text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Malgrat que és citat a la documentació des de l'any 960, l'actual edifici és un gran casal residencial fortificat, amb una magnífica torre quadrangular coronada amb merlets.
Encara conserva paraments romànics amb opus spicatum
Del període gòtic es constaten diversos elements com les finestres coronelles i els arcs de diafragma que es poden veure en diverses sales.
Segons relata Elisa Vidal, diu la llegenda que hi havia al castell de Tous una senyora capriciosa i llaminera, molt difícil d'acontentar.
Altres autors parlen de que era una senyora a la qual li agradaven les grans festes i els vestits esplèndids.
El cert és però que la dama es va malgastar en poc de temps tota la seva fortuna.
Tant fou així que fins i tot va haver d'anar a demanar caritat i menjar casa per casa.
En una ocasió li van oferir pa amb nous i es va adonar que era una menja boníssima i al mateix temps no gens cara, molt humil.
Tot plorant diuen que va dir que si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, no hagués gastat la seva fortuna en grans banquets i festes i encara avui seria la senyora de Tous
Es pot visitar en el decurs del diumenge més proper a la Festa Major de Sant Martí de Tous |
Catedràtic en bioquímica per la Universitat Autònoma de Madrid i diplomàtic català, Federico Mayor Zaragoza és president de la Fundació Cultura de Pau i exdirector general de la UNESCO.
La seva activitat política més intensa va tenir lloc durant el segon govern de Adolfo Suárez ja que fou nomenat Ministre d'educació i, a finals dels anys vuitanta del segle passat, com a eurodiputat del Parlament Europeu representant el partit Unió del Centre Democràtic (UCD).
Per la seva contribució en l'àmbit polític ha rebut la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, així com la Creu de Sant Jordi, però els seus esforços també s'han focalitzat per canviar l'actual sistema educatiu que ell mateix el titlla d'«antieducatiu», una posició totalment en desacord davant les lleis latents d'educació.
En el seu discurs d'investidura, Mayor Zaragoza es va mostrar totalment identificat amb el que pensava el seu tiet i polític Marcel·lí Domingo: l'«educació era ser, no tindre».
En la mateixa intervenció es va mostrar estar orgullós dels seus pares, com també de les seves arrels tortosines.
El compromís social, la seva visió universal i el seu rigor crític són algunes de les característiques que el rector Francesc Xavier Grau va ressaltar a l'entrega dels atributs del nomenament com a honoris causa, definint-lo com «un tortosí de cor universal».
Contacteu amb nosaltres Telèfon (+34) 977 558 000 |
Del Renaixement i del Vuit-cents
En aquest volum de Joies descobrireu obres que us sorprendran.
Els mateixos catalans no som prou conscients del valor de l'art del nostre país durant aquests segles, ni de la bellesa, sovint espectacular, que igualment pot exhibir.
Llegint-lo sabreu que durant aquest període es van construir les catedrals de Palma i de Tortosa; el castell de Torredembarra; el Palau Bofarull de Reus; el Laberint d'Horta, la Llotja i el mercat de Sant Antoni de Barcelona; el Palau del Marquès de Dosaigües de València, i els retaules d'Arenys de Mar i Cadaqués.
I que, a més, Damià Campeny va esculpir la fantàstica Lucrècia o que Marià Fortuny va pintar La vicaria.
Aquest nou llibre de la col·lecció Joies reuneix una antologia d'edificis, retaules i conjunts artístics, compresos entre el segle XVI i mitjan segle XIX, dels territoris de parla catalana: des del 1507, amb la catedral de València, fins al 1887, amb la catedral de Barcelona.
Catalunya va generar un barroc de considerable densitat i intensitat, que va arrelar amb molta força en els hàbits constructius del país.
Més cap aquí, amb el triomf de l'academicisme uniformador arreu d'Europa, Catalunya també va generar -especialment en l'escultura– algunes figures capaces de comparar-se amb els millors exponents del neoclassicisme forà.
L'art d'aquests segles té una plasticitat, un dinamisme i una riquesa exuberants que el fan molt fotogènic.
El fet de mostrar aquesta antologia pot constituir una gran sorpresa per al públic, que ignora la qualitat de l'art d'un període que en altres èpoques, abusivament, havia estat etiquetat de decadència.
Tot aquest art l'hem menystingut durant molt de temps, però quan en mostrem exemples destacats i els reunim ens adonem que no van ser quatre segles de buidor, sinó la continuïtat necessària per reprendre el vol.
És l'expressió d'una època que ha quedat eclipsada; pel davant, per un gòtic magnífic, i pel darrere, per un modernisme extraordinari.
Però el barroc –i els estils immediatament anteriors i immediatament posteriors- és també l'expressió d'una època molt important de la història del país.
Enquadernació: Relligat en pell
Som un grup editorial que publica obres adreçades a tots els públics.
Tenim la missió de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes per mitjà de la publicació d'obres de temàtica diversa.
Telèfon d'atenció al subscriptor: 934 126 124 |
Un nadó que ha donat positiu per coronavirus es troba ingressat en estat greu en la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'Hospital Materno-Infantil de Màlaga, segons han informat fonts sanitàries.
El petit, que només té uns mesos, va ser traslladat ahir dilluns a aquest centre des de l'Hospital Costa del Sol de Marbella, on pel que sembla estava ingressat per una altra patologia.
A la província de Màlaga s'hi troben 278 dels 683 afectats a Andalusia per COVID-19, segons les últimes dades facilitades per la Conselleria de Salut. |
Un home de 32 anys va resultar ferit greu després de precipitar-se per una glacer a mentre baixava a última hora de la tarda de dissabte passat a Montellà i Martinet, a la Cerdanya.
Segons han informat els Bombers de la Generalitat, van rebre l'avís cap a tres quarts de nou del vespre.
Els Bombers de la Generalitat van informar a través de les xarxes socials que va ser un amic que va alertar de l'accident, el segon del dia en aquesta localitat, on hores abans havia mort un jove de 23 anys mentre practicava snowboard.
Els alpinistes feien el pas dels Gosolans amb grampons i la seva ruta es dirigia al refugi Prat d'Aguiló quan un d'ells va relliscar i va caure 200 metres pendent avall.
Les unitats d'emergències el van localitzar després d'una recerca intensa a un quart d'una de la matinada i presentava diversos traumatismes, principis d 'hipotèrmia i dificultat respiratòria.
El ferit va ser traslladat en furgoneta dels Bombers des de Prat d'Aguiló fins a Montellà, on l'esperava una ambulància medicalitzada del Servei d'Emergències Mèdiques, que el va traslladar a l'hospital de la Cerdanya en estat greu.
També dissabte dues persones van morir en dos accidents mentre practicaven esports d'hivern al Pirineu, a Martinet i a la Vall de Núria. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Escola Pia ) Formar-se en idiomes amb professors nadius és una pràctica molt estesa.
Però no és tan freqüent que el contingut de les classes vingui marcat per temàtiques socials i que el preu de la matrícula serveixi per finançar projectes d'alfabetització a persones en risc d'exclusió social.
És el que ofereix L'Acadèmia, un espai de formació socialment responsable que neix de la Fundació Servei Solidari i que acull l'Escola Pia de Balmes.
Sota el lema 'El teu aprenentge genera nous aprenentatges', aquesta oferta d'ensenyament d'idiomes compta amb professors nadius, un projecte pedagògic ambiciós i un sistema flexible de classes, sense oblidar la sensibilitat pel món social.
L'Acadèmia destina els beneficis de la matrícula al programa de formació bàsica de Servei Solidari, per tal que altres persones puguin aprendre.
El programa de formació bàsica de Servei Solidari
Actualment, Servei Solidari treballa perquè els seus alumnes adquireixin les eines necessàries per accedir amb garanties a l'educació formal, ocupacional i al món laboral, a més d'adquirir competències emocionals.
Es treballa en l'acolliment sociolingüístic a través de classes de català i de castellà i dinamització de l'ús de la llengua, a través de parelles lingüístiques, tertúlies literàries i la creació d'espais de relació intercultural, com sortides i celebració de festes tradicionals.
Trimestralment hi participen més de 500 persones en una trentena de cursos.
La primera oferta de L'Acadèmia, que porta un any funcionant al barri del Raval, són cursos intensius d'anglès d'estiu per a majors de 18 anys (40 hores), entre el 30 de juny i el 24 de juliol.
L'horari és a les tardes (de 15:30 a 18:00) i els grups són reduïts.
Les proves de nivell es faran a les aules de l'Escola Pia Balmes (on també s'impartiran els cursos) durant el mes de juny: dies 10, 13, 20, 25, 26.
El preu és de 290 euros més 30 euros de matrícula.
Tot i que també ofereixen francès i alemany, l'objectiu principal és l'aprenentatge de l'anglès, amb un enfocament equilibrat entre la pràctica de la conversa, la comprensió oral, la lectura, l'escriptura, els exercicis de gramàtica i de pronunciació, amb materials i activitats centrats en temes socials i d'actualitat.
Les classes són dinàmiques, comunicatives i participatives.
Un altre tret característic és la flexibilitat i mobilitat del professorat: comparteixen nivells i classes, aprofitant la diversitat de procedències del professorat nadiu i els diferents estils d'ensenyament; també es faciliten els canvis de nivell dels alumnes segons la seva capacitat d'aprenentatge. |
Allò que havia alterat l'ordre públic havia estat un acte que, de fet, havia passat desapercebut per a la immensa majoria dels ciutadans d'aleshores.
I, paradoxalment, el rebombori vindria provocat més aviat per la gestió que en farien les administracions públiques.
La qüestió és que pocs dies abans, una part de la guarnició militar adscrita a la vila de Santa Coloma de Farners, dirigida pels oficials Ramon Ferrándiz i Manuel Bellés, havia iniciat un aixecament militar per tal de proclamar la República, però havia fet marxa enrere algunes hores després, en comprovar que la guarnició de Girona es mantenia fidel a la monarquia.
La iniciativa havia tingut un ressò més aviat escàs i havia estat avortada amb extrema diligència.
Més enllà de la lògica satisfacció del governador, els esdeveniments posteriors van convertir aquella temptativa incruenta en una autèntica tragèdia.
La qüestió és que a mitjans de maig es va celebrar el corresponent consell de guerra; i, en contra de la decisió del jutge, el ministre de guerra, Arsenio Martínez Campos, va obligar a repetir el judici.
En aquesta ocasió, però, el Tribunal Suprem de Guerra i Marina es mostrà molt més sever i els dos principals responsables de l'aixecament van ser condemnats a mort.
És evident, doncs, que les autoritats no només estaven disposades a castigar amb duresa els insurrectes, sinó també aquells que s'havien mostrat condescendents a l'hora de jutjar-los.
Tan bon punt es va donar a conèixer la sentència, la societat gironina es va mobilitzar per intentar aturar aquella bogeria.
La mateixa tarda del 21 de juny, l'Ajuntament de la ciutat es va reunir de forma extraordinària i va acordar "acudir telegráficamente a S.M. el Rey en súplica de que se digne atorgar la gracia del indulto".
Les peticions van arribar de tots costats, des del bisbe Tomàs Sivilla fins als comitès dels partits dinàstics.
I fins i tot es va obrir una recollida de signatures a la casa de la vila, que va aplegar 4.040 adhesions (una tercera part de la població d'aleshores) en poc més de vuit hores.
La premsa també es va pronunciar en el mateix sentit i només el Diario de Barcelona se'n va rentar les mans, motiu pel qual va rebre una allau de baixes.
Totes les gestions van ser debades.
És evident que el govern volia donar una lliçó exemplar.
Mentre es denegava l'enèsima petició d'indult, alguns balcons de la ciutat van aparèixer amb crespons negres.
El moviment de solidaritat va continuar després de la mort; i, durant molts anys, els republicans van convertir el mausoleu dels dos màrtirs en un espai de peregrinació.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
En una assemblea a Mollerussa han promogut aturades parcials en senyal de protesta davant d'uns cinquanta treballadors
Mollerussa.-El sindicat FICA-UGT Terres de Lleida denuncia novament el Grupo Jorge, concretament a la societat mercantil Axparia, pels "incompliments" a qu estan sotmesos els treballadors, segons el mateix sindicat.
Aquest dissabte han celebrat una assemblea a la biblioteca comarcal de Mollerussa amb l'assistncia d'una cinquantena de treballadors i entre les mesures proposades per protestar hi ha les aturades parcials, segons ha explicat el responsable d'UGT, Antonio Rodríguez.
"Hem posat dues denúncies més a les deu ja presentades al desembre i tenim una tercera preparada", ha advertit.
En aquest sentit, el responsable parla d'incompliments en els pagaments de nmines i de la prima de producció i també en relació a les baixes i accidents laborals.
"Proposarem eleccions sindicals per tal de crear un comit d'empresa i així poder defensar als treballadors", ha puntualitzat Rodríguez.
Els incompliments, segons Antonio Rodríguez de la UGT, van des del pagament del sou mensual, ja que asseguren que "l'empresa paga els mesos de 31 dies com si fossin de 30, fins a sancions indegudes, el pagament incorrecte de la prima de producció i gent que ha estat de baixa quatre dies i que se'ls ha comptabilitzat una baixa de tot un mes".
Després de revisar les nmines, Rodríguez ha xifrat entre 120 i 200 euros la quantitat que l'empresa no paga als seus treballadors al mes.
A més, ha denunciat que s'han produt accidents laborals.
"Vam haver de denunciar a l'empresa perqu un treballador es va tallar gairebé un dit", ha explicat Rodríguez.
"No és normal que un dit vagi per la cinta de producció i aquesta no s'aturi", ha criticat.
Segons el responsable d'UGT, "els treballadors estan amuntegats" i la poca experincia d'alguns d'ells posa en risc a la resta de companys per una "manca de mesures de protecció".
Aquesta situació ha fet que el sindicat hagi afegit dues denúncies més a les deu ja havien presentat el desembre.
A més, en té una "tercera preparada" que faran en breu.
El sindicat ha reunit aquest dissabte, a la biblioteca de Mollerussa, una cinquantena de treballadors per informar-los de com avancen les denúncies presentades i per explicar-los"la proposta d'eleccions sindicals perqu els treballadors tinguin representació orgnica dins l'empresa".
En relació a les mesures proposades en senyal de protesta, Rodríguez ha dit que "no és el moment de fer una vaga total, per si una aturada parcial per cridar l'atenció de l'empresa".Cal recordar que Grupo Jorge va comenar el setembre passat a traspassar els treballadors autnoms al rgim general de la Seguretat Social a través de l'empresa Axaparia, que hauria estat creada amb aquesta finalitat, segons el sindicat.
En total haurien estat un centenar de treballadors, d'una plantilla d'unes 250 persones, segons explica un dels membres de la plantilla d'Axparia.
Grupo Jorge també compta amb el centre de treball The Fortune Pig, situat a Mollerussa, i unes installacions de Le Porc Gourmet a Santa Eugnia de Berga (Osona).
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Arxiu Contemporani neix com a resultat de la proposta de reorganització de l'Arxiu Municipal aprovada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1917.
El projecte comporta la divisió dels fons documentals en una secció històrica, l'Arxiu Històric de la Ciutat (AHCB); i una secció administrativa, l'Arxiu Municipal Administratiu (AMAB); establint com a divisòria l'abans i després de l'abolició de l'antic règim.
De manera que l'arxiu Contemporani gestiona els documents a partir del primer terç del segle XIX, quan es defineixen les bases del municipi modern.
L'any 1986, en el marc de l'elaboració del Projecte d'ordenació dels arxius de l'Ajuntament de Barcelona, aquest centre d'arxiu comença a actuar d'arxiu intermedi administratiu, alhora que adquireix competències com a arxiu històric contemporani.
Als anys 90, s'inicia la reforma de l'edifici situat entre el carrer del Bisbe Caçador, baixada de Caçador i el carrer del Sotstinent Navarro, per dotar l'Arxiu d'instal·lacions apropiades per garantir la conservació dels fons documentals, els treballs tècnics arxivístics i la consulta pública.
En els darrers anys, els fons documentals gestionats s'han incrementat, no només amb l'ingrés periòdic de documents procedents de les dependències municipals, sinó també amb els generats pels organismes encarregats de l'organització de projectes significatius per la ciutat, com ara: l'Exposició Universal del 1888, l'Exposició Internacional del 1929, els Jocs Olímpics del 1992, el Holding Olímpic SA, el Fòrum de les Cultures el 2004.
El 29 d'octubre de 2010, el Ple municipal aprova el nou Reglament del sistema municipal d'arxius i el canvi de nom de l'Arxiu.
El fins llavors anomenat Arxiu Municipal Administratiu (AMAB) passa a dir-se Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB). |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Demà dimarts posarem en marxa la redacció del menú i ho aprofitarem per aprendre a seleccionar la informació, distribuir-la en paràgrafs i seleccionar el vocabulari.
Tot això abans de redactar res.
Recordeu que abans hem d'acabar de concretar el ganxo de cada menú.
Per tant, només arribar a classe ja no cal que m'espereu a mi.
Poseu-vos per grups i concreteu ja de manera definitiva quin serà aquest ganxo.
Si tenim temps, continuarem amb quantitatius i l'ortografia de la B i la V.
Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!
Cancel·la respondre a comentari
Pots utilitzar els següents tags XHTML: |
Cristhian Stuani no ha tingut repòs aquests dies i ha fet milers de quilòmetres amb l'avió amunt i avall.
Ara bé, per a un davanter veure porteria és una satisfacció i un al·licient que reconforta d'allò més i, sovint, l'alegria de marcar tapa qualsevol cansament físic.
El davanter del Girona va ser escollit millor jugador de la China Cup després que ahir al migdia, l'Uruguai s'imposés a la final a Tailàndia per un clar 4-0.
Stuani va ser l'autor d'un dels gols de la final tancant la seva participació a la competició amb tres dianes i una assistència, mèrits que li van valer la distinció de millor jugador.
Si a les semifinals contra l'Uzbekistan, Stuani havia disputat 82 minuts, ahir contra Tailàndia, el seleccionador Óscar Washington Tabarez el va dosificar una mica més i el va retirar del camp al minut 59.
En total doncs, Stuani haurà jugat en dos partits 141 minuts.
Amb els tres gols aconseguits a la China Cup, Stuani ja n'ha aconseguit 8 com a internacional absolut amb la selecció charrúa.
Avui serà el torn de Yassine Bounou, que té força números de ser titular en l'amistós que enfrontarà aquest vespre el Marroc amb l'Argentina a Tànger (20.00).
Avui també tenen partit amistós dos jugadors del Peralada com són Seung-Hoo Paik i Giorgi Kochorashvili contra Colòmbia i Geòrgia sub-21 respectivament.
Per últim, el Choco Lozano jugarà aquesta matinada a Nova Jersey amb Hondures un amisstós contra Equador.
El davanter hondureny és l'internacional que més tard es reincorporarà als entrenaments. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
S'havia tallat a causa d'una esllavissada · Avui n'hi ha hagut una altra a Camarasa
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Restablerta la circulació per un pas alternatiu a la C-13 en el tram des de Llavorsí a Rialp, que ha estat tallat durant més de 36 hores per una esllavissada de roques i l'esfondrament de part d'un talús.
En la mateixa C-13 una pedra de grans dimensions ha caigut aquest migdia al congost de Camarasa (Noguera), segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT).
L'avís de l'incident s'ha rebut a les 12.15 al quilòmetre 45,7 de la C-13, just després del pont del Pastor sobre el riu Segre.
El despreniment de la roca no ha afectat cap vehicle i ja s'ha normalitzat la situació.
Informem que des d'aquest moment queda restablerta la circulació a la C-13, al tram que va des de Llavorsí a Rialp, tallat per una esllavissada.
És la realitat d'una part del territori,
no hem de lamentar danys, però ja fa un temps que ens estem llevant amb despreniments en aquesta part.
No oblidem que dóna accés a petites poblacions i és una zona molt turística en caps de setmana.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat a Catalunya Ràdio que per una mobilitat normal a la via –amb dos carrils definitius- falten setmanes.
Calvet ha avançat també que estudien solucions més definitives com alguna 'visera' o galeria en alguns dels punts més compromesos de la C-13, 'però això ja estaríem parlant de mesos', ha dit.
'Quan tinguem obert el pas alternatiu això ens permetrà treballar en el talús, que s'ha d'acabar de sanejar i reforçar', ha continuat.
'Llavors s'haurà de consolidar la zona amb ancoratges i malles de seguretat.
I després tocarà obrir dues calçades, que encara no sabem si seran les originals', ha afegit Calvet.
'L'esllavissada ha estat un accident, però he de demanar disculpes a les persones del país que ara han de fer un tomb perquè no hi ha alternativa a la C-13', ha manifestat el conseller de Territori i Sostenibilitat.
'Hem actuat d'emergència i ho hem fet de pressa i bé.
El que hem de fer és reforçar encara més el manteniment de la carretera', ha reconegut Calvet.
El sector turístic del Pallars Sobirà tem greus pèrdues econòmiques per un cap de setmana perdut en plena campanya nadalenca.
'El 80% de la comarca viu del turisme.
Això ens fa molt mal', ha afirmat el batlle d'Esterri d'Àneu, Pere Ticó, als micròfons de Rac1.
'Hem d'exigir aquestes inversions.
El manteniment de carreteres s'està fent, però no acompanyat d'inversions', ha sentenciat Ticó, que també ha lamentat que alguns només facin esment als problemes per accedir a les estacions d'esquí.
'Nosaltres aquí hi vivim tot l'any.
No només durant el cap de setmana', ha assenyalat el batlle d'Esterri.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L' AEE Institut Montserrat, nou gestor des del juliol del Camp Municipal de Futbol de Vallvidrera, habitual camp de joc del Valldoreix FC, ha publicat un nou comunicat, després que el club verd-i-blanc mostrés el seu rebuig a l'associació per no permetre utilitzar les franges horàries d'entrenament que fins ara disposaven per l'Escola de Futbol Vallvidrera.
Publicat a les seves xarxes socials, el darrer dijous 7 de novembre, l'associació esportiva defensa que ha intentat buscar diàleg amb els valldoreixencs i afirma que vol seguir deixant oberta aquesta via de comunicació amb el verd-i-blancs.
Així doncs, en el comunicat, l' AEE Institut Montserrat apunta que vol trobar una solució pels afectats: "Hem tingut la voluntat d'arribar a un acord amb el CF Valldoreix amb relació a l' Escola de Futbol de Vallvidrera, posant sobre la taula de negociació propostes pensant que els jugadors i les famílies no tinguéssiu cap mena d'afectació".
A més, segons apunta l'associació de Barcelona, ha estat el mateix club valldoreixenc qui ha tancat la via de diàleg: "Ha estat el Valldoreix FC qui va prendre la decisió de no voler arribar a un acord, tot i ser conscients de les conseqüències que això comportava per jugadors i familiars".
Comunicat de l'AEE Institut Montserrat, nou gestor del Camp Municipal de Futbol de Vallvidrera
Finalment, tot i la desentesa per part del Valldoreix FC i l' AEE Institut Montserrat, els barcelonins defensen, en el seu darrer comunicat, estar obert a negociacions amb el verd-i-blancs: "Tot i haver arribat a aquesta situació, seguim oberts al diàleg amb el CF Valldoreix i fem extensiu aquesta oferta de diàleg a les famílies afectades amb l'objectiu de treballar per aconseguir normalitzar la situació perquè jugadors i famílies tingueu la menor afectació possible". |
L'actual president del Gremi d'Hotels de Barcelona, Jordi Clos, deixarà el seu càrrec el 2019 i no es presentarà a la reelecció, després de vint anys al capdavant de l'entitat, i és el vicepresident segon del Barça, Jordi Mestre, qui es perfila com el possible substitut.
Ho ha avançat avui el diari Expansión, assegurant que Clos no es presentarà a les pròximes eleccions que convocarà el gremi a la primavera del 2019, tot i que sí que continuarà a la junta, i que el propietari de Selenta Grup i vicepresident segon del Barça, Jordi Mestre, és qui es perfila per substituir Clos.
Segons explica el diari econòmic, sembla que Mestre compta amb el suport de l'actual president Jordi Clos, encara que el procés per presentar candidatura està obert a la resta d'associats que s'hi vulguin presentar i per tant encara hi ha marge per sorpreses.
El Gremi d'Hotels de Barcelona, que té 450 hotels associats, va ingressar l'any passat 915.000 euros i va obtenir un benefici net de 286.000 euros. |
Una de les cites anuals que uneix el famós Penedès és el Carnaval.
Aquesta és una de les poques excuses efectives i pragmàtiques que es capaç de reunir en una taula persones de diferents municipis per integrar el màxim possible les rues que es generen a la comarca al voltant d'aquesta festivitat d'origen pagà que un cop més l'església va adaptar a les seves necessitats.
L'any passat ja varem tenir fotografia de les regidories responsables d'aquesta festa del municipis del Baix Penedès que tenen costa.
Evidentment que era un any d'eleccions i s'havia de practicar el postureo al màxim nivell.
Sembla ser que enguany hem seguit el mateix perfil amb el president del Consell Comarcal inclòs per donar per notorietat a l'esdeveniment en aquesta foto d'instagram amb tots els consistoris afectats.
Pel que fa al Baix Penedès hi ha un seguit de conceptes que tinc molt clars i que hi podeu estar d'acord o no, però aquesta és la meva humil opinió.
El municipi penedesenc a part del Garraf amb més esperit carnavalesc és Cunit perquè a banda del que són les rues hi ha altres actes rellevants i figures al voltant d'aquest esdeveniment.
El Vendrell crec que és de les rues més racionals perquè durant gairebé tot el recorregut hi ha gent als carrers i places.
Un fet que també es dóna a Calafell en la rua de dissabte a la nit, però una mica menys en la del diumenge.
El carnaval de l'Arboç i el de Sant Jaume són altres històries que mereixen un tracte diferent per les seves característiques.
Crec que una rua nocturna Segur de Calafell a unes hores altes de la jornada i amb un termòmetre que no acostuma a acompanyar no és el més aconsellable.
La gràcia de tot plegat és que hi hagi gent al carrer per on passa la rua.
Desfila per carrers buits fa que la cosa perdi una mica i bastant la gràcia.
Això pot passar a Cunit que té un gran carnaval per un municipi molt dispers en què la gent s'acostuma a concentrar en uns llocs cèntrics, es pot arribar a entendre.
En aquest país estem a practicar la política de cafè per a tots.
No cal per reivindicar la igualtat entre tots els territoris hi hagi una rua o un mercat medieval o similar a cada nucli, la cosa es pot diversificar i buscar per a cada lloc i horari una proposta més adequada a les seves característiques.
No repartir a parts iguals el que hi hagi sobre la taula sense tenir en compte els trets diferencials.
No tenir carnaval no suposa cap greuge per la barriada perquè ho poden compensar amb altres proposes que poden ser més escaients.
Si som tan curosos i ens dediquem a analitzar aquesta pretesa igualtat entre nuclis, només veure la diferència entre el tracte rebut a Calafell platja pel que fa als serveis municipals i la que es porta a terme en algunes zones a Segur de Calafell.
Un altre dels temes que vinc observant en els diferents carnavals és l'horari.
La majoria de gent acostuma a aguantar un parell d'hores al carrer, a mesura que passen els 120 minuts la gent va desfilant cap a casa o on sigui, però els carrers es van buidant poc a poc.
Tenir un carnaval de 3 hores no ha de ser pas millor que un de 2 hores perquè la majoria de carrosses van a recollir les subvencions que es donen per participació.
Algunes volen picar més alt i van a lluitar pels premis en diferents categories.
No falla mai i si cau alguna cosa més benvinguda sigui.
Una persona que es posa a veure carnaval quan han passat les 10 primeres dedueix que la gran majoria que segueixen són semblants.
De tant en tant en passa alguna espectacular, però tot dins uns cànons que es van repetint en les diferents carrosses i comparses que desfilen.
Sempre hi ha alguna sorpresa, però el tema és bastant uniforme.
No és allò que passa en alguns concerts on hi ha un teloner i un grup estrella, en el primer cas, tots són d'un nivell mitjà amb algunes excepcions en la part alta i en la part baixa.
Només cal veure les músiques que s'escolten que acostumen a coincidir en una gran majoria.
L'esperit alternatiu de carnaval fa anys que ha mort inexorablement.
Ara el resultat és una rua amb un nombre llarg de carrosses que van de poble en poble desfilant per gaudir de la jornada i anar aconseguint fons per pagar la despesa de tot plegat.
La gràcia que aquí tenim un seguit de localitats que s'ho poden compaginar en les seves agendes i també hi ha municipis que tot i que ja han entrat a la Quaresma també ho acullen.
El Carnaval és una de les estructures d'estat d'aquest Penedès, del qual encara està buscant els ciments. |
Cobles/Intèrprets: La Principal de la Bisbal, Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Actuació de totes les colles sardanistes del Dansaires del Penedès. |
BARCELONA, 17 maig (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha desafiat qualsevol a dir quina llei "ha trepitjat" la consellera de Governació perquè el fiscal de l'Estat ordeni al fiscal en cap de Catalunya querellar-se contra ella per presumpta prevaricació, desobediència i malversació en licitar la compra de 8.000 urnes per a conteses electorals, consultes i processos participatius.
Ho ha dit en la sessió de control al president del ple d'aquest dimecres, en resposta a una pregunta del líder del PSC, Miquel Iceta, sobre que la majoria independentista del Parlament --JxSí i la CUP-- "vetessin" la comissió del cas Vidal i per explicar les actuacions del Govern per preparar la independència de Catalunya.
Puigdemont no ha compartit la qualificació de veto i ha dit que el grup dona suport al Govern per parlar i explicar el procés a la Cambra, però que no pot fer-ho per "les traves" judicials.
Iceta li ha dit que el Parlament té mecanismes per abordar aquest tipus de temes, però li ha retret que demani poder debatre a la Cambra mentre el seu grup veta compareixences i peticions de documentació dels grups.
"El nostre grup li ha demanat informació concreta sobre la mal anomenada llei de transitorietat jurídica.
Per això li ha insistit que l'últim dictamen del Consell de Garanties Estatutàries afirmava que el Govern no té potestat per fer un referèndum sobre el futur de Catalunya, i li ha recordat que la seva "obligació" és mantenir les institucions dins la llei.
El president li ha replicat que les actuacions de l'Estat pretenen que des de Catalunya es faci "la feina bruta" de la Fiscalia, mentre que el que fa ell és complir el compromís amb els electors.
A més, ha criticat aquestes actuacions judicials: "Quin marc de legalitat ha vulnerat la consellera Borràs?
I ha assegurat que la Junta d'Andalusia, governada pels socialistes, també ha comprat urnes però no s'han iniciat actuacions des de Fiscalia contra ells.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Entrevista a Oriol Junqueras, candidat a les eleccions espanyoles per Esquerra Republicana de Catalunya
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Oriol Junqueras és el cap de llista d'Esquerra a les eleccions de diumenge al congrés espanyol.
VilaWeb li ha enviat un qüestionari, que ha respost aprofitant estones lliures del judici o temps que ha robat de la presó.
El president d'Esquerra Republicana no ens explica solament la campanya electoral, sinó que també respon sobre aspectes més personals de la seva estada a la presó.
Ens explica com ha après a ser més perseverant i com d'important és la perseverança per a guanyar.
— Es pot dirigir l'independentisme des de la presó?
—El que segur que no es pot fer és renunciar a fer política perquè l'estat espanyol ens hagi empresonat o obligat a marxar a l'exili, perquè fer-ho seria fer efectiva la repressió i regalar una victòria a l'Estat.
En tot cas, en el cas d'Esquerra Republicana sempre hem dirigit el partit de forma coral, a través dels òrgans de direcció del partit, i ara no és cap excepció.
— Es pot investir un president espanyol sense pactar un referèndum?
—L'independentisme ho va fer quan va decidir votar a favor de fer fora a Rajoy.
— Diferències entre PP i PSOE, quines hi ha?
—No són el mateix però és obvi que costen de diferenciar respecte Catalunya.
— L'independentisme ha de promoure una república espanyola?
—El nostre objectiu legítim ha estat, és i serà aconseguir la independència de Catalunya i construir la República catalana i aquesta pot ser una palanca de canvi per al republicanisme espanyol, veurem si el sabran aprofitar.
— Quina part del programa dels vostres rivals independentistes que es presenten a Madrid us agrada?
—Ja sabeu que no acostumo a parlar dels altres partits.
Només he llegit el programa electoral d'Esquerra.
— Quina part del programa dels vostres rivals unionistes us agrada?
—No els he pogut llegir, però segur que trobaríem alguna cosa.
— Acceptareu un indult si el proposa una altra persona o entitat?
—Res del que hem fet és delicte.
És més, em sento legítimament orgullós de tot el que hem fet perquè els ciutadans d'aquest país puguin decidir el seu futur.
Votar i fer un referèndum no és cap delicte, ho vaig dir des de la mateixa sala del Tribunal Suprem.
En canvi, impedir-ho per la força i utilitzant la violència contra la ciutadania, això sí que ho és.
— Què opineu de la feina de l'exili?
Quin valor donen a la sentència alemanya?
—La feina des de l'exili és molt valuosa.
Crec que en dos aspectes ha estat important, ha servit per posar veu a la repressió i la presó, i ha fet una feina destacada d'internacionalització de la causa de la democràcia dels catalans.
Com acostuma a dir l'estimada Marta Rovira, són dues cares de la repressió.
— Deixareu els escons al parlament?
—Ja he anunciat que agafaré l'acta de diputat al Congrés, no penso renunciar als meus drets polítics i aniré fins al final per posar contra les cordes aquest estat que està entossudit a demostrar la seva regressió democràtica.
Ens volen silenciar i seran les urnes les que ens tornaran la veu.
— Pels ciutadans sovint representa una altra agressió veure segons quins moments del judici.
Com viviu el dia a dia, vosaltres?
—No podem valorar només el que està passant a la sala, perquè estaríem minimitzant-ho, es tracta d'una causa general sencera contra l'independentisme amb moltes derivades i, sobretot, una indefensió gairebé sistemàtica, la més gran evidentment és la presó preventiva.
Però n'hi ha moltes, se'ns han vulnerat gairebé tots els nostres drets fonamentals.
No és un procés just i arribarem fins al final per denunciar totes i cada una de les vulneracions, si cal arribant a altres tribunals.
— Com us trobeu després de dos mesos de judici?
Els trasllats i el dia a dia amb el judici són molt cansats, ens fan llevar molt d'hora i arribem a última hora de la nit, però estic ferm, convençut i amb ganes de demostrar la nostra innocència.
I, sobretot, vull seguir treballant sempre per Catalunya i per la veritat.
— Què us sembla l'actitud de Marchena?
—Es fa difícil separar a trossets i valorar per separat quan parlem d'una causa general.
— La condemna, què creieu, ja la tenen decidida i escrita?
—És probable que hi hagi gent que tingui la sentència escrita, és possible fins i tot que la tinguessin abans i tot de l'1 d'octubre.
Però també és veritat que aquest judici és també un examen a la democràcia espanyola.
L'Estat no ha pogut resistir la temptació d'empresonar-nos, d'intentar apartar-nos, tot i saber que res del que hem fet és delicte i que s'estan carregant el seu propi estat de dret.
Tothom sap que som innocents, que votar i fer un referèndum no és cap delicte, perquè així ho va decidir explícitament el Congrés dels Diputats.
No ens aturarem per la presó i la repressió.
Som conscients que la presó és una fase més del nostre camí cap a la llibertat, perseverem.
No quina desitgeu, si no quina calculeu?
—No puc contemplar cap altra opció que l'absolució.
Res del que hem fet és delicte, res.
Votar i fer un referèndum no és cap delicte.
Qui potser hauria de témer una condemna és el propi estat espanyol.
— Heu fet algun amic a la presó?
—He conegut gent molt interessant, especialment a Estremera i a Lledoners, a Soto encara no he tingut prou temps.
— Quines coses heu descobert a la presó que no coneixíeu de vostè mateix?
De fet, tinc més clar que mai que si com a societat perseverem i perseverem, la victòria arribarà.
Si en un any i mig no han estat capaços de fer-nos moure ni un mil·límetre de les nostres conviccions és que no podran fer mai i demostra que si perseverem, som imbatibles.
—Pel bé dels catalans, cal fer-ho tan aviat com sigui possible.
— Què opineu de la desobediència civil?
Farà falta, o només cal ser més?
Podrem ser independents només votant, o caldrà alguna altra cosa?
—Sempre m'haureu sentit dir que no renunciarem a cap via democràtica i pacífica que ens porti a aconseguir el nostre objectiu, que és la independència de Catalunya.
I és evident que el camí que han utilitzat altres grans nacions i moviments socials per aconseguir els seus objectius legítims són vàlids també per a Catalunya.
— Espanya no ha permès mai, excepte a Guinea, un referèndum d'independència.
—A Esquerra Republicana som els que no ens aturem ni ens rendim mai.
Ens van dir que era impossible que els independentistes guanyéssim unes eleccions i ho vam fer.
Ens van dir que era impossible governar a un poble com Sant Vicenç dels Horts i ho vam fer.
Ens van dir que no agaféssim el departament d'Economia, perquè no seríem capaços de quadrar els comptes i ho vam fer.
I ens van dir que no seríem capaços de fer el referèndum de l'1 d'octubre i el vam fer.
No tinc cap dubte que els catalans tornarem a votar i guanyarem.
— La via ha de ser unilateral, com fins ara?
—Sempre he defensat que aquest procés, com tots els processos polítics complexos, és multilateral, perquè hi intervenen molts actors, no només Catalunya i l'estat espanyol, també la Unió Europea, els principals estats europeus, les grans potències mundials, els sectors econòmics i les multinacionals, etc. Ara bé, caldran decisions unilaterals per avançar?
— Quines lectures us han influït dins la presó, i per què?
—M'he tornat a retrobar amb Stefan Zweig i els seus moments estel·lars de la humanitat.
De fet, vaig poder fer un taller amb més presos sobre aquest llibre.
També he llegit algunes novel·les en italià i llibres sobre física.
— Esteu estudiant alguna cosa en especial, i amb èmfasi?
—Llegeixo tant com puc sobre física i física quàntica.
I aprofito les hores també per transmetre coneixements a través de petites històries i contes per als meus fills, el Lluc i la Joana.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Tàrrega es va convertir aquest cap de setmana en la capital de la creativitat amb figures de Playmobil, en el marc de la fira dedicada a aquestes figures de culte.
Un certamen que va ocupar més de 1.000 metres quadrats al Pavelló del Club Nataci ó.
El certamen organitzat per l' Associació Agrat i SomosClicks, amb el suport de l' Ajuntament de la capital de l' Urgell, va sorprendre el públic visitant amb els 16 diorames que recreaven diferents temàtiques, confeccionades amb més de 8.000 figures.
Els creatius van presentar la recreació del Palau de Jabba, de l'univers Star Wars, un atac marcià en una ciutat victoriana, un poblat viking, de més de 27 metres quadrats, o l 'estació de tren de Tàrrega de mitjans del segle XX, formaven part de la fantasia i recreació històrica.
En l'edició d'enguany els organitzadors van destacar la presència d'expositors internacionals provinents de França, Bèlgica, Alemanya o Luxemburg, que presentaven articles relacionats amb aquesta marca de joguines.
El portaveu de SomosClicks, Ferran Esteve va destacar l'alta qualitat dels diorames i l'atractiu de les peces que es posen a la venda per als col·leccionistes.
Per la seva part, Maite Caus, portaveu d'Agrat, va posar en relleu la col·laboració amb el teixit comercial representat per Foment Tàrrega.
En aquest sentit, el dissabte es va representar una obra artística itinerant protagonitzada pels playmobils pels carrers del centre de Tàrrega.
En paral·lel, el regidor de Promoció Econòmica, Carles Pascual, va destacar el constant creixement i caràcter referencial de la fira, la qual contribueix en favor de la dinamització comercial.
Al marge de la mostra expositiva, es va dur a terme activitats paral·leles, com el Comerç-Click (el públic havia de buscar els clicks amagats en aparadors de la ciutat); el concurs fotogràfic a les xarxes socials, l' Art-Click (convidant a captar una foto sobre el món de l'art); o el concurs de construcció de diorames entre altres.
La Fira Playmobil revalida el seu marcat vessant solidari i Agrat destina el 10% de les entrades a un projecte de l'àrea de pediatria del CAP de Tàrrega.
El certamen també col·labora amb Creu Roja Tàrrega, Associació Alba i Càritas lliurant entrades gratuïtes a infants sense recursos perquè també en puguin gaudir. |
L'Esport i l'Art són essència i resultat de distints desenvolupaments culturals.
A través d'aquestes dues formes d'expressió, l'home es troba amb ell mateix, transmet la seva activitat i pot veure's reconegut pel món que l'envolta.
L'Art, element fonamental de la Cultura, és una de les maneres d'aproximar aquesta a l'Esport.
No hi ha dubte que aquest provoca imatges i sensacions que tenen la capacitat d'inspirar obra plàstica, literària i, fins i tot musical, als artistes.
Per a nosaltres, la situació ideal de creació d'art de temàtica esportiva, seria aquella en la qual la inspiració es produeix puntualment en aquell moment esportiu, sense que existeixin motivacions alienes. |
El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha denunciat que l'Estat ha iniciat una "guerra jurídica" ( lawfare ) sense precedents per intentar manipular la euroordre i aconseguir la seva extradició a Espanya.
Puigdemont ha lamentat que primer els acusessin de rebel·lió i ara s'intenti acusar-los directament de terroristes.
El president ha pronosticat que fracassaran en l'intent perquè el seu compromís és la democràcia i la no-violència.
"La lawfare portada a la seva màxima expressió: de rebels a terroristes per intentar manipular, altre cop, el procés d'euroordre.
Perquè només ens trobaran en l'única via que sempre hem seguit: la de la democràcia, el civisme i la no-violència", ha indicat.
La lawfare portada a la seva màxima expressió: de rebels a terroristes per intentar manipular, altre cop, el procés d'euroordre.
Perquè només ens trobaran en l'única via que sempre hem seguit: la de la democràcia, el civisme i la no-violència.
L'alerta de Puigdemont ha coincidit amb una nova filtració, en aquest cas de la Cadena Ser, sobre els CDR, sorgida de l'Audiència Nacional, que apunta ara a Puigdemont, després que en els darrers dies es focalitzaven en el president Quim Torra.
L'emissora ha citat unes interlocutòries de presó que presenten una suposada trobada de 5 dels CDR detinguts amb la germana de Puigdemont, amb un contingut conspiratiu, i indica en aquest sentit que podria tenir "un component perillós"(sic).
Aquesta trobada, que s'hauria celebrat el 15 de setembre del 2018, afirma que va ser "secreta", i va servir per "lliurar documentació sensible i establir comunicacions segures" amb Puigdemont i Torra.
La filtració diu literalment que els CDR farien d'enllaç entre Puigdemont i Torra.
El jutge assegura que en aquesta trobada els CDR presents van adoptar "unes grans mesures de seguretat" i diu que consten comunicacions intervingudes als empresonats Ferran Jolis i Xavier Buigas en les quals detallen com van "organitzar, planificar i executar" la trobada. |
Hi ha haver un moment en la història de les nostres vides en què vam trobar que l'amanida que havíem menjat sempre, la de l'enciam llarg (o escarola a l'hivern), tomàquet i quatre olives, era molt avorrida i hi vam anar afegint ingredients (fruita seca, fruita fresca, germinats,...) o canviant-ne (el tomàquet verd o el tomàquet de Montserrat per cirerols, l'enciam llarg per enciam de fulla de roure, el vinagre de vi pel vinagre de Mòdena...).
Darrerament hem assistit a un nou canvi, l'explosió dels verds: el mesclum.
El mesclum és una barreja de brots i de fulles d'hortalisses, en origen una barreja de brots i fulles silvestres i brots i fulles conreades a l'hort, entre cinc i deu varietats, en combinacions diverses.
Les més habituals són l'enciam, l'herba dels canonges, la ruca, els créixens, la xicoira, la verdolaga, el màstec o l'escarola.
La gràcia de la combinació és l'equilibri entre els diversos gustos (dolç, amarg, aspre), consistències (cruixent, arrissat), colors (diferents tons de verd o vermell) i perfums.
També s'anomena mesclum l'amanida que té aquesta barreja d'herbes com a base i, originàriament, crostonets de pa fregit per sobre, tot amanit amb un bon raig d'oli d'oliva.
Doncs de l'occità, a partir del verb mesclar ( misculare en llatí), verb que compartim en català.
Perquè el mesclum és originari de la ciutat de Niça, a la Provença.
Tant en occità com en català la paraula és aguda, l'escrivim i la pronunciem igual.
El francès va adaptar el terme com a mesclun (també agut), i del francès ha passat a l'anglès i al castellà.
El castellà, a més d'adoptar el manlleu del francès, ha creat mézclun, a partir de mezcla ('barreja'), relacionant-ho amb el verb mezclar.
Trobareu la fitxa d'aquest terme a la Consulteca i al Cercaterm. |
No, Hessel no va crear la Primavera Àrab, ni el 15-M, ni Occupy: els moviments socials són fruit de molts factors.
Tampoc hi va fer una gran aportació intel·lectual.
Però Indigneu-vos! els va donar un nom i els va proposar una actitud davant l'atzucac d'un sistema en què l'economia al servei d'uns pocs havia trobat l'aliança -en lloc del fre- de la política.
I va connectar amb gent no motivada per la política i l'activisme.
Mentre tothom assistia atònit a l'èxit de marxes i acampades, organitzades per gent anònima i escampades per les xarxes socials, la figura d'Hessel va permetre a analistes i periodistes posar-hi cara i "explicar-ne" el perquè.
Esclar, la trajectòria vital va facilitar que esdevingués icona de la reacció ètica: havia participat -amarat de compromís i fe- en bona part dels esdeveniments claus del s.
XX: dels camps de concentració a l'ONU, de la tirania a la Declaració dels Drets Humans, de la resistència contra el nazisme a la solidaritat amb Palestina.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Irene Solà, Mazoni, Joan Queralt i Tanit Plana analitzaran els seus films preferits en cinc seqüències una nova edició del cicle organitzat pel Museu del Cinema
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Diu que l'ha agafat pel coll, li ha donat una bufetada a la cara i li ha dit que anés amb compte perquè hi ha més gent que sap qui és i què fa
Lleida.-El secretari de l'agrupació territorial de Societat Civil Catalana (SCC) a Lleida, Oriol Casanovas, ha denunciat aquest dijous a la tarda a la comissaria dels Mossos d'Esquadra que ha patit una agressió física aquest migdia a Lleida.
Segons Casanovas a les 12.30h es trobava al carrer major, a l'altura del carrer Cavallers, de la ciutat repartint propaganda d'un restaurant pel qual treballa quan un home l'ha agafat per l'esquena, l'ha girat i l'ha agredit físicament donant-li una bufetada amb la mà oberta a la cara.
Ha afegit que l'agressor l'ha amenaçat dient-li que vagi amb compte perquè hi ha més gent que sap qui és i què fa.
Casanovas ha explicat a l'ACN, que el presumpte agressor és un noi de menys de 25 anys, moreno, amb barba i arracades.
Diu que sap qui és "perquè Lleida és un mocador" però que no ha parlat mai amb ell.
Assegura que forma part del col·lectiu 'Rudes Lleida', un grup de seguidors del Lleida Esportiu.
Casanovas ha afegit a l'ACN que encara no ha anat al metge però hi anirà per si la bufetada li ha causat alguna lesió a la oïda.
Societat Civil Catalana ha enviat un comunicat condemnant aquesta agressió.
Casanovas ha sol·licitat que es comprovin les imatges de dues càmeres de seguretat que assegura hi ha a la zona i ha assegurat que no callaran.
"Seguirem defensant les nostres idees, la justícia, la igualtat i la unitat entre Catalunya i Espanya", ha assegurat a l'ACN.
SCC, a través d'un comunicat, ha expressat la seva més "profunda condemna" per aquest fet "tan lamentable" que "mai hauria de produir-se i menys en democràcia".
L'entitat considera que aquest episodi "desgraciat" és "una altra conseqüència més del clima de tensió i fractura entre els ciutadans que es viu a tot Catalunya".
Per aquest motiu, torna a fer una crida a la "responsabilitat", a la "neutralitat institucional" i al fet que s'impulsin polítiques que afavoreixin la convivència i la tolerància dins de la diversitat ideològica."El fet que els governs secessionistes catalans no representin al conjunt de la ciutadania i realitzin accions l'objectiu de les quals és imposar la seva forma de pensar, eleva considerablement les probabilitats que es donin situacions com la que ha patit el secretari de l'entitat a Lleida", han dit.
Consideren que "es tracta d'una manera d'actuar pròpia de règims totalitaris en els quals no es tolera la llibertat de pensament i que, per tant, cal eradicar el més aviat possible".Societat Civil Catalana, asseguren, "no desistirà en el seu afany de seguir treballant per recuperar aquest esperit de defensa de la pluralitat i de convivència i tolerància, que tradicionalment ha caracteritzat la societat catalana, i realitzarà les accions que consideri oportunes per aconseguir que es respecti el marc legal que fa possible la democràcia", han conclòs.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Partides d'exhibició i tallers prendran els carrers del centre el dimecres per la vesprada
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Es va presentar a la casa dels Caragols la programació especial de pilota valenciana inclosa al programa de festes.
A l'acte van assistir el regidor d'Esports, Enric Porcar, així com jugadors i representants del Club Pilotari Castelló i del CRIS Creu Roja.
La primera cita és el proper dilluns 25 de març al trinquet municipal del parc esportiu Sindical, on la parella Soro III i Héctor jugarà contra Genovés II i Javi.
Els guanyadors s'emportaran els 400 € del XI Trofeu Magdalena de pilota valenciana.
La partida de professionals començarà a les 18.00h, però des de les 16.30h hi haurà música i ambient festiu al trinquet.
La presidenta del Club Pilotari, Noemí Torrijos, va convidar als castellonencs a conèixer millor aquest esport tradicional en unes dates tan senyalades: "Les festes sempre omplin els carrers d'alegria, cultura, música i germanor, i no podien faltar els actes de pilota a la nostra ciutat.
És la cita més important per nosaltres i volem que la ciutadania de Castelló ens acompanye.
Aquest any tenim un gran cartell; feia temps que la gent de la Plana volia veure al Genovés".
L'altra cita de la pilota serà el dimecres per la vesprada (16.00h) al carrer Gràcia, on hi haurà diversos tallers i partides de xiquets/es, dones i d'exhibició.
Enric Porcar va voler destacar aquesta recuperació de la pilota a Castelló: " A dia d'avui es juguen partides tres o quatre vegades a l'any al carrer de Gràcia, al Ausias March o al carrer Asarau, de la mateixa manera que hem aconseguit que cada mes hi haja una partida de professionals al trinquet".
En la programació de dimecres destaca el 5é Encontre de pilotaris de centres d'atenció a persones amb malaltia mental, al qual acudiran centres de tot el territori valencià.
A més, el Club Pilotari Castelló atorgarà el Socarrat pilotari a Serafí Solsona Guillamon de Vistabella per la seva tasca com a voluntari i monitor de pilota en l'escola de persones amb malaltia mental (CRIS), per "l'estima i promoció de la pilota".
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El pla Movalt és un programa impulsat pel govern espanyol que pretén afavorir la compra de vehicles nets, ecològics i poc contaminants.
Aquest pla, que estarà en vigor fins al 18 de juny del 2018, té una dotació econòmica de 20 milions d'euros.
Ara bé, el primer paquet del pla Movalt s'ha esgotat en poc més de 24 hores, i en principi el govern presidit per Mariano Rajoy no té previst allargar el programa ni dotar-lo de més pressupost... |
Barcelona.-Els Mossos d'Esquadra han desarticulat un grup criminal d'origen albanès especialitat en robatoris amb força en domicilis.
Segons informa la policia catalana en un comunicat, el passat 18 de desembre van detenir vuit homes a l'Hospitalet de Llobregat i un a Barcelona com a presumptes autors d'almenys vint robatoris amb força en domicilis de les comarques de l'Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental.
El jutge va decretar l'ingrés a presó per a sis dels detinguts i llibertat amb càrrecs per als altres tres.
La investigació es va iniciar a mitjans de novembre i la fugida a França i Itàlia de dos dels membres més actius de l'entramat va precipitar l'operatiu policial.
La investigació va començar quan els mossos van detectar que al Baix Llobregat s'havia produït un augment considerable de robatoris amb força a domicili seguint sempre un mateix patró delictiu.
Els investigadors van comprovar que els responsables dels robatoris serien els membres d'un grup que feia uns dies s'havien assentat a l'Hospitalet de Llobregat.Es tracta d'un grup integrat per 15 persones de nacionalitat albanesa que va arribar a Barcelona i, segons els Mossos, actuava de manera coordinada i des de feia mesos per robar en cases aïllades i plantes baixes de la capital catalana i l'àrea metropolitana.
A més, van decidir desplaçar-se a l'Hospitalet de Llobregat com a conseqüència de l'increment de presència policial al districte barceloní de Ciutat Vella.El grup disposava de quatre pisos francs a l'Hospitalet de Llobregat i dos vehicles per desplaçar-se fins al lloc dels robatoris.
Segons els Mossos, per dificultar la tasca policial, un dels vehicles que utilitzaven constava a nom d'un testaferro i l'altre era conduït per un home, d'origen dominicà, que els feia de xofer.
El grup també utilitzava la xarxa de transports metropolitans pels seus desplaçaments i evitar els controls policials de les carreteres.El 15 de desembre es va organitzar un dispositiu policial per a detenir els membres del grup després de constatar que estaven preparant la fugida de Catalunya.
Les detencions van acabar dos dies després.
Els nou detinguts tenen antecedents en altres països de la Unió Europea (UE) de la mateixa tipologia delictiva.Amb l'autorització del jutjat d'instrucció número 3 de l'Hospitalet de Llobregat, els Mossos van fer quatre entrades i perquisicions a quatre domicilis d'aquesta ciutat del Barcelonès, on van recuperar gran quantitat de material presumptament sostret i que s'està analitzant per ser retornat als seus propietaris.La investigació continua oberta i els Mossos no descartes més detencions.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat afectacions en el trànsit per obres a partir d'aquest dissabte a la ronda General Mitre, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, i al carrer Balmes, prop de la plaça Catalunya.
A la ronda General Mitre es millorarà la xarxa de subministrament elèctric, una actuació que permetrà la connexió amb les subestacions de Collblanc-Trinitat per garantir el seu funcionament en cas d'error del sistema, ha informat aquest divendres el consistori en un comunicat.
Aquestes obres comportaran restriccions de trànsit entre els carrers Putget i Saragossa, que se sumen a la reducció d'un carril per sentit que ja s'ha efectuat al tram entre els carrers Balmes i Ríos Rosas.
Aquest diumenge també es realitzarà la cobertura amb formigó de les vies de l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat de plaça Catalunya, que comportarà l'ocupació d'un carril de circulació del carrer Balmes entre la ronda Universitat i el carrer Bergara, una actuació que es repetirà durant el 26 i 27 d'agost.
El consistori també farà la pavimentació i la nova senyalització del carrer Berlín, entre la plaça del Centre i el carrer Numància, que completarà les intervencions derivades de la remodelació de la plaça, que s'acabarà aquest diumenge.
A la part de la plaça del Centre pròxima a l'avinguda Madrid s'instal·laran juntes de dilatació transversals, i a la Gran Via continuaran els treballs de pavimentació del carril bus en sentit Llobregat, que ocuparan un carril de circulació extra la nit d'aquest divendres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Mitjançant l'aplicació Campus Docent Sigm@ teniu a la vostra disposició una eina que proporciona accés a la informació dels grups i dels seus alumnes i suport a l'avaluació dels alumnes i a la gestió de les actes de qualificació; entre d'altres, amb CDS és possible:
Hi ha tres vies d'accés a l'aplicació Sigm@-CDS:
Per identificar-vos a l'aplicació Sigm@:
-Paraula de pas: la paraula d'accés al vostre correu electrònic i a la Intranet de la UAB.
L'entorn de treball està distribuït en tres zones, a la part superior s'hi disposa el menú general Sigm@ que permet canviar el perfil ( Aplicació ), accedir als documents generats per l'aplicació i a l'estat d'execució dels processos ( El meu compte, Llistats i Processos ) com per exemple la generació de la llista de classe, accedir als manuals i a la informació de contacte ( Suport ) i sortir de l'aplicació ( Desconnexió ); a la part esquerra s'hi disposa el menú de l'aplicació Sigm@-CDS que es pot amagar o visualitzar segons convingi mitjançant el botó; i la part restant està reservada a la presentació de la informació dels grups i, en particular, restringida a la opció de menú seleccionada.
En la pantalla principal, Selecció d'assignatures i grups, es mostra, per curs acadèmic, la relació de grups al que es té accés, segons s'han establert els permisos d'accés a CDS al pla docent, i permet seleccionar el grup amb el que es vol treballar fent clic sobre el botó corresponent.
Cal tenir en compte que l'espai del professor de CDS és independent de la informació del grup i de les actes.
La informació del grup s'actualitza diàriament de forma automàtica quan s'hi accedeix i també és possible actualitzar-ne les dades en el moment que sigui necessari mitjançant la opció de menú Opcions avançades > Actualitzar dades.
El campus docent gestiona de manera unificada, com si es tractés d'un únic grup, el conjunt d'alumnes que, tot i haver matriculat grups diferents, reben la docència de forma conjunta.
Per resoldre qualsevol dubte o incidència amb l'aplicació Sigm@-CDS podeu contactar amb la Unitat de Planificació i Programació Docent, per correu electrònic a l'adreça [EMAIL] i per telèfon al 935814689 (extensió 4689).
Sota aquest títol s'agrupa la informació disponible sobre els alumnes del grup.
Si un alumne ha canviat de grup o ha anulat la matrícula en el grup apareix identificat amb la marca 1.
Per visualitzar la llista d'alumnes no matriculats cal seleccionar l'opció Alumnes no matriculats en el desplegable Tipus d'alumnes.
Per esborrar un alumne cal fer clic en el botó present a la part esquerra de la fila on apareix l'alumne i confirmar l'acció aceptant el missatge.
És possible eliminar tots els alumnes no matriculats del grup mitjançant el boto.
Els meus alumnes > Fitxes d'alumnes
Per accedir a la informació d'un alumne del grup cal fer clic en el botó de l'alumne corresponent, es mostra la seva fotografia i informació de contacte on, a més, es poden anotar observacions sobre l'alumne, que resten accessibles només pels professors del grup, escrivint l'anotació i fent clic en el botó.
Per obtenir més informació sobre l'alumne cal fer clic en el botó per accedir a la fitxa completa de l'alumne.
Per enviar un correu electrònic als alumnes del grup cal fer clic en el botó.
Es permet seleccionar els alumnes als que va dirigida la comunicació i triar si es vol enviar el correu electrònic utilitzant l'aplicació sigm@ o el gestor de correu per defecte de la vostre màquina.
Els meus alumnes > Alumnes amb assignatura no superada
Per obtenir un document excel amb el NIA, el document d'identificació i el nom dels alumnes del grup cal seleccionar la convocatòria i fer clic en el botó.
Un cop generat, el document és accessible des de la carpeta Llistats de Sigm@ que es troba en El meu compte > Llistats present en el menú a la part superior de la pantalla.
Els meus alumnes > Llista de fitxes
Els meus alumnes > Llista de classe
És possible definir una plantilla d'avaluació i publicar la qualificació d'un o de varis dels seus ítems de manera que els alumnes la puguin consultar des de la seva consulta de l'expedient de l'aplicació Sigm@, independentment de si hi ha o no actes generades.
Plantilles d'avaluació > Definir/Modificar
La plantilla d'avaluació s'estructura en un màxim de tres nivells.
Per definir un nou ítem de qualificació cal fer clic en el botó.
És possible afegir els tipus de docència definits en els grups de pla docent, ja que aquests apareixen directament llistats en el quadre desplegable, i qualsevol altre tipus a partir de l'opció "999 - Un altre tipus de docència", en aquest cas cal definir el nom de lítem en català i castellà per poder desar els canvis.
Per afegir l'ítem és necessari informar el seu pes en tant per cent i fer clic en el botó.
Opcionalment, és possible fixar la qualificació mínima d'aquest ítem, que fixa el llindar mínim per realitzar calcular automàticament la qualificació final de l'alumne, en cas de no superar-la l'alumne serà qualificat amb 0 - suspens, i si es desitja publicar l'ítem en la consulta de l'expedient de l'alumne.
Tant el pes de l'ítem com la qualificació mínima i la publicació d'aquest en la consulta de l'expedient de l'alumne es poden modificar en qualsevol moment.
Un cop s'ha definit la plantilla i s'ha verificat que els seus pesos sumen 100%, cal fer clic en el botó per gravar els canvis.
Per afegir un parcial cal fer clic en el botó de l'ítem corresponent.
Per eliminar un ítem de la plantilla d'avaluació cal fer clic en el botó.
Per publicar un ítem de la plantilla d'avaluació a la consulta de l'expedient dels alumnes cal marcar el quadre corresponent.
Un cop s'han fet qualsevol modificació en la plantilla d'avaluació, cal fer clic en el botó per gravar els canvis i que aquests siguin efectius en la plantilla d'avaluació.
Plantilles d'avaluació > Qualificar per plantilles
Cal seleccionar els ítems pels que es vol introduir la qualificació, que han d'estar en el mateix nivell de la plantilla (en l'exemple, és possible seleccionar l'ítem "Examen final" però no l'ítem "Seminaris"), i fer clic en el botó.
Llavors es mostrarà la relació dels alumnes i una columna per cada ítem seleccionat on es mostra la qualificació si aquesta està informada.
Per gravar els canvis cal fer clic en el botó.
Es recomana gravar els canvis periòdicament, per exemple cada 10 o 15 estudiants, per evitar pèrdues d'informació si es perdés la connexió amb el servidor Sigm@ per problemes en la xarxa o per caducitat de la sessió.
Observació: per cada ítem de la plantilla d'avaluació, cal informar les qualificacions sobre 10 punts.
Plantilles d'avaluació > Llistat de qualificacions per plantilles
Plantilles d'avaluació > Avalució contínua
Aquest apartat permet realitzar el seguiment de les qualificacions d'un alumne, a partir dels ítems de la plantilla d'avaluació i la qualificació final.
Cal seleccionar l'alumne fent clic en el botó corresponent.
En la mateixa pantalla es disposa de la informació de les qualificacions de tots els ítems de la plantilla d'avaluació i de la qualificació final.
És possible modificar tant les qualificacions dels ítems com la qualificació final, fent clic en el botó perquè els canvis es facin efectius.
Plantilles d'avaluació > Qualificar plantilla d'avaluació amb Excel
Permet obtenir un document Excel amb els elements de la plantilla d'avaluació, els alumnes del grup i les seves qualificacions amb el que podeu dur a terme l'avaluació dels estudiants i també permet la càrrega de les qualificacions dels elements de la plantilla des d'un fitxer, ja sigui el que heu obtingut des d'aquesta pantalla, un de construcció pròpia o el que podeu obtenir des de les aules Moodle amb les qualificacions de les entregues i del seguiment dels estudiants.
Obtenir un document Excel amb els elements de la plantilla d'avaluació.
Permet obtenir un document Excel amb els elements de la plantilla d'avaluació, els alumnes del grup i les seves qualificacions amb el que podeu dur a terme l'avaluació dels estudiants.
Obtindreu un document Excel semblant a aquest:
Càrrega de les qualificacions dels elements de la plantilla des d'un fitxer.
Podeu carregar les qualificacions dels elements de la plantilla des d'un fitxer, ja sigui el que heu obtingut des del campus docent Sigm@, un de construcció pròpia o el que podeu obtenir des de les aules Moodle amb les qualificacions de les entregues i del seguiment dels estudiants.
El document ha de tenir les característiques següents:
Heu de seleccionar el fitxer que conté les qualificacions dels elements de la plantilla, aquest es carregarà i us demanarà identificar el full on es troben les qualificacions, si el document disposa de varis fulls.
Per defecte l'aplicació selecciona la fulla anomenada plantilla_de_qualificacions.
Per procedir cal fer clic al botó.
Es mostrarà la informació de les primeres files del document i la correspondència entre les columnes del document i la plantilla d'avaluació, cal identificar els elements pels que vols importar les qualificacions i a quin ítem de la plantilla corresponen.
Per defecte, l'aplicació us proposarà relacionar les columnes del document amb els elements de la plantilla que tinguin el mateix nom.
Identifiqueu amb Ignora les columnes que no voleu importar.
Les qualificacions es desaran amb dos decimals, si el nombre de decimals és superior s'aplicarà arrodoniment.
En aquest apartat s'agrupa tota la informació relativa a les qualificacions finals dels alumnes del grup, les qualificacions es poden informar de forma manual o mitjançant la càrrega a partir d'un document excel i es té accés al llistat de qualificacions i a les estadístiques del grup.
En les qualificacions finals és possible informar fins a un decimal per la nota numèrica.
Es recomana desar les qualificacions, fent clic en el botó, cada 10 o 15 notes per evitar la seva pèrdua en cas de problemes amb la xarxa.
Es pot accedir directament a la fitxa de l'alumne fent clic en el botó de l'alumne corresponent.
Si s'ha definit una plantilla d'avaluació, fent clic en el botó d'un alumne s'accedeix a la seva fitxa d'avaluació contínua.
És possible carregar les qualificacions finals des d'un document Excel format per quatre columnes: el NIA, el DNI o document d'identificació, el nom i la qualificació de l'alumne.
Podeu obtenir-lo sense qualificacions a l'apartat Els meus alumnes > Descarregar alumnes a Excel (veure el punt 2.4).
La primera fila ha de correspondre a la informació d'un estudiant, no ha de tenir els noms de les columnes.
Les qualificacions es desaran amb un decimal, si el nombre de decimals és superior s'aplicarà arrodoniment.
Per identificar l'estudiant s'utilitzarà el NIA, la informació de la primera columna.
Cal seleccionar el document i fer clic en el botó; en finalitzar el procés de càrrega es mostrarà el seu resultat.
Per obtenir les estadístiques de les qualificacions del grup cal seleccionar l'origen siguin les qualificacions del professor informades a CDS o les informades a les actes i fer clic en el botó.
És possible veure el document directament per pantalla o obtenir-lo en format pdf.
Podeu veure el funcionament de les actes d'avaluació en un breu vídeo tutorial a l'enllaç http://polimedia.uab.cat/
Sota aquest títol s'agrupen les operacions sobre les actes d'avaluació.
Mitjançant un flux de treball ordenat permet gestionar la selecció de l'acta, el traspàs de les qualificacions, la informació de la data de revisió i la signatura i el tancament de l'acta.
Per accedir a les actes d'avaluació és necessari disposar de la segona contrasenya.
Aquesta paraula de pas representa un nivell de seguretat addicional en la gestió de les actes d'avaluació que complementa la identificació d'accés a l'aplicació mitjançant el NIU i la contrasenya i que permet informar-hi tan la data de revisió com les qualificacions i procedir al seu tancament i signatura.
Si, per qualsevol motiu, no es disposa de la paraula clau d'accés a les actes caldrà obtenir-ne una de nova seguint el procediment següent.
Un cop introduïda la contrasenya d'accés a les actes es mostra la relació d'actes disponibles del grup, amb informació sobre el seu estat.
Per seleccionar l'acta cal fer clic en el botó corresponent.
És possible informar la data, l'hora i el lloc de revisió d'examen i gravar-les fent clic en el botó
Per informar les qualificacions finals a les actes cal utilitzar l'operació de traspàs de qualificacions dins del flux de treball amb les actes fent clic en el botó.
En finalitzar es mostra el resultat del procés.
En fer clic en el botó Tancament i signatura es mostra el document de l'acta d'avaluació perquè es pugui revisar.
Si es no es vol procedir a la signatura i al tancament de l'acta cal fer clic en el botó Tornar.
Si es desitja procedir a l'execució de la signatura i del tancament de l'acta cal utilitzar el botó Signar l'acta.
Llavors, el document de l'acta d'avaluació se signa electrònicament amb un certificat digital d'organisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'acta signada es diposita en un repositori habilitat per a la seva conservació.
Tant el professorat com la gestió acadèmica responsable de l'acta rebran una còpia del document per correu electrònic.
Un cop ha acabat el procés d'execució de la signatura i del tancament de l'acta d'avaluació es mostra el seu resultat.
És possible consultar l'estat d'execució del procés de tancament accedint al menú superior El meu compte > Processos.
Un cop hagi finalitzat, es pot consultar el resultat del tancament de l'acta en el menú superior El meu compte > Llistats en el document de nom [...]_CerrarActa_[...].log corresponent que conté la mateixa informació que es rep per correu electrònic si s'ha marcat l'opció Rebre notificació al finalitzar el procés.
Trobareu informació sobre la configuració del programari Adobe Reader i Adobe Acrobat a l'apartat Documents del següent enllaç de la Seu electrònica de la UAB: https://seuelectronica.uab.cat/certificat-idcat.
Amb aquest procediment podeu signar electrònicament les actes d'avaluació d'estudis oficials que ja estan tancades, actes que s'han tancat des de la gestió acadèmica, ja siguin primeres versions o modificacions d'aquestes, que fins ara només es podien signar de forma manuscrita.
De moment, però, amb aquest procediment només és possible signar les actes "normals".
Seguim treballant per incorporar al campus docent Sigm@ la gestió de les actes amb tractament especial, que són actes d'avaluació que tenen un tractament diferenciat, solen ser les de treballs de final d'estudis, de pràctiques externes, de seguiment dels estudis de doctorat i de tesis doctorals.
En accedir al campus docent Sigm@, a la pantalla de selecció de grups es mostra un avís indicant que hi han actes pendents de signatura.
En fer clic al botó es mostra la relació d'actes pendents de signar.
Mitjançant el botó podem visualitzar cada una de les actes d'avaluació abans de signar-les.
Cal seleccionar les actes d'avaluació que es volen signar, marcant-les amb el control, i fer clic en el botó Signar les actes seleccionades.
Per poder procedir cal introduir la contrasenya d'accés a les actes i fer clic en Acceptar.
A continuació es mostra la relació d'actes que se signaran per poder fer el seguiment de l'estat del procés de signatura.
El document de cada acta d'avaluació es signa electrònicament amb un certificat digital d'organisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'acta signada es diposita en un repositori habilitat per a la seva conservació i tan el professor com la gestió acadèmica responsable d'aquesta reben una còpia del document per correu electrònic.
Pels grups de docència compartida, la gestió de les actes d'avaluació és fa exactament la mateixa manera que pels grups individuals, amb la diferència que en cada acció, en el traspàs de qualificacions i en el tancament i signatura de l'acta, l'aplicació gestiona automàticament el conjunt d'actes vinculades al grup de docència.
En seleccionar l'acta, l'aplicació proposa fer el traspàs de les qualificacions, si aquest no s'ha realitzat, o el tancament i la signatura de l'acta, de la mateixa manera que ho fa per la resta d'actes d'avaluació.
En fer el traspàs es desaran les qualificacions de tots els alumnes a cadascuna de les actes d'avaluació que estiguin generades i obertes.
Per tancar i signar l'acta cal fer clic en Tancar l'acta d'examen en el flux de treball.
En tancar l'acta podem veure el document de cadascuna de les actes d'avaluació utilitzant la fletxeta corresponent a cada acta.
Cal marcar les actes que volem tancar i signar i fer clic en el botó Signar l'acta. |
L'home triat per Pedro Sánchez pel Ministeri d'Afers Exteriors ha combinat un perfil tècnic minvant, un nacionalisme espanyol creixent i una atracció irrefrenable pel risc.
Per molt que Sánchez pugui tenir l'esperança d'ensinistrar-lo, Josep Borrell serà sempre una pedra a la sabata.
Recordem la seva proposta de transvasament de l'Ebre, pitjor que la d'Aznar, i els entrebancs que el van impedir ser candidat del PSOE a la presidència.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Li agrada parlar en català a les manifestacions de Societat Civil Catalana; dir que els independentistes s'han de «desinfectar»; baixar en rai pels ràpids del Noguera Pallaresa i abocar-se, sense pensar-hi, a l'abisme més proper, sigui un barranc o un canó.
Josep Borrell adora el risc, les experiències extremes, les empreses titàniques i la política -a la qual torna una vegada i una altra, per molt que passi temporades de naufragis a l'empresa privada.
Borrell va nàixer a la Pobla de Segur (Pallars Jussà) el 1947 i es va formar acadèmicament a Madrid.
Després d'una fugaç passada per la Universitat Politècnica de Barcelona, on deixà penjada una Enginyeria Industrial, passà a fer Enginyeria Aeronàutica a la Universitat Politècnica de Madrid, i el doctorat en Ciències Econòmiques, a la Complutense.
És a Madrid on va començar la seva militància socialista, després de reforçar els seus estudis a París (França) i Stanford (EUA), i per això sempre ha tingut carnet del PSOE i mai del PSC.
De fet, la seva primera experiència política va ser com a regidor a l'ajuntament de Majadahonda (Madrid).
D'aquí aviat va passar a ser elegit primer Secretari d'Estat d'Economia en el Ministeri de Miguel Boyer, en el primer Govern de Felipe González, el 1982.
Però el càrrec on deixaria empremta seria la Secretaria d'Hisenda, al que accediria el 1984.
Al Borrell d'aquesta època gloriosa per al socialisme espanyol (que ell va viure del 1982 al 1991) se li atribueixen la modernització de la hisenda espanyola i l'inici de la persecució del frau fiscal.
I alguns companys d'aventura que després «embrutarien» el seu currículum i l'impedirien, a la pràctica, ser el candidat del PSOE al Govern espanyol.
Però abans d'això Borrell encara ocuparia un ministeri, el Foment de l'època ( Obres Públiques i Transports ) durant un total de sis anys (1991-1996).
Els quatre últims va sumar el Medi Ambient al títols -i les competències- del Ministeri.
En aquests catorze anys al Govern del PSOE, Borrell es va crear una imatge pública sempre basada en una catalanitat tova i un jacobinisme ferm.
La política estatal d'infraestructures va continuar sent radial.
Va inaugurar l'AVE Sevilla-Madrid el 1992 i la línia Madrid-Barcelona, tot i que ja estava planificada, no va avançar gaire.
De fet, les obres entre Saragossa i Lleida no es van començar fins el 1996.
La idea de reforçar el corredor mediterrani encara era molt prematura.
Però Borrell també es va declarar en contra del rescat dels peatges de l'autopista AP-7.
De fet el 1993 va anunciar que la N-340 entre l' Ametlla de Mar i Alcanar es convertiria en una autovia amb dos carrils en cada sentit.
La variant de l'Aldea va trigar anys i ni Alcanar ni l'Ametlla tenen autovia.
Pel sud l'autovia A-7 (paral·lela a la N-340), acaba a Vinaròs, i, pel nord, es talla a Vandellòs, pocs quilòmetres al nord de l'Ametlla.
Però Borrell, tot i ser ministre de Medi Ambient, també va fer una proposta de Pla Hidrològic Nacional (PHN) amb transvasament de l'Ebre a Catalunya i al País Valencià.
La proposta de Borrell del 1994 era molt més agressiva que la que posteriorment faria el Govern del PP: el de la Pobla proposava un transvasament de 1.642 hm3/any, 600 més que la posterior del Govern d'Aznar, de 1.050. hm3/any.
L'oposició de comunitats autònomes com Castella-Lleó i Aragó va aturar el PHN abans del seu debat parlamentari.
Els que el coneixen d'aquella època el recorden com un home actiu, amant de l'adrenalina i els riscos.
Era molt coneguda la seua afició a baixar amb els tradicionals raiers de la Pobla de Segur però hi ha moltes històries privades sobre les seues trapelleries sobtades.
En una visita a Morella, una representació municipal el va acompanyar a fer una visita al castell.
En un descuit, Josep Borrell, havia desaparegut de la seva vista.
Se'l van trobat enfilat en un dels històrics canons que sobresurten de la muralla, penjant sobre el buit.
Borrell és amic d'aquestes apostes arriscades també en la política i l'empresa.
Ell va forçar les primeres primàries dins del PSOE per votar el candidat a la presidència del Govern espanyol.
Ho va fer en contra de l'altre candidat, Joaquín Almunia, que llavors era secretari general del PSOE.
En contra, per tant, de tot l'aparell del partit.
I va guanyar amb el 55 per cent dels vots de la militància.
Va ser llavors quan va saltar l'escàndol que el va obligar a dimitir.
Si el cas va saltar miraculosament en aquell moment o l'aparell del PSOE el va provocar, no se sap encara.
El fet és que dos antics col·laboradors de Borrell, dues persones molt properes a ell durant la seva etapa al capdavant d'Hisenda, José María Huguet i Ernest de Aguiar. van ser implicats en un cas de frau fiscal.
De Aguiar, que va ser exculpat durant la instrucció, havia estat el Delegat d'Hisenda a Catalunya.
José María Huguet, que finalment seria condemnat a sis anys de presó, era l' Inspector en cap d'Hisenda, també a Catalunya.
Segons el judici, Huguet va rebre pagaments, en un compte de Suïssa, de diferents empresaris catalans perquè Hisenda no els inspeccionés els comptes.
Entre els empresaris hi havia Joan Josep Folchi -advocat del grup Torras i també implicat en el cas KIO - i Josep Lluís Núñez.
Borrell no tingué res a veure en aquesta trama però la seva esposa havia participat en alguna societat d'inversions amb Huguet i l'exministre decidí dimitir.
Borrell va reaparèixer quatre anys després com a cap de llista del PSOE a les Eleccions Europees de 2004 i va aconseguir la presidència del Parlament Europeu aquell mateix any gràcies a un acord dels socialistes europeus amb el Partit Popular Europeu per controlar la Cambra des del bipartidisme.
Ocupà el càrrec durant mitja legislatura europea, fins el 2007.
El 2009 Borrell va entrar en el Consell Assessor de l'empresa Abengoa, la multinacional andalusa d'energies renovables que va estar a punt d'enfonsar-se fa dos anys per l'acumulació de deute i la negativa dels seus directius -especialment el totpoderós Felipe Benjumea- a ampliar capital.
L'economista de la Pobla, que, mentrestant, el 2010, havia estat nomenat director del prestigiós Institut Universitari Europeu de Florència, va haver de deixar-lo per incompatibilitats amb els seus càrrecs en l'empresa Abengoa.
Fins i tot a la caòtica Itàlia, la ideologia ambidextra de Borrell li va semblar poc ètica.
L'exministre va apostar per l'empresa i va passar del consell assessor al Consell d'Administració d'Abengoa, un lloc que no va deixar fins el 2016, quan la gestió de l'empresa ja s'havia revelat temerària i estava amenaçada per un preconcurs de creditors.
En els últims anys, com és sabut, Borrell ha renascut de les cendres en les manifestacions de Societat Civil Catalana contra el procés català -on és criticat per fer en català part del seu discurs- i en mítings del PSC on ha aconsellat «desinfectar» els independentistes de Catalunya.
No hi ha dubte que el nou ministre d'Afers Exteriors no defugirà riscos ni enfrontaments des del seu nou càrrec.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Associació de Dones Periodistes de Catalunya, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Consell de la Informació de Catalunya, dones, ètica periodística, guia d'estil, masclisme, recomanacions, Violencia
Associació de Dones Periodistes de Catalunya, Col·legi de Periodistes de Catalunya, dones, ètica periodística, guia d'estil, recomanacions
Ajuntament de Barcelona, Associació de Dones Periodistes de Catalunya, dones, ètica periodística, guia d'estil, Prostitució, recomanacions
Taula rodona amb els periodistes catalans que van estar cobrint el judici del procés a Madrid, un dels processos judicials més importants de la... |
Aquesta és la pàgina de Tasca Queso, Pan y Vino.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Ayamonte. |
Mercedes-Benz Espanya ha elegit Barcelona per presentar aquesta nit el nou EQC, el primer automòbil elèctric de la nova marca EQ de Mercedes-Benz.
I ho ha fet amb una padrina molt cinematogràfica, Amaia Salamanca.
I amb Manuel Fuentes com a presentador.
Ha sigut en una atapeïda cúpula del centre comercial Arenas i poc abans que comenci una nova edició del Saló de l'Automòbil, que aquest any commemora el seu centenari i que omplirà el recinte de Fira de Barcelona a Montjuïc de l'11 al 19 de maig.
Preguntada pel binomi noia guapa i cotxe flamant, Amaia ha sabut sortir del pas. "
Home, si em diguessin que posés en biquini al costat del cotxe, sí que em molestaria, però això és diferent", ha dit.
Fora d'això, ha comentat que encaixa bé les crítiques quan no són favorables amb referència a les seves últimes estrenes i ha avançat que aquest estiu farà teatre clàssic a Mèrida, "un Prometeu amb Lluís Homar i Fran Perea, i dirigit per Juan Carlos Plaza".
Per cert, portava un vestit blanc de Max Mara i joies de Rabat, que la va elegir com a ambaixadora de la seva última col·lecció.
Pel 'photocall' també ha passat el dissenyador Juan Avellaneda, que s'està preparant a fons per a la nova edició de 'Masterchef celebrity' que veurem en la televisió després de l'estiu.
M'estic preparant amb Nando Jubany i també he passat per la Hoffman.
Vull fer un bon paper i és cert que no tinc gaire experiència, però soc bon aprenent.
El que millor em surten són les postres".
Avellaneda diu que té el seu nòvio de conillet d'índies, que veu forta com a rival Tamara Falcó i assegura que portarà les seves americanes –marca de la casa– "impol·lutes a sota del davantal".
Judith Mascó, Jan Cornet, Martina Klein i Marc Clotet també han posat junts i per separat.
Però tornem al motiu de la cita.
La posada de llarg també ha comptat amb Valtteri Bottas, que és pilot de l'escuderia Mercedes-AMG Petronas de Fórmula 1 i que ja condueix un EQC.
Per a aquest finlandès de 29 anys "conduir un elèctric és molt divertit" i ho ha comparat fins i tot "amb un bon avançament en les últimes voltes de la carrera".
La firma ha explicat que la tecnologia EQ també és present al seu monoplaça.
Roland Schell, president de la companyia alemanya, ha assegurat que EQ "és més que la nostra nova marca; és un ecosistema de solucions de mobilitat elèctrica, que inclou tant productes i serveis com tecnologies i innovacions.
És la nostra actitud cap al futur.
És sinònim de mobilitat elèctrica intel·ligent, de disseny atractiu, de conducció increïble i de màxima seguretat".
Segons el que ha explicat la firma, per a l'any 2022 tota la gamma de turismes Mercedes-Benz estarà llesta per ser electrificada.
El fabricant alemany també espera que els models elèctrics ja representin entre el 15 i el 25% de les vendes totals de Mercedes-Benz Cars per al 2025. |
El president de l'Equador, Lenín Moreno, ha derogat aquest dilluns de manera oficial el Decret 883 amb el qual es van augmentar els preus del dièsel i la gasolina i que va provocar més d'una setmana de protestes violentes al país.
Moreno ha signat el Decret 894, amb el qual es "deixa sense efecte" el decret anterior que es va signar el passat 1 d'octubre, i detalla que es procedirà a l'elaboració immediata d'un nou decret que permeti una política de subsidis de combustibles.
El decret també explica que, fins que no s'expedeixi el nou decret, els preus dels combustibles tornaran a ser els mateixos que abans que entrés en vigor el Decret 883.
"Els preus en les estacions de servei s'implementaran a partir del dimarts 15 d'octubre del 2019 a les 00.00 hores", ha afegit.
Moreno ja s'havia mostrat disposat a "revisar" el Decret 883, mentre que les Nacions Unides i la Conferència Episcopal Equatoriana, que exerceixen de mediadors, van confirmar que l'acord que van negociar diumenge passat el govern i els indígenes "deixa sense efecte" la mesura per pactar-ne una altra que mantingui la "política de subsidis".
Les protestes van començar l'1 d'octubre, quan Moreno va anunciar un seguit d'ajustos econòmics pactats amb el FMI a canvi d'una injecció de 4.200 milions de dòlars.
En aquests dies, almenys set persones han mort i més de 1.000 han estat detingudes.
Moreno ha acusat directament el seu antecessor en el càrrec i antic aliat, Rafael Correa, així com els seus socis, entre ells el president veneçolà, Nicolás Maduro, d'orquestrar les protestes per tombar el seu govern en un "cop d'estat", cosa que tots dos han negat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
RESOLUCIÓ TSF/2939/2016, de 23 de desembre, convocatòria anticipada, per l'any 2017, en relació a la concessió de subvencions per el finançament de las actuacions de Programes Integrals per majors de 30 anys en situació de atur de llarga duració. |
Mentre a Louis Vuitton miren al futur fitxant Virgil Abloh, a casa dels Preysler s'autoentrevisten
Falcó, Vargas Llosa i la moda que ve / NATALIYA PETROVA / GETTY
Com si fos de Parlem, Hablemos, que com que són equidistants deuen riure i plorar al mateix temps mentre miren les notícies aquests dies.
En el meu cas, però, la trista alegria que sentia era per motius infinitament més frívols, ja que només tenia a veure amb el nou director creatiu que la firma Louis Vuitton ha elegit per a la seva línia masculina.
L'afortunat és Virgil Abloh, que triomfa des de fa temps creant amb Kanye West per a la firma del raper, Yeezy, i que va crear la seva marca de roba, Off-White, el 2012, amb un èxit rotund de connexió amb els més joves.
Potser per això, han volgut quedar-se'l a Vuitton, on a ningú se li escapa que el target que adora Abloh serà el que consumirà luxe en el futur.
Fill d'una família d'immigrants ghanesos que van marxar a buscar-se la vida als EUA, Abloh és la sublimació del que tothom diu -però no tots s'acaben de creure-: que no cal venir de casa bona per triomfar en el fashion business.
Això era el que m'alegrava aquesta setmana, que fos algú que ve de baix de tot i que ha treballat com ningú qui arriba a l'Olimp de la moda.
Però, per sobre de tot, el que més em motivava era que el seu esforç previ no hagués passat només per haver-se mirat moltes edicions de la revista Vogue, sinó per haver estudiat enginyeria a la Universitat de Wisconsin i un màster d'arquitectura a l'Institut de Tecnologia d'Illinois.
És a dir, per haver arribat a la primera divisió seguint un camí propi i amb criteri i no limitant-se a la imitació low cost de les carreres formatives habituals.
També m'alegrava molt que amb Abloh arribi inevitablement al món del luxe masculí una manera diferent d'entendre la moda actual, més propera estèticament als suburbis conflictius de les grans ciutats que a l'alta costura de les passarel·les europees.
Un nou model que fuig de teixits impossibles de compaginar amb un viatge en metro o de patrons incompatibles amb estar assegut vuit hores davant d'un ordinador.
Aquesta és la principal revolució que pot representar Abloh.
El que m'entristia una mica era pensar que l'actualització que pot encarnar el fitxatge per a Vuitton no acabi pecant d'oportunista i es converteixi únicament en una excusa per vendre dessuadores a preus astronòmics.
Abloh ja ha dit al New York Times: "La meva musa sempre ha sigut el que la gent realment vesteix.
Estic entusiasmat per fer una versió luxosa d'això".
Esperem que això no signifiqui fer roba de swaggers però amb més bons acabats.
Tant de bo aconsegueixi sintetitzar l'essència del carrer i la del luxe i les sàpiga barrejar.
I no estic parlant de la paròdia de fer una versió de neoprè de la cort de Lluís XVI.
Estic parlant d'alguna cosa completament útil que al mateix temps sigui evocadora.
Potser sembla agosarat a hores d'ara, però crec que l'elecció d'aquesta icona de l' streetwear per al seu nou lloc acabarà sent tan rellevant d'aquí uns anys com Coco Chanel alliberant la dona de cotilles o Saint Laurent dedicant-se entusiastament al prêt-à-porter.
Va començar Demna Gvasalia a Balenciaga i ha sigut tot un èxit.
Que ara ho faci Vuitton, però, és el salconduit definitiu per a les altres firmes.
Quines ganes de veure les catifes vermelles del futur si tot continua així.
Sobretot les d'home, que sempre són tan avorrides.
Una innovació menys afortunada l'han intentat aquesta setmana a Vanity Fair, on han decidit que Tamara Falcó entrevistés Mario Vargas Llosa, el nòvio de la seva mare.
De la seva entrevista en destaquen alguns hits que crec que s'haurien de convertir en temari a estudiar a les facultats de periodisme.
Un dels moments estel·lars té lloc quan Falcó parla amb Vargas sobre la seva incursió a la política.
"Tots et van donar suport...", li comenta ella al Nobel, que no pot defugir la realitat i acaba contestant: "Bé, tots no perquè vaig perdre les eleccions".
La jove musa de l' ¡Hola! també li pregunta a la icona de l'unionisme espanyol si era gaire liberal quan era jove.
Una afirmació davant la qual Vargas reacciona com si no hagués passat res amb un descriptiu: "Jo no era liberal de jove.
Posteriorment el desastre es perpetua i Falcó intenta esbrinar com va viure l'escriptor la revolució del 68 a París.
"En realitat jo no la vaig viure a París perquè ja no estava a França", explica Vargas després d'intentar recol·locar els seus xacres i de recollir la seva dignitat de terra per haver-se sotmès a aquest joc multipromocional.
Tot i que aquestes patinades són molt cridaneres a mi m'agrada el que hi ha darrere el paripé.
Primer, que el Nobel està disposat a fer el que sigui per Preysler.
Segon, que tot això és per promocionar un llibre que ha escrit ell sobre com és de meravellós per a la democràcia el liberalisme, cosa que resulta evident que Falcó no entén en tota l'entrevista.
De fet, en una rèplica de la conversa resulta evident que ella creu que ser liberal vol dir anar-se'n al llit amb tothom.
"Però sí que ets liberal quan ets jove...", deixa anar.
Em sembla gairebé cruel per part de la seva maremànager abandonar-la davant d'un llibre de Vargas Llosa perquè es prepari l' entrevista.
Pobra Tamara, ningú té pietat d'ella.
Estic segur que davant la irònica afirmació que el complement que més porten els mil·lennials és la motxilla de Glovo, ella diria que "¡Qué interesante!" i intentaria comprar-se-la.
Això seria la síntesi de com està el panorama, periodistes admirables al carrer i gent sense cap vàlua fent periodisme per comprar-se complements.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha descartat aquest dilluns instal·lar-se a Catalunya malgrat tenir immunitat com a eurodiputat, en al·legar que no poden actuar amb normalitat mentre a Espanya hi hagi "presos polítics", i ha apostat també per esgotar la legislatura.
"Crec que que les eleccions a Catalunya haurien de ser al desembre del 2021.
Sóc partidari d'allargar al màxim la legislatura catalana.
Crec que que al final no hi haurà base per inhabilitar el president Quim Torra", ha sostingut en una entrevista a Rac1 que ha recollit Europa Press.
També ha explicat que de moment no vindrà a Catalunya a instal·lar-se i a viure a la casa seva perquè vol continuar lluitant des "d'un lloc lliure", malgrat que li faria molta il·lusió fer un acte a Perpinyà.
"La 'Catalunya Nord' no és Espanya.
Un acte a Perpinyà o una reunió a Perpinyà em faria molta il·lusió", ha reconegut Puigdemont, a més d'assegurar que tenen ganes de tornar a casa, on el primer que faria seria visitar els presos independentistes.
Amb immunitat, Puigdemont considera que poden desplaçar-se a Espanya sense problemes, però considera que l'Estat pot tenir "la temptació de tornar a violentar" la normativa europea.
"Espanya ha violat el dret i ara vol fer pagar a Oriol Junqueras les conseqüències negatives.
Està fora de tota lògica de l'estat de dret", ha lamentat l'expresident català, que ha avançat que convidaran el màxim nombre d'eurodiputats a visitar Junquera a la presó.
A la mateixa entrevista, ha relatat part del llibre que ha escrit on analitza l'1-O, els preparatius i les setmanes següents, i en el qual detalla fets com els que va explicar el llavors president del Govern central, Mariano Rajoy, que, tot i que ell no podia permetre el referèndum, ells ho havien de fer.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
"Pot contenir traces de semen, ungles o restes de part de dona".
El missatge era contundent i l'objectiu, clar: conscienciar sobre el tràfic de dones a Espanya.
L'explotació sexual era el tema principal d'aquesta obra, 'Carne de vulva', que ha sigut censurada per l'Ajuntament de Granada (PSOE) a petició de Ciutadans.
Una alumna de Belles Arts de la Universitat de Granada és l'autora d'aquesta polèmica obra que era a l'exposició 'A la calle' del pati de l'Ajuntament en un envàs de plàstic, com acostumem a veure la carn als supermercats.
L'Ajuntament de Granada ha retirat l'escultura 'Carne de vulva' després de les queixes de per ferir sensibilitats.
Un paquet com els que es compra al supermercat que denuncia l'ús de les dones com objecte sexual.
Un treball dels alumnes de Belles Arts pic.twitter.com/mvv2sDKHjV
En un fullet on explicava la seva intenció, aportava dades sobre com el tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual és el "negoci criminal amb més creixement de tots" i en el qual les dones i les nenes són les grans víctimes.
"Res d'això seria possible sense l'altra cara del negoci: els clients".
Tot just unes hores després, l'Ajuntament, a través de la regidora de Cultura, María de Leyva, informava de la seva retirada després d'una queixa de Ciutadans i va ser traslladada a una altra localització aliena al consistori.
"L'ajuntament és la casa de tots", deia el portaveu de la formació taronja, Manuel Olivares.
"Hi havia peces perilloses i creiem que hi ha d'haver un control de quines s'exposen i quines no.
Aquesta peça feria la sensibilitat i no és propi exhibir una obra així en un lloc on entra tothom, incloent-hi nens ".
La comissària de l'exposició, Elizaberta López, deia que entenia que algú es pogués sentir molest "per desconeixement o falta de costum".
Els companys de l'autora ja s'han posat del seu costat manifestant el seu suport a través de les xarxes socials.
El compte de la delegació de Belles Arts retuitejava la Regidora de Drets Socials, que deia que el que havia de molestar era el tràfic, no aquesta obra.
Tota la meva admiració i respecte per a l'autora de 'Carne de vulva', per utilitzar l'art com a eina de canvi social.
Es el Tràfic el que ens hauria d'escandalitzar.
En un comunicat titulat 'Alguns pretenen ser liberals', la Delegació d'Estudiants de Belles Arts manifestava la seva "desaprovació i enuig" amb la retirada de l'obra d'Inma Ferrero, l'autora.
"Li volem donar tot el nostre suport, aquí ens té per al que necessiti".
A més, parlava de com de "vulnerada" està la seva llibertat d'expressió.
Finalment, adjuntava l'article 20 de la Constitució, que reconeix i protegeix els drets a expressar lliurement pensaments, idees i opinions.
"Els ha sortit malament, ara l'obra apareix a la premsa de tot el país ". |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El festival d'enguany també commemora el setantè aniversari dels bombardaments atòmics a Hiroshima i Nagasaki
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Cap de setmana d'inspiració japonesa a Barcelona.
El XXI Saló del Manga aplegarà a la Fira de Barcelona milers de 'otakus' de tot el país.
Els protagonistes d'enguany són Super Mario Bros, que celebra trenta anys, i Antoni Gaudí i la seva influència al Japó.
S'hi podrà una exposició temàtica, 'Mangas Nuclears', per a recordar els setanta anys del llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.
Un supervivent d'Hiroshima, anomenat en japonès 'hibakusha', explicarà la seva experiència.
Entre els convidats més coneguts hi ha Tadayoshi Yamamuro, el director d'animació de sèries com ara 'Bola de Drac' o 'Dr.
Slump', i Io Sakisaka, una de les més aclamades autores de manga per a adolescents del moment.
Com cada any, un dels grans reclams de l'esdeveniment és la gran quantitat de 'cosplayers'.
El 'cosplay' –acrònim dels mots anglesos 'costume-player'– és l'art de disfressar-se com un personatge còmic.
El Saló del Manga organitza tres concursos per a 'cosplayers': un d'infantil, un per a adults i un de temàtic dedicat a Super Mario Bros.
Durant tot avui, demà i diumenge hi ha programat un bon reguitzell d'activitats relacionades amb el Japó i la cultura japonesa.
Des de tallers de jocs com el 'Go' fins a tallers gastronòmics o degustacions de sake.
Hi ha deu exposicions, entre les quals se'n destaca una sobre dracs i dues sobres els dibuixants Inio Asano i Tetsuya Tashiro.
Una altra exposició repassarà la influència japonesa a la saga de 'Star Wars', amb Tsuneo Sanda, que també farà un taller i tindrà una trobada amb els seguidors.
Com els altres anys, hi ha un espai a la planta superior del Palau 2 anomenat l' Esperit del Japó.
S'hi faran activitats com ara reiki, ikebana, tallers d'origami, de cal·ligrafia japonesa i de kimono.
Tampoc no hi faltarà el clàssic espai per als videojocs, on els visitants podran jugar a diversos jocs en què tindran un paper especial Pokémon i Super Mario Bros.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Fa pocs dies que el diari anglès TIMES obria la portada explicant que algunes webs intoxicadores es beneficien d'anuncis institucionals o de grans empreses, obligant als anunciants a deixar de mirar enlaire i prendre decisions.
En aquest marc l'empresa LEGO es va retirar del "Daily Mail" per no associar la seva marca a un diari xenòfob tot pensant que la majoria de consumidors no voldran comprar productes d'una marca associada a mitjans que neguen el canvi climàtic i alimenten el discurs de l'odi.
A Espanya el mes passat quatre marques ANIDA, TOYOTA, NISSAN i LINEA DIRECTA van tancar les seves campanyes en un digital després de que publiqués un article titulat " Per què les feministes són més lletges que les dones normals?".
Però sembla que no totes les empreses ho veuen igual; malgrat la denúncia que va fer el diari ARA ja fa uns dies, avui 17 de febrer del 2017, FREIXENET es continua anunciant en el mitjà ultra " Alerta Digital " que ha publicat articles tant constructius com " Els separatistes no serveixen per complaure les seves dones ni per tenir fills, per això tiren dels nous catalans ".
Per no cansar sobre el què diuen contra tothom que no sigui com ells, tant sols cal que, si algú té interès, hi doni una ullada.
Però més enllà dels continguts, el que esgarrifa és que una empresa com Freixenet, que se suposa que està ben vista al Penedès (entre altres càrrecs presideix el Consell Regulador de la D.O. Cava, forma part del Patronat de la Fundació Wine Business School) o a Catalunya, ja que el seu President ho és alhora de Fira de Barcelona, patrocini aquesta mena de digitals i es passegin pel Penedès donant lliçons de com hem de fer les coses.
Potser va sent hora d'aixecar el cap i anar construint un altre tipus de societat on ningú sigui més que un altre.
Tribuna Oberta per promoure l'intercanvi d'opinions, el debat i la reflexió
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
L'exsecretari d'Empresa i Coneixement també ocuparà la gerència de l'àrea social de l'organització
Tarragona.-La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, dedicada a la prestació de serveis sanitaris i socials, ha reforçat la seva àrea social amb la incorporació de Joan Aregio com a adjunt a la direcció general i gerent de l'àrea social de l'organització.
Aquesta reestructuració respon, segons la institució, a la voluntat de "potenciar l'activitat social i la vocació de servei de l'organització, en constant creixement des de la seva creació l'any 2004 amb la posada en marxa del Centre Especial de Treball Santa Tecla per a persones amb discapacitat intel·lectual".
En les seves atribucions com a adjunt a la direcció de la Xarxa Santa Tecla, Joan Aregio assumeix també la responsabilitat en les àrees de recursos humans i serveis jurídics.
El tarragoní Joan Aregio ha ocupat diversos càrrecs a l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i la Generalitat.
En els darrers anys, havia estat secretari d'Ocupació i Relacions Laborals del Departament d'Empresa i Ocupació (2014-2016) i titular de la secretaria d'Empresa i Competitivitat del Departament d'Empresa i Coneixement, càrrec que va deixar a mitjan 2018.
El passat mes de juny es va reincorporar a la seva plaça a l'Agència Catalana de l'Habitatge.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Unió d'Oficials de la Guàrdia Civil ha denunciat la periodista Mònica Terribas, directora del programa 'El Matí de Catalunya Ràdio', per demanar als oients que informessin dels moviments dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, en l'operació contra el referèndum de l'1-O.
Segons els oficials de la Guàrdia Civil, la proclama de Terribas va "posar en risc el dispositiu policial, afavorint implícitament actuacions contra l'ordre públic".
L'associació de la benemèrita ha presentat la denúncia als jutjats de Barcelona i assegura que s'ha vulnerat l'article 559 del Codi Penal, que pena "la distribució o difusió pública, a través de qualsevol mitjà, de missatges o consignes que incitin a la comissió d'algun dels delictes d'alteració de l'ordre públic...".
"És lamentable que la deriva paranoica d'alguns mitjans de comunicació arribi a l'extrem de servir d'ajuda a terroristes, narcotraficants o qualsevol altre delinqüent, facilitant la potencial comissió d'actes delictius de impredictibles conseqüències", asseguren des de la Unió d'Oficials de la Guàrdia Civil.
El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, ha reaccionat a les xarxes socials i ha mostrat el seu suport a Mònica Terribas i al programa 'El Matí de Catalunya Ràdio'.
"Tot el suport Mònica Terribas en aquest sense sentit d'un Estat i tots els seus ressorts, que han perdut del tot els papers", ha piulat Turull. |
Conveni de col·laboració entre la Conselleria de Presidència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears, per a l'extensió de l'eficàcia del registre de contractistes a la Universitat de les Illes Balears
D'una part, el conseller de Presidència, Honorable Senyor Antoni Garcias i Coll, en nom i representació de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de conformitat amb la delegació de competències per autoritzar convenis acordada pel Consell de Govern de 30 de març de 2001, i amb la delegació de firma per part del president de les Illes Balears mitjançant el Decret 46/2001, de 30 de març (BOIB núm. 40, de 03-04-2001).
I de l'altra, el Rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Llorenç Huguet Rotger, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i el Decret 32/1999, de 26 de març, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
Ambdues parts ens reconeixen la competència i la capacitat legal, respectivament, per formalitzar aquest conveni.
El Registre de Contractistes fou creat pel Decret 20/1997, de 7 de febrer, i desplegat mitjançant l'Ordre de 19 de desembre de 1997.
L'article 15 de l'esmentat Decret estableix que el Registre de Contractistes de la Direcció General de Patrimoni i Entitats Jurídiques depèn de la Conselleria de Presidència, i l'article 2 n'encomana a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa la conservació, l'actualització i la custòdia.
L'article 3r, apartat 1, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que les administracions públiques actuen d'acord amb els principis d'eficàcia i de coordinació ¿entre d'altres¿, i l'apartat 2 del mateix article recull que les administracions públiques es regeixen pels principis de cooperació i de col·laboració.
En aquest marc jurídic i en prova de la voluntat d'ambdues parts de potenciar aquests principis de col·laboració, de coordinació i d'eficàcia, per l'agilitat que el certificat d'inscripció d'una empresa en el Registre de Contractistes suposa tant per al propi licitador com per a l'òrgan de contractació, subscrivim aquest conveni d'acord amb les següents
És objecte d'aquest conveni la col·laboració entre la comunitat autònoma de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears per a l'extensió dels efectes dels certificats d'inscripció al Registre de Contractistes de la CAIB a les licitacions convocades pels òrgans de contractació de la Universitat de les Illes Balears.
Els òrgans de contractació de la Universitat de les Illes Balears han d'incloure la següent clàusula als corresponents plecs de clàusules administratives: «Quan el licitador estigui inscrit en el Registre de Contractistes de la CAIB, l'aportació del certificat a què es refereix l'article 30.2 del Decret 20/1997, de 7 de febrer, acompanyat d'una declaració responsable per la qual s'acrediti la validesa i la vigència de les dades del Registre esmentat, l'eximeix de presentar la documentació que ja sigui al Registre.
L'òrgan de contractació, en tal cas, ha d'admetre l'esmentada certificació.
Això no obstant, l'òrgan de contractació pot sol·licitar del Registre de Contractistes una còpia de qualsevol dels documents dipositats per qui resulti adjudicatari.».
La Universitat de les Illes Balears pot desvincular-se en qualsevol moment, comunicant el corresponent acord a la Conselleria de Presidència amb un mes d'antelació.
El seguiment de l'execució d'aquest conveni el durà a terme una comissió formada per una persona representant de la Conselleria de Presidència, una representant de la Universitat de les Illes Balears i un secretari o una secretària (que coincidirà amb la persona que ocupa la Secretaria de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa).
Aquesta comissió de seguiment compleix les funcions de resoldre les qüestions que es plantegin durant l'execució del conveni i de fixar els criteris de seguiment i els de l'avaluació de resultats, proposant, si n'és el cas, les mesures d'adaptació que es considerin necessàries.
Aquest conveni es pot resoldre per qualsevol de les causes següents:
¿ Denúncia del conveni de qualsevol de les parts signants.
En aquest cas, hi ha l'obligació de notificar-ho amb un mes d'antelació.
¿ Altres causes establertes a la legislació vigent.
Aquest conveni entra en vigor l'endemà d'haver estat publicat en el
Butlletí Oficial de les Illes Balears
Les qüestions litigioses que puguin sorgir a conseqüència de l'aplicació, la interpretació, el compliment, l'extinció, la resolució i els efectes d'aquest conveni, resten sotmeses a la jurisdicció contenciosa administrativa.
Un cop llegit el document i com a prova de conformitat amb tots i cada un dels punts d'aquest conveni, ambdues parts el signen en tres exemplars al lloc i en la data indicats a l'encapçalament.
Per la Conselleria de Presidència,
El present conveni el va aprovar el Consell Executiu de data 14 de maig de 2002 i el va ratificar la Junta de Govern de la Universitat de les Illes Balears en data 24 de juny de 2002, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.1.27) i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 32/1999, de 26 de març (BOIB núm. 45, de 10 d'abril). |
El ple del Congrés va aprovar ahir una resolució pactada per PP, PSOE i Ciutadans en la qual es rebutja qualsevol intent de referèndum independentista i es crida a un pacte d'Estat per la unitat d'Espanya, el reconeixement dels fets diferencials i la Constitució.
El text va tirar endavant amb els vots del PP, PSOE, Cs, UPN, Coalició Canària i Fòrum Astúries, la qual cosa suma el 70% de la cambra, mentre que Units Podem, En Comú, En Marea, Compromís, el PNB i els independentistes d'ERC, PDeCAT i Bildu hi van votar en contra.
Nova Canàries va optar per abstenir-se.
La iniciativa, defensada pel diputat del PP Carlos Floriano, va ser promoguda pel Grup Popular, que la va registrar el setembre del 2016, abans de la investidura de Mariano Rajoy, i que l'ha reprès després de la moció de censura que ha portat Pedro Sánchez al Govern amb suport d'Units Podem i les formacions sobiranistes.
D'una banda, el Congrés manifesta el seu «compromís i la seva determinació» per defensar «la unitat d'Espanya com a nació de ciutadans lliures i iguals» i «la sobirania nacional», així com per «respectar la seva integritat enfront de qualsevol intent de referèndum de secessió d'una part del territori nacional».
A més, reclama que les forces parlamentàries «aconsegueixin un pacte per la Unitat d'Espanya i la defensa de la Constitució».
A més, i a instàncies del PSOE, s'insta la comissió del Congrés per a la modernització de l'Estat autonòmic, de la qual no formen part ni Units Podem ni les formacions independentistes, a incorporar en el seu informe «el tractament dels fets diferencials».
El que no es va acceptar és la pretensió de Cs d'incloure en el text una crida a la reforma de la llei electoral per imposar un llindar mínim del 3% del vot estatal per poder entrar al Congrés, un requisit que podria deixar fora les formacions d'àmbit autonòmic. |
L'expresident de la Federación Española de Asociaciones Paquistaníes, Rajda Shaoib Satti, detingut per presumpte tràfic d'heroïna i que va col·laborar amb Nous Catalans, apareix en un cartell amb les sigles de CiU al costat de Khalid Shabaz, que anava de 79 a la llista de CiU per Barcelona a les passades eleccions al Parlament.
A més, com es pot veure en la imatge, a l'altre costat del cartell apareixen el president de la Generalitat -aleshores candidat-, Artur Mas, i el president de la sectorial d'immigració de CDC, Àngel Colom.
El sotsdirector general de la Fundació Nous Catalans de CDC, Èric Bertran, ha expressat al seu Twitter que "és una felicitació.
N'hi ha desenes de diversos dirigents associatius o empresaris que feliciten un candidat" i ha afegit que "també amb el candidat del PSC hi ha felicitacions" perquè "per a la comunitat és un honor que hi hagi un candidat del seu origen".
Una font oficial de CDC ha insistit avui que "no ha estat mai militant".
Satti va ser detingut, en efecte, el passat 17 de desembre -23 dies després de les eleccions- per la seva presumpta implicació en la importació de més de 64 quilos d'heroïna d'alta qualitat -l'anomenada brown sugar - que haurien generat més d'1,5 milions de dosis.
El partit va anunciar l'ingrés a Convergència el 7 de febrer del 2009, segons va confirmar aleshores la pròpia formació en una nota de premsa.
En teoria, Satti va rebre el carnet -juntament amb altres militants d'origen pakistanès- en un acte en què van participar Artur Mas, Jordi Pujol, Xavier Trias i Àngel Colom, que va destacar llavors "l'agermanament entre el Pakistan i Catalunya".
CDC, que va negar la militància de Satti perquè "Colom el va vetar", va restar importància al fet que participés en diversos actes de Nous Catalans perquè "anava a actes de tots els partits", però el cert és que Rajda Shaoib Satti va participar en un munt d'activitats en què, a més, constava com a militant.
Tot i que neguen la seva militància, en alguna de les informacions es fa referència al "president de la federació d'entitats del Pakistan i militant de CDC, Shoib Satti".
Fonts oficials de CDC també van atribuir aquesta referència a "un error de qui fes la nota a Nous Catalans".
"Aquest senyor -van insistir- no ha estat mai militant de CDC, sí que havia col·laborat amb Nous Catalans com a president de la Federació Espanyola d'Associacions Pakistaneses com a independent".
Aquest xicot, jo el vaig veure a un anunci dels siutad-anos!
Ostres, però aquests no eren els que havien de pagar les pensions en el futur?
Es normal que un partit de corruptes desperti l ́interès d? un traficant de droga.
No dic que CDC sigui l ́unic, però sí qui té un know-how delicitiu més consolidat.
Plataforma per Catalunya unica solució
Per uns traficants autòctons, com els camells gitanos que van passejar l'Anglada carregat a les espatlles a Badalona.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
"Jo hauria entès que convoqués eleccions"
L'expresident agraeix als manifestants "escriure una pàgina preciosa de la història" del continent
El líder del PPC afirma que sent "vergonya i tristor" de la imatge donada
La Comissió replica els manifestants que "no es pot ignorar la llei"
La llibertat dels "presos polítics" i el rebuig al 155 són les principals reclamacions
JxCat passaria d'estar a trezte escons d'ERC a un empat tècnic, segons El Periódico
"Si no és per construir la República amb nosaltres que no hi comptin"
Domènech demana a les forces progressistes "comprometre's a revertir les retallades"
L'exconseller adverteix Europa que "si mires cap a una altra banda, et condemnaràs"
La secretària general d'ERC es queda sense veu
Asseguren que és per agrair "el respecte al nostre govern legítim"
El Parlament el va reprovar "per motius polítics i partidistes"
Elogis perquè és "neta, sense por, forta, lliure i canta Els Segadors"
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Carbonat i carbonat bàsic de plom.
També s'anomena cerussa, blanc de plata o blanquet.
És el pigment més important en la pintura occidental, des de l'antiguitat fins al segle xx. |
Agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha procedit aquest dimecres a detenir un company, també d'aquesta unitat operativa de l'Institut Armat, acusat d'haver avisat l'exnúmero dos del Govern de la Comunitat de Madrid Francisco Granados d'estar sent investigat per la seva integració en la trama corrupta desarticulada en l'operació Púnica.
Segons han informat a Europa Press fonts de la investigació, la detenció ha tingut lloc a les mateixes instal·lacions de la UCO a Madrid.
El detingut no forma part del Grup de Delictes contra l'Administració que dirigeix la investigació, que s'ha saldat aquesta setmana amb 35 detinguts i 14 imputats.
En concret se l'acusa de la comissió d'un presumpte delicte de revelació de secrets.
En el marc de les indagacions, els investigadors es van adonar que s'havia produït aquesta delació a l'exdirigent popular.
Les mateixes fonts consultades precisen que la relació entre aquest agent de la UCO i Granados era a través d'un amic en comú de Valdemoro, i que no tenien una relació fluida.
Va ser en una trobada entre tots dos quan l'agent li ho va advertir i Granados es va mostrar sorprès.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'alcalde torna a lamentar la lentitud del govern espanyol en la tramitació de les ajudes
Vimbodí i Poblet ha iniciat els treballs per refer els accessos al terme municipal
L'Ajuntament de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) ha posat en marxa les obres per reparar camins i accessos malmesos per la riuada del 22 d'octubre.
Segons informa el consistori, amb el suport de la Diputació de Tarragona ha començat els treballs del pont de la carretera que connecta Riudabella amb la carretera de Prades.
D'aquí a uns dies també començarà la restitució i reparació de la resclosa i zona de recollida d'aigua del poble, ubicada al barranc del Titllar.
Més endavant l'ACA també restituirà el col·lector d'aigua malmès per la riuada.
L'alcalde, Joan Canela, ha recordat que les pèrdues s'han enfilat als 900.000 euros i ha lamentat que el govern espanyol "encara no hagi desencallat l'accés a les ajudes econòmiques".
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Els interessats a conèixer les instal·lacions podran visitar-les els dies 21 i 22 d'abril, mentre que el període de preinscripció serà del 2 al 12 de maig
L'Ajuntament de Mollerussa obrirà del 2 al 12 de maig el període de preinscripció per a les escoles bressol de Mollerussa, que han organitzat dues jornades de portes obertes per tal de presentar el seu projecte educatiu i donar a conèixer les instal·lacions.
En concret, seran divendres 21 d'abril, de 3 a 5 de la tarda, i dissabte 22, de dos quarts d'onze del matí a dos quarts de dues del migdia.
El llistat d'admesos es coneixerà el 2 de juny i del 6 al 9 del mateix mes es podrà formalitzar la matrícula
El procés de preinscripció es farà a l'Oficina Municipal d'Escolarització ubicada al tercer pis del consistori.
Totes les famílies interessades poden presentar la seva sol·licitud en horari d'oficina.
La llista provisional amb el barem es donarà a conèixer el dia 22 de maig mentre que la llista d'admesos es coneixerà el 2 de juny.
Les matrícules es podran fer efectives del 6 al 9 de juny. |
L'encara conseller d'Acció Exterior descarta entrar a formar part d'una llista unitària amb la resta de formacions independentistes
Barcelona.-Ernest Maragall s'ha postulat aquest diumenge al matí des del barri del Clot per ser l'alcaldable d'Esquerra Republicana a Barcelona a les eleccions municipals del maig de 2019.
L'encara conseller d'Acció Exterior ha explicat que va ser el president del partit, Oriol Junqueras, qui li va proposar el repte des de la presó de Lledoners.
Tot i que en un primer moment va dubtar, per raons com l'edat, o no voler malmetre el llegat que suposa el seu cognom, "finalment Barcelona es va imposar".
Segons Maragall, la seva proposta podrà guanyar l'alcaldia si saben posar en marxa "una onada imparable de barcelonisme intel·ligent i crític, però compromès".
Ernest Maragall ha descartat entrar a formar part d'una llista unitària amb la resta de formacions independentistes.
Ernest Maragall ha donat a conèixer aquest diumenge la seva decisió de "fer el pas per la ciutat" i inscriure el seu nom a les primàries d'Esquerra Republicana per ser escollit candidat a l'alcaldia de Barcelona.
"El nostre país i la nostra ciutat viuen hores exigents, i no és moment de renúncia, comoditat o resignació", ha reblat.
Amb tot, Maragall no ha amagat els dubtes que el van envair quan Oriol Junqueras li va fer la proposta des de la presó de Lledoners.
No només per una qüestió d'edat, als seus 75 anys, sinó també per la feina "apassionant" que està desenvolupant a la conselleria d'Acció Exterior, "i un dubte profund sobre la meva idoneïtat".
Segons Maragall, Barcelona s'ha de preparar per afrontar "un pols molt potent".
Maragall s'ha mostrat convençut que, si la seva candidatura prospera, arribarà a guanyar les eleccions.
"Guanyarem si som capaços de transmetre el que ja som i si sabem posar la idea i la realitat de Barcelona al cap i al cor dels barcelonins".
A més, el candidat també ha assenyalat que el seu projecte guanyarà si sap convertir "la incertesa del present en un projecte creïble", "i posar en marxa una onada imparable de barcelonisme intel·ligent i crític, però compromès".
Maragall ha assenyalat tenir ganes de començar a parlar sobre totes les qüestions que afecten Barcelona, "passant per tots els barris i districtes".
Des de la cultura fins a la seguretat passant per l'educació, la llibertat o els serveis socials.
"Barcelona no es deixa reduir a quatre tòpics simplistes", ha assenyalat Maragall.
Entre d'altres, la Barcelona republicana que pensa Maragall és "referència de dignitat col·lectiva, avançada en la lluita per la llibertat i compromesa amb una idea de justícia que no accepta la injustícia dels presos polítics".Maragall també ha aprofitat per agrair el gest "generós" d'Alfred Bosch i el seu equip.
El candidat Maragall a les primàries encara no té conformada la llista que l'acompanyarà als comicis si guanya, però ja ha avançat que estarà formada per persones del partit i també per ciutadans sense afiliació.
El període per presentar candidatures va començar dijous i s'allargarà fins l'11 d'octubre.
El dia 26 es faran les votacions en una jornada electoral oberta a més de 4.000 militants i simpatitzants que el partit té a la capital catalana.
Sobre el seu relleu a la conselleria, Maragall ha explicat que és una decisió que no li correspon a ell, sinó al president de la Generalitat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Catalunya destaca, des de sempre, per la seva creativitat i emprenedoria.
Els seus moments més àlgids en la història han correspost a moments en què el talent i l'enginy s'han unit per superar etapes de profunds canvis socials i econòmics.
Així, a finals del primer terç del segle XIX, Catalunya va ser l'únic país del sud d'Europa que es va incorporar de ple a la Revolució Industrial sense tenir recursos naturals.
Però ho va fer possible gràcies al seu tarannà innovador i al seu capital humà.
Avui som a les portes d'un nou canvi històric pel que fa al model de societat i el tipus d'economia que ens cal adoptar per garantir el benestar de les futures generacions.
En el nou entorn de la indústria 4.0 som davant una transformació global que no només afecta al model productiu i les nostres empreses sinó també totes les entitats generadores de coneixement: universitats, centres de recerca, parcs científics i tecnològics, hospitals, etc.
Situats en aquesta nova cruïlla que marcarà el nostre futur, pertànyer o no al conjunt de societats avançades líders en innovació depèn exclusivament de la voluntat de prioritzar el coneixement propi en la base de totes les estratègies de país
Per fer front a aquest nou repte, el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement ( [email protected] ) és l'instrument que el Govern de la Generalitat, mitjançant el Departament d'Empresa i Coneixement, ha creat per impulsar una estratègia compartida entre l'àmbit de l'educació superior, la recerca i la innovació, l'economia productiva i tots els agents polítics i socials per construir la Catalunya del futur.
Amb la finalitat d'aconseguir que el nou coneixement que generem s'incorpori de manera ràpida i efectiva al nostre sistema productiu, el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement ( [email protected] ) apel·la a tot els agents implicats per participar en el procés de debat i reflexió que ha de dibuixar les seves línies mestres.
El [email protected] vol, així, recollir les propostes de tots els actors clau de l'ecosistema de coneixement i de la ciutadania en general.
Tothom és interpel·lat per mirar de bastir una economia que ha de garantir el progrés i benestar dels nostres fills i filles.
Catalunya serà un país més pròsper, just i lliure si és capaç de transformar tota l'energia creativa i el talent de què disposa en coneixement.
Els països més desenvolupats són aquells que saben estimular i generar coneixement propi com a font de riquesa.
Perquè el coneixement és el que defineix la qualitat de vida d'una societat.
Cal construir col·lectivament aquest gran acord de país i, per aquesta raó, el procés participatiu del [email protected], vol incorporar l'experiència i les sensibilitats existents més enllà de les institucions i les personalitats reconegudes –que ja estan representades en l'estructura presencial del [email protected] – de manera que construïm la societat del coneixement amb el conjunt de la societat civil catalana.
Per facilitar la participació de tothom en el procés d'elaboració del Pacte establim un diàleg gràcies a les dinàmiques online de participació oberta, combinades amb sessions i jornades presencials.
Així a través del portal participa.gencat.cat es podran fer aportacions en línia.
Pel que fa a la participació presencial, s'articularà en dotze sessions arreu de Catalunya per debatre i rebre aportacions al voltant dels eixos proposats.
Cada sessió durarà unes dues hores i mitja. aquest mateix mes de setembre s'obriran les inscripcions en el portal de participació ciutadana.
Hi haurà cinc sessions a la vegueria de Barcelona al voltant del talent, l'economia i el finançament, la innovació i la transferència de coneixement, la recerca i les infraestructures, i la conformació global de l'educació superior.
També hi haurà una sessió a cadascuna de la resta de vegueries: Alt Pirineu, Camp de Tarragona, Girona, Central, Lleida, Terres de l'Ebre i Penedès.
Un cop recollides les aportacions del procés participatiu, la Taula Permanent del Pacte, el seu òrgan de direcció i coordinació, les analitzarà i les incorporarà, si s'escau, en el document final de mesures i accions que elevarà al Govern de la Generalitat i, posteriorment, al Parlament. |
El capità del Reial Madrid, Iker Casillas, ha assegurat després de la victòria al Coliseum Alfonso Pérez davant del Getafe (0-3) que l'equip "no està cansat", tot i que després de les vacances de Nadal "costa tornar a la rutina", i ha destacat que tot i que el conjunt blau "s'ha tancat enrere" ells mai han "abaixat els braços".
"L'equip no està cansat, però després d'una setmana de vacances costa tornar a la rutina.
Vam tenir resultats negatius i sent el Reial Madrid és notícia.
Cal estar amb calma i anar partit a partit", ha assenyalat a Canal+ després de la conclusió de la trobada.
A més, el porter madridista ha destacat la "bona" primera volta dels seus.
"A falta del partit davant del Sevilla, hem fet una primera volta molt bona.
Ara toca pensar en el següent partit.
Per desgràcia, no tenim competició entre setmana, així que sortirem a guanyar tots els punts possibles", ha indicat.
Finalment, sobre el partit al Coliseum, el de Móstoles ha destacat com ha costat el triomf.
"Potser avui el camp no estava en les millors condicions.
El Getafe s'ha tancat enrere, nosaltres hem respost bé i no hem abaixat els braços.
Hem tret el partit en la segona -part-", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquest edifici es ve reformant per fases des del 2009 i l'Ajuntament voldria tenir-lo acabat el 2019
Banyoles.-L'Ajuntament de Banyoles valora la possibilitat de no construir l'auditori projectat en la remodelació del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i poder destinar els 400.000 euros que costaria a les obres que hi ha encara pendents de fer.
Segons l'alcalde de la ciutat, Miquel Noguer, és una obra "descartable" entre altres coses pel seu aforament, unes 80 persones, perquè la ciutat ja té equipaments més grans.
Malgrat tot, encara no està decidit.
És un dels aspectes que caldrà valorar un cop finalitzin les obres que es faran aquest any, centrades en la remodelació de les exposicions temporals, el primer pis i les escales d'accés.
"Farem una parada per analitzar i xifrar les obres que falten per buscar els diners", diu l'alcalde, Miquel Noguer.
El consistori vol tenir remodelat tot el museu entre el 2018 i 2019 però dependrà del finançament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Fonaments crítics per a llegir arquitectura.
Aquest treball consisteix a realitzar una anàlisis sobre el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat de València.
Aquest treball s? emmarca dins dels CURSOS DE DOCTORAT.
Fonaments crítics per a llegir Arquitectura de la professora na Margarita Fernández Gómez, pertanyent al departament de Composició Arquitectònica de la Universitat Politècnica de València.
Aquest treball s? estructura en base a lectures transversals – no lineals, ni canòniques-, dels diversos estudis des dels distints punts de vista i lectura de l? arquitectura establerts al curs, açò és, sociològic, formalista, psicològic, simbòlico-iconològic i històric.
Sols la introducció, com a generació discursiva i descriptiva del treball, dóna lloc a una lectura global, – bàsicament – sociològica.
Que crea una base per a resituar i desenvolupar amb més profunditat la resta d? estudis.
Que són els capítols que lliguen amb la presentació del treball reglat, exposat en Power-Point.
PLÀNOLS: PLANTES, ALÇATS I SECCIONS.
9) BIOGRAFIA DE G. VÁZQUEZ CONSUEGRA I LA UBICACIÓ DEL MUVIM DINS DE LA SEUA TRAJECTÒRIA.
En el sociològic estudiarem l? obra com a producte d? una societat i la seua incardinació i concomitància amb els processos socials i la ideologia de la classe dominant.
Com sempre en aquesta anàlisi manca i se?n dol de valorar adequadament la qualitat intrínseca de l? obra d? art. Seguint, nogensmenys, P. Francastel intentarem d? esbrinar la significació pròpia d? aquesta peça, en la resta de punts d? anàlisis.
Ací, cal dir, que s? ha d? haver visitat completament la peça a estudiar, conèixer el seu entorn i història per a comprendre el que s? hi explica d? una manera global i genèrica, havent fet un esforç de meditació, posterior, sobre l? obra de què parlem.
El Muvim naix de la mà de, l? aleshores, president de la Diputació provincial en Manuel Tarancon Fandos, membre del partit centralista i conservador fruit d? una necessitat de contrarrestar l? embranzida d? actualització envers la modernitat que hi havia empès el partit centralista progressista, abans al poder.
No és casualitat que Tarancon, un personatge culte, faça incidència sobre una època on es produeix el canvi més profund de la seua història:
la castellanització i subalternització de la societat valenciana, en contra de la tendència amb una certa component? nacionalitària? de l? anterior govern, on s? hi havien? infliltrat? elements que comandaven l? avantguarda aleshores, amb connexions internacionals.
Fet que l? hi conferia una component de contemporaneïtat, molt en contraposició, amb les components ideològiques mantingudes durant la Dictadura.
Curiosament Tarancon pren alguns elements d? aquests, més o menys nacionalitaris, per a conformar l? entrellat ideològic del que serà el Museu de la I·lustració valenciana.
Nom amb el que naix i que després modicarà el seu nom.
Val a dir que, històricament, el poder subaltern a Madrid (progressista i/o conservador) sempre mantindrà posicions d? enfrontament amb la Universitat de València.
La Universitat Politécnica de València és sempre mesella a Madrid.
Amb l?àura de modernitat i neutralitat internacionalista.
Que, realment, funciona com a localista i les mires difícilment ultrapassen dellà les fronteres de l?
No deixa de ser utilitzada com a contrapés político-ideològic a la Universitat de València-Estudi General.
Amb la consideració d? espai? límit? que té tota la ronda.
Cal esmentar que aleshores s? estava reformulant, amb diverses propostes, el PEPRI del Barri de Velluters, al què pertany dita zona.
L? emplaçament, la volumetria i programa? molt fragmentari- de recorreguts venien pre-establerts.
El concurs fallat en 1997, es concedeix el primer premi a G. Vazquez Consuegra.
Quan, realment, la majoria dels estudis d? una certa competència hi havia descartat la seua concurrència.
El jurat es decanta per una solució? moderna? de caràcter fragmentari i que xoca amb la resta de l? entorn.
Ja, de fet, molt degradat arquitectònicament, amb intervencions sense un mínim de decòrum urbà.
Una degradació forta del Barri de Velluters.
I que als seus límits, amb peces contemporànies, conjuminen un conjunt caòtic.
On l? harmonia arquitectònica consisteix a escridassar-se unes peces a les altres.
I la peça de referència, -parcialment mutilada-, és l?
Antic Hospital resta desnonada i anul·lada, entre ruïnes esparses per terra, on s? amaguen els? jonquis? per a injectar-se foc a les venes.
En contra de tot el que s? ha dit, és fals, -al nostre entendre- que l? obra de Vàzquez dialogue amb la resta.
L? aire de? modernor? de la mà d? un cert pseudominimalisme, i enclaustrament real fa que? havent-ne pres consciència- calga « amagar » la peça, en encarregar-li tot seguit- els jardins que deglutiran i taparan (a mode de les perspectives wrightianes) per esmenar l? error, que ve d? una mala concepció de la ubicació, ja que? pensem- hi haguera calgut situar-la en zona perifèrica del solar, fent carrer-corredor, tot deixant de coixí i filtre, els jardins entre la nova peça i l? antic hospital en diàleg llunyà i no confrontades, com ara s? esdevé.
La distorsió de la peça en si és patètica.
Res a veure amb intervencions amarades de sensibilitat contemporània com és el cas de Centre de Cultura Contemporània de Santa Mònica a Barcelona de Piñon i Viaplana, que seria un cas paral·lel.
Estaria més a prop d? una intervenció estrident com el Macba de R. Meier, al bell mig de la Ciutat Vella Barcelona.
Fent-ne una anàlisi d? acordament amb l? arquitectura històrica podem partir dels següents pressupòsits:
Els invariants, i a grans trets, característics de la història de l? arquitectura feta a la ciutat de València serien:
Unicitat de l? espai interior, una preponderància de l? espai interior sobre l? exterior, puresa formal, renúncia a la decoració, que si n? hi ha està concentrada en punts molt concrets.
Circulacions: la relació entre interior i exterior, en principi, és difícil.
El contorn tendeix a ser net i precís.
Predomini del ple sobre el buit.
Els eixos compositius: la tendència centrípeta obliga a la supressió del predomini d? algú d? aquests.
Hi fuig de l? obliqüitat, esbiaix, etc. Visió ortogonal de l? espai.
El mur adopta un ritme horitzontal.
La imposta és l? arranc de la finestra o del guardapols, generalment, mai no correspon als nivells dels sostres.
La proporció moderada, la tendència de la secció transversal al quadrat.
L?ús de recobriments interiors i exteriors.
Enlluïts a l? interior i revocs a l? exterior.
L? aparell arquitectònic ha estat un element clau de regulació de la llum i la calor (molt intensa, altrament, en aquesta zona meridional.
D? aquí l?ús de murs tancats) i l?ús de gelosies i vegetació (d? arrel àrab) per a recircular els vents, etc. Per a minvar i matisar la seua incidència.
I subsegüentment l?ús de l? aigua.
El jardí nòrdic situa l? aigua al fons mentre que el mediterrani la fa escolar des de dalt fins al fons.
No s? imita el paisatge, com el crea artificiosament a l? anglesa, no crea efectes teatrals de la disposició d? eixos a la andalusa, ni dóna importància frontal com els italians, o de subjectar-se a eixos simètrics o radials de la francesa.
Malgrat les influències de tot tipus.
A la vista dels? patterns formals de caràcter sociològic? establerts adés podem introduir-nos-hi en l? estudi del Muvim.
Exposarem els fets evidents i procedirem a formular una discussió (acció de discutir.
Discutir: v.tr.: Examinar en detall(una qüestió), raonar sobre ella presentant consideracions favorables i adverses.
Antic Hospital de València i els seus horts.
L? emplaçament: la petjada donada com a hipòtesi de partida del concurs.
Entorn: caòtic i degradat arquitectònic i social.
Preexistències patrimonials: de cota 0?00 a amunt, els pavellons de la Infermeria Vella de l? antic Hospital, avui dedicats a Biblioteca Pública.
A cota -3?40 m. un fragment de l? antiga muralla àrab.
No existeix, per molt que ens diguen els? arquitectes àulics entesos? que existeix una puresa formal.
Existeix una macla entre dos cossos un cub i un paral·lelepípede oblong, molt donat per un error de plantejament d? origen del concurs que deixava la petjada marcada des del Pla General i que després ningú no va saber reorientar i rectificar.
De fet, considerem que és una falla que patirà tota la seua gestació, i que malgrat tot, l? autor del projecte guanyador va tindre la sensibilitat a donar solució a un disbarat, com era el plantejament urbanístic del concurs.
Tret del cas de l? atri o vestíbul, l? espai flueix, sense poder capir-lo d? un colp.
La percepció funciona en sentit invers a aquest tret consuetudinari.
Igual ens passa en l? espai de l? exposició temporal, on l? espai s? immergeix sense contemplacions a la part inferior, per a desembocar en dues sales.
La relació entre l? interior i l? exterior, no és difícil, sinó inexistent.
Caldrà esperar a la realització dels jardins de l?
De moment és un espectacle tràgic, les ruïnes ça i llà, gairebé piranesianes, al costat d? una peça de factura contemporània.
Existeix un predomini del mur sobre el buit, evidentment.
La perforació a mig cos, per a salvaguardar el segon creuer que fou derrocat en 1972, si des d? un punt de vista és una troballa i encert d? en Vázquez Consuegra, però que per contra, els accessos secundaris resulten amagats i no se?n perceben les entrades.
El que fa, tot plegat, que es negue la condició urbana del carrer Guillem de Castro.
Si la zona de públic obeeix a una secció tendent al quadrat, la disposició? obligatòria de recorreguts de l? exposició permanent obliga a una secció allargassada.
No hi existeix moderació en les proporcions, corolàriament.
Ni tan sols del tester que s? obre a c/ Guillem de Castro que és un rectangle, una simple mitgera.
Tampoc l? entorn urbà és un espai evocador, que ni el millora ni l? empitjora.
Actua com a nou fragment del? col·latge?, sense cap diàleg amb la resta.
Sols actua com a façana el mur vidriat de fons, que amb penes se?n descobreix darrere dels arbres, sobre el carreró, entre l? edifici de vivendes i el Muvim.
L? accés principal es situa sobre el carrer peatonalitzat transversal a c/ de Quevedo.
Cap diàleg amb el centre de Ceràmica.
Cap diàleg amb l? antic hospital.
Sols l? eix dels pilars interiors de la biblioteca? tallen? la marquesina de l? entrada principal.
Per a l? observador anònim resulta imperceptible.
Es talla sobre un eix a mig llenç entre la porta centrada i l? aresta.
El mobiliari és el de l? autor.
La paperera, el banc, la protecció de la garola dels arbres, etc??.. i el fanal els mateixos que els del Passeig marítim de Vigo.
El diàleg i la unitat de criteris amb els del regidor d? enllumenat públic sr. Jurado són totals, com s? aprecia a simple vista.
La inserció d? un element estrany, però necessari, degut a la inserció de la
Sala d? actes a la cota -5?20 m: el pati anglès.
L? horitzontalitat és remarcada per les juntes dels encofrats del formigó vist.
Curiosament les peces no són horitzontals.
Mantenen el pendent dels recorreguts en caiguda.
En no veure una peça que podria ser perfectament paral·lelepipèdica.
La inserció d? una il·luminació natural sobre el cos de despatxos sobre l? escala de dependències funcionals del museu, converteixen dita zona en un hivernacle que posa a 40o el dit recinte que és insofrible.
Ídem error que al Palau de la Música, en obrir la llibreria a ponent, on hi ha un sobredimensionat, en nombre i diàmetre, de les toveres d? expulsió de l? aire condicionat.
¿quin sentit posseeix, des del punt de vista sociològic, una marquesina d? accés orientada vers el nord en aquestes latituds?
En el projecte original no existia com es pot comprovar.
És un element afegit posteriorment.
Els murs estan sense arrebossar.
La inserció dels peus drets aguantant el gran mur de formigó, conforma l? antítesi de l? arquitectura feta en aquesta ciutat.
Sols la matisació de la llum del vestíbul d? entrada, el caràcter màssic de la peça, la manca de decoració aguanta mitjanament uns criteris i trets sociològics.
Les contorsions de la peça? i no és l?únic culpable Vázquez-
fan considerar l? artecfacte arquitectònic com una intervenció out-sider.
Estem davant d? un cas similar a la realització de la Portada dels ferros de la Seu per Konrad Rudolph.
On els murs es trenquen o es fan alabejats són obra d? estrangers.
Serà precís, per a complimentar l? anàlisi veure fet el jardí, que ja té projecte des de 2001.
Una solució d? acumulació d? incidents, pròpia de la City-Collage.
¿Una anastilosi burda de les columnes esparses conformant una sala hipòstil·la?
Una trama cartesiana ordenarà unitàriament, segons els eixos ortogonals dels braços de la infermeria de l? antic hospital, avui Biblioteca Municipal, totes les fites i anecdotari supervivent escampat pel solar.
Sort tindrem, que sota el boscatge, que reste ben oculta la manca de diàleg entre fites arquitectòniques que s? escridassen unes a les altres.
El punt d? arrancada és la petjada deixada pel P.G.O.U. Val a dir, que posat en contacte amb l? estudi d? en Guillermo Vázquez Consuegra, no se? ns ha volgut facilitar els plànols originaris del projecte, ni els esbossos.
Per prescripció personal de l? autor.
Nogensmenys hem rastrejat alguns dels esbossos apareguts en diverses revistes i reordenar-los cronològicament.
A les pàgines 109 i 116 del monogràfic Vázquez Consuegra.
C.O.A.C.V. València.2001. s? hi denota que la idea inicial és volumètrica.
El voladís ja hi apareix, és rectangular, però la base de la petjada és en forma de ganxo o de i minúscula.
Hi apareix una gran finestra al lloc, on ara, apareix el rectangle d? acer Korten.
La tercera imatge correspon a la secció del gran vestíbul.
El pont de pas era a la banda superior i exterior i hi havia un pas a mode de brise-soleil.
El pati anglès ja hi apareix i l? organització general ja està mig envegada vers el resultat final.
L? esbòs de la pàgina 110 ja éstà més ordenada sobre la idea final.
Hi apareixen les rasgadures del sostre junt als paral·lelepípeds d? il·luminació matitzada.
L? estudi formal, del Muvim, des d? una perspectiva contemporània, s? insereix en el context d? una arquitectura, sense lloc, provinent dels cinc punts de Le Corbusier.
S? incardina en la nova fornada d? arquitectes provinents del postmodern, que troben en la creació d? una poètica personal a base de barretjar diverses components, una depuració sintètica.
És a dir, els Ferrater, Campo Baeza, De las Casas, Del Rey-Magro, Garcia-Solera, etc.
La implantació es realitza sobre la petjada obligada i preestablerta al concurs que convocà la Diputació de València de qui depèn el museu.
Les circulacions vénen donades, en funció de l? exposició permanent a inserir-hi.
La gestació de la forma naix de l? entrecreuament de dos cossos.
Un paral·lel a un dels braços de la biblioteca (el paral·lelepípede) i l? altre, el cub, de cara paral·lela a l? edificació preexistent a les edificacions existents al carrer peatonal.
Que és l? element que sofreix la distorsió i acoblament una mica rudimentari i dramàtic amb l? altre cos.
Cap relació amb el Centre de Ceràmica (Obra d? en Joan Añon) que sí es situà en relació a l? alineació del dit carrer.
Tanmateix, considerem que és una bona troballa l? haver donat continuïtat al carrer que ben aviat s? obrirà des del carrer de Quevedo i que desemboca a l? accés mixt dels dos cossos, a tall de passatge, vers els jardins de l? antic Hospital.
L? accés, que realment funciona com a tal, és el de la marquesina d? acer.
Una mica amagat, això sí, davant del Centre d?
Nega, amb això els possibles accessos d? altres punts.
Les plantes, alçats i seccions s? inclouen dins de l? exposició en Power-Point.
En contra de tot el que s? ha dit, creiem, que el projecte poua dins de la Teoria del caos.
Degut a les hipòtesis de partida.
No d? objectes a esposar sinó d? idees, materialitzat en itineraris.
És el recorregut amarat d? imatges, escenaris, referències literàries i artilugis protoindustrials que conformen el nervi del museu.
L? element compositiu de la segona època d? en Vázquez Consuegra, ja són els rectangles, els quadrats, segments de cercles, etc. Figures platòniques en planta que, sempre acaben distorsionant-se per fer les connexions escaients.
D? ací ens sorprèn el caràcter caòtic de moltes de les seues obres.
Podríem fer una suposició de que utilitza un joc de plans que van conformant l? envoltura dels espais.
Que donen en sí una imatge de masses que s? hi superposen, amb foradaments que es cobreixen amb no-res, com el passatge o vidres de gran format.
Ací, cobra sentit la idea corbusiana d? arquitectura, presa de l?I·luminisme boullenià, com a joc magistral, magnífic i correcte de les masses unides per les llums (i ombres)??..
Encara que la història dels precedents és la història de mai no acabar no ens resistim a apuntar la rampa del Palau de Justícia de Chandigarh (1950) i un cert brutalisme lecorbusierà dels?50, com les imatges exteriors del Museu de Tòquio de 1957-59.
L? espai interior és concentrat en el hall central, com espai magnificat i de millor empatia, fluid a través del recorregut de la rampa i el pati a l? anglesa com a solució davant de les eixides d? emergència de la sala d? actes, que connecta amb el recorregut de la Sala Parpalló.
Sent aquest espai i el recorregut allò que dóna vida i sentit a tota la composició espacial que se?n deriva.
El recorregut continu de l? exposició ha portat a crear uns forjats amb pendent.
El que no s? entén és el transportar dita pendent a l? exterior i interior amb les pantalles retallades.
Que no deixa de ser un reflex del purisme? tal com és l? interior, tal és l? exterior?.
Que sols fa introduir-ne un element més de distorsió urbana que no hi calia.
Són les juntes entre plaques de formigó i les? escopetes? dels encofrats que les suporten aquelles que creen un sentit d? ordre, i per això mateix, hi destaquen les irregularitats.
Una pregunta innocent: ¿ què passaria si el bloc del cub, s? haguera dissenyat, mirat l? entrada, amb el llenç de vidre mirant a nord, ço és cap al Centre d?
L? espai de la biblioteca fluid amb la zona d? estudi dels investigadors, per les seues proporcions, senzillesa i la il·luminació matisada mitjançant claraboies és un dels espais més aconseguits i remarcables.
– No considerem afortunada l? opció d? amagar l? accés principal.
– Indueix al shopping: hi ha connexion directa amb la cafeteria I la llibreria.
-Subsidiàriament al coneixement: el recorregut de la Il·lustració.
– Esporàdicament a l? art de recerca: l? exposició de la Sala Parpalló.
– La circulació de públic és mixta.
– Accés a la sala Parpalló per cota 0?00 és mediocre i imperceptible.
– Està ben resolt en una peça tot l? aparell administratiu i de recerca científica dins del bloc contigu al Hall.
Amb el desdoblament de circulacions paral·leles.
Que en principi és un error de disseny i aquí és una virtut.
– No funciona el trànsit entre els dos blocs.
– No funciona climatològicament l? escala de servei que en ser encristal·lada a nord, però també per dalt, converteix l? escala en un hivernacle insofrible.
– Ídem la llibreria orientada a oest.
Problema solucionable amb arbrat dels jardins a mig termini.
-Ídem anteriors: la incidència del sol del matí sobre l? exposició de planta soterrani de la sala Parpalló que ha obligat a col·locar un tendal per a protegir les peces.
– Considerem ben resolta la ubicació de tota la maquinària a les cobertes, rere l? ampit que les oculta.
Volem fer un extractat dels cursos de doctorat celebrats a la Universitat de Harvard co-dirigits per l? arquitecte Rem Koolhaas anomenants Harvard project on the city.
Publicades les conclusions, en forma de llibre, per l?
Els museus es converteixen en shoppings per a sobreviure.
La ciutat tradicional europea intentà resistir-se al shopping, ara però, és un vehicle
per al consumisme a l? estil americà.
Els arquitectes?àulics? menyspreen el món del comerç però n? usen les seues configuracions per a projectar museus i universitats??.. i més??.alliberat de tota llum o ventilació naturals, amb la qual cosa s? hi ha eliminat la pols i hom ha creat alhora una ventilació mecànica que és millor perquè hi aporta aire net, i una il·luminació artificial de resultats més uniformes i agradables?.
En molts sentits, l? eliminació de les finestres s? afegeix a la bellesa i eficacia???..
La finestra? i qualsevol altra connexió amb l? exterior, si deixem de banda l? accés per a clients- fou considerada innecessària, si no hostil??.
És evident de que aquest museu no acaba de caure talment dins d? aquesta dinàmica, però la idea generatriu de la XARXA DE MUSEUS depenent de la Diputació, sí va per aquests viaranys.
– Els sostres de la sala del Vestíbul.
– Els sostres de la sala de la Biblioteca.
– Els sostre i parament vertical (parcialment) de l? escala de servei.
– El parament esgarrat del bloc longitudinal que il·lumina el soterrani de la sala
– el passatge que uneix els dos elements vegetals per sota del pas elevat que uneix els dos blocs, conformen una transparència i connexió visual.
– la transparència de la llibreria i la cafeteria constitueixen un element comú, vist des de fora.
– La esgarradura que il·lumina el replanell de la rampa, junt a l? ascensor, constitueix una bona solució, i requalifica l? espai dins del seu llarg recorregut.
– Les rasgaduras (claraboies i lluernes) dels sostres matisen la llum, fent-la indirecta.
– Acer de xapa plegada galvanitzada.
– Fusta de faig en biblioteca i sòls.
– Particions de cartó-guix (pladur)
La construcció és de junta seca, és a dir, de caràcter industrialitzat.
I finalitzat: tapat i segellat amb silicones.
La gamma de materials és curta.
Però malgrat el to industrial s? hi vindica la seua noblesa.
Inclús hi ha detalls de síntesis desafortunades com ara, els escalons de fusta de resinosa protegits amb entornpeu d? alumini o acer, que és totalment incoherent.
L? element estructural realitzat, in situ, en formigó armat vist.
Deixant la marca vista de la seua construcció, com són les juntes de les plaques de l? encofrat i les escopetes (traus de pas dels perns de subjecció).
I la resta d? elements que són provinents de la industria.
La coberta està resolta amb plaques alveolades.
El que està creant uns problemes de filtracions importants; puix, alhora de deixar caure sobre el suport s? han escantellat.
Per tant, caldria haver-ho resolt amb una invertida, deck, etc.
Les lluernes amb xapes grecades.
La concepció dels detalls constructius té com a base la realització de juntes en sec. És a dir, l?ús d? elements industrials.
En tractar-se d? una obra molt personal.
Igual que les grans? patums? van implantant junt a les seues obres peces del seu repertori dissenyat.
Ací veiem, a l? exterior, la paperera de platines d? acer galvanitzat.
El fanal, que tan malament? combina? amb la resta de fanals implantats als darrers temps, de caràcter Segon Imperi parisenc del sr. Jurado.
També, hom pot observar el banc d? acer galvanitzat d? un peu amb acabat de llistons de fusta de teka.
Provinents dels projectes de l? edifici de la Capitania Marítima d?
Ayamonte (Huelva)(2001) i l? ordenació del Passeig marítim de Vigo (1995-2001).
Ambdós projectes contemporanis, si fa no fa, del Muvim.
A l? interior, el cendrer minimal i l? expositor de tensors corbat.
El banc triplaça de fusta corbada de cirerer amb tauletes als laterals.
Per tant no s? hi farà referència a ella.
Per contra sí que cal remarcar que podem entendre en la seua trajectòria tres periodes.
Una primera etapa de formació i de recerca que va des de la seua eixida de l? escola 1972 fins a 1984.
La qual finalitza amb la Casa Uhtna Hus a Mairena.
Un segon període de transició que arranca amb l? edifici plurifamiliar a c/ Ramon y Cajal, a Sevilla fins arribar a l?
Aquest periode es caracteritza per la realització d? un salt qualitatiu del nivell ddels encàrrecs, gràcies a l? esdeveniment universal.
És igualment un període marcat per la concurrencia a gran nombre de concursos.
Podem finalitzar aquest període com a fita màxima la realització del Pavelló de la Navegació.
El tercer període de maduresa, consolidació i reconeixement que arriba als nostres dies, en crear una manera personal de concebre, simultanieja i aplica el seu segell personal allà on va.
De fet els seus ítems, com puga ser el mobiliari, urbà i interior, el va traslladant i acompanya llur realitzacions.
Així veiem la simultaneïtat a Ayamonte, Vigo, València, etc.
El Muvim s? insereix en aquest període de maduresa i reconeixement, amb una manera de fer personal, que troba el seu sentit en el conjunt de l? obra d? autor, en el conjunt de la seua trajectòria, no en les peces unitàries.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
A partir del 2021 Barcelona acollirà un nou saló audiovisual: es tracta del Integrated System Europe (ISE) un referent del seu sector.
Notícia destacada de l'informe de tendències (TROP) de la segona quinzena d'agost.
El TROP, el formen un conjunt de recursos de suport per a l'estudi i anàlisi estratègica de tendències, reptes, oportunitats i posicionament (TROP) de l'economia per a l'impuls del desenvolupament econòmic metropolità. |
El president de la firma automobilística espanyola Seat, Luca de Meo, ha assegurat que la planta de Martorell (Barcelona) va tancar el passat exercici amb un volum de producció d'unes 477.000 unitats, cosa que representa la xifra més alta dels últims 14 anys.
En la quarta edició de les Trobades Seat, celebrada a Madrid, el directiu ha indicat que les prop de 477.000 unitats fabricades per la companyia a Martorell van representar una progressió del 8% en comparació amb les dades de l'any precedent i del 58% en els últims set anys.
A més, ha assenyalat que suposa acostar-se al màxim productiu del centre, tot i que ha indicat que encara existeix marge de creixement.
El nou màxim responsable de la firma del grup Volkswagen des de finals de l'any passat ha apuntat que part de l'èxit productiu del centre català durant l'exercici que acaba d'acabar s'explica per l'elevada demanda del model Q3 d'Audi, que és l'únic vehicle del segment premium que es fabrica a Espanya.
De Meo ha subratllat que la previsió és que aquestes xifres es millorin pròximament, gràcies a l'arribada al mercat de tres nous models en els pròxims 18 mesos, entre els quals destaca el futur tot camí de la marca, que es convertirà en el tercer pilar de vendes, juntament amb el León i l'Ibiza, i que s'introduirà en un segment que està experimentant un gran creixement.
D'altra banda, ha indicat que la intenció de la marca és aconseguir "com més aviat millor" escapar de les pèrdues que ha registrat els últims anys i aconseguir el 'breakeven'.
En aquesta línia, ha destacat que estan treballant per aconseguir una sostenibilitat de la corporació espanyola a llarg termini.
A més, ha assenyalat que l'actual situació política a Espanya és "complicada" i ha subratllat la rellevància de l'estabilitat al país, i alhora ha assegurat que l'empresa sempre ha mantingut relacions constructives amb totes les autoritats.
En una altra línia, ha apuntat que arriba a la direcció de Seat amb la intenció de tornar a la marca espanyola el protagonisme que mereix dins de l'economia i de la indústria del país i ha afirmat que en el mercat nacional no es conforma amb la segona posició per volum de vendes que va ocupar el 2015, al darrere de Volkswagen.
"No se m'acut un mercat automobilístic en què no sigui líder una marca local", ha assegurat De Meo, que ha apuntat que la companyia treballarà per millorar els resultats a Espanya, tot i que ha qualificat de "positives" les xifres comptabilitzades durant l'exercici precedent.
"Seat es mereix tenir una millor posició i imatge al mercat de la que ocupem actualment i els espanyols han de sentir-se orgullosos de tenir una companyia com aquesta", ha subratllat, i alhora ha destacat que les vendes mundials de la marca van tancar el 2015 amb més de 400.000 unitats, fet que suposa un augment del 2,4% i la primera vegada que se superen les 400.000 unitats en vuit anys.
El president de la corporació ha afirmat que l'any passat Alemanya es va convertir en el primer mercat mundial per a la marca, amb gairebé 90.000 unitats.
"És com vendre Domino's Pizza a Nàpols", ha explicat, i ha destacat que aquesta situació és conseqüència de la millora de la qualitat percebuda i de la fiabilitat dels seus models.
El directiu ha ressaltat que les xifres positives de l'exercici passat tenen més valor tenint en compte els casos de les emissions registrats pel consorci Volkswagen i ha assenyalat que el grup ha presentat les solucions tècniques, que s'implementaran durant l'any actual i que han estat aprovades per les autoritats espanyoles i europees.
"Aquesta crisi ha de ser una oportunitat per ser millor en el futur", ha ressaltat.
Alhora, ha afegit que durant l'any actual la seva companyia treballarà per aconseguir una rendibilitat sostinguda per a la marca i en una sòlida estratègia amb vista al 2025.
"Un dels principals objectius és estrènyer el buit entre la realitat i la percepció que es té de la marca Seat", ha apuntat.
D'altra banda, el director de Qualitat de Seat, Joaquín Serra, ha ressaltat que una de les metes de la marca és reforçar la qualitat dels seus models i reduir l'índex d'errors, amb la finalitat de millorar la percepció i la imatge de la firma entre els clients.
Per a això ha destacat que tenen una estratègia industrial que es basa en els pilars de productivitat, qualitat i equip.
A més, Serra ha subratllat que des del 2011 es van reduir més de la meitat els defectes en garanties, fet que va situar Seat com la marca amb menys reclamacions del grup.
En satisfacció de client, el 2015 va ser la líder a Alemanya en una enquesta que avalua l'opinió de clients tres mesos després de la compra.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El programa de pagament de les zones blaves i verdes de Girona a través de telèfons intel·ligents, e-park, ha patit una incidència tècnica a causa del traspàs del servei entre l ́anterior empresa gestora i l ́Ajuntament de Girona.
Els responsables del servei estan treballant per restablir-ne el funcionament i durant aquest període es podrà realitzar igualment el pagament en efectiu i amb targeta.
El 15 de setembre de 2014 es va posar en funcionament l ́aplicació per a mòbil e-park, que permet d'una manera còmoda i senzilla realitzar totes les funcions dels parquímetres de les zones blaves i verdes de la ciutat.
Actualment l ́ús del e-park representa un 6,5 % del total de pagaments. |
El ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, ha qualificat de "desafortunades" les declaracions pronunciades pel president holandès de l' Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, que va acusar els països del sud d' Europa de gastar els diners "en alcohol i dones".
"Esperava que s'hagués penedit" de les seves paraules, ha dit.
Així ha respost Guindos als passadissos del Congrés al ser preguntat per les paraules de Dijsselbloem, que en una entrevista al diari alemany 'Frankfurter Allgemeine Zeitung' va assenyalar que "la solidaritat és extremadament important", però "qui l'exigeix també té obligacions".
"No puc gastar-me tots els meus diners en licor i dones i a continuació demanar ajuda.
Aquest principi s'aplica a nivell personal, local, nacional i fins i tot a nivell europeu", va arribar a dir.
Sense dilació, Guindos va censurar aquest mateix dimarts les declaracions de l'holandès perquè, segons va apuntar, "ningú es gasta els diners en despeses inútils" i, de fet, es va mostrar convençut que al final es penediria de les seves paraules.
"Les declaracions em semblen desafortunades des del punt de vista de la forma i del fons", ha insistit aquest dimecres al sortir del ple del Congrés, on ha lamentat que Dijsselbloem no se n'hagi desdit.
"Esperava que s'hagués penedit" de les seves paraules, ha comentat. |
Núria Galimany (UDC) s'incorporarà com a regidora de Figueres al ple del proper 12 de maig en substitució de la dimissionària Mar Casas (CDC) assumint les seves àrees a banda de la coordinació del Pla d'Acció Municipal (PAM), que el Govern presentarà properament.
Amb el canvi, Unió passarà a tenir dos regidors al si de l'equip de Govern i també disposaran de portaveu propi per defensar els seus posicionaments.
La futura nova edil anava de número vuit a la llista i ara serà la màxima responsable de les regidories d'Educació i Joventut així com de la coordinació del Pla d'acció.
Galimany (1967) és llicenciada en Traducció i Interpretació per la UAB i ha realitzat programes d'intercanvi internacional a Kyoto Gaikokugo Daigaku (Japó) i a São Paulo (Brasil).
Ha treballat a l'empresa privada però també a l'administració local.
En aquest sentit, des del 2006 treballa a l'Ajuntament de Masarac.
Amb el canvi, Unió passarà a tenir tres regidors a Govern mentre CDC es queda amb només tres a banda dels dos edils independents que tenen en la coalició amb el PSC.
El trencament de la federació en el context nacional ha propiciat, també, que Unió pugui disposar de portaveu propi -que amb tota seguretat serà Manuel Toro-.
L'alcaldessa, Marta Felip (CDC), ha destacat la trajectòria de Galimany així com la seva «il·lusió i el seu compromís amb Figueres». |
Aquest diumenge la Croàcia de Rakitic disputarà el partit de vuitens de final contra Dinamarca.
Aprofitem per recuperar aquest vídeo d'un entrenament anterior. |
"M'ofereixo al senyor Duran per ensenyar-li on vivim els diputats del grup mixt.
Li anirà bé una cura d'humiltat", ha explicat el número 2 de la candidatura d' ERC a les eleccions generals del 20-D, Joan Tardà, durant una roda de premsa a l'Agència EFE.
Tardà ha qualificat de "petulant" el cap de llista d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, i ha explicat que veu "una mica ridícul" que s'erigeixi a sí mateix com un "Bolívar en minúscules de Catalunya", quan les enquestes diuen "que potser no aconseguirà representació parlamentària o haurà de passar pel calvari de les golfes del Congrés".
"Denota tanta petulància quan s'ofereix a ser ministre", ha afegit.
El número 2 dels republicans al Congrés ha criticat, a més, que Duran votés a favor de les lleis "més reaccionàries" del PP durant la passada legislatura, tot i que els populars ja disposaven de majoria absoluta. |
Aquest diumenge 29 es celebra una nova edició de la bicicletada popular que organitza el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs des de l'any 2003.
L'objectiu és apropar a la ciutadania els entorns fluvials i donar a conèixer indrets naturals i noves rutes i vies per a la jpràctica esportiva i l'oci.
Enguany, la novetat és la creació d'una nova sortida al riu Tenes, concretament al terme municipal de Parets dels Vallès.
Per segon any consecutiu, la botiga Decathlon Port Fòrum Sant Adrià organitzarà una gran festa de l'esport al parc Fluvial del Besòs, a la zona d'arribada, amb tallers de zumba i spinning, així con activitats per a tots els públics.
Horari d'activitats (aproximat)
Informació i inscripcions gratuïtes a: www.besos.cat i www.ciclisme.cat |
Aquesta entrada es va inserir el 07 Juliol, 2008 11:50
Pots deixar una Resposta, o Retroenllaços des de la teva web. |
Carrers inundats aquesta nit a Vilanova i la Geltrú.
El Servei Català de Trànsit ha informat que hi ha nou vies tallades total o parcialment a causa del temporal Gloria.
L'AP-7 està tallada a Hostalric en sentit nord per inundacions i es fan desviaments per la sortida 12b (la Roca) cap a la C-60.
Està tallada la sortida 10 a Hostalric en els dos sentits.
També estan tallades les carreteres entre el municipi i Tordera, la GI-512 i la BV-5122.
D'altra banda, no es pot circular per la C-25 a Sant Sadurní d'Osormort per bassals i a Arbúcies per esllavissades.
La C-32 està tallada a Castelldefels en sentit sud per inundacions i es fan desviaments per la calçada lateral.
En sentit Barcelona només hi ha un carril obert.
A la C-61 es dona pas alternatiu per inundacions a Arenys de Munt.
A la C-55 es dona pas alternatiu per despreniments a Cardona.
La C-153 està tallada per inundacions a Gurb.
També ho està la B-500 a Sant Fost de Campsentelles.
Per inundacions o obstacles a la via estan tallades l'N-420 a Gandesa, la C-12 i la T-301 a Tortosa, la T-202 a Nou de Gaià, la T-734 a Marçà, la TV-3031 a Tivissa, la TP-3311 a Galera, la TV-3301 a Bot i la TV-331 i la TV-3314 a Ulldecona.
És necessari utilitzar cadenes a l'N-260 a Ribes de Freser, a la C-38 a Molló, a la GI-501 a Agullana, a la GIV-4016 a Planoles, a la GIV-5201 a Viladrau, a la C-28 al Port de la Bonaigua, la C-142b al Pla de Beret, i a l'N-260 a Soriguera i a Bellver de Cerdanya.
Cinc línies ferroviàries interrompudes pels efectes del temporal
Cinc línies ferroviàries estan interrompudes pels efectes del temporal Gloria.
El servei de la línia R1 està interromput entre Arenys i Maçanet.
Entre d'altres motius, el riu Tordera ha malmès de forma important el pont que comunica Malgrat i Blanes.
A més, els trens circulen per via única entre el Masnou i Mataró.
El servei està suspès en les línies RG1 i R11.
A l'R2 Nord hi ha retards importants per una esllavissada a Cardedeu i arbres propers a la zona de vies.
A l'R3 només es presta servei entre la Garriga i Barcelona.
Els trens no circulen cap a Puigcerdà per acumulació d'aigua, arbres sobre la via i esllavissades.
L'R15 també està tallada entre Reus i Móra per caiguda d'arbres. |
A final de mot absolut o davant de consonant sorda, la v es pronuncia f.
Consonants finals en l'enllaç de paraules |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
S'ha reunit amb directors territorials per parlar-ne · La conselleria d'Educació garanteix que es muntuaran els mèrits de les oposicions amb els criteris establerts
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà, continua amb la ronda de contactes amb la comunitat educativa.
I els ha exposat tot de mesures concretes per a minimitzar l'aplicació de la LOMCE per al curs vinent.
Així, aquesta setmana ha convidat els equips directius dels centres educatius d'Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat de tot el País Valencià.
'Es tracta de testar de primera mà les valoracions que es facen de les nostres propostes als equips que s'encarreguen de dur el funcionament de cada escola i cada institut', ha explicat Marzà i ha continuat: 'Hem passat de l'etapa de les inauguracions i grans esdeveniments a l'era de l'enriquiment pedagògic, el diàleg, el treball a l'aula i la dignificació de la tasca del professorat i les famílies'.
Marzà ha proposat tot de mesures per a elaborar un decret que modifiqui l'aplicació de la LOMCE, com ara, ampliar les classes de 45 minuts a 60 si els centres així ho volen; modificar la coordinació docent; reduir les proves diagnòstiques; concretar els programes per a lluitar contra el fracàs escolar a secundària; ampliar els horaris de les assignatures troncals específiques de 1er de batxillerat per garantir una millor base de coneixement.
Garanteix que es puntuaran els mèrits de les oposicions amb els criteris estalberts
D'una altra banda, la Conselleria ha volgut desmentir el missatge transmès per part d'un tribunal d'oposicions, que anunciava la modificació en la puntuació de mèrits del punt 242.
Un mèrit que equival al nivell avançat de valencià i es correspon a un 0,5 de puntuació.
'Les persones afectades pel tribunal o els tribunals que han modificat este criteri, a les quals no se les ha puntuat el mèrit, han de presentar un recurs a la Direcció General de Centres i Personal Docent', explica la conselleria, que resoldrà els casos aviat i assegurarà la puntuació correcta.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Qui hagi llegit amb una mirada crítica la interessant novel·la de Joël Dicker, El llibre dels Baltimore, hi haurà observat una constant en la branca benestant de la família.
Viuen envoltats de seguretat privada.
Les visites són custodiades fins a l'entrada de la seva mansió, incloses les familiars, i al xaval protagonista li agradaria que l'identifiquessin com a membre d'aquesta elit pròspera i protegida.
Els vigilants mai entren en aquest joc.
Si ens preguntéssim per què no se li reconeix aquest parentiu al jove Goldman, la resposta seria tan senzilla com evident: ell no els paga.
En les últimes dècades s'ha viscut una transformació silenciosa però imparable de la mà de l'onada liberalitzadora: la privatització de l'espai públic.
I aquesta realitat ha al nostre país.
Zones residencials a les quals no es pot accedir si no ets resident o convidat; zones comercials urbanes amb vigilància privada als seus carrers, seguretat privada en els transports públics, empreses de seguretat que instal·len càmeres en recintes que protegeixen i així un incessant degoteig de mesures que tenen en comú el binomi riquesa i seguretat.
Fins al punt que al ciutadà comú li sembla normal aquesta associació.
Però, on queda la seguretat d'aquest ciutadà?
On trobem la seguretat ciutadana?
Què han fet els poders públics per afavorir aquesta seguretat?
Les respostes poden ser controvertides.
La seguretat és un valor i com a ciutadans tenim dret a ella, de fet la paguem amb els nostres impostos, uns 240.000 sous públics a tot l'Estat.
El concepte i la funció policial han evolucionat d'una faceta repressora a la dictadura i la Transició, garants de l'ordre públic, a un paper protector dels drets i llibertats de la ciutadania.
Però la percepció pels contribuents ha variat segons el moment i molt associada a la gestió política i l'evolució de la crisi sistèmica de l'última dècada.
La instrumentalització política ha perjudicat la funció policial, mentre es reforçava el negoci de la seguretat privada de baix cost.
Només la més innocent de les criatures no veuria una relació entre ambdues realitats.
Si la seguretat és un problema de percepció política, quin model ha presentat l'esquerra?
La resposta és cap, perquè ha de reformular el seu discurs de manera fàctica, des de la realitat.
Som un país amb molta policia, molt per sobre de la mitjana europea, amb una xifra similar a Alemanya per a una població que gairebé ens duplica.
Però el nostre model és absolutament descentralitzat i descoordinat, tampoc ajuda la dispersió territorial.
En les últimes dècades del segle XX un govern municipal que pretengués guanyar les eleccions, impulsava la seva policia municipal, encara que no la necessités.
Avui dia diverses comunitats autònomes estudien crear les seves policies autonòmiques, encara que no la necessiten.
El qüestió està en quin model policial necessita aquest país, i que podem aportar des d'una visió progressista i experta.
Resulta curiosa l'associació de tots dos qualificatius perquè la dreta associa una visió romàntica i il·lusa de la realitat al concepte de seguretat que esgrimeix l'esquerra, i en gran mesura li ha anat molt bé.
I l'esquerra li retreu l'associació repressió i control amb la dreta i encerta.
CCOO va liderar a inicis de la dècada passada les propostes de coordinació policial a nivell estatal, i es van publicar interessants conclusions.
Malauradament poques s'han portat a la pràctica.
El gestor polític té altres prioritats.
Milers de policies estan a les portes de la jubilació i no hi ha relleu previst.
Serà l'avantsala a la major privatització de seguretat ciutadana del nostre país?
Trobarem dos nivells d'intervenció molt diferenciats, un associat a la proximitat, la prevenció, el lideratge social i la mediació comunitària, on les policies locals han d'exercir un paper capdavanter pel coneixement que tenen del terreny i la seva realitat social.
A un nivell estatal, federal si es prefereix, hi ha dues línies de treball inajornables.
La primera la creació d'una veritable policia judicial.
Són dos els articles que parlen de policia a la Constitució, sigui fins i tot amb el llarg eufemisme de forces i cossos de seguretat.
L'art. 104, dins de l'Administració i sota la dependència del Govern i en l'art. 126 dins el títol del Poder judicial, únic Poder anomenat com a tal.
Dos grans pols sempre en competició, prevenció i repressió del delicte.
Els jutges i tribunals han de comptar entre els seus òrgans auxiliars, com ha passat amb els forenses, amb policies experts en investigacions.
Només així parlarem d'un poder judicial independent i farem possible una efectiva i ràpida lluita contra la corrupció.
I d'altra banda, desenvolupar una política de seguretat efectiva en la lluita contra el crim organitzat.
On van a ser les unitats especialitzades dels cossos estatals els qui van a exercir aquesta funció, i on s'incloguin accions contra el frau, la corrupció, els paradisos fiscals, el blanqueig de capitals o l'adulteració de la lliure competència.
En aquesta línia, el BOE del 21 de desembre de 2017 publica l'Estratègia de Seguretat Nacional 2017 i identifica com a principals amenaces els conflictes armats, el terrorisme, el crim organitzat.
La incidència de la gran criminalitat afecta el ciutadà del carrer més del que s'imagina, perquè arriba als poders públics i destrueix la governança econòmica, a més de dinamitar la convivència social.
I qui tingui dubtes que li pregunti als veïns de les ciutats on han de lluitar contra els narcopisos, o el tràfic de dones per a la seva explotació sexual davant de casa seva.
I per concloure, l'esquerra pot aportar un valor singular, la cultura de la legalitat i la cooperació.
Pilars de la seguretat i patrimoni de les forces progressistes, que inclouen una perspectiva del desenvolupament socioeconòmic inclusiu, col·laborant amb el teixit social en la lluita contra la criminalitat, i la implantació d'auditories socials de seguretat i rendició de comptes de servei públic.
Tenint sempre present la sensibilització i diferenciació en l'atenció a dones, menors i minories com col·lectius potencialment vulnerables.
Perspectiva núm. 12: Seguretat ciutadana, un debat pendent • |
Serà dijous 30 a les 19 h al Teatre Principal, en un acte obert al públic per presentar el documental 'Històries de Vida nova i la Geltrú'
Dijous vinent el Teatre Principal acollirà una tarda de celebració i d'agraïment a totes les persones que fan voluntariat social a Vilanova i la Geltrú.
Per commemorar el Dia Internacional del Voluntariat, s'ha organitzat una jornada per celebrar la Vilanova més social, posant el centre d'atenció en les persones, que són l'essència dels projectes i les entitats que formen part de la Mesa d'Entitats Socials.
L'acte comptarà amb l'actuació de la companyia de teatre de l'entitat Vilanova Actua, que representaran "Viure és emocionar-se", en agraïment a totes aquelles persones que dediquen part del seu temps lliure als altres sense esperar res a canvi.
Tot seguit actuaran els clowns Emociona't, i arribarà el moment de la presentació inèdita del documental "Històries de Vida nova i la Geltrú".
Es tracta d'un relat en primera persona, una mirada social que la Mesa vol compartir sobre el que passa a la nostra ciutat i que moltes vegades passa desapercebut.
Són històries de vincle, d'acompanyament, de transformació i d'amor.
És el que viuen cada dia les persones que fan acció social.
El vídeo és un dels resultats més visibles de l'objectiu que s'ha marcat enguany la Mesa d'Entitats Socials de millorar la seva comunicació.
Un altre dels resultats és la nova web que aviat es posarà en marxa.
L'acte de celebració, obert a tothom qui vulgui passar una bona estona, es farà al Teatre Principal dijous 30 de novembre a les 19 h.
L'entrada és lliure, i està organitzat per la Mesa d'Entitats Socials, espai de treball en xarxa, amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Voluntariat. |
Fa unes setmanes distints mitjans es feien ressò de la pretensió de la Fiscalia General de l'Estat d'instal·lar càmeres de videovigilància en les aules de centres educatius (veure nota 1).
La pretensió no és gens original: al Regne Unit ja porten anys amb càmeres instal·lades als centres educatius, fins i tot als lavabos (veure nota 2).
En l'àmbit universitari, amb la " Counter-Terrorism and Security Act 2015 " les universitats britàniques s'han vist implicades en processos de control i supervisió de persones que, pel mer fet de formar part de determinats col·lectius, esdevenen sospitosos (veure nota 3).
A la UAB, desprès dels precedents en l'ús de sistemes de vigilància i control en el que es va veure implicat l'anterior Rector (veure nota 4), així com l'actual Rectora (veure nota 5), volen fer una passa més en el control de persones i la conseqüent pèrdua de llibertats.
Amb la cantilena habitual de la neollengua sobre l'eficiència i millor gestió dels recursos, des de fa uns mesos s'està desplegant un sistema de control informàtic que obliga el professorat a identificar-se en un aplicatiu quan imparteixen classes presencials i a quedar-se connectat en aquest aplicatiu amb el seu NIU i contrasenya, tal com ja vam avançar el passat febrer (veure nota 6).
A banda de diversos incompliments de caràcter jurídic, entre els quals està el fet de que la mesura no ha estat negociada, ni s'ha informat les representants de les treballadores, cal tenir en compte que en cap cas s'assegura la confidencialitat de les dades introduïdes ni l'absència d'escletxes de seguretat que poden comprometre l'ús de les dades i les contrasenyes del professorat.
Tampoc es garanteix que les dades no s'utilitzin per fer una supervisió en temps real de les classes impartides, a càrrec d'algú i de manera no declarada.
De fet, fa un temps i per tal de posar a prova la seguretat del sistema no vam tenir cap dificultat en acreditar-nos com a professors que havíem d'impartir classe a certa aula, malgrat que l'acreditació la vam realitzar com a CGT, estant a molts kilòmetres de la UAB i des d'un servidor situat fora de l'Estat (veure nota 7).
Hi ha moltes altres raons de pes per rebutjar la vidoeovigilància en les aules.
Esmentem una: quan s'ha demostrat documentalment que calien realment sistemes de control per acabar amb determinades pràctiques fraudulentes de certs capitostos de la UAB que, entre d'altres aspectes, han suposat falsejar reiteradament el pla docent oficial de certes companyes o imposar-los de manera arbitrària determinades mesures, la Rectora ha preferit mirar cap una altra banda.
Perquè com sempre, els sistemes de controls són asimètrics: invasius i coercitius per a la majoria, però inefectius per a la minoria que ocupa determinats càrrecs amb poder i vincles amb certs entramats econòmics...
Contra la repressió i el control, vingui d'on vingui; organitza't, desobeeix i lluitem!!!
Secció sindical de la CGT a la UAB
(1) Veure, per exemple, aquí o aquí.
(2) Veure, entre moltes d'altres referències, la publicada al The Telegraph, 12.9.2012.
(4) Veure E spionatge polític a la UAB a càrrec del Servei de Seguretat i Vigilància de la Universitat Autònoma de Barcelona, aquí La universitat que volem persegueix penalment estudiants, PAS i professors? o aquí Repressió, criminalització i mentides a la UAB.
(6) Veure Un pas més en la degradació de les condicions de treball.
(7) Veure Captura de pantalla del 26.3.2019. |
L'alcaldessa ha fet tan sols cinc trajectes fins al Parlament de Catalunya i ha estat per compenetrar l'agenda municipal i la tasca de parlamentària
Girona.-L'Ajuntament de Girona ha desmentit aquest dilluns el mal ús del cotxe oficial per part de l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, després de les acusacions de Ciutadans.
Fonts municipals asseguren que Madrenas utilitza el cotxe oficial per motius de seguretat, ja que els cossos policials li demanen que eviti l'ús del transport públic.
De tota manera, Madrenas també utilitza el seu vehicle privat en alguns casos i des del consistori asseguren que en cap cas l'alcaldessa ha passat quilometratge, ni dietes tot i utilitzar-lo per exercir la seva tasca d'alcaldessa.
Per altra banda, l'alcaldessa ha confirmat que hi ha cinc trajectes fins al Parlament, tot i que en aquestes cinc ocasions (tres viatges d'anada i dos de tornada) eren perquè per motius d'agenda no podia compatibilitzar la seva tasca de diputada amb la d'alcaldessa.
Un d'aquests dies correspondria a la inauguració de Temps de Flors, ja que a les 12 es feia la inauguració de la mostra floral i poques hores després havia der ser al Parlament amb motiu de la investidura de Quim Torra i no hi havia cap altra alternativa que agafar el cotxe oficial.
En paral·lel, l'Ajuntament de Girona obrirà una investigació per saber com ha arribat aquesta informació a mans del portaveu provincial de Ciutadans, Jean Castel, ja que aquesta informació és confidencial i tan sols la poden rebre representants municipals, en aquest cas la portaveu del grup, Míriam Pujola, que és qui havia demanat el registre de trajectes del cotxe oficial municipal.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Comença la Segona Guerra Mundial:
A primeres hores de la matinada, el Völkischer Beobachter va informar amb grans titulars que una banda de bandolers polonesos havien assaltat la nit anterior l'emissora polonesa de Gleiwitz.
A la mateixa hora, la Ràdio alemanya va informar que el gauleiter Albert Forster havia ordenat que la ciutat lliure de Danzig sigués alliberada immediatament, i el president suprem de les Finances d'Oppeln va informar a Berlín que la nit anterior havia sigut atacada i cremada la duana de Hohenlindre pels insurrectes polonesos.
Davant d'aquells fets, a les tres de la matinada es va convocar per les deu del matí una sessió del Reichstag.
A les 4:26, l 'exèrcit alemany va travessar la frontera polonesa per tres punts diferent començant així la Segona Guerra Mundial.
Uns quants soldats alemanys varen arrancar una barrera situada a la carretera entre Zoppot i Gdingen, immortalitzant l'entrada dels alemanys a Polònia pels càmeres del Ministeri de Propaganda.
La invasió es va conèixer amb el nom d ' Operació Fall Weiss, i va ser dirigida pel general Walther von Brauchitsch, que tenia com a objectiu paralitzar totalment les 24 divisions poloneses rodejant-les ràpidament, i tallar les vies de subministrament i comunicació.
El propi Von Brauchitsch va escriure aquell dia en la Proklamation an die Polen, que la Wehrmacht no veuria al poble polonès com un enemic i que volia respectar els pactes de dret internacional.
En total, al voltant de 1.800.000 soldats ben entrenats i ben equipats agrupats en 37 divisions d'infanteria alemanya, 3 eslovaques, 6 divisions panzer, una brigada de cavalleria amb 2.510 carros de combat, 4 divisions lleugeres, 4 d'infanteria motoritzada,1 de muntanya i 5.800 peces d'artilleria varen envair Polònia.
Davant d'aquella superioritat, l'exèrcit polonès va ser fàcilment derrotat, tot i que també s'hi ha de sumar que el 30 d'agost de 1939 havia sigut desmobilitzat per la pressió dels francesos.
La Luftwaffe, amb els bombarders Heinkel He-111, Dorniers i Junker Ju-87, van bombardejar la ciutat de Wielun provocant 1.300 morts sense fer distincions entre civils i militars, i destruint el 75% de la ciutat.
A més, varen destruir carreteres, aeroports, vies de ferrocarril i centres militars.
En els atacs contra els aeròdroms polonesos va fallar el factor sorpresa perquè els polonesos ja havien traslladat els seus avions a aeròdroms secundaris.
Pel nord de Polònia, l 'Exèrcit de Terra alemany va penetrar el país a les 4:45 de la matinada amb el mariscal Fedor von Bock al capdavant, que disposava del 4o Exèrcit del nord-est d'Alemanya i del 3o.
Aquests soldats varen avançar entre Prússia Oriental i Pomerània, i eren un total de 630.000 homes agrupats en 18 divisions i 3 brigades.
L'objectiu del general Von Bock era intentar controlar els ponts i les línies de tren.
L'exèrcit polonès ràpidament es va haver de retirar cap al sud, en direcció a Varsòvia.
Pel sud de Polònia, el general Gerd von Rundstedt, amb els exèrcits 8o, 10o i 14o, situats al sud-est d'Alemanya i el nord-est d'Eslovàquia, amb 886.000 homes, va posar en pràctica les tècniques més modernes d'atac i, a primera hora del matí, ja passaven els primers tancs Panzers per Polònia.
A més, les tropes comandades pel general Heinz Guderian, que comandava dues divisions blindades i dues de lleugeres del Grup Nord de l'Exèrcit, van avançar ràpidament amb els seus tancs i van ajudar a obrir pas a la infanteria alemanya.
Els objectius eren molt clars: el 4o Exèrcit atacaria a l'exèrcit polonès de Pomerània en els voltants de la ciutat de Bromberg, al sud de Danzig.
Havia d'establir un corredor entre Alemanya i Prússia Oriental per fer contacte amb el 3o Exèrcit.
S'atacaria des de Prússia Oriental als Exèrcits de Pomerània i al de Modlin.
El 14o Exèrcit ocuparia les posicions poloneses a la frontera de l'Alta Silèsia i penetraria fins al riu San.
El 10o, l'únic totalment mecanitzat, amb 300.000 homes al comandament del general Walter von Reichenau, tenia ordres d'arribar al Vístula, i el 8o iniciaria el seu atac des de Silèsia.
Per la seva part, els polonesos, que només una tercera part de les unitats del seu Exèrcit comptava amb tots els seus efectius, no havien tingut temps d'integrar als seus reservistes i no podien fer res més que replegar-se després de tenir 500 baixes, i des del primer minut es va fer evident que no podien resistir aquells atacs.
A més, es van trobar amb la dificultat de que gran part de la població va fugir per les carreteres que havien de fer servir els mateixos soldats.
Mentre l'Exèrcit de Terra començava a fer els seus primers passos per Polònia, a les 4:47 el vaixell de guerra alemany Schleswig Holsetin, que estava atracat a Danzig (La ciutat de Danzig en aquells moments era oficialment un Estat independent sota la protecció de la Societat de Nacions ), va obrir foc contra la fortalesa de Westerplatte, una península de l'estuari del Vístula, defensada per només 180 homes, a la costa del mar Bàltic, mentre bombarders Stuka sobrevolaven la ciutat.
Aquella fortalesa tenia que protegir els ports de Neufahrwasser i Danzig d'atacs o de possibles operacions de bloqueig, però al final no va servir de gran cosa després de que el capità de l'embarcació alemanya, Gustav Kleikamp, ordenés obrir foc.
A les 4:50, el comandant Suchrski, el comandant de les tropes poloneses a Westerplate, va transmetre un telegrama a Varsòvia dient que el cuirassat alemany havia obert foc.
En els vuit minuts següents varen caure sobre els murs exteriors de la dèbil fortificació 8 projectils de 280 mil·límetres, 59 de 155 i 600 de 20, amb la intenció d'obrir un forat perquè passés la infanteria de terra.
Immediatament després, enormes columnes de fum negre s'elevaven des dels edificis del port en explotar el combustible emmagatzemat.
A les 04:56, les bateries del cuirassat varen deixar de disparar creient que havien complert el seu objectiu, i els soldats es varen llançar cap al mur exterior de la fortalesa amb el suport de les metralladores.
Els polonesos varen reaccionar de seguida i amb el seu únic canó de 75 mil·límetres varen aturar als alemanys, que només varen avançar 500 metres.
A les 06:22, incapaços de seguir endavant, els alemanys es varen retirar a les seves posicions inicials i varen demanar per ràdio que es tornés a bombardejar la Westerplatte amb tota l'artilleria possible.
A la ciutat de Danzig, a primera hora del matí va ser ocupada per la majoria alemanya de la ciutat.
Unitats de la policia varen atacar als funcionaris polonesos de ferrocarrils i correus.
Però la reacció polonesa no es va fer esperar i els submarins polonesos varen començar amenaçar als submarins alemanys executant el Pla Worek.
Immediatament després, la Luftwaffe, sota les ordres del capità i comandant Bruno Dilley, va bombardejar la ciutat de Danzig amb tres bombarders Stuka.
Tot i l'ocupació de la ciutat, un grup de polonesos armats es va negar a rendir-se i es varen atrinxerar a l'Oficina de Correus de Danzig, on un grup de soldats de les SS, amb l'ajuda d'un tanc, la varen assaltar i varen aixafar a tots els resistents.
El gauleiter Forster va posar al comissionat de la Societat de Nacions, Burckhardt, sota arrest domiciliari i li va donar dues hores per marxar.
Burckhardt va fer les maletes i va marxar cap a Lituània.
A Varsòvia, a les sis del matí va ser bombardejada i, aquella mateixa hora, la Luftwaffe va continuar atacant intensament a tots els punts estratègics de Polònia; com les indústries, els aeròdroms i les ciutats de Puck, Gdynia, Cracòvia i Katowice.
Tot i això, l'aviació alemanya es va trobar amb un problema, la boira, que va limitar l'efectivitat dels atacs, però no va impedir que a la tarda l'aviació polonesa va ser destruïda.
A primera hora de la tarda, el coronel Kazimierz Mastelerz, al capdavant dels genets del 18o Regiment d'ulans de la brigada de cavalleria Pomorska, vigilava als voltants del canvi d'agulles de la via fèrria de Krojanty, a sis quilòmetres de Chojnice, i a uns 240 quilòmetres de Varsòvia.
Se'ls havia donat l'ordre de que fessin tornar els alemanys a la seva frontera.
Els seus homes portaven durant tot el dia combatent contra la 20o Divisió d'infanteria motoritzada alemanya al llarg del riu Brda i semblava que havien aconseguit frenar-los.
Poc abans del vespre, Masterlerz va pensar que ara era el moment d'organitzar un contraatac i, amb el primer i segon dels seus esquadrons, uns 250 homes, es va dirigir a les línies alemanyes.
Varen marxar a poc a poc amb els cavalls pel bosc de Tuchola, i en una esplanada es varen trobar un dels batallons de la divisió alemanya.
Pensant que estava complint amb l'objectiu, Masterlerz va ordenar en els seus homes que es col·loquessin en posició de defensa i es preparessin per carregar.
De seguida varen atacar als alemanys amb els seus sabres, però aquests estaven previnguts i els varen aturar amb l'autometralladora de la divisió, que els va dispersar i els polonesos varen ser obligats a tornar al bosc en busca de refugi.
Pel camí varen deixar 20 morts, inclòs el coronel, i prop de 60 ferits i presoners.
A última hora de la tarda, l'Alt Comandament de l'Exèrcit va informar que les tropes havien creuar la frontera per totes parts i que avançaven cap als seus objectius, sent frenades només lleugerament per les tropes poloneses.
En un dia que la ciutat va estar coberta de núvols, a les 5:10 del matí es va comunicar per primer cop a Adolf Hitler els desenvolupaments de la invasió a Polònia i, des de la Cancelleria del Reich, es va fer un comunicat per la ràdio al poble alemany explicant que era l'hora de la guerra i es denunciava que la minoria alemanya que vivia a Polònia estava sent perseguida i maltractada.
A les deu del matí es va reunir el Reichstag en una sessió que va ser retransmesa per totes les emissores nacionals.
Hitler, que portava un uniforme gris i que va decidir que el portaria fins que es destruïssin tots els enemics d'Alemanya, es va presentar al Parlament escortat per una caravana de limusines negres.
De camí al Parlament va poder copsar com la gent que es va trobar entre la Cancelleria i el Reichstag no feien cares d'animats i de contents.
En total en el Reichstag s'hi van aplegar uns 100 diputats, però quan Hermann Göering va veure que encara hi havien seients buits els va omplir amb funcionaris del NSDAP.
La sessió va començar amb una breu introducció del president Hermann Göering i, en seguit, Hitler va pujar a la tribuna i va exposar la seva idea d'eliminar fronteres perquè, segons ell, les havien violat els polonesos i va parlar d'expandir el poder alemany.
Amb aquestes paraules, el dictador va deixar molt clar els seus propòsits en el futur:
De la mateixa manera que jo puc entregar la meva vida, qualsevol me la pot treure en qualsevol moment per Alemanya i pel poble, i demano el mateix a qualsevol altre.
Aquell que tot i això pensi que pot oposar-se directe o indirectament a aquest precepte nacional, s'equivoca!.
Els traïdors no poden esperar res més que la seva pròpia mort!.
Continuant amb el discurs, va mencionar l'incident del dia anterior a Glewitiz dient que els alemanys havien sigut atacats per forces regulars polonesos i va dir que des de tres quarts de sis del matí replicaven adequadament qualsevol atac i que cada bomba es venjava amb una altra bomba.
Curiosament, Hitler es va equivocar indicant que l'atac havia començat a tres quarts de sis quan en realitat havia començat a tres quarts de cinc.
Error a banda, el líder alemany, eufòric perquè creia que els seus plans es feien realitat, va explicar que no hi havia d'haver cap privació que ells no poguessin realitzar.
Amb aquest entusiasme, va intentar justificar el pacte amb els soviètics dient que la Unió Soviètica i Alemanya estaven regides per doctrines ben diferents, però va assegurar que els dos països no tenien la intenció de portar la seva doctrina a l'altra.
Així, va assegurar que el Pacte era per qüestions europees i econòmiques, i d'aquesta manera creia que mai més es tornarien a atacar.
Abans d'acabar el discurs, Hitler va exclamar que a partir d'aquell moment la seva vida pertanyia al poble alemany i va deixar clar que no volia ser res més que el primer soldat del Reich alemany i, per això, va justificar la seva jaqueta de guerra, que va assegurar que no es trauria fins que haguessin aconseguit la victòria.
Davant d'aquelles paraules històriques, els diputats es varen posar dempeus i varen cridar Heil! mentre sonava l'himne nacional.
Eva Brau n, que era present a la sessió acompanyada per la seva germana Ilse, que viva llavors a Berlín, es va posar a plorar i li dir a la seva germana que es moriria si li passava alguna cosa, referint-se a Hitler.
Martin Bormann li va dir emocionat a Hans Heinrich Lammers que seguiria pertanyent al cercle íntim de Hitler.
A partir d'aquell moment no es va allunyar ni un moment del costat de Hitler.
Un cop acabat el discurs, els diputats varen votar incorporar Danzig al Reich i després Hitler va tornar a la Cancelleria amb una columna de cotxes avançant per l'Unter den Linden fins a la Wilhelmstrasse.
Al patí de la Cancelleria, la guàrdia va presentar armes i Hitler, després de baixar del cotxe, va travessar el patí d'armes, la galeria de marbre i es va dirigir ràpidament cap al seu despatx.
Abans, el dictador li va demanar al ministre Göering que intentés reunir-se amb l'industrial suec Birger Dahlerus per fer un últim intent de negociar.
Uns minuts després, es va presentar a la Cancelleria l'ambaixador italià Bernardo Attolico, que portava un missatge personal del dictador Benito Mussolini que deia que Alemanya no podia esperar que Itàlia intervingués en el conflicte.
Quan Hitler va llegir el contingut del missatge es va enfadar molt, però, sabent que no hi podia fer res, va ordenar escriure un telegrama al seu ambaixador a Itàlia perquè el transmetés a en Mussolini dient-li que estava agraït per la seva ajuda i que estava convençut de que el seu poder militar seria suficient per resoldre la situació i que no necessitaria l'ajuda italiana.
Al mateix temps, Joachim von Ribbentrop va fer circular per les ambaixades alemanyes a l'estranger un comunicat mencionant que la Wehrmacht s'havia vist obligada a entrar en acció per respondre els atacs polonesos.
El OKW també va enviar aquest comunicat.
Els diaris alemanys i alguns de l'estranger varen sortir editats fent referència a l'atac a l'estació polonesa.
A la tarda, l'ambaixador britànic Neville Henderson va entregar al ministre Von Ribbentrop una nota en la que se li deia que la Gran Bretanya compliria les obligacions de la seva aliança amb els polonesos en cas de que no retiressin les tropes alemanyes.
Tal i com li havia ordenat Hitler abans d'entrar al seu despatx, Göering li va demanar a Dahlerus que es presentés a la Cancelleria.
Abans ja s'havien reunit a les vuit del matí en el tren de Göering.
El ministre alemany estava deprimit, ell no desitjava la guerra, i no va tenir cap més remei que admetre-li que l'exèrcit alemany havia entrat a Polònia i que la seva força aèria estava destruint a la polonesa.
Preocupat, Dahlerus li va demanar que li digués a Hitler que li permetés reunir-se amb els representants britànics, però Göering, conscient de que ja no hi havia res a fer, va sortir en aquells moments cap a l 'Òpera Kroll, on s'havia de reunir el Reichstag per sentir les paraules d'en Hitler.
A la tarda va ser quan Dahlerus va rebre la trucada d'en Göering que li va demanar que es dirigís d'immediat a la Cancelleria.
Sense saber encara amb què es trobaria, Dahlerus es va acomiadar de l'ambaixador britànic Neville Henderson i, al cap de pocs minuts, es va tornar a reunir amb en Göering a la part reconstruïda de l'antiga Cancelleria.
El ministre de l'Aire li va dir que Hitler l'havia nomenat el seu successor i li va admetre que ell podia buscar una solució pacífica, però li va assegurar que havia de ser lleial a les directrius polítiques d'en Hitler i que la guerra ja havia començat perquè els polonesos havien atacat l'estació de ràdio de Gleiwitz i havien destruït el pont proper a Dirschau.
Dahlerus li va contestar que no sabia si podia haver-hi una entesa entre la Gran Bretanya i Alemanya en els següents dies, però li va garantir que ell era l'única persona que podia fer alguna cosa per la pau.
Pensant encara amb la possibilitat d'aturar la guerra, Göering se'n va anar a buscar a Hitler al seu despatx i, quan va tornar del despatx, va convidar a Dahlerus a que el seguís.
En el camí cap a la Cancelleria es varen creuar amb ministres com Rudolf Hess, Wilhelm Frick, Heinrich Himmler i molts caps i generals alemanys.
A l'entrada del despatx de Hitler dos membres de les SS estaven fent guàrdia, i només entrar-hi el dictador li va encaixar la mà en l'industrial i, acte seguit, va començar a criticar la Gran Bretanya dient que els britànics no desitjaven la pau i que eren uns egoistes.
També li va dir que estava decidit a aixafar la resistència polonesa i a destruir al poble polonès.
Irritat mentre anava parlant, va assegurar que estava disposat a negociar amb els britànics però que si ells desitjaven lluitar, ell lluitaria.
Dahlerus va poder veure com Hitler estava nerviós i li va sentir un mal alè de la seva boca que el va impactar.
A última hora de la tarda, després de la reunió, Dahlerus va trucar per telèfon a Londres des de l'ambaixada britànica per intentar acordar unes negociacions.
Des de Londres li varen comunicar que si els alemanys volien començar unes negociacions tenien que interrompre les hostilitats i retirar les tropes de Polònia.
Després de penjar el telèfon, Dahlerus va tornar al quarter general de Göering per explicar-li el què li havien dit.
A la ciutat, els berlinesos varen preferir quedar-se tancats a casa i els locals públics, deixant els carrers desèrtics.
Joseph Goebbels va anotar en el seu diari que la població estava seriosa però preparada.
Els treballadors de l'Ambaixada britànica varen abandonar els seus domicilis particulars per motius de seguretat i es varen reunir en els salons de l 'Hotel Adlon, on varen veure a Hitler quan es dirigia cap a la Cancelleria del Reich després de la sessió del Reichstag del matí.
A les 18:55 varen sonar les sirenes antiaèries avisant de que s'estava a punt d'atacar la capital.
Goebbels va anotar que tothom va córrer cap als subterranis.
Eren dos avions polonesos que es varen dirigir a Berlín però que varen donar la volta.
Tot i no ser atacats, la majoria dels berlinesos, a les fosques, no va poder dormir fins a la una de la matinada tement ser atacats.
Per altra banda, el govern alemany va ordenar el toc de queda pels jueus alemanys a partir de les vuit de la nit i les universitats varen cessar les seves activitats durant deu dies.
Quan Alemanya va entrar en guerra aquell dia, les reserves d'or que tenia eren de només d'uns 500 milions de Reichsmark, però Hitler en el seu discurs en el Reichstag va dir que s'havien recaptat més de noranta mil milions de Reichsmarks per la reorganització de l'Exèrcit.
A més, la flota submarina alemanya es limitava a 57 unitats, de les quals només 20 podien operar a l'Atlàntic.
Theodor Eicke, comandant de tres regiments Totenkopf, va reunir als seus oficials al camp de concentració de Sachsenhausen per explicar-los que a partir d'ara les SS tindrien que empresonar o aniquilar a tots els enemics del nazisme de la manera que havien après en els camps de concentració.
El corresponsal de la CBS a Alemanya William L. Shirer va informar als seus oients que a la capital de moment no es veia res fora del normal a excepció de que la ràdio només retransmetia música militar i advertències a tot volum.
La resposta del món a la intervenció d'Alemanya a Polònia:
La notícia de la invasió es va conèixer a Londres i París des de primera hora i la intranquil·litat va anar creixent a mesura que s'anaven tenint més informació.
El govern britànic va ordenar mobilitzar la RAF i la Royal Navy.
A dos quarts d'onze del matí, a Londres es varen reunir el Consell de la Corona i el rei Jordi VI.
Neville Chamberlain es va reunir amb el seu gabinet per parlar de la invasió i va comentar que els fets contra els quals havien lluitat seriosament durant tan de temps havien caigut.
Rumiant què tenien que fer, un dels ministres va arribar a proposar que la Gran Bretanya evités una declaració de guerra.
A la tarda d'aquell divendres, Winston Churchill va ser cridat per reunir-se amb el primer ministre Chamberlain i va acceptar tornar al seu càrrec de Cap de la Marina, càrrec que ja havia ocupat durant la Primera Guerra Mundial.
Tot i això, l'oferta feta pel primer ministre era ferma però no precisa, i Churchill es va queixar de que l'havien deixat en els llimbs, sense saber si ocupava el càrrec o no, però es va sentir més tranquil quan va parlar en la sessió de les sis de la Cambra.
En aquella sessió de les sis, Chamberlain va dir que la responsabilitat d'aquella terrible catàstrofe queia sobre les espatlles d'un sol home.
A dos quarts de deu de la nit, la Gran Bretanya i França varen exigir a Berlín la fi de les accions bèl·liques a Polònia i varen amenaçar a Alemanya de que farien servir l'acord que tenien amb Polònia de l' 1 d'abril de 1939 de defensar-la si aquesta era atacada.
A última hora de la tarda, Henderson va dir en el govern alemany que la conferència que proposaven els italians sobre la qüestió polonesa, basada en l'oferta d'en Hitler del dia 29 d'agost, només es podia celebrar si les forces alemanyes cessaven el foc i es retiraven.
Quan a Berlín va arribar el missatge de França i la Gran Bretanya, la majoria de la cúpula nazi va creure que només exageraven i estaven convençuts, tal com deia Hitler, que ni els francesos ni els britànics actuarien per la por d'una guerra mundial.
Al cap d'unes hores, la Gran Bretanya i França van enviar un ultimàtum a Berlín perquè retiressin les tropes de Polònia, però Hitler va fer-ne cas omís.
A Itàlia, el govern d'en Benito Mussolini es va reunir a Roma a les tres de la tarda i, després de dures discussions, varen decidir que no intervindrien en el conflicte i es mostrarien neutrals tot i els acords amb Alemanya.
Després varen enviar la carta a en Hitler en el qual manifestaven la seva intenció de no intervenir.
A la Unió Soviètica, Iosif Stalin va demanar mobilitzar el seu exèrcit i va rebaixar l'edat de reclutament militar de 21 a 18 anys.
El dictador soviètic es va anar preparant per intervenir a Polònia tal i com havien quedat amb el govern alemany de quedar-se part del país.
A Washington, el president dels Estats Units Franklin D. Roosevelt va demanar a Alemanya que aturés els bombardejos a la població civil.
Aquell dia, els nord-americans varen nombrar el general George Marshall com a Cap de l'Estat Major Conjunt.
Adolf Hitler va firmar un document on autoritzava al Reichsleiter Philip Bouhler i el doctor Karl Brandt a concedir amplis poders als metges perquè eliminessin els malalts mentals incurables.
D'aquesta manera, Hitler garantia la impunitat als metges per tal de que eliminessin els malalts mentals.
A Praga, el cap de la Gestapo de la ciutat, Horst Böhme, va fer detenir a vuit mil personalitats txeques que figuraven en les llistes negres i després els va enviar als camps de concentració, on casi tots varen morir.
L'Oficina de Censura de Música va publica per segon cop les músiques que havien de ser prohibides i aquest cop es varen prohibir 54 obres.
En la primera edició es varen prohibir principalment obres de jazz.
Amb l'esclat de la guerra, el zoològic de Londres va matar pràcticament a tots els animals verinosos i mortals que es trobaven a les seves instal·lacions.
Amb aquesta mesura es volia evitar víctimes en el cas de que el zoològic fos bombardejat i els animals fugissin.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Segur que aquesta afirmació pot ferir alguna sensibilitat i ja em sap greu.
Però en la societat de l'"encara gràcies" la bona voluntat ha estat el refugi de molts mediocres.
Sóna el despertador i el món ha canviat.
Benvinguts al dia de la marmota.
Molts encara no se'n volen adonar...
El "el qui fa el que pot no està obligat a més" hauria de quedar per sempre més desterrat per deixar lloc al "Cal fer el que cal fer" i qui no estigui preparat, que no ho faci i deixi pas als qui estiguin preparats per assumir aquest compromís.
El nivell mig de la nostra societat i, alhora, el de molts dels nostres governants és massa baix.
I, nosaltres, restem encara massa embadalits davant dels seus trucs de màgia per a nens.
Els seus i els dels amos del diners.
És fàcil entabanar-nos amb quatre frases maques, oi?.
El somriure als llavis, el copet a l'esquena, el missatge optimista i el tot ja comença a anar bé.
De què riuen exactament les persones que hi surten?
De què riuen exactament molts polítics quan riuen?
No podem seguir delegant la gestió de les nostres vides a aquells que ens han deixat, com a llegat, aquesta societat incerta i desestructurada.
Ens hem d'imposar un punt de vista més analític, més crític.
També en totes les nostres responsabilitats.
Necessitem persones valentes i compromeses que assumeixin riscos per liderar un canvi real.
Que sacsegin les estructures actuals.
No podem seguir marejant la perdiu esperant que un dia les coses tornin a ser com abans.
I si mai passa -o s'hi acosta- seran imperdonables els sacrificis que han i estan patint tantes persones.
I al final d'aquesta lluita, no haurem après res?
El cop de martell al dit de l'altre, no fa mal; Aturats, malalts desatesos, desnonats, afamats, aïllats, exclosos...
Però si som nosaltres mateixos!
En aquest joc de la societat on tots hi estem implicats no val mirar cap a un altre costat.
Com a col·lectiu, estem fent trampes jugant al solitari.
Cal exigir responsabilitats als responsables i als que vulguin assumir-ne de noves, més preparació i també més criteri.
Governar des de Palaus i edificis opulents, amb vestits, restaurants, viatges i hotels de luxe, no pot donar la percepció real de la situació que pateixen molts dels governats, amb promeses de futurs millors mentre viuen presents de merda.
Siguem més exigents i més intransigents.
Agafem nous i més ferms compromisos i fem totes les nostres activitats, fins i tot, amb més ambició.
Una societat feta per persones lluitadores, implicades i amb criteri, no tan sols amb bona voluntat.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Codorniu ens planteja un recorregut pels diferents moments de la verema, atenció, amb proves a superar mentre degustem el cava en les diverses fases del procés d'elaboració!
Tot plegat arrodonit amb un brunch i una degustacio de caves seleccionats!
Diumenge 4 i dissabte 10 de setembre, d'11 a 14h
Proposta amb un punt de màgia per un vespre de finals d'estiu la de Giró Ribot!
Un taller de bombolles de sabó, tant per a petits com per a grans per començar, i tot seguit, concert amb el grup Showarma i els Falafels.
Durant l'activitat podreu degustar mostos, vi i Cava i refrescos i gaudir de la magnífica oferta gastronòmica d'una foodtruck.
Endinseu-vos per tots els racons del celler, en plena ebullició, per descobrir-hi tots els secrets dels dies de verema.
Amb els sentits ben desperts, podreu fer un tast dels mosts, gèrmens del grans Caves que esdevindran.
I per arrodonir la vetllada, i ja amb la darrera llum del sol, concert a les vinyes amb un sopar acompanyat per alguns dels seus vins i caves, una nit única en un entorn privilegiat!
Divendres 26 d'agost i 2 de setembre, de 20 a 24h
Era molt diferent la verema que feien els nostres avis?
Juve&Camps us proposa viure la verema en primera persona però amb les eines i elements d'abans, sense tractors, sinó amb carro i cavalls.
I com no, amb un esmorzar de pagès a Can Torres, que a la vinya cal haver esmorzat bé!
Finalment, i amb la 'feina' feta, visitareu el celler amb un tast de mostos i Caves inclòs!
Dissabtes 27 d'agost i 3 de setembre de 10 a 13:30h
Barret de palla, carro de cavalls i passeig per les vinyes de muntanya de Llopart per descobrir com era i com és la seva agricultura ecològica.
Podreu veremar, veure les barraques centenràries de pedra seca, premsar el vostre raïm i fer el vostre propi most!
I, com no, gaudir d'un esmorzar de pagès amb unes vistes imponents de lees muntanyes de Montserrat.
Dissabtes 3 i 10 de setembre de 10 a 13:30h
En aquest recorregut el protagonista és el tast, així que entrena el nas i prepara el paladar!
Podràs identificar les olors i els gustos de cada Cava amb tots els matisos i percebre les peculiaritats amb un maridatge excel·lent dels Caves Mestres més emblemàtics.
Dissabte 3 i diumenges 4 i 10 de setembre d'11 a 12:30h
Una experiència per viure l'origen d'un Cava que envellirà quatre anys.
Des de la vinya fins a taula, Pinord ens proposa un viatge a través dels cinc sentits.
Tafaneja el celler, aprofundeix en la seva elaboració, coneix els principis de l'agricultura ecològica i, com no, tasta'ls!
Des d'un vi base fins a un Cava Marrugat Gran Reserva que et deixaran bocabadat.
Divendres 26 d'agost i 2 de setembre, dissabte 3 i 10 de setembre i diumenge dia 4 de 12 a 14h
Elaboradors i viticultors ecològics i biodinàmics, Recaredo ens proposa una visita guiada pels seus orígens i la seva filosofia.
Un recorregut apassionant del raïm a la copa, passant per les llargues criances i el desgorjat a mà.
Aprofundiu encara més amb un tast comentat de raïms, most i, atenció, dos Caves Brut Nature Gran Reserva amb més de 60 mesos de criança.
Dissabte 27 i diumenge 28 d'agost, 10 a 12h
La primera quan ja sigui fosc, on veureu com es cull el raïm i podreu tastar les varietats de les vinyes.
Després, visita al celler on podreu tastar el nou most de l'any i trepitjar raïm per acabar la nit amb Cava i coca a la terrassa chill-out de Sumarroca!
La segona, a ple dia, és la mateixa activitat pensada però per gaudir en família, i és que mentre els adults gaudiu de la visitan, els més petits faran la seva particular visita i taller de verema.
Per cert, a la proposta nocturna heu de dur calçat còmode i llanterna!
Divendres 26 d'agost de 22 a 01h o dissabte 3 de setembre de 10 a 13h
La Masia de Can Martí de Dalt, propietat de la família Torelló des de 1395, serà el punt d'inici.
Després d'esmorzar a la Masia us endinsareu en un entorn únic.
Al llarg del camí us creuareu amb oliveres centenàries, una barraca de pedra seva que utilitzaven els treballadors del camp com a refugi, i les vinyes amb les diferentds varietats per elaborar Cava.
El matí us durà també a la zona de premsat, la taula de selecció i el celler de criança.
I, com a punt i final, una degustació dels Caves Torelló de llarga criança sota els porxos de la masia de Can Martí de Baix.
Calceu-vos bé i a gaudir de l'experiència!
Diumenge 4 de setembre, 10 a 13h
Imagineu: vespre d'estiu, envoltats de vinyes, copa de cava en mà i amb lectura de contes eròtics per adults.
Se us acut una proposta més suggerent per despertar els sentits?
Una experiència única en la què també podreu conèixer la tradició vinícola de Vallformosa que es remonta al 1865.
Més completa impossible la proposta de Vilarnau.
Verema de capvespre, des de les vinyes fins a l'interior de la cava, tast de Caves, cinema en un entorn magnífic i sopar i ball per arrodonir la nit!
Pioners al Penedès en agricultura biodinàmica, Vins el Cep ens proposa un vespre espectacular.
Passeig entre vinyes amb degustació de cava, visita al celler, amb origens al segle XV, on podreu tastar el nou most i veure com hi treballen.
I ja a la nit, sopar maridatge preparat pel xef Oriol Llavina del restaurant El Cigró d'Or amb música en directe.
Divendres 2 de setembre, de 19 a 23h
Tota la informació i els detalls de les activitats de La Verema del Cava els trobareu a http://www.institutdelcava.com/laveremadelcava/ |
Acciona i BTG Pactual recorreran al Tribunal Suprem la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la l'acord d'adjudicació del contracte de gestió del servei de proveïment d'aigua 'en alta' Ter-Llobregat, del qual van resultar adjudicatàries.
Segons han exposat en un comunicat conjunt, consideren aquesta sentència "contrària al Dret i perjudicial" per als seus interessos i per als ciutadans usuaris, i afegeixen que els seus serveis jurídics estan analitzant amb deteniment les possibles conseqüències i recursos que puguin derivar-se d'aquesta decisió.
Agreguen que, fins que el Suprem no es pronunciï, el consorci concessionari liderat per aquestes dues companyies "es mantindrà prestant el servei de proveïment d'aigua en alta com fins ara".
De tota manera, reconeixen que la resolució del TSJC qüestiona la validesa de la tramitació del procediment de contractació perquè considera que peca de vicis no imputables al consorci adjudicatari, per la qual cosa "caldrà esperar a conèixer les actuacions que la Generalitat de Catalunya consideri oportunes en relació al contingut d'aquesta sentència".
Per la seva banda, Acciona i BTG Pactual analitzaran "el conjunt de fets i decisions que han contribuït a generar una situació d'incertesa jurídica i econòmica sobre la gestió d'ATLL" i valoraran en conseqüència les possibles accions jurídiques, de qualsevol ordre i sense descartar d'entrada de cap d'elles, per defensar els seus drets i interessos legítims, incloent el rescabalament dels danys i perjudicis ocasionats.
Alhora, han defensat que la decisió judicial adoptada ara no esvaeix els dubtes plantejats al seu moment per part d'Acciona i BTG Pactual sobre la legitimitat i la validesa de l'oferta alternativa --liderada per Agbar--, "a la qual no se li ha reconegut cap dret a l'adjudicació ni per part de la Mesa de Contractació, ni de l'anul·lada resolució de l'OARCC, ni de les altres resolucions judicials pronunciades fins ara".
Han destacat que la sentència del TSJC coneguda aquest dimarts anul·la la decisió de l'òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC) d'excloure el consorci que lidera Acciona i BTG del procés de licitació.
Així, afirmen que la resolució "ratifica la plena adequació de l'oferta" del seu consorci als plecs del concurs i altres normatives aplicables de la seva proposta, que reivindiquen com indiscutiblement la més avantatjosa.
Argumenten que ha suposat un estalvi per als consumidors del voltant de 62,3 milions d'euros des del gener del 2013 fins avui, i hauria de suposar un estalvi de 970 milions d'euros durant tota la vigència de la concessió, de 50 anys.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Els resultats electorals als territoris de parla catalana han configurat unes majories de govern favorables a l'ús i la presència pública de la llengua pròpia.
Afortunadament, les polítiques lingüicides del PP són ja un mal record al País Valencià, les Illes Balears i també l'Aragó.
Ens trobem, doncs, en una conjuntura política nova i més favorable, quant a promoció de la llengua, des de fa molts anys.
Però malgrat aquesta conjuntura, el fet real és que en l'àmbit dels mitjans de comunicació, i sobretot en la ràdio i la televisió, no hi ha hagut, de moment, cap avanç significatiu.
El panorama és especialment preocupant al País Valencià, on la RTVV, la ràdio i la televisió públiques valencianes continuen tancades, clausurats els repetidors que permetien rebre les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), és a dir TV3, Catalunya Ràdio, etc., i es continua sense cap acord per a veure la televisió de les Illes Balears, IB3.
A les Illes no es reben tampoc les emissions de la CCMA, tot i que sí que hi continua emetent IB3.
I a Catalunya tampoc no arriba IB3 ni, evidentment, la ràdio i la televisió valencianes.
Davant d'aquesta situació, Intersindical Valenciana (IV), Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i el Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical Illes (STEI INTERSINDICAL) volem mostrar la nostra preocupació per la manca de progressos visibles per a recuperar les emissions de què disposàvem fins fa poc als diversos territoris de parla catalana.
Ara mateix, l'oferta televisiva i radiofònica arracona la nostra llengua a una presència mínima, molt llunyana d'un mínim d'un 50%, o bé quasi inexistent, com és el cas del País Valencià.
Per aquest motiu les tres organitzacions, IV, IAC i STEI demanem als tres governs implicats, valencià, català i balear, de manera immediata:
De la mateixa manera, instem els governs perquè:
Per tot això, urgim els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i especialment el govern de l'Estat espanyol a complir l'article 11.2 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que els compromet, com a part signant, "a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d'una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d'emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua".
I sobretot exigim al govern de l'Estat espanyol que abandoni la política de dificultar la recepció d'aquestes emissions que fins ara ha practicat.
Com a govern respectuós amb tots els seus ciutadans i les seves llengües, no sols hauria d'assegurar la lliure recepció de les emissions en català sinó també promoure una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua -que l'Estat hauria de considerar seva també en els fets- tinguin una presència social àmplia i normal, tal com ara ho fa només per al castellà.
Les tres organitzacions, IV, IAC i STEI, estarem al costat dels governs per fer possible la lliure recepció de tots els mitjans públics en català a tots els territoris perquè això sigui una realitat de manera immediata.
Perquè ara és el temps d'uns mitjans de comunicació públics, rigorosos i en català.
València, Barcelona, Palma, 7 d'octubre de 2015
©STEI Sindicat de treballadores i treballadors INTERSINDICAL de les Illes Balears.
Fax: 34 971 903535 Inscrit al registre de la DG de la Funció Pública de Presidència del Govern d'Espanya, número 49. |
El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha proposat portar a judici 24 acusats, entre els quals hi ha l'expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino, per delictes d'associació il·lícita, prevaricació, blanqueig de capitals i delicte contra la Hisenda en la contractació de les pantalles i megafonia a una societat pantalla de la trama Gürtel amb motiu de la visita del papa Benet XVI a València el 2006.
El magistrat ha dictat una sentència en què transforma les actuacions en procediment abreujat, un tràmit que equival al processament, contra nou persones jurídiques i 24 físiques, entre les quals hi ha l'exdirector de la televisió pública valenciana Pedro Garcia Gimeno, diversos alts càrrecs de la televisió pública (RTVV), diversos alts càrrecs de la cadena, així com empresaris de l'anomenat 'grup Correa' Francisco Correa, Pablo Crespo, Álvaro Pérez i Jose Ramón Blanco Balín.
A més, el jutge ha incoat una peça separada per ampliar la investigació sobre les operacions dutes a terme i els possibles delictes comesos en les contractacions de la 'Fundació de la Comunitat Valenciana V Trobada Mundial de les famílies'.
Esgrimeix l'informe de la IGAE del 12 de gener del 2015 perquè s'investiguin els possibles delictes comesos en l'àmbit de la contractació des de la seva constitució el 21 de gener del 2005 fins a la liquidació i extinció el 2014.
La Fundació, fundada per la Generalitat, l'Arquebisbat de València, la Diputació Provincial i l'Ajuntament de Madrid, es va utilitzar en la compra del marxandatge o de motxilles en l'organització de l'esdeveniment.
La xarxa va encomanar a 'Bigotes' les gestions per tenir el grup musical Il Divo.
Els fets pels quals es jutjaran els 24 acusats es delimiten a la contractació de lloguer de pantalles, manteniment i megafonia.
Els investigats van decidir que el cost d'aquest subministrament, que van fixar en set milions d'euros, el portaria a terme l'ens públic RTVV, que al seu torn l'adjudicaria a través de Teconsa, empresa pantalla del grup Correa.
En la seva sentència, qualifica Juan Cotino com a "factòtum" i element nuclear" de la Fundació (FVMEF), com a responsable últim dels seus contractes, "manejant des de fa temps" i en acord comú amb el llavors director de la televisió pública valenciana.
Segons el jutge, "va aconseguir el seu propòsit que s'adjudicaran al grup Correa els serveis esmentats".
Els acusats van utilitzar els fons públics de la RTVV per fer el pagament, i van permetre a Garcia Gimeno aprovar-lo amb un ampli sobrecost, amb el qual es van enriquir personalment els membres del grup.
El conveni entre la Fundació i la televisió pública va suposar un desemborsament il·lícit de 7.493.600 euros, un preu "desorbitat i notòriament superior al del servei realment prestat" segons el jutge, que xifra en 3.300.000 euros els fons sostrets de RTVV.
El magistrat actua contra els funcionaris que van formalitzar el conveni i contra els que després van participar en la mesa de contractació que va acabar adjudicant Teconsa, pantalla del grup de Correa, el contracte "sense publicitat" i tramitat per urgència.
El jutge relata com Teconsa, empresa constructora que no tenia cap experiència a organitzar esdeveniments, va acabar subcontractant tres empreses que finalment van col·locar les pantalles per import de 2.994.200 euros.
El magistrat detalla l'apropiació i repartiment dels fons sostrets, que passen els 3.387.197 euros repartits suposadament entre Correa, Crespo, Álvaro Pérez (500.000) Blanco Balín (249.000) i el mateix director de RTVV, Garcia Gimeno (500.000)
Correa i Crespo es van beneficiar segons el jutge de 957.305 euros més els 230.000 restants destinats a finançar una operació immobiliària al municipi alacantí de la Nucia.
El jutge xifra en gairebé un milió d'euros els pagaments fets a proveïdors de les obres dutes a terme a la casa que Correa tenia a Eivissa.
En concret, s'asseuran al banc dels acusats el cap de la Gürtel, Francisco Correa; el seu número dos, Pablo Crespo; el número tres, Álvaro Pérez, 'El Bigotes'; el considerat cervell financer de la trama José Ramón Blanco Balín; l'exdirector de RTVV Pedro García Gimeno; l'exdirector general de la Policia, Juan Cotino.
La llista inclou l'exdirector econòmic de la cadena Ricardo Calatayud; l'anterior cap del departament tècnic, Luis Sabater; l'exdirector d'antena, Antonio José de la Viuda; els empresaris Vicente Torro i Ana María Martínez Penades; els vocals de Teconsa José Luis Martínez Parra i Rafael Martínez Molinero; el treballador de Wild Electronics, Carlos Ignacio Fragio Díaz i el seu germà Oscar; Alejandra Andrea Beresovski i Noemí Márquez Castellano, administradores solidàries de Wild Electronic Design SL.
A més, seran jutjats Jacobo Gordons Levenfeld, la que va ser advocada del departament de direcció jurídica de RTVV, María Encarnación Pérez Pallarés, l'exdirector de gestió de recursos humans, Vicente Sanz Monlleó, el que va ser secretari general de l'ens, Juan Prefaci, l'excap de compres, Benjamín Iñiguez Escuder; i Francisco Javier Arnuncio, d'Impacto Producciones S.L.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'estalada ha conviscut amb les pancartes del PP a l'exterior de l'auditori.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Aquesta és la pàgina de O' Salnes.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Raxó. |
Relats i la història oral de les dones de Nou Barris participants en el projecte "Constructores de ciutat".
Es recullen documents gràfics i materials fotogràfics procedents d'arxius municipals i de particulars que permeten il·lustrar les aportacions de les dones del territori a la lluita pels drets de la ciutadania.
Aquestes dones van iniciar importants accions col·lectives per exigir, reivindicar i aconseguir alguns dels drets més fonamentals. |
I sempre he treballat en institucions públiques: en universitats i la Generalitat.
I pràcticament sempre estan obertes.
Amb poca gent, sí, però hi pots entrar.
Les festes no són per a tot el món els mateixos dies i a vegades s'escau un termini per lliurar un projecte internacional en un dia que és festa per a alguns i per a d'altres no.
Tampoc les cèl·lules dels experiments dels laboratoris no deixen de créixer perquè sigui festa per als organismes pluricel·lulars humans.
I, fins i tot, la tranquil·litat que es té un dia de festa per acabar aquell article o aquell informe no es pot menystenir en absolut.
A més, avui més que mai treballar vol dir fer-ho on-line en la majoria de coses i, per tant, ho pots fer des de qualsevol punt.
I no em refereixo només a articles i projectes.
Per tant, si ahir algú volia fer un tràmit administratiu d'un ajuntament ho podia fer perfectament (amb més temps que no pas un dia feiner) i també un funcionari, si volia, el podia tramitar des de l'altra banda.
Amb això vull dir que és absurda tota aquesta polèmica de voler obrir o tancar una institució.
I encara més absurda, però molt i molt més absurda, prohibir que s'obri.
Entenc que ens estem movent en el terreny dels simbolismes, però arriba un moment que tanta insistència en minuciositats simbòliques m'empenyen cada dia més cap al liberalisme.
Que un Estat s'entesti a regular fins a aquest punt el que jo crec que té a veure amb la llibertat individual (d'anar o no a treballar en festius) em sembla excessiu.
I encara més quan s'ha fet explícit que t'has posat d'acord amb els teus companys i la teva institució. |
La ubicació era bona, fàcil de trobar.
La casa estava situada en un lloc tranquil, així que era a la meva manera.
La casa va ser ordenada i acollidora.
El foc al pati era una bona addició.
Comunicar-se amb el propietari era fàcil i sense esforç, una hospitalitat agradable.:) Tot era necessari i essencial.
La festa d'estiu amb un grup d'amics va anar bé i relaxat, gaudim:) |
Línies d' alta velocitat, autovies, ports i aeroports sense rendibilitat, depuradores, dessalinitzadores i dipòsits subterranis de gas posen cara i ulls al mapa del malbaratament i sobrecostos en infraestructures, competència de l'Administració de l'Estat i els governs autonòmics, en el període 1995-2016.
En les dues últimes dècades, d'acord amb les primeres estimacions realitzades per geògrafs investigadors de les universitats de València, Girona, Alacant, Balears, Madrid, Cantàbria, La Laguna i Màlaga, les administracions públiques han compromès més de 81.000 milions d'euros en infraestructures innecessàries, abandonades, infrautilitzades o mal programades.
Una quantitat que pot superar els 97.000 milions en un futur pròxim si se sumen les obligacions ja adquirides.
Entenent per malbaratament la falta d'eficiència, això és, l'execució de tasques a un cost major al mínim possible, que suposa una disminució del PIB o un increment dels costos operatius.
Però aquesta quantitat de 81.000 milions podria ser sensiblement superior perquè no s'inclouen tots els projectes fallits i inútils amb pressupost inferior a 10 milions d'euros; i perquè hi ha compromisos de despesa pública en actuacions innecessàries o amb sobrecostos elevats, ja acabades, que suposen entorn de 20.000 milions d'euros addicionals en els pròxims anys.
Segons l'estudi realitzat pels professors Juan Romero, Dolores Brandis, Carmen Delgado, José-León García, María Luisa Gómez, Jorge Olcina, Onofre Rullán, José Fernando Vera-Rebollo i Joan Vicent Rufí, l'Administració de l'Estat encapçala el rànquing amb un malbaratament, o falta d'eficiència, estimat en 45.920,5 milions d'euros.
Catalunya, amb 9.160,5 milions; Comunitat de Madrid, 7.723,1 milions, i País Valencià, 5.930, ocupen les tres primeres posicions dels governs autonòmics fins a completar el llistat que llença un cost total de gairebé 81.000 milions d'euros.
Per als autors, la major part dels estudis que aborden la corrupció a Espanya coincideixen a assenyalar que esta ha tingut molta rellevància en les escales regional i local.
"Nosaltres ―diuen els autors de l'estudi― compartim aquesta conclusió en espera de poder disposar de més informació referida no tant al nombre de casos d'episodis de corrupció dels quals hem tingut notícia fins ara, sinó a volum de recursos públics saquejats de forma il·legal en àmbits competencials del govern central.
Dit en altres terminis, encara no sabem quants Acuamed s'han produït i quin volum de recursos s'han entregat de forma il·legal a les direccions centrals dels partits polítics des de les grans empreses.
En canvi, sí que disposem d'informació que permet oferir una visió general dels recursos públics compromesos de forma inadequada des dels ministeris inversors i des de les agències i empreses públiques que depenen de l'Administració General de l'Estat.
Bàsicament, via sobrecostos, construcció d'infraestructures abandonades o innecessàries en detriment d'altres que haguessin tingut més rendibilitat social i econòmica.
Si s'accedeix a la pàgina web de Marca Espanya ―que es defineix com una "política d'estat" que té per objectiu "millorar la imatge del país"― es pot llegir com a titular de l'apartat d'infraestructures: "El país de l'alta velocitat" (Marca Espanya, 2017).
I és que, en efecte, la política d'inversió en LAV ha estat una de les targetes de presentació internacional d'Espanya.
Reiteradament, responsables polítics o tècnics recorden que el país és el segon del món en quilòmetres de xarxa d'alta velocitat (LAV) amb 3.143 km (segons Adif), tan sols per darrere de la Xina.
A més, com emfatitza el web, el desplegament de l'esmentada xarxa ha permès un desenvolupament tecnològic i empresarial extraordinari, que ha fet d'aquest clúster una punta de llança exportadora.
L'Alta Velocitat espanyola va complir dues dècades l'any 2012, com a líder mundial en longitud de xarxa, modernitat, versatilitat de flota, velocitat comercial i puntualitat.
Vint anys han permès a Espanya desenvolupar, possiblement, el ferrocarril d'alta velocitat més modern i avançat del món".
Tanmateix, més enllà del discurs oficial d'èxit i modernització, l'actual traçat de les línies de l'AVE a Espanya és inexplicable, diuen els autors de l'estudi, si s'atén a criteris d'eficiència econòmica i rendibilitat social.
No ha importat tant l'economia i l'interès dels ciutadans com la política i una determinada visió, més que discutible, del model d'Estat.
Des de la inauguració de la línia Madrid-Sevilla el 1992, el desplegament de l'Alta Velocitat ha anat associat a debats i polèmiques sobre els criteris de definició i priorització d'un gran projecte d'Estat que deixa, per exemple, el transcendental Corredor Mediterrani relegat davant d'altres trajectes de dubtosa o molt menor rendibilitat social i econòmica.
I la consideració de malbaratament, esquitxat de casos de corrupció, ha acompanyat des de l'inici decisions i actuacions.
I no s'està parlant d'un tema menor.
Pel seu impacte directe i induït i pel volum de recursos que mobilitza, es pot considerar la "qüestió" de l'AV com un dels temes geopolítics més clars i determinants de l'Estat en les últimes dècades.
El malbaratament en les línies d'alta velocitat es concreta així: línia Toledo-Conca-Albacete, 3.500 milions; línia Toledo-Conca-Albacete, 3.500 milions; línia Madrid-Barcelona-Frontera, 8.966 milions; línia Madrid-Valladolid, 4.205 milions; línia Valladolid-Santiago de Compostel·la, 4.962 milions; centre d'Assajos Antequera, 386 milions; tram LAV d'Almeria-Múrcia, 500 milions; tram LAV Osca, 221 milions; variant de Pallers, 3.500,6 milions.
Segons l'estudi que publica l'Associació de Geògrafs, el creixement de la xarxa de vies d'alta capacitat a Espanya ha estat molt ràpid des de principis dels anys noranta, va començar amb el Pla Director d'Infraestructures de 1993.
La situació de bonança econòmica del país està darrere del Pla d'Infraestructures de Transport 2000-2007 (PIT), que aprova el govern del Partit Popular per valor de 19 bilions de pessetes.
Una de les seves principals actuacions és el Programa de Vies de Gran Capacitat (autovies i autopistes) que representa el 40 % del total de les inversions, i on es posen en pràctica nous mecanismes de col·laboració publicoprivada per finançar les infraestructures de carreteres.
L'objectiu era construir 6.000 nous quilòmetres d'autopistes i autovies.
Avui dia prop de la meitat ja està executada o en fase avançada de construcció, i s'han emprès, a més, obres o projectes no previstos inicialment.
Segons l'estudi d'Associació de Geògrafs, aquestes són les vies d'alta capacitat amb sobrecostos:
Aquests mitjans de transport, més enllà de les diferències dels seus sistemes de finançament (centralitzat en el cas dels aeroports a través d'Aena, i descentralitzat en el cas dels ports a través de les Autoritats Portuàries) presenten igualment nombrosos episodis d'utilització inadequada de recursos públics.
Una simple lectura de la informació oficial d'Aena sobre nombre de passatgers el 2017 és suficient per concloure que almenys la tercera part del total d'aeroports de la seva competència són prescindibles (Aena, 2017).
S'hi ha de sumar la relació d'aeroports impulsats per diferents comunitats autònomes, sense més criteri que la presumpta rendibilitat electoral, ara tancats, fallits, sense passatgers o amb un nombre tan reduït que seguiran sent deficitaris durant dècades.
A Espanya, no hi havia cap necessitat urgent d'ampliar (Badajoz) o no estava demostrada (Còrdova), diversos no eren necessaris (un 28 %), la majoria van patir sobrecostos i retards (el més significatiu el de La Palma), l'ús era inferior al valor de referència (Fuerteventura, Vigo, La Palma, Badajoz), disposaven d'infraestructures de mida excessiva, un 8 % de fons es van invertir en infraestructures que no s'utilitzaven, estimacions de costos i ingressos poc realistes, no són autosuficients des del punt de vista financer, previsions de passatgers excessivament optimistes (Còrdova, 179.000 de previstos i 6.955 de reals), impacte limitat de les inversions i solapament amb zones d'influència, absència d'indicadors...
Un extens catàleg que revela la dimensió d'un malbaratament de recursos sense rendibilitat (Tribunal de Comptes Europeu, 2014) al qual únicament s'hauria d'objectar (sense que això justifiqui retards o sobrecostos) que alguns aeroports insulars compleixen una funció en la mobilitat de la població que els fa necessaris.
S'ha d'afegir a més el cas paradigmàtic de malbaratament impulsat per elits polítiques regionals (sense cap cost polític), com és l'aeroport de Ciudad Real: més de 1.029 milions d'euros dilapidats en un aeroport programat per a 2,5 milions de passatgers pròxim a una ciutat de 75.000 habitants.
En el cas dels ports destaca la gran inversió pública infrautilitzada del port exterior d'A Coruña i l'ampliació de port del Musel a Gijón.
Amb caràcter general les deficiències han estat analitzades a l'informe del mateix tribunal europeu referit a l'avaluació de la inversió realitzada en infraestructures portuàries durant el període 2010–2013.
Entre les més importants destaquen les següents: caràcter ineficaç i insostenible d'una part significativa de la inversió, infraestructures infrautilitzades o sense utilitzar durant més de tres anys, deficiències d'evaluació davant de sobrecostos, inexistència o falta d'idoneïtat de molts enllaços viaris o ferroviaris, absència de coordinació, informació incompleta i no sempre fiable i risc d'haver sobreestimat la necessitat de capacitat portuària addicional.
El vigent Pla Hidrològic Nacional del 2001, que cobraria protagonisme per la desafortunada i irrealitzable mesura prevista del transvasament d'aigües de l'Ebre a les regions del litoral mediterrani, anul·lada el 2004, va incloure al seu annex, un conjunt, poc conegut, d'actuacions de construcció de plantes dessalinitzadores.
Aquestes obres formarien la part principal de les dessalinitzadores contemplades, derogat el transvasament de l'Ebre, en el Programa Aigua (Actuacions per a la Gestió i l'Ús de l'Aigua), aprovat el 2005.
El plantejament de construcció de les dessaladores a la costa mediterrània, que ha donat lloc al problema de sobrecostos que s'investiga judicialment, té el seu origen el 2004, quan després de l'afortunada derogació del transvasament de l'Ebre, es va plantejar com a alternativa la construcció de 15 dessalinitzadores, recuperant el projecte inicial inclòs a l'Annex del Pla Hidrològic Nacional del 2001.
Entre 2004 i 2011, el Ministeri de Medi Ambient va anar elevant a l'alça la inversió inicial prevista, que va passar de 721 milions d'euros a 1.337 milions, un 85,4 % de sobrecost en la fase de redacció dels projectes.
Per completar les obres d'aquestes dessaladores, el govern popular ha invertit, a través de la societat Acuamed, 1.650 milions.
S'han completat 12 de les 15 dessaladores inicials.
El sobrecost total sobre la inversió inicial prevista el 2005 ha estat del 128 % (de 721 a 1.644 milions d'euros), segons dades del Tribunal de Comptes, 2014.
A aquest sobrecost detectat en l'execució de les obres de construcció de les plantes dessaladores o en actuacions complementàries (xarxes de distribució d'aigua dessalada), s'ha d'afegir les quantitats invertides en la construcció d'altres plantes dessaladores la realització del qual es va desestimar per diferents raons, o que es troben alentides per falta de rendibilitat respecte a la previsió inicial.
Un altre exemple d'infraestructura de dessalació, executada per via d'urgència, amb un alt cost econòmic i clarament infrautilitzada és la macrodessaladora del Prat de Llobregat, inaugurada el 2009.
El projecte es va executar en 24 mesos, amb un pressuposat final de 230 milions d'euros (adjudicada el 2006 per 158,7 milions d'euros).
Aquesta dessaladora tenia com a finalitat cobrir, el 2015, la cinquena part de l'abastament total de l'àrea metropolitana de Barcelona (121 hm3/any) però la realitat ha estat molt diferent: des de la seva inauguració el juliol del 2009 amb prou feines ha aportat, de mitjana, el 2 % del volum subministrat per abastament de l'àrea metropolitana (sols el 2012 es va arribar el 5,3 %).
En el marc del Programa Aigua, que ha tingut moltes reticències per a la seva implantació al País Valencià, destaca el cas de la dessaladora de Torrevieja, una de les més grans d'Europa, amb capacitat per produir 80 hm3/any.
La macroplanta de Torrevieja està funcionant a penes al 10 % de la seva capacitat i el destí principal de l'aigua és urbà.
El cost final d'aquesta dessaladora es va elevar a 290,1 milions d'euros.
I és, així mateix, el cas de les dessaladores de Moncofa i Oropesa, ambdues a la província de Castelló.
Les dues dessaladores, ja finalitzades, han tingut un cost total de 104 milions d'euros (49,1 i 55,4 milions d'euros, respectivament).
La sequera viscuda a Espanya durant l'any hidrològic 2016–17 ha posat de manifest que les dessaladores desenvolupades en el marc del Programa Aigua han permès evitar situacions de desproveïment a la costa mediterrània, especialment a Alacant i Múrcia, en època estival, quan la població estacional duplica o triplica la població resident en molts municipis litorals, amb el consegüent augment en el consum d'aigua potable.
A més, des de maig del 2017 els regants del transvasament Tajo-Segura, davant de la precària condició de recursos de la capçalera del Tajo des de la primavera del 2017, van ser autoritzats pel Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (Mapama), a utilitzar 21 hm3 d'aigua de la dessaladora de Torrevieja per al reg de cultius.
Igualment, el govern central va iniciar l'agost del 2017 una sèrie d'obres d'emergència per incrementar el rendiment i ús d'aigües dessalades en estacions de dessalació de les regions de Múrcia i València.
Tot això reobre un debat cridat a cobrar més importància en els pròxims anys.
El transvasament Xúquer-Vinalopó és també un exemple de malbaratament de diners públic motivat per una modificació de criteri que va justificar un canvi en el traçat d'una infraestructura hidràulica.
Aquest fet va significar la pèrdua de tota la inversió que s'havia realitzat fins al 2005 a les obres del primer traçat (110 milions d'euros).
Per últim, és necessari referir-se a un projecte relacionat amb un altre recurs natural, en aquest cas energètic, el projecte Castor.
Constitueix potser el millor exemple no només de malbaratament, sinó de les patologies institucionals abans definides com a crony capitalisme "capitalisme políticament garantit".
La tramitació del projecte es va iniciar l'agost del 2005 i es va aprovar definitivament el maig del 2008 mitjançant un decret d'adjudicació que incloïa una polèmica clàusula, inèdita en aquest tipus d'instal·lacions i avalada pel Tribunal Suprem l'octubre del 2013 (Tribunal Suprem, 2013), que indicava que en cas d'extinció de la concessió, l'adjudicatària tindria dret a rebre una compensació per "el valor de residual de les instal·lacions", fins i tot en cas de "dol o negligència imputable a l'empresa concessionària".
Aquesta clàusula hauria estat requerida pel grup d'entitats bancàries que havien de donar el préstec per desenvolupar el projecte al consorci constituït (Escal USG-ACS).
S'ha de recordar que finalment el préstec va ser avalat pel Banc Europeu d'Inversions.
A més, el projecte Castor va rebre la Declaració d'Impacte Ambiental favorable l'octubre del 2009.
L'abril del 2012 van començar les injeccions de gas al dipòsit submarí.
Des d'aleshores es van registrar més de 350 sismes.
Els seus efectes es van deixar notar en les poblacions del sud de Tarragona i nord de Castelló, especialment a Vinaròs.
Això va motivar el cessament de l'activitat d'injecció el 16 de setembre, per part de l'empresa concessionària.
Des d'aleshores, les instal·lacions no han tingut ús i el consorci reclama compensacions.
Les quantitats rebudes per la concessionària, Escal UGS, una vegada havia renunciat al projecte, es van elevar a 1.760 milions d'euros.
En total, el cost final transcorreguts els 30 anys de devolució del préstec a les entitats financeres per part d'ENAGAS ascendeix, segons càlculs de l'Organizació de Consumidors i Usuaris (OCU), a 4.731 milions d'euros.
La diferència, en aquest cas, és que són els consumidors i no l'Estat els que, finalment, abonen el cost del projecte fallit Castor.
Estem davant d'un exemple clar de "socialització de pèrdues" d'un projecte fracassat, en què l'empresa concessionària ha recuperat tots els diners invertits i l'administració pública s'eximeix de tota responsabilitat.
Les comunitats autònomes i els governs locals han compromès de forma inadequada més de 35.000 milions d'euros entre 1995 i 2016.
Una quantitat que arribarà a més de 51 000 milions en els pròxims anys si es tenen en compte els compromisos ja adquirits per diferents governs.
Si agrupem el volum de recursos compromesos pels governs autonòmics i els governs locals que la integren, Catalunya i la Comunitat de Madrid ocupen els primers llocs.
Els segueixen el País Valencià, Aragó, Andalusia, Astúries, i Castella-la Manxa.
Aquest primer grup de set comunitats autònomes suposa més del 90 % del total dels recursos públics mal utilitzats.
Una asimetria que no s'explica només pel desigual pes poblacional i de recursos, obeeix també a estratègies i projectes impulsats per responsables polítics que finalment han resultat una càrrega que ara resulta difícil de gestionar.
Des de línies de tramvia insostenibles (Jaén, Vélez- Màlaga, badia de Cadis, Parla), fins a projectes singulars com la Ciutat del Medi Ambient de Sòria, la Ciutat de la Llum a Alacant, la Ciutat de la Justícia de Madrid, Caja Mágica o extravagàncies com la Ciutat del Circ a Alcorcón o l'Altiplano Ski de Tordesillas, passant per aeroports regionals com el de Ciudad Real, centres culturals sense ús o inacabats o xarxes de depuradores com a Aragó.
En d'altres, es tracta d'autèntiques "caixes buides".
És especialment significatiu el cas del gran complex ociós construït entorn de l'Expo de l'Aigua 2008 a Saragossa, macromuseus o auditoris sobredimensionats (Ciutat de la Cultura de Santiago, Ciutat de les Arts i les Ciències de València o la Marina de València), museus històrics o temàtics.
La falta de projecte una vegada acabada l'obra, indica que no hi havia una idea prèvia sobre el contingut o que no existia una programació conforme amb l'entitat i el cost del projecte.
En ocasions, l'absència d'un soci tecnològic acreditat frustrà des de l'inici projectes de gran envergadura com en el cas del parc temàtic Terra Mítica.
Un tercer grup l'integren grans infraestructures culturals infrautilitzades o amb sobrecostos extraordinaris, com el Palau de Congressos i Exposicions de Madrid, la restauració del Palau de Cibeles de Madrid, la Ciutat de les Arts i les Ciències a València.
Trobem també infraestructures que han registrat sobrecostos elevats, que romanen inacabades o que no justifiquen la inversió, els costos de manteniment i el deute compromès durant dècades i assumida pels poders públics: la línia 9 del metro de Barcelona, la línia 2 del metro de València i els metres de Granada o Gijón són exemple d'això.
Els aeroports regionals de Lleida, Múrcia-Corvera (recentment Aena ha acudit al concurs per la seva explotació), Osca i Castelló també són exemple de malbaratament.
Alguna comunitat autònoma, com la valenciana, va optar per l'impuls de grans esdeveniments.
Es tractava d'emular altres experiències per "situar al mapa" algunes de les seves ciutats i al conjunt de la comunitat.
En alguns casos s'intenta anys més tard trobar-los alguna utilitat o millorar la gestió.
El de Terol ha trobat una finestra d'oportunitat que li permet veure el futur amb més optimisme en haver-se convertit en el pàrquing d'avions més gran d'Europa.
Un altre bon exemple els trobem en la intenció dels actuals gestors respecte a la Marina de València i alguns contenidors encara sense ús en el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències a València, o la mateixa| Ciutat de la Llum a Alacant, "caixes buides" en espera de ser ocupades amb alguna activitat.
Hi ha casos singulars que mereixen atenció.
La mala gestió del procés d'ampliació del recinte de la Fira de València, el trencament a les arques públiques (més enllà de la dimensió penal) provocat per l'empresa pública Ciegsa constituïda per a la creació de centres educatius al País Valencià o la desproporcionada inversió, ja realitzada, a l'hospital de Toledo inacabat, són exemples molt cridaners.
Entorn de la gestió de l'aigua també hi ha hagut nombrosos casos de malbaratament.
La "bombolla" de les depuradores a Aragó i els costos que ha suposat, la dessaladora d'Escombreras, la deriva del Canal d'Isabel II i el malbaratament (i la corrupció política) associada a l'entitat que gestionava la depuració de les aigües residuals de la mateixa ciutat de València i de 17 municipis de la seva àrea metropolitana són bo exemple.
Els autors de l'estudi, els professors Juan Romero, Dolores Brandis, Carmen Delgado, José-León García, María Luisa Gómez, Jorge Olcina, Onofre Rullán, José Fernando Vera-Rebollo i Joan Vicent Rufí assenyala a tall de conclusió que: el malbaratament en infraestructures no és un fenomen exclusiu d'Espanya, com han demostrat estudis i investigacions, però en el nostre cas és important.
Des de 1995 a Espanya s'haurien pogut invertir amb més grau d'eficiència econòmica i social i amb menor impacte territorial i ambiental una quantitat de recursos encara per determinar, però molt significativa en percentatge del PIB.
En Espanya s'ha realitzat una assignació inadequada de recursos públics en matèria d'inversions (incloses importants quantitats procedents dels fons europeus).
Prioritzant de manera irracional i ineficient la inversió en infraestructures com línies d'alta velocitat en detriment de, per exemple, inversions en educació, formació i innovació, o d'inversions en àrees de gran rellevància, com a ferrocarril de rodalies o de mitja distància que hagués facilitat millores substancials en mobilitat sostenible.
Desaprofitant fins i tot l'ocasió d'haver impulsat un nou model d'infraestructures, un canvi en la concepció de la infraestructura, posant en el centre no la titularitat de la mateixa, sinó la gestió de la mobilitat dels ciutadans; i no la parcel·lació d'actuacions, sinó la consideració de, per exemple, corredors logístics multiregionals per a les mercaderies en l'horitzó 2030.
Conclouen els experts: és necessari comptar amb legislació que reguli el paper dels lobbies en els tres nivells de govern, així com una decidida aposta per la transparència.
En aquest punt l'Administració General de l'Estat està, a dia d'avui, més retardada que moltes comunitats autònomes i governs locals. |
El RCD Espanyol de Barcelona, el R. Zaragoza i Javi Puado han arribat a un principi d'acord per a la cessió del jugador fins a final de temporada.
D'aquesta manera, l'atacant jugarà al club aragonès fins al pròxim 30 de juny de 2020.
El català marxa per ocupar la plaça de Dwamena, baixa indefinida per una afecció cardíaca.
Aquest curs, Puado ha participat en tres partits, tots ells de prèvia d'Europa League.
La falta de minuts i la importància del projecte que li ha posat el Saragossa damunt la taula li ha fet decantar-se per l'oferta aragonesa.
Un lloc on espera créixer per tornar amb més força a l'Espanyol.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Càrrec electe a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú des de juny de 2019.
Geltrunenc de tota la vida, és una persona curiosa amb el que l'envolta.
Amb la voluntat d'intentar entendre el món una mica millor, s'ha graduat en Global Studies a la Universitat Pompeu Fabra, culminant els seus estudis amb una estada a la Universitat Bocconi de Milà (Itàlia), on s'ha format en l'àmbit de la política i el govern internacional, la gestió pública i el lideratge.
Durant la seva etapa universitària ha estat Ambaixador UNICAT de la Generalitat de Catalunya, representant els universitaris catalans davant la Unió Europea.
Ha obtingut diversos reconeixements a l'excel·lència acadèmica, entre els quals hi destaca el Premi de Recerca Jove l'any 2014.
Domina el català, el castellà i l'anglès, parla italià, i té nocions de francès i rus.
Ha realitzat diferents tasques dins d'Esquerra Republicana, i actualment assumeix diverses responsabilitats dins del partit tant en l'àmbit local com comarcal.
Va ser el cap de campanya d'ERC a Vilanova i la Geltrú per les eleccions municipals de 2019.
En aquests comicis va ser escollit regidor al consistori vilanoví, representant el Jovent Republicà, formació de la qual fou cap de llista.
Fora de l'àmbit de la política, ha estat àrbitre de la Federació Catalana de Futbol.
En el seu temps lliure, li agrada viatjar i compartir moments amb la família i els amics.
Pots escriure un correu electrònic a [EMAIL] |
El presumpte autor del doble crim del pantà de Susqueda, Jordi Magentí, ha demanat al Jutjat d'Instrucció 2 de Santa Coloma de Farners que el deixi en llibertat, després de set mesos i mig en presó provisional, perquè no existeix «cap prova o indici» que l'impliqui en l'homicidi dels dos joves el 24 agost del 2017.
L'advocat de Magentí, Benet Salellas, defensa que els resultats dels anàlisis d'ADN en restes de sang recollits pels Mossos en la investigació han donat «resultats negatius, fins i tot les proves més exhaustives de lofoscòpia».
L'advocat destaca que a la investigació «no hi consta ni una sola prova objectiva més enllà de conjectures que puguin establir una relació entre Jordi M.G. i els cossos de Marc i Paula».
Recorda que no s'ha trobat l'arma homicida, i exposa que es podria haver utilitzat contra ells no només un arma de foc, sinó també un objecte tallant: «Aquesta combinació de mecanismes suggereix claríssimament la participació de més d'una persona».
Afirma que la investigació està «absolutament inacabada, incompleta i parcial», i que s'ha dirigit només a confirmar una única hipòtesi contra l'acusat, sense, per exemple, escorcollar altres llocs essencials per a la investigació, com la barraca habitada per un veí al torrent de la font del Borni, a pocs metres d'on va aparèixer el cadàver del jove.
També qüestiona que el lloc del crim sigui la platja de la Rierica, ja que els cossos es troben un mes després i en altres punts del pantà, i que les pedres i restes vegetals situïn els cadàvers en aquest punt. |
Per navegar per la pàgina de la UOC ha d'estar habilitat JavaScript, però sembla que està inhabilitat o que no és compatible amb el vostre navegador.
Si vols navegar per la UOC, canvia la configuració del teu navegador per habilitar JavaScript i torna a intentar-ho.
Hem canviat la manera d'accedir al Campus Virtual.
Pots entrar-hi des d'aquest enllaç:
Xerrades periòdiques sobre un tema d'interès per aquells que es dediquen a l'activitat d'R+D+I. Aquest és el principal objectiu del cicle «R&I Meeting Days» (abans «Dijous amb l'OSRT») per apropar diferents aspectes d'especial transcendència que afecten a l'activitat de recerca comptant amb un expert en la matèria.
Algunes de les sessions estan programades de forma oberta a qualsevol persona interessada en la temàtica, de forma que s'ha comptat amb la participació d'assistents de fora de la UOC, d'altres universitats catalanes i de la resta de l'Estat.
Per articular la informació al voltant d'aquestes xerrades, el personal d'R+D+I disposa d'un espai específic a la Intranet de l'OSRT on pot revisar la informació de la propera xerrada programada, realitzar comentaris o suggeriments al ponent així com revisar el contingut de les sessions celebrades.
Les xerrades són enregistrades en vídeo, de forma que el contingut sencer de la sessió està a l'abast d'aquells interessats que no hagin pogut assistir-hi.
"Taller sobre Protecció d'aplicacions i d'altres tipus de programari"
"Taller sobre com incrementar la visibilitat dels articles científics"
"Taller sobre el Pla de Doctorats Industrials"
"El Pla de Doctorats Industrials: com podem millorar la competitivitat a través de la innovació i el talent"
"Gestió de dades de caràcter personal en l'activitat d'R+D+I"
"Xerrada sobre l'avaluació del professorat i recerca segons l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya" |
Es van recórrer cinc quilòmetres de solidaritat pel barri del Serrallo i el recinte portuari, en favor de la tasca del Club Vaixell
Seran 5 Km de solidaritat que tothom pot fer corrent o caminant a favor de l'Associació Club Vaixell
Són de vòlei platja, de judo i de taekwondo, i participaran als campionats entre el 24 i el 30 de juliol a Split i Coïmbra
Els participants han obtingut bons resultats i han aconseguit força medalles en esports individuals
La final se l'ha endut el dimarts 14 de març, per 22-14, contra la selecció de la Universitat de Vic
Al març l'equip de voleibol masculí jugarà la final contra l'equip de la UB i el de rugbi 7 s'ha classificat per les semifinals contra la UdG.
L'equip de natació ja s'ha proclamat el segon classificat de Catalunya.
Enguany, els estudiants esportistes de la URV han participat en altres set seleccions d'equip
Aquesta tardor s'ha disputat la 1a Jornada de competició dels campionats.
S'han jugat un total de 21 partits en 9 esports diferents on la URV ha aconseguit 11 victòries, 8 derrotes i 2 empats.
Els equips més destacats han sigut el rugbi masculí, el futbol sala femení, el vòlei masculí i el futbol 11 masculí, que han sortit d'aquesta primera jornada sense conèixer la derrota
La 3a Cursa Solidària Universitat Rovira i Virgili se celebrarà el proper diumenge 16 d'octubre i està oberta a tothom.
Hi haurà tres modalitats de 5 km: cursa individual, cursa per parelles i una caminada no competitiva.
Les inscripcions ja es poden formalitzar, es realitzen en línia i el termini finalitza el 14 d'octubre a les 23:59 h.
Enguany s'ha canviat l'itinerari per fer que els espais urbans universitaris adquireixin més protagonisme
Els dies 11 i 12 de maig a la URV s'organitzen les primeres sortides en bicicleta per rutes que connecten els campus, a Reus i a Tarragona.
L'activitat forma part del tallers de Medi Ambient per a tota la comunitat universitària, que són gratuïts i es fan del 9 al 13 de maig |
El secretari general d'UDC, Ramon Espadaler, considera que la militància del partit ha donat un missatge "clar i nítid" a la consulta interna celebrada aquest diumenge i en què el 'sí' es va imposar per un 50,9%.
En declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Europa Press, ha apostat per portar al comitè de govern del partit aquest mandat clar amb la finalitat de gestionar-lo, i ha negat sentir-se qüestionat: "M'hagués sentit qüestionat si el resultat hagués estat a la inversa".
Sobre les acusacions de presumptes irregularitats a taules de Lleida, ha dit posar la mà al foc pel procés: "Hem fet un procés ben fet perquè està objectivament ben fet, és modèlic, transparent i rigorós".
Espadaler ha negat que algú hagi tingut accés al cens: "Rebutjo qualsevol intent de projectar una ombra sobre aquest procés".
Ha assenyalat que la direcció d'UDC explicarà al president de la Generalitat, Artur Mas, i a CDC el resultat assolit per la militància d'Unió, i s'ha posat a disposició de Mas.
"Si algú creu que el posicionament d'Unió impossibilita la continuïtat al Govern (català), no seré jo qui s'hi aferri", ha dit Espadaler, que ha assenyalat que el seu càrrec de conseller d'Interior està absolutament a disposició del president Mas en tot moment.
En el procés català, ha insistit que "el cronòmetre és menys important que la brúixola que marca la plena sobirania", a través del diàleg i la seguretat jurídica en una carrera de fons que ha augurat llarga.
En declaracions a TV3 recollides per Europa Press, s'ha mostrat "sorprès" per la reflexió del sector sobiranista que ha advocat pel 'no' i assenyala que el partit està en condicions de sumar-se al full de ruta.
"Es va intentar canviar la pregunta a través de la resposta i ara es vol canviar el resultat", ha assenyalat Espadaler i ha lamentat que els qui han defensat el 'no' han intentat convertir la resposta en un qüestionament de la direcció.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
La cultura popular i les músiques del món són els pilars de la programació del certamen, que comença avui a Manresa
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Avui arrenca a Manresa la Fira Mediterrània amb una programació basada en dos grans pilars: la cultura popular i les músiques del món.
Seguint una línia oberta l'any passat, la fira arriba als divuit anys amb una mirada calidoscòpica cap a la cultura popular entesa en un sentit ampli i sense límits.
Per això en la seva programació hi destaquen concerts, espectacles i nous projectes que busquen la fusió entre la tradició i la creació contemporània.
Aquest és el cas de ' In Somni ', l'espectacle inaugural a càrrec de la cobla Sant Jordi i el grup de hip-hop Kulbik Dance o de la principal novetat d'enguany: el projecte dels pregons.
Per tal de demostrar que la tradició és viva i canviant la fira ha demanat a tres personatges destacats de la cultura catalana – Màrius Serra, Xavier Albertí i Carme Ruscalleda- que facin un pregó.
Aquests pregoners seran els encarregats d'inaugurar i reinaugurar la fira a través de tres accions performàtiques úniques, personals i intransferibles.
També hi haurà lloc pels espectacles de carrer de la mà del circ d'inspiració modernista de Les P'tits Bras i per les mostres patrimonials més destacades del país, que estrenen espai amb la presència dels balls de la festa major de Vilafranca.
L'apartat musical l'encapçalarà Roger Mas, que demà presentarà en primícia els temes del seu darrer treball ' Irredempt '.
També es podrà sentir a Jordi Fàbregas, Celdoni Fonoll, Pep Gimeno 'Botifarra' i Toni Torregorssa homenatjar a Ovidi Montllor i descobrir la tronada als orígens que ha fet Carles Dénia amb el seu darrer disc.
Pel que fa a les músiques del món, la fira s'ha situat com un punt de referència europeu en aquest àmbit.
Aquest any destaquen els concerts del grup britànic d'arrels índies Asian Dub Foundation Sound System, el senegalès Cheikh Lô i Tomatito, que actua en exclusiva a la fira.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Els Xicots de Vilafranca han impulsat una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami per finançar part de l'edició del llibre "Un Xicot de Vilafranca.
La publicació s'emmarca en la celebració del 35è aniversari de la colla i es presentarà el 18 d'abril a Cal Noi-Noi.
35 converses castelleres" recull els 35 articles més llegits del bloc que porta el mateix nom, administrat per l'ex-president de la colla Xavier Llenas, però el que el fa original és la col·laboració de 35 persones del fet casteller que "repliquen" cada un d'aquests articles amb diverses opinions.
S'hi troben, per exemple, opinions sobre el Concurs de Castells, la diada de Sant Fèlix o la pluralitat castellera a Vilafranca, entre d'altres.
Participació de 40 persones del món casteller
Entre les col·laboracions hi ha membres de colles com la Vella dels Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, els Castellers de Terrassa, els Castellers de Barcelona, els Castellers de Mallorca o la Jove de Sitges, entre d'altres, i diversos periodistes i historiadors del fet casteller.
-L'historiador del fet casteller, Pere Ferrando, debatent sobre Sant Fèlix i la participació de les colles locals.
-El graller i pregoner de la Festa Major de 2006, Lluís Bullit, amb una visió grallera del Concurs de Castells.
-Des de la revista "Castells" i la Colla Jove de Sitges, Santi Terraza, al voltant del debat sobre la mida de les colles.
-Un històric bloguer del fet casteller, el conegut com a "Tete", dels Castellers de Barcelona, Òscar Montserrat, reflexionant al voltant de Màrtirs Street, emblemàtica diada nocturna vilafranquina.
Així mateix, hi participen castellers històrics i amb gran experiència de diverses colles i, com no, un bon grapat de xicots i xicotes de Vilafranca, que aporten el seu punt de vista al voltant dels darrers 6 anys de vida de la colla, destacant l'actual presidenta, Esther Vicente, l'actual cap de colla, Gabi Molero, i la cap de colla dels darrers històrics 5 anys, Aina Mallol.
El pròleg és a càrrec del periodista casteller Pep Ribes i de Daniel Garcia Peris, emprenedor a internet i impulsor de la Penedesfera.
Tots dos fan una introducció des de la doble vessant del món casteller, i del món bloguer.
L'objectiu de la campanya de micromecenatge és recollir 1.500 euros fins al 29 de març, que es destinaran a sufragar una part de les despeses de l'edició i la impressió dels primers 500 llibres.
Les persones que hi participin poden optar a diferents recompenses en funció de la seva aportació.
Les condicions es poden trobar a la pàgina oberta a Verkami: http://vkm.is/unxicotdevilafranca.
El llibre es presentarà al públic el dimarts 18 d'abril a les 20 h al local social dels Xicots de Vilafranca, Cal Noi-Noi.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
La consellera de Benestar i Família i portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat aquest dimarts que l'atemptat de divendres a París "no fa canviar res" respecte al programa de suport als refugiats.
"Les persones refugiades fugen de l'horror de la guerra, de la persecució.
Fugen d'un París", ha manifestat Munté en roda de premsa després del Consell Executiu.
Ha subratllat que l'acollida de refugiats "demana una gran col·laboració de totes les administracions i entitats socials" i la voluntat de posar a disposició tots els recursos i equipaments, i ha assegurat que això és el que s'està fent a Catalunya.
El Govern ha aprovat aquest dimarts la creació del Programa de suport a l'acollida de les persones refugiades, que implementarà i executarà les actuacions del Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades, dependent de la Conselleria de Benestar i Família, per garantir una acollida eficaç i coordinada.
El departament ha impulsat la creació d'aquest programa per formalitzar un equip de suport tècnic i administratiu, que es cobrirà amb cinc llocs de treball de la mateixa administració de la Generalitat durant un període d'un any.
El Govern va crear el setembre el Comitè per a l'Acollida de Persones Refugiades com a òrgan d'assessorament, participació i coordinació de les administracions públiques catalanes i de les entitats i organitzacions socials que actuen en aquest àmbit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El cor i el currículum, com el de tants que escrivim a l'ARA, em lliga als mitjans de comunicació de la Generalitat.
Per tant, he llegit amb preocupació l'article de la Mònica Terribas, que dimarts apareixia en diversos diaris.
La crisi obliga a mirar-nos el país amb realisme, a acceptar una visió no gaire afalagadora.
L'any passat la sentència de l'Estatut ens va fer topar contra una obvietat.
Podem parlar tant com vulguem del poble català, però l'expressió no té sentit legal.
Quan el president Mas s'adreça als catalans, de fet, no s'està adreçant a res.
Però el Tribunal Constitucional ha col·locat la nostra il·lusió al lloc just que, segons la legalitat espanyola, li correspon: la paperera.
I aquesta primera gran ficció n'ha generat d'altres.
Un polític que va ser membre del Govern em va fer una confessió: la Generalitat és un decorat de cartró pedra.
Es tracta de fer veure que manem.
Però, tenim una administració eficaç?
No fa gaire hem sabut que l'empresa pública catalana que gestiona l'habitatge de protecció oficial té milers de pisos buits, molts encara marcats a un preu superior al de mercat.
Aquí hi ha qui encara creu que la crisi és una conya marinera, que ja passarà.
I els mitjans de comunicació públics són part d'aquest gran decorat nacional que avui s'esquerda.
La carismàtica directora de TV3 titulava l'article amb la metàfora del mirall trencat.
Entenc el seu temor, la BBC anuncia 2.000 acomiadaments.
TV3 és el nostre mirall, un mirall que, al final, també ha contribuït a fer-nos creure que som millor del que som.
Però també ho és mirar-se al mirall i saber reconèixer quan convé aprimar-se.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Terrades afirma que "l'actual model centralitzat de gestió aeroportuària no funciona"
Barcelona.-El diputat del PSC, Jordi Terrades ha reclamat la dimissió del president d'AENA, José Manuel Vargas, pel caos al Prat.
Terrades ha denunciat que l'operador aeroportuari ha assistit a diverses incidències a l'Aeroport de Barcelona "sense cap voluntat d'avançar-se als esdeveniments per evitar-los".
En un comunicat, el socialista ha afirmat que "l'actual model centralitzat de gestió aeroportuària no funciona" i que així ho demostra "l'acumulació d'incidències" que s'han registrat a l'Aeroport de Barcelona.
A més, ha reclamat la compareixença del ministre de Foment, Iñigo de la Serna, per "donar explicacions dels caos que es produeixen a l'aeroport de Barcelona des de fa mesos.
"Cal que s'assumeixin responsabilitats polítiques d'una mala gestió que dona una imatge nefasta i que afecta l'activitat econòmica del conjunt del país", ha reflexionat el socialista.
Jordi Terrades també ha reiterat "la necessitat urgent d'una gestió individualitzada dels aeroports" i ha afirmat que "pel que fa al prat les administracions catalanes han de ser determinants".El PSOE també demana la dimissió del president d'AENAPer la seva banda, el portaveu del Grup Parlamentari Socialista (GPS) a la Comissió de Foment, César Ramos, també ha demanat al govern espanyol que cessi al president d'AENA "per la gestió del conflicte laboral dels treballadors d'Eulen".
Per Ramos, "l'actual conflicte laboral de l'Aeroport del Prat no és més que un reflex i la conseqüència de la forma d'actuar de la direcció d'AENA".El socialista espanyol ha qualificat de "vergonyós" que la direcció d'AENA "presumeixi" de què el valor de l'acció s'ha triplicat des de la seva sortida a borsa, "beneficiant als grans fons d'inversió".
Segons Ramos, les llargues cues que s'estan registrant al Prat "estan perjudicant" la imatge d'Espanya i a un sector tan important per l'economia espanyola com és el turisme.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Olesa de Montser-rat ha presentant una instància per demanar la creació i incorporació en el nou cartipàs pel mandat 2019-2023 d'una regidoria de Feminismes i LGTBI+.
Segons el portaveu socialista Fernando Vicente, «és important que pugui incloure aquesta regidoria per tal d'impulsar accions per garantir la igualtat de tracte, d'oportunitats i de resultats entre dones i homes».
Vicente ja va fer aquesta reclamació al seu discurs al ple d'investidura del 26 de maig, on va explicar que «la creació d'aquesta regidoria serà una eina per garantir la no-discriminació i el respecte a la diversitat sexual i de gènere en tots els àmbits de la nostra vila».
La instància demana, segons ha donat a conèixer el partit, que l'eix de les polítiques i de les actuacions de la nova regidoria, que podria o bé substituir o bé ampliar les actuacions de l'actual regidoria d'Igualtat, s'haurien de centrar en la lluita contra la desigualtat i el sexisme i en l'aposta per l'equitat de gènere.
El grup municipal socialista, a més, considera que les desigualtats entre home i dona i per motius de diversitat LGTBI+ «provenen de les desigualtats generades pel sistema sexista i patriarcal». |
L'actualitat del 11 de març, recollida en temps real.
Aproven, amb el vot de tots els grups i l'abstenció de la CUP, la nova llei que adapta el sector a la normativa europea
La nova regulació incorpora l'adaptació al canvi climàtic i l'enoturisme
Els manifestants exigeixen aturar la norma, que, alerten, obre la porta a la privatització dels serveis públics
Uns 250 serveis podrien quedar afectats si s'acaba desplegant
Els moçambiquesos van votar ahir en les eleccions presidencials, parlamentàries i provincials enmig de la por de possibles brots de violència gihadista, sobretot a la província nord-oriental de Cap... |
Berga.-L'Ajuntament de Berga liderar, abans d'aquest estiu, la creació d'una cooperativa agrícola per revitalitzar el sector primari a la comarca.
El projecte, anomenat Primer sector Bergued, preveu que, en un inici, la cooperativa tingui 10 socis que treballaran uns terrenys que l'Ajuntament llogar i que oferir gratutament als membres de la cooperativa a canvi de la seva m d'obra.
A més, l'Ajuntament també hi posar la maquinria que necessitin.
Així, el programa neix amb la voluntat de resoldre dos problemes estructurals de la comarca: l'atur i la feblesa de l'economia productiva.
El projecte, que compta amb el suport de la Generalitat, té un pressupost que volta els 300.000 euros.
La cooperativa agrícola naixer abans de l'estiu i comptar amb una desena de socis a qui l'Ajuntament de Berga els oferir els terrenys i la maquinria que necessitin.
Així, el consistori preveu llogar deu finques per tal que puguin ser conreades el més aviat possible.
"Molts cops és complicat que la gent que no té terra hi puguin accedir i, per aix, volem donar totes les facilitats", ha explicat la tcnica responsable del projecte, Roser Rif.
A més de la terra i la maquinria, l'Ajuntament també oferir a les persones que entrin al programa els sistemes de comercialització i la formació, per tal que cadascun dels agricultors no comenci de zero i pugui comenar a treballar la terra a partir del seu esfor i amb l'acompanyament inicial d'aquest seguit de recursos.
Els terrenys, que tot just ara l'Ajuntament est localitzant, s'ubicaran a tota la comarca, i se cediran als socis de tal manera que tinguin suficient terra per poder viure "amb un sou digne".
Independncia econmica Tot i que la cooperativa neix de la m de l'Ajuntament de Berga, l'objectiu és que tingui independncia econmica i que, per tant, pugui funcionar per si sola.
Segons ha explicat el regidor de Promoció Econmica, Francesc Ribera, la idea és que la cooperativa tingui "una tutela mínima a nivell econmic" i que, any rere any, sigui capa de créixer, absorbir i incorporar més treballadors.
L'Ajuntament est estudiant ara els requisits per poder accedir als terrenys i fer-se soci de la cooperativa.
El projecte, que compta amb el suport del Departament de Treball i el d'Agricultura de la Generalitat, es vol exportar a d'altres zones del país.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El cercador de referència en català
A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium:
Enciclopèdia.cat és el principal portal de continguts de referència en català.
Un univers de continguts en continu creixement, amb més de 800.000 articles de 45 obres diferents i de temàtica molt diversa: llengua, història, economia, art, política, geografia, ciència, natura....
El portal també estarà obert a partir d'ara a la publicació d'obres de tercers.
Per a qualsevol qüestió ens pots escriure a [EMAIL].
A continuació t'expliquem alguns trucs per a poder fer cerques una mica més complexes del que és habitual.
Segueix les nostres indicacions i... bona cerca! |
La pianista Kontxi Lorente estimula amb el seu art la creativitat d'una vintena de cosidores de punt de ganxo.
Utilitzen llanes de dues tonalitats.
El morat, "el color del feminisme", i el rosa, "el color que la societat atribueix al femení".
Prop de seixanta minuts de performance musical i artesanal desemboquen en un interrogant en majúscules que queda alçat sobre l'esplanada de la Facultat de Ciències Socials: "Rectores?", pregunten.
"Mai ens havíem parat a pensar-ho", afirmen en veu alta dues estudiantes de Treball Social.
"Acaben d'explicar-nos que en el conjunt de totes les universitats públiques espanyoles només podem trobar tres rectores", assenyalen amb certa vergonya pel seu desconeixement.
Són Pilar Aranda, la rectora de la Universitat de Granada; Nekane Balluerka, de la Universitat del País Basc; i Margarita Arboix, màxima responsable de la Universitat de Autònoma de Barcelona.
Estem en el mes de març, el mes de la igualtat a la Universitat.
"La presència de la dona a la Universitat es desdibuixa quan pugem en l'escalafó.
S'afavoreix el status quo que manté els homes en la presa de decisions, en els llocs de responsabilitat.
I és necessari prendre iniciatives", considera Immaculada Verdeguer, vicedegana de Cultura i Igualtat d'aquesta facultat i impulsora d'aquesta activitat reivindicativa davant l'absència de dones en els òrgans directius universitaris.
"És cert que no hi ha un masclisme directe, com assenyalen moltes expertes, però les mesures afavoreixen als homes".
De manera quasi immediata va comptar amb l'adhesió del col·lectiu Mujeres y Punto, una associació plural on el lligam comú entre totes les participants és el seu feminisme vehiculat amb el punt de ganxo.
"Per a aquesta iniciativa i a través de la nostra pàgina de Facebook vam sol·licitar a les aficionades que ens enviaren per correu quadres d'unes determinades mesures.
I la sorpresa és que n'hem rebut de tota Espanya", explica la seua portaveu, Rocío Parrilla.
És Paula Carmela, qui ha col·laborat en divulgar aquest treball de conscienciació.
Una altra de les participants més joves relata: "Era inversemblant quan altres estudiants passaven pel nostre costat i ens deien que ni tan sols s'havien plantejat la pregunta.
El seu treball en equip ha vestit de morat i rosa també els fanals i els arbres, que ara llueixen amb els colors simbòlics d'una reclamació.
"En principi mai arrepleguem les nostres obres, que generalment duren molt poc perquè la gent les agafa.
Però aquesta vegada farem una excepció i ens agradaria arreplegar la pancarta per a traure-la en les manifestacions on sempre participem, com ara la del 8 de Març, el Dia Internacional de la Dona, i la del 25 de Novembre, el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona", explica una altra de les cosidores.
Des de fa cinc anys diverses intervencions públiques i reivindicatives al carrer han donat visibilitat a Mujeres y Punto.
Amb les seues creacions de llana donen suport a organitzacions no lucratives, als malalts d'Alzheimer o bé denuncien que el pensament i l'organització de la societat són masculins.
Una de les activitats de més èxit va ser la que van dur a terme el 2015 al barri de Russafa de València.
"Volíem fer evident que tots els carrers, excepte el de la Reina Na Maria, tenen nom masculí.
A més, mentre que els noms masculins van acompanyats del seu respectiu càrrec professional o institucional, de reines anomenades Maria en trobem moltes i ací no s'especifica quina és.
El que vam fer per a denunciar aquesta desigualtat de gènere és posar un quadradet morat amb una etiqueta de Mujeres y Punto al costat de cada cartell masculí i una de color rosa en el de la Reina Na Maria.
Paral·lelament, vam sol·licitar oficialment, mitjançant registre, una rectificació a l'Ajuntament de València, però el que hem rebut és una resposta general on se'ns diu que es tindrà en compte", detalla Rocío Parrilla.
La mateixa acció es va repetir a la localitat d'Aldaia el 2016, "en un barri on cap carrer està dedicat a una dona".
La performance a l'esplanada de la Facultat de Ciències Socials acaba amb l'última nota que fa sonar la pamplonesa Kontxi Lorente, qui sentencia: "Com a dona pianista ha estat una iniciativa molt motivadora, ja que són poques les dones en l'ofici de la música, i en concret en el jazz només en som cinc.
Volem que ens valoren com a professionals de la música, no com a dones o homes.
Volem el nostre espai en un món majoritàriament masculí. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.