text stringlengths 31 3.15M |
|---|
L'alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, han signat aquest matí un conveni per impulsar el Servei d'Assessorament sobre el Deute Hipotecari, l'Ofideute, a Sitges.
La signatura servirà per impulsar la col·laboració entre l'Administració local i la catalana i prevenir, així, la pèrdua de l'habitatge i el risc d'exclusió residencial.
La Generalitat va crear el servei Ofideute el gener de 2010 amb la finalitat d'assessorar, informar i, quan calgui, intercedir entre les famílies amb deutes hipotecaris i els bancs titulars dels préstecs.
Aquest servei intenta cercar solucions proporcionades i adaptades a la capacitat de pagament de les persones per a quotes de l'habitatge habitual.
A Sitges, de moment, s'han obert 21 expedients d'informació, assessorament i gestió per a la liquidació del deute hipotecari, i gràcies a la mediació, s'han aconseguit quatre acords favorables a les persones endeutades i amb risc de perdre la llar.
Paral·lelament, a la comarca del Garraf s'han iniciat 392 expedients i se n'han tancat 76 amb un acord positiu amb el banc, una xifra que representa el 55,4% del total.
Sitges disposa des de mitjans de 2012 de l'Oficina Local d'Habitatge (OLHS), on s'ofereix un servei integral de les possibilitats d'actuació de l'Ajuntament i altres administracions en matèria d'habitatge.
En gairebé dos anys des de la seva creació, l'Oficina Local de l'Habitatge de Sitges (OLHS) ha ampliat els serveis que ofereix i, donada l'actual conjuntura econòmica, principalment, ha centrat l'atenció en els serveis socials i d'urgència.
Un altre dels principals eixos de treball de l'OLHS és la Comissió Mixta per prevenir els Desnonaments, aprovada per la unanimitat del Ple de gener i formada per entitats socials com Caritas i Creu Roja i la totalitat dels grups municipals del Consistori.
També des de l'OLHS s'ha impulsat el Reglament per a determinar la condició d'habitatges desocupats amb caràcter permanent, a l'efecte d'incentivar la seva incorporació al mercat de lloguer social.
938 11 76 00 / Atenció Ciutadana Tel. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha finalitzat el 2019 amb 91,2 milions de viatges, un 4,4 per cent més que l'any anterior.
La línia del Vallès ha registrat més de 66 milions d'usuaris i la de Llobregat-Anoia 24,7 milions.
Amb aquestes xifres Ferrocarrils ha aconseguit un nou rècord històric d'usuaris i es tracta del quart any consecutiu que s'aconsegueix un rècord, després dels perllongaments a Sabadell i Terrassa.
En les línies metropolitanes del Vallès, la demanda ha arribat fins als 66,3 milions de viatges, això és un 3,5%per cent més que l'any passat.
Aquest 2019, on més s'ha notat l'increment d'usuaris ha estat al conjunt de les estacions del municipi de Sant Cugat del Vallès (La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Mira-Sol, Hospital General, Volpelleres i Sant Joan), on la demanda ha crescut un 9,4 per cent.
A les estacions de de Sabadell ha tingut un augment d'un 8,8 per cent i a les Terrassa ha pujat un 5,4 per cent.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
Inici / Reñé es reuneix amb el director del Museu de Lleida
El president de la Diputació de Lleida ha mantingut una reunió ordinària de treball amb el director del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal en el transcurs de la qual s'han abordat aspectes relacionats amb el fons del Museu.
A la imatge, Josep Giralt i Joan Reñé amb les novetats editorials que el Museu de Lleida presentarà properament: els llibres 'Sixena', de l'escriptor Francesc Canosa, i 'Del Museu Diocesà al Museu de Lleida', de la conservadora del Museu de Lleida, Carme Berlabé.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Faltaven aproximadament cinc minuts per a les quatre de la tarda quan, de cop i volta, l'estructura de l'escala interior que donava accés als pisos de l'edifici ubicat al númer0 4 del carrer de Buxadé de Berga es va esfondrar.
Just en el moment de l'accident, dues persones baixaven per l'escala entre el segon i el tercer pis.
A pesar de l'ensurt, tots dos van poder ser evacuats sans i estalvis pels Bombers, que van desplaçar tres dotacions al lloc dels fets, com agents dels Mossos d'Esquadra.
Quan hi va haver l'esfondrament, també hi havia tres persones més dins d'un dels pisos de l'edifici, que, a causa de l'accident, no podien baixar al carrer.
Els Bombers els van rescatar il·lesos per un dels balcons de l'immoble, juntament amb tres animals de companyia -un gos i dos ocells-, que també van quedar atrapats dins de l'edifici.
A causa de l'esfondrament, els Bombers van desallotjar preventivament els veïns de les cases properes i van precintar l'immoble afectat.
Segons la regidora de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Berga, Anna Alsina, l'edifici on va tenir lloc l'accident "no tenia cap tipus de problema estructural".
Alsina, que va mantenir una conversa ahir a la tarda amb l'arquitecte municipal després de visitar l'immoble, va apuntar a Regió7 que l'única part malmesa de l'edifici eren les escales interiors.
"L'Ajuntament no havia rebut cap avís que indiqués que l'edifici o una de les seves parts pogués estar en mal estat", va assegurar.
Alsina va afegir que, just després de conèixer l'abast de l'accident, el consistori berguedà va posar a disposició dels veïns afectats per l'esfondrament un pis d'emergència i urgències socials de propietat pública per passar la nit.
"Al llarg d'aquesta setmana, i un cop haguem valorat amb exactitud l'estat de l'edifici, buscarem una solució a mitjà termini per a les persones desallotjades", va afirmar.
El barri antic de Berga és una zona de la ciutat on hi ha molts edificis desocupats i que s'han deteriorat amb el pas del temps. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Salobralejo (Ávila).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Salobralejo per organitzar la teva escapada rural. |
Es vol assegurar la lliure concurrència i la igualtat de condicions de les associacions que poden optar a les ajudes
S'estableixen els criteris a aplicar als expedients de contractació en curs i als contractes vigents, afectats per la declaració de l'estat d'alarma
Avui dimarts, a les 15.00 hores, l'alcalde accidental de Badalona farà una atenció als mitjans de comunicació
La presentació d'instàncies es podrà efectuar durant 20 dies naturals a partir de la publicació de la convocatòria en el DOGC
El domini www.badalona.cat disposa d'una nova imatge de la pàgina d'inici, de l'apartat de notícies i de l'agenda
El Govern municipal presenta una proposta de pressupost que creix un 9,2% i que se situa en els 174,7 milions d'euros, el més dotat en despeses ordinàries de la dècada a Badalona |
Persona experta en vins, generalment encarregada de la selecció, la presentació i el servei d'aquest producte en els grans restaurants.
Sense marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva). |
Gairebé un miler d'intel·lectuals i artistes que es qualifiquen «d'esquerres» han signat un manifest contra la participació en el referèndum de l'1 d'octubre, en considerar-lo una «estafa antidemocràtica» i una «convocatòria tramposa» oposada a l'«exercici de lliure decisió del poble de Catalunya».
El manifest, publicat pel diari El País, fa una crida a la no participació dels ciutadans catalans en la consulta, al marge de quina sigui la seva posició davant la independència.
«Rebutgem l'1 d'octubre com un parany antidemocràtic.
I fem una crida a no participar en aquesta convocatòria, que és l'oposat a un exercici de lliure decisió del poble de Catalunya», sostenen els signants del manifest.
Entre els signants del manifest hi ha l'escriptor Juan Marsé, la cineasta Isabel Coixet, l'actriu Rosa Maria Sardà i el dissenyador Javier Mariscal. |
El Consell Comarcal retreu que cap dels governs respon a unes pèrdues milionàries, quatre mesos després de la catàstrofe
Imatge del pont vell de Montblanc
La Conca de Barberà continua esperant els ajuts pels danys de la riuada del 22 d'octubre passat.
Moguda per la indignació i la desesperació, la comarca podria recórrer a mobilitzacions com a mesura de pressió.
Un extrem que no descarta el president del Consell Comarcal, Magí Trullols, tot i que confia que no s'hagi d'arribar a mobilitzar la ciutadania i sortir al carrer.
"Estem indignats, totes aquelles promeses s'han quedat en això, en promeses; encara no hem rebut res", lamenta Trullols, en declaracions a l'ACN.
Reconeix que cada dimarts consulten el BOE per si s'ha ampliat el decret llei dels ajuts que l'Estat va donar pels aiguats de Múrcia.
"No sabem si hi ha intenció d'afegir també el temporal Glòria", apunta Trullols, desconcertat.
Just divendres passat es va donar a conèixer que la reparació de les destrosses del temporal Glòria costarà més de 50 milions d'euros i que el principal gruix es destinarà a les lleres dels rius.
A la Conca de Barberà els danys econòmics es van quantificar en uns 16 milions d'euros en els sis municipis més afectats per la riuada del 22 d'octubre i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja hi ha actuat, amb la neteja de tota la llera del Francolí, a més de facilitar recursos al territori per fer sanejament de les aigües residuals dels pobles cap a una depuradora.
"Pràcticament ja ho tenim enllestit, en uns tres o quatre mesos, perquè van quedar afectades les depuradores de Montblanc, l'Espluga i Vimbodí i Poblet", afirma Trullols.
Des del Consell Comarcal es lamenta que cap dels dos governs, ni català ni espanyol, assumeixi les pèrdues milionàries que ha patit la Conca, quatre mesos després de la catàstrofe, malgrat que, en el seu dia, el territori va rebre nombroses visites d'autoritats.
"Estem en contacte amb els delegats d'ambdós governs, però no tenim cap resposta satisfactòria", etziba.
Trullols retreu que els municipis es van haver d'afanyar a quantificar danys i que van "fer els deures", però no arriba cap subvenció.
"És de sentit comú que s'haurien de rebre com més aviat millor; la immediatesa en situacions com aquesta compta moltíssim perquè els municipis tenen moltes obres a fer, han perdut béns i volen solucionar-ho", conclou.
Els ajuntaments d'aquests municipis fa setmanes que esperen que el Consell de Ministres aprovi l'ampliació del decret que es va fer per la llevantada del setembre a Múrcia i al País Valencià, i que permetria incloure-hi les pèrdues milionàries del temporal a la Conca i al conjunt de Catalunya.
La inclusió dels municipis afectats al reial decret ha de passar pel Consell de Ministres -que se celebra cada dimarts- i s'ha de publicar al BOE.
És per això que la comarca està constantment consultant el BOE.
Sense la publicació al butlletí, els municipis no poden engegar els tràmits per reparar els desperfectes.
L'executiu espanyol té de marge, per ampliar el decret, fins a l'11 de març.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Aquesta setmana compartim tres noves propostes dels estudiants de segon curs del cicle formatiu de grau superior de Projectes i Direcció d'Obres de Decoració de l'Escola Massana.
Podeu recuperar els article de la setmana passada aquí.
El final de segle XIX es presenta com una època de contrastos socioeconòmics sorgits del procés d'industrialització de les ciutats.
A Barcelona, aquest procés, sumat a la tornada de capitals a causa de la crisi cubana, crea una situació de bonança econòmica.
El flux de capital ara és controlat per la incipient burgesia, que es va establint al nucli barceloní on, al principi del segle XX, ja ha crescut.
L'augment de la burgesia industrial ve acompanyat per l'increment del proletariat.
Els carrers de Barcelona esdevenen protagonistes de la lluita de classes i es fan ressò de noves ideologies (marxisme i comunisme).
L'habitatge es converteix en el refugi de la classe burgesa, que fa el possible per mantenir-se al marge del conflicte.
La preocupació per la decoració i el benestar dins de la llar genera nous mercats de l'art i és així com la burgesia esdevé el bressol del mecenatge modernista.
Òbviament, tots els canvis socials que va comportar el final de segle no van venir sols.
La percepció de l'art també s'adaptava als nous preceptes de la industrialització.
«L'art per l'art» esdevé un concepte gairebé extint, com a mínim en les classes socials menys afavorides, per donar pas al disseny amb utilitat.
Alhora, el moviment decoratiu modernista pren força en les esferes més altes de la societat.
El nou art trenca amb les convencions estètiques establertes i es desfà dels lligams del passat.
Les formes curvilínies inspirades en la naturalesa apareixen en l'arquitectura en portes i finestres, sostres, escales i cornises, i s'esquitllen dins les cases en tota mena de mobles: als llums forjats, a l'entapissat, en fons pictòrics i fins i tot a la roba.
L'alliberament artístic representatiu de l' Art Nouveau (o del modernisme, si parlem de Catalunya) és, en definitiva, el símptoma del canvi de públic de l'art, que al seu torn es dirigeix a dos tipus de consumidors molt diferents.
Tant és així que es presenten dues tendències molt contrastades pel que fa a la línia de concepció del moble.
D'una banda, hi ha un vessant pràctic i funcional que recull un moble a l'estil Thonet, de fusta corbada i fabricació simple, que fa ús de la producció seriada.
Al contrari, el moble destinat a l' habitatge burgès té un caràcter menys lleuger: està fet amb fusta massissa, s'acostuma a ornamentar i la seva elaboració requereix la perícia d'un artesà.
El modernisme, a Catalunya, deixa un llegat arquitectònic digne d'elogi i encara més contribucions dins el món de les arts decoratives.
La idea de l' obra total, tan pròpia del modernisme, es veu reflectida en la composició de l'equip d'artesans.
Les múltiples facetes de les arts aplicades s'apleguen per desenvolupar projectes amb la mateixa línia conceptual del principi al final, fins al més mínim detall.
El taller de Francesc Vidal, a Barcelona, destaca precisament perquè reuneix els millors artesans i artistes de l'època en un mateix espai, entre els quals hi ha l'ebenista, moblista i ensemblier més prestigiós del modernisme: Gaspar Homar i Mezquida.
Gaspar, de família humil i nascut en un petit poble de Mallorca anomenat Bunyola, va arribar a la ciutat comtal el 1893 amb tot just tretze anys.
És llavors quan es forma en pintura decorativa, teixits i brodats a la Llotja.
En el pas pels tallers Vidal se centra en l'ebenisteria i el disseny de mobles.
La talla de la fusta predomina sobre la marqueteria durant aquest període, tendència que s'inverteix anys més tard quan troba el seu propi estil i obre diversos tallers amb el seu pare i el seu cunyat.
Gràcies a la gran aportació de la marqueteria d'Homar, les noves cases modernistes s'inunden de paisatges fluids amb dones dansant (fig. 1), figures al·legòriques de les estacions i la música, evocacions quatrecentistes de Botticelli i imatges de culte a les marededéus, elements que al costat de la rosa i la influència del japonisme clouen el marc iconogràfic d'Homar.
La perfecció en l'execució de la marqueteria atorga a Homar una posició distintiva entre els ebenistes de l'època i el converteix en un dels artistes més sol·licitats de la burgesia catalana.
Els plafons es troben al capçal dels llits, al respatller de les poltrones o en portes d'arquilles i armaris, acompanyats d'altres elements decoratius com metalls, ivori o nacre per completar l'embelliment del moble, que amb aquesta presentació artesanal adquireix una nova lectura que l'eleva directament a la dimensió de l'art.
La tècnica de la marqueteria consisteix en l'acoblament de diverses fustes que en conjunt formen una rica paleta de color.
Un element a destacar en el treball d'Homar és la incorporació de la fusta de tons clars com el sicòmor, el boix o el pal de rosa, que es combinen amb d'altres més fosques com la caoba, el freixe d'Hongria, la jacaranda, el cirerer o el doradillo.
D'aquesta manera l'artista prescindeix dels procediments habituals fins aquest moment per canviar el color de l'alzina, com els tints d'anilina, la pintura a la cervesa o els vapors d'amoníac.
La iconografia dels plafons de marqueteria d'Homar reflecteix clarament la influència de l' orientalisme, tant en la composició narrativa com en la presentació, en què evoca el format japonès* kakemono.
En aquests panells s'intueixen paisatges intemporals que envaeixen la imatge amb boscos de lliris i orquídies, i també anemones i cítrics, característics de l'illa de Mallorca.
Aquests paisatges ambienten les escenes des d'un segon pla que, mancat de perspectiva, atorga protagonisme a la figura humana que s'alça en relleu aportant moviment i dinamisme.
Cal destacar la proximitat d'aquestes obres a l'estil de la secessió vienesa i especialment a Olbrich, un dels seus exponents més rellevants.
(fig. 5, 6, 7 i 8) Detalls de marqueteria de les obres de Gaspar Homar Dansa de les fades, c.
Un altre ingredient del simbolisme d'Homar és la figura femenina que, com ja sabem, ocupa un lloc preeminent en el modernisme i es considera com una extensió de la natura.
L'aparença relaxada de la dona enfundada en robes fluides (vegeu-ne les imatges) representa un model estètic que delata el moment històric en què es troba.
Hem de recordar la intrusió en la moda del modista parisenc Paul Poiret (fig. 12), que allibera la dona de la cotilla i la cobreix de dissenys inspirats en el món oriental (fig. 10, 11).
D'altra banda, el tracte que reben els pentinats de les dames ens transporta a la Belle Époque de París, quan la ballarina parisenca Cléo de Mérode (fig. 9) decora els seus cabells amb cintes (fig. 3).
Trobem també escenes que ens acosten a les panoràmiques utòpiques del postimpressionista Paul Gauguin, que en la seva recerca del primitivisme viatja a la Polinèsia per dibuixar la bellesa de dones indígenes en el seu estat natural.
En aquesta experiència immersiva de les obres de marqueteria de Gaspar Homar es detecta la seva condició multidisciplinària en les arts decoratives.
La seva relació amb la producció tèxtil afavoreix un tractament més sensible que el d'altres artesans.
El realisme aconseguit és capaç de fer percebre els diferents matisos de les seves textures (fig. 5, 6, 7, 8), que sens dubte li aporten un valor afegit.
En conclusió, l'obra de Gaspar Homar és un dels màxims exponents del corrent modernista.
D'altra banda, avui la realitat de la producció artesanal és molt diferent de la de principis del segle XX.
La figura de l'artesà continua present, però ha disminuït en nombre.
L'evolució tecnològica i la reducció de costos de producció han anat substituint aquest gremi de creadors com ho va ser Gaspar Homar.
De fet, el que avui s'entén per disseny té un component indispensable de funció que s'acosta més a l'herència que ens deixen els corrents funcionalistes de l'era industrial.
D'alguna manera, a mesura que la societat ha anat avançant cap a la idea de confort, ha estat impossible mantenir la figura de l'artesà tal com s'entenia a principis de segle XX.
No obstant això, el treball en equip i la figura de l' ensemblier que sorgeixen en els projectes realitzats per les esferes burgeses dibuixen un paral·lelisme amb la figura del dissenyador d'interiors.
* El kakemono (掛け物), en l'art japonès, és un objecte que es penja a la paret, generalment una pintura o cal·ligrafia.
Té forma allargada en sentit vertical i se situa en un mur a l'interior d'un tokonoma.
El suport sobre el qual s'elabora pot ser paper o seda.
Durant la segona meitat de segle XIX, Barcelona viu un desenvolupament industrial i urbanístic espectacular, i per tant econòmic, amb el creixement de la nova burgesia industrial, que tenia un alt poder adquisitiu i interessos culturals.
L'Exposició Universal de 1888 no només tindrà conseqüències de caràcter urbanístic i arquitectònic, sinó que provocarà una transformació cultural a través de la Renaixença.
Aquest moviment literari, que té la voluntat de fer renéixer el català com a llengua i recuperar la història de país, s'anirà imposant a poc a poc com un moviment cultural amb influència en totes les manifestacions artístiques, però amb un pes important també en l'arquitectura i les arts aplicades.
No podem entendre aquesta època sense la mítica taverna Els Quatre Gats, propietat del pintor Pere Romeu, que va obrir les portes el 1897 als baixos de la Casa Martí, un edifici neogòtic de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Aquest local es convertiria en un selecte club d'intel·lectuals i artistes entre els quals trobem un destacat i important grup de pintors modernistes format, entre d'altres, per Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Sunyer, Hermenegild Anglada Camarasa, Juan Brull, Ricard Canals, Xavier Gosé, Josep Maria Sert i Miquel Utrillo, tots molt influïts i connectats amb l'avantguarda de París, que es reunien per xerrar i debatre, i entre els quals també hi havia Pablo Picasso, que va fer allà mateix la seva primera exposició de dibuixos i aquarel·les l'any 1900.
Entre tots els artistes esmentats anteriorment m'agradaria destacar Ramon Casas.
Ramon Casas, Autoretrat, 1908, Museu Nacional d'Art de Catalunya i Júlia, 1908, Col·lecció privada.
adinerada, va néixer a Barcelona el 4 de gener de 1866 i va morir el 29 de
febrer de 1932 a causa de la tuberculosi.
Va ser un pintor cèlebre pels seus
retrats, caricatures i pintures de l'elit social, intel·lectual, econòmica i
política de Barcelona, Madrid i París, així com un dissenyador gràfic els
cartells i postals del qual van contribuir a perfilar el concepte de modernisme
Va viure a París com a corresponsal de L'Avenç, un revista d'història i cultura de la qual era cofundador juntament amb Jaume Massó.
una estada a la capital espanyola, va elaborar una sèrie de caricatures de l'elit
madrilenya així com de pintors com Joaquín Sorolla i Agustín Querol.
precisament a l'estudi de Querol on va fer un retrat eqüestre del rei Alfons
XIII que va ser adquirit pel col·leccionista nord-americà Charles Deering, que
posteriorment es va convertir en el seu patrocinador i li va encarregar
Arran de l'augment de la seva fama com a retratista, Casas es va tornar a instal·lar a Barcelona.
Va freqüentar les tertúlies de la Maison Dorée, on va conèixer Júlia Peraire, una venedora de loteria vint anys més jove que ell.
primera vegada el 1906, quan la Júlia tenia divuit anys, i aviat es va
convertir en la seva model preferida i la seva amant.
relació sentimental estable que se li coneix.
Tot i que la família de Casas no
aprovava aquesta relació, van arribar finalment a casar-se l'any 1922.
Mentre la seva carrera com a pintor prosperava, Casas va començar a treballar en el disseny gràfic.
Hem de tenir en compte que els cartells, com tot element publicitari, han de produir l'efecte buscat pel simple fet de ser vistos, d'aquí l'esforç i la creativitat dels dibuixants i dissenyadors per aconseguir un disseny cridaner i directe.
Una de les característiques del cartellisme, que les peces que ens ocupen compleixen a la perfecció, és que aquestes tinguin més visualitat que argumentació amb l'objectiu fonamental de cridar l'atenció.
trobar en el disseny de cartells una via oberta a la creativitat que, a més,
els oferia l'oportunitat de donar-se a conèixer al gran públic
cartells eren de grans dimensions i precisament per això estaven dividits en
No oblidem que aquest tipus d'obra es realitzava per enganxar-la als
murs de les grans ciutats, cosa que encara avui es continua fent, amb la
pretensió que fos visible des de molt lluny.
cartells s'imprimien directament dividits en seccions que, un cop enganxades a
la paret, formaven el conjunt de l'obra.
format d'alguns d'aquests cartells es troba a la base mateixa de la publicitat:
ser ben visible i cridar així l'atenció del ciutadà.
evolucionar des del postimpressionisme, influït per pintors com Manet o Degas,
fins a un estil de marcat caràcter realista, utilitzant colors vius ja que
l'objectiu és que les obres cridin l'atenció.
El 1897, Casas, formant equip amb un dels mestres en la creació de cartells, Miquel Utrillo, elabora el primer cartell, Ombres xineses, per als Quatre Gats.
experiència comença el seu camí en solitari en la creació de cartells
Va continuar fidel als seus inicis ocupant-se dels cartells de la
començar a dissenyar cartells per a altres empreses com:
El setembre de 1898 es dóna a conèixer la convocatòria del segon concurs de cartells organitzat per la indústria privada, concretament per Manuel Raventós, per anunciar el seu champagne Codorníu.
El Concurs i Exposició de Cartells buscava una publicitat elegant alhora que eficaç, i en va resultar guanyador Ramon Casas.
Vicente Bosch, propietari de la fàbrica, ha passat a la història per haver estat pioner en l'ús del disseny per fer publicitat i crear imatge de marca amb obres que formen part de l'antologia del cartellisme universal i figuren destacades a tots els manuals i estudis
Personalment, em seria impossible mostrar únicament aquests treballs (Codorníu o Anís del Mono), ja que la riquesa de la seva obra i l'àmplia i variada temàtica dels seus treballs ofereixen una bellesa i una esplendor remarcables en cadascuna de les seves pinzellades.
Aquí presento una petita mostra d'altres cartells publicitaris de l'artista català:
1916: L'auca del senyor Esteve (obra teatral de Santiago Rusiñol presentada al Teatre Victòria).
1929: La tuberculosi amenaça la vida i la riquesa de Catalunya (precisament ell, el 1866, havia superat aquesta malaltia).
1937: Ajut Infantil de Rereguarda espera els vostres donatius.
Ramon Casas fa servir la imatge de la dona amb exquisida sensibilitat.
És la protagonista de la gran majoria de les seves obres i crea amb això el seu gran segell d'identitat.
destacant-ne la feminitat, la delicadesa i sobretot una gran i sensual bellesa.
De vegades pren com a font d'inspiració les venerades deesses gregues.
de les col·leccions de cartells més belles.
De la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya dedicada a l'art modern, destacaria la peça de mobiliari Escriptori arxivador de partitures, de l'arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista Josep Maria Jujol.
Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949) va ser arquitecte municipal de Sant Joan Despí, a
més de catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
va ser un excel·lent aquarel·lista i
dibuixant que captava i creava tota mena d'objectes i elements
Aquest vessant, junt amb el domini de l'ús dels colors, fa que la
seva obra, que sovint es troba complementant la d'altres arquitectes, resulti
Les col·laboracions més conegudes les va dur a terme a les obres de Gaudí: la Casa Batlló, la Casa Milà, el
Pere Mañach era l'hereu d'una família d'industrials barcelonins.
Amb una gran intuïció per detectar nous talents de la pintura jove, va donar suport a joves artistes catalans (va ser el primer marxant de Picasso).
A la mort del seu pare (1866) va haver d'assumir la direcció del negoci familiar dedicat a la fabricació de panys de seguretat, caixes de cabals i articles de serralleria.
La prosperitat del negoci va portar que, l'any 1911, Pere Mañach inaugurés la seva nova i provocadora botiga.
Per recomanació de Gaudí, va ser Josep Maria Jujol qui es va fer càrrec de la façana i l'interior de la botiga.
Sota un programa iconogràfic profundament religiós,
com la lloança a la Mare de Déu, Jujol
es va voler allunyar dels convencionalismes propis d'un establiment comercial
típic de l'època i va plasmar la seva capacitat creativa inqüestionable en
solucions properes al surrealisme: sostres i parets sense carregament en
arestes i amb volums de guix imitant el mantó de la Mare de Déu; colors aplicats
barregen i coets que exploten», segons que explicava Jujol.
concepte orgànic, Jujol va concebre mobles com les cadires en forma de cor amb
D'aquesta relació professional va sorgir una
relació d'amistat molt fructífera.
Un altre exemple el trobem als tallers de
Gràcia, dels quals es conserva un llum original i desconcertant amb vidres de
color i tres caps que sembla sorgir d'un fons marí imaginat per Jules Verne.
nostre moble protagonista, que va formar part d'un conjunt de mobiliari realitzat
de Sant Pere amb motiu del seu casament.
En aquest cas Jujol aplica un procediment de lacat que, a diferència de la refinada i subtil tècnica japonesa mil·lenària de l' urushi, s'elabora a partir d'una amalgama de materials: goma laca i vernissos.
Treballa sovint a partir d'un conjunt heterogeni d'objectes que pertanyen al món que l'envolta, que sovint podríem classificar com a «reciclats»: les fustes exòtiques donen pas a la fusta de pi, material escassament utilitzat en el ram de l'ebenisteria.
Els elements ornamentals del moble, així mateix, són fets a partir de propostes senzilles i enganyoses: cargols revestits de xapa de coure, tiradors i ornaments de coure amb formes retorçades a manera d'encenalls, vidre amb textura de gotes d'aigua i múltiples incisions rodones damunt la superfície, com un clavetejat.
El resultat és d'una ambigüitat creativa evident, a mig camí entre la pintura, el disseny i l'artesania.
Cal no oblidar que aquest escriptori, tot i ser un objecte amb finalitats utilitàries, connota i sublima l'univers espiritual i religiós de l'artista.
D'entre aquestes icones religioses destaca la silueta de l'església de Vistabella, pintada a la porta central i que simula el perfil de la muntanya de Montserrat.
Detalls de l' Escriptori arxivador de partitures, 1919-1925.
Ha influït aquest escriptori en posteriors
En la història del moble recent trobem peces que tenen connotacions
similars perquè els seus dissenyadors han tingut o tenen un caràcter innovador
i transgressor que comparteixen amb Jujol.
Aquestes peces de mobiliari també
han estat en un principi menyspreats per la crítica del moment i posteriorment
s'han convertit en «clàssics» revaloritzats.
140 anys del naixement de Josep Maria Jujol i 70 de la seva mort, i
l'Ajuntament de Sant Joan Despí, ciutat on Jujol té una gran quantitat d'obres
i de la qual va ser arquitecte municipal —com he dit abans—, ha organitzat un
esdeveniment anomenat «L'Any Jujol 140» per difondre la seva figura.
activitats es perllongaran fins al setembre i es poden consultar al web www.jujol140.cat.
interessants sobre l'obra de Jujol, us deixem aquest enllaç d'un documental
produït l'any 2002 on el seu fill, els companys i diversos alumnes, entre d'altres,
aporten informació rellevant sobre aquest artista de primer ordre.
« Però ja de petit s'extasiava davant les postes de sol tarragonines, amb els
núvols vermells que canviaven de color », recorda
Josep Maria Jujol fill sobre el misteriós potencial creatiu de l'arquitecte.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Subscriu-te al Blog del museu per estar al dia
Consulta la nostra política de privacitat (pdf - 69,3 Kb) |
És probable que no hagis escoltat mai la paraula hygge, però els danesos creuen que és el secret de la felicitat.
El que fa que les llars siguin més càlides, acollidores i la gent més feliç.
Descobreix en què consisteix a les notícies immobiliàries d' Api.cat
Per començar, has de saber que hygge és un concepte més que una paraula.
I encara que a l'espanyol es tradueix com a 'acollidor' o 'comoditat', el significat que li donen els danesos va més enllà.
És com una filosofia de vida, una actitud i el que ha fet que segons l'Informe Mundial de la Felicitat, que l'ONU fa des del 2012, Dinamarca sigui considerat el país més feliç del món.
Millor preguntar-li a un Danès, no creus?
Mikkel Larsen, agregat de comunicació de l'Ambaixada danesa a Madrid va dir en una entrevista a Verne, que:
"És difícil trobar una paraula; seria una mescla entre acollidor, benestar, estar en una situació en la qual et sentis còmode, relaxat i lliure".
D'altres dirien que és estar davant d'una xemeneia en una freda nit d'hivern, amb un bon jersei de llana posat, mentre prens vi calent i galetes de canyella, amb la teva parella, família o la companyia de tu mascota.
En definitiva, un moment de plaer, serenitat, pau i llibertat de responsabilitats o preocupacions, en un entorn que et fa sentir abrigallat i còmode.
Una vegada captada l'essència del concepte, vegem quines coses pots aplicar al teu pis de lloguer a Barcelona perquè sigui una mica més hygge:
• Cuida la il·luminació de la casa.
Fes que aquesta sigui més acollidora, especialment a l'hivern.
Por exemple, col·locant reguladores d'intensitat als interruptors o a través de llums de peu o sobretaula que aportin una llum més càlida que la general.
Les xemeneies tenen el poder de fer que un ambient tingui més màgia i sigui més acollidor.
Por suposat, més que la calefacció tradicional.
Per això, si tens la sort de tenir una xemeneia, utilitza-la en aquells moments que vulguis sentir-te hygge.
I si no, compra't una estufa de pellets, que segur que t'encantarà i a més, són ecològiques.
• Decoració càlida: com t'expliquem al post Com fer que la teva casa sigui tan acollidora, que desitgis hivernar, envolta't de mantes suaus, coixins i espelmes.
• Canvia el xip: quan vulguis experimentar un moment hygge, canvia el xip.
No parlis de política, de feina ni preocupacions, Simplement, gaudeix del moment i la companyia.
Els millors dúplex en venda a Barcelona
Descobreix els millors àtics en venda a Barcelona |
Data: 6 de de febrer de 2020 de 10:00 a 13:30.
Lloc de realització: Centre Polivalent d'Oliva
El pròxim dia 6 de febrer tindrà lloc la IV edició de la Setmana de la Ciència d'Oliva, que en aquesta ocasió aposta per difondre un model econòmic sostenible i respectuós amb el medi ambient.
En aquest esdeveniment participarà la Càtedra d'Economia del Bé Comú de la Universitat de València.
La IV Setmana de la Ciència Oliva 2020 aposta per un canvi en el model econòmic basat en una economia sostenible que millore el medi ambient.
L'objectiu d'aquestes jornades és invertir en educació i investigació científica per tal d'aconseguir una millor oferta de treball i, al mateix temps, construir un món millor i més saludable.
Dintre del marc de les activitats celebrades en la IV Setmana de la Ciència Oliva 2020, la professora i directora del Màster d'Estratègia de la Universitat de València, Vanessa Campos, impartirà una conferència (de 10 a 11.30 hores) sobre models de negoci, enfocada a conéixer els diferents tipus de models de negoci sostenible que existeixen i la seua aplicació al xicotet comerç, analitzant els negocis des del punt de vista de la sostenibilitat i la inclusió.
Seguidament, de 12 a 13.30 hores, el director de la Càtedra EBC de la Universitat de València, Joan Ramon Sanchis, impartirà una conferència sobre banca ètica amb l'objectiu d'exposar les diferents opcions de banca sostenible disponibles (banca ètica, banca cooperativa i finances col·laboratives) i que poden finançar projectes d'emprenedoria social i ambiental.
Càtedra d'Economia del Bé Comú.
Cercarà només en els tipus d'esdeveniments seleccionats (per favor marque a continuació)
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Les Illes miren amb esperança l'evolució de les dades del coronaviru s.
La tendència de l'última setmana ha fet augmentar l' optimisme entre els especialistes que fan el seguiment de la pandèmia i, també, en el Govern.
Per primer vegada uns i altres veuen possible començar a parlar d'una nova fase.
La presidenta, Francina Armengol, fins i tot ha parlat de demanar a l'Executiu central mesures d'aixecament del confinament exclusives per a Balears.
El moderat optimisme ha estat confirmat per part del portaveu del comitè autonòmic de seguiment del coronavius, el doctor Javier Arranz.
«Les últimes dades mostren que estam en la tendència a la baixa si analitzem els números total i l'afectació a les Illes», deia el passat dissabte.
Advertia, però, que «hi pot haver algun repunt» en les dades que no ha de fer perdre de vista «la tendència» bona que les Balears han marcat durant tota aquesta setmana passada.
Segons l'especialista «durant aquest setmana, a mitjans o finals, podria ser que la fase aguda de contagis quedés enrere» i aleshores es podria «començar a plantejar com haurem d'avançar per assolir en unes setmanes més» la finalització del malson.
El doctor Arranz advertí el dissabte que «no ens hem de deprimir si demà (diumenge) tinguéssim més casos que avui (dissabte) perquè hem de mirar (la tendència) des de que comença la contenció» del virus, fa tres setmanes.
En efecte el dissabte el nombre de contagis marcà un mínim de 14 i el diumenge pujà a 22 però així i tot es manté l' optimisme «moderat» de l'equip d'experts que fa el seguiment a les Illes.
«Hem de valorar que el percentatge de persones curades està al voltant del 54%» del total d'infectats, un percentatge que creix cada dia.
La revista redaccionmedica.com recollia també, a finals de setmana, el fet que les Illes – juntament amb el País Basc, Cantàbria, Canàries, Extremadura i Múrci a – tenen el «nombre reproductiu bàsic» de la malaltia, o R0, per sota de l'índex 1.
Aquest és el llindar entre la progressió de la malaltia i, per sota, l'entrada en fase -per lenta que sigui – d'extinció.
Recollia les dades de l'Institut Carles III que segueix l'evolució del coronavirus a tot l'estat.
Val a dir que l'extinció cal entendre-la com un procés a llarg termini, no es tracta en absolut d'un escenari en el qual en poques setmanes hagi desaparegut.
Però sí es tracta del primer gran objectiu perquè permet, per sobre de tot, alleugerir la pressió sobre el sistema hospitalari en particular i en general sobre tota l'assistència sanitària que fa front a la malaltia.
Segons aquesta anàlisi referida, les Illes estaven el passat cap de setmana a l'índex 0,94 quan la mitjana estatal estava en el 1,10 encara.
La bona evolució de la pandèmia a l'arxipèlag ha fet créixer l'optimisme polític, força necessitat d'alguna bona nova després de tres setmanes de desastroses notícies per mor tant de la malaltia en si com de les terribles conseqüències econòmiques que està suposant i suposarà per a un sistema de quasi monocultiu turístic com el balear.
Fruit d'aquest contingut optimisme, Javier Arranz confirmà aquest diumenge que « continuem en la línia descendent » de contagis i morts i que entra dins del possible demanar que "s'aixequin certes mesures restrictives a Balear" abans que a la Península.
Una possibilitat que confirmà Francina Armengol, qui va anunciar que «estem estudiant» la possibilitat de «demanar que el sistema de desconfinament» per a les Illes sigui «diferent al de la Península» si la bona tendència es confirma.
Armengol digué que demanarà així mateix a l' Executiu espanyol que les mesures excepcionals d'ajuda «a les empreses i a les famílies afectades» de les Illes es mantinguin quan s'aixequi l'estat d'alarma.
Des del Govern s'entén que haurien d'estar vigent fins ben entrat o passat l'estiu degut a «l'impacte sobre el turisme» que ha tingut el coronavirus.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 |
La travessia que havia de fer demà per la ria del Nervión el navegant català Dídac Costa com a homenatge a la seva participació en la Vendée Globe, s'ha suspès per les previsions de mal temps.
El Barça Lassa de futbol sala va confirmar ahir la renovació de Marc Tolrà fins al juny del 2020.
El jugador s'ha consolidat aquesta temporada com un dels líders de l'equip i és el tercer capità...
Bateria i Aicardo es tornen a lesionar minuts després de recuperar-se i el club confirma que es perdran la copa d'Espanya
L'equip de Santa Coloma no va desaprofitar l'ocasió per agafar aire, golejant el Jumella (2-6)
Els blaugrana van dominar el marcador però el Saragossa va empatar tres cops, l'últim a tres minuts del final, fins al 3-3
Aicardo i Bateria van tornar a jugar després de les lesions, i es van tornar a fer mal
El conjunt colomenc es veu les cares avui (18.30h) amb el cuer, el Jumilla, en un duel que ha de servir als homes d'Ós car Redondo per recuperar el camí del triomf.
El brasiler podria ser la gran atracció del duel d'avui (21h, Esport 3) entre el Barça i el Saragossa, 11è classificat de la lliga de futbol sala.
Bateria podria entrar en un convocatòria 4 mesos després....
El club i el jugador acorden seguir vinculats una temporada més
La selecció catalana va desplegar un bon joc en els dos partits que va jugar contra França, però va ser derrotada per resultats curts, 2-0 i 3-2 |
Quatre dies després d'empatar a Montilivi contra la Reial Societat (0-0), el Girona visita Vallecas per enfrontar-se al Rayo en el primer duel de la 26a jornada de Lliga (21:00h / GOL).
Els blanc-i-vermells han tingut menys temps per descansar que el conjunt madrileny, però aquest fet no ha de servir d'excusa.
Eusebio Sacristán vol sumar tres punts que suposarien un punt d'inflexió per la resta de la temporada, i és que el Rayo i el Vila-Real, amb 23 punts, marquen l'inici de la zona de descens.
El partit és vital però Eusebio tindrà dues baixes de pes.
Juanpe va patir una lesió en el tendó de l'adductor llarg esquerre contra la Reial i s'haurà de quedar a Girona.
Qui tampoc viatjarà és Yassine Bono per culpa d'un procés febril.
El lloc del central canari se'l disputaran Bernardo Espinosa i Marc Muniesa, mentre que el veterà Gorka Iraizoz serà el porter titular de l'equip.
Eusebio repetirà la fórmula que li va donar la victòria al Santiago Bernabéu i l'empat a casa i apostarà per un 4-1-4-1.
Aquest sistema, tot i que compta amb menys efectius que la tradicional defensa de cinc amb carrilers gironina, permet que l'equip tingui més consistència al darrere.
Pere Pons, Douglas Luiz, Aleix García i Àlex Granell es disputaran les posicions al centre del camp, mentre que a les ales s'hi situaran Portu i Borja García.
Patrick Roberts, que torna a la convocatòria, esperarà el seu torn a la banqueta.
El Girona té una oportunitat d'or per tornar a guanyar, i és que el Rayo és el segon equip que més gols encaixa de la categoria -43- per darrere del Llevant.
Els madrilenys, a més, no guanyen des del 28 de gener (0-1 contra l'Alabès) i en l'última jornada de Lliga van perdre el derbi contra el Getafe (2-1).
Tot i així, si guanyen i els resultats del Celta de Vigo i el Valladolid l'acompanyen, els de Vallecas podrien sortir del descens. |
Naturalesa, composició i funcions
El Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge està constituït d'acord amb el que estableixen la legislació universitària, els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra i les disposicions que els desenvolupen i es regeix per les esmentades normes i pel present reglament.
El Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge és una unitat de docència i recerca encarregada de coordinar les activitats i iniciatives docents i de recerca del personal acadèmic que hi està adscrit i de donar-hi suport.
Coordina la docència dels àmbits de la traducció i les ciències del llenguatge, en un o en diversos centres, d'acord amb la programació docent de la Universitat.
També imparteix les titulacions oficials de postgrau que els òrgans de la Universitat li assignen i exerceix aquelles altres funcions que els assigna els Estatuts i les normes que els desenvolupin.
El Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge s'organitza en dues seccions funcionals d'àmbit cientificodocent:
Les seccions canalitzen la participació del personal acadèmic en l'equip de direcció i en els altres òrgans de govern del Departament de la manera que s'estableix als articles 23, 31 i 34 d'aquest reglament.
El personal acadèmic que s'incorpori a desenvolupar tasques docents i/o de recerca al DTCL pot adscriure's a una de les dues seccions.
A més, qualsevol persona ja adscrita a una de les dues seccions pot sol·licitar el canvi de secció.
Tant l'adscripció inicial com el canvi d'adscripció han d'estar fonamentades en la trajectòria de recerca i/o de docència de la persona sol·licitant.
Correspon a la Comissió Permanent del Departament aprovar les sol·licituds d'adscripció a seccions.
Durant el primer trimestre de cada curs s'habilitarà un període per a l'actualització de les adscripcions a seccions.
La Comissió Permanent pot decidir, en circumstàncies extraordinàries, habilitar períodes addicionals.
El Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge està format pel personal acadèmic dels àmbits de coneixement esmentats més amunt que hi està adscrit, de les categories següents:
a) El professorat dels cossos docents.
b) El professorat contractat laboral.
d) Els ajudants i becaris de recerca.
Es consideren membres del Departament els professors pertanyents a altres departaments que hi estiguin adscrits temporalment, d'acord amb l'article 18 dels Estatuts de la UPF.
També formen part del Departament el personal d'administració i serveis que hi estigui adscrit i, si és el cas, altres membres de la comunitat universitària, en el marc del que estableixen els Estatuts de la UPF.
Són funcions del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge.
a) Organitzar, desenvolupar i avaluar plans docents, plans de recerca, els estudis oficials de postgrau que els òrgans de govern els adscriguin i activitats d'especialització i de formació al llarg de tota la vida, en els àmbits que li són propis.
b) Decidir conjuntament amb els centres el professorat que exercirà la docència en les matèries de la seva competència a l'efecte del Pla d'activitat docent i col·laborar amb els centres en el seu control.
c) Proposar l'establiment, la modificació o la supressió de matèries dels plans d'estudis que li afectin.
d) Proposar als òrgans competents de la Universitat les places de professorat funcionari o contractat que necessita per al desenvolupament de les seves funcions, d'acord amb les directrius generals de planificació de professorat establertes per la Universitat, i proposar els membres de les comissions d'avaluació dels concursos en els termes establerts en els Estatuts.
e) Propiciar l'actualització científica, tècnica i pedagògica dels seus membres, promovent la innovació i la millora docents i la formació pedagògica del seu professorat, i especialment del personal investigador en formació.
f) Participar en les tasques d'avaluació, acreditació i certificació del departament i del seu personal.
g) Cooperar amb altres departaments i amb els altres centres i instituts universitaris o centres de recerca de la Universitat, i amb altres institucions i organismes públics i privats, en la realització de programes de recerca o docents i per promoure activitats interdisciplinàries o d'interès conjunt.
A aquests efectes promou l'establiment de convenis i dels contractes a què es refereix l'article 83 de la Llei orgànica d'universitats.
h) Informar sobre les necessitats de personal d'administració i serveis.
i) Organitzar i distribuir entre els seus membres les tasques pròpies i coordinar les activitats i les iniciatives dels investigadors i dels grups de recerca reconeguts per la Universitat o per altres organismes oficials i donar-hi suport.
j) Administrar el seu pressupost.
k) Qualsevol altra funció que els assignin els Estatuts o les normes que els desenvolupin.
El Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge ha de ser escoltat preceptivament en les qüestions següents:
a) La seva modificació, supressió o fusió.
b) Les propostes de convocatòria de places de personal dels cossos docents universitaris que calgui proveir per concurs d'accés.
c) La contractació del seu personal docent i investigador en règim laboral.
d) La proposta de creació, modificació o supressió de centres en què imparteixi o hagi d'impartir docència i per a la implantació o supressió d'ensenyaments que li afectin.
e) L'autorització de llicències al seu personal acadèmic d'acord amb allò previst en la normativa interna de la Universitat.
f) En tots els altres casos en què el departament es vegi afectat directament.
Els òrgans de govern estatutaris del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge són el Consell de Departament, el director o directora, els sotsdirectors i el secretari o secretària.
A més d'aquests òrgans, el Departament s'organitza mitjançant diverses Comissions.
Les Comissions del Departament són la Comissió Permanent, la Comissió de Docència, la Comissió de Recerca, Postgrau i Doctorat i la Comissió de Professorat.
El Consell de Departament és l'òrgan col·legiat de govern del Departament.
El mandat del Consell de Departament és de tres anys.
El Consell de Departament està format per:
b) Els membres nats següents: els sotsdirectors del Departament i el secretari o secretària del Departament.
c) Tot el personal acadèmic doctor i els investigadors vinculats adscrits al departament.
De conformitat amb la disposició addicional tercera, apartat 6, dels Estatuts de la Universitat, s'entén per personal acadèmic doctor el professorat d'aquelles categories per a les quals la llei o els Estatuts exigeixen el títol de doctor.
d) Una representació dels col·lectius següents:
(I) resta de personal acadèmic de les diferents categories i personal investigador en formació: 15 representants elegits per i entre ells;
(II) estudiants dels ensenyaments en els quals el departament imparteix docència, en un nombre igual al 10% del total de membres del Consell, dels quals la meitat corresponen a estudiants de doctorat, elegits per i entre ells, una quarta part a estudiants de màster oficial, elegits per i entre ells, i l'altra quarta part a estudiants de grau, elegits per i entre ells;
(III) personal d'administració i serveis adscrit al departament, en un nombre igual al 5% del total de membres del Consell, elegits per i entre ells.
Elecció dels membres del Consell de Departament
Les eleccions a membres del Consell de Departament són convocades pel director o directora del Departament.
L'elecció dels membres del Consell de Departament es regeix pel que disposa el Reglament Electoral de la Universitat Pompeu Fabra.
Competències del Consell de Departament
Són funcions del Consell de Departament:
b) Ratificar la proposta de sotsdirectors i de secretari o secretària feta pel director o directora del Departament.
c) Elegir els membres de les Comissions previstos en aquest reglament.
d) Aprovar els objectius del Departament en el marc estratègic de la Universitat.
e) Organitzar i distribuir les tasques inherents al Departament i vetllar pel compliment dels compromisos de docència i de recerca.
f) Establir els plans de docència i recerca, desenvolupament i innovació i difusió científiques i coordinar l'activitat del seu personal docent i investigador.
g) Establir les directrius que han de seguir els òrgans col·legiats delegats.
i) Aprovar els programes de les assignatures que imparteix el Departament.
k) Formular propostes als centres en relació amb els plans d'estudis.
l) Exercir les funcions que en matèria de professorat li atorga aquest reglament.
m) Informar sobre l'adscripció del professorat del Departament als instituts universitaris de recerca.
n) Informar sobre el reconeixement per part de la Universitat dels grups de recerca que s'organitzin amb professors adscrits al Departament.
o) Elaborar i aprovar la memòria d'activitats docents i de recerca del Departament.
p) Aprovar el reglament d'organització i funcionament del Departament, que ha de ser ratificat pel Consell de Govern.
q) Aprovar el pressupost del Departament i acordar els compromisos incorporats en els instruments que els òrgans competents de la Universitat proposin per a la distribució interna dels recursos.
r) Ratificar la gestió de les comissions delegades del Consell i aprovar els plans i les memòries corresponents, i conèixer periòdicament les actuacions dutes a terme i les decisions preses per les comissions del Departament quan no actuïn per delegació del Consell.
s) Totes aquelles funcions relatives al departament que els Estatuts o el present reglament atribueixin explícitament al consell.
Funcionament del Consell de Departament
El Consell de Departament pot funcionar en ple o a través de la Comissió Permanent, que és una comissió amb poder executiu delegat pel Consell de Departament.
El Consell de Departament s'ha de reunir almenys 2 vegades al curs en sessió ordinària, sempre en període lectiu, i ha d'haver estat convocat prèviament pel director o directora del Departament.
En l'escrit de convocatòria s'han d'indicar el lloc i l'hora de reunió i l'ordre del dia.
La convocatòria de sessió ordinària s'ha de trametre a tots els membres del Consell amb una antelació mínima de 7 dies, i la convocatòria de sessió extraordinària, amb una antelació de 48 hores.
Ha de contenir l'ordre del dia fixat pel director o directora del Departament, amb tots els punts que s'hagin de tractar en la sessió corresponent, al qual s'hauran d'haver incorporat les peticions subscrites per un mínim del 15% dels membres del Consell, sempre que aquestes peticions hagin estat presentades al director o directora del Departament mitjançant escrit registrat amb 13 dies d'antelació respecte a la sessió del Consell.
S'ha d'adjuntar a la convocatòria de sessió ordinària la documentació relativa als assumptes a tractar que estigui disponible.
En tots els casos, tota la informació sobre els temes que figurin a l'ordre del dia ha d'estar a disposició dels membres del Consell a la Secretaria del Departament amb una antelació mínima de 5 dies.
El director o directora del Departament també haurà de convocar el Consell a petició d'una cinquena part dels seus membres.
La petició ha d'incloure els punts de què aquests membres vulguin tractar dins l'ordre del dia.
El Consell s'ha de reunir dins el termini de 20 dies a partir de la petició.
El Consell de Departament quedarà vàlidament constituït, en primera convocatòria, a l'efecte de dur a terme sessions i deliberacions i prendre acords, si hi són presents la majoria absoluta dels seus membres, entre ells el director o directora de Departament i el secretari o secretària, o si escau, els qui els substitueixin.
En segona convocatòria quedarà vàlidament constituït si hi són presents almenys la tercera part dels seus membres, entre ells el director o directora i el secretari o secretària o, si escau, els qui els substitueixin.
L'assistència al Consell té caràcter personal i el vot és indelegable.
El Consell serà presidit pel director o directora del Departament o, en cas d'absència, pel sotsdirector o sotsdirectora que designi.
El secretari o secretària del Departament actuarà de secretari del Consell, i podrà ser substituït en cas d'absència per qui designi el director.
El secretari o secretària ha d'aixecar acta de les sessions.
Les actes s'han d'aprovar en la mateixa sessió o en la sessió ordinària següent.
L'acta ha d'incloure la relació de membres assistents i d'absències, l'ordre del dia de la sessió, les circumstàncies de lloc i temps en què s'ha dut a terme, els punts principals de les deliberacions, la forma i el resultat de les votacions i el contingut dels acords presos.
En l'acta ha de figurar, a sol·licitud dels respectius membres del Consell, el vot contrari a l'acord adoptat, l'abstenció i els motius que la justifiquin o el sentit del vot favorable.
Així mateix, qualsevol membre del Consell té dret a sol·licitar la transcripció íntegra de la seva intervenció o proposta, sempre que aporti a l'acte, o en el termini que assenyali el director o directora, el text que es correspongui fidelment a la seva intervenció, que s'ha de fer constar en l'acta o bé se n'hi ha d'adjuntar una còpia.
Els membres que discrepin de l'acord majoritari poden formular vot particular per escrit en un termini de 48 hores, que s'ha d'incorporar al text aprovat.
El Consell ha de debatre i adoptar, si escau, els acords sobre els punts de l'ordre del dia.
Això no obstant, el Consell pot decidir incloure nous temes en l'ordre del dia si hi són presents tots els membres i n'és declarada la urgència pel vot favorable de la majoria.
Les votacions són per assentiment, ordinàries o secretes.
S'entendrà que hi ha assentiment quan el president formuli propostes que una vegada anunciades no suscitin oposició o objecció.
El sistema de votació ordinari és a mà alçada, i primer es demanen els vots a favor, després els vots en contra i finalment les abstencions.
La votació secreta es realitza mitjançant paperetes dipositades en una urna pels membres del Consell de Departament després de ser cridats nominalment.
Els acords del Consell de Departament es prenen per votació nominal i secreta quan es tracti de l'elecció de persones o quan una proposta en aquest sentit d'algun membre del Consell assistent tingui el suport de la majoria dels membres del Consell.
Llevat dels casos en què el present reglament demani altres majories, els acords es prenen per majoria simple.
S'entén que hi ha majoria simple quan els vots a favor superen els vots en contra, sempre que les abstencions no superin el 50% de la suma dels vots a favor i en contra.
Si es tracta de votacions secretes, s''entén que hi ha majoria simple quan els vots a favor superen els vots en contra, sempre que els vots en blanc no superin el 50% de la suma de vots a favor i en contra.
Si en la primera votació no s'assoleix la majoria en aquests termes, cal obrir un nou torn d''intervencions i procedir a una nova votació, en la qual no es comptabilitzaran les abstencions, els vots en blanc i els vots nuls.
En tot cas, el refús de vot es comptarà com una abstenció o com un vot en blanc, depenent de si la votació és ordinària o secreta.
En cas d'empat decideix el vot de qualitat del president.
S'entén que hi ha majoria absoluta quan s'expressi en el mateix sentit el primer nombre enter de vots que segueix al nombre resultant de dividir per dos el total de membres de ple dret del Consell.
S'entén que hi ha majoria absoluta dels membres presents quan s'expressi en el mateix sentit el primer nombre enter de vots que segueix al nombre resultant de dividir per dos el total de membres presents en el moment de la votació.
Els acords adoptats pel Consell de Departament seran efectius des del moment en què s'aprovin, llevat que l'acord disposi una altra cosa.
Els esmentats acords són públics, i s'han de notificar als òrgans de la Universitat que correspongui.
El secretari o secretària ha de donar fe dels acords adoptats pel Consell i ha de lliurar els certificats que a aquest efecte li siguin sol×licitats.
Definició, durada del mandat i elecció
El director o directora del Departament exerceix la direcció i la gestió ordinària del Departament.
La durada del mandat del director o directora del Departament és de tres anys, amb possibilitat de reelecció dues vegades consecutives.
Els directors de departament són elegits pel consell de departament entre els professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat adscrits al departament.
Per poder presentar-hi candidatura cal tenir el suport de com a mínim un terç dels membres del Consell de Departament.
El seu nomenament correspon al rector o rectora.
Les eleccions a director o directora de Departament les ha de convocar el rector o rectora, i es regeixen pel Reglament Electoral de la UPF.
Competències del director o directora del Departament
b) Exercir les funcions de direcció i de gestió ordinària del Departament.
c) Convocar i presidir el Consell de Departament i executar i fer complir els seus acords.
e) Designar els sotsdirectors i el secretari o secretària en els termes establerts en els Estatuts i en la normativa interna.
f) Vetllar pel compliment dels objectius estratègics del Departament aprovats pel Consell de Departament.
g) Elaborar anualment els plans d'activitat docent i de recerca, desenvolupament i innovació i difusió científiques del Departament, així com tota iniciativa referent al millor funcionament d'aquest.
h) Coordinar les activitats docents, investigadores i acadèmiques del Departament, i vetllar pel seu compliment i per la seva qualitat i avaluació.
i) Informar sobre les necessitats de personal acadèmic i d'administració i serveis.
j) Dirigir la gestió administrativa i pressupostària del Departament, així com signar el compliment dels compromisos adoptats en els instruments per a la distribució del pressupost i fer-ne el seguiment.
k) Exercir la direcció funcional del personal d'administració i serveis adscrit al Departament.
l) Totes les funcions relatives al Departament que els Estatuts no atribueixin al Consell de Departament.
El director o directora del Departament serà substituït en cas de vacant, absència o malaltia pel sotsdirector o sotsdirectora que prèviament s'hagi determinat, a qui el rector o rectora n'encarregui les funcions.
El director o directora de Departament proposa el nomenament de sotsdirectors, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries i els criteris assenyalats per la normativa interna, d'entre els professors doctors amb caràcter permanent adscrits al departament.
El director o directora del Departament ha de proposar al Consell de Departament la designació del secretari o secretària del Consell entre els professors del Departament.
El director o directora, els sotsdirectors i el secretari o secretària conformen l'equip de direcció del Departament.
Si hi ha dos sotsdirectors, cal que estiguin adscrits a seccions cientificodocents diferents.
Altrament, si només hi ha un sotsdirector o sotsdirectora, caldrà garantir la presència en l'equip de direcció de professorat adscrit a cada una de les dues seccions.
El director o directora del Departament pot ser sotmès a una moció de censura o a una qüestió de confiança per part del Consell de Departament, d'acord amb el que preveuen els articles 215 i 216 dels Estatuts de la UPF.
Els sotsdirectors del Departament
Correspon als sotsdirectors col·laborar amb el director o directora en les seves funcions i portar a terme les funcions que aquest els encarregui.
Els sotsdirectors substitueixen en cas de vacant, absència o malaltia el director o directora.
En cas que n'hi hagi més d'un, el substituirà aquell que prèviament s'hagi determinat i a qui el rector o rectora n'encarregui les funcions.
Secretari o secretària del Departament
Correspon al secretari o secretària del Departament exercir la secretaria del Consell de Departament, redactar i custodiar les actes de les reunions d'aquest òrgan, expedir certificats dels acords que s'hagin pres en el seu si i coordinar els processos electorals que corresponguin al Departament d'acord amb els Estatuts i amb el Reglament Electoral de la UPF.
a) Efectuar, per indicació del director o directora del Departament, la convocatòria de les sessions.
b) Exercir la secretaria de les comissions del Departament de les quals sigui secretari o secretària d'acord amb aquest reglament.
c) Comunicar a la Secretaria General de la UPF els acords adoptats pel Consell de Departament o per aquelles altres comissions del Departament que tinguin caràcter executiu.
d) Vetllar perquè els acords del Consell de Departament que ho requereixin siguin publicats d'acord amb les directrius establertes per la Secretaria General de la UPF.
e) Qualsevol altra funció inherent a la seva condició de secretari o secretària del Departament.
La Comissió Permanent és una comissió amb poder executiu delegat pel Consell de Departament.
La Comissió Permanent està formada per:
b) Els sotsdirectors del Departament.
c) El secretari o secretària del Departament.
d) Un representant de la Comissió de Docència i un de la Comissió de Recerca, Postgrau i Doctorat.
Aquests representants han de ser escollits per cada Comissió entre els seus membres electes de les categories de catedràtic d'universitat, professor titular d'universitat, catedràtic contractat i professor agregat, i seran ratificats pel Consell.
Són funcions de la Comissió Permanent:
a) Col·laborar amb el director o directora en la direcció del Departament.
c) Atendre els afers de funcionament del Departament que no siguin competència de cap altra comissió del Departament.
d) Distribuir els afers del Departament entre les comissions, d'acord amb les funcions que tenen assignades.
e) Aprovar la sol·licitud d'adscripció del professorat a les seccions.
f) Proposar al Consell la creació de comissions per a temes específics i seguir-ne el desenvolupament.
g) Gestionar la utilització dels recursos econòmics del Departament.
h) Aprovar l'adquisició de fons bibliogràfics i recursos materials del Departament.
i) Presentar al Consell de Departament la memòria econòmica anual i sol·licitar-ne la ratificació.
j) Informar el Consell de Departament sobre la seva actuació i sol·licitar-ne la ratificació.
k) Totes les altres funcions que el Consell de Departament li encomani.
La Comissió de Docència és una comissió amb poder executiu delegat pel Consell de Departament.
La Comissió de Docència està formada per:
d) Quatre professors, dos de cada secció cientificodocent, escollits tots ells pel plenari del Consell entre els seus membres de les categories de catedràtic d'universitat, professor titular d'universitat, catedràtic contractat i professor agregat.
e) Dos professors, un de cada secció cientificodocent, escollits tots ells pel plenari del Consell entre els seus membres de la resta de personal acadèmic del Departament.
La Comissió s'ha d'ampliar amb un professor o professora representant de cada centre en el qual el Departament imparteix docència, designat pel centre corresponent, per a les decisions referents a les titulacions gestionades per aquest centre.
Són funcions de la Comissió de Docència:
a) Assistir el director o directora en l'elaboració dels plans d'activitat docent dels professors del Departament.
b) Col·laborar amb el director o directora en la gestió de la docència del Departament.
c) Programar, organitzar i dirigir activitats docents no reglades.
d) Cooperar amb els altres departaments i amb els altres centres i instituts universitaris i centres de recerca de la UPF, i amb altres institucions i organismes públics i privats, en la realització de programes docents.
e) Informar el Consell de Departament sobre la seva actuació i sol·licitar-ne la ratificació.
f) Totes les altres funcions que el Consell de Departament li encomani.
La Comissió de Recerca, Postgrau i Doctorat és una comissió amb poder executiu delegat pel Consell de Departament.
La Comissió de Recerca, Postgrau i Doctorat està formada per:
d) El degà o degana del centre que imparteixi titulacions de grau relacionades amb la formació de postgrau de l'àmbit de coneixement del Departament.
e) Els directors dels instituts universitaris de recerca que tinguin línies de recerca que figurin al doctorat de l'àmbit de coneixement del Departament.
f) Els coordinadors dels màsters del programa.
g) Quatre professors, dos de cada secció cientificodocent, escollits tots ells pel plenari del Consell entre els seus membres de les categories de catedràtic d'universitat, professor titular d'universitat, catedràtic contractat i professor agregat.
h) Un estudiant de doctorat, sigui o no membre del personal investigador en formació, escollit per i entre els estudiants de doctorat que siguin membres del Consell de Departament.
Són funcions de la Comissió de Recerca, Postgrau i Doctorat:
a) Elaborar les línies i els plans de recerca i de formació de postgrau i doctorat del Departament.
b) Organitzar les activitats de recerca del Departament, tot estimulant la constitució de grups de recerca.
c) Promoure la difusió de l'activitat de recerca del Departament.
d) Organitzar i gestionar les activitats de formació de postgrau i doctorat del Departament.
e) Cooperar amb els altres departaments i amb els altres centres i instituts universitaris i centres de recerca de la UPF, i amb altres institucions i organismes públics i privats, en la realització de programes de recerca i de postgrau i doctorat.
g) Informar sobre l'adscripció del seu professorat als instituts universitaris de recerca.
h) Informar sobre el reconeixement per part de la Universitat dels grups de recerca que s'organitzin amb professors adscrits al Departament.
i) Gestionar la utilització dels recursos econòmics del Departament, destinats a recerca, postgrau i doctorat.
j) Vetllar perquè la distribució dels recursos es faci amb equitat i publicitat.
k) Informar el Consell de Departament de la seva actuació i sol·licitar-ne la ratificació.
m) Totes les altres funcions que el Consell de Departament li encomani.
La Comissió de Professorat és una comissió del Departament amb poder executiu.
La Comissió de Professorat està formada per:
d) Els catedràtics d'universitat, professors titulars d'universitat, catedràtics contractats i professors agregats que han estat elegits pel Consell de Departament com a membres de les comissions de Docència i de Recerca, Postgrau i Doctorat del Departament.
e) El nombre addicional de catedràtics d'universitat o catedràtics contractats del Departament necessari per garantir la presència a la Comissió de Professorat d'un mínim de tres catedràtics d'universitat o catedràtics contractats.
L'elecció d'aquests membres correspon al Consell de Departament.
Cap professor no participarà en les decisions que afectin les propostes de provisió de places de categoria superior.
Són funcions de la Comissió de Professorat del Departament:
a) Endegar el procés de provisió de places de professorat, d'acord amb el que preveu l'article 102.3 dels Estatuts.
b) Proposar als òrgans competents de la Universitat les places de professorat funcionari o contractat que necessita per al desenvolupament de les seves funcions, d'acord amb les directrius generals de planificació de professorat establertes per la Universitat, i proposar els membres de les comissions d'avaluació dels concursos en els termes establerts en els Estatuts.
c) Informar sobre les adscripcions provisionals de professorat i del canvi de denominació de places del professorat funcionari dels cossos docents, en ambdós casos tant si és el departament d'adscripció d'origen com el receptor.
d) Proposar la contractació de professorat visitant i emèrit.
e) Informar sobre les propostes de llicències del seu personal docent.
f) Estudiar les propostes sobre la política de professorat formulades pel Consell de Departament.
g) Totes les altres funcions que el Consell de Departament li encomani.
Recursos econòmics i materials del Departament
El Departament disposa dels recursos següents:
a) Els que li assigni la Universitat del seu pressupost.
b) Els provinents dels contractes signats pel Departament a l'empara de l'article 83 de la LOU, sense perjudici del cànon que correspon a la Universitat.
c) Qualssevol altres recursos que li corresponguin per les seves activitats i serveis.
d) Les subvencions o donacions atorgades al seu nom.
El Departament disposa del personal d'administració i serveis que li assigni la Universitat.
Poden proposar la reforma d'aquest reglament el director o directora del Departament, a iniciativa pròpia, o bé una desena part dels membres del Consell de Departament.
La reforma del reglament requereix l'acord de la majoria absoluta dels membres presents i la ratificació del Consell de Govern.
Mentre sigui vigent la Normativa per la qual s'estableixen els òrgans responsables dels Programes Oficials de Postgrau (acord del Consell de Govern de 29 de març del 2006, modificat per acord del Consell de Govern de 2 de maig del 2007) les funcions de la Comissió de Recerca, Postgrau i Doctorat relatives a postgrau i doctorat les assumeix la Comissió del Programa Oficial de Postgrau "Comunicació Lingüística i Mediació Multilingüe".
En tot allò no previst en els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra i en aquest reglament s'aplicarà la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. |
La prioritat, segons el Govern, ha de ser "millorar el medi ambient i el territori". / P. MASSUTÍ
Inversions en la gestió de parcs naturals i espais protegits, senyalització en àrees naturals, reforestació, faixes de prevenció i neteja de boscs per prevenir incendis, neteja del litoral i reforç de la conservació dels ecosistemes naturals són alguns dels projectes que centraran les primeres inversions de l'impost de turisme sostenible, segons fonts properes al Govern.
Mentre l'enfrontament polític sobre a què han d'anar destinats els fons de l'ecotaxa assolia cotes de forta disputa entre el Govern i Podem i mentre es generava un debat ciutadà al respecte, la Conselleria de Turisme i els consells insulars ja han fet feina sigilosament per pensar quin tipus de projectes tendrien consens total.
Govern i consells assumeixen que la inversió per recuperar i mitigar els impactes del turisme en el medi natural són prioritaris i, per això, fomentaran també la recuperació d'ús agrícola de finques públiques, la protecció i la conservació de fauna i flora autòctones i ajudaran econòmicament els qui duen a terme activitats que mantenen el paisatge tradicional.
Tal i com ha anunciat l'Executiu, una de les altres línies, la més criticada per col·lectius ecologistes i també per formacions com Podem, serà la reinversió en zones turístiques.
Però, això sí, els projectes que de moment obtenen l'acord unànime entre Govern i consells són aquells que no suposen cap nova infraestructura que no sigui per afavorir pràctiques sostenibles, com ara la instal·lació de sistemes d'autoconsum d'energies renovables en infraestructures turístiques.
"D'aquesta manera, es reduiria progressivament l'impacte que actualment té la indústria turística sobre el sistema energètic", assegura una font de Turisme.
A més, està previst promoure projectes on se substitueixi l'enllumenat públic convencional per un sistema alimentat per l'energia solar.
Entre les iniciatives que estudien ja a Turisme hi ha també la millora de les inraestructures de sanejament i subministrament d'aigua i de les basses de reg, així com la recuperació de rutes ciclistes i senderistes, ja sigui per fer-hi intervencions de millora del ferm com de la senyalització.
També està previst finançar la progressiva implantació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.
De totes maneres, coneixedors de la gran sensibilització ciutadana envers la necessitat de protegir el medi natural -el principal afectat pel turisme de masses- Govern i consells han cercat un primer llistat de projectes que siguin prioritàriament ambientals.
Tant és així que la línia que preveu la llei de promoció de la recerca científica i l'R+D+I també incorporarà almenys al principi actuacions relacionades amb els espais naturals, com ara la instal·lació d'estacions científiques a parcs naturals i el manteniment de les existents, "amb l'objectiu de promoure la recerca del medi ambient marí i els seus ecosistemes i recursos", assenyalen des del Govern.
L'objectiu prioritari de l'impost, diu l'Executiu ha de ser "millorar el medi ambient i el territori: compensar la petjada ecològica de l'activitat turística.
També queda clar l'objectiu de promoure un canvi de model turístic cap a la desestacionalització i la sostenibilitat social, ambiental i econòmica", destaquen.
El patrimoni artístic i històric també rebrà inversions de l'ecotaxa, segons està previst en el redactat inicial, ara sota tramitació parlamentària.
De moment ja s'està estudiant quins seran els edificis i les obres que es podran acollir a la línia de rehabilitació, reforma i promoció d'infraestructures culturals i patrimoni històric.
Els exemples de línies d'inversió que han treballat Govern i consells hauran de passar, en tot cas, per la comissió d'experts, anomenada Comissió d'Impuls del Turisme Sostenible (CITS), que serà qui finalment decidirà els que considera més adequats perquè siguin finançats.
Segons el sistema que preveu la llei, aquesta comissió farà una proposta al consell de govern, que serà l'organisme que aprovarà en darrer terme les actuacions i els imports de cadascuna d'elles.
De moment no s'ha indicat per part de l'Executiu quines persones i entitats de reconegut prestigi formarien part d'aquesta comissió d'experts, que estarà fixada en el decret o reglament que desenvoluparà la llei, una vegada aquesta s'aprovi al Parlament.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Arrenca el festival Cruïlla, un dels festivals més importants de la temporada que combina música d'estils molt variats que es troben en un mateix espai (d'aquí el seu nom).
Jamiroquai ha presentat aquest divendres el seu nou disc Automaton, després de set anys d'absència a l'escenari Estrella Damm, un dels principals patrocinadors de la cita del Festival Cruïlla.
"He tornat!", ha dit el cantant Jay Kay després de la primera cançó que ha interpretat entre els aplaudiments del públic.
El cantant de Jamiroquai Jay Kay durant el concert de divendres / ACN
Entre els altres destacats de la primera jornada del certamen hi ha figurat també Two Door Cinema Club, el grup britànic que després de sorprendre amb les seves creacions de pop de guitarres i consolidar-se amb èxits com What you know, ha tornat a Barcelona amb el seu tercer disc Gameshow sota el braç.
També han actuat aquest divendres el trio The Lumineers i Die Antwoord, que han presentat el seu darrer treball, Mount Ninji and Da Nice Time Kid.
La notícia va saltar el passat 27 de gener quan es va anunciar el retorn de Jamiroquai després de gairebé set anys d'absència.
La formació britànica, sempre amb la veu del carismàtic Jay Kay al capdavant, va publicar el 31 de març Automaton.
Jamiroquai ha interpretat els temes del nou àlbum amb el seu característic funk incorporant l'electrònica i el pop, que ha fet d'ells un dels grups més populars actuals.
A l'escenari Estrella Damm hi ha actuat abans de Jamiroquai, Two Door Cinema Club, un trio de joves britànic, format per Alex Trimble, Sam Hallyday i Kevin Baird, que ha defensat el seu pop de guitarres.
Un grup que va esclatar a principis d'aquesta dècada amb temes com What You Know.
Han interpretat sobre l'escenari al Parc del Fòrum temes del seu tercer disc Gameshow.
Wesley Schultz, de The Lumineers, ha arrencat el seu concert a l'escenari Cruïlla Enamora, cantant des d'un piano per deixar que després explotés la seva música més animada.
Al llarg de la seva carrera, la banda ha aconseguit diferents èxits amb cançons com Ho Hey, Stubbon Love i posteriorment Submarines.
Ara, han tornat als escenaris amb el seu segon disc, que veu de la tradició americana, Cleopatra.
El Festival Cruïlla va anunciar aquest dimarts que s'havien exhaurit els abonaments i les entrades per aquest divendres i només en quedaven per al dissabte i diumenge.
La novetat d'aquesta edició és l'escenari Klipsch Sound System, equipat amb la prestigiosa marca d'altaveus i on actuaran vuit dj amb sessions que aniran dels ritmes caribenys a la música africana, el reggae i el hip hop, fins a la música disco o el boogaloo.
Dj Vadim, Supa Disco, Guts, La Nobleza Sessions o Virgine seran alguns dels artistes que hi actuaran. |
Sindicalisme vinculat amb més o menys intensitat a les idees socialistes.
Presenta sindicats forts i nombrosos que centren les seves actuacions en reivindicacions de caràcter estrictament laboral (salaris, horaris, condicions de treball...).
Aquest sindicalisme és el que va consolidar la pràctica de les negociacions col·lectives entre obrers i amos.
Recorren poc sovint a la vaga, encara que, quan ho fan, la seva força i capacitat de resistència són impressionants.
Dins d'aquest sindicalisme es contraposen el model alemany (dependència del sindicat al partit) i el model britànic (subordinació del partit al sindicat). |
Ricardo Marín és un dels músics més sol·licitats dins del panorama estatal.
Ara presenta "Los lunes al song", un projecte musical en solitari que va començar fa just quaranta dilluns, quan se li va acudir la idea d'endolcir amb música el que de ben segur és el dia més feixuc de la setmana.
Des d'aleshores ell i la seva guitarra acústica, fidels a la cita, i fossin on fossin aquest dia de la setmana, ha anat penjant un vídeo versionant un tema.
De vegades a casa, d'altres enmig de la gira, als assajos o abans de pujar a qualsevol escenari.
A l'altra banda de les gravacions hi ha Eva Nilsen, que posa color a la música i aconsegueix que cada història arribi al públic a través de les xarxes socials.
La última entrega, la d'aquest dilluns, es va gravar als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós, on aquests dies Ricardo Marín està assajant amb Manolo García i la resta de la banda preparant la gira d'enguany.
Aquesta nit al Voilà de Manresa (22 h), el músic hi oferirà un recull de cançons que han marcat tota una època, combinades amb temes propis.
Al concert comptarà amb la col·laboració de diversos convidats.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
L'Associació de Debat té l'objectiu de fer de la UB una entitat activa i destacable als tornejos, i consolidar-la com amfitriona de tornejos propis.
Pretén dominar i estendre els valors i els coneixements lligats a la retòrica i la oratòria a través de la pràctica del debat.
Gran Via de les Corts Catalanes, 585 |
El president de Xile, Sebastián Piñera, estarà aquest dimarts a Madrid en el marc de la seva gira europea, i es reunirà tant amb el Rei Felipe VI com amb el president del Govern central, Pedro Sánchez.
Piñera, que va prendre possessió el març passat del seu segon mandat com a president de Xile --el primer va ser entre el 2010 i 2014--, participarà aquest dimarts al matí en un fòrum econòmic organitzat pel diari 'El País' i a les 13.30 serà rebut pel cap de l'Estat en el Palau de la Zarzuela.
Després, els Reis oferiran un esmorzar al president xilè i la seva esposa, Cecilia Morel.
Mentre, el ministre de Relacions Exteriors, Roberto Ampuero, es reunirà amb el seu homòleg espanyol, Josep Borrell, a les 14.30 hores.
Amb el president del Govern central, Pedro Sánchez, Piñera es veurà a les 19.00 hores en el Palau de la Moncloa.
El president xilè i la seva esposa van arribar dissabte a París per a una gira que inclou parades a Alemanya, Bèlgica i el Vaticà i que té l'objectiu de tancar acords sobre energia, tecnologia i ciberseguridad, entre unes altres, segons ha informat la Presidència del país.
El dissabte, Piñera es va reunir amb l'expresident Nicolas Sarkozy.
Aquest dilluns ha acudit a la Conferència General de la Unesco per presentar l'agenda educativa de Xile i té previstes trobades amb el president de la República francesa, Emmanuel Macron i amb el president del Senat, Gerard Larcher.
Després del seu pas per Madrid, viatjarà dimecres a Berlín, on tindrà reunions amb la cancellera, Angela Merkel, i amb el president del país, Frank-Walter Steinmeier, per després traslladar-se a Hamburg.
La seva gira continuarà a Bèlgica, on es reunirà amb el Rei Felip i amb autoritats de la Unió Europea, i finalitzarà amb una audiència amb el Papa Francesc al Vaticà.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Tots els futbolistes i membres del cos tècnic de la Unió Esportiva Llagostera van enfilar-se ahir dalt d'un autobús al matí per cobrir els gairebé 700 quilòmetres que hi ha des de la localitat gironina fins a Santurce, on l'equip es va entrenar i també hi va passar la nit.
Just al costat de Portugalete, on aquesta tarda es juga el partit de tornada de l'eliminatòria de campions per pujar a la Segona Divisió B. L'expedició va aturar-se per esmorzar i també ho va fer a Saragossa per dinar.
A mitja tarda tots plegats van arribar a Santurce, on cap a dos quarts de set els futbolistes van realitzar una petita sessió d'entrenament per estirar les cames.
Avui a mig matí hi haurà un passeig per no estar tancats tot el dia a l'hotel i no serà fins la tarda que jugadors i tècnics es desplaçaran fins l'estadi de La Florida per enfrontar-se al Portugalete.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El període d'inscripció per aquest curs ha finalitzat.
El curs pretén donar una visió general dels requisits de les instal·lacions d'energia solar fotovoltaica, arrel de la publicació del Reial Decret que regula les condicions administratives, tècniques i econòmiques per al subministrament i la producció d'electricitat amb autoconsum.
El Reial Decret pretén "establir un marc normatiu on es garanteix la sostenibilitat econòmica del sistema i el repartiment adequat de les càrregues del sistema".
Durant el curs es farà una visita a una instal·lació en funcionament per tal de veure l'aplicació pràctica dels conceptes teòrics.
Al finalitzar el curs els participants hauran adquirits els coneixements necessaris per dur a la pràctica una instal·lació d'energia solar fotovoltaica d'autoconsum d'acord amb el que estableix la normativa vigent.
DIRIGIT A Enginyers i tècnics en general que vulguin realitzar projectes d'energia solar fotovoltaica d'autoconsum.
Especialment indicat per enginyers de recent incorporació al món de les energies renovables
Marc normatiu i conceptes bàsics.
Exposició del marc normatiu Espanyol recentment aprovat.
En aquest bloc s'expliquen les característiques bàsiques de les cèl·lules fotovoltaiques així com dels panells fotovoltaics.
Explicació dels paràmetres bàsics que expliquen el funcionament d'un panell fotovoltaic 3.
Esquemes bàsics de les instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum.
En aquest bloc es presenten els esquemes bàsics de configuració de tots els tipus d'instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum i la comparativa amb les altres modalitats existents.
Esquema bàsic de les instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum sense acumulació elèctrica.
Esquema bàsic de les instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum amb acumulació elèctrica.
Comparativa amb esquema bàsic de les instal·lacions fotovoltaiques de bombeig solar.
Comparativa amb esquema bàsic de les instal·lacions fotovoltaiques autònomes.
Càlcul i disseny d'instal·lacions solars fotovoltaiques d'autoconsum.
En aquest bloc s'expliquen tots els conceptes necessaris per realitzar el dimensionament, així com els paràmetres de la normativa vigent que afecta al càlcul.
Dimensionament d'instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum.
Visites en grup a veure instal·lacions d'energia solar fotovoltaica d'autoconsum.
Formador i consultor energètic.
Si estàs aturat, ets estudiant o tens fins a 34 anys, pots gaudir d'una sèrie d'avantatges addicionals.
Gestionem els tràmits per tal que puguis gaudir de la bonificació corresponent per formació.
10, 11 i 12 de febrer, a la seu de la Delegació del Vallès, c/ Advocat Cirera, 8, 2n, porta 23, Sabadell
Col·legiats / Associats: 395 eur Empresa Adherida: 590 eur General: 695 eur Socis estudiants 50% de descompte sobre el preu de Col·legiats / Associats
Delegació del Vallès - Advocat Cirera, 8, 2n, porta 23 08201 Sabadell |
El PSC farà 347 esmenes –baixes i altes de partides previstes per reassignar les prioritats– a la proposta de pressupost del govern català amb el punt de mira posat al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).
Dels 202 milions que el grup socialista proposa retirar d'algunes partides previstes, 125 corresponen als diners que es destinen al CTTI –al voltant de 500.
La diputada socialista Alícia Romero justifica aquesta proposta de reducció en un 25% del pressupost del centre perquè el considera "sobredimensionat" i sobre la gestió del qual acusa el govern de JxCat i ERC de "falta de transparència" –Romero conclou que el CTTI és un dels organismes on, en cas de governar, el PSC faria una auditoria per racionalitzar-ne la despesa.
En les seves esmenes, els socialistes també proposaran rebaixar d'altres partides genèriques de treballs tècnics, a més de dietes i atencions protocol·làries.
Tenint en compte les restriccions que imposa la nova reforma del reglament del Parlament als malabarismes pressupostaris, Romero diu que el PSC fa esmenes raonables i hi afegeix que no proposen reduir diners dels capítols de personal ni d'inversions.
Dels 202 milions que treuen d'aquelles partides proposen ampliar els fons previstos pel govern al pla de xoc per reduir les llistes d'espera –20 milions més–, a les polítiques d'habitatge –9–, a incentivar la indústria del coneixement –10– o a l'oferta d'ocupació de Mossos –8,5.
"Encara que ens acceptessin les esmenes, no és suficient perquè no reverteix retallades i no afronta els reptes que tenim al davant", argumenta Romero davant la previsible manca d'acord amb l'executiu de cara a votar el pressupost.
El PSC prioritzarà acordar amb la resta de grups esmenes relatives a la lluita contra la pobresa infantil, la segregació escolar, l'escola inclusiva, recerca i coneixement o llistes d'espera.
Tanmateix, no preveu cap canvi en la seva oposició al pressupost i, per contra, veu possible votar amb la majoria punts separats de la llei de mesures que acompanya els comptes pel que fa a impostos o taxes que el PSC reivindicava i que s'han previst.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Després de l'Onze de Setembre d'enguany feia gràcia llegir les portades d'alguns diaris, en què es destacava la hipotètica punxada de la mobilització independentista.
¿Si 600.000 persones al carrer és una punxada, què passarà el dia que no punxem?
Mai en la història d'Europa un país ha mantingut la reivindicació per la llibertat nacional de manera tan permanent, seguida activament per tanta gent.
El clam dels catalans per exercir el dret a l'autodeterminació és un fet polític de dimensions colossals.
Amagar-lo com fa Espanya, seguida per la resta d'Europa, no fa sinó engrandir-lo.
I, tanmateix, seria estúpid per part nostra no admetre que la mobilització té límits.
No són els límits del nombre de persones que estan disposades a sortir al carrer, que de fet són moltes.
Em refereixo als límits de l'efectivitat de la mobilització.
Hi va haver un moment que ens vam arribar a creure que pel sol fet de fer sortir un milió o més de persones al centre de Barcelona, o pel fet d'enllaçar-nos de punta a punta del país, estàvem a tocar de la independència.
Val la pena tornar a aquells dies, un per un, per veure'n la seqüència sencera, culminada amb la votació de l'1-O.
L'independentisme va desembarcar amb una força descomunal i contundent a l'escena política del país; fins i tot global.
Vam derrotar pacíficament i cívica, al carrer, el desplegament de força espanyol.
Des d'aquell moment, però, els fronts s'han estabilitzat.
L'aplicació de l'article 155 de la Constitució, la presó, l'exili, l'ofensiva diplomàtica internacional, el judici i, d'aquí poques setmanes, la sentència contra els nostres presos polítics estableixen unes regles de joc noves, a les quals l'independentisme sembla que no s'acaba d'acostumar.
Els partits, els que encara aguanten i els que estan en reinvenció permanent, s'han acostumat massa de pressa a l' statu quo post-155, admetent de manera implícita -i a vegades massa explícita- la situació.
Això sembla haver afectat l'estratègia unitària, l'establiment d'una lluita coordinada i pensada per fer que res no sigui possible sense posar per davant de tot la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.
No em cansaré de repetir-ho: més de la meitat del legítim Govern del país està empresonat o privat del dret a tornar, sota l'amenaça d'un judici injust.
Massa per convertir-ho en un adjectiu de la tasca política diària, i no en el primer gran objectiu de país.
Entre el realisme polític i el cop abrandat al pit, cal trobar un camí nou per no caure en la inefectivitat.
Val a dir que els discursos de les entitats cíviques durant l'Onze de Setembre tenien alguna cosa d'agònica, d'heroisme de derrota.
Criticar la política, com si des de les entitats no se'n fes, és estrany.
Desconec completament la relació que hi ha entre entitats i partits, però coneixent-ne molts dels dirigents, i sabent la relació personal que hi ha entre ells, no em puc creure que no sigui possible, malgrat les diferències, establir un pla comú i possible per fer front a la situació, i tornar a la iniciativa.
Els límits de la mobilització els posem nosaltres mateixos.
Els fronts en què cal actuar estan ben definits: institucional català, institucional espanyol i internacional, judicial, opinió pública nacional i internacional; món acadèmic i de líders d'opinió nacionals i internacionals.
Els familiars dels presos, els exiliats i les seves famílies han treballat molt i bé en alguns d'aquests camps.
Llegim que ara es planteja un dia de vaga general la jornada posterior a la sentència.
Que hi pot haver un acord de mínims...
Cal desplegar intel·ligentment un pla d'acció coordinat, ben territorialitzat i sectorialitzat, en què tothom, partits i societat civil organitzada, faci pinya.
No cal patir per la bona gent del país.
Si Catalunya té un actiu, és la gent que organitza autocars, actes cívics i sessions informatives.
Els límits de la mobilització els posem quan les crides a sortir al carrer tenen més aire de resistència que no pas d'ofensiva pacífica i cívica.
El que arriba a la gent del carrer esdevé estrany, fins i tot frustrant.
El sentiment "ens han deixat desemparats" comença a campar entre moltes de les persones mobilitzades, i algunes de les ja desmobilitzades.
Ens cal, doncs, un pla que aprofiti la mobilització de "només" 600.000 persones, que en recuperi moltes altres, i que posi aquesta immensa força, feta de persones disposades a sortir al carrer, a treballar amb efectivitat per assolir el que ens pertany: la dignitat i la llibertat.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'home hauria assassinat la dona a l'habitació de l'hotel on s'allotjaven, que és a pocs metres de la riera on es va trobar el cos esquarterat
La població de Calella ha condemnat aquest dilluns durant una concentració silenciosa davant l'Ajuntament la mort violenta d'una turista sueca.
L'alcaldessa, Montserrat Candini, ha lamentat l'homicidi i assegura que la "càrrega de violència extrema" del cas el fa encara més incomprensible.
La dona hauria mort a mans de la seva parella, un home de 42 anys, també de nacionalitat sueca, que ja ha estat detingut.
Com va avançar l'ACN, l'home hauria esquarterat la dona a l'habitació de l'hotel on s'allotjaven per després endur-se el cos amagat en una maleta i abandonar-lo a una zona boscosa.
L'hotel on s'allotjava la parella és a pocs metres del lloc on es va trobar el cos, a tocar del nucli urbà.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Construcció equivalent a una perífrasi d'obligació o a una forma conjugada, segons el context. |
Enguany és any senar i per tant hi ha una data que s'alterna en el calendari casteller: Tarragona no celebra el Concurs i Reus convoca la cita del Mercadal.
Això té influència directa en el nombre de grans castells que s'hauran vist a final de temporada a cadascuna de les places.
L'any passat, a Reus es van veure únicament 4 castells de 9 i en canvi a Tarragona 64.
Enguany, les dues ciutats han vist la meitat d'aquest registres: a Tarragona encara tenen cites per celebrar i a Reus, sobretot, esperen una bona collita en la macro diada del dissabte 7 d'octubre.
La cita que els permet ser el centre d'atenció de tot el món casteller, cada dos anys.
En el balanç final d'aquesta temporada tindrà molt a dir la diada del proper dia 7 a Reus.
La presència de sis colles de 9 i gamma extra pot generar un nombre espectacular de grans castells i fàcilment es poden superar els quinze l'any 2015.
L'any passat, a Reus es van veure quatre castells de 9: dos 3de9f descarregats dels Xiquets de Reus i un de carregat dels reusencs i un altre de la Jove de Tarragona.
Aquest any l'ha descarregat la Colla Vella i n'han coronat un els Castellers de Sabadell.
Amb el 3de9f(c) dels saballuts es va arribar el gran castell número 100 alçat a Reus –la novena població amb més registres de l'Era moderna–.
Tarragona i Vilafranca han estat escenari de 30 grans castells en el que portem d'any.
Són les dues poblacions amb més grans registres en el que va d'any.
En el cas de Tarragona encara els queden algunes diades on poder sumar, però difícilment arribaran al rècord de 64 grans castells de l'any passat en què van acollir el Concurs.
Vilafranca també els queden jornades per sumar i Tots Sants i el Roser permetran superar els 39 de l'any passat que és la marca més alta de la capital penedesenca.
Aquest són les dues poblacions amb més repertori: Tarragona amb major nombre en aquesta dècada (308) i Vilafranca en l'Era moderna (586).
Per darrere estan Barcelona i Valls.
La capital catalana, just amb la meitat dels 50 del 2015 que va ser el seu registre més alt i millor d'aquest any.
A Valls han augmentat el nombre de diades amb grans castells i també el nombre d'aletes i enguany és preveu una nova marca històrica al bressol dels castells.
A principi d'aquesta dècada es podien veure deu grans castells en tot l'any i enguany se superarà el rècord de 25 de l'any passat.
A Terrassa, de moment, han vist deu grans castells i en els darrers anys han recollit un nombre similar als que s'han vist a Valls.
La desconvocatòria de la Nova Atenes de ben segur els haurà restat possibilitat de superar el nombre.
La suspensió de les diades de la Festa Major de Gràcia, a Barcelona, i de Sant Magí, a Tarragona, també ha tingut un efecte sobre la collita en aquestes places.
Poblacions amb grans castells (castells carregats o descarregats de 4de9f en amunt):
Foto 1: Els Xiquets de Reus descarregant el 3de9f, fa 2 anys al Mercadal
Foto 2: 4de9fp de la Colla Vella a la diada del Mercadal del 2015
Onze cites extra superen el resultat més complet |
Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana van trobar droga amagada en somiers, cigarretes buides i fins i tot una mona de Pasqua
Barcelona.-Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona han desmantellat un grup criminal especialitzat en el tràfic de metamfetamina a nivell estatal i internacional que ha culminat amb la detenció de 28 persones i el comís de prop de vuit quilos de metamfetamina.
El preu de la droga intervinguda al mercat il·lícit és d'uns dos milions d'euros.
Els responsables de la investigació han destacat "el greu impacte sobre la salut" de la metamfetamina i una forma de distribució singular d'aquest grup, després de trobar droga amagada en somiers, cigarretes buides i fins i tot una mona de Pasqua.
En el marc de la investigació, que va començar en l'últim trimestre del 2014 i s'ha desenvolupat en diverses fases, també es va detenir una persona a París amb la cooperació internacional.
Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) han segellat aquest dimecres al matí l'operatiu que ha permès desarticular un grup criminal i detenir-ne la cúpula de traficants, de nacionalitat nigeriana, que importaven la droga des d'aquest país a Catalunya.
Des de primera hora del matí, prop de 150 agents dels dos cossos policials s'han desplegat en un dispositiu amb deu entrades simultànies, de les quals sis al districte de Ciutat Vella de Barcelona, tres al districte de Sants-Montjuïc i una a Ripollet (Vallès Occidental).
S'han detingut dotze persones i s'ha intervingut gairebé un quilo de metamfetamina, diverses dosis de cocaïna, armes de foc simulades, catanes, balances de precisió i 500 cigarretes buides preparades per introduir la droga i subministrar-la en aquest format.
En el marc de la mateixa investigació, dimarts de la setmana passada van detenir nou persones per pertinença a aquest grup criminal com a presumptes autors d'un delicte de salut pública en la vessant de tràfic de drogues.
Es van realitzar entrades en quatre domicilis de Barcelona, un de Barberà del Vallès i un local de Montcada i Reixac (Vallès Occidental).
Entre els detinguts hi ha el màxim responsable del grup, detingut a Barberà del Vallès en el moment en què marxava cap a l'aeroport de Barcelona per agafar un vol en direcció a Nigèria, d'on s'obtenia la droga que després s'enviava a Catalunya.
Els Mossos d'Esquadra el van interceptar a l'interior d'un taxi quan es dirigia a l'aeroport.
Va ser aquesta pretesa sortida de Catalunya que va precipitar l'operació després de més d'un any d'investigació.
En una roda de premsa per explicar els detalls de l'operació aquest dimarts al migdia, quan s'ha donat per tancat el dispositiu, el cap de la comissaria de Ciutat Vella dels Mossos d'Esquadra, l'intendent Antoni Sánchez Costa, ha detallat el recorregut internacional de la droga.
La línia de viatge té inici a Sud-Àfrica amb una primera escala a Nigèria, on es començaven a moure els distribuïdors.
L'entrada al mercat estatal es feia via Barcelona camí a Madrid i també a nivell internacional, distribuïda cap a Itàlia.
Sánchez ha afirmat que l'operació ha despertat "un interès internacional".
L'intendent dels Mossos ha destacat que aquest grup tenia una manera de distribuir la droga que els ha "sorprès", amagada en les cigarretes buides o altres llocs com somiers i, fins i tot, han intervingut una mona de Pasqua.
Una altra de les singularitats de l'organització, segons ha subratllat el cap de la comissaria de Ciutat Vella de la GUB, l'intendent Benito Ganados, és que tant els membres de la xarxa com els consumidors eren de nacionalitats estrangeres.
Per aquest motiu, la detecció de l'activitat criminal era "complicada" perquè "la possibilitat d'assabentar-nos-en és més limitada; hi ha menys persones disposades a informar".
"Els investigadors van detectar que veïns d'origen filipí de Ciutat Vella estaven adquirint una substància de la qual no teníem massa informació", ha afirmat Granados, que ha afegit: "La metamfetamina cristal·lina no es troba fàcilment a Barcelona ": Una investigació de més d'un anyL'inici de la investigació es remunta a finals de l'any 2014 quan els investigadors van rebre diferents queixes veïnals i informacions en relació a la venda al carrer de metamfetamina líquida, coneguda amb el nom de 'shabú' o 'cristall'.
Durant la investigació es va poder determinar que s'estava davant d'un grup criminal per la quantitat de persones que formaven part de l'organització, amb tasques molt determinades, i amb un objectiu concret, la venda i subministrament de metamfetamina.La investigació s'ha desenvolupat en dues fases.
La primera, que s'ha allargat durant aproximadament mig any, ha consistit en dispositius i vigilàncies policials en el marc dels quals s'han comissat substàncies estupefaents i detingut petits traficants que oferien petites dosis al carrer i que tenien relació amb el grup criminal.La segona fase ha permès identificar el funcionament del grup i els seus membres, amb diferents funcions.
Els distribuïdors eren els encarregats d'aconseguir la substància fora de l'estat espanyol, principalment de Nigèria, i distribuir-la als domicilis a través de la xarxa de 'correus' i facilitar-la als venedors, que, per la seva banda, distribuïen a l'estat espanyol la substància als consumidors.
Els correus eren les persones que portaven la substància d'un lloc a un altre.Les vendes es realitzaven en petites dosis a les quals els traficants es referien amb el nom de 'bultos', paquets d'uns cinc grams.
El preu de cada gram de metamfetamina costa al voltant de 250 euros.Durant la segona fase de la investigació, que va arribar al punt àlgid a partir del mes d'octubre de l'any passat, s'han realitzat diversos dispositius.
A l'estació del Nord, s'han detingut diversos 'correus' quan marxaven de la ciutat amb quantitats importants de metamfetamina cristal·lina.
El 6 de desembre, en el decurs de la investigació, es va tenir coneixement que un dels distribuïdors viatjava a Nigèria a buscar substància per portar-la a l'estat espanyol.
Coordinats amb diferents cossos policials se'l va poder detenir a l'Aeroport Charles De Gaulle de París i es van intervenir 5 quilograms de metamfetamina cristal·lina amagada en diferents paquets de cafè.Una droga altament nocivaLa metamfetamina cristal·lina és una substància química sintètica inodora i de gust amarg, de composició similar a l'amfetamina, que es dilueix fàcilment amb aigua o alcohol i que es distribueix en pols cristal·lina o en petites pedres similars a cristalls.
Normalment és de color blanc, encara que pot variar i tenir un to blanc groguenc, violaci o blavós en funció dels components que contingui.
Popularment es coneix com 'shabú', 'batu', 'cristal', 'cristy', 'vidrio', 'hielo', 'ice', 'crank', 'meta', 'meth', 'benny' o 'fuego'.És una substància molt estimulant i altament addictiva que afecta el sistema nerviós i causa seriosos problemes neuronals.
Els diversos estudis realitzats han determinat que la metamfetamina cristal·lina consumida per via intravenosa o fumada és més tòxica fins i tot que la mateixa heroïna.
L'ús perllongat pot provocar altres efectes al sistema nerviós central, com ara insomni, confusió, agressivitat, paranoia, al·lucinacions auditives i visuals, problemes respiratoris, irregularitat en els batecs del cor, convulsions i pot arribar a produir col·lapses cardiovasculars, ictus i, fins i tot, la mort.
A més, alguns d'aquests símptomes poden persistir durant mesos, o anys, després d'haver-ne abandonat el consum.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La UE ha criticat la decisió anunciada divendres passat pel president nord-americ, Donald Trump, de retirar-se del Tractat de Venda d'Armes (ATT, per les seves sigles en angls), un acord que regula la transparncia en la venda d'armes convencionals lleugeres, carros de combat, avions de combat i bucs de guerra.
"La decisió dels Estats Units de retirar la seva signatura no contribuiria als esforos per fomentar la transparncia en el comer internacional d'armes, evitar el trnsit illegal i combatre el desviament d'armes convencionals", ha apuntat el Servei d'Acció Exterior de la UE en un comunicat.
La UE "recolza amb decisió l'ATT, un instrument multilateral clau que aspira a enfortir la responsabilitat i la transparncia en el comer internacional d'armes i evitar i eradicar el comer illícit i contribuir així als esforos internacionals per garantir la pau, la seguretat i l'estabilitat", ha afegit la UE, que els seus 28 Estats membre són signataris de l'Att.
A més, Brusselles recorda que el comer no regulat d'armes provoca "importants sofriments en moltes parts del món alimentant conflictes, terrorisme i crim organitzat".
"Les armes curtes i lleugeres maten unes 500.000 persones l'any, una xifra a la qual cal sumar a les víctimes d'altres armes convencionals", ha recordat el Servei d'Acció Exterior.
La UE "seguir demanant a tots els Estats, i en particular als principals exportadors i importadors d'armes, que se sumin a l'ATT sense més demora" per aconseguir la "universalització" d'aquest acord, conclou el text.
Aquest divendres, Trump anunciava la no ratificació de l'acord i la seva conseqüent retirada.
"Aquest tractat amenaa els vostres drets.
Sota la meva administració, mai cedirem la sobirania nord-americana a ningú.
Mai deixarem que burcrates estrangers calciguin la Segona esmena.
I per aix mai ratificarem el Tractat sobre el Comer d'Armes", va dir durant la convenció anual de l'Associació Nacional del Rifle (NRA) a Indianápolis.
El tractat regula les transferncies d'armes no nuclears amb la pretensió d'impedir les operacions illegals de compravenda perqu aquests arsenals no siguin utilitzats per perpetrar violacions dels Drets Humans i altres normes internacionals.
L'anunci d'aquest divendres segueix la decisió de l'Administració Trump de retirar els Estats Units de l'Acord de París contra el canvi climtic, l'acord nuclear amb Iran i el tractat bilateral sobre armes nuclears amb Rússia.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Nou episodi de judicialització de la política catalana, que aquest cop inclou una sentència del tribunal europeu que, a més de crear jurisprudència, suposa una clatellada d'extrema gravetat al sistema judicial espanyol amb conseqüències, ara per ara, imprevisibles.
La vulneració de drets fonamentals afecta l'exvicepresident destituït pel 155 i líder d'ERC, Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó pels fets d'octubre del 2017.
D'altra banda, ahir mateix, el Tribunal Superior de Justícia Catalana (TSJC) també va escollir aquesta data, ja marcada des de fa mesos en vermell per la justícia europea, per anunciar la condemna d'un any i mig d'inhabilitació per al president de la Generalitat, Quim Torra, per haver desobeït l'ordre de despenjar del balcó de la Generalitat una pancarta que reclamava la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats en plena campanya electoral.
Torra ja va anunciar ahir que recorrerà contra la sentència al Suprem a través de dues vies paral·leles en què, d'una banda, torna a plantejar la recusació dels membres del tribunal que el van jutjar, pel fet de tractar-se de membres de designació política per a un judici que consideren de contingut polític, i un recurs de cassació contra el delicte de desobediència del qual l'acusen.
D'altra banda, Torra també demanarà un pronunciament del Parlament sobre la situació política.
"No serà un tribunal amb motivacions polítiques qui decideixi la meva inhabilitació", va argumentar en una declaració des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat.
I totes dues notícies van arribar enmig d'una sessió parlamentària a la cambra catalana en què, un cop més, es va trobar a faltar una unitat estratègica davant les actuacions judicials, ja que JxCat, el grup pel qual Torra és diputat, es va quedar sol demanant la suspensió del ple com a mostra de rebuig a la primera condemna a un president en actiu.
Quant a Junqueras, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictamina que el republicà ja tenia immunitat des del mateix moment en què la Junta Electoral va donar per bons els resultats d'Espanya i, per tant, i contràriament al que va decidir el Suprem, el president d'ERC hauria d'haver estat posat en llibertat –llavors estava en presó provisional– i li haurien d'haver permès recollir l'acta de diputat.
Finalment aquesta condició d'immunitat obligava el Suprem a sol·licitar el suplicatori a la cambra europea abans d'emetre cap sentència o, com a mínim, a conèixer el parer del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la situació judicial de Junqueras, tal com precisament el mateix òrgan que dirigeix Manuel Marchena va sol·licitar sense esperar a obtenir la resposta.
La sentència europea deixa, a més, uns beneficiaris immediats: l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller Toní Comín, que també van resultar escollits eurodiputats en les passades eleccions europees i no han pogut exercir des de l'escó per la negativa de l'Estat espanyol a atorgar-los les credencials.
Ara, amb la immunitat parlamentària avalada per la justícia europea, caldrà veure si els dos exdirigents catalans poden assistir directament a la cambra europea a exercir d'eurodiputats o abans hauran de passar per Madrid, això sí, amb la immunitat sota el braç i esperant, donat el cas, que se'ls la respecti des de les institucions judicials espanyoles.
De moment ahir mateix, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, ja va aixecar la prohibició d'entrada a la institució que es va imposar a Puigdemont i Comín quan es va reactivar l'euroordre a l'octubre.
Ara també caldrà esperar què fa la justícia espanyola respecte d'aquesta petició o si bé envia un suplicatori a la cambra europea per reclamar el processament dels dos eurodiputats.
Pel que fa a les conseqüències de la sentència europea, el Suprem s'ha donat uns dies per estudiar-ne el contingut abans de complir-la, tal com ahir ja li van reclamar les institucions europees.
El fet que Junqueras tingués immunitat i que no es demanés permís a la cambra europea per continuar amb el processament podria arribar a implicar, segons alguns advocats, l'anul·lació, com a mínim, de la sentència per haver vulnerat el dret de representació política del llavors diputat electe Junqueras.
La defensa ja ha demanat que se'l deixi en llibertat immediatament, i en els pròxims dies tornarà a plantejar la nul·litat de la sentència del procés.
Les dues sentències van provocar brots de protesta al carrer al llarg del dia.
El més nombrós va tenir lloc davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona organitzat per l'ANC i Òmnium Cultural, en què hi eren presents Torra i el vicepresident del govern, Pere Aragonès.
Políticament la sentència europea no ha deixat indiferents els negociadors d'un futur govern a La Moncloa encapçalat pel líder del PSOE, Pedro Sánchez.
Els republicans han suspès les reunions en espera que Sánchez i l'advocacia de l'Estat es pronunciïn respecte de la sentència i la seva aplicació.
L'executiu espanyol en funcions va assegurar que l'advocacia "està estudiant amb el degut deteniment la sentència i presentarà el seu escrit en els pròxims dies".
Però també va advertir que la decisió "no analitza ni es pronuncia" sobre la sentència per la qual Junqueras està condemnat a tretze anys de presó.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El Reial Madrid provarà de vèncer avui a Mendizorroza per aconseguir dos objectius.
El primer és vèncer per posar pressió al Barça, que juga demà a la nit al camp de l'Atlètic de Madrid, un duel amb molta dificultat per aconseguir-ne els tres punts.
L'altre és golejar per tal que, encara que els blaugrana guanyessin al Wanda, els poguessin prendre el primer lloc per diferència de gols, que ara és favorable als catalans per un.
De cara al partit d'avui, Vinícius torna a la convocatòria per culpa de la lesió que Hazard es va fer contra el París Saint-Germain.
Tampoc no és a la llista Raphaël Varane, amb la qual cosa tornarà a l'equip un Militao que no juga des del desastre de Mallorca.
L'Alabès arriba en bona forma, després de superar a domicili l' Eibar, però caldrà veure fins a quin punt pot plantar cara.
La jornada té tres partits més, amb derbi basc al Reale Arena, valencià a Mestalla i duel directe de la zona baixa a Palma.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
La Comissió Avaluadora dels Ajuts Econòmics per als projectes solidaris està formada pel vicerector o vicerectora responsable de l'àmbit de solidaritat i cooperació de la UPF; una persona experta en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament aliena a la UPF; una persona experta en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament de la UPF; un membre de cadascun dels col·lectius que formen part de la comunitat universitària (estudiants, PDI i PAS), a proposta de la presidència de la Comissió; un representant del Consell Social; i, la persona responsable de la unitat a la qual correspon la gestió del programa de solidaritat i cooperació de la UPF, que n'exercirà la secretaria.
Creada per Acord del Consell de Govern de 9 de desembre del 2015 |
El jurat del X Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán ha anunciat aquest dijous que l'escriptor, analista i periodista Sergi Pàmies és el vencedor aquest any en categoria esportiva per transmetre a través dels textos la passió i valors de l'escriptor barceloní, com ara el rigor i crítica "transversal".
"Aquest premi és molt important, va lligat al seu barcelonisme.
Hem d'aconseguir que aquest premi creixi en interès i guanyi el protagonisme i importància que 'Manolo' es mereix.
Ha estat molt important el paper de la premsa esportiva per al FC Barcelona, que acudeix a l'estadi i instal·lacions de l'equip i és indispensable en el nostre projecte, gràcies", ha assenyalat el president blaugrana, Sandro Rosell, abans de la proclamació.
Pàmies, nascut a París, ha estat vist pel jurat com l'adequat per rebre aquest premi perquè té la il·lusió i rigor de Montalbán.
"Ha exercit un periodisme crític i transversal.
És un dels analistes més prestigiosos del país des de La Vanguardia i altres llocs, on ha mantingut els valors de Montalbán", ha afirmat el portaveu del jurat.
Per rebre el premi, atorgat per la Fundació FC Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, s'ha considerat que Pàmies, al llarg dels anys, i a través de la literatura i el periodisme, ha sabut interpretar el llegat de Vázquez Montalbán, a més de "preservar la seva herència intel·lectual i l'exercici d'un periodisme crític, profund i transversal".
Pàmies és fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo.
A més de la seva producció com a narrador en llengua catalana, destaca com a traductor d'obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Frédéric Beigbeder, Amélie Nothomb i Daniel Pennac.
En 1986 va escriure el seu primer llibre de contes, 'T'hauria de caure la cara de vergonya', i el van seguir 'Infecció' (1987), 'La gran novel·la sobre Barcelona' (1997), 'L'últim llibre de Sergi Pàmies' (2000), 'Si menges una llimona sense fer ganyotes' (2006), 'La bicicleta estàtica' (2010 ) i 'Cançons d'amor i de pluja' (2013), tots editats per Quaderns Crema.
Com a novel·lista, destaquen les seves obres 'La primera pedra' (1990), 'L'instint' (1992) i 'Sentimental' (1995).
Sergi Pàmies ha rebut premis importants per la seva tasca d'escriptor, com l'Ícaro, el Prudenci Bertrana, el premi de la Crítica Serra d'Or, el premi Ciutat de Barcelona, el Lletra d'Or i el premi Maria Àngels Anglada.
El jurat d'aquesta edició ha estat format per Sandro Rosell, Ramon Pont, Ramon Cierco, Carles Vilarrubí, Josep Cortada, Mònica Terribas, Puyal, Borja de Riquer, Jordi Basté, Josep Maria Solé i Sabaté, Anton M. Espadaler, Jaume Pujol-Galceran, Ramon Besa, Santiago Segurola i Xavier Folch.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Os hauria de fer vergonya de donar ales a països que tenen la dona esclavitzada i com Ciutadana de segona.
Mentre no assimilin l'igualtat dona-home, s'haurien de bloquejar els negocis amb ells.
Casaments de canalla, burkas, hyabs...i aquí a Europa no es poden acceptar aquestes senyals de sotmetiment de la dona.
Axó si que es un cavall de Troya per l'evolució! |
Els carnerians celebrem aquest any un centenari doble.
El 1914 Carner va publicar dos llibres cabdals en la seva trajectòria.
És amb aquests dos llibres que comença la història del Carner que serà el més gran poeta català i un dels grans poetes europeus, és a dir, del món, porque Europa es el mundo, Cernuda dixit.
Aquests dos llibres són, per ordre de publicació, Auques i ventalls, publicat al gener, i La paraula en el vent, que va veure la llum, com se sol dir, al juliol.
Que aquests dos llibres siguin la pedra fonamental de la trajectòria de Carner no vol dir de cap manera que els seus llibres anteriors siguin menyspreables.
Si els sabem llegir bé hi trobem ja aquella visió del món que serà sempre la seva, la de la pietat.
D'aquests llibres primers, Carner en guardarà molts poemes que, netejats de tot allò que els enterbolia, aniran a parar a la seva obra magna, el volum Poesia, publicat el 1957.
Auques i ventalls, del qual Carner va fer una lectura a la sala Athenea de Girona, el dia 17 de desembre de 1913, és la superació d'aquell Carner "estilitzador de manies de genteta", per dir-ho tal com ho diu Ferrater.
Una superació en qualitat formal i en profunditat de lectura del comportament humà.
Carner mateix, al pròleg, ens parla de la lectura gironina que en va fer, entre amics, a la "sala plaentíssima", lloança al seu amic Rafael Masó, l'arquitecte d'aquella sala.
Parlo de tot això per indicar que, en aquells anys, Carner tenia una forta relació d'amistat amb Masó i la seva família.
Així, a Auques i ventalls dedica un poema a la dona de l'arquitecte i a La paraula en el vent un a Masó, un poema que l'esperit crític de Carner no inclourà a Poesia.
Sí, en canvi, el dedicat a Esperança Bru de Masó.
També segons Ferrater, el miracle de La paraula en el vent es va produir amb l'ajut de la lectura de dos autors: Ausiàs March i Shakespeare.
I jo hi afegiria amb l'ajut de Pompeu Fabra.
Carner, que el 1914 fa trenta anys, el 9 de febrer, disposa també, per escriure aquests dos llibres que celebrem, de la seguretat que li dóna l'entrada en la seva maduresa, a més de la formalització ausiasmarquiana i shakespeariana, i disposa d'una llengua dúctil.
Sense tot això no tindríem aquests dos llibres, però només amb això tampoc.
És l'ànima del poeta, la qualitat d'aquesta ànima, la que fa possible una obra tal com és.
El títol La paraula en el vent, que procedeix de Petrarca ( scrissi in vento ), fa al·lusió a la fragilitat, a la inconsistència, per tant a la nul·la fiabilitat de tot allò que s'escriu sobre un suport volàtil.
Carner cita Petrarca a l'epígraf del seu llibre, però hauria pogut citar Catul: "El que diu una dona al seu amant ardent / cal escriure-ho en el vent i en l'aigua que s'escapa".
De fet és Catul qui ens dóna la pista per saber per on van els trets de La paraula en el vent.
Aquest llibre de Carner bé s'hauria pogut titular Treballs d'amor perduts, però, esclar, hauria estat massa obvi.
Però tracta d'això, de relacions d'amor fracassades o a penes si començades, o dels inconvenients que representen per a la vida normal.
En aquestes històries d'amor, tots els esforços, patiments, paraules, han resultat inútils, escrits en el vent.
El darrer poema del llibre, de fet, és un poema circumstancial.
Si les tres noies de qui es parla al poema, tres germanes, prenen un valor universal, com a tipificació resumida de totes les noies possibles i de tots els amors possibles que se'n van, és perquè Carner decideix posar aquest poema al final del llibre.
I així dóna una sortida a tots els treballs d'amor perduts: l'amistat entre homes.
"Ara hem quedat els homes i podem ésser amics".
Aquest vers resulta una mica estrany sense la història prèvia, que no és altra cosa que un fet circumstancial.
Ja he dit que Carner era amic de Rafael Masó, justament en els anys primers dels segle passat, i feia estades a Girona, amb altres amics barcelonins, com ara López-Picó, sobretot per Tots Sants, que són Fires a Girona.
Masó tenia tres germanes, i el poema descriu la sobretaula d'un sopar a can Masó.
Quan les noies, tocades per la son, es retiren, queden els homes sols, alliberats de qualsevol actitud de gallet davant d'aquella presència femenina.
Un cop les noies fora, els homes poden deixar de fer comèdia i poden parlar de les seves coses, poden ser amics.
Aquesta nimietat anecdòtica pren un caràcter universal de solució.
Simplement per l'habilitat i el talent del poeta.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La jornada inclourà, a més, diverses conferències a càrrec d'especialistes i la planificació d'activitats per al 2016
Els fisioterapeutes de la demarcació es reuneixen aquest dissabte a Reus
Els fisioterapeutes de la demarcació de Tarragona organitzen aquest dissabte, dia 9 d'abril, la seva trobada anual i una jornada professional gratuïta que tindrà com a protagonista l'exploració i tractament de les mans.
La Secció Territorial de Tarragona del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (CFC) continua d'aquesta manera amb el cicle de 'Trobades professionals' per tal de compartir coneixements i experiències davant de diverses patologies.
L'acte tindrà lloc al matí a l'Aula Magna de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, a Reus.
En primer lloc, a partir de les 10 del matí, es posaran damunt la taula els assumptes de caire més protocol·lari sobre la Secció de Tarragona, amb un breu resum de l'activitat duta a terme al llarg de l'any 2015 i amb algunes pinzellades sobre les activitats previstes per al 2016.
Seguidament, s'han previst diverses conferències sobre la mà i la fisioteràpia.
En primer lloc, la professora titular de la URV en excedència i fisioterapeuta al Centre TAUSALUT, Iris Miralles, parlarà sobre 'La mà: les claus de la seva funcionalitat'.
A les 11 del matí hi ha prevista la segona xerrada del dia sobre la 'Importància del raonament clínic en l'exploració de la mà', a càrrec de la fisioterapeuta Cristina Adillón, de l'Hospital de Sant Joan de Déu, experta en Síndrome de Dolor Miofascial i membre de la Secció Territorial de Tarragona.
La següent de les intervencions previstes tindrà lloc a partir de les 12 del migdia amb una sessió pràctica d'exploració de la mà, a càrrec d'Eva Tarragó, de l'Hospital Universitari Joan XXIII, que també és professora associada de la URV i especialista universitària en dolor miofascial.
Cap a dos quarts d'1 del migdia, Cristina Adillón parlarà sobre 'El paper del fisioterapeuta en la rehabilitació de la mà', on abordarà les eines de les quals disposa el fisioterapeuta per aconseguir els objectius de tractament establerts després de l'exploració.
L'última de les sessions previstes sobre 'Noves tècniques de tractament' començarà sobre la 1 del migdia, serà de caire pràctic i anirà a càrrec de Cristina Adillón i Eva Tarragó.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Es concep de forma diferent als museus convencionals ja que està obert a l'aire lliure i s'integra amb un parc que ha de créixer en un futur per connectar Gardeny amb la ciutat
Lleida.-El Museu del Clima i la Ciència de Lleida entra en funcionament aquest dimecres una vegada finalitzada la primera fase del projecte que va quedar aturat per la crisi econòmica entre el 2010 i el 2011.
L'equipament s'ubica en 5 hectàrees del turó de Gardeny i es concep d'una forma diferent als museus convencionals ja que està obert a l'aire lliure i de moment, només hi ha tancades una sala que conté una exposició amb part del llegat del científic Joan Oró i els serveis.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat que es tracta d'un 'projecte innovador' des de tots els punts de vista que ha de permetre la cohesió de la ciutat amb el barri de la Mariola i Gardeny.
L'arquitecte de l'obra, Toni Gironès, ha dit que el museu vol 'fer reflexionar sobre el cost' que suposa que al primer món es vulgui viure durant tot l'any amb un clima tropical d'entre 19 i 25 graus.
Amb la inauguració oficial aquest dimecres al vespre l'Ajuntament de Lleida ha donat per estrenat el Museu del Clima i la Ciència que s'ha fet amb col·laboració de la Fundació La Caixa en un dels accessos al turó de Gardeny de la ciutat.
Es tracta d'un projecte iniciat al 2010 però que al 2011 es va haver d'aturar per la crisi econòmica.
L'any passat es van reprendre els treballs i durant aquest any s'han acabat els de la primera fase per tal de poder posar en marxa l'equipament obra del doctor Jorge Wagensberg amb projecte arquitectònic de Toni Gironès.
El projecte va ser escollit per a la secció internacional de la 15a Biennal de Venècia l'any 2016.L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha explicat en una visita per als mitjans de comunicació que el museu està concebut sobre la base de tres factors: la divulgació científica i aproximació al coneixement; el nou concepte de museu en el qual el 'parc museu' és una peça que explica el clima, el medi ambient i els fenòmens científics; i la cohesió de ciutat amb la connexió del barri de la Mariola amb el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari.
De la seva part, Gironès ha assenyalat que el projecte planteja 'diluir la idea d'un edifici museu', ja que no és un edifici tradicional des de l'espai perquè qui estructura el museu 'és el pas del temps'.
Segons Gironès, amb les estructures que havien quedat a mig fer després de 9 anys d'iniciar les obres s'han generat les condicions 'perquè el temps s'activi i puguem interaccionar amb ell'.
Amb tot plegat, Gironès ha apuntat que un dels objectius del museu és fer reflexionar des de Lleida, on hi ha clima continental, sobre aspectes com el fet que el primer món intenta viure durant tot l'any amb clima tropical, entre 19 i 25 graus, i els elevats costos que això té així com la necessitat que cal optimitzar els recursos per garantir la supervivència de l'espècie.
Les característiques del museuEl museu doncs, està concebut com un espai en constant canvi, amb una profunda vocació pedagògica.
La part central és una pèrgola de 900 metres quadrats, realitzada amb una estructura metàl·lica molt lleugera i amb columnes perimetrals que acullen 24 plantes trepadores – principalment 'Wisteria sinensis' (Glicínes) - que en un termini de 4 o 5 anys generaran un sostre vegetal que esdevindrà un coixí tèrmic de 2,5 metres de vegetació i que a l'estiu permetran rebaixar entre 5 i 7 graus la temperatura a l'interior de la plaça.
En l'espai exterior del museu es crea un nou parc urbà que incorpora, entre altres, un mirador elevat de 360 graus en un petit turó, un nou punt que ofereix una panoràmica singular de la ciutat de Lleida i que s'obre a tota la ciutadania.
En un futur, també està previst la construcció de tres basses de fauna i flora, a més a més d'un sorral de sauló amb ametllers i fruiters de les terres de Lleida.
Finalment, un altre dels elements que destaquen del museu és un espai tancat amb una xarxa per fer volar drons amb seguretat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una imatge val més que mil paraules, i la sessió del judici al procés d'aquest dijous en va deixar una que implica directament la fiscal Consuelo Madrigal.
Les càmeres van enxampar la fiscal fent d'apuntadora d'un dels guàrdies civils que declarava com a testimoni.
Els agents que van declarar ahir van coincidir en acusar els Mossos de conduir-los a una " ratonera " després de l'escorcoll a la seu d'Unipost de Terrassa.
Van declarar que podrien haver sortit per un carrer on no hi havia manifestants i que, per contra, la policia catalana els va treure per un carrer estret en obres.
A les imatges es pot veure la fiscal Madrigal anticipant la paraula "ratonera" a la descripció de la situació per part d'un guàrdia civil que va participar en l'escorcoll.
A més a més, la fiscal afegeix una expressió facial per denotar que aprova i comparteix les paraules del testimoni. |
Les tècniques creatives tenen cada vegada més prestigi després d'una època de desús on la confecció en sèrie va agafar el relleu al treball de les modistes · El patchwork i el punt de creu, les labors amb més aficionats
L'escola nascuda a Verges fa 25 anys acull a tots els curiosos en aprendre o perfeccionar qualsevol tècnica creativa de fil i agulla
La Merceria és un establiment nascut amb la voluntat de modernitzar la visió antiga que té la societat del món del fil · Més enllà dels productes propis d'una merceria també es poden adquirir materials a base de cola o velcro |
Dimecres 6 de maig la Primavera de la llengua arriba al Campus de Mundet amb un concert, una conferència, amb jocs, premis, castellers i festa! |
ERC aconseguiria vuit o nou escons si ara hi haguessin eleccions generals --igualant o superant la seva millor marca en democràcia, els vuit que va aconseguir el 2004--, i CiU seguiria com el partit més votat a Catalunya, segons el Baròmetre d'hivern del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat.
El seu director, Jordi Argelaguet, ha explicat aquest dijous que l'estimació per a CiU és de 14-16 escons al Congrés, 10-12 per al PSC, 8-9 ERC, 7-8 el PP, 4 per a ICV-EUiA, i entrarien per primera vegada C's --un o dos diputats-- i la CUP, amb un.
En aquesta legislatura, CiU té 16 escons --per la qual cosa el baròmetre indica que es mantindria o baixaria un màxim de dos--; el PSC, 14 --perdria de 2 a 4--; ERC 3 --pujaria 5 o 6--; PP, 11 --perdria entre 3 i 4-- i ICV-EUiA 3 --pujaria 1--.
A les eleccions generals del 2004, ERC va arribar als vuit escons, en una candidatura que va encapçalar Josep-Lluís Carod-Rovira seguit de Joan Puigcercós, i el partit va guanyar impuls després de la polèmica reunió de Carod amb ETA el desembre del 2003, poc després de constituir-se el tripartit en la Generalitat.
En intenció directa de vot, CiU aconseguiria el 18,4% dels suports, seguit del 15,2% d'ERC, el 8,8% de PSC, el 8,5% d'ICV-EUiA, el 2,4% del PP, el 2,2% de C's i el 2% de la CUP.
Hi ha un 18,8% d'indecisos, un 11,5% d'enquestats no aniria a votar, el vot en blanc seria del 6%, els nuls serien del 0,8%, votarien altres partits l'1,3%, i no contesten el 4,1% de la mostra.
En el baròmetre que el CEO va fer a l'octubre, abans de les eleccions catalanes, la intenció directa de vot de CiU en unes generals era del 27,9%, i la d'ERC del 8,3%, pel que significa que la intenció de vot de CiU ha caigut 9,5 punts i la d 'ERC ha pujat 6,9.
La intenció directa de vot es calcula únicament a partir de les valoracions que manifesten els enquestats, mentre que l'estimació de vot pondera les dades directes a partir de diverses variables, com el record de vot.
L'enquesta s'ha fet a 2.000 persones del 4 i al 14 de febrer i té un marge d'error del 2,69%.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Platges de Platja d'Aro, Platges del Baix Empordà
Ben urbanitzada i amb un grau alt d'ocupació durant els mesos d'estiu, aquesta cala...
Fa aproximadament 65 m de llarg per 15 metres d'ample.
El seu nom és degut al fet que compta...
La cala Rovira es troba en una zona urbana, motiu pel qual té un grau d'ocupació alt a...
La platja Sa Conca es troba al sud del port esportiu de la localitat.
La platja Gran és una de les més animades de la Costa Brava.
Es tracta d'un extens arenal de... |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
La cursa del Rodal començarà a les 10 del matí al costat de la Pista Coberta d'atletisme per continuar pel Parc fluvial del riu Ripoll i enfilar-se fins el bosc de Togores on hi haurà els llocs més exigents amb la seves pujades per continuar endinsant-se de nou per la llera del riu Ripoll per continuar fins la línia d'arribada instal·lada dins les pistes d'atletisme municipals Josep Molins un cop deixats enrere els 15.600 metres del seu recorregut.
En el transcurs de la cerimònia de lliurament de guardons als guanyadors de la cursa del rodal també tindrà lloc el lliurament dels guanyadors absoluts masculins i femenins de les Sabadell Run Series de l'any passat.
· categoria femenina: 1a – Núria Ramírez [URL], 2a- Mar Puig (independent), 3a Ascensión Amate (Club Natació Sabadell) així com per categories dels grups d'edats amb un total de 14 guardonats.
Novament l' Associació Esportiva Mitja Marató Sabadell, entitat formada per la Joventut Atlètica Sabadell i la secció d'atletisme del Club Natació Sabadell, són els organitzadors de les Galvez-Sabadell Run Series 2014.
Podeu consultar tot el calendari, les informacions i fer les corresponents inscripcions a les curses a la web de les Sabadell Run Series.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l' U-Ranking 2019.
L'any 2013 naixia l'Institut de Llengües de la mà del Vicerectorat d'Estudiants, Postgrau i Formació Contínua, amb la vicerectora Neus Vila al capdavant.
A l'inici d'aquesta etapa, la direcció de l'Institut va anar a càrrec de la catedràtica Marta Giné, que va aconseguir que el servei s'anés consolidant, amb una oferta creixent de cursos de diferents llengües, d'exàmens oficials, d'activitats de dinamització.
Abans de l'Institut de Llengües el servei va tindre altres noms, Servei Lingüístic i, anteriorment, Servei de Llengua i Terminologia.
Enguany s'enceta una nova etapa de l'Institut, amb una nova direcció, la doctora Montserrat Casanovas, que prové de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social, i formant part d'un nou vicerectorat, el de Cultura i Extensió Universitària, amb el doctor Joan Busqueta al capdavant.
L'Institut de Llengües de la UdL amb la col·laboració de l'associació Es Paums organitza un grup de conversa en occità-aranès.
Les trobades es fan els dimecres, a les 19 h, al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del campus de Cappont (carrer Jaume II, 67).
La matrícula al grup de conversa en pot fer a través d'aquest FORMULARI.
Els Premis Llanterna Digital volen contribuir al coneixement i al foment de l'ús de la llengua catalana, de l'aranès -occità de l'Aran- i de la llengua de signes catalana, a través de la creació de curtmetratges.
L'objectiu dels premis és incentivar l'elaboració de curtmetratges sobre alguna de les llengües pròpies de Catalunya, a través d'un treball creatiu i/o d'equip.
Els treballs han d'aprofundir i difondre el coneixement sobre la llengua catalana, l'aranès o la llengua de signes catalana.
També volen promoure l'adquisició de coneixements i experiència audiovisual i tecnològica dels participants.
Els Premis Llanterna Digital de la Direcció General de Política Lingüística són fruit de la iniciativa i la col·laboració de la Coordinadora de Serveis Lingüístics de Lleida, integrada per la Direcció General de Política Lingüística; el Consorci per a la Normalització Lingüística, CNL de Lleida; els serveis territorials d'Ensenyament, de Salut i de Justícia de la Generalitat de Catalunya; l'Institut de Llengües de la Universitat de Lleida; l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida, el Servei Lingüístic de Comissions Obreres i el Conselh Generau d'Aran.
Termini de presentació dels curtmetratges: de l'1 d'octubre al 30 d'abril del 2020.
Com a novetat destacada en aquesta edició, s'incorpora la llengua de signes catalana.
Enguany els premis aprofiten el centenari del naixement de Teresa Pàmies, testimoni de l'exili a ciutats com Mèxic, París i Praga, per convidar a fer una reflexió sobre les llengües en el país d'acollida.
Trobareu les bases i la resta d'informació a: |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de El Corral de las Arrimadas (León).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a El Corral de las Arrimadas per organitzar la teva escapada rural. |
És un jardí amb una vista panoràmica privilegiada sobre Barcelona, que convida a l'observació atenta i pausada de la ciutat, en una superfície verda guanyada de la coberta de la cotxera d'autobusos urbans d'Horta.
Una coberta enjardinada de 20.000 m2 que també actua com una segona façana de l'equipament.
Un espai on el traçat ordena, distribueix i circumscriu el verd, contraposant-lo a la disposició natural i aleatòria que té a la serra de Collserola.
S'estructura a partir de cercles-cràters de diferent diàmetre que accentuen el caràcter d'espai domesticat.
L'indret esdevé una talaia des d'on gaudir de la vista sobre la ciutat, alhora que resol la recollida, el drenatge i l'evacuació de l'aigua de la pluja que cau sobre la coberta i que es recull del vessant de la muntanya en cas de pluja torrencial. |
La candidata del PSC per Barcelona en les eleccions generals, Meritxell Batet, ha assegurat que el debat de candidats catalans de diumenge va evidenciar que el procés independentista és un "bucle sense sortida" que no ofereix respostes a les necessitats dels ciutadans i que no porta enlloc.
En un acte a la seu barcelonina del PSC al costat del candidat al Senat Carles Martí, Batet ha destacat aquest dilluns que en el debat va poder veure's com "Podem, ERC i CDC s'acusen mútuament d'haver frenat el procés" i que entre ells tenen moltes contradiccions.
"I les necessitats dels catalans segueixen sense respostes" dels independentistes, ha lamentat Batet, que ha recordat que, en canvi, els socialistes tenen una proposta sòlida que permetrà acabar amb la confrontació i obrir un espai de diàleg: reformar la Constitució.
Aquesta reforma és "l'única proposta que ofereix un avanç real en les aspiracions dels ciutadans de Catalunya" i la que és socialment desitjable, jurídicament viable i políticament constructiva.
Batet creu que és aquesta reforma en la qual tots els partits acabaran trobant-se perquè "en un problema polític només hi cap una solució política" i aquesta és l'única possible.
Ha constatat que la societat vol que els polítics arribin a pactes i és en el que es basa el programa dels socialistes, dissenyat per generar grans consensos per dissenyar un projecte de país a mitjà i llarg termini per recuperar "el rumb perdut" després de quatre anys de Govern centtral del PP.
Batet ha presentat una bateria de mesures que els candidats socialistes es comprometen a defensar després del 26J en el marc d'un nou acord social i polític teixit per cinc grans pactes: socioeconòmic, intergeneracional, de gènere, institucional i territorial.
Carles Martí ha destacat que els socialistes són la millor garantia de lluita per a la igualtat i la recuperació de drets, així com d'aconseguir que tots els territoris se sentin cridats a conviure en el projecte espanyol sense que això signifiqui "renunciar als sentiments i especificitats".
Tots aquests compromisos s'emmarcaran en el "gran pacte" que necessita Espanya urgentment, que és la reforma constitucional, a la qual només es podrà arribar amb acords transversals que no pot garantir el PP pels seus problemes amb la corrupció i la seva manera de fer basada en la imposició, ha dit.
Es tracta del primer acte de la campanya del PSC en què participa Martí, que va voler pugnar amb l'anterior cap de llista, Carme Chacón, per liderar la llista dels socialistes catalans al Congrés però va retirar la seva candidatura quan es va presentar Batet.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
En una Barcelona que s'ha convertit en un dels pols de coneixement, recerca i experimentació científica més importants d'Europa, des del Centre de Recursos en Drets Humans de l'Ajuntament de Barcelona es va proposar un espai de reflexió sobre la relació entre ciència, tecnologia i drets humans a la ciutat amb un cicle de quatre conferències. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Pol Gibert va ser la cara més visible de la Joventut Socialista de Sabadell fins fa un any, quan va deixar el càrrec.
Està ben vinculat a nivell nacional amb el PSC, formant part de l'equip de confiança de Jaume Collboni, candidat a l'alcaldia de Barcelona.
També va coordinar les primàries de l'ara eurodiputat Javi López.
A Sabadell, Gibert va ser el cap de campanya de Marta Farrés durant les primàries a l'alcaldia de Sabadell.
Setmanes després de la victòria de Josep Ayuso, va presentar la seva dimissió (més info: ' Crisi a la JSC de Sabadell ').
El principal objectiu de la nostra organització ha de ser aportar solucions als greus problemes que pateix la joventut avui dia.
Tots els nostres esforços i accions han d'anar dirigits a afrontar les seves incerteses, sent una eina útil per transformar la societat.
Cal ser contundents amb les línies vermelles que hem de definir per a què els i les joves siguin el motor d'impuls dels canvis i reformes que requereix la nostra generació", ha assegurat en el seu primer discurs com a primer secretari de les joventuts socialistes.
La JSC aposta per ampliar el concepte de federalisme, no només a nivell territorial, sinó també per garantir l'estat de benestar.
Finalment, asseguren qeu lluitaran per la democratització de l'economia.
A la cloenda del Consell Nacional hi ha assistit el primer secretari, Miquel Iceta, i el secretari general de la Joventut Socialista a nivell estatal, Nino Torre.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
La consellera de Presidència, Neus Munté, ha participat aquest diumenge al festival En Veu Alta, vinculat a la narració i a la tradició oral, que enguany celebra la setena edició a Pradell de la Teixeta, al Priorat.
Tot aprofitant la reivindicació de la tradició oral, Munté ha lamentat que Catalunya "ha d'alçar molt la veu" però que, malgrat tot, "és una evidència que el govern espanyol no escolta Catalunya".
La consellera ha participat en el fòrum obert del festival, en què desenes de persones han llegit en veu alta narracions i poemes.
"És un festival de petit format, fet des d'un municipi petit, però que fa alguna cosa molt gran: parlar, enraonar i escoltar", ha afirmat Munté sobre el certamen, que ha presentat 15 propostes artístiques.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
El jutge fixa una fiança d'entre 1.500 i 3.000 euros
"Pujol el vol substituir al front del grup parlamentari convergent a Madrid"
El diputat d'Esquerra nega que hagin estat "sotmesos al PSOE"
El pregó alternatiu de Gràcia critica les retallades
Portes obertes al Camp Nou aquest dilluns a les 12.00 per rebre el jugador
El cap de llista a Salt de la ultradretana PxC també té una parella immigrant
Demanen el 'dret a l'oblit' per la tragèdia del 1978
Agents dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana vigilaran junts les Festes
Sobretot en viatges, dietes, desplaçaments i col·laboradors
Es dirigien al Bernabéu a veure el partit de la Supercopa
Madrid i Barça empaten a dos gols a l'anada
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El cantant Jorge Drexler, Els Amics dels Arts, Oumou Sangaré, Buika, The Gramophone Allstars Big Band i Diego El Cigala actuaran en el XXVI Temporada Alta que es celebrarà de l'11 d'octubre al 10 de desembre a Girona, la programació completa del qual es presentarà l'1 de setembre.
Segons un comunicat, les entrades per a aquests espectacles es posaran a la venta aquest divendres a partir de les 10.00 hores a la web del festival, en les quals s'ha aplicat la rebaixa de l'IVA cultural i es poden adquirir amb "els descomptes habituals" que ofereixen.
De l'avanç de la programació, destaca la presentació en primícia a Espanya del nou treball discogràfic de Jorge Drexler, el número tretze de la seva carrera, amb 11 cançons gravades entre Mèxic i Madrid, i que arriba després de 'Bailar en la cuevaa', producció amb la qual ha guanyat dos Grammys Llatins, entre altres reconeixements.
Els Amics dels Arts presentarà el seu últim treball 'Un estrany poder'; Oumou Sangaré cantarà els temes del seu disc 'Mogoya'; Concha Buika, els de 'Para Mi'; The Gramophone Allstars Big Band estrenarà el seu disc i espectacle 'Maraca Soul', i Diego El Cigala oferirà un recital íntim acompanyat del pianista Jaime Calabuch.
També es podran veure muntatges teatrals com l'espectacle de circ Saloon de Cirque Éloize; ART, de Yasmina Resa amb direcció de Miquel Gorriz; '¡Quien Tuvo Retuvo! de Faemino y Cansado; I.V.A, una peça escrita per Julio Manrique, Marc Artigau i Cristina Genebat per celebrar els 25 anys sobre els escenaris de la companyia T de Teatre; l'estrena de Federico García, sobre la vida i obra del poeta García Lorca dirigida per Pep Tosar, i El Petit Príncep d'Àngel Llàcer i Manu Guix.
El festival avançarà l'horari de les funcions entre setmana després de valorar les respostes d'una enquesta feta a 1.861 persones en la passada edició, i començaran així a les 20.30 hores excepte alguns casos que s'anunciaran.
En aquesta edició, el cartell és l'artista Manel Resclosa, considerat un dels fotògrafs més destacats de les últimes dècades gràcies a exposicions com Aquariana, Gits, Ahucs o Naus, entre altres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Companyes i companys del PAS de la UPF,
Avui hem fet la reunió anunciada i convocada per la gerència, per parlar del RDL10/2020 de 29 de març.
Aquest decret planteja de fer un confinament més estricte: tancament de les empreses no essencials que no havien tancat fins ara.
En síntesi, es tracta de tancar del 30 de març al 8 d'abril, amb sou íntegre i recuperant les hores (8 dies) abans del 31.12.2020
La proposta que ens ha fet el govern de la Universitat és tancar els dies 6, 7,8 i 9 d'abril, a canvi de recuperar aquestes hores més endavant.
Francament no entenem l'objectiu d'aquesta proposta i el per què no podem seguir amb el teletreball mentre la Universitat estigui tancada en dia laborable.
Han arribat a dir que cal modificar l'acord de calendari laboral, atès que hem de realitzar el comput anual de 1.462h.
Les hores són les mateixes a casa que a la feina.
Potser fins i tot més difícils de dur a terme.
Cap altra universitat pública catalana ha fet cap proposta d'aquesta gravetat, ans al contrari, UAB, UPC i UB s'han manifestat, a través de dels seus rectors, que aquest RDL no és d'aplicació a les Universitats.
Tampoc la Generalitat de Catalunya l'aplicarà als seus treballadors públics.
I és que segons diferents juristes consultats, tan de CCOO com independents, consideren que aquest RDL no és d'aplicació a les treballadores i treballadors públics, al servei de les AAPP.
Estem esperant confirmació escrita per part de Funció Pública.
Què està fent el govern de la UPF intentant aplicar una mesura que no ens és d'aplicació amb la que ens està caient?
Però volem recordar a tothom que des de que va començar la pandèmia, el govern de la universitat ha estat prenent decisions sense tenir en compte, per res, els representants legals dels treballadors.
Ni tan sols van voler avançar una reunió del Comitè de Seguretat i Salut en el treball programada pel dia 30 març, davant la petició d'un delegat de prevenció el dia 7 de març.
I el més greu, la UPF no va demostrar una clara intenció d'enviar-nos a casa a protegir-nos, a nosaltres i als nostres, de la pandèmia.Ens volia a totes i tots en el nostre lloc de treball.
És cert que eren moments d'incertesa, però el fet és que s'hi van trobar obligats pel decret d'Estat d'Alarma.
Des de CCOO no permetrem que es vulnerin els drets del PAS, i encara menys en el context en el qual ens trobem.
Cuideu-vos molt i avui més que mai, |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«Molts som independentistes també per raó de llengua.
Perquè la sentim un bocí més de nosaltres, perquè forma part del nostre patrimoni, perquè és la llengua pròpia d'aquest trosset de terra que habitem i en som nosaltres els únics parlants»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Si una primera cosa hem d'agrair al manifest del grup Koiné és que hagi obert un debat que durant aquests últims anys de l'anomenat procés havia estat pretesament arraconat.
Havent sentenciat alguns, sense debat ni consens, que el futur estat català tindria com a llengües cooficials el català i el castellà, es va voler defugir i esquivar qualsevol discussió i deixar de banda les opinions dels experts.
I si els picaves amb el dit a l'espatlla –'Perdona, però... és que no hi estic d'acord'– rebies un ara-no-toca i t'alliçonaven amb el discurs paternalista i infundat que la teva posició no sumava gent al carro independentista.
De guanyar el referèndum encara que el preu a pagar sigui la llengua.
Jo no tinc cap intenció de pagar-ne aquest preu ni de baixar del carro.
Se n'ha parlat a bastament aquests dies i podria enllestir aquest article dient senzillament que faig meus, perquè no sabria dir-ho millor, aquest article de Vicent Partal, aquest altre de Salvador Cardús, aquest de Marta Rojals, aquests matisos de José Rodríguez i aquest fil a Twitter de Jordi Graupera.
Però abans voldria queixar-me de les bajanades i mentides que s'han dit sobre el manifest 'Llengua i República', al qual s'han atribuït afirmacions que no fa, com ara que defensi el català com a única llengua oficial; bajanades que assoleixen el grau d'irresponsabilitat quan les diu un diputat en seu parlamentària, com ha fet Lluís Rabell, que no ha tingut cap pudor a titllar el manifest de racista.
Que s'hagi trencat aquest silenci artificial i s'hagi posat el debat damunt la taula, perquè sí que toca.
Si es tracta d'encarrilar un procés constituent en què es debatin totes les qüestions de la nova república catalana, no pot haver-hi cap tema tabú.
O és que podem parlar d'exèrcits, escoles, religions, etc. i no podem debatre sobre la llengua o, més ben dit, les llengües del futur estat?
El debat i la discrepància no són mai sobrers, ans al contrari.
I, sobretot, deixem que parlin i exposin els entesos, els estudiosos de la llengua, i que ho puguin fer amb llibertat.
Que, malgrat que ja sabem que tots els catalans portem a dins un entrenador del Barça i un filòleg, els experts són els únics amb prou autoritat acadèmica per a tractar de la qüestió des del punt de vista científic, al marge d'estratègies polítiques i de sentimentalismes.
No sé de cap expert que negui els perills de substitució lingüística que implica el bilingüisme.
I no, no parlem de bilingüisme individual sinó de bilingüisme social, que sembla que alguns vulguin barrejar-ho, aprofitant la cullerada ideològica.
Cadascú que parli com més llengües millor, qui ho qüestiona?
Tampoc no es pot negar l'intent de genocidi lingüístic de què han estat víctimes els Països Catalans.
Cal que repassem totes les gestes que s'han fet per inutilitzar el català no tan sols al Principat sinó a les Illes i, sobretot, al País Valencià, la Franja i Catalunya Nord, en aquest darrer cas per part de l'estat francès?
Perquè aquest ha estat el propòsit d'alguns des de fa segles i avui encara: fer inútil i innecessari el català.
Si una llengua no és necessària per a viure i conviure, acaba desapareixent.
N'hi ha que ja els està bé, o que tant els fa.
Gairebé s'ha convertit en políticament incorrecte dir que la llengua és un motiu per a la independència, però resulta que molts som independentistes també per raó de llengua.
Perquè la sentim un bocí més de nosaltres, perquè forma part del nostre patrimoni, perquè és la llengua pròpia d'aquest trosset de terra que habitem i en som nosaltres els únics parlants.
Perquè, com totes les llengües, és amb ella i a través seu que entenem i ens relacionem amb l'entorn.
Perquè, com a única llengua pròpia, ha de ser la llengua comuna i de cohesió de tots els catalans, tinguin la llengua materna que tinguin i parlin les llengües que parlin.
Els mateixos motius pels quals també protegim i defensem l'occità.
Ara, si tenir un estat és condició 'sine qua non' per a garantir la supervivència del català, minoritzat durant tant de temps, no és pas garantia suficient, i menys si se'n pretén la cooficialitat en igualtat de condicions amb el castellà.
I benvingut sigui, després del parèntesi de tabú., periodista
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
L'escriptora i psicòloga infantil, Mercedes Bermejo és l'autora del conte "Rosa contra el virus".
Conte que ha estat publicat per l'editorial Sentir i que explica a les nenes i nens què és el Coronavirus i els altres virus que puguin existir.
Tornar a: Ara i Aquí 30 de març del 2020 |
El Servei de Cooperació de l'AMB ha tirat endavant la segona convocatòria del concurs social d'idees per donar un nou ús a les armilles salvavides acumulades a l'illa de Lesbos.
Aquest concurs està destinat a l'alumnat d'escoles i universitats de disseny industrial i d'enginyeria tècnica matriculats al curs 2018-2019.
La novetat d'aquesta edició és que els projectes poden ser complementats amb la incorporació de bosses de plàstic i altres elements reciclables.
El concurs té els objectius següents: |
El consum d'insectes forma part de la dieta tradicional de molts països, i en molt casos no per falta de recursos alimentaris sinó pel seu sabor delicat.
Amb l'esperat creixement de la població mundial i la demanda de proteïnes necessitem buscar fonts d'aliment alternatives amb un impacte ambiental menor.
El terme entomofàgia (del grec ἔντομον, éntomon, "insecte" i φᾰγεῖν, phagein, "per menjar") es refereix al consum d'insectes per part dels éssers humans.
Els ous, larves, pupes i adults d'insectes van ser utilitzats en temps prehistòrics com a aliment pels humans, però aquesta tendència s'ha mantingut al llarg dels temps en moltes cultures.
Abans de tenir eines per a la caça o l'agricultura, els insectes constituïen un component important de la dieta humana i una bona font de proteïnes en absència de carn de vertebrats.
Actualment, l'entomofàgia es practica en molts països del món, però el major consum d'insectes es troba principalment a l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica Llatina.
Però tot i haver format part de la nostra història, menjar insectes no genera gaire confiança en bona part de la societat occidental, especialment a Europa i Estats Units.
Alguns experts argumenten que renunciar a la carn de boví pot reduir més la petjada de carboni d'un individu que no fer servir cotxe
Es coneixen unes dues mil espècies d'insectes comestibles.
A tot el món, les espècies més consumides són els escarabats, erugues, abelles, vespes i formigues.
La majoria d'aquestes espècies conegudes es recol·lecten directament del medi natural, especialment a les regions rurals i als països tropicals amb alta biodiversitat, on els insectes han estat una font salvatge de proteïnes i micronutrients durant mil·lennis.
Tanmateix, a finals dels anys noranta, va sorgir el cultiu d'insectes a escala comercial.
A la majoria de països europeus, el consum d'insectes té molt poca rellevància i sovint és considera culturalment inadequat o fins i tot tabú.
Tot i així, com veurem més endavant, tenen un alt valor nutricional comparable amb la carn i peix que mengem habitualment.
D'especial interès són els continguts elevats de ferro i zinc en comparació amb la carn convencional.
L'augment del creixement demogràfic en el món incrementa la demanda de fonts de proteïnes, però la quantitat de terres agrícoles disponibles és limitada.
Si el creixement continua a aquest ritme, l'any 2050 es preveu que la població mundial arribarà als nou mil milions.
Per alimentar totes aquestes persones, hauríem de produir gairebé el doble de menjar que es produeix actualment.
Ja fem servir el 70% de les terres agrícoles per criar el bestiar, els oceans estan sobreexplotats i el canvi climàtic i les malalties amenacen la producció agrícola.
És evident que hem d'esforçar-nos per reduir els residus alimentaris i fer que la producció d'aliments sigui més eficient.
Podrien ser una possible solució els insectes?
El cultiu de cereals usat en alimentació animal ocupa enormes recursos d'aigua, sòl i energia
A causa del gran nombre i la variabilitat d'espècies que hi ha, el valor nutricional dels insectes comestibles és molt divers i, per tant, difícil d'establir.
El contingut nutricional pot variar considerablement fins i tot dins d'un mateix grup d'insectes en funció de l'estadi de metamorfosi, origen de l'insecte i dieta.
Tot i la variabilitat, la majoria dels insectes comestibles proporcionen l'energia i la ingesta de proteïnes suficients per a la dieta humana, així com els requeriments d'aminoàcids essencials.
Els insectes també contenen molts àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats (segons el substrat alimentari), nivell comparable amb el peix, i són rics en oligoelements com el coure, ferro, magnesi, manganès, fòsfor, seleni i zinc, a més de vitamines com la riboflavina, l'àcid pantotènic, la biotina i l'àcid fòlic en alguns casos.
Els insectes, per tant, gràcies als elevats continguts de greixos, proteïnes, fibra, vitamines i minerals, són nutricionalment comparables amb el peix i la carn de ramaderia.
Els grills de casa, per exemple, contenen una mitjana de 205 grams proteïna/kg; la carn de boví en conté 256.
Alguns insectes arriben, fins i tot, a tenir un 80% de proteïna en pes.
Alguns insectes també són sorprenentment rics en ferro, com és el cas de les llagostes, que contenen fins a 20 mg ferro/100 g, mentre que la carn de boví només en conté uns 6.
Altres insectes, com els cucs de farina, són molt rics en aminoàcids essencials i àcids grassos omega-3.
Segons un estudi publicat a l' European Journal of Clinical Nutrition, el marcador de valor nutricional dels grills, larves de becut vermell i cucs de farina era significativament més sa que el de la carn de boví i pollastre i cap dels sis insectes analitzats a l'estudi no era estadísticament menys saludable que la carn.
Tenint en compte el creixement demogràfic esperat i la creixent demanda de producció de carn, cada cop més discutida per la seva poca sostenibilitat, els insectes comestibles haurien de considerar-se seriosament com a font nutricional alternativa.
En comparació amb el bestiar, el consum d'insectes sembla més respectuós amb els recursos naturals i el medi ambient.
Descobrim tot seguit en què es recolza aquesta afirmació.
Els insectes són animals de sang freda i, per tant, requereixen menys energia per mantenir la temperatura corporal interna.
Això vol dir que són molt eficients convertint l'aliment en massa corporal comestible, a diferència dels animals de ramaderia.
De mitjana els insectes requereixen uns 2 kg d'aliment per produir 1 kg de carn o massa d'insecte, mentre que el bestiar boví requereix 8 kg d'aliment per produir la mateixa quantitat (1 kg de carn).
Això significa que es genera més biomassa utilitzant menys terra per alimentar els insectes que la ramaderia, alhora que es redueix el reg i l'ús de plaguicides.
Aquest fet té una rellevància especial en el context d'una població mundial creixent que requereix cada cop més sòl per cobrir les demandes d'aliment, tant per als humans com per als animals.
D'altra banda, els insectes emeten molts menys gasos d'efecte hivernacle i contaminants (com el metà i l'amoníac) a diferència d'altres animals de ramaderia tradicional, especialment el bestiar boví i porcí.
Els porcs, per exemple, produeixen entre 10 i 100 vegades més gasos efecte hivernacle per quilogram de pes.
Això, sumat al fet que la cria d'insectes demana molta menys aigua i depèn menys de l'ús del sòl que l'activitat ramadera convencional, els dona una empremta ecològica relativament petita.
A més, poden consumir residus que humans i bestiar no podem.
Els insectes poden alimentar-se de residus biològics (com ara residus alimentaris, adobs i fems), i transformar-los en proteïnes d'alta qualitat, que, al seu torn, poden servir per fabricar pinsos per alimentar els animals.
Això significa que no competirien amb l'alimentació humana i que, fins i tot, poden ajudar a reduir la contaminació ambiental.
Aquest últim punt resumeix un dels principals atractius ecològics del cultiu d'insectes.
Però sembla que encara és aviat per determinar el veritable abast que pot tenir la producció d'insectes a la cadena alimentària.
Segons un estudi del 2015 publicat per la revista Plos One, es necessita més recerca per poder afirmar que els insectes tenen el potencial de ser la "carn" del futur.
Els investigadors van criar grills amb cinc dietes diferents, des de cereals fins a dietes altament cel·lulòsiques, per mesurar el grau de creixement dels grills i la quantitat de proteïnes comestibles que podien produir.
Els resultats, en aquest cas, no van ser tan optimistes.
Els que s'alimentaven amb una dieta a base de residus alimentaris processats tenien taxes de conversió d'aliments i proteïnes que no eren gaire més eficients que els pollastres.
En canvi, els grills que presentaven un creixement òptim i una taxa de conversió de proteïnes elevada eren els que menjaven una dieta basada en grans, similar a la de la majoria de pollastres.
En aquest cas es demostra que els guanys de sostenibilitat associats al cultiu de grills com a font alternativa de proteïnes dependran, en gran part, de què s'alimenten els grills i amb quins sistemes de producció ramadera es comparen.
Tot i així, es tracta d'un estudi dut a terme només amb grills.
Els insectes poden ser considerats un recurs alimentari tant per als humans com per als animals.
Tenint en compte que es requereixen grans volums d'aliment per a mascotes, ramaderia i aqüicultura, i que el cultiu d'aus, porcs i peixos fa servir més del 75% de l'alimentació global produïda, el potencial de les indústries per produir insectes com a font de proteïnes és enorme.
Durant dècades la farina de peix, per la seva elevada qualitat nutricional, ha estat un dels ingredients principals a les formulacions de pinsos per a animals domèstics, bestiar i inclús peixos de cultiu.
Però a causa de la sobrepesca que hi ha hagut per l'alta demanada, la farina de peix cada cop és un recurs més limitat i altament influenciat per les fluctuacions climàtiques, i això l'ha encarit.
Aquest fet contribueix a fer que l'ús de farina d'insectes com a font alternativa de proteïnes es converteixi en una opció d'interès creixent i més responsable per part de la indústria alimentaria; per això cada cop més empreses innovadores aposten pel cultiu d'insectes.
Això tindria l'avantatge afegit de reduir la pressió existent en les captures de peixos destinades a alimentació animal i, per tant, d'augmentar l'oferta de peix salvatge disponible per a l'alimentació humana.
A tot el món, més d'un terç de la producció total de cereals es destina a l'alimentació ramadera cada any, mentre que podria alimentar almenys tres mil milions d'humans.
L'any 2013, l' Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), va publicar un informe sobre insectes comestibles que va despertar opinions ben diverses.
Recomanava el consum d'insectes per tal que un nombre cada vegada més gran de persones es pugui alimentar, però també instava les societats occidentals més desenvolupades a regular-ne la comercialització per assolir una alimentació més sostenible.
L a producció massiva d'insectes probablement no pot resoldre la fam al món, ja que el problema de la fam d'avui dia no rau en la quantitat ni la producció, sinó en l'accés i la distribució.
Segons el Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides, la raó per la qual la gent té fam no és per escassetat d'aliments: és la pobresa, el canvi climàtic, la guerra, els mercats inestables i els residus alimentaris; un terç de tot el menjar del món es llença o es desaprofita.
Però, d'altra banda, s'espera que la demanda de carn augmenti globalment un 76% des del 2005 fins al 2050 i per a aquest mateix any s'estima que la població mundial arribarà als nou mil milions de persones.
Si, a més, tenim en compte la situació actual sobre l'escalfament global del planeta és ben clar que necessitem un canvi dietètic fent servir fonts de proteïnes alternatives, com ara microalgues, algues, llenties d'aigua, colza i insectes.
Com ja hem vist, la majoria d'estudis apunten que els insectes comestibles són una font d'alimentació sostenible i amb un alt valor nutricional.
A més, el cultiu d'insectes pot proporcionar llocs de treball i ingressos a persones que viuen en zones rurals més pobres.
Criar insectes per consum humà o animal és una possible alternativa per satisfer aquesta demanda global.
Cal, però, seguir investigant per desenvolupar i automatitzar tecnologies de processament de cria, collita i postcollita que resultin rendibles i eficients des del punt de vista energètic, així com procediments sanitaris per garantir la seguretat d'aliments i pinsos i elaborar productes derivats dels insectes que siguin segurs i puguin adquirir-se a un preu raonable a escala industrial, especialment en comparació amb els productes carnis.
Algunes empreses europees ja comencen a apostar pel consum d'insectes per alimentació humana, podem trobar des de farines d'insecte fins snacks, barretes i piruetes amb llagostes.
Esteu disposats a incloure insectes a la dieta amb l'objectiu de ser més sostenibles?
Com organitzar els àpats durant el confinament i fugir dels processats
Menú per donar un impuls al sistema immune!
Rotllets de plàtan i civada amb melmelada de maduixa
Com tenir cura d'ossos i articulacions de manera natural
Publicació digital controlada per OJD
Hem detectat que tens activat un
adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes
de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
d'Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als
nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la
majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l'adblocker per continuar
llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el |
A poc a poc s'acaba perfilant el govern de Pedro Sánchez, que es va confirmant com el més nombrós i el que més dones té.
12 ministres mantenen les seves carteres i hi ha 11 dones ministres.
L'últim nom a fer-se públic ha estat el del ministre de Justícia: Juan Carlos Campo.
Juan Carlos Campo, nascut a Osuna, Sevilla, el 1961, és doctor en Dret i magistrat.
Ha ocupat diversos càrrecs públics, entre els quals hi ha la Secretaria d'Estat de Justícia entre el 2009 i el 2011, durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
També va ser vocal del Consell General del Poder Judicial entre el 2001 i el 2008.
Actualment és diputat al Congrés pel PSOE, portaveu de l'àrea de Justícia.
Substituirà la fins ara ministra Dolores Delgado en un dels ministeris més sensibles per a la qüestió catalana.
Fa gairebé un any, quan es va debatre al Congrés una proposició de llei del PP que volia castigar amb penes de presó la convocatòria de referèndums il·legals, Campo va defensar que no s'havia de recuperar en el Codi Penal el delicte de referèndum il·legal, en contra del que va prometre el mateix Sánchez en l'última campanya electoral.
El cap d'Organització del PSC, Salvador Illa, ha estat escollit per Pedro Sánchez per fer-se càrrec del Ministeri de Sanitat i Benestar Social del seu nou govern.
Finalment, el nom del socialista català ha aparegut com a nou ministre, i ha estat en substitució de María Luisa Carcedo, que no repeteix en el nou govern.
En aquest cas, Illa no s'ha confirmat com a ministre d'Administració Territorial, com s'havia especulat.
Miquel Iceta, lider del PSC, ha felicitat el seu número dos, Salvador Illa, nou ministre de Sanitat, recordant el llegat d'Ernest Lluch.
. Aquest és el meu regal al futur ministre perquè seguim essent fidels al llegat d'Ernest Lluch.
La cartera de Política Territorial i Funció Pública, una de les més sensibles del nou govern espanyol, l'ocuparà la fins ara consellera d'Economia del govern canari, Carolina Darias.
La nova ministra havia estat també presidenta del Parlament de les Canàries.
José Manuel Rodríguez Uribes, doctor en Dret i professor de Filosofia del Dret, serà el nou titular del Ministeri de Cultura.
Rodríguez Uribes ha estat delegat del govern espanyol a la Comunitat de Madrid i també va ser director general de Suport a les Víctimes del Terrorisme entre els anys 2005 i 2011.
Reforç econòmic, Exteriors i Seguretat Social
La jurista Arancha González Laya serà la nova ministra d'Afers Exteriors del govern espanyol, després que Josep Borrell va ser substituït de manera interina per Margarita Robles quan va ser escollit cap de la diplomàcia europea.
Pedro Sánchez ha triat un perfil més econòmic per al Ministeri d 'Exteriors, Unió Europea i Cooperació, que, a més de les seves funcions habituals, aposta per prioritzar la diplomàcia econòmica.
El president Sánchez ha dit que vol constituir en el seu govern "el millor equip econòmic de la democràcia espanyola" i en aquest sentit reforça la cartera d'Exteriors i crea un nou Ministeri de Seguretat Social, Inclusió i Migracions.
Aquest nou ministeri l'ocuparà el fins ara president de l'Autoritat de Responsabilitat Fiscal, AIReF, José Luis Escrivá Belmonte, economista que també va estar al capdavant de la Divisió de Política Monetària del Banc Central Europeu.
Entre els altres noms que La Moncloa ha confirmat aquest divendres destaca Fernando Grande-Marlaska, que revalida com a ministre de l'Interior.
La ministra d'Indústria, Reyes Maroto; el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, i Margarita Robles, al capdavant de Defensa, també conserven les seves carteres.
També destaca la renovació del secretari d'Organització del PSOE i negociador del pacte de govern de coalició, José Luis Ábalos, que continua al capdavant del Ministeri de Foment, que ara passa a anomenar-se de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana.
El nom d'aquest ministeri s'homologa amb els de la resta d'Europa i la Comissió, i s'hi incorpora l'atribució d'Agenda Urbana, seguint les recomanacions de les Nacions Unides i Europa.
El ministeri manté les competències en habitatge i s'ocuparà, per extensió, del desenvolupament integral de ciutats i pobles.
Ja es va confirmar aquest dijous que María Jesús Montero es mantenia al capdavant del Ministeri d' Hisenda i, a més a més, seria la nova portaveu del govern espanyol.
Montero substitueix com a portaveu Isabel Celaá, que continua al capdavant de la cartera d' Educació i Formació Professional.
També continua Pedro Duque, com a ministre de Ciència i Innovació.
Els noms dels ministres es van començar a confirmar oficialment aquest dijous.
El nou govern tindrà quatre vicepresidències: Carmen Calvo, que ocupa el Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria; Pablo Iglesias, que s'ocupa de la cartera de Drets Socials i Agenda 2030; Nadia Calviño, que es manté com a ministra d'Economia i Transformació Digital, i, finalment, Teresa Ribera, que s'encarrega de la cartera de Transició Ecològica.
Quatre ministres per a Unides Podem
També s'han confirmat els nous ministres del govern de coalició de la formació morada.
Pedro Sánchez té previst comunicar diumenge al rei Felip VI els noms que formen el seu nou executiu.
El rei ha de firmar els decrets de nomenament perquè es puguin publicar al Butlletí Oficial de l'Estat.
Dilluns, els ministres aniran a La Zarzuela, on prometran o juraran el càrrec i per prendre possessió de les carteres, de manera que dimarts es pugui celebrar el primer Consell de Ministres de la legislatura.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Desinfecció de carrers (EuropaPress)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
El circuit Estepa Mediterrània de Manresa encara la vuitena edició amb una programació que segueix apostant per a grups emergents que busquen trobar el seu espai a la indústria musical, com Sílvia Tomàs i artistes de renom amb una àmplia experiència a les espatlles.
Aquest últim és el cas d ́Amparanoia i Motivés!, que celebraran el seu 20è aniversari sobre els escenaris, coincidint amb les dues dècades de la Fira Mediterrània a la ciutat.
L ́Estepa, que és una col·laboració entre la Fira Mediterrània i la Casa de la Música de Manresa, també aplegarà grups que comencen a despuntar en l ́escena internacional, com Aqueles (Occitània) i Sutari (Polònia).
I estrenes com les d ́Achilifunk Sound System amb el Gordo del Puro.
En total, es duran a terme 14 concerts, tres menys que en l ́edició passada.
L ́Estepa es farà entre el divendres 6 i el dissabte 7 d ́octubre i la sala Stroika, el Voilà! i la plaça Europa repetiran com a escenaris.
La plaça Gispert substituirà el parc de la Seu.
«L ́Estepa permet seguir engrandint i enriquint la Fira Mediterrània», va destacar ahir en la roda de premsa de presentació de la programació de la secció off de la fira el director artístic, David Ibáñez.
El gironí va valorar positivament la presència de l ́Estepa i va fer èmfasi en la importància d ́aquesta programació per descobrir noves formacions.
«Tenen bon ull per trobar i donar l ́oportunitat a grups emergents, amagats, underground i aquesta és la seva gran aportació.
Les cases de la música tenen radars per detectar grups innovadors i el talent que està escampat per diferents punts de Catalunya».
Un dels màxims exponents de la troballa de nous grups que comencen a despuntar és Hora de Joglar.
Aquest grup va participar en l ́edició passada i enguany hi tornarà a ser, però amb mànager i nou disc sota el braç.
Abans d ́actuar a Manresa, ho faran en festivals importants de l ́escena catalana, com l ́Acampada Jove, i el festival Anòlia d ́Igualada.
Dissabte 7 d ́octubre a les 22.45 h.
Dissabte 7 d ́octubre a les 00.15 h.
Dissabte 7 d ́octubre a les 22 h.
Dissabte 7 d ́octubre a les 13 h.
Dissabte 7 d ́octubre a les 19 h.
Tota la informació sobre la programació, així com els preus de les entrades anticipades, es poden consultar a les pàgines web de l ́Estepa Mediterrània, de la Fira Mediterrània i de la Casa de la Música de Manresa.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa. |
Fases de setembre de categories femenines:
Fases de setembre de categories masculines:
Camp. de Catalunya Sots 21 Masculí Nivell A-1
Camp. de Catalunya Júnior Masculí 1r Any
Camp. de Catalunya Cadet Masculí 1r Any |
Joan Grivé revindindica els videojocs com eina d'oci i sociabilització.
Repassem els "gameplays" més seguits.
Als nostres "influencers", el Joan i la Leo, els preguntem si, en el món de les xarxes, el català és o no és residual...
Sir Joan ens il·lumina sobre l'última aplicació de moda entre els més joves.
Amb els nostres "influencers", el Joan i la Leo, parlem de consum i de reutilitzar més per contaminar menys i reduir l'impacte ambiental.
Amb Sir Joan i Leopolda Olda parlem de les selfies que es fan enmig del temporal.
Leopolda Olda i Sir Joan disserten sobre com han canviat les felicitacions de Nadal i Cap d'Any des que tenim WhatsApp,
Obrim debat amb Leopolda Olda i Sir Joan sobre la publicitat encoberta per a menors a YouTube
Abans de Nadal s'acumulen els sopars, els regals per comprar, els amics invisibles, les decoracions nadalenques...
Són dies d'il·lusió o acabem un mica estressats?
En parlem amb els "youtubers" Leopolda Olda i Sir Joan.
Com eviten els nostres "influencers" deixar-se les claus, el mòbil...
Parlem de com les pantalles afecten la lectura de llibres amb els nostres "youtubers" Sir Joan i Leopolda Olda.
Parlem amb els nostres "influencers" sobre lligar a través de les noves tecnologies.
Els nostres "influencers" Leopolda Olda i Sir Joan aborden el tema de l'empatia i el respecte a l'hora de parlar amb amics que tenen opinions polítiques diferents de les nostres.
Parlem amb els nostres influencers sobre les protestes als carrers de Catalunya com a resposta a la sentència.
Als nostres "youtubers" els plantegem si volen tenir fills.
Parlem amb els nostres joves "influencers", Leopolda Olda i Sir Joan, sobre si les relacions no monògames són una moda.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
L'agroalimentació al Berguedà serà el tema central de la Fira de Maig de Berga d'enguany, que manté el canvi de data al cap de setmana, en aquest cas, del 4 i 5 de maig al passeig de la Indústria.
Amb la voluntat de donar continuïtat a la dinàmica iniciada fa tres edicions, l' Ajuntament de Berga aposta un any més per dotar d'un eix central la mostra.
El regidor de Promoció Econòmica del consistori, Francesc Ribera, destacava ahir, durant la presentació del certamen, la bona acollida i consolidació del canvi de dinàmica que va iniciar-se el 2016 amb la primera fira organitzada pel govern de la CUP.
Amb l'objectiu de donar un nou impuls a la mostra de referència, s'hi va incorporar un eix «a partir de temes que creiem que ens fan diferents com a comarca i que ens defineixen com a col·lectiu».
Després de centrar-se en la indústria de la fusta, l'economia circular i de fer una mirada al passat tèxtil i miner del Berguedà, enguany el protagonisme serà per al sector de l'agroalimentació.
L'espai central l'ocuparà l'exposició Com fem el que fem, feta a mida, on es detallaran els processos d'elaboració de catorze productes diferents que es fan al Berguedà.
Així ho va detallar Judit Pardos, de l'empresa Raiels, que, juntament amb Salvador Vinyes, s'ha encarregat del contingut i del disseny d'aquesta mostra.
«Ens hem documentat i hem contrastat la informació amb les empreses elaboradores del Berguedà», explicava Pardos, per explicar als visitants com les matèries primeres es transformen en aliments que s'elaboren en empreses agroalimentàries de la comarca (Vegeu desglossat).
«Aquesta exposició serà la millor porta d'entrada a la zona d'estands dedicats a l'agroalimentació», va afegir Ribera, on hi haurà algunes de les indústries berguedanes del sector agroalimentari i els productors artesans hi podran mostrar i oferir els seus productes als visitants.
Paral·lelament, la fira manté la resta d'estructura habitual.
«No desapareix res, sinó que conservem els espais dels altres anys», dedicats a entitats i institucions, la zona de nous expositors de la fira, que es va incorporar l'any passat, l'espai per a l'automoció i la jardineria, i també els marxants.
Una de les novetats d'enguany és la incorporació d'una zona per a empreses de consum alternatiu, al capdamunt de la plaça Viladomat, on habitualment s'ubicava l'escenari d'actuacions dels centres esportius de Berga, que s'ha traslladat a la part superior de l'avinguda del Canal.
En aquesta edició també es potencia l'espai de gastronomia i música, a la zona central del passeig de la Indústria. |
Pots descarregar-te-la des de la botiga de Google Play
El carnet de sempre adaptat als nous temps.
Es pot utilitzar per accedir als descomptes i per fer valer els seus drets en la resta de serveis que s'ofereixen.
Per totes les persones afiliades, delegats i delegades, alumnes de la Fundació Paco Puerto i usuaris/es del Gabinet Tècnic Jurídic.
Si tens algun problema tècnic relacionat amb el carnet posa't en contacte amb nosaltres: |
També demana que aclareixi la categoria de la via que ara duu el nom de l'escriptora Joana Raspall, ja que fins ara es considerava una avinguda
Lleida.-El grup municipal del PDeCAT i Unió ha presentat una Proposta de Resolució perqu es debati a la propera reunió de la comissió de polítiques de la gestió i promoció de la ciutat i la sostenibilitat on demana a l'equip de govern de la Paeria que suprimeixi la inscripció 'A. Areny' de la marquesina que hi ha l'extrem de la passarella dels Maristes ubicada a la via que recentment ha canviat el nom per Joana Raspall.
Igualment, els demcrates també demanen a l'Ajuntament que aclareixi quina és la categoria d'aquesta via, ja que fins ara es considerava una avinguda i, en canvi, a les noves plaques hi diu carrer.
La proposta de resolució fa notar que, mentre que s'ha decidit canviar el nom de la via que fins ara homenatjava l'alcalde franquista Ramon Areny, substituint-lo per l'escriptora Joana Raspall, continua havent-hi una inscripció de grans dimensions que recorda Areny a la marquesina de la passarella dels Maristes, fet que constitueix una clara contradicció amb l'esperit de la retirada d'aquest nom del nomencltor, segons el grup municipal.
En compliment de la Llei de Memria Histrica, que exigeix la retirada de la via pública de tots els elements que facin referncia a la dictadura, i que va inspirar el canvi de denominació de l'avinguda Alcalde Areny, el PDeCAT també reclama que sigui esborrat el seu nom de la marquesina.D'altra banda, el grup municipal també demana a l'equip de govern que aclareixi per qu la via que ara duu el nom de Joana Raspall ha passat de ser una avinguda a un carrer.
A les plaques de carrer que hi havia fins ara hi deia 'avinguda Alcalde Areny', mentre que a les noves hi diu 'carrer Joana Raspall'.
De fet, la confusió, segons el grup, també es fa evident en les cartes que la Paeria ha trams als vens per informar-los del canvi de nom, ja que mentre que al sobre s'envia la carta a adreces de l'avinguda Alcalde Areny, al text de la missiva es refereix a carrer Alcalde Areny.Per últim, el PDeCAT també ha volgut constatar que en el procés de canvia de nom d'aquesta via, hi va haver plaques que no van ser substitudes en un primer moment, com la que hi havia precisament a la faana de la seu del Partit Demcrata que té l'entrada al carrer de la República del Paraguai.
En aquest cas, finalment, en lloc de posar el vinil amb el nom de Joana Raspall sobre l'antiga denominació, la Paeria ha retirat la placa i no n'ha posat cap altra en el seu lloc.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
En la majoria dels espais, el museu està adaptat a persones amb mobilitat reduïda Hi ha ascensors i plataformes remuntadors d'escales.
Préstec gratuït de cadires de rodes i cadires plegables.
Per a més informació consulteu l'apartat d'accessibilitat. |
El comboi ha collisionat amb el darrer pal de la catenria per causes que encara s'han d'investigar
Barcelona.-Les causes de laccident del tramvia a Sant Adri de Bess que aquest dimecres ha collisionat amb el darrer pal de la catenria no es podran determinar fins que es recuperi la informació de la caixa negra i shagi fet la investigació.
Així ho avana un comunicat del Tram, que també especifica que els serveis tcnics estan treballant per encarrilar el comboi i arreglar el canvi dagulles de la parada dEl Maresme.
La conductora del tramvia ha resultat ferida greu i tres passatgers més han resultat ferits lleus.
Segons ha informat el Sistema d'Emergncies Mdiques, la conductora és una dona de 41 anys, que ha patit una fractura en una cama, un traumatisme facial i un traumatisme torcic.
El SEM ha requerit l'actuació dels Bombers, ja que havia quedat atrapada, i ha estat traslladada a l'Hospital Vall d'Hebron.
El sotscap territorial del SEM a Barcelona, Jesús Cabanyes, ha precisat que la conductora est 'estable' per s'ha hagut de traslladar a l'hospital per valorar-ne les lesions.
Dels ferits lleus, dos són dones, de 45 i 56 anys, que han estat traslladades a l'hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet, mentre que la tercera, de 33 anys i amb una contusió al front, ha rebut l'alta voluntria al mateix lloc dels fets.Afectacions al servei de Tram Des de les 9 i fins a les 10.15 hores, la línia T4 ha funcionat entre les estacions de Ciutadella
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'empresa Future Pipe, S. A., dedicada a la fabricació de tubs, passarà dels 127 empleats que tenia l'1 de setembre de 2019 a 11 treballadors i treballadores.
La UGT rebutja frontalment la decisió i convoca una vaga de dos dies al centre de Barberà del Vallès La plantilla de la multinacional
La companyia nordamericana presta serveis de finances i recursos humans a nivell internacional a empreses com Michelin, Firmenich, Atos, General Electric, Hertz o General Motors La direcció de la multinacional nordamericana Conduent va comunicar el passat 29 de gener de manera oficial al comitè d'empresa la seva intenció de tancar el centre de treball de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), Continua llegint →
Després de gairebé un any que el grup BIC va comunicar a nivell mundial que estava estudiant un canvi d'estratègia que podria afectar als centres de treball de BIC Graphic Norwood de Tarragona i la Granada (Alt Penedès), ahir va informar tant al Comitè d'Empresa com a la resta de treballadors que no es poden comprometre a cap data concreta Continua llegint →
Avui es manifestaran a les 16.30 hores pel centre de Terrassa El comitè d'empresa de Fábrica Ibérica de Altavoces (FAIBAL), situada a Vacarisses (Vallès Occidental) i proveïdora d'Audi, Nissan o Renault, denuncia que els accionistes han presentat concurs de creditors per tancar la planta i acomiadar els 107 treballadors i treballadores, després de més de 20 anys d'història i 150 Continua llegint → |
La regidora de Mobilitat de Barcelona i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Mercedes Vidal, ha explicat que s'incorporaran 12 nous trens a finals del 2019 per millorar les freqüncies en les línies més congestionades --L1, L2, L4 i L5-, amb l'objectiu "a llarg termini" d'arribar als dos minuts i mig d'espera.
En una roda de premsa juntament amb el conseller delegat de TMB, Enric Cañas, Vidal ha explicat que ja es van afegir 10 trens més en hora punta a les línies convencionals, i que també s'ha autoritzat la compra de 42 trens per substituir els combois que tenen més de 30 anys.
En aquest sentit, la regidora ha subratllat que, durant aquest mandat, s'ha "revertit" el descens en inversió amb metro i autobusos, que s'ha incrementat en un 86%: entre 2011 i 2014 aquesta va ser de 164 milions d'euros, mentre que entre 2015 i 2018 s'ha augmentat fins als 305 milions.
"En només quatre anys s'han revertit les retallades que reduen significativament l'oferta i el servei de transport públic collectiu als ciutadans de Barcelona i de l'rea metropolitana.
La conseqüncia és que TMB estar ara en disposició d'afrontar un protagonisme central en la mobilitat futura de la ciutat", ha dit Vidal.
Cañas ha ressaltat que en aquest mandat s'han inaugurat les noves línies L9 Sud i L10 Sud, la qual cosa suposa 22 nous quilmetres de Metro i 17 estacions; s'han invertit 8,25 milions en rehabilitació d'estacions, i s'han iniciat trmits per reformar les de la Sagrada Família i Sants Estació.
En relació a l'oferta d'autobús, s'han afegit 66 cotxes al servei diari, per la qual cosa s'assoleixen els 900 en hora punta; s'han comprat 423 nous busos híbrids o elctrics (un 230% més que en el mandat anterior); s'ha finalitzat la implantació de la nova xarxa d'autobusos i el 100% de la flota és accessible.
Vidal ha assegurat que la nova xarxa de bus ha impulsat el servei, que va aconseguir el 2018 la xifra rcord de 207,5 milions de viatges, una dada que se suma al mxim histric del Metro, amb 407,5 milions, la qual cosa significa que TMB va gestionar un total de 615 milions de viatges, el 60% dels quals es registren a l'rea metropolitana.
"La valoració de bus i Metro ha aconseguit els seus mxims histrics.
Els usuaris de l'autobús puntuen el servei amb un 7,88 sobre deu, la nota més alta des del 2008, mentre que els viatgers puntuen al Metro amb un 7,33, la xifra més alta de la srie histrica", ha detallat Cañas.
En l'mbit de la seguretat, ha destacat l'increment al pressupost dedicat a seguretat, prevenció i vigilncia d'un 70% des del 2014 --dels 15 milions del 2014 als 25,5 del 2018-, i ha indicat que s'ha reforat el model basat en la prevenció i la dissuasió.
Cañas ha explicat que, durant aquest mandat, s'han incorporat 550 nous treballadors --per la qual cosa se suma un total de 7.524 treballadors--; s'ha remodelat l'equip directiu amb la reducció en un 9% de la seva massa salarial; i s'han signat convenis de Metro i autobús amb diverses "millores socials i salarials".
En relació als reptes de futur de TMB, Vidal ha assenyalat que l'empresa es troba en posició d'emprendre nous projectes, com la creació de l'ens Transport for Barcelona i constituir-se com a operador universal de carcter públic, així com per "assumir la gestió pública del tramvia".
També ha reflexionat que els reptes actuals i de futur de mobilitat només poden aconseguir-se a través de l'increment de la demanda; l'adaptació davant del canvi de paradigma en la mobilitat; la lluita contra la contaminació i el canvi climtic, i la recuperació de l'espai públic.
"L'entrada en vigor el 2020 de la zona de baixes emissions a la metrpolis de Barcelona afegir nous reptes en la gestió del transport públic, perqu es preveu un augment dels usuaris", i ha dit que, malgrat que les dades són favorables, l'empresa no vol tenir una visió triomfalista sobre la seva gestió.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
"Nosaltres veníem a buscar recursos, no a buscar un crèdit", assegurava la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a la sortida de la trobada de les comunitats autònomes amb el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que a poc més de dos mesos d'aplicar la LOMCE els va explicar com es finançaria.
En el període d'implantació de la reforma educativa, del 2014 al 2017, els diners sortiran del Fons Social Europeu (614 milions d'euros) i de l'Estat (350 milions).
Ara bé, fins que les comunitats no justifiquin la despesa provinent del fons social, aquesta quantitat comptarà com a deute.
El problema d'aquest sistema de finançament, segons van denunciar Rigau i altres consellers -sobretot de les comunitats no governades pel PP-, és que fins que el crèdit quedi anul·lat, podria computar com a dèficit i, per tant, desajustaria els càlculs de la Generalitat a l'hora de complir amb els objectius marcats per la llei d'estabilitat pressupostària.
"És, una vegada més, aquesta voluntat i estil tant centralista que menysté el funcionament i el dia a dia de les comunitats.
Es un tema de fons i de forma", va valorar ahir Rigau, que ja va anunciar que es van mostrar en desacord amb la proposta.
El departament d'Ensenyament, que té com a objectiu minimitzar els efectes de la reforma educativa, va aprofitar ahir per denunciar una nova "improvisació" del ministre Wert en el calendari de posada en marxa de la llei.
Per aplicar la llei, Catalunya rebrà del total de fons uns 106,1 milions d'euros, la quarta quantitat més elevada, per darrere d'Andalusia (189,6), el País Valencià (112,12) i Madrid (110,89).
Sobre la polèmica del deute, el ministre Wert va voler ser taxatiu: "No hi haurà cap deute, perquè quan es justifiqui la quantitat que ha estat gastada es generarà un crèdit que acabarà amb el deute pogués existir molt temporalment", va afirmar.
Més enllà de la primera fase d'implantació de la LOMCE, n'hi haurà una segona, de consolidació -a partir de 2018-, que haurà d'anar a càrrec de les comunitats autònomes.
Aquest segon estadi costarà en total 1.200 milions d'euros.
Aquest mes de setembre es començarà a implantar la llei Wert a les aules espanyoles de Primer, Tercer i Cinquè de Primària, a més de la Formació Professional Bàsica, encara que el departament d'Ensenyament va avançar que amb tota probabilitat es mantindria el sistema actual de PQPI.
L'adreça electrònica no es publicarà. |
Després d'anunciar a principis d'aquesta setmana les principals localitzacions on es gravarà part de la sisena temporada de la sèrie Joc de trons, l'Ajuntament de Girona va donar a conèixer ahir les dates concretes en què quedarà afectat cada carrer a causa de les tasques de preparació, assajos, rodatge i desmuntatge.
Ho va fer durant una reunió informativa que va mantenir ahir amb representants dels veïns, restauradors i comerciants del Barri Vell, en la qual van assistir, entre altres, alguns representants de la productora encarregada del rodatge; l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont i el regidor de Seguretat, Mobilitat i Via Pública, Joan Alcalà.
En aquesta trobada -la primera de les previstes- es va comunicar el calendari concret del pla de rodatge segons el qual, les escales de la catedral quedaran afectades durant sis dies -de l'11 al 16 de setembre- o tota la Pujada de Sant Martí durant quatre dies -del 2 al 6 de setembre-.
Respecte als talls específics, no es va concretar ni quins dies i ni quines hores es produiran a cada carrer.
Pel que fa a les restriccions a les zones d'aparcament, del 24 d'agost al 16 de setembre, la plataforma del riu Galligants, al carrer del Bellaire, estarà reservat per a la productora, que també tindran reservats l'aparcament de la plaça dels Apòstols i de la plaça dels Lledoners del 30 d'agost al 8 de setembre i de l'11 al 16 i el de la plaça de Sant Domènec, de l'1 al 15 de setembre.
A més, l'única afectació a zones de càrrega i descàrrega del barri seran les ubicades a la plaça de l'Oli, que estaran reservades per l'equip de rodatge els dies 4 i 5 de setembre.
Durant la reunió, el consistori també va anunciar que, aprofitant la gravació de la sèrie de l'HBO es portarà a terme una prova pilot a la plaça Sant Pere per establir un sol sentit de circulació al carrer -del carrer de la Barca cap al carrer de Pedret.
En relació amb la mobilitat dels veïns dels carrers afectats, l'Ajuntament també va remarcar ahir que amb l'acreditació i mentre s'estigui rodant podran entrar i sortir de casa seva acompanyats per un equip de la producció.
A més, segons va constatar el consistori, aquesta setmana els veïns que viuen a la zona però que no hi estan empadronats han pogut recollir aquest mateix document. |
El Govern italià ha prohibit durant dos mesos que les empreses puguin acomiadar als seus empleats per motius econòmics derivats de la situació d'emergència per la crisi del coronavirus, que n'ha causat més de 2.000 morts al país.
El Ministeri de Treball italià informa aquest dimarts en la seva pàgina web que aquesta és una de les accions incloses en el decret llei que ha impulsat l'Executiu amb ajuts de fins a 25.000 milions d'euros, que mobilitzen recursos per valor de fins a 350.000 milions.
El Ministeri de Treball assenyala que se suspenen els acomiadaments per motius econòmics des del 23 de febrer i durant 60 dies, amb independència de la quantitat d'empleats al seu càrrec.
Sí que estaran permesos, tanmateix, els acomiadaments per motius disciplinaris.
La ministra de Treball, Nunzia Catalfo, va explicar dilluns en roda de premsa que d'aquests 25.000 milions, un total de 10.000 milions anirà destinat a ajuts a l'ocupació.
En aquest sentit, es contemplen bons mensuals de 600 euros exempts d'impostos a autònoms que hagin perdut la seva feina, es concediran permisos parentals de dues setmanes, amb la meitat del sou assegurat, per a aquells pares que tinguin fills de fins i tot 12 anys o amb discapacitats greus.
Per gaudir d'aquest permís, tanmateix, l'altre progenitor ha d'estar treballant, no pot ser aturat o beneficiari d'una altra mesura de suport als ingressos.
Alternativament, el govern atorgarà prestacions per a la contractació de mainaderes de fins a 600 euros, quantitat que ascendirà als 1.000 en el cas del personal sanitari o de les forces de l'ordre.
El decret també es refereix a les persones que gaudeixen de l'anomenada "Renda de Ciutadania", impulsada pel governamental Moviment 5 Estrellas, una espècie de subsidi a l'atur i contra l'exclusió social.
Aquestes persones podran continuar rebent aquesta ajuda i estaran excloses durant dos mesos de l'obligació de disponibilitat immediata per treballar. |
La web de l'Ajuntament de Sant Cugat fa servir galetes per millorar l'experiència de navegació dels seus usuaris.
Servei que es presta en el mitjançant un aparell telefònic connectat a una central receptora les 24 hores del dia durant tots els dies de l'any.
En cas que la persona beneficiària es trobi amb algun problema només ha de prémer el botó que porta en forma de penjoll per connectar-se amb la central, on des d'allà avisaran a la família i als serveis corresponents per atendre la situació.
Persones majors de 65 anys que visquin soles i/o amb persones que també tinguin alguna dificultat, que resideixin en el municipi amb autonomia limitada amb capacitats d'utilitzar correctament el servei (sense deteriorament cognitiu).
Per poder realitzar la instal·lació de l'aparell cal disposar de línia de telèfon fix.
Per accedir al servei cal presentar una instància específica a l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania.
010/900 104 941 (des de mòbil o fora municipi). |
Les obres de l'Espai Barça, que obriran l'entorn del Camp Nou al barri, començaran a l'estiu de 2019 i costaran 125,2 milions d'euros, que assumirà el club, ha explicat el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, al costat de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Malgrat les obres, tots els partits del FC Barcelona es jugaran al Camp Nou, ha garantit en roda de premsa també al costat de la tinent d'alcalde Janet Sanz, el comissionat de l'Espai Barça del club, Jordi Moix, i els presidents dels grups municipals del PDeCAT, Cs, ERC, PSC i PP --tots menys la CUP--.
Les obres de l'interior del Camp Nou es realitzaran durant els estius fins el 2022 per evitar que els treballs impedeixin jugar al camp, mentre que les de l'exterior es realitzaran durant tot l'any, sempre garantint l'entrada dels espectadors quan es disputi un partit, ha detallat Bartomeu.
Ha assegurat que es tracta d'un gran acord de ciutat i d'una "proposta equilibrada i integradora entre el que el club necessita i les reivindicacions veïnals i de la ciutat", acordat després d'un procés d'informació i participació que ha comptat amb els socis i també amb veïns.
Colau ha celebrat aquest "projecte històric" que desencalla de forma definitiva l'actuació urbanística que afecta el Camp Nou i el seu entorn, i ha assegurat que passarà a ser un espai obert, amable i on fer activitats per a la ciutat.
"El projecte suposa un guany enorme a cost zero", i ha insistit que el consistori no pagarà la reurbanització, encara que sí que es beneficiarà dels nous espais i equipaments públics a la zona, en un plantejament que, segons ella, és fruit del consens i el diàleg entre l'Ajuntament, el club i els veïns.
El futur Espai Barça s'obrirà al barri, eliminant barreres i generant nous espais ciutadans: se soterrarà l'aparcament sense augmentar les places --es planteja destinar una part a veïns dels voltants--, i urbanitzant els carrers Artístides Maillol i Maternitat, entre altres actuacions.
La comissió de Govern ha donat llum verda aquest mateix dijous al planejament urbanístic, que es va aprovar inicialment al juliol en la comissió municipal d'Urbanisme, i s'abordarà al ple municipal d'abril abans d'elevar-se a l'aprovació definitiva de la subcomissió d'Urbanisme de Barcelona, amb la Generalitat.
La proposta definitiva incorpora els canvis treballats amb el club per donar resposta a les al·legacions presentades des de l'aprovació inicial al juliol, com una agrupació de les zones verdes, que en total passa de sumar 27.500 metres quadrats a 32.000, per la qual cosa guanya 23.000 respecte a la situació actual.
Després de les al·legacions de veïns, s'ha modificat la secció del carrer Joan XXIII, que incorporarà un carril de trànsit per augmentar-ne la capacitat, amb un per sentit, un altre per a bicis, i un altre de circulació que serà reversible per millorar la mobilitat en dies de partit.
A l'espai del Miniestadi es construirà el Nou Palau Blaugrana i altres instal·lacions esportives, i es crearan quatre nous edificis d'altres usos, amb activitats econòmiques i administratives del club i usos de restauració, comercials i hotelers.
Els edificis amb aquests usos situats a Arístides Maillol amb Joan XXIII sumaran 28.000 metres quadrats --2.000 menys que en document aprovat inicialment-- i l'hotel reduirà també la seva dimensió respecte a la prevista, fins als 9.000 metres quadrats, 500 menys, ha detallat la tinent d'alcalde.
El líder municipal del PDeCAT, Xavier Trias, ha destacat que aquest és un projecte de ciutat "difícil i complex", amb molts interessos contraposats, ha dit que s'ha sabut negociar amb entitats veïnals molt difícils, i ha garantit la continuïtat del projecte mani qui mani al consistori.
La líder de Cs a l'Ajuntament, Carina Mejías, ha destacat que l'acord es presenta després d'una setmana difícil des del punt de vista dels acords municipals", la qual cosa li dona més importància, després de la qual Alfred Bosch (ERC) ha dit que el projecte reflecteix el millor de la intel·ligència col·lectiva de la ciutat.
El socialista Jaume Collboni ha subratllat la "generositat i la humilitat" de la directiva del club davant les peticions de veïns i Ajuntament, i el popular Alberto Fernández ha recordat que, quan fa vuit anys es va presentar el projecte, el PP el va declinar.
"Crec que que el temps ens ha donat la raó, i un altre projecte era possible per millorar la ciutat", ha dit Fernández, i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy (Demòcrates), ha afirmat que el FC Barcelona ha demostrat la seva voluntat de fer simbiosi amb la ciutat i que s'ha aconseguit un acord únic a nivell europeu.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Criteria CaixaHolding i OHL cobraran 132 milions d'euros pel dividend complementari que Abertis reparteix aquest dimarts, en virtut de la seva condició de socis de referència del grup gestor d'autopistes i satèl·lits.
La companyia que controla i presideix Juan Miguel Villar Mir s'embutxacarà 54,5 milions d'euros pel dividend del grup de concessions del qual la constructora és segona accionista amb una participació del 16%.
Per la seva banda, Criteria CaixaHolding percebrà una retribució de 78,12 milions en virtut de percentatge del 23% que té en la companyia que gestiona Francisco Reynés.
Abertis paga aquest dimarts, 19 d'abril, un dividend complementari brut de 0,36 euros per acció a càrrec dels resultats de l'exercici 2015, tal com va ratificar la junta d'accionistes que la companyia va fer la setmana passada.
Aquest import, sumat al ja distribuït a compte el 2015, eleva a 0,69 euros per acció el dividend total pagat en efectiu per la companyia que dirigeix Francisco Reynés, import un 4,5% superior a l'abonat a compte de l'exercici precedent.
Abertis complementarà aquesta retribució en efectiu amb una ampliació de capital alliberada per la qual reparteix entre els seus socis una nova acció gratuïta per cada vint en circulació.
La companyia assegura que el conjunt de les dues remuneracions, la del pagament en efectiu i la del repartiment d'accions, suposa que el dividend total per acció corresponent al 2015 és un 10% superior al de l'any precedent.
En total, Abertis abonarà més 650 milions d'euros en dividends amb càrrec dels resultats del 2015 al total dels més de 75.000 accionistes que, segons les seves dades, té el grup.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Una part del rescat d'avui al des de la tartera de la vessants de Gósol.
Cal anar preparats a la muntanya i ser conscients dels perills!
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El grau d'Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural condueix a obtenir l'habilitació per exercir la professió d'Enginyer Tècnic Agrícola.
A la UIB aquest grau s'estructura en dues mencions, la d'Hortofructicultura i Jardineria (menció 1) i la de Mecanització i Construccions Rurals (menció 2).
Els objectius de l'estudi es troben recollits a l' Ordre CIN/323/2009, de 9 de febrer (BOE núm. 43, de 19 de febrer de 2009), ja que aquesta professió està regulada per llei.
Entre aquests objectius podem destacar el coneixement de totes les matèries bàsiques i aplicades necessàries per a l'exercici professional de l'enginyeria, la redacció de projectes i estudis d'enginyeria agroalimentària i de jardineria i paisatgisme, la direcció d'obra d'aquests projectes i la capacitat de gestionar i dirigir empreses del sector.
Entre les competències i habilitats que els alumnes han d'adquirir, i també segons la normativa esmentada, en trobam de transversals (anglès, anàlisi, síntesi, organització i direcció), bàsiques (matemàtiques, física, química, biologia, geologia, empresa), comunes a la branca agroalimentària (tecnologies de producció animal i vegetal, topografia, hidràulica, mecanització) i específiques de cada menció (tecnologia de producció hortofructícola, cultius, plagues i malalties, jardineria i paisatgisme, per a la menció 1; construcció, instal·lacions hidràuliques i d'energia, mecanització i automàtica industrial, per a la menció 2).
* Les matèries optatives de grau sumen 108 crèdits i comprenen els 30 crèdits optatius de cada menció i els 78 crèdits de tecnologia específica de cada menció (menció 1: Hortofructicultura i Jardineria; menció 2: Mecanització i Construccions Rurals)
** Les pràctiques externes s'inclouen com a matèria optativa de menció
Per cada una d'aquestes mencions s'han de cursar les assignatures optatives indicades per a tercer i quart de cada una de les mencions, més cinc assignatures optatives del bloc corresponent a la menció que es vol obtenir (se'n recomanen tres a tercer i dues a quart). |
La 27ena edició del Saló de l'Ensenyament ha obert aquest matí les portes, fins diumenge.
A l'acte d'inauguració hi ha assistit, en nom del rector, el vicerector d'Ordenació Acadèmica i Professorat, el Dr.
Jaume Armengou, que ha saludat el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget.
Des de l'estand de UIC Barcelona, donem a conèixer un any més als visitants tota l'oferta acadèmica que s'ofereix als alumnes, que inclou força novetats.
Com a novetat d'aquest any, presentem dobles titulacions amb un marcat caràcter internacional.
Enguany, amb la universitat americana IONA College oferim una doble titulació tant a la Facultat de Ciències de la Comunicació com a la Facultat de Dret.
En tots dos casos els alumnes tenen la possibilitat de fer un any més al IONA College i aconseguir una doble titulació acreditada als Estats Units, així com la possibilitat de fer pràctiques en empreses americanes.
També estrenem un nou programa de mobilitat de doble titulació a Arquitectura.
Els alumnes de la School of Architecture que cursin el cinquè any i un semestre del sisè a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Belgrano (Buenos Aires) es graduaran amb dos títols: l'impartit a UIC Barcelona i el de la universitat argentina.
El mateix passarà amb els estudiants de Belgrano, que hauran de cursar a Barcelona el temps equivalent.
Així, els alumnes que cursin aquesta doble titulació de mobilitat obtindran, amb un any i mig més de la seva carrera, dos títols que els habilitaran per treballar tant a l'Argentina com a Espanya.
A més a més, el títol de la Universitat de Belgrano té l'acreditació del Royal Institute of British Architects (RIBA), l'agència internacional de carreres d'Arquitectura més prestigiosa del món.
Aquesta acreditació facilita que els alumnes puguin continuar amb estudis de postgrau al Regne Unit o treballar-hi.
A més, UIC Barcelona també ha arribat a un acord amb la Universitat de Berkeley, que permet que estudiants de la nostra universitat de certes titulacions cursin crèdits a Berkeley durant l'estiu i els comptin aquí com a crèdits de la seva carrera.
Fins diumenge es pot visitar el Saló de l'Ensenyament.
Tant el personal de UIC Barcelona com els alumnes voluntaris atenen fins llavors totes les peticions d'informació que hi ha i orienten els futurs alumnes sobre els estudis universitaris.
Llegeix +1, la revista de UIC Barcelona
© 2020 Universitat Internacional de Catalunya |
" Memòria, història y convivència " (Memory, History and Coexistence).
" La centralitat de la Memòria Històrica en les experiències de Reconciliació al món " (The Centrality of the Historical Memory in the Global Experiences of Reconciliation).
" Els dietaris i diaris escolars republicans.
Resultat d'una renovació pedagògica.
© 2020 Universitat Internacional de Catalunya |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Mario Draghi podria abandonar el banc amb un dels seus canvis més revolucionaris
Mario Draghi passarà a la història com el banquer que va salvar l'euro de la desaparició i com el que va trencar les normes del que se suposava que el Banc Central Europeu no podia fer.
No, encara n'hi falta una: carregar-se l'històric objectiu d'inflació, actualment fixat en el 2% o, més concretament, "per sota però pròxim al 2%", tal com ho expressa sempre la institució.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Amb només set anys, la María Rozalén ja va agafar un instrument per primer cop.
Nascuda el 1986 a Albacete, va debutar de molt petita en concerts amb grups del seu barri i, amb el temps, es va fer un nom en solitari tocant en bars musicals i locals nocturns.
I com si es complís el somni de la gran ciutat, ben aviat va fitxar per Sony Music i va treure 'Con derecho a...', el seu primer àlbum, amb què va obtenir un gran rebombori a les xarxes socials.
La María va fer un munt de concerts i una gira internacional, que la van mantenir ocupada un any sencer.
I ara, publica un segon àlbum en què es pregunta 'Quién me ha visto...', una expressió molt lògica per algú a qui les coses li han canviat tant en poc temps.
Això sí, ella s'ho pren amb calma, perquè sap perfectament que la música, a part d'una forma d'expressió, també pot ser una teràpia...
'Quién me ha visto...', és el segon àlbum de Rozalén, que s'ha situat en el número 1 de vendes a plataformes com iTunes.
Aquest nou treball està produït per Ismael Guijarro (que ja va produir el debut de la cantant) i inclou 12 cançons que ella mateix defineix com 'buenrolleras' però en les quals trobareu molta crítica social.
Entre els temes, s'inclou una versió de Luis Eduardo Aute i 'Berlín', que forma part de la banda sonora de la pel·lícula 'Perdiendo el norte' de Nacho G. Velilla.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Quan falta menys d'un mes per a l'anunciada sortida del Regne Unit de la Unió Europea, l'última oferta de Boris Johnson no acaba de convèncer Brussel·les.
Tot i reconèixer avenços, l'encara president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ho ha qualificat de punt de partida per continuar negociant.
Juncker i Johnson han parlat per telèfon aquest dimecres a la tarda, poc després que la Comissió Europea ha rebut la primera proposta concreta del Regne Unit per desbloquejar el Brexit:
"Hem de tenir una solució legalment operativa que compleixi amb tots els objectius de la salvaguarda: prevenir una frontera dura, preservar la frontera Nord-Sud i l'economia de l'illa i protegir el mercat únic europeu i el lloc que hi té Irlanda."
Fonts de la Comissió Europea han apuntat que Juncker manté la porta oberta a treballar sobre la base d'aquesta proposta i continuar les reunions els pròxims dies:
"El president ha assenyalat que encara hi ha punts problemàtics que necessitaran més feina en els pròxims dies."
La Comissió Europea dubta que la solució per evitar una frontera física entre les dues Irlandes sigui legalment operativa, que respecti el mercat únic europeu i, sobretot, "preservar" l'equilibri dels Acords de Pau a Irlanda.
La proposta de Johnson preveu que Irlanda del Nord es mantingui en línia amb les normes del mercat únic, però només en la circulació de mercaderies i de manera temporal.
Un dels punts clau de la posició europea és que la salvaguarda irlandesa, o la proposta que la substitueixi, no pot ser limitada en el temps.
Això no ho compleix el pla de Johnson, que dona a Irlanda del Nord la possibilitat de vetar el seu alineament amb el mercat únic abans que entri en vigor i, posteriorment, una vegada cada quatre anys.
El negociador europeu per al Brexit, Michel Barnier, aquest dimecres a Brussel·les (Reuters)
El negociador europeu, Michel Barnier, apunta que encara hi ha molta feina per fer.
A la seva arribada al Parlament Europeu per informar al grup d'eurodiputats que coordina les tasques sobre el Brexit a l'Eurocambra, Barnier ha enumerat tres requisits per arribar a un acord:
"Hi ha progressos, però, francament, encara queda molta feina fer fer per aconseguir un acord que respecti aquests tres objectius: que no hi hagi frontera, que inclogui tota l'economia irlandesa i que es protegeixi el mercat únic."
Per la seva banda, des del país europeu més afectat per la proposta de Johnson, el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, ha dit que les idees de Londres "no són prometedores" i no creu que puguin suposar les bases d'un acord.
El primer ministre irlandès, Leo Varadkar, durant la Cimera del Clima de Nova York (Reuters)
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Queda menys d'un mes per a les eleccions municipals del 22 de maig i d'aquí a vint dies comença la campanya electoral.
Els partits polítics, les agrupacions d'electors i els candidats van aprofitar el Sant Jordi per sortir al carrer a fer precampanya.
A Girona es van concentrar tots on la rambla Verdaguer és fusiona amb la plaça Catalunya.
Quasi tots venien roses i tots procuraven ser originals.
Pia Bosch, alcaldable del PSC a Girona, venia el seu llibre i el signava, i regalava roses; Carles Puigdemont, de CiU, regalava maduixeres a canvi de dades personals per poder enviar propaganda electoral; Blanca Palmada, d'Esquerra, es feia fotos, venia roses i altre material de propaganda; Joan Olòriz, d'ICV-EUiA, rebia els incondicionals que cada any van a comprar el roser; Concepció Veray, del PP, venia roses, i Jordi Navarro, de la CUP, venia, com cada any, llibres, roses, rosers i llibres.
A la parada de Solidaritat, el partit que encapçala Santi Niell, venien llibres i material independentista divers.
A Begur, per exemple, Esquerra va aprofitar la parada per presentar la seva llista electoral. |
Salto té poc més de 100.000 habitants.
Però en aquesta petita ciutat uruguaiana es va donar gairebé un esdeveniment històric fa 30 anys quan en pocs dies van néixer dos nens que ara són dues estrelles del futbol mundial.
Luis Suárez, el davanter del Barcelona, és un pelet més vell que Edinson Cavani.
El blaugrana va néixer el 24 de gener de 1987.
El jugador del París SG ho va fer el 14 de febrer.
"El meu millor regal d'aniversari seria poder guanyar el partit", ha dit el golejador d'Unai Emery esperant brillar just el dia del seu 30 aniversari.
Ell juga molt bé amb el físic i amb el cos, el meu fort és més la mobilitat", ha declarat Cavani.
Ibrahimovic se'n va anar a Anglaterra per retrobar-se amb Jose Mourinho, ara al Manchester United, i Cavani va renéixer al Parc dels Prínceps, convertit en la gran estrella de l'equip, encara que ell hagi difós, unes hores abans del duel amb el Barcelona, un aire de modèstia.
"No jugo perquè es digui que Cavani va canviar el PSG, juguem i guanyem com a equip.
No guanya només Cavani o Thiago Silva", ha dit el davanter uruguaià, apel·lant a la "força" del grup.
"Tenim un rival molt difícil, amb història i grandesa, però és un bon PSG" (Edinson Cavani)
En aquest sentit, ha recordat que "necessitarem l'ajuda de tots" per eliminar el Barcelona, un equip que recentment es troba en el camí dels parisencs.
"Tenim un rival molt difícil, amb història i grandesa, pensem a regalar-nos una victòria que ens acosti a la següent fase. |
Concebuda el 1988 com el guió d'una pel·lícula sobre els nens del circ a l'Índia, que no va tirar endavant, l'última novel·la de l'escriptor nord-americà John Irving va néixer quan va decidir en una església mexicana que l'obra seria la seva "Mort a Venècia", un homenatge a Thomas Mann.
La història de com va sorgir la novel·la "L'Avinguda dels Misteris" (Edicions 62/Tusquets), és gairebé tan extensa com l'obra en si, que té un dels escenaris en un abocador d'Oaxaca (Mèxic), on transcorre la infància de Juan Diego i la seva germana Lupe, dos dels "nens de les escombraries" que rebuscan entre els desaprofitaments.
Als records d'aquesta infància torna de forma recurrent un ja adult Juan Diego Rivera, convertit en un famós escriptor resident a Estats Units quan es disposa a viatjar a Filipines per complir la promesa que va fer de nen a Oaxaca a un jove nord-americà, desertor de la guerra del Vietnam.
Sis de les tretze novel·les d'Irving (Exeter, New Hampshire, Regne Unit, 1942) estan protagonitzades o tenen algun personatge que és escriptor i no és perquè li interessa escriure sobre ell, assenyala en una entrevista, sinó perquè els autors "viuen en les seves imaginacions".
El seu protagonista, Juan Diego, de 54 anys, és un home que viu massa en la seva imaginació i en el seu passat a l'abocador, que és on se sent més segur: "La seva memòria és molt viva en comparació del que li passa en la vida adulta, on és un senyor que sembla major del que és, amb una presència confusa".
Els records apareixen quan es queda dormit durant el viatge, la qual cosa passa en moltes ocasions perquè deixa de prendre la seva medicació, de tal forma que "hi ha dues veus diferents, una confusa sobre el present i una altra molt brillant i concreta sobre el passat", relata Irving.
L'autor del guió guanyador de l'Óscar per "Les normes de la casa de la sidra", pel·lícula basada en la seva novel·la "Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra", reconeix que la impossibilitat que no es pogués rodar la cinta sobre els nens del circ indis va tenir una cosa bona, que ha estat aquesta novel·la.
Va descobrir que la seva idea encaixava més a Mèxic perquè volia parlar de l'Església i dels seus extremismes, d'un orfenat jesuïta i de nens creients en miracles.
I ho va saber especialment a l'interior de l'església de La nostra Senyora de Guadalupe, on Juan Diego, després de sofrir l'accident que el deixarà coix per sempre, veu dues dones de negre plorar per un mort que creu que és ell.
No ho és en aquest moment, però ho serà quan elles tornin.
Per això, diu l'autor, la seva novel·la, en la qual apareixen alguns personatges estrafolaris i tendres i on barreja la tendresa amb l'humor i la tristesa, té "des del principi un final de mort", perquè li agraden les "històries circulars".
Sosté que ara no té pressa per fer la pel·lícula d'aquesta novel·la encara que té clar que transcorrerà només en un any de la infància de Juan Diego: des que els jesuïtes s'assabenten que un nen de les escombraries ha après a llegir tot sol, rescatant llibres del foc de l'abocador, fins que parteix cap a un futur millor.
Ara, explica, es troba escrivint els cinc capítols d'una miniserie televisiva basada a "El món segons Garp", una novel·la que, afirma, "no és tan bona com sembla", ja que 40 anys després s'ha adonat que no està ben escrita, encara que reconeix que el seu èxit li va permetre convertir-se en un escriptor a temps complet. |
L'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va fer una crida ahir als partits independentistes al Congrés dels Diputats, a «reflexionar» què esperen de la propera legislatura i els va demanar que «facilitin» la investidura del candidat del PSOE, Pedro Sánchez.
En aquest sentit, va avançar que «el tema més important que caldrà afrontar» durant els propers quatre anys serà Catalunya.
Zapatero també va carregar contra Ciutadans per la seva predisposició a pactar amb Vox, mentre que van tancar la porta al PSOE, que va recordar que «és qui més vots ha tingut en 40 anys de democràcia».
«El dia que l'executiva de Ciutadans aposta per fer acords amb Vox comença el declivi i el principi del final de Ciutadans», va sentenciar.
També va criticar el PP per pactar amb el partit d'ultradreta, però en aquest cas Zapatero va assegurar que ho fan «per supervivència».
Així, el líder socialista va qualificar la formació popular «d'avariada» i va retreure a Pablo Casado que busqui pactes de govern amb Vox per poder sobreviure.
En relació amb Vox, Sánchez va alertar del perill d'un partit d'extrema dreta a Espanya, on «l'extrema dreta no és qualsevol cosa», segons va apuntar, i va qualificar-lo de «bomba explosiva».
En relació amb el diàleg amb Catalunya, Sánchez va reivindicar-se com «el més ferm partidari de tots els polítics» i va demanar «apropar posicions».
«Els independentistes han de canviar, però el conjunt de forces de l'Estat també», va explicar, i va demanar buscar «punts de trobada», fet que va considerar que «és factible».
A més, va assegurar que el seu tarannà no és «el d'imposar la via dels fets, esgrimir la llei ni les banderes», sinó que aposta per «persuadir, atraure, recuperar, sentir i compartir», verbs que va considerar clau per a la convivència. |
Font: Google Earth / Elaboració pròpia
El març ha portat, per fi, una mica de moviment meteorològic al Pirineu i la serralada encadena aquests dies diversos episodis de nevades.
Al llarg dels pròxims dies està previst que les diferents estacions d'esquí acumulin nous gruixos de neu.
Si vols conèixer de forma ràpida els gruixos actuals i la qualitat de la neu de les estacions d'esquí alpí i nòrdic de l'Alt Pirineu i Aran i el Solsonès, pots fer-ho a través d'aquest vídeo-vol que hem elaborat amb les dades disponibles aquest divendres al matí. |
El professor del Departament de Química Inorgànica Guillem Aromí ha rebut un ajut per a joves investigadors ( starting grant ) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per finançar un projecte sobre síntesi de nous compostos de coordinació per aplicar-los en computació quàntica, en el marc del programa Idees del VII Programa marc europeu.
Aquest programa es regeix pel principi d'excel·lència científica i dona suport a «la recerca en les fronteres del coneixement» en tots els camps.
04.11.2010 L'investigador de la UB Guillem Aromí, premiat pel Consell Europeu de Recerca |
Danny Dorling, sociogeògraf de 51 anys, ha invertit anys estudiant la bretxa cada cop més gran que separa la societat britànica.
Peter's College d'Oxford, és coautor del llibre Rule Britannia: Brexit and the End of Empire, junt amb la seva col·lega Sally Tomlinson.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
En l'opinió del catedràtic d'Oxford Danny Dorling, una elit britànica èbria de nacionalisme és la responsable del desastre del Brexit.
Criats i educats en les tradicions de l'imperi Britànic, continuen glorificant les malvestats comeses durant el colonialisme.
Professor Dorling, Boris Johnson sembla estar només a uns passos de Downing Street.
Són bones expectatives per al Regne Unit?
Fa poc, anava en un tren camí a Oxford, i hi vaig conèixer una senyora de 75 anys que em va dir que moltes de les seves amigues, a l'igual que ella, s'acabaven d'apuntar al Partit Conservador amb la sola idea de parar els peus a Boris, ja que potser arribarien a temps de votar.
Ara bé, tret que hi haguessin entrat fa tres mesos no se'ls permetria votar en l'elecció d'un nou líder.
Però no és ell exactament el tipus de líder que el país anhela?
Potser és el tipus de líder que pot eixugar la tristesa i la ira per tot el que ha passat.
Només una ínfima minoria de gent a la Gran Bretanya ha dit als enquestadors que voldrien veure'l com a primer ministre.
Boris és perillós i està mancat de principis o referents morals.
Sortosament són bastants els membres del Parlament, inclosos els del seu partit, que en són conscients.
Podria convertir-se en primer ministre perquè a un petit nombre de membres del Parlament els agrada la proposta insolent que ell representa.
En el seu llibre Rule Britannia, sosté que la principal raó per al Brexit va ser que "un reduït nombre de persones va tenir la idea, perillosa i imperialista, i igualment errònia, de la posició de la Gran Bretanya al món".
Sí, Boris i [el membre del Parlament] Jacob Rees-Mogg en són els més conspicus.
Quasi tots són blancs amb el mateix background.
Ben poquets n'hi havia que vinguessin de la classe mitjana o fossin pobres.
Formaven part del cinc per cent del capdamunt de la societat.
Per exemple, el multimilionari James Goldsmith, que va fundar un partit exclusivament per exigir un referèndum sobre la nostra pertinença a la Unió Europea.
Molts se n'han oblidat perquè d'això ja fa vint-i-cinc anys.
Són un nombrós grup de gent, la majoria educats a Eton i altres col·legis privats on una història passada de moda es va ensenyar durant més temps que en col·legis públics.
En alguns casos, avui dia, encara s'hi ensenya.
Què vol dir amb «història passada de moda»?
Doncs, fer servir llibres de text de temps molt reculats.
I parlar d'orgull nacional a tota hora, tots amb una capella imitació de la de la Universitat d'Oxford on hi ha gravats els noms dels antics alumnes que van morir a les guerres.
El monument central d'Oxford, a la plaça Bonn, és un monument commemoratiu dels anglesos que van morir en la conquista de tota una província d'Índia.
La gent que pressionava a favor del Brexit i que no ha parat d'empènyer des dels anys 90 és més que probable que procedissin d'aquest tipus de formació, on l'imperi era celebrat com una cosa grandiosa.
Nosaltres vam civilitzar quasi tot el món.
El nostre imperi és més gran que tots els altres imperis europeus junts.
Ja fa temps que es va acabar, però.
Però persisteix en la idea de Gran Bretanya.
Que Gran Bretanya va esdevenir una per formar un imperi.
L'Act of Union (1707) es va fer en el moment que ens vam adonar que els espanyols ens passaven per davant amb vaixells carregats d'or.
I que més valdria que deixéssim de barallar-nos entre nosaltres i lluitéssim contra ells i en apoderéssim de més món del que s'havia apropiat Espanya.
I aquest sentiment de grandesa persistí perquè mai no vam ser envaïts.
El fet de la invasió, fins i tot si et toca estar en la part guanyadora, ve a dir-te que les coses no són necessàriament duradores o permanents.
Reemplaces la teva elit, que era la que estava al comandament, perquè han fracassat protegint-te.
Si estàs en la part que perd la guerra, hauràs de passar per transformacions socials d'allò més trasbalsadores.
Si ens haguessin envaït duran la Segona Guerra Mundial --cosa que va estar a punt de passar--, això ens hauria ajudat a desempallegar-nos de les idees d'imperi i grandesa.
Hauria sigut millor per a la Gran Bretanya haver perdut la guerra?
Però recordi-se'n que insignificants que érem.
La Batalla de la Gran Bretanya va fer-nos grans de nou.
Estàvem en el costat guanyador.
Va reconstruir la història, vam fer incomptables pel·lícules de guerra.
La meva infantesa van ser tebeos poblats de grans gestes bèl·liques protagonitzades per britànics.
Duu el nom d'un dels primers ministres britànics un dels més brutals de tots els temps.
Ell va iniciar la guerra de l'Opi amb la Xina.
El seu successor, William Gladstone, va dir que havia estat la guerra més immoral de la història de la humanitat.
S'imagina una aula, a Alemanya, amb el nom d'algun general de la Segona Guerra Mundial?
El que és a Alemanya... no, que jo sàpiga.
L'abadia de Westminster sembla una mica Nàrnia.
Hi ha totes aquelles estàtues congelades, com a Nàrnia, on els animals estan petrificats.
I totes les estàtues, de fet, són de gent que ha massacrat milers de persones.
I aquest és un país on encara els celebrem.
Queden restes de l'imperi encara visibles en llocs més normals també?
Vagi als comtats de la regió de Londres.
Molta gent de la que viu allí són descendents d'homes que van treballar durant 30 anys o més per a les oficines colonials a l'Índia.
En tornar, més tard, van aconseguir una caseta de camp amb roses a l'entrada, una d'aquelles que tothom somia.
Diguem que va ser la seva recompensa, una manera d'ascendir socialment.
I doncs, la nostra geografia del sud d'Anglaterra és una geografia basada en l'imperi.
I també, és clar, hi ha les ciutats del nord d'Anglaterra que es van fer riques perquè constituïen la base del comerç d'esclaus o d'altres menes de comerç que es va fer tan grans gràcies a les injustes condicions d'intercanvi amb les colònies.
L'historiador britànic David Olusoga, fill de pare nigerià, escriu en Black and British: A Forgotten History [«Negres i britànics: una història oblidada»] que el país es troba en un estat de negació de certs aspectes del seu passat.
Nosaltres vam muntar el tràfic d'esclaus més efectiu que el món hagi conegut en 400 anys.
Vam despoblar quasi la meitat del continent africà.
I aleshores encara ens agrada dir dels espanyols i els portuguesos van ser ells els qui van començar.
I als nens els adoctrinem en la figura del gran filantrop William Wilberforce, que va lluitar contra aquest sistema; com si fóssim el poble que hagués abolit l'esclavitud al món.
Però no passa sempre, que les nacions glorifiquen el seu passat?
L'efecte que té sobre anglès quan visita Berlín és espaterrant, perquè es fa molt estrany trobar-te en un lloc on la violència no és motiu de celebració.
En un monument als caiguts tan sols hi trobes una dona amb un nen al braç que plora; de soldats, ni un.
Mentre que a la meva ciutat –jo em vaig criar a Oxford-- l'estàtua més alta del carrer més comercial és encara la de Cecil Rhodes, que va ser un dels éssers humans més inhumans de la història de la humanitat.
Segurament va ser també un pederasta.
La ironia és que la gent està més preocupada per si era un pederasta que pel fet que, sense amoïnar-se, va veure com milers de joves negres morien a les seves mines.
Vostè sosté en el seu llibre que el Regne Unit va haver d'entrar a la UE durant els primers 70 perquè havia perdut les colònies i com a conseqüència transitava per una profunda decadència econòmica.
Sí, les coses anaven molt malament.
Econòmicament parlant, anàvem de mal borràs.
Ens ensorràvem perquè, cada any que passava, l'Índia ens comprava menys i menys teixit de cotó de les fàbriques de Manchester, ja que com a nació lliure que era ja no tenia necessitat de fer-ho.
I la hipòtesi de l'entrada era que, formant part del nou mercat de la Comunitat Europea, ens aniria bé.
Però molta gent ho va percebre com una humiliació.
Té proves que la nostàlgia pel vell imperi hagi estat el gran impulsor del Brexit?
Proves, no, penso que en gran part és inconscient.
Però sí que tenim proves de les preocupacions que causa la immigració.
Per què senten els britànics aquest desdeny pels immigrants i els estrangers?
Perquè els nostres llibres de text de l'època de l'imperi ens van ensenyar que érem superiors a tota aquesta gent.
Però si Gran Bretanya ha estat una nació multicultural, amb bons resultats en general, ho ha estat gràcies a l'imperi.
És una gran família, però una família extremadament patriarcal en la qual el pare dominant, brutal i violent és blanc.
Creu que l'obsessió per la immigració de Theresa May té les seves arrels en el mite de l'imperi?
Ella va créixer no lluny d'on vaig créixer jo.
A partir dels sis anys jo vaig viure a Risinghurst, una zona residencial dels afores d'Oxford.
Si hagués viscut 40 metres més a l'est, hauria anat a la mateixa escola que ella.
En la meva hi havia un fum d'alumnes negres i asiàtics.
Allà l'urdú era la segona llengua.
No s'oblidi que eren temps en què els negres eren considerats bruts i inferiors.
Als negres no se'ls va permetre treballar a les fàbriques de cotxes fins als 50 a Oxford.
Però la converteix això en una política racista?
Potser ella no ho sap, però és racista.
Com a ministra d'Interior, va promoure mesures polítiques per arrabassar o negar el dret de la gent a viure a la Gran Bretanya, particularment als afrocaribenys.
Un no fa això contra tantíssima gent si no és, d'alguna manera, racista.
Deu ser un descans per a vostè veure-la marxar.
Tot i que començava a ser útil ara a última hora, en el sentit que no aconseguia acabar de fer res.
Sense voler-ho, impedia que el seu partit fes el mal social que normalment han perpetrat.
Com encaixa tot plegat en el relat que els abandonats, els oblidats, són els que realment influïren perquè triomfés el Brexit?
Oh, vejam, van ser els desposseïts tories.
Si es fixa en les parts del país partidàries de sortir, la majoria al sud d'Anglaterra, es trobarà que els votants a favor del Brexit eren classe mitjana.
El partidari de la sortida del Regne Unit tipus viu en comtats del sud d'Anglaterra com ara Wiltshire o Dorset, el nostre tradicional feu conservador.
Una gran majoria de gent allí votà sempre tory, propietaris de cases que ben bé ara podrien valdre 300.000 lliures.
Però els seus fills s'escarrassen per una hipoteca, i els seus nets ja no tenen cap possibilitat.
Un cop fet tot el que els havien dit que fessin, no va funcionar.
Són desposseïts en llocs que no consideraríem desposseïts o oblidats.
Però en moltes punts del sud del Regne Unit els va molt bé econòmicament.
A primer cop d'ull sembla que els vagi molt bé.
Però cal que recordi que el 10 per cent en aquest país es queda amb el 40 per cent de la renda total.
Així, doncs, en un comtat del sud normal i corrent, com ara Hampshire, la majoria de la gent està passant dificultats.
Somerset, d'on és Jacob Rees-Mogg, té la proporció més alta de treballadors amb el mínim salari.
La gent simplement volia tornar al que havien tingut.
És possible que Jacob Rees-Mogg, Boris Johnson i els altres nacionalistes tinguin raó, que la Gran Bretanya se'n surti i faci cap a un Imperi 2.0?
I la manera de fer-ho és convertint la Gran Bretanya en una gran Illa del Tresor.
I sabem com fer-ho: la majoria de les Illes del Tresor del món depenen del Consell d'Estat (Privy Council), com per exemple les Caiman, Guernsey i Jersey i l'illa de Man.
Nosaltres en sabem, de fer activitats bancàries fosques a la panamenya.
Significaria, però, la sentència de mort per a totes aquestes illes ja que, si pots fer-ho a Londres, per què anar a un altre lloc?
Es refereix a transformar la Gran Bretanya en unes illes Caiman de format XXL?
Sembla que hi anem de cap. És exactament el que l'elit del Brexit vol. El pla és oferir tipus impositius realment baixos.
Els més rics del món tornarien a passar aquests mesos de l'any al seu Londres de sempre.
En el futur tindrem molts més criats si els b rexiteers se surten amb la seva.
Incentivarem el nostre sector de l'educació.
Implantarem taxes a l'americana, 60.000 lliures perquè vinguin a la meva universitat els fills del riquíssims de Xina i l'Índia.
I si has treballat prou dur i tens talent i ho portes dins, faràs el cim i disfrutaràs de la part que et toqui i faràs que les rodes del món funcionin més bé i més greixades.
L'únic problema és si la UE ens encercla amb un mur si fem això.
Aleshores intentar ser un paradís fiscal, que no té connexió amb el continent, serà probablement impossible
Professor Dorling, gràcies per l'entrevista.
Traduït de l'anglès per Francesc Sellés
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
L? assignatura Gestió de Projectes és una de les quinze assignatures que integren el mòdul d? assignatures comuns dels Estudis de Grau d'Enginyeria Informàtica.
És una assignatura del primer semestre del tercer curs.
Un projecte és un conjunt d? activitats, planificades, executades i supervisades que, amb recursos finits, té com a objectiu crear un producte, resultat o servei únic.
Un projecte pot consistir a desenvolupar un nou sistema d? informació, construir un nou edifici, treure un nou producte al mercat, implantar una determinada tecnologia, posar en funcionament uns nous estudis, entre moltes d? altres activitats.
El perfil professional capacitat per poder realitzar actuacions en totes les àrees de gestió d? un projecte, s? anomena director de projectes (
La figura del director de projectes és cada vegada més demanada en múltiples sectors del món laboral, i els seus coneixements són clau en l?èxit d? un projecte.
Cada dia són més les organitzacions que utilitzen el terme «projecte» per fer referència a la creació de nous productes, a l? oferta de nous serveis o a la implantació de les accions del seu pla estratègic.
Per dirigir i gestionar eficientment un projecte és necessari tenir coneixements en múltiples àrees de gestió:
L? objectiu principal de l? assignatura és proporcionar els conceptes, les tècniques, els mètodes i algunes de les eines de gestió de projectes.
Per introduir les bones pràctiques relacionades amb l? assignatura s? utilitzarà un dels estàndards més reconeguts internacionalment en el camp de la gestió de projectes, la Guia del PMBOK (
Durant el curs es cobriran totes les fases del cicle de vida d? un projecte: iniciació, planificació, execució, monitorització i seguiment, i tancament.
A més, es tractaran les següents àrees de gestió: La gestió dels interessats, la gestió de l'abast, la gestió del temps, la gestió dels recursos, la gestió de les comunicacions i la gestió econòmica.
Els alumnes hauran de treballar en equip per aplicar els coneixements adquirits a un cas pràctic que consistirà en realitzar la gestió d? un projecte relacionat amb les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC).
Es recomana haver cursat l'assignatura 21712 - Enginyeria del Software per entendre el cicle de vida d'un projecte de software.
L'assignatura Gestió de Projectes permet assolir les competències que s'indiquen a continuació, les quals formen part del conjunt de competències establertes en el pla d'estudis del Grau en Enginyeria Informàtica.
Els continguts específics prevists per aquesta assignatura són els que es detallen a continuació:
El marc de coneixement de la gestió de projectes
Estàndards i normes relacionades amb la direcció de projectes
La guia dels fonaments de la direcció de projectes, la Guia PMBOK del PMI
Influència de l? organització en la direcció de projectes
Els actius dels processos d? una organització
Els processos de la norma ISO/IEC 12207 relacionats amb la gestió de projectes
Identificar els interessats en el projecte
Planificar la gestió dels interessats
Gestionar el compromís dels interessats
Monitoritzar les relacions entre tots els interessats
Desenvolupar l? acta de constitució del projecte
Desenvolupar el pla per a la direcció del projecte
Dirigir i gestionar l'execució del projecte
Monitoritzar i controlar la feina del projecte
Planificar la gestió del? abast
Estructura Detallada de Treball (EDT)
Planificar la gestió del cronograma
Estimar la duradade les activitats
Plaificar la gestió dels recursos
Estimar els recursos de les activitats
Planificar la gestió de les comunicacions
Gestionar les expectatives dels interessats
La metodologia docent proposada per al bon aprofitament del curs és la següent:
Amb el propòsit d'afavorir l'autonomia i el treball personal de l'alumne, l'assignatura forma part del projecte Aula Digital, el qual incorpora l'ús de la telemàtica a l'ensenyament universitari.
Així, mitjançant la plataforma de teleeducació Moodle, l'alumne tindrà a la seva disposició una comunicació en línia i a distància amb el professor, un calendari amb notícies d'interès, documents electrònics, enllaços a Internet i la proposta de treball autònom.
Qualsevol comunicació que es faci a través de Aula Digital prevaldrà sobre allò que s'hagi dit a les sessions presencials.
És responsabilitat de l'alumne accedir a la plataforma amb freqüència per assebentar-se de totes les novetats de l'assignatura.
A la següent taula es presenta la distribució d'hores segons les diferents activitats de treball presencial i no presencial planificades i la seva equivalència en crèdits ECTS (1 crèdit ECTS = 25 hores de treball de l'estudiant).
Es treballaran els fonaments teòrics de l'assignatura amb exemples pràctics on es puguin aplicar aquests conceptes.
Els alumnes disposaran de diversos materials relacionats amb cadascun dels temes d'estudi que els permetin aprofundir en el seu coneixement.
Tot aquest material estarà disponible a través de Aula Digital.
Durant les sessions de pràctiques hi haurà una interacció constant de cada grup amb el professor.
Es farà un seguiment personalitzat de la feina realitzada durant la setmana.
El professorat resoldrà els possibles dubtes i farà suggeriments de millora sobre les solucions proposades.
La pràctica s? ha de realitzar obligatòriament en grup per tal de fomentar el treball en equip.
La composició dels grups és lliure i realitzada pels propis alumnes.
Els membres del grup han d? assistir al manco a un 80% de les sessions presencials de les pràctiques.
Si el nombre de faltes d? assistència fa davallar aquest percentatge, el grup no podrà presentar la pràctica i tots els alumnes que el formen n? hauran de presentar una de nova de manera individual.
A començament del semestre hi haurà a disposició dels estudiants el
cronograma de l'assignatura a través de la plataforma UIBdigital.
Aquest cronograma inclourà almenys les dates en què
es faran les proves d'avaluació contínua i les dates de lliurament dels treballs.
A més, el professor o la professora informarà
els estudiants si el pla de treball de l'assignatura es durà a terme a través del cronograma o per una altra via,
Comprendre els conceptes teòrics introduïts al llarg del curs.
Realitzar la gestió d'un projecte de desenvolupament de software.
Es tracta d? aplicar tots els coneixements teòrics introduïts durant les sessions de conceptes, a un cas pràctic particular i seleccionat per a cada grup d? alumnes.
A continuació es mostren els criteris d'avaluació i el seu pes en la qualificació de l'assignatura.
L'alumne obtindrà una qualificació numèrica entre 0 i 10 per a cada activitat avaluativa de l'assignatura, la qual serà ponderada segons el seu pes, a fi d'obtenir la qualificació global de l'assignatura.
L'alumne ha de realitzar la part pràctica de manera continuada durant el curs i ha de treure una qualificació superior o igual a 5 per poder fer promig amb la nota de l'examen.
Els alumnes que no hagin obtingut una qualificació superior o igual a 5 a l'examen, no podran fer promig amb la nota de la part pràctica, peròoptaran a una recuperació de l'examen al mes de febrer.
A l'hora de qualificar tant l'examen com la part pràctica es valorarà que l? alumne hagi desenvolupat les següents aptituds:
Per altra banda, també es valorarà que l? alumne hagi desenvolupat les següents habilitats:
D'acord amb l'article 33 del Reglament Acadèmic, "amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels elements d'avaluació inclosos en guies docents de les assignatures comportarà, a criteri del professor, una menysvaloració en la seva qualificació que pot suposar la qualificació de «suspens 0» a l'avaluació anual de l'assignatura".
Assolir almenys 5 punts sobre 10.
Competències avaluades: CCM02, CCM05 i CCM18.
La valoració de la part pràctica, a més d? avaluar la correctesa de cada part, també contemplarà altres aspectes, com el grau de participació i la motivació de cada alumne.
Un dels objectius de la part pràctica és fomentar el treball en equip i treballar per igual cada un dels components.
Si aquest objectiu no és assolit, les qualificacions poden variar entre els diferents membres d? un mateix equip.
La còpia d? alguna part de la pràctica entre diferents grups, suposaria el suspens de la part pràctica per a tots els components dels grups implicats i la impossibilitat d? optar a aprovar la part pràctica durant el curs.
La qualificació màxima de la part pràctica al període extraordinari de recuperació serà d? |
Els Mossos d'Esquadra han desarticulat una banda criminal especialitzada en robatoris a domicilis del Vallès Occidental amb el mètode 'bumping' --basat en l'habilitat i no en la força--, segons han informat aquest dijous en un comunicat.
El grup el formaven quatre persones d'entre 33 i 42 anys, un de nacionalitat polonesa, una altra búlgara i una més georgiana, tots veïns de Barcelona que van passar a disposició judicial el passat 19 de maig i el jutge ha decretat el seu ingrés a la presó.
La investigació va arrencar arran de denúncies fetes per dos robatoris amb força en dos domicilis de Cerdanyola i Montcada i Reixac realitzades els mesos de març i abril, en un d'aquests casos un agent fora de servei va observar, el 3 de març cap a les 13.30 hores, com tres homes sortien d'un domicili de Cerdanyola "amb una actitud estranya i vigilant", fugint molt ràpid del lloc sense respectar els semàfors i va poder informar a la Policia catalana de la matrícula del vehicle.
Gràcies a aquest detall i altres aconseguits durant la investigació, els Mossos van aconseguir identificar els components del grup i que seguien el mateix 'modus operandi'.
En un primer moment escollien la zona on actuar, tenint en compte que no hi hagués cambres, s'analitzava el volum de moviment a la finca i quins pisos estaven buits per treballar amb més garanties per no ser detectats i per entrar als domicilis usaven el 'bumping'.
Els Mossos van localitzar el vehicle dels detinguts i van iniciar un seguiment i el 17 de maig, en el marc d'aquesta investigació, van detenir 'in fraganti' els quatre homes quan estaven dins d'un habitatge i anaven a cometre un nou robatori.
En els escorcolls dels domicilis dels quatre detinguts es van localitzar objectes sostrets, bàsicament joies i material electrònic, a més de panys, eines per extreure-les i una arma simulada, entre d'altres.
Aquesta troballa va permetre a la Policia relacionar els detinguts amb tres robatoris més al Vallès Occidental i finalment se'ls ha denunciat per sis robatoris amb força, quatre a Ripollet i un a Montcada i un altre a Cerdanyola, tot i que la investigació continua oberta i no han descartat que se'ls atribueixin més fets.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El 2019 tampoc serà l'any en què l'independentisme trenqui el seu sostre de vidre.
Quatre cites amb les urnes en sis mesos i unes severes condemnes a presó als líders del procés pel mig no han servit els partits secessionistes per arribar a aquest anhelat 50% dels vots.
Ni tan sols per allò d'«eixamplar la base», ja que el nombre de paperetes reunides a les generals de diumenge, 1.642.063, representa només 7.077 més que les obtingudes l'abril.
En percentatge, són 3,26 punts més, que van permetre, en un context d'ensorrament de la participació d'un electorat no independentista fastiguejat, que el sobiranisme pugés fins al 42,4%, un rècord en els seus comicis més refractaris.
Però fa només mig any, a les europees hi va haver 1.720.550 vots independentistes; a les generals de l'abril, 1.626.001; i a les municipals, 1.583.469.
El zenit es va aconseguir amb els últims comicis autonòmics, el desembre del 2017: 2.079.764 vots.
Però sobre el cens electoral –la base a «eixamplar»–, el percentatge del vot sobiranista s'ha ressentit amb cada avatar procesista.
A les generals de l'abril van votar llistes independentistes el 29,1% del cens; a les municipals, el 29,2%; i a les europees, el 31,8%.
Diumenge, a la repetició de les legislatives, aquest percentatge es va situar en el 29,2%.
Una altra màxima constant però estancada són els recolzaments a un referèndum d'autodeterminació –la suma de l'independentisme i els comuns–.
A les generals de l'abril, en què no es va presentar la CUP però sí Front Republicà, van ser 2.240.739. |
Els ERTO que quedaran regulats per primera vegada al país en la nova llei de mesures excepcionals per l'emergència sanitària no es començaran a aplicar fins a partir de l'1 de maig.
Les prestacions per compensar els treballadors que vegin reduïda la jornada laboral es calcularan amb els mateixos criteris que les de les suspensions temporals en proporció a les hores retallades.
El projecte de llei del segon paquet de mesures excepcionals fixa que l'aplicació de la suspensió temporal de contractes de treball se circumscriu al període comprès de l'1 de maig fins a sis mesos després que es decreti el final de l'emergència sanitària.
En cap cas, però, la suspensió es podria allargar més enllà del 2020.
En el supòsit de reducció de la jornada laboral, l'altra modalitat a la qual es poden acollir les empreses, la prestació corresponent a la part de la jornada reduïda, es calcularà, segons el projecte de llei, seguint les mateixes normes que s'estableixen per a les prestacions dels ERTO, també les referents a la part que assumeix el Govern i la part que correspon a l'empresa.
El Govern assumeix més percentatge del salari com més baixos són.
El resultat obtingut es minora de forma proporcional a la reducció de jornada.
El projecte de llei també estableix sancions per a infraccions en les notificacions als treballadors, el falsejament de la documentació presentada, retards en el pagaments o altres incompliments que oscil· len entre els 500 i els 25.000 euros.
El projecte de llei manté el permís retribuït per als treballadors que s'absentin de la feina per tenir cura dels fills mentre no reobrin els centres educatius amb els mateixos requisits.
Però atès que en la mesura que vagin obrint activitats hi haurà cada cop més persones que s'hi puguin acollir s'estableix que la compensació a càrrec del Govern per aquests casos no podrà superar el salari mínim. |
Les altres espècies són la xarxa de la vida de la qual depèn la nostra pròpia existència
Resulta molt decebedora la mesura presa per la Generalitat de pagar als caçadors per matar porcs senglars: 50 euros per cada animal abatut, des del 15 de març fins a finals d'abril, en quatre comarques de Girona.
El primer: si s'ha de reduir la població de senglars, no cal recórrer a la caça.
La Facultat de Veterinària de la UAB, amb el suport de diferents ajuntaments del Vallès Occidental, la Diputació de Barcelona i entitats animalistes i ecologistes, està utilitzant una vacuna anticonceptiva que aconsegueix reduir la població d'aquesta espècie.
La vacuna no tan sols és menys cruel que la caça, sinó també més eficaç, i evita un problema seriós generat pels caçadors: quan els animals en fugen espantats, poden travessar corrent les carreteres o entrar a les ciutats.
El segon motiu el trobem si ampliem la mirada.
Malgrat que se'ns diu reiteradament que hi ha un excés de porcs senglars, la realitat és més complexa.
Els éssers humans, que ens hem reproduït fins a superar els 7.600 milions, estem desequilibrant els ecosistemes i exterminant la fauna salvatge.
Segons l'estudi del 2018 'The biomass distribution on Earth', de tots els mamífers que hi ha a la Terra, només un 4% són salvatges.
El 96% som humans i els nostres animals domèstics: animals criats per fer-nos companyia, per treballar i sobretot animals criats per la indústria ramadera.
No hi ha un excés d'animals salvatges com el porc senglar, sinó un excés d'animals domèstics com el porc.
La nostra concepció dels animals està molt influïda per les indústries cada cop més poderoses que els exploten a canvi de beneficis
L'excusa que ha donat la Generalitat per caçar senglars és la por que arribi a Catalunya la pesta porcina africana, que està fent estralls en la indústria porcina asiàtica i s'ha detectat també en alguns països europeus.
Si arribés a Catalunya, causaria pèrdues econòmiques a la indústria catalana del porc, que no podria exportar durant un temps.
Però és precisament la cria industrialitzada arreu del món de grans quantitats de porcs en espais reduïts i condicions higièniques molt qüestionables el que fa proliferar les malalties infeccioses.
És a dir: l'avarícia de la indústria ramadera, que cria els animals en condicions cada cop més brutals per augmentar els beneficis, és el que afavoreix la propagació d'aquestes malalties.
Per combatre-les, el que necessitem és menys ramaderia i més fauna salvatge.
La nostra concepció dels animals està molt influïda per les indústries cada cop més poderoses que els exploten a canvi de beneficis, i ens costa entendre que les altres espècies que conformen la biosfera no són una font de guanys econòmics, sinó la xarxa de la vida de la qual depèn la nostra pròpia existència.
Els porcs només són criats per fer negoci, però la fauna salvatge és imprescindible per mantenir ecosistemes sans.
Ara bé, la fauna salvatge també ha d'estar equilibrada, i per això ens convindria recuperar aquelles espècies que hem foragitat, com el llop, el linx i l'os, que són fonamentals per mantenir les cadenes tròfiques i la biodiversitat.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Rivas-Vaciamadrid (Madrid).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Rivas-Vaciamadrid per organitzar la teva escapada rural. |
Quan a València s'iniciaven les Falles a Texas es clausurava el HoustonRodeo.
Aquesta fira que dura tres setmanes, de finals de febrer fins a meitats de març, es tracta de l'exhibició més important de rodeo en el món i aplega desenes de milers de persones.
Òbviament va acompanyada de concerts, atraccions i tot tipus d'activitats lúdiques.
Les principals competicions es porten a terme en el megaestadi NRG Arena de Houston, amb capacitat per a 72.000 espectadors.
Homes, dones, nens i ancians vestits amb barret i botes de cowboy desborden durant les setmanes de festa el recinte firal i la totalitat de l'estadi.
Les modalitats en competició són d'allò més variades.
La majoria són relacionades amb el control del bestiar i la destresa del genet.
Trobem la caça d'animals a llaç, la caiguda de bestiar saltant des d'un cavall que va a galop, les carreres de carretes a l'estil de les quadrigues romanes, el domatge de cavalls salvatges o les divertides curses de nens de 5 anys muntats sobre ovelles.
I per descomptat, el famós bull riding o muntar braus.
Per a molts es tracta dels 8 segons més perillosos que es poden practicar en un esport.
Per això els cowboys han decidit avui en dia abandonar, en general, els seus famosos barrets per un bon casc que els protegeixi de la força del brau.
En aquesta modalitat, per rebre puntuació, el genet ha de romandre un mínim de 8 segons sobre un toro encabritat al qual s'ha d'agafar amb una sola mà.
Durant la retransmissió que els locutors fan de la competició, i que se sent a tot l'estadi, es descobreix la idiosincràsia de la gent d'aquesta terra.
I encara que estigui fora de lloc, sempre s'acaba fent un tribut als soldats americans, a la bandera dels Estats Units i en aquesta ocasió també a George Bush, mort recentment, originari de Texas i gran defensor del HoustonRodeo.
Un espectacle molt texà que no et deixa indiferent.
I encara que ens resulti sorprenent tot aquest món texà té una estreta relació amb Espanya i la seva història, ja que cal no oblidar que Texas era espanyola.
Però la història dels cowboys neix més al sud, al centre de Mèxic, i comença el 1521 amb l'arribada de 16 cavalls portats per Hernán Cortés i Diego de Velázquez de Cuéllar.
Perquè a Amèrica, malgrat l'estesa imatge que tenim d'indis muntats a cavall, no hi havia equins fins que hi van desembarcar els espanyols.
Es creu que va haver-hi cavalls fa 10.000 anys però que es van extingir.
La Corona espanyola, sent molt conscient del poder que suposava l'home a cavall, va prohibir durant molts anys que tant indígenes com esclaus els muntessin.
Però amb el desenvolupament del Virregnat i les necessitats de mà d'obra en les zones ramaderes, es van anar concedint autoritzacions en el centre del territori perquè alguns indígenes muntessin a cavall.
En un principi no se'ls va autoritzar l'ús de cap mena de cadira de muntar, cosa que va fer que desenvolupessin les seves pròpies tècniques.
Aquest és l'origen del que en el centre de Mèxic s'anomena charros, en el nord del país vaqueros i a la zona del sud dels Estats Units cowboys.
Existeixen certes diferències entre els uns i els altres perquè mentre la charrería fa esment fonamentalment a habilitats eqüestres, tant els vaquers com els cowboys mostren més destresa en el control del bestiar.
Però el seu origen és el mateix i està íntimament lligat a la història d'Espanya. |
A Hostalric, tot i que durant el matí d'ahir es van restablir els serveis de llum, gas i aigua –no potable–, el temporal va deixar greus danys a la localitat.
L'alcalde, Nil Papiol, va admetre que "no es pot fer front" a tots els danys patits amb el pressupost de l'Ajuntament.
El principal punt de preocupació del consistori era la zona de les hortes, que va "desaparèixer completament" amb el temporal, segons Papiol.
A més, es van esfondrar dos carrers i també es va veure afectada l'estructura del castell.
L'alcalde va demanar que "ningú s'oblidi" de la zona de la Baixa Tordera, que ha quedat "totalment devastada", alhora que va confirmar que "després d'uns dies de gestió molt difícil pels pocs efectius que té l'Ajuntament" s'acostava "la gestió de l'escenari posterior a la tragèdia, que és encara més complicat".
Fogars de la Selva va ser un dels pobles més afectats pel temporal de pluges.
Quan la Tordera es va desbordar a l'altura d'Hostalric, l'aigua va començar a entrar amb força al polígon industrial i va provocar greus danys materials i va trencar murs, parets i material emmagatzemats per les empreses del polígon industrial del poble.
Josep Vilà, l'alcalde de la població, va qualificar de "molt importants" els danys patits per la població.
El batlle va admetre que "ni tan sols la consellera Teresa Jordà –que va visitar Hostalric, Fogars i Massanes ahir al matí– esperava que els danys fossin tan grans".
Alhora, va explicar que "les empreses necessitaran ajudes de l'administració per poder reparar els danys", que, d'altra banda, "són inassumibles" per a l'Ajuntament de la localitat.
Per la seva banda, Massanes va continuar molt afectada per la crescuda de la Tordera, que dimecres va obligar a evacuar veïns de la urbanització Riuclar.
Els que van passar la nit al pavelló d'Hostalric ahir es van traslladar a cases d'amics i familiars.
A hores d'ara, les tres poblacions consideren si demanen la qualificació de zona catastròfica, fins i tot hi ha sobre la taula un possible escenari en què s'uneixin per fer una petició conjunta amb altres pobles de la zona.
A Sils, de la seva banda, van avisar que l'aigua no era apta per al consum humà.
Tampoc es va salvar dels efectes del temporal el municipi de Riudarenes, on es va enfonsar el campanar de l'església de Sant Martí de l'Esparra.
L'alcalde, Josep Solé, va assenyalar l'esfondrament com "una pèrdua molt important" per als municipis.
Especialment pels veïns de l'Esparra, que "se l'estimaven molt".
Segons explicava Solé, l'anterior equip de govern va transmetre al bisbat un informe on es destacava la feblesa de l'estructura de l'església.
El bisbat, en aquell moment, hi va prohibir la celebració d'actes religiosos, però "no va preveure cap actuació a nivell d'obra".
D'altra banda, el municipi també va tenir danys en camins i carreteres que provocaran una "gran afectació econòmica" per al consistori.
El president de la Generalitat es va comprometre ahir, en la seva visita a la zona, a continuar treballant per minimitzar els danys a Blanes: la caiguda parcial i total de dos dels ponts que uneixen Blanes amb el Maresme, el col·lapse d'un tros del dic de contenció del port i la interrupció del servei ferroviari, que ja s'ha avançat que podria tardar entre sis i sou mesos abans que no pugui tornar a restablir-se.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Olías (Málaga).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Olías per organitzar la teva escapada rural. |
Un centenar de treballadors de presons s'han manifestat aquest diumenge davant de les portes de la Model per exigir la construcció d'un centre de preventius a la Zona Franca abans de traslladar als interns de la presó barcelonina.
La proposta ha estat convocada per una plataforma intersindical coincidint amb un acte públic d'ERC davant de la presó en el qual pretenien explicar els equipaments que allà s'instal·laran però que ha estat suspès amb motiu de l'assassinat de dos agents rurals aquest dissabte a Aspa (Lleida).
Els manifestants han protestat amb xiulets i demanant la dimissió del conseller de Justícia, Carles Mundó, i han exhibit pancartes amb consignes com "en defensa de tots els llocs de treball" i reclamant l'obertura del centre de preventius de la Zona Franca.
El portaveu de la plataforma sindical unitària que ha convocat la marxa, Juan Luis Escudero, ha demanat al conseller "que deixi de fer propaganda, perquè tancar la Model en dos mesos és una bogeria i pot generar una emergència social", i ha reiterat que la plataforma convocant no s'oposa al trasllat de la presó, però que exigeix la construcció del centre de preventius.
Alhora, ha apuntat que el trasllat afectarà a més de 700 presos preventius i a les seves respectives famílies, "que es veuran forçades a fer desplaçaments" i que pot derivar, segons ell, en situacions d'inseguretat per a interns i treballadors.
Un altre portaveu sindical, Xavier Martínez, ha assegurat que els presos preventius es traslladaran als centres penitenciaris Brians 1 i 2, al terme municipal de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona), situats a més de 20 quilòmetres de la presó Model de Barcelona.
La marxa ha estat convocada de manera espontània per una plataforma unitària que agrupa la secció de presons de CSIF, de la UGT, de CCOO i de Iac Catac i durant la concentració s'han desplegat pancartes des de les finestres de la presó en les quals es llegia el lema "Colau i Junqueras ens desnonen i Mundó ens menteix".
En acabar la concentració els treballadors han emprès una marxa pel carrer Entença que ha obligat a desviar el trànsit pels carrers veïns, i que ha continuat fins a la confluència amb l'avinguda de la Gran Via de Barcelona, on han llegit un manifest i s'han dispersat.
El manifest, a què ha tingut accés Europa Press, ha alertat sobre la possible pèrdua de la feina per part del personal interí de la presó i del personal de serveis associats, i han cridat a concentrar-se novament aquest dimecres davant del Parlament de Catalunya.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.