text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Ara es tanca la frontera terrestre espanyola i sembla clar que s'hauria d'haver tancat ja Madrid
Imatge de la Rambla pràcticament buida en el primer dia laborable del confinament decretat per les autoritats. / MARTA PÉREZ / EFE
El Covid-19 no té fronteres i precisament per això cal posar-li al més difícil possible perquè no s'escampi més.
Cal intentar aturar la seva expansió.
La manera que el virus no viatgi és que nosaltres ens quedem quiets a casa, amb el mínim de contactes, tan aïllats com sigui possible.
Es tracta de reduir al màxim les possibilitats de contagi.
I ja es veu que de moment no ho estem aconseguint.
Les dades catalanes d'aquest dilluns en són una evidència palmària: ja estem a 1.394 contagiats (491 positius en un sol dia) i 18 morts (6 en les últimes 24 hores), 12 dels quals a Igualada.
Seguim en plena progressió ascendent.
Les dades espanyoles són també preocupants: 9.191 casos (un increment de 1.400) i 309 morts.
Els tallafocs que s'han anat posant arriben clarament tard.
Cada dia es fa un pas més, un degoteig que provoca la sensació que anem permanentment tard.
El virus va per davant de les nostres decisions.
La nova mesura és tancar les fronteres terrestres d'Espanya deixant passar, però, mercaderies per no comprometre l'abastiment del país.
L'Estat segueix així els passos d'Alemanya, Àustria, Hongria, la República Txeca, Dinamarca, Polònia i Lituània, que ja han notificat a la Comissió Europea que han tornat a posar controls a les seves fronteres pel coronavirus.
L'acord de Schengen –pel qual es van suprimir les fronteres interiors de la Unió Europea– permet restablir temporalment els controls fronterers per causes extraordinàries.
En la mateixa línia, la Comissió Europea ha proposat tancar les fronteres exteriors de la UE durant 30 dies.
Rep diàriament al teu correu les últimes informacions sobre la pandèmia del Covid-19
Com ja es va fer a Igualada i el seu entorn.
I com segurament s'hauria hagut de fer fa dies a Madrid, que s'ha convertit en un dels principals focus d'expansió del Covid-19 amb la meitat dels casos detectats a l'Estat sense que s'hi hagin posat prou barreres.
L'èxode de madrilenys a les seves segones residències valencianes i murcianes amb l'anunci de l'estat d'alarma, o la imatge de transports públics plens aquest dilluns al matí –també a Barcelona–, no genera gens de confiança sobre la conscienciació ciutadana i l'efectivitat de les mesures preses fins ara.
En aquest sentit, les mesures més radicals sol·licitades en els últims dies pel govern català responen a una lògica cada cop més avalada per la comunitat mèdica i per l'experiència internacional del coronavirus.
En lloc de recrear-se en la retòrica patriòtica del tots junts contra l'enemic viral, i de caure en el sempitern tic recentralitzador com a mesura de totes les solucions polítiques, potser resultaria més tranquil·litzador un discurs i unes decisions que responguessin a una clara i pedagògica lògica científica, i a una autèntica i efectiva voluntat de cooperació territorial basada no en la imposició, sinó en la confiança i la cooperació efectiva.
En lloc de fer valer l'exèrcit com a icona d'una actuació contundent, el que voldríem veure són exèrcits de bates blanques perfectament organitzats, i una classe política més humil i modesta que senzillament es posés al seu servei i al de la ciència sense recança.
Ara es tanquen fronteres, d'acord, però potser també caldria obrir fronteres mentals per posar més coneixement empíric i menys ideologia a la lluita contra el coronavirus.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Nascuda a Saragossa, va cursar els estudis de piano al Conservatori de Música d'aquesta ciutat, i més tard els de cant assistint a classes a Barcelona amb Josep Benet i posteriorment amb Jordi Albareda.
Ha cantat en festivals i sales de concert dels cinc continents, com ara l'Auditori Nacional de Madrid, Palau de la Música i Auditori a Barcelona, Teatre de l'Òpera Còmica de París, Ton Halle de Zuric, Meyerson Symphony Center de Dallas, The Library of Congress a Washington, Conzerthaus i Musikverein de Viena, Conzerthaus de Berlín, Lincoln Center de Nova York, Herbst Theater de San Francisco, Biennial de Bridsbane, Festival Internacional de Música de Macau, Festival de Música Colonial i Festival Cervantino a Mèxic, Festival de Música i Dansa de Granada, Festival de Flandes, Festival de Santander, Internacional Double Reed a Rotterdam, Art Sacré de París, l'chaisse Dieu, Festivals de Música Antiga de Barcelona, Sevilla, Stuttgart, Sant Maurizio a Milano, Innsbruck, Utrecht, Bruges, Anvers, Ambrone, Saintes, Beaune, entre d'altres.
Ha estat convidada per grups de la talla d'Il Giardino Armonico, Zefiro, Poema Harmònic, Elyma, Les Talens Lyriques, Orfeó Donostiarra, Orfeu Català, Cor de Cambra del Palau de la Música de Barcelona, Ensemble Baroque de Limoges, Europa Galante per orquestres com ara l'Orquestra Nacional de Letònia, Orquestra i Cor de la Societat Bach d'Holanda, New York Baroque Collegium, Philarmonia Baroque Orchestra de San Francisco, Orquestres Simfòniques de Euzcadi, Barcelona, Tenerife, Galícia, Vallès, Granada, Còrdova etc. Ha treballat sota la direcció de prestigiosos músics com ara Christophe Coin, Robert King, Gustav Leonhardt, Christophe Russeau, Fabio Biondi, Eric Ericson, Giovanni Antonini, Víctor Pablo Pérez, Antoni Ros Marba, Christian Zacharias, etc. Ha format part del grup Al Ayre Español des de la seva fundació el 1987 fins a 2004, any en què va ser mereixedor del Premi Nacional de Música per tota la seva trajectòria anterior.
Fins ara ha realitzat més d'una trentena d'enregistraments discogràfics, destacant la seva tasca de recuperació com interpreti de nous exemples de la música espanyola.
És professora titular de cant històric de l'Escola Superior de Música de Catalunya, a Barcelona.
L'any 2003 va rebre el premi d'interpretació de l'Associació Aragonesa de Intèrprets de Música, i el 2004 li va ser concedida la Sabina de plata del Fòrum d'Opinió La Sabina, i el 2009 li fou concedida la medalla de defensora de Saragossa. |
El Centre de Cultura i Turisme de la Llacuna acull al llarg d'aquest mes de maig una exposició d'obres creades per Jordi Andreu, un jove de 34 anys amb síndrome de Down, però especialment expressiu a través dels pinzells.
De sempre que li ha agradat pintar i a través de la seva obra queda palès que malgrat el trastorn genètic l'art és per a tothom.
Dissabte passat va tenir lloc la inauguració de la mostra amb la presència dels polítics locals i la família que està al costat de Jordi Andreu.
A l'exposició es poden veure quadres fets amb ceres i aquarel·les, i peces de fang. |
Topar amb la noia del revolt a aquestes altures –assumim-ho– ens clavaria el mateix ensurt que trobar-nos algú ballant La Macarena.
Ara l'ésser del Més Enllà més buscat a les carreteres és un fantasma de llençol, dels de tota la vida, que acostuma a fer autoestop a «l'altre barri», segons anuncia amb el típic cartell de cartró.
És el nou ens sense identificar que apareix per Barcelona.
Va al gimnàs, es fa selfies, té 99.000 seguidors al seu compte d'Instagram, fins i tot diries que se li intueix una barba hipster sota el llençol.
Un llençol «de marca blanca», puntualitza ell.
«L'eternitat són els nous 20», aireja a les xarxes.
La veritat és que no se li veu ni una arruga.
Fa gairebé dos anys que fitxa en el Més Aquí.
És que un dia se li van enganxar els llençols, es justifica.
Des d'aleshores, se l'ha vist sembrant el caos (però a sacs, en un camp), a la cinta de running d'un gimnàs o decidint-se en algun videoclub entre Casper i Ghost.
Són fotos amb efecte gag i aura de professional.
Es diria que sota el llençol hi ha un fotògraf, un guionista o totes dues coses.
«No, no, res de tot això – Mr Boo respon per mail.
Diu que funciona millor que la ouija–.
Sóc un professional dels ensurts i sé una mica de psicofonies, res més».
Però ha arribat a sortir en un diari anglès.
Tot i que pocs dels meus amics se'n van assabentar –diu sense donar-se importància–.
Els hauria agradat més veure'm al programa d' Iker Jiménez ».
Es va obrir el compte d'Instagram, diu, per intentar trobar la seva ànima bessona.
«Encara no l'he trobat, però m'ho passo bé pujant fotos i xafardejant».
El seu objectiu: «Explicar el meu dia a dia a l'altre barri i espantar algunes persones».
Ja acumula gairebé 100.000 seguidors.
« Espido Freire és una de les meves favorites», confessa.
Algunes marques de llençols ja li han ofert fer publicitat, explica.
Encara no s'han adonat que el Més Enllà és el futur».
Mr Boo fins i tot es va arribar a obrir un compte a LinkedIn per trobar feina.
«En un parell de dies vaig fer bastants contactes –recorda–, després em van tancar el compte.
Linkedin no creu en els fantasmes».
El més surrealista que li ha passat: «Algunes peticions de matrimoni que m'arriben».
El més sorprenent: «Descobrir quanta gent creu en fantasmes».
Al seu compte d'Instagram es poden veure mig centenar de fotos: la majoria són nocturnes i, com a les pel·lis de terror, no es veu ni una ànima a la rodona.
¿Potser hi ha Photoshop al Més Enllà?
¿Com tria els escenaris per posar?
«Surto al carrer a explorar, si trobo algú o alguna cosa que em crida l'atenció, el segueixo.
Si m'agrada el que veig, m'hi quedo, i si no, segueixo caminant.
Els millors llocs no es troben a Tripadvisor ».
Veient les seves fotos d'una tirada, s'intueix que viu a Barcelona, potser va néixer a Salamanca (hi ha algunes fotos de visita amb llençol) i va a suar al Metropolitan (posa fins i tot a la piscina).
«Vaig al gimnàs de tant en tant per mantenir el meu esperit esportiu», confessa.
Promet estendre la seva ruta fantasmal a altres ciutats.
«Tinc molts llocs a la llista i algunes invitacions pendents».
Fent una ullada als comptes que segueix, també es pot endevinar que li agraden els cereals, els esports de risc i escriure amb correcció (segueix la RAE ).
«La veritat és que m'agraden totes aquestes coses, en especial els cereals», confirma.
«Sóc dels que no es prenen la vida gaire seriosament, i la mort encara menys».
I explica moltes fantasmades, és clar.
«Per defecte professional», es justifica.
¿Que què clavaria a Mr Boo un ensurt de mort? |
Actualment, als centres penitenciaris catalans, els reclusos per delictes de trànsit són 898, el 10% del total d'interns
Lleida.-Les persones condemnades a presó enguany a Catalunya per conduir sense carnet són més del doble que els condemnats per conduir beguts.
Segons dades dels Serveis Penitenciaris, els primers cinc mesos del 2016 han entrat a la presó per conduir sota els efectes de l'alcohol i les drogues 90 persones, mentre que per conduir sense permís, 200.
El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha alertat a Lleida del progressiu augment de les persones que de manera "irresponsable" es posen al volant sense tenir carnet i afegeix que si la tendència segueix pujant, enguany podria ser "rècord" ja que en només cinc mesos ja s'ha gairebé igualat la xifra de les 271 persones que van ingressar a la presó a Catalunya l'any 2015 per conduir sense llicència.
Actualment, als centres penitenciaris catalans, els reclusos per delictes de trànsit són 898, una xifra que suposa el 10% dels 8.871 interns totals.
Des del 2011, a Catalunya s'ofereix el programa pioner a l'Estat 'Sobre rodes' per conscienciar i rehabilitar els penats per delictes de trànsit.
Des de llavors, ja hi han participat el 41% dels interns per delictes de trànsit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'actuació, que s'ha fet amb el suport dels Mossos i la Guàrdia Urbana, ha inspeccionat 50 comptadors
Figueres.-Un dispositiu contra el frau elèctric al barri de Sant Joan de Figueres ha localitzat 24 pisos que tenien la llum punxada.
L'actuació, que s'ha allargat durant tot el matí, s'ha centrat als anomenats "blocs sindicals" del carrer Avinyonet i ha inspeccionat una cinquantena de comptadors que se sospitava que podien estar connectats de manera irregular.
La intervenció ha comptat amb la participació de tècnics de la companyia elèctrica Endesa, efectius de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra.
Aquest és el segon operatiu que es realitza en les darreres setmanes.
El passat 10 de novembre se'n va fer un altre al carrer Casernes i l'avinguda Salvador Dalí, que es va saldar amb la localització de set pisos amb la llum punxada i cinc amb l'aigua connectada de manera fraudulenta.
Durant la intervenció també es van blindar les portes d'accés als comptadors dels dos blocs inspeccionats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Fundació Pere Tarrés ) Joan-Andreu Rocha Scarpetta és des d'aquest dimecres el nou degà de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL, en substitució de Paco Lopez, degà de la Facultat des de l'any 2007.
Joan-Andreu Rocha Scarpetta és doctor en Ciències de la Comunicació (Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona) i doctor en Història de les Religions (Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma).
El nou degà ha ocupat diferents càrrecs entre els que destaquen el de vicedegà de Periodisme de la Universitat Abat Oliva CEU de Barcelona i el de responsable de la internacionalització del Grau Trilingüe en Periodisme de la mateixa universitat.
És també professor convidat a les Universitats Gregoriana i la Europea de Roma i la Universitat de Teheran.
Les seves àrees d'especialització són la comunicació intercultural, la geopolítica de la comunicació i de les cultures, els mitjans de comunicació i les minories religioses, i la fenomenologia de les religions.
Ha publicat diversos articles acadèmics i divulgatius.
Rocha ha assenyalat que la seva arribada a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL suposarà "una continuïtat innovadora" ja que com a degà farà que les coses que s'han sembrat en aquest anys funcionin encara millor, especialment en l'àmbit de la recerca i la innovació.
El relleu del deganat de la Facultat coincideix amb els 25 anys l'inici dels estudis d'Educació Social, que l'avalen com una professió consolidada i amb ampli reconeixement social.
La Facultat va ser la pionera en la posada en marxa d'aquests estudis i està situada en els primeres posicions de nombrosos rànquings universitaris.
L'entrada de Joan-Andreu Rocha Scarpetta com a degà suposa una nova empenta a la visió de la Facultat que té la voluntat de contribuir a la construcció d'una societat més justa i cohesionada a través de la recerca rigorosa, la transferència de coneixement i la formació de les persones.
La seva trajectòria professional vinculada a nombroses universitats internacionals també suposaran un impuls a la internacionalització de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. |
El 2006, quan amb 35 anys Marco Rubio va ser investit speaker de la legislatura estatal de Florida, el llavors governador, Jeb Bush, va insistir a organitzar una cerimònia, amb espasa inclosa, fent simbòlicament cavaller el fill d'immigrants cubans, i ordenant-lo «gran guerrer conservador».
Avui, les espases estan alçades, però enfrontades.
El mentor i un protegit que el 2010 va esperar a presentar-se a senador per lleialtat i deferència fins que no se sabés si Bush intentaria obtenir aquell escó competeixen per aconseguir la nominació presidencial del Partit Republicà, per donants i suports
El que va ser amistat i aliança des que el 1998 Bush va conèixer el llavors aspirant a un lloc municipal a West Miami i li va donar 50 dòlars adquireix tons de drama shakespearià, «emocionalment difícil d'acceptar» per a veterans del partit com Al Cardenas.
I no sembla tenir marxa enrere.
En l'equip de l'exgovernador, segons Politico, fins i tot se li diu «Judes» a l'antic deixeble.
Públicament, Rubio ha insistit a mostrar «immens afecte i admiració per Jeb» i Bush a definir el senador com «un polític dotat» que segueix sent el seu «amic» i ocupant «un lloc especial» en el seu cor, però cada vegada hi ha més situacions tibants i s'evidencia més tensió.
Es va veure en el tercer debat, quan Bush va denunciar a Rubio per deixar d'anar al Senat per fer campanya i el tret li va sortir per la culata.
De fet, li va permetre a Rubio pintar-lo com un titella d'estrategs que veuen l'atac com a únic camí de salvació d'una campanya en dificultats.
Poc després del debat es va filtrar un document de 112 pàgines en què l'equip del fill i germà de presidents va preparar una llarga llista de punts d'atac a qui va ser delfí.
Entre ells figurava dir que «no té èxits».
Se l'arribava a definir com un «Barack Obama del Grand Old Party».
I, encara que Bush assegura que no ha llegit el document, aquests missatges estan en els seus mítings.
De cara als donants, el document parlava de Rubio com «una aposta arriscada».
Per fer-ho, esmentava el seu provat mal ús de targetes de crèdit del partit, les seves dificultats per mantenir les finances personals o, crípticament i sense donar-ne detalls concrets, un assumpte tèrbol que suposadament hauria descobert l'equip de Mitt Romney quan el va considerar com a candidat a vicepresident.
Aquesta estratègia tampoc està donant gaires dels fruits desitjats.
Fa tan sols uns dies Paul Singer, un multimilionari novaiorquès i un dels donants més buscats pels republicans, va elegir Rubio sobre Bush, potencialment animant altres a fer el mateix i donant un impuls al jove en una cruenta carrera pels diners.
A més, aquest cap de setmana Rubio ha fet públiques alguns dels comptes de les seves targetes i, almenys de moment, no hi ha escàndol.
Hi ha qui veu en el 2010 l'origen de tot.
El seu mentor el va recolzar quan va estar a punt de tirar la tovallola i el va assessorar, però va trigar mesos a donar-li el seu suport en públic.
Rubio va acabar guanyant i llavors, segons li deia a The New York Times un amic, Norman Braman, «es va adonar que no necessitava Bush».
«Guanyar aquell escó el va portar a adonar-se que no necessita permís», va explicar un altre col·laborador. |
L'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), Mireia Ingla (ERC), ha qualificat aquest dilluns de "més que dubtosa" la gestió que van fer en mandats precedents els governs municipals de CiU i el PDeCAT.
En una entrevista d''El Periódico' recollida per Europa Press, la nova primera edil ha qualificat d'atrafegat l'inici de mandat i ha conclòs: "Després de tants anys de govern hegemònic et trobes grans dificultats, com una gestió més que dubtosa".
L'alcaldessa republicana ha posat alguns exemples com que amb l'anterior equip de govern "hi ha una sèrie de factures que s'estan pagant sense seguir el procediment de la llei de contractes".
També ha recordat que "la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reclamat els expedients" que, segons ha afirmat Ingla, han lliurat als Mossos d'Esquadra i ha previst que ho hagin de tornar a fer.
Ingla ha defensat haver arribat a l'Alcaldia amb els vots del PSC i la CUP i malgrat que la llista de JxCat --successora de la candidatura del PDeCAT de fa quatre anys--, fos la força més votada en les eleccions municipals de maig.
Ha argumentat que, després d'un mes i mig del nou govern que ella lidera, el canvi al capdavant de l'Ajuntament està més que justificat per "tota la gestió incompetent i que no segueix la llei" de l'anterior equip municipal.
L'alcaldessa ha defensat que el pacte amb el PSC i la CUP es va fer després de setmanes de converses i ha fixat com a objectius prioritaris per a la ciutat buscar solucions a problemes com l'habitatge o l'emergència climàtica.
També ha assegurat que l'Ajuntament és favorable al fet que hi hagi al municipi un equipament per a menors migrants, una proposta que parteix de la Generalitat.
"És una responsabilitat col·lectiva donar resposta a joves que podrien ser els nostres fills (...).
Em semblaria d'una gran irresponsabilitat no donar totes les facilitats", ha argumentat la primera edil.
Sobre si els habitants de Sant Cugat tenen la mateixa posició, Ingla s'ha mostrat convençuda que "la majoria de veïns consideren que aquesta era una decisió necessària" i ha recordat que el centre compta amb la presència de Mossos.
També ha defensat que el consistori tingui una pancarta que reclami la llibertat dels presos sobiranistes, i ha recordat que entre ells hi ha un santcugatenc, l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El govern popular difon sempre que pot una visió triomfalista de l'economia espanyola.
És cert que el producte interior brut (PIB) creix –en gran part gràcies a la sempre silenciada aportació de...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Una de les companyies teatrals més veteranes de la comarca, Teatre Nu, ja té a punt el seu nou espectacle: 'La lleugeresa i altres cançons'.
Un espectacle que s'estrenarà, aquest dissabte, a casa seva, a Tous.
Des de fa tres anys, Teatre Nu té el seu centre neuràlgic a Tous.
Des de la Casa del Teatre Nu desplega el seu projecte cultural, que aquest any té una peça nova de trinca, un nou espectacle, 'La lleugeresa i altres cançons'.
'La lleugeresa...' s'ha gestat en aquest espai que acull les creacions i coproduccions de la companyia, un programa de visites escolars per acostar l'ofici als alumnes del nostre país i l'escola de teatre de La Casa.
També acull un cicle de programacions d'espectacles i residències per a creadors, i fruit d'una d'aquestes ha nascut aquest espectacle.
L'han escrit Víctor Borràs (director de Teatre Nu) i Ivan Benet (actor i director) amb Aida Oset (actriu i cantant), que estrenaran a la pròxima edició del Festival Temporada Alta i prèviament podrà veure's aquest dissabte 22 a les 8 a La Casa del Teatre Nu i a la Sala Beckett de Barcelona la primavera de l'any que ve.
Un espectacle que mostra la lleugeresa que contamina el nostre imaginari col·lectiu i individual.
Un homenatge a les infermeres i un conte cantat per mostrar l'impuls que ens empeny a trencar lligams, a abandonar-nos a la provisionalitat, l'evanescència, la frivolitat i la virtualitat.
A més de l'estrena d'aquest dissabte, l'agenda de la Casa del Teatre Nu es ben plena els propers mesos.
El dissabte 20 d'octubre a les 8.
Brownie', de Teatre Nu amb Laura Guiteras i Abel Boquera; i, el dissabte 1 de desembre a les 8, 'Sobre els danys del tabac i les ostres', d'Anton Txèkhov amb Xavier Graset.
A part d'aquestes dates, el dilluns 15 d'octubre La Casa del Teatre Nu celebrarà els seus tres primers anys d'activitat amb un acte especial que comptarà amb la presència de Ramón Simó i Joan Alavedra amb el seu espectacle 'No more Shakespeare'.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Un grup de militants del Partit Socialdemòcrata (PS) han decidit impulsar "un corrent d'opinió intern " que tindrà com a denominació corrent esquerra socialista.
És per aquest motiu que han decidit organitzar per a dilluns que ve a dos quarts de deu de la nit al local del partit una primera reunió que podria servir per constituir formalment aquest corrent.
Tal com van confirmar fonts consultades d'aquest grup, aquest corrent neix amb la voluntat de ser un grup de debat i van subratllar que en cap cas ha de ser vist com un front de confrontació.
En aquest sentit a més a més, van explicar que tampoc no tenen cap intenció de presentar una candidatura al comitè executiu ni al comitè directiu per al proper congrés del partit que s'ha de celebrar el pròxim mes de setembre.
A més a més també aclareixen que no volen ser "un grup de pressió per acaparar quotes de poder".
D'aquesta manera exposen que entre els seus objectius es troben donar suport al Govern, al grup parlamentari i als comuns en els quals el PS estigui governant en l'oposició.
D'aquesta manera defensen que l'apropament a Europa s'ha de fer en l'àmbit econòmic i en els drets socials i que el desenvolupament del sistema fiscal ha de respondre a les necessitats de benestar.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Aquesta història explica una derrota més de les esquerres
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El senyor Joan Coscubiela (1954) és el flamant candidat de Catalunya Sí que es Pot a les imminents eleccions del 27-S.
Coscubiela porta el sindicalisme a les venes, perquè és fill únic de Josep Coscubiela, un dels fundadors del sindicat CCOO.
I de gran Joan Coscubiela va ser secretari general del mateix sindicat.
Del 1995 al 2008, l'home que manava més dins CCOO era ell.
El senyor Joan Coscubiela no el conec gaire, i per això per fer aquest article m'he hagut d'informar.
Per tant, he preguntat a alguns altres sindicalistes, sindicalistes de sindicats petits.
Perquè els petits són els que acostumen a conèixer els grans.
I són ells que m'han explicat una història trista, una mica antiga, i molt representativa del món en què vivim.
És la història de Joan Coscubiela i el pla de pensions privat de 'la Caixa'.
Una 'derrota de les esquerres' més.
És l'any 2005 i vivim en ple tripartit.
L'inici, és molt trist escriure-ho, de la privatització de pensions.
Perquè això, com les retallades, també comença aleshores.
Aquí tenim el govern de Pasqual Maragall (PSC-ICV-ERC) anunciant que una part del sou dels funcionaris catalans anirà a un pla de pensions privat de 'la Caixa'.
Flipa: el govern fent que més de 140.000 funcionaris tinguin un pla de pensions privat.
I, a més a més, tots l'han de tenir al mateix banc!
La història l' explicava CCOO mateix.
El 2010 els diners van deixar d'anar al pla de pensions, perquè van arribar les retallades.
Però encara raja, el pla, ple de milions, i el 2014 els rendiments van ser de més del 7%.
Perquè la veritat és que hom esperaria que obrir plans de pensió privats a milers de funcionaris fos una obra de la dreta catalana nua i crua, amb 'foscos' interessos amb 'la Caixa'.
El president del govern era Pasqual Maragall (PSC), fent el rol de patró, i els treballadors eren representats per UGT i CCOO.
Amb Joan Coscubiela al capdavant.
Doncs els sindicats petits encara recorden amb amargor la posició de Coscubiela.
Allà ho tenien i allò van viure: els sindicats grans –molt d'esquerres, és clar–, rebaixant el sou dels treballadors per enviar diners a un pla privat de pensions de 'la Caixa'.
Ben bé, allò era el món a l'inrevés.
Deu anys després, és una espina marcada i jo em pregunto quants funcionaris votaran Catalunya Sí que es Pot veient-hi Joan Coscubiela de número 3.
Perquè aquesta història potser algú la descobreix ara, però els funcionaris, no.
Detalls inclosos: part dels diners recollits per 'la Caixa', naturalment, es van invertir a la borsa.
I per això, amb raó, s'indignava la Intersindical Alternativa de Catalunya, que va elaborar aquest detallat informe (pàgina 20) sobre aquesta història trista, una mica antiga i molt representativa del món on vivim.
En el fons, una història més sobre què votem, també, aquest 27-S.
Que no tot és votar sobre la independència, per sort nostra.
Nota de la redacció: Aquest article ha estat contestat per Joan Coscubiela.
El text de Coscubiela el podeu trobar ací.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Un mínim de cinc persones han mort, entre les quals hi ha un soldat de la Unió Africana, a l'atac contra un complex governamental per part de milicians del grup islamista Al Shabaab a Mogadiscio, segons ha informat un oficial de la policia.
"Fins ara hem confirmat cinc persones mortes, entre les quals hi ha un soldat de la UA, un soldat governamental i tres civils", ha precisat a Reuters el coronel Husein Ibrahim, afegint que deu persones més han resultat ferides.
A més, un mínim de dos milicians han mort, ha indicat l'oficial, que ha assegurat que les forces de seguretat han recuperat el control de l'edifici després que els milicians irrompessin al seu interior.
Milicians d'Al Shabaab han atacat l'edifici que alberga el Ministeri d'Educació Superior i el de Petroli a Mogadiscio, provocant dos grans explosions després de la qual cosa han irromput al seu interior i s'han enfrontat amb les forces de seguretat, segons fonts policials i testimonis.
El grup islamista ha reivindicat l'autoria d'aquest atac a través d'un portaveu.
"Estem dins i la lluita continua", ha indicat a Reuters el portaveu d'operacions militars d'Al Shabaab, xeic Abdiasis Abu Mussab.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta és la pàgina de El Adarve.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Frigiliana. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Segurament, més del que practiquem, però ni el més afortunat pot tenir la barra de dir que ho sap tot sobre el sexe.
Per respondre a tots els vostres dubtes, però també per veure i entendre el sexe d'una forma gens barroera, ha sorgit el Festival Eròtica.cat, dirigit pel director i actor porno Conrad Son i que tindrà lloc del 23 de març al 2 d'abril.
"El Poble-sec sempre ha sigut un barri 'marranillo', hi ha el Bagdad, les festes burlesque de l' Apolo, El Molino... però nosaltres no farem res de sexe explícit.
Aquestes jornades volen ser una proposta més propera i social", ens explica.
S'han organitzat 23 activitats –només tres seran de pagament– durant els onze dies del festival a diversos llocs del barri com la Sala Hiroshima, el restaurant Kashba, la Bodega Saltó, el Mau Mau i fins i tot a una perruqueria i a una matalasseria.
El sexe hi serà molt present, és obvi i ens agrada, però vol allunyar-se de la imatge de saló eròtic llefiscós i mastodòntic.
"Els quatre pilars del festival són informació, formació, prevenció i entreteniment", diu.
Neix amb la idea de ser una plataforma per generar debat i també per normalitzar i visibilitzar el sexe i les diverses orientacions sexuals.
"El Poble-sec és un barri molt divers, també sexualment, on es barregen moltes cultures i espècies.
És una Torre de Babel on es parlen més de 90 idiomes, i tot amb molt bon rotllo!", apunta el director.
Les activitats salten de l'horari nocturn al de tarda.
"Volem recuperar el concepte de 'guateque' o 'tardeo', com en diuen a Múrcia i Alacant, per promoure també el consum als establiments del barri", comenta Son.
La programació girarà al voltant de la sexualitat i la sensualitat expressades des de diversos punts de vista i formats.
Hi haurà xerrades, presentacions de llibres, xous en directe, música, literatura, projeccions...
El dimarts 28 a les 22 h, hi haurà un soparespectacle al restaurant Kasbah (Vila i vilà, 82), on per 20 euros gaudireu d'un menú especial oriental amenitzat per un sensual espectacle de la dansa dels set vels.
El mateix preu –amb l'abonament tindreu 5 euros de descompte– costen les dues festes a la Sala Plataforma, els diumenges 26 de març i 2 d'abril.
Els dos dies hi haurà xous eròtics en viu, però el dia 26, a més, hi haurà desfilades de moda, Anti Karaoke sexi (poseu-hi imaginació) i poledance, i podreu treure pit a la sessió de fotos pujadeta de to que han preparat.
El 2 d'abril, en canvi, hi haurà rock amb l'actuació de La Pornoband, que capitaneja Conrad Son.
Teniu una reunió de tuppersex al Cap de Suro (dl. 27.
Jaume Fabra, 12); la xerrada 'Sexe i discapacitat' a la Fundació Artesà (Tapioles, 27) i presentació del llibre eròtic 'Disfrútame', de Mónica Barri, a la Biblioteca Francesc Boix (ambdues dv.
24); sessió de Kama Sutra a La Matalasseria (ds.
Roser, 6) i la xerrada 'Sexualitat femenina: tu ets la important', al Centre Cívic El Sortidor (ds. |
La UdL tindra cinc dobles graus l'any vinent
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El passat 14 de maig començava a Madrid el 24é Congrés del European Wound Management Association i el Xé Simposi Nacional sobre Úlceres per Pressió i Feride s Crónicas, EWMA-GNEAUPP.
Document de posicionament sobre eSalud en les cures de les ferides, elaborat per GNEAUPP, on es posa de manifest el posicionament de l'organització davant l'e-salut i on en recullen les intervencions a realitzar pel grup.
Sortosament el document és troba en accés obert i per tant disponible per tots vosaltres.
Us deixem aquí l'enllaç del document i recordeu que podeu accedir al web de l'organització cuidadodelasheridas.com
En aquest bloc volem fer-nos ressó del missatge de la professora Azucena Santillán, bloguera responsable del bloc Enfermeria Basada en la Evidencia: Ebevidencia.com.
Fa uns messos i des de la seva pàgina va posar en marxa una campanya abanderada per la imatge de la" Pippi Calzaslargas" amb l'eslogan «Soy enfermera y me la pela si 'siempre se ha hecho así'»
Potser aquesta afirmació ens pot semblar xocant en un primer moment, però potser aquesta és la seva intenció primera, cridar la nostra atenció i possar de relleu que hi ha encara moltes pràctiques dins de les cures infermeres ( i per extensió a moltes més..) que es segueixen realitzant per la força del costum, perquè sempre s'ha fet d'aquesta manera i perquè no ens aturem a reflexionar i a qüestionar-nos les coses...
En aquest post, parlarem de la gestió que fa Mendeley dels registres semblants que podem trobar-nos a les nostres carpetes.
Aquest és un fet habitual, donat que quan fem baixades de diferents fonts d'informació, incorporarem diferents tipus de cites o registres bibliogràfics del mateix document, bé per manca d'informació en alguns dels camps, bé per errors tipogràfics o de forma...
Això farà que ens trobem amb un mateix document, però citat de manera diferent en una mateixa carpeta.
Per detectar ( i corregir) aquesta qüestió, Mendeley ens dóna l'opció següent: ( treballant des del Desktop)
Sombrejat en gris, tenim el registre de "la discòrdia" i a sota en blau, les diverses accepcions del mateix (en aquest cas, dos.. però poden ser més) Mendeley ens diu que ha trobat un set de duplicats a determinada carpeta.
Es tractaria de FUSIONAR la informació dels registres en un de sol.
Mendeley s'encarrega d'escollir la informació de cada camp que considera mes adient per a la construcció del registres final ( i únic)
Els camps marcats en verd de cada registre, són els que Mendeley ha escollit com a bons, si la casella no està marcada, vol dir que no el dona per bo.Els camps els podem, o be editar manualment fent doble clic damunt, o bé escollint el camp sense marcar de cada registre que valorem com a bo, i farem clic damunt la pastilla CONFIRM MERGE
Ja no tenim duplicats a la carpeta i el registre resultant ha estat la "fusió" dels diversos camps d'un registre...
Recordeu que teniu Mendeley I: esborrar registres de les carpetes
Servei d'Informació de les Biblioteques -- UAB |
Agents de la Policia Nacional han detingut a Toledo una persona com a presumpta autora d'un delicte continuat de descobriment i revelació de secrets.
El detingut feia anys que gravava noies joves en el moment en què es dirigien a fer les seves necessitats en grans concentracions de persones, o bé es trobaven practicant actes sexuals en zones apartades.
Feia servir una càmera rèflex professional i una videocàmera equipada amb visor d'infraroigs que possibilitava les filmacions en horari nocturn.
L'operació va començar gràcies a una trucada al telèfon de referència per a emergències policials del 091.
Una jove que es disposava a fer les seves necessitats en una zona de malesa al recinte firal del Peraleda es va adonar de l'existència d'una "llum vermella".
Quan es va acostar fins al lloc d'on procedia la llum, va descobrir una zona preparada amb cartrons perquè una persona pogués apostar-se entre les herbes, i va observar, alhora, un jove que s'allunyava del lloc corrent.
Gràcies a la rapidesa en la comunicació d'aquest fet al 091, així com la immediata resposta de diversos radiopatrulles que van fer una batuda per aquesta zona, va poder localitzar-se el presumpte autor dels fets, que va ser interceptat quan es disposava a fugir del lloc a bord d'un turisme, en l'interior del qual hi havia una càmera rèflex i una videocàmera equipada amb llum infraroja en què hi havia emmagatzemats 34 vídeos, tots ells d'aquella mateixa nit.
En les hores posteriors es va fer un escorcoll al domicili del detingut, i es van trobar prop de 1.000 arxius de vídeo de similars característiques realitzats al llarg de diversos anys en diferents províncies del territori nacional, tant de dia com de nit.
A més dels arxius de vídeo, també va ser intervinguda una cadira de camuflatge que presumptament hauria utilitzat per ocultar-se i passar desapercebut durant algunes de les filmacions.
El detingut, de nacionalitat espanyola i resident a la província de Toledo no teni antecedents policials fins avui.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si bé per a la majoria d'adolescents l'arribada de l'estiu s'associa satisfactòriament amb l'acabament de les classes i la llarga panoràmica d'un temps de relax, altres tipus d'activitats i horaris, per a molts nois i noies amb trastorns mentals, no és gens així.
L'estiu i la desconnexió del món escolar significa també el trencament de relacions, encara que temporalment per als adults, de llarga durada per als adolescents que pateixen ja situacions relacionals difícils.
S'acosten doncs dates de més oportunitats per als tancaments a casa, als seus mons interiors, sovint distorsionadors de realitats.
Temps de tancaments a les habitacions no compartides, a l'entorn del llit i dels ordinadors.
El món relacional dels joves, en temps de lleure, temps d'amistats i diversions, de platja, de sortir, de natura... és bàsic per construir vincles sans, per compartir experiències entre iguals, que generin vivències i aprenentatges.
Tallar aquests vincles, no tenir oportunitats de dialogar des de l'experiència entre iguals, aïlla els joves amb dificultats relacionals, provocant-los un desenvolupament personal i social de difícil reconstrucció en l'edat adulta.
Les ofertes educatives de lleure són molt poques per a aquests joves que, a més, sense horaris ni estímuls, van trobant justificacions per a fer de casa seva un espai de refugi ofegador.
També suposa segregació i desvinculació entre iguals, generant, doncs, noves desigualtats!
Com a societat ens cal organitzar i dinamitzar estius diferents per a que aquests nois i noies, juntament amb molts altres que no tenen oportunitats de vacances educatives, perquè trobin en l'estiu continuïtats de lleure, que s'enllacin de manera creativa però acompanyada, amb el curs escolar.
Necessitem més activitats com casals d'estiu, campaments, colònies, tallers, activitats... que amb programes específics d'inclusió, generin espais de lleure on la diversitat sigui un dels objectius primordials.
On la convivència lúdica entre tot tipus de joves, ofereixi experiències sanes i fins i tot "terapèutiques", on gaudir enmig d'altres aporti noves oportunitats per "ser" des de les seves diferències.
Mentre no sigui així, l'acabament de les vacances, al setembre, continuarà essent per a aquests joves, temps de difícils "remuntades"!
Biòloga i professora de Secundària.
Actualment treballo amb adolescents amb trastorns mentals.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
La Biblioteca Digital de les Illes Balears (BDIB) ja està present al Projecte Europeu OpenAire 2020, després d'haver superat amb èxit el procés OpenAire de validació de metadades i estructura OAI-PMH amb un total de 11.837 documents de caràcter acadèmic i científic.
El projecte OpenAIRE – Open Access Infraestructure for Research in Europe és una iniciativa a gran escala, fruit de la col·laboració de 50 socis de tots els països de la Unió Europea i d'altres països, que pretén promoure l'Accés Obert i millorar substancialment la descoberta i la reutilització de publicacions i dades de recerca.
OpenAIRE2020 ajudarà a supervisar els resultats de la investigació H2020 i serà una infraestructura clau per informar les publicacions científiques de l'H2020.
Aquest procés de validació ha proporcionat l'experiència necessària al Servei de Biblioteca i Documentació per, en un futur, dur a terme el mateix procés de validació amb el Repositori Institucional de la UIB per tal de que els seus continguts estiguin també presents a OpenAire. |
El Barça va contrarestar el partidàs del Caldes amb qualitat, sacrifici i Sergi Fernández incommensurable sota els pals i avui jugarà contra el Liceo la final de copa (17 h).
El Caldes va sortir endollat i desacomplexat i va fer anar de bòlit el Barça en els primers minuts.
Fins al punt que l'omnipresent Rovira va engaltar la bola al pal en una acció interior.
De fet, l'equip d'Eduard Candami va fer més perill que no pas el rival.
Els blaugrana van anar agafant confiances i jugant per darrere de la porteria, un dels seus grans valors.
Campor, molt sòlid sota els pals, va mantenir a zero el Caldes, més apagat.
Alabart (19') va estavellar un aixeca-i-pica al travesser en un servei de Roca, que va revolucionar el Barça.
A 2:31 del descans, Álvarez va caçar al vol un xut exterior de Bargalló (0-1).
El guió recurrent contra el Barça: de l'efervescència a la desil·lusió.
Quan pitjor estava jugant l'equip de Castro, Bargalló va regalar una assistència genial en un contraatac a Rodrigues, que no va perdonar (0-2).
Campor va aturar la directa a Alabart (39') i, en canvi, Rovira va marcar en la desena del Barça (40').
L'aspirant va pressionar i hauria pogut marcar, tot i que el Barça també en va tenir de clares.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
L'assignatura tracta conceptes bàsics d' Història de l'Art des del Renaixement fins als nostres dies.
Els continguts s'agrupen en dos grans blocs que són l'art modern i l'art contemporani.
En general, és una assignatura de coneixements elementals que s'aniran treballant en els cursos posteriors del grau.
Es fa una introducció als valors de l'art i de la producció artística a partir de la figura dels artistes, dels resultats estilístics, de l'estètica i del context històric, social i cultural.
Haver cursat prèviament l'assignatura Iniciació a la Història de l'Art I: Antic i Medieval.
Les competències de l'assignatura s'inclouen dins el pla d'estudis Història de l'Art, en el mòdul de Formació Bàsica.
A principi de semestre hi haurà a distposició de l'alumnat el cronograma de l'assignatura.
Aquest inclourà almenys les dates de les proves d'abaluació continua i de lliurament de treballs.
S'ha d'indicar que en funció del nombre d'alumnes matriculats hi pot hever canvis en la metodologia.
Exposició dels continguts a l? aula per part de les professores amb materials de suport (audiovisuals, textuals) i comentari d? imatges.
Comentari de textos que s'hauran llegit prèviament i es posaran en comú a classe, per finalment entregar un resum argumentat.
Es realitzaran comentari d'imatges.
Per a la seva realització podran emprar bibliografia, material penjat a l'aula digital o d'altre tipus.
Sessió a l'aula per a dur terme un exercici escrit d'avaluació sobre la matèria explicada a les classes teòriques, sobre la treballada a les pràctiques i per mitjà de l'estudi autònom.
La prova constarà d'una sèrie d'imatges per comentar de manera individual, així como preguntes de resposta llarga i altres més curtes
A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el
cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital.
Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què
es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs.
A més, el professor o la professora informarà
els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via,
Assimilació dels continguts teòrics i pràctics de l'assignatura de manera individual.
Lectura pormenoritzada de les lectures per poder comentar a classe i després conferccionar un resum crític
Fer una recerca biblioogràfica o de material en xarxa vinculada amb els temes estudiats.
L'assignatura té previst un itinerari B, que no exclou la presencialitat, però pot suposar una assistència en menor grau.
Poden tenir accés a l? itinerari B tots aquells alumnes que es trobin en una de les situacions que el reglament acadèmic estableix en l? article 7.1 per als alumnes a temps parcial: "a) Estar treballant amb una mitjana de dedicació equivalent, com a mínim, a la meitat de la durada màxima de jornada ordinària de treball.
Això s? ha d? acreditar amb un contracte de treball en vigor o un nomenament administratiu; alternativament es poden aportar altres documents que provin l? activitat actual, com els justificants de cotització en qualsevol règim de la Seguretat Social. b) Estar afectat per una discapacitat física, sensorial o psíquica, en un grau igual o superior al 33 per cent, que és el que estableix la normativa que regula la reserva de places per a l? accés a la Universitat d? estudiants amb necessitats educatives especials.
El grau de discapacitat s? ha d? acreditar mitjançant el certificat emès per l? organisme competent per al seu reconeixement. c) Tenir 45 anys o més en la data d? inici del curs acadèmic. d) Estar en situació de protecció a la família o haver de tenir cura de persones dependents. e) Trobar-se en altres situacions extraordinàries que l?òrgan competent valori com a determinants per ser incorporat a la situació de dedicació a l? estudi a temps parcial.
L'itinerari B es pot oferir amb independència de la modalitat de matrícula que hagi dut a terme l'alumnat.
Els alumnes interessats a acollir-se a l'itinerari B en una assignatura hauran de presentar al docent durant la primera quinzena lectiva de cada semestre un escrit amb la sol·licitud raonada i les evidències documentals que acreditin trobar-se en un del supòsits recollits als punts a) a d), o bé en un altre supòsit -punt e-.
El professorat remetrà als caps d'estudis les sol·licituds, que rebran el vistiplau si s'ajusten als supòsits a, b, c o d.
Les peticions referides a situacions excepcionals (supòsit e) seran valorades pel Consell Deganal."
D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".
Es considerarà l'adequació del discurs, l'exposició estructurada, la capacitat de síntesi, l'ús del vocabulari específic.
Se valorarà especialment la capacitat analítica i la relació amb els contenguts teòrics.
Comentari crític de diverses obres vinculades en els moviments artístics explicats a les classes teòriques.
Es requereix la utilització del vocabulari específic i centrar-se en la imatge.
L'exercici escrit d'avaluació constarà d'un seguit d'imatges per comentar i que corresponen als continguts prevists a la guia docent.Es considerarà l'adequació del discurs, l'exposició estructurada, la capacitat de síntesi, l'ús del vocabulari específic i el coneixement de la bibliografia. |
Exclusiva Aicat Empordà Pis de 140 m2 construïts amb 4 dormitoris ( 3 dobles + 1 individual ), ampli menjador sala estar, cuina office amb terrassa i rentador independent, 2 banys complets i àmplia terrassa de 20 m2.
Pre instal·lació aire condicionat. |
Després de gairebé dos anys del ressorgiment de la Colla Castellera Brivalls de Cornudella, d'entre la colla va sorgir una idea molt interesant: la de crear un vi casteller; un vi que unís el que fan amb el que son.
No podia ser que una colla d'una terra coneguda arreu pel seus vins, no en tingués un de propi.
3 ampolles: 15€ (a partir de 3 ampolles, només 5€/unitat)
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix.
Vista: De color grana intes, recorda la confitura de groselles negres, amb un fons suau i torrat procedent de l'envelliment en barriques.
Apunts d'aromes a galetes dolces, confitures de fruites negres i fins i tot un rerefons a vainilla i encens.
En boca: Presenta un excel·lent "bouqué" d'estil tradicional i elegant.
És amable i equilibrat i presenta un final suau i agradable al paladar.
Predominen les notes de fruites molt madures i àcides; gerds, prunes, cassis, etc... i en segon terme: els tanins dolços.
Maridatge: És un vi ideal per a beure a copes.
El seu estil lliure li permet ser acompanyat tan de formatges, de carns, fins i tot d'algun postre dolç.
Denominació d'Origen: DOMONTSANT
Varietats i percentatges: 50% Garnatxa negra i 50% Samsó
Finques productores: La Vedrenya - Mas d'En Salvat
Característiques de la collita 2010: Destaca la gran intensitat fruital com a conseqüència de les condicions climàtiques originades per una primavera plujosa i un estiu sec i calorós (el cicle vegetatiu es va accelerar degut a les bones temperatures).
Maduració del raïm pausada a partir del verolat, entre 50 i 70 dies fins la verema, segons varietat.
El contrast tèrmic entre dia i nit va mantenir un bon nivell d'acidesa.
Estricta i minuciosa selecció del raïm a la vinya, desestimant part de la producció en cerca de major concentració i qualitat del raïm.
Vinificació: Verema i tria manual al camp en caixes de 15 Kg, amb posterior tractament tèrmic a 5°C. Fermentació a temperatura constant de 25°C controlada informàticament en dipòsits de 20 i 50 Hl.
"Pigeage" i remuntats per gravitació en funció de la varietat i la potència d'extracció.
Maceració de les pells d'entre 18 i 22 dies ajustada al potencial de cada varietat i parcel·la.
Es disminueix la pressió de la premsa per tal prolongar el premsat.
Criança: 10 mesos en botes de roure francès i americà.
Botes de 300 i 400 L respectivament.
Malolàctica en botes i criança sobre lies fines.
Embotellat per decantació respectant la lluna.
Perfil del vi: Brivall 2010 és fi, complex i elegant en nas.
Destaquen les notes de fruites vermelles madures i els aromes torrefactes.
En boca és amable i equilibrat; els tanins dolços aporten un tacte suau al paladar.
Recomanacions: Degut al seu bon potencial de guarda es recomana decantar-lo per disfrutar de la seva complexitat.
Mantindrà totes les seves virtuts durant els pròxims 6 anys. |
El diumenge 27 d'agost es durà a terme la segona edició de Descens en Piragua Torres de Segre-Soses-Aitona-Seròs.
L'objectiu de la cita és oferir un descens popular en piragua per tal de reviure l'exitosa experiència de l'any passat, tot promocionant l'encant d'aquest tram del riu Segre a través de la pràctica de dos esports: el piragüisme i el ciclisme, enllaçant els pobles que formen part de la ruta dins una diada de germanor, activitat física i consciència envers el riu i el seu entorn.
A les 8:00 hores, sortiran uns autocars de Seròs, per recollir els participants al descens de piragua i portar-los al Mirador de la Presa de Torres de Segre, punt de sortida i trobada dels piragüistes i dels ciclistes.
Allí es farà el repartiment dels dorsals d'embarcacions i un esmorzar popular.
De 10.00 a 10.45 hores es durà a terme una sessió d'escalfament dirigit amb una master class de Zumba, a càrrec de GestionA, així com una breu explicació tècnica d'iniciació i repartiment de material.
A les 10.45 s'iniciarà el descens pel riu Segre amb piragua, així com del grup de BTT.
Es realitzarà una parada a Aitona en la que s'oferirà avituallament, hidratació i fruita per als participants.
A partir de les 12.45 està prevista l'arribada a Seròs, a la zona de la gravera, on es realitzarà el desplaçament amb autocar cap a la zona esportiva de Seròs.
En aquesta localitat es podrà gaudir d'entrada gratuïta a les piscines municipals i d'un dinar de germanor.
A partir de les 16.30 es farà la tornada amb autocar pels que han realitzat el descens, cap a Aitona, Soses i Torres de Segre, amb sortida de l'autocar des de les piscines.
El període d'inscripcions quedarà obert a partir del pròxim dimecres 26 de juliol, fins el divendres 4 d'agost.
Les places són limitades i les inscripcions es poden fer als respectius ajuntaments, que són els organitzadors de la jornada, amb el suport de Torres Energia, Rogles Aventura i GestionA.
La jornada també oferirà una ruta en bicicleta de 17 kilòmetres pel costat del riu.
La ruta en BTT (menors de 14 anys acompanyats d'un adult), està adreçada a tots aquells que vulguin acompanyar el descens de piragües tot fent el tram d'entre Torres de Segre a Seròs amb bicicleta pel camí verd que va paral·lel al riu.
La ruta de BTT estarà guiada per voluntaris i és apta per a qualsevol edat, ja que es tracta d'un recorregut totalment pla d'uns 17 kilòmetres.
La inscripció és de 5 euros (inclou esmorzar (sortida) i dinar (arribada)), entrada gratuïta a les piscines de Seròs, servei d'ambulància.
Pel que fa al descens en piragua (per a majors de 9 anys) es navegarà entre les poblacions de Torres de Segre i Seròs.
El recorregut, força pla i senzill, presenta una dificultat baixa de navegació, amb una longitud d'uns 18 kilòmetres i una durada aproximada d'entre 2 i 2,30 hores.
El preu de la inscripció serà de 20 euros i inclou piragua, pala i armilla salvavides, assegurança d'accidents, guies titulats, esmorzar (sortida) i dinar (arribada), entrada gratuïta a les piscines Seròs, vehicles de suport terrestres i aquàtic, servei d'ambulància i servei d'autocar.
Hi haurà l'opció d'escollir entre piragua individual, doble o triple.
Pel que fa a la ruta en BTT (menors de 14 anys acompanyats d'un adult), està adreçada a tots aquells que vulguin acompanyar el descens de piragües tot fent el tram d'entre Torres de Segre a Seròs amb bicicleta pel camí verd que va paral·lel al riu.
Durant el trajecte s'aniran fent parades on es mirarà de coincidir amb el grup que baixa pel riu.
En aquest cas, la inscripció és de 5 eros i inclou esmorzar (sortida) i dinar (arribada), entrada gratuïta a les piscines de Seròs, servei d'ambulància. |
Aquesta obra va ser creada al prestigiós taller Pere Casanovas, cedida per la Fundació Vila Casas i instal·lada al campus de la Ciutadella de la UPF l'any 2016, amb motiu de l'Any Llull.
Consisteix en 36 cubs col·locats en forma d'escala i repartits en vuit nivells, que remeten al concepte filosòfic de Ramon Llull "l'escala de l'enteniment".
Alzamora també és autor de l'escultura "Homenatge a Isaac Albéniz i Alicia de Larrocha", instal·lada a L'Auditori de Barcelona. |
Ratificació de l'acord relatiu a l'ajornament del retorn de quotes d'amortització de la bestreta reemborsable
(Data de publicació dels acords: 18 de gener del 2012)
S'acorda, per unanimitat, la ratificació de l'acord pres per la Comissió Permanent del Ple del Consell Social de 15 de desembre del 2011, relatiu a l'ajornament del retorn de quotes d'amortització de la bestreta reemborsable, concedida pel Ministerio de Ciencia y Tecnología el 29 de desembre del 2000 i que s'adjunta com a annex 1.
S'aprova, per unanimitat, vist l'informe favorable de la Comissió Econòmica del 15 de desembre del 2011, el Pressupost 2012 del Consell Social, que s'adjunta com annex 2.
Així mateix, es fa constar que, d'acord amb la situació excepcional del finançament del sistema universitari català, la disminució de la dotació consignada enguany és una mesura de caràcter transitori, justificada en l'informe tècnic que acompanya la proposta pressupostària.
Acord de constitució de la societat VOCTRO LABS S.L.
S'acorda, per unanimitat, vist l'informe favorable de la Comissió Econòmica de data 15 de desembre del 2011,
La constitució d'una societat mercantil, la qual amb la denominació VOCTRO LABS S.L. té per objecte l'enginyeria, investigació, fabricació, disseny, desenvolupament, aplicació, consultoria, formació, assistència tècnica i proveïment de productes i serveis en relació amb tecnologies audiovisuals, incloent però no limitat a l'anàlisi, processament i síntesi d'àudio i de veu, i els Estatuts de la qual s'adjunten com a annex 3.
La participació de la Universitat en el capital social de l'esmentada societat mitjançant la subscripció de 1.400 participacions de valor nominal d'1 euro, equivalent al 8% del capital social.
Autoritzar el rector perquè, en nom de la Universitat Pompeu Fabra, pugui efectura tots els actes necessaris per a l'execució d'aquest acord.
Pressupost de la Universitat per al 2012
S'acorda, per unanimitat, vist l'informe favorable de la Comissió Econòmica de data 15 de desembre del 2011, el pressupost de la Universitat per a l'exercici 2012, que s'adjunta com annex 4, condicionant la seva execució a l'evolució dels ingressos i de les despeses.
S'acorda, per unanimitat, vist l'informe favorable de la Comissió Econòmica de data 15 de desembre del 2011:
La constitució, juntament amb d'altres universitats, d'una associació, que amb la denominació "Asociación Española de Universidades con Titulaciones de Información y Comunicación (ATIC)" tindrà com a objectiu general la promoció, organització i coneixement de la formació universitària dels diferents professionals de la comunicació, els Estatuts de la qual s'adjunten com a annex 5.
Autoritzar el rector, per ell mateix o mitjançant la persona que ell faculti, per tal que en nom de la Universitat Pompeu Fabra, realitzi totes les actuacions necessàries per a l'efectiva constitució de l'associació, compareixent si és el cas davant de notari o qualsevol organisme quan sigui necessari. |
Un procés participatiu és una seqüència d'activitats participatives (p.e. primer omplir una enquesta, després realitzar propostes, debatre-les en trobades presencials o virtuals, i finalment prioritzar-les) amb l'objectiu de definir y prendre una decisió sobre un tema específic.
Exemples de processos participatius són: un procés d'elecció de les membres d'un comitè (on primer es presenten unes candidatures, després es debat i finalment s'escull una candidatura), pressupostos participatius (on es realitzen propostes, es valoren econòmicament i es voten amb el pressupost disponible), un procés de planificació estratègica, la redacció col·laborativa d'un reglament o norma, el disseny d'un espai urbà o la producció d'un pla de polítiques públiques.
Els Pressupostos Participatius són una eina de democràcia directa que permet a la ciutadania decidir sobre els pressupostos públics.
En l'actualitat molts municipis catalans han apostat pel model dels pressupostos participatius en què la ciutadania pot votar unes accions que, en general, afecten directament a una part de la partida prevista d'inversions.
Per aquest motiu, i per segon any consecutiu, l'Ajuntament de Reus torna a impulsar el procés participatiu de proposta i de presa de decisions directe sobre el pressupost.
Enguany, els veïns i veïnes de Reus decidiran novament la destinació de 750.000€ de la partida d'inversions del municipi.
Tots els veïns i veïnes de Reus a partir de 14 anys i empadronats a Reus en el moment en què s'inicia el procés dels Pressupostos Participatius.
Cada persona podrà presentar una proposta.
Per a les etapes presentació de projectes i votació de les mateixes, s'habilitaran dos tipus de participació:
En cas de que sigui necessari activar l'etapa de recollida de suports, aquesta només estarà disponible a través de la participació online. |
El partit pregunta pels protocols d'informació a les famílies
El Ministeri de Salut alerta dels ricos que comporta collir espècies desconegudes
Els afectats continuen defensant que van menjar una amanida d'api silvestre collit a la Vall d'Incles
L'home intoxicat per menjar una herba verinosa ja és a casa
La dona va rebre l'alta ahir a la tarda després de set nits ingressada
La mare també continua a l'UCI però podria pujar a planta avui al migdia
La filla del matrimoni intoxicat creu que les fulles que van menjar havien fregat amb arrels de tora blava
El matrimoni continua intubat en estat molt greu per haver ingerit una planta que desprèn un verí sense antídot
El pare pateix fins a cinc aturades cardíaques i l'ingressen a l'UCI
El foc ha deixat quatre ferits, un d'ells ha hagut de ser traslladat a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona amb cremades i intoxicació per fum greu
Quatre infants i tres educadors van haver de ser atesos a l'hospital
Els intoxicats cobraran 59 euros per dia de baixa laboral i 207 en cas d'haver rebut només assistència mèdica
Les dues parts havien trencat els contactes per trobar la manera de recompensar els perjudicats
El Govern reitera que l'empresa no ha comés cap negligència
El Govern ordena retirar del mercat tots els productes en estoc i obre un expedient a l'empresa
Eden es descarta com a focus mentre els infectats podrien actuar
Des del PS s'instal·len en la cautela i esperen els resultats per pronunciar-se
El departament de Salut del Govern català eleva a 3.166 el nombre d'afectats pel brot de gastroenteritis
Des de Font d'Arinsal no es volen fer declaracions fins que no se coneguin els resultats de les anàlisis
El Govern segueix amb les anàlisis i assegura no poder identificar la causa hores d'ara
Es segueix investigant si l'origen de la intoxicació prové de l'aigua o dels envasos
Tots els afectats van ser atesos durant la revetlla a Encamp
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
L'Ajuntament de Girona va concedir 1664 llicències d'obres el 2014, un 14% més que l'any anterior.
Aquesta dada suposa un canvi de tendència ja que, des del 2011, els permisos tramitats havien anat a la baixa.
La majoria de les llicències però són per a obres menors, el que confirma una reactivació en el sector de les rehabilitacions.
No passa el mateix en relació a les llicències d'obra major: del total de 1664 permisos només 303 són per a treballs de major envergadura o obra nova.
Una altra dada positiva del 2014 fa referència a les ofertes que les empreses van fer arribar al Servei Municipal d'Ocupació de Girona.
L'any passat es van gestionar 994 ofertes de feina, 140 més que l'any anterior.
Algunes dades incloses en la memòria de la regidoria de Promoció i Ocupació del 2014 fan veure un canvi de tendència després de llargs anys de crisi.
Una d'aquestes fa referències a les llicències d'obres tramitades per l'ajuntament.
L'any passat se'n van concedir 1.664, un 14% més que l'any anterior, quan la xifra es va frenar en les 1.462.
El regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, ha destacat que aquesta dada fa veure una "incipient reactivació" del sector, tot i que reconeix que la majoria de llicències són per a obres petites i rehabilitacions.
Del total de 1.664 permisos, 1.361 són d'obres menors (un 16% més que el 2013) i només 303 són d'obra major (un 3,76% més que el 2013).
Ribas ha avançat que aquest 2015 preveuen donar la llicència per a dues grans obres a la ciutat: l'ampliació d'Hipercor i la construcció de la nova Clínica Girona a la carretera de Barcelona.
Les empreses ofereixen més llocs de treball
De la memòria també s'extreu alguna altra dada positiva en l'àmbit econòmic.
Per exemple, creix el nombre d'ofertes que les empreses de Girona ciutat i rodalies envien al Servei Municipal d'Ocupació (SMO).
L'any passat, aquest servei en va gestionar 994, 140 més que l'any anterior.
La regidora d'Ocupació i Empresa, Marta Madrenas, ha defensat els esforços que s'estan fent en polítiques d'ocupació.
Per exemple, de la població aturada que s'ha atès al SMO, un 40% (2.882 persones) han rebut com a mínim un diagnòstic ocupacional.
A més, el 19% de la població aturada ha participat en programes i serveis d'ocupació (1.319 persones) i 542 han passat per algun procés de formació.
Madrenas també ha destacat l'èxit del programa Girona Actua, adreçat a persones en risc d'exclusió social.
Durant el 2014, van participar del programa 551 persones, de les quals un 39% va acabar aconseguint un contracte de treball.
Les oficines de turisme de Girona (situades a la Rambla i al punt de benvinguda) han registrat un augment del 30% en el nombre de consultes en només dos anys.
Si el 2012 el nombre de visites era de 94.797, el 2014 s'ha tancat amb 135.531 consultes.
"Això ens demostra que l'aposta que vam fer pel turisme com un dels eixos de reactivació econòmica comença a tenir el seu retorn", ha manifestat la regidora de Turisme i Comerç, Coralí Cunyat, que defensa que Girona ja no és una destinació "complementària" per als turistes sinó que ja l'escullen directament per venir-hi.
La regidora també ha volgut destacar que, tot i la crisi, l'activitat congressual a Girona es manté i té perspectives de pujar.
El 2014 es van fer un total de 66 actes a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona, que va tenir una ocupació durant 109 dies i va acollir un total de 27.899 assistents.
Entre el total d'actes, hi va haver 14 congressos (els mateixos que 2013 però tres més que el 2011), 4 jornades, 33 convencions i 15 esdeveniments.
Si es comparen les dades amb el 2011 hi ha una millora pel que fa a l'activitat: llavors es van fer només 56 actes i el nombre d'assistents va ser de 27.005.
Cunyat ha destacat els esforços que estan fent per captar congressos d'àmbit internacional i ha avançat que tenen bones perspectives per al 2015 perquè ja tenen confirmats 13 congressos.
Millor conciliació entre oci i descans
La regidora d'Ocupació i Empresa, Marta Madrenas, ha aprofitat per destacar que amb la nova regulació de terrasses i amb un major control sobre l'oci nocturn han aconseguit reduir les queixes veïnals.
El 2014 es van registrar 42 queixes de veïns per molèsties de les terrasses, el que suposa una reducció del 73,8% en comparació amb el 2012.
També ha experimentat un descens el nombre de queixes relatives a les molèsties dels locals d'oci nocturn.
El 2014 van arribar a l'ajuntament 213 queixes, un 39,7% menys que dos anys enrere.
La regidora ha atribuït aquest descens al compromís del sector i també a la creació de la figura dels conciliadors nocturns que no només s'encarreguen d'alertar els ciutadans que tenen comportaments incívics sinó que transmeten a l'ajuntament les incidències que detecten.
A partir d'ara, més, tindran comunicació directa amb l'empresa de neteja per alertar-los si han d'anar a netejar alguna zona d'oci on hi hagi brutícia. |
L'any 2007, l'exvicepresident del govern espanyol, Rodrigo Rato, va negociar amb Ricard Fornesa, aleshores president de La Caixa, el seu aterratge a Criteria, renunciant al càrrec que tenia al Fons Monetari Internacional, però el seu fitxatge es va frustrar arran de la intervenció del president de la Generalitat, José Montilla, segons ha informat el diari Ara.
El fitxatge de Rato per La Caixa va ser negociat, de forma secreta, entre el mateix Rato i Fornesa.
L'exvicepresident del govern espanyol li va fer saber que només abandonaria l'FMI si rebia una oferta que no pogués rebutjar, i aquesta va ser la de vicepresident executiu de Caixa Holding, que al juliol del 2007 passaria a dir-se Criteria.
En el fons, l'exvicepresident espanyol es preparava per sortir així de l'FMI abans que el seu entramat societari en paradisos fiscals li pogués comportar una destitució, com la que va fer caure Paul Wolfowitz, president del Banc Mundial, el 2007.
Segons es desprèn de l'informe de la Guàrdia Civil, durant els tres anys que Rato va ser a l'FMI, Cor Comunicación, la seva empresa, va segellar contractes per 31 milions, dels quals Rato va cobrar la pertinent comissió i alhora va seguir fent negocis amb empreses localitzades en paradisos fiscals.
Davant d'aquesta possible amenaça d'investigació, Rato va decidir jugar la seva "disposició a renunciar al millor lloc de treballar que es pot somiar per tornar a Espanya", segons les fonts consultades.
No obstant això, aquesta via de sortida no va acabar en res en concret, ja que el fitxatge de Rato per la Caixa es va veure frenat per la intervenció de José Montilla, aleshores president de la Generalitat que de manera força directa va frenar la iniciativa.
Tot i això, fonts pròximes a l'expresident asseguren que Montilla "sempre es va mantenir respectuós amb les decisions de les empreses privades", que "corresponen exclusivament als seus accionistes o directius". |
Objectius: estudiar les pautes de comportament dels usuaris quan consulten mapes conceptuals.
Especialment s'identifiquen les parts dels mapes en què se centra més atenció i l'ordre en què el mapa es revisa.
Metodologia: s'ha aplicat la metodologia de recerca del seguiment de la mirada ( eye-tracker ).
Resultats: indiquen que els usuaris dediquen més atenció al segon nivell horitzontal del mapa i a la zona central.
No s'han trobat diferències significatives en el grau d'atenció entre els conceptes i les frases d'enllaç.
Els usuaris inicialment recorren el mapa en forma de ziga-zaga partint del concepte arrel situat en la part superior central i acabant en el concepte situat més a la dreta i en el nivell més inferior.
Els mapes conceptuals han estat objecte de nombrosos estudis centrats en l'àmbit de l'educació i l'aprenentatge (Novak; Cañas, 2006 a; Novak, 2010; Moon [ et al. ], 2011).
En integrar-se en el web també s'han estudiat com a instruments de navegació hipertextual (McDonald; Stevenson, 1999), com a sistemes de visualització de la informació (Cañas [ et al. ], 2005), per a la recuperació de la informació (Leake [ et al. ], 2004; Eskridge [ et al. ], 2006) o com a instruments per a la formació no presencial (Novak, 2002; Cañas [ et al. ], 2004; Rovira, 2002).
En canvi, no hi ha antecedents de l'estudi d'usuaris dels mapes conceptuals amb metodologies quantitatives, com ara el seguiment de la mirada ( eye-tracker ).
Aquesta investigació té com a objectiu identificar les pautes de comportament dels usuaris quan consulten mapes conceptuals.
S'intenta especialment identificar les parts dels mapes a les quals es dedica més atenció i l'ordre en què el mapa es revisa.
Es tracta d'una investigació més descriptiva que analítica que pretén posar els fonaments d'una línia de recerca que té com a meta final obtenir mostres que permetin millorar el disseny i la creació de mapes conceptuals.
S'ha aplicat la metodologia de recerca de seguiment de la mirada, que permet saber quan i on els usuaris miren en consultar una pantalla d'ordinador.
Per a aquest estudi s'ha dut a terme un test amb usuaris en laboratori utilitzant un dispositiu de seguiment de la mirada.
Aquesta tecnologia s'ha usat prèviament de forma habitual en estudis de màrqueting o per analitzar la usabilitat d'interfícies d'usuaris, com ara pantalles d'ordinador o pàgines web (Nielsen, 2009).
També hi ha nombrosos treballs sobre el comportament visual de les persones en la revisió de pàgines de resultats de cercadors (Granka [ et al. ], 2004; Rele; Duchowski, 2005; González-Caro; Marcos, 2011; Nielsen, 2009), hi ha algun antecedent sobre l'estudi de gràfics (Toker [ et al. ], 2013; Goldberg; Helfman, 2010; Goldberg, 2011), però ara com ara no s'ha publicat cap recerca sobre la consulta de mapes conceptuals.
L'estructura de l'article és la següent: en la secció 2 es presenten els treballs previs que han servit com a punt de partida a aquest estudi; a continuació es detalla el disseny experimental dut a terme; després s'ofereixen els resultats de l'anàlisi dels tests, i finalment, en l'últim apartat, es presenten les conclusions d'aquest estudi.
L'origen dels mapes conceptuals cal situar-lo en els treballs de Joseph D. Novak en la dècada dels seixanta i en el context d'un projecte de recerca en psicologia de l'aprenentatge.
Novak (Novak; Gowin, 1984) investigava l'aprenentatge basant-se en les teories d'Ausubel [ et al. ] (1989) i va crear els mapes conceptuals com a instrument per fer visible el tipus d'aprenentatge adquirit.
En aquell moment Novak no va pensar en Internet, entre altres raons perquè no existia.
Després s'ha vist la gran utilitat d'aquest instrument per accedir a la informació i per ajudar a la navegació en entorns digitals quan s'afegeixen enllaços hipertextuals als mapes conceptuals.
L'ús dels mapes conceptuals a l'entorn d'Internet ha rebut un gran impuls gràcies als treballs de l' IHMC (el Florida Institute for Human & Machine Cognition), especialment pel desenvolupament de l'editor CmapTools, sota la supervisió de Novak (Novak; Cañas, 2004, 2006 b ).
El CmapTools és un dels millors editors de mapes conceptuals d'accés lliure (Rovira; Mesa Lao, 2006).
Permet crear mapes conceptuals per a Internet, en format HTML, amb enllaços hipertextuals i compatibles amb les bases teòriques de Novak.
El seguiment de la mirada ( eye-tracking ) és una tècnica que permet conèixer la posició dels ulls i els seus moviments quan s'està fent una acció determinada, a través d'una tecnologia de rajos infrarojos capaç de detectar les pupil·les.
S'ha utilitzat principalment en recerca sobre el sistema visual, en psicologia cognitiva, i en el disseny de productes.
En el sector del màrqueting, s'ha aplicat per millorar la col·locació de productes en prestatgeries de supermercats, per escollir espais publicitaris en pàgines web, augmentar les ràtios de conversió en les compres en línia o per fer benchmarking (comparar les accions dels usuaris en el propi web amb les accions que fa en els webs de la competència).
Els últims anys el seguiment de la mirada s'ha aplicat de forma bastant habitual en l'avaluació de llocs web i especialment en estudis d'usabilitat d'interfícies digitals, per a interessos comercials.
El llibre de Jakob Nielsen i Kara Pernice (2009) presenta nombrosos exemples d'aplicació del seguiment de la mirada a la usabilitat.
En els seus capítols es troben estudis que han fonamentat les bases per avaluar menús de navegació, enllaços, imatges, publicitat en el disseny web i les interfícies de cerca d'informació.
Aquesta tècnica també s'ha aplicat per analitzar diferents tipus de gràfics, com ara de barres o circulars (Toker [ et al. ], 2013; Goldberg; Helfman, 2010 i 2011), però no hi ha antecedents que s'hagi aplicat per estudiar mapes conceptuals.
Aquest estudi té com a finalitat principal confirmar la utilitat de la metodologia del seguiment de la mirada per estudiar el comportament dels usuaris durant la consulta de mapes conceptuals i comprovar si es poden obtenir conclusions que permetin millorar el disseny i la creació dels propis mapes conceptuals.
D'acord amb la teoria de Novak (Novak; Cañas, 2006 a; Novak, 2010), un mapa conceptual és la representació gràfica d'un conjunt de conceptes relacionats.
Es tracta d'un esquema gràfic que mostra un conjunt d'idees (conceptes) i les relacions que s'estableixen entre elles.
L'objectiu final és plasmar gràficament l'estructura conceptual que l'autor del mapa posseeix sobre el tema representat.
Segons Novak, un mapa conceptual està format per conceptes i per frases d'enllaç.
Els conceptes es representen dins d'un rectangle i les frases d'enllaç etiqueten la línia que uneix un concepte amb un altre i mostra la relació que mantenen entre si.
Les frases d'enllaç no estan emmarcades en un rectangle per diferenciar-les dels conceptes.
Normalment, els conceptes s'expressen amb un substantiu o sintagma nominal.
Les frases d'enllaç solen ser preposicions, adverbis, conjuncions i sintagmes verbals.
Els mapes conceptuals s'organitzen al voltant d'un concepte principal, anomenat arrel, que expressa la idea central del mapa.
A partir del concepte arrel, s'estableixen relacions amb nous conceptes mitjançant frases d'enllaç.
Aquests nous conceptes, al seu torn, estableixen noves relacions i formen una estructura arbòria.
Des d'un concepte poden traçar-se diverses frases d'enllaç i una mateixa frase d'enllaç pot connectar amb diversos conceptes.
L'ordenació dels conceptes en un mapa segueix l'esquema general següent: els conceptes més generals i abstractes apareixen en la part superior.
A mesura que el mapa es ramifica, incorporant noves frases d'enllaç, els conceptes enllaçats van concretant el tema exposat.
D'aquesta manera els conceptes situats en la part inferior del mapa són els més específics i concrets.
Exemple de mapa conceptual elaborat d'acord amb les teories de Novak
La selecció dels usuaris per fer el test és un procés complex si es volen complir els requisits que permetin generalitzar els resultats de la mostra a una població determinada.
Normalment els estudis d'usabilitat amb el seguiment de la mirada són de tipus més qualitatiu i no busquen una generalització, sinó tan sols detectar anomalies que s'han de millorar en el disseny d'algun element d'una pàgina web i, per tant, les mostres d'usuaris solen ser petites, entre 10 i 15.
En canvi, aquesta recerca té una orientació més quantitativa perquè es pretenen identificar mostres sòlides sobre la forma en què es consulten els mapes conceptuals.
Per tant, s'ha estat més exigent en la selecció de la mostra d'individus, malgrat les limitacions inherents de tot procés de reclutament, especialment amb pressupostos ajustats.
Ateses les característiques de la recerca es va decidir treballar amb un grup d'usuaris al més homogeni possible i que tinguessin coneixements previs sobre mapes conceptuals.
Per aquest motiu, es van seleccionar solament els individus que van declarar conèixer les característiques bàsiques dels mapes conceptuals i que a més haguessin creat almenys un mapa conceptual abans de fer del test.
En general s'aconsella que el nombre d'usuaris per a un estudi quantitatiu ha de ser superior a 30 participants (Marcos; González-Caro, 2010).
D'acord amb les previsions de temps, mitjans i recursos per desenvolupar el projecte, es va decidir que en el nostre hi participarien 50 usuaris.
Posteriorment, es van descartar els usuaris que no complien els requisits de coneixements previs o dels quals s'havia gravat menys del 80 % de les fixacions, a través del seguiment de la mirada.
Aquest percentatge és igualment molt exigent.
La mostra va quedar finalment formada per 33 individus distribuïda de la forma següent:
Distribució per edats dels usuaris de l'experiment
Distribució per coneixements previs dels usuaris de l'experiment
Els tests es van dur a terme amb un dispositiu de seguiment de la mirada, el model Tobii 1750.
Es tracta d'un monitor que integra un sistema de llum infraroja que capta el moviment ocular.
Aquesta tecnologia detecta amb gran precisió la posició de la mirada en pantalla, així com el temps de permanència de la mirada en un punt concret del monitor.
Aquestes dades objectives requereixen una interpretació a escala cognitiva (Hassan; Herrero, 2007) i, tradicionalment, s'ha fet assumint que quan la persona fixa la mirada en un element està pensant en aquest element.
Malgrat que aquesta relació no és sempre certa, és prou consistent per obtenir resultats sòlids, especialment si el nombre d'usuaris que participen en l'estudi és relativament alt.
L'objectiu d'aquest estudi és conèixer el comportament visual de l'usuari davant la consulta de mapes conceptuals.
El nucli del test d'usuari s'ha basat en la visualització de 3 mapes conceptuals amb diferents temàtiques.
Perquè l'estudi sigui sistemàtic i comparable entre els diferents usuaris, el test es va fer en les mateixes condicions per a cada usuari als quals es van mostrar els 3 mateixos mapes.
La consulta d'un mapa conceptual sense un objectiu concret pot portar al desinterès o a la consulta parcial.
Per evitar tant com fos possible aquest tipus de biaix, es van incloure alguns errors conceptuals en cada mapa i es va demanar als usuaris que consultessin els mapes amb l'objectiu de detectar-los.
D'aquesta forma evitàvem una consulta superficial, sense parar-hi atenció.
Entenem que el comportament dels usuaris quan consulten un mapa per detectar errors no difereix substancialment d'una consulta estàndard amb l'objectiu d'entendre el contingut del mapa.
Els continguts dels mapes eren dels temes següents:
Mapa D sobre la dieta mediterrània
Aquesta investigació va partir de les hipòtesis de treball següents, la funció de les quals ha estat conduir i orientar l'anàlisi de dades.
Són hipòtesis de tipus descriptiu que expressen la nostra previsió sobre la forma de comportar-se dels usuaris.
No s'han definit variables independents ni variables dependents ja que no s'han postulat hipòtesis de causa i efecte en tractar-se d'una recerca més descriptiva que analítica.
Aquestes 4 hipòtesis defineixen els 2 objectius concrets de l'estudi:
En els propers apartats es presenten resultats específics per a cadascun d'aquests objectius.
Tots els mapes usats en l'estudi tenen una estructura molt similar.
La temàtica i el nombre de conceptes de cada mapa conceptual és diferent, però l'estructura general és homogènia i està formada per un arbre distribuït en 4 nivells horitzontals i 3 branques verticals.
Per a l'estudi es van definir fins a 10 àrees d'interès (AOI, area of interest ) que es van delimitar amb el programari Tobii Studio per obtenir mètriques per a cadascuna.
Una de les decisions importants en qualsevol estudi del seguiment de la mirada és decidir quines mètriques s'usaran per aconseguir els objectius plantejats.
En el context dels estudis d'usabilitat (Marcos; González-Caro, 2010; Marcos, 2013; Rovira [ et al. ], 2014) se solen usar mètriques relacionades amb el nivell d'efectivitat i eficiència de les tasques a realitzar com, per exemple:
Les dades brutes obtingudes del seguiment de la mirada s'han normalitzat per poder comparar diferents mapes i diferents usuaris.
L'objectiu d'usar dades normalitzades en lloc de dades directes és eliminar els biaixos generats per les diferències entre els tres mapes i també per les diferències en el comportament dels usuaris.
Per exemple hi ha usuaris que estan 20 segons revisant els mapes i d'altres 60.
En cada mètrica s'ha aplicat un mètode de normalització diferent.
S'ha treballat amb un total de 516 variables de les quals un 60,9 % seguien una distribució normal.
Gran part de l'estudi estadístic ha consistit a aparellar algunes d'aquestes variables per identificar si les mitjanes tenien diferències significatives.
Quan les dues variables de la comparació tenien una distribució normal s'ha aplicat la prova t de Student; en canvi, quan alguna de les variables (o les dues) no eren normals s'ha aplicat la prova dels signes de Wilcoxon.
A continuació es presenten dos apartats de resultats, un per a cada objectiu de la recerca: àrees de més atenció i recorregut inicial.
Tal com s'ha indicat, els 3 mapes utilitzats en els tests tenen aquesta estructura general de 4 nivells horitzontals i 3 branques verticals.
Per estudiar les àrees que han rebut més atenció s'han definit 7 AOI, 4 de les quals corresponen als nivells horitzontals del mapa: el primer nivell és el concepte arrel i el quart inclou els conceptes situats en la part més inferior del mapa.
Les altres 3 AOI estan definides en funció de les zones verticals (dreta, centre i esquerra) i corresponen a les 3 branques principals de l'arbre invertit que formen els mapes (vegeu la imatge 1).
Definició de les àrees d'interès en el mapa B
Hem treballat de forma paral·lela en dues mètriques per determinar el grau d'atenció que atorguen els usuaris a cada àrea del mapa.
Aquestes mètriques són: "temps de durada de les fixacions" i "nombre de fixacions".
Amb valors significatius en un dels indicadors ja podríem confirmar o rebutjar les hipòtesis plantejades.
No obstant això, hem calculat de forma paral·lela els dos indicadors per veure fins a quin punt els resultats que s'obtenen amb un indicador es confirmen amb l'altre i d'aquesta manera justificar millor les nostres conclusions.
Cal assenyalar que les mitjanes de les mètriques no segueixen una distribució normal i tenen un coeficient de correlació de Spearman del 0,78.
Per tant, són variables altament correlacionades que mostrarien dues formes complementàries i coherents de veure el grau d'atenció prestat pels usuaris a les diferents zones dels mapes conceptuals.
En l'estudi estadístic s'han aparellat les variables corresponents a diferents àrees per identificar diferències significatives en les mitjanes de les dues mètriques indicades (taules 3, 4 i 5).
Les dades estan basades en les mitjanes de tots els usuaris en xifres normalitzades.
Cal ressaltar que en cap cas s'han obtingut resultats significatius contradictoris entre les dues mètriques, en el sentit que en un dels indicadors s'obtinguin diferències positives i en l'altre negatives.
Diferències entre les mitjanes de les zones en els 3 mapes per identificar l'atenció
En les taula 3 i 5 es comparen diferents àrees d'interès amb relació a les mitjanes de la durada de les fixacions i el nombre de fixacions per a cada mapa.
S'indica si la comparació és estadísticament significativa d'acord amb la prova t de Student (ST) amb variables normals o la de Wilcoxon (WK) amb variables no normals.
El percentatge correspon a la diferència entre les mitjanes de les dues àrees.
Finalment, hem ordenat els nivells o zones de més interès a menys i en funció de les diferències estadísticament significatives (taules 4 i 5).
Quan entre dos nivells no hi ha una diferència significativa s'ha assignat el mateix nombre d'ordre.
En les últimes columnes d'aquestes taules es poden consultar les mitjanes amb les dades de les 6 variables corresponents als 3 mapes.
És interessant ressaltar que s'obté exactament el mateix resultat amb les dues mètriques utilitzades, tant en els nivells horitzontals, com en les zones verticals.
Ordre en el grau d'atenció dels usuaris en els 4 nivells horitzontals i les 3 zones verticals dels 3 mapes estudiats
De forma sorprenent, en tots els casos el segon nivell rep més atenció dels usuaris.
Recordem que s'està treballant amb valors relatius i que, per tant, un nombre més gran de conceptes no implica més temps d'atenció.
Igualment en tots els mapes i en tots els indicadors el nivell 4 és el que rep menys atenció.
Així doncs, no hem obtingut mostres que confirmin la primera part de la hipòtesi 1 quan afirmàvem que el concepte arrel (nivell 1) obtindria més atenció.
Sí que constatem la segona part d'aquesta hipòtesi on indicàvem que l'últim nivell rebria menys atenció.
Probablement, el concepte arrel és menys complex que els conceptes situats immediatament a sota i exigiria menys atenció.
En canvi, el nivell 2 conté els conceptes importants del mapa i és en aquest nivell on realment es mostra tota la complexitat dels mapes.
En l'estudi de les zones verticals, podem constatar que la zona central rep més atenció sense que hi hagi diferències significatives entre les zones esquerra i dreta.
Aquests resultats no confirmen la hipòtesi 2 en la qual esperàvem més atenció a la zona esquerra.
No sembla que el fet que la zona central sigui un "lloc de pas" per accedir de dreta a esquerra o de dalt a baix justifiqui aquests resultats.
Tot sembla indicar que el segon nivell, i especialment la zona central, seria la zona clau dels mapes conceptuals, on els usuaris paren més atenció ja que li dediquen més temps de lectura o revisió i també on fixen més la mirada.
Amb relació a la comparació entre conceptes i frases d'enllaç, els resultats no són concloents.
Les nostres previsions (hipòtesi 3) eren que els conceptes rebrien més atenció que les frases d'enllaç ja que la part important dels mapes està en els conceptes.
No obstant això, solament en 2 de les 6 mètriques aplicades (taula 8) s'obtenen resultats estadísticament significatius.
Per tant, no hem obtingut dades que puguin confirmar (o refutar) la hipòtesi 3.
Una de les raons podria ser la longitud del text de les frases d'enllaç que en alguns casos és molt més gran que en els conceptes.
Les altes dades en les mètriques de les frases d'enllaç es deurien al temps més gran que necessita l'usuari per llegir el text i no perquè tenia més interès en aquestes zones.
Comparació entre conceptes i frases d'enllaç
El segon objectiu d'aquest estudi consisteix a identificar l'ordre de consulta quan els usuaris fan una primera revisió general del mapa.
Hem analitzat solament el comportament en els primers moments que correspon a la primera visualització en tots els conceptes del mapa ja que intentem determinar quin és el recorregut visual pel mapa abans d'aprofundir en els continguts.
Probablement, després l'ordre de lectura es veurà influenciat pel contingut del mapa en funció dels conceptes que hagin tingut més dificultat de comprensió i que, per tant, requereixin una segona revisió.
En aquest cas, s'ha usat la mètrica del "nombre de fixacions abans de la primera fixació" a cada zona d'interès.
S'han usat 10 àrees d'interès corresponents a la intersecció dels 4 nivells horitzontals i les 3 zones verticals (imatge 5):
En el tractament estadístic s'han identificat les parelles de zones amb diferències significatives en les mitjanes de tots els usuaris (taula 6) en la mètrica del "nombre de fixacions abans de la primera fixació".
Tal com hem fet en el punt anterior, a partir d'aquestes dades hem calculat el nombre d'ordre (taules 7, 8 i 9) que en aquesta cas fa referència a l'itinerari de la consulta.
Diferències entre les mitjanes de les diverses zones dels mapes en la mètrica del "nombre de fixacions abans de la primera fixació"
En la taula 6 es comparen diferents àrees d'interès amb relació a les mitjanes del "nombre de fixacions abans de la primera fixació".
En l'última columna apareixen 3 comparacions sense dades perquè aquestes àrees no existeixen en el mapa I.
L'ordre de les 10 àrees s'ha construït tenint en compte les diferències de mitjanes entre les zones estadísticament significatives.
En cas de no trobar aquestes diferències s'ha indicat el mateix nombre d'ordre a les dues àrees analitzades.
Per redactar aquest apartat s'han tingut en compte les dades dels conceptes i no les de les frases d'enllaç perquè els conceptes es consideren més importants ja que contenen la part substancial del mapa.
Podem constatar que en els 3 mapes s'ha produït una lectura combinant l'estratègia en amplada i l'estratègia en profunditat avançant del punt superior esquerre al punt inferior dret.
Els usuaris tendeixen a revisar el mapa seguint un recorregut en forma de ziga-zaga partint del concepte arrel situat en la part superior central i acabant en el concepte situat més a la dreta en el nivell més inferior.
Aquests resultats confirmarien la hipòtesi 4.
Recorregut estàndard de la mirada sobre els mapes conceptuals
Els resultats en l'apartat del grau d'atenció s'han obtingut treballant en forma paral·lela amb dues mètriques diferents.
La coincidència i coherència de les dades obtingudes confirmen aquests resultats: en cap cas s'han obtingut resultats significatius de diferències entre zones amb signes contraris i l'ordre final obtingut coincideix exactament en les dues mètriques.
D'altra banda, l'ordre del recorregut inicial dels usuaris en la consulta dels 3 mapes segueix en tots els casos una pauta molt similar: es parteix del concepte arrel i s'avança amb moviments de ziga-zaga fins al concepte situat en la part inferior dreta.
Entenem que aquestes circumstàncies atorguen solidesa als resultats obtinguts.
No obstant això per generalitzar-los a la població de què prové la mostra (usuaris amb coneixements sobre mapes conceptuals) seria necessari dur a terme estudis complementaris amb nous grups d'usuaris.
A més, en el desenvolupament de la recerca s'han detectat algunes millores que en cas d'estudis addicionals haurien d'incorporar-se, com ara:
En relació amb les hipòtesis, cal assenyalar que la funció primordial ha estat orientar la recerca amb un rol d'hipòtesi de treball.
Tal com s'ha indicat, algunes s'han corroborat, d'altres s'han confirmat solament parcialment i unes altres s'han refutat.
Probablement les hipòtesis que en el futur seran més interessants seran precisament les que s'han refutat, ja que contradiuen les previsions plantejades en iniciar aquest estudi basades en apreciacions de "sentit comú".
En aquest estudi s'ha analitzat el comportament d'un grup d'usuaris davant la consulta de mapes conceptuals.
El nostre propòsit era conèixer la importància que donen els usuaris a cada zona del mapa, així com saber quin és el recorregut inicial pel mapa.
Per a això s'ha usat un sistema de seguiment de la mirada que ha registrat el temps i el nombre de fixacions de la mirada dels usuaris a les diferents zones de 3 mapes conceptuals.
Per evitar el biaix que pogués generar-se per les diferències entre els mapes i els usuaris s'han usat dades relatives.
D'acord amb les dades obtingudes, els usuaris presten més atenció al segon nivell horitzontal del mapa i a la zona central.
No s'han trobat diferències significatives en el grau d'atenció prestada entre els conceptes i les frases d'enllaç.
D'altra banda, hem identificat que els usuaris fan un recorregut inicial pel mapa en forma de ziga-zaga partint del concepte arrel situat en la part superior central i acabant en el concepte situat més a la dreta i en el nivell més inferior.
Aquests resultats són estadísticament significatius i coherents per les coincidències trobades en diverses mètriques i en diversos mapes.
Són indicis sòlids sobre com es comporten els usuaris en la consulta de mapes conceptuals; no obstant això, per generalitzar-los serien necessaris estudis addicionals que confirmessin els mateixos resultats i que incorporessin les millores indicades en l'apartat de discussió dels resultats.
Finalment, s'ha d'indicar que aquests resultats confirmen l'adequació de la metodologia del seguiment de la mirada per estudiar el comportament dels usuaris durant la consulta de mapes conceptuals.
A mitjà termini es preveu que a partir de la identificació del comportament habitual dels usuaris es podran proposar recomanacions més concretes per millorar la creació de mapes conceptuals i facilitar-ne la consulta.
BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació (juny), núm. 16..
"La consulta de mapes conceptuals: estudi mitjançant el seguiment de la mirada".
BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 31 (desembre)..
Articles del mateix autor a Temària
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (UB)
Estudis de Ciències de la Informació |
BARCELONA, 1 maig (EUROPA PRESS) -
La banca russa veu com a oportunitat de negoci vehicular les compres que realitzen ciutadans i inversors russos en el sector immobiliari espanyol, ha explicat a Europa Press el president de l'Associació de Bancs Russos, Garegin Tosunyan.
En el marc d'una trobada de dos dies a Barcelona sobre la cooperació rus-espanyola en l'esfera financera internacional, tampoc ha descartat que algun banc rus opti per comprar sucursals d'entitats espanyoles perquè ja ho han fet en altres països europeus.
Ha assenyalat que Espanya no seria una excepció, i que els preus actuals són assequibles, tot i que una decisió d'aquest tipus "depèn de cada banc individualment".
La Casa de Rússia a Barcelona, anunciada el 2011 en el marc de l'any dual Espanya-Rússia, s'ha inaugurat oficialment aquesta setmana, i la banca russa la situa com un nou punt de suport per decidir sobre els seus negocis a Espanya.
L'ambaixador rus per a Espanya i Andorra, Yuri Korchagin, ha confiat que la Casa de Rússia a Barcelona ajudi a promocionar les regions russes més enllà de Moscou i Sant Petersburg, que ofereixen a les empreses espanyoles "possibilitats enormes".
El portaveu de la comissió d'Afers Estrangers del Senat, José María Chiquillo, ha animat les empreses espanyoles a jugar un "paper important" en la privatització prevista d'una vintena de grans empreses públiques russes, ja que els empresaris espanyols tenen la capacitat i la innovació necessàries.
Una mica menys de 110 empreses espanyoles tenen sucursal a Rússia, mentre que les alemanyes són més de 3.000, per la qual cosa Chiquillo ha assenyalat el camí que queda per explotar, i alhora ha posat com a exemple empreses espanyoles que fan negocis d'èxit amb Rússia com Roca, Inditex, Talgo, Repsol i Técnicas Reunidas.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El barri de Can Bassa tindrà l'única foguera popular, ja que aquest any no n'hi haurà a la Font Verda
Es tracta d'un programa pilot treballat des del Pla Estratègic per agents socials, en el que podran participar un màxim de 7 persones.
Bona assistència i seguiment a les activitats programades pel Dia Internacional dels Arxius
Durant aquest curs han participat 59 empreses i 48 alumnes, dels quals 44 han acabat el projecte
Durant els propers dies la plaça de Joan Oliver serà l'escenari de quatre activitats
Fins al 15 de juny es farà el procés d'informació i orientació i les preinscripcions es faran del 18 al 26 de juny
El nou conseller de Treball, Afers Socials i Família signa al Llibre d'Honor de la ciutat
Avui i demà, 12 i 13 de juny, Portes obertes i mostra de documents a l'entorn d'entitats i associacions de la ciutat, a l'Arxiu Municipal de Granollers (c. de Sant Josep, 7)
Diumenge, els aficionats a la fotografia tenen una cita a les 9 del matí a la Porxada
Els centres educatius destinaran els diners a béns i serveis per augmentar l'estalvi i l'eficiència energètica
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
El Barça va ensopegar per primera vegada en la temporada, sis dies abans del xoc contra l'Atlético.
En la primera sortida, el conjunt de Lluís Cortés es va haver de conformar amb un empat, convertit per Hermoso en el tram final.
El Rayo semblava un rival de joguina per a les blaugrana que, en els primers minuts, van gaudir d'ocasions clares, com ara un xut a la fusta de Leila o dos serveis a boca de canó de Hansen i Hamraoui que es van estavellar a la defensa local.
A poc a poc, les locals es van recompondre, van activar la nombrosa i solidària defensa i van anestesiar el Barça, que no va aconseguir tornar a apropar-se amb perill en la resta del primer temps.
En el descans, Cortés va moure la banqueta per fer entrar Oshoala i Falcón, més pólvora ofensiva, però el primer cop el va donar el Rayo amb un penal d'Alexia a Paula que Auñón va transformar.
El partit va pujar de revolucions i, a set minuts per al final, Hermoso va marcar des dels onze metres posant l'empat.
El Barça va jugar tot el temps afegit amb una jugadora més (Iris va aplaudir a la cara de l'àrbitre quan va decretar vuit minuts afegits) però no ho va poder aprofitar.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
M'agrada treure tot el suc al meu temps.
Hauríeu de veure la meva agenda!
Per això, quan vaig acabar el CFGS d'Administració i Finances vaig decidir que havia d'aprofitar l'embranzida i continuar estudiant.
El grau en ADE m'oferia una visió molt àmplia que completava la meva formació administrativa i m'obria moltes perspectives de desenvolupament professional.
Tenia molt clar que volia continuar compaginant estudis i feina i que no volia perdre més temps del que fos imprescindible en viatges amunt i avall.
Com que sóc d'Avinyó, vaig anar a conèixer el grau en ADE d'UManresa.
De seguida em van convèncer: era a prop, em convalidaven una part important de crèdits i, a més, tenien unes instal·lacions excel·lents.
Amb això en vaig tenir prou per decidir-me.
Després, he descobert que m'ofereix molt més que això: proximitat amb el professorat, un tracte personal amb tots els serveis de la universitat, una metodologia d'aprenentatge molt innovadora, un enfocament dels estudis altament orientat a la pràctica...
Les classes són a la tarda i cada dia tens una assignatura diferent.
Per als que en tenim alguna de convalidada, això ens estalvia perdre hores mortes entre classes.
Quan vinc a la universitat, sé que puc aprofitar des del primer al darrer minut.
El bagatge previ del CFGS m'ha facilitat molt l'aterratge al món universitari.
Arribes amb una bona base de comptabilitat i això es nota a l'hora de seguir les classes.
Amb les matemàtiques, ja és una altra cosa.
Hi has de posar més el coll, però sempre trobes un company que ve de batxillerat que et dóna un cop de mà.
Sóc una persona pràctica però també m'agrada somiar.
No deixo de fer plans per al futur: especialitzar-me en màrqueting, en el vessant més creatiu de la gestió empresarial, trobar una bona feina i reunir prou diners per poder muntar la meva empresa.
A UManresa, s'ho prenen molt seriosament això de l'emprenedoria i cada vegada tinc més clar que el meu futur professional passa per aquí.
De moment, faig segon curs d'ADE, amb algunes assignatures de tercer.
Encara em queden uns quants anys d'estudi a UManresa, però sé que passaran volant.
Des de la proximitat, tot és més fàcil i, sobretot, més àgil i ràpid.
I el que és més important: em permet aprofitar al màxim el meu temps. |
La teva casa t'avorreix una mica, però ara no és moment de gastar en renovar l'interior?
De vegades no és necessari canviar-ho tot per veure-ho amb altres ulls.
Et proposem 10 petits trucs de decoració DIY perquè tu mateix, sense despeses, canviïs petits detalls que li donin una mica d'aire nou.
Aquests trucs per decorar estan dirigits cap al reciclatge i els treballs manuals, de manera que no necessites fer cap gran despesa, amb uns petits materials molt senzills que és possible que ja tinguis per casa n'hi haurà prou.
Aquesta caiguda de cortina que et treu llum i damunt t'avorreix, recull-la amb un cinturó vell de pell.
Mesura el que necessites i talla'l, deixant la sivella i la punta a la vista perquè es tanquin a la part frontal de la cortina.
Els extrems tallats pots unir-los a la paret amb claus, o si se't dóna bé l'agulla, cosir-los entre si.
Aquest moble de línia antiquada del que no pots desprendre't perquè està ple fins dalt de coses i ho necessites, el pots renovar amb una mica de pintura i unes xinxetes a joc.
Si esculls el gris et serviran les platejades, les més econòmiques.
Es tracta de pintar-ho i quan estigui sec, dibuixar en ell un motiu del teu gust amb alguna cosa esborrable o que vagis a cobrir amb les xinxetes.
Una vegada el dibuix acabat, procedeix a clavar les xinxetes en les línies, i voilà!
Al teu quarto tens un parell de coixins llisos, què avorrits!
Pots animar-los amb aplicacions de feltre, no en cal gaire, si en tens un retall, busca un motiu que hi càpiga, fes un patró de paper, i retalla-ho i pega-ho o cus-ho.
A la foto et proposem un bigoti i uns llavis, fàcil i divertit.
A la paret de la cambra de la planxa tens un solitari penjador que t'esgarrifa cada vegada que el veus.
Amb un tac de fusta i un trosset de roba ho deixes de luxe.
Folra la fusta amb la tela directament, amb cola o si tens una grapadora d'entapissar, amb grapes.
Fixa-ho a la paret amb un tac i un vis, i col·loca ara a la fusta el penjador amb dos visos més, tapant el cap del caragol anterior.
Sobre la taula del menjador del teu pis de Barcelona, fa temps que vas posar un bol de cristall a manera de fruiter que no t'agrada gens.
Els bonics testos de l'office van sucumbir a les ànsies futbolístiques dels teus fills.
I un parell de brics de suc o llet buits?
Doncs ja tens testos: retalla la part superior i folra'ls amb les benes.
Perquè no es vegi la vora del bric, cobreix la superfície amb molsa seca del pessebre de l'any passat, o amb unes pedretes.
Tens un saló decorat en blanc i negre, i el pom daurat de la porta et fastigueja?
Desmunta-ho i pinta-ho en un lloc ben ventilat amb un esprai petit de pintura per a metall.
Aquesta cadira vella de fòrmica et deprimeix, no queda bé enlloc.
Amb la tècnica del decoupage, a base de cola blanca i uns trossos de paper de regal, pots restaurar-la donant-li un canvi tan impressionant que oblidaràs com era.
El problema és que ara t'agradarà a tot arreu, però segur que els teus fills te la demanen, i ells sempre guanyen.
Tant si al teu bany és sense encís, amb poc color, o simplement si et fa falta quelcom on posar les tovalloles, tot es redueix a guardar les properes llaunes de conserva, fixa't en el pas a pas de la foto.
Martelleja les vores si és necessari perquè no tallin, i una vegada llevat el paper, una mà de pintura, i una altra vegada amb cola blanca cal fer decoupage.
Per a això et vindran bé tovallons estampats de paper, retalles el motiu i l'enganxes damunt la llauna.
Per a la vora es pega una mica de cinta de passamaneria o washi tape, encara més econòmic.
Ara fixa les llaunes a la paret directament, o sobre un tauler pintat a joc, i omple-les amb tovalloles de colors.
I per acabar, un detallet: aquest joc de gots que s'ha anat trencant i només queden un parell o tres, pots reconvertir-lo en gerros amb una miqueta de cola blanca i purpurina.
Pinzella'ls amb la cola, i fes-los rodar sobre la purpurina, després els sacseges, i llest!
Ara a aconseguir unes flors, i deixar aquest raconet sobre el tocador preciós.
Al teu pis de Rubí, per quin dels 10 penses començar?
Disculpa, heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Els millors pisos amb balcó a Sabadell per a que trobis l'habitatge que busques
Venda de pisos lluminosos a la ciutat de Sabadell
Busques una planta baixa exterior amb bona il·luminació? |
Anne Gaurier i Eva del Campo ens acosten a la bellesa de la música antiga |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La posició de l'advocacia de l'estat en les al·legacions sobre la resolució del Tribunal de Luxemburg pot determinar el desblocatge de les negociacions entre ERC i el PSOE...
Les tres línies vermelles que allunyen ERC i el PSOE abans de la reunió sobre la investidura de Sánchez
Els incompliments del PSOE i la duresa de Sánchez durant la campanya també condicionen aquesta primera reunió, marcada per la desconfiança mútua...
Calvo respon a ERC que el diàleg serà entre partits, no entre governs
El ministre Ábalos havia dit que és 'normal' que el govern espanyol dialogui amb els executius autonòmics...
El 94% de la militància d'ERC refusa d'investir Sánchez si no hi ha negociació entre els dos governs
La majoria de la militància avala l'opció de la direcció republicana, condicionar el suport a la investidura en canvi d'un acord previ perquè hi hagi una mesa de negociació...
Calvo deixa en l'aire les reunions amb els partits perquè Sánchez 'no té cap encàrrec' de Felipe VI
'Hi anirem amb un programa obert, susceptible de negociar a partir de propostes, no del continent, sinó del contingut', ha dit...
CCOO i UGT apressen PSOE i Podem a tancar un acord programàtic i evitar eleccions
Els dirigents sindicals espanyols alerten que si no hi ha govern s'haurà perdut el 2019 per afrontar reformes...
Sánchez pressiona amb una possible repetició de les eleccions el 10 de novembre
Unes altres eleccions espanyoles poden reforçar el PSOE i Casado i, alhora, debilitar i empènyer contra les cordes Rivera i Iglesias...
L'exemple portuguès: Sánchez pot ser investit amb una 'geringonça'?
Els diputats Paulo Pisco (PS) i Isabel Pires (Bloc d'Esquerra) analitzen el pacte de les esquerres portuguès i expliquen si és un model per a l'estat espanyol o no...
Ada Colau: llegir-li la vida al rostre
«Dissabte passat, la seva cara demostrava ser una pantalla plena d'interferències.
Com si la confusió no li fes possible sintonitzar-se»...
El Tribunal Constitucional espanyol prohibeix que Puigdemont pugui ser investit a distància
La reforma de la llei de la presidència havia estat suspesa cautelarment pel recurs que hi va presentar Rajoy...
El TC declara inconstitucionals les resolucions del parlament per investir president Puigdemont
La sentència estima la impugnació que va promoure en el seu moment el govern de Mariano Rajoy...
JxCat persevera en la investidura a distància en la reforma del reglament del parlament
La ponència inicia el debat amb el consens de garantir la paritat...
«En la reacció d'una bona part del sobiranisme, hi veig la nostra debilitat més gran.
I és aquesta facilitat d'empassar-se i sucumbir a les campanyes més barroeres del nacionalisme...
«Aquest cap de setmana ha estat impossible de distingir una piulada d'un acòlit de Cs o del PP d'una de gent del PSC o dels comuns: la unitat d'Espanya quedava condensada en la uni...
Quim Torra és president entre amenaces, 'disculpes valentes', intimidació i una bandera vermella
Crònica del debat d'investidura de Quim Torra de la segona jornada al Parlament de Catalunya...
El mandat del primer d'octubre, els silencis i incomoditats unionistes i el penediment de Quim Torra
Crònica del discurs del candidat a la presidència en la segona tanda del debat d'investidura al Parlament de Catalunya...
El parlament investeix Quim Torra president de la Generalitat
Torra ha estat investit una setmana abans que s'acabés el termini per a convocar noves eleccions...
Torrent no es reunirà amb Felipe VI per comunicar-li la investidura de Torra
El president del parlament evita el tràmit recordant que el monarca no s'ha solidaritzat encara amb les víctimes del primer d'octubre...
La CUP manté l'abstenció i permetrà la investidura de Torra
La formació diu que es posicionarà a l'oposició i que no en garantirà la governabilitat...
ERC diu que la investidura de Torra permetrà recuperar l'acció política
Pere Aragonès ha lligat l'avanç cap a la república a la formació de govern...
El consell polític de la CUP decideix sobre la investidura de Quim Torra
En el ple d'investidura d'ahir, Riera va ser molt crític amb els plantejaments d'ERC i de JxCat...
La bancada de l'odi, un CDR al palau, el gos d'Iceta, la duresa de la CUP i la radicalitat de Quim Torra
Crònica del debat d'investidura amb les intervencions dels grups i la resposta del candidat de Junts per Catalunya...
Riera, sobre el consell polític de demà: 'Sigui quina sigui l'opció, serà per la república'
Els cupaires avisen que la candidatura de Torra és 'un acte de vassallatge en sentit contrari a l'1-O'...
Domènech veu el govern 'caducat abans de néixer'
El president de CatComú-Podem pregunta al candidat què pensa dels espanyols per saber què pensa de Catalunya...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'informe del COI valida el projecte català per acollir els Jocs d'hivern, que continuarà endavant amb el repte de posar d'acord totes les administracions
El CIO dóna llum verd a la proposta catalana, que seguirà endavant
La comissionada d'Esports es mostra dolguda i dubta de l'estudi que assenyala que els clubs suspenen la gestió municipal
Els Jocs Mediterranis van generar un impacte de 140 milions d'euros, segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili, que s'ha presentat en un ple monogràfic de l'Ajuntament de Tarragona sobre...
Els Estats Units ha acusat a set suposats membres del servei d'intel·ligència militar de Rússia d'haver piratejat a empreses de control de dopatge i haver espiat als seus treballadors.
Són molt crítiques sobretot amb la falta de suport a l'esport i amb el model esportiu de l'equip de govern d'Ada Colau
Només es van vendre un 15 per cent de les entrades, però l'organització defensa un superàvit provisional operatiu
Seül i Pyongyang acorden treballar conjuntament per organitzar uns Jocs Olímpics d'estiu, un nou pas en la millora de relacions
Les presidentes de les federacions d'Acell, corfbol i agilitat entren a la junta, que ja té cinc dones |
La ciutat de Barcelona va registrar de mitjana cada dia 512 delictes i faltes penals el 2012, la gran majoria per delictes i faltes contra el patrimoni, i molt concentrats en els districtes de Ciutat Vella i l'Eixample.
Segons diverses respostes parlamentàries del conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, a preguntes del diputat del PP Pere Calbó, l'any passat hi va haver 186.973 infraccions penals a la ciutat -46.306 a Ciutat Vella i 42.499 a l'Eixample-.
La gran majoria són robatoris: 84.678 delictes contra el patrimoni i 80.786 faltes contra el patrimoni, segons el conseller.
Respecte al percentatge de resolució, els Mossos van resoldre un 22,32% dels delictes i un 17,49% de faltes, tot i que no tots corresponen a fets coneguts el 2012, sinó que poden ser d'anys anteriors.
En total, el 2012 els Mossos d'Esquadra van practicar 17.081 detencions -una persona pot haver estat detinguda més d'una vegada-, de les quals 12.700 van ser per delictes, 3.800 per requeriments judicials i 581 per faltes penals.
D'aquestes, 7.924 van estar relacionades amb delictes contra el patrimoni i 49 per delictes de trànsit; i d'aquests, 8.897 eren estrangers i 4.384 espanyols; 12.366 eren adults, 846 menors i 69 sense especificar.
En total, els Mossos van posar a disposició del Cos Nacional de Policia un total de 96 persones per faltes administratives a la Llei d'Estrangeria.
La policia catalana va tramitar durant l'any 674 denúncies per robatoris en el transport públic: 656 per atracaments -597 al Metro, 30 a les estacions, 21 als Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i vuit al tramvia- i 18 per robatoris amb força -16 al Metro i dos en estacions-.
En aquest any, els Mossos van realitzar 2.495 serveis conjunts amb la Guàrdia Urbana de Barcelona i 55 amb la Policia Nacional per assumptes d'estrangeria.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Afirma que el seu paper no ha de ser el de "prendre decisions" per la ciutadania
El copríncep francès, Emmanuel Macron, saluda als ciudadans durant la seva visita a Ordino. / T. N.
La seva visita al país és com a copríncep i, per tant, "no ha de prendre decisions" pel poble andorrà.
És més, creu que la decisió sobre l' avortament és una qüestió que compet, i de manera interna, a les institucions del país.
En aquests termes s'ha expressat el copríncep Emmanuel Macron en ser interpel·lat pels mitjans de comunicació sobre aquesta temàtica.
D'aquesta manera, ha manifestat que el Govern, "sobre la base dels compromisos que ha pres davant el poble", que es va "expressar" en les passades eleccions, pot "treballar" sobre aquesta temàtica.
En aquest sentit, ha recordat que aquest tema va ser objecte de debat durant la campanya electoral.
El govern francès, ha afegit, continuarà "acollint" als hospitals del país "les situacions que ho necessitin".
Amb aquestes paraules ha deixat en mans d'Andorra decidir sobre aquesta temàtica, defensant que la Constitució va ser votada el 1993 i que li consta que és "respectada".
Malgrat tot, ha començat la seva resposta manifestant que "pensa" en les dones que viuen "aquesta situació amb molta consideració", remarcant que està molt "lligat" a les institucions i que és a Andorra en tant que copríncep, sent el seu paper el de vetllar per la independència del país.
A més, ha refermat el seu suport a Andorra en els seus reptes de futur i ha destacat el fet que s'hagi fet un pas cap a la "modernitat" tot preservant les "tradicions".
També ha manifestat que ostenta el càrrec de copríncep des de la "humilitat" i sent conscient de les arrels històriques de la figura.
També ha insistit en què Andorra ha de defensar les seves especificitats en aquest camí cap a Europa en el que, ha dit, ell no ha d'"immiscir-se", més enllà del seu suport.
Aquestes manifestacions les ha fet durant el trajecte que ha fet aquest divendres a la tarda a les parròquies.
El fet que gairebé portés una hora de retard sobre l'horari previst no ha impedit que el copríncep s'hagi parat a saludar les persones que l'esperaven al carrer Major d' Ordino, en el seu recorregut entre la Casa d'Areny Plandolit (on ha dinat) i el comú.
Com a la resta de parròquies, se l'ha pogut veure signant autògrafs i fent-se fins i tot fotografies amb els grups d'estudiants que cridaven "benvingut senyor Macron".
Un cop dins del comú, l'han rebut els membres de la corporació comunal, antics cònsols de la parròquia i membres dels quarts.
El cònsol major, Josep Àngel Mortés, ha esmentat les relacions entre Ordino i França en aspectes com el parc de les tres nacions i el fet que s'hagi tingut assessorament francès per al projecte de candidatura perquè la Unesco declari Ordino com a reserva de la biosfera.
Al seu torn, Macron ha manifestat que està "molt tocat" per l'acollida que se li està donant al país, que ha vist una joventut dinàmica i també ha refermat l'aposta per l'ensenyament francès al país.
També ha destacat la importància de les col·laboracions que Mortés ha comentat.
El copríncep francès junt amb la corporació ordinenca. / T. N.
Des d'Ordino s'ha dirigit cap a la Massana, on les salutacions amb la gent han estat més ràpides.
Durant aquesta visita s'ha pogut veure també un Macron molt proper i fins i tot el cònsol major, David Baró, ha hagut de fer de fotògraf per a una instantània del copríncep amb una dona.
Baró ha esmentat els atractius de la parròquia, entre els quals l'esquí, evidentment, mentre que el copríncep s'ha tornat a referir als vincles entre Andorra i França.
Macron, fent-se fotografies amb les persones que l'han anat a rebre a la Massana. / M. P.
El cònsol major de la Massana, David Baró, en el seu discurs davant Macron. / M. P.
En arribar a Escaldes-Engordany també eren moltes les persones que l'esperaven tot i que la visita ja s'ha fet fora de l'horari escolar.
Ja a l'interior de la casa comuna ha pogut saludar els antics cònsols i entre els quals el també excap de Govern, Toni Martí.
En el seu discurs, la cònsol Trini Marín li ha recordat que Escaldes-Engordany és la més jove de les parròquies i entre els atractius ha destacat Caldea.
Pel que fa al copríncep, ha fet esment a la joventut de la parròquia i que s'hagi preservat el patrimoni natural (exemplificat en la vall del Madriu-Perafita-Claror), tot i el desenvolupament econòmic, termal i comercial.
El Copríncep saluda a la ciutadania a la seva arribada a Escaldes-Engordany. / T. N.
Per últim, durant la seva visita a Andorra la Vella s'han reproduït les mateixes imatges de Macron saludant els ciutadans.
La cònsol major d'Andorra la Vella, Conxita Marsol, li ha recordat que és una capital tot i que petita, "cosmopolita i europea" i ha reivindicat el treball que s'està fent per ser una parròquia "sostenible".
També li ha recordat que és important que sigui a Andorra, ja que el país està immers en les negociacions amb la UE i és important el suport del copríncep.
Per acabar aquesta visita als comuns, Macron ha fet referència a la història, al desenvolupament del turisme i el comerç i ha destacat que l'acord d'associació és "una oportunitat".
La visita de Macron a Andorra la Vella, acompanyat per la cònsol major, Conxita Marsol. / M. P.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Som un grup de recerca en educació intercultural i gènere, compromès amb la nostra tasca i la societat.
Treballem per donar resposta actual a temàtiques i conflictes socials tradicionals que sovint es repeteixen però canvien de forma.
Les nostres activitats són la recerca, la innovació, la difusió del coneixement, la docència enriquida per la recerca.
Col·laborem amb altres grups, investigadors/es nacionals i internacionals, professionals socials i educatius, agents socials i entitats locals.
Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació |
Aquesta és la pàgina de Café-Bar Jardín.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Sevilla. |
L'individu va intentar dificultar la detenció i va acabar fugint del lloc
Santa Coloma de Gramenet.-Els Mossos d'Esquadra han detingut el germà de l'home que dijous passat va disparar contra una agent a Santa Coloma de Gramenet en el transcurs d'una detenció.
En detectar la presència dels Mossos, l'home detingut aquest dimecres va intentar destorbar els agents per evitar que detinguessin el seu germà.
No ho va aconseguir i va fugir del lloc, però finalment se l'ha pogut identificar i detenir.
Se l'acusa d'un delicte de resistència a agents de l'autoritat.
El seu germà, el que ja va ser detingut dijous, tenia una ordre de detenció pendent i es va enfrontar als agents fins a aconseguir prendre l'arma d'un d'ells, amb la qual després ha disparat l'altra agent.
La mossa duia l'armilla antibales, que va aturar els impactes i només va haver de lamentar ferides amb contusions.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
La junta de la colla Moixiganguers d'Igualada han comunicat a tots els seus membres la suspensió de l'activitat, "de manera preventiva" i a "l'espera de noves instruccions", arran del coronavirus.
La colla ha pres aquesta decisió, que inclou també els assajos setmanals, seguint les recomanacions de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i del Departament de Salut de la Generalitat.
La Direcció Científica i Mèdica de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ha recollit la recomanació del Departament d'Ensenyament de suspendre totes les activitats extraescolars i recomana a totes les colles "l'anul·lació, suspensió o ajornament de l'activitat castellera amb la canalla".
En el seu comunicat, la coordinadora afegeix que "tenint en compte la naturalesa de la nostra activitat, que no s'entén sense la canalla, "recomanem l'anul·lació, suspensió o ajornament de l'activitat castellera en el sentit més ampli, a l'espera de noves indicacions i directrius per part de Salut".
Informació sobre el coronavirus SARS-CoV-2
En aquest espai del Canal Sal ut podeu trobar més informació i recomanacions sobre el coronavirus
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
L'exdiputat al Congrés i exregidor a l'Ajuntament de Girona Jordi de Juan ( PP ) va ser gravat, dilluns, mentre arrencava llaços grocs en record dels polítics independentistes presos a l'Escala.
Un vianant, Robert Sabater, va enregistrar les imatges i va penjar-les al seu perfil de Twitter: «Guaita, Jordi de Juan fent també de tarbernícola ». |
Coneix la gestió dels teus recursos
L' alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha presentat aquest dimarts 3 de gener les propostes bàsiques del pressupost municipal del 2012 i ha destacat en primer lloc que " el govern municipal està iniciant els contactes amb tots els grups municipals per elaborar un pressupost d'unitat, que sigui aprovat per totes les forces polítiques i que estigui basat en la realitat de la nostra situació i de les nostres possibilitats".
En aquest sentit ha afirmat "en aquest moment cerquem la unitat i la col·laboració de totes les forces polítiques, i creiem que és necessari i possible".
L'alcalde ha subratllat els següents criteris del pressupost municipal en relació amb l'actual situació econòmica:
Per tot aquests motius, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha afirmat que està plantejant als diferents grups municipals presents a l'Ajuntament una proposta unitària i ha concretat les següents mesures a adoptar en el pressupost d'enguany:
L'alcalde també ha assenyalat que "la crisi està sent més llarga i profunda del que tothom va poder preveure i que avui tot està en revisió.
Si s'haguessin previst algunes decisions que semblaven encertades i que tots aplaudíem, avui no s'haguessin adoptat.
En algunes d'elles vam encertar sent prudents.
Per exemple, quan fa dos anys vam decidir no tirar endavant el projecte del nou estadi del Nàstic.
Aleshores es van sentir algunes veus crítiques, però la realitat és que si en aquell moment no haguéssim pres aquella decisió, ara estaríem pagant-ne les conseqüències".
Finalment, ha conclòs dient que els objectius del pressupost és que sigui unitari amb l'acord de tots els grups municipals, i que aquest aposti per l'ocupació i l'atenció social, a més de reduir despeses i deute, però que aquest estalvi no vagui en perjudici de les persones o les famílies.
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
El projecte Carns de la Ribagorça va sumant restaurants.
Actualment ja són una vintena els que formen part del projecte, de manera que el client pot consumir carn d'animals que han estat criats a la zona en força establiments de l'Alta Ribagorça.
El projecte avança i per aquest any 2019 ja s'està treballant en noves accions que reforcin el sector de la carn com ara un distintiu per les peces ecològiques.
D'altra banda, l'èxit del merchandising creat fa que es torni a reeditar i que s'ampliï amb noves propostes que facin que el client identifiqui ràpidament el producte. |
Pla general de visitants del MWC 2016 mirant algunes de les darreres novetats en rellotges intel·ligents en la primera jornada de la fira.
L'ocupació hotelera a Sitges arribarà aquesta setmana al 90% de mitja en hotels de tres, quatre i cinc estrelles i al 80% a la resta de categories, amb motiu de la celebració del Mobile World Congress del 22 al 25 de febrer a Barcelona, segons les previsions amb les que treballa el Gremi d'Hostaleria de Sitges.
La proximitat amb la ciutat de Barcelona i l'oferta d'hotels, restauració o oci, a més del servei de taxi i tren, converteixen Sitges en un dels llocs d'estada escollits pels assistents al congrés.
El congrés anual de telefonia mòbil que presenta les novetats i avenços del sector va atraure l'any passat més 2.000 expositors i 90.000 assistents.
Ens volem convertir en uns zona clapejada de grans espais comercials?
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
L'obra està programada com dins dels actes més importants del Centenari del Teatre Metropol i també de la Temporada de Primavera
Aquest dissabte 20 de març a partir de les 10.30 h, es farà una neteja popular al riu Francolí
Begoña Floria: "S'ha obert una via de diàleg important per reconduir la situació actual"
El col·lectiu de joves creadors la Lleteria ha estat l'encarregat de transformar-lo
Els cursos estan subvencionats pel Servei d'Ocupació de Catalunya i pel Fons Social Europeu
La nova seu es troba ubicada en un lateral del centre comercial Parc Central
La mostra és durà a terme al llarg d'aquest cap de setmana pels carrers de la Part Alta
Segons un estudi sobre "Projeccions de població en edat escolar per al període 2011-2015" encarregat per la Conselleria d'Ensenyament a un equip d'investigadors del Departament de Geografia de la URV
El consistori té previst instal·lar-hi un centre d'interpretació de la Tàrraco romana
La Junta de Govern aprova aquesta segona fase del pla de modernització administrativa, valorat en 821.898 euros
El document analitza la situació actual i fa una proposta futura dels espais destinats a arxius, biblioteques, museus, activitats escenicomusicals, activitats d'arts visuals i centres culturals polivalents, entre d'altres
Seran set espectacles fets des de la discapacitat, física i psíquica, a càrrec dels grups de la ciutat i de fora
L'acte, que va tenir lloc el passat 11 de març, reconeix els mèrits esportius assolits l'any 2009
Es busca continuar treballant en la línia de donar suport a totes les iniciatives culturals i seguir les línies estratègiques del Projecte Cultura 2010
L'antic edifici de Lletres de la URV acollirà una aula de formació i les oficines de l'equip tècnic de la Xarxa de Telecentres
S'ha realitzat una declaració conjunta perquè els estudis continuïn a l'Institut Cal·lípolis
Es tracta d'un trasllat provisional amb motiu de les obres de les Mercat Central
A banda dels espectacles, el festival inclou tallers i conferències amb convidats de luxe com ara Llorens Barber i Fàtima Miranda
El premi s'emmarca en les línies del nou Projecte de Cultura 2010 de l'Ajuntament de Tarragona
En aquesta ocasió la caminada serà al Morral de Falset, el proper diumenge 14 de març, i les inscripcions ja són obertes
L'objectiu d'aquesta campanya és la localització i denúncia d'aquelles persones que no recullen les deposicions dels seus animals a la via pública
"Per una vida sense violència masclista"
S'han prioritzat les zones més degradades i s'han fet actuacions integrades en la trama urbana
Es dóna el punt de partida de la campanya d'activitats adreçades als joves de la ciutat
La tinent d'alcalde de Cultura, Carme Crespo, va aprofitar la presentació del nou cicle de cinema per inaugurar el nou equipament
Durant l'acte també es va celebrar una festa infantil a càrrec del Club dels Tarraconins
Més de 600 serveis d'atenció domiciliària, 36.500 àpats a domicili, més de 50.000 d'euros en prestacions d'urgència social i 533 serveis de Teleassistència
La Conselleria de Relacions Ciutadanes, juntament amb l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume del Camp de Tarragona, ha programat una sèrie d'activitats al llarg de tot el 2010
La Guàrdia Urbana i la Fundació Mapfre organitzen aquesta campanya de sensibilització en la conducció
Aquesta modificació té per objecte canviar l'ordenació i la forma dels dos equipaments que es troben a la zona amb la finalitat de poder construir un centre educatiu
Amb les dependències municipals
Avisa'ns d'incidències a la via pública |
Periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic.
La Queimada i el so de les gaites feien apujar els ànims després de la pena pel final del concert de Luar na Lubre, fins i tot normalitzant borratxeres mal portades que s'entrebancaven amb les cadires del local.
Entre la gatzara, bona part treballadora de l' European bubble, un parell de neerlandesos, de Bruges, ens demanava si havíem visitat Sint-Pauwels, el secret més ben guardat de l'exili del president Carles Puigdemont.
O no, perquè ningú sap on passa les nits del dia a dia, més enllà de conèixer per la premsa flamenca on fa les recepcions.
"Bèlgica va ser independent perquè el poble va resistir a tots els qui ens ocupaven.
"A Brussel·les m'hi trobo bé malgrat el temps, tens la sensació que tot i els molts problemes que hi ha, alguns greus com sabeu, tenen molt més assumit què vol dir ser una societat multicultural", explica una altra, aquest cop valenciana, que ja ha fet arrels a la ciutat.
Portar la filla a escoles on el vel no és l'excepció o es barregen alguns fills de la diplomàcia amb gent de classe treballadora ajuda a entendre quin és l'ecosistema que s'hi ha dibuixat al cap dels anys.
Jordi Tardà, l'incansable periodista, coneixia bé alguns racons emblemàtics d'aquesta multiculturalitat.
El propietari de Jeu de Bulles tanca la compra d'una magnífica litografia de Bob de Moor (la mà dreta d'Hergé, sobretot a Tintín i els Pícaros ), amagat entre homenatges incontrolats al còmic: Tintín, Astèrix, Lucky Luck... tot perfectament entaforat dins d'una botiga preparada pels col·leccionistes, a la mateixa plaça on diàriament estenen parada els venedors d'andròmines del Mercat de les Puces.
A la plaça Jeu de Bales, al barri de Les Marolles, s'hi pot trobar de tot.
Útil o no, en bon estat o a punt per llençar, bijuteria barata o alguna peça de plata prou ensenyable, sabres de la cavalleria o baionetes rovellades.
Plats, coberteries de casa la iaia, càmeres Kodak, roba de segona mà i un bon grapat de màscares mortuòries africanes que venen en incomptables parades de subsaharians.
Aquests van a la una, es reparteixen el mateix material entre ells.
Més espontanis que els magrebins, interactuen amb els visitants alguns ben mudats que busquen la darrera ganga.
"Vingui, tinc una cosa per vostè", conviden amb sorneguera a una jove que llueix un elegant barret que ni de bon tros ha comprat a les parades de segona mà.
Les andròmines de Les Marolles es mesclen amb les botigues vintage escampades entre la Rue Haute i la Rue Blaes.
Botigues de barrets emplomats –molt més adequats per la jove que es passejava per la plaça– i senyorials Stetson, on badocs hipster se'ls emproven mentre fan tastos de vins belgues, massa descompassats i àcids comparats amb el Nunci del Priorat que amaguen a la caixa dels saldos.
Establiments que combinen l'infantilisme del disseny nòrdic amb els llegats del modernisme belga de Victor Horta.
Explícita pornografia tintinòleg, mordaç crítica a Hergé, que una activista loquaç ven per denunciar el col·laboracionisme del dibuixant belga.
Anuncis del Brafa als aparadors mentre camines cap al barri de Le Sablon, farcit de galeries més nobles, la llibreria central de la Taschen i algun bar d'allò més cool: a Le Perroquet, herència dels anys de l'art nouveau, cal parar-hi a menjar pites, tot i haver de conviure en un espai enxubat entre múltiples guiris.
Alfredo Escardino, a Un Erasmus en Bruselas hi dedica alguns moments convertint-lo en un lloc de pelegrinatge pels seus lectors.
Als assidus dels galeristes de Le Sablon compren xocolates a la catedral, Pierre Marcolini, van a sopar al Bocconi o voldrien ser l' inger excèntrica que es sotmet, exuberant i altiva, a un shooting dins de les galeries Saint Hubert, davant del magnífic sostre de la llibreria Tropismes, a una banda, i el diminut cartell de 950 euros –el que val una petita bossa de pell negre de la marroquineria Delvaux–, a l'altra.
A tres o quatre parades de metro, el mercat de Molenbeek esdevé una denúncia implícita a la societat de consum.
Plaça Comunal, número 30: aquí van buscar-hi alguns dels terroristes que van atemptar contra la sala Bataclan de París.
Ara, en un racó, hi ha un monument d'homenatge a les víctimes que queda tapat, un diumenge, per l'agitat mercat replet de parades que venen roba de marca a menys de vint euros, calçotets i mitjons a un euro i mig o fruita (ben maca!) a preu de saldo.
A l'altra banda del canal, els capritxosos paguen les marques; a Molenbeek són secundàries.
A sota dels pisos que la policia federal va escorcollar, una botiga de les moltes que ofereixen luxosos vestits de casament acolorits, violetes o carmí, guarnits amb tot tipus de brillants per les moltes belgues d'origen magrebí que hi concorren.
Molenbeek és d'estil decadent, trist, però la comunitat qui hi viu somriu als qui els volen marcar amb estereotips.
"El millor cortinaire de la ciutat és un iraquià d'aquest carrer", suggereixen.
Tragí al mercat, botigues que tanquen els divendres i nens paquistanesos jugant al cricket a la plaça presidida per una església d'estil arabesc, on el capellà canta missa cap a quarts de dotze davant d'una cinquantena de feligresos.
Convivència aparent, pilotada als cotxes aparcats al boral i riures infantils en tornar a la posició de llançador: "Pam!"
Del Hammam prop del canal que separa el barri del seu veí, de Sainte Catherine, a l'agència de viatges de Royal Air Marroc on anuncien vols a la Meca.
La mirada inquisidora d'un peixater que s'adona com dos curiosos s'escandalitzen en veure que ven les gambes fresques a dotze euros el quilo.
I, a mig matí, una cervesa o un magnífic expresso a un bar, a vint metres de la Comunal, que llueix a la porta un espectacular escut del Barça, malgrat que la cambrera no sap perquè li han penjat.
Tornarà el vespre, quan els de Valverde s'enfrontin a l'Alavés.
Llavors, obrirà una bossa de Lays blaugranes que hi ha al mostrador, es tirarà una Leffe i gaudirà del partit des de la barra.
I a fora, esquivant les traïdores llambordes, els nens continuaran jugant a cricket: glocalització en un barri que de moment no pateix la gentrificació.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.
En una sessió, el passat 17 d'octubre, sobre Què fem amb el gangli sentinella amb macrometastasi?: Vax amb rigor, es va presentar el treball de Montse Solà, amb un debat posterior moderat per Xavier Encinas.
Hi van participar M. Jesús Pla, Josep Gubern, Arantxa Eraso, Miquel Àngel Luna i Israel Barco.
En el decurs del debat es va acceptar el mètode Tenon i el Gangli Sentinella Secundari Negatiu com a mètodes per evitar el buidament axil·lar en el cas de macrometàstasi del gangli sentinella positiu.
La revista col·legial és una publicació periòdica en la que s'informa sobre l'actualitat professional, del sector sanitari i del Col·legi mitjançant entrevistes, reportatges i articles d'opinió i que busca, cada vegada més la participació de metges de diferents àmbits. |
Després d'algunes setmanes de modificacions i proves, per fi tenim en línia la nova versió del nostre motor de blocs, lifetype.
Amb aquesta nova versió, intentarem que quedin solventades algunes de les reclamacions més demanades per vosaltres, entre altres coses, el nou sistema inclou:
-Nou sistema de detecció de spam basat en badbehaviour.
-Nou editor per a les entrades, que permet afegir recursos multimèdia de forma molt més senzilla i inclou moltes altres millores.
-Paginació de continguts i comentaris a les plantilles de distribució.
-Gestió centralitzada de plugins, amb la que els administradors del sistema poden prefixar algunes opcions de seguretat que abans havien d'activar-se individualment a cada bloc.
-Interfície d'administració millorada.
A banda d'aixó, hem aprofitat l'upgrade per afegir alguns nous plugins que us permetran treure més profit al vostre bloc:
- Technorati: Per poder afegir tags d'enllaç al motor de cerca de blocs més popular.
- Google analytics: Per poder insertar al bloc el vostre codi per a les estadístiques de google, unes de les més completes que es poden trobar, i de franc... de moment.
- Sociable: Permetrà als vostres lectors enviar les vostres entrades a diferents planes de participació comunitària com meneame o fresqui.
- Requerir e-mail: Si l'activeu, força a qui vulgui deixar un comentari a posar la seva adreça de correu.
I ja que ens hi posàvem, hem afegit 4 noves plantilles que fan fredar:
I encara més, com que alguns ja havieu arribat al límit de quota d'enmagatzemament de recursos, ara l'hem pujada fins a 100MB per bloc!
En propers dies seguirem informant sobre com treure profit de totes aquestes noves funcionalitats, estigueu atents.
Aquesta entrada es va inserir el 16 Maig, 2007 13:52
Pots deixar una Resposta, o Retroenllaços des de la teva web.
Ei, us ho heu currat de valent, felicitat a tot l'equip!
Si fins ara ja anàvem molt bé, espero que a partir d'ara els blocs de Tinet siguin la millor eina.
Potser si que està be el canvi que heu fet, però de moment "El bloc de la jaka" (que es el meu) només surt la capçalera.
Sobretot les noves plantilles, i el tema de l'administració.
Hola, el meu bloc encara té 25MG...
He de fer alguna acció per aconseguir els 100MG
Pels més novells del blocs, agrairiem alguna explicació de com fer canvis al disseny del bloc, p.e. modificar la capçalera etc.
Ja hi ha entrades al bloc tinetaire que expliquen com fer-ho, però espera't una mica, en propers dies penjarem les plantilles que tenim a tinet, per tal que les pogueu fer les modificacions sobre aquestes, per evitar problemes en pujar les coses.
LifeType, disseny creat per Tinet.cat - Patró de fons de Dinpattern |
Un jutge de Girona ha demanat a l'Hospital Josep Trueta de Girona i al Geriàtric Puig d'en Roca l'historial clínic d'una pacient i un informe sobre el seu pla de cura diari, l'administració de medicaments i nutrició, arran d'una querella que acusa catorze sanitaris de voler la seva mort.
En una providència, a la qual ha tingut accés Efe, el titular del jutjat d'instrucció número 1 de Girona, acorda demanar a l'Hospital Jose Trueta de Girona que li tramiti l'historial mèdic de la dona i al Geriàtric Puig d'en Roca, on l'anciana va ingressar al març del 2011, el pla d'atencions diaris, amb informes sobre la subministrament de medicaments i l'administració de nutrició i aigua.
En un comunicat, l'Hospital Josep Trueta de Girona i el Col·legi de Metges i d'Infermers han denunciat que el cas parteix d'una querella, que no ha estat admesa a tràmit, interposada per una persona que ha interposat els últims anys diverses denúncies contra professionals sanitaris de Girona, que sempre han estat arxivades pel jutjat sense prendre declaració als facultatius.
"Els professionals que han atès la pacient al llarg d'aquests anys han actuat correctament en tot moment i han fet el possible per salvar-li la vida i intentar que la pacient pugui tenir la màxima qualitat de vida, dins les seves possibilitats", remarca el comunicat. |
Rubi marxa del Benito Villamarín després de finalitzar el partit / JULIO MUÑOZ / EFE
El principal problema de l'Espanyol no és esportiu, és social.
Però la llarga ratxa de mals resultats i l'eliminació a la Copa situen el rendiment de l'equip en el centre de les nostres preocupacions.
No es tracta, com volen alguns, de dividir els pericos entre ambiciosos i conformistes, ni entre destructius i constructius.
Jo escolto i llegeixo opinions diverses i crec que la suma dels diferents diagnòstics donen una bona fotografia de la realitat.
Perquè penso que barregem qüestions de difícil solució amb d'altres conjunturals, qüestions profundes amb d'altres superficials.
Per aclarir (i sobretot aclarir-me) faig una proposta de jerarquia de preocupacions.
No em preocupen gens les errades dels jugadors joves.
Juga en una posició de risc amb un sistema en el que té molta responsabilitat.
Estic convençut que tornarem a veure el Marc de principis de temporada i que tornarem a patir pels cants de sirena dels grans equips.
Esperem que Semedo no tapi el seu progrés.
Perquè dimecres va deixar clar que és flexible.
Va canviar el sistema i li va donar resultat.
Cal que segueixi buscant tecles diverses.
Se suposa que amb el canvi de Baptistao (que marxi em fa pena: soc un sentimental) per Ferreyra i Wu Lei hem guanyat gol.
Em preocupen força les errades en jugades tan repetides i "entrenables" com els serveis de banda.
El gol de l'empat del Betis ve d'un absurd servei de Rosales.
Amb la inestimable deixadesa d'un Granero que va sortir al camp a passejar quan, en principi, només havia de jugar vint minuts.
També em preocupa força que Rubi pensi que Granero i Sergio Garcia són la millor opció per aguantar un resultat tan ajustat.
I també que Melendo no jugui gairebé mai els noranta minuts.
Però el que més em preocupa és l'estat físic de l'equip.
Els vint minuts finals de cada partit són un calvari.
Els jugadors donen mostres de cansament.
Els hi veus a la cara, en la velocitat, en els duels individuals, en la precisió.
Hi ha qui diu que no tanquem bé els partits per falta de caràcter.
Però crec que no és que no vulguin: no poden.
Els partits se'ls hi fan llargs.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
ERC, ECP i CDC celebren els seus escons però lamenten els resultats populars tant a la demarcació com a l'Estat
Lleida.-L'eufòria ha esclatat al PP de Lleida quan s'ha confirmat que recuperaven, en detriment del PSC, el diputat que van perdre el 20-D.
Ha estat de manera inesperada ja que cap enquesta ni sondeig ho contemplava.
ERC, ECP i CDC han celebrat els seus resultats ja que mantenen l'escó que van assolir al desembre però han coincidit en lamentar els resultats populars tant a la demarcació de Lleida com a l'Estat.
Jaume Moya (ECP) ha destacat que l'escó que mantenen a Lleida demostra que el resultat del desembre "no va ser un miratge" i Xavier Eritja (ERC) ha celebrat que els republicans hagin passat a ser la primera força a Lleida.
Per la seva banda, Toni Postius (CDC) creu que si CDC i ERC s'haguessin presentat conjuntament haurien assolit tres diputats a Lleida i haurien deixat sense representació el PP.
La socialista Mònica Lafuente ha estat la més castigada aquesta nit ja que ha perdut la representació que va aconseguir el 20-D i ha reconegut sentir "tristesa", sobretot "per la gent que m'envolta i creu en aquest projecte".
C's també ha quedat fora de la cursa per aconseguir representació a Lleida.
Llorens (PPC): "La gent de Lleida ha de tenir el que es mereix, un partit que defensi els seus interessos al Congrés"La sorpresa ha saltat al restaurant Cuina del País-Sant Bernat de la capital del Segrià, on els populars lleidatans han seguit l'escrutini del 26-J, així que s'ha anat confirmant que la formació recuperava l'escó al Congrés que havia perdut el 20-D, contradient la majoria d'enquestes i sondejos.
L'eufòria s'ha apoderat de la sala i sobretot quan ha aparegut el cap de llista, que ha estat rebut amb crits de "José Ignacio, diputat" i amb banderes espanyoles.
José Ignacio Llorens s'ha mostrat molt emocionat i ha qualificat "d'èxit" la recuperació de l'escó al Congrés per Lleida, de la mateixa manera que el resultat assolit al conjunt de l'Estat, on ha tornat a defensar que ha de governar el partit més votat.
Per Llorens, en aquestes eleccions "els ciutadans han sabut valorar quin és el partit que està preocupat pels problemes reals de la gent, per seguir amb la recuperació econòmica i apostant per una Espanya unida.
"La gent de Lleida ha de tenir el que es mereix, un partit que defensi els seus interessos al Congrés", ha afirmat el diputat electe.
José Ignacio Llorens ha tingut paraules d'agraïment per la direcció del PP de Lleida, també per la direcció estatal pel suport rebut en aquesta campanya amb la visita a Lleida de Mariano Rajoy i d'altres destacats membres de la cúpula, i especialment, per tots aquells lleidatans que li han fet confiança.
Xavier Eritja (ERC): "Estem satisfets perquè hem estat la primera força a Lleida" El candidat d'ERC al Congrés a Lleida, Xavier Eritja, ha reconegut que els republicans tenien esperances en poden aconseguir un segon diputat a Lleida però ha dit que estan "satisfets" perquè han aconseguit ser la primera força a la demarcació i assolint una bona representació a la Seu d'Urgell o Sort, per exemple, on feia anys que no aconseguien resultats tan positius.
A nivell estatal, però, ha lamentat que s'ha fet el "carallot" -amb aquestes noves eleccions-), "per acabar en el mateix escenari", amb una victòria del PP.
"Això vol dir que no pot haver canvi a l'Estat i per tant reforça el nostre missatge que Catalunya ha d'anar cap a una república", ha sentenciat.
Eritja també s'ha explicat la pujada del PP a Lleida a causa de la baixa participació, que "perjudica més a les esquerres", i també per l'anomenat "vot útil" que ha passat de C's als populars.
Postius (CDC): "La competència política entre Convergència i Esquerra ha comportat que el PP obtingui representació" Ambient fred a la seu de CDC de Lleida ja que, malgrat mantenir a Lleida l'escó al Congrés, els convergents passen a ser la segona força de la demarcació per darrere d'ERC, a més de perdre dos senadors respecte al 20-D –quan en van aconseguir tres sota el paraigua de Democràcia i Llibertat-.
Per tant, poques mostres d'alegria en una nit que ha acabat amb un regust "agredolç", en paraules del cap de llista al Congrés per Lleida, Toni Postius, que ha reconegut que "els resultats no han respost al nostre objectiu de revalidar la primera posició a la demarcació de Lleida" i ho ha atribuït a la caiguda de la participació i a les crides al vot útil, "que d'alguna manera ens han acabat perjudicant a nosaltres respecte d'Esquerra".
En aquest sentit, Postius ha lamentat que "la competència política entre Convergència i Esquerra hagi comportat que el PP obtingui representació" però s'ha felicitat pel fet que "al conjunt de la demarcació han guanyat les forces independentistes".
Moya (ECP): "Ens hem consolidat i el resultat demostra que el 20-D no va ser un miratge" El candidat d'ECP per Lleida al Congrés, Jaume Moya, ha valorat positivament el diputat aconseguit en aquest 26-J, repetint la representació del 20-D.
"Ens hem consolidat i l'escó aconseguit evidencia que els resultats del 20-D no van ser un miratge ni una flor d'estiu sinó una clara tendència que som una força en creixement, amb present i amb futur i que serem decisius a Madrid", ha dit.
Moya, però, ha reconegut que "no ens agrada en absolut" el creixement de la dreta i l'escó aconseguit pel PP.
"Queda clar que la gent ha preferit votar la dreta rància a la nova (C's) i lamentem que el PP entri al Congrés en comptes del PSC", ha reconegut.
Moya s'explica l'escó aconseguit pel PP a Lleida a causa de l'abstenció i en el "suflé" de Ciutadans.
Tot i això, ha afegit, "celebrem que el vot sobiranista es consolidi" i ha assegurat que tornaran a Madrid "amb la mateixa força" que al desembre.Lafuente: "El PSC seguirà representant les Terres de Lleida, el Pirineu i l'Aran des d'allà on estiguem"Cares llargues i de decepció han marcat la nit electoral a la seu del PSC de Lleida, a mesura que avançava l'escrutini i s'anava confirmant la pèrdua de l'escó al Congrés que el partit va assolir a la demarcació el 20-D.
La cap de llista al Congrés, Mònica Lafuente, ha expressat un sentiment de "tristesa" per no haver pogut revalidar l'escó però ha deixat clar que el PSC "seguirà representant les Terres de Lleida, el Pirineu i l'Aran des d'allà on estiguem".
Lafuente ha remarcat que el percentatge de vot obtingut pel PSC a les comarques lleidatanes ha estat, fins i tot, lleugerament superior a les darreres eleccions, però "tot sembla indicar que s'ha produït traspàs de votants d'Unió i Ciutadans al PP", ha apuntat.
Malgrat tot, la candidata ha celebrat que el PSC hagi mantingut els vuit diputats a Catalunya i que "a nivell d'Espanya ha quedat clar que no s'ha donat el sorpasso".
Finalment, Lafuente ha assegurat "el PSC segueix existint i enfortint-se i amb el temps aquesta situació donarà la volta perquè tenim el millor projecte".
Uceda (C's) s'ofereix per seguir treballant pels interessos dels lleidatans tot i no obtenir representacióA la seu de C's de Lleida han predominat les cares llargues després que la formació s'hagi tornar a quedar sense representació tot i que la decepció ha estat menor que fa sis mesos perquè les expectatives no eren tan altes.
El candidat al Congrés, Óscar Uceda, s'ha ofert a seguir treballant pels interessos dels lleidatans al Congrés tot i no haver obtingut l'escó a la demarcació de Lleida.
"Com que tenim 32 diputats al Congrés em comprometo a fer de portaveu dels interessos que pugui tenir Lleida", ha comentat.
Una part dels vots que ha perdut C's han anat a parar al PP i, segons Uceda, si José Ignacio Llorens ha aconseguit l'escó és per culpa de la "polarització i el vot de la por".
"Tal com està feta la llei electoral actual permet que el mal anomenat vot útil es pugui traspassar d'un lloc a un altre; en aquest sentit, el PP ha fet una campanya molt agressiva contra C's i nosaltres no hem estat capaços de transmetre que el vot realment útil era el nostre", ha afirmat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ara que la Generalitat ha decidit preocupar-se per les "necessitats bàsiques" dels ex presidents de Catalunya potser que, també, parlem de les necessitats bàsiques dels polítics al Parlament de la Ciutadella i a les Corts espanyoles.
Si n'exceptuem uns pocs, molt pocs, la immensa majoria dels diputats i alts càrrecs, concretament, exactament, específicament, no tenen de què viure fora de la política o de les riques empreses o organitzacions que, tothom sap per quin motiu, tothom ho té molt clar, tothom ja ho ha vist, van recollint polítics i més polítics quan es queden al carrer.
No ho fan per beneficència ni les remuneracions que els donen són modestes ni de pura necessitat.
La veritat és que no fan gaire pena Felipe González i José Maria Aznar asseguts a diversos consells d'administració, ni tampoc veure Joan Coscubiela, creu de Sant Jordi per "la seva defensa dels drets econòmics i socials dels treballadors", antic membre del consell assessor d'Endesa, ara fent de director d'una imprescindible Escola Superior de Quadres de CC.OO. O Joan Herrera, l'antic dirigent d'Iniciativa per Catalunya, avui director del no menys imprescindible Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía, organisme del Gobierno de España.
O David Madí que ha passat per Telefónica, Endesa, Deloitte, Applus, ara president d'Aigües de Catalunya.
O Santi Vila, director general d'Aigües de Banyoles.
Quan, cada dos per tres, Artur Mas feia metàfores marineres no podíem imaginar que l'antic president estigués envoltat d'un personal que fos tan expert en aigües i líquids, més enllà de l'aigua del Carme i de l' aqua tofana.
Llàstima que una gent que, en teoria, és tan capaç de fer tantes coses, de ser professionalment tan competent i eficaç, quan va arribar l'hora d'independitzar Catalunya no s'hagin demostrat tan bons com semblaven.
Llàstima que es guanyin la vida tan bé mentre la nació es troba entre la vida i la mort.
Al començament del procés independentista hi havia moltes persones inquietes pel que passaria si ens independitzàvem.
Ara la inquietud ha canviat de bàndol.
El que fa pànic és pensar què passarà si ens hi quedem, si no ens independitzem ara mateix.
L'Espanya de la repressió i de la ultradreta no és per a nosaltres.
El que hem vist prou clar durant aquests darrers mesos és que per enfrontar-se a l'Estat espanyol calen alguna cosa més que paraules.
Que calen dirigents que no tinguin el cul llogat, que no siguin econòmicament tan vulnerables a la més que previsible repressió econòmica d'Espanya, persones honorables que tenen prou diners o que no en tenen gens.
La independència no pot ser dirigida per persones que estan privades de llibertat, per persones que són a la presó, desproveïdes de capacitat d'acció, de paraula.
No podem confiar en persones que estan més preocupades per elles mateixes que pel país.
No ens poden demanar el vot els polítics quan no són amos de la seves vides ni de les seves accions.
Un polític que presumia de ser molt sagaç, com Jordi Pujol, ¿es pensava, de veritat, aquell milhomes, que podria mantenir la corrupta trajectòria de la seva família en secret, sense que el destruïssin políticament els poders de l'Estat espanyol; què es pensaven algunes persones que és Espanya?
En aquest sentit, algú com David Fernàndez, l'ex diputat de la CUP, o Aurora Madaula, o Ruben Wagensberg són més fiables, amb una capacitat de resistència més gran davant de l'Estat que no pas Artur Mas o Pere Aragonès o Damià Calvet.
En una revolta els únics polítics que s'aguanten són els que no tenen gaire a perdre o els que ja no poden perdre res més com Carles el Gran o Quim Torra.
Si no ens els maten ja els han convertit en indestructibles. |
Grup de canalla dels Castellers de Berga Foto: Castellers de Berga
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Orgullosos de la feina feta i agraïts a les 4 farmàcies que s'han sumat a la cardioprotecció de Ahir es van instal·lar 4 (DEA) a les farmàcies Álvarez, Saz, Badia i Cosp.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Un home ha estat detingut per apunyalar el seu exnòvio, quan aquest el va descobrir punxant les rodes de la seva furgoneta.
Els fets han tingut lloc al carrer Calixto III de València.
Un home ha trobat el seu exnòvio, un home de 37 anys, ajupit al costat de la seva furgoneta i intentant punxar les rodes.
La víctima l'ha increpat i l'home ha intentat apunyalar-lo, ferint-lo al braç.
Just després, l'agressor ha fugit i l'home ha trucat a la policia.
Els agents han traslladat l'home a l'hospital i, un cop allí, han descobert que l'agressor també estava al centre.
Els policies han localitzat i han detingut l'home, d'origen espanyol i amb antecedents policials, passant immediatament a disposició judicial. |
La memòria és una medalla / ÀLEX GALLEGO
Veig, senyor Martín Villa, que ja té una altra medalla, la que li ha lliurat el rei per commemorar els 40 anys de les eleccions del 1977.
Ja no és només que tots els crims de la dictadura estiguin impunes, és segellar un relat en què la democràcia sembli un regal que, molt amablement, ens va oferir el franquisme.
El primer esforç dels cronistes oficials del règim del 77 ha sigut apartar de les nostres ments la idea que en aquest país hi va haver una dictadura.
Aquí el que hi va haver és una guerra molt llarga i quan es va acabar -gràcies a una fantàstica el·lipsi de 25 anys- ja van arribar el 600, els biquinis, les sueques i una mica més tard, però molt poc, la democràcia.
¿I a qui hem de donar les gràcies que poguéssim votar aquell 15 de juny del 1977?
Doncs al rei i a Adolfo Suárez, que es van conjurar -utilitzarem sempre aquest verb, perquè sembli que ho van fer sols i contra l'opinió de tothom- per posar les urnes, " ¡qué buenos son los padres escolapios, qué buenos son, que nos llevan de excursión! "
I d'aquestes eleccions se'n diran les primeres eleccions democràtiques, com si la República no hagués existit, com si a Espanya no s'hagués votat mai.
I aquell mateix any tornarà Josep Tarradellas a Catalunya, gràcies a Suárez, a qui si no.
I serà la Constitució del 1978 la que atorgarà l'autogovern a Catalunya, com si tot ho estrenéssim, com si tot sortís del mateix lloc, és a dir, del franquisme i de la seva generositat proverbial.
Però ara Suárez és mort i el rei Joan Carles I el tenim de gira mundial de restaurants, places de toros i circuits de F-1, a l'espera de la seva resurrecció política, el dia del seu òbit, desitgem que d'aquí molt de temps.
Queden els secundaris, els sequaços del règim, els que persegueix la justícia argentina, com Utrera Molina, el sogre de Gallardón, a qui van enterrar cantant el Cara al sol; com vostè, senyor Martín Villa -últim governador civil franquista de Barcelona, ministre de Relacions Sindicals quan el 3 de març del 1976 la policia va matar cinc obrers en vaga a Vitòria-, condecorat novament aquesta setmana.
Aquí li posen medalles, però per trobar un jutge que dicti una ordre de detenció contra vostè hem d'anar a 10.481 quilòmetres.
El dia de la medalla, a fora el Congrés, se li va acostar la germana d'un dels obrers morts i li va dir si algun dia demanaria perdó.
L'ordre de detenció potser no es complirà, però sí les paraules que Lluís Llach va escriure a Campanades a morts: "Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries".
Per cert, ha vist què fan els diputats del seu partit al Parlament de Catalunya?
El PP s'ha sumat a tots els altres grups i ha votat a favor de declarar nuls els tribunals franquistes i, per tant, tots els judicis que es van fer del 1938 al 1978.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
A vegades és un llibre que hem llegit el que ens empeny cap a l'horitzó inabastable, d'un món esfèric.
A vegades és un reportatge o un documental de televisió.
I a vegades, és una pel·lícula.
Aquest és el cas de l'escriptor i viatger, Raimón Portell que després de veure "l'Home tranquil", "l'Home d'Aran" i "The Commitments", entre d'altres, va sentir la necessitat d'anar a Irlanda.
Si comparem la situació de les dones a l'Afganistan durant el domini dels talibans amb el que els passa ara, sobretot, de portes endins de les cases, els abusos d'aquella època passada queden en pura anècdota.
Els mal tractes que pateixen ara mateix les afganeses és molt més bèstia i brutal.
Ho afirma la periodista, Mònica Bernabé, després d'haver viscut vuit anys a Kabul, la capital de l'Afganistan i d'haver fotografiat dues-centes d'aquestes dones.
Us descobrirem una illa que fa honor al seu propi nom "Solitud" situada al centre del mar de cara en ple oceà àrtic, una antiga estació polar soviètica.
També us parlem de la serralada de Collserola amb el pedagog i escriptor Joan Portell.
Si comparem la situació de les dones a l'Afganistan anys enrere, durant el domini dels talibans, amb el que els passa ara, sobretot, de portes endins de les cases, els abusos d'aquella època passada queden en una pura anècdota.
Els mal tractes que pateixen les afganeses avui dia, és molt més bèstia i brutal.
La mentalitat conservadora i masclista que impera a l'Afganistan, és endèmica i afecta tothom, homes i dones.
Ho afirma la periodista, Mònica Bernabé, després d'haver viscut vuit anys, sola, a Kabul, la capital afganesa i d'haver fotografiat dues-centes d'aquestes dones maltractades.
Dones, women, Afganistan, amb Mònica Bernabé, periodista.
Els silver back, son els goril·les més grans del món.
Però més enllà de la seva envergadura ciclòpia, el que et provoca calfreds és la seva mirada pertorbadorament humana, els seus gestos de tendresa...
Aquests éssers de llegenda, viuen pacíficament, en comunitats, en el més profund de les selves plujoses a l'Àfrica de l'est.
Els goril·les dels Virunga, amb el fotògraf de natura i viatges, Oriol Alamany.
I amb els navegants Laura Alameda i Joan Antoni Afonso seguirem acostant-nos al Canal de Panamà.
Aquests éssers de llegenda, viuen pacíficament, en comunitats.
Sovint en el més profund de les selves plujoses de les muntanyes Virunga, una zona de grans volcans, a la regió dels grans llacs de l'Àfrica de l'est.
Els goril·les dels Virunga, és el pròxim viatge amb el fotògraf de natura i viatges, Oriol Alamany.
La Dalton Highway d'Alaska és una de les carreteres més aïllades dels Estats Units.
Tant remota que les companyies d'assegurances no cobreixen sinistres de vehicles privats.
De fet, més que una carretera és una pista, glaçada la major part de l'any, que fa impossible que es pugui asfaltar.
666 quilòmetres que moren ¿valgui la redundància- a Deadhorse, a tocar dels camps de petroli de Prudhoe Bay, vora mateix de l'Oceà Àrtic.
La ruta es va obrir com a pista de servei per la construcció de l'oleoducte d'Alyesca de la Trans Alaska Pipeline System.
Jordi Canal Soler, periodista de viatges, ha recorregut la remota Dalton Highway.
Jordi Solà, viatger, poeta i escriptor ens hi acostarà.
Cada dia, d'hora al matí, els monjos birmans abandonen els monestirs i recorren els carrers de pobles i ciutats, descalços i en fila índia, per demanar almoina.
A canvi del menjar que reben els monjos donen mèrit kàrmic a les persones.
Aquesta tradició mil·lenària modela el caràcter birmà i fa de Birmània un dels països més budistes del món.
Hi viatjarem amb Agustí Pàniker.
I alhora farem un cop d'ull a una illa remota, encara en procés de formació, sorgida del fons oceànic, Nishinoshima.
Això no treu que, paral·lelament, es mantingui l'antic culte als nats, esperits populars amb una certa ambigüitat.
A l'extrem orient de Rússia s'hi estén la taigà, una regió de boscos i de grans rius gairebé infinita.
Allà hi viuen ossos negres asiàtics, els últims grans tigres de l'Amur i alguns pocs exemplars de pantera, la més rara del món.
També hi viuen algunes de les famílies de cigonyes més estranyes, les que cercava l'ornitòleg, Jordi Sargatal.
Però abans d'arribar al primer niu, va haver de viure situacions pròpies de Dersu Uzala.
També en aquest programa tornem a parlar de les llengües de l'Anaconda, amb en David Valls, lingüista, ens parla de colors ja que totes les llengües del món tenen paraules específiques per definir cada color.
Al sud-oest d'Uganda hi ha el parc de la selva impenetrable de Bwindi.
Talment com una cortina de vegetació que s'alça, de sobte, quan s'acaben els sembrats de patates dels poblets pagesos del voltant.
Oriol Alamany ens convida a enretirar aquesta cortina i endinsar-nos a la jungla a la recerca dels ximpanzés i dels goril·les que hi viuen.
I amb els navegants Joan Antoni Afonso i Laura Alameda, creuarem el Canal de Panamà a Cinc anys sense mitjons.
No hi fa res que a la major part de la resta del món el calendari marqui el 2014.
Corea del Nord és un país on el temps es va aturar fa seixanta anys.
Viatge al país hermètic, amb Pablo Herrera, periodista freelance.
I fixarem la mirada també en un punt perdut de l'Oceà Pacífic, l'illa de Pagana.
Talment com si s'hagués desprès del planeta Terra i vagaregés sol per l'espai.
La gent del carrer no té cap finestra a l'exterior; no saben què passa més enllà de la frontera, no tenen televisió per satèl·lit o per cable, ni accés a internet.
Si els preguntes si coneixen Madonna, et responen: "Ah, sí, sí, Diego...." pensant-se que els parles de Maradona.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, creu que "no s'ha de descartar ni un avançament electoral ni un Govern de concentració" per respondre a una eventual sentència condemnatòria del Tribunal Suprem i veuria "contraproduent" reduir la pluralitat de l'independentisme a "una única llista" electoral.
En una entrevista a Efe, Aragonès ha assenyalat que "per prendre les millors decisions" a l'hora de donar resposta a les possibles condemnes als líders independentistes jutjats pel procés "no s'ha d'anar amb prejudicis sobre cap de les possibles alternatives", sinó que cal "tenir-les totes sobre la taula".
"Jo no descartaria ni un reforç del Govern, amb una ampliació dels recolzaments o amb un govern de concentració, ni unes eleccions", ha afirmat Aragonès, ara adjunt a la presidència d'ERC i que a partir del congrés que els republicans faran el setembre passarà a ser el coordinador nacional del partit.
Per a Aragonès, un "govern de concentració" és "un escenari que no hauríem de descartar d'entrada i que podríem avaluar".
"Amb qui primer l'hauríem d'avaluar és amb els socis del Govern.
Els primers amb els quals ho hauríem d'acordar serien el president de la Generalitat i la resta de membres del Govern.
També pot ser una solució que estigui a sobre de la taula, crec que no és descartable", ha insistit Aragonès, que no ha concretat si en un govern d'unitat hi haurien de ser els comuns i la CUP.
Igualment, la possibilitat d'un "avançament electoral" a Catalunya després de la sentència "ha d'estar a sobre de la taula a l'hora de prendre les decisions, no s'ha de descartar d'entrada".
"Podria ser que davant una sentència dura hi hagués una sentència popular, i això es podria vehicular a través d'unes eleccions ", ha raonat Aragonès, que així mateix ha suggerit un possible "reforç" de la majoria parlamentària per "instar l'Estat a obrir una negociació política per resoldre el conflicte".
En qualsevol cas, segons el vicepresident del Govern, "la sentència per si sola no canviarà la correlació de forces a Catalunya a favor o en contra de la independència, però sí que evidenciarà la necessitat de trobar una solució política ".
I en aquest terreny, ha dit, hi pot haver "altres actors que no necessàriament siguin independentistes però que entenguin que això no pot continuar així".
D'altra banda, després que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont hagi tornat a apel·lar a la unitat independentista en el seu nou llibre 'Re-unim-nos', Aragonès ha afirmat que, si JxCat i ERC tenen "direccions polítiques que 'interlocuten' i que són capaces de poder arribar a acords, sempre és molt millor".
Però ha alertat que "moltes vegades s'ha confós unitat amb uniformitat", i "l'independentisme és com la societat catalana, molt divers, molt plural, no es pot reduir ni a un sol partit, ni a un sol lideratge, ni a una sola llista electoral".
"Ni tan sols ERC, que és el partit degà de l'independentisme, pot reunir en el seu si tot l'independentisme, que és divers i plural", ha recalcat, pel que ha avalat teixir una "estratègia compartida" amb JxCa t, però al seu parer "seria contraproduent que tot es reduís a una única llista electoral, a un únic partit, a una única organització, perquè el país és molt més divers".
Segons Aragonès, "quan l'independentisme es presenta electoralment amb tota la seva diversitat, es maximitzen els resultats".
Sobre la polèmica al voltant de la manifestació organitzada per l'ANC per a la Diada de l'11 de setembre –l'ANC vol que els polítics no estiguin a la capçalera de la manifestació, i alguns dirigents d'ERC no volen assistir a la convocatòria d'aquest any per discrepàncies amb l'entitat organitzadora–, ha assegurat que "ERC estarà present a totes les mobilitzacions" de signe independentista.
Però ha demanat "respecte" per als exconsellers d'ERC Josep Huguet i Anna Simó, que van anunciar que aquesta vegada no pensen anar a la convocatòria de l'ANC.
"Huguet i Simó no només mereixen el meu respecte personal i el d'ERC, sinó que els devem una immensa gratitud pel seu compromís amb la independència de Catalunya i la justícia social, moltes vegades en solitari, en moments molt difícils", ha destacat. |
delCamp.cat - Redacció - Constantí (Tarragonès)
EMTE Service, l'empresa amb seu al polígon de Constantí dedicada al manteniment d'instal·lacions elèctriques, ha retirat la sanció de 21 dies sense sou i feina a l'actual delegat de la CGT, Manuel Vidal, després que aquest protestés per l'acomiadament d'un treballador que havia demanat diversos permisos per acompanyar al seu fill malalt de càncer a l'hospital.
De fet, l'empresa també va fer fora a un altre treballador, Juanma Carrillo, per oposar-se a l'acomiadament d'aquest company.
El passat mes de maig, però, la justícia va donar la raó al sindicat i EMTE Service es va veure obligada a readmetre a Carrillo.
"La justícia ha demostrat que totes les acusacions que l'empresa va fer per castigar als sindicalistes eren falses", han manifestat els membres de la CGT, que han recordat que EMTE Service acusava als sindicalistes d'utilitzar la violència i convocar una vaga il·legal contra l'acomiadament, l'agost de l'any passat, d'un treballador que havia demanat permisos per acompanyar al seu fill malalt de càncer a l'hospital.
Després que el passat mes de maig la justícia obligués l'empresa a readmetre un treballador acomiadat per protestar, ara, EMTE Service ha retirat la sanció de 21 dies de suspensió de sou i feina al delegat de la CGT a l'empresa, Manuel Vidal, que també es va oposar a l'acomiadament del company.
La CGT, ha explicat que actualment només queda pendent un judici per una altra sanció de suspensió de sou i feina al secretari de la secció sindical, Isamel Pérez. |
En plena campanya electoral, el portaveu del Partit Popular al Parlament Europeu, Esteban González Pons, amollava que els valencians no volen que València siga la Grècia d'Espanya.
És cert que en campanya es diuen moltes coses de les quals després és fàcil de penedir-se'n, però la fragilitat de la memòria no pot ser un atenuant quan s'expressen barbaritats o veritats a mitges.
El dirigent popular havia oblidat que un govern del PP, el d'Alberto Fabra, havia fet la rèplica dels despropòsits viscuts al país hel·lé.
En juny de 2013, el conservador Andonis Samarás tancava la televisió pública grega.
Cinc mesos després, el 5 de novembre de 2013, el president Fabra anunciava el tancament de RTVV.
Les paraules textuals de Fabra van ser 'no es tancarà cap col·legi, ni cap hospital, ni deixarem d'atendre les persones més necessitades per mantenir RTVV'.
La matinada del 7 de novembre, la policia desallotjava els treballadors atrinxerats des de juny en les instal·lacions d'Atenes.
La resistència al tancament va ser combatuda amb gasos lacrimògens.
En la matinada del 29 de novembre, la Policia Nacional espanyola i els liquidadors nomenats pel Govern de la Generalitat Valenciana van entrar al Centre de Programes de Burjassot per desconnectar la televisió i posar fi a vint-i-quatre anys d'emissions.
Ràdio Nou va ser tancada hores abans.
Episodis com el de Paco Telefunken, més propis d'un sainet que d'una execució a mort, evidencien en mans de qui estàvem.
Perquè el senyor Telefunken va ser nomenat pel Consell com la «mà executora» del tancament de Canal Nou, decretat per acord extraordinari celebrat d'urgència i d'amagat en les hores prèvies.
El tancament de la televisió pública grega es convertia en un símbol de la crisi grega.
Ara, el seu rellançament ha sigut bandera electoral de la coalició d'esquerres del nou govern d'Alexis Tsipra.
També, la reobertura de RTVV ha sigut bandera electoral per al PSPV-PSOE, Compromís i Podem.
També per Esquerra Unida, si bé no ha aconseguit representació parlamentària.
El calendari és devegades capritxós.
De fet, el mateix dia en què es constituïen les Corts Valencianes la televisió grega tornava a emetre.
En la matinada del dijous 11 de juny, treballadors de la cadena presentaven el primer programa.
És un dia especial per a tots els grecs, per als amants de Grècia i per als amants de la llibertat d'informació, va dir el presentador.
Estem nerviosos i molt emocionats, va prosseguir entre llàgrimes, la presentadora.
En la part inferior de la pantalla, es podia llegir `torna ERT dos anys després del fos a negre'.
Arribats en aquesta successió de fets i esdeveniments, la valenciana és l'única comunitat europea amb llengua pròpia que no disposa d'un mitjà de comunicació públic.
Hui en dia l'empresa RTVV no està encara liquidada.
Sobre el nefast tancament pesen denúncies interposades davant l'Audiència Nacional i davant el Tribunal Constitucionals.
Ximo Puig -imminent president de la Generalitat- i Mònica Oltra -pròxima vice-presidenta del Consell- s'han pronunciat durant la campanya a favor de reobrir com més prompte millor, i coincideixen que primer cal impedir que avance el procés de dissolució, és a dir, frenar el procés de liquidació i després resoldre les demandes judicials.
Entre les demandes hi ha el recurs d'inconstitucionalitat del PSOE contra la llei de tancament, per entendre que limita el dret dels ciutadans a la participació, furta a les Corts Valencianes l'organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació públics, i priva tant la llibertat d'expressió i el dret de rebre informació com el dret d'expressar-se en la llengua pròpia dels ciutadans del País Valencià.
Com la grega, la nova RTVV podria ser erigida sobre els fonaments de l'empresa originària.
Es preveu que tinga una gestió pública i una detallada definició dels seus continguts de servei públic, un finançament concretat en un contracte-programa entre la Generalitat i la prohibició explícita d'endeutament.
Com a pas previ a la configuració del Govern Valencià, dirigents dels socialistes valencians, Compromís i Podem han subscrit l'Acord del Botànic.
Un document en el qual s'estableixen les bases de la nova política.
El punt tercer referit a l'establiment i l'ampliació dels serveis públics per al compliment efectiu dels drets socials diu 'garantir el dret fonamental a la informació mitjançant una ràdio i televisió públiques valencianes'.
El Govern de Tsipras ha promés que tornarà l'antiga plantilla de professionals.
Puig i Oltra són partidaris d'una reducció de treballadors.
Saben que malgrat les barbaritats delictives dels mandataris populars que van dirigir i van saquejar la cadena, molts dels professionals tenen solvència acreditada, experiència i professionalitat, les necessàries per afrontar les exigències del nou repte.
Per als més escèptics o o interessats, assenyalar que l'edat és un número i no pot ser un mèrit o un demèrit, és la circumstància que acompanya la vida.
Els treballadors tenen el dret de veure restituïda tanta infàmia.
I el poble valencià té el mateix dret que la resta de comunitats de l'Estat Espanyol i de la Unió Europea.
La nova radio i televisió públiques no ha d'albergar una mera operació de maquillatge, com va fer l'última directora general, Rosa Vidal, quan la ràdio i la televisió estaven en la UVI ferides de mort.
El desastre estava fet, l'empresa saquejada, el deute creixent, treballadors injustament acomiadats i molts dels fidels al pessebre esquinçant-se la vestidures.
Els laments de Vidal, les seues queixes i bones paraules van ser banys d'aigua calenta que de poc van servir.
Al cap i a la fi els seus padrins eren els mateixos que sabien que el mal ja estava fet, senzillament perquè ho havien fet ells.
Res s'ha de disfressar ni amb triangles de color aiguamarina, ni amb quadrats o cercles siguen del color que siguen.
Com en els matrimonis de tota la vida, en la malaltia i en la salut, els grecs ens han han passat al davant.
Ara toca que ací els polítics valencians prenguen exemple, perquè les promeses fetes s'han de complir.
Dimarts 16 de juny he visitat les instal·lacions de Burjassot.
Sentiments oposats, de la il·lusió en els inicis al dolor posterior.
He eixit per la porta amb el convenciment que el temps que està per vindre serà millor.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Gràcies a la mobilització social, la tortuga marina ha aconseguit esquivar (però no totalment) les amenaces tradicionals a les quals s'ha enfrontat durant les últimes dècades, especialment la captura accidental per arts de pesca, que va reduir les seves poblacions de manera important.
No obstant això, ara s'enfronta a una nova amenaça, molt més preocupant i de caràcter global: el canvi climàtic.
Aquest fenomen, juntament amb la proliferació de plàstics, complica el futur d'una espècie emblemàtica a les costes espanyoles.
Les espècies més abundants a Espanya en són tres: la tortuga babaua (Caretta caretta), la tortuga verda (Chelonia mydas) i la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), si bé la primera és la més nombrosa, amb diferència.
L'escalfament global afecta per diversos fronts, però el que més ha cridat l'atenció als científics és la proliferació d'excessius exemplars femella i pocs mascles, la qual cosa comprometria la reproducció de l'espècie i, per tant, el seu futur.
Això és així perquè, com afirma el biòleg marí Manu San Félix, «la temperatura de la sorra on ponen els ous determina el sexe amb el qual naixeran les cries».
En les tortugues marines, la diferenciació sexual no es produeix en el moment de la fecundació, sinó en funció dels graus als quals està la sorra del niu on es dipositen els ous.
I si aquesta temperatura augmenta, puja la proporció de femelles.
Si baixa, predominen els mascles.
D'altra banda, durant els últims estius s'està veient cada vegada amb més freqüència com aquesta espècie pon els ous en platges del Mediterrani espanyol (Catalunya, Comunitat Valenciana, Eivissa...), cosa que abans només passava molt rarament.
Com afirma el veterinari del Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (Cofib) Víctor Colomar, això pot ser degut a l'augment d'unes quantes dècimes de grau de la temperatura als llocs on fresa habitualment, la qual cosa les porta a desviar-se a llocs una mica més frescos.
Altres experts, en canvi, sostenen que aquestes freses a Espanya «sempre s'han fet, el que passa és que ara hi ha més gent a les platges per presenciar-ho», com asse-nyala San Félix.
Sigui com sigui, la veritat és que la simple pujada del nivell del mar amenaça directament l'hàbitat i els llocs de fresa.
A les dificultats ja existents per trobar platges adequades perquè les tortugues ponguin els ous (per la creixent urbanització i massificació turística), la pujada del mar és un repte afegit.
I, a més, la intensitat ascendent de les tempestes i altres esdeveniments extrems inunda els nius i destrueix els seus hàbitats.
La manera com l'espècie podrà adaptar-se en el futur a aquestes noves circumstàncies constitueix encara un misteri.
Però, a més, el desglaç dels casquets polars pot arribar a reduir els corrents marins per on viatgen les tortugues des de les seves llunyanes llars americanes fins a les costes espanyoles, adverteixen els científics, que observen atentament la dinàmica dels mars.
El biòleg Manuel Merchán, president de l'Associació Chelonia, una entitat sense ànim de lucre que lluita perquè es disminueixi la captura accidental de tortugues marines, explica que en els últims anys «s'ha reduït molt l'impacte dels pesquers palangrers», que eren els que, de manera involuntària, enganxaven amb els hams dels seus ormejos milers d'exemplars cada any.
Manu San Félix assenyala que el 1992 es capturaven per aquest motiu entre 15.000 i 20.000 exemplars anuals només a la zona del sud de Balears.
Aquestes xifres «han baixat en picat ara, gràcies que s'ha treballat molt en aquest tema», assenyalen.
Malgrat tot, la pesca continua sent un greu problema per a l'espècie en l'actualitat.
El president de Chelonia destaca que «el que s'observa a les necròpsies que es practiquen és la gran presència de plàstic als cossos de les tortugues».
Merchán afirma que aquest és el nou camp de batalla.
I és que les tortugues ingereixen deliberadament el plàstic perquè el confonen amb els organismes amb els quals s'alimenta, que solen ser gelatinosos i translúcids, com és el cas de les meduses.
L'entitat internacional World Wildlife Fund (WWF) calcula que cada any es llancen al mar vuit milions de tones de plàstic, «la qual cosa constitueix un veritable parany per als animals».
També ho són les xarxes abandonades al fons de la mar, que continuen capturant peixos i tortugues durant dècades, però ja sense cap fi.
Algunes administracions, com el Govern de Balears, dediquen fons anuals a retirar aquests paranys mortals del fons de la mar.
És una de les mesures necessàries per frenar la destrucció de la fauna marina.
Les tortugues que s'observen en aigües de València o Eivissa, per exemple, procedeixen ni més ni menys que de les costes de Florida, als Estats Units.
Arriben des d'allà cada any, en una migració de milers de quilòmetres afavorida pels corrents marins que creuen l'Atlàntic.
Després de penetrar per Gibraltar, romanen un temps alimentant-se al Mediter-rani occidental i, quan arriben a la maduresa sexual, tornen a pondre els ous a la mateixa platja on van néixer, a l'altra banda del món.
«Primer pensàvem que les nostres tortugues venien del Mediterrani oriental, però venen de Florida», recalca Manu San Félix referint-se als exemplars d'Eivissa i Formentera.
Els experts són clars i unànimes davant l'eventual observació d'una tortuga marina a la platja.
El més probable és que hi hagi arribat amb la finalitat de fer-hi una fresa.
És important no aclaparar l'animal, cal evitar fer-li fotos amb flaix si és de nit, no se l'ha de tocar ni pertorbar de cap altra manera.
Només necessita tranquil·litat per tal d'executar l'acte més important de la seva vida i del qual dependrà el futur de desenes de petites tortuguetes.
Posteriorment, els tècnics de Medi Ambient o del 112 determinaran si és necessari preservar el lloc on s'ha fet el niu per protegir-ne els ous. |
Comentaris a les Resolucions de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques de 6 de febrer de 2019 (cens: cancel·lació per manca de divisió), i 29 d'abril de 2019 (compravenda o dissolució parcial de la comunitat i requisits d'habitabilitat). |
Havia de tornar a exercir com a jutge, però de moment no podrà ser.
Santi Vidal va ser notificat ahir de part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que, després de tres anys havent estat privat d'exercir com a magistrat per la redacció del projecte de Constitució catalana, no podia tornar a reprendre la carrera per la "manca de lleialtat a les institucions de l'Estat i a la Constitució".
Segons ha apuntat el també exsenador a El món a RAC1, el Poder Judicial considera que vulnera l'article 2 de la Constitució espanyola, aquell que parla de la " indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles ", però ha volgut deixar clar que, tot i que "no em sorprèn" la decisió, "no me l'esperava" perquè malgrat sospitava que no li posarien les coses fàcils, el que pensava és que l'enviarien a exercir a un altre territori de l'Estat espanyol que no fos Catalunya.
El que més li ha dolgut no és que li demanin que "em torni el jutge més espanyolista de la història per tornar a la carrera" —que també—, sinó que al final "diguin que en un futur puc tornar a demanar un reingrés segons el meu comportament", fet que li sembla "humiliant".
I és "humiliant" perquè, mentre la justícia està (visiblement) totalment polititzada, "em van sancionar pel que feia al meu temps lliure com a ciutadà".
Vidal ha volgut deixar ben clar que quan va dir que el Govern ja té totes les vostres dades fiscals, il·legalment", "no vaig enganyar la població de Catalunya, vaig exagerar algunes coses" i ha volgut aclarir que "la Generalitat tenia competències en una sèrie d'impostos, per tant, tenia dades fiscals".
L'exjutge s'ha mostrat comprensiu posant damunt la taula que "entenc i respecto que la gent ens enviï a fer punyetes", però justificant-se alhora subratllant que "no aconseguir el que volíem forma part de la complexitat del propi procés".
Precisament en aquest sentit, ha recordat que "la feina l'estàvem fent, però és cert que a partir del 2017 van fallar una sèrie de coses, com el suport internacional" i ha reconegut que "sí que vam donar la impressió a la ciutadania que allò podia ser menys complicat del que realment era".
Admetent que "quan que vam donar la impressió a la ciutadania que allò podia ser menys complicat del que realment era", Vidal ha posat de relleu que "això és una guerra pacífica i hem perdut la primera batalla" i s'ha lamentat que "la política ha entrat massa dins la justícia".
Justament per això, s'ha mostrat entristit amb el comportament del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena perquè el coneix personalment i està "molt sorprès" perquè considera que "és molt bon jurista, però mai li havia vist redactar amb aquest biaix polític i ideològic", motiu pel qual ha demanat "imparcialitat en l'aplicació de la justícia" als membres de la judicatura.
Per acabar, i tornant al món de la política, l'exsenador s'ha lamentat que "una de les coses que més m'ha decebut d'aquesta etapa com a representant polític és comprovar que els projectes no s'ajusten als fets" perquè, ha explicat, "vaig veure que dèiem coses i no fèiem el que dèiem". |
Acabats de complir els 70 anys i amb un enorme llegat a l'esquena com a històric narrador dels partits del Barça, entre moltes altres feines periodístiques, Joaquim Maria Puyal ha rebut aquest dilluns la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu de mans de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
El guardó reconeix la trajectòria professional del periodista barceloní i també el seu paper pioner en les transmissions radiofòniques de partits de futbol en català, des del 1976, i el foment que ha fet de l'esport en general.
Puyal és "un referent del periodisme" a la ciutat i, molt especialment, de la ràdio en català, ha remarcat Colau durant l'acte, celebrat al Saló de Cent de l'ajuntament.
"Amb un estil personal marcat pel rigor i per la humanitat, ha sigut mestre de periodistes", ha dit l'alcaldessa, que també ha destacat la trajectòria de Puyal com a "innovadora en els formats i en el llenguatge, amb programes que han fet història i que formen part de la nostra memòria col·lectiva".
La destacada trajectòria de Puyal el va portar a TVE, Ràdio Barcelona, TV-3 i Catalunya Ràdio, on la temporada passada es va acomiadar com a narrador dels partits del Barça.
L'acte ha comptat amb l'assistència de la comissionada municipal d'Esports, Marta Carranza, i el conductor ha sigut el periodista Francesc Sòria.
L'escriptor Sergi Pàmies, futboler i reconegut barcelonista, ha sigut l'encarregat de traçar una glossa de Puyal.
Durant el seu discurs, el periodista ha recordat l'exconseller Joaquim Forn, un dels independentistes que estan sent jutjats al Tribunal Suprem i que aquest dilluns compleix 55 anys. |
Abans d'emetre un Certificat d'Eficiència Energètica es poden comprovar mitjançant la base de dades que l'Institut Català d'Energia té a disposició dels usuaris, les dades corresponents a la i nformació pública dels certificats d'eficiència energètica dels edificis a través del Cercador de certificats d'eficiència energètica d'edificis.
Aquest cercador és una eina digital que permet accedir a la informació tècnica dels diferents certificats d'eficiència energética d'edificis o habitatges inclosos al Registre Oficial de la Generalitat de Catalunya.
La cerca es pot realitzar per adreça o referència Cadastral o bé també amb l'i dentificador del tràmit (ID) de Tràmits Gencat o del Canal Empresa.
Un cop accediu a les dades tècniques del Certificat d'Eficiència Energètica també podeu descarregar en PDF l'etiqueta energètica corresponent.
El Certificat d'Eficiència Energètica és un dels treballs que es poden acollir a la pòlissa col·lectiva de responsabilitat civil del CAATEEB en el moment de visar el treball professional.
Alhora, en el cas de certificats d'eficiència energètica d'habitatges, si juntament amb el CEE tramiteu el Certificat d'Habitatge Usat disposareu d'un descompte en el visat dels dos treballs. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Montnegre (Barcelona).
Si t'interessa Montnegre i el seus voltants, et recomanem que visitis El Montseny.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Montnegre per organitzar la teva escapada rural. |
La falta de pluges i els atacs del senglar han perjudicat la campanya al Solsonès
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Us fem arribar els menús dels mesos d'abril i maig:
Us adjuntem els menús dels mesos de febrer i març, així com la proposta de sopars!
Us adjuntem els menús dels propers 2 mesos: els triturats i sencers i els berenars.
Us adjuntem els menús dels mesos d'octubre i novembre de 2015.
Fixeu-vos bé que els dos mesos estan en el mateix quadrant.
L'EBM L'Olivera ja ha començat la seva activitat escolar, iniciat el 7 de setembre amb un període d'adaptació amb horaris esgla |
La pròxima edició del Ral·li Dakar tampoc comptarà amb Albert Llovera.
Tenia sobre la taula vàries alternatives, però finalment cap d'aquestes fructifica i el pilot andorrà centra els esforços en tancar un programa de cara a l'any vinent, valorant diverses possibilitats en especialitats molt diferents.
El pròxim mes de gener es disputa una nova edició del raid més mediàtic del planeta.
Llovera ha estat treballant els últims mesos en diferents projectes de cara a ser-hi present i competir en territori peruà, sobretot després de les últimes bones experiències a la prova.
Les opcions eren reals per tornar a sumar una edició més, però finalment no s'han pogut tancar, i per segon any no hi serà present.
«Els dos projectes que tenia sobre la taula eren, podríem dir que són, molt atractius.
Tornar a pilotar un camió de l'equip Bonver Dakar Project ha estat durant tot l'any en la meva ment», assenyala Llovera, però «no obstant això, la cita de Lohéac de l'RX2 em va donar la possibilitat de visitar les instal·lacions del que va ser el meu equip en les meves primeres participacions a Amèrica del Sud.
El seu nou buggy té molt bona pinta».
Per intentar ser-hi «hem esgotat al màxim el termini per descartar el Dakar, a causa de l'interès d'un espònsor important en el raid americà.
En fi, seguirem treballant en altres direccions».
Aquesta temporada, com la passada, Llovera competeix al Mundial de Rallycross2.
La continuïtat al campionat és una de les possibilitats amb les que treballa de cara al 2019.
«És una opció que intentaríem millorar per ser més competitius en un mundial que cada dia té més adeptes», assegura, tot i que compta amb un ventall de possibilitats en diferents especialitats, totes elles ben diferenciades.
El Rallycroos «no és l'única opció.
Fa un parell de setmanes vaig estar al Circuit del Jarama parlant amb un equip alemany que disputa el Campionat d'Europa de camions.
Estan interessats que pugui pilotar un dels seus camions», i a aquesta possibilitat se li suma una tercera via, que és la de «tornar al Campionat d'Espanya de Tot Terreny, aquesta vegada, al volant d'un side by side, en concret de l'equip de Yamaha Espanya».
Són diferents projectes els que se li presenten al davant i «de moment no hi ha res concretat, seguirem treballant per completar un pressupost, sense descartar cap possibilitat».
Llovera continuarà realitzant trobades i negociacions per tancar un calendari.
Físicament es troba a punt per seguir competint.
La setmana passada va realitzar una visita mèdica i «em va dir que podia fer el que volgués.
La mà dreta no està al 100%, recuperada de l'operació de l'any passat, però el seu estat és satisfactori».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El president creu que són una xarxa "necessària per fer front als desafiaments de l'Estat"
Reunió de tota la xarxa exterior del govern de la Generalitat a Brussel·les amb l'objectiu de donar una imatge d'unitat i de reforç de l'acció exterior del Govern.
El conseller del ram, Alfred Bosch, s'ha trobat a la delegació catalana davant la UE amb la seva responsable, l'exiliada Meritxell Serret, i amb el mateix president Quim Torra, que ha donat el "mandat" a la desena de delegats també presents a la reunió...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Raphael Minder és el corresponsal del diari nord-americà The New York Times a Madrid i aquest diumenge, amb motiu del referèndum celebrat a Nova Caledònia, ha fet una piulada molt críptica:
Nova Caledònia ha votat seguir sent part de França, en un referèndum amb una alta participació i un resultat més ajustat del que s'esperava.
Macron ho anomena un vot de confiança amb la República Francesa", ha escrit el periodista a Twitter.
Amb una participació molt elevada, del 79,7 %, el no s'ha imposat en el referèndum d'autodeterminació de Nova Caledònia.
Però els partidaris de la independència han donat la sorpresa, en aconseguir més vots del previst. |
URGENT: L'ANC organitza aquesta mobilització a Brussel·les
URGENT: La Sexta empatisfa el nom de Xavier Trias vinculant-lo amb assumptes bruts com va fer «El Mundo»
El procés d'independència de Catalunya comença a externalitzar-se cada dia més.
Molts mitjans de comunicació europeus i internacionals es fan ressó de les notícies del nostre país i expliquen als seus el model repressiu i autoritari de l'Estado español.
Un exemple entre molts és el d'una televisió noruega que va informar sobre la situació del president Carles Puigdemont, ara a Brussel·les i va entrevistar ciutadans catalans per a conèixer el seu testimoni.
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya |
El farmacèutic adjunt del Servei de Farmàcia ha aconseguit superar l'exigent prova necessària per rebre aquesta acreditació.
És el segon especialista europeu que ho assoleix.
El farmacèutic adjunt del Servei de Farmàcia de l'Hospital del Mar, Daniel Echeverría Esnal, s'ha convertit en el primer especialista en el seu camp en assolir el Board Certified Pharmacist en Malalties Infeccioses.
A la vegada, és el segon farmacèutic hospitalari que aconsegueix aquesta fita a Europa.
Aquesta acreditació l'atorga el Board of Pharmacy Specialties dels Estats Units.
Per aconseguir-ho, li ha calgut realitzar una exhaustiva formació en el camp de les malalties infeccioses durant sis mesos per poder superar l'exigent examen necessari per obtenir la certificació, 175 preguntes de resposta múltiple en línia durant un temps màxim de 4 hores.
El temari analitzava aspectes de farmacologia, síndromes i tota mena de patologies.
Echeverría, "el que sabia sobre aquesta temàtica ho he fixat però, sobretot, he analitzat tipus de pacients diferents dels que habitualment podem veure en el servei".
Aquesta acreditació no és obligatòria, però demostra l'alt nivell d'excel·lència assolit pels professionals del Servei de Farmàcia.
Echeverría Esnal, ja són quatre persones en el servei amb una acreditació com a Board Certified Phamacist, una en Oncologia, una segona en Farmacoteràpia i una altra en Nutrició.
Format a la Universidad de Navarra i màster en Aplicació i control de la terapèutica antimicrobiana hospitalària per la Universitat Autònoma de Barcelona, és farmacèutic adjunt a l'Hospital del Mar des de l'any 2016.
És autor d'una vintena d'articles i capítols en revistes i publicacions científiques.
El seu camp d'especialització és el dels antibiòtics i les resistències a aquests tractaments.
© el Mar a la xarxa 2019 • Parc de Salut MAR de Barcelona |
La formació rupturista aposta per un espai que agrupi l'esquerra transformadora de la capital del Bages
L'assemblea oberta de la CUP Manresa que es va celebrar divendres al vespre va aprovar l'aposta per la creació d'un espai de confluència de les esquerres transformadores de la ciutat.
L'assemblea de la CUP va valorar molt positivament l'oportunitat de creació d'aquest espai, que ha de servir per articular diversos col·lectius que actualment ja treballen amb els mateixos objectius: la transformació social, els feminismes, el dret a la ciutat i la recuperació de les sobiranies, entre d'altres.
L'objectiu és construir una alternativa política municipal amb un model de ciutat radicalment diferent al de l'actual equip de govern.
A la mateixa assemblea la CUP també va decidir que la llista electoral de les municipals de l'any vinent estarà encapçalada per R...
A la mateixa assemblea la CUP també va decidir que la llista electoral de les municipals de l'any vinent estarà encapçalada per Roser Alegre, llicenciada en Sociologia i Antropologia Social i Cultural, i que actualment treballa com a dinamitzadora de la Casa per la Solidaritat i la Pau Flors Sirera.
Membre de l'Ateneu Popular la Sèquia, de la Colla Bastonera Manrússia Van del Pal, de la Cooperativa de Consum Responsable La Guixa i del Rugbi Femení Manresa.
La CUP Manresa i la cèl·lula del Bages de Comunistes de Catalunya organitzen conjuntament l'acte de presentació del llibre "La rebel·lió catalana" que tindrà lloc divendres 23 de febrer a les 19:30h al Centre Cultural El Casino
El pròxim divendres 23 de febrer, la sala d'actes del Centre Cultural El Casino acollirà la...
El pròxim divendres 23 de febrer, la sala d'actes del Centre Cultural El Casino acollirà la presentació del llibre "La rebel·lió catalana: cinc veus sobre el procés i el futur d'Europa".
L'obra, coordinada per Lluc Salellas, aporta cinc visions de referència a nivell de les esquerres transformadores europees sobre dos dels temes de més actualitat al principat: el futur polític de Catalunya, inclòs el referèndum i la possible independència, i la reconstrucció d'Europa.
L'acte és organitzat per la cèl·lula del Bages de Comunistes de Catalunya i la CUP de Manresa amb la voluntat de generar espais de debat sobre sobiranies i la necessitat d'un procés constituent i comptarà amb la presència de Lluc Salelles, autor del llibre i regidor de la CUP a Girona, i d'Oriol Arcas, responsable de procés constituent d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA).
En aquesta obra les visions d'Arnaledo Otegui –des d'Euskal Herria-, de Martina Anderson –des del Nord d'Irlanda-, d'Alberto Garzón –des de Madrid-, de Judit Benda –des d'Alemanya- i de Bodil Valero –des de Suècia- s'uneixen i es complementen amb la voluntat d'entendre els reptes actuals de l'esquerra europea, prenent com a base per a la seva acció política l'internacionalisme i la sobirania popular.
En aquest sentit, Salellas considera que "el debat ideològic és clau, si volem transformar, necessitem generar pensament.
En el cas de 'La rebel·lió catalana', tenia clar que volia enfocar el llibre amb veus que, des de l'esquerra alternativa, en diferents indrets d'Europa i des de motxilles polítiques i vitals diverses, ens ajudessin a pensar què ens passa".
Salellas és periodista i politòleg de formació, expert en nacionalisme.
Membre actiu d'espais cívics i socials de Girona, va iniciar els seus passos en l'activisme estudiantil i actualment forma part de la CUP, formació per la qual és regidor a l'Ajuntament de la seva ciutat i diputat provincial.
Anteriorment havia publicat els llibres "El Franquisme que no marxa" (2015) i "No t'espanti aquest vent: reflexions per una esquerra del segle XXI" (2016).
Per la seva banda, Oriol Arcas és Doctor en arquitectura de computadors per la UPC i va iniciar el seu activisme en el moviment estudiantil i les mobilitzacions contra Bolonya.
Actualment és un dels membres de l'Observatori del Sistema Universitari.
Desenvolupa la seva militància política com a responsable de procés constituent d'EUiA i forma part de la direcció de Comunistes de Catalunya.
El pròxim diumenge 4 de febrer tindrà lloc a Manresa una manifestació convocada per Democracia y Unidad Española (DUE).
La marxa, disfressada d'una innocent reivindicació unionista contrària a un suposat adoctrinament a les escoles catalanes, comptarà amb la presència de membres destacats de l'extrema dreta espanyola.
A Manresa, però, el camí ha estat ben diferent.
A Manresa, el tripartit (PSC, ERC i ICV) va decidir que la zona blava no seria una eina de mobilitat, sinó que seria un instrument econòmic, una eina extractiva que serviria per pagar les faraòniques obres de la plaça de la Reforma.
I encara estem pagant aquesta decisió.
L'estem pagant, literalment, perquè encara és vigent el contracte amb Eysa, i tot i tenir una de les zones blaves més cares, com a ajuntament no només no en traiem res sinó que encara hem de pagar cada any uns diners extres a l'empresa.
I l'estem pagant, indirectament, perquè no podem disposar lliurement de la zona blava com a eina per gestionar la mobilitat.
La decisió del tripartit, a més, ha fet que les manresanes i manresans hagin vist sempre la zona blava, naturalment, com un instrument recaptatori, i no com el que hauria de ser, una eina de millora de la qualitat de l'espai públic.
Totes som conscients que els únics que realment es beneficien de la zona blava són els accionistes d'Eysa, i això fa que sigui un mecanisme impopular.
Si la zona blava passés a gestionar-se des de l'ajuntament, si es municipalitzés el servei, de ben segur que la visió de les manresanes canviaria.
La municipalització, a més, comportaria una sèrie de beneficis addicionals.
La gestió pública permetria, per exemple, que els beneficis generats revertissin a la ciutat, i es podrien dedicar, entre d'altres coses, a millorar la xarxa de transport públic, una xarxa ja prou útil però clarament millorable.
D'altra banda, la gestió municipal permetria un major control democràtic sobre el servei i una major capacitat d'incidència sobre la mobilitat a la ciutat.
A més, la gestió directa permetria la creació de noves zones verdes d'estacionament només per a veïnes, als barris on no hi ha possibilitats d'aparcament.
La CUP, com a organització de l'esquerra transformadora, té molt clar que el canvi de model és imprescindible, i el canvi passa també per la transformació de la mobilitat a les ciutats.
I aquesta transformació significa, bàsicament, el canvi d'un model cotxe-cèntric a un model basat en el transport públic, la bicicleta i els vianants.
Evidentment, cal dedicar molts esforços, encara, a la promoció del bus i de la bici, però el primer que cal, com demostren la majoria d'experiències a d'altres ciutats, és limitar la presència dels cotxes.
Sense limitar la circulació i l'aparcament de cotxes no hi haurà canvi en la mobilitat, i sense el canvi de la mobilitat no hi ha canvi de model possible.
Les conseqüències ja les sabem: pèrdua de qualitat de vida, contaminació i canvi climàtic.
Per tot plegat, al passat ple municipal, la CUP Manresa es va abstenir a la votació sobre el canvi de la concessió de la zona blava, perquè creiem que la gestió actual del servei és incorrecta però som conscients que la zona blava és una bona eina per a la gestió de la ciutat.
Per això, a la Trobada Municipalista prèvia al ple es va decidir que no hi votaríem a favor perquè no podem justificar l'abús del contracte amb Eysa, i no hi podíem votar en contra perquè no estem en contra de la zona blava com a instrument de millora de la mobilitat.
Com ha quedat clar, Manresa no ha fet bé els deures pel que fa a la mobilitat, i tenim molts reptes pendents.
Però la transformació és imprescindible, el canvi climàtic és un fet i totes les ciutats del món estan prenent mesures dràstiques per reduir l'ús dels cotxes.
Barcelona, Madrid, París, Londres, a tot arreu es limita no només l'aparcament, sinó fins i tot la circulació de vehicles privats.
A Manresa no en podem (ni en volem) quedar al marge, i la zona blava és una (petita) primera passa en aquest camí.
Cal canviar el model, cal municipalitzar, cal millorar el transport públic i cal fer una xarxa de carril bici digna de tal nom.
Però cal, també, zona blava municipalitzada. |
Megan i Dylan Ennis són la parella més emblemàtica del BC MoraBanc Andorra.
Fa cinc anys, el bàsquet va unir la parella que ara espera una filla de cara a l'abril: l'Amiyah Rose.
El canadenc de 27 anys amb nacionalitat jamaicana juga com a base de l'equip; i l'australiana, de 24, havia estat escorta fins que les lesions la van allunyar d'aquest esport.
Ambdós van coincidir a la Universitat d'Oregon, on va sorgir l'amor.
La flama no s'ha apagat entre els dos esportistes que al final de cada partit sempre es fan un petó.
Tot just fa uns mesos que esteu a Andorra, com ho porteu?
Megan: Ens agrada molt, és molt maco amb les muntanyes i la neu.
A més, és un país molt segur i és quelcom que apreciem moltíssim, especialment ara que esperem un bebè.
La gent és genial, vas passejant pel carrer i et feliciten pels partits.
És un bon indret per a nosaltres.
Jo estava lesionada i ell també, ens vèiem l'un a l'altre caminant amb crosses per la universitat...
D: Ella es va lesionar primer i la veia amb crosses i em sabia greu perquè sé com són les lesions.
I, literalment un mes més tard, jo em vaig fer mal.
Un dia vaig començar a seguir-la a Instagram i, després de posar like i comentar una foto, ella em va escriure i vam començar a parlar.
Anàvem a veure'ns als partits, inclús quan ella no podia jugar, volia donar-li suport i sempre ens animàvem per seguir endavant.
Va sorgir una bona amistat i després vam començar a sortir.
De fet, he vist alguna foto teva, Dylan, a la graderia amb la cara de la Megan impresa en un cartell gegant.
D: Exacte, quan va tornar i jugava o inclús quan encara estava lesionada i animava el seu equip des de la banqueta, anava als partits per donar-li suport igualment.
En qualsevol cosa que faci jo sóc el seu fan número 1, i en el que jo faig ella ho és també.
Ella sabia que passaria però, tot i això, volia sorprendre-la.
El dia de cap d'any estàvem fent un vídeo per al Youtube i un dels nostres amics estava gravant amb la càmera.
Vam fer el compte enrere i quan ella va cridar "Feliç any nou!" i es va girar, em va veure amb l'anell.
Es va sorprendre molt, va estar bé.
Havíem estat provant-ho durant un parell de mesos i tot just arribar a Andorra, potser portàvem només dues setmanes, va passar.
Ell acabava de marxar a entrenar, de manera que estava jo sola a casa i no sé per què vaig sentir que m'havia de fer un test d'embaràs.
No em notava diferent ni res però vaig baixar a la farmàcia i el vaig comprar.
Això va ser al matí i vaig pensar que no podia aguantar fins a la nit, necessitava saber-ho.
Vaig pensar que havia de decidir com explicar-li, i ho havia de fer de pressa perquè ell tornava d'entrenar.
Com que havíem estat estudiant castellà quan vam arribar a Andorra, vaig escriure en un tros de paper "Estem embarassats!".
I li vaig demanar si ho podia traduir amb el telèfon perquè algú m'ho havia dit però no recordava que hi posava.
Veu començar a aprendre castellà, per què heu parat?
M: Sóc molt dolenta amb els idiomes.
Sóc d'Austràlia i com que no estàs a prop de cap país, no aprens cap idioma més enllà de l'anglès.
Vaig parar d'anar a classes perquè vaig marxar tres setmanes a Austràlia i quan vaig tornar estava molt cansada del viatge.
Ara, amb l'embaràs, no surto del llit fins a les 12 del migdia.
L'entenc bé i tinc curiositat per aprendre'n, però no se'm dona gaire bé.
D: A mi se'm donava millor que a ella quan vam arribar, perquè n'havia fet a la universitat.
Però ella va començar a fer classes i em va superar.
Però vull aprendre'n i ho intentaré, encara que no sigui gaire bo amb els idiomes.
A mi se'm dona bé la gent, però els idiomes...
M: Vaig ser jo, però hi ha cap motiu concret.
Quan ens vam conèixer vam parlar sobre noms de nens i tot això.
De sobte em va venir aquest nom al cap, vaig pensar "Mare meva, m'encanta aquest nom".
I tindrem una nena així que perfecte.
Ens encantava com sonava el nom, no hi ha més significat darrere.
Quina era l'opció per a un nen?
Hi ha algunes opcions en les quals pensem però...
M: Va ser un senyal, havia de ser una nena.
D: Quan vam saber que era una noia vam dir, serà Amiyah, està clar.
Us veu conèixer jugant a bàsquet a la Universitat d'Oregon però tu, Megan, vas haver de deixar-ho per un seguit de lesions i infeccions derivades a la intervenció quirúrgica.
M: Jugo a bàsquet des que tenia 5 anys i he patit una ACL dues vegades.
Haver de parar va ser molt dur perquè havia jugat tota la meva vida i la meva fa
mília està molt posada en el bàsquet.
Però estant amb el Dylan encara estic molt involucrada als partits i m'agrada dir-li què ha de fer i què ha fet malament.
Amb tots aquests petits detalls encara hi estic molt vinculada i encara sento que, d'alguna manera, segueixo jugant perquè sóc com una espècie d'entrenadora fora de la pista.
Va ser molt dur parar, però és un plaer poder veure'l jugar.
Sempre em diu on he fallat, però no és dolent perquè són coses que jo no puc veure i sé que ella entén molt bé el joc.
Quan ho faig bé també m'ho diu però intenta mantenir-me tocant de peus a terra.
Com vas viure les lesions, les operacions i el procés de recuperació, Megan?
Una ACL és dura, vaig tenir una infecció al genoll derivada de l'operació i vaig estar un parell de setmanes a l'hospital amb un munt de cables...
L'ACL sumada a la infecció va ser molt dura però, quan anava a la universitat teníem un personal mèdic molt bo i moltes facilitats.
Això va anar molt bé perquè em va ajudar a superar-ho, quan passes per aquests processos és dur perquè no hi ha res que puguis fer al respecte, només esperar.
M: Perquè em van treure el menisc i impactava os contra os.
Em van dir que, si continuava jugant, podria desenvolupar artritis al genoll i, òbviament, vull poder córrer i caminar quan tingui 50 anys, així que vaig decidir parar de jugar i estar sana.
A més, si continuava, em podia tornar a lesionar.
Vas estudiar un grau en Sociologia i et vas especialitzar en Salut i Educació Física.
M: Quan vam estar a Sèrbia vaig estar buscant feina però és molt difícil trobar-ne per a vuit mesos i després et tornes a mudar...
És molt dur quan ells [els jugadors] marxen a competir.
D: (riu) Tindrà feina per no jugar-hi.
Però ja hem parlat sobre el tema, no volem forçar-la a fer-ho.
Si li agrada una altra cosa i és bona, l'animarem perquè ho faci en comptes de jugar a bàsquet.
M: L'haurà vist jugar des de ben petita, segur que s'hi enganxarà, serà natural.
Dylan, tu vas començar jugant a futbol americà.
D: Sí, hi jugava quan era més jove però, quan vaig apostar més fort pel bàsquet ho vaig deixar.
Tot i això encara miro partits i jugo a videojocs.
Vens d'una gran família on el bàsquet està molt present.
El meu germà gran té 29 anys i el més petit n'acaba de fer quatre.
Hi ha molta diferència d'edat però tenim una relació molt propera, ens truquem molt i fem molts Facetime.
Som una família cohesionada i això m'encanta.
Sempre dius que el teu jugador preferit és el teu germà.
D: Sí, el meu germà petit Tyler, que ara és gran però per a mi sempre serà petit.
L'he vist créixer i desenvolupar-se, esdevenir el jugador que és ara...
És molt inspirador, inclús per a mi que sóc el seu germà.
Dylan, he llegit que per a tu " Mai Por " és un dels millors eslògans que pot tenir un equip.
Bé, tothom que em coneix sap que he tingut un llarg viatge amb el bàsquet, amb molts alts i baixos.
Aquest eslògan té això intrínsec.
Significa no rendir-se mai, donar sempre el millor de tu, i intento aplicar-ho sempre a l'àmbit personal.
I ho veus en els fans perquè, tant si guanyem com si perdem, sempre ens estan animant.
És un to que també adoptes en el teu canal de Youtube.
Sí, vam començar quan estàvem a Sèrbia.
Volíem ensenyar a tots els de casa com vivíem aquí i és molt difícil ensenyar-li a tothom, així que vam decidir fer un canal de Youtube i es va fer bastant popular: crec que tenim uns tres mil o quatre mil subscriptors.
Però és molt pesat haver de gravar cada dia i actualitzar-lo quan jo estic viatjant tota l'estona i la Megan està embarassada.
Ara ens hem de centrar en l'Amiyah.
M: Honestament, ha anat molt bé tot.
En alguns moments ha estat més dur perquè sempre he portat una vida molt activa i he estat molt en forma tota la meva vida.
Ara que hi ha un ésser humà al meu interior que ho controla absolutament tot i si em trobo malament, no sé per què...
Ha estat molt bé la majoria de temps, però ella em treu el menjar i tot el meu sistema immunitari.
Per sort no hem tingut cap imprevist, només es mou moltíssim.
M: Sí, li envio vídeos quan està a fora.
Però sempre que li dic "corre, vine que s'està movent", para de fer-ho.
Quan no hi ha ningú mirant, embogeix.
Ja teniu l'habitació preparada?
De moment no tindrà una habitació perquè estarem a Andorra dos mesos abans de tornar al Canadà quan acabi la temporada i dormirà amb nosaltres perquè serà molt petita.
Tens relació amb les parelles dels altres jugadors?
S'ha convertit en la meva millor amiga aquí.
És increïble perquè quan la vaig conèixer no sabia gens d'anglès i ara podem tenir converses senceres i és genial.
Aleshores ella et pot ensenyar castellà...
Ho intenta... però jo no en tinc ni idea.
La dona del John Shurna, la Mallory, també és molt maca i ens portem molt bé totes tres.
També hi ha la Marta, la xicota del Guille.
Acaba de tenir un bebè i sempre li demano tot el que necessito, m'ajuda molt.
La dona d'Ibon Navarro, l'Almu, també és molt maca i parlem després de cada partit.
En un dels viatges de l'equip, jo em trobava malament i la Carlotta i la Mallory em van portar menjar.
És molt maco i important tenir algú al voltant.
De vegades és dur perquè en alguns moments et sents sola, però és bo saber que tens altres dones al teu voltant.
Dylan, què és el millor de tornar a casa després de jugar a fora?
Ens escrivim tota l'estona mentre que estem viatjant però, després de dos o tres dies fora, és genial tornar a casa.
Ella prepara el sopar i podem mirar una pel·lícula junts mentre poso la mà a la panxa per sentir com es mou l'Amiyah, és perfecte.
El MoraBanc Andorra sempre està involucrat en molts projectes de caràcter solidari i se't veu molt implicat en aquestes iniciatives.
Crec que el millor regal que se m'ha concedit no és el bàsquet, és la capacitat de connectar amb la gent, sense importar si són gent gran, joves o les seves vivències.
M'agrada interactuar amb la gent.
Si puc fer feliç algú, això em fa ser feliç.
Pot sonar superficial però m'agrada veure tothom rient i fer-los somriure tant com puc.
Crec que el millor regal que se m'ha concedit no és el bàsquet, és la capacitat de connectar amb la gent
Vols ser recordat a l'equip per ser el millor company.
D: Sí, crec que això és molt important.
La gent oblida les estadístiques, els grans partits...
Però ningú s'oblidarà del teu caràcter ni de la persona que vas ser.
Jo vull que els fans i els meus companys puguin dir "el Dylan era una gran persona, un gran company".
Això dura per sempre perquè construeixes el teu llegat, la gent recordarà més això que la teva carrera.
M: Crec que el millor del bàsquet, o de l'esport en general, és aprendre a estar en un equip.
Les teves companyes són com les teves millors amigues, una part del bàsquet és estar envoltada de dones i compartir amb elles grans experiències.
És maco tenir amigues per tota la vida.
A més, es viatja molt i poder jugar i celebrar victòries és una molt bona part.
D: Per a mi, la millor part és que puc mantenir la meva família.
El bàsquet sempre havia estat un entreteniment, diversió.
Ara em sorprèn molt que em paguin per jugar a un esport que m'encanta.
Diuen que quan t'agrada la teva feina, no has de treballar cap dia de la teva vida.
No és com haver-se de llevar i anar a l'oficina de 9 a 5.
Per a mi poder viatjar, veure món i que a més em paguin... és un somni fet realitat.
M: Les lesions i el fet que alguns fans de vegades no entenen que ets humà.
Encara que juguis, ets una persona normal i de vegades els seguidors es tornen tan bojos als partits...
Pensen només en la victòria i obliden que només ets una persona normal.
D: El que menys m'agrada són les lesions perquè he estat lesionat i no pots controlar res, no importa què facis i és aquest pensament...
Saps que et recuperaràs de la lesió però no si tornaràs a estar al mateix nivell ni si seràs el mateix jugador.
Et pot afectar mentalment i inclús pots perdre un contracte perquè t'has lesionat en el moment menys indicat...
Mai saps quan et faràs mal i això fa una mica de por.
Però no s'hi ha de pensar gaire i s'ha de gaudir mentre que estiguis bé.
Jo vull fer snowboard però no em deixen perquè em podria lesionar.
M'agrada jugar a futbol quan torno a casa... però, si em lesionés fent alguna cosa així, l'equip no ho cobriria, prefereixo estar sa i estalvi.
Megan, trobes a faltar jugar a bàsquet?
M: Sí, de vegades veig vídeos del que va fent el meu equip ara, ho estan fent molt bé.
M'agradaria poder-hi jugar encara...
Però també estic molt contenta perquè seré mare d'aquí poc i veient-lo als partits sento que encara jugo, però encara ho trobo a faltar de vegades.
Però també estic molt contenta perquè seré mare d'aquí poc i veient-lo als partits sento que encara jugo
Al final dels partits sempre us feu un petó.
D: Teníem dos amics a Sèrbia, Taylor Rochestie i la seva dona Agathe.
Sempre veia que ell fugia després de cada partit i no sé si li feia un petó però sempre interactuava amb ella.
En el nostre cas, sempre ho fèiem des de la distància a la universitat i quan vaig començar a ser professional i ella venia a veure'm més sovint...
Veia que el Taylor ho feia i que li mostrava molt afecte a la seva dona.
Jo també volia fer-li a la Megan i, quan hi vaig ella em diu "has jugat bé" o "Dylan, ho podries haver fet millor però no et preocupis" i li faig un petó.
M: Tenim un estil de vida molt relaxat.
No hi ha gaire cosa a fer, no hi ha estrès, no ens hem de preocupar per pagar les factures, no hi ha gaire de què preocupar-se.
És bo per ella sortir de casa, fer exercici...
I després d'entrenar no em ve de gust tancar-me a casa, m'agrada passejar.
M: També mirem molts programes de la televisió.
Què és el que més us agrada de l'altre?
D: Bé, la vaig forçar a fer-ho (riuen).
M: Una de les coses que més m'agraden d'ell és la manera com es preocupa i que sigui tan afectuós amb tothom.
Li costa molt enfadar-se amb algú o ser antipàtic.
Sempre és molt amable i generós, crec això és el millor d'ell.
D: Per a mi, crec que és el fet que ella tingui aquesta capacitat d'adaptació.
Quan la vaig conèixer no era introvertida però sí que era d'aquelles persones que t'ha de conèixer molt per a obrir-se.
Et pot acabar de conèixer i passar una bona estona amb tu, tinguis 50 anys o siguis un infant.
La seva capacitat d'adaptar-se a la gent i a les situacions m'encanta.
Venir aquí, mudar-nos a un nou país cada any...
I tot i això es manté al meu costat i és un suport per a mi.
Tindrem una filla... això és incomparable, m'encanta.
Ha de ser dur mudar-se cada vuit mesos...
Per a mi és una alegria perquè puc jugar en un equip nou, però ella ha de canviar tot el seu estil de vida.
Amb el club viatgem molt, de manera que ella està molt més a la ciutat del que jo ho estic.
Diuen que és dur pels jugadors però ho és encara més per a les seves parelles perquè és un món completament nou per a elles: han de trobar amigues noves, una nova rutina...
Per contra, nosaltres veiem els companys d'equip cada dia i es converteixen en amics de manera automàtica.
Elles han de sortir o anar a comprar amb la barrera idiomàtica.
Si jo necessito alguna cosa, puc trucar l'entrenador o el mànager.
Si ella ho necessita, ha d'acudir a mi o intentar de descobrir-ho sola.
Tenir una dona que s'adapta tan bé com ella fa la feina fàcil.
Sempre esteu molt lluny de casa.
Vaig viatjar d'Austràlia a Amèrica per anar a la universitat i jugar a bàsquet.
Va ser molt dur al principi però ara fa tant de temps que ho he normalitzat.
Tinc un nebot d'un any i mig i és dur no poder veure'l gaire perquè creix molt de pressa.
Tampoc veig gaire la meva germana o els meus pares.
Crec que la pitjor part és perdre's petits detalls com el naixement del meu nebot, veure'l créixer o el fet que la meva filla i ell no es veuran gaire sent cosins.
Però ara estem construint la nostra família, és dur però val la pena.
Quin seria el vostre equip ideal si fóssiu entrenadors?
D: Hi hauria el meu germà; James Feldeine; Michael Jordan, si encara jugués; Shaquille O'Neal, m'encanta; i Yao Ming, m'agrada molt.
Jo no miro bàsquet femení, només miro Eurolliga o Eurocup masculina.
Crec que sempre passa el mateix, t'agrada jugar però no veure'l.
Segueixo el meu equip d'Oregon però...
El Dylan és el meu 'dream team'.
Dylan, quin és el teu jugador preferit de l'equip i quin és el teu millor amic?
El meu millor amic és el Reggie Upshaw.
I... crec que, probablement, el millor jugador és l'Oliver Stevic... si veus molts dels nostres bloquejos i continuacions, es nota que tenim una connexió gràcies a la qual, quan li passo la pilota, anota.
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. |
L'alcalde de Moià i president del Consell comarcal del Moianès, el republicà Dionís Guiteras, serà el nou responsable de l'àrea de Territori del nou govern de la Diputació.
Serà el referent del grup d'ERC i el número dos del govern que lidera la Convergent, Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès.
Guietràs serà nomenat avui Vicepresident primer arran de l'acord de govern entre CDC i ERC.
El primer home de Convergència al govern serà l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, que tindrà el càrrec de vicepresident segon de l'ens provincial.
Castells, que en un primer moment fins i tot s'havia perfilat com a candidat a president, serà el responsable de Desenvolupament econòmic.
Els alts càrrecs del nou govern els completaran, gairebé amb tota probabilitat, l'alcalde de Llinars del Vallès, el republicà Martí Pujol, un històric entre els alcaldes republicans.
Amb tot, en un primer moment del matí, fonts properes al nou govern donaven per fet que la vicepresidència tercera seria per a l'actor Juanjo Puigcorbé (ERC), que havia de ser el responsable de Cultura, Educació i Esports.
El darrer candidat a ocupar el càrrec, però, és Pujol.
I la vicepresidenta quarta, i última, serà per a Meritxell Budó, responsable de l'àrea de les persones.
Hi ha també diputats delegats per triar, i un dels candidats és l'actual alcalde de Manresa, Valenti Junyent.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Et mous habitualment amb autocar?
Els teus fills van a l'escola amb transport públic?
Qui no recorda els savis consells de la mare quan érem petits!: " Seu bé!, no t'aixequis quan l'autocar estigui circulant i, sobretot, si et mareges, seu al seient del davant!"
Amb la popularització de la seguretat viària, s'hi afegeixen altres consells maternals –i paternals– com ara "corda't el cinturó".
Tot i això, us heu plantejat mai quin és el lloc més segur a l'hora de viatjar amb autocar?
Abans de parlar, però, sobre quina posició és la més segura en cas d'accident de trànsit, el millor consell és seure en un autocar que disposi de cinturons de seguretat, ja que encara queda una bona part del parc mòbil d'autocars que no disposen d'aquest sistema de retenció.
Un error molt greu, perquè el cinturó permet que les persones no surtin projectades a l'exterior en cas d'accident com, per exemple, una topada o una bolcada.
Mira aquesta simulació d'un xoc d'autocar i el tràgic impacte que té en els ocupants.
Per sort, no es tracta de persones reals, sinó de dummies (ninots que reprodueixen la figura humana) i, per tant, no pateixen lesions reals.
Un cop garantit el bon ús del cinturó, escull bé el lloc on seuràs dins de l'autocar:
1- Els llocs més segurs són els situats a les files que disposen de seients immediatament al davant, és a dir, la gran majoria de seients.
Els school bus grocs o taronges nord-americans, amb seients més petits i perfectament arrenglerats, i convenientment immortalitzats a sèries i TV, no són fruit d'un caprici o d'una casualitat.
Responen a uns avantatges de seguretat per als nens i nenes que hi circulen diàriament, encara que el conductor pugui distreure's amb les típiques cançons escolars.
2- En opinió dels experts en seguretat viària, els seients menys segurs serien els de primera fila i la fila que dóna al pou de l'accés central.
Ofereixen menys garanties en cas d'accident, especialment si no duem el cinturó cordat, perquè podem sortir projectats endavant, mentre que les files que disposen d'un seient al davant permeten que aquest ens faci de coixí.
Està clar que ens cas d'accident, no podríem evitar un cop fort a la cara (segur que dolorós), però seria molt menys lesiu que sortir projectat cap endavant o a l'exterior de l'autocar.
Saps que si ets soci del RACC pots donar d'alta els teus fills gratis?
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Registra't al nostre newsletter per rebre les últimes novetats.
Accepto les condicions d'ús i política de privacitat
INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o l'empresa del Grup RACC que ofereix el servei (veure www.racc.cat/quisom), com a responsable del tractament de les teves dades, utilitzarà les dades facilitades per enviar-te la informació sol·licitada.Aquests tractaments els realitzarem sobre la base de la teva sol·licitud d'informació.Les teves dades se cediran exclusivament a empreses del Grup RACC (més informació) amb finalitats administratives per realitzar accions comercials de productes i serveis propis del grup i per al compliment d'obligacions legals.Pots exercir els teus drets d'oposició, accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat, revocació del consentiment i impugnació de qualsevol decisió basada en el tractament automatitzat de les dades per correu electrònic a [EMAIL].
Pots consultar la Política de Protecció de Dades del RACC i sol·licitar més informació enviant un correu electrònic a [EMAIL], visitant les nostres delegacions (mostra'm oficines) o trucant al telèfon 900 357 357. |
Aquest dimarts ha arribat a Girona el darrer artista que faltava i el festival supera l'entrebanc dels visats
Girona.-La gran carpa del Festival Internacional del Circ Elefant d'Or ja bull amb tots els assajos dels 88 artistes que hi prendran part.
El proper dijous comença la setena edició del certamen, la primera que es fa a Girona.
A hores d'ara, el festival ha venut més de 25.000 entrades de les 30.884 que hi havia a la venda.
El gruix dels espectacles venen de països de l'òrbita soviètica.
Precisament, un els primers entrebancs que ha hagut d'afrontar el festival ha estat aconseguir els visats pels artistes de llocs com Corea del Nord o Turkmenistan.
"Al final avui ha arribat el darrer artista que faltava", ha celebrat el director de l'esdeveniment, Genís Matabosch.
El festival ha acampat al Camp de Mart de Girona amb un desplegament que inclou sis carpes que ocupen gairebé 4.500 metres quadrats.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Almirall va registrar un benefici net de 103,5 milions d'euros durant els nou primers mesos d'aquest any, fet que suposa un increment del 41,2% respecte al mateix període de l'exercici anterior, segons ha informat aquest dilluns la companyia.
Entre el gener i el setembre, els ingressos totals van arribar als 635,4 milions d'euros, un 6,7% superiors als d'un any abans, mentre que el resultat brut d'explotació (Ebitda) es va situar en 183,8 milions d'euros, un 6,5% més.
La companyia ha subratllat que aquests resultats, amb un "fort" comportament del negoci de Dermatologia a Europa i un "sòlid" progrés als Estats Units, estan en línia per arribar a les previsions anuals.
"Hem aconseguit des de començaments d'any uns sòlids resultats financers que ens mantenen en línia per arribar a les nostres previsions financeres anuals.
El negoci de dermatologia segueix sent el principal impulsor de creixement, que augmenta en un 29,8% respecte a l'any anterior gràcies a la bona acollida de Veltin i Altabax després del seu llançament als EUA el juliol d'aquest any, el bon creixement de Thermi així com dels productes adquirits a Polichem", ha subratllat el conseller delegat, Eduardo Sanchiz.
La posició neta de caixa de la firma va ser de 110,9 milions d'euros a 30 de setembre d'aquest any, mentre que el deute financer va ser de 317 milions, cosa que representa 11,3% dels actius totals.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els conductors afectats en ambdós sentits de la marxa s'ho prenen entre la resignació i l'adhesió a la protesta de rebuig a la violència policial de l'1-O
Tàrrega.-Centenars de persones han tallat l'autovia A-2 a Tàrrega en ambdós sentits de la marxa en el marc de l'aturada general a tot el país en protesta per la violència de la policia espanyola i la Guàrdia Civil per l'1 d'octubre.
El tall ha començat a partir de les vuit del matí al punt de l'enllaç amb la C-14 a la capital de l'Urgell i els manifestants han tallat la via fent circular els seus vehicles de forma lenta fins que els han aturat.
Una vegada al lloc s'han desplegat taules, música i s'ha fet un esmorzar popular.
Després les activitats han continuat amb un taller de flors de paper.
Els conductors afectats s'han agafat la protesta entre la resignació o també s'hi ha sumat.
No hi ha una hora prevista per finalitzar aquest tall tot i que a partir de migdia es valorarà si continua ja que a la tarda molta de la gent que hi participa vol anar a les manifestacions que hi ha a les capitals de comarca i demarcació.
Com en moltes altres vies del país, centenars de persones han tallat aquest dimarts al matí l'A-2 a l'alçada de Tàrrega.
Convocats a través de les xarxes socials i per whatsapp s'han anat aplegant al punt d'accés de la C-14 i després han entrat a l'autovia on han fet parar els trànsit fent circular els seus cotxes a marxa lenta.
Inicialment s'ha intentat fer amb tractors però els Mossos d'Esquadra han demanat que aquests vehicles sortissin de la via i aleshores s'han col·locat als accessos.La protesta s'ha fet amb to festiu i reivindicatiu a la vegada.
S'han pogut veure moltes estelades i lemes a favor de la independència i la no violència.
El primer que s'ha fet ha estat un esmorzar popular amb pa amb tomàquet i embotit que també s'ha ofert als conductors afectats.
A la protesta s'hi ha apegat gent de totes les edats i de poblacions com Tàrrega, Bellpuig, Barbens, Linyola o Mollerussa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La portaveu d'UPyD, Rosa Díez, i el diputat d'ERC Alfred Bosch, ahir a Madrid. / JUANJO MARTÍN / EFE
No hauria de ser notícia però ho és.
Arribats a aquest punt de la democràcia encara sorprèn que dos polítics amb visions antagòniques en el model d'estat comparteixin taula per debatre.
I que ho facin al Congrés i en un acte presidit pel seu màxim representant, Jesús Posada.
Rosa Díez, líder d'Unió Progrés i Democràcia (UPyD), va presentar el llibre d'Alfred Bosch, el portaveu d'ERC a Madrid, titulat Como amigos.
A alguns sectors de la dreta els va coure, l'acte d'ahir.
I ho va escriure en un d'aquells diaris de la capital espanyola que branden a tota hora l'esperit de la Transició, la concòrdia i la moderació.
El president de la cambra s'ho prenia amb humor, amb aquella calma soriana que tan bé sintonitza amb l'estil del seu bon amic Mariano Rajoy.
A les files independentistes, però, n'hi havia que tampoc ho acabaven de veure amb bons ulls.
"Amb qui volen que dialogui, amb en Joan Tardà?", es preguntava Bosch.
"El diàleg polític ha de ser amb el rival", afegia.
El diputat independentista va ser el primer a arribar a la Sala Clara Campoamor, un lloc escaient per parlar d'urnes i democràcia.
Com una ironia del destí, ell i Díez es van posar a conversar al davant d'una porta amb un vistós cartell vermell: "Sense sortida", s'hi podia llegir.
I de sortides -impossibles o necessàries, aspres o amistoses- va anar la cosa.
En una parella no és (gairebé) mai fàcil separar-se.
"Les noies sabem que quan ens diuen «Quedem com a amics» és que ens estan deixant", va avisar la diputada espanyolista -ella es defineix com a patriota-, citant una frase de la seva companya de grup, Irene Lozano.
Al pati de butaques els escoltaven parlamentaris dels dos partits: els d'UPyD davant de la seva cap de files, els republicans davant del seu.
Per Rosa Díez, però, el procés català no pot prendre d'exemple el model d'una parella que, quan la relació s'ha acabat, opta per anar cadascú per la seva banda.
Ella, que porta més de trenta anys en política, sap prou bé que aquest paral·lelisme va contra les seves tesis, segons les quals la independència només seria possible si Espanya -és a dir, un dels integrants de la parella- decidís que el matrimoni es trenca.
Per això va defensar que els catalans i els espanyols són de la "mateixa sang" i que, per tant, "de la família no te'n pots divorciar".
Se sobreentén, doncs, que només és possible emancipar-se si ho aproven en un dinar pares i germans.
Mentre això no passi, Catalunya ha de complir les lleis i UPyD exigirà que, si el 9 de novembre "algú posa urnes" al carrer per consultar el futur polític als catalans, els Mossos d'Esquadra o la Guàrdia Civil les retirin.
La cordialitat entre els dos era evident: intentaven tractar-se de vostè, però constantment tornaven al tu més familiar.
El diputat d'ERC va insistir que Espanya no podrà frenar la ruptura si els catalans, majoritàriament, trien aquest camí.
Davant l'evidència, va recomanar a partits com el de Rosa Díez que "gaudeixin" del procés i que abandonin "la síndrome de la reina madrastra", que no deixa volar amb llibertat la filla més jove i més guapa.
"Passem del matrimoni rondinaire a una relació amistosa.
I vés a saber si, en el futur, ens podem convertir en grans i apassionats amants", va sentenciar Bosch.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'escriptor manresà Josep Maria Aloy, expert i crític de literatura infantil i juvenil i biògraf de Josep Vallverdú, va morir abans-d'ahir a la seva ciutat als 71 anys després d'unes setmanes hospitalitzat, segons va informar la seva família.
El seu fill, Marc Aloy, regidor de Presidència de l'Ajuntament de Manresa, va destacar a través del seu compte de Twitter que "va estimar fins a l'últim alè la cultura, les lletres, el país".
El seu exemple ens acompanyarà, sempre", va afegir-hi.
Nascut el 1948, Josep Maria Aloy va ser l'autor de diversos llibres de narrativa Just quan despertava (premi Serra i Moret del 1991) i Renoi, quin conte! (1996), i està considerat el gran especialista de l'obra de Josep Vallverdú, el creador del popular personatge de Rovelló, l'original del qual guardava al seu arxiu.
Li va dedicar els volums Camins i paraules: Josep Vallverdú, l'escriptor i l'home (1998) i Retrats.
Josep Vallverdú, publicat per l'AELC l'any 2013.
El 1993 va guanyar el premi Recull Rafael Cornellà de Retrat Literari pel retrat de l'escriptor lleidatà.
En el camp dels estudis literaris també és autor del títol Et diran que llegeixis, Bernat.
Mig segle de Literatura Catalana per a joves (1960-2010), del 2010, en què elabora una guia de lectura per a nois i noies.
La cerimònia de comiat tindrà lloc avui a les 12 del migdia al tanatori Mémora.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Colòmbia viu en l'ull de l'huracà.
En plena espiral d'escàndols, la revelació de pràctiques sistemàtiques d'espionatge telefònic va provocar ahir una depuració històrica a la cúpula de la policia colombiana, amb el cessament, d'un sol cop, de 12 generals de la institució, començant pel seu director, el general Jorge Daniel Castro.
Sense cap ordre judicial que ho emparés, la Direcció d'Intel·ligència de la Policia (Dipol) punxava els telèfons "d'una àmplia gamma de persones que no estaven sent objecte de cap investigació i entre les quals hi havia membres del Govern, de l'oposició i periodistes", segons va admetre el ministre de Defensa, Juan Manuel Santos.
"Es va poder comprovar que qui va fer les gravacions va ser personal de la Dipol", va revelar Santos.
El ministre va qualificar aquest procediment d'"inacceptable, il·legal i contrari a la política del Govern".
Així mateix, va anunciar "una investigació interna per trobar els responsables i sancionar-los de forma exemplar", cosa que es va traduir immediatament en la purga policial.
L'origen de l'escàndol està en un altre escàndol.
La revista Semana va revelar que paramilitars detinguts a la presó d'alta seguretat d'Itaguí (a l'oest del país) ordenaven assassinats, continuaven amb les seves activitats de narcotràfic i coordinaven des de les seves cel·les el rearmament dels seus homes, tot i la desmobilització i l'acord de pau firmat amb el Govern del president Álvaro Uribe.
Va ser mentre investigava com s'havia filtrat aquesta informació al setmanari --que va obtenir desenes de gravacions-- que el Govern va descobrir l'espionatge telefònic massiu, que es duia a terme des de feia dos anys.
La situació debilita el Govern d'Álvaro Uribe, perquè, segons coincideixen a dir diversos analistes, obre un interrogant sobre el grau de compromís de les Forces Armades amb ell.
A més, el seu panorama es presenta encara més complicat si es té en compte que, amb les cinc noves detencions de dilluns, va augmentar a 13 el nombre de congressistes arrestats els últims mesos pels seus vincles amb grups paramilitars.
La majoria d'aquests congressistes, acusats de "concert per delinquir" pel Tribunal Suprem de Justícia, recolzaven la gestió d'Uribe.
A tot plegat s'hi ha d'afegir el tens compàs d'espera obert pel cap paramilitar Salvatore Mancuso, que amenaça de revelar més noms de polí- tics, empresaris i periodistes vinculats amb els temuts i sanguinaris grups paramilitars.
Mancuso va prometre explicar "tota la veritat" en la seva compareixença davant la Fiscalia de Medellín. |
Té nou anys, és el meu fill i no m'agrada explicar-li mentides.
Més ben dit, no m'agrada dir-n'hi més de les convenients, com que l'any que ve el Barça guanyarà la Champions o que no em fa cap por un soroll estrany en la foscor de la nit.
Al pati de l'escola, entre confidències, el seu millor amic li ha revelat com anava la història.
Vol la confirmació oficial, ara que per a ell la veracitat de les coses encara passa pel que saben els pares.
De sobte, un pare, un fill i la veritat.
El primer que em passa pel cap és fingir un desmai que m'estalviï el tràngol.
Encara arrossego el trauma d' El rei lleó, que anys enrere vèiem en loop infinit.
Invariablement, després de l'estampida de nyus, aquell cadell humà m'interrogava sobre què li havia passat al pare d'en Simba.
Que li han fet tan mal, que s'ha quedat adormit", aclaria jo, traient ferro i esquivant conceptes luctuosos.
Els nens són petits, no idiotes.
Entenen millor les coses si se'ls hi expliquen amb naturalitat.
I adormir-se després que una bandada de rumiants li passi pel damunt no és gens natural.
Fins que no es qüestionen, les coses no són ni veritat ni mentida.
Ara ell, amb aquells ulls desconcertats, espera una resposta.
Busca la revelació amb què farà el primer pas en la pèrdua de la màgia i la innocència infantils.
Una veritat que és també la primera ploma de les ales que algun dia li permetran volar sol.
M'adono de la importància del moment perquè m'estic posant fastigosament poètic.
I la veritat és que la seva mare li explicarà tot molt millor que jo.
I que ara mateix estic una mica marejat i me'n vaig a desmaiar-me una estona.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El fet que l'abstenció electoral hagi crescut en els darrers 10 anys un 72,4%, segons va informar dijous passat el Departament d'Estadística, és una circumstància que, sense distinció de colors, preocupa als partits polítics que configuren l'arc parlamentari.
Ara bé, a l'hora d'establir un diagnòstic sobre la desafecció política, els arguments que exposen van encaminats cap a factors externs que s'escapen del control de cadascuna de les formacions.
En el cas de DA, la presidenta del grup parlamentari, Mònica Bonell, va emmirallar la tendència negativa a «la contaminació pel que passa fora d'Andorra», ja que va considerar que «acabem copiant maneres i comportaments d'Espanya o França».
En aquest sentit, Bonell va recordar que durant la seva etapa com a subsíndica ja van encarregar un estudi al CRES després de les eleccions del 2015 per analitzar les casuístiques que es desprenien d'aquest fenomen.
Per part del PS, la consellera general, Rosa Gili, va relacionar els símptomes de flaquesa en les darreres conteses electorals a la manera de governar de DA.
«Hi ha hagut majories absolutíssimes que no han escoltat a ningú», va afirmar Gili, que va convidar als ciutadans a «estar més alerta» i «fer alguns tocs d'atenció».
«Els polítics que hi ha són els que la població escull», va sintetitzar la dirigent socialdemòcrata.
A més, Gili va sostenir que «quan la gent veu que no poden fer res perquè els polítics no els respecten deixen d'implicar-se», raó per la qual va lamentar que el pressupost participatiu sigui «la xocolata del lloro» en detriment de projectes on considera que s'hauria de fer partícip a la població com el de The Cloud o l'heliport.
D'altra banda, Gili també va fer incidència en el sistema electoral «injust» ateses les dificultats per capgirar els resultats de parròquies com la de Canillo.
Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, va fer al·lusió a la picabaralla política amb el PS de la darrera setmana sobre les absències de parlamentaris al Consell General com un exemple del tipus de tarannà polític «que no esperona els ciutadans a participar en les eleccions», en lloc de fer reflexions «a fons dels dossiers».
«És això el que hem de saber fer i que al final reconciliarà part de la ciutadania amb la classe política», va argumentar Espot, qui va assumir part de la responsabilitat perquè quan conclogui el seu mandat «hi hagi més gent a votar».
A diferència dels altres dirigents polítics, el conseller de L'A, Marc Magallón, va atendre la trucada d'aquest rotatiu entonant el mea culpa.
«És una llàstima però si ha passat això ens ho hem merescut tot plegats els polítics», va pronunciar Magallón.
De totes maneres, el conseller liberal va contextualitzar les xifres tenint en compte que a principis del 2000 «tampoc era una xifra significativa», ja que va opinar que «estàvem molt ben acostumats» a la participació de parròquies com Ordino o Canillo.
En aquesta línia, el líder de terceravia, Josep Pintat, va atribuir el desencís a que «des de la part política les solucions no es produeixen amb l'immediatesa que voldria la ciutadania».
«Hi ha una mancança per part de tots els partits.
Les decisions són lentes i feixugues i agafen per sorpresa als ciutadans», va declarar Pintat.
Un dels factors que revelava l'estadística és el distanciament entre els joves, especialment en la franja entre els 18 i els 25 anys.
Preguntada sobre les possibles solucions per involucrar al jovent, Bonell va assegurar que des de DA tenen la premissa de desplaçar-se a ciutats properes com Barcelona o Tolosa «per fer arribar a les nostres idees» als estudiants emigrats.
Així mateix, la dirigent demòcrata va admetre la voluntat d'incloure candidats joves en les les candidatures de les eleccions comunals.
«Al comú amb les diferents polítiques locals es poden sentir que la seva aportació pot ser més útil que en un panorama nacional», va assegurar Bonell.
«Si hi hagués voluntat s'hauria d'actuar a traves de l'educació», va reclamar Gili, qui va expressar la necessitat d'introduir «campanyes de conscienciació» i «consultes populars» atès que amb el Consell dels Joves «no hi ha prou».
Pel que fa a L'A, Magallón va esgrimir la necessitat de «passejar molt més pel poble» i «no només fer-ho durant la campanya electoral».
Precisament, Magallón va evidenciar el grau de desconnexió del jovent desvetllant que en les darreres comunals s'havia trobat amb «molts joves no sabien ni tant sols que hi havia unes comunals».
Per mobilitzar al jovent, Pintat va reivindicar l'ús de les xarxes socials i l'organització de «més trobades» i «reunions informatives de poble».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
La sessió sobre aquesta tecnologia del bitcoin o moneda virtual se celebrarà el dilluns, 21 d'octubre, al Palau Firal de Manresa.
És gratuïta i s'adreça empreses i persones emprenedores.
El Centre de Desenvolupament Empresarial (CEDEM) de l'Ajuntament de Manresa ha organitzat, amb la col·laboració de la col·laboració de lacoopmunitat.coop i de la UOC una sessió informativa gratuïta amb l'objectiu principal de donar a conèixer quins canvis i oportunitats pot aportar la nova tecnologia del blockchain.
Tindrà lloc el dilluns 21 d'octubre de 9.30 a 12.30 h, al Palau Firal de Manresa, i està dirigida a empreses i persones emprenedores que desitgin estar al dia de les noves tendències i tenen en compte els reptes de futur i les oportunitats que representen.
Blockchain és la tecnologia de moda, la tecnologia del bitcoin o moneda virtual, que planteja una revolució en tots els àmbits.
La sessió permetrà conèixer les seves aplicacions, exemples pràctics i casos d ́ús i el perquè serà clau en el futur.
La sessió anirà a càrrec d ' August Corrons, professor d'estudis d'economia i empresa de l'UOC, Cooperativista especialitzat en monedes complementàries, economia solidària i tecnologia blockchain.
Per tal d'assistir, cal la inscripció prèvia a: https://forms.gle/ez4kMWMPxLGzXvUy7 |
La cimera europea d'aquest divendres no s'hauria de limitar a beneir el pacte entre França i Alemanya.
Són les dues potències més importants d'Europa, però el conjunt de la zona euro i la totalitat de països de la Unió Europea han de poder establir també el seu futur.
Hi ha un estat, el Regne Unit, que sembla més desorientat.
Un editorial del Financial Times, i per tant no un mitjà de comunicació espanyol, aconsellava fa uns dies al primer ministre, David Cameron, un principi: si no li agrada l'euro, tampoc pot impedir que altres països vulguin enfortir-lo.
La de Cameron serà una posició, a partir d'ara, de vital importància.
Però ho és també la del president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, perquè dóna veu als estats i la majoria estan reclamant eurobons, la pastanaga necessària per acceptar sacrificis.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
En l'època de les noves tecnologies, concentrar-se per als exàmens en una tasca àrdua a la qual tots els estudiants s'han d'enfrontar, amb més o menor èxit.
Per ajudar-los, Chrome llança una nova extensió anomenada V Enery AdNotes, que permetrà substituir els anuncis en els web, per notes fetes pels alumnes, a manera d 'informació subliminal, que els ajudarà a recordar les dades més importants mentre naveguen per internet.
Aquesta nova eina bloqueja la publicitat en línia que apareixen a Internet i la substitueix per notes fetes per l'alumne.
En elles, les diferents publicacions podran incorporar diferents colors segons l'assignatura que sigui.
A més, podrà visualizar-ho mitjançant la vista prèvia i incorporar imatges o text, segons recull el mitjà Mashable.
Aquesta nova característica de Chrome apareixerà en la part superior de la pantalla i, fins i tot, substituirà anuncis poc llegibles.
Tot i això, no eliminarà anuncis de Facebook, Twitter o enllaços que patrocinin alguns articles, per exemple.
Per al projecte, l'empresa s'ha inspirat en un estudi fet el 1982 sobre els efectes de l'estimulació subliminal.
A més, per donar suport al llançament d'aquest projecte, la marca visitarà sis universitats australianes l'agost i setembre per donar a conèixer aquest treball l'objectiu del qual és millorar els resultats en educació.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Una treballadora controlant la temperatura d'un ciutadà.
Agressions entre veïns, denúncies a la policia i fins i tot portes dels pisos bloquejades amb cadenes per impedir que els que hi viuen surtin de casa.
Són algunes de les dures situacions que han viscut molts ciutadans de Wuhan, la ciutat xinesa on es va originar el nou coronavirus -i on ahir es va registrar la primera mort pel virus d'un ciutadà no xinès: un ciutadà nord-americà de 60 anys-, quan han tornat als seus llocs de residència des d'altres províncies, després de les vacances d'Any Nou Xinès.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La temporada 'Escena' d'hivern–primavera a Vilanova programa més d'un centenar d'activitats.
La nova temporada d'arts escèniques, música, arts visuals i cinema a VNG comptarà amb més de 100 activitats.
La programació "Escena" de febrer a juny es presenta divendres, 25 de gener, en un acte al Teatre Principal, a les 20 h.
La temporada estable combina exposicions, espectacles de teatre, dansa, circ i concerts professionals.
Pels escenaris vilanovins hi passaran grans noms de l'escena del país i també les produccions del programa de suport a la creació.
Les activitats escèniques i plàstiques es poden agrupar en cinc àmbits.
D'entrada la programació inclou concerts, espectacles i exposicions professionals.
Produccions de gran i mitjà format amb grans noms de l'escena i les arts visuals del país.
Un exemple és La importància de ser Frank, d'Oscar Wilde, que es podrà veure el dissabte, 9 de febrer.
Aquesta producció del Teatre Nacional i La Brutal, dirigida per David Selvas, va guanyar tres Premis Butaca 2018
En la línia de suport a la creació (Programa SINGULART) mencionar l'exposició "Façanes, peixeres i un conte....", de Iakaré, del 15 de febrer al 3 de març.
El treball amb associacions i escoles de la ciutat és el tercer àmbit de la programació, que busca posar en relleu projectes acadèmics.
Aquí hi trobarem projectes com el Cantem i Tots dansen.
La programació familiar Petita Escena també porta noves propostes pels mesos vinents, amb els espectacles programats per La Xarxa Vilanova i els espectacles familiars del Teatre Principal i l'Auditori Eduard Toldrà.
A més dels espectacles i exposicions la programació va acompanyada d'una sèrie d'activitats complementàries com són l'Escola de l'espectador, les xerrades postfunció amb les companyies, el Parlem de música, les visites comentades a les exposicions i tallers i trobades amb artistes.
El detall de la programació es donarà a conèixer aquest divendres, a partir de les 20 h al Teatre Principal, en un acte presentat per la periodista Anna Poch, i que comptarà amb la participació d'alguns dels protagonistes de la nova temporada.
Programació Escena febrer-juny 2019
Línia de concerts, espectacles i exposicions professionals.
Una producció del Teatre Nacional i La Brutal.
Dirigida per DAVID SELVAS i guanyadora de tres Premis Butaca 2018.
L'obra està interpretada per LAURA CONEJERO (Premi Butaca a la millor actriu de repartiment), DAVID VERDAGUER, JAUME MADAULA, PAULA JORNET (actriu i també Premi Butaca per la millor composició musical), Mia Esteve, Paula Malia i Norbert Martínez.
ANNA ROIG I ÀLEX CASSANYES amb la BIG BAND PROJECT ens presentaran LA TENDRESSE.
DIUMENGE 10 DE FEBRER, a les 19h.
Una bonica i tendra selecció de cançons franceses de l'Anna Roig (la veu del grup L'Ombre de Ton Chien) amb exquisides composicions de l'Àlex Cassanyes i 14 músics dalt de l'escenari.
DISSABTE 9 de MARÇ, a les 20:30h.
Aquest quintet uneix el talent femení del panorama català actual en un treball discogràfic que ha comptat amb la col·laboració d'altres cantants catalanes de renom com Judit NEDDERMANN, NÚRIA GRAHAM o SARA PI.
Una proposta femenina sòlida i amb molta personalitat que programem en el marc del Dia Internacional de les Dones.
També tindrem l'oportunitat de veure dalt de l'escenari del Principal el nostre actor més internacional, el SERGI LÓPEZ, amb l'obra EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA.
DISSABTE 16 DE MARÇ, en dues funcions, a les 18h i 21h.
Obra escrita per Juan Mayorga i dirigida per Andrés Lima.
La producció compta amb dos vilanovins més, l'ANNA SERRANO, ajudant de direcció, i l'ARNAU COMAS, que forma part del repartiment de l'obra, al costat d'actors i actrius tan rellevants com MÍRIAM ISCLA, DAVID BAGÉS, Anna Ycobalzeta i Guillem Barbosa.
Eduard Iniesta i Piti Español van crear "Els Colors del Mar", un concert fet de melodies tradicionals dels pobles que envolten el Mediterrani i d'obres originals del compositor i lletrista.
Aquesta proposta de gran format amb el Cor Infantil Amics de la Unió, acompanyats de la cantant GEMMA HUMET i d'un grup de músics encapçalats per EDUARD INIESTA, donen veu a una rumba, una dansa italiana, una cançó d'amor grega, una cançó satírica sobre la contaminació del mar o un cant a la vida de les persones refugiades.
L'exposició es podrà visitar del 12 d'abril al 12 de maig.
L'exposició mostra el treball de 55 artistes que amb la seva creació fan visible un crit i un compromís en defensa de la llibertat i la democràcia.
Partint d'una urna del referèndum de l'1-O, els artistes han creat la seva obra.
Hi trobarem creadors de renom com: Pascal Comelade, Tom Carr, el vilanoví Pep Duran, Joan Fontcuberta, Antoni Llena, Enric Pladevall, Francesc Torres i fins als 55 noms.
Una producció de dansa contemporània de gran format.
L'espectacle va ser estrenat al Festival Sismògraf i al Mercat de les Flors de Barcelona.
La companyia compta amb una prestigiosa carrera, han dut els seus treballs en diversos festivals i teatres internacionals com ara França, Bèlgica, Holanda, Líban, Índia i Corea del Sud, entre d'altres.
La producció forma part de la Gira Nacional de dansa emmarcada en el Pla d'Impuls de la Dansa 2016-18 de la Generalitat de Catalunya.
L'excomponent de Las Migas ens presentarà el seu últim treball des d'una perspectiva molt personal.
Estudiosa de la música d'arrel, s'ha mogut durant anys entre els sons de les diferents músiques populars i moderna.
L'exposició es podrà visitar del 17 de maig al 30 de juny.
Instal·lació sonora i plàstica, creada per cabosanroque (Laia Torrents i Roger Aixut) a partir de l'estudi de la poesia i prosa de Joan Brossa.
Es tracta d'una proposta de la Fundació Joan Brossa per al programa d'exposicions itinerants del Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Com ja sabem, formació resident a l'Auditori Eduard Toldrà, ens ofereixen 5 concerts a l'any.
Aquesta temporada s'acompanyarà de músics joves de la ciutat, com a solistes, i ens presentaran:
Dirigit per SALVADOR BROTONS, amb PAU MONTANÉ i IVAN HERRANZ, com a percussionistes solistes.
- Les quatre estacions de Vivaldi.
Podrem gaudir d'una de les obres mestres de la música clàssica.
Una passejada pels diferents ambients que han marcat la vida i l'obra de 4 compositors del segle XX, dirigida per TOMÀS GRAU.
La vilanovina Nur Aiza ens presenta aquesta obra de teatre que programem en el marc del Dia Internacional de les Dones.
Un viatge emocional, en clau de comèdia, per preguntar-se: quan vas deixar de ser tu?
FAÇANES, PEIXERES I UN CONTE....IAKARÉ. INAUGURACIÓ 15 DE FEBRER.
L'exposició es podrà visitar del 15 de febrer al 3 de març.
Sota la visió del creador vilanoví Iakaré, presentem aquesta exposició que fa un recorregut a la cultura festiva, popular i tradicional de pobles i ciutats del nostre país, amb un bona dosi d'humor.
L'exposició es podrà visitar del 9 al 31 de març.
Exposició que recull l'obra de la vilanovina Francesca Calaf.
La seva obra plàstica va més enllà de la dilatada producció pictòrica entorn les festes populars, la vinya i el mar, entre d'altres.
Parteix d'un punt on colors, formes i textures formen un Territori, tan íntim com proper.
L'exposició es podrà visitar del 22 de març al 28 d'abril.
Exposició que ens permetrà conèixer més de prop l'obra plàstica i visual del vilanoví Ferrer Margalet.
Una fusió de poesia, literatura i art. Poemes il·lustrats per donar una visió molt personal i expressar, d'aquesta manera, el seu pensament.
DISSABTE 30 DE MARÇ, 21H I DIUMENGE 31 DE MARÇ, 19H
Després de Projecte Sweeney, ara fa 4 anys, Tracart i la Banda de Música Mestre Montserrat es tornen a unir per crear aquesta versió del clàssic de Victor Hugo.
Un concert teatralitzat on músics i joves comparteixen escena per fer-vos vibrar amb un clàssic en plena vigència: un grup de joves atrapat en un conflicte de caire social i humà.
Aquest cicle vol ser un dispositiu de suport a la creació contemporània.
Deu teatres de tot Catalunya (Figueres, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Olot, Reus, Sant Cugat del Vallès, Tortosa i Vilanova i la Geltrú) us proposem descobrir què són les noves dramatúrgies.
Aquesta temporada en el cicle podrem veure:
Una particular classe magistral sobre les arts escèniques multidisciplinàries, un coproducció de les 10 ciutats que ens permetrà conèixer les noves escenes aquí i a Europa.
La companyia La Conquesta del Pol Sud combina el llenguatge teatral i la investigació periodística incorporant testimonis reals en primera persona.
Després de l'èxit de Nadia (Grec 2014) i Claudia ( Grec 2016), arriba Raphaëlle (Grec 2018), on la cia tanca la trilogia de la dona, la història i la identitat i continua endinsant-se en la dramatúrgia contemporània per plantejar qüestions actuals.
A través de l'experiència d'una dona trans ens preguntarem si la divisió en sexes és una construcció cultural.
Concerts de petit format en un espai singular i interpretada per joves músics de la ciutat.
Aquesta temporada els concerts del Contrapunt es duran a terme en els jardins del Museu Romàntic Can Papiol.
Component del grup Copa Lotus, Vidal Soler a format part de grups locals des que tenia 15 anys i actualment també acompanya cantants com Joana Serrat o Xavier Calvet.
En aquest concert podrem gaudir d'un Vidal Soler en solitari.
Jove cantautor vilanoví, que en un format acústic, només amb la seva veu, guitarra i un looper, a l'estil l'Ed Sheeran també ens presentarà les seva composicions.
Línia acadèmica, pedagògica i comunitària.
Treballem amb associacions i escoles de la ciutat per endinsar-los en l'àmbit de la creació i posar de relleu els seus projectes acadèmics.
26 D'ABRIL, 3 I 10 DE MAIG, 20H.
La música i el cant com a eina de participació.
Una de les línies d'actuació de l'Auditori Eduard Toldrà, més enllà de la programació de concert, és l'impuls de la línia pedagògica entorn el foment de la música.
És en aquest sentit que l'Auditori ha cercat la complicitat de l'Escola Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat per dur a terme el Cantem!, un projecte pedagògic que vol fomentar tot un seguit de valors així com els coneixements musicals entre l'alumnat de Secundària.
En aquesta segona edició participaran els alumnes de 1r d'ESO de l'INS Baix a mar, de l'Escola CIM, del Col·legi Providències i de l'IES Manuel de Cabanyes, sota la direcció d'Isabel Pla i amb l'acompanyament musical de professors de l'Escola conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat.
Projecte pedagògic entorn la dansa.
Dies 22, 23 I 24 de MAIG, A LES 20h Apropem el llenguatge corporal i introduïm la dansa contemporània als joves de secundària amb aquest projecte que fem en 10 teatres de Catalunya de la mà del Mercat de les Flors de Barcelona.
Professors d'educació física i arts escèniques del instituts Manuel de Cabanyes, Baix a mar i Dolors Mallafré treballen amb un total de 220 alumnes les coreografies, enguany de Constanza Brnic, amb l'ajuda de la ballarina Angi Mas.
El resultat de projecte el podrem veure al Principal.
50 ANYS D'UN VENT QUE HA FET HISTÒRIA.
L'exposició es podrà visitar del 7 al 24 de març.
L'exposició forma part del 50è aniversari d'aquesta escola i fa un recorregut a la seva història i vivències des del seu naixement fins a l'actualitat.
Una escola amb identitat pròpia i amb una atenció concreta cap a els infants amb necessitat educatives especials.
L'exposició es podrà visitar del 5 al 28 d'abril.
Una exposició per conèixer l'univers musical del cor Isquione ara que fan 25 anys de la seva creació.
Un any més des del Teatre Principal, la ciutat de Vilanova i la Geltrú, impulsa un seguit d'activitats i exhibicions al voltant del Dia Internacional de la Dansa amb l'objectiu de dinamitzar i fomentar la dansa a la nostra ciutat.
És imprescindible en una jornada com aquesta, la implicació i participació de les escoles i associacions de dansa de la nostra ciutat.
Espectacle de dansa i musical de la mà dels jove ballarins d'aquesta companyia.
"I tu, què faries per aconseguir el teu somni?"
Un espectacle per a tots els públics.
L'exposició vinculada a la Fira Conte va!
Va de Contes s'ha convertit en una cita de referència de la il·lustració contemporània al nostre país.
Com cada any, la selecció dels participants a la mostra ve donada pels il·lustradors que van exposar l'any anterior, creant així una riquíssima xarxa de creadors.
Enguany, tant l'exposició com la fira tenen com a fil conductor "Els contes i el bosc".
Teatre de mínims en llocs inesperats.
Des del 2013 el Teatre Principal produeix aquesta experiència, amb la implicació de diferents sectors de l'escena vilanovina, amb l'objectiu de crear 4 càpsules de teatre, d'una durada de 15 min cadascuna, que es representaran en diferents espais, de molta proximitat, tot creant un recorregut.
Actors professionals, estudiants d'arts escèniques i amateurs treballen conjuntament durant mig any per oferir-nos aquestes petites peces dramàtiques en espais d'aforament reduït.
Ja és habitual que el dia 21 de juny, com a Dia Internacional de la Música, posem punt i final a la programació estable Escena.
I també de forma habitual, ens agrada fer-ho amb la participació dels alumnes i professors de les escoles de música de la nostra ciutat.
Diferents formacions de diferents escoles omplen de música les places i carrers de la nostra vila.
Programació familiar i tots públics
La programació familiar PETITA ESCENA la conformen els espectacles programats per La Xarxa Vilanova (que acollim al Teatre Principal), els espectacles familiar del Teatre Principal i els de l'Auditori Eduard Toldrà.
Aquesta temporada podrem gaudir de l'escena en família amb les següents propostes:
Amer i Àfrica circ cia. DIUMENGE 14 D'ABRIL, 18H.
A més a més, dels propis espectacles, la programació va acompanyada d'una sèrie d'activitats COMPLEMENTÀRIES A LA TEMPORADA, que serveixen per un major gaudi de la temporada.
Xerrades postfunció amb les companyies.
1 xerrada al mes per apropar-nos a la música clàssica.
- Visites comentades a les exposicions.
- Trobada amb artistes prèvia al seu concert.
- La maleta del Dan Dan Dansa del Mercat de les Flors.
Dirigit a alumnes i professorat d'infantil i primària.
Es tracta d'un recurs pedagògic que proposa unes activitats i acompanyat de materials diversos que ajuden a potenciar la creativitat i la imaginació a l'aula, per edats i per cicles educatius.
Volem posar en relleu l'amplia programació de cinema que és dur a terme al Teatre Principal, amb els següents cicles:
A taquilles del TEATRE PRINCIPAL d'11 a 14 h i de 17 a 20 h
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Ingredients: Naps negres, 1 pastanaga, 1 tomàquet de penjar, 1 ceba de Figueres, menuts d'ànec i parts nobles (cuixa, sobre cuixa...), vi ranci, 1 litre de brou, sal, pebre, oli d'oliva.
Per a la picada: 3 grans d'all, sal, ametlles, 1 carquinyoli, pa fregit, brou.
Salpebrem i rossegem l' ànec fins que quedi daurat.
Pelem els naps i els enfarinem; els fregim en un recipient ple d' oli.
Tot seguit, afegim el tomàquet picat; deixem coure uns 45 minuts.
Finalment, hi afegim els naps, aboquem el brou i xup-xup una mitja hora.
Fem la picada amb tots els ingredients i a la cassola.
Coure a foc lent una horeta i llest.
* Els naps negres estan en perill d'extinció. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
En les últimes setmanes els 25 centres educatius impulsors del programa i els 30 centres que conformen la mostra representativa han iniciat un primer cicle de visites formatives entre ells
Membres de l'equip impulsor (l'equip que serveix com a "motor de canvi" a cada centre participant, composat per docents i membres de l'equip directiu) dels centres de la mostra duen a terme aquestes visites amb l'objectiu d'inspirar el procés de creació d'una nova visió del seu centre, aprenent de les experiències i pràctiques de les altres escoles.
Els centres de la mostra han seleccionat quina escola o instititut volien visitar en funció del seu projecte educatiu, etapa educativa i proximitat, com també a partir de les fortaleses i pràctiques destacades del centre.
Durant les visites, els equips impulsors observen l'activitat del centre, fan preguntes a docents, infants i joves, i recullen impressions, idees i aprenentatges per compartir amb els seus claustres.
Aquesta oportunitat d'aprendre de i amb centres que ja treballen dins del marc d'escola avançada, és un dels diversos moments d'intercanvi previstos al llarg dels 3 anys que perdura el programa Escola Nova 21.
A principis de juliol els centres de la mostra duran a terme una setmana intensiva de formació, en què, entre altres accions, participaran en tallers conduïts per docents dels centres impulsors.
Si vols més informació i seguir l'actualitat del programa, visita el web Escola Nova 21, visita la pàgina de vídeos relacionats amb el programa www.escolanova21.cat/videos/, subscriu-te al butlletí, i segueix-nos al Twitter: |
Recentment l'associació UPTA (Unió de professionals i treballadors autònoms) ha alertat de la bombolla de l'emprenedoria.
Segons aquesta institució, i també algunes veus autoritzades, l'incentiu econòmic i social del fet emprenedor ha provocat que moltes persones hagin optat per fer-se emprenedors com a sortida a la seva situació d'atur i a la impossibilitat de trobar feina, més que per vocació i visió empresarial.
Amb les dades a la mà, veiem que el saldo registrat pel RETA (Règim Especial per a Treballadors Autònoms) ha augmentat en prop de 160.000 autònoms els darrers tres anys.
Això ens podria fer pensar que l'emprenedoria es consolida, però per altra banda també observem una cruixidora rotació de persones que paguen la quota que, sumada a la discontinuïtat de molts d'ells, fa sospitar de la precarietat dels negocis engegats.
Cal afegir aquí que la (mini) rebaixa de l'atur ha vingut sobretot per la via d'assalariats i no pas per la d'autònoms, i que aquests últims tampoc han sigut capaços de generar empreses més intensives en persones que la mitjana.
Aquesta analítica alimenta el debat engegat en diversos entorns al voltant de si qualsevol persona pot emprendre.
Ja els avanço que la meva resposta es que sí, però no de qualsevol manera o forma.
D'ençà de les primeres fuetades de la crisi, el govern va apostar per l'incentiu a l'emprenedoria com a palanca de força per capgirar la situació.
No vam ser pocs els que vam apuntar en aquell moment que si bé era essencial el foment de l'emprenedoria responsable com a base per a la generació de riquesa empresarial que permetés canviar de model productiu, també ho era seguir apostant per les empreses ja constituïdes i en funcionament, que segur que masegades i en estat crític constituïen una estructura formidable per a l'autoregeneració.
Això explicaria, anys després, el que comentàvem unes ratlles amunt sobre com s'han distribuït els nous llocs de treball.
Dit això, cal afrontar la idea de la bombolla de l'emprenedoria.
En efecte, crec que s'ha estereotipat massa un determinat tipus d'emprenedor.
Sí, aquell vestit de negre, amb vambes de colors i ulleres de pasta, que ens parla de Silicon Valley i de startups tecnològiques.
Aquell que fa bandera de la superació personal, del fer-se un mateix, ratllant la perspectiva mística.
El dels missatges inspiradors a Facebook i Twitter.
Estic completament segur que aquest model d'emprenedor és en ell mateix un negoci.
Aquesta visió enlluernadora i, permetin-me, happy de la persona emprenedora, pot haver conduït alguna persona a emprendre sense gaire fonament, que precisament és el que reclama la unió de professionals autònoms: peus a terra, formació i model de negoci.
Des del meu punt de vista és magnífic que hi hagi més persones que vulguin esdevenir empresaris.
Sense cap mena de dubte aquest és un requisit indispensable per al desenvolupament de qualsevol país modern.
Des d'aquesta premissa, però, també cal ser conscient que aquestes persones necessiten una dotació de coneixement suficient sobre el procés emprenedor, i al meu entendre sobre les formes d'emprendre més ajustades al model de negoci i sobretot a cada perfil professional i personal.
Aquest últim punt és especialment rellevant per evitar l'efecte enlluernador del Phantom Entrepreneur.
Autòmoms, SL, SA, Cooperatives, Reempresa.... emprendre en solitari, emprendre col·lectivament, amb un mentor dins una empresa ja existent... les opcions són tantes com perfils personals dels emprenedors.
No es tracta de preguntar-nos si tothom pot emprendre, es tracta de pensar quina és la fórmula perquè aquella persona o grup de persones puguin emprendre amb més possibilitats d'èxit, sense replicar models que tenen com a única garantia que han funcionat en altres persones diferents.
Des d'aquesta reflexió, aviat s'iniciarà la segona edició de l'Escola per a Persones Emprenedores de Manresa.
Serà una magnífica ocasió per als que estiguin pensant en emprendre, per augmentar els seus coneixements sobre aquest procés, madurar la seva idea de negoci i trobar la forma d'emprenedoria que més s'ajusti a la seva manera de fer.
Estic segur que aquesta és una via excel·lent d'esquivar la bombolla anunciada per alguns, que, per cert, només es punxa amb coneixement. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.