text stringlengths 31 3.15M |
|---|
Els regidors debaten fins a quatre mocions sobre la jornada del referèndum enmig d'alguns moments de tensió
Tarragona.-El ple de l'Ajuntament de Tarragona ha debatut aquest dilluns fins a quatre mocions sobre la repressió viscuda durant l'1-O en la primera sessió en minoria del govern municipal format per PSC i PP.
Malgrat alguns moments de tensió entre públic i regidors, que han obligat Ballesteros a intervenir en diverses ocasions, el consistori ha condemnat les actuacions policials de diumenge.
Una de les mocions aprovades ha estat la del grup municipal d'ERC que rebutja i condemna les mesures de "repressió judicial" i exigeix la retirada del vaixell que allotja policies al Port de Tarragona.
El text s'ha aprovat amb l'abstenció del PSC; l'oposició de PP, C's i la regidora no adscrita, i el suport de la resta de grups.
El ple també ha donat llum verda a les mocions sobre l'1-O que han presentat el PDeCAT i ICV-EUiA, però ha tombat el text del PSC, que proposava reprovar tant el govern català com l'espanyol.
Ballesteros ha reiterat la condemna de la violència i ha apel·lat al diàleg i a la negociació com a única solució possible al conflicte polític.
El debat ha estat presidit per una gran pancarta que exigia la dimissió de l'alcalde.
Amb la seva abstenció, el PSC ha aplanat el camí a la moció d'ERC "contra la repressió judicial i policial a favor de les llibertats democràtiques i els drets humans".
El text inclou un acord per declarar 'non grata' la presència del vaixell on s'allotgen els cossos policials estatals al Port de Tarragona i exigir-ne la retirada per la seva participació directa "en la brutal repressió dels ciutadans de Tarragona que exercien el seu dret democràtic de vot el passat 1 d'octubre".
Aquest posicionament dels socialistes contrasta amb les manifestacions que va fer l'alcalde dimecres passat, quan va assegurar que a ell no li molestava la presència del vaixell perquè no havia ocasionat "cap conflicte ni cap problema d'ordre públic al carrer".
Aquest dilluns el text s'ha aprovat amb els vots favorables dels regidors d'ERC, el PDeCAT, la CUP, ICV-EUiA i Units per Avançar; l'abstenció del PSC, i l'oposició de PP, C's i la regidora no adscrita.
En segon lloc, la moció presentada pel PDeCAT ha rebut el suport del PSC, ERC, CUP, ICV-EUiA i Units per Avançar, i el 'no' de PP, C's i la regidora no adscrita.
En aquest cas, s'ha acordat que l'Ajuntament faci arribar al govern espanyol al seva condemna i rebuig a la repressió policial i que el consistori mostri públicament el seu suport a les víctimes i posi en marxa mesures per evitar que aquests fets es tornin a repetir.En tercer lloc, la moció presentava per ICV-EUiA de rebuig a la repressió contra a ciutadania i les institucions de Catalunya, i en defensa del diàleg polític, ha recollit els suports del PSC i Units per Avançar; l'abstenció d'ERC, PDeCAT i CUP, i el 'no' de PP, C's i la regidora no adscrita.
Per últim, la quarta moció que s'ha debatut sobre l'1-O ha estat la del grup municipal del PSC, que només ha esgarrapat l'abstenció del regidor Josep Maria Prats (Units per Avançar), que la setmana passada va abandonar el govern.
En el text rebutjat els socialistes proposaven condemnar "enèrgicament" l'abús de la força policial i la reprovació dels governs català i espanyol per, d'una banda, "haver trencat l'estat de dret a Catalunya" i, de l'altra, "per la seva incapacitat en donar compliment de forma eficient, diligent i sense l'ús de la força a l'ordre judicial d'impedir el referèndum".
Debat tensDurant el debat de les mocions els grups municipals han anat desgranant els seus posicionaments, la qual cosa ha comportat alguns crits i retrets per part d'algunes persones assistents al plenari contra regidors del PSC, PP i C's.
L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha hagut de cridar a la calma i a l'ordre en mitja dotzena d'ocasions per rebaixar la tensió.
A més, els comitès de defensa del referèndum de la URV han desplegat una pancarta exigint la dimissió del batlle.
Els regidors d'ERC també han penjat una pancarta a al seva bancada amb el lema 'La gent de Tarragona no es toca'.L'alcalde Ballesteros (PSC) ha destacat que els socialistes han fet un "acte de coherència" en les votacions de les mocions per garantir la condemna i la solidaritat per la repressió violenta de l'1-O.
El batlle ha cridat un cop més al diàleg i a la negociació, i ha defensat que diumenge es va evidenciar que els col·legis electorals municipals "no eren necessaris" com sol·licitava el Govern.
"Aquest alcalde no va cedir col·legis perquè aquest alcalde no vol conculcar la llei", ha sentenciat.
Així mateix, Ballesteros ha defensat que va estar "al peu del canó" entre dissabte i la matinada de dilluns fent "prop de 200 gestions" relacionades amb les actuacions de l'1-O i s'ha mostrat tranquil perquè va complir amb les seves "obligacions" i no va deixar "de donar la cara".
El portaveu d'ERC, Pau Ricomà, ha definit l'1-O com el dia "més trist i patètic" arran de l'exercici de violència contra la ciutadania i ha apel·lat a fer fora els vaixells que han vingut "a reprimir-nos".
No obstant, Ricomà ha afirmat també que, diumenge, va ser "un dia gloriós per la democràcia, on un exèrcit silenciós de voluntaris es va jugar el físic per aquest país".
El portaveu de C's, Rubén Viñuales, ha rebutjat les càrregues policials i ha advertit que la violència "mai no és solució de res", com tampoc ho serà, ha dit, portar més policies a Catalunya.
Viñuales ha rebutjat que es culpabilitzi agents que venien "per una ordre judicial i no política" i ha reivindicat que ell també és "poble de Catalunya" i que es pugui votar "amb urnes de veritat" i dialogar amb interlocutors "vàlids".
El regidor de la formació taronja també ha admès que va sentir "pena, fàstic" per l'expressió de l''A por ellos!', que ha qualificat d'horrorosa i indecent.
El regidor Josep Acero ha estat l'encarregat de parlar en nom del PP.
Acero ha afirmat que no els agrada la violència, "ni la física ni la verbal", i s'ha queixat que "fa massa temps que els que no defensem determinades postures l'estem patint, perquè fins i tot anant amb fills menors pel carrer et diuen traïdor".
El regidor popular ha fet notar també que només el 20% de la ciutadania de Tarragona va votar en el "pseudoreferèndum" i ha demanat "respecte" pel 80% restant que no hi va participar, alhora que ha garantit que defensaran la unitat d'Espanya i la Constitució "fins que es congeli l'infern".
El portaveu del PDeCAT, Albert Abelló, ha titllat "d'inepte" l'Estat per haver enviat policies a retirar urnes i paperetes, però també ha avisat que l'Estat ha demostrat ser "perillós".
Abelló ha retret a l'alcalde que diumenge "la ciutadania el va trobar a faltar de manera notòria" i que no tingués "un gest d'acostar-se a les persones que havien patit la violència".La portaveu de la CUP, Laia Estrada, ha posat en valor que, malgrat que no oblidaran la repressió policial, el referèndum va aconseguir una "magnífica participació" i el 'sí' va obtenir una "victòria aclaparadora".
"L'1-O ens vau apallissar, però no ens vau doblegar", ha exclamat.
Estrada també ha acusat els partits unionistes de generar un clima de tensió i ha acusat els socialistes de portar a terme "polítiques d'aparador".
Al seu torn, la portaveu d'ICV-EUiA, Arga Sentís, ha considerat que el consistori ha de procurar enviar un missatge unitari de rebuig a la violència per evitar que augmenti la crispació.
El fins fa poc membre de l'equip de govern, Josep Maria Prats (Units per Avançar), ha rebutjat l'enfrontament i ha apel·lat a la responsabilitat i al diàleg.
Per la seva banda, la regidora no adscrita, Beatriz Pérez (ex-Cs), ha definit l'1-O com una dia "molt trist que es podria haver evitat" i ha condemnat "tots els actes de violència, o només els que a alguns interessa que es condemnin".Aprovada la relació de llocs de treballD'altra banda, el ple també ha aprovat la relació de llocs de treball de l'Ajuntament.
Ha calgut recórrer al vot de qualitat de l'alcalde perquè s'ha produït un empat a 13 vots.
PSC, PP i Units hi ha votat a favor, però l'absència de la regidora popular Elisa Vedrina ha impedit aprovar-ho per majoria.
A més de l'oposició, els sindicats no estan d'acord amb el document perquè genera greuges comparatius entre treballadors, segons denuncien.
Per aquest motiu, una representació sindical ha seguit el debat d'esquenes al ple, tot exhibint pancartes de rebuig a la relació aprovada.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Conseller del districte de l'Eixample des d'on s'ha implicat en la construcció de polítiques públiques des dels barris com és el Pla d'Usos de Sant Antoni, per preservar-ne el teixit comercial, o la lluita junt als moviments socials en front l'expulsió de veïns i veïnes pels preus abusius de l'habitatge.
Membre de la Direcció Executiva de Barcelona en Comú, on ha desenvolupat l'estratègia per una organització feminista, amb eines per despatriarcalitzar el seu funcionament.
Després de quatre anys en aquest projecte, no em queda cap dubte que cal seguir apostant per una Barcelona més justa com ho hem fet.
Per això em sumo a aquesta candidatura amb la mateixa il·lusió i fermesa amb que ho vaig fer llavors, convençut que Barcelona i els seus barris necessiten consolidar i seguir desenvolupant la feina feta en aquest mandat.
Avals: Eix de Feminismes i LGTBI i Assemblea de Sant Antoni
Compromís amb el Codi d'Ètica Política de BComú: SI |
Aquesta és la pàgina de Belaustegi Baserria.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Elgoibar. |
Fins a 300 persones vinculades a l'àmbit polític, econòmic, social i cultural del Pirineu, tant de la vessant catalana com d'Andorra i de la regió francesa de l'Arieja, s'han adherit a un manifest en favor de la creació d'una "àrea econòmica especial" Andorra-Pirineus.
L'objectiu, segons han explicat els seus impulsors, és el d'explorar el seu potencial a partir del treball conjunt de les diverses administracions que el representen.
Per aquest motiu, la voluntat és que tant la Unió Europea (UE) com els negociadors andorrans, immersos en les converses per tancar un acord d'associació del país amb els 28, tinguin en compte aquesta possibilitat, la qual passaria per establir un "marc jurídic" que avali les relacions que històricament s'han mantingut en aquest territori.
La proposta es basa en la idea que Andorra, que té uns 80.000 habitants i una extensió que no arriba als 500 quilòmetres quadrats, col·labori activament amb una àrea que multiplica per deu la seva superfície i per tres la seva població sense que això impliqui una pèrdua d'autonomia per part de les institucions que administren cada part d'aquest territori pirinenc.
Segons un dels impulsors del manifest, Joan Ganyet, d'aquesta manera s'aconseguiria establir unes bases per un creixement equilibrat d'aquesta zona en els propers decennis.
Ganyet ha citat les àrees de col·laboració transfronterera que recentment s'han establert entre França i Alemanya com a exemple del projecte que volen tirar endavant al Pirineu.
Tot i això, ha remarcat que en aquest cas "hi ha un pol econòmic, social i demogràfic que és Andorra", el qual està envoltat per zones amb una menor densitat de població i una inferior generació d'activitat econòmica.
En aquest sentit, ha afegit que tot plegat serviria per "fer alguna cosa que ens tregui de la marginalitat" amb què, segons ha explicitat, es sol identificar als habitants del territori des de ciutats com Tolosa de Llenguadoc, Barcelona, Madrid o París.
Per la seva banda, Antoni Pol, també impulsor del manifest, ha afirmat que la proposta representa "fer una nova constitució econòmica" per al Principat andorrà que, ha afegit, compta amb un model econòmic que està arribant a un "final d'etapa".
Per tot plegat, considera que amb el procés de negociació per tancar un acord d'associació d'Andorra amb la Unió Europea ha arribat el moment per fer aquest tipus de plantejaments.
En aquest sentit, creu que s'hauria d'establir una relació especial amb les persones que viuen a l'entorn pirinenc del voltant del país per tal que aquestes comptessin amb una "lliure circulació econòmica i d'activitat".
Pol ha fet èmfasi en el caràcter històric de les relacions que s'han establert en el conjunt d'aquesta zona, motiu pel qual veu necessari aconseguir un "marc jurídic" que les afavoreixi.
"Avui ens toca -a Andorra- ser el motor d'aquesta àrea, com ho havien sigut abans els altres territoris veïns", ha explicat.
Per l'impulsor del manifest, la Unió Europea hauria de rebre amb bons ulls la iniciativa perquè, ha dit, "va en el sentit de més relació, cosir les fronteres, equilibrar-les i fer-les més fàcils de passar".
Tot i això, ha deixat clar que no hi ha antecedents a l'aplicació d'una proposta d'aquest tipus, amb la qual cosa "no és una realitat que existeixi en altres models".
Pels impulsors del manifest, el paper de la UE davant la nova àrea hauria de ser el de contribuir al seu desenvolupament, aportant-hi recursos amb els quals el territori es pugui dotar de les infraestructures, serveis i comunicacions que necessita.
El text ha arribat a mans de diversos responsables polítics del Principat andorrà i la intenció és sumar l'adhesió d'ajuntaments, associacions econòmiques i empresarials, col·legis professionals i sindicats de l'Alt Pirineu i l'Aran, Andorra, la Catalunya del Nord i el departament francès de l'Arieja. |
L'administració número 1 de Roses, Loteria Serra, va repartir dissabte un important premi a la Primitiva d'1.634.395,80 euros.
L'afortunat, que de moment no s'ha apropat a l'establiment, va validar una butlleta automàtica que ha resultat premiada amb un sis.
Al mateix sorteig no hi va haver cap encertant d'un sis més reintegre deixant un pot per al proper sorteig de 13,7 milions.
La responsable de l'administració, Anna Serra, ha manifestat que "estem molt contents, perquè sí que hem donat premis com a finals de l'any passat, que vam repartir dècims de la Loteria Nacional de 30.000 euros, però aquest és un premi molt important", i remarca que "és una il·lusió que dóna la teva feina".
Fa poc mesos que el mateix establiment va repartir un primer premi de la Loteria Nacional que va caure a Girona i a Roses amb el número 74247.
El 2015 va repartir un 14 a la Quiniela i poc abans 1,2 milions a la Loteria Nacional.
També ha repartit altres premis de la Primitiva i la Loteria de Nadal.El més important es remunta al 1995 quan va repartir 230.000.000 milions de les antiguess pessetes. |
L'estiu del 2016, el Reus arribava a segona A com un novell en la categoria, sense experiència en el futbol professional.
El Nàstic, en canvi, acabava de disputar, sense sort, una fase d'ascens a primera divisió i volia persistir en l'objectiu de tornar a la màxima categoria.
Malgrat això, el Reus s'ha mostrat més competitiu i fiable que el Nàstic en aquest any i mig i, a més, ha demostrat que li té la mida presa, amb tres victòries en els quatre duels entre tots dos.
Van acabar en triomf roig-i-negre el primer derbi a segona A, el novembre del 2016 (1-0), i els dos disputats al terreny de joc del Nàstic, 0-1 el curs passat i 1-2 diumenge.
L'altre, el de la primera volta d'aquesta temporada disputat a Reus, va acabar en empat (1-1).
I això que diumenge, el Reus afrontava el derbi per sota del Nàstic en la classificació per primer cop des que els dos equips coincideixen a segona A, després d'una dinàmica negativa i més bloquejat que mai en atac, mentre que els grana estaven reforçats per tres bons resultats a fora.
Però el derbi va mostrar un Reus amb més personalitat i ambició, que va aconseguir una victòria que va reprendre la tendència dels dos equips en l'últim any i mig: solidesa i efectivitat en el moment oportú del Reus i nervis i bloqueig del Nàstic.
Els roig-i-negres ja tornen a anar al davant dels grana en la classificació.
Els dos equips arribaven al derbi amb dèficits clars, el dels partits a casa en el cas del Nàstic i l'aspecte golejador pel que fa al Reus.
El resultat va confirmar la mala dinàmica dels tarragonins al seu estadi (set derrotes en els onze partits que hi ha disputat) i va millorar les estadístiques ofensives del Reus, que en els cinc últims partits només havia fet un gol.
Malgrat les dues daines, però, el Reus continua sent el menys golejador, ara igualat amb el Sevilla Atlético (16 gols).
El Nàstic s'haurà de refer de la derrota on millor es mou, a camp contrari –és un dels dos millors visitants–, en la visita de diumenge al terreny de joc de l'Sporting.
El Reus, per la seva banda, voldrà remarcar el punt d'inflexió contra l'Oviedo al municipal roig-i-negre.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Dia internacional dels Arxius 2016
Arxius, transparència i Societat
En motiu del dia internacional dels arxius us proposem una xerrada sobre les moltíssimes implicacions d'un bon accés a la informació de qualitat.
Un periodista i un arxiver establiran un intercanvi dinàmic d'opinions i inquietuds al voltant de com miren de proporcionar informació als seus usuaris.
Què demanen els ciutadans als arxius?
Com donen credibilitat a les seves fonts els periodistes?
Com doten de qualitat i context els arxivers a la seva documentació?
Com la posen a disposició dels ciutadans?
Parlarem d'arxius històrics, de Papers de Panamà i Wikileaks, de transparència i anticorrupció, parlarem de com els ciutadans estan començant a organitzar-se per saber, saber més i saber millor, per fiscalitzar els seus governants, per fer entre tots una societat més justa.
Volem celebrar el dia internacional dels Arxius amb tots vosaltres oferint-vos una visió moderna i actualitzada del què els arxius ofereixen a la ciutadania.
Moderarà: Teresa Cardellach, arxivera en cap de l'Ajuntament de Terrassa.
Lloc: Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - C/Baldrich, 268.
Dia i Hora: 9 de juny a les 19:00.
Del 17 de setembre al 31 d'octubre de 2015 a l'Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental.
Coincidint amb la celebració de Terrassa XXXena ciutat Gegantera s' ha realitzat una exposició i un catàleg digital, amb els textos, fotografies, pel·lícules i vídeos, programes, cartells, i tota la documentació que hem pogut aconseguir del món geganter, per deixar un recull documentat de tota l'activitat gegantera de Terrassa i Matadepera els darrers anys.
Gaudiu de l'exposició i del catàleg que us presentem, però sobretot gaudiu de les tradicions i de les activitats que preparen els grups de cultura popular.
Més informació sobre les activitat de les XXXena Ciutat Gegantera a http://www.terrassa.cat/ca/ciutatgegantera
Setmana Internacional dels Arxius 2015
Amb motiu de la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius 2015, l'Arxiu Municipal de Terrassa i Arxivers sense Fronteres us conviden a la conferència:
Presentació a càrrec de Núria Carreras i conferència de Jordi Amigó.
El proper dimecres, 10 de juny a les 19:00 a l'Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental.
Exposició: EL BARRI DEL SEGLE XX.
Dijous, 14 de maig a les 19:00h. a l'Arxiu Històric de Terrassa-Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.
El barri del Segle XX va rebre aquest nom a finals del segle XIX.
Es tractava d'un espai destinat a l'expansió d'una ciutat que vivia intensament els beneficis i les contradiccions de la indústria tèxtil.
El creixement però, quedà circumscrit en altres bandes
i el creixement del barri es va anar posposant durant tot el segle XX.
Parlem, per tant, d'un barri en construcció, que ha viscut les diferents onades migratòries i les bombolles immobiliàries, però que mai s'ha acabat de configurar de manera completa.
L'exposició que presentem repassa l'esforç d'aquesta peça de Terrassa i dels seus veïns per transformar-lo en un espai de convivència però també de desenvolupament productiu.
Els arxius municipals de Terrassa i Matadepera presenten el pròxim dia 8 de maig, a les 18:00 h., l'exposició conjunta "Gegants!!".
El lloc de trobada serà la sala d'actes del Casal de Cultura de Matadepera, al c.
La mostra és només una part d'un projecte de col·laboració que s'estrenarà en la seva totalitat al setembre, durant els actes de la XXXena Ciutat Gegantera de Terrassa a l'Arxiu Històric i Comarcal del Vallès Occidental.
Aprofitant la XXIena Trobada Comarcal del Vallès que se celebra a Matadepera (els dies 16 i 17 de maig), es presenta el projecte i una mostra de l'evolució històrica dels gegants, a través del patrimoni documental gràfic.
Gegants!! és un projecte de col·laboració entre els arxius municipals de dos municipis veïns, però també sorgeix de la implicació dels grups geganters de Matadepera i Terrassa.
Patrimoni i cultura viva es donen la mà del 8 al 17 de maig a Matadepera, i a partir de setembre a Terrassa.
Tertúlia sobre els blocs i la difusió de la història de Terrassa que fan tres senyors: Joaquim Verdaguer, Rafael Aròztegui i Santi Rius.
Lloc: Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa (c.
Del 30 de març al 30 d'abril de 2015
Exposició: La Terrassa Penitent
Exposició fotogràfica sobre la setmana santa a Terrassa.
Inauguració Exposició L'estudi Fotografia Daguerre de Sants
Celebració d'un Taller fotogràfic.
"El retratista ambulant: Demostració de revelat de la fotografia ambulant"
Ens plau convidar-vos a la Jornada El segle XX a Terrassa a través de la literatura on es vol afrontar una reflexió sobre la novel·la històrica que ha agafat la ciutat de Terrassa com a escenari de ficció.
En concret es presenten cinc ponències que aniran a càrrec de Jaume Closa, Jaume Aulet, Sam Abrams, David Yeste i Oriol González.
Les cinc ponències seran introduïdes per cinc historiadors que contextualitzaran cada una de les novel·les.
La jornada s'iniciarà a les 10:00 i finalitzarà a les 19:30 de la tarda.
Han participat en l'organització el Centre d'Estudis Històrics de Terrassa i el Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB.
La Jornada és totalment gratuïta i s'entregarà certificat d'assistència.
Ens plau convidar-vos a l'acte públic de presentació del projecte Arxius Accessibles.
Es tracta d'un projecte adreçat a apropar el món dels arxius a persones cegues o amb deficiència visual mitjançant un seguit de productes adaptats a les seves necessitats d'accessibilitat.
En aquest acte que celebrarem el proper dimecres 20 d'octubre a les 19:00 a la seu de l'Arxiu Històric Comarcal, presentarem l'adaptació al sistema braille del Llibre de Privilegis de Terrassa (1228-1652), i la senyalització per a cecs i deficients visuals de la planta de l'Arxiu.
L'acte comptarà amb la presència de l'Il·lustre Sr.
Joan Manuel Tresserras, i de la Delegada Territorial de l'ONCE a Catalunya, Sra.
Podeu veure descrita la filosofia d'aquest projecte en aquest enllaç.
Podeu escoltar la versió en format audio del Llibre de Privilegis en aquest enllaç.
A la Terrassa del tombant de segle XVIII al XIX comencen a proliferar textos subversius, eròtics, sarcàstics i fins i tot profundament escatològics.
Fins ara amagats a l'Arxiu Històric, surten a la llum amb tota la seva força i la seva vigència en plena crisi.
Veniu i deixeu-vos endur per un humor sense tabús i directa a la vena.
Assitireu a una representació teatralitzada i amb música en directe d'una selecció d'aquests textos.
La direcció de l'obra va a càrrec d'Agustí Humet. |
Concert de presentació del FIMPT, avui al Temps de Vi
La presentació del 35è Festival Internacional de Música Popular Tradicional (FIMPT) ha tingut lloc aquest migdia a Vilanova, coincidint amb l'últim dia de la Fira Temps de Vi.
Es tracta d'un dels esdeveniments catalans més apreciats pels amants de la música, segons s'ha destacat a la presentació feta a l'escenari situat davant del Teatre Principal.
L'acte s'ha dividit en dues parts: primer de tot i com a inici, el coordinador de la comissió artística i músic Josep Contreras ha explicat el cartell d'enguany, acompanyat de Marijó Riba, la regidora en funcions de Cultura, i de Joan Celorio, que ha dissenyat la imatge gràfica del cartell.
Acte seguit, el grup musical Big Cat de Música Llatina (on actua Contreras sota la direcció d'Eduardo Tancredi) ha obsequiat el públic amb un repertori de temes que combinen la música llatina amb música i instruments del nostre país.
De fet, i com ha explicat Contreras, un dels objectius del FIMPT és promocionar la fusió d'estils musicals, ja que entén que és una manera de fer evolucionar la música i d'atreure nous públics.
El festival, que s'autodefineix com un mitjà de difusió de músiques tradicionals d'arreu del món, també té un especial interès en potenciar els espectacles musicals al carrer.
Un exemple és el projecte social que s'està duent a terme al barri del Raval de Barcelona, que busca difondre entre nens d'altres cultures instruments propis de la cultura catalana, com el flabiol.
El festival, que se celebrarà entre l'1 i el 4 d'octubre, s'estructurà en tres blocs que s'anomenen «Nits fimpeteres».
Durant aquestes, els assistents podran gaudir de diferents estils musicals a mans de grups africans i grups del País Basc i de combinacions entre aquests i, per exemple, folk català.
També hi haurà un espai dedicat exclusivament a la música catalana.
Enguany s'ha apostat per repetir una sèrie d'iniciatives que es van estrenar l'any passat: d'una banda, un espai de presentacions de llibres (com ara la presentació d'un llibre sobre la gralla) on músics explicaran la seva experiència i després oferiran un concert.
D'altre banda, hi haurà l'espai «Fimptetits», dedicat als més menuts, on podran gaudir de jocs tradicionals i musicals.
Finalment, cal destacar que el festival serà inaugurat per músics vilanovins.
La resta de la informació es podrà consultar a partir de demà a la web oficial, on també es posaran a la venda les entrades.
Durant la presentació del FIMPT, Marijó Riba ha destacat la magnificença del cartell i ha celebrat que, malgrat les dificultats de finançament dels tres últims anys, el festival es pugui seguir fent.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
L'AMB rep el reconeixement per part de l'alcaldia de San Salvador
El passat 17 de desembre l' alcaldia municipal de San Salvador va entregar a l'AMB el reconeixement Heraldo Ambiental 2019 en la categoria de Cooperació Internacional.
El Servei de Cooperació Internacional ha mostrat el seu agraïment per aquest reconeixement, resultat d'un treball conjunt.
Per a l'AMB, l'àrea metropolitana de San Salvador és una zona prioritària d'actuació.
Des de l'any 2006 l'administració metropolitana catalana hi treballa en projectes de gestió de residus sòlids, amb el COAMSS-OPAMSS i els 14 municipis que conformen l'àrea metropolitana salvadorenca.
La direcció d'Ecologia i el servei de Cooperació Internacional, tots dos de l'AMB, i els ajuntaments de la metròpolis de Barcelona, treballen per donar suport a l'àrea metropolitana de San salvador per avançar en l'estratègia de residu zero des d'una mirada municipalista i metropolitana.
San Salvador sempre ha mostrat un gran compromís i competència per millorar la gestió de residus sòlids.
El vicepresident de l'Àrea d'Internacional i de Cooperació de l'AMB, Ernest Maragall, ha agraït el reconeixement i ha expressat el compromís polític de continuar treballant conjuntament per tal d'aconseguir nous reptes. |
SUU, Pupil·les i El Niño de la Hipoteca acompanyen el cartell de grups ebrencs com Setrill i Daniel Saez
Tortosa.-La nova edició del certamen musical EbreMusik donarà protagonisme al trap i pop "reivindicatiu de les dones" i aposta per impregnar amb els colors morats del feminisme, des del propi cartell.
El proper 25 d'agost, coincidint amb el pregó de Festes de la Cinta de Tortosa, a la plaça de l'Ajuntament, es faran els concerts, que són d'entrada gratuïta.
Hi participaran els dos finalistes de l'EbreMusik, l'ampostí Daniel Sáez, que fa cançó d'autor, i el grup de rock i reggae Setrill, els components del qual són de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
El guanyador de l'EbreMusik 2018, l'ampostí Send Drago, actuarà en el marc de les Festes de la Cinta.
El cartell es tancarà amb la jove SUU, cantant de pop amb influències de reggae; el cantautor El Niño de la Hipoteca; i Pupil·les, un grup de dos noies del País Valencià que fan trap-rap electrònic feminista.
La regidora de Joventut, Cristina Girón, ha destacat que es reforçarà la campanya, contra les agressions sexuals i les conductes sexistes parlant amb les penyes joves de la ciutat, les pubilles i formant els organitzadors i personal de seguretat perquè estiguin alerta.
Per reduir el risc d'aquestes conductes inadequades, la regidora de Joventut treballa en la prevenció del consum excessiu d'alcohol i drogues, començant per demanar que els joves redueixin el consum de begudes de baixa qualitat i alta graduació o beguin a la plaça on se celebren els concerts.
"Es va aconseguir l'any passat que les penyes no entressin els 'carros' plens d'alcohol a la plaça i enguany parlarem també amb les pubilles, que són la imatge de les Festes de Cinta, a veure què pensen què es pot fer", ha dir Girón.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Ajuntament de la Seu d'Urgell farà arribar pròximament a totes les llars del municipi un fulletó informatiu on s'expliquen les diferents afectacions que comportarà el pas de l'etapa reina de la 100 Volta Ciclista a Catalunya, el pròxim 26 de març a la capital alturgellenca, segons va avançar ahir el consistori en un comunicat.
En aquest fulletó es mostra el recorregut exacte de la ronda catalana per la Seu d'Urgell (plànol i noms dels carrers afectats), l'horari de pas de la cursa ciclista, els aparcaments que s'habilitaran i la restricció de la circulació de vehicles.
Pel que fa al recorregut de la quarta etapa de la Volta a la ciutat, el pilot entrarà procedent de Ripoll per l'avinguda de Guillem Graell (venint des de l'N-260), continuarà per l'avinguda Garriga i Massó, baixarà per l'avinguda Pau Claris, el carrer Sant Ot, el passeig Joan Brudieu, el Camí de la Palanca, carrer de Circumval·lació, el carrer Iglesias Navarri, l'avinguda del Salòria i sortirà de la ciutat per l'avinguda del Valira, per seguir la cursa que finalitzarà a Port Ainé.
A l'avinguda del Salòria, davant el número 94, es disputarà un esprint especial.
L'horari de pas dels corredors de la Volta serà, segons els organitzadors, entre tres quarts de tres i les tres i un minut de la tarda.
Aquestes previsions, però, es poden veure afectades en funció del ritme de la cursa.
Respecte a l'aparcament de vehicles, quedarà prohibit l'estacionament en tots els carrers per on passarà la cursa a partir de les deu del matí del dijous 26 de març.
Al respecte, s'habilitaran zones d'aparcament a l'Horta del Valira, al pàrquing de l'escola Albert Vives, al Mercadona així com al pàrquing Dr.
El pas de la gran ronda catalana, la segona més antiga d'Europa només per darrere del Tour, també comportarà el tall de circulació i els accessos als carrers per on passarà el pilot ciclista a partir de dos quarts de dues del migdia del mateix dia de l'etapa.
La restricció afectarà també les sortides dels guals dels carrers implicats.
Des de l'Ajuntament de la capital alturgellenca es recomana planificar els desplaçaments i fer-los a peu per reduir al màxim les afectacions de trànsit.
D'altra banda, es garantirà l'accés i mobilitat dels vehicles d'emergència.
Tota la informació sobre el pas de la Volta Ciclista a Catalunya a la Seu d'Urgell es pot trobar al web del Servei d'Esports ( http://esports.laseu.cat ) i als telèfons de la policia local i del servei d'Esports.
D'altra banda, l'Ajuntament va recordar que tothom que vulgui participar com a voluntari o voluntària en el control d'aquesta edició de la cursa ja centenària, pot registrar-se al web del servei d'Esports.
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Els tècnics del parc estenen més de 27 quilòmetres d'abalisament per evitar el pas de persones fins a meitat juliol
Deltebre.-Els tècnics del Parc Natural del Delta de l'Ebre han delimitat les principals zones de cria dels ocells marins que arriben a la primavera per nidificar.
Les actuacions s'han fet en diversos punts de la punta del Fangar, l'Illa de Buda, la Punta de la Banya, la bassa del Garxal i a les antigues salines de Sant Antoni, on s'han tancat més de 27 quilòmetres amb fils, cordes i pals i s'hi ha col·locat panells informatius on es recorda la prohibició de pas fins al 15 de juliol.
El director del parc, Francesc Vidal, ha apuntat que les restriccions s'han anat ampliant en els últims anys perquè es creen noves platges o llacunes al Delta que escullen molts visitants però també molts ocells aquàtics i limícoles per criar.
"Són zones de nidificació molt escasses a Catalunya i a Europa i tenim una gran responsabilitat", ha apuntat Vidal.
Les campanyes d'informació i de conscienciació ajuden a tenir una bona resposta dels usuaris de les platges i també dels practicants de Kit Surf però els Agents Rurals controlen que es respectin les restriccions i poden arribar a sancionar si es sobrepassen els límits marcats.
Cada any, els tècnics i la Brigada del Parc Natural del Delta de l'Ebre avalisen una trentena de quilòmetres de platges i llacunes per protegir la nidificació d'ocells marins com el corriol camanegre, la garsa de mar, la gavina corsa o el xatrac menut.
Aquest "important esforç" que es du a terme cada temporada, entre l'abril i el juliol, és la mesura per fer "compatible" "l'atractiu biològic, social i turístic" del delta de l'Ebre.
Per complementar l'abalisament de les zones de cria dels ocells aquàtics i limícoles, s'instal·len panells informatius, i es reparteixen fulletons explicatius amb l'objectiu que els usuaris de l'entorn "entenguin clarament" quines són les aus que es vol protegir".
Segons el director del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Francesc Vidal, la gent en general "respon bé" però ha insistit en què "val la pena" respectar un valor important del Delta que és, a la vegada, un atractiu turístic des del vessant de l'observació d'aus i dels valors associats a la riquesa biològica deltaica.
Les delimitacions s'han anat estenent en els últims anys a cada nova platja o llacuna que es crea al Delta però també afecta la zona marina.
És el cas de la nova llacuna del Garxal on a més d'acollir la nidificació de les aus també s'hi creen les condicions idònies per practicar Kit Surf.
Però com la majoria d'ocells aquàtics són gregaris, crien junts i necessiten l'acció de grup per reproduir-se, cal protegir les zones on s'ubiquen, també dins de l'aigua.
"Són zones de nidificació molt escasses a Catalunya i Europa i tenim una gran responsabilitat per això demanem que s'entenguin les restriccions un parell de mesos i es practiqui aquest esport en altres espais del Delta", ha demanat Vidal.
Cal recordar que els Agents Rurals s'encarreguen de controlar que les restriccions es respecten poden arribar a imposar sancions per afectació a la fauna o per accés en zona restringida.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
"Poques coses desmoralitzen més que la injustícia feta en nom de l'autoritat i la llei."
Cada vegada que parla Grande-Marlaska, ens torna a la minoria d'edat.
Cada vegada es desencadena un insult massiu a la intel·ligència.
La veritat, esporuguida, assaltada per les mentides fabricades a l'engròs i la prepotència dels que es varen donar, entre ells, Transició i Constitució, corre a refugiar-se sota les llambordes.
Les perles de la darrera collita del ministre d'Interior en funcions ens expliquen que això que passa a les viles i ciutats de Catalunya, aquestes cinc Marxes per la Llibertat (la darrera, la sisena, aquest diumenge, fent a bon pas i sota la pluja els 18 km que separen Waterloo de Brussel·les) aquesta reacció insubordinada de la gent més jove quan es fa fosc, aquesta pèrdua de por que és tan nítida com la seva pèrdua de poder, és tan sols un problema d'ordre públic.
Deixem-ho de moment només en un "problema" que, per més que el vulgui reduir i menystenir, s'agreuja amb el capteniment d'algunes forces i responsables de l'ordre públic.
Segurament no hauríem de mirar les fotografies i vídeos d'aquests dies que demostren que membres de la Policia Nacional, però també dels Mossos, s'estan excedint en l'ús de la força.
D'uniforme o sense, de dimarts a diumenge, en una mena de setmana temàtica que va començar amb una instructiva visita a l'aeroport i va seguir amb una nit fraternal en què els neofatxes baixaven a peu, sense problemes, des de Sarrià a plaça Catalunya amb bats de beisbol i navalles molt fotogèniques a la vista, i alguns altres episodis no massa pacífics dels quals encara es ressenten periodistes i fotògrafs.
A l'espera del darrer recompte de Mèdia.cat, que ja inclourà el càmera de TV3 colpejat dissabte, el nombre total de periodistes ferits fins divendres i des del dilluns era de 58.
La nit de divendres va ser especialment dura: 20 en total, dels quals 14 per la policia (13 a Barcelona i un a Girona); un per manifestants d'extrema dreta (València) i cinc per autors desconeguts (Barcelona).
Molesten els que repeteixen que Grande-Marlaska va nu quan ens vol fer creure que no es tracta de cap qüestió política, només d'ordre, i repeteix vint vegades que les forces policials han actuat amb proporcionalitat
Perquè la solidaritat amb els presos i preses polítiques s'ha estès a València, Palma, Madrid, Sant Sebastià, Bilbao i altres ciutats on molta gent demòcrata no pot acceptar les dures penes de la sentència del Tribunal Suprem i entén que és un pas més en la davallada de drets i llibertats.
I molesten els testimonis lúcids, els que es neguen a fer de comparses, els que repeteixen que Grande-Marlaska va nu quan ens vol fer creure que no es tracta de cap qüestió política, només d'ordre, i repeteix vint vegades que les forces policials han actuat amb proporcionalitat.
No s'adona de la incongruència (una més) en què cau.
La suposada "proporcionalitat" queda feta engrunes quan s'al·lega també per defensar les càrregues fetes amb la mateixa fúria contra les "mirades d'odi" de l'1-O sense ni un sol contenidor cremat.
Només mans enlaire i defensa pacífica, molt pacífica, de les urnes.
La "proporcionalitat" del senyor Grande-Marlaska queda a la mateixa altura de la seva empatia per la ciutadania apallissada, d'algunes víctimes de la violència amb greus afectacions irreversibles.
La seva injusta proporcionalitat és la de la llei mordassa, encotillada, al marge de qualsevol lògica, en un problema d'ordre públic per evitar el funest vici de pensar, enraonar i, sobretot, d'escoltar.
Segurament per això, perquè segons el ministre en funcions no es tracta de cap problema polític, es justifica que el president en funcions no contesti el telèfon al president Torra.
Un president de Catalunya que ja només li falta gravar en el contestador automàtic un missatge de condemna de la violència sense pal·liatius ni equidistàncies (assumint el sarcasme de l'exigència).
Per aquests senyors del PSOE, es diguin Grande-Marlaska o Iceta o fins i tot Montilla, el president Torra no ho fa prou bé, no fa les condemnes amb l'entonació que volen... potser hauria hagut d'anar a fer pràctiques de convicció, com el "senyor X", a la caserna d'Intxaurrondo. |
Un total de 206 empreses havien presentat fins ahir expedients de regulació temporals d'ocupació (ERTO) davant el departament de Treball de la Generalitat i la mesura afecta un total de 24.337 treballadors, inclosos els 14.812 de l'expedient presentat per Seat a la planta de Martorell.
Per demarcacions, la majoria d'ERTO es concentren a Barcelona, amb 160 expedients presentats i 23.687 persones afectades.
Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre se n'han presentat 23 (amb 434 treballadors); a Lleida, 18 (160 persones) i a Girona, 5 (amb 56 treballadors).
Aquestes són les xifres oficials, d'expedients ja presentats davant la conselleria, però les reals són superiors, perquè hi ha mesures que s'han aprovat amb els sindicats però encara no s'han presentat davant l'administració.
És el cas de Girona, on els casos coneguts superarien el miler de treballadors afectats.
Les xifres confirmen les previsions dels sindicats i les patronals, que esperaven una represa dels expedients presentats durant la setmana davant les dificultats per mantenir els nivells d'activitat i pel tancament al qual s'han vist forçades moltes companyies per evitar que la corba de contagis pel virus creixi tant que col·lapsi els serveis sanitaris.
Els sindicats de Nissan esperen negociar a partir d'avui mateix amb la direcció els detalls de l'expedient de regulació d'ocupació temporal que creuen que es presentarà en els pròxims dies a la planta de la Zona Franca de Barcelona, diu Efe.
La companyia va explicar ahir que a la reunió amb els sindicats no es va presentar l'expedient i només es va acordar que la planta de Zona Franca continuarà aturada tota la setmana.
Les centrals dels sindicats CCOO i UGT valoraven ahir el paquet de mesures econòmiques aprovades pel govern espanyol de forma positiva i consideraven que "va en la bona direcció", tot i que insistien a demanar la corresponsabilitat de les empreses per mantenir els llocs de treball i noves iniciatives per protegir els col·lectius més vulnerables, com ara les treballadores de la llar i els estrangers.
CCOO de Catalunya opina que el pla aprovat representa "un enorme esforç de recursos públics".
La patronal Foment del Treball es felicitava també pel paquet de mesures aprovat al Consell de Ministres d'ahir, que podria mobilitzar fins a 200.000 milions d'euros, perquè consideren que "aportarien liquiditat a les empreses, facilitarien l'adopció de mesures de caràcter temporal sobre l'ocupació i alleujarien la càrrega econòmica de les empreses quant al pagament de les quotes de la Seguretat Social, entre altres mesures de caràcter extraordinari".
Foment creu que els expedients temporals "ajudaran a evitar la pèrdua d'ocupació i no representaran la pèrdua de cap dret per als treballadors".
La patronal Cecot considerava també "positiu" el pla de xoc i demanava implementar les mesures "amb celeritat."
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El vell sequer de pinyes de Bellver, que ha obert com a museu en les darreres setmanes aj de bellver
marta valls | bellverde cerdanya Fa tot just tres setmanes que l'antic sequer de pinyes de Bellver de Cerdanya transformat en el Museu del Bosc va obrir portes.
La instal·lació, però, només la poden visitar grups nombrosos que, a més, s'hagin preocupat de reservar la visita a través de l'Ajuntament.
A partir de mitjan juliol fins a final d'agost, el consistori també preveu oferir visites a grups més reduïts i sense necessitat de reserva prèvia per tal de donar a conèixer, en els mesos de més afluència de turisme a la comarca, un antic equipament industrial únic a Espanya.
L'actual Museu del Bosc va ser des dels anys 50 fins als 90 una empresa dedicada a l'assecament de pinyes.
Els treballadors, una vegada les pinyes estaven a punt, en treien els pinyons i enviaven la llavor a Madrid, on les col·locaven en planters i els servia per al repoblament dels boscos de l'Estat.
En tot Espanya hi havia tan sols tres instal·lacions destinades a repoblar els terrenys de bosc que a causa de la massiva extracció de fusta havia quedat erosionat i s'inundava fàcilment.
De les tres instal·lacions que s'hi dedicaven només es conserva la de Bellver.
Des del municipi han considerat que el que havia estat una font de feina per a la població ara pot convertir-se en una atracció per als visitants.
Malgrat tot, els recursos municipals són reduïts i per això hi ha una persona fixa al museu.
Durant aquestes primeres setmanes i els hiverns la visita només és possible per als grups nombrosos i que tinguin reserva prèvia, com ara d'escolars o de jubilats.
A l'estiu (juliol i agost), en canvi, intentaran "que tothom que vingui a visitar-lo pugui accedir-hi", exposa Ariadna Ravetllat, una de les responsables del museu.
El mMuseu de l'antic sequer consta de quatre sales: la primera amb uns plafons que informen sobre la feina i el procés d'assecament de les pinyes, la segona on es pot veure un audiovisual, un tercer espai condicionat per mostrar les eines del bosc i el darrer dedicat als diversos tipus de pinyes que s'utilitzaven.
El recorregut finalitza a dins de l'antiga fàbrica, on es pot veure la maquinària original.
Tot el conjunt vol mostrar la importància de la indústria a la zona durant la segona meitat del segle XX, quan molts habitants de Bellver vivien de les pinyes.
"Per a l'antic sequer hi treballava molta gent.
En general, les dones s'encarregaven de la recol·lecta de pinyes als boscos de la zona i els homes treballaven dins, on feien la resta del procés", explica Ravetllat. |
La policia va arrestar també un home resident de 20 anys per consumir cocaïna a la via pública
Les dependències de la Policia. / ARXIU
La Policia va detenir la setmana passada a un home no resident de 35 anys com a presumpte autor d'un delicte contra l'administració de justícia.
El detingut, havia estat condemnat penalment a la retirada del carnet de conduir per un delicte contra la seguretat del trànsit.
Tot i l'ordenança interposada contra l'infractor, aquest va seguir conduint com feia normalment fins al moment de la seva detenció a la Massana.
El Cos de Policia ha procedit a la detenció d'un total de 25 persones en la setmana compresa entre el 15 i el 21 d'abril.
D'aquestes 25 detencions, 8 eren per delictes contra la salut pública, 16 contra la seguretat del trànsit i 1 per altres tipus de delictes.
El cos d'ordre, ha detingut aquest cap de setmana a un total de 12 conductors que circulaven sota la influència de l'alcohol.
D'entre tots ells, 3 van ocasionar accidents amb diversos danys materials.
La resta, van ser interceptats durant el transcurs de campanyes de prevenció i parades habituals per infraccions del codi de circulació.
La policia va detenir també la matinada de diumenge a Andorra la Vella, a un home resident de 20 anys per consumir cocaïna a la via pública.
D'altra banda, la matinada de dissabte, dos homes van ser detinguts quan intentaven accedir al Principat amb 0,6 grams de cocaïna.
També, a les 18.15 hores del dimecres 17 d'abril, a la frontera del riu Runer, un home no resident de 36 anys va ser detingut per possessió d'1,3 grams de cocaïna i 8,4 grams d'haixix quan accedia al Principat en un turisme, sent aquesta la confiscació més important de la setmana.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El xef Ferran Adrià ha manifestat aquest dimarts, respecte a la situació que es viu a Catalunya i al desenvolupament de l'1 d'octubre, que "és el moment d'exigir a la Unió Europea que intervingui" en aquest procés.
Així, ha defensat que es triï vuit o deu persones de països diferents" de l'àmbit europeu i que "intervinguin en aquest problema" per aconseguir una sortida.
Adrià s'ha pronunciat d'aquesta manera en declaracions als mitjans abans de participar a València, al costat de l'alcalde d'aquesta ciutat, Joan Ribó, en un dels primers actes de la Primera Setmana de l'Alimentació i la Salut de la capital valenciana.
El xef ha considerat que a Catalunya es viu "un moment molt trist" i ha opinat, a continuació, que "és el moment d'exigir a la Unió Europea que intervingui en l'assumpte".
Jo vaig lluitar per voler ser Europa i Europa ha d'estar com a mediador.
Si no, per què anem a estar a Europa", ha plantejat Adrià.
En aquest sentit, el xef ha assenyalat que "no val --dir-- que no s'ha fet mai" això i ha instat a iniciar una mediació des de l'àmbit europeu: "Moltes coses no s'han fet mai, doncs que ho facin per primera vegada", ha dit.
Així, Ferran Adrià ha proposat que, "per primera vegada, agafin vuit o deu persones de països diferents i intervinguin en aquest problema".
"Tinc quantitat d'amics en tots els llocs d'aquí i de fora i tots estan dient el mateix: o hi ha una mediació o això no se soluciona.
Tothom ho està dient", ha declarat.
Caldria exigir a la Unió Europea que posi una mica d'ordre, que per això som Europa", ha insistit.
Preguntat per si el president del Govern central, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat catalana, Carles Puigdemont, són interlocutors vàlids en el procés que viu Catalunya, el xef ha indicat que això "ho decideixi algú extern".
Si entrem en qui són els vàlids ja comencem amb problemes.
Que venja algú de fora i que digui qui són.
Això és fonamental", ha precisat Adrià.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Roser Palau és l'única catalana que encara no s'ha trobat després del terratrèmol, segons la informació de què disposa la Generalitat
Sis dies després del terratrèmol del Nepal, la barcelonina Roser Palau, que havia anat a fer tresc al parc natural del Langtang, segueix desapareguda.
Segons la informació de què disposa per ara la Generalitat, és l'única catalana que encara no s'ha trobat, després que dues persones tornessin sanes i estàlvies aquesta setmana.
La mare de Palau, Teresa Pareta, ha denunciat en declaracions a l'ACN la ineficàcia i la desorganització de l'ambaixada espanyola a Nova Delhi i la manca d'informació per part del ministeri d'Afers Exteriors.
Pareta considera que l'executiu espanyol "no fa el suficient" per trobar els desapareguts i a més "no es preocupa de dir res" als familiars.Roser Palau, de 37 anys, va marxar el dia 21 des de Shyabru Besi cap al parc natural de Langtang, on volia fer un 'trekking'.
En un país on les comunicacions ja no eren fàcils abans del terratrèmol, la seva família va parlar amb ella el dia 20 per últim cop.
El dissabte 25 un tremolor de 7,8 graus en l'escala de Richter es cobrava més de 6.000 vides i deixava milers de desapareguts.
Des d'aleshores la seva família ha intentat contactar amb ella per tots els mitjans però sense èxit.
Durant aquests dies, Pareta ha estat trucant "dos o tres cops al dia" des de la seva residència de Premià de Mar a l'ambaixada de Nova Delhi, que és qui se n'encarrega, ja que a Katmandú no hi ha ambaixada espanyola.
Denuncia que la majoria de vegades no es posen al telèfon i quan ho fan, "segons qui contesta és penós" perquè els ha de tornar a explicar una i una altra vegada la història de la seva filla.
La mare de Palau lamenta la desorganització i té la sensació que "a l'ambaixada cadascú té una llista diferent" de persones.
"El govern no fa el suficient" i no investiga amb diligència per trobar els desapareguts, recrimina Parera, qui és especialment crítica amb el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo: "Va dir que no marxaria fins que l'últim espanyol no fos trobat.
Ja sé que no va anar allà per ells, però ja que va dir una cosa així, com a mínim que ho faci i sinó que deixi algú delegat i que ho digui, perquè al govern ningú es preocupa de dir res".
Palau és originària de Barcelona però ha viscut algunes temporades en diversos països de l'estranger.
Ara porta des del setembre al sud-est asiàtic i en principi té previst tornar a Barcelona al maig.
Poc després del terratrèmol, la secretaria general de l'Esport va posar-se en contacte amb diversos aficionats a la muntanya que estaven al Nepal.
Un cop fetes les investigacions pertinents, en un primer moment la secretaria d'Afers Exteriors de la Generalitat va detectar dos catalans més que estaven desapareguts però finalment van ser trobats i van tornar amb un dels avions que van aterrar aquesta setmana a Madrid, tal com han afirmat fonts del Govern a l'ACN.
La Generalitat no té competències consulars però la Secretaria d'Afers Exteriors manté el contacte amb l'ambaixador espanyol a Nova Delhi i amb els serveis consulars espanyols per tenir informació de primera mà sobre la catalana que encara segueix desapareguda.
Segons dades del ministeri d'Afers Exteriors, encara hi ha 78 espanyols desapareguts al Nepal.
Es creu que la immensa majoria no han pogut contactar amb les seves famílies o amb les autoritats a causa del caos en què està sumit el país després del terratrèmol.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Era un dels punts marcats al calendari.
Com diria Gerard Piqué, «allà va començar tot».
Allà Marc Márquez (Honda) va començar a sentir que Valentino Rossi estava disposat a jugar tota classe de jocs, fins i tot els il·legals, també els prohibits, per lluitar pel títol amb el bicampió més jove de la història.
I, malgrat que encara no tingués una bona màquina (mireu, mireu, la segona Honda, la de Dani Pedrosa, va acabar ahir a 28 segons del guanyador, que va ser la primera moto alada ), Márquez va decidir que havia de guanyar, que volia guanyar, que necessitava guanyar, que somiava sortir líder del circuit on va començar a sentir-se ferit en el més profund del seu cor l'any 2015.
DOBLE REVENJA / A sobre, amb l'embolic dels pneumàtics, un autèntic caos, els van dir que, per obligació, per necessitat, perquè s'hi jugaven la vida, seria una carrera de 20 voltes i que havien de fer 10 girs amb una moto i 10 més amb l'altra.
I a la vendetta rossistica de l'Argentina-2015 s'hi va afegir la venjança de l'equip de Márquez per Austràlia-2013, recordeu, aquell gran premi en què tots (després se'n va autoculpar el bo, l'eficaç, el meravellós Santi Hernández, el seu tècnic) es van equivocar, van comptar malament les voltes i Márquez va entrar a canviar la moto quan ja no es podia fer, una volta després de complir-se el límit establert.
«Així que vaig decidir que havia de guanyar per mi i per ells.
Que havia de guanyar per assaborir, un altre cop, la victòria (no s'imposava des d'Austràlia-2015) i per enterrar, d'una vegada, aquell error absurd, que tantes rialletes, fins i tot en el nostre equip, ha provocat».
Ho va explicar Márquez després del podi.
I ho va explicar després d'una de les celebracions més espectaculars i dentals, ja que no va parar de riure, dels últims anys.
DOMINADOR TOTAL / I ho va celebrar així perquè, amb canvi i tot, amb passeig pel box, amb la primera i amb la segona moto, Márquez no va deixar mai, mai, de manar, de ser líder, de ser el més ràpid i el millor.
Des que es va apagar el semàfor, Márquez va tenir els altres 20 col·legues al darrere.
I els millors a més de cinc segons ¡una bogeria!
I tot sobre un mirall, sobre un traçat perillosíssim.
Mentre Márquez se n'anava, escapava i temia, per què no dir-ho, que el duel de Rossi es repetís, al darrere hi passaven milions de coses.
Jorge Lorenzo (Yamaha) va caure només començar, al mateix lloc on havien caigut tots, tots, divendres i dissabte.
¡Fins i tot Márquez va caure dues vegades al primer revolt del traçat!
Va reviure Maverick Viñales (Suzuki) les sensacions que podia conquistar el seu primer podi entre els reis, però va caure quan l'acariciava.
I, un cop caiguts els bons, van aparèixer els potents, els qui porten una cavalcadura d'acer que arriba als 350 km/h, les dues Ducati.
I, al final, quan els Andrea, tots dos, havien mossegat, mastegat i paït el cos sencer de Rossi, a l'últim revolt, a l'antesala de la meta, a 78 metres de la glòria, quan el Doctor, un altre cop, com li va passar a Qatar, es quedava fora del podi, Iannone, The Maniac, com ell es diu, va entrar colat al penúltim revolt i va atropellar el seu company Dovizioso, convertint en plata Rossi, que tornava a ser llauna.
Quan va passar tot això, Márquez ja feia un grapat de segons que havia guanyat el seu GP núm. 51 i s'havia convertit en el principal favorit al títol.
I no amb una, sinó amb dues motos. |
Un any més, la capital del Montsià celebra les seves Festes Majors amb un programa ple de música, espectacles i concursos per a grans i menuts, entre altres actes. |
Aquesta és la pàgina de restaurant los banys.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Tortosa. |
Un grup d'emprenedors ha creat l''startup' Lifetracker, una 'app' que funciona com una agenda intel·ligent perquè s'adapta a les rutines de l'usuari i és capaç de fer propostes de plans gràcies a la intel·ligència artificial.
En una entrevista d'Europa Press, el fundador, Mykhailo Nestor, ha explicat que l'aplicació no necessita que se li diguin les activitats que l'usuari vol fer, sinó que actua automàticament a partir del seu comportament en el telèfon mòbil i, a partir de preguntes, va coneixent millor els gustos de l'usuari.
El client pot declarar objectius com fer exercici dues vegades per setmana o passar més temps amb els fills, i el programari de l'aplicació ho integra i ho va recordant en els moments que considera oportuns.
Nestor ha assenyalat que porta més de deu anys treballant en desenvolupar la tecnologia per a aquest projecte: "Mentre tot s'està tornant 'mobile', les nostres agendes segueixen igual d'inflexibles que al segle XX.
Continuem amb les llistes de coses per fer a mà.
Perquè sigui més fàcil d'entendre el seu projecte, Nestor ha destacat que es tracta d'un servei semblant al de la pel·lícula 'Her', però enfocat a l'organització i el desenvolupament personal.
L'aplicació, que es troba en una fase experimental fins a l'estiu amb alguns usuaris, serà gratuïta, però oferirà un servei més avançat --centrat en executius i persones amb una agenda molt ajustada--, que serà de pagament.
Lifetracker és una de les deu 'startups' seleccionades per al programa de tres mesos d'Internet de les Coses de l'acceleradora Startupbootcamp a Barcelona, que s'acabarà durant el congrés d'afany emprenedor '4 Years From Now'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Més de 420.000 casos i prop de 19.000 morts al món per la pandèmia de coronavirus
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una entrevista a El Punt-Avui, parla del judici i explica que "l'afronto com un acte de venjança orquestrat pels poders de l'Estat espanyol perquè, insisteixo, no hi ha hagut cap delicte.
És una farsa de judici, no hi ha res que justifiqui la causa penal ni la presó preventiva que han patit durant més d'un any els companys i companyes encausats".
També destaca que "he transmès als companys empresonats, no només aquests darrers dies, sinó durant tots aquests mesos que han estat privats de llibertat, la meva solidaritat i afecte davant una situació injusta i humiliant".
"L'única sentència que contemplo és l'absolució.
Ara bé, si hi confio ja és una altra cosa, atès com s'ha comportat l'Estat des de l'inici del procés", afegeix.
Puigdemont considera que "no es pot entendre que s'hagi denegat la citació com a testimoni i més quan van decidir separar-me d'aquesta causa i retirar l'euroordre contra mi.
Han vulnerat, una vegada més, un dret dels acusats".
També adverteix que "si arriba una sentència condemnatòria, hi haurà una clara majoria de catalans i catalanes que tindrem tota la legitimitat per prendre decisions que ja van ser preses al Parlament i ratificades en un referèndum la tardor del 2017".
En aquest sentit, es mostra partidari de no esperar als tribunals europeus perquè "no sabem quant pot trigar a arribar aquest moment, pot ser un procés llarg, com adverteixen els advocats de la defensa, i per tant no tindria sentit que estiguéssim de braços plegats durant mesos o potser anys.
Confio en el Tribunal Europeu de Drets Humans, però també confio en la reacció pacífica i determinada de la gent".
Puigdemont admet que "estic preparat per a un exili llarg i per continuar internacionalitzant el conflicte amb instruments com ara el Consell per la República".
També llança una indirecta a Roger Torrent, que defensa que la seva no seria una investidura efectiva.
"La pregunta és si hi ha la voluntat de fer efectiva aquesta investidura.
L'efectivitat d'una decisió passa per respectar per damunt de tot la plena sobirania del Parlament i obrar amb totes les conseqüències.
El Parlament no pot estar sotmès a la voluntat política del govern espanyol ni dels jutges, sinó que es deu únicament i exclusivament al poble de Catalunya", indica.
Des de Bèlgica estant, demanar una segona Declaracio Unilateral de Independència, prova novament la indecència i inmoralitat del personatge.
Quins dels seus fanàtics seguidors (a Catalunya) seràn els nous herois de la nova DUI?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Aquesta és la pàgina de Fusiona Gastrobar.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Mérida. |
El CPNL disposa d'una eina per avaluar la qualitat lingüística de les empreses: Indexplà.
Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC auditar vol dir examinar la situació econòmica d'una entitat per verificar que el seu estat patrimonial o financer reflecteix la realitat.
És habitual que les empreses facin auditories freqüents per garantir la seva viabilitat econòmica.
Hi ha, però, altres aspectes del funcionament empresarial susceptibles de ser auditats.
Les auditories lingüístiques no són tan habituals malgrat que poden aportar beneficis importants a l'empresa.
Permeten detectar les mancances comunicatives d'una organització i implementar mesures per solucionar-les.
A l'empresa, l'auditoria lingüística li permet adequar el seu funcionament comunicatiu, millorar els resultats obtinguts en un mercat particular i saber si té el personal preparat lingüísticament.
El primer pas és definir, l'auditor extern i la persona responsable de l'empresa, l'abast de l'auditoria i integrar-la com a pla estratègic d'empresa.
A partir d'aquí s'analitzen els diversos àmbits comunicatius i s'elabora un informe de resultats, a partir del qual es poden executar mesures de millora.
El Consorci per a la Normalització Lingüística disposa d'una eina, l'Indexplà, específica per elaborar aquests tipus d'auditories.
Mitjançant un qüestionari que recull dades sobre criteris, usos, actituds i perfils lingüístics es calcula una mitjana ponderada de l'adequació lingüística de l'organització i s'ofereixen propostes per minimitzar els dèficits.
Ja estàs al dia?" la Direcció General de Política Lingüística, del Departament de Cultura, també posa a l'abast de les empreses Llenguatest, que permet comprovar de manera ràpida i senzilla si compleixen el que el Codi de consum de Catalunya estableix en matèria de llengua.
La qualitat lingüística no és un element menor en la imatge corporativa de l'empresa, sinó que reverteix directament en la qualitat dels seus serveis, li aporta un valor afegit i l'apropa al territori.
Cal plantejar-se sempre com es pot millorar aquesta qualitat i aprofitar els recursos que ens posen a l'abast |
Els visitants de l'Smart City Expo podran provar com seria moure's en busos autònoms o tastar menjar d'un restaurant digital
Barcelona.-La Generalitat de Catalunya participarà en l'Smart City Expo World Congress (SCEWC) que se celebrarà del 19 al 21 de novembre a Fira de Barcelona Gran Via amb un plantejament multisensorial anomenat "La Ciutat del Futur".
L'estand "Smart Catalonia" oferirà als visitants l'opció de "viure" per una estona en una ciutat intel·ligent, alineada amb els objectius de desenvolupament sostenibles (ODS) de l'Agenda 2030 de l'ONU pel que fa als hàbits urbans.
Les 16 experiències que els visitants podran viure a "La Ciutat del Futur" serviran per veure com la tecnologia, amb la connectivitat com a base per implementar-la, té incidència en àmbits clau com la mobilitat, la sostenibilitat o l'educació.
Es tractarà de demostracions de com seria votar electrònicament amb tecnologia de cadena de blocs, moure's en busos autònoms o tastar menjar del primer restaurant digital.
A banda, també es podran conèixer alguns projectes que el Departament de Territori i Sostenibilitat té en mans per afrontar el repte de la crisi climàtica.Des de la primera edició l'any 2011 que la fira ha estat en constant creixement.
Enguany comptarà amb més participants que mai: més de 1.000 expositors provinents de més de 140 països que es preveu que rebin unes 25.000 persones.
SCEWC es consolida així com una cita rellevant al calendari per la indústria de la gestió i el desenvolupament de ciutats.La Generalitat ha augmentat aquest any el seu espai expositiu i ha passat de 150 a 621 metres quadrats.
D'entre tots els expositors, n'hi haurà 29 d'entitats catalanes, 9 més que l'any passat.
Des de la Generalitat es considera que aquesta és una mostra del "potent i creixent ecosistema TIC català" i de la seva aposta per la innovació i l'emprenedoria com a impulsors per la innovació digital.
A banda, ACCIÓ ha posat data a més d'un miler de reunions entre empreses catalanes i internacionals durant els tres dies que dura el congrés.Amb la presència de la Generalitat de Catalunya en aquesta fira referent del sector de les ciutats intel·ligents en l'àmbit internacional, el Govern vol visibilitzar la seva aposta per aquestes ciutats.
Asseguren que les ciutats intel·ligents han de ser "l'eix que vertebrarà una nació digital de referència internacional que té la innovació tecnològica, el talent i l'apoderament ciutadà com a motors."
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Entre els principals novel·listes actuals, l'anglès Ian McEwan és un dels que aprofiten millor els temes científics.
Aficionat confés a la ciència, McEwan la utilitza per promoure el debat sobre temes ètics i socials.
A Amor perdurable se serveix d'un periodista científic, d'una estudiosa de Keats i d'un fanàtic religiós per descriure amb rigor la síndrome de Clérambault -un enamorament obsessiu que el malalt considera correspost-.
Però també il·lustra el xoc entre la ciència, la cultura literària i la religió.
En una altra de les seves obres, Dissabte, hi ha unes acurades descripcions de les operacions que du a terme el protagonista, un prestigiós neurocirurgià, un clar exemple de científic materialista.
I a Solar aprofita el canvi climàtic per explorar, entre altres temes, l'egoisme i la solidaritat de l'ésser humà.
A la seva novel·la més recent, La llei del menor, el dilema ètic i social cau damunt una jutge del Tribunal Superior especialitzada en dret de família.
La vida personal de la jutge s'entrelliga amb alguns temes molt complexos sobre els quals ha de decidir.
Un és la separació de dos siamesos, una operació que portaria un dels dos germans a la mort però que resulta ser l'única possibilitat perquè l'altre segueixi vivint.
Però el tema central de la novel·la és si es pot obligar un menor, testimoni de Jehovà, a rebre una transfusió de sang, que és l'única manera d'evitar que una leucèmia l'acabi matant.
De McEwan cal destacar la seva rigorosa documentació, però sobretot la valentia a l'hora d'introduir debats tan complexos en les narracions.
McEwan fa així un gran favor a la ciència i a la societat: posa en forma narrativa debats vitals que arriben a gent que potser mai no llegiria un assaig científic on es discutissin temes de la bioètica tan apassionants com aquests.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha censurat aquest dilluns el nomenament de Manuel Marchena, l'autor intel·lectual de la causa de l'1-O, com a president del Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Suprem.
"Els que han actuat contra l'independentisme tenen premi, tenen recompensa pels serveis prestats", ha afirmat durant la roda de premsa posterior a l'executiva del partit.
En ella, Vilalta també ha parlat dels pressupostos i ha reiterat que els republicans no s'asseuran a la taula de negociació si no s'atura el context de repressió.
"Els drets i les llibertats no estan en venda", ha afirmat.
Així mateix, també ha recordat a PSOE i Podemos que algunes de les "propostes estrella" dels comptes, com és la pujada del salari mínim, es poden aprovar per reial decret, per la qual cosa ha demanat que no els facin "xantatge emocional".
"Si volen que ERC s'avingui a negociar, que aturin la repressió, si no, no ens hi trobaran", ha afirmat.
Preguntada també per la proposta del líder abertzale Arnaldo Otegi d'anar conjuntament a les eleccions els independentistes catalans, bascos i gallecs, Vilalta ha defensat que "respectem totes les opcions", però ha recordat que els republicans aposten per llistes separades que mostrin la pluralitat del moviment i que després es treballi "a través d'una estratègia conjunta".
Finalment, sobre la proposta de JxCat de constituir una comissió d'investigació de la Casa Reial al Parlament, els republicans han assegurat que s'hi sumaran per evidenciar "que la monarquia no té cap mena de sentit". |
Distribució del pressupost d'ingressos i despeses de l'AMB presentat per conceptes
Informació desglossada del pressupost d'ingressos i despeses de l'AMB, presentat per conceptes |
Imaginen un Telediario entrevistant Irene Montero i que al rètol de sota s'hi llegís " mujer de Iglesias "?
L'escàndol seria tan gran que hauria de dimitir el nou cap d'Informatius Enric Hernàndez.
Doncs això ha passat a Telecinco.
A l'únic informatiu de la seva segona cadena, Cuatro al día, han entrevistat la senadora i presidenta del PSOE, Cristina Narbona.
Càrrec electe, primera figura protocol·lària del partit del govern i llarga trajectòria com a ministra.
La xarxa està tipa de les lliçons de feminisme de Carme Chaparro, la presentadora, i com el seu programa fa el ridícul masclista.
Chaparro ha hagut de disculpar-se:
Borrell i Narbona fa anys que són parella i mesos que són matrimoni.
Chaparro va donar-ho per sobreentés tota la conversa quan li va preguntar per Borrell, però a l'equip de direcció i edició van considerar normal destacar-ho.
A partir d'ara segur que quan comenci cada programa, sota el nom de Carme Chaparro hi retolaran, " mujer de Bernabé Domínguez ".
I així fins a l'infinit absurd. |
Aquest va ser més o menys l'esquema amb què Cayetana Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas assistien al debat de TV3.
Van començar assetjant el moderador, Vicent Sanchis,...
Al film The Post traduït com Los Papeles del Pentágono, hi ha escenes magnètiques, de la impremta, dels linotipistes, dels periodistes amb màquines d'escriure... les tripes del Washington Post,,...
Que no es faci atenció als programes electorals és un gran avantatge per als partits immersos, especialment els de dreta i extrema dreta, a veure qui la diu més grossa sense necessitat de donar explicacions....
La veig gairebé cada nit quan torno a casa.
Està asseguda en una taula del fons del bar, la que està just a sota de la televisió, sempre la mateixa.
De vegades llegeix el diari o em sembla veure que...
És una campanya, aquesta, tan estranya que és Ciutadans qui anuncia que portarà a la Fiscalia la protesta contra la candidata del PP dijous passat a la UAB.
Aquesta mitjanit s'estrena oficialment la campanya electoral encetada fa mesos amb l'albirament dels comicis municipals i europeus del 26 de maig i accelerada amb la convocatòria dels espanyols per...
"No existeixen les cloaques a dia d'avui.
L'efímer certificat de neteja, expedit pel ministre espanyol de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, caducava només unes hores...
Els vehicles de la Guàrdia Civil que van acabar malmesos davant del departament d'Economia es podrien haver aparcat sense exposar-los a la multitud.
És una de les constatacions de l'informe pericial...
Primer va ser l'advocat de l'Estat, ara ha continuat la fiscalia de Barcelona.
I tots dos coincidents amb el Sindicat Professional de la Policia en la necessitat d'investigar veïns que van denunciar... |
El mes d'abril del 1988 Jesús Gil feia gairebé un any que era el president de l'Atlètic de Madrid.
Per al seu primer projecte, a part del fitxatge rutilant del portuguès Paulo Futre, havia donat els comandaments de la nau a l'argentí César Luis Menotti, extècnic del Barça i campió del món amb Argentina nou anys abans.
Però l'intent de plantar cara al Madrid de la Quinta del Buitre estava quedant a mitges.
Els matalassers eren tercers a quinze punts dels blancs i hi havia nervis.
Gil va fer fora Menotti i encara va tenir dos tècnics més abans d'acabar l'any, els interins Armando Ufarte i Antonio Briones, que van deixar l'equip en la mateixa posició.
En aquella plantilla hi havia jugadors de l'anterior etapa.
Havia arribat l'estiu del 1986 procedent del Racing de Santander, on era l'estrella de l'equip.
La seva estampa amb la camiseta sempre per fora, amb el número 10 i moviments lents però precisos, li havia valgut el fitxatge per un equip més gran, el matalasser.
Setién era valorat pel seu joc, però no era dels titulars d'aquell equip.
La seva falta de regularitat castigava un talent poc sacrificat al camp, però amb molt caràcter.
I el va demostrar contra el president.
Setién, crític amb els seus companys, va deixar anar, davant de la tensió que hi havia al club, que «és trist tot això que està passant i que nosaltres ho permetem.
Els jugadors hauríem de marxar» de l'Atlètic.
Les seves paraules van rebre el suport de companys com Julio Salinas, que dos mesos després seria fitxat pel Barça.
El basc va declarar que «el que diu Setién és el que pensem tots».
Però un enfurismat Gil va acusar-lo, en un dels seus exabruptes, d'anar «amb dones ostentóreas » i el va fer fora de l'Atlètic.
Va fitxar pel Logronyès, on va començar a completar una carrera en equips de perfil baix.
Aquest caràcter, el de no callar mai per res, el va acompanyar com a jugador i també en la seva etapa com a entrenador.
Perquè el Setién tècnic tampoc no deixa indiferent ningú.
Després d'uns inicis amb el Racing, el Poli Ejido, la selecció de Guinea Equatorial o un Logronyès ja caigut a l'infern de les categories inferiors, el gran salt el va fer el 2009 al Lugo.
Amb l'equip gallec no va poder evitar el descens a Segona B, però la junta el va mantenir amb paciència i, dos anys més tard, va pujar a Segona.
Va salvar la categoria les tres temporades posteriors i, sobretot, va sorprendre per un joc impropi d'un equip tan modest.
En un moment en què coincidia en el temps amb el Barça de Guardiola, els gallecs es van convertir en el seu reflex de la categoria de plata i Setién es va començar a fer un nom com a defensor del joc de toc, de pressió avançada i de no rifar cap pilota.
Els canvis a la directiva del Lugo el van fer marxar i, amb la següent temporada iniciada, va fitxar per Las Palmas, ja a Primera.
Els canaris van enlluernar en el seu primer any, però van anar de més a menys en el segon, amb un final de temporada desastrós.
En el seu comiat, Setién va deixar anar que «jo a Las Palmas no manava gens».
L'enfrontament amb el president era evident.
Va ser l'estiu del 2017 quan va fitxar pel Betis i durant dos anys, al Villamarín, no es van avorrir.
En la primera temporada va implantar fil per randa el seu llibret als andalusos, que després d'anys de mediocritat van entrar la Lliga Europa.
La temporada passada, tot i triomfs de nivell com al Camp Nou, al Bernabéu o al camp de l'etern rival, el Sevilla, els crits de «Quique, vete ya!» eren continuats a l'estadi d'Heliópolis pels mals resultats.
Les eliminacions a Europa contra el Rennes i a la Copa, un torneig en què haurien disputat la final a casa, davant del València, van ser la seva tomba.
Al final, el president, Ángel Haro, va decidir rescindir-li el contracte, tot i que aquesta temporada va estar a punt de tornar-hi.
Setién és un autèntic fanàtic dels escacs.
Diu que se li acuden accions per al futbol mentre hi juga.
En una entrevista a la revista Panenka explicava que aquest joc «no sé si m'ha fet millor entrenador, però potser m'ha donat pausa.
M'ha ajudat a pensar, a anticipar-me a les coses, a descartar decisions impulsives o a ni tenir-les en compte».
Així, no va dubtar amb el Betis a adoptar un sistema innovador, amb una defensa de tres i dos carrilers en la qual va excel·lir l'ara lateral es-querre del Barça Junior.
A Las Palmas, fins i tot va fer rendir bé Kevin-Prince Boateng i ha fet gaudir molt les seves aficions, tot i que també ha tingut patacades memorables.
En la mateixa entrevista reconeix que, de jove, escrivia les seves pròpies cròniques i que sempre dorm amb un paper i un bolígraf al costat del llit perquè «si se m'acut res, no se m'oblidi».
Setién, com a tècnic i com a persona, no es lliga a cap tàctica ni a ningú.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Es tracta d'un dels càncers de sang més freqüent al món
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L'Hospital de Sant Pau farà el primer assaig clínic dels Països Catalans sobre immunoteràpia amb un tipus especial de cèl·lules CAR-T per a pacients amb un tipus de càncer de sang, el limfoma no Hodgkin B, que ja hagin esgotat altres possibilitat terapèutiques disponibles.
Es tracta d'un dels càncers de sang més freqüent al món.
Avui s'ha presentat un acord entre l'hospital la Fundació Bancària La Caixa segons el qual l'entitat destinarà dos milions d'euros a l'aplicació d'aquest tractament.
Aquest acord permetrà implementar la fase 1 de l'assaig clínic al llarg del 2019 en persones afectades per la malaltia refractàries als tractaments existents.
El limfoma no Hodgkin B és una malaltia oncològica del sistema limfàtic, el qual contribueix de manera principal a formar i activar les defenses de l'organisme.
En la majoria de pacients, la malaltia s'elimina després de sotmetre's a cicles intensius de quimioteràpia i, sovint, a un trasplantament de medul·la òssia.
Tot i això, hi ha poques opcions terapèutiques que es puguin oferir als pacients que recauen.
L'assaig que es farà es basa en seleccionar un tipus de limfòcits T anomenats de memòria, unes cèl·lules de l'organisme poc nombroses però extremadament eficaces.
Es generen després d'una infecció primària i són les encarregades de mitjançar en la defensa de l'organisme en infeccions successives del mateix patogen.
També tenen un efecte poderós contra les cèl·lules tumorals.
'Selecciones aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els dotem d'una arma perquè cada vegada que detecti una d'aquestes cèl·lules tumorals les elimini', ha explicat el responsable clínic del projecte, el doctor Javier Briones.
D'aquesta manera, "de manera perpètua, en el cos del pacient quedaria un detector i eliminador de qualsevol cèl·lula de limfoma que tornés a aparèixer", ha afegit.
Es tracta, ha conclòs, de 'la modificació genètica dels limfòcits T del mateix pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses'.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El Consorci Sanitari de l'Anoia (del qual depèn l'Hospital d'Igualada) és finalista en tres categories del premis T0p 20, que distingeixen els centres amb millors resultats segons 35 processos assistencials avaluats.
L'Hospital d'Igualada podria ser distingit per la Gestió Hospitalària Global i en les àrees de Digestiu i de la Dona.
Els premis es donaran a conèixer el proper dia 26 d'octubre.
És l'únic centre de la Catalunya Central i de les comarques de l'àmbit de Regió7 que apareix com a finalista.
L'Hospital d'Igualada, que arran de la mort del jove Gabriel Pérez per un diagnòstic tardà d'apendicitis ha vist com queia en popularitat, té en aquest premi la possibilitat de recuperar confiança. |
El PSOE denunciarà davant la Fiscalia General de l'Estat el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz perquè veu "indicis de delicte" a la reunió que va mantenir en seu oficial amb l'exvicepresident del Govern espanyol Rodrigo Rato, investigat per corrupció.
Així ho ha anunciat aquest dijous la portaveu del Comitè Electoral i secretària de Ciència, Participació i Política en Xarxa del PSOE, María González Veracruz, en una entrevista en RNE recollida per Europa Press.
Per als socialistes, el ministre ha incorregut en delictes de prevaricació, de revelació de secrets i d'omissió del deure d'impedir delictes en entrevistar-se amb l'expresident de Bankia, imputat pel cas judicial que investiga exconsellers de l'entitat.
Després de conèixer-se la reunió, que va tenir lloc el passat 29 de juliol en seu ministerial, el ministre va sol·licitar comparèixer al Congrés dels Diputats per donar explicacions.
L'esmentada compareixença, reclamada per diversos grups de l'oposició, tindrà lloc divendres a partir de les 9.30 hores a la cambra baixa.
Ens obstant, el PSOE creu que "en paral·lel a les responsabilitats polítiques", la Fiscalia ha d'investigar "a fons" aquesta "reunió de la vergonya".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Amb l'obertura de la nova sala d'exposicions del Convent de Sant Francesc, Berga s'ha començat a plantejar què s'ha de fer amb l'espai restant de l'edifici cedit pels franciscans a la ciutat per 25 anys –esperem que prorrogables.
Hi ha qui aposta per convertir l'antic convent en un pol cultural de la capital del Berguedà.
És una bona idea, o simplement passa que a alguns els perd l'estètica?
D'entrada cal dir que aquesta decisió hauria de prendre's de forma participativa, després d'un procés d'informació i debat amb visió global i de llarg termini que impliqués molts diferents agents (des del sector cultural fins al món veïnal, els grups polítics, les entitats de tot tipus, els representants de l'economia?).
En tot cas, pel que fa al fons de l'assumpte, la pregunta especialitzem Sant Francesc en matèries culturals?
No té una única «bona resposta».
Per arribar a una bona decisió sobre això s'haurien de considerar diferents factors.
En primer lloc, s'hauria d'analitzar si la ubicació a Sant Francesc d'altres serveis i equipaments culturals generaria sinergies amb la sala d'exposicions i entre ells: el simple veïnatge no garanteix que es creï valor públic afegit.
De totes maneres, sembla que sí que podria haver-hi sinergies en el cas de portar al costat de la sala d'exposicions la biblioteca, l'arxiu comarcal –necessitat d'un espai en condicions–, el museu comarcal o un hotel d'entitats culturals, ja que es pot pensar que podrien tenir usuaris compartits, realitzar accions conjuntes, optimitzar els recursos emprats –per exemple seguretat, consergeria, neteja?–, etc.
Ara bé, aquest no pot ser l'únic criteri a considerar.
A banda dels requisits de funcionalitat que exigeix cada possible nou ús (que ja poden fer descartar algunes opcions), el tema de l'accessibilitat al recinte (s'han de salvar pujades importants per arribar-hi) no és una qüestió menor: la gent gran i les persones amb problemes de mobilitat han de poder accedir a Sant Francesc còmodament, sigui amb transport públic, escales mecàniques, cotxe o altres solucions.
Alhora, s'han d'evitar els problemes circulatoris i d'aparcament que una major afluència de vehicles a la zona de ben segur ocasionaria.
D'altra banda, s'han d'analitzar els possibles efectes indirectes (externalitats positives i negatives) de les decisions que s'adoptin.
Portar nous serveis al convent podria ajudar a donar vida i potenciar el barri vell, sí, però des del punt de vista de ciutat, quelcom també a discutir és si és bo o no concentrar gairebé tots els serveis culturals al capdamunt de la vila; així, el trasllat de la biblioteca i de l'arxiu a Sant Francesc deixaria sense equipaments culturals tot el sud de la ciutat.
Finalment, caldrà trobar finançament per a qualsevol inversió que s'hagi de dur a terme; en alguns casos –biblioteca– això apareix més factible que en altres.
En resum, què s'ha de fer a/amb Sant Francesc no és un assumpte fàcil, i cal molt de rigor a l'hora de discutir-ho.
Precisament per això hem de lamentar que fins ara s'hagin fet les coses sobre la marxa, sense debatre ni aprovar abans un pla d'usos global de l'edifici del convent ni un pla d'equipaments de tot Berga.
Acabo amb un prec: dotem la sala d'exposicions d'una o més sales d'exhibició permanent dedicades a donar a conèixer i homenatjar els artistes berguedans.
Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7.
Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. |
Un independentisme dialogant i pactista i un independentisme radical, intolerant i despertador del fantasma de l'extrema dreta.
Un independentisme sensat i preocupat per la governabilitat d'Espanya i un independentisme que només busca la confrontació i la desestabilització del règim del 78.
Aquest és el relat que el nou poder madrileny busca imposar amb l'objectiu de dividir i fraccionar encara més el bloc republicà a Catalunya.
I malgrat l'escenificació de la unitat en la defensa de la figura del president Torra i de la immunitat d'Oriol Junqueras, el cert és que el PSOE se'n surt força.
Mentre Sánchez s'instal·la a la Moncloa, a Catalunya els presos polítics segueixen en règim tancat per decisió de la conselleria de Justícia, que vol evitar el xoc amb la Fiscalia i incomodar el nou executiu espanyol.
A més, ERC ja expressa obertament les bondats de posar fi al Govern de Quim Torra per sortir de l'atzucac.
JxCAT, ERC i la CUP han arribat a Madrid amb estratègies confrontades: uns, convençuts que es pot negociar amb el règim del 78, i els altres, que no hi ha marge amb un Estat que fa bandera de la repressió.
Caldrà esperar un bon temps per saber qui tenia raó.
Però en tot cas, l'independentisme ha tornat a caure en el parany i ha exhibit debilitat i deslleialtat a banda i banda.
Un escenari que el PSOE ha fomentat en tot moment.
Per això la taula de negociació Estat-Generalitat serà una nova prova de lleialtat entre els socis de l'executiu de Quim Torra.
És a les mans d'ERC convertir aquest instrument en una petita oportunitat per forçar la màquina madrilenya i avançar en la resolució democràtica del conflicte polític, o per contra, en una gran oportunitat electoralista per als republicans.
Està en joc l'hegemonia de l'independentisme, sí, però sobretot, està en joc la dignitat de Catalunya. |
La CUP no presentarà cap candidatura a les eleccions europees, ja que considera que la seva formació «no té cabuda dins de les institucions europees, màximes representants del capitalisme, l'imperialisme, el racisme institucional i la militarització de les societats».
Així ho va anunciar ahir el grup després de la reunió del Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentari a Artés.
Aquesta decisió impossibilita que la sallentina Anna Gabriel sigui escollida eurodiputada.
A l'últim Consell Polític, la CUP va ajornar la decisió d'anar o no a les eleccions europees perquè no va haver-hi acord en una votació que requeria majoria absoluta. |
Els objectius de la trobada eren analitzar els aspectes crítics de la catalogació en RDA, conèixer l'estat d'implementació de la normativa catalogràfica a les biblioteques de REBIUN, i intercanviar experiències al voltant de les RDA entre les biblioteques participants en el catàleg REBIUN, amb el propòsit final de constituir un grup de treball per abordar el canvi a la resta de biblioteques membre.
La Unitat de Procès Tècnic, representada per la seva responsable Rosa Fabeiro, ha presentat, amb el títol RDA en el CRAI de la UB: implementación y aplicación en las autoridades, l'experiència d'implementació de la nova normativa RDA en l'àmbit de la nostra institució, abordant, d'una banda, el pla d'implementa ció dissenyat a la UB per propiciar el canvi de normativa, així com l'aplicació de les noves normes en l'àmbit de les Autoritats UB i altres projectes vinculats.
Podeu consultar la presentació al Dipòsit Digital de la UB.
Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0, llevat que s'hi indiqui el contrari. |
"Abans les plantes medicinals eren la nostra farmaciola; cada casa tenia saüc i farigola"
La Dolça Revolució és una associació de gent que es dedica a recuperar el coneixement ancestral sobre plantes medicinals que s'ha anat perdent.
"Tots els medicaments tenen un principi actiu que és d'origen botànic", ens diu en Francisco Julián, estudiós de les propietats de l'àloe vera, l'estèvia o el kalanchoe.
En Francisco va estudiar fitoteràpia i va començar a interessar-se per l'àloe vera i a ampliar el seu coneixement a l'estèvia i altres plantes medicinals.
Ara fa quatre anys va conèixer en Josep Pàmies, un agricultor de Balaguer que plantava i regalava estèvia per difondre'n les propietats beneficioses.
En Josep és el fundador de La Dolça Revolució de les Plantes Medicinals.
La Christine Bertin, de la delegació de La Dolça Revolució de Barcelona, va conèixer l'associació a través d'un xef de Slow Food i Km 0, que la va posar en contacte amb en Josep Pàmies.
"La Dolça Revolució a Barcelona ja té dos-cents col·laboradors de tots els perfils: botànics, estudiosos, gent que coneix el tema, que hi sent interès", ens explica la Christine.
Christine: La Dolça Revolució vol difondre que hi ha altres teràpies alternatives per tractar certs problemes i que moltes estan vinculades a les plantes medicinals.
Totes aquestes teràpies (reflexologia facial, reiki, sanergia, homeopatia) proposen un reequilibri emocional, o de txakres de l'organisme, per recuperar la salut.
De fet, no emmalaltim si el cos està equilibrat.
Això passa per tenir una bona alimentació, pensar en positiu i tenir un equilibri de vida; llavors el nostre cos té un pH que és més alcalí.
Si el pH és àcid és quan el cos pot desenvolupar les malalties.
Christine: El coneixement de les plantes no s'ha prioritzat ni és una informació que hagi passat de pares a fills.
Alguns dels nostres avis que vivien al camp eren coneixedors de plantes remeieres, però no sempre han transferit aquest coneixement a generacions més joves.
I és una llàstima, perquè algunes de les malalties o problemes que apareixen podrien ser tractats d'una manera més natural i sense tants medicaments.
Francisco: Abans, les plantes medicinals eren la nostra farmaciola!
Cada casa tenia saüc i farigola!
Sabien com utilitzar les herbes remeieres i s'estalviaven moltes visites al metge!
Tenim plantes molt a la vora que són molt interessants de conèixer.
Del saüc es pot aprofitar tot: la flor, la fulla, la tija, les arrels...!
La meva àvia amb saüc curava grips i constipats!
El saüc serveix per tractar afeccions a les vies respiratòries altes i baixes.
Fins i tot, el saüc dóna un fruit a l'estiu, que abans servia per fer melmelades, pastissos i vi!
La farigola també és molt interessant: és un antibiòtic natural i va molt bé per tractar problemes digestius.
La Dolça Revolució de les Plantes Medicinals es dedica a compilar coneixement sobre plantes guaridores parlant amb especialistes en fitoteràpia, botànics i persones que coneixen plantes remeieres.
Fem entrevistes, recuperem continguts i dinamitzem activitats en què tothom qui vulgui pugui compartir les experiències positives que ha tingut fruit de l'ús de les plantes medicinals.
Tota aquesta informació intentem copsar-la al nostre web.
De fet, l'associació la va fundar en Josep Pàmies, a qui més tard s'ha conegut com el pagès de l'estèvia.
En Josep va descobrir les virtuts de la planta i es va dedicar a cultivar-la i difondre'n les propietats, que són moltes.
Francisco: Abans de res, hem de dir que cada cop que parlem d'estèvia ens referim a la Stevia rebaudiana, que és la que té moltes propietats interessants.
L'estèvia té molts efectes beneficiosos sobre l'organisme.
"Regula la insulina al pàncrees i és molt efectiva sobre la diabetis de tipus 2, perquè el principi actiu de la planta indueix les cèl·lules beta del pàncrees a produir insulina per si mateixes", ens diu la Christine Bertin.
També actua sobre el sistema nerviós simpàtic, que es posa en marxa en estat d'estrès.
Com que l'estèvia estimula la producció d'insulina, el sistema nerviós torna a un estat d'equilibri i tranquil·litat, i això fa que disminueixin les ganes de menjar dolços.
"L'ansietat i les ganes de menjar més del compte, fumar o prendre alcohol i estimulants també s'apaivaguen prenent estèvia continuadament", remarca en Francisco Julián.
A més, l'estèvia té efectes diürètics i redueix el colesterol.
És una bona aliada, doncs, de cara a mantenir la salut.
"Perquè l'estèvia sigui efectiva", ens diu en Francisco, "hem de mastegar de dues a quatre fulles fresques abans d'esmorzar o durant l'esmorzar i dues o quatre fulles fresques més durant el sopar."
També és convenient substituir el sucre en begudes o infusions per mel o gotes d'estèvia i aprendre a cuinar algunes postres amb estèvia.
"D'aquesta manera, reduirem l'addicció als sucres que té actualment la nostra societat", conclou la Christine.
Christine: L'estèvia té un poder edulcorant i unes propietats medicinals molt grans.
Cal dir que algunes multinacionals han modificat la planta genèticament per tal que només conservi les propietats edulcorants i perdi les propietats medicinals.
Per això convé apostar per la planta natural.
Francisco: La principal virtut que té és que és una planta quinze vegades més dolça que el sucre de taula i, en canvi, no té calories.
Els químics francesos Bridel i Lavielle, l'any 1931, van extreure de les fulles de la Stevia rebaudiana un compost cristal·lí de color blanquinós que van denominar rebaudiòsid i van comprovar que era tres-centes vegades més dolç que el sucre de canya i que tenia una dolçor quinze cops superior al sucre blanc refinat.
Aquesta dolçor de l'estèvia, la fa apta per a diabètics i per a persones amb el sucre alt.
Però té moltes altres virtuts: regula la insulina dins del pàncrees i també regula la pressió arterial.
També és una aliada important en les persones amb ansietat i addiccions de tota mena.
Christine: Quan tenim ansietat o estem molt angoixats no ens comportem d'una manera sana.
Hi ha qui tendeix a augmentar el consum de dolços –incloent-hi les begudes ensucrades– o que, senzillament, en menja més quantitat sense necessitat de fer-ho, només com a conseqüència de l'angoixa o l'estrès que pateix.
Francisco: Hi ha un problema important amb els addictes als dolços: això genera obesitat i moltes patologies que hi estan relacionades.
I eliminar aquestes addiccions és molt important.
Però també es poden tractar altres addiccions, a partir de l'estèvia, com la necessitat de fumar o prendre alcohol i altres estimulants.
Francisco: Diguem que la planta és tan dolça que té uns efectes sobre el cos que indueixen a un relaxament.
Prendre una fulla fresca de la planta pot fer que deixem de banda els dolços o altres "vies d'escapament" que utilitzem quan estem molt angoixats o ansiosos.
Qualsevol imatge o desig que et vingui al cap, et poses una mica de fulla fresca a la boca, i és tan summament dolça que et treu les ganes de prendre altres estimulants.
Christine: L'estèvia, a més, pot ajudar a controlar el pes i a fer-lo baixar, perquè treu les ganes de menjar d'una manera compulsiva, facilita l'absorció de greixos, de manera que n'evita l'acumulació al cos, i és un potent diürètic.
Francisco: L'estèvia és una planta original del Paraguai, de clima tropical, i la podem reproduir a casa per esqueix, tal com fem amb els geranis.
A l'hivern, però, quan baixen les temperatures, la planta hiverna i queda viva sota terra.
Aparentment, sembla que la planta hagi mort, però quan tornen a pujar les temperatures, cap a mig febrer o a començaments de febrer, la planta torna a ressorgir.
Si volem conservar fulles d'estèvia durant l'hivern, hem de posar la planta dins d'un hivernacle o cobrir-la per fer que mantingui una mica d'escalfor.
Si estem per sota zero, la planta es queda hivernant sota terra i a la primavera tornarà a brotar.
Francisco: Per plantar-la, primer hem d'omplir un test amb terra de qualitat –adobada– i regar-la abundantment.
La torreta ha de tenir un diàmetre semblant al d'un seient de cadira rodona; per tant, ha de ser un test gran.
Posteriorment, hem de tallar un brot d'estèvia que faci uns vints centímetres d'alt i assegurar-nos que no acabi en flor, perquè no arrelaria bé.
Evidentment hem de plantar els centímetres finals del brot de la planta en la terra.
Hem de treure les dues o tres fulles de la part de baix de la tija, per facilitar que s'enterri bé la tija en la terra.
Christine: La plantació de la tija en la terra ha de ser ràpida.
És preferible tallar i plantar la tija immediatament o deixar en remull les tiges d'estèvia com si fossin flors tallades, mentre no fem la plantació en terra.
Francisco: Hem de deixar el test en un lloc amb ombra i regar la tija tres cops per dia: al matí, al migdia i al vespre.
Només a l'estiu, però, perquè en les altres èpoques de l'any amb un sol cop n'hi ha prou.
Hem de mirar que no li toqui massa l'aire, per evitar una excessiva deshidratació.
Al cap d'un mes, el lluc d'estèvia es començarà a posar dret i sortiran les primeres fulles.
Hem de moure el test a un lloc més assolellat –mirant, però, que no li toqui el sol directament–, i hem de passar a regar-lo un sol cop per dia, al matí, i només si la terra és seca.
Quan surtin les flors, és el moment de retallar la planta, deixar-la a 10 centímetres i assecar les fulles que encara hi queden sense que els toqui el sol directament, per preservar les propietats medicinals.
Més endavant hem d'esmicolar la fulla seca d'estèvia, i fer-ne una pols, que ens servirà per cuinar diferents postres.
Francisco: Hi ha moltes receptes on es pot utilitzar l'estèvia, fonamentalment per cuinar dolços: galetes naturals, pastissos casolans o també si volem endolcir una infusió.
Bàsicament hi ha quatre maneres d'utilitzar l'estèvia.
La que a mi m'agrada més és la de la fulla fresca: ens la posem a la boca i l'anem xuclant, i això ja calma l'ansietat.
Ens deixa un gust molt agradable a la boca.
Però pel que fa a pastissos, la majoria de vegades, hem de deixar assecar les fulles d'estèvia, triturar-les i fer-ne una pols fina; aquesta pols és la que hem d'utilitzar per afegir als nostres pastissos i rebosteria, en lloc del sucre.
Altres vegades, també podem utilitzar essència d'estèvia; és una ampolleta que venen a les herboristeries.
Però també podem fer una infusió d'estèvia de manera molt senzilla a casa.
" L'estèvia és quinze vegades més dolça que el sucre blanc de taula "
Francisco: Ha de ser una infusió en fred, ja que si fem la infusió en calent es perden moltes de les propietats de l'estèvia o disminueixen l'efectivitat.
El que cal fer és una maceració.
Hem d'agafar una ampolla de litre i mig i posar una cullerada sopera de pols de planta seca d'estèvia.
Deixem l'aigua i l'estèvia seca en remull durant dotze hores i, tot seguit, colem la fulla seca.
Ens quedarà una infusió d'estèvia la mar de bona per començar-hi a cuinar.
Francisco: El que és aconsellable és fer proves i tastar com ens agrada més.
Però també és cert que hi ha certes receptes que queden millor amb infusió d'estèvia i d'altres amb pols d'estèvia.
Hi ha llibres de receptes on es donen consells i recomanacions i molt bones idees per fer dolços naturals amb estèvia.
Francisco: Us recomano el llibre Stevia: historia, virtudes y aplicaciones de la planta dulce, d'Obelisco Ediciones, que està molt bé, perquè inclou receptes amb estèvia i explica molt bé totes les propietats medicinals que té.
Christine: També hi ha un llibre de Tomás Martínez Pérez titulat La diabetes y su control con stevia centrat en els tractaments amb estèvia per tractar la diabetis.
O el llibre de José T. Gallego titulat Estevia, dulce medicina, d'àmbit més general.
Finalment, el manual de Barbara Simonsohn anomenat Descubre la stevia, que és per començar a endinsar-se en el món de l'estèvia i les aplicacions que té en l'àmbit medicinal o culinari.
Christine: Al web de La Dolça Revolució de les Plantes Medicinals en trobareu un munt!
Però jo em quedo amb les galetes d'estèvia!
Christine: Necessitem 200 grams de farina integral, 75 grams d'ametlles o d'avellanes o de nous triturades –la fruita seca que ens estimem més–, 2 rovells d'ou, 5 grams d'estèvia en pols, 75 ml d'oli d'oliva verge extra, mitja culleradeta de canyella i el suc de mitja llimona espremuda, acompanyat d'una culleradeta de llevat en pols.
Barregem tots els ingredients (els rovells d'ou els hi hem d'afegir al final) fins que quedi una massa fina, dura i homogènia.
Fem dos o tres rotlles amb la pasta, l'emboliquem amb paper transparent de cuina i la deixem 10 minuts a la nevera.
Després agafem un corró i estirem la massa per poder tallar les formes de les galetes amb els motlles que vulguem.
Tot seguit, posem sobre la safata una mica d'oli d'oliva i, havent escalfat abans el forn a 170 oC, fornegem les galetes durant 20 minuts.
Per sobre hi podem tirar ratlladura de llimona o estèvia en pols si les volem més dolces!
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El partit insta els càrrecs municipals socialistes a exigir al govern que qualsevol petició de col·laboració amb la consulta sigui sol·licitada de forma escrita per 'protegir els funcionaris'
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El PSC ha enviat un argumentari als seus batlles, regidors i altres càrrecs locals sobre com actuar si el govern sol·licita col·laboració per organitzar el referèndum anunciat per a l'1 d'octubre.
En aquest document, titulat 'Referèndum?...
Quin referèndum?', el partit els insta a no col·laborar amb la consulta i a protegir els funcionaris, segons ha informat Europa Press.
La direcció socialista fixa així la seva posició en contra del referèndum unilateral i reclama als qui tinguin responsabilitats municipals que neguin qualsevol ajuda institucional.
'No participarem en un referèndum d'aquestes característiques', explica la direcció del PSC als seus quadres municipals.
El document també indica que els càrrecs socialistes hauran d'exigir al govern que els hi demani la seva col·laboració de forma oficial i per escrit, protegint-se d'una futura acció legal contra el referèndum.
El document de sol·licitud de col·laboració haurà d'estar 'degudament signat pel responsable que correspongui i, abans de prendre qualsevol decisió'.
A més, els responsables municipals demanaran un informe escrit i també signat pel secretari de la corporació en qüestió.
En el document enviat, la direcció afegeix que els càrrecs socialistes hauran de protegir els funcionaris perquè no se'ls exigeixi que col·laborin en cap iniciativa sense cobertura legal en l'exercici de les seves funcions públiques.
El PSC forma part del govern municipal de les quatre capitals catalanes i lidera desenes de localitats arreu del país.
Les directrius del partit pretenen garantir l'obediència dels representants municipals socialistes per dificultar l'organització del referèndum.
Un dels punts més polèmics és Barcelona, on els 'comuns' comparteixen govern amb el PSC que lidera Jaume Collboni, que ja ha manifestat el seu rebuig a qualsevol iniciativa unilateral.
El document reafirma la línia argumental defensada públicament per la direcció del PSC després de l'anunci de la data i la pregunta del referèndum.
El partit al·lega que la convocatòria s'ha fet verbalment i encara no existeix de forma oficial.
Igualment, els socialistes argumenten que aquesta no podrà dur-se a terme perquè no està emparada per la constitució espanyola.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.
Els professionals de la salut del Maresme van poder donar a conèixer els treballs realitzats als centres de la comarca en un acte acadèmic organitzat conjuntament per la Junta Comarcal del Maresme del CoMB i per la Filial del Maresme de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques.
En el decurs de l'acte, es van lliurar les beques i premis que es concedeixen anualment, així com les beques a la recerca, que es divideixen en dos àmbits: en un primer, als treballs de recerca de més interès en atenció primària de salut, sociosanitària, farmàcia i altres centres.
En un segon, als treballs de recerca d'implicació en l'àmbit hospitalari.
La revista col·legial és una publicació periòdica en la que s'informa sobre l'actualitat professional, del sector sanitari i del Col·legi mitjançant entrevistes, reportatges i articles d'opinió i que busca, cada vegada més la participació de metges de diferents àmbits. |
A causa de l'emergència sanitària mundial provocada pel COVID-19 i fins a noves indicacions queda tancada l'oficina d'atenció al públic de l'Institut Municipal d'Hisenda.
Teniu a la vostra disposició aquesta web per fer consultes i tràmits.
En cas que necessiteu més informació, podeu trucar al telèfon gratuït 010 ( 931 537 010 si ho feu des de fora de l'àrea Metropolitana de Barcelona, tarifa ordinària).
Lamentem els inconvenients que aquest fet pugui ocasionar.
Es tracta d'una situació temporal i excepcional que requereix la col·laboració de tota la ciutadania.
Els ciutadans que desenvolupin una activitat econòmica han de donar-se d'alta al cens d'empreses, professionals i retenidors de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (model 036 o 037), en el termini d'un mes des de l'inici de l'activitat.
Les altes, les baixes i les variacions es tramiten a l' Agència Estatal d'Administració Tributària de l'Estat.
Els impostos, taxes i preus públics que gestiona la hisenda municipal i totes les tramitacions que se'n deriven, es poden fer per mitjà de diversos canals: presencial, telefònic, telemàtic, correu postal.
L'Ajuntament de Barcelona -Institut Municipal d'Hisenda- posa al servei dels autònoms, aplicacions informàtiques amb la finalitat de facilitar i simplificar el compliment de les obligacions i així reduir els costos indirectes derivats del seu compliment i incrementar el nivell d'eficiència.
Hi ha tràmits que es poden fer sense necessitat de certificat digital:
Consulteu la informació dels canals que podeu fer servir per cada tràmit (telemàtic, presencial, telefònic)
Amb certificat digital es pot tenir accés a la informació privada que consta a les bases de dades municipals pel que fa als impostos, taxes, preus públics i multes, a través de la Carpeta de les Empreses, Entitats i Autònoms.
Si es té en propietat vehicles per desenvolupar l'activitat econòmica que els condueixen altres persones, es pot signar un acord a través de l'eina e-convenis perquè l'autònom tingui accés a l'aplicació e-multes que facilita la gestió de les denúncies per infraccions de trànsit com per exemple identificar el conductor responsable de la infracció.
També, si s'ha de pagar l'IBI, l'impost sobre vehicles i el preu públic per la recollida de residus, es pot signar un acord per tenir accés a l'aplicació e-padrons que permet disposar de la informació tributària corresponent al patrimoni o de l'activitat econòmica, verificar els imports abans de pagar per mitjà de domiciliació bancària.
L'accés a les aplicacions e-multes i e-padrons es fa a través de la Carpeta de les Empreses, Entitats i Autònoms, a partir de la signatura dels convenis indicats.
Aquest preu públic es paga per la prestació del servei de recollida i transport fins als centres de tractament per part dels serveis municipals, dels residus generats per l'activitat.
No estan subjectes al pagament del preu públic:
Sol·licitud de la reducció per activitats professionals
Els titulars d'activitats professionals, considerats generadors mínims, amb superfície d'activitat igual o inferior a 25 m2, que desenvolupin l'activitat en el domicili on estan empadronats, a títol individual i sense personal depenent, gaudiran d'una reducció del preu públic del 100% de la tarifa corresponent.
Després d'haver tramitat l'alta al cens d'empreses i entitats a l'Agència Estatal Tributària, dins del termini d'un mes des de l'inici de l'activitat s'ha de tramitar l'autoliquidació de residus.
L'import a pagar es calcula en funció de l'activitat desenvolupada i la superfície emprada per l'exercici de la mateixa.
Els autònoms poden optar per tramitar l'autoliquidació per internet o personalment a les oficines de l' Institut Municipal d'Hisenda.
Al document de l'autoliquidació hi ha un apartat per domiciliar el pagament dels rebuts pels anys següents.
També es pot fer a través del web i a través del telèfon gratuït 010*, si es truca des de fora l'àrea metropolitana de Barcelona 931 537 010.
A partir dels anys següents, les dates de pagament seran les publicades al calendari de cobrament que cada any aprova l'Ajuntament.
Si l'autònom és propietari de vehicles, ha de pagar l'impost sobre vehicles de tracció mecànica.
Aquest impost es paga anualment i la quota es calcula en funció del tipus de vehicles (cotxes, furgonetes, motocicletes, ciclomotors, autobusos, camions, tractors, remolcs i semiremolcs arrossegats per altres vehicles,...)
Si el vehicle és nou: cal tramitar la matrícula a la Prefectura Provincial de Trànsit aportant l'impost pagat.
El tràmit pel pagament es fa mitjançant autoliquidació.
El document que s'ha d'omplir es troba a Internet: Autoliquidació de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica, també es pot fer presencialment a les Oficines d'atenció ciutadana, a l'Institut Municipal d'Hisenda i al telèfon gratuït 010*, si es truca des de fora l'àrea metropolitana de Barcelona 931 537 010.
Es recomana la domiciliació bancària del pagament.
Si el vehicle és de segona mà: no s'ha de fer autoliquidació perquè ja està matriculat.
Únicament és necessari fer el canvi de nom a la Prefectura Provincial de Trànsit presentant el rebut de l'impost de l'any anterior pagat.
Aquest rebut l'ha emès l'ajuntament del municipi que consta a la Prefectura Provincial de Trànsit.
A partir dels anys següents, les dates de pagament són les publicades al calendari de cobrament que cada any aprova l'Ajuntament.
La gestió del cobrament la fa l'Institut Municipal d'Hisenda.
La persona obligada a fer el pagament és qui és propietària el dia 1 de gener.
Els autònoms han de pagar aquest impost si són propietaris, usufructuaris, concessionaris o titulars d'un dret de superfície de qualsevol bé immoble (botiga, pis, plaça d'aparcament, traster, casa, despatx, etc.).
Si el local de negoci és de propietat, s'ha de pagar l'impost sobre béns immobles a partir de l'any següent a la data d'adquisició.
El càlcul de la quota a pagar s'estableix en funció del valor cadastral del bé, fixat pel Ministeri d'Hisenda a partir de les dades que consten en el Cadastre Immobiliari, que té en compte el valor del sòl i el valor de la construcció.
Les dates de pagament són les publicades al calendari de cobrament que cada any aprova l'Ajuntament.
Si cal fer construccions, instal·lacions o obres en el local de l'activitat ha de tramitar el pagament de l'impost qui faci qualsevol construcció, instal·lació o obra que exigeixi l'obtenció de la corresponent llicència d'obres o urbanística, s'hagi obtingut o no la llicència esmentada.
En el cas que les ordenances municipals autoritzin una comunicació prèvia o assabentat, que substitueixi la llicència urbanística, s'ha de pagar igualment l'impost.
No s'ha de pagar aquest impost en les obres següents:
Tipus de construccions, instal·lacions i obres en les que s'ha de pagar l'impost:
S'ha de pagar l'autoliquidació d'aquest impost en el moment de la sol·licitud de la llicència d'obres.
En tot cas, per retirar la llicència i poder fer-la efectiva, cal acreditar el pagament d'aquest impost.
En cas d'autoritzacions en règim de comunicació prèvia, cal tramitar l'autoliquidació en el moment que la comunicació és admesa i hi ha un mes per pagar.
Si s'inicia la construcció, instal·lació o obra sense tenir la llicència o haver fet la comunicació prèvia, l'Ajuntament practicarà una liquidació provisional a compte.
Una vegada acabades les construccions, instal·lacions i obres, si el cost final de les mateixes és superior al pressupostat, l'Institut Municipal d'Hisenda disposa de 4 anys per fer la liquidació definitiva o fer la devolució si el resultat és inferior.
La gestió de l'autoliquidació la fa el departament de Llicències de cada Districte a través de les Oficines d'atenció ciutadana o els Serveis d'urbanisme d'Hàbitat Urbà.
La comprovació la fa el Servei d'inspecció de l'Institut Municipal d'Hisenda.
Com a conseqüència de la transmissió de la propietat d'un immoble o de la constitució o transmissió de drets reals sobre immobles (per exemple un usdefruit), s'ha de pagar l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, també conegut com plusvàlua.
En el cas de la venda d'una propietat (pis, plaça d'aparcament, traster, botiga, casa, local, etc.) ha de pagar l'impost la persona, empresa o entitat que ven, per l'increment del valor que ha experimentat el terreny mentre ha estat propietària.
Si el transmissor o venedor és una persona física no resident a Espanya, l'obligat al pagament serà l'adquirent.
En el cas d'herència o donació, és el nou propietari qui ha de pagar l'impost.
El pagament es fa mitjançant autoliquidació.
El tràmit pel càlcul que s'ha d'omplir es troba a Internet, autoliquidació de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, també es pot fer presencialment a les Oficines d'atenció ciutadana, a l'Institut Municipal d'Hisenda i trucant al telèfon gratuït 010*, si es truca des de fora l'àrea metropolitana de Barcelona 931 537 010.
El pagament s'ha de fer en el termini de 30 dies hàbils a partir de la data de transmissió.
Si es tracta d'herències, el termini és de sis mesos a partir de la data de defunció, prorrogables a un any si es demana per escrit dins dels sis primers mesos.
La pròrroga s'entén concedida si transcorregut un mes des de la petició no hi ha una resolució que la denegui.
Les transmissions per herència de locals afectes a activitats empresarials o professionals, exercides a títol individual, poden bonificar-se el 95% el cònjuge, descendents o ascendents per naturalesa o adopció.
Perquè aquesta bonificació sigui definitiva l'adquirent ha de mantenir el bé, en el seu patrimoni, així com l'exercici d'una activitat durant els cinc anys següents a la mort del causant, només hi ha una excepció i és que l'adquirent morís dins d'aquest termini (en aquest cas la bonificació seria definitiva encara que només hagi passat per exemple dos anys).
Si s'incompleixen els requisits, l'obligat tributari ha de pagar una autoliquidació en el termini d'un més des de la data de venda del local per l'import que en el seu dia es va bonificar, i per tant va deixar d'ingressar, més els interessos de demora.
Les transmissions d'immobles derivades d'aportacions de branques d'activitat a les quals resulti aplicable el règim especial regulat en el capítol VII del títol VII de la Llei 27/2014, de 27 de novembre de l'impost de societats, a excepció de les previstes en l'article 87è de la mateixa Llei quan no s'integrin en una branca d'activitat.
Si el local de l'activitat ha de tenir una entrada i sortida per a vehicles, s'ha de tramitar la llicència per a l'ús de la vorera.
El tràmit per la sol·licitud de la llicència es pot fer per Internet, sol·licitud de llicència de gual, o a les Oficines d'atenció ciutadana dels Districtes.
El primer any es paga la llicència que tramita el departament de Llicències i Inspecció de cada Districte.
Aquesta taxa es paga per l'ocupació de la via pública, per la instal·lació de vetlladors i terrasses a bars i restaurants.
El tràmit per la sol·licitud de la llicència es pot fer per Internet o a les Oficines d'atenció ciutadana dels Districtes.
Si es té vehicles per desenvolupar l'activitat econòmica que els condueixen també altres persones, es pot signar un acord a través de l'eina e-convenis perquè l'autònom tingui accés a l'aplicació e-multes que facilita la gestió de les denúncies per infraccions de trànsit com per exemple identificar el conductor responsable de la infracció.
Conductor habitual – Identificació de conductors
Es pot informar a la Prefectura Provincial de Trànsit ( www.dgt.es ) del conductor habitual de cada vehicle perquè sigui inclòs al Registre de conductors habituals i així, les denúncies per infraccions de trànsit siguin notificades directament al conductor.
Notificació Telemàtica - Adreça Electrònica Viària
És un sistema de notificació electrònica creada per a substituir l'adreça postal del propietari del vehicle, per una adreça de correu electrònic.
Aquest servei és voluntari per a les persones físiques.
Es pot rebre les notificacions relacionades amb infraccions de trànsit comeses a la ciutat de Barcelona a través d'Internet subscrivint-se a l'adreça electrònica viària (Dirección Electrónica Vial - DEV).
Es rep un avís per correu electrònic cada vegada que arriba una notificació telemàtica a la Carpeta de les empreses, entitats i autònoms o a la Carpeta del ciutadà.
Per donar-se d'alta en aquest servei, s'ha d'entrar al web de la DGT ( www.dgt.es ) sempre que es disposi de DNI electrònic o de certificat digital.
Si no es té certificat digital es pot consultar què és el certificat digital i com es poden obtenir els certificats digitals admesos.
Des del dia 1 de juny de 2015, l'Ajuntament de Barcelona com totes les administracions públiques han de publicar els anuncis dels requeriments i de les notificacions al TEU.
TEU és un suplement del Boletín Oficial del Estado (BOE) on s'hi publiquen les notificacions que no s'han pogut practicar als interessats per motius no imputables a l'Administració.
Aquest serà l'únic mitjà que utilitzarà l'Ajuntament de Barcelona per a les seves publicacions.
Per accedir al TEU cal fer-ho, necessàriament, de manera telemàtica a través de la pàgina web del BOE.
No cal disposar de certificat digital.
L'Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona, en l'article 23, sobre normes de conducta diu:
La col·locació de cartells, tanques, rètols, pancartes, adhesius, papers enganxats o qualsevol altra forma de publicitat, anunci o propaganda, haurà d'efectuar-se únicament en els llocs expressament habilitats a l'efecte per l'autoritat municipal.
És prohibida la col·locació de cartells i pancartes en edificis i instal·lacions municipals, en qualsevol espai públic o elements del paisatge, en el mobiliari urbà o natural, sense autorització expressa de l'Ajuntament.
Igualment, caldrà autorització expressa de l'Ajuntament, a més de la del titular del bé afectat, quan el cartell o la pancarta s'instal·li en un bé privat si vola sobre l'espai públic, excloses les pancartes a balcons i altres obertures.
Es prohibeix esquinçar, arrencar i llençar a l'espai públic cartells, anuncis, pancartes i objectes similars.
Es prohibeix col·locar publicitat sobre la part exterior dels vidres dels vehicles, així com escampar i llançar tota classe de fullets o papers de publicitat comercial o qualsevol material similar en la via pública i en els espais públics i altres espais definits a l'article 3 de l'ordenança
Les persones que reparteixen publicitat domiciliària no podran deixar propaganda fora del recinte de la porteria dels edificis.
Les persones físiques o jurídiques que promoguin la contractació o difusió del missatge publicitari respondran directament i solidàriament de les infraccions precedents amb els autors materials del fet.
Llicència per a activitat publicitària, Institut Municipal del Paisatge Urbà, Av Drassanes, 6-8, planta 20, 08001 Barcelona, Telèfon 93 256 25 25.
A continuació es fa una breu explicació dels tràmits més destacats.
Es poden fer a través de diversos canals.
Vegeu els canals que podeu fer servir.
És obligatori acumular tot el deute pendent, tributari o no, que tingui un mateix contribuent en període executiu, també es podran acumular els càrrecs que estiguin en període voluntari a petició del contribuent.
No es considera deute pendent les següents situacions: suspensió, comprovació de cobrament, anul·lació i suspensió cautelar.
S'ha de fer un pagament inicial quan:
En aquests casos el tràmit s'ha de fer presencialment a l'Institut Municipal d'Hisenda amb cita concertada.
Els terminis (mínim 50 euros) seran abonats per mitjà de domiciliació bancària.
El fraccionament del deute comporta el pagament d'interessos de demora.
(*) Consulteu les condicions del servei d'atenció telefònica al web http://ajuntament.barcelona.cat/canals-comunicaio-ciutadana/telefonic
Darrera actualització 03/07/2019 |
El recorregut va incloure punts d'interès com el parc de Bombers, la Terminal i l'Aeroclub
L'Aeroport de Reus va rebre centenars de nens i nenes de les escoles del territori
L'any passat, 720 estudiants procedents de 15 centres diferents van visitar l'Aeroport de Reus en les 19 visites realitzades.
Les alumnes pertanyien a escoles d'infantil i primària de poblacions com Reus, Tarragona, Constantí, La Pineda, Cambrils, l'Arboç, Rodonyà, o El Vendrell, entre altres.
Durant el recorregut, i segons ha informat aquest dijous Aena, els assistents van visitar diferents punts d'interès com el Reial Aeroclub de Reus-Costa Daurada, el parc de bombers, el servei de falconeria, les instal·lacions d'Informàtica i l'Edifici Terminal.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha inclòs en un nou paquet d'ajuts una obra de millora del subministrament a Capellades, població que ha begut sempre de l'aqüífer del seu subsòl i de pous, però que actualment també té problemes derivats, justament, de la situació d'alarma pels baixos nivells de les aigües subterrànies.
En concret, Capellades fa una obra per captar unes surgències de l'aqüífer, que abans tenien un aprofitament industrial i que avui estaven desaprofitades.
D'aquesta manera es podrà substituir una part de les extraccions bombades que fa el servei municipal al pou de la Font Cuitora.
L'ACA va fer públic aquest dijous l'ajut a una quinzena de projectes de les comarques de l'àmbit de Regió7, la majoria a la comarca de l'Anoia.
Es tracta de l'adjudicació provisional dels ajuts per millorar la garantia d'aigua als municipis que tenen problemes d'abastament.
La línia, dotada amb 10 milions d'euros, es destinarà a un total de 104 projectes de millora que suposaran una inversió global de 20 milions d'euros a Catalunya, repartits en 84 municipis.
Aquesta és una de les mesures estratègiques previstes al Pla de Gestió de l'Aigua a Catalunya.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va destacar que "aquesta és una de les apostes més potents del Govern per a l'equilibri territorial i per evitar que els municipis amb problemes d'aigua hagin de recórrer a camions cisterna".
L'ACA preveu mantenir aquesta línia amb caràcter plurianual.
Per això es convocarà novament el 2017 i el 2018 amb el mateix import.
En conjunt, suposarà unes inversions de 30 milions d'euros els propers tres anys.
A part de l'obra de Capellades, que té un pressupost de gairebé 739.000 euros (la Generalitat en subvenciona 287.725), a la mateixa comarca, a Piera, es preveu una inversió de millora de la quaitat de l'aigua (reducció de THM) al dipòit de la Fontesa.
En aquest cas la inversió és de 10.477 euros i la subvenció de 8.582.
I per últim, també a l'Anoia, concretament a Veciana, es construirà una planta de tractament per a l'aigua captada del pou del Segur (amb un pressupost de 42.833 euros i un ajut de 37.995).
També es durà a terme la construcció del dipòsit d'Éller (a la Cerdanya).
I a la mateixa comarca, conducció d'aigua d'Estoil a Soriguerola (Fontanals), la portada d'aigua de Ger a la pleta de Saga, i la instal·lació d'un sistema de filtració al dipòstit d'Olopte i la millora de la qualitat a Isòvol.
Al Berguedà, a Guardiola, s'interconnectaran dos dipòsits i al Moianès es posa en explotació el dipòsit del pou Vell. |
Ana Mato, el gener d'aquest any, en una convenció del PP a Madrid. /
El Partit Popular ha actualitzat aquest dijous la pàgina web i la composició del comitè executiu nacional per treure l'exministra Ana Mato de la seva composició, ja que ella mateixa va renunciar a ser vocal d'aquest òrgan a mitjans de juliol.
Fonts de l'entorn de Mato han informat Efe d'aquest fet, que va transcendir aquest dimecres a última hora quan es va saber que la mateixa Mato s'havia donat de baixa voluntàriament del comitè executiu en la segona setmana del mes passat.
Aquesta decisió la va formalitzar a través d'una carta adreçada al president del PP, Mariano Rajoy, en què li comunicava que per motius professionals, i per la incompatibilitat d'aquests amb la vocalia del comitè, renunciava a ser una integrant més.
Afegeixen les fonts que aquesta carta la va remetre al líder dels populars a mitjans de juliol.
En els 90 integrants del comitè executiu nacional recaurà gran part de la responsabilitat que s'iniciïn les negociacions entre el PP i Ciutadans per poder arribar al suport de la formació d' Albert Rivera a Rajoy, si al final es presenta a la investidura, punt encara no confirmat.
Després de la tercera reunió des del 26-J amb el líder de Ciutadans, el candidat del PP va manifestar que abans d'acceptar les sis condicions per al suport a la investidura, les consultaria amb el seu Comitè Executiu, al qual ha convocat per dimecres que ve.
Entre els membres d'aquest comitè, a part de Rajoy i del seu equip de direcció, amb la secretària general, María Dolores de Cospedal, al capdavant, hi figura com a president d'honor José María Aznar.
Així mateix, hi figuren més de 30 vocals electes o vocals per lliure designació, entre ells càrrecs i noms controvertits per haver estat o estar relacionats amb presumptes casos de corrupció, com l'exalcaldessa de València i actual senadora, Rita Barberá, o l'expresident madrileny Ignacio González.
Ana Mato va ser ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat des de finals del 2011 fins a finals del 2014, quan va dimitir al considerar el jutge que llavors instruïa el 'cas Gürtel', Pablo Ruz, que s'hauria pogut beneficiar dels suposats regals de la trama Gürtel dirigits al seu exmarit. |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Aportació de documentació a un expedient de sol·licitud de subvencions destinades a finançar la reforma i modernització d'instal·lacions i equipament d'espais escènics existents.
Aportar la documentació que siga requerida per la Conselleria relativa a aquesta convocatòria i també de millora voluntària de la sol·licitud mentre estiga obert el termini de sol·licitud.
Presentació de documents, recursos i altres sol·licituds d'aquest procediment.
L'aportació de documentació per a aquest procediment només es pot fer si la Conselleria l'ha requerida expressament.
La millora voluntària de la sol·licitud amb nous documents només podran dur-la a terme els interessats que l'hagen presentada i mentre estiga obert el termini de sol·licitud de les subvencions.
Només poden realitzar aquest tràmit els interessats que hagen presentat la seua sol·licitud de subvenció en aquesta convocatòria, bé com a conseqüència de requeriment de la Conselleria, bé de manera voluntària.
El termini per a presentar la documentació requerida per la Conselleria serà el que s'indique en l'escrit de requeriment.
Aquest termini és de deu dies hàbils i comença a comptar de la notificació del requeriment.
L'aportació de documents per a la millora voluntària de la sol·licitud només podrà realitzar-se mentre estiga obert el tràmit de sol·licitud.
En els altres tràmits que es realitzen per aquesta via, el termini serà el que estiga regulat en cada cas.
La presentació de documentació s'haurà de realitzar de manera telemàtica tal com s'indica més avant.
Quan el sol·licitant siga una persona física, podrà optar entre tramitació telemàtica i presencial.
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar amb certificat electrònic: https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html? tramite=DGM_APD&version=1&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=19360
S'ha de presentar únicament la documentació requerida per l'òrgan de la Conselleria gestor d'aquestes subvencions.
En el cas de millora voluntària, es pot aportar qualsevol dels documents que s'adjunten a la sol·licitud.
Per a la resta de tràmits, la presentació de documents s'ajustarà al que es requerisca legalment en cada cas.
La presentació de documentació, així com el registre d'aquesta, ha de realitzar-se per mitjans electrònics, sempre que es tracte d'entitats locals o de persones jurídiques.
Les comunicacions i notificacions s'han de practicar per la dita via, excepte en els casos en què se'n preveja, expressament, una altra de diferent.
Es pot accedir a la seu electrònica de la Generalitat a través de l'adreça electrònica https://sede.gva.es També s'hi pot accedir directament en l'URL següent: http://www.gva.es/va/inicio/procedimientos? id_proc=19360
Quan el sol·licitant siga una persona física, podrà optar entre la tramitació electrònica i la presencial.
En cas de triar aquesta última, les sol·licituds i la resta de documentació hauran de presentar-se en el Registre General d'aquesta Conselleria, amb domicili a l'av. Campanar, 32, 46015 València, en el de les seues direccions territorials o a través dels mitjans establits en la legislació sobre procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Si s'opta per la presentació electrònica, caldrà ajustar-se al que disposa l'apartat anterior.
Presentació de documents necessaris per a aquesta convocatòria que hagen estat expressament requerits per l'òrgan de la Conselleria gestor d'aquestes subvencions.
També es pot presentar voluntàriament qualsevol document relatiu a aquest expedient per a millorar la sol·licitud, però només mentre estiga obert el termini per a sol·licitar les ajudes.
Presentació d'altres documents que no disposen d'un tràmit elctrònic propi en aquestes subvencions.
En cas que la presentació de documentació complementària siga conseqüència d'un requeriment de la Conselleria, es considerarà que desisteixen de la seua petició d'ajuda econòmica les persones interessades que no òmpliguen adequadament aquest tràmit.
Presentar telemàticament la documentació requerida.
No s'hi preveuen sancions, però la Conselleria considerarà que desisteixen de la seua sol·licitud els interessats que no atenguen el requeriment per a presentar la documentació que corresponga.
- Resolució de 30 de desembre de 2019, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es convoca la concessió de subvencions destinades a finançar la reforma i modernització d'instal·lacions i equipament d'espais escènics en 2020.
Vegeu la Resolució de 30 de desembre de 2019, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es convoca la concessió de subvencions destinades a finançar la reforma i modernització d'instal·lacions i equipament d'espais escènics en 2020.
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
És vostè productor de fruita i vol transformar-la en un producte de IV Gamma tallat i trossejat per a posar-lo directament al mercat?
O vol posar en marxa una línia d'aliments de V Gamma, de plats preparats refrigerats amb productes Km0?
O senzillament vol entrar a la modernitat de la sisena gamma de les fruites i verdures liofilitzatdes transformant, per exemple, tomàquets en cubs de textura cruixent?
Doncs tot això, i molts objectius més, li pot facilitar la Universitat de Lleida, concretament la Planta Pilot de Processament d'Aliments que ha començat a funcionar enguany al Parc Científic de Gardeny i que és la darrera incorporació als Serveis Científic Tècnics de la UdL.
Uns Serveis que conformen un important conjunt de procediments analítics que poden ser utilitzats també, a part dels propis grups de recerca de la universitat, pel teixit productiu i empresarial de les comarques de Lleida.
Com per exemple l'innovador Centre d'Art d'Època Moderna, el CAEM, potser el més ben dotat i preparat de tot l'Estat i que ha aconseguit identificacions i restauracions d'obres d'art de primer nivell.
Avui en volem parlar, doncs, d'aquests Serveis Cientific Tècnics de la nostra Universitat, i començarem a fer-ho entrevistant al responsable d'aquesta 'cuina-laboratori' que la Universitat de Lleida acaba d'obrir a Gardeny i que posa Lleida una casella més endavant en el món de l'agroalimentació. |
El CE Manresa ha tornat aquest diumenge a sentir-se equip de Tercera Divisió.
Ho ha aconseguit després d'empatar (0-0) contra el Girona C en el partit de tornada de la promoció d'ascens i fer valer l'1-1 i el gol de Noah Baffoe en el partit d'anada.
El públic, que ha omplert les graderies de l'Estadi del Congost, ha hagut de patir en un partit en què els visitants han premut l'accelerador en el tram final.
A més, han marcat un gol, aconseguit per Aleix Feixas, que ha estat anul·lat pel col·legiat per mans del davanter.
L'acció ha estat molt protestada pels gironins.
En la darrera acció, Noah ha estat a punt de marcar el gol del triomf, però ha estat objecte de falta i el seu xut ha anat a fora.
Tant era, el CE Manresa, que l'any passat va perdre en la mateixa instància contra el Martinenc, és equip de Tercera.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
La fira Fora Stocks de Manresa + Comerç de la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa celebrarà aquest diumenge la seva vintena edició.
Durant tot el dia una quarantena de parades s'instal·laran al primer i al segon tram del passeig de Pere III de Manresa amb productes de tota mena, bàsicament moda i complements, per posar punt i final a les rebaixes d'enguany.
També hi haurà petits electrodomèstics, bijuteria i parades d'alimentació.
Aquests s'instal·laran al primer tram del Passeig, i al segon hi haurà vehicles d'ocasió.
Complir 20 anys "vol dir que la fira funciona i agrada" assegura el president de Manresa + Comerç, Jaume Pont.
"Suposa el final de les rebaixes i fer net per començar la nova temporada".
Per participar al Fora Stocks cal ser membre de la Unió de Botiguers.
A Crist Rei hi haurà inflables, ponis i una tracció de fira per als més petits, perquè la fira tingui un ambient familiar.
Funcionarà de les 11 del matí a 2/4 de 9 del vespre, i coincideix amb la Fira del Disc que es durà a terme tot el cap de setmana.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Flama a la unitat de l'esquerra davant de l'hegemonització de la dreta per la situació a Catalunya
El coordinador federal de IU, Alberto Garzón, ha llançat un missatge a Podem en el qual ha assenyalat que de cara al cicle electoral de 2019-2020 "hi ha temps suficient per fer les coses molt millor" i per corregir "algunes deficiències" que aprecia en les últimes confluències electorals, entre elles Unidos Podemos, en les quals ha participat la seva organització política.
El líder de IU s'ha dirigit als integrants de la Coordinadora Federal del partit, que es reuneix aquest dissabte per primera vegada el 2018 per debatre l'anàlisi política que presenta Garzón, i en el qual urgeix la formació de Pablo Iglesias a tancar un acord per a les properes municipals i autonòmiques de 2019 en aquest trimestre.
En la seva intervenció inicial a la seu del partit, Garzón ha reconegut que les confluències per a les eleccions municipals del 2015 --amb les quals van aconseguir governar ajuntaments com Madrid, Barcelona o Saragossa-- es van construir en condicions "d'alta incertesa" en les quals "gairebé tot es va resoldre l'últim mes".
També ha fet autocrítica de la posterior aliança amb Podem en la repetició electoral de les generals en 2016 i ha asseverat que va ser "molt precipitada" pels terminis marcats per la Llei Electoral.
Per això, ha insistit avui en la necessitat de "reduir la incertesa de tots els actors polítics" i "no esperar fins a l'últim minut".
"Cal avançar sense ansietat, però de forma clara i trepitjant el terreny", ha declarat el coordinador federal de IU en un nou avís a Podemos després que el partit morat, a través de la seva portaveu, Irene Montero, assegurés aquest dijous que no veu "necessari" tancar un acord abans del mes d'abril i es mostrés contrari a canviar els termes de la seva aliança amb IU a nivell estatal.
En aquest sentit, Garzón ha expressat que l'esquerra s'està jugant "l'ordre social" en les municipals i autonòmiques de 2019, que segons ell, poden "marcar i definir" com serà Espanya "en les properes dècades".
En qualsevol cas, Garzón no ha posat en dubte en cap moment l'aliança amb Podem i s'ha referit a la "necessitat" de la unitat "davant de les agressions neoliberals".
Segons Garzón, la situació a Catalunya i les eleccions autonòmiques del passat 21-D han polaritzat la política en dos blocs --constitucionalistes i independentistes-- "hegemonitzats per partits de dretes", en al·lusió a Ciutadans i al PDeCAT --integrat en Junts per Catalunya--, que van ser les llistes més votades d'aquests respectius blocs.
D'altra banda, Garzón ha realitzat una anàlisi social, política i econòmica d'Espanya, en què ha garantit que s'està donant "una reconfiguració de les relacions laborals" que porta a la "consolidació de múltiples formes de precarietat laboral".
També ha criticat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per la retallada del 50 per cent de les partides de cada Ministeri fins que s'aprovin els Pressupostos Generals de l'Estat de 2018.
Aquesta mesura, ha assenyalat, "dificulta que es pugui complir l'acord de la pujada del salari mínim interprofessional".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Província del Sinaí, la filial egípcia del grup terrorista Estat Islàmic, ha complert la seva amenaça i ha decapitat un ostatge croat identificat com a Tomislav Salopek, segons el portal de seguiment d'informació islamista SITE.
L'organització terrorista ha difós a Internet una imatge en la qual apareixeria Salopek ja decapitat, amb el cap sobre de la seva esquena, ha informat SITE aquest dimecres.
Si es confirma la mort de l'ostatge croat, es tractaria de la primera execució d'un occidental a mans de Província del Sinaí.
Aquesta organització segueix així l'estela de la seva matriu, Estat Islàmic, el grup liderat per Abu Bakr al-Baghdadi que manté sota el seu control àmplies zones de l'Iraq i de Síria.
La filial d'Estat Islàmic havia amenaçat la setmana passada amb decapitar l'ostatge en un termini de 48 hores si el Govern egipci no alliberava les "dones musulmanes" detingudes.
En la gravació, a la qual ha tingut accés Europa Press, un home agenollat vestit amb granota taronja i acompanyat per un milicià amb uniforme militar, passamuntanyes i un ganivet a la mà assegura que es diu Tomislav Salopek i que és un ciutadà croat de 30 anys que treballava a Egipte per a una empresa francesa.
"Els soldats d'Estat Islàmic-Província del Sinaí em van capturar el 22 de juliol del 2015 i volen substituir-me per dones musulmanes arrestades en presons d'Egipte", afirma l'home que apareix en la gravació, difosa amb el títol 'Missatge per al Govern egipci'.
"L'acord ha de materialitzar-se abans que passin 48 hores des d'ara", sosté el suposat ostatge.
"Si no, els soldats de Província del Sinaí em mataran", adverteix, abans que acabi la gravació, difosa en fòrums jihadistes i a xarxes socials.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les autoritats franceses han aconseguit establir una connexió entre els dos germans autors de l'atac contra el setmanari satíric 'Charlie Hebdo' aquest dimecres i l'home que va matar dijous a una policia municipal al sud de París, segons informen diversos mitjans locals.
Segons 'Libération', 'Le Figaro' i la cadena France Info, els tres procedirien de la filial gihadista de Buttes-Chaumont i el principal sospitós del tiroteig a Montrouge coneixia els germans Kouachi.
La policia francesa ha identificat a més al presumpte autor del tiroteig que va acabar amb la vida de l'agent al barri de Mountrouge, i ha detingut dues persones pròximes a aquest individu, segons han informat fonts policials a la cadena de ràdio Europe 1.
"El sospitós ha estat identificat.
S'han realitzat dues detencions de persones del seu entorn més proper", han afirmat fonts pròximes a la investigació.
Les forces de seguretat ja havien detingut dijous a dues persones, una d'elles "un home de 52 anys", segons ha indicat una font policial.
El tiroteig es va registrar aquest dijous al matí a l'avinguda Pierre Brossolette de Montrouge, al sud de París.
L'agent de Policia Municipal morta és Clarissa Jean-Philippe, de 26 anys d'edat i que va perdre la vida com a conseqüència de les ferides sofertes.
La Fiscalia ha obert una investigació per delictes d'assassinat d'agent de l'autoritat pública i intent d'assassinat d'un altre agent amb intencions terroristes i per una infracció de la legislació sobre tinença d'armes. |
En totes les seves gires televisives, a la mínima ocasió, Oriol Junqueras col·loca exemples de la seva tasca al capdavant de Sant Vicenç dels Horts.
Si ens el creiem, la seva alcaldia anticipa les prioritats amb què es gestionarà la futura república catalana.
Com que ni el presentador ni els tertulians tenen idea de les xifres que exhibeix, no hi ha discussió possible, i Junqueras comença les seves benaurances posant-se la medalla social.
És l'alcalde que està al costat dels que pateixen, i que ha aconseguit multiplicar per cinc en uns casos i fins per 13 en altres, afirma, la despesa assistencial, educativa i social.
No obstant, cosa que mai diu, el pressupost global de l'ajuntament ha baixat des del 2011, de manera que la seva gestió més aviat sembla ser el miracle dels pans i els peixos.
Per descomptat que no tot és mentida en el seu discurs, només faltaria tenint l'índex d'atur més alt de tot el Baix Llobregat (19%), unes 3.000 persones desocupades, de les quals la meitat no perceben cap ingrés.
Però a Sant Vicenç ningú viu millor que fa quatre anys.
Se li ha de reconèixer a Junqueras habilitat per adornar les xifres, encara que no tanta per escapolir-se de la pregunta més difícil que li han fet a la campanya.
¿Per què no ha posat l'estelada al seu ajuntament sent el líder d'ERC?
Primer va al·legar que ningú l'hi havia demanat, i després que no tots els regidors ho volien.
Ell és abans que res un demòcrata, «evidentment», paraula que repeteix sempre que alguna cosa ofereix dubtes.
Però, sorpresa, resulta que el seu municipi forma part de la secessionista Associació de Municipis per la Independència (AMI), i tampoc tots els grups hi estaven d'acord quan es va decidir.
Però això no s'exhibeix al balcó de l'ajuntament.
L'estelada, en canvi, li podria treure vots, i Junqueras sap que al seu poble no hi ha gaires independentistes.
El 2011 no va concórrer sota les sigles d'ERC, sinó en una llista camuflada, gairebé ningú el coneixia, i només l'aliança amb CiU i ICV-EUiA li va permetre arrabassar l'alcaldia al PSC, la força més votada.
Veurem què succeeix aquest diumenge.
Si després de quatre anys d'enorme protagonisme mediàtic no guanya, potser s'haurà de començar a plantejar la seva data de caducitat.
Qui ja s'ha fet aquesta pregunta és Artur Mas.
Ho va fer davant sor Lucía Caram, una monja enamorada, amb l'excusa de parlar de la pobresa.
Deu ser per això que la germana és cega davant la corrupció de CiU i la hipocresia dels que l'envoltaven, o es negués a admetre que estava entrant en campanya a favor de Xavier Trias.
Mas diu que podria deixar-ho si els resultats no l'acompanyen al setembre.
Però en la coda final afegeix que un polític pot també posar fi voluntàriament a la seva caducitat no presentant-se a les eleccions.
Veurem si al final això del 27-S no és més que una altra de les seves mentides anticipades. |
Llistat amb els esports, dates de celebració, reglaments i butlletins de cadascuna de les competicions
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
L' Ara i Aquí engega la divuitena temporada als matins de RNA renovant el compromís d'oferir ràdio de proximitat i amb vocació i convicció de servei públic.
Compromís que es plasma en la voluntat de compartir quatre hores diàries al servei de l'oient amb informació, opinió, entreteniment, seccions, actualitat, convidats, col·laboradors, etc. Fidels al nom del programa, estarem pendents a tots el que passa " Ara ", en el nostre entorn temporal, i " Aquí ", situant Andorra com a eix central d'interès.
Arrencarem al punt de les 8h amb un tram dedicat a la informació i els serveis, fins el moment de "El Cafè de l'Ara i Aquí", l'espai amb entrevistes i tertúlies amb protagonistes d'actualitat.
I després, un munt de possibilitats amb experts en temes de caire molt divers, fins el punt del migdia.
Pàgina de Facebook Perfil de Twitter E-mail: [EMAIL] Telf: (+376) 873 777
Direcció i presentació: Àlex Lliteras Producció: Àlex Moldes Control de so: David Carmona Redacció: Òscar Royo
Els representants de la Unió de botiguers de La Seu d'Urgell Juan Carlos Salsas i Toni Marsino junt amb el vicepresident de l'associació de comerciants de Riberaygua i Travesseres, Antoni Miralles, debaten sobre les estratègies de comerç a cada costat de la frontera.
Com afecta al comerç d'Andorra el fet que els residents del país es desplacin fins a La Seu d'Urgell per comprar atrets per la devolució de l'IVA?
Quines mesures planteja el comerç nacional per combatre aquesta situació?
Preguntes que han tingut la seva resposta al cafè d'aquest dijous en el qual han participat Juan Carlos Salsas i Tonet Marsino de la Unió de botiguers de la Seu d'Urgell, i Antoni Miralles, vicepresident de l'associació de comerciants de Riberaygua i Travesseres.
"Pan y rosas" és l'espectacle multidisciplinar que podrem veure diumenge 8 de març a l'auditori Claror.
En escena música, pintura i ball a càrrec de la Coral Rocafort, la ballarina de flamenc, Carmen Mayskaya, i la promotora de l'espectacle Patrícia Ramos.
El nostre home del temps Josep Tomàs ens pronostica noves nevades.
Le precipitacions arribaran aquest migdia en cotes altes i demà divendres la nevada arribarà a tot el país acompanyada de baixes temperatures.
A l'espai de viatges, la nostra col·laboradora Imma Codina junt amb Jaume Ramos, director comercial d'Eix Estels, ens parlen de les vacances de "singles" amb fills i les colònies temàtiques per als nostres nanos.
La responsable d'Andorra Sostenible, Jennifer Dobarro, i el responsable de comunicació de l'entitat, Jordi Ribes, ens parlen de com fer el nostre propi compostatge i els beneficis que li podem treure. |
Convocatòria extraordinària d'una beca de col·laboració de la Universitat de Barcelona i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Convocatòria extraordinària de 8 beques de col·laboració amb la Universitat de Barcelona
Convocatòria extraordinària de 21 beques de col·laboració amb la Universitat de
Llistat de reclamació de documentació
Convocatòria de 96 beques de col·laboració amb el Servei d'Atenció a l'estudiant de la Universitat de Barcelona (Saló de l'Ensenyament 2020)
Resolució d'ampliació del termini de presentació de sol·licituds
Convocatòria ordinària de 26 beques de col·laboració amb la Universitat de Barcelona (TARDOR 2019)
Convocatòria extraordinària de 22 beques de col·laboració amb Gestió Documental i Arxiu, Centres Científics i Tecnològics, CRAI Biblioteques, CRAI Unitat de Docència i la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona
Convocatòria extraordinària de cinc beques de col·laboració amb Desenvolupament Web i l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona
Convocatòria extraordinària d'una beca de col·laboració amb l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona
Convocatòria de sis beques de col·laboració amb Activitats Institucionals i Protocol, Serveis Lingüístics, Vicerectorat d'Arts, Cultura i Patrimoni i el Vicerectorat d'Igualtat i Acció Social de la Universitat de Barcelona
Convocatòria extraordinària d'1 beca de col·laboració amb la Unitat de Gestió Documental i Arxiu de la Universitat de Barcelona
Convocatòria extraordinària d'1 beca de col·laboració de la Universitat de Barcelona i la Fundació Banc Sabadell
Convocatòria ordinària de 260 beques de col·laboració amb la Universitat de Barcelona (PRIMAVERA 2019)
Resolució d'esmena de convocatòria ordinària de Primavera 2019
Resolució d'esmena de resolució de la convocatòria ordinària de 260 beques de col·laboració
DE CAPTACIÓ D'ESTUDIANTS PER A CURSAR UN MÀSTER UNIVERSITARI I INCENTIVAR VOCACIONS CIENTÍFIQUES EN EL SÍ D'UN GRUP DE RECERCA.
INFORMACIÓ PROGRAMA MÀSTER+UB (Català)
Convocatòria extraordinària de 7 beques de col·laboració amb l'Escola de Doctorat, la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, la Facultat de Psicologia, Imatge Corporativa i Màrqueting, Patrimoni i Contractació i el Vicerectorat d'Igualtat i Acció Social de la Universitat de Barcelona
Resolució d'ampliació de termini de presentació de sol·licituds
Convocatòria extraordinària d'11 beques de col·laboració amb l'Àrea de Tecnologies, els Centres Científics i Tecnològics, el CRAI Suport a la Docència, la Facultat de Dret i la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona
Convocatòria extraordinària de 92 beques de col·laboració amb el Servei d'Atenció a l'Estudiant de la Universitat de Barcelona (Saló de l'Ensenyament 2019)
Convocatòria extraordinària d'1 beca de col·laboració amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona
Convocatòria extraordinària de 5 beques de col·laboració amb l'Escola de Doctorat, la Facultat d'Educació i la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona
Convocatòria ordinària de 58 beques de col·laboració amb la Universitat de Barcelona Tardor 2018
Resolucions esmena de resolució convocatòria ordinària de Tardor
Convocatòria extraordinària de 15 beques de col·laboració amb la Universitat de Barcelona
Convocatòria extraordinària d'1 beca de col·laboració amb el Gabinet del Rectorat de la Universitat de Barcelona
Convocatòria extrordinària de 2 beques de col·laboració amb Alumni UB i la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona
Convocatòria extraordinària de 3 beques de col·laboració amb l'Àrea de Tecnologies, el Servei d'Atenció a l'Estudiant i els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona
Convocatòria ordinària de 266 beques de col·laboració amb la Universitat de Barcelona (Primavera 2018)
Convocatòria extraordinària d'1 beca de col·laboració amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona
Convocatòria extraordinària de 2 beques de col·laboració amb l'Oficina de Gestió Documental i Arxiu i la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona
Convocatòria extraordinària d'1 beca de col·laboració amb la Universitat de Barcelona i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona |
Una delegació de l'IMMB formada pel Director del Servei de Mercats, Genís Arnàs i pel director del Mercat de la Llibertat, Xavier Trull, va efectuar una visita de treball, entre el 12 i 18 de juliol, convidats per la ciutat de Medellín en resposta a la demanda d'aquesta ciutat interessada a rebre assessorament per millorar la gestió dels seus mercats.
Aquest viatge s'emmarca en el projecte ERICA (España y sus Regiones Intercambian Conocimientos con Antioquia) i s'ha realitzat mitjançant l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional, i el departament de Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Barcelona.
Durant l'estada, acompanyats de tècnics de La Alcaldía de Medellín, van realitzar unes primeres visites i es van mantenir diferents reunions amb els comerciants dels mercats de la ciutat per a conèixer la seva problemàtica i fer intercanvi d'idees i opinions.
Es va presentar el Model Barcelona de gestió i remodelació dels mercats municipals, i es va donar assistència tècnica i assessorament en la ordenació d'un sistema de vinculació i responsabilitat institucional i en la creació d'una marca que identifiqui i doni homogeneïtat en la gestió dels mercats de tota la ciutat.
L'Ajuntament de Barcelona, manté una estreta col·laboració amb la ciutat de Medellín, i ja ha assessorat a La Alcaldía en diversos aspectes com ara la transformació urbanística de la zona de Moravia, la creació de parcs urbans, o el model d'acompanyament de Barcelona Activa que allà es troba reflectit a Los Cedezos ( Centros de Desarrollo Zonal ), entre d'altres.
A la ciutat de Medellín existeix un model d'organització dels mercats de gestió pública diferent a l'existent a Barcelona.
Hi ha diferents tipus de mercats: los centros comerciales populares, que van néixer a partir de l'ordenació de l'ocupació irregular de l'espai públic, las plazas de mercado, mercats d'alimentació ben gestionats però poc utilitzats per la classe mitjana, el mercado del pescado y cosecha, en procés de remodelació igual que el mercado de frutas y verduras de Téjelo. |
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha insistit aquest dissabte des de les Borges Blanques en la necessitat de defensar el català i ho ha fet en el pregó de festes que ha pronunciat a la capital de les Garrigues amb motiu de la festa major d'aquest municipi.
"No penso disculpar-me per defensar la meva llengua allà on calgui, sinó que em refermo amb les meves manifestacions amb més força que mai perquè estem carregats de raó", ha dit Reñé, que ha destacat que la llengua és l'essència de la identitat d'un país.
Al llarg del seu parlament, el president de la Diputació ha recordat que "fa pocs dies, des de l'Aragó, se m'exigia disculpes per haver alertat des de Prada de Conflent sobre el risc d'involució de la llengua catalana a la Franja.
Ahir, el TSJC comminava jurídicament la Generalitat perquè el castellà esdevingui llengua vehicular a l'ensenyament obligatori."
Així mateix, Reñé també ha afegit " I aquí, a Lleida, la Diputació té el trist honor de tenir el Reglament per a l'ús de les llengües catalana i occitana suspès pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, atenent la denúncia de Convivència Cívica Catalana."
La lectura de pregó de festes ha tingut lloc a la sala d'exposicions del Centre Cívic de les Borges Blanques on prèviament s'hi ha celebrat el lliurament dels guardons Olivera d'Or al Garriguenc i Borgenc de l'any 2010, acte que ha presidit l'alcalde del municipi, Enric Mir.
Durant la seva estada a la capital de les Garrigues, el president de la Diputació de Lleida també ha signat al llibre d'honor del municipi i ha estat l'encarregat de donar el tret de sortida a la cercavila popular, amenitzada per gegants i correfocs.
El president de la Diputació de Lleida ha estat obsequiat per l'Ajuntament de les Borges Blanques amb dues figuretes que reprodueixen dos gegants.
Les Borges Blanques, 3 de setembre de 2011
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Una amanida de col xinesa plena d'enzims, vitamines i ferments beneficiosos amb un dukkah deliciós i cruixent que ens aportarà energia reparadora.
Aquest cop, per assegurar-nos una bona digestió, he optat per fer a la col un lleuger premsat amb vinagre d'umeboshi que farà que, a més, netegem l'organisme dels excessos nadalencs i comencem l'any nou amb energia renovada.
He triat la col xinesa perquè, en general, l'organisme s'enforteix amb el consum regular d'aquest meravellós producte asiàtic.
Des del punt de vista nutricional, ens aporta alts nivells de potassi, mineral que participa en la síntesi de les proteïnes.
També constitueix una bona font de vitamina A, que protegeix i té cura de la vista, dents i ossos.
Els músculs del cor es beneficiaran de l'aportació de magnesi i calci.
La col xinesa conté, a més, molta vitamina C i és un aliment excel·lent durant l'embaràs, gràcies a l'àcid fòlic.
Té un sabor molt més suau que la col arrissada i es pot preparar cuita amb llegums o cereals, crua en batuts o amanides, saltada, amb vinagre...
Els nostres avantpassats ja recorrien als productes fermentats per conservar els aliments i perquè sabien que eren beneficiosos per a la salut.
Ho feien instintivament, sense necessitat d'estudis que anys més tard han demostrat que la fermentació làctica genera bacteris amb característiques probiòtiques, és a dir, beneficioses per a la salut i que reforcen el sistema immunitari.
Si algunes verdures com les cols us inflen, vet aquí la solució: l'amanida premsada és ideal per a les persones que retenen líquids ja que no provoca gasos i és més digestiva que les verdures crues, perquè el premsat és una forma suau de cuinat.
Les verdures es tornen més cruixents i guanyen en sabor i a més ajuden a eliminar el desig de prendre sucre o aliments dolços.
La fruita seca i les llavors són una font d'olis saludables i completen en aquesta recepta les nostres necessitats proteiques per a la neteja i la reparació.
El dukkah és una barreja de textura cruixent amb espècies, llavors i fruita seca originari d'Egipte que se sol usar per a carns i peixos, amanir amanides o pastes o simplement per untar el pa de pita amb oli.
Hi ha variants de dukkah depenent dels gustos de cada família, però gairebé tots porten comí, pebre negre, menta fresca, sal...
A més, pot dur pipes de carbassa pelades i avellanes torrades.
L'elaboració és senzilla: es torren les espècies més aromàtiques per potenciar-ne el sabor i, a continuació, es molen els ingredients fins que queda un gra de mida mitjana.
Ja està a punt per menjar o per conservar-se diversos dies a la nevera.
Espero que amb aquesta amanida tan digestiva, aromàtica i cruixent tingueu una sensació de benestar i de renovació gairebé immediata.
Ingredients per a la col xinesa:
Tècnica en dietètica i nutrició, naturòpata, assessora nutricional i cuinera saludable
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
Mentre les Comes han dibuixat el futur de l'IHC amb una nova edició reeixida del Torneig d'hoquei base Ciutat d'Igualada, Memorial Francesc Fontanellas, el primer equip del club ha començat a somiar en el seu futur més pròxim i en una competició europea que una temporada més es presenta com la gran oportunitat d'èxit pels arlequinats.
Una vegada conegut el resultat del sorteig la plantilla igualadina ha fet una primera anàlisi de com serà el camí cap a aquest somni.
I al davant de tots el tècnic, Francesc Linares.
Un home pràctic i pragmàtic que ha resumit en una sola frase la seva sensació de com es presenta aquesta aventura cap a la F-4: " La tornada a casa, sempre és bò!".
I aquestes són les impressions del seu equip (1a part)
Com sempre ens fa moltíssima il·lusió aquesta competició, pero sabem de la seva dificultat.
Tornarem a lluitar contra tothom que ens toqui per intentar ser a la f4, pero haurem de treballar molt ja que qualsevol equip és perillós.
Primer ens centrarem amb el Wimmis, i després ja mirarem qui ens toca!
Ens torna a tocar un equip Suïs, sembla que el destí quasi cada any ens fa passar per allà.
Doncs com sempre són equips assequibles però on no pots badar, és important treure un bon resultat allà per anar agafant més i més confiança i per poder tenir un partit més tranquil a casa.
L'Scandiano és un equip desconegut per nosaltres però amb jugadors que si que coneixem com són el Gelmà, el Coy, Ballesteros o el mític Tatarani, crec que tot i ser un equip creat aquest any serà un rival molt igualat, haurem de veure quin tipus de joc fan, tot i així esperem arribar ja amb les màximes condicions tant físiques com a nivell de Joc i intentar treure un bon resultat a fora per poder rematar la feina a casa.
Pel què fa el Barcelos-Lleida encara ho veig molt lluny.
Tindrem una eliminatòria molt difícil contra els italians.
Un trajecte complicat per arribar a la Final Four però que afrontem amb la màxima il·lusió de tornar-hi a arribar!
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Xavier Lamuela, amb la col·laboració de Virgil Ani.
Grup de Lèxic i Gramàtica, Gabinet d'Assessorament Lingüístic per a la Immigració. |
Aquesta és la pàgina de Alamo 43.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Torremolinos. |
Els Mossos d'Esquadra han detingut onze persones en la desarticulació d'un grup criminal dedicat als robatoris violents.
El dispositiu ha començat a primera hora del matí d'aquest dijous i ha consistir en diversos escorcolls a L'Hospitalet i Barcelona, la majoria dels quals, segons ha comprovat betevé, al barri de la Barceloneta.
Segons ha informat Mossos, s'han escorcollat fins a vuit domicilis, on s'ha recuperat nombrosos rellotges de gran valor i s'hi ha intervingut una suma important de diners en efectiu, un revòlver i una pistola simulada.
L'organització tenia connexions amb l'estranger, on podrien haver venut part dels rellotges, i actuava amb identitats falses.
L'operació policial dona continuïtat a una investigació que es va iniciar el mes novembre de 2018 a partir d'un robatori amb violència a Barcelona en què els autors van sostreure a la víctima un rellotge d'alta gamma amb el mètode de l'estrebada.
Precisament dimecres la Guàrdia Urbana va detenir una persona com a presumpta autora del robatori d'un rellotge a un turista.
El rellotge sostret tenia un valor aproximat de 19.000 € i va poder ser retornat al seu propietari, que va resultar ferit lleu a causa del robatori amb violència.
Detenim a la sortida de metro de una persona com a presumpta autora d'un robatori amb violència a un turista.
El rellotge sostret, amb un valor aproximat d'uns 19.000 €, va poder ser recuperat i retornat al seu propietari que va resultar ferit de caràcter lleu. pic.twitter.com/Ww90KwYri3
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
El Govern i diputats sobiranistes fan costat a a les portes del TSJC.
No hi ha membres de la societat civil.
El president, membres del Govern i diputats independentistes fan costat a Miquel Buch abans d'entrar al TSJC
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va considerar "inviable" jurídicament querellar-se contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per un suposat delicte de desobediència per organitzar la consulta alternativa del 9 de novembre.
Fonts judicials han explicat a Europa Press que així ho va dir aquest dilluns a la tarda el fiscal superior de Catalunya, Jose María Romero de Tejada, al fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, que, després d'aquesta negativa, va convocar per a aquest dimecres a Madrid la cúpula fiscal.
El posicionament de la fiscalia catalana s'havia perfilat en dues reunions celebrades divendres i dilluns, en les quals els nou membres d'aquesta institució es van centrar a valorar la viabilitat d'acusar Mas d'un únic delicte: el de desobediència.
El debat va començar divendres i, com que no van arribar a un consens --"dos o tres" dels nou fiscals sí que veien viable acusar Mas de desobediència--, la reunió va continuar dilluns al matí, quan per unanimitat es van posicionar en contra de presentar la querella.
Tot això ha passat després que la fiscalia catalana rebutgés la setmana passada acceptar un esborrany de querella que els havia enviat la Fiscalia General de l'Estat, en què s'apuntava Mas i la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, no només per desobediència sinó també per prevaricació i usurpació de funcions.
Fonts judicials han assegurat a Europa Press que els fiscals catalans van considerar llavors que no hi havia arguments jurídics per acusar-los de prevaricació i, fins i tot, van veure "extravagant" intentar incloure el delicte d'usurpació de funcions.
Aquest rebuig de l'esborrany va propiciar la convocatòria d'una reunió a la seu de la Fiscalia General a Madrid amb el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, i el seu número dos, Francisco Bañeres.
Al final d'aquesta reunió, la Fiscalia va emetre un comunicat en el qual assenyalava que "la Fiscalia Superior de Catalunya donarà compte al fiscal general de l'Estat de la decisió que adopti en el marc dels principis de legalitat i imparcialitat que regeixen l'actuació del Ministeri Públic".
Va ser llavors quan els fiscals catalans van decidir reunir-se per valorar si podria actuar-se per desobediència, i en aquest aspecte es van centrar les dues reunions fins que van optar per consens aparcar la querella.
Aquesta és la negativa que va portar Torres-Dulce a convocar per aquest dimecres una Junta de Fiscals de Sala --cúpula fiscal--, donades les discrepàncies entre els fiscals catalans i el mateix fiscal general, que sí que considera que s'ha de formular la querella.
La decisió que adopti la Junta de Fiscals de Sala serà, en tot cas, no vinculant, i la decisió última dependrà de Torres-Dulce, que tracta així d'obtenir el suport de la cúpula del Ministeri Públic en una actuació rebutjada pels fiscals catalans.
La fiscalia catalana té obertes des del 8 de novembre, vigília del procés participatiu, unes diligències d'investigació davant de la realització d'actes, com cessió de locals públics, elaboració de paperetes o distribució d'urnes per part de la Generalitat, contraris a la suspensió cautelar dictada pel TC.
Fonts judicials han recordat que l'assumpte ja està judicialitzat perquè el TSJC, que seria el competent per tramitar accions contra Mas i els membres del Govern català, va rebre ja les primeres 12 denúncies presentades en diferents jutjats catalans contra el Govern català per presumpte delicte de desobediència després d'haver impulsat la consulta alternativa.
Precisament, el TSJC traslladarà aquestes denúncies a Fiscalia perquè informi sobre si considera procedent admetre-les a tràmit i, després d'això, el tribunal prendrà una decisió sobre aquestes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Pregunta a l'Estat si està disposat a seguir "carregant-se els pilars bàsics de la democràcia a costa d'intentar frenar l'1-O"
El portaveu del Govern i conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Jordi Turull, ha advertit que el seu govern no es passarà el dia "desmentint i desmentint" informacions sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, perquè tenen "molta feina" i encara han d'estar assistint a moltes víctimes i familiars.
"Per tant, no entrarem en el joc a perdre el temps en un relat que sabem quines intencions té", ha assenyalat.
Turull s'ha expressat d'aquesta manera a Bilbao després de ser preguntat per les diferents informacions periodístiques relatives al suposat avís d'una amenaça terrorista a La Rambla per part de la intel·ligència americana als Mossos d'Esquadra.
En aquest sentit, ha apuntat que el president del Govern, Carles Puigdemont; el conseller d'Interior, Joaquim Forn, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, han donat explicacions i "han donat la cara cada un dels dies des que va haver-hi la crisi d'aquesta barbàrie dels atemptats".
"Les explicacions que s'havien de donar, s'han donat", ha insistit el conseller.
Així mateix, ha eludit respondre les crítiques a l'actuació de la policia autonòmica catalana en relació als atemptats i ha posat en valor "una vegada més la brillant actuació" dels Mossos d'Esquadra i del conseller Joaquim Forn.
Turull participa aquest dissabte a Bilbao en un acte a suport al referèndum de Catalunya, amb les intervencions de Joseba Egibar (PNB), Maddalen Iriarte (EH Bildu), Zelai Nikolas (Gure Esku Dago), Jordi Sànchez (ANC) i Joan Tardà (ERC).
En declaracions prèvies a la seva participació en la taula rodona, Turull ha advertit que "per molta insistència i estratègia que hi hagi a intentar causar por, desorientació o dubtes cap al poble de Catalunya, la determinació del Govern de Catalunya és total, és absoluta, l'1 d'octubre es votarà, veuran les urnes, hi haurà tots els mecanismes perquè la gent pugui votar amb normalitat".
Per tant, ha indicat que "tota aquella gent que està intentant enviar un missatge per fer por, per a la desorientació, per als dubtes, estan senzillament perdent el temps i crec que que se'ls està convertint en bumerang, perquè cada vegada hi ha més gent que, si dubtava d'anar a votar l'1 d'octubre, anirà a votar".
"Després, votarà el que consideri, perquè això és la democràcia, però l'estratègia que s'està fent des de diferents estaments ens reforça més en el nostre compromís", ha afegit.
Segons ha manifestat, l'1 d'octubre, a part de dir "si vol que Catalunya sigui un estat independent, també ens juguem salvar aspectes molt bàsics de la democràcia" i ha preguntat a l'Estat espanyol si està disposat a seguir "carregant-se els pilars bàsics de la democràcia a costa d'intentar frenar l'1 d'octubre".
Al seu judici, l'Estat està, "a costa de voler frenar l'1 d'octubre, carregant-se pilars bàsics de la democràcia com és la llibertat d'expressió, com és la llibertat dels diputats de poder parlar del que vulguin".
"Per tant, la meva interpel·lació a l'Estat és: seguiran disposats a carregar-se els principis bàsics de la democràcia a costa de frenar l'1 d'octubre?
Perquè l'1 d'octubre no el frenaran", ha advertit.
Després d'indicar que les lleis claus per al procés independentista català s'aprovaran "aviat", ha precisat que "justament per la situació en la qual ens trobem amb l'actuació de l'Estat, que actua cap a nosaltres de manera preventiva per una cosa que està despenalitzada, que és convocar un referèndum, doncs l'estratègia, els temps, etc., ho controlem nosaltres i ho anunciarem quan creguem que sigui més oportú".
"Els temps i les concreció ho anunciarem quan nosaltres entenguem que és més efectiu de cara a garantir l'1 d'octubre, que és el que ens mou a tots", ha insistit.
En aquesta línia, ha afirmat que "gastaran energies" a ficar-se en uns debats que saben "quin interès tenen".
"Tenim molta feina, ho fem amb molta il·lusió.
L'1 d'octubre està aquí mateix i les energies les gastarem en això i no a portar-nos a un debat que no ens interessa", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El pilot de Roses Maverick Viñales (FTR Honda), segon en els entrenaments lliures de Moto3, va assegurar sentir-se molt satisfet perquè ha trobat "una bona posada a punt" que li ha permès rodar molt còmode.
Superat pel francès Louis Rossi únicament per 150 mil·lèsimes, Viñales va destacar que el traçat de Montmeló és "bastant diferent" als quatre circuits on s'ha corregut aquest any en el Mundial.
"Té revolts molt llargs i en els anteriors circuits els revolts eren pràcticament angles tancats", va destacar l'empordanès, qui va recalcar que en relació a les anteriors motos de 125 cc, ara amb les noves de Moto3 no s'arriba tan ràpid a la recta de tribuna.
Rossi va tornar a demostrar el seu gran estat de forma i va ser el més ràpid en la segona tanda d'entrenaments de Moto3.
El pilot nascut a Le Mans, i que fa 15 dies va guanyar el Gran Premi de França, va demostrar que no únicament és capaç de guanyar carreres per eliminació, com aquella disputada sota la pluja, sinó que també va molt ràpid en sec. Rossi va ser molt regular durant la sessió i va superar el gran favorit per a la carrera de diumenge, Viñales, per un escàs marge de 150 mil·lèsimes.
El pilot de Roses havia dominat la primera sessió a primera hora del matí, però la millora del francès va ser espectacular, ja que va rebaixar el seu temps en 1,3 segons.
Després de tots dos es va situar Sandro Cortese.
L'alemany, líder del Mundial, va ser tercer en les dues sessions i va ser l'únic que va aguantar el ritme de Rossi i de Viñales.
La resta es va situar a més diferència.
Per exemple, el portuguès Manuel Oliveira va tancar el seu millor crono a gairebé un segon de Rossi i l'anglès Danny Kent va ser cinquè, a poca distància.
Isaac Viñales va fer el vint-i-cinquè temps en aquesta segona sessió.
"Del primer entrenament al segon ha pujat molt la temperatura i la pista patinava molt més, però la carrera serà a les onze (del matí), així que aquestes referències no serviran per diumenge", va explicar, just després de baixar de la seva moto un Maverick Viñales que avui serà el gran candidat a fer-se amb la "pole position".
En MotoGP, Lorenzo va mantenir un gran nivell durant les dues sessions.
Va ser tercer a la primera, però va millorar gairebé un segon les prestacions de la seva Yamaha en la segona i va tancar la jornada amb 1:42.99.
La sorpresa de la jornada, però, la va protagonitzar Álvaro Baptista, qui va dominar la segona tanda d'entrenaments durant uns quants minuts.
Baptista va ser el millor pilot d'Honda en la segona tanda d'entrenaments i va marcar un temps d'1:42.306.
Crutchlow va marcar, al final, el tercer millor temps mentre que, a la tarda, varen brillar Ben Spies i Andrea Dovizioso, que, com Lorenzo i Baptista, van arribar a dominar la tanda.
No van estar a tan bon nivell les hondes de Dani Pedrosa i de Casey Stoner, sobretot a la segona tanda.
Stoner va ser el millor en la tanda matinal, però desè en la de la tarda, mentre que Pedrosa va ser segon al matí i setè a la tarda.
Valentino Rossi (Ducati) va ser el pilot que ha aconseguit més velocitat punta en la categoria reina, a 337,2 km/h durant la primera sessió d'entrenaments lliures del matí.
Va dominar les dues sessions amb solvència.
A la tanda de la tarda va marcar el seu millor crono en la cinquena volta (1:46.768) i amb això ja en va tenir suficient per liderar la classificació sobreposant-se a una sortida de pista sense conseqüències.
Després d'ell, es va classificar l'anglès Scott Redding, així com Pol Espargaró.
El català, líder del Mundial, va anar de? menys a més i va esgotar les seves opcions en les últimes voltes.
L'italià Andrea Iannone, a qui se li dóna força bé el traçat barceloní, va finalitzar quart.
Marc Márquez només va poder ser dotzè.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Director de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGi), Barberà substituirà a partir del gener a Montserrat Vendrell
Barcelona.-El Biocat, entitat que coordina i promou el sector de les ciències de la vida i de la salut a Catalunya tindrà a partir de gener nou director.
Es tracta del fins ara director de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGi), el doctor Albert Barberà, que s'incorpora al càrrec a partir del mes de gener substituint Montserrat Vendrell, que ha assumit la direcció del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
Biocat va néixer el 2006 sota l'impuls de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, per oferir un pla estratègic comú per a les biociències catalanes com a base de la nova economia basada en el coneixement i la innovació.
La missió de l'entitat és dinamitzar i donar suport als agents públics i privats que formen part de la BioRegió, el cluster de les biocie`ncies de Catalunya, que integra empreses, entitats i grups de recerca, hospitals, universitats, administracions i estructures de suport a la transferència de coneixement i la innovació.
Per portar a terme aquesta missió, Biocat impulsa iniciatives que reforcin la recerca, la innovació i el creixement empresarial, amb l'objectiu que el sector esdevingui un motor econòmic de Catalunya i sigui reconegut internacionalment.
"Per a mi és un privilegi i un gran repte professional assumir la direcció de Biocat, liderant projectes que contribueixin a enfortir tot l'ecosistema de salut de la BioRegió de Catalunya", ha destacat Albert Barberà en declaracions recollides en un comunicat emès per Biocat.
Nascut a Barcelona l'any 1969, Barberà és llicenciat en Química i Farmàcia i doctor en bioquímica i biologia molecular per la Universitat de Barcelona (UB), formació científica que ha complementat amb un postgrau en Direcció Financera i un màster en Gestió i Lideratge de la Ciència.
Després de la seva estada postdoctoral a Mount Sinai School of Medicine i a la Rockefeller University de Nova York, Barberà es va incorporar a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), primer com a investigador i posteriorment assumint la gestió de projectes nacionals i internacionals.
Des del 2008 ha ocupat diversos càrrecs relacionats amb la gestió de la ciència, primer com a gerent del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERDEM) de l'Instituto de Salud Carlos III, després com a Coordinador Científic de l'IDIBAPS i finalment com a director de l'IDIBGi, càrrec que ocupava actualment.
En el comunicat, Biocat destaca que la trajectòria professional del nou director combina els àmbits de la recerca amb la gestió del coneixement i innovació en l'entorn de recerca biomèdica i en salut.Constituïda com a fundació publico-privada, Biocat aplega en els seus òrgans de govern representants de tots els estaments que configuren la BioRegió de Catalunya, des d'empreses biotecnològiques, farmacèutiques, tecnologies mèdiques i de serveis, l'administració, universitats, hospitals, centres i instituts de recerca, parcs científics i entitats de suport al sector.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Seguim les entregues iniciades fa dos mesos, amb el relleu al Departament de Teoria, Composició i Direcció, i continuades el número passat amb el de Jazz i Música Moderna.
En aquesta ocasió, en Josep Moliner ens explica els reptes que ell ha assolit durant la seva etapa de vuit anys com a cap del Departament de Música Tradicional.
En Joan Asensio, per la seva banda, exposa els seus plantejaments per afrontar el futur d'aquest departament.
Professor del Departament de Música Tradicional.
Cap del departament entre 2005 i 2014
Cap del Departament de Música Tradicional de l'Esmuc
La música tradicional en un centre superior d'ensenyament és una novetat que tot just té 10 anys d'història.
Podríem dir que encara és un nadó si es compara amb altres especialitats.
En aquests 10 anys, l'evolució ha estat del tot satisfactòria; una evolució que no para i no ha de parar.
Recordo que quan vaig agafar les regnes del departament, fa 8 anys i mig, la primera cosa que vam fer va ser incloure en aquests estudis superiors uns nous instruments que fins al moment només eren presents a l'Escola com a segons instruments.
Aquesta tasca no va ser fàcil, sobretot pels prejudicis d'alguns sectors, als quals costava entendre que la gralla, la cornamusa, l'acordió diatònic i el fiscorn poguessin formar part d'uns estudis a la mateixa alçada que els instruments consagrats o amb més tradició al conservatori.
Aquest fet va provocar comentaris despectius i mals auguris.
Tot això, avui, ja és història.
Ha quedat més que demostrat que aquella decisió va ser un encert, tal com molts defensàvem.
La dimensió que s'ha donat a aquests instruments és del tot positiva, i ara hi ha molt poques o gairebé cap crítica.
Els resultats obtinguts són el clar reflex d'aquesta aposta i encert per part de l'Esmuc.
Només cal veure els projectes finals dels graduats per adonar-se de la magnitud de la decisió.
Projectes finals que ara, amb la nova normativa, veurem si poden aportar tant com han fet fins ara, almenys al Departament de Música Tradicional.
El departament, de fet, està format, per 3 mini departaments: els instruments de la cobla, els instruments de la música tradicional catalana i els instruments del flamenco.
Aquestes tres àrees prou diferenciades, tant per repertori com culturalment, requereixen dedicar-hi una atenció i una força igual per cadascun d'ells.
Cada àrea té les seves especificats, fortaleses i debilitats, que cal tenir molt presents a l'hora de repartir les energies entre totes tres; en el moment que això no succeeixi, el departament perdrà tota la seva essència.
Així m'ho vaig prendre quan vaig iniciar la meva tasca al capdavant, fent esforços per igual i, això sí, tenint molt clar quines eren les necessitats de cada àrea.
El moment clau va ser la implantació del nou pla d'estudis, que es va viure com una oportunitat perquè cada àrea resolgués els seus problemes, diferents i específics, de currículum.
Després de moltes reunions sectorials, vam poder elaborar una "carta als reis" per resoldre totes les mancances extretes de l'experiència, tant de docents com d'estudiants.
Estem contents del resultat i podem dir que, a dia d'avui, els estudis de música tradicional de l'Esmuc compleixen gairebé tots els requisits per la formació dels estudiants en aquest àmbit.
Un valor clau per al futur d'aquests estudis és la transversalitat de què tant es parla en descriure el model de la nostra Escola, però que moltes vegades no som capaços d'implantar.
Segurament és l'aspecte que menys convençut m'ha deixat de la nostra gestió.
Encoratjo al nou cap de departament a seguir lluitant per aquest model de transversalitat i perquè empenyi amb la mateixa força les àrees del departament.
Llarga vida al departament i a l'Esmuc!
Un dels aspectes que més em va cridar l'atenció de l'estructura del departament de Música Tradicional va ser, des del primer moment, la singularitat.
El sol fet que tres músiques tan diverses comparteixin un mateix espai genera necessàriament unes sinergies organitzatives i de gestió particulars.
Tot i així, les necessitats de la cobla no són les mateixes que les del flamenco o les de la música tradicional catalana.
Es tracta, doncs, d'un departament on cal enfocar l'energia, de la mateixa manera, en les tres direccions.
L'objectiu és cobrir i visualitzar les demandes i necessitats d'aquests tres àmbits.
En aquest sentit, cal agrair i recollir els fruits de tot allò que s'ha fet bé al departament, que ha estat molt.
Tanmateix, ara és el moment de crear nous projectes de futur i aportar el nostre granet de sorra al llegat aconseguit.
I és amb aquesta convicció, que encaro la nova etapa de cap de departament: conscient de les particularitats i il·lusionat tant amb els reptes imminents com amb els de futur.
Un d'aquests reptes imminents és fer realitat el Màster en Flamenco, una iniciativa pionera dins d'aquesta especialitat musical que ens dóna l'oportunitat de convertir-nos en un referent.
Aquest serà el primer Màster propi del Departament de Música Tradicional i de ben segur que serà un precedent per a iniciatives futures.
D'altra banda, crec que un aspecte que caldria millorar és la transversalitat del departament.
Si bé la filosofia de l'Esmuc inicial apostava fermament per aquest concepte, a la pràctica costa trobar-hi resultats satisfactoris.
I aquesta realitat ens porta directament a parlar-ne d'una altra: les jerarquitzacions entre estils musicals que, sens dubte, segueixen existint.
No cal dir que la Música Tradicional no encapçala precisament la part alta de la classificació.
Cal que ens preguntem què podem fer per millorar això.
I, per acabar, una altra qüestió que crec que convé que ens plantegem seriosament és el fet de no renunciar a la incorporació de noves especialitats musicals i instrumentals en el departament.
Obrir les portes a musiques que no són pròpies de la nostra regió.
En aquest sentit, conservatoris com el de Rotterdam o Birmingham en són els exemples més patents.
I nosaltres tenim l'oportunitat de ser un referent de Música Tradicional Mediterrània del sud d'Europa.
ESMUC - Escola Superior de Musica de Catalunya - Avís legal |
Graduat en Química (UIB, 2014) i Màster en Química Teòrica i Modelització Computacional (UIB, 2016).
Actualment, som estudiant de doctorat en el grup de Reactivitat Molecular i Disseny de Fàrmacs.
La meva recerca se centra en la modelització computacional dels efectes de la glicació i la complexació de metalls sobre l'estructura i la dinàmica de la proteïna α-sinucleïna. |
L'Espai Antiracista denuncia el tracte d'un vigilant de seguretat de l'Estació de tren de Girona cap a un grup de joves immigrants
dilluns 2 de març de 2020 | Societat
L'entitat ha fet públic a través de les seves xarxes socials dos videos en el qual es veu com un vigilant de l'estació demana a un grup de joves marroquins que li ensenyin el bitllet.
Els joves es queixen que no faci el mateix amb les altres persones presents a l'estació, i en negar-se, el vigilant deixa anar comentaris cap els joves que l'Espai Antiracista defineix com "una mostra d'assetjament" i un "tracte vexatori".
És un fragment del vídeo que ha fet públic l'entitat a través del seu compte de Twitter.
L'Espai Antiracista explica que aquests joves es troben al CPA Banyoles i assegura que és una situació amb la qual joves de centres tutelats es troben de forma habitual.
Mostafà Shaimi, de l'Espai Antiracista, denuncia així no només el comportament racista del vigilant de seguretat, sinó l'actuació dels centres.
L'Espai Antiracista exigeix responsabilitats tant a Renfe com al conseller Chakir el Homrani, i demana millores en els centres tutelats.
Demanda que ve dies després que joves d'un centre de Sant Gregori es concentressin davant de la Generalitat per exigir millores. |
L'IMI té previst traslladar-se abans de finals de 2018 a les dependències municipals situades en el parc dels Ceibos.
Adrián García: "Modernitzam les dependències amb consciència de futur i per a millorar el servei pel funcionari i el ciutadà"
Antoni Noguera: "Estam plantejant una altra ciutat, un altre model econòmic i sobretot una ciutat amb una economia molt més creativa"
Palma, 28 de febrer de 2017.- El tinent de batle de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne, Antoni Noguera, i el regidor d'Economia, Hisenda i Innovació, Adrián García, acompanyats del gerent d'Urbanisme, Joan Riera, i el gerent de l'Institut Municipal d'Innovació (IMI), Óscar Cereijo, han informat avui del projecte de trasllat de l'IMI a les seves noves oficines, que estaran situades en les dependències municipals del parc dels Ceibos a la façana marítima de Palma.
García ha destacat que aquesta actuació s'emmarca en el compromís de l'equip de govern "de potenciació de l'IMI i de recuperació del seu potencial tecnològic".
El regidor ha afirmat que en aquest sentit ja s'han duit endavant una sèrie d'actuacions com "un pla de renovació d'equips informàtics, que no es feia des de fa 4 anys, l'aposta per equip tècnic municipal, valorant els tècnics de l'IMI i recuperació del control informàtic per avançar cap a l'administració electrònica".
El trasllat a la nova seu permetrà la modernització de les dependències i es fa "pensant en el futur per a millorar el servei tant pel funcionari com per la ciutadania" ha apuntat García.
Noguera ha contextualitzat aquesta intervenció dins "uns dels projectes de transformació més importants de la ciutat, com és el del districte tecnològic i cultural, conjuntat amb la façana marítima de la ciutat".
Noguera ha descrit que es podrà fer un passeig "des del Solleric fins a Ses Voltes, on estaran ubicades les arts visuals, després es podrà seguir fins al nou local de l'IMI, com a punt tecnològic municipal, a poques passes l'edifici de Gesa, punt d'innovació i creació digital i el Palau de Congressos, element que ha d'ajudar a desestacionalitzar, per a seguir cap Nou Llevant i La Soledat, on trobarem la Caixa de Música i acabaríem a la fàbrica de Can Ribes que es dedicarà a les arts escèniques".
"Estam plantejant una altra ciutat, un altre model econòmic i sobretot una ciutat amb una economia molt més creativa i aquí l'IMI hi té un paper molt important" ha afirmat Noguera.
Joan Riera ha explicat que les noves oficines ocuparan un espai d'uns 1.500 metre quadrats i donaran cabuda en el centenar de treballadors actuals de l'IMI, a més de la vintena de treballadors externs.
També s'ha previst l'apertura d'una cafeteria que tendrà una superfície d'uns 400 metres quadrats.
Óscar Cereijo ha destacat també que les noves oficines permetran unificar els diferentes departaments de l'IMI "com el catastre, cartografia o informàtica el que suposarà un servei molt més accessible i obert per a la ciutadania".
A més s'estalviarà en lloguer de locals externs a l'Ajuntament i serà un edifici més eficient energèticament.
Les obres per a l'adaptació de l'espai a les noves oficines de l'IMI podrien estar adjudicades abans de final d'any i estar enllestides a l'estiu del 2018, per a poder efectuar el trasllat abans d'acabar l'any.
Per aquest projecte s'ha acordat una partida del fons de la Llei de Capitalitat, que està pendent de signatura.
Data darrera modificació: 2 de juny de 2017 |
És interessant veure que hi ha temes que són recurrents i entren i surten del món educatiu encara que no s'hagin incorporat com a eixos educatius transversals... |
El govern xinès ha tancat pel coronavirus, anomenat oficialment Covid-19, l'empresa que havia de subministrar a la Policia Local de Roses una mampara, segons ha informat el mitjà digital viladeroses.cat.
Es tracta d'un element que se situa per salvaguardar la intimitat del cos d'una persona quan succeeix un fet tràgic. |
La principal raó de la seva existència és, al meu mode de veure, a causa de la incultura que existeix a l'estat espanyol.
Que l'actual crisi i el procés independentista l'hagi accentuat no significa que no existís anteriorment.
Els llibres d'història, especialment en l'època franquista i fins i tot post franquista, parlen de la guerra de successió però no fan esment de les conseqüències del decret de Nova Planta en contra Catalunya: Lleis, constitucions, normes, moneda, idioma, sistema educatiu, llibertats, costums... totes foren anul·lades a la força sota l'imperi de les armes i sense cap mena d'escrúpol ni respecte per a la seva població.
Al llarg de tres segles molt sovint els atacs i les imposicions han continuat contra tot el que representava Catalunya i les seves diferències respecte a Espanya.
La incultura existent i la manipulació del relat històric ha fet que una gran majoria d'espanyols ignoressin la realitat i percebessin els catalans com uns mals ciutadans de l'Estat.
Actualment, però, la cosa ha empitjorat.
Ningú entén els motius i aquells que ho saben no posen mitjans per evitar-ho.
El tracte que Catalunya rep de l'estat ha fet que molts catalans es plantegessin modificar-ho.
Es va redactar un nou Estatut que va ser rebutjat pel PP i el "seu" Constitucional; es va intentar un pacte fiscal, també rebutjat i el govern de l'estat ha estat incomplint promeses i pressupostos perjudicant Catalunya i els seus habitants.
Els atemptats al Regne Unit i la xiulada de l'himne espanyol a la recent final de Copa, han exacerbat en les xarxes socials l'odi contra Catalunya.
Puc entendre que molta gent no trobi bé la xiulada al seu himne però tan difícil és comprendre que no és contra Espanya sinó contra el seu govern per l'escarni a què sotmet Catalunya.
Llegeixo als mitjans que hi ha qui lamenta que en l'atemptat de Manchester no morís Pep Guardiola i que, a més, cap de les víctimes fóra català.
Com hem arribat a aquesta situació?
No tinc cap dubte de la irresponsabilitat de determinada classe política en alimentar la fera de la discòrdia amb motius electorals.
Rajoy recollint signatures o Susana Díaz dient que els interessos que paguen els andalusos a la Caixa afavoreixen Catalunya.
En alguns mitjans de comunicació capitalencs, es cuina l'odi a foc lent però de forma constant, personatges com Eduardo Inda o Jiménez Losantos, entre altres, organitzen unes tertúlies vergonyoses on la mentida és el pa nostre de cada dia.
Han arribat a dir que en Catalunya es viu actualment en un clima de terror pitjor que en el País Basc en l'època d'ETA.
Una majoria d'espanyols s'ho creu i la catalanofòbia s'incrementa.
Temps enrere, quan encara la cosa no era com ara, ja existia una certa mania al català.
Quan un català triomfa (Celler de Can Roca, Pau Gasol, Kilian Jornet...) els mitjans de l'estat parlen d'espanyols triomfant al món; Ara quan és a l'inrevés deixen automàticament de ser espanyols (Recorden: " Ha sido detenido el financiero catalán Javier de la Rosa? ").
No hi ha més sort que el qui no vol escoltar, Espanya i en especial en el govern de l'estat, hi ha molta gent afectada d'aquesta mena de sordesa.
Catalunya ho ha intentat molts cops i ha arribat al convenciment que de forma dialogada no solucionarà el problema.
No queda altre remei que anar a la nostra, formar una república catalana més lliure, justa i democràtica on les persones puguem viure com ens mereixem.
La llibertat de Catalunya és una qüestió de dignitat.
NO HI HA MÉS SORD QUE EL QUI NO VOL ESCOLTAR......???
No sé que hi tenen a veure aquests partits politics que cites.........
Jo no soc de cap partit de cap mena.... l'únic que he dit es que això de que els únics sords que hi han son els que no hi volen sentir es una ofensa per els sords de veritat (es diuen sords aquelles persones que per malaltia o defecte no hi poden sentir a través de les seves oides, per si no ho sabies).... perquè hi ha molta gent sorda que si volen sentir-hi.... aquest es el meu comentari encara que no vulguis reconeixer la teva sortida de tó i la ofensa que has fet cap a aquestes persones que si son sordes.......
Lo dels partits poítics tambe hi sobra però per si et serveix et diré que soc independentista català des de fa seixanta anys (més o menys) i no pertanyo a cap partit....... |
El serbi Novak Djokovic va der-rotar ahir l'austríac Dominic Thiem per 6-1 i 6-0 i va segellar el seu accés a la final del Màsters 1000 de Roma, on buscarà la seva cinquena corona, contra l'alemany Alezander Zvérev.
Djokovic, número 2 del món, va trigar 60 minuts exactes per infligir a Thiem la cinquena derrota en cinc enfrontaments, i es va confirmar intractable en les semifinals disputades al Fòrum Itàlic, que el veuen sortir guanyador vuit vegades en vuit intents.
El tennista de Belgrad havia aconseguit l'accés a la semifinal ahir mateix, quan es va imposar a l'argentí Juan Martín del Potro en un partit que va començar divendres i es va completar ahir per culpa d'una tempesta que va caure sobre la pista central.
Tot i així, Djokovic va encarar el duel amb gran agressivitat, i en cap moment va permetre a Thiem entrar al partit, tot i que el darrer arribava en gran estat de forma després d'haver eliminat el manacorí Rafael Nadal a quarts de final.
El talent del jugador austríac, número 7 del món, es va veure bloquejat per la tensió, i Djokovic ho va aprofitar immediatament; va aconseguir dos trencaments en els primers dos jocs a la resta, va escapar-se a 4-0 en menys de 20 minuts i va prendre avantatge amb un 6-1.
Després de guanyar un sol torneig aquest any (a Doha, el gener), Djokovic té fam de títols, i la seva determinació va ser evident també per la seva manera de celebrar amb forts crits cada trencament aconseguit.
El seu rival, Zvérev, va derrotar ahir el nord-americà John Isner per 6-4, 6-7 i 6-1, i, així doncs, es va convertir en el tennista més jove que arriba a la final d'un Màsters 1000 després del mateix Djokovic, que va guanyar a Miami als 19 anys.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.
La Pobla de Claramunt va acollir la 9a trobada dels professionals sanitaris de l'Anoia, en la qual homenatgen els professionals que es jubilen i donen la benvinguda als que s'incorporen com a residents de primer any.
En el decurs de l'acte es va fer el lliurament del Premi de Recerca, dotat amb 1.500 €, i de la beca que atorga anualment MIPS Fundació Privada.
La revista col·legial és una publicació periòdica en la que s'informa sobre l'actualitat professional, del sector sanitari i del Col·legi mitjançant entrevistes, reportatges i articles d'opinió i que busca, cada vegada més la participació de metges de diferents àmbits. |
Més de 3.300 persones van omplir el Pavelló de les Comes per gaudir de l'espectacle que oferien els alumnes de 4t de primària de les escoles de dos municipis.
La recepta per aconseguir l'èxit de públic de qualsevol esdeveniment és ser capaç de fer-hi venir les famílies.
Això es va demostrar ahir, en la 14a Cantata Escolar que, com cada any, protagonitzen els nens de 4t curs de primària de les escoles d'Igualada i Vilanova del Camí, i que va reunir 3.335 assistents, entre públic i artistes, al Pavelló de les Comes de la capital de l'Anoia.
L'espectacle va consistir en una narració sobre les bruixes anomenada Les veus misterioses i les cançons interpretades pels alumnes. |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
Llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i màster en Estudis Internacionals per la Universitat de Barcelona (UB) i en Economia Aplicada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional en el sector social.
Ha treballat durant vuit anys a la Fundació Un Sol Món (Obra Social de Caixa Catalunya) en diferents àmbits: microcrèdits, inserció laboral, capital risc per a empreses socials, recerca i difusió.
Del 2011 al 2016, ha treballat a la Fundació Jaume Bofill on ha conduit amb èxit una prova pilot de 3 anys del programa LECXIT i n'ha modelitzat el funcionament per a la seva rèplica, ha coordinat diverses avaluacions de programes, i ha desenvolupat el projecte de Formació Professional.
Des del 2016, dirigeix la iniciativa Social Business City Barcelona, un ecosistema de promoció i suport a l'empresa social.
Des de l'any 2008 és professora d'economia a la Universitat Autònoma de Barcelona.
En el seu temps lliure, reflexiona sobre temes de educació, política, ètica i economia al blog Racons de pensar.
Programa de millora de les competències parentals, per aconseguir que l'acompanyament que els pares fan a l'escolaritat tingui l'orientació adequada i sigui satisfactori per ambdues parts.
FutbolNet és una proposta de la Fundació FCBarcelona dissenyada per, a través de la pràctica esportiva vinculada al futbol, educar en valors els infants i joves d'entre 10 i 16 anys, a barris de ciutats catalanes identificats com a prioritaris per a la intervenció social i comunitària. |
En el marc de l'Any de la Rehabilitació en Instal·lacions, ENGINYERS BCN presenta la jornada: Control de les fuites en Circuits Hidràulics en les edificacions
- Descripció de fuita i pèrdua d'aigua, diferències i singularitats.
- Determinació de les pèrdues o fuites d'aigua.
- Dimensionat del valor numèric de les fuites o pèrdues d'aigua en edificació.
Detall de les mesures adoptades i guanys aconseguits
Salvador Esteban, enginyer tècnic mecànic.
Presentació a càrrec de Pere Rodríguez, enginyer tècnic industrial i Coordinador de l'Any de la Rehabilitació en Instal·lacions.
21 de setembre de 2015 a les 18.30 h
Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona
Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona
© Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona
Tots els drets reservats - Avís Legal - Accessibilitat - Cookies - Política de privacitat |
Et trobes malament i creus que podries tenir coronavirus?
El departament de Salut ha posat en marxa un senzill test de tan sols tres preguntes per saber si és possible que el que tens sigui coronavirus.
Qüestions com els llocs que has visitat recentment, les persones de contacte i el tipus de símptomes són decisius per saber si pots estar infectat.
Tant si el resultat és positiu com negatiu, el departament també ofereix una sèrie de consells per saber com actuar.
🤔 Estàs preocupat per saber si tens el SARS-CoV-2?
Fes aquest test i comprova si estàs afectat pel coronavirus 🦠👇 |
Navega per les pàgines d'ajuda de Decidim Sabadell |
Artadi agraeix la col·laboració de l'alcaldessa i el grup parlamentari però adverteix que el TC també envaeix altres competències
Barcelona.-El president del Govern, Quim Torra, ha reclamat a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i al grup de CatECP un "front comú" que serveixi per defensar la sobirania del Parlament, més enllà de les lleis socials.
Així ho ha explicat la portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, en una roda de premsa posterior a la reunió entre Torra i Colau aquest dilluns a la tarda al Palau de la Generalitat, i que ha durat unes dues hores.
Artadi ha agraït la col·laboració de Colau i els comuns per tornar a activar les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional (TC), però ha advertit que també s'han envaït altres competències.
La també consellera de Presidència ha reclamat un punt de trobada també en matèries econòmiques, a més de les lleis socials.
Així doncs, Artadi ha reclamat que el "front" entre la Generalitat i els comuns sigui "més ampli": "Demanem, per part del Govern, que no ens encabim en les lleis socials, que són prioritàries, i que on el TC envaeix les competències també ens hi trobem", ha verbalitzat.
La portaveu de l'executiu ha concretat que espera que Colau i CatECP també donin suport al Govern a l'hora de defensar el desenvolupament econòmic i els "reptes de futur", més enllà de les lleis socials tombades pel TC.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Torra planteja a Felip VI reunir-se el divendres aprofitant la seva visita a Tarragona
El president de la Generalitat, Quim Torra, i els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont han enviat aquest dimecres una carta al Rei en què li demanen reflexionar sobre Catalunya i obrir "una etapa de negociació que acabi donant la paraula a la ciutadania" catalana.
En la sessió de control al Govern al Parlament, Torra ha criticat el discurs que va fer el monarca el 3 d'octubre contra els plans independentistes del Govern d'aleshores: "El rei d'Espanya va deixar de ser el rei de molts catalans".
En la carta, recollida per Europa Press, s'al·lega que aquell discurs de Felip VI va obrir una "ferida considerable" en la societat catalana que encara no ha cicatritzat, i afirmen que el Rei va abandonar el paper de neutralitat que hauria de caracteritzar-lo.
En la seva intervenció davant el ple, Torra ha recordat que Escòcia va votar sobre la seva independència amb l'aval del govern de David Cameron, i ha conclòs que "ningú es pot imaginar" que la reina Isabel II hagués fet un discurs com el que va fer Felip VI.
En la missiva, Torra, Mas i Puigdemont li enlletgeixen que aquell discurs va ser un aval a la violència de les càrregues policials de l'1-O i es pregunten: "No hauria de situar-se per sobre d'uns interessos particulars i tractar de ser una veu de conciliació i defensa del diàleg?".
Asseguren ser conscients de les limitacions constitucionals que impedeixen al Rei segons quines accions, però interpreten que sí que està a les seves mans "arbitrar i moderar entre els poders de l'Estat".
La carta comença assegurant que el 1990 el Rei va dir "Catalunya és la que els catalans volen que sigui", i el text demana que aquestes consideracions es facin efectives ara a través d'una negociació, un diàleg i una votació.
Així, el president i els dos antecessors insisteixen que qualsevol negociació entre la Generalitat i l'Estat ha d'acabar amb els catalans pronunciant-se en les urnes: "Estem segurs que cap demòcrata es pot oposar a donar veu a la gent".
Escolti'ns sense apriorismes ni prejudicis i ajudi a facilitar un procés d'obertura, modernització i prevalença democràtica.
Si ho fa, ens trobarà", afegeixen.
Torra no ha revelat ni en la carta ni en la seva intervenció davant el ple si aquest divendres pensa acudir a la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona, a la qual hi anirà Felip VI, encara que en la missiva sí li planteja veure's en algun moment aprofitant la seva visita.
Així, en la postdata de la carta Torra diu: "Estic convençut que voldreu trobar una estona en la vostra visita a Catalunya aquest divendres" per dialogar, i aprofita per demanar-li una lectura més oberta de la Constitució i del seu rol com a cap de l'Estat.
"Em sembla que la predisposició al diàleg és una exigència mínima per poder mantenir la relació de respecte que toca entre les institucions i els països.
Haig de poder explicar-li com se sent una gran part del poble de Catalunya", conclou.
Torra, Mas i Puigdemont aprofiten la carta per llistar greuges que consideren que pateix Catalunya; entre ells, l'existència de "presos polítics i exiliats", pels quals demanen tornar a casa seva sense represàlies.
També consideren que hi ha una regressió generalitzada a Espanya que no es limita als sobiranistes, sinó a músics com Valtònyc, "condemnat a presó per la lletra d'una de les seves cançons".
"És una carta que preferiríem no haver hagut d'escriure", asseguren els tres, que també lamenten que el Parlament, després de les eleccions del 21-D, no ha pogut investir a qui ha volgut, en al·lusió a l'expresident Puigdemont.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Sota el lema Redueix, Reutilitza, Recicle, Repensa, Reestructura i Redistribueix, les XVIII Jornades Solidàries conviden a reflexionar sobre el consum i per contribuir a aquest debat programen aquest dissabte, 16 de març, el taller La Mar de Plàstics.
L'activitat, que és gratuïta i s'adreça a tots els públics, començarà a les 11 del matí al Centre Cultural Miramar.
Els participants només han de portar 3 envasos i 3 bosses de plàstic.
L'objectiu és conscienciar sobre la gran quantitat de residus que genera la societat i descobrir com es pot fer per reutilitzar-los a través del foment del reciclatge creatiu i un consum més responsable.
La presentació del taller i l'explicació teòrica anirà a càrrec de Judith Albors, coordinadora del Festival Sitges ReciclArt i tècnica assessora dels Serveis de Medi Ambient de l'Àrea de Territori de la Diputació de Barcelona.
Durant la sessió que, estarà dinamitzada per l'Associació Biosfera, es divulgarà com arriben els plàstics al mar, quan triguen a degradar-se i com afecta a la vida marina i als humans.
En el cas dels infants, l'objectiu és que arribin a les seves pròpies conclusions a través d'un treball més creatiu i artístic.
La jornada també difondrà el projecte Teixint la Mar de Plàstics.
Les bosses de plàstic d'un sol ús es poden transformar en fil de plàstic de colors i poden ser teixides en peces modulars de punt de ganxet, una tècnica antiga que ensenyarà la teixidora Núria Casanova.
Les Jornades Solidàries juntament amb l'Oficina Tècnica d'Educació i Promoció Ambiental de la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, des del Centre d'Estudis del Mar, impulsen aquest taller que pretén, d'una manera lúdica i creativa, sensibilitzar la població sobre la reducció de residus plàstics al litoral.
938 11 76 00 / Atenció Ciutadana Tel. |
Aquest recull de reflexions de la nostra realitat contemporània resumeixen els darrers esdeveniments dignes de menció al món, que no estan exempts de certa crítica i ironia.
"Els ciutadans conscients hem de ser ciutadans interessats pels afers públics, interessats pel benestar dels altres, preocupats per la justícia i per la llibertat.
Això és ser polític, perquè ser polític, perquè ser polític, és ser ciutadà."
Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic
Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat. |
Avui parlarem de Josep Maria Bartomeu, el president del Barcelona, i de dues de les seves darreres accions: la visita al centre penitenciari de Lledoners i el fitxatge de Frenkie de Jong.
Aquest cop, la decisió del futbolista ha afavorit els interessos del Barcelona.
El migcampista de l'Ajax, el jugador més pretès ara mateix pels grans clubs europeus, ha dit sí a jugar de blaugrana, la qual cosa suposa una injecció de moral per a l'aficionat del Barcelona, que veu en aquest noi de 21 anys un bon argument per creure en un futur il·lusionant.
La realitat és que el volia tothom.
I, per tant, com que ha refusat el PSG, el Manchester City, el Bayern i el Juventus, el Barcelona surt reforçat en una operació que fins fa quatre dies estava perduda.
El president Bartomeu, aquest cop, ha estat clau en les negociacions perquè ha desbloquejat les diferències econòmiques que hi havia respecte als altres clubs.
Ha pres la decisió de no fer cas dels consells de la direcció general econòmica i arriscar.
I per això va viatjar a Amsterdam.
I per això, de cop, van aparèixer diners d'on, fins aquell moment, no n'hi havia.
Era l'única manera de capgirar la tendència: han fet una bogeria per portar De Jong i ara caldrà desfer-la amb noves operacions que ajudin a equilibrar els números.
O sigui, caldrà traspassar un parell de titulars, per exemple.
Si el jugador de l'Ajax és considerat pel club una peça estratègica de futur és evident que Bartomeu havia de prendre aquesta decisió.
I el Barça, com a gran club que és, ha demostrat la seva força exhibint també la seva riquesa.
Fa gràcia quan hi ha qui s'esforça (a dins i a fora del club) a mirar de distreure l'aficionat culer parlant del PSG o del City com els grans monstres del futbol modern quan el Barcelona acaba de fitxar Dembélé o Coutinho per més de 150 milions d'euros o ara De Jong, un noi que encara no ha guanyat res, per gairebé 100.
Tot això sense oblidar que no hi ha cap club de futbol al món que es gasti tants diners en les nòmines dels seus jugadors com el Barça actual.
Ara caldrà que l'altre argument esgrimit per convèncer el futbolista, el d'un club amb una història i un model de futbol al darrerr, es porti a terme.
Això no val diners; només cal fermesa en les conviccions.
I veient el que veiem –Paulinho, Vidal, Murillo, Boateng o l'estat de la Masia, entre d'altres–, l'assumpte espanta.
Ara que s'ha animat, a veure si Bartomeu continua prenent bones decisions al respecte...
La segona acció destacada de la setmana, la visita del president del Barça a Lledoners.
Tardíssim, però si per anar a veure el seu amic Sandro Rosell a Can Brians ja va trigar el que no està escrit, no és estrany que hagin hagut de passar quatre vides per anar a veure uns presos polítics que no pertanyen al seu cercle íntim i amb els qual manté certa tensió des dels fets de l'1 d'octubre del 2017.
La pressió –també interna, d'algun dels seus assessors– ha acabat per convèncer el president del Barcelona que hi ha qüestions sensibles que, quan ocupes aquest càrrec, no haurien de negociar-se.
Va entrar a Lledoners per tractar projectes de la Fundació del club perquè, encara que algú sembla que se n'oblidi, allò és una presó i allà, de visites guiades, no se'n fan.
Els protocols són clars i la gent que hi treballa està vigilada per uns implacables fiscalitzadors que viuen amb atenció tot el que passa al centre.
I, dit això, repetirem el final del paràgraf anterior: ara que Bartomeu s'ha animat, a veure si continua prenent bones decisions al respecte (a fora es pot fer molta feina i, si ets el president del Barcelona, encara més)... perquè en aquest tema, que ningú se n'oblidi, continuem tenint molta pressa.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Una lletra U de color vermell i, amb lletres negres, Facultat de Medicina UVic-UCC.
Tot, sargit a la butxaca d'una bata blanca.
És l' uniforme que van lluir, aquest dilluns, els 90 alumnes de la primera promoció de la facultat de Medicina de la Universitat de Vic -Universitat Central de Catalunya en l'acte de benvinguda que els va organitzar la FUB a Manresa.
Abans de la capital del Bages, l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, va oferir als estudiants una recepció a l'ajuntament de la capital osonenca.
Va ser allà on els futurs facultatius van rebre la bata que utilitzaran durant la seva formació.
No serà fins dilluns vinent que començaran les classes, mentre que aquesta setmana es dedicaran a conèixer les instal·lacions.
Aquest, van visitar el Centre Internacional de Simulació i Alt Rendiment Clínic (CISARC) a la Clínica Universitària (CU+) de la FUB.
Tot i que la facultat de Medicina és única i està ubicada al Campus Vic, hi ha dues unitats docents repartides entre Manresa i Vic.
A la segona faran la teoria i, a Manresa, les classes de simuació.
Això pel que fa al primer i segon curs de la carrera.
A partir del tercer, les dues unitats estaran vinculades als respectius hospitals de referència de les dues ciutats.
Aquest dilluns, la benvinguda a la sala d'actes de la FUB, va anar a càrrec de del degà de la facultat de Medicina, Ramon Pujol; el president de la Fundació d'Estudis Superiors de Salut (FESS), Josep Arimany; el rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, i l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent.
A les primeres files hi havia el director general de la Fundació Althaia, Manel Jovells; el director general de la FSSM, Manel Valls; el president de la delegació del Bages del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Pere Bonet; la regidora d'Ensenyament i Universitats, Mercè Rosich, i una nombrosa representació de la FUB, encapçalada pel seu director general, Valentí Martínez, que just fa quatre dies va presentar el projecte d'ampliació de les instal·lacions de la FUB amb la rehabilitació d'una part de l'antic Escorxador (vegeu edició de dissabte), i que, ahir, va celebrar que la federació de Vic i Manresa el 2014 hagi donat com a fruit els estudis de Medicina que ara comencen a fer camí
Pujol va parlar del model que vol tenir la nova facultat, que «formarà metges integrals» perquè tinguin una «visió bàsica i general molt sòlida».
També va posar en relleu les eines de simulació que els oferirà el Campus Manresa.
Arimany que, com la resta, va alternar el català i el castellà en la seva intervenció pensant en els alumnes de fora de Catalunya, els va parlar d'un «pla pedagògic pioner, amb un aprenentatge basat en casos pràctics».
També va destacar el tracte personalitzat que rebran.
«A la meva època, quan entràvem tants alumnes a la facultat de Medicina de la UB i de la UAB, érem números; vosaltes sereu persones amb noms».
El rector de la UVic-UCC va definir com «una riquesa» el fet que la universitat tingui dos campus.
Mirant enrere, en va recordar la federació i va agrair als seus actors, els respectius ajuntaments i patronats de les fundacions, «la valentia que van tenir en el seu moment de voler sumar per créixer».
No van ser els únics agraïments que es van sentir durant les intervencions des de la taula.
Montaña va acabar recordant als estudiants que, «perquè això tingui èxit, una part depèn de vosaltres.
El prestigi i la qualitat sempre la donen els alumnes».
L'alcalde Junyent, que va celebrar la paritat entre noies i noies en els alumnes, els va fer una breu presentació de Manresa, a la qual es va referir com una ciutat «abastable», i va reivindicar els centres de salut on faran pràctiques.
Abans de dirigir-se a la CU+, tots els assistents es van fer una foto de grup a les escales exteriors.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Sis persones han estat detingudes a Sabadell en relació amb l'agressió sexual que ha denunciat una noia de 18 anys.
Els fets haurien passat aquest diumenge a la matinada, en una nau abandonada del barri de Can Feu de la cocapital vallesana.
Aquest dilluns, els detinguts podrien passar a declarar davant del jutge per una presumpta agressió sexual múltiple.
Tres estan detinguts per suposadament haver participat en l'agressió, i tres més per no haver fet res per impedir-la.
La víctima, una noia de 18 anys que va poder fugir del lloc, va ser atesa a l'Hospital Parc Taulí i no es té notícia del seu estat de salut.
Els detinguts fa un any que malviuen en una nau abandonada del carrer dels Germans Farguell, en una zona de carrers foscos i solitaris del barri de Can Feu.
Dies enrere, ja es va originar un incendi a l'interior perquè van intentar escalfar-se fent un foc.
En aquest lloc, la matinada de dissabte a diumenge, la noia va ser presumptament víctima d'una agressió sexual múltiple.
Després hauria pogut sortir de la nau i demanar auxili a una parella que anava en un cotxe.
La van dur a la Policia Municipal i la van atendre, mentre dotacions d'agents locals anaven al lloc dels suposats fets i detenien 6 persones.
La nau ha quedat buida, tancada i precintada.
L'Ajuntament de Sabadell ha explicat que la policia local va ser la que va fer les detencions i després els sis homes van quedar a disposició dels Mossos d'Esquadra, que ara investiguen els fets.
La presidenta de l'Associació de Veïns de Can Feu, Carme Farràs, ha explicat que el lloc on haurien passat els fets és en una zona conflictiva de la ciutat.
"Allí algú havia patit algun robatori, alguns cotxes oberts, amb els vidres trencats...
Més o menys tothom sabia d'on venia això.
Aquesta gent anaven a la plaça Cambó, a la plaça que hi ha al mig del barri, i allí bevien molt, algún veí s'havia queixat que feien molt soroll, que increpaven a vegades la gent..."
Dana Carpio, una veïna, que treballa al barri denuncia l'inseguretat i que l'entitat bancària propietaria de la nau no s'en cuida.
"Aquesta és una zona que està molt sola per la nit, aquí no hi viu gent, tot són naus, i això (la nau) està contínuament obert i no saps, tens por.
És reponsabilitat de Solva que això estigui obert i això sigui un risc per les persones que estem aquí.
Solvia hauria de vetllar perquè això estigués tancat."
La zona, de naus industrials, és molt insegura sobretot durant la nit, segons els veïns.
L'Ajuntament de Sabadell ha ofert suport psicològic i legal a la noia i a la seva família.
Grups feministes han anunciat mobilitzacions en protesta per l'agressió a la ciutat
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
No hi ha dècada més terrible en el còmic modern de superherois que la dels 90, però fins i tot en aquest anys marcats pel protagonisme dels dibuixants estrella i la cobdícia de les editorials es van escriure bones històries que molts aficionats al gènere ens vam perdre perquè va ser llavors que vam abandonar els còmics amb el segell de Marvel, deprimits per l'escassa qualitat dels guions i la pirotècnia sense ànima dels dibuixos... |
Antonio Jiménez justifica que es va presentar a la llista perquè li van "prometre la lluna" però a l'hora de la veritat no li han donat suport "en res"
El col·lectiu reivindica que vol "trencar la normalitat" front a la "repressió" de l'Estat
El bloqueig s'ha desconvocat cap a un quart de set de la tarda
Són casos en què tot i tenir sospitosos, falten proves per dur a judici l'assassí o per condemnar-lo
La fiscalia i l'acusació particular mantenen que l'acusat tenia la intenció de matar, que sabia què feia i que va haver-hi acarnissament, mentre que la defensa ho nega
Pren el relleu a Manuel Llaràs al capdavant d'una entitat que reivindica la qualitat del pa de forn, la coca de recapte i els pastissos lligats a la tradició
Els CDR van coordinar les accions, que a la tarda es van concentrar sobretot a l'Ebre, Puigcerdà i l'Empordà
La vaga general contra la repressió de l'Estat col·lapsa les carreteres al matí i mobilitza milers de manifestants.
Els talls de l'A-2 a Alcarràs i el de la frontera amb Andorra continuaven al vespre.
El Departament de Territori i Sostenibilitat té previst iniciar demà els treballs previs per a la construcció de la variant nord-oest de Balaguer (C-12), que donarà continuïtat a l'actual variant. |
Davant la convocatòria d'eleccions al País Valencià en una data separada de la resta d'eleccions autonòmiques, recordem com encarava Joan Lerma la composició interna del partit després de eleccions de 1987, quan el PSPV encara dominava la política del país, tot vuit anys abans de la irrupció d'un PP encapçalat per Eduardo Zaplana i ajudat per regionalisme d'Unió Valenciana.
El reportatge, del número 145 d'aquest setmanari, es va publicar el 1987, el mes d'abril, signat per Jeroni Castelló i Albert Vicent.
Les distintes famílies del PSPV-PSOE es fan i es desfan al voltant de dos pols: «lermistes» i «renovadors».
Segons el moment, les aliances poden ser imprevisibles.
Els homes del president, però, diuen que ara s'ho han treballat bé.
Que amb l'«operació Castelló», el rebolcó de Pérez Casado i el suport d'Izquierda Socialista, van a per totes.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
El III Congrés del PSPV-PSOE, el 30 i el 31 de gener de 1982, a Benicàssim va servir per desmuntar el corrent intern més cohesionat dins els socialistes valencians: el que formaven els homes procedents de l'antic PSPV.
Agramunt, Cucó, Bru, Soler... van ser els autèntics perdedors en aquella ocasió.
Posteriorment, l'actual secretari general dins el partit, Joan Lerma, els ha anat recuperant per mitjà de càrrecs importants de gestió, però ja com a homes de confiança, plenament identificats amb la seua gestió personal.
Entre els homes que en aquella ocasió van jugar fort al costat del president hi hauria Felipe Guardiola, encara Cebrià Ciscar, els quals sense constituir, però, un corrent organitzat i alternatiu a l'oficialisme, i aplegats sobre el qualificatiu de «renovadors», van iniciar un abordatge al poder a l'abril del 85, en el IV Congrés del partit, a Alacant.
L'alternativa no va arribar a quallar en aquell moment i, pel que fa a la nova executiva, Joan Lerma n'isqué reforçat i només perdé un home de confiança que ja s'havia socarrat en actuacions anteriors: Leandro Picher, un dels «fontaners» més coneguts i eficaços, acusat des de l'oposició a l'aparell d'«inflar» censos de militants.
«Els «renovadors» —ens comenten des de dins del partit, fonts qualificades com a «lermistes»— no han tingut les coses clares.
Garcia Miralles no ha acabat de confiar en cap moment en Cebrià Ciscar i, posats a substituir Joan Lerma, aquest substitut potencial mai no ha existit.
Ningú no ha tingut prou força per a imposar-se als altres.
Ningú no ha estat vist amb bons ulls per tots els altres com el candidat ideal.
Tot això, evidentment, els ha fet les coses ben difícils».
Aquest corrent «renovador» es va perfilar a Alacant sobre tres homes clau: Garcia Miralles, president del partit i president de les Corts valencianes, que compta amb una força al sud que s'acosta al 50 per cent de la militància, i amb el suport de Fernàndez Valenzuela, president de la Diputació; Cebrià Ciscar, conseller de Cultura i «baró» —usant la terminologia de dins el partit— de l'Horta Sud, amb el suport d 'Antoni Asunción, president de la Diputació de València, i Felipe Guardiola, conseller de Governació en aquell moment, al darrere del qual hi havia Francisco Solsona, president de la Diputació de Castelló.
Un grup de pressió que, de tant en tant, ha comptat, així mateix, amb l'ajuda d'alguns altres «barons» comarcals i, sobretot, amb la de l'alcalde de València, Ricard Pérez Casado, enfrontat dins el seu feu a l'«aparell» del partit i als lermistes que, per la relació de forces dins el PSOE a València, sempre han format part de la seua pròpia llista.
La política d'aliances, però, dins el PSOE té eternes matisacions i varia segons els termes i els moments.
La batalla no va arribar a esclatar a Alacant.
Siga perquè els «renovadors» no es van posar d'acord amb l'home que havia de substituir el president, siga perquè les forces eren bastant equilibrades —segons sembla del cinquanta per cent enfront del cinquanta per cent—, siga perquè ja es pensava en els congressos comarcals que el seguirien, on tots pensaven traure els millors resultats i deixar en una difícil situació el contrincant de cara a la formació del comitè nacional del partit.
O bé siga perquè el suport de Madrid no es mostrà partidari d'alterar les coses.
I el president en tornà ben pagat.
En la composició de la seua executiva havia col·locat, enfront de Garcia Miralles, Ciscar i Guardiola, gran part de la seua fontaneria i homes que, encara que en aquell moment no ho eren, després hi jugarien papers ben importants, com ara Ximo Puig (secretari de política cultural) i Ernest Nabàs (secretari d'imatge), que arribà a la reunió fent encara de periodista.
Així, Manuel Rivas, quedava com a secretari d'administració i finances; Maria Antònia Armengol, «fontanera dura», com a secretària de política ciutadana.
I més noms: Jaume Castells, també de la vella guàrdia lermista, Emili Soler, Josep Bevià —enfrontat a Giner Miralles i a Fernàndez Valenzuela al sud—, Ernest Fenollosa, home clau del president en les comarques del nord...
Fora dels dos blocs, però al costat en moltes ocasions del sector dominant en el partit, també hi entrava Josep Garés, secretari de política sindical i economia, i peça del lobby Blasco en aquesta nova executiva.
Joan Lerma aprengué, a més, d'Alacant, que el trio renovador tenia un element dèbil, una bretxa per on es podia començar a actuar tranquil·lament: Felipe Guardiola, que tenia un suport al darrere molt menys important del que ell feia gala.
Guardiola costà en el Congrés més d'un disgust als seus companys d'aventura, que el van traure del tràngol per pèls.
A partir d 'aquell moment la seua sort ja estava decidida.
Exclòs posteriorment del govern autonòmic, avui dia encara ha de pagar la factura que el president li passa cada vegada que el seu nom sona per a algun càrrec, per modest que siga.
Decidit ja l'objectiu, a partir del primer forat en l'estructura «renovadora», Joan Lerma va començar a actuar per controlar les comarques del nord del país.
Així, en el congrés comarcal de la Plana Baixa s'imposava com a secretari general Ernest Fenollosa, lermista fidel, membre també de l'executiva nacional del partit.
Resultat que es repetiria a la Plana Alta, on la candidatura oficialista s'alçava amb un 75 per cent.
Només en la Plana Mitja s'imposava el president de la Diputació, Francisco Fenollosa, amb una candidatura «renovadora».
En les altres comarques, molt menys importants pel nombre de militants, les forces estaven bastant equilibrades.
El treball dels homes del president Ximo Puig i Ernest Nabàs, a Castelló, realitzat durant aquests últims mesos, ha estat qualificat de veritable «obra mestra» des de fonts internes del partit.
Així, ara, a l'hora d'elaborar les llistes municipals i autonòmiques ha eixit a la llum una correlació de forces que mostra un fet ben clar: els homes fidels a Joan Lerma controlen la situació i es permeten el luxe d'oferir llistes d'«integració» on hi ha «favors» als sectors minoritaris.
La situació s'ha vist, a més, afavorida per la decisió d 'Antonio Tirado —home de ningú— de no tornar a presentar-se a la reelecció al front de l'alcaldia de Castelló.
Amb ell desapareix també definitivament de la vida política local el seu braç de ferro.
J. L. Villamarín, primer tinent d'alcalde a l'Ajuntament.
La successió de Tirado per Daniel Gozalbo, actual director general d'Ensenyament Mitjà i home de passat nacionalista, ha estat el fruit d'una operació ben orquestrada pels fontaners de Lerma.
Els dissenyadors d'aquesta substitució han estat Miquel Albert, secretari general de l'agrupació local de Castelló; Ernest Nabàs, secretari de Comunicació a l'Executiva Nacional, i Ximo Puig, cap del Gabinet de Presidència de la Generalitat valenciana.
I l'objectiu ara es concreta en un home que té totes les de perdre: Francesc Solsona, l'actual president de la Diputació.
La tasca de Solsona al front de la corporació provincial ha estat fortament criticada els darrers mesos des de la seu del partit al carrer d'Albacete a València.
L'actual president havia mostrat el seu interès per presentar-se candidat a l'alcaldia de Castelló, on va ser derrotat per Daniel Gozalbo, tant a la comissió executiva local —15 vots en contra i tan sols 7 a favor— com en l'assemblea de l'agrupació local.
A més, durant la darrera setmana, els diferents comitès comarcals decidiren els noms a proposar per ocupar la presidència de la Diputació i Solsona ha eixit de nou malparat d 'aquest procés que, malgrat no ser vinculant, sí que és molt indicatiu.
Ximo Puig li ha guanyat la primera partida: el cap del Gabinet de la Presidència obtingué el número u en cinc comitès i formà part en dos.
Puig tan sols es va quedar fora al comitè comarcal de la Plana Baixa, on Ernest Fenollosa ha volgut fer una demostració de força, de la mateixa tendència.
Per la seua part, Solsona tan sols va aconseguir la primera posició a l'Alcalatén, on en el congrés comarcal els homes de Guardiola van vèncer la candidatura oficialista.
Després d'això Solsona s'ha retirat al seu despatx a la plaça de les Aules, on és poc accessible a la premsa.
Per si fos poc, Juan José Vàzquez, porta- veu socialista a la Diputació i responsable d'assumptes econòmics, ha donat a entendre el seu desig de continuar ocupant el mateix càrrec... amb Ximo Puig com a president.
De fet, la divisió entre Vàzquez i Solsona ve de lluny i el seu darrer enfrontament d'altura coincidí amb la presentació dels plans econòmics per a 1987, quan Vàzquez declarà públicament que aquells no eren els seus pressupostos.
Si tenim en compte el suport rebut per Ximo Puig als comitès comarcals, la presència de Nabàs al comitè de llistes, i el desig per part de Daniel Gozalbo de formar tàndem amb el primer, és fàcil fer pronòstics.
Si el president, malgrat tot, repeteix, ho farà sense força i haurà de pensar en què basarà la seua actuació política futura.
D'altra banda, la llista autonòmica podria anar encapçalada per un Felipe Guardiola, descafeïnat del tot.
Amb ell serien companys de viatge, Ernest Fenollosa, el mateix Nabàs també inclouria noms com Juan Callao, actual vicepresident de les Corts valencianes i José Luis Gordo, únic representant d'Esquerra Socialista.
Desapareix del mapa l'amic de ningú Antonio Tirado —el populisme del qual en una ciutat amb una forta tendència conservadora seria l'única excusa que l'hauria mantingut en el càrrec fins ara—, substituït per un oficialista fidel.
Solsona saltaria de la Diputació o continuaria en el càrrec, però amb les ales retallades.
Fenollosa es mantindria com a fontaner segur, amb la seua comarca al darrere, i Ximo Puig i Ernest Nabàs queden com a homes forts en la circumscripció, dues figures l'ascensió política de les quals mereixeria una atenció molt més detallada.
Si la «moguda» de Castelló ha passat quasi inadvertida del tot per a la premsa de València, la següent anella de la cadena en l'estratègia lermista, la batalla per la llista de l'alcaldia de la capital, ha suposat un dels incidents més sonats en tot el procés de confecció de candidatures.
Dissabte, dia 13 de març, els compromissaris de les cinc agrupacions locals tombaven la llista proposada per l'alcalde, Ricard Pérez Casado, per cinquanta-dos vots contra vint-i-un, quinze dels quals eren d'Izquierda Socialista.
Només cinc vots, més el de l'alcalde, feien costat a la seua proposta.
Un resultat curiós, sobretot si es té en compte que Casado havia obtingut una victòria considerable davant l'aparell oficialista en el darrer congrés de València ciutat, on l'alcalde aconseguí ser nomenat secretari comarcal.
La llista «ricardista» amb el suport dels homes d'Izquierda Socialista arrasà.
Per tant, Ricard Pérez Casado partia amb totes les possibilitats a l'hora de revalidar l'alcaldia de nou i col·locar al seu costat homes de la més estricta confiança.
Amb el suport d'Izquierda Socialista i amb tals perspectives, Casado podria haver confeccionat una llista majoritària, però els resultats han estat del tot contradictoris.
Fonts «no-renovadores» han comentat per a EL TEMPS: «L'error ha estat el pacte amb el mateix Joan Lerma, un pacte que suposava el reforçament de l'aparell oficialista en la llista, la inclusió d'independents, com ara Emèrit Bono, pròxim al president, i que n'excloïa i relegava als últims llocs aliats de primer ordre per a l'alcalde, com per exemple Carles Tonda, secretari d'Administració en la comarcal i home de Garcia Miralles.
Al remat, no li han prestat suport ni els oficialistes, com era d'esperar, que no es conformen amb poc, ni els mateixos ricardistes.
Amb això, l'alcalde ha rebut un bon colp i s'ha enfrontat als seus aliats dins el partit.
I hauria de tenir en compte que no es conformaran mentre no es quede com a figura decorativa amb una llista a la mesura de la fontaneria lermista més exigent».
En efecte, entre els disset noms que es consideren més o menys segurs per obtenir un lloc en el consistori no figura Carles Tonda, que en la llista de Casado feia el vint-i-cinc.
Actuals regidors, i homes de l'alcalde, com Fran cisco Martí i Alicia Vàzquez, no en formaven part.
En canvi, pel que fa al sector oficialista, Fernando Puente, actual secretari de Govern de la Presidència de la Generalitat, entrava el segon; Joan Ballester, futur home de Lerma en la Diputació de València, el quart; Miguel Albuixech, el sisè; Emèrit Bono, el setè; Roberto Cantos, el vuitè; Encarna Lerma, germana del president, la desena; Juan Augusto Estellés, l'onzè; Ramón Vilar, el dissetè...
Malgrat això, damunt, la «pega» per als lermistes era aquest lloc dissetè, insegur per a un home important, Ramón Vilar, que hauria de pujar, i en el fet que una altra peça clau en l'entramat lermista, Fernando Millàn, apareixia en el lloc dinovè.
I, entre els possibles regidors, també, quatre membres del corrent Izquierda Socialista: José Cabrera, el cinquè; Alfons Goñi, dotzè; Manuel Mata, catorzè, i Vicent Anó, setzè...
Davant aquesta situació, és clar, els homes de l'alcalde, majoritaris en la Comarcal, no han tolerat un «control descarat» d'una llista que es pensaven que seria més «seua».
De l'altra banda, molt curiosament, l'endemà de la votació de la llista, representants oficialistes van comentar a alguns mitjans de comunicació de la ciutat que la votació havia estat lògica, «perquè només respon a una voluntat personal, sense suport en les bases del partit».
Ricard Pérez Casado encara controla majoritàriament l'agrupació, però aquesta caiguda l'ha tocat de valent.
Per fer oscil·lar encara més la balança, Joan Lerma compta amb més adhesions particulars, algunes de les quals són homes del president des de sempre.
A l'Horta Nord, Leonardo Margareto, alcalde de Montcada, secretari comarcal de l'Horta Nord i diputat en la Diputació de València.
Igualment amic dels vencedors, es manté al costat del secretari general del partit, amb distintes gestions que en més d'una ocasió han alçat la polèmica.
En les comarques del sud, enfront d 'Antoni Garcia Miralles, Fernàndez Valenzuela i Albert Pérez Ferré, que dominen en la comarca numèricament més important, l'Alacantí, Lerma compta amb un estrany conglomerat antimirallista que domina el 50 per cent de les executives del sud, i al front del qual hi ha Àngel Franco, opositor a Valenzuela en la Diputació i secretari de la UGT a Alacant, Jaume Castells, home clau en la Marina, inclòs dins l'executiva del partit i fontaneria vella, Josep Bevià i l'alcalde d'Alacant, Lassaleta.
A més de distints delfins en comarques com el Baix Vinalopó o l'Alcoià.
A Elx, l'anomenat «Grup d'Elx», que inclou el possible nou alcalde, Manuel Rodríguez, i que compta amb homes com Antonio Torres, director general de Serveis Socials en la Conselleria de Sanitat, juguen, també, la carta oficialista ja d'una manera clara.
A més d'això, el president compta amb el suport dels tres caps provincials de la UGT: el ja esmentat Àngel Franco, a Alacant: Fèlix Rodríguez, a Castelló, una peça més en l'«oposició» que han dut a cap Ximo Puig i Ernest Nabàs des de l'executiva, i Recuenco, a València.
Dissenyadors de la política que els «waleses» —els homes del sindicat— promouen dins el partit.
A més del suport, que ja ha estat confirmat, dels membres d'Izquierda Socialista, fora de l'Ajuntament de València.
IS —l'únic corrent no-oficial que encara subsisteix— garanteix el seu suport en el comitè nacional del partit —al voltant d'un deu per 100— a qui més li convé en cada moment.
La força dels «crítics» es concreta, segons assenyalen ells mateixos, sobretot, en comarques com la Foia de Bunyol, el Camp de Túria i l'Horta Nord.
Comarques d'un pes clau que els lermistes intenten aïllar.
De primer, va ser Felipe Guardiola, que quasi ha arrossegat el president de la Diputació de Castelló, Francisco Solsona; ara han tocat el mateix alcalde de València, Ricard Pérez Casado, que ha entrat en un difícil parany.
Els «renovadors» es van fer en els darrers congressos comarcals amb algunes executives importants, a més de les pròpies: l'Alt Vinalopó, la Costera, el Camp de Morvedre...
I compten, ja ha estat dit, amb el suport de Fernàndez Valenzuela —«baró» del sud—, president de la Diputació d'Alacant, i d 'Antoni Asunción, president de la Diputació de València.
Tanmateix, el gir de Castelló i la difícil situació de Ricard Pérez Casado, juntament amb el pacte d'Izquierda Socialista, plantegen nous problemes.
Cinc membres del Comitè Nacional i quatre més de l'executiva del partit van decidir durant la setmana passada les propostes que les distintes assemblees locals els havien presentat per a les municipals.
Hi havia, pel comitè nacional, màxim òrgan decisori del partit entre congressos, Fèlix Rodríguez (secretari general de la UGT per Castelló, lermista), Leonardo Margareto (alcalde de Montcada, secretari de l'Horta Nord i diputat provincial), Antonio Fernàndez Valenzuela (president de la Diputació d'Alacant, renovador), Vicent Pasqual Garcia (secretari general del PSOE d'Ibi, lermista) i Vicent Garcés (regidor de l'Ajuntament de València, Izquierda Socialista).
Per l'executiva del partit: Cebrià Ciscar (conseller de Cultura, renovador), Joan Ballester (secretari de política institucional, lermista), Albert Pérez Ferré (secretari d'Organització, renovador) i Ernest Nabàs (secretari de mitjans de comunicació, lermista).
Encara que alguns renovadors repeteixen que ja no es juguen res i que les partides de veritat vénen quan hi ha congrés, la definició d'aquestes llistes on es pacta i es baralla poble a poble i comarca a comarca —amb llocs clau com Torrent, en l'Horta Sud— definirà el poder institucional.
I, com es comenta des de dins mateix del partit, qui té les institucions té el partit.
Les principals ciutats, com ara Castelló, Elx, Alacant, Gandia, Alzira, Sagunt, Burjassot... estaran en mans d'oficialistes o de pactistes.
El segur ajuntament de València ha començat a trontollar.
Els «renovadors», però, insisteixen que mantenen equilibrades les forces i, com a prova, assenyalen que els tres presidents de les diputacions repetiran.
Abans, però, hi haurà un congrés estatal, i abans, també, el comitè federal haurà de repassar les llistes valencianes de municipis amb més de deu mil habitants.
Diuen que a Madrid mai no es defineixen per ningú.
Que els convenen aquestes coses.
I també és cert que allí no agrada que un sector acabe del tot amb l'altre.
No convé una prepotència massa descarada.
Si el sector «oficial» avança, hi ha, igualment, la possibilitat que en el congrés federal del 88 es dictamine que el càrrec de secretari general és incompatible amb el de president de comunitat autònoma.
Tot això pot fer que les coses facen un gir inesperat.
Encara que, també, podria caure, de nou, un fontaner massa estricte i arribar a un nou pacte que mantingués les coses com són.
Els canvis haurien d'esperar a una desfeta electoral, i això ja entra en un terreny molt més imprevisible.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
Llegiu en el pdf adjunt la proposta global del Servei Educatiu del Museu (segurament caldrà que el baixeu primer i després l'obriu).
ATENCIÓ: Veureu que el catàleg du data 2016/17.
Les propostes són vigents actualment en la seva major part.
Algunes, però no estan disponibles degut a les obres de reforma del museu, en curs actualment.
Cal que consulteu al museu per confirmar si allò que és del vostre interès es pot dur a terme.
Les activitats són les propostes del Museu Comarcal de Manresa que inclouen activitats que es fan també el Carrer del Balç i al nou Espai Manresa 1522 (ambdós vinculats al museu).
Aquest curs presentem unes activitats noves adreçades a nens i nenes de P4 i P5 i de 1r Cicle de primària.
En aquest cas serà la proposta del museu que anirà a l'escola a visitar-los i a fer-los participar en l'activitat.
Es fan en col·laboració amb la Regidoria d'Ensenyament i amb el programa Manresa 2022.
Amb aquestes dues noves propostes es completa el cicle d'activitats elaborades a l'entorn d'Ignasi de Loiola que varem iniciar el curs passat.
No dubteu en trucar-nos per ampliar informació i concretar les característiques de les activitats.
Durant el curs elaborem activitats puntuals que pot ser que no surtin en aquest document.
En els apartats corresponents de la nostra pàgina web sobre les activitats didàctiques trobareu més informació, i clicant sobre el botó "material didàctic" trobareu una col·lecció de materials editats pel museu al llarg dels anys i que us poden ser d'utilitat per preparar les vostres visites (fixeu-vos, en cada cas, en les condicions d'ús dels diferents materials).
Servei Educatiu del Museu Comarcal de Manresa 2018/19 |
No et perdis els 90 minuts del partit entre els exjugadors del Barça i el Reial Madrid a Beirut |
Just assegura que 'ningú que vagi per lliure' podrà desencallar la situació
Just ha atès els mitjans, aquest dimarts
Unitat d'acció "pel bé del territori" en matèria d'infraestructures.
Aquesta és la demanda que ha fet aquest dimarts al matí el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, en la seva anàlisi del "desgavell ferroviari" que s'ha generat amb la posada en marxa de la variant de Vandellòs del corredor mediterrani i el corresponent desmantellament de la via de costa.
"Si algú es pensa que sol se'n sortirà, ho porta clar", ha assenyalat l'empresari, qui de passada ha convocat els mitjans locals i del Camp per exposar alguns dels reptes de futur de la corporació.
Les delegacions comarcals o l'aposta per les noves tecnologies, entre altres, en formen part.
Denúncia de la manca d'inversions a la xarxa
Just ha iniciat la seva intervenció tot valorant de l'estat de la xarxa de ferrocarrils.
Ha dit que és "una vergonya" que no s'hagin fet inversions "amb cara i ulls" en els últims anys en línies com l'R-15 i ha instat la classe política a deixar de costat "batalles de campanar" per solucionar una qüestió que "afecta tothom.
Nosaltres volem millors infraestructures perquè volem que les empreses siguin més competitives", ha subratllat el president de la Cambra.
En aquesta línia, i per valorar el rol que pot assumir la corporació per reclamar a Foment que es desencallin diversos projectes, ha admès que "no podem fer gaire cosa, sols.
Podem fer de mitjancer entre els polítics i el sector econòmic, i podem fiscalizar els governants per tal que compleixin els compromisos adquitits en campanya", ha advertit.
Força crític, Just ha denunciat que els veïns del Camp que s'hagin de desplaçar a Barcelona "necessiten més de dues hores per arribar-hi", ja sigui en cotxe o amb el nou sistema de línies generat per la posada en marxa del corredor.
Ha lamentat que, "segons des d'on, triguis 45 minuts en arribar a l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona" on, a més, "no es pot ni aparcar".
"És que ningú ho va tenir en compte, tot això, 15 anys enrere?", s'ha preguntat retòricament.
En aquest sentit, ha imaginat connexions entre equipaments estratègics, tals com els aeroports de Reus i el Prat.
"Són coses lògiques, de sentit comú.
I serien rendibles, perquè les podem demostrar amb números", ha assegurat.
El paper de l'Ajuntament i el batlle Pellicer
Sobre el paper de l'Ajuntament de Reus en l'afer, i a l'espera d'un posicionament oficial, Just ha posat en valor l'acció del batlle, Carles Pellicer, i del seu equip de govern.
Cal recordar que va aconseguir l'entesa amb Tarragona i (Josep Fèlix) Ballesteros per reclamar a Foment l'estació intermodal", ha argumentat.
Els municipis de costa són els afectats.
A Reus en tenim pocs, de trens, però no n'hem perdut", ha afegit.
Per tot plegat, ha garantit que les cambres de la demarcació "treballen plegades per sumar esforços" i millorar, d'aquesta manera, "un desgavell que és tan gros que ningú que vagi per lliure se'n sortirà sol".
Ja en clau organitzativa i interna, el president de la Cambra s'ha referit al projecte d'obrir delegacions a les seus dels consells comarcals de l'àmbit de la corporació.
Ha manifestat que des del territori se segueix percebent la capitalitat de Reus, si bé aquesta es veu "amb teranyines i pols".
"El que volem és potenciar les empreses del nostre àmbit d'acció.
Reus segueix sent un referent, però cal que hi hagi bones carreteres per venir", ha exposat.
Sobre les necessitats que el teixit social de la demarcació reclamen, ha dit, hi ha la millora dels sistemes de comunicació i l'accés a la fibra òptica, entre altres.
"Ha d'arribar als polígons, i treballem en aquesta direcció", ha precisat.
Finalment, Just ha reiterat que se segueix treballant per trobar un ús definitiu a la Llotja.
Sense entrar en detalls "fins que no estigui tot ben lligat", ha dit que vol que sigui "un punt de trobada i de representació" per als actors econòmics de la ciutat i la resta del territori.
"Un espai amb segles d'història com aquest no s'ha de deixar morir.
Almenys, jo no en vull ser l'enterrador", ha conclòs.
El projecte de la junta anterior, amb Isaac Sanromà al capdavant, i que pretenia establir-hi un centre d'interpretació del vermut, no s'ha descartat del tot.
Això sí, s'ha de "reformular", ha matisat.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
L'Embryoscope és una nova tecnologia puntera en reproducció assistida.
Es tracta d'un modern sistema d'incubació que aporta unes condicions òptimes de cultiu als embrions obtinguts en una FIV.
Però el que és especialment novedós és la incorporació, en aquest incubador, d'un mecanisme de captació i enregistrament continu de la imatge, per poder seguir el desenvolupament de cada embrió minut a minut.
L'Embryoscope permet als embriòlegs tenir una valoració molt més precisa i detallada de l'evolució dels embrions que l'obtinguda amb els mètodes existents fins ara, fet que possibilita una millor selecció d'aquells embrions amb un alt potencial d'implantació.
Globalment, es podria considerar que amb aquesta millora en les condicions de cultiu i en la selecció embrionària, l'Embryoscope permet incrementar en un 10-15% la taxa d'embaràs aconseguida respecte els mètodes de cultiu i valoració clàssics.
A més, l'Embryoscope també permet reduir les taxes de gestació múltiple.
FecunMed és un dels pocs centres de reproducció assistida a l'estat espanyol que enguany incorporarà aquesta tecnologia puntera.
Malgrat la cojuntura actual, segueixen invertint en futur i noves tecnologies i volen continuar oferint als pacients els millors resultats possibles.
Més informació a Fecunmed www.fecunmed.com
Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares.
Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa. |
El jurat de la XV edició dels Premis Nacionals de Comunicació ha decidit atorgar els guardons d'aquest any a l'humorista gràfic Toni Batllori, en la categoria de Premsa; al programa 'Valor afegit' de TV3, en la categoria de Televisió; al periodista Xavier Graset, en la categoria de Ràdio; al periodista Salvador Cot, en la categoria de Mitjans d'arrel digital; al Canal Reus TV, en la categoria de Mitjans de proximitat, i al professional de Relacions Públiques, Agustí de Uribe-Salazar, en la categoria de Publicitat.
El lliurament dels premis tindrà lloc el proper 4 de juny en un acte presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, al Palau de la Generalitat.El jurat ha valorat de Toni Batllori la seva dilatada trajectòria com a ninotaire i humorista gràfic i especialment l'anàlisi esmolada de l'actualitat que ofereix des de la tira de sàtira política que publica, fa més de vint anys, al diari 'La Vanguardia'.
En la categoria de Ràdio, el jurat ha volgut guardonar el periodista Xavier Graset, actualment director del programa 'L'Oracle' de Catalunya Ràdio, també per la seva trajectòria professional, que s'ha desenvolupat principalment a la ràdio pública catalana però també en altres mitjans com TV3 o Canal Reus TV.
En la categoria de Televisió, el jurat ha premiat el programa d'informació econòmica 'Valor afegit', de TV3, que acumula ja més de 500 emissions i 13 anys en antena, per haver-se mantingut fidel a la seva tasca divulgativa i de servei públic amb uns continguts rigorosos i de qualitat.
Pel que fa a la categoria de Mitjans d'arrel digital, el jurat ha valorat la tasca de Salvador Cot al capdavant de l'edició digital del diari 'Avui' i de 'Nació Digital', mitjans que sota la seva direcció van assolir el lideratge en el rànquing d'audiència dels digitals en català.
Actualment, Cot dirigeix El Singular Digital.
El jurat dels Premis Nacionals de Comunicació també ha reconegut, en la categoria de Mitjans de proximitat, Canal Reus TV, una de les televisions locals de referència a Catalunya.
La televisió va néixer el 1998 per iniciativa d'un col·lectiu de tretze socis, professionals del periodisme i la comunicació formats a Reus i el Camp de Tarragona, entre els quals es troben Andreu Buenafuente, Carles Francino, Josep Maria Martí o Josep Maria Girona.
Finalment, Agustí de Uribe-Salazar ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de Publicitat.
Pioner de les Relacions Públiques a l'Estat espanyol i amb 50 anys d'exercici professional, és president de Gabinet Uribe des de 1977.
Un reconeixement a les aportacions més rellevants en comunicació
Els Premis van ser creats l'any 1999 amb motiu dels 75 anys del naixement de la primera emissió regular de ràdio a Catalunya.
L'objectiu dels guardons és atorgar un reconeixement a les aportacions més rellevants en el camp de la comunicació a Catalunya, tant si han estat realitzades per professionals com per qualsevol entitat pública o privada.
El jurat del Premis Nacional de Comunicació està presidit en aquesta edició pel secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, i el formen el president del Consell Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher; la directora de Comunicació de la Diputació de Barcelona, Mònica Fulquet; el degà del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, Ton del Pozo; l'exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Maria Martí; la membre del Comitè Executiu de la Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals en Català, Helena Solà, i el doctor i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL, Josep Lluís Micó.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un equip de hackers vinguts des de Moscou, encapçalat per Sergey Gordeychik de l'empresa Kaspersky Labs, i hackers americans de l'organització de la conferència sobre ciberseguretat número 1 del món Defcon, representats per Neil Wyler, seran el 6 de setembre a Girona per mantenir un debat obert en el marc de les xerrades sobre ciberseguretat a la Cyberweek, en la qual exposaran els seus punts de vista i proposaran solucions a l'hora de compartir informació i reduir tensions tot explicant les seves tècniques.
El congrés que se celebrarà a l'Escola Politècnica Superior comptarà també amb la presència de la periodista dissident amb el règim de l'Iran Mahsa Alimardani, que serà la ponent d'una conferència en què exposarà l'aparell de censura a internet a l'Iran.
La xerrada, que es farà el 7 de setembre, tindrà lloc a l'edifici P-I de l'Escola Politècnica Superior de la UdG.
Segons la jove periodista, actualment resident al Regne Unit en asil polític, un 27% dels llocs web d'internet al país es troben bloquejats; xarxes socials com ara Facebook o Instagram es troben limitades, i qualsevol sospitós de participar en grups activistes per la llibertat d'expressió pot ser detingut d'immediat.
De fet, la censura d'internet a l'Iran i els ciberconflictes al món centraran la segona edició de la Cyberweek.
Les jornades Cyberweek, que tindran lloc del 4 al 8 de setembre a Girona, se centraran a apropar temes de tot tipus relacionats amb l'ús segur de la tecnologia, però també vol apropar el costat més humà i social de la tecnologia al públic gironí.
Al llarg dels dies hi haurà ponències amb representants d'empreses com de renom com Amazon i Brightsight i experts d'universitats com Princeton o Oxford.
L'esdeveniment tindrà lloc a l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona i reunirà experts en la temàtica de 7 països d'arreu del món (Estats Units, Iran, França, Israel, Rússia, Anglaterra i Xina).
Es tracta de les segones jornades que organitza a la ciutat l'Associació catalana per a la promoció tecnològica, amb el suport de l' Ajuntament de Girona i l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona.
L'objectiu de la Cyberweek és incrementar les oportunitats de creixement econòmic a les comarques gironines mitjançant la promoció de les noves tecnologies, aplicables tant a l'I+D com a les empreses.
En aquesta segona edició, la Cyberweek se celebrarà al llarg de cinc dies, durant els quals tindran lloc diverses xerrades, tallers i espais de networking entre les empreses i el públic assistent.
L'any passat ja es van organitzar unes jornades amb hackers, policies i especialistes contra els delictes a les xarxes, de la mà d'un grup d'estudiants i professors universitaris de diferents tipus d'enginyeria, de màrqueting, economia i d'altres. |
La primera temporada d'El crac va acabar amb Joel Joan, totalment desequilibrat, fugint en barca mar endins després de casar-se amb l'excèntrica estrella de cine Carla Casanova (Diana Gómez).
A partir d'aquesta nit (22.35 hores), la sèrie torna a TV-3 amb un protagonista renovat que ha trobat la pau interior... tot i que serà per poc temps.
Gran part de la culpa que torni a descentrar-se la tindrà el seu nou rival.
Si en els anteriors episodis Roger Coma era el focus de les enveges del Joel, ara el seu nou adversari serà Julio Manrique, que no sembla que es mostri tan afable com el seu predecessor.
«És un impresentable descomunal», sintetitza l'actor.
«I com més impresentable és i en més embolics es fica per culpa de la seva vanitat, més divertit és com a actor per riure's d'aquelles coses que la sèrie explica augmentades, però que tots portem dins», afegeix.
La sèrie seguirà aquest any jugant amb l'audiència a l'hora de deixar-la amb el dubte sobre què és real i què és ficció en la història, tenint en compte que part dels actors s'interpreten a ells mateixos, tot i que rient-se'n de la seva imatge pública i portant els seus personatges a l'extrem.
És el cas de Joel Joan, Julio Manrique i d'un altre fitxatge de la temporada, Lluís Soler.
«Fem una ficció que sembla real, però que és cent per cent irreal, per les cotes de surrealisme que té», explica el seu protagonista, director i creador, juntament amb Hèctor Claramunt.
La primera temporada d''El crac' va finalitzar el desembre del 2014, amb una mitjana de 395.000 teleespectadors i un 12,7% de quota de pantalla, de manera que l'audiència ha hagut d'esperar més de dos anys per veure'n els nous episodis.
Els creadors difereixen sobre si aquesta demora pot ser positiva o negativa per a la sèrie.
"Ens ho posa una mica més difícil", reconeix Joel Joan, mentre que Hèctor Claramunt creu que pot ser bo perquè la gent haurà tingut més temps per veure'n la primera temporada per internet.
A 3alacarta, 'El crac' ha acumulat 800.000 visualitzacions.
Malgrat que l'humor («tràgic i cruel», segons Joel Joan) està sempre present en la trama, El crac s'ha obert a altres gèneres.
«Tenim escenes delirants de riure i, a continuació, altres que són més dramàtiques», afirma Claramunt.
«Toca fibres molt humanes perquè mostra el pitjor dels seus personatges, amb les seves misèries i egolatries», afegeix Joan.
En aquesta segona temporada, composta de 12 episodis, també s'han amplificat les trames.
«No tot gira al voltant de la fílies i les fòbies del Joel», assenyala Oriol Sala-Patau, cap de Ficció i Cinema de TVC.
Si en l'etapa anterior la història se centrava en el rodatge d'una pel·lícula, aquesta vegada segueix els preparatius, l'estrena i la gira d'una obra teatral d'aires moderns en la qual apareixen Joel Joan, Julio Manrique, Lluís Soler, Sara Espígul (que repeteix com a Sandra, l'exnòvia de Joel) i Laura Aubert (com una jove debutant «que sembla innocent però acaba convertint-se en una altra cosa»).
La capritxosa Carla Casanova (Diana Gómez), que haurà d'afrontar que el seu èxit ha començat a minvar, completa el trio femení d'El crac, que tot i que hi té un paper secundari, Joel Joan incideix a ressaltar: «Seran víctimes dels mascles alfa, dels quals ens en fotem sense contemplacions, però són guerreres perquè lluitaran per la seva autoestima».
«En definitiva, parlem de la immaduresa de la societat, i els homes encara són més immadurs», afegeix Claramunt.
El dèspota director de l'obra teatral Àlex Gnocchi (Borja Espinosa), el seu ajudant de direcció (Xavi Gardés), l'assistent de la Carla (Jacob Valltramunt) i el trio d'amics de Manrique (Marc Rodríguez, Pol López i Ivan Benet) són els altres membres del repartiment.
El teatre Goya de Barcelona, el teatre Casino del Masnou, Igualada, Reus i Girona són algunes de les localitzacions on s'ha rodat aquesta segona temporada d'El crac, que també tornarà a comptar amb cameos a cada episodi.
Com els de Quim Masferrer (El foraster), els periodistes Gemma Ruiz, Ana Boadas i Toni Cruanyes i els actors Santi Millán, Aina Clotet i Roger Coma, que reapareix per sorpresa en la vida d'El crac. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.