text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Amb l'acord de reforma constitucional, PSOE i PP han posat el dit a l'ull de Duran.
I Artur Mas ha avisat un cop més del risc de desafecció. / CHEMA MOYA / EFE
La crisi ha posat de moda el vell principi de no estirar més el braç que la màniga; no es cansen de repetir-ho gurus i catedràtics.
Però augmentar la despesa per estimular l'economia en temps de recessió és una recepta d'ús comú; ara, en canvi, el govern espanyol hi ha renunciat per llei (i per sempre, perquè el PP no tornarà mai el regal que li fan).
Com que els paràmetres previstos en l'article 135 no s'aplicaran fins al 2020, sembla evident que el seu impacte sobre els mercats serà limitat, almenys a breu termini.
Els efectes són molt més descriptibles a nivell polític: la modificació exprés de la carta magna del 1978 és una demostració de feblesa i de fortalesa, tot alhora.
Feblesa de cara enfora: el govern socialista se sotmet al diktat de Merkel i Rajoy, és a dir, dels mercats; ho fa renunciant a una política financera pròpia.
Espanya s'hi deixa un tros de sobirania; el PSOE, un tros d'ànima.
El mateix govern que s'agenolla i somica davant del xèrif teutònic, es venja de la humiliació imposant les seves normes dins de casa.
Amb la votació de divendres, PSOE i PP demostren a qualsevol somiatruites perifèric que, tot i la seva tendència a tirar-se els plats pel cap quotidianament, los dos grandes partidos nacionales poden posar-se d'acord quan els convé.
I demostren, també, que només ells poden modificar l'arquitectura institucional de l'Estat.
Aquesta reformeta vergonyant, feta a corre-cuita, sense encomanar-se a Déu ni al diable, acontentarà poc o molt els mercats, però en clau interna ha tingut un derivada perniciosa: ha posat de manifest la petitesa i la nimietat dels partits catalans.
El PSC, desaparegut; CiU, exclosa; ERC i Iniciativa, clamant al desert.
Heus aquí la conseqüència del marc legal que els catalans vam aprovar el 1978, quan veníem del franquisme i no se'ns oferia res millor.
S'hi van conformar tots, excepte Heribert Barrera i pocs més.
Les regles són aquestes, i només ens queda la conformitat... mentre el tauler de joc sigui Espanya.
Han posat el dit a l'ull de Duran.
I Artur Mas ha avisat -un cop més- del risc de desafecció (que prendrem mal, per dir-ho a la manera de Guardiola).
CiU, soci fundador de l'Espanya constitucional, queda fora del consens el mateix dia que el TSJC ens punxa allà on ens fa més mal: la llengua.
Tanta artilleria no pot fer altra cosa que donar ales als sectors que -sobretot a CDC- han evolucionat cap al sobiranisme amb més resignació que entusiasme.
D'entre ells hi ha un nom que cal retenir: Santi Vila, alcalde de Figueres, reelegit per majoria absoluta, i que no sol mossegar-se la llengua (quan CiU va habilitar l'accés del PP a l'alcaldia de Badalona, Vila va posar el crit al cel, per la qual cosa la direcció nacional el va renyar -o esbardufir, com es diu a Figueres-).
Després de la reforma constitucional, Santi Vila ha afirmat que la secessió és "inevitable" i rere el seu posicionament hi ha la vocació de donar veu al sobiranisme emergent en els seus rengles.
Vila va rebre ahir moltes felicitacions de companys de partit, amb càrrecs i alcaldies importants.
Caldrà prestar atenció als pròxims moviments a CDC... però haurem d'esperar que passin les eleccions per saber si són gaire del tot sincers.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Emergència Climàtica i Transició Ecològica
Si no pots visualitzar-los et recomanem que canvies de cercador.
Utilitza Google Chrome, Internet Explorer o Safari (Firefox sol donar errors).
Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica |
El 22 i 23 de setembre es desenvolupa el 47è Ral·li d'Andorra Històric.
Hi prenen part un centenar d'equips, dels quals la majoria són del Principat, una circumstància que passa per primera vegada.
En total són 42 els vehicles amb participació nacional.
El segon país amb major representació és França amb 42, mentre que Espanya compta amb 21.
Aquest darrer número és també el de les marques que tenen algun vehicle a l'esdeveniment.
Porsche és qui té més unitats amb un total de 19, amb una gran varietat de models i versions.
El segueixen BMW amb 17 i Renault-Alpine amb 15.
Al cartell de participants s'hi troben presents els últims guanyadors del Ral·li d'Andorra Històric.
Hi són els absoluts, José Manuel López-Ramon Ferrés (Volkswagen Scirocco), que també van guanyar el 2016; i els de la categoria amateur, Laurent Carola-Camille Riére (Peugeot 205 GTI).
També estan inscrites les guanyadores absolutes del 2015 i únic equip íntegrament femení, Tere Armadans-Anna Vives (Porsche 911 Carrera 3.2).
L'organitzador, l'Automòbil Club d'Andorra, donarà a conèixer el recorregut un dia abans de l'inici.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El 1999, representacions d'ETA i del primer cercle d'Aznar es van trobar a Zuric
No hi ha precisió de data ni de lloc, però era la primavera de 1999, a la circumval·lació de Zuric, i aquell dia plovia.
El bisbe Juan María Uriarte (Fruiz, Biscaia, 1933) s'havia citat amb les representacions d'ETA i del primer cercle del president del govern espanyol, José M. Aznar, de cara a consolidar la treva de Lizarra.
Els pesos pesants eren Mikel Albizu, 'Antza', que tot just acaba de sortir de la presó, i Javier Zarzalejos, advocat entre dos germans periodistes, alt funcionari de l'Estat.
Els delegats no duien paraigua i el bisbe va inaugurar les seves funcions de mediació obrint el seu i posant-se al mig de dos dels interlocutors, un de cada cantó.
La protecció de la pluja era un fet inqüestionable, però hi havia un altre efecte protector de més volada: els donava la seguretat que, mentre estiguessin amb ell, no els metrallarien els de l'altre costat de l'aixopluc.
Monsenyor Uriarte és psicòleg –teòlegs ho són gairebé d'ofici– i amb una veu pausada, que pot alentir encara més quan li convé, el primer que va fer va ser tranquil·litzar-los.
L'efecte ansiolític és una primera funció, gairebé terapèutica, del mediador.
El mediador ha de transmetre pau, en aquell cas un preàmbul personal a la pau política que aquella trobada pretenia.
La segona funció és la de saber escoltar i procurar que els actors parlin sense interrompre's i respectant-se, tot i que és obvi que estan tant als antípodes que necessiten una terra de ningú que suavitzi el conflicte que els enfronta.
Els homes d'Església que són honestos i respectuosos amb el seu ministeri també estan dotats per escoltar i callar.
En el contenciós basc molts eclesiàstics han fet funcions de mediació, perquè a més a més han estat dotats amb una propietat sense la qual la mediació no és possible: tenir la confiança dels uns i dels altres.
A més a més, era amic del ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, des de la seva etapa de bisbe de Zamora, d'una banda, i era oncle de Jone Goirizelaia, l'advocada de presos i líders abertzales del nivell d'Idigoras i Otegi, de l'altra.
El bisbe, ara emèrit, també és amic de Javier Clemente, que tenia una germana a la presó quan el va anar a veure en una ciutat castellanolleonesa que li era desconeguda i va haver de preguntar per la catedral.
El seu informant va riure's que un 'athletic' de pedra picada li preguntés a Zamora on era San Mamés.
Les mediacions personals són interessants perquè preveuen les distàncies curtes, que poden cabre en l'envergadura d'un paraigua
El ventall ideològic tan ampli dels creients, afegit a una estructurada diplomàcia i un estat –el Vaticà– si cal, ha fet que l'Església intervingués en diferents mediacions.
El nunci apostòlic de Pasaia José Sebastián Laboa va resoldre la crisi del general Noriega quan els americans van envair Panamà, i al costat d'un altre clergue basc del nord, el cardenal Roger Etchegaray, va contribuir al complex operatiu de mediació per evitar que ETA atemptés als Jocs Olímpics de Barcelona.
Etchegaray ha estat probablement el diplomàtic vaticà més important de la segona meitat del segle XX, amb missions delicades a Cuba, la Xina, l'Iraq...
I és dels pocs que tenen la màxima distinció civil francesa de la Legió d'Honor.
Les mediacions personals són interessants perquè preveuen les distàncies curtes, que poden cabre en l'envergadura d'un paraigua.
Polítics i lletrats de prestigi han fet també aquestes funcions, com ara el president dels EUA Jimmy Carter; la parlamentària laborista britànica Mo Mowlam, peça cabdal de la pau irlandesa, i l'advocat sud-africà Brian Currin, que també hi va intervenir, com en la resolució de l'apartheid i en temes de comissions de la veritat i drets humans a Ruanda i Palestina.
Ara com ara és 'el' mediador quasi per antonomàsia.
Però quan les operacions assoleixen el gran abast, poden entrar-hi organismes oficials que s'hi dediquen, com el Centre de Diàleg Humanitari Henry Dunant, vinculat a la Creu Roja i amb seu a Ginebra, que també va ser present a la pau basca.
Per fortuna, el conflicte que separa l'independentisme català de l'estat espanyol no té la gravetat dels casos esmentats.
No és qüestió de comparacions ni tampoc d'abaratir els elevats costos humans de presons, exilis, detencions i cops de porra, però sigui com sigui és d'un radi inferior i convida a pensar que hauria de ser de més fàcil resolució.
Si a Zuric es va parlar d'autodeterminació perquè en absència de violència es podia parlar de tot, encara més en el nostre tema, que és pacífic per essència i convicció.
El paper del mediador entre els partits catalans i els d'àmbit espanyol o, més enllà, si s'acabés acceptant, entre la plaça de Sant Jaume i la Moncloa, d'entrada topa amb l'embolic semàntic que travessa el Procés.
Quan les paraules són manipulades per demagògies de signe contrari, vessen de sentit, i mentre uns parlen de cops d'estat i de rebel·lions, els altres parlen de presos polítics i república, i des de les raons de cadascú no hi ha manera de pactar un codi comú per dialogar entenimentadament.
Fins i tot la paraula 'mediador' no s'accepta, tot i que és prou explícita i desplega activitat en l'àmbit privat, de l'Agència Catalana del Consum a les avantsales dels divorcis.
Després del desgast suprem de la suadíssima paraula 'relat', ara proposen el 'relator' per pur eufemisme d'un ja anguniós llenguatge políticament correcte.
Monsenyor Uriarte, que ens ha conduït per aquest article, està tenint un paper important en la reconciliació.
Ho va explicar en una sessió acadèmica de la UB, amb víctimes d'ETA, del GAL i de la violència policial en una mateixa taula, i hi ha reflexionat al llibre 'La reconciliación' (Sal Terrae, 2013).
Una qüestió molt sensible que també caldrà encarar, començant per reconèixer que mig Catalunya recela de l'altra meitat, i que la crispació feixista plana sobre mig Espanya.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La secció d'atletisme del FC Barcelona va segellar el curs passat una gesta sense precedents en la història de l'entitat amb la consecució del títol de copa del Rei i de la Reina de clubs al Centre Esportiu Municipal Gallur de Madrid.
El club blaugrana intentarà repetir avui la fita amb el Playas de Castelló com a principal rival en la competició masculina i el València, que actuarà com a amfitrió, en la femenina.
El Barça presentarà al Palau Lluís Puig de València pràcticament el mateix equip masculí que el curs passat.
Aleshores va obtenir el títol després de la desqualificació del relleu del Playas de Castelló, que havia arribat al final del programa en primera posició.
La competició, per tant, es presenta d'allò més igualada.
Per als blaugrana, no faltarà a la cita el velocista de Palència Óscar Husillos (200 m), que la setmana passada va establir un nou rècord espanyol de 300 m (32.39).
El club castellonenc també disposarà d'un recordista estatal acabat d'estrenar, l'atleta d'origen cubà Yunier Pérez, que dijous va córrer els 60 del míting d'Ostrava en 6.53, rebaixant els 6.55 del blaugrana Ángel D. Rodríguez.
En l'equip femení, el FC Barcelona no podrà disposar de la flamant campiona mundial de triple Yulimar Rojas, lesionada, amb la qual cosa s'albira encara més difícil tornar a superar el poderós València, que fins l'any passat havia enllaçat divuit títols consecutius.
En la copa femenina també hi competirà l'AA Catalunya.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Per la inestabilitat de l'obertura de l'espai aeri
RACC Viatges desplega un operatiu amb autocars per desplaçar els seguidors que ho desitgin a Milà
Davant la inestabilitat de l'estat de l'espai aeri a Europa no és possible garantir que demà els 6 vols de 1 dia contractats per 1.200 seguidors puguin enlairar-se a Milà.
En cas de fer-ho, tampoc hi ha cap garantia que l'espai aeri estigui obert a l'hora de tornar després del partit.
Donada aquesta situació d'inestabilitat, l'Agència de Viatges del RACC ha decidit cancel·lar aquests vols de 1 dia i organitzar un operatiu per carretera per aquells aficionats que ho desitgin.
El viatge en autocar representa 13 hores de trajecte d'anada i 13 hores més de tornada.
Els seguidors sortiran avui dilluns a les 21.00 hores del vespre per arribar aproximadament a les 10.00 h del matí del dimarts.
Pel que fa a la tornada els autocars sortiran acabat el partit per arribar a Barcelona 13 hores després de la sortida.
Tot i la dificultat de trobar autocars en aquests moments, l'Agència de Viatges Oficial posa a la disposició d'aquests aficionats 14 autocars amb un total de 670 places per desplaçar-se per carretera a Milà.
Una enquesta feta ahir diumenge a 100 d'aquests aficionats situa en un 30 % els interessats en aquesta alternativa, perquè no permet fer el viatge en un sol dia.
A aquells que decideixin cancel·lar el seu viatge se'ls hi retornaran els diners.
Trucades a tots els aficionats.
Al llarg del matí l'Agència de Viatges del RACC trucarà a totes les persones que tenien reserva per informar-los de la situació.
La informació també estarà disponible a la pàgina web www.racc.cat.
El RACC és una entitat que ofereix cobertura i serveis d'alta qualitat per atendre les necessitats de més de 10 milions de persones a qualsevol lloc del món.
És especialista en la prestació d'assistència personal, familiar, mecànica, sanitària urgent i a la llar i té la xarxa d'autoescoles més gran de l'Estat.
Per cobrir les seves necessitats, l'entitat realitza 900.000 assistències a l'any i gestiona més de 600.000 pòlisses d'assegurances de diferents rams.
El RACC promou una nova cultura de la mobilitat més segura i respectuosa amb el medi ambient, tenint una gran capacitat de divulgació i influència en aspectes relacionats amb la millora de la Seguretat Viària, la reducció dels accidents i les infraestructures.
En el món del motor dóna suport a joves pilots fomentant les habilitats per competir i els valors humans de l'esport.
Gaudeix d'un reconegut prestigi internacional com a organitzador rigorós de les quatre proves puntuables per als campionats del món de Fórmula 1, Moto GP, Rallies i Rallycross. |
Rajadell.-El Campus Gospel de Rajadell arriba a les quinze edicions amb ganes de celebrar-ho.
Es tracta dun dels festivals referent de la música gospel de tot lEstat i que enguany sha proposat acostar al públic els grans cors dEuropa.
Fins ara només hem portat artistes de referncia nord-americans, cosa que ens impedia convidar cors grans per una qüestió bsicament econmica, ha explicat a lACN el director del festival, Ramon Escalé.
Grcies als contactes que el director ha fet a Londres i al festival One Heart, el cartell denguany comptar amb dos grans cors europeus daltíssim nivell.
Es tracta del Riga Gospel Choir, de Letnia, i els sussos de SOVA Gospel Choir, un cor format per persones de més duna vintena de nacionalitats.
El cap de cartell del festival ser lameric Isaac Cates, un de les figures més rellevants al gospel que es fa als Estats Units, ha explicat Ramon Escalé.
Els concerts es completaran amb una actuació dels Messengers & Esclat Gospel Singers i Gran Cor del Campus.
A més, cal sumar-hi els tallers, lEscenari Obert i lanomenat Sunday Service on Isaac Cates compartir espai en plena natura amb Sabine Jacket, Kristine Paulina i Ramon Escalé.
Els artistes oferiran lespiritualitat dels Church Service dels diumenges al matí en les comunitats afro britniques i caribenyes.
Pel que fa als tallers, duns 120 participants, Escalé ha explicat que enguany es faran tallers més especialitzats i que siguin quelcom més que aprendre una canó.
Per exemple, hi haur llions dinterpretació o encaminades a millorar la tcnica vocal, per exemple.
Volem que sigui com una petita universitat que permeti especialitzar-te, ha afegit.
Per Escalé, all que fa especial el festival és la proximitat i la convivncia que hi ha entre els participants durant els tres dies que dura.
Hi ha molta gent que ve al campus que potser no sap qui són els artistes per sap qu hi trobar, ha afegit Ramon Escalé.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Consell Comarcal de l'Alt Empordà ha organitzat una jornada de formació per a una cinquantena d'acompanyants del transport escolar a la comarca.
L'ens coordina una setantena de rutes que desplacen gairebé 2.500 alumnes a les escoles de tot l'Alt Empordà.
Aquesta formació va comptar amb una primera xerrada sobre emergències en el transport escolar i la va impartir el cap del parc de Bombers, Mateu Feu, que va explicar les diferents situacions que un acompanyant es pot trobar durant el servei.
Els monitors també s'han format en resolució de conflictes i han assistit a una xerrada sobre seguretat viària i incidències en el transport escolar.
La formació permet als acompanyants posar-se al dia i conèixer noves normatives i pautes d'intervenció. |
La dona de Bellcaire d'Empordà, que va denunciar el capellà gironí Josep Planas per haver abusat d'ella quan tenia deu anys, el 1989, en una casa de colònies de Puigpardines, va assegurar ahir que està "convençudíssima que no és l'única".
En declaracions a RAC1, després de l'entrevista que aquesta emissora de ràdio li va fer divendres passat, Esther P. va explicar ahir que set persones del seu entorn s'han posat en contacte amb ella per relatar que havien "passat per una situació similar" i que volien parlar amb ella.
"No sé fins a quin punt hi ha gent relacionada amb el mateix capellà, però estic convençudíssima que no sóc l'única", va assenyalar aquesta veïna de Bellcaire.
La víctima també es va referir a una carta que els seus pares van enviar a l'escola i aquesta al Bisbat de Girona -encapçalat en aquell moment per Jaume Camprodon- en la qual explicaven per què la seva filla deixava les classes de religió amb aquest capellà i on denunciaven els abusos.
"No sé quins recorregut va fer aquesta carta, ho desconec.
No sé qui la va rebre i què va fer amb ella.
Però el que sí que sé és que, casualment, el trasllat va ser immediat" va precisar Esther P. amb relació al canvi de destí d'aquest mossèn a Agullana, l'estiu de 1989.
La diòcesi, però, va assegurar dimecres passat que desconeixia el cas de la denunciant però que l'investiga i que s'ha apartat cautelarment el capellà -que té 81 anys i està jubilat- de qualsevol activitat pastoral.
Per la seva part, l'Ajuntament de Bellcaire va emetre ahir un comunicat de suport a la víctima, en el qual asseguraven que quan es van fer públiques aquestes informacions, el consistori es va posar en contacte amb el Bisbat de Girona per "demanar una resposta i postura contundent i veraç" davant aquest fet.
"La resposta obtinguda és que hi ha una total col·laboració amb el procés policial i judicial", va dir aquest ens.
En aquest sentit, l'Ajuntament també va demanar que es "procuri respectar" el dret a la intimitat de la denunciant i que "s'obri un període de reflexió" sobre la problemàtica específica entorn dels abusos sexuals infantils, la seva prevenció, detecció i ajuda a l'infant per denunciar-los, "sense perjudici de demanar públicament que es realitzin els canvis legislatius necessaris perquè aquests delictes no prescriguin". |
Nuri Soler, entrenadora del CPA Girona i ambaixadora de la Jornada de l'Esport Femení, és la protagonista d'una de les cinc càpsules de vídeo mitjançant les quals s'ha promocionat la sisena edició de Dona i Esport.
"Per a mi l'esport és una part imprescindible de la meva vida.
M'ha donat moltíssimes coses: èxits, derrotes, amics, alumnes que han passat a ser persones molt importants per a mi...
M'ha ajudat a créixer com a persona, a aprendre a no rendir-me i a lluitar pels meus somnis.
M'ha fet trobar un equip de treball molt bo i sentir que la unió fa la força, m'ha fet sentir a la sang els colors d'un club i d'una ciutat que són Girona", afirma la gironina sobre la seva experiència vital, que ha passat a girar entorn de l'esfera esportiva, de la qual en recorda el començament: "El meu primer contacte amb el patinatge va ser a l'activitat extraescolar de l'escola Migdia de Girona, que en aquell moment era encapçalat per Pili Fernández, una figura referent en el món del patinatge.
"Crec que la sola dificultat pot ser el factor econòmic.
No és un esport barat, però tampoc podem dir que sigui dels més cars: quan comences a preguntar a pares i mares sobre altres esports te n'adones que tampoc estem tan malament", afirma sobre els esforços que han de fer per competir i que es multipliquen a l'hora de fer-ho al primer nivell: "Això sí, quan estàs al grup de xou, ara que competim internacionalment, ja és un altre tema.
Els viatges i el vestuari són el que ho encareix més i, tot i que fem moltes activitats per cobrir les despeses, sempre és difícil arribar-hi."
"La diferència de gènere no crec que sigui cap problema, crec que cada vegada hi és menys", afirma, abans de matisar-ho: "Els tabús de considerar femenins alguns esports com el ballet o el patinatge artístic encara hi són, però per sort es van exhaurint.
Sens dubte és un tema d'educació.
Dins el món del patinatge tenim les mateixes oportunitats i en altres esports crec que les oportunitats no són les mateixes entre els dos gèneres."
"La sola dificultat que em vaig trobar i que encara em trobo és que és molt difícil poder-ne viure i sovint hem de tenir feines paral·leles.
Els clubs han de fer malabarismes amb totes les despeses que tenen i amb els pocs diners que es reben en l'àmbit extern", diu Soler sobre la situació econòmica que viu el patinatge.
I les seves conseqüències són: "Això fa que patinadors i patinadores de les diferents modalitats, encara que siguin campions del món, no estiguin remunerats, ni que els seus entrenadors s'hi puguin dedicar exclusivament".
La localitat asturiana és avui i demà la seu del dissetè campionat estatal de grups de xou en la modalitat de grans i petits, la principal novetat del qual és l'estrena del canal oficial de retransmissions de la federació (FEP-TV), pel qual es podran seguir les proves.
Els grans es fan demà i el CPA Olot buscarà el seu quinzè títol, amb el ball Sense opcions, que ja va donar el títol gironí i català a l'equip de Ricard Planiol.
La competició de demà està prevista que comenci a les 17.30 h amb el Fornells (Provoca'm), setè en l'ordre de sortida, i l'Olot, quinzè, al qual seguiran el Reus –tercer en el català–, el Girona –segon darrere l'Olot amb Soc aquí– i el Figueres (La Reina dels Dracs), penúltim a actuar demà.
Els grups petits competiran avui (17 h) i hi ha tres equips de la demarcació entre els vint participants: Figueres (La dansa de la pluja), Maçanet (Rat lab) i Cassanenc (La Mar de Filibusters).
L'estatal en les modalitats de quartets i de juvenils seran el cap de setmana següent.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
enet XVI ha parlat llargament, en aquestes últimes setmanes, dels abusos sexuals en l'Església.
No en tenia prou amb vint ratlles de l'article passat per exposar el seu pensament, que va més enllà d'un problema religiós, que envaeix la societat i arriba al fons de la complexitat humana, destrossant el seu equilibri interior.
El papa Ratzinger afirma que «aquest procés preparat des de fa molt temps i en curs de ealització, aquest procés de la liquidació del concepte cristià de la moral, ha estat, com he intentat demostrar, marcat per un radicalisme sense precedents durant els anys 1960».
«La qüestió de la pedofília s'aguditza a la segona meitat dels anys 1980».
Als Estats Units, el problema és tan públic que els bisbes cerquen l'ajuda de Roma.
No n'hi ha prou de protegir les persones, ve a dir el papa Benet, és necessari protegir la fe.
Tot aquest procés de la naturalització de totes les formes de sexualitat, reduir el seu exercici a l'espontaneïtat absoluta, presentar-la com un dret sense límits, sense relació amb la bondat moral objectiva, separant la fe de la moral sexual.
La vida humana en la seva relació profunda intenta separar-se de Déu.
Els diaris s'alimenten massa sovint de la violència en el procés final de la sexualitat.
«Un món sense Déu no pot ser més que un món sense significació...
Aleshores és el triomf del poder, una força humana sense amor».
«Una societat sense Déu -una societat que no el coneix i que el considera como no existent- és una societat que perd la seva mesura». |
Els paradistes ja s'han traslladat al nou equipament des de la carpa provisional que funcionava des del 2009
Barcelona.-El nou mercat de Bon Pastor entrarà dijous en funcionament amb espai per a dotze negocis i un autoservei i amb una superfície de 9.340 m2 distribuïts en planta baixa, altell i dues plantes soterrànies.
Els paradistes s'han traslladat aquest dimecres al nou Mercat de Bon Pastor, situat al número 154 del carrer Sant Adrià, des de la carpa provisional que, des de l'any 2009, ha estat ubicada al número 168 del carrer Sant Adrià.
La festa d'inauguració del Mercat es celebrarà el 16 de novembre.
L'estructura de l'edifici busca obtenir el màxim d'aprofitament energètic i de llum natural.
També disposa d'instal·lació d'aerotèrmia per a l'aigua calenta, climatització i plaques solars fotovoltaiques de producció de corrent elèctric.
A la primera planta (3.146 m2) s'hi ubiquen les instal·lacions del mercat i la zona comercial; a la planta altell, (1.125 m2), els espais d'oficines i d'instal·lacions del mercat i l'autoservei; al primer soterrani (1.931 m2), l'aparcament i les dependències de servei; i al segon soterrani (3.146 m2), els espais logístics del mercat i de l'autoservei.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El candidat de Ciutadans a la presidència del Govern, Albert Rivera, ha avançat que el pla de reforma de les institucions que presentarà el pròxim 7 de novembre a Cadis inclourà l'eliminació de les diputacions i dels "cementiris d'elefants".
Segons ha explicat en un acte celebrat al Temple de Debod, a Madrid, l'objectiu del programa serà "modernitzar les institucions" i "suprimir les que ja no són útils per als ciutadans".
"Ja està bé de tenir cementiris d'elefants.
Ja està bé de tenir diputacions per col·locar gent.
Ja està bé de càrrecs de confiança", ha expressat.
D'altra banda, ha incidit en el missatge que veu "completament factible" aconseguir els "dos, o tres o quatre escons" que el separen de PP i PSOE en les enquestes i "sorprendre" guanyant les eleccions generals del pròxim 20 de desembre.
"No hi ha res escrit", ha subratllat.
"Jo entenc que fa uns mesos hi hagués gent preocupada, perquè el canvi podia arribar pel populisme --ha assenyalat-- però avui Ciutadans ha girat la truita i està cada vegada més a prop de la victòria i està atrapant en les enquestes el PP i el PSOE".
Rivera ha assenyalat com a exemple la recent victòria del demòcrata liberal Justin Trudeau al Canadà després de nou anys de govern del Partit Conservador, i ha criticat el "discurs de la por" que, segons ha defensat, sostenen els "partidaris de l'immobilisme".
En aquesta línia, ha reivindicat per al seu partit una "segona Transició" que "no estigui protagonitzada pels partits polítics" perquè, segons la seva opinió, "després de 40 anys de democràcia no té sentit".
Durant el discurs s'ha referit també a la seva terra, Catalunya, i ha posat èmfasi en "la necessitat que Espanya segueixi essent diversa": "Això és Espanya, haver conjugat una democràcia respectant la diversitat".
"Passa que alguns han malentès el que és la diversitat i han pretès, mitjançant la diversitat, separar-nos.
Aquest és el gran error", ha subratllat.
Per aquesta raó, sosté que "no només fa falta fer complir les lleis" per garantir la unitat d'Espanya sinó que pretén impulsar "un projecte nou" per al país.
"Les lleis es compleixen en democràcia, però la llei no és un projecte polític, és un principi fonamental de qualsevol demòcrata --ha manifestat--.
Jo estic d'acord amb el president del Govern que s'han de complir les lleis.
En el que no estic d'acord és que no faci falta un projecte nou per a Espanya, quedar-se mirant des de la barrera".
Juntament amb Rivera ha participat en l'acte la líder de l'oposició al Parlament, Inés Arrimadas, que ha acusat PP i PSOE de "permetre" arribar a la situació de les passades eleccions autonòmiques a Catalunya i que, per a ella, ha estat "el major desafiament a la convivència que ha tingut Espanya en els últims anys".
"Els nacionalistes han arribat fins on se'ls ha permès arribar --ha subratllat--.
Quan veiem el que està passant a Catalunya no només podem pensar en els partits nacionalistes, hem de mirar també al Govern d'Espanya i al Congrés dels Diputats, pactant sempre amb ells".
Per a ella, l'estratègia del Govern "no pot ser el victimisme" i ha criticat el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, per "donar la culpa de la corrupció del seu partit" a la resta d'espanyols, així com la de les retallades.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El jaciment dels Tossals, habitat entre els segles VII i VI abans de la nostra era, hauria quedat abandonat de forma precipitada
Aldover.-Arqueòlegs del Grup de Recerca de Seminari de Protohistòria i Arqueologia (Gresepia) de la URV han localitzat estrats antics en un estat de bona conservació al poblat preibèric dels Tossals, a Aldover (Baix Ebre).
Es tracta d'un assentament que hauria estat habitat durant els segles VII i VI abans de la nostra era, corresponents a la primera Edat del Ferro.
Segons el codirector de l'equip, Ramon Ferré, el fet que l'assentament fos abandonat de forma precipitada i, possiblement, violenta, ha permès que les restes d'àmfores, ceràmica i altres objectes hagin pogut arribar ben conservades fins als nostres dies.
De fet, durant les excavacions, que han tingut lloc durant la primera setmana de setembre, s'han trobat nous materials d'origen fenici, fet que referma, novament, l'existència de contactes comercials amb la població ebrenca de l'època.
La d'aquest setembre ha estat la tercera campanya d'excavacions, després de les efectuades 2013 i el 2015.
Totes han estat de curta durada i, de moment, han permès principalment localitzar i delimitar la trama construïda del poblat.
Durant la primera operació, l'aparició de les restes d'un combatent de la Guerra Civil sobre un mur del jaciment van obligar a modificar les prioritats.
A partir d'enguany s'han començat ja a destapar les estructures, netejant els estrats de vegetals i materials superficials per poder accedir als nivells arqueològics.
A les àmfores i la dena de collar de pasta vítria fenícies que van aparèixer el 2015, s'han sumat en aquesta ocasió materials ceràmics i una agulla d'os, també d'origen fenici.Pel tipus de materials recuperats, el seu estat de conservació i pels estrats identificats, els arqueòlegs sospiten que el poblat va ser abandonat de forma precipitada.
"No sabem si ve algú i els mata o tots o per un incendi.
Però és sobtat: en alguns punts hi ha un estrat de cendres de mig metre.
En altres, enderrocs de maons que es poden individualitzar per separat com va caure.
Per la qualitat dels materials, no és un abandonament que la gent marxa i s'emporta el que té més valor: s'ho deixen tot allí.
Hi ha peces que van apareixent senceres, com gerres fragmentades, però íntegres", abunda el mateix Ferré.
Tot plegat, fa preveure que les futures excavacions permetin recuperar una quantitat encara més important de materials.
"Quan arribem als estrats antics podríem trobar restes d'objectes i escriptures i és possible que estigui ben conservat el que queda", ha afegit.Situat en un turó des d'on es controla la desembocadura i l'accés al barranc de la Conca, que ve del massís del Port, el jaciment podria estar relacionat amb un altre de pròxim, el dels Malladarets, situat al naixement d'aquest barranc.
Els arqueòlegs creuen que podia haver acollit algun tipus d'activitat ramadera, atès que s'ha trobat un mur de circumval·lació que podria formar una espècie de corral.
Ferré recorda que, durant la primera Edat del Ferro, la població dispersa per l'interior del territori va assentar-se prop de la riba de l'Ebre per participar en els intercanvis comercials amb els fenicis que remuntaven el riu, en un primer moment, buscant proveir-se de minerals de les mines de Bellmunt del Priorat i el Molar, però que també importaven béns curiosos i exòtics.Després de la campanya d'aquest setembre –en la qual han participat set arqueòlegs i ha estat finançada per l'Ajuntament d'Aldover, per recuperar i donar ús públic al jaciment-, la voluntat de l'equip de la URV és poder donar continuïtat a les actuacions.
Amb aquest objectiu, han inclòs el projecte dins del pla quadriennal d'excavacions arqueològiques convocat per la Generalitat, fet que permetria disposar de més recursos per planificar campanyes més llargues i completar els treballs.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera, ha sostingut aquest dijous que "comena a notar-se" la prdua de poder econmic a Catalunya per la situació política catalana, segons ha dit en la inauguració de la XXXV reunió del Cercle d'Economia, acompanyat del president de la Generalitat, Quim Torra.
"Resulta fonamental entendre que, si bé no s'han fet realitat aquells auguris que presagiaven una caiguda radical de l'activitat econmica a Catalunya, la prdua de poder econmic comena a notar-se", ha raonat Brugera.
Ha defensat que aquesta prdua de poder econmic pot comportar "una certa deterioració de l'activitat econmica", inquietud que ha remarcat que preocupa el Cercle d'Economia des de fa temps.
Ha defensat que, pels esdeveniments dels darrers anys a Catalunya, "urgeix" dissenyar un full de ruta compartit entre els agents públics i privats per abordar projectes de gran envergadura i recuperar poder econmic des de Catalunya.
També ha advocat per fer passos per "trobar una sortida consensuada" al conflicte polític i abordar la gestió d'aspectes bsics per a la ciutadania, com la qualitat dels serveis públics, per evitar que es vagi enquistant el malestar social, segons ell.
Brugera ha assenyalat, com a grans assumptes a abordar, la sortida del conflicte polític catal i la necessitat d'acompassar la lluita contra el malestar social i la deterioració de la política tradicional amb el manteniment dels equilibris macroeconmics i la inversió.
Ha sostingut que l'any transcorregut no ha fet més que confirmar la necessitat d'avanar en l'orientació de les propostes del Cercle i que advoquen per no caure en el fatalisme i en la idea que l'única cosa que hi ha per davant és la deterioració de la convivncia cívica, la polarització política i la desconfiana empresarial a Catalunya.
També ha recordat que l'enquesta del CEO del 10 de maig indicava que l'opció majoritria entre la ciutadania és la que es coneix com a tercera via: "Més de la meitat dels enquestats es manifestaven en aquesta línia, clarament per davant dels partidaris de la independncia i molt allunyats dels qui aspiren a una reculada en el nostre nivell d'autogovern".
Brugera ha assenyalat que la reunió arriba en un moment de gran rellevncia i després d'un cicle electoral que ha renovat les institucions a tots els seus nivells, i per aix l'ha considerat "excellent" per pensar uns anys de reptes i complexitats.
També ha recordat que per a la reunió d'aquest any, que se celebra sota el lema 'Un món desordenat: Economies en transició, democrcies en perill', s'ha elaborat un document amb consideracions orientades a Europa: "Només a nivell supranacional podrem fer front a l'extraordinari repte de governar la globalització, conduir la revolució tecnolgica i reduir la desigualtat".
En referncia al document, ha assenyalat que en els propers cinc anys s'ha de reforar el paper de la Unió Europea per donar resposta a aquelles inquietuds ciutadanes que no poden ser plenament abordades a nivell exclusivament nacional, com ara immigració, seguretat i medi ambient.
"Espanya, la seva política i la seva societat, té la gran oportunitat d'assumir un paper més rellevant en les institucions europees.
I, al seu torn, Europa necessita veus com la nostra per aconseguir els objectius abans assenyalats", ha destacat del document.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Pancarta d'homenatge al vilafranquí Pau Pérez.
F.C.Vilafranca i Moja estan preparant un partit d'homenatge a Pau Pérez, el vilafranquí assassinat en els atemptats de Barcelona del passat 17 d'agost.
Les dues directives s'han posat en contacte amb la família per a plantejar aquesta possibilitat i començar a definir els detalls.
En principi, si no hi ha canvis, el partit d'homenatge es jugarà el proper dia 24 d'aquest mes de setembre i enfrontarà Atlètic Vilafranca i Moja, els dos equips en els que va militar Pau Pérez en la seva època de jugador.
Falta especificar si el duel es disputarà al municipal vilafranquí o al municipal dels Pins de Moja.
El president del F.C.Vilafranca, Joan Soler, ha explicat que "hem d'acabar de concretar diversos aspectes, però la idea és que en el partit hi participin, a més de membres de les actuals plantilles, antics jugadors dels dos clubs que van coincidir amb Pau Pérez en els terrenys de joc".
Per la seva banda, Manel Ortiz, president del Moja, ha assenyalat que "en els propers dies acabarem de quadrar el programa i el difondrem perquè volem que aquest partit es converteixi en un tribut molt especial per en Pau i en una manera també de recolzar a la família".
Pérez va començar jugant a les categories inferiors de l'Atlètic Vilafranca on va anar escalant fins arribar al primer equip.
Al Moja hi va militar durant dues temporades, entre els anys 2010 i 2012.
El 2012 va deixar definitivament la pràctica del futbol federat.
El seu germà, Guille, també va formar part de la pantilla del club d'Olèrdola fins fa dos anys.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Dia: dijous, 4 d'octubre de 2012
El Departament de Química de la UIB i la Reial Societat Espanyola de Química organitzen la IV Jornada de la Xarxa de Catàlisi Asimètrica, que tindrà lloc els dies 4 i 5 d'octubre amb els objectius de vertebrar la comunitat científica implicada en la catàlisi asimètrica i de promoure la col·laboració entre la Universitat i la indústria quimicofarmacèutica.
Intervindran a l'acte d'inauguració de les jornades el doctor José Manuel Saa, professor del Department de Química de la UIB, i doctora Gemma Turnes, vicerectora d'Investigació de la UIB.
La Xarxa Espanyola de Catàlisi Asimètrica (Red CASI), que té com a objectiu fomentar la cooperació científica entre els investigadors que treballen en l'àrea de la catàlisi asimètrica, va ser creada l'any 2006 com una xarxa temàtica de caràcter cientificotècnic en la qual s'integren grups de recerca procedents de diverses àrees de la química (química orgànica, química inorgànica, química organometàl·lica, química física, cristal·lografia) i també empreses del sector farmacèutic i de la química fina.
Enguany hi participaran com a convidats el professor Magnus Rueping, de la Universitat RWTH d'Aquisgrà (Alemanya), i el professor Richard M. Kellogg, investigador de l'empresa Syncom BV (Holanda).
A dia d'avui, són membres de la Red CASI més de trenta grups de recerca espanyols amb projectes de recerca actius en l'àrea de la catàlisi asimètrica i sis empreses quimicofarmacèutiques establertes a Espanya. |
Estudiant de Musicologia de l'ESMUC
Dels Països Baixos de Felip II a la Catalunya actual
El passat 24 de febrer, l' Egmont de Goethe i Beethoven sonà a Girona en un concert solidari per la llibertat i contra la repressió organitzat per la Comissió de la Dignitat a benefici de la Caixa de Resistència.
L'Orquestra Simfònica de Girona, dirigida per Daniel Mestre, interpretà l'obertura i la música incidental mentre es desenvolupava la lectura dramatitzada de l'obra.
Joaquim Rabaseda, coordinador del projecte teatral, també participà en la reedició del llibre en català.
El concert va coincidir amb els 80 anys de l'afusellament pels franquistes de Carles Rahola (25 de març del 1939), intel·lectual gironí a qui s'atribueix un escrit al diari republicà L'Autonomista sobre la representació musical d' Egmont a la Girona del 1937, que s'ha inclòs a mode d'epíleg.
Com explica Rabaseda a la introducció, Johann Wolfgang Goethe acabà d'escriure el text teatral el 1787 ja amb la intenció de portar-lo a un compositor perquè, seguint les seves indicacions, la música en completés el significat.
Així, per exemple, "un cop mort l'heroi havia de sonar una simfonia de la victòria, un significat concret aportat per la música que ni era anecdòtic ni era ornamental, sinó el marc que assenyalava una direcció clara: el triomf de la justícia i les llibertats nacionals enfront de l'autoritat despòtica" (Rabaseda 2019: 6).
Després de les composicions de Philipp Christoph Kayser (1789) i Johann Friedrich Reichardt, el Teatre Imperial de Viena n'encarregà una nova versió a Beethoven, que s'estrenà el 15 de juny del 1810.
La música de Beethoven comprèn l'obertura, els quatre entreactes, les dues cançons de Clara, el lament per la mort de Clara, la melodia que acompanya les paraules d'Egmont la nit abans de la seva execució i la simfonia triomfal final.
La tragèdia se situa a Brussel·les durant la regència dels Països Baixos de Margarida de Parma (1559-1567), sota el domini de la monarquia hispànica.
Goethe ens mostra una ciutat socialment estratificada, en què el poble discuteix sobre la seva autonomia en un moment d'expansió del calvinisme que vol ser reprimit pel rei catòlic.
Els prínceps locals, entre els quals Lamoral d'Egmont i Guillem d'Orange, exerceixen la sobirania en equilibri amb el poder espanyol fins que Felip II hi envia les tropes repressores del duc d'Alba.
L'empresonament i execució injusta del comte d'Egmont com a demostració de força davant els drets històrics dels neerlandesos, que els espanyols volen limitar, el converteixen en un heroi sacrificat per la llibertat dels ciutadans, els quals no s'han mobilitzat, tot i els intents d'agitació de l'amant del protagonista, per la por que plana sobre el país.
La traducció catalana d' Egmont feta per Joaquim Pena, fou publicada el juny del 1937 per la Institució del Teatre de la Generalitat de Catalunya, en el context de la Guerra Civil Espanyola.
El 13 de setembre del 1936 l'Orquestra Pau Casals havia interpretat la música per catorzena vegada a mode de poema simfònic, en un concert al Gran Teatre del Liceu "a honor dels caiguts per la llibertat i per a ajudar els que lluiten" (Rabaseda 2019: 15).
El 2019, tant els organitzadors del concert com l'edició de Joaquim Rabaseda han sabut aprofitar bé el contingut simbòlic de l'obra, fent-ne un paral·lelisme amb la situació política catalana actual, de tal manera que la inclusió de l'epíleg de Carles Rahola es justifica "pel moment actual de repressió, amb persones empresonades, exiliades, detingudes, denunciades, amenaçades.
Totes són ben presents en el pensament i les emocions que acompanyen l'edició d'un text que té en l'horitzó un únic anhel: la llibertat" (Rabaseda 2019: 16).
Traducció catalana de Joaquim Pena.
Introducció i edició, Joaquim Rabaseda
ESMUC - Escola Superior de Musica de Catalunya - Avís legal |
La periodista Bea Talegón ha explicat que vol marxar i que n'està farta, i ho ha fet contraposant dues situacions esperpèntiques: la del pallasso Jordi Pesarrodona, que va ser processat per posar-se un nas vermell al costat d'un guàrdia civil, i l'afusellament el Diumenge de Pasqua d'un ninot que representava el president Carles Puigdemont.
Talegón ha valorat d'aquesta manera l'impacte que han tingut els fets ocorreguts el cap de setmana a la localitat de Coripe (Sevilla), amb armes reals i suport municipal, en la festa d'arrels antisemites denominada La quema del Judas. |
La companyia RATP, que gestiona el metro i altres transports públics de París i la seva àrea metropolitana, ha dissenyat tot un programa d'activitats per celebrar el 70 aniversari.
En destaca l'exposició Chassé – croisé, que es pot veure en vuit estacions de metro fins al proper 23 de setembre.
La proposta barreja imatges antigues i contemporànies de la RATP i proposa un joc a l'estil del grup de poesia experimental Oulipo, desordenant les fotografies i les llegendes que les identifiquen i animant l'espectador a connectar-les.
Un concurs de fotografia a Instagram, un espectacle musical, visites guiades al metro o viatges en autobusos antics són altres activitats que permetran als usuaris conèixer la història i el patrimoni de la RATP.
Una bona part dels actes es concentren el 21 i 22 de setembre, coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni.
Per a aquells que no puguin apropar-se a la celebració, la RATP ha preparat visites virtuals.
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons |
Es podran tastar tots els vins dels cellers i DOs que han col·laborat en el projecte, realitzant així un recorregut per les diferents zones vitivinícoles catalanes, i es podran maridar amb formatges i embotits de referència
Sóc la mare d'un nen petit, afectuós, curiós, intel·ligent, mogut...
El desequilibri entre el nombre de places ordinàries i les de necessitats educatives especials ha provocat les queixes
El Dia Mundial de la conscienciació de l'Autisme vol promoure canvis positius en diverses àrees de la vida de les persones autistes
Els investigadors consideren que la CPEB4 pot ser una nova diana terapèutica en un futur
L'Ajuntament instal·larà pictogrames en diversos equipaments municipals per facilitar la comunicació
El projecte, realitzat per l'associació sense ànim de lucre Més que Surf, és pioner a Catalunya i el primer que es realitza de forma totalment gratuïta
La Festa de la Bicicleta se solidaritza enguany una entitat que treballa per la inclusió dels infants i adolescents amb autisme i oferir-los oportunitats de temps lliure
La celebració tindrà com a lema 'Trenquem junts barreres per l'autisme.
En aquest projecte pilot es vol utilitzar el surf, l'entorn, els beneficis del mar i el vincle amb el monitor, com a teràpia alternativa en nens amb autisme
Comunicat que es va llegir el passat 3 d'abril durant la festa de conscienciació sobre l'autisme a Sant Pere de Ribes
Salut, Ensenyament i Benestar Social potencien l'atenció integrada als infants que pateixen el trastorn i preveuen també atenció a les famílies
La jornada proposarà, des de les 11 del matí, activitats diverses adreçades a tothom, i comptarà amb la presència de la consellera de Benestar i Família, Neus Munté
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica |
Manresa ha exercit històricament com a capital comercial de la
Catalunya central, constituint un equipament comercial d'acord amb
aquest paper i, per tant, amb projecció sobre una àmplia àrea de
L'equipament comercial i de serveis de la ciutat és ampli,
amb establiments d'un gran ventall de sectors d'alta especialització
i qualificació, amb presència de formats comercials diversos que
generen en conjunt un entorn de comerç de qualitat. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Glòria Barrete –CR ) "Igual hauríem d'haver trucat al pare Botam aquests últims tres anys de procés!".
Amb aquesta complicitat i ironia l'ex diputat de la CUP i periodista, David Fernàndez, ha expressat la sintonia i admiració cap al caputxí Joan Botam en matèria de pau, però també en matèria de coratge i determinació col·lectiva.
Ho ha fet aquest dimecres davant cent cinquanta persones a la sala d'actes de Cristianisme i Justícia, dins del diàleg Pau i religió, organitzat per l' Institut Català Internacional per la Pau en el marc del cinquantè aniversari de la Caputxinada.
L'ajornament dues vegades del diàleg i el tarannà dels dos convidats prometia.
L'acte, en format debat amb torn de preguntes, i conduït per la periodista de TV3 Mireia Prats, ha tingut complicitat, afirmacions entre línees, i una clara voluntat de posar sobre la taula aspectes claus i rellevants de la pau com a element de construcció i futur.
S'ha de ser creient en alguna fe, en alguna religió, per ser un home de pau?
Pel pare Botam cal matisar el terme creient, ja que "no és la manera total de definir algú".
Ell aposta més per persones receptives i no receptives, "per buscar punts de retrobament".
Botam afirma que "el compromís no és una opció que un pot fer o no pot fer, sinó que és conseqüència lògica de sentir-se integrat en l'univers, en el medi, un més a la colla".
"En alguna cosa has de creure", ha expressat Fernàndez, "jo crec en la condició humana que tal i com estan les coses ja és molt"; però alhora, també s'hi ha de sumar "creure en la justícia, i en l'absència de violència".
Tot i declarar-se no religiós, Fernàndez sí rebutja el nihilisme, ja que per a ell "no és possible ser constructors de pau en contextos nihilistes".
La necessitat de canviar les coses ho provoca la mateixa realitat, "que ens interpel·la", i en què creu? "en les persones, pensin el que pensin".
Botam, des d'una perspectiva cristiana, ha afirmat que la utopia d'anar més enllà interpel·la, "a creients i no creients", i en això no hi ha raons científiques, de pes, que ho justifiquin.
"Hi ha un impuls interior, una visió lúcida que et fa entendre, comprendre, et posa en tensió en funció d'un futur millor, i emergeixen aquests recursos: la suposada desobediència civil, la no violència, el pacifisme".
Aquestes qüestions no te les inventes, "vénen sobre la marxa en la mesura que tu veus, o sents", i això no té raó científica.
Per a David Fernàndez, és més interessant i coherent "saber perquè la gent no es revela", molt més que "perquè la gent es compromet.
La pregunta no és si un món nou és possible sinó com és possible aquest".
Com és possible una Mediterrània amb 30.000 cadàvers i no fer res?, ha preguntat.
Fernàndez aposta per preguntar-se més "perquè la gent és passiva, és acrítica, i no tant perquè es mobilitza per un instint de justícia".
Quins fonaments humanistes ha de tenir una persona, més enllà de les creences, per construir pau?
El pare Botam creu que primer de tot cal "no buscar els estímuls o els enemics fora d'un mateix, sinó que tota la dinàmica de construcció de pau comença des de dins, des d'un mateix".
És fàcil donar les culpes als altres, "però de vegades aquests 'dimonis' els tens dins i és amb ells que has de lluitar".
L'altra fonament per construir pau seria "un cert esforç d'autodomini", posant l'austeritat com a exemple.
És un terme connotat negativament, "però és l'esforç, l'ascesi, que un ha de fer d'autocontrol".
Fernàndez hi ha volgut afegir valors com el respecte als altres, a la mirada dels altres, "i com deia en Joan, la mirada autocrítica sempre, i això també lliga amb la desobediència civil.
La desobediència civil té una virtut humanista i és que tothom es responsabilitza".
Tots dos convidats tenen experiència en mediar.
Però què és el més difícil de fer-ho?
Per a Botam, participant com a acollidor durant la Caputxinada del 1966, la primera és "no fer trampa, anar amb el cor a la mà, sincerament, d'una manera coherent, sabent que te la jugues".
Quan ell va estar davant del governador civil sabia que se la jugava, "però et sents fort perquè estàs seduït per la veritat i la justícia d'aquella acció.
Quan aquesta experiència és compartida per un col·lectiu o poble té una força il·limitada".
David Fernàndez, fent l'ullet a l'actualitat política, ha confessat que el procés de pau de veritat "és amb els teus".
Quan arribes a un esquema resolutiu democràtic, "el més difícil és mantenir la pau".
"El que més costa en un conflicte és fer el pas següent: intentar que el conflicte es transformi".
I en el moment actual que viu Catalunya, un moment en que ja s'ha fet una mica de desobediència, què més s'ha de fer?
Botam advoca per "prendre consciència de la realitat social, fer tant com sigui possible una cultura compartida de les motivacions que porten des de la base a un projecte, a una esperança".
Fer-se forts en aquesta base i no perdre els estreps, ha explicat el caputxí.
"Els enemics també són dins, tinc la sensació que anem encara poc lúcids, no ens adonem que els enemics els tenim a dintre, i que el diàleg i el consens, tant com sigui possible, és un element a tenir en compte".
Fernàndez creu que en un moment de construcció de llibertat i de reclamació de drets "fa falta coratge i una unitat, una mica ecumènica, entre persones molt plurals i projectes molt complexes.
Construir un refugi democràtic enmig d'aquesta Europa no és cap cosa fàcil".
I com ajuden les religions a la construcció de pau?
Una religió violenta és contradictòria, han afirmat, "el nostre Ramon Llull ja deia que entre jueus, musulmans i cristians es mantinguessin sempre en diàleg".
Fernàndez, en una perspectiva anticapitalista, ha posat de manifest que "la pitjor religió avui és el diner, com a sistema de creences".
Davant d'una Europa de fets vergonyants, Mireia Prats ha qüestionat els convidats: "Què més es pot fer? es necessita gent de pau, mediadors en aquest conflicte?"
Fernàndez creu que el problema fonamental "es diu voluntat política".
I per no pensar sempre en la pinça estat i mercat, ha recordat que encara queda la societat: "desobediència, anar, tirar les tanques i obrir-les".
Botam està d'acord amb la voluntat política, però afegint a la base de la voluntat política "moviment, una efervescència a les bases".
Arriba el torn de preguntes, i les qüestions són de tota mena.
Algunes en clau política interpel·len els convidats sobre si seria possible introduir en la nova Constitució uns principis de valors cristians com a constatació de les nostres arrels, el paper de les dones, el possible binomi entre cristià i anticapitalista, o el paper amenaçat de les humanitats.
Davant la qüestió de la implicació de les dones en la societat com a constructores de pau Botam creu que una intel·ligència emocional més afectiva i prudent "no ens aniria malament".
"La intel·ligència del cor és la que construeix.
En el supòsit que això ho encarnin dones ho podríem provar".
Fernàndez reclama els valors socials del feminisme: "diàleg, escolta, pacifisme, horitzontalitat que és feminista".
El pare Botam ha recordat que els caputxins de la caputxinada "no som pas els frares, sinó els universitaris a qui van tancar en el convent".
El caputxí, provincial de l'orde en aquells fets, sí veu la necessitat que "una altra generació es mogui i organitzi, se la jugui, perquè ells se la van jugar.
Fernàndez aposta per la determinació col·lectiva, i el coratge democràtic.
"Si no fem això ja sabem què hi haurà, el passat, es tracta de perseguir el futur.
Igual hauríem d'haver trucat al pare Botam aquests últims tres anys de procés!".
I en aquesta nova construcció social, els cristians són o poden ser uns bons companys dels anticapitalistes per fer un món més just i més humà?
"Sí, perquè hem d'expulsar els mercaders del temple!", ha exclamat Fernàndez.
"Els militants més generosos, abnegats i tossuts que he conegut són cristians de base.
Estic molt més enganxat a qualsevol teòleg de l'alliberament que a qualsevol llop estepari de Wall Street.
Casaldàliga, Ellacuría, són grans companys de viatge".
Quin és el paper que juguen les humanitats?
Botam recorda que "el llegat cristià és potent.
El que em sap greu és que a nivell escolar no hi hagi una ressonància de valors, ja no tant confessionals, sinó espirituals, de cultura àmplia".
Fernàndez, d'acord amb Botam, creu que la formació humanística de les persones "és clau, la seva pèrdua és una amenaça".
"Les humanitats o la filosofia estan desacreditades.
On està l'ètica en el disseny curricular?
Hauria de ser una formació continuada i permanent".
A mode de conclusió, el pare Botam ha defensat que la religió monoteista "neix per negar la religió política, la religió del poder, del mercantilisme i la utilització.
Els que tenen drets són les persones.
La religió alliberada de qualsevol poder i política és destinada a introduir i afavorir la no violència, la religió de l'amor i la justícia".
Fernàndez ha afegit: "El pacifisme és la millor eina per transformar la societat, la pau s'aprèn, i si ho fem a la caputxina ens en sortim segur!"
L'acte, retransmès en directe per streaming, ha comptat amb la presència del director d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, de l'activista Arcadi Oliveres, de la religiosa escolàpia Maria Pau Trayner, de la periodista Mònica Terribas, del president del GTER Jorge Burdman, i del caputxí Josep Manel Vallejo, entre d'altres. |
L'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha iniciat aquest dimarts una nova etapa en la seva lluita a favor de la "salut planetària" amb la incorporació del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal), que convertirà l'institut en un pol destacat d'investigació i translació de salut global a Europa.
Ho ha anunciat el director de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró, acompanyat del president executiu d'ISGlobal, Javier Solana; el conseller de Salut de la Generalitat, Antoni Comín; el director d'ISGlobal, Antoni Plasència; el director científic de l'Institut, Josep M. Antó, i el director del Programa de Malària de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i fundador de l'Institut, Pedro Alonso.
Impulsat per la Fundació Bancària La Caixa, el nou ISGlobal és pioner a conjugar recerques per dolències infeccioses amb les de malalties no transmissibles i causes mediambientals, i ara compta amb més de 400 persones procedents de 28 països diferents.
El conseller Comín ha subratllat que l'ISGlobal concentra la "gran aportació que pot fer un país petit com Catalunya" al món per canviar el curs de la història, ha celebrat el conseller en unes paraules d'agraïment en nom de la Generalitat.
Giró ha subratllat el "desafiament gran" que planteja la nova etapa d'ISGlobal, convertit en un referent transdisciplinar, que proposarà un enfocament nou i integrador quant a la salut del globus terraqüi.
El director de la Fundació Bancària La Caixa ha remarcat que l'institut respon una iniciativa público-privada innovadora i única a Espanya", que treballa en qüestions com l'eliminació de la malària, que provoca 600.000 morts a l'any.
Giró ha subratllat la realitat il·lusionant que proposa l'institut que fa honor al sentit primigeni del concepte de la filantropia, que ha recordat que significa amor per la humanitat: "Recuperem amb aquest hub de ciència al Mediterrani el significat que va néixer en les ribes d'aquest mar, i portem-lo al globus".
Plasència ha remarcat que "la salut global és una disciplina que està en constant evolució", i ha recordat que els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni han impulsat grans avenços en el camp de les malalties infeccioses, cròniques i els seus determinants ambientals.
El president de la Comissió Rockefeller-Lancet sobre Salut Planetària, Andrew Haines, ha pronunciat la conferència central de l'acte, en què ha parlat del nou camp d'estudi que està emergint i que encaixa amb l'agenda del nou ISGlobal, que és la salut planetària.
Haines ha alertat sobre l'acidificació dels oceans, l'estrès hídric, la desaparició de pol·linitzadors i les conseqüències de l'arribada de l'era de l'Antropocè, caracteritzada per l'activitat humana en el globus terraqüi, així com ha defensat la relació d'espais verds amb la salut mental de les persones.
Ha insistit en el treball que poden fer les ciutats per pal·liar el canvi climàtic, i ha dit que en aquest sentit hi ha "motius per a l'esperança" per la implicació que estan prenent ciutats com Londres i Barcelona.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A diferència de serveis similars, la Kuvut-box permetrà per primer cop donar mostres de productes refrigerats i congelats
Barcelona.-L'start-up' catalana amb seu a Barcelona Kuvut, amb més de 500 punts de 'sampling' (entrega de mostres gratuïtes de productes) al conjunt de l'estat espanyol, instal·larà el més vinent consignes intel·ligents al metro de Barcelona i Madrid.
La Kubut-box, que s'ha presentat en el marc d'Alimentaria, es diferencia de models similars d'altres empreses dedicades al màrqueting directe pel fet que, per primer cop, permetrà entregar mostres gratuïtes de producte fresc i congelat com ara pizzes precuinades, gelats, mantegues o iogurts, per exemple.
"Fa cinc anys que a Kuvut fem 'sampling' i vam veure que moltes marques de refrigerat i congelat no tenien cap possibilitat d'entregar mostres dels seus productes als consumidors per interactuar amb ells", explica Francesc Collado, CEO de Kuvut.
Francesc Collado explica que per utilitzar el Kuvut-box, els usuaris només s'hauran de descarregar una aplicació i registrar-se.
A partir d'aquí, escolliran el producte que desitgin i, posteriorment, faran arribar la seva opinió sobre el producte a la marca en qüestió a través de l'aplicatiu.Collado puntualitza que els usuaris del sistema, com passa en la resta de canals que utilitza Kuvut per posar en contacte consumidors i marques, només introdueixen al sistema les dades que ells volen.
Això sí, afegeix, a més dades Kuvut té més coneixement dels gustos dels seus consumidors i els pot oferir més productes.
"Som conscients que la protecció de les dades personals és un tema molt sensible i a Kuvut ens preocupa molt", assenyala.Sobre la companyia, Collado explica que Kuvut, que actualment compta amb 26 treballadors, és "una comunitat de consumidors" que funciona a través d'una web i una aplicació per a dispositius mòbils on tothom qui vulgui s'hi pot apuntar.
"Bàsicament posem en contacte consumidors i marques a través d'estudis de mercat, 'sampling' i campanyes de boca orella, entre d'altres", afegeix.
Tot i que la seu central està a Barcelona, Kuvut també opera a França i Itàlia.
A data d'avui, Kuvut compta amb uns 500.000 usuaris registrats que han pogut provar més de 2.000 productes de marques com Nestlé, Kimberly Clark, Unilever, Henkel, Heineken, Freixenet o Rowenta.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els manifestants han tallat la carretera de Vic i han arribat fins a la rotonda de la Bonavista
Manresa.-"No és un cas aïllat, és el patriarcat" és el lema de la pancarta que encapçalava la manifestació que el comitè de vaga feminista ha convocat aquest dimarts al vespre en suport a la víctima de la violació en grup que hauria tingut lloc diumenge al barri de les Escodines de Manresa.
A les vuit en punt, homes i dones de totes les edats s'han concentrat a la plaça Sant Domènec i d'allà han caminat per la carretera de Vic provocant el tall de la via.
Segons la Guàrdia Urbana, més de 5.000 persones han participat en una manifestació que ha acabat envaint la rotonda de la Bonavista, una de les artèries principals de la ciutat.
Fins que el cas no arribi a judici i després de la vista oral d'aquest dimarts, la jutgessa ha decretat presó provisional sense fiança pels quatre joves.
'La nit, la nit, és nostra, cap agressió, sense resposta' o 'Sola i borratxa, vull arribar a casa' són alguns dels càntics que s'han pogut escoltar aquest dimarts al vespre pels carrers de Manresa.
La diferència en el nombre d'assistents amb les manifestacions de les darreres setmanes s'ha fet evident des del principi de la concentració a la plaça Sant Domènec i ràpidament s'han desbordat totes les previsions.
Entre 5.000 i 6.000 persones - segons la Guàrdia Urbana- han marxat aquest dimarts pels carrers del centre de la ciutat i han tallat algunes vies principals per a la mobilitat de la ciutat, com la carretera de Vic.
Un cop han arribat a la rotonda de la Bonavista, s'ha llegit un manifest de suport a la víctima on es reclamava que no es presentin les agressions sexuals com a casos aïllats, "cosa que demostra poca comprensió del fenomen".
De fet, unes activistes, durant els parlaments en què algunes dones han denunciat casos d'agressions i abusos que havien patit, han pintat a terra amb pintura lila la frase 'No és un cas aïllat, és el patriarcat'.
Des del Comitè de Vaga Feminista de Manresa, l'Aïda ha criticat que arran de les darreres agressions sexuals que han passat a Manresa s'ha fet molt ressò de discursos "feixistes i racistes".
El col·lectiu no vol que s'utilitzi el moviment feminista "per alimentar aquest tipus de discursos".
"La realitat és que el 75% de les agressions sexuals a Espanya les protagonitzen homes espanyols", ha explicat.
La jove activista també ha destacat que la resposta contundent per part del col·lectiu feminista i la pressió mediàtica que hi ha sobre el cas poden haver condicionat la decisió de la jutgessa que aquesta tarda ha decretat presó preventiva pels presumptes agressors.
"Els jutges també es veuen afectats pel que diu la societat, i ara no és tan fàcil deixar-los en llibertat com va passar amb els joves de la manada de Pamplona".
La presència a la manifestació de veïns del barri de les Escodines de Manresa, el lloc on van passar els fets, ha estat important.
Hi eren per donar suport a la víctima i per reclamar que no s'estigmatitzi el barri.
La seva presidenta, Carme Carrió, ha dit que estan "farts" dels "pisos patera".
Carrió no entén com l'ajuntament "no fa res" davant una situació que ha derivat en una agressió sexual, "però que demà pot ser una criatura, un avi o un jove".
"Què més ha de passar?", s'ha preguntat tot reclamant l'acció immediata de l'Ajuntament.
L'Associació de Veïns de les Escodines vol que s'actuï tan aviat com sigui possible per revertir la situació.
Aquest dimecres mantindran una reunió amb el consistori i esperen que se'ls expliqui en què consisteix el pla de xoc que dilluns va anunciar l'alcalde, Valentí Junyent.
"Demanem que s'actuï, que tapiïn totes les cases, o que les enderroquin i hi facin places o espais verds", ha exigit.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El lleidatà Ayad Lamdassem va aconseguir ahir el seu tercer títol de campió d'Espanya de cros després dels del 2011 i el 2014 en imposar-se en la prova disputada a Mèrida en un circuit ple de fang que va afavorir els grans especialistes en les curses de gran exigència física.
El vent, la pluja, l'herba i el fang es van unir en un matí en què la selecció catalana va trobar a faltar Adel Mechaal –campió el 2017– i es va haver de conformar amb el tercer lloc del podi.
Lamdassem va haver de treballar a fons per assegurar-se la triple corona, perquè l'aragonès Toni Abadia, campió el 2015 i el 2016, va respondre a tots els atacs del català, que no va cessar en la seva empenta fins que en la volta final va deixar enrere el seu rival evitant un esprint en què hauria tingut les de perdre.
El proper objectiu de Lamdassem és el mundial de mitja marató a València, el dia 24.
En la categoria femenina la fondista d'origen etíop Trihas Gebrer no va tenir problemes per segellar el seu quart triomf després de córrer en solitari gairebé des del principi.
La selecció catalana no tenia cap aspirant a la victòria, però va complir sobradament com a equip i, com els nois, va pujar al podi en el tercer lloc gràcies a la bona feina de Marta Galimany, Míriam Ortiz i Janeth Becerra, totes tres entre les catorze primeres.
També van pujar al podi les seleccions catalanes júnior masculina i femenina –tots dues subcampiones– i la masculina sub-23, també segona.
El palafrugellenc Santi Catrofe, de l'AA Palamós, es va graduar en una gran competició i va quedar tercer de la cursa individual júnior.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Gabi s'ha acomiadat de l'afició escapulada en el partit que ha enfrontat l'Europa contra el Granollers.
El migcampista ha dit adeu als companys i al públic, tot i que no ha pogut disputar cap minut en la victòria dels de David Vilajoana per 2 a 1.
Gabriel López, però, ha tingut un comiat per recordar quan l'àrbitre ha assenyalat el final de l'enfrontament.
Gabi ha reconegut que, tot i que ell és una persona tranquil·la fora del camp, "aquest matí m'he aixecat amb nervis", conscient que era un dia important en la seva carrera futbolística.
El fet de no haver pogut disputar cap minut no ha minvat el bon record que li quedarà per sempre: "Hem quedo amb l'estima dels companys i de l'afició."
Gabi s'havia acomiadat de l'afició i havia explicat que marxa a Austràlia per raons professionals de la seva parella.
Pel que fa al seu futur en els propers mesos, té clar que intentarà jugar a futbol i, de fet, ja ha començat converses amb alguns clubs de Sydney per mirar de jugar en alguna de les lligues australianes.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Les grans figures de la natació paralímpica catalana ja veuen les llums de Tòquio a una any de la gran cita.
El seu ressò mediàtic en l'últim mundial de Londres va quedar a anys llum dels d'altres esportistes, com els jugadors de la selecció espanyola de bàsquet, però també van confirmar que estan entre els millors del món amb la dificultat afegida que suposa nedar amb una discapacitat.
El mundial va acabar diumenge i va ser un dels més competitius que es recorden.
La competició va certificar el bon moment de Núria Marquès (1 or i 1 bronze), Sarai Gascón (2 plates i 2 bronzes), Toni Ponce (1 plata i dos bronzes) i Òscar Salguero (1 plata).
Tots van donar la plaça olímpica a la federació espanyola en les seves respectives proves.
Per a la terrassenca Sarai Gascón (26 anys) no va ser un campionat qualsevol.
Una de les més veteranes de la natació paralímpica catalana va arribar a la xifra de 16 medalles en la història dels mundials (set ors, sis plates i tres bronzes).
En un dels grans duels de la cita, la final dels 200 m estils SM9, va lluitar cos a cos contra la seva successora natural, la nedadora de Castellví de Rosanes Núria Marquès (20 anys), que va aconseguir en aquesta prova l'única medalla d'or de la natació catalana.
Totes dues van haver de batre les seves marques personals (2:34.51 i 2:36.60) per confirma-se com les dues millors del món.
Marquès ja acumula dotze medalles en els mundials des del seu debut a Glasgow el 2015.
A Londres li va faltar sort perquè va ser desqualificada en els 100 m esquena, prova en què va ser campiona a Mèxic el 2017.
"Ha estat un any dur en el qual m'ha costat trobar la motivació després de tants anys seguits de competició, però soc molt competitiva i les marques que he fet m'ajudaran a trobar l'engruna de motivació que em faltava", va dir Gascón en acabar el campionat.
A les portes de l'or hi van quedar el barceloní Toni Ponce, plata en els 200 m lliure S5, i el sabadellenc Òscar Salguero, en els 100 m braça SB8 en l'última jornada.
El vallesà va buscar l'or fins a pràcticament l'última braçada contra el rus Kalina i va aturar el cronòmetre en 1:08.97, millor marca personal i a 15 centèsimes de retenir l'or del mundial del 2017.
"La final m'ha donat seguretat per prepara-me per a l'any vinent i poder superar el rus, perquè hi he quedat realment molt a prop", va assenyalar el nedador, que s'entrena al CAR amb Jaume Marcé.
Ponce, per la seva banda, va quedar lluny del campió en els 200 m estils S5, però la seva progressió resulta cada any més evident.
Ara que es parla de la gesta extraordinària que suposa per a un jugador de 16 anys debutar en el Barça, hi ha molts altres exemples de nens i nenes que triomfen quan encara van a l'ESO o a l'institut.
Gascón, per exemple, va debutar en un mundial amb només 14 anys acabats de fer en un mundial a Sud-àfrica i ja va pujar al podi com a campiona del món.
Amb 15 anys Núria Marquès ja era una de les grans sensacions de la natació mundial i va guanyar quatre medalles en el seu primer mundial.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Diversos espais de la ciutat acolliran la mostra 'Scala Reis'.
Una exposició coordinada per la Comissió de Reis que també s'estendrà en una mostra de fotografies de la Festa que es podran veure a diversos comerços repartits en totes les zones de la ciutat.
L'Ajuntament d'Igualada i la Comissió de Reis presentaven aquest dimecres els actes del Cicle de Reis d'enguany, amb novetats destacades, amb motiu de la commemoració
Després de la xerrada el dilluns passat a l'AUGA, l'agenda d'aquest aniversari continuarà el 19 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre, amb l'acte institucional d'inauguració de la 125 Festa dels Reis d'Igualada, que inclou l'estrena de l'exposició 'Scala Reis'.
L'acte, al Saló de Sessions de l'Ajuntament, donarà a conèixer aquesta mostra que fa un recorregut retrospectiu sobre aquesta tradicional festa.
La mostra estarà distribuïda en diversos espais de la ciutat.
La Sala Municipal, amb el títol 'Capes i plomes', estarà dedicada al vestuari i a la indumentària.
El Casal Popular d'Igualada, el Foment, mostrarà l'arxiu fotogràfic vinculat als patges i les escales, amb una actuació sobre les façanes de l'edifici.
L'Ateneu Igualadí acollirà 'Les cartes', amb l'arxiu fotogràfic i documentació vinculada al lliurament de la carta al Patge Faruk.
La Sala l'Empremta d'Òmnium Cultural serà l'escenari de 'Crides i Músiques' amb un recull de les crides, les auques i les músiques pròpies i vinculades a la festa.
El vestíbul de l'Ajuntament dedicarà l'espai Igualadiníssim a aquest 125è aniversari, amb imatges de totes les èpoques.
I el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal del'Anoia acollirà 'Llibres', una mostra de les diverses edicions dels llibres blanc i negre que tradicionalment acompanyen el Patge Faruk.
Hi ha novetats que faran encara més especial aquesta edició, com unes figuretes de pessebre que reprodueixen els Tres Reis, un logotip exclusiu del 125è aniversari i un domàs per penjar als balcons i finestres.
A més, les monedes de xocolata i l'embolcall d'aquestes llaminadures amb què el Patge Faruk obsequia la mainada tindran en el seu revers la
reproducció del logotip commemoratiu, que també lluirà en el renovat disseny de les bosses plenes d'obsequis que es lliuren als infants el dia 1 de gener.
Com sempre, pel que fa a les activitats tradicionals, la programació s'estrenarà amb l'arribada del Patge Faruk al Pavelló de les Comes, el 28 de desembre.
A 2/4 de 7començarà el festival infantil, amenitzat pel Grup La Cremallera, i a les 8 farà l'entrada el Patge Faruk, que abans haurà fet un petit recorregut amb el seu seguici pels principals carrers de la ciutat.
A partir del 31 de desembre i fins al dia 4 de gener s'emetran el missatges radiofònics del Patge Faruk, a través de l'emissora de Ràdio Igualada.
I el lliurament de cartes al Patge Faruk tindrà lloc el dia 1 de gener al Teatre Municipal de l'Ateneu, de 2/4 d'11 fins a 2/4 de 3.
Per portar els paquets, a l'Avinguda Mestre Muntaner 99, (edifici Cal Carner) durant els dies 2,3 i 4 de gener.
Finalment, el dia 5 de gener Ses Majestats els Reis Mags d'Orient arribaran a Igualada.
La recepció i benvinguda als Reis per part de les autoritats locals, en què també es preveu la presència de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, serà al Passeig Verdaguer, cantonada amb el carrer Joaquima
A les 6 s'iniciarà la Cavalcada.
Tantes novetats perquè tot segueix igual no sé pas si ho podrem pair
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
El Port de Barcelona és el primer de l'Estat en transport de creueristes, segons les dades provisionals publicades aquest dimarts pel ministeri de Foment i Ports de l'Estat.
En concret, Barcelona lidera el rànquing, amb més de tres milions de passatgers, seguida dels ports de Balears, les Palmes i Santa Cruz de Tenerife.
Tot i això, les Balears van rebre l'any passat més creuers, en xifra global, que Barcelona, i lideren la llista: 859 respecte a 829.
Pel que fa al tràfic de mercaderies, el port de la capital catalana, que va transportar l'any passat 67,8 milions de tones, un 10,6% més que al 2017, és el tercer per darrere de la Badia d'Algesires i València.
Les xifres del ministeri de Foment, igual que les presentades pel Port de Barcelona fa uns dies, indiquen que es van transportar 3,4 milions de TEUs (contenidors de 20 peus) l'any passat.
En aquest sentit, Barcelona és la tercera a l'Estat, en un rànquing que lidera València, amb 5,7 milions de TEUs i Algesires amb 4,7 milions. |
Aquesta és la pàgina de Ca Na Marga.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Fornells. |
Els contagis per coronavirus segueixen augmentant a Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena i es preveu que creixi la xifra de morts, per la qual cosa no està previst aixecar de forma imminent el confinament d'aquests municipis encara que la mesura s'ampliï a tot Catalunya.
Així ho ha explicat aquest dissabte l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, en una roda de premsa en què ha comparegut al costat dels de la resta de municipis confinats i un responsable de la comissió social creada a la zona per protegir de la crisi els col·lectius vulnerables.
Castells ha explicat que els contagis de coronavirus han anat en augment a la zona, tot i que ha precisat que aquest increment és "el normal" en l'evolució de la crisi pandèmica, i que "tot fa pensar" que hi hagi més morts provocades per la malaltia, entre persones d'edat avançada i amb patologies diverses.
Segons l'alcalde, l'efecte del confinament acordat dijous passat no es començarà a notar fins d'aquí a uns 14 dies i, atès que Igualada és la població que pateix "l'episodi més virulent", les mesures de confinament "es mantindran igual", independentment de si s'estenen al conjunt de Catalunya.
"Això no és cap broma, és una situació epidemiològica complexa", ha advertit l'alcalde, que ha demanat a les persones que tenen familiars d'edat avançada que evitin qualsevol contacte amb ells que no sigui imprescindible durant els propers dies.
Després d'insistir en la necessitat d'extremar les mesures d'higiene i evitar aglomeracions, l'alcalde ha anunciat que s'ha anul·lat la zona blava en les àrees comercials de la ciutat, una mesura que estava pensada per fomentar la rotació de vehicles, el que ara precisament es vol evitar.
A més, l'aparcament de l'hospital d'Igualada, de dues plantes i més de 200 places, serà gratuït des d'aquest migdia i mentre duri la crisi.
De la seva banda, el coordinador de la comissió social creada als municipis afectats, Enric Morist, ha informat que es mantindran oberts els bancs d'aliments municipals i que s'augmentaran les anomenades "prospectives" a col·lectius vulnerables identificats per serveis socials i associacions humanitàries.
L'objectiu d'aquestes trucades, ha precisat, és controlar la situació de les persones vulnerables i donar-los "acompanyament emocional".
Per als nens de famílies vulnerables de la comarca que tenien assegurat dinar a l'escola, la comissió està muntant un dispositiu destinat a fer-los arribar ajuda per garantir-los l'alimentació, mitjançant "targetes" de compra o altres sistemes que estan en estudi. |
Tot i els discursos que asseguren una decadència del turisme a la ciutat, Barcelona ha obtingut un 8,42 en les valoracions a internet dels seus atractius turístics, allotjaments i restauració, segons l'Índex de Reputació En línia Iron 2018.
Així doncs, la capital catalana se situa com la quarta ciutat europea que més creix en valoracions, després de Madrid, Praga i Viena.
Aquest índex, que ha donat a conèixer avui l'Ajuntament de Barcelona, analitza més de 4 milions d'opinions en línia per més de 15.000 recursos turístics de la ciutat, localitzats en les principals plataformes a internet i monitoritza els atractius turístics, que a Barcelona obtenen un 8,91; els allotjaments un 8,24; i els restaurants un 8,13.
Entre les recomanacions d'atractius turístics de Barcelona que ressalta aquest índex sobresurten les vinculades al patrimoni cultural i arquitectònic, amb un 8,92.
Les dades d'aquest índex sorgeixen del treball de l'Observatori del Turisme de Barcelona (OTB), participat per l'Ajuntament de Barcelona, el Consorci de Turisme de Barcelona i la Diputació de Barcelona, que ha elaborat el "Monitor de reputació en línia de Barcelona Ciutat 2018".
El regidor de Turisme, Comerç i Mercats, Agustí Colom, ha valorat aquests resultats i ha ressaltat la bona reputació de la ciutat entre els turistes que la visiten.
Entre les millors puntuacions i recomanacions dels viatgers destaca la Sagrada Família, amb 150.000 opinions i un 9,37; i el Park Güell en segona posició, amb un 8,62 i prop de 100.000 opinions.
L'aportació del patrimoni modernista acumula més de 375.000 opinions amb valoracions de clients molt satisfactòries, a més de la Sagrada Família, per exemple el 9,26 de la Casa Batlló o el 9,41 del Palau de la Música.
Destaca també l'elevada valoració de museus com el Museu d'Història de la Ciutat, amb un 8,98; el Cosmocaixa, amb un 9,22, o el MNAC amb un 9,13, aquests dos últims acumulant en conjunt més de 20.000 opinions.
I alhora, també obtenen una gran notorietat en volums d'opinions els principals espais urbans, com el Barri Gòtic, el Born o Ciutat Vella.
També la muntanya de Montjuïc, amb més de 125.000 opinions d'usuaris sobre la seva diversitat de recursos museístics, arquitectònics, naturals o esportius, rep una valoració de 8,71 sobre 10.
Colom ha ressaltat que l'anàlisi d'aquest big data obtingut amb el Monitor de Reputació turística en línia de Barcelona Ciutat 2018 en forma de continguts relatius a l'experiència turística dels visitants ha permès també obtenir informació per a mercats emissors.
És per aquest motiu que s'han segmentat els resultats per a un total de 15 idiomes que cobreixen un ampli espectre de mercats prioritaris per al destí, tant de proximitat (estatal, francès o italià) com llunyans i emergents (entre els que destaquen el xinès o el coreà).
Així, aquest índex ha identificat particularitats específiques de cada segment d'origen, com la molt elevada satisfacció del turista rus i el turista xinès en relació amb els tres sectors analitzats (allotjaments, restaurants i atractius), o la menor valoració dels restaurants en boca del client local i estatal, així com la puntuació comparativament més baixa dels atractius turístics per part del visitant nòrdic, tant suec com noruec o danès. |
Segueixo llegint aquest poema, molt, molt intens.
Tot just al costat em trobo amb un altre poema:
Que cada dia, eixuts, erms i estèrils
en el broncal de pous que sobreïxen.
sols grocs exuberants i esplèndids.
Margaret Atwood m'ha fet sentir emocions, records, enyorança i ganes de viure.
Montserrat Abelló m'ha fet reflexionar del per què de les coses supèrflues, quan tan sols hem de veure colors vius i esplèndids i marxar ben lluny dels pous que sobreïxen.
Gràcies poetes blocaires d'aquesta casa per les bones estones que ens feu passar tot l'any.
Avui és el Dia Mundial de la Poesia, alcem la copa de cava i brindem per els mots.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
La transformació del carrer Guimerà «per oferir un millor espai públic per als vianants» consta a l'Acord de Govern per a Manresa 2019-2023, signat, després de les eleccions municipals, entre Esquerra i Junts per Manresa.
De fet, en campanya electoral ja es va fer una referència explícita que havia arribat l'hora de transformar «el Guimerà per a la gent», sense cotxes perquè «clama al cel» que els vianants «hagin d'anar en fila índia per unes voreres estretes», va assegurar el candidat republicà Marc Aloy, exregidor d'Urbanisme i actual primer tinent d'alcalde.
Convertir el Guimerà en un espai per a vianants ben connectat amb la plaça Sant Domènec va ser una de les principals apostes d'Esquerra durant la campanya electoral en l'àmbit de la mobilitat.
Un dels compromisos que va adoptar públicament el que serà batlle de la ciutat els tres darrers anys del mandat va ser que aquest mandat serà el moment «d'afrontar la transformació del carrer Guimerà per a les persones».
L'acord de govern vigent no només recull aquesta aposta sinó també «reformular el paper que han de jugar les carreteres de Vic i Cardona ».
Una gran aposta pendent del pla de mobilitat de Manresa –aquest mandat se n'ha d'aprovar un de nou– és la implantació del carril bus.
El document estableix la necessitat de modificar la carretera de Vic –tram entre plaça Bonavista i Muralla del Carme– de forma que ambdues voreres s'ampliïn fins als 3,5 metres.
El pla proposa que pel carril bus de la ciutat es permeti la circulació de taxis i, en dies festius, també pugui ser destinat a la circulació de bicicletes.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
I l'Isabella del títol és qui rep tot aquest llegat, encapsulat en una cambra a París que, a més de tresors, amaga un secret.
Ella és una dona cega, té 94 anys i una vida marcada per totes les cicatrius que li ha deixat el segle XX: la primera Guerra Mundial, la segona, l'atac nuclear d'Hiroshima, el colonialisme o l'ascens de l'extrema dreta a Bèlgica.
Dins la cambra, repassa la seva història, plena de llibertat i empoderament femení, amb 74 amants i capacitat per sobreposar-se al dolor, perquè afirma que sentir pena per la mort d'algú estimat és perdre el temps.
Tampoc és que els difunts l'abandonin, perquè a Isabella's room comparteixen escenari vius i morts, i junts canten, bromegen i dansen enmig d'un relat més narrat que interpretat amb què Lauwers, debutant al festival, ha trencat motlles en la dramatúrgia.
Els nou intèrprets de la Needcompany posen cara als fantasmes de l'Isabella -els pares adoptius, els amants o un idealitzat pare biològic a qui anomena el Príncep del Desert-, i a parts del seu cos, perquè els hemisferis dret i esquerre del seu cervell i les seves zones erògenes també pugen a escena.
Tot aquest univers perfectament sincronitzat gira al voltant d'un astre, l'actriu Viviane de Muynck, tan forta i tan immensa que ho domina tot.
La septuagenària és la reina d'aquest muntatge de llum en què, per les parets de l'habitació, reboten com un eco el seu passat, les tragèdies de tot un segle i una cançó: We just go on and on and on and on we just go on... |
Nascut el 12 d'agost de 1913 a Santa Coloma de Farners, va estudiar al seminari de Barcelona, on el van ordenar sacerdot el 30 de juliol de 1939.
Posteriorment es va doctorar en teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas i en dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.
El 1955 es va consagrar bisbe titular d'Ortosia di Fenicia i nomenat bisbe auxiliar de Barcelona.
Va participar en el Concili Vaticà II (1962-1965).
Va arribar a Girona el 7 de febrer de 1964, amb el càrrec de bisbe de la diòcesi.
S'hi va estar fins al 3 de desembre de 1971, en què va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, en substitució del protestat Marcelo González Martín (1966-1971), que havia estat objecte de blasme general i contra el qual havia estat endegada la sorollosa campanya Volem bisbes catalans, de ressò internacional.
El nou arquebisbe tenia quatre bisbes auxiliars, tots també catalans.
El 5 de març de 1973 l'arquebisbe Jubany va ser nomenat cardenal i el 1981 el papa Joan Pau II el va nomenar membre del consell de cardenals per a l'estudi dels problemes econòmics i organitzatius de la Santa Seu.
El 23 de març de 1990 es va acceptar la seva dimissió com a arquebisbe de Barcelona per raons d'edat, i el 1993, com que havia assolit els vuitanta anys, va perdre la condició de cardenal elector. |
Centre Jove atenció a les sexualitats 4t B 10h |
L'Atlètic de Madrid continua deixant-se punts a la Lliga.
Ahir el conjunt blanc-i-vermell no va poder passar de l'empat a Granada (1-1) tot i avançar-se en el marcador a la segona meitat gràcies a un gol del lateral esquerre Renan Lodi.
Els jugadors locals, que travessen per una mala ratxa de resultats, van poder empatar mitjançant Germán Sánchez a la sortida d'un córner servit per Montoro set minuts més tard.
En el tram final Morata va tenir el gol de la victòria però el davanter madrileny no va estar encertat.
En l'altre partit, el Betis va remuntar de forma èpica amb un gol al temps de descompte davant del València (2-1).
L'uruguaià Maxi Gómez, pel València, i Joaquín Sánchez, pel Betis, van pujar l'empat al marcador dels dos equips a la primera part.
Al minut 93, Sergio Canales va capgirar el marcador i va donar la victòria als locals i un respir al seu entrenador Joan Francesc Ferrer Rubi.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Darrera actualització: 13 novembre 2018
Els usuaris de serveis turístics tenen dret a formular queixes i reclamacions, d'acord amb la normativa turística de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (articles 149 a 156 del decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directius de coordinació en matèria turística; de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, dictat en desplegament de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, de turisme de les Illes Balears).
Les queixes poden fonamentar-se en qualsevol deficiència observada pels usuaris de serveis turístics en la prestació o utilització d'aquests serveis i poden formalitzar-se per mitjà dels models oficials de queixes que es poden descarregar des d'aquesta web, en la qual també s'inclouen les instruccions per presentar-los posteriorment a l'Administració. |
El periodista Jamal Khashoggi va morir estrangulat i esquarterat poc després d'haver entrat al consolat de l'Aràbia Saudita a Istanbul, segons la fiscalia turca.
El fiscal ha emès un comunicat després d'una visita de tres dies del fiscal general saudita, uns contactes que han acabat sense "resultats concrets".
Segons la fiscalia turca, l'assassinat del col·laborador de "The Washington Post" va ser premeditat, com ja va admetre el fiscal general saudita:
"Jamal Khashoggi va ser assassinat per estrangulament, de forma planificada amb antelació, immediatament després d'entrar, el 2 d'octubre del 2018, al consolat de l'Aràbia Saudita a Istanbul per recollir uns documents relatius al seu matrimoni.
El cos de Jamal Khashoggi va ser eliminat mitjançant esquarterament, també de forma planificada, després que se l'hagués matat per estrangulament."
El fiscal turc va exigir al fiscal en cap saudita una resposta per escrit a tres preguntes: on és el cos de Khashoggi, informació sobre la planificació de l'assassinat i sobre qui és el "col·laborador local" que, segons Riad, s'hauria encarregat de desfer-se del cadàver.
Notícia relacionada: Els interrogants per resoldre del cas Khashoggi
El fiscal general saudita, Saud Al Mojeb, abandonant el consolat del seu país a Istanbul (Reuters)
Turquia manté que els saudites van prometre contestar-los dimarts, però la qüestió és que la resposta va ser convidar l'equip turc a anar a l'Aràbia Saudita amb totes les proves per "investigar conjuntament" el cas.
Segons la cadena NTV, el fiscal saudita hauria demanat als seus col·legues turcs el mòbil de Khashoggi, que el periodista va deixar a la seva parella abans d'entrar al consolat i que, segons la premsa turca, podria tenir claus dels fets, perquè estava connectat amb el rellotge intel·ligent del desaparegut.
Riad ha detingut 18 persones per la suposada relació amb l'assassinat, però en desvincula el príncep hereu, Mohammed bin Salman, sobre el qual recauen les sospites com a inductor del crim.
Notícia relacionada: El príncep hereu saudita parla per primer cop de "l'incident odiós" de Khashoggi
Els detinguts són els 15 agents saudites que van arribar a Istanbul el 2 d'octubre i van tornar al seu país aquell mateix dia, i els tres que van anar a Turquia el dia abans, suposadament a preparar el terreny per a l'assassinat.
Les restes de Khashoggi encara no han aparegut i tampoc hi ha cap resposta a les preguntes que va plantejar la fiscalia turca.
Qui ha insistit en la tesi que algú va ordenar la mort del periodista és l'AKP, el partit del president Recep Tayyip Erdogan.
El portaveu la formació, en declaracions als periodistes a Ankara, ha afirmat que l'assassinat no s'hauria pogut dur a terme sense ordres d'algun alt càrrec.
A més, ha afegit que Turquia arribarà al final del cas i ha retret que encara no hagi aparegut el cos del reporter.
En les últimes hores també ha fet pressió en aquest cas Hatice Cengiz, la promesa de Khashoggi, que ha qüestionat la resposta dels Estats Units i ha insinuat que Trump prioritza els seus interessos a la veritat.
"És un incident que va tenir lloc en una seu diplomàtica.
En aquesta situació, les autoritats saudites en són responsables.
La parella del reporter també ha desmentit que Khashoggi temés per la seva vida.
Notícia relacionada: El PP i el PSOE rebutgen suspendre la venda d'armes a l'Aràbia Saudita pel cas Khashoggi
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
La política del govern del PP recentralitza, Catalunya pateix.
Barcelona recentralitza (o no descentralitza prou), la Catalunya Central pateix.
Les lliçons dels altres, a vegades, ens les podem aplicar nosaltres mateixos.
No puc estar més d'acord amb la queixa d'Abel Pié, degà dels advocats manresans.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit recentralitzar-se a Barcelona, per especialitzar.
La proposta, en principi, millora Barcelona i espatlla la resta.
Com si no hi hagués res més a 40 minuts de cotxe del nou Palau de la Justícia.
A Manresa, al Bages i a pràcticament tota la Catalunya Central li convenen mostres continuades de positivitat.
En el de l'advocació i la justícia és vital.
A aquest territori li fa molta falta sumar èxits, viure projectes en positiu, treure's de sobre una depressiva conducta que no permet veure-hi gaire enllà. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Sant Martí Sesserres (Girona).
Si t'interessa Sant Martí Sesserres i el seus voltants, et recomanem que visitis Alt Empordà o Alta Garrotxa.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Sant Martí Sesserres per organitzar la teva escapada rural. |
Una exposició explora l'impacte del seu pensament en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia
Barcelona.-El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona inaugura aquest dimecres una exposició que explora 'l'Ars Combinatòria' de Ramon Llull, el mètode de coneixement inventat pel pensador per unificar els sabers de l'època amb l'objectiu de portar la pau a les religions.
Per al comissari de l'exposició, Amador Vega, l'objectiu és donar a conèixer el pensament d'un personatge "genial i extraordinari" i l'impacte que va tenir "al llarg dels segles" com a "precedent de les noves tecnologies", a més de mostrar la lectura que n'han fet artistes contemporanis.
En aquest sentit, la mostra també incorpora instal·lacions d'artistes actuals d'arreu del món i obres d'autors influenciats pel pensament lul·lià, com Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Jacint Verdaguer o Italo Calvino.
L'exposició es podrà veure fins l'11 de desembre i està organitzada conjuntament amb el Zentrum für Kunts und Medien technologie de Karlsruhe (Alemanya).
Segons Vega, el títol de l'exposició és "irònic" perquè és "com van rebre els filòsofs del renaixement la proposta de Llull", ja que pensaven que havia fet "una màquina de pensar per respondre totes les preguntes de la ciència".
L'exposició vol remarcar el "gran paper" del considerat "el primer filòsof europeu que fa servir la llengua vulgar, el català".
L'objectiu primordial és "fer veure la interdisciplinarietat enorme" d'aquest autor, que "entenia la realitat com una gran xarxa".
"Avui que tothom parla de xarxes, Llull està darrera d'això", ha sentenciat.
En aquest sentit, ha apuntat també que el seu mètode, l'Ars combinatòria', va ser "crear un llenguate nou" que combinava elements diferents d'una realitat a través de la qual "s'obtenien noves formes de pensament".
Obres exposadesL'exposició mostra més de 90 obres de diversos autors, de les quals 14 són de Ramon Llull, que va escriure més de 250 llibres en català, llatí i àrab.
Entre les obres de l'autor exposades hi consta 'Arbre de filosofia d'amor', el 'Llibre d'Amic e Amat' o el 'Llibre de l'ordre de cavalleria'.
A banda dels seus manuscrits i textos, també n'hi ha d'autors que han interpretat de "forma lliure", segons Vega, l'ars combinatòria lul·liana, com per exemple d'Italo Calvino, Eduardo Cirlot o Salvador Dalí.
Pel que fa a les instal·lacions audiovisuals, destaca la de David Link, Jeongmoon Choi o la de Perejaume, que clou l'exposició.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El nou ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, revelarà aquest dimarts al Congrés dels Diputats els seus plans al capdavant del Ministeri que fins fa poc més d'un mes dirigia José Ignacio Wert.
Es tracta del quart ajust al gabinet ministerial de Mariano Rajoy, una cartera que ocuparà en aquesta recta final de legislatura.
Íñigo Méndez de Vigo ocupava fins a finals de juny la Secretaria d'Estat per a la Unió Europea, on va arribar de la mà del seu amic i titular de la cartera d'Afers Exteriors i de Cooperació, José Manuel García Margallo, amb qui havia coincidit a Brussel·les durant l'etapa dels dos com a eurodiputats, un període que, en el cas de Méndez de Vigo, es va prolongar durant 17 anys.
Diversos portaveus d'Educació dels grups de l'oposició al Congrés dels Diputats han manifestat la seva satisfacció per la marxa de Wert, a qui van qualificar com "el pitjor ministre de la democràcia", i van sol·licitar a Méndez de Vigo que paralitzés la implantació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).
Des que va prendre les regnes del Ministeri, Méndez de Vigo ha iniciat contactes amb les diferents autonomies després de diverses peticions de de paralitzar l'aplicació de la LOMCE.
Així, dijous passat va mantenir una trobada amb els consellers d'Educació dels governs autonòmics presidits pel Partit Popular, per "dialogar" sobre l'aplicació de la LOMCE durant el pròxim curs escolar que afecta els cursos parells (2n, 4t i 6è) d'educació primària; així com els imparells de l'ESO (1r i 3r) i Batxillerat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Malgrat que fa menys de dos mesos que ha començat amb aquesta activitat, ja ha dissenyat una vintena de parells.
El grafiter Dude trasllada els seus dissenys a les sabatilles d'esport per afavorir la seva reutilització i que es converteixin en un article exclusiu i perdurable.
Dude és un jove grafiter de Lleida, veí de Balàfia que, arran de la proposta d'un amic per elaborar un disseny aplicable a unes sabatilles usades, va decidir que podia ser una forma de donar una nova vida a l'calçat gastat o antiquat, reciclant i convertint-lo en un producte estèticament nou i exclusiu.
"Em sembla una bona manera de reutilitzar les sabatilles, ja que permet allargar la vida del producte i convertir un rebuig en un objecte que poder conservar després del seu ús" explica Dude, que afegeix que "es pot fer sobre calçat usat o bé, si es vol, optar per un producte econòmic de base i aplicar-li el disseny per personalitzar ".
Malgrat que fa menys de dos mesos que ha començat amb aquesta activitat, ja ha dissenyat una vintena de parells, usant diferents pintures i tècniques com la hidroimpresión, que li ha permès tant dibuixar sobre les sabatilles com reinventar per complet.
Entre els treballs que ja ha realitzat Dude també hi ha un homenatge a dos edificis emblemàtics de la ciutat de Lleida com la Llotja o la Seu Vella, que el dibuixant Joan Bosch li va encarregar al grafiter.
"Primer faig un prototip de el disseny i fotografio el producte en el seu estat inicial per poder treballar de forma digital i mostrar-li al propietari de les sabatilles, com pot quedar finalment pintat" explica Dude mentre acaba, pintant a mà, un dels seus dissenys personalitzats sobre el calçat.
Els encàrrecs els rep des de la xarxa social Instagram, al compte que ha creat per donar a conèixer els seus treballs sobre les sabatilles.
"El més important per a mi és evitar compres que generin més residus" diu Dude i afegeix que "la manera d'aconseguir-ho és transformar les sabatilles, una mica velles i usades, en un producte per conservar".
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
Príncep de Viana, 27-29, Lleida |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Informació sobre drets i deures dels ciutadans, serveis públics, etc. amb l'Equip d'Educació Viària de l'Ajuntament
Nocions bàsiques d'història i cultura de Catalunya amb l'historiador i geògraf Jaume Sans
Aprenem nocions de primers auxilis amb l'Equip d'Educació Viària de l'Ajuntament
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats. |
Una nova expressió de vida fa forat enmig dels discursos populistes d'ultradreta d'arreu d'Europa.
És la lluita per la sostenibilitat i l'estima al planeta Terra.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
En les últimes setmanes, desenes de milers d'estudiants han pres cada divendres els carrers de Bèlgica (75.000), Alemanya (30.000), Països Baixos (10.000), tot provocant que en moltes ciutats del món s'hi hagin sumat massivament.
A l'Estat espanyol, segons les dades aportades per Juventud por el Clima, el passat 15 de març en motiu de la vaga mundial pel clima, 45.000 persones de 60 ciutats van sortir al carrer.
Són diverses les raons que han dut a milers de joves a fer un pas endavant en favor del medi ambient, però n'hi ha una de central: l'emergència climàtica.
De fet, durant dècades, la comunitat científica ha advertit del risc que suposa l'augment de la temperatura per sobre dels 1,5 °C. No obstant, segons els experts, si es manté la tendència actual el límit es pot desbordar fins als 5°C. A dia d'avui, els especialistes apunten que necessitem un planeta i mig per a viure, cosa que demostraria que l'actual sistema és inviable.
A manera d'exemple, si tota la humanitat visqués amb l'índex de pol·lució mitjà dels Estats Units (principal potència mundial que, a dia d'avui, es desmarca dels projectes ecològics), necessitaríem més de quatre planetes i mig.
Així doncs, resulta evident perquè un dels lemes de les reivindicacions estudiantils per la sostenibilitat és "no tenim un planeta B".
L'inici del segle XXI topa amb grans reptes, com ara crisis humanitàries i trasllats massius de població o conflictes bèl·lics producte d'una distribució de la riquesa cada cop més desigual.
A tot això, cal sumar l'amenaça del totalitarisme i la xenofòbia.
I per si no fos prou, el planeta mostra signes de defalliment i d'esgotament.
La història s'ha accelerat perillosament.
Per aquesta raó, una sèrie de joves s'han decidit a canviar el rumb de la història.
Aquest nou moviment vol ser el fre d'emergència perquè la societat no s'estavelli contra la paret de la globalització i la febre tecnològica.
A dia d'avui, la dicotomia capitalisme-sostenibilitat esporugueix empresaris i inversors, però redueix substancialment la vida del planeta terra.
En canvi, les noves generacions estan prenent consciència que la gran lluita del seu temps és contra el canvi climàtic i a favor de la igualtat.
L'ecologisme, de la mà del feminisme (o la seva virtuosa unió, l'ecofeminisme) es presenta com la més consistent narrativa anticapitalista.
Avui els "verds" són els nous "rojos".
Amb un començament de 2019 marcat per l'embull del Brexit i el nivell de conflictivitat protagonitzat per les armilles grogues.
Els nous moviments estudiantils pel clima estan fent-se ben presents i han demostrat que poden marcar l'agenda informativa gràcies a la seva persistència.
El moviment verd Fridays for future neix amb l'eclosió mediàtica de la figura de Greta Thunberg, una estudiant i activista sueca de 15 anys.
A l'agost de 2018 es va convertir en una destacada figura en les vagues estudiantils realitzades als afores del Riksdag (Parlament de Suècia) per a generar consciència sobre l'escalfament global.
En molt poc temps, al novembre de 2018, va fer una conferència al TEDx Estocolm, al desembre de 2018 es va dirigir a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP24) i al gener de 2019 va ser convidada a parlar al Fòrum Econòmic Mundial de Davos.
Arran d'un vídeo de la jove sueca, cinc estudiants de quart de Biologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Girona (UdG) es van plantar el 18 de gener davant de la seu de la Generalitat a Girona.
D'ençà, el moviment Fridays For Future (Divendres pel futur) s'ha estès amb força per les xarxes i el passat 15 de març, en el marc de la vaga mundial pel clima, a Barcelona es van manifestar 10.000 estudiants, segons dades de l'organització, per aturar el canvi climàtic.
Al mateix temps, al voltant de 50 ciutats del territori espanyol van sortir a protestar pel futur del planeta; i al món, unes 1.600 ciutats de 105 països.
Al Principat, el moviment ecologista més potent de les darreres dècades també té presència, i l'Ander Congil és un dels màxims responsables.
Ell va ser un dels cinc estudiants que van dir prou i van decidir organitzar-se quan el fenomen dels "Divendres pel futur" encara no havia arribat a casa nostra.
L'activista de FFF és plenament conscient dels efectes de l'immobilisme de les institucions en termes mediambientals i per aquesta raó declara que l'objectiu de FFF és pressionar perquè s'adoptin mesures "reals" contra el canvi climàtic.
Des de FFF també aposten per una economia sostenible que contempli la transició energètica.
Congil creu que la Greta Thunberg va fer el pas que tants joves del món estaven esperant.
El membre de FFF defineix el fenomen ecologista com a apartidista i solidari amb altres causes socials com és el feminisme.
En aquest sentit, el jove estudiant fa saber que el feminisme també és la lluita de Fridays for future, perquè ambdues són causes justes que es retroalimenten.
El Doctor en Sociologia, Jordi Busquet, considera que el moviment de defensa del medi ambient Fridays for future està influenciat pel mil·lenarisme.
"Precisament, ara, com en l'antiguitat, existeix la por a un món que s'acaba i que ja no tornarà.
Actualment, es tracta del nostre planeta terra i és la seva supervivència la que està en escac.
Antigament, la creença era la de creure que arribaria el judici final.
Certament, la primera creença té base científica comprovada i la segona no".
Amb aquesta comparativa, Busquet arriba a la conclusió que les noves generacions són conscients que el planeta és finit i que el futur els pot ser arrabassat de les mans.
Per ell, la continuïtat del planeta terra ja no està assegurada.
El portaveu de Greenpeace a Catalunya, Pablo Chamorro, declara que mai no havia vist res igual.
"Gent molt jove i ben organitzada".
També afegeix que FFF és la millor forma de pressionar els governs perquè és un moviment transversal i jove.
Tanmateix, a l'Estat espanyol, la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica impulsada per la ministra socialista Teresa Ribera corre el risc de no veure la llum.
"És en aquestes ocasions que la força del carrer és més important, perquè si la pressió és forta pot fer tombar la balança", assegura Chamorro.
La COP 24, la Conferència de l'ONU sobre canvi climàtic, es va celebrar el mes passat a Polònia amb un cert to de pessimisme per l'absència dels principals líders mundials i majors emissors de CO2 en la sessió d'obertura.
Si la conferència de París de 2015 desprenia il·lusió i semblava que finalment els països aconseguien arribar a un consens en la lluita contra el canvi climàtic, només quatre anys després, la sensació és totalment diferent.
I recentment, Rússia, EUA i Aràbia Saudita han acordat que la conferència d'enguany no incorpori l'últim informe especial del Grup Intergovernamental de Canvi Climàtic, l'IPCC.
Es tracta d'un informe presentat l'octubre de l'any passat en què un grup d'experts advertia de la necessitat de limitar l'escalfament global a 1,5 °C sobre la temperatura preindustrial i instava a prendre mesures urgents.
Chamorro, en aquesta línia, adverteix que la pujada del nivell del mar, el desglaç dels pols, l'escalfament de la terra, la sequera i les inundacions són fenòmens que s'agreujaran considerablement en els pròxims anys si no es treballa conjuntament des de les institucions mundials per pal·liar-ho.
"Hi ha molta gent que no s'adona que està en joc la pròpia subsistència".
És ben cert, geogràficament parlant, que la Península Ibèrica és un emplaçament privilegiat.
I és que, en termes d'irradiació solar, la quantitat d'hores de sol de què gaudim és altíssima en comparació amb altres territoris de la UE.
Consegüentment, no és estrany preguntar-se per què no s'explota amb més intensitat una font d'energia renovable i abundant.
La veu de Greenpeace a Catalunya expressa que és incomprensible que les plaques solars no siguin més presents a casa nostra.
"A les grans elèctriques no els interessa democratitzar l'energia.
El sol permet que cadascú pugui tenir un panell a casa seva per autoabastir-se energèticament.
Desgraciadament, a hores d'ara, l'elevat preu de la instal·lació fa que no sigui prou rendible."
D'altra banda, l' Ander Congil assenyala que l'Estat espanyol és el país més vulnerable al canvi climàtic de la UE perquè la temperatura mitjana de la terra està pujant i, mentrestant, els rajos solars impacten cada cop amb més força a causa del debilitament de la capa d'ozó.
"Tenim 11 anys per evitar sobrepassar el llindar d'escalfament d'1'5 graus a nivell global, si no la incidència del sol serà molt més forta i a casa nostra pot ser un greuge irreparable".
Busquet afirma que, a dia d'avui, les properes generacions no tenen garantit poder pagar els costos mediambientals del capitalisme.
El també llicenciat en Economia explica que l'externalitat és la conseqüència no volguda d'un determinat model de creixement i ho relaciona amb els efectes directes que el capitalisme infligeix a la natura.
"L'afany d'obtenir benefici i ràpid i l'explotació intensiva de recursos del capitalisme pot acabar destruint la naturalesa i això sembla ser que mai no hem volgut veure-ho.
Ara, però, comencem a ser-ne més conscients".
Creu que és necessari un pla de mesures públiques per potenciar les energies alternatives, però lamenta que fer-ho no interessa als grans oligopolis.
L' Ander Congil va ser present al debat sobre canvi climàtic que va organitzar la UE per a joves activistes dels diferents països membres.
Confessa que va sortir-ne decebut per l'escassa assistència d'eurodiputats.
"Feia llàstima veure com hi érem presents voluntàriament desenes de joves per debatre com fer més sostenible el nostre planeta i en canvi els eurodiputats no van interessar-s'hi, amb prou feines un 20% dels 750 eurodiputats va assistir-hi.
També subratlla que no van poder participar en el debat sobre el clima.
Enmig del desànim institucional, l'Ander troba raons per creure que sí que es pot.
"Estem neguitejant els polítics.
Ara que s'acosta una triple cita electoral, hem deixat molt clar que els joves no votarem cap formació que no tingui entre els eixos principals la lluita contra el canvi climàtic".
Davant dels qui poden creure que Fridays for future és una moda passatgera, Congil reconeix que, temps enrere, el canvi climàtic era una preocupació només d'ecologistes, però actualment "s'ha sobrepassat aquesta frontera i s'ha convertit en tendència".
Segons ell, l'evolució perceptiva del fenomen palesa que cada dia més gent està conscienciada que l'emergència climàtica es un problema que afecta a tothom.
Per un dels fundadors de FFF a Catalunya, que el moviment perduri o mori ràpidament ho dirà el temps, però, a priori, tot apunta que no morirà perquè el creixement és continuat.
Per acabar-ho d'adobar, Congil subratlla el poder mobilitzador de FFF a nivell internacional.
"Quan heu vist un moviment verd que mobilitza cada divendres milers i milers de joves a centenars de ciutats (més de 2000 el 15 de març) per més de mig any consecutiu?
"Això, no és moda, és necessitat".
Pablo Chamorro assegura que l'èxit de FFF no té precedents.
"Al jovent l'ha mogut l'entranyable personatge de la Greta Thunberg i poder interpel·lar la classe política des de la desobediència civil.
Milers de joves d'arreu del món s'han adonat que saltar-se la classe un divendres per reclamar que es respecti el planeta té sentit".
Si bé és cert que la situació de crisi ambiental no ve de nou, tampoc no són noves les investigacions científiques.
L'Ander ho exemplifica tot entenent que s'han ignorat els advertiments que fan des de fa anys els científics "perquè no es veuen les conseqüències a curt termini".
No obstant això, assegura que els efectes directes del canvi climàtic s'estan començant a notar, "només cal veure quin temps ha fet aquest hivern".
L'estudiant es mostra convençut que es coneixen les mesures a prendre i existeix la tecnologia per reduir els efectes del canvi climàtic, però no s'inverteix perquè no és rendible.
"Quan ja no hi hagi res a fer ho haurem perdut tot.", lamenta Congil.
Quan ja han passat vint dies de la vaga mundial per la sostenibilitat, el moviment Fridays for future roman actiu, com cada setmana, i els joves es concentren davant de la plaça Sant Jaume.
La joveníssima Maria Serra és membre de l'organització de FFF a la capital catalana.
Mentre acaba d'ultimar els preparatius, explica que cada divendres el dediquen a tractar una temàtica mediambiental diferent.
El primer divendres d'abril van reivindicar-se, però també van ampliar el coneixement sobre la causa.
Per això van parlar amb experts sobre els impactes de la indústria càrnia en el planeta.
La seva companya, l' Aitana Ralda, també forma part del moviment, i com la majoria dels concentrats, és ben jove.
L'activista assegura que no deixaran de ser-hi fins que no es declari l'estat d'emergència climàtic a l'Estat espanyol i es compleixi el tractat de París de 2015.
Serra afegeix que ja és hora que els governs obeeixin la comunitat científica i deixin de donar-los l'esquena.
També animen la ciutadania a sortir al carrer el proper 24 de maig perquè "el planeta no té cap sortida d'emergència".
De moment, és una incògnita si la solidaritat climàtica es convertirà en una força política d'abast global amb capacitat d'influència.
Tanmateix, les velles concepcions no acaben de marxar, però els nous plantejaments ja han començat a arribar.
I el jovent ho té força clar, o almenys això és el que diuen les seves pancartes: "no em resigno al desastre".
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Consentir i aplaudir que la dona assumeixi el rol del model masculí decadent és menystenir-la, fer-la encara més dependent, identificar-la amb un objecte, no dignificar-la i allunyar-la encara més de la igualtat d'oportunitats
Teresa Forcades i Ada Colau a la plaça de la Virreina de Gràcia / PERE VIRGILI
Més enllà de l'eix "nova i vella" política i el debat més o menys estètic, n'hi ha un altre de més rellevant, profund i que comporta implícitament un canvi cultural valent.
Es tracta de la presència efectiva de les dones en els lideratges públics –també en política i en campanya electoral.
La discriminació i la invisibilitat de les dones, tant en l'esfera privada com en la vida pública, és un llast cancerigen del nostre potencial com a societat –raons ètiques, de justícia i d'equitat a banda–.
Som encara molt lluny de l'ideal d'igualtat d'oportunitats, d'accés i no-discriminació.
Cal reconèixer que els resultats de les mesures encaminades a reduir les desigualtats estan sent excessivament tímides i modestes.
Els petits canvis no són suficients i cal més contundència –intervencionista dels poders públics– en els valors i les idees.
A primera vista pot semblar que la presència de més dones encapçalant candidatures i llistes electorals és un element que convida a l'optimisme.
Si posem el zoom a l'exemple Barcelona, de set candidatures, tres son liderades per dones.
Aquest és un element positiu, que transcendeix i impregna ciutats grans, el rerepaís, però que encara és marginal a l'interior i als nuclis petits.
Però si només ens quedem amb la dimensió quantitativa i numèrica i no prestem atenció a la qualitativa i cultural –quins rols, models i quins son els valors i les idees sobre les que es construeix un nou lideratge femení?–, llavors no entendrem les dimensions i l'abast de magnitud del repte que tenim al davant.
Que hi hagi més dones candidates és una bona notícia.
La millor notícia, però, no és aquesta, sinó que és allò que la candidata de la CUP, María José Lecha, va verbalitzar en el debat de candidats per Barcelona de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio: "Nosaltres, les dones, hem respectat el vostre torn d'intervenció –en referència als homes– i no us hem interromput en cap moment!".
De què serveix tenir més dones si només es limiten a reproduir el model masculí i de la testosterona?
Em refereixo a les Rosas Díez, a les Rites Barberà, a les Esperanzas Aguirre, a les Cifuentes, a les Sánchez-Camacho, a les Mejías, a les Le Pen, a les Palin... que repliquen el model agressiu i de mascle dominant.
Consentir i aplaudir que la dona assumeixi el rol del model masculí decadent –però encara imperant avui– és menystenir-la, fer-la encara més dependent, identificar-la amb un objecte, mantenir-la i relegar-la a categoria d'anècdota, no dignificar-la i allunyar-la –encara més– de la igualtat d'oportunitats.
En definitiva, és matar-li l'ànima pròpia.
La normalitat no vindrà per imitació dels lideratges fallits i acomplexats, sinó per la construcció d'un model de valors de referència alternatius que es corresponguin amb els nous temps, la nova demanda cultural, i que es construeixin amb actituds inclusives, afectives, empàtiques, laterals, suaus, modestes, humils, emocionals, seductores, constructores de coalicions, mediadores, afectives, diplomàtiques, autònomes.
La nova –manera de fer– política no ho serà sense l'ànima i la mirada de dona completa.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Dissabte 6 d'Abril a les 18:00h: Presentació dels lilbres "CNT.
La força obrera de Catalunya" i "Utopia, del somni igualitari al pensament únic", a càrrec del seu autor, Ferran Aisa.
Les presentacions tindran lloc a l'Anònims, c/Ricomà 57, Granollers.
Organitzen: Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, Anònims menjars i pensars, CGT i CNT.
>>> Cartells dels actes en documents adjunts. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
L'expectació ha estat molt gran
El base català ha estat presentat aquesta tarda com a nou jugador dels Minnesota Timberwolves. en una multitudinària roda de premsa al Target Center de Minneapolis
Ricky Rubio ha estat presentat aquesta tarda com a nou jugador dels Minnesota Timberwolves.
"Sé que heu esperat dos anys, però el més important és que ara sóc aquí", ha dit el base català, que ha atès els mitjans de comunicació al Target Center de Minneapolis.
"M'agradaria donar les gràcies a tothom, però especialment als aficionats.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
CONGRÉS INTERNACIONAL DE LIDERATGE PER A L'APRENENTATGE Classes magistrals del Congrés del dimecres 4 de desembre a la sala Rubí de 'Hotel Fira Palace, carrer Rius i Taulet núm. 1-3 de Barcelona, queden unes places disponibles: 17:00 - 18:00 1.
Comunitats Professionals d'Aprenentatge: canvi i millora sostenible, a càrrec de Roser Salavert, professora de la Universitat de Fordham, EUA i exdirectora general d'escoles del Departament d'Educació de Nova York.
El repte de dissenyar escoles centrades a l'aprenentatge, a càrrec de Clive Dimmock, professor a la Universitat de Glasgow, a la Universitat de Leicester i a l'Institut Nacional d'Educació, Universitat de Nanyang Tech (Singapur)
Per inscriure-us a aquestes classes magistrals envieu un mail amb les vostres dades i indiqueu a quina sessió us inscriviu a [EMAIL] Recordeu que podeu seguir totes les sessions plenàries del Congrés i alguns grups de treball per streaming a través de la web: www.learningleadershipconference.cat Secretaria Tècnica Congrés Internacional de Lideratge per a l'Aprenentatge |
"En el futbol, el físic és molt important, però el que és veritablement clau és el cap. Si el cap no està bé, si la mentalitat no és bona, aleshores arriben els problemes."
La idea, força establerta en el món del futbol, aquesta vegada s'escapa entre els llavis d'Álvaro Morata.
És finals del 2018, fa just un any, i si alguna cosa ha deixat de fluir en la ment del davanter madrileny són les conviccions.
L'ariet, que un any després per fi sembla que ha trobat la pau interior i la sintonia amb l'afició del Wanda Metropolitano, mira enrere i només veu un passat borrós, una muntanya russa emocional que en alguns moments l'ha dut a viure a prop del terra.
Des de l'eufòria notable de sentir-se important amb la samarreta de la Juve, fins a la frustració amb què va acabar suportant els seus dies a Londres, on mai es va sentir el davanter potent i incisiu que havia promès quan el Chelsea el va arrencar d'una pretemporada amb el Real Madrid a canvi de 80 milions d'euros.
"Si plovia, m'enfadava perquè plovia; si fallava un gol, era que el terreny de joc estava mullat.
Hi va haver un període en què tot eren excuses.
I això no era bo", va reconèixer públicament un Morata que, al seu desencís londinenc, hi sumava el seu decebedor segon intent de triomfar amb la samarreta de la seva vida, la del Real Madrid.
Però incapaç de desbancar Karim Benzema ni de sobreviure en una demarcació secundària a la banda, el punta nascut a Madrid va acceptar anar un pas més enllà, recuperant del fons del seu armari la samarreta a la qual havia renunciat quan era cadet i José María Amorrortu no li donava possibilitats de ser titular: la de l'Atlético de Madrid.
Madridista confés, de nou el cap va viure ennuvolat, amb xiulets de part del Wanda Metropolitano cap al seu fitxatge i un rendiment insuficient per convèncer Julen Lopetegui que podia ser un dels 23 integrants presents en el mundial de Rússia.
De rendiment irregular, la travessia de Morata ha estat llarga fins que, de sobte, quan l'Atlético més dubta, el seu cap funciona.
I, com passa amb els golejadors, a vegades quan n'entra una, la resta van al darrere.
I en plena dinàmica de crítiques envers el futbol de l'equip, l'Atlético sobreviu gràcies a l'encert del seu 7, que ha encadenat una sèrie de 6 gols en els darrers 6 partits i ha igualat així la millor ratxa d'Antoine Griezmann la temporada passada i una ràfega de gols que al club del Manzanares només han aconseguit grans artillers en l'última dècada (Falcao, Forlán i Agüero completen la nòmina).
"És moment per estar units i passar de les crítiques", proclamava diumenge Morata, avui impermeable a una opinió pública que en el passat no li va permetre aixecar el cap. Avui, però, la ment està curada, els seus gols sostenen l'Atlético i han invocat la crida de la selecció espanyola.
A punt d'abandonar Madrid per posar rumb cap al Milan durant l'estiu, Ángel Correa està aprofitant la baixa per convertir-se en un futbolista capital en el moment de l'Atlético de Madrid.
Acomodat en algun rol diferent fins i tot per Diego Pablo Simeone, que contra el Leverkusen va confeccionar un rombe al mig del camp per donar-li tota la llibertat, l'atacant de Rosario, força qüestionat en alguns moments de la seva estada com a colchonero, ha participat en quatre dels darrers cinc gols que ha marcat l'equip madrileny.
"Quan està bé, la veritat és que hi ha pocs futbolistes com ell i l'equip tendeix a créixer", va valorar en l'últim partit un Simeone que, en temps difícils, en què l'Atlético no acaba de carburar col·lectivament, en temps de dubtes, està trobant la mà amiga d'Álvaro Morata i d'Ángel Correa.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Crec que la Sèrie Bergman trenca el tòpic de "segones parts mai són bones", perquè ja en van cinc, i són fabuloses.
En aquest cas ens trobem amb Càstigs justificats.
En aquesta cinquena part la cultura engega la trama.
A la redacció d'un periòdic arriba una carta criticant l'actual homenatge a l'estupidesa, atorgant presència televisiva a personatges sense cap tipus d'atractiu més enllà del físic i deixant a l'ombra als joves amb pensament crític.
Aquesta carta passa desapercebuda, no li fan can i l'autor passa a l'acció, apareix assassinat un jove participant d'un reality, nu, lligat a una cadira i amb un test de coneixements bàsics suspès grapat a la seua esquena.
Si hi ha alguna cosa que atrau d'aquesta sèrie és la facilitat per connectar la situació personal dels personatges amb la professional.
Són personatges reals, amb drames i problemes, com Billy s'ha casat recentment i ja no vol veure gaire a la seua dona.
No són personatges aliens, com a altres sagues, on el detectiu malgrat estar drogat i borratxo té de sobte un instant de lucidesa i li encaixen les peces del trencaclosques sense esforç.
Ací veiem el clímax de l'evolució de Bergman, qui als primers llibres semblava una persona totalment diferent, ara podem veure la seua millor faceta com a criminòleg i com a persona, al servei d'un equip, pensant en el "nosaltres" abans que en el "jo".
La crítica social s'ha de destacar perquè s'agraeix que algú tinga els peus en terra.
Veig d'una complicació prou gran que els autors ens facen pensar en la necessitat d'una cultura bàsica mentre la trama continua de forma àgil i ràpida.
La narració té vaivens, sempre de qualitat, que et fan plantejar-te perquè triomfa la gent que menys s'ho mereix, que cau en gràcia sense cap tipus d'esforç mentre les excepcionals ments del país s'esvaeixen i passen per la vida sense fer soroll.
El ritme del llibre és ferotge, capítols curts, canvis ràpids i una immersió en les ments dels personatges que cal agrair, i no només en la dels detectius sinó en la de l'assassí i la de les víctimes.
Els autors saben com deixar-te amb la mel als llavis, ho van fer amb el primer llibre i ho han tornat a fer amb aquest.
Finals oberts, necessitat de més informació, augment del desig de conèixer més als personatges i, sobretot, la voluntat d'una sisena part.
Personalment, l'assassí és qui més m'ha agradat, intel·ligent i crític, i aporta un extra de profunditat mental a una novel·la que de per si mereix estar a la prestatgeria de qualsevol lector.
Aquí teniu els primers capítols en pdf perquè pugueu començar a gaudir d'aquesta cinquena entrega de la Sèrie Bergman.
Aquí podeu repassar TOTA la Sèrie Bergman, al complet.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Agents de la Guàrdia Urbana de Reus han detingut la mare d'un menor d'aquesta localitat per un possible delicte de maltractament continuat en l'àmbit de la llar.
Segons avança 'Diari de Tarragona', el menor va presentar denúncia per haver rebut de forma reiterada cops i vexacions de la seva mare.
Segons l'esmentat mitjà, en el moment de la denúncia el noi presentava una ferida al canell, de manera que es va demanar al SEM que l'avalués a la comissaria i posteriorment va ser traslladat a l'hospital Sant Joan de Reus per a una exploració més exhaustiva.
Poc després, la mare va ser detinguda i acusada d'un presumpte delicte de violència en l'àmbit de la llar mentre que el cas es va posar en coneixement de la Fiscalia de Menors per a la protecció de la víctima. |
Entenc que un diari és una empresa que serveix per articular un determinat discurs i opinió, sostinguda per grups de poder i que sol tenir com a pega que, en general, és financerament inviable.
És així que quan més gran i influent és un diari, més rics i poderosos són els disposats a fondre diners amb l'intent.
Tanmateix, més que recursos, el que sovint és perd és la vergonya o el sentit del ridícul.
El País ja fa alguns anys que va decidir de fer-se l' Hara-Kiri en el moment en què, tot apostant per un grup empresarial determinat amb els seus interessos (especialment llatinoamericans) va desmantellar la gran referència del progressisme hispànic.
Després d'un intent procés d'espanyolització (al més pur estil Wert) i d'una cacera de bruixes internes (amb algunes "peces" emblemàtiques de les esquerres), el diari dels Polanco féu la seva llarga trajectòria vers la irrellevància.
Entremig, atacs a Catalunya i demonització "progre" de la dissidència, especialment si els llatinoamericans es revelen contra els interesos empresarials que defensen.
A Catalunya, acabem de veure com els tripijocs polítics i la promiscuïtat de la rància burgesia ennoblida amb la monarquia (una espècie, per fortuna, en vies d'extinció), han acabat per precipitar un cop intern en la redacció, i un gir radical respecte a la línia editorial.
La Vanguardia no s'ha caracteritzat precisament, al llarg de la història, per la defensa dels valors de la llibertat, la igualtat o la solidaritat o la veritat.
Ans al contrari, sempre havia estat el portaveu del "benestantisme il·lustrat" barceloní.
Tanmateix, el diari, com la societat catalana, havia evolucionat cap a la veritable centralitat que avui representa el sobiranisme.
De fet, gestos com la versió catalana havien impulsat les seves vendes i prestigi.
A més, a favor de la capçalera, cal valorar l'existència de col·laboradors excel·lents (i més plurals del que podríem pensar) i sobretot, l'existència d'alguns corresponsals brillants i imprescindibles (Rafael Poch, Tomàs Alcoverro, Francesc Peyron, Henrique Cymermann,...).
Tanmateix, els blasons farcits de naftalina han sortit de l'armari i precipitat un sobtat canvi de rumb.
No és difícil imaginar que des de la Zarzuela, i des dels despatxos on s'emeten les ordres a la Moncloa, s'ha conspirat per corregir l'evolució natural del diari barceloní i s'ha decretat el que encertadament hauríem de denominar el "mamàding borbònic".
Ben visible des de l'abdicació i aforament exprés del Borbó gran, s'ha imposat una política comunicativa que, malgrat les resistències internes dels col·laboradors i redactors, impliquen "mamar-se-la" a "la casta", tot llepant la rojigualda i la inexistent tercera via.
Un intent desesperat (i debades) per evitar la inevitable independència, per mantenir el "chollo", per continuar amb el règim constituciofranquista que tantes alegries ha donat a tan poca gent.
Resultat: les estadístiques recullen una reculada d'un 16% en les vendes del rotatiu només al juny.
Una caiguda que sembla que s'accentua a mesura que al director del diari se li en va l'olla, amb notícies fabricades, editorials psicodèliques i visions polítiques que confonen el desig amb la realitat.
Al final, després de tanta "mamading", entres en una deriva autodestructiva i ja no saps ni com et dius.
Una pena, carregar-se en tan poc temps, un diari, que més enllà del desacord, té les seves parts interessants i estava, en termes formals, ben fet.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Agustí Peyra, president de Càmpings Tarragona Ciutat, es mostra molt satisfet per la resolució aprovada avui pel Parlament de Catalunya a proposta de Ciutadans en la que s'impulsa i prioritza la...
Una delegació de la Cambra de Comerç Regional del Nord de la República Txeca, a la demarcació d'Üsti nad Labem, ha visitat aquest dimecres la corporació per conèixer la realitat de la Cambra de Comerç...
L'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) i l'empresa Environmental Resources Management (ERM) han subscrit un acord de col·laboració que permetrà a les dues companyies treballar conjuntament...
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Es tracta d'un títol conjunt entre la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Politècnica de València i la Universitat d'Extremadura d'acord amb el conveni corresponent en què s'estableixen les responsabilitats mútues.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Tothom sabia que Carles Puigdemont havia de votar al Pavelló Poliesportiu Municipal de Sant Julià de Ramis.
S' havia publicat i la Guàrdia Civil també ho sabia.
Per esquivar la vigilància policial, la comitiva del president s'ha hagut d'empescar una jugada de pel·lícula.
A sota d'un pont de la carretera per anar a Sant Julià de Ramis i Cornellà del Terri, Puigdemont ha canviat de cotxe.
Per votar, el pres. ha hagut d'esquivar els helicòpters de la i la canviant de cotxe sota un pont pic.twitter.com/htOnj7KkyD
Del túnel, n'han sortit diversos vehicles i l'helicòpter no ha pogut saber quin seguir.
D'aquesta manera, Puigdemont ha pogut votar, per sorpresa, a Cornellà del Terri.
Tot això mentre a Sant Julià de Ramis hi havia una de les càrregues policials més dures que s'han viscut l'1 d'octubre.
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L'Ajuntament obre la inscripció per adjudicar l'ús temporal de 28 parcel·les de 50 m2 habilitades per a l'autoconsum en un solar municipal
L' Ajuntament de Tàrrega, mitjançant les regidories d'Acció Social i Medi Ambient, impulsa una nova temporada dels seus horts urbans ecològics.
Així, s'ha obert el termini d'inscripció per fer ús de 28 parcel·les de 50 m2 habilitades en un solar municipal.
Els usuaris tindran l'oportunitat de fer hort per a l'autoconsum i rebran consells d'un professional per resoldre dubtes sobre el conreu.
El consistori promou així l'alimentació saludable en família, la integració social i la pràctica de l'horticultura com a alternativa de lleure.
El termini d'inscripció finalitza el 15 d'abril i la sol·licitud s'ha de tramitar a través del Centre de Formació La Solana.
L'adjudicació de les parcel·les serà temporal, fins a l'octubre.
Els horts urbans de Tàrrega, situats a la cantonada dels carrers Canal d'Urgell i Bellpuig, ocupen una superfície total de 2.600 m2 i disposen de sistemes de reg per degoteig, magatzem d'eines, hivernacle, espai de descans i compost entre altres serveis.
S'hi recol·lecten fruites, verdures i hortalisses, cada any amb més varietat de producte.
Els horts urbans de Tàrrega generen habitualment excedents que són donats al Magatzem d'Aliments Solidaris.
Les tres primeres temporades dels horts urbans s'han saldat a la capital de l'Urgell amb plena ocupació de les parcel·les disponibles. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La xerrada del psicòleg Tomàs Navarro, avui divendres, a les vuit del vespre al Centre Cultural de Mollerussa, obre el cicle de xerrades del Grup Excursionista Serralada, una de les activitats que l'entitat ha programat per celebrar que enguany fa 40 anys.
L'ascensió a 40 cims (que ja s'han començat a fer ), amb el Djebel Toubkal (al Alt Atles del nord d'Àfrica) com a destacat, forma un altre paquet d'activitats commemoratives que es complementaran amb la potenciació de la nova secció Infantil.
Ho han explicat la presidenta del Serralada, Anna Moragues, i Jordi Balagué, responsable de curses d'alta muntanya de l'entitat, acompanyats de l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, qui ha felicitat l'entitat per aquesta efemèride i els ha agraït "el retorn que en fan a la ciutat" a través d'una programació d'activitats oberta a la participació.
Moragues ha explicat que s'ha triat el Toubkal (i el mes d'agost) perquè és un 4 mil (4.167 metres) assequible tècnicament per a molta gent en aquesta època de l'any ja que es vol reunir el major nombre d'associats possible.
La resta de cims es repartiran entre les diverses seccions de l'entitat, tret del Canigó que es pujarà de forma conjunta entre juny i juliol.
La presidenta del Serralada també s'ha parlat de la recent creació de la secció Infantil de l'entitat a la qual es vol donar un major impuls durant aquest any amb la programació de diferents ascensions en família.
En aquest sentit, ha dit que a banda de fomentar l'excursionisme també es vol que siguin activitats formatives que contribueixin a donar a conèixer als més petits aspectes de la natura i també del patrimoni natural del país.
Per la seva part, Balagué ha dit que, a banda de les ascensions, també s'han programat per a la celebració 4 xerrades que es faran el darrer divendres de cada mes (de gener a abril).
A la del psicòleg Tomàs Navarro, avui divendres, la seguirà la de la nutricionista Isabel Chaparro (24 de febrer) que parlarà de la nutrició abans, durant i després d'una prova atlètica.
El 24 de març és tractarà de la fotografia a la muntanya amb el fotògraf i monitor d'esports de muntanya Jordi Rulló mentre que l'atleta Jordi Torné tancarà el cicle el 28 d'abril parlant de la pràctica de l'esport amb alguna discapacitat.
Jordi Balagué ha destacat que les xerrades són obertes a tothom i que els temes tractats poden tenir interès per a tothom, facin o no facin esport.
L'acte també ha servit per presentar el nou logo de l'entitat, amb un isard més estilitzat, i el commemoratiu dels 40 anys, ambdós obra de Meritxell Torres, sòcia de l'entitat.
Segona ha dit Anna Moragues, el GE Serralada es mou entre 60 i 70 membres i compta amb 4 seccions: Excursionisme, Curses de Muntanya, Alta Muntanya i Infantil.
I, tal com ha recordat l'alcalde Solsona, disposen d'un nou local als baixos de L'Amistat.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Segons assegura aquesta mesura estalviarà un milió d'€uros a l'any.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Malgrat que la llei permeti augmentar un 14% les dietes dels consellers regionals, degut sobretot al tamany de la nova regió als seus habitants, la presidenta del Consell Regional, la socialista Carole Delga, va demanar ahir dilluns, en l'obertura de la sessió de l'assemblea del Consell Regional, la congelació de les dietes que cobren els consellers regionals.
Les dietes per a un conseller regional havien de passar de cobrar 2.200€ a 2.600€ al mes.
Carole Delga ha indicat que aquest augment podia ser justificat 'per creixement de la feina a fer, dels projectes, i de les distàncies a recórrer'.
Però, segons explica, en l'entorn econòmic actual 'els polítics han de prendre la iniciativa.'
Per tant, va proposar a l'Assemblea Regional 'baixar el nivell teòric de les dietes en un 14%' que representa segons, la presidenta un estalvi d'un milió d'€uros per any, impostos compresos... és a dir 6 M€ durant el mandat i 3 M€ respecte al mandat precedent.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Al parc del Torrent de la Font i del Turó de l'Enric es farà el taller Rastres i petjades i al de Can Solei i Ca l'Arnús es celebrarà la 2a Festa del parc
L'Ajuntament de Badalona ha programat per aquest diumenge diverses activitats a la 'Jugatecambiental' dels parcs de Can Solei i Ca l'Arnús i del Torrent de la Font i del Turó de l'Enric.
Parc del Torrent de la Font i del Turó de l'Enric
Aquest proper diumenge, 6 d'octubre, de les 11.30 a les 13.30 hores, al parc del Torrent de la Font i del Turó de l'Enric, i dins de les activitats de la 'Jugatecambiental', s'ha programat el taller Rastres i petjades, on els participants aprendran a identificar precisament els rastres i les petjades de la fauna salvatge autòctona i, a més, podran fer una petjada de fang.
Com sempre, a l'espai de joc i descoberta de la 'Jugatecambiental', hi haurà diverses activitats on els més petits hi podran fer activitats lúdiques i creatives.
La 'Jugatecambiental' del parc del Torrent de la Font i del Turó de l'Enric es troba a la zona de la bòbila del Torrent de la Font, on hi ha ubicat el mòdul.
Parc de Can Solei i de Ca l'Arnús
També diumenge d'11.30 a 13.30 hores, i dins de les activitats de la 'Jugatecambiental', es celebrarà la 2a Festa del parc de Can Solei i de Ca l'Arnús.
Es tracta d'un dia especial on, des de la 'Jugatecambiental', s'ofereixen activitats exclusives dirigides al públic familiar i relacionades amb el parc i els elements que el formen.
L'objectiu és posar en valor el parc com a espai de lleure i de natura dins la ciutat.
Les activitats que es podran fer són les següents:
Es tracta d'una activitat participativa a càrrec de Bosc de Llum adreçada al públic familiar on, sobretot els més petits, es podran transformar en animals salvatges i, alhora, conèixer diversos aspectes de l'animal que han escollit.
Taller d'art dirigit al públic familiar a càrrec de l'Obrador de la Riera on es fa una acció pictòrica tot utilitzant els arbres com a suport i l'entorn com a motiu d'inspiració per pintar elements de la natura.
També hi haurà nombroses activitats a l'espai d'art i joc on tothom, i especialment els més petits, hi trobarà espais on pintar, construir i jugar en contacte amb la natura.
La 'Jugatecambiental' del parc de Can Solei i de ca l'Arnús es troba al jardí de la Casa Clara, l'edifici situat a la part alta del parc.
El projecte de la 'Jugatecambiental' està organitzat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Badalona.
Els tallers estan gestionats i realitzats per l'Obrador de la Riera, el Bosc de Llum i altres entitats del territori.
Per a més informació podeu trucar a l'Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Badalona al telèfon 93 483 29 89, o bé enviant un correu electrònic a [EMAIL]. |
Una història d'amor per odiar l'amor
Tire mà de la nevera i ensopegue amb un retall de José Bono, del corrent nacionalcatòlic espanyol del PSOE, expresident de la "Región Castilla-La Mancha", que va deixar, quan se'n va anar a Madrid (d'on no hauria d'haver eixit), la fallida tècnica de la caixa d'estalvis regional, la suspensió de pagaments de l'aeroport de Ciudad Real, en el qual es van invertir més de mil milions d'euros, la permissivitat en la construcció arbitrària que va provocar el desastre immobiliari de Seseña...
I ací el teniu, donant lliçons d'ètica cristiana i d'esquerres.
Ja ho he dit, però insistiré: amb els diners públics, els de tots, impunitat total.
En una democràcia com cal aquest individu hauria de dur el vestit, conjunt suèter i pantalons, de ratlles horitzontals, moda que no usen els polítics però que és uniforme obligat per a la resta de ciutadans per menys, molt menys.
Primera part: Anys vuitanta, un dia qualsevol.
Recorde que havia publicat un parell de llibres.
En aquella època eixia totes les nits, sol o amb amics.
Me'n vaig a la sala Casablanca (aleshores hi havia orquestra en directe).
A la barra, amb un gintònic a la mà, observe la gentada ballant, rient, alegre.
M'explica que és professora a la facultat.
Em dóna una lliçó de literatura.
Agraït (generalment els que donen lliçons no en fan, de novel·les).
Dues o tres hores més tard estem a ma casa.
Havent acabat el que se sol fer en aquests casos em confessa que és casada.
Relata com és el seu marit, un home tolerant, una relació oberta.
Potser és molt tolerant, però a mi em fa cosa.
Quan entre està acompanyada d'un home.
Jo no sabia què fer, on mirar, com seure.
Pasqual es produeix amb mi de forma educada.
És un home esquifit, baixet, amb aquelles ulleres de vidres rodons d'intel·lectual que no ix del despatx.
Al cap d'un quart o vint minuts se'n va.
Llavors li retrec a ella per què m'ha fet passar una mala estona.
Diu que em volia conèixer, que és un marit comprensiu.
Mira, que jo li dic, Pasqual no és una persona tolerant, és un home que t'estima, potser tant que està disposat a tot per no perdre't.
Podràs estar amb altres, amb mi no.
Segona part: Dine a casa d'un amic.
Veig la senyora en qüestió, asseguda a la terrassa d'un bar amb un xicot.
Em conta que ha deixat Pasqual i que ara viu amb un exalumne.
Observe el pipiolo, jove però amb cara de pardal.
Comentaris solidaris sobre l'ex.
A l'andana de l'Estació del Nord espere el tren a Barcelona.
Més major, més grassa, el temps li ha passat factura.
Darrere d'ella, acompanyant-la, Pasqual amb una gran maleta, arrossegant-la amb penes i treballs.
Més vell, més esquifit, la mateixa cara de resignat.
Durant el trajecte no deixe de pensar en ell, la vida que ha tingut, la nostàlgia i l'esperança que haurà patit.
Voldria parlar amb Pasqual, preguntar-li pel sentit del seu sacrifici, per què ha malbarat tants anys, si això el compensa.
Intente posar-me en la seua pell per comprendre'l, però no puc.
És veritat, com deia el clàssic, que el caràcter de l'home és el seu destí.
Em fan gràcia, per bé que de vegades són insuportables, els adults que s'aturaren a l'adolescència.
Un d'ells: Eloi, el del "Mataero" (l'escorxador).
Té seixanta anys, però el cervell de quinze o setze (com que no en té, no ha necessitat psicòleg).
En això passa una xiconeta amb minifaldilla.
Es passa la llengua pels llavis, amb gest de pallassada, mentre la ressegueix amb la mirada.
Llavors, el malparit d'Eloi amollava séquia avall les deixalles dels animals sacrificats per fotre'ns el concurs de natació.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'equip del Síndic atendrà les visites a Constantí el dimarts 19 de novembre al Casal d'Entitats (carrer Esglèsia Vella, 1-3).
A Montcada i Reixac, dimecres 20, ho farà a la Casa de la Vila (carrer Major, 32) i a Alella, dijous 21, serà al Centre Cltural Can Lleopart (Plaça Germans Lleopart, 1).
Prèviament, cal concertar l'entrevista, trucant al telèfon gratuït 900 124 124 o enviant un missatge a l'adreça electrònica [EMAIL], amb el nom i el número de telèfon per poder contactar amb la persona.
L'oficina del Síndic anirà a aquestes localitats per atendre les persones que vulguin fer-li consultes o exposar-li les seves queixes de les administracions públiques i de les empreses que presten serveis d'interès general (aigua, llum, gas telèfon). |
BARCELONA, 15 maig (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha desvinculat l'expedient obert al president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya, Noureddine Ziani, del procés sobiranista de Catalunya, i ha assegurat que es deu a les seves relacions amb el "salafisme radical".
Així ho ha dit en declaracions als periodistes aquest dimecres durant la inauguració a Barcelona del nou complex policial de Sant Martí en la Verneda, on ha reiterat que l'expedient "no té res a veure" amb motius polítics, i ha afegit que Ziani ja havia estat expulsat d'un altre país europeu per ser una amenaça per la seguretat.
"No ens tremolarà el pols", ha assegurat referint-se a la lluita contra el terrorisme internacional, i respecte a Ziani ha afegit que, quan culmini l'expedient que s'està incoant, serà expulsat si va en la línia dels indicis que ja tenen.
L'expedient a Ziani, vinculat a la Fundació Nous Catalans de CDC, va despertar les crítiques del partit que integra la federació que governa Catalunya i també d'ERC.
L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa, membre del Grup Liberal Europeu, fins i tot ha presentat dilluns una pregunta parlamentària a la Comissió Europea sobre el que ha considerat una "arbitrària i injustificable" expulsió i va alertar que podria ser contrària a la Convenció Europea sobre els Drets Humans.
Abans de l'atenció als mitjans on ha estat després de preguntar-li per aquesta qüestió d'actualitat, Fernández Díaz ha fet un discurs en el marc de la inauguració, en què ha defensat el servei que presta la Policia Nacional a la societat catalana "més enllà de les discussions polítiques".
Ha qualificat de "brillant" el nou complex policial, que ha assegurat que tindrà tres objectius fonamentals: la unificació dels serveis d'aquest cos de seguretat, facilitar el treball dels policies i sobretot millorar l'atenció als ciutadans.
Les noves instal·lacions policials --edificades en un solar de més de 9.000 metres quadrats-- donaran cabuda en un mateix lloc a la majoria de les brigades operatives i de gestió de la Policia Nacional, integrant a més les oficines de documentació d'espanyols i estrangers.
En el nou edifici prestaran servei prop de 1.100 policies --dels 3.360 desplegats a Catalunya-- i 100 funcionaris procedents dels cossos generals i personal laboral, i el ministre ha recordat que les bases d'aquest complex les van rubricar l'abril del 2007 el llavors ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el que era alcalde de la ciutat, Jordi Hereu.
També ha intervingut el director general de la policia, Ignacio Cosidó, que en la línia del ministre ha assegurat que els barcelonins reconeixen "l'ocupació diària" que fa la Policia Nacional dins de les seves competències.
L'acte ha comptat amb la presència de nombroses personalitats, entre les quals hi ha la delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna; la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho; el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso; la fiscal en cap de Barcelona, Anna Magaldi, i els fiscals anticorrupció Emilio Sánchez Ulled i Fernando Bermejo, a més de nombrosos comandaments policials.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Alfred Bosch (ERC): " Ada Colau, obre els col·legis.
BARCELONA, 20 maig (EUROPA PRESS) -
El vicepresident del Govern i president d'ERC, Oriol Junqueras, ha arremès aquest dissabte contra el Govern central per no voler permetre la celebració d'un referèndum a Catalunya: "Quan diuen que no ens volen deixar votar, en definitiva el que ens estan dient és que la nostra opinió els importa un rave".
Ho ha dit en el primer acte de precampanya del 'sí' en el referèndum celebrat per ERC al barri del Poblenou de Barcelona, en el qual han participat diversos alcaldes republicans de l'àrea metropolitana i el líder del partit a l'Ajuntament de la capital catalana, Alfred Bosch.
Junqueras ha reivindicat que l'obra d'ERC des de la seva arribada a la Generalitat ha suposat desencallar les obres de la L9 del Metro al barri de la Marina, el tancament del centre penitenciari de la Model i una inversió per convertir els hospitals de Bellvitge i Vall d'Hebron en referents enfront de l'acció de l'Estat que, per al vicepresident català, ha demostrat "que no li importa" el que fan els catalans.
També ha erigit el dret a vot com el més fonamental en una democràcia i ha emplaçat als que defensen el 'no' a la independència a treballar perquè la decisió es pugui prendre lliurement a les urnes: "Ajudarem al fet que puguin votar que 'no' i els demanem que puguem votar que 'sí".
El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, ha defensat la celebració no només del referèndum sinó també de tot tipus de consultes ciutadanes, com les que es volen realitzar en el Poblenou barceloní sobre la 'superilla' i l'obertura d'un alberg en la Vila Olímpica.
Per a Bosch, la independència que es persegueix amb el 'sí' en el referèndum convertiria Barcelona en una plena capital, quelcom que "alguns no volen, ja que estan satisfets amb que Madrid sigui la capital", ha afegit.
"Volem les competències que farien que Barcelona fos capital mundial en acollida de refugiats" o que permetrien tancar el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca.
També ha llançat un missatge als 'comuns', dels que ha augurat que, com a demòcrates, defensaran que el referèndum es pugui celebrar, però ha demanat a l'alcaldessa de la ciutat que permeti les votacions als centres educatius municipals: "Ada Colau, obre els col·legis.
Han precedit a Junqueras els alcaldes de Montgat, Rosa Funtané; Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich; Sabadell, Juli Fernández; i el primer tinent d'alcalde de Badalona, Oriol Lladó, que han exposat el seu treball al capdavant dels seus consistoris i els problemes que, han dit, els posa el Govern central.
Entre aquests impediments han citat pegues del Ministeri d'Agricultura i d'Adif --un tram de la xarxa ferroviària a Catalunya discorre per la costa-- a l'hora de reformar el front marítim dels seus municipis i la impossibilitat d'aprofitar habitatges de l'Estat que no estan sent utilitzades.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Gremi de la Construcció del Vallès i l'empresa Gestora de Runes de la Construcció han impulsat la posada en marxa d'una nova planta de reciclatge que tractarà els residus procedents de la construcció i farà possible la seva reutilització.
La iniciativa, que ha suposat una inversió de 120.000 euros, l'han presentat els dos ens a la seu de la patronal vallesana Cecot, en una roda de premsa en la qual han destacat la importància d'"apostar per la sostenibilitat i el reciclatge d'aquest tipus de materials que són molt difícils d'eliminar".
La planta està ubicada a la carretera de Viladecavalls i gestionarà restes netes d'enderrocs i obres noves del sector de la construcció i empreses similars i alhora subministrarà material reciclat d'alta qualitat per al manteniment de carreteres, paviments, camins rurals i pistes forestals.
El conseller delegat de l'empresa Gestora de Runes, Ramon Tella, ha assegurat que l'objectiu de la iniciativa és "evolucionar en el model de tractar els residus procedents de la construcció de manera que gran part d'aquests puguin reutilitzar-se".
En aquest sentit ha comentat que el procés que se seguirà a la planta consistirà a separar els impropis (fusta, plàstic, etc.) i tractar la resta del material per convertir-lo en àrid reciclat: "La idea és que a la llarga es pugui substituir l'àrid natural dels planters per aquest producte", comenta el responsable, que assegura que el cost d'aquests dos materials és semblant.
Per la seva banda, el president del Gremi de Constructors del Vallès, Toni Palet, ha explicat que "es tracta d'un projecte que s'ha treballat durant molt temps" i ha comentat que la instal·lació estarà gestionada en un 32% per l'empresa Gestora de Runes i en un 68% pel Gremi.
Tot i que les empreses que formen part del Gremi disposaran de beneficis econòmics per usar la planta, el servei és obert a constructores de tot el territori d'influència i pròximament es posarà en marxa una campanya informativa destinada a donar-la a conèixer entre ens locals i ajuntaments.
El secretari general de Cecot, David Garrofé, ha elogiat la iniciativa i ha destacat la importància que quan encara el sector no ha sortit de la situació de crisi econòmica opti per apostar "per la innovació i la sostenibilitat".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Castellano i Esteve, aquest diumenge a Lleida Foto: CE L'Hospitalet
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
"La primera promoció de 33 habitatges serà una realitat d'aquí a un any i mig.
Ja veurem la transformació de Can Batlló en vertical.
Ara estem començant a veure la transformació en horitzontal, però ara començarem a veure-la en vertical."
"Aquest és un dels punts més visibles, però darrere d'aquest n'hi haurà més.
Ara, en el transcurs d'un mig termini, això canviarà molt."
Aquest dijous s'ha col·locat la primera pedra d'una de les sis promocions d'habitatge públic que s'acabaran construint a dins de l'antic recinte industrial de Can Batlló, al barri de la Bordeta.
El primer bloc que ara es comença tindrà 33 habitatges i els propietaris són tots veïns del barri i membres de la cooperativa que l'ha promogut.
Podran entrar a viure-hi la tardor de 2016.
El solar on s'aixecarà l'edifici, al número 75 del carrer de la Constitució, ha estat cedit per l'Ajuntament a la gestora de cooperatives d'habitatges Sogeur, vinculada a la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).
A canvi de la cessió, dels 33 pisos, set es quedaran en mans de l'Ajuntament, que els destinarà a lloguer.
La resta ja s'han sortejat entre més d'un centenar de socis de la cooperativa.
Tots els propietaris són famílies de Sants i la Bordeta i pagaran 180.000 euros pel pis i una plaça d'aparcament.
Està previst que les claus es puguin entregar la tardor de l'any vinent.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Dispositiu especial per Sant Joan amb 3.197 Mossos i un reforç de 172 efectius als Parcs de Bombers.
El departament d'Interior ha posat en marxa un dispositiu especial coincidint amb el cap de setmana de la revetlla de Sant Joan.
Un total de 3.197 Mossos d'Esquadra garantiran la seguretat en les celebracions i els desplaçaments que es duguin a terme al llarg de tot el cap de setmana, sobretot a partir de les tres de la tarda de divendres, quan està previst que 515.000 vehicles surtin de l'àrea de Barcelona.
Aquesta xifra representa un increment de la mobilitat per aquestes dates del 14,3% respecte 2017.
La previsió és que els punts més conflictius siguin l'AP-7 entre Sant Cugat i Barberà, la C-32 Nord a Mataró, i l'AP-7 a l'alçada de Maçanet de la Selva.
Per aquest motiu s'habilitaran carrils addicionals en aquestes vies.
A banda, els Mossos efectuaran 68 controls d'alcoholèmia i drogues la nit de la revetlla.
Pel que fa als parcs de Bombers, s'ha previst un reforç de personal de 172 operatius més dels que són habituals en una guàrdia corrent i s'obriran els parcs voluntaris fins les dues de la matinada.
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha donat a conèixer aquestes dades en un acte a la seu central dels Bombers de la Generalitat, ubicada a Cerdanyola del Vallès, on ha remarcat que "tota precaució és poca per Sant Joan".
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Hauríem d'agrair a Cayo Lara l'atac de sinceritat sobre el Pla d'Ocupació Rural (PER, segons les sigles en castellà), l'actual Programa de Foment de l'Ocupació Agrària (PFEA), i de quina manera l'afectaria la independència de Catalunya.
El 23 de març, l'antic coordinador d'IU va pronunciar un discurs a Palma del Río (Còrdova) amb el qual va acusar l'independentisme català de ser una forma de "egoisme", ja que "volen menjar només en el seu plat i no volen compartir el seu plat amb els altres".
Quan els comunistes es posen a parlar dels drets nacionals sempre mesclen ous amb caragols.
Des dels temps de Marx i Engels que els marxistes més ortodoxos qualifiquen de parany burgès les reivindicacions nacionals d'algunes minories, ja que als palestins, posem per cas, se'ls perdona això i molt més.
La profunditat i el refinament teòric del marxista austríac Otto Bauer sobre la qüestió nacional va ser una excepció.
Al cap i a la fi, el 1907 els comunistes ja el consideraven un socialtraïdor.
Lara va denunciar també que hi hagi "representants dels jornalers d'Andalusia que donin suport a la independència de Catalunya", la qual cosa, segons ell, "és una irresponsabilitat" molt greu que posa en perill la subsistència dels andalusos.
"Que avanci més l'independentisme no és bo ni per a Andalusia ni per a Espanya [...]
Amb què pensen pagar el PER?", es va interrogar, en referència al subsidi agrari creat per reduir les elevades taxes d'atur d'Andalusia i Extremadura, "estem parlant d'economia, estem parlant de caixa única de la Seguretat Social, estem parlant que l'Estat ha de ser garant de la solidaritat".
I per si no havia quedat prou clara la seva opinió, va rematar l'argument amb una altra pregunta: "Perquè si demà s'independitza Catalunya, després s'independitza Euskadi, després s'independitza Galícia...
M'expliqueu què és el que quedarà aquí?".
Un líder d'esquerres que es converteix en apologeta del jornaler subsidiat en comptes de proposar acabar amb l'explotació, la de debò, la dels cacics, i denunciar una administració que no fomenta la riquesa i la prosperitat.
Lara oblida assenyalar els responsables d'aquesta desigualtat i, especialment, que el PER hauria d'haver estat un pegat momentani.
Lara va acreditar amb les seves paraules que la tan combatuda dicotomia entre "la Catalunya productiva i l'Espanya subvencionada" és una veritat com una catedral
Els jornalers andalusos tenen dret al treball com tothom.
Com els pagesos catalans, suposo, víctimes de l'espoli fiscal que redueix la capacitat de la Generalitat per generar riquesa i polítiques agràries, per parlar només del sector agrícola.
Amb la desimboltura d'aquest atac de sinceritat, el vell comunista reconeixia per fi el que tothom sap i que tan sols neguen els espanyolistes recalcitrants, entre ells l'histriònic Paco Frutos, un altre comunista de la vella escola, que destil·la tant d'odi contra els independentistes que és capaç d'ajuntar-se amb l'extrema dreta per oposar-se al clam per l'autodeterminació dels catalans amb la mateixa irracionalitat que als anys trenta els comunistes repartien certificats de bona conducta proletària.
Sense adonar-se'n, o sí, Lara va acreditar amb les seves paraules que la tan combatuda dicotomia entre "la Catalunya productiva i l'Espanya subvencionada" és una veritat com una catedral.
El PER cobreix vuit comunitats autònomes: Extremadura, València, Castella-la Manxa, Aragó, Múrcia, Castella i Lleó, Canàries i Andalusia i serveix per al que serveix.
Atès que podria ser que Lara no hagués llegit mai l'encara estigmatitzat Andreu Nin, aquell trotskista català que va ser assassinat pel PCE i els agents de la GPU, li transcric un fragment d'un text molt recomanable, que podria aplicar-se al que passa avui dia a Catalunya, tot i que Nin hi idealitzés el que aportava l'URSS respecte a les nacionalitats, la dictadura del proletariat com a solució als problemes que comportava la revolució democràtica burgesa i aquesta idíl·lica Unió de Repúbliques Socialistes d'Ibèria que no va existir mai.
"El moviment nacional a Catalunya —escrivia Nin—, pel seu contingut i per la participació de les masses populars, és, en aquests moments, un factor revolucionari de primer ordre, que contribueix poderosament, amb el moviment obrer, a contenir l'avanç victoriós de la reacció".
D'aquí va sortir-ne la proposta d'autodeterminació que va defensar el dirigent comunista assassinat pels estalinistes com a solució al reclam d'emancipació de Catalunya.
Alguns comunistes catalans, als quals Lara menysprea o expulsa, finalment avui donen la raó a aquest Nin clarivident dels anys trenta i se'n van per l'esquerra.
Uns altres comunistes, els ortodoxos, es dediquen a l'onanisme revolucionari, idealitzant una anhelada revolució social que, quan la tenen davant, no saben reconèixer-la o simplement la posterguen perquè no la dirigeixen.
El pensament de Nin, tant si era instrumental com si no, enterrarà, encara que sigui postmortem, els timorats comunistes actuals, que estan més atrotinats que la mòmia de Lenin. |
La pivot rosinca del GEiEG Uni Girona va superar ahir el darrer tall i forma part de la llista de dotze de la selecció espanyola sub-17 que participarà del 21 al 29 de juliol en el mundial de la categoria...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Els Campionats d ́ Espanya de ciclocròs, celebrats a Gijón aquest cap de setmana, han tancat un balanç de cinc podis per la delegació catalana, on brilla l ́ or de Jofre Cullell, el cadet gironí que un any després de ser sots campió, que accedeix al primer lloc en una cursa on sortí endarrerit i molt marcada pel fang i les condicions atmosfèriques adverses.
Cullell, líder des d ́ un bon inici, està acompanyat al podi per Pol Hernández, tercer.
A la cursa elit el campió català José Antonio Hermida fou també tercer, després de varis anys d ́ absència del biker cerdà a la modalitat hivernal.
El quadre de medalles quedà tancat per Emilio Vivian i Bernat Del Pino, segons a les categories master 50 i master 55.
La participació catalana a les proves de Gijón s ́ obrí amb el cinquè lloc a la cursa de relleus, el mateix resultat per Mayalen Noriega a la competició elit femenina, on Mercè Pacios fou sisena.
També foren top ten Blanca Vallès i Magda Duran a júnior, per la seva part Josep Duran fou sisè a júnior i Gerard Álvarez setè a sots 23. |
Només una observació per si voleu corregir-ho: a l'últim exemple, els dos fragments són idèntics. |
És el crit a l'uníson que proclamen tots els dirigents i alts càrrecs de CiU.
És el crit que comenten que cal que tots els catalans entonin la propera Diada, el proper 11 de setembre.
Parlen del "pacte fiscal en la línia del concert econòmic" amb què Artur Mas es va presentar a les eleccions al Parlament de 2010.
I en parlen, encara, malgrat que tant PSOE primer com PP després han deixat clar infinitat de vegades que és inviable i impossible aplicar al Principat de Catalunya un model fiscal ni remotament proper al concert econòmic que tenen dins l'Estat espanyol Navarra i Euskadi, per evitar que les arques catalanes perdin cada any el 10% del seu PIB (22.000 milions d'euros) en direcció a Espanya.
El concert econòmic, que a l'Estat espanyol només tenen Euskadi i Navarra, implica trencar la caixa única de recaptació estatal (caixa única per als no-bascos) i que Catalunya recapti els impostos al seu territori, per posteriorment aportar a l'Estat la quantitat corresponent als serveis que hi hagi dut.
No seria el cas del pacte fiscal, i igualment en cas d'acostar-s'hi remotament, tampoc no seria el mateix que als territoris bascos.
Seria en tot cas el punt màxim que podria assolir fiscalment el Principat, previ acord amb els partits espanyols.
Però això tampoc no passarà, perquè fer-ho "posaria en perill l'equilibri territorial" a l'Estat espanyol, com va admetre Pedro J. Ramírez Codina, director del diari El Mundo i notablement proper al PP i a Mariano Rajoy.
I és que no és el mateix que Euskadi i Navarra (dos territoris que sumen 2,8 milions d'habitants) disposin de plena autonomia fiscal, que no pas que en disposi Catalunya, amb vora 7 milions de ciutadans i un PIB que representa més del 20% del total espanyol.
"Un model econòmic propi per Catalunya és un objectiu tan inviable com la mateixa independència de Catalunya" deia Pedro J. En efecte, el concert econòmic per al Principat deixaria l'arca recaptatòria estatal en números vermells, ja que és, de llarg, el territori que més aporta en pressupost net (i també en percentual respecte del seu PIB), i el que menys en rep.
Per a que altres territoris estatals puguin gaudir de la "solidaritat interterritorial", hi ha d'haver territoris que, forçosament, siguin contribuents nets.
Ho són els tres territoris dels PPCC sota sobirania espanyola segons va admetre Espanya el 2008 però sobretot ho és el Principat.
Un concert econòmic per a un territori de 7 milions d'habitants suposaria la dràstica aturada de l'entrada d'ingressos a la caixa única recaptatòria espanyola, i a la pràctica l'entrada en fallida tècnica del sistema financer espanyol.
És per aquest motiu que des del punt de vista d'Espanya tan inviable és el concert econòmic com la independència.
Perquè en matèria econòmica, suposaria el mateix desastre -econòmic- per a Espanya.
I de fet el mateix Artur Mas va admetre fa un parell d'anys que " Espanya no té diners pel pacte fiscal català ".
Fa fredar imaginar el que li podria passar a Espanya si no comptés amb el rescat anual que hi aboquen els territoris de les Illes Balears, País Valencià i Principat de Catalunya, la dada sobre l'espoliació fiscal espantaria als més tranquils.
És per això que PP i PSOE avisen concert econòmic català no és viable ni l'acceptaran mai, senzillament perquè l'actual Estat espanyol no podria assumir no comptar amb aquest finançament anual a fons perdut dels PPCC.
L'actual Espanya no podria existir sense aquests diners.
Una altra potser sí, però l'actual no, i Espanya no vol canviar.
Pensar en un eventual concert econòmic català dins l'Estat espanyol és una quimera.
Quan Artur Mas o membres de l'executiva de Convergència parlen de la independència com a una utopia desitjable, però utopia al cap i a la fi, cal que tinguin present que el tan lloat concert econòmic (el de debò, no un succedani) costaria, de fet, més que aquesta utopia de l'Estat propi.
Perquè per assolir el concert cal el vistiplau de Madrid, però per assolir la independència, no.
Posats a deixar-nos-hi grans esforços, quin sentit té optar a quelcom que és encara més complicat d'aconseguir que la independència?
Per tot plegat seria d'agrair que CiU deixés de marejar la perdiu amb un pacte fiscal que sap perfectament d'antuvi que no prosperarà.
I seria d'agrair també que no es vengués la moto dels famosos "plans B" ni amenaces de la senyoreta Pepis de l'estil "avisem al govern espanyol que o pacte fiscal o...".
Perquè als catalans tenim molt clar on acaben les proclames de CiU cap a Espanya quan tirem la vista enrere i veiem els resultats de les seves anteriors amenaces inquietants, com les famoses "o s'aprova l'Estatut que va votar el Parlament o..." o també "o ens paguen els 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut o...".
El clam de l'11 de setembre fa anys que només és un.
I si a CiU creuen que el veritable clam català és pel pacte fiscal, que el que uneix els catalans és el seu pacte fiscal, seria recomanable que es personessin a les marxes i actes de la Diada per fer-hi un cop d'ull.
Que tocar la realitat no ha fet mai mal a ningú.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
L' Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) acull l' Ensemble Orchestral de Dijon (EOD), una orquestra simfònica vinguda de França, que oferirà un concert el dijous 5 de març, a les 19 hores, a la Sala 4.
El programa està format per la Simfonia Espanyola Op.
21 d' Édouard Lalo i la Simfonia núm. 2 de Schumann.
L'Orquestra comptarà amb Nathan Mierdl, de l'Orchestre Philarmonique de Radio France, com a solista.
Creat el 2004, l'Ensemble Orchestral de Dijon reuneix una cinquantena músics professionals i aficionats, principalment del conservatori i l'Escola Superior de Música de Dijon (França).
La formació té una geometria variable, de manera que actua tant en formació de cambres com en orquestra simfònica.
Reunits entorn d'un gran requeriment artístic, els músics de l'EOD tenen el plaer d'explorar un repertori eclèctic que va des del barroc fins a la música contemporània.
Cada any ofereixen diverses formes de representació: concerts comentats, interactius i divertits.
Volen transmetre el seu amor per la música a un gran públic sota el signe d'entusiasme, intercanvi i curiositat.
Sota la direcció de Flavien Boy, graduat al Conservatori de París (CNSM) en direcció, el conjunt actua principalment a la Borgonya, però també per tota França i altres territoris europeus, com ara Itàlia, Bèlgica i, en aquesta ocasió, Catalunya. |
Vicesecretari general de Vertebració Territorial i Partit Obert
Membre de la Colla Gegantera de Prats de Lluçanès, col·laborador de la Plataforma "El Lluçanès és comarca" i vinculat a diferents associacions locals i comarcals.
Col·laborador de l'Assemblea Nacional Catalana.
Durant més de 6 anys va ser redactor d'esports de la revista comarcal "la rella". |
Als peus dels búnquers, després de les serpentejants pujades del barri del Carmel, es desplega incontestable Barcelona.
Al fons, la Mediterrània mostra cada dia un estat d'ànim diferent.
Al davant, la Sagrada Família trenca l'homogeneïtat d'un Eixample de traços mil·limètrics.
A la dreta, no són pocs els turistes que afinen la vista per descobrir la silueta del Camp Nou, temple de molts, però, per a molt pocs, residència.
Ho serà per a Frenkie de Jong, que assegut al costat de la seva parella Mikky contempla des de les altures el seu nou horitzó.
Ha tingut temps per tancar els ulls i projectar la seva imaginació, però la pilota amb prou feines li ha donat una treva.
El Barça va anunciar el seu fitxatge un 23 de gener i des d'aleshores no ha fet més que viure al dia, que esgotar les seves hores a Amsterdam amb la mateixa intensitat que se li percep sobre un terreny de joc, amb el cor al límit i un magnetisme d'una altra època, quan la silueta d'un dorsal 14 va modificar les conviccions del joc a principis dels anys 70 o quan Patrick Kluivert, tot just abandonada l'adolescència, va conquerir Europa per a l'Ajax a la final del 1995.
Mentre De Jong mirava cap endavant, Amsterdam veia pel retrovisor un tros de la seva història, la mateixa que camina de la mà de la del Barça.
Ell ha estat timó d'un Ajax que ha recuperat el gust d'una semifinal de Champions després de 22 anys d'absència i que ha tornat el somriure a la ciutat dels canals amb un doblet.
Es va acomiadar d'un públic que va corejar el seu nom fins a l'últim alè i ràpidament s'ha enfundat la samarreta taronja per tornar lucidesa a una selecció holandesa que va ser una de les grans absències en el mundial de Rússia, però que s'ha guanyat de nou l'afecte de l'espectador en la nounada UEFA Nations League.
El temps corre, però De Jong l'assaboreix.
En el seu últim partit amb la samarreta de l'Ajax, una càmera el va caçar demanant a l'àrbitre que no s'afanyés a xiular el final.
Mentre molts anhelaven el triple xiulet per celebrar el títol de Lliga, ell somiava a compartir la pilota una estona més amb els seus companys, una última passada, una última combinació.
La voràgine del calendari no l'ha privat de treure el cap als búnquers i endinsar-se per unes hores en el que serà el seu nou entorn a Barcelona, una primera mirada al futur.
Com tampoc li ha negat una ullada cap enrere, veure d'on vens per saber on vas.
Així, ha aprofitat les poques hores que li han sobrat per tornar a Arkel, la població que el va veure néixer a la província de Zuid-Holland, racó que li va ensenyar a apreciar la pilota.
Allà, el 22 de maig, es va enfundar les botes i es va animar a compartir un entrenament amb els nens del club local, l'ASV Arkel.
Sense càmeres, sense l'atenció mediàtica que ja fa mesos que l'acompanya.
Com en els vells temps, amb una passió pel joc que continua vigent més enllà del context.
De destreses evidents a la vista, cal furgar a les entranyes de Frenkie de Jong per trobar el seu veritable motor, aquella virtut que activa la resta i que no és una altra que la seva devoció pel joc.
"De fet, si no fos per la passió que li genera el futbol, li hauria estat molt complicat arribar a aquest nivell, perquè de nen era molt menut, més que els seus companys de generació", articula Jan van Loon, antic responsable de l'acadèmia del Willem II, club que va detectar el talent de De Jong amb 8 anys i el va desenvolupar fins als 18.
Una dècada que va començar cobrint el trajecte de poc més de mitja hora que separa Arkel de Tilburg, ciutat on té la seu el Willem II, per a cada entrenament.
"I el camí de Frenkie va ser el d'algú que va haver de tenir paciència.
El seu físic li impedia fer passos molt grans cap endavant, però recordo la seva família conscient i comprensiva amb la seva situació i ell mai va perdre les ganes d'entrenar-se", prossegueix Van Loon.
"Era petit, però tampoc això li va generar un trauma en cap moment.
Perquè ja tenia la intel·ligència que calia perquè el físic no fos un problema, per anar un segon abans que els seus rivals", apunta Jos Bogers, un dels seus entrenadors durant l'època al club de Tilburg.
De fet, per a Van Loon aquella fragilitat física va ser virtut per interpretar el De Jong que avui juga als millors camps del futbol europeu: "Ser tan lleuger el va obligar a desenvolupar més la seva ment, a intentar anticipar el que volien fer els rivals, a eludir els contactes físics on ell tenia les de perdre".
El seu físic va modelar una personalitat futbolística única i el seu caràcter el va ajudar a sostenir qualsevol adversitat.
"No hi ha dia en què no l'hagi vist somriure", apunta Richard Witschge, exjugador del Barça i avui encara vinculat a l'organigrama de l'Ajax.
"A més, tant a De Jong com a alguns dels seus companys en aquest Ajax, no els veuràs posar excuses, ni d'un arbitratge, ni d'entrades dels rivals, són nois que se centren molt en ells mateixos.
Si Frenkie no ha fet un bon partit, no tindrà cap problema a sortir davant els mitjans de comunicació i dir que ha jugat malament.
És la seva manera de ser", destaca Daniel Dwarswaard, periodista que segueix la informació de l'Ajax per al diari Algemeen Dagblad.
"És cert, el problema és que aquesta temporada no recordo un sol partit en què Frenkie hagi estat malament", riu Witschge, conscient que la personalitat del futur jugador del Barça és part fonamental en la seva ascensió fins al Camp Nou.
Primer perquè té condicions i segon perquè estima el que fa, es mor de ganes de progressar", coincideix Alfred Schreuder, membre del cos tècnic del conjunt d'Amsterdam la temporada passada.
Incrustat en una família amb bastants seguidors del Feyenoord, De Jong va haver de prendre la decisió de fitxar per l'etern rival el 2015, l'Ajax.
"Nosaltres també el volíem i vam estar a punt de portar-lo al PSV Eindhoven, però va preferir anar a Amsterdam", confirma Phillip Cocu, llavors entrenador de l'equip de la Philips.
"I no crec que li costés gaire prendre la decisió, va entendre que la filosofia de l'Ajax anava molt amb la seva manera d'entendre el joc", rememora Frank de Boer, llavors entrenador del primer equip ajacied i peça important en el procés de seducció, quan tant ell com Dennis Bergkamp, llegendes indiscutibles del club, van irrompre al despatx del director esportiu, Marc Overmars, per convidar-lo a enrolar-se al projecte, al club que va veure néixer el futbol total de Rinus Michels i de Johan Cruyff.
I va ser des de l'encant inqüestionable de la ciutat dels canals, des d'on Holanda va veure néixer un dels seus futbolistes més prometedors del que va de segle.
"Un noi amb una valentia impressionant per demanar la pilota, que fa coses que ja no es veuen.
Té una gran visió per a la passada, però també és molt bo trencant en conducció, és imprevisible.
Recordo que l'any que va estar al filial, al costat de jugadors com Abdelhak Nouri, Matthijs de Ligt o Donny van de Beek, hi havia gent que tenia més ganes de veure'ls a ells que al primer equip", relata un altre ex del Barça, Ronald de Boer.
"Té aquesta capacitat d'assumir riscos perquè domina molt l'entorn.
Quan rep la pilota ja ha mirat on són els seus companys i com està posicionat el rival.
Aquesta és una virtut que tenen molt pocs futbolistes al món, molt característica de Busquets, Xavi o Iniesta i que a De Jong també el converteix en un futbolista molt especial", afegeix el seu germà Frank, mentre que a Cocu li va tocar viure la irrupció del migcampista d'Arkel des de la condició de rival, obligat a neutralitzar-lo quan dirigia el PSV.
"I no és fàcil combatre un futbolista amb les seves capacitats, amb un bon posicionament, amb una enorme visió, però que a més té aquesta capacitat de marcar-te els ritmes del partit, de trencar amb una conducció o d'oferir-te una pausa.
És molt complet i per l'estil de joc em sembla ideal que pugui anar al Barça", apunta Cocu.
"Jugar contra ell és complicat perquè es mou molt, està en totes les fases del joc, va a buscar la pilota prop de la defensa i té una enorme capacitat per gestionar-la", incideix Pol Llonch, avui migcampista català del Willem II, que ha hagut de mesurar-se en diverses ocasions amb un De Jong que sempre ha tingut molt present el rumb futbolístic de les seves decisions, seguint curiosament l'estela de Cruyff, primer conquerint un estadi que porta avui el seu nom i després creuant el pont cap a Barcelona.
Cap dret, controls depurats, conducció impol·luta, Frenkie de Jong entra per la vista amb la seva relació innegable amb la pilota.
No obstant això, el seu creixement en els darrers anys deixa també al descobert un jugador que entén en l'evolució del joc la necessitat del sacrifici, de ser agut en la pressió, solidari en el replegament i combatiu en les disputes.
"I és molt més fort del que sembla, ara és capaç de guanyar duels i en la faceta defensiva ha guanyat molt", opina Witschge.
"Quan xoques amb ell t'adones que va fort, que té molta determinació", coincideix Llonch.
"És especialment bo en el timming, quan ha d'anar a terra a robar una pilota, ho fa sempre en el moment oportú", apunta Ronald de Boer sobre un De Jong que arriba a Barcelona amb l'etiqueta evident de migcampista, però que durant el seu pas per l'Ajax no ha tingut inconvenient per actuar com a defensa central en diversos partits.
"Per a mi potser li falta un punt de físic per ser defensa, sobretot el veig com a migcampista, però és cert que en ocasions molt puntuals pot jugar aquí", opina Frank de Boer.
No obstant això, aquesta predisposició a endinsar-se en posicions desconegudes parla de la personalitat de Frenkie.
"Especialment de la seva mentalitat, es veu de seguida que és un futbolista que no juga per lluir-se, sinó que tot el que fa és per a l'equip", conclou Cocu sobre un futbolista que corre, que passa, que pressiona, que va a terra a escurar una pilota, que viu un magnetisme especial amb aquesta i que, gairebé sense temps a respirar, ja intueix al fons la silueta de Barcelona. |
BARCELONA, 31 maig (EUROPA PRESS) -
El 80% dels catalans de més de 65 anys ha formalitzat un testament, mentre que "només un de cada quatre ha realitzat el document de voluntats anticipades" --el 24,9%--, perquè així com el testament és un document molt popular, el de voluntats és menys conegut i s'associa a un procés de malaltia terminal, ha explicat en roda de premsa la sociòloga Sónia Díaz.
Es tracta de les conclusions de l'estudi 'La planificació de la gent gran sobre el final de la vida', presentat aquest dimecres amb motiu de la inauguració del saló FiraGran, que tindrà lloc en les Drassanes Reials de Barcelona fins a aquest dissabte.
El document de voluntats anticipades, també conegut com a testament vital, inclou les instruccions que ha de tenir en compte el professional de salut quan aquesta persona no pugui expressar la seva voluntat, com a aspectes relacionats amb el tractament mèdic que vol rebre.
Díaz, autora de l'estudi --a càrrec de l'Associació Serveis Integrals per a l'Envelliment Actiu (Siena) i promogut per Serveis Funeraris de Barcelona-Mèmora--, ha remarcat que el 72,27% de les persones que no tenen previst realitzar testament, voluntats, ni funeral assegura que és perquè "no els agrada pensar en aquestes coses", mentre que el 12,57% assegura que li fa por la mort.
Els homes escullen més l'opció de no planificar-ho perquè no pensen en això (43%), mentre que les dones es reparteixen entre el 'no ho sé' (57%) i 'em fa por pensar en la mort' (58%), i la sociòloga també ha destacat diferències entre franges d'edat: mentre els que tenen més de 75 anys opten més per 'ja s'ocuparan els fills' (57%), els de entre 65 i 74 no han pensat en això (67%).
L'informe destaca que es planifica la vida més que en èpoques anteriors, i ha preguntat també per les preferències sobre el lloc en el qual envellir: el 73% dels enquestats va respondre que vol viure a casa "el màxim temps possible", en el 35% dels casos amb una persona a càrrec de les cures, mentre que solament el 12% opta per viure a casa dels fills.
El director de desenvolupament corporatiu de Serveis Funeraris de Barcelona-Mèmora, Josep París, ha destacat que "parlar de la mort és un tema tabú en la societat en general", per la qual cosa s'han centrat en aquest tema per trencar tabús, mentre que l'any passat van abordar la sexualitat en la vellesa, ha explicat en la presentació, al costat del director de FiraGran, Juli Simón.
L'advocat Alejandro Ebrat, especialitzat en aquest àmbit, ha afirmat: "Les herències són conflictives, les herències trenquen famílies", i solament en al voltant del 20% dels casos que ha vist s'ha solucionat amb tots els familiars contents, davant el que ha remarcat la necessitat de fer un testament, així com que existeixin mecanismes per evitar situacions davant la situació de col·lapse que hi ha quan no hi ha acord.
"El que volen els fills quan el pare o la mare mor, és tocar diners", ha sostingut, per la qual cosa un dels majors conflictes que veu a Catalunya és el que es genera quan uns volen vendre propietats i altres no, davant el que ha proposat que es divideixi l'herència per lots o bé es deixin escrites indicacions com l'obligatorietat de vendre si no es posen d'acord.
A preguntes dels periodistes, ha dit que el testament té un preu d'al voltant de 60 euros, i que el testament vital pot fer-se gratuïtament en l'administració, encara que també davant notari, i ha posat en valor la planificació per evitar testaments d'última hora amb terceres persones alienes a la família.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Organització fundada per Yasser Arafat l'any 1959.
Significa Moviment Nacional d'Alliberament de Palestina.
Estrictament, l'article Al- no forma part de la sigla àrab original, tot i que se sol incloure en les transcripcions internacionals i té un ús consolidat en català des de fa anys, tant en obres de referència (Enciclopèdia Catalana) com en els principals mitjans de comunicació. |
Jan Farrell Esquiador de quilòmetre llançat
És sempre una de les cares visibles de la Copa del Món de quilòmetre llançat a Grandvalira.
Aquest esquiador anglès de 35 anys el mes vinent participarà a les Finals que es disputaran a Andorra, país en el qual passa llargues estades per entrenar i que considera com una segona casa.
–Com es va decidir a atrevir-se amb una disciplina com aquesta?
–Practicava ski cross i sempre m'havia atret baixar molt ràpid en línia recta sobre uns esquís.
De lluny havia vist aquest esport i m'atreia.
Gràcies a que Grandvalira va organitzar una prova el 2011 ho vaig tenir més senzill.
Em vaig animar i vaig prendre part en la meva primera cursa.
A partir d'aquí vaig adaptar-m'hi i aquí estic, nou temporades més tard donant-ho tot.
–Quins són els factors determinants per guanyar velocitat?
–Són molts elements a tenir en compte.
La tècnica, adaptar-te al terreny, portar els esquís plans, deixar-los córrer i repartir el pes per no estar massa davant o darrere.
Si veus vídeos en càmera lenta entens que passen moltes coses durant un segon a la pista.
L'equipament aerodinàmic, els esquís, els alerons, el casc i la cera són molt importants, però només és el 20%.
La resta és l'esquiador, amb la seva tècnica, la força i la psicologia.
–I no pot fallar la concentració...
–Sempre s'ha d'intentar tenir la concentració al màxim a la sortida i poder estar relaxat, però al mateix temps ser precís.
No pots atacar la pista de manera molt agressiva.
S'ha de deixar que els esquís flueixin, que flotin, i adaptar-se al terreny.
És una disciplina oposada al descens d'esquí alpí, on ataques en tot moment el traçat.
–Que li passa pel cap en els segons que dura la cursa?
–La ment està tan concentrada que el que només s'ha de fer és deixar actuar el cos per allò què has entrenat.
Com que tot passa tan ràpid has de ser definitiu, has d'haver-ho après per endavant.
Només es pot pensar en una cosa.
–L'aerodinàmica és bàsica i no es pot tenir cap errada amb el material...
–És un esport de precisió i cada mil·límetre compta.
Si li sumes un aleró una mica desviat o qualsevol altra cosa va sumant, i aquesta és la diferència entre el primer i el quart lloc.
El material és crític, però el que més, l'esquiador.
–Vaig caure a 216 km/h a Vars i sempre està present.
Però has de canalitzar-ho cap al rendiment esportiu.
Has de pensar en com esgarrapar centèsimes i utilitzar l'emoció per llançar-te a la pista.
No és bo capficar-se en si tindràs por.
–La base de l'entrenament és la força i estar ben equilibrat, que una part del cos estigui compensat amb l'altre.
Tenir potència als músculs, com abductors i glutis.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha assegurat aquest dimarts que el president de l'entitat, Jordi Cuixart, ha renunciat a participar en qualsevol llista electoral del 21 de desembre.
"Entén que la seva funció és seguir sent president d'Òmnium i, per tant, en cap cas anirà en una llista electoral", ha explicat en una entrevista de Catalunya Ràdio recollida per Europa Press després d'haver parlat amb Cuixart, que es troba empresonat a Soto del Real investigat per sedició.
Mauri ha explicat que Cuixart "entén que el seu paper al capdavant d'Òmnium no ha acabat", especialment quan hi ha partits que han provat, ha dit, de dividir la societat catalana.
Ha criticat que el president de l'entitat es trobi a la presó acusat, juntament amb el president de l'ANC, Jordi Sànchez, de sedició quan les mobilitzacions a favor de la unitat d'Espanya "algunes acaben amb violència i en canvi el sobiranisme mai no ha tingut violència en les seves manifestacions massives".
Mauri, que també s'ha descartat pel 21-D, ha apostat per reinstaurar el Govern revocat de la Generalitat si l'independentisme guanya els comicis: "Seria desitjable que el Govern destituït pogués ser restituït, i a partir de llavors fer els canvis que fes falta".
Així es posaria fi a la intervenció de l'autonomia catalana en virtut de l'article 155 de la Constitució, del qual ha criticat que permet al Govern espanyol fer "d'Executiu sense que ningú el controli, la qual cosa és molt greu en una democràcia".
També ha demanat als partits que abandonin l'estratègia dels terminis per aconseguir la independència i que treballin "per objectius".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Tràmit per a l'esmena de documentació i/o presentació d'al·legacions corresponent a la Resolució de 28 de març de 2019, de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, per la qual es convoca la concessió de subvencions destinades a associacions i organitzacions sense finalitat lucrativa, així com a entitats locals de la Comunitat Valenciana, per a la formació, divulgació i altres actuacions en matèria de responsabilitat social durant l'exercici 2019.
Este tràmit permet l'aportació per via telemàtica de documents a un expedient de sol·licitud d'ajuda obert en la Direcció General de Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern
- Com a conseqüència d'un requeriment (de esmena o d'un altre tipus)
- Per iniciativa de la persona interessada (voluntariamente o per determinar-ho així la normativa aplicable a l'expedient de què es trate).
Aquelles entitats que han presentat sol·licitud de subvenció per a la realització de projectes i iniciatives en matèria de responsabilitat social, i hagen sigut requerides per a completar la documentació o bé aporten documentació per iniciativa pròpia.
Per a poder aportar documentació per mitjà d'este tràmit telemàtic s'han de complir els requisits següents:
1.- En primer lloc s'ha d'estar en un d'estos dos supòsits:
a) Haver rebut un REQUERIMENT d'esmena (o d'un altre tipus) de la Direcció General de Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern, Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació respecte a un expedient administratiu obert ( és a dir, no resolt, ni arxivat d'ajudes o subvencions.
b) Existir un expedient obert d'eixes característiques en esta conselleria, al qual la persona interessada vulga (és a dir, sense haver sigut requerida per a això) o dega (per determinar-ho així la normativa aplicable a l'expedient de què tracte) aportar més documentació, o bé presentar la renúncia o desistiment, segons siga procedent.
2.- La persona interessada haurà de disposar de firma electrònica avançada basada en un certificat reconegut, segons el que disposa el Decret 220/2014, de 12 de desembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'administració electrònica de la Comunitat Valenciana, i expedit per la Generalitat o qualsevol altre prestador de servicis de certificació amb què la Generalitat haja subscrit el conveni oportú.
Més informació en https://sede.gva.es/es/web/sede_electronica/sede_certificados (vegeu enllaç directe en este mateix tràmit)
- Recomanem de comprovar la validesa del certificat en l'adreça següent:
Si no supera la validació del certificat, haurà de posar-se en contacte amb l'organisme emissor.
Si s'ha rebut un requeriment (de esmena o d'un altre tipus), la documentació haurà d'aportar-se en el termini que la Conselleria haja establit en el requeriment.
- Així mateix, si la normativa aplicable a l'expedient d'ajudes o subvencions de què es tracte fixa un termini de presentació (por exemple, per a la justificació de l'ajuda concedida), la documentació haurà d'aportar-se en este termini.
- En qualsevol altre cas, l'aportació es podrà realitzar en qualsevol moment del procediment anterior a la resolució de l'expedient, mentres no se li haja requerit i l'expedient no estiga arxivat.
Si s'ha rebut un requeriment administratiu, s'aportaran els documents que s'hi sol·liciten.
En qualsevol altre cas, s'aportarà bé la documentació que considere pertinent, o bé la que determine la normativa aplicable a l'expedient obert de què es tracte, segons siga procedent.
2.- Respecte a esta documentació:
- És recomanable que, en primer lloc, reunisca tots els documents a presentar i els guarde electrònicament en el seu ordinador, de manera que posteriorment puga incorporar-los en el pas corresponent del tràmit telemàtic.
- IMPORTANT: tots els documents certificats o firmats que es presenten telemàticament hauran de ser enviats en format PDF i hauran d'incorporar les firmes digitals de les persones o entitats que els subscriguen.
Per a això, l'Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana (ACCV) oferix un servici gratuït de firma de documents PDF.
Acudiu a http://www.accv.es per a més informació respecte d'això.
- L'aportació de documentació per mitjà d'este tràmit NOMÉS pot realitzar-se DE FORMA TELEMÀTICA.
- Clicant en l'enllaç directe que acaba d'indicar-se o en l'enllaç "Tramitar amb certificat" (que figura en color roig a l'inici d'este tràmit de la Guia Prop), accedirà al tràmit telemàtic, que li permetrà omplir el formulari web de sol·licitud d'aportació.
A continuació s'annexarà la documentació que s'aporta i es realitzarà la presentació telemàtica de tot això.
S'obtindrà així el justificant de registre corresponent [(que també estarà disponible en l'Àrea Personal de la persona sol·licitant, a la qual pot accedir-se des de la web de la Generalitat (Web de la Generalitat > Àrea personal) o des de la seua Seu Electrònica (Web de la Generalitat > Seu Electrònica > Accés a l'àrea personal)].
Una vegada omplida la sol·licitud d'aportació de documentació, es validarà i, a continuació, s'adjuntarà el document o els documents electrònics que haja d'aportar.
- Finalment, una vegada realitzat l'enviament, es registrarà d'entrada per mitjà del registre telemàtic i podrà imprimir-ne una còpia.
- La documentació aportada s'incorporarà a l'expedient obert, i serà analitzada pel personal de la Conselleria competent en eixa matèria, qui procedirà en conseqüència.
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar amb certificat electrònic: https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html? tramite=DGM_APD_SUGUS&version=1&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=19409
- Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
(BOE núm. 236, de 2 d'octubre de 2015).
- Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic.(BOE núm. 236, de 2 d'octubre de 2015).
- Llei 38/2003, de 17 de novembre, de la Direcció de l'Estat, General de Subvencions (BOE núm.276, de 18.11.2003).
- Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (BOE núm. 176, de 25.07.2006).
- Llei 11/2007, de 22 de juny, d'Accés Electrònic dels Ciutadans als Servicis Públics.
(BOE núm. 150, de 23 de juny de 2007).
- Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions (DOCV núm. 7464, de 12.02.2015).
- Decret 220/2014, de 12 de desembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'administració electrònica de la Comunitat Valenciana.
- Decret 218/2017, de 29 de desembre, del Consell, de modificació del Decret 220/2014, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'administració electrònica (DOGV núm. 8212, de 15/01/2018).
- RESOLUCIÓ de 28 març de 2019, de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, per la qual es convoca la concessió de subvencions destinades a associacions i organitzacions sense finalitat lucrativa, així com a entitats locals de la Comunitat Valenciana, per a la formació, divulgació i altres actuacions en matèria de responsabilitat social durant l'exercici 2019.
- ORDRE 3/2019, de 21 de febrer, de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, per la qual s'aproven les bases reguladores per
a la concessió de subvencions destinades a associacions i organitzacions sense finalitat lucrativa, així com a entitats locals de la Comunitat Valenciana, per a la formació,
divulgació i altres actuacions en matèria de responsabilitat social.(DOGV num.
Vegeu el Decret 218/2017, de 29 de desembre
RESOLUCIÓ de 28 març de 2019, de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, per la qual es convoca la concessió de subvencions destinades a associacions i organitzacions sense finalitat lucrativa, així com a entitats locals de la Comunitat Valenciana, per a la formació, divulgació i altres actuacions en matèria de responsabilitat social durant l'exercici 2019.
ORDRE 3/2019, de 21 de febrer, de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions destinades a associacions i organitzacions sense finalitat lucrativa, així com a entitats locals de la Comunitat Valenciana, per a la formació, divulgació i altres actuacions en matèria de responsabilitat social.
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
Funerària de Terrassa, S.A.U. és l'empresa municipal que, des de fa més de 50 anys, presta els serveis funeraris a la ciutat de Terrassa.
Al llarg d'aquest mig segle, Funerària ha fet un esforç per oferir el millor servei i una òptima acollida a les famílies que ho necessiten.
Podem manifestar que avui en dia comptem amb el personal qualificat professionalment i humana per garantir la millor atenció, i això, afegit a les nostres instal·lacions, fa de la nostra empresa una de les capdavanteres i referents al conjunt de l'estat.
L'empresa gestiona el Complex Funerari de Terrassa, on oferim de manera integral tots els serveis funeraris.
Mitjançant aquest enllaç podeu consultar la guia de serveis funeraris de Funerària de Terrassa.
Edificis moderns, amb un gran equip de professionals
En cas de defunció, cal trucar al telèfon gratuït d'assistència, 900 268 268.
A partir d'aquest moment, Funerària s'ocupa d'indicar a la família quins passos cal seguir i d'acompanyar-la durant tot el procés.
Documentació i elements necessaris
La documentació que cal aportar per a la tramitació de la defunció és la següent:
També poden ser necessaris, en funció de cada cas, el títol de concessió de la sepultura, la documentació de l'assegurança de decés i la roba per vestir la persona difunta.
Tramitació i personalització del servei
Funerària s'encarrega de la recollida de la persona difunta al domicili particular, la residència o el centre sanitari on es trobi.
Una vegada efectuada la recollida, l'equip d'assessorament concreta una cita amb la família per informar-la de les opcions més adequades a les seves necessitats i gestionar la personalització del comiat.
L'equip d'assessorament també s'encarrega de fer tots els tràmits amb la companyia asseguradora, si escau, i d'orientar la configuració de la vetlla, la cerimònia de comiat i, si és el cas, el trasllat.
Funerària disposa d'una àmplia gamma de productes funeraris (fèretres, urnes, làpides, etc.) perquè cada família pugui escollir la proposta que més s'ajusti a les seves necessitats.
Durant la tramitació, s'ofereixen diferents opcions per completar la personalització del servei, com ara les flors, els recordatoris o les esqueles.
Disposem d'una gran oferta de fèretres de diverses gammes, estils i acabats, que s'ajusten a les necessitats de cada família.
També tenim fèretres ecològics.
Funerària de Terrassa recomana l'urna més adient a cada família, depenent del destí final de les cendres.
També hi ha disponible un catàleg de reliquiaris i joies per a la conservació de petites quantitats de cendres.
Tenim un ampli catàleg de làpides amb una gran varietat de models, materials i acabats, i diferents opcions de personalització.
Funerària posa a disposició de les famílies un extens catàleg de centres i corones de flor natural.
També ofereix la possibilitat de personalitzar els missatges de les bandes i targetes.
Si la família ho desitja, Funerària s'encarrega de la tramitació d'esqueles a la premsa local i nacional, amb dissenys i formats que es poden escollir, depenent de cada mitjà.
Funerària ofereix una àmplia gamma de recordatoris per a tot tipus de preferències, amb diferents opcions de mida i disseny.
També té diverses propostes per a la confecció de recordatoris personalitzats.
Preparació de la persona difunta
Una vegada finalitzada la tramitació dels serveis, Funerària s'encarrega del condicionament de la persona difunta per presentar-la a la sala de vetlla en les millors condicions estètiques i sanitàries, seguint sempre les preferències i indicacions de les famílies.
Totes aquestes accions de preparació comprenen un conjunt de tècniques de tanatopràxia que són realitzades pel nostre personal, degudament qualificat i amb una dilatada experiència i reconeixement professional.
A través d'un ampli vestíbul amb agradables vistes als exteriors enjardinats, s'accedeix a les sales de vetlla.
Es tracta de deu sales àmplies i acollidores, dotades d'un mobiliari còmode i funcional i amb patis interiors independents que garanteixen l'entrada de llum natural.
Totes les sales disposen de climatització independent i lavabo privat, i ofereixen wifi, carregador de mòbil, telèfon gratuït, premsa del dia i detalls complementaris per facilitar l'estada a les persones que hi han d'acomiadar un ésser estimat.
Durant l'estada a les sales de vetlla, les famílies tenen la possibilitat de contractar el servei de càtering, amb begudes calentes i fredes, brioixeria i entrepans.
Durant la vetlla, Funerària posa llibres de condol a disposició de les persones que visiten el tanatori.
L'empresa municipal també disposa d'un apartat al web funerariaterrassa.cat on es poden registrar notes de condol en línia.
La cerimònia és un moment fonamental del procés de comiat de les persones difuntes.
A Funerària de Terrassa volem donar el millor servei, oferint alternatives per cobrir totes les necessitats que puguin sorgir.
Funerària ofereix la lliure elecció del lloc per a la realització de les cerimònies.
El complex funerari municipal disposa de dos espais on portar-les a terme: l'oratori, amb capacitat per a 150 persones, i el temple del cementiri, amb capacitat per a 250 persones.
L'equip d'assessorament s'ocupa de coordinar els horaris d'ocupació d'aquests espais en funció de les disponibilitats i s'ajusta en tot moment a les preferències de les famílies.
Funerària també ofereix la possibilitat de completar les cerimònies amb serveis addicionals, com ara l'acompanyament musical o l'audiovisual, que es poden incorporar de manera opcional a la tramitació.
Funerària de Terrassa respecta en tot moment la lliure elecció de culte de les persones usuàries per a les cerimònies que tenen lloc al temple del cementiri i l'oratori.
Aquests espais són multiconfessionals, ja que el complex funerari de Terrassa està concebut com a servei de tothom i per a tothom.
La cerimònia laica és una alternativa personalitzada, especial i única per acomiadar els éssers estimats.
Permet fer un homenatge a la persona difunta, mitjançant un repàs de la seva vida en clau afectiva, amb espai per a les aportacions dels familiars i amics.
El nostre personal de protocol té com a principal objectiu l'atenció i assistència a les famílies durant tot el procés.
L'equip de protocol acompanya les persones assistents des de la sala de vetlla fins al lloc on es realitza la cerimònia de comiat i, posteriorment, fins a la sepultura on té lloc la inhumació o fins al crematori en els casos d'incineració.
Funerària ofereix a les famílies vehicles elèctrics per al trasllat de la persona difunta, així com per a l'acompanyament de persones amb problemes de mobilitat, durant els actes funeraris que tenen lloc en el complex funerari municipal.
Funerària posa a disposició de les famílies un catàleg de propostes adequades per a l'acompanyament musical durant la cerimònia de comiat.
També ofereix la possibilitat de retre homenatge a la persona difunta amb imatges o vídeos, amb les diferents opcions del servei audiovisual.
Interpretació en llenguatge de signes
Funerària ofereix la possibilitat de complementar les cerimònies de comiat amb un servei d'interpretació en llengua de signes.
La iniciativa forma part del seguit d'actuacions que l'empresa municipal duu a terme amb l'objectiu de millorar l'accessibilitat dels diferents col·lectius.
En cas que es vulgui traslladar la persona difunta a una altra població, Funerària de Terrassa organitza el trasllat d'acord amb les normatives sanitàries i de transport aplicables i gestiona el lliurament als serveis funeraris de la destinació.
Gestió de documentació complementària
Com a servei opcional, Funerària ofereix a les famílies la possibilitat d'encarregar-se de la gestió dels tràmits necessaris per obtenir les partides literals de defunció, la baixa de la Seguretat Social, el certificat de darreres voluntats i, si escau, la pensió de viduïtat o d'orfandat.
Finalitzats els tràmits, Funerària lliura la documentació a la persona que ha gestionat la defunció o a qui acrediti estar autoritzat per retirar-la.
Servei d'acompanyament en el dol
Funerària proporciona gratuïtament a les persones que el sol·liciten un servei d'acompanyament psicològic per facilitar el procés de comiat dels éssers estimats.
Aquest assessorament és expressament recomanable en algunes tipologies de defuncions i ofereix tractament del dol de forma personalitzada.
Un temps després de la pèrdua, i sempre en funció de les necessitats de cada persona, es pot valorar la conveniència de continuar el tractament del dol mitjançant la teràpia de grup.
Els grups de dol de Funerària reuneixen persones per ajudar-les a superar el dol amb tècniques de teràpia col·lectiva.
Com a part del servei d'acompanyament en el dol també s'organitzen sessions de formació i xerrades destinades a professionals dels àmbits sanitari, social, educatiu i associatiu.
La incineració és una pràctica cada vegada més generalitzada a la nostra societat.
El crematori del complex funerari municipal disposa de tres forns d'última generació, ràpids i funcionals, capaços d'atendre de manera eficaç aquesta creixent demanda.
Vint-i-quatre hores després de la incineració, Funerària lliura les cendres a la persona autoritzada per recollir-les.
Si la família desitja posposar la recollida, Funerària custodia de manera gratuïta les cendres fins a un màxim de tres mesos.
Passat aquest termini, les cendres no recollides podran ser dipositades al cinerari comunitari del cementiri.
El cementiri municipal de Terrassa ofereix a les famílies diverses opcions per dipositar les cendres: el columbari, la sepultura familiar, el nínxol-columbari, el Jardí del Repòs, el columbari piramidal i el cinerari comunitari.
El cementiri municipal de Terrassa disposa de 30.000 sepultures per a la inhumació de fèretres (nínxols, hipogeus, tombes i panteons) i de cendres.
La tramitació dels assumptes relacionats amb el cementiri municipal (canvi de titularitat, cessió de titularitat, duplicat del títol, nomenament de beneficiari i pròrroga de la concessió) es fa al Centre d'Atenció al Visitant, situat a l'entrada del recinte.
Aquestes gestions també poden fer-se a l'oficina que Funerària té al carrer de Topete.
També s'hi pot dur a terme la gestió de taxes de manteniment del cementiri (cobrament, domiciliacions, etc.), així com la sol·licitud de bonificacions.
El servei de neteja de sepultures permet contractar de manera puntual o periòdica la neteja i condicionament de les sepultures.
Al departament del cementiri de Funerària també es pot gestionar la contractació de reparacions per al correcte manteniment de les sepultures.
Venda de flors i objectes complementaris
El Centre d'Atenció al Visitant del cementiri disposa d'una completa exposició de flors artificials i complements ornamentals.
El departament del cementiri també posa a disposició de les persones que visiten el recinte o les oficines del carrer de Topete un catàleg amb diferents propostes de rams i corones de flor natural per a la decoració i manteniment de les sepultures, que poden adquirir-se per encàrrec.
Els terminals del servei d'informació de Funerària estan ubicats al cementiri, al costat del Centre d'Atenció al Visitant i al peu del temple multiconfessional.
Al vestíbul del tanatori hi ha una tauleta digital amb les mateixes funcionalitats.
Aquests dispositius ofereixen dades d'utilitat (ocupació de les sales de vetlla, horaris de les cerimònies, etc.) a les persones que visiten el complex funerari municipal.
Entre altres funcionalitats, permeten cercar una sepultura introduint el nom i cognoms de la persona difunta.
El sistema en proporciona la ubicació i facilita un esquema de la ruta per accedir-hi.
Aquesta informació pot consultar-se també al web de Funerària: funerariaterrassa.cat. |
Consulta les darreres incorporacions de la Biblioteca del Col·legi:
L.O. 3/2018 y Reglamento UE + Accedeix a la fitxa bibliogràfica
4.- Derecho digital + Accedeix a la fitxa bibliogràfica
7.- Los legados en el código civil de Cataluña + Accedeix a la fitxa bibliogràfica
8.- Movilidad, extranjería y nacionalidad + Accedeix a la fitxa bibliogràfica
10.- GPS Concursal: Guía profesional + Accedeix a la fitxa bibliogràfica
11.- GPS Fiscal: guía profesional + Accedeix a l fitxa bibliogràfica |
Els immigrants que han estat desallotjats fa un any de les naus del barri del Poblenou de Barcelona presentaran un recurs contenciós administratiu contra el Govern espanyol per reclamar el permís de residència després de dos intents denegats.
En roda de premsa de l'Assemblea Solidària Contra Desallotjaments, el veí Enrique Mosquera ha informat que els afectats consideren "que el Govern espanyol no ha complert la llei al denegar el permís encara constant una col·laboració amb l'administració, tal com la llei sol·licita", entenent-se que el desallotjament ha estat pacífic.
A més, Mosquera ha afegit que presentaran una carta a la defensora del poble, Soledat Becerril, i un document al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, "per tal de pressionar la decisió".
L'origen del conflicte es remunta un any enrere quan es van desallotjar les naus dels carrers Puigcerdà i Pere IV al Poblenou i es va assegurar des de l'Ajuntament que s'atorgaria als immigrants un habitatge, una feina i un permís de residència, segons la veïna Carlota Falgueres.
Per part de l'Ajuntament se'ls va facilitar un sostre, un alberg o una pensió, i una promesa, de moment incomplerta, de crear una cooperativa que els donés feina.
Després que la majoria d'immigrants abandonés les pensions en no poder guardar el material del seu treball, la ferralla, han decidit ocupar altres naus del barri, segons ha dit un dels immigrants.
Com el desallotjament ha estat pacífic, les autoritats van atorgar un document de col·laboració amb l'administració amb el qual podien sol·licitar l'empadronament a Barcelona, el permís d'arrelament en la Generalitat i el permís de residència en el Govern Civil.
Després de tenir els dos primers permisos, la Subdirecció d'Immigració del Govern central a Madrid va denegar el permís estimant que no s'havia concretat la col·laboració, pel que es va presentar un recurs que també ha estat denegat perquè no es considera "suficient", segons Mosquera.
Durant aquest últim any dels més de 150 immigrants que van començar el procés per obtenir el permís de residència només han persistit 63, els quals s'espera que presentin el contenciós, que es podria allargar durant un altre any.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els grups municipals de l'Ajuntament fan front comú davant el Parlament per reivindicar un pla d'inversions i aclarir el futur del sociosanitari
Barcelona.-Representants de tots els partits polítics de l'Ajuntament de Mataró, amb el seu alcalde al capdavant, s'han reunit amb la Comissió de Salut del Parlament per reclamar la resolució de l'infrafinançament històric del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM), encarregat de la gestió, entre d'altres, de l'Hospital de Mataró i el Centre Sociosanitari de l'Antic Hospital Sant Jaume.
L'alcalde, David Bote, assegura que la ciutat "no pot esperar més" i demana que el Govern "tradueixi la bona voluntat en diners" i que s'inclogui en el pressupost de la Generalitat un pla d'inversions per al CSdM: "Això no se soluciona amb paraules, sinó amb diners", ha etzibat.
Els polítics mataronins manifesten la seva preocupació per la situació del Consorci Sanitari del Maresme, que va perdre el règim d'autonomia de gestió el 14 d'octubre de 2015 i que ja estava sotmès a un Pla de reequilibri financer, obligat pel dèficit de 2,5 milions d'euros amb el qual va tancar l'exercici 2014.El Consorci Sanitari del Maresme atén a una població de 260.000 habitants a través de l'Hospital de Mataró i 400.000 en l'àmbit de la Salut Mental.
L'ens gestiona a més el centre sociosanitari situat a hores d'ara a l'Antic Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, la residència Sant Josep i les Àrees Bàsiques de Salut d'Argentona, Cirera-Molins i Mataró Centre.
A més, es calcula que el deute històric acumulat entre 1999 i 2012 és de 30,8 milions d'euros, que corresponen a inversions no finançades.
La delegació mataronina ha reclamat el reconeixement del deute històric i ha reivindicat un pla d'inversions per evitar l'obsolescència de bona part dels equipaments mèdics de l'Hospital.Segons els grups municipals caldria millorar els ingressos tant d'aquest centre com dels serveis sociosanitaris, en el qual es podria millorar la tarifa ja que presenta un dèficit d'ingressos en relació a centres similars.
Finalment, es reclama una solució definitiva sobre el futur dels llits del sociosanitari situats a Sant Jaume i Santa Magdalena.
La delegació de portaveus municipals de l'Ajuntament de Mataró s'ha reunit aquest migdia amb la presidenta de la Comissió de Salut del Parlament, Alba Vergès, i amb diputats de tot l'espectre de la cambra: Montserrat Candini i Gerard Gómez del Moral (JxS); Eusebio Barra i Jorge Soler (C's); Assumpta Escarp i Raül Moreno (PSC), Marta Ribas i Albano Dante (CSQP), Santi Rodríguez (PP), i Eulàlia Reguant (CUP).
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ryanair no té decidit encara si tancarà o no la base de l'aeroport de Girona, i aclarirà la situació «d'aquí a dues setmanes».
La responsable de recursos humans de la companyia irlandesa, Lisa McCormach, ho va confirmar en una conversa informal amb periodistes després de la reunió de mediació amb els sindicats USO i SITCLA, convocada per evitar la vaga de deu dies anunciada pels tripulants de cabina per al setembre.
McCormach no va voler donar més informació sobre quines raons portaran a decantar la balança cap a un costat o cap a un altre i va dir que hauran de valorar també com van les negociacions amb els sindicats.
En un comunicat intern de la companyia enviat a tots els treballadors el 9 d'agost passat, la companyia parlava de risc «potencial» de tancament a Girona i anunciava que clausurava les bases de Tenerife i Las Palmas el 8 de gener.
La base de Vilobí d'Onyar va ser la més important de la companyia al sud d'Europa quan Ryanair va començar a operar i podria veure's abocada al tancament.
L'aerolínia de baix cost planeja aquests tancaments per l'endarreriment de l'entrega dels avions Boeing 737 Max, l'apujada de costos de combustibles i l'increment dels salaris de la plantilla.
Per això, la responsable de recursos humans no ha volgut donar més detalls i s'ha limitat a dir que estan estudiant l'escenari i que la decisió encara no està presa.
Sense dades clares, la responsable d'USO a Girona, Lídia Arasanz, ha dit que durant la reunió de mediació –que ha acabat en desacord– no els han facilitat més informació sobre l'afectació que tindria el tancament però l'empresa «va deixant anar coses».
«Si volen fer un procediment d'acomiadament col·lectiu s'han de regir pels procediments que marca la legislació espanyola, no poden funcionar amb amenaces», va lamentar.
A diferència de les bases canàries –que ja tenen fins i tot anunciada data de tancament per al 8 de gener de 2020–, en el cas de Girona només es planteja el «risc» de tancar-la.
Tanmateix, Arasanz es tem que la base de Vilobí d'Onyar pot tenir el mateix destí que les bases canàries.
Fonts sindicals confirmen, a més, que en el darrer comunicat que l'empresa v a enviar als treballadors el 9 d'agost insistia que existia «risc potencial» de tancar Girona.
Segons va dir, a més, la companyia no els facilita dades de quina afectació podria produir el tancament de la base gironina.
Segons ha calculat el sindicat USO, podrien ser 130 tripulants de cabina i entre 40 i 50 pilots.
De fet, davant d'aquests possibles tancaments i acomiadaments, els sindicats USO i SITCPLA han convocat oficialment ja deu dies de vaga per al setembre per part dels tripulants de cabina.
Si no hi ha cap acord abans, seran els dies 1, 2, 6, 8, 13, 15, 20, 22, 27 i 29 de setembre en les tretze bases arreu de l'Estat.
D'altra banda, l a reunió de mediació entre el personal de terra d'Iberia i els representants de l'empresa d'aquest dimarts a la seu de Treball ha acabat sense acord i, per tant, es mantenen les jornades de vaga per a aquest cap de setmana i per als dies 30 i 31 d'agost. |
El parlament de Catalunya va aprovar el 30 de juliol de 2015, la primera llei catalana sobre voluntariat i foment de l'associacionisme, Llei 25/2015.
Més de 300 persones (entre elles 10 persones de Santa Coloma) vem participar en el 3r Congrés català de l'associacionisme i el voluntariat (3CCAV) celebrat el 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
La trobada va tancar 4 mesos d'intenses sessions i debats a nivell territorial per reflexionar sobre el present i el futur de l'associacionisme, plantejar propostes i fer front als reptes que s'hi presenten.
'Aquest Congrés ha de permetre fer un pas endavant en l'enfortiment de l'associacionisme i el voluntariat i en el seu reconeixement i consolidació' va afirmar durant l'acte de cloenda el secretari d'Afers Social i Famílies de la Generalitat, Francesc Iglesias.
El procés participatiu generat demostra, en opinió d'Iglesias, que 'el sector està més viu que mai, amb ganes d'aportar propostes innovadores i ambicioses'.
Fruit d 'aquest procés de treball previ, van presentar-se un total de 27 propostes d'actuació (ampliades a 28 durant les sessions de treball del Congrés) que van ser validades per les persones assistents a la trobada.
La idea és que la majoria d'aquestes iniciatives formin part del nou Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya impulsat per la Generalitat de Catalunya, dels diferents plans estratègics del governs locals i que també s'incorporin a la futura llei del Foment de l'Associacionisme.
'Aquest Congrés és la plataforma necessària que desenvoluparà el 3r Pla Nacional de l'Associacionisme.
Les 28 propostes d'actuació 'concretes i prioritàries' aprovades durant el 3CCAV abasten 5 àmbits d'acció.
Tot i que aquestes iniciatives es podran consultar properament a la web del Congrés un cop s'hagin afegit les esmenes consensuades, a continuació presentem les principals línies proposades en cada eix d'actuació:
Fer créixer el nombre de persones que s'incorporen al teixit associatiu; avançar cap a un major reconeixement social de la tasca de les entitats i el voluntariat; impulsar el relleu generacional i treballar per millorar l'encaix entre les persones professionals i voluntàries són algunes de les propostes plantejades.
En aquest àmbit es considera bàsic l'augment i optimització dels recursos públics adreçats a les entitats; obrir la porta a finançaments públics i privats i a fórmules alternatives o col·laboratives; posar en valor i potenciar el rol de servei de les entitats de segon nivell i millorar la formació de les persones de les organitzacions.
La relació de les entitats amb l'Administració ha de poder simplificar-se i acostar-se a la realitat del sector i passar d'una gestió complexa i difícil a una de senzilla i eficient.
Calen canvis normatius en relació al marc legal sobre contractació de treballadors i crear un contracte laboral ajustat a la naturalesa del sector.
També calen canvis en el model fiscal actual, avançar cap a la definició de noves clàusules socials en la contractació de serveis de l'Administració i potenciar les possibilitats d'accedir a les licitacions públiques amb preferència.
Els mitjans de comunicació públics han de potenciar la promoció i informació dels projectes, de les entitats i dels valors vinculats a l'associacionisme i el voluntariat.
Les entitats han de comunicar millor els seus projectes i resultats i per fer-ho calen més recursos específics i formació especialitzada, sobretot 2.0.
Les entitats han de potenciar el treball en xarxa amb la resta d'entitats -per sumar esforços i recursos-, amb els centres educatius-fomentant els valors de l'associacionisme i el voluntariat entre els joves-, i amb les empreses, les administracions i la resta d'agents de cada territori.
Entre tots ells han de poder construir projectes comuns que cerquin la coresponsabilitat de tots.
500 llocs de treball per a joves en el sector
Com a gest per evidenciar el suport que des del Govern català és vol donar al sector, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va anunciar durant la inauguració del Congrés que la Generalitat de Catalunya obrirà aquest mes de juny una convocatòria per finançar 500 llocs de feina a entitats sense ànim de lucre per a joves qualificats d'entre 18 i 29 anys.
Aquests contractes tindran una durada de sis mesos i, segons Bassa, permetran 'd'una banda, poder oferir una primera oportunitat de feina als joves amb formació i, de l'altra, donar suport a les entitats no lucratives, que tenen un paper fonamental en la cohesió social del país'.
Per a més informació entreu aqui
Cliqueu aquí per accedir a les conclusions finals del III Congrès Català |
El portaveu adjunt del PCC al Parlament, Santi Rodríguez, ha dit que les declaracions del president de la Generalitat, Artur Mas, a l'Índia, sobre el moviment independentista liderat en aquest país per Gandhi, són una "falta de respecte" i un "insult a la història".
Mas, que avui ha iniciat una visita a l'Índia, ha declarat a Nova Delhi que "no cal buscar paral·lelismes" entre el sobiranisme català i el moviment independentista indi, tot i que ha assenyalat que aquest moviment, que va ser "d'arrel bàsicament pacífica", pot servir d '"inspiració".
"Si el que buscava Mas és inspiració, potser no calia anar a l'Índia quan no pot ni pagar la llum", ha assenyalat Santi Rodríguez, que ha considerat que el president de la Generalitat "continua fent el ridícul internacionalment en comparar la seva deriva independentista amb conflictes on hi ha o hi ha hagut víctimes".
En aquest sentit, el dirigent del PPC ha insistit que "Mas no pot anar comparant el seu deliri independentista amb països que han patit colonització" i ha recalcat "Catalunya no pateix ni una colonització ni un procés bèl·lic".
El que està insultant l'historia ets tu negant que Catalunya no a sofert colonialisme i gerra per part d'Espanya.
La histeria d'aquesta gent ja cansa.
Com més menyspreu pel Mas, més fort es fa.
El procés va endavant, el nou estat català serà bo per a tothom, fins i tot per aquests individus q voldrien tornar a l'atado y bien atado.
Quan diu " fa el ridícul internacionalment", l'hi surt el tic franquista, vénen d'on vénen, quan es tractava que arreu del món no es conegués la realitat nacional catalana.
No però si una cosa pitjor; l`espoli continuat duran tres-cents anys; una dada duran els últims 35 anys els ingressos per recaptat d`impostos sense retorn a Catalunya es calcula en uns 350.000 milions.
Viva Espanya per els vividors, però per els que treballen de viva Espanya res de res.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El president de la UEFA, Alekasander Ceferin, va assegurar ahir que la confederació europea manté les perspectives que la propagació del coronavirus no afecti la celebració de l'Eurocopa, que s'inaugurarà el juny a Roma.
El dirigent eslovè va afirmar que «tractarem de ser optimistes.
Organitzem una competició que tindrà lloc a dotze països.
Tenim preocupacions relacionades amb la seguretat, la inestabilitat política i una de les preocupacions és el virus.
Preguntat sobre si la UEFA té una data límit per decidir sobre mesures extremes respecte del coronaviurs, entre elles la possible cancel·lació de l'esdeveniment, Ceferin va respondre amb un rotund «no».
El secretari general de l'organisme, Theodore Theodoridis, va explicar que es troba en contacte continuat amb les federacions.
«Hem d'analitzar la situació cas per cas.
Hem treballat en diferents escenaris.
Cal no oblidar que l'Eurocopa comença el juny.
Tenim d'altres partits que són d'aquí a un parell de setmanes».
Respecte les declaracions del president de la FIFA, Gianni Infantino, sobre que no es pot descartar l'anul·lació de l'Eurocopa, Theodoridis va manifestar que «ell em va dir que no havia dit això».
La Lliga de Nacions ja té grups
D'altra banda, ahir es van sortejar els grups de la primera fase de la segona edició de la Lliga de Nacions, una competició que va guanyar Portugal l'estiu passat i que ha canviat de format.
Si en el debut hi havia quatre grups de tres equips en cadascuna de les principals lligues, ara n'hi ha quatre de quatre, amb la qual cosa s'han repescat els països que van baixar de categoria.
Un d'ells és Alemanya, que va quedar enquadrat en el mateix grup d'Espanya, que completen Ucraïna i Suïssa.
En el grup 1 hi ha Països Baixos, Itàlia, Bòsnia i Hercegovina i Polònia; en el 2 hi haurà Anglaterra, Bèlgica, Dinamarca i Islàndia i en el 3, Portugal, França, Suècia i Croàcia.
També es van sortejar la resta de lligues, amb conjunts de més nivell.
El director esportiu de la Federació Espanyola de Futbol, José Francisco Molina, va sorprendre en afirmar que «hem evitat rivals durs quant a nom», una afirmació sorprenent tenint en compte que Alemanya és al mateix grup.
Segons Molina, «Suïssa i Ucraïna són potents i han fet una gran classificació per a l'Eurocopa».
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Ciempozuelos (Madrid).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Ciempozuelos per organitzar la teva escapada rural. |
El consistori estudia celebrar aquest certamen a la primavera perquè hi ha més oferta formativa
La propera setmana, els dies 4 i 5 de novembre, a l'auditori de la Fira de Mostres d'Amposta se celebrarà una nova edició del Fòrum d'Emancipació Juvenil, un referent per als joves de la ciutat en matèria de formació i ocupació.
Ara el certamen vol tenir més ressò a territori i de cara la propera edició l'Ajuntament d'Amposta estudia per modificar la data de celebració i fer-ho cap a la primavera, "entre els mesos de març i abril perquè es quan hi ha més oferta educativa i de formació", ha apuntat el regidor de Joventut, Ramon Bel.
Enguany, segons ha explicat el tècnic de l'àrea, Marc Vidal, el Fòrum se centrarà en treballar aspectes de la inserció laboral, a través del programa de la Garantia Juvenil, i l'emprenedoria amb l'experiència de joves emprenedors.L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, el regidor de Joventut, Ramon Bel, i el tècnic de l'àrea, Marc Vidal, han presentat aquest dimecres la nova edició del Fòrum d'Emancipació Juvenil que té per objectiu apropar als joves totes aquelles eines que tenen a l'abast per poder emancipar-se.
"Ha de ser un treball transversal entre polítiques actives d'ocupació, formació i també habitatge", ha dit Tomàs.
L'alcalde ha assenyalat que, a més de treballar en plans de formació i ocupació per als joves d'Amposta, "des de l'Ajuntament també treballem per aconseguir habitatges socials que la gent jove pugui llogar".
El regidor de Joventut, per la seva banda, ha destacat que l'objectiu del fòrum es convertir-se en una referència per al conjunt de les Terres de l'Ebre.
Per aquest motiu, de cara a a l'any vinent, el consistori treballa per fer una modificació en el calendari.
"El més interessant seria poder fer el fòrum entre els mesos de març i abril perquè es quan hi ha més oferta educativa i de formació", ha dit Bel.
El fòrum, com ha explicat el tècnic de l'àrea, Marc Vidal, se centrarà en treballar aspectes de la inserció laboral i l'emprenedoria.
En concret, el primer dia, el dimecres dia 4 de novembre, es tractarà tot allò vinculat a la integració laboral a través del programa de la Garantia Juvenil.
El segon dia, el dijous 5 de novembre, les activitats, tallers i xerrades estaran centrats en el món de l'emprenedoria.
"Hi participaran dos joves d'Amposta que són emprenedors i ens explicaran la seva experiència", ha dit Vidal.
A més, tal i com ha destacat el tècnic, el fòrum s'ha dissenyat "pensant en què els joves han de participar, a través de dinàmiques i jocs de rol".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Idees de viatge | No t'ho perdis | En família | Més propostes
La tardor és una explosió de colors que tots volem gaudir.
Us proposem fer-ho a Osona entre castells i boscos de fagedes de colors.
Fira de les Bruixes a Sant Feliu Sasserra
Un cap de setmana ple d'activitats al voltant de l'alimentació, el paisatge i les tradicions pròpies de la tardor.
Visita els museus i els recursos del nostre passat industrial i ho podràs descobrir.
La setmana del turisme industrial t'ofereix activitats per a tota la família.
Si t'agraden les històries de por, Viladecans és el teu escenari.
Un recorregut en família per sentir les llegendes fosques de la ciutat. |
El Consell de la Joventut de les Illes Balears -en endavant, CJIB- és el màxim òrgan de canalització de la participació de la joventut en el desenvolupament social, polític, econòmic i cultural de les Illes Balears.
Es configura com un òrgan col·legiat de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, però no participa en l'estructura orgànica no jeràrquica d'aquesta, amb la qual cosa queda garantida la seva autonomia i independència.
La funció principal és representar les persones joves de les Illes Balears i, en aquest sentit:
- Canalitza les iniciatives i les propostes de les persones joves.
- Representa la joventut davant de les institucions i assessora les administracions públiques en aquesta matèria.
- Desenvolupa activitats i projectes que són beneficiosos per al jovent de les Illes Balears.
Es preveuen dos tipus de membres, els de ple dret els observadors.
Poden ser membres de ple dret del CJIB les entitats següents:
a) Les associacions de joves constituïdes legalment i inscrites en els censos autonòmic i insulars d'entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut, que compleixin els requisits següents:
b) Les seccions juvenils d'associacions de qualsevol àmbit que tenguin òrgans de representació i decisió propis i independència plena per als assumptes juvenils, i que com a tals figuren en els estatuts de les associacions respectives, o que sigui delegada expressament per aquestes la representació en matèria juvenil a la secció o equivalent, mitjançant acord dels seus òrgans de govern, i que estiguin inscrites en els censos autonòmic i insulars d'entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut.
c) Les federacions d'associacions legalment constituïdes i inscrites en els censos autonòmic i insulars d'entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut, que estiguin formades per un mínim de tres associacions de joves que compleixin tots els requisits que estableix la lletra a d'aquest apartat.
En aquest cas, cap de les associacions no pot designar representants a títol individual en el CJIB.
d) Les entitats prestadores de serveis a la joventut, sense ànim de lucre, que estiguin inscrites en els censos autonòmic i insulars d'entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut, que prestin serveis anualment a més de vint joves, com a mínim.
e) Els consells de la joventut insulars.
f) Els consells de la joventut locals o d'àmbit supramunicipal.
Poden ser membres observadors del CJIB les agrupacions sense personalitat jurídica, moviments, col·lectius o persones que, sense complir els requisits per ser membres de ple dret, es consideri d'especial interès la seva participació, amb veu però sense vot, en els òrgans i espais de treball del CJIB.
La incorporació d'aquestes persones o col·lectius en els òrgans del CJIB necessita l'autorització prèvia del Ple.
El Reglament de funcionament intern del CJIB pot determinar que aquestes persones o col·lectius siguin membres de ple dret, si compleixen els requisits de permanència en el temps i de representativitat que s'estableixin, amb l'autorització prèvia del Ple.
A través de dos tipus d'òrgans:
Els col·legiats són el Ple i la Comissió Permanent.
Els unipersonals són la presidència, les vicepresidències, la secretaria i les vocalies.
El pas previ és la convocatòria de les entitats perque designin representants en el Ple de constitució del CJIB.
En el decurs d'aquesta sessió constitutiva s'ha de nomenar una comissió gestora que ha d'elaborar la proposta de reglament de funcionament intern.
Una vegada aprovat aquest reglament, la Comissió Gestora ha de convocar el Ple perquè elegeixi les persones que han de ser membres de la Comissió Permanent.
Quan prenguin possessió dels seus càrrecs les persones triades per integrar la Comissió Permanent, aquesta quedarà constituïda i la Comissió Gestora es dissoldrà automàticament.
Accés directe a la Normativa i models necessaris per adherir-se al CJIB
Servei de Joventut: C/ de l'Uruguai, s/n Velòdrom Illes Balears - 07010 Palma |
El març del 2015 es va celebrar el 20è aniversari de la creació de la regidoria d'Igualtat dones-homes al Prat.
Amb motiu de tal efemèride, es va produir el documental Mares i filles, el llegat de les dones del Prat 1995-2015, dirigit pel pratenc Santi Gila, en què es representa la transmissió de sabers i valors de diverses generacions de pratenques.
Mares, filles i àvies, fins a vint dones ben diverses, van compartir amb generositat les seves experiències i emocions.
Aquest document és testimoni de la història viva de la ciutat, plena d'optimisme i amb visió de futur.
Es fa evident que les joves han recollit el testimoni de les seves mares i àvies i estan decidides a continuar amb la seva lluita.
Accions desenvolupades amb una perspectiva de gènere.
Recull de dates assenyalades en la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones.
Jornades i seminaris de formació per enfortir el discurs feminista al Prat.
Et recomanem que actualitzis el teu navegador per tindre
una experiència de navegació complerta. |
Quins continguts aprenen els nens i les nenes a les escoles?
Com es deconstrueixen totes les barreres i murs que s'han aixecat al llarg del temps?
"Tots els dies haurien de ser 8 de març".
Aquesta frase, que sembla simple, és la que repeteixen una vegada i una altra els formadors i educadors que imparteixen cursos a les escoles sobre feminisme i diversitat.
Cada vegada són més les veus que insisteixen a posar el focus sobre la igualtat no només el Dia de la Dona.
"Impartim tallers d'una hora, però també tenim un projecte molt ambiciós de tres anys per impartir unes formacions en diferents escoles", explica el director de l'Institut Diversitas, Rodrigo Prieto, que es dedica a formar professors i nens en diferents matèries.
De fet, explica que tenen feina tot l'any, no només per aquestes dates.
Ara, però, estan molt bolcats, precisament, en aquest projecte de tres anys amb el Consorci d'Educació de Barcelona, que consisteix a fer formació als professors durant 20 hores a l'any però també als alumnes.
Concretament, és un programa de formació i acompanyament als centres públics i concertats basat en la mesura de govern de l'Ajuntament de Barcelona de juliol del 2014 per a la implementació d'un programa de prevenció de les relacions abusives, la violència masclista, la discriminació racial i la discriminació per diversitat funcional, sexual, de gènere, identitat, orientació sexual i etnicocultural i religiosa adreçat a les comunitats educatives de centres públics i concertats d'infantil, primària i secundària de la ciutat de Barcelona.
"Cal introduir canvis, com parlen els professors, quin tipus de continguts s'ensenyen.
Què s'explica i què no s'explica", i ressalta que "en la majoria de continguts, els referents són homes".
Com creixen els nens i les nenes?
Com influeix això en el seu futur?
"S'ha de mirar quin tipus de llibres de text treballen a les escoles, quin tipus d'imatges hi apareixen, quins rols tenen els homes quan hi apareixen i quins tenen les dones, si hi ha rols sexualitzats o no".
D'aquesta manera, Prieto suggereix que caldria deixar de fer servir llibres i continguts que perpetuïn rols d'una societat patriarcal.
"Hi ha un cas, per exemple, que va passar a 4t de primària, d'un vídeo que durava 5 minuts i el contingut era clarament molt sexista", detalla.
"Per altra banda, també cal analitzar els continguts audiovisuals.
Si es fan servir vídeos on hi apareixen homes, què s'hi diu?
I si en el vídeo hi apareixen dones parlant, de què parlen?
Què hi guanyem si també parlen d'homes?", reflexiona.
Trencar amb els estereotips no és una cosa fàcil.
Des de Diversitas expliquen que noten certes diferències pel que fa a les generacions.
"Encara hi ha sexisme a les escoles".
I ressalten que s'ha d'actualitzar la perspectiva patriarcal que hi ha enquistada.
Tot i això, reconeixen que s'ha fet feina i s'han llimat molts aspectes.
Així, també destaquen que en tallers d'una hora, per exemple, on costa molt concentrar tot el que es vol treballar, nens i professors saben què es vol sentir i què no.
D'aquesta manera, insisteixen que cal "rascar" per treure els estereotips arrelats.
Encara queda molta feina per fer.
Malgrat els habituals comentaris de "la igualtat ja existeix" o "els nens i les nenes queden fora del sexisme", Prieto recorda una cosa ben simple i interessant com la distribució de l'espai als patis.
"Només cal veure l'espai que ocupen els nens i les nenes al pati, el temps que l'ocupen i també l'estona que parlen uns i altres", conclou. |
La Fiscalia Anticorrupció demanarà l'ingrés a la presó de manera immediata per a Diego Torres i Iñaki Urdangarin en la vista de mesures cautelars la celebració de la qual han sol·licitat aquest divendres després de conèixer la sentència del cas Nóos, que els condemna a vuit anys i sis mesos i a sis anys i tres mesos de presó, respectivament per la seva responsabilitat en el desviament de quantitats milionàries procedents de fons públics a través de l'Institut Nóos.
La petició del Ministeri Públic coincidirà així amb el criteri mostrat en recents casos de corrupció en els quals no s'ha esperat per demanar presó en el cas de condemnes que han superat els sis anys de presó malgrat no existir condemna ferma per part del Tribunal Suprem.
A més de la presó, la legislació preveu un altre tipus de mesures cautelars per assegurar el compliment de les penes mentre s'espera el dictamen del Tribunal Suprem, com és l'entrega de passaport o l'obligació de realitzar compareixences periòdiques davant les autoritats judicials.
Al llarg de tot aquest divendres i després de conèixer la sentència de l'Audiència Provincial de Palma, la Fiscalia ha estat estudiant totes les possibles mesures que pot proposar en la vista prèvia que se celebrarà en els propers dies per determinar si Urdangarin i el seu soci ingressen a la presó de forma immediata o bé eludeixen la presó mitjançant una fiança, entrega de passaport o compareixences periòdiques.
En aquest estudi previ a la decisió que es coneixerà en els propers dies s'han estudiat sentències d'altres casos per delictes similars on el tribunal sentenciador ha rebutjat ingressos a la presó tot i existir penes molt superiors a les de l'exduc i Torres.
És el cas dels tres capitosts de la trama Gürtel, Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez 'El Bigotis' que van ser condemnats a penes que oscil·len entre els 12 i 13 anys de presó pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), per la peça relativa als contractes falsejats en la fira de Turisme Fitur.
Després de conèixer la sentència, Anticorrupció va sol·licitar l'immediat ingrés a la presó pels tres per l'elevat risc de fuga, davant la gravetat de les penes fixades i davant les peces pendents de Gürtel que es troben a l'Audiència Nacional.
No obstant això, una altra de les condemnades en aquesta peça, l'exconsellera de Turisme i expresidenta de les Corts Valencianes, Milagrosa Martínez, penada amb nou anys de presó, pot eludir la seva entrada a la presó --a pesar que la Fiscalia demanés el seu ingrés--, fins que el Tribunal Suprem faci ferma la sentència, amb el pagament d'una fiança de 15.000 euros.
Així mateix, el TSJCV li va retirar el passaport i va ordenar compareixences dues vegades al mes.
Quant a penes inferiors, es dóna la circumstància que cinc exdirectius de Novacaixagalicia van entrar el passat mes de gener a la presó per complir la condemna imposada per l'Audiència Nacional per dos anys per concedir-se a si mateixos mitjançant la modificació dels seus contractes d'alta direcció l'any 2010 el pagament d'indemnitzacions per prejubilació i altres conceptes per import de 22 milions d'euros.
El Tribunal Suprem va confirmar inicialment les penes d'aquestes cinc persones, encara que les va considerar "minses", i va ordenar recalcular la responsabilitat civil.
La resolució posterior de l'Audiència encara està pendent de ser confirmada per l'Alt Tribunal.
El fiscal del cas Nóos Pedro Horrach ja ha manifestat minuts abans de conèixer-se la sentència a la mateixa seu de l'Audiència que estava "valorant la possibilitat" de demanar l'ingrés a la presó" d'Iñaki Urdangarin i Diego Torres per evitar el risc de fuga, si bé ja tenia clar a aquesta hora que era necessari que la vista prèvia se celebrés per estudiar l'aplicació de mesures cautelars en previsió d'uns gairebé segurs recursos davant el Tribunal Suprem.
"La gravetat de les penes ja implica un cert risc, motiu pel qual s'han d'adoptar la mesures necessàries per minimitzar aquest risc", ha agregat, avançant que a partir del dilluns el tribunal que fixarà un dia i una hora per a la vista.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.