita la baixa i el trasllat.
[J05] SOL·LICITUD DE RENOVACIÓ DE MÀQUINES RECREATIVES I D'ATZAR
- Presentada la sol·licitud i la documentació que necessiten els servicis territorials, realitzaran les comprovacions pertinents administratives i tributàries.
- Els servicis territorials incorporen, per mitjà de diligència, les autoritzacions d'explotació a les guies de circulació.
- El termini màxim per a resoldre i notificar les autoritzacions establides en el reglament que s'aprova que siguen conseqüència de sol·licituds formulades pels interessats, serà de sis mesos comptats des de la presentació d'aquelles.
Transcorregut el termini, els efectes del silenci administratiu es consideraran desestimatoris, d'acord amb el que preveu la Llei del Joc de la Comunitat Valenciana.
Els previstos en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (BOE núm. 236, de 02/10/2015), en relació amb la Llei 4/1988, de 3 de juny, del Joc, de la Generalitat i amb el Decret 115/2006, de 28 de juliol, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de Màquines Recreatives i d'Atzar.
A través del pagament telemàtic genèric pot realitzar el pagament de la taxa:
- Aquelles persones que tinguen DNI electrònic o persones físiques o jurídiques amb certificat electrònic emés per l'Agència de Tecnologia i Certificació Electrònica, i que hagen generat prèviament la taxa per Internet a través del Sistema Sar@ o amb l'imprés omplit obtingut de les direccions territorials, podran fer el pagament telemàticament.
- L'autorització d'explotació haurà d'incorporar-se per mitjà d'una diligència a la guia de circulació.
- L'empresa operadora titular de la màquina dels tipus B i C, llevat que sol·licite amb l'antelació dels dos mesos indicats la renovació de l'autorització d'instal·lació, està obligada, una vegada transcorreguts els cinc anys de vigència de l'autorització d'explotació de la màquina, a entregar en els servicis territorials de la conselleria competent en matèria de joc l'exemplar de la gGuia de circulació i el justificant d'haver entregat la màquina en un depòsit dels autoritzats.
Regulades en els articles 23, 24 i 25 de la Llei 4/1988, del Joc de la Comunitat Valenciana i desplegades en el títol V del Decret 115/2006, del Govern Valencià.
Relacionades amb el procediment que ens ocupa es pot destacar que es consideren infraccions administratives les conductes següents:
· L'organització o explotació de jocs o apostes sense posseir la autorització administrativa
· Obtindre les autoritzacions corresponents aportant dades o documents no conformes amb la realitat.
· La vulneració de les normes i condicions essencials en virtut de les quals es van concedir les autoritzacions preceptives.
· Permetre o consentir la instal·lació o explotació de màquines recreatives i d'atzar sense l'autorització corresponent.
· Instal·lar màquines en nombre que excedisca l'autoritzat.
· No exhibir en l'establiment de joc els documents acreditatius de les autoritzacions establits per la Llei 4/88 i el Decret 115/2006.
Les sancions, pecuniàries o no (articles 27 i 28 de la Llei 4/1988), s'imposaran, si és el cas, després de tramitar-se el corresponent procediment sancionador conforme al que disposa l'article 30 de la Llei 4/1988.
Entitats col·laboradores i formes de pagament
- Llei 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Joc de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 842, de 09/06/1988).
- Decret Legislatiu 1/2005, de 25 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Taxes de la Generalitat (DOGV núm. 4971, de 22/03/05).
- Decret 115/2006, de 28 de juliol, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de Màquines Recreatives i d'Atzar (DOGV núm. 5343, d'11/09/06).
- Decret 200/2009, de 6 de novembre del Consell, pel qual es modifiquen determinats preceptes del Decret 115/2006 (DOCV núm. 6140, de 09/11/2009).
- Correcció d'errades del Decret 200/2009, de 6 de novembre, del Consell, pel qual es modifiquen determinats preceptes del Decret 115/2006, de 28 de juliol, del Consell, pel qual s'aprovà el Reglament de Màquines Recreatives i d'Atzar (DOCV núm. 6140, de 09/11/2009).
- Decret 56/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es modifiquen determinats preceptes del Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana, del Reglament del Joc del Bingo, del Reglament de Màquines Recreatives i d'Atzar, i del Reglament de Salons Recreatius i Salons de Joc (DOCV núm. 6540, de 10/06/2011).
- Decret 26/2012, 3 de febrer, del Consell, pel qual es modifiquen determinats preceptes del Reglament de Casinos de Joc de la Comunitat Valenciana, del Reglament del Joc del Bingo, del Reglament de Màquines Recreatives i d'Atzar, del Reglament d'Apostes de la Comunitat Valenciana i del Reglament de la Publicitat del Joc a la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 6707, de 06/02/2012).
Vegeu la Llei 4/1988, de 3 de juny.
Vegeu el Decret Legislatiu 1/2005, de 25 de febrer.
Vegeu el Decret 115/2006, de 28 de juliol.
Vegeu el Decret 56/2011, de 20 de maig.
Vegeu Decret 26/2012, 3 de febrer
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
La Direcció General de Salut Pública i Participació renova el seu compromís amb el dret a l'educació sexual
Programa d'educació afectiva i sexual en l'àmbit educatiu
L'entorn educatiu ofereix un àmbit idoni per treballar l'afectivitat i la sexualitat com a elements essencials per al desenvolupament integral dels infants i adolescents, tal com recull la Llei d'igualtat de dones i homes aprovada el 28 de juliol de 2016 en el Parlament de les Illes Balears.
Respecta la intimitat de les altres persones
Direcció General de Salut Pública i Participació: Carrer de Jesús 38 A - 07010 Palma |
Accés als vídeos de les ponències de les "I Jornades sobre l'emmagatzematge geològic de CO2".
Accés als vídeos de les ponències de les "I Jornades sobre l'emmagatzematge geològic de CO2" organitzades per la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'IGC i la Fundación Ciudad de la Energía (CIUDEN).
[+info:] Àlbum de vídeos de les jornades
©L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica. |
El secretari general de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Àngel Gurría, ha anunciat aquest dimarts que té previst lliurar aquesta setmana al Govern espanyol el seu primer esborrany amb recomanacions sobre com millorar la reforma laboral, que es farà públic a mitjan desembre.
"La ministra Fátima Báñez ens va sol·licitar que féssim una avaluació de les reformes.
La pensem lliurar a final del mes de novembre en un esborrany, una primera versió", ha dit Gurría en roda de premsa.
A continuació, l'OCDE entaularà "un diàleg amb el Govern espanyol per poder tenir una versió definitiva en algun moment al desembre; que l'Estat espanyol podrà compartir amb la Comissió Europea".
L'Eurogrup va demanar divendres passat a Espanya reformes que generin un estalvi extra permanent de 2.500 milions d'euros a partir del 2014, entre les quals hi ha una "segona ronda" de la reforma laboral.
El ministeri d'Economia ha explicat que està pendent de l'informe de l'OCDE abans de prendre noves mesures.
Gurría ha eludit avançar quines seran les seves recomanacions però ha subratllat que "el tema de les reformes laborals és el tema més sensible i és el tema al mateix temps més promissori, és el que pot tenir els millors rendiments".
El motiu, ha prosseguit el secretari general de l'OCDE, és que "els costos laborals de tots els països que han tingut problemes van pujar més ràpid que la productivitat durant deu, quinze anys i ara hi ha un ajust molt important".
"Espanya està encapçalant aquest esforç, i a Espanya ja li estan funcionant les coses", ha apuntat Gurría, que ha elogiat la correcció del superàvit per compte corrent, la recuperació de productivitat i l'augment de les exportacions malgrat l'atonia del comerç internacional.
"Hi ha una transformació, Espanya està passant del totxo a la neurona, aquest és el seu destí, aquest és el camí", ha ressaltat l'alt funcionari mexicà.
Segons la seva opinió, "no només és una qüestió de la reforma de les lleis laborals mateixes, sinó de tot el que hi ha al voltant".
En particular, ha destacat, l'educació, la innovació, la competència o la reducció de la càrrega impositiva sobre el treball per traslladar-la al consum, la propietat o els impostos verds.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El secretari de l'Àrea de Política Federal del PSOE, Patxi López, ha titllat aquest dimecres de "despropòsit democràtic" l'escenificació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant la presentació de la llei que pretén utilitzar per regular el referèndum de l'1 d'octubre i ha acusat els independentistes de "trencar amb la democràcia".
En una entrevista a La Sexta, recollida per Europa Press, López ha dit que el que estan demostrant amb aquests "anuncis" i aquesta "escenificació" és que "els independentistes, més que estar trencant amb Espanya, estan trencant amb la democràcia".
L'exlehendakari ha criticat que els independentistes no tinguin en compte "la legalitat" i els ha retret que se centrin a fer el referèndum "sí o sí".
Al seu judici, els dirigents independentistes volen celebrar-lo "de qualsevol manera, sense cap garantia" i perquè votin els partidaris de la secessió.
En la seva opinió, els independentistes "se salten" la legalitat quan no els "convé": "Qui discrepa del que jo dic, qui no em dóna la raó, el converteixo en dissident i l'expulso", ha destacat en referència al cessament del conseller d'empresa de la Generalitat, Jordi Baiget, i ha afegit: "Els funcionaris estan al meu servei i, si no, els amenaço".
D'altra banda, ha censurat la llei que van presentar aquest dimecres al Teatre Nacional de Catalunya: "Faré una llei que, com és meva, la consideraré 'llei suprema', que està per sobre de tota la resta", ha dit en to irònic.
Així mateix, ha subratllat que, si es posessin "en fila" tots els "anuncis" relacionats amb la independència i "alguns dels seus actes", seria "francament preocupant".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La publicació naix arran del Congrés sobre el Treball en l'Economia Col·laborativa, celebrat a la Facultat de Dret, el qual va tractar aquest fenomen laboral creixent però que pot comportar condicions laborals precàries.
Les recents mobilitzacions dels repartidors o riders de l'empresa Deliveroo han centrat totes les mirades en les condicions laborals que ofereixen algunes plataformes intermediàries de serveis.
Deliveroo o Glovo en l'àmbit del menjar a domicili, Airbnb en el dels allotjaments, o Uber o Blablacar en el sector del transport són tan sols alguns exemples de la proliferació del treball mitjançant plataformes digitals, un sector en creixement que, segons indica l'investigador Adrián Todolí, "ha de complir amb la normativa existent en matèria de protecció de treballadors i de cotització a la Seguretat Social".
En aquest sentit, el passat mes de setembre, la Universitat de València va acollir el Congrés sobre el Treball en l'Economia Col·laborativa, que ha derivat en la publicació del llibre Trabajo en plataformas digitales: Innovación, Derecho y mercado (Aranzadi, 2018), coordinat conjuntament per Adrián Todolí i Macarena Hernández.
La publicació tracta, entre altres temes, l'economia col·laborativa del lloguer, l'obligació de cotitzar per compte propi, la reputació online, la protecció de dades dels treballadors, o les cooperatives online i la facturació sense necessitat de ser autònom.
Hi ha certa confusió respecte a la classificació d'aquestes plataformes proveïdores de serveis.
Algunes, com ara Blablacar o Airbnb, sí podrien incloure's dins dels paràmetres que expliquen l'economia col·laborativa.
Aquesta, segons Todolí, que és professor ajudant doctor al Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València, engloba aquelles activitats que comporten un intercanvi de béns entre particulars a canvi d'una compensació pactada.
Aquest tipus de consum es limitava en el passat a l'àmbit geogràfic i cercles pròxims, i en l'actualitat ha canviat com a conseqüència d'Internet i la possibilitat de connectar amb persones de tot el món i amb interessos comuns.
Així, aquest nou model de negoci i de formes de consum ha estat afavorit per la digitalització de la societat i la crisi econòmica.
Tot i que els avantatges de l'anomenada economia col·laborativa semblen nombrosos, segons Todolí i Hernández, aquest model pot entrar en contradiccions, tenint en compte que encara no està regulat per un marc legal específic, i que sorgeixen dubtes al voltant de quins impostos haurien d'aplicar-se al lloguer d'apartaments de particulars o sobre les assegurances dels conductors de Blablacar o Uber, per citar alguns casos.
Què no és economia col·laborativa
Plataformes com Deliveroo o Glovo caldria englobar-les dins del concepte de la Gig Economy, o del treball a través de plataformes digitals, caracteritzat per tractar-se d'un model de consum i proveïment de serveis que es basa, segons Adrián Todolí, en una nova forma d'organitzar el treball.
Així doncs, hi ha un treball (no un bé) amb contraprestació i, habitualment, ànim de lucre, ja que s'estableix una relació comercial i no de col·laboració.
Per aquest motiu, cap d'aquestes dues empreses emergents ( start-ups ), com tampoc la famosa Uber, podrien considerar-se economia col·laborativa.
Un dels aspectes més polèmics tractats en el llibre Trabajo en plataformas digitales: Innovación, Derecho y mercado des d'una perspectiva pràctica i completa és la figura del fals autònom, una fórmula de contractació molt habitual en aquest tipus de plataformes.
Durant els darrers mesos, aquesta relació laboral que desemboca en condicions de precarietat per als treballadors ha estat denunciada per sindicats i, fins i tot, per alguns empleats concrets.
És el cas de Víctor Sánchez, el rider valencià que denuncià Deliveroo, a qui la justícia va donar la raó, per considerar-lo un fals autònom.
Segons Todolí, "es considera probable l'increment d'ús d'aquesta nova forma d'organització del treball, i per tant, cada vegada més serà necessari determinar qui és treballador amb drets laborals i qui és autònom en la nova economia de plataformes digitals.
Aquesta qüestió determinarà el futur del model de relacions laborals existent a la nostra societat".
Congrés sobre el Treball en l'Economia Col·laborativa de setembre de 2017, del que s'han replegat les aportacions en aquest llibre. |
Un mínim de quatre manifestants antigovernamentals han mort i sis més han resultat ferits durant la nit de dilluns a dimarts en un accident de trànsit en el qual la camioneta en què viatjaven ha estat envestida per un camió i ha acabat xocant contra un arbre fora de la carretera, a la província de Prachuap Khiri Khan, al sud de Tailàndia, segons ha informat el diari 'Bangkok Post' a l'edició digital.
Els morts són tres homes i una dona que anava al costat de sis persones més que han resultat ferides i que també són membres del moviment de protesta antigovernamental Comitè per a la Reforma Democràtica Popular de Tailàndia.
El vehicle va ser copejat per un camió, que n'ha provocat la sortida de la carretera i que topés contra un arbre.
L'accident ha tingut lloc al districte de Hua Hin, a la província de Prachuap Khiri Khan.
Els passatgers del vehicle accidentat són manifestants antigovernamentals que tornaven a la província de Surat Thani després d'haver participat en una manifestació.
Un dels manifestants ferits, Somjai Chuchuaysuwan, ha relatat que el seu vehicle va ser envestit per un camió i que va acabar xocant contra la mitjana de la via i contra un arbre.
Els morts han estat identificats com Amporn Yangyuen, Wuthisak Kaewbuathong, Thavorn Chanthuros i Saowalak Yodpromthong.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Enguany s'han registrat 97 preinscripcions, quinze més de les disponibles
L'Escala.-L'Ajuntament de l'Escala ha iniciat els tràmits perquè el departament d'Ensenyament autoritzi l'ampliació de l'escola bressol municipal Ballmanetes, que ha tancat el període de preinscripcions amb un total de 97 peticions, quinze més de les disponibles.
Unes xifres que suposarien deixar fora set alumnes de P-1 i vuit més de P-2.
El consistori, però, no vol que cap nen es quedi sense plaça i ha comunicat al Govern que renuncia a fer el sorteig d'assignació previst per a dimarts que ve.
La voluntat municipal és aprofitar l'espai disponible al centre per tal de fer una nova aula que doni cabuda a tots els preinscrits.
En cas de rebre la pertinent autorització, els treballs de reconversió d'una de les sales comunes s'executaran a l'agost per tal que l'espai estigui operatiu a l'inici del proper curs escolar.
L'ajuntament afegeix que el projecte no comportarà la contractació de personal extra.
La regidora d'Ensenyament de l'Escala, Mariona Muñoz, ha volgut llançar un missatge tranquil·litzador a les famílies: "pensem trobar la solució, sigui definitiva o provisional, per garantir l'accés a tots els preinscrits.
Per nosaltres, aquest és un gran pilar educatiu".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.