text stringlengths 31 3.15M |
|---|
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
L'esquelet d'una dona embarassada ha estat la darrera sorpresa de les excavacions a
Minferri (Juneda), un jaciment de l'edat del bronze de característiques úniques a Catalunya.
López, professor de prehistòria de la Universitat de Lleida i codirector de les excavacions, va
fer balanç de catorze anys d'intervencions en una àrea de 15.000 metres quadrats, la desena part
de la superfície estimada d'aquest assentament de 4.000 anys d'antiguitat.
"la singularitat de Minferri està en l'excepcional estat de conservació de les restes trobades, en
què ha aparegut indústria metal·lúrgica, des de fosses de combustió fins a productes acabats, fet
queel fa un cas únic a Catalunya; i també per les pràctiques funeràries, el tractament donat als
morts en una zona que representa la primera necròpoli de l'època coneguda a Ponent".
s'han pogut excavar una trentena de fosses en què han aparegut restes de mig centenar d'humans,
de totes les edats, fins i tot persones de més de 60 anys, una característica també única i
Després de 14 anys de treball de camp, els investigadors de la Universitat de Lleida han
aconseguit reunir esquelets pràcticament intactes de bòvids, cabres i ovelles, porcs i gossos, de
totes les edats i sexes així com d'animals de caça, cèrvids, conills i altres lepòrids.
d'aquests elements han aparegut compartint enterrament amb humans, "la qual cosa ens dóna idea de
la importància que tenien els rituals funeraris en aquest assentament", va dir el director de
Durant les excavacions dels dos últims mesos, l'equip de la Universitat ha intervingut en dos
En la primera, van aparèixer set individus, entre ells una jove que amb la seua mà esquerra
sosté i acaricia el cap d'un nen.
I en la segona van sortir a la llum els esquelets de deu humans,
entre els quals hi ha el d'una dona embarassada en un enterrament en què poden apreciar-se les
restes del fetus, al costat de dos nens més.
Les excavacions a Minferri, segons els experts, han
cobert un buit en el coneixement de l'edat del bronze a Ponent; ara podem arribar a conèixer
l'hàbitat i la forma de vida de la gent que vivia aquí en aquella època.
Altrament, el petit museu etnològic de Juneda, que actualment es troba en fase d'ampliació,
tindrà una sala i un arxiu que estaran especialitzats en arqueofauna i que es podrien convertir en
Aquestes instal·lacions mostraran les restes íntegres d'animals, la
majoria domèstiques, que s'ha trobat durant les excavacions del jaciment.
La intenció de l'ajuntament és obrir, entre el mes d'abril i el mes de maig, les portes del
En el projecte col·laboren la Generalitat i l'Institut
d'Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida.
Troben els esquelets d'una noia que
acarona un infant al jaciment de l'edat del bronze de Minferri
Si no disposeu del plugin de flash podeu descarregar-lo des d'aquí: |
Manifestació d'estudiants en defensa del referèndum © SANDRA LÁZARO
Abans de l'inici de curs pocs els coneixien i al setembre van organitzar una de les manifestacions estudiantils més multitudinàries de la història a Barcelona.
¿Qui són Universitats per la República?
Amb una estructura molt reduïda però el decisiu suport de les entitats independentistes ANC i Òmnium i dels sindicats d'estudiants, aquesta plataforma ha situat els universitaris com un dels emblemes –juntament amb els Comitès de Defensa de la República– de la mobilització social que acompanya la nova fase del procés sobiranista sorgida al voltant de l'1-O.
Pocs podien preveure la seva eclosió aquesta tardor.
El curs universitari va finalitzar el juny passat amb un balanç de protestes superior als anteriors.
Els preus de les matrícules i la reforma del 3+2 van treure als carrers els estudiants en diverses ocasions, i tot presagiava que el curs 2017-2018 les protestes anirien a més.
Però el procés independentista, que s'ha colat en tots els àmbits de la vida social a Catalunya, ha marcat també l'arrencada de curs als campus catalans.
Universitats per la República ha cridat a la vaga en tres ocasions des de les detencions de càrrecs públics el 21 de setembre, ha promogut l' ocupació de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, ha muntat marxes massives, actes públics amb primeres espases del panorama polític (fins i tot amb Julian Assange)...
I, potser el més valuós per a ells: han aconseguit l'aval en les seves accions de la majoria de sindicats estudiantils del panorama universitari català.
"Era molt important que tots se sentissin inclosos en la reivindicació que el poble català té dret a decidir el seu futur", explica Jordi Vives Faig, un dels portaveus de la plataforma.
En l'àmbit estudiantil sempre hi ha hagut rivalitats entre els sindicats, així que el seu model a seguir ha estat el d' Òmnium i l' ANC, l'engreixant més eficaç per a les diferències entre els partits sobiranistes els últims anys.
Vives Faig, graduat en Història, cursa actualment un màster de Gestió Cultural i compta amb diversos anys de militància al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a les seves espatlles.
Com ell, bona part del nucli impulsor d'Universitats procedeix d'entitats juvenils de l'esquerra independentista.
Van néixer de "contactes informals", explica Vives Faig, entre diverses persones del moviment estudiantil i alguns professors i personal d'administració que volien que la universitat s'impliqués en la reivindicació del referèndum.
Amb aquesta idea van llançar al maig d'aquest any el seu manifest fundacional.
De les 200 firmes inicials de suport han passat a les més de 1.500 en l'actualitat dins el professorat.
Després de l'1-O, tanmateix, la transversalitat que havia caracteritzat les seves accions –almenys dins el sindicalisme estudiantil i les entitats juvenils– ha trontollat.
En les vagues anterior i posterior al referèndum, amb la bandera de les urnes i contra les agressions policials, van comptar amb el suport de la pràctica totalitat dels sindicats i organitzacions juvenils.
En canvi, a la del 26 d'octubre, que demanava a més de la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez l'aplicació del resultat de l'1-O, alguns sindicats no independentistes com el Front Estudiantil o l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP), van participar de la protesta, però van optar per no signar el manifest.
En l'aturada d'aquest dimecres els va passar una cosa semblant.
Sindicats com AEP no van secundar la vaga que sí que promovia Universitats per la República –juntament amb la minoritària Intersindical-CSC als centres de treball–, però van optar per sumar-se a la protesta que va acabar amb l'ocupació de les vies de l'AVE a l'Estació de Sants.
A més de la conjuntura política actual, sense la qual Universitats per la República no hagués tingut aquesta capacitat mobilitzadora, una de les claus de la notorietat d'aquesta plataforma és que ha prioritzat l'acció al debat polític.
"Som un espai molt dinàmic en el qual no es discuteix tant de qüestions polítiques teòriques sinó que es va a la pràctica, a les actuacions", comenta Vives Faig.
De la cinquantena de persones que han participat en els darrers mesos en el nucli fundador, són al voltant d'uns quinze els que es reparteixen les tasques bàsiques, des de la comunicació a la logística o la seguretat, conjuntament amb els seus responsables territorials.
És aquesta estructura petita i flexible –a més dels comptes de Twitter i Telegram, als quals treuen molt partit– el que els ha permès reaccionar amb protestes ràpides i coordinades a l'actualitat política.
També en això l'experiència i la complicitat de l'ANC i Òmnium els ha ajudat.
"Estem en contacte permanent amb ells, hem de ser conscients que no avancem sols, que no anem per lliure en això", sosté el seu portaveu.
Universitats per la República se sap enllaç entre els estudiants i les entitats sobiranistes, així com entre el moviment estudiantil i altres sectors menys polititzats o entre els carrers i les institucions.
La capacitat d'incidència d'aquesta plataforma sobre els rectorats, sense anar més lluny, és molt superior a la que hagin pogut exercir els sindicats estudiantils al llarg dels anys.
Les reivindicacions d'Universitats per la República s'han circumscrit a l'exigència del referèndum i a la posterior aplicació del resultat, així com al rebuig als empresonaments o al 155.
El que no fan és assumir les exigències més recents del col·lectiu universitari.
"El que demanem nosaltres és un procés constituent i, a partir d'aquí, que siguin les entitats les que adoptin un o altre discurs", apunta Vives Faig, que recorda que, a la vegada, molts dels integrants de la plataforma militen en altres entitats socials.
"No tenim una posició definida sobre les exigències més recents del moviment estudiantil atesa l'heterogeneïtat de la plataforma, tot i que bona part les compartim", valora Vives Faig, que afegeix: "La nostra reivindicació social passa per exigir un procés constituent en què es tingui en compte les universitats, partint de criteris com l'autonomia de govern de què disposen".
Una demanda recent que sí que té a veure amb la vida universitària, tot i que està lligada a les mobilitzacions que han promogut, és la de que les facultats concedeixin l'avaluació única als estudiants.
Això significaria que podrien presentar-se només als exàmens de final de trimestre per aprovar les assignatures, un model que ha tendit a la desaparició amb la implementació del Pla de Bolonya.
De moment, cap de les universitats públiques s'ha pronunciat sobre aquesta mesura.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Tàrrega ha inaugurat aquest dimecres un mural de grans dimensions que expressa el suport al dret a decidir i al referèndum previst pel dia 1 d'octubre.
Es tracta d'una iniciativa de Tàrrega per la Independència-Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'Ajuntament de Tàrrega i és obra de l'artista targarí Josep Giribet, que ha comptat per realitzar el mural amb la col·laboració dels també artistes locals Mireia González i Jordi Claramunt.
El mural s'ubica a la cantonada dels carrers de Joan Maragall i Astes de Sant Macari i ocupa una superfície de gairebé 120 metres quadrats, amb una alçada equivalent a un edifici de cinc pisos.
En el dibuix s'hi pot veure una noia damunt d'una urna que pinta amb un esprai el lema Decidim el nostre futur.
La pintura, realitzada amb la tècnica del grafit, s'emmarca alhora en el projecte d'art urbà STREETRRG, que promou la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega des de l'any 2015 amb la finalitat d'embellir els carrers de la localitat mitjançant exponents artístics.
El gran mural ocupa una superfície de gairebé 120 metres quadrats i la imatge que el conforma plasma una nena damunt una urna amb paperetes escrivint el lema 'Decidim el nostre futur'.
La paret on es pot admirar l'obra és propietat de l'empresari targarí Paulí Cucurull, establert de fa anys al Quebec.
Tàrrega per la Independència–ANC i la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega han expressat l'agraïment a Cucurull per la cessió desinteressada de la paret.
En la realització de l'obra, Josep Giribet ha comptat amb l'ajut de Mireia González i Jordi Claramunt.
Aquest dimecres se n'ha fet la presentació oficial amb la presència de l'autor, portaveus de l'ANC i l'alcaldessa de Tàrrega.
Rosa Maria Perelló. ha manifestat que el mural és una acció transversal que uneix art i compromís social al mateix que temps que contribueix a ornamentar el paisatge urbà.
Sumant l'obra de Josep Giribet, el projecte d'art urbà STREETRRG de Tàrrega s'ha traduït fins ara amb set creacions arreu de la ciutat.
Des de principis de l'any 2015 han deixat la seva empremta a la capital de l'Urgell els artistes Javier Morillas Snap (grafit dedicat a l'escriptor Manuel de Pedrolo a l'avinguda de Catalunya); Josep Rodríguez 'Tope' (imatge del músic targarí Ramon Carnicer al carrer Capellans); Sixe Paredes (mural abstracte a l'exterior de l'Espai MerCAT); i Sens OC (retrat d'un indígena mexicà en una de les parets que flanquegen l'accés al pàrquing municipal de l'avinguda de Catalunya).
A més, un col·lectiu de sis artistes van plasmar un mural a l'Espai Fassina reproduint les lletres de l'abecedari.
D'altra banda, alumnes de l'Escola d'Art Ondara van decorar tanques de l'aparcament de l'avinguda de l'Onze de Setembre amb poesia visual sobre la igualtat home-dona.
Paral·lelament, l'Ajuntament de Tàrrega va editar un llibre que cataloga els diferents exponents d'art urbà existents als carrers i places de la ciutat.
S'hi referencien 65 elements artístics entre escultures, grafits, murals, majòliques i altres intervencions ornamentals.
La publicació, editada en el marc de la Col·lecció Natan (número 40), inclou abundant material gràfic i un plànol de situació per facilitar recorreguts turístics.
El llibre és obra de l'escriptor Xavier García a partir d'un inventari de Daniel Sánchez Martínez encarregat pel Museu Comarcal de l'Urgell.
D'altra banda, cal recordar també que la capital de l'Urgell va posar en marxa un gran comptador que marca el compte enrere fins al referèndum de l'1-O, que està instal·lat a la façana de l'Ajuntament, a la plaça Major del municipi.
La iniciativa, també promoguda per Tàrrega per la Independència-ANC, compta amb el ple suport de l'ens local, que va cedir el balcó de l'edifici consistorial.
El cronòmetre el van posar en marxa el 29 de juny passat el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, juntament amb l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, i altres regidors municipals.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Santiago Mas-Coma, catedràtic de Parasitologia de la Universitat de València, ha sigut distingit amb la prestigiosa medalla Alphonse Laveran que atorga la Societat Francesa de Patologia Exòtica, pels seus descobriments i contribucions en medicina tropical.
L'acte va tindre lloc a l'Institut Pasteur de París.
El professor de la Facultat de Farmàcia, entre altres càrrecs, actualment és president de la Federació Internacional de Medicina Tropical, i expert de l'Organització Mundial de la Salut en malalties parasitàries tropicals.
L'acte de concessió de la medalla es va realitzar durant l'homenatge al recentment mort mestre francès Pierre Ambroise-Thomas, organitzat per la centenària Societat Francesa de Patologia Exòtica, el passat 9 de maig a l'Institut Pasteur de París (un dels més prestigiosos centres mundials de recerca per al tractament i la prevenció de les malalties infeccioses).
El lliurament del premi es va dur a terme després de la introducció del president de l'entitat francesa, Yves Buisson, i després de l'exposició del currículum, trajectòria i mèrits de Santiago Mas-Coma per part del professor Jean Delmont.
En la seua conferència durant l'acte, el catedràtic de la Universitat de València va actualitzar el diagnòstic parasitològic i serològic de la fasciolosi.
La Medalla Alphonse Laveran és un reconeixement de gran prestigi que porta l'efígie del Premi Nobel de Medicina francès (1907) pels seus descobriments dels paràsits causants de la malària i la malaltia de la son.
Creada en 1927, la medalla honra científics amb excepcionals contribucions en medicina tropical, i ha sigut concedida en comptades ocasions.
El professor Jean Delmont va destacar el reconeixement global de les contribucions de Mas-Coma al coneixement i control de la fasciolosi a nivell mundial i dels vectors de la malaltia de Chagas a Amèrica Llatina, ambdues incloses per l'OMS dins de les 18 grans malalties desateses per la humanitat.
Els especialistes francesos en medicina tropical han premiat Mas-Coma també pels càrrecs de responsabilitat del més alt nivell exercits els últims 30 anys.
Entre altres, i actualment, és president de la Federació Internacional de Medicina Tropical (IFTM) fins a l'any 2020, expert de la seu central de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), director d'un centre col·laborador oficial de l'OMS i director d'un centre de referència de FAO/Nacions Unides.
Mas-Coma també ha sigut president de la Federació Europea de Parasitologia (EFP) durant 8 anys, i membre del Comitè de Direcció de la Federació Mundial de Parasitologia (WFP) durant 4 anys.
La producció del científic de la Universitat s'eleva a 800 conferències impartides per tot el món i més de 380 publicacions, la majoria en revistes indexades d'alt impacte.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) basa la seua lluita mundial contra la fasciolosi en els seus descobriments, els quals han canviat per complet l'accepció actual d'aquesta malaltia en humans. |
L'onada de fred ha fet que l'Ajuntament de Manresa, en coordinació amb la Policia Local, hagi extremat l'alerta per avisar persones en situació de vulnerabilitat i aquesta nit de dimarts a dimecres ha allotjat dues persones sense sostre a l'alberg de la Policia Local, a la Florinda.
Es tracta, segons han detallat fonts municipals, de dues persones passavolants que es van presentar ahir, a les 12 de la nit, a la Florinda i que s'hi van quedar a dormir.
Segons les mateixes fonts, aquestes dues persones no viuen a Manresa ni hi estan estan empadronades, simplement estaven de pas, per la qual cosa, van manifestar que marxarien de l'alberg aquest mateix matí de dimecres.
D'altra banda, el consistori també ha intensificat durant aquest període de fred intens, les trucades realitzades a persones amb teleassistència, a les quals els han anat recordant els consells bàsics per passar de la millor manera aquest episodi i evitar situacions de risc.
El servei de Manteniment disposa de 15 tones de sal de desgel, que ja es van utilitzar a principis de setmana a la zona esportiva del Congost (a la corba del gas), on també s'hi va reforçar la senyalització de perill de gel.
En aquest sentit, avui, un vehicle de manteniment ha sortit a fer inspeccions preventives i ha tirat sal altre cop a la corba del gas, entre la plaça Mil·lenari i la zona esportiva del Congost.
D'altra banda, a mig matí hi ha hagut un avís per fuita d'aigua d'una casa particular a la plaça Bages i el servei de Manteniment hi ha anat per retirar el gel que s'havia format.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Papers de Cinema és una revista de divulgació per a cinèfils, editada pel Centre de Cultura Sa Nostra i dirigida, des de desembre de 1994, per Jaume Vidal Amengual.
En una primera època presentava el subtítol Fulls de Cinema, que deixà d'aparèixer, i no serà fins al número 30, de 1997, que hi apareixerà el subtítol Papers de Cinema.
Des del seu inici se n'han publicat 158 números, en els quals han col·laborat una cinquantena de firmes del món del periodisme, la història i les arts escèniques de les illes Balears.
El nom de la publicació Temps Moderns vol ser l'homenatge a un mestratge, el reconeixement a una gran obra realitzada l'any 1936, i sobretot, a la figura del seu autor.
«Temps moderns foren aquells per a Chaplin i temps moderns són aquests per a tots nosaltres en una demostració que el cinema no mor», deia l'editorial del número u, de març de 1994.
Aquesta col·lecció conté 170 documents.
Hi ha 2 maneres de trobar informació en aquesta col·lecció: |
El secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals de la Generalitat, Joaquim Ferrer, ha advertit que el resultat del Lluçanès "complica la gestió de com s'ha de veure el futur" de la comarca.
"El resultat ha estat complex i és de difícil administració perquè l'òptim és que tot el territori vagi a una", ha reconegut Ferrer en una atenció als mitjans.
Després que el 'no' s'imposés a cinc dels tretze municipis cridats a les urnes, el Govern ha demanat als alcaldes que facin una anàlisi "racional i freda" i ha desaconsellat celebrar una nova consulta "en el curt termini".
Representants de Governació es reuniran després de vacances amb els batlles per mirar de "reconduir" la situació. |
Una imatge dels objectes intervinguts pels Mossos d'Esquadra
Els Mossos d'Esquadra han intervingut martells, bengales i altres objectes contundents als detinguts durant la manifestació de l'1 de maig a Barcelona.
A aquetes 15 persones se'ls imputen delictes de desordres públics i atemptat contra els agents de l'autoritat.
Cinc d'aquests detinguts acumulen antecendents per fets similars.
La policia catalana ha requisat martells especials d'escalada, bengales, material pirotècnic, ampolles amb líquid inflamable, motxilles plenes de pedres i d'altres objectes contundents.
Durant els aldarulls 11 entitats bancàries van patir el trencament de vidres, així com 2 concessionaris, 3 comerços i una porteria d'habitatges particulars.
També es van cremar 5 contenidors i un turisme i a un altre li van trencar els vidres.
13 agents dels Mossos d'Esquadra van resultar ferits lleus durant els incidents.
Els agents de la PG-ME van haver d'utilitzar per primer cop les llançadores GL-06 per neutralitzar i detenir als protagonistes dels aldarulls més violents.
Una altra foto dels objectes requisats
Es que hi va haver una manifestació l'1 de Maig?
En Saura deu estar joiós de veure com els seus deixeble antisistema pujen forts i ultraviolents.
Mhhh, ja s'està fent la boca aigua... quines batalles campals mes meravelloses que veurà, amb mobiliari urbà destrossat, amb delinqüents comuns per robar en els comerços on reventin els aparadors...
quina bona feina, com es nota que ja no existeix el nefast tripartit i que hi ha un conseller d'Interior de veritat!
Això, això, canya amb aquesta xusma i la pijo-progresia que la recolza.
Tens tota la raó (es diu que "li dóna suport")
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Els Bombers de la Generalitat van haver de treballar ahir per sufocar un incendi que es va desencadenar en uns terrenys entre Vallbona de les Monges i Rocallaura (Urgell).
El foc es va originar passat el migdia i va obligar a mobilitzar diverses dotacions terrestres i també mitjans aeris.
Pels volts de les quatre de la tarda els bombers van aconseguir dominar la situació i van donar per estabilitzat l'incendi.
Concretament, el foc es va desencadenar a l'altura del quilòmetre 9 de la carretera LV-2335.
Les flames van afectar vuit hectàrees, segons dades provisionals dels Agents Rurals.
Fins a setze dotacions terrestres i deu mitjans aeris dels Bombers van estar treballant en les tasques d'extinció.
Es dona la circumstància que un dels flancs del foc avançava cap a una zona on l'any passat, a la fi de juliol, hi va haver un foc.
Aquell cop, l'incendi va agafar unes dimensions notables, va ser un dels més grans de l'estiu, i va acabar afectant un àrea de més de 700 hectàrees.
Fins i tot el llavors conseller de l'Interior, Jordi Jané, es va desplaçar al lloc per supervisar les tasques d'extinció.
En el foc d'enguany, malgrat que han coincidit factors ambientals similars a aquells, l'afectació ha estat molt menor.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Les Valls de Valira és el segon municipi més gran de l'Alt Urgell i el més septentrional de tota la comarca.
Un paratge de gran bellesa i un autèntic tresor amagat entre l'Alt Urgell i Andorra!
Les Valls de Valira, Urgellet, Alt Urgell, Lleida, Catalunya, Espanya
Les Valls de Valira conformen un extens municipi de relleus accidentats, entre Catalunya i Andorra, i compta amb els cims més alts de l' Alt Urgell.
A les valls hi trobem diversos llogarrets, que guarden històries antigues, i un patrimoni cultural que esquitxa cada racó.
Comprèn els pobles d'Anserall, Ars, Arcavell, Argolell, Asnurri, Calbinyà, os de Civís, Civís, Bescaran i Sant Joan Fumat, i els llogarrets de la Farga de Moles i Arduix.
Els amants de l'excursionisme hi tenen tota mena d'opcions per gaudir de la natura gràcies als tradicionals camins que recorren aquestes contrades, molts dels quals s'han anat recuperant darrerament.
Al municipi s'hi troben infinitat d'esglésies, ermites i capelles, entre les quals destaquen el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i l'església de Sant Martí d'Ars.
No podeu marxar sense visitar Os de Civís, un dels pobles més ben conservats del Pirineu, amb cases d'origen medieval i on l'església romànica de Sant Pere i Santa Margarida emmarquen un paisatge idíl·lic.
Tan senzill com creure en els somnis i perseguir-los |
Barcelona Seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Els camps indicats amb asterisc (*) són obligatoris |
Enrossiu la gallina i després afegiu-hi les cebes, la cabeça d'alls i els tomàquets.
Saleu-ho i quan estigui sofregit tireu-hi aigua i deixeu-ho coure fins que la gallina s'entendreixi.
Quan falti poc per acabar la cocció afegiu-hi la picada
Es pot fer amb brou de gallina o de carn en comptes d'aigua.
Es pot acompanyar de bolets, de figues o de verdura. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Cardona mostra una selecció de prop d'un miler de retrats desconeguts de la guerra del 1936-39
L'objectiu de l'ajuntament és dignificar la memòria de les persones que apareixen a les fotografies
Crònica d'un temps i d'un país a través de l'humor gràfic
El Palau Robert acull fins l'11 de juny l'exposició 'La política retratada.
La crònica social i política a través del dibuix humorístic', que aplega dos-cents acudits de quaranta-vuit autors, publicats en seixanta mitjans
Entre el fotograma i la pàgina' és la nova exposició del centre d'arts contemporani
L'IVAM documenta el llegat creatiu i polític de Renau
'Josep Renau i la Segona República' presenta una nova revisió del paper de l'artista durant el període republicà
L'Arxiu Nacional de Catalunya exposa el cartellisme més compromès de Carles Fontserè
22 obres es contextualitzen amb testimonis documentals conservats a l'arxiu
El Museu Picasso dóna sortida a les obres d'altres artistes donades pel pintor l'any 1970
El MNAC reivindica Torné i Esquius, un artista a cavall del modernisme i el noucentisme
El museu dedica la primera exposició monogràfica de l'artista barceloní
Les formes aèries de Moisès Villèlia arriben a la Fundació Vila Casas
La mostra se centra en la darrera etapa creativa de l'escultor
El Macba viatja per la història crítica de la fotografia àrab en una exposició
"Em vaig fer fotògraf preparant aquesta exposició", diu Akram Zaatari
Jean M. del Moral: 'La fotografia falsa de Capa només va donar una imatge romàntica de la guerra.
Entrevsta al fotògraf que ha captat l'esperit dels grans artistes contemporanis posant la mirada sobre els seus estudis i relacionant-los amb la seua obra
El Saló Internacional del Còmic, vist des de les seves exposicions
El TBO, Lucky Luke, caricatures de Donald Trump i un homenatge al pare de la novel·la gràfica Will Eisner, entre les més destacades
L'IVAM proposa una relectura del llegat de Juli González a través de l'obra d'onze escultors internacionals
El museu acaba d'inaugurar la mostra Les constel•lacions de Juli González: entre la representació i l'abstracció
Una exposició a Perpinyà mostra una trentena de fotografies inèdites sobre la Guerra de 1936-39
El Convent dels Mínims i el Memorial del Camp de Rivesaltes mostren més de 130 imatges sobre el conflicte armat i l'exili
Una exposició doble per parlar del 'Fenomen fotollibre'
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Fundació Foto Colectània impulsen una mostra conjunta
Els tresors medievals del British Museum, al Caixa Fòrum de Barcelona
'Els Pilars d'Europa' és la primera mostra fruit de l'acord entre les dues institucions
El compromís vital de les germanes Uriz
Una exposició reconstrueix la vida de les germanes navarreses precursores de l'ensenyament modern · Van participar en els moviments polítics i socials de la primera meitat del segle XX
Jaume Plensa cedeix una escultura per a l'entrada principal de l'Hospital de Sant Joan de Déu
L'obra, anomenada Ànima, és una figura construïda amb lletres de vuit alfabets diferents
'La cara dels altres' o la imatge dels pobles 'exòtics' a l'Europa dels segles XVIII i XIX arriba a Octubre Centre de Cultura Contemporània
La mostra està integrada per gravats originals de l'època pertanyents a la col·lecció de Joan Francesc Mira
L'univers minimalista de Julian Opie sedueix amb l'estètica del logotip el Centre Cultural Bancaixa
La Fundació Dalí compra el quadre 'Figura de perfil' per 1,8 milions d'euros
L'artista empordanès va pintar el quadre el 1925 i hi apareix la seva germana Anna Maria, la seva gran musa en aquella època
Fins al 19 de març la ciutat s'omplirà amb una cinquantena d'exposicions de fotografia
La Nau repassa la trajectòria de Wences Rambla, 40 anys d'art innat
La mostra permet conèixer l'evolució del creador castellonenc des de l'informalisme a l'abstracció geomètrica
L'estreta relació entre les grans estrelles del cinema i les joguines, en una exposició al Museu del Joguet de Catalunya
L'exposició 'Els Jocs de Hollywood' aplega figures clàssiques com ara el ratolí Mickey i d'altres més actuals com ara els principals personatges de la Guerra de les Galàxies
L'art català desembarca a ARCOmadrid de la mà de Plensa, Tàpies, Dalí, Fontcuberta i Calder
El Govern anuncia una nova línia d'ajuts a les galeries de 200.000 per al foment d'activitats paral·leles per atraure nous públics
L'exposició de Ramon Casas a Sitges tanca amb més de 38.000 visitants
Viatjarà al CaixaForum de Madrid i Palma al març i al juliol
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Montse Llampayas Membre de la junta directiva d'Autea
La Montse Llampayas és membre de la junta directiva d'Autea i aquest diumenge participa per segona vegada consecutiva a la cursa solidària Pal Skimo Femení que se celebra amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora i que un cop més destina els fons recaptats en benefici d'Autea.
–Com va ser la seva primera experiència a la Pal Skimo Femení?
–És un matí complet, reivindicatiu i, més enllà del seu vessant esportiu i solidari, té un ambient molt festiu i t'ho passes molt bé.
–Què va portar-la a inscriure-s'hi?
–Com que soc membre d'Autea, sempre intento participar en els actes en què s'implica l'associació.
I en aquest cas a més m'agradava.
–N'hi ha que van a competir perquè volen fer marca, però d'altres com en el meu cas simplement anem a fer una activitat esportiva.
Jo participo en la modalitat de raquetes de neu i encara que acabi última ja m'està bé.
–Hi ha des de noies de 16 anys fins a dones de més de 60.
Tot i així, hi ha molta interrelació.
–Tothom pot participar-hi, però les dones són les úniques que puntuen.
Els homes poden venir però no comptabilitzen.
–És l'única participant de l'associació?
–No, la presidenta i la vicepresidenta també participen en aquesta edició.
I les persones afectades d'autisme s'hi poden inscriure perfectament.
De moment no s'ha donat el cas, ja que els que són molts esportistes i fan competicions d'skimo o raquetes no han pogut participar-hi per un tema de calendari.
–No, està tot molt ben organitzat i després de la cursa hi ha una classe d'estiraments i qui vol també es pot quedar a dinar.
La xifra d'enguany serà similar?
–Totes les dones que jo conec de l'any passat tornen a repetir.
No sé quants participants hi haurà aquesta vegada, però jo crec que la xifra serà similar a la de l'edició anterior.
I encara hi ha temps d'inscriure-s'hi fins al dissabte!
–Quin protagonisme té Autea aquell dia?
–Autea està present allà i, per exemple, la presidenta lliura els premis a les guanyadores i dona les gràcies en viu i en directe.
De fet, des de l'associació estem molt agraïdes als organitzadors per haver pensat en nosaltres, ja que som una entitat petita però amb una junta molt activa que fem molts projectes i, per tant, el suport econòmic és cabdal per poder continuar treballant i tirant aquests projectes endavant.
–Els diners que rebin es destinaran a algun projecte en concret?
–Aniran al fons comú i els destinarem als diversos projectes que tenim en marxa, com el llibre blanc de l'autisme o la tercera jornada d'Autea.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
La fira BIO-Europe Spring torna a Barcelona per enfortir la indústria biotecnològica i farmacèutica del 20 al 22 de març al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, després que la capital catalana ja acollís l'esdeveniment el 2010 i el 2013, ha informat Biocat aquest dijous en un comunicat.
En aquesta edició, hi participaran 110 empreses i 195 delegats de la BioRegión, la qual cosa suposa un rècord de participació segons el director general de Biocat, Albert Barberà, que ha assegurat que aquest increment de participants afavoreix la presència i les possibilitats de fer negocis amb socis internacionals, ja que es preveu una assistència d'un total de 2.500 delegats, un 8% més que en l'anterior edició, a Estocolm (Suècia).
BIO-Europe Spring està organitzada per l'empresa especialitzada en ciències de la salut EBD Group i compta amb la col·laboració de Biocat i l'empresa pública de competitivitat empresarial de la Generalitat, Acció, que han aconseguit que el 72% de les companyies espanyoles participants siguin catalanes.
Entre les empreses participants figuren Almirall, Esteve, Gebro Pharma i Oryzon Genomics, entre d'altres, i han destacat la visibilitat internacional que els ofereix exposar en aquesta fira, a més de poder establir contacte amb organitzacions que poden convertir-se en els seus socis.
Des de l'organització s'ha remarcat l'oportunitat que suposa la BIO-Europe Spring per reafirmar "la posició estratègica de Catalunya i Barcelona com a centre de negocis pioners en ciències de la vida i de la salut", i espera superar els 2,2 milions d'euros d'impacte econòmic que va deixar la celebració de la fira el 2013.
En el marc de la fira, Biocat organitzarà diverses activitats, entre les quals destaquen una taula per debatre sobre la medicina regenerativa i la 'Transatlantic Cooperation in Precision Medicine'.
Les start-ups que participin a BIO-Europe Spring tindran dos espais per mostrar-se al públic i competir entre elles: l'Startup Slam Barcelona, que pretén enfrontar companyies especialitzades en biofarma, tecmed i digital health; i la HealthTech Startup Competition, per tenir acompanyament d'una empresa internacional.
Segons Biocat, en els últims dos anys les empreses del sector de les ciències de la vida i de la salut catalanes han aconseguit captar 160 milions d'euros de capital, situant-se així Catalunya entre els quatre centres europeus més importants de l'àmbit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Aeroport de Sabadell compta des d'aquest dijous amb l'únic exemplar a tot Espanya de l'helicòpter Cabri G2, un innovador aparell que distribuirà l'empresa catalana Coptering i que es presenta com un avanç en matèria de seguretat, medi ambient i eficiència energètica.
L'helicòpter s'ha presentat aquest dijous en un acte a l'aeroport vallesà, en què ha participat el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig i el gerent de l'escola de pilots i distribuïdora oficial del Cabri G2, Coptering, Daniel Carrillo, entre d'altres personalitats.
Carrillo ha assegurat que es tracta d'una màquina que "està revolucionant el mercat", que és present en una trentena de països de tot el món i que és molt més respectuosa amb el medi ambient.
"A diferència de la resta, utilitza gasolina sense plom, té una baixa sonoritat gràcies a la tipologia de rotor de cua Fenestron que incorpora i presenta més autonomia que la resta".
Una altra de les innovacions és que és un model "molt didàctic" perquè té una pantalla multifunció que proporciona informació a temps real de 36 paràmetres diferents de l'helicòpter, cosa que el converteix en un element fonamental per formar futurs pilots perquè, a més, s'assembla a les màquines que s'usen a nivell professional.
Alhora, Carrillo afirma que les característiques del Cabri G2 el converteixen en un aparell "únic" perquè també és molt útil en tasques de fotografia aèria, filmació, rescat i patrulla.
"Molts cossos de seguretat, bombers i policies de tot Europa hi han confiat", ha indicat el responsable de Coptering, que ha assenyalat que la màquina també disposa d'un ganxo exterior per transportar fins a 220 quilos.
Per la seva banda, el conseller Felip Puig ha destacat el "caràcter emprenedor" de Coptering, que des del seu punt de vista és un clar exemple del sistema de valors i l'elevada capacitat emprenedora de Catalunya.
El Cabri G2 és un helicòpter fabricat a Marsella per la companyia Hélicoptères Guimbal i que l'empresa Coptering distribuirà a Espanya de manera oficial a partir d'ara: "De moment disposem d'un aparell però la intenció és adquirir-ne un altre", assenyala Carrillo.
El gerent de la companyia ha afegit que han escollit Sabadell com a base d'operacions perquè es tracta d'un aeroport "molt significatiu i destacat" en formació de pilots a l'àmbit espanyol.
El gerent de Coptering ha explicat que la màquina actual s'utilitzarà perquè els alumnes d'aquesta escola de pilots puguin fer pràctiques i ha comentat que a més estan en converses amb escoles d'altres països europeus perquè vinguin a Sabadell quan per motius climatològics no puguin treballar allà.
Carrillo confia a poder ampliar el negoci oferint els serveis d'aquest aparell o distribuint nous exemplars a cossos de seguretat, institucions, governs i escoles de pilots d'altres zones d'Espanya.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La FeSP-UGT de Catalunya ha fet arribar una carta a la consellera de Salut, Alba Vergés, i al Ministre de Sanitat, Salvador Illa, per exigir les mesures necessàries per garantir la seguretat dels treballadors i les treballadores.
Els treballadors i les treballadores de la sanitat, que estan en contacte amb persones que han donat positiu en Covid-19, no tenen prou Continua llegint →
Tríptic que analitza el paper del personal sanitari dels serveis de prevenció i resol dubtes com que aquest personal no ha de fer el control de l'abstenció. |
La sentència conclou que l'hospital de Palamós no va fer les proves necessàries tot i saber que hi havia predisposició genètica
El TSJC ha condemnat el Servei Català de la Salut a indemnitzar amb 151.000 euros uns pares per no comprovar que el seu nadó naixeria amb fibrosi quística.
La criatura, una nena, va néixer el 15 de novembre del 2009 a l'hospital de Palamós.
La sentència conclou que el centre no va fer les proves necessàries per saber si el nadó tindria la malaltia, tot i saber que hi havia predisposició genètica (perquè un germà seu la patia).
Durant l'embaràs, només van comprovar que el fetus era portador de la malaltia, però no es va anar més enllà.
El TSJC resol que hi va haver mala praxi, tot i que també rebaixa una primera indemnització que es va fixar de 250.000 euros.
El cas l'ha portat el Defensor del Pacient.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un acord entre l'Ajuntament de Vielha e Mijaran i la companyia Endesa Energia suprimirà les línies elèctriques aèries instal·lades provisionalment al cap del poble de Vielha.
La companyia Endesa també ha comunicat al consistori el compromís de retirar la línia elèctrica de l'antic túnel de Vielha.
Amb aquesta acció i amb la posada en marxa de la nova estació transformadora del prat del Teishineret, es donarà una nova ordenació elèctrica i es garantirà el subministrament de la capital aranesa.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
La Federació d'Empleats i Empleades dels Serveis Públics (FeSP) de la UGT de Catalunya organitza un curs de preparació per a les properes oposicions a places de funcionaris de l'Administració General de l'Estat.
Si esteu interessats, podeu assistir a la sessió informativa del proper dissabte, 21 d'octubre, a les 9 hores a la nostra seu de la Rambla de Santa Mònica, 10, de Barcelona.
En aquest enllaç trobareu més informació. |
Els resultats expliquen trets psicològics del grup analitzat, com ara l'autonomia o la resistència a la pressió del grup social
Un estudi liderat pel psicòleg i investigador de l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, Francesc Abella, i pel psicòleg i àrbitre internacional de futbol Xavier Estrada demostra que els àrbitres de futbol catalans, de 14 a 45 anys, són psicològicament més madurs que persones de la mateixa edat; és el que es coneix com a maduresa psicològica.
La recerca, finançada per la Diputació de Lleida amb 3.100 euros, mostra que el col·lectiu arbitral està per sobre de la població general en els tres trets que determinen la maduresa psicològica com són l'autonomia, la identitat i l'orientació al treball.
A més, la recerca proporciona informació sobre els seus trets psicològics i revela que els àrbitres compten amb un millor control dels impulsos, més autonomia o més resistència a la pressió del grup.
La informació que s'ha obtingut amb aquest estudi "permet tenir uns coneixements clars, objectius i d'interès per crear eines d'assessorament i suport al col·lectiu arbitral i ajudar-los a millorar les seves habilitats i aptituds" ha explicat Abella, que forma part del Grup de Recerca Fonaments Biològics dels Trastorns Mentals de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida).
Fins ara, un dels criteris per valorar la maduresa psicològica era l'edat biològica, segons la qual s'associa la maduresa a la plenitud física, però segons Abella es tracta d'una definició incompleta "ja que no totes les persones maduren a la mateixa edat psicològica i, per aquest motiu, és necessari abordar aquesta problemàtica des d'una perspectiva més àmplia".
Amb l'objectiu de conèixer el nivell de maduresa psicològica dels àrbitres de futbol, identificar-ne els diferents nivells i entendre la relació entre edat i maduresa, els investigadors van basar-se en el test 'Psychological Maturity Assessment Scale' per realitzar un qüestionari a 248 àrbitres de la Federació Catalana d'Àrbitres, de 14 a 45 anys.
Del total de la mostra, el 91,53% són homes, i el 8,46% són dones.
Totes les persones van respondre un qüestionari anònim durant la primera quinzena de maig del 2019.
El test va incloure preguntes sobre consum de tabac, alcohol, drogues, mitjans audiovisuals, així com de personalitat, de presa de decisions o de salut, entre altres.
"De la mateixa manera que es dedica temps d'entrenament perquè els esportistes perfeccionin i eliminin hàbits físics, tècnics i tàctics", també "és important assignar un temps per desenvolupar les habilitats psicològiques que permetin optimitzar les possibilitats de rendiment en l'entrenament i la competició", ha exposat Estrada.
L'investigador i àrbitre internacional també apunta la possibilitat d'elaborar plans de preparació concrets per als àrbitres per treballar habilitats psicològiques i, fins i tot, d'aplicar aquests coneixements en un context educatiu.
Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper
Príncep de Viana, 27-29, Lleida |
Els dos últims anys havia tingut lloc a Camprodon i obria la temporada.
La prova es trasllada a la localitat de la Nucia, al País Valencià
Toni Bou (Montesa) i el basc Jaime Busto (Gas Gas) van imposar-se en l'X-Trial de les Nacions, disputat a Vendée.
Després de les dues primeres voltes ja lideraven la classificació sense cap punt....
Quatre dies després que aconseguís el títol número 13 de la seva carrera en els campionats del món de trial sota sostre, Toni Bou (Piera, 1986), parla de tot el que envolta el seu inacabable èxit...
S'ha imposat aquesta nit a Marsella i ha sentenciat el campionat del món de X-trial a falta d'una prova
Suma el tercer triomf de la temporada i consolida el seu lideratge en el campionat del món "indoor"
El pilot de Montesa s'ha imposat en dues de les tres primeres proves i té cinc punts més que Adam Raga (TRRS)
Es recupera després de fallar en l'"indoor" de Barcelona
Adam Raga bat Toni Bou per un sol punt en la final del Trial 'indoor' de Barcelona, onze anys després del seu últim triomf al Palau Sant Jordi
El pilot d'Ulldecona s'imposa en el Trial 'indoor' de Barcelona al davant del pierenc, per un sol punt de diferència |
La portaveu de Podem Catalunya, Conchi Abellán, ha alertat de la possibilitat que a Catalunya se celebrin comicis autonòmics a la tardor per "la desunió d'un Govern que fa aigües" i la irrupció de la Crida Nacional per la República, el nou projecte polític de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
En declaracions a Europa Press, ha augurat que "la incapacitat de fer efectiva la República i de complir les promeses electorals" poden comportar un avançament electoral a la tornada del període vacacional.
La Junta de Portaveus del Parlament va aprovar aquest dilluns amb el vot de JxCat i ERC el nou calendari de sessions i va fixar el 2 d'octubre com a dia del primer ple després de les vacances, malgrat que la Cambra reprèn la seva activitat el setembre, cosa que Podem no comparteix: "Ens hem quedat perplexos".
"Fa anys que aquests dos partits es barallen per liderar el moviment independentista a Catalunya han demostrat ser molt hàbils creant discurs, de la mateixa manera que han descobert la seva incompetència per governar", ha assegurat, i els ha retret que no estiguin legislant per solucionar els problemes de la ciutadania.
La portaveu morada ha criticat que mentre el Parlament estigui tancat a l'activitat continuaran "les llistes d'espera en la sanitat pública, les retallades en educació, la pobresa infantil, les múltiples denegacions de la Renda Garantida, la recuperació de les lleis socials bloquejades pel Tribunal Constitucional" i altres temes que s'haurien d'abordar a la Cambra catalana.
"Patim un Govern que no es preocupa pels problemes de la gent", ha sentenciat, ja que no s'han reduït les taxes universitàries malgrat la petició que el Parlament va fer al Govern, la Generalitat segueix devent el 10% de la paga extra als treballadors públics i el Servei Català de Salut (CatSalut) tancarà 2.362 llits aquest estiu, ha afirmat.
També ha xifrat en 5.993 milions d'euros les retallades en sanitat i en el 19,96% la caiguda de la inversió en partides socials: "Si un govern representa actualment la falta de sensibilitat és aquest".
Així mateix, ha acusat el Govern de fer "desistiment de funcions" en habitatge per no incrementar el seu parc públic d'habitatge i haver posat a subhasta immobles heretats, afavorint així a inversors privats, ha dit.
"En comptes de combatre la nova bombolla dels preus del lloguer, es dediquen a accelerar l'expulsió de la gent treballadora dels seus barris" i contribueixen a la conversió d'habitatges en pisos turístics, ha postil·lat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Google ha revelat finalment el misteriós nom que es troba darrere de la lletra M per a la seva propera versió Android i així Android 6.0 M es dirà "Marshmallow", com la llaminadura coneguda a Espanya com a núvol o espongeta.
Android 6.0 Marshmallow, el llançament es preveu per a aquesta propera tardor, va ser preestrenat en la conferència anual de desenvolupadors de la companyia a finals de maig, on es van donar a conèixer les noves característiques pel que fa a Android 5 Lollipop.
Però, com han fet en altres ocasions per crear expectativa, la companyia no va revelar el sentit de la "M", que es coneix ara, tres mesos després.
Juntament amb el nom complet del sistema operatiu, Google també ha llançat la versió final de la seva Android 6.0 SDK i una tercera i l'última prèvia del 'programari' Android 6.0 Marshmallow, que pot ser descarregada en els dispositius Nexus.
A més, la multinacional ha volgut recordar en un comunicat que "quan Android 6.0 Marshmallow es llanci al públic aquesta tardor, l'usuari haurà de re-flashejar manualment el dispositiu sobre la imatge de la marca per continuar rebent les descàrregues de les actualitzacions OTA en el seu dispositiu Nexus ".
Durant aquests mesos, el significat de la "M" ha estat una gran incògnita que va despertar la imaginació i el sentit predictiu de més de algun.
Seguint la tendència dels dolços, 'Macadamian Nuts Cookie' (galetes de nous de Macadàmia) va ser un dels termes més pujados al web.
Muffin, meringue (merenga) i Macarron (el pastisset francès disponible en molts colors i sabors) també es trobaven entre les opcions. |
Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.
Fins on arriba el secret professional?
S'hauria evitat l'accident de Germanwings?
Amb el periodista Antoni Bassas
Des del passat 14 de març es van començar a gestionar els oferiments de suport professional dels col·legiats per fer front a la crisi sanitària causada per la pandèmia de COVID-19.
Des d'aleshores fins avui, hem incorporat a la Borsa de Suport COVID-19 (que es gestiona amb els mitjans de la Borsa de Treball del CoMB) més de 800 col·legiats disposats a donar suport a les diferents necessitats que tinguin els centres assistencials.
A aquest volum de professionals cal sumar-hi els col·legiats ja inscrits anteriorment a la Borsa de Treball.
Els centres assistencials que vulguin sol·licitar els serveis d'aquests professionals poden inscriure's i situar les seves ofertes aquí.
Per a qualsevol problema o dubte es poden dirigir a ocupacio comb.cat |
ANIVERSARI DE L'ACCIÓ MILITAR NORD-AMERICANA AL PAÍS CENTREAMERICÀ
En una presó a 40 quilòmetres del centre de Miami, Manuel Antonio Noriega continua esperant.
Potser s'espera des que es va entregar a l'Exèrcit nord-americà durant la invasió del Panamà que va començar fa 20 anys.
Ja ha passat temps des que va complir la seva condemna per narcotràfic i somia poder tornar algun dia a la seva terra natal.
Però des de fa dos anys el futur de l'exdictador panameny està en mans del Tribunal Suprem nord-americà, que ha de decidir si finalment extradeix a França qui va ser l'home fort del Panamà entre el 1983 i el 1989 o, al contrari, n'ordena el trasllat al seu país.
Als dos llocs té assumptes pendents amb la justícia, malgrat que els escenaris són diametralment diferents.
A París haurà de tornar a ingressar a la presó i complir els 10 anys a què va ser condemnat en absència per blanquejar més de dos milions d'euros.
Al Panamà l'esperarien fins i tot més anys entre reixes, per violacions de drets humans, enriquiment il·lícit i diversos assassinats.
No obstant, només aterrar quedaria en llibertat al beneficiar-se d'una nova llei que impedeix que les persones de més de 70 anys vagin a la presó.
Noriega, conegut també amb el sobrenom de cara de pinya, en farà 76 d'aquí uns quants mesos.
Just quan es recorda el vintè aniversari d'aquella invasió, l'exdictador continua esperant que el Suprem es pronunciï, i ho fa reclòs en un petit xalet als voltants de l'Institut Correccional Federal, una presó de mínima seguretat on té adjudicat el número 38699-079.
Per la seva condició de presoner de guerra, rep cada any la visita d'una delegació de la Creu Roja i està autoritzat a posar-se l'uniforme militar i a lluir totes les seves condecoracions cada vegada que compareix davant el jutge.
Durant anys va formar part de la nòmina de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA).
Per això molt probablement no s'havia imaginat mai que un dia els Estats Units li acabarien girant l'esquena.
La seva primera presa de contacte amb els serveis d'espionatge nord-americans va ser a finals dels 50, i es va continuar intensificant durant les dècades següents.
Diuen que un dels seus principals contactes a Langley, seu de la CIA, era George Bush pare, director de l'agència d'intel·ligència en aquell moment.
El mateix que un dia com avui fa 20 anys, i com a inquilí de la Casa Blanca, va ordenar la invasió del Panamà.
Aquella operació, batejada amb el nom de Causa Justa, va arribar després que Noriega es negués a continuar ajudant Bush en la guerra de la Contra a Nicaragua.
Va perdre el seu estatus d'aliat i es va convertir en narcotraficant.
Aquest operatiu passarà als llibres d'història per l'elevat cost de vides que va deixar al seu pas, però segurament també per ser l'última d'una llarga llista d'intervencions militars dels Estats Units a l'Amèrica Llatina el segle passat, el temps en què Washington continuava tractant els seus veïns del sud com si fos el seu pati del darrere.
Noriega va ser capturat a la Nunciatura Apostòlica del Panamà, on s'havia refugiat un cop acabada la invasió.
Després de mesos de mantenir llargues deliberacions, fa pràcticament un any un tribunal d'apel·lacions de la ciutat nord-americana d'Atlanta en va ordenar l'extradició a França.
Immediatament després l'equip d'advocats de l'exdictador va aconseguir paralitzar una vegada més el procés recorrent en última instància al Suprem, que és qui ara té l'última paraula, ja que es dóna per descomptat que l'Administració del president dels Estats Units, Barack Obama, ratificarà el que decideixin els magistrats.
Fins llavors caldrà continuar esperant per saber si el bitllet de l'exdictador Noriega, que segons sembla vol tornar al seu país, té com a destinació París o el Panamà. |
El PSOE i el PSC han rebutjat cinc vegades al Congrés en els últims 10 anys transferir a Catalunya les competències per fer referèndums, precisament la petició que volen portar en les pròximes setmanes a la Cambra Baixa CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP per poder fer una consulta d'autodeterminació.
Fonts socialistes consultades per Europa Press han explicat que treballen en la documentació que demostra aquesta trajectòria perquè avala que el PSOE i el PSC sempre han estat coherents i han votat a l'uníson quan s'ha abordat aquesta qüestió a Les Corts.
De les cinc vegades que des de Catalunya s'ha plantejat aquesta transferència, quatre s'ha demanat per l'article 150.2 de la Constitució, el mateix al qual ara tornen a apel·lar CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.
La cessió d'aquesta competència es va demanar des de Catalunya al Congrés el 2002 (dues vegades), el 2006, el 2007 i el 2012 però sempre va ser rebutjada, no només per PSOE i PSC, sinó per una àmplia majoria de la Cambra Baixa.
Aquests cincs intents de demanar la transferència dels referèndums es van rebutjar tant si es van presentar com Proposició de Llei --el que implica una tramitació més llarga--, o com Proposició No de Llei, que és un procediment molt més ràpid.
Una de les cinc vegades que s'ha demanat la transferència dels referèndums per la via del 150.2 es va fer a través d'una Proposició de Llei impulsada des del Parlament, una iniciativa que actualment rebutgen CiU, ERC i la CUP perquè consideren que és massa lenta.
La transferència de la consulta per l'article 150.2 és un qüestió que als últims dies ha tensat al PSC, ja que la direcció es nega a avalar aquesta via, mentre que les dues corrents crítiques del partit l'avalen.
El líder del PSC, Pere Navarro, argumenta que és un "nyap" perquè qualsevol avanç sobre la consulta ha de provenir d'un acord entre governs català i central, i no d'una iniciativa unilateral promoguda des de Catalunya.
Un argumentari intern dels socialistes arriba a qualificar aquesta iniciativa de "Pla Ibarretxe", i assegura que no només està condemnada al fracàs, si no que podria enterrar la possibilitat de fer una consulta, quelcom que el PSC sí avala.
Així, el PSC demostra amb aquests cinc precedents que no és una posició nova ni contrària a la consulta rebutjar la via del 150.2 i sí és coherent amb allò que sempre ha defensat a Barcelona i a Madrid.
Per tant, els socialistes argumenten que si ara hi ha polèmica és per l'ambient que el procés sobiranista ha generat a Catalunya, ja que en el passat es va oposar a aquesta qüestió sense grans titulars.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Punctum Studio ofereix un 10% de dte. en visites virtuals 360o i un 15% de dte. en produccions audiovisuals a tots els membres de la comunitat connecTerrassa.
Per a accedir a aquesta promoció, cal que envieu un mail a [EMAIL] indicant nom de l'empresa, persona de contacte, correu electrònic i serveis que voleu contractar.
A l'assumpte cal que indiqueu: "Promoció connecTerrassa".
Es posaran en contacte amb vosaltres al més aviat possible.
Et mantindrem informat sobre el comerç de Terrassa i els professionals de la ciutat amb Notícies, Agenda, Sortejos, Promocions,... |
A partir del proper octubre, Àngel Llàcer i Manu Guix, després del gran èxit de La jaula de las locas, es llancen a representar un altre gran musical: La tienda de los horrores.
Ho faran al Coliseum, on es preveu que aquest musical estigui a l'escenari durant tota la temporada.
En el muntatge repetirà l'equip artístic de La jaula de las locas, i en aquest moment s'està preparant la recerca d'actors, ja que els qui fan La jaula de las locas, encapçalats pel mateix Llàcer, continuaran representant aquest espectacle durant els propers anys.
El muntatge de La tienda de los horrores promet ser ambiciós (amb una planta espectacular que anirà creixent a l'escenari).
En principi es comptarà amb 6 músics, 8 actors i 5 ballarins.
Manu Guix ha anunciat, satisfet, que per primera vegada farà un paper a l'obra: farà de planta, a més a més de tocar el piano i dirigir l'orquestra.
Guix ha advertit que en l'aspecte musical a La tienda... vol fugir del musical clàssic, fent una música amb molt de sintetitzador.
En realitat, la banda sonora d'aquesta obra té molt de rock'n'roll i de soul.
Guix anuncia que li agradaria posar-la a un volum alt, "perquè soni com una sala de concerts".
Llàcer ha afegit, provocador, que li agradaria que la música fos "un rotllo modern, tipus Bad Gyal".
La botiga dels horrors és un musical de Broadway, ja clàssic, basat en una pel·lícula del 1960 que va tenir un remake del 1986, a partir del qual es va fer el primer musical.
És la història d'un noi que treballa a una floristeria, enamorat d'una companya de feina.
En una tempesta li arriba una planta extraterrestre, que només s'alimenta de carn humana.
Però més enllà de la pura diversió, aquesta trama és una reflexió sobre la fama, sobre l'ambició, explica Llàcer.
"Hi ha un moment en què l'ambició ja no es pot parar"; "La gent cria monstres i després els monstres els acaben menjant", aclara el director.
La planta no tindrà cap aspecte agressiu, perquè, segons Llàcer, es vol fomentar la idea que una cosa sembla inofensiva acaba essent terriblement perillosa, com "ho és el Santiago Abascal".
No és la primera vegada que Llàcer i Guix representen aquesta obra; ja van fer-ho fa 20 anys, a Madrid.
A sis setmanes de la fi de la programació al Tívoli, Àngel Llàcer i Manu Guix es mostren molt satisfets pel desenvolupament de La jaula de las locas, que ja suma 150.000 espectadors...
Les 119 representacions han superat els mil espectadors per sessió.
Llàcer i Guix es mostren disposats a endur-se'n La jaula de las locas, perquè el Tívoli només estava disponible fins al 24 de febrer.
De setembre a maig La jaula de las locas es representarà a Madrid i després serà en gira per Espanya.
Calculen que encara té 3 anys de vida.
Però encara hi ha entrades en venda per veure-la a Barcelona. |
El ministre d'Armament A lbert Speer va exposar-li a l' Adolf Hitler l'error que era tenir a més de 28.000 persones treballant en la construcció dels seus quarters generals.
Speer no va entendre que davant de la falta de personal per la producció d'armament es destinés a tants treballadors per construir les fortaleses d'en Hitler, que eren totalment innecessàries.
Després, Speer va firmar un decret amb el ministre de l'Aire Hermann Göering, que la seva posició política estava molt debilitada, on es transferia la responsabilitat de l'armament aeri en el seu Ministeri.
Speer va mirar d'evitar que aquell decret el firmés en Hitler ja que considerava que si el firmava en Göering se sentiria humiliat i derrotat, cosa que Speer tampoc li interessava perquè sabia que si tenia a en Göering humiliat per culpa seva li faria la vida impossible.
Heinrich Himmler va ser nombrat comandant suprem suplent de l'Exèrcit.
A Londre s, la ciutat va tornar a ser atacada pels V-1.
A Umbria, el 30o Cos britànic va obrir amb un atac la Línia Albert, la primera d'una sèrie de posicions de rereguarda alemanyes en el nord d'Itàlia, al sud del llac Trasimeno, als dos costats del Chiusi, i van alliberar la ciutat de Perúgia.
El 5o Cos britànic va travessar el riu Aso, a prop de la ciutat d'Ancona.
A França, els soldats nord-americans van trencar les defenses alemanyes i varen envoltar la ciutat de Cherbourg.
Per la seva part, l'exèrcit alemany tenia moltes dificultats en el transport en el front occidental i la seva lluita era impossible, però en Hitler no volia que l'Exèrcit renunciés de cap manera a aquella zona per la seva importància industrial.
Els alemanys no eren els únics que tenien problemes de transport, a les costes franceses va continuar la tempesta del dia anterior amb onades de més de tres metres que varen destruir un dels ports artificials dels Aliats que utilitzaven pel proveïment de les seves tropes.
Les embarcacions varen intentar escapar, però varen xocar contra els molls de pontons, De 36 estructures flotants d'acer, 25 es varen desenganxar movent-se a la deriva davant de la platja d'Omaha.
Al cap de vuit hores el temps es va calmar una mica, passant d'un vent de força 8 a força 7 fins la mitja tarda de l'endemà.
Un total de 800 embarcacions varen ser arrossegades fins a la costa i totes les sortides d'Omaha, des de Fox Red fins a Dog Green varen quedar obstruïdes.
Les tropes soviètiques es varen apoderar de Viipuri i Viborg.
A prop de Saipan, després de la batalla naval del dia anterior entre la flota japonesa i la flota nord-americana, a un quart de cinc de la tarda, les restes de la flota japonesa de la 1o Flota mòbil, composta per només de sis portaavions i sis cuirassats amb només 35 caces, es varen retirar cap al nord-oest.
D'immediat el comandant Mitscher va enviar una força d'atac de més de 200 avions, però la posició que els va donar era incorrecta.
Quan els avions nord-americans varen atacar als bucs japonesos varen enfonsar un portaavions japonès lleuger, en varen danyar a dos més i varen tocar a sis embarcacions japoneses, però varen perdre 20 avions de combat amb 11 tripulants abans de que es fes fosc.
Tot i l'amenaça de ser atacats per un submarí japonès, en Raymond Spruance va ordenar encendre les llums de la flota pels avions que retornaven poguessin aterrar a coberta.
80 avions es varen estavellar en intentar aterrar i varen perdre a 38 pilots i tripulants més.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Voluntariat per la llengua > Entitats col·laboradores
L'acte va servir per presentar el seu darrer poemari, "Jo sóc l'estranger"
Una trentena de persones van assistir al recital que va tenir lloc a la Biblioteca Municipal Joan Vinyoli, de Santa Coloma de Farners.
Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, el Servei Comarcal de Català de la Selva va convidar el passat dia 21 de febrer el poeta amazic Salem Zenia perquè oferís un tast del seu darrer llibre, publicat el 2016, Jo sóc l'estranger.
L'acte va tenir lloc a la Biblioteca Joan Vinyoli, de la capital selvatana.
La trentena d'assistents, entre els quals hi havia alumnes dels cursos de català, van poder gaudir en un recital bilingüe amazic-catalàla de la poesia d'aquest escriptor que resideix a Catalunya des del 2007, on va arribar procedent d'Algèria, acollit pel PEN Català en el marc del Programa Escriptor Refugiat.
Poeta, novel·lista, i també periodista, Salem Zenia és un militant de la causa amaziga i ha rebut diversos reconeixements per la seva tasca en defensa d'aquesta llengua del nord d'Àfrica.
Consorci per a la Normalització Lingüística |
El Tribunal Suprem ha escoltat aquest dimarts les argumentacions de part de les defenses dels líders independentistes jutjats per l' 1-O, procés que entra al seu tram final.
Els advocats han intentat rebatre els escrits de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació particular, exercida per Vox, i rebatre els delictes de rebel·lió, sedició i malversació.
En canvi, s'ha assumit la desobediència.
Aquestes són algunes de les frases més destacades de cada un dels defensors.
"El 2017 es va produir un conflicte polític de gran importància en les relacions entre Catalunya i Espanya i una part de la ciutadania va respondre a aquest conflicte com correspon a una societat democràtica, sortint al carrer per demanar als polítics que actuïn amb responsabilitat i afrontin el conflicte, i ho va fer sense violència".
"La defensa de la unitat d'Espanya no pot provocar el sacrifici dels drets fonamentals dels ciutadans".
"[El 20-S] No hi havia intenció d'impedir l'actuació policial".
"Basar la rebel·lió en mostres de desafecció hauria quedat descafeïnat, però el nom no fa la cosa, les paraules queden buides de contingut si les contrastem amb les proves del judici".
"S'ha intentat per part de les acusacions exagerar l'actuació de Forcadell, ha aparegut en llocs on no ha estat, ha parlat en llocs on no ha parlat, s'han inventat tuits i s'han mutilat declaracions que no ha fet".
"No ha arengat mai a la violència i no se'ns pot dir que el seu paper fonamental és la creació de l'aparença de legalitat, com va dir l'advocada de l'Estat".
"Si en 50.000 folis de causa i 50 sessions de judici no s'acrediten ni reunions, ni whatsapp ni correus electrònics [de Forcadell] amb el Govern i les entitats, com es concerta?
"Tothom sabia que el referèndum estava suspès, amb llums i taquígrafs".
"Porta 446 dies a la presó i no subsisteix cap finalitat per mantenir-la privada de llibertat, ha col·laborat en tot moment i existeixen mitjans menys feixucs".
"Escuts humans, atrinxerats, devastació, por; tenim dos cotxes destrossats i ells parlen de l'apocalipsi, i quan un mosso truca per telèfon no truca per telèfon, utilitza la clau 51.
I això és un biaix i exageració".
"Hi ha hagut estridències, exageracions, alguna mentida, i [la Fiscalia] ha faltat de vegades la melodia dels fets".
"Que la policia no és imparcial no ho dic jo, ho diu aquesta sala.
Però Baena, el coneixem tots, és un dels més grans especialistes a Espanya en ciberdelicte, però li van donar una causa política, un encàrrec complicat en atribuir-li una responsabilitat que no li pertocava.
Tothom sap que ell és 'Tácito' a Twitter ".
"No havia vist mai que vingui un policia i digui que no recorda a qui s'intervé el telèfon i per què".
"Em posaria a riure si no fos perquè el tema és tan greu, és un compendi de màrqueting, de fantasies, no està en boca de ningú, es decomissa en un escorcoll que no està signat pel seu autor, sense fulles segellada.
"Per molt que es parli de la violència potencial, el que no es pot fer és trivialitzar i banalitzar la violència perquè és una falta de respecte als nostres morts".
"Els policies van mostrar un gravíssim dèficit d'organització que va ser pretès i buscat".
"Es va intentar organitzar una aparença de coordinació amb la policia autonòmica, de la qual ja es desconfiava, per actuar de manera unilateral no amb l'objectiu de complir les resolucions judicials sinó amb l'objectiu polític que allò no semblés un referèndum homologable".
"A la policia no se la defensa dient que és un honor sinó deixant clar que la ineptitud dels seus comandaments i del poder polític en el disseny d'un dispositiu completament aberrant els va conduir a una situació endimoniada".
"La violència per aconseguir la separació d'una part del territori d'un país són escopinades, el llançament d'una tanca o de tres pedres?
Aquesta és la violència necessària per doblegar a l'Estat?".
"No són alçaments sinó manifestacions, cal protestar contra decisions judicials".
"A algú li cap al cap que en període insurreccional on els rebels independentistes estan copant la societat catalana es permeti que milers de ciutadans contraris a la independència es puguin manifestar lliurament?".
"La joieria Unión Suiza no va haver de tancar [el 20-S], el caixer automàtic de La Caixa, que va canviar la seu i que no és que sigui la gran amiga de l'independentisme, ni va ser trencat ni siliconat, una farmàcia no va haver de tancar i els bars van fer l'agost".
"A Mundó només pot imputar-se-li l'ordre de no gastar un euro". |
Aquesta era la condició que havia marcat el mateix batlle perquè el referèndum fos vinculant
L'alcalde de Bàscara (Alt Empordà), Narcís Saurina, mantindrà el sou actual de 1.250 euros bruts mensuals.
Així s'ha acabat decidint després que la consulta popular que s'ha fet aquest diumenge no hagi arribat al 50% de participació.
De les 721 persones majors d'edat que podien votar, només 351 han participat en el referèndum, un 48,6%.
La gran majoria d'ells, 247, havien escollit l'opció proposada per l'Associació Catalana de Municipis de 18.160 euros bruts anuals.
En total, s'han registrat onze vots en blanc i sis nuls.
Saurina ha assenyalat que estan molt satisfets amb la resposta dels veïns i destaca que esperen augmentar la participació en pròxims referèndums.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A l'individu se li imputen dos robatoris més, un amb violncia i un altre amb fora en dos establiments comercials
Reus.-Un dels dos joves detinguts a Reus per robar a un home de mobilitat reduda que va morir uns dies més tard ha ingressat a la presó de manera provisional.
L'altre ha quedat en llibertat.
Segons fonts dels Mossos d'Esquadra, a l'arrestat, que va ingressar al centre penitenciari després de passar a disposició judicial divendres, també se li imputen dos robatoris més, un amb violncia i l'altre amb fora en dos establiments comercials de la capital del Baix Camp.
Els dos joves, de 19 anys, van ser detinguts entre dijous i divendres passat.
El 28 de desembre, al barri Carrilet, els individus van robar a la víctima el telfon mbil i unes monedes que portava a la butxaca.
Després de ser assaltat, l'home va ingressar a l'hospital amb insuficincia cardiorespiratria i va morir el 2 de gener.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La majoria dels 6.641 usuaris actius són joves de 18 a 29 anys que es traslladen entre el centre de la ciutat, l'estació de tren i l'UJI
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquestes dades revelen un ús cada vegada més intensiu del servei, ja que augmenta en un 6,38% respecte als 858.382 préstecs de l'any 2018.
Així mateix, el 2019 ha acabat amb 6.641 usuaris actius entre els diferents abonaments, xifra superior als 6.391 amb els quals va començar.
També cal destacar la incorporació de 150 noves bicicletes en 2019, per la qual cosa en total s'han aconseguit les 511 unitats.
Amb una mitjana de 2.507 préstecs diaris en 2019, els joves d'entre 18 i 29 anys representen més de la meitat dels usuaris actius.
La majoria d'ells utilitza el servei de préstec de bicicletes per a desplaçar-se entre el centre de la ciutat, l'estació de tren i la Universitat Jaume I, tal com proven les dades d'ús de cada punt.
De les 60 bases que *Bicicas té repartides per Castelló i el Grau, les cinc més utilitzades estan situades en l'avinguda Sos Baynat, l'estació de tren i autobusos, el Passeig Morella, la plaça Jutge Borrull i l'avinguda Barcelona.
El regidor de Mobilitat Sostenible, Jorge Ribes, s'ha mostrat satisfet amb els resultats del servei municipal de préstec de bicicletes durant l'últim any.
«Des del govern municipal portem anys treballant en la millora del Bicicas i a potenciar el seu ús com a alternativa de mobilitat sostenible», ha incidit.
L'edil ha recordat que l'Ajuntament ha respost a l'increment de la demanda posant més bicicletes i bases a la disposició dels castellonencs.
«Ara comptem amb una xarxa de 60 bases gràcies a la recent instal·lació d'una nova amb 12 ancoratges al carrer Sant María Rosa Molas», ha detallat.
Per a Ribes, la incorporació de més bases i bicicletes exemplifica el compromís del govern municipal amb les alternatives de transport públic.
«Bicicas constitueix un dels pilars sobre els quals construir una Castelló més sostenible», ha valorat el regidor de Mobilitat Sostenible.
L'augment de les bicicletes disponibles i la suma d'una nova base es suma a la llista de millores empreses des de 2015 per a respondre a les necessitats dels usuaris de Bicicas.
En aqueix sentit, Mobilitat Sostenible ha ampliat el nombre d'ancoratges en les bases més utilitzades, renovat el programari i el panell d'usuari per a fer-los més accessible i llançat l'aplicació mòbil que possibilita traure les bicicletes sense recórrer a la targeta, entre altres mesures.
Per tot això, Bicicas contribueix a complir els objectius del Acord de Fadrell en matèria de mobilitat urbana fomentant un transport públic més sostenible, responsable i modern.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Carod i Pugcercós, en una imatge d'arxiu
La directora del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), Àngels Pont, manifesta que de cara a les properes eleccions el tripartit no suma, "tant el PSC com ERC tenen una tendència a la baixa.
Sobretot ERC, que acusa la desaparició de Carod i l'escissió de Carretero, però també hi podrien influir el vigor de les CUP i segons quina decisió de Laporta".
En una entrevista a 'El Periódico', assenyala que de cara les properes eleccions a la Generalitat "estem anant cap a un escenari de menys participació, més vot en blanc, màxima desconfiança en el partit tradicional" i afegeix que "als catalans els falta molt poc per entrar en un estat d'irritació i és urgent recuperar la confiança".
Pont considera que la fragmentació del mapa polític, amb l'aparició de nous partits i líders, "són expressió del descontentament.
Però només que un parell d'ells tregui tres diputats, els majoritaris en perdrien sis.
I de 55 diputats a 49 hi va una gran diferència.
Falta veure com actuaran Nebrera i Laporta.
Tots dos poden tenir certa capacitat de lideratge".
Fa més d'un any que els lectors i lectores d'aquest diari venim advertint del mateix.
Només cal parlar amb amics, parents, companys i coneguts (en molts casos exelectors o exafiliats d'Esquerra).
Només votaran ERC els que en viuen.
ERC acusarà la desparició de Carod i l'escissió de Carretero; i sobre tot acusarà la formació del tripartit i les constants bestieses que tot aquest temps han anant fent sens parar.
Mai mes el meu vot per vosaltres.
Algú pot avisar els d'ERC que estan en caiguda lliure?
Diuen que els grans partits se les arreglen perquè no els perjudiqui, que d'alguna manera se'l fan seu.
Indíbil, què és nacionalista moderat?
Ho interpreto com unionista (partidari de Cat. dins Espanya)..
Unionisme i independentisme són oposats, antitètics..
O independència, o seguir sent colònia
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'Òscar Royo ens ha comentat alguns dels temes que integren la banda sonora de la segona part de la pel·lícula 'Frozen', que acaba d'estrenar-se.
Tornar a: Ara i Aquí 26 de novembre de 2019 |
El Tribunal Superior de Justícia ha rebutjat aturar de forma cautelar la sortida d'Acciona de la gestió d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), com havia demanat la companyia privada.
En una interlocutòria, el tribunal assegura que el fet que encara no s'hagi acordat "el pagament de les quantitats resultants de la liquidació del contracte" no és una mesura suficient per aturar la sortida d'Acciona de l'ATLL.
El jutge, per tant, abona que a partir de l'1 de gener del 2019 la Generalitat, per mitjà d'un nou ens públic, gestioni directament el servei d'aigua que abans feia ATLl igual, però amb la participació d'Acciona.
Al seu torn, el govern va recordar ahir a la companyia privada que el càlcul del cost de liquidació era sensiblement superior a l'inicialment previst.
La comissió liquidadora ha dut a terme un nou càlcul del cost de la liquidació aprovada el 6 de novembre.
El rescabalament pujaria a 53,86 milions d'euros.
D'aquests milions, 46 ja els ha abonat la companyia privada.
Per una altra banda, el Consell Comarcal d'Osona aprovarà al gener la creació de la primera empresa 100% pública de subministrament d'aigua a les llars.
Un ple ha rebut ja el vistiplau dels ajuntaments del Brull, Sant Julià de Vilatorta, Balenyà, Sant Miquel de Balenyà, Sobremunt, Sant Vicenç de Torelló i Torelló.
La gestió podria entrar en funcionament immediatament quan s'aprovi la delegació dels ajuntaments en l'entitat pública.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El conegut pallasso i regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, va anunciar ahir que es querellarà contra la Guàrdia Civil.
Ho va dir en el transcurs de l'acte musical de protesta a Lledoners que cada setmana condueix.
L'atestat de la Guàrdia Civil a l'escola Joncadella l'1-O li atribuïa els delictes d'odi i resistència, motiu pel qual va ser imputat pel Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa.
Però la setmana passada, l'Audiència de Barcelona va arxivar definitivament el cas, després que la jutge de Manresa ja ho hagués arxivat de forma provisional, arran de la declaració com a testimoni del comandament de l'escola Joncadella, que va desmentir l'atestat.
Per tant, no haurà d'anar a judici per aquests delictes.
«Van fer un informe fals per venjança, perquè no van acceptar la foto icònica del 20 de setembre.
I es van inventar uns delictes que jo no havia fet el dia 1 d'octubre de l'any passat.
No ho podem deixar passar perquè Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó per un informe molt similar al meu.
M'ho han fet passar molt malament i no es pot permetre que quedi en un no res», explicava Pesarrodona ahir a aquest diari.
El regidor de Sant Joan de Vilatorrada manté, però, de moment la imputació de desobediència que li va dictar d'ofici la jutge manresana. |
El director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, en una entrevista a l'ACN, ha anunciat que "aixecat el 155 i amb la partida per compensar l'IVA, és el moment que des de la CCMA procedim a renovar Mònica Terribas per dirigir 'El Matí de Catalunya Ràdio' la propera temporada".
En aquest sentit, creu que els resultats del darrer EGM, que van atorgar a l'espai la millor dada de la història amb 574.000 oients, l'avalen.
El director de Catalunya Ràdio ha celebrat l'arribada de la partida de l'executiu, que permet evitar el "daltabaix" pel canvi de criteri de l'IVA que va impulsar per l'exministre Montoro i que ha "amenaçat" la continuïtat de les graelles de TV3 i Catalunya Ràdio, així com de "molts projectes" nous.
El primer consell executiu del Govern va aprovar aquest dijous destinar una aportació extraordinària de 20,4 milions d'euros als mitjans públics per afrontar els problemes financers derivats dels canvis en la tributació de l'IVA aprovat pel govern espanyol al novembre i que posava en risc la programació de la temporada que ve.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Tarragona.-La fiscalia sol·licita vuit anys de presó per a Brayan Eduardo L.A., un jove colombià de 21 anys que està acusat d'apunyalar greument a la cama un altre jove a Tarragona.
Els fets es remunten a la nit del 19 de novembre del 2016, quan el processat es trobava al carrer Caputxins acompanyat del seu germà i de tres amics.
Segons el fiscal, quan es van trobar amb uns altres tres joves, el processat va creuar la mirada amb un d'ells i li va dir "què mires, boig" i després tots dos es van començar a barallar, propinant-se diverses puntades i cops de puny.
Durant la batussa, l'acusat va clavar una ganivetada a l'engonal del jove amb una navalla de tipus papallona de nou centímetres.
Arran d'aquesta agressió, la víctima, de 20 anys i origen equatorià, va patir la dissecció de l'artèria femoral i una greu hemorràgia que "van comprometre el seu estat vital", segons el fiscal.
En concret, el processat, "amb la intenció d'acabar amb la seva vida o representant-se-li la possibilitat que amb la seva acció pogués ocasionar-li la mort", va provocar una ferida penetrant amb traumatisme a l'articulació femoral superficial i a la vena femoral comuna, la dissecció de l'artèria ilíaca externa i petites ferides superficials al tòrax i a l'esquena.
Les lesions van trigar 89 dies en curar-se, dels quals la meitat van ser impeditius.
El jove va ser traslladat en estat crític i operat d'urgència a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, on va passar nou dies ingressat.
Els Mossos van detenir l'agressor cap a dos quarts de cinc de la matinada i el jutge de guàrdia va decretar la seva presó provisional el 21 de novembre de l'any passat.
Segons el fiscal, els fets constitueixen un delicte d'homicidi en grau de temptativa pel qual sol·licita vuit anys de presó, així com la prohibició d'aproximar-se o de comunicar-se amb la víctima per un període de tretze anys.
A més, el ministeri públic reclama al processat una indemnització de 4.430 euros per les lesions i de 20.500 euros per les seqüeles.
El judici se celebrarà els dies 28 i 29 de novembre a l'Audiència de Tarragona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscripció a les nostres publicacions:
Si només et vols subscriure a les notícies d'una categoria ho pots fer especificant el seu id corresponent.
Pots saber l'id de cadascuna de les categories de notícies si per exemple accedeixes al mapa de categories i et fixes en l'enllaç que tenen.
Inclús tens la possibilitat de subscriure't a diverses categories conjuntes.
També et pots subscriure als resultats de campionats socials d'un camp en concret.
Podeu trobar més informació sobre el RSS a internet, començant per la Viquipèdia.
Classificació 1a volta al II Campionat del Món Individual Strokeplay
Resultats provisionals al Callaway Series Rànquing EPPA 2015 Torneig Mack Daddy a Portal del Roc
Llistat de guardonats a la Nit del Pitch & Putt |
Pedro Sánchez va acabar el trencaclosques que garanteix la seva investidura en segona votació per majoria simple.
Després de col·locar la peça més complexa, l'abstenció d'ERC, va aconseguir encaixar aquest divendres el 'sí' de Terol Existeix i el BNG.
Però el compromís amb els republicans per crear una taula de negociació entre governs que s'activarà 15 dies després de la formació del Govern i les conclusions de la qual seran sotmeses a votació entre els catalans, va provocar la negativa del Partit Regionalista Càntabre (PRC) a investir el líder del PSOE, una cosa que va convertir els serrells per tancar en assumptes decisius.
Aquesta decisió, al seu torn, va suposar un afront que fa tremolar el Govern càntabre.
La secretària d'Organització del PSOE a Cantàbria, Noelia Cobo, va advertir el PRC que si no rectifica, «haurà trencat el pacte de Govern» en aquesta comunitat autònoma, en què el líder del partit regionalista, Miguel Ángel Revilla, governa en coalició amb el PSOE.
Als 120 diputats socialistes i els 35 d' Unides Podem, s'hi sumaran els 6 penebistes, els dos de Més País, un de Compromís, un altre de Terol Existeix i un de Nova Canàries.
S'hi abstindran els 13 d' ERC i els cinc d' EH Bildu, que, al seu torn, van exigir emular la taula de diàleg entre governs a Euskadi per abordar «el problema nacional basc».
També s'abstindrà la diputada de Coalició Canària.
Alguns d'aquests partits van firmar per escrit el seu decàleg de condicions i cessions.
Els sis del PNB van ser els primers a fer-ho després d'aconseguir que el PSOE es comprometés a traspassar les competències estatutàries pendents a Euskadi.
A més, van aconseguir el compromís que en sis mesos la Comunitat Foral de Navarra tingui les competències de trànsit.
El partit d' Íñigo Errejón es va conformar amb l'acord forjat entre el PSOE i Unides Podem i va llançar el 'sí' dels seus dos únics diputats després de reunir-se amb la comitiva socialista en privat.
El seu soci, Compromís, va esprémer més la negociació i va arrencar el compromís d'abordar la reforma del sistema de finançament en un màxim de vuit mesos, a més que l'Estat compleixi el finançament del 50% per a dependència i una clàusula d'inversions i infraestructures específiques.
Per la seva banda, Terol Existeix va treure també profit al seu únic diputat.
Els socialistes augmentaran la dotació de guàrdies civils i paralitzaran el tancament de les taquilles de Renfe a les estacions en què viatgen pocs usuaris, una mesura que va posar en marxa l'1 de gener i que afecta majoritàriament l'Espanya «buidada».
En l'acord amb Nova Canàries, els socialistes es comprometen a respectar el règim especial fiscal de la comunitat i a desvincular-lo dels fons que es decideixin en el sistema de finançament autonòmic. |
Emmarcat en la programació del Festival Terrer Priorat, concert d' Andrea Motis, que presenta el seu últim disc 'Emotional Dance' juntament amb Joan Chamorro, Josep Traver, Esteve Pi Ventura i Ignasi Terraza.
18€ | Compra entrades aquí (enllaç) |
Dia: dijous, 16 de juliol de 2015
Aquesta tarda ha tingut lloc una reunió entre els equips de govern de l'Ajuntament de Palma, encapçalats pel Batlle José Hila i el Rector de la UIB Llorenç Huguet.
Es tracta de la primera reunió d'aquestes característiques que es realitza entre els governs municipals i universitari i ha tingut lloc a l'edifici Cas Jai, del campus universitari de Palma.
Tant el rector Huguet com el batlle Hila han destacat que l'objectiu és obrir una nova etapa de col·laboració institucional que permeti reforçar els lligams entre universitat i ciutat, especialment en l'àmbit de la recerca i la innovació, així com de treballar conjuntament per fer de Palma ciutat universitària.
Durant la reunió, ambdós equips han constatat l'existència de multitud de projectes i iniciatives que comparteixen el consistori i la universitat i que van des de l'àmbit cultural o educatiu fins a qüestions urbanístiques o vinculades a la mobilitat. |
L'artista visual, Jan Barceló, ha participat com a convidat al taller de Sistemes d'Estampació, que imparteixen Adrià Galícia i Alexis Rom en el marc del postgrau en Il·lustració creativa i tècniques de comunicació visual, el passat 20 de gener al taller de l'Espai cultural EINA Barra de Ferro.
Jan Barceló va compartir amb l'alumnat del postgrau la seva obra, metodologia de treball i pensament sobre la il·lustració i la creació visual a partir dels seus projectes (edicions en serigrafia i linòleum autoproduïdes, instal·lacions lluminoses serigrafiades...).
La vitalitat desbordant de Barceló i el seu ritme interior s'expressen en forma de serigrafies, gravats, llibres, cartells i instal·lacions visuals, per a festivals i concerts.
La masterclass de Jan Barceló va concloure amb la realització, per part dels i les estudiants, d'una serigrafia a 3 tintes amb fotolit autogràfic. |
Els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP han entrat per registre aquest matí una proposta de declaració que serveixi per marcar l'inici de la legislatura.
El text està obert a les esmenes i l'adhesió d'altres formacions polítiques del Parlament, i es votarà en un Ple abans del Ple d'investidura.
Junts pel Sí i la CUP constaten que el mandat obtingut de les urnes el passat 27 de setembre obliga a treballar per un estat independent en forma de república catalana, i que els passos que s'hauran de donar hauran de ser ferms, sense supeditació a les institucions polítiques o jurídiques de l'Estat espanyol.
Així mateix, es valora que cal sumar a aquest horitzó polític totes les forces polítiques i socials que defensin l'obertura d'un procés constituent ciutadà, participatiu i obert.
Les dues formacions han arribat a aquest primer acord i continuen treballant al voltant dels continguts concrets de la desconnexió democràtica, del pla de xoc contra la pobresa i del procés constituent.
PRIMER.- Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria d'escons de les forces parlamentàries amb l'objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l'obertura d'un procés constituent no subordinat.
SEGON.- Declara solemnement l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república.
TERCER.- Proclama l'obertura d'un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.
QUART.- Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.
CINQUÈ.- Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d'hisenda pública.
SISÈ.- Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya votat prèviament pel poble en referèndum, entre d'altres.
SETÈ- Adoptarà les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l'Estat espanyol de tal manera que permeti l'empoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora.
VUITÈ.- Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d'aquesta Cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l'Estat espanyol.
NOVÈ.- Declara la voluntat d'inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d'una estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l'Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.
El text estarà obert a l'adhesió d'altres forces polítiques i es votarà en un Ple abans del Ple d'investidura. |
L'honorable senyor Martí Sansaloni, conseller de Salut, ha volgut donar la cara davant la polseguera que s'ha aixecat per la contractació de la seva companya sentimental com a comare a l'hospital de Son Llàtzer.
El sindicat d'infermeria Satse ha detectat i denunciat irregularitats en aquesta i en d'altres contractacions, que revelarien un acusat amiguisme a l'hora de distribuir la feina en el sector.
L'honorable Martí Sansaloni ho nega i proclama que té "la consciència ben tranquil·la".
Us recordau d'algun condemnat per corrupció que, en la fase inicial de l'acció de la Justícia, no hagi declarat que té la consciència tranquil·la?
Però també ho han confessat altres acusats finalment declarats innocents: tots desitjaríem que aquest fos el cas de l'honorable senyor Martí Sansaloni -perquè, com més corrupció, més brutor s'acumula a la païssa i més oi fa viure-hi.
Vull dir que tenir la consciència tranquil·la no garanteix la innocència de qui es declara en aquesta envejable situació.
La moral estableix tres grans tipus de consciència: escrupolosa, recta i laxa.
I qui és qui per decretar la rectitud de la consciència aliena?
A més, la consciència -posem-nos en el cas que sigui recta- és una construcció del sentit moral de cadascú, que no necessàriament ha de coincidir punt per punt amb el Codi Penal.
Si totes les persones implicades en afers poc honrosos aquests darrers anys tenien la consciència tranquil·la, és evident que aquest fet no guardaria relació significativa amb la Justícia.
Essent així -i així ho sembla versemblantment-, per què no deixam de jugar en públic amb les cartes que són estrictament privades?
Enhorabona per la tranquil·litat de la seva consciència, però aquesta dada no és d'interès dels ciutadans -és irrellevant.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El catedràtic de Dret Internacional Xavier Pons ha estat reelegit degà de la Facultat de Dret.
«Amb l'experiència del primer mandat hem preparat un Pla d'actuacions que pretén facilitar que la Facultat de Dret estigui en la millor posició possible per dur a terme les activitats de docència i recerca que té encomanades», ha explicat Pons.
Aquest Pla d'actuacions conté un conjunt ampli de mesures que s'ordenen entorn dels àmbits centrals de l'activitat de la Facultat (la docència i la recerca), els àmbits d'actuació transversal (la qualitat, la comunicació, la internacionalització, la responsabilitat social i els equipaments) i els quatre grups d'interès implicats (els estudiants, el PDI, el PAS i els agents socials).
«Per indicar alguna mesura especialment destacable en tres grans àmbits, podria assenyalar que en l'àmbit acadèmic proposem ajustar i actualitzar els graus i màsters a les noves necessitats socials i als canvis tecnològics, metodològics, de continguts i de valors que experimenta constantment, en la societat actual, el dret i les ciències socials», afirma Pons.
«Pel que fa a la recerca, pretenem fonamentalment visibilitzar i projectar encara més cap enfora la important activitat de recerca i transferència que es duu a terme a la Facultat», continua.
I assenyala que «en l'àmbit del PDI, i amb vista a l'escenari 2030, la principal prioritat és aprofitar l'actual conjuntura favorable per planificar adequadament el relleu generacional i reajustar l'estructura de plantilla entre professorat permanent i professorat associat, especialment en determinades àrees molt desequilibrades».
Xavier Pons és expert en dret internacional públic, organitzacions internacionals, dret comunitari europeu, salut humana i seguretat alimentària.
Ha actuat com a consultor de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació (FAO) i ha publicat articles en revistes especialitzades de l'àmbit del dret, particularment sobre les Nacions Unides i la Unió Europea.
També és remarcable la seva tasca d'editor en els treballs col·lectius Salud pública mundial y derecho internacional (Global health and international law) (Marcial Pons, Madrid, 2010) i Alimentación y derecho internacional.
Dins de la Universitat de Barcelona ha ocupat els càrrecs de vicepresident i president en funcions de la Divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials, i de secretari general, del 2005 al 2008. |
Com si no passés res, com si no fos el centre de totes les mirades a causa de la tempesta desencadenada per l'anunci extraoficial de la seva fugida del Madrid, Cristiano Ronaldo es va entrenar ahir relaxat i centrat exclusivament, en aparença, en el debut de la selecció portuguesa a la Copa Confederacions, avui contra Mèxic a Kazan.
El club blanc està de cap per avall a causa de les conseqüències inesperades de la denúncia de la fiscalia contra el golejador portuguès per un presumpte frau de 14,7 milions d'euros, i el protagonista no ha considerat convenient comparèixer en roda de premsa per confirmar una decisió que no té volta enrere, segons ell mateix ha reiterat al seu seleccionador i als seus companys de selecció.
Va ser precisament el tècnic portuguès, Fernando Santos, l'encarregat de marcar la línia davant els periodistes per blindar tot el que feia referència als assumptes personals de l'encara estrella madridista.
Al segon intent de treure-li alguna cosa sobre la idea del jugador de no tornar al Madrid, malgrat que té contracte fins al 2021, el seleccionador lusità va tallar en sec en la roda de premsa oficial.
És la segona i última vegada que responc.
Tinc un acord amb els jugadors molt senzill.
Tot allò el que té a veure amb qüestions personals ho deixem fora de la selecció.
Quan estem aquí tots junts parlem de qüestions tàctiques, dels partits, la resta la deixem fora», va dir Santos amb nul poder de convicció, encara que va recomanar als informadors mostrar-se cauts en aquest assumpte: «S'ha de ser cautelós amb aquesta mena de qüestions.
A vegades sento coses en els mitjans que no he sentit en la selecció.
No faig cas d'aquest tipus de qüestions».
I, per descomptat, va exterioritzar el seu suport més absolut a Ronaldo.
«Vaig ser el seu entrenador a Portugal quan tenia 18 anys i sempre he dit que poso la mà al foc per ell, pel seu caràcter i actitud com a persona i esportista.
És fantàstic, com a persona i com a esportista, i un home honest», va assenyalar el tècnic, convençut que el que ha passat no afectarà el rendiment del líder de l'equip portuguès a la Copa Confederacions: «La selecció recolza Cristiano.
Estem molt units perquè ens recolzem incondicionalment».
En aquesta línia es va manifestar també el porter Rui Patricio, que tampoc va dir ni piu sobre el conflicte de Ronaldo a Espanya i va assegurar que «és un gran exemple per a tots, un magnífic jugador que sap el que ha de fer.
És un esportista d'elit i sap concentrar-se...
Està centrat al cent per cent en el campionat i jugarà un torneig fantàstic.
És el nostre model per la seva manera de treballar».
REUNIÓ AMB EL PSG / Tampoc Jorge Mendes, el representant de Ronaldo, ha sortit a donar la cara de moment.
Ni per aclarir res al voltant del que va avançar el diari esportiu A Bola, mitjà amb el qual manté una relació molt estreta, ni per desmentir el que va publicar el Daily Mail, que ahir informava que el superagent i Nasser al-Khelaifi, president del PSG, van estar reunits a Cardiff el 3 de juny passat, hores abans de la final de la Champions.
Segons el diari britànic, van estar reunits a l'hotel Hilton de la capital gal·lesa durant gairebé dues hores i Mendes va exposar a Al -Khelafi els problemes amb Hisenda a què podia enfrontar-se el jugador i la seva intenció de deixar el Madrid si no s'arreglaven. |
Prenent el terme paisatge sonor com a punt de partida, aquest assaig de José Manuel Berenguer aborda una sèrie de qüestions pertinents a la comprensió de l'experiència de l'escolta en l'art i en la vida quotidiana.
Temes com la fenomenologia, la cognició, els nous mitjans, l'estètica i la superposició entre l'art i la ciència, serveixen a Berenguer per traçar una anàlisi crítica de les pràctiques de l'art sonor recent, utilitzant tant exemples històrics significatius com la seva pròpia experiència.
Els diferents epígrafs que serveixen per descriure la trajectòria de José Manuel Berenguer (Barcelona, 1955), reflecteixen la naturalesa pluridisciplinar que des del començament ha guiat la seva activitat.
Més enllà de la seva pròpia obra, la difusió de la música electroacústica i l'art sonor han portat Berenguer a una estreta vinculació amb nombroses institucions, festivals i organitzacions.
És el cofundador de l'Orquestra del Caos, al costat de Clara Garí, i de Côclea, i precisament a la Nau Côclea, a Camallera, dirigeix el Festival Música13.
És col·laborador de l'Institut International de Musique Electroacoustique de Bourges (França), i va ser el dissenyador i primer responsable del Laboratori de so i música del CIEJ, de la Fundació la Caixa de Pensions.
Com a professor, ha impartit classes al Conservatori de Bourges i al Master en Art Sonor de la Universitat de Barcelona.
També és ex-President de l'Associació de Música Electroacústica d'Espanya, i actualment és President d'Honor de la International Conference of Electroacoustic Music del CIM/UNESCO, membre de la Académie Internationale de Musique Electroacoustique/Bourges, de l'Acadèmia del Consell Nacional de la Música del CIM/UNESCO i del Consell d'Experts de la MISAME.
En virtut del que disposa l'article 5 de la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (en endavant LOPD) i el 13 del Reglament Europeu de Protecció de dades, us informem que: |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
TECG - Sol·licitud d'autorització de centres de neteja i desinfecció de vehicles dedicats al transport per carretera en el sector ramader.
L'autorització dels centres de neteja i desinfecció dels vehicles dedicats al transport per carretera de:
- Animals de producció, incloent-hi les espècies cinegètiques i els gossos de canilla o gossades, però exceptuant-ne els ruscos d'abelles, els mol·luscos i els crustacis.
- Productes per a l'alimentació d'aquests animals de producció.
- Subproductes d'origen animal no destinats al consum humà.
A fi de garantir les condicions bàsiques d'equips, instal·lacions i funcionament dels centres de neteja i desinfecció de vehicles dedicats al transport per carretera.
Els titulars dels centres de neteja i desinfecció de vehicles dedicats al transport per carretera ubicats a la Comunitat Valenciana.
- Estar situats a una distància mínima d'un quilòmetre de qualsevol explotació ramadera, amb les excepcions següents que estableix el reial decret.
- Estar situats en una zona que no estiga sotmesa a una prohibició o restricció de conformitat amb la legislació sanitària vigent.
- Tindre un responsable de l'elecció i dilució del plaguicida/biocida d'ús ramader, de la desinfecció dels vehicles i del control de la documentació, que ha de tindre el carnet de manipulador de plaguicides/biocides d'ús ramader o de la documentació equivalent emesa o reconeguda per l'autoritat competent.
- Complir el que disposa l'annex I del Reial decret 1559/2005, sobre equips i instal·lacions.
En aplicació de l'article 3.7.5 de la Llei 20/2017, de 28 desembre, de la Generalitat, de taxes.
Per a inscripció en altres registres zoosanitaris: 25,00 euros.
Les sol·licituds es poden presentar durant tot l'any.
a) Als registres dels òrgans administratius a què s'adrecen.
b) Als registres de qualsevol òrgan administratiu, que pertanga a l'Administració general de l'Estat, a la de qualsevol administració de les comunitats autònomes, a la de qualsevol administració de les diputacions provincials, cabildos i consells insulars, als ajuntaments dels municipis a què es refereix l'article 121 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, o a la de la resta de les entitats que integren l'Administració local si, en aquest últim cas, s'ha subscrit el conveni oportú.
c) A les oficines de Correus, en la forma que reglamentàriament s'establisca.
d) A les representacions diplomàtiques o oficines consulars d'Espanya a l'estranger.
e) En qualsevol altre lloc que establisquen les disposicions vigents.
I, preferentment, a les oficines comarcals de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural (per a qualsevol informació sobre la ubicació d'aquestes, telefoneu al 012) i als registres que s'indiquen a continuació.
No obstant això, els sol·licitants que siguen persones jurídiques, en virtut de l'article 14.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estan obligats a posar-se en contacte amb aquestes a través de mitjans electrònics, per la qual cosa han de fer la presentació de sol·licituds electrònicament.
En cas que es faça presencialment, es requerirà l'interessat perquè l'esmene presentant-la de manera electrònica.
REGISTRE GENERAL DE LA CONSELLERIA D'AGRICULTURA, DESENVOLUPAMENT RURAL, EMERGÈNCIA CLIMÀTICA I TRANSICIÓ ECOLÒGICA
REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D'AGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I DESENVOLUPAMENT RURAL - ALACANT
REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D'AGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I DESENVOLUPAMENT RURAL - CASTELLÓ
REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D'AGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I DESENVOLUPAMENT RURAL - VALÈNCIA
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar amb certificat electrònic: https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html? tramite=DGM_REGISTROS&version=1&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=15302
Les sol·licituds s'han de formalitzar en instància degudament omplida, dirigida a la conselleria competent en matèria de ramaderia i s'han d'acompanyar de la documentació següent:
- Còpia del CIF/NIF del titular i acreditació del representant, si és el cas.
No cal presentar còpia del NIF quan s'autoritze l'Administració a consultar telemàticament les dades d'identitat.
- Acreditació de la personalitat jurídica de l'entitat o associació i de la persona representant.
- Memòria descriptiva de l'activitat i de les instal·lacions, amb els requisits que estableix l'article 3 del Reial decret 1559/2005, de 23 de desembre, el plànol de situació i el croquis del recinte.
- Nom, cognoms i DNI del responsable de l'elecció i dilució del plaguicida/biocida d'ús ramader, de la desinfecció dels vehicles i del control de la documentació.
- Còpia del carnet de manipulador de plaguicida/biocida d'ús ramader o documentació equivalent.
SOL·LICITUD D'AUTORITZACIÓ DE CENTRES DE NETEJA I DESINFECCIÓ DE VEHICLES DEDICATS AL TRANSPORT D'ANIMALS, DE PRODUCTES PER A ALIMENTACIÓ ANIMAL I SUBPRODUCTES D'ORIGEN ANIMAL NO DESTINATS AL CONSUM HUMÀ
ESMENA O MILLORA DE LA SOL·LICITUD D'AUTORITZACIÓ DE CENTRES DE NETEJA I DESINFECCIÓ DELS VEHICLES DEDICATS AL TRANSPORT PER CARRETERA EN EL SECTOR RAMADER O APORTACIÓ DOCUMENTAL ADICIONAL
Presentació de la sol·licitud i la documentació requerida.
La instrucció dels expedients s'iniciarà en l'oficina de la comarca on es trobe ubicat el centre de neteja i desinfecció de vehicles, que durà a terme d'ofici totes les actuacions que considere necessàries per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades en virtut de les quals s'ha de formular la proposta de resolució.
El director territorial emetrà la resolució d'autorització o denegació del centre basant-se en la proposta de resolució emesa per l'oficina comarcal.
Les persones obligades a posar-se en contacte amb la Generalitat a través de mitjans electrònics, en els termes de l'article 14 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú, així com els sol·licitants que, sense estar-hi obligats, opten per aquesta via, han de presentar les sol·licituds telemàticament a través de la seu electrònica de la Generalitat en l'URL següent:.
Per a accedir de manera telemàtica, la persona sol·licitant ha de tindre signatura electrònica avançada, bé amb el certificat reconegut d'entitat (persones jurídiques) o bé amb el certificat reconegut per a ciutadans (persona física), els dos emesos per l'Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana, i pot utilitzar qualsevol sistema de signatura electrònica admés per la seu electrònica de la Generalitat, entre els quals està el certificat emés per l'Autoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana ( ).
Quan les persones sol·licitants estiguen obligades a posar-se en contacte amb la Generalitat a través de mitjans electrònics però la sol·licitud es faça de manera presencial, es requerirà a l'interessat que l'esmene presentant-la de manera electrònica.
Els documents que s'adjunten al tràmit telemàtic han d'anar signats electrònicament per les persones que, segons el tipus de document, siga procedent.
Els tràmits que es facen per mitjà de la seu electrònica de la Generalitat però que no s'arriben a registrar, es poden recuperar en un moment posterior per a acabar la presentació telemàtica accedint a l'àrea personal de la Generalitat des de l'apartat "Com va això meu" -> "Sol·licituds en creació" ( ).
* REQUISITS MÍNIMS DELS CENTRES DE NETEJA I DESINFECCIÓ
Estar situats a una distància mínima d'un quilòmetre de qualsevol explotació ramadera, amb les excepcions següents:
a) Els annexos a centres de concentració, escorxadors i punts de parada per al descans d'animals.
b) Els centres de neteja i desinfecció autoritzats abans de l'entrada en vigor del Reial decret 1559/2005, de 23 de desembre, sempre que, segons el parer d'aquest, la seua situació no supose un risc sanitari.
c) Els centres de neteja i desinfecció construïts per a donar servei exclusiu a explotacions ramaderes individuals o agrupades, associacions ramaderes o entitats societàries agrícoles de qualsevol tipus, incloent-hi les agrupacions de defensa sanitària, societats cooperatives agràries o d'explotació comunitària de la terra i societats agràries de transformació, així com empreses de productes per a l'alimentació animal.
d) Aquells casos en què, per concórrer circumstàncies específiques d'aplicació o factors de consideració especial com la ubicació de les explotacions o la situació sanitària específica de la zona en qüestió, mitjançant norma, siga eximit d'aquest requisit per la conselleria en què estiga ubicat aquest centre.
Estar situats en una zona que no estiga sotmesa a una prohibició o restricció de conformitat amb la legislació sanitària vigent.
En el moment que es declare una epizoòtia i es restringisquen els moviments en la zona on estiguen ubicats, només podran donar servei als vehicles de la zona.
Disposar d'un responsable de l'elecció i dilució del plaguicida/biocida d'ús ramader, de la desinfecció dels vehicles, i del control de la documentació, que ha de tindre el carnet de manipulador de plaguicides/biocides d'ús ramader o la documentació equivalent emesa o reconeguda per l'autoritat competent.
Complir el que disposa l'annex I del Reial decret 1559/2005, de 23 de desembre, sobre equips i instal·lacions, a excepció dels centres de neteja i desinfecció de vehicles de transport per carretera de peixos, i en aquest cas els equips i instal·lacions han d'estar dissenyats i organitzats específicament per a poder dur a terme amb eficàcia la neteja i desinfecció d'aquests vehicles i dels seus elements, tancs o depòsits.
En cas d'incompliment del que disposa el Reial decret 1559/2005, de 23 de desembre, serà aplicable el règim d'infraccions i sancions que estableix la Llei 8/2003, de 24 d'abril, de sanitat animal, i el Reial decret 1945/1983, de 22 de juny, pel qual es regulen les infraccions i sancions en matèria de defensa del consumidor i de la producció agroalimentària, sense perjudici de les possibles responsabilitats civils, penals o d'una altra ordre que hi puguen concórrer.
Simulació de Tramitació Telemàtica a la Generalitat Valenciana (Cl -firma)
Sistemes de Firma Electrònica admesos i / o utilitzats a la Seu
Sistemes de verificació de Firmes
- Reial decret 1559/2005, de 23 de desembre, sobre condicions bàsiques que han de complir els centres de neteja i desinfecció dels vehicles dedicats al transport per carretera en el sector ramader (BOE núm. 312, de 30/12/05).
- Correcció d'errades del Reial decret 1559/2005, de 23 de desembre, sobre condicions bàsiques que han de complir els centres de neteja i desinfecció dels vehicles dedicats al transport per carretera en el sector ramader (BOE 34, de 09/02/06).
- Reial decret 363/2009, de 20 de març, pel qual es modifica el Reial decret 1559/2005, de 23 de desembre, sobre condicions bàsiques que han de complir els centres de neteja i desinfecció dels vehicles dedicats al sector ramader (BOE núm. 74, de 27/03/09).
Vegeu el Reial decret 1559/2005, de 23 de desembre.
Vegeu el Reial decret 363/2009, de 20 de març.
Vegeu el Reial decret 830/2010, de 25 de juny.
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
Recorregut de la marxa independentista en moto
Més informació i horaris de pas, des del Facebook de Motards Independentistes
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
URGENT: Hi haurà un ple del Parlament el proper dimecres sense saber si hi serà la CUP o no
ÚLTIMA HORA: Jugada mestra del Col·legi de Metges que complicarà l'estratègia a l'Estado español
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya |
Unes 500 persones s'han concentrat aquest divendres a la tarda als afores de Montlluís, a l'Alta Cerdanya, per denunciar l'estat en què es troba la RN116, després de la gran esllavissada que fa uns dies que va obligar a tancar aquesta carretera que connecta la zona amb Perpinyà.
Representants polítics, econòmics i desenes de veïns i veïnes de Cerdanya, Alt Conflent i Capcir han expressat el seu sentiment d'abandó per part de l'estat francès, ja que consideren que aquest territori no rep les inversions suficients.
Des del territori han remarcat l'impacte econòmic negatiu que té el tancament de la 116, sobretot ara que comencen les vacances escolars a França.
De fet, les estacions d'esquí com Font Romeu o El Angles notaran i força la situació.
Recordem que l'esllavissada va tenir lloc entre Fetges i Fontpedrosa, després del temporal Glòria.
Això va afectar greument l'asfalt, fet que va obligar a tancar la carretera.
Així, doncs, des de fa uns dies l'Alta Cerdanya es troba pràcticament incomunicada amb les principals poblacions de la regió, Prada i Perpinyà.
Els conductors han de buscar vies alternatives que arriben a les tres hores i mitja de trajecte, pràcticament el doble del que es triga habitualment per la N116.
Des del territori reclamen, doncs, solucions a l'estat francès acabin amb les esllavissades i caigudes de pedres que sovint pateixen els veïns i veïnes quan circulen per aquesta carretera.
De moment, no creuen que es pugui reobrir almenys fins al mes que ve. |
Premi açí; per veure els calendaris directament en google calendar
Pots copiar les URL ( botó dret copiar) i afegir al teu google calendar a "Altres Calendaris " mitjançant "Afegeix per URL" |
Els candidats d'ERC i del PP han coincidit a advertir Artur Mas que la campanya que mena li complicarà les coses a l'hora dels pactes post-electorals.
Josep-Lluís Carod-Rovira diu que el DVD ConfidencialCat el pot ajudar a aconseguir èxits l'1 de novembre, però que li pot portar fracassos l'endemà, que és quan els partits començaran les negociacions dels pactes de govern.
I Josep Piqué ha dit a Mas que, si vol ser president, comenci a cercar acords polítics.
El candidat del PP a la Generalitat també ha dit que se sentia profundament molest i maltractat per CiU, que ha signat davant notari que no faria acords permanents amb els populars.
Piqué ha reiterat que no donarà xecs en blanc a ningú.
D'questa manera, deixa sobre la taula la possibilitat de votar contra la investidura de Mas.
Sobre el DVD, Carod n'ha dit: 'Això és Catalunya, i no pas els Estats Units ni Espanya; aquí no es fa política d'empastifar l'adversari amb mentides i insults'.
Sobre aquesta qüestió, el candidat d'Iniciativa, Joan Saura, dit que la campanya que fa CiU aquests primers dies és 'bruta i fins i tot il·legal.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El secretari general del PRC, Miguel Ángel Revilla, ha valorat com una mesura encertada l'abdicació del Rei i ha assegurat que suposa un baló d'oxigen per al Govern davant de "el descrèdit general de les institucions".
Tot i això, també ha advertit que, tot i que la Direcció de l'Estat és "molt important", la renúncia del Rei Joan Carles "no resol els problemes reals dels espanyols", la solució del qual requereix "una política inversora decidida des d'Espanya i des d'Europa, sense més retallades ni mesures que asfixiïn a la gent".
"Si això no es fa, el nou cap de l'Estat es trobarà d'aquí a poc en una situació semblant a la qual ha tingut el seu pare", ha augurat.
Revilla considera que l'abdicació propiciarà que "durant uns mesos passin a un segon pla els problemes reals", que no són altres que l'atur, la situació terrible que travessen les petites i mitjanes empreses o l'increment fins a gairebé el 30% de la població del nombre de ciutadans al llindar de la pobresa.
"Sembla que és el moment adequat per a una abdicació, però que no s'enganyin, perquè Espanya es troba en una situació terrible i no és aquesta la solució que necessitem", ha recalcat.
En aquest sentit, el líder regionalista ha destacat l'absència de polítiques que permetin que el país creixi el suficient, pel que ha instat al Govern espanyol a exigir un canvi en les posicions d'austeritat europees i apostar per "una Europa solidària i que doni suport amb diners polítiques inversores que contribueixin a dinamitzar l'economia i a crear feina".
Finalment, Revilla ha assenyalat que el regnat de Joan Carles I ha estat "positiu per a Espanya, tot i les seves ombres", per la seva contribució a "la consolidació democràtica i a la modernització del país".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
L'equip del base català jugarà la matinada de dimecres a dijous (2 hores, Canal + Deportes) contra els Indiana Pacers amb la samarreta que aquest conjunt històric va portar la temporada 1967-68
Els Minnesota Timberwolves de Ricky Rubio jugaran la matinada de dimecres a dijous (2 hores, Canal + Deportes) contra els Indiana Pacers amb la samarreta que els Minnesota Muskies van portar la temporada 1967-68.
El rival, per la seva banda, utilitzarà la indumentària blava que va tenir entre 1971 i 1974.
Els Minnesota Muskies van jugar una temporada a Minneapolis i després es van desplaçar a Miami, on es van convertir en els Floridians.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Un 79,31% de les dones que pateixen incontinència urinària no ho ha consultat amb el professional d'atenció primària en no donar-hi importància, segons un estudi de l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC).
Els resultats de l'estudi, fet amb una mostra de 115 dones d'una mitjana d'edat de 57 anys visitades al CAP la Gavarra de Cornellà de Llobregat (Barcelona), mostren que un 25,2% de les dones que patien incontinència urinària no ho explicaven.
Segons les infermeres investigadores del projecte, Lydia Sánchez i Cristina Tena, "això fa pensar que realment existeix un infradiagnòstic d'incontinència urinària".
De les dones que han patit incontinència, un 79,31% no ho ha consultat amb el metge, i diuen que tenen pèrdues freqüents però de poca quantitat.
De fet, el principal tipus d'incontinència urinària ha estat la d'esforç, un 44,85%, seguida de la d'urgència (24,13%) i de la mixta (24,13%).
Malgrat que no expliquen que pateixen incontinència, un 82,75% de les dones reconeix que aquestes pèrdues tenen una afectació sobre la seva qualitat de vida, encara que, a nivells baixos.
Les investigadores han assenyalat que existeixen "diferències significatives" pel que fa a l'Índex de Massa Corporal (IMC) en patir incontinència, de manera que el grup que la pateix té un IMC superior al de pacients que no en pateix.
Han considerat que les dades que reflecteixen que un 80% de les dones amb pèrdues no ho expliquen fa necessari que les infermeres facin una educació sanitària per desmitificar creences i millorar la clínica d'aquestes pacients.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Seva.-L'associació Gestió Forestal del Montseny-Ponent acaba de posar en marxa a Sant Miquel de Balenyà una planta pionera al país en la generació d'estella forestal.
L'entitat, formada pels municipis de Seva, Aiguafreda, el Brull, Tagamanent i l'EMD de Sant Miquel de Balenyà, preveu que la planta produirà unes 4.000 tones d'estella forestal.
El president de l'associació i alcalde d'Aiguafreda, Joan Vila, ha explicat que, "amb la mirada al futur", s'ha sobredimensionat la planta ja que a ple funcionament podria arribar a produir fins a 10.000 tones l'any.
Tot i això, les necessitats d'abastament de les xarxes de calor dels quatre municipis només requereixen un consum de 1.000 tones l'any, i la voluntat és que la resta es pugui subministrar a altres municipis propers.
La Diputació de Barcelona acaba de treure una línia de subvencions de fins a 850.000 euros per ajudar els ajuntaments a instal·lar calderes de biomassa.
"Amb la posada en marxa de la planta de generació d'estella forestal s'acaba de tancar el cercle", ha assenyalat el president de l'Associació Gestió Forestal del Montseny Ponent i batlle d'Aiguafreda, Joan Vila.
Així doncs, la nova planta se suma a la cadena de valor que han posat en marxa els municipis de Seva, Aiguafreda, el Brull, Tagamanent i l'EMD de Sant Miquel de Balenyà que ja feien gestió forestal dels seus boscos, amb la col·laboració dels propietaris forestals, i tenen instal·lades calderes de biomassa als seus consistoris.Per tirar endavant el projecte, Vila ha explicat que s'han emmirallat en la gestió dels boscos que fan els països del nord d'Europa, "on es treballa el bosc a l'hivern, per després poder estar tranquils a l'estiu".
Una correcta gestió dels boscos a l'hivern no només minimitza possibles incendis a l'estiu, sinó que l'aprofitament de la fusta sobrant per transformar-la en biomassa forestal suposa un gran estalvi energètic pels municipis.
Entre els beneficis que suposa la biomassa, Joan Vila també ha destacat la disminució d'emissions de CO2 a l'atmosfera i la generació de nous llocs de treball.Vila ha destacat que el projecte és ambiciós, ja que esperen que la biomassa que els sobri, de moment unes 3.000 tones a l'any, la puguin subministrar a altres municipis.
Segons l'alcalde d'Aiguafreda, els municipis que vulguin gaudir de l'estella que produeixen hauran de ser els més propers, a un radi de 30 o 40 quilòmetres, perquè volen imposar un criteri de biomassa de "quilòmetre 0".
La voluntat és produir una estella "de molta qualitat i que disposi de denominació d'origen".
"No servirà de res produir estella per evitar més emissions de CO2 a l'atmosfera si després utilitzem camions per transportar-la lluny", ha qüestionat.La planta, a banda de l'aprofitament de la fusta, també compta amb una bàscula de mesura que és propietat de l'Ajuntament d'El Brull.Per la seva banda, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha destacat la voluntat del territori per "aprofitar" el paisatge i treure'n la màxima productivitat, "com ja feien els nostres avis".
La presidenta ha dit que la nova planta de Sant Miquel de Balenyà és un molt bon exemple de gestió correcta dels boscos amb l'objectiu que el medi natural continuï essent productiu.Per Conesa, cal que les administracions encarin els nous drets que reivindica la ciutadania, "com un menor cost de l'energia o el fet de respirar un aire més pur".
Segons la presidenta, per aconseguir-ho, cal tenir en compte que els recursos "són molt a prop" i ha destacat que "és de sentit comú que puguem extreure la nostra pròpia energia dels nostres boscos a un cost raonable".
A més, ha afegit, "els ajuntaments hi surten guanyant, però també hi guanya el bosc".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
JAUME PADRÓS SELMA, president del Col·legi de Metges de Barcelona
L'Informe Anual que teniu davant recull la intensa activitat del
CoMB i del Grup Med al llarg de l'any 2018 i reflecteix també
l'esforç, la il·lusió i el compromís de moltíssimes persones que s'hi
han implicat: membres de la Junta de Govern, compromissaris
de l'Assemblea, treballadors del Col·legi i desenes de companys
i companyes que han col·laborat i participat en algun projecte o
A tots ells, com sempre, vull agrair-los la seva
disposició per contribuir a seguir consolidant el CoMB com una
institució al servei dels metges i metgesses i de la societat, que és i
Aquest ha estat el primer any per a la Junta de Govern sorgida de
Els membres d'aquest gran equip humà que
m'honora presidir hem treballat seguint els eixos que vam definir
i fer públics al nostre programa de govern i que segueixen el fil
Una de les nostres prioritats ha
estat enfortir i consolidar aspectes que són cabdals per a la nostra
professió, perquè ajuden a garantir un bon exercici i, alhora, donen
Em refereixo al Programa de Protecció
Social (PPS), a l'atenció i ajuda al metge malalt, així com l'aposta per
la prevenció a través del PAIMM i a la cobertura i suport en l'àmbit
Des d'aquesta Junta també hem estat molt atents al repte que
suposa el relleu generacional al qual està fent front la professió.
i que necessitem escoltar les veus de les noves generacions de
metges i metgesses, perquè elles seran, sens dubte, les grans
protagonistes del canvi demogràfic, però també tecnològic,
social, cultural, etc. que ens depara un futur que ja és aquí.
del Col·legi, creiem que cal definir i impulsar models de lideratge
que mirin cap a aquest nou horitzó i hem apostat decididament
per contribuir a fer emergir els millors líders entre els metges i
En un moment complicat, ple d'incerteses en l'àmbit polític i, de
retruc, també al sistema sanitari, cal dir que els metges i la resta
de professionals de la salut hem destacat pel nostre compromís i
dignitat, sense deixar d'exercir el nostre dret (convertit, gairebé,
en obligació) de lluitar contra la precarietat laboral i de fer
reivindicacions del tot legítimes per a la millora de les condicions
professionals i laborals i de la qualitat assistencial.
amenaces són moltes, tant al sector públic com al privat, des del
Col·legi no hem dubtat a assumir riscos.
Hem patit desgast i, de tant en tant, ens hem endut alguna
esgarrapada, quan s'ha tractat de liderar debats necessaris i de posar
qüestions candents sobre la taula.
seran obligats i, si volem trobar solucions a molts problemes que
tenim plantejats, hem de decidir si apostem per liderar propostes
També està en joc la nostra credibilitat social.
actuat amb responsabilitat i ho continuarem fent, pensant en els
professionals i, sempre, en benefici dels ciutadans.
Accés a la versió PDF de l'article
© Copyright 2018 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Crèdits
La Junta de Govern vol transmetre el seu més
sincer agraïment a tots els metges, metgesses
i professionals de la salut que han col·laborat
amb els projectes del Col·legi de Metges de
Barcelona i que s'han compromès a promoure la
defensa dels valors de la professió i del sistema
sanitari, així com en la seva dedicació en el bon
exercici de la professió mèdica.
De la mateixa manera, vol expressar el seu
agraïment als professionals del Col·legi de
Metges de Barcelona i del Grup Med que, amb el
seu compromís, rigor, responsabilitat i dedicació
activa, contribueixen a generar confiança i al
desenvolupament dels projectes de la institució. |
El Govern espanyol i les comunitats autònomes tornaran a reunir-se aquest dimecres al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per abordar els objectius individuals de dèficit i deute per al període 2016-2018, amb la possibilitat que es tornin a fixar xifres asimètriques com ja va passar el 2013.
El passat 8 de juliol el CPFF va fixar l'objectiu global de les comunitats per al període esmentat, establert al 0,3% per al 2016, el 0,1% per al 2017 i en equilibri pressupostari per al 2018.
Ateses les dificultats que tenen les comunitats per complir els objectius de dèficit, el Govern central no descarta fixar un altre cop xifres diferenciades el 2016 per garantir un grau més alt de compliment.
De fet i a petició de nou comunitats autònomes, s'analitzarà l'estudi que el CPFF va encarregar a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) sobre l'establiment d'objectius d'estabilitat per als subsectors en les Administracions Públiques.
Ja l'any 2013 el Govern central va optar per objectius asimètrics de dèficit, i va demanar més esforços a les regions que havien tancat més malament l'any anterior.
En concret, les que van quedar més lluny de l'1,5% el 2012 van poder acabar per sobre de l'1,3% el 2013, però van haver de prendre més mesures que les que van treure millor nota.
Aquest repartiment del dèficit va generar moltes crítiques per part de les comunitats més complidores, que denunciaven que Hisenda premiés l'incompliment en lloc dels esforços realitzats per arribar a l'objectiu pactat.
Encara no se sap si aquest any Hisenda tornarà a apostar per objectius diferenciats de dèficit, però el que sí que és clar és que la xifra final haurà de baixar del 0,7% previst per a aquest any al 0,3% fixat al programa d'estabilitat, tot i que molts organismes, entre els quals hi ha l'AIReF, dubten de la capacitat de les comunitats per reduir tant els seus saldos.
D'altra banda, segons l'ordre del dia a què ha tingut accés Europa Press, la reunió servirà també per elegir al nou vicepresident del CPFF i perquè Hisenda informi les comunitats del límit de despesa no financera fixat per al 2016.
A més, el Departament dirigit per Cristóbal Montoro presentarà també un informe sobre la reordenació i racionalització del sector públic instrumental autonòmic i de control, eficiència i reducció de la despesa pública gestionada pel mateix.
Alhora, s'informarà dels Plans Economicofinancer que han de presentar les comunitats autònomes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Girona es va deixar diumenge dos punts a Miranda de Ebro i continua una jornada més a 6 punts de l'ascens directe que marca el Saragossa.
La Lliga enfila l'últim tram de temporada i s'arriba a les darreres dotze jornades amb força coses per decidir.
El Cadis té un bon matalàs de punts però encara no ho té fet perquè els 9 punts que els separen del Girona -8 de l'Almeria i l'Osca- no són insalvables amb les jornades que resten encara.
Rere el Cadis, el Saragossa és segurament l'equip més en forma del moment i tothom l'assenyala com el gran favorit.
Tot i això, dotze partits són un món.
En aquest sentit, un dels factors que poden ser determinants d'aquí a final de temporada són els enfrontaments directes entre els candidats a l'ascens.
És aquí on el Girona pot trobar un petit avantatge respecte a la resta perquè és l'aspirant a l'ascens que més duels directes té: un total de quatre.
A més a més, tres seran a Montilivi (Saragossa, Almeria i Cadis) mentre que només un serà a domicili (Elx).
Partint de la base que abans s'ha de jugar contra Albacete i Racing a Montilivi i a Las Palmas i que si no se sumen una bona colla de punts de res servirà, el primer duel directe del Girona serà al camp de l'Elx d'aquí quatre jornades.
Els il·licitans, sense fer fressa, fa jornades que es festegen la sisena posició.
A més a més, són només a tres punts del Girona després d'aquesta última jornada.
Sense ser cap candidat inicial a l'ascens, l'Elx ja va guanyar a Montilivi (0-2).
La visita al Martínez Valero doncs serà una bona prova de foc per a les aspiracions dels gironins abans de les últimes jornades de Lliga.
I és que després de jugar a Elx, Montilivi veurà consecutivament tres finals contra Saragossa, Almeria i Cadis.
Tres duels que, si no canvien gaire les coses, haurien de ser directíssims per a definir el podi final dels sis primers classificats.
El Cadis i el Saragossa, gaudiran de tres partits contra rivals directes en aquestes darreres jornades.
Els andalusos, això sí, els jugaran tots lluny del Ramón de Carranza.
Osca, Elx i Girona (j.35, 37 i 41) seran tres exigents sortides per a un equip que confia gestionar el coixí de punts fins a final de curs.
Per la seva banda, el Saragossa també pot invocar el factor Romareda perquè ha de rebre al seu estadi l'Almeria i l'Osca (j.34 i 37).
Almeria, Osca i Elx, per contra, només tenen dos partits contra rivals directes en aquestes últimes dotze jornades.
Els de Guti, que actualment estan en una clara dinàmica negativa, han de visitar el Saragossa i el Girona (j.34 i 39).
Per la seva banda, l'Osca rebrà el Cadis a l'Alcoraz on es mostra molt fiable i la setmana següent visitarà La Romareda en el derbi aragonès (j.35 i 36).
Per últim, l'Elx ha de rebre al Martínez Valero el Girona i el Cadis (j.35 i 37).
Un altre detall a tenir en compte en aquests duels directes serà el goal-average.
De moment, el Girona té igualat el particular (1-0 a l'Alcoraz 1-0 a Montilivi) i el general (+5) amb l'Osca.
Això sí, els gironins han marcat dos gols més que els aragonesos i en cas d'empat els superarien.
El Girona haurà de guanyar els duels directes si vol tenir l'average a favor en cas d'empat.
A la primera volta, els gironins van perdre a Cadis (2-0), Almeria (3-1) i contra l'Elx (0-2) i empatar a Saragossa (3-3). |
El cap de llista dels comuns adverteix que l'abstenció i la dispersió del vot progressista i sobiranista pot dificultar la construcció d'un govern de canvi
L'Hospitalet de Llobregat.-A tres dies de la jornada electoral els candidats simplifiquen el missatge per arribar a aquells que encara no han decidit per quina opció es decantaran.
El "vot útil" ha estat, des del primer dia, el missatge que ha impregnat els actes de campanya d'En Comú Podem.
El cap de llista, Xavier Domènech, ha avisat aquest dijous des de l'Hospitalet de Llobregat que l'abstenció i la dispersió del vot progressista i sobiranista podria dificultar la construcció d'un govern de canvi a l'Estat.
Per això, ha reclamat que tothom vagi a votar i que optin per l'opció que, segons ell, pot disputar-li la victòria al PP.
"Els catalans que vulguin fer fora la màfia, acabar amb la injustícia social i guanyar el dret a decidir necessitem concentrar tot el vot a l'entorn d'En Comú Podem", ha remarcat.
"Quedar-se a casa és abonar la continuïtat del PP al poder", ha afegit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Dibuix de Planeta Terra pintat per Usuari no registrat el dia 03 de Abril del 2016
Gaudeix de Planeta Terra pintat per Usuari no registrat. |
Juan Pedro Hernández Moltó era el president de CCM abans de ser destituït pel Banc d'Espanya
Caja Castilla-La Mancha (CCM) ha reconegut que va tenir unes pèrdues de 740 milions d'euros, després de realitzar els ajustos de valoració d'actius derivats de la darrera inspecció del Banc d'Espanya.
L'entitat havia publicat un benefici de 30 milions abans de ser intervinguda pel supervisor.
Aquest resultat de 2008 revela una diferència de gairebé mil milions d'euros respecte als 231,8 milions de benefici declarats per CCM el 2007, quan es va produir el millor resultat de la història de l'entitat.
Per solucionar el seu dèficit de solvència, l'entitat emetrà participacions preferents per valor de 1.300 milions d'euros que seran subscrites en la seva totalitat pel Fons de Garantia de Dipòsits de les caixes d'estalvis, segons ha informat l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Vull un pais decent per els meus fills.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'idCAT Certificat és un identificador digital que s'instal·la al vostre navegador i que garanteix la identitat de les persones a Internet.
Permet accedir als tràmits i gestions que ofereixen moltes administracions com, per exemple:
Aquesta és una petita mostra dels molts tràmits i gestions que ofereixen les administracions que podreu fer amb el vostre idCAT Certificat.
També permet fer altres operacions, com ara signar digitalment correus i documents electrònics.
Hi ha dues maneres d'obtenir l'idCAT Certificat:
A través del web www.idcat.cat, des del punt 1.
En aquesta pàgina trobareu un formulari que us permetrà introduir les dades necessàries per obtenir la identitat digital: nom, cognoms, document acreditatiu d'identitat, adreça electrònica, etc. Un cop introduïdes les dades s'emmagatzema la petició per tal que pugui ser validada per qualsevol de les entitats de registre idCAT.
El ciutadà també té una segona forma d'obtenir el seu idCAT Certificat: personant-se directament a qualsevol de les Entitats de Registre idCAT (que podran ser consultades des del web www.idcat.cat ).
Si voleu disposar d'un idCAT Mòbil trobareu tota la informació a www.idcatmobil.cat |
El precandidat a la presidència del FC Barcelona Joan Laporta s'ha donat un autèntic bany de masses aquest divendres en la inauguració de la seva seu electoral a Barcelona amb més de 200 assistents a l'acte entre voluntaris de la seva precandidatura, amics i membres del seu equip electoral, entrant a crits de "Laporta president" i amb proclames a favor de la independència de Catalunya.
Quan, acompanyat d'homes forts com Rafa Yuste o Josep Cubells --ja van estar en el seu últim mandat-- o Xavi Puig --soci al bufet d'advocats-- ha entrat a la seva nova seu, ho ha fet a crits de "Laporta president" cantats per la gentada que s'ha arremolinat a l'entrada.
Unes 200 persones sota veu que han fet cua per poder entrar a veure una seu marcada pels colors blaugrana i amb els lemes de la seva campanya; "Catalunya, Masia, Unicef i Futur".
"Bé, és molt agradable venir a inaugurar la seu de la candidatura i veure que hi ha molta gent que ens dóna suport.
He vingut per obrir la seu i agrair als voluntaris, que cada vegada són més, la feina que estan fent i la que faran durant la campanya.
És molt reconfortant i estic molt content", ha assegurat Laporta en unes declaracions als mitjans preguntat per l'assistència massiva de persones a la seu.
En aquest sentit, Laporta ha fet que s'hagin unit a la seva precandidatura molts voluntaris de manera "gairebé espontània".
"Estan donant suport a la meva precandidatura, estic agraït de tot cor.
Després, sentit de la responsabilitat, han de dedicar un mes de les seves vides que aquesta campanya sigui un èxit i intentarem que tinguin totes les eines per fer-ho.
M'agradaria que ho fessin amb bon rotllo i simpatia", ha assenyalat.
Després d'atendre als mitjans a la porta de la seva seu, ha entrat victorejat a l'interior per, micròfon en mà, dirigir-se als voluntaris i agrair-los l'esforç que faran en el mes que ve per intentar guanyar els comicis.
Aturat en ocasions per aplaudiments, per crits de "president, president", també s'ha vist tallat quan, parlant de la situació de Catalunya, la sala i ell també han arrencat amb el ja habitual crit del Camp Nou a favor de la independència.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Unes 300 persones participen en jocs de taula, una xocolatada i tallers per escriure cartes als presos
Tarragona.-Unes 300 persones han ocupat aquest dissabte l'avinguda Roma de Tarragona en l'acció convocada per Tsunami Democràtic a la ciutat amb motiu de la jornada de reflexió.
Poc després de quarts de cinc de la tarda, els manifestants han col·locat taules i carpes a la calçada d'aquesta artèria d'entrada a la ciutat, i l'han tallat al trànsit.
Persones de totes les edats, moltes d'elles amb llaços grocs i estelades, han participat en jocs de taula, activitats esportives i tallers d'escriure cartes als presos.
També s'han fet activitats per als més petits, com ara una lectura de contes, i s'han muntat parades per vendre marxandatge independentista.
Per combatre el fred, els organitzadors també han servit xocolata calenta i coca als assistents.
L'avinguda Roma de Tarragona ha ofert aquest dissabte a la tarda un aspecte inusual amb motiu de la convocatòria del Tsunami Democràtic, que s'ha fet en diferents punts de Catalunya.
Els cotxes que habitualment transiten per la calçada central d'aquesta via han donat pas a una jornada festiva amb diverses activitats lúdiques per a tots els públics.Amb la previsió d'estar-s'hi fins les deu de la nit, els participants han portat nombrosos jocs de taula per passar l'estona i també s'han fet partits de futbol, circuits amb patinet, salts de corda i una ballada de sardanes.
La música ha sonat durant tota la tarda i també s'han fet diversos tallers.
Els assistents també han pogut escriure cartes als joves tarragonins empresonats arran dels aldarulls i als líders independentistes condemnats pel Suprem.
"Hem vingut a reflexionar i a passar-nos-ho bé; a passar la tarda amb tota la gent i a fer una mica de festa", ha explicat la Lila mentre jugava una partida del joc Rummikub.
A prop seu, un grup de joves encadenava partides d'escacs.
"Hauríem de reflexionar tots, no només els votants, i a veure si els polítics es plantegen si estan fent les coses com cal", ha opinat la Mireia.
En una altra taula, en Francesc, de 18 anys, ha estat una bona estona jugant amb amics.
En el seu cas, ha deixat clar que s'ha mobilitzat "per l'alliberament dels presos polítics i la injustícia política que s'està vivint a Espanya".
De fet, tot i la crida a la neutralitat de la Junta Electoral, la reivindicació independentista ha estat molt present durant tota l'acció.
Entre d'altres, s'han pintat llaços grocs i altres símbols a la calçada, així com una gran inscripció amb el lema 'Llibertat presos polítics'."Avui volem reivindicar la democràcia i això és una bona manera de fer-ho, i d'inculcar als nostres fills els valors de la llibertat i la llibertat d'expressió", ha apuntat Cristina Tomàs, que s'ha encarregat de conduir un taller d'explicació de contes per als més petits.
Al seu parer, la Junta Electoral no tenia cap altra opció que permetre les activitats convocades aquest dissabte.
"Estem celebrant la pau i la llibertat, i no es pot prohibir això.
Si ho hagués fet, la junta hagués quedat més retratada", ha tancat.
Picabaralla amb un conductor L'acció ha transcorregut de forma pacífica i sense incidents, tret d'una picabaralla amb el conductor d'un vehicle que volia circular per un dels laterals de l'avinguda.
Segons alguns testimonis, inicialment l'home i una dona que conduïa han sortit del vehicle i han increpat alguns manifestants.
Finalment, ell s'ha posat al volant i ha intentat avançar per damunt la vorera, on hi havia algunes persones.
Tot i que no s'han hagut de lamentar danys personals, la Guàrdia Urbana ha intervingut i s'ha fet càrrec de la situació.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La desena edició de les Jornades Art del vidre van comptar amb la presència d'artistes provinents d'Espanya, Itàlia i Argentina, que van realitzar exposicions, conferències i espais i tallers interactius que van poder aprofitar els assistents durant el cap de setmana al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany (CAEE) i el Taller tèxtil i de vidre.
L'esdeveniment, que es porta a terme cada dos anys, va reunir a artistes de prestigi de diferents països, que van poder mostrar la seva obra i ensenyar les tècniques que empren en el seu treball.
A més, la unió de tots ells també serveix com a plataforma per compartir coneixements i inspirar-se en la feina d'altres artistes, que els permet obrir noves perspectives en les creacions que realitzen.
Els responsables del departament de Cultura del Comú d'Escaldes-Engordany van valorar que les jornades van ser «un èxit en tenir totes les activitats de dissabte un ple absolut».
Una de les que va tenir una major acceptació va ser l'exposició al CAEE amb artistes reconeguts en el sector com són Jorge Aragone, Lucia Bruni, Claudia Golzman, Claudio Hoffmann, Luís Parades, Javier Pérez, Dolors Rosell, Álvaro Odriozola, Vitriòlics i la col·laboració especial, per la desena edició, de Sílvia Levenson.
En aquest sentit els responsables de la corporació van mostrar-se «molt contents perquè a l'exposició han passat molts artistes i públic en general que han mostrat molt d'interès per les obres exposades i per com es treballa el vidre».
Ahir la pluja que va precipitar-se al país va impedir que es poguessin fer els espectacles programats al carrer i dels diferents espais que s'havien de muntar a la plaça Coprínceps.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Esquerra Unida i Alternativa de Rubí celebrem amb entusiasme la decisió del Parlament de Catalunya de convocar un referèndum d'autodeterminació, vinculant i efectiu.
Som una organització plural, com el conjunt de la societat, on s'expressen diferents opcions de vot.
Però allò important és que ens mobilitzem massivament i l'exercim.
Hem defensat, al llarg dels anys, el dret democràtic a decidir dels pobles, el dret a l'autodeterminació, que s'expressa en el dret a la separació, si és aquesta la decisió majoritària del poble de Catalunya o de qualsevol altre poble de l'Estat espanyol o del món.
Defensem, igualment, el dret a constituir-nos en una República Catalana i a avançar com una República social, igualitària; sense corrupció, misèria, pobresa excloent, racisme, desnonaments o llistes d'espera a la Seguretat Social.
Per treure'ns de sobre el jou de la monarquia imposada per la força de les armes del franquisme.
Volem ser ciutadans i ciutadanes lliures, i ho aconseguirem si ens mobilitzem massivament.
Sigui quin sigui el resultat final de la votació, res continuarà essent igual.
Perquè haurem aconseguit la llibertat de poder decidir, per a nosaltres i les generacions futures.
I haurem trencat la llosa que ens oprimeix i que representa l'status quo del règim monàrquic del 78, que fa d'Espanya la presó dels pobles i de la classe treballadora.
Les llibertats i drets els hem aconseguit sempre lluitant i desobeint les lleis de qui ens han emmordassat i encadenat, ara no és diferent.
La nostra llibertat també serà la d'Euskadi, Galiza o qualsevol altre poble de l'Estat espanyol.
La proclamació de la República Catalana apropa la tercera República Espanyola que permetrà l'agermanament entre els pobles.
Aquest 11 de setembre no és un més.
Aquest del 2017 ho és en un moment transcendental per al poble de Catalunya, per a convertir-se en un nou subjecte polític que decidirà el seu futur el proper 1 d'octubre.
Fem la major i més potent demostració de força mobilitzada, per parar els peus a qui ens amenacen amb l'ús de totes les armes possibles.
És el moment d'aconseguir les nostres llibertats i drets socials retallats.
Per això ni un pas enrere davant de les canallesques, miserables i interminables amenaces dels nou-franquistes del Partit Popular i el seu govern i els seus socis de Ciutadans.
El vergonyós paper dels dirigents del PSC exercint una aliança amb el PP i Ciutadans, enemics de la classe treballadora i dels pobles, que augmenta encara més la seva deriva de social-liberals al servei dels poderosos, augmenta més la seva deriva de social-liberals al servei dels poderosos.
Aquest proper 1 d'octubre també es celebra el centenari de la primera revolució obrera, a Rússia.
Va ser la primera Constitució que reconeixia el dret a l'autodeterminació dels pobles.
Cridem a la militància i votants socialistes i a totes les persones que es consideren d'esquerres o progressista a sumar-se colze amb colze en la defensa dels drets democràtics i socials.
Votant lliurement l'1 d'octubre la opció que creguin oportú.
La història és nostre, i la fan els pobles.
El que es diu ser d'esquerres i conseqüent.
No defensis l'independentisme, ok, però el dret a l'Autodeterminació dels poble tampoc?
Vota NO, però tampoc defenses el dret a decidir?
Això és el que queda de la militancia d'ICV?
Inernacionalisme, però defensant la unió d'Espanya.
És que les buenas gentes de Portugal, Nigeria o Dinamarca no mereixen un projecte millor?
El fet de que volguen autodeterminar-nos no té res a veure en que la solidaritat entre pobles i classe desaparegui.
O és que ara no apoiem la vaga general a França tot i ser estats diferents?
Com a militant d'EUiA em costa entendre com una força com ICV no dona suport a la movilització del poble català per enderrocar el règim del 78.
Tots els comentaris seran moderats abans de publicar-se.
Rubitv.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels usuaris.
No es permeten comentaris ofensius, il·legals o que faltin a la dignitat de les persones.
Rubitv.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri inapropiats. |
L'oligarquia liberal, que regeix la societat actual, descansa sobre dues institucions: l'Economia de Mercat capitalista i l'Estat.
La primera, en nom d'una suposada autoregulació mitjançant la competència i el mecanisme de preus, impedeix que les polítiques econòmiques fonamentals derivin de decisions col·lectives que obeeixin anàlisis rigoroses que cerquin el bé comú.
El segon, administrat a través d'una democràcia suposadament representativa, impedeix que la ciutadania prengui decisions directes sobre els assumptes públics.
La concentració de poder en una minoria ens ha portat a l'estat de crisi multidimensional i generalitzada en què ens trobem i que es manifesta: en l'àmbit polític, en la desafecció generalitzada de la política; en l'àmbit econòmic i social, en la precarietat laboral, l'exclusió social creixent i l'augment de la criminalitat; i en l'àmbit ecològic, en la destrucció, degradació i espoliació creixent de la naturalesa.
Aquesta crisi posa en dubte la societat jeràrquica contemporània —amb totes les estructures i els valors sobre els quals es recolza—, que ens fa ser víctimes i botxins de les agressions contra la humanitat i la natura.
El projecte de la Democràcia Inclusiva
La Democràcia Inclusiva —derivada d'una síntesi dels conceptes de democràcia clàssica i socialisme, però que també engloba aportacions de l'ecologisme radical, el feminisme i els moviments d'alliberament del Sud— és un projecte nascut a partir de les propostes de Takis Fotopoulos, un economista i filòsof polític grec que proposa la integració de la societat amb l'economia, la política i la natura.
La democràcia política es basaria en l'Assemblea Popular com a òrgan sobirà de presa de decisions polítiques —tots els ciutadans de cada comunitat geogràfica podrien participar en igualtat de veu i vot, prèvia deliberació col·lectiva— que serien transmeses a àmbits comunitaris i confederats més amplis.
La democràcia econòmica s'assoliria a partir d'estructures i processos que implicarien la igualtat de poder entre tots els membres de la ciutadania, que permetrien satisfer les necessitats bàsiques de tota la població, alhora que garantirien la llibertat d'elecció individual pel que fa al treball i al consum, i que partirien del pressupòsit que els recursos productius han de ser gestionats pel conjunt de la ciutadania de cada àrea geogràfica.
A la democràcia social s'hi arribaria a través de la igualtat de poder en l'àmbit social, és a dir, en la llar, el treball, l'educació i la cultura; així com de l'autogestió en tots els centres de treball que, mitjançant la gestió de les seves assemblees, vetllarien per l'assoliment dels objectius d'interès general expressats per les Assemblees Populars.
I una vegada aconseguides les democràcies política, econòmica i social, es tindrien a l'abast les condicions d'equilibri que permetin aconseguir una democràcia ecològica.
Quin camí s'ha de seguir per arribar a una Democràcia Inclusiva?
L'oligarquia liberal pot ser desmantellada i substituïda per una altra construcció social que reparteixi de manera igualitària el poder, però per assolir-la cal una acció massiva i decidida per assolir certs objectius:
Impulsar les assembles de ciutadans i aconseguir que s'hi deliberen i decideixen qüestions importants sobre el barri, el poble o la ciutat.
Amb una bona participació, es poden acabar convertint en un ens que faci activitats alternatives a les de l'ajuntament oficial –o que li presenti propostes alternatives— i que, quan sigui possible, faci entrar els seus delegats a l'ajuntament oficial per aconseguir que la presa de decisions es traspassi a unes noves institucions democràtiques locals, les Assemblees Populars.
Substituir l'economia de mercat de les empreses capitalistes per una economia basada en empreses populars i cooperatives que compti amb la complicitat d'una ciutadania dotada d'una consciència altersistèmica.
Afavorir que es puguin produir, vendre i comprar els béns de consum a l'àmbit local per trencar amb les cadenes dels grans fabricants i distribuïdors.
Impulsar una moneda paral·lela, controlada per les Assemblees Populars, per incrementar l'autodependència de la comunitat; crear cooperatives d'estalvis locals, gestionades democràticament i l'objectiu de les quals sigui finançar projectes del sector econòmic popular; i traspassar el poder de fixar impostos a les ciutats/pobles.
Crear d'espais de reflexió i formació amb l'objectiu de promoure el desenvolupament de persones autònomes i afavorir el desenvolupament d'uns mitjans de comunicació altersistèmics amb vista a esdevenir portaveus de l'opinió popular.
* Article publicat al núm. 184 de la revista Catalunya |
La manca de pluges i l'estiu calorós registrat enguany han facilitat la propagació del mosquit tigre més temps de l'habitual.
Els experts anunciaven una eclosió del mosquit a partir de la segona quinzena d'agost fins a mitjans de setembre, però les condicions climatològiques han allargat aquesta data a finals de novembre.
Segons Eduard Marquès, responsable del Servei de Control de Mosquits de la badia de Roses i del Baix Ter, «es tracta d'una espècie tropical que té la possibilitat de sobreviure a l'hivern, per això el considerem invasiu».
Marquès explica que després de l'acumulació de les altes temperatures que s'han aplegat al mar, tindrem un hivern de temperatures suaus.
«Aquest estiu les temperatures han estat tres graus per sobre la mitjana; aquesta temperatura acumulada al mar, anirà cedint i suavitzarà el clima.
Abans al novembre s'aturava l'activitat del mosquit, però aquest any, tot i ser una espècie tropical, preveiem que s'allargarà més la seva activitat.
Quan s'arriba als 11 graus o per sota és quan s'atura l'activitat».
Les xifres de possibles mosquits tigre notificats a través de l'aplicació de Mosquito Alert (gestionat per ICREA, el CSIC i CREAF) mostren que aquest estiu no ha estat problemàtic a les comarques gironines.
Les dades a la primera quinzena d'agost informaven de 32 observacions ciutadanes.
Avui dia en són 36 a la província de Girona, majoritàriament a Banyoles, Sant Feliu de Guíxols i Girona ciutat.
Des de principis d'any se n'han registrat una seixantena, i hi ha hagut un total de 354 observacions ciutadanes a tot Catalunya.
Marquès explica que de moment al Ripollès no tenen constància que se n'hagi registrat cap per les baixes temperatures.
Del 2014 al 2018 es van registrar 212 observacions de mosquit tigre a la demarcació de Girona i 30 observacions de llocs de cria.
Girona va ser segon municipi amb més observacions validades després de Barcelona.
Girona, Blanes i Palafrugell van ser els municipis més afectats.
El mosquit tigre, científicament conegut com a Aedes albopictus, és una espècie invasora provinent d'Àsia i té un radi d'acció relativament curt, d'uns 400 m del lloc de cria.
«En un període curt de temps podran arribar altres espècies d'origen tropical que ens envairan a causa de la globalització», explica Marquès.
«Els mosquits tigre viatgen en forma d'ou, en contenidors i avions; l'entrada de tantes espècies asiàtiques es dona pel comerç asiàtic».
Marquès explica que actualment s'ha trobat una nova espècie asiàtica.
«Aquest any es va descobrir l'espècie Aedes japonicos, que és més de clima fred i de muntanya.
Aquest insecte va entrar per Astúries.
És un mosquit que té capacitat vectorial de transmetre malalties i és molt possible que es reprodueixi per la banda de la muntanya, tant a la zona del cantàbric com del Pirineu».
Les femelles, però, sí que s'alimenten de sang.
Dipositen els ous en la paret interna de recipients que contenen o poden contenir petites quantitats d'aigua.
Per això, Eduard Marquès recomana tenir controlats els recipients on es pugui acumular l'aigua als habitatges com les plantes ornamentals o els testos, l'aire condicionat o els bidons dels horts.
«Són punts de recollida de l'insecte.
S'han de buidar d'aigua o tapar-los amb una mosquitera o hermèticament».
«La via pública compta amb uns punts que són els de recollida d'aigua pluvial: els embornals, que és on més crien.
Per exemple, a Girona, que té un creixement vertical, és molt important tenir els embornals tractats», explica Marquès.
La seva picada no es diferencia de la d'altres mosquits.
No obstant, acostuma a ser més insistent i agressiu.
Marquès explica que a finals de temporada es mostren més agressius.
«No sabem molt bé perquè però es demostra que piquen més i que tenen actitud més agressiva».
Des de l'any 2008 Dipsalut i la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Servei de Control de Mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter, amb la col·laboració de l'Agència de Protecció de la Salut, desenvolupen el Programa de Vigilància del Mosquit Tigre per tal de lluitar contra aquesta espècie. |
El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, ha defensat que el Port de Barcelona culmini els seus projectes, com els accessos viaris i ferroviaris, abans de fer aportacions al Fons d'Accessibilitat Terrestre estatal.
"És evident que el Port de Barcelona té molts projectes a punt que s'han d'anar desplegant, i és normal que culmini la seva agenda", ha sostingut Vila en comissió parlamentària aquest divendres.
Ha afegit que la competitivitat dels ports, especialment a Catalunya, passa perquè estiguin connectats en xarxa i per finalitzar l'accessibilitat dels grans corredors: "És el gran desafiament que tenim sobre la taula".
"La contribució al Fons s'invertirà a rematar tota l'agenda d'inversions i actuacions al Port de Barcelona", ha apuntat el conseller, i ha assenyalat que Catalunya seguirà exercint la solidaritat com ho ha fet sempre.
El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, ha avançat aquest dijous que l'enclavament portuari català "difícilment" haurà de fer aportacions al Fons a curt i mitjà termini, ja que els seus projectes d'accessos en curs el blinden de prestar recursos a altres ports sempre que la inversió que hagi d'emprendre en projectes propis sigui superior a la requerida per a projectes de tercers.
El Fons d'Accessibilitat Terrestre és una eina creada mitjançant Reial Decret a l'estiu per la qual els ports haurien d'aportar recursos en forma de préstec a llarg termini per finançar obres de connectivitat terrestre del conjunt dels 28 ports que formen el sistema portuari espanyol i que el Ministeri de Foment no pot sufragar.
En un primer moment, el Fons obligava els ports amb beneficis a aportar el 50% del seu resultat net a obres d'accessibilitat d'altres ports --també competidors--, i ara cada any es calcularà aquest percentatge en funció dels projectes aprovats i dels ports que tinguin l'obligació de prestar aquests diners, sent el màxim aquest 50%.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els residents a Espanya acaparen el 60% de la demanda d'habitatges de luxe a Barcelona, mentre que els estrangers representen el 40% restant.
Així ho ha explicat aquest dijous en roda de premsa el soci fundador de Barnes Spain i director administratiu i financer de grup Barnes, Emmanuel Virgoulay.
Segons ha dit, l'exercici 2017 té dos períodes diferenciats clarament, de gener a setembre, i d'octubre a desembre, coincidint amb la crisi política catalana.
"Fins a setembre, molts compradors estrangers s'interessaven per productes de luxe amb un preu superior als dos milions d'euros, i això va començar a ralentir-se després, estant ara en espera", ha afirmat.
En aquest sentit, ha indicat que el final del 2017 i l'inici del 2018 estan marcats per un "mercat local molt actiu", però que busca habitatges de luxe per sota dels dos milions.
Així, la demanda del sector immobiliari de luxe a Barcelona es concentra en propietats amb preus compresos entre els 500.000 euros i els dos milions, i amb una superfície cada vegada menor, d'uns 200 metres quadrats.
Els francesos, belgues i turcs són els compradors que més creixeran aquest any en la compravenda d'habitatges de luxe, per davant dels britànics, alemanys, italians i xinesos: "La gent segueix volent venir a viure a Barcelona".
Per zones, el 40% de la demanda es concentra a la zona del Turó Park de la capital catalana, un 20% en el districte de Sarrià-Sant Gervasi, un altre 20% al barri de Pedralbes, un 10% en l'Eixample i el 10% restant es reparteix entre altres localitats properes, com Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern o Esplugues de Llobregat.
Quant al lloguer a Barcelona, la demanda és més estable i l'oferta superior a la de fa un any, però també més cara, amb rendes mensuals de 1.800 euros en els districtes dels Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Eixample, Gràcia i Ciutat Vella.
Això es deu a l'augment de la compra d'immobles com a inversió, els propietaris de la qual els posen després en lloguer, si bé aquest increment de l'oferta s'ha dirigit únicament el lloguer turístic i no al residencial.
Barnes va aterrar a Espanya el 2016 i compte actualment amb oficines a Barcelona i Madrid, i els plans del grup són expandir-se per València, Palma de Mallorca, Tenerife i Andorra.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La raó de ser dels meus llibres és oferir elements de reflexió que ens facin més assertius en la defensa dels nostres drets individuals i col·lectius.
El Partit Popular acostuma a posar figuretes de fang força esperpèntiques a les seves llistes en tota mena d'eleccions.
Homes i dones que degraden la política, que degraden la societat, i que semblen escollits en allò que els militars espanyols anomenen "el batallón de los torpes", és a dir, la tropa dels inútils, la tropa dels qui en aquesta vida no poden fer res més que militar en aquest partit d'ultradreta, supremacista i ultranacionalista espanyol.
Com veiem, el Partit Popular se supera constantment en l'elecció d'excrescències amb què ornamentar-se.
Fidel al seu esperit fundacional franquista, fundat per un feixista mà dreta d'un règim de terror que va cometre milers de crims contra la humanitat, ara ha escollit una dona que evoca tota ella l'esperit de l'1 d'abril de 1939 i que Franco explicitava en el seu darrer "parte de guerra".
Dic l'esperit, ja que tot el que ella diu cada cop que té un micròfon al davant resulta infinitament més vomitiu que el "parte" famós, atès que és una dona que no parla amb el cervell, parla amb el ventre i, com Inés Arrimadas, escup odi a tort i a dret.
Fins i tot, es presenta a les eleccions del 28 d'abril com a cap de llista per Barcelona sense saber un borrall de català.
Parem atenció en algunes de les seves secrecions:
Sobre la llengua: "Sembla que per no saber parlar català, jo no tinc dret a presentar-me com a candidata per una província espanyola.
Això dóna més sentit a la meva candidatura."
Sobre Catalunya: "Cada centímetre de Catalunya és de tots i de cadascun dels espanyols."
Sobre Espanya: "Espanya és una arquitectura solidària des de fe segles, un vincle, una comunitat d'afectes. [...]
Espanya és una caparruda voluntat de viure junts els diferents, i això té un valor moral distintiu respecte a moltes altres nacions."
Sobre els llaços grocs: "Simbolitzen la submissió de la meitat de Catalunya.
És un símbol d'opressió, de xenofòbia i de fer estrangers. [...]
Són una soga que es posa al coll de la meitat dels catalans."
Sobre TV3: "No és una televisió, és una màquina sectària de destrucció del discrepant.
I el millor per a la democràcia, el pluralisme i la convivència pacífica seria tancar-la com més aviat millor."
Sobre la independència de Catalunya: "Estan exposant la cara més bruta del seu projecte, la seva xenofòbia i el seu racisme."
Davant algú d'aquest nivell, no cal dir gaire cosa, ja que la persona en qüestió, en aquest cas Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, marquesa de Casa Fuerte i directiva de la FAES, es desacredita sola.
Tanmateix, cal perdonar-la, pobreta, perquè intel·lectualment no dóna més de si.
Què es pot dir d'algú tan totalitari i supremacista que considera que no saber la llengua del país en nom del qual es presenta a unes eleccions dóna més sentit a la seva candidatura?
En realitat ve a dir-nos que la llengua catalana i una merda són el mateix i que cap polític no ha de perdre el temps aprenent a parlar una merda.
Algú s'imagina un polític suís presentant-se a unes eleccions en representació de Ginebra sense saber francès, o de Zuric sense saber alemany?
És la diferència que hi ha entre una supremacista espanyola i una nació suïssa democràtica.
La supremacista Álvarez i el seu partit diuen que "cada centímetre de Catalunya és dels espanyols", que és precisament la frase que Espanya ha repetit al llarg de la seva història canviant-ne el subjecte: "cada centímetre de l'Argentina és dels espanyols, cada centímetre del Perú és dels espanyols, cada centímetre de Xile és dels espanyols, cada centímetre de Mèxic és dels espanyols, cada centímetre de Cuba és dels espanyols..."
La llista de centímetres és infinita, i ja veiem la botifarrada popular que totes aquestes nacions li han fet a Espanya de manera successiva.
Espanya no ha estat mai, com afirma la supremacista Álvarez, "una arquitectura solidària".
Tot al contrari, ha estat sempre una caparruda arquitectura opressora que ha menyspreat i destruït totes les cultures, pobles i llengües que ha conquerit.
I sempre, també, per la força de les armes.
Tot seguit els ha emmanillat, els ha emmordassat i els ha penjat un DNI al nas que deia "espanyol".
Els presos polítics sota el jou espanyol són igualment una extensió d'aquest odi a la diferència i a la llibertat; per això la supremacista Álvarez considera que permetre que el poble català decideixi per si mateix a les urnes el seu futur polític és "una soga al coll".
I és que per a ella, la vida de l'oprimit és fonamenta en la submissió.
L'odi visceral a TV3 de la supremacista Álvarez és el mateix que el del seu partit, que el de Ciudadanos i que el de Vox: On s'és vist que el colonitzat pugui parlar?
On s'és vist que el colonitzat tingui un altaveu propi que no estigui sota control del colonitzador?
On s'és vist que el colonitzador no pugui imposar el pensament únic per culpa de la insubmissió del colonitzat?
Cal posar-li morrió perquè aprengui a callar.
Senyora supremacista Álvarez, aquí l'única xenofòbia i l'únic racisme que hi ha és el de vostè i el del seu partit, que mostren una repugnant catalanofòbia.
Vostès, la ultradreta-ultranacionalista espanyola, encarnen la part més repulsiva de la condició humana, que és la voluntat de sotmetre, la voluntat d'oprimir, la voluntat d'amenaçar, la voluntat d'apallissar, la voluntat d'empresonar a tots aquells que no s'agenollen davant de la seva violència verbal, policial, institucional, política, jurídica i mediàtica.
Vostès són una excrescència en un món democràtic i respectuós amb tots els pobles de la humanitat.
Tots els pobles!, inclòs el poble català.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
De 5 estrelles, el lloc de Miro és un 6!!
Les imatges no recullen la increïble vista que té Docine, ni transmeten la serenitat i la calma que hi ha a la propietat.
Karmen, el fill de Miro, va mostrar una hospitalitat excepcional i la família són veritables joies.
Ps: tot i que triguem dos dies complets a arribar des de Hawaii, segurament tornarem.
No és fàcil trobar les paraules adequades per descriure aquest lloc encantador i especial al sud de Brac.
Karmen i el seu pare Miro van construir una casa meravellosa i encantadora enmig del no-res amb una impressionant visera al cel, al paisatge i al mar.
Ens sentíem tan a gust estar allà a la natura pura, dutxar-se amb aigua que sortia de la pluja i tenir la possibilitat de gaudir del silenci i del poder de la natura.
Tot va ser perfecte i si busqueu un lloc on realment estigueu fora de línia, heu d'anar aquí.
Karmen va ser un simpàtic amfitrió que ens vau ajudar a tots els llocs.
Si busqueu un lloc silenciós i tranquil i autèntic a la muntanya amb una bonica vista que és el lloc! necessiteu un cotxe, una bicicleta o una vespa per avançar, però val la pena conduir fins al mar per aquest edifici tradicional documental. la casa està neta, acollidora i està equipada amb tot el necessari per començar les vacances, però si espereu un lloc de luxe, preferiu escollir un hotel o un apartament modern. a nosaltres i als nostres gossos de remor ens va encantar el so de la natura i el cel nocturn aclaparador que ens recordava la bellesa d'aquest univers.
Si voleu veure Croàcia des d'una perspectiva local veritable.
Em vaig sentir completament atret cap a les dues grans portes verdes del Canadà.
Karmen..... bé, va ser la guinda del pastís de Brac...... almenys fins que vam conèixer Ivana de Dol!
De debò, la nostra experiència de Brac va ser tan memorable!
L'hospitalitat croata és d'allò més excel·lent.
Tot l'encant rústic i "allunyat de tot" que volíem, però amb alguns consells fantàstics i moments de benvinguda "benvinguts al barri / família".
Ens ha agradat molt la casa, sobretot el terrat!
Tot funcionava i no teníem problemes d'aigua ni d'energia.
Aquest és el refugi perfecte amb vistes impressionants, tranquil·litat i un entorn atmosfèric, fins i tot està equipat amb la seva pròpia canya o terreny de boules al recinte.
La residència és bonica i té un encant antic i rústic, on podeu explorar la costa a quilòmetres de la terrassa o cuinar a l'aire lliure al foc o situar-vos en una hamaca entre les oliveres.
És un paradís allunyar-se de tot, i Karmen i la seva família no podrien ser més hospitalaris ni servicials.
Mentre teniu tranquil·litat i solitud, esteu a només un parell de quilòmetres de les platges, botigues i restaurants locals, de manera que podreu contractar embarcacions, bicicletes o scooters i desplaçar-vos fàcilment.
Miro era un amfitrió molt amable i encantador i el ranxo Docine és meravellós.
El lloc és molt còmode i amb molt de caràcter.
Les més boniques postes de sol a l'horitzó.
Els meus dos amics i jo vam tenir una estada de 4 dies molt agradable al ranxo.
Vam passar una bona estona en aquesta fantàstica casa amb la vista increïble.
Som 3 famílies (5 adults, 5 nens) i passem 2 setmanes a la casa de Josko.
Està situat al final d'un petit poble envoltat d'oliveres.
Fins i tot podríem menjar els tomàquets, cogombres i pebre vermell del jardí.
La casa està moblada molt còmoda i absolutament neta.
Josko és un amfitrió molt servicial i amable.
Ens va rebre amb deliciosos aliments, aigua i vi a la nit.
Hem gaudit de tots els minuts i podem recomendar-ho!!
Josko és una autèntica supercampista i no podríem pensar més desig.
Si busqueu un lloc tranquil i còmode per allotjar-vos, l'encantadora Villa de pedra de Josko ha estat un èxit.
Situat en un turó del poble de Tucepi, la vila ofereix una vista magnífica sobre el mar.
No se sent res més que les cigales i les cabres.
La piscina és de gran grandària i es neteja diàriament per Josko.
Com que vam viatjar amb tres nens petits, fins i tot, Josko va fer un registre d'entrada més aviat possible.
La comunicació sempre va ser amigable i les respostes van arribar ràpidament.
A l'arribada, la vila ens esperava tal com s'ha descrit.
A més, a la nevera trobem cervesa, begudes refrigerades i una placa de formatge de xoriço.
Fins i tot es trobava un pa i fruites i verdures del seu propi cultiu.
Com començar les seves vacances
Aquesta casa és una joia a la costa dàlmata.
Està enclavat en una petita ciutat des d'on es pot gaudir d'una impressionant vista de l'Adriàtic i girar-se i sentir-se enana per les boniques muntanyes de Croàcia.
Espumós net i ple de decoracions increïblement decorades, creus que ets a casa i el que és més important, la teva llar.
Des del segon ens trobàrem amb el nostre graciós hoste Josko, ens vam sentir benvinguts i cuidats.
Sempre disponible per a qualsevol pregunta que abasti des d'una recomanació de bar per viatjar a Dubrovnik o Krka.
Es recomana tenir un cotxe i Josko fins i tot ens ha ajudat a aconseguir un cotxe molt econòmic.
Amb ell, la platja i diversos bars i restaurants eren a només 10 minuts amb cotxe.
Les botigues de queviures encara més a prop.
Aquesta casa i el seu hoste ens van fer voler tornar a aquest bonic país un dia... aviat.:) Hvala Josko!
Un bonic viatge i Josko era molt amable i atent
Hem gaudit molt d'aquesta propietat de trajecte fora de la pista, atrapada acuradament en un petit poble als turons de Čovići, amb vistes a Tučepi i les aigües brillants del mar Adriàtic en la llunyania.
Aconseguir-ho va ser una mica desafiant, ja que havíem de navegar decididament per les cantonades amb un vehicle més gran, però Josko ens va guiar allà i ens va trobar enmig d'una tempesta a una estació de servei propera, la qual cosa vam estar molt agraïts.
A l'arribada, literalment, és un entorn majestuós amb frondosos vessants i vistes èpiques a la distància.
La propietat és ideal per als nens (hi ha un joc d'esports i tobogans) i per a adults i Josko ha pensat en els detalls més petits que faran de la vostra casa una experiència inolvidable.
Josko va respondre ràpidament a qualsevol problema i sempre estava disponible quan ho necessitàvem o teníem una pregunta o inquietud.
Crec que hi ha pocs amfitrions al món com Josko, que realment ha posat la vostra experiència en primer lloc, i per això he de dir que aquest era un lloguer extraordinari per a la nostra petita família.
Si busques una de les millors experiències de Croàcia lluny de les grans multituds, però prou a prop per gaudir de tota la resta, aquesta és la propietat per a tu.
Fins i tot tenia una rentadora i assecadora tradicional d'estil americà (una raresa a Europa).
Bicicletes, wifi, cuina d'alta gamma i totes les altres comoditats que podeu demanar són aquí.
Recomanarem tot això a tots els que coneixem.
El millor amfitrió, tan amable i un lloc realment màgic.
Una paraula per descriure la nostra estada: perfecte!
Josko és l'amfitrió que tothom està buscant.
És molt amable i respon en qüestió de minuts i sempre hi ha per reparar coses petites en cas que notem res.
A més, ens va proporcionar recomanacions i fins i tot va recolzar amb les reserves per a restaurants, etc. Durant la nostra estada, Josko va prendre el temps per fer un recorregut privat amb vaixell a l'illa d'Hvar i fins i tot organitzar peix fresc.
La vila es troba entre oliveres i vinyes a les muntanyes i compta amb una bonica piscina al costat, amb una excel·lent vista sobre el mar i un gran terasse que és perfecte per sopar i sopar a l'aire lliure.
Tot en un, la ubicació és un punt de partida perfecte per fer excursions pels bonics muntanyencs de Tucepi.
La casa està neta i està ben equipada per a unes vacances.
Les platges de Tucepi i Macascar són molt bones i bones per arribar en cotxe en un parell de minuts.
També hi ha diversos supermercats a prop.
El principal benefici de la localització és la proximitat als muntanyencs i el mar.
Tučepi, Comtat de Split-Dalmàcia, Croàcia
Baška Voda, Comtat de Split-Dalmàcia, Croàcia
Makarska, Comtat de Split-Dalmàcia, Croàcia
Apartament fantàstic i amfitrió.
L'estudi d'Antonia es troba a 15 minuts a peu de la platja, el mercat i els restaurants.
Té un llit còmode i la cuina està ben equipada, l'aire condicionat és fantàstic i hi ha molt espai per aparcar.
Un allotjament coherent amb la descripció i molt ben equipat i sobretot Antonia és excepcional, arribant ens va buscar i ens va recomanar bons restaurants i bars i sempre somrient i molt amable.
Apartament net i fresc fora del centre de la ciutat o Makarska.
Un ampli i acollidor amfitrió, ajudant tot allò que necessitàvem.
També ens va deixar estar una hora més que l'hora de sortida establerta.
Com que la casa està dalt d'un turó, assegureu-vos d'organitzar el transport si porteu maletes pesades (ens vam trobar amb això i vam haver de portar una maleta gran a la calor:)).
Excepte això, vam passar una estona fantàstica amb Antonia.
Gràcies per la vostra hospitalitat!
Antonia va ser l'amfitrió perfecta que ens va permetre el registre d'entrada i va ser extremadament amable i atenta.
L'apartament era perfecte per allò que estàvem buscant i descrit amb precisió.
Ella ens va permetre fer la bugada abans que fins i tot ens fes un registre, ens va oferir suc a l'arribada i ens va ajudar a reservar un brillant viatge a les muntanyes amb "Safari Makarska".
L'habitació era enorme, gran aire condicionat, bonic balcó i una gran cuina per preparar els nostres àpats.
Hi ha moltes tovalloles disponibles i un llit enorme de la grandària gran.
No hi podríem fallar i no dubtaríem a tornar.
Brane va ser molt útil i va ordenar l'aparcament per a nosaltres.
L'apartament té una ubicació cèntrica i era tranquil i còmode.
Aquest era un apartament perfecte!
Terrassa central, bonica, molt neta, central i una altra vegada perfecta.
M'agradaria tenir una mica més per gaudir-ne més.
El lloc està molt a prop de tot el que necessiteu: restaurants, platja, botigues.
Brane ens va donar un bitllet d'estacionament per utilitzar durant la nostra estada, que va ser molt útil.
L'habitació és exactament igual que a les imatges que es mostren.
L'apartament té una ubicació cèntrica, al costat hi ha un supermercat convenient i és a pocs minuts a peu de la vida nocturna i de la platja.
Brane és un gran amfitrió i el seu lloc és simplement increïble!
Vam passar un bon moment al lloc de Brane.
Fantàstica ubicació, bona habitació i molt recomanable.
L'apartament estava situat al centre de Makarska, a poca distància de la platja i els restaurants locals.
Només ens quedem una nit, però desitgem que haguéssim estat més temps, la ubicació de l'apartament és perfecta, molt a prop del mar, a part del soroll.
Brene també era genial, va fer tot el possible per ajudar-nos, incloent-hi l'ordenació d'aparcament gratuït i aconseguint-nos una taula al primer restaurant de la ciutat.
Hem provat algunes de les coses dels seus carnissers que era deliciós!
En general, ha estat la millor Airbnb que hem visitat en aquest viatge per carretera a cinc països.
Ens vam quedar només 1 nit, però podeu allotjar-vos-hi fàcilment durant una setmana o més.
Tot el que necessiteu és a l'apartament i el lloc està decorat amb gust.
La comunicació va ser ràpida, amable i la germana de Tina ens va fer sentir benvinguts des del principi.
L'apartament està net i molt ben situat.
Molt bona relació qualitat-preu
TL; DR: apartament petit, però molt net.
L'APARTAMENT: Vivim en un apartament petit per a 2 persones i pagàvem uns 25 euros.
El lloc era en general molt net i atractiu.
El lloc és petit, però obteniu el que necessiteu (llit doble, nevera, plats de cuina).
A 5 minuts de la platja més propera, a prop de l'Hotel Osejava.
A 10 minuts de la platja de la ciutat.
A 5 minuts del supermercat (Lidl).
2 minuts a la zona d'esports, on es troben. tenir una zona de rodatge.
Uns 2-3 minuts fins a la rivera de Makarska.
El lloc tenia bons llocs per menjar.
Va aconseguir llocs decents per a la discoteca, però molts llocs per a còctels - i el preu és bo.
La platja de la ciutat és bonica i neta.
És un munt de llocs per menjar a prop de la platja.
La platja és sovint plena de pedra i no de sorra (com a Croàcia en general), que és un dels pocs inconvenients de la platja.
La platja és a prop de botigues.
Es poden llogar gandules i diverses activitats a la platja.
És una bona quantitat de possibilitats de compra.
És un mercat proper a la platja de la ciutat, que té tots els productes que podeu esperar per arribar a un lloc turístic.
És un petit centre comercial, però conté principalment algunes botigues de sabates i una botiga d'Adidas.
Respon ràpidament: tots els dies de la setmana.
No és un problema comunicar-se en anglès.
Quan vam fer alguna cosa malament amb l'ordre i vam ordenar un dia menys del que necessitàvem, ens va ajudar amb una solució.
Ubicació perfecta a prop del nucli antic i del port.
Estem tan contents que acabem en aquest extrem de Makarska, una mica lluny de la platja superpoblada.
Ens va agradar la petita platja més enllà del port i la immersió al port era la millor.
Tina va contestar tot el que necessitàvem ràpidament.
Ideal per tenir aparcament i estar a prop del centre, però lluny de la multitud
Molt poc espai en una bona ubicació.
Tina va ser molt fàcil de comunicar-se i molt complaent malgrat estar allunyat.
Vaig gaudir realment del nostre temps!!
Tina va respondre a tots els missatges abans que arribéssim.
Recomano aquesta habitació per a una nit a Makarska. |
Un cop tancada la finestra del mercat d'hivern, la Lliga de Futbol Professional ha revisat els límits salarials dels clubs.
El Girona, que ja manava amb molta autoritat aquesta classificació l'estiu passat, manté el sostre.
De fet, el club blanc-i-vermell és un dels que no ha vist alterat el límit, fixat en 29,278 milions d'euros.
El Girona avantatja de molt la resta d'equips, tot i que ara el segon en la classificació del límit salarial no és tan lluny, perquè el Rayo Vallecano ha passat de 19 a 21 milions d'euros.
El club madrileny va vendre Embarba a l'Espanyol per 10 milions d'euros.
L'avantatge del Girona respecte al segon, per tant, passa de 10 milions a 8 milions.
També ha augmentat força la capacitat de despesa el Deportivo, rival d'avui dels gironins.
La majoria de clubs de segona A tenen un límit salarial similar –igual o augmentat de menys d'un milió d'euros– al que els va marcar la LFP l'estiu passat.
Respecte a la traducció del límit en la classificació, destaca el bon paper que fan cinc dels clubs amb menys capacitat de despesa: l'Elx (sisè), el Numància (vuitè), el Mirandés (desè), el Fuenlabrada (setè) i la Ponferradina (setena).
Dels més "rics", el Rayo és el que està més mal classificat.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Curs d'especialització TÈCNIQUES D'APLICACIÓ DE FITOSANTIARIS EN FRUITERS I VINYA.
El curs es va celebrar en les instal·lacions de la Universitat Popular d'Épila (Zaragoza) i va comptar amb el suport i col·laboració del Govern d'Aragó.
Va consistir en un curs d'especialització de 15 hores lectives destinat a tècnics i assessors de l'empresa Syngenta i del Govern d'Aragó i on també van participar alguns alumnes de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (UPC).
El curs es va centrar en els principals aspectes de la millora de les aplicacions de fitosanitaris en fruiters i vinya, amb especial èmfasi en conceptes com nous criteris d'expressió de la dosi i el volum d'aplicació, tècniques per a la reducció de la deriva, regulació i avaluació de la deposició de producte en la vegetació i aspectes relacionats amb el nou marc legal europeu i nacional.
El curs va combinar tant classes teòriques com pràctiques de camp, i va fomentar l'activitat personal dels assistents, el treball en equip i la discussió dels resultats obtinguts.
Reportatge del curs d'especialització al programa Tempero d'Aragón Televisión
Feu clic per descarregar l'artícle publicat a El Periódico, La comarca de Valdejalón |
Elaborat amb llet de vaca crua o pasteuritzada, és un formatge de gust suau i amb personalitat, que es presenta en motlles rodons premsats.
S'elabora afegint sals càlciques, bacteris làctics i quall animal a la llet crua o pasteuritzada.
Es deixa madurar en cambres fresques i humides durant un mínim d'un mes, si s'ha fet amb llet pasteuritzada, o de dos, amb llet crua.
Es considera que es tracta d'un formatge semisec quan ha madurat entre dos i tres mesos, i sec quan madura més de tres mesos.
Es ven a formatgeries i en altres establiments d'arreu de Catalunya.
El formatge té, de forma concentrada, la major part de nutrients de la llet.
Els seus components principals són les proteïnes i els greixos.
En destaca l'elevada quantitat de calci, important per a una correcta formació d'ossos i dents, que pot arribar a ser 10 vegades superior a la de la llet.
També és una bona font de fòsfor, que forma part de l'ADN, i zinc, que intervé en el funcionament del gust i de l'olfacte.
Aporta una gran quantitat de vitamina A, necessària pel bon funcionament del sistema nerviós, i D, que actua a l'intestí afavorint l'absorció de calci. |
Les diferents emissores celebren el seu dia amb diferents propostes, posant tota la carn a la graella, capgirant la ràdio cap per avall i xerrant amb icones d'aquest mitjà meravellós.
Alguns, com Carlos Herrera, connectant amb Ana Rosa Quintana i fent una mica de jiji, jaja, no fos cas, sobre l'aspecte dels catalans, arran de les paraules de l'alcaldessa de Vic.
Un dia especial per a tots aquells que estimem la ràdio i que ens hem criat escoltant-la i encara ara ho fem.
Qui més qui menys està felicitant aquest dia als professionals que la fan possible i als que han fet història a les ones.
Les xarxes van plenes de comentaris sobre quins han estat els teus programes de capçalera i quines les preferències actuals.
Inés Arrimadas també s'ha pronunciat.
No gaire apassionat, més de prospecte de medicament que una frase sortida del cor, però vaja, correcte.
El que és curiós és veure quines fotos hi acompanya.
Però en lloc d'això ha preferit mostrar cinc imatges d'ella mateixa a diferents emissores.
Un altre detall no ha passat desapercebut pels usuaris.
Ara que és la portaveu de Cs al Congrés, ha recordat el seu pas per la Cadena SER, esRadio, la COPE, Onda Cero i RNE.
Però alguns troben ridícul que després d'haver viscut tants anys a Catalunya, i de ser la cap de l'oposició al Parlament, hagi 'oblidat' emissores com Catalunya Ràdio o RAC1.
Una omissió penosa que fa tuf de ressentiment: |
El cicle de concerts promogut per la companyia telefònica Movistar aquesta tardor a Tarragona, està arribant a la seva fi.
Des del setembre han anat passant per la Capsa de Música (Espai Tabacalera), reconegudes bandes del panorama indie, rock i alternatiu, com Javiera Mena, Oso Leone o Cariño.
El proper divendres 15 de novembre serà el torn del cantautor reusenc Joan Masdéu i de la jove lleidatana Le Nais.
Com la resta del cicle, la nit musical és d'entrada gratuïta, recollint el passi a les botigues de Movistar de Tarragona.
L'octubre de 2019 es compleixen vint-i-cinc anys de la publicació del primer disc de Whiskyn's i deu de la dissolució del grup, un dels més emblemàtics de l'escena musical catalana de les darreres dècades.
El que en fou el seu líder, Joan Masdéu, amb tres discos al mercat ja en solitari, ha publicat aquest passat setembre 'La Flor del Panical.
Whiskyn's 25 anys', per revisar, per primer cop, les cançons més significatives de la formació, amb un format més nu i nous arranjaments, que aporten una nova profunditat a cadascuna de les peces.
Acompanyat del músic i guitarrista Oest de Franc, han tornat a enregistrar aquesta tria de cançons sota la producció artística de Santos & Fluren.
El disc va comptar amb les col·laboracions especials de Roger Mas (a 'On'), Gerard Quintana (a 'Puc ser jo'), The New Raemon (a 'Silenci') i Beth Rodergas (a 'Trens d'alta velocitat') i es va presentar al passat Mercat de Música Viva de Vic, on va iniciar la gira que ara el durà a la Capsa de Música de Tarragona.
Le Nais en una imatge promocional | Foto: Mònica Figueras
Músic, model, poetessa i dissenyadora de joies, nascuda a Balaguer però establerta a Barcelona, de Le Nais ens guanya la seva autenticitat, la seva màgia, la seva veu que esgarrapa des de dins i el seu món musical, nostàlgic i fosc, que es contraposa amb la seva persona: alegre, lluminosa i plena de força.
Després de molts anys en un conservatori musical, es va allunyar de la música durant molt de temps, per una mena de desencís malgrat sentir la música com una cosa fonamental en la seva vida.
Fins que al cap dels anys torna a connectar amb la seva part més primitiva i sent aquesta necessitat d'expressar-se a través de la música, composant vàries cançons acompanyades de lletres en forma de poesies, com els dos singles, 'Dancing' i 'Burning' on ja mostra que estem davant un projecte amb molta personalitat
Le Nais estrenarà el seu EP debut el mes de febrer de 2020 però això no ha impedit que es vagi ja obrint pas en l'escena indie del nostre país: ha entrat a formar part de la primera fornada del Roster Movistar, projecte que realça els nous artistes amb més projecció del país amb un suport promocional important. |
Reordenació urbanística dins el nucli urbà que possibilita i fa efectiva la connexió viària entre el pg. de la Vilesa i l'av. d'Isaac Albéniz, generant nous espais oberts per a la relació ciutadana.
L'objecte principal del document és permetre la connexió entre les dues vies i definir:
Equip redactor: Joaquim Obon i Virgínia Boter (arquitectes - AMB), Amadeu Bernaus (auxiliar tècnic - AMB)
Direcció i coordinació: Joaquim Obon (Cap Servei Planejament MMAMB) |
Francès - sènior principiants 3 (20h)
El curs va dirigit a persones que tenen nocions bàsiques de francès i que poden produir frases curtes dins d'un context familiar.
Durant el curs, els alumnes ampliaran el lèxic d'ús quotidià i les estructures gramaticals bàsiques per poder produir frases senzilles i entendre els natius en situacions del dia a dia.
Consulta les tarifes i el pagament fraccionat.
Doneu el vostre consentiment per a què, des de les diverses unitats que integren l'Àrea de Formació Complementària de la UB (Escola d'Idiomes Moderns, Estudis Hispànics, els Juliols, la Universitat de l'Experiència i Gaudir UB), us puguin enviar, mitjançant correu electrònic, informació relativa a les seves activitats
Gran Via de les Corts Catalanes, 582 |
Un irresponsable que amb el carnet del PP i Ciutadans a la boca aplana el camí per què ens suspenguin l'autonomia, empresonin al govern i al cap dels Mossos i ens enviïn l'exèrcit que ell comanda |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El Gremi de la Fusta de Sabadell i Comarca s'ha incorporat novament al Consell Intersectorial d'Empresaris, CIESC.
El Gremi de la Fusta va ser un dels membres fundadors del CIESC ara fa 40 anys.
Ara per ara, acull una tercera part de les empreses del sector de la fusta.
El president del CIESC, i president del Gremi de Fabricants, Blai Costa, i el president del Gremi de la Fusta Albert Serret, han segellat la incorporació.
"Pel Consell d'Empresaris és d'un gran valor comptar amb la seva participació perquè és un gremi històric per la seva tradició en l'economia de Sabadell i la comarca", ha assegurat Costa, qui diu que "és un gremi actiu en la recerca de nous talents i vocacions, especialment, entre les generacions més joves".
Per la seva part, el president del Gremi de la Fusta, Albert Serret, manté que "formar part del CIESC és mantenir el lligam empresarial amb una organització intersectorial que coneix amb profunditat les necessitats i reptes que te el territori".
Amb aquesta renovada incorporació, el CIESC agrupa 15 entitats de diferents sectors econòmics.
En total, més de 4.500 empreses i 85.000 treballadors.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Els valors que identifiquen els castells constitueixen un bon reflex per a la convivència o les dinàmiques de treball i estimulació a les empreses.
Així ho van creure fa una desena d'anys el casteller de Vilafranca Fèlix Miret i el consultor Álvaro Solache, quan van constituir Team Towers.
Des d'aleshores, Team Towers ha estat una de les firmes de referència en la prestació de serveis a les empreses centrats en la realització de tallers i activitats que recreen la construcció d'un castell com el resultat d'una activitat col·lectiva.
L'empresa FM Logistic, amb seu a Navarra i que es va implantar ara fa uns anys a Valls, té també una colla castellera interna, que assaja periòdicament i fa construccions de 5 pisos.
Ara, la Colla FM ha centrat la seva activitat amb el club Ziga-Zaga, que treballa a favor de la integració dels discapacitats.
La Colla FM va néixer fa dos anys dins la iniciativa Blue Hearts d'FM Logistic, una xarxa que aglutina voluntaris de l'empresa, que promouen activitats socials, d'oci i culturals.
El projecte va sorgir amb la intenció que treballadors i directius de la companyia practiquessin castells de manera interna, amb l'objectiu de poder transmetre els valors positius de l'activitat.
Confiança, treball en equip i compromís són els eixos que defineixen el programa de la colla i que permet a l'empresa fer-se seus els valors dels castells.
En el darrer any s'hi van sumar familiars dels treballadors i han arribat a reunir una cinquantena de persones per a bastir les seves construccions de 5 pisos.
Tècnicament, han rebut també la col·laboració d'algunes colles castelleres.
La colla porta camisa de color blau i s'ha dissenyat també un escut propi.
Actualment, el projecte ha fet un gir.
Tot mantenint l'estructura de participació interna de l'entitat, la Colla FM ha optat per orientar-se a afavorir la integració social dels descapacitats.
A través d'un acord amb el club Ziga-Zaga –que treballa en aquesta línia–, el grup treballa fonamentalment a fer castells amb joves amb aquestes deficiències, amb la intenció de compartir una activitat i fer-los sentir útils.
Joaquín Murillo és l'ànima d'aquest grup i mostra la seva satisfacció pels resultats d'aquests dos anys, al temps que està esperança que la nova etapa amb Ziga-Zaga resulti beneficiosa per a els components de totes dues organitzacions.
"Murillo ha subratllat que "volem mostrar que en aquest món no només es tracta de fer un castell, sinó que tot el que ve abans de fer-lo també és important: la confiança, el companyerisme, la comunicació en el grup, la fe, la força i els ànims són elements que també col·laboren per a que una estructura sorti bé, no importa si som iguals o si som diferents, tots anem a un mateix objectiu".
Foto 1: Imatge de grup entre els integrants de la colla FM i el club Ziga-Zaga després de realitzar un taller |
Aquesta temporada turística, com era d'esperar per la inestabilitat política que pateix Turquia i tota la riba sud de la Mediterrània, torna a aconseguir rècords de visitants.
La sensació de saturació es palpa arreu, als aeroports, carreteres, als centres de les ciutats, l'ocupació de places hoteleres i d'habitatges turístics, etc. És un clam als mitjans de comunicació i a l'opinió pública que això no pot continuar així si no volem 'morir d'èxit'.
Alguns fa temps que remarcam les febleses i mancances del nostre model turístic, 'la balearització', fins i tot quan la majoria el posava com exemple a seguir i, si m'ho permeteu, quan se'ns acusava de voler arruïnar la millor font de riquesa de la nostra comunitat.
Tenen tota la raó aquells que diuen que hem superat els límits de pressió humana que pot suportar el nostre arxipèlag, tant pels nostres recursos naturals com per la conservació del territori i el medi ambient.
Però alguns esteim convençuts que aquestes no són les úniques debilitats del nostre model turístic.
Ens preocupa també que no s'ha aconseguit un repartiment equitatiu de la riquesa, no ha suposat una prosperitat compartida per a tothom, ni tan sols per a molts dels segments econòmics que viuen del turisme, que no són solament les cadenes hoteleres.
Cal trencar aquesta dinàmica de temporades turístiques amb resultats econòmics espectaculars, però que no han aconseguit canviar situacions socials i laborals profundament injustes.
No podem estar temporada darrera temporada amb uns nivells d'atur inhumans fins i tot en temporada alta.
Amb sous molt baixos, amb manca de qualificació i formació professional.
Temporades en què les cambreres de pis visquin situacions de sobreexplotació.
Ja ens agradaria que el grau de rebuig social i ciutadà a la situació que pateixen els treballadors del sector fos tan gran com la que provoca la saturació.
Però tampoc podem estar plenament satisfets amb la pròpia rendibilitat i eficiència del model.
Com s'explica que la nostra economia hagi patit una significativa caiguda de la renda per càpita en els darrers anys si la comparam amb la resta de comunitats autònomes de l'Estat?
Fa vint anys, amb la meitat dels turistes que ara ens visiten, teníem una renda per càpita molt més alta.
Cada cop hi ha més estudis econòmics seriosos tant de professionals de les Illes com Ferran Navinés, Miquel Alenyar o Carles Manera o d'altres indrets com Miquel Puig, que remarquen que el nostre model turístic, per si sol, per molt que derivi en un creixement exponencial i continuat de nombre de turistes, no assegura la rendibilitat de la nostra economia.
Fins i tot alguns parlen d'una demostració de manca d'eficiència.
Encara hi ha segments de la societat que pensen que vivim en el millor dels mons, però cada cop són més els que pensen que el nostre model turístic no respon a les necessitats de la nostra societat illenca.
Sí, cal aconseguir el màxim de consens social en el diagnòstic de l'actual model turístic, però encara és més important passar de la crítica del que patim a debatre alternatives viables.
Per quin model hauríem d'apostar?
Com es comença la transició cap a aquest nou model?
Hi participa sols 'el sector' o necessàriament el conjunt de la societat?
Supòs que a ningú se li escapa que parlar de canviar el model turístic, que suposa entre el 70 i el 80% de la nostra economia, pressuposa abordar el canvi de model de desenvolupament a les Illes.
Som dels convençuts que sense conjugar el verb decréixer no es pot avançar en les solucions al nostre turisme.
Però si no volem que l'atur es dispari encara molt més, haurem de discernir quins són els sectors econòmics pels quals cal apostar, que permetin mantenir una economia equilibrada i assegurin l'estat del benestar.
Estam doncs, davant un repte immens.
Un canvi de model no és una decisió de tecnòcrates o buròcrates, ni una decisió unilateral d'un govern, ni un procés dirigit per un sol sector econòmic.
D'entrada, cal un canvi cultural del conjunt de la població.
Un sentit col·lectiu de saber cap a on es vol anar.
A diferència de l'etapa de Bauzá i Delgado, que pensaven que vivíem en el millor dels mons possibles, les administracions públiques actuals són conscients que no es pot continuar igual i que cal canviar les coses.
Cal exigir-los que liderin el procés de canvi, així com eficiència i agilitat.
Però també hem de ser conscients tant governs com societat civil que afrontar aquests canvis amb la limitada sobirania que tenen tant l'Administració com els pobles de les Illes es converteix en una tasca titànica.
Sense control sobre els ports i aeroports, sense capacitat de decidir sobre les costes i el mar (prospeccions petrolíferes...), sense inspecció de treball, sense un règim especial que contraresti els costos de la insularitat i sense un finançament just i necessari, els objectius a assolir es fan molt costa amunt.
Des de les fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró ens hem pres molt seriosament aquesta tasca i dedicam molts esforços a treballar en les alternatives per al nostre model de desenvolupament.
A www.laltramirada.cat, trobareu el núm. 50 de l''Altra Mirada' dedicada íntegrament a aquest tema i el contingut de les presentacions, ponències i un resum dels debats de les jornades 'Present i futur del nostre turisme' que es van fer el mes d'abril a http://ateneuperemascaro.org/activitats/activitats-41/jornades-turisme-2016.html.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
Acte de lliurament del Premi Enginy "Miquel Aixalà" 2019, coorganitzat pel CETILL i l'Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Lleida (UdL).
El premi Enginy "Miquel Aixalà", impulsat fa disset anys per Enginyers Lleida i l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida, atorga un primer, segon i tercer premi als millors Treballs Final del Grau en Enginyeria Mecànica i del Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica de l'any acadèmic en curs.
En aquesta edició s'han presentat 32 treballs -19 d'estudiants del Grau en Enginyeria Mecànica i 13 d'Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica. |
Conjunt de tres jugadors que fan de pivot.
L'entrenador del Girona planteja el partit amb un trivot al mig del camp i un únic jugador a la línia atacant |
Amb les funcions que em confereix l'article 38.1.g) dels Estatuts de la Universitat i amb l'acord previ del Consell de Direcció del dia d'avui, nomèn la senyora M. Isabel Barceló Villanueva integrant del comitè en matèria de seguretat en l'àmbit de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, en substitució del senyor Antoni Sola Venteo.
En conseqüència, els integrants d'aquest comitè són els següents:
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin. |
Sou a: Portada > Estudis > Graus > Oferta formativa > Grau d'Educació Social
L'educació social és una resposta a la necessitat que l'educació sigui un procés al llarg de la vida de les persones i una activitat que no pot quedar circumscrita únicament al context escolar.
Amb aquesta titulació et formaràs com a professional especialitzat en la intervenció socioeducativa.
Podràs exercir la tasca professional en els tres grans àmbits d'intervenció de l'educador o educadora social: la inclusió social i promoció de les persones, el desenvolupament comunitari i animació sociocultural, i la mediació social i cultural.
Per estudiar aquest grau has de tenir interès per comprendre les problemàtiques de les persones i de la interacció social, a més de capacitat per entendre els processos socials, educatius, culturals, polítics, psicològics i científics i reflexionar sobre el seu paper en la transformació d'aquests processos.
També cal que tinguis disposició a l'aprenentatge continu, compromís social i habilitats comunicatives.
Per què estudiar el grau d'Educació Social a la URV?
Tens molts motius per estudiar amb nosaltres:
Un cop t'hagis graduat, podràs treballar en diversos àmbits i col·lectius duent a terme les tasques següents:
FACULTAT DE CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ I PSICOLOGIA
Contacteu amb nosaltres Telèfon (+34) 977 558 000 |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Que ningú no s'exalti, no pretenc fer una arenga revolucionària.
La cosa és que comencem un any nou i em fa l'efecte que els ànims continuaran encrespats.
I deixeu-me dir que jo ho trobo esplèndid: Catalunya és ara un país molt més viu que en la història recent del país.
Si mirem enrere, els vint-i-tres anys de Pujol van ser molt ensopits (bé, ensopits per a nosaltres; ara sabem que ell, darrere de l'escenari, s'ho passava molt bé); el primer tripartit, el del president Maragall, ho va animar una mica, però l'ensopiment no va trigar a tornar a presidir la nostra vida col·lectiva.
Arran de l'Onze de Setembre del 2012, però, la societat catalana va començar a protagonitzar una nova manera de viure la política.
En comptes de votar cada quatre anys i, a l'entremig, veure-les passar, els catalans ens hem sentit involucrats en el nostre futur com a poble.
El 27 de setembre en va ser la prova final: pocs catalans no es van sentir interpel·lats per aquelles eleccions, tant els independentistes com els qui no volen sortir d'Espanya, els qui volen canviar el sistema i els qui no, els de dretes i els d'esquerres, els joves i els vells...
Una mena d'aquelarre, que diria el detestable bisbe de Còrdova.
Sí, val més passar per la vida amb compromís, formant part de trinxeres, que no viure endormiscat i deixant fer els de sempre.
En totes aquestes setmanes, però, tinc la impressió que a Catalunya ha faltat cultura política, de tots, sense excepció.
Vull dir que potser hem pagat aquest ensopiment generat per tots aquells anys en què no ens demanaven mai l'opinió, i en què molts de nosaltres tampoc no reclamàvem de dir-la, més enllà del dia de votacions.
Cultura política, vull dir, per a superar les adhesions indestructibles, les filiacions sense fissures, l'absència d'anàlisis raonades i, sobretot, la demonització d'aquells amb qui aparentment comparteixes coses, però que no són exactament dels teus.
Cultura política per a entendre, en primer lloc, que els resultats electorals a Catalunya i a Espanya demostren que vivim en una societat complexa.
Reduir-ho tot a eixos únics (sobiranistes contra unionistes, conservadors contra progressistes o, per dir-ne un més, favorables al sistema instituït contra els qui el posen en qüestió) no serveix.
Els eixos s'encreuen, la fidelització als partits polítics trontolla i els resultats de les catalanes i de les espanyoles demostra que bona part dels ciutadans catalans tenen en compte moltes qüestions i no només una.
A tots ens agradaria que la majoria pensés com nosaltres, però si ens ho mirem amb una mica de distància és justament aquesta diversitat, que tothom exposa abrandadament a les xarxes socials, la que fa que el moment sigui apassionant.
Després, l'un culpa els qui no ha votat, però això no serveix de gaire.
Cultura política per a deixar de criminalitzar paraules com 'anticapitalisme' o 'assemblearisme'.
Després de tot això que ha passat al nostre país i al país veí (els banquers enriquits, la pèrdua de les preferents, els desnonaments, la corrupció als partits polítics, les retallades en sanitat, educació i cultura...) és pot ser pro-capitalista?
Entenc que es pot discutir sobre quines alternatives hi ha al capitalisme, si és que n'hi ha, però fer servir les paraules 'anticapitalista' o 'antisistema' com a insults ho trobo una broma de mal gust, atès que el sistema demostra permanentment que juga només a favor d'uns pocs.
En aquest mateix sentit, fer burla de les pràctiques assembleàries vol dir que donem suport a la dels comitès centrals dels partits?
És millor o més democràtic que decideixin trenta que tres mil?
Ja sé que, ara mateix, alguns m'esteu posant etiquetes.
Però amb això no vull dir que formacions com la CUP o En Comú ho facin tot bé, és clar que no.
Ara, denigrar-ne els objectius i els mètodes sense dir res de la tradició de la qual venim no em sembla raonable.
És evident que el desgast de la formació cupaire ha estat rotund i que només el futur dirà si podrà recuperar-se.
Però no ens hauria de passar per alt que estan provant coses noves.
De tot això i més, en dic falta de cultura política.
Fa poc, la Dolors Maset ho va deixar escrit a Facebook: 'Qui ha cregut que esdevenir independents era cosa de "votar i moldre" anava errat.'
L'Andreu Barnils també ho va expressar molt bé, recentment, aquí mateix.
Jo hi afegiria que el problema no són només les formacions polítiques i el periodisme, com ell deia, sinó tots aquells que hem pres la política des d'un cert fanatisme esportiu, uns d'un equip, uns altres d'un altre equip, i a fer trinxeres devocionàries.
Si m'ho diuen fa cinc anys, no m'hauria cregut que seríem a tocar de trencar amb l'estat espanyol.
Però necessitem, em sembla, més assossegament.
Defenso les trinxeres, sí, passar per la vida amb compromís.
Al meu entendre, però, hi ha dues qüestions fonamentals, quan et col·loques en aquest estat: saber que de trinxera no n'hi ha només una i, sobretot, encertar de ple qui és el teu veritable adversari.
I, així, com deia el jove Gramsci, 'arribar junts a la veritat'.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Continua la recerca dels dos pescadors desapareguts des de dilluns, quan el pesquer va ser envestit per un mercant rus
Barcelona.-Salvament Marítim ha informat que espera fer la primera inspecció del vaixell pesquer El Fairell amb el robot Comanche, que s'ha dut des de Galícia, aquesta mateixa nit.
El robot s'ha instal·lat sobre el vaixell Clara Campoamor del cos d'emergències, que ha vingut des de Cartagena, i ja s'han fet les primeres proves d'immersió al mateix Port de Barcelona.
Cal recordar que el pesquer es va enfonsar dilluns a 160 metres de profunditat després de ser envestit per un mercant rus a tres milles del port.
Hi anaven quatre persones, dues de les quals continuen desaparegudes.
La inspecció que farà el robot haurà de servir, entre d'altres, per veure si els dos pescadors són dins les restes del vaixell.
El robot pot operar fins als 1.000 metres de profunditat, en condicions de vent de fins a 25 nusos i un estat de la mar de força 4 a l'escala de Douglas.
Té 7 propulsors i una càrrega útil de fins a 250 quilos.
Té 3 càmeres, 1 sonar de cerca amb un abast màxim de 300 metres, 1 sonar altímetre amb un abast de 50 metres, 1 profundímetre i 1 balisa d'espurneigs per poder-lo localitzar a la superfície.Des de primera hora del matí, el Centre de Salvament Marítim de Barcelona coordina per mar i aire la recerca dels dos tripulants desapareguts d'El Fairell, un home de 34 anys de nacionalitat marroquina i un altre de 37 de nacionalitat senegalesa.
Un dels dos homes residia a Arenys de Mar, segons ha informat el mateix Ajuntament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
El socialisme espanyol viu el seu moment fratricida en forma de l'elecció del nou secretari general del partit.
No té l'encant de les primàries americanes.
No el pot tenir després del cop d'Estat de l'antipolítica de Susana Díaz dins el PSOE que va permetre de constituir la große-Koalition.
Semblava que aquestes eleccions havien de ser una passejada triomfal de Susana Díaz i el socialisme més rònec.
Pedro Sánchez ha sabut plantar cara en el darrer sainet d'un partit que no ha sobreviscut ni al seu maridatge amb el neoliberalisme, ni a la mala gestió de Rodríguez Zapatero durant la gran recessió.
Amb tot, Sánchez tampoc representa un socialisme que hagi sabut recuperar l'esquerra: és més receptari neoliberal.
Davant el que representa Díaz, no sorprèn que tots els partits socialistes dels Països Catalans i la seva militància hagin optat per donar més suports a Sánchez.
No, el PSPV ha vist com es dividia entre el real de la militància i l'alineament de la seva cúpula amb Díaz.
Mentre Ximo Puig ofrena noves glòries a Susana Díaz, la majoria dels socialistes valencians giren l'esquena al lideratge socialista valencià i opten per l'opció més natural de tot el país.
S'imposa la pregunta de saber si valia la pena trasplantar i encaixar amb calçador l'opció de Susana Díaz.
Pel camí, s'han pagat alts preus que ni la militància socialista valenciana, ni el Govern valencià, ni el mateix despertar valencià es mereixien.
Pel camí, massa iniciatives de l'abast dels tres territoris han quedat en suspens o han estat boicotejats.
Podria semblar que la comunicació del sud del país amb el seu nord, el Principat, s'havia normalitzat.
Les Illes i la seva presidenta no han tingut por tot i el que podien rebre de Ferraz i de l'herència Bauzà.
Per contra, Puig no ha sabut o no ha volgut trencar prou amb Madrid.
Tampoc ha visibilitzat prou les relacions amb els tres territoris de la nació.
Puig i el seu Govern poden acabar generant una profunda decepció: estan essent una oportunitat perduda.
No són debats propis de la nostra nació, per bé que encara siguin debats rellevants per a una gran part de la nació.
A més, el PSOE té l'espectre del PS francès al damunt i l'erm llegat de François Hollande.
Els partits socialistes governants al País Valencià i a les Illes tenen encara més perills: no sols han de resoldre la qüestió ideològica, sinó que hauran de resoldre la qüestió nacional.
Són assignatures pendents inajornables, com bé demostren els fets del PSC.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Doctor en història per l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
F.Foguet estudia, en el seu nou llibre, la censura al teatre català durant el franquisme
A l'estiu en va publicar un sobre el teatre català en l'exili republicà
Les delacions franquistes i la construcció típica del Pla d'Urgell al número 7 de la revista Mascançà
El I Concurs de Textos Teatrals de Saó de Ponent promou la recuperació de la memòria històrica
Les particularitats lingüístiques de Ponent centraran els Correllengua de Golmés i el Palau d'Anglesola
Mollerussa ja disposa d'un CD que la recorda com a Capital de la Sardana
Una sardana dedicada als Vestits de Paper de Mollerussa, novetat del CD que es presentarà dissabte
Un Premi de textos teatrals de petit format o un concurs de monòlegs, algunes de les novetats de Saó de Ponent
Segon Vermut del Cua a Fondarella, amb de Walkin'Roots
El vell Mozart obre la temporada de tardor del Teatre L'Amistat de Mollerussa
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El director d'Open Arms, Òscar Camps, ha respost amb duresa la vicepresidenta espanyola en funcions, Carmen Calvo, que aquest dimecres assegurava que el vaixell de l'ONG "no té permis per rescatar" persones al mar: "Sovint no sé si parla ella de veritat o Salvini és el ventríloc", ha etzibat Camps al seu compte a Twitter.
Amb la piulada, Camps ha adjuntat l'entrevista de Calvo a la Cadesa Ser on ha fet aquestes declaracions.
El director de l'ONG ha tornat a celebrar en una altra piulada la 'victòria' d'aquest dimarts amb el desembarcament a Lampedusa: "Les persones a bord ja estan fora de perill.
Seguirem defensant la democràcia de la UE ". |
El vicepresident de Producció de Nissan Europa, Colin Lawther, ha assegurat que la planta de la Zona Franca de Barcelona és una de les factories del grup amb més qualitat, però ha alertat que encara té deures per fer des del punt de vista dels costos laborals si vol mantenir la seva competitivitat.
En una entrevista d'Europa Press, Lawther ha assegurat que la situació actual a la planta catalana és bona i la relació amb els sindicats també, però ha assenyalat que "l'advertència per al futur és que cal guanyar competitivitat per mantenir la posició".
"El missatge per a la planta de Zona Franca és que encara no és prou competitiva des del punt de vista de les condicions laborals", ha afirmat, i ha afegit que, en comparació amb altres factories automobilístiques espanyoles, la fàbrica catalana de Nissan encara necessita millorar la productivitat i seguir treballant per augmentar la flexibilitat.
Per a aquest any, Nissan preveu un increment "significatiu" de la producció a Barcelona, sobretot gràcies a la nova 'pick up' Navara, que es va començar a fabricar a finals d'octubre i s'estima que tanqui l'exercici fiscal --fins al març de 2016-- amb 10.000 unitats, una xifra que Lawther preveu que es multipliqui per tres o per quatre aquest any, tot i que dependrà de la demanda.
La planta catalana ha començat fabricant la versió de la Navara per a Europa i aquest mes de març ha creat un segon torn amb l'objectiu de "doblar" la producció amb la versió per a altres mercats com L'Orient mitjà; després --encara no s'ha anunciat quan serà-- es fabricarà la versió per a Renault i finalment per a Daimler.
Lawther ha recordat que l'objectiu de Nissan és acostar-se a les 200.000 unitats anuals a la Zona Franca, fet que suposaria un 85% de la capacitat total de la planta, però ha afirmat que no es pot concretar quan, perquè dependrà de l'evolució dels mercats.
Pel que fa al turisme, el Nissan Polsar, Lawther ha admès que la companyia ha hagut de reduir els seus objectius de producció, ja que es va llançar amb la previsió de fabricar 80.000 unitats anuals, que s'han reduït a la meitat a causa que també han caigut les vendes en el segment d'aquest model.
"Quan vam planejar aquest model, el segment C era molt gran, però ara els consumidors s'estan desplaçant cap als 'crossover'", ha explicat Lawther, que ha indicat que, malgrat que s'estan produint menys unitats de les previstes, el percentatge de quota de mercat està en la línia de les expectatives que tenien, a causa de a la reducció del mercat.
Sobre la planta d'Àvila, Lawther ha assegurat que la situació actual és "molt millor que fa un any", ja que ara la plantilla treballa al 100% perquè s'ha incrementat el nombre d'unitats diàries, de 68 camions a 74, cosa que representa, segons la seva opinió, un senyal que el sector de la construcció està creixent a Espanya.
Pel que fa a la fàbrica de Cantàbria, que produeix peces per a les fàbriques de Nissan a Europa, Lawther ha assegurat que és una factoria "clau" per a la companyia i la seva aliança amb Renault, ja que subministra components per als models amb més creixement de les dues automobilístiques, com són el Renault Kadjar i Captur i els Nissan Juke i Qashqai.
Ha indicat que la fàbrica treballa a plena capacitat i ha assenyalat que si els volums de venda d'aquests models segueixen creixent es podria augmentar la producció a Cantàbria "si pot mantenir la competitivitat".
Pel que fa a la situació política a Espanya, el vicepresident de l'automobilística ha assegurat que sempre han tingut molt bona relació tant amb el Govern espanyol com amb la Generalitat, i ha admès que el moment actual és "bastant confús i és difícil saber amb qui cal parlar".
"Evidentment és una qüestió que han de resoldre els espanyols, i no està causant grans problemes, però sí que està alentint la nostra capacitat de parlar amb el Govern sobre les nostres estratègies de futur", ha argumentat.
"Tan aviat com sigui possible ens agradaria veure una resolució, saber amb qui hem de parlar.
Seria molt important", ha tancat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Jordi Lobo, pedagog i logopeda barceloní de 56 anys, fa tres dècades que treballa a l'Escola Moragas d'educació especial, situada al barri de Pedralbes.
Des del 1998 és el president de la cooperativa de treball associat que la gestiona, ara mateix formada per 15 persones.
Parlem amb ell d'ensenyament, d'economia, del seu hobby esportiu, el hockey herba, i, sobretot, de cooperativisme, que considera "una manera d'entendre la vida i la feina".
Tota la teva vida professional està lligada a l'Escola Moragas?
Sí, mentre estudiava vaig fer feines diverses, buscant-me la vida com podia... no pas per atendre necessitats bàsiques, que les tenia cobertes, afortunadament, gràcies a la meva família, sinó per a les despeses més personals...
Quan vaig acabar la carrera, el 1982, vaig entrar a fer pràctiques en aquesta escola, vaig veure que aquest era el meu lloc, i m'hi vaig quedar!
Per tant, porto més de trenta anys aquí...
Abans de parlar de l'escola i de la cooperativa, crec que tens una faceta esportiva molt interessant, relacionada amb l'hoquei sobre herba, és així?
Es veu que tic un cromosoma familiar en forma d'estic, perquè el meu avi ja hi jugava, el meu pare també... i tots els meus germans i jo hi juguem, és una afició que portem molt dins.
Mai he estat un jugador destacat, més aviat era dels de la pila.
Tot i la meva edat, encara hi jugo, ara amb l'equip de veterans del Barça.
I vas voler lligar el teu hobby personal amb la feina?
A partir de la idea d'un company de l'equip, vam muntar un equip de hockey amb els alumnes de l'escola.
Vam veure que els agradava, vam necessitar un rival contra qui jugar, ho vam dir a l'escola Paideia, que era aquí a prop, i així va començar tot.
Era el 2007 i des de llavors estem relacionant entitats d'educació especial -escoles o tallers- amb clubs de hockey.
La idea era que els nois amb discapacitat poguessin jugar entre iguals, en un entorn normalitzat, amb la samarreta d'un club federat, per exemple, i fent servir les seves instal·lacions.
"Els nois amb discapacitat poden jugar entre iguals, en un entorn normalitzat, amb la samarreta d'un club federat"
Sí, sí, de manera sorprenent, els clubs van entendre que el projecte era interessant també per a ells, la Federació Catalana ens va donar suport i ara mateix tenim 22 equips, vinculats a 6 clubs de hockey -entre els quals tots els de Terrassa, que és la Meca europea del hockey, i el Polo i el Barça i alguns més.
A la categoria en diem precisament Hockey Plus, pel plus d'inclusió i normalitat que representa per aquests nois jugar a hockey i alhora pel plus que representa pels clubs contactar amb el món de la discapacitat.
Hem tingut una rebuda brutal i això tira endavant, ara també a nivell de tot l'Estat espanyol.
I hem fet cinc viatges per Europa per participar en tornejos internacionals!
Des de quan és una cooperativa de treball associat?
L'escola la va fundar el doctor Jeroni de Moragas, un psiquiatre infantil, l'any 1940 -ara fa poc hem complert els 75 anys-, i durant anys va estar situada a casa seva.
Va ser la primera a Catalunya i a tot Espanya dedicada als infants amb discapacitat.
Quan va morir el 1965, els fills van decidir vendre la casa i la gestió de l'escola la va assumir una societat regular col·lectiva, formada per alguns mestre i un grup de pares.
El 1968 van venir on som ara, al carrer de Panamà, gràcies al lloguer social que ens va concedir el propietari d'aquesta casa, Josep Bartomeu, un mecenes cultural molt important de la Barcelona dels anys cinquanta i seixanta.
Als anys 80, en morir el propietari -jo encara no hi era- els mestres que la gestionaven van decidir constituir-se com a cooperativa de treballadors, pels avantatges fiscals que implicava i també pel tarannà de l'escola.
Perquè inclús abans de formar la cooperativa, la manera de treballar de l'escola ja era molt de compartir, de gestionar-la col·lectivament.
El cooperativisme era un 'vestit' que ens encaixava perfectament.
Què et va agradar de l'escola, quan tu hi arribes el 1982?
De seguida vaig veure que el model anava molt en la línia del que jo defensava, una escola familiar, amb atenció individualitzada, amb molt de respecte a la dignitat dels alumnes -als nois se'ls tractava sense sobreprotecció-, en fi, una manera d'entendre la pedagogia que lligava amb la meva manera de ser.
Després de fer-hi pràctiques durant tres anys -al matí, mentre a la tarda estudiava logopèdia- vaig entrar a treballar com a logopeda.
I aquells primers anys vaig gaudir moltíssim de la feina i vaig aprendre molt.
A mitjans dels anys noranta vaig passar a ser vicepresident i, l'any 1998, quan va plegar el president d'aleshores, en Vicenç Villar, ja vaig ocupar el seu càrrec... i fins ara.
Som una escola d'educació especial concertada, és a dir, tenim concert ple d'ensenyament bàsic, secundari i programes de transició a la vida adulta, que són uns programes per preparar als joves per passar al món laboral.
I aquest és el tercer curs que tots els treballadors de l'escola som socis.
Els únics treballadors que no són socis són els del personal complementari que l'administració ens subvenciona, és a dir, els monitors de pati i transport.
"Estem tots en el mateix vaixell, o ens enfonsem tots junts o ho tirem tots endavant"
I això què significa per al funcionament de la cooperativa?
És millor que tothom que hi treballa, en sigui soci?
Sí, per allò dels valors compartits i el compromís.
És a dir, ser soci vol dir ser copropietari, tant de l'escola com de l'edifici, i això implica molt més compromís i dedicació.
Estem tots en el mateix vaixell, o ens enfonsem tots junts o ho tirem tots endavant.
També n'hi ha. En el moment de prendre decisions importants, sigui d'estratègia pedagògica o d'estratègia empresarial, funciona el "tants caps, tants barrets", cadascú té un vot.
Si hem d'aprovar un pressupost delicat, amb línia estratègica, per la qual s'ha de demanar un crèdit, per exemple, tant val el vot del gerent que té formació específica en gestió d'empresa cooperativa, com la darrera persona que ha entrat, que és un educador i que encara no hi entén, de números.
O a nivell pedagògic, quan es prenen decisions importants d'estratègia pedagògica, tant val el vot del recent arribat com el de la persona que assumeix la direcció pedagògica o un soci o una sòcia amb 40 anys d'experiència.
Penso que hi hauria d'haver drets i deures en proporció a la formació i l'experiència, en fi, jo penso que són situacions no justament repartides.
Sou membres de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) i també de la Federació de Cooperatives d'Ensenyament (FeCEC).
Som quasi fundadors d'aquesta última i n'hem format part dels òrgans de gestió des de fa anys, per tant tenim un alt compromís amb ella.
Dins d'aquesta política d'intentar unificar tot el món cooperatiu, ara fa un any i escaig vam passar totes les cooperatives d'ensenyament a la Federació de Cooperatives de Treball d'una manera automàtica, sense modificar quotes.
Personalment, vaig defensar la incorporació, perquè la FeCEC et resol alguns temes i t'ajunta amb altres escoles per tenir més muscle a l'hora de negociar amb el Departament d'Ensenyament, però en temes de treball, de subvencions, d'estratègia cooperativa, des del punt de vista d'empresa i no d'escola, ens convenia molt estar a la FCTC.
Però ara som molt nous, no en coneixem gaire la dinàmica...
També formem part de l'assemblea de l'Agrupació Escolar Catalana, formada per les escoles privades concertades laiques d'aquest país, un centenar de centres educatius.
"Formar part d'un equip vol dir prendre decisions col·lectives, per tant vol dir saber renunciar a visions pròpies en pro d'una visió col·lectiva"
Què és per a tu el cooperativisme?
El cooperativisme és una forma de ser i de viure, tant de les persones com de les entitats.
Entendre el teu "estar en el món" i la teva activitat laboral des de la perspectiva de la cooperativa, implica un compromís més enllà d'estratègies i pensaments, d'estructura profunda.
És a dir, formar part d'un equip vol dir prendre decisions col·lectives, per tant vol dir saber renunciar a visions pròpies en pro d'una visió col·lectiva.
Això implica molta generositat, perquè tots tenim criteris de com s'han de fer les coses o com no s'han de fer.
I qui realment està compromès amb el món cooperatiu i amb els seus valors -gestió democràtica, fer la feina entre tots-, implica entendre la vida i la feina d'una manera compartida.
Quan es parla d'economia social i solidària, t'hi sents identificat?
Plenament, tot i que l'economia social i solidària té moltes vessants i àmbits.
Quan l'economia està al servei de l'activitat i no al revés, és economia social.
És la que nosaltres practiquem...
Les energies dedicades a la infraestructura han de ser per donar serveis a les persones.
Totes aquelles empreses i entitats que es comprometen a que els beneficis que tenen els reinverteixen en la pròpia entitat i no s'ho reparteixen entre els socis, estan fent economia social.
Evidentment hem de tenir un retorn per viure, i ha de ser digne, que aquest és el punt que de vegades costa molt de trobar, perquè és relatiu: on és la ratlla de la dignitat en el sou?
Nosaltres, per exemple, establim cobrar la mitjana dels sous del sector, segons el conveni; de fet, a les cooperatives, no tenim sous, tenim bestretes laborals a compte.
Si al final de l'exercici, restant ingressos menys despeses i bestretes laborals a compte, hi ha benefici, ens vam comprometre automàticament a reinvertir-lo en l'escola.
De la mateixa manera que si hi ha pèrdues, intentem que el soci no ho hagi de posar de la seva butxaca, sinó buscar maneres de contrarestar-les amb altres ingressos.
El concert amb la Generalitat us permet que les famílies no hagin de pagar tant per accedir a l'escola?
Sí, evidentment, el concert cobreix, en el cas de les escoles d'educació especial, el 80% dels costos.
Penseu que nosaltres tenim 40 alumnes, de totes les edats, per tant, el nostre marge de maniobra és mínim, és només la ràtio d'una aula d'una escola normal.
Si a una escola concertada ordinària de dues o tres línies, puges el menú del dinar un euro al dia, tens 1.000 euros més diaris per finançar el que sigui.
En el nostre cas, les famílies paguen les despeses no cobertes pel concert, uns 300-500 euros l'any, depèn de si agafen el transport fins a l'escola o no.
Les famílies paguen el 10% del cost.
De fet, tenim una fórmula molt original: com que estem en una zona privilegiada de la ciutat, tenim uns veïns que tenen recursos econòmics.
Jo estic a la Junta de l'associació de veïns de Pedralbes des de fa quasi 30 anys.
Els ajudem en problemes de veïnatge i de gestions amb l'administració local i, a canvi, ells fan aportacions a l'escola.
A més, cada any fem unes cartes als veïns on expliquem quines necessitats tenim aquell curs, si hem de pintar o tenim tres alumnes que no poden pagar... recollim uns 50.000 euros l'any, que no és gaire sobre el total del pressupost, però que ens permet que les famílies amb fills amb discapacitats que volen venir a aquesta escola, no hagin de pagar quantitats desorbitades.
Quina diferència hi ha entre aquesta escola i la resta d'escoles d'educació especial?
Cada escola té el seu segell propi.
Nosaltres som, pels orígens, una escola familiar, petita, pròxima, amb ensenyament personalitzat en totes les situacions educatives, on la dignitat és de les coses que més es cuida...
A més, som una escola compromesa amb l'entorn, és a dir, una escola de barri, de ciutat i de país, una escola catalana.
El principal tret diferencial amb les altres és que aquesta és una escola gestionada per professionals, i això no és millor ni pitjor, però li dóna un tint diferent.
Altres escoles són gestionades per fundacions, les mateixes famílies o les associacions de pares...
Elaborat conjuntament per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i CRÍTIC, aquest blog ens presenta experiències personals del món cooperatiu.
Són entrevistes o reportatges breus amb persones que, amb el seu esforç, tiren endavant iniciatives empresarials molt diverses, però amb un denominador comú: l'aposta per un model econòmic més just i equitatiu.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.